patrimonicultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
40117 Murs de pedra seca de Can Panxa Rossa https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-de-can-panxa-rossa <p>Murs de pedra seca de Can Calces (fitxa 350)</p> 08005-248 Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 3 41.7002400,2.2424700 436969 4616772 08005 L'Ametlla del Vallès Sense accés Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40117-foto-08005-248-2.jpg Física Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural Inexistent 2023-01-18 00:00:00 47 1.3 2484 41 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
37926 Verneda del torrent de l'Oradella i riera de Vallalta https://patrimonicultural.diba.cat/element/verneda-del-torrent-de-loradella-i-riera-de-vallalta Afectat per plantacions, tales, introducció d'espècies al·lòctones, etc. Caldria prendre mesures per assegurar i millorar la seva conservació. <p>Verneda (Lamio-Alnetum glutinosae) esparsa i força fragmentada que apareix a l'extrem NE de la riera de Vallalta (dins del terme d'Arenys de Mar) i al torrent de l'Oradella, una afluent de la primera. La verneda apareix degradada amb plantacions de pollancres i plàtans i molts dels peus de vern han estat tallats successives vegades i tenen nombrosos rebrots. El sotabosc és relativament ric, amb carx gran (Carex pendula), ficaria (Ranunculus ficaria), viola boscana (Viola sylvestris), polistic (Polystichum setiferum), corniol (Aquilegia vulgaris), etc. Cal destacar la gran presència de la barretera (Petasites fragrans), espècie al·lòctona que fa un tapís al sotabosc força dens i que dificulta el creixement d'altres espècies autòctones.</p> 08007-241 Torrent de l'Oradella i riera de Vallalta 41.6234900,2.5560700 463019 4608069 08007 Arenys de Munt Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37926-foto-08007-241-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37926-foto-08007-241-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social Inexistent 2024-11-18 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí La verneda (codi 91E0) és un hàbitat natural d'interès comunitari qualificat de conservació prioritari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
40118 Murs de pedra seca de Can Roses https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-de-can-roses <p>Murs de pedra seca de Can Calces (fitxa 350)</p> 08005-249 Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 8 41.6985700,2.2423600 436959 4616587 08005 L'Ametlla del Vallès Sense accés Regular Física Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2023-01-18 00:00:00 47 1.3 41 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
74111 Balma de Gasuac https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-gasuac <p>Balma situada a la zona del Sot Fosc, prop del torrent del Pollancre. Està formada per grans blocs de pedra sorrenca, sota els quals hi ha un caminet i una cavitat de poca alçada. L'erosió causada per l'aigua fa que els blocs presentin formes sinuoses. A l'interior és habitual trobar-hi rat-penats.</p> 08014-171 Sot Fosc 41.7970000,2.2665100 439061 4627498 08014 Aiguafreda Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74111-foto-08014-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74111-foto-08014-171-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Inexistent 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 2153 5.1 2484 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
39959 Can Mestre https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mestre COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. XVI Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants, amb un gran frontó a la façana principal i en l'oposada. La referència més antiga trobada a l'edificació data de 1699 tot i que la masia és anterior. Actualment, primera residència. De 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions i amb alguna pedra treballada. Finestres i portes amb brancals de pedra sorrenca. Les parets interiors són fetes amb pedra i aglutinades amb fang. Sostres d'embigat de fusta, cairons i rajols. Teulada amb biga de fusta i aïllament de canya sota teula catalana. Ocupació en planta (m2): masia 128.16 m2 +137,84 m2 dels coberts annexos Edificacions annexes: Granja, paller i un cobert separat del cos principal en bon estat de conservació. 08005-90 Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 11 Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. 41.6984200,2.2432700 437034 4616570 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo Legal Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Alfons Cosculluela Ballerini, Jordi Puig Roca i Virgínia Cepero González En destaca el paller adossat a la façana oest de la casa. És de planta rectangular, fa aproximadament 3 m de llargada i uns 2 m d'amplada i 3 m d'alçada. Les parets són de pedra de la zona lligada amb morter de calç, la teulada és d'un sol vessant amb embigat de fusta i l'accés és d'una amplada suficient per accedir-hi amb carro. Es troba en molt bon estat de conservació ja que ha estat recentment restaurat. 45 1.1 41 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
38085 Balls de Gitanes https://patrimonicultural.diba.cat/element/balls-de-gitanes <p>AMADES , Joan (19 ) Costumari català. Vol. II, pàg. 83. LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona.</p> <p>El carnestoltes és una festa del cicle anual que, excepte en èpoques de prohibicions, s'ha celebrat a arreu. A Argentona, però, hi ha una sèrie d'elements que el van caracteritzar. El ball de Gitanes fou un dels principals elements.'La colla surt formant dues rengleres de costat (balladors i balladores). Van de costat amb els braços en nansa i marquen un punteig molt acusat; en caure el darrer compàs de la melodia es fan una salutació especial els ballaires de cada parella... Comencen el ball amb un giravolt. Ells espolsen intensament, mentre que elles simplement paonen. S'agafen de mans, dretes amb dretes, tot movent-se .... I acaben per estendre's ... Es deixen anar de mans i s'estenen; després d'això fan ponts i evolucionen ... Finits els punts, s'agafen novament de mans i, per mitjà d'un giravolt, resten altra vegada en dues rengleres encarades, ...Mentrestant marquen el punteig i acaben agafant-se per les mans i estenen-se en dues rodones concèntriques: una de balladores dintre d'una altra més ampla formada pels balladors. En desfer els cercles tornen a disposar-se en dues rengleres i es bellugen per acabar amb una cadena, finida la qual altra vegada s'afileren, alternances que acaben amb un ball rodó ben singular. En desfer-se elcercle, les parelles giren, s'agafen de les mans dretes amb les dretes, i acaben amb unes posades en moviment de vaivé, ara endavant, ara endarrera. Joan Amades documenta el personatge de la Vella portant un càntir per sota la roba, simulant l'embaràs. En un moment àlgid del ball, aquest càntir es trenca fent cridar a la gent: - 'a la vella li han trencat el càntir'; en un doble sentit. També està documentat a Guardiolada i a Ripollet. També doumenta aquest personatge en Lladó (1992). Altres personatges que aquest darrer autor documenta com a protagonistes d'aquest Ball de Gitanes són: el Capità, els Nuvis, el Diablot i els Volants.</p> 08009-70 <p>El mateix Amades, documenta un grup anomenat taller La Baldufa, que organitzava balls de disfresses. Explica que un any van decorar la sala simulant la plaça Major d'Argentona, on hi havia els principals edificis: casa de la vila, església, ... I si es mirava a través del pany de la porta, semblava veure's els interiors (Vol II, pàg. 437). Pel que fa al ball de Gitanes, es tenen notícies que es ballava en el segle XIX, però testimonis gràfics i documentals no els trobem fins principis del s. XX. Lladó parla de dues entitats amb sengles colles que rivalitzaven per ballar: la colla de la Unió i la del Foment. Amb la Guerra Civil es va perdre el costum del Ball de Gitanes. Durant els anys 40 va haver-hi un intent frustrat de recuperació. Aquesta, però, va arribar en la dècada dels noranta, gràcies a l'esbart Dansaires d'Argentona.</p> 41.5554700,2.4003200 449992 4600596 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38085-foto-08009-70-2.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2024-11-18 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 2116 4.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
38197 Villa Josefina https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-josefina XX Malgrat es troba en un relatiu bon estat, manca el mínim manteniment. <p>Barri i tanca d'un xalet, actualment desaparegut. Brancals del barri d'obra de fàbrica de maó massís, vist, i barri de dues fulles batents de ferro forjat, d'estil noucentista, de quasi 3 metres d'alçada. La part baixa d'aquest barri es troba en bastant mal estat.</p> 08009-204 Nucli urbà. Av. Nostra Senyora de la Salut, 10 41.5489900,2.3945100 449502.05 4599879.54 08009 Argentona Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM Anònim, probablement disseny d'Adolf Ruiz i Casamitjana, arquitecte 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
38087 Aplec de Sant Sebastià https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-sebastia <p>LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona.</p> <p>Aplec que es fa per la diada de Sant Sebastià, o pel següent diumenge. Es fa una missa i a la sortida es venen sagetes de pa, beneïdes, per protegir-se de malaties contagioses, segons la creença popular. Alguns anys, també es feien sardanes i, fins fa poc, els veins del carrer de Sant Sebastià de Dalt, administradors de la festa, feien un àpat comunitari per acabar la festa. Des de l'any 1981 s'ofereix un concert coral per part de la S.C i C. Llaç d'Amistat.</p> 08009-72 Nucli urbà. Ermita de Sant Sebastià <p>Durant els segles XVI i XVII que s'extengué molt la devoció per aquest Sant per a tota Catalunya, ja que protegia de les epidèmies i la pesta. En moltes poblacions hi ha una ermita dedicada a aquest Sant a l'entrada del poble (p.e. Vilassar de Dalt).</p> 41.5554700,2.4003200 449992 4600596 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic/Cultural 2024-11-18 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 2116 4.1 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
39917 Glicina Can Sarral https://patrimonicultural.diba.cat/element/glicina-can-sarral PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XX En algunes parts del tronc i l'escorça s'observen petites zones amb podridures que caldria sanejar Glicina (Wisteria sinensis) de 3 m d'alçada, 1,1 m de volta de Canó, 35 cm de classe diametral, 35-40 cm de diàmetre, 5 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 80 anys. 08005-48 Can Sarral 41.6671900,2.2597200 438373 4613090 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39917-foto-08005-48-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
38089 Llegenda de la Mare de Déu del Viver https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-mare-de-deu-del-viver <p>LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona.</p> A les darreries del segle XIX s'hi feien ballades amb orquestres. Però actualment s'ha reduït a actes de caire íntim i familiar. <p>'En temps molt, molt, reculats, un bover de la masia de can Serra de Lladó que portava els bous a pasturar per l'indret conegut pel Viver, s'adonà que una de les bèsties gratava amb la peülla en un lloc determinat. Encuriosit, s'hi atansà en el precís moment que el bou, amb la seva insitència, deixava al descobert el brocal d'un pou fins aleshores desconegut. Del seu interior n'eixia una gran resplandor i una suau fragància, que feren comprendre al pastor que es trobava davant un fet insòlit i misteriós. Encuriosit anà a tancar les bèsties i avisà l'amo de la descoberta que havia fet; a aquest amo no li mancà temps per anar-ho a contar al senyor rector, el qual es personà a l'indret acompanyat d'alguns feligresos. -Ací s'hi amaga un tresor del cel! - exclamà contemplant el prodigi. I manant que algú baixés al pou, fou trobada la bella imatge de Nostra Senyora amb el nen Jesús als braços, tal com encara la venerem. Plens d'alegria i fervor, els assitents cuidaren d'avisar tot el veïnatge, que acudí avenerar-la i, desitjosos de poder donar-li culte permanent, decidiren traslladar-la al temple en processó solemne, on havia de quedar per sempre a la veneració dels fidels. Però heus ací que un dia que anava el mossèn cap a la rectoria, quan passava pel davant de l''alzina rodona' (era pels voltants de can Camps) se li aparegué la sagrada imatge que tot amoixant el Nen que portava als braços anava camí del Viver. Malgrat el seu astorament, l'home encara gosà preguntar-li: - On aneu, Senyora? Ella el mirà somrient i li respongué: - Torno a casa meva. I desaparegué. Refent-se de la sorpresa que li havia produït el que acabava de veure i oir, el bon rector accelerà el pas cap a la parròquia contant el fet a tot aquell que trobava. Ambuns quants que l'havien seguit entrà a l'Església i trobaren buit el lloc que havia ocupat la sagrada imatge; anaren cap el pou del Viver i allà la retrobaren, interpretant amb això la voluntat celestial de ser venerada en el mateix indret de la troballa. Començà de seguida la construcció de la capella i és creença popular que l'altar reposa damunt el brocal del pou que descobrí, ja fa tants i tants d'anys, aquell bou de la desapareguda masia de Can Serra de Lladó'.</p> 08009-74 <p>La imatge fou salvada de la Guerra Civil a través dels masovers. La seva festa s'escau el primer diumenge després de la Mare de Déu de setembre, entre els dies 10 i 15. Abans es feia un aplec molt concorregut. A les darreries del segle XIX s'hi feien ballades amb orquestres. Però actualment s'ha reduït a actes de caire íntim i familiar.</p> 41.5554700,2.4003200 449992 4600596 08009 Argentona Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2024-11-18 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
39918 Oliveres Can Muntanyola https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-can-muntanyola PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XIX Estat de salut excel·lent degut als tractaments que reben ja que formen part de l'arbrat de la via publica. 5 exemplars d'olivera (Olea europea) de 3,5 m d'alçada, 2,5 m de volta de Canó, 80-85 i 90-95 cm de classe diametral, 80-90 cm de diàmetre, 17,6 m de perímetre de capçada i més de 120 anys d'edat. 08005-49 jardins de Can Muntanyola 41.6695100,2.2623700 438596 4613346 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
39904 Alzina pati de Can Forns https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-pati-de-can-forns PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XIX S'observa un clap a un metre i mig del sòl sobre el seu tronc on l'escorça ha caigut. Alzina (Quercus ilex) de 25 a 30 m d'alçada, volta de Canó de 2,5 m, classe diametral de 80-85 cm, diàmetre de 81 cm, perímetre de capçada de 49 m i una edat aproximada de 140 anys. 08005-35 Can Forns 41.6643400,2.2474600 437350 4612783 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39904-foto-08005-35-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
39905 Xiprers de Can Forns https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-de-can-forns PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XX No presenten problemes sanitaris. Les capçades estan ben conformades i el rec que reben els ha facilitat el desenvolupament. 10 exemplars de xiprers (Cupressus sempervivens) de 25 m d'alçada, 1,9-3,8 m de volta de Canó, 110-115 cm de classe diametral, 60-110 cm de diàmetre, 31, 4 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 80-100 anys. 08005-36 Can Forns 41.6654600,2.2478200 437381 4612907 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
38093 Ball del ciri https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-ciri <p>LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona.</p> <p>És una versió del ball de morratxes. Es ballava el dia de l'Ascensió, en sortir de l'Ofici i amb motiu del traspàs de càrrecs dels pabordes. A les feligreses se'ls repartia clavells vemells. S'iniciava el ball amb els caps de quina sortints, que passaven els atributs als entrants (el ciri per les noies i les morratxes els nois). Després ballaven els caps de quina entrants, i finalment tots plegats.</p> 08009-78 <p>És un ball estés per la geografia catalana. Durant molt anys va deixar de ballar-se, però el matrimoni Clos-Muñoz d'Argentona han fet possible la seva recuperació.</p> 41.5554700,2.4003200 449992 4600596 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2024-11-18 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 62 4.4 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
39919 Roure del camí antic de Can Plantada https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-cami-antic-de-can-plantada PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XX No s'aprecien problemes greus de salut Roure (Quercus puvescens) de 10 a 12 m d'alçada, 2,2 m de volta de Canó, 60-65 i 79-75 cm de classe diametral, 60 i 70 cm de diàmetre, 31 a 38 m de perímetre de capçada i una edat aproximada de 80 a 90 anys. Té triple ramificació. Presenta una capçada molt ben conformada així com un galzerà de grans dimensions a la base del seu peu i un petit cerber 08005-50 camí antic de Can Plantada 41.6553800,2.2549300 437963 4611783 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39919-foto-08005-50-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
38095 Llegenda dels repica truges https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-repica-truges <p>CLAVELL, J. (1976) La xarbotada. La festa del càntir d'Argentona dins l'antic aplec de Sant Domingo. Argentona.</p> <p>Mal nom pel qual es coneix als argentonins. 'Conta la llegenda, que trobant-se reunides les autoritats eclesiàstiques i civils amb un nombrós estol de feligresos a la plaça de l'església, esperaven l'arribada del senyor Bisbe que venia de la veïna ciutat de Mataró per fer la visita Pastoral a la nostra Parròquia. Per tal de saber el moment que aquest entrava en el terme de la vila, s'havia convingut amb el campaner, tan bon punt veiés la polseguera de la carrossa, senyal d'arribada de la il·lustre personalitat, llancés les campanes al vol. I tal dit tal fet, el campaner així que veié el núvol de pols que aixecava el vehicle passant més o menys l'alçada de la capella del Sant Crist, es repenjà a les cordes de les campanes, i vinga repicar ... Les autoritats i els veïns, es dirigiren vers Cap de Creus a retre homenatge al Prelat, però, !oh dissort i sorpresa. Resultà ésser un carro que portava un parell de truges camí al mercat de Granollers!'</p> 08009-80 41.5554700,2.4003200 449992 4600596 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2024-11-18 00:00:00 Jordi Montlló Bolart / ACTIUM 61 4.3 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
39877 Pi de la Font de Can Draper https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-la-font-de-can-draper PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XIX Presenta signes de perforacions per part de paràsits a l'escorça S'observen algunes branques trencades i una capçada esclarissada Pi (Pinus pinea) de 30 a 40 m d'alçada, volta de Canó de 3,3 m, 105-110 cm de classe diametral, diàmetre de 106 cm, un perímetre de capçada de 75,6 m, i d'una edat aproximada de 130 anys. 08005-8 Can Draper 41.6621400,2.2633000 438666 4612527 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
39875 Lledoners de Can Plantada https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoners-de-can-plantada PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XX Alguns exemplars presenten l'interior completament perforat. Aquests peus més vells han rebrotat en molts casos de soca-rel Conjunt format per 17 lledoners (celtis australis)de característiques similars: alçada de 10 a 15 m, volta de Canó de 3,9 m, classe diametral de120-125 cm, diàmetre de 123 cm i un perímetre de capçada de 40,8 m. 08005-6 Can Plantada 41.6521100,2.2491400 437478 4611424 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39875-foto-08005-6-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
39893 Plataners Font de la Mina https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataners-font-de-la-mina PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XX Conjunt format per 2 plataners (Platanus x hispanica) de característiques similars: alçada de 20 a 25 m, volta de Canó de 2,1 m, classe diametral de 65-70 cm, diàmetre de 68,3 cm i un perímetre de capçada de 48,2 m. 08005-24 Font de la Mina 41.6705100,2.2591900 438332 4613459 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39893-foto-08005-24-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
38268 La Fabriqueta https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabriqueta XVIII En aquest moment s'està reformant i restaurant pels nous propietaris <p>Casa pairal, catalogable coma tipus II, de tres cossos i un afegit, amb planta baixa i pis i teulada a dues vessants. Conserva el rellotge de sol. El nom li ve d'una petita edificació propera, d'una planta, amb teulada a dues aigües, que a principis de segle XX s'utilitzava com a generador d'electricitat, així com el cos afegit, que va ser utilitzat com a fàbrica.</p> 08009-275 Veïnat del Cros. Camí de Can Riera 41.5469800,2.4098600 450781.05 4599648.53 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
37927 Estepa ladanífera (Cistus ladanifer) https://patrimonicultural.diba.cat/element/estepa-ladanifera-cistus-ladanifer La població és molt reduïda en individus. <p>L'estepa ladanífera (Cistus ladanifer) està considerada com a molt rara a Catalunya ja que apareix sempre fent poblacions de molt pocs individus en brolles silicícoles properes a la costa i de tendència àrida. En una brolla del Coll del Pollastre, l'any 1993, es van descobrir dos peus ben desenvolupats d'aquesta espècie i va suposar la primera cita d'aquesta espècie al Maresme, ja que autors anteriors no l'havien citada. Posteriorment s'ha localitzat una població més a la comarca, concretament al Coll de Cera d'Alella.</p> 08007-242 Coll del Pollastre 41.6035000,2.5267700 460566 4605863 08007 Arenys de Munt Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37927-foto-08007-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37927-foto-08007-242-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social Inexistent 2024-11-18 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí L'estepa ladanífera produeix el ladan, una resina molt aromàtica que s'usa per a perfumeria i que està formada principalment per ladaniol (C17H30O), esters, sesquiterpens i tanins. Espècie protegida a les Gavarres i a la serra de Collserola pel DECRET 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural. 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
38101 Eucaliptus de can Marfà https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-de-can-marfa <p>Parella d'eucaliptus (Eucaliptus globulus) localitzats a uns 200 m de l'entrada del camí que va a can Marfà des de la Riera d'Argentona, tenen un diàmetre aproximat de 4,50 m i 1,44 m de DBH.</p> 08009-108 Finca de Can Marfà 41.5560200,2.4113300 450910.06 4600650.53 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
39920 Lledoners de Can Draper https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoners-de-can-draper PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XIX Han estat coronats sistemàticament per obtenir troncs moldejables per a la confecció d'eines de camp. Aquest fet genera que alguns dels troncs antics tinguin certs problemes de podridures ja que la fusta d'aquest arbre és molt dèbil. 51 exemplars de lledoner (Celtis australis) de 10 a 17 m d'alçada, 6,6 a 1,3 m de volta de Canó, 30-35 a 210-215 cm de classe diametral, 30 a 210 cm de diàmetre, 25 a 44 m de perímetre de capçada i més de 150 anys d'edat. Molts dels troncs presenten unes formes realment espectaculars i el seu port i composició del brancatge són realment espectaculars. Entre els lledoners hi ha algunes alzines que també són destacables. 08005-51 Can Draper 41.6618200,2.2657400 438869 4612490 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca Tenen una component històrica molt important ja que estan situats envoltant el que era l'antic hort de can Draper fet que els conferia una doble funció, tant de protecció dels cultius enfront del vent com per a obtenir recursos. 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
38103 Eucaliptus de la Caseta https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-de-la-caseta <p>Eucaliptus (Eucaliptus globulus) que creix entre la Caseta i el camí d'accés. Dimensions: Perímetre: 4,08 m, DBH: 1,30 m.</p> 08009-110 Veïnat de la Pujada. Finca de La Caseta 41.5639700,2.4056900 450446.07 4601536.53 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38103-foto-08009-110-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
39870 Albereda de la Mina https://patrimonicultural.diba.cat/element/albereda-de-la-mina PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XX Els pocs peus d'àlbers que es conserven a la Mina presenten un estat de salut bo tot i estar clarament amenaçats per l'abocador de runes clausurat.Inexplicablement s'ha continuat abocant, provocant un avenç imparable de la terra cap al torrent. Molts àlbers han estat sepultats i d'altres han estat tallats per la seva forta inclinació. Conjunt format per 10 àlbers (Populus alba) de característiques similars, d'uns 20 a 25 m d'alçada, una volta de Canó de 2,7 m, classe diametral 85-90 cm, diàmetre de 85 cm i perímetre de capçada de 28,3 m. 08005-1 Antic abocador de la Mina 41.6707800,2.2589700 438314 4613490 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39870-foto-08005-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39870-foto-08005-1-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
37680 Arxiu Vilarmau https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-vilarmau XX L'arxiu Vilarmau es troba ubicat al Centre de Promoció de la Cultura Popular (CPCPTC). En ell s'hi troba arxivada la majoria de la informació recollida per Josep Maria Vilarmau, folklorista que, durant la primera meitat de segle XX, va fer un exhaustiu recull etnogràfic de l'àrea geogràfica del Lluçanès; un ampli recull de cançons, rondalles, refranys i aforismes, jocs i danses, creences i supersticions populars. En el cas d'Alpens hi ha recollides diverses cançons d'àmbit general i local, una epístola, diverses corrandes, caramelles, etc. Són les següents: •La presó de Lleida. Alpens. •El fill jogador [sic]. Alpens. Notació musical i text. •La filla del rei. Alpens. Notació musical i text. •El poder del cant. Alpens. Notació musical i text. •El testament d'Amelia [sic]. Alpens. Notació musical i text. •La noia de cal Sidro Vall d'Alpens. Santa Maria de Merlès. Notació musical i text. •D'Alpens sou filla… Perafita. Notació musical i text. •El metge. Alpens. Notació musical i text. •L'hereu Riera. Alpens. Notació musical i text. •L'estudiant de Vic. Alpens. Notació musical i text. •El Barrabam del Toi. Alpens. Notació musical i text. •La cansó [sic] de les mentides. Alpens. Notació musical i text. •El rellotge de la Passio [sic]. Alpens. •Els pastorets. Alpens. Notació musical i text. •La Passió sagrada. Alpens. Notació musical i text. •L'hostal de la Llantia [sic]. Alpens. Notació musical i text. •Goigs de la Mare de Deu [sic] del Roser (goijaires d'Alpens). Alpens. •Collçarola [sic]. Alpens. Notació musical i text. •El lladre traidor [sic]. Alpens. Notació musical i text. •L'apóstata. Alpens. Notació musical i text. •Carlinada. Alpens - Sant Agustí. Notació musical i text. •L'epistola [sic]. Alpens - Sant Agustí. Notació musical i text. •Caramelles (camilleres). Alpens - Sant Agustí. Notació musical i text. •Corrandes (camilleres). Alpens - Sant Agustí. •Corrandes (caramelles). Alpens - Sant Agustí. Text. •Ballet de Déu. Alpens. Notació musical i nota. •Dança d'Alpens. Notació musical i nota. 08004-121 Centre de Promoció de la Cultura Popular i Tradicional Catalana (CPCPTC). 42.1193500,2.1010600 425691 4663419 08004 Alpens Restringit Bo Física Patrimoni documental Fons documental Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs La imatge ha estat extreta del llibre: VILARMAU, JM., Folklore del Lluçanès edició a cura del Grup de Recerca Folklòrica d'Osona: J. Aiats, I. Roviró i X. Roviró, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1997. 56 3.2 43 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
39871 Roure de la Boadella https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-boadella PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XIX S'observen troncs sense perforacions o malalties aparents, fullatge i capçada densos i sense malalties. La gran quantitat d'aigua pot ser un element clau per garantir un bon estat de salut dels dos individus de l'espècie. Conjunt format per 2 roures de característiques similars: alçada d'uns 20-30 m, Volta de Canó de 2,8 m, classe diametral de 90-95 m, amb un perímetre de capçada de 106,8 m i una edat aproximada de 160 anys. 08005-2 Proximitats de la Bassa de la Boadella 41.6624000,2.2488300 437462 4612567 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39871-foto-08005-2-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
38107 Lledoner de can Cabot https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-cabot <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya</p> Arbre força vell, amb l'escorça clivellada i morta en algúna part. <p>Lledoner (Celtis australis) de grans dimensions situat a l'era de can Cabot, just a l'entrada venint del camí. Té l'escorça molt clivellada, trencada i fins i tot morta en alguna part; presenta alguna branca morta i una de tombada que encara s'aguanta al tronc. Dimensions: Perímetre: 5,80 m, DBH: 1,85 m.</p> 08009-114 Veïnat de Clarà. Finca de Can Cabot 41.5612700,2.3803300 448329.06 4601251.55 08009 Argentona Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38107-foto-08009-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38107-foto-08009-114-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM Arbre inclòs dins del Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
37668 D'Alpens n'és filla https://patrimonicultural.diba.cat/element/dalpens-nes-filla XIX-XX La cançó actualment és cantada pel grup de Cantaires d'Alpens. La cançó d'Alpens n'és filla va ser recollida de Maria Terra (d'Alpens) per Isabel Iborra. Diu el següent: D'Alpens n'és filla l'hermosa Maria d'Alpens n'és filla de cal Sidro Vall d'Alpens estada la flor més aimada. Ja os han dada amb un foraster! Quan casa vostra en vinc minyona el meu cor salta alegre que està, més quan hi penso en la despedida tinc de rendir-me que és un trist penar. Quatre vegades os he demanada, cada vegada me'n heu dit que no, quatre carbasses me'n heu donades, si vull sembrar-ne, prou tindré llavor! Quan vaic anar-ne a la rectoria, el mossèn m'ho va dir ben clar: no hi pensis pas no, en la Maria que un de Sant Jaume de l'emportarà. D'Alpens n'és filla l'hermosa Maria d'Alpens n'és filla de cal Sidro Vall d'Alpens estada la flor més aimada. Ja os han dada amb un foraster! 08004-109 Nucli urbà Aquesta cançó té, probablement, més de cent anys ja que persones grans del poble recorden com els hi cantaven de petits. 42.1193900,2.1005900 425652 4663423 08004 Alpens Sense accés Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs Es pot trobar a l'arxiu reserva de cançons populars d'Isabel Iborra. 62 4.4 43 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
38109 Lledoner de can Raimí I https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-raimi-i <p>Lledoner (Celtis australis) situat entre can Raimí i la llera de la riera de Clarà, la base ha estat tallada, per tant, les dimensions del tronc actual són inferiors a les que tindria si no hagués estat tallat. Dimensions: Perímetre: 2,82 m, DBH: 0,90 m.</p> 08009-116 Veïnat de Clarà. Can Raimí 41.5585500,2.3780100 448134.06 4600951.55 08009 Argentona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38109-foto-08009-116-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM Sota mateix de l'arbre hi ha contenidors de brossa i de recollida selectiva, els lixiviats i sucs dels quals, a l'infiltrar-se a terra, poden arribar a matar l'arbre. Caldria traslladar aquests contenidors a un altre lloc. 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
39872 Alzina de la Boadella https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-boadella PUIG ROCA, J. et. al. (2004). Catàleg d'arbres i arbredes d'interès local de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla XIX S'observa una gran proliferació de plantes enfiladisses al seu tronc, principalment heures. A la llarga, això podria ser un factor de pèrdua de salut ja que aquestes espècies podrien arribar a estrangular l'arbre Alzina d'uns 135 anys d'edat, de 20-25 m d'alçada, amb Volta de Canó de 2,5 m, classe diametral de 75-80 cm, diàmetre de 78 cm i un perímetre de capçada de 56,5 m 08005-3 Proximitats de la Bassa de la Boadella 41.6624000,2.2488300 437462 4612567 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39872-foto-08005-3-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Puig Roca 2151 5.2 41 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
38111 Lledoner del Puig https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-del-puig <p>- NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> <p>Lledoner (Celtis australis) situat prop de can Serra. No s'ha pogut mesurar la seva dimensió per la dificultat d'accés.</p> 08009-118 Veïnat del Puig. Finca de Can Serra 41.5554400,2.3977100 449774.06 4600594.53 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
37649 Font del Sidro https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-sidro Grup de Defensa del Ter, Anàlisi d'aigües de les fonts del Lluçanès, Febrer-abril 2002. La font està envoltada de filat elèctric sense portes, element que dificulta l'accés normal. La font del Sidro està situada uns centenars de metres al nord-est del nucli urbà, a uns 200 metres del pedró de Sant Antoni i en la vessant nord de la carena per on passa la carretera BP-4654. S'accedeix a la font a través d'un corriol que descendeix des del pedró de Sant Antoni i s'endinsa en el bosc fins arribar a la font o bé per un corriol que puja des de la zona de la font Palmerola. La font està formada per dos murs de pedra col·locats en paral·lel, separats en distància i desnivell. Del superior d'aquests murs, no especialment grans, en sobresurt un brollador metàl·lic, el mateix que al mur inferior, tot i que en el segon cas el brollador és més gran i el mur està decorat amb la data gravada de 1998 i un banc per a seure-hi a la dreta L'entorn de la font, ubicada en una vessant força humida, està dominat per una blada que dóna ombra a bona part de la font. 08004-90 Sector central del terme municipal 42.1229700,2.1017700 425754 4663820 08004 Alpens Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37649-foto-08004-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37649-foto-08004-90-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Marta Homs i Jordi Compte Segons anàlisis realitzades pel Grup de Defensa del Ter durant l'hivern de 2002, la font del Sidro presentava un índex de nitrats de 2.3 mg/l sense presència de coliformes fecals, per la qual cosa es pot considerar una font potable. 2153 5.1 43 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
38113 Noguera Americana de can Met https://patrimonicultural.diba.cat/element/noguera-americana-de-can-met <p>- NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> <p>Noguera americana (Carya cf. illionensis) de grans dimensions plantada prop de la masia de can Met. Dimensions: Perímetre: 2,98 m, DBH: 0,95 m.</p> 08009-120 Veïnat de Sant Jaume. Can Met 41.5541500,2.4184700 451504.06 4600439.52 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38113-foto-08009-120-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
37663 El sastre d'Alpens https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-sastre-dalpens AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998. VILARRASA, S, La vida a pagès, Impremta Maideu, 1975. Aquesta rondalla és coneguda, amb versions lleugerament diferents, per persones de diferents pobles, sobretot del Lluçanès nord. Per aquest motiu cal pensar que el seu estat de conservació és bo. El sastre d'Alpens és una rondalla que narra com un sastre que vivia a Alpens es disposa a anar a treballar, abans que surti el sol, al veí poble de Sora, per arribar-hi quan comencés a clarejar. El sastre queda atrapat entre la vegetació pensant que està envoltat de sers malignes però al fer-se de dia descobreix la veritat. A continuació reproduïm dues versions diferents que s'han editat, la primera extreta del llibre 'El Lluçanès màgic' i la segona, més antiga, de 'La vida a pagès': 'El nostre protagonista era un fadrí o jove aprenent de sastre que anava a cosir a la sastreria de Sora. Havia decidit sortir d'Alpens a la nit per tal d'arribar a les primeres hores de la matinada a Sora, a causa de la molta feina que hi havia respecte als vestits que tothom volia estrenar per la festa major d'aquest lloc, que se celebrava l'endemà (29 de juny). El sastre d'Alpens, a l'altura de Pedres Negres, baixà pel dret per un camí de carro fins a la baga del mas d'Amunt, ja en terme de Sora. De cop i volta, s'adonà que algú l'agafava i sentí com una por electritzant recorria tot el seu cos. Davant seu s'estenien ombres negres i amenaçadores, corresponents a una legió de fantasmes que li barraven el pas, alhora que esgarrifosos gemecs sorgits de la pregonesa del bosc trencaven la placidesa nocturna. Petrificat per la basarda, intentà cobrar l'alè per guanyar-se respectuosament aquells fantasmes. Reverencialment demanava pas tot dient-los: Bon dia i bona hora, Sóc el sastre d'Alpens Que vaig a cosir a Sora. No hi vaig per res de mal. Em deixareu passar, si us plau? Malgrat les repetides sol·licituds i inclinacions del cos en senyal de respecte, els fantasmes es mantenien drets, immòbils, sense deixar-lo passar. Amb la claror del dia pogué descobrir els fantasmes. Aquell que l'havia enganxat pel darrera era la branca d'una bardissa o romaguera; els de davant, arbres alts i ferms, l'ombra dels quals havia estat projectada en aquell indret del bosc per la lluna, mentre que els udols feréstecs que havia sentit pertanyien a una busaroca solitària. Heus ací que aleshores, el nostre sastre, envalentit, va treure les tisores, va donar unes quantes punxades a una soca de roure que tenia davant seu i havent-se esbravat digué: - Així mateix ho hauria fet si haguessis sigut una ànima de l'altre món' (AADD:1998) 'Conten d'un sastre del Pens que anant un cap al tard a treballar el veí poble de Sora se li va fer fosc pel camí. Tot acovardit caminava quan de sobte veu una cosa negra al seu davant i no atrevint-se a passar ni recular va dir tot espantat i suplicant: Sóc un sastre del Pens, que me'n vaig a cosir a Sora, no vaig per res de mal, deixeu-me passar si us plau; però com que allò no s'apartava ni ell es gosava moure, es va passar la nit repetint sovint lo mateix, fins que cap a la matinada, en fer-se clar, va veure que aquell fantasma no era altra cosa que una soca de roure que havien tallat. Vetaquí que allavors, envalentonat el sastre, treu les estisores, dóna unes quantes punxades a la soca i havent-se esbafat digué: Així mateix ho hauria fet si haguesses sigut una ànima de l'altre món' (VILARRASA:1975) 08004-104 Sector est del terme municipal 42.1046100,2.1263500 427765 4661760 08004 Alpens Sense accés Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Compte i Marta Homs El dibuix ha estat extret del llibre: AADD, El Lluçanès màgic. Recull de llegendes i rondalles del Lluçanès, Edicions Cossetània i Ajuntament de Sant Boi de Lluçanès, 1998. 61 4.3 43 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
38115 Pi de Burriac https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-burriac <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya</p> <p>Pi pinyer (Pinus pinea) situat al mig de la rotonda que hi ha al passatge Gallifa Ballot cantonada amb el passeig Baró de Viver, camí d'accés a Burriac des d'Argentona. Dimensions: Perímetre: 2,19 m, DBH: 0,70 m.</p> 08009-122 Nucli urbà. 41.5485500,2.3951800 449558.05 4599830.53 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38115-foto-08009-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38115-foto-08009-122-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Social Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM Tot i no tenir dimensions massa remarcables, el fet d'estar ubicat al camí d'accés a Burriac, fa que tingui alt valor simbòlic. Arbre inclòs dins del Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
37928 Eucaliptus del Remei https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-del-remei Eucaliptus (Eucaliptus globulus) situat a l'entrada de la finca del Remei. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions que destaca de la resta d'arbres del jardí per la seva alçada i envergadura. Com tots els de la seva espècie, el que es troba a l'era del Remei, és de gran dimensions, amb una trentena de metres d'alçada i centenari. Té dues classes de fulles, les joves sense pecíol i oposades i les velles, peciolades, asimètriques, alternes i coriàcies, falciformes. Pengen cap avall i això fa que aquests arbres donin poca ombra. La seva escorça es desprèn a tires deixant el tronc llis i de colors clars. Les flors produeixen abundant nèctar que és utilitzat per les abelles per a la producció de mel. Floreix d'abril a juny. En alguns llocs, les fulles adultes, un cop dessecades en un lloc ventilat, s'utilitzen per a la fabricació de cigarretes.Té propietats antisèptiques i expectorants. També se'n fan olis i és utilitzat en aromateràpia. La fusta no s'utilitza per a fer mobles ja que no és de bona qualitat, però si per a la fabricació de pasta de paper. 08007-243 El Remei o Can Gibert - al sud del terme municipal 41.5873300,2.5260400 460495 4604068 08007 Arenys de Munt Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37928-foto-08007-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37928-foto-08007-243-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L'eucaliptus és una espècie originària d'Austràlia i que va ser introduïda a Europa amb finalitats ornamentals, com a arbre forestal i per a usos medicinals (les fulles són emprades com a medicinals). 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
38117 Pi Gros de Sant Crist https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-gros-de-sant-crist <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya</p> <p>Pi pinyer (Pinus pinea) situat prop de la rotonda d'entrada a Argentona des de la C-1415. Dimensions: Perímetre: 2,87 m, DBH: 0,92 m.</p> 08009-124 Nucli urbà. Rotonda d'entrada a Argentona. 41.5511400,2.4060400 450465.05 4600112.53 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38117-foto-08009-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38117-foto-08009-124-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Social Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM El fet d'estar en una zona d'alta freqüentació, fa que tingui alt valor simbòlic. Arbre inclòs dins del Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
29083 Font del Colomer https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-colomer DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. Font de raig situada sota una balma de pedra. 08002-151 A les proximitats de la riera de la Grevalosa. 41.7202800,1.6426500 387095 4619610 08002 Aguilar de Segarra Difícil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals No va ser localitzada durant les tasques d'elaboració del mapa del patrimoni cultural local, possiblement degut a un error en les coordenades. 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
38119 Pins d'Argentona https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-dargentona <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> <p>Grup de tres pins pinyers (Pinus pinea) situats a la rotonda d'entrada de la riera d'Argentona a la carretera C-1415.</p> 08009-126 Nucli urbà. Rotonda d'entrada a Argentona. 41.5512900,2.4068700 450535.05 4600128.53 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38119-foto-08009-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38119-foto-08009-126-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Social Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM Tot i no tenir unes dimensions ni edat remarcables, el fet d'estar a l'entrada d'Argentona fa que tinguin alt valor simbòlic. 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
37487 Camí de Cal Mallorquí https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-cal-mallorqui AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Camí que es dirigeix des del Bosquet, a l'alçada del camí de Teià fins a la finca de Cal Mallorquí, en direcció nord. Es tracta d'una pista de terra amb l'amplada suficient per la circulació de vehicles, que passa per la pineda coneguda com El Bosquet en el seu marge occidental, seguit d'uns camps erms i vinyes, en els camps del marge oriental. 08003-348 Entre El Bosquet i Cal Mallorquí 41.4954100,2.3016600 441710 4593990 08003 Alella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37487-foto-08003-348-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37487-foto-08003-348-3.jpg Legal Patrimoni immoble Obra civil Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Les UTM del punt inicial són: x = 441730; y= 4593990; z=122Les UTM del punt final són: x = 441867; y= 4594050; z=127 49 1.5 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
37391 Plàtan de Ca la Librada https://patrimonicultural.diba.cat/element/platan-de-ca-la-librada AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona Anualment es poda a brocada, per la qual cosa la seva capçada presenta dimensions reduïdes. Individu d'uns 8 metres d'alçada, 1,80 metres de perímetre de soca i 1,70 metres de volta de canó. Capçada d'uns 10 metres de diàmetre. Es troba situat enmig de la trama urbana, en una zona de vorera per a vianants davant de la Casa Librada. 08003-251 Davant de l'Empedrat del Marxant, al centre urbà. Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol. 41.4939800,2.2950900 441161 4593836 08003 Alella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37391-foto-08003-251-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37391-foto-08003-251-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
37390 Plàtans de Mas Coll https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-mas-coll AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona Periòdicament s'hi duen a terme treballs puntuals de poda selectiva de brancam per tal de reduir afectacions a l'aparcament de la masia de Can Coll. Aquest element lineal està format per 14 plàtans de dimensions considerables, distribuïts en dues fileres. Els que ocupen la filera més propera al carrer estan sensiblement més desenvolupats que els de l'interior, que reben menys llum i tenen el condicionant del mur de la masia de Can Coll. Els més desenvolupats arriben fins els dos metres de perímetre de base i de volta de canó mentre que els de l'interior no assoleixen, tret d'alguna excepció, el metre i mig de perímetre. Tanmateix, tots ells tenen unes alçades importants, superant els 20 metres, i copes de més de 10 metres de diàmetre. 08003-250 Zona verda del carrer de Mas Coll, per sota de l'aparcament de la masia de Can Coll Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol. 41.5014100,2.2868100 440476 4594666 08003 Alella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37390-foto-08003-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37390-foto-08003-250-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
37375 Alzina de Can Magarola 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-magarola-1 AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Individu madur d'una alçada d'entre 30 i 35 metres, soca de 3,95 metres i volta de canó de 3,50 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 15 metres. Aquesta alzina està ubicada en el talús d'un petit vial que comunica la riera Coma Clara i l'avinguda de Sant Mateu, ben a prop del col·legi Santa Maria del Pino. 08003-235 Vial que comunica la riera Coma Clara i l'avinguda de Sant Mateu del nucli de Can Magarola. 41.5055800,2.2989800 441496 4595121 08003 Alella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37375-foto-08003-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37375-foto-08003-235-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 14. 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
29072 Font del Baumer https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-baumer DUOCASTELLA, J. (2010): Aguilar de Segarra. Les fonts naturals [calendari]. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. Cobert de malesa. A Duocastella, 2000, es documenta aquesta font, que capta l'aigua que es filtra sota una gran roca dins un dipòsit de pedra seca, des del qual raja per un broc de ferro fins una petita pica de pedra. Durant les tasques d'elaboració del mapa del patrimoni cultural no es va localitzar la font, a causa de la frondositat de la vegetació (especialment del sotabosc i esbarzers) que cobreix els accessos. 08002-140 A l'Obaga de Cal Vendrell, a poca distància de la Riera de Rajadell 41.7361500,1.6265500 385784 4621393 08002 Aguilar de Segarra Difícil Regular Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
29057 Rondalla de la Pedra dreta de Cal Giralt https://patrimonicultural.diba.cat/element/rondalla-de-la-pedra-dreta-de-cal-giralt PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. La seva publicació en garanteix la conservació. Una rondalla de transmissió oral, recollida a PARCERISAS, 2000: 18-19, explica l'origen mític d'aquest menhir. El propietari de les terres de Còdol-rodon volia conrear-ne una peça al mig de la qual hi havia una pedra enorme. Com que la pedra li impedia conrear-hi, va prometre la suma de 10 escuts a aquell qui li tragués la pedra d'allà. Molts ho intentaren debades, i quan el propietari ja es donava per vençut s'hi va presentar un vell vestit de manera molt humil. Li va demanar al propietari que li deixés intentar-ho, i aquest li va dir que no se'n sortiria. Indignat per la incredulitat del propietari, va aixecar la peça i la va llençar enrabiat ben lluny, fins allà on és ara. L'amo va fugir espantat, i tot i que el vellet el va estar buscant per reclamar la seva recompensa, mai ningú no el va tornar a veure. Així doncs, el vellet es va quedar amb les terres del fugitiu. Hi ha una segona rondalla que explica un origen mític alternatiu d'aquest menhir en relació amb la pedra de Còdol-rodon. 08002-125 41.7410300,1.6135500 384712 4621952 08002 Aguilar de Segarra Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Científic 2023-08-01 00:00:00 Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
38279 Altar de la Mare de Déu de Montserrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-de-la-mare-de-deu-de-montserrat XX <p>Altar que ocupa la totalitat del fons de la capella, realitzat en tècnica de mosaic, amb peces ceràmiques vidriades a trencadís. Al·legoria de la Mare de Déu de Montserrat.</p> 08009-286 Altar esquerre de l'Església Parroquial 41.5525400,2.4011100 450055.06 4600270.53 1980 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM Família Tur 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
37550 Alocar del Fondo de Rials https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-fondo-de-rials AJUNTAMENT D'ALELLA (2009). Avanç del Pla d'Ordenació Urbanística. Informe de sostenibilitat ambiental, pàgs. 27,40-41. Novembre 2009 AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BOLÒS O. DE (1956). De vegetatione notulae, II. Collect. bot., V (I): 195-268. CORBERA,J; MARCH,E. (2003). Rieres, rius i riberes. Els alocs de les rieres del Maresme. Un projecte pel seu estudi i conservació (pàgs. 103-108). Monografia Atzavara, núm. 11. CORBERA,J; FAIDELLA,L;GUARDIOLA,M; JOVER,M; LLOBET,M;CORBERA,J; SABATER,F. (2007). L'aloc (Vitex agnus-castus) al Maresme: distribució, abundància i amenaces a la seva conservació. Monografia l'Atzavara, núm. 15 (pàg.. 175-182). COMERMA,M; CORBERA,J; FAIDELLA,L; GUARDIOLA,M;JOVER,M (2005). Interpretació de les dades del Projecte Alocs obtingudes durant els anys 2003 i 2004. Anuari Alocs, 2005. (pàg.. 1-11). DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. GUARDIOLA, M. et al. (2003). Síntesi del projecte Boscos de Ribera. Revista l'Atzavara núm. 11. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró. GUARDIOLA, M; CORBERA,J; FAIDELLA, L; MARCH, E, SABATER, F; PARERA, J.M. (2004). Butlletí del grup d'estudi i conservació dels alocars del Maresme. Març 2004. Núm.1. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró i el Centre d'Acció Territorial i Ambiental del Maresme. GUARDIOLA, M; CORBERA,J; FAIDELLA, L; MARCH, E, SABATER, F; PARERA, J.M. (2004). Butlletí del grup d'estudi i conservació dels alocars del Maresme. Juliol 2004. Núm.3. Secció de Ciències Naturals del Museu de Mataró i el Centre d'Acció Territorial i Ambiental del Maresme. MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la Cordillera Litoral Catalana (porción comprendida entre los ríos Besós y Tordera). Ed. Caixa Estalvis Laietana. TARRUELLA,X. (2000). El projecte “Flora Amenaçada”: un pas per a la preservació de la biodiversitat del Parc Serralada Litoral. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. Revista Ipsa Arca, núm. 3 Diversos trams d'alocs naturals, és a dir, que creixien de manera espontània, bàsicament en el marge de llevant de la riera o Fondo de Rials, en la zona menys antropitzada, a partir de Can Petxiu. Es tracta d'un arbust caducifoli amb una alçada que varia d'un a tres metres tot i que pot arribar a fer sis metres, molt representatiu dels marges de rieres i torrents i rambles del litoral silícic de la comarca del Maresme, localitzat al marge dret del Fondo de Rials, uns 150 metres per sota del pont de l'autopista C-32. Es pot reconèixer fàcilment gràcies a les seves fulles oposades, llargament peciolades i palmades. Floreix a l'estiu (juliol - agost) i les flors són d'un blau lilós que s'agrupen formant unes espigues llargues i estretes molt vistoses. El fruit de l'aloc és petit, de color negre vermellós i arrodonit. Aquest individu ha estat inclòs com a arbre singular pel fet de tractar-se d'un individu arborescent quan normalment aquesta espècie té un port arbustiu. Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 37. En diversos punts propers a aquest aloc se'n troben més. Cal tenir en compte que el torrent en aquest tram fa de partió entre els termes municipals del Masnou i d'Alella. 08003-412 Fondo de Rials L'aloc és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present a Catalunya. Els alocars han estat molt freqüents a la comarca del Maresme gràcies a que els pagesos els utilitzaven per a consolidar les motes de terra i fer estris de vímet. En els últims vint anys s'ha observat un declivi degut als canvis en els usos del sòl. Les rieres s'han anat asfaltant o tapant, les terrasses fluvials han estat destruïdes i aprofitades per construir-hi zones industrials, carreteres i urbanitzacions. Durant l'any 2002 es va dur a terme el Projecte Alocs (Projecte d'Estudi i Conservació dels Alocars del Maresme), amb l'objectiu de cartografiar-ne les poblacions, avaluar-ne l'estat de conservació i establir una diagnosi ambiental de la comarca del Maresme per tal de valorar si era viable la regeneració d'aquesta espècie en llocs on havia desaparegut per l'acció de l'home. Durant els anys 2003 i 2004 més de cent voluntaris van prospectar una trentena de torrents,rials i rieres. En el cas del municipi d'Alella, es va fer una prospecció de la Riera d'Alella, amb un total de 2.050 m., i un total de 82 trams, el resultat de la qual no va donar cap indici d'alocar. Per altra banda, un altre grup va prospectar 22 trams amb un total de 550 metres al Fondo de Rials. Es van detectar 8 trams amb un percentatge de 36,36% d'alocs naturals, és a dir, que creixien de manera espontània. A la biblioteca Nacional d'Àustria es conserva el Còdex Vindobonensis, conegut també com a Còdex Aniciae Julianae o encara Còdex Constantinopolitanus, datat d'abans de l'any 512 i que seria una còpia traduïda del manuscrit d'un metge grec del segle I, Pedacios Dioscòrides. En aquest manuscrit apareix per primera vegada una il·lustració de l'aloc, amb unes anotacions al dessota en grec on es descriu amb el nom de agnos (del grec, cast). L'obra d'aquest metge grec va tenir molta importància durant el Renaixement , gràcies al desenvolupament de la impremta. En el capítol 114 del llibre primer de la primera edició de 'Pedacio Dioscórides Anazarbeo, acerca de la materia medicinal y de los venenos mortíferos... ' impresa a Amvers el 1555, Andrés Laguna, metge, filòsof i humanista de Segovia, parla de l'aloc al qual anomena 'agno', tot i que comenta que en castellà es diu 'sauzgatillo'. Entre altres propietats, escriurà: '...Tiene el agno virtud caliente i estíptica. Su simiente, bebida, es útil a los mordidos de fieras empozoñadas, a los enfermos del bazo y a los hidrópicos. Bebida della una drama con vino, atrae la leche a las tetas, provoca el menstruo, deseca la esperma, tienta el celebro y da gana de dormir ... Bebida con poleo, su simiente, y aplicada o puesta en perfume, provoca la purgación menstrua. Administrada en forma de emplastro, sana el dolor de cabeza. Mezclada con aceite y vinagre, se derrama cómodamente sobre la cabeza de los letárgicos y frenéticos... Encoroporadas con manteca y hojas de vid, ablandan los companyones endurecios. La simiente, aplicada con agua, mitiga las resquebrajaduras del sieso; y si se añaden las hojas, sanan las desencasaduras de huesos y las heridas frescas... Llámase también lygos, que es lo mesmo que un mimbre, a causa que sus ramos se doblegan muy fácilmente'. 41.4948800,2.3064400 442109 4593928 08003 Alella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37550-foto-08003-412-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37550-foto-08003-412-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2020-10-07 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L'alocar (codi 92D0) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/UE). 2153 5.1 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
37456 Camí de la Vinya del Taietí https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-vinya-del-taieti AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Corriol que uneix el Camí de la font dels Eucaliptus a la Cornisa amb el Camí de la Cornisa i la Vinya del Taietí, de sud a nord. El corriol va pujant entre els marges d'antigues vinyes abandonades, actualment ocupada per un bosc mixt amb predominança de pi bord. El camí està ple de fanals, estepes, cap d'ase o ginesta entra d'altres plantes pròpies d'aquest bosc. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 609 metres. 08003-316 Nord del terme municipal; al final del carrer Berguedà 41.5081900,2.2753800 439529 4595427 08003 Alella Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37456-foto-08003-316-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37456-foto-08003-316-3.jpg Legal Patrimoni immoble Obra civil Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Les UTM del punt inicial són: x = 439573; y= 4595514; z=285Les UTM del punt final són: x = 439672; y= 4595745; z=368 49 1.5 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
37382 Alzina surera de la pedrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-de-la-pedrera AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Individu madur d'una alçada d'entre 15 i 20 metres, amb soca de 3,55 metres des de la qual creixen cinc peus amb les següents dimensions de volta de canó: 1,65; 1,54; 1,50; 1,35 i 0,80 metres. El diàmetre de la capçada és d'uns 15 metres. Aquest individu, d'una espècie poc freqüent al municipi, creix a poca distància del talús d'una antiga pedrera. 08003-242 A ponent del nucli d'Alella Parc. 41.5114500,2.2872400 440521 4595781 08003 Alella Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37382-foto-08003-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37382-foto-08003-242-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Descrita al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 35. 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
Estadístiques 2026
patrimonicultural

Mitjana 2026: 4112,69 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5