patrimonicultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
38251 Can Massot https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-massot XX <p>Casa aïllada situada a la línia de carrer, de planta baixa i pis. Decoració sòbria en la façana, caracteritzada pel balcó central i per la línia de balustres que remata la façana.</p> 08009-258 Nucli urbà. Primer Eixample. Pg. Baró de Viver, 26 41.5509900,2.3978200 449780.05 4600100.53 1910 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM Coneguda per aquest nom perquè hi va fer estances periòdiques el pintor Massot Zanefa. 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
38254 Can Zacarini https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-zacarini XX S'han efectuat uns recents treballs de manteniment. <p>Edifici de planta baixa i pis que respon a la tipologia de xalet d'estiueig de tipus aïllat. Incorporació de tribuna en una façana simètrica, emmarcant l'entrada. Disposa d'un pati d'accés elevat, a qual s'arriba amb una escalinata des del carrer. La tanca és a base de balaustrades, d'un estil bastant sobri que contrasta amb els vitralls acolorits de la fusteria de la tribuna.</p> 08009-261 Nucli urbà. Primer Eixample. Pg. Baró de Viver, 36 41.5504100,2.3973000 449736.05 4600036.53 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
38257 Can Caballé (Mas Novell) https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-caballe-mas-novell XX És un edifici que s'ha anat mantenint amb el temps, pel seu propi ús diari. Alguns cossos, que han quedat obsolets, s'han deixat abandonats. <p>Masia situada en un terreny amb força pendent, en una terrassa, i està formada per la unió de diferents cossos. L'edifici principal és una casa de tres cossos, de planta baixa i pis, amb teulada a dues aigües. Hi podem trobar la utilització mixta de pedra i maó massís, tant a les cantonades com a les vores de les obertures.</p> 08009-264 Nucli Urbà. Primer Eixample. Av. Nostra Senyora de la Salut, 12 41.5495800,2.3949200 449537.05 4599945.54 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM És una mostra de les cases pairals de finals del segle XIX o principis del XX. 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
38259 Llar d'avis https://patrimonicultural.diba.cat/element/llar-davis XX Recentment ha estat reformada per adaptar-la com a llar d'avis, i s'han realitzat tasques de manteniment en façanes i teulades. Així com una reestructuració del jardí. <p>Edifici aïllat, a quatre vents, de planta rbaixa i pis, amb una torre mirador en cantonada. Teulada a quatre aigües, amb faldons i teules careneres i remats de ceràmica vidriada de color verd. Conserva part de les obertures i accessos originals, adapats al seu nou ús. Envoltada d'un jardí important.</p> 08009-266 Nucli urbà. Avda. Burriach, 7; cantonada amb Ptge. Gallifa-Ballot 41.5476800,2.3954400 449579.05 4599734.53 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Social 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM Lluís Gallifa Grezner, arquitecte 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
38264 Can Peix (Can Jover, Mas Ribas de Lladó) https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-peix-can-jover-mas-ribas-de-llado <p>VINYALS, Josep i PADRÓS Pep i col. 'Les Fonts d'Argentona' Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme de Barcelona, 1982</p> XX Recentment ha estat objecte d'una restauració, s'han mantingut aspecte i volumetria originals. <p>Conjunt de finca d'estiueig, format per casa i ermita. L'edifici principal, de planta baixa, dos pisos i golfes, té una torre mirador en una de les cantonades. La coberta combina teulada a quatre aigües i terrasses amb balaustrada. En les façanes destaquen els motius neogòtics de decoració de les obertures i remats.</p> 08009-271 Nucli urbà. Ptge. Jover 41.5488500,2.3975000 449751.05 4599862.53 08009 Argentona Restringit Bo Física Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM Jardí d'estil colonial, amb espècies arbòries tropicals i autòctones, a la manera dels jardins exòtics de l'època. A dins de la finca hi trobem la font i el safareig. 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
38265 Can Gallifa https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gallifa XX En general en bon estat, però a les façanes laterals es comencen a detecar humitats que afecten l'arrebossat de fons. <p>Casa de cos de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dues vessants. Té un petit pati d'accés, separat del carrer per una tanca d'obra i ferro forjat. Destaquen els esgrafiats amb motius d'art decó i les motllures escultòriques que emmarquen les obertures de la façana principal.</p> 08009-272 Nucli urbà. Plaça Ballot, 2 41.5498800,2.3977500 449773.05 4599976.53 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
38268 La Fabriqueta https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabriqueta XVIII En aquest moment s'està reformant i restaurant pels nous propietaris <p>Casa pairal, catalogable coma tipus II, de tres cossos i un afegit, amb planta baixa i pis i teulada a dues vessants. Conserva el rellotge de sol. El nom li ve d'una petita edificació propera, d'una planta, amb teulada a dues aigües, que a principis de segle XX s'utilitzava com a generador d'electricitat, així com el cos afegit, que va ser utilitzat com a fàbrica.</p> 08009-275 Veïnat del Cros. Camí de Can Riera 41.5469800,2.4098600 450781.05 4599648.53 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
38269 Can Llei (Mas Janer) https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llei-mas-janer XVI <p>Casa pairal senzilla, de tres cossos perpendiculars a façana i teulada a dues aigües, assimilant-se formalment a les masies del tipus II, de Bonet i Garí. Ha estat recentment restaurada, però conserva els principals trets originals.</p> 08009-276 Veïnat de Cirés. 41.5431800,2.4103700 450820.05 4599225.52 08009 Argentona Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
38279 Altar de la Mare de Déu de Montserrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/altar-de-la-mare-de-deu-de-montserrat XX <p>Altar que ocupa la totalitat del fons de la capella, realitzat en tècnica de mosaic, amb peces ceràmiques vidriades a trencadís. Al·legoria de la Mare de Déu de Montserrat.</p> 08009-286 Altar esquerre de l'Església Parroquial 41.5525400,2.4011100 450055.06 4600270.53 1980 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Religiós 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM Família Tur 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
38284 Can Martí de la Pujada https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marti-de-la-pujada <p>BONET I GARÍ, LL. I col. (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins, Ed. Montblanc-Martín. C.E.C. Barcelona. SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> XVII <p>Masia del tipus I, de planta baixa i dos pisos, amb una ampliació posterior feta al segle XX i diversos cossos auxiliars. Amb vestigis antics, però molt desdibuixada per les continues modificacions fetes en diverses èpoques. Recentment ha estat restaurada amb un lleuger criteri de conservació.</p> 08009-291 Veïnat de la Pujada. Al capdamunt de la Riera de Can Castells 41.5721600,2.4105100 450854.07 4602443.53 08009 Argentona Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM Es coneix que, durant les obres d'excavació de fonaments de la vivenda posterior, es van trobar restes d'enterraments; també sembla que l'edifici original es va construïr sobre els fonaments d'una edificació anterior. Caldria realitzar algunes prospeccions a la zona, ja que documents antics senyalaven la presència d'una ermita romànica. 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
38299 Font i elements del jardí de Can Cusani https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-elements-del-jardi-de-can-cusani <p>VINYALS, Josep i PADRÓS, Pep; i col. (1982) Les fonts d'Argentona. Editen: Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme. Barcelona</p> XIX-XX Es troba en estat de total abandó, parcialment en runes o sota els efectes de bretolades. <p>La Font és realment d'un safareig, que rebia l'aigua d'una mina. El que es detaca és l'entorn proper de la font, on trobem una mena de glorieta, un dipòsit elevador d'obra de maó massís adossat al seu recinte de maquinàries, i l'ajardinament amb exemplars d'eucaliptus, plataners, palmeres, destacant un magnífic xiprer. Prop del safareig també hi podem trobar les cavallerisses de la propietat; uns estables amb coberta a dues aigües i decoració a la façana, on s'hi pot veure un cap de cavall fet de ceràmica.</p> 08009-306 Veïnat del Cros. Camí del Cros, al costat de Can Bartrina 41.5365900,2.4115600 450915.04 4598493.52 08009 Argentona Obert Dolent Inexistent Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2022-12-15 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM Actualment sembla que la conducció de l'aigua està trencada, ja que no raja pel broc del safareig. 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
38303 Can Manyana https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-manyana <p>VINYALS, Josep i PADRÓS Pep i col. 'Les Fonts d'Argentona' Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme de Barcelona, 1982</p> La teulada és nova, i actualment té les façanes arrebossades amb morter de ciment Portland. <p>Es tracta d'una masia senzilla, de tres cossos i planta baixa i pis, amb coberta a dues aigües perpendicular a la façana principal, orientada a sud. Es troba reformada com a vivenda, però conserva la volumetria i part de les obertures originals, amb les petites finestres de brancals i ampits adovellats amb peces de granit.</p> 08009-310 Veïnat de Clarà. Final del Camí de Can Manyana 41.5490300,2.3702300 447477.05 4599898.55 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-12-15 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM És probable que es tracti d'un edifici d'entre els segles XVI-XVII, com molts del veïnat, però en tractar-se d'una construcció més humil, té pocs elements característics que ajudin a la seva datació. A dins de la finca hi trobem la font del Roure. 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
38308 Cases de cos del C. Gran https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-de-cos-del-c-gran XIX-XX En general en bon estat. Recentment restaurades. <p>Conjunt de tres edificis de cos, incloent-hi Ca la Marí. De diferents alçades, el núm. 39 amb una remunta posterior, destaquen pels esgrafiats i elements decoratius en façana, de forja i pedra artificial.</p> 08009-315 Nucli urbà. C. Gran, 35-39 41.5547100,2.4010000 450048.06 4600511.53 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2022-12-15 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM L'edifici en el núm. 39 presenta en la seva façana lateral la inscripció amb la data 1931. 46 1.2 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
38312 Casal noucentista https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-noucentista XX Es comença a observar deteriorament de l'arrebossat de façana, per humitats, i dels elements de fusta exteriors. Es requerirà en poc temps un repàs i manteniment de l'edifici. <p>Edifici resultat d'una remunta d'un pis i una reforma de dos cases de cos, originalment de planta baixa i pis. Es tracta d'una construcció amb un estil particular, d'inspiració europea, amb un cos sortint en l'extrem superior de la façana principal, amb teulada tipus badalot, i estructura de façana mixta, a base de corretges de fusta i obra, reflectida en l'acabat final.</p> 08009-319 Nucli urbà. C. Gran, 90 41.5564900,2.4006800 450022.06 4600709.53 1956 08009 Argentona Fàcil Regular Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-12-15 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM L'interès d'aquesta construcció rau en la particularitat de la solució, atribuïble a l'eclecticisme de principis de segle XX, i assimilable a la originalitat d'altres exemples de cases de cos d'Argentona. 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
38313 Torre residencial https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-residencial XX <p>Torre residencial, de construcció inspirada en un estil modern, adoptat entre els anys 50 i 70 del segle XX. Planta elevada sobre pilars, façana de maó vist, coberta plana. Utilització de materials vistos; formigó, acer i ceràmica. Decoració minimalista, combinant pocs materials relacionats amb els utilitzats en la construcció de l'edifici.</p> 08009-320 Nucli urbà. Primer Eixample. Pg. Baró de Viver, 57-59 41.5496700,2.3971600 449724.05 4599953.53 1966 08009 Argentona Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-12-15 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM Juan A. Cendoya Martínez 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
38314 Villa Teresa https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-teresa XX El barri antic, de ferro forjat, es troba en un estat precari, així com la petita caseta situada al costat. La resta de la finca, s'ha mantingut raonablement bé. <p>Es tracta d'un casal residencial, d'estiueig de principis de segle XX. És un edifici de planta quadrada, de planta baixa, pis i golfes. Es troba al final d'un llarg passeig arbrat d'entrada, al capdamunt d'una escalinata. Façanes amb esgrafiats i utilització de la pedra artificial. Composició austera.</p> 08009-321 Nucli urbà. Primer Eixample. Pg. Baró de Viver, 50-52 41.5500800,2.3965900 449676.05 4599999.53 08009 Argentona Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-12-15 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM Finca amb accés per dos punts. La porta que duu el nom de la finca està situada en el camí d'accés a Can Caballé. Cal destacar els magnífics exemplars d'arbres que es troben en el jardí. 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
38315 Casa situada al C. Sant Ramon, 1 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-situada-al-c-sant-ramon-1 XX <p>Edifici unifamiliar en testera, de planta baixa llliure, sobre pilars, i dues plantes pis. L'accés es fa a nivell de carrer directament al primer pis. És un bon exemple de l'arquitectura residencial dels anys 70 del segle XX. Façanes d'obra vista, amb elements decoratius del mateix material, elements estructurals vistos.</p> 08009-322 Nucli urbà. C. Sant Ramon, 1 41.5510300,2.3972700 449734.05 4600104.53 1972 08009 Argentona Restringit Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-12-15 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM José Luís San Martín San Martín 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
38329 Caseta d'aigües https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-daigues XX Sembla que hagi estat recentment restaurada <p>Petita construcció de planta rectangular, d'una sola alçada, amb dues obertures frontals amb marc d'obra, que és l'única decoració visible en l'arrebossat de la façana.</p> 08009-336 Veïnat de Pins. Camí de Can Riudemeia 41.5734500,2.3741200 447821.07 4602607.55 1909 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Pública Productiu 2022-12-15 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
38335 Nou Can Comalada https://patrimonicultural.diba.cat/element/nou-can-comalada XIX-XX Tot i mantenir-se en un relatiu bon estat, manca un manteniment de l'acabat de les façanes i de la teulada. <p>Casa de pagès, construïda com a xalet d'estiueig modernista. En realitat són dues construccions adossades. L'edifici principal, de planta baixa, pis i golfes, de molta alçada, és de planta rectangular, amb coberta a dues aigües, i un ritme d'obertures regulars en la façana, emmarcades en l'arrebossat de la façana. Connectat a aquest edifici, hi trobem una torre mirador, d'estructura quadrada i d'una planta més d'alçada, amb coberta a quatre aigües de teules de ceràmica vidriada de colors. L'altra construcció és una petita caseta auxiliar, de planta baixa i pis, amb teulada a dues aigües, però amb un tractament molt més senzill pel que fa a acabats i tamany de les obertures. Segurament es devia tractar de la casa del servei.</p> 08009-342 Veïnat de la Pujada. 41.5638200,2.4004300 450007.06 4601522.53 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-12-15 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
38343 Can Santiago Marfà https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-santiago-marfa XIX <p>Can Marfà de Baix és un edifici més senzill que la construcció que trobem més amunt, de planta baixa pis i golfes, amb una torre mirador situada en un dels costats, i un porxo i terrassa amb pèrgola d'obra vista a la façana sud-est.</p> 08009-350 Veïnat de la Pujada. Camí de Can Marfà 41.5566100,2.4106300 450852.06 4600716.53 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-12-15 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
38397 Festa Major https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-0 XIX-XX En principi, els patrons del municipi són Sant Víctor i Santa Maria, però la Festa Major es fa el primer cap de setmana de setembre. Es tracta d'una data coordinada amb els municipis del voltant. Dura quatre dies: dissabte, diumenge, dilluns i dimarts. Es fa el tradicional Ofici cantat pel Cor Artesenc. També es fan espectacles per la canalla: jocs, cercaviles, gegants i cap-grossos, xocolatada o titelles. Els concerts són el plat fort de la festa. Tots són gratuïts i de gustos diversos: sardanes, rock, folk, etc. En el pavelló es fa el Ball de confetti: a la tarda per la canalla i al vespre pels adults. No pot faltar el torneig de futbol i la baixada d'andròmines. L'Ateneu popular organitza un programa de Festa Major alternativa. 08010-48 Artés Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. 41.7981500,1.9534900 413057 4627895 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2116 4.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
38423 La Balsera https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-balsera Bauma que hi ha sota el casc antic o barri vell, fruit de l'elevació del terreny en aquest indret formant el turó d'Artés on es van establir els seus primers habitants. El sòl geològic que queda al descobert i que s'observa des de la carretera d'Avinyó és la formació coneguda amb el nom d'Artés', que consisteix en materials sedimentaris de l'Eocè superior-Oligocè formats per lutites roges, gresos i calcàries. Al seu peu hi transcorre la riera de Malrubí, amb la vegetació pròpia a l'entorn de zona humida. Destaca una pollancrera al costat de la font del Molí. 08010-74 Sota el barri vell 41.8006900,1.9500100 412771 4628180 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38423-foto-08010-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38423-foto-08010-74-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart bauma que hi ha sota el barri vell i que es veu des de la carretera d'Avinyó. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
38424 Llegenda del Porc senglar https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-porc-senglar QUADRADO, David; BITRIU, Pere i APORTA, Jordi (1996). 'La llegenda del porc senglar', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. Publicat Llegenda publicada que explica la història d'un caçador i un senglar, al voltant de la masia de Can Coma, situada dalt d'un turó envoltada de boscos d'alzines, pins, roures i molt de sotabosc. La fauna que hi habitava era la pròpia de la zona: conills, llebres, guineus, talps, perdius, esquirols i senglars. L'amo de Can Coma era molt aficionat a la cacera i sempre que podia sortia a caçar. Un matí d'hivern, mentre el pagès mirava per la finestra els camps, va veure com un senglar li malmetia el sembrat. Va agafar l'escopeta ràpidament, baixant les escales tan ràpid com podia i, al disparar, l'escopeta no estava carregada. La seva reacció fou ajupir-se i carregar-la amb una gla. El porc senglar, en sentir l'impacte, va fugir ràpidament. Anys després, quan ja ningú se'n recordava d'aquell fet, va aparèixer al bosc de Can Coma un porc senglar amb una alzina al bell mig de l'esquena. Quan els garrinets tenien gana, la mare senglar només havia de fer caure les glans de l'alzina, tot espolsant-se. 08010-75 Mas Coma 41.7981100,1.9551400 413194 4627889 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure, relatar i il·lustrar. En aquest cas, prové del Col·legi Santa Maria i la font d'informació fou Manel Ruaix. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
38425 La campana Victòria https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-campana-victoria LEÓN, Óscar; GENESCÀ, Pere i SELLARÉS, Eduard (1996). 'La campana Victòria', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. XX Publicat Es tracta d'un succés ocorregut que ha passat a formar part de l'anecdotari popular artesenc. En Joan Fluriach i Blancafort era el campaner del poble d'Artés. El dia 4 d'octubre de 1904, mentre el campaner feia la seva feina, una campana li va caure al damunt i el va matar. Es tractava de la campana Victòria, una campana molt famosa entre la població perquè havia anunciat esdeveniments importants. En memòria del campaner i de la campana, l'Ajuntament li va dedicar una placa que diu: 'El 4 d'octubre de l'any 1904, les campanes tristes tocaven a mort. Una va caure i un home va abatre que es deia Joan Fluriach i Blancafort'. A partir d'aquell dia els fills i els néts recorden el pare i avi utilitzant el nom de la campana en alguns dels descendents femenins. 08010-76 Campanar de l'antiga església de Santa Maria. 41.7996600,1.9508300 412838 4628065 1904 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure , relatar i il·lustrar. En el cas de la Campana Victòria prové del Col·legi Santa Maria i la font d'informació fou la Victòria Fluriach, néta de Joan Fluriach. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
38426 La Petra i la Maria Salvaterra https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-petra-i-la-maria-salvaterra TORAL, Jordi; QUINTANA, Joan Ramon i IGLESIAS, Marc (1996). 'La Petra i la Maria Salvaterra', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. XX Publicat La Maria Salvaterra i la Petra eren dues campanes d'Artés. La primera era la campana principal, la més gran i bonica; també sonava per avisar de tempestes i incendis. Quan el perill havia passat, totes dues repicaven conjuntament. Un dia, quan el campaner feia sonar la Petra, es va desfer la corda que lligava la campana i el va matar (realment resulta molt perillós fer de campaner a Artés). El bisbat va decidir fondre la campana com a càstig, però el poble es desplaçà fins a Vic per demanar clemència. Finalment, es va decretar que estigués lligada durant cinc anys amb cadenes. Transcorreguts aquests anys se la va deslligar públicament i, per celebrar la fi del captiveri, es va celebrar una missa solemne d'acció de gràcies, a la qual van assistir totes les autoritats. Després, les campanes van repicar el toc d'alegria. Durant la guerra (cal suposar civil), la Maria Salvaterra es va trencar a trossets petits. Alguns d'aquests trossos es van fondre en fer l'actual campana. 08010-77 Campanar de l'antiga església de Santa Maria. 41.7996600,1.9508300 412838 4628065 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure, relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria i la font d'informació fou la Lluïsa Plans. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
38427 La serp del Pujol Vell https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serp-del-pujol-vell GARRIDO, Raquel; VILA, Mireia i ROVIRA, Sandra (1996). 'La serp del Pujol Vell', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. Publicat La llegenda explica que al Pujol Vell, un mas al nord del municipi, hi havia una serp amb el cap tan gros que semblava una persona. Però, en realitat, es tractava d'una manera d'espantar la canalla per evitar que malmetessin la collita. 08010-78 El Pujol Vell 41.8041000,1.9384600 411816 4628571 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure, relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria i la font d'informació fou Carme Plana, àvia de Mireia Vila. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
38428 La cabra d'or https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cabra-dor APORTA, Jordi (1996). 'La llegenda de La cabra d'or', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. Publicat Diu la llegenda que fa molt de temps hi havia uns viatjants que portaven monedes d'or i de plata embolicades amb pells de cabra i de cabrit. Havien de dur aquestes monedes a Barcelona, ja que comerciaven amb la banca. Però quan eren a Artés, uns lladres els van robar tota la riquesa que transportaven. Era molta la gent del poble que, units a aquells viatjants, van sortir per capturar els bandolers, els quals havien enterrat els diners amb fulles de banús, en un punt des d'on es veien set torres de les quals avui sols en queden dues. Una d'elles és la del campanar vell d'Artés. Els pobres viatjants, amb la resta de camperols, buscaven per tot arreu desesperats. Ni amb pèndols van poder localitzar aquell tresor tan valuós. Els bandolers havien fugit com esperitats cap a la frontera francesa per no ser capturats. Se suposa que s'emportaren el secret d'on havien enterrat els diners a la tomba. Actualment, molta gent continua intentant trobar aquest tresor tan inquietant, sobre el qual circula el rumor següent: 'Si vols trobar la cabra d'or, cal que et situïs just al punt des d'on puguis veure aquests set campanars: el de Calders, el d'Avinyó, el d'Horta d'Avinyó, els dos d'Artés, el de Sallent i el de Cabrianes'. 08010-79 Serrat de la Cabra d'Or 41.7981100,1.9551400 413194 4627889 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure, relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria i la font d'informació fou Rafael Aporta i Pere Bitriu. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
38429 La gruta de la presó d'Artés https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-gruta-de-la-preso-dartes VILA, Mireia; ROVIRA, Sandra i GARRIDO, Raquel (1996). 'La gruta de la presó d'Artés', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. Publicat Diu la llegenda que en temps llunyans, a Artés, hi havia un castell amb una presó. Diuen que en aquesta presó mai no es morien els presos perquè havien construït una gruta que duia a la riera Malrubí, i a la nit, quan el carceller dormia, anaven per aquell túnel a la riera, pescaven peix i se'l menjaven cru. És per això que els presoners d'Artés no passaven mai gana. Ara aquella gruta l'han tapada i al castell hi viuen persones. 08010-80 El Castell 41.7993600,1.9503300 412796 4628032 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure, relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
38430 El carrer del Clavari https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-carrer-del-clavari PRAT, Gemma; DOMÍNGUEZ, Patrícia i BERTRAN, Sònia (1996). 'El carrer del Clavari', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. Publicat En aquest carrer del barri vell d'Artés hi havia un sereno molt famós que tenia totes les claus del poble. Es comenta que era molt bon home i que feia la seva feina puntualment. La gent del poble n'estava tan contenta i agraïda que quan es van anar obrint nous carrers, li'n van dedicar un. De la paraula 'clau' en van treure 'clavari'. És així com aquest carrer va néixer recordant el famós sereno. 08010-81 Carrer Pla del Clavari 41.7986300,1.9555100 413225 4627946 08010 Artés Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38430-foto-08010-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38430-foto-08010-81-3.jpg Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure , relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria. Informació proporcionada per Enric Solergibert. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
38431 La llegenda del vi https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-llegenda-del-vi VILA, Mireia; ROVIRA, Sandra i GARRIDO, Raquel (1996). 'La llegenda del vi', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. Publicat Fa molts anys que Artés ja era molt famós per les seves vinyes i vins. El vi d'Artés tenia fama de ser el millor del Bages i la gent d'altres comarques, com ara la Noguera, el Segrià, l' Alt Penedès..., gent d'aquí i d'allà, venien al poble per comprar-ne. Però per esbrinar on el venien calia utilitzar mètodes comercialment parlant pre publicitaris i buscaven els balcons on hi havia una branca de pi, i allà és on anaven a trucar per comprar el millor vi. 08010-82 Artés 41.7981100,1.9551400 413194 4627889 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure , relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria. Informació proporcionada per Carme Plana. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
38432 La nena del bosc https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-nena-del-bosc VILARASAU, Lioba; SOLER, M. Carmen i GRAU, Arianna (1996). 'La nena del bosc', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. Publicat A Artés hi vivia una nena que es deia Clàudia. Un dia va anar d'excursió amb els seus pares i alguns amics. Jugant pel bosc de Fussimanya es va perdre. Familiars i amics la buscaven desesperats amb la confiança de trobar-la viva. Durant els dies que va durar la recerca va caure una intensa pluja que no parava. El dia que sortosament la van trobar, estava ben eixuta. Els pares li van preguntar on s'havia aixoplugat per no mullar-se. La Clàudia va explicar que la Verge de Fussimanya l'havia protegida abrigant-la amb el seu mantell. 08010-83 Artés 41.7981100,1.9551400 413194 4627889 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure , relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria. Informació proporcionada per Maria Rosset i Maria Vilanova. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
38433 Llegenda de la banda de lladres https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-banda-de-lladres VILARASAU, Lioba; SOLER, M. Carmen i GRAU, Arianna (1996). 'Llegenda de la banda de lladres', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. Publicat S'explica que fa molts anys, hi havia un grup de lladres comandat per Mon Banyoles. Una nit van decidir anar al mas de Rocasalbes, actualment anomenat Fussimanya, a robar tot allò que hi havia de valor. Un cop lligada la família que hi vivia, van agafar tot el que els va semblar i van entrar a la capella. Un dels lladres va pensar de robar la corona de la Verge i així ho va fer. Quan van fugir, tots van poder passar el riu menys el que portava la corona robada. Espantat, el lladre va tornar a la capella i la hi va deixar. Va tornar a baixar i va poder travessar el riu sense dificultat. 08010-84 Mas Fussimanya 41.7981100,1.9551400 413194 4627889 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure, relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria. Informació proporcionada per Maria Rosset i Maria Vilanova, que van incloure aquesta narració dins les llegendes d'Artés per la relació entre Fussimanya amb la seva gent, des de temps pretèrits, tot i pertànyer actualment a Sallent. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
38434 La nena que va caure del terrat https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-nena-que-va-caure-del-terrat VILARASAU, Lioba; SOLER, M. Carmen i GRAU, Arianna (1996). 'La nena que va caure del terrat', dins Llegendes i contalles del Bages. La memòria mítica dels nostres avis. Angle editorial. Manresa. Publicat Un dia hi havia una nena de tres anys, molt enjogassada i divertida que, jugant jugant, va caure del terrat de casa seva. No sabien si moriria o si viuria, però van prometre a la verge de Fussimanya que si es salvava portarien el retrat de la nena del terrat a la Mare de Déu. La nena es va salvar, i ara ja és gran, casada i amb fills. 08010-85 Artés 41.7981100,1.9551400 413194 4627889 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Tradició oral Pública Simbòlic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La recopilació de les llegendes és el fruit d'un treball fet per les escoles de la comarca, que les van transcriure , relatar i il·lustrar. En aquest cas prové del Col·legi Santa Maria. Informació proporcionada per Maria Rosset i Maria Vilanova, que van incloure aquesta narració dins les llegendes d'Artés per la relació entre Fussimanya amb la seva gent, des de temps pretèrits, tot i pertànyer actualment a Sallent. 61 4.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
38435 Camí ramader https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ramader GAIA (2004). Auditoria ambiental d'Artés. Àrea de Mediambient de la Diputació de Barcelona i Ajuntament d'Artés. Inèdit. VILA VALENTÍ, J. (1951). 'Una encuesta sobre la transhumancia en Cataluña', dins revista Pirineos, núm. 17-18, pp. 405-445. No es pot precisar amb detall Per Artés hi transcorre un camí ramader. Aquest camí ramader es troba inclòs dins l'obra de Llobet i Vilà de 1951. També es manté un record en la memòria que recull la tradició oral, però que és difícil de seguir en la seva totalitat. El seu recorregut aprofitaria el Camí Ral d'anada al Pujol Vell i es perdria a l'entorn de la Font dels Capellans. De baixada, passaria en direcció al Mas Canet (creuant la B-430), pel costat del Camí del Mig i es perdria pels camps de la propietat del Mas Torres. 08010-86 Nord del municipi Els camins ramaders són els camins que utilitzen els ramats en els seus desplaçaments transhumants, els camins que uneixen les pastures d'estiu i les pastures d'hivern. Són camins que existeixen des de fa segles, i on els ramats poden trobar pastura, abeuradors i llocs de descans i tenen dret a pas. A Catalunya les pastures d'estiu es troben principalment als Pirineus i a l'hivern baixen a la Depressió interior, a la Depressió pre-litoral, Gironès, Baix Ebre. El mapa de Llobet i Vilà (1950), mostra aquestes zones de pastura i els camins ramaders que les uneixen. El conjunt de camins ramaders existents a Catalunya conforma un patrimoni cultural de gran importància, al mateix temps que constitueix una xarxa de vies de transport encara utilitzades per una bona part dels ramaders com a mitjà per facilitar la transhumància dels ramats. Actualment existeix la llei 3/1995, del 23 de març, de vies pecuàries. També es considera un argument de pes l'antiguitat i la funció d'aquestes vies com a nexe d'unió, facilitant la relació entre les clàssiques activitats agro-forestals i ramaderes, amb els nous usos del món rural: usos mediambientals, de corredors biològics entre espais naturals, culturals, etc. 41.8070100,1.9456500 412417 4628886 08010 Artés Difícil Dolent Legal Patrimoni immoble Obra civil Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 49 1.5 7 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
38441 Font Furriola https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-furriola Antic torrent que era abocador. L'aigua d'aquesta font raja per un tub de plàstic i va a parar a una pica de pedra. Al costat hi ha un dipòsit de maó vist. La vegetació cobreix part de la zona on hi ha el raig d'aigua. La casa de Can Fugosa, al costat de la font, està abandonada i l'accés s'ha cobert de vegetació. L'entorn està brut. 08010-92 Can Fugosa 41.7988300,1.9412200 412038 4627983 08010 Artés Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38441-foto-08010-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38441-foto-08010-92-3.jpg Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2019-11-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
38442 Font de la Terma https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-terma No raja aigua. Al costat del camí de Torrecabota a La Paloma, en el marge dret, al límit del terme municipal entre Artés i Calders, hi ha uns brolladors naturals conegut com la Font de la Terma, precisament per la seva situació geogràfica. Si no es coneix és gairebé impossible trobar-la, sobretot quan no raja, que és el més habitual. Hi ha una alzina al costat d'un dels punts on sortia més aigua. 08010-93 Torrecabota 41.7841900,1.9569000 413321 4626341 08010 Artés Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38442-foto-08010-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38442-foto-08010-93-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
38443 Font de Casanova https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-casanova Font que queda actualment en el marge de la carretera. L'aigua raja per un broc de ferro encastat en una pedra treballada en forma de prisma amb la capçalera arrodonida. Damunt el broc s'hi pot llegir 'FUENTE DE CASANOVA V.P'. L'aigua va a parar a una pica de 40 x 40 cm. A l'entorn hi ha vegetació de bosc de ribera i bardissa. 08010-94 Carretera d'Avinyó 41.8079400,1.9559100 413271 4628979 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38443-foto-08010-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38443-foto-08010-94-3.jpg Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart No és aconsellable veure'n l'aigua per l'elevat percentatge de nitrats. 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
38444 Font dels Capellans https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-capellans Font que raja d'un marge mitjançant una aixeta de ferro amb clau de pas. El marge ha estat reforçat amb ciment, on s'ha collat l'aixeta i s'ha gravat rudimentàriament el nom de la font, en part desgastat. L'aigua cau en un clot rectangular delimitat amb pedres granítiques i que precedeix al desguàs. 08010-95 Els Rials 41.8074000,1.9530900 413036 4628922 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38444-foto-08010-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38444-foto-08010-95-3.jpg Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
38445 Riera de Malrubí https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-malrubi CONSELL COMARCAL DEL BAGES. Pla de protecció del medi natural i paisatge del Bages. GAIA (2004). Auditoria ambiental d'Artés. Àrea de Mediambient de la Diputació de Barcelona i Ajuntament d'Artés. Inèdit. La riera de Malrubí és el principal afluent de la Gavarresa. Baixa del sector occidental del Moianès i travessa el terme d'Artés gairebé pel mig, passant molt a prop del nucli poblacional d'Artés i per sota la carretera que va d'Artés a Avinyó (B-431). El cabal d'aquesta riera és força regular, dins del que permet el clima de la zona, i la seva conca és boscosa en bona part. Prop del municipi d'Artés, al costat del curs de la riera, s'hi troben zones d'horta: Hortes del Mig, Hortes del Raval, Hortes Noves, Hortes del Mireta, Hortes Velles i Hortes del Dolfo. És el connector que enllaça Montcogul i Fussimanya amb els boscos del Moianès. Aquest connector transcorre pel sector est del terme municipal passant per masies com ara La Vall, La Ponsa, El Mas i Ribatallada, fins a connectar amb el subespai del PEIN de la Serra del Soler, altiplà del Moianès. En el curs de la riera de Malrubí, el bosc de Ribera està menys intervingut que el curs de la Gavarresa, i aquest fet ha propiciat que, en alguns punts, el bosc de ribera estigui més ben conservat, sobretot a la part superior del terme. 08010-96 Artés 41.7988800,1.9614400 413718 4627968 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38445-foto-08010-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38445-foto-08010-96-3.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart En el Pla de Protecció del medi natural i del paisatge del Bages es defineixen un seguit d'espais naturals d'interès comarcal i una sèrie de connectors biològics. La Riera Gavarresa n'és un d'ells. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
38447 Font del Raval https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raval No raja aigua. Font que raja de la riera de Malrubí. Tres murs fets de paredat amb pedres de mides diverses parapeten la font, ja que aquesta es troba en un nivell més baix. En el mur on ha de rajar l'aigua, hi ha un grafitti fet en el ciment amb la data 15.07.65. Una canal serveix per evacuar l'aigua, però ara hi ha aigua estancada amb força verdet. 08010-98 Hortes Noves Fins fa sis o set anys encara era freqüentada. 41.7997900,1.9579600 413430 4628072 08010 Artés Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38447-foto-08010-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38447-foto-08010-98-3.jpg Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Entorn poc cuidat. 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
38448 Font de l'Hort de Malla https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lhort-de-malla Font que brolla del sòl, arrambada al marge de pedra. Al darrera hi ha una paret de contenció i un petit embassament d'aigua. Tot força envoltat d'esbarzers i vegetació. El sortidor de la font està tapat i surt un petit regueró per conduir l'aigua a l'hort del davant. 08010-99 Malla 41.7911600,1.9588900 413496 4627113 08010 Artés Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38448-foto-08010-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38448-foto-08010-99-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
38449 Font del Mireta https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mireta Font que raja en un marge, davant els Horts d'en Mireta, d'un tub de PVC inserit dins un tub de ferro. El frontal de la font i la pica on va a parar l'aigua sobrant estan fets de ciment i s'ha inscrit l'any 2002 per deixar constància de dita actuació. Des d'aquesta pica l'aigua continua per un regueró paral·lel al marge. Hi ha unes esglaons que faciliten l'accés des del camp i un banc de pedra a 10 metres de la font. Està orientada al nord. 08010-100 Hortes Noves 41.7955500,1.9679300 414253 4627592 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38449-foto-08010-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38449-foto-08010-100-3.jpg Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
38451 Font de Malla https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-malla No raja aigua. Font de mina que no raja i que ha estat canalitzada vers la casa de Malla. Queda amagada per la vegetació i els esbarzers. A la dreta hi ha la boca de mina amb una porta de fusta. A l'interior hi ha una semi volta de maó pla feta únicament amb quatre maons. A la dreta hi havia el brollador d'aigua que rajava directament de la pedra. 08010-102 Malla 41.7905700,1.9638600 413908 4627043 08010 Artés Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38451-foto-08010-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38451-foto-08010-102-3.jpg Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2019-11-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
38456 Sardana 'L'Aplec d'Artés' https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-laplec-dartes XX Vigent Sardana dedicada a l'Aplec d'Artés. Música de F Mas Ros i lletra de 08010-107 Artés Sardana amb música de F. Mas Ros de l'any 1981. Aquesta sardana s'interpreta de manera conjunta per les tres cobles el dia de l'Aplec. 41.7981100,1.9551400 413194 4627889 1981 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart F. Mas Ros 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
38458 Font de La Ponsa https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-ponsa Font situada sota mateix d'una alzina i al darrera d'un roure. L'aigua raja per un broc de ferro que sobresurt per sota una llosa. L'aigua cau en forma de gota a gota omplint una petita pica de pedra de 45 x 60 cm. Per accedir-hi hi ha una escala feta de pedra. Al costat hi ha un banc de pedra aprofitant una antiga balconada. 08010-109 La Ponsa 41.8011200,1.9932500 416364 4628185 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38458-foto-08010-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38458-foto-08010-109-3.jpg Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
38460 Riera Gavarresa https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-gavarresa-0 CONSELL COMARCAL DEL BAGES. Pla de protecció del medi natural i paisatge del Bages. GAIA (2004). Auditoria ambiental d'Artés. Àrea de Mediambient de la Diputació de Barcelona i Ajuntament d'Artés. Inèdit. Aquesta riera discorre pel nord i nord-oest del terme d'Artés, dibuixant el límit del terme municipal, i desemboca al riu Llobregat a la part més baixa del terme. La Gavarresa té una conca força gran, ja que neix prop d'Alpens (Lluçanès) i recull les aigües del Lluçanès i d'un sector del nord-est del Bages, però té un règim hídric molt irregular. Presenta un eixut estival important, degut al fet que no disposa de la capçalera prepirinenca plujosa i amb neu amb què compten rius com el Llobregat o el Cardener. En anys d'extrema sequera fins i tot pot arribar a assecar-se. Per altra banda, en tractar-se d'una riera típicament mediterrània, pot tenir crescudes sobtades de gran importància, sortir de llera i inundar les planes d'horta que se situen al costat del seu curs. El pla INUNCAT destaca les zones properes a la Gavarresa, des de la zona de la masia de Casanova, al nord-est del terme, fins el punt on la Gavarresa s'ajunta amb el Llobregat, com a àrea inundable amb un període de recurrència de 50 anys. Al llarg de la riera s'hi han instal·lat zones d'horta amb petites barraques, visibles des de l'Eix Transversal. És el connector amb la massa boscosa del Montcogul i Fussimanya, situada al sector nord, fora del terme d'Artés, passant per Malgrans (casa de pagès que no pertany al terme municipal d'Artés) i Canet. 08010-111 Nord del terme municipal 41.8104600,1.9504500 412821 4629265 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38460-foto-08010-111-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart En el Pla de Protecció del medi natural i del paisatge del Bages es defineixen un seguit d'espais naturals d'interès comarcal i una sèrie de connectors biològics. La Riera Gavarresa n'és un d'ells. 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
38461 Font del Blancher https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-blancher entorn deteriorat. Font que ha patit algun esllavisament i sembla que brolli de diversos llocs. En un racó hi ha una pedra gravada damunt una plataforma de ciment o formigó on es pot llegir: 'La font d'en Francesc (Blancher) /m'han volgut posar de nom / i no sé perquè deu ser / que se'n recorda tothom / Desembre 1986'. A uns metres, en el marge de la muntanya, es poden veure un parell de llocs d'on brolla l'aigua. Al costat, l'aigua s'embassa una mica. 08010-112 El bosquet - La Jardinera 41.7952600,1.9899900 416085 4627538 08010 Artés Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38461-foto-08010-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38461-foto-08010-112-3.jpg Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2019-11-21 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 47 1.3 7 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
38462 Font del Jordi https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-jordi entorn degradat. Font que raja l'aigua per un tub de plàstic i cau en un regueró fet de pedres i es perd pel torrent. Envoltada de vegetació. 08010-113 El Bosquet - La Ponsa 41.7981500,1.9926100 416307 4627856 08010 Artés Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38462-foto-08010-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38462-foto-08010-113-3.jpg Legal Patrimoni natural Zona d'interès Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 7 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
38463 Alzina del Mas Pujol https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-mas-pujol Decret 214 / 1987 de declaració d'arbres monumentals. Decret 47/1988 de declaració d'arbres Interès Comarcal i Local. Http://www.gencat.cat/mediamb/pn/arbres/carbre01.htm Alzina (Quercus ilex subsp. ilex). El tronc es ramifica ràpidament, a menys de dos metres del sòl, i surten dues branques principals que alhora es ramifiquen successivament fins a una alçada superior als 15 metres. El seu perímetre és de 3,90 metres i el seu diàmetre normal (DBH o Diameter Breast Height), a l'alçada del pit (1'5 metres d'alçada) és d'1,10 metres. Està envoltada amb bancs de pedra formant un cercle. 08010-114 Plans del Pujol És l'espai escollit per fer una trobada anual de caràcter literari, organitzada pel 'Raïm de poesia', cada 11 de setembre. S'hi reciten poemes i es fan concerts. 41.8064500,1.9341600 411462 4628836 08010 Artés Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38463-foto-08010-114-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38463-foto-08010-114-3.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Altres 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Arbre inclòs al Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya.Hi ha una placa de ceràmica sostinguda amb quatre claus sobre el tronc, on hi posa: '11 juliol 1992 / arribà l'aigua en / aquesta ratlla', que està a 155 cm. 2151 5.2 7 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
38519 Conjunt de sardanes dedicades a Artés https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-sardanes-dedicades-a-artes XX Vigent L'activitat sardanista a Artés, tot i no tenir cobla, ha estat prou important com per generar una sèrie de sardanes dedicades al municipi. La majoria són sardanes sense lletres, exceptuant 'L'Aplec d'Artés', que s'ha individualitzat en el present inventari en la fitxa 176. Trobem sardanes dedicades a llocs concrets relacionats amb algun aplec sardanista , com 'El bosquet de l'aplec' (1986) obra de Joan Lázaro i Costa. També hi ha sardanes dedicades als aplecs (Aplec i Sarau) d'Artés: 'El Sarau artesenc' (1986) de Martirià Font i Coll; 'Sarauenca' (1993) de M. S. Puigferrer o 'La màgia del sarau' (2004) de Josep Farràs i Casòliba. La resta són peces dedicades a Artés: 'Artés sardanista' (1993) d'Eduard Xandric i Crosas, 'A la vila d'Artés' (1982) de Josep Viader, 'Artesenca' de F. Mas Ros, 'Em recordo d'Artés' (1980) de Lluís Buscarons, 'Per Artés' (1984) de M. S. Puigferrer, 'Ressò d'Artés' (1989) de Sebastià Figuerola i Escusa, '25 anys a Artés' de Joan Lázaro i Costa i 'La vall d'Artés' de Ricard Viladesau. 08010-170 Artés 41.7981100,1.9551400 413194 4627889 08010 Artés Obert Bo Inexistent Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 62 4.4 7 Patrimoni cultural 2025-02-26 05:47
Estadístiques 2025
patrimonicultural

Mitjana 2025: 4868,93 consultes/dia

Sabies que...?

...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?

La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc