Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 85088 | Casa Escardó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-escardo | Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. | XVIII | Casa entre mitgeres en cantonada. Consta de planta baixa i pis amb coberta de teula àrab a dues vessants, acabada amb una treballada imbricació. L'edifici presenta un cos més elevat que la resta a la cantonada. L'obra de l'immoble és de paredat de maçoneria, amb dos portals, el principal amb la llinda de fusta on s'ubica el número de carrer i un secundari més estret amb arc escarser, ambdues amb els muntants de maons. La resta d'obertures són una finestra a la banda dreta de la planta baixa i dues a nivell del primer pis col·locades als extrems. La façana del carrers dels Horts no presenta obertures. | 08074-41 | c. del Mig 24, c. dels Horts | és probable que aquest edifici existís al final del segle XVIII, ja que apareix documentat els anys 1772 - 1785, on es relacionen les cases de la parròquia dins la vila de Cubelles. En aquest document apareix esmentada una casa propietat de Pere Escardó. L'edifici apareix citat també l'any 1920, propietat de José Escardó Lleó. Segons referències orals, antigament l'edifici era utilitzat com a pallissa. | 41.2086200,1.6721000 | 388673 | 4562766 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85088-foto-08074-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85088-foto-08074-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85088-foto-08074-41-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||||||
| 48611 | Xuriguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xuriguera | IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona | XVI | La masia està situada en un punt lleugerament elevat que s'aixeca en una àmplia zona planera, prop del límit del terme municipal amb el veí municipi de Casserres. La casa és de planta rectangular, consta de planta baixa, primera i golfes, és coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que és orientada vers el sud-est. La casa està bastida amb un parament de carreus desbastats col·locats més o menys formant filades, i alguns falcats amb petites pedres i teulís; part de les façanes mostren un rejuntat ample que cobreix parcialment el material constructiu. Quasi totes les finestres són emmarcades amb carreus de pedra picada i ben polida, vàries amb els angles treballats en bisell, i a la finestra més gran, la de sobre la porta d'accés, amb els angles lleugerament motllurats. La porta és situada més o menys al centre de la planta baixa de la façana principal, és una obertura en arc de mig punt fet amb grans dovelles de pedra picada i polida, i en la clau una cartel·la amb unes lletres o números en baix relleu bastant erosionades. La casa té adossades altres construccions annexes destinades bàsicament al bestiar i magatzem; la disposició d'aquestes estructures formen una mena de clos davant l'entrada. Al davant de la casa hi ha un paller part del qual és resultat d'una ampliació contemporània. | 08078-66 | A la zona de l'Esgleiola | Únicament tenim constància d'una referència documental de la masia Xuriguera, la qual ens permet apuntar els orígens d'aquesta almenys al segle XVI. Es tracta del fogatge de 1553, en el qual dins la parròquia i terme de l'Espunyola hi consta ' Pere Vila sta al Mas Xoriguera'. | 42.0287700,1.8064400 | 401196 | 4653660 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48611-foto-08078-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48611-foto-08078-66-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48611-foto-08078-66-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||||||
| 46488 | El Sallés de Figuerola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-salles-de-figuerola | AA.VV. (2003). De la balma a la masia: l'hàbitat medieval i modern al Vallès Oriental. Museu de Granollers. AA.VV. (2005). La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració. BRAU edicions. Figueres. DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Angle editorial. Manresa. FERRER, Llorenç (2003). Masies de Catalunya. Angle editorial. Manresa. VILA, Marc Aureli (1980). La casa rural a Catalunya. Edicions 62. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | Mas que, segons la classificació de Danés i Torras de les masies d'estructura clàssica, pertany al tipus II.2. La coberta és a dues aigües, amb una filada de carreus al ràfec, i amb el carener perpendicular al frontis, actualment orientat a tramuntana. Antigament es trobava orientat a migdia, però s'annexà un cos a aquesta façana. Així doncs, el cos original està construït amb pedra escassament carejada i argamassa, però rejuntat amb ciment, i amb carreus als eixos entre façanes. Consta de planta baixa, primer i segon pis, a la zona més baixa del desnivell del terreny. El frontis actual presenta un muret que ressegueix la zona de l'entrada, que és presidida per un portal, amb llinda de pedra i carreus als brancals, i tres finestrons: el més proper al portal presenta un emmarcament ben interessant, així doncs, una pedra grossa serveix de llinda, mentre que als brancals trobem dos carreus que s'estrenyen cap a la zona superior formant una corba a la part exterior, punt on hi ha una decoració lobulada. El finestró central presenta reixes de ferro forjat i l'emmarcament amb rajols ceràmics, mentre que el lateral queda emmarcat per quatre carreus irregulars. Al pis, que correspondria amb el segon pis de la resta del cos original, trobem dues finestres, l'una amb llinda plana, carreus als brancals i ampit i l'altra amb ampit, però sense decoració. Finalment, resulta curiosa la filada de llosetes planes que constitueixen el ràfec d'aquesta façana. El lateral esquerre del frontis presenta un cos annexat que, per la seva cara de ponent, té una entrada, mentre que per llevant presenta una font artificial de tres brolladors. A l'eix del frontis amb llevant trobem una arcada que s'uneix amb un edifici proper, completament restaurat. A ponent, a pocs metres de l'eix amb tramuntana, hi ha un cos annexat fet d'obra nova, com la resta de construccions recents. La façana de llevant presenta un balcó i dues finestres a cada pis amb l'emmarcament de rajols ceràmics. A migdia trobem un cos annexat, d'alçada lleugerament inferior, de planta baixa i pis. Aquest cos té, també a migdia, un altre cos que, aprofitant el desnivell del terreny, queda conformat per un pati porticat que conté una planta a sota. A ponent presenta un petit cos annexat i a llevant un de dimensions superior, que sosté una escala que condueix al portal situat al pis. A l'interior de l'edifici es conserva el portal original de migdia, de llinda plana i carreus als brancals, i un estable amb volta de canó per als cavalls, que era l'estança que segueix al portal. Si entrem per tramuntana trobem, en una llosa del terra, la inscripció Masia 1862. | 08062-76 | A 500m del nucli antic, pel camí de Santpedor a Castellnou | És, com el Jaumà, una de les masies antigues de Castellnou, segons comenta Vila Rovira. La casa havia estat propietat de Joan Vilaseca. S'annexaren varis cossos a la casa i s'hi creà un restaurant, que el dugué Àngel Vilaseca. Actualment és una casa de colònies. | 41.8355800,1.8333300 | 403130 | 4632179 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46488-foto-08062-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46488-foto-08062-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46488-foto-08062-76-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | ||||||||||
| 87386 | Salsa de la tia Remei Faura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salsa-de-la-tia-remei-faura | Covarrubias Horozco, S. (1611) Tesoro de la lengua espanyola. Madrid: ed. Ignacio Arellano y Rafael Zafra. Iberoamericana – Frankfurt am Main: Vervuert, 2006. | XVIII-XX | Poc coneguda | Recepta de salsa. Per a la seva preparació es necesita un bon grapat d'ametlles torrades, un tomàquet petit força madur (dels de penjar va be), un ou cru, sencer, un gra d'all cru, sal, oli i una mica de vinagre, si es vol. Procediment: es comença triturant dins el morter l'all, amb una mica de sal, després les ametlles, el tomàquet sense pell, i poc a poc es va amalgamant amb l'oli i si es vol unes gotes d'aigua que permetin donar-li certa densitat a la preparació (no tindrà mai la consistència d'una salsa all i oli, perquè el seu objectiu és el d'amanir les verdures). També se li pot afegir una mica de vinagre, si es vol. No és una salsa espessida, sinò cremosa tipus romesco i es fa servir per condimentar amanides, sobre tot. | 08158-225 | Carrer Doctor Fleming, 4-6 | És una salsa que es feia servir en la família Faura. Aquesta salsa, que era elaborada per les dones d'aquella família del Papiol, la va traspasar a la dècada de 1950 la Remei Faura a la Mercedes Arís i es va fer servir per la seva germana Adela i la seva filla. Informació oral: Teresa Solias Arís. Es tracta d'una evolució de l'antic almadroc, salsa típicament medieval, herència d'un plat romà: el moretum. L'afegit del tomàquet com a element acidulant és propi a les salses de la península ibèrica a partir del segle XVI. El nom d'almadroc i morter ve de la utilització en la seva elaboració del morter de cuina. Les paraules que designen aquesta preparació culinària tant en època romana com medieval (moretum-almadroc) es relacionen amb el fet de produïrse en la seva elaboració una força de trituració que imprimeix la ma del morter sobre el contingut culinari que allotja el vas. Pel cas del Papiol no es té cap registre documental. L'any 1611 Sebastián de Covarrubias, en la seva obra: 'Tesoro de la Lengua Castellana', ho defineix «Cierta salsa que se haze de azeite, ajos, queso y otras cosas [...] Díxose moretum del verbo griego moreon [...] porque para majar el Almodrote bien, y mezclar todo lo que lleva, se va despegando y rayendo de las paredes del mortero, y juntándose en el hondo para poderse machacar o majar. En fin el nombre aunque los arábigos le ayan disfraçado con su artículo, es corrompido del dicho nombre latino moretum, interponiendo la letra D, moretum, y de allí modrote, y con el artículo al-modrote». (Covarrubias, 1611). La salsa de la tieta Remei és una preparació senzilla, energética, que no incorpora el formatge i que serveix per amanir i donar personalitat als productes de l'horta i la muntanya del Papiol: amanides, tomàquets i ametlles. | 41.4379700,2.0110500 | 417380 | 4587850 | 08158 | El Papiol | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87386-foto-08158-225-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87386-foto-08158-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87386-foto-08158-225-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És una salsa que va passar de generacions en generacions. | 98|119 | 60 | 4.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:28 | |||||||
| 52421 | L'Acollidora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lacollidora | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. http://fundacioarranzbravo.cat/la-col%C2%B7leccio/escultura/ | XX | Escultura de bronze damunt un pilar de secció quadrangular situada al bell mig de la Rambla Just Oliveras, a l'alçada del carrer de la Casa Nova. El pilar està al centre d'un parterre de flors on hi ha una placa de bronze on s'explica que aquesta escultura simbolitza el tarannà integrador que caracteritza la ciutat de l'Hospitalet i la seva ciutadania. Es tracta d'una figura femenina amb una safata a les mans com a símbol d'ofrena i amb la cabellera mig recollida al clatell i mig voleiant a l'aire. Mesura 190 x 78 x 50 cm. La peanya és de pedra calcària sense polir i mesura 160 x 80'5 x 70'5 cm | 08101-136 | Rambla Just Oliveras, a l'alçada del carrer de la Casa Nova | És una obra de l'any 1985, encarregada per l'Ajuntament per ser el símbol de la ciutat. Ha conegut diferents ubicacions i l'actual va ser inaugurada el 20 de juny de 1998. | 41.3603400,2.1018300 | 424875 | 4579149 | 1985 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52421-foto-08101-136-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52421-foto-08101-136-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Eduard Arranz Bravo | Al peu hi ha una placa de bronze sobre peanya de pedra on està gravat el nom de l'autor, el nom de l'escultura , l'escut de L'Hospitalet de Llobregat , l'any i la dedicatòria : 'Aquesta escultura és el símbol de la nostra ciutat, representa el tarannà integrador que caracteritza L'Hospitalet i els seus ciutadans.' | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:23 | ||||||
| 72486 | Fàbrica de Cal Meia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-cal-meia | SOCA I. i RUMBO A. Memòria del Mapa de Patrimoni Cultural de Vilada. Diputació de Barcelona. 2002. COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 | XX | Per bé que estructuralment la nau aguanta bé, en conjunt l'estat, sobretot de la coberta, és dolent. | La fàbrica de cal Meia és un edifici de planta rectangular, orientat de nord a sud i coberta a doble vessant. Només disposa de planta baixa amb alguns altells a l'interior. És una sola nau, ara tapiada. Es tracta d'una típica construcció industrial de començament de segle XX. Els materials constructius emprats són pedra i maons. La pedra s'utilitzà per bastir les parets i els maons per ornamentar i acabar els marcs de portals i finestres. Els finestrals són vidriats i força grans, cosa que permet l'entrada de molta llum natural a l'interior. Les façanes est i oest amb grans finestrals rectangulars i arc rebaixat són iguals, malgrat que l'oest disposa d'una porta d'entrada. També s'ha adossat a aquest costat, posteriorment, un cobert sense interès. La façana de migdia disposa d'una gran porta de garatge i un finestral igual que els anteriors. La façana nord no té elements a destacar. Des de la seva construcció l'edifici s'ha dedicat a diverses activitats, però bàsicament ha estat un edifici fabril. L'interior de les naus és molt senzill i sobri. A llevant hi ha una plaça, cobert per la vegetació, que possiblement tenia funcions per a magatzem d'estoc. | 08299-110 | C/ Teodor Miralles núm.2. | És una mostra més del patrimoni industrial del municipi. Els amos de la fàbrica i habitatge de cal Meia eren originaris de la Cerdanya (Das). Tal com recullen Soca i Rumbo, sembla ser que l'edifici es construí durant els primers anys del segle XX, car als anys 1930 ja hi havia una indústria tèxtil en funcionament. La guerra civil de 1936-1939 suposà un parèntesi en l'activitat de la fàbrica, però poc més tard tornà a funcionar. Després d'això, són diversos els usos que s'han fet de l'edifici: com a fàbrica de teixits, com a fàbrica de filatura, com a magatzem, com a taller de reparació d'automòbils... Darrerament es fa servir de garatge. Als anys 1980 va esdevenir un taller mecànic. A finals dels anys 1990 es va tapiar l'edifici. | 42.1357600,1.9302500 | 411594 | 4665403 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72486-foto-08299-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72486-foto-08299-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Al c/ Teodor Miralles 36-38 hi trobem els pisos de cal Meia. Un habitatge d'inicis de segle XX el qual fou construït pels amos de la fàbrica, i que disposa com a element d'estacat la façana d'aire noucentista caracteritzat pel frontó arrodonit i el petit pati rectangular davant la façana. L'edifici està dividit en dos habitatges. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:38 | |||||||
| 69194 | La Casa Nova del Tei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-nova-del-tei | FERRARONS, R.; MUNMANY, J. (1983). Les masies de Taradell. Taradell: Centre Excursionista de Taradell. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Taradell (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XX | La Casa Nova del Tei és una masia construïda durant el primer terç del segle XX. És un edifici de planta quadrangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a quatre vessants. Les façanes principal i laterals es composen simètricament segons tres eixos d'obertures d'arc escarser ceràmic, excepte l'eix central del frontis, on el portal és d'arc de mig punt i les finestres superiors en forma de pòrtic. A la clau del portal hi ha una pedra inscrita: 'L.VAQUER S. /1918'. La façana posterior presenta dos eixos d'obertures d'arc pla arrebossat. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc, amb les cantonades ressaltades amb obra vista. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08278-132 | Camí de la Casa Nova del Tei | És una masoveria del mas Tei de Malla. | 41.8891400,2.2552400 | 438214 | 4637736 | 1918 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69194-foto-08278-132-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69194-foto-08278-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69194-foto-08278-132-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | A la façana hi posa 'L Vaquer 1918' | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | |||||||
| 69120 | Can Llebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llebre | FERRARONS, R.; MUNMANY, J. (1983). Les masies de Taradell. Taradell: Centre Excursionista de Taradell. | XIX-XX | Can Llebre és una masia del segle XIX. És de planta rectangular i s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa simètricament segons tres eixos d'obertures amb llinda de fusta. Davant de la porta d'accés s'hi ha construït un porxo amb pilars de maó. A la resta de façanes les obertures són amb llinda de fusta, algunes de factura moderna, i es distribueixen de forma aleatòria. A la façana lateral s'hi ha construït una escala exterior per accedir directament al pis. A la façana posterior hi ha adossat un cobert. El tractament exterior dels murs és arrebossat amb formigó. | 08278-109 | Camí de Can Llebre | És una masoveria del Molist. | 41.8823400,2.2810400 | 440348 | 4636963 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69120-foto-08278-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69120-foto-08278-109-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | |||||||||
| 69180 | Can Pardaler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pardaler | Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació (2009). Ajuntament de Taradell. FERRARONS, R.; MUNMANY, J. (1983). Les masies de Taradell. Taradell: Centre Excursionista de Taradell. | XIX | Can Pardaler és una masia de principi del segle XIX. És un edifici format per dos volums que s'adossen de forma perpendicular. El principal és de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla ceràmic. En un extrem de la façana hi ha una escala exterior adossada de forma paral·lela al mur que permet accedir directament al pis. A la façana posterior té tres finestres d'arc primitiu ceràmic a la planta baixa i tres pòrtics d'arc rebaixat ceràmic al pis, que han estat reformats per encabir-hi dins finestres d'arc pla arrebossat. El segon volum s'adossa al costat de ponent de la façana, és de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Les finestres són totes d'arc pla arrebossat. El tractament exterior dels murs és arrebossat amb formigó. El ràfec està acabat amb cabirons al primer volum i una imbricació de rajols i teules ceràmiques al segon. Al costat de la façana hi ha diversos cossos annexes. | 08278-118 | Camí de Can Pardaler | És una masoveria del Colomer. | 41.8683500,2.2565300 | 438301 | 4635427 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69180-foto-08278-118-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69180-foto-08278-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69180-foto-08278-118-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | |||||||||
| 75581 | Can Barrina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barrina | Pla Especial de Catalogació de les Masies i Cases Rurals de Malla. Ajuntament de Malla, 2010. | XIX-XX | La coberta presenta deficiències. | Can Barrina és una masia del segle XIX que va construir-se en dues etapes. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis s'orienta a ponent i presenta un portal amb llinda de fusta, al costat del qual hi ha adossat un cos annex perpendicular d'un sol nivell d'alçat. La resta d'obertures de la casa són totes d'arc pla arrebossat, excepte un gran portal d'arc rebaixat ceràmic que es va posar al descobert quan es va restaurar la façana. La façana posterior també queda tapada per un cos annex de les mateixes característiques. El parament dels murs és de tàpia i pedra lligada amb argamassa, revestida amb pòrtland e tot arreu llevat d'una part amb pedra vista de la façana de tramuntana. El ràfec està acabat amb cabirons. | 08111-34 | Camí de Can Barrina | És una masoveria de les Vinyes, juntament amb Can Paella. | 41.8921800,2.2421900 | 437134 | 4638083 | 08111 | Malla | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75581-foto-08111-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75581-foto-08111-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08111/75581-foto-08111-34-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:27 | ||||||||
| 69209 | La Casa Nova del Vivet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-nova-del-vivet | FERRARONS, R.; MUNMANY, J. (1983). Les masies de Taradell. Taradell: Centre Excursionista de Taradell. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Taradell (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIX-XX | La Casa Nova del Vivet és una masia de principi del segle XIX que ha estat reformada i ampliada durant la segona meitat del segle XX. És una masia de planta rectangular que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc pla de pedra carejada amb la llinda inscrita: '1803' i una creu i el monograma de Crist intercalats. Al voltant hi ha diverses finestres d'arc pla arrebossat de factura moderna, que es distribueixen per la façana de forma aleatòria. A la façana posterior les finestres també són totes d'arc pla arrebossat, amb dos contraforts per reforçar l'estructura. A la façana lateral de ponent hi ha un cos annex amb obertures de maó que a la part superior està porxat amb pilars i una barana de maó. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, i de pedra vista al cos annex. A pocs metres davant la casa hi ha una cabanya. | 08278-147 | Camí de la Casa Nova del Vivet | És una masia propietat del Vivet. | 41.8863900,2.2907700 | 441159 | 4637406 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69209-foto-08278-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69209-foto-08278-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69209-foto-08278-147-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | 98|119 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | |||||||||
| 43010 | Cal Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-2 | XIX | Ha estat restaurada en el darrers anys, adaptant-la als nous usos de turisme rural. | Conjunt arquitectònic format per l'edifici principal que tenia funcions d'habitatges, i altres annexos que tenien funcions agrícoles i ramaderes. Actualment es troba restaurada i serveix d'habitatge per la família que hi resideix, però també com a casa de turisme rural. L'edifici principal se situa al centre del conjunt, és de planta rectangular i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment. La coberta és a dues a vessants (est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés se situa al sud, i presenta una entrada senzilla amb brancals fets amb carreus ben treballats i llinda de pedra. Aquesta entrada ve precedida per unes escales de pedra de tres graons. Les finestres que trobem a les plantes superiors, són amb brancals i llinda de pedra, i amb ampit pronunciat. La façana est, es troba coberta per una edificació annexa, de construcció posterior a l'edifici principal. Aquesta, presenta també planta baixa, planta de pis i golfes. Està arrebossada, deixant a la vista solament els carreus de pedra de les cantoneres. A la planta superior hi podem trobar una petita terrassa coberta. A la façana sud d'aquesta edificació hi trobem un rellotge de sol. La façana nord, es troba arrebossada, i solament són visibles els carreus de les cantoneres. Té una petita edificació adjunta, que serveix com una entrada posterior a la casa. Adjunt en un extrem de la façana principal trobem un edifici que havien estat les quadres, i que ara s'ha habilitat com habitatge. Consta de dues plantes. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, disposats horitzontalment. La façana d'ingrés se situa la façana est, i presenta una entrada amb escarser. A la resta de la planta baixa hi trobem tres finestres. I, la planta superior tres balcons i un gran finestral amb arc escarser. Tant les finestres com els balcons tenen brancals i llinda de pedra. A la façana sud, també hi trobem finestres seguint el mateix patró que les de la façana principal. Cal destacar el pou quadrat que hi en aquesta façana. L'entorn és caracteritza per camps de conreu i boscos. | 08036-34 | Cal Ros. Calonge de Segarra. 08281. Calonge de Segarra | És una masia de mitjans del segle XIX. Fins a les darreries del segle XX la masia no va disposar de llum elèctrica ni d'aigua corrent. La llum fins els anys 60 era a base de llum de carburo o be llum d'oli. L'aigua pel consum de casa provenia de la de la cisterna que hi ha al costat de l'antiga cuina, i per els animals feien servir l'aigua de la cisterna de l'era. En el transcurs dels anys, la masia ha sofert diversos canvis, poc a poc es varen fer estances noves per poder-les adaptar a la nova activitat de l'agroturisme, que es va iniciar en l' any 2000 restaurant la pallissa i el graner també per aquesta finalitat. | 41.7617200,1.4892500 | 374416 | 4624424 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43010-foto-08036-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43010-foto-08036-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43010-foto-08036-34-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | Actualment tot i ser la residència habitual dels seus propietaris, també és una casa de turisme rural. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 | ||||||||
| 52608 | Canal de la Infanta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-infanta | ALBA MOLINA, Ràul i ASO PEREZ, Carlos (2008). El canal de la infanta: vector de desarrollo económico, social y urbano de la comarca del bajo llobregat (provincia de barcelona), 1ª parte; dins Revista Cimbra núm. 381, maig-juny 2008. BALAGUER NADAL, P. (2008). .Àrea Residencial Estratègica 'La Remunta'. Prospecció arqueològica visual. Maig 2008. Memòria de la intervenció arqueològica núm. reg.10130. Arxiu Àrea Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de ela Generalitat de Catalunya. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. CHORÉN TOSAR, J. (2011). Intervenció arqueològica a l'ARE-'La Remonta', tram del Canal de la Infanta. Control i documentació arqueològics. Estudi històric del Canal de la Infanta. 2 Vols. Memòria de la intervenció arqueològica núm. reg.10995. Arxiu Àrea Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de ela Generalitat de Catalunya. CURIÀ BARNÉS, E. (2008). Àrea Residencial Estratègica 'La Remunta'. Prospecció arqueològica visual. Maig 2008. Memòria de la intervenció arqueològica núm. reg.10129. Arxiu Àrea Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de ela Generalitat de Catalunya. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. ESTEVES CASTRO, A. (dir)(1996). L'Hospitalet de Llobregat. Guia del patrimoni històrico-artístic. Cervelló: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni. ROMEU I ALEMANY, Antoni (1989). El canal de la Infanta i el seu aprofitament industrial a l'Hospitalet; dins: 'Identitats. Revista del Museu'. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 2-3 (estiu 1989). RIERA I BAGUÉ, Josep Mª Desenvolupament Urbà de Molins de Rei: dos segles de configuració de la vila (1732-1932) dins de l'obra Coneguem la història de la vila. Molins de Rei. ROMEU I ALEMANY, Antoni (1991). El canal de la Infanta i les primeres indústries a l'Hospitalet; dins: 'I Jornades d'Arqueologia Industrial' (L'Hospitalet del Llobregat), 1991, pp. 133 a 138. TARDÀ, J. i altres (1993). Pagesos, obrers, ciutadans. Història de Cornellà de Llobrega. Ajuntament de Cornella. | XVIII-XX | no s'ha conservat la totalitat de l'element | El canal de la infanta, el nom complert del qual es Canal de la Serenísima Infanta Doña Luisa Carlota de Borbón, és una canalització d'aigües provinents del riu Llobregat, que abastia els camps de la Vall Baixa de la comarca del Baix Llobregat. Té l'inici a Molins de Rei, passa per Sant Feliu, Sant Joan Despí, Cornellà, l'Hospitalet i Sants, des d'on es desvia fins a la muntanya de Montjuïc per arribar al mar. El seu recorregut és de 17.417 metres. Al llarg del canal hi ha diversos salts d'aigua que són aprofitats per donar activitat a molins i posteriorment a indústries tèxtils. Les restes més visibles són el pont, a la zona de La Remunta. S'ha pogut observar que en realitat es tracta de dues construccions, una sobreposada a l'altra. L'original seria un pont bastit amb totxo massís lligat amb morter de calç, amb un ull, l'arcada del qual es troba bastida pel mateix tipus de totxo massís, però disposats a sardinell, per facilitar la curvatura. La longitud que s'observa actualment és la de l'amplada del propi canal, entorn als tres metres, mentre que la seva amplada es trobaria entre els 2'5 m. Finalment, s'han identificat un total de 24 fites realitzades amb ciment, amb les sigles 'P' i 'M', una fletxa i un número situat entre els números 1 i 10, la majoria d'elles recuperades dins el rebliment. Tot i que la funcionalitat d'aquestes fites és per el moment desconeguda, probablement es tracti d'una referència mètrica dins de la finca militar.També diverses inscripcions a mà a la part inferior del pont que corresponen a noms de soldats. També hi ha l'any 1929 en un moment de reforma. | 08101-276 | Av. de Josep Tarradellas, s/n | És una infraestructura civil per a la irrigació de terres projectada per Tomas Soler l'any 1805 i construït entre els anys 1817 i 1820, amb finalitats purament agrícoles, es convertí en un eix dinamitzador de l'economia de la zona. Fou una promoció dels terratinents de la banda esquerra del riu Llobregat amb la finalitat de millorar l'agricultura de la comarca a través del rec de les terres. L'expansió del regadiu es produí en zones amb cultius de secà. La vinya es va incrementar en detriment del bosc i l'agricultura va passar de ser de subsistència a ser de mercat, basada principalment en la producció de fruita. En canvi, amb el pas del temps, el canal passa a quedar integrat als nous nuclis urbans i perd paulatinament la seva funció original, convertint-se en claveguera a l'aire lliure on s'abocaven els rebuigs de les indústries i les aigües fecals. | 41.3613600,2.0921000 | 424062 | 4579270 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52608-foto-08101-276-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52608-foto-08101-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52608-foto-08101-276-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'any 2011 es va dur a terme una intervenció preventiva dins la finca de la Remunta de l'Hospitalet de Llobregat, arran de les obres del projecte de l'Àrea Residencial Estratègica (ARE) 'La Remunta'. La Remunta es troba situada entre la línia de ferrocarril de la Generalitat de Barcelona a Manresa, pel nord; la carretera de l'Hospitalet a Cornellà, pel sud; i per l'Avinguda Josep Tarradellas per l'est. Es tracta d'un conjunt d'instal·lacions auxiliars destinades a la cura del bestiar de la caserna militar, datades en el anys 60 del segle XX (Anteriorment la finca s'anomenava Ca n'Angulo). Tot i estar totalment obliterat, el seu traçat era identificable, sobretot mitjançant fotografia aèria, al llarg dels seus aproximadament 150 metres, així com l'existència d'un pont que el travessa a uns 100 metres del límit de la tanca oestEls treballs duts a terme varen consistir en el buidatge, sota control arqueològic, del tram del Canal de la Infanta al seu pas pels terrenys del Quarter de 'La Remunta'. A més a més, es va realitzar la seva neteja final, l'aixecament topogràfic, i la corresponent documentació fotogràfica. Durant les tasques de buidatge del canal, s'ha pogut observar l' existència de dos nivells de rebliment, ambdós composats per runa i abocaments de deixalles en temps recents, però resultat de dues accions diferenciades. També s'han pogut identificar vàries reformes del canal.Actualment el canal encara funciona en el tram comprés entre Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat. | 98|94 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:23 | |||||||
| 53700 | Font del Mamut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mamut | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | S'hi han fet pintades vandàliques. | El 9 de setembre de 1953, en el decurs de les obres de construcció de la nova variant de la carretera N-II, un grup de treballadors posà al descobert les restes d'un elephas antiquus (elefant antic de fa 300.000 anys). La troballa realitzada a poca distancia de la font actual, fou preservada gràcies a la intervenció del senyor Narcís Puig i Puig. Avui es conserva al Museu Municipal de Martorell Vicenç Ros . La veu popular identifica les restes de l'elefant amb un mamut i dóna nom a aquesta font. | 08114-258 | Carretera N-IIa, Km587,5 | És una font recent de 1953, el flux de l'aigua que antigament havia alimentat la terma de la vil·la romana Martorell Enllaç. Coincidint amb el Dia del Medi Ambient de 1997, l'Ajuntament va restaurant la font | 41.4856100,1.9152900 | 409446 | 4593235 | 1953 | 08114 | Martorell | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa E 12 BPU-01.BAMP del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:27 | |||||||||
| 57111 | Font de can Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-macia | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1993): 'Col·leccionable les nostres fonts', Butlletí d'Informació Municipal, Ajuntament d'Òdena, Òdena | XX | La manca de manteniment ha deteriorat l'entorn i la decoració està malmesa. | L'àmbit de la font està definit per una volta de quadrant d'esfera construïda amb pedra, amb un arc frontal constituït per una rosca de dovelles poc treballades. La volta està situada dins un cos de planta quadrangular construït amb paredat irregular de pedra, encaixat a la topografia del seu entorn. En el fons de l'espai de la volta hi ha el broc de la font i dos bancs laterals que es perllonguen fins a l'exterior. Davant de l'espai cobert de la font s'estén un espai obert o placeta, amb un banc a cada banda, construïts amb pedra i formigó. El banc situat a la banda de llevant disposa d'un respatller construït amb un muret de còdols de riera, acabat amb forma arrodonida i amb una inscripció realitzada amb peces incrustades de marbre blanc on es llegeix: MERCEDES. La reforma d'aquesta font va ser dedicada a Mercedes Ciervo Sinclair, esposa de Joan Vives, al qual va ser l'impulsor d'una de les grans reformes de can Macià en el primer terç del segle XX.. Fins fa pocs anys es conservaven basaments de bancs que imitaven soques d'arbres. La font ja devia existir abans d'aquesta intervenció, ja que apareix indicada en un plànol de l'any 1914 i es conserven fotografies de finals del segle XIX on apareix tot i que amb un aspecte totalment diferent: de fet hi havia diverses deus, de les quals únicament es conserva l'existent en l'actualitat. | 08143-38 | Finca de can Macià | És una font d'aigua canalitzada que va ser reformada per Joan Vives i Gibert l'any 1909. | 41.5967300,1.6585900 | 388208 | 4605872 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57111-foto-08143-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57111-foto-08143-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57111-foto-08143-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98|119 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:27 | |||||||
| 79670 | Festa major de Gualba de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-gualba-de-baix | XX | Festa que es celebra des de l'any 1981 i s'organitza des de l'Associació de Veïns de Gualba. Es celebra a la sala del Casal els darres dies de juliol. Les activitats molt genèriques d'aquest tipus de celebracions Inclouen activiats infantils, sopar de germanor i ball de Festa Major. | 08097-228 | Nucli de Gualba de Baix | És una festa de recent celebració i que assenyala un fet diferencial entre els nuclis de població que conformen el municipi de Gualba. | 41.7099000,2.5291900 | 460832 | 4617675 | 1981 | 08097 | Gualba | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2116 | 4.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:23 | ||||||||||||
| 72434 | Horta de les Eres de Vilada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-de-les-eres-de-vilada | XVIII-XX | Actualment està en desús i completament coberta de vegetació. | es tracta d'una horta quadrangular tancada per un mur perimetral fet de pedra sense desbastar i capçat per una última filada disposada en plec de llibre. La peça de terra està situada al peu de la riera per la part nord, però el desnivell del terreny fa que quedi elevada a migjorn i enfonsada en el terreny a llevant. És en aquest tram de llevant on es troben els dos accessos a l'interior de l'horta. El principal és una obertura suficient per a un carro. El secundari és mitjançant una escala de pedra encastada al mur que disposa d'un armariet per guardar les eines a sota. A la part exterior de l'entrada hi ha un banc corregut fet de pedra. L'horta agafa l'aigua de la riera mitjançant un petit canal de terra que desvia l'aigua a una bassa situada a la terrassa superior. La bassa està tancada i buida. | 08299-58 | Sector nord-est. Al costat de la font de les Eres | És una de les tres parcel·les d'horta de què disposava la masia de les Eres de Vilada. Als anys 50 fou arreglada en el seu conjunt, construint-se l'accés de l'escala i revestint-se l'antiga bassa amb formigó. | 42.1426300,1.9309600 | 411662 | 4666165 | 08299 | Vilada | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72434-foto-08299-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72434-foto-08299-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72434-foto-08299-58-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | S'hi podia accedir per una carretera entre cal Xocolater i les Eres de Vilada. Actualment la pista està perduda i només s'hi pot arribar a peu. | 119|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | ||||||||
| 87211 | Font del Lleó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-lleo-5 | http://fontscollserola.com/?p=300 | XIX-XX | Restaurada recentment per grups de voluntaris | Paret de totxo arrebossada d'on surten 2 canonades, de les quals només raja la que es troba a un nivell superior. Hi ha una dèbil filtració per sota que continua metres avall. La paret frontal està trencada i es veu la cova interior on es recull l'aigua. Encara que està situada a una cota relativament alta, quasi sempre te aigua. El dia 17 de novembre de 2016, els Voluntaris del Parc van fer la seva rehabilitació netejant el camí d'accés i l'entorn de la font. | 08158-50 | Corriol sota la Salut | És una de les surgències naturals més afamades del municipi. El fet de que es trobi per sota de l'ermita de la Salut, la feia un lloc d'importància tradicional. | 41.4481500,2.0237000 | 418450 | 4588968 | 08158 | El Papiol | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87211-foto-08158-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87211-foto-08158-50-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El dia 30 de juny de 2018 i dins del programa 'Col·laborem amb el Parc' que coordina el Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola, l'Associació 'Fes Fonts Fent Fonting' va col·laborar amb el Grup Excursionista del Papiol en la rehabilitació d'aquesta font, netejant el camí d'accés, la vegetació que envaïa els voltants, l'interior de la petita galeria i construint una bassa per a amfibis. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:28 | |||||||||
| 40305 | Casa Doctor Satorras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-doctor-satorras | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | XX | Edifici entre parets mitgeres, de planta rectangular, situat en testera i formant part d'un grup de tres. Consta de planta baixa i planta pis, i té la coberta de teula àrab a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les façanes està arrebossades i pintades amb una motllura que emmarca els sostres. La façana principal, orientada a ponent, es composa simètricament segons tres eixos verticals, en el central es troba la porta d'accés i un balcó amb barana de ferro forjat. | 08005-436 | C/ Torregassa, 1 | És una de les primeres construccions fora del recinte històric del poble. Al carrer Torregassa que és l'eix principal, juntament al carrer Macià, del primer eixample de la població, hi trobem un escampat d'edificis o conjunts de cases unifamiliars d'estils propis de la primera meitat XX. | 41.6711500,2.2611100 | 438493 | 4613529 | 1906 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40305-foto-08005-436-1.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 105 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 | ||||||||
| 37956 | Font de Can Pugep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-pugep | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 64. | Font d'aigua de mina de 70 metres de longitud que raja per un canaló de pedra i l'aigua va a parar en una pica quadrada de pedra granítica. Després va a una bassa rectangular que serveix per regar i pel consum de la casa. Al davant de la font hi ha una taula feta a partir d'una pedra de molí, ombrejada per un taronger, i al voltant hi ha tres bancs de pedra. | 08007-271 | Can Pugep | És una de les més ben considerades del municipi, per la seva antiguitat i per la qualitat de les aigües, que diuen que són medicinals. Antigament, el jovent d'Arenys de Munt anava a les fonts la nit de Sant Joan, a menjar anissos i xocolata; una de les fonts més transitades era la de Can Pugep. | 41.6141300,2.5267400 | 460570 | 4607043 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37956-foto-08007-271-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37956-foto-08007-271-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També anomenada font de Can Culubret. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 | |||||||||||
| 38374 | Sant Hilari Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-hilari-vell | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. IGLESIAS, J (1979). El fogatge de 1553, vol. I. Barcelona. SERRA COMA, Rosa (1985). Sant Hilari Vell. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVI-XVIII | Masia de planta gairebé quadrada amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a llevant. Façana principal està tancada per un cos edificat modernament, construït perpendicularment a l'eix de la masia. La façana de llevant i aquest afegit són arrebossats. La resta de la masia presenta la pedra vista. Un cos de galeria d'arcs de mig punt adovellats i sostinguts per columnes poligonals ocupa tot el perímetre de les façanes de migdia, llevant i de tramuntana. | 08010-25 | Afores, a ponent del municipi | És una de les més antigues del municipi. En el fogatge de 1553 ja s'esmenta a 'Salvador St. Eulari' com un dels parroquians de Santa Maria d'Artés i del sector d'horta, dominis del bisbe de Vic. Però no surt en el capbreu de l'any 1693. L'any 1774, el propietari era Josep Fuster i Bosc, comerciant de Manresa. Joan Torrents i Miralda n'era el propietari l'any 1850. Simón Parareda Griera va comprar el mas als Torrents, i l'any 1954 figura com a propietari. Des del segle XVII hi vivien masovers. | 41.7888700,1.9289400 | 411004 | 4626889 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38374-foto-08010-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38374-foto-08010-25-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment hi viuen tres famílies, Lluís Serrat i Modesta Rosich, Jaume Rosich i Carme Prat, i Maria Tordera. | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 | ||||||||
| 64434 | Cova de can Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-can-nadal | GARCIA i BURDOY, J.Mª (2004). 'Les feines antigues del bosc i la muntanya'. Quaderns de Vilamajor, 4. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 75. HERRERO i BARÓ, H. (2003). 'Rutes de l'aigua (I)'. Quaderns de Vilamajor, 3. Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p. 73-74. SAGRERA BASSA, Teresa (2009). Vols que t'expliqui…Vilamajor? Sant Pere de Vilamajor: Centre d'Estudis de Sant Pere de Vilamajor, p.16. | XIX | Hi ha roques despreses del sostre. | La Cova de can Nadal es situa a un indret de gran desnivell, a pocs metres a ponent del marge del camí de Vallmanya (Urbanització Refugis del Montseny), a l'alçada d'una caseta i una torre elèctrica. Són unes antigues mines de lignit (carbó) abandonades, excavades al segle XIX. Des de la cavitat principal s'accedeix a una galeria, d'uns cinquanta metres de profunditat. Hi ha grans roques despreses del sostre, que mostra esquerdes i algunes fluorescències blanquinoses. | 08234-190 | Urbanització Refugis del Montseny | És una de les mines que els vilamajorencs van excavar al segle XIX, buscant ferro i carbó. Durant la Guerra Civil (1936-1939), alguns homes s'hi va amagar per a no anar al front. | 41.7168100,2.3911000 | 449349 | 4618514 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64434-foto-08234-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64434-foto-08234-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:33 | ||||||||
| 70211 | BOSC DE CAN FONT | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-font | El sotabosc és molt abundant. | Bosc situat a la banda de tramuntana del terme municipal i delimitat pel torrent de can Font a ponent i pel d'en Cintet al nord-est. Es tracta del típic bosc mediterrani habitual en terres de la Catalunya oriental. Està format per les diverses espècies forestals que caracteritzen la zona, sobretot pi blanc i alzina, però també algun roure. Actualment, aquesta massa forestal presenta un abundant sotabosc format per ginesta, gatera i altres espècies de matoll, que fa que l'accés a determinats llocs sigui pràcticament impossible. | 08290-96 | Paratge de can Font, 08231 | És una de les masses boscoses del municipi que no s'ha vist mai afectada per cap incendi forestal. | 41.5344500,1.9569400 | 412989 | 4598614 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70211-foto-08290-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70211-foto-08290-96-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | ||||||||||||
| 70212 | BOSC DE CAN RODÓ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-rodo | El sotabosc és molt abundant. | Bosc situat a la banda de tramuntana del terme municipal i delimitat pel torrent de can Cintet a migdia i per la urbanització de can Cabassa al nord. Es tracta del típic bosc mediterrani habitual en terres de la Catalunya oriental. Està format per les diverses espècies forestals que caracteritzen la zona, sobretot pi blanc i alzina, però també algun roure. El sotabosc fa que el seu accés sigui complicat en determinades zones. La massa forestal es troba actualment envoltada de matollars formats per ginesta, gatera i altres espècies. També s'observen agunes oliveres bordes. | 08290-97 | Paratge de can Rodó, 08231 | És una de les masses boscoses del municipi que no s'ha vist mai afectada per cap incendi forestal. | 41.5343400,1.9643600 | 413608 | 4598594 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70212-foto-08290-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70212-foto-08290-97-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | ||||||||||||
| 72203 | Els Tots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-tots | AJUNTAMENT DE VECIANA (2009). Text refós del Pla especial Urbanístic per a la identificació de les masies i les cases rurals situades en sòl no urbanitzable susceptibles de recuperació o preservació. | XVI-XX | Gran masia situada al vessant esquerra de la riera de Veciana, que ha estat ampliada i reformada en diverses ocasions. Actualment és de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta a tres vessants. L'acabament exterior és de pedra vista amb restes d'arremolinat. No sempre s'ha tingut en compte la tipologia tradicional de la casa i s'han fet afegits d'obra moderna que modifiquen l'aspecte original. | 08297-51 | Veciana | És una de les masies més antigues i representatives de Veciana. Durant els segles XVI i XVII els propietaris tenien el cognom de Soler. Des del segle XVIII hi són els Servitje. Ramon Servitje Piuigrodon és el promotor de les principals ampliacions. | 41.6635100,1.4776600 | 373260 | 4613537 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72203-foto-08297-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72203-foto-08297-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72203-foto-08297-51-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Conserva un cup, però sota una llosa de formigó i també havia tingut un forn domèstic de pa. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | ||||||||
| 43512 | Can Congostell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-congostell | BIGAS, Recordant la història, Rev. Contravent nº 27,agost1981,Vilanova. COMAS, Carme, Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Inèdit, 1987. GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002. IGLESIES, El fogatge de 1553 | XVII-XIX | Gran masia catalana de planta rectangular de planta baixa, un pis superior i golfes. La coberta és de teula àrab a quatre vessants. Les seves parets són de pedra arrebossada. La façana és de composició simètrica i la porta principal és d'arc de mig punt adovellat. Les finestres són d'arc pla de carreus i ampit. Destaca l'obertura de l'esquerra flanquejada per pilastres estriades, ampit i guardapols sobresortint. A la banda esquerra de l'edifici hi ha el que seria la masoveria i a la banda dreta presenta un element arquitectònic de defensa en forma de torreta de defensa. | 08902-13 | Torrent de la Valldarió | És una de les masies més antigues i importants del terme. Apareix documentada el S.IX en el cartoral de Sant Cugat. Existia un capbreu de l'església parroquial del S. XIII-XIV (desaparegut a la guerra civil), on constava l'existència del mas. Més tard torna a aparèixer en el fogatge de 1553. Al llarg dels segles XVI-XVII era la casa més rica de Vilanova del Vallès, ja que tenia gran quantitat de terres i masos. A meitats del S. XVII es reconstrueix la casa, en temps de Jaume Congostell 'qui la feu tota fins els fonaments per haver-la espatllada lo rey en temps que son pare governava'. El S. XVIII comança a perdre importància, el S.XIX desapareix el cognom de Congostell. | 41.5713400,2.3061300 | 442151 | 4602417 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43512-foto-08902-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43512-foto-08902-13-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:42 | |||||||||
| 77119 | Can Lloberas del bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lloberas-del-bosc | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO i MONCLÚS, Pere (2014).'Gruttes' dans un pays sans grottes; dins Vivre sous terre. Sites rupestres et habitats troglodytiques dans l'Europe du sud. Presses Universitaires de Rennes, pp. 189 a 210. PUJOL i DURAN, Delfí (2000). La pagesia a Vilassar. Les cases de muntanya (I); dins Ipsa Arca, núm. 3, juny de 2000. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, pàgs. 42 a 44. | XVII | no s'hi habita i part de la coberta s'ha esfondrat | Masia situada al vessant dret del Torrent de Can Lloberas del Bosc, enfront de Can Tosca. És de cinc cossos, de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. A la façana principal destaca el portal rodó de maons i les espitlleres de les finestres del cos central. La majoria de finestres tenen la llinda, l'ampit i els brancals de pedra treballada. A la part de llevant, les llindes són de fusta, amb arcs de descàrrega de maons. | 08214-31 | Camí de Can Lloberas | És una de les masies més antigues del veral de Vilassar de Dalt. Els Llobera del Bosc o de Bufa es documenten des del segle XVI. El mas, però, pot correspondre a un antic mas medieval. El topònim Bufa, d'origen medieval, designaria una àrea geogràfica extensa a prop del turó d'en Llobera. Pau Lloberes, fill de Vilanova, es casa amb Joana Maimó. L'any 1613 rep, de Rafael Maimó, germà de Joana, unes terres en compensació de part del dot que no havia tingut pel casament. Figura en el Cadastre de 1774 (Arxiu patrimonial del Marquès de Sant Esteve de Castellar) amb el número 230. | 41.5354700,2.3253900 | 443726 | 4598422 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77119-foto-08214-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77119-foto-08214-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77119-foto-08214-31-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:32 | ||||||||
| 46541 | El Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-2 | DANÉS, Josep (1933). 'Estudi de la masia catalana'. Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, vol. XLIII. Barcelona. VILA ROVIRA, Pere (1991). Recull Històric. Castellnou de Bages. Ajuntament de Castellnou de Bages. | XVI-XIX | Masia de planta baixa, dos pisos i golfes, amb coberta de dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal, pel que té l'estructura clàssica del tipus I-1 definida per Danés i Torras. Al llarg de la seva història ha estat ampliada i reformada en diverses ocasions, pel que es troba constituïda per diversos volums. Per la façana de gregal, de manera que cobreix parcialment la façana principal i la lateral, hi ha un volum de la mateixa alçada i coberta que el volum principal, el qual queda enretirat a la façana principal respecte el volum afegit. El mur d'aquest volum que queda perpendicular a la façana principal es troba semiobert al pis superior amb un pòrtic d'arc escarser. L'annexament d'aquest volum s'ha solucionat a la coberta perllongant· la seva caiguda, de manera que el vessant que desaigua a la façana principal és més llarg que el de la posterior. En aquest és visible també una ampliació en alçada, entre la coberta i les golfes. A la façana de mestral hi ha adossat un altre volum de planta baixa i dos pisos amb la coberta que desaigua a la façana posterior, com també ho fa el cos que s'ha annexat a continuació, de planta baixa i pis, el qual està obert amb una galeria horitzontal de pòrtics d'arc de mig punt. Aquest últim cos s'estén fins a la façana de xaloc, on la coberta s'ha resolt amb una gran terrassa transitable. En aquesta façana també hi ha un petit volum afegit de planta baixa i pis, amb la coberta amb un altre terrat. L'accés a la casa es fa a través d'una lliça que ha estat adossada al volum afegit i que segueix amb un baluard, pel que l'entrada queda semi tancada per un petit pati. El portal principal és d'arc de mig punt adovellat, que es veu interromput pel volum afegit en un dels seus brancals. Les obertures de la façana principal són totes de pedra carejada i llinda plana, dues de les quals es troben alineades amb el portal, i dues que es troben disposades aleatòriament per la façana. En una d'elles hi consta la inscripció: 'Miquel Puig i Serra/ Any 1866'. A la façana de mestral hi ha tres petites obertures allargades de pedra carejada i llinda plana, com també ho són les tres del primer pis, de majors dimensions. Sobre d'aquestes hi ha quatre finestrals emmarcats amb ceràmica, dels que tres estan junts i són de majors dimensions que el que queda a un lateral. A l'alçada de les golfes hi ha una finestra circular de ceràmica. A la façana de mestral que queda descoberta hi ha al primer pis dues finestres de pedra carejada i llinda plana, una de petita i l'altra de mitjanes dimensions. Al segon pis hi ha una petita finestra de ceràmica i una altra de més gran feta d'obra. A les golfes hi ha tres petites obertures d'arc de mig punt. A la façana de sol ixent, hi ha sis obertures fetes d'obra i disposades de forma aleatòria, juntament amb una obertura circular ceràmica a l'alçada de les golfes. L'acabat exterior de la masia és la pedra vista, mentre que les corts i naus afegides modernament al voltant d'aquesta són de maó vist. A l'interior, conserva la planta baixa amb volta- amb una gran pica de pedra- els cellers, i corts antigues. La resta de la casa ha estat habilitada com a vivenda moderna, pel que no conserva els elements tipològics tradicionals. Davant de la masia hi ha una gran era rectangular encaironada, que es troba assentada sobre roca natural, com ho està tota la masia. Perpendicular a la casa hi ha en una banda de l'era la pallissa (actualment reformada com a vivenda) i el garatge, i a l'altra banda hi ha unes corts modernes construïdes en maó. Seguint el camí que voreja la casa, trobem a pocs metres l'ermita de Santa Margarida de Viladepost. | 08062-129 | Nord-oest del Castellnou de Bages | És una de les masies més antigues de la zona d'Argençola. Al fogatge de 1553, apareixen dos noms que amb tota seguretat pertanyen a aquest mas; d'una banda hi ha 'En Puig', i de l'altra 'Joan Viladepos', i 'la viuda de Viladepos esta al Puigbo'. Tot i així, la casa probablement és més antiga, per les seves característiques i per la seva vinculació a l'ermita de Santa Margarida de Viladepost (del Puig). El mas s'anà ampliant amb el pas del temps, però sens dubte, l'època en què va créixer més fou durant el segle XIX, any de datació de la volta d'entrada, entre d'altres. Aquí hi ha una placa amb la inscripció ' MYQVEL PVIG Y SERRA A FET ENFONDIR EL SALLER Y FEV LA BOLTA Y EL REBOST EL ANY DE 1838. MIQUEL PUIG Y SERRA A FET LA BOLTA DE LA ENTRADA Y CUARTUS LO ANÑ DE 1861'. A la façana principal, a la llinda d'una finestra també hi ha escrit 'MYQVEL PVIG Y SERRA AÑ 1886'. La lliça d'entrada també té la inscripció ' mestra Franc Buixadera any 1704', el mateix any que veiem a la llinda d'una finestra a la façana posterior. Aquestes inscripcions, coincideixen amb l'època de prosperitat econòmica que portava el cultiu de la vinya en aquesta zona, que afavoria el creixement dels masos i de les dependències vinculades a aquest conreu. | 41.8686200,1.8035200 | 400706 | 4635881 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46541-foto-08062-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46541-foto-08062-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46541-foto-08062-129-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||||||
| 66886 | Can Llopart de la Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llopart-de-la-costa | FORNS SANTACANA, Maria; FORNS SANTACANA, Lluís (1975): 'Breu estudi sobre les masies de l'entorn de Sant Sadurní d'Anoia'. Tipografia Emporium. Barcelona. LLORAC I SANTÍS, Salvador (1988): 'Subirats. Visió general d'un municipi de l'Alt Penedès'. Ed. Ajuntament de Subirats, pp. 239-240. MEDINA, Vicente: 'Los Llopart-Canals de Corbera venidos a Can Romagosa' (inèdit). ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986): 'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. Vol 2, Alt Penedès.' Barcelona, p. 185. | XIV | Masia de frontó triangular, amb teulada a dues vessants, amb planta baixa i pis. Tot i que amb el pas del temps la masia ha patit diverses transformacions, encara presenta elements medievals originals, tals com les quatre arcades ogivals de pedra treballada que hi ha al celler, datada de mitjan del segle XIV; dues arcades apuntades a l'entrada de la masia, també de finals del segle XIV o principis del XV, i una arcada d'arestes retocades amb anella al mig, al saló principal de la masia. El portal d'entrada a l'edifici és de mig punt, adovellat; a sobre hi ha una finestra gòtica coronella, sense columneta central, que antigament es trobava al sector de llevant. L'esmentat portal d'entrada no està centrat a la façana, sinó que es troba situat a l'esquerra. Les finestres de l'interior presenten festejadors, amb impostes decorades amb flors de quatre fulles i botó al mig, datades al segle XIV o principis del XV. La porta del celler és de carreus adovellats, amb arc escarser. Moltes finestres són de pedres treballades; en una d'elles, situada en una façana secundària, hi ha la data de 1744 a la llinda, així com un arc geminat trebolat, emmarcat per un arc d'ogiva. Les reixes són de ferro forjat; n'hi ha que tenen forma bombada, a mode de gelosia. Una mina comunica amb el pou de la finca, de grans dimensions. Posteriorment es va fer una construcció que amagava la part esquerra del brancal del portal, de manera que l'edifici va perdre bona part del seu aspecte senyorial. Avui, però, aquesta construcció ja no existeix. | 08273-103 | A ponent del Casots | És una de les masies més antigues de Subirats. Ja existia l'any 1385, aleshores s'anomenava mas de Maria Ferrer. El mateix any va passar a mans de Bernat Llopart, cunyat de Maria Ferrer, de la parròquia de Sant Pere de Subirats. Els Llopart són un llinatge antic, que encara conserven la propietat del mas i el mateix cognom. Així, avui encara hi ha Lloparts establerts en algunes masies properes a Subirats, com Can Llopart de les Alzines (a Sant Sadurní), a Masquefa i a Gelida també, o a Can Llopart de Corbera, d'on se suposa que prové el tronc comú. Segons Vicente Medina, el llinatge dels Llopart té uns orígens molt antics, íntimament lligats a la història del castell de Subirats, des del segle X, quan el comte Borrell II (947-992) va tornar amb homes d'armes de l'interior per la reconquesta del Comtat de Barcelona i les terres del sud del Llobregat. Així, el cognom Llopart, apòcope de 'Lleopart' antic, deriva del nom propi Lleopart, documentat al segle XI, com veiem, entre d'altres, en la figura del vescomte de Girona Lleopart, que va ocupar el càrrec entre els anys 920 i 930, o el jutge Lleopart, que va exercir en diverses ocasions en el tribunal de l'abadessa Emma, filla de Guifré el Pilós, al monestir de Sant Joan de les Abadesses. D'aquest nom propi, i seguint l'evolució comuna de l'aparició dels cognoms al segle XI, es va constituir en el patronímic Lleopart per a aquesta família. Guillem Lleopart era dipositari del testament d'Ermengarda de Barcelona, filla de Borrell II, redactat al castell de Subirats el 17 d'octubre de 1030. L'arxiu documental de la família Llopart s'inicia al segle XIV, amb nombrosos documents en pergamí. | 41.4067800,1.8032200 | 399969 | 4584606 | 1385 | 08273 | Subirats | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66886-foto-08273-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08273/66886-foto-08273-103-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-17 00:00:00 | Josep Anton Pérez | També és coneguda amb el nom de Can Ferrer.Can Llopart de la Costa és la masia amb més restes gòtiques conservades al municipi. L'edifici, però, ha estat saquejat en varies ocasions i actualment està restaurat.A l'actualitat l'edifici està relacionat les Caves Llopart. | 85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | |||||||
| 72793 | Can Panissers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-panissers | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XV | La restauració realitzada ha fet desaparèixer alguns elements de caire rural com era la pallissa. | Masia de planta rectangular, les mides són 24 x 11,60 metres. La superfície total és de 345 m2 i la superfície coberta de 185 m2. La casa disposa d'una planta baixa, pis i golfes. La seva coberta és de teula aràbiga a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. La porta d'entrada principal és centrada i de forma rectangular coronada per una llinda de fusta. A les façanes exteriors, a l'alçada del primer mis s'hi distribueixen regularment quatre finestres. Al pis superior, és a dir el que correspon a les golfes també hi ha dues finestres a banda i banda i un porxo o balcó amb barana catalana, a la part central. La casa ha estat rehabilitada recentment, perdent les construccions de caire rural com era la pallissa. Els materials constructius són pedra unida amb morter, units amb morter de calç. Cal destacar la part de la riera que hi ha sota la casa, doncs, l'antic propietari D. F. Masferrer i Puigsech que va aportar diverses espècies arbòries procedents d'Amèrica. | 08303-35 | Can Panissers | És una de les masies més antigues de Castanyadell, hi ha notícies des del segle XV (1436). Els Fogatges de 1553 recullen com resident a Gabriel Panissers. Segons les dades constructives, a la llinda de la porta, va sofrir reformes al segle XIX (1828). Apareix al Nomenclàtor de 1860 la descriu com Alqueria (casa de labor), situada a 8 km, de la capital de l'ajuntament, és un edifici de tres plantes habitat constantment. | 41.9139400,2.4384900 | 453434 | 4640374 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72793-foto-08303-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72793-foto-08303-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72793-foto-08303-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | La cronologia proposada és del segle XV tan mateix amb nombroses reformes als segles posteriors que li han configurat l'aspecte actual. | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:38 | |||||||
| 72848 | El Monar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-monar | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XV | Edifici en runes que tan sols conserva fragments de parets i es troba totalment recobert per la vegetació. Amenaça en desaparèixer completament | Construcció o antic mas en ruïnes. Es troba totalment cobert per la vegetació i ha perdut gran part de la seva antiga fisonomia. La coberta es troba totalment enrunada, i tan sols es conserven alguns fragments de paret en el que es pot observar l'aparell constructiu format per blocs de pedra de diverses dimensions i units amb morter de calç. | 08303-90 | El Monar s/n | És una de les masies mes antigues del terme de Castanyadell. Hi ha referències escrites des del segle XV fins el segle XVIII quan funcionava com a masoveria. Els fogatges de 1553 el resident del mas era Gaspar Monar. El Nomenclàtor de la Província de Barcelona de 1860 la descriu com 'Casa de Labor' situada a 8,4km de la capital de l'ajuntament i eren dos edificis un d'una planta i un altre de dues. | 41.9068900,2.4247500 | 452290 | 4639598 | 08303 | Vilanova de Sau | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72848-foto-08303-90-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72848-foto-08303-90-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72848-foto-08303-90-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquest edifici en runes per les dates en que es troba documentat i pel seu estat podria considerar-se com una resta arqueològica. Tan mateix l'hem fitxat dins la tipologia de 'Edifici' ja que així consta a l' 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona' corresponent al municipi de Vilanova de Sau. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:38 | |||||||
| 56293 | Cal Virella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-virella | XVI | La major part de les estructures es troben en ruïna i en envaïdes per la vegetació. | Està situat entre la riera de Carme i el Mas d'en Bosch. S'hi arriba per un camí que neix direcció sud-est del camí que va de Can Riba a la Censada Nova. Es tractava d'un conjunt arquitectònic format per l'edifici amb funció d'habitatge, i diverses edificacions que tenien funció agrícola i ramadera. Actualment la major part del conjunt es troba en ruïnes i envoltat de vegetació, fet que dificulta la interpretació dels elements. L'edifici principal se situa més a l'oest, i és el primer que veiem quan venim pel camí d'accés. És de planta quadrada, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Presenta una coberta a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra disposats horitzontalment i lligats amb morter. La façana d'ingrés s'orienta al sud, tot i que no es pot observar les seves característiques pel fet que està coberta per la vegetació. A la planta de pis hi podem observar una finestra senzilla. A la resta de façanes, no hi ha elements a destacar. Davant de la façana est, a primera vista s'observa un pati obert, però que originalment hi havia un cos, tal com ens demostra els forats de les bigues de l'edificació principal. S'hi observen elements d'obres posteriors com columnes fetes de maons, que tancaven un espai delimitat per murs de pedra. Uns 30 metres a l'est, trobem un altre edifici de dimensions similars al primer. Es tractava d'un altre habitatge, però amb funcions agrícoles i ramaderes a la planta baixa. Gran part està envoltat de vegetació i solament es conserva dempeus la part situada a l'oest, on es poden observar diverses obertures amb brancals de maons. Es pot observar la utilització de murs de tàpia en algunes parts d'aquest edifici. | 08152-34 | Cal Virella. 08787. Orpí | És una de les masies antigues del municipi. El trobem en la documentació amb diferents variants del nom: Virella, Vidella o Vilella. En la documentació de l'Arxiu Parroquial, ja ens surt esmentat l'any 1574 amb el nom del seu propietari: Bartolmé Vilella del mansi Monferrer del molí ( possiblement Monferrer era el nom original i que va evolucionar cap al cognom del propietari). L'any 1625 torna a sortit citat, aquest cop a la documentació de l'Arxiu Notarial d'Igualada. És interessant un document de final de segle XVIII ( que es conserva a casa d'un particular), on es cita Can Virella. Aquest document engloba diferents operacions que els propietaris de Can Virella realitzen en les seves propietats: Compravenda d'un molí de la seva propietat als Aguilera d'Òdena, construccions de cases, escriptures d'emfiteusi. Aquest document es revela dues dades interessants, en primer lloc, dóna força a la hipòtesi que Can Virella s'havia pogut dir Mansi Monferrer ( tal com s'esmenta el 1574), ja que hi cita un molí, i en aquest document de dos segles després, el torna a citar. S'abandona als anys 70 del segle XX. | 41.5186500,1.5636100 | 380148 | 4597331 | 08152 | Orpí | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56293-foto-08152-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56293-foto-08152-34-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | 94 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:27 | |||||||||
| 72156 | Viure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viure | AJUNTAMENT DE VECIANA (2009). Text refós del Pla especial Urbanístic per a la identificació de les masies i les cases rurals situades en sòl no urbanitzable susceptibles de recuperació o preservació. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni cultural immoble. Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya: l'Anoia.. Barcelona, pàgs. 231-237. | XVII-XX | Masia situada enmig d'una plana (de Benviure) envoltada de camps de conreu, i a prop de La Rubiola. El volum principal ha estat ampliat i es troba envoltat d'altres edificacions. També hi ha adossada una capella i un pati tancat, que li dóna aspecte de mas fortificat. La masia consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. Aquesta s'estructura a partir de tres eixos de simetria delimitats per les diferents obertures:porta d'accés centrada i dues finestres laterals a la planta baixa i balconada centrada i finestres laterals a la planta pis. L'acabament extern dels paraments és de pedra vista amb restes d'arremolinat. Les obertures estan emmarcades amb pedra carejada. La porta és de llinda recta. El volum més antic sembla ser el de la part septentrional, amb l'entrada a la façana de llevant amb un portal adovellat i finestra a la part superior amb ampit, brancals i llinda de pedra carejada. En els paraments s'oberven diversos arcs cecs. Una escala de pedra exterior serveix per accedir a una mena d'estança, l'ús originari de la qual se n'ha perdut el rastre, però que podria tenir a veure amb magatzem pel blat, ja que a la part inferior, encara es conserva la boca de pedra de l'antic forn. Els fonaments d'aquesta part del mas són a la mateixa roca. | 08297-4 | Veïnat de Montfalcó | És una de les masies amb referències documentals més antigues; l'any 1048 es produeix una venda d'un capellà de nom Raduls a favor del jutge Adalbert i a la seva dona de la quadra de Benviure. Més endavant Miró Martí i la seva esposa Ermeniarda venen als comtes de Barcelona unes propietats que tenien en el lloc anomenat Benviure. | 41.6670300,1.4335200 | 369592 | 4613993 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72156-foto-08297-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72156-foto-08297-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72156-foto-08297-4-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el portal adovellat s'han col·locat dues pedres a modus de pedrís o festejador, una de els quals sembla tenir inscripcions de difícil lectura i que van ser localitzades a la mateixa casa durant la darrera reforma. | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | ||||||||
| 72248 | Capella de la Mare de Déu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-montserrat | AJUNTAMENT DE VECIANA (2009). Text refós del Pla especial Urbanístic per a la identificació de les masies i les cases rurals situades en sòl no urbanitzable susceptibles de recuperació o preservació. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni cultural immoble. Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya: l'Anoia.. Barcelona, pàgs. 231-237. | XVIII-XIX | Capella dedicada a la Mare de Déu de Montserrat adossada a la masia de Viure. És d'una única nau amb la coberta a dues aigües, amb absis semicircular i un petit atri a l'entrada. El campanar és de cadireta i la campana és de l'any 1732 | 08297-96 | Montfalcó | És una de les masies amb referències documentals més antigues. L'any 1048 es produeix una venda d'un capellà de nom Raduls a favor del jutge Adalbert i a la seva dona de la quadra de Benviure. Més endavant Miró Martí i la seva esposa Ermeniarda venen als comtes de Barcelona unes propietats que tenien en el lloc anomenat Benviure. | 41.6669300,1.4334300 | 369584 | 4613982 | 08297 | Veciana | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72248-foto-08297-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72248-foto-08297-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72248-foto-08297-96-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | |||||||||
| 74798 | Llegenda de fra Garí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-fra-gari | BERTRAN BROS, Pau (1989), Rondallari català, Barcelona, Altafulla, p. 159. VERGÉS, Oriol (2009), Llegendes de la muntanya de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Contes i llegendes, 7], p. 21. | IX-XX | És poc coneguda | La llegenda de fra Garí explica la història d'un cavaller que vivia en una cova de Montserrat (la cova de fra Garí) i a qui el comte Guifré portà la filla, que havia estat posseïda pel dimoni, perquè la salvés. Tanmateix, Garí se sentí temptat per la bellesa de la noia i, animat pel maligne, la forçà, la matà i l'enterrà. Penedit, se n'anà cap a Roma i, tot baixant per la drecera, com que la seva pena era molt gran, va deixar uns clots a les roques on va jaure i on va posar els peus (llit i petjades de fra Garí). El Papa el condemnà a anar pelut com un animal, fins que, anys més tard, uns cavallers el van trobar i se'l van endur a Barcelona, on un nen li digué que estava perdonat. Recuperà la seva figura i explicà el que havia fet a Riquilda, que trobaren a Montserrat sana i estàlvia. Hom ho atribuí a un miracle de la Verge. Gifré, en agraïment, va construir el monestir. | 08069-204 | Drecera de fra Garí (muntanya de Montserrat) | És una de les llegendes fundacionals de Montserrat, adaptada de la tradició europea i islàmica i difosa a Catalunya durant el segle XIII. Alguns autors del XIX, com J. Maragall o J. Verdaguer, etc., la reproduïren o s'hi inspiraren. La toponímia montserratina manté viu el record de la llegenda, amb la cova, que és a prop de Sant Miquel, la drecera, el llit i les petjades de fra Garí. | 41.5743900,1.8263800 | 402158 | 4603188 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74798-foto-08069-204-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 94|98|119 | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | ||||||||
| 40005 | Mina de Can Camp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-camp | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVIII | Avui dia encara es conserven alguns pous de registre però l'estructura està molt malmesa. | Mina que captava l'aigua del torrent del Verder per mitjà d'una resclosa, situada a sota les Roquetes, i era conduïda subterràniament cap a una galeria excavada a mà. Uns metres més enllà, hi havia l'entrada per netejar-la. Aquesta mina, que data de l'any 1753, fou construïda amb uns sistemes arcaics. En alguns punts es pot apreciar la manca de coincidència de les galeries que es feien des de diferents pous de registre, fet que va generar la modificació de la secció en alguns trams. | 08005-136 | Can Camp | És una de les infrastructures mes espectaculars del passat agrícola del poble. El recorregut de la infrastructura seguia el torrent del Sorral pel marge esquerre, passava per sota de Can Lluch, creuava la carretera de Bigues entre Cal Carreter i Can Matalot i seguia, ja dins de Can Camp, fins a la font i les basses que hi havia sobre la masia. En total hi havia gairebé un quilòmetre de galeries, algunes d'elles a més de 15 m de profunditat. | 41.6636100,2.2589400 | 438305 | 4612694 | 1753 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Puig Roca i Virginia Cepero González | Les coordenades UTM corresponen a un punt del traçat pròxim a Can Camp. | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 | |||||||||
| 84159 | Font del Prat del Pou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-prat-del-pou | CAPDEVILA i OLLER, J. (2003) Caminem per Castellterçol. Itineraris per les fonts del terme. Castellterçol: Ajuntament de Castellterçol, p. 30. FONTS NATURALS, AIGUA, MUNTANYA I MÉS: https://fontsaigua.wordpress.com/tag/castelltercol/ MAPA TOPOGRÀFIC DE CASTELLTERÇOL: https://topocastell.blogspot.com/ ROMA i CASANOVAS, F. (2013) Inventari de Patrimoni Existencial de Castellcir, Castellterçol i Sant Martí de Centelles. Madrid: Bubok Publishing, p. 49. | XVIII-XX | Es troba a l'interior d'una gran volta de mig punt, que amida aproximadament 3,20 m de llarg, 4,40 m d'ample i 2,80 m d'alçada. És una font de raig amb un broc gruixut de ferro. Per sobre, hi ha dues fornícules. Presenta dos bancs de pedra adossats a l'interior de la paret de la volta. També hi ha una altra font més petita, que brolla d'una altra deu. Amb l'aigua sobrant es reguen els horts del voltant. A tocar de la font hi ha grans taules de pedra i un llarg pedrís per seure. | 08064-207 | Prat del Pou | És una de les fonts més populars i concorregudes de Castellterçol. Es coneix la seva existència almenys des del segle XVIII, on consta a la documentació de l'època. | 41.7434000,2.1164500 | 426533 | 4621664 | 08064 | Castellterçol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84159-foto-08064-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84159-foto-08064-207-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08064/84159-foto-08064-207-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-11-13 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La font del Prat del Pou es situa a prop del nucli urbà, sota el turó de Rosanes, en una zona de feixes i bosc. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | ||||||||
| 79495 | Font de l'Orpina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lorpina | FARRÉS, Josep M. (1996). Fonts de Vacarisses. Ajuntament de Vacarisses, p. 88-89 FARRÉS, Josep M. (1999). Retrats de Vacarisses. Ajuntament de Vacarisses, p. 204-206 FLOTATS, Antoni (1979). Vacarisses, assaig històric d'un poble SOLÀ COROMINAS, Joan (1929). Història de Sant Salvador de les Espases, Terrassa. Vacarisses, balcó de Montserrat, núm. 289 | Al peu d'un marge hi ha emplaçada aquesta font, que és de les més populars a Vacarisses. La font és senzilla, amb un tub de sortida lliure fixat a una petita construcció de pedres i ciment. A prop hi ha adequada una petita àrea de pícnic. Una mica més avall el camí passa per un túnel sota la via del tren. La construcció de la via ha creat un salt d'aigua que configura un espai natural interessant, en el qual s'hi poden trobar algunes plantes aquàtiques, orquídies de primavera, falgueres, molses i líquens. Anys enrere, en aquest torrent hi vivia el cranc de riu autòcton, fet que denota la bona qualitat de l'aigua. | 08291-134 | Urbanització de can Serra | És una de les fonts més populars de Vacarisses. Fins no fa gaire encara molta gent baixava del tren amb garrafes per omplir-les a la font. També era l'emplaçament dels dinars populars que tenien lloc quan els romeus tornaven de l'aplec a Sant Salvador de les Espases. | 41.5931600,1.9007700 | 408386 | 4605190 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79495-foto-08291-134-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Al salt d'aigua al costat del pas sota la via del tren hi ha un plafó informatiu, associat a un itinerari senyalitzat per la zona. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:37 | |||||||||||
| 73846 | Font de la Fam | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-fam | XIX-XX | Tant la nevada, com la ventada del 2010 han malmès l'entorn on hi havia a la font, i no s'hi pot accedir. | S'hi accedeix per un camí que neix d'un revolt en el camí que va del Plans de Ferran ( entre Manso Ferran i Cal Ferran) a Clariana ( Cal Porcater). La font és a la vora de la Riera de la Coma-fonda. No s'hi pot accedir degut al mal estat de l'entorn després de la nevada i la ventada de 2010, que va fer caure arbres que priven el pas. | 08008-92 | Plans de Ferran | És una de les fonts conegudes històricament per la gent de l'indret dels Plans dd Ferran. Actualment el seu accés està molt complicat degut a l'abandó dels boscos, i les darreres ventades i nevades. | 41.5740000,1.4665900 | 372161 | 4603615 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73846-foto-08008-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73846-foto-08008-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73846-foto-08008-92-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 | |||||||||
| 87299 | Ceràmiques Papiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ceramiques-papiol | XX | Les estructures originals de la construcció s'estan modificant en funció dels nous usos d'aquest conjunt industrial | Conjunt de varies naus amb disposició de dent de serra, i coberta amb fibrociment. Es tracta d'antics edificis de caire industrial que actualment es dediquen a magatzems i oficines. | 08158-138 | Carrer de la Plana, 24, Polígon Industrial sud | És una de les diverses indústries del municipi que havien estat dedicades a la producció de material ceràmic, en aquest cas sota el nom comercial Ceràmiques Papiol. Aquestes indústries es van situar en una zona ubicada al costat de l'escorrentia i llera de diversos torrents, dels quals encara queda la seva denominació: Torrent de les Argiles, i les Torrenteres. | 41.4339400,2.0122600 | 417476 | 4587401 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87299-foto-08158-138-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87299-foto-08158-138-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:28 | |||||||||
| 87284 | Bòbila de ca n'Esteve / Bóbila de La Parellada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-de-ca-nesteve-bobila-de-la-parellada | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. El Papiol. | XX | Es tracta d'una construcció actualment en estat de degradació permanent | Conjunt d'edificacions de caire industrial dedicades a la fabricació de material de construcció que es situa en una plana al costat de La Parellada. Se sap que disposava d'un forn Hoffman. Al seu interior hi ha diverses naus i magatzems. | 08158-123 | La Parellada | És una de les diverses bòviles dedicades a la fabricació de material de construcció, tot aprofitant la proximitat a la matèria primera, i a la seva excel·lència, que hi havia al municipi. Va ser construïda en terrenys propietat de ca n'Esteve (Faura Arís, 1996: 287). | 41.4412200,2.0134000 | 417581 | 4588208 | 1957 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87284-foto-08158-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87284-foto-08158-123-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | No s'ha tingut accés a l'interior de l'element. No conserva cap xemeneia. | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:28 | ||||||
| 80162 | Ball de Gitanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-gitanes-15 | Ballús i Casoliva, G; Juan i Nebot, Ma. A (1989); Inventari de Danses Vives. Carpeta P-29. Arxiu de Danses Vives del Centre de Documentació i Recerca de la Cultura Tradicional i Popular. Generalitat de Catalunya. Tarter i Fonts, R(2007), font oral. | Ball tancat que a finals del s. XIX es deia Ball de Gitanes i Gitanos. Antigament obria la processó de Sant Sebastià. Està dividit en diferents parts: l'Entrada, els recitats de les parelles, el Ball, el mantejament del Pollo i la sortida. Els homes dedicaven la corranda a les dones. El grup de balladors, format per 6 parelles, es col·loca en cercle, passeig i filera i els punts de ball que fan servir són: rístol, cargol, línia recta, cadena petita, cadena grossa, molinet, passades, rodona, punt de sardana i polca i estrella petita. El vestuari dels balladors; els nois: pantaló de vellut de color, brusa blanca de mànigues llargues amb tiretes de colors, coll blanc de plecs, barrets de tres puntes amb tiretes que arriben fins els genolls, faixa blanca i sabatilles negres, camals amb cascavells. Les dones: faldilla de vellut en colors diferents, brusa blanca amb màniga llarga, capa del mateix color de la faldilla fins la cintura i amb pell blanca per tot el voltant, llaços de color al cap, mitges blanques i sabates negres. A la dansa li acompanya una cobla completa. | 08138-254 | Casc Urbà- A la plaça de l'Església, a l'església i al carrer. | És una de les danses més antigues de la vila. Ja surt esmentada com a dansa tradicional en el qüestionari de Francisco de Zamora de 1789 i a les memòries del Mn. Dalmau de 1864. Hi va haver un parèntesi durant la Guerra Civil en el que va desaparèixer, Durant els anys 70 torna a patir una altra modificació de mans del Sr. Artur Castanys i el mestre Cohí-Grau i la recreació del vestuari per la Junta del Casal de Moià. Abans de la seva recuperació l'any 1976, es ballava al so del violí i eren només els homes el qui el ballaven disfressant-se alguns de dones. Hi ha documentació de principis del s. XX on es diu que la música que acompanyava el ball era la del violí i esmenta el violinista moianès, Josep Oliveres, 'el Cotre'. Actualment l'acompanya la cobla. | 41.8127600,2.0970100 | 424997 | 4629382 | 08138 | Moià | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Es balla a la Plaça el diumenge més proper a Sant Sebastià (20 de gener), juntament amb el ball del Ciri i els Garrofins. S. XVII. | 62 | 4.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:27 | |||||||||||||
| 43525 | Can Palau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palau | Anònim, CAN PALAU, recordant la història, contravent, nº 2-23 i 24, 1980. COMAS, Carme, Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Generalitat de Catalunya, Inèdit, 1987. GARCIA-PEY, Enric, Recull Onomàstic de Vilanova del Vallès, treball inèdit, Vilanova del Vallès-Granollers, 2002. | XVII-XVIII | Casa pairal de grans dimensions. De planta rectangular té planta baixa, pis superior i golfes. El carener és paral·lel a la façana, el ràfec és de composició simètrica, amb un portal adovellat. La finestra de la dreta porta gravada la data 1678 i la de l'esquerra la de 1761. Al pis noble hi ha un balcó amb la representació de l'escut. A la dreta hi ha adossada una capella amb absis rodó i campanar d'espadanya, dedicada a la Verge Maria i adossada a la mateixa hi trobem una petita pallissa. A la façana principal hi trobem la porta principal d'arc de mig punt adovellat. A l'esquerra hi ha un altra porta d'accés més petita i de forma rectangular. Les obertures del pis superior i de les golfes són simètriques, de forma rectangular adovellades i amb ampit. Les parets de l'edifici són de pedra arrebossada. Davant de la façana principal hi ha l'era amb una gran portalada porxada que tanca el conjunt de l'edifici. | 08902-26 | Polígon Vallesà | És una de les cases pairals més antigues i patriarcals del municipi, anomenada Can Palau gairebé des de fa mil anys. La seva antiguitat es destaca per la capella que dins el barri de la casa era erigida en honor a la Verge Maria. El 1974 fou restaurada i rehabilitada com a restaurant que segueix avui. En el lloc on se situa la casa devia haver existit un nucli romà, ja que s'han trobat restes de ceràmica d'aquesta època. Les primeres notícies documentals són del 975 on s'anomena 'manso palatio'. La capella té una documentació més abundant a partir del 1197. La construcció de la casa és de finals del s. XVII i del S.XVIII tal com ens indiquen les dates gravades a les llindes. La capella tenia un retaule gòtic del mestre Ramon Garriga. | 41.5430800,2.2872100 | 440548 | 4599292 | 1678 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43525-foto-08902-26-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08902/43525-foto-08902-26-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens i Tarré | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:42 | ||||||||
| 73667 | Cal Barnet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barnet | VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. | XVII | Casa de planta rectangular, estreta i allargassada, amb coberta a dues vessants de teula aràbiga. Els murs són de maçoneria i tàpia, només arrebossats. Al pis superior s'obre un balcó amb barana de ferro forjat. Té planta baixa, pis i golfes. A la façana sud se li va afegir un rellotge de sol vertical fet de ceràmica policroma l'any 1997. És rectangular i les xifres són romanes i està il·lustrat amb un paisatge marí presidit per un sol, tot plegat envoltat per una sanefa floral que alterna el blau amb el groc. A la part de darrera té una eixida o pati on encara es conserva un pou amb una sínia metàl·lica. | 08001-15 | Carrer Major, 49 - 08630 Abrera. | És una de les cases més populars d'Abrera i de les més antigues del carrer Major. La menció documental més antiga que es coneix que en faci referència és al capbreu de Mencia de Requesens de l'any 1613. | 41.5148600,1.9027400 | 408440 | 4596495 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73667-foto-08001-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73667-foto-08001-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73667-foto-08001-15-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 | |||||||||
| 74622 | Ca l'Aaron o cal Neron | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laaron-o-cal-neron | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Ig. 1033 (2), fills de Mateu Osset; Llo. 490, f. 27 r.; i Llo. 381, f. 49. | XIV-XX | Té problemes a la teulada. | Ca l'Aaron és un edifici de planta rectangular orientat al sud. Té planta baixa, pis i golfes. A la façana destaca el finestral emmarcat amb una arcada de pedra, que originàriament devia ser el portal, la petita finestra de mig punt paredada i la doble galeria tancada amb reixa de ferro de les golfes. A l'interior hi ha uns arcs gòtics fets amb carreus que aguanten l'estructura superior. | 08069-48 | Plaça de l'Església, 3 | És una de les cases més antigues i importants de Collbató. La primera dada es remunta a l'any 1365, quan aquest hospici va ser inclós en el capbreu fet per G. Durfort, senyor del castell de Collbató. El 1496 pertanyia als fills de Mateu Osset, el 1611a Mateu Dolset i el 1726 al seu descendent Pau Dolcet. En aquella época estava unida a cal Ticu (plaça de l'Església, núm. 1) i a la torre quadrada que tancaba la vila per ponent. Darrerement era coneguda com cal Neron,que devia ser una degeneració d'Aaron. | 41.5704100,1.8280000 | 402287 | 4602744 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74622-foto-08069-48-1.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 93|94|98|119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | ||||||||
| 74620 | Cal Misser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-misser | ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, L, Ig. 1033 (2), Miquel Janer. ARXIU COMARCAL DEL BAIX LLOBREGAT, Collbató, Ajuntament, L. 5, 29-6-1884 i 1925. ARXIU DE LA CORONA D'ARAGÓ, Arxiu Notarial, Llo. 490, f. 53 r. i 2 r.; Ma. 34, f. 40 v.; i Llo. 381 (1), f. 77 v. | XIX-XX | L'edifici va ser rehabilitat fa pocs anys per adaptar-lo a aquests nous usos. | Cal Misser és un edifici gran i rectangular, que consta de baixos i dues plantes. La façana és encarada a migdia. Té un portal central i una finestra a cada banda, a la planta baixa; balcons, al primer pis i finestres al segon. A l'interior hi ha algun element modernista i un pati al darrere. | 08069-46 | Amadeu Vives, 9 | És una de les cases més antigues i importants de Collbató. En els seus orígens eren dos hospitios situats al carrer Major, que l'any 1365 Guillem Claro i Berenguera van vendre a Bernat Roca (a) Mercader. L'any 1843 pertanyia al seu descendent Antoni Alsina. El patrimoni estava format per diverses finques i cases. Al segle XVII era un hostal, que va acollir la capbrevació del 1611. | 41.5699700,1.8288300 | 402355 | 4602695 | 08069 | Collbató | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74620-foto-08069-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74620-foto-08069-46-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Actualment és un hostal-restaurant. | 105|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:22 | |||||||
| 73797 | Cal Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-morera-2 | XIV-XV | Les façanes presenten un estat de conservació millorable, sobretot la nord. La coberta encara es conserva però comença a presentar signes de desgast, degut a l'estat de l'embigat. | Gran edifici de planta quadrada situat a l'entrada del nucli d'Albarells. Presenta soterrani, planta baixa, dues plantes de pis i golfes. La coberta és a quatre vessants amb teula àrab. Solament és visible el ràfec de la façana nord. Les façanes originalment arrebossades, estan perdent aquest atribut, degut a l'abandonament. Presenta molts elements interessants, tot i que ha patit moltes modificacions en les façanes (que s'observen a primera vista). La façana d'ingrés s'orienta al sud, i s'accedeix a l'edifici a través d'un porxo, on trobem un seguits d'arcs apuntats, formant una volta de creueria. Cal esmentar, que les obertures del porxo, són amb arc rebaixat de pedra. En aquest espai, hi trobem també un forn, actualment tapiat. Aquest porxo actualment està ple de caixes que no deixen veure altres elements. A la façana exterior, hi trobem diverses finestres amb brancals, i llinda de pedra, així com ampit pronunciat. Destacar-hi també a la primera planta un gran finestral amb arc rebaixat, i a la planta superior, dues finestres bessones amb arc de mig punt. A la planta baixa, al costat de l'entrada al porxo, hi ha adossada una construcció més recent. La resta de façanes, presenten algunes finestres amb brancals i llinda de pedra, així com ampit pronunciat. Tant la façana est, com la nord, estan cobertes per una abundosa vegetació. | 08008-43 | Albarells | És una de les cases més antigues del que havia estat el poble d'Albarells. No és descartable, que s'hagués construït o evolucionat sobre alguna estructura més antiga. | 41.6221300,1.4763800 | 373072 | 4608944 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73797-foto-08008-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73797-foto-08008-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73797-foto-08008-43-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 95|98|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 | |||||||||
| 37596 | Cal Ferreró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferrero | Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006. | XVII | Es va reformar la teulada i es va aixecar el segon pis, reformant les seves obertures. | Cal Ferreró està situada a la cantonada sud de la plaça Major d'Alpens. És un edifici de mitjanes dimensions format per planta baixa i dos pisos amb teulada de doble vessant i aigües a la façana principal. Els murs de càrrega són de maçoneria de pedra irregular i presenta cantonades diferenciades de carreus ben treballats. Dues de les façanes, la sud-oest i la sud-est, presenten el mur de pedra vista en tota la planta baixa i la resta de la façana arrebossada, deixant a l'exterior les cantonades i els emmarcats de pedra de les obertures. La façana principal, orientada al nord-oest, està ordenada amb dues obertures per planta. A la planta baixa hi ha dues portes emmarcades amb pedra, separades per un pedrís. Resulta remarcable la llinda de la porta de la dreta, que presenta decoració d'arc conopial i la data inscrita de 1609. A la dreta del primer pis hi ha un balcó emmarcat amb pedra bisellada i el monograma IHS inscrit a la llinda. A la part esquerra hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada i ampit motllurat. Al segon pis hi ha dues finestres reformades d'iguals dimensions. La façana sud-oest presenta, a nivell de planta baixa, una porta emmarcada amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha un balcó i una finestra emmarcades amb pedra bisellada. Al segon pis destaca una finestra amb brancals, llinda i ampit motllurat. Sota teulada hi ha una finestra semicircular partida en dues parts. A la façana sud-est cal destacar el pou de pedra incorporat a la planta baixa, actualment amb coberta d'una vessant, que conserva el ferro de suport de la politja col·locat per sobre la finestra esquerra del primer pis. A la dreta del pou hi ha una finestra apaïsada emmarcada amb monòlits de pedra. A la resta de la façana hi ha dues finestres per planta, tres de les quals emmarcades amb pedra bisellada. | 08004-37 | Nucli urbà. Plaça Major, 1. Alpens | És una de les cases més antigues del poble tal com ho indica la inscripció de la seva llinda que situa la seva construcció a principis del segle XVII. | 42.1191000,2.1014600 | 425724 | 4663391 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37596-foto-08004-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37596-foto-08004-37-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 | ||||||||
| 56339 | Cal Poch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-poch | XVII-XX | Es tracta d'una de les masies més antigues del municipi. Es situa a peus de la carretera BV – 2131 al km 11.5. Cal Poch és un petit conjunt arquitectònic format per l'edifici principal que tenia funcions d'habitatge, i edificacions annexes que tenien funció agrícola i ramadera. La vegetació ha envaït l'entorn del conjunt. L'edifici principal el trobem a l'oest del conjunt, és de planta rectangular i consta de planta baixa i dues plantes de pis. Té la coberta a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. Els murs estan fets amb petits carreus irregulars de pedra, en filades horitzontals i arrebossat en algunes façanes. L'accés el trobem per la façana est, en un cos de construcció més recent, i que representa una ampliació de l'edifici. L'entrada que es troba a la planta baixa és de rectangular i reformada recentment. Com a element interessant, hi trobem una finestra que just a sobre té un arc adovellat. A la façana nord hi trobem bastants finestres repartides a diferents nivells, i un cup de vi. A la façana oest, hi trobem adossat un cos més modern. A la façana sud s'hi poden observar diferents finestres, i una senzilla entrada rectangular a la planta baixa. A uns 30 metres davant de la façana d'ingrés a l'edifici principal, hi trobem una gran edificació annexa que tenia funció agrícola i ramadera. Com es pot observar ha patit diverses modificacions al llarg dels temps, sobretot a mitjans del segle XX, amb la utilització d'elements constructius més moderns com el totxo. | 08152-80 | Cal Poch. 08787. Orpí | És una de les cases més antigues del municipi, possiblement del segle XVI, però no es descarta que tingui uns precedents més antics. La trobem citada el 1574 en l'homenatge dels homes del Castell d'Orpí juntament amb altres cases importants com són de les Feixes o Can Balcells. En els segles posteriors la trobem tant en arxius notarials com en els parroquials. Moltes de les cases de l'entorn com les que trobem davant, havien estat possessions d'aquesta casa. Des del segle XVI fou habitada fins a l'entrada del segle XXI quan va morir l'ultima persona que hi habitava. | 41.5236900,1.5557600 | 379502 | 4597901 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56339-foto-08152-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56339-foto-08152-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56339-foto-08152-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | Es tracta d'un edifici força modificat exteriorment. Tot i això i segons les fonts orals, els elements d'interés es troben a l'interior, on es poden trobar diferents voltes apuntades. | 98|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:27 | |||||||||
| 38471 | Cal Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-teixidor | SERRA COMA, Rosa (1985). Cal Teixidor. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XV | Edifici que formava part de la fortificació de les antigues muralles del castell i de la vila d'Artés; fou habitat pel torretà i posteriorment habilitat com habitatge. Consta de planta baixa i tres pisos i coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana de migdia, amb un portal rodó adovellat. Les altres obertures, una finestra per planta, són posteriors, però tenen l'ampit i els muntants de pedra treballada i alguna llinda amb motllura. La cantonada de les façanes sud i est està escairada amb pedra ben treballada. A la façana est hi ha l'únic portal d'entrada al recinte emmurallat que es conserva. L'aparell és de pedra ben tallada i regular en els escaires. | 08010-122 | Carrer del Padró, 5 | És una de les cases més antigues d'Artés. Podria tractar-se de la casa del torretà que guardava un dels portals d'accés al recinte fortificat del castell i església, l'únic que encara es conserva. | 41.7990500,1.9514200 | 412886 | 4627997 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38471-foto-08010-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38471-foto-08010-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38471-foto-08010-122-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També coneguda com a casa del Torretà. | 93|85 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-27 05:17 |
Estadístiques 2024
patrimonicultural
Mitjana 2024: 2635,74 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/