Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 99999 | Cal Rafecas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rafecas | XVIII-XX | <p>Cal Rafecas és una masia del segle XVIII que ha estat reformada durant la segona meitat del segle XX, tot fent la coberta nova i la modificació de finestres. </p> <p>És un edifici aïllat i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. A la planta baixa presenta dos portals amb llinda de fusta i brancals de pedra tosca i al pis dues finestres d'arc pla arrebossat de factura moderna. A la resta de façanes hi ha poques obertures, totes d'arc pla arrebossat. El parament dels murs és de tàpia sobre una base de pedra lligada amb morter. Les cantonades de la planta baixa són fetes de carreus escairats de pedra tosca, presents també als murs de feixa dels camps del costat de la casa i de la riera, que podrien procedir de l'antiga muralla de la vila.</p> <p> </p> | 08161-210 | Al costat de la riera de la Guinovarda. | <p>Al segle XVIII hi van anar a viure els Rafecas per fer-hi aiguardent, ja que a la casa hi havia una fassina.</p> | 41.5203800,1.7429900 | 395118 | 4597290 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99999-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99999-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99999-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 99998 | Ca l'Hortolà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lhortola-0 | XX | Es troba en estat ruïnós. | <p>Ca l'Hortolà és una masia de principi del segle XX que es troba en estat ruïnós.</p> <p>És un edifici aïllat i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla arrebossat, excepte el portal que és amb llinda de fusta i brancals ceràmics. El ràfec està acabat amb una imbricació de teula ceràmica i del carener en sobresurt un espantabruixes. El tractament exterior dels murs és arrebossat amb morter de calç, que es troba força deteriorat i permet veure el parament de tàpia i ceràmica a les cantonades. </p> <p>Al costat de llevant s'hi va adossar posterioment un cos d'obra vista que segueix el pendent de la coberta. L'interior de la casa tenia la cuina a l'esquerra, de la que en queden restes de l'aigüera i un menjador i l'escala que pujava al pis a la dreta. La coberta es troba parcialment esfondrada, així com part dels forjats, quedant tot ple de runa.</p> | 08161-209 | Al costat del Parc d'Isaac Berroya. | 41.5214900,1.7437200 | 395181 | 4597412 | 08161 | Piera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99998-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99998-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 99997 | Resclosa i rec de la colònia Pons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-rec-de-la-colonia-pons | XX | <p>La resclosa es troba construïda al riu Anoia, aigües amunt de la colònia Font i Pujols, en terme municipal de Sant Sadurní d'Anoia. És una obra feta de pedra i formigó perpendicular al riu i que a la proximitat de la riba dreta té un sistema de bagants que permet desviar l'aigua cap al rec. Aquest és una sèquia que transcorre propera al riu i en alguns trams és soterrada. La construcció, que arribava fins a la colònia, tenia diversos pous per on es netejava periòdicament. </p> | 08161-208 | Riu Anoia. | <p>La colònia Font i Pujols va començar la seva activitat l'any 1916, quan va ser inaugurada com a fàbrica de filats, retorts i teixits de cotó. L'any 1922 va ser comprada per Antoni Pons i Pere, motiu pel qual és coneguda com la colònia Pons. Va estar en funcionament fins a l'any 1977.</p> | 41.4582800,1.7601900 | 396455 | 4590374 | 08161 | Piera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99997-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99997-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99997-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 99996 | Maset del Marrugat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maset-del-marrugat | <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> | XVIII-XX | <p>El Maset del Marrugat és una masia del segle XVIII que va ser reformada i ampliada durant la segona meitat del segle XX.</p> <p>És un edifici aïllat format per diversos volums superposats, la majoria de construcció moderna. El volum principal és de planta rectangular i s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc pla, excepte el portal que és d'arc escarser adovellat. A la façana de llevant hi ha una obertura que sembla una espitllera. En totes dues façanes s'hi ha adossat un porxo. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat.</p> <p>A la façana de ponent s'hi adossa un volum de notables dimensions amb un porxo posterior.</p> | 08161-207 | Camí del Maset. | <p>La primera referència documental de la masia la trobem en el cadastre de Piera de l'any 1718, quan consta com a Maset de Coll d'Alba. És possible que fos una masoveria de Can Claramunt, conegut també amb aquest nom. Durant la segona meitat del segle XX va ser restaurat i ampliat.</p> | 41.4880900,1.7470600 | 395406 | 4593700 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99996-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99996-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99996-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99996-4.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | També es coneix com el Maset del Montardit. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||
| 99995 | Mata de Can Selva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mata-de-can-selva | XIX | <p>La mata de Can Selva està situada davant de la masia, al costat del camí que hi porta. Es tracta d'un exemplar centenari de llentiscle (Pistacia lentiscus), de la família de les anacardiàcies. Malgrat tractar-se d'un tipus d'arbust, assoleix unes dimensions pròpies d'un arbre, amb un tronc molt gruixut. La capçada és arrodonida i molt ampla, pel que el tronc queda ocult.</p> | 08161-206 | Can Selva. | 41.4848500,1.7347300 | 394371 | 4593355 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99995-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99995-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99995-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||
| 99994 | Font del Ros de Cal Manyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-ros-de-cal-manya | XX | <p>Font situada en un costat del pati del Maset de Montardit. </p> <p>És una font construïda en un mur que fa de tanca del pati. Està feta amb una base de premsa de pedra tosca posada de forma vertical. A dalt hi ha fixada l'aixeta i l'aigua cau sobre una reixa de desguàs. A la paret del costat hi ha una placa que diu 'FONT DEL ROS DE CAL MANYÀ 9 DE JUNY DE 2014'.</p> | 08161-205 | Maset del Montardit. | 41.4880900,1.7473000 | 395426 | 4593699 | 2014 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99994-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99994-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||
| 99993 | Barraca de la vinya del Climent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-climent | <p>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades.</p> | XVIII-XX | Parcialment enderrocada. | <p>Barraca de vinya situada a la vora d'un camp, sobre el riu Anoia. </p> <p>És una construcció aïllada, construïda aprofitant una estructura anterior de la qual en queden dos murs que formen cantonada. Són fets de còdols lligats amb morter. A la part de migdia s'hi va construir una barraca amb la tècnica de la la pedra seca. La tipologia constructiva és de falsa volta troncocònica, coberta exteriorment amb terra i pedruscall. La porta s'orienta a migdia i és amb llinda de pedra. A la part lateral té una esllavissada que ha obert un forat.</p> | 08161-204 | Vinya del Climent. | <p>Algunes fonts apunten a que la construcció tindria una funció defensiva pel domini que té sobre el riu Anoia, però no s'han trobat documents ni indicis que ho confirmin.</p> | 41.4897600,1.7286800 | 393874 | 4593907 | 08161 | Piera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99993-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99993-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99993-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99993-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99993-7.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||
| 99992 | Maset del Llop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maset-del-llop | <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> | XIX | En estat ruïnós. | <p>Restes d'una masia situades a la vora d'un camp. S'identifica una construcció de planta rectangular i dos nivells d'alçat, de la qual en queden part dels murs perimetrals, en una cantonada fins a l'alçada original. En aquest punt s'hi conserva una finestra d'un pis amb el bastiment de fusta. El parament dels murs és de tàpia sobre una base de pedra lligada amb morter. Sobre la paret hi queden teules que han evitat que es desfaci el mur amb la pluja.</p> | 08161-203 | Camps de Can Ferrer de la Vall. | <p>Era una masoveria de Can Ferrer de la Vall. Els darrers que hi van viure van ser la família Via, que van marxar a viure a Can Claramunt. A la planta baixa hi tenia el menjador i la cuina i a dalt les cambres dormitori. Al costat hi havia una bassa.</p> | 41.4930700,1.7530600 | 395915 | 4594245 | 08161 | Piera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99992-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99992-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||
| 99991 | Pi del Xama | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-del-xama | XX | Té una part esqueixada. | <p>El pi del Xama es troba situat a l'extrem d'un camp a tocar del carrer del Camí Romeu. Es tracta d'un exemplar centenari de pi blanc (Pinus halepensis), espècie originària de l'àrea mediterrània. És un arbre de gran magnitud i d'una sola vessa que es troba parcialment escapçat, pel que té una forma irregular.</p> | 08161-202 | Camí de Can Claramunt. | 41.5087400,1.7603300 | 396547 | 4595976 | 08161 | Piera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99991-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99991-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 99990 | Savina de Can Figueras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/savina-de-can-figueras | <p>La savina de Can Figueres està situada en el marge d'un camp al nord de Can Figueres. </p> <p>Es tracta d'un exemplar centenari de savina (Juniperus phoenicea), espècie de conífera de la família de les cupressàcies molt comú a l'àrea mediterrània. El tronc és curt i té una capçada arrodonida i molt voluminosa. </p> | 08161-201 | Camps de Can Figueres. | <p>Segons consta als mapes topogràfics, el camp del davant es denomina 'la Sivina', fet indicatiu de la seva antiguitat.</p> | 41.4786300,1.7775700 | 397938 | 4592613 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99990-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99990-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2151 | 5.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||||
| 99989 | Can Cairot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cairot | <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> | XIX-XX | Algunes cases es troben en cert estat de deteriorament. | <p>Can Cairot és un veïnat de cases construïdes formant un carrer. </p> <p>Es tracta d'un conjunt de cases entre mitgeres, majoritàriament de dos nivells d'alçat i la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. La majoria s'estructuren en dues crugies i els frontis es composen segons dos eixos d'obertures d'arc pla arrebossat amb el finestral del pis amb sortida a un balcó. En una de les cases, s'hi va afegir un nivell obert amb dos grans pòrtics d'arc de mig punt ceràmic, que la fan la casa més alta del veïnat. A l'altre costat del carrer hi ha un grup més petit de cases, construïdes segons una tipologia semblant. A nivell d'acabats exteriors, els ràfecs presenten imbricacions ceràmiques i els murs es troben revestits amb morter. </p> <p>Al centre del carrer hi ha un pou.</p> | 08161-200 | Veïnat de Can Cairot. | <p>L'origen del veïnat fou la casa Cairot Boldú, documentada des del 1770. El carrer es va formar durant la segona meitat del segle XIX, quan el propietari de Can Bonastre hi va fer construir la majoria de cases perquè s'hi allotgessin els rabassaires que treballaven les seves terres.</p> | 41.4954800,1.7858200 | 398653 | 4594474 | 08161 | Piera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99989-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99989-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99989-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||
| 99988 | Can Claramunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-claramunt | <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> | XVI-XX | La coberta es troba en mal estat i pateix una degradació important. | <p>Can Claramunt és una masia del segle XVI sobre la qual s'hi han fet diverses ampliacions i reformes. Durant la segona meitat del segle XX, s'hi va fer una intervenció que en va alterar notablement els valors, tot afegint finestrals i un capcer i revestint-la amb formigó. </p> <p>És un edifici aïllat i de planta rectangular, que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. La façana principal s'orienta a llevant i presenta un portal d'arc de mig punt adovellat. Al pis d'aquesta façana i les laterals s'hi han afegit finestres d'arc rebaixat emmarcades amb maó modern. D'aquest material també és la base d'un balcó construït a migdia i els contraforts que la reforcen. El tractament exterior dels murs és arrebossat amb formigó, excepte a la façana posterior on es conserva l'arrebossat original amb morter de calç. </p> <p>A la façana posterior hi ha diverses dependències annexes, i al voltant també s'hi han construït edificacions de construcció posterior habilitades com a restaurant i habitatge.</p> | 08161-199 | C. de la Masia, 2. Urbanització de Can Claramunt. | <p>Al fogatge de Piera de l'any 1553 hi consta Antoni Claramunt. En aquest moment, la masia era coneguda com Can Rovira de Coll d'Alber, que després derivà en Can Claramunt de Coll d'Alber. En el cens de masies del terme de Piera del segle XIX Can Claramunt tenia el número 1. Prop de la casa hi havia la creu de la Creueta, construïda per protegir la collita de la fil·loxera.</p> | 41.5053100,1.7460900 | 395353 | 4595613 | 08161 | Piera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99988-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99988-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99988-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||
| 99987 | Salt d'aigua del Roc Estret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-daigua-del-roc-estret | <p><span><span><span>A la riera de Ca n'Aguilera, a l'indret conegut com el Roc Estret, hi ha un punt on el llit de la riera s'estreny i a causa del desnivell s'hi forma un sal d'aigua. És una riera que la major part de l'any és seca, pel que el salt d'aigua només hi és en èpoques de pluja.</span></span></span></p> | 08161-198 | Riera de Ca n'Aguilera. | 41.5605700,1.7382400 | 394787 | 4601757 | 08161 | Piera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99987-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99987-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||||||
| 99986 | Salt d'aigua de la Font d'en Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/salt-daigua-de-la-font-den-sala | <p>A la riera de Ca n'Aguilera, a l'alçada de la Font d'en Sala, hi ha un desnivell on en èpoques de pluja s'hi forma un salt d'aigua. L'aigua cau a la bassa de la font, de notables dimensions, i s'escola per un costat riera avall.</p> | 08161-197 | Riera de Ca n'Aguilera. | 41.5653400,1.7303400 | 394136 | 4602297 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99986-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99986-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||||||
| 99985 | Torrent de Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-nadal | <p>El torrent de Nadal és un petit curs d'aigua estacional que neix a la muntanya de Ca n'Aguilera. Al seu curs baix, poc abans de l'aiguabarreig amb la riera de Ca n'Aguilera, el torrent transcorre per un pas estret i tortuós entre roques, de gran bellesa natural. A causa del desnivell s'hi formen petits salts d'aigua. </p> | 08161-196 | Muntana de Ca n'Aguilera. | 41.5585700,1.7441800 | 395279 | 4601528 | 08161 | Piera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99985-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99985-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99985-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99985-5.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||||||
| 99984 | Pont del torrent de Nadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-torrent-de-nadal | XIX | <p>Petit pontet construït per salvar el desnivell del torrent de Nadal. El pont està construït amb pedra lligada amb morter i és d'un sol tram, sostingut amb una volta de maó pla. L'estructura descansa directament sobre les parets de pedra natural del torrent.</p> | 08161-195 | Torrent de Nadal. | 41.5587800,1.7441700 | 395279 | 4601551 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99984-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||
| 99983 | Carrer Montserrat, 29 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-montserrat-29 | <p><span><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | XX | <p>Habitatge entre mitgeres i de planta baixa única. Disposa de porta d’accés a la dreta i una finestra rectangular a l’esquerra, amb reixa metàl·lica i brancals emmarcats en pedra artificial o revestiment monocapa amb textura granítica. El coronament de la façana presenta un perfil geomètric sinuós, amb una elevació central i un motiu romboidal decoratiu en relleu. Aquest perfil recorda solucions similars que trobem al núm. 13 del mateix carrer Montserrat. Just per sota del coronament, una cornisa simple separa el cos principal de la façana, on s’obren dues petites obertures decoratives amb trencallums ceràmics de formes circulars i rectangulars. El parament és llis, arrebossat i pintat, i el sòcol està resolt amb acabat granític.</p> | 08238-120 | Carrer Montserrat, 29 | <p>Construït, possiblement, a inicis de segle XX, aquest habitatge conserva el caràcter tradicional i d'estil modest, inserits en un tram del carrer que manté la traça històrica del nucli.</p> <p>El carrer Montserrat és un dels que configuren el nucli històric de Sant Quirze. En el Pla parcial de l’any 1923, obra de l’arquitecte municipal Josep Renom, el carrer apareix amb el nom de San Quirico, que s’allargava per l’actual carrer Pompeu Fabra, paral·lel a l'antic carrer Major. Posteriorment, durant la dictadura franquista, va ser anomenat carrer del general Aranda.</p> | 41.5321734,2.0817254 | 423396 | 4598243 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99983-1201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99983-1202.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-10-08 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 99982 | Carrer Montserrat, 13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-montserrat-13 | <p><span><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | XX | <p>Habitatge entre mitgeres i de planta baixa única i en disposició rectangular. Les obertures de la façana són asimètriques. La porta d’accés, de fusta i amb detall de reixat, se situa a la dreta, i a l’esquerra s’hi obre una finestra rectangular amb barana metàl·lica. El coronament superior està definit per un perfil geomètric, amb una elevació central trapezoidal i una decoració romboidal en relleu que el centra visualment. Sota la línia de cornisa, que separa el cos principal del coronament, s’obren dues petites obertures decoratives, probablement amb funció de ventilació i de relleu estètic. El parament està arrebossat i pintat, amb un sòcol de revestiment ceràmic.</p> | 08238-119 | Carrer Montserrat, 13 | <p>Construït possiblement a inicis de segle XX, aquest habitatge conserva el caràcter tradicional i d'estil modest, inserits en un tram del carrer que manté la traça històrica del nucli.</p> <p>El carrer Montserrat és un dels que configuren el nucli històric de Sant Quirze. En el Pla parcial de l’any 1923, obra de l’arquitecte municipal Josep Renom, el carrer apareix amb el nom de San Quirico, que s’allargava per l’actual carrer Pompeu Fabra, paral·lel a l'antic carrer Major. Posteriorment, durant la dictadura franquista, va ser anomenat carrer del general Aranda.</p> | 41.5321528,2.0822673 | 423441 | 4598240 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99982-1192.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99982-1193.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-10-07 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Estilísticament, és similar al número 29 del mateix carrer. | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||
| 99981 | Edificis 7, 9 i 11 del Carrer Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edificis-7-9-i-11-del-carrer-sant-josep | <p><span><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></span></p> <p>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</p> | XX | <p>Conjunt de tres habitatges amb una arquitectura pràcticament simètrica. Els habitatges característics entre mitgeres i de planta baixa presenten façanes planes on es repeteix l’esquema compositiu basat en una porta central flanquejada per dues finestres, sovint protegides amb reixa. Els tres edificis presenten variants ornamentals discretes, com cornises amb dentellons, trencallums ceràmics o obertures de ventilació. El ràfec perpendicular a façana, el sòcol diferenciador i el manteniment del parament arrebossat són elements comuns que reforcen la percepció d’unitat arquitectònica.</p> | 08238-118 | Carrer Sant Josep, número 7, 9 i 11 | <p><span><span><span>Construït a mitjans del segle XX, aquest edifici constitueix un testimoni de l’arquitectura popular de Sant Quirze durant aquest període, tant per les seves dimensions com per la seva tipologia.</span></span></span> El conjunt d’habitatges conserva el caràcter tradicional i d'estil modest, inserits en un tram del carrer que manté la traça històrica del nucli.</p> <p><span><span><span>A principis dels anys 20, amb l'arribada del tren elèctric, Sant Quirze va iniciar el seu primer gran creixement. Aquest es preveia tan ràpid que va obligar a la realització d’un Pla Parcial, redactat l’any 1923 per qui va ser nomenat aleshores arquitecte municipal, Josep Renom i Costa. L'actual carrer Sant Josep, on s'ubica aquest conjunt de cases, estava previst en el pla i significava la continuació del carrer Nou fins al carrer de Pladellorens. Inicialment no tenia nom assignat (els carrers nous van ser identificats amb lletres), cosa que es va fer anys més tard. </span></span></span></p> | 41.5313602,2.0812279 | 423354 | 4598153 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99981-1181.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99981-1182.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99981-1183.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99981-1184.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99981-1185.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-10-07 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 99980 | Carrer Barcelona, 73 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-barcelona-73 | <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</p> | XX | <p>Torre d’estiueig situada en parcel·la aïllada i enjardinada, amb façanes orientades als quatre vents. L’edifici, de planta rectangular, consta de planta baixa i dos pisos i presenta un cos adjacent lateral que forma part de la volumetria general. La coberta és de teula àrab a dues aigües, amb ràfec prominent i carener paral·lel a la façana principal. Les obertures es disposen de manera irregular, fet que li confereix una composició asimètrica. A la planta baixa, una de les façanes incorpora una tribuna poligonal i un porxo d’accés al jardí. A la planta segona, destaca un balcó amb balustrada clàssica sobre la tribuna. Sota el carener es dibuixen tres finestrons geminats verticals. </p> | 08238-117 | Carrer Barcelona, 73 | <p><span>Sant Quirze era lloc d’estiueig per a les famílies burgeses de Sabadell i, a partir de l’arribada del tren elèctric l’any 1921, també per a la gent de Barcelona. Aleshores es va iniciar la construcció d’habitatges de segona residència i el tipus de torre familiar va proliferar. </span></p> <p><span><span><span>El creixement es preveia tan ràpid que obligava a la realització d’un Pla Parcial, que va ser redactat l’any 1923 per Josep Renom i Costa, des d’aleshores nomenat arquitecte municipal. El carrer Barcelona, on s'ubica aquesta casa, és un dels que es va projectar juntament amb l’avinguda Antoni Gaudí i els carrers Pladellorens i Santiago Rusiñol, entre d’altres. </span></span></span></p> | 41.5336567,2.0818327 | 423406 | 4598408 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99980-1172.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99980-1173.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99980-1174.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99980-99980-11752.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99980-1176.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-10-07 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 99979 | Casa de la Bruixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-bruixa | <p><span><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Edifici de planta baixa i pis parcial, de petites dimensions amb annex auxiliar. Es tracta d’una construcció de factura popular, amb paraments de pedra amb un arrebossats de textura molt rugosa, amb tonalitats terroses, que li confereixen un aspecte singular i poc habitual dins el teixit urbà. La coberta és a dues aigües amb carener paral·lel al carrer, acabada amb teula àrab i amb elements ornamentals simples com les filades de pedres al coronament del mur lateral. L'accés principal és d’arc escarser, amb porta metàl·lica. Al pis s’hi obre una petita finestra emmarcada.</p> | 08238-116 | Carrer Sant Isidre, 21 | <p>Antigament aquesta casa va ser ca les Laietes, però també era coneguda amb el sobrenom de la casa de la Bruixa ja que allà la Maria de les Laietes hi tirava les cartes. Per aquest motiu era freqüent veure gent esperant a fora el carrer. A principis del 2000 l'edifici va ser ocupat per l'entitat quirzetenca 'Peña Motera Kilómetro Zero, tal i com indica el cartell de damunt de la porta. </p> <p><span><span><span>El tram del carrer Sant Isidre on s'ubica aquesta casa, que condueix a la plaça de l'Ajuntament, és més estret que el tram des del carrer Pompeu Fabra en avall. Aquest fet reflecteix la manca d’ordenació que hi havia antigament en la disposició dels carrers, amb una geometria irregular del centre històric fruit d’un creixement poc controlat i una urbanització anàrquica. </span></span></span></p> | 41.5327748,2.0807143 | 423312 | 4598310 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99979-1161.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99979-1162.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99979-1163.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99979-1164.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic/Cultural | BPU | 2025-10-08 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 99978 | Carrer Sant Isidre,16 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-sant-isidre16 | <p><span><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici unifamiliar de planta baixa, amb coberta a dues aigües i carener perpendicular a la façana. El ràfec forma un coronament triangular a mode de frontó, amb una obertura central de ventilació de forma ovalada, resolta amb trencallum ceràmic. La façana presenta una composició horitzontal estructurada en cinc obertures: porta d’accés descentrada, flanquejada per una finestra a la dreta i dues finestres a l’esquerra, totes elles rectangulars i protegides amb reixes de forja. Una motllura horitzontal separa la part inferior de l’edifici del coronament i incorpora decoracions geomètriques de ventilació a banda i banda del frontó. El parament és arrebossat i pintat, amb sòcol de protecció que resol el desnivell del carrer. L'edifici disposa d'un pati que hauria pogut tenir funcions d'hort domèstic. </p> | 08238-115 | Carrer Sant Isidre, 16 | <p><span><span><span>Construït a inicis del segle XX, aquest edifici constitueix un testimoni de l’arquitectura popular de Sant Quirze durant aquest període, tant per les seves dimensions com per la seva tipologia.</span></span></span></p> | 41.5322522,2.0806043 | 423302 | 4598253 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99978-1151.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99978-1152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99978-1153.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-10-07 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 99977 | Carrer Pompeu Fabra, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-pompeu-fabra-3 | <p><span><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | XX | <p>Edifici unifamiliar entre mitgeres de planta baixa i un pis, amb ràfec senzill i coberta de carener paral·lel a la façana. La composició de la façana és vertical i simètrica, amb la porta d’accés i un finestral allargat a la planta baixa, i un únic balcó central al pis superior, alineat verticalment amb l’accés. El balcó presenta una barana de ferro forjat i la façana està arrebossada i pintada. Presenta un sòcol de lloses de pedra.</p> | 08238-114 | Carrer Pompeu Fabra, 3 | <p><span><span><span>Construït a inicis del segle XX, aquest edifici constitueix un testimoni de l’arquitectura popular de Sant Quirze durant aquest període, tant per les seves dimensions com per la seva tipologia</span></span></span>. A banda i banda de l’edifici hi ha restes de transformacions recents: una de les cases adjacents ja ha estat enderrocada i l’altra, de característiques similars, disposa de permís d’enderroc segons el catàleg de bens a protegir de 2024.</p> <p><span><span><span>El carrer Pompeu Fabra, paral·lel al carrer Major (actual Vila Puig), és un dels que configuren el nucli històric de Sant Quirze. En el Pla parcial de l’any 1923, obra de l’arquitecte municipal Josep Renom, el carrer apareix amb el nom de San Quirico, que s’allargava per l’actual carrer Montserrat. Posteriorment, durant la dictadura franquista, va ser anomenat carrer del general Aranda.</span></span></span></p> | 41.5322542,2.0811367 | 423347 | 4598252 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99977-1141.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99977-1142.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99977-1143.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2025-10-07 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 99976 | Plaça de la Vila 4, 5 i 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-la-vila-4-5-i-6 | <p><span><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | XX | <p>Conjunt format per tres edificis d’habitatge entre mitgeres i cantoneres. Conformen un front de façana unitari al tram inicial del carrer Anselm Clavé amb finestres quadrangulars i línies rectes. Tots tres edificis compten amb planta baixa i un pis, ràfec senzill i carener paral·lel a la línia de façana. L’edifici del núm. 4, situat en cantonada, disposa d’una porta i una finestra a la planta baixa i dues petites finestres al pis superior. El núm. 5, entre mitgeres, manté el mateix esquema però amb dues petites obertures al pis. El núm. 6, també cantoner, presenta una porta i una finestra a la planta baixa i una sola finestra petita al pis superior. Les façanes estan arrebossades i pintades de color cru (4 i 5), sense elements ornamentals destacats.</p> | 08238-113 | Plaça de la Vila 4, 5 i 6 | <p>Construïts possiblement a inicis de segle XX, aquest conjunt d’habitatges conserva el caràcter tradicional i d'estil modest, inserits en un tram de la plaça que manté la traça històrica del nucli.</p> <p><span><span><span>Antigament el traçat del carrer Anselm Clavé seguia fins a l'Avinguda Pau Casals i era la continuació del vial d’entrada al poble des de la carretera de Rubí. La plaça actual que ha desdibuixat el carrer és fruit de la remodelació de principis dels anys 2000 de l’entorn de l’església i de la Torre Gran - que va ser enderrocada - i els seus horts, que havien estat un gran espai verd al mig del poble.</span></span></span></p> | 41.5329138,2.0810643 | 423341 | 4598326 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99976-1132.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99976-1133.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99976-1134.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99976-1135.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99976-1136.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99976-1137.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-10-07 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Aquests edificis, en alguna documentació, figuren com a c/ Anselm Clavé núm. 4, 5 i 6. En una revisió del carrer que afecta aquest costat de la plaça juntament amb els edificis que es trobaven a la Plaça, s'ha mantingut els números traslladant-se a la Plaça de la Vila, però fet que ha obligat a la renumeració d'algun altre edifici, com els de la Plaça de la Vila 5 i 7, que ara són, 10 i 11. | 98 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||
| 99975 | Edificis Plaça de la Vila 10 i 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edificis-placa-de-la-vila-10-i-11 | <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | XX | <p>Conjunt format per dos edificis entre mitgeres de composició simètrica, amb planta baixa i un pis. Tots dos presenten un potent ràfec superior que remata el coronament, amb una lleugera elevació al tram central que configura un perfil geomètric escalonat, recordant les formes del coronament de l’antic edifici del Sindicat Agrícola, situat a la mateixa plaça. A la planta baixa, l’edifici núm. 10 mostra una porta d’accés centrada i dos finestrals amb reixa, mentre que el núm. 1 disposa de dues portes i una finestra també enreixada. A la planta pis, el núm. 10 presenta dues obertures unificades per una balconada amb barana metàl·lica, mentre que el núm. 11 combina un balcó individual i una finestra. Les façanes estan arrebossades i pintades de forma homogènia, mantenint la unitat estètica del conjunt, i reforçant la continuïtat visual amb els edificis veïns.</p> | 08238-112 | Plaça de la Vila 10 i 11 | <p>Edificis d'inicis del segle XX. <span><span><span><span>Les dues cases estan situades en plena Plaça de la Vila, que formava part del nucli primigeni de població, construït a l’entorn de l’església. Els edificis presenten l'arquitectura tradicional i modesta de Sant Quirze, engolits pels edificis contemporanis de la ciutat actual.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La plaça de la Vila va ser, durant segles, el punt neuràlgic de la vida del poble, lloc de trobada i escenari de reunions i celebracions. Com que antigament la majoria de festes tenien connotacions religioses, davant l’església era el millor lloc ideal per dur-les a terme. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al llarg de la història la plaça, que als anys 20 apareix com a 'Plaza de la Constitución' i durant la dictadura franquista va ser la 'Plaza del Caudillo', ha anat canviant el seu aspecte. A principis dels anys vint s’hi va construir l’edifici del Sindicat Agrícola, ubicat just al costat d’aquestes dues cases. </span></span></span>També en aquella època, la plaça va ser objecte d’una important remodelació: es va regularitzar el paviment, que fins aleshores presentava una forta inclinació, per tal de deixar-lo horitzontal. Aquesta intervenció va generar un desnivell amb les edificacions preexistents, com l’església i algunes cases. Per adaptar-s’hi, es van haver de construir escalinates tant a l’entrada de l’església com a diverses façanes, com és el cas de l’edifici situat al costat de l’Ajuntament, on encara es poden observar.<span><span><span> </span></span></span></p> <p><span><span><span>Antigament al bell mig de la plaça hi havia una font, element de gran importància quan no hi havia aigua corrent a les cases. Als anys 70, quan la plaça es va asfaltar i va començar el trànsit rodat, va ser retirada. </span></span></span></p> | 41.5330152,2.0805801 | 423301 | 4598338 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99975-1122.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99975-1123.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99975-1124.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2025-10-09 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Aquests edificis, en alguna documentació, figuren com a Plaça de la Vila núm. 5 i 7. En una revisió del carrer que afecta aquest costat de la plaça juntament amb els edificis que es trobaven a l'inici del carrer Anselm Clavé, s'ha renumerat amb els números 10 i 11. | 98 | 46 | 1.2 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||
| 99974 | Barraca de l'Oriol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-loriol | XIX-XX | La coberta té algunes pedres que han caigut i es poden tornar a posar. El ràfec s'ha d'arreglar. Cal netejar l'entorn. | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca rodona, situada entre dos camps. La base és molt sòlida amb pedres grans i molt ben posades, la resta està construïda amb pedres de diverses mides. El sostre és de falsa cúpula, construït amb pedres irregulars, no hi ha terra. El ràfec és poc vistós i falta algun tros. Hi ha algunes pedres al costat que han caigut del sostre. L'interior està molt ben conservat. Hi ha força vegetació a l'entorn.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Orientació: </span>163º S</span></span></span></span></span></p> | 08151-389 | Sector Oest del terme municipal | 41.9312771,2.0435459 | 420704 | 4642589 | 08151 | Oristà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/99974-p1310004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/99974-p1310006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/99974-p1310016.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2025-06-23 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | Dimensions: Exterior: 450 cm diàmetreInterior: 300 cm diàmetreAlçada exterior: 270 cmAlçada interior: 240 cmGruix de mur: 70 cmObertura principal: 150 x 65 cm | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 99973 | Barraca de vinya del Fura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-fura | XIX-XX | Falta la part superior de la cúpula de la coberta i una de les llindes. El fons de la cabana s'està esmicolant. La vegetació envaeix l'entorn de la barraca. A la part interior també hi ha vegetació i pedres caigudes i altres materials. | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta rectangular ubicada al mig del bosc. El fons de la barraca el forma el terreny de la muntanya. Va ser construïda amb pedres però també utilitzant una mica de terra per rejuntar algunes pedres. Al sostre de falsa cúpula li ha caigut la part superior (actualment hi ha un forat de 53 cm x 70 cm). Es conserva una llinda interior però en falta una altra exterior al costat (es visible l'espai on estava col·locada). L'obertura principal està desplaçada a la dreta.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Orientació: </span>54º NE</span></span></span></span></span></p> | 08151-388 | Sector Sud Est del terme municipal | 41.9299140,2.0657489 | 422542 | 4642416 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/99973-img9096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/99973-img9100.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-23 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | Dimensions: Exterior: 290 cm x 230 cmInterior: 260 cm x 120 cmAlçada exterior: 135 cmAlçada interior: 125 cmGruix de mur: 53 cmObertura principal: 110 x 70 cmActuacions de conservació: El 17/09/2024 es realitza una primera desbrossada de la part interior i de l’entorn de la cabana. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 99972 | Barraca de vinya Torrentera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-torrentera | XIX-XX | La coberta té unes teules que s'han enfonsat així com la biga que les suporta. La resta de la coberta i els murs estan en bon estat. | <p><span><span><span><span><span><span>La barraca, de planta rectangular, es troba entre mig de dos camps. Va ser construïda amb pedra seca però s'ha utilitzat morter per rejuntar bona part de les pedres i conservar-la. Actualment manté homogeneïtat de pedra seca a la façana i al mur interior esquerra. El sostre disposat a una aigua està fet amb bigues de fusta i teules i amb algunes pedres a sobre per refermar-les. Hi ha tretze bigues interiors primes perpendiculars a una biga central més gruixuda i mantenen una distància entre elles d'uns 20 cm.<br /> L'obertura principal està desplaçada a l'esquerra</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Sense ús conegut tot i que hi ha un plàstic molt gran ben plegat aguantat en una biga.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Orientació: </span>190º S</span></span></span></span></span></p> | 08151-387 | 41.9509090,2.0448947 | 420839 | 4644767 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/99972-img6759.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-23 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | Dimensions: Exterior: 220 cm x 315 cmInterior: 132 cm x 220 cmAlçada exterior: 130 cm x 170 cmAlçada interior: 120 cm / 162 cmGruix de mur: 45 cmObertura principal: 125 cm /130 cm x 80 cm | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 99971 | Barraca Gurrians III | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-gurrians-iii | XIX-XX | Barraca força ben conservada. Han caigut algunes pedres que cal tornar a posar i tapar forats. La llinda més grossa està esberlada pel costat dret. | <p><span><span><span><span><span><span>La barraca es troba en una zona de camps, entre un camp i una petita zona forestal. És de planta circular. La volta interior comença a tancar des la base de la barraca. Damunt de l'obertura principal hi ha tres llindes: dues horitzontals juntes, una al costat de l'altre (una d'elles de grans dimensions) i una tercera llinda damunt de la de grans dimensions sobresortint-ne una part, a modus de visera. Damunt de la llinda interior s'hi ha fet una obertura que queda enlairada per sobre de l'obertura principal. El mur que conforma l'obertura principal està construït amb pedres relativament grosses i força ben col·locades. A la resta del mur i al sostre s'usen pedres relativament petites disposades de forma irregular. El sostre no està cobert per terra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Orientació: </span>162º S</span></span></span></span></span></p> | 08151-386 | Sector Nord Oest del terme municipal | 41.9541345,2.0313509 | 419721 | 4645137 | 08151 | Oristà | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/99971-img8700.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-23 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | Dimensions: Exterior: 320 cmInterior: 160 cmAlçada exterior: 190 cmAlçada interior: 178 cmGruix de mur: 75 cm aprox.Obertura principal: 122 x 50 (part interior) i 70 (part exterior cmFinestra: 25 x 38 cm | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 99970 | Barraca Terminal d'Obertes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-terminal-dobertes | XIX-XX | La barraca presenta diferents esquerdes en el mur que es manté dret. La part posterior del sostre de la cabana i la part posterior del mur s'han esfondrat i requereixen ser reconstruïdes.Aquest esfondrament de part de la part de la falsa cúpula permet veure la secció constructiva de la mateixa.La barraca està envaïda de vegetació tant per fora com per dins. Es necessària una tasca de neteja de l'entorn exterior i interior. | <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta barraca es troba en una zona de bosc. És una barraca de planta circular construïda amb pedres de diferents dimensions i amb moltes pedres petites encaixades. A la part interior el mur està construït amb pedres i terra.<br /> Al fons a la dreta hi ha una petita finestra. A la part interna del mur de l'esquerra, a l'alçada de la llinda, es troben 3 petites cavitats separades entre elles per uns 40 cm.<br /> L'obertura principal té una doble llinda: una llinda ampla i prima i a sobre una llinda més gruixuda i estreta que en la part interna deixa l'espai que s'ha aprofitat per fer-ne un armari i una petita cavitat al damunt d'aquest. El mur de l'obertura principal està construït amb capes superposades on es combina una pedra gran i dues pedres de menor mida a sobre.<br /> La coberta té forma de falsa cúpula i té terra i pinassa al damunt.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Orientació: </span>260° O</span></span></span></span></span></p> | 08151-385 | Sector Sud del terme municipal | 41.9115560,2.0551550 | 421642 | 4640389 | 08151 | Oristà | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/99970-p3100028.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2025-06-23 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | Dimensions: Exterior: 450 cmInterior: 330 cmAlçada exterior: 280 cm aprox.Gruix de mur: 77 cmObertura principal: 145 x 100 cmFinestra: 15 x 20 cmArmari: 60 x 37 x 35 cmCavitat sobre armari: 25 x 9 x 30 cm | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 99969 | Barraca d'Obertes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dobertes | XIX-XX | La llinda està partida en dos blocs que es recolzen un amb l'altre però amb perill evident de caure. Cal apuntalar-la amb un puntal per evitar el despreniment mentre no es pugui refer-la.La barraca està envaïda de vegetació tant per fora com per dins. Es necessària una tasca de neteja de l'entorn exterior i interior. | <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta barraca es troba en una zona de bosc, a prop dels camps. És una barraca de planta quadrada construïda amb pedres de grans dimensions per la base; a la resta predominen les pedres de mida mitjana. A la part esquerra interior el mur es fet amb un gran bloc de pedra que sembla formar part del mateix terreny.<br /> A l'interior hi ha un bancal d'uns 50 cm d'ampla i uns 40 cm d'alçada.<br /> L'obertura principal està desplaçada a la dreta i té una llinda plana. De la llinda a l'inici del sostre hi ha uns 72 cm de front.<br /> L'única finestra, de dimensions petites, per la part interior es visualitza en una aresta de la cabana, entre el mur frontal i el mur esquerra però per la part exterior es visualitza en el mur esquerra a tocar del mur frontal.<br /> La coberta té forma de falsa cúpula i està acabada amb una gran llosa plana. Té terra i vegetació pròpia del terreny, bàsicament romaní.<br /> La part esquerra i posterior de la cabana exterior actualment forma part del terreny que l'ha anat envaint.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Orientació: </span>314° NO</span></span></span></span></span></p> | 08151-384 | Sector Sud del terme municipal | 41.9121319,2.0599295 | 422038 | 4640447 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/99969-p3100012.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/99969-p3100014.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-23 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | Dimensions: Exterior: 380 x 380 cmInterior: 260 x 270 cmAlçada exterior: 290 cmAlçada interior: 290 cmGruix de mur: 60 cmObertura principal: 150 x 95 cmFinestra: 25 x 25 cm | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 99968 | Barraca de vinya del Camps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-del-camps | XIX-XX | La barraca es troba envaïda per dins i per fora amb vegetació. En la part interior hi ha lloses i restes de bigues de fusta.Li ha caigut tota la coberta. Aquesta era feta amb bigues de fusta i lloses al damunt. Conserva part dels extrems de la biga central, una part d'una biga i part de la biga vertical central que feia de suport. Li calen actuacions de neteja i reconstrucció de la coberta. | <p><span><span><span><span><span><span>La barraca es troba situada a la vora d'un camí i a la vora d'un camp. Tot i que no té la coberta, els murs de la cabana es conserven en bon estat. La coberta estava construïda a dues aigües, amb bigues de fusta i lloses al damunt. Les lloses, restes de bigues, terra i vegetació ocupen l'interior de la cabana. Té dues finestres en els murs corresponents al Nord i al Sud. Aquestes s'empetiteixen en la part exterior. Conserva la llinda de fusta amb forma cilíndrica.<br /> En la paret interior del fons té unes inscripcions amb la data de 1910 i uns símbols (possibles lletres).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Orientació: </span>88° E</span></span></span></span></span></p> | 08151-383 | Sector Sud del terme municipal | 41.9216066,2.0567983 | 421790 | 4641503 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/99968-p8310083.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/99968-p8310095.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-23 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | Dimensions Exterior: 350 x 348 cmInterior: 266 x 280 cmObertura principal: 93 x 160 cmGruix de mur: 50 cmAlçada aprox: 170 cmBiga de fusta cilíndrica: 15 cm diàmetre (50 cm de circumferència)Finestres: 10 x 17 cm en la part exterior; 30 x 40 cm en la part interiorActuacions de conservació: El 06/08/2023 es realitza una primera neteja de la part interior i de l’entorn frontal de la cabana. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 99967 | Barraca del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-roure | XIX-XX | El propietari se n'ocupa de la conservació. | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb pedres mitjanes i petites, arreglada pels propietaris amb altres materials de construcció (com per exemple fang). La coberta és feta amb bigues de fusta molt ben disposades i amb pedres; té una forma bàsicament plana. Està coronada amb un caramull. L'obertura principal està desplaçada a la dreta i té una porta de reixa metàl·lica. No té llinda. Té el ràfec molt ben conservat.<br /> A dins de la barraca hi ha crescut un roure que surt pel sostre.<br /> Hi ha un mur baix de pedra seca adossat a la barraca, a la dreta de la façana principal. </span></span></span></span></span></span></p> <p>Orientació: <span><span><span><span><span>208° SO</span></span></span></span></span></p> | 08151-382 | Sector Est del terme municipal | 41.9224607,2.1012479 | 425477 | 4641558 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/99967-img4911.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/99967-p8310049.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Inexistent | 2025-06-23 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | Dimensions: Exterior: 330 x 350 cmInterior: 275 x 295 cmAlçada exterior: 220 cmAlçada interior: 182 cmGruix de mur: 55 cmObertura principal: 100 x 175 cm | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 99966 | Barraca del Puig de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-puig-de-sant-genis | XX | El propietari se n'ocupa de la conservació. | <p><span><span><span><span><span><span>La barraca es troba al costat d'un camí en una zona de bosc. És de planta quadrada. Està construïda amb bigues de fusta a dues aigües, amb pedres de diferents mides, seguint una disposició força horitzontal, i també amb terra. L'obertura principal està desplaçada a l'esquerra, té una llinda plana amb dues creus gravades i una porta nova de fusta. La coberta està impermeabilitzada i conté sorra i branques seques al damunt; hi destaca una xemeneia construïda amb dues pedres de tamany considerable. Conserva el ràfec en bon estat.<br /> A l'interior de la barraca hi ha una llar de foc<span><span><span><span><span>. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Orientació: <span><span><span><span><span>113° SE</span></span></span></span></span></p> | 08151-381 | Sector Est del terme municipal | 41.9294647,2.1050640 | 425801 | 4642332 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/99966-img4926.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/99966-p8310072.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2025-06-23 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | Dimensions: Exterior: 347 x 346 cmInterior: 233 x 238 cmAlçada exterior: 190 cmAlçada interior: 184 cmGruix de mur: 55 cmObertura principal: 85 x 90 cm | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 99965 | Barraca de l'Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lanna | La barraca no té sostre, algunes pedres del mur han caigut i està envoltada de vegetació. A dins de la cabana hi creix un roure gran i altres plantes. Cal netejar l'entorn i l'interior de la barraca, reconstruir una mica el mur i construir el sostre. | <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta barraca es troba en una petita zona boscosa. És de planta rectangular; conserva els murs en força bon estat. Un dels murs el constitueix la roca del mateix terreny. Per la diferència d'alçada dels murs es dedueix que tenia un sostre a una aigua. La barraca està construïda amb pedres força grans. Té una obertura principal desplaçada a l'esquerra. Aquesta obertura és de dimensions grans amb una llinda plana gruixuda, ampla i llarga. Conserva una part del ràfec. Al mur dret de la barraca té dos armaris i al mur del fons una finestra.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Orientació: </span>118° SE</span></span></span></span></span></p> | 08151-380 | Sector Central del terme municipal | 41.9320444,2.0770530 | 423482 | 4642643 | 08151 | Oristà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/99965-20230510095734.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/99965-20230510115719.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Inexistent | 2025-06-23 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | Dimensions: Exterior: 320. x 460 cmInterior: 230 x 345 cmAlçada: 180 cm en un extrem i 150 cm en l'altre extremGruix de mur: 56 cmObertura principal: 120 x 130 cmLlinda: 130 x 42x 22 cm Actuacions de conservació: El 10/05/2023 Es realitza una primera desbrossada per poder accedir dins de la barraca. | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||||
| 99964 | Cabana de Vilaroger | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-vilaroger | XIX-XX | A la cabana li ha caigut el terra que cobria el sostre doncs està acumulat tocant a la cabana. Algunes pedres han caigut però no afecta la part interior de la cabana. Hi ha dues finestres tapades amb pedres. Al bancal del fons de la cabana li han caigut algunes pedres. Li calen actuacions de reparació. | <p><span><span><span><span><span><span>La cabana es troba adossada a un marge al costat d'un camp. És de planta quadrada. Té una llinda plana recolzada en dues pedres sortints de suport. L'obertura principal està desplaçada a l'esquerra. La coberta de falsa cúpula no té actualment ni terra ni vegetació; les pedres de la coberta estan a la vista. Està construïda amb moltes pedres de mida gran, tot i que també en trobem de mitjanes. Algunes estan molt ben tallades. Al fons i ocupant tot el llarg de la cabana hi ha un bancal. Té tres finestres, dues de les quals estan tapades (al fons i a la dreta) i un de petita a l'esquerra. Té dos armaris (un al fons i l'altre a la dreta). Entrant a la cabana a l'esquerra es troba una pedra sortint que permetria penjar-hi objectes.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Orientació: </span>174° S</span></span></span></span></span></p> | 08151-379 | Sector Nord Est del terme municipal | 41.9452196,2.1024401 | 425602 | 4644084 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/99964-img3583.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-23 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | Dimensions: Exterior: 415 x 420 cmInterior: 290 x 285 cmGruix de mur: 70 cmAlçada aproximada: 270 cmObertura principal: 95 x 190 cmPedra sortint: 30 cmBancal: 290 x 50 x 83 cmFinestra 15 x 23 cmFinestra tapada: 25 x 32 cmArmari fons: 50 x 50 x 55 cmArmari paret dreta: 28 x 23 x 40 cm | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 99963 | Aixopluc de la bauma del Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixopluc-de-la-bauma-del-sola | XIX-XX | Quan es va trobar estava totalment cobert per vegetació. Encara ara una part de vegetació tapa la paret lateral dreta.Dins de l'aixopluc el terra és ple de pedres que cal treure. Una quantitat important de pedres del mur dret, que forma part del terreny, han anat caient. Part de la coberta està esllavissada. Han caigut part de les pedres frontals col·locades verticalment sobre de la llinda. Calen actuacions de neteja y reconstrucció. | <p><span><span><span><span><span><span>Aixopluc encastat, aprofitant la cavitat formada per una bauma de petites dimensions. El mur dret i el fons de l'aixopluc formen part de la bauma. El mur esquerra està fet amb pedra seca, amb pedres de tamany mitjà. Està construït per tancar una mica l'obertura principal i suportar aquesta part de la construcció esquerra on es recolza l'extrem de la llinda plana. La llinda està formada per una pedra gran i llarga, corresponent al sostre de la bauma.<br /> L'obertura principal no es regular ja que s'adapta a les característiques de la bauma. La coberta té una part de pedres col·locades en vertical sobre la llinda i la cobreix una gruixuda capa de terra i vegetació, esllavissada en la part frontal.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Orientació: </span>217° SO</span></span></span></span></span></p> | 08151-378 | Sector Central del terme municipal | 41.9293760,2.0697180 | 422871 | 4642354 | 08151 | Oristà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/99963-20230322120622.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-23 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | Dimensions: Interior: 170 cm ampla x 260 cm fonsfaçana exterior: 310 x 80 cmGruix de mur: 54 cmObertura principal (mitjana): 80 x 80 cm Actuacions de conservació realitzades: 02/03/2023 Es neteja l'entorn. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 99962 | Barraca del Papalló o Barraca de la Parròquia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-papallo-o-barraca-de-la-parroquia | XIX-XX | Quan es va trobar estava envaïda de vegetació i faltava terra i vegetació a la coberta; també calia col·locar algunes poques pedres del mur. | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Barraca molt petita adossada a un marge, a tocar d'un camí, al costat d'un camp; és de planta rectangular i té l'obertura principal desplaçada a la dreta (a 30 cm del mur esquerra) i coberta en forma de falsa cúpula. La llinda plana està formada per una pedra molt ampla ben conservada. Està construïda amb pedres de diferents mides. Al fons de la cabana hi ha un cocó.<br /> Observacions: El 13/04/2024 es va fer la reconstrucció de la cabana.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Orientació: </span></span></span></span></span></span>337° N</span></span></span></span></span></span></p> | 08151-377 | Sector Sud del terme municipal | 41.9291080,2.0643856 | 422429 | 4642329 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/99962-img3398.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-23 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | Dimensions: Exterior: 155 x 201 cmInterior: 95 x 150 cmAlçada: 140 cmObertura principal: 50 x 96 cmGruix de mur: 60 cmCocó: 40 x 30 x 35 cm Actuacions de conservació realitzades: 09/03/2023 Es neteja l'entorn de la cabana, es cobreix la coberta amb terra i vegetació i s'omplen buits del mur amb pedres.16/03/2024 Es refà bona part del mur, es refà el ràfec, es saneja l'interior de la cabana traient l'excés de terra, es col·loca un caramull a la coberta, es tapa la coberta amb terra i es planten lliris a la part dreta.13/04/2024 S'acaba la reconstrucció.14/04/2024 Es planten lliris a la coberta. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 99961 | Cabana sobre el gorg negre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-sobre-el-gorg-negre | XIX-XX | Només queda una part del mur dret. | <p><span><span><span><span><span><span>Per les restes que queden sembla que era una cabana quadrada de 410 cm x 410 cm<br /> En la part frontal del tros de mur que queda, hi ha una petita cavitat a un pam de terra.<br /> Sembla que l'obertura principal estava desplaçada a la dreta.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Orientació: 90° E</span></span></span></span></span></span></p> | 08151-376 | Sector Oest del terme municipal | 41.9361777,2.0439506 | 420743 | 4643132 | 08151 | Oristà | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/99961-img2798.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-23 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | Dimensions: Gruix de mur: 60 cmCavitat del mur: 10 x 20 x 40 cm | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 99960 | Barraca de l'hort del Catarí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lhort-del-catari | XIX-XX | Falta un a part del ràfec per sobre de la zona de la llinda que caldria reconstruir.La terra de l'interior de la cabana caldria tornar-la a col·locar sobre la coberta. Cal també actuacions per desbrossar l'entorn i podar algunes branques d'una alzina que toquen la cabana. | <p><span><span><span><span><span><span>Cabana circular aïllada amb coberta de falsa cúpula amb capa de terra i vegetació al damunt.<br /> La llinda és doble, amb dues lloses col·locades de costat.<br /> La cabana ha estat construïda amb pedres mitjanes i petites i amb fang en alguns punts de l'exterior.<br /> A l'interior té un armari sobre la llinda i tres finestres (al N, al NE i a l'O).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Orientació: 183° S</span></span></span></span></span></span></p> | 08151-375 | Sector Central del terme municipal | 41.9318737,2.0720950 | 423071 | 4642628 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/99960-img2730.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-23 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | Dimensions: Alçada: 210 cm.Gruix de mur: 60Diàmetre exterior: 300 cmDiàmetre interior: 180 cmObertura principal: 66 x 135 cmArmari: 40 x 29 x 29 cm 15/02/2023 Es col·loca la pedra central de la coberta per l'exterior de la mateixa, es col·loquen les pedres caigudes que conformen el marc de la finestra i s'omplen buits del mur amb algunes pedres petites.22/02 Es neteja l'entorn. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 99959 | Recepta del pollastre rostit de la coquessa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/recepta-del-pollastre-rostit-de-la-coquessa | XIX-XX | <p>Recepta tradicional per als dies de festa.</p> <p><strong>Ingredients:</strong></p> <ul> <li>1 pollastre sencer tallat a quarts</li> <li>Molta ceba (mínim 4 cebes grosses, tallades a juliana)</li> <li>Sal i pebre negre</li> <li>Fulles de llorer (1 o 2)</li> <li>1 tros petit de canyella en branca</li> <li>Oli d’oliva</li> <li>Aigua</li> <li>Vi ranci</li> </ul> <p>Proporcions de líquid: A parts iguals d’oli, aigua i vi ranci.</p> <p><strong>Preparació</strong></p> <p>En fred (sense sofregir prèviament, tot i que resulta molt més gustosa si s'enrosseix abans la carn del pollastre), posa a la cassola:</p> <p>1. Els quarts de pollastre.</p> <p>2. La ceba tallada a generoses rodanxes o juliana.</p> <p>3. Sal, pebre, llorer i un tros de canyella en branca.</p> <p>4. Afegeix aigua, oli i vi ranci a parts iguals, fins que cobreixi lleugerament el pollastre i la ceba.</p> <p>5. Posa la cassola al foc viu, perquè comenci a bullir fort i s’activin els sabors.</p> <p>6. Quan estigui a punt d'arrencar el bull, baixa el foc al mínim, tapa la cassola i deixa-ho coure a foc molt lent durant una hora i mitja o dues hores aproximadament, remenant de tant en tant amb molta cura.</p> <p>El plat s’ha de fer a poc a poc, amb paciència i estima, com feien a la cuina econòmica de llenya.</p> | 08221-370 | <p>El pollastre rostit amb molta ceba és un plat estretament vinculat a la vida festiva i familiar de Sant Just Desvern, cuinat tradicionalment els diumenges, per la Festa Major o en ocasions especials. La seva preparació es remunta com a mínim, a final del segle XIX i inici del XX, quan Agneta Rius, coquessa nascuda a la darrera dècada del segle XIX, el cuinava tant a casa seva com per encàrrec de la família del marquès de Can Modolell. No es pot afirmar amb certesa si la recepta provenia del seu entorn familiar o si l’havia après d’una cuinera professional que treballava amb la família Modolell, però forma part d’un conjunt de sabers domèstics transmesos oralment i a través de la pràctica quotidiana.</p> <p>L’herència d’aquest plat ha perdurat gràcies a la memòria familiar. La neta de l’Agneta, l’Anna Simó, encara el cuina sovint, fidel a la recepta original: sempre a la cassola, a foc lent, com es feia a la cuina econòmica. L’Anna recorda especialment la cassola d’alumini abonyegada i tapada, símbol de la repetició d’aquest ritual domèstic al llarg del temps.</p> <p>Aquesta recepta no era un cas aïllat, sinó una pràctica estesa entre moltes famílies del poble. Segons el testimoni del forner Josep Milà, transmès per la mateixa Anna Simó, era habitual que en dies assenyalats diverses cases portessin la seva cassola tapada al forn de llenya per aprofitar l’escalfor residual. El forner anotava el nom de cada família per assegurar que tothom recollís el seu rostit. Aquesta pràctica col·lectiva evidencia un sistema d’ajuda mútua i d’ús compartit dels recursos, propi d’una comunitat on la cuina, la festa i la vida social estaven estretament lligades.</p> <p>La figura de la coquessa, com l’Agneta Rius, és clau per entendre aquest context. Les coquesses eren dones que cuinaven a demanda per a famílies particulars, especialment en celebracions o caps de setmana, i eren valorades per la seva destresa en la cuina tradicional. No formaven part del servei domèstic habitual, però tenien un paper rellevant en el manteniment del patrimoni gastronòmic local. L’Agneta va treballar durant un temps per a la casa noble i, més endavant, a la Fabriqueta, compaginant feina industrial i transmissió dels sabers culinaris a casa seva.</p> <p>El cas d’aquest pollastre rostit posa en relleu la importància de la cuina domèstica com a espai de preservació del patrimoni immaterial. Més enllà de la recepta, el plat simbolitza una manera de viure i de compartir, i reflecteix el paper fonamental de les dones en la transmissió de la cultura popular de Sant Just Desvern.</p> | 41.3861800,2.0756000 | 422712 | 4582040 | 08221 | Sant Just Desvern | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99959-37001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99959-37002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99959-37003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99959-37004.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Altres | Inexistent | 2025-11-24 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Agneta Rius | A causa de la transmissió oral de la recepta, no es disposa de mesures exactes ni del procediment detallat. El mètode tradicional, consistent a posar tots els ingredients en cru dins la cassola, resulta pràctic i dona com a resultat una carn tendra i saborosa. Així i tot, la recepta pot guanyar en complexitat i profunditat de gust si es daura prèviament la carn de pollastre a foc viu. Aquest pas, tot i no ser imprescindible, genera una capa més ferma, potencia els sabors a través de la reacció de Maillard i afegeix riquesa a la salsa mitjançant els sucs torrats que queden al fons de la cassola. En cas d’optar per aquest mètode, també es pot ajustar a la baixa la quantitat de líquid de cocció per mantenir l’equilibri del plat, sempre respectant l’esperit original de la recepta. Aquesta recepta ha estat reconstruïda a partir del testimoni recollit per Jordi Amigó, cap de l'Arxiu Municipal de Sant Just Desvern, durant una entrevista feta a Anna Simó, neta de la coquessa Agneta Rius, el dia de Sant Jordi de l’any 2025. La informació s'ha obtingut a través d’un relat afectuós i detallat transmès per la seva neta, que en conserva no només els ingredients i els temps de cocció, sinó també el record emocional d’una manera de cuinar lligada a la memòria familiar. | 119|98 | 60 | 4.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 99958 | Grafit del carrer Badó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/grafit-del-carrer-bado | <p><span><span><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2024). “</span></span></span></span></span></span></span>Conservació del grafit del carrer Badó amb sorpresa<span><span><span><span><span><span><span>”</span></span><em><span>. Sant Just Desvern El Butlletí, </span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>núm. 362, p. 13.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XX-XXI | Repintat de nou l'any 2024 a partir del calc del grafit original de l'any 1988. | <p>Grafit situat a la façana de la finca número 22 del carrer Badó. Pintat l'any 1988 pel col·lectiu La Salamandra, l'obra d'art urbà representa de manera figurativa una dona amb un vestit vermell que corre carrer avall, perdent una sabata pel camí, darrere d'un cotxet de nadó que uns metres més endavant baixa sense control pel carrer.</p> <p>Els artistes grafiters van emprar per a la composició els colors taronja, vermell i blanc, que es repeteixen tant en el cotxet de nadó com en la mare, perfilant en color negre els dibuixos. El grafit està signat a l'extrem esquerre amb el dibuix d'una sargantana de color verd.</p> | 08221-369 | C/ Badó, 22. | <p>L'històric grafit del carrer Badó, pintat l'any 1988, s'ha convertit amb el pas dels anys en un autèntic emblema dels carrers del nucli històric de Sant Just Desvern.</p> <p>L'any 2024, després de pràcticament quaranta anys, l'estat de degradació que presentava l'element d'art urbà va fer necessària una intervenció de restauració per fer lluir l'obra com ho feia en el moment de la seva realització. Així, durant el mes de maig de l'any 2024 es procedí al repintat del grafit, fent prèviament un calc de l'original que es conserva a l'Arxiu Municipal de Sant Just Desvern, com una mostra del patrimoni artístic del municipi.</p> <p>A més del repintat del grafit, els artistes urbans del col·lectiu La Sargantana van crear en les mateixes dates un de nou al carrer Bonavista, a l’altura dels jardins de can Ginestar. En el cas del nou grafit, relacionat de manera simpàtica amb el del carrer Badó, el nadó que trenta-sis anys enrere anava dins del cotxet, és ara el que corre carrer avall per intentar atrapar la cadira de rodes de la seva mare.</p> | 41.3845800,2.0764764 | 422783 | 4581862 | 1988, 2024 (repintat) | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99958-img20250625114424.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99958-img20250625114407.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99958-img20250625114358.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99958-img20250625114458.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99958-img20250625113959.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-06-30 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Col·lectiu La Sargantana | Element d'art urbà. | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||
| 99957 | Cantata de Sant Just | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cantata-de-sant-just | <p><span lang='CA'><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (1987). “L'Orfeó prepara la cantata del Mil·lenari”<em>. Sant Just Desvern Butlletí Municipal, </em>núm. 30.</span></span></p> <p>MARGARIT CONSARNAU, Joan (1987). <em>Cantata de Sant Just. </em>Institut d'Estudis Juan Gil-Albert. Diputació Provincial d'Alacant.</p> | XX | <p>La Cantata de Sant Just és una obra poètica autoria de Joan Margarit que a través de quinze poemes recollits en seixanta-set pàgines, fa un recorregut pel paisatge sentimental, urbà i humà viscut pel poeta a Sant Just Desvern. Tal com el mateix autor explica al pròleg de la seva obra escrita l'any 1986: '<em>Ara fa deu estius que visc a Sant Just Desvern</em> [...] <em>Aquests poemes els ofereixo empès pel sentiment que un dia moriré a Sant Just, que en el meu lloc hi restarà l'aire, per exemple un aire profund i clar com el d'aquest dia, un dels darrers de l'hivern o un dels primers de la primavera del 86, en una eixida amb la llum severa de nord</em>'.</p> <p>Per celebrar el Mil·lenari de la població durant l'any 1987, els poemes de Joan Margarit van ser musicats per Joan Albert Amargós, que creà una peça contemporània per a cor i orquestra. Aquesta composició es va estrenar el 23 de gener de 1988 a la seu de l'Ateneu de Sant Just, sent l'acte de cloenda de la celebració del mil·lenari. La composició musical, de la qual l'arxiu de l'Orfeó Enric Morera i l'Arxiu Municipal de Sant Just Desvern conserven una gravació, recull diversos poemes de Joan Margarit que fan un recorregut per les vivències del poeta a diferents espais del municipi.</p> <p>La gran estrena de l'obra musical, presidida per la Comissió d'Honor del Mil·lenari formada pel president de la Generalitat de Catalunya, l'alcalde de Barcelona, l'arquebisbe de la Diòcesi de Sant Feliu de Llobregat, el president de la Diputació de Barcelona i altres personalitats polítiques, va ser interpretada per una seixantena de cantaires del cor de l'Orfeó Enric Morera i la coral d'Antics Escolans de l'Abadia de Montserrat. La música de cambra va anar a càrrec de l'orquestra del Teatre Lliure de Barcelona, formada per trenta-set músics, tot dirigit sota la batuta del mestre Josep Pons.</p> | 08221-368 | <p>La vinculació del poeta <strong>Joan Margarit</strong> amb Sant Just Desvern s'inicià l'any 1976, moment en el qual establí la seva residència al municipi.</p> <p>Nascut l'any 1938 a la població de Sanaüja (La Segarra), durant els seus primers anys va viure a Barcelona, Rubí, Figueres i Girona. Després del seu pas per les Illes Canàries, l'any 1956 inicià els estudis d'arquitectura al Col·legi Major Sant Jordi de Barcelona.</p> <p>Va iniciar la seva carrera literària l'any 1963 amb l'obra <em>Cantos para la coral de un hombre solo</em>, a la qual succeiren <em>Doméstico nací</em> (1965), <em>Crónica</em> (1975) i <em>Predicción para un bárbaro</em> (1979). No va ser fins l'any 1980 que començà a publicar en català, amb els poemaris <em>Vell malentès </em>i <em>Cants d'Hekatònim de Tifundis, </em>que van ser objecte de diversos premis com el Serra d'Or. Després d'una dilatada carrera literària, l'any 2008 és premiat per la seva obra <em>Casa de Misericòrdia</em> (2007) amb els premis de la Crítica, Cavall Verd-Josep M. Llompart de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, Rosalía de Castro del PEN Club, Premi Nacional de Cultura de literatura de la Generalitat de Catalunya i el Premi Nacional de Poesia del Ministeri de Cultura espanyol.</p> <p>Joan Margarit, un dels poetes catalans més destacats del panorama literari català, morí el 16 de febrer de 2021. </p> <p>El santjustenc d'adopció <strong>Joan Albert Amargós</strong>, és un reconegut músic, compositor, instrumentista i director musical, nascut a Barcelona l'any 1950. La seva trajectòria està marcada per la composició d'obres simfòniques, de cambra, de jazz i de flamenc, així com pels seus treballs com arranjador i els relacionats amb el cinema, el teatre i la dansa. </p> <p>Ha estat guardonat al llarg de la seva carrera amb premis que reconeixen els seus treballs, com el premi a millor arranjador d'Espanya, atorgat per l’Acadèmia de la Música, aconseguit en set ocasions. El treball d'Amargós amb artistes com Chick Corea i Carles Benavent, també li ha valgut diferents guardons. La seva projecció internacional va ser reconeguda amb el premi Altaveu per l'obra <em>Concert per a clarinet </em>i la Generalitat de Catalunya li atorgar l'any 2002 el Premi Nacional de música per l’òpera <em>Euridice. </em>També l'any 2002 va obtenir el Premi Ciutat de Barcelona per les seves col·laboracions amb Migeul Poveda i per l’estrena del <em>Concert per a trombó baix i orquestra </em>amb<em> </em>l'Orquestra Sinfónica de Barcelona. L'any 2007 va estar nominat als Premis Grammy en la categoria de millor compositor de música contemporània.</p> | 41.3861419,2.0756198 | 422713 | 4582036 | 1987 | 08221 | Sant Just Desvern | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99957-img20250625101400.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99957.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Cultural | Inexistent | 2025-06-30 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Joan Margarit (poemari), Joan Albert Amargós (música) | 119|98 | 62 | 4.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||
| 99956 | Cabana de la Brigada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-de-la-brigada | XIX-XX | L'entorn pròxim està envaït de vegetació.Calen actuacions de neteja i de petit manteniment de la cabana. | <p><span><span><span><span><span><span>Cabana baixa, adossada al terreny de la muntanya, amb la part del mur esquerre recte i la resta ovalada. Té un ràfec per damunt de la llinda plana. Està construïda bàsicament amb pedres mitjanes i petites. La coberta, de falsa cúpula, té una capa al damunt de terra i vegetació. El fons de la cabana el forma bàsicament una roca del terreny.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Orientació 10</span></span></span></span></span></span>° <span><span><span><span><span><span>N.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08151-374 | Sector Central del terme municipal | 41.9306448,2.0762112 | 423411 | 4642488 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/99956-img2757.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-23 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | Dimensions: Exterior façana: 260 x 130 cmInterior: 150 cm x 165 cmGruix de mur: 60 cmObertura principal: 72 x 90 cm El 13/04/2024 s'ha refet el ràfec, s'han plantat lliris i s'ha netejat l'interior. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 99955 | Festes de Tardor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festes-de-tardor | <p><span><span><span>ARXIU MUNICIPAL DE SANT JUST DESVERN. 'Festes de Tardor a can Ginestar. El visor de Lluís Ramban i Jordà'. <em>Materials d'arxiu i patrimoni de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MALARET JULIÀ, Rafael (2020). 'Festes de Tardor'. <em>Miscel·lània d'Estudis Santjustencs, </em>núm. 24, pp. 280-292.</span></span></span></p> | XX | <p>Les Festes de Tardor de Sant Just Desvern, juntament amb la Festa Major, són uns dels actes de referència festiva de la població que tenen lloc durant la segona meitat del mes d'octubre. </p> <p>La ciutat ofereix un programa ple d'activitats que inclouen actes tradicionals com les ballades de sardanes, els gegants i els correfocs. La festa també té espai per propostes musicals, concerts, exposicions, xerrades, conferències, contacontes, tallers i espectacles familiars, visites guiades, i molt més, que els santjustencs i santjustenques gaudeixen per diferents ubicacions de la població.</p> <p>Element destacable de les Festes de Tardor és la Nit de Sant Just al Carrer, en la qual les botigues i els establiments de restauració de la població surten al carrer omplint de llum, comerç i gastronomia diferents espais de la població.</p> | 08221-367 | <p>Les Festes de Tardor de Sant Just Desvern, que se celebraren per primer cop l'any 1970, tenen el seu origen en l'organització per part de l'Ateneu d'una trobada festiva, entre els dies 17 i 25 d'octubre de 1970, amb una sèrie d'actes vinculats a l'entitat cultural. Així, durant les primeres Festes de Tardor es programaren una exposició de pintura, un concurs de pintura, un festival de poesia i cançó amb la participació de l'Orfeó Enric Morera, i un festival de música folk amb l'actuació de Lluís Llach, entre altres activitats. </p> <p>Gràcies a l'èxit de la primera convocatòria, l'Ateneu s'engrescà amb una nova programació l'any 1971, en la qual va destacar el primer concurs de cançó Noves Veus amb l'actuació d'Ovidi Montllor. A partir d'aquest any, les festes anaren creixent, tenint més presència al carrer i obrint-se progressivament a tota la població de Sant Just Desvern. Un clar exemple van ser les Festes de Tardor de l'any 1978, amb la participació dins de l'organització d'entitats externes a l'Ateneu com l'Associació de Veïns de Sant Just. L'any següent, per primer cop, les curses de karts de coixinets eren incloses en la programació de les Festes de Tardor. </p> <p>L'any 1980 les fetes, amb la participació de vint-i-tres entitats diferents, es consolidaren com les grans festes de Sant Just, que a partir de l'any 1985 deixaven de tenir presència de l'Ateneu en l'organització i coordinació.</p> | 41.3861917,2.0755936 | 422711 | 4582041 | 1970 | 08221 | Sant Just Desvern | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99955-188-descargar.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99955-28159.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99955-123899.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99955-225199.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-06-30 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 99954 | Barraca de marge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-marge-1 | XIX-XX | L'entorn pròxim està força envaït per la vegetació. Calen actuacions de neteja de l'entorn i de la part interior de la cavitat. | <p><span><span><span><span><span><span>Obertura practicada a un marge de pedra seca. És una obertura rectangular de petites dimensions i serviria per dipositar-hi algun objecte, no pas persones. En cada un dels laterals interiors, en contacte i per davant de la pedra seca que conforma les parets, hi ha una gran llosa que reforça l'estructura interior.<br /> Predomina la construcció feta amb pedres planes allargades disposades horitzontalment.<br /> La coberta, amb vegetació, té forma de petita falsa cúpula.<br /> Destaca la considerable dimensió de l'estructura per la petita cavitat que conté.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Orientació 10</span></span></span></span></span></span>° <span><span><span><span><span><span>N.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08151-373 | Sortint de la Creu de Coll de Garses seguir el camí de la ruta verda fins el primer caminet a l'esquerra on a pocs metres es troba aquesta construcció. | 41.9304221,2.0773746 | 423506 | 4642462 | 08151 | Oristà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08151/99954-img2750.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-23 00:00:00 | Rosa Cabré, Núria Simón, Jordi Bolea. | Dimensions:Exterior: 310 x 135 cmFondària interior: 103 cmObertura principal: 60 x 91 cmLlinda plana: 42 cm El 13/04/2024 es va fer una neteja de l'entorn i del camí. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 99953 | Forn Valls Graells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-valls-graells | <p>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</p> | Finals segle XIX | Part de la façana (la planta baixa) va ser repintada fa un parell d'anys | <p><span><span><span><span><span><span>Casa entre mitgeres de planta baixa i un pis i coberta a doble vessant de teula àrab amb carener paral·lel a la façana.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La planta baixa té, a la dreta, una finestra protegida amb una reixa i al centre i a l'esquerra dues portes: una d’accés a l’habitatge i l’altra al forn tal i com indica el rètol de la llinda, on llegim “Panaderia”. El primer pis està definit per dues obertures amb persiana de llibret que estan emmarcades per una senzilla motllura i unides per una balconada sostinguda per mènsules decorades. El balcó té una cornisa motllurada que continua per la façana separant els dos nivells, que també queden diferenciats pels colors de la façana: la planta baixa està pintada de color mostassa, amb un sòcol granat, mentre que el primer pis presenta una tonalitat salmó. L’edifici està rematat per un ràfec motllurat amb mènsules decoratives. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Pel que fa a l’interior de l’establiment, conserva la seva estructura tradicional i diversos elements originals dels anys 50: l'enrajolat del terra, el mostrador de marbre blanc, un armari o una bàscula. </span></span></span></span></span></span></p> | 08238-111 | Carrer Nou, núm. 41 | <p><span><span><span>El forn Valls és el comerç en actiu més antic del municipi: data del 1887, quan Josep Solé va obrir un forn al número 41 del carrer Nou. L’any 1955 el matrimoni Josep Maria Valls i Conxita Graells va comprar l’establiment per continuar amb l’activitat familiar, que ja tenia tradició al sector donat que els pares de tots dos havien estat forners: uns a Sant Martí Sesgueioles (Anoia) i els altres a Sant Llorenç Savall i Sabadell (Vallès Occidental). Avui en dia la segona generació de la família continua amb el negoci.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Malgrat que el procediment d’elaboració del pa s’ha anat mecanitzant, l’establiment segueix utilitzant el sistema tradicional i, per tant, una part important del treball es continua realitzant de manera artesanal. </span></span></span></p> | 41.5314739,2.0823792 | 423450 | 4598164 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99953-1111_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99953-1112_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99953-1113.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99953-1114.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||
| 99952 | Rec del molí de Can Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-del-moli-de-can-mata | XVIII-XIX | No es conserva en la seva totalitat. | <p>Les restes del rec estan situades al nord de les restes del molí. Es tracta del rec que conduïa l'aigua des de la resclosa del torrent de la Venta fins a la bassa del molí. Entre els vestigis conservats, hi ha un tram que transcorre sobre un petit aqüeducte d'un sol tram, d'arc de mig punt ceràmic i mur de pedra lligada amb morter. La part del rec presenta parets d'obra vista i uns carreus de pedra tosca que semblen reaprofitats. A partir d'aquí s'inicia un tram cobert del rec, en forma de mina, amb volta de maó de cantell. </p> | 08161-194 | Torrent de la Venta. | 41.5109400,1.7347300 | 394414 | 4596252 | 08161 | Piera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99952-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99952-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99952-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99952-4.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 99951 | Molí de Can Mata de la Clota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-mata-de-la-clota | <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PALAU, S. (1991). “Els molins fariners de la conca de l’Anoia”: <em>Miscèl·lània Penedesenca. </em>Vilafranca del Penedès: Institut d’Estudis Penedesencs.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | En queden pocs vestigis. | <p>Al costat dret del torrent de la Venta, prop del seu pas per la Foradada, hi ha les restes d'un molí fariner. De l'estructura en queden pocs vestigis, que serien algunes restes de fonamentació i del mur de contenció de la bassa, així com pedres i carreus dispersos per la zona. Tenia una estructura de planta rectangular i la bassa estava situada al costat sud oest.</p> | 08161-193 | Torrent de la Venta. | <p>A mitjans del segle XX el molí estava dempeus, tal i com ho testimonia el vol aeri de 1945. </p> | 41.5100900,1.7350600 | 394440 | 4596157 | 08161 | Piera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99951-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99951-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99951-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | Actualment en aquest indret s'hi ha habilitat un camp d'entrenament de trial. | 98|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||
| 99950 | Jou del campanar de Santa Creu de Creixà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jou-del-campanar-de-santa-creu-de-creixa | XVII | <p>A l'interior de l'església de Santa Creu de Creixà hi ha exposat l'antic jou del campanar. El jou és la peça de fusta que sosté la campana per les nanses. Als extrems la fusta està lligada amb uns cèrcols metàl·lics. </p> | 08161-192 | Santa Creu de Creixà. | 41.4603200,1.7720900 | 397452 | 4590587 | 08161 | Piera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99950-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99950-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99950-3.jpg | Inexistent | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | 96|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3983,10 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc