Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 96899 | Teatre Auditori de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-auditori-de-granollers | XXI | <p><span><span><span>Edifici d’estètica contemporània, de grans dimensions, destinat a teatre i auditori municipal de Granollers, obra de l’arquitecte Josep M. Botey i emplaçat al cèntric carrer de Torras i Bages. Des de la seva creació, l’any 2002, ha esdevingut un dels equipaments escènics i musicals de referència a nivell local i nacional.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici, que ocupa un ampli espai de mitja illa, és de planta més o menys quadrada, trencada als dos angles davanters de la façana principal. Destaca per un disseny que combina l’ús del formigó, el morter, la pedra, el vidre, el coure i el ferro. En la façana principal es configuren dos grans llenços laterals de formigó, de traçat sinuós i sostinguts sobre columnes, que amaguen les vidrieres on hi ha els accessos a l’interior. L’entrada està pensada com a continuació del carrer, com si fos una part més de la ciutat, i això explica el tipus de paviment del hall, amb pissarra de la Xina. Al seu torn, les dues façanes laterals es resolen mitjançant grans llenços inclinats de coure. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’equipament compta amb dues sales: la sala Gran amb capacitat per a 728 espectadors, i la sala Petita per a 225. Disposa també d’una sala polivalent (la Sala Oberta), el vestíbul i, a la part de dalt, les oficines i l’espai per a reunions. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici inclou una intervenció pictòrica de Josep Uclés als vidres de la façana. L’arquitecte Josep M. Botey l’ha definit com “un gran mirall trencat i pintat amb sentiments contradictoris, màscares i canvis de personalitat...” Així mateix, a la barana de l’escala que accedeix al primer pis s’hi pot veure una escultura de ferro de Josep Plandiura que representa una serp. </span></span></span></p> | 08096-494 | Carrer de Josep Torras i Bages, 50 | <p><span><span><span>En aquest indret hi havia l’escorxador municipal, que va deixar de funcionar l’any 1987. L’Ajuntament va aprofitar aquesta circumstància per crear un nou i ambiciós equipament que permetés incrementar les programacions d’arts escèniques de qualitat que ja es feien a Granollers. El projecte es va encarregar a l’arquitecte granollerí Josep Maria Botey. L’equip d’arquitectes Bosch-Botey-Cuspinera ja havia fet diverses intervencions destacades a la ciutat, com el nou edifici del Museu de Granollers (1976) o la reforma del Museu de Ciències Naturals - La Tela (1986). El nou Teatre Auditori fou inaugurat el 15 de febrer de 2002. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’equipament és gestionat per Granollers Escena SL, una empresa pública de l’Ajuntament. Al Teatre Auditori hi té la seva seu l’Orquestra de Cambra de Granollers, que promou una intensa activitat musical.<span> U</span>na part de l’edifici acull també l’Escola Municipal de Música Josep Maria Ruera des de l’any 2005, centre municipal de formació musical i conservatori de grau mitjà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La ciutat disposa d’altres equipaments on també es programa teatre: Llevant Teatre, Casa de Cultura Sant Francesc, Cinema Edison i Sala de concerts Nau B1- Roca Umbert Fàbrica de les Arts. Per això l’any 2013 va néixer Escena grAn, un ens que coordina en una única cartellera les programacions del Teatre Auditori de Granollers i aquests altres espais escènics i d’espectacles.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.6109400,2.2867800 | 440574 | 4606826 | 2002 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96899-teatre-auditori-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96899-teatre-auditori-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96899-teatre-auditori-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96899-teatre-auditori-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-04-30 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Josep M. Botey (arquitecte9 | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||
| 96864 | Casa de l’Avinguda Estació del Nord 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-lavinguda-estacio-del-nord-2 | XX | <p><span><span><span>Casa unifamiliar amb jardí, d’estil modernista, emplaçada al barri de l’Estació del Nord en una zona on trobem també altres habitatges modernistes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una edificació aïllada, que consta de tan sols de planta baixa, amb coberta de teula àrab a dues vessants. La façana principal té una composició simètrica en base a tres obertures de proporcions verticals, amb tancaments de persiana de llibret. Una imposta de perfil trencat emmarca per la part superior les obertures, contrastant amb un color vermellós respecte a la tonalitat clara del mur arrebossat. El mateix esquema estilístic el trobem a la façana de llevant de la casa, que dóna al carrer de Maria de Palau. Aquí una de les finestres ha estat tapiada. La part més genuïnament modernista es troba en un acroteri de perfil sinuós amb merlets a les cantonades, recolzat en una treballada cornisa de totxo.</span></span></span></p> | 08096-493 | Avinguda de l'Estació del Nord, 2 | <p><span><span><span>El barri de l’Estació del Nord es va veure afavorit pel desenvolupament de les instal·lacions ferroviàries de la línia carbonera que comunicava amb les mines de Sant Joan de les Abadesses. L’Estació del Nord es va inaugurar el 1886. Molt a prop també hi passaven les carreteres de Caldes i de Barcelona. I l’actual carrer Joanot Martorell abans era la carretera de Ribas. Així doncs, a principis de segle XX aquest sector quedava al límit del nucli urbà. S’hi van instal·lar diverses indústries, però també un seguit de cases burgeses d’estil modernista, algunes de les quals no eren especialment ostentoses, sinó d’un caire més aviat popular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquesta casa en particular, segons dades del cadastre (no sempre del tot fiable) hauria estat construïda l’any 1920, seguint l’estil modernista.</span></span></span></p> | 41.6122700,2.2785400 | 439889 | 4606980 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96864-casa-avinguda-estacio-nord-2-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96864-casa-avinguda-estacio-nord-2-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96864-casa-avinguda-estacio-nord-c.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | EPA | 2024-04-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 105|98 | 45 | 1.1 | 1763 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||
| 96844 | Pavelló Municipal d’Esports | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pavello-municipal-desports-0 | <p><span><span><span>BARANGUÉ TUSQUETS, Joan (2010). “Pavelló Municipal d’Esports”. Fitxa de l’Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic (IPA). Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Pavelló poliesportiu, inaugurat l’any 1960, que fou una instal·lació pionera en la seva època. Destacava per la seva arquitectura moderna, i fou el tercer pavelló d’esports en tot l'estat que va tenir una coberta, després dels de Barcelona i Alacant. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es caracteritza per una coberta arrodonida suportada per una estructura de formigó de 10 arcs que continuen a l’exterior per ambdós costats, com una mena de contraforts exempts en forma de costellam. Als laterals té uns grans finestrals de vidre armat que proporcionen llum interior i separen l’obra vista de les parets i el sostre. L’entrada queda ressaltada per un frontó que sobresurt, recobert de ceràmica vitrificada o gresite. El pavelló comptava amb un sistema de ventilació i renovació d'aire condicionat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior, la pista era inicialment de dues capes de formigó amb un forjat de ferro entre ambdues. Força anys més tard, fou recoberta amb parquet, cosa que li va donar el nom popular amb què se'l coneix actualment: 'el parquet'.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En l'actualitat funciona com un espai poliesportiu adequat per a la pràctica de l'handbol, futbol sala, basquet, hoquei patí, patinatge artístic, voleibol i altres esports. També ha acollit competicions d’altres esports i un bon nombre de concerts i actes socials (fitxa IPA). </span></span></span></p> | 08096-492 | Carrer de Lluís Companys, 2 | <p><span><span><span>El pavelló es va inaugurar el dia 23 de maig de 1960, durant les fires i festes de l'Ascensió.<br /> El projecte fou obra de l'arquitecte municipal Joan Barangué Tusquets, i era la primera peça d'un complex esportiu que, amb el nom de Parc Municipal d'Esports Amateurs, s'havia d'estendre entre la fàbrica Roca Umbert i el riu Congost. Inicialment havia de comptar amb un gimnàs i unes pistes d'atletisme. Els terrenys foren una donació feta l'any 1956 per la fàbrica Roca Umbert, i la resta adquirits a la senyora Antònia Moncau.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les obres van iniciar-se el febrer de 1959, a càrrec de l'empresa dels senyors Massana i Folch, Materiales y Obras, SA. L'aparellador fou Jaime Agustí Martí. El projecte inicial preveia també un gimnàs, per al qual es comptava amb una subvenció de la Diputació de Barcelona. Posteriorment, el projecte es va ampliar fent l’edificació una mica més llarga, amb una arcada més. La galeria es preveia que tingués una cabuda per a unes 2.000 persones (800 assegudes i 1.200 dempeus). Això va ser possible també per la intervenció de Joan Antoni Samaranch, que presidia la Delegación Nacional de Educación Física y Deportes. La construcció va durar poc més d'un any, i el condicionament dels jardins al voltant d'uns tres mesos. Des del 2002 el jardí porta el nom de Lluís Companys, i compta amb un bust dedicat a qui fou president de la Generalitat republicana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En la memòria dels granollerins 'el parquet' (com es coneix popularment el pavelló) s’associa a la trajectòria del Club Balonmano Granollers, que durant la dècada de 1960 va consolidar-se com a club de referència en la història d'aquest esport. També va ser plató d'un programa de la televisió estatal de gran audiència, i d'un espot publicitari. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A partir de l'any 2000 s’hi van fer treballs de rehabilitació de vestidors i altres dependències, amb la instal·lació d'un sistema de plaques de captació solar per a l'escalfament d'aigua, i posteriorment es va impermeabilitzar la coberta (fitxa IPA).</span></span></span><br /> </p> | 41.6018500,2.2821500 | 440180 | 4605820 | 1959-1060 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96844-pavello-esports-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96844-pavello-esports-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | BCIL | 2024-04-25 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Joan Barangué Tusquets (arquitecte) | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||
| 96673 | Gegants, gegantons, capgrossos i imatgeria de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-gegantons-capgrossos-i-imatgeria-de-granollers | XX | 08096-491 | Roca Umbert, Fàbrica de les Arts (al local del bar d'aquest recinte). Avinguda Prat de la Riba, 75. | 41.6024300,2.2836800 | 440308 | 4605884 | 08096 | Granollers | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-gegants-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-gegants-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-gegants-rajolers.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-gegants-rajolers-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-gegants-blaus-retallat.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-gegants-blancs-retallats.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-imatgeria-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-imatgeria-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-imatgeria-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96673-imatgeria-7.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | Inexistent | 2024-04-11 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||||
| 96672 | L'Arbeca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/larbeca | XIX-XX | <p><span><span><span>Casa de pagès o petita masia que es troba al barri meridional de l’Arbeca, envoltada de centres comercials, avui transformada en restaurant. Exteriorment l’edifici ha conservat íntegrament la tipologia constructiva originària. Consta del cos residencial principal (de planta rectangular, amb planta baixa més un pis), té un petit cos adossat a ponent i dos cossos adossats a llevant. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, orientada vers migdia, sembla fruit de la unificació de diversos cossos: un de central i dos de laterals, cadascun amb el seu portal rematat amb arc escarser. El cos central es caracteritza per una obertura al primer pis amb arc de punt rodó. En canvi, el cos de la dreta a la primera planta té un petit balcó. Els murs són de maçoneria, totalment arrebossats i pintats de blanc. La resta de façanes pràcticament no presenta obertures.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La part adossada a llevant té un cos que sobresurt cap a migdia, tot donant al conjunt una planta en forma de L. A la part central desenvolupa un pati descobert amb una interessant galeria a primera planta formada per arcs escarsers i columnes de secció circular. Al davant conserva un pou, situat en el que devia ser l’era de la casa.</span></span></span></p> | 08096-490 | Carrer Arbeca, 3 | <p><span><span><span>La casa es troba al pas de l’antic Camí Ral, que venia de Barcelona. Devia sorgir com un petit raval pagès als afores de Granollers, tot i que dins l’antic terme municipal de Palou. Per la seva tipologia constructiva podria tractar-se d’una casa de pagès originària del segle XIX, o tal vegada una mica anterior. Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, l’any de construcció seria el 1890. Des de fa uns anys aquesta casa de pagès o petita masia ha estat adaptada com a restaurant.</span></span></span></p> | 41.5962600,2.2853200 | 440439 | 4605198 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96672-masia-arbeca-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96672-masia-arbeca-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96672-masia-arbeca-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2024-04-10 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||
| 96642 | Bosc de can Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-can-riera | <p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-04 (La Costa).</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Petit bosc situat a la Serra de Ponent, en el seu coster per la banda est, a l’alçada de la masia de can Riera. Concretament, a l’est d’aquesta masia, de manera que pel nord enllaça amb el bosc de can Feliuà i, pel sud, amb el bosc de ca n’Amat. Forma part de l’espai natural d’interès municipal de la Costa (ENIM-04), juntament amb el bosc de Can Many, el bosc de Can Feliuà i el bosc de Ca n’Amat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquests boscos creixen en pendents molt pronunciats, fet que ha donat el nom de la Costa. L’interior dels boscos de la Costa són espais poc accessibles que tenen un estat de conservació molt bo. Des de l’any 2019 s’han habilitat una sèrie de camins que discorren paral·lels al bosc de la Costa i que permeten la connexió des del sud del municipi (camí de Can Ninou) fins a la xarxa de camins que neix al bosc de Sant Nicolau, ben a prop de la ciutat de Granollers. La seva morfologia allargada fa que La Costa sigui un excel·lent connector dels medis naturals del nord de la Serra de Ponent (boscos de Sant Nicolau i la Font del Ràdium) i del sud del Pla de Palou (Bosc de Can Cabanyes i Bosc de Can Gordi), (fitxa ENIM-04).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al bosc de can Riera en particular, es tracta d’un bosc mixt de pi blanc i alzina, amb abundant presència de caducifòlies com el roure martinenc i el lledoner.</span></span></span></p> | 08096-489 | Sector oest del terme municipal. Serra de Ponent. Vora la masia de can Riera i el polígon industrial Sant Julià. | <p><span><span><span>Aquest, com la resta dels boscos que encara existeixen a Granollers, només són els fragments de les grans masses arbòries que recobrien en el passat la plana vallesana. Sembla molt probable que la seva perduració sigui el resultat de fets com l'inaccessibilitat del terreny on es produeix el seu creixement, lo que ha provocat el seu sòl no sigui rentable; l'activitat de la pagesia de la perifèria de la ciutat, que ha preservat els seus boscos per extreure els productes amb els que compaginava l'agricultura i la ramaderia (ROMERO, 2000).</span></span></span></p> | 41.5879300,2.2712500 | 439259 | 4604283 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96642-bosc-can-riera-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-08 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||||
| 96641 | La Costa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-costa-4 | <p><span><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Espais Naturals d'Interès Municipal (ENIM). Aprovat el 21/9/2004. Fitxa del Catàleg: ENIM-04 (La Costa).</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Conjunt de diversos boscos que es localitzen a la Serra de Ponent, a l’oest del municipi, resseguint la línia de la via fèrria de Barcelona a Puigcerdà pel costat oest. Concretament, són quatre boscos, els quals formen part de l’espai natural d’interès municipal de la Costa (ENIM-04). De nord a sud, són els següents: </span></span></span></p> <p><span><span><span>Bosc de Can Many: una pineda enjardinada a la zona oest i un bosc mixt de pi blanc i alzina a l’est.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Bosc de Can Feliuà: bosc mixt d’alzines i roure martinenc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Bosc de Can Riera: bosc mixt de pi blanc i alzina, amb abundant presència de caducifòlies com el roure martinenc i el lledoner.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Bosc de Ca n’Amat: bosc mixt amb zones d’alzina i roure martinenc i zones de pineda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquests boscos creixen en pendents molt pronunciats, fet que ha donat el nom de la Costa. Aquesta característica pot ser observada en el camí de l’Esquella, que travessa zigzaguejant el bosc de Ca n’Amat connectat la carena de la Serra de Ponent amb el polígon industrial Congost. L’interior dels boscos de la Costa són espais poc accessibles que tenen un estat de conservació molt bo. Des de l’any 2019 s’estan habilitant una sèrie de camins que discorren paral·lels al bosc de la Costa i que permeten la connexió des del sud del municipi (camí de Can Ninou) fins a la xarxa de camins que neix al bosc de Sant Nicolau, ben a prop de la ciutat de Granollers. La seva morfologia allargada fa que La Costa sigui un excel·lent connector dels medis naturals del nord de la Serra de Ponent (boscos de Sant Nicolau i la Font del Ràdium) i del sud del Pla de Palou (Bosc de Can Cabanyes i Bosc de Can Gordi), (fitxa ENIM-04).</span></span></span></p> | 08096-488 | Sector oest del terme municipal. Serra de Ponent | <p><span><span><span>Igual que succeeix amb la majoria de boscos de Granollers, el que actualment queda d’aquests boscos és només un fragment entre les grans masses arbòries que recobrien en el passat la plana vallesana. Sembla molt probable que hagi perdurat per la inaccessibilitat del terreny on es produeix el seu creixement, o perquè els pagesos mantenien els seus boscos per extreure’n productes que compaginaven amb l'agricultura i la ramaderia (ROMERO, 2000).</span></span></span></p> | 41.5891600,2.2715800 | 439287 | 4604419 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96641-bosc-can-feliua2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96641-bosc-can-riera-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96641-bosc-ca-namat-1.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-08 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||||
| 96607 | Costums desapareguts diversos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-desapareguts-diversos | <p><span><span><span>AMADES, J. (1985). Costumari Català. El curs de l'any. Barcelona. Edit. Salvat</span></span></span></p> <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</span></span></span></p> | XVIII-XX | Tradicions en desús | <p><span><span><span>Selecció d’alguns dels antics costums més singulars de Granollers, de caire divers, avui ja desapareguts. Cal dir que alguns no eren del tot específics només de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>EL TOC DE TRES QUARTS DE DUES. A aquesta hora es feia un repic de campanes que era el senyal per reprendre el treball. Marcava costums tradicionals, el començament de la segona part de la jornada, i tots els actes de la tarda es feien des d'aquella hora (GARRELL, 1960).</span></span></span></p> <p><span><span><span>LA DIADA DELS INNOCENTS, que arreu és el 28 de desembre, a Granollers començava el dia 27 i acabava el 28 'a tres quarts de dues'. Ve de quan la Festa Major es feia per Sant Esteve (GARRELL, 1960).</span></span></span></p> <p><span><span><span>ELS ESQUELLOTS. Un vidu o una vídua s'han casat, 'ha trobat estrop', i es fan esquellots en honor dels nuvis reincidents. Es feia xivarri i es pregonaven els noms i les senyes personals de les 'víctimes' a totes les cantonades mentre es cridava: 'Volem vi, volem vi, aiguardent i marrasquí!' Els esquellots es feien els vespres, i la gresca a vegades durava un sol vespre. Altres vegades s'anava repetint fins que el tribut és feia efectiu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>OLLA DELS POBRES. Àpat col·lectiu característic de les Carnestoltes a Granollers (AMADES, 1985, II: 369). Un o dos diumenges abans les autoritats passaven a captar de casa en casa, i el dilluns, de bon matí, es posava la cuina sota les voltes de la Porxada. En un rengle de focs es col·locaven les grosses calderes on es coïa el menjar que a primera hora de la tarda es repartia. Per la Festa Major també era un acte típic un àpat per als pobres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>TALLAR ELS NÚVOLS. A finals del s. XIX hi havia un tallador de núvols molt acreditat. Pujava dalt d'un serrat, s'encarava als núvols i gesticulava ràpidament amb dos ganivets, tot recitant conjurs per efecte dels quals matava les bruixes que menaven la nuvolada, i de seguida es desfeia o esvaïa. La pagesia de la rodalia, els dies de mercat, li portava gran abundor de queviures en agraïment perquè li salvava les collites (AMADES, 1985, IV: 671). </span></span></span></p> <p><span><span><span>SENYALS DE PROTECCIÓ. Molt possiblement relacionada amb el ritus del salpàs, s'ha trobat un element d'interès a la masia de Can Bassa. És l'acostumada creu inscrita dins d'un cèrcol i pintada amb almagra que ha estat descolorida, encara que resta la seva empremta. Aquesta creu era molt habitual en masies, i al seu costat es clavaven a la porta les fulles de palma beneïdes el dia de Pasqua formant també creus. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FESTA DE LES DUES VERGES. Festa específica de Palou. La gran festa de les dues Verges era els tres dies anteriors a l'Ascensió; se celebraven misses, el dilluns a la capella del Lledó, el dimarts a les Aigües i el dimecres a la parròquia, i els palouencs visitaven cada dia les Verges (BAULIES, 1965).</span></span></span></p> <p><span><span><span>FESTA DEL DILLUNS DE PASQUA DE PENTECOSTA. Després de missa la gent de Palou anava en processó a la capella o santuari de la Mare de Déu de Bellulla o de la Perla del Vallès, saludaven havent dinat la Mare de Déu de Montserrat, i de tornada passaven per la parròquia de Sant Esteve de Granollers, i continuaven cap a Palou, on finien amb el càntic del Regina Coeli a les capelles de les Aigües i del Lledó (BAULIES, 1965). Aquesta era una festa important, desapareguda a principis del XIX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>EL FOC DE SANT ESTEVE. A la sortida de l'Ofici solemne dedicat al sant, i acabada la processó al seu honor, l'alcalde encenia un foc i al seu entorn hi era tothom. Es torraven i menjaven castanyes, i la cendra de la foguera no era recollida fins la vigília de la festa de sant Antoni. </span></span></span></p> <p><span><span><span>LA PROCESSÓ DEL DIUMENGE DE RAMS. Suposava un predomini del paper femení en una festa d'equinocci, una mena de ritu de fecunditat, subratllat en el fet de ser una manifestació ritual netament femenina. El diumenge de Rams sortia una processó organitzada per la confraria de la Mare de Déu dels Dolors, de la qual només formaven part dones. En tota la processó no hi anava cap home, llevat dels qui portaven els misteris, i ningú no els veia, perquè anaven amagats sota del faldellí de vellut morat, de seda, que penjava dels baiards (AMADES, 1985, II: 712). </span></span></span></p> <p><span><span><span>EL CANT DELS REIS. Anar a 'cantar els reis' era com segueix: es preparava uns dies abans per a fer l'agrupament de la colla de cantaires, que era de vuit o deu vailets d'un mateix veïnat, i la nit de reis, posats amb les millors robes, anaven a la casa del banderer i es guarnien amb uns davantals, unes cuirasses, unes corones reials, tot fet de papers de colors, esmaltats amb estels d'or o d'argent. Els nens, proveïts d'un bastó o d'un tros de canya, i el banderer amb un penó, també fet de papers acolorits, i un altre amb una cistella, es llençaven al carrer a fer els seus càntics a les cases dels amics, coneguts i per suposat, familiars. En ésser davant la casa on havien d'actuar, el cap de colla obria la porta i deia, en veu ben alta: 'Els tres Reis de l'Orient/de Llevant van a Ponent,/vers l'estrella guiadora/del Portal de Betlem!.../ Ballarem o no ballarem?... Blem!, Blem!.../ I, com que la resposta era afirmativa, començaven la cançó, que curiosament era la lletra del Ball del Villano o Vilano, que segurament procedeix de l'antic Ball del Villano, molt popular en terres castellanes, i que deia: 'El villano no té pa - i treballa i treballa, /el villano no té pa - i treballa com un ca; com un ca, com un gos, - com un perro, perro, perro, / com un ca, com un gos, -com un perro rabiós....(segueix). I tot seguit donaven cops de bastó a terra, en un cercle imaginari, i finien amb la nadala del Noi de la Mare. Els donaven la paga i seguien la ruta' (GARRELL, 1960).</span></span></span></p> | 08096-487 | 41.6081228,2.2871403 | 440602 | 4606513 | 08096 | Granollers | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96607-can-bassa-portal.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96607-placa-esglesia-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-04-03 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|94 | 63 | 4.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||
| 96606 | Costums desapareguts relacionats amb el mercat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-desapareguts-relacionats-amb-el-mercat | XIX-XX | Tradicions en desús | <p><span><span><span>Selecció d’alguns dels antics costums més singulars de Granollers, avui ja desapareguts, relacionats amb el típic mercat de la ciutat:</span></span></span></p> <p><span><span><span>La fira de les noies era per l'Ascensió. El jovent vallesà que desitjava casar-se acudia a la fira i es passejava ostensiblement pels carrers, elles amb la intenció de fer-se veure i ells amb desig de trobar-ne alguna que els agradés. Empraven una forma tradicional de demanda de prometatge molt gràfica i difícil de transcriure. Si ella no refusava el requeriment, iniciaven un festeig ràpid que gairebé sempre acabava en casament. Acudia a aquesta fira una gran gentada i s’hi concertaven molts casaments (AMADES, 1985, II: 971). </span></span></span></p> <p><span><span><span>MERCAT DE LES CASTANYES. Per tot el Vallès, on no es cullen castanyes, era costum que el dijous abans de Tots Sants les mestresses anessin a mercat a Granollers i hi compressin una bona quantitat d'aqueix fruit; tant se n'hi venia, que el mercat d'aquell dia era conegut pel mercat de les castanyes. Eren torrades a la llar i, quan eren prou cuites, petaven i botien del foc amb gran estrèpit; la mainada les recollia amb joia i deia l'oració (dels goigs de les ànimes) tot recollint-les (AMADES, 1985, V: 634). </span></span></span></p> | 08096-486 | Plaça Porxada | 41.6079504,2.2876868 | 440647 | 4606494 | 08096 | Granollers | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96606-porxada-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96606-mercat-dijous-11.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-04-03 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | AMADES, J. (1985). Costumari Català. El curs de l'any. Barcelona. Edit. SalvatGARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell. | 119|98 | 63 | 4.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||
| 96605 | Costums desapareguts relacionats amb herbes i plantes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costums-desapareguts-relacionats-amb-herbes-i-plantes | <p><span><span><span>AMADES, J. (1985). Costumari Català. El curs de l'any. Barcelona. Edit. Salvat</span></span></span></p> <p><span><span><span>CIURANS I RAMON, Encarnació et alii (1986) Guia dels arbres de Granollers, Col. Temes de Granollers, Granollers: Ajuntament de Granollers - Conselleria d'Ensenyament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CRUZ I CORRAL, Francesc (1993) La Festa Major. Granollers, 1857 - 1993. Col. Coneguem Granollers, Núm. 7, Granollers: Ajuntament de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MEDALLA BENEYTO, Jordi (2001) Consideracions d'un cansalader sobre el Vallès, el porc i el seu entorn, manuscrit. Granollers.</span></span></span></p> | XIX-XX | Tradició en desús | <p><span><span><span>Selecció d’alguns dels antics costums més singulars de Granollers, avui ja desapareguts, relacionats amb herbes, plantes i vegetals. Cal dir que alguns no eren del tot específics només de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els rams de llorer i d'olivera penjats a les portes i parets de les cases es creia que rebutjaven els llamps. També sortir al carrer portant un ram a la mà (CIURANS et al., 1986). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pi, pollancre, alzina i xiprer també eren considerats elements protectors contra els llamps (CIURANS et al., 1986). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les fadrines de pagès, pel maig, anaven de bon matí a collir fulles d'àlber blanc fresques de rosada, per bullir-les amb aigua i rentar-se'n els cabells. Tenien la creença que els feia créixer molt (CIURANS et al., 1986).</span></span></span></p> <p><span><span><span>La llet del tronc de la figuera es creia que feia assecar i matar les berrugues (CIURANS et al., 1986).</span></span></span></p> <p><span><span><span>De la reïna del pi, a més a més de la goma, es feia amb fetge de be un xarop per a fer venir gana i reforçar (CIURANS et al., 1986). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Una branca d'olivera penjada a l'entrada de la casa era senyal de pau. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Quan la canalla petita estava trencada obrien pel mig un tronc de roure i hi feien passar la criatura, considerant-la així guarida (s'havia fet al bosc de Sant Nicolau) (CIURANS et al., 1986).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es posaven unes quantes fulles d'arç blanc o d'olivera damunt una pala de cuina amb una braseta de carbó i s'anava seguint amb aquell foc tots els racons de la casa amb la finalitat de fumigar-la i allunyar-ne els mals esperits (CIURANS et al., 1986).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els cansaladers, per advertir a la clientela que hi havia porc fresc, posaven dret en el portal un costal d'alzina o de roure (CIURANS et al., 1986), (GARRELL, 1960).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Un ram de pi penjat sota el balcó o finestra era senyal que en aquella casa venien vi (CIURANS et al., 1986), (MEDALLA, 2001).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A principis de segle XX els vailets, en dies assenyalats, anaven a buscar pinyes i glans al bosc de Sant Nicolau amb les quals feien petites baldufes. També anaven a buscar menta a la Verneda d'en Fortuny. A la tardor, en plegar de l'escola, recollien les fulles dels arbres i en feien focs. Eren 'els focs de tardor' (GARRELL, 1960), (CIURANS et al., 1986).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la festa dels Sants Metges la gent anava a una font (la Font Verda, la de l'Escot o la de l'Estació) i tornava d'allà portant un element vegetal: canya o branca d'acàcia (GARRELL, 1960). </span></span></span></p> <p><span><span><span>El mercat del Ram. Es feia el dijous de Quaresma, anterior al divendres de Dolors. La gent hi comprava els rams de llorer destinats a ésser beneïts a l'església. Tots els carros, en tornar, duien penjats al darrera els grans rams adquirits (AMADES, 1985, II: 680). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ofrena de raïms. El 26 de juliol, Santa Anna, posaven a les mans de la imatge de la santa el raïm més gros i més virolat de tot el terme. Santa Anna era la patrona d'un dels barris de la població, i feien una festa molt lluïda (AMADES, 1985, IV: 624). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per Sant Esteve, abans la Festa Major d'hivern, es llençaven castanyes des del balcó de l'Ajuntament i després eren torrades al caliu de la foguera que havien preparat part dels veïns; la cendra no es recollia fins el dia de Sant Antoni. </span></span></span></p> | 08096-485 | 41.6081769,2.2871434 | 440602 | 4606520 | 08096 | Granollers | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96605-font-radium-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-04-03 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 63 | 4.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||
| 96604 | Xiprers del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-del-cementiri-3 | XIX | 08096-484 | Cementiri Municipal. Camí del Cementiri, s/n | 41.6090400,2.2999000 | 441666 | 4606607 | 1894 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2024-04-03 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||||||||
| 96603 | Surera del Geriàtric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/surera-del-geriatric | <p><span><span><span>GARCIA I PEY, Enric (1990). Recull onomàstic de Granollers. Motius, topònims, nomenclatura. Granollers: Ajuntament de Granollers, 263 pàg. (Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 3). </span></span></span></p> <p><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM). Aprovat el 21/09/2004. Núm. Catàleg: EBIM-51</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Exemplar de surera (Quercus suber) que es troba emplaçada al jardí que hi ha entre el Geriàtric i l’antic edifici de l’Hospital General de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Presenta dos trocs troncs potents, drets i simètrics, que originen un arbre de volum i forma gairebé perfectes. La capçada, molt ben estructurada, parteix d’unes primàries importants i va afinant branca a mida que creix en alçada i amplada. No té cap ferida d’esporga; tan sols algun petit secall propi del creixement. L’exemplar té una alçada aproximada de 12 m i una capçada de 12 m.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta surera forma part dels jardins del geriàtric i s’hi devia plantar quan es va construir l’equipament. Sembla com si hagués nascut aquí, sense haver estat trasplantat, una mostra evident dels anys que hi ha passat i del bon tracte rebut (fitxa EBIM-51). </span></span></span></p> | 08096-483 | Centre Geriàtric i Hospital de Granollers. Carrer de Manuel Cornella; carrer Francesc Ribas | 41.6146300,2.2965700 | 441393 | 4607229 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96603-surera-geriatric-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96603-surera-geriatric-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-24 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||||
| 96581 | Alzina de la Tela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-tela | <p><span><span><span>GARCIA I PEY, Enric (1990). Recull onomàstic de Granollers. Motius, topònims, nomenclatura. Granollers: Ajuntament de Granollers, 263 pàg. (Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 3). </span></span></span></p> <p><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM). Aprovat el 21/09/2004. Núm. Catàleg: EBIM-35.</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Exemplar d’alzina (Quercus ilex) que es troba emplaçada al barri de Sant Miquel, al carrer de Bartolomé Esteban Murillo, fent xamfrà amb el carrer de Palaudàries, en un petit espai urbanitzat al centre del qual l’arbre té tot el protagonisme. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un esplèndid exemplar de capçada simètrica i de port arrodonit i estès. Té un troc que s’alça lleugerament inclinat i es divideix, a 1,8 metres del terra, en cinc potents braços que recuperen la verticalitat i conformen l’estructura primària. A partir d’aquí es ramifica notablement. Un braç de l’arbre s’ha diferenciat com a guia central i eix de creixement, mentre que la resta s’obren i s’estenen horitzontalment.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’exemplar presenta a prop del terra en el tronc una lesió a l’escorça bastant important, tot i que ben cicatritzada. Destaquen en les branques principals els monyons d’algunes esporgues més severes. En general, l’arbre conserva gairebé intacta la seva estructura natural i ha gaudit d’un bon desenvolupament. L’exemplar té una alçada aproximada de 15 m, una capçada de 14 m i un volt de canó de 1,87 m.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta alzina ha viscut molts anys isolada i sense competència d’altres arbres. Actualment es troba dins d’un gran escocell de 3,9 m de diàmetre. Al seu entorn s’hi ha creat un espai de repòs i resguard.</span></span></span></p> | 08096-482 | Carrer de Bartolomé Esteben Murillo, cruïlla amb el carrer de Palaudàries. | <p><span><span><span>Aquest exemplar, sorprenentment respectat enmig d’una plaça asfaltada, estava antigament dins el solar de la finca de La Tela (actual Museu de Ciències Naturals). Possiblement ja es trobava aquí abans de la construcció de la casa Pius Anfres i de les naus industrials de l’empresa Sampere, de paracaigudes, i altres empreses posteriors. La situació propera al carrer el va salvar quan es va urbanitzar aquest sector, però arran de les obres l’exemplar va quedar molt malmès. Afortunadament, les accions de recuperació que s’han emprès amb posterioritat l’han fet reviscolar.</span></span></span></p> | 41.6022378,2.2887424 | 440730 | 4605859 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96581-alzina-la-tela-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96581-alzina-la-tela-5.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-24 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||||
| 96578 | Surera del carrer Girona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/surera-del-carrer-girona | <p><span><span><span>GARCIA I PEY, Enric (1990). Recull onomàstic de Granollers. Motius, topònims, nomenclatura. Granollers: Ajuntament de Granollers, 263 pàg. (Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 3). </span></span></span></p> <p><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM). Aprovat el 21/09/2004. Núm. Catàleg: EBIM-30.</span></span></span></p> | L'exemplar té certes dificultats d'adaptació al medi urbà | <p><span><span><span>Surera (Quercus suber) que es troba emplaçada a la zona verda del barri de Joan Prim Centre, entre la cruïlla dels carrers Girona i de Francesc Ribas. Forma part d’una zona verda dividida en dos, a banda i banda del carrer de Girona, entre una diversitat d’arbres que es troben força atapeïts.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Té un tronc sinuós que conserva en bon estat tota l’escorça, característica de l’espècie. Es bifurca a uns tres metres del terra, on hi ha les tres primeres branques, no gaire gruixudes, que han perdut la dominància a favor d’un eix central més potent. Aquest va deixant al seu darrera un seguit de braços ben orientats que donen cos a l’arbre, fins esdevenir en brancades més fines a l’extrem superior de la capçada. La copa, no gaire densa, i el port desmaiat de la branca fina donen a l’arbre un aspecte de decaïment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part alta de la capçada hi ha un buit de branques que indica una manca de vigor i força en l’exemplar. De les branques baixes en destaquen algunes cicatrius de poda importants, fetes per evitar interferències amb vianants i vehicles. Possiblement la manca d’espai i les dificultats d’adaptació a la contaminació urbana no han permès a aquest arbre desenvolupar una capçada harmònica del tot. Cal dir que les sureres són arbres de difícil adaptació (EBIM-30).</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’exemplar té una alçada aproximada de 12 m, una capçada d’11 m i un volt de canó de 1,41 m.</span></span></span></p> | 08096-481 | Carrer Girona cruïlla amb carrer de Francesc Ribas | <p><span><span><span>En aquest punt hi havia la caseta del guardabarreres del pas a nivell. Quan a la dècada de 1960 va desaparèixer la via del ferrocarril i s’urbanitzà el carrer de Girona van enjardinar-se aquests espais a cada costat del carrer.</span></span></span></p> | 41.6135956,2.2916894 | 440986 | 4607118 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96578-surera-girona-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96578-surera-girona-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96578-surera-girona-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-24 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||
| 96575 | Plàtans de l’Avinguda de l’Estació del Nord | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-lavinguda-de-lestacio-del-nord | <p><span><span><span>GARCIA I PEY, Enric (1990). Recull onomàstic de Granollers. Motius, topònims, nomenclatura. Granollers: Ajuntament de Granollers, 263 pàg. (Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 3). </span></span></span></p> <p><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM). Aprovat el 21/09/2004. Núm. Catàleg: EBIM-324.</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Conjunt nombrós de plàtans (Platanus X hispanica) que es troben al llarg de l’Avinguda de l’Estació del Nord, alineats al capdamunt del talús que en divideix els dos vials. Estan inclosos al Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM), amb el número 22.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En destaquen deu esplèndids exemplars que voregen el talús de l’avinguda, tot formant una alineació típica de molts camins i carreteres antics. Els arbres, separats sis metres l’un de l’altre, han quedat situats just a la part alta d’un talús de fort pendent, resultat de les obres per evitar el pas a nivell del tren. Les capçades són àmplies i arrodonides, sustentades per nombrosos i potents braços que han engruixit i soldat importants ferides.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de l’any 1995 es van deixar de podar anualment, de manera que avui els braços i creus dels arbres s’han consolidat amb unions valentes, capaces de suportar vares de més de deu metres de llargada. L’alçada aproximada dels arbres és d’uns 17 m, i les capçades entre 10 i 12 m. Es tracta del conjunt més sa i estable de plàtans madurs que hi ha a la ciutat (fitxa EBIM-24).</span></span></span></p> | 08096-480 | Avinguda de l'Estació del Nord | <p><span><span><span>Antigament aquesta alineació d’arbres es trobava a peu pla del que havia estat l’antic camí a Lliçà. Era punt de partida i arribada dels carruatges i viatgers acalorats, que prenien o recuperaven forces per seguir fent camí. És un arbrat centenari que fou plantat en l’època en què el plàtan era l’arbre d’ornamentació per excel·lència, com els que trobem a Palou i a les places de la ciutat o a d’altres indrets de la comarca. L’any 1995 aquest espai fou reordenat i la jardineria condicionada de nou per les escoles taller Art-i-ofici i REU.</span></span></span></p> | 41.6121900,2.2777400 | 439822 | 4606971 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96575-platans-estacio-nord-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96575-platans-estacio-nord-8.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||||
| 96574 | Lledoners de la Plaça de can Trullàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoners-de-la-placa-de-can-trullas | <p><span><span><span>GARCIA I PEY, Enric (1990). Recull onomàstic de Granollers. Motius, topònims, nomenclatura. Granollers: Ajuntament de Granollers, 263 pàg. (Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 3). </span></span></span></p> <p><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM). Aprovat el 21/09/2004. Núm. Catàleg: EBIM-22.</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Conjunt de dos lledoners (Celtis australis) que es troben a la cèntrica plaça de can Trullàs. Procedeixen del solar veí del davant de la plaça, on hi havia la foneria Trullàs, i foren trasplantats entre 1998 i 1999, durant les obres d’urbanització d’aquest espai. Així, els dos lledoners aporten el punt de solera a aquest nou espai urbà. La col·locació dels arbres es va fer respectant la situació i inclinació que tenien al lloc d’origen. Els dos arbres disposen d’un ampli escocell ben condicionat de 16 m2 en mig del paviment de formigó. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els dos exemplars són ben diferents l’un de l’altre, si bé tots dos conserven la seva estructura salvatjada, a diferència de la majoria de lledoners urbans, que han estat domesticats per l’home. El del costat del carrer de Sant Josep està format per la unió de cinc rebrots mig soldats arran de terra, en forma de corona, deixant un buit a l’interior. Els cinc braços s’alcen inclinats cap enfora i dibuixen una capçada arrodonida i oberta. En algun d’aquests troncs s’aprecien antics talls importants de ramificacions baixes. D’aquests troncs, n’hi ha un que domina i marca l’eix del creixement. La ramificació més remarcable comença als quatre metres i acaba amb una fina i densa multitud de branques que s’omplen de verd. Aquest exemplar té una alçada aproximada de 12 m i una capçada de 10 m.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’altre exemplar té un lateral de la capçada desproveït de branques ran de la manca de llum i espai que va patir. Per contra, l’alçada assolida com a reacció ha estat superior. Parteix d’un sol tronc, que es bifurca en tres forquilles, una a 1,6 m i les altres dues a 3,2 m. D’aquestes branques en destaca una de molt potent que domina la vertical de l’arbre i de guia, li fa estar ben proveïda de nombroses branques molt ramificades plenes de fullam. Aquest exemplar té una alçada aproximada de 16 m i una capçada d’11 m (fitxa EBIM-22).</span></span></span></p> | 08096-479 | Plaça de can Trullàs | <p><span><span><span>Els dos lledoners procedeixen del solar veí on hi havia la foneria de Can Trullàs. Foren trasplantats a la plaça entre 1998 i 1999, durant les obres d’urbanització d’aquest espai. Els dos arbres van néixer i créixer lliurament en aquest solar, i tan sols el més alt va haver d’adaptar-se a la proximitat de la paret de l’edifici veí. El solar adossat a la tàpia del pati de l’antiga escola de la parròquia era visitat esporàdicament pels vailets que saltaven el mur i hi anaven en cerca d’aventures. En el procés de trasplantament s’observà que els arbres portaven barrejat en els pans de terra restes de ferro procedents de la foneria. Anys enrere en aquest indret començava una zona industrial que quedava apartada del nucli urbà.</span></span></span></p> | 41.6076200,2.2853700 | 440454 | 4606459 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96574-lledoners-trullas-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96574-lledoners-trullas-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96574-lledoners-trullas-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96574-lledoners-trullas-5.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-24 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||||
| 96489 | Roure Martinenc del Torrent de can Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-martinenc-del-torrent-de-can-catala | <p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM). Aprovat el 21/09/2004. Núm. Catàleg: EBIM-63.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Exemplar de roure martinenc (Quercus humilis) que es troba al marge esquerre de l’inici del torrent de Can Català, al costat de l’accés nord del circuit de Catalunya. Forma part del <span>Catàleg dels Elements botànics d’Interès municipal de Granollers (EBIM-63).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquest exemplar notable és format </span>per dos troncs, més un tercer que sembla sortir de la mateixa soca, normalment coberta de matolls. La capçada és arrodonida i ben formada gràcies al creixement lliure i espontani que ha pogut tenir, sense la intervenció de l’home. Els troncs s’obren formant un angle de 40 graus. L’arbre té una alçada aproximada de 18 m, una capçada de 15 m i un volt de canó de 1,75 + 1,65 + 0,95 m (fitxa EBIM-63).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es troba en un entorn ple de vegetació arbustiva, de la qual en destaquen el galceran, l’esbarzer, el sanguinyol i les canyes, i també arbres com els roures, pins, alzines i rebrots de lledoner.</span></span></span><span><span><span>.</span></span></span></p> | 08096-478 | Sector sudoest del terme municipal. Vora el Circuit de Catalunya. | 41.5751800,2.2628300 | 438545 | 4602873 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96489-roure-martinent-ebim-63.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96489-roure-martinenc-x.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96489-roure-martinenc-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96489-roure-martinenc-7.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Can Català era una de les masies situades més al sud del terme de Granollers. Avui se’n conserva només la façana i, en els seus terrenys, s’hi ha construït el Parc industrial de Can Gordi-Can Català. A tocar de Can Català hi ha el Circuit de Catalunya | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||||
| 96486 | Alzines del Camí de Santa Quitèria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-del-cami-de-santa-quiteria | <p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM). Aprovat el 21/09/2004. Núm. Catàleg: EBIM-56.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Grup de diverses alzines (Quercus ilex) que es troben al marge de ponent del camí de Santa Quitèria. Aquest camí, que marca el límit del terme municipal amb la Roca del Vallès, ressegueix la carena de la serra de Llevant en un entorn molt agradable que ha mantingut les característiques rurals i amb magnífiques vistes sobre la plana de Granollers.<span> Aquestes alzines formen part del </span><span><span>catàleg dels Elements botànics d’Interès municipal de Granollers (EBIM-56).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un petit alzinar que ha quedat marginal, format per dues agrupacions d’alzines més o menys alineades, nascudes molt compactes arran del camí. Els troncs, protegits per un petit marge que hi ha entre un camp de conreu i el camí, presenten una ramificació molt baixa i alhora densa. Del primer grup en destaquen quatre peus força desenvolupats. Altres peus més prims formen part de la brolla que els envolta. Un xic més endavant, i seguint el camí, trobem el segon grup. D’aquest n’hi ha un exemplar lleugerament separat i remarcable pel doble troc, el qual sustenta una àmplia capçada, molt branquitzada i tortuosa. De la resta del grup tenen força entitat quatre alzines més. Entre elles hi destaca un roure martinenc i un arç blanc (fitxa EBIM-56).</span></span></span></p> | 08096-477 | Sector sudest del terme municipal. Antic terme de Palou. Serra de Llevant. Camí de Santa Quitèria | <p><span><span><span>El Camí de Santa Quitèria, documentat des d’antic, segueix la carena de la serra de Llevant, entre els termes municipals de Granollers i de la Roca del Vallès. Pren el nom per l'advocació a Santa Quitèria de l'església de Vilanova del Vallès.</span></span></span></p> | 41.5842700,2.2931300 | 441079 | 4603861 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96486-alzines-sta-quiteria-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96486-alzina-sta-quiteria-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96486-alzina-sta-quiteria-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96486-alzines-sta-quiteria-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96486-alzines-sta-quiteria-1.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-04-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||||
| 96481 | Barri de cal Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-cal-rei | XVIII-XX | Estat de conservació desigual | <p><span><span><span>Barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector sudest d’aquesta plana agrícola, vora el camí de can Tià o de cal Malo. És format per cinc cases aïllades, properes entre si i situades al costat de ponent del camí.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Can Tià és la que es troba més al nord i més separada. La construcció actual, però, és força moderna.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal Rei es troba, més al sud, a la cruïlla entre el camí de can Tià i el camí de cal Rei. En realitat es tracta de tres habitatges pagesos adossats que aparenten ser una sola casa, la qual ha conservat força íntegrament la seva tipologia constructiva originària.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Can Masferrer consta d’un cos residencial de construcció molt regular, probablement obra de mitjans de segle XX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Can malo i can Gravat, situades més al sud, podrien ser les cases més antigues del barri. Han conservat de manera parcial la seva tipologia constructiva originària, tot i que envoltades d’un bon nombre de coberts i construccions diverses.</span></span></span></p> | 08096-476 | Sector sud de terme municipal. Palou, barri de cal Rei. Camí de cal Tià. | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al barri de cal Rei en particular, cal dir que es troba en un camí antic. Segons l’arqueòleg Josep Estrada, es tractaria de la <em>Strada Francesca</em> o <em>Via Calciata</em>, ja documentada al segle IX i que comunicava l'altra banda dels Pirineus, passant per Girona i Hostalric, amb Barcelona. Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, les cases més antigues d’aquest barri serien cal Malo i can Gravat (del segle XVIII), cal Rei s’hauria construït el 1890 i can Masferrer el 1950. </span></span></span></p> | 41.5785400,2.2872200 | 440581 | 4603229 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96481-cal-rei-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96481-can-masferrer-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96481-can-malo-i-can-gravat-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96481-can-malo-i-can-gravat-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96481-can-malo-i-can-gravat-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96481-can-tia.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-03-21 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||
| 96477 | Barri de Sant Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-sant-julia | XIX-XX | Cases molt modificades que pràcticament han perdut la tipologia constructiva originària. | <p><span><span><span>Barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector central d’aquesta plana agrícola. És format per un grup de cases adossades que constitueixen un carrer (el carrer de Julià) més un conjunt de coberts i construccions auxiliars que es troben a l’altra banda del carrer, al sud. Es tracta del barri més transformat dels que hi ha a Palou, ja que gairebé totes les cases han estat substancialment reformades, amb la inclusió de balconades i altres elements moderns, o bé totalment reconstruïdes. El resultat és un conjunt heterogeni que perdut gairebé del tot la seva tipologia originària com a barri pagès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per l’est les cases del carrer queden pràcticament connectades amb la Granja de can Ginesta, un exemple interessant del tipus d’arquitectura d’influència racionalista pròpia dels anys 1950.</span></span></span></p> | 08096-475 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri de Sant Julià. Camí Ral. | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa al barri de Sant Julià en particular, les cases podrien ser originàries de finals del segle XIX o començaments del XX, amb les pertinents reformes posteriors. La Granja de can Ginesta fou construïda a la dècada de 1950.</span></span></span></p> | 41.5826200,2.2808000 | 440050 | 4603686 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96477-barri-sant-julia-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96477-barri-sant-julia-post.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-03-21 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||
| 96474 | Barri de can Tries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-can-tries | XIX-XX | Estat de conservació desigual | <p><span><span><span>Barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector oest d’aquesta plana agrícola, molt a prop del barri de can Bou. És format per unes tres cases aïllades, d’èpoques i tipologia ben diferents, de manera que constitueixen un conjunt heterogeni.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al nord hi ha can Pere Riera Vell, que és una casa de pagès d’una certa antiguitat, amb un cos residencial central que ha mantingut més o menys la tipologia constructiva tradicional, envoltat d'un bon nombre de coberts i construccions auxiliars més recents. Més al sud hi trobem can Brutau, de recent construcció, i una altra casa de tipologia pagesa però força reformada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel costat de llevant del barri hi passa la mina o rec de can Giró, procedent del barri de can Giró i en direcció cap a la zona de can Batzacs.</span></span></span></p> | 08096-474 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri de can Tries | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la seva tipologia can Pere Riera Vell podria ser una construcció de finals del segle XIX o començaments del XX. La resta de cases del barri són posteriors.</span></span></span></p> | 41.5827600,2.2785500 | 439862 | 4603704 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96474-barri-can-tries-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96474-barri-can-tries-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96474-barri-can-tries-5.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-03-21 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||
| 96467 | Gegants de Sant Jordi de Cercs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-sant-jordi-de-cercs | XX | <p>Gegants de Sant Jordi de Cercs, formats per una parella: la figura del cavaller Sant Jordi i la princesa Blancaflor. Amiden 3,75m i 56 kg ell, 3,65m i 44 kg ella. Van ser construïts el 1999 de cartró pedra, pels alumnes d'un curs d'imatgeria popular impartir per l'escultor igualadí Àlvar Ymbernón Tarrida, que es va cel·lebrar al Consorci de Formació i INiciatives de Cercs-Berguedà.</p> | 08268-212 | Sant Jordi de Cercs | <p>Els gegants fan referència a la llegenda de Sant Jordi, quan el poble de Cercs va oferir la princessa Blancaflor al drac i que va ser salvada pel cavaller.</p> | 42.1516163,1.8565932 | 405530 | 4667243 | 1999 | 08268 | Cercs | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Lúdic | 2024-03-20 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:37 | ||||||||||||
| 96463 | Barri de can Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-can-bou | XIX-XX | <p><span><span><span>Petit barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector oest d’aquesta plana agrícola, que és format per tan sols dues cases: can Bou i can Tinet de la Riera. Les dues estan adossades vora un camí (el carrer can Bou), tot formant una construcció allargassada. Els accessos són per la banda de migdia, i cada casa compta amb patis i coberts separats en aquesta banda. Les dues cases han mantingut més o menys la tipologia constructiva originària, pròpia de finals del segle XIX o principis del XX, tot i que el seu interès patrimonial és limitat.</span></span></span></p> | 08096-473 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri de can Bou | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les dues cases del barri de can Bou es devien construir a finals del segle XIX o principis del XX.</span></span></span></p> | 41.5819000,2.2786900 | 439873 | 4603608 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96463-barri-can-bou-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96463-barri-can-bou-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96463-barri-can-bou-can-bou-1.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||
| 96461 | Barri del Junyent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-del-junyent | XIV-XX | <p><span><span><span>Barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector sud d’aquesta plana agrícola, vora l’antiga masia del Junyent i a redós del Camí ral. És format per la masia, un grup de quatre cases més petites, adossades en forma de petit carrer, més algunes cases aïllades a l’entorn. Les cases adossades semblen de tipologia força recent i tenen poc interès patrimonial. Al nord hi ha dues cases aïllades (cal Covaner i ca l’Esteve) que han estat força reformades. També hi trobem can Xicó (uns metres a ponent) que ha conservat força millor la tipologia tradicional, i la Casa Nova del Junyent, una edificació recent de nova planta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Davant del Junyent es conserven dues basses, que eren propietat de la masia i s’utilitzaven per a regar horts, així com un rentador o safareig comunitari que aprofitava l’aigua de la mina de can Giró. Un ramal d’aquesta mina passa vora el Camí ral i encara porta aigua.</span></span></span></p> | 08096-472 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri del Junyent. Camí ral | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la masia del Junyent en particular, almenys des del segle XV estava vinculada a la família Junyent, que també posseïen la Torre de les Aigües (antigament anomenada també Junyent). Per això en ambdues masies hi trobem l’escut de la família. Segons García-Pey (1990) aquesta masia va rebre el nom de Joan Junyent, al segle XV. La família Junyent es compta entre les més notables d’aquesta època. Hi destaquen Joan Junyent (marmessor de la reina Violant), Berenguer de Junyent, Francesc Junyent (conseller de Barcelona i comandant d'una galera en la guerra de Nàpols), un altre Francesc Junyent (destacat en 1542 en els fets d'armes de Perpinyà), Galzerà de Junyent (citat entre 1535 i 1555 a les Corts de Montsó), Miquel Junyent (que participà en els esdeveniments de 1597 i 1598), i un nou Francesc Junyent (citat en 1688 i 1697 i a les Corts de 1701). Després de pertànyer als Junyent durant els segles XV i XVI, al XVII la masia era un hostal, propietat de Francisca de Magarola. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja a finals del segle XIX, a redós de la masia es va formar un barri pagès, anomenat del Junyent, amb cases alineades al costat de la masia i al Camí ral. </span></span></span></p> | 41.5803500,2.2785700 | 439862 | 4603436 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96461-barri-del-junyent-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96461-barri-del-junyent-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96461-barri-del-junyent-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96461-safareig-junyent-bassa-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||
| 96459 | Barri de can Tinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-can-tinet | XIX-XX | <p><span><span><span>Barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector nordest d’aquesta plana agrícola, vora la carretera del Masnou pel costat de llevant. És format per unes poques cases aïllades, més o menys alineades amb la carretera, que són de tipologia i èpoques diverses. Les cases han conservat de manera desigual la seva tipologia constructiva originària, de manera que constitueixen un conjunt força heterogeni.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Més al sud hi ha la Casa Viñallonga o cal Tinet, un petita torre d’estil noucentista avui convertida en un centre de dia. Més al nord trobem el Forn de pa i altres construccions, probablement de la dècada de 1930.</span></span></span></p> | 08096-471 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri de can Tinet | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, la casa del Forn de pa s’hauria construït l’any 1935.</span></span></span></p> | 41.5834500,2.2840800 | 440324 | 4603776 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96459-barri-can-tinet-can-tinet-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96459-barri-can-tinet-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96459-barri-can-tinet-3.jpg | Legal | Noucentisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 106|119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||
| 96458 | Barri de Sant Josep | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-sant-josep | XIX-XX | <p><span><span><span>Barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector est d’aquesta plana agrícola, vora la carretera del Masnou pel costat de llevant. És format per un grup d’unes set cases adossades que constitueixen un carrer (el carrer de Sant Josep), més unes poques cases disperses al seu entorn. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En general les cases que formen el carrer han conservat força íntegrament la tipologia constructiva originària, pròpia de les cases pageses populars de finals del segle XIX o començaments del XX. És probablement el carrer de Palou més ben conservat i més representatiu d’aquest tipus de barri pagès. En general, les cases són de tipologies lleugerament variades, però constitueixen un conjunt harmònic, amb totes les façanes ben alineades i encarades a migdia, arrebossades en diferents tonalitats ocres. La majoria són de dues plantes i es composen en bases a dos eixos, però algunes són més amples.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns metres al sud hi ha can Torrents, una casa pagesa de dimensions més grans que ha estat transformada en restaurant i, al darrera, té un hotel de nova construcció.</span></span></span></p> | 08096-470 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri de Sant Josep | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, les cases del carrer de Sant Josep s’haurien construït entre 1884 i 1890.</span></span></span></p> | 41.5821200,2.2841300 | 440327 | 4603629 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96458-barri-sant-josep-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96458-barri-sant-josep-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96458-barri-sant-josep-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96458-barri-sant-josep-1.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||
| 96457 | Barri de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-sant-joan | XIX-XX | <p><span><span><span>Barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector sudest d’aquesta plana agrícola, vora la carretera del Masnou pel costat de llevant. És format per un grup de cases adossades que constitueixen un carrer (el carrer de Sant Joan), més altres cases aïllades que es distribueixen de manera més o menys aleatòria al costat sud i a l’est. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En general el carrer han conservat força íntegrament la tipologia constructiva originària, amb cases pageses populars pròpies de finals del segle XIX o començaments del XX. Es tracta de cases majoritàriament de dues plantes i estructurades en base a dos eixos d’obertures, amb les façanes principals encarades vers migdia. La majoria estan arrebossades i tenen portes i finestres simples. La primera casa del carrer ha estat construïda el 1922 (segons indica una inscripció) i compta amb un acroteri sinuós d’influència modernista. Moltes d’aquestes cases tenen construccions adossades a la part posterior i estan envoltades de coberts diversos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre les cases aïllades hi trobem la Casa Roca, can Moragas, cal Cerdà, casa Rosca... En general, han estat més reformades o són de recent construcció.</span></span></span></p> | 08096-469 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri de Sant Joan | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, les cases del carrer de Sant Joan haurien estat construïdes entre 1888 i 1900. Les cases aïllades podrien ser una mica posteriors, entre finals del segle XIX i els primers decennis del XX.</span></span></span></p> | 41.5793300,2.2835500 | 440276 | 4603319 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96457-barri-sant-joan-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96457-barri-sant-joan-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96457-barri-sant-joan-4-can-peret.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96457-barri-sant-joan-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||
| 96456 | Barri de can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-can-torres | XIX-XX | <p><span><span><span>Barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector sudest d’aquesta plana agrícola, vora la carretera del Masnou pel costat de llevant. És format per unes set cases aïllades distribuïdes de manera irregular per una àrea força àmplia. La majoria han conservat força íntegrament la tipologia constructiva originària (com can Salvador, Mansó Torres, can Llorenç, can Perdiu, can Prat o can Puig); d’altres han estat àmpliament reformades o són de nova construcció (com cal Gaig Nou).</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest barri de cases aïllades la tipologia constructiva és força diversa; les reformes de moltes cases són de diferents èpoques i amb intervencions heterogènies. En general, hi domina la casa pagesa de dimensions força àmplies, com can Pediu o can Prat, també hi trobem cases que compten amb intervencions arquitectòniques més elaborades, com can Puig, o casals de dimensions considerables, com can Salvador, que es caracteritza per una àmplia galeria arquejada a la façana posterior.</span></span></span></p> | 08096-468 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri de can Torres | <p><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, la majoria de cases del barri de can Torres s’haurien construït a finals del segle XIX o principis del XX: can Prat (1889), can Perdiu (1890), can Puig (1916).</span></span></span></p> | 41.5781900,2.2836100 | 440280 | 4603193 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96456-barri-can-torres-potser-can-perdiu-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96456-barri-can-torres-q-can-salvador-i-can-puig.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96456-barri-can-torres-f-can-prat.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96456-barri-can-torres-can-perdiu-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96456-barri-can-torres-can-puig.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96456-barri-can-torres-can-salvador-1.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||
| 96455 | Barri de Sant Salvador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-sant-salvador | XIX-XX | Estat de conservació divers de les cases | <p><span><span><span>Barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector sud d’aquesta plana agrícola, vora la carretera del Masnou pel costat de ponent. El nucli central d’aquest barri és format per un conjunt de cases adossades en forma de carrer que s’estén perpendicular a la carretera. És el carrer de Sant Salvador, on s’ha conservat força íntegrament la tipologia originària de les construccions, en forma de cases pageses populars pròpies de finals del segle XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les cases arrenglerades formen un conjunt homogeni (excepte la primera, que és més alta i sembla més antiga), amb les façanes principals orientades vers migdia, pintades de blanc. Són habitacles de planta baixa més un pis, normalment estructurades en tres eixos d’obertures, amb les finestres rematades amb arcs lleugerament escarsers. A les façanes posteriors les cases disposen de coberts o patis. El barri ocupa una superfície més àmplia en aquest costat ponentí de la carretera, i compta amb altres cases aïllades de tipologia i èpoques diverses: la Casa Cristòfol, can Vicenç, can Roqueta... En general, però, es tracta de construccions més modernes.</span></span></span></p> | 08096-467 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri de Sant Salvador. | <p><span><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, la primera casa del carrer de Sant Salvador (més alta) s’hauria construït l’any 1884, mentre que la resta serien de 1890.</span></span></span></span></p> | 41.5783800,2.2825800 | 440194 | 4603214 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96455-barri-sant-salvador-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96455-barri-sant-salvador-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BPU | 2024-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||
| 96436 | Barri de can Giró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barri-de-can-giro | XIX-XX | <p><span><span><span>Barri rural de l’antic terme de Palou, emplaçat al sector oest de la plana agrícola que s’estén vora el riu Congost. És format bàsicament per dues cases, amb un bon nombre de coberts i dependències agropecuàries al seu entorn, i ha conservat força íntegrament les tipologies constructives originàries. La distribució urbanística no és en forma de carrer, com en altres barris de Palou, sinó que es troba més dispersa al voltant dels nuclis que conformen les dues cases. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’oest hi trobem la casa de can Giró, que dona nom al barri. Es tracta d’una edificació de tipologia rural popular, de planta rectangular allargada, probablement del segle XIX.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’est hi ha can Gurri, un casal aïllat que adopta una forma més semblant a una petita masia, amb una era enrajolada al seu davant. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel barri hi passa la mina de can Gurri, que és una de les millor conservades entre les moltes que hi havia a Palou. Té un rentador o safareig que està situat davant de can Giró. Antigament també hi havia una sínia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A una certa distància cap a l’est hi ha una casa aïllada: ca l’Hereu Peret.</span></span></span></p> | 08096-466 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri de can Giró | <p><span><span><span><span>Palou havia estat un municipi independent fins que l’any 1928 fou agregat a Granollers. S’hi conserven diverses masies aïllades, d’origen medieval, algunes de notable interès. Als segles XIX i XX van anar sorgint un bon nombre de cases de pagès més petites que es troben més o menys agrupades en barris o carrers. Són els barris de can Mayol, can Giró, can Tries, can Bou, Sant Julià, el Junyent, Sant Salvador, can Tinet, Sant Josep, Sant Joan, can Torres o cal Rei. I a la zona central de la plana s’estén un petit nucli més compacte entorn de la parròquia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment can Gurri està en procés de rehabilitació.</span></span></span></span></p> | 41.5838300,2.2792300 | 439920 | 4603822 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96436-barri-can-giro-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96436-barri-can-giro-can-giro-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96436-barri-can-giro-can-giro-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96436-barri-can-giro-can-gurri-1.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | BPU | 2024-03-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 46 | 1.2 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||
| 96434 | Sínia i rentadors de can Mayol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-i-rentadors-de-can-mayol | XIX | No té manteniment. La part exterior de la sínia desmuntada. | <p><span><span><span>Conjunt format per una sínia, diverses basses i rentadors que es troba emplaçat a la part posterior de la masia de can Mayol. L’indret tenia aigua abundant, ja que hi passava una mina provinent de la zona de can Muntanyola i, al mateix temps, la sínia elevava l’aigua que naixia d’un pou en aquest indret. Tota aquesta aigua omplia les basses, que servien per regar els horts de la casa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>De la sínia se’n conserva una petita construcció en forma de torre que, al seu interior acull el pou. Es tracta d’una sínia de tracció animal que funcionava amb un mecanisme de biela i pistons. Al costat de la torre es conserven dues pilastres de maó que sustentaven un cobert que servia per aixoplugar la zona on l’animal donava voltes. El mecanisme d’aquesta part ha estat recentment desmuntat. <span>L’arbre o eix es situava al centre (on actualment hi ha un petit lledoner). A la part superior tenia una roda horitzontal que connectava amb l’interior de la torre. Mitjançant un joc d’engranatges el moviment rotatori horitzontal es transformava en el moviment rotatori vertical, que feia moure una roda situada a la part superior del pou, dins de la torre. El mecanisme a l’interior de la torre sí que s’ha conservat. La roda vertical està connectada a una biela que activava uns pistons, els quals bombejaven l’aigua del pou per un tub.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’aigua sortia canalitzada per un lateral de la torre i s’abocava a les basses, que </span>estan compartimentades en diferents estancs i compten amb diversos rentadors o safarejos. Al costat de la torre hi ha dos safarejos més. I encara trobem un altre rentador o safareig al costat de la mina, actualment seca, que discorre pel costat de ponent del camí. </span></span></span></p> | 08096-465 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri de can Mayol | <p><span><span><span><span>La masia de can Mayol sembla majoritàriament obra dels segles XVIII i XIX. Era una de les masies importants de Palou, i les seves terres anaven des de la riera fins més enllà de la via del tren (GARCÍA-PEY, 1990). Els propietaris tenien el cognom Mayol. Des de fa 10 generacions la casa és portada per masovers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>La mina que passava per can Mayol provenia de la zona on hi ha la masia de Muntanyola. Allà s’ajuntaven la mina de Rocaumbert i la de can Muntanyola, i es dirigien en direcció sud fins a can Mayol. A can Mayol l’aigua de les mines ajudava a omplir les basses, que també es nodrien amb l’aigua de la sínia. La mina continuava en direcció est cap a la carretera del Masnou. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons informació oral, el pou de la sínia es va fer l’any 1883, tal com indica la inscripció que hi ha pintada. Més tard s’hauria construït la torre. Al llarg del segle XIX el sistema mecànic de les sínies va evolucionar. Les sínies més antigues són les de catúfols, més endavant van ser substituïdes per les sínies de taps, i més tard per les sínies de pistons. Totes eren activades mitjançant tracció animal. En el cas de la sínia de can Mayol cal suposar que es va instal·lar en aquesta època: finals del segle XIX o començament del XX. La sínia va continuar funcionant fins ben entrat el segle XX, per bé que en els darrers temps amb un motor elèctric. Però el mecanisme antic de la sínia es conservava en bon estat i encara a la dècada de 1990 es va fer anar alguna vegada. En aquesta època la sínia de can Mayol va aparèixer en un dels serials de TV3. Més recentment el mecanisme exterior ha estat desmuntat.</span></span></span></p> | 41.5855800,2.2799300 | 439980 | 4604016 | 1883 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96434-sinia-can-mayol-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96434-sinia-can-mayol-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96434-sinia-can-mayol-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96434-sinia-can-mayol-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96434-sinia-can-mayol-int-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96434-sinia-can-mayol-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96434-sinia-can-mayol-safareig-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-03-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Vògit de can Mayol. Vògit o bògit és un nom popular per referir-se a una sínia.Inscripció pintada a la porta de la torre: 1883 (no pas 1888).Informació oral facilitada pels masovers de can Mayol. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||
| 96433 | Rentador de ca l’Esteve | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rentador-de-ca-lesteve | XIX-XX | Recentment restaurat | <p><span><span><span>Petit rentador o safareig de la mina de can Giró que es troba situat davant l’entrada a la casa de ca l’Esteve, al barri de Junyent. Es nodreix amb aigua de la mina de can Giró, que ve al descobert des del barri de can Giró. A l’alçada de can Batzacs, quan la mina es troba amb el Camí ral, es divideix en dos ramals. Un continua en direcció est cap a la carretera del Masnou. L’altre va en direcció sud, pel costat del Camí Ral, fins a Junyent. Allà encara omple dues basses i l’aigua serveix per un altre rentador que està situat davant de la masia de Junyent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El rentador de ca l’Esteve és de dimensions més reduïdes. Com en els altres rentadors comunitaris de Palou, es tracta d’una estructura molt simple. Consisteix en la superfície inclinada del rentador pròpiament dit, feta de rajoles, que està situada en una de les vores de la mina i que utilitzava l’aigua corrent de la mina. Per la part exterior el muret que sustenta el rentador ha estat arrebossat. Al seu costat baixa una escala que permetia a les dones accedir al rentador. Actualment el nivell del sòl és més alt, i el safareig ha quedat enclotat. El propietari de ca l’Esteve ha restaurat el rentador i ha construït un mur de totxo que el protegeix exteriorment.</span></span></span></p> | 08096-464 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri de Junyent | <p><span><span><span><span>En època altmedieval, al segle X, ja hi ha referències que indiquen que Palou comptava amb un sistema d’irrigació que permetia l’existència d’horts, canyars i terres dedicades al conreu de cànem (que s’utilitzava per fer cordes per a vaixells) i de lli. Aquests conreus es trobaven molt estesos a tot el Vallès. El sistema de mines i recs a la plana agrícola de Palou, que es nodria de diferents punts amb surgències naturals d’aigua, es trobava molt estès al segle XIX i al llarg del XX. Tanmateix, és difícil de precisar la cronologia de cadascun dels molts recs que hi havia, els quals a partir de la segona meitat del segle XX han anat quedant en desús i alguns s’han perdut. Les mines proporcionaven aigua per al rec d’una gran extensió d’horta, que ocupava la plana agrícola de Palou. Existien unes normes per a la comunitat de regants, i cada pagès tenia un horari de rec estipulat, que anava en funció de la superfície a regar. L’aigua de les mines també es va aprofitar per instal·lar-hi diversos rentadors o safarejos. N’hi havia a molts dels barris de Palou, i s’utilitzaven de manera comunitària. Fins a la dècada de 1970 alguns d’aquests rentadors encara es feien servir.</span></span></span></span></p> | 41.5808000,2.2791200 | 439908 | 4603486 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96433-safareig-ca-lesteve-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96433-safareig-ca-lesteve-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96433-safareig-ca-lesteve-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96433-safareig-ca-lesteve-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-03-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Miquel Altimires | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||
| 96432 | Rentador de Junyent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rentador-de-junyent | XIX-XX | <p><span><span><span>Rentador o safareig de la mina de can Giró que es troba situat al barri de junyent, davant la masia de Junyent. Es nodreix amb aigua de la mina de can Giró, que ve al descobert des del barri de can Giró. A l’alçada de can Batzacs, quan la mina es troba amb el Camí ral, es divideix en dos ramals. Un continua en direcció est cap a la carretera del Masnou. L’altre va en direcció sud, pel costat del Camí Ral, fins a Junyent. Allà encara omple dues basses i l’aigua de la mina s’utilitza per al rentador. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Com en els altres rentadors comunitaris de Palou, es tracta d’una estructura molt simple, però en aquest cas una mica més llarga. Consisteix en la superfície inclinada del rentador pròpiament dit, feta de rajoles, que està situada en una de les vores de la mina i que utilitza la mateixa aigua corrent de la mina. Per la part exterior el muret que sustenta el rentador ha estat arrebossat. En l’arrebossat s’hi pot veure inscrita una data, de difícil lectura, que sembla indicar un any del segle XIX (188?). En els darrers temps podria ser que el rentador hagués estat recrescut, per adaptar-lo al ferm del camí, que també s’ha fet pujar de nivell. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les basses pertanyien a la masia de Junyent, i servien per regar els seus horts, mentre que el rentador era comunitari i el feien servir totes les cases del barri. </span></span></span></p> <p> </p> | 08096-463 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri del Junyent. Camí Ral | <p><span><span><span><span>En època altmedieval, al segle X, ja hi ha referències que indiquen que Palou comptava amb un sistema d’irrigació que permetia l’existència d’horts, canyars i terres dedicades al conreu de cànem (que s’utilitzava per fer cordes per a vaixells) i de lli. Aquests conreus es trobaven molt estesos a tot el Vallès. El sistema de mines i recs a la plana agrícola de Palou, que es nodria de diferents punts amb surgències naturals d’aigua, es trobava molt estès al segle XIX i al llarg del XX. Tanmateix, és difícil de precisar la cronologia de cadascun dels molts recs que hi havia, els quals a partir de la segona meitat del segle XX han anat quedant en desús i alguns s’han perdut. Les mines proporcionaven aigua per al rec d’una gran extensió d’horta, que ocupava la plana agrícola de Palou. Existien unes normes per a la comunitat de regants, i cada pagès tenia un horari de rec estipulat, que anava en funció de la superfície a regar. L’aigua de les mines també es va aprofitar per instal·lar-hi diversos rentadors o safarejos. N’hi havia a molts dels barris de Palou, i s’utilitzaven de manera comunitària. Fins a la dècada de 1970 alguns d’aquests rentadors encara es feien servir.</span></span></span></span></p> | 41.5800600,2.2787000 | 439872 | 4603404 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96432-safareig-junyent-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96432-safareig-junyent-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96432-safareig-junyent-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96432-safareig-junyent-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2024-03-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Miquel Altimires i els masovers de can Mayol | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||
| 96431 | Rentador de can Giró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rentador-de-can-giro | XIX-XX | El rentador ha quedat enclotat per les reformes del camí, està mancat de manteniment | <p><span><span><span>Rentador o safareig de la mina de can Giró que es troba situat al barri de can Giró, davant la casa del mateix nom. Es nodria amb aigua de la mina de can Giró, que venia subterrània de cal Mariné i de la zona del camp de futbol. Després de can Giró la mina continuava descoberta cap a la zona de can Batzacs. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Com en els altres rentadors comunitaris de Palou, es tracta d’una estructura molt simple. Consisteix en la superfície inclinada del rentador pròpiament dit, feta de rajoles, que està situada en una de les vores de la mina i que utilitzava la mateixa aigua corrent de la mina. Per la part exterior el muret on es sustenta el rentador és obrat amb maó. Conserva una escala per accedir al punt on les dones es col·locaven per rentar. Actualment el rentador queda molt enclotat i parcialment cobert, ja que el nivell del sòl ha pujat per millorar les condicions d’accés del camí. </span></span></span></p> | 08096-462 | Sector sud del terme municipal. Palou, barri de can Giró. | <p><span><span><span><span>En època altmedieval, al segle X, ja hi ha referències que indiquen que Palou comptava amb un sistema d’irrigació que permetia l’existència d’horts, canyars i terres dedicades al conreu de cànem (que s’utilitzava per fer cordes per a vaixells) i de lli. Aquests conreus es trobaven molt estesos a tot el Vallès. El sistema de mines i recs a la plana agrícola de Palou, que es nodria de diferents punts amb surgències naturals d’aigua, es trobava molt estès al segle XIX i al llarg del XX. Tanmateix, és difícil de precisar la cronologia de cadascun dels molts recs que hi havia, els quals a partir de la segona meitat del segle XX han anat quedant en desús i alguns s’han perdut. Les mines proporcionaven aigua per al rec d’una gran extensió d’horta, que ocupava la plana agrícola de Palou. Existien unes normes per a la comunitat de regants, i cada pagès tenia un horari de rec estipulat, que anava en funció de la superfície a regar. L’aigua de les mines també es va aprofitar per instal·lar-hi diversos rentadors o safarejos. N’hi havia a molts dels barris de Palou, i s’utilitzaven de manera comunitària. Fins a la dècada de 1970 alguns d’aquests rentadors encara es feien servir.</span></span></span></span></p> | 41.5839000,2.2790600 | 439906 | 4603830 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96431-safareig-can-giro-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96431-safareig-can-giro-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96431-safareig-can-giro-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-03-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Antigament a la casa de can Giró hi havia també una sínia de tracció animal.Informació facilitada per Miquel Altimires i els masovers de can Mayol | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||
| 96430 | Rentador del Camp de futbol de Palou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rentador-del-camp-de-futbol-de-palou | XIX-XX | Indret abandonat i sense manteniment | <p><span><span><span>Rentador o safareig de la mina de can Giró que es troba situat al nordest del Camp de Futbol de Palou. En aquest punt la mina queda descoberta durant un petit tram, en el qual hi trobem el rentador. Després torna a fer-se subterrània i es dirigeix cap al barri de can Giró, on també hi havia un rentador.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Com en els altres rentadors comunitaris de Palou, es tracta d’una estructura molt simple. Consisteix en la superfície inclinada del rentador pròpiament dit, feta de rajoles, que està situada en una de les vores de la mina i que utilitzava la mateixa aigua corrent de la mina. Les dones que anaven a rentar es situaven a la part exterior. A l’inici del rentador hi ha una comporta que servia per regular el pas de l’aigua de la mina. Actualment tot el terreny es troba a un nivell més alt, i el rentador queda amagat rere una petita arbreda, de manera que pràcticament no és visible.</span></span></span></p> | 08096-461 | Sector sud del terme municipal. Antic terme de Palou, al costat del camp de futbol | <p><span><span><span>En època altmedieval, al segle X, ja hi ha referències que indiquen que Palou comptava amb un sistema d’irrigació que permetia l’existència d’horts, canyars i terres dedicades al conreu de cànem (que s’utilitzava per fer cordes per a vaixells) i de lli. Aquests conreus es trobaven molt estesos a tot el Vallès. El sistema de mines i recs a la plana agrícola de Palou, que es nodria de diferents punts amb surgències naturals d’aigua, es trobava molt estès al segle XIX i al llarg del XX. Tanmateix, és difícil de precisar la cronologia de cadascun dels molts recs que hi havia, els quals a partir de la segona meitat del segle XX han anat quedant en desús i alguns s’han perdut. Les mines proporcionaven aigua per al rec <span>d’una gran extensió d’horta, que ocupava la plana agrícola de Palou. Existien unes normes per a la comunitat de regants, i cada pagès tenia un horari de rec estipulat, que anava en funció de la superfície a regar. L’aigua de les mines també es va aprofitar per instal·lar-hi diversos rentadors o safarejos. N’hi havia a molts dels barris de Palou, i s’utilitzaven de manera comunitària. Fins a la dècada de 1970 alguns d’aquests rentadors encara es feien servir.</span></span></span></span></p> | 41.5853900,2.2784100 | 439853 | 4603996 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96430-safareig-camp-futbol-palou-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96430-safareig-camp-futbol-palou-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-03-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Miquel Altimires i els masovers de can Mayol | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||
| 96429 | Mina de can Giró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-can-giro | XIX-XX | En els darrers anys la mina s'ha anat degradant, pels canvis urbanístics i per manca de manteniment | <p><span><span><span>Mina o rec de la zona de Palou que és una de les que s’ha conservat més íntegrament. Actualment encara porta aigua i omple les basses del Junyent, tot i que des de fa anys s’ha anat degradant per manca de manteniment. Es tracta d’una canalització amb una llera estreta, que consta de trams subterrani i altres que passen al descobert. En alguns trams els vorals s’han encimentat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El punt d’origen on hi ha la surgència d’aigües es troba a la zona de cal Mariné (al nordoest del terme de Palou); concretament, en el lloc on hi havia l’antiga depuradora d’aigües. La mina discorre subterrània en direcció sud fins a l’alçada del Camp de futbol de Palou. Aquí s’ajuntava amb una altra mina (que actualment ja està seca). En aquest punt la mina surt en superfície durant un petit tram, en el qual hi trobem el rentador que hem anomenat del Camp de Futbol de Palou. Després torna a fer-se subterrània i es dirigeix en direcció al barri de can Giró. Allà nodria un altre rentador i antigament també hi havia una sínia. Des del barri de can Giró la mina discorre al descobert en direcció a la zona de can Batzacs. Quan troba amb el Camí ral es divideix en dos ramals. Un continua en direcció est cap a la carretera del Masnou i segueix cap al sud. L’altre ramal va en direcció sud, pel costat del Camí Ral, fins a la masia de Junyent. Allà encara omple unes basses i s’hi conserva també un rentador. Al barri del Junyent l’aigua de la mina és desviada cap al riu, però antigament continuava en direcció sud. La canalització del rec en aquest sector encara es conserva. </span></span></span></p> <p> </p> | 08096-460 | Sector sud del terme municipal. Palou | <p><span><span><span>En època altmedieval, al segle X, ja hi ha referències que indiquen que Palou comptava amb un sistema d’irrigació que permetia l’existència d’horts, canyars i terres dedicades al conreu de cànem (que s’utilitzava per fer cordes per a vaixells) i de lli. Aquests conreus es trobaven molt estesos a tot el Vallès. El sistema de mines i recs a la plana agrícola de Palou, que es nodria de diferents punts amb surgències naturals d’aigua, es trobava molt estès al segle XIX i al llarg del XX. Tanmateix, és difícil de precisar la cronologia de cadascun dels molts recs que hi havia, els quals a partir de la segona meitat del segle XX han anat quedant en desús i alguns s’han perdut. Les mines proporcionaven aigua per al rec d’una gran extensió d’horta, que ocupava la plana agrícola de Palou. Existien unes normes per a la comunitat de regants, i cada pagès tenia un horari de rec estipulat, que anava en funció de la superfície a regar. L’aigua de les mines també es va aprofitar per instal·lar-hi diversos rentadors o safarejos. N’hi havia a molts dels barris de Palou, i s’utilitzaven de manera comunitària. Fins a la dècada de 1970 alguns d’aquests rentadors encara es feien servir.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la mina de can Giró en particular, encara porta aigua, però el cabal és més escàs que abans. Ara la majoria de conreus amb regadiu, com el de calçots, disposen del sistema de rec gota a gota, amb aigua que s’obté normalment de pous.</span></span></span></p> | 41.5821700,2.2791200 | 439909 | 4603638 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96429-safareig-camp-futbol-palou-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96429-plana-agricola-palou-t.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96429-safareig-junyent-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96429-safareig-junyent-bassa-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | Inexistent | 2024-03-19 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Miquel Altimires | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||
| 96409 | Garrofer del Torrent de Sant Nicolau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofer-del-torrent-de-sant-nicolau | <p><span><span><span>DOMINGO I REIG, Virgínia; CAMPS I GIRÓ, Albert (2001). La Font del Ràdium. Una passejada per la serra de Ponent. Granollers: Ajuntament de Granollers, 32 pàg. (Rutes per Granollers, 2). </span></span></span></p> <p><span><span><span>GARCIA I PEY, Enric (1990). Recull onomàstic de Granollers. Motius, topònims, nomenclatura. Granollers: Ajuntament de Granollers, 263 pàg. (Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 3). </span></span></span></p> <p><span><span><span>GOMIS MESTRE, C (1983). Dites i tradicions populars referents.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM). Aprovat el 21/09/2004. Núm. Catàleg: EBIM-69.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Garrofer (Ceratonia sliqua) emplaçat al vessant sud d’un serrat que es troba al con de captació del torrent de Sant Nicolau, prop del bosc del Molí dels Capellans i de la casa de Sant Nicolau. Es tracta d’un exemplar insòlit en aquestes latituds, i s’ha pogut adaptar gràcies a la seva ubicació protegida del fred del nord, pel fet d’estar a la banda de solell del serrat. L’arbre ha estès una capçada baixa, compacte i arrapada al terra. Tan sols un metre separen el fullatge del terra. De la soca en neixen cinc troncs importants i alguns rebrolls, oberts com un ventall i inclinant-se seguint el pendent del terreny. Els troncs presenten unes esquerdes longitudinals, causades per les glaçades, on després s’hi han instal·lat els fongs de la fusta, que minen el cor del tronc de l’arbre. El trobem en plena floració al mes de setembre. L’arbre té una alçada de 5 metres i una capçada de 9,5 m (Autors diversos, 2005-2009).</span></span></span></p> <p><span><span><span>El torrent de Sant Nicolau neix al capdamunt de la carena de la serra de Ponent, en el límit amb el bosc de la Font del Ràdium. El torrent passa pel casal de Sant Nicolau, d’on prové el nom de l’arbre, i a partir d’aquest indret continua soterrat fins desembocar en el riu Congost, a l’alçada del carrer de Sabadell.</span></span></span></p> | 08096-459 | Sector nordoest del terme municipal. Prop de la casa i el Torrent de Sant Nicolau. | 41.6050800,2.2718400 | 439324 | 4606186 | 08096 | Granollers | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96409-garrofer-torrent-sn-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96409-garrofer-torrent-sn-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96409-garrofer-torrent-sn-7.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-04-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||||||
| 96311 | Bolangera de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bolangera-de-berga | <p><span><span><span>Amades, Joan (1982) <em>Costumari Català</em>. Volum IV, p. 219, 220-221. Salvat i Edicions 62. Edició facsímil.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Crivillé i Bargalló, Josep (1983) <em>Música Tradicional Catalana. Volum III Danses</em>. Editorial Clivis. Barcelona. P. 281.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Vigo i Rabassa, Enric (2020) <em>Records de les danses antigues de la meva terra (1912)</em>. Biblioteca Ramon Violant i Simorra, núm. 7. Ecomuseu de les Valls d'Àneu. Tremp. P. 149-150, 172-173.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. </span></span></span></p> | XIX-XX-XXI | <p><span><span>Explica Joan Amades que per celebrar Sant Eloi, a Berga, en sortir d’ofici es ballava el ballet de Déu i la bolangera a la plaça de Sant Joan. El ball de la bolangera, per circumstàncies que desconeixem, va deixar de formar part de la celebració i actualment només es balla el Ballet de Déu. </span></span></p> <p> </p> <p><span><span>Coneixem dues melodies diferents per a la bolangera a Berga. Al primer volum de Danses Tradicionals del Berguedà vam presentar una versió recollida per Aureli Capmany (Cortés, Escútia, 2019: 71-72), i ara us presentem la versió que va recollir Joan Amades amb transcripció musical de Joan Tomàs, publicada al Costumari Català. </span></span></p> <p> </p> <p><span><span>Aquesta melodia que va recollir Amades per la Bolangera de Berga, es correspon al Ball rodó del Pallars que va publicar Enric Vigo el 1912 (Vigo, 2020: 172-173). És aquest un exemple de les melodies que viatgen d'un lloc a l'altre i que s'adapten a la dansa que acaba essent característica d'un lloc. El Ball rodó del Pallars utilitza per la primera part la melodia del Ball de l'indiot i la tornada és molt semblant a la Bolangera de Castellbó, tal i com apunta Vigo. S'acompanya d'una lletra:</span></span></p> <p> </p> <p><span><span>Ball rodó Catarineta.</span></span></p> <p><span><span>Ball rodó Catarinó.</span></span></p> <p><span><span>S'ha menjat la carn de l'olla</span></span></p> <p><span><span>i les ous del ponedor.</span></span></p> <p><span><span>La mare me'n diu bandera</span></span></p> <p><span><span>jo de bandera no'n so.</span></span></p> <p><span><span>Perquè si jo fos bandera</span></span></p> <p><span><span>niria a la professó.</span></span></p> <p> </p> <p><span><span>D'altra banda, el mateix Vigo dóna una lletra que utilitzaven a Gironella per acompanyar la bolangera l'any 1875 (Vigo, 2020: 149-150), lletra que correspon a una de les tornades utilitzades per cantar la bolangera de diferents llocs. </span></span></p> <p> </p> <p><span><span>La bolangera té un topí</span></span></p> <p><span><span>que'l fa bullir sense aigua.</span></span></p> <p><span><span>La bolangera té un topí</span></span></p> <p><span><span>que sense aigua'l fa bullir.</span></span></p> <p><span><span>Tralara la la la la la ra.</span></span></p> <p><span><span>Tralara la la la la la ra.</span></span></p> <p><span><span>Tralara la la la la la ra.</span></span></p> <p><span><span>Tralara la la la la la ra.</span></span></p> <p> </p> <p><span><span>Recordem que la bolangera era una dansa molt popular i que la trobem arreu, concretament al Berguedà en coneixem a Bagà, Berga, Gironella, Sant Julià de Cerdanyola, la Pobla de Lillet, Gisclareny i Santa Maria de Merlès.</span></span></p> | 08022-179 | Berga | <p><span><span><span>Les bolangeres són danses de ritme binari, amb inici en anacrusi i generalment amb dues frases musicals, la primera sempre de 8 compassos i la segona de 8 o 10, que es toquen a un ritme </span>alegre. En aquesta bolangera hi ha tres frases musicals, la primera i la tercera de compàs ternari, separades per quatre compassos binaris. </span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><strong><span>Coreografia</span></strong></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El ball que explica Joan Amades per a aquesta bolangera consta de dues figures que s'anirien alternant i repetint, corresponents a les que es ballen a totes les bolangeres.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span>Primera part:</span></strong><span> ball rodó o en cercle. Les parelles, agafades de les mans, volten en cercle en sentit antihorari, amb pas saltat amb desplaçament de costat (fig. 1), avançant el peu dret i després passant per davant l’esquerre. Quan acaba la primera melodia s'aturen i es deixen anar de les mans per iniciar la figura.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span>Segona part:</span></strong><span> figures. Amades explica dues figures que es fan amb la segona i la tercera melodia. Tal i com han quedat els balladors, aturats i mirant cap al centre, les noies es queden al lloc puntejant lleugerament mentre els nois, amb pas una mica saltat, avancen en sentit antihorari passant primer per davant la seva parella i seguidament passen per darrera de la següent noia (fig. 2), i així successivament (una per darrera i l’altra per davant) fins fer una tirada de la melodia i en acabar queden altra vegada a lloc (depenent de la quantitat de balladors tornaran a ser al lloc d'origen). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Seguidament es torna a fer el ball rodó i després una altra figura: ara són les noies les que repeteixen el mateix moviment però en direcció contrària, en sentit horari, fent una tirada de melodia (fig. 3). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Possiblement repetirien més vegades tot el ball, alternant les figures amb el ball en cercle, al que es podrien introduir altres figures característiques de les bolangeres, com la cadena. </span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 42.1017451,1.8445767 | 404463 | 4661719 | 08022 | Berga | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2024-03-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||||
| 96310 | Ball pla de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-pla-de-berga | <p><span><span><span>Alonso, M.R.; Coll, N.; Forner, R.; Garrich, M.; Gonzàlez, A. (2000) <em>El Ball Pla</em>. Atles de Dansa Tradicional Catalana, IV. Editorial Alta Fulla. P. 34.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Partitura “Ball Pla. Berga”. Arxiu Aureli Campmany. Esbart Català de Dansaires. Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. </span></span></span></p> | XIX-XX | Aquesta dansa no es balla actualment | <p><span><span><span>A Berga s'havia ballat un ball pla del que coneixem la melodia gràcies al recull que va fer Aureli Capmany i que es conserva a l'Arxiu de l'Esbart Català de Dansaires (Barcelona). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al Berguedà hi ha constància de ball pla a diversos municipis, tot i que a vegades es coneix amb una altra denominació: a la Quar s'anomena Ballet, a Gironella és l'Almorratxa, a La Pobla de Lillet és la Dansa de Falgars, a Bagà el Ball Cerdà, a Gósol el Ball de les Senyores..., però tots ells tenen les característiques del ball pla. </span></span></span></p> | 08022-178 | Berga | <p><span><span><span>Alguns d'aquests balls tenen coreografies molt característiques, però d'altres seguirien la coreografia que és més freqüent a la Catalunya Vella i que possiblement es devia utilitzar per a aquest ball pla: dansa en parelles, amb una primera part de ball suau, sense salts, que alterna el passeig i les diferents figures. Possiblement acabés la dansa amb una segona part en la que es repetiria la melodia a un ritme més ràpid per ballar, el rebatut, però la partitura que es conserva no recull aquesta part per al Ball Pla de Berga.</span></span></span></p> | 42.1017414,1.8445768 | 404463 | 4661718 | 08022 | Berga | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2024-03-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||
| 96309 | Ball cerdà de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-cerda-de-berga | <p><span><span><span>Amades, Joan (1982) <em>Costumari Català</em>. Volum III, p. 138, 139, 141, 908. Salvat i Edicions 62. Edició facsímil.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Arxiu Joan Bial i Serra (1888-1970). Ball cerdà de Berga. Caixa 119, sobre 229. Arxiu de Patrimoni Etnològic de Catalunya. Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya. (Recull el que va escriure Amades).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Capmany, Aureli (1953) <em>La Dansa a Catalunya</em>. Volum II. Ed. Barcino. Barcelona. P. 144. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Arxiu Aureli Capmany. Partitura “Cerdà. Berga”. Esbart Català de Dansaires. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. </span></span></span></p> | XIX-XX | Actualment no es balla | <p><span><span><span>Aquest ball no s’ha conservat, s'ha perdut la tradició i la seva memòria. Segons Capmany el ballaven els traginers i començava una parella, però segons Joan Amades, el ballaven els quatre majorals o pabordes de la confraria de Sant Joan amb llurs pabordesses. A cada volta només ballava una parella i per acabar feien el rebatut totes les parelles juntes. És una dansa en la que els homes es lluïen davant les dones demostrant que sabien ballar bé, essent una forma de festeig.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ens ha arribat la partitura recollida per Aureli Capmany i la de Joan Tomàs publicada per Joan Amades. </span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><strong>Coreografia</strong></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span>Les quatre parelles es disposen en un cercle, agafats de la ma els membres de cada parella (fig. 1). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Primer punt: surt a ballar la primera parella que fa una volta sencera a l'interior del cercle i en sentit antihorari, agafats de les mans interiors i balancejant-se de costat amb punt pla binari endavant o pas de ball pla (fig. 2). Acaben al mateix lloc del que han sortit quan finalitza la melodia. Capmany explica que després ell queda al mig mentre ella segueix ballant fent la volta. El ballador, des del mig es va girant a la balladora, fent salts i moviments de peus al lloc on és però seguint el ritme, moviment característic dels balls cerdans de la zona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segon i tercer punt: segueix ballant la mateixa parella que ha sortit i per iniciar el punt la noia fa un rístol i queda en direcció oposada al ballador, es deixen anar de les mans i repeteixen la volta a la plaça cada un en una direcció, el ballador en sentit antihorari, la balladora en sentit horari, ella amb pas petit i lliscat, ell saltant i fent cabrioles (fig. 3). En el punt on es troben, fan un rístol i canvien de direcció, i tornen a repetir el ball desfent el camí (fig. 4). Quan es retroben al punt d’inici, la parella surt del ball i entra la segona parella, que només fa les figures del segon i tercer punt. La resta de balladors esperen al cercle exterior mentre està ballant una parella i a cada volta entra una parella nova que només farà els darrers dos punts.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Rebatut: Quan ha ballat la darrera parella, fan el rebatut o corranda totes les parelles. Consisteix en fer el passeig del primer punt a pas de galop i voltant la plaça en sentit antihorari (fig. 5).</span></span></span></p> <p> </p> | 08022-177 | <p><span><span><span>Aquest ball cerdà es ballava a Berga coincidint segurament amb diferents festivitats. Aureli Capmany va recollir l'any 1910 que es ballava cada any el 25 de juny, per la diada de Sant Eloi, patró dels traginers (Capmany, 1953), en sortir de l'ofici i després de les curses de cavalls i mules per la ciutat. Joan Amades explica que es ballava per Corpus, juntament al Ballet de Déu i altres balls típics, a la plaça de cada barri de la ciutat, a la tarda; per les festes de Corpus cada barri nomenava tres administradors i administradores (actualment es nomena una parella per barri), que eren els darrers casats i que rebien la denominació <em>d'administradors majors</em>, <em>mitjans</em> i <em>xics</em>; aquests eren els encarregats d’organitzar la festa i pagar les despeses. Desconeixem les fonts d'informació de Joan Amades, ja que segurament devia confondre les dues festes més importants de Berga (els Elois i Corpus), ja que a la descripció del ball, tot i explicar que el ballaven per Corpus, també assenyala que 'només el ballen els quatre majorals de la confraria de Sant Joan' (Amades, 1982: 908), i que es ballava junt al Ballet de Déu, que és la dansa que acompanya la festa dels Elois de Berga (Amades, 1982: 141). </span></span></span></p> | 42.1017701,1.8444976 | 404456 | 4661722 | 08022 | Berga | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2024-03-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||||
| 96210 | Molí d’en Many | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-den-many | XVII-XX | Edificació del molí força modificada en les reformes. | <p><span><span><span>Antic molí fariner, avui adaptat com a habitatge particular, que es troba emplaçat als peus de l’antiga masia de can Many, a la terrassa del riu Congost. Se’n conserva l’edificació, la bassa i l’entrada del rec o mina.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consisteix en una edificació de planta rectangular que en la part davantera, a la façana de llevant, ha estat força modificada per l’adaptació com a habitatge. La resta de murs han conservat més o menys la tipologia constructiva tradicional. A la planta baixa es conserva una sala de dimensions força grans, apuntalada amb un ampli arc rebaixat, on hi havia l’espai de mòlta. En el nivell soterrani s’hi deu conservar la part corresponent al carcabà, però sense la roda hidràulica. Al nord de la casa es conserva la bassa del molí, que té una forma allargassada més o menys triangular. La bassa tenia un sobreixidor que derivava l’aigua sobrant cap als horts. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El molí es nodria amb aigua de l’anomenada mina del Molí d’en Many, que procedia del sector nord mitjançant dos ramals. Era una mina subterrània amb una alçada considerable. Per fer les tasques de neteja s’hi podia passar dret. Uns 200 metres abans d’arribar al molí la mina sortia a la superfície i desembocava a la bassa. Aquest tram encara es conserva. A la sortida del carcabà la mina feia un gir cap a l’est i travessava la via del ferrocarril. Fins no fa gaire el tram entorn de la via també es conservava en relatives bones condicions. </span></span></span></p> | 08096-458 | Sector de la Serra de Ponent. Carrer Molí d'en Many, s/n | <p><span><span><span>Ja des d’època altmedieval el terme de Palou comptava amb un sistema d’irrigació que permetia l’existència d’horts, canyars i terres dedicades al conreu de cànem i de lli. Aquesta xarxa de mines i recs fou utilitzada també per instal·lar-hi alguns molins. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El molí d’en Many podria ser força antic. Era una possessió de la família Riba, propietaris de la masia palouenca de can Riba de la Serra, situada més al sud. Entrat el segle XX el molí feia temps que ja no funcionava, però la mina sí. Servia per regar els horts de la zona. Entorn de la dècada de 1970 a causa d’una fuita de sosa provocada per una indústria tot el sistema de regatge va quedar molt malmès. Fa uns anys, la part de la mina que es troba a la sortida del molí encara es conservava en relatives bones condicions, però les obres que s’han fet amb motiu del pas de la via l’han malmès, encara que la infraestructura és conserva soterrada.</span></span></span></p> | 41.5921300,2.2724100 | 439359 | 4604748 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96210-moli-den-many-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96210-moli-den-many-int.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96210-moli-den-many-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96210-moli-den-many-mina.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-02-28 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada pel propietari | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||
| 96179 | Ball cerdà eugasser de Paller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-cerda-eugasser-de-paller | <p><span><span><span>Amades, Joan. (1982) <em>Costumari Català</em>. Volum III, p. 914, 455, 456, 457, 458. Salvat i Edicions 62. Edició facsímil.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Arxiu Joan Bial i Serra (1888-1970). Ball cerdà eugasser. Bagà. Caixa 120, sobre 241. Arxiu de Patrimoni Etnològic de Catalunya. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. (Recull el que va escriure Amades)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Serra i Vilaró, J. (1950). <em>Les Baronies de Pinós i Mataplana</em>. Volum III. Editorial Balmes. Barcelona. Re edició del Centre d'Estudis Baganesos, 1989, Bagà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. </span></span></span></p> | XIX-XX | Actualment ja no es balla | <p><span><span><span>Segons Joan Amades el ball utilitzava la cançó de la <em>Roseta de</em> <em>Gironella</em>, coneguda popularment com <em>A Gironella</em>, que cantaven els balladors mentre feien el ball, una música i cançó que era freqüent per als balls plans i balls cerdans d'aquest territori, ja que els músics la tocaven sovint. </span></span></span></p> | 08016-126 | <p><span><span><span>Joan Amades va documentar aquesta dansa que sembla ser que s'havia ballat a l'aplec de la Mare de Déu de Paller de Bagà i també a l'aplec de la Mare de Déu de les Esposes de Sant Julià de Cerdanyola, aplecs que es celebren el segon diumenge de setembre. La dansa es va perdre a inicis del segle XX. Només comptem actualment amb la informació que Amades va publicar, el qual trobava una relació del ball amb alguna antiga cerimònia per afavorir la fecundació de les eugues, ja que deia que podria representar l'aparellament dels animals de peu rodó: 'quan un cavall està fogós i s'acosta a l'eugassada, les eugues ràpidament fan un rogle totes cap endins del redol i de potes enfora per tal de tirar guitzes al cavall. El cavall no para de voltar per fora del rogle fins que tot d'una, una d'elles es desprèn del grup i se'n va amb el cavall' (Amades: 455). Degut a les similituds dels passos dels balladors del ball cerdà, en què es balla a dins d'un cercle on el ballador festeja la balladora, deien els mateixos dansaries que anaven 'a ballar l'euga”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest seria un de tants balls cerdans que es ballaven per aquesta zona i que podria no estar relacionat directament amb Bagà ja que el mestre Joan Pardinilla, que va recollir informació de les danses de l'Alt Berguedà, no el va documentar i dubtava de la seva existència, tal i com va deixar escrit en una carta que va enviar a Josep M. Castells Andilla l’any 1974 (Arxiu Castells, caixa 111, sobre 11). Nosaltres incloem la dansa en aquest recull ja que molt possiblement s’havia ballat en algunes zones del Pirineu, tot i que no el podem atribuir concretament a un lloc específic tenint en compte els comentaris de Joan Pardinilla. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El santuari de Santa Maria de Paller (Bagà), també conegut com Paller de Baix, es va construir el 1748 però la notícia més antiga que tenim és de 1258 (Serra Vilaró, 1950: 235). L'any 1760 ja s’hi feia un aplec, on tot el poble de Bagà hi anava en processó i on es dinava. L'any 1681 (Serra Vilaró, 1950: 246) hi havia músics que hi participaven, concretament un organista i altres músics de la seva família, però desconeixem si es ballava durant l'aplec. Pel que fa al santuari de la Mare de Déu de les Esposes (Sant Julià de Cerdanyola), es va construir el 1858 després d'una epidèmia de còlera morbo que va assolar el territori. Els veïns van decidir aixecar un santuari a la Mare de Déu dels Dolors per demanar la seva protecció, fet que va fer que es convertís en un important centre de devoció de tot el terme municipal i dels municipis de l'entorn. En arribar la processó al santuari es feien alguns balls, com el Ball de Tres Parts de Sant Julià de Cerdanyola que vam explicar al volum 1 d'aquesta col·lecció.</span></span></span></p> | 42.2665985,1.8758101 | 407286 | 4679989 | 08016 | Bagà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2024-02-28 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | CoreografiaEls balladors es disposen en dos cercles, a l’interior un de més compacte de noies agafades de les mans i al voltant d’aquest un altre de nois agafats de les mans, tots dos mirant cap al centre, les noies més juntes i els nois amb els braços estesos (fig. 1). Les noies giren en sentit antihorari i els nois en direcció contrària. Així roden durant les tres primeres passades de la cançó, amb pas de ball pla seguint el ritme. Quan acaba la cançó, si a un noi li agrada una noia la va a buscar (fig. 2), l’agafa de la ma dreta i li fa fer un rístol per situar-se entre les dues rotllanes i donant-se l'esquena per iniciar el ball; mentrestant, les noies del cercle es giren cap als balladors i refan la rotllana, de manera que tots els balladors queden mirant la parella que desenvolupa la dansa entre els dos cercles. La parella inicia el ball (fig. 3): primer fan una volta de ball pla cada un en una direcció (8 compassos), ella amb el pas de ball pla molt lliscat i ell més saltat; en trobar-se es fan una salutació i segueixen fins a tornar a trobar-se al lloc on havien començat (8 compassos més) (fig. 4), on el ballador fa fer un rístol a la noia. Llavors es giren cap a la direcció d’on havien vingut i repeteixen el ball. En creuar-se se saluden i en trobar-se altra vegada al lloc d'inici (després de 16 compassos) s'agafen de les respectives mans interiors i ballen junts una volta sencera amb passeig de ball pla en sentit antihorari (16 compassos) (fig. 5). Després de les tres passades la parella surt del ball i marxa (fig. 6). La rotllana de noies es torna a girar per mirar cap a l'interior i inicien altra vegada la dansa. Un cop ballat en cercle tres voltes de la melodia (fig. 1), un altre noi tria balladora i repeteixen el ball. La dansa acaba quan tots els balladors han triat parella i han ballat amb ella. | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||
| 96178 | Ball de rentadores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-rentadores | <p><span><span><span>Amades, Joan. (1982) <em>Costumari Català</em>. Volum<em> </em>I, p. 730, 731, 732, 957. Salvat i Edicions 62. Edició facsímil.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Arxiu Joan Bial i Serra (1888-1970). Ball cerdà de les rentadores. Bagà. Caixa 120, sobre 242. Arxiu de Patrimoni Etnològic de Catalunya. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. </span></span></span></p> <p>Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. </p> | XIX-XX | Aquesta dansa ja no es balla | <p>Ball en rotllana en el que participen només dones i en el que, en un moment específic, fan entrar un home per convertir la dansa en un joc, ja que l'home rep les seves burles i és l'objecte de les rialles que provoca, essent un joc entre les dones que simulen castigar un home per divertir-se.</p> <p> </p> <p>S'acompanya de la següent cançó:</p> <p>Riera amunt, riera avall,</p> <p>riera amunt, riera avall,</p> <p>trobo l’amor que està rentant,</p> <p>lailarà, lararà larà.</p> <p> </p> <p>Jo li dic: -On tens el galant?</p> <p>-A la guerra, que està <em>peleiant</em>;</p> <p>Nit i dia hi estic pensant.</p> <p>Mare de Déu, si el mataran.</p> <p>-Ai, bon amor, no penseu tant,</p> <p>Que el teniu al vostre davant.</p> | 08016-125 | <p><span><span><span>Joan Amades va recollir aquesta dansa a la conca alta del riu Llobregat, una dansa que seria freqüent a tota la zona, i de la que existien variants en diferents llocs, ja que era habitual que, en trobar-se les rentadores als safareigs o al riu per rentar la roba, fessin jocs i balls al so de diverses cançons que cantaven elles mateixes per passar l'estona. Amades la situa concretament a Bagà, i diu que es ballava acompanyada d’una cançó de la qual va fer la transcripció musical el mestre Joan Tomàs, i que es va deixar de fer a inicis del segle XX. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els mestres de Bagà, Maria Guiu Serradell i Joan Pardinilla i Busquets, també van deixar constància que s'havia ballat però no van recollir-ne les característiques ja que s'havia perdut en l’oblit feia temps. Actualment l'esbart Cadí de Bagà balla una versió de Ball de Rentadores que correspon a una coreografia genèrica que es va arranjar per a esbarts i que tenen al repertori des de l'any 1988.</span></span></span></p> | 42.2527245,1.8606051 | 406012 | 4678464 | 08016 | Bagà | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2024-02-28 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La dansa que expliquem és la que va recollir Joan Amades (1982: 957). Es formen dos cercles, un a l’exterior i un altre a l'interior, amb el mateix nombre de balladores, encarades i sense agafar (fig. 1). Comencen fent un moviment suau saltat, de costat a costat a l’estil de la jota, i amb les mans a la cintura. Cada dona porta el picador que utilitza per estovar la roba a la mà esquerra i a la darrera nota de la cançó donen un cop amb el picador de l’una contra el de l’altra (fig. 2). En repetir la tornada, cada dona del cercle interior s’agafa de les mans amb la que té davant, mà dreta amb mà dreta, i fan un molinet en direcció horària saltironant com a l’ inici (fig. 3). Mentre fan la volta, en passar per la vora de la balladora del grup immediat, copegen els picadors que porten a la mà esquerra (fig. 4), primer amb la d'un grup i després amb la de l'altre. Després totes les balladores es distribueixen en un cercle més o menys regular. De forma alterna una dona de cada parella mira cap a l’interior i l’altra cap a l’exterior del cercle, agafades mà dreta amb mà dreta i ballant amb el moviment de jota de costat a costat (fig. 5). Si poden arreplegar un home, el posen al centre del cercle i en acabar les frases melòdiques, sempre seguint amb el mateix ball, la balladora a qui va més bé li venta cop de picador al darrera i el mateix repeteixen totes les altres, mentre l’home dins del cercle i sense poder escapar s’ha de defensar de l’atac que va rebent ja que l’amenacen de tots costats. | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||
| 96177 | Bolangera de Bagà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bolangera-de-baga | <p><span><span><span><span>Arxiu Josep M. Castells i Andilla (1897-1988). Bolangera. Bagà. Caixa 111, sobre 11, Bolangera de Bagà. Arxiu de Patrimoni Etnològic de Catalunya. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. (Recull les dades de Joan Pardinilla).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Arxiu Joan Comas i Vicenç (1909-1977). Bolangera. Bagà. Caixa 95, sobre 293, Bolangera de Bagà. Arxiu de Patrimoni Etnològic de Catalunya. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. (Recull les dades de Pardinilla- Guiu).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Caballé, Francesc (1988) 'El neguit d’aquella mestra feta dansa'. A <em>L’Erol</em> núm. 23, p. 9-11.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pardinilla Vilaplana, Jordi (2001) <em>Esbart Cadí de Bagà. 50 anys de compromís, 50 anys d'il·lusió</em>. Edita Esbart Cadí de Bagà. Bagà.</span></span></span></span></p> <p>Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. </p> | XIX-XX-XXI | <p><span><span><span><span><span><span>És una dansa en cercle que s’havia ballat molt i a molts llocs i per això hi ha moltes versions, tant de la música com del ball. Al Berguedà coneixem bolangeres a Berga, Bagà, Gósol, Gisclareny, La Pobla de Lillet, Santa Maria de Merlès i Sant Julià de Cerdanyola. Totes elles comparteixen l'aire alegre, el ritme binari, l'inici en anacrusi i el tenir dues frases musicals, la primera sempre de 8 compassos i la segona de 8 o 10.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La partitura d’aquesta dansa de Bagà va ser escrita i harmonitzada per a piano l’any 1953 per Daniel Sanahuja Capella<a href='#_ftn1'><span><span><span><span><span><span>[1]</span></span></span></span></span></span></a> a partir de la informació recollida per Joan Pardinilla i Maria Guiu, i a petició d'ells. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La coreografia de la bolangera de Bagà la trobem també a Gisclareny, Gréixer, Gósol, Tuixent i Cornellana, tal i com apuntava Pardinilla. </span><span>S'acompanyava d'una cançó que és també freqüent a altres zones, tot i que s'hi anaven introduint variants.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>La Bolangera té diners</span></span></p> <p><span><span>que no els ha suat pas gaire,</span></span></p> <p><span><span>que se'ls ha guanyat filant</span></span></p> <p><span><span>de Ripoll fins a Valldaura.</span></span></p> <p> </p> <p><span><span>La Bolangera té un tupí,</span></span></p> <p><span><span>sense foc el fa bullir;</span></span></p> <p><span><span>sap escriure sense riure,</span></span></p> <p><span><span>sap comptar fins a una lliura,</span></span></p> <p><span><span>sap fer coves i paners</span></span></p> <p><span><span>i unes quantes coses més.</span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><a href='#_ftnref1'><span><span><span><span><span>[1]</span></span></span></span></span></a> Daniel Sanahuja i Capella (1902-2004), músic, compositor, musicòleg, director d'orquestra, professor de música i de cant català. Fundà i dirigí les Edicions Musicals Arraona, que van instrumentar i harmonitzar un gran nombre de ballets populars catalans, arranjats per a cobla.</span></span></span></p> | 08016-124 | <p><span><span><span><span><span><span>La Bolangera és una dansa que comença a adquirir una entitat a partir del Renaixement i que va tenir una expansió important durant els segles XVII i XVIII, per davallar progressivament al XIX, ja que els valsos i les polques van propiciar-ne la reculada i aquesta dansa va quedar com a joc d'infants. Al segle </span><span>XX encara es ballava i ha tingut una recuperació a finals del segle XX en algunes zones. S’ha relaci</span><span>onat amb el cicle festiu agrari, com una dansa per fer festa durant les trobades posteriors a algunes feines del camp. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'any 1951 es va recuperar aquesta bolangera gràcies a la memòria de Josep Casals de Bagà, <em>Tendre</em>, i la feina de recerca feta per la mestra de Bagà Maria Guiu Serradell (1907-1987) i el seu espòs Joan Pardinilla i Busquets, també mestre i historiador local (Pardinilla, 2001: 76). L'any 1951 van fundar l’Esbart Cadí de Bagà i es van dedicar a la recuperació d'alguns dels balls que s’havien ballat a l’Alt Berguedà, com són el ball Cerdà de Bagà, la Bolangera, el ball de les Senyores de Gósol, el ballet de Déu de Gósol, entre d'altres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta bolangera sembla que es va ballar fins a inicis del segle XX tots els diumenges i festes de Bagà que anaven acompanyades de ball, segons va apuntar Joan Pardinilla.</span></span></span></span></span></span></p> | 42.2527062,1.8605982 | 406011 | 4678463 | 08016 | Bagà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2024-03-01 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | En el ball d'exhibició que es fa actualment a la plaça Porxada de Bagà, les parelles agafades de la mà entren a la plaça en filera i se situen en diferents rotllanes. Cada rotllana agrupa sis parelles i, els balladors agafats de les mans, fan ball en cercle en sentit antihorari durant una tirada de la primera melodia, similar a la dansa que es fa en altres llocs (fig. 1). En finalitzar es disposen en cercle agafats tots de les mans i mirant al centre, amb la segona melodia inicien les figures que es van alternant amb el passeig en cercle. | 62 | 4.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||||
| 96140 | Mas Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-blanc-1 | XIX-XX | Estat d'abandonament, amb alguns problemes estructurals a la coberta. | <p><span><span><span>Petita casa de pagès a la qual, probablement a mitjans de segle XX, se li van adossar nous cossos residencials en forma de petita mansió enjardinada que recrea l’estereotip de masia tradicional. Actualment es troba dins de la finca de can Many. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa antiga ha conservat força bé les característiques constructives originàries. És formada per un cos de petites dimensions que, a l’est, té adossat un cobert. Consta de planta baixa més un pis. La façana, obrada amb maçoneria i a pedra vista, es distribueix en base a tres eixos d’obertures força regulars, amb un portal d’arc de punt rodó al centre. Totes les obertures són emmarcades amb maó. A un costat conserva restes d’un rellotge de sol. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al nord hi ha adossats els dos cossos moderns (el del centre més alt), els quals són obrats amb totxo. La façana de la cara nord és la que imita l’estil pairal. Consta d’un revestiment de tonalitat clara, amb emmarcaments a les obertures. És una façana molt ampla, amb una composició simètrica que té com a eix un simulacre de portal dovellat.</span></span></span></p> | 08096-457 | Camí de can Many, s/n. Camí de can Guri | <p><span><span><span>Per la seva tipologia constructiva la casa de pagès podria ser originària del segle XIX o principis del XX. Els dos cossos moderns, al seu torn, semblen obra de mitjans de segle XX. A la dècada de 1970 la casa ja formava part de la gran finca de can Many, de la família Espona, propietaris de la fàbrica de pastes Gallo, ubicada al polígon industrial que hi ha sota la masia. En aquesta època la masia veïna de can Many fou transformada en una luxosa mansió envoltada d’un gran jardí-bosc.</span></span></span></p> | 41.5906100,2.2705900 | 439206 | 4604581 | 08096 | Granollers | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96140-can-blanc-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96140-can-blanc-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96140-can-blanc-rellotge.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96140-can-blanc-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96140-can-blanc-5.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BPU | 2024-02-22 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||
| 96097 | Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-89 | Les pedres de la coberta estan caigudes perdent la forma de cúpula. | <p>Barraca aèria aïllada de planta circular i coberta amb falsa cúpula, tot i que actualment es troba col·lapsada. Encara es conserva l'entrada de porta de llinda plana.</p> | 08138-544 | <p>La presència de nombroses barraques de pastor en aquesta zona es pot relacionar també amb el fet de ser un lloc de pas de transhumància.</p> | 41.8019200,2.1061900 | 425747 | 4628170 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/96097-barraca.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-03-22 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:27 | |||||||||
| 96034 | Lledoner de can Bassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-bassa | <p><span><span><span>ORTEGA RUIZ, Carme; TERRADES SANTACREU, Maria Encarna. “La Mare de Déu de Lledó (Granollers)”, <em>Catalunya Romànica</em>, Fundació Enciclopèdia Catalana (versió internet). </span></span></span></p> | Espècimen molt vell i en estat precari | <p><span><span><span>Lledoner molt antic que es troba a l’est del jardí de la masia de can Bassa. Actualment el tronc està força deteriorat i té alguns forats. Al voltant seu hi ha altres lledoners més joves que han nascut d’aquest; alguns sorgits de manera natural i altres plantats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest lledoner és el que hauria donat nom a la Mare de Déu del Lledó: una imatge gòtica del segle XIII originària de l’església medieval que hi havia al costat de la masia de can Bassa.</span></span></span></p> | 08096-456 | Masia de can Bassa. Camí de can Bassa, s/n (Palou) | <p><span><span><span>En època medieval hi havia l’església de Santa Maria del Lledó, que ja apareix esmentada l’any 1082. Després les referències documentals són més escasses, fins al segle XVIII. El 1733 es diu que l’església estava edificada a casa de Jeroni Magarola (ORTEGA; TERRADES). En aquesta església s’hi venerava la Mare de Déu del Lledó, una imatge gòtica del segle XIII. Més tard es va traslladar a l’església parroquial de Sant Julià, on fins el 1936 encara es venerava la imatge original. Avui hi ha una reproducció (ORTEGA; TERRADES).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons informació oral, durant la Guerra Civil de 1936 la Verge s’hauria guardat a l’interior d’aquest lledoner. La imatge portava una corona i la van trobar decapitada. Fa uns anys es va celebrar una diada d’agermanament entre Granollers i Castelló de la Plana, on es venera una altra Mare de Déu del Lledó. En aquest cas es tracta de la patrona de la població, i se li dediquen unes festes molt sonades. Granollers va obsequiar Castelló amb plançons d’aquest arbre de can Bassa, els quals foren plantats a la ciutat valenciana.</span></span></span></p> | 41.5912700,2.2814500 | 440112 | 4604646 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96034-lledo-can-bassa-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96034-lledo-can-bassa-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96034-lledo-can-bassa-7.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-03-22 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per la propietària de la masia de can Bassa. | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||
| 96015 | Cal Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-rei-11 | XIX-XX | Actualment en procés de restauració | <p><span><span><span>Conjunt de tres antigues cases de pagès adossades que han conservat força íntegrament la tipologia constructiva originària, entorn del tombant de segle XX. Es troben emplaçades a peu del camí de can Tià o de cal Malo. L’edificació és de planta rectangular, amb un cobert adossat a l’angle sud, i consta de planta baixa més un pis, amb el carener de la teulada paral·lel a la façana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, orientada al nordoest, s’estructura en base a tres eixos d’obertures que no tenen la mateixa separació entre elles. Cada eix correspon a una casa adossada originàriament independent, i consta d’un portal d’arc rebaixat i una finestra al seu damunt rematada amb arc escarser. Les obertures són emmarcades amb maó, i els murs són de maçoneria, actualment a pedra vista. Recentment s’han col·locat unes barbacanes sobre cadascun dels tres portals. La façana posterior té unes característiques similars, amb diversos eixos d’obertures també emmarcades amb maó.</span></span></span></p> | 08096-455 | Camí de cal Rei, s/n. Palou. Sector sudest del terme municipal. Al barri de cal Rei | <p><span><span><span>Aquesta casa es troba a peu d’un camí que, segons l’arqueòleg Josep Estrada, ja està documentat al segle IX. Era conegut amb el nom d'Strada Francesca i de Via Calciata, i comunicava l'altra banda dels Pirineus, passant per Girona i Hostalric, amb Barcelona. Per les seves característiques constructives aquestes tres cases adossades es devien bastir a finals del segle XIX o començament del XX. Segons dades del cadastre, no sempre del tot fiable, podria haver estat el 1890.</span></span></span></p> | 41.5792100,2.2881600 | 440660 | 4603303 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96015-cal-rei-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96015-cal-rei-1.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2024-03-21 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | |||||||
| 95794 | Casa del carrer Corró 63 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-corro-63 | XVIII | <p><span><span><span>Casa unifamiliar que ha conservat la tipologia constructiva originària, amb un finestral gòtic-renaixentista. És una edificació entre mitgeres, de planta baixa més planta pis. La façana és plana, actualment arrebossada. S’estructura en dos eixos d’obertures laterals més el portal d’entrada, que es troba al centre. Les obertures estan emmarcades amb llindes i brancals de pedra, amb els ampits motllurats. Destaquen les dues finestres del pis superior, de tradició gòtic-renaixentista. La de la dreta és rematada amb llinda d’arc conopial amb traceria lobulada a l’intradós, i està decorada amb diversos caps humans. La finestra de l’esquerra és amb arc conopial més senzill. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La llinda del portal té inscrita la data 1794.</span></span></span></p> | 08096-454 | Carrer del Corró, 63-65 | <p><span><span><span><span>L’actual carrer del Corró es va formar seguint el traçat del Camí Ral de Barcelona a Vic, en la seva sortida cap al nord. Al primer terç del segle XIV s’hi començà a desenvolupar un raval fora muralles en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a aquesta casa en particular, segons informa la inscripció de la llinda es devia construir l’any 1794. No en coneixem més notícies històriques, i ignorem si els finestrals de tradició gòtic-renaixentista són originaris d’aquesta casa.</span></span></span></span></p> | 41.6107100,2.2882000 | 440692 | 4606800 | 1794 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2024-01-15 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 | ||||||||||||
| 95658 | Arxiu parroquial de l’església de Sant Esteve de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-de-lesglesia-de-sant-esteve-de-granollers | <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1965) Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BAULIES I CORTAL, Jordi (1986) 'Del Decret de Nova Planta al 1850', Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, pp. 59-64 Granollers: Servei Municipal de Cultura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>DANTÍ RIU, Jaume (comissari) (1997) Entra a l'església gòtica de Granollers, Granollers, Museu de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GARRELL I ALSINA, Amador (1960) Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell.</span></span></span></p> | XVII-XXI | Majoritàriament destruït durant la Guerra Civil | <p><span><span><span>L’Arxiu parroquial de l’església de Sant Esteve de Granollers fou majoritàriament destruït durant la Guerra Civil, la tardor de 1936. Tan sols se’n va conservar una petita part, que es troba actualment a les dependències parroquials. Del material conservat anterior a la guerra destaca un quadern de visites pastorals de 1689. També s’han conservat quatre llibres més de diverses èpoques a l'Arxiu Històric Municipal de Granollers (DANTI, 1997) (GARRIGA, 1982) (TINTÓ, 1994).</span></span></span></p> | 08096-453 | <p><span><span><span>Durant la Guerra Civil el 20 de juliol de 1936 es va incendiar l’església de Sant Esteve junt amb altres de la ciutat: la dels frares de Sant Francesc, la de la Mare de Déu de Montserrat, la de les germanes Carmelites i l’església de Sant Julià de Palou. També el Centre Catòlic, les escoles de Sant Josep i les capelles dels sants de barri. Mesos després de ser incendiada, i malgrat l’opinió en contra del director general de Patrimoni de la Generalitat, Jeroni Martorell, i d’un sector important de granollerins, el comitè revolucionari va decidir enderrocar l’església de Sant Esteve. Entre els anys 1936 i 1937 la nau gòtica va ser totalment enderrocada i només en va quedar dempeus el campanar. Pel que fa a l’arxiu parroquial, tot i que algú l'havia emparedat per intentar salvar-lo, a l'enderrocament va restar al descobert i finalment va ser cremat. L’any 1940 es va iniciar la construcció de l’actual temple, obra de Josep Boada i Barba.<span> La decoració interior fou obra de Sebastià Badia, amb l'excepció dels vitralls, l'únic element que guarda relació amb l'antic temple. L’església va ser consagrada </span>el 25 d'agost de 1946.</span></span></span></p> | 41.6080200,2.2862700 | 440529 | 4606503 | 08096 | Granollers | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/95658-esglesia-parroquial-b.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Cultural | Inexistent | 2023-12-27 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | En relació a l’organització administrativa eclesiàstica, cal dir que a la ciutat de Granollers hi radicava el Deganat del Vallès, amb un dels tres arxiprestos forans de l'arxidiòcesi barcelonina que tenien capitular. Des de la formació l'any 2004 de la diòcesi de Terrassa, l’església de Sant Esteve pertany a aquesta nova diòcesi, dins de l'arxiprestat de Granollers, format actualment per 17 parròquies. D’altra banda, el territori del municipi de Granollers forma part eclesiàsticament de diverses parròquies: Sant Esteve, Nostra Senyora de Fàtima, Sant Julià de Palou, i Mare de Déu de Montserrat i Sant Antoni de Pàdua (els frares), juntament amb la meitat del barri de la Font Verda, que pertany a la parròquia de Santa Maria del Jaire, de la Torreta. Antigament, la parròquia de Sant Esteve era dividida en barris, dotats d'una petita capella emplaçada als portals de la vila, com les de Sant Roc, Santa Esperança, Sant Cristòfol i Santa Anna, la desapareguda de Santa Elisabet i, a l'eixample del segle XVI, la dels Sants Metges, fora muralla. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:22 |
Estadístiques 2024
patrimonicultural
Mitjana 2024: 2521,94 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.