Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 99690 | Escultura El Ahorro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-el-ahorro | <p><span><span><span>ANDRINO MUÑOZ, Miguel (2011). La escultura urbana como nexo de convivencia: identidad y reflejo del lugar en el área del Vallès. Tesi doctoral inèdita, Universitat de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>BOIX GENÉ, Josep (1993). F. Bach-Esteve. A “Col·lecció Homenatges”, Ajuntament de Terrassa. </a></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Placa de pedra calcària de 10 centímetres de gruix i 1'90 metres d'alt per 1'50 metres d'ample. Presenta un relleu on s'observen tres figures esculpides amb una tècnica que buida el material del voltant de manera que les figures quedin “enfonsades” respecte al pla, sense sobresortir. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al centre del relleu hi veiem una dona amb vestit i descalça i a la dreta un home també descalç i amb el tors nu que li sosté una mà. Ambdós mantenen el cap de perfil i observen un infant de curta edat situat a l’esquerra de la dona. El nen es presenta nu i té la mà esquerra damunt del cap mentre que amb la dreta sosté, amb l’ajuda de la dona, el que sembla una guardiola damunt l'espatlla. </span></span></span></p> | 08238-93 | Avinguda Pau Casals, 29 | <p><span><span><span>Aquesta obra va ser realitzada l’any 1955 per l’escultor terrassenc Ferran Bach-Esteve Massaneda. Fou col·locada a l’entrada de l’antiga sucursal de la Caixa de Sabadell; d’aquí el nom i temàtica de l’escultura, “El ahorro”. Més endavant el local va ser una llibreria-papereria i actualment està desocupat. </span></span></span></p> | 41.5320956,2.0831162 | 423512 | 4598234 | 1955 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99690-932.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Ferran Bach-Esteve Massaneda | Ferran Bach-Esteve Massaneda (Sant Pau de Fenollet, 1929 – Terrassa, 1992) va ser un escultor i artista nord català. Nascut a la comarca de Fenolleda, a la Catalunya Nord, amb quatre anys va traslladar-se a Terrassa, que és considerada la seva ciutat. La seva obra evolucionà a través de les dues principals tendències contemporànies de l’artista: des del classicisme d’arrels noucentistes fins a l’abstracció. A partir de 1970 va destacar per la seva recerca en l’ús de l’acer inoxidable, material que oferia nombroses possibilitats i que ell considerava que era el que millor traduïa la idea de contemporaneïtat. Al llarg de la seva trajectòria va obtenir nombrosos premis i també l’elogi de crítica i públic. La seva obra es troba repartida per nombrosos espais públics i privats del país. | 106 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||
| 99689 | Monument al doctor Relat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-doctor-relat | El bust de bronze presenta pàtina i canvis de coloració propis del pas del temps. | <p><span><span><span>Escultura formada per un monòlit de pedra de dos metres i mig acabat en semicercle amb una fornícula a la part superior que conté un cub de granit. Aquest serveix de suport pel bust de bronze del doctor Josep M. Relat. A la part central del monòlit hi ha, en lletres metàl·liques, la inscripció “SANT QUIRZE AL DOCTOR JOSEP MARIA RELAT' i, sota, l’escut de Sant Quirze del Vallès i l'any: 1989.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El monument està situat en una placeta circular formada per una anella de formigó amb parterres. </span></span></span></p> | 08238-92 | Plaça del Doctor Relat | <p><span><span><span>Josep Maria Relat (Avinyó, 1910- St. Quirze del Vallès, 1985) va arribar a Sant Quirze l'any 1933, on va desenvolupar la seva activitat professional com a metge durant 43 anys. Va ser especialment important la seva ajuda a les víctimes de les riuades de l'any 1962. En homenatge a ell i a la seva tasca el poble de Sant Quirze va donar el seu nom a aquesta plaça i hi va erigir una escultura amb el seu bust.</span></span></span></p> <p>Camil Fàbregas i Dalmau (Moià, 1906 - Sabadell, 2003) va ser un escultor i pintor que residí des de ben petit a Sabadell. Allà inicià la seva formació, que va seguir a la Llotja de Barcelona i més endavant a París. Dins la seva obra trobem nombroses escultures sobretot a Sabadell, en indrets com la Salut, la carretera de Matadepera, l’església de Sant Salvador o les places del Dr. Fleming, de les Dones del Tèxtil o d’Anselm Clavé. Fàbregas alternà l’escultura amb la pintura al fresc, realitzant nombroses obres per diversos temples de Sabadell i també de la comarca. A partir del 1945 esdevingué amic de l'escultor Manolo Hugué amb qui col·laborà en les seves últimes obres.</p> <p>Aquesta no és l’única obra de l'artista Camil Fàbregas a Sant Quirze del Vallès; al poble també hi trobem l'escultura als avis.</p> | 41.5319611,2.0799354 | 423247 | 4598221 | 1989 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99689-922.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99689-923.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Camil Fàbregas Dalmau | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||
| 99688 | Escultura als avis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-als-avis | <p><span><span><span>Escultura formada per un monòlit de formigó de 2’20 metres d’alçada per 1’10 metres d’amplada. L’estructura té un rebaix de formigó que serveix per sostenir una peça de granit rectangular, que alhora fa de suport d’un relleu de bronze on s’hi representa un conjunt de quatre persones. Al centre una dona envolta amb els braços dues persones grans situades a ambdós costats – un home i una dona - que al seu torn abracen un infant ubicat al mig de l’escena. L’infant, descalç, sosté amb les mans alçades un ram de flors. A la part posterior del monument hi ha l’escut de Sant Quirze del Vallès i a la part frontal una inscripció amb la dedicatòria “SANT QUIRZE ALS AVIS' i l’any: 1989. Tant la inscripció com l’escut estan elaborats en metall.</span></span></span></p> | 08238-91 | Plaça dels Avis | <p><span><span><span>Aquesta escultura és un homenatge a totes les persones grans de Sant Quirze. Originalment l'obra estava situada a la cantonada entre l'avinguda Antoni Gaudí i el carrer Dr. Fleming però va ser reubicada en l’indret actual l’any 2003, un lloc significatiu donat que es situa just darrera de l’edifici del Casal d’Avis de Sant Quirze. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Camil Fàbregas i Dalmau (Moià, 1906 - Sabadell, 2003) va ser un escultor i pintor que residí des de ben petit a Sabadell. Allà inicià la seva formació, que va seguir a la Llotja de Barcelona i més endavant a París. Dins la seva obra trobem nombroses escultures sobretot a Sabadell, en indrets com la Salut, la carretera de Matadepera, l’església de Sant Salvador o les places del Dr. Fleming, de les Dones del Tèxtil o d’Anselm Clavé. Fàbregas alternà l’escultura amb la pintura al fresc, realitzant nombroses obres per diversos temples de Sabadell i també de la comarca. A partir del 1945 esdevingué amic de l'escultor Manolo Hugué amb qui col·laborà en les seves últimes obres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta no és l’única escultura de l'artista Camil Fàbregas a Sant Quirze del Vallès; al poble també hi trobem el seu monument al doctor Josep Maria Relat.</span></span></span></p> | 41.5340400,2.0803545 | 423283 | 4598452 | 1989 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99688-912.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99688-913.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99688-914.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99688-915.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99688-916.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Camil Fàbregas Dalmau | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 99687 | Escultura Duc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-duc | <p><span><span><span>MEDINA, R. (2020). Tom Carr. L’escultura mental: presència i contingència. Viena edicions.</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Escultura formada per un monòlit rectangular de granit negre, de tres metres d’alçada, i una figura sinuosa d’acer inoxidable que l’abraça per un lateral. Aquesta figura representa, de manera molt esquemàtica, un duc o mussol, recognoscible pel cos arrodonit i sobretot per l’acabament de la part superior en dues puntes que simulen les orelles. L’escultura s’aixeca damunt una base rectangular de formigó de 2x1’50 metres, situada al centre d’una de les rotondes d’accés a Sant Quirze.</span></span></span></p> | 08238-90 | Rotonda a la cruïlla entre les rondes Arraona i de Santa Julita, l'avinguda Camí del Mas i el carrer Priorat. | <p><span><span><span>L’escultura del Duc, obra de Tom Carr, va ser inaugurada l’any 2003. És un símbol del sobrenom que identifica el veïnat de Sant Quirze, conegut com a “mussols” i “mussoles”.</span></span></span></p> | 41.5359265,2.0844921 | 423631 | 4598658 | 2003 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99687-902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99687-903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99687-904.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Tom Carr | Tom Carr és un artista contemporani de projecció internacional. D’origen nord-americà, va néixer a Tarragona l’any 1956. Després de viure als Estats Units va tornar a Catalunya per estudiar Belles Arts, i actualment viu i treballa a Sant Quirze. La seva obra inclou escultures públiques en espais exteriors a Europa i Estats Units, així com nombroses exposicions i projeccions i instal·lacions lumíniques.A més de l'escultura del Duc, en l'espai urbà de Sant Quirze del Vallès trobem una altra obra de Tom Carr, l'escultura 'Continuum'. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||
| 99686 | Sagrat Cor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sagrat-cor-0 | <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Escultura de pedra de cinc metres d’alçada formada per un alt pedestal i una estàtua del Sant Crist, obra de l’escultor Francesc Juventeny i Boix. Està ubicada al capdamunt d’un petit turó molt proper a l’ermita de Sant Feliuet de Vilamilans.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El pedestal s’aixeca sobre una base rectangular de pedra, i té forma de torre quadrangular que s’estreny lleugerament a mesura que va guanyant alçada. Està construïda amb carreus rectangulars, més grans a la base que a la part superior. A la part frontal del pedestal hi ha una placa de pedra amb una inscripció gravada on, en llatí, es recorda la seva inauguració: '<span><span>REGNANTE DOMINO NOSTRO IESV CHRISTO / SVB PONTIFICATV PII PAPAE XII / ET DOMINI CREGORII MODREGO CASAVS / EPISCOPI BARCINONENSIS / HVIVS PAROECIAE PASTORALEM CVRAM AGENTE / D. IOSEPHO PONS ET PIÑOL / DIE XXII MENSIS APRILIS ANNO SALVTIS MCMLVII / SACRATISSIMO CORDI IESV / SACRATVM EST HOC MONVMENTVM ERECTVM LARGITATE / CONIVGVM DD. FELISIS BARNOLA ET COMAS / MARIAE D. VALLRIBERA ET GORINA / IN PRAEDIO EORVM IVXTA ANTIQVISSIMVN SACELLVM / SANT FELIVET DE VILAMILANYS / VVLGO APPELLATVM NVPER REPARATVM / VT ITERVM SVB PROTECTRICE CAELESTI / EIVS VMBRA HIC VENIAT ET CONGREGETVR / PIA AC DEVOTA FIDELIVM PLEBS'</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>El pedestal serveix de suport per a una estàtua de Jesucrist, que es representa vestit amb una túnica, els braços oberts i el Sagrat Cor al pit. Aquesta imatge cristiana simbolitza el cor de Jesucrist i representa el seu amor i sacrifici per la humanitat; està coronat d’espines i envoltat de flames com a símbol del seu patiment i amb una creu que recorda la seva mort per salvar la humanitat. </span></span></span></p> | 08238-89 | Al capdamunt d'un petit turó molt proper a l'ermita de Sant Feliuet de Vilamilans | <p><span><span><span>A finals de la dècada de 1940 el matrimoni Barnola (Feliu Barnola Comas i M. Dolors Vallribera Gorina) van comprar la gran finca formada pels masos i terres de Can Viver de la Serra, Can Ferran i Can Barata, a la qual pertanyia l’ermita de Sant Feliuet de Vilamilans. L’any 1949 van iniciar una important obra de restauració de l’ermita que va acabar l’any següent, van urbanitzar el parc de l’entorn i van edificar una casa per a l’ermità. Poc després van fer erigir dalt del turó més proper l’estàtua del Sagrat Cor, obra de l’escultor Francesc Juventeny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1956 es va posar la primera pedra del monument, que va ser inaugurat el 22 d’abril de 1957 durant l’aplec d’aquell any; en aquella època era molt concorregut l’aplec anual que es celebrava a l’ermita. L’arquebisbe Gregorio Modrego va fer l’acte de benedicció del Sant Crist, tal i com recorda la inscripció del pedestal.</span></span></span></p> | 41.5113350,2.0470029 | 420473 | 4595962 | 1957 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99686-892.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99686-893.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99686-894.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | Francesc Juventeny i Boix | Francesc Juventeny i Boix (1902-1981) va ser un escultor català, conegut sobretot per les seves obres religioses. Va realitzar diverses escultures importants en esglésies de Catalunya, com la famosa imatge de Jesús del Sagrat Cor a Terrassa. El seu estil combinava elements modernistes amb la tradició de l'escultura religiosa clàssica. Va ser una figura destacada de l'art religiós de la seva època. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||
| 99685 | Corraló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/corralo | <p><span><span><span><a>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </a></span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | XIX | Actualment nombrosos grafitis embruten les parets del corraló. | <p><span><span><span><span>Pas cobert en un edifici entre mitgeres que comunica els carrers Vila Puig i Pompeu Fabra. Es tracta d’un carrer privat amb dret de pas públic. S’hi accedeix a través d’una obertura en arc rebaixat ubicada a la planta baixa de l’edifici, al cantó dret. El pas té una coberta plana amb bigues de fusta.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En una de les parets del pas cobert hi podem observar un mural que representa diferents figures relacionades amb els diables i un correfoc realitzat l'any 2012 per Samuel Moraño, artista local conegut com a 'Sílex'. A la cantonada superior dreta del mural s’hi pot llegir, tot i que força desgastat, el nom “ Corraló dels diables”. </span></span></span></span></p> | 08238-88 | Carrer Pintor Vila Puig, 33 | <p><span><span><span><span>El corraló és una via de pas que comunica dos dels carrers que conformaven el nucli antic de Sant Quirze, construït al segle XVII: el carrer Vila Puig, que era l’antic carrer Major i per tant l’eix principal del poble durant gran part de la seva història, i el carrer Pompeu Fabra. La casa on es troba l’accés al corraló, avui en dia abandonada, era una botiga de queviures coneguda com “</span><span lang='ES'>Cal Valentí dels Telèfons” perquè era on hi havia la centraleta telefònica. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment el corraló és un dels llocs de pas més característics del correfoc de Festa Major. A canvi de poder utilitzar aquest passatge (que és privat) la Colla de Diables de Sant Quirze va encarregar-se de la reparació de les seves parets i hi va fer el mural que s’hi pot veure actualment.</span></span></span></span></p> | 41.5338103,2.0796198 | 423222 | 4598427 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99685-882.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99685-883.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99685-884.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99685-885.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99685-886.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99685-887.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | BPU | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||
| 99684 | Parc de Can Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-can-feliu | <p><span><span><span><a>CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</a></span></span></span></p> | Finals segle XX | <p><span><span><span>El Parc de Can Feliu és una gran espai verd situat al nord de la riera del mateix nom, també anomenada de la Betzuca (per aquest motiu també és conegut com a Parc de la Betzuca). Té una superfície de més de 54.000m2 formada principalment per extensions de prat amb arbres. Al centre del parc hi ha un llac artificial amb sortidor d’aigua, i a l’extrem nord-oest una petita zona de jocs infantils (just a sota la biblioteca municipal) i un espai circular amb paviment de ciment i un escenari. Un camí pavimentat per a vianants creua el parc des del carrer Llaurador i fins al carrer de Leonci Quera paral·lel a la riera; també hi ha alguns caminets de terra que es ramifiquen i permeten passejar per d’altres indrets del parc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Habitualment s’hi poden observar espècies autòctones d’ocells com el pit-roig, la cuereta blanca, garces o puputs.</span></span></span></p> | 08238-87 | El Parc ocupa la zona delimitada per la riera de Can Feliu o de la Betzuca, els carrers Leonci Quera i Tisner, Llaurador i Onze de Setembre, i la biblioteca municipal. | <p><span><span><span>L’espai on està ubicat el parc de Can Feliu formava part de la finca de la masia del mateix nom, situada al nord-est del parc i a un nivell més elevat. Concretament era l’espai destinat a l’horta, que era regada per dues mines situades, una molt a prop de l’altra sota la casa de Can Feliu, on avui hi ha el parc. </span></span></span></p> | 41.5311338,2.0773846 | 423032 | 4598131 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99684-872.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99684-873.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99684-874.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99684-875.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99684-876.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99684-877.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99684-878.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||
| 99683 | Torre Gorina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-gorina | <p><span><span><span>DDAA (1997) Un passeig per la història de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (1999). Masies de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GIHSQ - Grup d’Investigació i Història de Sant Quirze del Vallès (2021) L’Abans. Sant Quirze del Vallès. Recull gràfic del 1878-1975. Editorial Efadós.</span></span></span></p> | <p><span><span><span>Edifici de planta quadrangular, amb planta baixa i dos pisos. Els tres cossos horitzontals presenten, en totes quatre façanes, la mateixa estructura de tres eixos d’obertures alineats i simètrics: tres portes a la planta baixa i el primer pis i sis finestres, aparellades de dos en dos, al segon pis. A la façana nord-est les obertures centrals de la planta baixa i el primer pis estan tapiades. També és comú a les quatre façanes una balconada de ferro a l'alçada del primer pis que ocupa tot l'ample dels murs. </span></span></span><span><span><span>A la façana principal aquesta balconada, més sobresortida que la resta, està sostinguda per primes columnes metàl·liques i forma un porxo que protegeix l’accés a la casa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre el primer i el segon pis hi ha una cornisa motllurada i decorada amb mènsules, que envolta tot l'edifici i es repeteix a la part superior. Una altra balconada d’obra corona l’edifici, actuant com a ràfec. Actualment hi podem observar la inscripció '1888-2004' (les dates de construcció i restauració de l’edifici), però en imatges antigues s’hi veu un rètol on hi posava “Villa Antonia”, segurament en honor de la mestressa de la casa com era habitual batejar aquestes segones residències. En aquestes fotografies també s’hi veu una estructura desapareguda que coronava l’edifici, una torreta quadrangular amb dos nivells. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Completa el conjunt una zona enjardinada que envolta l’edifici pel sud i l’est. D’altra banda, el recinte, compartit amb el mas, està envoltat per una tanca perimetral. Aquesta tanca alterna pilars coronats amb pinacles decoratius i trams de mur decorats amb una sanefa horitzontal ceràmica i rematats per una reixa de ferro forjat.</span></span></span></p> | 08238-86 | Passeig de Can Barra, s/n | <p><span><span><span>L’any 1888 els propietaris de la masia de can Barra, els Gorina – fabricants tèxtils de la veïna Sabadell – van fer construir aquesta casa senyorial al costat de la masoveria com a torre d’estiueig on passar les vacances. En aquella època Can Barra era un indret envoltat de vinyes i de bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 1937 i 1938 algunes de les dependències de la torre van ser utilitzades com a aules: els infants del poble no cabien a l’escola, insuficient per acollir el gran nombre d’infants refugiats de la Guerra Civil que van arribar a Sant Quirze. L’any 2004 l’edifici va ser restaurat i avui en dia és l’espai de l’Escola Municipal de Música Can Barra. </span></span></span></p> | 41.5287053,2.0818609 | 423403 | 4597859 | 1888 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99683-862.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99683-863.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99683-864.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99683-865.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99683-866.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99683-867.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 99682 | Font de l'Aigüerol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-laiguerol | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Font urbana situada en un costat del camí que va de Sant Jaume Sesoliveres a Can Patomàs. Es tracta d'una construcció formada per un dipòsit quadrangular d'obra a la part frontal del qual hi ha una aixeta metàl·lica. Està adossada a la cantonada d'un mur d'obra, amb pedrís en un costat. </p> | 08161-121 | Sant Jaume Sesoliveres. | 41.4693000,1.7531800 | 395887 | 4591606 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99682-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99682-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | BPU | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 99681 | Casalot del Forn | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casalot-del-forn | <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades. </span></span></span></p> | XVI-XIX | Es troba en estat ruïnós. | <p>El Casalot del Forn és una masia en estat ruïnós de la qual se'n té poca documentació i que està relacionada amb la masia propera del Forn del Vidre. En queden les restes dels murs de poca alçada, que permeten definir la seva planta rectangular de notables dimensions, a la qual s'hi adossaven diverses cossos annexes. A la part de migdia i de tramuntana s'hi observen dues estructures circulars que es corresponen amb cups de vi i que s'identificarien dins la darrera fase constructiva de la masia, al segle XIX. També seria d'aquest període un tercer cup quadrangular situat al sector de llevant. No s'hi conserven obertures ni elements constructius destacables. Els paraments de la masia són de pedra lligada amb morter, amb presència de rajols en algunes parts. És probable que part de l'estructura fos construïda amb tàpia.</p> | 08161-120 | Muntanyes de Ca n'Aguilera. | <p>Algunes fonts (ESCUDERO, 1981:73) apunten que es podria tractar del Mas d'Aguilera, documentat des del segle XVIII i on és possible que hi hagués un primer forn de vidre. </p> | 41.5678517,1.7344236 | 394480 | 4602570 | 08161 | Piera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99681-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99681-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99681-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99681-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99681-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99681-6.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-10-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||
| 99680 | Creu romànica de Sant Miquel del Fai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-romanica-de-sant-miquel-del-fai | XX | La peça presenta diverses zones amb corrosió (clorurs), brutícia superficial i capes de protecció malmeses. | <p>La creu de Sant Miquel del Fai és una creu molt apreciada pels historiadors de l'art per tractar-se d'una peça poc comuna. Consta d'una ànima de fusta, revestida per una capa de plata repussada i cisellada, però sembla que antigament estava completament daurada. És del tipus de creu llatina, amb el peu més allargat i els braços, amb medallons circulars, eixamplats en la seva part final.</p> <p>En la cara frontal hi ha la imatge de Crist crucificat sobre medalló central i en actitud hieràtica. En el medalló del braç alt hi ha un àngel, amb un cristall al damunt. Entre l'àngel i Crist hi ha la inscripció en columna: IHS.NAZARE-SUN-REX-IVD-EOR-VM. En els medallons laterals hi ha les imatges de la Mare de Déu i Sant Joan, en posició horitzontal. En el medalló inferior hi ha la imatge de Abraham.</p> <p>La figura central del revers és l'Agnus Dei i en els extrems, l'àliga de Sant Joan, el bou de Sant Lluc, el lleó de Sant Marc i l'àngel de Sant Mateu. Cada símbol té el nom llatí amb caràcters epigràfics.</p> | 08023-369 | Dins l'església de Sant Miquel del Fai (la peça és una còpia de l'original dipositat al Museu Diocesà de Barcelona). | <p>Aquesta peça va ser feta el juliol de 1990 per l'artesà José Barbero per encàrrec de <span><span><span>Mn. Martí Bonet, Director del Secretariat del Patrimoni Cultural de l'Arquebisbat de Barcelona</span></span></span>, per tal de donar-la a la parròquia de Sant Vicenç de Riells, on s'havia conservat l'original fins el seu trasllat al museu.</p> <p>La creu original és coneguda també com a 'creu de Riells'.</p> | 41.7163400,2.1902700 | 432643 | 4618599 | 1990 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/99680-20250121110543.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/99680-20250121110838.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/99680-20250121110637.jpg | Física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-04-01 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | José Barbero (artesà) | La peça original es conserva al Museu Diocesà de Barcelona amb el número d'inventari 100. | 92|85 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||
| 99679 | Ball de la post | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-la-post | <p><span><span>Amades, Joan. (1952) Costumari català. Volum II, pàgines 345-346-347.</span></span></p> | XIX-XX | <p>El Ball de la post va ser recollit per Joan Amades al Costumari català (1952). És una dansa que posa a prova l'enginy i la força dels participants. Amades el relaciona amb un ritus d'iniciació, que també es ballava a Sant Feliu de Torelló. Els balladors porten bastons per atacar a un ballador principal que porta una post; tots els balladors han d'intentar picar al que porta la post i aquest els ha d'esquivar. Cada ballador pot cedir el seu lloc a un altre en retirar-se, i el següent serà el que picarà la post. El ball és una mena de lluita i a la vegada de competència i habilitat.</p> | 08237-212 | <p>Els darrers anys s'ha recuperat com una exhibició.</p> | 42.1003126,2.2226779 | 435725 | 4661206 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | 2025-03-17 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||||||
| 99678 | Pou i safareig de can Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-i-safareig-de-can-ros | XIX-XX | L’estructura en conjunt presenta un estat de degradació evident, especialment en els revestiments del pou i les superfícies del safareig. La presència de vegetació espontània i brutícia evidencia un llarg període d’abandonament.L’entorn està envoltat de natura, amb arbres de fulla caduca que proporcionen ombra i augmenten la humitat a la zona, afavorint la degradació dels materials. L’impacte d’intervencions modernes, com la presència de grafits al pou, altera la seva aparença original, però no en modifica la lectura arquitectònica ni històrica. | <p>Pou de captació d'aigua subterrània i safareig adossat, dos elements tradicionals de l’arquitectura rural que van ser utilitzats per al subministrament i ús domèstic de l’aigua. Malgrat el seu estat de deteriorament, encara conserva la seva morfologia i funció original recognoscible.</p> <p>L’element més destacat del conjunt és el pou, caracteritzat per una coberta en forma de con o ogiva, construïda amb una combinació de maons, morter, ciment i maçoneria. Aquesta forma singular no només respon a criteris estructurals sinó també a la necessitat de protegir l’aigua de la contaminació i reduir l’evaporació.</p> <p>L’accés a l'interior es feia mitjançant una porteta, la qual actualment es troba cegada amb obra de maons i ciment, impedint així la seva funcionalitat original. La superfície exterior presenta evidències d’erosió i restes de pintura i grafits, els quals responen majoritàriament a actes vandàlics.</p> <p>Adossat al peu del pou es troba el safareig<strong> </strong>rectangular, una estructura de maons i maçoneria recoberta per morter i ciment, destinada a la recollida d’aigua i a les tasques de rentada de roba. A la seva part superior es conserven les rajoles d’argila cuita inclinades, elements clau per facilitar el procés de bugada. Aquestes rajoles permetien l’ús de picadors de fusta per copejar les peces de roba o l’aplicació directa de sabó, mitjançant el frec manual.</p> <p>Tot i que la seva forma es manté reconeixible, el safareig està parcialment deteriorat, amb esquerdes i pèrdua de material en els seus caires i superfícies. A l’interior hi ha una acumulació de vegetació espontània i residus, indicant que l’espai fa temps que no es fa servir.</p> | 08221-351 | Can Ros. | <p>Aquest conjunt, tot i el seu estat de deteriorament, constitueix un exemple valuós de les construccions funcionals vernacles associades a la gestió de l’aigua, amb solucions constructives pròpies dels segles XIX i XX. </p> <p>Els pous i safareigs han estat elements fonamentals en la vida quotidiana de les masies i construccions rurals com can Ros, testimonis d’una economia basada en l’autosuficiència i en l’ús eficient dels recursos naturals, especialment de l’aigua.</p> <p>Els pous es construïen per aprofitar l’aigua del subsol, garantint-ne la disponibilitat per al consum humà, a vegades algun petit ús agropecuari, com pot ser el reg a l’hort, el servei dels animals, i també per a les tasques domèstiques. La seva presència era vital en zones rurals, on no hi havia accés a xarxes d’abastament modernes.</p> <p>Aquests pous acostumaven a tenir una coberta en forma cònica o d’ogiva, com en el cas d’aquest exemple, per protegir l’aigua de la contaminació, evitar la caiguda d’elements externs i minimitzar l’evaporació. També ajudaven a mantenir l’aigua fresca durant més temps.</p> <p>En moltes masies, el pou era un element central, ja que assegurava la disponibilitat d’aigua potable per a la família i els treballadors, així com per als animals de la casa.</p> <p>Els safareigs acostumaven a ser una construcció complementària als pous i permetien aprofitar l’aigua per a una de les tasques domèstiques més essencials: la bugada. En absència de sistemes moderns de canalització i sanejament, l’aigua s’havia d’extreure manualment i buidar-se al safareig, on es rentava la roba per immersió, fregament o cops amb picadors de fusta.</p> <p>Aquests safareigs tenien superfícies inclinades de rajoles d’argila cuita, que facilitaven la neteja per fricció i permetien escórrer l’excés d’aigua. Normalment, es feia servir sabó artesanal, elaborat amb greixos animals i sosa, i les peces es deixaven assecar a l’aire lliure.</p> <p>El pou i el safareig de can Ros resulten un exemple representatiu d’elements constructius rurals tradicionals, els quals formaven part del sistema de gestió de l’aigua.</p> <p>El pou garantia l’aigua de boca i per a altres usos domèstics, mentre que el safareig servia per fer la bugada i, en alguns casos, per a usos secundaris com regar l’hort o abeurar els animals.</p> | 41.3863576,2.0652823 | 421849 | 4582070 | 08221 | Sant Just Desvern | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99678-35101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99678-35102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99678-35103.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-09-16 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón - Kuanum | Desconeguda | La progressiva desaparició i abandonament d’aquestes estructures, en favor de sistemes més moderns d’abastament i sanejament, ha fet que moltes d’elles quedin en desús, per la qual cosa, aquests elements són importants per entendre el patrimoni hidràulic i domèstic del nostre passat recent. Pou i safareig exemplifiquen la importància de l’aigua en la vida rural i la seva gestió eficient en un context agrícola. Més enllà de la seva funció pràctica, aquests elements formen part del patrimoni etnològic i arquitectònic, i ens permeten recuperar una manera de viure lligada a la terra i a la comunitat de Sant Just Desvern. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||
| 99677 | Can Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ros-4 | <p><span><span><span><span><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). </span></span></span><em><span><span><span>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | La casa es troba en un estat avançat de degradació, amb signes evidents d'abandonament. La façana posterior presenta grafits que cobreixen part dels murs, accentuant la sensació de deixadesa del conjunt.Algunes zones presenten forats i esquerdes, possiblement com a resultat de l'abandonament i la falta de manteniment. | <p>Can Ros és un conjunt constructiu rural situat en un entorn natural, actualment en estat de degradació per manca de manteniment i afectacions derivades del pas del temps. L'edifici principal, de planta rectangular, està construït amb murs de maons, maçoneria i morter, amb algunes zones reformades amb maó i ciment.</p> <p>L'edificació principal, destinada a habitatge, presenta una coberta de teula àrab a un sol vessant. La seva orientació principal és sud-est i es caracteritza per l'obertura de buits de proporcions verticals, tant en la porta d'accés com en les finestres, que es disposen a sobre i a la banda dreta d'aquesta, seguint una distribució en dos eixos verticals. Les finestres conserven l'ampit tancat per baranes de ferro amb brèndoles simples.</p> <p>A l'exterior, davant de l'edifici principal, es troba un espai obert amb vegetació espontània, que ha envaït parcialment la zona. A la banda est d'aquest espai s'hi localitza un conjunt d'edificacions annexes de caràcter secundari, probablement destinades a usos agropecuaris, com l'allotjament d'animals o emmagatzematge de materials i eines.</p> <p>Davant de l'habitatge principal es conserva un pou de forma cupular i un safareig adossat, amb estructura de maçoneria. L'accés al pou es troba actualment tapiat, mentre que el safareig presenta una pica situada just davant de la seva boca de captació d'aigua.</p> <p>La construcció presenta un estat de degradació notable, amb diversos danys estructurals visibles. Els murs de la façana principal mostren esquerdes i pèrdua d'adhesió del revestiment, i el mur posterior, de maó vist, està parcialment cobert de grafits. Les finestres i portes es troben parcialment cegades, fet que indica la manca d'ús de l'edifici en l'actualitat.</p> <p>L'accés principal està protegit per una porta de fusta i un mur baix de maó, tancat amb un cadenat rovellat, fet que suggereix un estat d'abandonament prolongat. A l'entorn immediat, la vegetació ha anat envaint l'estructura i els camins d'accés, dificultant-ne la visibilitat i la identificació de la totalitat del recinte.</p> <p>A la banda oest de la finca es conserva un antic camí, perfectament encaixat. A la part baixa del terreny discorre un torrent, el de la Penya del Moro, el qual desemboca en la riera de Sant Just que es troba a prop.</p> <p>La manca de manteniment ha propiciat la recuperació de l'espai per part de la vegetació, afectant l'accessibilitat i la llegibilitat de l'entorn construït.</p> | 08221-350 | Can Ros, al camí de can Gelabert a la Salut. | <p>La petita edificació de caràcter rural de can Ros, forma part de la propietat de la masia de can Gelabert. És un exemple valuós de les construccions funcionals vernacles rurals dels segles XIX i XX, que destaca per les estructures associades a la gestió de l’aigua, pou i safareig, que encara conserva.</p> <p>Els pous i safareigs han estat elements fonamentals en la vida quotidiana de les masies i construccions rurals com can Ros, testimonis d’una economia basada en l’autosuficiència i en l’ús eficient dels recursos naturals, especialment de l’aigua.</p> <p>Els pous es construïen per aprofitar l’aigua del subsol, garantint-ne la disponibilitat per al consum humà, a vegades algun petit ús agropecuari, com pot ser el reg a l’hort, el servei dels animals, i també per a les tasques domèstiques. La seva presència era vital en zones rurals, on no hi havia accés a xarxes d’abastament modernes.</p> <p>Aquests pous acostumaven a tenir una coberta en forma cònica o d’ogiva, com en el cas d’aquest exemple, per protegir l’aigua de la contaminació, evitar la caiguda d’elements externs i minimitzar l’evaporació. També ajudaven a mantenir l’aigua fresca durant més temps.</p> <p>En moltes masies, el pou era un element central, ja que assegurava la disponibilitat d’aigua potable per a la família i els treballadors, així com per als animals de la casa.</p> <p>Els safareigs acostumaven a ser una construcció complementària als pous i permetien aprofitar l’aigua per a una de les tasques domèstiques més essencials: la bugada. En absència de sistemes moderns de canalització i sanejament, l’aigua s’havia d’extreure manualment i buidar-se al safareig, on es rentava la roba per immersió, fregament o cops amb picadors de fusta.</p> <p>Aquests safareigs tenien superfícies inclinades de rajoles d’argila cuita, que facilitaven la neteja per fricció i permetien escórrer l’excés d’aigua. Normalment, es feia servir sabó artesanal, elaborat amb greixos animals i sosa, i les peces es deixaven assecar a l’aire lliure.</p> <p>El pou i el safareig de can Ros resulten un exemple representatiu d’elements constructius rurals tradicionals, els quals formaven part del sistema de gestió de l’aigua. El pou garantia l’aigua de boca i per a altres usos domèstics, mentre que el safareig servia per fer la bugada i, en alguns casos, per a usos secundaris com regar l’hort o abeurar els animals.</p> | 41.3864205,2.0651448 | 421837 | 4582076 | 08221 | Sant Just Desvern | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99677-35001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99677-35002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99677-35003.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-09-23 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón - Kuanum | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||
| 99676 | Escola Agrària de Viticultura i Enologia, Mercè Rossell i Domènech | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escola-agraria-de-viticultura-i-enologia-merce-rossell-i-domenech | XX-XXI | <p><span><span><span>L'Escola Agrària de Viticultura i Enologia Mercè Rossell i Domènech es va construir al nord de les antigues edificacions de la propietat de Cal Domènech. L’estudi Bach-Mora Arquitectes va concebre un conjunt arquitectònic que respecta la casa principal i els antics cellers contigus, alhora que integra antigues construccions agrícoles, com una masoveria i les runes preexistents, actualment reconvertides en la sala d’actes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt s’organitza a partir d’un eix longitudinal, format per l’edifici principal, que estructura els diferents espais i estableix un diàleg amb l’antic celler de la propietat històrica, situat en paral·lel. Aquesta composició horitzontal es veu interrompuda per una torre de maó, que aporta verticalitat al conjunt.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici mostra una arquitectura moderna i funcional on el maó vist és el material predominant. La seva estructura es basa en murs de càrrega de maó i bigues de formigó vist de fabricació industrial. El disseny juga amb formes geomètriques pures, alternant volums rectilinis i corbs per generar un conjunt dinàmic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana est destaca per un cos cilíndric amb coberta plana, perforat amb petites finestres circulars (ulls de bou) que aporten ritme a la façana. Aquest element es connecta amb la resta de l’edifici a través d’un volum rectangular de maó amb coberta inclinada de teula àrab, en sintonia amb l’entorn rural. Aquesta teulada manté una relació visual i conceptual amb la de l’antiga masoveria, situada a l’oest del conjunt i integrada en l’obra nova.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre la torre i el cos rectangular s’obre un pati assolellat, inspirat en els tradicionals patis de les construccions agrícoles. Des d’aquest espai, un pont connecta l’edifici nou amb la construcció històrica, reforçant la continuïtat i el diàleg entre passat i present.</span></span></span></p> | 08240-214 | Barri d´Espiells s/n. | <p><span><span><span>L’Escola de Viticultura i Enologia Mercè Rossell i Domènech neix l’any 1987 arran de la donació d’una finca per la família Geli-Chopitea, amb l’objectiu d’oferir al sector vitivinícola una formació professional de qualitat en aquest camp. Mercè Rossell Domènech (Vilafranca del Penedès, 1889 - Barcelona, 1983) va ser una propietària de la finca de Can Domènech d'Espiells de Sant Sadurní d'Anoia. La seva filla, Mercè de Chopitea Rossell, d'acord amb la voluntat de la seva mare, va fer la donació. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els promotors de l’obra foren l’Ajuntament de Sant Sadurní i la Diputació de Barcelona. La Diputació de Barcelona, a instàncies de l’Ajuntament de Sant Sadurní d’Anoia, es va fer càrrec de la finca, i va construir l’escola (1985-1987). El projecte contempla una superfície de 4.242 m2. L’edifici<strong> </strong>va ser una obra seleccionada en els Premis FAD d’Arquitectura i Interiorisme de l’any 1988 en l’apartat d’arquitectura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’escola es va incorporar al Departament d’Acció climàtica de la Generalitat de Catalunya el gener de 2007, amb titularitat de l’INCAVI. Des de setembre de 2013, el centre depèn del Servei de Formació Agrària i forma part de la Xarxa d’Escoles Agràries.</span></span></span></p> | 41.4405000,1.8104600 | 400626 | 4588341 | 1988 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99676-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99676-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99676-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-05-23 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Jaume Bach, Gabriel Mora (arquitectes) | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||
| 99675 | Mural de Sant Sadurní d’Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mural-de-sant-sadurni-danoia | XXI | <p><span><span><span>Mural de 10 x 2 m. creat a partir d’una obra original de la dibuixant Pilarín Bayés. Els dibuixos, d’un estil molt singular, propi i molt particular de l’autora, es basa en les tradicions de Sant Sadurní d’Anoia. Apareixen escenes de la verema i al·lusions al món de l’elaboració del cava, a la festa major i els seus balls tradicionals, a la festa de la fil·loxera o al Cavatast. També es recullen una sèrie d’edificis emblemàtics del municipi i els paisatges el seu entorn.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El mural està fet a partir de la vectorització de l’original, que és la peça amb valor cultural, per poder-lo imprimir en alta resolució, i a partir d’aquí ampliar-lo a mida real en un marc d’acer corten.</span></span></span></p> | 08240-213 | c. de la Diputació s/n. | <p><span><span><span>El mural s’emmarca dins d’una iniciativa privada portada a terme per l’empresa LES1001, que va impulsar en col·laboració de l’artista Pilarín Bayés el projecte 100 pobles 100 murals. L'artista es va proposar assolir, abans dels seus 85 anys, la fita d'immortalitzar i il·lustrar, a tot color, la història i els trets característics d'un centenar de municipis mitjançant murals personalitzats i de gran format.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Junta de Govern Local en sessió ordinària de 21 d’octubre de 2024, va aprovar l'expedient de contractació privada del disseny d’un dibuix del municipi realitzat per la il·lustradora Pilarín Bayés i estampació en un mural per col·locar a la via pública.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pilar Bayés i de Luna (Vic, 1941) és una reconeguda dibuixant i ninotaire catalana, més coneguda com a Pilarín Bayés. Ha publicat mil llibres. El seu estil és colorista, detallista i, fins i tot, desordenat i confús, tot i que mostra un clar domini de les profunditats i de la perspectiva.</span></span></span></p> | 41.4238600,1.7882900 | 398748 | 4586520 | 2024 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2025-05-12 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Pilar Bayés i de Luna (ninotaire) | Art urbà. | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||||
| 99673 | Col·lecció de béns del Vinseum procedents de de Sant Sadurní d’Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-bens-del-vinseum-procedents-de-de-sant-sadurni-danoia | La conservació és per principi un objectiu dels museus, ara bé, cada element concret pot presentar un estat més o menys bo de conservació. | <p><span><span><span>Dins de l’inventari del Vinseum es registren 271 elements relacionats amb el patrimoni cultural i natural de Sant Sadurní d’Anoia. Es tracta d’una relació força heterogènia pel que fa a la temàtica d’elements fitxats. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El nombre d’elements més destacats pertany a una col·lecció de paleontologia (amb 157 ítems) que recull fòssils trobats al municipi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les plaques de cava suposen un subgrup de 76 elements.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’apartat d’art o arts gràfiques es compten 11 xilografies, dibuixos o pòsters, el mateix números de peces referents a la zoologia – (nius d’aus o animals dissecats). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les màquines i objectes relacionats amb l’elaboració del cava estan representades amb 8 peces. </span></span></span></p> <p><span><span><span>També són 8 les peces relacionades amb la mineralogia i la petrologia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Per últim, destaquen les restes arqueològiques o paleontològiques localitzades a cal Campmany, o cal Capmany, i a la plaça de Monistrol d'Anoia.</span></span></span></p> | 08240-212 | Plaça de Jaume I, 1. Vilafranca del Penedès | <p><span><span><span>El Museu de Vilafranca neix l’any 1935. L’any 1943, el museu acull <em>Arqueología del vino</em>, l’exposició de la <em>I Feria de la viña y el vino</em> , que acaba sent la gènesi del primer museu del vi fundat a l’Estat espanyol l’any 1947. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Com a museu, Vinseum mostra les cultures del vi i la cultura popular amb una visió interdisciplinària. El seu objecte d’estudi és la relació de l’ésser humà amb les vinyes i el vi te més de 3000 anys d’història i d’aquí que el llegat que es custodia sigui molt ampli, amb objectes d’antropologia, art, arts decoratives, història, etnologia, ciència i tècnica, numismàtica, geologia, zoologia, etc.</span></span></span></p> | 41.4241400,1.7868000 | 398624 | 4586553 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99673-mv-17712.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99673-mv-17716.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99673-mv-17702nr.jpg | Legal i física | Medieval|Modern|Contemporani|Neògen | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-11-20 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Els drets de les imatges són del Vinseum. Museu de les Cultures del vi de Catalunya. | 85|94|98|125 | 53 | 2.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 99672 | Campanar de l'Església vella de Santa Maria de Vilalba Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-lesglesia-vella-de-santa-maria-de-vilalba-sasserra | <p><span><span><span lang='CA'>ALMERICH i PADRÓ, Paulina, (2002), De Vulpiliariis a Vilalba Sasserra, Ajuntament de Vilalba Sasserra i Diputació de Barcelona, Barcelona.</span></span></span></p> | s.XVII | <p>El campanar de l'antiga Església de Santa Maria de Vilalba Sasserra és de forma quadrada coronat amb un cos de forma piramidal i envoltat per merlets. Les campanes es troben en un cos amb quatre obertures en forma de mig punt i s'entreveuen dues gàrgoles.</p> <p> </p> | 08306-59 | Església Vella de Santa Maria de Vilalba Sasserra | <p>El campanar formaria part de les reformes d'època moderna, ja que no conserva elements de l'edifici original d'època romànica. Estaria enmarcat en el procés de reconstrucció i ampliació de l'església que va viure al llarg dels segles XVI-XVIII. Concretament l'any 1609 es dona permís per engrandir l'església i possiblement es va produïr algun tipus de reforma i intervenció en el campanar.</p> | 41.6446372,2.4513459 | 454310 | 4610468 | 08306 | Vilalba Sasserra | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99672-ico901206621img.jpg | Inexistent | Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-05-29 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | Desconegut | Es poden veure algunes fotografies antigues en el fons fotogràfic de l'Arxiu General de la Diputació-Servei de Monuments, concretament en el fons d'Antoni Homs i Ferrés. | 96 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 99666 | Fons fotogràfic del Servei de Monuments de la Diputació de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-del-servei-de-monuments-de-la-diputacio-de-barcelona | s.XX | <p>El fons fotogràfic del servei de monuments de la Diputació de Barcelona es troba dipositat a l'Arxiu General de la Diputació de Barcelona. En destaquen alguns fons que tracten temàtiques relacionades amb el patrimoni cultural i històric de Vilalba Sasserra. Concretament el fons d'Antoni Gallardo i Garriga sobre els béns de l'església de Santa Maria de Vilalba Sasserra. El fons de Gabriel Roig i Font, del que en destaquen les fotografies dedicades a l'església vella de Santa Maria de Vilalba, del seu exterior. Les fotografies més interessants son les referents al campanar. Un altre fons interessant és el d'Antoni Homs i Ferrés, el qual també el formen un seguit de fotografies sobre l'església vella de Santa Maria de Vilalba, concretament les del seu interior.</p> | 08306-53 | Arxiu Històric de la Diputació de Barcelona, Carrer de Mejía Lequerica, 1, Barcelona | <p>La història del fons fotogràfic de la Diputació de Barcelona es relaciona directament amb la història del seu arxiu documental. El denominat Arxiu General de la Diputació es va crear el 1812 i agrupa i preserva tota la documentació i el patrimoni bibliogràfic generada per la institució. L'arc cronològic va des de la seva fundació fins l'actualitat, de la documentació fundacional a la produïda fins a dia d'avui. Pel que fa els fons fotogràfics, és una de les parts fonamentals i més consultades de l'Arxiu General. En destaquen els fons dels fotògrafs, Antoni Gallardo i garriga, Josep Singla Marsal, Joan Subias i Galter, Narcís Ricart, Gabriel Roig i Font, Antoni Homs i Ferrés o el de Frederic Juandó Alegret. Pel que fa els centres de documenten es distribueixen en els edificis de la Maternitat, l'Escola Industrial, Les Llars Mundet, Can Serra i la Plataforma de Logística. </p> | 41.6529821,2.4410087 | 453455 | 4611399 | 1918 | 08306 | Vilalba Sasserra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99666-ico901206612img1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-05-29 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | Antoni Gallardo Garriga | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 99665 | Sardanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardanes-0 | <p>CD Sant Quirze Sardanista. Josep Antoni López Àlvarez. 2006.</p> | XXI | <p><span><span><span>L'any 2006 La Selvatana va enregistrar un disc de música per a cobla, per encàrrec dels Amics de la Sardana de Sant Quirze de Besora. El disc es va gravar a finals de novembre a l'Estudi 44.1 de Girona. Es va encarregar amb motiu del 59è Aplec de la Sardana. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les 13 peces que conté el disc tenen alguna cosa a veure amb Sant Quirze. Entre els compositors que les han creades, n'hi ha dos de Sant Joan de les Abadesses: el luthier Ramon Oliveras, que ha escrit la sardana <em>Plaça Bisaura</em>, i Josep Navarro que és l'autor de <em>Que bonic és el Bisaura</em>. En el disc només hi ha un autor que tingui dues sardanes, que és Miquel Tudela, de Sant Hilari Sacalm, amb les peces <em>El Castell de Besora</em> i <em>L'encís del Bisaura</em>. Max Havart compositor de la Catalunya del Nord ha escrit <em>Balcó del Ter</em>, mentre que Florenci Trullàs és autor de<em> Som del Bisaura</em>, i Carles Rovira, d'<em>El Pla dels Ocells</em>. Jordi Feliu ha escrit <em>Montesquiu</em>. Les altres sardanes del disc són<em> L'Antoni i la Teresa </em>de Josep Farràs; <em>Bisaurenca</em>, de Jospe Antoni López, Plaça Comtessa Ermessenda, de Joan Callís; i <em>Can d'aplec</em>, de Josep Cassú. </span></span></span></p> <p> </p> | 08237-211 | Plaça Major, 1 | 42.1002900,2.2225900 | 435718 | 4661204 | 2006 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | 2025-03-11 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 62 | 4.4 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||||||
| 99664 | Ratafia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ratafia | XIX-XXI | <p><span><span><span>La ratafia és un producte que té les seves arrels a casa nostra des de fa centenars d’anys. És precisament perquè va néixer d’aprofitar els productes que la terra oferia als nostres avantpassats per a l’elaboració de licor, que avui en dia no pot ser concebuda d’altra manera que no sigui utilitzant productes de la terra. Nous verdes i herbes aromàtiques procedents de Catalunya, algunes d'elles de les mateixes contrades del Bisaura.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A banda de “la matèria primera”, tant les instal·lacions com les eines que utilitzen s'han conservat inalterades des dels seus orígens per mantenir la base de tot el sistema de producció. La totalitat dels treballs al llarg de l’elaboració es fan manualment per a poder controlar a la perfecció el procés de fabricació, cosa que ens permet obtenir licors 100% artesanals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al mateix temps es fan reposar en centenàries bótes de roure, que acaben de conferir el sabor únic i exclusiu de la Ratafia Bosch. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La modernització de l’empresa l’han aplicat a punts com l’embotellament, l’etiquetatge o la distribució, que no alteren el producte, però ajuden en la productivitat.</span></span></span></p> | 08237-210 | Carrer de Sant Josep, 35 | <p><span><span><span>El 1892 que va començar la comercialització de la ratafia Bosch, el mateix sistema de producció ha anat passant de pares a fills durant cinc generacions fins a arribar inalterat als nostres dies. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cada any, pels vots de Sant Joan comença l’elaboració d’una nova anyada de ratafia amb la recollida de les nous verdes. Juntament amb aquest ingredient principal es posa a macerar l’anís estrellat amb herbes aromàtiques i espècies com la farigola, la maria-lluïsa, el romaní, la nou moscada i d’altres. Cadascuna en la seva justa i perfecta mesura per deixar-ho reposar i que proporcioni com a resultat final la Ratafia Bosch. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la simplicitat de la producció de la ratafia rau precisament la gran dificultat. És una feina de rellotger proporcionar els diferents ingredients al punt, cadascun en la seva mesura per deixar-ho reposar el temps que calgui segons les condicions mediambientals ho requereixin. És una feina d’exactitud, però que a la vegada només pot ser efectuada a través de la intuïció que proporciona l’experiència d’anys.</span></span></span></p> | 42.0997905,2.2211139 | 435595 | 4661149 | 1892 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/99664-proces-destilleria-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/99664-proces-destilleria-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/99664-proces-destilleria-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/99664-stquirzedestilleria-001.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | Inexistent | 2026-07-15 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Destil·leries Bosch | 98 | 60 | 4.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||
| 99663 | Ballet de quatre de Sant Quirze de Besora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ballet-de-quatre-de-sant-quirze-de-besora | <p><a href='https://www.animadedansa.com/directori-balls-i-danses-girona/'>Directori Balls i Danses Girona | Anima de Dansa</a></p> <p><span><span><span><span><span>Capmany, Aureli (1948) </span></span></span></span></span><em><span><span><span>El ball i la dansa popular a Catalunya. Història, descripció i ensenyament. </span></span></span></em><span><span><span>Ed. Millà. Barcelona. P. 41-45.<span><span> </span></span></span></span></span></p> <p> </p> | El ball de moment no s'ha recuperat | <p>Sant Quirze disposava de dues danses segons va recollir Aureli Capmany el 1908 i el 1948, la Dansa de la Post i el Ballet de Quatre o de Muntanya de Sant Quirze de Besora (Capmany, 1948). </p> <p>El Ballet de Quatre és un ball pla que és similar al que es feia a altres zones properes, com el Ripollès, Berguedà i Osona. Està format per tres parts, la primera consisteix en un volt que donen les parelles a la plaça, un passeig que trenca la dansa. La segona part és el ball, ballador i balladora es posen de cara i dansen un ball pla en un joc d'aproximació i allunyament fins que les parelles es reuneixen en grups de quatre i les parelles es creuen. La tercera part és la sardana, amb una música més viva amb la que roden els balladors, anomenada la corranda. Finalment es fa l'aixecament de les noies, el salt de quatre, amb el que finalitza la dansa.</p> <p>Les imatges reprodueixen la publicació d'Aureli Capmany, on es recull la dansa i la partitura (Capmany, 1948: 41-45).</p> <p> </p> | 08237-209 | Plaça Major, 1 | 42.1002900,2.2225900 | 435718 | 4661204 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/99663-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/99663-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/99663-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/99663-5.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | Inexistent | 2025-03-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 99662 | Capgrossos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capgrossos-2 | XXI | <p><span><span><span>El 2021 l'escola Segimon Comas amb la idea de col·laborar amb el poble, recuperar la tradició de disposar de capgrossos. Aquest projecte s'hi va involucrar tota l'escola i els alumnes van poder descobrir nous materials per elaborar els capgrossos seguint les tècniques artesanals d'especialistes. Es va fer dins el projecte Art i Escola i a petició dels mateixos alumnes. I des d'aquest moment, a cada celebració de final de curs de l'escola i a la Festa Major del municipi surten a ballar tots els capgrossos. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’objectiu del projecte va ser dissenyar i construir uns capgrossos que esdevinguin representatius del municipi, ja fossin elements naturals o materials. Els llocs seleccionats varen ser: </span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Túnel de la C17</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Campanar de l'església </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Font del Padró </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Comerç de Sant Quirze de Besora </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Roure de la Coromina </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Els 4 cantons </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>L’escola, </span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>El pont, </span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span>Els docents implicats van ser la Laura Barastegui, Eva Maria Bonfill, Anna Camprodon, Gotzone Cubero, Cristina Galobardas, Júlia Garcia, Montserrat Jordà, Julio Llorente, Núria Masnou, Ester Puig, Pilar Salamanca, M. Montserrat Serra, Laura Sureda, Neus Verdaguer, Rosa Elena Vilaseca, Núria Viñas i Ana Viñolas.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Assessorament: Alícia Casadesús, Jordi Lafon i Arnau Vernis<br /> Alumnat que hi participa: 200</span></span></span></p> | 08237-208 | Carrer Mestre Quer, 11. Escola Segimon Comas | 42.1020455,2.2162989 | 435199 | 4661404 | 2021 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | 2025-03-11 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Alumnes i docents de l'escola | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||||||
| 99661 | Nit de Reis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nit-de-reis | XX | <p><span><span><span>Nit de Reis, conte musical de la vora del foc en dos actes d’Apel·les Mestres, es representa al teatre El Centre de Sant Quirze de Besora des de l’any 1920. És un conte humorístic i fantàstic que va ser publicat el 1910 a Tots els contes: Nits de llegenda de la col·lecció Les Ales Esteses. Apel·les Mestres (Barcelona 1854–1936), va ser un artista dedicat a la poesia, el teatre, la il·lustració i la música. Va ser també un dels pioners de l'humor gràfic tant a Catalunya com a la resta de l'Estat. La seva aportació escènica va ser sobretot de teatre líric. La varietat, però, de la seva producció sovint ha dificultat una apreciació global de la seva obra.</span></span></span></p> | 08237-207 | Carrer dels Patis núm. 24 | <p><span><span><span>Cada Nadal és un fix de l'escena del teatre El Centre de Sant Quirze de Besora. L’obra “Nit de Reis”, és el conte que cada Nadal arriba a casa nostra, generació darrera generació, ple de saviesa popular i que ens recorda, que tinguem poc o molt, ens considerem rics o pobres, no hauríem de deixar de ser generosos, humils, i sentir-nos feliços i il·lusionats amb allò que tenim. És un conte musical dirigit a petits i grans sobre uns pobres boscaters tenen una inesperada visita: els Tres Reis de l'Orient. Un flabiol màgic farà canviar per complet la seva vida. </span></span></span></p> | 42.1007900,2.2225100 | 435712 | 4661259 | 1920 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2025-03-11 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||||||
| 99660 | Pastorets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pastorets | XIX | <p><span><span><span>Fou pel Nadal del 1898, quan es representaren per primera vegada a Sant Quirze de Besora els Pastorets que sota el títol d'El Bressol de Jesús havia escrit l’autor català Frederic Soler (Serafí Pitarra). Aquests Pastorets s’havien estrenat a Barcelona el 23 de desembre del 1891. L’obra, a més, sortia de la mediocritat general en què es movia el gènere en aquells anys. La música que acompanya l'obra la va dissenyar Ramon Reig, fill de Torelló.</span></span></span></p> | 08237-206 | Carrer dels Patis núm. 24 | <p><span><span><span>Des del 1898 que aquests Pastorets es representen a Sant Quirze de Besora ininterrompudament, amb l’excepció dels tres Nadals de la guerra (1936-1939), des del 1901 es representen al Teatre El Centre. Des dels seus inicis els Pastorets han tingut figures importants entre els seus actors, directors i escenògrafs. Aquesta representació ininterrompuda és gràcies a l’esforç i la il·lusió de moltes persones que ho fan de forma altruista. </span></span></span></p> | 42.1007900,2.2225100 | 435712 | 4661259 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | 2025-03-11 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||||||
| 99659 | Elements vinculats a l'activitat tradicional pesquera i nàutica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-vinculats-a-lactivitat-tradicional-pesquera-i-nautica | XX | <p>Al port d'Arenys de Mar es conserven estructures arquitectòniques de la construcció dels anys 50, i també alguns testimonis de l'activitat tradicional pesquera i nàutica com el Gigre del Mar Sport (o del Portinyol) o la <em>Maquinilla</em>.</p> <p>El Gigre és un estri que es feia servir per varar i treure les embarcacions de l'aigua. Actualment es troba en desús, ubicat a l'emplaçament original, davant de l'edifici del Club de Pesca Mar Sport. <span><span><span>Aquest gigre és el darrer testimoni de l'activitat nàutica i industrial en aquesta zona. S'hi va col·locar a l'inici de construcció del port</span></span></span>. </p> <p>La <em>Maquinilla </em>es troba situada a pocs metres del gigre, cap a al sud-oest, dins les mateixes instal·lacions. Aquest és un altre giny que s'emprava per les <span><span><span>operacions de varada, en aquest cas, de tracció elèctrica. S'utilitzava per varar les barques del </span></span></span>Club de Pesca<span><span><span>.</span></span></span></p> | 08006-500 | Carretera del Port, s/n | <p>La reivindicació per a la construcció d'un port a Arenys de Mar es remunta a finals del segle XVIII. No obstant això, arran del temporal del 31 de gener de 1911, la demanda es va intensificar i es va activar una comissió per impulsar la petició d'un port de refugi. Aquest temporal és considerat el més tràgic del segle XX a Catalunya. El canvi de temps va sorprendre les barques mentre eren a la mar i, tot i que a Arenys de Mar no es van haver de lamentar víctimes, a la comarca del Maresme van morir una trentena de pescadors. En total, a les costes de Catalunya i València es van registrar 140 morts i es van perdre desenes de barques. </p> <p>L'autorització per a la construcció del Port d’Arenys va ser concedida el 21 de novembre de 1917 per acord del Consell de Ministres. Tanmateix, les obres no van començar fins quatre anys més tard i es van allargar durant més de quaranta anys, fins el 1961. La construcció es va adjudicar al constructor arenyenc Francesc Solé, conegut com<em> València</em>, el qual, malgrat grans dificultats tècniques i econòmiques, hi va treballar fins a 1931. Posteriorment, el 1947, les obres es van reprendre i es van prolongar fins a 1961. Durant els anys 90 es va dur a terme una nova ampliació de la dàrsena pesquera i del varador.</p> <p>Més recentment, el 2017, es va inaugurar una reforma de l’escullera de ponent, orientada a millorar els serveis de restauració i oci.</p> | 41.5796614,2.5561373 | 463000 | 4603203 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/99659-el-gigre-del-mar-sport-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/99659-el-gigre-del-mar-sport-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/99659-la-maquinilla-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/99659-la-maquinilla-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/99659-la-maquinilla-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/99659-la-maquinilla-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | Inexistent | 2025-03-10 00:00:00 | Oficina de Patrimoni Cultural i Ajuntament d'Arenys de Mar | Informació facilitada per l'Ajuntament d'Arenys de Mar. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 99658 | Font i safareig de la Magnòlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-i-safareig-de-la-magnolia | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.) (1999). <em>Fonts de la vila i terme de Piera. </em>Capellades.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Font situada en els horts que hi ha sota Can Sagristà, a tocar del torrent. Està construïda en un marge, on s'obre la boca de la mina. D'ella en surt un tub que arriba fins a un safareig rectangular que hi ha al davant. A la boca de la mina hi ha unes rajoles on s'hi llegeix 'JAUME SAGRISTÀ 1856-1997'. En el mateix marge hi ha almenys una boca del que podria ser una barraca per guardar les eines.</p> | 08161-119 | Torrent de can Sagristà. | <p>La va descobrir i obrar en Jaume Sagristà l'any 1856, tal i com consta a la paret del safareig. </p> | 41.5386376,1.7473282 | 395510 | 4599312 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99658-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99658-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | BPU | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | També és coneguda com a font de Can Sagristà. | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||
| 99657 | Font d'en Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-den-sala-0 | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.) (1999). <em>Fonts de la vila i terme de Piera. </em>Capellades.</span></span></span></p> | <p>Font situada en un torrent prop de la confluència amb la riera de Ca n'Aguilera. Està construïda amb pedra, on hi ha fixat un tub metàl·lic d'on brolla l'aigua. A sota hi ha una petita pica circular que recull l'aigua i que sobreïx en una gran bassa dins la riera. En èpoques de pluja, es forma un salt d'aigua que cau a la bassa de la font. És un indret obac on hi proliferen espècies vegetals com la molsa i que és l'hàbitat d'espècies com la salamadra, la colobra llisa i el tòtil.</p> | 08161-118 | Riera de Ca n'Aguilera. | 41.5653400,1.7303400 | 394136 | 4602297 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99657-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99657-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99657-4.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | BPU | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 47 | 1.3 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||||
| 99656 | Font del Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-rossinyol-2 | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.) (1999). <em>Fonts de la vila i terme de Piera. </em>Capellades.</span></span></span></p> | XX | <p>Font situada en una raconada sobre el passeig de la font del Prat. </p> <p>És una font construïda dins d'una estructura circular enclotada, a la qual s'hi accedeix descendint unes escales d'obra. Els murs que l'envolten són de pedra lligada amb morter i estan vorejats a la part inferior per un pedrís. La part de més alçada del mur és on hi ha la font, amb un tub metàl·lic d'on brolla l'aigua i que cau en una pica rectangular. Sobre el brollador hi ha un plafó de ceràmica decorada amb motius vegetals i rossinyols, on hi consta 'Font del Rossinyol'. Al damunt hi ha un altre plafó, de marbre, on hi ha inscrit 'GRUP EXCURSIONISTA A PEU 1928-1982'. A l'entorn de la font hi ha diversos exemplars de plàtans, moles de molí i alguna base de premsa.</p> | 08161-117 | Passeig de la Font del Prat. | <p>L'any 1917 la Junta de Millores Locals va fer una instància per sol·licitar a l'Ajuntament d'obrir un passeig des de la font del Prat fins a la Mina de Matets, on es va construir la Font del Rossinyol. Era una font molt concorreguda per la gent de Piera, tant per la proximitat del poble com perquè la seva aigua era considerada molt bona. L'espai va ser arranjat l'any 1983 pel grup excursionista a Peu. </p> | 41.5238900,1.7435500 | 395171 | 4597679 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99656-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99656-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99656-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99656-5.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | BPU | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 99655 | Font del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-prat-1 | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CORAL, M. (2023). <em>Piera desapareguda</em>. El Papiol: Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.) (1999). <em>Fonts de la vila i terme de Piera. </em>Capellades.</span></span></span></p> | XVI-XX | <p>La font del Prat es troba situada en una raconada sobre el torrent de la Guixana, a tocar del nucli de Piera. És una construcció semisoterrada oberta amb un gran arc de mig punt ceràmic i coberta amb volta de canó arrebossada. A dins hi ha un plafó de rajola amb l'escut de Piera i a sota un pedrís on hi ha tres brolladors metàl·lics. Davant la font hi ha una bassa rectangular plena d'aigua, que està envoltada per un mur d'obra i unes escales en un costat. A l'entorn de la font hi ha un parc i diversos plàtans de grans dimensions.</p> | 08161-116 | Passeig del Prat. | <p>És una font molt visitada per la gent del poble, on tradicionalment s'hi feien fontades a l'estiu, tot buscant la fresca del lloc. Al segle XVI aquest lloc era conegut com les 'Valls Sobiranes'. Antigament la seva aigua era venuda en garrafes d'aigua a Barcelona i Vilafranca amb denominació d'origen de Piera. Els arbres es van plantar el 10 de gener de 1864. </p> | 41.5229800,1.7429600 | 395120 | 4597578 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99655-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99655-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99655-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | BPU | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 47 | 1.3 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 99654 | Font de Can Flaquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-flaquer | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades.</p> | XIX-XX | Hi ha una acumulació de sediments notable al voltant dels safareig. | <p>Font situada en una bella raconada sobre el torrent de Can Flaquer. És una estructura adossada en un marge, feta d'obra vista i oberta a la part frontal en arc de mig punt. L'interior és cobert amb volta de canó de rajol col·locat de cantell, i s'obre a la paret amb la boca de la mina. A sota hi ha un tub metàl·lic d'on hi brolla l'aigua, que s'entolla al davant i és canalitzada a través d'una rasa fins a fora l'estructura, fins a un safareig rectangular. A sobre de la font i del safareig hi creixen unes alzines centenàries de forma inclinada i de gran envergadura, i al davant un plàtan també de dimensions notables.</p> | 08161-115 | Torrent de Can Flaquer. | 41.5229200,1.7732400 | 397646 | 4597535 | 08161 | Piera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99654-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99654-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99654-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99654-5.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | BPU | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 99653 | Font nova de Can Pere Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-nova-de-can-pere-valls | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> | XX | No hi brolla aigua i s'hi han fet pintades vandàliques. | <p>La font nova de Can Pere Valls està situada al costat exterior de la tanca d'una finca particular. És una estructura adossada en una paret de pedra, de forma triangular i revestida amb pedra. Hi ha fixats tres tubs metàl·lics que fan de brolladors. L'aigua queia en una pica rectangular d'obra que s'allarga de punta a punta de l'estructura.</p> | 08161-114 | Can Mas. | <p>La font original de Can Pere Valls va quedar tancada dins la tanca de la finca particular. </p> | 41.5176100,1.7658900 | 397025 | 4596954 | 08161 | Piera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99653-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99653-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | BPU | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||
| 99652 | Font del Canyar de Piera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-canyar-de-piera | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CORAL, M. (2023). <em>Piera desapareguda</em>. El Papiol: Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESCUDERO, A. “Ed.) (1999). <em>Fonts de la vila i terme de Piera. </em>Capellades.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Font situada entre el nucli de Piera i el torrent del Gall Mullat, en una bella raconada. Està construïda en dos nivells aprofitant el desnivell natural del terreny, als quals s'hi accedeix per una escala d'obra. Al primer nivell hi ha un gran safareig rectangular a la part central, que s'adossa en un mur d'obra acabat amb ceràmica que delimita tot l'espai. Sobre el safareig el mur té un petit capcer ceràmic on hi ha gravat 'FONT DEL CANYAR 1885-1995'. En el mateix mur, davant del safareig hi ha la font pròpiament dita, amb un gran brollador metàl·lic d'on cau l'aigua fins a una pica. El nivell de sota té al centre un safareig circular, que s'omple de forma contínua d'un tub metàl·lic que fa de sobreeixidor i que està fixat al mur que separa els dos nivells. Aquí la paret té un acabament semicircular i té una orla circular ceràmica amb un cartell on hi diu 'AIGUA SENSE GARANTIA SANITÀRIA'. Sota seu hi ha dues grans obertures d'arc de mig punt ceràmic, una de les quals conté una segona font. El paviment al voltant dels safareig es manté de tova.</p> | 08161-113 | Sobre el torrent del Gall Mullat. | <p>Va ser construïda l'any 1885 com a punt d'abastiment d'aigua. El safareig es va construir l'any 1912 per fer la bugada la gent del Mercadal. L'any del seu centenari, es va arreglar l'espai. </p> | 41.5189800,1.7491300 | 395628 | 4597127 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99652-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99652-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99652-4.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | BPU | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 99651 | Font del Canyar de Bedorc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-canyar-de-bedorc | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> | XX | <p>Font situada en una raconada a ponent del nucli de Bedorc, sobre la riera de la Guinovarda.</p> <p>És una estructura d'obra que s'adossa al marge i que presenta dos brocs metàl·lics fixats que fan de brollador. L'aigua cau en una gran bassa-safareig de planta irregular allargassada, a l'extrem de la qual hi ha les lloses inclinades on es picava la bugada. Els murs són fets d'obra i revestits amb morter, rematats amb rajola ceràmica moderna.</p> | 08161-112 | El Bedorc. | <p>Font molt concorreguda per la gent de Bedorc, que hi anava a fer la bugada i a fer fontades.</p> | 41.4962186,1.7233621 | 393441 | 4594631 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99651-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99651-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99651-4.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | BPU | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 99650 | Castell de Fang | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-fang | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> | <p>El Castell de Fang és un paratge natural situat a llevant del nucli antic de Piera. Es caracteritza per una formació geològica de gran superfície causada per l'erosió i que ha format un relleu discontinu i abrupte d'argiles. </p> | 08161-111 | Riba del torrent del Gall Mullat i el torrent de la Guineu. | <p>El Castell de Fang és un paratge on tradicionalment hi anaven els terrissers de Piera a buscar fang. L'argila s'extreia a mà i es portava en carros fins a la bassa de casa, on es deixava en remull i es processava fins a obtenir el fang per coure la ceràmica. </p> | 41.5161000,1.7449400 | 395274 | 4596812 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99650-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99650-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99650-4.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | BPU | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||||
| 99649 | La Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-foradada-2 | <p><span><span><span>Catàleg de Béns Protegits del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Piera, 2018.</span></span></span></p> <p>ESCUDERO, A. “Ed.”. (1981). <em>El terme municipal de Piera. </em>Capellades.</p> | El clavegueram obert al llit del torrent malmet l'entorn de l'espai. | <p>La Foradada és una formació geològica singular situada al torrent de la Venta. Les parets per on transcorre el torrent són argiloses i en aquest indret l'acció de l'aigua l'ha erosionat tot formant un forat o pont natural.</p> | 08161-110 | Torrent de la Venta. | 41.5103900,1.7354100 | 394470 | 4596190 | 08161 | Piera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99649-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/99649-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | BPU | 2025-08-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 1762 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||||
| 99648 | Arbreda de can Ginestar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-de-can-ginestar | <p>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). <em>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</em></p> <p>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). <em>Arbres de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>L'arbreda de can Ginestar es troba dins del jardí d'estil romàntic que envolta l'edifici de can Ginestar. Ocupa l'espai de l'era i dels horts de l'antiga masia, que va ser reconvertit en el mateix moment de la gran transformació del mas en casal modernista de l'any 1904. La vegetació predominant és autòctona, amb diferents espècies de pins, exemplars de llentiscle i altres arbusts mediterranis, a més d'alguns exemplars d'espècies al·lòctones com palmeres i eucaliptus.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La vegetació intenta capturar la bellesa natural de manera orgànica i espontània, característica dels jardins de l'època, que pretenien trencar amb la geometria rectilínia dels jardins anteriors de tradició francesa.</span></span></span></span></span></span></p> | 08221-349 | C/ Carles Mercader, 17. | <p><span><span><span><span><span><span>L’any 1904, es va dur a terme una profunda remodelació que va transformar can Ginestar en un edifici amb un marcat caràcter modernista, moment en el qual es va dissenyar el jardí. Les obres van implicar l’enderroc i reconstrucció de tota la crugia que conté la galeria, així com l’elevació d’un metre de la part central del terrat. També es va construir una capella annexa, que dotava la finca d’un espai religiós privat, i es va aixecar el mur de tanca que delimitava la propietat. A més, es van reparar les façanes, afegint elements decoratius que accentuaven el nou estil.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes reformes van consolidar can Ginestar com una masia singular, que combina elements tradicionals amb les innovacions arquitectòniques de principis del segle XX. Actualment, la masia és un símbol del patrimoni històric i cultural de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La masia de can Ginestar és un exemple notable de l’evolució arquitectònica al llarg dels segles. Les inscripcions a les llindes de les portes ens ofereixen una cronologia detallada de les seves transformacions. La llinda més antiga, situada a la planta baixa, data de 1403, testimoni de l’origen medieval de la masia. Altres inscripcions a l'interior assenyalen reformes en '1669' i '1703', indicant modificacions i ampliacions successives. L’última data, '1904', es troba al coronament de l’edifici, coincidint amb la gran reforma dirigida per Joan Baptista Modolell.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3865303,2.0756794 | 422719 | 4582079 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99648-l1440143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99648-l1440145.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 98 | 2153 | 5.1 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 99647 | Pineda del parc del Mil·lenari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-del-parc-del-millenari | <p><span><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). <em>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</em></span></span></span></p> <p><span><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). <em>Arbres de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></p> | XX | <p>La pineda del parc del Mil·lenari és un petit espai forestal urbà, situat entre els carrers Freixes i Àngel Guimerà. L'arbreda jove, formada principalment per pi blanc (<em>Pinus halepensis</em>) a partir de la dècada de 1950, ofereix un espai de descans i ombra, sent una illa natural per diferents espècies d'ocells, petits rèptils i invertebrats. </p> <p><span><span><span><span><span><span>De la família de les pinàcies, el pi blanc es caracteritza per una capçada irregular, un tronc recte i tortuós amb una escorça de color gris blanquinós que s'esquerda amb el pas dels anys, tornant-se de color marró vermellós.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>És un arbre perennifoli de fulles flexibles en forma d'agulla (aciculars), més curtes i estretes que les d'altres espècies de pins, de color verd clar i agrupades per parells. Floreix de març a maig, tenint al mateix arbre flors femenines i masculines. Produeix pinyes allargades molt petites, a l’interior de les quals hi ha els pinyons. Una de les característiques és que l’arbre manté pinyes en diferents graus de maduració.</span></span></span></span></span></span></p> | 08221-348 | C/ del Mercat, s/n. | <p><span><span><span><span><span><span>El parc del Mil·lenari va ser construït majoritàriament sobre terrenys cedits per les monges dominiques que tenien el seu convent a la zona. Inicialment, la seva superfície era més petita, però amb el temps el parc va experimentar una ampliació significativa, incorporant els edificis i els terrenys que constituïen el recinte conventual, amb façana a l’anomenat carrer de les Monges.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El 1987, amb motiu de la celebració del Mil·lenari de Sant Just Desvern, es va inaugurar la primera fase d’aquest parc, amb una escultura creada per l’artista santjustenca Montserrat Sastre. Aquesta obra commemorativa simbolitzava el llegat històric del municipi i marcava el punt d'inici de la transformació d'aquest espai verd en un referent dins de la comunitat. Actualment, aquesta escultura és una còpia de l'original que va ser robada. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'any 2007 aquest projecte va ser reconegut amb el segon premi Torsanlorenzo, Secció B, Roma 2007 i va ser finalista als Premis FAD d’Espais Exteriors 2007, destacant-se per la seva integració amb l’entorn natural i la funcionalitat per a la comunitat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En els darrers anys, el parc ha anat evolucionant fins a convertir-se en una de les àrees verdes més importants de Sant Just Desvern. L'any 2016, el Parc del Mil·lenari va ser inclòs en la xarxa de parcs metropolitans, després que l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) assumís la seva gestió. Aquesta integració va suposar una millora en la gestió, manteniment i accessibilitat del parc, contribuint a la seva preservació i a l’optimització dels serveis per a la ciutadania. Així, el parc no només va esdevenir un espai de lleure i natura per als veïns de Sant Just Desvern, sinó que també va començar a formar part d'un sistema més ampli d’espais verds metropolitans, ampliant el seu impacte i rellevància.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3843707,2.0786294 | 422963 | 4581837 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99647-20250330152348.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | El pi blanc és una espècie autòctona mediterrània, habitual en zones amb una pluviometria molt baixa i forta radiació solar, sent una espècie utilitzada en la repoblació per fixar terrenys i evitar l’erosió. El mot llatí Pinus, que identifica a les diverses espècies de pi, és el que els romans feien servir per referir-se als pins pinyoners, mentre que halepensis fa referència a la ciutat siriana d’Alep, lloc en el qual és molt abundant.La fusta, dura i resinosa, ha estat emprada en fusteria malgrat la seva qualitat mitjana i també en la producció de carbó. L’escorça s’ha usat tradicionalment per adobar pells, gràcies a la seva riquesa en tanins. La resina també ha estat explotada per obtenir trementina, utilitzada amb finalitats medicinals com antisèptic. | 98 | 2153 | 5.1 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||
| 99646 | Lledoner de la baixada del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-la-baixada-del-mas | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). </span></span></span><em><span><span><span>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). </span></span></span><em><span><span><span>Arbres de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span lang='CA'>Exemplar de lledoner (</span><em><span lang='CA'>Celtis australis</span></em><span lang='CA'>) de 10 m d’alçada, amb un perímetre de tronc de 0,75 m i 7,5 m de diàmetre de capçada. L’exemplar es troba dins de la zona enjardinada de la confluència de la baixada del Mas amb el passeig de la Muntanya.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>De la família de les ulmàcies, es caracteritza per una capçada esfèrica i ampla. Les branques són erectes, primes i flexibles i el tronc, de tres soques, es presenta recte amb una escorça llisa de color gris plom blanquinós.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>És un arbre caducifoli de fulles simples, alternes, toves, de contorn oval lanceolat amb el marge finament serrat. Les fulles són de color verd fosc amb pèls a l’anvers i lleugerament més clar al revers. Floreix de març a abril. Produeix lledons, un fruit rodó de la mida d’un pèsol de color verd a l’inici i negre quan madura, que és comestible.</span></span></span></p> | 08221-347 | Pg. de la Muntanya, s/n. | <p><span><span><span lang='CA'><span>Espècie mediterrània amb distribució pel sud d’Europa, el nord d’Àfrica i Àsia occidental.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>La fusta, que és dura, compacta i elàstica, ha estat emprada tradicionalment per la fabricació de bastons, rodes de carro, cèrcols de botes, forques i mànecs per eines del camp. A més, també ha estat molt utilitzada en la construcció i per fer carbó. <span>De l’escorça i les arrels se n’extreia tint de color groc, i les fulles també eren emprades com a farratge pel bestiar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>L’arbre, per les seves característiques morfològiques, es plantava als marges dels camps per reduir l’erosió gràcies a les seves arrels. En altres casos, pel port de la capçada, ha estat un arbre ideal per proporcionar una bona ombra, motiu pel qual actualment s’ha convertit en un arbre ornamental als carrers de molts municipis. </span></span> </span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>Els fruits del lledoner, un cop madurats durant l’estiu, són d’un gust molt dolç amb un alt contingut en ferro, potassi i vitamina C. Tenen propietats astringents, motiu pel qual han estat utilitzats tradicionalment com un remei per guarir les diarrees, la disenteria i el flux menstrual abundant. Es poden consumir crus, en elaboracions com melmelades i guisats o per fer begudes alcohòliques. Fins i tot els pinyols tenien un ús en els jocs tradicionals, quan els nens els feien servir per llençar-los amb un canut fent competicions de punteria i combats entre colles. </span></span> </span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>El lledoner també va tenir una funció comunicativa en el món rural, ja que a les masies era tradició plantar-ne un quan naixia un primogènit.</span></span></span></span></span></p> | 41.3889599,2.0762295 | 422768 | 4582348 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99646-img20250326113609.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99646-img20250326113351.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99646-img20250326113340.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99646-img20250326113424.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Exemplar plantat com espècie ornamental. | 2151 | 5.2 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||
| 99645 | Lledoners de la rambla de Sant Just | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoners-de-la-rambla-de-sant-just | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). </span></span></span><em><span><span><span>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). </span></span></span><em><span><span><span>Arbres de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span lang='CA'>Conjunt de 62 exemplars de lledoner (</span><em><span lang='CA'>Celtis australis</span></em><span lang='CA'>) plantats a les voreres de la rambla de Sant Just. </span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>De la família de les ulmàcies, el lledoner es caracteritza per una capçada esfèrica i ampla. Les branques són erectes, primes i flexibles, i el tronc es presenta recte i regular amb una escorça llisa de color gris plom blanquinós.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>És un arbre caducifoli de fulles simples, alternes, toves, de contorn oval lanceolat amb el marge finament serrat. Les fulles són de color verd fosc amb pèls a l’anvers i lleugerament més clares al revers. Floreix de març a abril. Produeix lledons, un fruit rodó de la mida d’un pèsol de color verd a l’inici i negre quan madura, que és comestible.</span></span></span></p> | 08221-346 | Rbla. de Sant Just, s/n. | <p><span><span><span lang='CA'><span>Espècie mediterrània amb distribució pel sud d’Europa, el nord d’Àfrica i Àsia occidental.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>La fusta, que és dura, compacta i elàstica, ha estat emprada tradicionalment per la fabricació de bastons, rodes de carro, cèrcols de botes, forques i mànecs per eines del camp. A més, també ha estat molt utilitzada en la construcció i per fer carbó. <span>De l’escorça i les arrels se n’extreia tint de color groc, i les fulles també eren emprades com a farratge pel bestiar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>L’arbre, per les seves característiques morfològiques, es plantava als marges dels camps per reduir l’erosió gràcies a les seves arrels. En altres casos, pel port de la capçada, ha estat un arbre ideal per proporcionar una bona ombra, motiu pel qual actualment s’ha convertit en un arbre ornamental als carrers de molts municipis. </span></span> </span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>Els fruits del lledoner, un cop madurats durant l’estiu, són d’un gust molt dolç amb un alt contingut en ferro, potassi i vitamina C. Tenen propietats astringents, motiu pel qual han estat utilitzats tradicionalment com un remei per guarir les diarrees, la disenteria i el flux menstrual abundant. Es poden consumir crus, en elaboracions com melmelades i guisats o per fer begudes alcohòliques. Fins i tot els pinyols tenien un ús en els jocs tradicionals, quan els nens els feien servir per llençar-los amb un canut fent competicions de punteria i combats entre colles. </span></span> </span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>El lledoner també va tenir una funció comunicativa en el món rural, ja que a les masies era tradició plantar-ne un quan naixia un primogènit.</span></span></span></span></span></p> | 41.3817183,2.0747051 | 422632 | 4581546 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99645-img20250326130831_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99645-img20250326130653.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99645-img20250326130650.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 2151 | 5.2 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||||
| 99644 | Garrofer de la riera de Sant Just | https://patrimonicultural.diba.cat/element/garrofer-de-la-riera-de-sant-just | <p><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). <em>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</em></span></span></p> <p><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). <em>Arbres de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> | L'exemplar presenta part del tronc tombat i està cobert parcialment per la vegetació de la riera. | <p>Exemplar de garrofer (<em>Ceratonia siliqua</em>) de 15,5 m d’alçada, amb un perímetre de tronc de 2,73 m i 14,7 m de diàmetre de capçada. L’arbre està situat a la llera de la riera de Sant Just, a l’altura de la confluència del torrent Bó amb la riera, dins del Parc Natural de Collserola.</p> <p>De la família de les lleguminoses, l’individu presenta un tronc irregular i ple de nusos, totalment tombat sobre la llera de la riera. L’escorça és llisa de color grisenc. La capçada, irregular, té branques robustes i entortolligades.</p> <p>És un arbre perennifoli de fulles compostes, amb folíols disposats de manera enfrontada, de contorn ovalat i color verd fosc. Floreix d’agost a novembre amb inflorescències poc vistoses formant un raïm. El fruit és la garrofa, una beina de forma lleugerament corbada que pot arribar a fer 25 cm. de llargada, a l’interior de la qual es troben entre 10 i 16 llavors.</p> | 08221-345 | Riera de Sant Just, s/n. | <p>Espècie originària de la Mediterrània Oriental molt present des d’antic a tota la regió mediterrània. Adaptada a condicions àrides, suporta bé climes secs i càlids, així com tota mena de substrats. </p> <p>Plantat principalment pel seu fruit, la fusta també ha estat molt apreciada en fusteria i per fabricar botes de vi, per la seva alta densitat, color vermellós i resistència als corcs. També és una fusta apropiada com llenya i per fer carbó. L’escorça i les fulles s’ha usat tradicionalment per adobar pells, gràcies a la seva riquesa en tanins.</p> <p>Les garrofes són comestibles i han sigut un aliment pel bestiar oví, caprí i cavallar. Són molt riques en sucres, motiu pel qual també han estat consumides al món rural com una llaminadura, i en èpoques de carestia, com substitutiu de la xocolata i el cafè. La farina de les llavors és panificable i va ser habitual durant la Guerra Civil espanyola a les taules de moltes famílies. Actualment, la garrofa té moltes aplicacions industrials, com el seu ús per fabricar la coberta de les càpsules de medicaments o com a espessidor dels gelats. Algunes preparacions farmacèutiques utilitzen les llavors en medicaments laxants, gràcies al seu l’alt contingut en mucílag, una substància gelatinosa. L’escorça, en canvi, té un ús en preparats astringents.</p> <p>Les llavors de la garrofa presenten un pes molt uniforme, uns 200 mil·ligrams, motiu pel qual van ser emprades des d’antic com a unitat de pes en joieria sota el nom de quirat. El terme, provinent del grec <em>keration</em> i que derivà en <em>querat</em> i <em>kirat</em>, ha arribat fins als nostres dies i continua vigent com a unitat per pesar els metalls preciosos.</p> | 41.3946457,2.0818882 | 423248 | 4582975 | 08221 | Sant Just Desvern | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99644-l1440134.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99644-l1440131.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99644-l1440136.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 2151 | 5.2 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||
| 99643 | Olivera de ca n'Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-ca-noliveres | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). </span></span></span><em><span><span><span>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). </span></span></span><em><span><span><span>Arbres de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Exemplar d’olivera centenària (</span></span></span><em><span><span><span>Olea europaea</span></span></span></em><span lang='CA'><span><span>) de 9,5 m d’alçada, amb un perímetre de tronc de 4,8 m i 11,7 m de diàmetre de capçada. Es troba al camí de ca n'Oliveres a la Riba, a pocs metres de la masia, dins d'un antic camp de conreu amb altres exemplars d'olivera.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>De la família de les oleàcies, presenta una capçada arrodonida amb un tronc gruixut i molt tortuós, amb nusos a la base i a les branques, ramificant-se a l’extrem superior. L’escorça, esquerdada, presenta un color gris plom.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>És un arbre perennifoli, de fulles simples i dures de contorn lanceolat, de color verd intens a l’anvers i verd gris platejat al revers. Floreix d’abril a juny amb petites flors de color blanc, agrupades en inflorescències. Fructifica produint olives, un fruit de forma el·lipsoidal o globosa de color verd que passa a color negre un cop madura.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08221-344 | Camí de ca n'Oliveres, s/n. | <p><span><span><span><span><span><span>Espècie originària de l’Àsia Menor que des de fa milers d’anys presenta una distribució per tota la conca mediterrània. És un arbre molt longeu, que pot arribar a viure centenars d’anys tal com demostren molts espècimens repartits per la geografia catalana.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’arbre ha estat conreat principalment per extreure oli del seu fruit, però l'oliva també té un consum directe després de sotmetre-la a un procés per eliminar l’amargor pròpia del fruit. La seva fusta és molt apreciada, tant en fusteria com per fabricar diferents eines i estris domèstics.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Actualment, l’arbre també té un ús ornamental en jardins, parcs i zones urbanes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Al llarg de la història la presència de l’olivera ha estat constant no només com una espècie vegetal explotada pel seu consum, sinó també com un element simbòlic de les diferents cultures de la Mediterrània. Un bon exemple és com a l’antiga Grècia els guanyadors de les Olimpíades eren guardonats amb corones fetes de branques d’olivera.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3963728,2.0801094 | 423101 | 4583168 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99643-l1440120.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99643-l1440124.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99643-l1440126.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99643-l1440128.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99643-l1430843.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99643-img20250401125648.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2025-11-24 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Aquesta olivera és la més monumental de les que es troben als camps propers a ca n'Oliveres, testimoni de l'explotació agrícola d'aquests arbres en temps passats a aquests terrenys. Des del mes de febrer de l’any 2025, l’Ajuntament de Sant Just Desvern juntament amb Consorci del Parc Natural de Collserola, amb la col·laboració de l’empresa L’Olivera i el suport financer de la Fundació Catalunya La Pedrera, està duent a terme treballs per la recuperació d’aquest conreu en terrenys municipals propers a la riera de Sant Just. Amb aquesta iniciativa es vol posar en valor un conreu històric, actualment abandonat, que va tenir un paper important a l'economia agrícola de Sant Just, juntament amb la vinya. | 2151 | 5.2 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||
| 99642 | Eucaliptus del torrent d'en Biosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-del-torrent-den-biosca | <p><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). <em>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</em></span></span></p> <p><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). <em>Arbres de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> <p><span><span>OCHOA GONZÁLEZ, Juli (2023). “Els arbres més alts de Sant Just Desvern”. <em>La Vall de Verç</em>, núm. 488, pp. 20-21.</span></span></p> <p>SANZ ELORZA, Mario; DANA SÁNCHEZ, Elías; SOBRINO VESPERINAS, Eduardo (2004). <em>Atlas de las Plantas Alóctonas Invasoras en España</em>. Dirección General para la Biodiversidad. Madrid.</p> | <p><span><span><span lang='CA'>Exemplar d’eucaliptus (</span><em><span lang='CA'>Eucalyptus globulus</span></em><span lang='CA'>) de 36 m d’alçada, amb un perímetre de tronc de 2,72 m i 16,7 m de diàmetre de capçada. L’arbre està situat al torrent d’en Biosca, a 410 m. al sud-est de can Biosca, dins del Parc Natural de Collserola. </span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>De la família de les mirtàcies, es caracteritza per una capçada ampla, oberta i clara. El tronc, dret i robust, presenta una escorça llisa de color marró clar que es desprèn en llargues tires en els exemplars adults. </span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>Arbre perennifoli de fulles simples, endurides i verdes de contorn lanceolat amb el marge llis. Floreix d’octubre a gener amb flors solitàries o agrupades que produeixen una gran quantitat de nèctar. Els fruits són càpsules globoses dures dotades de quatre costelles, dins de les quals hi ha les petites llavors rodones de color negre. </span></span></span></p> | 08221-343 | Torrent d'en Biosca, s/n. | <p>Espècie originària d’Austràlia que va ser introduïda a la conca mediterrània, a mitjan segle XIX, pel seu aprofitament en la indústria de la fusta. Està present en territoris de clima temperat i humit amb sols rics en matèria orgànica.</p> <p>L’eucaliptus es va començar a plantar de manera sistemàtica a algunes zones d’Espanya a la dècada de 1940. Va ser una de les espècies emprades en els programes de reforestació de molts territoris, una política que també estava destinada a l’explotació de la seva fusta per l'elaboració de pasta de cel·lulosa. A més de la fusta, les fulles són emprades per la indústria farmacèutica per les seves propietats balsàmiques i antisèptiques, ja que contenen una gran concentració d’eucaliptol. En menor mesura, l’arbre ha tengut usos ornamentals i ha estat plantat a jardins i parcs pel seu ràpid creixement.</p> <p>Actualment, és considerada una espècie al·lòctona invasora que suposa grans problemes, principalment perquè és un arbre que impedeix el creixement de la flora autòctona pel fet que les seves fulles en caure a terra l’esterilitzen. La gran necessitat d’aigua dels espècimens, que desenvolupen unes arrels radials i profundes, els converteixen en els responsables de la sequera del sol allà a on creixen. </p> | 41.3918596,2.0868954 | 423663 | 4582661 | 08221 | Sant Just Desvern | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99642-l1430932.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99642-l1430936.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | L'eucaliptus del torrent d'en Biosca, amb els seus 36 m d'alçada, és el segon arbre més alt de Sant Just Desvern per darrere del pi blanc de la font d'en Merlès. | 2151 | 5.2 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||
| 99641 | Figuera de la font de la Beca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/figuera-de-la-font-de-la-beca | <p><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). <em>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</em></span></span></p> <p><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). <em>Arbres de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> | <p>Exemplar de figuera (<em>Ficus carica</em>) de 7 m d’alçada, amb un perímetre de tronc d'1,95 m i 9,2 m de diàmetre de capçada. L’arbre està situat al marge del camí de la font de la Beca, a 200 m. del passeig de la Muntanya, dins del Parc Natural de Collserola.</p> <p>De la família de les moràcies, l’individu presenta un tronc tortuós i robust de quatre peus, que recorda la forma d’una pota d’elefant, amb una escorça llisa de color gris. La capçada és esfèrica amb branques entortolligades.</p> <p>És un arbre caducifoli de fulles simples, alternes, palmades, aspres al tacte i de color verd clar, amb nervis ben marcats. Floreix dos cops a l’any, de febrer a abril i d’agost a setembre, produint dues fructificacions, les figaflors i les figues, el mateix fruit que rep diferent nom segons el moment de maduració.</p> | 08221-342 | Camí de la font de la Beca, s/n. | <p>Espècie que presenta una distribució per tota la conca mediterrània des d’època antiga, trobant-la al sud d’Europa, al nord d’Àfrica i a l’occident asiàtic. Cultivada i naturalitzada, està present en camps, vores de camins, penya-segats i escletxes de zones rocoses. S’adapta a tota mena de substrats i suporta molt bé la sequera de climes càlids.</p> <p>Tant dels exemplars naturalitzats com dels conreats se n'aprofiten els fruits, les figaflors i les figues. Presenten una forma globosa o piriforme, de color verd en estat inicial fins a arribar a un color groguenc i morat un cop madurs. L’arbre fructifica dos cops a l’any gràcies a tenir dues floracions, donant un mateix fruit que rep dos noms diferents segons el moment de maduració, les figaflors primer i les figues després. Molt apreciades per la seva dolçor, són consumides en fresc i seques. També s’elaboren melmelades, confitures i pa de figa, fet a partir de la figa seca barrejada amb altres fruits secs com l’ametlla.</p> <p>Les fulles de la figuera s’han emprat com a menjar pel bestiar i també per embolicar alguns tipus de formatges. La fusta és de molt mala qualitat tant per fer treballs de fusteria com per emprar-la per fer foc.</p> <p>La medicina tradicional en el món rural ha utilitzat la infusió de les fulles com un remei contra la tos, la bronquitis, i el dolor d’estómac. El làtex que desprèn la planta en tallar una fulla, que és molt irritant, s’aplica sobre les berrugues per eliminar-les.</p> | 41.3954773,2.0843809 | 423457 | 4583065 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99641-l1440041.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99641-l1440038.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99641-l1440042.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99641-l1440049.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 2151 | 5.2 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||||
| 99640 | Lledoner de can Carbonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-carbonell | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). </span></span></span><em><span><span><span>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). </span></span></span><em><span><span><span>Arbres de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p>ZURRIAGA AGUSTÍ, Ferran (2005). 'El lledoner, l’arbre de les forques'. <em>Mètode Revista de Difusió de la Investigació</em>, núm. 45, pp. 39-45. Universitat de València.</p> | <p><span><span><span lang='CA'>Lledoner (<em><span>Celtis australis</span></em>) de 24 m d’alçada, amb un perímetre de tronc de 3,35 m i 19,5 m de diàmetre de capçada. L’exemplar es troba dins del pati de la masia de can Carbonell, situada al Parc Natural de Collserola.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>De la família de les ulmàcies, es caracteritza per una capçada esfèrica i ampla. Les branques són erectes, primes i flexibles. El tronc presenta una escorça llisa de color gris plom blanquinós.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>És un arbre caducifoli de fulles simples, alternes, toves, de contorn oval lanceolat amb el marge finament serrat. Les fulles són de color verd fosc amb pèls a l’anvers i lleugerament més clar al revers. Floreix de març a abril. Produeix lledons, un fruit rodó de la mida d’un pèsol de color verd a l’inici i negre quan madura, que és comestible.</span></span></span></p> | 08221-341 | Pg. de la Muntanya, s/n. | <p><span><span><span lang='CA'><span>Espècie mediterrània amb distribució pel sud d’Europa, el nord d’Àfrica i Àsia occidental.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>La fusta, que és dura, compacta i elàstica, ha estat emprada tradicionalment per la fabricació de bastons, rodes de carro, cèrcols de botes, forques i mànecs per eines del camp. A més, també ha estat molt utilitzada en la construcció i per fer carbó. <span>De l’escorça i les arrels se n’extreia tint de color groc, i les fulles també eren emprades com a farratge pel bestiar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>L’arbre, per les seves característiques morfològiques, es plantava als marges dels camps per reduir l’erosió gràcies a les seves arrels. En altres casos, pel port de la capçada, ha estat un arbre ideal per proporcionar una bona ombra, motiu pel qual actualment s’ha convertit en un arbre ornamental als carrers de molts municipis. </span></span> </span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span>Els fruits del lledoner, un cop madurats durant l’estiu, són d’un gust molt dolç amb un alt contingut en ferro, potassi i vitamina C. Tenen propietats astringents, motiu pel qual han estat utilitzats tradicionalment com un remei per guarir les diarrees, la disenteria i el flux menstrual abundant. Es poden consumir crus, en elaboracions com melmelades, guisats o per fer begudes alcohòliques. Fins i tot els pinyols tenien un ús en els jocs tradicionals, quan els nens els feien servir per llençar-los amb un canut fent competicions de punteria i combats entre colles. </span></span> </span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'><span><span>El lledoner també va tenir una funció comunicativa en el món rural, ja que a les masies era tradició plantar-ne un quan naixia un primogènit.</span></span></span></span></span></p> | 41.3998144,2.0861041 | 423606 | 4583544 | 08221 | Sant Just Desvern | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99640-img20250118151809.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99640-img20250118152238.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99640-img20250118152022.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Amb la seva alçada, és un dels arbres més alts del municipi, domina la perspectiva de la masia de can Carbonell. | 2151 | 5.2 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||
| 99639 | Tipuana del carrer Estalvi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tipuana-del-carrer-estalvi | <p><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). <em>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</em></span></span></p> <p><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). <em>Arbres de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> | XX | <p>Exemplar de tipuana (<em>Tipuana tipi</em>) de 15 m d’alçada, amb un perímetre de tronc de 0,85 m i 12 m de diàmetre de capçada. L’arbre està plantat a la vorera de la confluència dels carrers Estalvi i de l’Alcalde Arís, dins del nucli urbà.</p> <p>De la família de les lleguminoses, l’individu presenta un tronc irregular i robust, lleugerament inclinat, amb una escorça esquerdada de color gris que es divideix en plaques. La capçada és densa i estesa amb branques entortolligades.</p> <p>És un arbre semicaducifoli de fulles compostes, amb folíols disposats per parells oposats, de contorn ovalat i color verd clar. Floreix de maig a juliol amb inflorescències de color groc i ataronjat en forma de raïm. El fruit és una beina arrodonida de color marró quan madura, amb una ala a l’extrem que li serveix per dispersar-se amb el vent. Aquesta ala li proporciona, en caure de l’arbre, el característic moviment que recorda l’hèlix d’un helicòpter.</p> | 08221-340 | C/ Estalvi - c/ de l'Alcalde Arís. | <p>Espècie originària d’Amèrica del sud que forma boscos a Bolívia i Argentina, introduïda posteriorment en altres zones com Brasil i Uruguai. El seu ràpid creixement, la tolerància a la radiació solar, la supervivència a la sequera i l’adaptació a tota mena de substrats, ha fet que proliferi com arbre ornamental fora de Sud-Amèrica. </p> <p>Tipuana fa referència al nom de l’arbre a Bolívia, on és denominat com a Tipu. També és conegut com a “palo rosa” pel color de la seva saba. </p> <p>És un arbre plantat a parcs, jardins i especialment a carrers, per l’ombra que proporciona el seu port així com per la seva vistosa floració. Al seu lloc d’origen, però, la fusta és utilitzada per treballs de fusteria i les fulles com farratge pel bestiar. En medicina tradicional, la saba s’aprofita per les seves propietats cicatritzants, astringents i antiinflamatòries.</p> | 41.3781568,2.0782034 | 422920 | 4581148 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99639-copia-de-20250107151407.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99639-copia-de-20250107151634.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99639-copia-de-20250107151543.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 2151 | 5.2 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||
| 99638 | Pollancre de can Padrosa - pollancre de la riera de Sant Just | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-de-can-padrosa-pollancre-de-la-riera-de-sant-just | <p><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). <em>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</em></span></span></p> <p><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). <em>Arbres de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> | <p>Exemplar de pollancre (<em>Populus nigra</em>) de 25 m d’alçada, amb un perímetre de tronc de 4,2 m i 21,4 m de diàmetre de capçada. L’arbre està situat a la llera de la riera de Sant Just, dins del Parc Natural de Collserola.</p> <p>De la família de les salicàcies, es caracteritza per una capçada ampla, oberta i clara de forma molt variable, amb branques robustes. El tronc robust presenta un aspecte sinuós amb una escorça de color gris blanquinós, llisa quan l’exemplar és jove i clivellada a mesura que creix, presentant de manera habitual protuberàncies en individus adults.</p> <p>Arbre caducifoli de fulles verdes, simples, toves, de contorn romboidal i triangular amb el marge finament serrat. Floreix de febrer a març amb flors molt petites agrupades en aments. Els fruits són càpsules ovoides que s’agrupen formant raïms, dins de les quals hi ha les petites llavors amb pèls semblants al cotó tan característiques.</p> | 08221-339 | Pg. de la Muntanya, s/n. | <p>Espècie autòctona amb distribució per Europa i Àsia Sud-occidental. Adaptat a qualsevol mena de substrat, és un arbre present als boscos de ribera perquè requereix humitat i un alt grau de radiació solar. </p> <p>Tradicionalment, ha estat conreat per aprofitar la seva fusta, emprada en la construcció per a la realització de bigues, pel fet que ofereix un tronc llarg i recte de ràpid creixement. En canvi, no és molt apreciat en fusteria, perquè la fusta és tova, porosa i fràgil. És un dels arbres més utilitzats per a la fabricació de cel·lulosa, juntament amb l’eucaliptus. L’escorça, molt rica en tanins, s’ha usat tradicionalment per adobar pells.</p> <p>En medicina popular ha tingut aplicacions com astringent, depuratiu, diürètic i expectorant.</p> | 41.3947182,2.0807414 | 423151 | 4582984 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99638-img20250326123659.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99638-img20250326123721.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99638-img20250326123702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99638-img20250326123028.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 2151 | 5.2 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||||
| 99637 | Surera de les Fatjones | https://patrimonicultural.diba.cat/element/surera-de-les-fatjones | <p><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). <em>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</em></span></span></p> <p><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). <em>Arbres de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> | <p>Exemplar d'alzina surera (<em>Quercus suber</em>) de 16,5 m d’alçada, amb un perímetre de tronc de 2,4 m i 14,8 m de diàmetre de capçada. L’arbre està situat al torrent d’en Llevallol, a una zona de bosc mixt amb altres exemplars d'alzina surera, dins del Parc Natural de Collserola.</p> <p>De la família de les fagàcies, presenta una capçada ampla, densa i irregular. El tronc, recte i robust, està cobert per una escorça gruixuda de suro molt clivellada de color cendra, igual que les branques. </p> <p>És un arbre perennifoli de fulles simples endurides (coriàcies), alternes, de forma el·líptica i amb les vores denticulades o senceres. L’anvers de les fulles és de color verd fosc lluent i el revers de color gris blanquinós, tonalitat que li proporcionen els petits pèls que la cobreixen. Floreix entre abril i maig amb inflorescències masculines en aments penjants i femenines solitàries o agrupades. Produeix aglans, un fruit ovoide de color marró de gust amargant.</p> | 08221-338 | Torrent d'en Llevallol, s/n. | <p>Espècie autòctona de la Mediterrània occidental, present de manera naturalitzada formant boscos, però també cultivada des de temps antics per aprofitar la seva escorça. Creix sobre sols silicis en llocs frescos i protegits de gelades.</p> <p>L’aprofitament de l’alzina surera és ancestral. Els aglans han estat i continuen sent aliment del bestiar, en especial del porcí. La fusta molt dura i pesada, de color vermellós, era emprada per la construcció de rodes de carro i eines del camp. Malgrat no tenir la qualitat de la fusta de l’alzina, també és valorada com llenya i per fer carbó. L’escorça interna era utilitzada per tintar la roba. </p> <p>L’escorça de l’alzina surera ha estat explotada des d’època antiga per realitzar diversos elements amb el suro: recipients, soles de sabata, objectes decoratius, ruscs per l’apicultura o taps d’ampolla, aquests darrers es van generalitzar a partir del segle XVIII. Actualment, la indústria explota el suro amb múltiples aplicacions, des de la impermeabilització i aïllament en la construcció, passant per la fabricació de taps o la confecció d’elements de roba i calçat. </p> <p>Els aglans també ha tingut aplicacions en medicina tradicional, emprats com astringents consumits en cru o en farina. A l’aigua resultant de la cocció dels fruits se li atribueixen propietats antisèptiques.</p> | 41.4073480,2.0975609 | 424572 | 4584371 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99637-img20250329162943.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99637-img20250329163143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99637-img20250329163034.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99637-img20250329163028.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 2151 | 5.2 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||||
| 99636 | Roure del torrent de la font del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-torrent-de-la-font-del-rector | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). </span></span></span><em><span><span><span>Ordenança de Protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). </span></span></span><em><span><span><span>Arbres de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span lang='CA'>Exemplar de roure (<em><span>Quercus cerrioides</span></em>) de 19,5 m d’alçada, amb un perímetre de tronc de 2,3 m i 13,9 m de diàmetre de capçada.</span><span> <span>L’arbre està situat a pocs metres de la font del Rector, al torrent del mateix nom, dins d'una zona de bosc mixt a obaga del Parc Natural de Collserola.</span></span></span></span></p> <p><span><span>De la família de les fagàcies, té una capçada irregular amb branques robustes i entortolligades. El tronc presenta una escorça esquerdada.</span></span></p> <p><span><span>És un arbre caducifoli de fulles simples, alternes, toves, de contorn lobulat, color verd intens a l’anvers i lleugerament blanquinós al revers. Floreix d’abril a juny i produeix aglans.</span></span></p> | 08221-337 | Torrent de la font del Rector, s/n. | <p><span><span>Espècie autòctona mediterrània que actualment és endèmica de la península Ibèrica. Aquesta espècie és una hibridació natural entre <em>Quercus faginea</em> i <em>Quercus pubescens, </em>que creix en ambients de certa humitat i aguanta bé les baixes temperatures, amb preferència pels sòls calcaris. El mot llatí <em>Quercus</em>, que identifica a les diverses espècies de roure, el feien servir els romans per referir-se a totes les diferents espècies de roure, i per extensió, a tots els arbres que produeixen aglans.</span></span></p> <p><span><span>La fusta, dura i compacta, ha estat emprada en fusteria, així com per fer foc i carbó. També és una de les fustes més utilitzades per la fabricació de botes per envellir vi i licor. L’escorça s’ha usat tradicionalment per adobar pells, gràcies a la seva riquesa en tanins. Els cecidis o gales dels roures, unes boles produïdes per la posta d’ous d’alguns insectes, també han tingut un aprofitament per fer tints.</span></span></p> <p><span><span>Els aglans són comestibles i des d’antic han servit per alimentar el bestiar, especialment el porcí. </span></span></p> | 41.4002686,2.0985467 | 424647 | 4583584 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99636-img20250329114022.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99636-img20250329114102.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 2151 | 5.2 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||||
| 99635 | Roure de la font del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-font-del-rector | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). </span></span></span><em><span><span><span>Ordenança de Protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). </span></span></span><em><span><span><span>Arbres de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Exemplar de roure (<em><span><span>Quercus cerrioides</span></span></em>) de 14,5 m d’alçada, amb un perímetre de tronc de 2,55 m i 19,5 m de diàmetre de capçada. </span></span></span></span>L’arbre està situat a pocs metres de l'antiga font del Rector, al torrent del mateix nom, dins d'una zona de bosc mixt a obaga del Parc Natural de Collserola.</span></span></p> <p><span><span>De la família de les fagàcies, té una capçada irregular amb branques robustes i entortolligades. El tronc, inclinat cap al camí, presenta una escorça esquerdada.</span></span></p> <p><span><span>És un arbre caducifoli de fulles simples, alternes, toves, de contorn lobulat, color verd intens a l’anvers i lleugerament blanquinós al revers. Floreix d’abril a juny i produeix aglans.</span></span></p> | 08221-336 | Torrent de la font del Rector. | <p><span><span>Espècie autòctona mediterrània que actualment és endèmica de la península Ibèrica. Aquesta espècie és una hibridació natural entre <em>Quercus faginea</em> i <em>Quercus pubescens, </em>que creix en ambients de certa humitat i aguanta bé les baixes temperatures, amb preferència pels sòls calcaris. El mot llatí <em>Quercus</em>, que identifica a les diverses espècies de roure, el feien servir els romans per referir-se a totes les diferents espècies de roure, i per extensió, a tots els arbres que produeixen aglans.</span></span></p> <p><span><span>La fusta, dura i compacta, ha estat emprada en fusteria, així com per fer foc i carbó. També és una de les fustes més utilitzades per la fabricació de botes per envellir vi i licor. L’escorça s’ha usat tradicionalment per adobar pells, gràcies a la seva riquesa en tanins. Els cecidis o gales dels roures, unes boles produïdes per la posta d’ous d’alguns insectes, també han tingut un aprofitament per fer tints.</span></span></p> <p><span><span>Els aglans són comestibles i des d’antic han servit per alimentar el bestiar, especialment el porcí. </span></span></p> | 41.4000830,2.0994293 | 424720 | 4583563 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99635-l1440070.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99635-l1440072.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99635-20250329112722.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 2151 | 5.2 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 4180,91 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.