Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 99634 | Roure de la font del Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-font-del-ferro | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). </span></span></span><em><span><span><span>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). </span></span></span><em><span><span><span>Arbres de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p>Exemplar de roure (<em>Quercus cerrioides</em>) d'11,5 m d’alçada, amb un perímetre de tronc d'1,85 m i 14,5 m de diàmetre de capçada. L’arbre està situat a pocs metres de la font del Ferro dins d'una zona boscosa a obaga del Parc Natural de Collserola.</p> <p>De la família de les fagàcies, té una capçada irregular amb branques robustes i entortolligades. El tronc presenta una escorça esquerdada.</p> <p>És un arbre caducifoli de fulles simples, alternes, toves, de contorn lobulat, color verd intens a l’anvers i lleugerament blanquinós al revers. Floreix d’abril a juny i produeix aglans.</p> | 08221-335 | Font del Ferro, s/n. | <p><span><span>Espècie autòctona mediterrània que actualment és endèmica de la península Ibèrica. Aquesta espècie és una hibridació natural entre <em>Quercus faginea</em> i <em>Quercus pubescens, </em>que creix en ambients de certa humitat i aguanta bé les baixes temperatures, amb preferència pels sòls calcaris. El mot llatí <em>Quercus</em>, que identifica a les diverses espècies de roure, el feien servir els romans per referir-se a totes les diferents espècies de roure, i per extensió, a tots els arbres que produeixen aglans.</span></span></p> <p><span><span>La fusta, dura i compacta, ha estat emprada en fusteria, així com per fer foc i carbó. També és una de les fustes més utilitzades per la fabricació de botes per envellir vi i licor. L’escorça s’ha usat tradicionalment per adobar pells, gràcies a la seva riquesa en tanins. Els cecidis o gales dels roures, unes boles produïdes per la posta d’ous d’alguns insectes, també han tingut un aprofitament per fer tints.</span></span></p> <p><span><span>Els aglans són comestibles i des d’antic han servit per alimentar el bestiar, especialment el porcí.</span></span></p> | 41.3970931,2.0964628 | 424468 | 4583233 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99634-l1440060.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99634-l1440059.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99634-img20250329105936.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 2151 | 5.2 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||||
| 99633 | Olivera de can Vilà - can Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-can-vila-can-vilar | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). </span></span></span><em><span><span><span>Ordenança de Protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). </span></span></span><em><span><span><span>Arbres de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span lang='CA'>Exemplar d’olivera centenària (</span><em><span>Olea europaea</span></em><span lang='CA'>) de 6 metres d’alçada, amb un perímetre de tronc de 2,8 metres i 7,1 metres de diàmetre de capçada. Es troba al camí de Can Vilà, a tocar de la façana de la masia i a pocs metres del passeig de la Muntanya.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>De la família de les oleàcies, presenta una capçada arrodonida amb un tronc gruixut i molt tortuós, amb nusos a la base, ramificant-se a l’extrem superior. L’escorça, esquerdada, presenta un color gris plom.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>És un arbre perennifoli, de fulles simples i dures de contorn lanceolat, de color verd intens a l’anvers i verd gris platejat al revers. Floreix d’abril a juny amb petites flors de color blanc, agrupades en inflorescències. Fructifica produint olives, un fruit de forma el·lipsoidal o globosa de color verd que passa a color negre un cop madura. </span></span></span></p> | 08221-334 | Pg. de la Muntanya, s/n. | <p>Espècie originària de l’Àsia Menor que des de fa milers d’anys presenta una distribució per tota la conca mediterrània. És un arbre molt longeu, que pot arribar a viure centenars d’anys tal com demostren molts espècimens repartits per la geografia catalana.</p> <p>L’arbre ha estat conreat principalment per extreure oli del seu fruit, però l'oliva també té un consum directe després de sotmetre-la a un procés per eliminar l’amargor pròpia del fruit. La seva fusta és molt apreciada, tant en fusteria com per fabricar diferents eines i estris domèstics.</p> <p>Actualment, l’arbre també té un ús ornamental en jardins, parcs i zones urbanes. </p> <p>Al llarg de la història la presència de l’olivera ha estat constant no només com una espècie vegetal explotada pel seu consum, sinó també com un element simbòlic de les diferents cultures de la Mediterrània. Un bon exemple és com a l’antiga Grècia els guanyadors de les Olimpíades eren guardonats amb corones fetes de branques d’olivera. </p> | 41.3979025,2.0840422 | 423431 | 4583334 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99633-l1430911.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99633-l1430908.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99633-l1430915.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | El tram de la riera de Sant Just comprès entre les masies de ca n’Oliveres i can Vilar de la Muntanya, arribant fins a can Carbonell, presenta al seu marge un conreu d’oliveres testimoni d’una explotació agrícola històricament tradicional a la zona. Des del mes de febrer de l’any 2025, l’Ajuntament de Sant Just Desvern juntament amb Consorci del Parc Natural de Collserola, amb la col·laboració de l’empresa L’Olivera i el suport financer de la Fundació Catalunya La Pedrera, està duent a terme treballs per la recuperació d’aquest conreu en terrenys que actualment són municipals. | 2151 | 5.2 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||
| 99632 | Xiprer de can Candeler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-de-can-candeler | <p><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). <em>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</em></span></span></p> <p><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). <em>Arbres de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> | <p>Exemplar de xiprer (<em>Cupressus sempervirens</em>) de 14,5 m d’alçada, amb un perímetre de tronc d’1,53 m i 6,5 m de diàmetre de capçada. L’arbre està situat a tocar de la façana est de la masia.</p> <p>De la família de les cupressàcies, el xiprer es caracteritza per una capçada estreta, compacta i allargada, amb branques cilíndriques primes, erectes i flexibles. El tronc és recte i regular amb una escorça fissurada de color marró grisenc, que no s’exfolia.</p> <p>És un arbre perennifoli de fulles molt petites en forma d’esquames de color verd fosc, que es distribueixen en fileres recobrint les branques de manera molt atapeïda. Floreix de març a juliol, amb flors masculines i femenines al mateix arbre, agrupades en cons. El fruit és una pinya petita de forma esfèrica que passa del color verd al marró fosc una vegada madura.</p> | 08221-333 | Camí de can Candeler, s/n. | <p>Espècie originària de la Mediterrània oriental, de Líbia fins a l’Iran, amb una distribució posterior que abraça molts altres territoris a causa de la seva adaptació a la sequera i els climes càlids. </p> <p>És un arbre que ha tingut una forta funció simbòlica al llarg de la història, simbolisme que queda palès a través de la mitologia grega i romana. El filòsof i botànic grec Teofrast consagrava el xiprer a Hades, déu de la mort, ja que aquesta espècie arbòria no rebrota un cop és tallada. Però és el mite grec de Ciparís, convertit en xiprer per Apol·lo, el referent més antic al significat de dol d’aquest arbre. Ciparís, que era amant d’Apol·lo i havia rebut d’ell com a regal un cérvol sagrat, durant una cacera i per error va matar al seu propi cérvol. Desolat per la pèrdua, Ciparís va demanar a Apol·lo que li permetés plorar-lo per sempre i així el déu grec convertí a Ciparís en un xiprer. El simbolisme fúnebre del xiprer també és recollit pel poeta llatí Horaci quan fa referència al fet que els difunts s’enterraven envoltats de branques de xiprer. Plini el Vell explica com una branca de xiprer, penjada a la porta d’una casa, era senyal de la defunció d’algú de la família.</p> <p>La presència dels xiprers als cementiris s’ha relacionat amb la idea de vida eterna i immortalitat, ja que és un arbre molt longeu que pot arribar a viure mil anys. A més, pel cristianisme ha representat el concepte de connexió entre el món terrenal i el cel, a causa del seu port ascendent, allargat i molt alt. L’arbre condueix així les ànimes dels difunts cap a la resurrecció i la vida eterna. </p> <p>El xiprer també és, des d’època romana, un arbre símbol d’hospitalitat. És habitual trobar-lo a l’entrada de masies i cases de zones rurals donant la benvinguda. Segons l’escriptor Víctor Balaguer, figura cabdal de la Renaixença, la tradició de plantar xiprers a les masies va començar com un símbol de l’aliança entre les congregacions religioses i les cases pairals. D’aquesta manera, la presència d’un xiprer a l’entrada d’un mas indicava l’hospitalitat d’aquestes propietats vers peregrins, frares, canonges i viatgers.</p> | 41.3905152,2.0801494 | 423097 | 4582518 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99632-img20250326114930.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 2151 | 5.2 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||||
| 99631 | Xiprer de can Vilà - can Vilar de la Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-de-can-vila-can-vilar-de-la-muntanya | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). </span></span></span><em><span><span><span>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). </span></span></span><em><span><span><span>Arbres de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p>Exemplar de xiprer (<em>Cupressus sempervirens</em>) de 19 m d’alçada, amb un perímetre de tronc d’1,82 m i 2,8 m de diàmetre de capçada. L’arbre està situat a l’encreuament del passeig de la Muntanya i el camí de can Vilà, dins del Parc Natural de Collserola.</p> <p>De la família de les cupressàcies, el xiprer es caracteritza per una capçada estreta, compacta i allargada, amb branques cilíndriques primes, erectes i flexibles. El tronc és recte i regular amb una escorça fissurada de color marró grisenc, que no s’exfolia.</p> <p>És un arbre perennifoli de fulles molt petites en forma d’esquames de color verd fosc, que es distribueixen en fileres recobrint les branques de manera molt atapeïda. Floreix de març a juliol, amb flors masculines i femenines al mateix arbre, agrupades en cons. El fruit és una pinya petita de forma esfèrica que passa del color verd al marró fosc un cop madura.</p> | 08221-332 | Pg. de la Muntanya, s/n. | <p>Espècie originària de la Mediterrània oriental, de Líbia fins a l’Iran, amb una distribució posterior que abraça molts altres territoris a causa de la seva adaptació a la sequera i els climes càlids. </p> <p>És un arbre que ha tingut una forta funció simbòlica al llarg de la història, simbolisme que queda palès a través de la mitologia grega i romana. El filòsof i botànic grec Teofrast consagrava el xiprer a Hades, déu de la mort, ja que aquesta espècie arbòria no rebrota un cop és tallada. Però és el mite grec de Ciparís, convertit en xiprer per Apol·lo, el referent més antic al significat de dol d’aquest arbre. Ciparís, que era amant d’Apol·lo i havia rebut d’ell com a regal un cérvol sagrat, durant una cacera i per error va matar al seu propi cérvol. Desolat per la pèrdua, Ciparís va demanar a Apol·lo que li permetés plorar-lo per sempre i així el déu grec convertí a Ciparís en un xiprer. El simbolisme fúnebre del xiprer també és recollit pel poeta llatí Horaci quan fa referència al fet que els difunts s’enterraven envoltats de branques de xiprer. Plini el Vell explica com una branca de xiprer, penjada a la porta d’una casa, era senyal de la defunció d’algú de la família.</p> <p>La presència dels xiprers als cementiris s’ha relacionat amb la idea de vida eterna i immortalitat, ja que és un arbre molt longeu que pot arribar a viure mil anys. A més, pel cristianisme ha representat el concepte de connexió entre el món terrenal i el cel, a causa del seu port ascendent, allargat i molt alt. L’arbre condueix així les ànimes dels difunts cap a la resurrecció i la vida eterna. </p> <p>El xiprer també és, des d’època romana, un arbre símbol d’hospitalitat. És habitual trobar-lo a l’entrada de masies i cases de zones rurals donant la benvinguda. Segons l’escriptor Víctor Balaguer, figura cabdal de la Renaixença, la tradició de plantar xiprers a les masies va començar com un símbol de l’aliança entre les congregacions religioses i les cases pairals. D’aquesta manera, la presència d’un xiprer a l’entrada d’un mas indicava l’hospitalitat d’aquestes propietats vers peregrins, frares, canonges i viatgers. </p> | 41.3979528,2.0845611 | 423475 | 4583339 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99631-l1430890.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99631-l1430898.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99631-l1430901.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-10-24 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 2151 | 5.2 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||||
| 99630 | Pinyoner de la font del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pinyoner-de-la-font-del-rector | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). </span></span></span><em><span><span><span>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). </span></span></span><em><span><span><span>Arbres de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span lang='CA'>Pi pinyer (<em><span>Pinus pinea</span></em>) de 17 m d’alçada, amb un perímetre de tronc de 2,15 m i 14,7 m de diàmetre de capçada. L'exemplar e</span><span>s troba en una zona de bosc mixt al torrent de la font del Rector, dins del Parc Natural de Collserola.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>De la família de les pinàcies, es caracteritza per la capçada en forma de para-sol, un tronc recte i robust amb una escorça gruixuda de color marró vermellós, que amb el pas dels anys es desprèn en plaques, i un sistema d’arrels molt desenvolupat.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>És un arbre perennifoli, de fulles rígides en forma d'agulla de color verd clar, agrupades per parells. Floreix de març a maig i produeix pinyes grans arrodonides, a l’interior de les quals hi ha els pinyons.</span></span></span></p> | 08221-331 | Torrent de la Font del Rector, s/n. | <p><span><span>Espècie mediterrània originària d’Àsia Menor, que presenta una distribució per la riba mediterrània del sud d’Europa i l’oest d’Àsia. Creix bé en terres seques i calcàries, preferentment en climes càlids i assolellats. </span></span><span><span>El pi pinyoner té un paper ecològic important, ja que ajuda a prevenir l'erosió del sòl i proporciona ombra en zones àrides. La seva existència també beneficia la fauna, perquè molts animals es nodreixen dels pinyons i busquen refugi a l'ombra d'aquest arbre.</span></span></p> <p><span><span>Utilitzat en medicina popular com a balsàmic, també s’ha usat tradicionalment l’escorça per adobar pells, gràcies a la seva riquesa en tanins. La fusta, a causa del creixement ràpid de l’espècie que pot arribar als 30 m, és molt emprada en la construcció i en fusteria. També se n'extreu resina i trementina.</span></span></p> <p><span><span>Els pinyons són comestibles i molt apreciats en cuina i rebosteria, estant presents a gran quantitat de receptes tradicionals dolces i salades.</span></span></p> | 41.3997459,2.0985290 | 424645 | 4583527 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99630-l1440061.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99630-l1440062.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99630-l1440083.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 2151 | 5.2 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||||
| 99629 | Pinyoner de les tres branques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pinyoner-de-les-tres-branques | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). </span></span></span><em><span><span><span>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). </span></span></span><em><span><span><span>Arbres de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>OCHOA GONZÁLEZ, Juli (2023). “Els arbres més alts de Sant Just Desvern”. </span></span></span><em><span><span><span>La Vall de Verç</span></span></span></em><span><span><span>, núm. 488 pp. 20-21.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span lang='CA'>Exemplar de pi pinyer (<em><span>Pinus pinea</span></em>) de 17 m d’alçada, amb un perímetre de tronc de 2,95 m i 15,5 m de diàmetre de capçada. L'arbre e</span><span>s troba en una zona de bosc mixt, a l'obaga del torrent de les Fatjones, dins del Parc Natural de Collserola.</span></span></span></p> <p><span><span>De la família de les pinàcies, es caracteritza per la capçada en forma de para-sol, un tronc recte format per tres branques simètriques que surten de la mateixa base. L'escorça és gruixuda i fissurada de color marró vermellós, que amb el pas dels anys es desprèn en plaques. Presenta un sistema d’arrels molt desenvolupat. </span></span></p> <p><span><span>És un arbre perennifoli de fulles rígides en forma d'agulla (aciculars) de color verd clar i que es presenten agrupades per parells. Floreix de març a maig.</span></span></p> <p><span><span>Produeix pinyes, un fruit gran i arrodonit d’entre 8 i 14 cm, a l’interior de les quals hi ha els pinyons. La producció de pinyons es dona en períodes irregulars, amb una bona collita aproximadament cada tres a cinc anys. Els pinyons són molt apreciats per la seva carn comestible.</span></span></p> | 08221-330 | Torrent de les Fatjones, s/n. | <p><span><span><span><span><span><span>Espècie mediterrània originària d’Àsia Menor, que presenta una distribució per la riba mediterrània del sud d’Europa i l’oest d’Àsia. Creix bé en terres seques i calcàries, preferentment en climes càlids i assolellats. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El pi pinyoner té un paper ecològic important, ja que ajuda a prevenir l'erosió del sòl i proporciona ombra en zones àrides. La seva existència també beneficia la fauna, perquè molts animals es nodreixen dels pinyons i busquen refugi a l'ombra d'aquest arbre.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Utilitzat en medicina popular com a balsàmic, també s’ha usat tradicionalment l’escorça per adobar pells, gràcies a la seva riquesa en tanins. La fusta, a causa del creixement ràpid de l’espècie que pot arribar als 30 metres, és molt emprada en la construcció i en fusteria. També se n'extreu resina i trementina.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Els pinyons són comestibles i molt apreciats en cuina i rebosteria, estant presents a gran quantitat de receptes tradicionals dolces i salades.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.4035937,2.0951097 | 424363 | 4583956 | 08221 | Sant Just Desvern | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99629-l1440092.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99629-l1440088.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99629-l1440091.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Destaca per la morfologia del seu tronc, d'on surten tres branques simètriques d'una única soca. Salvant les distàncies, el pi de les tres branques santjustenc recorda al més que conegut Pi del pla de Campllong de Castellar del Riu (Berguedà), tot un símbol del catalanisme. | 2151 | 5.2 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||
| 99628 | Horts de can Gelabert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-de-can-gelabert | <p><span><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). Sant Just Desvern, un paisatge i una història. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></p> <p><span><span><span>OBIOLS AUTONELL, Aina (2003). Un patrimoni que es fa mirar. Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; SANAHUJA TORRES, Dolors; (1985). “Itinerari d'arquitectura de Sant Just Desvern. Recorregut urbà i de masies de muntanya”. Quaderns d'Estudis Santjustencs II. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></span></p> <p><span><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern. Ajuntament de Sant Just Desvern. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SBERT PÉREZ, Olga; MASDÉU TÉRMENS, Raimon (2019). “El territori de Sant Just Desvern en el segle XVIII. L'anàlisi del Cadastre de 1716”. Miscel·lània d’Estudis Santjustencs, núm. 23.</span></span></span></p> <p><span><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonio (1947). Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>VIDAL JANSÀ, Mercè (coord.); MESALLES, Jordi; PIZARRO, Lluís (2002). Guia del patrimoni arquitectònic de Sant Just Desvern. Arxiu Històric de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern.</span></span></span></p> | XIX-XX | Actualment, l'hort presenta un evident estat d'abandonament. | <p>Dins de la finca de la masia de can Gelabert, a 100 m. a l'est del mas i a tocar de la riera de Sant Just, s'estén una zona d'horts amb una superfície aproximada de 1.037 m². Els horts queden delimitats per un mur de pedra construït en maçoneria vista, que conserva l'accés original emmarcat per brancals i llinda de maó, tancat amb una porta de fusta. Al costat d'aquesta porta s'ha obert, en època recent, un altre accés que queda tancat per una porta metàl·lica de dues fulles. </p> <p>El recinte interior, no conreat actualment, encara conserva alguns canals fets amb maons i rajols que distribuïen l'aigua, procedent d'un pou situat al fons, per tota la superfície de l'hort.</p> <p>Dins dels horts, al fons i a tocar del mur de tanca de pedra, destaca un interessant conjunt hidràulic format per una mina d'aigua, un pou i dos safareigs.</p> | 08221-329 | Riera de Sant Just, s/n. | <p>Els horts de can Gelabert són el testimoni d'un món rural que durant segles explotà la terra amb conreus de regadiu d'horta i arbres fruiters, regats amb l'aigua procedent de torrents i rieres, a més de la procedent de pous i mines d'aigua que proliferaren a partir del segle XIX.</p> <p> </p> | 41.3859526,2.0667897 | 421975 | 4582023 | 08221 | Sant Just Desvern | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99628-img20250326110704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99628-img20250326110606.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99628-img20250326110745.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-10-24 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||
| 99627 | Pi blanc de can Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-blanc-de-can-baro | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). </span></span></span><em><span><span><span>Ordenança de Protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). </span></span></span><em><span><span><span>Arbres de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span>Exemplar de pi blanc (<em>Pinus halepensis</em>) de 21 m d’alçada, amb un perímetre de tronc de 2,5 m i 15,2 m de diàmetre de capçada. Arbre situat en una zona de bosc mixt dins del Parc Natural de Collserola.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>De la família de les pinàcies, es caracteritza per una capçada irregular, un tronc recte i tortuós amb una escorça de color gris blanquinós que s'esquerda amb el pas dels anys, tornant-se de color marró vermellós.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>És un arbre perennifoli de fulles flexibles en forma d'agulla (aciculars), més curtes i estretes que les d'altres espècies de pins, de color verd clar i agrupades per parells. Floreix de març a maig, tenint al mateix arbre flors femenines i masculines. Produeix pinyes allargades molt petites, a l’interior de les quals hi ha els pinyons. Una de les característiques és que l’arbre manté pinyes en diferents graus de maduració.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08221-328 | Can Baró, s/n. | <p>Espècie autòctona mediterrània habitual en zones amb una pluviometria molt baixa i forta radiació solar, sent una espècie utilitzada en la repoblació per fixar terrenys i evitar l’erosió. El mot llatí <em>Pinus</em>, que identifica a les diverses espècies de pi, és el que els romans feien servir per referir-se als pins pinyoners, mentre que <em>halepensis </em>fa referència a la ciutat siriana d’Alep, lloc en el qual és molt abundant.</p> <p>La fusta, dura i resinosa, ha estat emprada en fusteria malgrat la seva qualitat mitjana i també en la producció de carbó. L’escorça s’ha usat tradicionalment per adobar pells, gràcies a la seva riquesa en tanins. La resina també ha estat explotada per obtenir trementina, utilitzada amb finalitats medicinals com antisèptic.</p> | 41.3996625,2.0892973 | 423873 | 4583525 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99627-l1440109.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 2151 | 5.2 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||||
| 99626 | Roure de l'Ateneu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-lateneu | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). </span></span></span><em><span><span><span>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). </span></span></span><em><span><span><span>Arbres de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><a><span lang='CA'>Exemplar de roure (<em>Quercus robur</em>) </span></a><span lang='CA'>de 8 m d’alçada, amb un perímetre de tronc de 0,55 m i 15,4 m de diàmetre de capçada. Està ubicat dins del pati de l'actual restaurant de l'Ateneu.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>De la família de les fagàcies, es caracteritza per una capçada irregular amb branques entortolligades. El tronc és irregular i presenta una escorça esquerdada.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>És un arbre caducifoli de fulles simples, alternes, toves, de contorn lobulat i color verd intens a l’anvers i lleugerament blanquinós al revers. Floreix d’abril a juny amb flors femenines i produeix aglans.</span></span></span></p> | 08221-327 | C/ de l'Ateneu, 3. | <p><span><span>Espècie autòctona mediterrània<em> </em>que creix en ambients de certa humitat i aguanta bé les baixes temperatures, amb preferència pels sòls calcaris. El mot llatí <em>Quercus</em>, que identifica a les diverses espècies de roure, el feien servir els romans per referir-se a totes les diferents espècies de roure, i per extensió, a tots els arbres que produeixen aglans.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La fusta, dura i compacta, ha estat emprada en fusteria, així com per fer foc i carbó. També és una de les fustes més utilitzades per la fabricació de botes per envellir vi i licor. L’escorça s’ha usat tradicionalment per adobar pells, gràcies a la seva riquesa en tanins. Els cecidis o gales dels roures, unes boles produïdes per la posta d’ous d’alguns insectes, també han tingut un aprofitament per fer tints.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els aglans són comestibles i des d’antic han servit per alimentar el bestiar, especialment el porcí.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3818790,2.0763349 | 422768 | 4581562 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99626-l1430938.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99626-l1430942.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99626-l1430946.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99626-l1430941.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 2151 | 5.2 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||||
| 99625 | Pacaner de can Fatjó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pacaner-de-can-fatjo | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). </span></span></span><em><span><span><span>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). </span></span></span><em><span><span><span>Arbres de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p>Exemplar de pacaner (<em>Carya illinoensis</em>) de 21 m d’alçada, amb un perímetre de tronc de 2,52 m i 25,5 m de diàmetre de capçada. L'exemplar es troba al voral del passeig de la Muntanya, a la confluència amb el camí de can Fatjó, dins del Parc Natural de Collserola.</p> <p>De la família de les juglandàcies, es caracteritza per una gran capçada rodona, un tronc llis amb una escorça d’escates laminars de color gris clar. És un arbre caducifoli, de fulles compostes amb folíols disposats de manera imparipinnada, de forma ovalada i lanceolada amb marge serrat i color verd clar brillant. Floreix d'abril a maig amb flors groguenques i verdoses, les femenines en espigues curtes i les masculines en aments penjants. El fruit és la nou pacana, dolça i comestible, de forma ovoide-el·lipsoide de color marró, que fructifica entre juny i juliol. </p> | 08221-326 | Pg. de la Muntanya, s/n. | <p>Espècie originària del sud dels Estats Units i Mèxic, a on és àmpliament conreada per la producció de nous a Carolina del Nord, Florida, Arizona i Califòrnia. La seva introducció a Europa, a finals del segle XIX, va estar motivada per la producció del seu fruit. També és un arbre ornamental molt habitual a parcs i jardins, proporcionant una molt bona ombra gràcies al seu port i alçada.</p> <p>La fusta és dura i pesada, molt apreciada pel seu color i vetes, ha estat utilitzada per la fabricació de mobiliari i eines del camp.</p> <p>La nou, que és dolça i cremosa, es consumeix en cru en postres, pastissos i com fruit sec. L’oli extret del fruit té aplicacions en cosmètica. El fruit, l’escorça i les fulles també tenen aprofitament en medicina tradicional gràcies a les seves propietats antioxidants, antiinflamatòries i digestives. A la infusió de la closca de la nou se li atribueixen propietats astringents.</p> | 41.4023150,2.0877837 | 423749 | 4583820 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99625-l1430796.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99625-l1430797.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99625-l1430793.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | La silueta d'aquest solitari exemplar de pacaner destaca, pel seu port i alçada, al camí de la Muntanya amb la confluència del camí de can Fatjó. | 2151 | 5.2 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||
| 99624 | Roures de can Candeler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-can-candeler | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). </span></span></span><em><span><span><span>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). </span></span></span><em><span><span><span>Arbres de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p>7 exemplars de roure (<em>Quercus cerrioides</em>) situats al marge del camí de can Candeler a l'altura del número 16, a tocar de la confluència amb la baixada del Mas. L'exemplar més gran fa 8 m. d’alçada, amb un perímetre de tronc de 0,70 m i 8 m de diàmetre de capçada.</p> <p>De la família de les fagàcies, es caracteritza per una capçada irregular amb branques entortolligades. El tronc és irregular i presenta una escorça esquerdada.</p> <p>És un arbre caducifoli de fulles simples, alternes, toves, de contorn lobulat i color verd intens a l’anvers i més clares al revers. Floreix d’abril a maig amb flors masculines agrupades en aments i femenines són solitàries. Els fruits són els aglans, allargats pedunculats.</p> | 08221-325 | Camí de can Candeler, 16. | <p><span><span>Espècie autòctona mediterrània que actualment és endèmica de la península Ibèrica. Aquesta espècie és una hibridació natural entre <em>Quercus faginea</em> i <em>Quercus pubescens, </em>que creix en ambients de certa humitat i aguanta bé les baixes temperatures, amb preferència pels sòls calcaris. El mot llatí <em>Quercus</em>, que identifica a les diverses espècies de roure, el feien servir els romans per referir-se a totes les diferents espècies de roure, i per extensió, a tots els arbres que produeixen aglans.</span></span></p> <p>La fusta, dura i compacta, ha estat emprada en fusteria, així com per fer foc i carbó. També és una de les fustes més utilitzades per la fabricació de botes per envellir vi i licor. L’escorça s’ha usat tradicionalment per adobar pells, gràcies a la seva riquesa en tanins. Els cecidis o gales dels roures, unes boles produïdes per la posta d’ous d’alguns insectes, també han tingut un aprofitament per fer tints.</p> <p>Els aglans són comestibles i des d’antic han servit per alimentar el bestiar, especialment el porcí.</p> | 41.3886410,2.0778027 | 422898 | 4582312 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99624-img20250326114139.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99624-img20250326114233.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99624-img20250326114302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99624-img20250326114355.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 2151 | 5.2 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||||
| 99623 | Roures de la baixada del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-la-baixada-del-mas | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). </span></span></span><em><span><span><span>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). </span></span></span><em><span><span><span>Arbres de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p>3 exemplars de roure pènol (<em>Quercus robur</em>), dos de major port i un altre de menor grandària, situats a la Baixada del Mas, un torrent humit i ombrívol que desemboca al passeig de la Muntanya. L'exemplar més gran fa 14 m d’alçada, amb un perímetre de tronc de 0,85 m i 10 m de diàmetre de capçada.</p> <p><span><span><span><span><span><span>De la família de les fagàcies, té una capçada irregular amb branques robustes i entortolligades. El tronc presenta una escorça esquerdada.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>És un arbre caducifoli de fulles simples, alternes, toves, de contorn lobulat, color verd intens a l’anvers i lleugerament blanquinós al revers. Floreix d’abril a juny i produeix aglans.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08221-324 | Baixada del Mas, s/n. | <p><span><span>Espècie autòctona mediterrània<em> </em>que creix en ambients de certa humitat i aguanta bé les baixes temperatures, amb preferència pels sòls calcaris. El mot llatí <em>Quercus</em>, que identifica a les diverses espècies de roure, el feien servir els romans per referir-se a totes les diferents espècies de roure, i per extensió, a tots els arbres que produeixen aglans.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La fusta, dura i compacta, ha estat emprada en fusteria, així com per fer foc i carbó. També és una de les fustes més utilitzades per la fabricació de botes per envellir vi i licor. L’escorça s’ha usat tradicionalment per adobar pells, gràcies a la seva riquesa en tanins. Els cecidis o gales dels roures, unes boles produïdes per la posta d’ous d’alguns insectes, també han tingut un aprofitament per fer tints.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els aglans són comestibles i des d’antic han servit per alimentar el bestiar, especialment el porcí.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3890412,2.0771271 | 422843 | 4582357 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99623-img20250326113712.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99623-img20250326113723.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99623-img20250326113936.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99623-img20250326113801.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 2151 | 5.2 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||||
| 99622 | Fals pebrers del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fals-pebrers-del-cementiri | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). </span></span></span><em><span><span><span>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). </span></span></span><em><span><span><span>Arbres de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>3 exemplars de fals pebrer (<em>Schinus molle</em>) situats a l’interior del cementiri de la població, els dos de més port a tocar de la porta d’accés al recinte. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>De la família de les a</span></span></span><span lang='CA'><span><span>nacardiàcies</span></span></span><span lang='CA'><span><span>, es caracteritza per una capçada ampla de brancatge penjant, un tronc tortuós i fisurat amb escorça escamosa de color grisós i vermellós. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>És un arbre perennifoli de fulla composta, amb folíols lanceolats i distribució paripinnada. Floreix de maig a juny amb inflorescències ramificades, llargues i penjants, de color blanc verdós. El fruit és </span></span></span><span lang='CA'><span><span>petit globós de color vermell, molt semblant al del pebre.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08221-323 | Av. Camp Roig, s/n. | <p>Espècie al·lòctona originària d'Amèrica del Sud, present des del sud de Mèxic fins al nord de Xile. Introduïda com arbre ornamental molt habitual a parcs, jardins i carrers a causa de la seva resistència a les altes temperatures i la sequera.</p> <p>La seva resina, que és molt aromàtica, té propietats analgèsiques, insecticides, bactericides, antivirals, antifúngiques i estimulants. A sud-amèrica s’ha emprat en medicina popular com a dentífric. Durant el període prehispànic, els inques feien servir la resina en el procés d’embalsamament dels morts.</p> <p>El fruit és picant, motiu pel qual s’ha utilitzat com a substitut del pebre com condiment, malgrat presentar un important grau de toxicitat en dosis altes. També és usat com aromatitzant de begudes i com un remei contra les picades de mosquit.</p> <p>Els folíols tallats i llençats a l’aigua es mouen de manera descontrolada, una reacció que es produeix per la ràpida sortida de la gran quantitat d’oli essencial present a les fulles.</p> | 41.3812749,2.0664892 | 421944 | 4581503 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99622-img20250326104348.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99622-img20250326104525.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99622-img20250326104634.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99622-img20250326104942.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99622-img20250326104937.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99622-img20250326104414.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 98 | 2151 | 5.2 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 99621 | Xiprers del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprers-del-cementiri-4 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). </span></span></span><em><span><span><span>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). </span></span></span><em><span><span><span>Arbres de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>39 exemplars de xiprer (<em>Cupressus sempervirens</em>) situats dins del recinte primigeni del cementiri municipal de Sant Just Desvern. L’arbre més gran presenta 13 m d’alçada, amb un perímetre de tronc d’1,67 m i 3 m de diàmetre de capçada.</p> <p>De la família de les cupressàcies, el xiprer es caracteritza per una capçada estreta, compacta i allargada, amb branques cilíndriques primes, erectes i flexibles. El tronc és recte i regular amb una escorça fissurada de color marró grisenc, que no s’exfolia.</p> <p>És un arbre perennifoli de fulles molt petites en forma d’esquames de color verd fosc, que es distribueixen en fileres recobrint les branques de manera molt atapeïda. Floreix de març a juliol, amb flors masculines i femenines al mateix arbre, agrupades en cons. El fruit és una pinya petita de forma esfèrica que passa del color verd al marró fosc un cop madura.</p> | 08221-322 | Av. del Camp Roig, s/n. | <p>Espècie originària de la Mediterrània oriental, de Líbia fins a l’Iran, amb una distribució posterior que abraça molts altres territoris a causa de la seva adaptació a la sequera i els climes càlids. </p> <p>És un arbre que ha tingut una forta funció simbòlica al llarg de la història, simbolisme que queda palès a través de la mitologia grega i romana. El filòsof i botànic grec Teofrast consagrava el xiprer a Hades, déu de la mort, ja que aquesta espècie arbòria no rebrota un cop és tallada. Però és el mite grec de Ciparís, convertit en xiprer per Apol·lo, el referent més antic al significat de dol d’aquest arbre. Ciparís, que era amant d’Apol·lo i havia rebut d’ell com a regal un cérvol sagrat, durant una cacera i per error va matar al seu propi cérvol. Desolat per la pèrdua, Ciparís va demanar a Apol·lo que li permetés plorar-lo per sempre i així el déu grec convertí a Ciparís en un xiprer. El simbolisme fúnebre del xiprer també és recollit pel poeta llatí Horaci quan fa referència al fet que els difunts s’enterraven envoltats de branques de xiprer. Plini el Vell explica com una branca de xiprer, penjada a la porta d’una casa, era senyal de la defunció d’algú de la família.</p> <p>La presència dels xiprers als cementiris s’ha relacionat amb la idea de vida eterna i immortalitat, ja que és un arbre molt longeu que pot arribar a viure mil anys. A més, pel cristianisme ha representat el concepte de connexió entre el món terrenal i el cel, a causa del seu port ascendent, allargat i molt alt. L’arbre condueix així les ànimes dels difunts cap a la resurrecció i la vida eterna. </p> <p>El xiprer també és, des d’època romana, un arbre símbol d’hospitalitat. És habitual trobar-lo a l’entrada de masies i cases de zones rurals donant la benvinguda. Segons l’escriptor Víctor Balaguer, figura cabdal de la Renaixença, la tradició de plantar xiprers a les masies va començar com un símbol de l’aliança entre les congregacions religioses i les cases pairals. D’aquesta manera, la presència d’un xiprer a l’entrada d’un mas indicava l’hospitalitat d’aquestes propietats vers peregrins, frares, canonges i viatgers.</p> | 41.3812649,2.0665054 | 421946 | 4581502 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99621-img20250206100326_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99621-img20250326104800.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99621-img20250326104811.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99621-img20250326104740.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99621-img20250326105020.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 98 | 2151 | 5.2 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 99620 | Bellaombres del carrer Miquel Reverter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bellaombres-del-carrer-miquel-reverter | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). </span></span></span><em><span><span><span>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). </span></span></span><em><span><span><span>Arbres de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p>Parell d’exemplars de bellaombra (<em>Phytolacca dioica</em>) <span lang='CA'><span><span>de 10 m. d’alçada, amb un perímetre de tronc de 2 m i 12 m de diàmetre de capçada. S</span></span></span>ituats al carrer Miquel Reverter, a l'altura del número 5, destaquen pel seu port i la base dels seus troncs.</p> <p>De la família de les fitolacàcies, presenta una capçada ampla i globosa molt ramificada, amb branques llargues i flexibles. El tronc d’aquesta espècie destaca per tenir la base irregular i molt eixamplada, així com unes grans arrels visibles. L’escorça és lleugerament rugosa i clivellada de color grisós.</p> <p>És un arbre semiperennifoli que només perd la fulla durant els hiverns molt freds. Les fulles són simples, toves, de contorn oval o lanceolat, disposades de manera alterna i de color verd fosc, brillants a l’anvers. Floreix de maig a juny amb unes flors molt petites de color blanc groguenc, agrupades com grans de raïm. Produeix un fruit rodó, una baia de color vermell a l’inici i negre quan madura, que és tòxic.</p> | 08221-321 | C/ Miquel Reverter, 5. | <p>Espècie originària de l'Argentina i l'Uruguai, però amb una distribució més ampla com arbre ornamental valorat per la seva ombra, gràcies al seu port i alçada. També rep el nom d’ombú, terme que en la llengua guaraní vol dir ombra. El mot llatí <em>Phytolacca</em> prové del grec <em>Phyton</em>, que vol dir planta, i del llatí <em>Lacca</em>, fent referència al suc de color vermellós del fruit.</p> <p>Les arrels d’aquesta espècie són molt riques en saponina, una substància que ha estat emprada tradicionalment per fer sabó. Malgrat la toxicitat de les fulles i els fruits, les seves propietats cicatritzants, purgants, antisèptiques i astringents s’han aprofitat en l’elaboració de preparats medicinals tradicionals. La fusta és esponjosa i tova, motiu pel qual no és molt valorada en fusteria.</p> | 41.3840029,2.0736535 | 422546 | 4581800 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99620-img20250306092655.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99620-img20250206105646_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99620-img20250306092051.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99620-img20250306092109.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 98 | 2151 | 5.2 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 99619 | Camí de les Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-les-torres | <p><span><span><span><span><span><span>AMIGÓ, Jordi; BADOSA, Patrícia; MAGRINYÀ, Joan; MURO, Olga; PALLERÈS, Núria; ULLA, Àngels (2024</span></span></span><em><span><span><span>). Inventari de camins municipals de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Àrea de Territori: Urbanisme i Sostenibilitat i Medi Ambient. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Camí forestal-sender que constitueix una via rural d’origen tradicional, integrada en l’estructura històrica del territori agrícola i forestal de la serralada litoral. Es tracta d’un vial de terra trepitjada i estabilitzada, amb un traçat sinuós de 987 m i un pendent moderat, adaptat topogràficament al relleu natural. L’amplada mitjana del camí és de 2,6 m, <span>amb punts de 4 m d’amplada màxima i 1 metre d’amplada mínima. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El ferm està constituït per terra compactada amb presència de graves (tot-u) i l'aflorament de la roca mare en alguns punts, sense cap tractament d’asfalt ni empedrat, fet que n’evidencia el caràcter no urbanitzat. Als trams amb paviment de roca mare són evidents les marques de rodades deixades pels carruatges al llarg dels anys. El camí discorre entre talussos de terra natural i vegetació espontània, elements que contribueixen a la seva integració paisatgística i ambiental.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En el seu context immediat, el camí transcorre entre vegetació de bosc mixt mediterrani, que delimita visualment la traça. </span></span></span></span><span><span><span><span>Des del punt de vista paisatgístic, l’àmbit conserva una notable naturalitat, tot i la presència puntual d’elements contemporanis.</span></span></span></span></p> | 08221-320 | Del camí de La Salut al camí de can Ristol. | <p><span><span><span><span><span><span>Camí històric que enllaça amb la vessant de la serra de Collserola del terme municipal de Sant Feliu de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Forma part de la xarxa històrica de camins de caràcter rural que vertebraven el territori, articulant els desplaçaments entre masies, camps de conreu, espais forestals i eixos de pas de llarg recorregut.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3955760,2.0703436 | 422283 | 4583089 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99619-32002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99619-32003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99619-cami-de-les-torres.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-09-15 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | L'existència del camí com a via no pavimentada i la pervivència del seu entorn agroforestal immediat li confereixen un valor patrimonial rellevant, no només com a infraestructura funcional sinó també com a element identitari del paisatge cultural.Es tracta d'un camí històric de possessió pública immemorial, reconegut com a camí públic al Cadastre de rústica de 1955. | 119 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 99618 | Camí de dalt de La Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-dalt-de-la-salut | <p><span><span><span><span><span><span>AMIGÓ, Jordi; BADOSA, Patrícia; MAGRINYÀ, Joan; MURO, Olga; PALLERÈS, Núria; ULLA, Àngels (2024</span></span></span><em><span><span><span>). Inventari de camins municipals de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Àrea de Territori: Urbanisme i Sostenibilitat i Medi Ambient. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Camí rural-sender que constitueix una via d’origen tradicional, integrada en l’estructura històrica del territori agrícola i forestal de la serralada litoral. Es tracta d’un vial de terra i roca, amb un traçat sinuós de 157 m adaptat topogràficament al relleu natural. L’amplada mitjana del camí és d'1,7 m amb punts de 2,1 m d’amplada màxima i 1,7 metres d’amplada mínima. Malgrat no estar restringit al trànsit rodat, la seva amplada no permet el pas de vehicles. Manté la seva vocació original com a pas de vianants i bestiar. </p> <p>El ferm està constituït per terra compactada i la roca mare de la zona, sense cap tractament d’asfalt ni empedrat, fet que n’evidencia el caràcter no urbanitzat. Actualment, encara s’hi conserven marges de pedra seca de molt bona factura, que delimiten el traçat el camí al llarg de molts metres. El sender també discorre encaixat, en altres punts, entre talussos de roca, terra i vegetació espontània, elements que contribueixen a la seva integració paisatgística i ambiental.</p> <p>En el seu context immediat, el camí transcorre entre una combinació de conreus en regressió, brolla i arbres de bosc mixt mediterrani, que delimiten visualment la traça. Des del punt de vista paisatgístic, l’àmbit conserva una notable naturalitat.</p> | 08221-319 | Del camí de La Salut al límit del terme municipal amb Sant Feliu de Llobregat. | <p><span><span><span><span><span><span>Camí històric </span></span></span></span></span></span>per accedir a l'ermita de la Salut des de Sant Just Desvern, just al límit de terme amb Sant Feliu de Llobregat. F<span><span><span><span><span><span>orma part de la xarxa històrica de camins de caràcter rural que vertebraven el territori, articulant els desplaçaments entre masies, camps de conreu, espais forestals i eixos de pas de llarg recorregut.</span></span></span></span></span></span></p> <p>La presència d'espais de treball agrícola al traçat del camí, juntament amb els marges de pedra seca, reforça la lectura històrica del paisatge, evocant els usos i els valors associats al món rural tradicional.</p> <p>Sobre d’un mur de pedra seca que limita el camí es localitza una de les poques fites de terme que es conserven al municipi. Aquesta fita, plantada l'any 1833, marca el límit del terme de Sant Just Desvern amb la desapareguda població de Santa Creu d’Olorda i el municipi de Sant Feliu de Llobregat. </p> | 41.3915437,2.0600116 | 421415 | 4582649 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99618-20250406164457.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99618-20250406164533.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99618-20250406164541.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99618-20250406164742.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99618-20250406165259.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99618-cami-de-dalt-de-la-salut.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-09-15 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | L'existència del camí com a via no pavimentada i la pervivència del seu entorn agroforestal immediat li confereixen un valor patrimonial rellevant, no només com a infraestructura funcional sinó també com a element identitari del paisatge cultural.Es tracta d'un camí històric de possessió pública immemorial, reconegut com a camí públic al Cadastre de rústica de 1955. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||
| 99617 | Camí de La Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-salut | <p><span><span><span><span><span><span>AMIGÓ, Jordi; BADOSA, Patrícia; MAGRINYÀ, Joan; MURO, Olga; PALLERÈS, Núria; ULLA, Àngels (2024</span></span></span><em><span><span><span>). Inventari de camins municipals de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Àrea de Territori: Urbanisme i Sostenibilitat i Medi Ambient. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Camí rural que constitueix una via d’origen tradicional, integrada en l’estructura històrica del territori agrícola i forestal de la serralada litoral. Es tracta d’un vial de terra trepitjada i estabilitzada, amb un traçat sinuós de 649 m i un pendent moderat, adaptat topogràficament al relleu natural. L’amplada mitjana del camí és de 3,9 m.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El ferm està constituït per terra compactada, graves (tot-u) i aflorament de la roca mare en alguns trams, sense cap tractament d’asfalt ni empedrat, fet que n’evidencia el caràcter no urbanitzat. El camí discorre entre talussos de terra natural i vegetació espontània, elements que contribueixen a la seva integració paisatgística i ambiental.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En el seu context immediat, el camí transcorre entre una combinació de conreus en regressió, brolla mediterrània i arbres aïllats, sobretot garrofers i oliveres, que delimiten visualment la traça. </span></span></span></span><span><span><span><span>Des del punt de vista paisatgístic, l’àmbit conserva una notable naturalitat.</span></span></span></span></p> | 08221-318 | Del camí del mas Lluí al camí de La Riera i de can Gelabert. | <p><span><span><span><span><span><span>Camí històric a l'ermita de La Salut per la riera i can Gelabert. Forma part de la xarxa històrica de camins de caràcter rural que vertebraven el territori, articulant els desplaçaments entre masies, camps de conreu, espais forestals i eixos de pas de llarg recorregut.</span></span></span></span></span></span></p> <p>La presència d'espais de treball agrícola al traçat del camí reforça la lectura històrica del paisatge, evocant els usos i els valors associats al món rural tradicional.</p> | 41.3884710,2.0624522 | 421615 | 4582306 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99617-20250215132056.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99617-20250215125654.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99617-20250215125700.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99617-20250315150112.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99617-20250315150319.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99617-cami-de-la-salut.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-09-15 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | L'existència del camí com a via no pavimentada i la pervivència del seu entorn agroforestal immediat li confereixen un valor patrimonial rellevant, no només com a infraestructura funcional sinó també com a element identitari del paisatge cultural.Es tracta d'un camí històric de possessió pública immemorial, reconegut com a camí públic al Cadastre de rústica de 1955. | 119 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 99616 | Camí de can Roldan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-roldan | <p><span><span><span><span><span><span>AMIGÓ, Jordi; BADOSA, Patrícia; MAGRINYÀ, Joan; MURO, Olga; PALLERÈS, Núria; ULLA, Àngels (2024</span></span></span><em><span><span><span>). Inventari de camins municipals de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Àrea de Territori: Urbanisme i Sostenibilitat i Medi Ambient. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Camí rural que constitueix una via d’origen tradicional, integrada en l’estructura històrica del territori agrícola i forestal de la serralada litoral. Es tracta d’un vial de terra trepitjada i estabilitzada, amb un traçat sinuós de 864 m i un pendent moderat, adaptat topogràficament al relleu natural. L’amplada mitjana del camí és de 2,3 m <span>amb punts de 3 m d’amplada màxima i 1,9 d’amplada mínima. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>una dimensió que permet la circulació de vehicles agrícoles o de servei, tot mantenint la seva vocació original com a pas de vianants i bestiar. Presenta una amplada màxima de 4,5 m i mínima de 3 m. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El ferm està constituït per terra compactada amb presència de graves (tot-u), sense cap tractament d’asfalt ni empedrat, fet que n’evidencia el caràcter no urbanitzat. El camí discorre entre talussos de terra natural i vegetació espontània, elements que contribueixen a la seva integració paisatgística i ambiental.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En el seu context immediat, el camí transcorre entre una combinació de conreus, brolla i arbres de bosc mixt mediterrani, que delimiten visualment la traça. </span></span></span></span><span><span><span><span>Des del punt de vista paisatgístic, l’àmbit conserva una notable naturalitat, tot i la presència puntual d’elements contemporanis com torres elèctriques o línies aèries de subministrament.</span></span></span></span></p> | 08221-317 | Del camí de la Riera i de can Gelabert al camí de la Salut. | <p><span><span><span><span><span><span>El camí de can Roldan és un camí històric que portava </span></span></span></span></span></span>a l'ermita de la Salut. <span><span><span><span><span><span>Forma part de la xarxa històrica de camins de caràcter rural que vertebraven el territori, articulant els desplaçaments entre masies, camps de conreu, espais forestals i eixos de pas de llarg recorregut.</span></span></span></span></span></span></p> <p>La presència d'espais de treball agrícola al traçat del camí reforça la lectura històrica del paisatge, evocant els usos i els valors associats al món rural tradicional.</p> | 41.3875513,2.0684980 | 422120 | 4582199 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99616-20250406175419.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99616-20250406175541.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99616-cami-de-can-roldan.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-09-15 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | L'existència del camí com a via no pavimentada i la pervivència del seu entorn agroforestal immediat li confereixen un valor patrimonial rellevant, no només com a infraestructura funcional sinó també com a element identitari del paisatge cultural.Es tracta d'un camí històric de possessió pública immemorial, reconegut com a camí públic al Cadastre de rústica de 1955. | 119 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 99615 | Camí de can Coscoll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-coscoll | <p><span><span><span><span><span><span>AMIGÓ, Jordi; BADOSA, Patrícia; MAGRINYÀ, Joan; MURO, Olga; PALLERÈS, Núria; ULLA, Àngels (2024</span></span></span><em><span><span><span>). Inventari de camins municipals de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Àrea de Territori: Urbanisme i Sostenibilitat i Medi Ambient. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p>Camí rural que constitueix una via d’origen tradicional, integrada en l’estructura històrica del territori agrícola i forestal de la serralada litoral. Es tracta d’un vial de terra trepitjada i estabilitzada, amb un traçat sinuós de 1.338 m i un pendent moderat, adaptat topogràficament al relleu natural. L’amplada mitjana del camí és de 2,8 m, amb punts de 4,3 m d’amplada màxima i 1 metre d’amplada mínima. La reduïda amplada en algun tram, juntament amb el desnivell, no permet la circulació de vehicles.</p> <p>El ferm està constituït per terra compactada, tot-u (material granular de granulometria contínua) i l'aflorament de la roca mare en alguns punts, sense cap tractament d’asfalt ni empedrat, fet que n’evidencia el caràcter no urbanitzat. El camí discorre entre talussos de terra natural i vegetació espontània, elements que contribueixen a la seva integració paisatgística i ambiental. Destaca el conjunt de 26 xiprers que flanquegen el camí en el tram que condueix fins a la masia de can Coscoll, des de la carretera Plana Padrosa. </p> <p>En el seu context immediat, el camí transcorre entre una combinació de conreus en regressió, brolla i arbres propis de bosc mixt mediterrani, que delimiten visualment la traça. Des del punt de vista paisatgístic, l’àmbit conserva una notable naturalitat, tot i la presència puntual d’elements contemporanis com torres elèctriques o línies aèries de subministrament.</p> | 08221-316 | De la carretera Plana Padrosa a l'ermita de la Salut. | <p><span><span><span><span><span><span>El camí de can Coscoll és un camí històric que donava accés directe a la masia homònima i a l'ermita de la Salut.</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> Forma part de la xarxa històrica de camins de caràcter rural que vertebraven el territori, articulant els desplaçaments entre masies, camps de conreu, espais forestals i eixos de pas de llarg recorregut.</span></span></span></span></span></span></p> <p>La presència d'espais de treball agrícola al voltant del mas reforça la lectura històrica del paisatge, evocant els usos i els valors associats al món rural tradicional.</p> | 41.3916136,2.0715628 | 422380 | 4582647 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99615-20250215124900.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99615-20250215154059.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99615-20250406172614.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99615-cami-de-can-coscoll.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-09-15 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | L'existència del camí com a via no pavimentada i la pervivència del seu entorn agroforestal immediat li confereixen un valor patrimonial rellevant, no només com a infraestructura funcional sinó també com a element identitari del paisatge cultural.Es tracta d'un camí històric de possessió pública immemorial, reconegut com a camí públic al Cadastre de rústica de 1955. | 119 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 99614 | Camí de can Carbonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-carbonell | <p><span><span><span><span><span><span>AMIGÓ, Jordi; BADOSA, Patrícia; MAGRINYÀ, Joan; MURO, Olga; PALLERÈS, Núria; ULLA, Àngels (2024</span></span></span><em><span><span><span>). Inventari de camins municipals de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Àrea de Territori: Urbanisme i Sostenibilitat i Medi Ambient. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p>Camí rural que constitueix una via d’origen tradicional, integrada en l’estructura històrica del territori agrícola i forestal de la serralada litoral. Es tracta d’un vial de terra trepitjada i estabilitzada, amb un traçat sinuós de 384,46 m i un pendent moderat, adaptat topogràficament al relleu natural. L’amplada mitjana del camí és de 2,4 m., amb punts de 2,7 m d’amplada màxima i 2 m d’amplada mínima. Aquestes dimensions permeten la circulació de vehicles agrícoles o de servei. Actualment, però, una tanca metàl·lica a 16 m del seu inici impedeix el pas. </p> <p>El ferm està constituït per formigó els 4 primeres metres, sent la resta de terra compactada, fet que n’evidencia el caràcter no urbanitzat. El camí discorre entre talussos de terra natural i vegetació espontània, elements que contribueixen a la seva integració paisatgística i ambiental.</p> <p>En el seu context immediat, el camí transcorre entre una combinació de conreus en regressió, brolla mediterrània i arbres aïllats que delimiten visualment la traça. </p> <p>Des del punt de vista paisatgístic, l’àmbit conserva una notable naturalitat, tot i la presència puntual d’elements contemporanis com torres elèctriques o línies aèries de subministrament.</p> | 08221-315 | Pg. de la Muntanya. | <p>El camí de can Carbonell és un camí històric que donava accés directe a la masia homònima i als camps de conreu circumdants. Aquest tram forma part de la xarxa històrica de camins de caràcter rural que vertebraven el territori, articulant els desplaçaments entre masies, camps de conreu, espais forestals i eixos de pas de llarg recorregut.</p> <p>La presència d'espais de treball agrícola al voltant del mas reforça la lectura històrica del paisatge, evocant els usos i els valors associats al món rural tradicional.</p> | 41.3999557,2.0855240 | 423557 | 4583561 | 08221 | Sant Just Desvern | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99614-31503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99614-31501.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-09-15 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Juana María Huélamo Kuanum | L'existència del camí com a via no pavimentada i la pervivència del seu entorn agroforestal immediat li confereixen un valor patrimonial rellevant, no només com a infraestructura funcional sinó també com a element identitari del paisatge cultural.Es tracta d'un camí històric de possessió pública immemorial, reconegut com a camí públic al Cadastre de rústica de 1955. | 119 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 99613 | Camí de ca n'Oliveres a La Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-ca-noliveres-a-la-riba | <p><span><span><span><span><span><span>AMIGÓ, Jordi; BADOSA, Patrícia; MAGRINYÀ, Joan; MURO, Olga; PALLERÈS, Núria; ULLA, Àngels (2024</span></span></span><em><span><span><span>). Inventari de camins municipals de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Àrea de Territori: Urbanisme i Sostenibilitat i Medi Ambient. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>Camí forestal que constitueix una via rural d’origen tradicional, integrada en l’estructura històrica del territori agrícola i forestal de la serralada litoral. Es tracta d’un sender de terra trepitjada amb un traçat sinuós de 741 m i un pendent moderat, adaptat topogràficament al relleu natural. L’amplada mitjana del camí és d'1,5 m <span><span>amb punts de 3 m d’amplada màxima i 0,6 d’amplada mínima. Aquestes dimensions només permeten </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span>la circulació a peu, mantenint la seva vocació original com a pas de vianants i bestiar. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El ferm està constituït per terra compactada sense cap tractament d’asfalt ni empedrat, fet que n’evidencia el caràcter no urbanitzat. Actualment encara s’hi observen restes d'alguns marges de pedra seca, però el camí discorre entre talussos de terra natural i vegetació espontània, elements que contribueixen a la seva integració paisatgística i ambiental.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En el seu context immediat, el camí transcorre entre una combinació de conreus d'olivera en regressió, brolla mediterrània i arbres aïllats que delimiten visualment la traça. Cal destacar la presència al traçat d’un exemplar d'olivera centenària. </span></span></span></span><span><span><span><span>Des del punt de vista paisatgístic, l’àmbit conserva una notable naturalitat.</span></span></span></span></p> | 08221-314 | Del camí de la Muntanya al carrer d'Oliveres. | <p>El camí de ca n'Oliveres a La Riba és un camí històric que donava accés directe a la masia de ca n'Oliveres des d'un altre dels camins històrics del municipi, el camí de la Muntanya. Forma part de la xarxa històrica de camins de caràcter rural que vertebraven el territori, articulant els desplaçaments entre masies, camps de conreu, espais forestals i eixos de pas de llarg recorregut.</p> <p>La presència abundant d'oliveres al llarg d'una part del camí, remet als espais de treball agrícola al voltant dels masos i reforça la lectura històrica del paisatge. Són elements vius de memòria etnològica, evocant els usos i els valors associats al món rural tradicional.</p> | 41.3969603,2.0774191 | 422877 | 4583236 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99613-20250330180134.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99613-20250330180148.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99613-20250330180618.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99613-cami-ca-noliveres-a-la-riba.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-09-15 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | L'existència del camí com a via no pavimentada i la pervivència del seu entorn agroforestal immediat li confereixen un valor patrimonial rellevant, no només com a infraestructura funcional sinó també com a element identitari del paisatge cultural.Es tracta d'un camí històric de possessió pública immemorial, reconegut com a camí públic al Cadastre de rústica de 1955. | 119 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 99612 | Camí d'accés a can Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dacces-a-can-baro | <p><span><span><span><span><span><span><span>AMIGÓ, Jordi; BADOSA, Patrícia; MAGRINYÀ, Joan; MURO, Olga; PALLERÈS, Núria; ULLA, Àngels (2024</span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><em><span>). Inventari de camins municipals de Sant Just Desvern</span></em></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>. Àrea de Territori: Urbanisme i Sostenibilitat i Medi Ambient. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></span></p> | XVI | <p>Camí forestal que constitueix una via rural d’origen tradicional, integrada en l’estructura històrica del territori agrícola i forestal de la serralada litoral. Es tracta d’un vial de terra trepitjada i estabilitzada, amb un traçat sinuós de 547 m i un pendent moderat, adaptat topogràficament al relleu natural. L’amplada mitjana del camí és de 3,7 m, una dimensió que permet la circulació de vehicles agrícoles o de servei, tot mantenint la seva vocació original com a pas de vianants i bestiar. Presenta una amplada màxima de 4,5 m i mínima de 3 m.</p> <p>El ferm està constituït per terra compactada amb presència de graves, tot-u, sense cap tractament d’asfalt ni empedrat, fet que n’evidencia el caràcter no urbanitzat. Tot i que actualment no s’hi observen marges de pedra seca, el camí discorre entre talussos de terra natural i vegetació espontània, elements que contribueixen a la seva integració paisatgística i ambiental.</p> <p>En el seu context immediat, el camí transcorre entre una combinació de conreus en regressió, brolla mediterrània i arbres aïllats —alguns caducifolis— que delimiten visualment la traça. Cal destacar la presència d’un exemplar de lledoner (<em>Celtis australis</em>), a tocar la part baixa del camí. Aquest arbre, tradicionalment associat al món rural, és reconegut per la qualitat de la seva fusta —especialment valorada per a la fabricació de mànecs d’eines agrícoles i bastons— i per la seva funció ombrívola, sovint vinculada a espais de descans i confluència.</p> <p>Des del punt de vista paisatgístic, l’àmbit conserva una notable naturalitat, tot i la presència puntual d’elements contemporanis com torres elèctriques o línies aèries de subministrament.</p> | 08221-313 | Can Baró. | <p>El camí de can Baró és un camí històric que donava accés directe a la masia homònima i, en el seu recorregut original, continuava (actualment amb la traça perduda) per l’actual camí E101 fins a enllaçar amb la carrerada de França, una de les principals rutes de transhumància i connexió intercomarcal. Aquest tram forma part de la xarxa històrica de camins de caràcter rural que vertebraven el territori, articulant els desplaçaments entre masies, camps de conreu, espais forestals i eixos de pas de llarg recorregut.</p> <p>La presència del lledoner, un arbre estretament lligat als espais de treball agrícola i al voltant dels masos, reforça aquesta lectura històrica del paisatge. La seva plantació no solia ser casual: proporcionava fusta resistent per a l’eina diària i alhora un espai d’ombra propici per al descans. Aquest exemplar actua, per tant, com a element viu de memòria etnològica, evocant els usos i els valors associats al món rural tradicional.</p> | 41.4003043,2.0874225 | 423716 | 4583597 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99612-31301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99612-31302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99612-31203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99612-cami-de-can-baro.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-09-15 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Juana María Huélamo - Kuanum | L'existència del camí com a via no pavimentada i la pervivència del seu entorn agroforestal immediat li confereixen un valor patrimonial rellevant, no només com a infraestructura funcional sinó també com a element identitari del paisatge cultural.Es tracta d'un camí històric de possessió pública immemorial, reconegut com a camí públic al Cadastre de rústica de 1955. | 119|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||
| 99611 | Camí del turó de la Coscollera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-turo-de-la-coscollera | <p><span><span><span><span><span><span>AMIGÓ, Jordi; BADOSA, Patrícia; MAGRINYÀ, Joan; MURO, Olga; PALLERÈS, Núria; ULLA, Àngels (2024</span></span></span><em><span><span><span>). Inventari de camins municipals de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Àrea de Territori: Urbanisme i Sostenibilitat i Medi Ambient. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | Degradació del ferm de tot-u, terra i roca a alguns trams del traçat a conseqüència de l'erosió. | <p>Camí i sender forestal que s'inicia al camí de Can Vilà fins a arribar al turó de la Coscollera. Presenta un traçat de 452 m i una amplada mitjana de 2,4 m, amb punts de 3 m d’amplada màxima i 1,8 m d’amplada mínima. </p> <p>El paviment del camí és de tot-u, terra i roca mare a diversos punts. Inaccessible al trànsit de vehicles degut al fort pendent del traçat a algunes zones. El camí transcorre per una zona de bosc mixt dins del Parc Natural de la Serra de Collserola.</p> | 08221-312 | Del camí de can Vilà al turó de la Coscollera. | <p>Camí d'ús públic i titularitat municipal com a resultat de diversos convenis. Forma part de la xarxa terciària XBPI del Parc de Collserola.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El Parc Natural de la Serra de Collserola està dotat d’una xarxa de camins rurals, pistes forestals, senders i corriols, que conformen una infraestructura històrica de comunicació entre nuclis urbans, masies, ermites i terres de conreu, que durant segles fou bàsica pel desenvolupament socioeconòmic del territori. Actualment, bona part d'aquesta xarxa viària desenvolupa una funció socioambiental, sent un recurs d’ús públic que permet el gaudi de l’espai natural de Collserola, a l’abast de la població dels nuclis urbans propers.</span></span></span></span></p> | 41.4031333,2.0793242 | 423043 | 4583919 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99611-20250404163833.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99611-20250404164031.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99611-cami-del-turo-de-la-coscollera.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-09-15 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | L'existència del camí com a via no pavimentada i la pervivència del seu entorn forestal immediat li confereixen un valor patrimonial rellevant, no només com a infraestructura funcional sinó també com a element identitari del paisatge cultural. | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 99610 | Camí del turó de la Tina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-turo-de-la-tina | <p><span><span><span><span><span><span>AMIGÓ, Jordi; BADOSA, Patrícia; MAGRINYÀ, Joan; MURO, Olga; PALLERÈS, Núria; ULLA, Àngels (2024</span></span></span><em><span><span><span>). Inventari de camins municipals de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Àrea de Territori: Urbanisme i Sostenibilitat i Medi Ambient. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span>Camí forestal que enllaça el camí de la Font del Ferro amb el carrer Pau Vergós. Presenta un traçat de 427 m i una amplada mitjana de 5,1 m, amb punts de 6,8 m d’amplada màxima i 3,8 d’amplada mínima. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El paviment del camí és de tot-u amb afloraments de la roca mare a diversos punts. L'accés al</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span> trànsit de vehicles està restringit. El camí transcorre per una zona de bosc mixt dins del Parc Natural de Collserola.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08221-311 | Del camí de la font del Ferro al carrer de Pau Vergós. | <p><span><span><span><span><span><span>Camí d'ús públic inclòs en finques de titularitat pública.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El Parc Natural de la Serra de Collserola està dotat d’una xarxa de camins rurals, pistes forestals, senders i corriols, que conformen una infraestructura històrica de comunicació entre nuclis urbans, masies, ermites i terres de conreu, que durant segles fou bàsica pel desenvolupament socioeconòmic del territori. Actualment, bona part d'aquesta xarxa viària desenvolupa una funció socioambiental, sent un recurs d’ús públic que permet el gaudi de l’espai natural de Collserola, a l’abast de la població dels nuclis urbans propers.</span></span></span></span></p> | 41.3960303,2.0943539 | 424291 | 4583117 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99610-20250330143955.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99610-20250330144352.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99610-cami-turo-de-la-tina.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-09-15 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | L'existència del camí com a via no pavimentada i la pervivència del seu entorn forestal immediat li confereixen un valor patrimonial rellevant, no només com a infraestructura funcional sinó també com a element identitari del paisatge cultural. | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||
| 99609 | Camí de la font del Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-font-del-ferro | <p><span><span><span><span><span><span>AMIGÓ, Jordi; BADOSA, Patrícia; MAGRINYÀ, Joan; MURO, Olga; PALLERÈS, Núria; ULLA, Àngels (2024</span></span></span><em><span><span><span>). Inventari de camins municipals de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Àrea de Territori: Urbanisme i Sostenibilitat i Medi Ambient. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Camí forestal que constitueix una via rural d’origen tradicional, integrada en l’estructura històrica del territori agrícola i forestal de la serralada litoral. Es tracta d’un vial de terra trepitjada i estabilitzada, amb un traçat sinuós de 960 metres i un pendent moderat, adaptat topogràficament al relleu natural. L’amplada mitjana del camí és de 3,8 m, <span>amb punts de 4,1 m d’amplada màxima i 3 m d’amplada mínima.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El ferm està constituït per terra compactada, graves (tot-u) i l'aflorament de la roca mare en alguns punts, sense cap tractament d’asfalt ni empedrat, fet que n’evidencia el caràcter no urbanitzat. El camí discorre entre talussos de terra natural, roca i vegetació espontània, elements que contribueixen a la seva integració paisatgística i ambiental.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En el seu context immediat, el camí transcorre entre una combinació de brolla mediterrània i arbres aïllats que delimiten visualment la traça. </span></span></span></span><span><span><span><span>Des del punt de vista paisatgístic, l’àmbit conserva una notable naturalitat, tot i la presència puntual d’elements contemporanis com torres elèctriques o línies aèries de subministrament.</span></span></span></span></p> | 08221-310 | Del camí de la font de la Beca, a les proximitats de la plaça Mireia. | <p><span><span><span><span><span><span>El camí de la font del Ferro és un camí històric que dona accés directe a la font homònima. Forma part de la xarxa històrica de camins de caràcter rural que vertebraven el territori, articulant els desplaçaments entre masies, camps de conreu, espais forestals i eixos de pas de llarg recorregut.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la cartografia antiga figura com <em>camino y arroyo del Bech.</em></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.3967951,2.0886400 | 423814 | 4583208 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99609-20250330144610.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99609-20250330144622.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99609-cami-de-la-font-del-ferro.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-09-15 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | L'existència del camí com a via no pavimentada i la pervivència del seu entorn agroforestal immediat li confereixen un valor patrimonial rellevant, no només com a infraestructura funcional sinó també com a element identitari del paisatge cultural.Es tracta d'un camí històric de possessió pública immemorial, reconegut com a camí públic al Cadastre de rústica de 1955. | 119 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 99608 | Camí de carena turó d'en Cors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-carena-turo-den-cors | <p><span><span><span><span><span><span>AMIGÓ, Jordi; BADOSA, Patrícia; MAGRINYÀ, Joan; MURO, Olga; PALLERÈS, Núria; ULLA, Àngels (2024</span></span></span><em><span><span><span>). Inventari de camins municipals de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Àrea de Territori: Urbanisme i Sostenibilitat i Medi Ambient. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span>Camí forestal que comunica el final del nucli urbà amb la carretera BV-1461. Presenta un traçat de 483 m i una amplada mitjana de 4,1 m, amb punts de 4,5 m d’amplada màxima i 3,9 d’amplada mínima. </span></span></span></span></span></span></p> <p>El paviment del camí és de terra amb afloraments de la roca mare a diversos punts. L'accés al<span><span><span><span><span><span> trànsit de vehicles queda restringit per un cadenat al seu inici. El camí transcorre per una zona de bosc mixt dins del Parc Natural de Collserola.</span></span></span></span></span></span></p> | 08221-309 | Del camí de Sant Pere Màrtir a Vallvidrera al mirador de can Fatjó. | <p><span><span><span><span><span><span>Camí històric de titularitat pública immemorial.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El Parc Natural de la Serra de Collserola està dotat d’una xarxa de camins rurals, pistes forestals, senders i corriols, que conformen una infraestructura històrica de comunicació entre nuclis urbans, masies, ermites i terres de conreu, que durant segles fou bàsica pel desenvolupament socioeconòmic del territori. Actualment, bona part d'aquesta xarxa viària desenvolupa una funció socioambiental, sent un recurs d’ús públic que permet el gaudi de l’espai natural de Collserola, a l’abast de la població dels nuclis urbans propers.</span></span></span></span></p> | 41.4063192,2.1012615 | 424880 | 4584254 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99608-30902_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99608-30903_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99608-30904_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99608-cami-de-carena-turo-den-cors.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-09-15 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | L'existència del camí com a via no pavimentada i la pervivència del seu entorn forestal immediat li confereixen un valor patrimonial rellevant, no només com a infraestructura funcional sinó també com a element identitari del paisatge cultural. | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||
| 99607 | Camí de carena de can Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-carena-de-can-baro | <p><span><span><span><span><span><span>AMIGÓ, Jordi; BADOSA, Patrícia; MAGRINYÀ, Joan; MURO, Olga; PALLERÈS, Núria; ULLA, Àngels (2024</span></span></span><em><span><span><span>). Inventari de camins municipals de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Àrea de Territori: Urbanisme i Sostenibilitat i Medi Ambient. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span>Camí forestal que forma part d'un tram de </span></span></span></span></span></span>l'antic camí històric de Can Baró, que enllaça l'actual camí de la Muntanya el mirador de can Baró. <span><span><span><span><span><span>Presenta un traçat de 603,2 m i una amplada mitjana de 2,9 m, amb punts de 3,6 m d’amplada màxima i 2,5 d’amplada mínima. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El paviment de la pista és de tot-u, roca i terra, sense cap mena de restricció d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08221-308 | Del camí de Sant Pere Màrtir a Vallvidrera al mirador de can Baró. | <p><span><span><span><span><span><span>Camí històric de titularitat pública immemorial.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>El Parc Natural de la Serra de Collserola està dotat d’una xarxa de camins rurals, pistes forestals, senders i corriols, que conformen una infraestructura històrica de comunicació entre nuclis urbans, masies, ermites i terres de conreu, que durant segles fou bàsica pel desenvolupament socioeconòmic del territori. </span></span></p> <p><span><span>Actualment, bona part d'aquesta xarxa viària desenvolupa una funció socioambiental, sent un recurs d’ús públic que permet el gaudi de l’espai natural de Collserola, a l’abast de la població dels nuclis urbans propers.</span></span></p> | 41.3989724,2.0974418 | 424552 | 4583441 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99607-20250330141639.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99607-20250330141716.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99607-cami-carena-de-can-baro.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-09-15 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | L'existència del camí com a via no pavimentada i la pervivència del seu entorn forestal immediat li confereixen un valor patrimonial rellevant, no només com a infraestructura funcional sinó també com a element identitari del paisatge cultural. | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||
| 99606 | Camí de can Fatjó al coll de can Cuiàs - Antic Camí de Vallvidrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-fatjo-al-coll-de-can-cuias-antic-cami-de-vallvidrera | <p><span><span><span><span><span><span>AMIGÓ, Jordi; BADOSA, Patrícia; MAGRINYÀ, Joan; MURO, Olga; PALLERÈS, Núria; ULLA, Àngels (2024</span></span></span><em><span><span><span>). Inventari de camins municipals de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Àrea de Territori: Urbanisme i Sostenibilitat i Medi Ambient. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p>Camí forestal que constitueix una via rural d’origen tradicional, integrada en l’estructura històrica del territori agrícola i forestal de la serralada litoral. Es tracta d’un vial de terra trepitjada i estabilitzada, amb un traçat sinuós de 1241,05 m i un pendent moderat, adaptat topogràficament al relleu natural. L’amplada mitjana del camí és de 4,5 m amb punts de 6,6 m d’amplada màxima i 3 m d’amplada mínima. Transitable amb vehicle rodat però d'ús restringit per l'existència de diversos cadenats al llarg del recorregut.</p> <p>El ferm està constituït per terra compactada, graves (tot-u) i formigó. El camí discorre entre talussos de terra natural i vegetació espontània, elements que contribueixen a la seva integració paisatgística i ambiental.</p> <p>En el seu context immediat, el camí transcorre entre una combinació de conreus en regressió i vegetació de bosc mixt mediterrani, que delimiten visualment la traça. Des del punt de vista paisatgístic, l’àmbit conserva una notable naturalitat, tot i la presència puntual d’elements contemporanis.</p> | 08221-307 | Del camí de la Muntanya a la carretera BV-1462. | <p>Camí històric que donava accés a la masia de can Fatjó des del camí de la Muntanya, i que en la seva continuació, era la via tradicional per anar de Sant Just Desvern a Vallvidrera fins a l'obertura al trànsit rodat del camí de la Muntanya.</p> <p>Forma part de la xarxa històrica de camins de caràcter rural que vertebraven el territori, articulant els desplaçaments entre masies, camps de conreu, espais forestals i eixos de pas de llarg recorregut.</p> | 41.4020987,2.0880203 | 423769 | 4583797 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99606-30702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99606-30703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99606-30704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99606-cami-can-fatjo-al-coll-de-can-cuias.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-09-15 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | L'existència del camí com a via pavimentada només parcialment i la pervivència del seu entorn agroforestal immediat li confereixen un valor patrimonial rellevant, no només com a infraestructura funcional sinó també com a element identitari del paisatge cultural.Es tracta d'un camí històric de possessió pública immemorial, reconegut com a camí públic al Cadastre de rústica de 1955. | 119 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 99605 | Camí del Ginestar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-ginestar | <p><span><span><span><span><span><span>AMIGÓ, Jordi; BADOSA, Patrícia; MAGRINYÀ, Joan; MURO, Olga; PALLERÈS, Núria; ULLA, Àngels (2024</span></span></span><em><span><span><span>). Inventari de camins municipals de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Àrea de Territori: Urbanisme i Sostenibilitat i Medi Ambient. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Camí forestal que constitueix una via rural d’origen tradicional, integrada en l’estructura històrica del territori agrícola i forestal de la serralada litoral. Es tracta d’un vial de terra trepitjada i estabilitzada, amb un traçat sinuós de 619 m i un pendent moderat, adaptat topogràficament al relleu natural. L’amplada mitjana del camí és de 4,2 m <span>amb punts de 4,3 m d’amplada màxima i 3,8 m d’amplada mínima. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El ferm està constituït per graves (tot-u) i l'aflorament de la roca mare al tram central del camí, sense cap tractament d’asfalt ni empedrat, fet que n’evidencia el caràcter no urbanitzat. El camí discorre entre talussos de terra natural, roca i vegetació espontània, elements que contribueixen a la seva integració paisatgística i ambiental.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En el seu context immediat, el camí transcorre entre una vegetació de bosc mixt mediterrani, que delimita visualment la traça. </span></span></span></span><span><span><span><span>Des del punt de vista paisatgístic, l’àmbit conserva una notable naturalitat, tot i la presència puntual d’elements contemporanis com torres elèctriques o línies aèries de subministrament.</span></span></span></span></p> | 08221-306 | Entre el camí de La Salut i el camí de les Torres. | <p><span><span><span><span><span><span>El camí del Ginestar és un camí històric parcialment, que </span></span>enllaça el camí de la Salut amb el camí de les Torres. Una part del vial, en canvi, va ser obert com a pista forestal del Pla de prevenció d'incendis de Collserola i manteniment de les torres elèctriques. </span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>El tram antic forma part de la xarxa històrica de camins de caràcter rural que vertebraven el territori, articul</span></span><span><span>ant els desplaçaments entre masies, camps de conreu, espais forestals i eixos de pas de llarg recorregut.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3949659,2.0649402 | 421831 | 4583026 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99605-20250406173447.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99605-20250406173532.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99605-cami-del-ginestar.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-09-15 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | L'existència del camí com a via no pavimentada i la pervivència del seu entorn agroforestal immediat li confereixen un valor patrimonial rellevant, no només com a infraestructura funcional sinó també com a element identitari del paisatge cultural.Un tram del camí és històric de possessió pública immemorial, però un altre tram va ser obert al darrer quart del segle XX, com a pista del Pla de prevenció d'incendis de Collserola i manteniment de les torres elèctriques. | 119 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 99604 | Camí de mas Lluí al coll d'en Solanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-mas-llui-al-coll-den-solanes | <p><span><span><span><span><span><span>AMIGÓ, Jordi; BADOSA, Patrícia; MAGRINYÀ, Joan; MURO, Olga; PALLERÈS, Núria; ULLA, Àngels (2024</span></span></span><em><span><span><span>). Inventari de camins municipals de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Àrea de Territori: Urbanisme i Sostenibilitat i Medi Ambient. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p>Camí forestal que constitueix una via rural d’origen tradicional, integrada en l’estructura històrica del territori agrícola i forestal de la serralada litoral. Es tracta d’un vial de terra trepitjada i estabilitzada, amb un traçat sinuós de 812,15 m i un pendent moderat, adaptat topogràficament al relleu natural. L’amplada mitjana del camí és de 4 metres amb punts de 5,8 m d’amplada màxima i 3,3 m d’amplada mínima. Transitable amb vehicle rodat però d'ús restringit per l'existència de cadenats a l'inici i final del traçat.</p> <p>El ferm està constituït per terra compactada, graves (tot-u) i l'aflorament de la roca mare. El camí discorre entre talussos de terra natural, roca i vegetació espontània, elements que contribueixen a la seva integració paisatgística i ambiental.</p> <p>En el seu context immediat, el camí transcorre entre una combinació de conreus i vegetació de bosc mixt mediterrani, que delimiten visualment la traça. Des del punt de vista paisatgístic, l’àmbit conserva una notable naturalitat, tot i la presència puntual d’elements contemporanis.</p> | 08221-305 | Del camí de dalt de La Salut al coll d'en Solanes. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>El camí de mas Lluí al coll d'en Solanes és parcialment un camí històric, que </span></span></span></span></span>enllaça el camí de la Salut amb el camí de les Torres. Una part del vial, en canvi, va ser obert com a pista forestal del Pla de prevenció d'incendis de Collserola. <span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>El tram antic forma part de la xarxa històrica de camins de caràcter rural que vertebraven el territori, articul</span></span><span><span>ant els desplaçaments entre masies, camps de conreu, espais forestals i eixos de pas de llarg recorregut.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.3917006,2.0606020 | 421464 | 4582667 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99604-20250406171718.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99604-20250406173731.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99604-cami-del-mas-llui-al-coll-den-solanes.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-09-15 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | L'existència del camí com a via no pavimentada i la pervivència del seu entorn agroforestal immediat li confereixen un valor patrimonial rellevant, no només com a infraestructura funcional sinó també com a element identitari del paisatge cultural.Un tram del camí és històric de possessió pública immemorial, reconegut com a camí públic al Cadastre de rústica de 1955. Una altra part del camí, en canvi, va ser obert al darrer quart del segle XX i figura al Pla de prevenció d'incendis de Collserola de l'any 1985. | 119 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 99603 | Camí de la Pedrera Loli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-pedrera-loli | <p><span><span><span><span><span><span>AMIGÓ, Jordi; BADOSA, Patrícia; MAGRINYÀ, Joan; MURO, Olga; PALLERÈS, Núria; ULLA, Àngels (2024</span></span></span><em><span><span><span>). Inventari de camins municipals de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Àrea de Territori: Urbanisme i Sostenibilitat i Medi Ambient. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Camí forestal de terra trepitjada i estabilitzada, amb un traçat sinuós de 289,22 m i un pendent moderat, adaptat topogràficament al relleu natural. L’amplada mitjana del camí és de 4,2 m, <span>amb punts de 6 m d’amplada màxima i 3,3 m d’amplada mínima. Pista forestal sense restriccions a la circulació de vehicles.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El ferm està constituït per terra compactada, graves (tot-u), sense cap tractament d’asfalt ni empedrat, fet que n’evidencia el caràcter no urbanitzat. El camí discorre entre talussos de terra natural i vegetació espontània, elements que contribueixen a la seva integració paisatgística i ambiental.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En el seu context immediat, el camí transcorre entre vegetació de bosc mixt mediterrani que delimita visualment la traça. </span></span></span></span><span><span><span><span>Des del punt de vista paisatgístic, l’àmbit conserva una notable naturalitat, tot i la presència puntual d’elements contemporanis.</span></span></span></span></p> | 08221-304 | Des del camí de can Vilà al coll de les Torres fins al límit amb el terme municipal de Sant Feliu de Llobregat. | <p><span><span><span><span><span><span>Pista forestal que donava accés a la pedrera Loli des del camí de can Vilà al coll de les Torres.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4018585,2.0797674 | 423079 | 4583777 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99603-20250404160737.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99603-20250404160824.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99603-20250404160944.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99603-cami-de-la-pedrera-loli.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-10-06 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | L'existència del camí com a via no pavimentada i la pervivència del seu entorn agroforestal immediat li confereixen un valor patrimonial rellevant, no només com a infraestructura funcional sinó també com a element identitari del paisatge cultural.Es tracta d'un camí secundari d'ús públic i propietat municipal, per cessió de la finca forestal del Conveni Vall RETREVER SL. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 99602 | Camí del coll del Portell a Sant Pere Màrtir - Camí de la Torre Golf | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-coll-del-portell-a-sant-pere-martir-cami-de-la-torre-golf | <p>AMIGÓ, Jordi; BADOSA, Patrícia; MAGRINYÀ, Joan; MURO, Olga; PALLERÈS, Núria; ULLA, Àngels (2024). <em>Inventari de camins municipals de Sant Just Desvern</em>. Àrea de Territori: Urbanisme i Sostenibilitat i Medi Ambient. Ajuntament de Sant Just Desvern.</p> | <p><span><span><span><span><span>Pista forestal de terra trepitjada i estabilitzada, amb un traçat sinuós de 456,31 m i un pendent moderat, adaptat topogràficament al relleu natural. L’amplada mitjana del camí és de 4,3 m <span>amb punts de 5 m d’amplada màxima i 4 m d’amplada mínima. La via no presenta restriccions al trànsit rodat. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El ferm està constituït per terra compactada amb presència de graves (tot-u) i l'aflorament de la roca mare, sense cap tractament d’asfalt ni empedrat, fet que n’evidencia el caràcter no urbanitzat. El camí discorre entre vegetació espontània, element que contribueix a la seva integració paisatgística i ambiental.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En el seu context immediat, el camí transcorre entre brolla mediterrània i arbres aïllats que delimiten visualment la traça. </span></span></span></span><span><span><span><span>Des del punt de vista paisatgístic, l’àmbit conserva una notable naturalitat, tot i la presència d’elements contemporanis.</span></span></span></span></p> | 08221-303 | Turó de Sant Pere Màrtir. | <p><span><span><span><span>Camí d'accés a la torre de vigilància Golf des del camí de Sant Pere Màrtir a Vallvidrera. </span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.3953537,2.0988817 | 424669 | 4583038 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99602-20250330142435.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99602-20250330141416.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99602-20250330142158.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99602-cami-del-coll-del-portell-a-st-pere-martir.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-09-15 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Es tracta d'un camí d'ús públic de propietat municipal per transferència de serveis de l’extinta Entitat Municipal Metropolitana de Barcelona, per Decret 5/1988, de 13 de gener. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 99601 | Camí de can Vilà al coll de les Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-vila-al-coll-de-les-torres | <p><span><span><span><span><span><span>AMIGÓ, Jordi; BADOSA, Patrícia; MAGRINYÀ, Joan; MURO, Olga; PALLERÈS, Núria; ULLA, Àngels (2024<em><span>). Inventari de camins municipals de Sant Just Desvern</span></em>. Àrea de Territori: Urbanisme i Sostenibilitat i Medi Ambient. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span>Pista forestal que comença a un trencall del camí de la Muntanya ascendint fins al coll de les Torres i el turó de la Coscollera. Presenta un traçat de </span></span></span></span></span></span>1972,24<span><span><span><span><span><span> m i una amplada mitjana de 4,1 m, amb punts de 5,8 m d’amplada màxima i 3,5 d’amplada mínima. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El paviment del camí és de tot-u i terra, accessible al trànsit de vehicles els primers 230 metres fins a un cadenat. El camí transcorre per una zona de bosc mixt dins del Parc Natural de Collserola.</span></span></span></span></span></span></p> | 08221-302 | Del camí de la Muntanya al coll de les Torres. | <p><span><span><span><span><span><span>Camí secundari de titularitat pública per usucapió i cessions. El camí s'inicia a la masia de can Vilar de la Muntanya.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3991566,2.0815139 | 423221 | 4583476 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99601-20250404161647.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99601-20250404163525.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99601-cami-de-can-vila-al-coll-de-les-torres.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-09-15 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | L'existència del camí com a via no pavimentada i la pervivència del seu entorn forestal immediat li confereixen un valor patrimonial rellevant, no només com a infraestructura funcional sinó també com a element identitari del paisatge cultural. | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||
| 99600 | Camí de la Font de la Beca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-font-de-la-beca | <p><span><span><span><span><span><span>AMIGÓ, Jordi; BADOSA, Patrícia; MAGRINYÀ, Joan; MURO, Olga; PALLERÈS, Núria; ULLA, Àngels (2024<em><span>). Inventari de camins municipals de Sant Just Desvern</span></em>. Àrea de Territori: Urbanisme i Sostenibilitat i Medi Ambient. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span>Camí forestal que s'inicia a un trencall del camí de la Muntanya i finalitza al carrer Pau Vergós. Enllaça amb el camí de can Biosca i amb la carrerada de França. Presenta un traçat de 2.077,30 m. i una amplada mitjana de 3,7 m, amb punts de 4,6 m d’amplada màxima i 2,7 d’amplada mínima. </span></span></span></span></span></span></p> <p>El paviment del camí és de tot-u, accessible al trànsit de vehicles els primers 300 metres fins a un cadenat. El camí transcorre per una zona de bosc mixt dins del Parc Natural de Collserola.</p> | 08221-301 | Del camí de la Muntanya al carrer Pau Vergós. | <p>Camí històric d'ús públic immemorial. El traçat passa per la font de l'Oscar, un pou de la mina de Torreblanca i la font de la Beca. Enllaça en el seu tram final amb el camí de can Biosca i amb la carrerada de França. En el seu recorregut transcorre per tres finques privades.</p> | 41.3952603,2.0831558 | 423354 | 4583042 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99600-l1430808.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99600-l1430816.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99600-l1430817.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99600-4fitxesinvcaminsdefpage-0004.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-10-24 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | L'existència del camí com a via no pavimentada i la pervivència del seu entorn forestal immediat li confereixen un valor patrimonial rellevant, no només com a infraestructura funcional sinó també com a element identitari del paisatge cultural. | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||
| 99599 | Camí del turó Rodó al coll d'en Solanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-turo-rodo-al-coll-den-solanes | <p><span><span><span><span><span><span>AMIGÓ, Jordi; BADOSA, Patrícia; MAGRINYÀ, Joan; MURO, Olga; PALLERÈS, Núria; ULLA, Àngels (2024</span></span></span><em><span><span><span>). Inventari de camins municipals de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Àrea de Territori: Urbanisme i Sostenibilitat i Medi Ambient. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Camí forestal de terra trepitjada i estabilitzada, amb un traçat sinuós de 405,86 m i un pendent moderat, adaptat topogràficament al relleu natural. L’amplada mitjana del camí és de 3,8 m, amb punts de 4,5 m d’amplada màxima i 3,5 m d’amplada mínima. Vial accessible al trànsit rodat de vehicles però amb el pas restringit amb un cadenat a l'inici.</p> <p>El ferm està constituït per terra compactada amb presència de graves (tot-u), sense cap tractament d’asfalt ni empedrat, fet que n’evidencia el caràcter no urbanitzat. El camí discorre entre talussos de terra natural i vegetació espontània, elements que contribueixen a la seva integració paisatgística i ambiental.</p> <p>En el seu context immediat, el camí transcorre entre vegetació de bosc mixt mediterrani que delimita visualment la traça. Des del punt de vista paisatgístic, l’àmbit conserva una notable naturalitat, tot i la presència puntual d’elements contemporanis com torres elèctriques o línies aèries de subministrament.</p> | 08221-300 | Del coll d'en Solanes al carrer dels Til·lers | <p><span><span><span><span><span><span>Pista forestal oberta l'any 1968 per accedir a l'abocador. A partir d'aquell moment també es va convertir en l'accés general al jaciment de la Penya del Moro i a la bassa de la Xarxa de protecció d'incendis. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.3975901,2.0743936 | 422624 | 4583308 | 1968 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99599-20250404155024.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99599-20250404155031.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99599-20250404160556.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99599-cami-del-turo-rodo-al-coll-den-solanes.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada accessible | Estructural | Inexistent | 2025-09-15 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | L'existència del camí com a via no pavimentada i la pervivència del seu entorn forestal immediat li confereixen un valor patrimonial rellevant, no només com a infraestructura funcional sinó també com a element identitari del paisatge cultural.Es tracta d'un camí de titularitat privada amb dret d'ús públic, que discorre per la finca de can Solanes. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||
| 99598 | Camí de la Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-muntanya | <p><span><span><span>AMIGÓ, Jordi; BADOSA, Patrícia; MAGRINYÀ, Joan; MURO, Olga; PALLERÈS, Núria; ULLA, Àngels (2024<em>). Inventari de camins municipals de Sant Just Desvern</em>. Àrea de Territori: Urbanisme i Sostenibilitat i Medi Ambient. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></p> <p><span><span>CARBONELL CALDERS, Joaquim (2022). “El Camí de la Muntanya”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs,</em> núm. 26, pp. 15-35.</span></span></p> <p>RIERA MAS, Joan Ignasi; PORTILLO SAAVEDRA, Rosario (2020).'Recuperación Medioambiental del Camí de la Muntanya (Sant Just Desvern, Barcelona)'. <em>Planur-e: territorio, urbanismo, paisaje, sostenibilidad y diseño urbano</em>, núm. 17.</p> | Totalment reurbanitzat entre els anys 2017 i 2019. | <p>Camí que discorre per la vall de Sant Just paral·lel a la riera de Sant Just. Comunica el final del nucli urbà, a l’altura del pont de can Padrosa, amb la carretera BV-1462. Presenta un traçat de 2.887,05 m i una amplada mitjana de 5,3 m, amb punts de 6 m d’amplada màxima i 4 m d’amplada mínima. </p> <p>El primer tram està pavimentat amb formigó i la part final superior amb asfalt. És un camí obert al trànsit rodat que incorpora a la cuneta un passeig de vianants, realitzat entre els anys 2017 i 2019, que s’inicia al pont de can Padrosa i finalitza a l’altura de can Merlès.</p> | 08221-299 | Del pont de can Padrosa a la carretera BV-1462. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Camí històric de titularitat pública immemorial, que actualment també pren el nom de <em>passeig de la Muntanya</em>. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>El traçat passa per les masies de can Vilà, can Carbonell i can Merlès. També dona accés als camins que condueixen a ca n’Oliveres, can Baró i can Fatjó. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.3937968,2.0787439 | 422983 | 4582884 | 2017-2019 (rehabilitació) | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99598-img20250208123220.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99598-img20250208122308.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99598-l1430779.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99598-4fitxesinvcaminsdefpage-0002.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-09-15 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Joan Ignasi Riera Mas i Rosario Portillo Saavedra (projecte de rehabilitació) | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 99597 | Murs i embarcador de l'antic Port | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-i-embarcador-de-lantic-port | XX | <p>Al port d'Arenys de Mar es conserven estructures de la construcció dels anys 50, i també alguns testimonis de l'activitat tradicional pesquera i nàutica. </p> <p>Pel que fa als elements de l'antic port, cal esmentar els murs que es troben situats tant a la zona del dic de llevant, al moll de ribera com a alguns molls d'amarra. Es tracta de murs bastits amb peces granítiques hexagonals, que es van col·locar com a revestiment dels espais principals del port, a mitjans de la dècada de 1950.</p> <p>També cal mencionar l'embarcador. Tot i que en diversos punts del port s'observen unes escaletes per baixar del moll a les barques petites, l'embarcador és únicament practicable a la zona de l'actual Moll. Aquest punt marca el límit de l'espigó original que va quedar a mig construir arran de la primera fase d'obres que va emprendre en Francesc Solé (conegut com a <em>València</em>) i que no es va concloure.</p> <p>Per altra banda, es conserven els norais, situats en alguns espais d'accés públic, com el moll pesquer o el moll de Llevant, que es van instal·lar originalment durant els anys 50 al port. Es tracta d'elements d'amarratge, de grans dimensions i generalment de ferro o d'acer, que serveixen per fixar les embarcacions. Amb el pas del temps, alguns norais del port han estat substituïts; d’altres han quedat obsolets, mentre que n'hi ha que encara continuen en ús. </p> | 08006-499 | Carretera del Port, s/n | <p>La reivindicació per a la construcció d'un port a Arenys de Mar es remunta a finals del segle XVIII. No obstant això, arran del temporal del 31 de gener de 1911, la demanda es va intensificar i es va activar una comissió per impulsar la petició d'un port de refugi. Aquest temporal és considerat el més tràgic del segle XX a Catalunya. El canvi de temps va sorprendre les barques mentre eren a la mar i, tot i que a Arenys de Mar no es van haver de lamentar víctimes, a la comarca del Maresme van morir una trentena de pescadors. En total, a les costes de Catalunya i València es van registrar 140 morts i es van perdre desenes de barques. </p> <p>L'autorització per a la construcció del Port d’Arenys va ser concedida el 21 de novembre de 1917 per acord del Consell de Ministres. Tanmateix, les obres no van començar fins quatre anys més tard i es van allargar durant més de quaranta anys, fins el 1961. La construcció es va adjudicar al constructor arenyenc Francesc Solé, conegut com<em> València</em>, el qual, malgrat grans dificultats tècniques i econòmiques, hi va treballar fins a 1931. Posteriorment, el 1947, les obres es van reprendre i es van prolongar fins a 1961. Durant els anys 90 es va dur a terme una nova ampliació de la dàrsena pesquera i del varador.</p> <p>Més recentment, el 2017, es va inaugurar una reforma de l’escullera de ponent, orientada a millorar els serveis de restauració i oci.</p> | 41.5779198,2.5575598 | 463117 | 4603009 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/99597-murs-del-port-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/99597-murs-del-port-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/99597-embarcador.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/99597-els-norais-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/99597-els-norais-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/99597-els-norais-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | Inexistent | 2025-03-10 00:00:00 | Oficina de Patrimoni Cultural i Ajuntament d'Arenys de Mar | Informació facilitada per l'Ajuntament d'Arenys de Mar. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 99596 | Fons fotogràfic de Pontons de l’Arxiu Municipal de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-pontons-de-larxiu-municipal-de-barcelona | s. XX | 08168-209 | Carrer Avinyó, 7, 1a planta - Barcelona, 08002. | <p><span><span><span><span><span>L’arxiu municipal de Barcelona va néixer amb el govern de la ciutat l’any 1249 amb l’objectiu de preservar els privilegis que els comtes atorgaven a la ciutat. Des de llavors, l’arxiu acull tota la documentació relacionada amb la història de Barcelona i amb també de municipis de la resta de la província. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El fons està dividit en el fons històric, ubicat a la Casa de l’Ardiaca i el fons administratiu ubicat en un edifici del carrer Bisbe Caçador, 4.</span></span></span></span></span></p> | 41.4157500,1.5168500 | 376050 | 4585972 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/99596-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/99596-209-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Cultural | Inexistent | 2025-02-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | L’arxiu municipal de Barcelona disposa d’un fons fotogràfic format per 9 imatges de Pontons que daten de 1907 i de la dècada de 1960. Es tracta d’imatges de masies i d’excursions d’espeleòlegs de l’Avenc d’Ancosa. | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 99595 | Campana de la Mercè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campana-de-la-merce | XX | <p><span><span><span><a><span><span>Campana de bronze de 30 cm de diàmetre i 16 kg situada al campanar d’espadanya de l’església de la Mercè de Pontons, a la façana posterior. La campana es va realitzar entorn l’any 1950 a càrrec del fonador Barnerí. </span></span></a></span></span></span></p> | 08168-208 | Església de la Mercè | <p><span><span><span><span><span>Campana relacionada amb la construcció de l'església de la Mercè l’any 1945. La construcció de l'església va anar a càrrec de la propietària de Vila Mercedes, edifici situat al costat de l’església. </span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.4151300,1.5162500 | 375999 | 4585904 | 1950 | 08168 | Pontons | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2025-06-10 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Barnerí | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||||
| 99594 | Fons documental Arxiu Municipal de Vilalba Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-arxiu-municipal-de-vilalba-sasserra | XIX-XX | <p>L'arxiu municipal de Vilalba Sasserra consta de tota la documentació generada per l'ajuntament al llarg de la seva existència. Principalment hi ha documentació de caràcter administració i de gestió del municipi, entitats i organismes de caràcter local.</p> <p>Els fons de l'arxiu municipal està format pel fons de l'administració local de l'ajuntament, els fons privats de la Cambra agrària local, el de la Germandat de Llauradors i ramaders (1966-1983), la Delegació Local de la FET y de las JONS (1940-1970). Finalment els fons del Jutjat de Pau de Vilalba Sasserra (1946-1997)</p> | 08306-52 | Plaça de la Vila, snAjuntament de Vilalba Sasserra | <p>L'arxiu municipal de Vilalba Sasserra es va integrar a la Xarxa d'Arxius Municipals de la Diputació de Barcelona l'any 2010. Aquest ens és qui gestiona i treballa en l'ordenació i classificació de l'arxiu.</p> | 41.6530430,2.4410784 | 453461 | 4611406 | 08306 | Vilalba Sasserra | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2025-06-11 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||||
| 99593 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial de Vilalba Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-vilalba-sasserra | s.XVII-XIX | <p>L'arxiu parroquial de Vilalba Sasserra es troba dins el fons de l'arxiu Diocesà de Barcelona, concretament en la secció d'arxius de les parròquies de la Diocesi de Barcelona. Els llibres conservats es dipositen al fons de l'arxiu parroquial d'Olzinelles. Comparteixen llibres també amb la parròquia de Vallgorguina, ja que a partir de 1442 passa a ser església sufragània de Vallgorguina. Els llibres de baptismes son els següents: </p> <p>“Llibre de Baptismes Vallgorguina i Vilalba Sa Serra” 1763 - 1798</p> <p>“Llibre de Baptismes” Vallgorguina 1840 - 1857 fol. 108 Vilalba sa serra 1853 - 1858 fol. 7</p> <p>Els llibres de matrimonis son els següents:</p> <p>“Capítols matrimonials” Vallgorgina, Vilalba 1610 - 1653</p> <p>“Capítols matrimonials, Testaments” Vallgorguina, Vilalba 1669 - 1687</p> <p>Els llibre d'òbits son els següents:</p> <p>“Òbits” Villalba, Vallgorguina 1601 - 1645</p> <p>“Llibre de Òbits” Vallgorguina, Vilalba 1645 - 1665</p> <p>“Òbits” Vallgorguina, Vilalba, 1665 - 1694</p> <p>“Llibre de òbits” Vallgorguina, Vilalba. 1694 - 1719</p> <p>“Òbits” Vallgorguina, Vilalba. 1718 - 1761</p> <p>“Llibre de disposicions dels difunts de Vallgorguina i Vilalba” 1745 - 1836 </p> <p>“Òbits” Vallgorguina, Vilalba 1761 - 1786</p> <p>“Llibre de Òbits” Vallgorguina. Vilalba 1786 - 1851</p> <p>El llibre d'ànimes conservat és el següent:</p> <p>“Llibre d' ànimes” Vilalba 1632</p> <p>Per tant els llibres de baptismes conservats son dels segles XVIII-XIX i concretament dues unitats. Pel que els capítols matrimonials daten del segle XVII i també son dues unitats. Finalment el fons amb més llibres conservats és el corresponen als òbits que daten d'inicis del segle XVII fins a la primera meitat del segle XIX amb un total de vuit llibres. Finalment es conserva un llibre d'ànimes del segle XVII. </p> | 08306-51 | Carrer del Bisbe, 5, Ciutat Vella, 08002 Barcelona | <p>Els arxius parroquials de la Diòcesi de Barcelona es van agrupar i conservar a l'arxiu Diocesà a partir de l'any 1941. Durant la Guerra Civil, concretament a l'any 1936 es va fer un esforç molt gran en la recuperació de la documentació sagramental de les diverses esglésies parroquials de la Diòcesi. Es va dur a terme una primera recopilació de documentació fomentada per la Generalitat de Catalunya i es va traslladar al convent de la Mare de Déu de l'Esperança i al Palau Episcopal de la ciutat de Barcelona. A l'any 1938 es trasllada tot el fons al monestir de Pedralbes i finalment l'any 1941 l'Arxiu Diocesà es fa càrrec de tots els fons parroquials fins a l'actualitat. Pel que fa a l'arxiu sagramental de Vilalba Sasserra els llibres conservats majoritàriament a partir del segle XVII compartiren gestió amb la parròquia de Vallgorguina, ja que és a partir de l'any 1442 que Santa Maria de Vilalba passa a ser església sufragània de Vallgorguina.</p> | 41.6529079,2.4415668 | 453502 | 4611391 | 08306 | Vilalba Sasserra | Obert | Bo | Legal | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | BCIL | 2025-05-28 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | 98 | 56 | 3.2 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 99591 | Fons documental Llinatge Blanes-Centelles i Saavedra a l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-llinatge-blanes-centelles-i-saavedra-a-larxiu-nacional-de-catalunya | s.XIV-s.XIX | <p>L'Arxiu Nacional dipossa de diversos fons de llinatges familiars diversos. Un dels més destacats és el que forma part de les famílies Blanes, Centelles, Saavedra. Referent a la vila de Vilalba Sasserra és important el fons dedicat de la branca Blanes-Centelles, ja que els Centelles en van exercir un domini a través de diverses propietats i masos. La documentació familiar dels Centelles té un arc cronològic des dels segles XIV-XIX on hi destaca l'exercici i gestió dels seus dominis a Vilalba Sasserra, entre d'altres localitats. Referent a Vilalba Sasserra s'hi troben capbreus, documentació vària sobre la gestió dels dominis com plets, documentació econòmica, notarial i contractes diversos.</p> | 08306-49 | Arxiu Nacional de Catalunya. Carrer Jaume I 33-51. 08195.Sant Cugat del Vallès | <p>Els Centelles eren els senyors de la baronia de Centelles que incloïa diversos territoris de l'actual Osona i Vallès Oriental. Poblacions i localitats com la mateixa vila de Centelles, Tona, Balenyà o Montmany, i sobretot Vilalba Sasserra. És durant el segle XVI que la família Centelles s'uneix amb la família Blanes, constituïnt el patrimoni Blanes-Centelles. El fons documental es va ingressar a l'Arxiu Nacional de Catalunya el dia 15 de gener de l'any 1993, sota un contracte de cessió signat per descendents de la família i la Generalitat. Finalment el dia 14 de desembre de l'any 2007 la Generalitat de Catalunya va dur terme una compra del fons per obtenir-ne la propietat total. Actualment es troba catalogat i perfectament conservat a les dependències de l'Arxiu Nacional i la seva consulta és lliure.</p> | 41.6530025,2.4410702 | 453460 | 4611401 | 1325 | 08306 | Vilalba Sasserra | Obert | Bo | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | BCIL | 2025-05-29 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | 94|98 | 56 | 3.2 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 99590 | Escultura de l'Arbre de la vida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-de-larbre-de-la-vida | s.XX | <p>L'escultura a l'arbre de la vida és un homenatge que representa la connexió directa de la vida amb la natura. Per tant hi apareix un nadó damunt de les branques de l'arbre donant a conèixer aquesta relació. S'aboga al respecte de l'entorn natural i la vida dels éssers humans.</p> | 08306-48 | Plaça de la Vila, 1 | <p>Escultura inaugurada el 4 de març de l'any 2023 en commemoració del Dia Mundial de la Natura. L'encàrrec de l'ajunyament es va fer a l'escultor Marc Herrero de la localitat de Santa Maria de Palautordera. Marc Herrero especialista en forja artística i disseny va completar l'arbre de la vida amb la clara intenció de poder donar a conèixer el símbol de la relació de la vida humana amb la natura. Es representa amb el naixement d'un nadó a l'interior de l'arbre. Una conceptualització que vol representar el Dia Mundial de la Natura.</p> | 41.6524937,2.4409871 | 453453 | 4611345 | 2023 | 08306 | Vilalba Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99590-img6632.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99590-img6633.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Cultural | Inexistent | 2025-05-28 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | Marc Herrero | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 99589 | Centre cívic i cultural Vicenç Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-civic-i-cultural-vicenc-catala | <p>https://www.vilalbasasserra.cat/el-municipi/guia-del-municipi/equipaments/centre-civic.html</p> | s.XXI | <p>Edifici municipal amb dependències per a la celebració de diversos actes culturals. Sobretot per a obres de teatre i representacions festives per al municipi. És un equipament socio cultural del municipi que té una sala polivalent, porxo, vestíbul, recepció, sala de reunions, camerino, pati i serveis. La sala principal té diversos panells corredissos que permeten compartimentar segons les necessitats. S'utilitza per diverses activitats organitzades per l'Ajuntament i les entitats del municipi.</p> | 08306-47 | Carrer Montseny, 6 | <p>Edifici de recent construcció per part de l'ajuntament de Vilalba Sasserra. El 2023 es a acabar la construcció de la pèrgola o porxo de fusta que protegeix la façana.</p> | 41.6528830,2.4377372 | 453183 | 4611390 | 08306 | Vilalba Sasserra | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic/Cultural | 2025-05-29 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | Ajuntament de Vilalba Sasserra | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||
| 99588 | Ateneu Vilalbenc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ateneu-vilalbenc | <p><span><span><span lang='CA'>ALMERICH i PADRÓ, Paulina, (2002), De Vulpiliariis a Vilalba Sasserra, Ajuntament de Vilalba Sasserra i Diputació de Barcelona, Barcelona.</span></span></span></p> | s.XX | <p>Edifici que es troba a peu de carrer a l'antigan Carretera de Sant Celoni. Es tracta d'un cos amb una entrada amb una arcada i porta central. Un pis supeior amb balconada i sortida de tres obertures, dues de les quals de peu. Té una rampa d'accés a la façana. Actualment hi ha un caixer automàtic que dona servei i cobertura al poble. A més s'hi realitzent tota una sèrie d'activitats culturals i lúdiques pels habitants de Vilalba Sasserra.</p> | 08306-46 | Carretera Vella de Sant Celoni, 54 | <p>L'any 1984 per iniciativa de l'ajuntament es va inaugurar l'Ateneu Cultural amb la voluntat d'allotjar-hi les dependències de la biblioteca municipal, sales de reunions per les associacions locals, el dispensari del metge del poble i el club dels avis. Actualment s'hi celebren diversos actes de caràcter cultural i lúdic.</p> | 41.6531650,2.4443915 | 453737 | 4611418 | 1984 | 08306 | Vilalba Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99588-img6626.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99588-img6627.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-05-29 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 99587 | Ajuntament de Vilalba Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-vilalba-sasserra | <p><span><span><span lang='CA'>ALMERICH i PADRÓ, Paulina, (2002), De Vulpiliariis a Vilalba Sasserra, Ajuntament de Vilalba Sasserra i Diputació de Barcelona, Barcelona.</span></span></span></p> | s.XXI | <p>L'edifici nou de l'ajuntament de Vilalba Sasserra es va inaugurar l'any 2013. De planta baixa amb diverses dependències com el Jutjat de Pau, sala d'actes, arxiu municipal i les dependències pròpies de l'ajuntament.</p> | 08306-45 | Plaça de la Vila, 1 | <p>L'ajuntament de Vilalba Sasserra es va inaugurar l'any 2013.</p> | 41.6530061,2.4410247 | 453456 | 4611402 | 2013 | 08306 | Vilalba Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99587-2.jpeg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2025-05-29 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 99585 | Materials lítics del dòlmen de Pedra Arca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/materials-litics-del-dolmen-de-pedra-arca | <p><span><span><span lang='CA'>ALMERICH i PADRÓ, Paulina, (2002), De Vulpiliariis a Vilalba Sasserra, Ajuntament de Vilalba Sasserra i Diputació de Barcelona, Barcelona.</span></span></span></p> <p>MONREAL i AGUSTÍ, Luís, (1962) 'Notas de Arqueología de Cataluña y Baleares. Barcelona: Vilalba Sasserra', dins Ampurias, vol.XXIV, pp.309-310.</p> | s.XXX a.C. | <p>Els materials lítics que apareixen a l'excavació son de petit tamany i alguns corresponen a fragments. L'estudi de les peces en deteniment no permeten precisar la seva cronologia, tot i que algunes peces podrien datar-se del període neolític. Segons les descripcions de la fitxa de l'inventari del Patrimoni Arqueològic i paleontològic de Catalunya es tracta de 'material retocat, està format per una osca sobre esclat, un gratador sobre esclat, làmina fragmentada distalment amb retoc marginal i un fragment de lamineta amb el dors esquerre rebaixat. Tot i que el material lític no permet precisar la seva adscripció cronocultural, es pot dir que la lamineta de dors es situa dins el neolític. Malgrat això, no es poden realitzar més precisions a nivell tipològic i tecnològic'.</p> | 08306-43 | <p>Lluís Monreal va encarregar-se de l'estudi i anàlisi de les peces i materials lítics trobats durant l'excavació del dolmen de Pedra Arca. Descriu la troba com a peces de sílex 'presencia de alguna esquirlas de sílex, generalmente simples restos de talla.' i passa fer-ne la descripció de cada una de les peces: 'una lasca triangular de sílex muy patinado, en cuyo extremo se practicó un retoque abrupto, con intencón de obtener un punzón o perforador. También resulta interesante una hojita de calcedonia, de sección bastante aplanada, que presenta en su extremo un retoque denticulado recto, y por último, una hachita votiva de minúsculo tamaño (23x19x3mm), al parecer de fibrolita'. A nivell formal hi ha algunes de les peces que correspondrien al període neolític.</p> | 41.6516950,2.4351242 | 452964 | 4611260 | 3000-2000 a.C. | 08306 | Vilalba Sasserra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99585-dolmen.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-05-29 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | Desconegut | 79 | 53 | 2.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 99584 | Nucli de Trentapasses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-de-trentapasses | s.XII-XX | <p>Les restes de l'antic nucli de Trentapasses es troben al costat de l'església vella de Santa Maria. Actualment només en queden algunes parets i s'intueixen algunes construccions arrassades i sobretot malmeses per la vegetació existent. Es pot veure un arc d'entrada d'un edifici que arrenca d'una de les parets laterals de l'església, la oposada al cementiri.</p> | 08306-42 | Al costat de l'església Vella de Santa Maria | <p>El nucli de Trentapasses té el seu orígen medieval, segurament entre els segles XIII-XIV quan semblaria que tindria el seu màxim esplendor a nivell de nombre d'habitatges. El seu nom és orígen del nom que s'aplicava a les construccions que es trobaven dins l'espai sagrat de les esglésies medievals dins les trenta passes existents a redòs de l'edifici. Una assimilació i aplicació en forma de llei a partir de les constitucions de Pau i Treva que es van dur a terme als antic comtats catalans a partir del segle XII. Les construccions que s'hi anaven aplegant eren en un inici els cellers i petits magatzems de les masies disparses del terme, per tal de protegir els béns més preuats de les mans de les guerres locals i la violència imperant al llarg dels primers segles medievals. Els noms de sagrera i cellera provenen d'aquest espai delimitat per les trenta passes i gaudien de la protecció i benedicció eclesiàstica. Més endavant aquestes petites construccions es transformaran en habitatges i origen de moltes viles actuals. A Vilalba Sasserra es documenta can Serra que apareix a la documentació com una de les cases que van formar part fins a segles posteriors de l'espai delimitat de les trenta passes.</p> | 41.6445403,2.4513568 | 454311 | 4610456 | 1199 | 08306 | Vilalba Sasserra | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99584-img2747.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99584-img2748.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99584-img2749.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Altres | Inexistent | 2025-05-27 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | Desconegut | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 99583 | Pont del Roger | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-roger | <p><span><span><span lang='CA'>ALMERICH i PADRÓ, Paulina, (2002), De Vulpiliariis a Vilalba Sasserra, Ajuntament de Vilalba Sasserra i Diputació de Barcelona, Barcelona.</span></span></span></p> | s.XVIII-XX | <p>Construcció de pedra d'un sol ull. De petites dimensions que serveix per superar el pas d'una riera local.</p> | 08306-41 | <p>No es tenen dades històriques sobre l'element, però segurament per la tipologia dels elements conservats té una construcció factible del segle XVIII.</p> | 41.6397683,2.4467643 | 453924 | 4609929 | 08306 | Vilalba Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99583-pontet-can-pau-rector.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-05-29 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | Desconegut | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3897,70 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc