Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 95137 | Mirador de les Roques d'en Lluc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-les-roques-den-lluc | <p><span><span><span><span><span><span>Petita elevació del camí de Mar, és un roquissar que antigament (abans de la construcció de la via del tren i de la carretera) deuria formar part de la penya del cementiri o del camí de la Pietat i que arribava fins al mar. Al capdamunt d'aquesta elevació s'observen les restes d'alguna petita construcció, vinculada amb la via del tren o amb la vigilància de la costa. Es desconeix, però, el seu origen. És un excel·lent mirador d'aquest tram del litoral, i a les parets del roquissar s'observen espècies litorals típiques d'aquest ambient com el fonoll marí. </span></span></span></span></span></span></p> | 08006-493 | 41.5730725,2.5389137 | 461559 | 4602479 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||||||
| 95143 | Aplec del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-del-remei-3 | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PONS i GURI, J.M i FON, Francesc (2003) El santuari de la Verge del Remei del terme d'Arenys de Munt. Ajuntament d'Arenys de Munt.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XX | No vigent | <p><span><span><span><span>Es tracta d'un aplec que es feia a l'ermita del Remei, en el municipi d'Arenys de Munt, però que reunia a persones d'altres pobles veïns, com Canet de Mar, Caldes d'Estrac o Arenys de Mar. Quan es va fer el Mapa de Patrimoni Cultural d'Arenys de Munt, l'any 2005, era vigent, però actualment ja no se celebra.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es feia el segon diumenge d'octubre. </span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span><span>Un grup sortia d'Arenys de Munt i un altre d'Arenys de Mar. A les 10:30 se celebrava l'Eucaristia, davant la capella, amb cantada de goigs final; l'any 2002 es va llegir un poema de Jacint Verdaguer que fa referència al Remei. Finalment es feia una audició de sardanes.</span></span></span></span></span><br /> <span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Antigament es feia l'ofici, també al matí, però a la tarda es passava el Rosari. Alguna vegada es feia cant coral. El ball, per ser una activitat pagana es feia fora del recinte de l'ermita; a l'esplanada del davant. | 08006-494 | Ermita del Remei (Arenys de Munt) | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Es tenen notícies d'aquest aplec des de la segona meitat del segle XIX. Abans es feia el primer diumenge d'octubre, amb la concurrència de gent d'Arenys de Munt, Arenys de Mar, Caldes d'Estrac i Sant Vicenç de Montalt.</span></span></span></span></span><br /> <span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>L'aplec de 1886 va tenir molt d'èxit i ressò mediàtic local.</span></span></span></span></span></span><br /> <span><span><span><span><span><span>Ja en el segle XX es va fer algun aplec polític: l'11 de setembre de 1920 i l'any 1923 pels Pomells de Joventut. En els anys 30 la secció excursionista de l'Ateneu arenyenc n'organitzà, el setembre de 1932 a 1935.</span></span></span></span></span></span><br /> <span><span><span><span><span><span>L'any 1959 es va estrenar la sardana de Xavier Maimí 'La festa del Remei'.</span></span></span></span></span></span><br /> <span><span><span><span><span><span>L'any 2002 es tornava a recuperar aquesta celebració després de 22 anys sense aplec. L'any 1980 fou la darrera vegada que es va fer l'aplec. Fou gràcies a una comissió formada per Joan Bibolas, Josep Montmany, Climent Colomer, Francesc Forn, Joan Puigdoví, Ferran Soler i Mn. Josep Playa. | 41.5793930,2.5515237 | 462614 | 4603175 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||
| 95144 | El cant de l'Àngel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cant-de-langel | XX | No vigent | <p><span><span><span><span>El Cant de l’Àngel és un anunci la Mare de Déu de la resurrecció del seu fill Jesucrist, cantant el<em> Regina Coeli</em>. Es cantava el diumenge de Resurrecció després de l'Ofici, a l'església de Santa Maria, com a punt àlgid de la Pasqua, i a fora, a la plaça. El cantava un nen vestit d'àngel.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquesta tradició es va perdre a Arenys des dels anys 70. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Encara que l’himne és universal, cada poble adaptava la seva melodia. </span></span></span></span></p> | 08006-495 | Església parroquial | 41.5806150,2.5492895 | 462429 | 4603312 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es manté vigent a Calella, únic municipi del Maresme que es conserva. També a Blanes i Olot. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||
| 95146 | Conjunt de mines d'aigua d'Arenys de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-mines-daigua-darenys-de-mar | <p>SALBANYÀ ROVIRA, Bernat (2007). Mines al Maresme: un exemple d’aprofitament dels recursos hídrics en un batòlit granític. Treball inèdit. Institut Turó dels 3 Pins.</p> | XVIII-XX | No es troben en funcionament per haver estat seccionades la majoria d'elles. | <p>Les mines d'aigua són un exemple d'aprofitament dels recursos hídrics per a una comunitat. Un estudi de les mines del Maresme fet per en Bernat Salbanyà (2007) ha permès identificar una sèrie de mines a Arenys de Mar: Trilla; Can Domingo Caldes; Can Poy; La Gallina; Can Forades; Mina dels Frares; Can Cabirol; Sans, Salas o de Molins; Can Mils o Can Montalt.</p> <p>La mina de Can Cabirol neix, en forma de galeria, a la zona sedimentària de la riera d’Arenys, a l’alçada del carrer de la Font. Aquesta mina ha persistit en el temps, fins i tot, després de cobriment de la Riera. Des del seu naixement, baixa en direcció sud, travessant la riera fins a situar-se en el seu punt mig, a l’alçada del carrer del Bisbe Vilà i Mateu. Aquí se situa el primer pou de pas, reformat després de l’obra esmentada. Continua baixant, a mesura que va creuant la Riera fins a situar-se a l’altre marge. A davant del número 75, 80 metres més avall, hi ha el següent registre. Segons un plànol del 1783 en aquest punt també s’hi trobava la confluència amb el rec municipal i una altra mina desapareguda. A partir d’aquí segueix el marge de la riera en direcció a mar. Quan arriba a la cantonada de la plaça de l’Església, uns 75 metres més avall, passa de galeria a estar entubada. Aquest tram es va canviar durant la reordenació de la plaça a mitjan segle XX. Segueix per marge avall, fins a deixar la plaça. A partí d’aquí torna a ser en galeria. Davant del número 39 hi trobem un altre pou de pas. La mina segueix cap avall, de manera que va a buscar la finca de Can Cabirol, i travessa tots els carrers que conflueixen a la Riera. L’últim registre abans d’arribar a la finca dels propietaris, situada al carrer d’Avall número 4, es troba situat al marge de la Riera davant el número 5, la Casa Milans. Després gira a l’oest passant per sota aquesta casa i arribant a la finca de Can Cabirol. Finalment, un cop allà, ja que la família Cabirol no fa ús de les aigües, un pilar repartidor divideix l’aigua de dues plomes de Mataró, cap als dos arrendataris actuals.</p> <p>La mina de Can Domingo Caldes neix en forma de galeria en un marge del camí del Mormo i l’entrada de Can Rovira. Travessa l’autopista i se situa en el marge del camí de Ronda i el rial de la Planeta. En aquest punt se situa el primer pou de pas. La distància entre la superfície i la galeria en aquest punt és al votant de 20 metres. O sigui, que de la cota 70 en aquest punt, la mina se situa a 50 metres sobre el nivell del mar. La mina continua, tota bancada amb unes dimensions de 0’5 metres d’ample per 1’3 metres d’alçada, pel marge dret del rial amb direcció sud-est. El següent pou de pas és a uns 95 metres de l’anterior. Està tancat amb ciment i no amb portella com els altres. A partir d’aquí, continua baixant seguint el marge del rial i sense canviar la direcció. El pilar repartidor se situa a uns 160 m del registre bloquejat. En aquest punt deixa de ser galeria per dividir-se en tres tubs de repartiment, un del qual està taponat. Aleshores, els tubs es dirigeixen a dues finques: Can Vallbona i Can Noè. </p> <p>La mina de Can Forades neix a prop de C-32, per sobre uns sorts situats entre el rial del Bareu (o d’en Piteu) i el de Vallfiguera. Baixa bancada en direcció sud, durant uns 70 metres. En una vinya situada als marges dels dos rials, hi ha el primer pou de registre que separa la superfície de la galeria uns 8 metres. A partir d’aquí, la mina es dirigeix entubada cap al rial del Bareu per on descendeix fins a Can Forades. En arribar al rial creua el rial de Vallfiguera que hi conflueix. En direcció SE, segueix per el marge dret del rial amb un tub de plom. Segueix pel marge uns 150 metres, on es creua amb el camí de Ronda. El seu traçat continua així fins 100 metres més avall. En aquest punt té lloc un canvi de marge, just davant la finca de Can Bomba. Es deu a que les arrels dels arbres i les avingudes d’aigua del rial havien obturat i deixat al descobert la canonada. Per tal de solucionar el problema es va canviar el tub i se’l va canviar de marge per tal que quedés al costat del rial on hi ha la finca propietària. Finalment, continua pel marge esquerre i al cap d’uns 300 metres, creua el camí del Pla dels Frares i entra a la finca de Can Forades on l’aigua és abocada en un safareig a través de diversos compartiments. </p> <p>La mina vella dels Frares neix en els marges del rial del Bareu, entre les confluències del de Vallfiguera i del camí de Ronda. El naixement està format per tres ramals. Des del naixement principal fins a la confluència amb els altres dos transcorren uns 110 metres. Els altres naixements segueixen dos camins diferents entre si. El primer és paral·lel al principal amb una llargada d’uns 55 metres. L’altra en direcció cap a l’est té una llargada d’uns 40 metres i travessa el rial, de manera que neix al marge dret. Units per un pou de pas, segueixen direcció sud. Aleshores gira cap al SE, paral·lela al rial i a uns 25 metres del seu curs, i en un traçat completament recte transcorre uns 170 metres fins arribar a la caseta d’entrada. A partir d’aquí, segueix la mateixa direcció cap a l’actual Granja “El Paraíso”, on l’aigua s’aboca en una bassa. </p> <p>La mina de la Gallina neix en el marge d’unes cases i el solar de Carbons Juncà, del rial del Bareu; al peu del turó on hi ha el grup de cases de El Paraíso. Neix en forma de galeria, i comença el seu traçat en direcció SE durant 12 metres. En aquest punt hi trobem un pou de registre. Continua el traçat cap al sud. Quan arriba a uns 50 metres del pou, passa a estar entubada. Baixa amb la mateixa direcció fins a travessar el rial pels voltants del carrer de Santa Rita; fins arribar a la cantonada de la Torre d’Arenys amb el carrer dels Capellans. En aquest punt s’erigeix un pilar repartidor que avoca una part de l'aigua a la font. D’aquest pilar repartidor, en surten uns tubs més petits que reparteixen l’aigua a 12 cases del nucli antic situades al carrer del Bisbe Català, al carrer de Sant Antoni i el carrer Ample. </p> <p>La mina de Can Mils neix a l’actual Polígon Industrial. La zona de naixement, humida com es pot comprovar per la presència d’un bosc a la seva superfície, és múltiple ja que compta amb diversos punts d’inici i de sortida. El cap de la mina és una galeria bancada amb les parets reforçades per una doble capa de maons, tal i com seguirà així durant tota la galeria. Les dimensions que té és de 0’5 metres d’amplada per 1 metre d’alçada. La mina segueix 7 metres cap a al SE. Fa un gir cap al SO, on segueix prolongant-se durant 74’5 metres. Als 8’5 metres del gir trobem un pou de registre. Al cap de 27 metres més avall hi ha un altre pou i un altre a una distància de 10 metres de l’anterior. La mina transcorre 29 metres fins a trobar-se un gir cap a l’oest. En el gir es produeix un salt vertical de 3 metres que dóna força a l’aigua per baixar més ràpidament. Seguidament torna a girar cap a al sud fins a 8’5 metres. En aquest punt es produeixen 4 fets. Hi ha un pou de sortida de 10 metres de profunditats. Es produeix un gir cap a l’oest. Té lloc un salt vertical, aquest cop d’1 metre. A més, s’uneixen a aquesta galeria principal dues de secundàries que provenen de naixements diferents. Després de la unió, la galeria segueix 57 metres cap al SO fins a enganxar-se amb un altre naixement que neix 9 metres al nord d’aquest punt. A partir d’aquí, la mina només la conforma una galeria de 221 metres de longitud. En direcció cap al SE. Durant aquest tram trobem un total de 4 pous fins arribar a la boca de la mina. L’últim tram abans d’arribar a la boca de la mina és de 90 metres. A partir d’aquest punt passa a través d’una canal i després entubada fins a un repartidor que aboca tota l’aigua en una bassa. </p> <p>La mina de Can Montalt neix a l’actual plaça de la Mare Paula Montalt, que no té relació amb l’horta de Can Montalt, la finca que ocupava aquets terrenys. La podem dividir en dos trams: el de galeria i l’entubat. Neix bancada en unes dimensions de poc més d’1 metre d’alçada per 0’5 metres d’amplada. Es dirigeix en rumb SO cap al carrer Montserrat on canvia de direcció. Amb la construcció d’un nou bloc de pisos es va reformar el pou d’entrada a la mina que actualment es fa per carrer Doedes. En aquest punt hi ha el canvi de tram. A partir d’aquí, la mina segueix el seu curs per mitjà d’un tub d’asfalt de 20 cm de diàmetre. Aleshores, el traçat de la mina es troba a pocs metres de separació de la mina dels molins, de manera que segueix amb rumb cap al sud per el marge dret del carrer Doedes. Un cop travessat el carrer de l’arxiprest Rigau, continua per el carrer de Santa Clara fins a posar-se al marge esquerra. Segueix per aquest marge fins al final del carrer, on voreja l’edifici dels Jutjats. Actualment, el tub desemboca a la xarxa de clavegueram tot i que girava i arribava fins a la Riera. Un cop allà el tub, que encara es conserva, girava la cantonada dels jardins del Xifré i per sota la vorera de la Riera arribava fins a la Casa anomenada Can Ramon de les Aigües. El tub es dirigia cap a dins la casa on desembocava en un pilar repartidor. </p> <p>La mina de Can Poy resta ja molt desapareguda igual que la finca on abastia l’aigua. Neix al costat del rial del Bareu, en els terrenys de Can Bomba. Es tracta d’una mina bastant curta. Arriba a la seva desembocadura en una bassa, situada a uns 300 metres De distància, destruïda actualment que formava part de la finca de Can Poy.</p> <p>La mina Sans neix a la finca de Can Sagrera, a Arenys de Munt, tot i que el naixement inicial era als Camps d’en Finet. En aquest indret, s’apunta que l’aigua filtra a través d’una paret revestida de roca. En aquest tram la mina és bancada. Avança uns 200 metres en direcció SE fins arribar al pou dels Camps d’en Finet; on fa un canvi de rumb cap al SO, on al cap d’uns 130 metres arriba a un altre pou de registre dins la mateixa finca. A partir d’aquí, en direcció sud, segueix uns 60 metres, de manera que travessa el rial del Corsaví i voreja la finca de Can Pica per la de Can Córdoba. Després, recupera la direcció cap al SE durant uns 45 metres fins arribar a un nou registre. Aleshores, es produeix un gir cap al sud i 20 metres més avall hi ha un altre registre. Segueix en direcció sud i entra a l’horta de Can Maresma, actualment Can Capdevila, fins a obrir un nou pou de registre als 60 metres. Continua 40 metres cap al sud on, a la vinya de Can Dalmau, s’obre un altre pou de pas. Ara ja la direcció és sempre la mateixa, cap al sud, tot i que hi poden haver-hi petits girs que no alteren el traçat general en els plànols conservats. Després del pou de pas de Can Dalmau, trobaríem el situat a Ca l’Ubach, a uns 40 metres més avall. Entre el registre de Ca l’Ubach i el que està situat a l’antiga vinya de Can Prats transcorren 220 metres, aproximadament. Actualment, les antigues finques de les famílies Ubach i Prats estan urbanitzades. En certs trams, ni el tub de formigó instal·lat a la dècada del 1970 ha pogut resistir al buidatge dels solars per a la construcció d’aparcaments soterranis i els fonaments per als blocs de pisos. La mina continua baixant fins a l’antiga horta de Can Paciència, també urbanitzada. El registre d’aquesta finca se situaria a uns 50 metres de l’anterior, a Can Prats. L’últim punt on es podia fer un control de la mina era a l’hort del convent de les monges Clarisses, uns 200 metres més avall. El tall més significatiu de la mina es va produir en la construcció de la nova seu dels Jutjats d’Arenys on, a 50 metres del punt anterior, es va trencar el pas de l’aigua. Tot i així, queda un fragment de la mina i el tub d’aproximadament un metre de longitud entre el nou edifici i el següent tall: la construcció d’un aparcament soterrat als jardins del Xifré. La mina es reprèn a l’altre costat dels jardins on continua baixant. El següent pou de registre té lloc a 50 metres. A l’alçada del carrer de l’Hospital. Aquest és l’últim abans del repartidor que té lloc a l’antiga bassa del molí. A partir d’aquí la mina segueix dos cursos diferents. Abans d’arribar al repartidor situat a l’antiga bassa del Molí de Dalt, s’obre un ramal de la mina en direcció sud-oest cap al Molí de Mar. No hi ha constància de cap registre en aquest tram. Un cop passat el carrer Antoni Torrent, la mina creuaria els carrers d’Andreu Guri i d’Avall i es dirigiria entre els pisos de Sa Boada i la penya del Cementiri fins a la bassa del Molí de Mar que restava més elevada del nivell del carrer i que actualment només se’n conserven les parets. La mina surt del Molí de Mar i travessa la N-II i la via del ferrocarril per desembocar al mar. </p> <p>Finalment, la mina Trilla neix als terrenys de la mina de Can Triter a prop de la confluència entre els rials del Bareu i del Tronqueda. Neix en forma de galeria amb unes dimensions que no s’han pogut determinar, ja que en aquests terrenys actualment estan sota una fase d’urbanització i degut al pas de vehicles de gran tonatge és perillós accedir a la mina. La mina baixa uns 250 metres en direcció SE fins arribar en un pou de registre situat dins una altra horta. A partir d’aquí baixa entubada des d’aquest punt. La direcció és cap al sud de manera que va a buscar el curs del rial mentre segueix baixant. Un cop arribada al rial segueix el seu curs pel marge esquerre. Un cop ha travessat el carrer de l’arquitecte Gaudí, segueix amb la mateixa direcció uns 30 metres fins a girar cap a l’est per sota uns blocs de pisos. Aleshores passa, igualment entubada, per darrere les cases del carrer de Santa Rita, fins arribar a un pilar repartidor que s’obre pel carrer del Bareu. Des d’aquest pilar repartidor surten uns tubs de plom que arriben fins a les cases del mateix carrer del Bareu, carrer de Sant Antoni, de la Perera, carrer Ample i, fins i tot, travessaven la riera fins al carrer Andreu Guri. Aquestes connexions es van trencar amb la canalització de la riera d’Arenys.</p> | 08006-496 | Arenys de Mar | 41.5819027,2.5488237 | 462391 | 4603455 | 08006 | Arenys de Mar | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 37865 | Fons documental d'Arenys de Munt de l'Arxiu Diocesà de Girona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-darenys-de-munt-de-larxiu-diocesa-de-girona | XIII-XX | <p>El territori de la diòcesi és diferent a la província civil: la diòcesi arriba fins a Arenys de Mar i té límits fixats des del segle IX; en canvi, la província acaba per la costa a Blanes, i s'estén per la muntanya fins a Puigcerdà. De la recerca efectuada a la Diòcesi de Girona s'han trobat dades sobre la parròquia Santa Maria d'Arenys de Mar, que ens diu que fou segregada el 1555 d'Arenys de Munt, si bé tingué la condició de sufragània d'aquesta fins al 1779. El temple es bastí de 1575 a 1628 i fou allargat el 1755; té un important retaule major barroc, obrat per Pau Costa el 1706. Durant els anys 1958-1977 pretengué al bisbat de Barcelona. Pel que fa a la parròquia de Sant Martí d'Arenys de Munt, sabem que aquesta existeix probablement el 878 i cit. amb certesa el 998. El Temple fou construït els anys 1514-1540. Hom segregà del seu terme el 1575, la parròquia d'Arenys de Mar, i el 1963, la de Santa Cecília a Torrentbó, erigida el 1963 en territori segregat d'Arenys de Munt, en una capella existent el 1287. Té dins del seu territori l'ermita del Remei, cit. El 1741. Té dins de la seva demarcació el santuari de la Mare de Déu de Lourdes, de l'any 1924. Dels repertoris antics i actes episcopals s'han trobat 78 documents: 74 Lletres ref. 1294/1913: D'entre ells destaquen la Llicència d'erigir confraria del Roser a Arenys de Munt, 16 novembre 1757 (llibre U-281/full281), la Llicència de transferir des d'Arenys de Munt a Arenys de Mar la confraria de Sant Joan, dels mestres d'aixa, i la de Sant Roc, 1576 (llibre U-207/full274), la Llicència a Antoni Bellsolell, pagès d'Arenys de Munt, de fer beneir la capella dels Sants Antoni i Pau, situada prop de casa seva, 28 gener 1593 (U-213/full144v), o encara, la Comissió per beneir la capella construïda per Francesc Sala, donzell d'Arenys de Munt, al costat de la seva casa, 3 desembre 1639 (llibre U-245/full109), o la Comissió per visitar la capella construïda al terme d'Arenys de Munt per Bernat Sala dins de casa seva, 3 desembre 1612 (=U-221, f 103) (llibre U-317/full 111v). 1 Llicència per demanar caritat sobre la Capella de Sant Miquel (1393) (llibre Q-2-1388-1410- full 17v). 3 Registres itineris, d'on cal destacar l'executòria en la causa entre Pere Cebrià, clergue de Barcelona, i Jaume Planti, prevere de Girona sobre el benefici dels sants Pere i Joan d'Arenys de Munt, Barcelona, 9 octubre 1478. Dels Cúria i Vicariat General : Destaquen els manuals de Col·lacions i Beneficis on s'han trobat 11 documents sobre dotalies de beneficis destacant la de Miquel Colomer, d'Arenys de Munt, funda el benefici de Sant Miquel a la capella de Sant Miquel del mas Colomer, dotat amb casa, terra i 3.250 lliures en censos, 1798 (llibre D-30/full 179). Dels Manuals de Col·lacions de Beneficis | Processos sobre Dret de Patronat, s'han trobat 29 documents. Com a exemple es pot citar, Jaume i Sebastià. Josep Bellsolell, prevere d'Arenys, presentat per Francesc Bellsolell. 1728 (llibre A-55/full 130). Dels Notaria / Notularum 1294 - 1947 i resta s'han trobat 60 documents, d'entre ells el de Francesc Sala, senyor del mas Sala d'Arenys de Munt, presentant Jaume Sala, clergue, per al benefici de Santa Maria, vacant per òbit de Joan Casals, rector de Vilassar, 4 novembre 1620; la col·lació, 122. (Llibre G-117/ full 99), o l' Indult d'oratori privat a favor de Ferran de Delàs i de Jalpí, de Barcelona, per Arenys de Munt, 1892. Dels Notaria / Deposita es troba un document (llibre U-324/ full 40). Dels Notaria / Liber denuntiatonum es troben 4 documents sobre el benefici fundat per F. Sabert (foli 692), l'obra (f.667), rectoria (f. 854) i Santa Maria (f. 660).</p> | 08007-180 | Pujada Sant Martí, 12. 3a Planta - 17004 GIRONA | <p>L'Arxiu Diocesà de Girona va néixer de l'activitat de govern del bisbe envers la diòcesi. Des de principis del segle XIV hom prengué acta de les visites pastorals efectuades a les parròquies. S'enregistraren les lletres amb les quals es donava resposta a peticions de capellans i fidels. Es prengué acta a través d'un notari de decisions com els nomenaments de persones a un càrrec o les aprovacions de comptes. Igualment es conservaren escriptures procedents de notaries diverses, com títols de propietat, testaments i similars. Es deixà constància de processos i de les corresponents sentències. Tal és el contingut bàsic de l'Arxiu Diocesà. Moltes informacions que una visió centralitzada de l'Església hi esperaria, restaren a les parròquies i altres organitzacions que es beneficiaven d'una gran autonomia. En els dos darrers segles l'Arxiu Diocesà ha acumulat documentació de caire divers. D'una banda, hi foren traslladats fons d'institucions religioses extingides i monestirs desamortitzats (que nosaltres anomenem arxius incorporats) i de parròquies actives però que troben ací mitjans millors de conservació i de permetre la consulta dels seus registres (arxius dipositats). D'altra, des de 1918, una còpia de les partides de baptisme, matrimoni i enterrament de cada parròquia és transmesa a l'Arxiu Diocesà; així es van poder reconstruir pels anys 1918-1936 els arxius parroquials cremats el referit 1936. Des de l'any 1980, l'arxiver actual va considerar des del principi de la seva activitat (1980) que calia donar prioritat al servei del públic. Durant aquests anys s'han transcrit 3.190 escriptures medievals, s'han resumit prop de 17.000 pergamins, i s'han extractat cap a 100.000 actes que han estat considerats d'interès de 1.354 volums diferents. Aquest arxiu va ser un dels primers que elaborà fitxes de processos (uns 12.000). Pere Trijueque s'incorporà des de 1985 a la feina de dotar els repertoris d'índexs, elaborats informàticament. Particular interès presenten les dispenses matrimonials. De vegades es demanà al bisbe que dispensés d'impediments de parentiu, cosa que implicava la presentació a la seva autoritat de dades genealògiques (dispenses de parentiu). Més sovint encara, se li demanà que dispensés de l'anunci públic del matrimoni (dispenses de proclames o d'amonestació); en la petició s'indicava el nom dels contraents i el dels seus pares. Per a moltes parròquies, els llibres de les quals se n'anaren en fum el 1936, aquest és l'únic mitjà de documentar la celebració d'uns matrimonis. Inicià la confecció d'un repertori de dispenses matrimonials el difunt Josep Tremoleda i Roca, que resumí les més primitives entre les de parentiu. L'interès que suscità aquesta eina entre els usuaris de l'arxiu estimulà l'arxiver a dedicar-hi dies i nits, completant les referides de parentiu i escometent les de proclames, fins a documentar-ne 211.129. Pere Trijueque i Fonalleras, unificà les dades en un únic instrument electrònic, que fou presentat al públic a la Fontana d'Or de Girona el 1999. La unió entre el bisbe Jaume Camprodon i el president de la Diputació, Carles Páramo, permeté de finançar i realitzar el 2002 un CD Rom que incloïa aproximadament la meitat de la informació que l'ADG posa avui a disposició del públic.</p> | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | (Continuació descripció) Obres i professions: Capellans: Es troben 28 documents amb les dades de naixement , el nom, d'on era natural, l'ordenació, data d'òbit i altres dades importants. Per exemple, Alsina i Coderch, Francesc Natural d'Arenys de Munt, Altres Tonsura: 1788 agost 17. Fill de Joan i Caterina. O bé, Martí Xicoy i Sagrera, natural d'Arenys de Munt, nascut el 1836, ordenat el 25 de maig de 1861 i data d'òbit el 1908. Monges: S'han trobat 14 documents. Entre ells, amb el nom de Mercè Baró i Tintó, natural d'Arenys de Munt, nascuda el 23 de novembre de 1909. congregada al Sagrat Cor de Banyoles. Testaments, Definicions i Resolucions: s'han trobat 6 documents, entre ells 6 testaments com el núm. 24. del Dr. Ignasi Ballester, rector d'Arenys de Munt, que funda una causa pia a favor de la família Ballester de Barcelona i mana lluir censals que li vengué la seva família a fi de permutar la rectoria, 1723, f 124-129, amb codicil, 1739, f 129-130v. Definició: Def 1741, f 251. Ing.: 1.674 ll. Desp.: 1.334. Saldo: 340 ll. Segona definició: Def 1744/1, f 208. Ing.: 374 ll. Desp.: 374 ll. També s'han trobat 3 Definicions, 14 Resolucions de marmessories, i 4 Institucions de Causes Pies com la 1.101. de Jaume Avellà, prevere d'Arenys de Munt, funda una causa pia per a donzelles descendents de Maria Botey, de Premià, Maria Vilar, de Vilassar, i dels masos Canals de Llinars i Terra d'Arenys de Munt, dotada amb 570 lliures i una terra, 1718. L. 12, f 155. Processos :Moderns (1585 - 1864) s'han trobat 18 documents, entre ells, el de Josep Bellsolell, beneficiat d'Arenys de Munt, contra Josep Rifà, diaca, i Joan Vilaseca, vicari, sobre residència, 1756 (llibre Domènic Buixons, núm. 347). Arxius Incorporats Sobre Pergamins de la Cúria i diversos s'han trobat 2 documents. Un d'ells és el Testament d'Alamanda, viuda de Ramon d'Escala, cavaller, que pren per marmessors Jaume Sala, gendre seu d'Arenys de Munt, Guillem de Palau, canonge de l'Estany i Jaume Tomàs, clergue del Castellar i sagristà de sant Mateu de Montnegre; elegeix sepultura a Sant Mateu, on funda un aniversari; institueix hereu el fill Francesc, al que substitueix la filla Alamanda, amb data de 15 de juny de 1348. El Notari fou en Ferrer Moner, sagristà de Sant Mateu de Montnegre. Sobre Pia Almoina hi ha 1 document datat del 18 de febrer de 1372 a les Corts, sobre Guillem de Palol d'Arenys, veí de Palol de Revardit, procurador de Dalmau de Palol, canonge de Tarragona, com a tutor de Felipa, filla de Ramon de Santjulià, enfranqueix Guillema, viuda de Bernat Vinyals de Munt, de Palol, que casa en segones núpcies amb Ramon Besard, de Santa Maria de Camós, per 110 sous. Dels Pergamins de Sant Feliu de Girona s'han trobat 3 documents. El primer d'ells, datat del 26 de febrer de 1353, a Hostalric. Parla de que Guillem Sala, d'Arenys de Munt, atès que Guillema, filla de Guillem Ramon de Lladó de Tordera, esposa de Pere Donadeu, de Sant Pere de Riu, ha esdevingut dona pròpia seva, l'enfranqueix per 10 sous. El Notari fou Guillem Llobet, d'Hostalric. A més de la recerca analítica també s'han pogut trobar a l'índex general 371 documents. Horari de dilluns a divendres: 10 a 13 i de 17 a 21; dissabtes: 10 a 13 Telèfon: 972 20 04 62 E-mail: bsg@telefonica.net info@arxiuadg.org Director: Dr. Josep Maria Marquès Oficial: Sr Albert Serrat | 94|98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||
| 37869 | Fons d'imatges referents a Arenys de Munt de l'Arxiu Històric Fidel Fita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-referents-a-arenys-de-munt-de-larxiu-historic-fidel-fita | XX | Fotografies en blanc i negre d'Arenys de Munt. La majoria fetes pel propi senyor Josep Maria Pons i Guri, arxiver. D'altres fruit de donacions particulars. Segons Hug Palou responsable de l'arxiu, hi ha unes 500 fotografies. També hi ha algun clixé de vidre fets per Joaquim Castells, rander d'Arenys de Mar, amb temàtica de puntes de boixet. | 08007-184 | Riera Bisbe Pol, 10 d'Arenys de Mar (08350) | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El responsable de l'arxiu és Hug Palou i l'horari d'atenció al públic és de dilluns a divendres de 9.00 a 14.00 i dimarts i dijous: de 16.00 a 19.00. Els dissabtes matí: hores convingudes.Telèfon: 93 795 95 19 Fax: 93 795 70 31 | 55 | 3.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||||
| 37870 | Fons referent a Arenys de Munt de l'Arxiu Històric Municipal de Calella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-arenys-de-munt-de-larxiu-historic-municipal-de-calella | PONS i GURI, Josep Maria i RODRÍGUEZ, Jesús (1990). Inventari dels pergamins de l'Arxiu Històric Municipal de Calella. Fundació Noguera. Barcelona. | XIV-XIX | Pergamins referents a masos i cases familiars de Sant Martí d'Arenys, com els Bellsolell, els Catà. L'índex està organitzat per noms i caldria extreure'n els relacionats amb Arenys de Munt per saber-ne amb precisió la quantitat exacta. | 08007-185 | C. De les Escoles Pies, 36 (Calella) | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'horari d'atenció al públic és de dimarts a dissabte de 17.00 a 20.00 i dimarts i dijous: de 16.00 a 19.00 i diumenges i festius de 12 a 14. Aquest horari és del museu - arxiu. Per consultar a l'arxiu s'ha de fer prèvia consulta telefònica. El responsable és el senyor Jesús Rodríguez i el telèfon és 93 769 51 02. | 94|98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||
| 37931 | Sardana 'Collsacreu' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-collsacreu | XX | Sardana amb música de Rosend Martori i lletra d'Andreu Lloveras, que diu així: Salut, poble que creu/ en una terra generosa i gran! / Que el to de nostra veu/sigui una crida pels fills que vindran./ Portem un missatge a l'esperit/ que és com un ressò/ de fe, de pàtria i d'amor infinit./ I aquesta és la missió/ que dóna Déu al poble escollit. / Salut, que Déu ens dó/ Recolza't, estimada, / fes que no et rellisqui el peu,/ que aquest revolt que es veu/ a l'última pujada, ja som a l'esplanada/ del cimal de Collsacreu. / Quina armonia / de besllums i de color!/ Oidà; si ací et podia / fer el niu de nostre amor! / Dolça cabanya / batejada amb el nom teu;/ al cim de la muntanya/ serem més prop de Déu. / Les serres del Montseny / vigilaran els nostres passos. / Ens assadollarem / de la sentor que fan els pins./ I jo et cobejaré dintre els meus braços/ a ofrenar-te un idil·li bosc endins./ Vers el Llevant, fent horitzó, veurem la mar llatina/ i més ençà la nostra vall exuberant d'Arenys de Munt./ Llavors nostra cançó diamantina/ volarà ben amunt, be amunt ...! | 08007-246 | Arenys de Munt | Sardana amb partitura de Rosend Martori (Arenys de Munt, 1902 - 1979). Estrenada l'11 d'abril de 1955, a l'aplec de Lourdes de Sobirans del dilluns de Pasqua. La versió coral, amb lletra d'Andreu Lloveras, fou estrenada el 26 de juliol de l'any 1975, per la Coral del Remei dirigida per Antoni Espiell. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 1955 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Rosend Martori (música) i Andreu Lloveras (lletra) | Sardana enregistrada en un CD 'Arenys de Munt a toc de cobla' editat pe Audiovisuals de Sarrià, S.L.. Interpretada per la cobla Principal de la Bisbal, sota la direcció de Francesc Cassú, l'any 2002. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||
| 37932 | Sardana 'Les puntaires d'Arenys de Munt' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-les-puntaires-darenys-de-munt | XXI | Vigent | Sardana amb música de Jordi Paolí, sense lletra, feta en honor a les moltes generacions de dones puntaires de la població. | 08007-247 | Arenys de Munt | Estrenada durant el 48 è. Concurs de Colles Sardanistes de Sant Martí, de l'any 2004. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 2004 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Jordi Paolí | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||
| 37933 | Sardana 'Arenys de Munt' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-arenys-de-munt | XX | Vigent | Sardana amb música de Ricard Viladesau i lletra de Josep Martori: De poble, amics i família valedor i fidel impulsor. / Del pa de cada matí n'és un sofert i un brau guanyador; / Reprèn la feina diària rendint energia i suor. // De la raça, exponent vitalitat present. / Sempre, a l'hora precisa, puntual és l'home d'Arenys de Munt.// Llum del sol sortint matinejant, / desperta i pinta l'ample bosc ombriu,/ tot l'àmbit termenal i noves construccions;/ albada rutilant, cims i racons.// És superba festa per tothom poder contemplar/ l'esclat de la vida i del progrés per tot arreu,/ i l'afany veïnal, content, joiós de ben dotar/ El que esdevingui a ser-ne hereu.// Ja és mil·lenari d'aquest poble el naixement;/ celebrem la data agermanats i rememorant/ el coratge i el valor de tota aquella gent/ que l'han fet bo, que l'han fet gran.// Aquell home matiner que disfruta estalviant,/ enginyós i bon feiner, ara l'estem glorificant.// Torrentbó i Subirans, vells fiols d'Arenys de Munt,/ la creueta i Collsacreu, amb la puntaire sempre amunt.// Amunt, Arenys de Munt, amunt sempre, Arenys de Munt. | 08007-248 | Arenys de Munt | Sardana de Ricard Viladesau (Calonge, 1918) estrenada el 12 de novembre de l'any 1957 davant l''Hogar del Productor', actual Ajuntament. La versió coral, amb lletra de Josep Martori, fou estrenada l'1 d'agost de l'any 1981. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 1957 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ricard Viladesau (música) i Josep Martori (lletra). | Sardana enregistrada en un CD 'Arenys de Munt a toc de cobla' editat pe Audiovisuals de Sarrià, S.L. Interpretada per la cobla Principal de la Bisbal, sota la direcció de Francesc Cassú, l'any 2002. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 37934 | Sardana 'La festa del Remei' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-la-festa-del-remei | XX | Vigent | Sardana de F.X. Maimí en honor a la celebració de l'Aplec de la Mare de Déu del Remei (Arenys de Munt). No es va incloure en la gravació del CD malgrat tractar-se d'un aplec que es realitza en una capella d'Arenys de Munt i que aplega gent d'Arenys de Mar i de Munt, Caldes d'Estrac i Sant Vicenç de Montalt. | 08007-249 | Arenys de Munt | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | F.X. Maimí | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||
| 37936 | Les bruixes d'Arenys de Munt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-bruixes-darenys-de-munt | COLL, Ramon i MODOLELL, Josep M. (1999). Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau, Vilassar de Mar. FORN, Francesc (1991). Personatges irreals, bruixes, bruixots i llocs fantàstics a Sant Martí d'Arenys de Munt. A Arennios, núm. 18, juny de 1992. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt. Arenys de Munt, pp. 10-12. GOMIS, Cels (1987) La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Ed. Altafulla, 2ª edició. | Publicat | Recull de Cels Gomis (1987). En el primer explica que uns carboners que buscaven llenya al bosc de Sant Celoni, quan eren a prop de Sant Iscle va passar al seu costat la Xica Camps, que tenia fama de bruixa i que anava carregada amb un feix de gatoses. Les mules dels carboners es van posar de morro a terra sense moure's. Aquest fet l'associaren amb la Xica Camps i corregueren cap a ella amb amenaces de que els tornés la normalitat a les bèsties. Explica també que un dia el capellà d'Arenys de Munt volia saber si havien bruixes dins l'església amb la vella fórmula de deixar el missal obert damunt l'altar. D'aquesta manera no podien sortir de l'edifici. Pel que sembla n'hi deuria haver alguna. Francesc Forn (1992) també recull de Cels Gomis dues històries del bruixot Blanquillo i la Martina. La seva mare li havia explicat que enmig d'una tempesta de trons i llamps se sentia una veu que deia 'Passeu!'! I una altra veu que responia - 'No puc per què la Martina toca'. La Martina era la campana més famosa del campanar d'Arenys de Munt que deien tenia poders per espantar les bruixes. I també que 'Un dia van congriar un gran temporal (bruixes i bruixots) i en voler entrar a Arenys de Munt, va començar a tocar la Martina; i d'un cop de batall en Blanquillo, que era un dels bruixots que l'havia congriat, va anar a parar al Sot d'en Bancó, a l'altra banda de la muntanya de la Serra del Corredor'. | 08007-251 | Arenys de Munt | Cels Gomis recull aquestes rondalles sobre bruixes a Arenys de Munt, tot i que el Pla de les Bruixes, que és on alguns situen aquest fet, parteix els municipis d'Arenys de Munt i Vallgorguina. Nosaltres n'hem tret la referència bibliogràfica a COLL i MODOLELL (1999) | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||
| 37944 | El pagès que visità l'infern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pages-que-visita-linfern | ESTADELLA, J. M. i TOMEU, Xavier (no consta). La brujería y superstición en Cataluña. Pàg. 81 FORN, Francesc (1991). Personatges irreals, bruixes, bruixots i llocs fantàstics a Sant Martí d'Arenys de Munt. A Arennios, núm. 18, juny de 1992. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt. Arenys de Munt, pp. 10-12. | publicat | Un pagès que, a causa d'una mala anyada no podia pagar la contribució, acudí a l'alcalde per tal de sol·licitar la seva compassió i la perdonança del deute. L'alcalde, home de cor dur, li exigí el pagament de l'impost i se'l va treure de sobre sense miraments. El pobre pagès, desesperat, no trobà cap més solució que anar a demanar ajuda al diable. Aquest es mostrà més compassiu que l'alcalde i li lliurà els diners que necessitava. Quan el pagès anà a l'Ajuntament a pagar, l'alcalde, sorprès, li demanà d'on havia tret els diners. El pagès li respongué que de l'infern, que és on l'havia enviat l'alcalde a buscar-los. I afegí que havia pogut veure les cadires que estaven reservades per l'alcalde i el senyor rector. | 08007-259 | Arenys de Munt | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||||
| 37951 | Sardana Aplec de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-aplec-de-sant-marti | XX | Sardana de Josep Maria Vilà ( L'Armentera, 1890 - L'Escala, 1969) per commemorar un aplec que avui ja no es fa, però que s'havia fet per Sant Martí, als boscos de Sobirans, al santuari de la Mare de Déu de Lourdes, el dilluns de Pasqua. | 08007-266 | Arenys de Munt | Estrenada l'any 1936. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 1936 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Maria Vilà | Sardana enregistrada en un CD 'Arenys de Munt a toc de cobla' editat pe Audiovisuals de Sarrià, S.L. Interpretada per la cobla Principal de la Bisbal, sota la direcció de Francesc Cassú, l'any 2002. | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||
| 37958 | Relleno | https://patrimonicultural.diba.cat/element/relleno | CASADEMUNT i ROSSELL, Joan (1988). El relleno. A Arennios, número 6. Col·lectiu pel Museu - Arxiu d'Arenys de Munt. Pàg. 25. | XX | Consisteix en pelar pomes del 'ciri' o 'camoses'. A la part oposada al 'cupoll' de la poma, se n'extreu un tap de forma cònica per col·locar-li en el seu moment l'anomenat 'tap' del relleno. El tap consisteix en formar una massa amb els següents ingredients: 300 grams de carn trinxada, dos ous, 50 grams d'ametlles torrades i trinxades, una pela de llimona ratllada, mitja presa de xocolata ratllada, 100 grams de melindros engrunats i un polsim de sal. Un cop formada la massa, es tapa la cavitat de cadascuna de les 24 pomes. En una paella amb 200 grams de llard s'hi posen les pomes de manera que els taps estiguin capgirats. Quan els taps estiguin fregits, s'agafa una cassola de terrissa, prèviament amb el llard desfet, i a continuació s'hi posen les pomes, procurant que els taps mirin cara amunt. Tot seguit, les restes de xocolata (ratllada), de les ametlles torrades ( i picades), dels melindros (engrunats), del sucre i d'un tros de llimona ratllada, se'n fa una pasta i s'afegeix a la cassola on ja hi haurà les pomes. Es deixen coure a foc lent, fins que estiguin cuites. | 08007-273 | Arenys de Munt | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 60 | 4.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||||
| 37963 | Senyar per enyorament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/senyar-per-enyorament | Anònim (1986). Senyar per enyorament. A Arennios, núm. 2. Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 15. | XX | Una nota de la revista Arennios explica el ritual seguit per treure l'enyorament dels petits. Una persona entesa en aquesta cura els senyava. En els primers temps davant la llar de foc i després a la llum del sol. S'agafava un plat ple d'aigua i es recitava una oració que deia: 'Si ets ull pres al de matí Déu te curi Sant Martí, si ets ull pres al migdia Déu te curi la Verge Maria si ets ull pres al vespre Déu te curi Sant Silvestre. En nom, honra i glòria de la Santíssima Trinitat faci la gràcia Que ... (el nom de l'enyorat) es pugui curar d'ull pres ben aviat. Tres que te'l volen prendre tres que te'l tornaran que són Pare, Fill i Esperit Sant'. Després de recitada l'oració, es feia una creu damunt del plat amb el setrill i s'hi abocaven unes gotes d'oli. Si les gotes s'aguantaven senceres volia dir que la persona ja estava curada; si les gotes es desfeien, calia repetir aquell ritual durant nou dies seguits. Si després de la novena no millorava, es descansava durant uns dies i es repetia la novena. | 08007-278 | Arenys de Munt | Segons la nota bibliogràfica, a l'any 1986 encara es practicava. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Vigent | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||
| 37971 | Fons de la família Arquer de Goscons de l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-la-familia-arquer-de-goscons-de-larxiu-nacional-de-catalunya | XIII-XVIII | Fons corresponent a la família Arquer de Goscons d'Arenys de Munt. Es tracta d'un centenar de pergamins des dels segles XIII a XVIII entre testaments, censos, plets, donacions o apoques. Les fotocòpies d'aquests documents es troben en el fons del Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt. L'Arxiu Nacional de Catalunya ingressa i custodia fons d'orígens molts diversos, pel que fa a la seva procedència, titularitat i règim jurídic, suport i format. El centre conserva més de 500 fons i col·leccions. També aplega més d'un milió i mig d'imatges, destacant els quasi dos-cents mil negatius de vidre i els quatre-cents mil positius, un milió de plànols i mapes i més de 25.000 cartells.La classificació dels fons és la següent: Fons de la Generalitat de Catalunya: comprèn 3 etapes cronològiques: la primera correspon a la documentació generada per la Generalitat durant la II República, des del 14 d'abril de 1931 fins el 1639. La segona inclou la documentació produïda a l'exili durant la dictadura franquista, de 1939 a 1977; la tercera s'inicia l'any 1977 amb el restabliment de la Generalitat. Fons de l'Administració local: en aquest grup de fons s'inclou la documentació vinculada a la institució que es considera el precedent contemporani de la Generalitat de Catalunya. Fons de l'Administració perifèrica de l'Estat: documentació generada a Catalunya durant els anys del franquisme i transferida a la Generalitat amb els traspassos de competències. Fons de l'Administració Reial i Senyorial: més de 3.000 plets de la sèrie processos civils procedents de la Reial Audiència de Catalunya, des de finals del segle XVI fins al XIX. Fons judicials: documentació dels diferents òrgans judicials radicats a Catalunya al llarg del segle XX: Jutjats Municipals, Jutjats de Districte, Jutjats de Primera Instància, Jutjats d'Instrucció i Jutjats de Primera Instrucció de Barcelona i les Magistratures de treball de Barcelona. Fons registrals: aquest fons està constituït per 2.507 llibres-registre dels Corredors Reials de Canvi de Barcelona (1780 - 1956 a més d' una col·lecció de les cotitzacions de la borsa de Barcelona i de llibres de reclamacions de valors. Fons d'institucions: fons d'organismes creats per a una funció molt específica, de servei o interès públic, vinculats en major o menor grau a la Generalitat de Catalunya. Fons d'associacions i fundacions: inclouen els arxius d'associacions i entitats, d'organitzacions sindicals, i de partits i associacions polítiques que han tingut una importància cabdal en la història contemporània de Catalunya. Fons d'empreses: integrat per unes 100 empreses de diferents sectors, a partir del segle XVIII, entre els quals sobresurt el tèxtil, el metal·lúrgic, el comercial, el químic i l'editorial. Dins d'aquest apartat destaquen grans empreses nacionals i multinacionals, com La España Industrial S.A., Manufacturas Sedó S.A., Tecla Sala, La Maquinista Terrestre y Marítima S.A., Macosa, Siemens, Castañer, La Compañía General de Tabacos de Filipinas, S.A., Cros i S.E. de Carburos Metálicos, S.A. Fons patrimonials: destaquen per la seva importància els nobiliaris: el llinatge Sentmenat, Marquesos de Castelldosrius; els Güell-López, comtes de Güell i marquesos de Comillas; el llinatge Moixó, marquesos de Sant Mori, el llinatge Oriola-Cortada, comtes de la Vall de Merlès, els Blanes-Centelles, comtes del castell de Centelles, el llinatge Despujol, marquesos de Palmerola, la baronia de l'Albi i la baronia de Ribelles, que inclouen documentació a partir del segle XII. L'ANC conserva també fons patrimonials de llinatges de la noblesa no titulada (Espona, Arquer, Milans, Rialp) i de moltes altres famílies catalanes rurals i urbanes. El conjunt d'aquests fons apleguen una col·lecció de pergamins que arriba a les 7.000 unitats. | 08007-286 | Arxiu Nacional de Catalunya (C. Jaume I, 33-5 /108195 Sant Cugat del Vallès) | Es a crear l'any 1980, adscrit al Departament de Cultura, dins la Direcció General del Patrimoni Cultural, l'Arxiu Nacional de Catalunya s'encarrega d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. Com a arxiu general de l'Administració, l'Arxiu Nacional de Catalunya ingressa, recupera i gestiona la documentació generada per l'acció política i administrativa dels departaments, organismes i empreses de la Generalitat, d'acord amb el que defineix el Decret 76/1996, de 5 de març, que regula els sistema general de gestió de la documentació administrativa i l'organització dels arxius de la Generalitat de Catalunya. L'Àrea dels Fons de l'Administració realitza els treballs relacionats amb la conservació dels testimonis documentals que, especialment al llarg del segle XX, ha produït l'Administració pública a Catalunya. En la seva condició d'arxiu històric, l'Arxiu Nacional de Catalunya recupera tota aquella altra documentació que, d'acord amb la legislació, té una especial rellevància per al coneixement de la nostra història nacional. Una faceta important d'aquesta activitat, que desenvolupa l'Àrea dels Fons Històrics, és l'ingrés d'aquells fons de propietat privada que li són donats o dipositats pels seus propietaris o posseïdors. L'Àrea dels fons d'Imatges, gràfics i audiovisuals dóna el tractament específic en funció del suport als documents i arxius d'imatge i so. Aquests han adquirit una importància creixent en el conjunt del patrimoni documental i requereixen unes condicions de conservació i descripció específiques. Aquesta àrea vetlla també per la recuperació dels fons d'aquestes característiques i pel seu ingrés a l'Arxiu Nacional. A més de les tres àrees anteriorment esmentades, i amb l'objectiu de donar resposta a la diversitat de fons i de serveis, l'ANC ha creat les àrees següents : L'Àrea de Reprografia i Noves Tecnologies, és l'encarregada de realitzar els programes de reproducció dels fons en funció de les necessitats internes i externes del centre. També té com a funció fer el seguiment de les innovacions tecnològiques en el camp de la informació i el tractament documental i elaborar programes per a la seva implementació a l'Arxiu Nacional. El Laboratori de Restauració, que fa els treballs de conservació i de consolidació dels documents i que destina una part dels seus esforços a programes de col·laboració amb institucions públiques i privades. La Biblioteca de l'Arxiu Nacional de Catalunya, integrada per la biblioteca auxiliar i els fons de reserva, que està al servei dels usuaris de l'Arxiu i en particular dels investigadors.Les diferents àrees de l'arxiu desenvolupen programes de reproducció de fons que tenen interès per al coneixement de la història de Catalunya i que, per diverses circumstàncies, no són accessibles per a la seva consulta o es troben en centres i institucions públiques i privades fora de Catalunya. El conjunt de fons i documents reproduïts, ja siguin en suport digital o en microfilm, formen l'Arxiu de Complement, que té l'objectiu fonamental d'apropar l'investigador de Catalunya a aquella part del patrimoni documental que reuneix les condicions anteriors.Un objectiu bàsic, que la legislació encomana a l'Arxiu Nacional de Catalunya, fa referència a la recuperació, en original o en còpia, de la documentació de la Generalitat de Catalunya i de les seves institucions que per diverses circumstàncies no es troba en el nostre país o no és accessible en condicions acceptables.L'Arxiu Nacional de Catalunya és, com a institució gestora d'una part del patrimoni cultural, un centre que desenvolupa la seva pròpia funció cultural transmetent i divulgant a la societat els continguts que s'hi conserven a partir d'activitats de difusió que organitza regularment. L'Àrea de Difusió i Comunicació s'encarrega de materialitzar aquesta vessant fonamental del centre. | 41.6113800,2.5394700 | 461629 | 4606732 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | Física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | (Continuació descripció) Fons personals: fons de personalitats representatives de la societat catalana dels segles XIX i XX d'àmbits molt diversos. S'hi troben polítics (Francesc Macià, Prat de la Riba, Ventura Gassol, Jaume Aiguader, Josep Maria de Porcioles i Ramon Trias Fargas, entre d'altres); pensadors i pedagogs (Eugeni d'Ors i Alexandre Galí); intel·lectuals (Carles Riba, Octavi Saltor, Maurici Serrahima i Ferran Soldevila, ) i artistes (Josep Mainar, Joaquim Renart). Inclouen documentació fotogràfica.Col·leccions: provinents de recuperacions, donacions i compres, l'Arxiu Nacional de Catalunya aplega col·leccions factícies força interessants.Hi ha fotocòpies a l'arxiu del Col·lectiu pel Museu - Arxiu d'Arenys de Munt.Horari d' hivern: dilluns a divendres, 9-21h ; dissabtes, 9-14hHorari d'estiu: Mes d'agost, 9-15hTel. 93 589 77 88 Fax 93 589 80 35Mail: anc.cultura@gencat.netWeb: cultura.gencat.net/anc/ | 94 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||
| 73882 | Festa Major d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dargencola-0 | XX | En els darrers anys el nombre d'assistens als actes ha crescut, sobretot al sopar popular. | La Festa Major es celebra el patronatge de Sant Llorenç i es duu a terme al voltant del 10 d'agost. La tradició fa que s'invoqui Sant Llorenç per demanar el seu suport per protegir els boscos dels incendis, malauradament tant freqüents a l'agost. També és invocat per molts oficis que empren el foc com element bàsic del seu treball. La Festa Major d'Argençola és el punt de trobada de la comunitat local que es reuneix anualment a l'entorn d'uns escenaris comuns -la plaça, l'església- i que afirma la seva existència com a col·lectiu a partir d'uns referents simbòlics compartits. | 08008-128 | Argençola | 41.5980600,1.4435200 | 370286 | 4606321 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||||
| 73883 | Festa Major de Carbasí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-carbasi | XX | Per Sant Bartomeu es celebra la Festa Major de Carbasí. El dia 24 d' agost es realitza una missa solemne a l'esglesia de Sant Bartomeu, i tot seguit es realitzen diferents actes per amenitzar la festa que reuneix veïns, familiars i amics. | 08008-129 | Carbasí | 41.6104500,1.4301600 | 369198 | 4607717 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||
| 73884 | Festa Major de Porquerisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-porquerisses | XX | En els darrers ha crescut el nombre d'assistens als actes de la Festa Major. | La Festa Major de Porquerisses es celebra en honor a Sant Genís. Es realitza els dies 25 i 26 d'agost i està organitza per l'Associació de veïns de Porquerisses amb la col·laboració de l'Ajuntament d'Argençola. La festa consisteix en una missa solemne el dia de Sant Genís i una sèrie d'actes festius, que van variant cada any. Entre aquests actes hi ha diferents campionats de botifarra, dominó o ping-pong. La nit del 26 hi ha sempre un ball popular per a tots els assistents fins entrada la matinada. L'endemà de Sant Genis s'acostuma a celebrar un esmorzar amb xocolatada i un dinar popular. Els actes es realitzen al local social de Porquerisses. | 08008-130 | Porquerisses | 41.6256200,1.4596300 | 371683 | 4609357 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Els anys que la festivitat de Sant Genís cau entre setmana, es traslladen els actes al cap de setmana més proper. La majoria d'any es realitzen només | 119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||
| 73885 | Festa Major de Rocamora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-rocamora | XX | Es celebra el 25 de Juliol en honor a Sant Jaume. Reuneix als veïns de la zona de Rocamora que celebren un missa solemne a la capella de Sant de Jaume i diferents actes. | 08008-131 | Rocamora | 41.5936700,1.4190200 | 368235 | 4605870 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||
| 73886 | Festa Major de Contrast | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-contrast | XX | 08008-132 | Constrast | 41.5812500,1.4339400 | 369454 | 4604469 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||||
| 73903 | Col·lecció d'objectes d'Argençola al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-dargencola-al-museu-de-la-pell-digualada-i-comarcal-de-lanoia | El material es conserva en general en bon estat. | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es troba dipositat part del material arqueològic dels jaciments d' Argençola que va excavar Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada entre els anys 70 i 90 del segle XX. S'hi poden trobar materials de diferents cronologia, des de prehistòria fins a medieval. El jaciments del municipi d' Argençola amb materials dipositats en aquest museu són: Cal Casanovas amb referència P-47 Cista megalítica dels Plans d'en Ferran amb referència núm. P-3(4) i M-32 Cal Mensa amb referència núm. M-2. Camí de Cal Gotzo de Dalt amb referència: 108. Poblat d'Albarells amb referència: M-357 i M-446 A Ponent del Mas Gallina amb referència: M-571 i M-563 Cal Macari amb referència: C-110 | 08008-149 | Dr. Joan Mercader, s/n 08700 Igualada | El Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia és un dels tres primers d'aquesta especialitat existents a Europa i té els seus orígens a l'any 1954. Les col·leccions estan repartides en dos edificis d'Igualada: la fàbrica de Cal Boyer i l'antiga adoberia de Cal Granotes. Des de l'any 1996 és una secció del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Cal Boyer és una antiga fàbrica tèxtil cotonera de finals del segle XIX. Conserva dues naus i una xemeneia, amb columnes de ferro colat a la planta baixa i encavallades de fusta a les quadres superiors. En aquest edifici es pot visitar el Museu de la Pell, on dos àmbits configuren un recorregut pel món de la pell: la pell en la història, la producció, la utilitat i la significació cultural de la pell en la nostra civilització mediterrània, i un univers de pell que ens acosta a la diversitat dels seus usos. També es pot visitar la secció L'Home i l'Aigua que dona una visió de diferents aspectes del món de l'aigua relacionats amb la nostra societat. Cal Granotes és una de les adoberies més antigues d'Europa. Fou construïda en el segle XVIII i conserva les dues plantes típiques d'una adoberia: la ribera i l'estenedor. Actualment mostra l'antic sistema d'adobar vegetalment les pells utilitzat abans de la industrialització. El Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, fundat l'any 1947, va impulsar la creació d'una infraestructura museística per a Igualada i la seva comarca. Fruit d'aquesta activitat fou la inauguració del Museu de la Ciutat l'any 1949. Aquest museu es va instal·lar a l'edifici que Artur Garcia Fossas havia edificat a Igualada en la dècada de 1930, amb l'objectiu inicial de servir com orfenat, però que funcionà com a escola a partir de 1941. Les seccions o temàtiques del museu eren ciències naturals, arqueologia, art antic i art modern, història i folklore local i cartografia comarcal. L'any 1954 es va obrir al públic el Museu monogràfic de la Pell, únic a la Península Ibèrica i tercer d'Europa, ubicat inicialment al tercer pis de l'edifici Garcia Fossas. Les sales tèxtils del Museu de la Ciutat es varen inaugurar l'any 1955, també en el tercer pis, a base de maquinària industrial, matèries i fibres tèxtils, teixits, miniatures i diorames i documentació tècnica. Finalment, fruit d'aquesta tasca fou la creació, l'any 1982, de la Fundació Pública Municipal Museu Comarcal de l'Anoia, regida per un patronat autònom presidit per l'Alcalde d'Igualada. El Ple de la Junta de Museus de Catalunya, en data 12 de gener de 1996 va donar la seva conformitat per tal que el Museu Comarcal de l'Anoia fos declarat secció del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. La Junta del patronat, per tal d'adaptar el Museu Comarcal de l'Anoia a la nova situació museística del país, va acordar en data 25 de novembre de 1997 el canvi de denominació pel de Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. Les temàtiques desenvolupades en el conjunt del museu són bàsicament tres. Les dues primeres resten plantejades des d'un punt de vista del patrimoni industrial i tecnològic i comprenen un àmbit de caràcter nacional per la seva temàtica: són la pell i l'aigua. El tercer punt a tractar, encara no obert al públic, és una síntesi comarcal, un breu recorregut històric pel medi humà i físic de la ciutat d'Igualada i comarca d'abast geogràfic més restringit. Actualment es poden visitar tres espais: El Museu de la Pell, l'adoberia de 'Cal Granotes' i 'L'Home i l'Aigua'. | 41.5982000,1.4432200 | 370261 | 4606337 | 08008 | Argençola | Restringit | Bo | Legal i física | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 78|79|80|81|83|85 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||
| 73919 | Fons documentals de les Parròquies del municipi d'Argençola a l'ABEV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documentals-de-les-parroquies-del-municipi-dargencola-a-labev | XIII-XX | Depèn de la documentació. En tot cas no corren perill de desaparició. | <p>Així, pel que fa a la parròquia d'Argençola es conserva a l'ABEV ben poca cosa, només baptismes a partir de 1876. D'Albarells també només hi ha a l'ABEV baptismes des de 1876 (i consta que són reconstruïts a partir del Registre Civil); de Carbasí només defuncions a partir de 1861 i documentació d'administració parroquial també a partir de segona meitat del XIX. Santa Maria de Clariana és l'única parròquia que sí que ha conservat força documentació, amb llibres sagramentals i administració parroquial des del XVI, notaria parroquial des del s. XV, i pergamins des del XIII. A banda d'aquesta documentació procedent de l'àmbit territorial del municipi d'Argençola, en altres fons de l'ABEV es pot trobar també, lògicament, informació sobre les parròquies del municipi, especialment en la documentació generada per la cúria diocesana en les seves funcions o activitats de gestió o govern de la diòcesi i les activitats d'inspecció. Així hi són lògicament recollides les relacions econòmiques entre les parròquies i el bisbat, també la informació derivada de les visites pastorals que portava a terme periòdicament el bisbe o un delegat seu i en què s'auditaven tant aspectes materials (estat del temple parroquial i dels ornaments), com econòmics (gestió de les rendes parroquials etc.) i, en algunes èpoques, també de moralitat. També hi pot haver, ocasionalment, documentació derivada de nomenaments o de conflictes entre el bisbat i les parròquies o entre les parròquies i altres persones o entitats. PARRÒQUIA DE SANT MARTÍ D'ALBARELLS. Llibres sacramentals. A 1876-1939 (reconstruït a partir de Registre Civil). PARRÒQUIA DE SANT LLORENÇ D'ARGENÇOLA. Llibres sacramentals. A/ 1 (1876-1895); 2 (1886-1935, reconstruït). PARRÒQUIA DE SANT BARTOMEU DE CARBASÍ. Llibres sacramentals. D-P/D 1861-1935, P, bací d'ànimes, 1865-1943). Administració H(851-1939). P-Bací d'ànimes. Vegeu D-P Llibres notarials T(1841-1953) PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DE CLARIANA Llibres sacramentals (1553-1935). Administració(1501-1931). Llibres notarials (1415-1924). Pergamins (1278-1634).</p> | 08008-165 | Arxiu Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1. 08500 Vic | <p>Els llibres d'Albarells, Argençola i Carbasí van ingressar a l'ABEV l'octubre de 2003 (junt amb els de Copons, Jorba, Miralles, Montmaneu, Rubió i Veciana), excepte el llibre de visites pastorals de Carbasí que va ingressar el setembre de 2008. Pel que fa al fons de la parròquia de Santa Maria de Clariana, va ingressar a l'ABEV amb anterioritat al 1988. La documentació d'algunes d'aquestes parròquies va ser destruïda durant la guerra civil 1936-1939 i en alguns casos se n'ha conservat ben poca cosa.</p> | 41.5982000,1.4432200 | 370261 | 4606337 | 08008 | Argençola | Restringit | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Classificació Llibres sacramentals A. Baptismes B. Confirmacions C. Matrimonis D. Defuncions E. Vària: compliment pasqual, comunions, etc. Administració F. Aniversaris i celebracions G. Llibre de l'obra H. Visita pastoral i documents episcopals I. Consueta J. Inventaris parroquials K. Comptes i factures L. Llevadors de rendes, censals, capbreus parroquials, etc. M. Llegats piadosos, causes pies, fundacions de beneficis, etc. N. Correspondència O. Cens parroquial P. Confraries i associacions Q. Vària Llibres notarials R. Manuals S. Capítols matrimonials T. Testaments U. Actes notarials V. Capbreus W. Processos X. Registres de documents i formularis Y. Vària Pergamins Z. Pergamins | 94|98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 73921 | Festa Major de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-clariana | XX | 08008-167 | Clariana | 41.5911000,1.4981900 | 374829 | 4605467 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||||
| 38016 | Museu del Càntir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-del-cantir | <p>CALVO, Oriol (2000) Museu del Càntir d'Argentona. Inauguració del nou estatge. Museu del Càntir d'Argentona. 2000. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998) Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural.Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit.</p> | XX | <p>El Museu, tal i com es visita actualment, es va inaugurar el 20 de juliol de l'any 2000. La visita es comença per la planta soterrani, des d'on s'agafa un ascensor que porta a la 2a planta. D'allí es baixa per unes escales fins a la 1a planta, per finalitzar a la planta baixa, on hi ha la botiga i la sala d'exposicions temporals. A la planta soterrani s'explica la relació de la humanitat i l'aigua mitjançant atuells construïts segons els seus recursos, coneixements tècnics i conceptes culturals. En el segon àmbit d'aquesta planta es mostren diferents formes, tipologies i funcions dels atuells d'aigua. L'àmbit 3 el trobem a la segona planta, on s'explica la història del càntir. Comença amb la prehistòria fins els nostres dies. A l'àmbit 4 es mostren diferents tipologies de càntirs, fins a 30 de diferents, adaptant-se a les necessitats més diverses. L'àmbit 5 explica el procés d'elaboració d'aquests atuells. A la planta primera s'h mostren exposicions monogràfiques i canviants, d'una durada anual.</p> | 08009-1 | Nucli urbà. Pl. de l'Església, 9 | <p>La raó per la qual existeix el Museu del Càntir a Argentona és de tipus històric i ens hem de remuntar a mitjans del segle XVII, quan les aigües d'Argentona van ser objecte d'un accident que va fer que sortissin dolentes i provoquessin una greu pesta a la població (1650 - 1652). Es va invocar a St. Domènec de Guzman, tingut com a patró de les aigües, perquè fes que aquestes tornessin a sortir bones. Argentona va fer un 'vot de poble' i posà les seves nombroses fonts sota la seva protecció amb resultats positius. Les aigües van tornar a sortir bones i des d'aleshores cada any se celebra la festivitat de St. Domènec, el 4 d'agost, en recordança i agraïment a aquest esdeveniment. A partir de la recuperació de la festa del càntir, la persona que estava al davant d'aquesta entitat 'Amics d'Argentona', Jaume Clavell, va començar a col·leccionar càntirs pel seu compte. Era un home que en sabia molt de terrissa. L'any 1975 es va plantejar la possibilitat de fer una biblioteca on ara hi va haver el primer museu; però, al final es va deixar córrer aquesta idea perquè La Caixa Laietana va equipar una biblioteca popular molt aprop. Llavors el senyor Jaume Clavell, va proposar que es creés el Museu del Càntir i la proposta va ser acceptada per l'Ajuntament. Era l'any 1975, coincidint amb el 25 è aniversari de la recuperació de la festa. Es va començar amb la col·lecció inicial d'aquest senyor, unes 300 peces; posteriorment es van aconseguir 16 peces del Museu de Ceràmica de Barcelona, de càntirs de volta (ss XIV- XVIII), dels que sortien en les voltes d'edificis antics. Llavors es va crear un concurs de ceràmica i terrissa, a nivell de tot l'Estat. Amb aquesta mecànica, on els terrissers participaven en el concurs, moltes peces ja quedaven en el Museu, sense necessitat de fer treball de camp per tota la Península. Això fou positiu perquè durant els anys 70 encara hi havia molts terrissers que actualment han deixat l'ofici; són peces que ara costarien bastant d'aconseguir. A més, també es van fer algunes compres puntuals, que amb el temps s'han anat incrementant. Cal destacar la compra d'un càntir de Pau Picasso. Actualment l'entrada de peces és molt selectiva, perquè va arribar un moment que amb això del concurs, entraven peces que ja teníen o que els terrissers ja no presentaven les peces tradicionals sinó que inventaven formes noves, que no tenien interès etnogràfic. També va baixar el nombre de participants, es repetien moltes formes,... fins que a l'any 1990 es va convocar per darrera vegada (XVI Mostra-Concurs de Ceràmica i Terrissa del Càntir). A partir de l'any 1991 es va mostrar una fira que ha funcionat molt bé. Actualment el fons del museu està compost per unes 3000 peces, agrupades en les següents col·leccions o seccions: arqueologia, terrissa medieval i moderna, terrissa contemporània i ceràmica artística.</p> | 41.5541100,2.4003400 | 449992 | 4600445 | 1975 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||
| 38030 | Font Ballot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-ballot | PELLICER , J.M (1887) Estudios histórico-arqueológicos sobre Iluro, antigua ciudad de la España Tarraconense, región Layetana. Mataró. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró. RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona | La única noticia que tenim d'aquest jaciment ens la proporciona Pellicer, a finals del segle XIX. Ens diu que es va trobar un sarcòfag, 'amb un esquelet amb corona d'estany subjectada amb claus de coure al peu'. Atribuït de forma molt relativa al període romà. | 08009-15 | Veïnat de Lladó | 41.5497100,2.3843900 | 448659 | 4599966 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||||
| 38045 | Part Baixa d'Argentona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/part-baixa-dargentona | RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. | Jaciment il·localitzable per la manca de dades que ens dona M. Ribas, que parla de la troballa de tres destrals de basalt i ceràmica eneolítica. | 08009-30 | Sud d'Argentona, prop de la Riera | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||||||
| 38046 | Nord d'Argentona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nord-dargentona | ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. | La noticia ens la proporciona M. Ribas i parla de les restes d'una possible vil·la romana, ja que s'hi van trobar ceràmica, paviments i material constructiu. A la carta arqueològica es diu que podria tractar-se del mateix indret de Can Matavents. | 08009-31 | Al N. De la població i a la vessant dreta de la Riera | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||
| 38047 | Nord-Oest de Burriac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nord-oest-de-burriac | PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. | Jaciment de difícil adscripció per lecasedat de les notícies que ens dóna M. Ribas, que parla de troballes soltes. | 08009-32 | Al NO de Burriac, al vessant al sud del Turó de l'Esquei de la Fou | 41.5486100,2.3807700 | 448356 | 4599846 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 81 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||
| 38057 | Fons d'imatges del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-dimatges-del-servei-del-patrimoni-arquitectonic-local | XX | Important conjunt fotogràfic d'Argentona i del seu terme municipal, des dels anys 1920 fins els 70 i de procedències molt diverses: donacions d'A.Güell, J.Alegret, P.Pujol. J.Puig i Cadafalch, J.Bonet i Garí, de l'arxiu Mas i del mateix fons del SPAL. D'entre les fotografies hi ha sèries de reportatges de les cases Puig i Cadafalch, Garí, Moió (antiga seu del Museu del Càntir), de les cases de la plaça de l'Església i de la mateixa Església de Sant Julià (dels efectes devastadors de la guerra i de la reconstrucció) i de l'antic Ajuntament. També hi trobem imatges de les masies de Can Cabanyes, Can Comalada, Can Portell, Can Martí de la Pujada, Can Sirés, Can Saborit, Can Riera, Can Palau, Cal Coix, de l'exposició de llits antics a Can Calopa (1950), del castell de Burriac (foto de grup: Reinoso, Barrie, Bonet i Garí, Bartrina, Moragas, 1919) i de l'antic escorxador municipal. És interessant també el recull de postals antigues d'Argentona d'entre els anys 1920 i 1930 en les que s'observen imatges del poble, de Sant Miquel del Cros, Església de Sant Julià, Can Cabanyes, cases Puig i Cadafalch i Garí, i la Font Picant d'Argentona. També hi trobem retalls de revistes i diaris d'època dels que destaquen la 'Ilustració Catalana', el Calendari de la Mancomunitat de Catalunya de 1916, la 'Geografia General de Catalunya' de F.Carreras Candi i el 'Bloc Mataroní' amb dibuixos de M.Ribas. El fons del SPAL també inclou planimetria que, en el cas d'Argentona, compta amb documents de Can Cabanyes (probablement de J.Puig i Cadafalch), de Can Gallifa (1960), de Can Moió (1959 i 1966) i de les cases de la plaça de l'Església fetes pel projecte de reordenació de la zona (1971). | 08009-42 | C.Urgell, 187 (08036 Barcelona) - Edifici del Rellotge | El Servei del Patrimoni Arquitectònic Local fou creat l'any 1914 per la Diputació de Barcelona, aleshores presidida per Enric Prat de la Riba, com a conseqüència de la 'Memòria sobre la conservació i catalogació de monuments' feta per l'Institut d'Estudis Catalans. Amb la denominació de Servei de Catalogació i Conservació de Monuments fins 1986, va ser pionera a l'Estat Espanyol en la salvaguarda, conservació i restauració del patrimoni monumental. Durant aquests pràcticament nou decennis el Servei ha tingut tres directors: els arquitectes Jeroni Martorell i Terrats (1915-1951), Camil Pallàs i Arisa (1954-1978), i des de l'any 1981, Antoni González Moreno-Navarro. La seu de la institució ha estat al Palau de la Generalitat (1915 a 1929), a la Casa dels Canonges (fins l'any 1989) i a la planta baixa de l'edifici principal de l'antiga fàbrica Batlló (1868), conegut com l'Edifici del Rellotge. El SPAL compta amb diversos equips pluridisciplinaris per a realitzar estudis de caràcter històric i tècnic per a la definició dels objectius de les intervencions, redacta els projectes i duu la direcció dels treballs de restauració. La institució, petició dels ens locals, realitza també estudis d'inventari del patrimoni arquitectònic. L'SPAL disposa a més d'un important fons de documentació (gràfic, fotogràfic i escrit) de temes relacionats amb amb el patrimoni o la restauració monumental. Formen part d'aquests fons l'arxiu de materials provinents de l'IEC i de diversos arxius particulars adquirits o llegats al Servei, l'arxiu de materials produïts pel mateix Servei des de 1915 i el llegat de J.Martorell que conté la documentació de la seva obra aliena al Servei. | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | El Museu Municipal d'Argentona té la reproducció d'algunes de les imatges del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. | 55 | 3.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||
| 38060 | Arxiu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-diocesa-de-barcelona | <p>MARTÍ BONET, Josep Maria (1985) 'Archivo Diocesano de Barcelona' a Guia de los archivos y las bibliotecas de la Iglesia en España. Vol. I Archivos. Asociación Española de Archiveros Eclesiásticos. León pp151-167. SANABRE, Rdo. José (1947) El archivo diocesano de Barcelona. Arquebisbat de Barcelona. Barcelona. MARTÍ BONET, Josep Maria (1975) Organigrama del Archivo Diocesano de Barcelona. TRENS, Dr. (1926) Inventari del tresor de les parròquies de Barcelona. Arxiu Diocesà de Barcelona.</p> | XIV-XX | <p>Els fons i les col·leccions de l'arxiu s'organitzen en Seccions, subseccions, sèries i subsèries. Totes les parròquies tenen una sèrie propia amb una carpeta.</p> | 08009-45 | C. Del Bisbe, 5 | <p>L'origen d'aquest arxiu es remonta a l'any 1107, segons consta en dos privvilegis papals de Pascual II. S'organitza en origen a partir de les dues sèries més importants: 'Mensa Episcopal' i 'Registra Communium'. La primera té els seus orígens en el privilegi del rei Lluís II de França (878), segons el qual es concedia al bisbe de Barcelona (Frodoino) les primerres propietats i drets importants. La segona sèrie data de 1303, iniciada pel bisbe Ponç de Gualba. Arxivers que han estat claus per la història de l'arxiu diocesà són: Antonio Campillo Mateu (1721-1779), el P. Caresmar, abad de Les Avellanes i mossèn Josep Sanabre (1926-1972). A partir de 1972, sota el mandat del senyor cardenal Jubany es reorganitza l'arxiu, s'adapten els locals i es microfilma la pràctica totalitat dels arxius eclesiàstics.</p> | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Horari d'obertura al públic de dilluns a divendres de 9 a 13h. El responsable és el Dr. Josep Maria Martí Bonet. | 94|98 | 56 | 3.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||
| 38061 | Solució Remeiera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/solucio-remeiera | COLL, R. i MODOLELL, J.M. (1999) Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau. Vilassar de Mar, pàg. 152. GOMIS, Cels (1891) Botànica popular. Ab gran nombre de confrontacions. Associació d'Excursions Catalana. Barcelona, pàg. 142. GOMIS, Cels (1987) La bruixa catalana. Aplec de casos de bruixeria, creences i supersticions recollits a Catalunya a l'entorn dels anys 1864 a 1915. Ed. Altafulla. Barcelona, pàgs. 168-169. | Alguns autors han recollit una solució remeiera que es practicava a Argentona per què els nadons tinguessin bon color de pell. Consistia en penjar d'un roser la placenta de la criatura acabada de néixer. | 08009-46 | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 63 | 4.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||||||
| 38063 | Llegenda de la Creu del Bey | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-creu-del-bey | CABANYES, J. DE (1926) La creu del Bey o de la Beya. Llegenda de Burriach. A Bloc Mataroní. Mataró, pàg 685-688. CARRERAS CANDI, Francesc (1980) Lo castell de Burriach o de Sant Vicents. Argentona, pàgs.275-280. Edició facsímil (1a edició de 1908). CLAVELL, J. (1976) La xarbotada. La festa del càntir d'Argentona dins l'antic aplec de Sant Domingo. Argentona, pàgs. 87-93. COLL, R. i MODOLELL, J.M. (1999) Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau. Vilassar de Mar, pàg. 183. GALVANY, J. (1964) Historietes i llegendes. A Portantveu de Cabrils, núms. 11 i 12. Cabrils, octubre i novembre de 1964, pàgs. 3 i 2 respectivament. GINESTA, S. (1968) El Maresme. Comarca privilegiada. Ed. Selecta. Barcelona, pàgs 142-143. RIPOLL, J. (1992) Històries, llegendes i ... De Burriac, Montcabrer i pobles de la rodalia. Argentona, pàgs.83-94. TOLRÀ, J. (1983) Cabrils. El poble i els homes. Cabrils, pàgs 179-182. | Lo Bey de Burriach, era lo més famós cavaller de la terra. Ardit en les empreses, lleuger genetari, dextre en manejar la ballesta y bon galan per les dames. Mes de tot ne patien sos vasalls, que gens l'aymaven. Ab lo Bei hi havía uns quants scelerats los qui tenien atemordits los entorns ab llur malifetes. Sonen les trompes de cassa. Lo Bey arriva cavalcant sens fré, seguit de la gossada, com lo damnat cassador de les llegendes, que corre sens treva ni descans. Tres servidors lo seguexen ab falcons y pesses mortes. En les masies y en la vila, tothom cuyta a amagarse a llur passatge. ¿Qué fa la gentil donzella, que no se'n entra en la casa y tanca bé lo portal? ¿Tant la capfica son trevall de puntes? Lo Bey s'acosta: alça los ulls la donzella y s'ajunten llurs mirades. Sobtadament lo cavaller se detura. - Celestial nina dels ulls blaus: jo depós, admirat, a tos peus, lo resultat de ma jornada. De molt més n'ets digne: pro per ara, altre no't pot oferir un cavaller, qui en avant restará ferit per ton encís. No's pot desitjar de les huries de la vida eterna, sino que sigan a imatge tus. Los esclaus de ta bellesa han de superar a les arenes del mar; cap mortal te veurá sense sentirse encadenat a ta hermosura. Jo't proclam senyora de mos pensaments ya nom teu serán trencades mes primeres llances en la gran festa dels cavallers. A una indicació del Bey, la sustada donzella vegé a sos peus, apilotats, gran nombre de pesses de cassa. Ses galtes se colorejaven vivament, intentant pronunciar algunes paraules, pró la veu no li sortí. Lo Bey esperonant sa hermos aeuga blanca, acabá d'atravessar a trot llerch la vila d'Argentona, tombantse a saludar carinyosament a la donzella, alçant son guant de cuyr tou, fins que la perdé de vista. Quan Timboreta retornà de son aturdiment, prengué ab presse, de terra, tots lo caps de cassa, entrantlos al alberch. No volgué se'n enterás lo vehinat, temerosa de les murmuracions. Mes. Desde llunyana finestra, una havia contemplá tota la escena, referintla tost a un rotlle de gent y a poch la vila ho comentava, capgirantho tot y engrandint lo fet. Quan lo germà de Timboreta retorná del travall, ja ho sabía. Ella li referí la escena tal com s'esdevingué. - Estem perduts, clamá lo minyó. No sé que m'ha detingut tant temps en aquesta terra malehida. Fugimne, fugim depressa. Si avuy lo Bey se t'ha mostrat cautiu galan, demá se't presentará déspota, tirá, sens més lley ni fré que la sua omnímoda voluntat. Plorosa y desconsolada, Timboreta, passà la nit en vetlla. No li recava dexar la terra pró sí allunyarse de son aymat Mir, ab qui no devia tardar en caserse. La jornada següent se passá en los preparatoris de la aprtida fets a porta tancada. Lo Bey passá al matí y no veyenthi a ningú hi torná a la tarde, trucant diferents vegades, sense obtenir resposta. Los germans, que l'observaven d'amagat, activaren la marxa, comprenent que lo perill s'acostava depressa. Era tart del vespre, quant mir, retornant d'un petit viatge, oygué esplicar ço que era general motiu de murmuració: lo present del Bey y son rondar la casa al endemá. Anguniós trucá a la porta del alberch de sa aymada, sense obtenir resposta. Reiteradament clamá a Timboreta. Les batents de la porta llavors s'obriren una mica per donarli pas, tancantse novament. Enterat del fet, los ajudar a acabar los bagatges y a mitja nit, s'encaminaren al vehí castell de la Roca, quin poderós senyor, com a enemich declarat del bey, no rebutjaría tenirlos sots la sua salvaguardia. La fosca protegí als fugitius, Mir los dexá dalt de la sobtada costa. Quan los cregué fora de perill, retorná capficat a argentona. Al passar davant l'alberch de sa aymada hi entrá a resseguir y tancar portes y finestres. En un racó de la cuyna, començava a consumirse la fatídica cassa. La sua vista li revoltá la sanch y domina per una idea negra, fentne un farcell, sortí ab ella defora, quan les boyres, pintantse de roig, assenyalaven l'aparició del sol. | 08009-48 | (Continuació descripció) Los argentonins l'enteraren de la mort d'en Mir. Més avant pogué contemplar les cendres de sa casa payral. Agitat ab cent progectes de venjança, seguí sa ruta vers les platges de Cabrera, hont s'hostatjá en la solitaria cova del Montcabré, convertit en guardador de remats. La major part del dia lo passava exercitantse en lo meneig de la fona. De tanta manera s'hi perfeccionà, que, la brunzidora pedra rara vegada errava lo punt de mira. Segur de si mateix, una tarde esperá lo retorn del Bey qui devía pujar de Cabrils. Lo sol anava a la posta, quan la propera remor de cavalls l'indicá que s'acostava. Obría la comitiva lo Bey. Quan lo tingué a tret, lo minyó, amagat entre la brolla, feu giravoltar la fona, enlayrantse la pedra impulsada per son ferm braç. - Malehit! Mir y Timboreta te la envíen. Al sentir, lo Bey, estes paraules, ni temps tingué per alçar la mirada vers la brolla, puix petantli al front lo còdol venjador, caygué sens vida del cavall. Restà memoria del fet: y allí hont morí, hi claváren una creu per eterna recordança, conexentla ab lo nom de creu del Bey. Quina paraula, transmudada en creu de la Beya ha restat designativa del lloch de son emplaçament. Versió publicada per F. Carreras Candi (1980), conservant la grafia original. També es pot trobar a Coll i Modolell(1999) juntament amb una altra versió i la bibliografia corresponent. | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | (Continuació descripció) No foren ells tres qui passaren aquella nit desvetllats. També lo Bey se revolcá neguitós en son llit, fixat son pensament en la hermos adonzella dels ulls de cel, a la que vegé en somnis, escaparse de sas mans. Al primer cant del gall, ajuntá a sos servidors y fentlos pendre ballestes y destrals y cavalcar en lleugers rocins, arrivaren a primera hora del dia a la Vila. Los vehins que'ls veyen passar, armats, invocaren los divinals auxilis comprenent amenaçava algun perill. No es tardá en conexer hont se trovava la vicima, al veure, que, la comitiva, deturá a casa de Timboreta. Lo picaport sigué febrosament agitat: com ningú respongués, les fulles de la porta a colps de destral se'n vingueren, astellades, a terra. Regirats tots los racons y enderrocades algunes parets cercanthi amagatalls, maná calar foch al alberch, rabiós de veure confirmat son somni.-Ola mos servidors! No dexau camí per seguir: qui'm porti Timboreta haurá cent unses d'or. Vía, vía, que al coll del Castell me trovareu.La gent se distribuí en parelles a fi de no dexar rés per esplorar. La parella que recorría a Parpers, fou sorpresa al turó dels Castellans, per gent de La Roca menantlos al fortí de Çéllecs, hont estava llavors lo Senyor. Hu d'ells fou penjat a la torra, remetent, lo segon al Bey, ab ordre de dirli, que, si volía a Timboreta, podia anarla a pendre dintre los murs de La Roca.En lo matí de tant agitada jornada, mentres lo Bey baxava al pla, Mir pujava al Castell per altre viarany. Sa esquena sa corvava al pes del sach hont hi duya lo resultat de la cassera de tant desagradables conseqüencies. Pujava, pujava, calmós en apariencia, pro bullintli la testa en tant encontrats pensaments. Ab justesa no savia ell que's proposava al empendre aquella ascenció. De tant en tant, un nerviós somriure li agitava los llavis, al remembrar com burlaren ells, los malvats propósits del Bey, alçant una pregaria al Altíssim que'ls permeté la salvació de Timboreta. Lo minyó pujava y pujava montanya amunt a ficarse a la gola del llop. Malaventurat Mir! La porta del castell tan facilment oberta a ta arrivada, tornarás a traspassarla?Lo Bey no hi era y fins passades dugues hores, LO BADE O GUARDIÁ DE LA TORRE, NO ANUNCIÁ SA PRESENCIA. Arrivá al coll del castell, esperanthi bona estona lo retorn dels exploradors. No fou dels darres l'home vingut de Çéllecs, ab noves de Timboreta y de la execució de son company. De terrible talant pujá lo Bey a Burriach. Les voltes del passadís que enmenava de la plassa d'armes als estatges sobirans, cruxien al galopar de son esperonat cavall. Cert que rumiava sinistres progectes de venjança. Ab lo gest, comprengueren sos servidors que esclataria forta tempesta.Al entrar a ses habitacions se trová ab Mir.-¿Qué hi cerques aquí home del infern?Una benvinguda tan apropiada a dit lloch y a aytal home, feu crexer lo coratge de Mir, qui, llençantli als peus la corrompuda cassa, li replicá ab la major fermesa:- A retornarvos ço que Timboreta no podía acceptar.- Timboreta !¿Y ara goses tú pronunciar son nom? Ola!! Mos servidors!! A la forca de Llevant penjau a aquest mesquí.- Cobard mor com un gos a mes mans! Cridá Mir, apunyant la daga y llensantse ab llestess damunt del Bey.La lluyta no fou llarga. Les espases dels servidors del Bey cuydaren escursarla passant de part a part al minyó. Aquella mitjdiada, los vehins d'Argentona contemplaren ab horror, en la enmerlatada muralla del Castell, com s'hi gronxava un cos humá.Timboreta estranyava no veure arrivar a Mir en cap de les festes sobrevingudes després de la partida. Vehentla morirse, son germá ne prengué comiat, prometent no retorná sense lo fadrí. Vestit de pexeter, ab la canasta al cap, feu vía als dominis del Bey. | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||||
| 38079 | Festa dels Tres Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-tres-tombs | LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. SERRA, Lluís (2002) 'Els tres tombs'. A Fonts, núm. 9, gener de 2002. Argentona, pàgs. 16-17. | Festa dedicada a Sant Anton Abat, que es celebra el 17 de gener, o, en aquest cas, ho fancoincidir amb la Festa Major d'hiven. Primer es fa un ofici en honor al sant. En acabar, comença la cavalcada. Es fan tres passades per davan una imatge del sant que es col·loca a la plaça. El capellà beneeix els animals en passar. La cavalcada es concentrava davant la casa del banderer, que des del matí lluïa en el balcó la senyera o pannó de la cofraria. Encapçalava la comitiva el capità, seguit de l'abanderat i de dos cordonistes. Després del darrer tomb el banderer obsequiava amb un refresc els seus companys. Havia estat costum menjar pinyons torrats mentre s'esperava el pas. I a la nit es feia un ball. | 08009-64 | L'any 1880 es va estrenar l'estendard que encara es conserva i que es va salvar de la crema de 1936 gràcies a la intervenció de Lluís Soler (en Xiru). Ara se n'ha fet una reproducció, perquè no es malmeti l'original, que ha passat així a esdevenir un element simbòlic. De l'any 1940 al 1960 organitzava la festa la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos. Però a partir de l'any 1961 ho fa una comissió cívica. | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||||
| 38086 | Festa Major d'hivern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-dhivern | LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. | Festa patronal del poble en honor a Sant Julià, que es celebra el 7 de gener. A partir de l'any 1969, el Consistori Municipal decideix traslladar la festa al segon dissabte del mes. Però no ha estat mai una festa amb molt de ressò (Lladó, 1992). Potser per l'època o potser per haver acabat de sortir de les festes nadalenques. Els actes celebrats són: missa solemne amb veneració de les relíquies i cant dels goigs, cercavila de gegants, sardanes i concerts. | 08009-71 | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||||||
| 38087 | Aplec de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-sebastia | LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. | Aplec que es fa per la diada de Sant Sebastià, o pel següent diumenge. Es fa una missa i a la sortida es venen sagetes de pa, beneïdes, per protegir-se de malaties contagioses, segons la creença popular. Alguns anys, també es feien sardanes i, fins fa poc, els veins del carrer de Sant Sebastià de Dalt, administradors de la festa, feien un àpat comunitari per acabar la festa. Des de l'any 1981 s'ofereix un concert coral per part de la S.C i C. Llaç d'Amistat. | 08009-72 | Nucli urbà. Ermita de Sant Sebastià | Durant els segles XVI i XVII que s'extengué molt la devoció per aquest Sant per a tota Catalunya, ja que protegia de les epidèmies i la pesta. En moltes poblacions hi ha una ermita dedicada a aquest Sant a l'entrada del poble (p.e. Vilassar de Dalt). | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||||
| 38088 | Aplec de Sant Pere de Clarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-pere-de-clara | LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. | Aplec que es fa el 29 de juny o el diumenge següent. Es fa per la tarda i l'acte principal és una celebració eucarística. Després hi ha una ballada de sardanes, i per gentilesa de la família Figueres, es reparteix coca entre els assistents. | 08009-73 | Veïnat de Clarà. Ermita de Sant Pere de Clarà. | Es té constància que abans de 1713 ja es feia aquest aplec, però es va abandonar l'ermita per un tema de profanació i l'aplec es va deixar de fer fins l'any 1925. En aquesta data, 29 de juny, es restitueix el culte al temple amb una solemne processó des d'Òrrius i Missa ofertda pel Dr. Vidal i Barraquer. L'any 1971, fou escenari dels Jocs Florals de Muntanya que organitza l'Agrupació Excursionista Icària. | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Té més éxit entre els parroquians d'Òrrius que entre els d'Argentona, ja que pertany parroquialment a Sant Andreu d'Òrrius. Hi ha una dita que fa referència a aquest tema: 'De vius és d'Argentona i de morts és d'Òrrius'. | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||||
| 38089 | Llegenda de la Mare de Déu del Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-mare-de-deu-del-viver | LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. | 'En temps molt, molt, reculats, un bover de la masia de can Serra de Lladó que portava els bous a pasturar per l'indret conegut pel Viver, s'adonà que una de les bèsties gratava amb la peülla en un lloc determinat. Encuriosit, s'hi atansà en el precís moment que el bou, amb la seva insitència, deixava al descobert el brocal d'un pou fins aleshores desconegut. Del seu interior n'eixia una gran resplandor i una suau fragància, que feren comprendre al pastor que es trobava davant un fet insòlit i misteriós. Encuriosit anà a tancar les bèsties i avisà l'amo de la descoberta que havia fet; a aquest amo no li mancà temps per anar-ho a contar al senyor rector, el qual es personà a l'indret acompanyat d'alguns feligresos. -Ací s'hi amaga un tresor del cel! - exclamà contemplant el prodigi. I manant que algú baixés al pou, fou trobada la bella imatge de Nostra Senyora amb el nen Jesús als braços, tal com encara la venerem. Plens d'alegria i fervor, els assitents cuidaren d'avisar tot el veïnatge, que acudí avenerar-la i, desitjosos de poder donar-li culte permanent, decidiren traslladar-la al temple en processó solemne, on havia de quedar per sempre a la veneració dels fidels. Però heus ací que un dia que anava el mossèn cap a la rectoria, quan passava pel davant de l''alzina rodona' (era pels voltants de can Camps) se li aparegué la sagrada imatge que tot amoixant el Nen que portava als braços anava camí del Viver. Malgrat el seu astorament, l'home encara gosà preguntar-li: - On aneu, Senyora? Ella el mirà somrient i li respongué: - Torno a casa meva. I desaparegué. Refent-se de la sorpresa que li havia produït el que acabava de veure i oir, el bon rector accelerà el pas cap a la parròquia contant el fet a tot aquell que trobava. Ambuns quants que l'havien seguit entrà a l'Església i trobaren buit el lloc que havia ocupat la sagrada imatge; anaren cap el pou del Viver i allà la retrobaren, interpretant amb això la voluntat celestial de ser venerada en el mateix indret de la troballa. Començà de seguida la construcció de la capella i és creença popular que l'altar reposa damunt el brocal del pou que descobrí, ja fa tants i tants d'anys, aquell bou de la desapareguda masia de Can Serra de Lladó'. | 08009-74 | La imatge fou salvada de la Guerra Civil a través dels masovers. La seva festa s'escau el primer diumenge després de la Mare de Déu de setembre, entre els dies 10 i 15. Abans es feia un aplec molt concorregut. A les darreries del segle XIX s'hi feien ballades amb orquestres. Però actualment s'ha reduït a actes de caire íntim i familiar. | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||||||
| 38092 | Diada de Corpus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diada-de-corpus | AMADES , Joan (19 ) Costumari català. Vol. II, pàg. 83. LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. VERDAGUER i SANTALÓ, Mn. Jacint (1899) La creu del Montseny. Reeditat per l'Ajntament d'Argentona i l'Aixernador Edicions l'any 1995, en motiu del 150 aniversari del seu naixement. | Uns dies abans de la festa, cinc parelles de nois i noies (quinaires o caps de quina) recollien per la població les aportacions per la festa. La proclamació pública dels quinaires es feia el dia de l'Ascensió. A La vigília de Corpus es feia una repicada grossa de campanes i es feia la sortida de les colles de ginestaires per buscar ginesta. Mentrestant es preparava l'església per a l'encesa, tot posant-hi el màxim de ciris possibles. L'Ofici solemne estava oficiat per tres sacerdots i la missa era cantada pel cor parroquial. A l'hora del sermó els nois caps de quina i els administradors, acompanyaven el pare predicador, que era un personatge eminent, fins a la trona. Quan es cantava el Glòria, els nois escampaven la ginesta per l'església. El diumenge següent, el protagonisme el tenien les noies caps de quina, per això era conegut com el diumenge de les noies. Per la tarda del dia de Corpus es feia la processó. Acompanyaven el tàlem els quatre gonfarrons capdavanters (dos de lancs i dos de vermells), la bandera del santíssim, la de sant Julià, la de Sant Domènec, Sant Antoni, Sant isidre i la del Roser. | 08009-77 | L'any 1888 Mn. Jacint Verdaguer participà en la festivitat de Corpus de la vila d'Argentona, ja que hi feia una estada. El fervor per aquesta festa passà per tota mena de gradacions. La Guerra ho aturà tot, però, sobretot a partir de 1949 va revifar-se, convertint-se durant els vint propers anys en una festa que portava gent de fora. A partir dels anys 70 va decaient. | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||||||
| 38093 | Ball del ciri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-del-ciri | LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. | És una versió del ball de morratxes. Es ballava el dia de l'Ascensió, en sortir de l'Ofici i amb motiu del traspàs de càrrecs dels pabordes. A les feligreses se'ls repartia clavells vemells. S'iniciava el ball amb els caps de quina sortints, que passaven els atributs als entrants (el ciri per les noies i les morratxes els nois). Després ballaven els caps de quina entrants, i finalment tots plegats. | 08009-78 | És un ball estés per la geografia catalana. Durant molt anys va deixar de ballar-se, però el matrimoni Clos-Muñoz d'Argentona han fet possible la seva recuperació. | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 62 | 4.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||||||
| 38094 | La bruixa de la pinta d'or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bruixa-de-la-pinta-dor | CARRERAS CANDI, Francesc (1980) Lo castell de Burriach o de Sant Vicents. Argentona. Edició facsímil (1a edició de 1908). CLAVELL, J. (1976) La xarbotada. La festa del càntir d'Argentona dins l'antic aplec de Sant Domingo. Argentona. COLL, R. i MODOLELL, J.M. (1999) Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau. Vilassar de Mar. | El dolor i la pena per haver perdut prematurament el seu jove estimat, argentoní, la van empènyer a la bruixeria. Li fou lliurat un talismà, una pinta d'or, que portava coquetament en el monyo, recollits els cabells. Els argentonins la consideraven un ésser protector del seu terme. 'Dihuen si fou á inducció de la bruixa de la pinta d'or, que los argentonins conegueren certs procehiments, per salvar llurs culites d'aytal flagell. Les branques de llorer, olivera y ars, benehídes lo 29 d'abril, diada de Sant Pere màrtir, son posades en reu, dalt de canyetes, en los llocs més alterosos de les vinyes que desitgen preservar de la pedregada, extenent al seu damun la benedicció rebuda. Los qui tenen armes de foch, se fan benehir bales, en la diada del dijous Sant, per enjegarles á les menaçants boyres negres y ab lo contacte de la benedicció, allunyar los mals esperits'. En relació a la pinta, la història més coneguda és da d'en Vellot, un vellet de 70 anys amb dos nets que amb prou feines podia mantenir. En el poble aquest pobre home era considerat un bruixot i era utilitzat per espantar les criatures que no es portaven bé. Durant una vigília de Sant Joan, quan l'hereu de Can Genís de la Serra, tenint la mare malata, l'anà a cercar. Després d'haver-la atès, quan tornava cap acasa es va perdre per la foscor i va caure dormit i fatigat en arribar a la collada del Malpàs. Li va semblar que somniava amb brogits i uns éssers que ballaven al seu voltant. Que desapareixien i que se li apareixia la bruixa de la pinta d'or, la qual li digué: -Tants anys com grans de sorra hi ha a baix, a la riera, he esperat aquest instant, per tal de complir una prometença que sols en aquest dia i hora podia tenir virtut (...) pren sense cap recel aquesta penyora que des de fa molts anys mai s'ha separat de mi. Fou rebuda d'un dels teus avantpassats en dies d'eterna recordança. Retornada a vosaltres en el lloc, dia i hora en què jo la vaig rebre, us donarà poder tal que, mentre no la perdeu, mai podreu empobrir. En arribar l'albada es va despertar en el seu llit, però al veure lapinta entre les seves mans s'adonà que allò havia estat real. Tot seguit anà a conreuar la vinya i va trobar un tresoret de monedes d'or. Per no perdre la pinta, la soterrà en els fonaments d'un ou mas que construí, cosa que els apartat per sempre més de la misèria. | 08009-79 | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Versió publicada per F. Carreras Candi (1980), conservant la grafia original. També es pot trobar a Coll i Modolell(1999) juntament amb una altra versió i la bibliografia corresponent. | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||||||
| 38095 | Llegenda dels repica truges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-repica-truges | CLAVELL, J. (1976) La xarbotada. La festa del càntir d'Argentona dins l'antic aplec de Sant Domingo. Argentona. | Mal nom pel qual es coneix als argentonins. 'Conta la llegenda, que trobant-se reunides les autoritats eclesiàstiques i civils amb un nombrós estol de feligresos a la plaça de l'església, esperaven l'arribada del senyor Bisbe que venia de la veïna ciutat de Mataró per fer la visita Pastoral a la nostra Parròquia. Per tal de saber el moment que aquest entrava en el terme de la vila, s'havia convingut amb el campaner, tan bon punt veiés la polseguera de la carrossa, senyal d'arribada de la il·lustre personalitat, llancés les campanes al vol. I tal dit tal fet, el campaner així que veié el núvol de pols que aixecava el vehicle passant més o menys l'alçada de la capella del Sant Crist, es repenjà a les cordes de les campanes, i vinga repicar ... Les autoritats i els veïns, es dirigiren vers Cap de Creus a retre homenatge al Prelat, però, !oh dissort i sorpresa. Resultà ésser un carro que portava un parell de truges camí al mercat de Graollers!' | 08009-80 | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||||||
| 38096 | Llegenda de Bernat de Riudemeia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-bernat-de-riudemeia | RIPOLL, J. (1992) Històries, llegendes i ... De Burriac, Montcabrer i pobles de la rodalia. Argentona. | La llegenda, car no és unfet provat,diu que Bernat de Riudemeia (d'Argentona) fou el primer en trepitjar la platja de santa Ponça en la conquesta de Jaume I 'El conqueridor', i que per aquest motiu, el rei, li atorgà el títol de Cavaller de Santa Ponça. | 08009-81 | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||||||
| 38101 | Eucaliptus de can Marfà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-de-can-marfa | <p>Parella d'eucaliptus (Eucaliptus globulus) localitzats a uns 200 m de l'entrada del camí que va a can Marfà des de la Riera d'Argentona, tenen un diàmetre aproximat de 4,50 m i 1,44 m de DBH.</p> | 08009-108 | Finca de Can Marfà | 41.5560200,2.4113300 | 450910.06 | 4600650.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||||||
| 38106 | Jardins del Baró de Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-del-baro-de-viver | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> | <p>De grans extensions, la finca es divideix principalment en la zona ajardinada del voltant de l'edifici principal i les seves avingudes i una part més boscosa, en la resta. Destaca la plataneda del davant de la casa. Dins aquests jardins també trobem multitud d'espais humits, distribuïts en safarejos i estanyols, destacant l'estany que s'ha creat a la zona est, on s'han pogut observar alguns exemplars d'aus acuàtiques migratòries.</p> | 08009-113 | Carretera d'Argentona a Vilassar (B-502) | 41.5478900,2.4069500 | 450539.05 | 4599750.53 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | En la realització d'aquest inventari no s'ha pogut accedir als jardins de la Baronia de Viver. Ens basem en la bibliografia existent. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||||
| 38111 | Lledoner del Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-del-puig | <p>- NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> | <p>Lledoner (Celtis australis) situat prop de can Serra. No s'ha pogut mesurar la seva dimensió per la dificultat d'accés.</p> | 08009-118 | Veïnat del Puig. Finca de Can Serra | 41.5554400,2.3977100 | 449774.06 | 4600594.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||||
| 38116 | Pi de can Riudameia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-can-riudameia | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya</p> | <p>Pi pinyer (Pinus pinea) situat al marge del camí d'accés a can Riudameia. Dimensions: Perímetre: 3,15 m, DBH: 1,00 m.</p> | 08009-123 | Veïnat de Pins. Finca de Can Riudameia | 41.5689200,2.3638500 | 446961.06 | 4602111.56 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | El propietari de la finca de Can Riudameia, Sr. Xavier Homar, on es troba aquest pi, ha fet constar que no està d'acord en què aquest pi estigui catalogat com a arbre monumental. Tot i això, a l'estar inclòs dins del Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunyamarcat, hem considerat pertinent incloure'l en aquest inventari. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | |||||||||||||
| 38132 | Alocar del torrent de Vera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-torrent-de-vera | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992.</p> | Caldria empendre mesures per garantir la seva conservació. | <p>Alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) fortament degradat i fragmentat, quedant només peus d'aloc en alguns trams del torrent. Molt afectat per les obres de consolidació dels marges del tram baix, així com l'abocament de residus, per l'ús de la llera com a camí de vehicles i la creació de murs i reixes a les finques adjacents.</p> | 08009-139 | Torrent de Vera | 41.5501700,2.4169900 | 451378.06 | 4599998.52 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | L'alocar (codi 92D0) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 | ||||||||||||
| 38134 | Bosc de ca l'Altafulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-ca-laltafulla | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992.</p> | <p>Bosc mixt format principalment per alzina (Quercus ilex ssp ilex) amb pi pinyer (Pinus pinea), destacant la riquesa i frondositat dels fondals on apareixen roure martinenc (Quercus humilis), roure africà (Quercus canariensis) i om (Uimus minor).</p> | 08009-141 | Veínat de Clarà. Ca l'Altafulla | 41.5535400,2.3649800 | 447043.05 | 4600402.55 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | El roure africà (Quercus canariensis) està considerat com a molt rar a nivell dels Països Catalans i la Península Ibèrica (absent a la resta d'Europa), sent més freqüent al Maresme i la Selva, estrictament sobre substrat silícic. L'Alzinar (codi 9340 no prioritari) i l'Omeda (codi 92AO no prioritari) són hàbitats naturals d'interès comunitari citats a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-06-06 06:17 |
Estadístiques 2024
patrimonicultural
Mitjana 2024: 2658,59 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc