Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 100651 | Pallissa de Cal Pallisser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-cal-pallisser | XIX - XX | Part de la coberta de teula ha estat substituïda per plafons de planxa. | <p>Edifici de planta rectangular amb coberta a doble vessant de teula ceràmica. La façana principal, orientada a migdia, presenta una porta reformada recentment, amb una biga de formigó com a llinda, incorporada per ampliar-ne l’accés. No s’hi observen altres obertures ni elements arquitectònics destacables. El parament és de pedra del país sense desbastar, amb aparell irregular i sense revestiment.</p> | 08021-31 | A l'altura del quilòmetre 6 de la carretera B-220, una pista surt direcció a Cal Manco. Poc abans d'arribar, al peu de la carretera hi ha la pallissa, envoltada per camps de conreu. | <p>Cobert agrícola complementari a la masia de Cal Pallisser, situat a una certa distància del nucli principal del mas. Hauria tingut funcions vinculades a l’activitat agrícola o ramadera, com a espai de suport a les tasques productives de la finca.</p> <p>Per la seva tipologia i manca d’elements singulars, no es pot establir amb precisió una data de construcció, però es podria situar entre mitjans del segle XIX i inicis del segle XX.</p> | 41.5052219,1.4410979 | 369898 | 4596017 | 08021 | Bellprat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100651-31-1-img20251114133054.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100651-32-2-img20251114133039.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100651-31-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000| | Natura 2000| | Àrea especial de protecció|EPA | 2026-04-29 00:00:00 | M. Picas - INSITU SL | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1786|1763 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 101223 | Cal Campitx | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-campitx | <p><span>Gual Vidal, Meritxell (2019). Estudi demogràfic de Bellprat del 1900 a l’actualitat [Treball de recerca de batxillerat inèdit]. INS Pere Vives Vich, Igualada.</span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Martell Gassó, Jaume. (2025). <span><span><span><em><span><span>El Capbreu de 1598 del terme de Queralt i lloc de Bellprat</span></span></em></span></span></span><span><span><span><span><span><span> (Col·lecció Solixent, Migdia, Ponent, Tremuntana, 119 pp.). Ajuntament de Bellprat.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX - XX | Està completament ensorrada. | <p>Masia de planta rectangular segons s'observa a la planimetria antiga. Se'n conserva només una cantonada envoltada de tot l'enderroc del mas. Els materials de construcció són pedra del país, fusta, maó i teula àrab. S'observen, preservats a la cantonera conservada, un mínim de dos nivells de forjat que podrien correspondre a un edifici de planta baixa, pis i golfes. </p> | 08021-159 | A 500 m a l'est de Can Salvet Vell, sobre la carena del Solà de Sant Romà. | <p>Segons recull Meritxell Gual en el seu estudi sobre Bellprat, la masia de Cal Campitx es podria datar aproximadament cap a l’any 1600. Estava situada prop de Cal Salvet Nou, tot i que pertanyia a Cal Cià. En algun moment hi va anar a viure un cabaler de Cal Cià que no va tenir descendència. Posteriorment, es creu que ja al voltant de l’any 1800 la masia es trobava deshabitada, i actualment només en resten alguns vestigis constructius (Gual Vidal, 2019).</p> | 41.5057813,1.4679140 | 372137 | 4596039 | 08021 | Bellprat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/101223-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/101223-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/101223-159-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/101223-159-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000| | Natura 2000| | Àrea especial de protecció|EPA | 2026-04-29 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 119|98 | 45 | 1.1 | 1786|1763 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||
| 100638 | Ca la Remagina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-remagina | <p>G3 Desenvolupament Territorial SL (s.d.). Catàleg de masies i cases rurals del terme municipal de Bellprat. Document tècnic, pendent d’aprovació. Fons de l’Ajuntament de Bellprat.</p> <p><span>Gual Vidal, Meritxell (2019). Estudi demogràfic de Bellprat del 1900 a l’actualitat [Treball de recerca de batxillerat inèdit]. INS Pere Vives Vich, Igualada.</span></p> <p>Martell Gassó, Jaume. (2025). El Capbreu de 1598 del terme de Queralt i lloc de Bellprat (Col·lecció Solixent, Migdia, Ponent, Tremuntana, 119 pp.). Ajuntament de Bellprat.</p> <p>Palau i Rafecas, Salvador (1992). Masies i molins fariners amb habitacle dintre de la zona d’influència del mercat de Santa Coloma de Queralt. Aplec de treballs, núm. 10, p. 257-98.</p> | XIX - XX | Actualment no hi ha cap pista en bon estat que permeti arribar-hi. La casa està ensorrada. | <p>Edifici molt afectat pel creixement de la vegetació que l'envolta, que cobreix bona part tant del volum principal com dels cossos annexos, els quals només s’intueixen parcialment sense poder-ne determinar amb precisió l’estat estructural. Es poden identificar algunes obertures, principalment finestres, però no és possible descriure amb detall els elements arquitectònics ni les característiques formals del conjunt, malgrat que tal com es veu en alguna foto del catàleg de masies, no presenten elements destacables, totes elles rectangulars i sense decoracions. </p> <p>Segons el Catàleg de masies i cases rurals del terme municipal de Bellprat (G3 Desenvolupament Territorial SL, s.d.), Ca la Remagina, correspon a una edificació de planta rectangular d’uns 120 m², amb coberta de teula àrab a dues vessants i carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i un primer pis, amb una façana principal organitzada en cinc obertures (tres al primer pis i dues a la planta baixa). A un lateral s’hi adossa un petit cobert i, a l’entorn immediat, es documenten restes d’antics galliners, actualment en molt mal estat de conservació.</p> | 08021-18 | S’hi arriba per un camí no asfaltat que surt des del punt de la carretera TV-2011 km 6,7, aquest mateix camí és el que passa per Cal Janot. | <p>Segons el <em>Catàleg de masies i cases rurals del terme municipal de Bellprat</em> (G3 Desenvolupament Territorial SL, s.d.), Ca la Magina, recollida al document com a <em>Ca la Remagina</em>, s’hauria construït cap a l’any 1890. Per les seves dimensions, no excessivament grans, es pot interpretar com una masoveria vinculada a una casa de pagès de major categoria, més que no pas com una explotació independent. L’abandonament de l’edifici s’hauria produït durant la segona meitat del segle XX, en un context d’èxode rural generalitzat que afectà especialment els petits nuclis agrícoles d’interior. L’estat actual de la masia, amb restes visibles d’una ocupació relativament recent, en seria indici. Jaume Martell no recull cap referència directa a aquest mas en el seu estudi sobre el <em>capbreu de 1598 del terme de Queralt i lloc de Bellprat</em>.</p> <p>Segons la Meritxell Gual en el seu treball <em>Estudi demogràfic de Bellprat del 1900 a l’actualitat</em>, la masia coneguda com Ca la Remagina o Benvinguda va ser adquirida per un matrimoni de Pontons al segle XIX. La seva filla, Benvinguda, hi va viure tota la vida fins que, fa uns vint anys, va ser comprada per Cal Salvet. Gual recull diversos topònims pel mateix mas: Ca la Remagina o Rebassaca o Benvinguda o ca l'Enric.</p> | 41.4962434,1.4537837 | 370939 | 4595001 | 08021 | Bellprat | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100638-18-1-img20251114124154.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100638-18-2-img20251114124341.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000| | Natura 2000| | Àrea especial de protecció|EPA | 2026-04-29 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | En alguna cartografia figura com a Ca la Magina. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1786|1763 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||
| 101418 | Forn de calç del bosc d’en Pany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-bosc-den-pany | <p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p> | XIX -XX | Parcialment ensorrat. Només n'és visible la cambra de cocció. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L’emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l’altra banda, s’intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l’olla o de forma parcial. En aquest cas es tracta d’un forn parcialment excavat. Només queda visible la cambra de cocció característica, la <span><span><span>paret interior de la qual, que encara és visible, està rubefactada per l'acció del foc</span></span></span>. Es tracta d’un forn amb un diàmetre força gran en comparació a la poca alçada del canó. Possiblement, una bona part d’aquest es troba ensorrat, com també ho està l’olla o cendrer. Al centre de l’interior del forn hi ha un amuntegament de pedres que possiblement formaven part de la vora.</span></span></span></p> | 08021-166 | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Bellprat no n'hem identificat altres exemple, però és un tipus d'estructura habitual i no es pot descartar que n'hi pugui haver més. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua. No en podem precisar la cronologia però és un tipus d'estructura habitual a partir dels segles XVIII i XX, amb usos fins ben entrat al segle XX.</span></span></span></p> | 41.4944393,1.4867485 | 373687 | 4594752 | 08021 | Bellprat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/101418-166-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/101418-166-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/101418-166-3.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/101418-166-4.jpeg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Xarxa natura 2000| | Natura 2000| | Àrea especial de protecció|EPA | 2026-07-13 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1786|1763 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 100745 | Ca l'Arrabasser o Ca l'Enric | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larrabasser-o-ca-lenric | <p><span><span><span><span><span><span>Martell Gassó, J. (2025). <span><span><span><em><span><span>El Capbreu de 1598 del terme de Queralt i lloc de Bellprat</span></span></em></span></span></span><span><span><span><span><span><span> (Col·lecció Solixent, Migdia, Ponent, Tremuntana, 119 pp.). Ajuntament de Bellprat.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX - XX | Casa parcialment ensorrada i abandonada. | <p>Edifici completament transformat de l'original i adaptat com a cobert de manera contemporània. De planta quadrada i planta baixa amb coberta a vessant simple. Disposa d'una porta central i dues finestres a banda i banda, rectangulars, i una gran porta de doble fulla a la façana de llevant que s'hauria obert per permetre el tancament de vehicles grans o cobert agrícola.</p> | 08021-125 | Trencall a sud de la carretera TV-2011 poc abans d'arribar al PD7000 a la sortida de la pista direcció al mas de Prat Nou. | <p>Segons l’estudi de Meritxell Gual Vidal (2019) sobre l’evolució demogràfica del municipi, Ca l’Arrabasser o Ca l'Enric, com es coneix actualment, es pot datar aproximadament cap a l’any 1800. La casa va estar habitada per la mateixa família, els Pujol, des d’inicis del segle XIX fins a època contemporània. Aquests eren rabassaires de la Casa Blanca, circumstància de la qual derivaria el nom de la casa. A mitjans de segle XX els últims masovers van marxar i va quedar la casa buida. Posteriorment fou transformada en cobert agrícola. </p> | 41.4966050,1.4594704 | 371414 | 4595032 | 08021 | Bellprat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100745-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100745-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100745-125-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000| | Natura 2000| | Àrea especial de protecció|EPA | 2026-07-13 00:00:00 | M. Picas - INSITU SL | L'edifici no presenta elements d'interès més enllà del testimoni d'un mas del segle XIX completament transformat. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1786|1763 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||
| 100666 | Cal Janet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-janet-0 | <p>G3 Desenvolupament Territorial SL (s.d.). <em>Catàleg de masies i cases rurals del terme municipal de Bellprat</em>. Document tècnic, pendent d’aprovació. Fons de l’Ajuntament de Bellprat.</p> <p><span>Gual Vidal, Meritxell (2019). Estudi demogràfic de Bellprat del 1900 a l’actualitat [Treball de recerca de batxillerat inèdit]. INS Pere Vives Vich, Igualada.</span></p> | XIX - XX | Queden restes de l'edifici original, però ha estat molt transformat. | <p>Segons el <em>Catàleg de masies i cases rurals del terme municipal de Bellprat</em> (G3 Desenvolupament Territorial SL), la masia de Cal Janet / Prat Nou és un edifici de planta quadrada amb una superfície aproximada de 140 m². La masia s’estructura en planta baixa i pis amb coberta de teula a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal. La façana principal disposa de tres obertures a la planta baixa i cinc obertures al primer pis, configurant una composició regular. No s’hi observen elements decoratius destacables més enllà de la pròpia disposició ordenada de les obertures. La construcció és de pedra del país sense desbastar i les façanes han estat arrebossades amb guix.</p> | 08021-46 | L’accés a la masia de Cal Janet / Prat Nou es realitza des de la carretera TV-2011. A l’altura del punt quilomètric 6,7 s’inicia un camí no asfaltat, en estat de conservació regular, que dona accés a la finca. | <p>Segons el <em>Catàleg de masies i cases rurals del terme municipal de Bellprat</em> (G3 Desenvolupament Territorial SL), la masia data de l’any 1870.</p> <p>Segons Meritxell Gual, en el seu treball <em>Estudi demogràfic de Bellprat del 1900 a l’actualitat</em>, Cal Janet va estar habitada fins a l’any 1920. Fa uns vint anys es va reformar i actualment s’utilitza com a segona residència. Antigament, era un casalot que pertanyia a la Casa Blanca. Segons Gual, el topònim correspon al fet que a principis del segle XIX un masover de ca l'Alamany la va comprar per a un fill seu, cabaler, que es deia Joan Batet, d'aquí li ve el nom de cal Janet.</p> | 41.4961128,1.4551390 | 371052 | 4594984 | 1870 | 08021 | Bellprat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100666-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100666-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100666-46-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000| | Natura 2000| | Àrea especial de protecció|EPA | 2026-04-29 00:00:00 | M. Picas - INSITU SL | Segons Meritxell Gual, en el seu treball Estudi demogràfic de Bellprat del 1900 a l’actualitat també es coneix la casa com Cal Prat Bell. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1786|1763 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||
| 101146 | Cal Pellisser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pellisser-0 | <p>G3 Desenvolupament Territorial SL (s.d.). Catàleg de masies i cases rurals del terme municipal de Bellprat. Document tècnic, pendent d’aprovació. Fons de l’Ajuntament de Bellprat.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Martell Gassó, J. (2025). <span><span><span><em><span><span>El Capbreu de 1598 del terme de Queralt i lloc de Bellprat</span></span></em></span></span></span><span><span><span><span><span><span> (Col·lecció Solixent, Migdia, Ponent, Tremuntana, 119 pp.). Ajuntament de Bellprat.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Palau i Rafecas, Salvador (1992). Masies i molins fariners amb habitacle dintre de la zona d’influència del mercat de Santa Coloma de Queralt. Aplec de treballs, núm. 10, p. 257-98.</p> | XVIII - XIX | Casa ensorrada | <p>Conjunt de masia ensorrada format per un edifici principal i diversos coberts annexos d’ús agrícola, actualment col·lapsats. Tot i l’estat avançat de ruïna, es conserven restes suficients per intuir la volumetria original, així com alguns elements funcionals del conjunt. A la zona sud es reconeix l’espai on s’hauria localitzat l’era, fet que suggereix que la façana principal hauria estat orientada en aquesta direcció. Al costat de les estructures ensorrades es conserva un volum parcialment visible que podria correspondre a una torre per les seves dimensions, o un pou o cisterna. El parament de les estructures visibles és de pedra del país sense desbastar, disposada amb aparell irregular. L’edifici principal hauria tingut, presumiblement, una coberta de teula a doble vessant, amb carener perpendicular a la façana.</p> | 08021-145 | A l'interior del Bosc, a 250 metres a l'est de la pallissa de Cal Pellisser. | <p>Aquesta masia s’inscriu en un entorn on també s’esmenten altres cases històriques com <em>den Montserrat</em>, <em>den Perulles</em> o <em>cal Manco</em>, totes elles vinculades al poblament dispers del terme. No es pot establir una correspondència directa entre la masia actualment ensorrada i les citades als capbreus o a la tradició oral, però aquestes referències, recollides al llibre de Jaume Martell (<em>El Capbreu de 1598 del terme de Queralt i lloc de Bellprat</em>, 2025), ajuden a contextualitzar l’estructura dins un territori amb continuïtat d’ocupació històrica des del segle XVI. Per les dimensions del conjunt i les característiques constructives conservades, tot fa pensar que podria tractar-se d’una masia de mitjans del segle XVIII o XIX, si no anterior, malgrat que l’absència d’elements datables en dificulta una atribució cronològica precisa.</p> <p>Meritxell Gual recull que la memòria que la casa hauria estat una cova de lladres perquè anys més tard del seu abandó s'hi va trobar moltes monedes d'or. </p> <p> </p> | 41.5049602,1.4437984 | 370123 | 4595984 | 08021 | Bellprat | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/101146-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/101146-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/101146-145-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/101146-145-4.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000| | Natura 2000| | Àrea especial de protecció|EPA | 2026-04-29 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | En alguna cartografia figura com a Cal Pellicer. Salvador Palau en el seu treball de Masies i molins fariners amb habitacle dintre de la zona d’influència del mercat de Santa Coloma de Queralt també recull la casa amb el nom de Cal Pellicer. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1786|1763 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||
| 100852 | Jaciment del mas de la Colomina / El Castellot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-mas-de-la-colomina-el-castellot | <p><span><span><span><span><span><span>Martell Gassó, J. (2025). <span><span><span><em><span><span>El Capbreu de 1598 del terme de Queralt i lloc de Bellprat</span></span></em></span></span></span><span><span><span><span><span><span> (Col·lecció Solixent, Migdia, Ponent, Tremuntana, 119 pp.). Ajuntament de Bellprat.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XI - XIV | Torre ensorrada | <p>Segons la fitxa del jaciment present a l'Inventari de Patrimoni Arqueològic de Catalunya les restes de la torre mostren que fou construïda amb aparell irregular falcat amb pedres més petites i lligat amb morter de calç i arena. Les filades presenten alçades desiguals i combinen carreus més o menys escairats disposats verticalment, horitzontalment i també inclinats, amb una certa voluntat d’imitar l’<em>opus spicatum</em>. Es tracta d'una cantonada de la qual les restes conservades són uns 2 - 4 metres de mur per costat i una alçada aproximada de 6 - 8 metres. </p> | 08021-141 | El conjunt se situa a la dreta de la carretera de la Llacuna a Santa Coloma de Queralt, al punt quilomètric 12. A ponent del mas Colomines hi ha un torrent i, a l’altra banda, s’alça un turó cobert de bosc, amb camps de cereals a la falda que arriben fins a la carretera. A mitja vessant del turó, visible des de la carretera, hi ha les restes d’un mas enrunat. Al cim del serrat es conserven restes molt destruïdes de la torre. | <p>El Turó del Castellot forma part del conjunt d’elements aïllats del terme de Bellprat vinculats a antics assentaments o estructures avui en ruïna. El mateix topònim suggereix l’existència d’una edificació antiga en aquest indret. Segons explica Jaume Martell en el seu estudi sobre el capbreu de 1598 del terme de Queralt i lloc de Bellprat (2025), en el marc d’un treball de camp es va localitzar, al capdamunt del turó, un tros de paret i una cantonada constructiva que, per la seva configuració, podria correspondre a un “castell o castellot o torre de guàrdia”, en paraules de l’autor. L’emplaçament presenta una posició elevada amb visió directa sobre el camí que anava de Miralles a Queralt, fet que en reforça l’interès estratègic. Martell assenyala igualment que aquestes restes no eren conegudes per la major part de la població del terme.</p> <p>La fitxa de l'Inventari de Patrimoni Arqueològic esmenta que, a l’entorn de les restes, es va documentar abundant material ceràmic. La ceràmica recollida superficialment incloïa fragments de ceràmica grisa, així com alguns fragments d'envernissada i de reflex metàl·lic. La ceràmica grisa era feta a torn, amb pasta ben cuita i desgreixant de quars, de color gris plom, resultat d’una cuita reductora. Presentava decoració incisa a base de línies rectilínies, horitzontals i paral·leles. Les formes eren globulars o lleugerament carenades, amb boques circulars, vores exvasades i llavis arrodonits, de secció angulosa o bisellats, en alguns casos amb solc o encaix interior per a tapa. Es van identificar també nanses de secció aplanada, fragments amb estries i un fragment de tapadora. Per les seves característiques formals i tècniques, aquesta ceràmica es podia situar cronològicament entre els segles XI i XIV dC, i probablement estava relacionada amb l’ocupació de la torre situada al cim del turó.</p> <p>En la revisió de la Carta Arqueològica de 1991 es va constatar la presència d’abundant ceràmica grisa a la vessant de migdia del turó. A la part baixa apareixia barrejada amb ceràmica moderna procedent del mas enrunat. Es considerava probable que el material ceràmic medieval procedís de la torre i que s’hagués escampat pel vessant a causa de l’erosió i l’arrossegament produït per l’aigua de pluja.</p> | 41.5041884,1.4873171 | 373754 | 4595834 | 08021 | Bellprat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100852-141-4-img20251114114831.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100852-141-3-img20251114114452.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100852-141-1-img20251114114022.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100852-141-2-img20251114114945.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000| | Natura 2000| | Àrea especial de protecció|EPA | 2026-04-29 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | La pagesia de l’entorn coneix aquest indret amb el nom de “Castellot dels Moros”. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 1786|1763 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||
| 100634 | Necròpolis de Sant Jaume de Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-de-sant-jaume-de-queralt | <p><span><span><span><span><span><span>Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Imprenta del Diccionario geográfico-estadístico-histórico, 1845-1850.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Martell Gassó, Jaume. (2025). <span><span><span><em><span><span>El Capbreu de 1598 del terme de Queralt i lloc de Bellprat</span></span></em></span></span></span><span><span><span><span><span><span> (Col·lecció Solixent, Migdia, Ponent, Tremuntana, 119 pp.). Ajuntament de Bellprat.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Pladevall i Font, A. (Dir.). (1992). <span><span><span><em><span><span>El Penedès i l’Anoia</span></span></em></span></span></span><span><span><span><span><span><span> (Vol. XIX). A. V. V., dins </span></span></span></span></span></span><span><span><span><em><span><span>Catalunya romànica</span></span></em></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XI - XV | A causa de processos erosius i d’algunes intervencions recents vinculades a l’adequació de la pista d’accés a l’ermita de Sant Jaume de Queralt, s’ha detectat l’aflorament puntual de materials arqueològics i restes òssies, en el sector corresponent a la necròpolis. | <p>Segons l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, durant la primavera del 2000 es va descobrir part d'una necròpolis en el talús provocat per la obertura d'un camí d'accés just a sota d'un dels murs de l'església. Les restes consisteixen en tota una sèrie de restes humanes i alguna pedra que podria tractar-se de lloses utilitzades per a la construcció de les tombes.</p> | 08021-14 | Al voltant de l'Ermita de Sant Jaume de Queralt pel seu costat de migdia. | <p>Necròpolis parcialment afectada durant les obres d'intervenció i restauració de l'ermita de Sant Jaume de Queralt l'any 2005. S'estima una cronologia activa de la necròpolis en època medieval sense poder determinar-ne l'antiguitat exacte. No ha estat excavada. </p> <p><span><span><span>L’església de Sant Jaume, identificada com a <em>Cheralto</em> entre els anys 1020–1050, apareix documentada com a parròquia del bisbat de Vic. L’any 1088 fou cedida a la canònica de Santa Maria de Solsona pels senyors del castell de Queralt. Aquest domini es confirmà successivament mitjançant diverses butlles papals (1097, 1145, 1188). L’església esdevingué motiu de litigis entre Solsona i Vic, resolts parcialment amb una concòrdia el 1156. Per aquesta concòrdia el bisbe de Vic rebia les esglésies del sector més pròxim a Lleida, mentre que reconeixia que de les més orientals, entre les quals s’esmenta la de Queralt, el prepòsit de Solsona en seria posseïdor amb les seves sufragànies, reservant-se el bisbe poder manar sacerdots del seu bisbat i ordenar-los pels seus bisbes, encara que fossin presentats pel prepòsit solsoní. Es produïren nous conflictes fins al segle XIV, sobretot vinculats a gravàmens i pagaments. No es coneix quina fou la resolució del conflicte. Només se sap que l’any 1313 el prepòsit de Solsona, Berenguer, presentà al bisbe de Vic, Berenguer de Guàrdia, un sacerdot per a ocupar la vacant de l’església de Queralt, per tal que confirmés l’elecció feta pel prepòsit, el qual reconeix els drets i pactes fets anteriorment entre els prepòsits i els bisbes. A causa de la seva ubicació poc accessible, la parròquia fou traslladada entre 1331 i 1425 a Sant Salvador de Bellprat, passant Sant Cristòfol a ser-ne sufragània. </span></span></span></p> <p> </p> | 41.5124538,1.4585423 | 371368 | 4596793 | 08021 | Bellprat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100634-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100634-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100634-14-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | Xarxa natura 2000| | Natura 2000| | Àrea especial de protecció|EPA | 2026-07-13 00:00:00 | M. Picas - INSITU SL | 85 | 1754 | 1.4 | 1786|1763 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||
| 100649 | Cal Manco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manco-0 | <p>G3 Desenvolupament Territorial SL (s.d.). <em>Catàleg de masies i cases rurals del terme municipal de Bellprat</em>. Document tècnic, pendent d’aprovació. Fons de l’Ajuntament de Bellprat.</p> <p><span>Gual Vidal, Meritxell (2019). Estudi demogràfic de Bellprat del 1900 a l’actualitat [Treball de recerca de batxillerat inèdit]. INS Pere Vives Vich, Igualada.</span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Martell Gassó, Jaume. (2025). <span><span><span><em><span><span>El Capbreu de 1598 del terme de Queralt i lloc de Bellprat</span></span></em></span></span></span><span><span><span><span><span><span> (Col·lecció Solixent, Migdia, Ponent, Tremuntana, 119 pp.). Ajuntament de Bellprat.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Palau i Rafecas, Salvador (1992). Masies i molins fariners amb habitacle dintre de la zona d’influència del mercat de Santa Coloma de Queralt. Aplec de treballs, núm. 10, p. 257-98.</p> | XVIII-XX | <p>Cal Manco és un edifici de planta quadrangular, estructurat en planta baixa, pis i golfes, amb coberta a doble vessant de teula i carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. La façana es troba completament revestida amb morter de color gris, sense elements decoratius destacables, i la porta principal presenta llinda plana de fusta. Les obertures mostren dimensions diverses, fet que podria respondre a reformes posteriors que haurien modificat la configuració original de la casa. Segons el <em>Catàleg de masies de Bellprat</em>, la masia té una superfície aproximada de 85 m². </p> <p>Annex a l’edifici principal hi ha un cobert de pedra sincrònic amb la masia. A la part posterior s’hi adossa un cobert més modern construït amb totxana i, al costat dret, dos petits coberts amb coberta a un sol vessant, un de pedra i l’altre de totxana. A més, l’edifici principal s’acompanya d’un gran cobert agrícola contemporani, també de totxana, adossat als costats de llevant i tramuntana. La façana principal s’obre a una petita esplanada que probablement hauria tingut funcions d’era.</p> | 08021-29 | L’accés a la finca es realitza des d’un camí públic de pas que condueix al Castell de Queralt. El tram inicial, des de la carretera B-220, es troba asfaltat; posteriorment, la major part del recorregut fins a Cal Manco és de grava i es manté en bon estat de conservació. | <p>La masia de Cal Manco és esmentada en el treball de Jaume Martell sobre el capbreu de 1598 del terme de Queralt i lloc de Bellprat. En l’apartat dedicat a les masies situades al sud de la serra de Queralt, l’autor assenyala la presència de Cal Manco en aquest sector i recull el testimoni oral de l’actual propietari, segons el qual la casa no seria especialment antiga. En el mateix entorn també s’esmenten altres masies històriques, com les anomenades “den Montserrat” i “den Perulles”, així com una masia ensorrada prop de cal Pallisser, de la qual encara es conservava la base d’una torre rodona.</p> <p>Pel que fa a la cronologia de l’edifici actual, el Catàleg de masies de Bellprat indica que la construcció es podria datar d’almenys fa 250 anys, situant-ne l’origen, com a mínim, a mitjan segle XVIII. Aquesta estimació cronològica coincidiria amb la referència oral recollida, tot i que no es disposa de documentació directa que permeti establir amb precisió la correspondència entre l’edifici actual i les denominacions històriques esmentades.</p> <p>Segons Meritxell Gual, en el seu treball <em>Estudi demogràfic de Bellprat del 1900 a l’actualitat</em>, Cal Manco ha tingut diversos noms al llarg de la seva història (casa Montserrat i ca l’Isidro) fins adoptar el nom actual a finals del segle XIX. La masia continua habitada i no ha canviat de propietaris. Gual recull l'origen del topònim segons el qual el nom es deu al fet que l'hereu va anar a retre homenatge amb el trabuc a un militar que va venir a Bellprat, i accidentalment se li va disparar i se li va emportar la mà. El nom encara es manté avui en dia.</p> | 41.5086947,1.4489089 | 370557 | 4596390 | 08021 | Bellprat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100649-29-1-img20251114131926.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100649-29-2-img20251114132044.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100649-29-3-img20251114132412.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100649-29-4-img20251114132552.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100649-29-5-img20251114132456.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Xarxa natura 2000| | Natura 2000| | Àrea especial de protecció|EPA | 2026-04-29 00:00:00 | M. Picas - INSITU SL | 98|94 | 45 | 1.1 | 1786|1763 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 100652 | Cal Quic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quic | <p>G3 Desenvolupament Territorial SL (s.d.). <em>Catàleg de masies i cases rurals del terme municipal de Bellprat</em>. Document tècnic, pendent d’aprovació. Fons de l’Ajuntament de Bellprat.</p> <p><span>Gual Vidal, Meritxell (2019). Estudi demogràfic de Bellprat del 1900 a l’actualitat [Treball de recerca de batxillerat inèdit]. INS Pere Vives Vich, Igualada.</span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Martell Gassó, Jaume. (2025). <span><span><span><em><span><span>El Capbreu de 1598 del terme de Queralt i lloc de Bellprat</span></span></em></span></span></span><span><span><span><span><span><span> (Col·lecció Solixent, Migdia, Ponent, Tremuntana, 119 pp.). Ajuntament de Bellprat.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII - XIX - XX | La casa està ensorrada. | <p>Cal Quic és una masia actualment en estat de ruïna. Segons el <em>Catàleg de masies de Bellprat </em>es tracta d'una edificació de planta rectangular i una superfície aproximada de 150 m². Es conserven parcialment els murs perimetrals, que permeten identificar l’antic volum de la construcció. L’edifici estaria bastit majoritàriament amb pedra del país sense desbastar. S’observen, però, alguns elements executats amb totxo, especialment en l’emmarcament d’algunes obertures, fet que podria correspondre a reformes posteriors respecte de l’estructura original. Es documenten diverses obertures tant a la façana principal com als laterals, si bé l’estat d’ensorrament en dificulta una lectura completa. No es conserva cap vestigi de la coberta, tot i que per tipologia es podria haver tractat d’una coberta a doble vessant de teula. Per la configuració dels murs i l’alçada conservada, s’intueix que l’edifici hauria estat estructurat en planta baixa i pis.</p> | 08021-32 | L’accés a la masia es realitza pel camí de la Carrerada. Els darrers aproximadament 30 metres s’han de fer a peu, atès que el camí no permet el pas rodat fins a l’edifici. | <p>Segons el <em>Catàleg de masies de Bellprat</em>, l’antiguitat de la masia de Cal Quic seria d’almenys 100 anys, sense que es pugui precisar una data concreta de construcció a partir de la documentació disponible. Pel que fa a les fonts històriques, Jaume Martell esmenta Cal Quic en el seu estudi sobre el capbreu de 1598 del terme de Queralt i lloc de Bellprat, dins el bloc de masies situades al sud de la serra de Queralt. En aquest apartat, l’autor assenyala la presència de Cal Quic en el mateix sector on antigament hi havia les masies denominades <em>mas d’Antoni Felip o mas d’en Amat o den Albareda</em>, tot indicant que en aquella zona hi havia la masia de cal Cià que amb tota seguretat és una d'elles, però que també hi ha Cal Quic a la mateixa àrea. Malgrat aquesta referència, no es pot establir amb precisió la correspondència entre l’edifici actualment en ruïnes i les denominacions documentades en època moderna.</p> <p>Segons Meritxell Gual, en el seu treball <em>Estudi demogràfic de Bellprat del 1900 a l’actualitat</em>, Cal Quic va tenir masovers fins a l’any 1930, moment en què va quedar definitivament deshabitada.</p> | 41.4960570,1.4864643 | 373666 | 4594933 | 08021 | Bellprat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100652-32-1-img20251114104917.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100652-32-2-img20251114105105.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100652-32-3-img20251114105252.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100652-32-4-img20251114105004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100652-32-5-img20251114105020.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000| | Natura 2000| | Àrea especial de protecció|EPA | 2026-04-29 00:00:00 | M. Picas - INSITU SL | 98|94 | 45 | 1.1 | 1786|1763 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||
| 100694 | Pallissa de Cal Manco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-cal-manco | <p><span><span><span>MADOZ, Pascual (1985). <em>Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Articles sobre el Principat de Catalunya, Andorra i la zona de parla catalana del Regne d’Aragó</em>. Volum I. Editorial Curial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Wikipedra: Construccions de pedra seca (Autor: Josep M. Mateu)</span></span></span></p> <p> </p> | XIX-XX | Li falta la coberta i la vegetació l'ha envaït completament. | <p>La barraca és una construcció de planta quadrada. La coberta hauria estat formada per bigues de fusta amb teula però ara ha desaparegut completament. La vegetació l’ha envaïda parcialment.</p> | 08021-74 | Està aproximadament a un quilòmetre de Cal Manco, seguint la pista direcció al castell. | <p><span lang='CA'><span><span>Cobert agrícola proper a la masia de Cal Manco, possiblement per emmagatzemar farratge o tancar bestiar en moments puntuals. </span></span></span>Es tracta d’una construcció auxiliar vinculada funcionalment a l’explotació agropecuària del mas.</p> <p><span><span><span>La pedra seca és una tècnica constructiva tradicional basada en l’ús de pedra sense morter, en què la solidesa depèn de la correcta disposició dels materials recollits del mateix terreny. Estretament vinculada al món rural, ha permès generar un ampli ventall de construccions, com barraques, aljubs, pletes o tines, adaptades a les necessitats agrícoles, als recursos hídrics i al medi. La seva diversitat formal respon tant als usos com a les característiques del territori, i dona lloc a un patrimoni sostenible, integrat i representatiu del paisatge.</span></span></span></p> | 41.5093124,1.4597118 | 371460 | 4596443 | 08021 | Bellprat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100694-img20260115111804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100694-img20260115111904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100694-img20260115111933.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100694-img20260115112005.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000| | Natura 2000| | Àrea especial de protecció|EPA | 2026-04-29 00:00:00 | M. Picas - INSITU SL | 119|98 | 45 | 1.1 | 1786|1763 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||
| 100637 | Ca l'Estripet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestripet | <p>G3 Desenvolupament Territorial SL (s.d.). Catàleg de masies i cases rurals del terme municipal de Bellprat. Document tècnic, pendent d’aprovació. Fons de l’Ajuntament de Bellprat.</p> <p><span>Gual Vidal, Meritxell (2019). Estudi demogràfic de Bellprat del 1900 a l’actualitat [Treball de recerca de batxillerat inèdit]. INS Pere Vives Vich, Igualada.</span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Imprenta del Diccionario geográfico-estadístico-histórico, 1845-1850.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Martell Gassó, J. (2025). <span><span><span><em><span><span>El Capbreu de 1598 del terme de Queralt i lloc de Bellprat</span></span></em></span></span></span><span><span><span><span><span><span> (Col·lecció Solixent, Migdia, Ponent, Tremuntana, 119 pp.). Ajuntament de Bellprat.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Palau i Rafecas, Salvador (1992). Masies i molins fariners amb habitacle dintre de la zona d’influència del mercat de Santa Coloma de Queralt. Aplec de treballs, núm. 10, p. 257-98.</p> | XVI - XX | <p>Conjunt format per dos cossos edificats: un primer volum de planta quadrangular, corresponent a una antiga torre de defensa o vigilància, i un segon volum de planta rectangular, adossat al primer, que constitueix l’ampliació principal del mas.</p> <p>La torre, situada al mur de ponent del conjunt, representa probablement l’origen de l’assentament i es configura com l’element més rellevant des del punt de vista arquitectònic i històric. Està construïda amb grans blocs de pedra a les cantoneres i filades horitzontals de pedra desbastada amb disposició regular. Presenta diverses petites obertures a mitja alçada i una filada de quatre obertures a nivell de sòl a la façana nord, tipològicament assimilables a espitlleres. Al mur de migdia s’hi ha obert, en època contemporània, una finestra de grans dimensions que modifica parcialment la lectura original de la torre. El cos rectangular, orientat d’est a oest, s’hi adossa posteriorment com a ampliació del mas. Presenta parament de pedra irregular, coberta de teula ceràmica a doble vessant i obertures de factura moderna, sense interès arquitectònic. Les façanes nord i est són simples, mentre que a la façana sud s’hi annexen diversos coberts agrícoles d’època contemporània. El conjunt s’implanta sobre una base de roca natural lleugerament elevada, que forma un petit promontori dominant l’entorn immediat.</p> | 08021-17 | Al sud de la carretera TV-2011 entre els quilòmetres 5 i 6. Ubicada a la carena d'una petita elevació. | <p>La masia de Cal Estripet forma part del conjunt de masies aïllades del terme de Bellprat i presenta característiques pròpies de les edificacions rurals dels segle XVIII-XIX. Tanmateix, es podria documentar com a mínim des de l’any 1598 l'existència d'un mas, a partir de les referències contingudes al <em>capbreu del terme de Queralt i lloc de Bellprat</em>, estudiat per Jaume Martell (2025). En aquest document, Antoni Joan Querol, propietari del Mas de les Comes, esmenta dues masies anomenades <em>Cortadelles</em> i <em>Copons</em>, situades dins les seves terres. Segons Martell, aquestes dues denominacions podrien correspondre, amb certa probabilitat, a les actuals Casa Blanca i Cal Estripet, tot i que adverteix que en aquest sector del terme hi ha diverses construccions disperses, com Ca la Magina, Prat Nou o Ca l’Enric, la qual cosa dificulta una identificació concloent.</p> <p>A més, el <em>Catàleg de masies de Bellprat</em> (G3 Desenvolupament Territorial SL) assenyala l’existència d’una torre de pedra adossada a la masia, atribuïda al segle VIII, una datació excepcional que requeriria valoració específica a partir d’anàlisi arqueològica o documental.</p> <p>Segons la Meritxell Gual en el seu treball <em>Estudi demogràfic de Bellprat del 1900 a l’actualitat</em>, Ca l’Estripet també es coneix com la Torre del Moro i ha estat habitada de manera continuada.</p> | 41.4949919,1.4486647 | 370509 | 4594870 | 08021 | Bellprat | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100637-17-2-img20251114124917.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100637-17-1-img20251114125033.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100637-17-3-img20251114125121.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100637-17-4-img20251114125406.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Xarxa natura 2000| | Natura 2000| | Àrea especial de protecció|EPA | 2026-09-10 00:00:00 | M. Picas - INSITU SL | 98|94 | 45 | 1.1 | 1786|1763 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 100687 | Can Salvet Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-salvet-vell | <p>G3 Desenvolupament Territorial SL (s.d.). <em>Catàleg de masies i cases rurals del terme municipal de Bellprat</em>. Document tècnic, pendent d’aprovació. Fons de l’Ajuntament de Bellprat.</p> <p><span>Gual Vidal, Meritxell (2019). Estudi demogràfic de Bellprat del 1900 a l’actualitat [Treball de recerca de batxillerat inèdit]. INS Pere Vives Vich, Igualada.</span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Martell Gassó, Jaume. (2025). <span><span><span><em><span><span>El Capbreu de 1598 del terme de Queralt i lloc de Bellprat</span></span></em></span></span></span><span><span><span><span><span><span> (Col·lecció Solixent, Migdia, Ponent, Tremuntana, 119 pp.). Ajuntament de Bellprat.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Palau i Rafecas, Salvador (1992). Masies i molins fariners amb habitacle dintre de la zona d’influència del mercat de Santa Coloma de Queralt. Aplec de treballs, núm. 10, p. 257-98.</p> <p> </p> <p> </p> | XVII - XIX - XX | Masia i coberts ensorrats. Només resten parets nues. | <p>La masia de Cal Salvet Vell constituïa un conjunt format per l’edifici principal i diversos coberts agrícoles annexos de grans dimensions. Segons el <em>Catàleg de masies i cases rurals del terme municipal de Bellprat</em> (G3 Desenvolupament Territorial SL), la planta disposaria d'una superfície de 250 m2. Actualment, el conjunt es troba en avançat procés d’enrunament. Per les restes conservades es pot identificar un edifici principal de planta quadrangular, probablement estructurat en planta baixa, pis i sotateulada, amb coberta a doble vessant perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Aquesta façana s’obria a un petit barri o clos tancat al qual es podia accedir mitjançant un portal situat a ponent. La porta principal presenta un arc rebaixat de descàrrega de maó a plec de llibre, amb muntants de pedra i llinda plana de fusta. Les finestres conservades que es poden veure són de dimensions diverses, totes de traçat quadrangular i resoltes amb llindes planes de fusta. Davant del pati, i cap al costat de llevant, s’hi disposava un conjunt de coberts agrícoles adossats, bastits amb pedra del país sense desbastar i reforçats amb grans cantoneres també de pedra sense desbastar. Actualment no s’hi observen elements decoratius singulars.</p> <p>La característica més destacable del conjunt era la seva imponent configuració com a masia aïllada amb un ampli sistema de dependències annexes. L’era de la masia probablement s’ubicava a ponent del portal d’accés. </p> | 08021-67 | Es troba ubicada al cim de la petita serra al nord de la Masia de Cal Salvet Nou. L’accés es realitza pel mateix camí que condueix a Cal Salvet Nou. Un cop arribats a aquest punt, cal continuar en direcció nord per un camí no asfaltat que es troba en estat de conservació deficient. L’últim tram només és practicable amb vehicle tot terreny. | <p>Cal Salvet Vell correspondria a l’emplaçament antic del mas de l'actual Can Salvet, situat dalt d’un turó i actualment en estat de ruïna. Segons la informació recollida per Jaume Martell Gassó, en aquest sector del terme s’esmenta la Masia de Joan Bosch, que antigament constava de dues unitats diferenciades. Martell apunta que una d’aquestes podria correspondre a l’actual Cal Salvet Vell. En la mateixa zona, i segons informació oral recollida per l’autor, al turó immediat hi hauria existit una altra masia de grans dimensions coneguda com a “Mas Soler” o “Mas Solé”, que podria correspondre a la segona de les masies esmentades documentalment. Martell recorda que l’any 1548 el propietari de la masia i terres era Nadal Soler, dada que podria relacionar-se amb aquesta denominació, si bé no es pot establir una correspondència directa amb les restes actuals.</p> <p>Posteriorment, al llarg del segle XX, el mas es buidà pel trasllat de la família a l’actual Cal Salvet Nou, construït als anys cinquanta en un emplaçament més accessible, a tocar de la carretera, en un procés de desplaçament habitual del poblament rural per motius de comoditat i proximitat a les vies de comunicació.</p> <p>Segons el <em>Catàleg de masies i cases rurals del terme municipal de Bellprat</em> (G3 Desenvolupament Territorial SL), Cal Salvet Vell presenta una antiguitat mínima estimada d’uns 150 anys, d’acord amb les característiques constructives conservades. Tanmateix, la informació recollida per Jaume Martell Gassó amplia notablement l'antiguitat d'aquesta cronologia.</p> | 41.5048653,1.4623618 | 371672 | 4595946 | 08021 | Bellprat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100687-img20260115105324.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100687-img20260115105134.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100687-img20260115105238.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100687-img20260115105353.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100687-img20260115105443.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100687-img20260115105503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100687-img20260115105602.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000| | Natura 2000| | Àrea especial de protecció|EPA | 2026-04-29 00:00:00 | G. Panadés - INSITU SL | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1786|1763 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||
| 100657 | Casa Blanca i Cal Dumenjó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-blanca-i-cal-dumenjo | <p><span><span><span><span><span><span>Gomis, Cels. (1913). <span><span><span><em><span><span>Geografia General de Catalunya. Província de Barcelona</span></span></em></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Barcelona: Albert Martín, Editor.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span>Gual Vidal, Meritxell (2019). Estudi demogràfic de Bellprat del 1900 a l’actualitat [Treball de recerca de batxillerat inèdit]. INS Pere Vives Vich, Igualada.</span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Madoz, Pascual. Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Madrid: Imprenta del Diccionario geográfico-estadístico-histórico, 1845-1850.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Martell Gassó, J. (2025). <span><span><span><em><span><span>El Capbreu de 1598 del terme de Queralt i lloc de Bellprat</span></span></em></span></span></span><span><span><span><span><span><span> (Col·lecció Solixent, Migdia, Ponent, Tremuntana, 119 pp.). Ajuntament de Bellprat.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Palau i Rafecas, Salvador (1992). Masies i molins fariners amb habitacle dintre de la zona d’influència del mercat de Santa Coloma de Queralt. Aplec de treballs, núm. 10, p. 257-98.</p> | XVI-XX | La masia consta de dos blocs diferenciats, un en bon estat i un segon bloc amb alguns problemes estructurals. | <p>Conjunt arquitectònic format per una masia de planta quadrangular, la Casa Blanca, i un cos de planta rectangular adossat al mur de ponent, que correspondria a Cal Dumenjó. El conjunt està cobert per una teulada a doble vessant de teula ceràmica, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent en ambdós casos.</p> <p>Els edificis no presenten grans elements singulars, més enllà del fet que formen part del paisatge agrari tradicional de l’entorn i de les característiques arquitectòniques típiques d'aquest context. El cos principal de la Casa Blanca ha estat restaurat contemporàniament i mostra un arrebossat general de color gris blanquinós. És visible un forn de pa del qual la cambra de cuita és exterior al mas. Al parament de Cal Dumenjó s’observa que ambdós edificis haurien estat bastits amb pedra del país sense desbastar, amb grans blocs cantoners també sense desbastar, així com brancals i llinda de pedra a la porta principal.</p> <p>El conjunt presenta diverses finestres de dimensions variables, la majoria amb llinda de fusta. A la façana sud de Cal Dumenjó s'adossa un contrafort, que correspon a les restes d’un cobert —també de pedra— adossat al mur i actualment desmuntat.</p> | 08021-37 | Al sud de la carretera B-220, en el paratge conegut com el Pla de la Casa Blanca | <p>La masia de la Casa Blanca es podria documentar com a mínim des de l’any 1598, a partir de les referències contingudes en el capbreu del terme de Queralt i lloc de Bellprat, estudiat per Jaume Martell Gassó (<em>El Capbreu de 1598 del terme de Queralt i lloc de Bellprat</em>, 2025). En aquest document, Antoni Joan Querol, propietari del Mas de les Comes, esmenta l’existència de dues masies anomenades “Cortadelles i Copons”, situades dins les seves terres. Segons Martell, aquestes masies podrien correspondre, amb certa probabilitat, a les actuals Casa Blanca i Cal Estripet, tot i que admet que en aquell sector del terme hi ha diverses construccions disperses com Ca la Magina, Prat Nou o Ca l’Enric.</p> <p>Segons Meritxell Gual, en el seu treball <em>Estudi demogràfic de Bellprat del 1900 a l’actualitat</em>, Casa Blanca sempre ha estat una masia de gran importància, amb una hisenda extensa i molts masovers al seu servei des del segle XVIII. Al voltant de 1920 hi vivien dues famílies i al costat hi havia una casa adossada, Cal Dumenjó, amb dues famílies més. Aquesta concentració de veïns era coneguda com “la Barceloneta”. La masia va ser reformada els anys 1841 i 1983. Actualment continua sent propietat de la mateixa família i s'utilitza de segona residència.</p> <p>Pel què fa a Cal Dumenjó, els últims en viure-hi van marxar al voltant del 1950. Fins fa pocs anys era propietat de la Casa Blanca, però actualment pertany al mateix propietari que ca l’Alemany. Actualment es troba en mal estat i ja fa uns anys que no hi viu ningú.</p> <p> </p> | 41.4980755,1.4461935 | 370309 | 4595216 | 08021 | Bellprat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100657-37-2-img20260304115008.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100657-37-1-img20251015125319.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100657-37-2-img20251015125449.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100657-37-3-img20251015125410.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100657-37-4-img20251015125346.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100657-37-5-img20251015125338.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100657-37-1-img20260304115002.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Xarxa natura 2000| | Natura 2000| | Àrea especial de protecció|EPA | 2026-04-29 00:00:00 | M. Picas - INSITU SL | 98 | 46 | 1.2 | 1786|1763 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||
| 100760 | Barraca de vinya de Cal Ticó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-de-cal-tico | <p><span><span><span> MADOZ, Pascual (1985). <em>Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Articles sobre el Principat de Catalunya, Andorra i la zona de parla catalana del Regne d’Aragó</em>. Volum I. Editorial Curial.</span></span></span></p> | XIX - XX | Té algunes pèrdues a la coberta de falsa cúpula. | <p>Barraca de vinya, segons la propietat, de planta més o menys arrodonida amb falsa cúpula de pedra. Actualment, un pi de grans dimensions bloqueja parcialment l'entrada. El sostre està parcialment descobert. </p> | 08021-140 | Al costat de la Masia de Cal Ticó | <p><span lang='CA'><span><span>El poble de Bellprat és descrit per Pascual Madoz a mitjan segle XIX com una localitat amb una economia basada principalment en la producció de blat, civada, llegums, vi, una petita quantitat d’oli i la cria de bestiar. Les barraques que anaven relacionades amb la producció agrícola servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.5031900,1.4518234 | 370789 | 4595775 | 08021 | Bellprat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100760-143-1-img20251015132656.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100760-143-2-img20251015132714.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100760-143-3-pic1760527606059.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100760-143-4-img20251015132725.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100760-143-5-img20251015132742.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000| | Natura 2000| | Àrea especial de protecció|EPA | 2026-04-29 00:00:00 | M. Picas - INSITU SL | 98|94 | 45 | 1.1 | 1786|1763 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||
| 100853 | Cal Jaumet / Casa del Castellot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-jaumet-casa-del-castellot | <p>G3 Desenvolupament Territorial SL (s.d.). <em>Catàleg de masies i cases rurals del terme municipal de Bellprat</em>. Document tècnic, pendent d’aprovació. Fons de l’Ajuntament de Bellprat.</p> <p><span>Gual Vidal, Meritxell (2019). Estudi demogràfic de Bellprat del 1900 a l’actualitat [Treball de recerca de batxillerat inèdit]. INS Pere Vives Vich, Igualada.</span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Martell Gassó, Jaume. (2025). <span><span><span><em><span><span>El Capbreu de 1598 del terme de Queralt i lloc de Bellprat</span></span></em></span></span></span><span><span><span><span><span><span> (Col·lecció Solixent, Migdia, Ponent, Tremuntana, 119 pp.). Ajuntament de Bellprat.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII - XIX | Casa ensorrada | <p>Casa actualment ensorrada, que es considera que presentava una planta rectangular, bastida amb pedra del país sense desbastar i coberta originàriament amb teula. Es creu que es tractava d'una masia per característiques arquitectòniques. En les restes conservades s’intueix un possible cos principal, al qual s’adossarien diversos espais de dimensions menors, probablement destinats a coberts annexos o dependències agrícoles. També s’hi observen restes que podrien correspondre a un antic forn.</p> | 08021-142 | Ubicat a mitja alçada del turó del Castellot orientat a migdia del Turó. | <p>La masia del Jaumet per característiques arquitectòniques es podria estimar del voltant del segle XVIII-XIX. Segons la informació recollida per Jaume Martell, i a partir també del testimoni oral de Josep Masip, de Cal Tico / Mas Soler, en aquest sector del terme es documenta l’existència de diverses masies avui ensorrades. Entre el Turó del Castellot i la carretera s’identifica una casa en ruïnes que, segons la tradició oral, era coneguda com la <em>Masia del Jaumet</em>. Més amunt, al turó d’Esparenius, pel camí que baixa de l’Agulla Grossa cap a les Colomines, s’hi localitza una altra masia ensorrada dins el terme de Bellprat, anomenada Masia de ca la Figueras, la qual podria correspondre a l’antic Mas de Quadres esmentat en documentació històrica del capbreu de 1598. La partida cadastral de la finca, s'anomena com a <span><span>Clot de Cal Figueras. </span></span></p> <p>Per altra banda, segons les seves dades, per Martell el topònim Turó del Castellot resulta especialment significatiu i apunta clarament a l’existència d’una edificació vinculada a funcions defensives o de vigilància. Martell esmenta que, en aquest indret elevat, es conserven restes constructives visibles, entre les quals destaca un tram de mur i, especialment, la base d’una estructura de planta circular situada al capdamunt del turó. Aquesta morfologia permet interpretar-la com les restes d’un possible castellot o torre de guaita.</p> <p>Finalment, referent a la masia, Martell considera que la presència d’una construcció en ruïnes en les proximitats podria correspondre a una antiga masia o edificació associada a aquest nucli fortificat o punt de control.</p> <p>Gual referencia la casa al seu estudi com a <span>Corral de les Vaques, si bé creiem que és un nom de característiques recents, possiblement ja un cop la casa estava enderrocada.</span></p> | 41.5038007,1.4878589 | 373798 | 4595790 | 08021 | Bellprat | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100853-142-1-img20251114113557.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100853-142-2-img20251114113912.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100853-142-3-img20251114113628.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100853-142-4-img20251114113633.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100853-142-5-img20251114113815.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100853-142-6-img20251114113619.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000| | Natura 2000| | Àrea especial de protecció|EPA | 2026-04-29 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 119|94 | 45 | 1.1 | 1786|1763 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||
| 92629 | Cova de la Boira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-boira | <p><span><span><span><span><span><span><span>MESTRES, J. <em>El Neolític Antic al Penedès. </em>Tesi doctoral per la Universitat de Barcelona (en preparació).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ROVIRA i PORT, J.; SANMARTÍ, E.; GALLART ROMEU, J. <em>Mediona i l'Alt Penedès de la Prehistòria a la Antiguitat. </em>Barcelona: Institut de Prehistòria i Arqueologia de la Diputació de Barcelona, 1983. (Sèrie de Monografies Arqueològiques; núm. 6). En premsa, original entregat en 1983.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | (-5000-2500); II-I aC, XI-XV | Pràcticament ja s’ha excavat en la seva totalitat. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>El forat o Cova de la Boira, és tal vegada el més apte per esser ocupat del conjunt de cavitats del Fondal de Valldellòs. Té un recorregut d’uns 43 m amb tres entrades, una amb rampa, l’altre amb pou i l’ultima un estret laminador. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>La pròpies característiques de la zona, amb grans blocs de pedra calcària despresos, produeixen espais buits que permeten quedar aixoplugats i aïllats, els quals van ser utilitzats per l’home des de la prehistòria. A la Cova de la Boira les dues entrades principals condueixen a dues sales, una davant de cada entrada i a dins es formen una sèrie de galeries que són els buits entre els blocs. Entre els blocs, tot i que no es conserva estratigrafia pròpiament dita, s’han recuperat restes de cultura material d’un ampli espectre cronològic; ceràmiques des del Neolític antic al Neolític final, incloent un penjoll d’os amb 7 ranures circumdants incises i una cullera de ceràmica, ambdós elements poc comuns.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>També hi ha restes ceràmiques del bronze final i mitjà, fragments de ceràmiques de l’ibèric tarda II-I aC, i ceràmica de cronologia medieval.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A banda d’això s’han recuperat restes de fauna, macrofauna especialment, i indústria sobre os, amb 21 punxons, 2 espàtules i 1 plaqueta. També hi ha ornaments de petxina 5 destrals de pedra polida i industria lítica en sílex.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08122-740 | Al sud del nucli urbà a la cinglera de les Pereres. | <p><span lang='CA'><span><span>El fondal de Valldellòs, tot i que conegut des dels anys ‘20 ha estat poc freqüentat per l’excursionisme científic. La primera notícia és als anys ’50 per P. Giró que en fa menció arqueològica. També destaquen les exploracions del grup Talaia, publicades per J Virella. Per altra banda J. Mestres també visita el fondal, identificant 5 punts arqueològics. La zona des dels anys ’80 ha estat prospectada per membres de l’AECCM</span></span></span></p> | 41.4568300,1.6185100 | 384619 | 4590393 | 08122 | Mediona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92629-img20220818125014.jpg | Legal | Ibèric|Medieval|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000| | Natura 2000| | Àrea especial de protecció|BPU | 2022-11-16 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | També coneguda com Cova de la Cuina forma part del conjunt de Forats del Fondal de Valldellòs. Altres cavitats d’aquest conjunt són la Cova “A” o de la Piràmide, la cova de la Jeta, cova d'en Barramon, balma del Pèndol o del Batlle, balma de la Cullera, cova de les Monedes, cova de l'Horta o Galeria de la Roca del Gat i la cova del Tronc.L’indret, a banda del valor patrimonial destaca pel seu valor paisatgístic, geològic i espeleològic. Es troba dins el Pla Especial d’interès naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix. | 81|85|78 | 1754 | 1.4 | 1786|1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||
| 92628 | Cova del Tronc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-tronc | (-4000-2500); (-1500-1200); III-I aC | S'hi han fet algunes accions sense control arqueològic. | <p><span lang='CA'><span><span>El jaciment és un espai sota blocs accessible per dos accessos-pou intercomunicats. Les restes de cultura material localitzades són bàsicament ceràmiques, grans gerres, que van des del neolític fins l’ibèric final, d’aquesta ultima cronologia però, amb molt poca presència També s’han trobat restes esquelètiques humanes (fragments de crani adult i infantil) i de fauna, tot i que en poca abundància. Tots aquests elements fan pensar en una triple funcionalitat de l’indret: Un lloc de refugi esporàdic, magatzem (per la presència de grans gerres en un ambient de temperatura constant) i lloc d’enterrament.</span></span></span></p> | 08122-739 | Al sud del nucli urbà, a la cinglera de les Pereres | <p><span><span><span><span lang='CA'>El fondal de Valldellòs, tot i que conegut ha estat poc freqüentat per l’excursionisme científic. La primera noticia es té entre 1950-1956 quan P. Giró esmenta les troballes arqueològiques sobre la donació de materials per J. Lloret mestre de Mediona. El 1975 el grup Talaia de Vilanova fan del lloc un punt habitual de les excursions, localitzant 6 racons refugi entre els blocs de pedra. Finalment els anys ’80 l’Associació d’estudis Culturals i Científics de Mediona en fa prospeccions.</span></span></span></span></p> | 41.4569800,1.6183100 | 384603 | 4590409 | 08122 | Mediona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92628-img20220818125014.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Ibèric|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000| | Natura 2000| | Àrea especial de protecció|BPU | 2022-11-19 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Forma part del conjunt de Forats del Fondal de Valldellòs. Altres cavitats d’aquest conjunt són la Cova “A” o de la Piràmide, la cova de la Jeta, cova d'en Barramon, balma del Pèndol o del Batlle, balma de la Cullera, cova de la Boira, cova de les Monedes, cova de l'Horta o Galeria de la Roca del Gat.L’indret a banda del valor patrimonial destaca pel seu valor paisatgístic, geològic i espeleològic. Es troba dins el Pla Especial d’interès naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix. | 79|81|78 | 1754 | 1.4 | 1786|1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||
| 97283 | Barraca plana de mas Granada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-plana-de-mas-granada | <p><span><span><span>AAVV. (2002). <em>L'arquitectura dels oficis</em>. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca aïllada de planta circular i de falsa cúpula. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una barraca gran, amb la llinda plana i els muntants verticals i de carreus grans. Es tracta d’una barraca de vinya. La coberta té una capa de vegetació ben arrelada que dóna solidesa a l'estructura. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'accés és obert i des de dins es pot contemplar com no s'escola ni un raig de llum per les parets o coberta, cosa que ens indica el bon estat de l'estructura.</span></span></span></p> | 08091-229 | Al camí del fondo del mas Granada, a uns 300 m del coll de Portell. Està indicada amb un cartell de fusta. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4097700,1.8797700 | 406372 | 4584852 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97283-pic1707223988102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97283-pic1707224001565.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97283-pic1707224017803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97283-pic1707224039331.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97283-pic1707224051461.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97283-pic1707224071335.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||
| 74257 | Roques Blanques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-blanques | <p>NUET, J. i PANAREDA, J.M. (1991-93). Flora de Montserrat, 3 vol. Publ. Abadia de Montserrat LAPRAZ, G. Mapa de vegetació de Montserrat. Acta Geobotànica Barcino.</p> | <p>Espai natural d'unes 1.544 ha que constitueix una prolongació vers ponent del massís de Montserrat. És format per una vall estreta i tancada, encerclada per les muntanyes del Bruc i de la Fembra Morta, constituïda bàsicament per materials paleozoics. La zona és important com a hàbitat de diferents aus especialment protegides, com l'àliga cuabarrada (Hieraetus fasciatus), el falcó peregrí (Falco peregrinus) o el duc (Bubo bubo), i també diferents quiròpters.</p> | 08025-119 | Sud del terme municipal | <p>La zona està protegida des del 1992, en què és inclosa dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) de la Generalitat de Catalunya. El 2005 és incorporada a la Xarxa Natura 2000, regulada per la Comissió Europea, com a Zona d'Especial Protecció de les Aus (ZEPA). En alguna ocasió, entitats conservacionistes han sol·licitat la seva inclusió dins el Parc Natural de la Muntanya de Montserrat, del qual el separa l'autovia A2.</p> | 41.5849900,1.7459200 | 395467 | 4604459 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74257-foto-08025-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74257-foto-08025-119-3.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2020-01-30 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | L'espai és inclòs dins la Zona d'Especial Protecció de les Aus (ZEPA) Montserrat-Roques Blanques-Riu Llobregat (codi ES5110012), àrea protegida per la Comunitat Europea des del 2005 dins la Xarxa Natura 2000. La ZEPA ocupa en total 7.269,74 ha i inclou altres territoris als municipis dels Hostalets de Pierola i d'Olesa de Montserrat. Els territoris dins el Bruc constitueixen el 21% de tot l'espai ZEPA. | 121 | 2153 | 5.1 | 1786 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 34200 | LIC i ZEPA Serres Litoral Central | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lic-i-zepa-serres-litoral-central | <p>http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/espais_naturals/xarxa_natura_2000/xarxa_natura_2000_catalunya.jsp?ComponentID=113832&SourcePageID=149002#1</p> | <p>Es tracta d'un lloc d'interès comunitari (LIC) i a la vegada d'una zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA). Té una superfície de 25.074,90 ha, de les que 3.936,3 ha són del municipi de Begues, el que suposa el 78 % de la superficie municipal. Aquesta zona queda inclosa dins del PEIN Massís del Garraf i Muntanyes d'Ordal. Com LIC, aquest espai protegeix el següents hàbitats naturals determinat per la Directiva 92/62/CEE, de 21 de maig, del Consell de les Comunitats Europees: Codi Nom de l'hàbitat. 1240 Penya-segats de les costes mediterrànies colonitzats per vegetació, amb ensopegueres (Limonium spp) endèmiques. 5330 Matollars termomediterranis i predesèrtics. 6220 Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia). 8130 Tarteres de l'Europa meridional amb vegetació poc o molt termòfila 8210 Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola. 8220 Costers rocosos silicis amb vegetació rupícola. 92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera. 9340 Alzinars i carrascars. 9540 Pinedes mediterrànies I les següents espècies: Nom científic - nom català - nom castellà amfibis i rèptils:Testudo hermanni Tortuga mediterrània Tortuga mediterránea invertebrats:Cerambyx cerdo Banyarriquer del roure.Mamífers: Miniopterus schreibersi Rat penat de cova Murciélago de cueva, Myotis capaccinii Rat penat de peus grans Murciélago ratonero patudo. Myotis myotis Rat penat orellut gran Murciélago ratonero grande Rhinolophus mehelyi Rat penat mitjà de ferradura Murciélago mediano de herradura Rhinolophus euryale Rat penat mediterrani de ferradura Murciélago mediterráneo de herradura. Rhinolophus ferrum-equinum Rat penat gran de ferradura Murciélago grande de herradura. Com ZEPA, aquest espai protegeix les següents espècies d'aus determinat per la Directiva 79/409/CEE, de 2 d'abril, del Consell de les Comunitats Europees: Nom científic - nom català - nom castellà Hieraaetus fasciatus Àliga cuabarrada Aguila perdicera, Bubo bubo Duc Búho real, Caprimulgus europaeus Enganyapastors Chotacabras gris, Anthus campestris Trobat Bisbita campestre, Oenanthe leucura Còlit negre Collalba negra, Sylvia undata Tallareta cuallarga Curruca rabilarga, Emberiza hortulana Hortolà Escribano hortelano</p> | 08020-333 | <p>El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya va aprovar la proposta catalana de Natura 2000, una xarxa europea d'espais naturals. Correcció d'errades agost de 2007 (DOGC 4940 del 3/8/2007) i Acord de Govern 115/2009, Acord de Govern 138/2009 i Acord de Govern 150/2009. Aquesta aprovació implica la designació de noves zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i la proposta de nous llocs d'importància comunitària (LIC). Aquests espais es caracteritzen per contenir hàbitats d'interès comunitari, ser zones d'interès per a les espècies d'interès comunitari o ser zones d'interès per a les aus. Actualment, totes les ZEC i les ZEPA respectivament, s'inclouen al Pla d'espais d'interès natural de Catalunya (PEIN).</p> | 41.3331600,1.9309300 | 410543 | 4576293 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2020-10-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 2153 | 5.1 | 1786 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 97282 | Barraca 18360 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18360 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). <em>L'arquitectura dels oficis</em>. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XIX-XX | En línies generals la cabana es troba en força bon estat, però des de l'interior es pot veure com s'hi filtren importants rajos de llum i, segurament, també aigua. | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca aïllada de planta circular i de falsa cúpula. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una barraca petita, amb la llinda plana i els muntants verticals i de carreus molt grans. Es tracta d'una barraca de vinya. La coberta no té la típica capa de vegetació que hem vist en la majoria de les cabanes del terme per donar solidesa a l'estructura. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'accés és obert i des de dins es pot veure com penetren uns rajos de llum considerables, cosa que indica desperfectes en parets i coberta. Segurament també té filtracions d'aigua.</span></span></span></p> | 08091-228 | Al camí d'Ordal al mas Granada, resseguint un torrent muntanya amunt cap al bosc de Pedra, a uns 50 m del camí. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4069500,1.8713600 | 405665 | 4584549 | 08091 | Gelida | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97282-pic1707225684687.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97282-pic1707225665787.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97282-pic1707225705293.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97282-pic1707225721665.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||
| 97275 | Barraca 29007 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-29007 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). <em>L'arquitectura dels oficis</em>. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XVIII - XIX - XX | Només s'hi pot accedir a prop per un sender. Després s'ha d'abandonar i caminar entre els matolls. La barraca està enrunada. | <p>Barraca de pedra seca de planta irregular. El seu estat d'enrunament fa difícil saber com eren la coberta, la llinda o els muntants. Sí que es pot endevinar que era de petites dimensions.</p> <p>Actualment, està molt deteriorada, amb molta vegetació a l'accés, l'interior i l'exterior.</p> | 08091-223 | Al Bosc de ca n'Oller, en una forta pendent. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4310000,1.8799500 | 406418 | 4587209 | 08091 | Gelida | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97275-pic1709727575954.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97275-pic1709727615589.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97275-pic1709727630863.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97275-pic1709727647447.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-12 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||
| 97232 | Barraca del mas Granada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-granada | <p><span>PEREZ, Àlvar Mn. (2005), 'Boires rogenques. La persecució religiosa de 1936-1939 a Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 67-76.</span></p> | XX | La cabana presenta algunes esquerdes importants a les parets i també algun petit despreniment a la coberta. | <p><span><span><span>La barraca del mas Granada és de pedra arrebossada amb una argamassa de fang. La coberta és de teula àrab de doble vessant. L’única obertura és la porta i té els brancals i l’arc rebaixat fets de maó pla i està orientada al sud. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Sobre l’arc hi veiem la inscripció <em>“MAS GRANADA” JULIOL 1949 AV'.</em> Es pot accedir a l’interior perquè la porta no té tancament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>De dins les parets de pedra estan arrebossades de ciment. Les bigues de tronc de fusta aguanten el sota-teula d’encadellat ceràmic. En una cantonada hi trobem una llar de foc a terra amb la campana extractora feta de maó pla, igual que la xemeneia. El terra no està treballat.</span></span></span></p> | 08091-193 | Al camí d'Ordal a mas Granada, prop de la plana de mas Granada i de la font del mas Granada. | <p><span><span><span>Durant els primers dies de l’aixecament feixista de 1936, concretament entre el 20 i el 25 de juliol, el cap dels carlins, Agustí Estruch, i el mossèn de Gelida, Martí Mariner, van estar amagats pels voltants del mas Granada. La data de juliol de 1949 segurament correspon a unes obres d'arranjament de la cabana.</span></span></span></p> | 41.4090300,1.8751900 | 405988 | 4584775 | Primera meitat | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97232-pic1715843791702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97232-pic1715843803307.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97232-pic1715843817499.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97232-pic1715843832074.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97232-pic1715843844759.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97232-pic1715843853804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97232-pic1715843862674.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | Es troba dins del PEIN Muntanyes d'Ordal. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |
| 96609 | Font de les Anteles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-anteles | XIX - XX | Del que era la font només es pot trobar un registre modern. Les construccions que devien formar part de la font, on s'intueix una bassa, ara mateix es troba en estat ruïnós i molt emboscat. | <p>Del que era la font de les Anteles en queden les restes d'una construcció quadrangular d'obra que segurament era una bassa. Actualment es troba en runes i molt emboscada.</p> <p>A uns metres d'aquesta s'hi troba una construcció més moderna en forma de cub i feta d'obra, tancada amb una petita porta metàl·lica. Possiblement tanca el registre de l'antiga font, que deu haver estat desviada de l'aflorament original mitjançant alguna conducció subterrània.</p> | 08091-52 | Des de l'encreuament de la Mare de Déu de la Salut, agafar la pista que puja amunt en direcció cap a l'est. Quan el camí giri cap a l'esquerra, agafar un sender que segueix recte durant uns 60 m. | <p>No es té coneixement de la datació de la construcció de la font ni tampoc de l'abandonament d'aquesta, però s'intueix que fa força anys que no s'utilitza la infraestructura original.</p> | 41.4193200,1.8667800 | 405300 | 4585927 | 08091 | Gelida | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96609-pic1707211898586.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96609-pic1707211782749.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96609-pic1707211957525.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||
| 96602 | Font de la Matxitxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-matxitxa | <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> | La font es troba pràcticament desapareguda sota la vegetació. S'intueix la seva localització gràcies al cartell de fusta. Per arribar-hi s'ha de seguir un corriol bastant poc concorregut. | <p>Es tracta d'una font que està molt determinada pel seu entorn el qual es troba en mala conservació i conseqüentment determinarà l'estat de l'element. A simple vista no es pot determinar ni el broc ni la surgència d'on vessa principalment el recurs hídric ni tampoc per on desemboca, ja que es troba en una zona molt frondosa i nemorosa. Ara bé, es pot saber que l'aigua que brolla d'aquesta font amb l'ajuda d'una bona xarxa de rec tota l'aigua no aprofitada per la font és conduïda cap al mateix torrent que podem trobar-hi pròximament a l'element, el torrent de Vallbardina.</p> <p>El que sí es pot observar amb claredat, és el cartell indicatiu de la respectiva font el qual conté els diferents topònims que s'hi poden atribuir a la font com: 'Font de la Matxitxa o de l'Hort Nou'.</p> | 08091-50 | Des del camí de Gelida a la font Freda, agafar un petit sender que surt a mà dreta a uns 400 m de la font Freda. Seguir el sender durant uns 300 m. | <p>Es tracta d'una font sense infraestructura, una surgència natural.</p> | 41.4302800,1.8657600 | 405231 | 4587145 | 08091 | Gelida | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96602-pic1709724048881.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96602-pic1709724059425.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-11 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Tant el cartell de fusta com l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic l'anomenen amb els dos noms: Font de la Matxitxa i Font de l'Hort Nou. | 2153 | 5.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||
| 96470 | Forn de calç de can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-rossell | <p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p> | XVIII - XX | El cobriment o vora ha caigut de dos dels tres forns. El que queda encara cobert manté la porta, tot i que l’esllavissament de l’espadat del forn del costat l’ha deixat pràcticament colgada. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L’emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l’altra banda, s’intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l’olla o de forma parcial. En aquest cas es tracta d’un forn de tres olles parcialment excavades. Dues cambres estan completament enrunades i només se’n pot deduir l’existència per la forma circular que ha quedat en el desnivell. A l’olla que queda en peu s’hi accedia a través d’una de les que s’han enrunat. Es pot observar com la porta està molt colgada, segurament fruit del procés d’enrunament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un forn amb tres olles de grans dimensions, sobretot les dues olles més deteriorades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es troba a tocar de l’alzina de can Rossell, un arbre vell de grans dimensions.</span></span></span></p> | 08091-35 | Al camí que mena de can Ginebreda a can Voltà, a uns 500 m de can Ginebreda i uns 600 m de can Voltà. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4239500,1.8674600 | 405364 | 4586440 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96470-pic1707215858180.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96470-pic1707215867907.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96470-pic1707215874724.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96470-pic1707215888690.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||
| 97290 | Barraca 17152 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-17152 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). <em>L'arquitectura dels oficis</em>. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XIX-XX | La barraca es troba completament enrunada. | <p>Segurament era<span><span><span> una barraca de pedra seca aïllada de planta circular i de falsa cúpula, per les restes que en queden i per la tipologia de cabanes que hi trobem a prop.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'estat d'enrunament és sever i l'abundant vegetació en complica l'accés i l'observació.</span></span></span></p> | 08091-232 | Al camí de la plana de mas Granada, a 150 m del coll de Portell. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4091900,1.8813800 | 406506 | 4584786 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97290-pic1707223758823.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97290-pic1707223733509.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97290-pic1707223768072.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97290-pic1707223800065.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||
| 51278 | Zona humida de la desembocadura del riu Tordera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-humida-de-la-desembocadura-del-riu-tordera | <p>Inventari de Zones Humides de Catalunya. 2006. Departament de Medi Ambient i Habitatge.</p> | Es troba deteriorada. | <p>La desembocadura de la Tordera és un espai de gran valor ecològic que és l'hàbitat de nombroses espècies animals i vegetals típiques d'ambients aquàtics costaners. Es tracta d'un indret on el riu forma una llacuna separada de la platja per una barrera de sediments, on nombroses aus migratòries hi troben refugi i hi fan hivernació. Entre les espècies que s'hi observen hi ha el blauet (Alcedo athis), el bernat pescaire (Ardea cinerea), el corriol menut (Charadrius dubius) i la tortuga de rierol (Mauremys leprosa), entre moltes d'altres. La vegetació de l'espai és típicament de ribera, amb presència d'oms, freixes, àlbers, jonqueres i canyissar, entre d'altres.</p> | 08110-119 | Entre el terme de Malgrat i de Blanes | 41.6519800,2.7770700 | 481437 | 4611161 | 08110 | Malgrat de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51278-foto-08110-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51278-foto-08110-119-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2020-06-20 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 1786 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 96528 | Font Freda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-freda-4 | <p><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></span></span></p> | XVIII - XX | Tant el sender que hi mena, com la mateixa font i el seu entorn es troben en perfectes condicions de manteniment. | <p>La font Freda és un brollador d'aigua que sorgeix d'una roca sense polsador ni canella. A la roca, per sobre d'on surt el broc metàl·lic d'on raja l'aigua, hi trobem la inscripció amb el nom de la font i una data escrita, aparentment el 20 de juliol de 1934, que se suposa que fou l'any del condicionament de la font.</p> <p>Tot l'entorn està condicionat com a àrea de descans, amb el terra enllosat de pedra i uns bancs de roca a banda i banda de la font. En un d'ells s'hi pot llegir la inscripció 'Per els Enamorats'. Es troba a tocar del Torrent de Vallbardina i a tocar de la zona de descans hi ha un pontet de fusta per a vianants per travessar-lo. Tot el conjunt es troba en una zona ombrívola que satisfà les necessitats de refresc de vilatans i viatgers.</p> <p>A la font s'hi arriba a través d'un sender amb barana que continua més enllà de la font i el pont de fusta.</p> <p>Malgrat trobar-nos dins d'un període de sequera extrema i que la majoria de les fonts que s'han documentat en aquest mapa es troben seques, la font Freda manté un rajolí d'aigua constant.</p> | 08091-44 | A l'encreuament del camí de la font Freda amb el camí de can Farigola. | <p>La inscripció que podem llegir a la pedra suggereix que la font està condicionada, almenys, des de l'any 1934.</p> | 41.4277200,1.8708400 | 405652 | 4586855 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96528-pic1709723123223.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96528-pic1709723160194.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96528-pic1709723138795.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96528-pic1709722876074.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96528-pic1709723181183.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||
| 73889 | Riera de la Goda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-la-goda | La conservació de l'espai és bona, però les ventades del gener del 2009 i les nevades del març de 2010 han fet malbé gran quantitat d'arbres que romanen arrencats al mig del bosc embrutant-lo considerablement i constituint un perill potencial cara a la propagació d'incendis forestals. | <p>Es tracta d'un espai definit per a la protecció d'una de les poblacions més ben conservades de cranc de riu autòcton de Catalunya.</p> | 08008-135 | Zona a l'entorn de la Riera de la Goda | 41.5637600,1.4530000 | 371008 | 4602498 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73889-foto-08008-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73889-foto-08008-135-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2020-01-29 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Presenta una superfície total de 38 Ha | 2153 | 5.1 | 1786 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 97279 | Barraca 22700 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-22700 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). <em>L'arquitectura dels oficis</em>. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XIX-XX | Es troba dins d'una finca particular. | <p>Barraca de pedra seca de planta circular i de falsa cúpula.</p> <p>És una barraca petita, amb la llinda plana i els muntants verticals i de carreus grans. Es tracta d'una barraca de vinya. La coberta no té la típica capa de vegetació que hem vist en la majoria de les cabanes del terme per donar solidesa a l'estructura.</p> <p>L'accés és obert i des de dins es pot veure com penetren uns rajos de llum, cosa que indica petits desperfectes de la coberta.</p> | 08091-226 | Des de l'encreuament de la Mare de Déu de la Salut, agafar la pista que puja amunt en direcció cap a l'Est. Es troba al costat de la casa del final del camí. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4199900,1.8663900 | 405269 | 4586002 | 08091 | Gelida | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97279-pic1707212471353.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97279-pic1707212486578.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97279-pic1707212503920.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||
| 97233 | Font del mas Granada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-mas-granada | XIX - XX | <p><span><span><span>Es tracta d’una font senzilla, amb un broc metàl·lic que surt d’un pany de paret quadrangular fet de pedra i arrebossat de petites dimensions. Una pica de pedres quadrada en recull l’aigua. La font no té polsador ni canella. En el moment de la visita no hi rajava aigua, </span></span>no</span> obstant això, la presència de molsa sota el broc i la densa vegetació circumdant suggereixen que aquesta encara és operativa i és freqüentada, com indica el sender ben definit que connecta aquesta estructura amb el camí principal.</p> <p><span><span><span>A pocs metres de la font hi trobem una mena de dipòsit soterrani de formigó i cobert que segurament emmagatzema l’aigua de la font quan hi ha excedent.</span></span></span></p> | 08091-194 | Al camí d'Ordal al mas Granada, prop de la plana del mas Granada i de la barraca del mas Granada. | <p><span><span><span>No es té referència de l’any de construcció. Es troba molt a prop de la barraca de tàpia del mas Granada que va ser reformada l’any 1949. Podria ser que el condicionament més recent de la font es fes també aleshores.</span></span></span></p> | 41.4088000,1.8740500 | 405893 | 4584751 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97233-pic1715844079518.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97233-pic1715844042413.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97233-pic1715844091074.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97233-pic1715844101023.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97233-pic1715844066324.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97233-pic1715844048399.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||
| 97284 | Barraca del Cartró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cartro | <p><span><span><span>AAVV. (2002). <em>L'arquitectura dels oficis</em>. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Barraca de pedra seca aïllada de planta circular i de falsa cúpula.</p> <p>És una barraca gran, amb la llinda plana i els muntants verticals i de carreus molt grans. Es tracta d'una barraca de vinya. La coberta té una capa de vegetació ben arrelada que dona solidesa a l'estructura. L'accés és obert i des de dins es pot contemplar com no s'escola ni un raig de llum per les parets o coberta, cosa que ens indica el bon estat de l'estructura. Té una petita obertura a la part posterior a manera de finestra o de respirador.</p> <p>A dins hi trobem dos seients individuals fets amb tronc.</p> | 08091-230 | Al camí del fondo del mas Granada, a uns 500 m del coll de Portell. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4100200,1.8776900 | 406199 | 4584883 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97284-pic1707224275646.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97284-pic1707224289541.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97284-pic1707224302983.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97284-pic1707224316730.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97284-pic1707224326128.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97284-pic1707224341283.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97284-pic1707224354690.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-11-28 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||
| 96608 | Font de can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-rossell-0 | XX | L'estat de conservació de la font és correcte, tot i que les obres de manteniment que s'hi han fet al cap dels anys no han respectat l'estètica original. | <p>La font és bastant senzilla i es troba simplement en una paret d'una caseta de la masia de can Rossell.</p> <p>De la mateixa paret sobresurt un mur de pedra on es troba el broc metàl·lic de la font i d'on vessa l'aigua. El broc metàl·lic disposa d'una maneta per regular el funcionament. Sota del broc, a terra, hi ha un forat per on es filtra i reutilitza l'aigua.</p> <p>A pocs metres de distància hi trobem una bassa circular feta d'obra i arrebossada de ciment de notables dimensions que segurament s'omple de la mateixa aigua de la font.</p> | 08091-51 | Al camí de can Rossell a can Ginebreda agafar un desviament a mà esquerra a 100 m de la masia de can Rossell de la Muntanya. | <p>La font segurament és antiga, però el conjunt on es troba actualment és recent.</p> | 41.4247800,1.8657800 | 405225 | 4586534 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96608-pic1709721627173.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96608-pic1709721634521.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96608-pic1709721644226.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||
| 51273 | Riu Tordera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-tordera | <p>El riu Tordera neix al cim de Sant Marçal del Montseny, entre el Turó de l'Home i el Matagalls. Després de recórrer uns 61 km, desemboca al mar formant un petit delta entre els municipis de Malgrat de Mar i Blanes, que fa de límit entre la província de Girona i Barcelona. El cabal del riu és de règim pluvial, pel que és habitual que no hi circuli aigua. El darrer tram de la Tordera està caracteritzat per un delta amb una llacuna on hi fan hivernada diverses aus migratòries, pel que esdevé un espai d'alt valor ecològic. A nivell vegetal, conserva a les seves vores la vegetació de ribera característica, com són els verns, salzes, àlbers, pollancres, freixes i saücs.</p> | 08110-114 | Límit de llevant del terme municipal | 41.6642300,2.7666800 | 480576 | 4612523 | 08110 | Malgrat de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51273-foto-08110-114-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2020-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 1786 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||
| 96440 | Forns de baix de can Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-baix-de-can-ginebreda | <p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p> | XVIII - XX | Es troben completament conquerits per la vegetació. El cobriment o vora ha caigut o ha estat desmuntat. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment en vies d'enrunament. L’emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l’altra banda, s’intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l’olla o de forma parcial. En aquest cas es tracta d’un forn amb dues olles parcialment excavades. Els murs frontals són fets de pedra i les dues portes són de grans dimensions per tractar-se de forns de calç, amb muntants de pedra i volta de canó feta de maó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la construcció de la paret aixecada del canó es van utilitzar grans blocs de pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta de dos forns de grans dimensions, tant de diàmetre com d’alçada. No queda rastre de la vora, ja que ha caigut completament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La pedrera per abastir els forns es troba just al darrere d’aquests.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Adossat als forns i en construcció contínua, hi trobem dues petites estances, una possiblement era utilitzada de magatzem i l’altra, que té una petita llar de foc i una finestra, segurament s’havia utilitzat com a aixopluc, o habitatge temporal.</span></span></span></p> | 08091-19 | Al camí de can Ginebreda, uns 1300 m després de deixar la carretera C-243b. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4214400,1.8593200 | 404680 | 4586170 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208698961.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208706651.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208721236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208749362.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208792977.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208825373.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208858182.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208880674.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208895347.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208946969.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707209120503.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||
| 96473 | Forn de calç de can Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-ginebreda | <p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p> | XVIII - XX | El cobriment o vora del forn ha caigut completament. La vegetació és força abundant, fins i tot hi ha un pi de grans dimensions a l’interior d’una de les cambres. | <p>Forn de calç en procés d'enrunament. L'emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l'altra banda, s'intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l'olla o de forma parcial.</p> <p>En aquest cas es tracta d'un forn de dues cambres excavat completament, aprofitant la presència d'una gran roca per formar l'espadat i la llinda de la porta. Una d'aquestes portes conserva un muntant de pedra i fang.</p> <p>Les parets interiors del forn s'aprecia que estaven molt ben allisades i en algun punt encara conserven la mascara de quan s'utilitzava.</p> | 08091-38 | Al camí de can Ginebreda, a 25 m de l’ermita de la Mare de Déu de la Salut. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4204400,1.8638900 | 405060 | 4586054 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96473-pic1707211079757.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96473-pic1707211097190.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96473-pic1707211179390.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96473-pic1707211217704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96473-pic1707211288536.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96473-pic1707211304236.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||
| 96478 | Forn de calç de la font de can Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-font-de-can-ginebreda | <p>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</p> | XVIII - XX | El forn es troba pràcticament desaparegut del tot. Tan sols s’interpreta que existia gràcies a la forma cònica i allisada que ha quedat al desnivell, i a un parell de filades de pedres que amb tota probabilitat eren l’arrancada de la vora o cobriment. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L’emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l’altra banda, s’intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l’olla o de forma parcial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest cas es tracta d’un forn parcialment excavat. Se’n conserva ben poqueta cosa, només un pany de paret de la cambra completament allisada i amb marques de calç i dues filades de pedra i argamassa que eren l’arrancada de la vora. A terra i per l’entorn més immediat s’observen restes de pedra i argamassa que formaven part del forn.</span></span></span></p> | 08091-41 | Al camí de can Ginebreda a la font del Noguer, a 100 m de l'ermita de la Mare de Déu de la Salut. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4194100,1.8634400 | 405021 | 4585941 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96478-pic1707212881223.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96478-pic1707212900273.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96478-pic1707212906476.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96478-pic1707212925546.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panades. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||
| 96469 | Font de can Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-ginebreda | <p><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></span></span></p> | XVIII - XX | La vegetació de l’entorn cobreix parcialment la font i el sender per arribar-hi. | <p><span><span><span>La Font de Can Ginebreda consta dos elements, la mateixa font i, a un nivell més baix, la bassa adjacent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la font s’hi accedeix a través d’uns esglaons estrets fets de material d’obra i arrebossats. El brollador queda envoltat pels mateixos esglaons i dues parets fetes amb el mateix material. El broc queda molt baix, gairebé a nivell de terra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aigua arriba a la bassa d’acumulació escolant-se superficialment des de la font. És una bassa de dimensions considerables i rectangular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Malgrat estar en unes dates de sequera important i que la majoria de les fonts del terme són seques, l’aigua que raja de la font i que s’acumula a la bassa és abundant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot el conjunt es troba bastant embrossat de vegetació.</span></span></span></p> | 08091-34 | Al camí de can Ginebreda, molt a prop de la capella de la Mare de Déu de la Salut. | <p><span><span><span>No es té documentació de l’any de la construcció, tot i que els materials utilitzats per l’arranjament de la font i de la bassa són contemporanis i fa pensar en un arranjament de la segona meitat del segle XX.</span></span></span></p> | 41.4199200,1.8635000 | 405027 | 4585997 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96469-pic1707210241707.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96469-pic1707210217019.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96469-pic1707210287765.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | Es troba en un entorn boscós dins de l’Espai d’Interès Natural de les Muntanyes d’Ordal. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||
| 96468 | Font de can Voltà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-volta | <p><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></span></span></p> | XVIII - XX | La vegetació de l’entorn cobreix parcialment la font, que no té aigua. Disposava d’un banc d’obra que es troba molt deteriorat i d’una taula rodona de pedra massissa que ha caigut i s’ha escantellat. | <p><span><span><span>La de can Voltà o font del Roure rep el nom o bé pel gran roure que la presideix o per la masia que hi ha ben a prop. Es tracta d’una font amb un entorn condicionat com a àrea de descans, amb un banc fet d’obra i una taula de pedra que, combinat amb l’ombra de l’arbre i de l’entorn boscós, satisfeia les necessitats de vilatans i viatgers. El brollador queda just al peu del roure, davall del cartell de fusta que indica font del Roure o de can Voltà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment es troba molt descuidada i seca.</span></span></span></p> | 08091-33 | A l’altra banda del camí d’entrada a can Voltà. | <p><span><span><span>No es té documentació de l’any de la construcció. A pocs metres de distància s’observa una petita bassa engolida per la vegetació que devia acumular l’aigua de la font.</span></span></span></p> | 41.4236800,1.8716700 | 405715 | 4586406 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96468-pic1707218463248.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96468-pic1707218401733.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96468-pic1707218420509.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96468-pic1707218428507.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96468-pic1707218483594.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | El nom que rep a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic és font de Can Voltà, però es coneix també amb el nom de font del Roure. Es troba en un entorn boscós dins de l’Espai d’Interès Natural de les Muntanyes d’Ordal. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||
| 96437 | Forn de calç de Planaclarià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-planaclaria | <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XVIII - XX | El cobriment o vora del forn ha caigut completament i ha omplert l’interior de la cambra tal i com es pot veure des de la porta, que conserva tota la volta de maó. La vegetació és molt abundant. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L’emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l’altra banda, s’intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l’olla o de forma parcial. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest cas es tracta d’un forn d’una sola cambra i parcialment excavat. L’espadat era reforçat amb filades de maons. La porta és de volta de canó feta amb el mateix tipus de maó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estat de conservació no permet deduir-ne la mida.</span></span></span></p> | 08091-17 | Partida de Planaclarià. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4168500,1.8633700 | 405012 | 4585656 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96437-pic1707213385057.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96437-pic1707213408318.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96437-pic1707213426657.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96437-pic1707213441037.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | Es troba dins de l’Espai d’Interès Natural Muntanyes d’Ordal. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||
| 96256 | Font del Noguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-noguer | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</span><span>. Efadós Editorial.</span></p> | XVIII-XX | La vegetació de l’entorn cobreix parcialment la font. Una part de la cornisa de sobre el sortidor està trencada. | <p>La Font del Noguer està adossada a un dipòsit d'aigua. És feta d'obra i arrebossada amb ciment. Es tracta d'una construcció senzilla de <span>caire</span> popular. És una font de polsador on l'aigua que pugui escolar-se va a parar a una basseta propera que també es proveeix d'un altre petit torrent.<br /> <br /> Hi trobem adossada a la paret del dipòsit un senyal advertint que l'aigua de la font no té garantia sanitària. També s'hi pot observar un gravat a la paret on <span>hi</span> posa 17-10-98, segurament fruit d'alguna obra de millora o d'adequació.<br /> <br /> A l'esquerra de la font hi trobem una porta metàl·lica tancada que segurament dóna accés al registre de servei.<br /> <br /> </p> | 08091-4 | Partida de Planaclarià. | <p><span><span><span>No es té documentació de l’any de la construcció. Antigament, la bassa que acumulava l’aigua era oberta i l’aigua hi rajava per un broc, sense el polsador actual.</span></span></span></p> | 41.4168300,1.8640000 | 405064 | 4585653 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96256-pic1707213170814.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96256-pic1707213180663.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96256-pic1707213195128.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96256-pic1707213206651.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | La Font del Noguer també rep el nom de Déu de les Comes. Es troba en un entorn boscós dins de l’Espai d’Interès Natural de les Muntanyes d’Ordal. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||
| 96259 | Puig d’Agulles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-dagulles | El radar meteorològic té un impacte visual de diversos quilòmetres. | <p>És un cim de 652 m d'altitud sobre el nivell del mar, essent el més alt de les Muntanyes de l'Ordal, i fa de límit de terme amb Corbera de Llobregat. Al cim hi trobem tres elements destacats.</p> <p>El més cridaner i visible des de llarga distància és el radar meteorològic, instal·lat l'any 1992. Hi trobem també una caseta de guaita forestal per control i prevenció d'incendis en molt mal estat de conservació. El tercer element que hi ha al cim és un vèrtex geodèsic.</p> <p>El cim està inclòs dins del repte dels 100 cims de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), que consisteix a pujar 100 cims dels 522 que la FEEC té en la llista dels més representatius i emblemàtics.</p> | 08091-7 | <p><span><span><span>Qui va instal·lar el radar meteorològic el 1992 va ser l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), però l’any 1996 se’n va instal·lar un altre molt a prop, al Puig Bernat, entre els municipis d’Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès) i Vallirana (Baix Llobregat). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest segon radar el van impulsar el Departament de Medi Ambient, Televisió de Catalunya, la Universitat de Barcelona i l’empresa Kavouras arran de la dificultat d’obtenir les dades meteorològiques del primer radar, propietat de l’AEMET.</span></span></span></p> | 41.4081000,1.8849500 | 406803 | 4584662 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96259-pic1707223697636.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96259-pic1707222865545.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96259-pic1707222835266.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96259-pic1707222879623.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés INSITU SL | Es troba en una zona boscosa amb predomini del pi blanc. Forma part de les muntanyes de Can Rigol, que a la vegada queda incorporat dins de l’Espai d’Interès Natural de les Muntanyes de l’Ordal. | 2153 | 5.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 94208 | Coves de la Bovera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-de-la-bovera | <p><span><span><span><a><span><span>Pla Especial d’Ordenació de l’embassament del Foix - 1993</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pla Especial del Parc del Foix - 2012</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Les coves de la Bovera es troben situades dins l’espai que engloba el Parc del Foix i en concret en una zona d’interès geomorfològic. Les coves s’ubiquen a la part més alta dels escarpaments. Es tracta d’un conjunt de cavitats on diverses espècies d’aus hi nidifiquen, entre elles l’ àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), espècie protegida de la fauna salvatge autòctona. </span></span></span></span></span></p> | 08058-231 | Plana Barquera. Nord de Torrelletes | 41.2825800,1.6636500 | 388091 | 4570988 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94208-231-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2153 | 5.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||
| 97324 | Alzina de can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-rossell | <p>L'alzina de can Rossell és un arbre majestuós de grans dimensions. Per les dimensions gairebé es pot afirmar que és un arbre centenari.</p> <p>Es troba a tocar dels forns de calç de can Rossell, completament enrunats. Les alzines (<em>Quercus ilex)</em> són arbres de fulla perenne, petita i dentada. La seva escorça és clivellada i el fruit que donen és l'aglà.</p> | 08091-243 | Al camí que mena de can Ginebreda a can Voltà, a uns 500 m de can Ginebreda i uns 600 m de Can Voltà. | 41.4239400,1.8672700 | 405348 | 4586439 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97324-pic1712660669224.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97324-pic1712660685084.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97324-pic1712660706413.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97324-pic1712660721845.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | No està protegida pel registre d'arbres monumentals de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||||
| 97292 | Barraca 18395 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18395 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). <em>L'arquitectura dels oficis</em>. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XIX-XX | L'accés és complicat degut a l'espessor del bosc i el matollar. La barraca té un enderrocament parcial de la coberta. | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca aïllada de planta circular i de falsa cúpula. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una barraca petita, amb la llinda plana i els muntants verticals i de carreus molt grans. Es tracta d’una barraca de vinya. </span></span></span>La part central de la coberta s'ha esfondrat cap a l'interior. <span><span><span>La vegetació de l'entorn és molt abundant i fa que sigui impossible de veure des del camí.</span></span></span></p> | 08091-234 | Des del camí de can Voltà a la urbanització Safari agafar un desviament a mà esquerra 300 m després de can Voltà. Al cap d'uns 250 m serem a l'alçada de la cabana, que queda amunt, a mà dreta entre el bosc i els matolls. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4217100,1.8744300 | 405943 | 4586184 | 08091 | Gelida | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97292-pic1707219552752.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97292-pic1707219603171.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97292-pic1707219662760.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97292-pic1707219577827.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97292-pic1707219503648.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||
| 97291 | Barraca 28944 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-28944 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). <em>L'arquitectura dels oficis</em>. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XIX-XX | La cabana ha sofert algun petit despreniment cap a l'interior des de la cúpula. | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca aïllada de planta circular i de falsa cúpula. És una barraca de vinya petita, amb la llinda plana i els muntants verticals i de carreus molt grans. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La coberta no té la típica capa de vegetació que hem vist en la majoria de les cabanes del terme per donar solidesa a l'estructura. L'accés és obert i des de dins es pot veure com penetren uns rajos de llum considerables, cosa que indica desperfectes en parets i coberta i la quantitat de terra acumulada a dins ens indica que segurament també té filtracions d'aigua.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al seu interior i mig soterrat hi trobem un menut espai obert a la paret del fons que podria haver servit per guardar-hi alguna eina petita. La vegetació de l'entorn és important i fa que sigui difícil de veure des del camí.</span></span></span></p> | 08091-233 | Al camí de can Voltà, a la urbanització Safari. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4188000,1.8748400 | 405973 | 4585860 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97291-pic1707220464282.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97291-pic1707220444125.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97291-pic1707220485454.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97291-pic1707220509606.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97291-pic1707220412596.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panades. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||
| 96261 | Barraca 22955 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-22955 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XIX-XX | L’estat de conservació és bo malgrat que l’erosió de la cobertura de terra fa que quedi més desprotegida. | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta circular i de falsa cúpula. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una barraca petita, amb la llinda plana i els muntants verticals i de carreus grans. Es tracta d’una barraca de vinya. La coberta ha patit certa erosió i ja no hi queda cobertura vegetal perquè la capa de terra que hi queda és molt prima. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A causa d’això des de l’interior es pot apreciar la filtració de llum a la coberta. </span></span></span></p> | 08091-9 | Can Ginebreda | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4208800,1.8631400 | 404998 | 4586104 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96261-pic1707210850476.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96261-pic1707210834312.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96261-pic1707210877152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96261-pic1707210909429.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | Es troba dins de les finques de vinya properes a la masia de can Ginebreda i dins de l’Espai d’Interès Natural Muntanyes d’Ordal. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3840,38 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc