Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 92188 | Barraca 18701 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18701 | <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2018). Web Wikipedra (codi 18701)</span></span></span></p> | XIX-XX | Petit esfondrament que es limita a la llosa de tancament de la coberta. | <p><span><span><span>Barraca de planta trapezoïdal, adossada a un marge i orientada al nordest. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Té una cavitat interior sobre la llinda.</span></span></span></p> | 08018-95 | Sector sud del terme municipal | 41.8442000,1.8426200 | 403914 | 4633126 | 08018 | Balsareny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92188-barraca-18701-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 38566 | Barraca de Vilamarí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vilamari | <p>DANES I TORRAS, J. (1930). Gènesi de l'estructura arquitectònica de la masia catalana. Butlletí del C.E.C.</p> <p>'Cadastre de 1767. Amillarament de 1862'. 'Capbreus de las rendas del terme de Avià al Monestir de la Abadia de Serrateix', Any 1701- 1704. Any 1729-1732. Any 1763-1772. (Arxiu Diocesà de Solsona).</p> | XVIII | <p>Aquesta és una masoveria petita de la casa Vilamarí. De planta quasi quadrangular, amb teulada a dues vessants i façana orientada a migdia seguint l'estructura clàssica de Danès i Torras (1930). És construïda sobre roca, amb els murs de pedra i tàpia, i petites finestres amb llindes de pedra. Per la façana de ponent té adossats dos petits coberts i un al costat dret de la façana principal, elements que li afegeixen bellesa a una casa tan senzilla. L'escala que puja al pis seria exterior en un inici i posteriorment es va fer una caixa que sobresurt de la façana per integrar-la a l'interior. L'estructura és de tres crugies, amb planta baixa on hi havia les corts i ara habitacions, pis on ara hi ha la vivenda, i golfes. La porta d'entrada, que queda tapada pel cos de l'escala, té la llinda de fusta, igual que les llindes interiors. A la planta baixa hi ha alguns murs fets de tàpia per la part interior i es conserven les menjadores i la boca del forn. Davant de la casa s'obre una extensa era amb un cobert de pedra que va ser ampliat a inicis dels anys vuitanta amb parets de maó. No conserva elements remarcables excepte objectes antics de pagès que col·lecciona l'actual habitant.</p> | 08011-42 | Barraca de Vilamarí. Camí d'Avià a Vilamarí. 08610 AVIÀ. Zona Vilamarí | <p>No s'ha trobat documentació que indiqui la data de construcció d'aquesta casa, però podria tractar-se del mas Lavall o del mas Saura que es trobaven a prop de Vilamarí, derruïts i deshabitats al 1701 (Capbreu de Serrateix, ADS). Possiblement aquesta masoveria fou construïda sobre les restes d'algun d'aquests masos anteriors a mitjans del segle XVIII, coincidint amb un període de prosperitat econòmica de l'agricultura que es reflexa a la casa Vilamarí amb les ampliacions realitzades, i amb la construcció d'aquesta masoveria i de la de La Serra. Es va mantenir com a masoveria fins a mitjans dels anys vuitanta en que va passar a règim de lloguer.</p> | 42.0595293,1.8300178 | 403195 | 4657048 | 1767 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38566-foto-08011-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38566-foto-08011-42-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-04-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 38567 | La Serra de Vilamarí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serra-de-vilamari | <p>GRUPO 2C (1976). La masia. Historia y tipologia de la casa rural catalana. Barcelona.</p> <p>'Cadastre de 1767. Amillarament de 1862'. 'Capbreus de las rendas del terme de Avià al Monestir de la Abadia de Serrateix', Any 1701- 1704. Any 1729-1732. Any 1763-1772. (Arxiu Diocesà de Solsona).</p> | XVIII | La casa està en ruïnes i per això es documenta com un jaciment. | <p>Actualment La Serra de Vilamarí és una muntanya de runa, ja que després de cremar-se amb l'incendi de l'estiu de 1994, el propietari va decidir ensorrar-la. Abans d'això era una petita casa de planta i pis, de pedra barrejada amb les cantoneres ben escairades, teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana i aquesta orientada a migdia, ampla porta amb llinda de fusta, i una finestra a la façana amb la llinda grabada amb la data 1774. A l'interior es conservaven les menjadores, el forn i els primers graons de l'escala de pedra. Al pis hi havia una cuina amb fogons, un foc a terra amb campana i una aigüera de pedra. L'any 1983 era deshabitada però encara estava sencera, i abans dels focs ja s'havia ensorrat la meitat del sostre i del pis. Als costats s'havien aixecat tardanament petits coberts i davant hi ha una era de pedra que s'eleva sobre Les Vinyes i la casa Bernades de Casserres. La situació de la casa era privilegiada, ja que en estar sobre un serrat es tenia una visibilitat perfecta dels entorns. Segons opinions de diferents experts, i tenint en compte què el jaciment ibero-romà del Serrat dels Tres Hereus es troba molt a prop, aquest seria un lloc idoni d'establiment d'un altre tipus de poblat d'aquesta època que cal detectar encara.</p> | 08011-43 | Pla de la Serra de Vilamarí 08610 AVIÀ. Zona Vilamarí | <p>Igual que La Barraca, La Serra és una masoveria de Vilamarí construïda en l'època de creixement econòmic de la família. No s'ha trobat documentació que indiqui la data de construcció d'aquesta casa, però podria tractar-se del mas Lavall o del mas Saura que es trobaven a prop de Vilamarí, derruïts i deshabitats al 1701 (Capbreu de Serrateix, ADS). S'ha mantingut com a masoveria fins al seu abandonament els anys cinquanta.</p> | 42.0502000,1.8358000 | 403659 | 4656006 | 1774 | 08011 | Avià | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38567-foto-08011-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38567-foto-08011-43-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-04-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La llinda de la finestra amb la data 1774 ara és a una finestra de la façana nord de la casa Vilamarí. A prop de la casa es va aixecar un hangar per un ultralleuger i l'accés és tancat amb una cadena. La primera fotografia de la fitxa és de l'any 1994, i la segona de l'any 2002. | 98|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||
| 92186 | Barraca 18702 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18702 | <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2018). Web Wikipedra (codi 18702)</span></span></span></p> | XIX-XX | Esfondrament petit però important, ja que afecta a un costat, la llinda i la llosa de la cúpula. | <p><span><span><span>Barraca de planta circular, adossada a un marge i orientada al nord-est. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula.</span></span></span></p> | 08018-93 | Sector sud del terme municipal | 41.8463800,1.8445500 | 404078 | 4633366 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92186-barraca-18702-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 92480 | Carrer de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-la-creu-0 | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 15, 53, 64, 65.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 118-119, 205-218.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 141.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 37-39.</span></span></span></p> | XVI-XXI | Algunes cases necessitarien manteniment, rehabilitació o restauració. | <p><span><span><span>Carrer del nucli antic de Balsareny originat bàsicament als segles XVII i XVIII. Va des de la plaça de l’Ajuntament fins a la plaça Ricard Viñas o plaça de les Monges, on el vial continua amb el nom de carrer del Torrent. De traçat curvilini, el carrer consta actualment de cases força heterogènies, tant per tipologia com per època. Dues cases que conserven prou bé la tipologia originària dels segles XVII-XVIII, per bé que amb reformes posteriors, són les número 6 i 8. Força uniformes en base a dos eixos d’obertures, i amb les finestres emmarcades amb llindes i brancals de pedra picada. D’altres segueixen en major o menor mesura un model popular ja més propi del segle XIX, normalment amb planta baixa i dos pisos amb balcons. Un nombre important de cases han estat substancialment reformades els anys posteriors o bé construïdes de nou. Són interessants les façanes de les cases número 12 i 14, amb una decoració que incorpora elements d’influència vagament modernista.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la bifurcació amb el carrer del Castell, on ara hi ha una creu que va ser construïda de nou l’any 2010, abans hi havia un dels portals del clos murallat. La creu que hi havia fora muralles, suposadament gòtica, és la que va donar nom al carrer. La part que segueix fou urbanitzada ja al segle XIX. A la banda de ponent hi destaca un edifici d’àmplies dimensions (número 26) que havia estat el Centre Parroquial, amb la seva antiga sala de teatre i cinema.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una informació més específica sobre cada casa d’aquest carrer, així com el seu nom popular, es troben al llibre sobre onomàstica de Ramon Carreté (2010: 205).</span></span></span></p> | 08018-198 | Carrer del nucli antic de Balsareny | <p><span><span><span>El poble de Balsareny va néixer a redós de l’església parroquial de Santa Maria, que es troba als peus del turó on s’aixeca el castell de Balsareny. El castell dominava el pas del camí ral de Manresa a Berga, que discorria a ponent del Llobregat. El lloc de Balsareny és documentat des de l’any 951 i l'església el 1009. Vora l’església hi havia algunes cases que formaven una sagrera (espai sota protecció sagrada), que es trobava on ara hi ha el carrer del Trull. Prop de l’església també hi havia dos masos: el mas Martí (posteriorment conegut com cal Sabala i can Torrents) i el mas Serra, que és posterior i estava situat on ara hi ha l’Ajuntament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals del segle XVI el baró de Balsareny, Ferran Oliver, va començar a parcel·lar les seves possessions a la zona de l’església i la sagrera, i va concedir establiments perquè es construïssin més cases, de manera que es va anar constituint un incipient nucli urbà format per dos a tres carrers. Així van sorgir el carrer Vell (Àngel Guimerà), el carrer de la Creu i el carrer Nou (Sant Domènec). Aquest nucli quedava encerclat per una precària muralla que tenia dos accessos: el portal de Berga i el portal de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’extrem del carrer de la Creu hi havia un dels portals, conegut com el portal de Berga o de la Creu. Estava situat <span>al punt on fa cantonada amb al carrer de Sant Domènec o carrer Nou. </span>Des de 1645 està documentada la denominació de carrer de la Creu, però sembla que abans es devia dir també carrer Major. Al segle XVIII el rector va fer un intent, no reeixit, per rebatejar-lo com a Carrer de la Creu de Santa Maria. Durant el període revolucionari de 1936 va passar a dir-se “carrer del 19 de juliol”, i a la postguerra va recuperar el seu nom tradicional, aleshores en castellà. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El nom del carrer ve del fet que, just a fora el portal, hi havia una placeta amb una creu de terme suposadament gòtica. Però fou destruïda el 1936 i no en queda cap record gràfic. <span>L’any 1942 es va refer, situada just davant del Centre Parroquial. </span>A mitjans dels anys 1960 el carrer encara era de terra, i llavors es va pavimentar. La creu actual s’hi construí l’any 2010 i és obra de mossèn Joan Bajona. Està situada uns metres més avall, al punt de confluència amb el carrer Castell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIX el carrer es va prolongar cap a la plaça Ricard Viñas, popularment dita de les Monges perquè hi havia el col·legi de les monges dominiques.</span></span></span></p> | 41.8633600,1.8763600 | 406743 | 4635216 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92480-carrer-creu-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92480-carrer-creu-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92480-carrer-creu-3-casa-num-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92480-carrer-creu-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92480-carrer-creu-6.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Casa número 4, a la reixa: 1899; casa número 7: “Año 1859”; edifici del Centre Parroquial (número 26), reixa: “Año 1998”. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 38210 | Can Bramona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bramona | <p>BONET I GARÍ, LL. I col. (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins, Ed. Montblanc-Martín. C.E.C. Barcelona. VINYALS, Josep i PADRÓS Pep i col. 'Les Fonts d'Argentona' Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme de Barcelona, 1982 SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> | XVI | Es troba en molt bon estat de conservació. | <p>Es tracta d'una masia de grans dimensions, de tres cossos i amb planta baixa i pis, amb diversos cossos afegits. És del tipus basilical, amb el cos central elevat, agrupada en el tipus IV. Pel que fa a elements específics, destaquem a la façana principal els finestrals gòtics amb pedra treballada i el portal amb arc de mig punt adovellat. A l'interior, es conserven els arcs rebaixats i la pilastra central de pedra del celler, així com l'espiell de l'escala.</p> | 08009-217 | Veïnat de Pins | <p>Segons recull Bonet i Garí; es conserva l'existència dels Bramona d'Argentona, pel 'benifet' fundat per Bartomeu Bramona l'any 1623, dins de la invocació dels sants Abdon i Senén. Deixà el dret de patronat a l'hereu d'en Bramona, pagès de la parròquia d'Argentona. D'aquesta manera, es pot constatar l'existència de la casa, que perdura encara amb el mateix nom.</p> | 41.5724400,2.3840600 | 448649.07 | 4602489.55 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38210-foto-08009-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38210-foto-08009-217-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Hi ha elements, com el portal rodó que poden ser d'època romànica (S. XIII), Se'n té coneixement escrit des del 1623. Finestres gòtiques possiblement del segle XV. Com en molts altres casos, l'edifici original, més senzill, va passar a adoptar la forma basilical. En aquest cas s'aprofita també per obrir tres finestres porxades. A dins de la finca hi trobem la font i el safareig. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 38274 | Can Volart (Mas Torner) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-volart-mas-torner | <p>SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> | XVIII | Es troba molt ben restaurada, conservant-se els seus elements característics i la volumetria original. | <p>Masia de tres cossos, de planta baixa i pis, amb teulada a dues aigües. Disposa de diversos cossos afegits, així com de safareig i font, situats a l'era. També tenia un forn, situat al pati de la casa. A la part del darrera té un pati porxat, amb un accés independent. El bon estat en què es troba permet apreciar el portal original, adovellat, i els remats de la façana principal, d'estil barroc.</p> | 08009-281 | Veïnat de Sant Jaume. Camí dels Contrabandistes | 41.5543000,2.4130500 | 451052.06 | 4600458.52 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38274-foto-08009-281-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38274-foto-08009-281-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 38161 | Hotel Colon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-colon | XX | <p>Edifici en cantonada, de planta baixa i dues plantes pis. S'adapta amb una corba i un cos elevat a la cantonada, portant aquesta corba a les llindes de les obetures de planta baixa, àmplies i vidriades, separant-se formalment dels pisos superiors per la línia d'un balcó corregut a nivell del primer pis. De pocs elements decoratius, inspirats en un estil modernista, destaca el treball de maó, col·locat a sardinell .</p> | 08009-168 | Nucli urbà. Av. Puig i Cadafalch, 16-18 | 41.5539800,2.4029200 | 450207.06 | 4600429.53 | 1920-30 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38161-foto-08009-168-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 105 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 92239 | Barraca 15469 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15469 | <p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2017). Web Wikipedra (codi 15469)</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Hi ha un tancat sense coberta adossat al lateral exterior esquerra. Té una porta de fusta oberta i un ràfec de pedres volades sota la teulada.</span></span></span></p> | 08018-127 | Sector central del terme municipal | 41.8778300,1.8690900 | 406161 | 4636830 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92239-barraca-15469-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92239-barraca-15469-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38158 | Font del Ferro (Font de Dalt) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-ferro-font-de-dalt | <p>VINYALS, Josep i PADRÓS, Pep; i col. (1982) Les fonts d'Argentona. Editen: Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme. Barcelona</p> | XX | Reconstruïda de fa poc | <p>Construcció popular d'una sola planta, avui restaurada, de parets de paredat i maó massís, amb teulada a dues aigües. S'hi pot observar una certa similitud amb la Font del Manantial de Clarà, sobretot pel que fa a l'ús de l'arc apuntat.</p> | 08009-165 | Torrent de Burriac | 41.5422500,2.3885500 | 449000.04 | 4599135.54 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38158-foto-08009-165-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 38159 | Casa situada al C. Cristòfor Colom, 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-situada-al-c-cristofor-colom-10 | XX | Restaurat recentment | <p>Edifici entre mitgeres, de planta baixa. Destaca el tractament de façana, amb motllures i esgrafiats, així com balaustrada en el remat superior, seguint una decoració classicista. Cal observar també el ferro forjat en les reixes de les finestres.</p> | 08009-166 | Nucli urbà. C. Cristòfor Colom, 10 | 41.5540500,2.3992700 | 449903.06 | 4600439.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38159-foto-08009-166-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38156 | Escoles Municipals Bernat de Riudemeia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles-municipals-bernat-de-riudemeia | XX | <p>Edifici que comprèn un cos central de planta semisoterrada, baixa i pis, i ales laterals d'una sola planta. La coberta és a quatre aigües. En el cos central l'entrada s'adelanta respecte el pla de façana i crea un porxo d'accés amb arcs adovellats. El semisoterrani es transforma en planta baixa en la part posterior aprofitant el desnivell del terreny. Elements decoratius característics de l'arquitectura civil; pedra als sòcols de l'edifici, i una sobrietat manifesta en els ornaments de les llindes i els remats de façana.</p> | 08009-163 | Nucli urbà. C. Bernat Riudemeia, 27 | <p>El 1932, inaugurades per Francesc Macià, president de la Generalitat.</p> | 41.5532500,2.4012900 | 450071.06 | 4600349.53 | 1930-32 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38156-foto-08009-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38156-foto-08009-163-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Jeroni Martorell i Tarrats, arquitecte | Aquest tipus d'edifici responia al model d'educació separada per a nens i nenes, l'entrada i serveis comuns es situaven en el cos central, i a partir d'allí es repartien en dues ales laterals. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 92483 | Carrer Jacint Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-jacint-verdaguer-0 | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 15, 53, 67.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 119, 219-232.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 141.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 37-39.</span></span></span></p> | XVII-XXI | <p><span><span><span>Carrer del nucli antic de Balsareny originat bàsicament als segles XVII i XVIII com un raval fora muralles. Seguint l’antic camí ral cap a Manresa, presenta un traçat lleugerament sinuós i de baixada. El tram inicial és força homogeni, i hi predomina un tipus de caseta unifamiliar popular característica ja del segle XIX, per bé que algun dels edificis ha estat reformat o substituït. Les cases que més s’acosten a aquest model tradicional són les número 5, 7 i 9. Consten de planta baixa més un o dos pisos, normalment amb dos eixos d’obertures a la façana. Les obertures superiors solen ser amb balcons, i en general es conserven poques obertures emmarcades amb llindes i brancals de pedra picada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al tram final del carrer la tipologia constructiva és més variada. Però precisament en aquest sector hi trobem més cases característiques del segle XVIII, algunes de dimensions lleugerament més àmplies i amb inscripcions a les llindes corresponents a mitjans d’aquest segle. D’altra banda, destaquen algunes cases que s’han construït seguint un cànon d’influència més o menys modernista, com la número 27 o la número 31.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Una informació més específica sobre cada casa d’aquest carrer, així com el seu nom popular, es troben al llibre sobre onomàstica de Ramon Carreté (2010: 219).</span></span></span></p> | 08018-201 | Carrer del nucli antic de Balsareny | <p><span><span><span>El poble de Balsareny va néixer a redós de l’església parroquial de Santa Maria, que es troba als peus del turó on s’aixeca el castell de Balsareny. El castell dominava el pas del camí ral de Manresa a Berga, que discorria a ponent del Llobregat. El lloc de Balsareny és documentat des de l’any 951 i l'església el 1009. Vora l’església hi havia algunes cases que formaven una sagrera (espai sota protecció sagrada), que es trobava on ara hi ha el carrer del Trull. Prop de l’església també hi havia dos masos: el mas Martí (posteriorment conegut com cal Sabala i can Torrents) i el mas Serra, que estava situat on ara hi ha l’Ajuntament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A finals del segle XVI el baró de Balsareny, Ferran Oliver, va començar a parcel·lar les seves possessions a la zona de l’església i la sagrera, i va concedir establiments perquè es construïssin més cases, de manera que es va anar constituint un incipient nucli urbà format per dos a tres carrers. Així van sorgir el carrer Vell (Àngel Guimerà), el carrer de la Creu i el carrer Nou (Sant Domènec). Aquest nucli quedava encerclat per una precària muralla que tenia dos accessos: el portal de Berga i el portal de Manresa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Dels portals en sortien els camins que anaven cap a Berga o cap a Manresa mitjançant la ruta del camí ral, que discorria per la vall del Llobregat. A finals del segle XVII i al XVIII el creixement del poble va fer que sorgissin dos ravals fora muralles, seguint cadascun dels camins. El raval de Manresa, a l’actual carrer Jacint Verdaguer, encara es coneix popularment com el Raval. El raval de Berga seguia l’actual carrer del Castell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El raval de Manresa ja està documentat a finals del segle XVII (1681) com a carrer de Manresa, i durant els anys successius també se’l denomina com a raval de Sallent. Les cases de l’últim tram del carrer sembla que es van aixecar a mitjans del segle XVIII, segons testimonien diverses llindes que tenen inscrits els anys 1767, 1761 i 1762. Cap a l’any 1920 va ser considerat una prolongació del carrer Nou. Durant la Guerra Civil de 1936 se li imposà el nom de “6 d’octubre”, i finalment l’any 1939 l’Ajuntament decidí rebatejar-lo amb el nom del poeta Jacint Verdaguer, per bé que en aquell moment en castellà (Carreté, 2010: 119). A principis de la dècada de 1960 el carrer encara era de terra i va ser en aquells anys que es va enquitranar.</span></span></span></p> | 41.8615900,1.8750400 | 406631 | 4635021 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92483-carrer-jacint-verdaguer-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92483-carrer-jacint-verdaguer-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92483-carrer-jacint-verdaguer-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92483-carrer-jacint-verdaguer-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92483-carrer-jacint-verdaguer-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92483-carrer-jacint-verdaguer-casa-num-31-i.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92483-carrer-jacint-verdaguer-11.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: carrer o Raval de Manresa; el Raval.Inscripcions o dates en algunes façanes: 1902 (casa núm. 1, a la reixa), 1886 (casa núm. 23, a la reixa), any 1909 (casa núm. 27), 17[?] Joan Vilanova (casa núm. 6, a la llinda), Franco CABRA 1761 (casa núm. 18, a la llinda), 1908 (casa núm. 20, a la reixa), 1818 (casa núm. 28, a la llinda del balcó), 1767 (casa núm. 28, a la llinda del balcó individual), 1761 (casa núm. 30, a la llinda de la porta), 1762 (casa núm. 34, a la llinda), 1762 (casa núm. 36, a la llinda). | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 94233 | Bassa de molí de Can Guri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-moli-de-can-guri | XVI-XVIII | <p>Bassa del molí de Can Guri, situada al marge que forma la penya del Portinyol, excavada en el sauló. És de forma trapezoïdal i salva un gran desnivell. Tot i que no es conserven restes visibles de l'antic molí, la bassa està plena d'aigua.</p> | 08006-440 | Carretera Nacional- II, 48 | 41.5817570,2.5650555 | 463744 | 4603433 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94233-02p1560606.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94233-03dsc0153.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94233-04p1560615.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38328 | Caseta de la plataneda del tramvia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-la-plataneda-del-tramvia | XX | El seu aprofitament en traster fa que es descuidin elements característics, com ara els elements de remat de la coberta o els detalls ornamentals en l'arrebossat de les façanes. | <p>Caseta de planta rectangular, d'una sola alçada, de façanes simètriques, amb teulada a dues vessants per a cada façana, resultant-ne una composició peculiar. També destaca el tractament de les obertures, amb un cert treball de l'obra de maó, que es pot apreciar a través de l'emmarcat en arrebossat de les façanes. Podem observar les petites obertures de ventilació al capdamunt de cada façana. Bigues de fusta que surten en petites mènsules en un ràfec tot al voltant de la casa.</p> | 08009-335 | Veïnat del Cros | 41.5478700,2.4128300 | 451029.05 | 4599745.52 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38328-foto-08009-335-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Pel tipus de composició, formalista, i construcció, senzilla però eficient, podria assimilar-se a l'obra pública de finals de segle XIX i principis de segle XX, com ara els escorxadors locals, estacions de tranvia, mercats o petites escoles rurals. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 99659 | Elements vinculats a l'activitat tradicional pesquera i nàutica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/elements-vinculats-a-lactivitat-tradicional-pesquera-i-nautica | XX | <p>Al port d'Arenys de Mar es conserven estructures arquitectòniques de la construcció dels anys 50, i també alguns testimonis de l'activitat tradicional pesquera i nàutica com el Gigre del Mar Sport (o del Portinyol) o la <em>Maquinilla</em>.</p> <p>El Gigre és un estri que es feia servir per varar i treure les embarcacions de l'aigua. Actualment es troba en desús, ubicat a l'emplaçament original, davant de l'edifici del Club de Pesca Mar Sport. <span><span><span>Aquest gigre és el darrer testimoni de l'activitat nàutica i industrial en aquesta zona. S'hi va col·locar a l'inici de construcció del port</span></span></span>. </p> <p>La <em>Maquinilla </em>es troba situada a pocs metres del gigre, cap a al sud-oest, dins les mateixes instal·lacions. Aquest és un altre giny que s'emprava per les <span><span><span>operacions de varada, en aquest cas, de tracció elèctrica. S'utilitzava per varar les barques del </span></span></span>Club de Pesca<span><span><span>.</span></span></span></p> | 08006-500 | Carretera del Port, s/n | <p>La reivindicació per a la construcció d'un port a Arenys de Mar es remunta a finals del segle XVIII. No obstant això, arran del temporal del 31 de gener de 1911, la demanda es va intensificar i es va activar una comissió per impulsar la petició d'un port de refugi. Aquest temporal és considerat el més tràgic del segle XX a Catalunya. El canvi de temps va sorprendre les barques mentre eren a la mar i, tot i que a Arenys de Mar no es van haver de lamentar víctimes, a la comarca del Maresme van morir una trentena de pescadors. En total, a les costes de Catalunya i València es van registrar 140 morts i es van perdre desenes de barques. </p> <p>L'autorització per a la construcció del Port d’Arenys va ser concedida el 21 de novembre de 1917 per acord del Consell de Ministres. Tanmateix, les obres no van començar fins quatre anys més tard i es van allargar durant més de quaranta anys, fins el 1961. La construcció es va adjudicar al constructor arenyenc Francesc Solé, conegut com<em> València</em>, el qual, malgrat grans dificultats tècniques i econòmiques, hi va treballar fins a 1931. Posteriorment, el 1947, les obres es van reprendre i es van prolongar fins a 1961. Durant els anys 90 es va dur a terme una nova ampliació de la dàrsena pesquera i del varador.</p> <p>Més recentment, el 2017, es va inaugurar una reforma de l’escullera de ponent, orientada a millorar els serveis de restauració i oci.</p> | 41.5796614,2.5561373 | 463000 | 4603203 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/99659-el-gigre-del-mar-sport-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/99659-el-gigre-del-mar-sport-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/99659-la-maquinilla-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/99659-la-maquinilla-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/99659-la-maquinilla-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/99659-la-maquinilla-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | Inexistent | 2025-03-10 00:00:00 | Oficina de Patrimoni Cultural i Ajuntament d'Arenys de Mar | Informació facilitada per l'Ajuntament d'Arenys de Mar. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 95135 | Hortes del rial de Valldemaria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hortes-del-rial-de-valldemaria | <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt d'hortes que ressegueixen el rial de Valldemaria, i que aprofiten les fèrtils terres d'aquesta vall. Són una mostra de les grans zones d'horta que havien dominat les valls dels rials d'Arenys de Mar dècades enrere.</span></span></span></span></span></span></p> | 08006-491 | Rial de Valldemaria | 41.5893089,2.5692481 | 464098 | 4604269 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95135-hortes-valldemaria2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95135-hortes-valldemaria3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95135-hortes-valldemaria4.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2025-02-10 00:00:00 | Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 95136 | Hortes del rial Llarg | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hortes-del-rial-llarg | <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt d'hortes que ressegueixen el tram inicial del rial Llarg, i que aprofiten les fèrtils terres d'aquesta vall. Són una mostra de les grans zones d'horta que havien dominat les valls dels rials d'Arenys de Mar dècades enrere.</span></span></span></span></span></span></p> | 08006-492 | Rial Llarg | 41.5787209,2.5314158 | 460938 | 4603110 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95136-hortes-rial-llarg.png | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 95115 | Parc de Can Quintana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-can-quintana | <p>Parc situat a les antigues hortes de Can Quintana. Es conserven els garrofers, pins i alzines que ja hi havia i garanteix una extensa coberta arbrada. A més del seu interès paisatgístic, aquest entorn ofereix un conjunt de beneficis ambientals i socials que milloren la qualitat de vida i la salut de les persones. També és un espai de refugi i aliment per diverses espècies d'ocells i petits mamífers. Les diferents plantes i arbres generen oxigen i es converteixen en pulmons verds de les zones urbanitzades que l'envolten i es converteixen en espais tranquils per socialitzar i fer activitats a l'aire lliure per a tota la família.</p> | 08006-471 | 41.5795230,2.5461638 | 462168 | 4603192 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95115-parc-can-quintana2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95115-parc-can-quintana3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95115-parc-can-quintana4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95115-parc-can-quintana5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95115-parc-can-quintana6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95115-parc-can-quintana7.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2025-02-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 92442 | Pontarró que baixa al Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontarro-que-baixa-al-llobregat | <p><span><span><span>CANYELLES, Magí (1896). Descripció de la Grandesa y Antiguitats de la ciutat de Manresa – sigle XVII, Biblioteca Històrica Manresana, Manresa, Impremta d’Anton Esparbé (obra originària del 1680), p. 158.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1990, 1992, 1993, 1995). “Pont i pontarrons de la Sèquia de Manresa entre 1679 i 1867”. <em>Societat d’Onomàstica. Butlletí Interior</em>. Núms. 40, 48, 53 i 60.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 108.</span></span></span></p> | XIV-XIX | <p><span><span><span>Pontarró de la Séquia de Manresa emplaçat a la zona d’horta propera al polígon industrial de la Coromina. Ha conservat íntegrament la tipologia i estructura tradicional. Obrat amb paredat comú, consta d’un arc escarser i, a la part superior, té baranes de poca alçada afaiçonades amb blocs de pedra ben tallats. Això li dona un toc de qualitat que fa que destaqui en relació a d’altres pontarrons de factura més senzilla. Podria ser una obra del moment inicial de la Séquia, al segle XIV.</span></span></span></p> | 08018-186 | A la Séquia de Manresa. Sector central del terme municipal | <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest pontarró en concret, no sabem quan es va construir. Podria tractar-se del “pontarró qui baixa al Llobregat”, esmentat en la descripció de la Séquia de Manresa que va fer Magí Canyelles (1896: 158) al segle XVII, entorn de l’any 1680. De fet, seguint aquest pontarró es pot baixar a través dels horts fins el riu. Segons Carreté (2010: 108), no té cap altre nom popular.</span></span></span></p> | 41.8591000,1.8775600 | 406837 | 4634741 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92442-pontarro-3-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92442-pontarro-3-a.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 92240 | Barraca 15468 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15468 | <p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2017). Web Wikipedra (codi 15468)</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Té un ràfec de pedres volades sota la coberta.</span></span></span></p> | 08018-128 | Sector central del terme municipal | 41.8779500,1.8681700 | 406085 | 4636845 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92240-barraca-15468-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92240-barraca-15468-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 92242 | Barraca 15467 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15467 | <p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2017). Web Wikipedra (codi 15667)</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Té una fornícula i una paret adossada al lateral exterior dret. Sota la coberta conserva un ràfec de pedres volades.</span></span></span></p> | 08018-130 | Sector central del terme municipal | 41.8785900,1.8674500 | 406026 | 4636916 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92242-barraca-15467-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92242-barraca-15467-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 92441 | Pontarró del Mòdul | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontarro-del-modul | <p><span><span><span>CANYELLES, Magí (1896). Descripció de la Grandesa y Antiguitats de la ciutat de Manresa – sigle XVII, Biblioteca Històrica Manresana, Manresa, Impremta d’Anton Esparbé (obra originària del 1680), p. 158-163.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1990, 1992, 1993, 1995). “Pont i pontarrons de la Sèquia de Manresa entre 1679 i 1867”. <em>Societat d’Onomàstica. Butlletí Interior</em>. Núms. 40, 48, 53 i 60.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 107.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span>Pontarró de la Séquia de Manresa emplaçat uns 20 m aigües avall del Mòdul hidromètric, no gaire lluny de l’aqüeducte de Santa Maria. Ha conservat íntegrament la tipologia i estructura tradicional. Obrat amb paredat comú (amb pedres allargades i desbastades), consta d’un arc escarser de corba molt suau i, a la part superior, té baranes de poca alçada a banda i banda. </span></span></span></p> | 08018-185 | A la Séquia de Manresa. Sector central del terme municipal. | <p><span><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a aquest pontarró en concret, no sabem quan es va construir. Sembla que encara no existia quan Magí Canyelles (1896: 158) va fer la descripció de la Séquia de Manresa al segle XVII, entorn de l’any 1680. S’anomena popularment pontarró del Mòdul perquè es troba al costat el Mòdul hidromètric de la Séquia (Carreté, 2010: 107).</span></span></span></span></p> | 41.8593700,1.8787500 | 406936 | 4634770 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92441-pontarro-2-modul-hidr-a.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 95111 | Plataneda monumental de la Riera d'Arenys de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plataneda-monumental-de-la-riera-darenys-de-mar | <p>Estudi de la plataneda monumental de la Riera d'Arenys de Mar (2006)</p> | <p>Arbreda monumental de plàtans (Platanus x hispanica) situada a banda i banda del curs de la Riera d'Arenys. Desprèn plaques fines de la seva escorça que donen al tronc un aspecte clapejat. El tronc és llis, de tons verdosos a grisencs i depassa els vint-i-cinc metres d'alçada, tot i que es controla la seva alçada amb podes regulars. El perímetre del tronc oscil·la per la majoria d'exemplats més vells entre 2,80 cm i 3,60 metres, mentre que el perímetre de la base pot superar els 6,30 metres de diàmetre.</p> <p>Hi ha plàtans que presenten alguna ferida a la soca o a certa alçària, moltes d'elles provocades pels impactes dels vehicles a l'hora d'estacionar. També s'observa alguna ferida de poda antiga </p> <p>La copa està força ramificada. A l'estiu i inicis de la tardor proporciona una bona ombra. Les fulles, del tipus palmades, mesuren entre 12 i 30 cm, amb cinc lòbuls ovat-triangulars sencers i de vegades dentats, amb un pecíol llarg i examplat a la base. Té les flors reunides en aments esfèrics i unisexuals i fructifica a la tardor.</p> | 08006-467 | Riera d'Arenys de Mar | <p>El conjunt més antic (uns 220 exemplars) prové de plançons de la Devessa de Girona, i són de meitat del segle XIX. </p> | 41.5792512,2.5511470 | 462583 | 4603160 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95111-p1550220.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 95112 | Camí del Remei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-remei | <p>Camí que connecta el nucli urbà d'Arenys de Mar amb la capella del Remei d'Arenys de Munt, on fins fa pocs anys s'hi feia un aplec que reunia veïns i veïnes d'Arenys de Munt, Arenys de Mar, Caldes d'Estrac, Canet de Mar i Sant Vicenç de Montalt. Transcorre en sentit est-oest, per dessota l'autopista del Maresme. S'hi accedeix pujant per Rial Llarg, a mà esquerra. El camí, enquitranat, és costerut i estret amb marges de terra i sauló revestits de vegetació antròpica barrejada amb canyissar, esparregueres, llentiscle, fanals i ginesta. La vegetació arbòria està composta per pi blanc i pinyoner, alzina i algun ametller a tocar de les finques i hortes particulars que hi ha a banda i banda del camí.</p> | 08006-468 | Camí del Remei | 41.5767806,2.5286405 | 460705 | 4602896 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95112-p1570860.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95112-p1570865.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S'ha detectat presència de dues plantes invasores: la iuca i un cactus (Cylindropuntia tunicata), que s'expandeix amb facilitat i posa en perill la vegetació i la fauna locals. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 94183 | Olivera de la placeta del Tossol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-la-placeta-del-tossol | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - “Guia per a conèixer els arbres”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span>L’olivera (Olea europaea L.) de la placeta del Tossol és un arbre plantat com a ornamental que sobrepassa els 100 anys. Mesura uns nou metres d’alçada per més d’un metre i mig de circumferència o volt de canó. El tronc, tot i que ha crescut força rectilini, presenta rugositats amb algunes protuberàncies i antigues ferides. La capçada és arrodonida i força atapeïda conformada per una munió de branques. Les fulles són de color verd gris platejat al revers i de color verd fosc a l’anvers. Tenen vores enteres i són simples, coriàcies i lanceolades. El seu fruit és l’oliva.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-428 | Placeta del Tossol | <p><span><span><span><span><span><span><span>Present a tota la cultura mediterrània, l’olivera és un dels arbres més citats en la literatura antiga, com ho fa Homer amb l’Odissea. També és molt present a la Bíblia, i l’Alcorà. El mateix poeta Horaci, fent referència a la seva dieta diu: “per a mi, olives, escarola i malva”.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Pels antics grecs, aquest arbre fou un obsequi de la deessa Atenea al poble d’Àtica. A més, l’oli d’oliva estava considerat com a sagrat i era emprat per ungir els atletes i els reis. Les branques eren símbol de l’abundància, pau i com el llorer, s’utilitzava per coronar els vencedors. Pels egipcis, les branques estaven considerades com a símbol de benedicció i purificació. I pels cristians, simbolitza la pau, el martiri, la saviesa i la fecunditat.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5803721,2.5482240 | 462340 | 4603285 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94183-02dsc9847.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94183-03p1560255.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94183-04p1560253.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 92493 | Casa de la Carretera, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-carretera-9 | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 258.</span></span></span></p> | XX | S'hi han eliminat recentment alguns dels principals elements ornamentals. | <p><span><span><span>Casa parcialment entre mitgeres emplaçada al nucli urbà de Balsareny. Es tracta d’un exemple de casa menestral del tombant de segle XX que, fins no fa gaire, estava dotada amb certs elements ornamentals d’interès a la façana, la majoria dels quals han estat eliminats recentment. Formava un conjunt més o menys homogeni amb dues cases més, les número 11 i 13. Aquestes dues, d’estètica modernista, van ser enderrocades a inicis del segle XXI.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa consta de planta baixa més un pis. La façana principal, encarada vers la Carretera de Manresa, s’ordena al pis superior mitjançant dos balcons laterals, sostinguts sobre mènsules i amb baranes de ferro forjat, mentre que una finestra balconera central marca l’eix de simetria. Antigament tenia un coronament ornat amb pinyó, que era la part més interessant de l’edifici. A la planta baixa hi ha dues portes (una de les quals donava accés a botiga/taller) i finestres laterals. Les obertures de la planta baixa han estat modificades modernament, i les del pis superior van ser desposseïdes d’uns emmarcaments superiors decoratius. Els murs són de maçoneria i la façana principal és pintada de blanc.</span></span></span></p> | 08018-205 | Carretera de Manresa, 9 | <p><span><span><span>Edifici d’habitatges representatiu de la fase de creixement del poble de Balsareny que va tenir lloc a finals del segle XIX i principis del XX a l’entorn de la carretera Manresa a Berga, esdevinguda l’eix urbanístic principal. La casa número 9 de la carretera de Manresa fou construïda l’any 1906. Segons Carreté (2010: 258) té l’any 1906 en una pedra, una data que coincideix amb la informació del cadastre. La casa número 11 es va construir el 1921. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa número 9 havia tingut un bon grapat de sobrenoms en funció de les diverses famílies que hi van habitar: cal Nosa, cal Becaino, cal Colleter, ca la Gibrelleta, ca la Isabelona, cal Serra, cal Xurrero i cal Zapatero. A inicis del segle XXI les cases número 11 i 13 es van enderrocar per construir-hi un bloc de pisos. A la casa número 9 se li van eliminar molts dels elements decoratius de la façana que ja hem descrit.</span></span></span></p> | 41.8638400,1.8742200 | 406566 | 4635271 | 1906 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92493-cases-de-la-carretera-9-b.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 94313 | Rial del Cavaió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-del-cavaio | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans</em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans</em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</em>. Barcelona. Editorial Labor. SA. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara</em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></a> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</em>. Barcelona. Congrés editorial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>El rial del Cavaió és un dels cursos d’aigua secs que formen la xarxa hidrogràfica d’Arenys de Mar, que s’originen a les capçaleres dels turons de la serralada. Està situat en una petita depressió que transcorre per la zona coneguda com les Carolines. És un afluent del rial de la Serp, que en temps de pluges el nodreix pel seu vessant hidrogràfic esquerre. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Conflueixen actualment just dessota del pont de la carretera Nacional II, que permet accedir al molí de can Guri i can Bigorra i desemboca a la platja coneguda amb el nom de platja del Cavaió. És, justament, a la zona de desembocadura on pels volts de l’any 2017 s’hi condicionà una zona de pícnic amb taules de fusta, una font, i una petita pineda amb tamariu (<em>Tamarix gallica</em>) que embelleixen l’entorn.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De mar cap a muntanya, té trams murats amb lleugers reductors de ciment que permet el trànsit rodat, però just en el darrer revolt urbanitzat, el rial es fa totalment impracticable. La vegetació de canyissar l’ha engolit completament. S’hi observa en els marges visibles algun arbre residual, fruit d’haver ocupat zones cultivades, llorers i plantes al·lòctones que envaeixen els substrat de vegetació pròpia de ribera fins a fer-la desaparèixer. Cap a la capçalera sembla també que s’hi conserva un bon alzinar amb pineda, que correspon a les zones on es preserven les terres de conreu. </span></span></span></span></span></p> | 08006-457 | Arenys de Mar | <p><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, degut al procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></p> | 41.5852900,2.5650600 | 463746 | 4603824 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94313-02p1560587.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94313-03dsc0150.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94313-04p1560588.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94313-05p1560590.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94313-06p1560593.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 94314 | Rial del Frontori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-del-frontori | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans</em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans</em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</em>. Barcelona. Editorial Labor. SA. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara</em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></a> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</em>. Barcelona. Congrés editorial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>El rial del Frontori és un dels cursos d’aigua secs que formen la xarxa hidrogràfica d’Arenys de Mar, que s’originen a les capçaleres dels turons de la serralada. Neix al municipi veí d’Arenys de Munt, tot just a uns cinc-cents cinquanta metres aproximadament al nord del traçat de l’autopista del Maresme, C32. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>No desaigua directament al mar, sinó que després de passar per dessota l’autopista, baixa fins a trobar el rial d’en Piteu, al qual s’hi incorpora pel seu vessant hidrogràfic esquerra. En aquest punt, el rial d’en Piteu continua cap a mar amb trams descoberts i d’altres coberts degut a la pressió urbanística, fins que per dessota de can Forades, nodreix en forma d’afluent el rial del Bareu pel seu vessant hidrogràfic dret. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A partir de la confluència, aquest darrer rial transcorre per sota terra, travessant la Plaça de les Olles i l’avinguda de Pau Costa, per travessar la carretera Nacional II i la via del tren, on soterrada continua per la Plaça de l’Onze de Setembre fins a desembocar a la mar Mediterrània per la platja de la Picòrdia a llevant de la riera d’Arenys que també ho fa a la mateixa platja.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La vegetació està més ben conservada a les capçaleres, amb alzines velles, tot i que gairebé a tocar amb el municipi veí, s’ha detectat un marge reforçat amb desenes de pneumàtics de vehicle i en el mateix indret, varis abocaments de brossa des de les finques adjacents. </span></span></span></span></span></p> | 08006-458 | Arenys de Mar | <p><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, degut al procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></p> | 41.5931200,2.5523100 | 462688 | 4604699 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94314-02p1580134.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94314-03p1580124.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94314-04p1580125.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94314-05p1580127.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94314-06p1580136.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 94311 | Rial de Sapí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-de-sapi | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans</em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans</em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</em>. Barcelona. Editorial Labor. SA. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara</em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></a> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</em>. Barcelona. Congrés editorial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>El rial del Sapí neix al municipi veí d’Arenys de Munt. És un dels cursos d’aigua secs que formen la xarxa hidrogràfica d’Arenys de Mar, que s’originen a les capçaleres dels turons de la serralada. En construir l’autopista es va modificar part del seu recorregut. El tram d'Arenys de Mar, és visible per dessota el revolt que marca el carril d’incorporació a l’autopista del Maresme C32, a través del carrer de Josep Draper i Fossas. Aquest tram està situat en una petita vall entre turonets molt suaus, poblats bàsicament d’alzines, pi i algun garrofer barrejat amb canyissar. Aviat baixa paral·lel al carrer urbanitzat que hi ha al vessant hidrogràfic esquerre i que rep el nom del rial. La llera del rial només està separada del carrer urbanitzat per una vorera. En algun tram on hi ha vegetació, s’hi observen alguns abocaments, inclosa la de restes de poda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan el carrer del rial del Sapí es creua amb l’avinguda Fons de les Creus, el curs d’aigua queda soterrat uns metres per començar a baixar entre mig de l'Hort del Bisbe, mentre que a mà esquerra, hi ha un seguit de cases construïdes de nova planta. Tot aquest tram està resseguit per un passeig amb plàtans i una barana de fusta protegit per un mur de pedra superposada per estabilitzar la llera, on s’hi ha edificat. Un cop passats els hivernacles, el rial queda novament encaixat entre murs i canyes fins que queda engolit per una canalització soterrada, que travessa una zona comercial, la carretera Nacional II dessota la rotonda i la via del tren fins a desembocar a la platja de les Roques d’en Lluc.</span></span></span></span></span></p> | 08006-455 | Arenys de Mar | <p><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, degut al procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></p> | 41.5832300,2.5387700 | 461554 | 4603607 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94311-02p1590045.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94311-03p1590047.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94311-04p1590044.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94311-05p1590049.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 94315 | Rial d'en Botifarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-den-botifarra | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans</em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans</em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</em>. Barcelona. Editorial Labor. SA. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara</em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></a> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</em>. Barcelona. Congrés editorial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>El rial d’en Botifarra és un dels cursos d’aigua secs que formen la xarxa hidrogràfica d’Arenys de Mar, que s’originen a les capçaleres dels turons de la serralada. La seva capçalera es forma en el municipi veí d’Arenys de Munt, on pren el nom de rial de les Comes d’en Sala, ja que s’origina en els contraforts de les Planes d’en Sala, a 225 metres d’alçada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>No desaigua directament al mar, sinó que després de passar per dessota l’autopista, transcorre paral·lel pel mur de tancament de llevant de l’Horta del Pilar. Si bé en el primer tram, a partir l’autopista el seu llit, està protegit pels marges de canyissars, alzines, i algun llorer amb esparreguera, en arribar a l’alçada de l’Horta del Pilar, els marges de terra es substitueixen per murs obrats amb filats de protecció, ja que hi ha varis propietaris que hi tenen els horts i el bestiar. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al final de la finca esmentada, i coincidint a mà esquerra amb una de les entrades a la finca de can Vallbona, conflueix amb el rial de la Planeta que baixa entre can Garrós i ca n’Oliva per donar ambdós naixement al rial de la Serp. Aquest nou rial, en el seu tram final, baixa perpendicular per la falda del turó del Portinyol, conflueix novament dessota el pont de la Nacional II, i la via del tren, entre Can Bigorra i Can Guri, per desaiguar a la mar Mediterrània per la platja del Cavaió. </span></span></span></span></span></p> | 08006-459 | Arenys de Mar | <p><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, degut al procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></p> | 41.5921100,2.5619500 | 463491 | 4604583 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94315-02p1580029.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94315-03p1580030.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 94308 | Rial de La Planeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-de-la-planeta | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans</em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans</em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</em>. Barcelona. Editorial Labor. SA. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara</em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></a> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</em>. Barcelona. Congrés editorial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>El rial de la Planeta és un dels cursos d’aigua secs que formen la xarxa hidrogràfica d’Arenys de Mar, que s’originen a les capçaleres dels turons de la serralada. No desaigua directament al mar, sinó que després de passar per dessota la C-32, baixa entre can Garrós i ca n’Oliva i conflueix amb el rial d’en Botifarra per donar naixement al rial de la Serp. En el seu tram final, aquest curs d’aigua que baixa perpendicular per la falda del turó del Portinyol, conflueix novament justament dessota el pont de la Nacional II, i la via del tren, entre Can Bigorra i Can Guri, per desaiguar al mar, a la platja del Cavaió. La vegetació està molt alterada però encara s’hi pot trobar alzinar, lledoner, mata o llentiscle, esparreguera i algun llorer, a més d’abundant canyissar. </span></span></span></span></span></p> | 08006-452 | Arenys de Mar | <p><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalano-balear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, degut al procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></p> | 41.5932400,2.5562800 | 463019 | 4604711 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94308-02p1580089.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94308-03p1580086.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 94309 | Rial de La Serp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-de-la-serp | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans</em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans</em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</em>. Barcelona. Editorial Labor. SA. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara</em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></a> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</em>. Barcelona. Congrés editorial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>El rial de la Serp és un dels cursos d’aigua secs que formen la xarxa hidrogràfica d’Arenys de Mar, que s’originen a les capçaleres dels turons de la serralada. S’origina dessota mateix de la fina de ca n’Oliva, en la confluència dels rials de La Planeta i d’en Botifarra, on s’eixampla lleugerament. En aquesta zona concretament, hi ha diverses finques, entre elles, can Peric al vessant hidrogràfic dret i can Vallbona a l’esquerre. Algunes són antigues cases d’estiueig, però la majoria encara es dediquen al cultiu. En el seu tram baix o final, està fortament urbanitzat i el llit del torrent malgrat ser transitable és molt estret i els marges de terra s’han transformat en murs obrats. El de la llera esquerra és el més antic, de pedra unida amb morter de calç que protegeix una zona de càmping, mentre que el dret ho fa d’una zona urbanitzada ara ja fa uns anys i és de formigó. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De pujada, els murs alternen amb marges de terra, on la vegetació és bàsicament de canyissar, alzines i lledoners. Destaca una zona molt interessant d’alocs i magraners que coincideix amb la part alta del rial. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el seu tram final, aquest curs d’aigua que baixa perpendicular per la falda del turó del Portinyol, conflueix novament justament dessota el pont de la Nacional II, i la via del tren, entre Can Bigorra i Can Guri, per desaiguar al mar a la platja del Cavaió. És justament en la zona de desembocadura on pels volts de l’any 2017 s’hi condicionà una zona de pícnic amb taules de fusta, una font, i una petita pineda amb tamariu (<em>Tamarix gallica</em>) que embelleixen l’entorn. </span></span></span></span></span></p> | 08006-453 | Arenys de Mar | <p><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, degut al procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></p> | 41.5883600,2.5603800 | 463358 | 4604167 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94309-02p1560578.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94309-03p1560570.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94309-04p1570975.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94309-05p1570976.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94309-06p1560576.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 94329 | Pous del rial de La Planeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pous-del-rial-de-la-planeta | <p>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</p> <p>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</p> <p>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</p> <p>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans</em>. Barcelona. Editorial Ketres.</p> <p>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans</em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> <p>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</em>. Barcelona. Editorial Labor. SA.</p> <p>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara</em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</a> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</p> <p>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</p> <p>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</p> <p>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp.</p> <p>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</em>. Barcelona. Congrés editorial.</p> <p>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</p> | XIX-XX | Deteriorament per manca d'ús. | <p><span><span><span><span><span><span>A la capçalera del rial de la Planeta, per sobre de l’autopista, gairebé a tocar del límit de terme amb Arenys de Munt, es localitzen dos pous d’obra, un a la dreta i l’altra a l’esquerra del llit rodat, distants l’un de l’altra tot just d’una cinquantena de metres. Pujant de mar a muntanya, el primer d’ells se situa a mà dreta, encaixat en un marge de canyes. Es tracta d’un registre cilíndric amb pou vertical excavat al terra. Està construït de pedra amb reforços practicats en una època posterior a base de fileres de maó pla i morter de calç barrejat amb pedruscall. La part superior és de planta lleugerament rectangular amb coberta de tartana. Està feta de maó pla amb restes d’arrebossat de diverses èpoques. El seu diàmetre interior aproximat és d’1’30 m. No té ampit com els d’ús domèstic. La portella, de ferro o de fusta, ja no es conserva i sembla haver estat arrencada, la qual cosa fa que la boca del pou no tingui cap mena de protecció.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Uns metres més amunt, a mà esquerra, trobem una segona construcció parcialment descalçada i envoltada de canyissar. Com pel primer cas, consisteix en un registre cilíndric fet de maó amb pou vertical excavat al terra fet de maó. La superfície està protegida per una estructura murària molt senzilla feta de maó amb cobert a un únic vessant i arrebossat. En el frontal es pot llegir la data de 1914, i a mà dreta, esgrafiat damunt les restes d’alguna reparació de morter ràpid el nom probablement de qui ho va fer o reparar “José Cu(...)a (...). Voltant aquesta estructura hi ha una finestreta d’uns quaranta centímetres de costat amb una reixa de ferro en forma de creu i un filat tot rebregat. Adossada al pou hi ha una barraca amb cobert a doble vessant, sustentada per una biga de fusta. Tant a la paret de llevant com la de ponent, i a ambdós costats d’aquesta biga hi ha dos orificis més, totalment simètrics, que haurien servit per col·locar-hi dues bigues més. El carener de la coberta estava protegit per una filera de teules.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’edificació està feta amb maó col·locat dret sense arrebossar. La boca del pou, està mig tapada per una estructura de morter amb maó i barnilles d’acer, probablement fruit de reparacions posteriors. Actualment el fons del pou visible, d’uns dos metres i mig a tres metres de fondària està ple de brutícia i tot i que no hi ha aigua, almenys en superfície, no hi ha cap protecció.</span></span></span></span></span></span></p> | 08006-462 | Rial de La Planeta | <p><span><span><span><span><span>El rial de la Planeta és un dels cursos d’aigua secs que conformen la xarxa hidrogràfica d’Arenys de Mar, format a les capçaleres dels turons que conformen la serralada. No desaigua directament al mar, sinó que després de passar per dessota l’autopista, baixa entre can Garrós i ca n’Oliva i conflueix amb el rial d’en Botifarra per donar naixement al rial de la Serp. En el seu tram final, aquest curs d’aigua que baixa perpendicular per la falda del turó del Portinyol, conflueix novament justament dessota el pont de la Nacional II, i la via del trem, entre Can Bigorra i Can Guri, per desaiguar a la mar a la platja del Cavaió. </span></span></span></span></span></p> | 41.5926700,2.5563000 | 463020 | 4604648 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94329-02p1580087.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94329-03p1580090.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94329-04p1580091.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94329-05p1580092.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94329-06p1580093.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 93721 | Casa de la Riera del Bisbe Pol, núm. 70 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-riera-del-bisbe-pol-num-70 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XVIII-XIX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, però en el vessant de la Riera és de terrat pla perquè s'hi ha fet una terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana és irregular. A la planta baixa hi ha un establiment comercial, amb porta d'entrada i aparador lateral. Al pis, damunt la porta d'entrada, s'obre un balcó, amb barana de ferro i emmarcament de la finestra amb brancals i llinda de pedra. A la llinda s'hi pot llegir la data de 1756. No hi ha més obertures en aquesta planta, deixant un gran espai al costat esquerre. Sí que hi ha dues petites obertures rectangulars a la zona de la cambra d'aire. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és llis i arrebossat. Molt auster. La façana està coronada per una cornisa i una balustrada.</span></span></span></span></span></p> | 08006-214 | Riera del Bisbe Pol, núm. 70 | 41.5808700,2.5502900 | 462513 | 4603340 | 1756 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93721-01dsc0589.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93721-02dsc0588.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93721-03dsc0590.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93721-04p1570155.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93721-05p1570156.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 94230 | Capella dels Caputxins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-dels-caputxins | XX | <p>Capella de construcció moderna ubicada per damunt el convent dels Caputxins, en el pla conegut com a Pla dels Frares, referit a l'espai al voltant de la capella, però també més enllà, on s'hi inclouen construccions que abans pertanyien als Caputxins, com recorda una placa commemorativa.</p> <p>La capella és de planta quadrada amb la coberta a quatre aigües i un petit porxo amb coberta de teules, sostingut per quatre pilars. El campanar és de cadireta amb doble espai per a les campanes, tot i que només n'hi ha una. L'altre resta buit. L'espai interior és diàfan i molt lluminós.</p> | 08006-437 | Carrer de Santa Maria, núm. 7 | 41.5841881,2.5497183 | 462467 | 4603709 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94230-02dsc1173.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94230-03dsc1179.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94230-04dsc1172.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94230-05dsc1178.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94230-06dsc1174.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 94231 | Fornícula de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornicula-de-sant-pere | XX | <p>Fornícula amb la imatge exempta de Sant Pere, ubicada a l'escaire de les façanes de llevant i de migdia de l'edifici situat a la Riera del Bisbe Pol, número 47.</p> | 08006-438 | Riera del Bisbe Pol, núm. 47 | 41.5808592,2.5498695 | 462478 | 4603339 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94231-02p1580999.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94231-03p1590001.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2026-06-19 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 94228 | Residència geriàtrica municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/residencia-geriatrica-municipal | XIX | <p>L'edifici de la residència geriàtrica es troba en el carrer Sant Narcís, un carrer sense sortida o, millor dit, amb sortida a una petita androna paral·lela als jardins Xifré. És de planta rectangular i la coberta a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i tres pisos, que acull la residència municipal per a la gent gran.</p> <p>Es tracta d'un edifici del segle XIX que destaca per la composició simètrica de la façana, distribuïda a partir de diversos eixos de verticalitat. En planta baixa, la porta d'entrada marca l'eix central. És de punt rodó. Al costat dret, hi ha tres finestres de llinda recta, amb reixes de ferro. Al costat esquerre, una altra finestra i una porta de garatge que trenca la simetria. En el primer pis, destaca un balcó corregut, amb barana de ferro i quatre accessos. Aquestes obertures també són de llinda recta. Trobem dues finestres més a cada costat, de les mateixes característiques. A la segona planta, hi trobem cinc grups de finestres de punt rodó: el grup central és triple i la resta dobles. Per tant, 11 obertures. Totes les obertures tenen un recreixement de maó vist pintat de vermell, en contrast amb el color crema de fons del parament. Entre la segona i la tercera planta, hi ha una cornisa dentada i a la tercera planta, cinc grups de doble obertura de llinda recta.</p> <p>Com ja hem dit, el parament és arrebossat llis i pintat de color crema. A la planta baixa, al costat esquerre de la porta d'entrada, hi trobem un plafó ceràmic amb una orla floral d'emmarcament on s'hi pot llegir: 'El poble d'Arenys de Mar / a la / comunitat religiosa / Filles de Sant Josep / en agraïment / per la seva tasca social / al llarg de cent set anys'. / 1894 - 2001'. I l'escut d'Arenys entre les dues dates. </p> | 08006-435 | <p>La comunitat religiosa de les Filles de Sant Josep (Josefines) van fundar aquesta institució l'any 1894 fent servei fins l'any 2001 quan passa a mans públiques. En una nota de l'Ajuntament, publicada l'octubre de l'any 2000, diu: 'Esglaonadament, fins a la primavera de l'any vinent, és previst que les religioses de la comunitat de les Filles de Sant Josep, deixin la Residència Geriàtrica del Sagrat Cor per causes internes de la comunitat. L'avançada edat de les membres de la congregació i la falta de vocacions a l'orde religiosa, han motivat que les Josefines, arreu de Catalunya, hagin de fer un reagrupament dels centres que tenen cura. Per bé que fins ara les Josefines, conjuntament amb d'altre personal laboral, han tingut cura dels ancians i malalts residents a la Residència Geriàtrica del Sagrat Cor, l'esmentada residència es un Organisme Autònom Local amb titularitat de l'Ajuntament d'Arenys de Mar. L'Ajuntament, que lamenta molt que la Comunitat deixi la seva col·laboració amb la vila d'Arenys de Mar, i que ha valorat sempre molt positivament l'obra de la comunitat a Arenys, pensa adoptar en el proper Patronat de la Residència, la línia de continuar apostant per la titularitat municipal, reforçant l'equip de personal laboral per cobrir les tasques que feien actualment les Josefines'.</p> | 41.5833109,2.5469747 | 462237 | 4603612 | 1894 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94228-02dsc1194.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94228-03dsc1193.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94228-04dsc1197.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Dins l'edifici hi ha una de les entrades d'un refugi antiaeri que es comunica amb l'edifici Xifré. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 94232 | Club Nàutic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/club-nautic | XX | <p>Primer edifici destinat a acollir el club nàutic. És d'una única planta i fa la forma de 'L'. Amb la coberta de teules àrabs, a dues aigües i acabament amb ràfec. A la façana de llevant, unint els dos cossos de la planta, hi trobem un petit atri, amb quatre arcades.</p> <p>El parament és llis, pintat de blanc, amb un petit sòcol de pedra.</p> | 08006-439 | Carrer del Port, núm. 3 | <p>El Club Nàutic d'Arenys de Mar es funda l'any 1952 i és el quart més antic de Catalunya i el més antic no situat en una capital de província. Agustí Montalt, president del Barça, també ho fou del Club Nàutic d'Arenys.</p> | 41.5794317,2.5583151 | 463181 | 4603177 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94232-02dsc8561.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94232-03p1540767.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94232-04p1540768.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Lúdic | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les seves instal·lacions es troben al Port d'Arenys de Mar, on disposa d'una Escola de Vela i un 'Centre de Perfeccionament Esportiu'. Alguns regatistes olímpics espanyols han estat socis d'aquest club. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 93722 | Casa de la Riera del Bisbe Pol, núm. 60 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-riera-del-bisbe-pol-num-60 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quant a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa, adaptada a un establiment comercial, per la porta d'entrada i l'aparador, al costat. En el primer pis, per un balcó corregut amb barana de ferro i persianes de llibret. En el segon pis per dues finestres balconeres, amb una petita barana de ferro. Totes les obertures són de llinda recta, decorada en el primer pis amb una franja de motius geomètrics.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és arrebossat imitant carreus buixardats, amb dues faixes verticals delimitant la façana pels seus extrems, on el buixardat dels carreus és més accentuat. Les finestres de les plantes superiors tenen un recreixement emmarcant el contorn. Damunt les llindes es conserva, només en part, un esgrafiat ornamental, en forma de fulla d'acant esquematitzada. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>La façana està coronada per una cornisa volada, sostinguda i una balustrada, amb capcer central curvilini.</span></span></span></span></span></p> | 08006-215 | Riera del Bisbe Pol, núm. 60 | 41.5806900,2.5504600 | 462527 | 4603320 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93722-02p1570160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93722-03p1570161.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93722-04p1570164.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 93720 | Casa de la Riera del Bisbe Pol, núm. 75 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-riera-del-bisbe-pol-num-75 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de terrat pla.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'entrada i una finestra reixada, al costat. En pisos superiors es repeteix el mateix esquema: un balcó corregut amb doble accés, amb la barana de ferro i les persianes de llibret. Totes les obertures són de llinda recta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és arrebossat imitant carreus, buixardats els de la planta baixa. Sota el balcó de la segona planta hi ha una franja esgrafiada amb motius vegetals. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>La façana està coronada per una cornisa volada.</span></span></span></span></span></p> | 08006-213 | Riera del Bisbe Pol, núm. 75 | 41.5813600,2.5492700 | 462428 | 4603395 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93720-02dsc0555.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93720-03dsc0548.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93720-04dsc0550.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 93718 | Casa de la Riera del Bisbe Pol, núm. 104-108 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-riera-del-bisbe-pol-num-104-108 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>Edifici d'habitatges reformat que ha integrat tres cases de tipologia anàloga. En el seu moment es van fer remuntes, aixecant dos pisos per damunt de les del seu entorn. Actualment consta de planta baixa i quatre pisos</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, deixant un espai de terrassa al vessant que dóna a la Riera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana ha mantingut els esquemes originals i alguns elements ornamentals a les llindes i els balcons amb barana de ferro. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>La façana està coronada per una balustrada.</span></span></span></span></span></p> | 08006-211 | Riera del Bisbe Pol, núm. 104-108 | 41.5816900,2.5496500 | 462460 | 4603431 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93718-02p1570095.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93718-03dsc0557.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93718-04p1570096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93718-05p1570098.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 93821 | Can Lloberas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lloberas-0 | <p><span><span><span>ESTRADA, Josep (1969). <em>Vías y poblamiento romano en el territorio del àrea metropolitana de Barcelona</em>. Barcelona: Comisión de urbanismo, 65.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Inventari del patrimoni arqueològic d’Arenys de Mar. [consulta en línia a: <a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result'><span><span>https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result</span></span></a> el 21 de febrer de 2023].</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS GURI, J.M. (1938). Notes per a l’arqueologia del Maresme; dins Butlletí de l'Associació Excursionista de Catalunya, pp. 48.</span></span></span></p> | II aC. - V dC. | Es desconeix el seu estat de conservació actual. | <p><span><span><span>Jaciment d'època romana documentat al primer quart del segle XX, quan es varen trobar a la zona on s'ubica el jaciment, alguns fragments de <em>tègula </em>i ceràmica romana indeterminada<span><span><span><span><span><span>, així com fragments de plom treballat. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons J.M. Pons Guri, que publicà la noticia el 1938, es podrien interpretar aquelles troballes com a restes de sepultures romanes, sense concretar res més respecte els materials ceràmics que ell mateix esmenta. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Atesa l'escassa diversitat tipològica del material no es pot especificar el tipus de jaciment ni acotar més acuradament l'adscripció cronològica. Tota la zona està ocupada per hivernacles, i s'hi han efectuat moviments de terres per adequar els camps als conreus.</span></span></span></p> | 08006-269 | Entre el Rial Llarg i el Rial d'en Navarra, per sota la C-32 | <p><span><span><span>L’any 1987, quan es va realitzar la carta arqueològica del Maresme, no es varen identificar materials arqueològics en superfície.</span></span></span></p> | 41.5778004,2.5320750 | 460993 | 4603007 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93821-02dsc1935.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93821-03p1570824.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93821-04p1570815.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'accés al jaciment es fa des de la carretera N-II, al PK 665, sortint pel lateral que porta a la zona comercial. En aquest punt cal agafar el rial Llarg, i seguir aquest camí uns 900 metres fins arribar a la finca de can Lloberes, just abans de travessar l'autopista C-32. La zona on s'ubica el jaciment es tracta d'una explotació agropecuària a la finca de can Lloberes, entre el rial Llarg i el rial d'en Navarra. | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 93742 | Casa del carrer d'Antoni Torrent, núm. 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dantoni-torrent-num-20 | <p>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</p> <p>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar;<span> </span>Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</p> <p>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</p> <p>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'entrada, d'arc escarser i brancals i llinda de pedra treballada i una finestra reixada, al costat, amb trencaaigües piramidal. A la planta pis, per un balcó amb barana de ferro. Al costat, hi ha una petita finestra oberta en posterioritat. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El parament és llis i arrebossat. La façana està coronada per una petita cornisa.</span></span></span></span></span></p> | 08006-228 | Carrer d'Antoni Torrent, núm. 20 | 41.5799800,2.5481000 | 462330 | 4603242 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93742-02p1570644.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93742-03p1570642.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93742-04p1570643.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 93725 | Casa de la Riera del Pare Fita, núm. 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-riera-del-pare-fita-num-17 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Casa entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de terrat pla.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'entrada i una finestra reixada, al costat. En el primer pis, per un balcó corregut amb barana de ferro i persianes de llibret. En el segon pis per dues finestres balconeres, amb una petita barana de ferro. Totes les obertures són de llinda recta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és arrebossat imitant franges de carreus buixardats. La façana està coronada per un gran ràfec de fusta i una barana d'obra que delimita i protegeix el terrat.</span></span></span></span></span></p> | 08006-218 | Riera del Pare Fita, núm. 17 | 41.5823100,2.5483400 | 462351 | 4603501 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93725-02dsc0527.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93725-03p1560999.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93725-04p1560997.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 93719 | Casa de la Riera del Bisbe Pol, núm. 76, can Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-riera-del-bisbe-pol-num-76-can-sagrera | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'entrada i una finestra reixada, al costat. En el primer pis, per un balcó corregut amb doble accés, amb llosana suportada per quatre mènsules decorades. La barana és de ferro i les persianes són de llibret. En el segon pis per quatre finestres, distribuïdes com una galeria, d'arc escarser.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és arrebossat, amb sòcol en planta baixa i marcant línies horitzontals. L</span></span></span></span></span>es finestres de la primera planta tenen un recreixement al voltant, curvilini a la zona de la llinda, on, al mig, hi ha un motiu decoratiu. Sota la galeria del segon pis hi ha una franja horitzontal amb motius geomètrics. La façana està coronada per una cornisa volada, sostinguda per cinc mènsules.</p> | 08006-212 | Riera del Bisbe Pol, núm. 76 | 41.5810200,2.5501800 | 462504 | 4603357 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93719-02dsc0586.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93719-03p1570147.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93719-04p1570151.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93719-05p1570152.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Popularment coneguda com a can Sagrera. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 38229 | Can Gener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gener | XVIII | Alguna de les parts presenta desperfectes en l'acabat de façana i especialment en el ràfec. | <p>Antic casal pairal de tres cossos, de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a quatre aigües. Fruit d'una subdivisió en neix un conjunt de tres cases de cos, de tractament similar en façana. Encara són identificables els elements originals i els modificats en el moment de la divisió de propietat o usos.</p> | 08009-236 | Nucli urbà. C. Lladó 10-14/C. de l'Escopeta | 41.5536800,2.4002900 | 449988.06 | 4600397.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38229-foto-08009-236-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38229-foto-08009-236-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 93708 | Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-17 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Casa de cos, entre mitgeres que destaca pel seu programa ornamental en façana. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>Quant a la composició, la façana s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat, definits per les seves obertures. En planta baixa hi trobem un gran portal d'entrada, de llinda recta, amb una finestra reixada lateral. Els dos pisos superiors repeteixen un mateix esquema compositiu centrat amb un balcó amb la llosana arrodonida, en els angles, i sostinguda per dues mènsules i barana de ferro; i una finestra a l'eix del costat, amb l'ampit sobresortit i sostingut per dues mènsules.</p> <p>El parament pren un relleu important en el programa ornamental. En planta baixa l'arrebossat imita franges de carreus i, en els pisos superiors destaca un esgrafiat vertical que ocupa les dues plantes amb motius geomètrics. L'emmarcament de les finestres també està decorat amb línies, una roseta central a les llindes i un rombe. Tot coronat per una cornisa volada.</p> | 08006-204 | Rial de Sa Clavella, núm. 17 | 41.5799900,2.5497500 | 462467 | 4603243 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93708-02dsc9796.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93708-03p1560132.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93708-04p1560129.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 93709 | Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 47 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-47 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'entrada, de fusta i de doble batent; i una finestra reixada, al costat. En el primer pis, hi ha un balcó amb la sota llosana de rajoles i barana de ferro, i una finestra lateral. En el segon pis, la llosana del balcó està sostinguda per dues mènsules. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El parament és llis i arrebossat. </span></span></span></span></span></p> | 08006-205 | Rial de Sa Clavella, núm. 47 | 41.5806600,2.5477300 | 462299 | 4603318 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93709-02dsc9867.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38004 | Alzina de can Castells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-castells | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> | <p>Alzina (Quercus ilex ssp ilex) localitzada al torrent de can Martí, prop del trencant que va a can Castells. Dimensions: Perímetre: 2,66 m, DBH: 0,85 m.</p> | 08009-95 | Veïnat de la Pujada | 41.5643600,2.4069800 | 450554.07 | 4601579.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38004-foto-08009-95-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 4112,69 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc