API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimonicultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Patrimoni cultural
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Mida X

Mostra el títol i informació del dataset

Mostra els filtres

Mostra el botó per exportar

Mostra el botó per incrustar

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
94228	Residència geriàtrica municipal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/residencia-geriatrica-municipal		XIX		<p>L'edifici de la residència geriàtrica es troba en el carrer Sant Narcís, un carrer sense sortida o, millor dit, amb sortida a una petita androna paral·lela als jardins Xifré. És de planta rectangular i la coberta a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i tres pisos, que acull la residència municipal per a la gent gran.</p> <p>Es tracta d'un edifici del segle XIX que destaca per la composició simètrica de la façana, distribuïda a partir de diversos eixos de verticalitat. En planta baixa, la porta d'entrada marca l'eix central. És de punt rodó. Al costat dret, hi ha tres finestres de llinda recta, amb reixes de ferro. Al costat esquerre, una altra finestra i una porta de garatge que trenca la simetria. En el primer pis, destaca un balcó corregut, amb barana de ferro i quatre accessos. Aquestes obertures també són de llinda recta. Trobem dues finestres més a cada costat, de les mateixes característiques. A la segona planta, hi trobem cinc grups de finestres de punt rodó: el grup central és triple i la resta dobles. Per tant, 11 obertures. Totes les obertures tenen un recreixement de maó vist pintat de vermell, en contrast amb el color crema de fons del parament. Entre la segona i la tercera planta, hi ha una cornisa dentada i a la tercera planta, cinc grups de doble obertura de llinda recta.</p> <p>Com ja hem dit, el parament és arrebossat llis i pintat de color crema. A la planta baixa, al costat esquerre de la porta d'entrada, hi trobem un plafó ceràmic amb una orla floral d'emmarcament on s'hi pot llegir: 'El poble d'Arenys de Mar / a la / comunitat religiosa / Filles de Sant Josep / en agraïment / per la seva tasca social / al llarg de cent set anys'. / 1894 - 2001'. I l'escut d'Arenys entre les dues dates. </p>	08006-435		<p>La comunitat religiosa de les Filles de Sant Josep (Josefines) van fundar aquesta institució l'any 1894 fent servei fins l'any 2001 quan passa a mans públiques. En una nota de l'Ajuntament, publicada l'octubre de l'any 2000, diu: 'Esglaonadament, fins a la primavera de l'any vinent, és previst que les religioses de la comunitat de les Filles de Sant Josep, deixin la Residència Geriàtrica del Sagrat Cor per causes internes de la comunitat. L'avançada edat de les membres de la congregació i la falta de vocacions a l'orde religiosa, han motivat que les Josefines, arreu de Catalunya, hagin de fer un reagrupament dels centres que tenen cura. Per bé que fins ara les Josefines, conjuntament amb d'altre personal laboral, han tingut cura dels ancians i malalts residents a la Residència Geriàtrica del Sagrat Cor, l'esmentada residència es un Organisme Autònom Local amb titularitat de l'Ajuntament d'Arenys de Mar. L'Ajuntament, que lamenta molt que la Comunitat deixi la seva col·laboració amb la vila d'Arenys de Mar, i que ha valorat sempre molt positivament l'obra de la comunitat a Arenys, pensa adoptar en el proper Patronat de la Residència, la línia de continuar apostant per la titularitat municipal, reforçant l'equip de personal laboral per cobrir les tasques que feien actualment les Josefines'.</p>	41.5833109,2.5469747	462237	4603612	1894	08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94228-02dsc1194.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94228-03dsc1193.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94228-04dsc1197.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Social	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Dins l'edifici hi ha una de les entrades d'un refugi antiaeri que es comunica amb l'edifici Xifré.	98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:27
94313	Rial del Cavaió	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-del-cavaio	<p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans</em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans</em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</em>. Barcelona. Editorial Labor. SA. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara</em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></a> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</em>. Barcelona. Congrés editorial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>El rial del Cavaió és un dels cursos d’aigua secs que formen la xarxa hidrogràfica d’Arenys de Mar, que s’originen a les capçaleres dels turons de la serralada. Està situat en una petita depressió que transcorre per la zona coneguda com les Carolines. És un afluent del rial de la Serp, que en temps de pluges el nodreix pel seu vessant hidrogràfic esquerre. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Conflueixen actualment just dessota del pont de la carretera Nacional II, que permet accedir al molí de can Guri i can Bigorra i desemboca a la platja coneguda amb el nom de platja del Cavaió. És, justament, a la zona de desembocadura on pels volts de l’any 2017 s’hi condicionà una zona de pícnic amb taules de fusta, una font, i una petita pineda amb tamariu (<em>Tamarix gallica</em>) que embelleixen l’entorn.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De mar cap a muntanya, té trams murats amb lleugers reductors de ciment que permet el trànsit rodat, però just en el darrer revolt urbanitzat, el rial es fa totalment impracticable. La vegetació de canyissar l’ha engolit completament. S’hi observa en els marges visibles algun arbre residual, fruit d’haver ocupat zones cultivades, llorers i plantes al·lòctones que envaeixen els substrat de vegetació pròpia de ribera fins a fer-la desaparèixer. Cap a la capçalera sembla també que s’hi conserva un bon alzinar amb pineda, que correspon a les zones on es preserven les terres de conreu. </span></span></span></span></span></p>	08006-457	Arenys de Mar	<p><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, degut al procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></p>	41.5852900,2.5650600	463746	4603824		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94313-02p1560587.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94313-03dsc0150.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94313-04p1560588.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94313-05p1560590.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94313-06p1560593.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				2153	5.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:27
93974	Fons referent a la parròquia de Santa Maria de l'Arxiu Diocesà de Girona	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-la-parroquia-de-santa-maria-de-larxiu-diocesa-de-girona		XVI-XX		<p><span><span><span><span>L’Arxiu diocesà de Girona, preserva més de dos-cents documents relacionats amb les dispenses matrimonials, processos de la Cúria, beneficis, expedients matrimonials, des del 1500. També custodia aquella documentació procedent de l’església de Santa Maria d’Arenys amb més de cent anys d’antiguitat, com són, els Llibres de baptisme, de matrimoni, d'òbits i els registres d’albats des de la segona meitat del 1500. Una part d’aquesta documentació està digitalitzada i es pot consultar via on-line a la pàgina web de l’Arxiu diocesà de Girona. La resta està inventariada amb un petit regest que permet sol·licitar-la en cas de treball d’investigació.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3625</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer i quart graus de consanguinitat entre Agustí Clausell i Puig i Ignàsia Rossell i Puig, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1790)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3655</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer grau de consanguinitat entre Benet Gotall i Colombí de Tossa i Caterina Fàbregues i Vila, d'Arenys de Mar (1791)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3658a</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer i quart graus d'afinitat entre Jaume Catà i Riera i Maria Teresa Gualba i Dorca, d'Arenys de Mar (1791)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3658b</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart i cinquè graus d'afinitat entre Antic Catà i Nonó i Isabel Clausell i Gualba, d'Arenys de Mar (1791)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3686</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer i quart graus de consanguinitat entre Pere Castelló i Serra, mestre d'aixa i Maria Ignàsia Cabrisses i Serra, solters d'Arenys de Mar (1793)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3724</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Esteve Pasqual i Catà, jornaler i Esperança Riera i Ferran, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1794)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3742</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Nicolau Barraquer i Simon, timoner i Damiana Pruna i Torras, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1794)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3752</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per primer i segon graus de consanguinitat entre Francesc Segalà i Parelló, vidu cap de rendes i Antònia Rossich i Segalà, soltera, naturals de La Nou de Gaià (Tarragona) i veïns d'Arenys de Mar (1794 - 1795)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3768</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer i quart graus de consanguinitat entre Bonaventura Barrera i Puigener, mariner i Teresa Cassola i Barrera, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1795)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3869</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per pública honestedat entre Josep Font i Vilamitjana, mestre d'aixa, natural de Vic i veí d'Arenys de Mar i Caterina Antònia Julià i Mundo, natural i veïna d'Arenys de Mar, solters (1797)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3891</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Jaume Vila i Ciutat, comerciant i Narcisa Fàbrega i Pruna, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1797 - 1798)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3899</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Pau Espriu i Llobet i Josepa Gallart i Pullés, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1797 - 1798)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 3929</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer i quart graus de consanguinitat entre Marià Casacoberta i Barrera, mestre d'aixa i Magdalena Montalt i Vila, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1798 - 1799)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4004</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Francesc Bou i Roget, pilot mariner i Anna Maria Moles i Costa, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1798 - 1800)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4057</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Miquel Torres i Ferrer, comerciant i Lucrècia Pica i Ferrer, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1801 - 1802)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4165</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Joan Roure i Casanoves, pilot mariner i Maria Compte i Baralt, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1806 - 1807)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4211</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Andreu Pere Pruna i Fontanals, pilot mariner i Maria Josepa Clairà i Roure, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1805 - 1806)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4247</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguitat entre Salvador Majó i València, bracer i Maria Francesca Coll i Mas, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1806 agost 12 - 1807 març 23)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4279</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer grau de consanguitat entre Salvador Barrera i Moles, mitger i Caterina Barrera i Llúria, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1810 - 1810 juliol 27)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4280</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer grau de consanguitat entre Joan Gelpí i Boix, pilot mariner i Josepa Fàbregues i Pruna, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1810 - 1810 maig 08)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4375</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer amb quart graus de consanguinitat entre Miquel Travessa i Casamitjana, natural i veí de Barcelona i Teresa Sagrera i Rifà, natural d'Arenys de Mar, solters (1811 - 1811 juny 19)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4416</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per tercer grau d'afinitat entre Domènec Botet i Darder, cirurgià, natural i veí de Palamós i Maria Rita Forn i Fina, natural de Palamós i veïna d'Arenys de Mar (1812 - 1813 abril 23)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4450</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguitat entre Josep Puig i Auladell, sastre, natural de Sant Esteve de la Costa (fogars de Montclús) i veí d'Arenys de Mar i Josepa Vilardell i Corney, natural i veïna d'Arenys de Mar, solters (1813 - 1813 juny 25)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4465</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart i cinquè graus de consanguitat entre Nicolau Esther i Romaní, comerciant, natural d'Arenys de Mar i veí de Blanes i Anna Maria Gallart i Caselles, natural i veïns de Blanes, solters (1814 abril - 1814 maig 07)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4482</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per segon i tercer graus d'afinitat entre Antoni Roure i Bonafè, comerciant, vidu de Francesca Gualba i Borrell i Josepa Casanoves i Mates, soltera, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1814 gener - 1814 gener 26)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 3 1 <strong>DI 4577</strong> Dispensa matrimonial d'impediment per quart grau de consanguinitat entre Jaume Pica i Preses i Ignàsia Vilar i Fita, solters, naturals i veïns d'Arenys de Mar (1815 març - 1816 gener 9)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 564</strong> Agustí Ferran i Batlle, prevere de Llavaneres contra Miquel Vila, rector de Pineda, pel Benefici de la Concepció i Sant Elm d’Arenys de Mar (1761)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 596</strong> Josep Cabirol, mercader de Barcelona i administrador de la Causa pia Fornaguera d’Arenys de Mar contra Maria Pujades i Batlle, d’Arenys, per deutes de pensió de censal (1695)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 684</strong> Francesc i Margarida Ros, germans residents a Puerto de Santa Maria, contra Marian Fontanals, d’Arenys de Mar, sobre dret a administrar la Causa pia Fornaguera (1764)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 741</strong> Isidre Pijoan, beneficiat d’Arenys de Mar, marmessor de Feliu Ros, prevere, contra Josep Forn, jornaler d’Arenys, sobre nul·litat de venda (1766)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 787</strong> El rector i la Comunitat de Preveres d’Arenys de Mar contra Jaume Prat, hortolà d’aquesta vila, per deutes de pensió de censal (1760)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 980</strong> Els protectors de les fundacions d’Arenys de Mar contra Jaume i Teresa Pons Prat i Galvany, del lloc, per deutes de pensió de censal (1767)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1005</strong> Josep Coma, rector d’Arenys de Munt, contra l’ajuntament d’Arenys de Mar, per no haver ofert aquest al seu bací (1766)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1047</strong> La Comunitat de Preveres d’Arenys de Mar contra Francesca i Teresa Morelló, de Barcelona, per deutes de pensió de censal (1760)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1065</strong> L’ajuntament d’Arenys de Munt contra l’ajuntament d’Arenys de Mar, sobre la necessitat de dividir les dues rectories (1779)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1084</strong> Antoni Roure i Portals, mariner d’Arenys de Mar contra els aniversaris d’aquesta parroquial, sobre deute de pensió de censal (1786)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1220</strong> Els marmessors de Pere Bonosi Coll, rector d’Arenys de Mar, contra la Comunitat de Preveres d’aquest lloc, per deutes (1818)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1320</strong> Francesc Alzina Coderch i Rifà, estudiant d’Arenys de Mar contra Gaspar Serratosa i Masvidal i Salvador Bernadet, diaca de Barcelona, pel Benefici de Sant Miquel de Tordera (1784)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1321</strong> Josep Antoni Miralbell, prevere tresident a Blanes, contra Josep Vieta i Burset, estudiant, pel Benefici del Roser i Sant Miquel de Blanes, unit a Carles Aigüesvives, prevere resident a Arenys de Mar contra Benet Pla, de Blanes (1733, actuari Ramon Soler) (1733 - 1803)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1343</strong> Antoni de Batlle i Cerdà, de Banyoles, contra Narcís de Balle i Milans del Bosch, clergue d’Arenys de Mar, pel Benefici de Santa Maria del claustre de la Seu (1791), unit a Narcís de Batlle i Sala i Josep Rotllant, estudiant d’Arenys de Mar, contra Antoni de Batlle i Cerdà (1786, actuari Burch Surís) (1786 - 1791)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1358</strong> Antoni Puig Guilló i Saris, pagès de Canapost i Pere Salelles i Barceló, estudiant de Sant Sadurní contra Floris Canyà, prevere de la Bisbal, pel Benefici de Sant Julià i Santa Basilissa de la Seu (1781), unit a Pere Canyà, estudiant de la Bisbal contra Ramon Pujol i Mir, prevere d’Arenys de Mar (1761, actuari Burch Surís); Jaume Canyà contra Jaume Vilarrúbia, prevere de Vic (1706, actuari Vilalba); Jaume Hereu i Riquer, estudiant de Vilobí i Pere Canyà, estudiant de Girona contra Ramon Pujol i Mir, prevere (1761, actuari Burch Surís) i Pau Salelles contra Floris Canyà (1706 - 1789)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1399</strong> Jaume Finet i Bataller, clergue d’Arenys de Mar contra Bonaventura Torres, estudiant de Castell d’Aro, pel Benefici de Santa Elena de la Seu (1759), unit a Joan Pons, rector de Fornells, contra Josep Guinart, clergue de Girona, (1734, actuari Ramon Soler) i a Gaspar Sala i Maig, de Lloret, contra Jaume Finet i Bataller (1758) (1734 - 1759)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1401</strong> Josep Figuerola i Torres, d’Arenys de Mar, contra Josep Guitart, prevere, pel Benefici de Sant Roc i Sant Miquel d’Arenys de Mar (1768), unit a Francesc Torres, clergue d’Arenys, contra Joan Baptista Pla (1722, actuari Francesc Lagrifa) (1722 - 1768)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1409</strong> Francesc Arnau, prevere d’Arenys de Mar, contra Josep Ortiz, estudiant, pel Benefici del Roser d’Arenys de Mar (1793)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1421</strong> Miquel Illa, rector d’Orcau (Isona, bisbat d’Urgell), contra Antoni de Domènech, de Sant Feliu de Girona, pel Benefici de Sant Antoni de Pàdua, d’Arenys de Mar (1763)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1438</strong> Bonaventura Barrera i Moles, d’Arenys de Mar, contra Marian Roig i Sala, estudiant de Barcelona, pel Benefici de Sant Antoni d’Arenys de Mar (1800)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1442</strong> Teodor Jaurés, prevere d’Arenys de Mar contra Segimon Llunell, clergue de la mateixa vila. MANCA (s. XVIII)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1488</strong> Teodor Jaurés, beneficiat i mestre de primeres lletres d’Arenys de Mar contra Segimon Llunells, clergue de la mateixa vila, pel Benefici del Roser d’Arenys (1808)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1503</strong> L’Ajuntament d’Arenys de Mar contra Llorenç Sànies, beneficiat de la vila, sobre compliment de decret episcopal (1793)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1552</strong> Feliu Grau i Compte, mariner d’Arenys de Mar contra diversos creditors de Fidel Grau, beneficiat de la vila, en causa de graduació (1795)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 1703</strong> Els regidors d’Arenys de Mar i els obrers de la parròquia, contra Josep Pujades i Vilarrasa, de la mateixa vila, sobre possessió d’una casa (1745)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2139</strong> Joan Figuerola, d’Arenys de Mar contra Fidel Grau, clergue de la vila. MANCA (s. XVIII)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2184</strong> Bernat de Méndez i Morell, de Barcelona i Joan Baptista Morell, notari de Figueres contra Josep Cabirol, prevere de Tarragona, pel Benefici de la Mare de Déu de la Pietat d’Arenys de Mar (1759)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2228</strong> Jaume Finet, mariner d’Arenys de Mar contra Antònia Anglada, per empara de llicència matrimonial (1735)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2257</strong> Antoni Ferrer, mariner d’Arenys de Mar, contra els administradors de la Confraria de Sant Roc i els jurats de la vila, sobre construcció de capella al temple de Santa Maria. Deposicions testificals (1618)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2293</strong> Benet Buscastell, rector de Caldes d’Estrac, bisbat de Barcelona contra Jaume Tries, d’Arenys de Mar. Deposicions testificals (1623)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2368</strong> Josep Fontanals, prevere d’Arenys de Mar contra Margarida i Manel d’Avinyó, de Peralada, per deutes de pensió de censal (1729)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2422</strong> Execució sobre els béns de Josep Lleu, beneficiat d’Arenys de Mar (1722)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2617</strong> Caterina Victòria Marimon, de Malgrat contra Gabriel Roig, d’Arenys de Mar. </span></span><span lang='ES'><span>MANCA (s. XVII)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2675</strong> Antoni Ros, clergue de Lloret, resident a Roma contra Francesc Ferrer, clergue de Mataró, pel Benefici del Roser d’Arenys de Mar (1647)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2693</strong> Joan Petxodral, prevere d’Arenys de Mar contra Antic Ferrer, rector de Pineda, sobre satisfacció de deute (1623)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 2701</strong> La universitat de la vila d’Arenys de Mar, contra Joan Pibernat i altres obrers de la parròquia, sobre dret a llogar organista (1608)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 3562</strong> Jaume Vilar, rector d’Arenys de Mar, contra els preveres de la mateixa església, sobre dret a admetre preveres a les celebracions funeràries (1630)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 3655</strong> Josep Baguer, prevere de Sant Pere de Galligants contra Maria Pibernat, vídua d’Arenys de Mar, per deutes de pensió de censal (1700)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 3695</strong> Montserrat Lleu, clergue d’Arenys de Mar contra Miquel Ortiz, clergue de la mateixa vila, pel Benefici de Sant Roc d’Arenys (1710)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 3931</strong> Andreu Mandri i Carcasés, natural de Sant Andreu de Llavaneres contra Bonaventura Vila, d’Arenys de Mar i Francesc Pagès i Simon, de Barcelona, tots clergues, pel Benefici de la Concepció i Sant Elm d’Arenys de Mar (1718)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 3938</strong> Bonaventura Pararols rector de Sant Feliu de Pallerols, contra Ignasi Ballester, rector d’Arenys de Mar, sobre permuta de beneficis (1728)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 3988</strong> Margarida Lladó, vídua d’Arenys de Mar, contra el rector de la parròquia, sobre restitució del dot, que inclou un censal que dota un benefici (1689)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4039</strong> L’administrador de la Causa pia de Sala contra Josep Deu, beneficiat d’Arenys de Mar, per deutes de pensió de censal (1702)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4200</strong> Josep Abras, causídic de Girona contra Josep Lleu, beneficiat d’Arenys de Mar, sobre satisfacció de serveis jurídics (1716)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4420</strong> Francesca Ros i Cassà, soltera d’Arenys de Mar, contra Josep Berenguer, fuster d’aquesta vila, sobre promesa de casament (1758)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4503</strong> Francesc Fornaguera, pagès d’Arenys de Mar contra l’administrador de la Causa pia Fornaguera, sobre rendició de comptes de la mateixa Causa pia (1752)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4585</strong> L’administrador de la Causa pia de Jaume Avellà, beneficiat que fou d'Arenys de Mar contra Miquel Pujol i Auladell, també pagès d’Arenys, sobre venda a carta de gràcia (1756)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4627</strong> L’administrador de la Causa pia Avellà, d’Arenys de Mar contra Francesc Pibernat, del mateix lloc, per deutes de pensió de censal (1762)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4659</strong> L’administrador de la Causa pia de Jaume Avellà, d’Arenys de Mar contra Josep Oms i Sibina, pagès del mateix lloc. Deposicions testificals (1762)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4823</strong> Tomàs Joana i Vidal i Jaume Vidal i Rissech, naturals de Tossa, contra Jacint Vidal i Tries, estudiant d’Arenys de Mar, pels beneficis fundats a Tossa per Grau Vidal i Ferro, de la mateixa vila, com a marmessor de Tomàs Vidal i Rei (1772)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4852</strong> La Comunitat de Preveres d’Arenys de Mar, contra Gerard Gelpí rector de la parròquia, sobre participació en distribucions (1785)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4854</strong> Marc Milans i altres beneficiats d’Arenys de Mar contra Francesc Serra, organista de la mateixa església, per difamació (1784)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 4883</strong> Francesca Vila, d’Arenys de Mar contra Josep Planes, jornaler del mateix lloc. MANCA (Finals s. XVIII)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 5132</strong> Pere Màrtir Font, clergue de Mataró, contra Pere Joan Teixidor, clergue d’Arenys de Mar, pel Benefici del Roser d’Arenys (1639)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 6096</strong> L’administrador de la Causa pia de Miquel Adroher contra Josep Pla, negociant d’Arenys de Mar, per deutes de pensió de censal (1723)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 6218</strong> Francesc Boy, teixidor d’Arenys de Mar contra Maria Blasi, donzella de la mateixa vila. MANCA (s. XVII)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 6371</strong> Josep Llens, prevere de Sant Celoni contra Josep Ramis i de Milans, de la mateixa vila, sobre dret de presentació del Benefici de Sant Antoni, d’Arenys de Mar (1746)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 6508</strong> Josep Coma, rector d’Arenys de Mar, com a marmessor de Tomàs Corriol, prevere, contra Baltasar Mir, rector d’Hostalric. </span></span><span lang='EN-US'><span>Deposicions testificals (1773)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 6588</strong> Cristòfol Arqués i Ruyra, Ciutadà Honrat de Barcelona i altres obrers d’Arenys de Mar, contra l’ajuntament d’aquesta vila, sobre drets dels obrers de la parròquia (1781)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 6746</strong> L’ajuntament d’Arenys de Mar contra el rector, síndic i diaconil de Santa Maria d’Arenys, sobre obligacions i dret de presentació del diaconil (1777)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 6762</strong> Joan Baptista Clavell, d’Arenys de Mar contra Maria Puig, del lloc, sobre empara de llicència matrimonial (1751)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 6799</strong> Magdalena Guilló, vídua de Bellcaire contra Joan Cruanyes, ferrer d’Arenys de Mar, sobre empara de llicència matrimonial (1786)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7006</strong> Josep Clavell, prevere de Barcelona, contra Tomàs Montferrer, estudiant de Barcelona, pel Benefici de Santa Caterina d’Arenys de Mar (1754)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7109</strong> Josep Llorens, rector d’Arenys de Munt contra Marc, Casalins, Joan Guilla, Jaume Lladó, Maties Torres i Josep Salis, preveres i Agustí Alegre, Josep Gualba, Ignasi Cabirol i Josep Lleu, clergues, tots beneficiats d’Arenys de Mar, sobre el dret d'aquests a actuar com a Comunitat de Preveres (1699)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7322</strong> Joan Massip, rector de Canet de Mar, contra Isidre Caminal, d’Arenys de Mar, en causa incidental de contumàcia (1686)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7361</strong> Joan Guilla, beneficiat d’Arenys de Mar contra Antoni Serra, rector de la parròquia, per impedir-li la residència (1688)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7404</strong> Martí Rich, rector d’Arenys de Mar, contra Francesc Torra, prevere d’aquesta vila, sobre el servei de la sagristia (1670)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7474</strong> Jaume Arquer, notari d’Arenys de Mar, contra Miquel Riera, marmessor de Segimon Valls, pagès, administrador de la Causa pia de la Cera del Viàtic d’Hostalric, sobre satisfacció de serveis notarials (1701)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7497</strong> Enquesta del fiscal contra Jacint Medina, prevere d’Arenys de Mar, sobre rebre confessions a casa seva (1679)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7685</strong> Joan Socarrats, prevere resident a Girona i antic rector de Llambilles contra Caterina Navarro, vídua de Pere Bonafe, que fou metge d'Arenys de Mar, el seu fill, Joan Carles Bonafe i Navarro, notari i Salvador Forn i Teresa Balis del mateix lloc, per deutes de pensió de censal (1738)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7692</strong> Joan Baptista Pastor i de Sentís, Ciutadà Honrat de Barcelona d’Arenys de Mar contra els obrers d’Arenys i Feliu Xapús, obtentor del Benefici de Santa Caterina, sobre dret a banc a l’església (1724)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7924</strong> Francesc Mont i Casalins, clergue de Calella contra Joan Carles Bonafè, escrivent d’Arenys de Mar, per deute de blat (1735)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 8254</strong> El fiscal contra Miquel Lligada, clergue d’Arenys de Mar, per mort de Pere Galceran, adroguer de la vila (1677)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 8443</strong> Pere Grau, fiscal contra Andreu Basies, prevere francès, servidor de l'església d'Arenys de Mar, per tractes deshonestos amb Paula Misser (1608)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 8481</strong> Procés contra Montserrat Creixell, beneficiat d'Arenys de Mar, per escàndols (1623)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 8719</strong> Conra Pau Lladó, prevere d'Arenys de Mar, per desacreditar la justícia eclesiàstica (1678)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 8797</strong> Procés contra els preveres d'Arenys de Mar, per actuar com a pretesa Comunitat de preveres (1699)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9003</strong> Expedient a instància de l'Ajuntament, els obrers i Tomàs Simon, sagristà, tots d'Arenys de Mar, sobre la casa de l'escolà (1832)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9028</strong> Salvi Carbó, rector d'Arenys de Mar contra Miquel Joher, rector d'Arenys de Munt, sobre delmes anomenats d'alous (1835)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9068</strong> Procés contra Joan Baptista Pruna, caputxí exclaustrat, sobre excessos verbals en un sermó predicat a Arenys de Mar (1846)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9140</strong> Joan Arimon, veí del Masnou, contra Francesc Torrent, beneficiat d'Arenys de Mar, sobre cobrament d'un pagaré (1868)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9308</strong> Josep i Maria Capdevila i Arabia, esposos, negociants d'Arenys de Mar, contra Francesc Bonafè, beneficiat de la mateixa vila, sobre devolució de diners (1804)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9313</strong> Salvador Teixonera del Bosch, contra Vicenç Passart, clergue d'Arenys de Mar, pel Benefici de Sant Antoni de Pàdua del lloc (1811)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9362</strong> La Congregació dels Dolors d'Arenys de Mar contra Martí Vinyals i Colomer, prevere corrector, per no acceptar una elecció de junta (1909)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9519</strong> Informació sobre admissió del patrimoni de Bernat Surís, clergue d'Arenys de Mar (1623)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9683</strong> Procés de col·lació del Benefici del Roser d'Arenys de Mar a favor de Miquel Petxodral, clergue de Barcelona (1645)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9931</strong> Procés informatiu sobre escarnis d'actes religiosos fets a Arenys de Mar durant el Carnestoltes (1831)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 9990</strong> Procés d'execució de dispensa de residència a favor de Joan Guilla, beneficiat d'Arenys de Mar (1717)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10039</strong> Informació sobre la malaltia d'Agustina Forns, d'Arenys de Mar, a fi d'excloure'n la possessió diabòlica (1846)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10159</strong> Josep Buscastell, canonge de Vilabertran contra Baltasar Riera, d'Arenys de Mar, sobre deute de pensió de censal (1691)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10199</strong> Els jurats i obrers de Llagostera, contra en Roqueta, clergue d'Arenys de Mar, per no complir les càrregues del benefici dels Sant Abdó i Sant Senèn de Llagostera que obté (1681)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10316</strong> Procés informatiu sobre la coadjutoria de la canongia de la Seu que posseeix Jaume Nicolau, a instància de Josep Nicolau, clergue d'Arenys de Mar (1739)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10338</strong> Procés informatiu sobre la coadjutoria de la canongia de Vilabertran que posseeix Pere Rabassa, a instància de Francesc Borrell, clergue d'Arenys de Mar (1735)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10460</strong> Salvador Teixonera del Bosc, com a pare i administrador del doctor Josep Teixonera i Saurí, contra Vicenç Passant, clergue d'Arenys de Mar, pel Benefici de Sant Antoni de Pàdua d'Arenys de Munt (1811)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10461</strong> Segimon Llunell, clergue resident a Tarragona, contra Pere Bonosi i Coll, rector d'Arenys de Mar, en pretensió d'obtenir el càrrec de sagristà (1806)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10594</strong> Ramon Llirós, metge d'Arenys de Mar, contra Josep Frigola, rector de Canet de Verges i marmessor de Francesc Frigola i Verdaguer, domer que fou de Torroella de Montgrí, per deute de serveis mèdics (1816)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10634</strong> Josep Roget, d'Arenys de Mar, contra Clara, muller seva, sobre deure de cohabitar (1822)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10651</strong> Vicenç Pujol, d'Arenys de Mar, contra Francesc Bonafè, beneficiat de la parròquia, sobre continuació de causa (1816)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 10851</strong> Els protectors dels aniversaris de la parroquial d'Arenys de Mar, contra el rector, sobre participació d'aquest al rosari mensual cantat que hi ha fundat (1808)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 11129</strong> Expedient sobre validesa del matrimoni contret entre Mateu Rius, de Palafrugell i Anna Bohera, d'Arenys de Mar (1870)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 11334</strong> Pau Garriga i Rossell, d'Arenys de Mar contra Dolors Bas, de Tossa, sobre promesa de matrimoni (1864)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 11427</strong> Expedient de solteria de Benet Comes i Mundet, taper de Sant Feliu de Guíxols, pel temps que visqué a França, en vista al matrimoni que té projectat amb Josepa Xena i Romaguera, natural d'Arenys de Mar i veïna de Blanes (1865)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 11586</strong> Francesc Escarraguell, confiter d'Arenys de Mar contra la seva muller Maria Roure, en causa de separació per abandonament del domicili conjugal (1857)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 11604</strong> Maria Concepció Guix, de Barcelona contra el seu marit, Ramon Teixidor i de Pol, advocat, veí d'Arenys de Mar, en causa de separació per sevícia (1871)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 11833</strong> Procés d'execució contra Pere Sauleda, de Sant Pol, a instància de Josep Sala, clergue d'Arenys de Mar (1665)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 11897</strong> Informació sobre el valor del benefici del Roser d'Arenys de Mar, a instància d'Isidre Fontanals (1692)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 12141</strong> Angela Cortina i Auguet, d'Arenys de Mar contra el seu marit Jaume Vallvé i Martí, natural de Valls, en causa de separació (1911)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 12229</strong> Rosa Julià i Prat, d'Arenys de Mar contra el seu marit Antoni Tosquella i Vidal, en causa de separació (1924)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='ES'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 12249</strong> Manuel Ferrer i Vergés contra la seva muller Concepció Rossell i Graupera, d'Arenys de Mar, en causa de separació (1928)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 12266</strong> Maria Colomer i Valls, d'Arenys de Munt, contra el seu marit, Benet Fors i Roca, d'Arenys de Mar (1930)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 3030-2</strong> Absolució de jurament a favor d'Elisabet, vídua d'Esteve Ferrer, pel debitori a Gabriel Lleu, mariners d'Arenys de Mar (1608)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 1 2 5 5 2 <strong>Proc. Mod. 7524-40</strong> Isidre Coromina, d'Arenys de Munt, contra el doctor Joan Massip, rector de Canet de Mar i marmessor de Martí Rich, rector que fou d'Arenys de Mar, per contumàcia (1686)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B1-2</strong> Llibre de Baptismes I-II de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1576 - 1643)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B3</strong> Llibre de Baptismes III de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1644 - 1682)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B4-5</strong> Llibre de Baptismes IV-V de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1682 - 1737)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B6</strong> Llibre de Baptismes VI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1738 - 1762)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B7</strong> Llibre de Baptismes VII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1762 - 1780)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B8-9</strong> Llibre de Baptismes VIII-IX de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1781 - 1797)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B10</strong> Llibre de Baptismes X de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1798 - 1814)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B11</strong> Llibre de Baptismes XI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1815 - 1832)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B12</strong> Llibre de Baptismes XII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1832 - 1843)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B13</strong> Llibre de Baptismes XIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1844 - 1851)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B14</strong> Llibre de Baptismes XIV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1851 - 1859)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B15</strong> Llibre de Baptismes XV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de M</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B16</strong> Llibre de Baptismes XVI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1869 - 1877)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B17</strong> Llibre de Baptismes XVII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1877 - 1890)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 1 1 <strong>B18</strong> Llibre de Baptismes XVIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1890 - 1907)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 2 1 <strong>C1</strong> Llibre de Confirmacions I de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1647 - 1829)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 2 1 <strong>C2</strong> Llibre de Confirmacions II de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1848)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 2 1 <strong>C3</strong> Llibre de Confirmacions III de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1857 - 1960)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 1 <strong>M1-2</strong> Llibre de Matrimonis I-II de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1585 - 1709)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 1 <strong>M3-5</strong> Llibre de Matrimonis III-V de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1709 - 1782)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 1 <strong>M6</strong> Llibre de Matrimonis VI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1783 - 1813)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 1 <strong>M7-8</strong> Llibre de Matrimonis VII-VIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1814 - 1851)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 1 <strong>M9</strong> Llibre de Matrimonis IX de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1851 - 1867)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 1 <strong>M10-11</strong> Llibre de Matrimonis X-XI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1867 - 1901)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 1</strong> Expedients Matrimonials I de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1940 - 1942)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 2</strong> Expedients Matrimonials II de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1943 - 1944)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 3</strong> Expedients Matrimonials III de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1945)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 4</strong> Expedients Matrimonials IV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1946)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 5</strong> Expedients Matrimonials V de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1947)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 6</strong> Expedients Matrimonials VI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1948)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 7</strong> Expedients Matrimonials VIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1949 - 1950)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 8</strong> Expedients Matrimonials VIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1951)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 9</strong> Expedients Matrimonials IX de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1952 - 1953)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 10</strong> Expedients Matrimonials X de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1954 - 1955)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 11</strong> Expedients Matrimonials XI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1956)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 12</strong> Expedients Matrimonials XII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1957)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 13</strong> Expedients Matrimonials XIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1958)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 14</strong> Expedients Matrimonials XIV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1959 - 1960)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 15</strong> Expedients Matrimonials XV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1961 - 1962)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 16</strong> Expedients Matrimonials XVI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1963 - 1964)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 17</strong> Expedients Matrimonials XVII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1965 - 1966)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 18</strong> Expedients Matrimonials XVIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1967 - 1969)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 19</strong> Expedients Matrimonials XIX de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1970 - 1971)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 20</strong> Expedients Matrimonials XX de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1972)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 21</strong> Expedients Matrimonials XXI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1973)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 22</strong> Expedients Matrimonials XXII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1974)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 23</strong> Expedients Matrimonials XXIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1975 - 1976)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 24</strong> Expedients Matrimonials XXIV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1977 - 1978)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 25</strong> Expedients Matrimonials XXV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1979 - 1980)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 26</strong> Expedients Matrimonials XXVI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1981 - 1983)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 27</strong> Expedients Matrimonials XXVII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1984 - 1986)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 28</strong> Expedients Matrimonials XXVIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1987 - 1988)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 29</strong> Expedients Matrimonials XXIX de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1989 - 1990)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 30</strong> Expedients Matrimonials XXX de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1991 - 1992)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 31</strong> Expedients Matrimonials XXXI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1993 - 1996)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 3 10 <strong>M Exp. Matr. 32</strong> Expedients Matrimonials XXXII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1997 - 1999)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O1-3</strong> Llibre d'Òbits I-II-III de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1576 - 1684)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O4</strong> Llibre d'Òbits IV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1685 - 1718)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O5-7</strong> Llibre d'Òbits V-VI-VII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1719 - 1788)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O8</strong> Llibre de d'Òbits VIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1789 - 1811)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O9</strong> Llibre d'Òbits IX de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1812 - 1840)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O10</strong> Llibre d'Òbits X de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (18</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O11</strong> Llibre d'Òbits XI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1851 - 1864)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O12</strong> Llibre d'Òbits XII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1865 - 1886)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/11 1 4 1 <strong>O13</strong> Llibre d'Òbits XIII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1887 - 1908)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 4 2 <strong>OP1-2</strong> Llibre d'Òbits d'Albats I-II de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1659 - 1784)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 4 2 <strong>OP3</strong> Llibre d'Òbits d'Albats III de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1784 - 1830)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 4 2 <strong>OP4</strong> Llibre d'Òbits d'Albats IV de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1830 - 1851)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 4 2 <strong>OP5</strong> Llibre d'Òbits d'Albats V de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1851 - 1872)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 4 2 <strong>OP6</strong> Llibre d'Òbits d'Albats VI de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1873 - 1909)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/11 1 4 2 <strong>OP7</strong> Llibre d'Òbits d'Albats VII de la parròquia de Santa Maria d'Arenys de Mar (1910 - 1965)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='FR'><span>CAT ADG 3/12 1 1 1 <strong>B6</strong> Libre de Batismes de la Iglésia Parrochial de Sant Martí de Arenys de Mar del present Bisbat de Girona, terme de Montpalau (1681 - 1698)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='EN-US'><span>CAT ADG 3/12 1 4 1 <strong>O6</strong> Llibre de Òbits de la Iglésia parroquial de Sant Martí de Arenys de Mar (1786 - 1851)</span></span></span></span></span></span></p>	08006-380	Pujada de Sant Martí, número 15 - 17004 Girona.	<p><span><span><span><span><span>L’Arxiu diocesà de Girona conserva la documentació de la diòcesi de Girona des del segle IX fins als nostres dies. Inclou 1.500 metres lineals, amb més de 32.000 pergamins. Destaquen els propis del Bisbe (Mitra, visites pastorals, lletres, ordenacions), de la Cúria (notaria, beneficis, dispenses matrimonials, testaments), de la Secretaria de Cambra (correspondència, personal, immobles i institucions), els fons incorporats (Sant Feliu de Girona, altres canòniques, monestirs, comunitats de preveres, Pies almoines, Seminari, fons patrimonials o personals) i també conserva els fons dels arxius parroquials d’una antiguitat superior als cent anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Capitular de la Catedral de Girona, és el testimoni documental de l’administració del patrimoni i del culte de la Catedral de Girona, des del segle IX fins a l’actualitat. Inclou 400 metres lineals a més de 14.000 pergamins. Està format, a més del fons principal del Capítol, pel fons de la comunitat dels beneficiats, el de l’administració de l’església de sant Lluc, fons de confraries de la Catedral, Col·legi de dignitats, causes pies, un apart dels fons de les Pies almoines i el de la col·lectoria dels subsidis que s’havien de pagar a la Corona. També té un fons d’arxiu musical i 160 manuscrits. El seu fons bibliogràfic imprès s’ha incorporat a la Biblioteca diocesana. Des de l’any 2014 la seva gestió està unida a la de l’Arxiu diocesà i la Biblioteca diocesana en l’edifici del Seminari.</span></span></span></span></span></p>	41.5805492,2.5494323	462441	4603305		08006	Arenys de Mar	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93974-catadg1.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93974-catadg3.jpg	Física	Contemporani\|Modern	Patrimoni documental	Fons documental	Privada accessible	Científic/Cultural	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Als primitius registres, els bisbes hi feien prendre còpia de totes les lletres oficials. Des del segle XVI s’hi troben lletres possessòries beneficials i també lletres d’erecció de confraries, permisos de sepultura als temples, concessions d’indulgència i tota mena de llicències i autoritzacions. També hi ha un seguit de protocols degut que el 1619 s’abandona la transcripció en registres en foli de les lletres. Per tant, resten els registres en mig foli vertical que es conserven des de 1586, anomenats Protocols pel seu caràcter d’eina a ús dels notaris de la cúria. Els cinc primers llibres de l’Arxiu diocesà estan buidats exhaustivament. La resta de manera selectiva, però on s’hi han localitzat alguns documents relacionats amb Arenys de Mar, com per exemple:Jubileu a Sant Esteve de Guialbes, 20 desembre 1693; semblant al Monticalvari d'Arenys, f 272. U-269 f.. 267v.Llicència a Jaume Bas, pagès, de tenir sepultura a l'església de Fenals, 15 octubre 1693; semblant a Josep Simon, mariner d'Arenys de Mar, f 260. U-269 f.. 257v.Normativa pels combregars generals on participa la confraria de Sant Elm d'Arenys de Mar, 6 novembre 1702.Altar privilegiat al dels Desemparats d'Arenys de Mar, 9 setembre 1706.Llicència a Francesc Ciutat, negociant, de tenir tomba a la parroquial d'Arenys de Mar, 21 gener 1710.	98\|94	56	3.2	2484	21	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:27
94069	La Renglereta	https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-renglereta		XVIII-XXI		<p>La Renglereta és el Via Crucis del Divendres Sant que es fa a Arenys de Mar. Surt de l'església de Santa Maria amb destinació final a l'església del convent dels Caputxins. Es coneix amb el nom de la Renglereta per la disposició de les dues fileres, o rengles, que forma la gent a banda i banda del carrer, deixant l'espai del mig pels portants i el Sant Crist. Abans es començava a les 6:00 hores, però ara és comença a les 8:00h.</p> <p>És l’únic acte que ha sobreviscut de les processons i altres activitats que fa unes dècades es feien al carrer per Setmana Santa. Molts altres pobles representen el Via Crucis, o el camí que feu Jesús amb la creu, el Divendres Sant, però pels arenyencs aquesta processó és genuïnament arenyenca. </p> <p> </p>	08006-404	Arenys de Mar	<p>L’advocat Ramon Verdaguer explicava l’any 2011(veure enllaç al blog) com ha evolucionat aquesta processó: “Els d’Arenys, des de la Setmana Santa de 1767, a la matinada del Divendres Sant, fem la processó nomenada la renglereta (el nom ve dels rengles de gent que es formaven per seguir-la). D’inici, la renglereta era una processó de Diumenge de Rams, a primera hora de la tarda, des de La Plana (lloc on hi havia el convent d’Arenys de Mar l’any 1767), fins la Pietat, (lloc on avui hi ha el cementiri de Sinera.) Travessava tot Arenys, des del turó est de la Vila, fins el Turó que tanca el ponent. Una bona excursió. I mentre i tant anava la processó, s’anaven desgranant els misteris del Via Crucis. Pel Divendres Sant, hi havia una segona renglereta, que és la que ha perviscut i que va des del temple parroquial fins el convent del Pares Caputxins.”<strong> </strong></p>	41.5805010,2.5495738	462452	4603299		08006	Arenys de Mar	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94069-01fotoajuntament.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94069-02536-55.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94069-03539-41.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94069-04540-57.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immaterial	Costumari	Pública	Religiós	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Ja al vespre se seguirà la celebració de la Passió del Senyor i finalment, dissabte a la nit es commemora la Vetlla Pasqual amb l’encesa del ciri i l’Eucaristia litúrgica.Al Museu d'Arenys de Mar es conserven dos vestits complerts de cofrades de La Renglereta.	98\|94	63	4.5	2484	21	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:27
93930	Rellotge de sol de tarda de Can Mils	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-tarda-de-can-mils		XX	Atacat pel verdet i altres fongs produïts per la humitat i l’aigua procedent del baixant de la teulada. La vegetació l’ha cobert totalment.	<p><span><span><span><span><span>Rellotge de sol del tipus vertical declinant, situat a la façana de ponent de Can Mils. Es tracta d’un rellotge d’autor d’estructura romboïdal, esgrafiat i emmarcat per una motllura de ceràmica verda de la Bisbal, de la qual destaquen les dues pinyes decoratives col·locades als dos vèrtexs verticals. L’interior del rellotge és bicromat (color fang per al fons i blanc a l’esgrafiat). Totalment simètric amb el rellotge de matí situat a la façana de migdia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Presideix el quadrant un astre solar antropomorf, del qual surten 24 raigs solars onejant. Els ulls tenen iris i pupil·la. Les celles són arrodonides i la dreta es perllonga donant forma al nas i narius. Boca somrient i barbeta. El gnòmon, de vareta, surt del bell mig del front. De la part inferior dels raigs solars neixen les línies solars, acabades en punta, que senyalen les hores: de les 7 del matí a les 4 de la tarda, representades en xifres àrabs. La línia de les dotze del migdia és un xic més gruixuda i finalitza amb una campana amb batall. Coincidint amb les dotze del migdia, representa el toc de l’Àngelus (una oració en honor de la Mare de Déu). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Destaquen un seguit de sanefes i filigranes ornamentals situades en els vèrtexs horitzontals i superior vertical que emmarquen alhora el lema: AVE MARIA PURª (Puríssima). </span></span></span></span></span></p>	08006-352	Carrer de Joan Draper i Fossas, núm. 1	<p><span><span><span><span><span>Santiago Alsina i Borrell (1915-1960) fou fill de Josep Alsina i Farré (1883/1960), fundador de l’empresa associat l’any 1900 amb l’estucador d’Arenys de Mar, Botey. En Santiago empresari independent treballà en moltes de l’obres d’estucats ornamentals de les façanes de nombrosos edificis mataronins.</span></span></span></span></span></p>	41.5758100,2.5401800	461667	4602783		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93930-02-2258i2259aandres-canmilsarenysdemar15052015.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93930-03-p1570390.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Altres	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Santiago Alsina i Borrell	Aquest rellotge consta a l’ Inventari de Rellotges de sol dels Països Catalans de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referencia: 2259. S’han utilitzat les dues primeres fotografies procedents de la pàgina oficial de la Societat Catalana de Gnomònica, realitzades per A. Andrés el 15 de maig de 2015.	98	47	1.3	2484	21	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:27
94073	Conjunt de sardanes referides a Arenys de Mar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-sardanes-referides-a-arenys-de-mar	<p><span><span><span><span><span><span><span><span>AYATS, Jaume; COSTAL, Anna; RABASEDA, Joaquim (2009). Sardanes. Col·lecció Quaderns de la Revista de Girona, 143. Girona. Diputació de Girona.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>	XX		<p><span><span><span><span><span><span><span>Arenys de Mar compta, des del primer quart del segle XX, amb 27 sardanes i un ballet composades totes elles per diferents autors. Estan dedicades principalment a la seva gent, al poble, a la celebració d’aplecs i altres festes, als gegants, al port i a les puntes de boixet.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Xavier Maimí i Miró</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>: “Arenyenca” (any 1922), i l’any 1956 ho fa amb “A la festa del Remei”. Aquesta darrera peça ha estat represa en nombroses ocasions per la cobla Jovenívola de Sabadell, Montgris i Foment. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Fra Manuel de Lipà</span></span></span></span></strong><span><span><span><span> (1901-1984): composa al menys tres obres referenciades dedicades al municipi d’Arenys de Mar: “Ametlles d’Arenys”, “Ametlles i randes” (instrumentada per Marcel Artiaga i estrenada <em>post mortem</em>, el 2 d’abril de 2006) i “La gent d’Arenys”.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Max Havart i Macou</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>: “Aplec d’Arenys de Mar' (estrenada el 4 d’abril de 2004).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Josep Maria Soler i Montaner</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>, composà una sardana anomenada també “Arenyenca”.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Francesc Mas i Ros</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>, composà, “Arenys de Mar” (estrenada el 23 de maig de 1982). L’any 1960 s’estrenava a Caldes de Malavella “La puntaire d’Arenys”. L’any 1984 s’estrenava del mateix autor, la sardana dedicada a Jordi Miquel “Sardanista i amic”.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Jaume Ventura i Tort</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>: “Arenys de Mar”, estrenada l’any 1950.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Juli Torra i Pòrtulas</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>:“Arenys, blanc de puntes”. I l’any 1992, “Arenys, blau de Mar”.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Ricard Viladesau i Caner</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>: l’any 1960 estrenava “Bell port d’Arenys”.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Joaquim Soms i Janer</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>: “Blanc de puntes, blau de Mar” (estrenada el diumenge 1 d’abril de 2007) i “Buscant la llum”. L’any següent “Som gent d’Arenys” (estrena el 6 d’abril de 2008).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Marcel Artiaga i Valls</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>, composà l’any 1995 una sardana inspirada en el poema de Joan Miró dedicat al parc de Lourdes, “Com si el cel hagués florit”.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Joaquim Serra i Corominas</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>: “Dansa d’Arenys de Mar”.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Romàs Gil i Membrado</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>: dedicada a les puntaires “Repuntejant puntes” (estrenada 1994); l’any 2002, composa una sardana dedicada als gegants d’Arenys “En Roc i la Maria” (estrenada el 7 d’abril de 2002).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Martirià Font i Coll</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>: sardana dedicada a la Laura, Josep, Carme i Lluís. Porta per títol “Fruint de l’amistat” (estrenada l’any 1987). “L’encís dels boixets” (1985). </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Enric Gratacós i Massanella</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>: “L’Aplec d’Arenys”, dedicada a Bonet Coll (estrenada el dilluns 1 de maig de 1961).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Jordi Molina i Membrives</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>: “Per un mateix camí”, dedicada als organitzadors de l’aplec d’Arenys de Mar (estrenada el 2 d’abril de 1989). L’any 1994, Josete Aspinàs Belluch afegí la lletra que s’adjunta en l’apartat d’observacions.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Carles Rovira i Reixach</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>: “Platges d’Arenys” (estrena el 3 d’abril de 2005).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Ferran Carballido i Enrich:</span></span></span></span></strong><span><span><span><span> “Synera” (estrena el 5 d’abril de 2009).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>Emilí Saló i Ramell</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>, “Synera cara al mar” (1983).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span><span><span>David Estañol i Martells</span></span></span></span></strong><span><span><span><span>, “Vot de Vila” (estrenada el 5 d’abril de 2009).</span></span></span></span></span></span></span></p>	08006-408	Arenys de Mar	<p><span><span><span><span><span><span><span>La sardana és el ball nacional de Catalunya. És una dansa de caire popular, col·lectiva, on homes i dones ballen junts agafats de les mans, formant una rotllana i puntejant amb els peus els compassos de la música, normalment interpretada per una cobla. </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>L’origen és incert, tot i que el primer document conservat on s’esmenta un ball anomenat “sardana” data de 1552. Al segle XIX, en ple romanticisme, diversos estudiosos relacionaren l’origen de la sardana amb les danses d’origen grec, de manera que així podien lligar aquesta cultura amb la fundació d’Empúries.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Coincidint amb aquest moment, a Catalunya es posaren de moda les òperes romàntiques procedents d’Itàlia i les sardanes començaren a reproduir aquest tipus de música a les places i glorietes del carrer, cadascuna amb una durada diferent. Sorgí doncs, la necessitat de comptar i repartir i Miquel Pardas, l’any 1850 publica un “<em>Método per aprender á ballar sardanas llargas</em>”, al qual seguiran molts altres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Les noves melodies i ritmes que anaven sorgint, imposaven la necessitat d’una formació instrumental més variada i la cobla ho farà, arribant a la composició actual (encara que en aquell moment també empressin instruments com la trompa, el bombo o els plats, actualment no utilitzats).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Les sardanes esdevenen ben aviat el ball de moda a l’Empordà i comarques gironines, tot i que ens els primers temps, eren ballades majoritàriament per homes. Pep Ventura (1817-1875) esdevindrà un dels compositors més apreciats i la seva orquestra la més cotitzada.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A inicis del segle XX, la sardana s’escampa per Catalunya impulsada pels centres catalanistes i l’any 1902 a Barcelona, tenia lloc el primer concurs de colles en motiu de la festa major de la Mercè.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La demostració i l’habilitat física de la manera de ballar dels homes empordanesos va anar modificant-se arreu de Catalunya substituint-se per una ball elegant, cap a una verticalitat i un punteig més acusat en un espai més limitat. El ball empordanès s’aniria reconvertint en una dansa nacional, acadèmicament organitzat i amb un tempo musical més alentit.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Algunes de les sardanes s’escriurien per ésser cantades, que faria la delícia de corals i orfeons.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’any 1924, el dictador <em>Primo de Rivera</em> prohibeix la “Santa Espina”, fet que causarà un efecte contrari en la població. Amb la República, s’institucionalitza novament la sardana que compartirà protagonisme amb músiques vingudes d’Amèrica.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Amb la Guerra Civil, el feixisme prohibeix i reprimeix qualsevol símbol catalanista, entre ells clausura gran nombre d’entitats dedicades a fomentar la sardana. La sardana doncs, es convertia en un símbol de resistència. I malgrat la repressió, la sardana va perviure paral·lelament durant els quaranta anys de franquisme, encara que controlada sota <em>“el sano regionalismo”. </em>L’any 1945 es funda l’Obra del Ballet Popular, una entitat capdavantera organitzadora d’esdeveniments com l’ofrena de la “Llàntia del sardanisme” l’any 1947 amb motiu de l’entronització de la Mare de Déu de Montserrat, o el “Dia Universal de la sardana”. L’any 1958 es fundaria la Unió de Colles Sardanistes de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’any 1980 la sardana entrà a l’escola.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El 1990 es funda la Federació Sardanista de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’any 2014 la Federació es reconverteix en Confederació.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El 4 de desembre de l’any 2019, la Comissió de Cultura del Parlament votava a favor de la Proposta de resolució sobre la inclusió de la sardana a la llista representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, de la UNESCO, amb l’expedient 250-00973/12.</span></span></span></span></span></span></span></p>	41.5795400,2.5516069	462622	4603192		08006	Arenys de Mar	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94073-02blanc-de-puntes-blau-de-mar-sardana-2007-joaquim-soms-i-janer.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94073-03mas-i-ros-francesc-arenys-de-mar-contrabaix.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94073-04mas-i-ros-francesc-sardanista-i-amic-contrabaix.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Lúdic/Cultural	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		S’adjunta la lletra de la sardana “Per un mateix camí” (1994), de Jordi Molina i Membrives. Autor de la lletra, Josete Aspinàs Belluch:Curts:Pròleg musical, festa d’un diade gran alegria...Cant d’amor vibrant, acariciantuns cors jolius, ardents,sensibles, fervents.Tímid xiu-xiu,ocells gentils deixaren el niu.Proa al vent, impuls jovenívol,les campanes tritllegen,“llegen, llegen”...clars ning-nangsensús dels blancs núvolsLlargs:Naixença d’un dia,bella alba florida.Enllaç de dos cors prenent el vol.El cel és tan blau, agradívoldolça poesia!...Anant pel mateix camí,juntes les mans per una vida,units al mateix destí,saltant els rius d’una embranzida.Passant per munts i muntanyes,travessant espais estranys,partirem amb la bandadafent la primera volada.Tot al llarg del passeig en flors,joventut i volença al cor,el vent per capdanser,anirem juganers...Seguint el sender florit,teixim el fil de nostra vida.D’un caminar eixeritvencem el món amb alegria.Els ocells ens fan sardanes,sota un cel calm i seré,fem les primeres tiradespuntejant d’un peu lleuger.	98	62	4.4	2484	21	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:27
93908	Monument a Antoni Torrent	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-antoni-torrent	<p>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</p> <p>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</p> <p>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</p> <p>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</p>	XIX		<p>Escultura de cos sencer, en bronze, d'Antoni Torrent i Carbonell, fundador i mecenes de l'Asil homònim. Està situada damunt un gran pedestal de pedra, decorada i amb les tres inscripcions. Duu un vestit de l’època, un bastó a la mà dreta i un barret de copa a la mà esquerra. El nom del fundador a la cara frontal del pedestal sembla la seva rúbrica. 'Antoni Torrent y Carbonell'. A la cara lateral dreta: 'PARA MAYOR GLORIA DE DIOS / BIEN DE LA ANCIANIDAD / DESVALIDA Y ORGULLO DE ESTA / HERMOSA Y CARITATIVA VILLA / FUE INAUGURADA / ESTA CASA ASILO / EN 7 JULIO 1897'. A la cara lateral esquerra: 'EL CONSULEO Y ALEGRÍA QUE / PROPORCIONAS AL VISITAR / ESTA CASA TE DIGNIFICA / COMO BUEN CRISTIANO / HAZ POR AYUDAR EN LO QUE / TUS MEDIOS PERMITAN AL / SOSTENIMIENTO Y GRANDEZA / DE ESTA SANTA MISIÓN / DIOS Y LOS POBRES / DESAVALIDOS TE LO ESTIMARÁN '. A la cara posterior del pedestal: 'FUNDADOR / DEL ASILO / DE / ANCIANOS / DESVALIDOS / 1833 +1898'.</p> <p>Va ser obra de Josep Montserrat i Portella (Barcelona 1860-1923), un dels principals exponents del realisme escultòric a la seva època.</p>	08006-335	Riera del Pare Fita, núm. 67	<p>Gran edifici construït amb finalitats assistencials amb una arquitectura pròpia d'aquestes construccions de principis de segle XX i que es reprodueix en edificis destinats a escoles en molts altres municipis. El cos principal és rectangular, té la façana orientada a migdia i consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal.</p>	41.5849129,2.5456990	462132	4603791	1897	08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93908-02p1570953.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93908-03p1570956.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93908-04p1570954.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Privada accessible	Ornamental	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Josep Montserrat i Portella	L’indià Antoni Torrent i Carbonell (Arenys de Mar, 1833-1898) va fer construir el 1897 aquest asil d’ancians i creà un patronat de pobres de la vila. A poca distància, es troba l’hospital fundat per Josep Xifré i Casas, un altre negociant enriquit amb el comerç amb Cuba i els Estats Units, amb qui Torrent va començar a treballar abans de construir una xarxa de negocis a Amèrica i a la resta de l'Estat.	98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:27
93913	Plafó del casal parroquial	https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-del-casal-parroquial		XX		<p>A la façana del Casal Parroquial, trobem una obra primerenca de l’artista Joan Vila-Grau, executada pel ceramista Jordi Aguadé. El mural mostra personatges de diverses edats, en actituds relacionades amb el centre parroquial (lectura, cant coral, esports). També veiem representada l’amistat i la concòrdia (el colom blanc). De les dues primeres figures de l’esquerra, convenientment separades de la resta, representarien funcions de guia -espiritual- i sacerdoci. </p> <p>No està datat però podria correspondre a una obra dels anys 60 del segle passat, quan Vila-Grau començava la transició de la figuració cap a l’abstracció. La pesada herència de ser fill d’un artista també famós, el va portar a dir als anys setanta: <em>“Per a poder tenir una mirada nova, cal desfer-se de qualsevol educació prèvia”</em>.</p>	08006-339	Rial de Sa Clavella, núm. 23		41.5800687,2.5495027	462446	4603252		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93913-02p1570765.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93913-03p1570766.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Privada accessible	Ornamental	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Joan Vila-Grau (1932-2022), fou fill del també pintor Antoni Vila Arrufat i es va formar a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona entre 1950 i 1955, però es va encaminar, cap a la pintura. S'interessà per l'art litúrgic, i es va especialitzar en la realització de vitralls per a esglésies i edificis religiosos, i va destacar la seva obra al Temple de la Sagrada Família.Jordi Aguadé i Clos va néixer a Barcelona el 1925. Estudià a l’Escola Industrial i posteriorment a l’Escola Massana. Amb només quinze anys ja treballava d’aprenent al taller del ceramista Josep Llorens i Artigas on tingué l’oportunitat de col·laborar amb Joan Miró. Va viatjar a París i després a Suècia, on aprendria la sobrietat escandinava de la mà d’una important ceramista. En tornar, va revolucionar la ceràmica catalana. La brillant trajectòria d’Aguadé el va dur a explorar les possibilitats dels esmalts cuits, creant dissenys que, encara ara, semblen actuals i moderns.Vila-Grau i Aguadé són també responsables d’altres obres, algunes de les quals les tenim a peu de carrer, com el mural que decora la façana del Col·legi de Metges de Barcelona o el de l’àrea de servei de l’A2 a Lleida.	98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:27
95120	Alzines del Rial de La Serp	https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-del-rial-de-la-serp				<p><span><span><span><span><span><span>Dues alzines (Quercus ilex) de dimensions considerables que es localitzen al tram baix del rial de la Serp, al marge esquerre d'aquesta riera, a l'alçada de la urbanització de Portimar II. </span></span></span></span></span></span></p> <p>Té una capçada densa amb un troc gruixut, clivellat i fosc. Les fulles són perennes, de color verd fosc i revers cobert per una mena de vellut blanquinós que absorbeix la humitat ambiental. Les flors surten a la primavera agrupades en ramells de color groc-ocre i el seu fruit és el gla o aglà.</p>	08006-476	Rial de La Serp		41.5832934,2.5635736	463621	4603603		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95120-alzines-monumentals-rial-serp-1.png\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95120-alzines-monumentals-rial-serp-2.png\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95120-alzines-monumentals-rial-serp-3.png	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Pública	Altres	Inexistent	2024-10-04 00:00:00	Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart				2151	5.2	2484	21	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:27
94314	Rial del Frontori	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-del-frontori	<p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans</em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans</em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</em>. Barcelona. Editorial Labor. SA. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara</em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></a> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</em>. Barcelona. Congrés editorial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>El rial del Frontori és un dels cursos d’aigua secs que formen la xarxa hidrogràfica d’Arenys de Mar, que s’originen a les capçaleres dels turons de la serralada. Neix al municipi veí d’Arenys de Munt, tot just a uns cinc-cents cinquanta metres aproximadament al nord del traçat de l’autopista del Maresme, C32. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>No desaigua directament al mar, sinó que després de passar per dessota l’autopista, baixa fins a trobar el rial d’en Piteu, al qual s’hi incorpora pel seu vessant hidrogràfic esquerra. En aquest punt, el rial d’en Piteu continua cap a mar amb trams descoberts i d’altres coberts degut a la pressió urbanística, fins que per dessota de can Forades, nodreix en forma d’afluent el rial del Bareu pel seu vessant hidrogràfic dret. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A partir de la confluència, aquest darrer rial transcorre per sota terra, travessant la Plaça de les Olles i l’avinguda de Pau Costa, per travessar la carretera Nacional II i la via del tren, on soterrada continua per la Plaça de l’Onze de Setembre fins a desembocar a la mar Mediterrània per la platja de la Picòrdia a llevant de la riera d’Arenys que també ho fa a la mateixa platja.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La vegetació està més ben conservada a les capçaleres, amb alzines velles, tot i que gairebé a tocar amb el municipi veí, s’ha detectat un marge reforçat amb desenes de pneumàtics de vehicle i en el mateix indret, varis abocaments de brossa des de les finques adjacents. </span></span></span></span></span></p>	08006-458	Arenys de Mar	<p><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, degut al procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></p>	41.5931200,2.5523100	462688	4604699		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94314-02p1580134.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94314-03p1580124.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94314-04p1580125.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94314-05p1580127.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94314-06p1580136.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				2153	5.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:27
93900	Àncora Casa del Mar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-casa-del-mar		Sense data		<p>Àncora de patent (sense cep) feta de ferro forjat, en forma d'ham doble: dos braços unglats; amb pern i arguenell. Està situada en un parterre davant la Casa del Mar, sobre d'unes pedres de rocalla porosa de jardineria, però sense cap mena de protecció.</p> <p> </p>	08006-327	Carretera del Port, s/n		41.5790477,2.5551756	462919	4603136		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93900-02dsc8534.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93900-03dsc8533.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:27
93901	Àncora del Club Mar Sport	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-del-club-mar-sport		Sense data		<p>Àncora de ferro forjat, sense cep, amb quatre braços unglats. Està situada directament sobre la gespa d'un parterre, enfront la façana del club de pesca Mas Sport, sense cap mena de pedestal ni protecció.</p>	08006-328	Carretera del Port, s/n		41.5799814,2.5625959	463538	4603236		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93901-02p1540719.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93901-03p1540720.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:27
93895	Plafó ceràmic del Camí de Can Quintana	https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-ceramic-del-cami-de-can-quintana		XX		<p>Plafó ceràmic ubicat a la paret de l'edifici que fa cantonada entre el carrer de Sant Pere i el Camí de Can Quintana. Es tracta d'un plafó de cinc rajoles d'alçada per set d'amplada, emmarcat per una sanefa de rajoles amb motius geomètrics. El tema central del plafó és figuratiu i representa Sant Pere, a la platja, entre dos pescadors, un assegut fumant una llarga pipa i l'altre dins una barca de vela llatina, trafegant amb la xarxa. Al costat dret s'hi veuen dues nanses de pescar.</p>	08006-322	Carrer del Camí de Can Quintana, cantonada amb el carrer de Sant Pere		41.5793093,2.5475983	462287	4603168	1992	08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93895-02dsc9922.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93895-03p1560332.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Doy		98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:27
93902	Àncora del Port	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-del-port		Sense data		<p>Àncora d'almirallat feta de ferro forjat, en forma d'ham doble, dos braços unglats; amb pern i arguenell. Està situada en el parc del davant del restaurant de Can Dani. Directament sobre terra, sense pedestals ni cap mena de protecció.</p> <p>Aquest tipus d'àncora, a causa de la seva forma i el seu alt pes, treballen millor en fons durs, encara que el seu principal desavantatge és que corren el perill d’enganxar-se amb la cadena, perdent la seva efectivitat. Això, sumat al fet que no són fàcils d’estibar, ha fet que hagin quedat en desús.</p>	08006-329	Carretera del Port, s/n		41.5788350,2.5531830	462752	4603112		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93902-02p1560736.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93902-03p1560737.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental	Inexistent	2025-03-10 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Conserva un bon tram de cadena.	98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:27
93662	Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 6	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-6	<p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p>Casa entre mitgeres que s'ha transformat, sobretot a la planta baixa, per activitats comercials. Però conserva a les plantes superiors, dos balcons amb emmarcaments de pedra. Tant els brancals com les llindes són rectes i motllurades.</p>	08006-186	Carrer d'Andreu Guri, núm. 6		41.5796000,2.5504900	462529	4603199		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93662-02p1570241.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93662-03p1570242.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial - productiu	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:27
93892	Font de l'Ajuntament	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lajuntament-1		XX		<p>Font encastada a la façana que mira a migdia de l'edifici de l'Ajuntament i que s'obre a la plaça. Broc d'aram en un plafó ceràmica de fons amb motius geomètrics, emmarcat per un arcosoli de mig punt i de pedra treballada amb dovelles, coronat amb un capcer triangular, motllurat. La pica, de marbre, és rectangular, i sobresurt amb vores arrodonides de la línia de façana.</p> <p>A la part superior, hi ha un magnífic plafó ceràmica on es pot llegir: 'ARENYS DE MAR / LLOC DEL COMTAT I DE LA VEGUERIA DE GIRONA, DINS EL / VESCOMTAT DE CABRERA I TERME DEL CASTELL DE MONTPALAU, DES / DEL SEGLE XIV ERA EL BARRI DE MAR DE SANT MARTÍ D'ARENYS / EL 10 DE JULIOL DEL 1574 ES CONSTITUÍ EN UNIVERSITAT DE / PROHOMS DE LA RIBERA D'ARENYS, REBENT LA CONSIDERACIÓ DE / GOVERN LOCAL AMB JURATS I PROHOMS DEL CONSELL. / ÉS CAP DE PARTIT JUDICIAL I ADMINISTRATIU / DES DEL 21 D'ABRIL DEL 1834'.</p> <p>A sota hi ha una representació gràfica de la vila, extreta d'un gravat de principis del segle XIX.</p>	08006-319	Riera del Bisbe Pol, núm. 8		41.5794329,2.5514792	462611	4603180	1980	08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93892-02p1530786.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93892-03p1530776.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93892-04p1530778.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93892-05p1530788.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Social	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Ofelia Sanz		98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:27
93888	Monument al IV Centenari de la Vila d'Arenys	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-iv-centenari-de-la-vila-darenys		XX		<p>Monòlit de granit sense treballar amb la inscripció 'IV CENTENARI / DE LA VILA / 1574-75 1974-75'. Està col·locat en un espai de planta rectangular delimitat per un emmarcament d'obra i clavat en el terreny amb terra i sauló.</p> <p>Commemora els 400 anys de l'assoliment de vila independent d'Arenys de Munt, l'any 1575.</p>	08006-315			41.5848106,2.5449121	462066	4603780	1975	08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93888-02p1560421.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93888-03p1560424.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93888-04p1560425.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:27
93903	Pintura mural del carrer d'Andreu Guri	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-del-carrer-dandreu-guri		XXI		<p>Mural pintat a la paret al final del carrer d'Andreu Guri, a la confluència amb el carrer de sant Pere i l'inici del Camí de la Pietat, que porta el títol de 'Desig'. És obra de l'artista Ricard Ferran, conegut artísticament com Ull Distret, amb motiu de la celebració de l'any Espriu. Al davant es veu la silueta negra d'un home amb barret, tirant d'un carro, al fons uns xiprers, en vermell, darrera una corrua de nens saltant i corrent, amb un text pintat que diu: 'En el vell carret d'en Quela desitjava pujar pel camí del cementiri que domina tot el mar'.</p> <p>Està basat en un dels fragments del llibre <em>Ronda de mort a Sinera</em>, de Salvador Espriu.</p>	08006-330	Carrer d'Andreu Gurí, s/n	<p>Mural realitzat durant la celebració de l'any Espriu (2013), centenari del naixement de l'escriptor Salvador Espriu. Per Salvador Espriu, Arenys de Mar va ser una vila estimada, viscuda, sentida. Prova d'aquest sentiment profund que el poeta tenia per aquesta seva petita pàtria, va ser la creació del mite de Sinera, un dels seus grans mites literaris. Sinera, Arenys al revés, és l'expressió d'aquesta predilecció. Sinera és el símbol del seu món feliç, perdut, destrossat. Però també el que guarda amb tendresa, els records de la seva infantesa, la família, la bellesa del paisatge: el mar, els rials, els arbres. Records que ens transmet amb un llenguatge de gran bellesa, que ens penetra suaument i sacseja el nostre jo més íntim.</p>	41.5789491,2.5477485	462300	4603128	2013	08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93903-02dsc0850.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93903-03dsc0851.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93903-04p1570263.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental	Inexistent	2024-01-25 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	UllDistret	Art urbà.Forma part del projecte Empremtes, de l'artista local Ferran (Ull Distret). L'objectiu del projecte era el de decorar diverses parets dels carrers del nucli antic d’Arenys de Mar amb il·lustracions i intervencions cal·ligràfiques de gran format amb textos i paraules de l’obra de Salvador Espriu, tot integrant-les en el paisatge urbà, amb la finalitat de plasmar, a peu de carrer, l'empremta d‘Espriu, i apropar la seva obra a la ciutadania.Són tres els murals situats a diferents indrets del nucli antic amb textos d'Espriu i il·lustracions de Ferran. Els altres dos són: Al carrer del Turó amb Escarabar, on podrem llegir: “Ensopegàvem amb mots. Una per una, riuen les sabates”. Fragment de Per al llibre de salms d´aquests vells cecs, VII. I, finalment, el tercer mural, a Pas sota estudi tocant amb el Rial de Sa Clavella, els dibuixos dels grills són acompanyats de Final del laberint, VIII amb: “La vella nit es posa / de nou l´abric. / Se´l corda amb una llarga / cançó de grills/ Encén el petit home /de la lluna el fanal.” Aquest darrer ha desaparegut.	98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:27
93819	Sant Pere Avanto	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-avanto	<p><span><span><span>AA.VV (1995). Autopistes i arqueologia. Memòries de les excavacions en la prolongació de l’autopista A-19. Barcelona: Generalitat de Catalunya i ACESA.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Inventari del patrimoni arqueològic d’Arenys de Mar. [consulta en línia a: <a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result'><span><span>https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result</span></span></a> el 21 de febrer de 2023].</span></span></span></p>	VII aC- XV dC	Es desconeix el seu estat actual de conservació ja que els sondejos fets només permeteren documentar ceràmica en superfície.	<p><span><span><span>Jaciment d'època iberoromana i medieval identificat durant la realització de la carta arqueològica del Maresme l’any 1987, a partir de la troballa de ceràmiques romanes en superfície. Entre els materials documentats s'hi trobaven fragments d’àmfora indeterminada, comuna ibèrica i romana i grisa medieval. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Atesa l'escassetat tipològica del material i l'àrea sondejada, no es pot especificar el tipus de jaciment ni acotar més acuradament l'adscripció cronològica. Encara que tenint en compte les característiques de les troballes, podem parlar de la hipotètica existència en aquest indret d'alguna estructura, tipus sitja, que podria estar relacionada amb el jaciment del Turó dels Encantats. Cronològicament, a partir de les restes ceràmiques documentades, aquest espai s'hauria ocupat en època ibèrica, perdurant en època romana i una reocupació en època medieval. </span></span></span></p>	08006-267	Al marge meridional de l'autopista C-32, al costat del pont que la creua, abanda i banda del camí del Remei.	<p><span><span><span>Durant les obres de realització de l'autopista del Maresme C-32, l’any 1992, es van fer 20 cales de sondatge amb resultat negatiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, no es documentaren, en el lloc, cap tipus de restes arqueològiques, mobles ni immobles.</span></span></span></p> <p> </p> <p> </p>	41.5775235,2.5278854	460643	4602978		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93819-01p1570852.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93819-02p1570846.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93819-03p1570847.jpg	Inexistent	Romà\|Medieval\|Ibèric	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Altres	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		L'accés al jaciment es fa des del nucli urbà de Caldes d'Estrac cap a la urbanització Andersen, pel carrer que dona al camí del Remei. Al costat del pont que creua l'autopista del Maresme C-32. La zona on s'ubica el jaciment es documenta al marge sud de l'autopista del Maresme C-32, al costat del pont que la creua, a banda i banda del camí del Remei. Zona de bosc i matolls. La part oest del jaciment a sofert rebaixos i una part està conreada.	83\|85\|81	1754	1.4	2484	21	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:27
93828	Pla de Can Sala	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-can-sala	<p><span><span><span>AA.VV (1995). Autopistes i arqueologia. Memòries de les excavacions en la prolongació de l’autopista A-19. Barcelona: Generalitat de Catalunya i ACESA.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Inventari del patrimoni arqueològic d’Arenys de Mar. [consulta en línia a: <a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result'><span><span>https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result</span></span></a> el 21 de febrer de 2023].</span></span></span></p>	II aC. - I aC.	Parcialment destruït.	<p><span><span><span>Jaciment d'època romana identificat l'any 1992, durant el seguime<span><span><span><span><span><span>nt arqueològic de les obres de construcció de l'autopista C-32, quan es va localitzar en una terrassa retallada en el terreny natural de sauló, les restes d'una conducció d'imbrex, protegida per ambdós costats per pedres granítiques, amb una orientació est-oest. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Transversalment també es va documentar un mur molt arrasat del qual només es conservava una filada. La canalització estava limitada a ponent per una terrassa excavada en el sauló i estava associada segurament a una olla ceràmica feta a mà, de grans dimensions, falcada per fragments d'imbrex, tègula i dolies. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tant la conducció com l'olla es trobaren dins un retall realitzat per a encabir ambdues estructures. Perpendicular a la canalització discorria un mur fonamentat sobre sauló, fet de pedra seca amb còdols de la riera i elements reaprofitats, com fragments de tègula, que possiblement formava angle amb la canalització. Els autors de l'excavació proposaren una cronologia de segle II - I aC per al jaciment, a causa de la localització de ceràmica ibèrica i àmfora itàlica, i interpretaren la olla i la canalització com una única unitat coherent, relacionada amb el mur del jaciment, situat perpendicular a aquesta unitat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les estructures localitzades presentaven un molt mal estat de conservació, tot i així, segons els autors de la intervenció, és possible relacionar-les amb algun tipus d'activitat agrícola i amb l'hàbitat rural situat en la plana. Ateses les característiques de les troballes, podem parlar de la hipotètica existència, en aquest indret, de les restes d'un establiment rural d'explotació agropecuària d'època romana, possiblement relacionat amb alguna vil·la rural. Tenint en compte l'escassetat tipològica del material, no es pot acotar més acuradament l'adscripció cronològica.</span></span></span></p>	08006-276	Entre el camí de Canet de Mar a Arenys de Munt i el Rial dels Ruals	<p><span><span><span>Durant la prospecció efectuada l'any 2008, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica del Maresme, s'ha comprovat que tot aquest espai ha estat profundament modificat, tant per la construcció de l'autopista C-32, com per adaptar aquest espai a les necessitats del pàrquing d'autocaravanes.</span></span></span></p>	41.5943595,2.5660050	463830	4604831		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93828-02p1580062.jpg	Inexistent	Romà	Patrimoni immoble	Jaciment arqueològic	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		L'accés al jaciment es fa des del nucli urbà de Canet de Mar. Des de l'avinguda Via Cannetum, cal agafar el camí de Canet de Mar cap a Arenys de Munt, fins arribar a la zona on aparquen les autocaravanes. La zona on s'ubica el jaciment es documenta en una propietat privada que va quedar afectada puntualment per la construcció de l'autopista C-32, en el PK 108,480. en un vessant molt suau entre el camí de Canet de Mar a Arenys de Munt i el rial dels Ruals. Actualment és una finca tancada que es fa servir de pàrquing d'autocaravanes.	83	1754	1.4	2484	21	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:27
93776	Casa del carrer de Sant Joan, núm. 2	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-sant-joan-num-2	<p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p>Casa entre mitgeres que consta de planta baixa, pis i golfes, que sens dubte es tracta d'una remunta posterior. Molt possiblement, durant el segle XVIII tindria l'aspecte d'una casa de cos, amb humils obertures emmarcades en pedra. Una reforma del segle XIX li donaria l'aspecte actual, molt peculiar i tipològicament molt allunyat del context. Més tard s'hi afegiria la remunta.</p> <p>Destaca el programa ornamental de la reforma del segle XIX amb un estil eclèctic amb elements clàssics com el balcó, amb la llosana suportada per dues mènsules i els pilars estriats amb la mínima expressió de capitell suportant un arquitrau amb medalló central on hi ha un escut familiar. Al costat d'aquest sumptuós balcó, hi trobem una petita finestra amb esgrafiats damunt la llinda i i brancals superiors. L'escena central és una cràtera d'on surten garlandes de flors que pengen pels costats. Entre aquesta ornamentació pròpia del segle XIX hi trobem un tester fet de rajola policroma.</p> <p>La planta baixa també presenta un aspecte poc habitual, amb dues entrades: una més gran amb arc carpanell i una altra, més recent. Una motllura ,de banda a banda de la façana, ressegueix aquestes obertures i separa el tractament del parament, arrebossat imitant carreus buixardats en el primer tram, i llis a la resta. Un òcul oval està situat damunt l'accés secundari i té la funció de donar llum a l'escala.</p>	08006-254	Carrer de Sant Joan, núm. 2		41.5781800,2.5489400	462399	4603042		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93776-02dsc8296.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93776-03dsc8302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93776-04p1540052.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:27
93863	Refugi del mercat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-del-mercat	<p><span><span><span><span><span>AA.VV (2019). <em>Enemics a la vista. La defensa de la costa del Maresme (1936-1939)</em>. Arenys de Mar: Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRUP DE BÚNQUERS (2011). El refugi del geriàtric. Un refugi antiaeri de la Guerra civil a Arenys de Mar; dins <em>XXVIII Sessió d'Estudis Mataronins.</em> Mataró: Museu arxiu de Santa Maria. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRUP DE BÚNQUERS (2019). <em>Sota les bombes. Escenaris de la Guerra Civil (1936-1939) a Arenys de Mar</em>. Arenys de Mar: Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p>Refugi antiaeri construït durant la Guerra Civil espanyola (1936-1929) per a la protecció dels paradistes del mercat dels bombardejos de l'aviació feixista. Està excavat en el sauló, al vessant de ponent del Turó, oferint una major protecció. Per aquest motiu són les dues parades del fons del mercat per on s'hi accedia. Actualment, s'ha aixecat una separació entre les dues parades, però estava connectat.</p>	08006-303	Riera del Bisbe Pol, núm. 80	<p><span><span><span><span><span>Segons el tríptic editat per l'Ajuntament (2019) hi havia uns 60 refugis a Arenys de Mar. La majoria en el nucli urbà, però també en la resta del terme municipal. N'hi havia de tres tipus: privats, veïnals i de protecció municipal. La majoria tenien doble accés, per evitar quedar soterrats en cas de esfondrament parcial. Amb la creació de la Junta de Defensa Passiva s'organitza tota activitat relacionada amb la defensa, es proporciona material, mà d'obra, assessorament i seguiment tècnic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un projecte de recerca i recuperació dels refugis antiaeris d’Arenys de Mar, realitzat pel Grup de Búnquers d’Arenys, n’ha permès documentar una cinquantena. La majoria d’àmbit privat, però alguns comunitaris i/o públics, com el cas que ens ocupa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre els documents resultants s’ha elaborat un plànol d’Arenys amb la senyalització de totes les estructures localitzades fins al moment. Després de documentar-los i fotografiar-los, s’ha passat a traçar-ne la planta dels més importants. A més, el Grup Búnquers Arenys ha elaborat un projecte de recuperació d’algunes d’aquestes estructures antiaèries amb la intenció de donar-los a conèixer al gran públic. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els refugis antiaeris d’Arenys de Mar, dispersos arreu de tot el territori municipal, responen a dues tipologies constructives: de trinxera o de galeria. Malauradament, els de trinxera han desaparegut, ja que es tractava d’una simple rasa oberta sobre el terreny que va acabant sent tapada, moltes vegades pel fet d’alguna construcció. Sabem, però, on van ser oberts i qui els va fer.</span></span></span></span></span></p>	41.5814280,2.5506131	462540	4603402	1937	08006	Arenys de Mar	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93863-02p1570661.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93863-03p1570658.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93863-04p1570660.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93863-05p1570659.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Sense ús	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:27
93724	Casa de la Riera del Pare Fita, núm. 12	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-riera-del-pare-fita-num-12	<p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de terrat pla a la catalana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'entrada i una finestra reixada, al costat. En el primer pis, per un balcó amb llosana arrodonida als angles i suportada per dues mènsules decorades, barana de ferro i persianes de llibret. Al costat, una finestra amb l'ampit, sobresortint de la línia de façana, sostingut per dues mènsules i finestra amb persiana de llibret. El mateix esquema es repeteix a la planta de dalt. Totes les obertures són de llinda recta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és llis i arrebossat i pintat de blanc, amb un emmarcament de finestres amb un to granat per contrastar amb el blanc. Com a complements ornamentals hi veiem tres franges horitzontals de rajoles, sota la cornisa i entre els diferents pisos. Dues franges horitzontals pintades amb el mateix to granatós i dues faixes verticals de dalt a baix acaben de perfilar els contrastos amb gran simplicitat i equilibri a la façana, coronada amb una reixa de ferro.</span></span></span></span></span></p>	08006-217	Riera del Pare Fita, núm. 12		41.5827700,2.5486100	462374	4603552		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93724-02dsc0535.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:27
93759	Can Roncal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-roncal	<p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASTILLO i RABASCALL, Maria del (2006). El carrer de La Torre. Històries novel·lades d’un tros d’Arenys. Arenys de Mar: Amics del carrer d La Torre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESPRIU i MALAGELADA, Agustí (2015). <em>Aproximació històrica al mite de Sinera.</em> Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p>	XX		<p>Casa entre mitgeres de planta rectangular. Originàriament, l'any 1921, constava només de planta baixa. Actualment se li ha afegit una remunta amb la línia de façana enretirada en relació al carrer, deixant una part de terrassa com a coberta del cos originari. Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat, definits per la porta d'entrada i la finestra reixada del costat.</p> <p>Sobresurt l'emmarcament de les dues obertures, amb un recreixement llis, pintat de blanc, que destaca de l'arrebossat de la façana, imitant carreus buixardats. També destaca la sanefa esgrafiada que va de banda a banda per sobre les obertures i per sota de la cornisa volada.</p> <p>La façana està coronada per un frontó curvilini amb un medalló central amb l'any de la construcció: 1921. Damunt aquest medalló hi ha una ornamentació floral presidida per una fulla d'acant.</p>	08006-237	Carrer de La Torre, núm. 31	<p><span><span><span>El nom del carrer ve d’una torre construïda cap a l’any 1560 que es coneixia com la Torre del Pobre Home o del Prohom. Era una torre de defensa de planta rodona. Les primeres cases que es van aixecar eren conegudes com les cases d’en Xiot, a finals del segle XVI; a la mateixa època que la construcció de l’església i es diu que el van dibuixar destradors o acanadors, que es dediquen a amidar carrers. Per això els veïns es vanten de ser el carrer més recte d’Arenys.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En paraules de Núria Nogueras i Baró, publicades per Maria del Castillo (2006): “El carrer de La Torre comença a la cruïlla del Bisbe Pasqual, anomenat popularment de la Revolució. Abans, però, arribava només fins al carrer de J. Baralt, i a partir d’allà era ocupat per la finca Huerta Jesús, on hi havia, en regim de lloguer, el camp d’esports del Popular, que s’anomenava camp de baix [...] El camp de futbol era tancat per una paret que anava des d’on hi ha ara can Basilio fins a can Casas, i davant per davant del carrer de la Torre hi havia una porta de ferro forjat, alta i airosa, que li donava un aire d’importància i molt bonic. Bastant després d’acabada la guerra, i ja desaparegut el Popular, es va urbanitzar el solar i el carrer es va allargar fins a les escoles, encara que només en tenien fets els fonaments. La primera caseta que es va construir a l’antic solar com a promoció, la van rifar i en resultà guanyador en Martí Tomàs, que la va llogar a en Santiago Vilagrasa. Després d’aquesta primera caseta, d’una fàbrica i de la bonica torre d’en Calassanç Pi i de la seva esposa, la Maria Tàpies, s’hi va construir l’edifici de l’entitat Joventut Seràfica”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al carrer hi ha dues capelletes, una dedicada a Sant Isidre, en el número 1, i l’altra dedicada a Sant Jaume, en el número 9. Els veïns i les veïnes del carrer van adoptar Sant Jaume com a patró del carrer i fan una festa en honor seu el dia del seu natalici o <em>dies natalis</em>. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-39) es van destruir; però després de la guerra es van refer. Posteriorment se n’aixecà una altra dedicada a la Mare de Déu del Carme, en el número 22.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest carrer hi va néixer Josep Xifré i hi vivia amb els seus pares i els seus tres germans, dos nois i una noia. També hi va néixer, l’any 1813, el jesuïta Joaquim Forn i Roget, que fou rector de la parròquia de Westminster.</span></span></span></p>	41.5811600,2.5476900	462296	4603373	1921	08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93759-01dsc9976.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93759-02dsc9977.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93759-03p1560341.jpg	Inexistent	Noucentisme\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			106\|98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:27
93699	Ateneu Arenyenc	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ateneu-arenyenc	<p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASSA i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Arenys de Mar: Crea’t edicions</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASTAÑEDA MASSAGUER, David (2023). <em>La formació urbana del carrer Ample d’Arenys de Mar, s. XVI-XVIII. Una aproximació històrica.</em> Arenys de Mar: Ateneu Arenyenc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARREÑO MONTERO, Óscar (2005). <em>Ferra de Pol. Itineraris</em>. Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p>L'interès d'aquest edifici rau en ser la seu de l'Ateneu Arenyenc, una entitat sense afany de lucre, reconeguda d’utilitat pública des de l’any 2012 i compromesa des de sempre amb la societat arenyenca. </p> <p>Es tracta d'un gran edifici amb façana al carrer d'Anselm Clavé i al Passeig d'en Xifré. A la façana del carrer d'Anselm Clavé hi destaca un escut o medalló de pedra amb dues A majúscules al centre de l'emblema (Ateneu Arenyenc), envoltades d'una garlanda en forma de corona de llorer.</p> <p>A la planta baixa hi ha dues obertures d'arc escarser posades de forma simètrica. Al damunt, un balcó corregut amb doble accés. A la segona planta hi trobem dos balcons, amb barana de ferro. En un tercer nivell, de golfes, quatre obertures rectangulars. El parament és arrebossat i llis on destaquen petits detalls esgrafiats de motius florals i geomètrics.</p> <p>L'arquitecte Cèsar martinell va realitzar algunes intervencions a la sala de l'edifici, als anys 40 del segle XX, que no s'han conservat.</p>	08006-195	Carrer d'Anselm Clavé, núm. 22 (antic carrer Ample)	<p>Al web de l'entitat i en un plafó ubicat a la façana es pot llegir un breu resum de la seva història: 'A mitjans del setembre de 1884, un grup d’amics que habitualment es reunien al Cafè d’en Flos, van decidir fundar un ateneu. Començaren amb vetllades literàries, artístiques i científiques i l’any següent, el 1885, establiren els pilars bàsics de l’entitat, celebrant el primer certamen literari i situant l’Ateneu com a referent cultural de la vila. El 1886, la seu social es traslladà a una casa de lloguer al carrer d’Avall, i a la planta baixa s’obri la biblioteca i es començà a impartir<strong> </strong>formació per a obrers. En poc temps, el local va fer-se petit i es comprà un casal del carrer Ample [actual carrer d'Anselm Clavé], que tenia un patí que donava al passeig Xifre'.</p> <p><span><span><span>El carrer Ample, conegut actualment també com a carrer d’Anselm Clavé, forma part del sector d’Es Caravar, a llevant de la Riera. Es tracta d’un dels tres sectors més antics que configurarien la vila a partir del segle XVI. Els altres dos són Sa Boada i Sa Voga.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer Ample és el primer que es parcel·la al sector d’Es Caravar a cavall dels segles XV i XVI, urbanitzant l’espai en direcció nord fins arribar al vessant sud del turó d’en Fornaguera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Gràcies al buidatge de la documentació notarial dels arxius, David Castañeda (2023) ha pogut identificar l’origen constructiu de totes les cases del carrer Ample. I afirma que la urbanització de la ribera marítima de Sant Martí d’Arenys va començar entre els segles XV i XVI, de sud a nord i no a l’inrevés. Al carrer Ample, la primera etapa constructiva es documenta arran de mar, a tocar del Camí Ral, i la segona etapa, iniciada entorn als anys 40 del segle XVI, correspon a la urbanització de la part alta del carrer fins arribar al rial del Bareu. Aquesta fase també es caracteritza per a la construcció de tres torres defensives.</span></span></span></p>	41.5794600,2.5524200	462689	4603183		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93699-02dsc8423.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93699-03p1540280.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Lúdic/Cultural	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		S'inclou en l'itinerari de l'escriptor Ferran de Pol, editat per l'Ajuntament (Carreño, 2005), perquè aquesta entitat fou clau en la seva joventut, a més de guanyar l'edició dels Jocs Florals de l'any 1934, que organitzava l'Ateneu.	98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:27
94315	Rial d'en Botifarra	https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-den-botifarra	<p><span><span><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em>La vegetació dels països catalans</em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em>Història Natural dels Països Catalans</em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</em>. Barcelona. Editorial Labor. SA. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em>l’Atzavara</em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></a> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</em>. Barcelona. Congrés editorial. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></p>			<p><span><span><span><span><span>El rial d’en Botifarra és un dels cursos d’aigua secs que formen la xarxa hidrogràfica d’Arenys de Mar, que s’originen a les capçaleres dels turons de la serralada. La seva capçalera es forma en el municipi veí d’Arenys de Munt, on pren el nom de rial de les Comes d’en Sala, ja que s’origina en els contraforts de les Planes d’en Sala, a 225 metres d’alçada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>No desaigua directament al mar, sinó que després de passar per dessota l’autopista, transcorre paral·lel pel mur de tancament de llevant de l’Horta del Pilar. Si bé en el primer tram, a partir l’autopista el seu llit, està protegit pels marges de canyissars, alzines, i algun llorer amb esparreguera, en arribar a l’alçada de l’Horta del Pilar, els marges de terra es substitueixen per murs obrats amb filats de protecció, ja que hi ha varis propietaris que hi tenen els horts i el bestiar. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al final de la finca esmentada, i coincidint a mà esquerra amb una de les entrades a la finca de can Vallbona, conflueix amb el rial de la Planeta que baixa entre can Garrós i ca n’Oliva per donar ambdós naixement al rial de la Serp. Aquest nou rial, en el seu tram final, baixa perpendicular per la falda del turó del Portinyol, conflueix novament dessota el pont de la Nacional II, i la via del tren, entre Can Bigorra i Can Guri, per desaiguar a la mar Mediterrània per la platja del Cavaió. </span></span></span></span></span></p>	08006-459	Arenys de Mar	<p><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, degut al procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></p>	41.5921100,2.5619500	463491	4604583		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94315-02p1580029.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94315-03p1580030.jpg	Legal		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart				2153	5.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:27
93600	Can Palomer	https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-palomer	<p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat en planta baixa i només un en els pisos superiors. Aquests eixos estan definits per les obertures. En planta baixa, per la porta d'entrada i una finestra reixada, al costat. La porta és de llinda recta en pedra, igual que els brancals. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>En el primer pis s'obre un balcó amb barana de ferro. La finestra també està emmarcada amb brancals i llinda de pedra. A la segona planta, hi ha una finestra balconera emmarcada en pedra, però amb uns dibuixos geomètrics aconseguits amb el tractament de l'arrebossat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és principalment arrebossat i llis, a excepció d'una àmplia franja que abasta la primera planta i bona part de la segona, on es deixa el parament de paredat vist. L'arrebossat també dibuixa els emmarcaments de les obertures, en forma dentada, a excepció de la finestra de la segona planta que fa formes irregulars, però rectilínies.</span></span></span></span></span></p> <p> </p>	08006-169	Carrer del Bisbe Català, núm. 14		41.5799100,2.5517500	462634	4603233		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93600-02p1540848.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93600-03p1540852.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Ha estat reformada modernament.	98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:27
93601	Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 22	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-22	<p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i tres pisos. S'ha fet una remunta amb la façana enretirada, deixant un espai per a una petita terrassa. La coberta és de terrat pla a la catalana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quant a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'entrada i una finestra reixada, al costat. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>En els pisos superiors es repeteix un mateix esquema compositiu: un balcó amb barana de ferro i una finestra, al costat, amb l'ampit, de pedra motllurada, sobresortint de la línia de façana. Les finestres tenen persianes de llibret i estan emmarcades amb brancals i llinda recta de pedra. Destaca la llosana del balcó de la primera planta perquè està suportada per dues mènsules.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és llis i arrebossat </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>i amb recreixement emmarcant les finestres. Una motllura de banda banda separa les diferents alçades o pisos. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>La façana està coronada per una barana protectora de la terrassa superior.</span></span></span></span></span></p>	08006-170	Carrer del Bisbe Català, núm. 22		41.5800000,2.5520000	462655	4603243		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93601-02dsc8807.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93601-03dsc8808.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93601-04p1540870.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:27
93487	Panteó de la família Soler	https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-soler	<p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p>	XX		<p>Panteó en forma de capella d'una única nau, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. En aquesta, s'obre l'entrada amb una porta reixada de doble batent, flanquejada per dues columnes amb capitell floral d'estil modernista: motius florals però amb arestes pronunciades. Presideix un arc de mig punt amb frontó ple, on hi figuren els noms dels propietaris i l'any de construcció (1902).</p> <p>L'interior és molt sobri, amb volta de canó i les tombes situades als laterals, amb una obertura a la façana posterior en forma de quadrifoli trepat.</p> <p> </p>	08006-146	Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n)	<p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p>	41.5781957,2.5460735	462159	4603045	1902	08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93487-02dsc0782.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93487-03dsc0784.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93487-04dsc0787.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Privada	Religiós	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element.	98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:27
93602	Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 32	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-32	<p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Conserva l'estructura original sense transformacions. En planta baixa hi trobem el portal d'entrada, amb la porta de fusta de doble batent; i una finestra amb reixa de ferro, al costat. El portal és de llinda recta i de pedra, igual que els brancals. Damunt el portal, en la planta pis, hi trobem un balco, amb barana de ferro i sota llosana amb rajola València del tipus de la vela. L'obertura també té un emmarcament de brancals i llinda de pedra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és llis i arrebossat. La façana està coronada per una cornisa de teules que recull les aigües pluvials.</span></span></span></span></span></p>	08006-171	Carrer del Bisbe Català, núm. 32		41.5801600,2.5523100	462681	4603260		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93602-02dsc8822.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93602-03dsc8823.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93602-04p1540910.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93602-05p1540906.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:27
93323	Hipogeu de la família Majó	https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-majo	<p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p>	XIX		<p>Escultura en pedra, obra de Josep Carcassó, que representa una creu de terme amb una noia asseguda, al peu, que sosté sobre la falda un ram de flors, cintes i un rosari. Té el cap girat i mira a terra, aquesta actitud juntament amb tot l'aire que del vestit, faldilles llargues amb plecs, l'hi dóna un caire romàntic i reservat. La creu, sostinguda damunt un capitell d'ornamentació vegetal, presenta, al mig, un crismó (monograma de Crist) format per les lletres X i P superposades. Es tracta d'una abreviació del terme grec que significa l'ungit.</p> <p>L'escultor era deixeble dels germans Vallmitjana i despuntà tant en l'art civil com en el religiós.</p> <p>En aquest hipogeu hi són enterrats els propietaris de l'antiga sala Mercè, primer cinema d'Arenys de Mar.</p> <p> </p>	08006-124	Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n)	<p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p>	41.5779830,2.5462103	462171	4603021	1881-1895	08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93323-dsc93270.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Privada	Religiós	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Josep Carcassó	Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element.	98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:27
93349	Sepulcre d'Emilia de Rovira i Preses	https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-demilia-de-rovira-i-preses	<p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p>	XX		<p>Sepulcre realitzat en traquita i marbre blanc que explica una història d'amor romàntica entre Rafael Martínez Ortiz i Emilia de Rovira. Quan Rafael era estudiant de medicina a Barcelona (1874-1881), es van enamorar. Acabats els estudis marxa a Cubà d'on era originari, amb el compromís de tornar per casar-se. Però els pares d'Emilia intercepten les cartes dels enamorats. Rafael, desesperançat per no rebre respostes, s'acaba casant a Cuba; però ella resta fidel al seu amor i mor jove, als 33 anys, de tuberculosi.</p> <p>Uns anys més tard, quan Rafael ja era ministre plenipotenciari de Cuba a París, passa per Arenys i s'assabenta de la veritat. Com a homenatge fa construir aquest sepulcre a París. Però els familiars de la noia es neguen a dipositar-hi les seves despulles i la tomba restà buida durant molts anys.</p> <p>Finalment, l'any 2000, per iniciativa d'alguns arenyencs, les restes mortals d'Emilia de Rovira descansen en el sepulcre encarregat pel seu amor cubà.</p>	08006-137	Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n)	<p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p>	41.5784686,2.5463337	462181	4603075	1928	08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93349-02dsc9307.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Privada	Religiós	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Marbrista Thoin (París) i Auguste Maillard	Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element.	98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:27
93266	Teatre principal	https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-principal	<p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASTILLO i RABASCALL, Maria del (2006). El carrer de La Torre. Històries novel·lades d’un tros d’Arenys. Arenys de Mar: Amics del carrer d La Torre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p>	XVIII-XX		<p>Teatre municipal ubicat dins la trama urbana d'un carrer (de l'Església) format per cases de cós en el segle XVIII, al costat de l'actual Museu Municipal que era l'antic hospital.</p> <p>Es tracta d'un gran edifici de dues plantes amb una gran portalada d'estil neoclàssic emmarcada per dues columnes. La façana està coronada per un frontó triangular, amb un òcul central. Una cornisa motllurada, amb força voladís, separa horitzontalment la façana en dos trams.</p>	08006-91	Carrer de l'Església, núms. 45-47	<p><span><span><span>El Teatre Principal es construeix a la casa d’en Beulaigua, quan, l’any 1828, el consistori la compra i que serviria per fer-hi totes les representacions i actes que s’organitzaven des de l’hospital de Sant Jaume per recollir fons.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els obrers que hi van treballar ho van fer de franc, amb torns de quatre hores a la setmana. També es finançava amb l’aportació i donatius d’arenyencs. Fins i tot en Josep Xifré va fer una aportació de mil duros.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pertany a l'Ajuntament després de la cessió que en va fer la Societat Coral l'Esperança per facilitar la seva reforma.</span></span></span></p> <p> </p>	41.5818900,2.5480800	462329	4603454		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93266-01dsc9652.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93266-02dsc9650.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93266-03p1550842.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Lúdic/Cultural	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		La darrera reforma del Teatre Principal d’Arenys de Mar es va reinaugurar el 7 de juliol de 2005, en el marc de les festes de Sant Zenon, prop de sis anys després d’haver tancat les portes per motius de seguretat. L’estrena d’aquest nou espai escènic municipal ha estat possible gràcies a la cessió de la Societat Coral l’Esperança a l’Ajuntament d’Arenys de Mar, que es va fer efectiva l’octubre de 2002.El teatre ha estat completament rehabilitat. Del vell equipament, pràcticament no en queda res. Per a la inauguració, es va posar damunt l’escenari l’obra “Un repente de comèdia”, un recosit de comèdies del dramaturg arenyenc Josep M. Arnau, que fa uns 150 anys ja es van representar en el mateix espai.	98\|94	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:27
92246	Barraca 16681	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-16681	<p><span><span><span>FONT, Eduard (2017). Web Wikipedra (codi 16681)</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Barraca de planta bessona-composta, adossada a un marge i orientada al nordoest. Té les portes amb llindes planes i les cobertes de lloses.</span></span></span></p>	08018-134	Sector est del terme municipal		41.8715600,1.8918500	408041	4636109		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92246-barraca-16681-a.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			119	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:27
92242	Barraca 15467	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15467	<p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2017). Web Wikipedra (codi 15667)</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Té una fornícula i una paret adossada al lateral exterior dret. Sota la coberta conserva un ràfec de pedres volades.</span></span></span></p>	08018-130	Sector central del terme municipal		41.8785900,1.8674500	406026	4636916		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92242-barraca-15467-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92242-barraca-15467-b.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:27
92243	Barraca 15694	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15694	<p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2017). Web Wikipedra (codi 15694)</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Té dues espitlleres.</span></span></span></p>	08018-131	Sector central del terme municipal		41.8777100,1.8667400	405966	4636819		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92243-barraca-15694-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92243-barraca-15694-b.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:27
92240	Barraca 15468	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15468	<p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2017). Web Wikipedra (codi 15468)</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Té un ràfec de pedres volades sota la coberta.</span></span></span></p>	08018-128	Sector central del terme municipal		41.8779500,1.8681700	406085	4636845		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92240-barraca-15468-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92240-barraca-15468-b.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:27
92244	Barraca 16799	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-16799	<p><span><span><span>FONT, Eduard (2017). Web Wikipedra (codi 16799)</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, adossada a un marge i orientada al sudoest. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula, tancada amb lloses. </span></span></span></p>	08018-132	Sector est del terme municipal		41.8687100,1.8938100	408199	4635791		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92244-barraca-16799-a.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			119	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:27
92247	Barraca 15611	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15611	<p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2017). Web Wikipedra (codi 15611)</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada al sud/sudest. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Té una menjadora a tot el llarg del fons i una espitllera. Té una porta de fusta oberta, però trencada pel costat de les frontisses.</span></span></span></p>	08018-135	Sector est del terme municipal		41.8728400,1.8882000	407740	4636255		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92247-barraca-15611-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92247-barraca-15611-b.jpg	Inexistent	Popular\|Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			119\|98	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:27
92249	Barraca 3804	https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3804	<p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2008). Web Wikipedra (codi 3804)</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada al sud. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Té una menjadora interior, una espitllera i un ràfec de pedres planes volades sota la coberta.</span></span></span></p>	08018-137	Sector central del terme municipal		41.8763400,1.8809500	407143	4636652		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92249-barraca-3804-a.jpg	Inexistent	Popular	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			119	45	1.1	2484	7	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:27
95122	Penya del turó del camí de la Pietat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/penya-del-turo-del-cami-de-la-pietat				<p><span><span><span><span><span><span>Penya del turó que ressegueix el camí de la Pietat, i sobre el qual s'assenta el cementi de Sinera, des de la qual hi ha una de les panoràmiques més boniques d'Arenys de Mar. </span></span></span></span></span></span></p>	08006-478	Camí de La Pietat		41.5769734,2.5465504	462199	4602909		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95122-penya-cementiri2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95122-penya-cementiri3.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95122-penya-cementiri4.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95122-penya-cementiri5.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Zona d'interès	Pública	Altres	Inexistent	2025-02-10 00:00:00	Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart				2153	5.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:27
92443	Pontarró dels Omplidors	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontarro-dels-omplidors	<p><span><span><span>CANYELLES, Magí (1896). Descripció de la Grandesa y Antiguitats de la ciutat de Manresa – sigle XVII, Biblioteca Històrica Manresana, Manresa, Impremta d’Anton Esparbé (obra originària del 1680), p. 158-163.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1990, 1992, 1993, 1995). “Pont i pontarrons de la Sèquia de Manresa entre 1679 i 1867”. <em>Societat d’Onomàstica. Butlletí Interior</em>. Núms. 40, 48, 53 i 60.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 108.</span></span></span></p>	XVIII-XIX		<p><span><span><span>Pontarró de la Séquia de Manresa emplaçat a la zona d’horta propera al polígon industrial de la Coromina. Ha conservat íntegrament la tipologia i estructura tradicional. Obrat amb paredat comú, consta d’un arc escarser i, a la part superior, té baranes de poca alçada perfilades amb blocs de pedra ben tallats. Això li dona un toc de qualitat que fa que destaqui en relació a d’altres pontarrons de factura més senzilla. La plataforma superior, lleugerament inclinada, permet tant el desguàs de les aigües pluvials com el pas de transeünts.</span></span></span></p>	08018-187	A la Séquia de Manresa. Sector central del terme municipal.	<p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest pontarró en concret, no sabem quan es va construir. Sembla que encara no existia quan Magí Canyelles (1896: 158) va fer la descripció de la Séquia de Manresa al segle XVII, entorn de l’any 1680. Segons Carreté (2010: 108), s’anomena popularment pontarró dels Omplidors.</span></span></span></p>	41.8578700,1.8753400	406651	4634607		08018	Balsareny	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92443-pontarro-4-a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92443-pontarro-4-b.jpg	Inexistent	Contemporani\|Modern	Patrimoni immoble	Obra civil	Pública	Estructural	Inexistent	2023-02-23 00:00:00	Jordi Piñero Subirana			98\|94	49	1.5	2484	7	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:27
93709	Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 47	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-47	<p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'entrada, de fusta i de doble batent; i una finestra reixada, al costat. En el primer pis, hi ha un balcó amb la sota llosana de rajoles i barana de ferro, i una finestra lateral. En el segon pis, la llosana del balcó està sostinguda per dues mènsules. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El parament és llis i arrebossat. </span></span></span></span></span></p>	08006-205	Rial de Sa Clavella, núm. 47		41.5806600,2.5477300	462299	4603318		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93709-02dsc9867.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:27
93710	Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 71	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-71	<p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARREÑO MONTERO, Óscar (2005). <em>Ferra de Pol. Itineraris</em>. Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p>Casa de planta rectangular que ocupa la cantonada del Rial de Sa Clavella amb el carrer de Sant Jaume. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes. A part de les característiques estètiques o arquitectòniques té el valor de tractar-se de la casa d'estiueig de l'escriptor Joaquim Ruyra i Oms, tal i com explica un plafó ceràmic fet per P. Nogueras i M. Doy.</p> <p>La façana principal era la del Rial; però reformes modernes l'han anul·lat revertint la porta d'entrada en una finestra més. En el primer pis, hi trobem un balcó corregut amb doble accés, d'arc apuntat, barana de ferro i sota llosana de rajols. A la segona planta, hi ha dos balcons, també amb les obertures d'arc apuntat i persianes de llibret. Al nivell de les golfes, hi ha una galeria d'arcs apuntats. Aquesta galeria té continuïtat a la façana del carrer Sant Jaume. Però a l'escaire mateix, entre els dos nivells d'alçada, hi ha una tribuna pentagonal, de fusta, amb coberta de teules.</p> <p>El parament és llis i arrebossat, a excepció d'un sòcol. Les dues façanes estan coronades per un ràfec de fusta amb rajoles.</p>	08006-206	Rial de Sa Clavella, núm. 71	<p>Joaquim Ruyra forma part del jurat que atorga a Ferran de Pol el premi de narrativa Joan Colom dels X Jocs Florals, l'any 1934, al text <em>Els hereus d'en Xanta</em>. Per aquest motiu, aquesta casa s'inclou en l'itinerari de Ferran de Pol, editat per l'Ajuntament (Carreño, 2005). Així com per la influència que exercí l'autor de <em>Marines i boscatges</em> en Ferran de Pol i els joves escriptors de l'època.</p>	41.5811200,2.5471700	462253	4603369		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93710-02p1560313.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93710-03p1560315.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93710-04p1560317.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93710-05p1560320.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		A la placa es pot llegir una cita de Salvador Espriu que diu: 'Potser el més gran escriptor de qualsevol llengua fins avui he conegut', referint-se a Joaquim Ruyra.	98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:27
38004	Alzina de can Castells	https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-castells	<p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p>			<p>Alzina (Quercus ilex ssp ilex) localitzada al torrent de can Martí, prop del trencant que va a can Castells. Dimensions: Perímetre: 2,66 m, DBH: 0,85 m.</p>	08009-95	Veïnat de la Pujada		41.5643600,2.4069800	450554.07	4601579.53		08009	Argentona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38004-foto-08009-95-2.jpg	Inexistent		Patrimoni natural	Espècimen botànic	Privada	Social	Inexistent	2022-12-14 00:00:00	Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM				2151	5.2	2484	21	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:27
38230	Tram del C. Josep Solé	https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-del-c-josep-sole		XX		<p>Seqüència de cases de cos, d'antiguitat variable, però composició similar, integrant elements d'origen antic, com ara finestrals. Els autors són probablement mestres d'obres, amb la signatura i aval tècnic de l'arquitecte Emili Cabanyes. Destaquem la façana popular de Can Bada, amb el portal de llinda i brancals de pedra i la finestra gòtica, de factura senzilla.</p>	08009-237	Nucli urbà. Nºs parells C. Josep Solé		41.5533400,2.4000200	449965.06	4600359.53	1900	08009	Argentona	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38230-foto-08009-237-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38230-foto-08009-237-3.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial	Inexistent	2022-12-14 00:00:00	Anna Soteras i March / ACTIUM			98	46	1.2	2484	21	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:27
93717	Casa de la Riera del Bisbe Pol, núm. 71-73	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-riera-del-bisbe-pol-num-71-73	<p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'o</em></span></span></span></p>	XIX		<p><span><span><span><span><span>Casa entre mitgeres, de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Compositivament, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per dues grans portes d'arc escarser. En el primer pis, per un balcó corregut amb doble accés, amb llosana arrodonida en els angles i suportada per quatre mènsules decorades. La barana és de ferro i les persianes són de llibret. A la barana del balcó hi ha l'any 1858. En el segon pis, definits per dos balcons, amb barana de ferro; amb llosana arrodonida en els angles i suportada per dues mènsules decorades amb cara antropomorfa. Les obertures dels pisos són de llinda recta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és arrebossat amb franges imitant carreus</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>, i amb recreixement emmarcant les obertures. Sota els balcons hi ha una franja ornamental esgrafiada amb motius vegetals i geomètrics. Tres faixes verticals delimiten la façana en els laterals i en el mig. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>La façana està coronada per una cornisa volada, sostinguda amb permòdols i una balustrada.</span></span></span></span></span></p>	08006-210	Riera del Bisbe Pol, núm. 71-73		41.5813100,2.5493200	462432	4603389	1858	08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93717-02dsc0545.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93717-03p1570070.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93717-04dsc0546.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93717-05p1570075.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93717-06p1570073.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Conjunt arquitectònic	Privada	Residencial - productiu	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		S'observen nius d'oreneta a la façana.	98	46	1.2	2484	21	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:27
93713	Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 22	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-22	<p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p>Casa que fa cantonada amb el Pas sota estudi, situada en un tram del Rial de Sa Clavella en que s'eixampla. És de planta rectangular i consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és de teules a un vessant que desaigua a la part frontal, façana del Rial, i de terrat pla a la catalana a la part septentrional, amb un cos més alt que aixopluga el forat d'escala.</p> <p>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat, definits per les obertures. En planta baixa hi trobem la porta d'accés, de fusta i doble batent; amb una finestra reixada al costat. En el primer pis, hi ha el balcó corregut amb doble accés, barana de ferro, persianes de llibret i llosana sostinguda per quatre mènsules. A la segona planta, enlloc d'un balcó corregut hi ha dos balcons de les mateixes característiques. El parament és arrebossat imitant carreus buixardats. Les obertures estan emmarcades. Tot coronat per una una cornisa volada sostinguda per cartel·les. A la planta de les golfes, hi trobem dues obertures rectangulars amb una mica de barana de ferro.</p> <p>Hi destaquen franges esgrafiades i pintades de color bordeus, sota el balcó corregut, sota els balcons, i sota la motllura que separa la segona planta de les golfes; i sota la cornisa volada.</p>	08006-209	Rial de Sa Clavella, núm. 22		41.5802100,2.5495400	462450	4603267		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93713-02p1560139.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93713-03p1560146.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93713-04p1560142.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:27
93708	Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 17	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-17	<p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p>Casa de cos, entre mitgeres que destaca pel seu programa ornamental en façana. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>Quant a la composició, la façana s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat, definits per les seves obertures. En planta baixa hi trobem un gran portal d'entrada, de llinda recta, amb una finestra reixada lateral. Els dos pisos superiors repeteixen un mateix esquema compositiu centrat amb un balcó amb la llosana arrodonida, en els angles, i sostinguda per dues mènsules i barana de ferro; i una finestra a l'eix del costat, amb l'ampit sobresortit i sostingut per dues mènsules.</p> <p>El parament pren un relleu important en el programa ornamental. En planta baixa l'arrebossat imita franges de carreus i, en els pisos superiors destaca un esgrafiat vertical que ocupa les dues plantes amb motius geomètrics. L'emmarcament de les finestres també està decorat amb línies, una roseta central a les llindes i un rombe. Tot coronat per una cornisa volada.</p>	08006-204	Rial de Sa Clavella, núm. 17		41.5799900,2.5497500	462467	4603243		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93708-02dsc9796.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93708-03p1560132.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93708-04p1560129.jpg	Legal	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Residencial	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:27
93700	Casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 4	https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-danselm-clave-num-4	<p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASSA i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Arenys de Mar: Crea’t edicions</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASTAÑEDA MASSAGUER, David (2023). <em>La formació urbana del carrer Ample d’Arenys de Mar, s. XVI-XVIII. Una aproximació històrica.</em> Arenys de Mar: Ateneu Arenyenc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p>	XIX-XX		<p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos, però que s'hi ha fet una remunta amb la façana enretirada de la línia de carrer. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quant a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. La planta baixa sembla ser que és la que ha patit més transformacions per adaptar-la als nous usos. Hi trobem un doble accés: un a la planta baixa i l'altre als pisos superiors; dues portes de llinda recta. La primera planta destaca per un balcó corregut de banda a banda de la façana; amb doble accés i llosana sostinguda per quatre mènsules. A la segona planta, el balcó corregut es transforma en una doble balconada. Les obertures d'aquestes dues plantes tenen un recreixement emmarcant-les. La resta del parament és arrebossat i llis, pintat de blanc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana està coronada per una cornisa volada, sostinguda per quatre mènsules i un capcer trepanat entre quatre pilars.</span></span></span></span></span></p>	08006-196	Carrer d'Anselm Clavé, núm. 4 (antic carrer Ample)	<p><span><span><span>El carrer Ample, conegut actualment també com a carrer d’Anselm Clavé, forma part del sector d’Es Caravar, a llevant de la Riera. Es tracta d’un dels tres sectors més antics que configurarien la vila a partir del segle XVI. Els altres dos són Sa Boada i Sa Voga.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer Ample és el primer que es parcel·la al sector d’Es Caravar a cavall dels segles XV i XVI, urbanitzant l’espai en direcció nord fins arribar al vessant sud del turó d’en Fornaguera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Gràcies al buidatge de la documentació notarial dels arxius, David Castañeda (2023) ha pogut identificar l’origen constructiu de totes les cases del carrer Ample. I afirma que la urbanització de la ribera marítima de Sant Martí d’Arenys va començar entre els segles XV i XVI, de sud a nord i no a l’inrevés. Al carrer Ample, la primera etapa constructiva es documenta arran de mar, a tocar del Camí Ral, i la segona etapa, iniciada entorn als anys 40 del segle XVI, correspon a la urbanització de la part alta del carrer fins arribar al rial del Bareu. Aquesta fase també es caracteritza per a la construcció de tres torres defensives.</span></span></span></p>	41.5792800,2.5517400	462633	4603163		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93700-02dsc8404.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93700-03p1540239.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Productiu	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		S'ha reformat i adaptat per encabir-hi un hostal.	98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2026-10-17 05:27

Estadístiques 2026

patrimonicultural

Mitjana 2026: 4112,69 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús