Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 38266 | Santa Maria del Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-viver | <p>BONET I GARÍ, LL. I col. (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins, Ed. Montblanc-Martín. C.E.C. Barcelona. GINESTÀ, S.(1968) El maresme, comarca privilegiada. Ed. Selecta. Barcelona Fundació Enciclopèdia Catalana, (1982). Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Vol VI. El Vallès i el Maresme CASTILLO Ma. Josep. 'El Viver', Fonts, 4. Octubre 2000, pp. 8-10</p> | XII | <p>Petita església de planta rectangular, d'una sola nau, cobert amb volta de canó, , amb un absis semicircular i dues absidioles laterals, donant una forma trilobular a la capçalera de l'edifici. Teulada a dues vessants i campanar de cadireta Molt modificada i restaurada, conserva un portal del segle XVII, gòtic, amb una llinda formada per una sola peça de pedra carejada, amb motllures. A l'interior destaca un altar amb el frontal d'alabastre policromat, de l'escultor Frederic Marés, que imita la disposició d'un altar romànic. També hi podem trobar un baldaquí de fusta policromada, còpia de l'original de Sant Sadurní de Tavèrnoles; així com un senzill cor i part d'un retaule del segle XVI.</p> | 08009-273 | Carretera d'Argentona a Vilassar (B-502) | <p>Ja esmentada al segle XII, i posteriorment en un testament de l'any 1270, al segle XVII s'estableix el dret de patronatge als hereus i successors del mas Vinyals, del veïnat de Clarà. Fou centre de devoció mariana, celebrant-s'hi aplecs.</p> | 41.5466000,2.4073500 | 450571.05 | 4599607.53 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38266-foto-08009-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38266-foto-08009-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38266-foto-08009-273-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Capella de la Baronia de Viver. Es coneix que antigament hi havia un edifici adossat, on vivia la persona que tenia cura de l'indret. D'aquest edifici només en queden algunes traces en el mur exterior i la portella, avui tapiada, que es troba en una de les absidiones laterals. La imatge de la Verge Maria que s'hi venera és l'original, d'estil romànic, que va ser guardada durant la guerra civil i després retornada a l'església. Tal i com indica la llegenda sembla que, en realitzar la restauració, es va trobar un pou molt a prop de l'església. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 92964 | Bassa del Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-valls | <p><span><span><span>CARRETÉ, Ramon (1993). 'Balsareny a principi de segle: enfrontaments ideològics i memòria popular. IV.- La pujada de l'aigua (1)', <em>Sarment</em>, núm. 206 (juny de 1993), p. 17-18, 113. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1995). <em>Balsareny a principi de segle</em>. </span>Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, 15-30, 122.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 97.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MASPLÀ SUADES, Valentí (1989). <em>Crònica de Balsareny</em>. Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 149.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). <em>Pàgines viscudes, vol. 1.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, p. 60.</span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span>Cisterna junt a una bassa que formava part d’un sistema de canalització primitiu que, al segle XIX, subministrava aigua al poble de Balsareny. L’aigua es captava en unes surgències naturals que hi havia a la zona denominada Baga Fosca, prop del torrent de la Font de la Roca, uns 1.600 metres a l’oest del nucli urbà. Era canalitzada mitjançant una canonada de terrissa i, pel que sembla, posteriorment per una canonada de ferro.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La cisterna es troba a la vora de l’actual camí i devia ser un punt d’acumulació que recollia l’aigua per canalitzar-la, o bé un punt de registre. Consisteix en una cavitat subterrània que tan sols és visible per una petita boca superior, de forma quadrada. La cisterna és de planta rectangular, revestida de pedra i coberta amb volta de pedra. Per la banda est té una sortida canalitzada de secció triangular, força àmplia, que cal suposar que connectava amb la canonada de terrissa, camp avall. La canonada de terrissa passava per aquest indret, ja que el pagès que mena el camp assegura que n’ha trobat diverses restes. I també s’han trobat restes d’una altra canonada, aquesta de ferro, d’uns 15 cm de diàmetre, que podria correspondre a un segon projecte executat l’any 1895.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns metres a l’est de la cisterna hi ha una petita bassa rectangular feta de pedra i totxo que no sabem si té alguna relació amb la infraestructura de subministrament d’aigua. Podria ser que la cisterna s’utilitzés també per desviar aigua cap a la bassa, que s’aprofitaria per regar horts de la zona. Antigament a la bassa hi havia un safareig on hi anaven a rentar les dones del poble.</span></span></span></p> | 08018-327 | Sector central del terme municipal | <p><span><span><span><span>Al segle XIX a Balsareny es va fer una primera canalització per a l’abastiment d’aigua al poble. El punt de captació era a la Baga Fosca</span>, prop del torrent de la Font de la Roca. <span>L’indret també es coneixia amb la denominació terra del Valls, ja que era propietat de la família Vall. L'últim propietari va ser el Joan Vall Casaldàliga. En un </span>punt d’aquesta zona hi havia surgències naturals d’aigua que s’escorrien per petits aigüerols o reguerons. L’aigua es va canalitzar mitjançant una canonada de terrissa. La canalització entrava a Balsareny per la zona del carrer del Nord, travessava l’actual carretera i baixava pel carreró de cal Simonet fins a dues fonts (avui desaparegudes) que hi havia al carrer Vell i al carrer Nou. Segons explica Francesc Soler (1989: 60), la font del carrer Nou era dessota la capelleta de Sant Domingo; la del carrer Vell era en un racó de la casa del Cano. L’aigua que sobrava d’aquestes dues fonts anava a parar a un viver que hi havia a l’hort de cal Sabata, perquè els seus amos eren també propietaris del lloc on naixia l’aigua i del terreny per on passava la canonada. D’altra banda, a la bassa del Valls hi havia un safareig on hi anaven a rentar les dones del poble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1895 l’ajuntament va fer una inversió en un nou projecte que sembla ser una variació de l’anterior. En aquest cas es va instal·lar una canonada de ferro per conduir l’aigua que naixia d’un pou-font a la part alta de la població, a uns 1.500 m de distància. L’aigua s’acumulava en un dipòsit amb capacitat de 200 metres cúbics i era conduïda cap a una font pública que hi havia a la Plaça Major. Cal dir que a la plaça Major ja hi havia un pou públic vora l’antiga Casa del Comú. Aquest pou encara existeix, sota terra, i es va posar al descobert quan fa pocs anys es va repavimentar la plaça. Quan la canalització de la Baga Fosca ja no subministrava aigua al poble es va aprofitar per a les necessitats de l’escorxador, que estava situat a la cruïlla dels carrers del Nord i Travessera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A principis del segle XX es va emprendre un nou projecte per portar les aigües al poble fent-les pujar del riu Llobregat. Aquest afer va estar envoltat <span>d’una certa confusió fruit de la tradició oral fins que Ramon Carreté el va clarificar en el seu llibre “Balsareny a principi de segle” (Carreté, 1995: 15). L’any 1900 va tenir lloc un primer intent per construir una font a la Plaça de l’Ajuntament que havia de canalitzar l’aigua des del Llobregat. Sent alcalde Josep Pons, es va elaborar un primer projecte que havia de captar l’aigua del riu mitjançant una roda hidràulica activada amb un salt d’aigua de la Séquia de Manresa al punt de la refinadora, on hi ha el Pont del Riu. L’aigua de la Séquia només s’utilitzava per fer moure la roda que havia de bombar l’aigua del riu, però la Junta de la Séquia no va autoritzar aquest projecte, o bé fou considerat car i inviable. El fet és que fou retirat l’any 1901. Poc després, sent alcalde el republicà Josep Escaler, es va revifar la idea de portar l’aigua des del Llobregat fins a la plaça per al seu ús públic. Un acord municipal de 1903 establia impostos especials i també prestacions personals, a fi que tot el poble cooperés en aquesta iniciativa. L’enginyer Josep Gubern fou l’encarregat de construir la bomba que havia de pujar l’aigua al poble. Les obres van sofrir diversos retards. La Font de la Plaça no es va inaugurar fins el 2 de març de 1905, sent alcalde el catòlic Josep Obradors. </span>Segons es diu, el dia de la inauguració l’alcalde va dir al pregoner que fes una crida dient: “El que vulgui beure aigua del riu, que vagi a la plaça, que a tal hora rajarà”. <span>Poc després es van instal·lar fonts en altres carrers, com ara al carrer de Baix (la Font de la Creu), que van ser beneïdes pel rector el 10 d’abril del mateix any. La canalització passava pel camí del Repeu. En algun moment hi va haver un intent de sabotatge que no es va arribar a aclarir (Carreté, 2010: 123). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Posteriorment, l’any 1910 es va planificar la xarxa de clavegueres per anar estenent el servei d’aigua corrent a les cases particulars. El procés va durar uns quants anys, ja que a la dècada de 1920 encara hi havia força gent que anava a rentar la roba al riu. <span>L’any 1940 es va inaugurar una nova bomba. L’any 1961 la Font de la Plaça es va traslladar a la zona esportiva municipal, i el 1980 es va tornar a posar al seu lloc originari, restaurada. S’hi col·locà una placa que commemora l’acord de portar l’aigua al poble.</span></span></span></span></p> | 41.8683100,1.8675600 | 406020 | 4635775 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92964-bassa-valls-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92964-bassa-valls-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92964-bassa-valls-cisterna-int.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92964-bassa-valls-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92964-bassa-valls-6.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Xavi Novell, Martí Ribalta i Ramon Carreté. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 93322 | Hipogeu de la família Mundet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-mundet | <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> <p><span><span><span>ESQUINÀS, Natàlia (2010). Josep Llimona al Cementiri d’Arenys, dins revista <em>Salobre</em>, Arenys de Mar, desembre de 2010; pp. 2-6.</span></span></span></p> | XX | <p>Escultura de Josep Llimona que porta el nom de 'Record els morts' i considerada una obra cabdal de l'art funerari modernista. Llimona abandona la iconografia d'àngels d'altres panteons per mostrar una imatge d'estètica simbolista, amb una jove asseguda damunt un sepulcre amb una actitud de pensador, recolzant el seu cap a la mà. Porta un vestit amb faldilles llargues que li tapen els peus.</p> <p>L'elegància de les línies i aquest aire evocador motivaren a l'escriptor Raimon Casellas a considerar-la 'l'expressió més alta, potser definitiva, d'un pensament llargament acariciat per un artista escultor'.</p> <p>És remarcable la placa de bronze, als peus del panteó, influenciada per l'escultor francès Auguste Rodin.</p> | 08006-123 | Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) | <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> | 41.5781486,2.5464772 | 462193 | 4603040 | 1901 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93322-01dsc9281.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93322-02p1550344.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93322-03p1550350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93322-04p1550347.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93322-05p1550353.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Llimona | Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 105|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||
| 93346 | Hipogeu de Joan Roura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-joan-roura | <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> | XIX | <p>Obra de Josep Carcassó en marbre i pedra, un àngel s'aixeca damunt un pedestal monolític amb un colom i una creu sobre el pit. Les ales esteses, la mirada enlairada i la posició dels peus, indiquen que està a punt d'emprendre el vol. Al pedestal hi figura un medalló amb les inicials del propietari (Joan Roura) damunt dues palmes. </p> <p>El basament és fet de llosetes blanques i negres en marbre.</p> | 08006-134 | Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) | <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> | 41.5780352,2.5460882 | 462161 | 4603028 | 1890 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93346-02p1550462.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Carcassó | Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||
| 38295 | Can Raimí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-raimi | <p>BONET I GARÍ, LL. I col. (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins, Ed. Montblanc-Martín. C.E.C. Barcelona. SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> | XVII | Tot i que ha sofert algunes modificacions importants, sobretot a l'interior, conserva encara la volumetria i aspectes originals. | <p>Petita masia amb els tres cossos perpendiculars a façana i celler posterior de planta i pis. Teulada assimètrica a dues vessants, fruit segurament d'una substitució o reconstrucció tardana. En la façana principal es poden veure el portal adovellat, i un finestral amb la llinda, brancals i ampit de granit motllurat a l'estil gòtic. La resta de fienstres i obertures estan envoltades de peces de pedra, però amb un tractament de la pedra mínim. També es conserva un rellotge de sol</p> | 08009-302 | Veïnat de Clarà. Urbanització Can Raimí | <p>Antigament Can Raimi disposava dels terrenys que actualment ocupa la urbanització que porta el seu nom.</p> | 41.5591500,2.3776300 | 448102.06 | 4601017.55 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38295-foto-08009-302-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38295-foto-08009-302-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | En la façana s'hi han afegit elements de forja que distorsionen bastant l'aspecte rústic de la masia, com ara un gan cartell just a sobre del portal de la casa, amb la inscripció del nom, i dos fanals a banda i banda. Antigament es coneixia com a Can Reymir. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 93583 | Casa del carrer d'Avall, núm. 67 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-davall-num-67 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, que fa cantonada amb el carrer de Jaume Rosell. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de terrat pla a la catalana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures; a excepció de la segona planta, que es tracta d'una remunta posterior. Aquests eixos de verticalitat no són simètrics. En planta baixa venen definits per la porta d'entrada, ubicada en l'eix dret, i dues finestres reixades, al costat. En el primer pis sí que hi ha certa simetria; en l'eix central hi trobem un balcó, amb barana de ferro; en els eixos laterals dues finestres de llinda recta, amb els ampits que sobresurten una mica de la línia de façana i estan sostinguts per dues cartel·les. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>En el segon pis s'obren dues finestres modernes que trenquen el programa ornamental original. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és heterogeni: en planta baixa hi ha un sòcol fet de paredat escocès i un arrebossat de franges horitzontals imitant carreus. A la resta de la façana és un arrebossat llis. Les finestres de la primera planta tenen un lleuger recreixement, pintat de blanc, que les emmarca. La finestra de l'eix central de la planta baixa, està emmarcada amb un arc escarser que la unifica visualment amb el balcó de la primera planta.</span></span></span></span></span></p> | 08006-163 | Carrer d'Avall, núm. 67 | 41.5786200,2.5481900 | 462336 | 4603091 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93583-02dsc8329.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93583-03dsc8328.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la façana de llevant, on fa cantonada amb el carrer de Jaume Rosell, hi ha una mica de parterre, delimitat per una reixa de ferro. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 93268 | Bassa del molí de mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-de-mar | <p>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</p> <p> </p> | XVII-XX | Només es conserva la bassa i està coberta de vegetació que en dificulta la visibilitat. | <p>Restes de la bassa de l'antic molí fariner conegut com el Molí de Mar. És visible des del carrer per la magnitud de la paret de llevant i els contraforts de suport. A la part més meridional hi ha el pou. L'aigua venia d'un molí ubicat a l'actual Calisay.</p> | 08006-93 | Plaça del Molí de Mar, s/n. | 41.5774774,2.5475219 | 462280 | 4602965 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93268-01p1570636.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93268-02p1570633.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93268-03p1570634.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93268-04p1570635.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En aquesta zona també hi ha un refugi antiaeri de la guerra civil (1936-39). | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 92469 | Font de Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-roc-0 | <p><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny, p. 37.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Font moderna situada al costat de la capelleta de Sant Roc. Fou construïda l’any 1997 i és obra de mossèn Joan Bajona. Els dos elements es troben a la banda de ponent de l’anomenat Pont del Riu, vora el Llobregat; concretament, a la barana de pedra que separa el camí de la vall per on discorre la Séquia de Manresa i el riu Llobregat. Consta d’una capçalera rematada amb arc de pedres que conté un mosaic amb el dibuix esquemàtic d’un peix i una estrella de vuit puntes, d’on surt l’aixeta de la font. A sota hi ha una pica de pedra de forma rectangular, i al costat esquerra un altre mosaic amb la inscripció “Font de Sant Roc”. En el mosaic principal la xifra 97 fa referència a l’any de construcció de la font. A banda i banda hi ha dos bancs de pedra. </span></span></span></p> | 08018-195 | Sector central del terme municipal. Als afores de Balsareny, vora el Pont del Riu sobre el Llobregat. | <p><span><span><span>Font moderna situada al costat de la capelleta de Sant Roc. Fou construïda l’any 1997 i és obra de mossèn Joan Bajona. Els dos elements es troben a la banda de ponent de l’anomenat Pont del Riu, vora el Llobregat; concretament, a la barana de pedra que separa el camí de la vall per on discorre la Séquia de Manresa i el riu Llobregat. Consta d’una capçalera rematada amb arc de pedres que conté un mosaic amb el dibuix esquemàtic d’un peix i una estrella de vuit puntes, d’on surt l’aixeta de la font. A sota hi ha una pica de pedra de forma rectangular, i al costat esquerra un altre mosaic amb la inscripció “Font de Sant Roc”. En el mosaic principal la xifra 97 fa referència a l’any de construcció de la font. A banda i banda hi ha dos bancs de pedra. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Història</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1997, en commemoració del 200 aniversari del Pont del Riu, es va construir aquesta font, obra de mossèn Joan Bajona. Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs, <span>més endavant va ser capellà de la Colònia Soldevila entre 1961 i 1978, i després ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990</span></span></span></span><span><span><span>. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un amant de la música. Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny. </span></span></span></p> | 41.8600400,1.8795900 | 407007 | 4634844 | 1997 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92469-font-sant-roc-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92469-capelleta-sant-roc-font-sant-roc.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-03-22 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Mossèn Joan Bajona Sensada | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 93327 | Panteó d'Iu Bosch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-diu-bosch | <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> | XX | <p>Mausoleu fet amb pedra de Montjuïc i marbre blanc, atribuït a Enric Sagnier (1917). Pren la forma d'una capella neogòtica, amb coberta a dues aigües i coronada per cinc pinacles, rematats amb una creu de quatre braços. De l'abundant decoració externa cal destacar-ne els àngels laterals, atribuïts a Eusebi Arnau, i la reixa de ferro forjat.</p> <p>A l'interior són remarcables la llosa de marbre al terra i els vitralls.</p> <p>L'arenyenc Iu Bosch (1856-1915) fou banquer a París i, d'entre altres empreses, impulsà la construcció d'una línia de ferrocarril al sud d'Espanya.</p> | 08006-128 | Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) | <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> | 41.5780211,2.5464155 | 462188 | 4603025 | 1917 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93327-01p1550284.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93327-02dsc9273.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93327-03dsc9274.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93327-04dsc9276.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93327-05p1550329.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93327-06p1550336.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Enric Sagnier i Eusebi | Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 116|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||
| 92253 | Barraca 15601 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-15601 | <p><span><span><span>DRAC VERD DE SITGES (2017). Web Wikipedra (codi 15601)</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada al sudoest. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Ràfec de pedres volades amb un reprès a sobre d'uns 20 cm.</span></span></span></p> | 08018-141 | Sector central del terme municipal | 41.8792900,1.8835500 | 407363 | 4636977 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92253-barraca-15601-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 93481 | Hipogeu de Bonaventura Roig i família Vallet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-bonaventura-roig-i-familia-vallet | <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> | XX | <p>Sepulcre en marbre blanc en forma de túmul medieval, situat sobre un cadafal i encerclat per quatre pilastres d'inspiració barroca unides per baranes de ferro forjat. Destaquen els relleus del marbre a les sanefes del sarcòfag i a les lletres gotitzants del cadafal.</p> | 08006-140 | Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) | <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> | 41.5779878,2.5461667 | 462168 | 4603022 | 1918 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93481-02dsc0745.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93481-03dsc0746.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93481-04dsc0749.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93481-05dsc0751.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Germans Ventura | Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||
| 93577 | Can Rosendo Paleta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rosendo-paleta | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cos que fa cantonada amb el carrer de les MM. Escolàpies. És de planta rectangular i consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és mixta: la part frontal, que dona al carrer d'Andreu Guri, és de terrat pla a la catalana, i la part posterior és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, de la façana en destaca una tribuna, amb fusta i vidre, situada a la segona planta. La coberta d'aquesta tribuna és una terrassa amb barana de ferro, per l'estança de la tercera planta. A part de la tribuna, hi trobem un plafó ceràmic, que representa Sant Antoni de Pàdua, amb el nen Jesús en braços i un lliri a la mà. Està signat per Sunet.</span></span></span></span></span></p> | 08006-157 | Carrer d'Andreu Guri, núm. 74 | 41.5790500,2.5477300 | 462298 | 4603139 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93577-02dsc0847.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93577-03p1570257.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93577-04p1570261.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93577-05p1570260.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 93290 | Casa del Carrer d'Avall, núm. 45 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-davall-num-45 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX | <p>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'entrada i una finestra, reixada, al costat. En el pisos superiors, per sengles balcons correguts, amb dos accessos cadascun. Destaquen la reixa de la planta baixa i les baranes dels balcons. Especialment la del primer pis, on s'hi pot llegir l'any '1855' al centre. Aquests, estan suportats per quatre mènsules de terracota, que representen bustos femenins, al primer pis, i decoracions clàssiques al segon. Les obertures estan emmarcades amb estuc en forma d'arcada gòtica i les persianes de les finestres són de llibret.</p> <p>El parament és llis i arrebossat a excepció dels emmarcaments de les obertures i els extrems de la façana amb una franja de baix a dalt en forma estriada, que acaba amb una motllura que separa la segona planta de la cambra d'aire. Una cornisa volada corona la façana.</p> | 08006-103 | Carrer d'Avall, núm. 45 | 41.5785400,2.5489000 | 462395 | 4603082 | 1855 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93290-02dsc8307.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93290-03p1540068.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93290-04p1540069.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93290-05p1540070.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93290-06p1540071.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 93584 | Casa del carrer d'Avall, núm. 69 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-davall-num-69 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'entrada i una finestra reixada, al costat. En la planta pis, per un balcó amb llosana arrodonida en els angles i barana de ferro, al costat per una finestra amb ampit sobresortit de la façana. Totes les obertures són de llinda recta. Destaca el portal d'entrada, amb llinda i brancals de pedra treballada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és llis i arrebossat. La façana està coronada per una cornisa volada i un capcer pla.</span></span></span></span></span></p> | 08006-164 | Carrer d'Avall, núm. 69 | 41.5786200,2.5481100 | 462330 | 4603091 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93584-02dsc0853.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93584-03dsc0855.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93584-04dsc0856.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 93330 | Hipogeu dels consorts Fontcuberta-Jubany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-dels-consorts-fontcuberta-jubany | <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> | XX | <p>Hipogeu construït de pedra nummulítica per Cèsar Martinell i el Sant Crist, de bronze, fet per Frederic Marès. Es tracta del sepulcre del notari Carles de Fontcuberta, de llinatge noble, i de la seva esposa. L'autor, Cèsar Martinell, és més conegut per les construccions de cellers cooperatius. També realitzà intervencions a Arenys de Mar, com l'edifici del Calisay o els projectes de l'església de Santa Maria.</p> <p>El Crist, situat en el frontal de pedra, amb els braços estesos, però sense creu, està flanquejat per les lletres Alfa i Omega, principi i fi. És de bronze i és obra de l'escultor Frederic Marès, que també fou un important col·leccionista. Fruit d'aquesta afició es creà el Museu Marès a Barcelona i la fundació del Museu de la Punta d'Arenys de Mar.</p> | 08006-131 | Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) | <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> | 41.5782268,2.5463491 | 462183 | 4603049 | 1934 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93330-02p1550390.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93330-03p1550419.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93330-04p1550393.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cèsar Martinell i Brunet i Frederic Marès | Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||
| 93580 | Casa del carrer d'Avall, núm. 29 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-davall-num-29 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de terrat pla a la meitat septentrional, que dona al carrer, i de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, a la part posterior en relació a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. A excepció de la planta baixa, on s'ha obert un accés independent per a les plantes superiors. En planta baixa, a més, hi ha una finestra, reixada, entre les dues portes. En el primer pis, els eixos de verticalitat estan definits per un balcó amb llosana suportada per dues grans mènsules decorades; i una finestra de llinda recta, emmarcada amb brancals i llinda de pedra. La barana és de ferro i les persianes són de llibret. En el segon pis es repeteix el mateix esquema que en el pis inferior. Totes les obertures són de llinda recta, a excepció de la finestra reixada de la planta baixa, que és d'arc escarser. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El parament és llis i arrebossat. La façana està coronada per una cornisa.</span></span></span></span></span></p> | 08006-160 | Carrer d'Avall, núm. 29 | 41.5785000,2.5496800 | 462460 | 4603077 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93580-02p1530960.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93580-03p1530956.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93580-04p1530958.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93580-05p1530959.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38141 | Bassa de la font dels Plàtans de can Castells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-font-dels-platans-de-can-castells | <p>- DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. - VIÑALS, J. & PADRÓS, P. (1982). Les fonts d'Argentona. Ajuntament d'Argentona.</p> | <p>Bassa creada per la font dels Plàtans de can Castells on hi creix una població molt important de l'alga carofícia asprella (Chara vulgaris), també hi trobem Cladophora sp., diverses diatomees i macroinvertebrats, la bassa també és utilitzada com a abeurador d'aus i mamífers i com a lloc de cria i alimentació d'amfibis.</p> | 08009-148 | Veïnat de la Pujada. Torrent de can Comalada | 41.5678100,2.4051400 | 450403.07 | 4601963.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38141-foto-08009-148-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | La vegetació de carofícies del bentos d'aigües dolces (codi 3140) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 92431 | Aqüeducte de la Vinya d’en Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-la-vinya-den-marti | <p><span><span><span>CANYELLES, Magí (1896). Descripció de la Grandesa y Antiguitats de la ciutat de Manresa – sigle XVII, Biblioteca Històrica Manresana, Manresa, Impremta d’Anton Esparbé (obra originària del 1680), <span>p. 158, 163.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 109.</span></span></span></p> | XIV-XIX | Envaït per la vegetació | <p><span><span><span>Petit aqüeducte de la Séquia de Manresa format per un sol arc i emplaçat sobre un petit torrent, anomenat del Balç o del Senyor Francisco. Es troba en un tram de la Séquia cobert, i actualment ha quedat envaït per la vegetació i amb prou feines és visible la volta lleugerament arquejada sota la qual passa el torrent.</span></span></span></p> | 08018-181 | A la Séquia de Manresa. Sector central del terme municipal. Prop de la fàbrica del Molí | <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït el 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aqüeducte o pont de la Vinya d’en Martí ja s’esmenta amb aquest mateix nom en la descripció de la Séquia de Manresa que va fer Magí Canyelles (1896: 158) al segle XVII, entorn del 1680. El seu origen és medieval però deu haver sofert diverses reparacions al llarg dels segles.</span></span></span></p> | 41.8512400,1.8750600 | 406618 | 4633871 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92431-aqueducte-vinya-marti-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92431-aqueducte-vinya-marti-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92431-aqueducte-vinya-marti-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92431-aqueducte-vinya-marti-5.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 93184 | Clau de volta de la capella de sant Elm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clau-de-volta-de-la-capella-de-sant-elm | <p><span><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASTILLO i RABASCALL, Maria del (2006). El carrer de La Torre. Històries novel·lades d’un tros d’Arenys. Arenys de Mar: Amics del carrer d La Torre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESPRIU i MALAGELADA, Agustí (2015). <em>Aproximació històrica al mite de Sinera.</em> Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> | XVI | <p>Clau de volta amb la figura de Sant Elm, protector dels mariners, amb un vaixell a la mà dreta. Es troba encastada a la paret de la casa del número 50 del carrer de la Torre. Segurament pertanyia a l'antiga capella que, sota l'advocació del sant, hi havia a la zona de l'actual església de Santa Maria d'Arenys.</p> | 08006-72 | Carrer de La Torre, núm. 50 | <p><span><span><span>El nom del carrer li ve d’una torre construïda cap a l’any 1560 que es coneixia com la Torre del Pobre Home o del Prohom. Era una torre de defensa de planta rodona. Les primeres cases que es van aixecar eren conegudes com les cases d’en Xiot, a finals del segle XVI; a la mateixa època que la construcció de l’església i es diu que el van dibuixar destradors o acanadors, que es dediquen a amidar carrers. Per això els veïns es vanten de ser el carrer més recte d’Arenys.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En paraules de Núria Nogueras i Baró, publicades per Maria del Castillo (2006): “El carrer de La Torre comença a la cruïlla del Bisbe Pasqual, anomenat popularment de la Revolució. Abans, però, arribava només fins al carrer de J. Baralt, i a partir d’allà era ocupat per la finca Huerta Jesús, on hi havia, en regim de lloguer, el camp d’esports del Popular, que s’anomenava camp de baix [...] El camp de futbol era tancat per una paret que anava des d’on hi ha ara can Basilio fins a can Casas, i davant per davant del carrer de la Torre hi havia una porta de ferro forjat, alta i airosa, que li donava un aire d’importància i molt bonic. Bastant després d’acabada la guerra, i ja desaparegut el Popular, es va urbanitzar el solar i el carrer es va allargar fins a les escoles, encara que només en tenien fets els fonaments. La primera caseta que es va construir a l’antic solar com a promoció, la van rifar i en resultà guanyador en Martí Tomàs, que la va llogar a en Santiago Vilagrasa. Després d’aquesta primera caseta, d’una fàbrica i de la bonica torre d’en Calassanç Pi i de la seva esposa, la Maria Tàpies, s’hi va construir l’edifici de l’entitat Joventut Seràfica”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el carrer hi ha dues capelletes, una dedicada a Sant Isidre, en el número 1, i l’altra dedicada a Sant Jaume, en el número 9. Els veïns i les veïnes del carrer van adoptar Sant Jaume com a patró del carrer i fan una festa en honor seu el dia del seu natalici o <em>dies natalis</em>. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-39) es van destruir; però després de la guerra es van refer. Posteriorment se n’aixecà una altra dedicada a la Mare de Déu del Carme, en el número 22.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest carrer hi va néixer Josep Xifré i hi vivia amb els seus pares i els seus tres germans, dos nois i una noia. També hi va néixer, l’any 1813, el jesuïta Joaquim Forn i Roget, que fou rector de la parròquia de Westminster.</span></span></span></p> | 41.5815624,2.5472738 | 462261 | 4603418 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93184-01dsc0020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93184-02dsc0021.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93184-03p1560345.jpg | Física | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 94|93 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 93145 | Col·lecció de fotografies de mossèn Bajona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-fotografies-de-mossen-bajona | <p><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Col·lecció de fotografies donades per mossèn Joan Bajona a la Biblioteca de Balsareny i conservades en aquesta institució. Consta d’unes 1.000 diapositives i un conjunt no gaire extens de fotografies, en blanc i negre i en color. Són imatges preses els anys que mossèn Bajona va estar de rector a Balsareny (entre 1978 i 1990) i tracten sobre temes relacionats amb el poble, com la Festa dels Traginers o la Festa Major. La majoria d’aquestes imatges estan escanejades i són consultables presencialment des de la biblioteca.</span></span></span></p> | 08018-353 | Biblioteca Pere Casaldàliga. Carrer del Nord, 3 | <p><span><span><span>Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Entre 1965 i 1978 fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs. Posteriorment ocupà la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990. El 2002 fou proclamat fill adoptiu de Balsareny. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música. A Balsareny va impulsar i coordinar quatre corals. En el camp artístic va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 va produir una obra extensa que es reparteix en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny i pobles del seu entorn, com Navàs. Sempre fidel a un estil molt personal, va practicar també altres modalitats artístiques, com el pessebrisme, i va realitzar petites intervencions fetes amb pedra: arranjaments d’indrets urbans o racons típics com ara fonts. El 28 de maig de 2013 mossèn Bajona va donar a la Biblioteca de Balsareny el seu fons de fotografies.</span></span></span></p> <p> </p> | 41.8648127,1.8739881 | 406549 | 4635379 | 08018 | Balsareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93145-biblioteca-colleccions-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 93264 | Can Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-blanc-0 | <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> | XX | <p>Casa entre mitgeres d'un cos d'amplada i de planta rectangular. Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana. A nivell compositiu, la façana s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures de cada planta. En planta baixa, la porta d'accés, de doble batent i arc escarser, i una finestra reixada al lateral, també d'arc escarser. En el primer pis, per un balcó corregut de doble accés, amb barana de ferro. Les obertures són de llinda recta i tenen persianes de llibret. A la segona planta trobem dues finestres amb persianes de llibret i d'arc escarser.</p> <p>El parament no és llis, sinó esgrafiat amb franges horitzontals imitant carreus buixardats. Les obertures de la planta baixa tenen un recreixement a modus de trencaaigües, a la llinda i l'inici dels brancals. Als costat hi ha ceràmica decorativa. Les obertures del primer pis també tenen damunt la llinda una decoració triangular amb motius ceràmics centrals i esgrafiats florals als costats. Les finestres de la segona planta tenen un emmarcament recrescut al seu voltant. Sota l'ampit hi ha una petita franja de ceràmica ornamental i als extrems superiors del recreixement hi consten dues rosetes esgrafiades. </p> <p>Trobem dues franges a banda i banda, en el primer pis i sota la cornisa, de ceràmica decorativa; seguint el model ornamental de tota la façana. Tot plegat coronat per una cornisa i un capcer curvilini on es pot veure l'any de la construcció (1918).</p> | 08006-89 | Riera del Bisbe Pol, núm. 77 | 41.5813900,2.5492100 | 462423 | 4603398 | 1918 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93264-02dsc0552.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93264-03p1570087.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93264-04p1570085.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93264-05p1570088.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 93147 | Fons bibliogràfic Pere Casaldàliga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-pere-casaldaliga | XX-XXI | <p><span><span><span>Fons de la Biblioteca de Balsareny dedicat al bisbe Pere Casaldàliga, nascut a Balsareny. Precisament aquesta biblioteca porta el seu nom. Entre els prestatges de les sales de consulta hi ha una petita secció que conté bona part de l’extensa bibliografia dedicada a Pere Casaldàliga o escrita per ell. Hi trobem biografies, llibres d’assaig i pensament, llibres de divulgació infantil i contes, cintes de vídeo i CDs. Així mateix, el fons consta també d’una recopilació de retalls de premsa i notícies referides a l’activitat d’aquest balsarenyenc de projecció internacional. Es guarden en sis caixes, que van des de 1980 fins a 2017. S’hi inclou una carta dedicada a la bibliotecària. </span></span></span></p> | 08018-354 | Biblioteca Pere Casaldàliga. Carrer del Nord, 3 | <p><span><span><span>Pere Casaldàliga Pla (Balsareny, 1928 - Batatais, Brasil, 2020) ha estat un personatge d’una gran rellevància i projecció internacional. Va néixer a la casa número 10 de la plaça Ricard Viñas, en una família pagesa que tenia una petita granja de vaques darrera la casa. De jove ja sentí la vocació religiosa i estudià al seminari dels claretians de Vic. Fou ordenat sacerdot i exercí, dins de la comunitat dels claretians, a Sabadell, Barcelona, Barbastre i Madrid. Més tard es traslladà al Brasil, on fou bisbe de la Prelatura territorial de Sâo Félix, a l’estat de Mato Grosso. Va abraçar la teologia de l’alliberament i ha estat reconegut internacionalment com un gran defensor dels drets de les persones menys afavorides i de les comunitats indígenes. Entre molts altres premis, ha estat distingit amb la Creu de Sant Jordi, amb el Premi Internacional de Catalunya i fou candidat al premi Nobel de la Pau. A Balsareny han estat múltiples els actes de reconeixement que se li han dedicat en els darrers anys.<span>És fill predilecte de Balsareny i, entre 2021-2022, l’Ajuntament ha fet el procés per dedicar-li el nom de la plaça que abans es coneixia com a Montserrat i ara és la Plaça Pere Casaldàliga.</span></span></span></span></p> | 41.8647400,1.8739700 | 406547 | 4635372 | 08018 | Balsareny | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93147-biblioteca-colleccions-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93147-biblioteca-colleccions-4.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 57 | 3.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 93260 | Can Subiracs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-subiracs | <p><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASTILLO i RABASCALL, Maria del (2006). El carrer de La Torre. Històries novel·lades d’un tros d’Arenys. Arenys de Mar: Amics del carrer d La Torre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESPRIU i MALAGELADA, Agustí (2015). <em>Aproximació històrica al mite de Sinera.</em> Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> | XX | <p>Casa que fa cantonada entre els carrers de La Torre i de Sant Josep. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de terrat pla o a la catalana. La façana principal, que dona al carrer de La Torre, es configura a nivell compositiu a partir de dos eixos de verticalitat, definits per les obertures de cada planta. En planta baixa, hi ha la porta d'entrada i una finestra amb guardapols arquejat, columnetes estriades i esgrafiat amb motius florals.</p> <p>Al primer pis, damunt la porta d'entrada, hi trobem una tribuna sostinguda per dues grans mènsules, que emmarquen, alhora, la porta de la planta baixa. La tribuna està formada per un basament massís decorat amb motllures estriades i ornamentació floral, que conté un medalló, en el qual hi ha gravat un anagrama amb les sigles «LG». Dels extrems del basament arrenquen dues columnes jòniques que sostenen un entaulament i un frontó, també en arc mixtilini decorat amb una diadema que repeteix, al timpà; els motius florals dels esgrafiats són en relleu. Al costat hi ha una finestra amb les mateixes característiques, guardapols arquejat, columnetes estriades però amb un ampit molt desenvolupat que és, al mateix temps, una jardinera de pedra.<br /> <br /> Com a coronació hi ha una cornisa amb balustrada als laterals, i en la part central el capcer curvilini, amb un medalló amb la data de la seva construcció “1921”.</p> | 08006-85 | Carrer de La Torre, núm. 14 | <p>Aquesta casa està situada en un carrer que és dels més antics de la població, el carrer de la Torre. Per les seves decoracions és un exemple de la prosperitat que en un cert moment tenia la població. </p> <p><span><span><span>El nom del carrer li ve d’una torre construïda cap a l’any 1560 que es coneixia com la Torre del Pobre Home o del Prohom. Era una torre de defensa de planta rodona. Les primeres cases que es van aixecar eren conegudes com les cases d’en Xiot, a finals del segle XVI; a la mateixa època que la construcció de l’església i es diu que el van dibuixar destradors o acanadors, que es dediquen a amidar carrers. Per això els veïns es vanten de ser el carrer més recte d’Arenys.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En paraules de Núria Nogueras i Baró, publicades per Maria del Castillo (2006): “El carrer de La Torre comença a la cruïlla del Bisbe Pasqual, anomenat popularment de la Revolució. Abans, però, arribava només fins al carrer de J. Baralt, i a partir d’allà era ocupat per la finca Huerta Jesús, on hi havia, en regim de lloguer, el camp d’esports del Popular, que s’anomenava camp de baix [...] El camp de futbol era tancat per una paret que anava des d’on hi ha ara can Basilio fins a can Casas, i davant per davant del carrer de la Torre hi havia una porta de ferro forjat, alta i airosa, que li donava un aire d’importància i molt bonic. Bastant després d’acabada la guerra, i ja desaparegut el Popular, es va urbanitzar el solar i el carrer es va allargar fins a les escoles, encara que només en tenien fets els fonaments. La primera caseta que es va construir a l’antic solar com a promoció, la van rifar i en resultà guanyador en Martí Tomàs, que la va llogar a en Santiago Vilagrasa. Després d’aquesta primera caseta, d’una fàbrica i de la bonica torre d’en Calassanç Pi i de la seva esposa, la Maria Tàpies, s’hi va construir l’edifici de l’entitat Joventut Seràfica”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el carrer hi ha dues capelletes, una dedicada a Sant Isidre, en el número 1, i l’altra dedicada a Sant Jaume, en el número 9. Els veïns i les veïnes del carrer van adoptar Sant Jaume com a patró del carrer i fan una festa en honor seu el dia del seu natalici o <em>dies natalis</em>. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-39) es van destruir les capelles; però després de la guerra es van refer. Posteriorment se n’aixecà una altra dedicada a la Mare de Déu del Carme, en el número 22.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest carrer hi va néixer Josep Xifré i hi vivia amb els seus pares i els seus tres germans, dos nois i una noia. També hi va néixer, l’any 1813, el jesuïta Joaquim Forn i Roget, que fou rector de la parròquia de Westminster.</span></span></span></p> | 41.5808913,2.5482930 | 462346 | 4603343 | 1921 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93260-01dsc9950.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93260-02dsc9953.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93260-03p1560338.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93260-04p1560336.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els mosaics dels arrambadors de l'entrada i de l'interior són de la fàbrica Pujol i Bausis. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 93582 | Casa del carrer d'Avall, núm. 36 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-davall-num-36 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Casa de dos cossos d'amplada. Consta de planta baixa i pis. Ha estat molt transformada i ha patit una remunta. L'element més destacable visible externament és el balcó.</p> <p> </p> | 08006-162 | Carrer d'Avall, núm. 36 | 41.5786500,2.5489300 | 462398 | 4603094 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93582-02dsc0858.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 93263 | Can Vidal Formentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vidal-formenti | <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> | XX | <p>Casa entre mitgeres d'un cos d'amplada i de planta rectangular. Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>A nivell compositiu, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat, definits per les obertures de cada planta. En la planta baixa per la porta d'accés i la finestra reixada del costat. Ambdues de llinda recta. En el primer pis, hi trobem un balcó corregut amb doble accés, barana de ferro i llosana sostinguda per quatre mènsules. Les obertures també són de llinda recta i amb persianes de fusta de llibret.</p> <p>En el segon pis, hi trobem dos balcons individuals, amb les mateixes característiques que en el pis inferior: llosana sostinguda per dues mènsules a cada balcó, barana de ferro i persianes de llibret.</p> <p>El parament és llis, arrebossat i pintat d'ocre. Les obertures de les plantes superiors tenen un emmarcament amb un trencaaigües damunt la llinda, formada per una motllura decorada amb motius geomètrics i amb un coronament floral central. Una cornisa dentada i un tester curvilini amb medalló central on s'hi pot llegir l'any de la construcció: 1923, coronen l'edifici. Sota aquesta cornisa hi trobem els respiralls de la cambra d'aire, integrats en una franja ornamental de motius florals. Pels costats, sobresurt una pilastra imitant carreus.</p> | 08006-88 | Riera del Bisbe Pol, núm. 58 | 41.5806600,2.5505200 | 462532 | 4603317 | 1923 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93263-02dsc0598.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93263-03dsc0596.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93263-04p1570172.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'arquitecte Cèsar Martinell dirigí, durant els anys 40 del segle passat, les reformes de l'interior de la casa, segons consta en la documentació conservada a l'Arxiu Municipal Fidel Fita. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 38291 | Can Blanch (Can Saladriga) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-blanch-can-saladriga | <p>BONET I GARÍ, LL. I col. (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins, Ed. Montblanc-Martín. C.E.C. Barcelona. VINYALS, Josep i PADRÓS Pep i col. 'Les Fonts d'Argentona' Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme de Barcelona, 1982 SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> | XVII | En general, s'hi nota un bon manteniment | <p>Es tracta d'una masia, de planta baixa, pis i golfes, constituïda per diversos cossos, dels quals el principal es podria catalogar com a tipus II, on destaquem els elements decoratius dels segle XIX, presents en la façana principal: els esgrafiats, el rellotge de sol, i el ferro forjat en les reixes. De la construcció anterior en queden les llindes, ampits i brancals de pedra vista, amb motllures. En una de les façanes també es pot observar la petita torreta mirador, amb merlets i pedra vista, en un estil historiscista</p> | 08009-298 | Veïnat de Pins | 41.5756700,2.3855800 | 448778.07 | 4602847.55 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38291-foto-08009-298-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38291-foto-08009-298-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38291-foto-08009-298-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | La finca és de grans dimensions, i s'hi poden observar diverses construccions de diferents èpoques, potser la més interessant és la capella, situada una mica enllà darrera la casa principal. A dins de la finca hi trobem la font i el safareig. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 93579 | Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 39 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-39 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és mixta; a la part que dona a la façana principal és de terrat pla; al centre té un cos més, amb coberta a doble vessant i el carener paral·lel; i a la part posterior, és de teules i desaigua a migdia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'entrada i una finestra, reixada, al costat, amb arcades de mig punt. En el primer pis, per un balcó corregut amb doble accés. La barana és de ferro i les persianes són de llibret. En el segon pis per balcons, amb barana de ferro. Les obertures són de llinda recta. A la tercera planta o golfes, trobem dos grups de tres obertures, d'arc de punt rodó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és llis i arrebossat. Una petita motllura separa les diferents alçades. La façana està coronada per una cornisa volada.</span></span></span></span></span></p> | 08006-159 | Carrer d'Andreu Guri, núm. 39 | 41.5792700,2.5491800 | 462419 | 4603163 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93579-02dsc8367.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93579-03p1540185.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93579-04p1540184.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93579-05p1540181.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Destaca un plafó ceràmic amb la representació de Sant Pere, i l'escut de pany austriacista de la porta d'entrada. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 93283 | Casa del Carrer del Bisbe Català, núm. 34 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-34 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> | XIX | <p>Casa de cos, entre mitgeres. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. </p> <p>Pel que fa a la composició, la façana s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa, la porta d'entrada, de dos batents, i una finestra al costat, amb una magnífica reixa de ferro. A la primera planta, sobresurt un balcó corregut amb dos accessos, suportat per quatre mènsules, amb barana de ferro. A la segona planta hi trobem dos balcons de les mateixes característiques que el balcó corregut. En aquest cas, cada balcó es troba suportat per dues mènsules. Totes les obertures tenen els angles arrodonits, igual que les llosanes dels balcons. També tenen persianes de llibret. </p> | 08006-100 | Carrer del Bisbe Català, núm. 34 | 41.5801100,2.5523700 | 462686 | 4603255 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93283-02dsc8834.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93283-03p1540916.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93283-04p1540914.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93283-05p1540915.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 92501 | Cal Masplà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-maspla | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 68.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 264.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MASPLÀ SUADES, Valentí (1989). <em>Crònica de Balsareny</em>. Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa unifamiliar d’estètica pròxima al noucentisme situada al nucli urbà de Balsareny. Presideix la petita plaça Onze de Setembre, anomenada popularment amb el nom de la casa, i fa cantonada amb el carrer Sant Josep. Per això la casa adopta una planta irregular que s’adapta al traçat en biaix d’aquest carrer. L’edifici consta de planta baixa, ocupat per un local comercial, i un pis, on es troba l’habitatge. Es tracta d’una construcció senzilla que incorpora tan sols de manera superficial alguns elements decoratius propis del noucentisme. Especialment l’acroteri que corona la part central de la façana, en forma de frontó esglaonat, amb la inscripció de la data de la casa (“Any 1934”) i flanquejat per baranes de balustrada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El primer pis es caracteritza per balcons correguts a les façanes est i sud que ocupen tota l’amplada de la casa. En la façana principal, encarada a la plaça, el balcó presenta tres portes i sobresurt lleugerament davant de la central, per remarcar l’eix de simetria. En la façana lateral el balcó té només dues portes. Totes aquestes obertures són amb persianes de llibret i perfilades amb un trencaaigües motllurat blanc. Una motllura similar dibuixa una línia de separació a manera de cornisa entre pis i golfes. Aquestes línies clares contrasten sobre l’arrebossat ocre de les façanes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les obertures de la planta baixa han estat remodelades per adaptar-les al local de l’entitat bancària que s’hi ha instal·lat, però segueixen la mateixa disposició que les obertures originàries, tal com es pot comprovar en fotografies antigues (Carreté; Benéitez, 2002: 68).</span></span></span></p> | 08018-209 | Plaça Onze de Setembre, 1; carrer Sant Josep, 2 | <p><span><span><span>Casa representativa de la fase de creixement del poble de Balsareny que va tenir lloc a finals del segle XIX i principis del XX a l’entorn de la carretera Manresa a Berga, esdevinguda l’eix urbanístic principal. Construïda el 1934 (segons informa la inscripció de la façana) és un exemple interessant de l’estètica pròxima al noucentisme característic d’aquests anys. El seu propietari era Valentí Masplà Suades, que precisament en aquesta època fou alcalde de Balsareny per Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), concretament el 1936 i, més tard, entre 1937 i 1938, quan es va incorporar al front durant la Guerra Civil. Fou també autor de la <em>Crònica de Balsareny</em>, un breu quadernet de memòries escrit el 1978 i publicat el 1989.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la postguerra a la inscripció de la data se li va treure la “y” per tal de descatalanitzar el rètol, atenent suggeriments oficiosos, de manera que deia “an 1934”. Durant molts anys Valentí Masplà va tenir als baixos de la casa una botiga de licors. Més tard s’hi va instal·lar una oficina de la Caixa de Pensions. Era la segona entitat bancària establerta a la localitat, després que el 1958 obrís la Caixa de Manresa (Carreté, 2010: 264). </span></span></span></p> | 41.8643800,1.8740400 | 406552 | 4635331 | 1934 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92501-casa-placa-onze-setembre-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92501-casa-placa-onze-setembre-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 40098 | Pou del carrer Poeta Maragall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-carrer-poeta-maragall | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XIX | <p>Pou, construït amb totxo i morter, situat al carrer del Poeta Maragall nº 6. Té dues obertures tancades amb reixa de ferro, la més gran dóna al carrer i la més petita dóna al pati de la casa. La gran, tancada amb vidre, amb ampit i llinda de pedra -té una inscripció amb l'any 1876-; la més petita, de forma semicircular i amb ampit de pedra, permetia omplir una petita pica de pedra que hi ha adossada al pou. Té una placa commemorativa de la història de la seva construcció, en el seu 133è aniversari.</p> | 08005-229 | C/ Poeta Maragall, 6. | <p>Segons la placa commemorativa, l'any 1876 un conjunt de veïns de la zona (Joan Carbonell, Sebastià Parera, Pere Cariteu, Josep Cariteu, Josepa Montcada de Pujol, Domingo Subirana, Genís Riera i Teresa Croquí i Jansana) van finançar la construcció del pou per tal de solucionar la manca d'abastament d'aigua potable. En el document contractual de l'època es regulava d'una manera detallada el procés constructiu i la posterior explotació del pou.</p> | 41.6732200,2.2595800 | 438367 | 4613760 | 1876 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40098-foto-08005-229-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40098-foto-08005-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40098-foto-08005-229-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 38297 | Mas Vinyals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vinyals | <p>SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> | XVII | <p>Masia catalogable com a tipus II, segons Bonet i Garí; de planta baixa i pis, amb golfes, i teulada a dues aigües. Conserva elements característics de l'època gòtica en façana, com ara el portal adovellat i les finestres amb pedra treballada. També podem observar els carreus vistos a les cantonades.</p> | 08009-304 | Veïnat de Clarà. Ctra. BV-1506 | 41.5646700,2.3814300 | 448424.06 | 4601628.55 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38297-foto-08009-304-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38297-foto-08009-304-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38297-foto-08009-304-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | No s'hi ha pogut accedir. Informació i documentació gràfica cedida per Oriol Calvo | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 93061 | Mur d’uns horts de la Guerra Civil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-duns-horts-de-la-guerra-civil | <p><span><span><span>LAMBERET, Renée (1938). “Peasant collectivity of Balsareny. Miners and textile workers work for revolution”, <em>Spain and de World</em>, núm. 27. Londres (5 gener 1938). (Article traduït de la publicació de l’autora francesa Renée Lamberet: <em>La Nouvelle Espagne Anti-fasciste</em>).</span></span></span></p> <p><span><span><span>LAMBERET, Renée (1938). “La colectividad campesina de Balsareny”, <em>La Tierra, periódico anarquista</em>, núm. 333 (22 gener 1938). (Article que és una versió en castellà de l’anterior, traduït de la publicació de l’autora francesa Renée Lamberet: <em>La Nouvelle Espagne Anti-fasciste</em>).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PÉREZ BARÓ, Albert (1970). <em><span>Trenta mesos de col·lectivisme a Catalunya, 1936-1939</span></em><span>. Ed. Ariel, Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). “El Reguer i altres coses de Puigdorca”, <em>Pàgines viscudes, volum 1.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, p. 9.</span></span></span></p> | XX | Parts del mur envaïdes per la vegetació. L'entorn és ple de malesa a conseqüència dels efectes del temporal Glòria de 2020. | <p><span><span><span>Mur d’una alçada i longitud considerables situat a la riba esquerra del Llobregat que servia per protegir uns horts comunitaris impulsats per un col·lectiu de camperols que durant la Guerra Civil s’havien instal·lat a la masia de Puigdorca. Tot i que es tracta d’un element modest, cal remarcar que és un dels pocs que podem assenyalar com a testimoni directe de l’acció duta a terme pels sectors populars i revolucionaris durant la Guerra Civil de 1936. L’indret es troba al costat d’on hi ha les restes de l’antiga reclosa de la fàbrica de Vilafruns, uns 350 m al nordest de la fàbrica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El mur té una aparença molt sòlida i fa un traçat en paral·lel al curs del riu. Per la banda nord, però, gira tot fent una àmplia corba, cosa que permetia desviar millor les aigües del riu en cas de possibles avingudes. Té una longitud d’uns 35 metres i l’alçada màxima és d’uns tres metres, mentre que el gruix és d’1,5 metres aproximadament. Per l’extrem nordest el mur queda tallat de manera una mica abrupta. L’aparell és fet de maçoneria, amb còdols de riu de diferents mides ben lligats amb ciment. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els horts devien estar situats tot al llarg del mur per la banda de llevant i devien continuar un bon tros avall. Coneixem força detalls d’aquest episodi gràcies a una crònica de Renée Lamberet. Segons aquesta intel·lectual francesa que va estar cobrint el front de guerra, aquests horts ocupaven una superfície d’uns 200 per 40 metres, de manera que devien arribar pràcticament fins a la confluència amb el torrent del Saltador. És possible que l’aigua de rec provingués d’una antiga sínia que hi havia just uns 20 metres a l’est del mur.</span></span></span></p> | 08018-338 | Sector sudest del terme municipal | <p><span><span><span>L’any 1936 la masia de Puigdorca era un gran casal de característiques senyorials que aleshores pertanyia a una família de Barcelona: Concepció Mas n’era la propietària, germana d’August Mas. Durant la Guerra Civil la masia fou ocupada pels sectors revolucionaris. Com a fet anecdòtic, a l’interior de la masia encara es conserven grafits que van fer tant els revolucionaris com els soldats franquistes quan van instal·lar-se a la casa després de la guerra. En aquesta finca s’hi va portar a terme un projecte comunitari que la intel·lectual francesa Renée Lamberet, en una publicació, destaca com a exemple de solidaritat entre obrers i camperols. Segons la crònica que en fa Lamberet, a Puigdorca 15 famílies van constituir-se com a col·lectiu adherit a la CNT per impulsar un projecte agrícola que va rebre l’ajuda dels obrers del tèxtil i dels miners en forma d’aportacions monetàries i també de treball personal. Els membres d’aquest col·lectiu van fer la rompuda d’un terreny de 60 hectàrees que estava situat a la part alta de la finca i servia, entre d’altre coses, per anar-hi a caçar. També van decidir impulsar nous horts a la plana. Per això van construir un gran dipòsit de 1.500.000 litres, un pou de 7 metres de fondària al costat del Llobregat i una caseta on hi havia una bomba per propulsar l’aigua. Una canonada conduïa l’aigua des del pou fins al dipòsit. A la zona propera a la caseta, amb l’ajuda dels obrers s’hi van habilitar horts per als camperols. Totes aquestes instal·lacions, que estaven situades en una terrassa fluvial de les Planes de Puigdorca, probablement al sector on ara hi ha la casa de totxo coneguda com la Masia, van ser desmuntades en acabar la guerra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Així mateix, un tros de riu més avall (Lamberet diu a les “Malloles”), en un terreny ple de còdols d’uns 200 x 40 metres van crear una altra zona d’horts i van construir-hi un “mur de defensa” per protegir els horts de possibles avingudes del riu. Aquest mur és el que encara es conserva, situat al costat de l’antiga resclosa de la fàbrica de Vilafruns, que es troba al sector industrial encara avui conegut com les Malloles. No sabem com es regaven aquests altres horts. Segons un mapa de 1920 (de l’Instituto Geográfico y Estadístico) a pocs metres del mur hi havia una antiga sínia. És possible que aprofitessin l’aigua que proporcionava aquesta sínia per regar els horts. La caseta que protegia la sínia encara es conservava l’any 1956, però fou destruïda en una riuada l’any 1982.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Francesc Soler, en el seu llibre memorialístic “Pàgines viscudes” desmitifica i rectifica algunes de les afirmacions de la periodista francesa. Soler diu: “referent al regadiu de Les Planes, hem de conèixer que la intenció era bona, però que va resultar un fracàs. Segurament que a la col·lectivitat li va costar molts diners i treball, però, com que estava mal instal·lat, no va donar el resultat que esperaven: el pou, que no donava prou aigua; les canonades, que es rebentaven... de manera que ben poc va funcionar (Soler, 1989: 9)”. Segons Soler, quan acabada la guerra la propietària Concepció Mas va tornar es va desentendre del projecte i va anar a l’Ajuntament a “tornar-lo al poble”. L’Ajuntament va lliurar tota la instal·lació a la Recuperació Nacional, els quals la van desmuntar. Soler també informa que els diners per pagar les instal·lacions havien sortit en part de la tala del bosc de Puigdorca, que va comportar la destrucció del Reguer de Puigdorca: un bosc emblemàtic de roures i alzines centenàries que era un lloc d’esbarjo molt popular a Balsareny.</span></span></span></p> | 41.8446700,1.8820200 | 407186 | 4633134 | 1938 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93061-horts-guerra-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93061-horts-guerra-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93061-horts-guerra-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93061-horts-guerra-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93061-horts-guerra-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93061-horts-guerra-civil-x-novell-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Aquesta fitxa ha estat possible gràcies a la recerca duta a terme per Xavi Novell, del Grup de Memòria de Balsareny Educa / Cercle Cultural de Balsareny. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||
| 40046 | Font de la Mina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mina | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | <p>Font situada a l'indret de la Mina. L'aigua arriba a una aixeta de cop i raja a un nivell inferior al carrer. En aquest punt més baix respecte al nivell del pla s'hi baixa a través de la doble escala d'onze graons. Probablement anomenada així perquè l'aigua de la font venia a través d'una mina del pou de Ca l'Anglada.</p> | 08005-177 | La Mina | <p>La font de la Mina és un espai d'esbarjo emblemàtic dels veïns de l'Ametlla, on els estiuejants anaven a passejar i a berenar. La font s'alimentava amb aigua que procedia del sobreeixidor del pou de Ca l'Anglada. A partir d'aquí l'aigua es canalitzava fins a la bassa de can Partegàs i es distribuïa al Raval a través d'un rec.</p> | 41.6704900,2.2590700 | 438322 | 4613457 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40046-foto-08005-177-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 92504 | Casa del carrer Jacint Verdaguer, 27 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-jacint-verdaguer-27 | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 225.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Casa entre mitgeres emplaçada al nucli urbà de Balsareny. És de les poques que destaca al poble per la seva estètica pròxima al modernisme. De planta rectangular, l’edifici disposa de planta baixa més un pis. La façana principal, encarada vers el carrer Jacint Verdaguer, ha conservat en la planta superior la fesomia originària, mentre que la planta baixa ha estat totalment desdibuixada per una desafortunada reforma que s’hi ha fet recentment, amb materials moderns.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la planta pis destaca un interessant balcó de plataforma escalonada i amb barana de ferro forjat de perfil bombat. Les dues obertures que hi donen són perfilades amb motllures en forma d’arcs escarsers. La façana és rematada amb un fris que té dues obertures de ventilació en forma de rombes escalonats i amb una cornisa superior sostinguda sobre mènsules. Tota la part del primer pis és pintada d’una tonalitat granatosa que fa que destaqui en al conjunt del carrer. </span></span></span></p> | 08018-211 | Carrer Jacint Verdaguer, 27 | <p><span><span><span>Casa del Raval de Manresa (carrer Jacint Verdaguer) que fou de les últimes en construir-se, ja al final del carrer i en un estil d’influència modernista. Segons dades del cadastre, es va bastir l’any 1905. Popularment era coneguda amb la denominació de cal Tort pel cognom de dos germans que l’habitaven: Martí i Julià Tort. Per això alguns també l’anomenaven cal Martí o cal Martí Julià. Actualment aquests sobrenoms ja no són vius en el record popular.</span></span></span></p> | 41.8613300,1.8749200 | 406621 | 4634992 | 1905 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92504-carrer-jacint-verdaguer-casa-num-27.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 105 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 92716 | Cal Devesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-devesa-0 | <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 164, 165.</span></span></span></span></p> | XVII-XX | <p><span><span><span>Casa del nucli urbà de Balsareny que destaca per les seves dimensions i per la regularitat arquitectònica. Es tracta d’un edifici parcialment entre mitgeres que ocupa una cantonada. Probablement és dels segles XVII-XVIII i, ja al XX, va ser objecte d’algunes reformes que gairebé no són perceptibles ja que s’integren en la pauta arquitectònica originària. La casa adopta una planta irregular, més o menys trapezial, i consta de planta baixa més un pis i golfes. Presenta dues façanes visibles. La façana del carrer Vell s’ordena en base a dos eixos d’obertures. Conserva el portal principal originari, format per un arc de mig punt adovellat, i dues finestres també del moment originari al primer pis, mentre que el portal de l’esquerra es fruit de la reforma posterior. Les obertures originàries són emmarcades amb brancals de pedra picada disposats de forma dentada i tenen llinda i ampit motllurats. La coloració rosada dels emmarcaments de pedra destaca sobre l’arrebossat clar del parament, en el primer pis, i sobre un aplacat que imita un carreuat clàssic, a la planta baixa. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana que dóna a la plaça segueix aquesta mateixa pauta estilística, amb una majoria d’obertures que són originàries, emmarcades amb pedra rosada i amb motllures, i d’altres que són fruit de la reforma posterior; per exemple quan es van obrir portes per al local comercial dels baixos. En aquesta reforma s’hi devia incorporar un balcó corregut al primer pis i una decoració esgrafiada, consistent en una banda amb sanefa geomètrica, al balcó i a la part superior de les dues façanes. Sota la teulada el ràfec conserva els cabirons de fusta originaris. La cantonada entre les dues façanes queda perfilada amb un seguit de carreus escairats.</span></span></span></p> | 08018-213 | Plaça de l'Ajuntament, 5 | <p><span><span><span>Per la seva tipologia com a casal de notable qualitat arquitectònica la construcció originària podria datar-se als segles XVII o XVIII. Els seus propietaris eren la família Devesa, un cognom que a Balsareny ja esta documentat des de començaments del segle XVII. Des de 1661, quan el paraire Antoni Joan Llimargas es va casar amb la pubilla Maria Devesa, el llinatge va passar a dir-se Llimargas y Devesa, mantenint els dos cognoms units però no sempre en el mateix ordre. Com a mínim des de 1676 aquesta família ja posseïa la casa: “la casa vella del Devesa en lo carrer del Hostal”. I és que l’edifici fa cantonada amb el carrer Vell, que antigament s’anomenava de l’Hostal, i és en aquest carrer on tenia l’entrada principal. El 1768 va morir Teresa Llimargas, muller d’Anton Llimargas, l’amo de la casa. Al segle XIX cal Devesa va ser un hostal (Carreté, 2010: 164).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XX als baixos de la casa hi va haver diversos establiments comercials. Primer hi havia la botiga de queviures de ca l’Amadeu (Amadeu Calmet, casat amb Pilar Guixà Aloy). Després aquesta botiga es va traslladar a cal Sant, la casa del davant. Més tard s’hi va instal·lar també la farmàcia Rimbau. Probablement fruit de tot això la casa va ser objecte de les reformes que ja hem descrit.</span></span></span></p> | 41.8629900,1.8766800 | 406769 | 4635174 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92716-cal-devesa-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92716-cal-devesa-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92716-cal-devesa-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92716-cal-devesa-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92716-cal-devesa-7.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Altres denominacions: Cal Parròquia, perquè hi va anar a viure un germà del Parròquia (carrer de Baix, 21). | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 92492 | Capelleta de Sant Domingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-sant-domingo | <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 118, 180.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Capelleta en forma de fornícula dedicada a sant Domingo de Guzmán i situada a la façana de la casa número 19 del carrer Nou, que precisament amb motiu d’aquesta capelleta va adoptar el nom de carrer de Sant Domingo. Una primera capelleta hi fou col·locada l’any 1774, i l’actual data de 1954, quan es va reconstruir tota la casa. Està emmarcada per una banda de dovelles encoixinades que acaben en forma d’arc a la part superior. La dovella central, que sobresurt, té inscrites les dues dates de la capelleta. Queda tancada per una porta reixada amb vidre i, a l’interior de la fornícula, hi ha una imatge del sant que data també de 1954. Es tracta d’una figura de guix daurada i policromada. El sant va vestit amb l’hàbit de dominic: túnica blanca i mantell marró. Sosté amb la mà dreta una creu patriarcal com a fundador d’un nou orde. També llueix un rosari i, amb la mà esquerra, sosté una Bíblia oberta i dos objectes semblants a pedres.</span></span></span></p> | 08018-204 | Carrer de Sant Domènec, 19 | <p><span><span><span>Al segle XVIII aquí hi havia una casa de pagès coneguda com l’Alou del Rector, i el 1774 s’hi va construir la capelleta dedicada a sant Domingo de Guzmán, que va donar nom al carrer que popularment es coneixia com a Carrer Nou. En un principi a l’interior de la fornícula hi havia un quadre, que duia la data de 1774. Amb el temps va quedar tan ennegrit que gairebé no es distingia el sant. Abans de la guerra de 1936 encara s’hi feien novenes, i la gent portava cadires per seure-hi. La imatge actual és de guix i s’hi va instal·lar l’any 1954, quan tota la casa va ser totalment reconstruïda.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa antiga estava comunicada pels patis amb la número 8 del Carrer Vell, cal Colell. Tenia una cisterna i un pou, que al segle XVIII és anomenat Pou del Rector (Carreté, 2010: 180). </span></span></span></p> | 41.8630100,1.8758000 | 406696 | 4635177 | 1954 | 08018 | Balsareny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92492-carrer-nou-7.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 92440 | Pontarró del Colador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontarro-del-colador | <p><span><span><span>CANYELLES, Magí (1896). Descripció de la Grandesa y Antiguitats de la ciutat de Manresa – sigle XVII, Biblioteca Històrica Manresana, Manresa, Impremta d’Anton Esparbé (obra originària del 1680), p. 158, 163.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1990, 1992, 1993, 1995). “Pont i pontarrons de la Sèquia de Manresa entre 1679 i 1867”. <em>Societat d’Onomàstica. Butlletí Interior</em>. Núms. 40, 48, 53 i 60.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 107.</span></span></span></p> | XIV-XIX | <p><span><span><span>Pontarró de la Séquia de Manresa emplaçat a uns 875 m de l’inici del canal, en una zona amb horts a l’indret on el Llobregat fa un meandre. Ha conservat íntegrament la tipologia i estructura tradicional. Obrat amb paredat comú, consta d’un arc escarser i, a la part superior, té baranes de poca alçada a banda i banda. La plataforma superior, lleugerament inclinada, permet tant el desguàs de les aigües pluvials com el pas de transeünts.</span></span></span></p> | 08018-184 | A la Séquia de Manresa. Sector central del terme municipal. | <p><span><span><span>La Séquia de Manresa és una de les obres d’enginyeria hidràulica més importants de la Catalunya medieval. Per fer front a una greu sequera el Consell de la Ciutat de Manresa decidí construir una gran séquia, projecte que va obtenir el permís del rei Pere III. La direcció de l’obra va anar a càrrec de Guillem Catà, mestre liniador de la ciutat de Barcelona i un dels millors especialistes en aquell moment. Una primera part de les obres (des de l’inici a Balsareny fins a arribar al terme de Manresa) es va portar a terme entre 1339 i 1377. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En la part inicial la Séquia havia de passar per terrenys sota el castell, que eren propietat del baró de Balsareny, i per això la ciutat de Manresa va comptar amb el permís dels castlans, Ramon de Peguera i Mateu de Vilallonga. Les obres van començar aviat i del mateix any 1339 ja daten la resclosa i l’aqüeducte de Santa Maria. L’aqüeducte de Conangle fou construït entorn de 1340, el mateix any que el bisbe de Vic va posar l’entredit a la ciutat de Manresa quan la Séquia va entrar a les terres del terme de Sallent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a aquest pontarró en concret, no sabem quan es va construir. Ja s’esmenta amb el nom de pontarró del Colador en la descripció de la Séquia de Manresa que va fer Magí Canyelles (1896: 158) al segle XVII, entorn de l’any 1680. Segons Canyelles, es trobava a 563 canes (875 m) de l’inici de la Séquia. Segons Carreté (2010: 107), el topònim colador, que no s’ha mantingut en la tradició popular, significaria un indret on l’aigua del torrent colava cap als horts riberencs.</span></span></span></p> | 41.8644200,1.8861100 | 407554 | 4635323 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92440-pontarro-1-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92440-pontarro-1-b.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 40122 | Col·lecció arqueològica de l'Ametlla del Vallès al Museu de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-lametlla-del-valles-al-museu-de-granollers | <p>http://www.museugranollers.org/index.php</p> | IaC-IIIdC | <p>El Museu de Granollers ha actuat com a focus de recerca arqueològica dins de l'àmbit comarcal durant varies dècades. Aquest fet ha repercutit en la col·lecció arqueològica del seu fons. L'abast geogràfic s'estén per tota la comarca del Vallès Oriental. El material de l'Ametlla del Vallès procedeix de les prospeccions que durant més de tres dècades(1945-80), es van dur a terme a la comarca. Aquest va entrar sense una documentació sistemàtica, però recull el nom del jaciment o del lloc de trobada: - Cal Fusteret. Conjunt d'eines i elements artesanals; 2 pondus ibèrics (Núm. registre 6432). - Can Forns. Conjunt de fragments de ceràmica romana (Núm. Registre 5588). - Can Tiano. Conjunt de material ibèric i romà (Núm. registre 5587); 19 fragments de ceràmica ibèrica (Núm. registre 6336); 1 fragment de pondus (Núm. registre 6337). - Ermita de Sant Nicolau. Material ibèric corresponent a un conjunt de fragments de ceràmica (Núm. Registre 1726), 1 fragment de ceràmica amb nansa (Núm. Registre 2220), 1 fragment de vora pintada de forma triangular amb base de cercles concèntrics (Núm. Registre 2917) i una peça de teler de forma trapezoïdal (Núm. Registre 394). - Puiggraciós. Material ibèric corresponent a 2 lots de ceràmica (Núm. registre 1725 i 5638) i un lot de 7 fragments de ceràmica provinent de prospeccions (Núm. Registre 5867). - El Pollancre. Conjunt de diversos fragments de ceràmica romana i un sílex (Núm. Registre 5653).</p> | 08005-253 | Museu de Granollers | 41.6695600,2.2614600 | 438520 | 4613352 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Sense accés | Bo | Física | Ibèric|Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 81|83 | 53 | 2.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 40091 | Aqüeducte de Can Forns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-can-forns | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | <p>Aqüeducte d'un arc de mig punt, en forma de pont, que salva el desnivell del terreny al pas del torrent de la font. Conduïa l'aigua del rec que sortia de la bassa de Can Forns fins als horts que hi havia a l'altre costat del torrent. És fet de paredat comú, amb l'arcada de totxo a plec de llibre. Actualment només es fa servir com a pont i té les baranes metàl·liques a mode de passamà, tot i que inicialment eren de fusta.</p> | 08005-222 | Can Forns | <p>La seva construcció va ser encarregada per en Salvador Millet Maristany.</p> | 41.6669800,2.2495800 | 437529 | 4613074 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40091-foto-08005-222-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40091-foto-08005-222-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 92188 | Barraca 18701 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18701 | <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2018). Web Wikipedra (codi 18701)</span></span></span></p> | XIX-XX | Petit esfondrament que es limita a la llosa de tancament de la coberta. | <p><span><span><span>Barraca de planta trapezoïdal, adossada a un marge i orientada al nordest. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Té una cavitat interior sobre la llinda.</span></span></span></p> | 08018-95 | Sector sud del terme municipal | 41.8442000,1.8426200 | 403914 | 4633126 | 08018 | Balsareny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92188-barraca-18701-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 92164 | Barraca 18704 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18704 | <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2018). Web Wikipedra (codi 18704)</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada a l’oest/sudoest. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Interiorment el tancament comença molt amunt, i això permet aprofitar l'espai a peu dret. A l’interior té una cavitat sobre la llinda i una bona llar de foc.</span></span></span></p> | 08018-76 | Sector sud del terme municipal | 41.8387900,1.8697600 | 406160 | 4632495 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92164-barraca-18704-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92164-barraca-18704-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 40199 | Pintures murals de l'església de Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-murals-de-lesglesia-de-sant-genis | <p>Bellavista, Joan (2001). Les pintures al fresc de l'Església Parroquial de L'Ametlla. Dins del Programa parroquial de la Festa Major de L'Ametlla. L'Ametlla del Vallès.</p> | XX | Presenten algunes esquerdes. | <p>Les pintures al fresc de l'absis de l'església de Sant Genís foren creades l'any 1943 pel destacat cartellista Josep Morell i Macias. Al centre i a baix de les pintures murals, hi apareixen les imatges sobreposades dels dos patrons Sant Genís de Roma i Sant Genís d'Arle, i a ambdós costats les escenes de la vida dels Sants. A sobre de les mateixes, pels laterals, hi ha un grup d'àngels amb instruments musicals rodejats de núvols. Per sobre i al centre hi ha la Mare de Déu de les Neus amb el Nen Jesús als braços, i als costats les imatges de Sant Nicolau i Sant Oleguer. Al cim del conjunt apareixen Santa Maria Magdalena i Santa Filomena en estat de gloria, i l'Esperit Sant. Per sobre la porta de la sagristia hi ha una representació de Sant Pere i en el mur oposat la de Sant Pau.</p> | 08005-330 | Església de Sant Genís | 41.6739600,2.2600500 | 438407 | 4613842 | 1943 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40199-foto-08005-330-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2023-05-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Josep Morell i Macias | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 40064 | Font de la Penyora o de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-penyora-o-de-la-teula | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | <p>Font situada a l'inici de la Vall Roja, a peu d'un marge rocós. Recull els escorrentius d'un petit torrent de la zona i raja un petit fil d'aigua (antiga font); al seu costat hi ha una aixeta de cop i a sobre un rètol amb el nom 'Font de la Penyora'.</p> | 08005-195 | Can Ciurans. Polígon 1, parcel·la 30 | 41.6975500,2.2339400 | 436257 | 4616480 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40064-foto-08005-195-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 93269 | Can Guri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guri | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> | XVIII | <p>Casa de cos entre mitgeres de planta rectangular. Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>A nivell compositiu, la façana s'estructura a parir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'accés, amb arc escarser i una finestra amb reixa de ferro al costat. A la primera i segona plantes, per un balcó amb barana de ferro i una finestra de llinda recta. </p> <p>Destaca l'escut de pany austriacista, al portal d'entrada.</p> <p>El parament és llis, arrebossat i pintat de groc clar.</p> | 08006-94 | Carrer de l'Església, núm. 16 | 41.5810000,2.5491600 | 462419 | 4603355 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93269-02dsc9725.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93269-03dsc9727.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93269-04p1550980.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93269-05dsc9726.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93269-06p1550982.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 40095 | Pontet del torrent de Can Plantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pontet-del-torrent-de-can-plantada | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | <p>Pont d'un ull que salva el torrent de Can Plantada en el pas del camí de Can Guineu. Les parets són de pedra i morter i la volta de maó. Fa aproximadament uns 2 m d'alçada, 4 m de llargada i uns 4 m d'amplada.</p> | 08005-226 | Can Plantada. Polígon 4, parcel·la 9005 | <p>Segons informacions orals recollides per Jordi Puig Roca, als anys quaranta, Ventura Ganduxé va fer construir aquest pont que va suposar una millora important al camí i va permetre abolir el gual del torrent.</p> | 41.6537700,2.2487000 | 437443 | 4611609 | 1940 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40095-foto-08005-226-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40095-foto-08005-226-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 40078 | Basses de la Boadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-de-la-boadella | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XIX | <p>Són dues basses, situades a la Boadella, de forma quadrada i fetes de pedres lligades amb morter de calç. Una bassa gran, la més antiga, i a tocar d'aquesta, una bassa més petita. S'omplen per mitjà d'un rec que transporta l'aigua recollida a la resclosa del pont de la Terrera i d'una mina. Des de les basses l'aigua es distribuïda a una comunitat de més de deu regants mitjançant un complex entramat de recs, que permeten regar entre 12 i 13 parcel·les d'una superfície variable (entre 2000 i 2500m2). Només 3 parcel·les reguen amb la bassa gran i la resta amb la petita. Segons la proximitat a les basses, les hores d'aigua són variables entre: 9'5h les parcel·les més properes i 11h les més allunyades.</p> | 08005-209 | La Boadella | 41.6623400,2.2500400 | 437563 | 4612559 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40078-foto-08005-209-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40078-foto-08005-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40078-foto-08005-209-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González i Jordi Puig Roca | Des de les basses de la Boadella es pot gaudir d'un camp visual de gran abast: al nord els camps enfeixats que suaument porten a les quadres de Can Forns i a la casa pairal, i finalment, el bosc que hi ha al fons. Es tracta doncs d'un mirador privilegiat d'aquest referent paisatgístic de l'Ametlla del Vallès, pel seu especial interès dins la fisonomia del territori. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 92245 | Barraca 16682 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-16682 | <p><span><span><span>FONT, Eduard (2017). Web Wikipedra (codi 16682)</span></span></span></p> | XIX-XX | Esfondrament important, sobretot del sostre. | <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, orientada al sud, que es troba força esfondrada.</span></span></span></p> | 08018-133 | Sector est del terme municipal | 41.8710700,1.8916800 | 408026 | 4636055 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92245-barraca-16682-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 92166 | Barraca 23263 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-23263 | <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2020). Web Wikipedra (codi 23263)</span></span></span></p> | XIX-XX | Esfondrament, sobretot al centre de la cúpula. | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada a l’est i de factura poc acurada. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. </span></span></span></p> | 08018-78 | Sector sud del terme municipal | 41.8361900,1.8668600 | 405915 | 4632209 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92166-barraca-23263-a.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 40094 | Era de Ca l'Arcís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-ca-larcis | <p>Era situada a tocar de la façana principal de la masia. És de forma rectangular, amb paviment de lloses de pedra de la zona de color vermelloses. Les lloses de l'extrem de la façana són de formes regulars, rectangulars i quadrades, i les de l'extrem contrari són irregulars, de formes i tamanys diversos.</p> | 08005-225 | Ca l'Arcís (Serrat de l'Ocata) | 41.6989400,2.2444900 | 437136 | 4616626 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40094-foto-08005-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40094-foto-08005-225-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 78923 | Hostal dels Enamorats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-dels-enamorats | XX | <p>L'hostal dels Enamorats és un edifici de la primera meitat del segle XX que va ser notablement reformat i ampliat a finals d'aquest segle. El volum central es correspon amb la part més antiga, a la qual s'hi van afegir sengles cossos laterals tot mantenint el pendent de la coberta i l'alçada. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons.</p> | 08014-221 | C. Enamorats, 1 | 41.7813900,2.2472200 | 437443 | 4625778 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78923-foto-08014-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78923-foto-08014-221-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 4180,91 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.