patrimonicultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
92949 Tèxtil Balsareny https://patrimonicultural.diba.cat/element/textil-balsareny <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 185-186, 275.</span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Nau industrial d’una antiga fàbrica tèxtil de dimensions modestes emplaçada al nucli urbà de Balsareny. És representativa de l’arquitectura industrial de mitjans de segle XX. Consta d’un cos de planta rectangular irregular, d’una sola planta. Les dues façanes visibles de la construcció combinen l’obra a maó vist sobre un parament arrebossat i un sòcol de pedra. La façana principal, que dona al carrer de la Mel, consta d’un portal central simple flanquejat per finestres de formigó prefabricat amb franges de maó. Sobre el portal hi ha una obertura rectangular i dos ulls de bou. La façana és coronada per un acroteri de forma rectangular i costats escalonats. La façana lateral presenta un ritme de finestrals de la mateixa tipologia, dins una franja on cada finestra queda separada amb obra de maó.</span></span></span></p> 08018-316 Carrer de la Mel, 7 <p><span><span><span>Aquesta petita nau havia estat una fàbrica tèxtil. Segons dades del cadastre, la construcció és de l’any 1947. El propietari era Emili Bonals Ambròs, a qui li deien el Castanyoles i també, secundàriament, el Carreteró, perquè estava casat amb Elvira Carreté Ribera, de cal Carreteró (carrer Nou, 45). La raó social era Textil Balsareny SA, però la gent en deia la fabriqueta del Castanyoles o cal Castanyoles (Carreté, 2010: 186). </span></span></span><span><span><span>Després d’Emili va continuar al capdavant de la fàbrica el seu fill Ricard Bonals Carreté, i després el fill d’aquest, Emili Bonals (quarta generació).</span></span></span></p> 41.8625400,1.8745800 406594 4635127 1947 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92949-nau-carrer-mel-7-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92949-nau-carrer-mel-7-d.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-03-27 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Altres denominacions: cal Castanyoles, cal CarreteróInformació facilitada per Ramon Carreté 98 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
92974 Cal Matamala https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-matamala <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 153.</span></span></span></p> XVIII-XIX En ruïnes <p><span><span><span>Casa de pagès de dimensions mitjanes, avui en ruïnes, emplaçada en una terrassa fluvial a la riba esquerra de la riera del Mujal, arran del gual per on es travessava la riera abans de construir-se el Pont dels Traginers. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa ha estat aixecada en una sola fase constructiva i queda adossada a un marge que terrassa el terreny, de manera que la planta baixa queda semisoterrània. Consta d’un cos residencial de planta rectangular que disposava de planta baixa més un pis. La façana principal, encarada vers ponent cap al camí que baixava a la riera, consta tan sols d’un portal emmarcat amb llinda i brancals de pedra picada. Els paraments són de maçoneria, amb restes de semiarrebossat tradicional de calç. La façana de migdia té una petita finestra, també de pedra picada, i a la part baixa hi havia un cobert adossat del qual només se’n veuen les marques de la teulada. La resta de façanes eren llises, i la del costat de ponent, que es troba a una cota més alta, devia tenir un accés directament al pis superior. Aquest mur oriental és el que es troba més esfondrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior de la casa la planta baixa estava coberta amb volta de pedra. Tot i que actualment està esfondrada, se n’insinua l’arrencada a les parets interiors. Pocs metres al sud de la casa es conserva una sínia del tipus conegut com a sínia de taps, que servia per bombar l’aigua de la riera i regar horts. Vora el camí de la casa es conserva també una interessant canalització de pedra seca que condueix les aigües d’un petit torrent cap a la riera.</span></span></span></p> 08018-330 Sector central del terme municipal <p><span><span><span>No coneixem notícies antigues de cal Matamala que, per la seva tipologia constructiva, podria ser obra del segle XVIII o del XIX. La casa es devia abandonar ja fa temps, perquè no es conserva record que fos habitada. Per la seva tipologia i estat de conservació, la sínia que es troba vora la casa devia funcionar encara a principis de segle XX.</span></span></span></p> 41.8700800,1.8769900 406805 4635961 08018 Balsareny Difícil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92974-matamala-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92974-matamala-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92974-matamala-portal.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92974-matamala-1.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 98|119|94 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
93264 Can Blanc https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-blanc-0 <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> XX <p>Casa entre mitgeres d'un cos d'amplada i de planta rectangular. Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana. A nivell compositiu, la façana s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures de cada planta. En planta baixa, la porta d'accés, de doble batent i arc escarser, i una finestra reixada al lateral, també d'arc escarser. En el primer pis, per un balcó corregut de doble accés, amb barana de ferro. Les obertures són de llinda recta i tenen persianes de llibret. A la segona planta trobem dues finestres amb persianes de llibret i d'arc escarser.</p> <p>El parament no és llis, sinó esgrafiat amb franges horitzontals imitant carreus buixardats. Les obertures de la planta baixa tenen un recreixement a modus de trencaaigües, a la llinda i l'inici dels brancals. Als costat hi ha ceràmica decorativa. Les obertures del primer pis també tenen damunt la llinda una decoració triangular amb motius ceràmics centrals i esgrafiats florals als costats. Les finestres de la segona planta tenen un emmarcament recrescut al seu voltant. Sota l'ampit hi ha una petita franja de ceràmica ornamental i als extrems superiors del recreixement hi consten dues rosetes esgrafiades. </p> <p>Trobem dues franges a banda i banda, en el primer pis i sota la cornisa, de ceràmica decorativa; seguint el model ornamental de tota la façana. Tot plegat coronat per una cornisa i un capcer curvilini on es pot veure l'any de la construcció (1918).</p> 08006-89 Riera del Bisbe Pol, núm. 77 41.5813900,2.5492100 462423 4603398 1918 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93264-02dsc0552.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93264-03p1570087.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93264-04p1570085.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93264-05p1570088.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
93260 Can Subiracs https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-subiracs <p><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASTILLO i RABASCALL, Maria del (2006). El carrer de La Torre. Històries novel·lades d’un tros d’Arenys. Arenys de Mar: Amics del carrer d La Torre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESPRIU i MALAGELADA, Agustí (2015). <em>Aproximació històrica al mite de Sinera.</em> Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> XX <p>Casa que fa cantonada entre els carrers de La Torre i de Sant Josep. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de terrat pla o a la catalana. La façana principal, que dona al carrer de La Torre, es configura a nivell compositiu a partir de dos eixos de verticalitat, definits per les obertures de cada planta. En planta baixa, hi ha la porta d'entrada i una finestra amb guardapols arquejat, columnetes estriades i esgrafiat amb motius florals.</p> <p>Al primer pis, damunt la porta d'entrada, hi trobem una tribuna sostinguda per dues grans mènsules, que emmarquen, alhora, la porta de la planta baixa. La tribuna està formada per un basament massís decorat amb motllures estriades i ornamentació floral, que conté un medalló, en el qual hi ha gravat un anagrama amb les sigles «LG». Dels extrems del basament arrenquen dues columnes jòniques que sostenen un entaulament i un frontó, també en arc mixtilini decorat amb una diadema que repeteix, al timpà; els motius florals dels esgrafiats són en relleu. Al costat hi ha una finestra amb les mateixes característiques, guardapols arquejat, columnetes estriades però amb un ampit molt desenvolupat que és, al mateix temps, una jardinera de pedra.<br /> <br /> Com a coronació hi ha una cornisa amb balustrada als laterals, i en la part central el capcer curvilini, amb un medalló amb la data de la seva construcció “1921”.</p> 08006-85 Carrer de La Torre, núm. 14 <p>Aquesta casa està situada en un carrer que és dels més antics de la població, el carrer de la Torre. Per les seves decoracions és un exemple de la prosperitat que en un cert moment tenia la població. </p> <p><span><span><span>El nom del carrer li ve d’una torre construïda cap a l’any 1560 que es coneixia com la Torre del Pobre Home o del Prohom. Era una torre de defensa de planta rodona. Les primeres cases que es van aixecar eren conegudes com les cases d’en Xiot, a finals del segle XVI; a la mateixa època que la construcció de l’església i es diu que el van dibuixar destradors o acanadors, que es dediquen a amidar carrers. Per això els veïns es vanten de ser el carrer més recte d’Arenys.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En paraules de Núria Nogueras i Baró, publicades per Maria del Castillo (2006): “El carrer de La Torre comença a la cruïlla del Bisbe Pasqual, anomenat popularment de la Revolució. Abans, però, arribava només fins al carrer de J. Baralt, i a partir d’allà era ocupat per la finca Huerta Jesús, on hi havia, en regim de lloguer, el camp d’esports del Popular, que s’anomenava camp de baix [...] El camp de futbol era tancat per una paret que anava des d’on hi ha ara can Basilio fins a can Casas, i davant per davant del carrer de la Torre hi havia una porta de ferro forjat, alta i airosa, que li donava un aire d’importància i molt bonic. Bastant després d’acabada la guerra, i ja desaparegut el Popular, es va urbanitzar el solar i el carrer es va allargar fins a les escoles, encara que només en tenien fets els fonaments. La primera caseta que es va construir a l’antic solar com a promoció, la van rifar i en resultà guanyador en Martí Tomàs, que la va llogar a en Santiago Vilagrasa. Després d’aquesta primera caseta, d’una fàbrica i de la bonica torre d’en Calassanç Pi i de la seva esposa, la Maria Tàpies, s’hi va construir l’edifici de l’entitat Joventut Seràfica”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el carrer hi ha dues capelletes, una dedicada a Sant Isidre, en el número 1, i l’altra dedicada a Sant Jaume, en el número 9. Els veïns i les veïnes del carrer van adoptar Sant Jaume com a patró del carrer i fan una festa en honor seu el dia del seu natalici o <em>dies natalis</em>. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-39) es van destruir les capelles; però després de la guerra es van refer. Posteriorment se n’aixecà una altra dedicada a la Mare de Déu del Carme, en el número 22.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest carrer hi va néixer Josep Xifré i hi vivia amb els seus pares i els seus tres germans, dos nois i una noia. També hi va néixer, l’any 1813, el jesuïta Joaquim Forn i Roget, que fou rector de la parròquia de Westminster.</span></span></span></p> 41.5808913,2.5482930 462346 4603343 1921 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93260-01dsc9950.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93260-02dsc9953.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93260-03p1560338.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93260-04p1560336.jpg Inexistent Noucentisme|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Els mosaics dels arrambadors de l'entrada i de l'interior són de la fàbrica Pujol i Bausis. 106|98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
93823 El Turó https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-turo <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Inventari del patrimoni arqueològic d’Arenys de Mar. [consulta en línia a: <a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result'><span><span>https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result</span></span></a> el 21 de febrer de 2023].</span></span></span></p> II aC. - V dC. Es desconeix l'estat actual del jaciment perquè es tracta d'una finca tancada d'accés restringit. <p><span><span><span>Jaciment d'època romana documentat a partir de la troballa efectuada per J. Pera i Isern, a principis dels anys 80 del segle XX, on assenyalava que al carrer de les Mar<span><span><span><span><span><span>garides s'hi havien trobat materials d'època romana rodats, procedents segurament del cim del turó. Entre els materials hi havia un pivot d'àmfora amb grafit. Atesa l'escassa diversitat tipològica del material no es pot especificar el tipus de jaciment ni acotar més acuradament l'adscripció cronològica. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 08006-271 El Turó <p><span><span><span>Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, no es va poder entrar en aquest indret, ja que es tracta d'una finca tancada.</span></span></span></p> 41.5812554,2.5515962 462622 4603383 08006 Arenys de Mar Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93823-02dsc1930.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93823-03dsc1932.jpg Legal Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Residencial Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La zona on s'ubica el jaciment es documenta al cim i al vessant oest de la muntanya coneguda amb el topònim del Turó, que s’hi accedeix des de la Riera del Bisbe Pol. Cal agafar el carrer de l'Olivar, i pujar per aquest fins al carrer de la Plana. Es tracta d’una finca tancada on s'hi localitzen diferents edificacions i una zona de bosc. 83 1754 1.4 2484 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
92908 Riera del Bisbe Pol i del Pare Fita https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-bisbe-pol-i-del-pare-fita <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). Carrers d’Arenys de Mar. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ESPRIU, Agustí; NOGUERES, Núria; DE PONS i RECOLONS, Maria Assumpció (1983). Aproximació històrica al mite de Sinera. Barcelona. Editorial Curial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. </em>Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, j. (1992). Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - “Guia per a conèixer els arbres”, actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes. Barcelona. Congrés editorial. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). <em>Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys</em>, dins Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></p> XVI-XXI <p>La Riera d'Arenys, que pren el nom de Riera del Bisbe Pol en el tram més meridional, des de la N-II fins l'alçada del carrer del Bisbe Vilà Mateu i del Pare Fidel Fita en el tram més septentrional; és l'eix vertebrador de la vida del municipi. És el principal eix comercial, de comunicacions i de relacions públiques de la població.</p> <p>De fet, el mateix nom d'Arenys ja indica la rellevància d'aquest element. L'aspecte actual, plenament urbanitzat, és fruit de segles de transformació. Una de les més determinants fou l'asfaltat que acabà amb un soterrament. El Pla especial de Protecció del Patrimoni destaca alguns elements d'interès que pretén preservar com a testimonis significatius en l'urbanisme i paisatge arenyenc tals com les amples voreres, formades amb lloses de pedra que arriben fins a l'alçada del carrer nou. També destaca l'arbrat, format per fileres de plataners, situats a les vores de els respectives voreres. Aquests arbres foren trasplantats de la Devesa de Girona, l'any 1865. Amb el seu brancatge unifiquen l'àmbit i suavitzen visualment les desigualtats d'alçada de les edificacions que s'han produït en els darrers anys.</p> <p>Seguint el projecte de la urbanització de la Riera, a les voreres de la part alta (Pare Fita) s'utilitzen llambordes de ceràmica vermella, com marca el projecte de Batlle i Roig. Però a la part baixa (Bisbe Pol), es manté el projecte de Fané i Fernández, col·locant lloses de pedra de Girona.</p> 08006-66 Riera del Bisbe Pol i del Pare Fita <p><span><span><span><span><span>Tret de les primeres construccions de finals dels segle XVII prop de la desembocadura de la Riera del Bisbe Pol, no és fins al segle XVIII que es comença a edificar a les ribes dreta i esquerra. No tenia cap lògica edificar a tocar d’un curs d’aigua generalment sec que podia baixar de sobte i endur-se la feina de tota una vida. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però quan construeixin, ho faran aixecant les cases prenent la precaució d’elevar les entrades amb dos o tres graons respecte al llit de la riera i disposant les portes exteriors i en la utilització dels batiports i els batents de les portes que s’obrien normalment cap enfora per assegurar una resistència molt més gran a l’aigua en cas d’una rierada forta. Com a Vilassar de Mar, els corders hi enquitranaven les cordes i les processons la travessaven quan aquestes discorrien entre un dels quatre carrers principals: el carrer d’Amunt, el d’Avall, l’Ample i el d’en Perera. Amb la plantada d’arbres l’any 1865 es comença a dibuixar el futur urbanístic i vertebrador que es farà realitat amb la col·locació de voreres a les acaballes de segle XIX. A Ponent de la riera, la torre de guaita coneguda amb el nom de Torre de Mar, construïda l’any 1551 s’enderroca l’any 1812.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El tram inicial de la riera fou conegut durant molt de temps com a <em>Través</em>, a causa d'un enginy per estabilitzar la quantitat de sorra provinent de les baixades d’aigua. El 8 de juliol de 1886, Francesc de Pol i Baralt (Arenys de Mar 1854-1914), de qui la riera, per la banda de llevant fins al carrer Nou, prendrà nom anys després, com a vicari d’Arenys, beneïa el pont del capdavall de la riera, que son germà Bonaventura, alcalde d’Arenys de Mar fa construir. El 16 de juny de 1907 era consagrat bisbe a l’església parroquial de Santa Maria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per la festa de Sant Zenon de l’any 1927, a partir del carrer Nou, la riera rebria el nom d’un altre personatge il·lustre, el Pare Fidel Fita.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La problemàtica de les rierades s’accentuà amb l’urbanisme. A Arenys de Mar, una paret protegia els horts del carrer de l’Església i el sector de llevant. Per aquesta raó, des de finals del segle XIX es construïren les voreres a banda i banda de la riera, limitades per un muret d’uns quaranta centímetres d’alçada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A partir de 1957, l’Ajuntament inicià l’asfaltat de la riera, ja que cada vegada més hi havia més trànsit de vehicles, alhora que es convertia en una zona d’estacionament. Malauradament, l’asfaltat comportava una acceleració de les aigües i oblidant les rierades, la gent veia com la rierada s’enduia els vehicles sense poder-hi fer res. La sirena d’alerta no servia de massa res ja que quan la rierada era sobtada perquè havia plogut a muntanya, ja no hi havia res a fer. A partir dels anys noranta del segle XX, el Pla Molins s’impulsà a través d’una campanya mediàtica molt forta que tingué com a resultat el soterrament de moltes rieres del Maresme. </span></span></span></span></span></p> 41.5797153,2.5509608 462568 4603212 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92908-01dsc8777.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92908-02p1550218.jpg Legal Contemporani|Modern Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Pública Social Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart En entrar a Arenys de Mar, rep el cabal del rial de can Sala per després restar soterrada en una estructura de formigó fins desembocar a la mar. Vista la desembocadura des de mar, aquesta queda flanquejada, a llevant pel turó del Mal Temps i a ponent pel turó de la Pietat. Altres rials que s’hi aboquen són el rial de can Catà, el de can Pica i el de sa Clavella.L’orografia arenyenca emmarcada en una serralada amb alguns contraforts gairebé arranats fins a la mar, ha permès la formació d’uns rials ben constituïts. Tots ells estan disposats perpendicularment en relació a la línia del litoral i romanen gairebé sempre eixuts. Aquest fet ha comportat que al llarg dels segles, les seves lleres saulonoses s’hagin aprofitat com a vies de comunicació. Però quan plou, es transformen en veritables torrenteres, que en desbordar-se poden provocar serioses inundacions.En termes geològics, aquest curs d’aigua, com la resta que configuren la comarca del Maresme, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a serralada prelitoral i serralada litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, per la majoria, els 500 metres d’altitud, a causa del procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió, sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendent ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. 98|94 46 1.2 2484 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
40072 Font de Can Draper https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-draper <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> XX <p>Font ubicada gairebé al mig del torrent de Can Reixac, a un punt més baix respecte al nivell del pla. Es troba dins d'una estructura de planta de semicircular allargada, amb parets laterals fetes de pedra i coronades amb totxo, que fa aproximadament 3 m de llargada per 2 m d'amplada, i 1 m d'alçada. S'hi accedeix a través d'una escala de cinc graons fets de maó massís. Al seu voltant hi havia un banc i una taula de pedra, actualment desaparegudes. L'aigua arribava al broc, a través d'una petita mina que la recollia del torrent, i rajava a una petita pica de secció quadrada feta de pedra. La mina va quedar inutilitzada i actualment la font no raja i resta abandonada.</p> 08005-203 Can Draper. Polígon 3, parcel·la 1 <p>Emblemàtic espai d'esbarjo de les famílies pageses del poble, on antigament s'organitzaven festes populars i sardanes.</p> 41.6619800,2.2632900 438665 4612509 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40072-foto-08005-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40072-foto-08005-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40072-foto-08005-203-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús Inexistent 2023-01-18 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 49 1.5 2484 41 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
93273 Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 8 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-8 <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> XIX <p>Casa de cos entre mitgeres, de planta rectangular. Consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>A nivell compositiu, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa, per la porta d'entrada, de llinda recta i porta de fusta a dos batents; i una finestra amb reixa de ferro lateral. A la planta pis, destaca el balcó corregut suportat per quatre mènsules decorades amb motius vegetals i barana de ferro.</p> <p>El parament és llis i arrebossat, però en destaca el coronament amb un tester profusament decorat, una balustrada i una cornisa motllurada suportada per cinc mènsules decorades. També destaquen els respiralls de la cambra d'aire i uns plafons circulars en planta baixa.</p> 08006-98 Carrer del Bisbe Català, núm. 8 (antic carrer de la Perera) 41.5798500,2.5515600 462618 4603226 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93273-02dsc8782.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93273-03p1540802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93273-04p1540803.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
40071 Pou de glaç de Can Draper https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-can-draper <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> XVII <p>Pou de glaç situat al final de la propietat de Can Darper, proper a Can Reixac, i a la banda nord del Camí del pou de Glaç. Fou construït possiblement al segle XVII, està fet de pedres lligades amb morter de calç i està en bon estat de conservació. És de planta rodona, amb coberta còncava, i fa aproximadament 10 m de diàmetre i 10 m de profunditat. Té dues boques d'accés.</p> 08005-202 Camí del Pou de Glaç <p>El pou de glaç servia per a emmagatzemar els blocs de gel que es treien del torrent del Sot d'en Torres. En aquest espai hi havia unes basses que s'omplien amb l'aigua del rec Draper i el gel obtingut s'empouava de novembre a març, i s'extreia de maig a agost.</p> 41.6547400,2.2627200 438611 4611706 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40071-foto-08005-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40071-foto-08005-202-2.jpg Inexistent Popular|Modern Patrimoni immoble Obra civil Privada Científic Inexistent 2023-01-18 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|94 49 1.5 2484 41 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
93330 Hipogeu dels consorts Fontcuberta-Jubany https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-dels-consorts-fontcuberta-jubany <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> XX <p>Hipogeu construït de pedra nummulítica per Cèsar Martinell i el Sant Crist, de bronze, fet per Frederic Marès. Es tracta del sepulcre del notari Carles de Fontcuberta, de llinatge noble, i de la seva esposa. L'autor, Cèsar Martinell, és més conegut per les construccions de cellers cooperatius. També realitzà intervencions a Arenys de Mar, com l'edifici del Calisay o els projectes de l'església de Santa Maria.</p> <p>El Crist, situat en el frontal de pedra, amb els braços estesos, però sense creu, està flanquejat per les lletres Alfa i Omega, principi i fi. És de bronze i és obra de l'escultor Frederic Marès, que també fou un important col·leccionista. Fruit d'aquesta afició es creà el Museu Marès a Barcelona i la fundació del Museu de la Punta d'Arenys de Mar.</p> 08006-131 Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> 41.5782268,2.5463491 462183 4603049 1934 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93330-02p1550390.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93330-03p1550419.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93330-04p1550393.jpg Legal Contemporani Patrimoni moble Element urbà Privada Religiós Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Cèsar Martinell i Brunet i Frederic Marès Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. 98 51 2.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
93306 Escorxador https://patrimonicultural.diba.cat/element/escorxador-9 <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> XX <p>Antic escorxador municipal de planta rectangular, amb una magnífica façana d'aire noucentista on predomina la simetria a la façana. La coberta és de teules àrabs, amb una doble vessant en el cos central, i a un vessant en els cossos laterals.</p> <p>Pel que fa a la composició, en l'eix central de la façana, hi ha la porta d'accés, de fusta, força ampla i de doble batent. A cada costat, sengles finestres. Les tres obertures tenen una mena de trencaaigües imitant dovelles a l'arcada i una part dels brancals.</p> <p>Per damunt hi trobem una triple obertura, amb la central més elevada, amb el mateix tipus de trencaaigües i persianes de llibret. Als costats hi ha dos òculs trepanats amb motius quadrifoliats. El capcer és de frontó rectilini amb l'escut municipal centrat.</p> <p>Entre la porta d'accés i la finestra trigeminada, es pot llegir: 'ESCORXADOR'.</p> 08006-110 Carrer de Pau Costa, núm. 8 <p>Durant una època fou la seu del Club Tenis Taula d'Arenys de Mar.</p> 41.5807498,2.5537768 462803 4603325 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93306-02dsc8934.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93306-03dsc8932.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93306-04dsc8935.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Sense ús Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 49 1.5 2484 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
40047 Aplec Pasqual https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-pasqual <p>BADIA I MORET, J. (1991). Una crònica del nostre temps. L'Ametlla del Vallès (1936-1975). Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> XX Actualment no es celebra. <p>Es tracta d'un concurs coral impulsat per Fèlix Millet i Marestany, i celebrat des de 1944 fins 1953, el diumenge o el dilluns de Pasqua, al pati de Can Xammar de Dalt o Can Millet. Els aples pasquals van constituir una festa popular amb un gran nombre de participants tant del municipi, com vinguts d'altres comarques. Els foranis dinaven a la Font de la Mina o a la Font de Can Draper, on tot seguit s'organitzaven coples, balls i sardanes. A la tarda, a l'escenari muntat per l'ocasió al pati de Can Millet, es celebrava el concurs coral i després es feia el repatiment de premis. L'acte finalitzava amb un discurs del senyor Millet exaltant Catalunya, fet extraordinari per aquella època. L'aplec era presentat oficialment com un concurso de caramellas, però a la pràctica era l'excusa per recuperar tradicions catalanes i escoltar música en català.</p> 08005-178 Can Millet 41.6743700,2.2582800 438260 4613889 1944 08005 L'Ametlla del Vallès Sense accés Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40047-foto-08005-178-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Sense ús Inexistent 2023-01-18 00:00:00 Virgínia Cepero González Fèlix Millet i Maristany Fotografia antiga de la Coral lo Lliri a l'Aplec Pasqual de Can Millet l'any 1948 (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès). 119 2116 4.1 2484 41 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
74206 Can Marquès https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marques-1 <p>Capbreu de Montserrat 1496.(2006) Associació Cultural del Montserrat. p. 124 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.22. Pla Especial i Catàleg de masies i Cases rurals. El Bruc. Ajuntament del Bruc. 2010. (C-11), p.39</p> XVIII-XX <p>Masia formada per la casa, un gran pati al davant i edificacions annexes que queden envoltades per un mur amb una porta d'arc de mig punt de maó rematada amb una cornisa, mènsules i merlets també de maó. La casa és de planta rectangular formada per planta baixa, pis i golfes. Adossat a la part nord hi ha un cos de planta i pis amb galeria d'arcs de mig punt i barana balustrada de ceràmica vidriada de color blau. Per sobre del mur de tancament que envolta el perímetre del conjunt, hi ha, al mur de ponent una terrassa amb el mateix tipus de barana. La galeria, la terrassa i la porta d'accés al conjunt responen a una ampliació realitzada al finals del segle XIX. Fora del recinte destaca una pallissa construïda amb tapia i toves que conserva una finestra amb la inscripció: Pablo Jorba Año 1849.</p> 08025-76 Sud-est del terme <p>Al capbreu del 1496 en fa la confessió Pere Marquès del mas Gausacs.</p> 41.5740000,1.7917400 399269 4603185 08025 El Bruc Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74206-foto-08025-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74206-foto-08025-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74206-foto-08025-76-3.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-08-04 00:00:00 Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova 98|119|94 45 1.1 2484 6 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
100381 Cal Caputxi https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-caputxi-1 <p>AJUNTAMENT DE LES CABANYES (2019). Pla Especial de <em>Catàleg de masies, cases rurals i altres construccions en sòl no urbanitzable del terme municipal de Les Cabanyes</em>. Aprovat provisionalment pel Ple de l'Ajuntament el 18 de setembre de 2019.</p> XIX-XXI <p>Casa de camp situada a ponent del torrent de la Torreta i molt a prop de la creu de terme, ara delimitada pel carrer Vint-i-sis i el carrer Trenta-dos, a ponent i nord respectivament; però amb camps a la resta. El cos principal és de planta rectangular i consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, acabat amb ràfec. El carener està paral·lel a la façana principal. La façana es distribueix amb una composició simètrica a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures. L'eix central està definit per la porta principal d'accés, en planta baixa, un balcó amb reixa de ferro, en planta pis, i una petita obertura quadrangular a les golfes. Els eixos laterals tenen el mateix tipus d'obertures: finestra doble amb porticons a la planta baixa i simple a la planta pis. A les golfes trobem les mateixes obertures quadrangulars, més petites. El parament és llis i arrebossat pintat de color groguenc, a excepció d'un sòcol de pedra.</p> 08027-47 Carrer Vint-i-sis, s/n 41.3696028,1.6927260 390672 4580612 08027 Les Cabanyes Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08027/100381-4702.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08027/100381-4703.jpeg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2026-04-13 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 2484 3 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
92913 Penya del Mal Temps https://patrimonicultural.diba.cat/element/penya-del-mal-temps <p>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</p> <p>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</p> XX El planejament de 1990 pretenia mantenir les visuals existents, però és una zona molt urbanitzada. <p>El turó o penya del Mal Temps és una elevació ubicada a llevant de la riera, just enfront el port, de 60 metres d'alçada snm. Una via principal, anomenada carrer del Mirador del Mal Temps, circumda el turó, amb inici i final a la plaça del Mal Temps. És un carrer asfaltat amb vistes al nucli urbà i al mar que el planejament de 1990 especifica que 'cal evitar qualsevol tipus d'edificació que pogués privar les visuals existents ja prou malmeses pels dos edificis singulars construïts fa uns anys ran de penya'.</p> <p>En relació a la penya d'aquest turó i d'altres del municipi, el planejament de 1990 especifica que caldria mantenir-les sense edificacions 'procurant fer cedir aquests terrenys en els quals es pogués fer un passeig de ronda o bé dedicar-los a l'esbarjo de la població'.</p> 08006-71 Turó del Mal Temps 41.5803548,2.5558850 462979 4603280 08006 Arenys de Mar Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92913-02dsc3336.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92913-03dsc3338.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
92938 Col·lecció de plats i càntirs de la Festa dels Traginers https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-plats-i-cantirs-de-la-festa-dels-traginers <p><span><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 24-27, 159.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIÑERO SUBIRANA, Jordi (1995-1996). <em>Projecte museològic i museogràfic del Museu dels Traginers</em>. Ajuntament de Balsareny (treball inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></span></p> XX-XXI <p><span><span><span>Col·lecció de plats, càntirs i altres objectes de ceràmica elaborats com a record amb motiu de la Festa dels Traginers des de l’any 1983. En aquesta data es va començar a encarregar un plat i un càntir personalitzat, diferent cada any. Els plats tenen motius decoratius normalment inspirats en els que apareixien també als cartells i la fulleteria de difusió. Els càntirs són cada any de formes i decoracions diferents. La col·lecció consta d’un exemplar de cada atuell i inclou també altres peces complementàries que s’havien fet esporàdicament, com ara càntirs petits, porrons, ampolles o cendrers.</span></span></span></p> 08018-312 Passatge Matamoros, 13 <p><span><span><span>Al segle XIX a Balsareny, com en moltes altres poblacions, es celebrava una festa dedicada als traginers i carreters per sant Antoni Abat. Durant la postguerra el transport amb animals va experimentar una revifada i això va fer que en diversos pobles es recuperés la festa de Sant Antoni. A Balsareny el 1940 se’n va celebrar una edició senzilla, però fou el 1945 quan va començar a prendre una nova volada, arran d’una reunió que es va fer a la barberia de ca l’Arep i que es considera el tret d’inici de la renovació de la festa. En els anys successius la Festa dels Traginers de Balsareny s’anà potenciant i, progressivament, s’hi va anar afegint un bon nombre d’activitats que complementaven l’acte central de la cavalcada històrico-retrospectiva. L’any 1970 la diada fou declarada “d’interès turístic nacional”. Gràcies a unes bones campanyes de promoció publicitària als mitjans de comunicació els Traginers es consolidaven com una de les manifestacions festives populars més conegudes del moment, i l’esdeveniment mobilitzava un incipient turisme interior cada vegada més massiu. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1983 va ser el primer any que es van encarregar plats i càntirs personalitzats com a record de la festa. L’elaboració es feia en un taller del poble de Breda, de gran tradició ceramista. Des de 1984 en l’àmbit anomenat el Rebost del Traginer s’hi va instal·lar una Botiga de ceràmica on es podien adquirir tota mena d’objectes de terrissa, entre els quals el càntir i el plat dels traginers, un de diferent cada any. El responsable d’encarregar la ceràmica era Francesc Maya Comas, conegut com el “Quico”, i Josep Sensada. Més endavant va prendre el relleu Marc Rabeya. Des del principi Francesc Maya, que era afeccionat al col·leccionisme, es va responsabilitzar de guardar un exemplar de cadascuna de les peces de ceràmica. El 2013-2014 Francesc Maya fou homenatjat com a Traginer d’Honor.</span></span></span></p> 41.8616000,1.8755600 406674 4635021 08018 Balsareny Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92938-colleccio-plats-traginers-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92938-colleccio-plats-traginers-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92938-colleccio-plats-traginers-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92938-colleccio-plats-traginers-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92938-colleccio-plats-traginers-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92938-colleccio-plats-traginers-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92938-colleccio-plats-traginers-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92938-colleccio-plats-traginers-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92938-colleccio-plats-traginers-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92938-colleccio-plats-traginers-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92938-colleccio-plats-traginers-14.jpg Física Popular|Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 119|98 53 2.3 2484 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
92925 Col·lecció d’objectes de la Festa dels Traginers https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-de-la-festa-dels-traginers <p><span><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 24-27, 159.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIÑERO SUBIRANA, Jordi (1995-1996). <em>Projecte museològic i museogràfic del Museu dels Traginers</em>. Ajuntament de Balsareny (treball inèdit).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PIÑERO, Jordi; SERRA, Rosa (2008). <em>La Corrida. La festa de Sant Antoni de Puig-reig</em>. Ajuntament de Puig-reig. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 143, 156.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></span></p> XIX-XX Estat de conservació dels elements de la col·lecció desigual <p><span><span><span>Col·lecció d’objectes aplegada en els darrers anys amb motiu de la Festa dels Traginers que consta de diversos tipus d’arreus i utillatge tradicional pertanyent al món del tragí i del transport tradicional en general, així com també d’altres objectes de caràcter etnogràfic i diversos relacionats amb aquesta festa. En general es conserva una mostra àmplia i representativa que permet il·lustrar com era el transport tradicional del món del tragí; és a dir, el transport a bast o a llom de les cavalleries. Els objectes es poden classificar en els següents grups:</span></span></span></p> <p><span><span><span>Guarniments o arreus per al transport a bast. La peça bàsica era el bast, que servia de suport per aguantar les càrregues que es penjaven a banda i banda de l’animal, i amb una funció similar però més simples hi havia la xalma i l’albarda. També hi ha selles amb els seus guarniments i bastets. Així mateix, es conserven diferents tipus d’estris especialitzats segons els tipus de càrregues que calia traginar. Hi ha arganells (menes de coves, de fusta, de vímet o de ferro, per encabir-hi objectes diversos), sàrries (receptacles d’espar), àrguens (bastiments de fusta per traginar feixos o garbes), xafogons, catantingues o salmes (bastiments per traginer llenya o herba), bóts de pell, portadores, sorreres, pedrers, femeres, sarrions, sacs, arnes o gerros. També hi ha arreus guarnits que s’utilitzaven per ornamentar els animals en els dies especials de celebració: morralles o capçons amb plomalls, mantetes, pitrals i cadires o sillons (per seure-hi les núvies), així com altres tipus de guarniments diversos: collars, morralles, cingles, morrions, estreps, catistran, calçons o calçonets. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Conjunt de diversos carros de diferents tipus: carros comuns, de vela, amb bocoi o de trabuc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Indumentària tradicional utilitzada en la cavalcada, que consisteix en diversos conjunts de gecs i calces de pana, armilles, tratjos, camises, barretines, faixes, espardenyes o gorres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Eines tradicionals del camp: carretons, portadores, serres, màquines d’ensofrar, cisalles, forques, arades de diferents tipus, màquina de segar, premses i altres eines diverses. Procedeixen de masies de l’entorn.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Material gràfic, bàsicament referit als cartells i programes de la Festa dels Traginers (des de l’any 1965), col·lecció de fotografies del Concurs de la Festa dels Traginers. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La major part d’aquest material es conserva a la Casa Torrents, edifici de propietat municipal que, des d’uns anys enrere, s’havia previst dedicar-lo a Museu dels Traginers. </span></span></span></p> 08018-308 Casa Torrents. Plaça Roc García. <p><span><span><span><span>Arran de la construcció del Pont del riu l’any 1797 Balsareny va esdevenir una cruïlla important en les rutes dels traginers. Hi passava la ruta del Llobregat, a través del camí ral de Manresa a Berga, i també una de les rutes de la sal de Cardona, la que es dirigia cap a les terres del Lluçanès i cap a Vic. Des d’aleshores els traginers que portaven la sal de Cardona cap aquestes zones ja no havien de baixar fins a Santpedor, sinó que podien fer drecera passant per un camí prop de la riera del Mujal (que antigament era anomenada també dels Traginers) i travessant a Balsareny el Llobregat per dirigir-se a Vic. Això va comportar un ascens en el nombre de persones que a Balsareny tenien com a ofici el de traginer (Piñero, 1995: 104), i també que s’obrissin dos hostals nous, que s’afegiren a l’antic hostal que ja existia almenys des del segle XVII.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX a Balsareny, com en moltes altres poblacions, es celebrava una festa dedicada als traginers i carreters per sant Antoni Abat. Consistia en una benedicció del bestiar i un senzill ball amb gramola. Sant Antoni Abat, dit popularment del porquet perquè sol representar-se amb l’atribut d’aquest animal, és el patró dels animals domèstics, especialment del porcí i el bestiar de peu rodó. Ja des del segle XV va assumir el patronatge dels gremis de llogaters de mules, traginers i bastaixos de ribera. El dia de la seva festivitat no només els traginers i carreters portaven a beneir les seves cavalleries, també ho feien els pagesos i ramaders en general. A Balsareny el gremi de traginers i carreteres que organitzava la festa ja funcionava al final del segle XIX, abans de 1897. Aleshores la festa ja tenia algunes de les característiques que li han estat pròpies fins avui: la missa amb la benedicció dels animals, la cavalcada i una tradicional corrida per camins veïnals i carreteres del poble. El 1897 se celebraven per primer cop els balls amb orquestra, a l’Ateneu, i des de la primer dècada del segle XX es van fer al Casino. Cap a la dècada de 1920 es disputaven també diverses competicions d’habilitat per als genets, entre les quals el “joc de les anelles”. Consistia a posar una corda entravessada al carrer d’on penjaven unes anelles que els genets muntant a cavall d’un animal al trot havien de despenjar amb un bastonet que duien. Cal dir que jocs molt semblants a aquest, de reminiscències medievals, es feien també en altres poblacions de la Catalunya central, com Puig-reig o Manresa, i amb el temps es van anar perdent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els anys anteriors a la Guerra Civil el transport ja s’havia motoritzat gairebé tot i només alguns pagesos portaven a beneir els seus animals per sant Antoni. Durant la postguerra el transport amb animals va experimentar una revifada i això va fer que en diversos pobles es recuperés la festa de Sant Antoni. A Balsareny el 1940 se’n va celebrar una edició senzilla, però fou el 1945 quan va començar a prendre una nova volada, arran d’una reunió que es va fer a la barberia de ca l’Arep i que es considera el tret d’inici de la renovació de la festa. Aquest any ja va quedar estructurada en els seus elements bàsics, amb la cavalcada i benedicció d’animals, les corregudes i el “joc de les anelles” i el ball de tarda i de nit. Però la idea de recuperar la festa de Sant Antoni no va ser exclusiva de Balsareny, i també s’hi apuntaren altres pobles de l’entorn, com Puig-reig, Sallent i Santpedor. Durant molts les dates successives d’aquesta diada, que tenia lloc un diumenge d’hivern, es coordinaven amb aquests pobles perquè els mateixos aficionats i genets poguessin participar en totes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1965 arran d’un greu accident l’autoritat va prohibir la celebració de la cursa a la mateixa carretera (antiga C-1411). El 1964 va començar a fer-se a la pujada del castell. En aquesta època l’interès del marquès d’Alòs, baró de Balsareny, i l’empenta que li va donar l’agrupació recentment constituïda d’Amics dels Castell va permetre donar un nou caire a la diada, que va comptar amb la progressiva assistència de convidats de prestigi. El 1966 el nom que fins aleshores havia estat l’oficial, “Fiesta de los Arrieros” fou substituït pel de Festa dels Traginers. Popularment, però, la gent del poble en deien la Festa dels Burros. La cercavila es reconvertí en una cavalcada històrico-retrospectiva centrada en la figura de l’antic traginer. És el moment en què s’inicià una recerca d’utillatge i guarniments relacionats amb el món del tragí i del transport a bast.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1970, a instàncies de l’alcalde Josep Casaldàliga, un dels més entusiastes impulsors de la festa, la diada fou declarada “d’interès turístic nacional” per part del Ministeri de Turisme. A iniciativa de l’Ajuntament es constituí una comissió formada per un bon grapat de col·laboradors que va assumir-ne l’organització i va impulsar unes bones campanyes de promoció publicitària als mitjans de comunicació. D’aquesta manera els Traginers es consolidaven com una de les manifestacions festives populars més conegudes del moment, i l’esdeveniment mobilitzava un incipient turisme interior cada vegada més massiu. En els últims anys la festa s’ha mantingut en el seu nivell, amb una organització que continua involucrant una bona part del poble i de les entitats. L’any 1995 es va presentar un projecte museològic per a un Museu dels Traginers que es preveia emplaçar a la casa de cal Torrents. El 1999 el Traginers fou declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional a Catalunya.</span></span></span></span></p> 41.8627200,1.8774300 406831 4635144 08018 Balsareny Restringit Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92925-casa-torrents-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92925-casa-torrents-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92925-casa-torrents-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92925-casa-torrents-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92925-casa-torrents-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92925-casa-torrents-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92925-casa-torrents-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92925-casa-torrents-17.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92925-casa-torrents-19.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92925-casa-torrents-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92925-casa-torrents-23.jpg Física Popular|Contemporani Patrimoni moble Col·lecció Pública Lúdic/Cultural Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana L'any 2022 l'Ajuntament va iniciar la restauració de les selles dels cordonistes. 119|98 53 2.3 2484 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
93820 Vall de Maria; Can Linati https://patrimonicultural.diba.cat/element/vall-de-maria-can-linati <p><span><span><span>ALMAGRO, M; SERRA RÀFOLS, J de C; COLOMINAS, J. (1945). Carta Arqueológica de España: Barcelona; Madrid: Instituto Diego Velázquez CSIC.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ALSIUS ,P. (1898). La Vall de Maria; dins RAAAB, I. Banyoles.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BARRAL, Xavier (1978). <em>Les mosaiques romaines et médiévales de la regió Laietana (Barcelona et ses environs)</em>. Barcelona: Universitat de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESTRADA, Josep (1969). <em>Vías y poblamiento romano en el territorio del àrea metropolitana de Barcelona</em>. Barcelona: Comisión de urbanismo, 65.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FITA, F.(1885). Estudios históricos; dins Butlletí de l’Acadèmia de la Història.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA (2008). Inventari del patrimoni arqueològic d’Arenys de Mar. [consulta en línia a: <a href='https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result'><span><span>https://invarque.cultura.gencat.cat/search-result</span></span></a> el 21 de febrer de 2023].</span></span></span></p> <p><span><span><span>GORGES, J.G (1979). <em>Les villes hispano-romaines: Inventaire et problemàtiques archéologique</em>. París: Université de Bordeaux.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PELLICER, J.M. (1887). <em>Estudios histórico-arqueológicos sobre Iluro</em>. Mataró.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLA CARGOL, C.F. J (1949). <em>Comisión provincial de monumentos de Gerona. Un siglo de actuación</em>; dins Memòria Anales del Instituto de Estudios Gerundenses, VI. Girona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS GURI, J.M. (1938). Notes per a l’arqueologia del Maresme; dins Butlletí de l'Associació Excursionista de Catalunya, pp. 48.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA RÀFOLS, j DE c (1928). <em>Forma Conventus tarraconensis</em>; dins Memòria, vol. I, fasc. 4. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, pp. 69.</span></span></span></p> II aC - V dC Parcialment destruït. <p><span><span><span>Jaciment d’època romana, segurament un hàbitat que fou excavat l’any 1931. La intervenció arqueològica permeté documentar dos paviments, un d'opus testaceum i l<span><span><span><span><span><span>'altre de reticulatum. També es va documentar un forn, al marge sud-est, i canalitzacions d'aigua. Totes aquestes estructures van ser destruïdes segons X. Barral (1978) el mateix 1931. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1987 es va realitzar una intervenció arqueològica que va descobrir un dipòsit amb parets de maons revestits d'opus signinum, amb un paviment d'opus reticulatum en tota la superfície, que presenta un desnivell progressiu intencionat. També es va documentar un abocador. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Tota la zona del dipòsit es va cobrir amb sauló, conservant-lo. Malgrat aquestes mesures protectores l'àrea es va urbanitzar i en l'actualitat l'espai del jaciment és ocupat per un càmping: 'El Carlitos'. Segons el material que es conserva, i les notícies de les troballes que es van observar a principis de segle passat, es pot establir l'existència d'una vil·la romana. De manera concreta, les restes estructurals, restes de mosaics, conservades en diferents museus, semblen pertànyer a la pars urbana d'aquest establiment. Cronològicament, a partir de les restes ceràmiques documentades i la informació de què es disposa, aquest espai s'hauria ocupat en època romana sense poder-ne acotar més la seva datació. </span></span></span></p> 08006-268 Carrertera N-II PK 659 <p><span><span><span>Jaciment documentat abans de 1885 per Fidel Fita, que va trobar-hi ceràmica, monedes i restes de mosaics d'opus tessellatum i d'opus sectile. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la prospecció efectuada el 2008, amb motiu de la revisió de la carta arqueològica del Maresme, no s'ha documentat cap resta arqueològica ja que la zona està plenament urbanitzada pel càmping 'El Carlitos'. Es desconeix si durant la urbanització del càmping es varen destruir les restes del dipòsit documentat l'any 1987.</span></span></span></p> 41.5852279,2.5693631 464105 4603816 08006 Arenys de Mar Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93820-02p1570278.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93820-03p1570275.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93820-04dsc0866.jpg Inexistent Romà Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart L'accés al jaciment es fa des de la carretera N-II, un cop passat el nucli urbà d'Arenys de Mar en direcció cap a Canet de Mar, abans d'arribar al PK 659. L'àrea on s'ubica el jaciment es documenta al cantó nord de la carretera, on actualment hi ha el càmping 'El Carlitos'. Zona totalment urbanitzada i rebaixada per les diverses obres del càmping. 83 1754 1.4 2484 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
40062 Complex mina-safareig de Can Joanet https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-mina-safareig-de-can-joanet XX <p>Mina situada a una de les feixes de sota la masia de Can Joanet, en direcció cap al Mas Miquel.Té una longitud d'uns 5 m i permet l'accés de persones al seu interior. Subministrava un petit cabal d'aigua que s'emmagatzemava en un safareig rectangular, d'aproximadament 1,5 m per 1m, situat a tocar de la boca de la mina, que permetia regar els hortets que hi havia en aquestes feixes.</p> 08005-193 Can Joanet (Serrat de l'Ocata) 41.6996200,2.2450700 437185 4616702 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40062-foto-08005-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40062-foto-08005-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40062-foto-08005-193-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2023-01-18 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 47 1.3 2484 41 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
38245 Xalet d'estueig https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-destueig XX <p>Torre residencial de principis de segle XIX. Edifici de planta baixa i pis, amb jardí al voltant. De volumetria característica de les torres d'època, amb torreta adosada. Destaca també el mur de la finca, de pedra i totxo vist, amb remats de rajola esmaltada. Els barris i reixes són de ferro forjat. En la teulada, acabada amb faldons, es poden observar diversos elements de ceràmica esmaltada.</p> 08009-252 Nucli urbà. Primer Eixample. Av. Marina Julià, 19-23; cantonada C. Narcís Monturiol 41.5519000,2.4002500 449983.05 4600199.53 1925 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38245-foto-08009-252-1.jpg Inexistent Noucentisme Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM 106 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
40091 Aqüeducte de Can Forns https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-can-forns <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> XX <p>Aqüeducte d'un arc de mig punt, en forma de pont, que salva el desnivell del terreny al pas del torrent de la font. Conduïa l'aigua del rec que sortia de la bassa de Can Forns fins als horts que hi havia a l'altre costat del torrent. És fet de paredat comú, amb l'arcada de totxo a plec de llibre. Actualment només es fa servir com a pont i té les baranes metàl·liques a mode de passamà, tot i que inicialment eren de fusta.</p> 08005-222 Can Forns <p>La seva construcció va ser encarregada per en Salvador Millet Maristany.</p> 41.6669800,2.2495800 437529 4613074 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40091-foto-08005-222-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40091-foto-08005-222-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural Inexistent 2023-01-18 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 47 1.3 2484 41 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
92973 Capelleta del Viacrucis del Camí del Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-del-viacrucis-del-cami-del-castell <p><span><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny, p. 50.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1995). <em>Balsareny a principi de segle</em>. </span></span><span>Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, p. 122.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 119.</span></span></span></span></p> XX Algunes parts malmeses, escantellades. Entorn mancat de manteniment <p><span><span><span>Capelleta que formava part del Viacrucis que es va construir l’any 1905 al llarg del Camí del Castell. Constava de 14 capelletes de les quals només se n’ha conservat una de sencera i els fonaments d’una altra. Aquestes capelletes eren molt senzilles, fetes de pedra, totxo i guix, i totes seguien una mateixa tipologia.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest exemplar que s’ha conservat íntegrament està situat al costat del camí, en el tram inicial, uns 100 metres al nord de la rotonda del barri de la Costa del Castell. Adopta la forma d’un petit edicle de planta quadrada, amb la part inferior feta de pedra i ciment, i una fornícula superior de forma rectangular rematada amb una teuladeta de doble vessant feta de rajola. L’interior de la fornícula estava enguixada i acollia la imatge de l’estació corresponent del Viacrucis. Primer eren estampes enquadernades i després es van fer de rajoleta, però no s’han conservat. </span></span></span></p> 08018-329 Sector central del terme municipal. Vora el Camí del Castell <p><span><span><span><span>El castell de Balsareny ja està documentat l’any 951. Aquest era el camí natural i més directe que comunicava l’església parroquial, la sagrera i posteriorment el poble de Balsareny amb el castell. Des de Balsareny el camí iniciava el seu recorregut en un trencall de l’antic camí ral de Manresa a Berga, on a finals del segle XVII hi va sorgir el raval de Berga, també anomenat carrer del Castell. D’aquí baixava pel carrer anomenat Costa del Castell, que travessava la riera del Mujal per una palanca, posteriorment transformada en un pontet.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A principis de segle XX al llarg del recorregut del Camí del Castell s’hi van construir 14 capelletes, una per cada estació del Viacrucis. Segons es diu en un dietari escrit per Ramon Pujals (de ca l’Esteve) i publicat en el llibre de Ramon Carreté (1995: 122) <em>Balsareny a principi de segle</em>, “lo dia 2 d’octubre de 1905 es posaren a treballar els paletes Srs. Cardona per construir les capelles del camí del Castell, podent-s’hi veure en elles les estacions del Via Crucis, i foren acabades lo dia 24 del mateix mes, que fou l’últim dia de la Santa Missió que s’estava practicant a nostre estimat poble de Balsareny”. Això es va fer en temps del rector Joan Sala.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La primera capelleta era passada la palanca, i l’última sota la capella de la Mare de Déu del Castell. Primer les estacions es van fer amb estampes enquadernades; després es van fer de rajoleta (Autors Diversos, 1978: 50).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Per la Guerra Civil gairebé totes les capelles foren enderrocades. En una fotografia de la dècada de 1950 encara es pot veure que se’n conserven dues pràcticament senceres en el tram final del camí, separades uns 100 metres entre si. A la segona meitat del segle XX es va urbanitzar el petit barri de la Costa del Castell, a l’altra banda del torrent, i aquesta part inicial del camí es va perdre.</span></span></span></span></p> 41.8675100,1.8783600 406915 4635674 1905 08018 Balsareny Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92973-cami-castell-capelleta-a-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92973-cami-castell-capelleta-b-1.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Cardona (paletes) L’altra capelleta, parcialment conservada, es troba situada a la part final del camí, poc abans d’arribar a la capella del castell i uns 20 m després de la pista. Les coordenades UTM són ETRS89 407195, 4635953. 98 47 1.3 2484 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
40081 Cobert agrícola de Can Fàbregas del Bosc https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobert-agricola-de-can-fabregas-del-bosc XX <p>Cobert agrícola, construït l'any 1933, situat a pocs metres al nord-est de la masia, i a tocar de la bassa. És de planta rectangular, d'un sol nivell, i fa 60 m2 de superfície. La teulada és d'un sol aiguavés, amb coberta de teula àrab. Les façanes del davant i posterior són fetes de pedra de la zona, lligada amb morter de calç i les laterals de maó massís. Les cantoneres són també de totxo. Hi ha tres portes d'accés, situades a la façana principal del cobert, amb llinda i brancals de maó massís, i tres petites finestres amb llinda, brancals i ampit del mateix material, a la façana posterior.</p> 08005-212 Can Fàbregas del Bosc. Polígon 5, parcel·la 67 41.6663900,2.2351400 436326 4613020 1933 08005 L'Ametlla del Vallès Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40081-foto-08005-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40081-foto-08005-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40081-foto-08005-212-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural Inexistent 2023-01-18 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 47 1.3 2484 41 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
96179 Ball cerdà eugasser de Paller https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-cerda-eugasser-de-paller <p><span><span><span>Amades, Joan. (1982) <em>Costumari Català</em>. Volum III, p. 914, 455, 456, 457, 458. Salvat i Edicions 62. Edició facsímil.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Arxiu Joan Bial i Serra (1888-1970). Ball cerdà eugasser. Bagà. Caixa 120, sobre 241. Arxiu de Patrimoni Etnològic de Catalunya. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. (Recull el que va escriure Amades)</span></span></span></p> <p><span><span><span>Serra i Vilaró, J. (1950). <em>Les Baronies de Pinós i Mataplana</em>. Volum III. Editorial Balmes. Barcelona. Re edició del Centre d'Estudis Baganesos, 1989, Bagà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Associació Cultural Berguedana de Folklore Total. Berga. </span></span></span></p> XIX-XX Actualment ja no es balla <p><span><span><span>Segons Joan Amades el ball utilitzava la cançó de la <em>Roseta de</em> <em>Gironella</em>, coneguda popularment com <em>A Gironella</em>, que cantaven els balladors mentre feien el ball, una música i cançó que era freqüent per als balls plans i balls cerdans d'aquest territori, ja que els músics la tocaven sovint. </span></span></span></p> 08016-126 Santuari de Paller <p><span><span><span>Joan Amades va documentar aquesta dansa que sembla ser que s'havia ballat a l'aplec de la Mare de Déu de Paller de Bagà i també a l'aplec de la Mare de Déu de les Esposes de Sant Julià de Cerdanyola, aplecs que es celebren el segon diumenge de setembre. La dansa es va perdre a inicis del segle XX. Només comptem actualment amb la informació que Amades va publicar, el qual trobava una relació del ball amb alguna antiga cerimònia per afavorir la fecundació de les eugues, ja que deia que podria representar l'aparellament dels animals de peu rodó: 'quan un cavall està fogós i s'acosta a l'eugassada, les eugues ràpidament fan un rogle totes cap endins del redol i de potes enfora per tal de tirar guitzes al cavall. El cavall no para de voltar per fora del rogle fins que tot d'una, una d'elles es desprèn del grup i se'n va amb el cavall' (Amades: 455). Degut a les similituds dels passos dels balladors del ball cerdà, en què es balla a dins d'un cercle on el ballador festeja la balladora, deien els mateixos dansaries que anaven 'a ballar l'euga”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest seria un de tants balls cerdans que es ballaven per aquesta zona i que podria no estar relacionat directament amb Bagà ja que el mestre Joan Pardinilla, que va recollir informació de les danses de l'Alt Berguedà, no el va documentar i dubtava de la seva existència, tal i com va deixar escrit en una carta que va enviar a Josep M. Castells Andilla l’any 1974 (Arxiu Castells, caixa 111, sobre 11). Nosaltres incloem la dansa en aquest recull ja que molt possiblement s’havia ballat en algunes zones del Pirineu, tot i que no el podem atribuir concretament a un lloc específic tenint en compte els comentaris de Joan Pardinilla. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El santuari de Santa Maria de Paller (Bagà), també conegut com Paller de Baix, es va construir el 1748 però la notícia més antiga que tenim és de 1258 (Serra Vilaró, 1950: 235). L'any 1760 ja s’hi feia un aplec, on tot el poble de Bagà hi anava en processó i on es dinava. L'any 1681 (Serra Vilaró, 1950: 246) hi havia músics que hi participaven, concretament un organista i altres músics de la seva família, però desconeixem si es ballava durant l'aplec. Pel que fa al santuari de la Mare de Déu de les Esposes (Sant Julià de Cerdanyola), es va construir el 1858 després d'una epidèmia de còlera morbo que va assolar el territori. Els veïns van decidir aixecar un santuari a la Mare de Déu dels Dolors per demanar la seva protecció, fet que va fer que es convertís en un important centre de devoció de tot el terme municipal i dels municipis de l'entorn. En arribar la processó al santuari es feien alguns balls, com el Ball de Tres Parts de Sant Julià de Cerdanyola que vam explicar al volum 1 d'aquesta col·lecció.</span></span></span></p> 42.2665985,1.8758101 407286 4679989 08016 Bagà Obert Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/96179-7-1.png Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Lúdic Inexistent 2026-07-29 00:00:00 María del Agua Cortés Elía CoreografiaEls balladors es disposen en dos cercles, a l’interior un de més compacte de noies agafades de les mans i al voltant d’aquest un altre de nois agafats de les mans, tots dos mirant cap al centre, les noies més juntes i els nois amb els braços estesos (fig. 1). Les noies giren en sentit antihorari i els nois en direcció contrària. Així roden durant les tres primeres passades de la cançó, amb pas de ball pla seguint el ritme. Quan acaba la cançó, si a un noi li agrada una noia la va a buscar (fig. 2), l’agafa de la ma dreta i li fa fer un rístol per situar-se entre les dues rotllanes i donant-se l'esquena per iniciar el ball; mentrestant, les noies del cercle es giren cap als balladors i refan la rotllana, de manera que tots els balladors queden mirant la parella que desenvolupa la dansa entre els dos cercles. La parella inicia el ball (fig. 3): primer fan una volta de ball pla cada un en una direcció (8 compassos), ella amb el pas de ball pla molt lliscat i ell més saltat; en trobar-se es fan una salutació i segueixen fins a tornar a trobar-se al lloc on havien començat (8 compassos més) (fig. 4), on el ballador fa fer un rístol a la noia. Llavors es giren cap a la direcció d’on havien vingut i repeteixen el ball. En creuar-se se saluden i en trobar-se altra vegada al lloc d'inici (després de 16 compassos) s'agafen de les respectives mans interiors i ballen junts una volta sencera amb passeig de ball pla en sentit antihorari (16 compassos) (fig. 5). Després de les tres passades la parella surt del ball i marxa (fig. 6). La rotllana de noies es torna a girar per mirar cap a l'interior i inicien altra vegada la dansa. Un cop ballat en cercle tres voltes de la melodia (fig. 1), un altre noi tria balladora i repeteixen el ball. La dansa acaba quan tots els balladors han triat parella i han ballat amb ella. 98 62 4.4 2484 14 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
93063 Mina de Balsareny (Vilafruns) https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-balsareny-vilafruns <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 107, 117-123.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FÀBREGA, Albert (2009). <em>Cum grano salis. La sal i la potassa a Súria. 1185-1982</em>. Ajuntament de Súria.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FÀBREGA ENFEDAQUE, Albert (2022). <em>Mines de potassa del Bages: l’extracció d’un mineral preuat a tot el món</em>. Editorial Efadós.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, Jordi; PUJOL, Ferran (2016). <em>Viatge al cor de Catalunya. 20 indrets geològics i històrics al Geoparc de la Catalunya Central.</em> Cossetània Edicions, Valls, p. 125-127.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 146-147.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 105-112.</span></span></span></p> XX <p><span><span><span>Complex miner dedicat a la potassa que està situat a la zona de Vilafruns, a uns 200 m de la masia de Vilafruns i de l’antiga fàbrica tèxtil del mateix nom. S’inscriu en la conca potàssica del Bages, que compta també amb les mines de Sallent, Súria i Cardona. Actualment es troba sense activitat extractiva, ja que l’única mina que encara està operativa és la de Súria. La planta de Vilafruns en superfície consta d’un seguit d’instal·lacions que ocupen una àrea d’uns 400 m de llarg.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al centre del complex el castellet constitueix una gran estructura de formigó, de 40 m d’alçada, on a la part superior hi ha instal·lades unes grans corrioles que propulsen l’elevador de la mina. A sota hi ha el pou anomenat Balsareny. Té un diàmetre de 5,5 m durant els primers 35 m, i més avall d’uns 5 m. La profunditat total del pou és de 497 m, de manera que en el sector més baix es troba 197,5 m sota el nivell de mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Davant del castellet hi ha la nau de la sala de màquines. És un edifici de maó que acull el motor de l’elevador del pou, dotat amb una corriola del tipus Koope que transmet la propulsió mitjançant uns cables que comuniquen amb la part alta del castellet. A l’interior es conserva també el motor elèctric originari, de la marca Siemens-Schuckertwerke. Al costat de la nau s’aixeca una gran xemeneia de planta circular per on s’expulsaven els fums generats a l’antiga fàbrica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció amb un interès més notable des del punt de vista arquitectònic i com a obra d’enginyeria és l’hangar, edificat els anys 1940-41. A la mina de Sallent hi trobem un edifici d’aquestes mateixes característiques. Constitueix una gran estructura de formigó en forma de volta apuntada, oberta per la cara de ponent i coronada al llarg de tot el carener amb una llanterna amb finestres laterals. Dins d’aquest cobert s’hi guardava el producte ja acabat, a punt per ser transportat. El procés per netejar i purificar la potassa es feia a la fàbrica: un edifici d’una alçada considerable que s’aixecava entre el castellet i l’hangar i que ja no es conserva perquè fou destruït a causa de l’incendi forestal de l’any 2005. Al seu costat hi havia un enorme tanc d’aigua.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’angle sudoest del complex trobem l’edifici de la central elèctrica, on es transforma l’electricitat entrant per adaptar-la al voltatge requerit per fer funcionar els motors. A la banda de llevant s’aixequen diversos edificis que acullen dependències auxiliars, com el taller, un magatzem, oficines, vestidors i una secció dedicada a topografia. Aquesta última estava situada a l’angle nordest.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la banda de ponent i a una cota més alta es conserven diverses basses de flotació d’aigua, utilitzada en el procés de transformació de la potassa i contra incendis. Més al nord s’estén un turonet de més de 400 m de llargada constituït pel dipòsit salí, el qual va ser impermeabilitzat i revegetat amb una cobertura de terra i vegetació l’any 2011.</span></span></span></p> 08018-340 Sector sudest del terme municipal <p><span><span><span>El descobriment d’un jaciment de potassa al Bages es va fer a Súria l’any 1912. Feia poc que els enginyers francesos René Macary i Emili Viader havien constituït una societat amb el propòsit de localitzar nous jaciments de sal al Cardener quan, en l’excavació d’un pou al lloc anomenat el Salí, que ja s’havia explotat a l’edat mitjana, van identificar una beta de potassa. La troballa va atreure eminents geòlegs espanyols i estrangers, i va donar peu a una autèntica febre de la potassa, que va mobilitzar sobretot empreses franceses, interessades en trencar el monopoli d’aquest mineral que fins aleshores tenien els alemanys. Macary i Viader van vendre els drets del jaciment a la multinacional belga Solvay, que el 1918 va començar l’explotació del primer pou a Súria. En els anys successius les explotacions de la conca potàssica del Llobregat i el Cardener van convertir el Bages en la primera comarca minera de Catalunya. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A Balsareny les prospeccions van començar l’any 1918 per part de l’empresa Fodina. En un sondeig fet el 1920 a la zona de Vilafruns es van trobar sals potàssiques a 674 metres de profunditat. Aquestes prospeccions es van repetir 10 anys després, però no va ser fins el 1934 que una companyia amb capital alemany (La Minera, S.A.) va iniciar la construcció d’un primer pou a Vilafruns. Es va construir el castellet de formigó per posar-hi el muntacàrregues i, al seu costat, s’hi instal·là un edifici per al molí que havia de seleccionar els diferents tipus de sal. En una fotografia panoràmica de les mines feta l’any 1934 es pot veure com aleshores ja existien també els principals edificis auxiliars situats a la banda sud. La mateixa empresa tenia inversions a Sallent, i això va fer que uns 200 tècnics i directius alemanys es traslladessin a viure a Sallent i Balsareny entre els anys 1930 i 1936. Per allotjar alguns d’aquests directius a Vilafruns es van construir sis blocs d’habitatges d’estil germànic, amb teulades inclinades i mansardes, que actualment encara existeixen i són ben visibles des de la carretera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Guerra Civil va motivar que els treballs de perforació s’interrompessin. Amb motiu de la derrota d’Alemanya a la Segona Guerra Mundial l’estat espanyol va expropiar les mines i l’any 1945 foren traspassades a l’empresa espanyola <em>Explotaciones Potásicas, SA</em>., però el pou no es va començar a explotar fins el 1948. El 1952 ja estava en ple rendiment. En aquesta època la mineria va experimentar una gran expansió, afavorida per la política d’autarquia dels primers anys del franquisme. La demanda de treballadors per a la mina es va cobrir bàsicament amb mà d’obra procedent de fora de Catalunya, sobretot d’Andalusia. A la dècada de 1950 l'activitat minera concentrava el 13% dels obrers industrials de Balsareny. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 1940-41 es va construir l’emblemàtic edifici de l’hangar, en forma de volta apuntada. L’edifici de la fàbrica es va bastir una mica més tard, després de 1945. Al costat nord del complex l’any 1957 es van construir uns habitatges per als miners. L’obra era estimulada per una ordre del ministeri de Treball que deia que totes les empreses que tinguessin més 69 treballadors havien de facilitar habitatge almenys a la desena part del seu personal. Aquest nucli inicial de la colònia de Vilafruns es va ampliar el 1962 amb uns blocs de pisos i serveis bàsics. La colònia va arribar a tenir escola, botigues i una església dedicada a Santa Bàrbara, patrona dels minaires. L’any 1970 aquest nucli va arribar a tenir 293 habitants. </span></span></span></p> <p><span><span><span>D’altra banda, el primer pou que s’havia excavat el 1918 uns 800 m a l’oest i que es coneix com la Fodina encara mantenia l’interès de l’empresa minera a mitjans de segle XX. Entorn de la dècada de 1940 s’hi va construir un edifici de serveis que es va equipar amb tot el material necessari i que tenia tres homes que n’estaven al càrrec: un paleta, un electricista i un fuster. Aquestes instal·lacions, però, no van entrar mai en funcionament. Entorn de la dècada de 1960 aquest petit complex es va abandonar i se’n va fer càrrec la Guàrdia Civil, que hi feia pràctiques de tir.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1970 l’empresa explotadora va passar a ser <em>Unión de Explosivos Rio Tinto</em>, la mateixa que es va fer càrrec de la mina de Sallent. Les dues mines van quedar connectades el 1972, i la de Vilafruns va deixar de tenir activitat extractiva i va quedar només com a entrada i sortida dels miners. Entre 1972 i 1974 es va modernitzar el sistema d’explotació amb la introducció dels minadors, l’eliminació de l’ús d’explosius i la mecanització de la major part del procés d’extracció. Això va comportar una millora de la productivitat però també una progressiva reducció dels treballadors. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La creixent competència dels mercats exteriors a partir dels anys 1960 va motivar un període de recessió que portaria gradualment al tancament de moltes explotacions. Després de pertànyer a l’empresa ERCROS, l’any 1991 la mina va ser adquirida per una empresa pública de l’Instituto Nacional de Industria (INI), que finalment el 1998 la va vendre a l’empresa israeliana <em>Dead Sea Works</em>, que va crear la seva filial espanyola <em>Iberpotash</em>, propietària també de la mina de Súria. El juliol de 2005 un incendi forestal que va afectar l’àrea entre Castellnou de Bages i Balsareny va arribar fins a les mines i va causar la destrucció de l’edifici de la fàbrica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment l’extracció de potassa només continua activa a Súria, ja que des del 2020 el complex de Balsareny i Sallent va aturar la producció amb la previsió del tancament d’aquestes mines. De moment només s’hi fan tasques de manteniment. En aquests moments s’impulsa un projecte integral a tota la conca del Bages que preveu l’eliminació progressiva dels dipòsits salins. Pel que fa a la colònia minera, a principis de la dècada del 2000 els habitants havien disminuït a 80, i actualment encara hi ha cases habitades. </span></span></span></p> 41.8402200,1.8774800 406803 4632645 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93063-mina-balsareny-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93063-mina-balsareny-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93063-mina-balsareny-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93063-mina-balsareny-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93063-mina-balsareny-24.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93063-mina-balsareny-23.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93063-mina-balsareny-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93063-mina-balsareny-17.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93063-mina-balsareny-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93063-mina-balsareny-19.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93063-mina-balsareny-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93063-mina-balsareny-21.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Productiu Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 98 46 1.2 2484 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
92972 Camí del Castell https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-castell-0 <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny, p. 50.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (1995). <em>Balsareny a principi de segle</em>. </span>Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, p. 122.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 119.</span></span></span></p> X-XX Alguns trams del camí s'han perdut. D'altres han conservat bé les característiques tradicionals, però es troben mancats de manteniment. <p><span><span><span>Antic camí que comunicava el nucli de Balsareny amb el castell, situat dalt d’un turó, a través d’un recorregut d’uns 1.000 metres de distància. Se’n conserven diferents trams que han mantingut les característiques tradicionals del camí, que era un camí de bast amb alguns sectors empedrats i protegits amb marges de pedra seca. Té un notable interès com a element patrimonial i també simbòlic, ja que visualitza la connexió i la relació de domini que existia entre el poble i el seu senyor, el baró de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des de Balsareny el camí parteix de la Costa del Castell i travessa la riera del Mujal per un pontet (antigament una palanca). En el primer tram el camí antic s’ha perdut, ja que passava per l’actual barri de la Costa del Castell. Després de la rotonda al final d’aquest barri hi ha un tram d’uns 150 metres que és el que conserva millor les característiques primitives, en forma d’un corriolet parcialment empedrat. Després s’arriba a una casa i el camí continua en un tram d’uns 400 metres fins a trobar l’actual pista que puja al castell. En aquest tram intermedi el camí és més ampli i sembla adaptat com a camí carreter, probablement fruit d’un arranjament fet al segle XIX. El ferm del camí té molts trams de roca natural que en algun punt es poden confondre amb un enllosat. Pel costat alt del pendent el camí està resguardat per un bon marge de pedra seca. En aquest sector trobem la Torreta, un petit fortí de l’època de les guerres carlines que s’aixeca sobre el camí.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Més endavant tan sols queda la pista actual, fins que a la part final es conserva un darrer tram d’uns 100 metres del camí antic, novament amb les característiques d’un camí de bast empedrat. El camí arriba al castell pel flanc sud, vora la capella.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al llarg del camí l’any 1905 s’hi van construir 14 capelletes que formaven part d’un Viacrucis. Se’n conserva una (situada uns 100 m al nord de la rotonda del barri de la Costa del Castell) i els fonaments d’una altra (situada a la part final, poc abans d’arribar a la capella i uns 20 m després de la pista). Aquestes capelletes eren molt senzilles, fetes de pedra, totxo i guix. Totes seguien una mateixa tipologia, amb una base de pedra sobre la qual tenien una fornícula rectangular rematada amb una teuladeta de doble vessant. Les estacions del Viacrucis es van fer primer amb estampes enquadernades i després de rajoleta, però no s’han conservat.</span></span></span></p> 08018-328 Sector central del terme municipal <p><span><span><span>El castell de Balsareny ja està documentat l’any 951. Aquest era el camí natural i més directe que comunicava l’església parroquial, la sagrera i posteriorment el poble de Balsareny amb el castell. Des de Balsareny el camí iniciava el seu recorregut en un trencall de l’antic camí ral de Manresa a Berga, on a finals del segle XVII hi va sorgir el raval de Berga, també anomenat carrer del Castell. D’aquí baixava pel carrer anomenat Costa del Castell, que travessava la riera del Mujal per una palanca, posteriorment transformada en un pontet.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A principis de segle XX al llarg del recorregut del Camí del Castell s’hi van construir 14 capelletes, una per cada estació del Viacrucis. Segons es diu en un dietari escrit per Ramon Pujals (de ca l’Esteve) i publicat en el llibre de Ramon Carreté (1995: 122) <em>Balsareny a principi de segle</em>, “lo dia 2 d’octubre de 1905 es posaren a treballar els paletes Srs. Cardona per construir les capelles del camí del Castell, podent-s’hi veure en elles les estacions del Via Crucis, i foren acabades lo dia 24 del mateix mes, que fou l’últim dia de la Santa Missió que s’estava practicant a nostre estimat poble de Balsareny”. Això es va fer en temps del rector Joan Sala.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera capelleta era passada la palanca, i l’última sota la capella de la Mare de Déu del Castell. Primer les estacions es van fer amb estampes enquadernades; després es van fer de rajoleta (Autors Diversos, 1978: 50).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la Guerra Civil gairebé totes les capelles foren enderrocades. En una fotografia de la dècada de 1950 encara es pot veure que se’n conserven dues pràcticament senceres en el tram final del camí, separades uns 100 metres entre si. A la segona meitat del segle XX es va urbanitzar el petit barri de la Costa del Castell, a l’altra banda del torrent, i aquesta part inicial del camí es va perdre.</span></span></span></p> 41.8688300,1.8790000 406970 4635820 1905 (Viacrucis) 08018 Balsareny Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92972-cami-castell-33.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92972-cami-castell-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92972-cami-castell-32.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92972-cami-castell-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92972-cami-castell-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92972-cami-castell-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92972-cami-castell-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92972-cami-castell-40.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92972-cami-castell-capelleta-a-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92972-cami-castell-capelleta-a-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92972-cami-castell-capelletes-viacrucis-foto-antiga.jpg Inexistent Modern|Contemporani|Medieval Patrimoni immoble Obra civil Privada Altres Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Altres denominacions: Costa del CastellFotografia antiga dels anys 1950. Fons fotogràfic del Cercle Cultural de Balsareny. 94|98|85 49 1.5 2484 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
96177 Bolangera de Bagà https://patrimonicultural.diba.cat/element/bolangera-de-baga <p><span><span><span><span>Arxiu Josep M. Castells i Andilla (1897-1988). Bolangera. Bagà. Caixa 111, sobre 11, Bolangera de Bagà. Arxiu de Patrimoni Etnològic de Catalunya. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. (Recull les dades de Joan Pardinilla).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Arxiu Joan Comas i Vicenç (1909-1977). Bolangera. Bagà. Caixa 95, sobre 293, Bolangera de Bagà. Arxiu de Patrimoni Etnològic de Catalunya. Departament de Cultura Generalitat de Catalunya. (Recull les dades de Pardinilla- Guiu).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Caballé, Francesc (1988) 'El neguit d’aquella mestra feta dansa'. A <em>L’Erol</em> núm. 23, p. 9-11.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pardinilla Vilaplana, Jordi (2001) <em>Esbart Cadí de Bagà. 50 anys de compromís, 50 anys d'il·lusió</em>. Edita Esbart Cadí de Bagà. Bagà.</span></span></span></span></p> <p>Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 2. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. P. 24-27.</p> XIX-XX-XXI <p><span><span><span><span><span><span>És una dansa en cercle que s’havia ballat molt i a molts llocs i per això hi ha moltes versions, tant de la música com del ball. Al Berguedà coneixem bolangeres a Berga, Bagà, Gósol, Gisclareny, La Pobla de Lillet, Santa Maria de Merlès i Sant Julià de Cerdanyola. Totes elles comparteixen l'aire alegre, el ritme binari, l'inici en anacrusi i el tenir dues frases musicals, la primera sempre de 8 compassos i la segona de 8 o 10.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La partitura d’aquesta dansa de Bagà va ser escrita i harmonitzada per a piano l’any 1953 per Daniel Sanahuja Capella<a href='#_ftn1'><span><span><span><span><span><span>[1]</span></span></span></span></span></span></a> a partir de la informació recollida per Joan Pardinilla i Maria Guiu, i a petició d'ells. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La coreografia de la bolangera de Bagà la trobem també a Gisclareny, Gréixer, Gósol, Tuixent i Cornellana, tal i com apuntava Pardinilla. </span><span>S'acompanyava d'una cançó que és també freqüent a altres zones, tot i que s'hi anaven introduint variants.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>La Bolangera té diners</span></span></p> <p><span><span>que no els ha suat pas gaire,</span></span></p> <p><span><span>que se'ls ha guanyat filant</span></span></p> <p><span><span>de Ripoll fins a Valldaura.</span></span></p> <p> </p> <p><span><span>La Bolangera té un tupí,</span></span></p> <p><span><span>sense foc el fa bullir;</span></span></p> <p><span><span>sap escriure sense riure,</span></span></p> <p><span><span>sap comptar fins a una lliura,</span></span></p> <p><span><span>sap fer coves i paners</span></span></p> <p><span><span>i unes quantes coses més.</span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><a href='#_ftnref1'><span><span><span><span><span>[1]</span></span></span></span></span></a> Daniel Sanahuja i Capella (1902-2004), músic, compositor, musicòleg, director d'orquestra, professor de música i de cant català. Fundà i dirigí les Edicions Musicals Arraona, que van instrumentar i harmonitzar un gran nombre de ballets populars catalans, arranjats per a cobla.</span></span></span></p> 08016-124 <p><span><span><span><span><span><span>La Bolangera és una dansa que comença a adquirir una entitat a partir del Renaixement i que va tenir una expansió important durant els segles XVII i XVIII, per davallar progressivament al XIX, ja que els valsos i les polques van propiciar-ne la reculada i aquesta dansa va quedar com a joc d'infants. Al segle </span><span>XX encara es ballava i ha tingut una recuperació a finals del segle XX en algunes zones. S’ha relaci</span><span>onat amb el cicle festiu agrari, com una dansa per fer festa durant les trobades posteriors a algunes feines del camp. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'any 1951 es va recuperar aquesta bolangera gràcies a la memòria de Josep Casals de Bagà, <em>Tendre</em>, i la feina de recerca feta per la mestra de Bagà Maria Guiu Serradell (1907-1987) i el seu espòs Joan Pardinilla i Busquets, també mestre i historiador local (Pardinilla, 2001: 76). L'any 1951 van fundar l’Esbart Cadí de Bagà i es van dedicar a la recuperació d'alguns dels balls que s’havien ballat a l’Alt Berguedà, com són el ball Cerdà de Bagà, la Bolangera, el ball de les Senyores de Gósol, el ballet de Déu de Gósol, entre d'altres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta bolangera sembla que es va ballar fins a inicis del segle XX tots els diumenges i festes de Bagà que anaven acompanyades de ball, segons va apuntar Joan Pardinilla.</span></span></span></span></span></span></p> 42.2527062,1.8605982 406011 4678463 08016 Bagà Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08016/96177-124-2.png Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Lúdic Inexistent 2026-07-29 00:00:00 María del Agua Cortés Elía En el ball d'exhibició que es fa actualment a la plaça Porxada de Bagà, les parelles agafades de la mà entren a la plaça en filera i se situen en diferents rotllanes. Cada rotllana agrupa sis parelles i, els balladors agafats de les mans, fan ball en cercle en sentit antihorari durant una tirada de la primera melodia, similar a la dansa que es fa en altres llocs (fig. 1). En finalitzar es disposen en cercle agafats tots de les mans i mirant al centre, amb la segona melodia inicien les figures que es van alternant amb el passeig en cercle. 98 62 4.4 2484 14 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
92815 Tord https://patrimonicultural.diba.cat/element/tord <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 135, 145.</span></span></span></p> XVII-XIX <p><span><span><span>Masia originària probablement del segle XVII i reconstruïda pràcticament de nou al segle XIX. La casa actual és un edifici de planta quadrada (amb planta baixa més un pis i golfes) ben planificat i perfectament regular. La façana principal és encarada vers migdia i dona a un barri o pati davanter tancat per murs. Les diferents façanes de la casa es distribueixen de manera perfectament regular en tres eixos d’obertures. Els paraments són a pedra vista i les obertures emmarcades amb maó. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns 90 m al sudest de la casa s’aixeca una altre construcció, de dues plantes i de tipologia constructiva similar, però més petita. Probablement es tractava d’una construcció auxiliar de la casa principal.</span></span></span></p> 08018-277 Sector nord del terme municipal <p><span><span><span>El topònim Tord designava la riera actualment més coneguda com del Mujal. Aquest topònim ja es documenta al segle X i fins el XVIII. L’origen del nom potser cal cercar-lo en els castlans de Castellnou, un dels quals, Miquel Tort, posseïa la meitat del mas Selva al segle XIV. El mas Tord, però, és més recent, ja que no consta en la documentació medieval i molt probablement va adoptar el nom de la riera. El primer esment conegut del mas és del 1625. Els segles XVII i XVIII es documenta el cognom Tort a Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al mateix segle XVII el mas Tord va ser incorporat, junt amb dos masos rònecs avui inexistents, a l’heretat del Cortès, una mas adossat a Sobirana de Ferrans. Fa la impressió que en algun moment del segle XIX tota la masia del Tord es va reconstruir o edificar de nou. Segons dades del cadastre, no sempre fiables, l’any de construcció seria el 1878.</span></span></span></p> 41.8768700,1.8707600 406298 4636722 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92815-tord-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92815-tord-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92815-tord-casa-b-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92815-tord-vista.jpg Legal Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 98|119|94 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
92835 Barraca de vinya https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-168 XIX-XX <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada amb porta de llinda plana i coberta de falsa cúpula. Conserva el túmul de terra superior. Té un ràfec de lloses planes que sobresurt lleugerament. Conserva una porta de fusta que s’obre cap endins. Al costat esquerra té unes escales que permeten pujar al marge del camp. Es troba emplaçada a la falda del turó del castell de Balsareny.</span></span></span></p> 08018-295 Sector central del terme municipal 41.8692900,1.8799000 407046 4635870 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92835-barraca-ipa-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92835-barraca-ipa-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92835-barraca-ipa-castell-vista.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 119|98 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
92919 Serrat de Soldevila https://patrimonicultural.diba.cat/element/serrat-de-soldevila <p><span><span><span>DAURA, A.; GALOBART, J.; PIÑERO, J (1995). <em>L'arqueologia al Bages</em>. Manresa, Centre d'Estudis del Bages (Monogràfics; 15), p. 132.</span></span></span></p> II-I aC Estat del conservació del jaciment desconegut, probablement força arrasat <p><span><span><span>Jaciment d’època ibèrica que es coneix tan sols per la troballa de material arqueològic en superfície. Es troba ubicat en un turó emboscat i força estratègic, prop de l’actual Colònia Soldevila d’on pren el nom. El turó queda encinglerat sobre el Llobregat de manera que domina bona part de la vall del riu. És un turó escarpat per la banda de llevant i migdia, mentre que per la part de ponent té un accés fàcil.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La topografia del lloc i la dispersió dels materials trobats en superfície suggereixen que l’assentament podria tenir una extensió considerable, d’uns 2.000 metres quadrats aproximadament. S’hi poden distingir dues parts: el turó pròpiament dit i una plataforma situada a la banda de solei (a migdia), actualment terrassada per les feixes d’antigues vinyes. Durant les tasques de revisió de la Carta Arqueològica el 2010 i també prèviament s’hi va recollir material ceràmic. Concretament, a la part superior del turó s’hi van identificar restes de terrissa comuna. A la plataforma inferior s’hi va recollir material més abundant: ceràmica ibèrica oxidada, ceràmica feta a mà i campaniana A i B. En base a aquests materials el jaciment es podria situar entre el segle II i I aC, encara que no es pot descartar que tingui un origen anterior. Per les característiques defensives i estratègiques del lloc es podria pensar en un poblat encastellat o fortificat del tipus oppidum.</span></span></span></p> 08018-305 Sector nord del terme municipal. Prop de la colònia Soldevila 41.8862400,1.8838700 407400 4637748 08018 Balsareny Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92919-serrat-soldevila-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92919-serrat-soldevila-1.jpg Inexistent Ibèric|Antic Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 81|80 1754 1.4 2484 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
92978 Necròpolis del Pla de Vilamajor https://patrimonicultural.diba.cat/element/necropolis-del-pla-de-vilamajor <p><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 140.</span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, Història del Bages, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 139.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). Balsareny, ahir i avui. Ajuntament de Balsareny, p. 22.</span></span></span></p> VIII-XI Estat de conservació de les tombes desigual. <p><span><span><span>Necròpolis d’època altmedieval emplaçada en un petit promontori situat 200 m al sudest del mas de les Claperoses, ja a la perifèria de l’anomenat Pla de Vilamajor en el seu extrem oriental. Consta d’unes 9 tombes del tipus cista que es troben repartides a la part alta de turonet, totes orientades en l’eix est-oest. Les tombes són de planta rectangular i protegides per lloses laterals no gaire gruixudes. L’estat de conservació i les mides de les sepultures són desiguals. N'hi ha una que és més petita i podria correspondre a un infant. És probable que a l’entornhi puguin haver més tombes encara no identificades.</span></span></span></p> 08018-334 Sector nordest del terme municipal. Pla de Vilamajor. <p><span><span><span>Aquest tipus de necròpolis pot datar-se de manera aproximada entre els segles VIII i XI. Devia servir als pobladors que hi havia al Pla de Vilamajor en aquest període altmedieval. Més tard, el mas principal de la zona era el de Vilamajor, avui desaparegut. També se’l coneixia com la Coromina de Vilamajor, perquè era propietat del baró de Balsareny. En aquest sector és on hi ha les terres més aptes per a l’agricultura, i és probable que el lloc tingués una tradició de poblament ja des d’època antiga, que tal vegada podria derivar d’alguna vil·la romana, tal com suggereix el topònim de Vilamajor. A partir del segle XI devia estar poblat per diversos masos. El més proper era el mas de les Claperoses, que es troba documentat per primera vegada l’any 1368 però que probablement ja devia existir de molt abans.</span></span></span></p> 41.8880900,1.9042100 409090 4637932 08018 Balsareny Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92978-necropolis-pla-vilamajor-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92978-necropolis-pla-vilamajor-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92978-necropolis-pla-vilamajor-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92978-necropolis-pla-vilamajor-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92978-necropolis-pla-vilamajor-1.jpg Inexistent Medieval Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 85 1754 1.4 2484 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
92842 Resclosa i canal de la fàbrica de Vilafruns https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-de-la-fabrica-de-vilafruns <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 19, 107.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 115.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER, Llorenç; PIÑERO, Jordi; SERRA, Rosa (1997). <em>El Llobregat, nervi de Catalunya</em>. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 85.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2011). <em>Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya central (segles XVIII-XIX)</em>. Barcelona, Fundació Noguera (Estudis, 58); Pagès Editors, Lleida, p. 394-398.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 144.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 99-100.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). “Les fàbriques”, <em>Pàgines viscudes.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, volum 1: p. 56-57, volum 2: p. 16-17.</span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span>Resclosa i canal de l’antiga fàbrica tèxtil de Vilafruns que proporcionava la força motriu a aquesta indústria i que avui continua funcionant com una petita central hidroelèctrica. La resclosa es troba situada al Llobregat, uns 1.200 metres aigües amunt de la fàbrica, en un punt on el riu s’eixampla. És una resclosa de forma el·líptica, actualment revestida de formigó. Al punt de captació s’aixeca una petita caseta, amb la base de pedra i reformada a la part superior. Al costat de la resclosa s’hi ha adaptat una rampa de formes sinuoses que permet als peixos remuntar el riu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El canal comença en un primer tram actualment soterrat d’uns 300 m. Més endavant surt a la superfície amb una amplada considerable, en un punt on trobem diferents bagants. Continua mitjançant un traçat paral·lel al Llobregat per la riba de ponent, i és travessat per diversos pontarrons de formigó. Uns 150 metres a l’oest hi passa la Séquia de Manresa, de manera que en aquest tram el canal de la fàbrica esdevé com una segona séquia en paral·lel. Finalment, el canal arriba a la zona de Vilafruns, on passa novament soterrat per la gran àrea industrial de la fàbrica Gates, i surt a la llum uns metres abans d’entrar a l’antiga fàbrica de Vilafruns, per sota de l’edifici on hi havien els habitatges de la fàbrica.</span></span></span></p> 08018-298 Sector sud del terme municipal. Vilafruns <p><span><span><span><span>L’any 1851 es va vendre el mas Vilafruns a diversos propietaris de Sallent, Barcelona i Castellar. Els compradors van demanar la concessió d’aigua del riu Llobregat, que els hi fou concedida el mateix 1851, per tal d’aixecar una fàbrica al costat de la masia. En realitat, però, dels tres compradors només Ramon Valls estava interessat en la fàbrica, i els anys següents la va edificar. Per fer-ho va comptar amb préstecs de propietaris i vídues diversos, tant de Sallent i Manresa com de Barcelona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La família Valls era de Sallent. Els seus antecessors havien estat moliners i paraires, i progressivament s’anaren introduint en els negocis relacionats amb el tèxtil i d’altres. El 1856 Ramon Valls va cedir una tercera part de la fàbrica als seus germans Josep i Esteve. Entre els tres van formar la societat Valls Hnos. per explotar la fàbrica de filats i teixits de Vilafruns. Josep era advocat a Barcelona, Ramon s’havia de cuidar de la fàbrica i Esteve de la venda de teixits des de Barcelona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Després de la mort de Ramon es va crear una nova societat el 1860: Vall Hnos i Cia. Hi entrava com a soci comanditari Nadal i Ribó per tal d’aportar liquiditat i ajudar en la comercialització dels productes. El director fou el mateix Esteve Valls. El 1872 aquesta societat es va dissoldre i Esteve va arrendar la fàbrica, i el 1877 la tornava a arrendar, en aquest cas a Agustí Coma Barbra, fabricant de Barcelona. Esteve Valls, fill cabaler de Sebastià Valls, fou el membre més actiu de la família en les activitats industrials. L’impuls de la fàbrica de Vilafruns significava fer un salt cap a una fàbrica més moderna, i en els anys successius Esteve es centraria en el projecte de la colònia Palà, al riu Cardener, fins que el 1903 acabaria fundant la seva pròpia colònia, Palà Nou, amb la qual cosa entrava a formar part del club dels grans industrials (Ferrer, 2011: 394).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A principis de segle XX la fàbrica de Vilafruns, com també la del Molí, va patir un incendi. El 1914 va ser embargada i el 1921 fou venuda a Ricard Viñas Coma, que ja havia comprat també la veïna fàbrica del Molí. L'interior de l'edifici es va refer gairebé de nou i s'hi van posar telers moderns. Segons recorda Francesc Soler (1989: 56), hi van portar telers suïssos automàtics de la casa Ruti, que aleshores eren una novetat. L'any 1925 la fàbrica tornava a treballar. Aleshores es van fer recréixer els pisos per a treballadors, que abans només tenien planta baixa, es va construir el gran local al cap de la fàbrica com a manyaneria i altres serveis. També es va aconseguir la creació d’un baixador del tren dels ferrocarrils catalans de la línia de Manresa a Berga coneguda com el Carrilet. En realitat Ricard Viñas tenia la intenció de crear una petita colònia industrial, que havia de tenir diferents conjunts d’habitatges i que s’havia de conèixer amb el nom de Santa Cecília, per la capella dedicada a aquesta santa que estava situada molt a prop. Per això va fer col·locar una estàtua de Santa Cecília a l’indret on projectava construir una nova capella. En aquest moment també es va construir una reclosa i canal nous. La reclosa antiga, que encara es conserva parcialment, era situada només 300 metres aigües amunt i tenia poc salt, de manera que generava pocs cavalls de força (Soler, 1989: 16). La resclosa actual, en canvi, té una llargada d’uns 1.200 metres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Després dels anys d’expansió que van seguir la postguerra la fàbrica va acusar els efectes de la crisi del tèxtil. Era l’època en què s’introduïen les fibres sintètiques i, segons recorda Francesc Soler (1989: 57), a Vilafruns van voler continuar amb el cotó, tot i que es feien manipulacions de la matèria primera que donaven com a resultat un fil defectuós i que es trencava. Tot plegat va contribuir a que l’empresa fes fallida i acabés tancant l’any 1966. El 1972 la fàbrica va tornar a entrar en funcionament sota un altre nom comercial, però amb un nombre de treballadors més reduït. L’última empresa titular va ser Aspeados y bobinados SA (ASBOSA).</span></span></span></span></p> 41.8519700,1.8749800 406612 4633953 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92842-resclosa-vilafruns-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92842-resclosa-vilafruns-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92842-resclosa-vilafruns-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92842-canal-vilafruns-1_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92842-canal-vilafruns-3_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92842-fabrica-vilafruns-35_0.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Productiu Inexistent 2023-03-20 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 98 49 1.5 2484 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
38249 Can Coca del Molí (Molí de Can Calopa) https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coca-del-moli-moli-de-can-calopa <p>GRAUPERA, Joaquim. 'Els molins medievals d'Argentona', Fonts, 11. Juliol 2002, pp. 19-26</p> XIX Es troba en bon estat de manteniment, però s'han fet múltiples reformes per tal d'adequar-la als requeriments i necessitats d'una vivenda actual. <p>Petit edifici de planta rectangular, de planta baixa i pis, amb teulada a dues vessants.Es troba enclotada en el terreny, degut a la seva funció original. La tipologia de la façana i de la construcció ens situa entre els segles XIX i XX, dins del tipus II de Bonet i Garí, així com dels cossos auxiliars, de maó massís vist. La façana ha sofert diverses reformes, però en l'edifici conserva la seva volumetria original i part de la bassa adossada al darrera. Es pot catalogar com a masia del grup II.</p> 08009-256 Nucli urbà. C. Carreras Candi, cantonada amb la carretera C-1415 <p>Formava part dels que amb els drets de les aigües, han esdevingut la Societat General d'Aigües de Barcelona.</p> 41.5554100,2.4058900 450456.06 4600586.53 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38249-foto-08009-256-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM Podria ser que es tractés d'una masia anterior, reformada a mitjans del segle XIX. 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
38010 Camí Vell del Tramvia https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-del-tramvia <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> XIX Degut al seu ús com a vial secundari les vies de ferro estan sota la pressió constant del pas de vehicles. Tota la zona sembla un xic oblidada. <p>Es tracta d'una part de l'antic vial del tranvia que anava de Mataró a Argentona. És un espai d'uns cinc-cents metres de llargada, on encara es poden veure els rails del tranvia emmig de la sorra del vial. A banda i banda, donant ombra i acompanyant el camí, es manté l'arbreda de plàtans (Platanus x hispanica) , d'una alçada i proporcions considerables. Prop de la via, existeix una petita caseta de l'època del tranvia, amb elements típics de la decoració de l'època.</p> 08009-101 Marge dret de la Riera d'Argentona, entre Can -Saborit i Cal Pitongo. 41.5483200,2.4128200 451029.05 4599795.52 08009 Argentona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38010-foto-08009-101-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Zona d'interès Pública Social Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM Al marge dret de la riera d'Argentona va paral·lela al nou IES i al marge esquerre de la riera va des de can Saborit a cal Pitongo aproximadament. Encara que ha quedat en una zona un xic mal comunicada i apartada, aquest espai encara té un cert encant, gràcies especialment a l'ombra i recolliment que li donen els plàtans. 98 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
40077 Rescloses menors del Verder https://patrimonicultural.diba.cat/element/rescloses-menors-del-verder <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> XX <p>Resclosses situades al llarg del torrent del Verder, construïdes per tal de derivar l'aigua cap als recs dels petits horts que hi havia a les ribes. Es conserven algunes parets d'aquestes petites rescloses, transversals al curs de l'aigua del torrent, fetes de pedres lligades amb morter de calç. Actualment ja no es conrea cap horta tocar del torrent, i les recloses estan abandonades.</p> 08005-208 Torrent del Verder 41.6814800,2.2488900 437485 4614685 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40077-foto-08005-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40077-foto-08005-208-2.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús Inexistent 2023-01-18 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 49 1.5 2484 41 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
93204 Dames Coiffées https://patrimonicultural.diba.cat/element/dames-coiffees <p><span><span><span>PIÑERO, Jordi; PUJOL, Ferran (2016). <em>Viatge al cor de Catalunya. 20 indrets geològics i històrics al Geoparc de la Catalunya Central.</em> Cossetània Edicions, Valls, p. 132.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Formació geològica peculiar que es coneix amb el nom de <em>dames coiffées</em> (dames amb barret) i que consisteix en una mena de columnes naturals amb una llosa de roca dura al capdamunt. Estan emplaçades a la part baixa del cingle que hi ha en el congost del riu Llobregat, a l’alçada de la Resclosa dels Manresans. Aquestes estructures geològiques són el resultat de l’erosió diferencial dels materials caiguts dels penya-segats. De manera que els més resistents, com les lloses de gres, han protegit aquestes columnes de terra des de la part alta, com si fossin barrets.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’erosió de la base del turó del castell per part del riu és el principal responsable de les esllavissades que provoquen acumulacions de sediments més avall. Aquests paquets de sediments són de diverses mides i no tenen cap coherència estratigràfica, més enllà de l’ordre amb què han anat caient. Finalment, l’erosió provocada per l’aigua de les pluges ha anat modelant unes formes capritxoses, ja que els blocs més grossos i resistents situat a dalt protegeixen de l’erosió els sediments més fins que es troben a sota. En això consisteix l’erosió diferencial, que produeix un intens buidatge sobre els sediments fins, mentre que els que tenen la protecció del “barret” resisteixen i es mantenen en forma de columnes. Per això s’anomenen també “pilars coronats” o orgues. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest indret, concretament, hi trobem dues sèries de columnes “amb barrets” que s’alcen per sobre del perfil del penya-segat. Com que l’accés és una mica difícil, les <em>dammes coiffès</em> també es poden observar des d’una mica més amunt, a la pista que segueix el recorregut de l’antiga via del ferrocarril de Manresa a Berga (el Carrilet), just sota del castell de Balsareny. En aquest punt s’hi ha adequat un plafó informatiu sobre l’espai natural de la zona humida de la Resclosa de la Séquia de Manresa que explica, també, el procés de formació de les <em>dames coiffées</em>. És un bon lloc per contemplar aquestes estructures geològiques des d’una perspectiva alta i un excel·lent mirador per gaudir d’espectaculars vistes sobre la vall del Llobregat i el seu bosc de ribera. Prop d’aquest punt hi ha unes escales de roca que condueixen fins al castell tot passant per un corriol enmig d’un bosc obac.</span></span></span></p> 08018-373 Sector central del terme municipal 41.8700600,1.8833100 407330 4635952 08018 Balsareny Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93204-dammes-coifes-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93204-dammes-coifes-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93204-dammes-coifes-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93204-dammes-coifes-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93204-dammes-coifes-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93204-dammes-coifes-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93204-dammes-coifes-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93204-dammes-coifes-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93204-mirador-zona-humida-dammes-coiffes-plafo.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Sense ús Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 2153 5.1 2484 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
40080 Carregador de porcs de Can Fàbregas del bosc https://patrimonicultural.diba.cat/element/carregador-de-porcs-de-can-fabregas-del-bosc XIX-XX <p>Carregador de porcs situat a tocar de les corts de la masia de Can Fàbregas del Bosc. És tracta d'una estructura de planta quadrada, d'aproximadament 1,2 m de llargada per 1,2 m d'amplada, feta amb còdols de riu lligats amb morter de calç. Al seu interior hi ha una rampa, feta de terres atapeïdes, que a la seva alçada màxima fa aproximadament 1 m sobre el nivell del pla, per tal de facilitar la càrrega dels porcs al carro. Una restauració recent ha reforçat la junta de les pedres amb pòrtland.</p> 08005-211 Can Fàbregas del Bosc 41.6664600,2.2348000 436298 4613028 08005 L'Ametlla del Vallès Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40080-foto-08005-211-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40080-foto-08005-211-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40080-foto-08005-211-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Ornamental Inexistent 2023-01-18 00:00:00 Virgínia Cepero González 119|98 47 1.3 2484 41 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
93272 Can Caballé https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-caballe <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> XX <p><span><span><span><span><span>Casa entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos. El pis superior és una remunta moderna. La coberta és de teules àrabs a un vessant perquè la part posterior és una terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El més destacable de la façana és una tribuna al primer pis, feta d'obra, amb quatre finestres, dues de grans a la part frontal i dues petites als laterals. Totes amb una petita barana de ferro i persianes enrotllables. A cada costat de la tribuna hi ha un balcó. De la planta baixa, en destaca el portal d'entrada, de punt rodó, amb un emmarcament motllurat al seu voltant. Igual que les finestres dels costats. Aquestes motllures que emmarquen les obertures, contrasten amb el parament arrebossat imitant carreus buixardats. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Ornamentalment, destaquen uns motius florals esgrafiats, situats a la tribuna.</span></span></span></span></span></p> 08006-97 Carrer d'Andreu Gurí, núm. 43 41.5792100,2.5490300 462407 4603156 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93272-02dsc0839.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93272-03dsc0838.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93272-04p1570252.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93272-05p1570253.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
92818 La Teuleria https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-teuleria-5 <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 153.</span></span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span>Antiga casa de pagès que ha conservat força bé els volums i la tipologia constructiva originàries. Es troba situada al pla de la Teuleria, prop d’un torrent que també ha adoptat el nom de la casa, en la vall que antigament era coneguda com a vall de Ferrans. Consta d’un cos residencial de planta rectangular (amb planta baixa més un pis) i té un cobert més baix adossat a llevant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La casa originària era més curta i es va allargar cap a ponent amb un cos porxat construït totalment amb totxo. La façana principal de la casa primitiva, orientada vers migdia, té una estructura ben planificada en base a tres eixos d’obertures, amb un portal central i, al seu damunt, una finestra balconera . Totes les obertures són rematades amb arc escarser i emmarcades amb maó sobre un parament de maçoneria, a pedra vista. A la façana posterior les obertures són més petites i de distribució irregular. El cos de ponent és fruit d’un eixamplament fet probablement a la primera meitat del segle XX. El porxo consta de tres arcs escarsers situats a la façana lateral i sostinguts sobre pilars, però la part nord s’ha cegat. Al pis superior es corresponen amb tres finestres i, a les golfes, dues obertures de ventilació verticals.</span></span></span></p> 08018-280 Sector nordoest del terme municipal. <p><span><span><span>Aquesta casa no figura en els cadastres i llibres de vàlues del segle XVIII. És, doncs, una construcció del segle XIX. El seu nom es deu al fet que hi devia haver un antic forn d’obra o teuleria. Probablement a la primera meitat del segle XX es va allargar amb la construcció del cos porxat de maó.</span></span></span></p> 41.8765400,1.8544300 404943 4636703 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92818-teuleria-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92818-teuleria-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92818-teuleria-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92818-teuleria-6.jpg Legal Popular|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana 119|98 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
101191 Bassa dels Ferriols https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-dels-ferriols <p><span>Gual Vidal, Meritxell (2019). Estudi demogràfic de Bellprat del 1900 a l’actualitat [Treball de recerca de batxillerat inèdit]. INS Pere Vives Vich, Igualada.</span></p> <p><span><span><span>MADOZ, Pascual (1985). <em>Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Articles sobre el Principat de Catalunya, Andorra i la zona de parla catalana del Regne d’Aragó</em>. Volum I. Editorial Curial.</span></span></span></p> XIX-XX Enderroc d'una part dels murs. <p>Es tracta d'una estructura assimilable a una bassa d’aigua de planta triangular, construïda sobre la superfície del terreny aprofitant el desnivell. Els murs perimetrals es troben en estat de degradació, envaïts per la vegetació i en algun punt amb petits enderrocs. Per característiques i proximitat a la casa podria tractar-se d'una bassa utilitzada tradicionalment per abeurar el bestiar, que <span><span><span>segons la fitxa de la Wikipedra de Josep M. Mateu</span></span></span> es tractaria del ramat d’ovelles del mas. L’aigua prové de la pluja i és recollida i conduïda mitjançant uns canals excavats a la roca situada a la part superior. Aquesta aigua accedeix a la bassa a través d’una petita obertura que en permet l’entrada.</p> 08021-152 Al sector de migdia de la Casa dels Ferriols. <p>El poble de Bellprat és descrit per Pascual Madoz a mitjan segle XIX com una localitat amb una economia fonamentada en l’agricultura i la ramaderia. Els camps de blat, civada, llegums i vinyes formaven la columna vertebral de l’activitat productiva, tot i que també es cultivava una petita quantitat d’oli i es criava bestiar. Bellprat també comptava amb infraestructures hidràuliques que garantien el subministrament d’aigua. Les basses, sovint construïdes a prop dels camps o integrades en els marges i pendents, permetien acumular i emmagatzemar aigua per al regatge i l’abastiment dels animals durant els mesos més secs. </p> <p>Segons Meritxell Gual, en el seu treball <em>Estudi demogràfic de Bellprat del 1900 a l’actualitat</em>, els Ferriols podrien correspondre a un nucli de cases amb origen antic, possiblement ja existent a finals del segle XII, de les quals encara es preserven algunes restes muràries. Actualment s’hi conserva una construcció reformada l’any 1931, mentre que a la planta baixa es poden identificar elements més antics com un parell d'arcs apuntats de pedra i unes mènsules, també de pedra per suportar el pis. </p> <p>A prop de la masia es troba la bassa dels Ferriols i la capella de Sant Esteve o Sant Blai dels Ferriols amb possibles orígens entre els segles XII i XIII. També en aquesta àrea es conserven un conjunt d'inscultures excavades a la roca natural. </p> <p><span><span><span>La pedra seca és una tècnica constructiva tradicional basada en l’ús de pedra sense morter, en què la solidesa depèn de la correcta disposició dels materials recollits del mateix terreny. Estretament vinculada al món rural, ha permès generar un ampli ventall de construccions, com barraques, aljubs, pletes o tines, adaptades a les necessitats agrícoles, als recursos hídrics i al medi. La seva diversitat formal respon tant als usos com a les característiques del territori, i dona lloc a un patrimoni sostenible, integrat i representatiu del paisatge.</span></span></span></p> 41.5287936,1.4040117 366851 4598690 08021 Bellprat Fàcil Dolent https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/101191-152-1-img20260304083429.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/101191-152-2-img20260304083523.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/101191-152-3-img20260304083447.jpg Inexistent Contemporani|Popular|Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús Inexistent 2026-04-29 00:00:00 G. Panadés - INSITU SL 98|119|94 47 1.3 2484 6 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
38013 Cirerer Gros de la font del Ferro https://patrimonicultural.diba.cat/element/cirerer-gros-de-la-font-del-ferro <p>- NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> Algunes de les branques semblen mortes. <p>Cirerer (Prunus avium) localitzat uns 200 m aigües amunt de la font del Ferro, al marge dret del torrent de Burriac. Dimensions: Perímetre: 2,21 m, DBH: 0,71 m.</p> 08009-104 Font del Ferro 41.5421000,2.3885700 449001.04 4599118.54 08009 Argentona Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38013-foto-08009-104-2.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
93269 Can Guri https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guri <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> XVIII <p>Casa de cos entre mitgeres de planta rectangular. Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>A nivell compositiu, la façana s'estructura a parir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'accés, amb arc escarser i una finestra amb reixa de ferro al costat. A la primera i segona plantes, per un balcó amb barana de ferro i una finestra de llinda recta. </p> <p>Destaca l'escut de pany austriacista, al portal d'entrada.</p> <p>El parament és llis, arrebossat i pintat de groc clar.</p> 08006-94 Carrer de l'Església, núm. 16 41.5810000,2.5491600 462419 4603355 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93269-02dsc9725.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93269-03dsc9727.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93269-04p1550980.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93269-05dsc9726.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93269-06p1550982.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
101219 Placa Diada de Castelleres https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-diada-de-castelleres <p>Climent Ferré, Joan. (2010). I Diada de dones 2010. El Casteller. </p> XXI <p>Placa commemorativa de forma rectangular. Presenta un dibuix tallat a làser que representa un castell humà. La peça està feta d'acer patinable i és del color vermellós ataronjat característic. A la part inferior del gravat hi figura la inscripció: «1a Plaça de Castelleres, Bellprat 19-09-2009».</p> 08021-155 <p>L’origen d’aquesta placa es troba en els actes celebrats el 19 de setembre de 2009 amb motiu del 75è aniversari del nomenament de Natividad Yarza com a alcaldessa de Bellprat, la primera dona que va ocupar aquest càrrec a Catalunya i a l’Estat espanyol durant la Segona República. En el marc d’aquesta commemoració es va celebrar una exhibició castellera al municipi. Aquest acte va donar lloc a la iniciativa d’organitzar a Bellprat una trobada castellera amb la participació exclusiva de dones que formen part de diferents colles.</p> <p>L’any següent es va celebrar la primera Diada de Castelleres – Memorial Natividad Yarza, una jornada destinada a retre homenatge a la figura de Yarza i als valors que representa. En el marc de la 2a Diada de Castelleres – Memorial Natividad Yarza, celebrada el 30 d’octubre de 2011, l’alcalde de Bellprat, Carles Pol Gual, i la padrina de la diada, Sita Mur, van descobrir la placa que identifica Bellprat com la Primera Plaça de Castelleres de Catalunya. Des d’aleshores, el municipi acull anualment aquesta diada.</p> 41.5172058,1.4345011 369372 4597358 2009 08021 Bellprat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/101219-155-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/101219-155-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni moble Element urbà Pública Simbòlic Inexistent 2026-04-29 00:00:00 Martí Picas. INSITU SL 98 51 2.1 2484 6 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
92917 Sant Esteve de la Colònia Soldevila https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-esteve-de-la-colonia-soldevila <p><span><span><span>Anònim (1974). “Sant Esteve de la Colònia Soldevila”, <em>Full Diocesà</em>, núm. 1436, Solsona (14-4-1974).</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1984). “Sant Esteve de la Colònia Soldevila (Balsareny)”, <em>Catalunya Romànica</em>, vol. XI “El Bages”, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana, p. 123-124.</span></span></span></p> <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1978-79). <em>Història de Balsareny</em>. Grup d’Estudis Locals (G.E.L.). Treball inèdit al fons de la Biblioteca Popular de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>BAJONA, Joan; SENSADA, Josep; ORRIOLS, Jacint (2016). <em>Mossèn Joan, entre la sotana i la gaveta de paleta. Obra plàstica de Joan Bajona i Pintó</em>. Balsareny.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 111.</span></span></span></p> <p><span><span><span>FERNÁNDEZ, Jordi (1974). <em>Balsareny, guia turística</em>. </span></span></span></p> <p><span><span><span>FORASTÉ ROCA, Josep (1994). <em>Història de la Rabeia i de Sant Esteve</em>. Cercle Cultural de Balsareny, Ajuntament de Balsareny, p. 93-97.</span></span></span></p> XI, XIX-XX <p><span><span><span>Església d’origen romànic substancialment transformada l’any 1942, quan ja donava servei a la colònia tèxtil Soldevila que havia sorgit al seu costat. Es troba situada sobre un petit promontori al sud de la colònia. La construcció actual és bàsicament fruit d’aquesta reforma, feta en estil neoromànic. Consta d’una sola nau que, originàriament, estava capçada per un sol absis i que ara té afegit un transsepte amb dues absidioles laterals. En la reforma també s’allargà la nau per davant, en l’espai que ocupa el cor, de manera que les façanes i les finestres foren construïdes de nou.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, orientada a ponent, consta d’un portal amb arc de mig punt i, al damunt, dues finestres també d’arc de mig punt i un rosetó. És coronada amb un campanar d’espadanya de forma sinuosa i, als laterals, amb dues boles de pedra. Les façanes dels costats també compten amb finestres neoromàniques de la mateixa tipologia; les de les capçaleres del transsepte són geminades. L’absis romànic té al centre una finestra de doble esqueixada i les absidioles laterals compten també amb finestretes similars.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior la nau i el transsepte són coberts amb voltes de creueria. A l’absis queda perfectament visible el parament romànic, fet amb carreus de mida petita ben disposats en filades. La zona del presbiteri fou reformada els anys 1980 per mossèn Joan Bajona. L’altar de pedra amb un petit pessebre és obra del mateix Bajona. El faristol és fet amb un corró de batre procedent de la casa de can Cansalada. En diferents fornícules es conserven algunes imatges que són anteriors a la Guerra Civil.</span></span></span></p> 08018-303 Colònia Soldevila. Sector nord del terme municipal <p><span><span><span>Aquest indret s’ha conegut sempre com Sant Esteve, fins i tot en els temps més recents en què s’hi ha creat la colònia industrial, tot i que darrerament és més coneguda com a Colònia Soldevila, en referència al seu primer propietari. L'església apareix citada l’any 1038 al testament d'Ingilberga de Balsareny, esposa de Guifré de Balsareny, que era el senyor del castell. Cal suposar que fou tan sols una petita capella de caràcter rural que donava servei als masos de la zona. A mitjans de segle XIX l’església havia estat profanada i el 1849 fou beneïda de nou després d’haver estat renovada (Forasté, 1994: 93).</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dècada de 1890 entrà en funcionament la colònia tèxtil que Josep Soldevila Casas va fundar en aquest indret. Aleshores Sant Esteve es convertí en l’església d’aquest nucli. El primer capellà registrat és Mossèn Gaspar Puigneró (1917-1919), però segons fonts orals ja n’hi havia hagut d’altres uns anys abans. El capellà atenia l’església, que era sufragània de la de Balsareny, i feia també de mestre a l’escola de nens. El 1925 s’hi inaugurà un nou sagrari. Fruit d’algunes de les obres fetes a la colònia o en les remodelacions a l’entorn de l’església hi van sorgir una quantitat important de restes humanes que constaten l’existència d’un antic cementiri. Així mateix, adossada a la roca sobre la qual s’assenta l’església, a uns 20 metres, hi havia una caseta que podria haver estat l’habitatge de l’ermità. Encara del record popular hi havien viscut diverses famílies, fins que finalment fou enderrocada. Encara s’hi poden veure els forats de les bigues a la roca (Forasté, 1994: 95). </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1942 sota la iniciativa de mossèn Joan Rovira l’església fou totalment remodelada per l’interior i l’exterior: s'amplià amb els dos absis neoromànics i s’allargà la nau per davant. Sota el cor s’hi instal·là una pica baptismal que va permetre fer-hi batejos. L’obra la portà a terme la brigada de paletes de la fàbrica. La pedra noble fou tallada per en Pere Parés, avi del pintor local Pere Pla Parés.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els anys 1985 i 1986 s’hi va portar a terme una restauració promoguda pel mossèn, Joan Bajona, i amb l’ajuda dels veïns de la colònia. Va consistir en la neteja i consolidació dels murs interiors, que estaven recoberts amb guix, cosa que va permetre deixar ben visible l’absis romànic i la seva finestra de doble esqueixada, que romania cegada. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Joan Bajona i Pintó (1932-2020) va néixer Sant Llorenç de Morunys, fill de pare paleta i mare amb aficions artístiques. Fou professor de plàstica, manualitats i humanitats a l’Escola Diocesana de Formació Professional de Navàs; més endavant va ser capellà de la Colònia Soldevila entre 1961 i 1978, i després ocupà </span></span></span><span><span><span>la plaça de rector de Balsareny, un càrrec que exercí entre 1978 i 1990. Persona d’interessos polifacètics, va conrear diferents disciplines artístiques, a més de ser també un gran amant de la música. Va destacar sobretot en l’especialitat dels mosaics, des de 1965 i amb una obra extensa repartida en diferents poblacions com ara Riner, Sant Llorenç de Morunys i, especialment, Balsareny. Al darrera de l’església de Sant Esteve el mateix mossèn Bajona va idear l’espai de la Font dels Escolans. Posteriorment mossèn Bajona fou rector de Balsareny.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Així mateix, mossèn Bajona va impulsar també la Coral Sant Esteve, nascuda el 1963 com a capella de música d’aquesta església. La coral va realitzar gires per Europa, amb un repertori clàssic i sota la direcció del mateix Bajona. Amb les cançons de l’espectacle <em>Balsareny, més de mil anys</em> (1990) van enregistrar un dels diversos discos al llarg de la seva trajectòria.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Uns anys després del tancament de la fàbrica, el 1992, tot el conjunt de la colònia, inclosa l’església, fou comprat per una multinacional. L’església continua oberta al culte com a sufragània de la parròquia de Balsareny.</span></span></span></p> 41.8834600,1.8860600 407577 4637437 1942 08018 Balsareny Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92917-esglesia-soldevila-vista-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92917-esglesia-soldevila-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92917-esglesia-soldevila-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92917-esglesia-soldevila-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92917-esglesia-soldevila-dovella.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92917-esglesia-soldevila-int-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92917-esglesia-soldevila-int-4.jpg Legal Romànic|Contemporani|Historicista|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós Inexistent 2023-03-20 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Inscripció al portal: Anno DNI MCMXLA l’interior de l’església hi ha dipositades les cendres de mossèn Joan Bajona 92|98|116|85 45 1.1 2484 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
93062 Resclosa i canal antics de la fàbrica de Vilafruns https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-canal-antics-de-la-fabrica-de-vilafruns <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 19, 107.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon (2010). <em>Noms de lloc, de casa i de persona de Balsareny.</em> Institut Cartogràfic de Catalunya, Barcelona, p. 115.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER, Llorenç; PIÑERO, Jordi; SERRA, Rosa (1997). <em>El Llobregat, nervi de Catalunya</em>. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 85.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>FERRER ALÒS, Llorenç (2011). <em>Sociologia de la industrialització. De la seda al cotó a la Catalunya central (segles XVIII-XIX)</em>. Barcelona, Fundació Noguera (Estudis, 58); Pagès Editors, Lleida, p. 394-398.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 144.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny, p. 99-100.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SOLER CASTELLA, Francesc (1989-91). “Les fàbriques”, <em>Pàgines viscudes.</em> Cercle Cultural de Balsareny; Ajuntament de Balsareny, volum 1: p. 56-57, volum 2: p. 16-17.</span></span></span></p> XIX Resclosa parcialment conservada (tan sols un tram a la riba de llevant). Canal parcialment conservat que passava per una zona molt alterada per les instal·lacions industrials modernes, al polígon Sasdi-les Malloles. <p><span><span><span>Resclosa i canal originaris de la fàbrica tèxtil de Vilafruns que proporcionaven la força motriu a aquesta industria. Actualment es troben en desús i abandonats, ja que el canal actual es va construir de nou a la dècada de 1920, quan la fàbrica es va reconstruir després d’un incendi. El canal antic té un traçat que passa més a l’est que l’actual i és molt més curt. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La reclosa es troba uns 350 m aigües amunt, a l’alçada de la moderna nau industrial de la Gates. Just al costat de la reclosa hi ha un mur d’uns 35 metres que protegia uns hort comunitaris que es van habilitar en aquesta zona durant la Gerra Civil per part d’un col·lectiu anarquista. De la resclosa se’n conserva un tram d’uns 11 metres de llarg situat a la riba de llevant del riu. És formada per una filada de blocs de pedra ben tallats que formen un pendent suau i que continua, amb la mateixa inclinació, amb obra de maçoneria. La resclosa queda tallada de manera abrupta abans d’arribar al riu, probablement a conseqüència d’alguna riuada que la devia deixar inoperativa. Cal fer notar que aquesta resclosa es situa a un nivell d’uns dos metres per sobre de l’actual curs del riu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aigua era desviada cap a la banda de ponent del riu per entrar al canal. De l’antic canal fa uns anys se’n va identificar un bon tram subterrani que es troba uns 160 m al sudoest de la resclosa, just al marge d’un camí que va de la rotonda de la fàbrica Gates fins a la fàbrica de Vilafruns. Uns 50 m després de la rotonda (coordenades UTM ETRS89 407101, 4632933). Segons informació oral, es tractava d’un canal subterrani força ampli i que es conserva sota el camí, cobert amb volta de pedra.</span></span></span></p> 08018-339 Sector sudest del terme municipal. Riu Llobregat. <p><span><span><span><span>L’any 1851 es va vendre el mas Vilafruns a diversos propietaris de Sallent, Barcelona i Castellar. Els compradors van demanar la concessió d’aigua del riu Llobregat, que els hi fou concedida el mateix 1851, per tal d’aixecar una fàbrica al costat de la masia. En realitat, però, dels tres compradors només Ramon Valls estava interessat en la fàbrica, i els anys següents la va edificar. Per fer-ho va comptar amb préstecs de propietaris i vídues diversos, tant de Sallent i Manresa com de Barcelona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La família Valls era de Sallent. Els seus antecessors havien estat moliners i paraires, i progressivament s’anaren introduint en els negocis relacionats amb el tèxtil i d’altres. El 1856 Ramon Valls va cedir una tercera part de la fàbrica als seus germans Josep i Esteve. Entre els tres van formar la societat Valls Hnos. per explotar la fàbrica de filats i teixits de Vilafruns. Josep era advocat a Barcelona, Ramon s’havia de cuidar de la fàbrica i Esteve de la venda de teixits des de Barcelona. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Després de la mort de Ramon es va crear una nova societat el 1860: Vall Hnos i Cia. Hi entrava com a soci comanditari Nadal i Ribó per tal d’aportar liquiditat i ajudar en la comercialització dels productes. El director fou el mateix Esteve Valls. El 1872 aquesta societat es va dissoldre i Esteve va arrendar la fàbrica, i el 1877 la tornava a arrendar, en aquest cas a Agustí Coma Barbra, fabricant de Barcelona. Esteve Valls, fill cabaler de Sebastià Valls, fou el membre més actiu de la família en les activitats industrials. L’impuls de la fàbrica de Vilafruns significava fer un salt cap a una fàbrica més moderna, i en els anys successius Esteve es centraria en el projecte de la colònia Palà, al riu Cardener, fins que el 1903 acabaria fundant la seva pròpia colònia, Palà Nou, amb la qual cosa entrava a formar part del club dels grans industrials (Ferrer, 2011: 394).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A principis de segle XX la fàbrica de Vilafruns, com també la del Molí, va patir un incendi. El 1914 va ser embargada i el 1921 fou venuda a Ricard Viñas Coma, que ja havia comprat també la veïna fàbrica del Molí. L'interior de l'edifici es va refer gairebé de nou i s'hi van posar telers moderns. Segons recorda Francesc Soler (1989: 56), hi van portar telers suïssos automàtics de la casa Ruti, que aleshores eren una novetat. L'any 1925 la fàbrica tornava a treballar. Aleshores es van fer recréixer els pisos per a treballadors, que abans només tenien planta baixa, es va construir el gran local al cap de la fàbrica com a manyaneria i altres serveis. També es va aconseguir la creació d’un baixador del tren dels ferrocarrils catalans de la línia de Manresa a Berga coneguda com el Carrilet. En realitat Ricard Viñas tenia la intenció de crear una petita colònia industrial, que havia de tenir diferents conjunts d’habitatges i que s’havia de conèixer amb el nom de Santa Cecília, per la capella dedicada a aquesta santa que estava situada molt a prop. Per això va fer col·locar una estàtua de Santa Cecília a l’indret on projectava construir una nova capella. En aquest moment també es va construir una reclosa i canal nous. La reclosa antiga, que encara es conserva parcialment, era situada només 300 metres aigües amunt i tenia poc salt, de manera que generava pocs cavalls de força (Soler, 1989: 16). La resclosa actual, en canvi, té una llargada d’uns 1.200 metres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Després dels anys d’expansió que van seguir la postguerra la fàbrica va acusar els efectes de la crisi del tèxtil. Era l’època en què s’introduïen les fibres sintètiques i, segons recorda Francesc Soler (1989: 57), a Vilafruns van voler continuar amb el cotó, tot i que es feien manipulacions de la matèria primera que donaven com a resultat un fil defectuós i que es trencava. Tot plegat va contribuir a que l’empresa fes fallida i acabés tancant l’any 1966. El 1972 la fàbrica va tornar a entrar en funcionament sota un altre nom comercial, però amb un nombre de treballadors més reduït. L’última empresa titular va ser Aspeados y bobinados SA (ASBOSA).</span></span></span></span></p> 41.8444700,1.8817600 407164 4633113 08018 Balsareny Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93062-resclosa-vilafruns-vella-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93062-resclosa-vilafruns-vella-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93062-resclosa-vilafruns-vella-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93062-resclosa-vilafruns-vella-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93062-resclosa-vilafruns-vella-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93062-resclosa-vilafruns-vella-15.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Privada Sense ús Inexistent 2023-03-20 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Informació oral facilitada per Jorge Villagrasa Pulido 98 49 1.5 2484 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
92924 Festa dels Traginers https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-traginers <p><span><span><span><span>CARRETÉ PARERA, Ramon; BENÉITEZ, Vicenç (2002). <em>Balsareny: història en imatges (1897-1975)</em>. Col·lecció Fotografia històrica, 12. Angle Editorial; Centre d’Estudis del Bages, Manresa, p. 24-27, 159.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO SUBIRANA, Jordi (1995-1996). <em>Projecte museològic i museogràfic del Museu dels Traginers</em>. Ajuntament de Balsareny (treball inèdit).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PIÑERO, Jordi; SERRA, Rosa (2008). <em>La Corrida. La festa de Sant Antoni de Puig-reig</em>. Ajuntament de Puig-reig. </span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan. M. (1988). “Balsareny”, <em>Història del Bages</em>, vol. 1. Parcir Edicions Selectes, Manresa, 143, 156.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRA SALA, Joan M.; CARRETÉ PARERA, Ramon (2005). <em>Balsareny, ahir i avui</em>. Ajuntament de Balsareny.</span></span></span></p> XIX-XX <p><span><span><span>Festa centrada en el món dels traginers i del transport tradicional, especialment el tragí (és a dir, el transport a bast) que és una versió actualitzada de l’antiga celebració dels Tres Tombs. A Balsareny aquesta festa fou recuperada i potenciada a la segona meitat del segle XX, declarada festa tradicional d’interès nacional, i és indiscutiblement l’esdeveniment més destacat i amb més projecció del poble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Festa dels Traginers es celebra sempre el diumenge de sexagèssima, la setmana abans del Carnestoltes, cap a mitjans de febrer. El seu nucli central és la cavalcada i els elements derivats de la celebració de Sant Antoni Abat, sobre els quals s’hi han anat afegint en els últims anys un gran nombre d’activitats complementàries. La Cavalcada dels Traginers té lloc el diumenge al matí al sector al voltant de la carretera. Encapçala la comitiva el banderer i els dos cordonistes (escollits entre famílies del món rural o persones estretament vinculades a la festa) els quals van acompanyats dels protagonistes d’un casament (la núvia, el nuvi i el dot). Tots aquests <span>formen part del grup que s’anomena “de bonic” i que amb</span> cavall <span>o mula presideixen la desfilada. Al seu darrera </span>desfilen una llarga corrua de cavalleries guarnides amb els arreus típics de traginer, i al darrera tots els grups folklòrics i els genets que participen a les curses. A la tarda es fa la típica Cursa del Castell, amb participació de cavalls, mules, ases i ponis en un circuit habilitat al camí o pujada del Castell. També es fa el tradicional Joc de les anelles, de reminiscències medievals. Durant el dia diversos grups locals i forans ambienten els carrers amb exhibicions folklòriques i ballades populars. Entre els grups locals cal destacar els bastoners i el ball de la faixa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre les activitats complementàries cal esmentar el concurs de fotografia, d’àmbit nacional, que des de 1970 premia les fotografies més artístiques sobre el poble de Balsareny i la seva festa. Des de 1970 s’efectua una Demostració de l’elaboració artesana del porc, que és una exhibició comentada de tot el procés tradicional d’elaboració i aprofitament de la carn de porc. Des de 1973 a primera hora es fa la Torrada del Traginer, i els visitants més matiners són obsequiats amb un desdejuni típic amb torrades, cigrons i botifarres fetes en unes fogueres. Des de 1977 la Taverna del traginer recrea l’ambient d’una vella taverna de poble on es pot degustar vi bo de la bóta del celler. Serveix per ajudar a finançar la festa mitjançant un segut de jocs, com la roda del traginer o la roda del vi. Des de 1984 en l’àmbit del Rebost hi ha instal·lada una Botiga de ceràmica, on es pot adquirir tota mena d’objectes de terrissa, entre els quals el càntir i el plat dels traginers, un de diferent cada any. La Ferrada i esquilada del bestiar (des de 1985 i 1988) és una demostració de com s’esquila i es ferra una cavalleria. Des de 1988 es fa el Correfoc del traginer, el dissabte al vespre, i el divendres un Correfoc infantil. La Ruta del traginer (des de 1992) és un itinerari lúdic per diverses tavernes, al ritme de les gralles i els tabals. El Mercat del Traginer és una fira d’artesania i productes naturals en la qual la comissió de la festa també munta la seva parada per oferir articles de record de la festa, com la gorra, mocadors o draps de cuina entre d’altres. També s’organitzen concerts de música i balls de nit: el divendres per als més joves i el dissabte. Des de 2011 es fa un homenatge cada dos anys en reconeixement a un Traginer d’honor, el qual desfila en la cavalcada i participa en altres actes públics.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En els darrers anys s’han introduït diverses activitats adreçades als més petits i als joves. En l’anomenat “Traginer a l’escola” són escollits entre alumnes de 6è curs el banderer i els cordonistes joves. Des del 2015 té lloc el dissabte una Cavalcada jove, en format més petit que la de diumenge. Així mateix, després del Joc de les anelles comencen els Traginers petits, en el qual els infants menen els seus ruquets juntament amb la comitiva d’autoritats i membres de la Comissió dels Traginers, i tot seguit procedeixen a la inauguració de la Taverna, l’exposició de fotografia, etc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Darrerament durant la Cavalcada es recrea també part d’una cerimònia nupcial tradicional, quan el Banderer i cordonistes van a buscar una núvia a casa seva i, acompanyada pels abanderats, van a buscar el nuvi, que espera pacientment la seva arribada juntament amb els participants de la Cavalcada. L’any 2017 els nuvis van ser una parella real, amb els seus familiars, padrins i acompanyants. Des d’aleshores s’ofereix aquesta possibilitat als nuvis que ho vulguin sol·licitar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Així mateix, fora de programació de la diada i durant les festes nadalenques s’organitza el Quinto del traginer, un joc que serveix per finançar les primeres despeses i que, al mateix temps, recorda i anuncia que està a punt d’arribar la festa. Uns dies després de la festa s’organitza la Ruta de les Mules, un raid hípic a cavall per indrets de l’entorn.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La festa l’organitza la Comissió <span>Festa dels Traginers, que és formada per gent de diferents edats del municipi i que col·labora amb l’Ajuntament en tot el muntatge de l’esdeveniment.</span></span></span></span></p> 08018-307 Nucli urbà de Balsareny (especialment sector al voltant de la carretera) i altres indrets del poble. <p><span><span><span>Arran de la construcció del Pont del riu l’any 1797 Balsareny va esdevenir una cruïlla important en les rutes dels traginers. Hi passava la ruta del Llobregat, a través del camí ral de Manresa a Berga, i també una de les rutes de la sal de Cardona, la que es dirigia cap a les terres del Lluçanès i cap a Vic. Des d’aleshores els traginers que portaven la sal de Cardona cap aquestes zones ja no havien de baixar fins a Santpedor, sinó que podien fer drecera passant per un camí prop de la riera del Mujal (que antigament era anomenada també dels Traginers) i travessant a Balsareny el Llobregat per dirigir-se a Vic. Això va comportar un ascens en el nombre de persones que a Balsareny tenien com a ofici el de traginer (Piñero, 1995: 104), i també que s’obrissin dos hostals nous, que s’afegiren a l’antic hostal que ja existia almenys des del segle XVII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIX a Balsareny, com en moltes altres poblacions, es celebrava una festa dedicada als traginers i carreters per sant Antoni Abat. Consistia en una benedicció del bestiar i un senzill ball amb gramola. Sant Antoni Abat, dit popularment del porquet perquè sol representar-se amb l’atribut d’aquest animal, és el patró dels animals domèstics, especialment del porcí i el bestiar de peu rodó. Ja des del segle XV va assumir el patronatge dels gremis de llogaters de mules, traginers i bastaixos de ribera. El dia de la seva festivitat no només els traginers i carreters portaven a beneir les seves cavalleries, també ho feien els pagesos i ramaders en general. A Balsareny el gremi de traginers i carreteres que organitzava la festa ja funcionava al final del segle XIX, abans de 1897. Aleshores la festa ja tenia algunes de les característiques que li han estat pròpies fins avui: la missa amb la benedicció dels animals, la cavalcada i una tradicional corrida per camins veïnals i carreteres del poble. El 1897 se celebraven per primer cop els balls amb orquestra, a l’Ateneu, i des de la primer dècada del segle XX es van fer al Casino. Cap a la dècada de 1920 es disputaven també diverses competicions d’habilitat per als genets, entre les quals el “joc de les anelles”. Consistia a posar una corda entravessada al carrer d’on penjaven unes anelles que els genets muntant a cavall d’un animal al trot havien de despenjar amb un bastonet que duien. Cal dir que jocs molt semblants a aquest, de reminiscències medievals, es feien també en altres poblacions de la Catalunya central, com Puig-reig o Manresa, i amb el temps es van anar perdent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys anteriors a la Guerra Civil el transport ja s’havia motoritzat gairebé tot i només alguns pagesos portaven a beneir els seus animals per sant Antoni. Durant la postguerra el transport amb animals va experimentar una revifada i això va fer que en diversos pobles es recuperés la festa de Sant Antoni. A Balsareny el 1940 se’n va celebrar una edició senzilla, però fou el 1945 quan va començar a prendre una nova volada, arran d’una reunió que es va fer a la barberia de ca l’Arep i que es considera el tret d’inici de la renovació de la festa. Aquest any ja va quedar estructurada en els seus elements bàsics, amb la cavalcada i benedicció d’animals, les corregudes i el “joc de les anelles” i el ball de tarda i de nit. Però la idea de recuperar la festa de Sant Antoni no va ser exclusiva de Balsareny, i també s’hi apuntaren altres pobles de l’entorn, com Puig-reig, Sallent i Santpedor. Durant molts les dates successives d’aquesta diada, que tenia lloc un diumenge d’hivern, es coordinaven amb aquests pobles perquè els mateixos aficionats i genets poguessin participar en totes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1963 arran d’un greu accident l’autoritat va prohibir la celebració de la cursa a la mateixa carretera (antiga C-1411). El 1964 va començar a fer-se a la pujada del castell. En aquesta època l’interès del marquès d’Alòs, baró de Balsareny, i l’empenta que li va donar l’agrupació recentment constituïda d’Amics dels Castell va permetre donar un nou caire a la diada, que va comptar amb la progressiva assistència de convidats de prestigi. El 1966 el nom que fins aleshores havia estat l’oficial, “Fiesta de los Arrieros” fou substituït pel de Festa dels Traginers. Popularment, però, la gent del poble en deien la Festa dels Burros. La cercavila es reconvertí en una cavalcada històrico-retrospectiva centrada en la figura de l’antic traginer. És el moment en què s’inicià una recerca d’utillatge i guarniments relacionats amb el món del tragí i del transport a bast.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1970, a instàncies de l’alcalde Josep Casaldàliga, un dels més entusiastes impulsors de la festa, la diada fou declarada “d’interès turístic nacional” per part del Ministeri de Turisme. A iniciativa de l’Ajuntament es constituí una comissió formada per un bon grapat de col·laboradors que va assumir-ne l’organització i va impulsar unes bones campanyes de promoció publicitària als mitjans de comunicació. D’aquesta manera els Traginers es consolidaven com una de les manifestacions festives populars més conegudes del moment, i l’esdeveniment mobilitzava un incipient turisme interior cada vegada més massiu. En els últims anys la festa s’ha mantingut en el seu nivell, amb una organització que continua involucrant una bona part del poble i de les entitats. L’any 1995 es va presentar un projecte museològic per a un Museu dels Traginers que es preveia emplaçar a la casa de cal Torrents. El 1999 el Traginers fou declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional a Catalunya.</span></span></span></p> 41.8640900,1.8741700 406563 4635299 08018 Balsareny Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92924-img340705.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92924-img341014.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92924-img341068.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92924-img341122.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92924-img341477.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92924-img341496.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92924-img341553.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Lúdic Inexistent 2023-02-23 00:00:00 Jordi Piñero Subirana Fotografies de Jordi Sarri 98 2116 4.1 2484 7 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
78915 Can Maleno https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maleno XVII <p>Can Maleno és una casa del segle XVII construïda al carrer de la Móra. És un edifici entre mitgeres de planta rectangular i una sola crugia. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. A la planta baixa s'obre amb dues portes de factura moderna, una d'elles de notables dimensions. Al pis s'hi conserva una finestra d'arc pla de factura moderna amb incisió conopial i l'intradós motllurat. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat.</p> 08014-202 C. de la Móra, 5 <p>Segons un testimoni gràfic de la primera meitat del segle XX, el portal original era d'arc escarser de pedra carejada.</p> 41.7678400,2.2509600 437741 4624271 08014 Aiguafreda Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78915-foto-08014-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78915-foto-08014-202-2.jpg Legal Popular|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-12-23 00:00:00 Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. 119|94 45 1.1 2484 24 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
40066 Pont de la Font del Desmai https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-font-del-desmai <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> XX <p>Pont d'un ull, que salva el torrent de Can Diví, situat en el pas de l'antic camí de Can Camp a Llerona, a tocar de la bassa i la font del Desmai. Les parets són fetes de pedres i totxos lligats amb morter de calç, i volta de maó massís. Fa aproximadament 3 m d'amplada i 4 m de llargada.</p> 08005-197 Can Diví del Sot 41.6598800,2.2625200 438599 4612277 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40066-foto-08005-197-1.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Obra civil Pública Estructural Inexistent 2023-01-18 00:00:00 Virgínia Cepero González 119 49 1.5 2484 41 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
101221 Pont 2 - Torrent de l'Apotecari https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-2-torrent-de-lapotecari <p>Mata i Perelló, J. M. (1990). Els minerals de Catalunya. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.</p> XIX - XX <p>Pont de pedra que salva el pas del torrent de l’Apotecari mitjançant un únic ull configurat per un arc de mig punt. La part superior correspon a un camí sense pavimentar que travessa l’estructura. Als marges es conserven les proteccions laterals originals, uns murets de pedra que actuen com a elements de contenció. L’estructura es troba envoltada de vegetació, tot i que s'observa les característiques constructives visibles a partir de pedra del país sense desbastar i un arc de mig punt fet amb de pedra a plec de llibre. El pont hauria estat arranjat contemporàniament a raó del rejuntat visible en el parament. </p> 08021-157 Camí des del trencall de coll blanc que creua sobre torrent de l'Apotecari, passat 100 metres més amunt del primer pont. <p>Per tipologia el pont podria correspondre a finals del segle XIX o principis del segle XX amb la finalitat d’explotar els recursos forestals o millorar l'activitat agrícola de l'àrea i facilitar l’accés a les terres del Pla dels Ferriols. Tot i que s’emmarca dins de l’arquitectura popular, sembla presentar una execució més complexa i sòlida que altres construccions similars del territori. No es disposa de documentació que permeti determinar amb certesa el motiu exacte de la seva construcció ni la cronologia.</p> <p>Malgrat tot, apuntem la possibilitat de la promoció dels ponts del torrent degut a una explotació minera de finals de principis de segle XX. A Bellprat es documenten diversos afloraments de lignit oligocènic, entre els quals destaquen els de la Minota de la Vinya Vella i Mall Blanc, descrits en la literatura geològica catalana (Mata i Perelló, 1990) que s'ubicarien a banda i banda la posició del pont. La presència d’aquestes mineralitzacions fa pensar en l’existència d’explotacions mineres de caràcter local a la zona, especialment a finals del segle XIX, moment en què diverses iniciatives intentaren aprofitar aquests recursos. En aquest context podria situar-se també la sol·licitud d’explotació minera registrada l’any 1898 al terme municipal de Bellprat per a una mina de carbó anomenada “Eloisa”, ubicada al lloc dels Hortets o les Tirotes (que no hem pogut situar), amb una concessió de dotze pertinences mineres (Arxiu Nacional de Catalunya, ANC1-641-T-766). Tot i que no es disposa de proves directes sobre la seva explotació efectiva, la proximitat d’aquests afloraments i les iniciatives mineres documentades permeten plantejar la hipòtesi que els dos ponts del torrent, podrien haver estat vinculades a les necessitats de transport i accés derivades d’aquestes activitats extractives.</p> 41.5233829,1.4074194 367125 4598084 08021 Bellprat Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/101221-157-2-img20260304104507.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/101221-157-1-img20260304104442.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/101221-157-3-img20260304104554.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Jaciment arqueològic Privada Estructural Inexistent 2026-04-29 00:00:00 G. Panadés - INSITU SL 119|98 1754 1.4 2484 6 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
40094 Era de Ca l'Arcís https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-ca-larcis <p>Era situada a tocar de la façana principal de la masia. És de forma rectangular, amb paviment de lloses de pedra de la zona de color vermelloses. Les lloses de l'extrem de la façana són de formes regulars, rectangulars i quadrades, i les de l'extrem contrari són irregulars, de formes i tamanys diversos.</p> 08005-225 Ca l'Arcís (Serrat de l'Ocata) 41.6989400,2.2444900 437136 4616626 08005 L'Ametlla del Vallès Fàcil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40094-foto-08005-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40094-foto-08005-225-3.jpg Inexistent Popular Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural Inexistent 2023-01-18 00:00:00 Virgínia Cepero González 119 47 1.3 2484 41 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
Estadístiques 2026
patrimonicultural

Mitjana 2026: 3897,70 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?

Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.

Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml