Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 101194 | Rellotge del campanar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-del-campanar | <p>BERTRAN, Marta (2025). Expedient per tramitar la declaració de l'església de Sant Valentí de les Cabanyes com a bé cultural d'interès local (BCIL). Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i Ajuntament de Les Cabanyes.</p> <p>CASTELLANO i TRESSERRA, Anna; SALVADÓ i MONTURIOL, Joan. La documentació històrica sobre l’església de Sant Valentí de les Cabanyes. Dins <em>Miscel·lània penedesenca</em>, 1990, vol. 14, p. 149-66, https://raco.cat/index.php/MiscellaniaPenedesenca/article/view/59355.</p> <p>COLL MIRABENT, Isabel (2021). <em>Enric Clarassó, escultor</em>. Barcelona: El Centaure groc.</p> <p>DALMAU i ARGEMIR, Delfí (2014). Campanars parroquials de torre de Catalunya. <a href='https://campaners.com/php/textos.php?text=6673'>DALMAU i ARGEMIR, Delfí - Campanars parroquials de torre de Catalunya</a> [consulta del 6 d'octubre de 2025].</p> <p>FERRER CASANELL, Josep (coord.) (2011). <em>Les Cabanyes. Mirant cap al futur</em>. Ajuntament de Les Cabanyes.</p> <p>GAVIN, Josep Maria (1981). Inventari d'esglésies. Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf, vol. 10.</p> <p>PUIG FONT, Mn. Josep (2012). <em>Centenari de la nova església de Sant Valentí de Les Cabanyes (1912-2012)</em>. Ajuntament de Les Cabanyes.</p> <p>PUIG FONT, Josep [selecció](2016). Josep Torras i Bages i el Penedès: epistolari adreçat a la família, amics i veïns de les Cabanyes i Vilafranca del Penedès, [Vilafranca del Penedès]: Publicacions Penedès. </p> <p>SOLÀ i MORETA, Fortià (1935, reed. 1993). Biografia de J. Torras i Bages, 2 vols. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Vol. II.</p> <p>VIADIU i GIL, Moisès (2018). <em>Abans de Les cabanyes: memòria i records dels orígens</em>. Barcelona: Descontrol editorial.</p> | XX | <p>Rellotge del campanar col·locat l'any 1967, obra de Manufactures Blasco de Roquetes. Fou finançat pels feligresos i les feligreses de les Cabanyes, seguint la crida que havia fet mossèn Joan Tous. El cost fou de 72.855,85 pessetes. La il·luminació de l'esfera anà a càrrec de l'Ajuntament. </p> | 08027-69 | Carrer Cinc, s/n | <p><em>Manufacturas Blasco</em> era una empresa dedicada a la fabricació i manteniment de rellotges públics que situà els seus tallers de la localitat de Roquetes (Baix Ebre). La crea, l'any 1921, Josep Blasco Bosch (Barcelona, 1892 - 1954) i Manuel Liza Torrano.</p> <p>L'any 1923 se'ls va encomanar el rellotge de l'església del roser de Tortosa; però són autors de rellotges públics d'arreu de Catalunya i d'Espanya i, entre ells, el de l'Ajuntament de Tortosa o el que hi ha al carrer d'en Carbó de la capital del Baix Ebre. També el dels campanars de les Cabanyes (Alt Penedès).</p> <p>Francesc Tafalla, gendre de Josep Blasco, continuà l'activitat de l'empresa fins a mitjans dels anys 90 del segle passat.</p> | 41.3723846,1.6902571 | 390470 | 4580924 | 08027 | Les Cabanyes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08027/101194-6902.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08027/101194-6903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08027/101194-6904.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Social | Inexistent | 2026-04-13 00:00:00 | Jordi Montllo Bolart | Manufactures Blasco | Els rellotges de campanar automatitzats modernitzen els mecanismes tradicionals, substituint la corda manual per sistemes electrònics, que asseguren la precisió, gestionen tocs de campanes i tocs horaris, i inclouen canvis d'hora automàtics. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 93184 | Clau de volta de la capella de sant Elm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clau-de-volta-de-la-capella-de-sant-elm | <p><span><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASTILLO i RABASCALL, Maria del (2006). El carrer de La Torre. Històries novel·lades d’un tros d’Arenys. Arenys de Mar: Amics del carrer d La Torre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESPRIU i MALAGELADA, Agustí (2015). <em>Aproximació històrica al mite de Sinera.</em> Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> | XVI | <p>Clau de volta amb la figura de Sant Elm, protector dels mariners, amb un vaixell a la mà dreta. Es troba encastada a la paret de la casa del número 50 del carrer de la Torre. Segurament pertanyia a l'antiga capella que, sota l'advocació del sant, hi havia a la zona de l'actual església de Santa Maria d'Arenys.</p> | 08006-72 | Carrer de La Torre, núm. 50 | <p><span><span><span>El nom del carrer li ve d’una torre construïda cap a l’any 1560 que es coneixia com la Torre del Pobre Home o del Prohom. Era una torre de defensa de planta rodona. Les primeres cases que es van aixecar eren conegudes com les cases d’en Xiot, a finals del segle XVI; a la mateixa època que la construcció de l’església i es diu que el van dibuixar destradors o acanadors, que es dediquen a amidar carrers. Per això els veïns es vanten de ser el carrer més recte d’Arenys.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En paraules de Núria Nogueras i Baró, publicades per Maria del Castillo (2006): “El carrer de La Torre comença a la cruïlla del Bisbe Pasqual, anomenat popularment de la Revolució. Abans, però, arribava només fins al carrer de J. Baralt, i a partir d’allà era ocupat per la finca Huerta Jesús, on hi havia, en regim de lloguer, el camp d’esports del Popular, que s’anomenava camp de baix [...] El camp de futbol era tancat per una paret que anava des d’on hi ha ara can Basilio fins a can Casas, i davant per davant del carrer de la Torre hi havia una porta de ferro forjat, alta i airosa, que li donava un aire d’importància i molt bonic. Bastant després d’acabada la guerra, i ja desaparegut el Popular, es va urbanitzar el solar i el carrer es va allargar fins a les escoles, encara que només en tenien fets els fonaments. La primera caseta que es va construir a l’antic solar com a promoció, la van rifar i en resultà guanyador en Martí Tomàs, que la va llogar a en Santiago Vilagrasa. Després d’aquesta primera caseta, d’una fàbrica i de la bonica torre d’en Calassanç Pi i de la seva esposa, la Maria Tàpies, s’hi va construir l’edifici de l’entitat Joventut Seràfica”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el carrer hi ha dues capelletes, una dedicada a Sant Isidre, en el número 1, i l’altra dedicada a Sant Jaume, en el número 9. Els veïns i les veïnes del carrer van adoptar Sant Jaume com a patró del carrer i fan una festa en honor seu el dia del seu natalici o <em>dies natalis</em>. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-39) es van destruir; però després de la guerra es van refer. Posteriorment se n’aixecà una altra dedicada a la Mare de Déu del Carme, en el número 22.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest carrer hi va néixer Josep Xifré i hi vivia amb els seus pares i els seus tres germans, dos nois i una noia. També hi va néixer, l’any 1813, el jesuïta Joaquim Forn i Roget, que fou rector de la parròquia de Westminster.</span></span></span></p> | 41.5815624,2.5472738 | 462261 | 4603418 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93184-01dsc0020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93184-02dsc0021.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93184-03p1560345.jpg | Física | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 94|93 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 93263 | Can Vidal Formentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vidal-formenti | <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> | XX | <p>Casa entre mitgeres d'un cos d'amplada i de planta rectangular. Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>A nivell compositiu, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat, definits per les obertures de cada planta. En la planta baixa per la porta d'accés i la finestra reixada del costat. Ambdues de llinda recta. En el primer pis, hi trobem un balcó corregut amb doble accés, barana de ferro i llosana sostinguda per quatre mènsules. Les obertures també són de llinda recta i amb persianes de fusta de llibret.</p> <p>En el segon pis, hi trobem dos balcons individuals, amb les mateixes característiques que en el pis inferior: llosana sostinguda per dues mènsules a cada balcó, barana de ferro i persianes de llibret.</p> <p>El parament és llis, arrebossat i pintat d'ocre. Les obertures de les plantes superiors tenen un emmarcament amb un trencaaigües damunt la llinda, formada per una motllura decorada amb motius geomètrics i amb un coronament floral central. Una cornisa dentada i un tester curvilini amb medalló central on s'hi pot llegir l'any de la construcció: 1923, coronen l'edifici. Sota aquesta cornisa hi trobem els respiralls de la cambra d'aire, integrats en una franja ornamental de motius florals. Pels costats, sobresurt una pilastra imitant carreus.</p> | 08006-88 | Riera del Bisbe Pol, núm. 58 | 41.5806600,2.5505200 | 462532 | 4603317 | 1923 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93263-02dsc0598.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93263-03dsc0596.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93263-04p1570172.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'arquitecte Cèsar Martinell dirigí, durant els anys 40 del segle passat, les reformes de l'interior de la casa, segons consta en la documentació conservada a l'Arxiu Municipal Fidel Fita. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 101147 | Gegants antics de les Cabanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-antics-de-les-cabanyes | <p>FERRER CASANELL, Josep (coord.) (2011). <em>Les Cabanyes. Mirant cap al futur</em>. Ajuntament de Les Cabanyes.</p> <p>SURIOL, Montserrat [coord.] L<em>'origen dels gegants de les Cabanyes del Penedès</em>. (edició en fotocòpies).</p> | XX | <p><span><span><span>Els gegants vells de les Cabanyes són l’Arnau i la Guillema. Formen una parella majestuosa, amb uns rostres molt expressius que reforcen la sensació que cobren vida quan entren en moviment. </span></span></span><span><span><span>L’Arnau és representat com un cavaller de l’Orde dels Hospitalers de Sant Joan. Porta una cota de malla detallada, una capa vermella ampla i una túnica fosca amb la creu blanca al pit. Sosté l'espasa amb la mà esquerra i un pergamí amb la dreta, reforçant el seu aire de protector i d'emissari. El seu posat és solemne i ferm, com si encara vetllés pels camins i pels habitants del poble.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Guillema, la seva companya, és una donzella noble que desprèn serenor i distinció. Vesteix una túnica de tons vermellosos amb detalls geomètrics daurats, un mantell verd fosc i un vel que li emmarca el rostre. Porta un ram de flors a la mà esquerra, símbol de bondat i acollida i un mocador a la dreta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons la tradició local de les Cabanyes, aquests gegants són excepcionalment alts: l’Arnau arriba prop dels 4 metres i la Guillema voreja els 3,8 metres. Una de les seves particularitats més singulars és la mecànica interna que els permet moure els ulls, un detall que sorprèn sempre el públic i que alimenta la llegenda que l’Arnau i la Guillema “vigilen” encara avui el poble que els estima.</span></span></span></p> | 08027-66 | Carrer Trenta-quatre, núm. 6 | <p><span><span><span>Els gegants de les Cabanyes constitueixen una peça fonamental de la seva història i cultura popular. La idea de crear-los va sorgir l'any 1984 i, després de dos anys d'esforços per al seu finançament mitjançant sortejos i excursions, es van poder estrenar, amb la col·laboració de diversos veïns i veïnes del poble en tasques de perruqueria, vestuari i fusteria. El projecte el van executar en Raimon Mestres i en Joaquim Luna. </span></span></span>La presentació oficial va ser el 16 de febrer de 1986, coincidint amb la festa de Sant Valentí. No obstant això, la seva història inclou una polèmica de titularitat, ja que inicialment eren propietat de l'Agrupació, però l'Ajuntament va reclamar que fossin de titularitat municipal, una decisió que va portar l'Agrupació de Balls Populars a crear una nova parella gegantera: la Victòria i en Valentí. Aquesta nova parella va ser encarregada a l'artista Manel Casserres, de Solsona. I són els que actualment surten a ballar per les festes.</p> | 41.3719136,1.6917574 | 390595 | 4580870 | 1986 | 08027 | Les Cabanyes | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08027/101147-6602.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08027/101147-660305anc1-1236-n-8265fons-pere-catala-i-roca.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08027/101147-6604.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2026-06-17 00:00:00 | Jordi Montllo Bolart | Raimon Mestres i Joaquim Luna | A causa del seu pes, només surten en ocasions molt especials. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||
| 93264 | Can Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-blanc-0 | <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> | XX | <p>Casa entre mitgeres d'un cos d'amplada i de planta rectangular. Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana. A nivell compositiu, la façana s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures de cada planta. En planta baixa, la porta d'accés, de doble batent i arc escarser, i una finestra reixada al lateral, també d'arc escarser. En el primer pis, per un balcó corregut de doble accés, amb barana de ferro. Les obertures són de llinda recta i tenen persianes de llibret. A la segona planta trobem dues finestres amb persianes de llibret i d'arc escarser.</p> <p>El parament no és llis, sinó esgrafiat amb franges horitzontals imitant carreus buixardats. Les obertures de la planta baixa tenen un recreixement a modus de trencaaigües, a la llinda i l'inici dels brancals. Als costat hi ha ceràmica decorativa. Les obertures del primer pis també tenen damunt la llinda una decoració triangular amb motius ceràmics centrals i esgrafiats florals als costats. Les finestres de la segona planta tenen un emmarcament recrescut al seu voltant. Sota l'ampit hi ha una petita franja de ceràmica ornamental i als extrems superiors del recreixement hi consten dues rosetes esgrafiades. </p> <p>Trobem dues franges a banda i banda, en el primer pis i sota la cornisa, de ceràmica decorativa; seguint el model ornamental de tota la façana. Tot plegat coronat per una cornisa i un capcer curvilini on es pot veure l'any de la construcció (1918).</p> | 08006-89 | Riera del Bisbe Pol, núm. 77 | 41.5813900,2.5492100 | 462423 | 4603398 | 1918 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93264-02dsc0552.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93264-03p1570087.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93264-04p1570085.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93264-05p1570088.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 93260 | Can Subiracs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-subiracs | <p><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASTILLO i RABASCALL, Maria del (2006). El carrer de La Torre. Històries novel·lades d’un tros d’Arenys. Arenys de Mar: Amics del carrer d La Torre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESPRIU i MALAGELADA, Agustí (2015). <em>Aproximació històrica al mite de Sinera.</em> Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> | XX | <p>Casa que fa cantonada entre els carrers de La Torre i de Sant Josep. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de terrat pla o a la catalana. La façana principal, que dona al carrer de La Torre, es configura a nivell compositiu a partir de dos eixos de verticalitat, definits per les obertures de cada planta. En planta baixa, hi ha la porta d'entrada i una finestra amb guardapols arquejat, columnetes estriades i esgrafiat amb motius florals.</p> <p>Al primer pis, damunt la porta d'entrada, hi trobem una tribuna sostinguda per dues grans mènsules, que emmarquen, alhora, la porta de la planta baixa. La tribuna està formada per un basament massís decorat amb motllures estriades i ornamentació floral, que conté un medalló, en el qual hi ha gravat un anagrama amb les sigles «LG». Dels extrems del basament arrenquen dues columnes jòniques que sostenen un entaulament i un frontó, també en arc mixtilini decorat amb una diadema que repeteix, al timpà; els motius florals dels esgrafiats són en relleu. Al costat hi ha una finestra amb les mateixes característiques, guardapols arquejat, columnetes estriades però amb un ampit molt desenvolupat que és, al mateix temps, una jardinera de pedra.<br /> <br /> Com a coronació hi ha una cornisa amb balustrada als laterals, i en la part central el capcer curvilini, amb un medalló amb la data de la seva construcció “1921”.</p> | 08006-85 | Carrer de La Torre, núm. 14 | <p>Aquesta casa està situada en un carrer que és dels més antics de la població, el carrer de la Torre. Per les seves decoracions és un exemple de la prosperitat que en un cert moment tenia la població. </p> <p><span><span><span>El nom del carrer li ve d’una torre construïda cap a l’any 1560 que es coneixia com la Torre del Pobre Home o del Prohom. Era una torre de defensa de planta rodona. Les primeres cases que es van aixecar eren conegudes com les cases d’en Xiot, a finals del segle XVI; a la mateixa època que la construcció de l’església i es diu que el van dibuixar destradors o acanadors, que es dediquen a amidar carrers. Per això els veïns es vanten de ser el carrer més recte d’Arenys.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En paraules de Núria Nogueras i Baró, publicades per Maria del Castillo (2006): “El carrer de La Torre comença a la cruïlla del Bisbe Pasqual, anomenat popularment de la Revolució. Abans, però, arribava només fins al carrer de J. Baralt, i a partir d’allà era ocupat per la finca Huerta Jesús, on hi havia, en regim de lloguer, el camp d’esports del Popular, que s’anomenava camp de baix [...] El camp de futbol era tancat per una paret que anava des d’on hi ha ara can Basilio fins a can Casas, i davant per davant del carrer de la Torre hi havia una porta de ferro forjat, alta i airosa, que li donava un aire d’importància i molt bonic. Bastant després d’acabada la guerra, i ja desaparegut el Popular, es va urbanitzar el solar i el carrer es va allargar fins a les escoles, encara que només en tenien fets els fonaments. La primera caseta que es va construir a l’antic solar com a promoció, la van rifar i en resultà guanyador en Martí Tomàs, que la va llogar a en Santiago Vilagrasa. Després d’aquesta primera caseta, d’una fàbrica i de la bonica torre d’en Calassanç Pi i de la seva esposa, la Maria Tàpies, s’hi va construir l’edifici de l’entitat Joventut Seràfica”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el carrer hi ha dues capelletes, una dedicada a Sant Isidre, en el número 1, i l’altra dedicada a Sant Jaume, en el número 9. Els veïns i les veïnes del carrer van adoptar Sant Jaume com a patró del carrer i fan una festa en honor seu el dia del seu natalici o <em>dies natalis</em>. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-39) es van destruir les capelles; però després de la guerra es van refer. Posteriorment se n’aixecà una altra dedicada a la Mare de Déu del Carme, en el número 22.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest carrer hi va néixer Josep Xifré i hi vivia amb els seus pares i els seus tres germans, dos nois i una noia. També hi va néixer, l’any 1813, el jesuïta Joaquim Forn i Roget, que fou rector de la parròquia de Westminster.</span></span></span></p> | 41.5808913,2.5482930 | 462346 | 4603343 | 1921 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93260-01dsc9950.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93260-02dsc9953.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93260-03p1560338.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93260-04p1560336.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els mosaics dels arrambadors de l'entrada i de l'interior són de la fàbrica Pujol i Bausis. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 93297 | Can Bombí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bombi-0 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XX | <p>Casa senyorial entre mitgeres, situada a la via principal de la població, la riera, que en aquest tram pren el nom del Bisbe Pol. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. Aquests estan configurats en forma de tribuna abombada, rematats per un ràfec que segueix el mateix abombament de la façana. Que acaba amb una teulada pronunciada, de teules vidrades.</p> <p>Presenta un estil d'influència noucentista denominat de l'estraperlo, caracteritzat per l'ús del vidre, tant a l'interior com a l'exterior, que crea espais diàfans. A la façana, en destaca l'ornamentació amb columnes al segon pis i el gran finestral de la planta baixa, que amb el vidre de l'interior omple de llum la casa.</p> <p>El parament de la planta baixa i els laterals de les tribunes són de faixes horitzontals imitant carreus.</p> | 08006-105 | Riera del Bisbe Pol, núm. 68 | 41.5808300,2.5503200 | 462515 | 4603336 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93297-p1570158.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93297-03p1570234.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'interior de la planta baixa conserva la decoració original a base de motllures de guix en el sostre i a les parets. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 100807 | Retaule de Nostra Senyora de l'Esperança | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-nostra-senyora-de-lesperanca | <p>BERTRAN, Marta (2025). Expedient per tramitar la declaració de l'església de Sant Valentí de les Cabanyes com a bé cultural d'interès local (BCIL). Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i Ajuntament de Les Cabanyes.</p> <p>CASTELLANO i TRESSERRA, Anna; SALVADÓ i MONTURIOL, Joan. La documentació històrica sobre l’església de Sant Valentí de les Cabanyes. Dins <em>Miscel·lània penedesenca</em>, 1990, vol.14, p. 149-66, https://raco.cat/index.php/MiscellaniaPenedesenca/article/view/59355.</p> <p>COLL MIRABENT, Isabel (2021). <em>Enric Clarassó, escultor</em>. Barcelona: El Centaure groc.</p> <p>DALMAU i ARGEMIR, Delfí (2014). Campanars parroquials de torre de Catalunya. <a href='https://campaners.com/php/textos.php?text=6673'>DALMAU i ARGEMIR, Delfí - Campanars parroquials de torre de Catalunya</a> [consulta del 6 d'octubre de 2025].</p> <p>FERRER CASANELL, Josep (coord.) (2011). <em>Les Cabanyes. Mirant cap al futur</em>. Ajuntament de Les Cabanyes.</p> <p>GAVIN, Josep Maria (1981). Inventari d'esglésies. Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf, vol. 10.</p> <p>LÓPEZ I MULLOR, Albert, et al. (1 992) Arqueologia, història i art de l'església de Sant Valentí de les Cabanyes. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs: Ajuntament de les Cabanyes. </p> <p>MARTÍ BONET, Josep M. (2008). El martiri dels temples a la diòcesi de Barcelona (1936-1939), Barcelona: Museu Diocesà de Barcelona</p> <p>PUIG FONT, Mn. Josep (2012). <em>Centenari de la nova església de Sant Valentí de Les Cabanyes (1912-2012)</em>. Ajuntament de Les Cabanyes.</p> <p>PUIG FONT, Josep [selecció](2016). Josep Torras i Bages i el Penedès: epistolari adreçat a la família, amics i veïns de les Cabanyes i Vilafranca del Penedès, [Vilafranca del Penedès]: Publicacions Penedès. </p> <p>SOLÀ i MORETA, Fortià (1935, reed. 1993). Biografia de J. Torras i Bages, 2 vols. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Vol. II.</p> <p>VIADIU i GIL, Moisès (2018). <em>Abans de Les cabanyes: memòria i records dels orígens</em>. Barcelona: Descontrol editorial.</p> | XVIII | <p>Retaule barroc ubicat a la capella del baptisteri, amb la imatge central de la Mare de Déu dels Àngels de la Santa Esperança, però amb una pintura al darrere que representa el bateig de Jesús a mans de sant Joan Baptista.</p> <p>L'altar presenta tres carrils: en el central amb la imatge referida de la Mare de Déu i, als costats, les imatges de sant Antoni Abat i la de sant Lluís Gonzaga, religiós jesuïta. Els carrils estan separats per columnes salomòniques. L'encapçalament sobresurt amb frontó curvilini, amb una creu central i dos àngels als costats.</p> | 08027-58 | Església parroquial de Sant Valentí | <p>Aquest retaule prové de la capella de les religioses de l'asil Inglada Via de Vilafranca del Penedès. Fou donat, segons consta en un escrit que hi ha en un costat del retaule, per la Caixa d'Estalvis del Penedès a la parròquia de les Cabanyes, el dia 22 d'agost de l'any 1968. Com diu el mateix text: '<em>dia de l'esperançador viatge de S.S. el papa Pau VI al Congrés Eucarístic de Bogotà, capital de Colòmbia, essent regent de la present [parròquia] mossèn Joan Tous i Farell i baix l'advocació de Nostra Senyora de l'Esperança, destinat algun dia a embellir l'església vella del segle XII, d'assenyalat valor arqueològic d'aquesta mateixa parròquia de Sant Valentí</em>'. Ho signa Joan Tous, prevere regent.</p> | 41.3724086,1.6903654 | 390479 | 4580927 | 08027 | Les Cabanyes | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08027/100807-5801.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08027/100807-5802.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08027/100807-5803.jpeg | Física | Barroc|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2026-05-11 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 96|94 | 52 | 2.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 93273 | Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-8 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> | XIX | <p>Casa de cos entre mitgeres, de planta rectangular. Consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>A nivell compositiu, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa, per la porta d'entrada, de llinda recta i porta de fusta a dos batents; i una finestra amb reixa de ferro lateral. A la planta pis, destaca el balcó corregut suportat per quatre mènsules decorades amb motius vegetals i barana de ferro.</p> <p>El parament és llis i arrebossat, però en destaca el coronament amb un tester profusament decorat, una balustrada i una cornisa motllurada suportada per cinc mènsules decorades. També destaquen els respiralls de la cambra d'aire i uns plafons circulars en planta baixa.</p> | 08006-98 | Carrer del Bisbe Català, núm. 8 (antic carrer de la Perera) | 41.5798500,2.5515600 | 462618 | 4603226 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93273-02dsc8782.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93273-03p1540802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93273-04p1540803.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37924 | Vegetació de ribera de la capçalera de la conca de la riera de Sobirans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vegetacio-de-ribera-de-la-capcalera-de-la-conca-de-la-riera-de-sobirans | Tot i existir fragments ben conservats, en general apareixen degradats amb plantacions de plàtans, pollancres i castanyers. | <p>La conca de la riera de Sobirans està formada per un eix principal, que és la riera de Sobirans, i per un entramat de torrents tributaris que es van ajuntant a aquesta riera principal a diferents nivells. És a la capçalera, però, on hi ha una veritable xarxa de torrents que drenen els cims més alts del municipi (zona dels Tres Turons i la Creu de Rupit) i condueixen l'aigua cap a la riera de sobirans. Aquesta xarxa fluvial està formada, entre altres, pel torrent de la Milans, el torrent del Jardí i el torrent de Marpons. La majoria d'aquests cursos, tot i estar mitjanament alterats per l'home amb plantacions de pollancres, plàtans i algun castanyer, encara conserven boscos de ribera naturals, principalment d'avellaners, però també hi ha petits fragments de verneda. Els avellaners són referenciables a la comunitat d'avellanosa amb polistic (Polysticho-Coryletum), dominada per l'avellaner (Corylus avellana) i una falguera de grans dimensions, el polistic (Polystichum setiferum). La verneda correspon a l'hàbitat vernedes amb ortiga morta (Lamio-Alnetum glutinosae).</p> | 08007-239 | Capçalera de la conca de la riera de Sobirans | 41.6135500,2.4997900 | 458324 | 4606991 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37924-foto-08007-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37924-foto-08007-239-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | La verneda (codi 91E0) és un hàbitat natural d'interès comunitari qualificat de conservació prioritari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (92/43/CEE). | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 42411 | Safareig municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-municipal | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac.</p> | XIX | Potser s'hauria d'adaptar algun dels tres accessos per a discapacitats físics. | <p>Safareig municipal. Edifici d'un sola planta, de forma triangular i amb les parets pintades de color vermellós. La façana principal està orientada al carrer de La Riera, i presenta un accés a cada lateral. Per salvar el desnivell del terreny, una porta presenta un esglaó i l'altra tres esglaons. En aquesta façana principal, centrat, hi ha un finestró en forma d'ull de bou, amb vidre giratori. La façana posterior té un accés amb quatre esglaons. De les façanes laterals, una presenta un mur baix, d'un metre d'alçada i una reixa que va del mur al sostre. L'altra façana lateral és de paret sencera. Al sostre cal destacar la lluerna, de forma triangular, sense vidre, amb set bigues col·locades en posició horitzontal i un reixat superior de ferro forjat. Aquesta lluerna permet gaudir de llum natural durant la major part del dia. Penjant del sostre trobem dues bigues de fusta, que serveixen per posar-hi la roba mullada. La bassa és de pedra i manté la forma triangular de l'edifici, i el broc raja constantment aigua calenta.</p> | 08032-93 | Carrer de La Riera, s/n (08393 Caldes d'Estrac) | <p>El safareig actual va ser construït a mitjan segle XIX, però sembla que n'hi hagué un d'anterior.</p> | 41.5721100,2.5278300 | 460635 | 4602377 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42411-foto-08032-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42411-foto-08032-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42411-foto-08032-93-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | El safareig està en ús, i l'aigua que utilitza és termal, tal i com bé recordava el Dr. Maggioni a la descripció que feia de les aigües: 'hi ha encara un parell més d'aplicacions d'aquestes aigües termals, vulgaríssimes però molt útils: la de la neteja personal i la que una i mil vegades han de beneir les dones de la localitat, sobre tot a l'hivern, quan anant al safareig municipal poden netejar les seves robes sense que les seves mans pateixin les famoses nafres que per tocar l'aigua freda en altres poblacions s'observen' (Batlle, 1985:92). | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 100735 | Cabana Cal Manyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-cal-manyer | <p><span><span><span>MADOZ, Pascual (1985). <em>Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Articles sobre el Principat de Catalunya, Andorra i la zona de parla catalana del Regne d’Aragó</em>. Volum I. Editorial Curial.</span></span></span></p> | XIX-XX | Li falta la coberta i part de les parets. | <p>Cabana de planta rectangular, construïda dins el terrer d’una feixa amb la paret frontal integrada al marge. La coberta era de volta de canó, ara es troba totalment ensorrada. L’estructura està parcialment entaforada dins la terra i envoltada de vegetació. La porta és un arc de mig punt orientat al sud-est.</p> | 08021-115 | Es situa a la vora d'un camp de conreu a 160 metres al nord-est de la Font de la Guineu i a 350 metres al nord-oest de Cal Claramunt. A la partida Cal Manyer. | <p><span><span><span>El poble de Bellprat és descrit per Pascual Madoz a mitjan segle XIX com una localitat amb una economia basada principalment en la producció de blat, civada, llegums, vi, una petita quantitat d’oli i la cria de bestiar. Les cabanes de volta servien principalment per protegir els animals i als pagesos de les inclemències del temps quan es trobaven al camp. Construïdes aprofitant el terreny, podien allotjar eines o materials. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció solien provenir del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La propietat va comentar que segons havia explicat la padrina de la família, durant la guerra i els anys de posteriors, la barraca s'hauria utilitzat com aixopluc per gent de pas a la zona. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La pedra seca és una tècnica constructiva tradicional basada en l’ús de pedra sense morter, en què la solidesa depèn de la correcta disposició dels materials recollits del mateix terreny. Estretament vinculada al món rural, ha permès generar un ampli ventall de construccions, com barraques, aljubs, pletes o tines, adaptades a les necessitats agrícoles, als recursos hídrics i al medi. La seva diversitat formal respon tant als usos com a les característiques del territori, i dona lloc a un patrimoni sostenible, integrat i representatiu del paisatge.</span></span></span></p> | 41.5267800,1.4292300 | 368951 | 4598428 | 08021 | Bellprat | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100735-115-1-img20260304130340.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100735-115-2-img20260304130348.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100735-19437f.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2026-04-29 00:00:00 | G. Panadés - INSITU SL | No es pot accedir a la barraca. Es troba en un marge envoltat de camps de cultiu. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 100811 | Caramelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-47 | <p>FERRER CASANELL, Josep (coord.) (2011). <em>Les Cabanyes. Mirant cap al futur</em>. Ajuntament de Les Cabanyes.</p> | XIX-XXI | <p>Per Pasqua es canten Caramelles a les Cabanyes de la mà de la coral Albada. Canten dissabte de Resurrecció, després de la Vetlla Pasqual i el Diumenge de Pasqua, quan fan un itinerari que comença a la plaça de la Creu i acaba al mas Albornà. El primer director fou Paton Soler que arranja la música amb lletres pròpies adaptades a les Cabanyes. Actualment, les cançons que canten són arranjaments de cançons catalanes i d'arreu del món fets pel Mark Cowling, músic de professió i director actual de la coral.</p> <p>També participen d'altres manifestacions festives del poble com la Festa Major, l'11 de setembre, l'1<span lang='CA'><span><span> d'octubre, Festes de Nadal, Sant Valentí, Sant Jordi, o festa de l’Arbre.</span></span></span></p> | 08027-62 | Les Cabanyes | <p>Per la pervivència d'un penó i algun altre record se sap que hi havia una coral El Progreso, que va obtenir un premi a Figueres l'any 1906. Però no se'n tenen més notícies.</p> <p>Als anys 50 del segle passat va entrar en funcionament un grup de caramelles per iniciativa del Pere de Cal Roc (Ferrer, 2011, p. 32). Segons el mateix autor (p. 33), durant els anys 80 del segle XX estava activa la Coral Albada, dirigida per Ramon Alonso, que va actuar en el 150 aniversari del naixement de Torras i Bages, l'any 1996.</p> <p>Després d'uns anys de buit, es funda o refunda la coral Albada, el 4 de maig del 2023, amb motiu de preparar-se per les caramelles d'aquell mes d'abril.</p> | 41.3722438,1.6903057 | 390474 | 4580908 | 08027 | Les Cabanyes | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08027/100811-6202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08027/100811-6203-photo-coral-vinyes.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08027/100811-6204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08027/100811-6205-whatsapp-image-2024-04-02-at-202703-caramelles-placa-la-creu1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08027/100811-6206-whatsapp-image-2025-04-20-at-1201111.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08027/100811-6207.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | Inexistent | 2026-04-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es va adoptar el nom de Coral Albada en record a una coral anterior que funcionà anteriorment. | 98 | 62 | 4.4 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 93265 | Ca la Martinassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-martinassa | <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> | XX | <p>Casa entre mitgeres d'un cos d'amplada i planta rectangular. Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana. La façana, a nivell compositiu, s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures en cada planta. A la planta baixa hi ha la porta d'accés i una finestra, al primer pis dos balcons independents i al segon un balcó corregut que agafa les dos obertures. Sota el ràfec hi ha dos respiralls que corresponen a la cambra d'aire.</p> <p>Totes les obertures són de llinda recta, estan emmarcades per una motllura llisa i decorades per sobre amb esgrafiats florals. Destaca la llinda de la porta que incorpora als angles dues mènsules decorades amb motius florals que fan el fals efecte de suport a la llinda. També destaquen els treballs de ferro de les baranes i la targeta damunt la porta d'accés.</p> <p>El parament és arrebossat i llis, amb decoracions esgrafiades a base de garlandes, rocalles i florons. El coronament de la façana és una petita cornisa amb teules i un ràfec d'obra.</p> | 08006-90 | Riera del Pare Fita, núm. 13 | 41.5822200,2.5484100 | 462357 | 4603491 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93265-02dsc0530.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93265-03p1570007.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93265-04p1570006.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Probablement, es tracta d'una construcció de finals del segle XIX que va ser reformada durant el primer terç del segle XX | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 38256 | Hotel Solé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hotel-sole | XIX | Es manté en bon estat, tant l'edifici hoteler com els edificis que es troben dins del recinte. | <p>En realitat es tracta d'una gran finca, amb diverses edificacions, entre les quals es poden destacar l'edifici de l'hotel i l'ermita. La casa principal, de planta baixa i tres pisos ha sigut objecte de diverses reformes. A destacar els porxos d'accés des del carrer Pg. Baró de Viver, realitzats a mitjans del segle XX, característics d'aquella època. Així com part de la decoració interior.</p> | 08009-263 | Nucli urbà. Primer Eixample. Pg. Baró de Viver, 58; Torrent de la Salut, s/n | <p>Edifici de gran interès històric, ja que l'existència de l'hotel, on sojornaven diverses personalitats, va marcar el creixement de la població. Era un especial punt de referència en ser el final del recorregut del Tramvia de Mataró a Argentona.</p> | 41.5490800,2.3958400 | 449613.05 | 4599889.53 | 1850 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38256-foto-08009-263-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Mostra curiosa de cotxes de principis de segle XX que es troben dipositats en l'aparcament, propietat de l'hotel. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 100574 | Fons fotogràfic de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès referent al municipi de les Cabanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-larxiu-comarcal-de-lalt-penedes-referent-al-municipi-de-les-cabanyes | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El fons fotogràfic de l’Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès referent al municipi de les Cabanyes, agrupa diverses fons:</span></span><span lang='CA'> Fons Fotogràfic de Josep Mestres-Hero, Fons Fotogràfic del Setmanari Tothom, Arxiu Fotogràfic de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès, Imatges en moviment, Jordi Valls, <em>El 3 de vuit</em> i finalment del Consell Comarcal de l'Alt Penedès:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Ref.: ACAP20-5-N-74; Sindicat Agrícola de les Cabanyes. Sala de màquines. Data: 1920.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Ref.: i ACAP20-5-N-70; Sindicat Agrícola de les Cabanyes. Vista exterior de la bodega cooperativa. Data: 1930.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Ref.: ACAP21-1017-N-828; Grallers. Data: 1953.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Ref.: ACAP20-1024-N-353 / ACAP20-1024-N-354; rectoria, església i cementiri de Sant Valentí de les Cabanyes. Data: [Primer terç segle XX].</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Ref.: ACAP20-1041-N-4 / ACAP20-1024-N-829; Església de Sant Valentí de les Cabanyes. Data: [Primer terç segle XX].</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Ref.: ACAP20-1004-N-30; Pintures romàniques a Sant Valentí de les Cabanyes. Data: 1973; </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Ref.:</span> <span lang='CA'>ACAP20-1001-N-2187 / ACAP20-1001-N-2192 / ACAP20-1001-N-2186 / ACAP20-1001-N-2190 / ACAP20-1001-N-2191 / ACAP20-1001-N-2193 / ACAP20-1001-N-2188 / ACAP20-1001-N-2189; Pintures murals de Sant Valentí de les Cabanyes. Fotografia dels treballs d'estudi de les pintures murals de l'església de Sant Valentí de les Cabanyes realitzat per alumnes de l'Escola Internacional de Pintura Mural Contemporània, dirigit per Josep Maria Xerrié i Eduard Porta. Data: [1-25] juny 1981.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Ref.: ACAP20-1004-N-401; Estudi de pintures murals de l'església de Sant Valentí de les Cabanyes. Data: 20/06/1981.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Ref.: ACAP21-1017-N-936; Lliurament de la insígnia Abeja laboriosa a Ramona Fuster; Arxiu de Complement de l'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Ref.: ACAP20-1007-N-4115; Les Cabanyes. Vista panoràmica del poble de les Cabanyes i el seu entorn. Al fons destaca el Massís de Montserrat. Al centre del poble sobresurt l'església de Sant Valentí (moderna) i una mica més al fons, a l'esquerra d'aquesta, hi ha l'antiga església del mateix nom.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Ref.: ACAP20-1007-N-1918: Ramat. Fons Fotogràfic de Josep Mestres-Hero. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Ref.: ACAP20-1007-N-2535; Les Cabanyes. Fons Fotogràfic de Josep Mestres-Hero. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Ref.: ACAP20-1004-N-31; Vistes del barri de l'Espirall. Fons Fotogràfic del Setmanari Tothom. Data: 1973.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Ref.: ACAP20-1001-N-323; barri de l'Espirall; Arxiu Fotogràfic de l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès. Data: 1973. Ref.: ACAP20-1001-N-7855 / ACAP20-1001-N-7880 / ACAP20-1001-N-7881 / ACAP20-1001-N-7854 / ACAP20-1001-N-7856; corresponen a la Fira del Gall de 1991. Ref.: ACAP20-1001-N-8050 / ACAP20-1001-N-7916 / ACAP20-1001-N-7917; corresponen a la Fira del Gall de 1992. Ref.: ACAP20-1001-N-8524 / ACAP20-1001-N-8561 / ACAP20-1001-N-8560 / ACAP20-1001-N-8500 / ACAP20-1001-N-8507 / ACAP20-1001-N-8525 / ACAP20-1001-N-8489 / ACAP20-1001-N-8512 / ACAP20-1001-N-8513; corresponen a les Fires de Maig de 1992. Ref.: ACAP20-1001-N-8576 / ACAP20-1001-N-8579 / ACAP20-1001-N-8609; corresponen a les Fires de Maig de 1994. Ref.: ACAP20-1001-N-8634; correspon a les Fires de Maig de 1996.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Ref.: ACAP20-1016-N-22; curs del Xai. Data: 1980.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Ref.: ACAP20-1016-N-19; Segon Trofeu Josep Casanellas. Data: 1980.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Ref.: ACAP20-1023-N-16; Visita d'Antoni Dalmau a la depuradora de Vilafranca i a la depuradora, Capella de St. Valentí i al Celler Cooperatiu de Les Cabanyes. Autor: Jordi Valls. Data: gener de 1985. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Ref.: ACAP20-1023-N-115; Fires de Maig de 1989. Autor: Jordi Valls. Data: 1989.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Ref.: ACAP20-1023-N-130; Fires de Maig. Autor Jordi Valls. Data: 1990.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Ref.: ACAP20-1023-N-138; Fires de Maig. Autor Jordi Valls. Data: 1991.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Ref.: ACAP20-1059-N-5171; Gegants de les Cabanyes. 1989.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Ref.: ACAP20-1016-N-119; La fiesta de un pueblo. Data: 1990.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Ref.: ACAP20-1020-T1-342; Obres d'infraestructura - Xarxa de Camins. Consell Comarcal de l'Alt Penedès. Data: 1996-1997.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Ref.: ACAP20-1059-N-5150; Representació de l'obra 'La Guardiola'. Data: 1999.</span></span></span></span></p> | 08027-50 | Avinguda d'Europa, núm. 6 - Vilafranca del Penedès. | <p>L'Arxiu Comarcal de l'Alt Penedès, és obra dels arquitectes Rob Dubois, Shuichi Kobari, Jordi Hidalgo i Daniela Hartmann. Fou inaugurat l'11 de setembre de 1983. Forma part de la Xarxa d'Arxius Comarcals i està adscrit al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. La seva gestió és conjunta, a través de l'Ajuntament de Vilafranca i el Consell Comarcal de l'Alt Penedès. L'edifici de l'arxiu, disposa d'uns 1800 metres quadrats i custodia en l’actualitat 3900 metres lineals de documentació.<br /> L'edifici està construït a partir de l'articulació de tres components bàsics i independents entre si. El primer, el dipòsit documental, el segon, la sala de treball i, el tercer, la sala de consulta. La sala de consulta apareix com un element voladís, sustentat per les lletres ARX. Els tres elements estan relligats per una coberta que fa d'aïllant tèrmic del dipòsit documental.</p> <p>L'Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès, és la principal institució arxivística de la comarca de l’Alt Penedès. És l’encarregada d'aplegar, conservar i difondre el patrimoni documental de la comarca. Vilafranca, pel caràcter d’antiga capital de Vegueria i Corregiment, també conserva documentació que afecta les comarques que conformen el Penedès històric.</p> <p>Per la seva condició d'arxiu històric, l'Arxiu Comarcal de l’Alt Penedès, recupera tota aquella documentació que és en mans de particulars o d'administracions públiques que té una rellevància especial per al coneixement de la nostra història col·lectiva. També funciona com Arxiu Administratiu del Consell Comarcal de l’Alt Penedès i de l’Ajuntament de Vilafranca del Penedès, gestionant la documentació generada per l'acció política i administrativa dels departaments, serveis, organismes i empreses d’aquestes administracions.</p> <p>Els fons documentals, públics i privats, abasten continguts molt diversos i poden incloure qualsevol mena de documents (textuals, gràfics o audiovisuals) i presentar-se sobre qualsevol mena de suport, des del pergamí o paper fins a l'electrònic. Els fons més rellevants són els municipals de Vilafranca (1845-2002), els notarials (1343-1986), els de l’administració reial i senyorial (1354-1835) i els judicials (1835-1998), a més dels fons fotogràfics de diverses institucions i particulars i dels fons audiovisuals de la imatge i sonor.</p> | 41.3714134,1.6892700 | 390385 | 4580817 | 08027 | Les Cabanyes | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08027/100574-5002sindicat-agricola-de-les-cabanyes-sala-de-maquines-1920-acap20-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08027/100574-5003pintures-st-valentijuny-1981fons-del-setmanari-tothom-acap20-1004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08027/100574-5004pintures-st-valentijuny-1981arxiu-fot-aj-vilafranca-del-penedes-acap20-1001.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2026-04-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 40047 | Aplec Pasqual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-pasqual | <p>BADIA I MORET, J. (1991). Una crònica del nostre temps. L'Ametlla del Vallès (1936-1975). Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | Actualment no es celebra. | <p>Es tracta d'un concurs coral impulsat per Fèlix Millet i Marestany, i celebrat des de 1944 fins 1953, el diumenge o el dilluns de Pasqua, al pati de Can Xammar de Dalt o Can Millet. Els aples pasquals van constituir una festa popular amb un gran nombre de participants tant del municipi, com vinguts d'altres comarques. Els foranis dinaven a la Font de la Mina o a la Font de Can Draper, on tot seguit s'organitzaven coples, balls i sardanes. A la tarda, a l'escenari muntat per l'ocasió al pati de Can Millet, es celebrava el concurs coral i després es feia el repatiment de premis. L'acte finalitzava amb un discurs del senyor Millet exaltant Catalunya, fet extraordinari per aquella època. L'aplec era presentat oficialment com un concurso de caramellas, però a la pràctica era l'excusa per recuperar tradicions catalanes i escoltar música en català.</p> | 08005-178 | Can Millet | 41.6743700,2.2582800 | 438260 | 4613889 | 1944 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40047-foto-08005-178-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fèlix Millet i Maristany | Fotografia antiga de la Coral lo Lliri a l'Aplec Pasqual de Can Millet l'any 1948 (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès). | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||
| 95131 | Platja de la Musclera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platja-de-la-musclera | <p><span><span><span><span><span><span>Platja situada a l'extrem de ponent del terme municipal, a tocar de Caldes d'Estrac. Té una longitud d'uns 690 metres i uns 15 metres d'amplada mitja. És l'única platja de la vila que té un àmbit preferentment nudista o naturista. </span></span></span></span></span></span></p> | 08006-487 | 41.5724752,2.5373703 | 461431 | 4602414 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95131-platjamuscleraautorjuanchipegoraro091-1024x683.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95131-platjamuscleraautorjuanchipegoraro092-1024x683.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 93211 | Cançó del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canco-del-moli | <p><span><span><span>AMADES, Joan. <em>Costumari català</em>, vol. XI, Cercle de Lectors Salvat, Barcelona (edició de 1990), p. 63-64.</span></span></span></p> | XIX-XX | Tradició no vigent | <p><span><span><span>Cançó que tradicionalment es cantava i es ballava a Balsareny i a d’altres llocs del Bages mentre es feia la mòlta en els molins. El folklorista Joan Amades recull aquesta cançó en el seu <em>Costumari Català</em>. Segons aquest autor, antigament la batuda del cereal i la primera mòlta de la nova collita estaven revestits d’un cert cerimonial. Hi ha diverses cançons conegudes de tema moliner, i segons la visió popular els molins havien estat llocs de ball i de llicència. Les dones eren les que solien encarregar-se de portar el blat a moldre, i mentre esperaven que s’enllestís la mòlta era habitual cantar algunes cançons i ballar. Amades apunta també la possibilitat que aquests balls rituals podien constituir reminiscències d’antics rituals d’aparellament encaminats a afavorir la germinació de les llavors i l’èxit de les collites. La celebració de la primera mòlta podia comportar, doncs, un ritual que es proposava assegurar la prosperitat del conreu per a l’any següent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La cançó del molí que es cantava a Balsareny i a d’altres llocs del Bages deia així: “La filla d’un pobre home se’n lleva de matí, digudí, ga, fa el sac i son arri se’n va cap al molí, digudí, digudà. Moliner planta la mola. Ai, digudà. Si vol moldre bé moldrà (Amades, 1990: 64)”.</span></span></span></p> | 08018-375 | 41.8634200,1.8768900 | 406787 | 4635222 | 08018 | Balsareny | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93211-canco-moli.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93211-traginers-sacs.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 62 | 4.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 40062 | Complex mina-safareig de Can Joanet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-mina-safareig-de-can-joanet | XX | <p>Mina situada a una de les feixes de sota la masia de Can Joanet, en direcció cap al Mas Miquel.Té una longitud d'uns 5 m i permet l'accés de persones al seu interior. Subministrava un petit cabal d'aigua que s'emmagatzemava en un safareig rectangular, d'aproximadament 1,5 m per 1m, situat a tocar de la boca de la mina, que permetia regar els hortets que hi havia en aquestes feixes.</p> | 08005-193 | Can Joanet (Serrat de l'Ocata) | 41.6996200,2.2450700 | 437185 | 4616702 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40062-foto-08005-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40062-foto-08005-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40062-foto-08005-193-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 92913 | Penya del Mal Temps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penya-del-mal-temps | <p>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</p> <p>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</p> | XX | El planejament de 1990 pretenia mantenir les visuals existents, però és una zona molt urbanitzada. | <p>El turó o penya del Mal Temps és una elevació ubicada a llevant de la riera, just enfront el port, de 60 metres d'alçada snm. Una via principal, anomenada carrer del Mirador del Mal Temps, circumda el turó, amb inici i final a la plaça del Mal Temps. És un carrer asfaltat amb vistes al nucli urbà i al mar que el planejament de 1990 especifica que 'cal evitar qualsevol tipus d'edificació que pogués privar les visuals existents ja prou malmeses pels dos edificis singulars construïts fa uns anys ran de penya'.</p> <p>En relació a la penya d'aquest turó i d'altres del municipi, el planejament de 1990 especifica que caldria mantenir-les sense edificacions 'procurant fer cedir aquests terrenys en els quals es pogués fer un passeig de ronda o bé dedicar-los a l'esbarjo de la població'.</p> | 08006-71 | Turó del Mal Temps | 41.5803548,2.5558850 | 462979 | 4603280 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92913-02dsc3336.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92913-03dsc3338.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 100636 | Ca l'Alemany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lalemany-1 | <p>G3 Desenvolupament Territorial SL (s.d.). Catàleg de masies i cases rurals del terme municipal de Bellprat. Document tècnic, pendent d’aprovació. Fons de l’Ajuntament de Bellprat.</p> <p><span>Gual Vidal, Meritxell (2019). Estudi demogràfic de Bellprat del 1900 a l’actualitat [Treball de recerca de batxillerat inèdit]. INS Pere Vives Vich, Igualada.</span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Martell Gassó, Jaume. (2025). <span><span><span><em><span><span>El Capbreu de 1598 del terme de Queralt i lloc de Bellprat</span></span></em></span></span></span><span><span><span><span><span><span> (Col·lecció Solixent, Migdia, Ponent, Tremuntana, 119 pp.). Ajuntament de Bellprat.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Palau i Rafecas, Salvador (1992). Masies i molins fariners amb habitacle dintre de la zona d’influència del mercat de Santa Coloma de Queralt. Aplec de treballs, núm. 10, p. 257-98.</p> | XVII - XXI | Restaurada a principis de segle XXI (2016). | <p>Conjunt arquitectònic format per la masia, els coberts complementaris i l’era, situats a l’entorn immediat de la façana principal. Es tracta d’un gran mas de planta rectangular, amb coberta a dues vessants de teula ceràmica, amb el carener descentrat i perpendicular a la façana principal, orientada a llevant. </p> <p>L’edifici ha estat objecte de restauració, que ha comportat modificacions en els tancaments de les façanes. Actualment, destaca una gran portalada amb arc de mig punt, situada al centre de la façana principal, i, just al damunt, un balcó corregut amb tres sortides, que articula verticalment la composició de la façana. Aquest balcó, originalment era un balcó d'ampit amb una sola sortida, que correspon a la central actual. Es complementa amb un conjunt de finestres quadrangulars en la seva majoria, totes també regularitzades, repartides per les diferents façanes sense elements rellevants. L’element més singular del conjunt és un rellotge de sol, situat a la façana de migdia.</p> <p>L’era es troba també a la banda de llevant, davant la façana principal de la masia, i està delimitada per dos coberts de pedra, originalment amb coberta a dues vessants, actualment també reformats. A la façana de sud, es conserva un tercer cobert, de vessant única i teulada ceràmica, que no ha estat objecte de reformes i manté la seva estructura original.</p> | 08021-16 | A tocar de la carretera B-220, pròxima a masia de Cal Janot | <p>La masia de Cal Alemany o Alamany es pot documentar com a mínim l’any 1750, segons el mapa del terme de Bellprat conservat a l’Arxiu de la Corona d'Aragó (Barcelona), amb número de registre MP0473, i recollit per Jaume Martell Gassó en el seu estudi <em>El Capbreu de 1598 del terme de Queralt i lloc de Bellprat</em> (2025). En aquest document cartogràfic s’identifica clarament un mas situat al peu del camí de Vilafranca, en una posició aproximada coincident amb l’emplaçament actual de la masia.</p> <p>D’altra banda, el cognom Alemany apareix referenciat en diverses ocasions al capbreu de 1598 corresponent al mateix terme, fet que evidencia l’arrelament d’aquesta família al territori ja en el segle XVI. Tot i que el capbreu no fa una menció explícita a la masia, la reiteració del llinatge podria estar relacionada amb l’origen o la propietat històrica d’aquesta.</p> <p>Segons la Meritxell Gual en el seu treball <em>Estudi demogràfic de Bellprat del 1900 a l’actualitat</em>, Ca l’Alemany va ser habitada per diverses generacions de masovers al llarg de la seva història. L’últim masover conegut va viure-hi fa uns vint-i-cinc anys i l’actual propietari l’ha reformat i hi resideix. Tradicionalment ha estat una de les grans masies de la Baronia de Queralt. Diuen fins i tot que s'hi va arribar a encunyar moneda per finançar la construcció de la Universitat de Cervera. </p> <p> </p> | 41.5024227,1.4472020 | 370402 | 4595697 | 08021 | Bellprat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100636-161.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100636-162.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100636-163.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100636-164.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100636-165.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100636-166.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2026-04-29 00:00:00 | M. Picas - INSITU SL | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 100670 | Rellotge de Sol de Cal Gol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-gol | XX | <p>L’element més destacat de la façana principal és un rellotge de sol, vertical, de tipus circular, pintat sobre un suport mural amb forma d’escut. Conserva el gnòmon metàl·lic i part de les línies horàries, tot i que es troben parcialment esvaïdes. La decoració és senzilla, amb fons blanc i el perfil ressaltat en color fosc (marró).</p> | 08021-50 | Façana principal de Cal Gol. Façana de ponent. | <p>Difícil de precisar-ne alguna cronologia. Per característiques arquitectòniques, ens decantaríem per situar-lo a primera meitat del segle XX.</p> | 41.5267213,1.4559217 | 371178 | 4598382 | 08021 | Bellprat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100670-51-2-img20251015112927.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2026-04-29 00:00:00 | M. Picas - INSITU SL | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 93254 | Gegants de Balsareny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegants-de-balsareny | XX | <p><span><span><span>Els gegants de Balsareny, construïts l’any 1985, són el Marc i la Maria, uns noms que responen als patrons del poble. El gegant, que mesura 3,55 metres, està inspirat en un antic traginer, el senyor Sarri, que havia estat un dels impulsors de l’emblemàtica Festa dels Traginers. La geganta, que mesura 3,35 metres i pesa uns 43 kg, representa la seva dona, i a diferència del gegant no està inspirada en cap personatge concret.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Marc porta la típica bata negra de traginer i, dintre de la butxaca de la mateixa peça, hi guarda una petaca grossa de cuir, plena de picadura de tabac. Està fumant pipa, al cap llueix una barretina i, a la mà dreta, aguanta unes morralles o capçó, que és el guarniment que fermava el cap de la mula o el cavall.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Maria va vestida de pagesa. Porta un davantal lligat a la cintura i una mantellina a l’espatlla. Al cap hi duu un mocador lligat al clatell. Com a complement, porta un mocador brodat a la mà dreta amb el seu nom. S’ha conservat des del dia de la seva estrena. L'any 2015, amb motiu del 30è aniversari, va estrenar nova vestimenta, d’un color violeta.</span></span></span></p> | 08018-378 | Sala El Sindicat. Carrer de Ponent, 7 | <p><span><span><span>A principis dels anys 1980 durant una trobada d’amics balsarenyencs (alguns dels quals ja no vivien al poble) va sorgir la idea de construir una parella de gegants. Tres d’aquestes persones van impulsar una campanya per vendre butlletes que financessin la iniciativa, mentre que la resta del cost el va aportar l’Ajuntament. Des d’un primer moment es tenia clar que la figura del gegant havia de ser un traginer, com no podia ser d’altra manera en un poble conegut per la seva emblemàtica Festa dels Traginers. I també es decidí que la geganta que l’acompanyés havia de ser una pagesa. Els impulsors es van posar en contacte amb el conegut artesà constructor de gegants Manel Casserras i Boix, de Solsona, que va ser qui va acabar donant forma a les idees que havien anat sorgint durant tot aquest temps de gestació. Els gegants de Balsareny foren construïts l’any 1985. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El dia 27 d’abril de 1985 es van estrenar i foren batejats en una cerimònia multitudinària a la plaça de l’Ajuntament, tenint com a padrins els gegants Reis de Sallent, en Bernat i l’Ermessenda. Alhora és va presentar el seu ball de lluïment, amb música composta per mossèn Joan Bajona i Pintó, rector del poble. D'ençà de la seva estrena ja va néixer la Colla de Geganters i Grallers de Balsareny, que poc a poc es va donar a conèixer en els diferents àmbits. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els membres del grup que hi posava la música, amb gralles i tabals, provenien d’una “banda de trompetes i tambors” que havia estat activa durant els anys setanta i començaments dels vuitanta però que aleshores ja estava desapareguda. Des de bon començament els gegants fan les seves actuacions principals per la Festa dels Traginers i per Sant Marc, el 25 d’abril, que és la Festa Major. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El Marc i la Maria van ser els primers gegants que va tenir Balsareny. Més tard han sorgit altres colles geganteres que també compten amb la seva imatgeria. A principis dels anys 1990 va ser la Colla Peta Fluix, vinculada al Correfoc; el 2011 va ser la colla gegantera “Els k + sonen”, inicialment impulsada pel grup de músics.</span></span></span></p> | 41.8628400,1.8746900 | 406604 | 4635160 | 1985 | 08018 | Balsareny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93254-gegants-marc-i-maria-actualment.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93254-img344206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93254-gegants-taller-casserres-1.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93254-gegants-taller-casserres-2.jpeg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Manel Casserras i Boix | Els gegants es guarden en un local polivalent a la plaça de la Mel-carrer de Ponent. També s’hi guarda el gegant Peta Fluix i altres materials que són visibles a través d’uns vidres quan es fa algun acte a la sala. Hi ha una proposta sorgida de les xarxes socials perquè s’habiliti un espai en el qual els gegants i tota la imatgeria del poble estiguin exposats i es puguin veure de manera permanent. | 119|98 | 53 | 2.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 38337 | Font de Can Cabanyes (Font del lleó) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-cabanyes-font-del-lleo | <p>VINYALS, Josep i PADRÓS Pep i col. 'Les Fonts d'Argentona' Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme de Barcelona, 1982</p> | XVIII | <p>Safareig de pedra granítica treballada, de forma quadrada, amb una columna de tronc quadrat esculpida amb una cara humana en cadascuna de les cares situada en el centre del safareig.</p> | 08009-344 | Veïnat de la Pujada. Finca de Can Cabanyes | 41.5647000,2.4110100 | 450890.07 | 4601614.53 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38337-foto-08009-344-2.jpg | Física | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Destaca la magnitud del plàtan que ha anat creixent al costat del safareig. A dins de la finca hi trobem la font d'En Guineu o d'En Boter | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 100710 | Pou d'aigua dels Ferriols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-daigua-dels-ferriols | <p><span><span><span>MADOZ, Pascual (1985). <em>Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Articles sobre el Principat de Catalunya, Andorra i la zona de parla catalana del Regne d’Aragó</em>. Volum I. Editorial Curial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Wikipedra: Construccions de pedra seca (Autor: Josep M. Mateu).</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Pou d’aigua de planta circular. La coberta està formada per bigues de fusta amb lloses i compta amb un petit ràfec. L’obertura és de llinda plana i el pou té una porta de xapa de ferro. Té un diàmetre aproximat d’1 m i una profunditat d’uns 10 m, <span><span><span>segons la fitxa de la Wikipedra de Josep M. Mateu.</span></span></span></p> | 08021-90 | Es troba dins del pati de la Masia dels Ferriols. | <p><span><span><span>El poble de Bellprat és descrit per Pascual Madoz a mitjan segle XIX com una localitat amb una economia fonamentada en l’agricultura i la ramaderia. Els camps de blat, civada, llegums i vinyes formaven la columna vertebral de l’activitat productiva, tot i que també es cultivava una petita quantitat d’oli i es criava bestiar. Els pous d’aigua estaven situats dins dels patis de les masies o a prop de les cases. Permetien accedir a l’aigua subterrània per al consum domèstic i per a l’abastiment dels animals durant tot l’any.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La pedra seca és una tècnica constructiva tradicional basada en l’ús de pedra sense morter, en què la solidesa depèn de la correcta disposició dels materials recollits del mateix terreny. Estretament vinculada al món rural, ha permès generar un ampli ventall de construccions, com barraques, aljubs, pletes o tines, adaptades a les necessitats agrícoles, als recursos hídrics i al medi. La seva diversitat formal respon tant als usos com a les característiques del territori, i dona lloc a un patrimoni sostenible, integrat i representatiu del paisatge.</span></span></span></p> | 41.5289800,1.4039400 | 366846 | 4598711 | 08021 | Bellprat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100710-aigua1364f.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100710-90-1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2026-04-29 00:00:00 | G. Panadés - INSITU SL | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 100629 | Inscultures de Sant Esteve de Ferriols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/inscultures-de-sant-esteve-de-ferriols | <p><span><span><span><span><span><span>Pladevall i Font, A. (Dir.). (1992). <span><span><span><em><span><span>El Penedès i l’Anoia</span></span></em></span></span></span><span><span><span><span><span><span> (Vol. XIX). A. V. V., dins </span></span></span></span></span></span><span><span><span><em><span><span>Catalunya romànica</span></span></em></span></span></span><span><span><span><span><span><span>. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span>Pallarès-Personat, Joan; Aymamí i Domingo, Gener</span><em><span>, (1997). </span><em>Manifestacions rupestres al Gran Penedès. </em><span>Miscel·lània penedesenca, Vol 22, p. 45-56.</span></em></p> <p><span><span><span>Wikipedra: Construccions de pedra seca (Autor: Josep M. Mateu)</span></span></span></p> | <p>A l’exterior de l’església de Sant Esteve de Ferriols, uns metres per davant de la porta d’entrada, es conserva un conjunt d’inscultures practicades damunt la roca natural. Es tracta d’un conjunt format per unes 40 cassoletes excavades a la superfície de la llosa rocosa. Aquestes depressions tenen forma hemisfèrica, amb el fons còncau, i presenten unes dimensions que oscil·len entre 7 i 30 cm de diàmetre i entre 7 i 26 cm de fondària.</p> <p>Les cassoletes més grans es localitzen a la part de llevant de la llosa, mentre que les més petites es troben a ponent. Deu d’aquestes cassoletes apareixen de forma aïllada, mentre que la resta es disposen en grups interconnectats. En destaca un conjunt de tres cassoletes unides longitudinalment, i altres relacionades per una xarxa de reguerons que desemboquen a la part sud de la superfície. Per altra banda, a I'extrem de la roca on es troben, s'observen alguns entallaments per allotjar-hi bigues, que, possiblement, formaven suport d'un antic habitatge.</p> | 08021-9 | A pocs metres davant la porta de l'ermita de Sant Esteve de Ferriols. Damunt la llosa de pedra natural. | <p>Aquestes inscultures van ser documentades l’any 1994 per l’arqueòleg Lluís Pedraza, en el marc de les tasques de l’Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Inicialment es van interpretar en relació amb l’entorn arquitectònic romànic de l’església de Sant Esteve. No obstant això, Pedraza va proposar una atribució cronològica anterior, dins de l’àmbit de l’art rupestre esquemàtic, que es caracteritza per manifestacions simbòliques sobre roca a l’aire lliure, sovint en espais amb presència d’altres estructures prehistòriques com dòlmens, menhirs o cistes.</p> <p>Aquest tipus de manifestacions tenen una cronologia molt àmplia, que pot anar del neolític fins al segle VI aC, i la seva funció podria tenir connotacions simbòliques, rituals o territorials. Fins avui, no consta cap intervenció de restauració o consolidació del conjunt, que es conserva in situ i en connexió directa amb l’orografia natural del lloc.</p> | 41.5288702,1.4041747 | 366865 | 4598699 | 08021 | Bellprat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100629-91.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100629-92.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100629-93.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100629-94.jpg | Inexistent | Medieval|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | Inexistent | 2026-04-29 00:00:00 | M. Picas - INSITU SL | 85|79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 40071 | Pou de glaç de Can Draper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-can-draper | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XVII | <p>Pou de glaç situat al final de la propietat de Can Darper, proper a Can Reixac, i a la banda nord del Camí del pou de Glaç. Fou construït possiblement al segle XVII, està fet de pedres lligades amb morter de calç i està en bon estat de conservació. És de planta rodona, amb coberta còncava, i fa aproximadament 10 m de diàmetre i 10 m de profunditat. Té dues boques d'accés.</p> | 08005-202 | Camí del Pou de Glaç | <p>El pou de glaç servia per a emmagatzemar els blocs de gel que es treien del torrent del Sot d'en Torres. En aquest espai hi havia unes basses que s'omplien amb l'aigua del rec Draper i el gel obtingut s'empouava de novembre a març, i s'extreia de maig a agost.</p> | 41.6547400,2.2627200 | 438611 | 4611706 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40071-foto-08005-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40071-foto-08005-202-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Científic | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 38339 | Can Llei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llei | XIX | Relatiu bon estat de conservació, però l'acabat de façana i la teulada mostra signes d'envelliment, així com parts del mur de contenció. | <p>Petita masoveria de planta baixa i pis, amb una construcció adossada de planta baixa. Coberta de teula àrab a dues vessants i façanes d'obra de paredat, amb oberures senzilles, emmarcades per obra de fàbrica de maó massís. Destaca l'era, situada en un talús contingut per un mur de paredat amb contraforts i una balaustrada ceràmica, similar a Can Pins, Can Fabré o d'altres.</p> | 08009-346 | Veïnat de la Pujada. Darrera de Can Marfà | 41.5562400,2.4122100 | 450984.06 | 4600674.53 | 08009 | Argentona | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38339-foto-08009-346-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 41112 | Marededeu del Fai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/marededeu-del-fai | <p>CASANOVA i QUEROL, Elisenda (1993): Fitxa número 102 de l'inventari del Museu Maricel de Sitges. Inèdit.</p> <p>PLADEVALL i FONT, Antoni (1991): Sant Miquel del Fai. Espai Natural Sant Miquel del Fai. Barcelona.</p> | XXI (original s.XIV) | La peça es troba en molt bon estat de conservació. | <p>Còpia de la Marededéu gòtica d'alabastre esculpit amb el Nen Jesús.</p> <p>Mare de Déu asseguda sobre un setial amb el Nen Jesús a la falda. El cap està coronat amb una corona daurada d'acabaments florals, porta una túnica de coll rodó cenyida sota el pit mitjançant un cinturó, un llarg mantell amb ribet daurat que li cau a banda i banda de la cara, deixant entreveure bona part dels rínxols de la cabellera. Sobre el pit, es veu un fermall de tipus floral per subjectar el mantell. Rostre ovalat de faccions dolces i serenes, amb els ulls ametllats, la boca petita i el mentó apuntat. És representada amb els atributs que la devoció mariana evoca: com a reina del cel, amb la bola del món a la mà dreta, i com a mare del creador, amb el seu fill a l'altre costat. El Nen Jesús mostra una postura més rígida i forçada, amb el cap més alçat mirant fix al cel. Està dret sobre el genoll esquerre de la mare, vesteix una túnica fins els peus. Té els dits de la mà dreta malmesos i a l'esquerre hi duu un ocell. Aquesta representació respon a una tipologia comunes del segle XIV, seguint models francesos.</p> <p>La peça està treballada per totes bandes, el què indueix a pensar que era una figura exempta que podria ser contemplada per davant i per darrera.</p> <p>En l'obra destaca la seva delicades i elegància, el tractament acurat de les teles i l'anatomia dels cossos, on s'aprecia certa desproporció en els cànons aplicats a l'hora de realitzar, per exemple, les mans. La interrelació entre la figura de la Mare i del fill no està gaire ben resolta per l'artista, es denota certa influència arcaïtzant.</p> <p>A la banda posterior dreta té una inscripció 'A. Masalles. R. 2002'.</p> | 08023-55 | Dins l'església de Sant Miquel del Fai (la peça és una còpia de l'original dipositat al Museu Maricel de Sitges). | <p>Segons consta a l'inventari del Museu Maricel de Sitges, que és on està ubicada aquesta Marededéu, en va fer donació el Dr. Pérez-Rosales, l'any 1975.</p> <p>Es desconeix l'autoria de l'obra, però, es vincula a l'escola escultòrica de la província de Lleida degut a les semblances i similituds amb peces fetes per autors d'aquella zona.</p> | 41.7162700,2.1903700 | 432651 | 4618591 | 2002 (original 1330-1340) | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41112-img20250121115241.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41112-20250121105104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41112-20250121105013.jpg | Física | Gòtic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Religiós/Cultural | Inexistent | 2025-03-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Àlex Masalles (restaurador i escultor) | La peça original es conserva al Museu Maricel de Sitges amb el número d'inventari 102. La còpia es va realitzar l'any 2002. | 93|85 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||
| 43353 | Ballet de Déu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ballet-de-deu | <p>AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 56 i 174.</p> <p>HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs, 240-243.</p> <p>VILARDAGA i PUJOL, José M.: La ciudad de Berga y sus alrededores, Berga, 1929, pàgs. 39-40.</p> <p>AMADES i GELATS, Joan: Costumari català. El curs de l'any, vol. I, Barcelona, 1983, pàgs. 487, 488, 497 i 951.</p> <p>Cortés Elía, María del Agua; Escútia Fors, Eloi (2019) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic. Volum 1. Edita Berguedana de Folklore Total. Berga. P. 66-69.</p> | <p>El Ballet de Déu és una dansa tradicional berguedana que es balla a la plaça de Sant Joan el diumenge de la festa dels Elois sortint d'ofici. La parella de balladors dansen un vaivé paonat a la primera part del ball, a temps de vals, anant junts, agafats de la mà, i tornant separats. Acabant les frases musicals, fan un acatament. A la darrera part del ball, el rebatut, de ritme binari, la parella simula perseguir-se: ara l'un, ara l'altra. La dansa acaba amb una volta de la noia agafada de la mà del noi, el qual la despedeix amb una cossa al cul. La parella va vestida seguint la tradició dels antics traginers.</p> <p> </p> | 08022-166 | Nucli urbà | <p>Malgrat que Joan Amades afirma que antigament el Ballet de Déu era dansat per Sant Antoni Abat (17 de gener), dubtem d'aquesta afirmació. Potser en sentir que el ballaven els traginers caigué en l'error, perquè a gran part de Catalunya aquest sant n'és el patró. Al Pirineu i al Prepirineu, però, el patró dels traginers és Sant Eloi i totes les referències que tenim del Ballet de Déu es situen durant la festivitat d'aquest sant. El què també desconeixem amb exactitud és el nom del ballet, ja que si bé la major part de referències esmenten el nom de Ballet de Déu (per raó del sentit religiós que hom li atribueix), també trobem les formes Ballet de l'Adéu (en sentit de comiat) i ballet de deu o de les deu (perquè sembla que antigament es ballava a les 10, abans d'ofici). Fins a 1940 el ballaven dues parelles, primer una de vells i després una de joves. D'entre les moltes parelles de vells dansaires que l'han ballat, la memòria popular recorda especialment i destaca la formada pel Peretà i a Gasolana. Com moltes d'altres danses tradicionals, desconeixem el seu origen històric i àdhuc cronològic.</p> <p><span><span><span>El Ballet de Déu es balla el darrer diumenge de juliol durant la festa dels Elois de Berga. La festa dels Elois té els seus orígens al segle XVIII i és la festa dels traginers i transportistes a bast. A Berga es manté la benedicció dels animals i el moment important són les passades amb animals de peu rodó que es fan al matí seguint un recorregut pel nucli antic de Berga. Actualment el públic i veïns llança aigua al pas de la comitiva. Dins dels actes de la festa es fa una escenificació del casament típic de pagès de l'Alt Berguedà a l’església de Sant Francesc. El ball es dedica a les autoritats i als nuvis per celebrar el seu casament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment es balla a la plaça de Sant Joan al migdia. </span></span></span></p> | 42.1020892,1.8446918 | 404472 | 4661757 | 08022 | Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43353-foto-08022-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43353-captura-de-pantalla-2026-07-29-135120.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43353-captura-de-pantalla-2026-07-29-135112.png | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic | Inexistent | 2026-07-29 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | La dansa és ballada dues vegades seguides. | 94 | 62 | 4.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 38660 | Ventaiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ventaiola | <p>A la vall que forma la riera de Clarà al seu pas per la baga de Sant Salvador, després de passar la casa del Verdaguer, trobem les runes de dues construccions distintes i properes. Les primeres runes corresponen a un edifici de pedra del que únicament queda una part de la part inferior d'un mur fet de pedra i en el que es distingeix el nivell del terra de rajols. L'altre grup de runes es troben una mica més avall i quasi al costat de la riera. En aquest encara es poden distingir diferents murs que formen habitacions contigües i disposades en filera i esglaonades. Alguns tenen una alçada de quasi dos metres i es troben quasi totalment tapats per la vegetació. La base dels murs és feta amb carreus grossos de pedra, mentre que les parts més elevades són de pedra de diferents tamanys barrejada. No es conserven restes d'arrebossat ni d'altres elements constructius com teules.</p> | 08011-136 | Baga de Sant Salvador. Clarà. 08610 AVIÀ | <p>Desconeixem la evolució històrica d'aquesta casa. Tan sols sabem per informació dels habitants del Verdaguer que aquesta casa es deia Ventaiola i que va ser habitada fins els anys 30 del segle XX. En aquella època sembla que van viure durant un temps uns lladres que no tenien quasi res, fins que els va prendre la Guardia Civil. Aquesta casa es troba dins els termes de l'antic castell de Clarà i del mas Palau, sembla molt possible que el segon fou la continuació del castell; a prop d'aquest mas de Ventaiola es troben el Verdaguer, els Porxos i la Vinya de Clarà. Degut a la manca de documentació d'aquesta zona de Clarà no hem pogut trobar informació d'aquest mas i només podem datar-lo a partir de les restes dels murs i de la troballa d'un contrapès de premsa de biga medieval.</p> | 42.0716100,1.7878800 | 399727 | 4658438 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38660-foto-08011-136-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38660-foto-08011-136-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-05-09 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El topònim Venatiola fa referència a un lloc molt ventilat per on passa l'aire. El fet de trobar-se a la baga per on passa la riera pot tenir relació amb aquesta ventilació que baixaria de la muntanya cap al pla. Aquestes runes han estat identificades en fer el present inventari. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 40081 | Cobert agrícola de Can Fàbregas del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobert-agricola-de-can-fabregas-del-bosc | XX | <p>Cobert agrícola, construït l'any 1933, situat a pocs metres al nord-est de la masia, i a tocar de la bassa. És de planta rectangular, d'un sol nivell, i fa 60 m2 de superfície. La teulada és d'un sol aiguavés, amb coberta de teula àrab. Les façanes del davant i posterior són fetes de pedra de la zona, lligada amb morter de calç i les laterals de maó massís. Les cantoneres són també de totxo. Hi ha tres portes d'accés, situades a la façana principal del cobert, amb llinda i brancals de maó massís, i tres petites finestres amb llinda, brancals i ampit del mateix material, a la façana posterior.</p> | 08005-212 | Can Fàbregas del Bosc. Polígon 5, parcel·la 67 | 41.6663900,2.2351400 | 436326 | 4613020 | 1933 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40081-foto-08005-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40081-foto-08005-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40081-foto-08005-212-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 41115 | Pintures de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-de-sant-marti | <p>AA.VV Catalunya Romànica. Vol. XVIII, Vallès occidental i Vallès oriental, pàgs. 297-307. PLADEVALL i FONT, Antoni (1991):Sant Miquel del Fai. Espai Natural Sant Miquel del Fai. Barcelona.</p> | XIV | Ubicació desconeguda | <p>Les pintures originals de l'església de Sant Martí es troben innaccessibles al públic, ja que formen part d'una col·lecció privada, la única referència de la qual sabem que és de Barcelona. Sabem com són gràcies a les còpies i a Mn. Pladevall. Però la l'ermita es poden contemplar unes còpies promogudes per l'actual propietat de Sant Miquel del Fai. Segons Pladevall (1991), a la part superior hi havia els símbols dels evangelistes (només hi ha la còpia d'un d'ells), que envoltaven un gran Crist o Pantocràtor desaparegut. A la part mitja, una sèrie d'escenes referents a la vida del patró de l'ermita, sant Martí. Finalment, un gran sòcol a la part baixa en forma de cortinatge. Es tracta d'unes pintures del segle XIV del conegut com estil gòtic lineal que tenen gran interès per les poques mostres d'aquesta època a Catalunya. No sabem del cert si es troben en una col·lecció o es troben repartides amb dues propietats.</p> | 08023-58 | Barcelona | <p>En motiu d'unes remodelacions, l'any 1967, van aparèixer unes pintures murals del segle XIV. Van ser arrencades per Pere Puntí, artista i restaurador vigatà, i adquirides per l'arquitecte Sr. Camil Pallàs. Suposem que ha estat ell o els seus descendents, ja que l'actual gerència de Sant Miquel del Fai no ens ho ha volgut confirmar, qui van deixar fer les còpies que es mostren actualment a la capella.</p> | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41115-foto-08023-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41115-foto-08023-58-3.jpg | Física | Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | Inexistent | 2025-01-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cal fer incís en que la fitxa correspon a les pintures originals que pertanyen a una col·lecció particular i no a les còpies que es van fer per restituir a l'ermita de Sant Martí, que les hem classificat com elements no inventariats. Tot i així, les fotografies que posem són de les còpies que estan a l'ermita de Sant Martí. | 85 | 52 | 2.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 41118 | Col·lecció de Sant Miquel del Fai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-sant-miquel-del-fai | <p>COMAS, Carme (1985): Làpida del monjo Arbizu de l'església-cova de Sant Miquel del Fai. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. COMAS, Carme (1985): Làpida sepulcral de Guillem ('església-cova de Sant Miquel del Fai). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. PLADEVALL i FONT, Antoni (1991): Sant Miquel del Fai, a Catalunya Romànica, Vol. XVIII El Vallès occidental i Vallès oriental. Barcelona, pàgs. 302. PLADEVALL i FONT, Antoni (1991):Sant Miquel del Fai. Espai Natural Sant Miquel del Fai. Barcelona.</p> | <p>Dins el recinte de Sant Miquel del Fai hi ha un espai tancat, a mode de gran vitrina, on s'hi exposen objectes trobats heterogèniament in situ. Bàsicament són fòssils, fragments d'estalactites i alguns basaments de columnes i capitells. Però en aquesta fitxa hi volem afegir altres elements més destacables que es troben a l'ermita troglodítica de Sant Miquel, que d'una manera o altra també es troben exposats. Un dels elements més destacats és un atuell ceràmic d'estil àrab en el que s'hi van trobar 'relíquies' a l'interior. També hi ha una làpida sepulcral que s'atribueix a la tomba de Guillem Berenguer, fill del comte Berenguer Ramon I (1018-1035). El text de la inscripció diu: Aquí jeus, oh Guillem, semblant a Paris i Aquil·les, ja que no fores menor ni en llinatge ni en valentia. La parca envejosa t'arrabassà abans de temps la teva noblesa, la teva valentia i la teva glòria. És just, doncs, d'oferir pietosos sufragis en el túmul on estàs sepultat, oh joves, dels qui fou la glòria i la lloança'. Finalment incloem en aquesta col·lecció, la sepultura del monjo Andreu Arbizu. Làpida de marbre encastada a la paret, sense data. Presenta un relleu policromat, a dos àngels que sostenen un escut rodó on hi ha dos animals, bous, situats un damunt de l'altre, i que té repartida als costats una inscripció: ací jeu fra Andreu d'Arbizu, monjo d'aquesta casa. Us prego d'orar per ell'. Sota la làpida es veu un sarcòfag amb senyals d'haver estat profanat.</p> | 08023-61 | Sant Miquel del Fai | <p>La làpida se suposa trobada l'any 1790 i es guardava encastada en la part davantera del mur que divideix els dos darrers altars laterals de l'església, però ara ha estat col·locada en una petita vitrina. La tomba del monjo Andreu va ser datada pel canonge Ripoll del segle XI. Les notícies documentals d'aquest monjo es situen en el segle XVI, era un personatge acomodat i de família noble. Es conserva un capbreu de 1588 que ens parla d'ell. La gerra de ceràmica vidrada àrab es va trobar amb motiu de les obres de restauració fetes al monestir l'any 1991, en desmuntar l'altar, es pot situar cronològicament als segles XI o XII.</p> | 41.7162000,2.1897700 | 432601 | 4618584 | 08023 | Bigues i Riells | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41118-foto-08023-61-2.jpg | Física | Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-01-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 53 | 2.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 40091 | Aqüeducte de Can Forns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-can-forns | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | <p>Aqüeducte d'un arc de mig punt, en forma de pont, que salva el desnivell del terreny al pas del torrent de la font. Conduïa l'aigua del rec que sortia de la bassa de Can Forns fins als horts que hi havia a l'altre costat del torrent. És fet de paredat comú, amb l'arcada de totxo a plec de llibre. Actualment només es fa servir com a pont i té les baranes metàl·liques a mode de passamà, tot i que inicialment eren de fusta.</p> | 08005-222 | Can Forns | <p>La seva construcció va ser encarregada per en Salvador Millet Maristany.</p> | 41.6669800,2.2495800 | 437529 | 4613074 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40091-foto-08005-222-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40091-foto-08005-222-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 38305 | Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-0 | XVIII | <p>Es tracta d'un exemple de la tipologia funerària de mitjans del segel XIX. Un petit cementiri, situat dins del centre urbà, de planta rectangular i simètrica, amb una distribució interior clàssica, i un tractament auster i senzill dels elements decoratius. Conserva encara part dels xiprers originals.</p> | 08009-312 | Nucli urbà. C. de Sant Genís, 28 | 41.5561200,2.4039000 | 450291.06 | 4600666.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38305-foto-08009-312-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Conjunt de contruccions dins del recinte del cementiri, incloent la tanca d'obra i el portal amb escalinata d'accés de granit. Actualment el cementiri de la vila passarà a ser el situat a la Ctra. C-1415, als terrenys de Can Carmany. | 94 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38332 | Font de Dalt de Can Altafulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-dalt-de-can-altafulla | <p>VINYALS, Josep i PADRÓS, Pep; i col. (1982) Les fonts d'Argentona. Editen: Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme. Barcelona</p> | XVIII-XIX | En tractar-se d'elements de pedra, es troben en un relatiu bon estat, no així el pou, que s'ha ensorrat, ni el safareig de sota, fet d'obra, que està ple de runa i malesa. | <p>Font constituïda per un pou, actualment en runes, que es troba al marge superior del camí, i per una font brollador, amb unes piques de pedra granítica treballada, situades al marge inferior. L'aigua que vessa d'aquestes piques va a parar a un safareig situat a sota, al talús del camí, d'on es devia recollir l'aigua que anava a la casa.</p> | 08009-339 | Veïnat de Clarà. Camí de Can Manyana | 41.5519000,2.3635100 | 446919.05 | 4600221.56 | 08009 | Argentona | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38332-foto-08009-339-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38332-foto-08009-339-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38332-foto-08009-339-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | L'aigua neix d'una mina | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 37927 | Estepa ladanífera (Cistus ladanifer) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estepa-ladanifera-cistus-ladanifer | La població és molt reduïda en individus. | <p>L'estepa ladanífera (Cistus ladanifer) està considerada com a molt rara a Catalunya ja que apareix sempre fent poblacions de molt pocs individus en brolles silicícoles properes a la costa i de tendència àrida. En una brolla del Coll del Pollastre, l'any 1993, es van descobrir dos peus ben desenvolupats d'aquesta espècie i va suposar la primera cita d'aquesta espècie al Maresme, ja que autors anteriors no l'havien citada. Posteriorment s'ha localitzat una població més a la comarca, concretament al Coll de Cera d'Alella.</p> | 08007-242 | Coll del Pollastre | 41.6035000,2.5267700 | 460566 | 4605863 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37927-foto-08007-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37927-foto-08007-242-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | L'estepa ladanífera produeix el ladan, una resina molt aromàtica que s'usa per a perfumeria i que està formada principalment per ladaniol (C17H30O), esters, sesquiterpens i tanins. Espècie protegida a les Gavarres i a la serra de Collserola pel DECRET 328/1992, de 14 de desembre, pel qual s'aprova el Pla d'espais d'interès natural. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 34156 | Barraca de les Agulles 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-agulles-4 | <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> | 08020-289 | 41.3132500,1.9354700 | 410896 | 4574078 | 08020 | Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34156-foto-08020-289-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34156-foto-08020-289-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||||||
| 42434 | El Gegantó Nano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-geganto-nano | <p>MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar.</p> | XX | <p>El Gegantó Nano. Representa un home de mar vestit amb gorra de pescador, pipa de fumar, mocador blau al coll, camisa blava, faixa vemella, faldilles de color blau marí. Com a complements porta una xarxa marinera i una galleda amb peixos que representen acabats de pescar i una ullera de llarga vista. El material amb el que està fet el gegantó és el cartró amb capa de vidre. Medeix 2,50 metres. Tant homes com dones poden portar el Nano.</p> | 08032-116 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>La Colla Gegantera va ser inaugurada el 1987. El 18.12.1988 va ser presentat el gegantó Nano, com a homenatge a la gent de la mar de Caldes. El 1991 s'inaugura la Sala Gegantera, a l'Ajuntament. L'any 1995 Ramon Roig Sibina s'encarregà de la modificació de la roba del Nano. La colla, amb la presència del gegantó Nano, ha participat en trobades nacionals i internacionals.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 1988 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42434-foto-08032-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42434-foto-08032-116-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Antoni Mujal de Cardona | El Nano de Caldes és un homenatge a la gent del mar de Caldes d'Estrac. Representa la figura de Joan Bautista Arnó i Mora (20.08.1903-07.07.1977), adobador de xarxes i pescador de palangre. Sortia a la mar amb el seu gos Bobi, i residia al carrer Sant Pere. Aquest gegantó disposa de coreografia pròpia amb la peça El Nano de Caldes de Jaume Baulenas, pesentada el dia 11 de desembre de 1994. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||
| 42392 | Front marítim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/front-maritim | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac.</p> | XX | Sobretot a l'estiu la feina de neteja és constant. | <p>L'abrigall de pedra de la Punta de l'Hotel Colón separa la platja de Caldes d'Estrac en dos: direcció Barcelona hi ha la platja dels Tres Micos, mentre que direcció França hi ha la platja de La Riera. En conjunt, les platges de Caldes fan 60 metres d'amplada i 0,7 quilòmetres d'extensió, són de sorra fina d'origen natural, formades per la deposició de sediments que durant milers d'anys han portat les rieres. L'abrigall de l'Hotel Colón, hereu dels espigons que fins a la segona meitat del segle XX hi havia distribuïts per tot el litoral caldenc, està format per una muralla de pedres de grans dimensions en forma d'ela. L'objectiu d'aquest espigó és fer front al temporal de xaloc. A recés d'aquest espigó, com a testimoni mut d'altres èpoques, podem veure un grapat de velles barques de fusta que donen nom a la Plaça de les Barques. Des de l'abrigall i en direcció Barcelona, la platja de Caldes rep el nom de Platja dels Tres Micos. Aquesta curiosa denominació li prové d'un conegut bar (ja desaparegut) que hi havia allà mateix. El local lluïa a la seva façana un rètol amb la imatge de tres micos, un dels quals es tapava la boca, l'altre es tapava les orelles i el tercer es tapava els ulls. És evident que foren els estiuejants qui popularitzaren la denominació de platja dels Tres Micos. La platja disposa de torre de vigilància de la Creu Roja, dutxes, passarel·les i bancs de fusta, i el proper Passeig dels Anglesos, amb arbrat i locals per a prendre alguna cosa mentre es gaudeix del sol i les excel·lents vistes. Situats de nou a l'abrigall, però ara movent-nos en direcció França hi ha la Platja de La Riera. Evidentment el nom li és atorgat per la canalització de La Riera que arriba a la mar uns pocs metres més enllà. Aquest sector de platja no disposa de tants mitjans com l'anterior, però també gaudeix d'un passeig, en aquest cas el del Mar.</p> | 08032-74 | Front marítim (08393 Caldes d'Estrac) | <p>La vinculació dels caldencs amb la mar és llarga i prolífica. Alguns exemples: l'aparició del ferrocarril a partir de 1856 va produir el desenvolupament del sector pesquer a la població, ja que es podia traslladar el peix amb rapidesa a la ciutat de Barcelona; la construcció dels Banys Colón el 1881 com a dinamitzador, sobretot social, de tot el litoral caldenc; l'any 1892 Frederic Nicolau fundà 'Salvamiento de Náufragos', i és a Caldes on s'utilitza per primer cop el llança-caps, aparell usat per llançar un cap de corda a persones o embarcacions en perill; al llarg del segle XIX Salvador Busquets i el seu fill, mestres d'aixa, construïren més d'un centenar de buc, i foren varis els caldencs que estudiaren a l'escola de pilots d'Arenys; el 1911 un fort temporal assolà la costa del Maresme; el 1923 va morir a la seva casa del Passeig dels Anglesos, núm. 12, el capità Manuel Deschamps, heroi de la guerra de Cuba; la construcció del proper port d'Arenys afectà la platja de Caldes ja que escapçà el corrent de llevant que li proporcionava sorra; el 1943 es repeteixen els forts temporals; a partir de la postguerra, les platges de Caldes s'aniran omplint de banyistes d'arreu; a principis dels cinquanta es construeixen els espigons i l'escullera que corria per la vora del Passeig, passant d'una platja contínua de gran amplària a una altra compartimentada entre espigons, d'amplària menor i amb poca sorra; el 1988 es crea el gegantó Nano, com a homenatge a la gent de la mar de Caldes, inspirat en el pescador Joan Baptista Arnó; el Pla de Regeneració que va dur a terme el MOPTMA, entre els estius de 1993 i 1994, suprimí els espigons i retornà la sorra perduda a mitjan segle.</p> | 41.5678400,2.5280800 | 460653 | 4601903 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42392-foto-08032-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42392-foto-08032-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | Les platges de Caldes han obtingut durant nou anys seguits el Diploma de Qualitat de la Generalitat de Catalunya. Entre d'altres actuacions, la sorra es gravella fins a 30 centímetres. A més, s'aplica el Pla d'Higiene i Seguretat de la Diputació de Barcelona, i es dota la Creu Roja dels mitjans necessaris per a realitzar tasques de vigilància. A pocs metres de la platja dels Tres Micos, entre la Riera del Gorg i l'estació de tren, es va habilitar fa pocs anys una esplanada de 4.000 metres quadrats com a aparcament. A l'estiu, bona part dels usuaris de la platja caldenca utilitzen aquest espai per a deixar-hi el seu vehicle mentre es banyen. L'aparcament té entrada i sortida i va directe a la carretera N-II, sense necessitat d'entrar al nucli urbà de Caldes d'Estrac. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 100812 | Vot de poble a Sant Antoni Abat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vot-de-poble-a-sant-antoni-abat | <p>FERRER CASANELL, Josep (coord.) (2011). <em>Les Cabanyes. Mirant cap al futur</em>. Ajuntament de Les Cabanyes.</p> | XVIII-XXI | Fa uns anys que no es fa. | <p>Josep Ferrer (2011) explica que l'any 1737, arran d'una crisi climàtica, d'una intensa sequera que va afectar les collites i de l'aparició de malalties epidèmiques, la gent de les Cabanyes va fer un vot de poble a Sant Antoni de Pàdua. Es comprometeren a celebrar una diada amb missa cantada i sermó. Es va signar el dia 23 d'abril i s'esmenta que els tres dies següents va tornar la tan desitjada pluja.</p> | 08027-63 | Les Cabanyes | <p>Durant la Guerra Civil espanyola es va interrompre, però es va recuperar l'any 2003. La pandèmia la va tornar a aturar i no s'ha restablert de nou.</p> | 41.3723019,1.6903641 | 390478 | 4580915 | 1737 | 08027 | Les Cabanyes | Obert | Regular | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | Inexistent | 2026-04-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 63 | 4.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 41493 | Ball de Rams de Borredà o Dansa de les Pabordesses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-rams-de-borreda-o-dansa-de-les-pabordesses | <p>D'ABASOLO, Carles 'Reculls de música, balls, tradicions i costums de Borredà' (material fotocopiat i inèdit). VV.AA. (1990) Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga.</p> <p><span><span><span>CORTÉS ELÍA, María del Agua; ESCÚTIA FORS, Eloi (2020) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, documental i coreogràfic. Volum 2. Associació Cultural Berguedana de Folklore Total. P. 73-77.</span></span></span></p> | XVIII | El ball fou recuperat per Rosa Maria Rota i Carles d'Abàsolo l'any 1985.Actualment no es ball. | <p>Es un ball de gala en el qual les noies porten faldilles llargues de seda, mantellina blanca si són solteres i negre si són casades, i sobre la mantellina una caputxa igualment blanca o negre; les noies porten les seves millors joies. Els nois vesteixen amb vestit de vellut i capa, armilla, camisa blanca, corbatí i faixa, sabates amb sivelles o espardenyes de set betes negres.</p> <p><span><span><span><span><span>La Dansa de les Pabordesses és una dansa de parelles que discorre bàsicament en cercle i que desenvolupa diferents figures. La melodia té una primera part lenta a modus d’introducció o entrada al ball, amb 16 compassos a temps binari i que es repeteix tres vegades; una segona part a temps ternari que acompanya les figures de la dansa, amb 16 compassos, i que es toca vuit vegades; finalment la corranda formada per 16 compassos i que es toca quatre vegades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquesta dansa es realitza amb vestuari de gala, les dones enjoiades, amb mocador al coll, mantellina i caputxa posada; els homes amb el vestit de vellut negre de les festes, gambeto i barret de copa com a signe de solemnitat.</span></span></span></span></span></p> | 08024-79 | Plaça major 08619-Borredà | <p>El ball de Rams es ballava encara l'any 1884 el dies de la festa Major de Borredà que aleshores es celebrava els dies 2,3 i 4 de setembre. És el característics ball de Rams estès arreu de Catalunya, característic pel fet que les balladores porten un ram amb què els ha obsequiat el ballador i que sembla ser que el venien els pabordes i les pabordesses de Borredà, organitzadors de la festa. Es tracta d'un ball característics de molts indrets de Catalunya i com a tal se'n va fer ressò el 'Diario de Barcelona' l'any 1894 (28 de agosto, p. 9933) amb aquestes paraules 'El pueblo de Borredà celebrarà su fiesta mayor los dias 2,3 y 4 de Setiembre en la que abrà el Ball de Rams'.</p> <p><span><span><span><span>La documentació més antiga que coneixem de la Dansa de les Pabordesses de Borredà és del 1614, i apareix com una dansa lligada a la confraria del Roser (Abàsolo, 2005: 61). Aquesta era la dansa més solemne de Borredà, la de més prestigi, que es feia un cop acabat l’ofici i que servia per traspassar el càrrec als nous pabordes i pabordesses. Amb el temps es va introduir la novetat de què els homes, un cop acabat el ball, convidaven altres balladors del poble amb la condició que compressin un ram per ajudar a finançar la festa. Per treure més diners subhastaven els rams i qui oferia més diners podia escollir parella, per això popularment es va començar a anomenar “ball dels rams”, fins que es va deixar de ballar cap als anys 1920. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les pabordesses o majorales eren les dones administradores d’una confraria i tenien cura de mantenir l’altar del sant patró del municipi, fomentar obres de caritat i eren també les encarregades de l’organització de les festes, on la dansa era un element molt important. Les danses de pabordesses van ser molt freqüents a Catalunya, moltes vegades lligades a la fundació de les confraries del Roser a partir del segle XVI, quan pabordes i pabordesses eren les autoritats màximes i era una satisfacció ésser escollits pel poble en un càrrec que durava un any.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'Esbart de Borredà va néixer el 1967 amb l'objectiu de recuperar el Ballet i Corranda, i l'entitat es va mantenir fins el 1973. L’any 1980 es va recuperar la Dansa de les Pabordesses gràcies a la iniciativa de Carles d’Abàsolo (membre de l'Esbart Català de Dansaires i estudiós de la dansa tradicional de Catalunya), amb les aportacions de dues dones de Borredà que recordaven la melodia i la dansa, M. Antònia Puigcorbé i M. Roser Heras (d'Abàsolo 2005: 24). La partitura va ser anotada pel Mestre A. Cohi Grau. La Dansa de les Pabordesses recuperada va ser presentada a la plaça Major de Borredà durant la Festa Major de 1989 i s'ha ballat sempre per la festa Major, a mitjans d'agost, a la plaça un cop acabat l'ofici, juntament amb les altres danses de Borredà: el Ballet i Corranda, i el Ball del Racó. Malauradament fa tres o quatres anys que s'ha deixat de ballar en no haver relleu per continuar la tasca de l'Esbart de Borredà, que és qui ha mantingut aquestes danses des de la seva recuperació.</span></span></span></span></p> | 42.1356400,1.9941900 | 416878 | 4665326 | 08024 | Borredà | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41493-foto-08024-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41493-captura-de-pantalla-2026-07-29-144141.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41493-captura-de-pantalla-2026-07-29-144133.png | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Científic | Inexistent | 2026-07-29 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | El ball fou recuperat per Rosa Maria Rota i Carles d'Abàsolo l'any 1985. Des d'aleshores es balla, juntament amb la Corranda i el ball de Rams el diumenge de la Festa Major de Borredà, a la plaça Major. | 94 | 62 | 4.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 40072 | Font de Can Draper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-draper | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | <p>Font ubicada gairebé al mig del torrent de Can Reixac, a un punt més baix respecte al nivell del pla. Es troba dins d'una estructura de planta de semicircular allargada, amb parets laterals fetes de pedra i coronades amb totxo, que fa aproximadament 3 m de llargada per 2 m d'amplada, i 1 m d'alçada. S'hi accedeix a través d'una escala de cinc graons fets de maó massís. Al seu voltant hi havia un banc i una taula de pedra, actualment desaparegudes. L'aigua arribava al broc, a través d'una petita mina que la recollia del torrent, i rajava a una petita pica de secció quadrada feta de pedra. La mina va quedar inutilitzada i actualment la font no raja i resta abandonada.</p> | 08005-203 | Can Draper. Polígon 3, parcel·la 1 | <p>Emblemàtic espai d'esbarjo de les famílies pageses del poble, on antigament s'organitzaven festes populars i sardanes.</p> | 41.6619800,2.2632900 | 438665 | 4612509 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40072-foto-08005-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40072-foto-08005-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40072-foto-08005-203-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 100617 | Cementiri municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-municipal-34 | <p>FERRER CASANELL, Josep (coord.) (2011). <em>Les Cabanyes. Mirant cap al futur</em>. Ajuntament de Les Cabanyes.</p> <p>PUIG FONT, Mn. Josep (2012). <em>Centenari de la nova església de Sant Valentí de Les Cabanyes (1912-2012)</em>. Ajuntament de Les Cabanyes.</p> | XX-XXI | <p>Cementiri de titularitat municipal amb uns 500 m² de superfície. Està situat a 300 metres de la població, adossat a l’església de la Comanda de Sant Valentí. Està equipat amb capella, però, en canvi, no té dipòsit. Al centre del recinte hi destaca una gran creu llatina sense decoració, situada sobre una peanya adornada amb un crani i ossos creuats esculpit. Porta la inscripció següent: '<em>Sancta et salubris / est cogitatio pro / defunctis exorare / ut a peccatis / solvantur</em>'. A dins del recinte s’hi han situat dos sepulcres medievals. La porta d’entrada, en ferro, indica la data de 1885.</p> <p>La municipalització del cementiri es produeix el desembre de 1932, emparant-se amb la llei de secularització de cementiris. Però amb la victòria del feixisme, l'any 1939, l'Ajuntament franquista retorna les claus al rector del poble, Josep Taulats.</p> | 08027-54 | Sant Valentí | <p>La Diputació de Barcelona ha realitzat l’inventari del cementiri, un treball que inclou el traspàs de totes les dades dels llibres de registre a una base en format Gescem, la identificació de les dades de sepultures que no estan al dia, l’anàlisi del compliment de la normativa que li és d’aplicació i un esquema del cementiri amb ubicació de les unitats d’enterrament existents.</p> <p>El cementiri disposa de 240 nínxols i 40 columbaris. En traspassar les dades al suport informàtic, el document assenyala que alguns titulars de concessions són difunts i també que caldria posar al dia algunes de les dates i terminis de les concessions, sobretot de les més antigues.</p> <p>El treball també ha verificat que, de mantenir-se les actuals taxes d’inhumació, hi ha prou nínxols per poder cobrir les defuncions dels pròxims 10 i 25 anys. A més a més, una bona gestió de les dades de l’inventari permetria recuperar unitats perquè quedessin disponibles a futur.</p> <p>Amb aquest inventari es permet fer una gestió informatitzada de totes les dades, identificar les unitats d’enterrament disponibles i detectar les anomalies que s’han generat al llarg de la història del cementiri. El treball també permet plantejar actuacions de futur per tal de solucionar-les, i així com millorar la gestió municipal del servei.</p> | 41.3737716,1.6933879 | 390734 | 4581074 | 08027 | Les Cabanyes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08027/100617-5402.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08027/100617-5403.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08027/100617-5404.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08027/100617-5405.jpeg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2026-04-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Amb motiu de l'ampliació es va fer una excavació arqueològica preventiva que posà parcialment al descobert el cementiri medieval i modern. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 100379 | Fons documental i fotogràfic referent a les Cabanyes procedent de la Biblioteca de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-i-fotografic-referent-a-les-cabanyes-procedent-de-la-biblioteca-de | XVIII-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>En el fons de la Biblioteca de Catalunya s'han localitzat dos documents que parlen o esmenten el municipi de les Cabanyes, a més d'una fotografia procedent del Fons Salvany molt interessant.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El més important d’ells, és del segle XVIII. Es tracta del Cadastre del Fons Josep Aparici i Fins (1654-1731), geògraf reial i comerciant. La documentació forma part del llavors Fons del Baró de Castellet, que havia entrat a l’Arxiu de l’Hospital de la Santa Creu l’any 1831. El</span></span></span></span><span lang='CA'> document està format per 170 pàgines i tracta de la relació de les quantitats abonades cada mes en concepte de contribució per les poblacions de Torredembarra, Sant Pere de Ribes, Bellveí [del Penedès], el Vendrell i Sant Vicenç [de Calders], Sitges, la Granada, Sant Martí Sarroca, Banyeres [del Banyeres del Penedès], Pontons, Moja, Sant Cugat Sesgarrigues, Santa Fe [del Penedès], Sant Pere Molante, Altafulla i la Nou [de Gaià], Rodonyà i Montferri, Querol i Esblada, Llorenç del Penedès i Lleger, Mediona, Calafell, Clarà, Sant Pere de Riudebitlles, Santa Maria [de Mediona], Pierola, Masarbonès, Vallbona, la Pobla de Montornès, les Ordes i Aiguamúrcia, Roda [de Berà], el Montmell, Miralles, Piera, Masllorenç, Santa Margarida [i els Monjos], Olèrdola i Viladellops, Canyelles, les Cabanyes (pàgina 109), Esparreguera, Sant Quintí de Mediona, Terrassola [i Lavit], Oleseta, Olivella i Jafre [de Garraf], la Bisbal [del Penedès], Cabrera [d'Anoia] i Freixa, Vespella [de Gaià], Ardenya, Montagut (Montehut), Selma, Marmellar, Vilardida, Albinyana, Santa Oliva, Cubelles, Cunit, Castellet, Sant Jaume dels Domenys, el Pla [del Penedès], Pacs, Lavit, Monistrol [d'Anoia] i Collbató</span>. La pàgina 109 és la que fa referència al municipi de les Cabanyes (Biblioteca de Catalunya. Cadastre Caixa 5, Doc. 275.8).</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El següent document és un catàleg dels mesos de gener fins a l’abril, de l’any 1934, editat per l’Oficina de Turisme de Catalunya, de la Generalitat de Catalunya, que porta per títol Autoòmnibus de Catalunya, amb els horaris, tarifes i itineraris. Aquest catàleg es presentà a la VII Fira de Barcelona que tingué lloc del 2 al 17 de juny al Palau de Montjuïc. La pàgina 82 tracta de Les Cabanyes, en el seu recorregut fins a Guardiola de Font-Rubí (ref. Autoòmnibus GenCat3136_9633; GenCat3136_9635; GenCat3136_9646 i GenCat3136_9720 respectivament).</span></span></span></span></p> <p>La fotografia documenta la creu de terme o d'en Ràfols, que Josep Salvany Blanch (1866-1929) fotografià l'any 1918. S'hi observa una cruïlla de camins, amb una creu en un dels costats, amb un basament inferior de pedra calcària de més d'un metre i mig d'alçada per dessota de l'esglaonat, i una dona asseguda en un dels costats mirant la creu. Aquesta imatge, juntament amb les documentades per Albert Bastardes i Parera l'any 1916, ens mostren la creu tal com era en l'antigor. Tot i que no està documentat, és molt possible que fos destruïda o malmesa durant la Guerra Civil. El costat visible en les fotografies mostren la imatge de Crist a la Creu. </p> | 08027-45 | Carrer de l'Hospital, núm. 56; 08001 - Barcelona | <p><span><span><span><span><span lang='CA'>La Biblioteca de Catalunya es funda l'any 1907 amb el nom de Biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans i estava ubicada al Palau de la Generalitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L'any 1914 la Mancomunitat de Catalunya li atorga el caràcter de servei cultural públic. Posteriorment, l'any 1917 es comencen a crear les seccions de reserva impresa, música i col·leccions especials que afavoriran la incorporació i futura de la seva catalogació de peces úniques. Més tard, el 1923 s'afegeixen la secció d'estampes, gravats i mapes. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El 1931 l'Ajuntament de Barcelona aprova la cessió de l'antic Hospital de la Santa Creu, un edifici gòtic construït entre els segles XV i XVIII, com a seu de la Biblioteca, però no serà fins a l'any 1940 que s'obrirà al públic amb el nom de Biblioteca Central.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Ja l'any 1952 es constitueix la secció de revistes i el 1981 amb l'aprovació de la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament de Catalunya esdevé la Biblioteca Nacional de Catalunya i se li atorga la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>L'any 1993 s'incorpora l'hemeroteca, la fonoteca, el material menor i els serveis bibliogràfics nacionals, alhora que s'estructura el seu fons en les quatre unitats actuals: Bibliogràfica, Gràfica, Hemeroteca i Fonoteca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El 1998 es duen a terme diverses reformes i la construcció d'un nou edifici. <br /> L'any 2000 s'inicia el procés de digitalització de documents, obrint-se nous portals l'any 2005 com l'ARCA (Arxiu de Revistes Catalanes Antigues) i PADICAT (Patrimoni Digital de Catalunya) així com la Memòria Digital de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>Actualment, la Biblioteca de Catalunya té una superfície aproximada de 15.000 m² amb un total aproximat de 3.000.000 de documents i una base de dades estimada l'any 2011 en 1.440.979 documents.</span></span></span></span></span></p> | 41.3713482,1.6891593 | 390376 | 4580811 | 1714-1725 i 1934 | 08027 | Les Cabanyes | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08027/100379-01cadastre-daparici-segle-xviii-bncref10077.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08027/100379-02autoomnibus-de-catalunya-refgencat31369633.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08027/100379-03autoomnibus-de-catalunya-refgencat31369635.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08027/100379-04autoomnibus-de-catalunya-ref-gencat31369646.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08027/100379-05autoomnibus-de-catalunya-ref-gencat31369720.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08027/100379-bcsalvany5431full.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2026-04-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els tres documents són consultables al Repositori de la Memòria Digital de Catalunya | 98|94 | 56 | 3.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 100349 | Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-29 | <p>BERTRAN, Marta (2025). Expedient per tramitar la declaració de l'església de Sant Valentí de les Cabanyes com a bé cultural d'interès local (BCIL). Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i Ajuntament de Les Cabanyes.</p> <p>CASTELLANO i TRESSERRA, Anna; SALVADÓ i MONTURIOL, Joan. La documentació històrica sobre l’església de Sant Valentí de les Cabanyes. Dins <em>Miscel·lània penedesenca</em>, 1990, vol. 14, p. 149-66, https://raco.cat/index.php/MiscellaniaPenedesenca/article/view/59355.</p> <p>COLL MIRABENT, Isabel (2021). <em>Enric Clarassó, escultor</em>. Barcelona: El Centaure groc.</p> <p>DALMAU i ARGEMIR, Delfí (2014). Campanars parroquials de torre de Catalunya. <a href='https://campaners.com/php/textos.php?text=6673'>DALMAU i ARGEMIR, Delfí - Campanars parroquials de torre de Catalunya</a> [consulta del 6 d'octubre de 2025].</p> <p>FERRER CASANELL, Josep (coord.) (2011). <em>Les Cabanyes. Mirant cap al futur</em>. Ajuntament de Les Cabanyes.</p> <p>GAVIN, Josep Maria (1981). Inventari d'esglésies. Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf, vol. 10.</p> <p>LÓPEZ I MULLOR, Albert, et al. (1 992) Arqueologia, història i art de l'església de Sant Valentí de les Cabanyes. Vilafranca del Penedès: Institut d'Estudis Penedesencs: Ajuntament de les Cabanyes. </p> <p>MARTÍ BONET, Josep M. (2008). El martiri dels temples a la diòcesi de Barcelona (1936-1939), Barcelona: Museu Diocesà de Barcelona</p> <p>PUIG FONT, Mn. Josep (2012). <em>Centenari de la nova església de Sant Valentí de Les Cabanyes (1912-2012)</em>. Ajuntament de Les Cabanyes.</p> <p>PUIG FONT, Josep [selecció](2016). Josep Torras i Bages i el Penedès: epistolari adreçat a la família, amics i veïns de les Cabanyes i Vilafranca del Penedès, [Vilafranca del Penedès]: Publicacions Penedès. </p> <p>SOLÀ i MORETA, Fortià (1935, reed. 1993). Biografia de J. Torras i Bages, 2 vols. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Vol. II.</p> <p>VIADIU i GIL, Moisès (2018). <em>Abans de Les cabanyes: memòria i records dels orígens</em>. Barcelona: Descontrol editorial.</p> | XX | Presenta esquerdes que han estat tapades amb ciment i deteriorament de la façana. | <p>Casa rectoral adossada a l'església per la seva façana oriental. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta s'organitza a partir d'una composició simètrica amb tres eixos de verticalitat, definits per les obertures. En planta baixa, a l'eix central, hi trobem la porta d'entrada, de dos batents i d'arc escarser; amb dues finestres reixades als laterals, de llinda recta. En la planta pis, damunt la porta d'accés, hi ha un balcó amb barana de ferro i dues finestres, en els eixos laterals. Totes tres obertures són de llinda recta. A la part superior de la façana hi veiem tres respiralls de maó, que s'alineen amb els eixos de les altres obertures, i una canal de teules col·locades a tortugada. El parament és arrebossat, amb carreus marcats, amb un sòcol i pintat de groc.</p> <p>Una fotografia antiga sense data; un plànol de 1946 (ADB, Les Cabanyes 314, n. 51) i una descripció de 1923 mostren que, en un primer moment la rectoria va comptar amb una estructura de planta baixa, pis i golfes (“<em>compuesta de bajos, un piso y golfas</em>”, ADB, Les Cabanyes 314 n. 34 a. 1923). Al pis de les golfes s’hi haurien obert tres finestres centrals amb arc de mig punt. En un moment entre 1946 i 1952 (atès que tenim una fotografia datada d’aquest any en què la rectoria ja mostra l’aspecte actual) es devia portar a terme la supressió del pis de les golfes, a causa dels problemes estructurals que llavors ja presentava l’edifici. Hi ha un pressupost de 1948 per a la reparació de la casa rectoral (ADB, Les Cabanyes 314 n. 50) i altres documents relacionats (ADB, Les Cabanyes 314 n. 51), amb la qual cosa és probable que la reforma es fes llavors.</p> <p>La façana posterior de la rectoria mostra, també, una composició simètrica amb tres obertures per planta. A la planta baixa, l’obertura central és de forma rectangular i de mida més grossa que les laterals. Al pis superior, un balcó seguit recorre tota l’amplada de la façana i s’hi obren tres finestres, la central de les quals és balconera. Totes les obertures estan protegides per unes senzilles reixes. A la part superior i igual que a la façana principal, s’hi ha col·locat una canal de teules a tortugada i tres respiralls de maó. </p> | 08027-44 | Carrer del Bisbe Torras i Bages, núm. 41 | <p>Es construeix al mateix temps que l'església parroquial, l'any 1912, en terrenys cedits pel Dr. Josep Torras i Bages, que pertanyien al Mas Gomà.</p> | 41.3723969,1.6901920 | 390464 | 4580926 | 1912 | 08027 | Les Cabanyes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08027/100349-4401.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08027/100349-4402.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08027/100349-image00043.jpeg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | Inexistent | 2026-04-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment, el conjunt format per la rectoria i l’església també compta amb un estret cos lateral adossat a l’oest que seria un afegit posterior. Es tracta d’un volum amb porta de garatge i balustrada a la part superior. Les fotografies antigues mostren un cancell i una tanca en aquest lloc i, segons la documentació consultada, en aquest lateral de la rectoria hi hauria hagut un pou, a tocar de la cuina de la rectoria. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||
| 40077 | Rescloses menors del Verder | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rescloses-menors-del-verder | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | <p>Resclosses situades al llarg del torrent del Verder, construïdes per tal de derivar l'aigua cap als recs dels petits horts que hi havia a les ribes. Es conserven algunes parets d'aquestes petites rescloses, transversals al curs de l'aigua del torrent, fetes de pedres lligades amb morter de calç. Actualment ja no es conrea cap horta tocar del torrent, i les recloses estan abandonades.</p> | 08005-208 | Torrent del Verder | 41.6814800,2.2488900 | 437485 | 4614685 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40077-foto-08005-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40077-foto-08005-208-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 100348 | Capella de la Mare de Déu de Lurdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-lurdes | <p>BERTRAN, Marta (2025). Expedient per tramitar la declaració de l'església de Sant Valentí de les Cabanyes com a bé cultural d'interès local (BCIL). Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona i Ajuntament de Les Cabanyes.</p> <p>FERRER CASANELL, Josep (coord.) (2011). <em>Les Cabanyes. Mirant cap al futur</em>. Ajuntament de Les Cabanyes.</p> <p>PUIG FONT, Mn. Josep (2012). <em>Centenari de la nova església de Sant Valentí de les Cabanyes (1912-2012)</em>. Ajuntament de les Cabanyes.</p> | XX | <p>Petita capella dedicada a la Mare de Déu de Lurdes, aixecada a l'angle nord-oriental que formen les parets de la façana de llevant de l'església i el mur de tancament de l'hort parroquial. A tocar del carrer Cinc que travessa de nord a sud el terme municipal. </p> <p>Feta de pedra irregular amb coberta de volta i protegida per una reixa de ferro. L'oratori és força petit, però encara ho és més, proporcionalment parlant, la imatge de la Mare de Déu. Al costat esquerre hi ha un plafó ceràmic de 3 x 3 rajoles, on es pot llegir: 'OH VIANANT: / SI TOT PASSANT / DIUS DE BON COR / AVE MARIA / N'HAURÀS SALUT / I PREMI. UN DIA'.</p> | 08027-43 | Carrer Cinc, s/n | <p>Capella edificada sota la promoció de mossèn Joan Tous, l'any 1965, dins el marc d'un programa de remodelació més ampli de l'exterior de l'església. </p> | 41.3725043,1.6904368 | 390485 | 4580937 | 1965 | 08027 | Les Cabanyes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08027/100348-4302.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08027/100348-4303.jpeg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | Inexistent | 2026-04-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 4180,91 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc