Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 38237 | Cases Moragas-Spà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-moragas-spa | XX | <p>Conjunt de tres vivendes agrupades que, juntament amb els seus patis, ocupen tota una illa de carrer. Es tracta d'edificis de planta baixa i pis, amb façanes d'obra vista, amb presència d' alguns elements de l'estructura metàl·lica i un tractament regular de les obertures. També es pot observar el treball de maó i la composició de rajoles vidriades de color en les tanques que envolten el conjunt.</p> | 08009-244 | Nucli urbà. C. Del Puig. C. De la Feixa. C. Dolors Monserdà | 41.5547000,2.3989200 | 449874.06 | 4600511.53 | 1975 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38237-foto-08009-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38237-foto-08009-244-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Antoni de Moragas i Gallissà, arquitecte | Obra tardana de l'arquitcte Moragas, destinada a familiars seus, on s'observen molts dels seus elements característics. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 100855 | La Plana de Cal Cià o Ca la Pepa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-plana-de-cal-cia-o-ca-la-pepa | <p>G3 Desenvolupament Territorial SL (s.d.). Catàleg de masies i cases rurals del terme municipal de Bellprat. Document tècnic, pendent d’aprovació. Fons de l’Ajuntament de Bellprat.</p> <p><span>Gual Vidal, Meritxell (2019). Estudi demogràfic de Bellprat del 1900 a l’actualitat [Treball de recerca de batxillerat inèdit]. INS Pere Vives Vich, Igualada.</span></p> | XX | <p>Segons el Catàleg de Masies, la masia de la Plana és un edifici de planta quadrangular amb una superfície aproximada de 160 m². Presenta una coberta de teula àrab a dues vessants, amb el carener disposat paral·lelament a la façana principal orientada a migdia. L’edifici és construït amb murs de pedra, si bé la façana ha estat parcialment arrebossada amb morter de tonalitat cru, deixant visibles en alguns punts els paraments originals. A la façana principal destaquen unes voltes que configuren els porxos frontals de la casa, aportant-li un cert caràcter singular dins el conjunt. Al lateral de l’edifici hi ha un petit cobert de pedra i un mur parcialment enderrocat. Les finestres generalment són quadrangulars amb llindes de fusta plana. Més enllà de la porxada amb arcs, no es distingeixen elements decoratius a ressaltar. </p> | 08021-144 | L’accés a la masia de la Plana es realitza des de la carretera B-220 de Santa Coloma de Queralt, aproximadament al punt quilomètric 11,3, on s’inicia un camí no asfaltat. Aquest vial, actualment en estat de conservació millorable, constitueix un camí de pas que condueix directament fins a la finca. | <p>D’acord amb el Catàleg de Masies, la masia de la Plana, correspondria a principis del segle XX ja que figura com a construïda l'any 1920, tot i que el treball de Meritxell Gual, <em>Estudi demogràfic de Bellprat del 1900 a l’actualitat</em>, concreta el nom i la cronologia del mas. La masia es coneix com Ca la Pepa o la Plana de Cal Cià. Ella apunta que va ser construïda l’any 1880 per la Josefina Tarrida Calaf, germana de l’hereu de Cal Cià, quan es va casar amb Martí Solà de Cal Gol de Miralles; allí la parella hi va criar quatre fills.</p> | 41.5017156,1.4809066 | 373214 | 4595569 | 1880 | 08021 | Bellprat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100855-144-1-img20251114102557.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100855-144-2-img20251114102703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100855-144-3-img20251114102642.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100855-144-4-img20251114102622.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100855-144-5-img20251114102644.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2026-04-29 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 100713 | Font dels Ferriols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-ferriols | <p><span><span><span>MADOZ, Pascual (1985). <em>Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Articles sobre el Principat de Catalunya, Andorra i la zona de parla catalana del Regne d’Aragó</em>. Volum I. Editorial Curial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Wikipedra: Construccions de pedra seca (Autor: Josep M. Mateu).</span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | XIX-XX | <p>La font dels Ferriols és una font de mina de planta rectangular, encastada en el terreny i adaptada al desnivell. La paret dreta aprofita el pendent d’unes escales formades per travesses de fusta. La coberta és de lloses de pedra i l’obertura presenta una llinda plana. A l’interior, a la dreta del pou, hi ha un banc de pedra corregut, mentre que a la paret posterior s’hi observa una petita obertura actualment tancada amb fusta. En un nivell inferior es localitza una bassa de planta quadrangular que recull l’excedent d’aigua, construïda en pedra i revestida amb morter. Al peu de la bassa hi ha un abeurador també de pedra.</p> | 08021-93 | S'emplaça al costat del Torrent del Claret i a 100 metres al nord de la Masia de Ferriols | <p><span><span><span>El poble de Bellprat és descrit per Pascual Madoz a mitjan segle XIX com una localitat amb una economia fonamentada en l’agricultura i la ramaderia. Els camps de blat, civada, llegums i vinyes formaven la columna vertebral de l’activitat productiva, tot i que també es cultivava una petita quantitat d’oli i es criava bestiar. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Bellprat també estava marcat per la presència d'infraestructures hidràuliques que garantien el subministrament d’aigua. </span></span></span><span><span><span>La font dels Ferriols està registrada a la Wikipedra com l'Aljub - 270. Els aljubs estaven situats a prop de les fonts d’aigua i de les zones agrícoles, permetien emmagatzemar grans quantitats d’aigua per a utilitzar durant l’estiu quan els recursos hídrics eren més limitats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La pedra seca és una tècnica constructiva tradicional basada en l’ús de pedra sense morter, en què la solidesa depèn de la correcta disposició dels materials recollits del mateix terreny. Estretament vinculada al món rural, ha permès generar un ampli ventall de construccions, com barraques, aljubs, pletes o tines, adaptades a les necessitats agrícoles, als recursos hídrics i al medi. La seva diversitat formal respon tant als usos com a les característiques del territori, i dona lloc a un patrimoni sostenible, integrat i representatiu del paisatge.</span></span></span></p> | 41.5300400,1.4040300 | 366855 | 4598829 | 08021 | Bellprat | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100713-93-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100713-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100713-93-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100713-93-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100713-aigua270f2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2026-04-29 00:00:00 | G. Panadés - INSITU SL | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 93330 | Hipogeu dels consorts Fontcuberta-Jubany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-dels-consorts-fontcuberta-jubany | <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> | XX | <p>Hipogeu construït de pedra nummulítica per Cèsar Martinell i el Sant Crist, de bronze, fet per Frederic Marès. Es tracta del sepulcre del notari Carles de Fontcuberta, de llinatge noble, i de la seva esposa. L'autor, Cèsar Martinell, és més conegut per les construccions de cellers cooperatius. També realitzà intervencions a Arenys de Mar, com l'edifici del Calisay o els projectes de l'església de Santa Maria.</p> <p>El Crist, situat en el frontal de pedra, amb els braços estesos, però sense creu, està flanquejat per les lletres Alfa i Omega, principi i fi. És de bronze i és obra de l'escultor Frederic Marès, que també fou un important col·leccionista. Fruit d'aquesta afició es creà el Museu Marès a Barcelona i la fundació del Museu de la Punta d'Arenys de Mar.</p> | 08006-131 | Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) | <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> | 41.5782268,2.5463491 | 462183 | 4603049 | 1934 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93330-02p1550390.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93330-03p1550419.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93330-04p1550393.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cèsar Martinell i Brunet i Frederic Marès | Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||
| 38340 | Font de Ca l'Ànima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-lanima | <p>VINYALS, Josep i PADRÓS, Pep; i col. (1982) Les fonts d'Argentona. Editen: Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme. Barcelona</p> | XVIII | Manca manteniment de les peces ceràmiques i de l'estructura formal de la font. | <p>El suport de la font és una pilastra d'obra de paredat de secció quadrada, d'uns dos metres d'açada, coronada per una piràmide que remata una peça ornamental de ceràmica. Aquesta piràmide superior està revestida de rajoles policromades, que tornem a trobar a sota de la cornisa ornamental, en un frontal del segle XVIII, amb al·legories de Sant Joan, Sant Miquel i l'Esperit Sant. L'aigua vessa en un pica de granit, d'on es reparteix als safarejos posteriors.</p> | 08009-347 | Veïnat de Sant Jaume. Finca de Ca l'Ànima | 41.5538400,2.4139300 | 451125.06 | 4600407.52 | 1765 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38340-foto-08009-347-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | L'aigua és de mina, barrejada amb aigua de la Companyia d'aigües de Dosrius. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 100707 | Pou de Gel de la Masia Ferriols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-gel-de-la-masia-ferriols | <p><span><span><span>MADOZ, Pascual (1985). <em>Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Articles sobre el Principat de Catalunya, Andorra i la zona de parla catalana del Regne d’Aragó</em>. Volum I. Editorial Curial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Wikipedra: Construccions de pedra seca (Autor: Josep M. Mateu). </span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Pou de gel de la Masia dels Ferriols. Té un diàmetre aproximat de 2,5 m i una alçada d’uns 3-4 m. La porta és de llinda plana formada per una llosa i els brancals són visibles. L'accés al fons es fa per mitjà d'una petita escala de lloses encastades que sobresurten del mur. </p> <p>Estava destinat al consum de la masia i a l’emmagatzematge de gel.</p> | 08021-87 | Ubicat a la vora del camí a la zona dels Ferriols, es troba a tan sols 20 metres al sud de Sant Esteve de Ferriols. | <p>El poble de Bellprat, a mitjan segle XIX, segons Madoz, era una localitat amb una economia basada en l’agricultura i la ramaderia, amb camps de blat, civada, llegums i vinyes com a columna vertebral de l’activitat productiva. La conservació i l’emmagatzematge de recursos, com el gel, era essencial per garantir subministrament d’aigua freda i per a usos domèstics o agrícoles durant tot l’any.</p> <p>Els pous de gel són construccions destinades a la recollida i conservació de neu i glaç durant els mesos freds, sovint situades en marges o pendents per facilitar-ne l’aprofitament. El gel emmagatzemat s’utilitzava durant l’època estival, generalment per a la conservació d’aliments. Aquestes estructures es documenten des d’època moderna i van tenir un gran desenvolupament entre els segles XVI i XIX, amb un període d’esplendor als segles XVII i XVIII. El seu ús va decaure progressivament a finals del segle XIX amb la introducció del gel artificial, i va desaparèixer definitivament amb la generalització dels sistemes mecànics i elèctrics de refrigeració al llarg del segle XX.</p> <p><span><span><span>La pedra seca és una tècnica constructiva tradicional basada en l’ús de pedra sense morter, en què la solidesa depèn de la correcta disposició dels materials recollits del mateix terreny. Estretament vinculada al món rural, ha permès generar un ampli ventall de construccions, com barraques, aljubs, pletes o tines, adaptades a les necessitats agrícoles, als recursos hídrics i al medi. La seva diversitat formal respon tant als usos com a les característiques del territori, i dona lloc a un patrimoni sostenible, integrat i representatiu del paisatge.</span></span></span></p> | 41.5259817,1.4058356 | 366998 | 4598375 | 08021 | Bellprat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100707-87-1-img20260304083245.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100707-87-2-img20260304083228.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100707-87-3-img20260304083217.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100707-87-4-img20260304083234.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100707-aigua314f.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2026-04-29 00:00:00 | G. Panadés - INSITU SL | Es tracta d'una estructura molt singular. Ha estat documentada com a pou de gel, malgrat que l'accés està orientat a migdia i no acabaria de correspondre a un accés aïllat propi d'un pou de gel. No consta que a la tradició familiar del mas existís aquest ús, però tampoc es pot descartar. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 100677 | Pou d'aigua de Cal Cià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-daigua-de-cal-cia | <p><span><span><span>MADOZ, Pascual (1985). <em>Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Articles sobre el Principat de Catalunya, Andorra i la zona de parla catalana del Regne d’Aragó</em>. Volum I. Editorial Curial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Wikipedra: Construccions de pedra seca (Autor: Josep M. Mateu.</span></span></span></p> | XIX-XX | Hi ha un enderroc important en un dels laterals i acumulació de brossa a l’interior. | <p>Pou d'aigua de planta circular, construït sobre la superfície del terreny. Té una profunditat d'uns 3 metres i es troba en desús. Presenta un enderroc important en un dels laterals i l'interior és ple de brossa. </p> | 08021-57 | Es localitza a 30 metres a l’oest de Cal Cià i a 15 metres al nord del camí d'entrada al mas. | <p><span lang='CA'><span><span>El poble de Bellprat és descrit per Pascual Madoz a mitjan segle XIX com una localitat amb una economia fonamentada en l’agricultura i la ramaderia. Els camps de blat, civada, llegums i vinyes formaven la columna vertebral de l’activitat productiva, tot i que també es cultivava una petita quantitat d’oli i es criava bestiar. Els pous d’aigua estaven situats dins dels patis de les masies o a prop de les cases. Permetien accedir a l’aigua subterrània per al consum domèstic i per a l’abastiment dels animals, durant tot l’any.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La pedra seca és una tècnica constructiva tradicional basada en l’ús de pedra sense morter, en què la solidesa depèn de la correcta disposició dels materials recollits del mateix terreny. Estretament vinculada al món rural, ha permès generar un ampli ventall de construccions, com barraques, aljubs, pletes o tines, adaptades a les necessitats agrícoles, als recursos hídrics i al medi. La seva diversitat formal respon tant als usos com a les característiques del territori, i dona lloc a un patrimoni sostenible, integrat i representatiu del paisatge.</span></span></span></p> | 41.4974200,1.4885100 | 373840 | 4595081 | 08021 | Bellprat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100677-aigua3265f.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100677-54-1-img20251114104350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100677-54-2-img20251114104417.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100677-54-3-img20251114104341.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2026-04-29 00:00:00 | G. Panadés - INSITU SL | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 93265 | Ca la Martinassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-martinassa | <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> | XX | <p>Casa entre mitgeres d'un cos d'amplada i planta rectangular. Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana. La façana, a nivell compositiu, s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures en cada planta. A la planta baixa hi ha la porta d'accés i una finestra, al primer pis dos balcons independents i al segon un balcó corregut que agafa les dos obertures. Sota el ràfec hi ha dos respiralls que corresponen a la cambra d'aire.</p> <p>Totes les obertures són de llinda recta, estan emmarcades per una motllura llisa i decorades per sobre amb esgrafiats florals. Destaca la llinda de la porta que incorpora als angles dues mènsules decorades amb motius florals que fan el fals efecte de suport a la llinda. També destaquen els treballs de ferro de les baranes i la targeta damunt la porta d'accés.</p> <p>El parament és arrebossat i llis, amb decoracions esgrafiades a base de garlandes, rocalles i florons. El coronament de la façana és una petita cornisa amb teules i un ràfec d'obra.</p> | 08006-90 | Riera del Pare Fita, núm. 13 | 41.5822200,2.5484100 | 462357 | 4603491 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93265-02dsc0530.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93265-03p1570007.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93265-04p1570006.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Probablement, es tracta d'una construcció de finals del segle XIX que va ser reformada durant el primer terç del segle XX | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 38306 | Tram del C. Sant Genís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-del-c-sant-genis | XX | Dins les lògiques reformes d'adequació a les necessitats de cada particular, s'ha sabut mantenir l'essència tipològica original. | <p>Tram de carrer de cases de cos, de planta baixa, amb un tractament idèntic en la disposició de les obertures i remats superiors de façana. Malgrat petites desviacions en l'acabat final o en elements reixats, es pot identificar perfectament una construcció realitzada en bloc.</p> | 08009-313 | Nucli urbà. C. Sant Genís, 8-16 | 41.5557400,2.4028500 | 450203.06 | 4600624.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38306-foto-08009-313-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | L'interès no és tant pel que fa al tipus i elements arquitectònics, ja que es tracta de cases molt senzilles, però sí com tipologia de conjunt eidificat. És un clar exemple de construcció seriada dels primers eixamples urbans. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 100733 | Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-91 | <p><span><span><span>MADOZ, Pascual (1985). <em>Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de Ultramar. Articles sobre el Principat de Catalunya, Andorra i la zona de parla catalana del Regne d’Aragó</em>. Volum I. Editorial Curial.</span></span></span></p> | XIX-XX | Es troba envaïda per la vegetació, la coberta no es conserva i les parets només parcialment. | <p>Barraca de planta circular. Encastada dins d’un marge amb la paret frontal formada pel propi terrer. Tenia la coberta de falsa cúpula, ara es troba enderrocada i les parets, envaïdes de vegetació.</p> | 08021-113 | Amagada entre la vegetació, es troba a 50 metres al sud del camí del Mas d'en Vent i a 400 metres al nord-oest de Cal Manyer. | <p><span lang='CA'><span><span>El poble de Bellprat és descrit per Pascual Madoz a mitjan segle XIX com una localitat amb una economia basada principalment en la producció de blat, civada, llegums, vi, una petita quantitat d’oli i la cria de bestiar. Les barraques que anaven relacionades amb la producció agrícola servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La pedra seca és una tècnica constructiva tradicional basada en l’ús de pedra sense morter, en què la solidesa depèn de la correcta disposició dels materials recollits del mateix terreny. Estretament vinculada al món rural, ha permès generar un ampli ventall de construccions, com barraques, aljubs, pletes o tines, adaptades a les necessitats agrícoles, als recursos hídrics i al medi. La seva diversitat formal respon tant als usos com a les característiques del territori, i dona lloc a un patrimoni sostenible, integrat i representatiu del paisatge.</span></span></span></p> | 41.5323600,1.4281000 | 368868 | 4599050 | 08021 | Bellprat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100733-img20260227163449.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100733-img20260227163454.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100733-img20260227163509.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100733-img20260227163504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100733-31424f2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2026-04-29 00:00:00 | G. Panadés - INSITU SL | La construcció és difícil de localitzar. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 38020 | Can Tomàs (II) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tomas-ii | <p>RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró</p> | No s'ha pogut localitzar | <p>Jaciment d'interpretació incerta i situació inexacta.</p> | 08009-5 | Finca de Can Tomàs | 41.5756400,2.3812000 | 448413 | 4602847 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38020-foto-08009-5-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 38331 | Can Febrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-febrer | <p>SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> | XIV-XVI | Està actualment abandonada com a vivenda, per tant, s'ha suprimit el manteniment habitual i es limita aquest al mínim per evitar la ruïna total. | <p>Edifici catalogable com a masia del tipus II, de planta baixa i pis, amb un cos annex amb terrassa, segurament afegit al segle XIX, per les balaustrades que fan de barana. Sembla de construcció popular senzilla, que pels elements de pedra que es poden veure en les façanes, podríem datar entre els segles XIV i XVI. Conserva l'era, un xic malmesa, amb el típic safareig.</p> | 08009-338 | Veïnat de Pins, més avall que Can Pins | 41.5746600,2.3853300 | 448757.07 | 4602735.55 | 08009 | Argentona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38331-foto-08009-338-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38331-foto-08009-338-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Les terres de conreu de la seva propietat , situades a l'esplanada de la riera de l'Espinal, es segueixen cultivant, havent-se abandonat l'ús de la casa com a vivenda. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 93184 | Clau de volta de la capella de sant Elm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clau-de-volta-de-la-capella-de-sant-elm | <p><span><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASTILLO i RABASCALL, Maria del (2006). El carrer de La Torre. Històries novel·lades d’un tros d’Arenys. Arenys de Mar: Amics del carrer d La Torre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESPRIU i MALAGELADA, Agustí (2015). <em>Aproximació històrica al mite de Sinera.</em> Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> | XVI | <p>Clau de volta amb la figura de Sant Elm, protector dels mariners, amb un vaixell a la mà dreta. Es troba encastada a la paret de la casa del número 50 del carrer de la Torre. Segurament pertanyia a l'antiga capella que, sota l'advocació del sant, hi havia a la zona de l'actual església de Santa Maria d'Arenys.</p> | 08006-72 | Carrer de La Torre, núm. 50 | <p><span><span><span>El nom del carrer li ve d’una torre construïda cap a l’any 1560 que es coneixia com la Torre del Pobre Home o del Prohom. Era una torre de defensa de planta rodona. Les primeres cases que es van aixecar eren conegudes com les cases d’en Xiot, a finals del segle XVI; a la mateixa època que la construcció de l’església i es diu que el van dibuixar destradors o acanadors, que es dediquen a amidar carrers. Per això els veïns es vanten de ser el carrer més recte d’Arenys.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En paraules de Núria Nogueras i Baró, publicades per Maria del Castillo (2006): “El carrer de La Torre comença a la cruïlla del Bisbe Pasqual, anomenat popularment de la Revolució. Abans, però, arribava només fins al carrer de J. Baralt, i a partir d’allà era ocupat per la finca Huerta Jesús, on hi havia, en regim de lloguer, el camp d’esports del Popular, que s’anomenava camp de baix [...] El camp de futbol era tancat per una paret que anava des d’on hi ha ara can Basilio fins a can Casas, i davant per davant del carrer de la Torre hi havia una porta de ferro forjat, alta i airosa, que li donava un aire d’importància i molt bonic. Bastant després d’acabada la guerra, i ja desaparegut el Popular, es va urbanitzar el solar i el carrer es va allargar fins a les escoles, encara que només en tenien fets els fonaments. La primera caseta que es va construir a l’antic solar com a promoció, la van rifar i en resultà guanyador en Martí Tomàs, que la va llogar a en Santiago Vilagrasa. Després d’aquesta primera caseta, d’una fàbrica i de la bonica torre d’en Calassanç Pi i de la seva esposa, la Maria Tàpies, s’hi va construir l’edifici de l’entitat Joventut Seràfica”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el carrer hi ha dues capelletes, una dedicada a Sant Isidre, en el número 1, i l’altra dedicada a Sant Jaume, en el número 9. Els veïns i les veïnes del carrer van adoptar Sant Jaume com a patró del carrer i fan una festa en honor seu el dia del seu natalici o <em>dies natalis</em>. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-39) es van destruir; però després de la guerra es van refer. Posteriorment se n’aixecà una altra dedicada a la Mare de Déu del Carme, en el número 22.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest carrer hi va néixer Josep Xifré i hi vivia amb els seus pares i els seus tres germans, dos nois i una noia. També hi va néixer, l’any 1813, el jesuïta Joaquim Forn i Roget, que fou rector de la parròquia de Westminster.</span></span></span></p> | 41.5815624,2.5472738 | 462261 | 4603418 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93184-01dsc0020.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93184-02dsc0021.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93184-03p1560345.jpg | Física | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 94|93 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 93257 | Blaudemar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/blaudemar | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XVI | Fou objecte d'un reforma interior, conservant tot allò que va ser possible. | <p>Casa de cos entre mitgeres, de planta rectangular. Consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, que dóna al carrer de l'Església.</p> <p>A nivell compositiu, la façana s'organitza a partir d'un únic eix de verticalitat, definit en planta baixa per un portal d'accés i a la planta pis per una finestra. El portal és dovellat amb arc de mig punt, que amb posterioritat fou escairat en la seva part inferior. Les dovelles estan fetes amb dos tipus de pedra: granítica la dels muntants, i sorrenca les radials. La porta de fusta presenta l'enclavat típic de l'època en els dos terços inferiors. Damunt la dovella central, hi ha una rajola amb l'any de la construcció:1575.</p> <p>La finestra de la planta pis està emmarcada per ampit, brancals i llinda de pedra motllurada. Com a coronament hi trobem un petit ràfec de teula àrab amb decoració de dents de serra. </p> | 08006-82 | Carrer de l'Església, núm. 15 | 41.5811700,2.5487600 | 462385 | 4603374 | 1575 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93257-02dsc9706.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93257-03p1550940.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93257-04p1550943.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'interior, s'ha conservat l'embigat original. A la planta baixa s'ha respectat l'estructura de la cuina, amb alguns dels elements originals com la pica de pedra, la llar de foc i diversos ornaments ceràmics. També es conserva l'escala d'accés al primer pis i part de la distribució originària d'aquesta planta. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 93264 | Can Blanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-blanc-0 | <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> | XX | <p>Casa entre mitgeres d'un cos d'amplada i de planta rectangular. Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana. A nivell compositiu, la façana s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures de cada planta. En planta baixa, la porta d'accés, de doble batent i arc escarser, i una finestra reixada al lateral, també d'arc escarser. En el primer pis, per un balcó corregut de doble accés, amb barana de ferro. Les obertures són de llinda recta i tenen persianes de llibret. A la segona planta trobem dues finestres amb persianes de llibret i d'arc escarser.</p> <p>El parament no és llis, sinó esgrafiat amb franges horitzontals imitant carreus buixardats. Les obertures de la planta baixa tenen un recreixement a modus de trencaaigües, a la llinda i l'inici dels brancals. Als costat hi ha ceràmica decorativa. Les obertures del primer pis també tenen damunt la llinda una decoració triangular amb motius ceràmics centrals i esgrafiats florals als costats. Les finestres de la segona planta tenen un emmarcament recrescut al seu voltant. Sota l'ampit hi ha una petita franja de ceràmica ornamental i als extrems superiors del recreixement hi consten dues rosetes esgrafiades. </p> <p>Trobem dues franges a banda i banda, en el primer pis i sota la cornisa, de ceràmica decorativa; seguint el model ornamental de tota la façana. Tot plegat coronat per una cornisa i un capcer curvilini on es pot veure l'any de la construcció (1918).</p> | 08006-89 | Riera del Bisbe Pol, núm. 77 | 41.5813900,2.5492100 | 462423 | 4603398 | 1918 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93264-02dsc0552.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93264-03p1570087.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93264-04p1570085.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93264-05p1570088.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 93260 | Can Subiracs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-subiracs | <p><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASTILLO i RABASCALL, Maria del (2006). El carrer de La Torre. Històries novel·lades d’un tros d’Arenys. Arenys de Mar: Amics del carrer d La Torre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESPRIU i MALAGELADA, Agustí (2015). <em>Aproximació històrica al mite de Sinera.</em> Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> | XX | <p>Casa que fa cantonada entre els carrers de La Torre i de Sant Josep. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de terrat pla o a la catalana. La façana principal, que dona al carrer de La Torre, es configura a nivell compositiu a partir de dos eixos de verticalitat, definits per les obertures de cada planta. En planta baixa, hi ha la porta d'entrada i una finestra amb guardapols arquejat, columnetes estriades i esgrafiat amb motius florals.</p> <p>Al primer pis, damunt la porta d'entrada, hi trobem una tribuna sostinguda per dues grans mènsules, que emmarquen, alhora, la porta de la planta baixa. La tribuna està formada per un basament massís decorat amb motllures estriades i ornamentació floral, que conté un medalló, en el qual hi ha gravat un anagrama amb les sigles «LG». Dels extrems del basament arrenquen dues columnes jòniques que sostenen un entaulament i un frontó, també en arc mixtilini decorat amb una diadema que repeteix, al timpà; els motius florals dels esgrafiats són en relleu. Al costat hi ha una finestra amb les mateixes característiques, guardapols arquejat, columnetes estriades però amb un ampit molt desenvolupat que és, al mateix temps, una jardinera de pedra.<br /> <br /> Com a coronació hi ha una cornisa amb balustrada als laterals, i en la part central el capcer curvilini, amb un medalló amb la data de la seva construcció “1921”.</p> | 08006-85 | Carrer de La Torre, núm. 14 | <p>Aquesta casa està situada en un carrer que és dels més antics de la població, el carrer de la Torre. Per les seves decoracions és un exemple de la prosperitat que en un cert moment tenia la població. </p> <p><span><span><span>El nom del carrer li ve d’una torre construïda cap a l’any 1560 que es coneixia com la Torre del Pobre Home o del Prohom. Era una torre de defensa de planta rodona. Les primeres cases que es van aixecar eren conegudes com les cases d’en Xiot, a finals del segle XVI; a la mateixa època que la construcció de l’església i es diu que el van dibuixar destradors o acanadors, que es dediquen a amidar carrers. Per això els veïns es vanten de ser el carrer més recte d’Arenys.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En paraules de Núria Nogueras i Baró, publicades per Maria del Castillo (2006): “El carrer de La Torre comença a la cruïlla del Bisbe Pasqual, anomenat popularment de la Revolució. Abans, però, arribava només fins al carrer de J. Baralt, i a partir d’allà era ocupat per la finca Huerta Jesús, on hi havia, en regim de lloguer, el camp d’esports del Popular, que s’anomenava camp de baix [...] El camp de futbol era tancat per una paret que anava des d’on hi ha ara can Basilio fins a can Casas, i davant per davant del carrer de la Torre hi havia una porta de ferro forjat, alta i airosa, que li donava un aire d’importància i molt bonic. Bastant després d’acabada la guerra, i ja desaparegut el Popular, es va urbanitzar el solar i el carrer es va allargar fins a les escoles, encara que només en tenien fets els fonaments. La primera caseta que es va construir a l’antic solar com a promoció, la van rifar i en resultà guanyador en Martí Tomàs, que la va llogar a en Santiago Vilagrasa. Després d’aquesta primera caseta, d’una fàbrica i de la bonica torre d’en Calassanç Pi i de la seva esposa, la Maria Tàpies, s’hi va construir l’edifici de l’entitat Joventut Seràfica”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En el carrer hi ha dues capelletes, una dedicada a Sant Isidre, en el número 1, i l’altra dedicada a Sant Jaume, en el número 9. Els veïns i les veïnes del carrer van adoptar Sant Jaume com a patró del carrer i fan una festa en honor seu el dia del seu natalici o <em>dies natalis</em>. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-39) es van destruir les capelles; però després de la guerra es van refer. Posteriorment se n’aixecà una altra dedicada a la Mare de Déu del Carme, en el número 22.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest carrer hi va néixer Josep Xifré i hi vivia amb els seus pares i els seus tres germans, dos nois i una noia. També hi va néixer, l’any 1813, el jesuïta Joaquim Forn i Roget, que fou rector de la parròquia de Westminster.</span></span></span></p> | 41.5808913,2.5482930 | 462346 | 4603343 | 1921 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93260-01dsc9950.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93260-02dsc9953.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93260-03p1560338.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93260-04p1560336.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els mosaics dels arrambadors de l'entrada i de l'interior són de la fàbrica Pujol i Bausis. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 34038 | Barraca 2.9. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-29 | <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> | 08020-171 | 41.3195500,1.9373500 | 411062 | 4574776 | 08020 | Begues | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34038-foto-08020-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34038-foto-08020-171-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||||||
| 42402 | Mongetada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mongetada | XX | <p>La UNICOST, que des del 1987 agrupa als comerços i hostalers de Caldes d'Estrac, organitza i promociona aquesta festa gastronòmica que té el llegum de la mongeta del ganxet com a protagonista dels seus principals menús. A la tardor de l'any 2005, als mesos de novembre i desembre, s'ha celebrat la 7a edició de la Mongetada. Una constant dels menús d'aquest certamen gastronòmic és que les mongetes vagin acompanyades de bolets. Com en el cas de la pesolada, són varis els restaurants de la vila que participen en el certamen gastronòmic de la mongeta.</p> | 08032-84 | (08393 Caldes d'Estrac) | <p>La primera edició de la Mongetada es va fer l'any 1999 per iniciativa de la UNICOST (Unió de Comerciants i Hostalers de Caldes d'Estrac), i amb el suport de l'Ajuntament i les Administracions.</p> | 41.5724800,2.5275900 | 460615 | 4602419 | 1999 | 08032 | Caldes d'Estrac | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42402-foto-08032-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42402-foto-08032-84-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Productiu | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | La Mongetada i la Pesolada són les dues festes gastronòmiques de Caldes d'Estrac. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 101233 | Cal Ton Salvet o Cal Truites | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ton-salvet-o-cal-truites | <p><span>Gual Vidal, Meritxell (2019). Estudi demogràfic de Bellprat del 1900 a l’actualitat [Treball de recerca de batxillerat inèdit]. INS Pere Vives Vich, Igualada.</span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Martell Gassó, Jaume. (2025). <span><span><span><em><span><span>El Capbreu de 1598 del terme de Queralt i lloc de Bellprat</span></span></em></span></span></span><span><span><span><span><span><span> (Col·lecció Solixent, Migdia, Ponent, Tremuntana, 119 pp.). Ajuntament de Bellprat.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Palau i Rafecas, Salvador (1992). Masies i molins fariners amb habitacle dintre de la zona d’influència del mercat de Santa Coloma de Queralt. Aplec de treballs, núm. 10, p. 257-98.</p> | XIX -XX | Completament ensorrada. | <p>Edifici completament ensorrat. Masia de planta rectangular segons s'observa a la planimetria antiga. Es conserven només alguns trams inferiors dels murs envoltats de tot l'enderroc del mas. Els materials de construcció són pedra del país, fusta, maó i teula àrab. </p> | 08021-163 | Al peu de la carretera B-220, pel costat de tramuntana, a l'alçada del trencall de Cal Salvet. | <p>Segons recull Meritxell Gual en el seu estudi sobre Bellprat, la masia de Cal Ton Salvet o Cal Truites es podria datar aproximadament cap a l’any 1800 i ha estat tradicionalment habitada per descendents de Cal Salvet. L’últim habitant fou Prudencio Soler, que exercí d’alcalde de Bellprat anys després de la Guerra Civil. Al costat de la casa s’hi havia construït un cobert destinat a guardar el carro i la tartana, utilitzats també per al transport dels difunts. Abans de disposar de tartana pròpia, els trasllats es feien a coll fins a Bellprat o bé es recorria a altres poblacions com Miralles per obtenir-ne una. Cap a l’any 1970, aproximadament, la casa es va incendiar, fet que comportà l’abandonament definitiu per part del seu darrer habitant, que es traslladà a Igualada. Des d’aleshores la masia resta deshabitada i actualment es troba ensorrada (Gual Vidal, 2019).</p> | 41.4995380,1.4598835 | 371454 | 4595358 | 08021 | Bellprat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/101233-163-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/101233-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/101233-163-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/101233-163-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/101233-163-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/101233-163-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/101233-163-7.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2026-04-29 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 100635 | Jaciment paleontològic del Clot de Sant Romà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-del-clot-de-sant-roma | <p>Romero Marsal, Josep. (2002). Los macroforaminíferos del Eoceno Medio del borde suroriental de la Cuenca paleógena surpirenaica (Tesi doctoral). Universitat Autònoma de Barcelona, Espanya.</p> | Ha estat parcialment excavat de manera furtiva. | <p>Segons la fitxa de l'Inventari de Patrimoni Arqueològic i Paleontològic està situat en terrenys del Mas Salvet, s'hi ha d'accedir per l'entrada al mas, i està en zona de bosquina sense camí d'accés, on cal endinsar-se. El jaciment ocupa una franja estreta de terreny d'uns 110 m amb una amplada aproximada de 2 m i s'estima, per la cicatriu en el terreny, que ha estat objecte d'excavacions amb un rebaix de l'ordre de 0,5 m en tota la seva superfície. Es considera que les excavacions han tingut per objecte l'extracció de restes paleontològiques. No consta que s'hagi sol·licitat ni atorgat cap permís d'intervenció paleontològica en aquest jaciment.</p> <p>Per cronol<span>ogia, litologia i paleoambient, el jaciment Clot de Sant Romà té una gran similitud i relació amb els jaciments paleontològics del Turó dels Campassos (Santa Maria de Mirallles) i de la Pobla de Claramunt, núm. 11693 i 12813 respectivament de l'</span>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya<span>, situats a 6,5 i 19 km en direcció est-nord-est. En el jaciment Turó dels Campassos entre desembre de 1997 i gener de 1998 es va fer una excavació paleontològica autoritzada en la qual es van recuperar restes fòssils cranials i post-cranials d'un mamífer marí de l'ordre <em>Sirenia </em>i dos exemplars sencers del cranc <em>Neptunus catalaunicus</em>. El jaciment La Pobla de Claramunt constitueix la Geòtop 331 Sant Procopi - Els Mollons. Aquest jaciment és un escull coral·lí eocènic complert. En aquest jaciment també està reportada la presència dels crancs <em>Neptunus catalaunicus</em> i <em>Harpactocarcinus punctulatus</em>. </span></p> <p><span>Els primers antecedents d'aquests jaciments són del Dr. Lluís Via Boada en la seva tesi doctoral de 1969 'Crustaceos decápodos del Eoceno espanyol', en la qual cita com a zona molt rica en els crancs fòssils <em>Neptunus Catalaunicus </em>i <em>Retrocypoda almelai,</em> la franja de terreny la franja Castell de Queralt - Bellprat - La Pobla de Claramunt. Els jaciments del Clot de Sant Romà, Turó dels Campassos i La Pobla de Claramunt es troben en aquesta franja, que marquen pràcticament de començament a final. La geologia dels tres jaciments està integrada en la Formació Collbàs (Ferrer, 1967) dins del Grup de Santa Maria (Ferrer, 1971, Anadón i Marzo, 1986). La Formació Collbàs es caracteritza litològicament a la seva base per un nivell transgressiu format per conglomerats i sorres que passen a limolites alternant amb calcàries limolítiques i bancs calcaris de fàcies pararecifals i nivells margosos. L'equivalent a aquesta formació en la zona d'Osona és la Fm. Gresos de Centelles (Reguant, 1967), el seu límit inferior és la Fm. Pontils i el superior la Fm. Igualada (Ferrer, 1967). L'edat és Bartonià, Eocè mitjà, de 41,3 a 37 milions d'anys. El paleoambient de la Fm. Collbàs s'assemblaria a una zona tropical d'aigües poc profundes i amb una considerable influència de corrents energètiques (Berdún et al. 2014). </span></p> <p><span>Atès que en aquesta zona s'han detectat efectes d'excavacions paleontològiques no autoritzades, el cos d'Agents Rurals han establert mesures de vigilància que han donat com a resultat la detecció de l'espoli al Clot de Sant Romà en el mes de març de 2019. </span></p> | 08021-15 | Clot de Sant Roma, a 250 metres al nord-oest de la casa vella de Can Salvet | <p><span>L'edat és Bartonià, Eocè mitjà, de 41,3 a 37 milions d'anys. </span></p> | 41.5060223,1.4612675 | 371583 | 4596075 | 08021 | Bellprat | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100635-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100635-16-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100635-16-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100635-16-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100635-15-1-pinca-de-cranc-autor-sap-albert-vidal-9-2019.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100635-16-6.jpg | Inexistent | Paleògen|Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Científic | Inexistent | 2026-04-29 00:00:00 | M. Picas - INSITU SL | Segons informacions publicades l’any 2020, els Mossos d’Esquadra van intervenir més de 8.000 restes paleontològiques presumptament espoliades durant els darrers vint-i-cinc anys en diversos jaciments de Catalunya i Aragó. Entre els punts afectats, destaca el jaciment del paratge del Clot de Sant Romà, Bellprat, on els Agents Rurals van sorprendre un individu mentre extreia fòssils de crustacis decàpodes amb una antiguitat estimada d’entre 35 i 45 milions d’anys el gener del 2016 a partir del qual es va destapar l'afer. L’operatiu va permetre recuperar milers de peces, així com documentació associada als jaciments espoliats, i va derivar en actuacions judicials i mesures de restricció d’accés a diversos indrets. | 124|123 | 1792 | 5.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 93263 | Can Vidal Formentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vidal-formenti | <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> | XX | <p>Casa entre mitgeres d'un cos d'amplada i de planta rectangular. Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>A nivell compositiu, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat, definits per les obertures de cada planta. En la planta baixa per la porta d'accés i la finestra reixada del costat. Ambdues de llinda recta. En el primer pis, hi trobem un balcó corregut amb doble accés, barana de ferro i llosana sostinguda per quatre mènsules. Les obertures també són de llinda recta i amb persianes de fusta de llibret.</p> <p>En el segon pis, hi trobem dos balcons individuals, amb les mateixes característiques que en el pis inferior: llosana sostinguda per dues mènsules a cada balcó, barana de ferro i persianes de llibret.</p> <p>El parament és llis, arrebossat i pintat d'ocre. Les obertures de les plantes superiors tenen un emmarcament amb un trencaaigües damunt la llinda, formada per una motllura decorada amb motius geomètrics i amb un coronament floral central. Una cornisa dentada i un tester curvilini amb medalló central on s'hi pot llegir l'any de la construcció: 1923, coronen l'edifici. Sota aquesta cornisa hi trobem els respiralls de la cambra d'aire, integrats en una franja ornamental de motius florals. Pels costats, sobresurt una pilastra imitant carreus.</p> | 08006-88 | Riera del Bisbe Pol, núm. 58 | 41.5806600,2.5505200 | 462532 | 4603317 | 1923 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93263-02dsc0598.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93263-03dsc0596.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93263-04p1570172.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'arquitecte Cèsar Martinell dirigí, durant els anys 40 del segle passat, les reformes de l'interior de la casa, segons consta en la documentació conservada a l'Arxiu Municipal Fidel Fita. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 100661 | Cal Vador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vador-2 | <p>G3 Desenvolupament Territorial SL (s.d.). <em>Catàleg de masies i cases rurals del terme municipal de Bellprat</em>. Document tècnic, pendent d’aprovació. Fons de l’Ajuntament de Bellprat.</p> <p><span>Gual Vidal, Meritxell (2019). Estudi demogràfic de Bellprat del 1900 a l’actualitat [Treball de recerca de batxillerat inèdit]. INS Pere Vives Vich, Igualada.</span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Martell Gassó, Jaume. (2025). <span><span><span><em><span><span>El Capbreu de 1598 del terme de Queralt i lloc de Bellprat</span></span></em></span></span></span><span><span><span><span><span><span> (Col·lecció Solixent, Migdia, Ponent, Tremuntana, 119 pp.). Ajuntament de Bellprat.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Palau i Rafecas, Salvador (1992). Masies i molins fariners amb habitacle dintre de la zona d’influència del mercat de Santa Coloma de Queralt. Aplec de treballs, núm. 10, p. 257-98.</p> | XIX - XX | L’edifici es manté dempeus, però presenta deficiències a la coberta que requeririen actuacions de manteniment. | <p>La construcció és de pedra del país i presenta una superfície aproximada de 110 m². L’edifici s’estructura en planta baixa i pis, amb coberta a doble vessant perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. Part dels paraments exteriors es troben arrebossats, probablement com a resultat d’intervencions de manteniment. A l’entorn immediat de la masia hi ha diversos coberts construïts amb totxana, de factura recent, vinculats a usos auxiliars. L'edifici original és difícil de veure per la vegetació i els coberts annexos. </p> | 08021-41 | El vial més proper és el camí de Cal Caselles, a peu de la carretera abans d'arribar a Cal Caselles. | <p>Segons l’estudi de Jaume Martell Gassó sobre el capbreu de 1598 del terme de Queralt i lloc de Bellprat, la masia de Cal Cases constituïa un nucli amb diverses cases disperses on vivien masovers, entre les quals s’esmenten Cal Vador, la Caseta i ca l’Isidre. Aquesta referència permet interpretar que Cal Vador com una masoveria vinculada històricament a l’explotació principal de Cal Cases. Martell recull igualment que l’any 1600 s’esmentaven dues masies separades dins aquest sector, tot i que no es pot establir una correspondència directa amb l’edifici actual. La informació oral també indica que davant de Cal Cases hi hauria existit una masia antiga, desmantellada en èpoques posteriors per reaprofitar-ne pedres i bigues en construccions més recents. En aquest context, Cal Vador s’ha d’entendre com una construcció vinculada a la fragmentació i transmissió patrimonial de Cal Cases, probablement en relació amb l’establiment de masoveries o habitatges derivats de l’explotació original. Per tipologia, i amb la presència del maó en part de la construcció del mas (el portal) perfilaríem la cronologia de l'edifici a mitjans del segle XIX. Segons el <em>Catàleg de masies de Bellprat</em>, Cal Vador és un edifici de planta rectangular datat aproximadament de l’any 1840, tot i que aquesta cronologia podria correspondre a una fase constructiva i no necessàriament a l’origen inicial de l’edifici.</p> <p>Segons recull Meritxell Gual en el seu estudi sobre Bellprat, la masia de Cal Vador i la Caseta serien dues masies construïdes a partir de Cal Cases com a herència per als fills. La casa va estar habitada fins a mitjans del segle XX, moment en què els seus habitants es traslladaren a Igualada. La masia va quedar abandonada des d’aleshores (Gual Vidal, 2019).</p> | 41.5238128,1.4702418 | 372367 | 4598037 | 08021 | Bellprat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100661-41-2-img20251015102011.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100661-41-3-img20251015102029.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100661-41-4-img20251015101950.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2026-04-29 00:00:00 | M. Picas - INSITU SL | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 40072 | Font de Can Draper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-draper | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | <p>Font ubicada gairebé al mig del torrent de Can Reixac, a un punt més baix respecte al nivell del pla. Es troba dins d'una estructura de planta de semicircular allargada, amb parets laterals fetes de pedra i coronades amb totxo, que fa aproximadament 3 m de llargada per 2 m d'amplada, i 1 m d'alçada. S'hi accedeix a través d'una escala de cinc graons fets de maó massís. Al seu voltant hi havia un banc i una taula de pedra, actualment desaparegudes. L'aigua arribava al broc, a través d'una petita mina que la recollia del torrent, i rajava a una petita pica de secció quadrada feta de pedra. La mina va quedar inutilitzada i actualment la font no raja i resta abandonada.</p> | 08005-203 | Can Draper. Polígon 3, parcel·la 1 | <p>Emblemàtic espai d'esbarjo de les famílies pageses del poble, on antigament s'organitzaven festes populars i sardanes.</p> | 41.6619800,2.2632900 | 438665 | 4612509 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40072-foto-08005-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40072-foto-08005-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40072-foto-08005-203-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 40062 | Complex mina-safareig de Can Joanet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-mina-safareig-de-can-joanet | XX | <p>Mina situada a una de les feixes de sota la masia de Can Joanet, en direcció cap al Mas Miquel.Té una longitud d'uns 5 m i permet l'accés de persones al seu interior. Subministrava un petit cabal d'aigua que s'emmagatzemava en un safareig rectangular, d'aproximadament 1,5 m per 1m, situat a tocar de la boca de la mina, que permetia regar els hortets que hi havia en aquestes feixes.</p> | 08005-193 | Can Joanet (Serrat de l'Ocata) | 41.6996200,2.2450700 | 437185 | 4616702 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40062-foto-08005-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40062-foto-08005-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40062-foto-08005-193-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 101316 | Fons referent a Les Cabanyes de l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-les-cabanyes-de-larxiu-general-de-la-diputacio-de-barcelona | XIX-XX | <p><span><span><span>Es tracta d’un fons documental de naturalesa mixta integrat per documentació textual i documentació gràfica, produït principalment per administracions públiques, especialment l’Ajuntament de les Cabanyes, amb la participació d’altres ajuntaments de l’entorn, organismes supramunicipals com la Diputació i la Mancomunitat de Catalunya, així com tècnics facultatius (arquitectes, mestres d’obres) i particulars promotors d’obres. La documentació abasta cronològicament des de mitjan segle XIX fins a finals del segle XX (aproximadament entre 1864 i 1995) i es refereix majoritàriament a l’àmbit territorial de les Cabanyes i el seu entorn immediat, especialment en relació amb el camí de Vilafranca del Penedès a Guardiola de Font-rubí per Vilobí del Penedès i altres infraestructures vinculades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El conjunt d’imatges conservat a l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona relatiu al municipi de les Cabanyes ofereix una visió àmplia i detallada de diversos espais, equipaments i elements patrimonials al llarg d’un ampli arc cronològic que abasta principalment el segle XX i inicis del XXI. </span></span></span></p> <p><span><span><span>D’una banda, destaca un volum significatiu d’unitats documentals simples produïdes per la Diputació de Barcelona entre els anys 1990 i 2011, centrades sobretot en el camp de futbol municipal i en la pista poliesportiva. Aquestes imatges documenten amb caràcter descriptiu diferents aspectes físics i de conservació d’aquests equipaments, amb especial atenció a elements com les reixes, sovint descrites en diversos estats, incloent-hi oxidació o deteriorament, les voreres, el terreny de joc amb zones de terra esquerdada o sense asfaltar, la presència de vegetació espontània, així com detalls constructius com murs, portes, pals elèctrics, sistemes d’il·luminació i cablejat. A tall d’exemple, es poden citar les unitats documentals amb números 45313 (reixa), 45326 (reixa rovellada), 45311 (terra sense asfaltar) o 45317 (pal elèctric i il·luminació), que il·lustren diferents aspectes de l’estat i les infraestructures del camp de futbol. Igualment, s’hi inclouen vistes generals i parcials dels espais, així com escenes amb presència humana que aporten context d’ús, com en el cas del document 45312. Paral·lelament, la documentació relativa a la reposició de la xarxa de la pista poliesportiva incideix en els mateixos elements estructurals, amb una mirada més tècnica i centrada en detalls concrets, com evidencien els registres 45304 i 45307, centrats en detalls de reixa i pals de suport.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’altra banda, el catàleg monumental del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments aporta materials de caràcter històric i patrimonial, entre els quals sobresurten diverses representacions de l’església vella de Sant Valentí de les Cabanyes. Aquest conjunt inclou dibuixos i fotografies, majoritàriament d’autoria desconeguda, datats entre 1915 i 1980, així com una imatge de l’interior de l’any 1972 (núm. 161844). També destaquen els dibuixos catalogats amb els números 161841 i 161842, així com la imatge 161843, en què es remarca que en aquest temple hi fou batejat Josep Torras i Bages, fet que reforça la rellevància històrica del monument dins el context local. A aquest conjunt s’hi afegeixen dues fotografies del camí de Sant Pau, preses l’any 1941 pels fotògrafs Cuyàs (núm. 206360 i 206361), en què es documenta la perspectiva des de la carretera de les Cabanyes amb la basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès al fons, oferint així una lectura paisatgística i territorial de l’entorn.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment, cal esmentar les unitats documentals referides al celler de les Cabanyes, atribuït a l’arquitecte Cèsar Martinell i Brunet (Valls, Alt Camp, 24 de desembre de 1888- Barcelona, 19 de novembre de 1973), una figura clau de l’arquitectura agrària catalana a cavall entre el Modernisme i el Noucentisme, vinculada a la Mancomunitat de Catalunya. Aquestes imatges, identificades amb els números 37850 i 37851, descriuen tant la façana com els arcs interiors de l’edifici, posant en relleu les característiques constructives pròpies dels cellers modernistes i la seva funcionalitat productiva.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El fons textual aplega la documentació administrativa i tècnica generada en el desenvolupament d’aquestes actuacions, estructurada majoritàriament en forma d’expedients. Inclou sol·licituds d’autorització per a la construcció, reforma o modificació d’edificis particulars en terrenys adjacents a camins, expedients d’obres públiques, informes tècnics i memòries, plecs de condicions, correspondència administrativa, actes d’inspecció, convenis entre administracions, documentació econòmica (pressupostos i subvencions), actes i acords de ple i expedients d’expropiació. Aquesta documentació reflecteix amb detall la gestió administrativa del territori, especialment pel que fa a la regulació de les construccions i al manteniment i millora de la xarxa viària. Entre els exemples més significatius destaca l’expedient identificat amb la referència OPP-2603, relatiu a les obres de reparació i millora del camí de Vilafranca del Penedès a Guardiola de Font-rubí, que incorpora plecs de condicions, comunicacions i actes d’inspecció sobre el manteniment del camí, així com diversos expedients de sol·licitud d’autorització de construcció associats a la sèrie K0105, alguns dels quals inclouen referències a permisos concrets i a la localització precisa de les actuacions dins el nucli urbà de les Cabanyes. Igualment rellevants són els expedients relacionats amb la implantació de serveis, com les canalitzacions d’aigua, que incorporen memòries tècniques i documentació administrativa detallada, o els documents de planejament urbanístic i infraestructures del segle XX.</span></span></span></p> | 08027-70 | Carrer Mejia Lequerica, núm. 1 – 08028 Barcelona | <p><span><span><span><span lang='CA'>La història arxivística del conjunt documental conservat a l’Arxiu General de la Diputació de Barcelona s’inscriu en l’evolució institucional de la mateixa corporació des de la seva creació l’any 1822. Des dels seus inicis, l’arxiu ha estat estretament vinculat a la Secretaria General, reflectint així el seu paper central en la gestió administrativa i la preservació documental de la institució.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>En el període inicial de 1822 a 1823, la documentació es conservava al Palau de la Diputació, compartint espai amb la Reial Audiència. Amb la dissolució temporal de la Diputació, els fons documentals es van traslladar a la seu de la Intendència, fet que ja evidencia una primera disgregació física dels documents. Posteriorment, el 13 d’octubre de 1836, amb el restabliment de les diputacions, la documentació fou transferida a l’arxiu de la nova institució, incorporant també la documentació de la Diputació de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al llarg del segle XIX, els successius trasllats van marcar de manera significativa la configuració de l’arxiu. Entre 1844 i 1845, les dependències de la Diputació, inclòs l’arxiu, es van ubicar al convent de la Mercè de Barcelona, que aleshores acollia la Capitania General de Catalunya, i el 1850 es van traslladar a l’edifici de la Duana. L’any 1869, l’arxiu retornà a la plaça de Sant Jaume, on es va establir de manera més estable fins a l’any 1987, separant-se de les dependències del Govern Civil. Aquest llarg període de convivència amb altres institucions —com la Reial Audiència, la Mancomunitat de Catalunya o la Generalitat de Catalunya— va comportar una certa barreja documental, que en alguns casos ha dificultat la correcta atribució dels documents al seu organisme productor.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Un punt d’inflexió es produí l’any 1987, quan, arran del trasllat de la Diputació de Barcelona a la nova seu de Can Serra, l’arxiu es desplaçà al pavelló número 7 del recinte de la Maternitat. Aquest canvi va permetre una millor organització i conservació dels fons. Més endavant, l’any 1994, l’Arxiu Nacional de Catalunya va transferir a l’Arxiu General la documentació de la Comptadoria-Intervenció corresponent al període 1871-1970, amb la voluntat de restituir-la al seu productor original.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Actualment, l’Arxiu General funciona mitjançant un sistema descentralitzat d’equipaments. Els arxius administratius es distribueixen entre Can Serra i les Llars Mundet, mentre que els espais de l’Escola Industrial compleixen funcions d’arxiu administratiu i intermedi. La documentació de conservació permanent es custodia principalment al recinte de la Maternitat, que, juntament amb el Centre d’Arxiu del Rellotge de l’Escola Industrial, disposa d’espais habilitats per a la consulta pública i la recerca.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Pel que fa a la formació del fons, aquest és resultat directe de la producció pròpia de la Diputació de Barcelona i ha estat conservat per la mateixa unitat productora. El seu abast i contingut reflecteixen l’exercici de les funcions i competències de la institució des de 1822 fins a l’actualitat. Així, inclou documentació derivada del funcionament dels òrgans de govern —com llibres d’actes del Ple, juntes i comissions— que permeten resseguir la trajectòria política i institucional de la corporació. També es conserva documentació relativa a la gestió del personal, el patrimoni i l’activitat econòmica i administrativa, així com aquella generada en les relacions internes i externes i en actes protocol·laris.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El fons incorpora igualment documentació vinculada a les competències exercides històricament per la Diputació, com la beneficència, l’ensenyament, la gestió de presons, els processos electorals, les quintes i milícies, el cos de Mossos d’Esquadra, així com activitats relacionades amb l’agricultura, el comerç, la indústria, la fiscalitat i les obres públiques, incloent-hi la construcció i manteniment de la xarxa viària o el suport als municipis. A partir del segle XX, aquestes funcions s’han ampliat i adaptat a noves necessitats socials, incorporant àmbits com els esports, el medi ambient, el turisme o les polítiques d’igualtat i ciutadania.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Dins aquest conjunt, la documentació fotogràfica i audiovisual té un paper destacat, ja que testimonia les actuacions de la Diputació a la província, especialment en el seguiment d’obres, instal·lacions i equipaments, així com en activitats institucionals i protocol·làries. Aquesta tipologia documental presenta un abast cronològic que s’inicia a principis del segle XX i arriba fins a l’actualitat. Finalment, la Biblioteca de Reserva completa el fons amb les publicacions editades per la Diputació al llarg de la seva història, comprenent memòries, normatives, revistes, cartells i altres materials de difusió.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Pel que fa a l’organització, la documentació s’estructura d’acord amb el quadre de classificació de la Diputació de Barcelona aprovat l’any 2018, que garanteix una ordenació coherent i funcional del conjunt documental.</span></span></span></span></p> | 41.3712835,1.6892017 | 390379 | 4580803 | 1864-1995 | 08027 | Les Cabanyes | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08027/101316-7002.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08027/101316-7003.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08027/101316-7004.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08027/101316-7005.png | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2026-04-13 00:00:00 | Jordi Montllo Bolart | El conjunt del fons presenta una estreta relació entre la documentació textual i la gràfica, ja que els plànols i representacions visuals formen part inseparable dels expedients administratius. Aquesta complementarietat permet una comprensió integral dels processos de transformació del territori i confereix al fons un interès primordial per a l’estudi de l’obra pública, l’urbanisme i l’evolució del paisatge local. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 40071 | Pou de glaç de Can Draper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glac-de-can-draper | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XVII | <p>Pou de glaç situat al final de la propietat de Can Darper, proper a Can Reixac, i a la banda nord del Camí del pou de Glaç. Fou construït possiblement al segle XVII, està fet de pedres lligades amb morter de calç i està en bon estat de conservació. És de planta rodona, amb coberta còncava, i fa aproximadament 10 m de diàmetre i 10 m de profunditat. Té dues boques d'accés.</p> | 08005-202 | Camí del Pou de Glaç | <p>El pou de glaç servia per a emmagatzemar els blocs de gel que es treien del torrent del Sot d'en Torres. En aquest espai hi havia unes basses que s'omplien amb l'aigua del rec Draper i el gel obtingut s'empouava de novembre a març, i s'extreia de maig a agost.</p> | 41.6547400,2.2627200 | 438611 | 4611706 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40071-foto-08005-202-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40071-foto-08005-202-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Científic | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 40047 | Aplec Pasqual | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-pasqual | <p>BADIA I MORET, J. (1991). Una crònica del nostre temps. L'Ametlla del Vallès (1936-1975). Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | Actualment no es celebra. | <p>Es tracta d'un concurs coral impulsat per Fèlix Millet i Marestany, i celebrat des de 1944 fins 1953, el diumenge o el dilluns de Pasqua, al pati de Can Xammar de Dalt o Can Millet. Els aples pasquals van constituir una festa popular amb un gran nombre de participants tant del municipi, com vinguts d'altres comarques. Els foranis dinaven a la Font de la Mina o a la Font de Can Draper, on tot seguit s'organitzaven coples, balls i sardanes. A la tarda, a l'escenari muntat per l'ocasió al pati de Can Millet, es celebrava el concurs coral i després es feia el repatiment de premis. L'acte finalitzava amb un discurs del senyor Millet exaltant Catalunya, fet extraordinari per aquella època. L'aplec era presentat oficialment com un concurso de caramellas, però a la pràctica era l'excusa per recuperar tradicions catalanes i escoltar música en català.</p> | 08005-178 | Can Millet | 41.6743700,2.2582800 | 438260 | 4613889 | 1944 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40047-foto-08005-178-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fèlix Millet i Maristany | Fotografia antiga de la Coral lo Lliri a l'Aplec Pasqual de Can Millet l'any 1948 (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès). | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||
| 92913 | Penya del Mal Temps | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penya-del-mal-temps | <p>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</p> <p>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</p> | XX | El planejament de 1990 pretenia mantenir les visuals existents, però és una zona molt urbanitzada. | <p>El turó o penya del Mal Temps és una elevació ubicada a llevant de la riera, just enfront el port, de 60 metres d'alçada snm. Una via principal, anomenada carrer del Mirador del Mal Temps, circumda el turó, amb inici i final a la plaça del Mal Temps. És un carrer asfaltat amb vistes al nucli urbà i al mar que el planejament de 1990 especifica que 'cal evitar qualsevol tipus d'edificació que pogués privar les visuals existents ja prou malmeses pels dos edificis singulars construïts fa uns anys ran de penya'.</p> <p>En relació a la penya d'aquest turó i d'altres del municipi, el planejament de 1990 especifica que caldria mantenir-les sense edificacions 'procurant fer cedir aquests terrenys en els quals es pogués fer un passeig de ronda o bé dedicar-los a l'esbarjo de la població'.</p> | 08006-71 | Turó del Mal Temps | 41.5803548,2.5558850 | 462979 | 4603280 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92913-02dsc3336.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92913-03dsc3338.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 93273 | Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-8 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> | XIX | <p>Casa de cos entre mitgeres, de planta rectangular. Consta de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>A nivell compositiu, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa, per la porta d'entrada, de llinda recta i porta de fusta a dos batents; i una finestra amb reixa de ferro lateral. A la planta pis, destaca el balcó corregut suportat per quatre mènsules decorades amb motius vegetals i barana de ferro.</p> <p>El parament és llis i arrebossat, però en destaca el coronament amb un tester profusament decorat, una balustrada i una cornisa motllurada suportada per cinc mènsules decorades. També destaquen els respiralls de la cambra d'aire i uns plafons circulars en planta baixa.</p> | 08006-98 | Carrer del Bisbe Català, núm. 8 (antic carrer de la Perera) | 41.5798500,2.5515600 | 462618 | 4603226 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93273-02dsc8782.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93273-03p1540802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93273-04p1540803.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38179 | Can Minguell (Can Baladia) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-minguell-can-baladia | XX | Edifici, volumetria i acabats de façana s'han mantingut en bon estat, però la resta de la finca ha sofert modificacions que han amlmès la concepció formal original | <p>Casal d'estiueig de planta baixa i dues plantes pis. Amb una planta més o menys regular, té una torre adossada en una de les cantonades. D'estil noucentista, hi ha un gran treball d'esgrafiats en els panys de façana, i maó vist en cantonades i tractament de les obertures. Entre les construccions auxiliars repartides pel jardí de la finca hi podem trobar una glorieta feta de fusta treballada, prop de la tanca del jardí. Cal destacar que tant els acabats exteriors com els d'interior són d'una gran qualitat.</p> | 08009-186 | Nucli urbà. Primer Eixample. Pg. Baró de Viver, 56 | 41.5494400,2.3962100 | 449644.05 | 4599928.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38179-foto-08009-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38179-foto-08009-186-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | D'uns anys ençà s'ha rehabilitat com a restaurant i saló de festes i banquets, modificant lleugerament el seu aspecte original, apareixent elements que distorsionen la composició original de la finca; com ara tanques, baranes i pavellons auxiliars, així com àmplies feixes habilitades com a aparcaments de vehicles. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 38180 | Can Gaillard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gaillard | XX | Es troba en un perfecte estat de conservació, i malgrat les reformes i restauracions, no s'ha perdut res del seu aspecte original. Recentment ha passat a ser vivenda privada i, donades les característiques de la fina, és de suposar que vetllaran per a la seva bona conservació. | <p>Edifici senyorial de planta semisoterrani, baixa, dues plantes pis i golfes. En la planta més o menys regular, de cossos sortints, destaca la torre adossada. Es tracta d'una torre que incorpora en la seva decoració elements de diferents estils; utilitzant els materials típics de pincipis del segle XX, teulades de ceràmica vidriada, , ferro forjat, porticons de llibret de fusta, balaustrades, i algunes parts neoclàssiques. Destaca també el gran jardí que envolta la casa, amb gran varietat d'espècies autòctones i estrangeres.</p> | 08009-187 | Nucli urbà. Av. Catalunya, 5 | 41.5525500,2.4052300 | 450399.06 | 4600268.53 | 1917 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38180-foto-08009-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38180-foto-08009-187-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Situada a l'entrada de la població, és un dels seus edificis més significatius. Ha estat fins fa poc Casa de Colònies de la Caixa d'Estalvis de Mataró. El 1975 va ser restaurada i s'hi va fer una ampliació, realitzades ambdues per l'arquitecte Enric Puiggalí. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 100668 | Rellotge de sol de Ca l'Alemany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-lalemany | Es va restaurar la façana l'any 2016 i es va mantenir un requadre d'estuc original on es conserva el rellotge en bon estat. | <p>Rellotge de sol semicircular de tipus vertical, en bon estat de conservació, situat a la façana de migdia de la masia, amb una orientació lleugerament sud-est. Disposa de gnòmon de vareta metàl·lica i mostra línies horàries traçades des de les 6 del matí fins a les 5 de la tarda, amb numeració aràbiga. També hi són representades les mitges hores, mitjançant traços més curts entre les línies principals.</p> | 08021-48 | Façana de migdia de la masia de Ca l'Alemany | <p>Es desconeix el moment de construcció del rellotge.</p> | 41.5023777,1.4470288 | 370388 | 4595693 | 08021 | Bellprat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100668-50-1-img20251015131242.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2026-04-29 00:00:00 | M. Picas - INSITU SL | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 100632 | Obaga del Xeco | https://patrimonicultural.diba.cat/element/obaga-del-xeco | <p>Belarte, M. C., Hernandez, J., & Principal, J. (2001). Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996–2001). [en línea]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</p> <p>Memòria dels treballs de prospecció desenvolupat a les conques altes dels rius Gaià i Boix. Campanyes 1996-97.</p> | Hauria estat molt destruït pels cultius agrícoles. | <p>El jaciment arqueològic de l’Obaga del Xeco correspon a un possible assentament a l’aire lliure atribuït al Bronze Final, identificat a partir de materials superficials, sense evidència d’estructures visibles. Durant una prospecció superficial realitzada l’any 1996, es va delimitar una àrea aproximada de 100 m² amb presència de fragments de ceràmica a mà, concentrats i en un alt grau de fragmentació. En la revisió efectuada el maig de 2025, en el marc de la carta arqueològica de l’Anoia, no es van identificar materials en superfície. L’activitat agrícola i l’ampliació dels camps de conreu adjacents han afectat de manera significativa el sector, fet que podria haver alterat substancialment la conservació del jaciment.</p> | 08021-12 | Al peu de la carretera B-220, PK0600 | <p>Jaciment datat al Bronze Final III (ca. 900–650 aC), interpretat com un lloc d’habitació a l’aire lliure sense estructures conservades. Segons l’Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, fou identificat mitjançant prospecció superficial l’any 1996, quan es van documentar materials ceràmics atribuïbles a aquest període en una àrea aproximada de 100 m². En la revisió efectuada el maig de 2025, en el marc de la carta arqueològica de l’Anoia, no es van localitzar materials en superfície.</p> | 41.5132772,1.4209378 | 368232 | 4596942 | 08021 | Bellprat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100632-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100632-12-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100632-12-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100632-img20260227124440.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100632-img20260227123030.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | Inexistent | 2026-04-29 00:00:00 | M. Picas - INSITU SL | 79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 38258 | Can Ferraters (Mas Lladó) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ferraters-mas-llado | XVI | La persiana de llibret i alguns elements de la fusteria exterior, com ara el portal d'accés, es troba en un estat precari. | <p>Casal rectangular, de planta baixa i dos pisos, amb teulada a quatre vessants. Tipologia de masia del tipus VI, segons Bonet i Garí. Amb el temps, es van anar modificant les seves obertures per a adaptar-la com a casa d'estiueig. Les últimes reformes importants són de principis del segle XX, com es pot observar pels detalls ornamentals de frisos i fusteria utilitzats. Es troba dins d'una gran finca ajardinada, i situada en una plataforma elevada, que limita una barana balaustrada de gran vistositat. Destaca la glorieta d'obra, amb teulada de tronc cònic de peces ceràmiques vidriades i una rosa dels vents de forja, situada en un dels angles del jardí-</p> | 08009-265 | Nucli urbà. C. Dr. Fleming, 5 | <p>Antigament era una important propietat, ja que la majoria de les terres d'Argentona eren seves, amb nombroses masoveries. Gradualment les anà cedint, però l'edifici principal es manté encara.</p> | 41.5476300,2.3925000 | 449333.05 | 4599730.54 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38258-foto-08009-265-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38258-foto-08009-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38258-foto-08009-265-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 94046 | Villa Carmen | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-carmen-1 | XIX-XX | <p>Villa Carmen és una casa als quatre vents situada al vessant esquerra de la riera d'Arenys a tocar amb el terme d'Arenys de Munt. Una tanca envolta la finca i la casa se situa a la part alta, en un terreny en clara pendent. S'aixeca, doncs, en un terraplè o basament artificial per donar-li l'estabilitat necessària. Damunt aquest podi s'alça la casa, de planta rectangular amb tres cossos. El cos central és de planta baixa i dos pisos i els cossos laterals de planta baixa i pis. La coberta del cos central és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. La coberta dels cossos laterals és a una vessant.</p> <p>Es tracta d'una composició historicista neogòtica on domina la simetria en els tres eixos de composició, un per cos. En el central hi trobem el portal d'entrada, d'arc carpanell i amb una escala que hi accedeix. Al seu damunt, un balcó amb barana trepanada i llosana sostinguda per dues mènsules. En els eixos laterals hi dominen les finestres amb arcs trilobulats i baranes trepanades. Totes les obertures tenen trencaaigües rectes, resseguint els muntants de les finestres.</p> <p>El parament és arrebossat imitant carreus amb un sòcol més gruixut i un capcer esglaonat. Destaca la torre situada en l'angle posterior esquerre o nord-est.</p> | 08006-388 | Riera del Pare Fita, núm. 166 | <p>La construcció de la casa es deu al besavi de l'actual propietari i, per tant, durant quatre generacions s'ha mantingut a la mateixa família.</p> <p>Durant la Guerra Civil espanyola fou l'ambaixada del Brasil.</p> | 41.5904882,2.5447602 | 462057 | 4604410 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94046-01dsc2485.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94046-02dsc2479.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94046-03dsc2480.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94046-04dsc2481.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94046-05p1590022.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94046-06p1590011.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Salvador Puiggròs | 116|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 74151 | Can Jorba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jorba-0 | <p>Capbreu de Montserrat 1496. Veïns i masos de Collbató i el Bruc al segle XV (2006) Associació Cultural del Montserrat. P107 MUNTADES,M. (1871), Montserrat, su pasado, su presente y su porvenir, Imprenta de Roca, Manresa, p.305 i 310 MUSET, Assumpta, (2009), Economia, societat i cultura al Bruc i al seu entorn al començament del segle XIX. Publicacions Abadia de Montserrat, p.22. SOLIAS, J.M, HUÉLAMO, J.M, LAUDO, S; (2007) Inventari del Patrimoni Cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. vol II. p. 63.</p> | XV-XX | <p>Masia de grans dimensions de planta rectangular i coberta a dues aigües. Està orientada al sud, i queda emmarcada dins d'un recinte tancat que inclou altres dependències. A la façana principal una gran arcada precedeix la porta adovellada. La façana principal és de paret de maçoneria i pedra vista i carreus treballats a les finestres. A l'exterior i a l'entorn de l'edificació hi ha tres edificis més: una pallissa, una capella, i una dipòsit d'oli fet a partir d'una roca caiguda de la muntanya. La casa va ser restaurada entre el 1964 i 1973 i es va obrir un finestral a la façana de llevant.</p> | 08025-21 | Est del terme | <p>Està documentada des del segle XV tot i que podria ser anterior ja que la capella que hi ha al seu costat és esmentada al segle XIV. Al segle XV era coneguda com el mas Vendrell. Així s'esmenta al capbreu del 1496 segons la confessió del propietari de la casa, Jaume Jorba, que aleshores era batlle del Bruc. El 1835, l'abat Blanch del monestir de Montserrat hi va fer amagar la Mare de Déu del monestir de Montserrat després de l'exclaustració de 1835. El 1844 Pau Pedrosa lliurà la imatge als monjos.</p> | 41.5881200,1.7985900 | 399862 | 4604744 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74151-foto-08025-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74151-foto-08025-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74151-foto-08025-21-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-04 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Josep-Vicenç Mestre Casanova | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 33917 | La Clota | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-clota | <p>AAVV (2000): 'Ruta Mas Traval - Les Agulles - La Clota' dins L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans. Núm. 6, juliol-setembre, p. 12.</p> | XIV | Tot el conjunt és un despoblat en ruïnes. | <p>Conjunt d'edificacions, avui en ruïnes, que des de la Baixa Edat Mitjana i fins a principis del segle XX (veure apartat 'Història'), conformà un veïnat del municipi de Begues. A la vista de les ruïnes que hi resten, el conjunt de la Clota estava format per la Casa Gran, les cases dels masovers Cal Baster i Ca l'Agustí, i les construccions destinades a corrals, pallisses, corts, galliners i porxos. Estava organitzada com una petita fortalesa, amb les construccions formant un recinte, de manera que les entrades donaven a un barri tancat per una paret alta que tenia l'entrada per l'est i una porta petita emmarcada amb pedra a l'oest. Actualment es conserven panys de murs de més de 5 metres d'alçada amb alguns contraforts destacables per les seves dimensions. L'aparell constructiu dels murs és de blocs irregulars de pedra lligats amb morter de calç i sorra, conservant-se també tapial en alguns punts. Tot el conjunt té una extensió aproximada d'una hectàrea.</p> | 08020-50 | La Clota | <p>La primera vegada que tenim constància del mas de la Clota és en el capbreu (declaració de béns) de 1390-96 fet a la Baronia d'Eramprunyà, deu anys després que s'hi haguessin establert nous pagesos per contracte d'establiment amb Jaume March II, senyor d'Eramprunyà, com a conseqüència de la pesta que devastava la població i que afectà a nou masos entre els quals s'incloïa la Clota. En aquest capbreu, on apareix anomenat Bernat Clota, s'especifica que és un dels masos que no han canviat de nom, per tant significa que ja existia anteriorment. Segons el mateix capbreu, la Clota estava situada a l'est del puig de la Desfeta i que llinda al nord amb el Coll de Ça Palosa i a l'oest amb el Mas Fontanelles. Tornem a trobar la Clota en el capbreu de 1595, essent el seu propietari A. Petit. Encara que probablement hagués canviat d'amos, continuava mantenint el mateix nom. Al segle XVII, entre els anys 1610 i 1620, vivien a la Clota la vídua Petita, el seu fill Jaume Petit, la dona d'aquest i el seu fill Joan. De la informació extreta podem dir que a més hi havia anys on s'hi afegien de 3 fins a 21 persones més a la masia. Durant el segle XVIII trobem que vàries dones de la Clota van tenir càrrecs d'administradores de la Confraria de Nostra Senyora dels Dolors, com una tal Maria Petit que entra com a administradora de la Confraria el 1728. A finals del segle XVIII, al cadastre de 1767, consta que a la Clota hi vivien tres xarmataires amb les seves famílies, un total de 17 persones. A partir de 1789, coincidint amb una època de guerra i crisi, només hi trobem 5 o 6 persones que hi vivien. Més tard la Clota seguirà sent habitada fins a la primera meitat del segle XX.</p> | 41.3160900,1.9384600 | 411150 | 4574390 | 08020 | Begues | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33917-foto-08020-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33917-foto-08020-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/33917-foto-08020-50-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2026-10-07 00:00:00 | Xavier Esteve | Al text refós de la normativa urbanística del PGOU (desembre de 2007), només apareix la cisterna i pous de la Clota, però no el conjunt en si. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 41118 | Col·lecció de Sant Miquel del Fai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-sant-miquel-del-fai | <p>COMAS, Carme (1985): Làpida del monjo Arbizu de l'església-cova de Sant Miquel del Fai. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. COMAS, Carme (1985): Làpida sepulcral de Guillem ('església-cova de Sant Miquel del Fai). Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. PLADEVALL i FONT, Antoni (1991): Sant Miquel del Fai, a Catalunya Romànica, Vol. XVIII El Vallès occidental i Vallès oriental. Barcelona, pàgs. 302. PLADEVALL i FONT, Antoni (1991):Sant Miquel del Fai. Espai Natural Sant Miquel del Fai. Barcelona.</p> | <p>Dins el recinte de Sant Miquel del Fai hi ha un espai tancat, a mode de gran vitrina, on s'hi exposen objectes trobats heterogèniament in situ. Bàsicament són fòssils, fragments d'estalactites i alguns basaments de columnes i capitells. Però en aquesta fitxa hi volem afegir altres elements més destacables que es troben a l'ermita troglodítica de Sant Miquel, que d'una manera o altra també es troben exposats. Un dels elements més destacats és un atuell ceràmic d'estil àrab en el que s'hi van trobar 'relíquies' a l'interior. També hi ha una làpida sepulcral que s'atribueix a la tomba de Guillem Berenguer, fill del comte Berenguer Ramon I (1018-1035). El text de la inscripció diu: Aquí jeus, oh Guillem, semblant a Paris i Aquil·les, ja que no fores menor ni en llinatge ni en valentia. La parca envejosa t'arrabassà abans de temps la teva noblesa, la teva valentia i la teva glòria. És just, doncs, d'oferir pietosos sufragis en el túmul on estàs sepultat, oh joves, dels qui fou la glòria i la lloança'. Finalment incloem en aquesta col·lecció, la sepultura del monjo Andreu Arbizu. Làpida de marbre encastada a la paret, sense data. Presenta un relleu policromat, a dos àngels que sostenen un escut rodó on hi ha dos animals, bous, situats un damunt de l'altre, i que té repartida als costats una inscripció: ací jeu fra Andreu d'Arbizu, monjo d'aquesta casa. Us prego d'orar per ell'. Sota la làpida es veu un sarcòfag amb senyals d'haver estat profanat.</p> | 08023-61 | Sant Miquel del Fai | <p>La làpida se suposa trobada l'any 1790 i es guardava encastada en la part davantera del mur que divideix els dos darrers altars laterals de l'església, però ara ha estat col·locada en una petita vitrina. La tomba del monjo Andreu va ser datada pel canonge Ripoll del segle XI. Les notícies documentals d'aquest monjo es situen en el segle XVI, era un personatge acomodat i de família noble. Es conserva un capbreu de 1588 que ens parla d'ell. La gerra de ceràmica vidrada àrab es va trobar amb motiu de les obres de restauració fetes al monestir l'any 1991, en desmuntar l'altar, es pot situar cronològicament als segles XI o XII.</p> | 41.7162000,2.1897700 | 432601 | 4618584 | 08023 | Bigues i Riells | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41118-foto-08023-61-2.jpg | Física | Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2025-01-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 53 | 2.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 93973 | Fons referent a la figura de salvador Espriu del Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-la-figura-de-salvador-espriu-del-centre-de-documentacio-i-estudi-salvador | XX | <p><span><span><span>Tal com s’expressa en l’estatut de constitució de l’Organisme Autònom Local Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu (d’ara endavant, OAL Centre Espriu), l’objectiu és el de confegir un fons documental el més exhaustiu possible entorn de l’obra i de la personalitat de Salvador Espriu. La intenció és, doncs, esdevenir el principal punt de referència per a tots aquells que estiguin interessats en aquest escriptor i la seva obra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un centre especialitzat en la figura i l’obra de Salvador Espriu i, com a tal, té un tractament diferenciat del que pugui tenir una biblioteca generalista. Pràcticament, tot el que s’hi troba dipositat hi és perquè té alguna connexió amb l’escriptor, la seva obra, el seu entorn, el moment històric, les relacions personals, els nexes amb altres disciplines artístiques i els seus creadors.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És important, i necessari, assenyalar diversos aspectes en relació a la creació i construcció de les diverses seccions que integren els fons del Centre Espriu, ja que aquest organisme neix sense cap aportació de fons significatius, llevat del que hi diposita el Sr. Josep M. Ainaud de Lasarte, uns quants llibres de Salvador Espriu (alguns primeres edicions) i dues carpetes, una amb retalls de premsa i l’altra amb impresos diversos com díptics, programes de mà, o invitacions d’activitats relacionades amb l’escriptor i la seva obra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pràcticament la totalitat del fons que acull el Centre Espriu s’ha anat confegint de diverses maneres al llarg de tots aquests anys que han passat d’ençà de la seva creació. Gran part de les col<span>·</span>leccions han estat adquirides pel Centre Espriu. També s’han rebut i admès diverses donacions, entre les quals destaca la procedent de la pròpia família de Salvador Espriu. </span></span></span></p> <p>El fons principal és el bibliogràfic i e<span><span><span>stà constituït per llibres de diversa tipologia, encapçalats per les obres de Salvador Espriu en les seves diverses edicions i tipus d’edicions, antologies i reculls, com també traduccions a moltes altres llengües. </span></span></span>La resta del fons està format per antologies, estudis i crítica literària, obres biogràfiques, llibres d’entrevistes, epistolaris i memòries, actes de congressos, col·loquis o simposis, reculls d’homenatge, llibres d’artistes, d’arts escèniques, música i cançó, ensenyament, obres generals de llengua i literatura catalanes, diccionaris, etc. En total, estaríem parlant d’uns 25 o 30 metres lineals.</p> <p><span><span><span>A més del fons bibliogràfic que s’ha anat confegint, el Centre acull la biblioteca personal de la Sra. Amàlia Tineo Gil<strong>,</strong> cedida pels seus hereus amb motiu del seu traspàs. Amàlia Tineo formava part del més íntim cercle d’amics d’Espriu del temps de la universitat, juntament amb Tomeu Rosselló-Pòrcel, Mercè Muntañola i Lola Solà. Aquesta és una biblioteca de tota una vida, un conjunt de llibres important –més de 80 metres lineals— on destaquen temàtiques com la filosofia, l’ètica, la sociologia, la literatura i la història, l’art. La raó per la qual es troba al Centre Espriu és perquè inclou llibres que pertanyien a Salvador Espriu, és a dir, que formarien part de la “biblioteca personal” de l’escriptor. En algun moment determinat de la seva vida, Espriu es va quedar només amb uns quants llibres de capçalera i la resta els va traspassar a alguns amics, sobretot a l’Amàlia Tineo, que els “incorporava” a la seva pròpia biblioteca. Espriu va fer el mateix amb la seva germana Maria Lluïsa, molt conscient que ella també els conservaria. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A més, hi ha una part d'hemeroteca. Molt important, també, perquè al llarg de la seva vida, sobretot a partir de final de la dècada dels 50 del segle passat, Espriu tenia una presència molt notòria en la premsa, a les publicacions periòdiques i altres publicacions d’àmbit privat. També hi ha publicacions estrangeres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Trobem una secció d'impresos molt diversificada que inclou tot allò que no són llibres, ni publicacions periòdiques o catàlegs, per exemple. Ens referim a cartells (de diverses mides i formats), o programes de mà (fullets, díptics, desplegables, invitacions, recordatoris, publicitat).</span></span></span></p> <p><span><span><span>També hi trobem una secció epistolar i de manuscrits, </span></span></span><span><span><span>cartes escrites per Espriu, algunes originals, altres en còpia, que han aportat els receptors de les cartes. Cal dir que Espriu no va conservar la correspondència que rebia, per tant és molt difícil poder confegir una “relació epistolar” completa amb gairebé cap dels seus corresponsals. </span></span></span><span><span><span>Pel que fa a manuscrits de les obres, Espriu tampoc els va conservar. Es disposa només d’algunes pàgines d’un quadern i poca cosa més, excepte un fitxer de lectura que es pot visionar complet al Corpus Literari Català, de la Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Caldria distingir una sèrie de fotografies de la part específicament relacionada amb la persona de Salvador Espriu, la seva família, la casa familiars, de la resta de fotografies que apleguem i que es corresponen a altres àmbits com la vila d’Arenys de Mar i els seus entorns, el cementiri. I, també, relacionades amb activitats que s’han fet i s’han documentat. Així com enregistraments sonors i videogràfics. </span></span></span><span><span><span>Programes televisats, alguna representació teatral, música (sobretot), La pel<span>·</span>lícula <em>Laia </em>en dues versions; o les intervencions al I Simposi Internacional Salvador Espriu (2003).</span></span></span></p> <p>També s'hi poden trobar t<span><span><span>esis doctorals i de llicenciatura, treballs finals de màster, treballs de recerca, treballs escolars. </span></span></span><span><span><span>Espriu i la seva obra han estat, i són, motiu de diversos treballs d’investigació de tot tipus, des del darrer terç del segle XX. Es conserven i estan a disposició dels investigadors tots aquells que s’han dipositat al Centre. </span></span></span><span><span><span>Actualment, les tesis i treballs finals solen estar disponibles online, la qual cosa facilitat la recerca.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També hi ha obra plàstica de diversos autors: g</span></span></span><span><span><span>ravats, litografies, aquarel<span>·</span>les<span>, </span>dibuixos/il<span>·l</span>ustracions originals, retrat a l’oli, petites escultures; documentació personal i alguns objectes.</span></span></span></p> | 08006-379 | Pavelló Sert. Can Nadal, s/n | <p><span><span><span>El Centre Espriu va ser constituït per l’Ajuntament d’Arenys de Mar en sessió plenària de 25 de març de 1987, i extingit per l’acord adoptat pel Ple en data de 27 de desembre de 2007, amb efecte a data d’1 de gener de 2008. L’Ajuntament esdevé el successor universalment de l’OAL Centre Espriu en els seus béns, drets i obligacions.</span></span></span></p> | 41.5833844,2.5452893 | 462097 | 4603621 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93973-02p1580356.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93973-03p1580361.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93973-04p1580357.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93973-05p1580362.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No es tracta d’un fons estàtic i/o tancat, sinó dinàmic i que s’enriqueix constantment, bé a través de donacions o de l’adquisició d’elements o materials no localitzats fins a la data, bé a la constant incorporació de novetats editorials o d’altres tipus de materials. Salvador Espriu és un clàssic, un escriptor cabdal de les lletres catalanes de tots els temps, que segueix interessant als lectors, que se segueix traduint i que segueix sent objectiu de recerca d’alt nivell. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 100625 | Pont de Riudeboix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-riudeboix | <p><span><span><span>Ilitirta Arqueologia, SL. (2025). Memòria interdisciplinària de l’actuació a la fossa de Casa Blanca (Bellprat, Anoia) i d’identificació de les restes de Julio Lizana Rodríguez. Departament de Justícia i Qualitat Democràtica. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | XX | <p>El pont és una estructura de maçoneria d’un sol arc que salva el barranc del riu de Boix, una riera que recull diversos torrents de la zona. La longitud aproximada del pont és de 26 metres, amb una alçada d’uns 10 metres sobre el llit del barranc. El seu element més característic és el gran arc rebaixat, resolt amb filades de maó que configuren l’intradós i també actuen com a contrapunt estètic de l'estructura. Els paraments exteriors combinen pedra i morter, seguint tècniques constructives pròpies del segle XX. El tauler superior, renovat, presenta baranes metàl·liques modernes, mentre que la vegetació ha anat guanyant pes al voltant del pont fins a ocultar-ne parcialment l'arc.</p> <p>Comparant el pont actual amb la fotografia dels anys 1980 que es pot veure a la fitxa de l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (IPAC), s’observa que l’estructura original tenia baranes de pedra i maó, més estretes, que han estat substituïdes per un sistema metàl·lic modern. També destaca l’eixamplament del tauler contemporani. </p> | 08021-5 | Carretera B-220 KM 5,5 de la Llacuna a Bellprat a l'alçada de la casa Riudeboix, sobre el barranc. | <p>L’any 1929 es documenta la construcció del camí veïnal associat a aquest pont, que encara es trobava en execució l’any 1936. La construcció del pont es pot situar, per tant, a mitjan segle XX, en el marc de la consolidació d’aquesta via. <span><span><span>Segons les recerques de Pere Ventura Lloret i la informació recollida a la <em>Memòria interdisciplinària de l’actuació a la fossa de Casa Blanca (Bellprat, Anoia) i d’identificació de les restes de Julio Lizana Rodríguez</em> (Ilitirta Arqueologia, 2025), en el marc dels combats desenvolupats al sector de Bellprat durant el gener de 1939, coincidint amb l'ofensiva final sobre Catalunya, diversos ponts i obres de pas de l'antiga carretera de la Llacuna a Bellprat van ser destruïts durant la retirada de l'exèrcit republicà amb l'objectiu de dificultar l'avanç de les tropes franquistes.</span></span></span> La reconstrucció fou a mitjans dels anys 1940. El pont forma part de l’antiga carretera de la Llacuna a Bellprat i ha estat objecte d’adaptacions, especialment pel que fa a l’amplada, per tal de mantenir-ne la funcionalitat.</p> | 41.5048412,1.4257121 | 368613 | 4595998 | 08021 | Bellprat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100625-img20251114140540.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100625-img20251114141252.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100625-img20251114141439.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100625-rosa-maria-asensi-1988-ipac.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2026-07-13 00:00:00 | M. Picas - INSITU SL | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 100854 | Cal Panxeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-panxeta-1 | <p><span>Gual Vidal, Meritxell (2019). Estudi demogràfic de Bellprat del 1900 a l’actualitat [Treball de recerca de batxillerat inèdit]. INS Pere Vives Vich, Igualada.</span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Martell Gassó, Jaume. (2025). <span><span><span><em><span><span>El Capbreu de 1598 del terme de Queralt i lloc de Bellprat</span></span></em></span></span></span><span><span><span><span><span><span> (Col·lecció Solixent, Migdia, Ponent, Tremuntana, 119 pp.). Ajuntament de Bellprat.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XVIII | Casa ensorrada | <p>Casa que sembla que disposava de tres cossos, possiblement l'edifici principal i dos coberts adjacents. Les dimensions de l'enderroc són importants i queden alguns panys de paret que demostren l'entitat important que hauria tingut l'edifici. </p> | 08021-143 | Finca del Busquet de Bellprat. | <p>Cal Panxeta està documentada per Jaume Martell al llibre sobre el capbreu de 1598 del terme de Bellprat i lloc de Queralt. Apareix citada a l’estudi en la comparació entre el capbreu de 1598 i el mapa del terme de Queralt de 1750, com una de les masies situades al sud del terme de Queralt, juntament amb Salvet, Font Domènega i Tarrida. El camí de Vilafranca passava prop d’aquestes masies, connectant el terme amb el sector de Miralles. La masia del Panxeta es menciona com a un edifici avui desaparegut, que en algun moment va fer la funció d’hostal. Cal dir que la cronologia encaixaria amb la data de la fita ubicada a Cal Busquets i que, fins i tot, podria enrederir la datació del mas un segle, si situem la data de 164?/1650 com una referència aproximada al segle XVII.</p> <p>Meritxell Gual també recull a l'<em>Estudi demogràfic de Bellprat del 1900 a l’actualitat</em> que, entre les ruïnes de la masia, es va trobar una pedra amb la data de 1650. Gual també assenyala que l’any 1930 la finca, que estava abandonada, va ser comprada pels amos de Cal Busquet.</p> | 41.4969063,1.4791255 | 373056 | 4595038 | 08021 | Bellprat | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100854-img20251114110846.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100854-img20251114110938.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100854-img20251114111036.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100854-img20251114111040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100854-img20251114101241.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100854-img20251114101347.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100854-img20251114101354.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100854-img20251114101401.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2026-04-29 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | A Cal Busquet Nou conserven una mola de petites dimensions i una fita que provenen de la casa de cal Panxeta segons n'informa la propietat. L'element més destacat és una fita en la que llegeix la data 164? - 1729. | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 38011 | Arbreda dels plàtans de can Castells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-dels-platans-de-can-castells | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals.</p> | <p>Arbreda de plàtans (Platanus x hispanica) situats a la font les Basses de can Castells, a uns 200 metres cap al NE de can Castells, també hi ha alguna alzina (Quercus ilex ssp ilex) de grans dimensions.</p> | 08009-102 | Veïnat de la Pujada | 41.5680500,2.4073600 | 450588.07 | 4601988.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38011-foto-08009-102-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 40081 | Cobert agrícola de Can Fàbregas del Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobert-agricola-de-can-fabregas-del-bosc | XX | <p>Cobert agrícola, construït l'any 1933, situat a pocs metres al nord-est de la masia, i a tocar de la bassa. És de planta rectangular, d'un sol nivell, i fa 60 m2 de superfície. La teulada és d'un sol aiguavés, amb coberta de teula àrab. Les façanes del davant i posterior són fetes de pedra de la zona, lligada amb morter de calç i les laterals de maó massís. Les cantoneres són també de totxo. Hi ha tres portes d'accés, situades a la façana principal del cobert, amb llinda i brancals de maó massís, i tres petites finestres amb llinda, brancals i ampit del mateix material, a la façana posterior.</p> | 08005-212 | Can Fàbregas del Bosc. Polígon 5, parcel·la 67 | 41.6663900,2.2351400 | 436326 | 4613020 | 1933 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40081-foto-08005-212-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40081-foto-08005-212-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40081-foto-08005-212-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 40091 | Aqüeducte de Can Forns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-can-forns | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | <p>Aqüeducte d'un arc de mig punt, en forma de pont, que salva el desnivell del terreny al pas del torrent de la font. Conduïa l'aigua del rec que sortia de la bassa de Can Forns fins als horts que hi havia a l'altre costat del torrent. És fet de paredat comú, amb l'arcada de totxo a plec de llibre. Actualment només es fa servir com a pont i té les baranes metàl·liques a mode de passamà, tot i que inicialment eren de fusta.</p> | 08005-222 | Can Forns | <p>La seva construcció va ser encarregada per en Salvador Millet Maristany.</p> | 41.6669800,2.2495800 | 437529 | 4613074 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40091-foto-08005-222-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40091-foto-08005-222-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 95122 | Penya del turó del camí de la Pietat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penya-del-turo-del-cami-de-la-pietat | <p><span><span><span><span><span><span>Penya del turó que ressegueix el camí de la Pietat, i sobre el qual s'assenta el cementi de Sinera, des de la qual hi ha una de les panoràmiques més boniques d'Arenys de Mar. </span></span></span></span></span></span></p> | 08006-478 | Camí de La Pietat | 41.5769734,2.5465504 | 462199 | 4602909 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95122-penya-cementiri2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95122-penya-cementiri3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95122-penya-cementiri4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95122-penya-cementiri5.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2025-02-10 00:00:00 | Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 92144 | Barraca 23886 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-23886 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2021). Web Wikipedra (codi 23886)</span></span></span></p> | XIX-XX | Petit esfondrament | <p><span><span><span>Barraca de planta circular, de grans dimensions i orientada al sud/sud-est. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Té una finestra i una fornícula. Les parets de la porta han estat reforçades (l’any 1975) amb peces de formigó i la cúpula se sosté amb una columna de les mateixes peces de formigó.</span></span></span></p> | 08018-57 | Sector central del terme municipal | 41.8560300,1.8601200 | 405385 | 4634420 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92144-barraca-23886-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92144-barraca-23886-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 92045 | Barraca 5840 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5840 | <p><span><span><span>PLANS MAESTRA, Jaume (2005). Web Wikipedra (codi 5840)</span></span></span></p> | XIX-XX | Petit esfondrament | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada a l’est. Té la porta de llinda plana i la coberta de falsa cúpula. A l’interior té tres fornícules raconeres i, en un lateral, una sortida de fums.</span></span></span></p> | 08018-12 | Sector nord-oest del terme municipal | 41.8740400,1.8553800 | 405018 | 4636425 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92045-barraca-5840-a.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92045-barraca-5840-b.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 92134 | Barraca 19539 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-19539 | <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2019). Web Wikipedra (codi 19539)</span></span></span></p> | XIX-XX | Esfondrament gairebé total. Entre la runa s'entreveu la llosa de coronació del sostre. | <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, orientada al sud-oest, que es troba força esfondrada. Té la porta amb llinda plana i la coberta devia ser de falsa cúpula. La paret posterior queda mig enterrada en el pendent. Forma part d'un nucli de tres barraques en una distància d’uns 100 m, les quals estan situades al Serrat dels Olivers del Solà.</span></span></span></p> | 08018-50 | Sector central del terme municipal | 41.8614300,1.8522100 | 404736 | 4635028 | 08018 | Balsareny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92134-barraca-19539.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 42395 | Casa del carrer de l'Església, núm. 23 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-de-lesglesia-num-23 | XVIII | Estructura, façana i coberta en bon estat. | <p>Edifici de planta baixa i primera planta. D'estil popular mediterrani. La façana principal, emblanquinada, està orientada en sentit nord-oest. Coberta amb teulada a dues aigües, amb el carener paral·lel a la porta principal. El sòcol i els marcs de porta i finestres són de pedra. Destaca la porta principal, d'inspiració medieval, de fusta massissa enclavada amb ferro, amb un espiell amb reixa. Al capdamunt del marc de la porta hi ha unes dates gravades: 1717-1917. Es tracta d'una indicació de l'antiguitat de la casa, del segle XVIII, i d'una primera reforma realitzada a la primera meitat del segle XX, però també cal tenir en compte que, a finals del segle XX, es va fer una nova rehabilitació de l'edifici. A banda i banda de la porta hi ha unes finestres de grans dimensions, amb reixes de ferro forjat amb forma de tirabuixó. Al primer pis veiem, en perpendicular a la porta, una finestra amb marc i repeu de pedra, sense reixa. A banda i banda observem uns balcons del mateix estil, és a dir, amb marc de pedra, i balcons de ferro forjat també en forma de tirabuixó. A la sota teulada observem un desguàs dissimulat amb una sanefa d'arcs de mig punt, que creua d'un costat a l'altre tota la façana. A l'interior de la casa la planta baixa és dedicada a rebedor, menjador i eixida al pati interior, mentre que les habitacions les trobem a la primera planta. El pati ocupa la meitat de la superfície del sòl de la finca.</p> | 08032-77 | Carrer de l'Església, núm. 23 (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Les dates gravades sobre la porta '1717-1917' ens indiquen l'antiguitat de la casa.</p> | 41.5721900,2.5264900 | 460523 | 4602387 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42395-foto-08032-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42395-foto-08032-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42395-foto-08032-77-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 92127 | Barraca 14461 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-14461 | <p><span><span><span>MATEO FONT, Miquel (2017). Web Wikipedra (codi 14461)</span></span></span></p> | XIX-XX | Petit enderroc. No té esllavissades però en algunes parts del sostre i mur del fons hi falten pedres. | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada al sud-est. Té la porta amb llinda plana i la coberta de falsa cúpula. Les mides exteriors són 310 x 310 cm i les interiors 170 x170 cm. Els murs fan uns 70 cm de gruix.</span></span></span></p> | 08018-47 | Sector central del terme municipal | 41.8643800,1.8565400 | 405100 | 4635351 | 08018 | Balsareny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92127-barraca-14461.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 4180,91 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.