Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 74927 | Santa Magdalena de Mosqueroles o Sant Martí de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-magdalena-de-mosqueroles-o-sant-marti-de-baix | <p>- AA.DD. (1991). Catalunya Romànica, vol. XVIII. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana. - AJUNTAMENT DE FOGARS DE MONTCLÚS (1992) Catàleg d'edificis i conjunts històrics i monumentals de les Normes Subsidiàries. Fogars de Montclús. - CASTELLS, J.; COMAS, P. (1994) Esglésies i ermites del Montseny i el seu entorn. Cardedeu: Casal de Cultura Dr. Daurella (Museu-Arxiu Tomàs Balvey). - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1982). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Fogars de Montclús). - OTPAT- Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial (2008) Inventari del patrimoni construït. Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona. Àrea d'Espais Naturals i Diputació de Girona. - PLADEVALL I FONT, A. (1987) 'Santa Magdalena de Mosqueroles'. Monografies del Montseny, 2. Viladrau: Amics del Montseny, p. 37-44. - PLADEVALL I FONT, A. (1989) 'El monestir de Sant Marçal del Montseny'. Monografies del Montseny, 4. Viladrau: Amics del Montseny, p.19-21. - VALL, R.; MASVIDAL, A. (1983) El romànic del Vallès. Sabadell: Ausa, p.48.</p> | XII | l'estructura necessita mesures de conservació i restauració per tal d'aturar el procés de degradació que pateix | <p>L'església de Santa Magdalena de Mosqueroles, abans anomenada Sant Marçal de Baix, està emplaçada prop del poble de Mosqueroles, en un petit altiplà entre les depressions de la riera de Rifer i de la Tordera. És un edifici de planta basilical, erigit entre finals del segle XI i inici del segle XII, amb tres naus, encapçalat per un absis i dues absidioles de planta semicircular. Cada una acull un altar, dedicats a Santa Magdalena, Sant Gil i Sant Marçal respectivament. El fet que la planta tingui molta amplada en relació amb la seva llargada, podria relacionar-se amb una reforma posterior, corresponent a la construcció d'una nova façana que tanca les naus primitives, atès que l'actual no té relació amb la resta de l'edifici. A l'interior la nau central es cobreix amb volta de canó seguit de perfil apuntat, i les naus laterals i les absidioles són cobertes amb volta de quart d'esfera d'aparell vist. En destaquen l'arc en gradació de l'absis central i les finestres de doble esqueixada centrades a cada absis. L'aparell dels murs és de carreus de pedra llossenca de mida petita, però força regulars, a excepció de la façana principal, que és arrebossada modernament. La teulada és única per a les tres naus, d'una sola tirada; la nau central és apuntada, i les laterals amb arcs torals de mig punt disposats en sentit transversal. A l'exterior, davant la porta principal hi ha un petit pati tancat, i a la façana de migdia un rudimentari contrafort de pedra. Perpendicular a la façana principal es localitzen els vestigis d'una edificació en estat ruïnós, que podrien correspondre a l'habitatge dels donats i ermitans. L'església fou objecte d'unes obres de restauració a principis dels anys vuitanta del segle passat. És un dels exemplars romànics més notable del Vallès Oriental.</p> | 08081-51 | Mosqueroles | <p>Segons la documentació antiga, l'any 1100, Arnau, prior del monestir de Sant Marçal de Montseny, va endegar la construcció d'una nova església i monestir prop de Mosqueroles, amb la voluntat de traslladar la comunitat de monjos; però l'any 1104, el bisbe de Vic, Arnau de Malla, i el bisbe de Girona, Bernat Umbert, fill dels senyor de les Agudes, patrons de Sant Marçal, els obligaren a regressar a Sant Marçal, i es va frustrar l'intent d'acabar aquesta important església, on manca la tramada a la part de ponent. Almenys des de l'any 1209, l'absis central era dedicat a Santa Magdalena i els absis secundaris a Sant Marçal i Sant Gil. Els senyors del proper Castell de Montclús i senyors també del lloc, foren els principals protectors d'aquesta església. Tot i que a alguns documents se l'anomenava monestir, Santa Magdalena no va acollir mai cap comunitat monàstica. En canvi, des del 1214 l'església va disposar d'una confraria de devots regida per un sacerdot sota la protecció de Sant Marçal. La confraria disposava d'un gran nombre d'afiliats, des de nobles a petits pagesos, i una notable dotació de rendes i masos repartits entre les parròquies de Sant Esteve de Palautordera, Mosqueroles, Fogars del Montseny i el poble del Montseny. El prior d'aquesta confraria vivia a la casa, ara en ruïnes, situada al nord-oest de l'església, i era el president dels deodats i clergues que hi eren acollits. Al segle XV, la decadència del monestir primitiu i el descens de la influència de la confraria pròpia, d'acord amb la despoblació del país, van fer que l'església quedés en estat ruïnós. L'any 1642 es va restaurar la nau central i es va fer una nova façana, però les altres dues naus van esdevenir dependències agrícoles del mas Ferrer. Finalment, l'església va ser objecte d'unes obres de restauració a principis dels anys vuitanta del segle passat, per part del seu propietari, el mateix que el de can Ferrer.</p> | 41.7247400,2.4365300 | 453134 | 4619369 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74927-foto-08081-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74927-foto-08081-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74927-foto-08081-51-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-06-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari Patrimoni Construït del Montseny: 08081168. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||
| 52886 | Antigues dependencies del monestir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-dependencies-del-monestir | XIV-XVI | <p>Aquest edifici tanca el monestir pel cantó de ponent i fa avui d'accés. Forma una façana rectangular de dues plantes a la plaça del monestir. El conjunt és format per un portal d'entrada de grans dimensions, d'arc de mig punt i adovellat que dóna accés al claustre, presidit per una placa amb un escut de l'abat Berenguer de Riudeperes (mort el 1329). A banda i banda de la porta s'hi troba una porta, amb llinda, i amb elements decoratius de caràcter gòtic (tardà del s. XVI). Al damunt de les portes hi ha dues petites finestres, les llindes de les quals presenten també elements gòtics del s. XVI. A una finestra dels baixos, l'enreixat és amb llangardaix. El pis superior, més modificat, té sis obertures dels s. XVI i posteriors. Damunt del portal, un escut en alt relleu de factura gòtic- tardana té representats dos àngels vestits de monjos que sostenen un arbre arrelat, conjunt ornat amb mitra i bàcul. La coberta és a una vessant. L'interior ha estat molt adaptat per a un ús posterior i conserva molt poc de la disposició original.</p> | 08079-87 | Nucli urbà. Plaça del Monestir, 2 | <p>Aquesta construcció, erigida per acollir-hi diferents dependències abacials, fou aixecada en temps de l'abat Berenguer de Riudeperes (mort el 1329). D'aquí la representació del seu escut sobre el portal. Avui aquest edifici fa de façana a la plaça del monestir (abans plaça de la mongia) oberta arran de l'enderrocament de les cases que tancaven el pas de les cases on vivien alguns monjos i més tard treballadors i guardians del monestir. A la dècada dels seixanta -setanta, el conjunt fou restaurat donant-li l'aspecte que presenta avui. L'interior de l'edifici conserva alguns arcs apuntats. L'obra original ha estat molt modificada.</p> | 41.8690700,2.1125900 | 426356 | 4635620 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52886-foto-08079-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52886-foto-08079-87-2.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-18 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||
| 48434 | Sant Salvador de les Espases | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-de-les-espases | <p>CATALÀ, P.; BRASÓ, M. (1967). Els castells catalans, vol. I, pp.401-407.</p> <p>ADB, Campillo, Speculum Omnium titulorum ecclesiasticorum perpetuorum, etiam supressorum, unitorum erectorumin Cathedralis Ecclessia Barchinonensis eiusque claustro, capellis annexis, ut Palatii Episcopalis, Domus canonicae, olim Refectoris, pauperum, Collegii St. Severi, 1795, Vol. IV, p. 714-717.</p> <p>CER (1996). El castell de les Espases i l'ermita de Sant Salvador.</p> <p>CER (2003). <em>Esglésies i capelles d'Esparreguera</em>. p.7.</p> <p>GAVÍN, J.M. (1988). <em>Inventari d'esglésies. Baix Llobregat</em>. Núm 21, p.63.</p> <p>HENÁNDEZ I CARDONA, Àngel M. (2008). <em>Sant Salvador de les Espases, una ermita singula</em>r; Olesa de Montserrat, Amics de Sant Salvador de les Espases. </p> <p>PAGÈS, M. (1992). <em>Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat</em>. Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 431-435.</p> <p>PAGÈS, M. (1992b). 'Castell de les Espases', a <em>Catalunya Romànica</em>, Vol. XX, Barcelona, pp. 359-360.</p> <p>SOLÀ, Joan (1990). <em>Història de Sant Salvador de les Espases</em>; [amb il·lustracions de Joan Duch], Montserrat : Abadia de Montserrat.</p> | X-XIV | Diverses restauracions: 1924, 1942-49, 1985 i 1995. | <p>Adossada al castell, presenta una planta rectangular irregular d'una sola nau i volta baixa, a la façana principal presenta un porta d'accés amb arc escarser, un petit ocul i una finestra gòtica a la part superior dreta, també conserva un petit campanar. L'estructura actual correspon a les reformes del segle XVI.</p> <p>Es documenten dos accesos més, un que comunica amb el cobert del castell i un altre amb la sala de la cisterna. El cobriment està fet per una teulada a una aigua.</p> | 08076-82 | Cim de les Espases. | <p>La capella formava part del Castell de les Espases i encara que no es coneix l'any de consagració aquest s'ha de situar durant el segle X.</p> <p>Respecte a la fundació de l'ermita Montserrat Pagès apunta que una de les raons de perquè no surt esmentada en la documentació del segle XIII podria trobar-se en el fet que aquesta encara no havia estat construïda, afegint que la devoció al Salvador a casa nostra no és anterior al segle XII.</p> <p>A tall d'hipòtesi planteja que podria haver estat fundada pel monestir de Montserrat en temps del prior Jaume de Vivers, entorn l'any 1351, quan va adquirir els castells d'Esparreguera i el de les Espases.</p> | 41.5790400,1.8842100 | 406986 | 4603640 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48434-foto-08076-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48434-foto-08076-82-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada accessible | Científic/Cultural | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2026-05-12 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | Desconeguda | 85 | 45 | 1.1 | 1781 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||
| 52894 | Torre campanar de l'església de Santa Maria de l'Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-campanar-de-lesglesia-de-santa-maria-de-lestany | XIV-XVII | <p>Estructura de considerables dimensions, dibuixa una planta rectangular que s'aixeca sobre el cimbori octogonal de la nau de l'església. La part superior presenta quatre senzilles i estretes obertures de forma allargada i rematades amb arc de mig punt. La coberta és de teula àrab resolta a quatre vessants.</p> | 08079-95 | Nucli urbà. Carrer Verdaguer, 2 | <p>L'obra actual data de l'any 1684 moment en què es portà a terme una reforma de l'obra original del campanar, datada en el segle XIV, i que quedà molt afectada com a conseqüència del terratrèmol del segle XV. Es coneix molt bé l'impacte que hi va tenir el terratrèmol de 1448: de resultes d'ell moltes dependències restaren greument afectades, el campanar que s'aixecava sobre el creuer va caure i va fer malbé la volta de la nau, que es va haver de refer. A més, un monjo morí víctima dels enderrocs.</p> | 41.8693400,2.1125000 | 426349 | 4635650 | 1684 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52894-foto-08079-95-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52894-foto-08079-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52894-foto-08079-95-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-18 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||
| 37170 | Creu de Pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pedra | <p>AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BASTARDE i PARERA, Albert (1983). 'Les creus al vent'. Ed. Millà. Barcelona. GRAUPERA, Joaquim i BRIANSÓ, Anton (2007). Catalunya medieval. Els pobles medievals de Barcelona - El Maresme. Ed. March Editor. El Vendrell. RAMOS, Joan Josep (1991). Alella, recull d'imatges. Cent anys d'història. Associació Cultural Revista Alella.</p> | XVI | <p>Creu de terme gòtica situada al passeig del mateix nom, sobre el traçat de l'antic camí Reial que conduïa al nucli històric d'Alella. Esdevé una important fita en el paisatge i en la memòria històrica de la vila. S'aixeca sobre una base circular de pedra amb quatre graons. El fust, de secció octogonal, s'assenta sobre una peanya decorada de també vuit cares. A la part superior, hi trobem esculpides vuit figures, una a cada cara, que possiblement corresponen a sants. La creu pròpiament dita té dues cares diferenciades. En un costat es representa la Mare de Déu amb les quatre figures del tetramorf a cadascuna de les puntes de la creu. A l'altre costat, trobem la figura de Crist crucificat.</p> | 08003-29 | Passeig de la Creu de Pedra, s/n | 41.4882600,2.2954000 | 441181 | 4593200 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37170-foto-08003-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37170-foto-08003-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37170-foto-08003-29-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-06-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment no es correspon amb el límit del terme municipal. | 94|93 | 47 | 1.3 | 1781 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 52877 | Claustre del Monestir de Santa Maria de l' Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/claustre-del-monestir-de-santa-maria-de-l-estany | <p>CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). DALMASES, Núria de-PITARCH, Antoni Jose (1986). Història de l'Art Català. Els inicis i l'Art romànic: segles IX-XII. Edicions 62. Inventari del Patrimoni cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. (Revisió any 2012). JUNYENT, Eduard (1960). 'El monasterio del Estany'. Rev. AUSA , vol III no. XXXIV. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. p. 441-463. JUNYENT, Eduard (1976). Catalunya romànica: l'arquitectura del segle XII. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. PUIGFERRAT, Carles (2014). Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany - APSME], L'Estany (Inèdit). VIGUÉ, Joan (dir.) (1984). Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI. Editorial: Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XIV - XXI | Recents treballs de restauració (2017) | <p>El claustre, comunicat amb l'església per un portal gòtic del segle XVI, constitueix l'element original millor conservat i més interessant del conjunt. Situat a migdia de l'església, és de planta quadrada, força regular, amb quatre galeries de deu arcs que reposen sobre nou parells de columnes, excepte als angles, on hi ha un grup de cinc columnes (que havien estat massissades i foren refetes en la restauració dels anys 50). Té un total de 72 capitells, molt ben conservats, només amb algunes mutilacions intencionades. El sostre és embigat, tot i que abans sembla que era amb volta. La seva construcció s'allargà a mitjà segle XII fins a finals del XIII o principis del XIV, amb la intervenció de diversos tallers d'escultura, tal com reflecteix la diversitat temàtica dels seus capitells. L'ala més primitiva és la de tramuntana (la més propera a l'església). En els seus capitells s'escenifica la vida de Jesús, entre dos capitells (situats als extrems) que al·ludeixen a la redempció: el pecat original, d'un costat, i el pesament d'una ànima, de l'altre. A l'ala de llevant destaquen els temes profans (una noia pentinant-se, les esposalles d'una parella), així com diversos motius vegetals. A les altres dues ales predominen els motius florals, de bestiari, geomètrics o heràldics. Originàriament, el claustre tenia dos pisos. El superior, amb una façana totalment llisa interrompuda només per dos finestrals per banda, fou suprimit en la restauració duta a terme els anys 1948-58, i novament refet, en un llenguatge arquitectònic totalment diferent, els anys 1981-83. Aquesta última intervenció comportà la construcció d'un polèmic voladís de grans dimensions, de formigó armat, bastit per protegir els capitells de les inclemències del temps. Envolten el claustre les antigues dependències monàstiques, bastides entre els segles XIV i XVII, ara destinades a rectoria, biblioteca pública i museu. Descripció dels sarcòfags: Sarcòfag de l'abat Jaume de Rocafort o de Rocabertí: Adossat a la paret de l'ala est del claustre, a una alçada de dos metres sobre el sòl. És d'estil gòtic florit i porta una inscripció en caràcters gòtics. A cada costat de la mateixa hi veiem dues representacions de l'escut de l'abat del monestir anomenat Jaume, les despulles del qual guarda el sarcòfag. Presenta la següent inscripció: al dia set de les Kalendes de Novembre (26 d'octubre) de l'any 1311 morí en Jaume, per la Gràcia de déu, abat de l'Estany, qui enriquí aquesta església amb molts béns espirituals i materials, l'ànima del qual pugui fruir dels celestials'. Sarcòfag dels Senyors de Peguera: Sepulcre que conté les despulles dels Senyors de Peguera amb una inscripció de trets gòtics i el corresponent escut de la família. És d'estil gòtic i està situat a uns dos metres d'alçada sobre el sòl. Presenta a la part superior una escultura jacent d'un soldat vestit amb cota de malla, amb l'espasa enmig del pit i un petit gos sota els peus. La factura de l'anomenada escultura és força acurada i ben resolta. Aquest sarcòfag guarda les despulles de Bernat, Ramon i Guillem de Peguera, cavallers i soldats. Presenta una inscripció que, traduïda diria: 'en l'any 1335 han estat traslladats en aquest vas els venerables Ramon, Guillem i Bernat de Peguera nobles militars i altres de la seva parentela, els quals, amb llurs béns feren prosperar molt aquesta església. Bernat féu en la mateixa algunes fundacions. Les seves ànimes regnin en la glòria'.</p> | 08079-78 | Nucli urbà, Plaça del Monestir, 2 | <p>Declarat Bé Cultural d'Interès Nacional, va ser fundat l'any 1080. És una de les joies del romànic català i una de les principals abadies canonicals del país on hi residí una comunitat de canonges agustinians. Les referències documentals més antigues que ens parlen del claustre es remunten a l'any 1258 Ell claustre, ubicat a la part meridional del monestir, és l'element més interessant. En destaquen les columnes dobles i els 72 capitells amb iconografies de temàtica vegetal, heràldica i d'escenes bíbliques i profanes. Adossats a les parets, hi ha uns sarcòfags amb les despulles d'abats i nobles. L'ala nord del claustre, iniciada a mitjan segle XII, és la més primitiva. En els capitells es representa tota la vida de Crist, del naixement al calvari, i també altres temes al·legòrics a la redempció de la humanitat. Cal remarcar els capitells de la fugida a Egipte, del Sant Sopar i de l'entrada de Jesús a Jerusalem. En l'ala oest del claustre, sobretot a la part interior, els capitells estan decorats amb temes de bestiari, flora, geomètrics i heràldics. L'ala sud del claustre és la més moderna; fou acabada a finals del s. XIII o principis del XIV. Els seus capitells presenten motius decoratius semblants als de la galeria oest. L'ala est és iconogràficament molt rica: si bé hi trobem escenes religioses, tals com l'anunciació a Maria, també hi ha les internacionalment conegudes escenes profanes, tals com una noia pentinant-se, uns pagesos batent una garba, o un bou tocant un instrument musical. A banda dels capitells, en el claustre podem veure també el sarcòfag de la família Peguera (1335), i els dels abats Jaume de Rocabruna, Berenguer Desvall i Berenguer de Riudeperes (segle XIV).</p> | 41.8691300,2.1124900 | 426348 | 4635627 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52877-foto-08079-78-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-18 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | En el marc de les inversions corresponents a l'1% cultural de l'Eix Transversal, gestionat per CEDINSA, a l'any 2017 s'han executat un seguit de treballs de restauració al claustre: s'han consolidat les columnes i s'han protegit de l'aigua mitjançant noves canalitzacions; s'ha reparat la teulada i s'ha reforçat l'accès al sobreclaustrre. (segueix de descripció) Sarcòfag de l'abat Berenguer de Vall: És el situat al mig dels tres adossats a l'ala Est del claustre, situat a uns dos metres sobre el sòl. Presenta una inscripció de caràcters gòtics entre dues imatges de l'escut de la casa de Vall: un lleó coronat situat en posició rampant. El sepulcre és d'estil gòtic. La inscripció diu: 'als quatre Idus del Mes de Maig (el 12) de l'any 1316, morí el senyor Barnat de Vall de grata memòria, abat d'aquesta església, l'ànima del qual sigui col·locada en el celest soli'. Sarcòfag de Berenguer de RiudeperesSituat a la banda dreta del grup de tres adossats a l'ala est del claustre de l'Estany. Situat a dos metres d'alçada sobre el sòl. És d'estil gòtic florit i entre la inscripció gòtica apareix l'escut de la família dels nobles senyors del castell i terme de Riudeperes: tres peres d'argent sobre camp d'or. La inscripció diu: a XVII de les Kalendes de Novembre de l'any del Senyor 13... Morí Berenguer, per la gràcia de déu, abat d'aquesta església, qui féu construir de nou l'altar de Sant Antoni; sacerdot perpetu; i fundà en el mateix dos aniversaris, i enriquí molt la seva església així en l'espiritual com en el temporal. Descansi en pau'. | 98 | 45 | 1.1 | 1781 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||
| 52880 | Pila Baptismal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pila-baptismal-0 | XVIII-XIX | <p>Peça monolítica de granit i de grans dimensions amb forma cilíndrica i interior rebaixat fins a mitja canya i unes dimensions d'1,20 m de diàmetre i 1 m d'alçada. La part exterior d'aquest element no presenta cap tipus de decoració ornamental ni treball escultòric.</p> | 08079-81 | Església de Santa Maria de l'Estany, carrer Verdaguer, 2 | 41.8692000,2.1125400 | 426352 | 4635635 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52880-foto-08079-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52880-foto-08079-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52880-foto-08079-81-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-01-15 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | L'element, probablement reutilitzat, es localitza a l'absidiola del costat dret de l'absis central de l'església de Santa Maria de l'Estany, ocupant la part central d'aquest espai a modus de -pila baptismal-. | 98|94 | 52 | 2.2 | 1781 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||
| 52875 | Casa de Cultura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-cultura | XIV - XXI | Obres de rehabilitació 2015 | <p>Edifici de planta rectangular entre mitgeres orientat a migdia amb coberta de doble vessant vers la façana principal. La seva façana s'articula a partir de la disposició de dues grans obertures que es disposen a la planta baixa. Una amb llinda recta i l'altra amb arc de mig punt rebaixat, on s'obre la porta de doble full que dóna accés a l'interior. A la planta primera s'obren dos finestrals emmarcats per pedra tallada local amb ampit motllurat que queden alineats, respectivament, amb les obertures de la planta baixa. A la planta sota coberta es disposa un finestró, també emmarcat amb pedra tallada, que s'obre a l'eix central de la façana. A les plantes inferiors, destaca l'emplaçament d'antigues obertures, actualment cegades. L'aparell del parament exterior és fet de maçoneria de pedra desbastada lligada amb morter de calç disposada guardant una certa horitzontalitat. El ràfec és fet amb una línia de teules.</p> | 08079-76 | Nucli urbà. Plaça del Monestir, 4 | <p>Fins el 2014 hi havia la biblioteca (planta baixa)</p> | 41.8690000,2.1121300 | 426318 | 4635613 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52875-foto-08079-76-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52875-foto-08079-76-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-07 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Totalment reformat el 2015, en aquest edifici hi ha des d'aquest any diverses dependències municipals. A la planta baixa hi ha l'Oficina d'Atenció Ciutadana i el Centre de Visitants (Centre d'Interpretació - L'Estany història i natura - Informació turística). Al primer pis, trobem la Sala polivalent i al segón pis hi ha la sala de Lectura. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||
| 52872 | Monestir de Santa Maria de l'Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monestir-de-santa-maria-de-lestany | <p>CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). DALMASES, Núria de-PITARCH, Antoni Jose (1986). Història de l'Art Català. Els inicis i l'Art romànic: segles IX-XII. Edicions 62. GUTIERREZ Daniel-MORROS Jordi- URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianés). Inventari del Patrimoni cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. (Revisió any 2012). JUNYENT, Eduard (1960). 'El monasterio del Estany'. Rev. AUSA , vol III no. XXXIV. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. p. 441-463. JUNYENT, Eduard (1976). Catalunya romànica: l'arquitectura del segle XII. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi (1978). El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany. Artestudi. Art Romànic, núm. 6. Barcelona. PUIGFERRAT, Carles (2014). Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany - APSME], L'Estany (Inèdit). PUIGFERRAT, Carles (2015). 'Notícia sobre la presència del mestre d'obres Marc Safont al monestir de Santa Maria de l'Estany'. A Miscel·lània homenatge a Maria Rosa Manote i Clivilles. Retrotabulum maior I. Barcelona. p.191-195. ROCAFIGUERA i GARCIA, Francesc (1987). 'El Capbreu de la cambrera de Santa Maria de L'Estany de temps del cambrer Antoni Bet.' Rev. AUSA XII/118-119. Patronat d'Estudis osonencs.Vic. P. 209-213. VIGUÉ, Joan (dir.) (1984). Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI. Editorial: Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | .XII-XIX | <p>El conjunt arquitectònic del monestir de Santa Maria de l'Estany està format per l'església, el claustre i diverses dependències que es troben al seu voltant, on ara hi ha un museu.</p> | 08079-73 | Nucli urbà. Plaça del Monestir, 2 | <p>Les primeres referències documentals del lloc conservades fan referència a l'existència d'una església a l'Estany l'any 990. El 1080 va ser fundat el Monestir i l'església de Santa Maria, que es va consagrar el 1131, moment en què va rebre quantitat de donacions i esdevingué senyor de gran part dels termes del voltant. Durant segles el monestir va anar ampliant la seva influència al territori. La història del monestir de l'Estany és convulsa i amb episodis de gran violència... L'any 1110 el priorat assolí els dotze comunitaris i esdevingué abadia de Santa Maria de l'Estany. L'any 1131, el bisbe Ramon de Vic, amb l'aprovació del comte Ramon Berenguer III, feu donació de l'església de Moià, envers les seves capellanies i els seus delmes, a l'abadia de l'Estany. Dos anys més tard, el 1133 fou consagrada una nova església romànica, conservada en part actualment. En aquell moment la casa de l'hospital de pobre de Vic (l'Albergueria) es trobava sota manament de l'abat de Santa Maria de l'Estany. En aquesta època l'abadia tenia propietats a Moià, Avinyó, Oló, Relat, Olost, Calders, Fals, etc.. Amb el pas del segle foren nombroses les vicissituds que passà el cenobi, dinàmica que es reflectí en la mateixa evolució arquitectònica del conjunt. Ral pel que fa a les dependències principals com als cossos annexos que s'hi ha anat associant amb el pas dels anys. La darrera de les notícies localitzades sobre les obres de reforma en el monestir d'abans del 1600, fa referència a la nova cisterna que es bastí sota el pati del claustre entre el 1590 i el 1591. Potser és la mateixa que va subsistir fins al 1948-1958,la construcció de la qual va provocar l'aixecament del nivell del terra del pati, tal com es pot veure en diverses fotografies antigues. Així les actuals dependències que envolten el claustre de l'Estany i també les que es disposen a banda i banda de la plaça o pati del monestir, que s'entén davant el portal rodó d'accés a l'antiga clausura, són el resultat d'un complex procés de construcció, remodelació i reconstrucció que va tenir lloc entre el segle XIV i el XVII i del qual encara en sabem poc. Un procés que va perviure, potser en menys intensitat, al llarg dels segles XVIII, XIX i XX i encara va tenir un dels seus darrers episodis en la restauració del monestir dels anys cinquanta, seixanta i setanta del segle XX i en intervencions posteriors. El conjunt del monestir va ser declarat Monument Històric Artístic el 1931, sotmetent-se a partir d'aquest moment a successius projectes de rehabilitació i restauració.</p> | 41.8690000,2.1123900 | 426339 | 4635612 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52872-foto-08079-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52872-foto-08079-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52872-foto-08079-73-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-07-16 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | A finals del segle XIX va començar la restauració del conjunt, encara que les actuacions més decidides es van fer a partir de l'any 1931, afectant l'església i el claustre. El 2014-15 el Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona va lliurar a l'ajuntament el PLA DIRECTOR DEL MONESTIR DE SANTA MARIA DE L'ESTANY AL TERME MUNICIPAL DE L'ESTANY (Memòria) (Re4dacció: Mireia Bernades, arquitecte) | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 1781 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||
| 52883 | Col·lecció del Monestir de Santa Maria de l' Estany. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-del-monestir-de-santa-maria-de-l-estany | XIX-XX | <p>La col·lecció del Monestir de Santa Maria de l'Estany es troba organitzada amb 4 sales: A la primera sala, la sala d'art religiós, s'exposa el tresor parroquial de Santa Maria de l'Estany, així com altres peces de caràcter religiós procedents d'altres esglésies o particulars. De tots els elements que es troben a la sala, cal remarcar la creu processional de Santa Maria de l'Estany, d'argent (s. XVII), la bacina de la Mare de Déu de la Llet (segle XVIII), el reliquiari de la Vera Creu (segle XVII), un copó barroc (segle XVIII), i el conjunt de crismares ( s. XVII-XIX). Són també interessants les escaparates amb diferents Mares de Déu, procedents de cases particulars i la col·lecció d'utensilis per elaborar les sagrades formes. A la paret també hi ha una gran matraca de campanar que substituïa les campanes per Setmana Santa. Sala del Lapidari: Aquesta Sala guarda elements de pedra de diferent naturalesa. Són molt interessants les làpides sepulcrals gòtiques, amb representació del calvari (segles XIII i XIV), l'ossera de la família Centelles (s. XI-XII), i les tombes antropomorfes (s. XI-XII). Cal remarcar el conjunt de claus de volta barroques procedents de l'església del monestir (s. XVII), amb sants i àngels en relleu amb pedra i guix. Les sales següents mostren peces de molt diversa naturalesa. Cal remarcar una esplèndida calaixera de sagristia, de fusta de noguera, amb una delicada marqueteria (1733), els recipients de ceràmica per a ús domèstic i el mostrari de rajoles de revestiment, de diferents èpoques (segles XVII a XX). Ja sortint, cap al claustre, és interessant la porta plafonada d'interior (segle XVII).</p> | 08079-84 | Monestir de Santa Maria de l'Estany. Plaça del Monestir, 2 | <p>Aquesta col·lecció és gràcies a la insistència del Mossèn Aureli Pou i Marquel (1930-1984) que va ser rector de l'Estany de 1965 fins l'any 1984. Va ser en aquests anys que es va promoure la tasca de recuperació del Monestir i la col·lecció del Monestir de l'Estany. El museu fou inaugurat l'any 1968.</p> | 41.8692000,2.1123500 | 426336 | 4635635 | 08079 | L'Estany | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52883-foto-08079-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52883-foto-08079-84-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-07 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Consta en el Cens de 'col·leccions obertes al públic' de la Generalitat de Catalunya. | 98 | 53 | 2.3 | 1781 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||
| 52873 | Església de Santa Maria de l' Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-de-l-estany | <p>CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). DALMASES, Núria de-PITARCH, Antoni Jose (1986). Història de l'Art Català. Els inicis i l'Art romànic: segles IX-XII. Edicions 62. GUTIERREZ Daniel-MORROS Jordi- URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianés). Inventari del Patrimoni cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. (Revisió any 2012). JUNYENT, Eduard (1960). 'El monasterio del Estany'. Rev. AUSA , vol III no. XXXIV. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. p. 441-463. JUNYENT, Eduard (1976). Catalunya romànica: l'arquitectura del segle XII. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. PLADEVALL, Antoni -VIGUÉ, Jordi.(1978). El monestir romànic de Santa Maria de l'Estany. Artestudi. Art Romànic, núm. 6. Barcelona. PUIGFERRAT, Carles (2014). Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany - APSME], L'Estany (Inèdit). PUIGFERRAT, Carles (2015). 'Notícia sobre la presència del mestre d'obres Marc Safont al monestir de Santa Maria de l'Estany'. A Miscel·lània homenatge a Maria Rosa Manote i Clivilles. Retrotabulum maior I. Barcelona. p.191-195. ROCAFIGUERA i GARCIA, Francesc (1987). 'El Capbreu de la cambrera de Santa Maria de L'Estany de temps del cambrer Antoni Bet.' Rev. AUSA XII/118-119. Patronat d'Estudis osonencs.Vic. p. 209-213. VIGUÉ, Joan (dir.) (1984). Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI. Editorial: Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XII -XX | <p>L'església té una planta de creu llatina, d'una nau amb transsepte, capçat a llevant per tres absis semicirculars. En la intersecció de la nau amb el transsepte hi ha una cúpula semiesfèrica sobre trompes. L'absis central s'obre, mitjançant un senzill ressalt, a una perllongació de la nau que forma un cor, i les absidioles s'obren a cada braç del transsepte mitjançant també uns senzills ressalts. La nau i el transsepte es cobreixen amb una volta de canó de mig punt reforçada a la nau per tres arcs torals la qual arrenca, igual com les voltes de quart d'esfera dels absis, d'una senzilla imposta. Els arcs torals arrenquen de pilars rectangulars, llevat del que obre el presbiteri, que és emfasitzat per dues columnes, que substitueixen els pilars.</p> | 08079-74 | Nucli urbà. Carrer Verdaguer, 2 | <p>L'església actual correspon bàsicament a la consagrada el 1133. És d'una gran sobrietat, d'una nau amb transsepte capçat per tres absis rodons. Al creuer s'aixeca un cimbori, sobre el qual reposa el campanar, refet el 1648 després que el terratrèmol de 1448 el fes caure sobre la volta, tot provocant-ne l'esfondrament. L'església fou coberta aleshores, amb un sostre embigat, sobre arcs diafragma gòtics, que el 1670 foren camuflats per una volta de creueria feta amb rajol, substituït novament per una volta de canó arran de la restauració dels anys 1966-1970. En la mateixa restauració es van refer les dues absidioles, mutilades el segle XVIII per fer-hi una capella i la sagristia. L'escultura dels seus elements ornamentals és per tant totalment moderna, tot i que imita les de l'absis major. Adossada al costat S del creuer hi ha l'antiga sala capitular, o capella de Sant Nicolau, ara capella del Santíssim. Fins al 1775 subsistí com a col·legiata secular, i d'aleshores ençà és la parròquia del poble. Com ja s'ha esmentat, el conjunt fou restaurat en 1948-58 pel Servei de Monuments de la Diputació de Barcelona, sota la direcció de Jeroni Martorell, i en una nova campanya en els anys 1967-1970 pel mateix Servei, ara sota la direcció de l'arquitecte Camil Pallàs. L'última intervenció ha anat a càrrec del Servei del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya (1981-1983). A l'altar principal de l'església hi ha la imatge de la Mare de Déu de la Llet, gòtica (referenciada ja el s. XIV), realitzada en alabastre policromat. D'elements d' interès es conserven la pica baptismal i les restes del cadirat barroc del cor.</p> | 41.8693200,2.1125100 | 426350 | 4635648 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52873-foto-08079-74-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52873-foto-08079-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52873-foto-08079-74-3.jpg | Legal | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-07-16 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | L'església, en conjunt, és d'una nuesa total i no té altres elements ornamentals que les columnetes de les finestres, els capitells i les bases de les columnes que suporten l'arc toral del cor i les impostes dels pilars, decorades amb un senzill tema geomètric o floral. El conjunt arquitectònic de l'edifici de l'església va ser reconstruit en bona part durant els anys 70 del segle XX primat-se l'aparença de la seva obra romànica, tant a la capçalera com a l'interior de la nau central, el que va comportar la desaparició d'estructures gótiques i barroques anteriors. | 98|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||
| 37142 | Església de Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-feliu | <p>AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella. Edita Josep Domingo i Elies. Alella. GRAUPERA i GRAUPERA, Joaquim. 'Arquitectura Religiosa Preromànica i Romànica en el Baix Maresme'. La Comarcal, edicions. Argentona, 2001. Volums 1 i 2.</p> | XII-XIX | <p>Església construïda en diferents èpoques de manera que s'hi reflecteixen elements característics del romànic, del gòtic, del renaixement i del barroc. La construcció actual és d'una sola nau rectangular, amb absis pentagonal amb volta de creueria, i flanquejada per sis capelles laterals, tres a cada costat, corresponent als tres trams de volta de l'estructura de l'edifici. Al tram central de la nau s'aixeca una volta de mitja taronja coronada per una llanterna de secció hexagonal i coberta amb rajola vidriada. L'accés a les capelles -totes elles comunicades entre sí- des de la nau central es fa a través d'un arc de mig punt, si bé la volta d'aquestes també és de creueria. En destaquen els capitells i algunes claus de volta, com la del presbiteri. La torre del campanar, d'origen romànic, està situada a la dreta de l'altar, sobre la volta de la capella del Roser. Té quatre pisos amb un total de 20 m d'alçada. Consta de dos cossos de planta quadrada. A l'inferior -i primitiu- s'hi observen lesenes laterals i, en tres de les seves façanes, unes arcuacions llombardes sota les quals hi ha petites finestres on antigament hi havia les campanes. Al cos superior hi trobem noves obertures que incorporen les campanes. En tres façanes tenim obertures verticals d'arc de mig punt de diàmetre superior a la llum dels brancals, eixamplament produït per la incorporació de les campanes; mentres que a la façana restant hi ha una finestra de mig punt amb un mainell central. La torre es remata amb una cornisa perimetral, un coronament de merlets de forma piramidal i finalment una estructura metàl·lica de formes corbes que conté noves campanes superposades de major a menor. La façana principal, fruit de les reformes de l'any 1611, està orientada a sud-oest i es caracteritza per la seva portalada barroca, el rosetó central i el frontó triangular amb un relleu central i rematat per tres llargs pinacles. La portalada destaca per la profusió d'elements. Està flanquejada per dues columnes amb estries en espiral i decorades en la seva part inferior, que suporten un entaulament i un frontó entretallat per una fornícula clàssica, i decorat per volutes. A banda i banda de la fornícula hi ha una pilastra adossada que suporta una petita cornisa i dos elements ornamentals, i a la part central allotja la imatge de Sant Feliu. Les façanes laterals són opaques, només trencades per l'aparició de les gàrgoles de la coberta. Tret de la principal, tota la resta de façanes estan rematades per un seguit de merlets esglaonats que donen unitat al conjunt. L'absis, amb algun arc cec en posició central, està reforçat a les arestes per quatre contraforts de nova construcció ben visibles des de la plaça. Finalment cal destacar la Capella del Santíssim, de la qual existia un projecte d'Antoni Gaudí que mai es va arribar a dur a terme, que fou construïda en darrera instància adossada al llarg de la façana sud-est, prop de la rectoria. Es tracta d'un volum de planta rectangular amb coberta a una sola vessant, d'estil neogòtic, amb un finestral amb vitralls i una imatge del Sagrat Cor. Una portalada adovellada d'arc de mig punt - traslladada de la portada de l'església amb les obres de la seva ampliació- comunica la nau central amb la capella.</p> | 08003-1 | Plaça de l'Església, 8 | <p>Els primers documents que en fan referència a la primera església a Alella daten del segle X (any 993). Però l'actual església és obra del segle XV. La primera pedra es va col·locar el 9 de setembre de l'any 1454, finalitzant les obres l'any 1463, construïda sobre la primitiva església romànica dels segles XI i XII. Aquesta primera església corresponia a l'actual presbiteri i a les quatre capelles que li són més properes, i se'n conserva únicament l'estructura de les primeres capelles -on hi havia el transsepte- i la base del campanar. Dos-cents anys més tard, a principis del segle XVII, l'església quedà petita, de manera que es decidí ampliar el recinte. Les obres d'ampliació es van realitzar des del 1611 fins l'any 1613. Fins al segle XIX no hi tornaren a haver obres de reforma, que consistiren en la construcció de la Capella del Santíssim, i que foren realitzades l'any 1886, ocupant el carreró que hi havia entre l'església i la rectoria. La porta d'entrada a la capella és la mateixa del portal de l'església del segle XIV, que fou traslladada amb l'ampliació de 1613. El primer projecte de la capella fou dibuixat per Antoni Gaudí però mai es va arribar a materialitzar. Segons una inscripció gravada a les campanes, aquestes foren foses a Lima l'any 1772 i portades aquí per Manuel Amat, virrei del Perú.</p> | 41.4935600,2.2944400 | 441106 | 4593790 | 1454 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37142-foto-08003-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37142-foto-08003-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37142-foto-08003-1-3.jpg | Legal | Medieval|Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-06-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el Catàleg de patrimoni del POUM, la rectoria està inclosa a la fitxa de l'església, però aquí l'hem individualitzat en una fitxa pròpia per donar més rellevància a la seva descripció i visualització. | 85|91|92|93|94|96 | 45 | 1.1 | 1781 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||
| 52843 | Creu de terme - Creu de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-creu-de-pedra | <p>AADD (2009). Aproximació a la toponímia del Moianès. Rafael Dalmau Editors. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. FOLCH iTORRES, Joaquim (1955). 'La ejemplar restauración de la Creu de Terme de Santa Maria de l'Estany', a Revista Destino, 23 d'octubre de 1954, Barcelona, 1954, i a Programa de Festa Major de 1955, Ajuntament de l'Estan. L'Estany. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona.</p> | XIV - XX | <p>La creu de pedra de l'Estany es troba arran de la carretera que va de Moià a l'Estany. És situada al costat d'una antiga ruta de transhumància, en una plataforma elevada respecte del nivell de la carretera. Consta d'un basament esglaonat de planta circular, amb quatre nivells decreixents en alçada. Damunt d'aquest s'assenta el pilar monolític de planta octogonal, d'uns 2,5 m d'alçada, que sosté el capitell i la creu. El capitell és un cub amb rostres representats als quatre angles inferiors. Les seves cares nord i sud semblen llises, mentre que a les cares est i oest s'hi intueixen una mena d'ones d'aigua que podrien correspondre a l'escut de l'Estany. Damunt seu hi ha la creu amb representacions esculpides de Crist crucificat i de la Mare de Déu en cares oposades.</p> | 08079-44 | Carretera C-59, km 45 | <p>Es tracta d'un element escultòric construït cap al segle XIV, probablement per iniciativa de l'abadia de Santa Maria de l'Estany. Aparentment era situat marcant el límit de terme en el camí de transhumància que comunicava el Pirineu amb el Vallès, a través del Lluçanès i de Moià, i que vorejava el prat de l'antic estany per la vessant est de la conca d'aportació. Apareix esmentada per primera vegada en un document del 30 d'abril de 1461 quan Tomàs de mas Martí, de la parròquia de Sant Feliu de Terrassola, va vendre a Miquel Rovira, de la parròquia de Sant Feliu de Roudors, les tasques que Miquel Rovira hi havia de llaurar-li cada any de collita 'en aquella terra constituïda vers la creu del Prat del Stany'. [APSME, lligall1454-1500 Puigferrat, 2014] En un altre document posterior s'esmenta l'existència d'una altra creu de pedra propera al Pontarró, actualment desapareguda, situada en el camí de Vic, a prop del Mas Carrera. El 2 de novembre de 1551, Nicolau Carrera i el seu fill Jaume, hereus i propietaris del mas Carrera, de la parròquia de Sant Feliu de Terrassola, arrendaren per quatre anys a Gabriel Pla de la mateixa parròquia unes feixes de terra de les possessions del mas Carrera situades 'en lo lloch vulgarment anomenat de jus lo camp del Ponterró del Stany'. Afrontaven a solixent amb un 'marge gros qui és de jus la creu de pedrequi va a la Carrera'. (...) A sol ponent 'part ab lo camí púbblic qui ve del Stany ha Sent Pheliu migenssant lo torrent qui discorre y descendex del Prat del Stany y part ab dit torrent'. A tramuntana, 'part en dit torrent y part ab la ffont de la Salgueda'. [APSME, lligall 1503-1552' Puigferrat, 2014]. Possiblement es tractava d'una creu de pedra de característiques similars a la que s'ha conservat fins a l'actualitat. Un plànol de 1882, corresponent al traçat de la carretera provincial de Moià a Calaf per Súria, reflecteix l'actual ubicació de la creu de pedra al costat del límit del terme de Moià. Però aquest plànol no inclou informació de cap altra creu dins el terme, de manera que, en aquell moment, la creu de pedra del camí de Vic ja devia haver desaparegut. La disposició de la creu de pedra gòtica possiblement fou afectada per les obres de construcció de la carretera adjacent, desenvolupades entre 1884 i 1904, que aparentment realitzaren un rebaix del terreny adjacent, de manera que protegiren la vora del talús on es recolzava la creu amb un mur de carreus de pedra que apareix en les fotografies més antigues que es conserven. Entre juny i setembre de 1954 es realitzaren treballs de consolidació del recolzament de la creu en el terreny, ja que aquesta es trobava molt inclinada cap a la carretera, amb el risc de caure. Aquesta obra va ser promoguda i costejada pel cirurgià Josep Maria Vilardell, estiuejant propietari en aquell moment del Molí del Grau, tal com testimonia una làpida actualment conservada al peu del monument. [Folch i Torres, 1954].</p> | 41.8568200,2.1128900 | 426367 | 4634260 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52843-foto-08079-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52843-foto-08079-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52843-foto-08079-44-3.jpg | Legal | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-07-16 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Restaurada l'any 1954 gràcies a l'aportació del fill adoptiu Josep Maria Vilardell. | 98|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||
| 48408 | Capitell de la creu de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitell-de-la-creu-de-terme | <p>BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983). 'Capitell de Creu de Terme'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arquitectònic.</p> <p>VALLS, O. (1961). <em>La vila d'Esparreguera i el seu terme</em>, p. 288.</p> <p>CASTELLS, J.; CASTELLS, F., SERRA ALERT, J. (1983). <em>Esparreguera. Cent anys d'història gràfica 1880-1980</em>. Ajuntament d'Esparreguera, p. 25.</p> | XIX | No es conserva. | <p>Capitell tallat en pedra i d'èstil neogòtic. La seva ornamentació està composta per dos escuts i dues calaveres, formant quatre cares sobre fons cisellat.</p> <p>Antigament estava damunt d'uns graons de planta rectangular, s'alçava el fust coronat per un nus o una llanterna que sustentaria la creu de pedra tallada. Aquest nus incloïa un cimaci amb la representació dels apòstols i el capitell.</p> | 08076-56 | Plaça del Ajuntament, 1. | <p>La creu de terme fou inagurada l'any 1833 i col·locada al final del carrer del Bruc, al nord de la vila, fins l'any 1892.</p> <p>La creu va ser destruïda, salvant-se únicament el capitell, el qual més tard fou emprat per construir una altra creu a l'altre extrem de la vila. Aquesta segona creu va ser enderrocada durant la Guerra Civil, restant el capitell.</p> | 41.5320900,1.8750100 | 406151 | 4598438 | 1833 | 08076 | Esparreguera | Restringit | Desaparegut | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48408-foto-08076-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48408-foto-08076-56-2.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2026-04-28 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | 116|98 | 47 | 1.3 | 1781 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||
| 66179 | Creu de Françola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-francola | <p>Consell Comarcal de l'Anoia. <em>L'Anoia en viu. Viu el turisme. Guia Comarcal.</em> Àrea de Turisme, Consell Comarcal de l'Anoia. Igualada, 2007.</p> <p>Generalitat de Catalunya. <em>Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia.</em> Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, núm. 7. Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. Barcelona, 1997.</p> <p>Generalitat de Catalunya. <em>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic.</em> Núm. 6052 (Revisió 1991). Inventari fotogràfic, Arxiu Comarcal d'Igualada.</p> <p>Martínez Palou, Sílvia; Galí, David. <em>Memòria Valorada: Restauració de la Creu de Françola. Santa Maria de Miralles.</em> SPAL, Diputació de Barcelona, 2016.</p> | XIV | Restaurat per l'SPAL el 2017. | <p>Creu de terme, de pedra, d'estil gòtic. S'hi representa, a una banda, Crist Crucificat flanquejat per dos àngels i a l'altra, la Mare de Déu prenent el nen Jesús amb el braç dret i amb una mena de ceptre a la mà dreta, flanquejada també per un àngel músic a cada banda. Tant la base del fust com el capitell, que té un treball escultòric d'emmarcament a manera de finestra gòtica lobulada a cada cara, presenten inscripcions amb lletres gòtiques, força desgastades. El peu de la creu té representat un cérvol a les dues cares oposades corresponents a les de la creu i flors de lis a les restants. Aquest cèrvid es el símbol heràldic dels Alemany-Cervelló, que foren els senyors del castell de Miralles del S. X al XV. Aquest fet i les característiques escultòriques fan pensar en una cronologia del segle XIV. La creu té les dues puntes dels costats centrals i la superior coronades per sengles florons. A sota, un capitell octogonal presenta diversos relleus amb representacions arquitectòniques. La columna o fust, de secció octogonal, és moderna (1940). La base on s'assenta el fust és un sòcol de tipus octogonal. La creu descansa sobre una graonada amb un pedestal quadrat d'angles aixamfranats.</p> | 08257-15 | Al camí de Mas Françola (Original: Finca El Maset Bodegues Torres Pacs del Penedés) | <p>Aquests tipus de creus de terme delimitaven el límit jurisdiccional d'una senyoria, parròquia o municipi, i també podia indicar una cruïlla de camins, proporcionant un indret de protecció o benedicció. La Creu de Françola és més aviat d'aquest darrer tipus, doncs no indica cap terme (es troba al centre del terme de Miralles), al contrari de l'altre creu, la del Pla (fitxa 108) que si que indica la termenal entre Miralles i La Llacuna. La creu presenta els cérvols de l'escut heràldic dels Cervelló a totes les cares, indicant al bell mig del seu terme la seva pertinença a la família que va senyorejar el castell de Miralles des del segle X fins més enllà del segle XV. Des de 1308 el terme estava en mans de la branca secundària de la Llacuna-Vilademàger. Destruïda parcialment el 1936 durant la Guerra Civil. Els fragments van ser guardats, i amb ells va ser restaurada al 1940 a Igualada al taller del marbrista Ramon Perelló i reposada in situ. Al 1962 va ser reinstal·lada de nou, però llavors la creu original fou substituïda per una rèplica. L'Original es troba a Pacs del Penedès. El peu de la creu va ser girat 180 graus i ara cadascun dels escuts del Cervelló (que no son ben bé iguals, per que un dels cérvols està lleugerament inclinat) es troba en un costat diferent.</p> | 41.5093300,1.5355400 | 377788 | 4596335 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66179-foto-08257-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66179-foto-08257-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66179-foto-08257-15-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2025-04-09 00:00:00 | F. Xavier Menéndez | S'ubica al camí que va al Mas Françola, al costat del torrent de Françola que baixa des del Clot de Comarroques fins la Riera de Miralles. Deteriorada durant la Guerra Civil i restaurada i reposada al 1940. La columna o fust es moderna i fou afegida el 1940.Avui sabem que cap el 1962 (és possible que ja al 1940) la creu original (únicament) va ser substituïda per una rèplica per part de la propietat dels terrenys (caves Torres). Per tant, aquesta fitxa reflecteix dues creus: la creu original, que està exposada al centre de visitants de les Bodegues Torres, a la Finca El Maset s/n 08796 Pacs del Penedès, instal·lada sobre una base i columna de factura recent, i la creu in situ, composta d'una còpia de la creu posada el 1962 (o el 1940), sobre el fust modern de 1940.L'any 2014 la columna presentava una profunda esquerda i la propietat va realitzar una reparació provisional i d'urgència del fust consistent amb un estintolament amb fustes lligades. També estava molt emboscada la base. A petició de l'ajuntament (2015), la creu i la columna fou restaurada pel Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona l'estiu del 2017, a rel del conveni signat entre la propietat, l'ajuntament i la Diputació (Pressupost: 23.388,5 euros). A la columna hi ha la següent inscripció: 'PAX. Destruïda por los rojos XXV-VII-MCMXXXVI. Restaurada por José Alemany Ventura XII-V-MCMXL'. És semblant a la Creu del Pla (fitxa 108, prop del terme de La Llacuna). Com a paral·lels propers, també podem citar les creus d'en Ràfols (Les Cabanyes) i la de Cal Escuder (La Granada), a l'Alt Penedès.Foto 1: Creu restaurada 2017 (Ajuntament de Miralles); Foto 2 i foto 3: Fotos autor Mapa abans restauració (2015), amb el fust estintolat. La fitxa 167 (Arxiu Comarcal Igualada) inclou una foto antiga de la creu. | 93|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||
| 67094 | Creu del Rosselló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-rossello | <p>BASTARDES I PARERA, Albert (1983) Les Creus al vent . Barcelona: Millà. Col·lecció: Aire lliure</p> <p>1 FRR (1977) Història-Llegenda de la 'Creu del Rosselló' (a la zona de la Pobla de Súria). Crònica de Súria, nº 954. 27 de setembre de 1997.</p> | XVII | Els braços estan mutilats i la base està en molt mal estat de conservació. A més pateix greu perill davant el trànsit pesant. De tota manera mentre s'ha estat fent l'inventari s'ha procedit la seva neteja (juny 2000), per procediments mecànics pels restauradors Violant i Lluís Bonet. | <p>Presenta un pedestal que suporta una columna octogonal amb capitell esculpit en el qual es recolza la creu pròpiament dita, que té els braços mutilats. Té un estil poc definit, encara que la decoració sembla postmedieval. El capitell presenta vuit caps, dos per cantonada i superposats Al seu tambor estan esculpides quatre cares idèntiques la E, N i S, mentre que la O presenta una decoració diferent, en la que sembla aparèixer un personatge a la gatzoneta, amb el cap cobert, i possiblement portant a les mans un arma. A les altres cares, la decoració sembla de tipus heràldic amb una corona i, a sota, la lletra 'A', en estil que s'assembla al gòtic tardà. El peu de la creu és el contrapès d'una premsa.</p> | 08274-51 | Al peu del Camí Ral, | <p>En el marc de la guerra hispano-francesa de 1689-1697 van tenir lloc diverses batalles i topades a la comarca del Bages. El virrei, Comte de Corzana, el 10 d'agost del 1691, es retira a Igualada deixant el camp lliure als excessos de la tropa francesa. El 25 de desembre del mateix any 1691 un gran nombre de tropes franceses acompanyades d'artilleria pujaven per les ribes del riu Cardener dirigint-se a Cardona amb l'intent de rendir la vila ducal com una de les tantes incursions de robatori i pillatge. A Súria, Blai de Trinxeria (fill de Josep Trinxeria) que era Mestre de Camp, amb 400 'miquelets' i una companyia de tropa estaven de guàrdia (en el camí de Manresa a Cardona) en el paratge del bullidor d'Antius i prop de les parets de la casa de 'La Pobla' on van fer front a les tropes franceses matant bona part dels seus components, entre ells el seu comandament. La resta de les tropes que es pogueren escapar es van retirar cap a Barcelona. D'aquells soldats francesos n'hi havia molts de la comarca del Rosselló. Passats uns quants anys potser que alguns dels seus familiars vinguessin aquí i erigeixin l'anomenada 'Creu del Rosselló' en memòria dels seus fills en el paratge de la 'Vinya del Pobletà' que era el masover de la casa de 'La Pobla'. Els terrenys d'aquesta vinya són els que actualment ocupa el Pou IV de les mines de Súria. (FRR, 1977)</p> | 41.8169708,1.7592433 | 396948 | 4630199 | 08274 | Súria | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67094-20210420132718.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67094-20210420132701.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | El topònim de Rosselló s'havia perdut i la gent li deia 'Creu de Reguant', es va tornar a conèixer el nom a partir de la documentació escrita. Sota la creu hi havia una barraca dels burots. | 94 | 47 | 1.3 | 1781 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||
| 43329 | Església de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-joan | <p>AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàgs. 32-34. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 187-199. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 38. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 160. ALIER, Roger; VILADÉS, Ramon: Gran geografia comarcal catalana, vol. 2, Barcelona, 1981, pàgs. 246-248. ROSSINYOL, Josep M.: 'Caminada popular nocturna pro Sant Joan de Berga', Butlletí dels Amics del Romànic, 36, estiu 1997, pàg. 125. ROSSINYOL, Josep M.: 'L'Ordre del Císter al Berguedà. Sant Joan de Jerusalem de Berga', Butlletí dels Amics del Romànic, 24, estiu 1994, pàg. 28. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Berga fins al segle XVIII', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 86-87. ROSSINYOL, Josep M.: 'Restauració de l'església de Sant Joan de Berga', Butlletí dels Amics del Romànic, 35, primavera 1997, pàg. 117. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Sant Joan de Berga', dins Catalunya Romànica, Barcelona, 1985, pàgs. 125-126. BASTARDES, Albert; VIGUÉ, Jordi: Monuments de la Catalunya romànica: 1- El Berguedà, Barcelona, 1978, pàgs. 143-144. BOIXADER i VILA, Lluís: 'Notes sobre l'edifici de l'església de Sant Joan de Berga i el projecte d'intervenció', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 131-132. RIU i RIU, Manuel: Santa Maria de Montbenet. Notes documentals d'un antic monestir cistercenc de monges radicat a Berga, Berga, 1966, pàgs. 28-31 i 46-49. BELLÉS, Xavier: 'L'ocell del capitell romànic de Sant Joan de Berga', L'Erol, 62, tardor 1999, pàgs. 29-31.</p> | XIII | Molt bo a l'interior, restaurat fa pocs anys, i molt deficient a la façana i exterior en general. | <p>Es tracta d'una església formada per dues naus, una de central i una altra de lateral, amb capelles cobertes amb voltes de creueria. La nau més gran té capçalera gòtica. La nau lateral, a la seva part central mostra un parament divers que fa pensar que fou la capçalera del temple primitiu; una petita capella orientada de manera diferent. Hom pot veure-hi encara dependències adossades de l'antic monestir, alterades als segles XVIII i XIX. Es tracta, en definitiva, d'una construcció gòtica amb restes romàniques i afegits posteriors, amb acusades remodelacions neoclàssiques.</p> | 08022-139 | Nucli urbà | <p>La primera referència que tenim de l'església de Sant Joan data de l'any 1220 (tot i que sembla ser que al segle XII ja existia un temple en aquest indret), any en que el cavaller Bernat de Saga cedeix al comanador de l'Ordre de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, de la Comanda de Costoja d'Urgell, Guillem de Sant Martí, la facultar d'erigir i edificar una església al lloc anomenat Hospital de Berga, indret que els seus avantpassats havien cedit als Hospitalers de Sant Joan. La casa dels Hospitalers de Berga depenia, des de la seva fundació a començaments del segle XIII, de la casa de Costoja d'Urgell; molt probablement en aquesta època encara no estava totalment construïda. Així, la primera església de Sant Joan fou una capella romànica de la casa de l'Hospital, casa que el 1236 tenia plenament organitzada la seva Comanda a la vila i era plenament independent. L'any 1377, Brunissenda de Besora, tercera abadessa del monestir de Santa Maria de Montbenet, comprà la casa de l'Hospital de Berga junt amb la seva església, a fi de convertir-la i adaptar-la a les necessitats del monestir cistercenc. Aquestes monges hi residiren fins el 1569, i degué ser al segle XV quan completaren la nova capçalera. Entre 1572 i 1575 el monestir fou convertit en un priorat depenent de Santa Maria de Poblet, però no reeixí i hagué de ser abandonat. Aleshores, la comunitat de preveres de Berga s'interessà pel monestir i l'església, però el projecte tampoc arribà a terme. L'any 1702, el monestir de Poblet vengué l'edifici a la família Canudas, qui a la vegada el traspassà als Mercedaris l'any 1708. Al segle XVIII, aquesta comunitat va renovar les cobertes i hi afegiren unes voltes de pedra tosca, a la vegada que completaven la nau principal. Els Mercedaris regentaren l'edifici fins a l'exclaustració de 1835. El municipi de Berga instal·là les escoles municipals i el control de consums a les dependències de l'antic monestir. L'església fou parròquia entre 1897 i 1909. L'any 1911 passà als Missioners de l'Immaculat Cor de Maria i després de patir destrosses importants el 1936, l'any 1939 restà com a sufragània de la parròquia. L'any 1973 es dugueren a terme unes excavacions que deixaren al descobert diverses estructures antigues. El 1983 fou declarada Monument Històrico-Artístic i l'any 1997 s'inicià una restauració que ha deixat un aspecte magnífic a l'interior de l'església. Només caldria que es restaurés la façana i l'exterior en general.</p> | 42.1050500,1.8445300 | 404464 | 4662086 | 1220 | 08022 | Berga | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43329-foto-08022-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43329-foto-08022-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43329-foto-08022-139-3.jpg | Legal i física | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-06-23 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Cal destacar una columna conservada a l'interior del temple amb un capitell romànic que ha estat datat del segle XII i on s'hi poden veure unes aus. | 93|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||
| 48547 | Sant Climent del Castell de l'Espunyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-climent-del-castell-de-lespunyola | <p>BACH, A. (2002). Montmajor i el seu comú. Ajuntament de Montmajor. DALMAU, R., CATALÀ, P. (1976): Els castells catalans. Dalmau ed., Barcelona. GAVIN, Josep M. (1985). 'Inventari d'Esglésies. 17. Berguedà'. Barcelona GUILLEM DE BERGUEDÀ I ALTRES TROBADORS (1986): Obra poètica. (Pròleg de Martí de Riquer). Edicions de L'Albí, Escriptors del Berguedà, núm. 2, Berga. IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. Inventari del Patrimoni Arquitectònic, núm. 3308 Generalitat de Catalanya. MADOZ, P. (1845). Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Madrid. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. SERRA VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', p. 167, Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978: 207-210). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds. Barcelona. VILA, R.,(1991):Catalunya, esqueixos d'un passat.II, El Berguedà. Editorial Memòria, Mataró. VV.AA.(1981) 'Gran geografia Comarcal de Catalunya', vol. 2, El Berguedà, Barcelona. VVAA. (1985: 254-255): 'Catalunya Romànica. XII. El Berguedà', Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990). 'Catàleg de Monuments i Conjunts Històrico-Artístics de Catalunya', Direcció General del Patrimoni Cultural, Servei del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona. VV.AA. (1994:137-141). 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà', vol.5, Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | XII | Les restes es troben en un avançat estat d'enrunament. | <p>Les restes de l'església de Sant Climent del Castell estan situades al costat mateix del Castell de L'Espunyola, a l'extrem nord del turó on hi ha ubicat el conjunt. Actualment l'església es troba en un avançat estat d'enrunament, tant sols s'observa part dels murs perimetrals, els quals estan formats per un aparell de carreus força ben tallats i col·locats regularment en filades i disposats a trencajunt i que es corresponen a part de l'estructura romànica, excepte part del mur del costat més nord que presenta un parament més irregular i amb carreus menys acurats, probablement corresponent a alguna reforma o modificació realitzada amb posterioritat, es creu que entorn al segles XVI o XVII. En el mur del costat sud-est encara podem veure part del brancal de la porta d'accés i una de les dovelles, era una porta d'arc de mig punt adovellada. Algun dels murs conserva entorn als dos metres d'alçada però el seu estat és fràgil i insegur, de fet en els darrers anys s'ha desprès part de la roca on es troben assentades les restes. Hi ha fotografies de principis del segle XX en les quals es pot veure l'església dempeus, era un edifici d'una sola nau, de planta rectangular, sense absis i amb la porta adovellada situada a la part sud del mur de llevant, també comptava amb una espadanya de doble obertura, i la nau era coberta amb volta apuntada sembla que realitzada amb posterioritat, cap al segle XIII. Segons les informacions publicades l'església s'esfondrà el dia 19 d'agost del 1914 o 1915. L'església es trobava a l'interior del recinte emmurallat juntament amb dues torres, conservades en l'actualitat i les quals van ser objecte de restauració entorn als anys 80 del segle XX. L'accés al recinte era a través d'una gran porta adovellada, també restaurada, i situada al davant de l'església, és un gran portal d'arc de mig punt; també es poden veure algunes restes de la muralla que cloïen les diferents construccions.</p> | 08078-2 | A la zona del Sant Climent de L'Espunyola. | <p>L'església de Sant Climent de l'Espunyola formava part del bisbat d'Urgell i ja des d'origen era església parroquial, tot i estar situada dins el recinte castral. La primera referència documental de l'església de l'Espunyola la trobem a l'acta de consagració i dotació de l'església de Sant Joan de Montdarn que data de l'any 922, en aquest document s'hi descriuen els límits de l'església de Sant Joan entre els quals hi figura la 'parrochiam de ipsa Sponiola'. Pel que fa al castell, la primera referència documental és en un document del juny de 950, en el qual la comtessa Adelaida, filla dels comtes de Barcelona Sunyer i Riquilda, fa donació al monestir de Sant Joan de les Abadesses de l'alou que tenia al lloc de l'Espunyola, per remei de la seva ànima i la del seu pare i la seva mare (sembla que potser n'era abadessa la mateixa Adelaida). L'alou consta situat en el comtat de Berguedà, dins el terme de l'Espunyola amb l'església de Sant Climent, terres i cases. A més també s'hi aporten les afrontacions del castell.(DALMAU: 1976:886;). Al 985, el rei Lotari de França confirmava , en un precepte, els béns del monestir de Sant Miquel de Cuixà, entre el conjunt de possessions citades hi figura dins el comtat del Berguedà, el lloc de l'Espunyola, l'església de Sant Climent amb els delmes i primícies, terres, vinyes i totes les pertinences que el monestir tenia arran de la donació feta pel comte Sunyer de Barcelona abans de morir. Aquest document porta a creure que tot l'alou de l'Espunyola, incloent-hi l'església, pertanyien als comtes de Barcelona, i a partir de la donació a Sant Joan de les Abadesses i la confirmació a Sant Miquel de Cuixà es mantingué definitivament com a possessió de Cuixà; de fet es confirmarà la possessió de l'església en les butlles papals de Joan XV l'any 985 i de Sergi V al 1010. Al llarg dels segles XII, XIII i XIV tenim constància de diverses notícies referides al llinatge dels Espunyola, els quals apareixen sovint vinculats a alguns esdeveniments importants de la història catalana. A partir del segle XIII el llinatge dels Espunyola , s'expandí , i continua apareixen molt relacionada amb altres famílies nobles, especialment de la contrada, com és el cas dels Pinós. Tornem a tenir notícia de l'església el 1314, quan Ramon 'Cespunyola' va vendre al seu oncle R. De Sant Cerni la tercera part del delme que rebia de les parròquies de Sant Climent de l'Espunyola, de Sant Pere de l'Esgleiola i dels seus termes, això és el terç del delme de blat, vi , carnalatge, llana, formatge, cànem, lli i demés que ell pogués rebre. També li vengué els masos de Segats de la parròquia de Sant Climent i el de Cruillops de la de l'Esgleiola (SERRA VILARÓ: 1989:VOL.II, 475). En la visita al deganat del Berguedà l'any 1312 no apareix l'església de Sant Climent del Castell com a parroquial, però es creu que va continuar mantenint les funcions de parroquial fins al segle XVI, quan consta que va passar a ser parroquial la propera església de Sant Nicolau, la qual canvià la seva advocació per la de Sant Climent, aquesta encara és església parroquial en l'actualitat. A partir d'aquest segle XVI es degué inicià el seu abandonament arran de la pèrdua de culte. Pel que fa al llinatge dels Espunyola, en el fogatge de 1381, aquest ja no apareix residint en el castell, consta que era possessió de Mn. R. de Peguera, i tenia 15 focs. El lloc de l'Espunyola al segle XVII consta com a possessió del rei, i es trobava dins la sots-vegueria de Berga i la vegueria de Manresa.</p> | 42.0470200,1.7830300 | 399287 | 4655713 | 08078 | L'Espunyola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48547-foto-08078-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48547-foto-08078-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08078/48547-foto-08078-2-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-18 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 92|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||
| 73755 | Creu de Terme d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-dargencola-0 | XIV | La part central de la columna ha estat restaurada recentment. | <p>Situada a la falda del turó del nucli d'Argençola, a l'inici del carrer que porta al nucli urbà. Feta amb pedra treballada. S'estructura en una triple base octogonal esglaonada, la columna i el capitell també són octogonals. Corona l'element una creu llatina amb decoracions florals. La seva orientació és al nord-est.</p> | 08008-1 | Cruïlla entre la BV-2231 i l'entrada al nucli d'Argençola | <p>Ha estat restaurada en el darrers anys.</p> | 41.5971000,1.4414800 | 370114 | 4606217 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73755-foto-08008-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73755-foto-08008-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73755-foto-08008-1-3.jpg | Legal | Medieval|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-30 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Al costat hi té una pilona de pedra. | 85|93 | 47 | 1.3 | 1781 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||
| 66493 | Sant Quirze de Pedret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-quirze-de-pedret | <p>CAIXAL, A; CARRASCO, M.A; CASTELLANO, A.; GONZÁLEZ, A.; LACUESTA, R.; LÓPEZ, A. (1999): 'L'Església de Sant Quirze de Pedret. Cercs', a La restauració objectiva (mètode SCCM de restauració monumental. Memòria SPAL 1993-1998, 2. Barcelona. CASTELLANO, A. (1995): 'Església de Sant Quirze de Pedret, Cercs. Les fonts documentals'. Quaderns Científics i Tècnics, 6: Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II): 183-194. CASTELLANO, A. (1997): 'La història de Sant Quirze de Pedret a través dels testimonis documentals'. L'Erol, núm. 55. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. GALÍ, D.; LACUESTA, R. (2010): 'Noves dades sobre l'església de Sant Quirze de Pedret (Cercs)'. L'Erol, núm. 103. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. GAVIN, Josep M. (1985). Inventari d'Esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona: Arxiu Gavin. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A. (1995): 'Església de Sant Quirze de Pedret, Cercs. Excavacions arqueològiques. Campanyes 1989-1992'. Quaderns Científics i Tècnics,6: Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II): 194-359. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): 'Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs.' Fitxa R. 1. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VILA CARABASSA, J.M. (2009): 'Estudio arqueològico del puente de Pedret' (Cercs, Berguedà). VILA CARABASSA, J.M. (2001): 'Intervenció arqueològica al Pont de Pedret', a Actes de les Jornades d'Arqueologia i Paleontologia 2001: Comarques de Barcelona 1996-2001: La Garriga. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VVAA. (1998): Catalunya Romànica. XXVII. Visió de síntesi. Restauracions i noves troballes. Bibliografia. Índexs generals. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. WATSON AL-HAMDANI, B. (2013): Els Frescos de Pedret: en el context europeu i mediterrani. Editorial Edicions Saragossa.</p> | X | <p>Sant Quirze del Pedret és d'un dels exemplars d'arquitectura religiosa preromànica més ben conservats a Catalunya. L'edifici, que des del seu origen ha sofert una evolució constructiva arrel de diverses modificacions, ha tingut dues grans etapes d'intervenció arqueològica i de restauració al llarg del segle XX, en la darrera de les quals es va decidir actuar sota el criteri de recuperació d'aquells elements més primerencs. Avui, l'edifici presenta una planta de tall rectangular, amb tres naus, de les quals la central sobresurt en alçada i corona amb absis trapezoïdal, mentre que les laterals presenten absidioles semicirculars de planta ultrapassada. La nau lateral sud només manté part del perímetre del mur de tancament, doncs arrel del seu ensorrament al segle XIII a occident es va configurar un porxo que aixopluga la nova porta d'accés a migdia (avui reconstruït), mentre que al tram de llevant es va aixecar un campanar de cos quadrat, que ha estat recuperat, que s'alça fins el vessant de la nau central i que enllaça amb l'absidiola corresponent. Del parament de ponent es pot destacar el manteniment de la porta d'accés original, que resta sense funció al restar tancada amb vidre; igualment, la part superior del mur que s'ha rematat insinuant l'antiga espadanya que el coronava; finalment, part d'un mur que sobresurt del parament en sentit oest i que cloïa un espai del temple, avui derruït. Incidir en el desnivell del terreny que provoca diverses alçades en cadascuna de les naus, essent la pendent descendent vers migdia. La coberta de la nau central, de teula àrab, cau a dos vessants i té el carener orientat est-oest, perpendicular a la façana principal; les naus laterals (la de migdia en el tram de porxo) cobreixen a un vessant; cadascuna en el sentit propi del seu emplaçament. Cal destacar que la coberta de l'absis central cau a dos vessants, amb inclinació i carener coincident amb la seva nau, mentre que les absidioles cobreixen a partir de coberta semicircular. La torre cobreix amb planxes de coure. En quant als materials, es tracta d'un edifici construït en base a murs de pedra amb carreus mínimament escairats, de mida mitjana i petita, rejuntats amb morter de calç. A les cantonades es disposen carreus més grans i ben treballats, fet que atribueix consistència i reforça l'estructura. Els paraments es mostren revestits amb un enlluït de calç. L'edifici s'il·lumina especialment a la capçalera on un seguit de finestres d'una i dues esqueixades es reparteixen al voltant d'absis i absidioles. El mur de tancament de la nau central, en el seu tram més alt orientat a llevant, presenta una senzilla finestra geminada. Des del mur de migdia de la nau central s'il·lumina l'interior de l'edifici a partir d'un seguit d'obertures de tipus senzill. Cal destacar la porta d'accés a la paret de migjorn, que es calcula del segle XIII. Tot i que força deteriorada encara s'intueix la seva riquesa decorativa i arquitectònica. L'interior de l'església, cobert amb volta de canó, mostra moltes de les particularitats de l'estil preromànic, com ara els arcs de ferradura que comuniquen els absis amb les seves naus (alguns dels quals descansen sobre columnes) o bé les obertures, també en forma de ferradura, que comuniquen la nau central amb les laterals. L'interior compta amb petits tram d'escales que faciliten la comunicació d'una nau a una altra i que permeten salvar el desnivell propi del terreny. A l'entorn de gran part de la nau central hi ha un banc d'obra a l'estil del que devia haver-hi hagut en l'església medieval. De l'interior cal destacar el conjunt de pintures murals, la gran majoria són reproduccions realitzades el 1992 i el 1998; encara que cal remarcar que se'n conserven d'originals, datades al segle XI, i conservades al seu lloc d'origen, es localitzen a la nau central i l'arc triomfal, i altres restes també a la nau nord, per bé que més escasses.</p> | 08268-3 | A la part sud del terme municipal, a l'àrea de Pedret, en el vessant de ponent del riu Llobregat. | <p>Tant l'estil arquitectònic de Sant Quirze com els estudis arqueològics realitzats al lloc demostren que els orígens de l'església són anteriors a les informacions documentals conegudes o conservades. Entre altres coses, la seva acta de consagració no s'ha conservat. No obstant, els resultats de les excavacions permeten afirmar que l'església es va construir en època carolíngia (segles IX-X). En aquesta època l'església pertanyia al comtat de Berga i al bisbat d'Urgell. Si bé el primer document que parla del lloc és del segle X ('Et in Pedredo masos .II., cum terras et vineas', hi ha discrepàncies en la bibliografia consultada entre l'any 983 o el 984), no és fins el segle XII (20 de març de 1168) que apareix un document en el que es consagra l'oratori de Sant Miquel i Sant Víctor de Pedret ('in honore sancti Michaelis in loco vocitato Pedret'). Encara i així, hom no pot afirmar que aquest oratori fos de la pròpia església. Ja al segle XIII (novament les fonts bibliogràfiques esmenten diferents dates, any 1248 segons la Catalunya Romànica, any 1268 segons Anna Castellano), el capellà i rector de l'església de Sant Quirze de Pedret dóna al monestir de la Portella tot l'honor i terres que posseïa a la parròquia. Val a dir que fins aquest segle XIII les referències documentals pertanyen al lloc de Pedret, no pas en concret a l'edifici de l'església, que no apareix fins el segle XIV, a partir de l'any 1312, en què s'esmenta en una visita pastoral al deganat de Berga com església parroquial. Dins d'aquest mateix segle apareix esmentada en dos fogatges, un de 1365-1370 i l'altre de 1378, en què el lloc de Pedret té 5 focs formats per 4 cases i l'església. Sembla ser, però, que la parròquia de Pedret ja en aquests anys havia entrat en decadència, tot i que no és fins el 1510 que es confirma que el lloc està quasi deshabitat: un establiment fet a favor del senyor de Peguera diu, parlant de Pedret, que la zona està 'inhabitata, et carens parrochianis'. Com la resta d'esglésies del municipi de Cercs, l'any 1593 va passar a dependre del bisbat de Solsona, de nova creació. Ja en aquell moment Pedret era sufragània de Santa Maria de la Baells (així ho esmenten les visites pastorals dels anys 1575, 1576 i 1587 que es conserven a l'Arxiu Diocesà d'Urgell) i havia perdut el caràcter parroquial. Al llarg del segle XVII l'església era objecte de pelegrinatge de veïns de la contrada i durant el segle XVIII s'hi van introduir algunes millores. Al segle XIX l'església fou profanada i abandonada i no fou fins a finals d'aquest segle que es va donar relleu a les pintures que s'hi conservaven, tot i el mal estat en què es trobava el conjunt monumental. Ja en la segona meitat del segle XX s'hi van fer dues actuacions, entre 1959 i 1964 i entre 1989 i 1995, per restaurar l'edifici i fer-lo accessible com a monument visitable, a part de recuperar el culte un cop l'any.</p> | 42.1080000,1.8817500 | 407545 | 4662372 | 08268 | Cercs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66493-foto-08268-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66493-66493-foto-08268-3-3.jpg | Legal | Pre-romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2024-06-07 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | D'entre els elements artístics conservats, cal destacar la pròpia naturalesa escultòrica de la porta d'accés, una lipsanoteca de vidre (segle X), un encenser de coure (segle XII), la pila baptismal, fragments d'una llàntia de vidre, i altres béns mobles. Una de les realitats artístiques més valorades són les restes de pintura mural de finals del segle XI, de l'anomenat Mestre de Pedret, i que avui es troben repartides entre el Museu Nacional d'Art de Catalunya i Museu Comarcal de Solsona; aquest darrer acull, entre altres, una de les pintures més conegudes, anomenades l'Orant de Pedret. El Bisbat de Solsona va cedir el monument a l'Ajuntament de Berga a l'any 1959, amb el compromís de tenir-ne cura. L'edifici forma part d'un conjunt de monuments romànics de la comarca que es poden visitar; en uns horaris preestablerts. Entre el 1959 i el 1964 la Diputació de Barcelona, a petició de l'Ajuntament de Berga i del Bisbat de Solsona, va realitzar obres de restauració de l'església dirigides per l'arquitecte Camil Pallàs (cap del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació) i del constructor berguedà, Modest Buchaca. Posteriorment, ja al 1989 s'inicià una nova etapa de treballs arqueològics, estudi, i restauració del temple, entre altres, a demanda de l'Ajuntament de Berga a la Diputació de Barcelona; aquesta fase d'actuació va estar dirigida per l'arquitecte i cap de SPAL Antoni Gonzàlez. Arran dels estudis duts a terme en aquesta fase, es va adoptar l'objectiu de recuperar el màxim possible de l'aspecte del temple del segle X. Arran dels estudis realitzats durant aquesta darrera etapa d'actuació arquitectònica en el temple, es va poder establir una seqüència de l'evolució històrico-constructiva de Sant Quirze de Pedret. Una de les actuacions complicades de resoldre en la darrera fase de restauració va ser en relació al gran campanar d'espadanya; finalment, es va decidir i optar per el seu desmuntatge, diverses raons ho van avalar. Pocs metres davant la façana oest, es va construir un campanar, d'estructura metàl·lica i que compta amb una mena de petit mirador des del qual poder observar l'església. Sant Quirze de Pedret compta amb diversos nivells de protecció: BCIN/Monument històric/91-ME-EN/R-I-51-0435. Decret de 03/06/1931 Entorn RESOLUCIÓ CLT/3491/2004, de 23 de novembre, per la qual es dóna publicitat a l'Acord de Govern de la Generalitat de 16 de novembre de 2004, pel qual es delimita l'entorn de protecció de l'església de Sant Quirze de Pedret, a Cercs. DOGC 4288 27/12/2004 DOGC 4102 RESOLUCIÓ CLT 18/2004, de 16 de març, per la qual s'incoa l'expedient de delimitació d'un entorn de protecció de l'església de Sant Quirze de Pedret, a Cercs. DOGC 4102, de 30/03/20004. | 91 | 45 | 1.1 | 1781 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||
| 66272 | Creu del Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-pla | <p>Consell Comarcal de l'Anoia. L'Anoia en viu. Viu el turisme. Guia Comarcal. Area Turisme Consell Comarcal de l'Anoia. Igualada, 2007 Generalitat de Catalunya. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Anoia. Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya Num. 7. DG Patrimoni Cultural Generalitat de Catalunya. Barcelona 1997 Valls i Prat, Marcel·lí. Cronologia històrica de la Llacuna. 1984 Llenas i Costa, Ramon. Apunts històrics de La Llacuna. Vilanova i la Geltrú. 1980 Mapa del Patrimoni Cultural de la Llacuna. Diputació de Barcelona/ Ajuntament de la Llacuna 2012 (Autor: Joan Garcia Targa)</p> | XV | Erosió i desgast | <p>Creu de terme, de pedra, gòtica. Presenta capitell esculturat amb quatre figures humanes o sants i dos escuts, un amb els símbols heràldics dels Cervelló (es la cara que mira a La Llacuna) i l'altre amb una campana sobremuntada amb un sol i una figura borrosa, que podria ser una pinya, símbol de la família Miralles (aquesta darrera es la cara que mira a Santa Maria de Miralles). En una cara presenta la verge, i en l'altra, la crucifixió. El fust es una columna llisa hexagonal i la base descansa sobre tres graons de planta quadrada.</p> | 08257-108 | Carretera La Llacuna-Igualada, a la banda dreta, a la partió entre els dos termes | <p>Aquests tipus de creus de terme delimitaven el límit jurisdiccional d'una senyoria, parròquia o municipi, i també podia indicar una cruïlla de camins, proporcionant un indret de protecció o benedicció. La Creu del Pla es del primer tipus ja que indica la partió entre dos termes, al contrari de l'altre creu de Miralles, la de Françola (fitxa 15). Cal recordar que la fortalesa de Vilademàger (La Llacuna) va passar a partir de 1079 als Cervelló, que gaudien del domini com a feudataris del Comte de Barcelona, fins que va passar als Montcada i desprès als Ducs de Medinaceli.</p> | 41.4826600,1.5186700 | 376329 | 4593398 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66272-foto-08257-108-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66272-foto-08257-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66272-foto-08257-108-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-27 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo | Està a la partió de dos termes, La Llacuna i Santa Maria de Miralles, per tant té també una funció termenal. L'IPAC de la GC, la situa a la Llacuna (num. 5839). En determinada bibliografia, se la situa a la Llacuna (p.e Generalitat de C. 1997; veure bibliografia). El Mapa del Patrimoni Cultural de la Llacuna també l'inclou (fitxa num. 87). És BCIN d'acord amb el Decret 571/1963 de 19-03-63 i segons la Llei 16/1985 (BOE 155, 29-06-85), així com la llei 9(1993 de patrimoni cultural de Catalunya. Tot a aquest alt grau de protecció legal, es troba a peu de carretera i és un element fàcil de ser malmès o sostret. | 93|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||
| 66592 | Portalada de Sant Quirze de Pedret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portalada-de-sant-quirze-de-pedret | <p>CAIXAL, A; CARRASCO, M.A; CASTELLANO, A.; GONZÁLEZ, A.; LACUESTA, R.; LÓPEZ, A. (1999): 'L'Església de Sant Quirze de Pedret. Cercs', a La restauració objectiva (mètode SCCM de restauració monumental. Memòria SPAL 1993-1998, 2. Barcelona. CASTELLANO, A. 1995. 'Església de Sant Quirze de Pedret, Cercs. Les fonts documentals'. Quaderns Científics i Tècnics, 6: Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II): 183-194. CASTELLANO, A. (1997): 'La història de Sant Quirze de Pedret a través dels testimonis documentals'. L'Erol, núm. 55. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. GALÍ, D.; LACUESTA, R. (2010): 'Noves dades sobre l'església de Sant Quirze de Pedret (Cercs)'. L'Erol, núm. 103. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. GAVIN, Josep M. (1985). Inventari d'Esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona: Arxiu Gavin. LÓPEZ MULLOR, A.; CAIXAL, A. (1995): 'Església de Sant Quirze de Pedret, Cercs. Excavacions arqueològiques. Campanyes 1989-1992'. Quaderns Científics i Tècnics,6: Investigacions arqueològiques i històriques al Berguedà (II): 194-359. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): 'Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs.' Fitxa R. 1. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona.</p> | XII-XIII | l'obra va ser restaurada, però presenta un estat important de degradació, en gran part degut al tipus de pedra que el configura. | <p>Situada al mur de migjorn de la nau central, és la porta d'entrada a l'església. Està formada per dos arcs de mig punt adovellats, emmarcats per una arquivolta simple, sense decoració, a forma de cornisa protectora. Els arcs arrenquen d'unes impostes decorades amb una senzilla línia incisa horitzontal. En el graó format entre arc i arc hi ha situada una columna a cada banda, amb un capitell ornamentat. El mal estat de conservació de la pedra no permet identificar els motius ornamentals, dels quals queden només restes visibles. Les columnes són cilíndriques, una d'elles decorada amb una acanaladura en baix-relleu i l'altra amb motius vegetals. Els capitells, molt degradats, conserven restes figuratives; el de l'esquerra devia tenir figures humanes, i el de la dreta monstres alats i màscares humanes. Tot i la senzillesa del conjunt, aquesta portalada és d'una gran bellesa.</p> | 08268-102 | A la façana sud de l'església de Sant Quirze de Pedret | <p>S'estableix una cronologia entre finals del segle XII- principis del XIII, dins les obres de remodelació de l'església.</p> | 42.1080000,1.8817500 | 407545 | 4662372 | 08268 | Cercs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66592-66592-foto-08268-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66592-66592-foto-08268-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66592-66592-foto-08268-102-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2024-12-23 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'any 1.993 es realitzà un estudi de les patologies de la pedra de la portalada, procedint-se posteriorment a la seva restauració | 92|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||
| 62950 | Creu de la Plaça de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-placa-de-sant-mateu-de-bages | XX | <p>Creu de terme emplaçada a un extrem de la plaça del mateix nom, al nucli de Sant Mateu, entre l'actual edifici de l'Ajuntament i la casa anomenada La Creu. Consta d'un pedestal de pedra de planta circular amb tres graons d'una alçada considerable. En comparació el fust, també de pedra, és força curt. És un fust de secció quadrangular, amb els contorns que adopten lleument una forma quadrilobul·lada. A la part superior hi ha la creu, de ferro, amb un triangle a la base i decorada amb gravats de motius geomètrics. Al fust de la creu hi ha encastada una rajola amb la següent inscripció: 'Atura't, vianant! Seu i reposa damunt la meva falda maternal. Repara en l'empedrat que el recer enllosa, i en la creu que hi llueix, i en cada cosa, una ofrena de goig celestial'. El primer graó del pedestal és d'un tipus de pedra, sorrenca, diferent de la resta.</p> | 08229-97 | Plaça de la Creu | <p>No coneixem notícies antigues d'aquesta creu, que devia marcar un encreuament de camins al lloc on, a la segona meitat del segle XIX, es va formar el primer carrer al nucli de Sant Mateu. Probablement la creu és d'aquesta època.</p> | 41.7968100,1.7324800 | 394693 | 4627993 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62950-foto-08229-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62950-foto-08229-97-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 51 | 2.1 | 1781 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||
| 38604 | Creu de terme d'Obiols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-dobiols | <p>CASELLAS, I., SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà.</p> | XIX | <p>Creu situada sobre una base de ciment que forma quatre lòbuls que suporten la base circular de la columna. El fust és de pedra i de secció circular i és rematat per un capitell corinti decorat amb quatre palmetes als vèrtexs, dos perduts i en general molt deteriorats. A sobre del capitell hi ha encastada una creu de ferro de malta amb els braços més amples en els extrems i amb decoracions ondulades entre ells. Al costat de la creu hi ha una fita de pedra que marcaria els límits de la parròquia. Fa 2 m d'alçada.</p> | 08011-80 | Camí del Lladó a Obiols 08610 AVIÀ | <p>Les creus de terme es posaven a l'entrada d'algunes poblacions, monestirs o als camins marcant els seus límits, tal i com indica el nom. La creu de terme d'Obiols va ser instal·lada pel propietari del mas Lladó d'Obiols fent una composició amb diferents elements de procedència molt diversa.</p> | 42.0662400,1.8662900 | 406206 | 4657753 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38604-foto-08011-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38604-foto-08011-80-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2025-05-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Situada a uns 100 m del mas Lladó d'Obiols. | 98|94 | 47 | 1.3 | 1781 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||
| 62405 | Creu de Terme de la Plaça de l'Església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-la-placa-de-lesglesia | <p>Catàleg de béns protegits per al POUM de de Sant Martí de Tous. Ajuntament de Sant Martí de Tous. Febrer de 2012.</p> | XVI - XX | <p>Davant l'església parroquial de Sant Martí de Tous hi ha la creu de terme d'estil gòtic. Creu llatina amb decoració esculpida. En una cara presenta Crist crucificat i en cada extrem de la creu la figura dels evangelistes, Sant Joan, Sant Mateu, Sant Marc i Sant Lluc. A l'anvers hi ha representada la Mare de Déu amb el nen i en cada extrem de la creu el símbol dels quatre evangelistes, l'àliga (Sant Joan), el bou (Sant Lluc), el lleó (Sant Marc) i l'àngel (Sant Mateu). La creu se sosté sobre un capitell de secció octogonal que presenta esculpides les figures de quatre sants separats entre si per balustres. N'hi ha dos sense identificar, un tercer que correspondria a Sant Miquel matant el drac i per últim Sant Jaume. El fust és llis, de secció octogonal i es recolza sobre una base de planta quadrada on s'hi llegeix 'SANTA MISSIÓ 1960 JESÚS'. La base descansa damunt d'un capitell de planta d'estel que pertany a la restauració efectuada l'any 1960.</p> | 08226-35 | Plaça de l'Església. Nucli urbà. | <p>La creu original és d'època gòtica i hauria estat ubicada coronant la façana principal de l'església gòtica.</p> | 41.5598600,1.5246000 | 376971 | 4601961 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62405-foto-08226-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62405-foto-08226-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62405-foto-08226-35-3.jpg | Legal | Renaixement|Contemporani|Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-23 00:00:00 | Núria Cabañas | Aquesta Creu de Terme té la protecció de BCIN i BCIL. BCIN perquè és una creu de més de 100 anys i per tant es troba protegida pel Decret 571/1963 de 14.31963 recollit per la llei 16/1985 LPHE i té la protecció de BCIL pel Catàleg de béns protegits per al POUM de de Sant Martí de Tous del febrer de 2012. | 95|98|93 | 47 | 1.3 | 1781 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||
| 38599 | Frontal d'altar de Santa Maria d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/frontal-daltar-de-santa-maria-davia | <p>AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> <p>CARBONELL, E.; SUREDA, J. (1997). Tesoros medievales del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Lunwerg editors. Barcelona.</p> <p>RAFART, B. (1983). Retaule de Santa Maria d'Avià. Ressò, núm. 1. Ajuntament d'Avià. Pàgs 7-11.</p> | XIII | <p>Frontal d'altar realitzat sobre fusta d'àlber al tremp d'ou amb presència de tècniques de colradura i estucat. Medeix 105x176 cm. La pintura està distribuïda en cinc compartiments: un central i dos a cada costat. Al central hi ha la imatge de la Mare de Déu sedent amb el fill als braços i flanquejada per dos àngels als angles superiors. A cada costat hi ha dos compartiments que presenten diverses escenes relacionades amb el cicle de la infantesa de Jesús en els quals intervingué la Verge: l'Anunciació i la Visitació (compartiment superior esquerre), Naixement (compartiment superior dret), l'Epifania (inferior esquerre) i la Presentació al temple (inferior dret). Els compartiments estan envoltats per una motllura en relleu a modus de marc. Es van utilitzar principalment els colors blaus, vermells, taronges, groc i verd, i les figures estan perfilades per una línia negra.</p> | 08011-75 | Museu Nacional d'Art de Catalunya. Palau Nacional. 08038 BARCELONA | <p>La pintura que procedeix de l'església de Santa Maria d'Avià va ser adquirida per l'antic Museu de Belles Arts de Barcelona a Celestino Dupont, ingressant al Museu el 26 d'octubre de 1903, conservant-se actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya. S'atribueix a l'anomenat Mestre d'Avià i ha estat datada com una obra romànica del segle XIII. L'any 1949 va ser restaurada pels serveis tècnics del Museu d'Art de Catalunya introduint petits canvis i afegits de pintura. És aquesta una obra en què el contingut didàctic és molt important seguint una de les finalitats de les obres romàniques.</p> | 42.0724933,1.8343818 | 403575 | 4658482 | 1170 | 08011 | Avià | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38599-foto-08011-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38599-frontal-mnac.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2025-06-16 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Mestre d'Avià | A l'interior de l'església hi ha una còpia del frontal d'altar de mides reals i que es va instal·lar amb motiu de la restauració de l'església l'any 1973. L'original es troba exposat a l' Àmbit XIII-Romànic del Museu Nacional d'Art de Catalunya, catalogat amb el nº 15.784. | 92|85 | 52 | 2.2 | 1781 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||
| 95629 | Monestir de Sant Ponç de Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monestir-de-sant-ponc-de-corbera | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>VIGUÉ, Joan; PLADEVALL, Antoni; BOU, Emili; CARBONELL, Eduard (1974) 'L'església romànica de Sant Ponç de Corbera: segle XI'</p> | XI | L'església ha estat objecte de diverses consolidacions i restauracions els anys 1933 i 1942-43, i de manera àmplia entre 1955-58, a càrrec del Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona. | <p>El monestir de Sant Ponç de Corbera era un priorat Benedictí subjecte a l'Abadia de Cluny i més tard a l'Abadia de Sant Pere de Casserres. Del conjunt monacal es conserva especialment l'església que data de la segona meitat del segle XI. A la casa del costat, hi queden restes de l'antic edifici corresponent a l'habitatge dels monjos, com ara, una porta d'arc de mig punt i altres restes.</p> <p>L'edifici de l'església és conegut per l'organització de volumetries organitzades en tres nivells en la part exterior del transsepte on s'alça el cimbori, quelcom fet amb una clara voluntat estètica. L'esmentat cimbori és de planta quadrada, cosa poc usual, ja que solien ser de planta octogonal, en aquest cas es va fer seguint el mateix model que tenia l'església de Cluny. Respecte a la resta, es tracta d'un edifici de nau única en tres trams coberts amb volta de canó amb arcs faixons que es recolzen en una pilastra esglaonada. En el perímetre interior del tram observem que està organitzat en forma d'arcada. A la zona del presbiteri ressalta per la capçalera triabsidal que s'inicia al transsepte, el tram està cobert també per volta de canó, en canvi, els arcs faixons en aquest cas es recolzen sobre pilars exempts. Els tres absis són semicirculars, essent el central més gran que els laterals. Els laterals tenen una obertura central i una lateral, i l'absis central consta de tres finestres obertes a la part superior i a la part inferior tres excavacions al mur per encabir objectes litúrgics, totes elles són d'arc de mig punt.<br /> <br /> L'exterior del temple conserva la portalada original, la qual té un tractament molt sofisticat. La porta d'entrada destaca per l'alternança dels colors de les dovelles col·locades formant un arc de mig punt. Trobem aquesta mateixa alternança cromàtica a les finestres superiors de la porta, així com a la porta de l'edifici contigu a la façana -que formaria part de l'antic monestir-, i també al lateral dret del transsepte, la qual cosa indica que es tracta d'una porta tapiada que en origen comunicaria amb el claustre. En total, la façana consta de quatre finestres, les dues esmentades anteriorment i a sobre aquestes una finestra geminada separada per una columneta exempta amb el capitell llis. Just a sobre del capitell s'hi troba col·locada una mènsula decorada amb relleus de fulles.<br /> <br /> La façana està decorada amb lesenes, dos a les parts laterals i quatre a la central. Tot el seguit del perímetre exterior de la nau trobem el mateix patró de faixes llombardes, i en la zona del presbiteri està ornamentat amb arcs cecs, tant en el transsepte com també en els absis.<br /> <br /> Al terra de la nau, a l'extrem occidental, s'hi pot veure una de les onze sitges que hi ha distribuïdes per tot aquest espai. També a l'interior, es conserven les restes del forn emprat en el procés de fossa de les primeres campanes, així com fragments de les pintures murals originals. Al braç esquerre del transsepte, encarada a l'oest, hi ha una quarta porta, menys treballada, que devia comunicar directament amb el claustre.<br /> <br /> Es tracta d'un edifici harmònic, que segueix tot un mateix estil, el de l'arquitectura del romànic llombard, un llenguatge constructiu molt estès a tota Catalunya.</p> | 08068-29 | C. Sant Ponç s/n | <p>Les primeres referències documentades del monestir daten de l'any 1068, quan ja posseïa diversos dominis alodials. No obstant això, es creu que l'església original del monestir va ser erigida al voltant dels anys 1025 i 1050 pel levita Guillem de Mediona o pels seus successors, senyors de Corbera, situant així les arrels del monestir en el període medieval inicial.<br /> <br /> El 1096, ja es documenta una comunitat benedictina al monestir, que inicialment estava sota la jurisdicció de l'orde de Cluny com a priorat. Això es va mantenir fins al voltant de l'any 1104, quan el monestir va passar a dependre de Sant Pere de Casserres, un monestir filial de Cluny i un important centre de les possessions de l'orde a Catalunya.<br /> <br /> Al llarg del segle XIV, el monestir va experimentar una disminució en la seva comunitat, amb només el prior, que era un monjo de Casserres, i alguns preveres beneficiats. A partir del segle XV, va ser governat per priors comanditaris, i el 1590, les seves rendes es van unir al Col·legi de la Congregació Claustral Tarraconense, que inicialment tenia la seva seu a Lleida i després es va traslladar a Sant Pau del Camp a Barcelona. A partir d'aquest moment, es va considerar filial del col·legi fins a l'exclaustració del monestir el 1835. Aquesta successió d'esdeveniments il·lustra la trajectòria del monestir des dels seus inicis fins al seu final com a institució monàstica activa durant el període medieval i modern.</p> | 41.4018617,1.9122112 | 409072 | 4583940 | 1025-1050 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95629-1000091503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95629-1000091501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95629-1000091489.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95629-1000091499.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95629-1000091496.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95629-1000091493.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95629-02907.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós/Cultural | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón i Nadia Darnoun - Kuanum | Sant Ponç és un antic terme del municipi de Cervelló, situat a la part oriental de les Muntanyes de l'Ordal, entre les poblacions de Vallirana i Corbera de Llobregat. Aquest indret està conformat per un conjunt de masies i l'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Les masies es troben pràcticament abandonades, creant un paisatge rònec, mentre que l'església ha mantingut l'ús religiós i destaca com un bell exemple d'arquitectura romànica d'estil llombard. Aquesta església és una joia arquitectònica que atrau l'atenció per la seva bellesa i el seu estat de conservació, contrastant amb l'entorn deshabitat. | 92|85 | 46 | 1.2 | 1781 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||
| 73437 | La creueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creueta-8 | <p>BENACH i TORRENTS, Manuel (1977). 'Els vilafranquins del segle XX', dins Notes per a la història local. Edició de l'autor. MASSANELL ESCLASSANS, Antoni (1983). 'Les creus de terme vilafranquines', dins Olerdulae, núm. 21-22 de juliol-desembtre de 1983. PLANAS, Mossèn Josep (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes Gráficas. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit.</p> | XV | <p>Creu de terme composta d'una basament de secció circular, de dos esglaons, plint i fust llis, també de secció circular, un capitell motllurat de secció octogonal i una creu de coronament amb els braços trevolats i relleu central de creu a cada banda. Al capitell s'hi pot veure la data de 1982, data de restauració.</p> | 08305-239 | Avinguda de Catalunya, s/n | <p>La primera documentació que en fa referència és del segle XV. La trobem citada en diferents documents d'èpoques diverses i amb diferents noms: l'any 1459 com creu d'en Calandraix. L'any 1934 fou enderrocada i l'any 1947 restablerta en el seu lloc. Finalment, l'any 1982 es restaura i consolida.</p> | 41.3491500,1.6876400 | 390212 | 4578348 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73437-foto-08305-239-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73437-foto-08305-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73437-foto-08305-239-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 66168 | Església de Santa Maria de Miralles o de Santa Maria del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-de-miralles-o-de-santa-maria-del-castell | <p>AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. AA VV (2014). Enciclopèdia del Romànic. Barcelona (3 volums). Volum III. Fundación Santa Maria la Real del Patrimonio Histórico. El capítol dedicat a Santa Maria de Miralles (pp.1880-82) està signat per Meritxell Niñá Jové. Els castells catalans. Vol. V, p. 444-471. Dalmau editor. Barcelona. 1960. Arxiu Històric SCCM. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Num. 1596 (Rev. 1988) Servei de Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona (2015). Pla director del Conjunt Monumental del Castell de Miralles. Barcelona, desembre 2015 (Equip redactor: Forgas Arquitectes. Joan Forgas Coll, arquitecte. Anàlisi històrica: Júlia Miquel López (Arqueòlegs.cat).</p> | XII-XIII | Restaurada 1948 i 1956 SCCM DIBA. Nova restauració SPAL DIBA 2015. | <p>Església romànica. Planta totalment rectangular: l'interior és d'una sola nau, amb volta de canó, desprovista d'absis. Aparell amb carreus ben treballats, polits, de mides notables (50 x 30 cm). Se li afegi una capella quadrangular al mig de la paret nord. Un altra capella quadrada adossada a la paret de migdia, a la dreta de la portalada, va desaparèixer durant el segle XX (al mateix temps que la rectoria, a l'esquerra de la portalada). La nau es coberta per una volta de pedra lleugerament apuntada, que arrenca d'una simple cornisa a la banda nord, inexistent a la part sud. Te 5 finestres, tres a la façana sud, una a llevant i una altra a ponent. Les tres del mur sud són clarament posteriors a l'edifici romànic (una d'elles de perfil cruciforme). La finestra del mur de ponent, retocada, conserva una columneta central amb la seva base. La finestra del mur de llevant és la única que té doble esqueixada, coronada amb un arc de mig punt adovellat, força matusser. Podria ser la única original. L'única entrada es troba a la façana sud: es tracta d'un petit portal d'arc de mig punt fornit d'amples dovelles extradossades amb una arquivolta integrada per lloses estretes i que sobresurten del perfil del mur, com un guardapols, o com un fris. L'arquivolta estava suportada per columnes avui desaparegudes, una de les quals possiblement fou aprofitada per construïr la finestra de ponent. L'edifici està dotat d'un campanar d'espadanya. Es un temple romànic tardá de finals del XII o ja del XIII, que ha patit remodelacions posteriors. A l'interior ja no conserva els elements originaris que han estat substituits per una nova pica baptismal al seu costat occidental i una Mare de Déu amb nen al costat oriental on hi hauria l'altar, element que tampoc està. Interiorment és una sola nau d'arc de mig punt tallada a ponent per la presència del cor suportat per un arc rebaixat. També hi ha presència de fornícules i en una d'elles es pot observar la presència en algun moment de pintura mural. El terra presenta en alguns punts rejoles més antigues decorades amb semicercles incisos.</p> | 08257-4 | Castell de Miralles. Sector central del municipi. | <p>Es un edifici romànic tardat contruït entre finals del segle XII i el segle XIII. Mentre la primera menció del castell es del 960, la primera de l'església es del 29 de maig de1303, quan el bisbe de Barcelona Ponç de Gualbes visita les parròquies del bisbat al'inici del seu mandat. Aquell any el bisbe no es preocupà de l'estat del temple, sino que inquirí sobre la moralitat dels sacerdots i dels feligresos de la parròquia, que sembla que no s'ajustava als costums de l'època. Sembla ser que el rector Ramon Bonias i el vicari Berenguer Estalella foren acusats de concubinat. En una descripció antiga es diu que a l'interior es conservava una imatge de la Verge i alguns retaules. L'altar de la Mare de Déu del Roser tenia uns retaules gòtics molt ben conservats. La Verge éra de fusta, tenia uns 50cm. D'alçat i sembla que era molt antiga. L'altar major de Santa Maria era del Renaixement. També es descriu una 'porta adornada per un bonic dibuix format per grossos claus de ferro forjat afectant quadrats allargats en forma de 'losange'. Tots aquest elements van desaparèixer pressuntament durant la guerra 1936-39. Sembla que imatges i retaules havien estat traslladats a partir de 1911 a l'església de Sant Romà, degut al canvi de parroquialitat, d'on van desapareixer durant la Guerra Civil. Durant la Guerra l'església va patir danys. A l'inici del conflicte es van descarnar les façanes de ponent i migdia per tal de fer servir els carreus per la construcció de les noves escoles. Avui són visibles al sòcol de les antigues escoles públiques. També es van fer malbé part de la rectoria i de la sagristia, adosades a banda i banda del portal romànic a midia, avui desapareguts. Com a testimoni del desmuntage de la façana es conserven fotos amb els carreus arrancats, a l'Arxiu Comarcal d'Igualada. Del mateix arxiu coneixem per una foto que a l'1 de febrer de 1939 ja s'hi va instal·lar un altar provisional, i per una altra foto del 23 d'abril (o de maig) de1948 que en aquesta data es va inaugurar una primera restauració 'popular' de l'església, amb una festa i un aplec. Es quan s'acaba de desmuntar l'espadanya, el comunidor, la sagristia, i es van folrar novament les façanes amb carreus. El 1955 el rector, mossen Daniel Canals, va demanar al president de la Diputació 3000 ptes. per restaurar l'església 'enormemente deteriorada por los rojos' (segons instància 14.1.1955 conservada a l'arxiu de l'SPAL). Camil Pallás, cap del Servei de Conservació i Catalogació de Monuments de la Diputació visita l'immoble. En un carta dirigida a Pallàs el 1956, Mossen Canals insisteix en la necessitat d'invertir 3000 ptes per completar la reconstrucció de la finestra de ponent. Es dedueix per aquesta carta que la esglesia havia estat reconstruïda amb anterioritat com a conseqüència de 'los destrozos de la revolución roja'. Finalment, la DIBA concedeix la subvenció ( a l'Arxiu del SPAL es conserva l'ofici de 3.5.1956 de comunicació de la concessió i les factures). Es dessigna el cap de la SCCM supervisor de les obres. El contratista és Josep Valls, d'Orpí. Es van aprofitar pedres i teules de les cases del Poble Vell per restaurar l'església. S'aborda la reconstrucció parcial del finestral de ponent (desmuntat durant la guerra) sota la supervisió de Pallàs. Segons el projecte presentat el 2014 a l'SPAL per l'ajuntament, elaborat per l'arquitecte Solsona, per arranjar la coberta de l'església, a partir de 1940 es van refer murs i cobertes, i que s'ha de reparar i corregir la finestra de doble esqueixada, que està malmesa, de la que es va fer una reconstrucció amb poca cura'. El projecte vol corregir, probablement, la reconstrucció errònia de la finestra de ponent feta per Pallàs el 1956. El 2015 ha tingut lloc una nova intervenció de restauació.</p> | 41.5183200,1.5187200 | 376401 | 4597357 | 08257 | Santa Maria de Miralles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66168-foto-08257-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66168-foto-08257-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08257/66168-foto-08257-4-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-06-22 00:00:00 | F. Xavier Menéndez- Ma. del Agua Cortés | Es situa sota el turó del Castell dins la Serralada de Miralles, formant part del conjunt del castell. S'ubica a l'esplanada inferior o part jussana del castell. Església parroquial fins a principis de segle: el 1911 (1915 segons altres fonts) deixà d'ésser parròquia del poble i aquesta es traslladà a l'ermita de Sant Romà. L'església del Castell contenia un retaule gòtic a l'altar de la Mare de Déu del Roser. (a A AAVV 2014 hi ha una planta). Actualment, a dins l'església, dins una fornícula d'arc de mig punt practicada al mur i que arrenca del sól, hi ha una pica baptismal. Segons la Catalunya Romànica (annex pag. 528), és d'una sola peça de pedra, amb peu massís (en forma de copa), de forma octogonal, desprovista de decoració, i tardana. Les mides són: 104 cm. Diàmetre boca exterior; 88 cm. Diàmetre boca interior; 100 cm. Alçada; 49 cm profunditat del recipient. L'església està tancada (tenen la clau a l'ajuntament). S'hi practica el culte ocasionalment (un cop a l'any, per l'Aplec del Castell, fitxa 65). El 2014 ajuntament i bisbat han signat un conveni per obres de manteniment (projecte de restauració DIBA SPAL) i cedint el dret a l'ajuntament a fer activitats. Segons informes de l'SPAL de la DIBA (2012), l'església té importants patologies. El cor està en estat precari. La llosa del paviment s'ha després dels murs laterals de la nau. Cal reforçar la coberta. La finestra de ponent està mal reconstruïda. El 2014 l'SPAL de la DIBA, a petició de l'ajuntament, elabora un projecte per retaurar el cor i la coberta, signat per l'arquitecte Carles Solsona Pina (febrer 2014). Les obres s'executen el 2on semestre de 2015. La actuació -de la DIBA- ha consistit en la restauració del cor, la reparació del paviment de la pica baptismal i la substitució de la il·luminació interior per llums LED. També s'ha fet un nou altar de fusta i s'han renovat els bancs. Finalment, l'any 2016 l'SPAL de la DIBA lliura a l'ajuntament el 'Pla Director del Conjunt Monumental del Castell de Miralles' (Forgas Arquitectes; desembre 2015), que inclou l'església. Actualment, l'altar està presidit per una escultura de la Marede déu amb nen, en forma de relleu aplicat a la paret de la capçalera, obra de Miquel Senserrich Vives, de Tous, donació de la família Tarragó. Coneixem, per una foto del 23.4.1948, que hi havia un plafó de ceràmica de majòlica amb una figura de la verge. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||
| 95616 | Jaciment arqueològic de l'església de Sant Ponç de Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-lesglesia-de-sant-ponc-de-corbera | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>AA DD 1972 L'església romànica de Sant Ponç de Corbera. Segle XI.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ACHÓN, O. (2010): Memòria de la intervenció arqueològica a l'exterior de Sant Ponç de Corbera. Cervelló (Baix Llobregat). nº reg. 9624.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ACHÓN, O. (2011): Memòria de la intervenció arqueològica a l'interior de l'església de Sant Ponç de Corbera. Cervelló (Baix Llobregat). nº reg. 9646.</span></span></span></span></span></p> <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span lang='IT'><span>FOTO Color Memòria 1990: Arxiu del Servei d'Arqueologia.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>MIQUEL VIVES, M.; VILA CARABASA, J.M.: Memòria científica de l'excavació de l'església de Sant Ponç de Corbera (Cervelló, Baix Llobregat). Arxiu del Servei d'Arqueologia, núm. 390.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>MIQUEL VIVES, M.; VILA CARABASA, J.M.; CLUA MERCADAL, M 1994 L'Església de Sant Ponç de Corbera (Cervelló, Baix Llobregat).</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PAGÈS, M. 1992: Catalunya Romànica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='IT'><span>PLANIMETRIA Memòria 1990: Arxiu del Servei d'Arqueologia.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VILA, J.M.(2012): Memòria de la inetervenció arqueològica de Sant Ponç de Corbera. Mem. Núm.: 10455.</span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XI a XIX | A l'octubre de 2012 durant les obres de millora i restauració de l'església, es va realitzar un seguit de cales a tocar dels murs exteriors de l'església per tal de resoldre el problema d'evacuació d'aigües i la construcció d'una rampa d'accés. Els resultats foren negatius. | <p>L'església de Sant Ponç de Corbera, un notori exemplar de l'arquitectura romànica a Catalunya, es caracteritza per la seva estructura complexa i detallada, que combina elements arquitectònics i decoratius propis d'aquest estil. Les diferents estructures que la composen, són les següents: </p> <p>La nau principal és l'element central de l'església, caracteritzada per la seva amplada i longitud. Està coberta amb una volta de canó, que proporciona un sostre en forma de barril. Aquesta volta està reforçada per tres arcs torals, disposats longitudinalment al llarg de la nau, els quals ajuden a distribuir el pes de la coberta i a mantenir l'estabilitat estructural de l'edifici. El transsepte és una estructura que travessa la nau principal en angle recte, formant una creu en planta. Aquest element proporciona una ampliació de l'espai central de l'església i pot servir com a espai per a cerimònies especials o activitats litúrgiques.<br /> <br /> Sant Ponç de Corbera presenta tres absis semicirculars, ubicats a l'extrem de la nau principal i dels braços del transsepte. Aquests absis són una característica típica de l'arquitectura romànica i solen albergar l'altar major i altres elements litúrgics. La seva forma semicircular proporciona un espai íntim i recollit per a la veneració religiosa.<br /> <br /> Sobre el creuer de l'església s'aixeca un cimbori, que fa de base per al campanar. Aquesta estructura elevada sol ser l'element més visible de l'església des de l'exterior i pot contenir campanes que s'utilitzen per a la seva funció litúrgica i per a marcar els ritmes de la vida comunitària. Tot l'exterior de l'edifici està ornamentat amb decoració de tipus llombard, característica del primer romànic. Aquesta decoració pot incloure arcuacions cegues, frisos, i altres elements esculpits en pedra que donen personalitat i caràcter a l'edifici.<br /> <br /> A l'interior dels absis central i dret es poden trobar fragments de pintures romàniques, de temes vegetals i geomètrics. Aquestes pintures, datades a finals del segle XII o inicis del XIII, ofereixen una visió dels estils artístics i les temàtiques religioses de l'època.<br /> <br /> L'església de Sant Ponç de Corbera presenta una evolució constructiva marcada per dues fases principals, cada una amb les seves particularitats i contribucions a la configuració final de l'edifici:<br /> <br /> <strong>FASE I</strong>: Segles XI-XVI Durant aquest període inicial, l'església va ser construïda amb la seva estructura bàsica, caracteritzada per una sola nau amb transsepte i tres absis semicirculars. Aquesta fase, que abasta des del segle XI fins al segle XVI, és testimoni de l'aparició de l'arquitectura romànica a Catalunya i la seva adaptació als entorns rurals. La construcció del forn de fosa de campana, excavat a la roca, i les onze sitges a la part inferior de la nau són indicatius dels usos i costums de l'època.<br /> <br /> Durant les excavacions arqueològiques de l'any 1990, es van descobrir evidències de les primeres fases de la construcció, incloent fragments de pintures murals i un paviment de terra trepitjada del segle XVI. Aquestes troballes, juntament amb l'estudi de l'aparell constructiu, van permetre establir les bases de la cronologia i l'evolució de l'edifici durant aquest període.<br /> <br /> <strong>FASE II</strong>: Segles XVI-XX En el segle XVI, Sant Ponç de Corbera va experimentar una transformació significativa en la seva funcionalitat i estructura. Amb el canvi de la seva condició de temple monacal a església parroquial, es van realitzar importants reformes arquitectòniques per adaptar l'edifici a les noves necessitats. Aquesta fase va veure el rebliment de les estructures de la nau baixa, l'aixecament del paviment i el rebaix de la tribuna i el creuer, entre altres canvis.<br /> <br /> Les intervencions arqueològiques i les investigacions posteriors han proporcionat una comprensió més completa d'aquesta segona fase constructiva, destacant la transició de l'edifici d'un context monacal a un entorn parroquial. Les reformes documentades durant aquest període reflecteixen els canvis en la societat i la religiositat de l'època, així com l'adaptació de l'església als nous rols i funcions que havia d'assumir.<br /> <br /> En resum, les dues fases constructives de l'església de Sant Ponç de Corbera representen etapes significatives en la seva evolució arquitectònica i històrica. Cada fase contribueix a la riquesa i la diversitat de l'edifici.</p> | 08068-19 | Vall de Sant Ponç. S'hi accedeix a través del camí de Can Dispanya, a mig quilòmetre. Per arribar al jaciment, des del nucli urbà de Corbera de Llobregat, cal agafar la carretera que porta a Gelida BV-2425. Un cop passada la urbanització Els Guixots hi ha un trencall a mà esquerra, corresponent al carrer de l'Amunt de la urbanització de Sant Cristòfol. Per aquest carrer s'accedeix a la carretera BV-2421 que porta cap a la urbanització Can Rigol. A Can Rigol cal seguir pel carrer de Sant Ponç fins al final, agafant el camí de Can Dispanya durant mig quilòmetre, fins a arribar a l'església. | <p>Les primeres referències històriques del monestir de Sant Ponç de Corbera es remunten a l'any 1068, quan ja posseïa dominis alodials, indicant una presència i una influència consolidades en el territori. No obstant això, es creu que l'església que forma part d'aquest monestir podria haver estat erigida durant el període comprès entre els anys 1025 i 1050, possiblement per Guillem de Mediona o els seus successors, els senyors de Corbera.</p> <p>El 1096, es documenta la presència d'una comunitat benedictina en aquest monestir, que inicialment estava sota la jurisdicció de Cluny com a priorat. Posteriorment, cap al 1104, la comunitat passà a dependre de Sant Pere de Casserres, un monestir que era filial i centre de les possessions de Cluny a Catalunya.</p> <p>Des del segle XIV, el monestir de Sant Ponç de Corbera experimentà una notable disminució en el nombre de membres de la comunitat, arribant a tenir pràcticament només un prior, que era un monjo de Casserres, així com alguns preveres beneficiats.</p> <p>Durant el segle XV, el monestir va ser regit per priors comanditaris, i el 1590 les seves rendes es van unir al Col·legi de la Congregació Claustral Tarraconense, establert primer a Lleida i posteriorment a Sant Pau del Camp a Barcelona.</p> <p>Des d'aquest moment, es considerà filial fins a l'exclaustració del 1835, quan va ser suprimit com a resultat de la desamortització de bens eclesiàstics. Aquesta història mostra la evolució de la comunitat monàstica de Sant Ponç de Corbera des dels seus inicis fins al seu final com a institució religiosa activa.</p> | 41.4019341,1.9122648 | 409077 | 4583947 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95616-1000091504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95616-1000091501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95616-1000091492.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | A banda de les intervencions històriques del primer terç del segle XX, s'hi han realitzat excavacions d'urgència l'any 1990; excavacions preventives els anys 2010 i 2011 i una intervenció preventiva i control l'any 2012. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1781 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||
| 95446 | Església de Santa Maria de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-maria-de-cervello | <p>AINAUD DE LASARTE, Joan, dir. (1992) Catalunya Romànica. El Barcelonès. El Baix Llobregat. El Maresme.</p> <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>BOLÒS, J.; PADILLA,I.; PAGÈS, M. (1980) “La necrópolis de tombes antropomorfes de Santa Maria de Cervelló”, Quaderns d’Estudis Medievals, Barcelona, núm. 2 pp. 67-80.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>FABREGA I GRAU, A. Diplomatari de la Catedral de Barcelona, vol. I (Documents dels anys 844-1000) Barcelona, 1995.</span></span></span></p> <p><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Artístic i Arquitectònic. Dins: <a href='https://extranet.cultura.gencat.cat/EGIPCI'>https://extranet.cultura.gencat.cat/EGIPCI </a></span></span></span></p> <p>JUNYENT, Eduard (1975) Catalunya romànica: L'arquitectura del segle XI, <a>Publicacions de l´Abadia de Montserrat.</a></p> <p><span><span><span>MARTÍ BONET, Josep, Speculum Novum Titulorum Barchinonensis, V. III. Bisbat de Sant Feliu de Llobregat.</span></span></span></p> <p>PAGÈS PARETAS, M.(1992) Les esglésies romàniques del Baix Llobregat, Institut d'Estudis Catalans.</p> <p>PAGÈS PARETAS, Montserrat (1992) Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, <a href='https://www.lacentral.com/buscador?&ae=Publicacions%20de%20l%C2%B4Abadia%20de%20Montserrat'>Publicacions de l´Abadia de Montserrat.</a></p> <p><span><span><span><span><span><span>PASQUAL I ARMENGOL, Francesc (2004) Apel·les Mestres a Cervelló. Càller. Grup de Recerca de Cervelló. Col·leció: Arxiu de Tradicions. Sèrie Fasciculària, 13.</span></span></span></span></span></span></p> <p>WHITEHILL, Walter Muir (1973) L'Art romànic a Catalunya : Segle XI, Barcelona, Edicions 62.</p> | XI XVI | <p><span><span><span>Edifici de culte aïllat, d'estil romànic. La seva planta és de nau única amb absis i cinc fornícules a l'interior. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La longitud de la nau és de 15,50 metres i està coberta per una volta de canó reforçada per dos arcs torals i rematada, per la capçalera a llevant, per un absis semicircular. El primer tram és el creuer, sobre el qual es bastí un cimbori octogonal, amb una longitud de 4,35 metres. Segueixen dos trams d'extensió irregular: un que mesura 5,65 metres, envoltat per arcs torals, i un altre de 4,10 metres. Cada arc toral té una amplada de 70 centímetres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'absis es distingeix per la seva decoració, amb tres nínxols separats per semicolumnes i amb finestres de doble esqueixada. Possiblement, en moments anteriors, podria haver tingut dues absidioles més que formaven una creu per sostenir la força de la cúpula. En època gòtica, aquestes absidioles van ser reemplaçades per capelles rectangulars amb cobertes de volta falsa suportades per trompes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els murs, amb un gruix variant entre 1,25 i 1,30 metres, excepte el de l'absis que arriba als 1,60 metres, es mostren llisos interiorment per suportar el pes de l'estructura. En contrast, les façanes es decoren amb frisos d'arcuacions llombardes entre contraforts fins. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La porta, orientada a ponent i construïda amb pedra sorrenca vermella del territori, segueix la tradició renaixentista amb una decoració classicista que inclou dues semicolumnes sota un frontó triangular i una rosassa sobre elles. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'aspecte exterior ha patit modificacions significatives amb l'addició de capelles, tot i que encara es poden observar les bandes llombardes originals. Les cobertes van ser reconstruïdes fa 5 o 6 anys, abans d'això eren més punxegudes. La rectoria ha conservat només una part de la seva estructura original.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En l'espai interior la nau alberga, en mal estat, i restaurades, pintures barroques del segle XVIII. Aquestes pintures senzilles es van realitzar sobre una capa de guix. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Un altre element destacable, també a l’interior del temple, és el púlpit, amb tornaveu, decorat en consonància amb la resta de l'església.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La zona sud de la capella es troba en més bon estat i està decorada amb esgrafiats, mostrant una ornamentació a l'intradós de l'arc amb motius estel·lars grocs sobre fons blau. La volta presenta llunetes a ambdós costats i està decorada amb motius circulars, també de color groc.</span></span></span></p> | 08068-2 | Carretera de Santa Maria. Àrea del Castell de Cervelló. | <p>Aquesta església de factura originalment romànica, havia estat consagrada en un principi a la Santa Creu amb Sant Esteve com a titular i tenia un altar dedicat a Sant Dalmau.</p> <p>D'ella, ja es fa esment el 904 en una donació de Guifré II de Barcelona a Sant Cugat del Vallès. Ènnec Bonfill, fundador del llinatge Cervelló, en adquirir el castell homònim sobre l'església, va acordar amb el bisbe de Barcelona el control eclesiàstic, tot i que Sant Cugat va mantenir certs drets, generant tensions entre la baronia de Cervelló i el monestir. Mitjançant algun acord, cap a la fi del segle XI, l'església passa a ser propietat dels Cervelló, rebent el nou nom de Sant Esteve de Cervelló.</p> <p>La consagració del temple el 1230, probablement motivada per les obres dutes a terme amb posterioritat al setge del castell pel rei Jaume I (1223), el qual no afectà l'estructura romànica que perdura, tot i la complexa batalla en la qual va intervenir Nuno Sanç i els Montcada. Ja exercia funcions parroquials en aquella època.</p> <p>El 1587, el mestre d'obres occità Lleonard Bosc de Castelldefels realitzà una ampliació del temple amb modificacions gòtiques tardanes. Destaca un portal renaixentista amb marc rectangular, columnes toscanes adossades als muntants, entaulament dòric i frontó triangular amb pinacles als angles.</p> <p><span><span><span>Amb el creixement demogràfic de la població a les masies, per la bonança econòmica del segle XVIII, es du a terme una nova remodelació, aquesta d’estil barroc, amb l’afegit de dues capelles als laterals, engalanades a les parets interiors amb pintures barroques. Una d'aquestes capelles va ser consagrada a la ja beatificada santa Maria de Cervelló el 1692, mentre que l'altra venerava el sant Crist. Aquesta important remodelació va ser finançada per Font, propietari aleshores de la masia de can Castany.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1872, l'església es va veure deserta pels problemes d'accés. Estava molt allunyada del nucli urbà. S’ha de tenir present l’important creixement de la població al nucli urbà actual, derivat d’una indústria creixent motivada pel desenvolupament econòmic que es produeix paulatinament per l’obertura de la carretera de Carlos III, a finals del segle XVIII. Les dificultats per arribar a l'antic temple, sense pont per travessar la riera i a més d'un quilòmetre costa amunt, van generar les queixes que arribaren al bisbe de Barcelona. Les disputes pels seients durant els oficis també van contribuir a l'abandonament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Des del 1872 fins al 1879, una església improvisada va crear-se al poble. A partir del 1879, el rector adquirí una antiga sala de ball sense ús, transmutada en església provisional. Tots els paraments de l'antic edifici romànic, amb els seus altars renaixentistes, barrocs, imatges dels sants, mobles i documentació, es van traslladar. Després de l'intent de construir-ne una de nova (amb plànols a càrrec de l'arquitecte Josep Oriol Mestres, fracassats per qüestions polítiques i econòmiques), no fou fins al 1896 que s'inicià per fi, la construcció d'un nou temple, convertit a la fi, en la parròquia de Sant Esteve de Cervelló, amb l'arquitecte Antoni Maria Gallissà com a autor del projecte arquitectònic. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Resulta remarcable que, als voltants del temple, a l'entorn del qual es desplaçà el cementiri parroquial l'any 1901, encara persisteixen vestigis amb nínxols i excavats a la roca, un àmbit funerari antic amb tombes antropomorfes de l'alta edat mitjana. En altres llocs, coves naturals amb signes d’aprofitament humà, indiquen una possible ocupació amb finalitat eremítica. Les tombes antropomorfes van ser estudiades per primer cop arqueològicament l'any 1980 per l'equip Bolòs-Padilla.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Als peus del temple es trobava l'antiga rectoria, la qual es disposà a ser venuda l'any 1880 per al propòsit de construir un nou temple al poble, que havia experimentat un notable creixement a la nova carretera del segle XVIII. L'adquisició de la rectoria va recaure en l'autor dramaturg Frederic Soler, conegut com 'Pitarra', i la masia passà a denominar-se Mas Pitarra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'antic temple romànic va ser clausurat fins que es va emprendre la seva restauració, seguint els estudis de Josep Puig i Cadafalch, realitzada per la Mancomunitat de Catalunya amb el concurs de l'arquitecte Jeroni Martorell. El 1922, aquest temple venerable va ser reinaugurat per al culte, ara sota l'advocació de Santa Maria de Cervelló o dels Socors.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Sota la supervisió de la Diputació de Barcelona, es van dur a terme diverses fases de restauració i consolidació en els anys 1944-1946, 1956-1957, 1962-1971 i 1978-1980. L'entitat Segle Nou, a partir de 1992, va assumir la responsabilitat de projectar la consolidació del magnífic edifici del segle XI. Joan-Albert Adell va ser l'arquitecte encarregat del projecte, i les obres es van culminar amb èxit l'any 1998.</span></span></span></p> | 41.3870684,1.9607531 | 413110 | 4582248 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-002001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00207.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00208.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95446-00209.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2025-01-23 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | Altres noms: Dels Socors, Sant Esteve de Cervelló.Apel·les Mestres, un destacat escriptor, poeta, dibuixant i músic català del segle XIX, va trobar inspiració en diversos llocs al llarg de la seva vida, entre ells Cervelló. Aquesta localitat va servir de musa per algunes de les seves obres, reflectint la seva fascinació per l'entorn i el patrimoni cultural i natural.Francesc Pasqual Armengol (2004: 28-29), va fer un estudi de la seva vida i obra relacionada amb Cervelló, i troba diversos dibuixos i poemas en els quals fa referència a l'església de Santa Maria de Cervelló. Així, per exemple, en el recull 'Tots els contes' hi trobem el conte titulat «La campana», que en les primeres línies sembla extret de la contrada del temple romànic de Santa Maria de Cervelló. El conte comença d'aquesta manera:«Al cim d'un turó, dominant el poble i la vall, que estava als seus peus, s'alçava la rònega esglesieta romànica amb sa torre de planta quadrada; a cada una de ses quatre façanes s'obría un finestral, i a cada finestral penjava una campana. D'aqueixes quatre campanes, la més vella, la més venerable, era la Gúdula, la major de les campanes, i que comptava la friolera de quatre-cents anys».S'ha d'aclarir que al costat de l'església de Santa Maria hi havia la casa del campaner, avui en ruïna.Un altre poema, il·lustrat, que sembla inspirat en Santa Maria de Cervelló és «Lo Ceguet». Al portal del fons es poden reconèixer una de les columnes d'entrada al temple de Santa Maria de Cervelló. La data de publicació de la poesia és el 1879, quan l'autor tenia 25 anys, és a dir, quan encara trobem referències a les temporades passades a Cervelló. El poema comença així:A la porta de la Iglesial'heu vist tots;desde que obran fins que tancanno se'n mou.Als voltants de l'any 1874, quan l'autor Apel·les Mestres tenia uns vint anys, va iniciar un àlbum que recollia part de la seva obra gràfica anomenada: 'El llibre verd'. Aquest àlbum, que acabaria constant de cinc volums, incloïa dibuixos i aquarel·les, així com apunts, notes i esbossos sobre anècdotes personals i experiències acumulades durant cinquanta anys.En el primer volum, a la làmina número XXXIII, trobem una història narrada en vinyetes titulada 'Un enterrament a muntanya'.Les paraules són innecessàries quan es contempla el dibuix que relata la història: il·lustra l'església romànica de Santa Maria de Cervelló, el vell cementiri, el camí que porta a l'església des del Mas Pitarra. Aquest dibuix del temple antic es basa en un dibuix fet l'any 1870 a Cervelló, dins l'àlbum de la col·lecció Renart.Curiosament, aquesta mateixa història es va publicar anys després amb el títol modificat de Costums Catalanes. Un enterrament a la muntanya, a La Llumanera de Nova York, en la seva revista en català als Estats Units, el novembre de 1876.Els dibuixos essencialment són els mateixos que els anteriors, fora d'uns lleus canvis en el grafisme, en algun text i el canvi d'unes vinyetes per una de nova. Sense saber-ho, Cervelló apareixia al subconscient del jove Apel·les, mostrant un lloc que per a l'artista va ser emblemàtic en els seus anys d'infància.Si s'analitza el dibuix, es poden observar detalls com el camí principal que porta al temple parroquial passant per les escales que ascendeixen a l'antiga rectoria.L'altre camí esmentat en el text, és el que surt cap al sud de l'antic cementiri en direcció al Mas Pitarra, i que travessa la carretera que va a Cervelló.Les dues vinyetes inferiors de la pàgina mostren una descripció del cementiri antic, amb el camí empedrat que puja des de la carretera, donant un aspecte de l'època que vivia l'autor.Aquesta obra de Mestres barreja moments de la seva vida amb el seu art, i aquest dibuix il·lustra una escena quotidiana a Cervelló, reflectint l'enterrament d'una persona a la seva terra natal. | 92|93|94|95|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||
| 95514 | Capella del castell de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-castell-de-cervello | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>BOLÒS, J.; PADILLA,I.; PAGÈS, M. (1980) “La necrópolis de tombes antropomorfes de Santa Maria de Cervelló”, Quaderns d’Estudis Medievals, Barcelona, núm. 2 pp. 67-80.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | XII-XIII | Enrunada, ha estat restaurada, se li ha afegit una coberta i se n'han reconstruït els murs caiguts. | <p>Capella que forma part del conjunt monumental del castell de Cervelló. Va ser construïda a ponent del recinte jussà, en el replà inferior del conjunt del castell.</p> <p>Està orientada a nord-est, i construïda a la part més occidental de l'albacar, tocant la torre oest. Els murs estan construïts amb la característica pedra sorrenca vermellosa de la zona, la mateixa utilitzada en la construcció del castell proper.</p> <p>És una construcció petita, de planta rectangular, amb l'absis semicircular, el qual està assenyalat interiorment per un parell d'arcosolis.</p> <p>L'entrada principal de l'edifici estava orientada cap a l'oest. Cal destacar l'acabat buixardat dels carreus grans, que es troben molt ben treballats, els quals tenen un interès especial, ja que ofereixen una manera de fer pròpia de l'època. </p> <p>La volta, tot i que es troba enderrocada, semblava apuntada i a l'arrancament es conserva una línia d'impostes en cavet. Els arcs eren de mig punt, amb les esperes integrades verticalment al mur. Malauradament, les dovelles de la cara exterior dels arcs han caigut o han estat arrencades.</p> <p>Dins de l'absis, s'observa un forat important a terra, excavat a la roca mare en una forma circular. Descendeix perpendicularment amb diferents nivells fins a arribar al replà inferior de la roca. Aquest forat podria haver estat originalment concebut com a poterna, probablement anterior a la construcció de la mateixa capella.</p> | 08068-8 | Castell de Cervelló | <p>La capella ha estat vinculada a la vida al castell. No obstant això, no se'n conserva massa documentació que no sigui la merament arqueològica i formal.</p> <p>Des de mitjan segle X, ja es fa referència a la parròquia de Sant Esteve, la qual estava ubicada en el mateix edifici que la cel·la de Santa Creu, subordinada a Sant Cugat, ubicada just sota el castell, en l'àrea on avui trobem l'església coneguda com a Santa Maria de Cervelló.</p> <p>En documentació escrita hi ha constància d'una consagració datada el 1231, la qual fa menció de l'altar major de Sant Esteve. Tot i que, pel context cronològic, correspondria millor a la capella del castell de Cervelló que a la mateixa parròquia, tradicionalment s'ha atribuït a aquesta última.</p> | 41.3874298,1.9596330 | 413017 | 4582289 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95514-00801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95514-00802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95514-00803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95514-00804.jpg | Legal | Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Es desconeix l'advocació de la capella. | 119|93 | 45 | 1.1 | 1781 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||
| 47237 | Creu de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-1 | <p>- PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XIII-XIV | Fou restaurada per l'arquitecte Manel J. Raspall. | <p>Sobre una petits base de llambordes moderna en forma de creu, alternat als espais buits per un petit jardinet s'aixeca la creu de terme d'estil gòtic. La base de la qual, feta en pedra treballada medeix uns 30 cm, la columna fa uns 2 metres d'alçada i al capdamunt s'hi troba la creu.</p> | 08067-255 | Carrer dels Casals, s/n | <p>La creu del terme marcava els límits de l'antiga vila de Centelles. Al segle XX, després de la guerra va ser traslladat al seu emplaçament actual, el cementiri municipal.</p> | 41.7994500,2.2255900 | 435664 | 4627800 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47237-foto-08067-255-1.jpg | Legal | Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Ubicada fins a 1936 al Passeig del carrer Jesús. Després de la guerra civil fou col·locada al seu emplaçament actual, el cementiri municipal. | 93 | 47 | 1.3 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||
| 47096 | Fornícula del Portal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornicula-del-portal | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XVIII | <p>Està ubicada al interior del Portal Nou té la forma típica, plana als peus i arrodonida a la part de dalt. Dins hi ha col·locada una verge.</p> | 08067-113 | Portal Nou, s/n | <p>El portal Nou consta des del 1572 encara que es desconeix la seva data exacta de construcció però tot sembla indicar que va ser durant el segle XVI formant part de les remodelacions que va realitzar Lluís I i el seu fill Guillem Ramon II. Amb posterioritat se li va obrir la fornícula. La generalització del fenomen urbà i el seu desenvolupament va suposar que els carrers i les cases fossin cada vegada més llunyans del temple religiós que solia ser l'eix vertebrador del nucli i que, fins i tot, el campanar deixava de ser una referència visual. Progressivament, van aparèixer els ravals i barriades on, per raons d'eficiència energètica o d'eficàcia mercantil es van agrupar determinats oficis; conseqüentment, les organitzacions gremials i les seves congregacions- van desenvolupar-hi de forma preferent les seves tasques. És així com els carrers, dins d'uns nuclis de població cada vegada més grans i complexes, van esdevenir espais de contacte, intercanvi i símbols d'identitat sobre els quals, lògicament, es va aplicar l'ancestral submissió a la divinitat. Aleshores, va ser el moment en el qual van aparèixer formes senzilles de culte religiós -com les capelletes- que s'apropaven a aquesta nova realitat. D'aquesta manera, l'aparició de les capelletes de carrer, situades en la façana d'una casa particular d'una via o plaça urbana tornava a situar la simbologia religiosa en un àmbit que prenia una certa independència respecte de la mateixa església.</p> | 41.7980500,2.2183200 | 435059 | 4627650 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47096-foto-08067-113-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47096-foto-08067-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47096-foto-08067-113-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | Les fornícules actuen com a monument cultural, artístic i històric. | 119|94 | 47 | 1.3 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||
| 39799 | Creu de terme de Relat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-relat | <p>- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.</p> | XIX-XX | Falta una neteja i consolidació de la pedra de manera força urgent. | <p>Creu de terme feta de pedra i que consta de tres elements clarament diferenciats: la base feta de tres cercles fets de carreus de pedra, superposats i més recents; la columna i, finalment, la creu, més antiga que la resta. La creu és de difícil datació ja que sembla molt gastada indicant que fa molts anys que està construïda, tot i que tampoc la considerem excessivament antiga. Podríem datar-la entre el s. XVIII i el XIX. La creu ens mostra a la vessant de ponent la crucifixió de Jesús i a la de llevant un sant. La creu té un capitell on, a cada una de les cares hi ha un personatge diferent.</p> | 08012-571 | Sta. Eugènia de Relat | <p>La creu de terme està a tocar del camí d'Avinyó a Sant Feliu Sasserra, molt propera de la cruïlla que trenca cap a l'església de Santa Eugènia. Per tant, aquesta creu assenyala la importància dels dos; del camí i de l'església propera. El tema de la creu és l'habitual en totes les creus de terme; la crucifixió de Jesús. Tot i mostrar un estil volgudament romànic, la creu té uns cinquanta-cent anys.</p> | 41.8793600,1.9807300 | 415427 | 4636884 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39799-foto-08012-571-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39799-foto-08012-571-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39799-foto-08012-571-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-06-23 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | L'escut és BCIN ja que, com diu el decret 571/63, de 14 de març de 1963, del Ministerio de Educación sobre 'Protección de escudos, emblemas, piedras heráldicas, rollos de justicia, cruces de término y similares', qualsevol d'aquests elements que tingui més de cent anys ha de ser considerat Bé Cultural d'Interès Nacional. | 116|98 | 47 | 1.3 | 1781 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||
| 46712 | Sant Vicenç de Castelloí, esglèsia primitiva o del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-vicenc-de-castelloi-esglesia-primitiva-o-del-castell | <p>AA.DD. (1973). Els castells catalans. vol. V. Barcelona: Rafael Dalmau Editor, p. 229-234. DOMINGO i CLOTA, M. [et. al.] (2014) Catàleg de béns protegits, POUM. Castellolí: Ajuntament de Castellolí. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Castellolí). JUNYENT i MAYDEU, F. i MAZCUÑÁN i BOIX, A. (1992) 'El castell de Castellolí'. Catalunya Romànica, vol. XIX: El Penedès i l'Anoia. Barcelona: Ed. Gran Enciclopèdia Catalana, p. 413-414. MUSET PONS, A. (2008) El terme i el castell de Castellolí a l'època moderna (segles XVI-XVIII). Barcelona: Publicacions de Abadia de Montserrat: Ajuntament de Castellolí.</p> | XI | En estat ruïnós. | <p>Es tracta de les restes de la parròquia primitiva de Sant Vicenç, situades a tocar del castell de Castellolí. Era una església romànica d'una sola nau, culminada amb un absis semicircular embellit per bandes llombardes. L'estructura de l'aparell és de carreus disposats en filades horitzontals, de petites dimensions en la part inferior, i més gruixuts i ben tallats en la part superior.</p> | 08063-84 | Castell de Castellolí. Cal Jaume. | <p>Les primeres referències documentals de l'església corresponen a la primera meitat del segle XI, on consta com a parròquia de Castel Oduli, en sengles llistes de parròquies del bisbat de Vic dels anys 1025 i 1050 . Estava consagrada a Sant Vicenç màrtir. Era una església castral i, probablement, el lloc on eren enterrats els Castellolí.</p> | 41.5885600,1.7085200 | 392355 | 4604902 | 08063 | Castellolí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46712-foto-08063-84-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08063/46712-foto-08063-84-2.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-07 00:00:00 | Virgínia Cepero González | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, l'església forma part de la mateixa fitxa que el castell de Castellolí. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||
| 80434 | Creu de terme del pla de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-del-pla-de-la-creu | <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya , 1985. Fitxa nº 30670.</p> | XX | <p>Creu situada sobre un turonet que domina la vall de can Mas i les costes del Mas Enric. La base de l'estructura està formada per una piràmide graonada de pedra i ciment, amb cinc graons en disminució; a sobre es recolza un pilar circular de pedra que sembla un antic corró en forma cònica, sobre ell s'enclava una creu de ferro forjat d'estructura senzilla, de secció circular i amb els extrems dels tres braços acabats en forma de punta de llança; el nus està emmarcat amb un cercle de ferro soldat. A la base de la creu hi ha lligat un ram de flors i branques de llorer.</p> | 08061-5 | Camí a Santa Margarida. | <p>Aquesta creu va ser instal·lada a instància de Magí Pladellorens i Playà, hisendat del mas Talló, cap a finals del segle XIX, després d'haver contribuït econòmicament a la restauració de l'ermita de Santa Margarida. La creu va ser restaurada després de la Guerra Civil.</p> | 41.6753100,1.8299500 | 402607 | 4614389 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80434-foto-08061-5-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 98 | 47 | 1.3 | 1781 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||
| 46215 | Priorat de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/priorat-de-santa-maria | <p>FARELL, Joan (1994a). Castellfollit de Riubregós. Vol I. Resum històric. Folklore. Llegendes. Tradicions. Fundació Salvador Vives Casajuana. PLADEVALL, Antoni [dir.] (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX, Penedès, Anoia. Enciclopèdia Catalana.</p> | XI-XVIII | El conjunt fou restaurat per la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona durant la dècada de 1980. | <p>Conjunt format per l'església de Santa Maria i el priorat on residia la comunitat que en tenia cura. L'església originària, d'estil romànic, és de planta de creu llatina, amb nau única coberta amb volta de canó apuntat. El presbiteri és de planta quadrada, i exteriorment està decorat amb arcuacions i bandes llombardes sota un fris de dents de serra. Flanquejant-lo, hi havia inicialment dues absidioles, però aquesta part és la que ha estat més modificada al llarg del temps: al costat nord del presbiteri s'hi va afegir una capella gòtica, coberta amb volta de creueria; al costat sud, s'hi va afegir una sagristia (enderrocada durant les tasques de restauració dels anys 80 per reconstruir de nou l'absidiola partint dels fonaments trobats). A la intersecció de la nau amb el creuer s'alça un cimbori de planta circular, sobre el qual hi ha l'arrencada del que hauria estat el campanar. Al braç nord del creuer hi ha una porta (tapiada) d'estil romànic tardà, sobre la qual hi ha una finestra triforada. Al lateral nord de la nau, dins del gruix del mur, s'hi van habilitar dues capelles gòtiques d'arc apuntat, que conserven relleus escultòrics i, la situada a l'oest, una fornícula que acollia un sarcòfag avui desaparegut. A la façana oest s'hi obren un petit portal d'arc conopial i un ull de bou. Rematant la façana hi ha un campanar d'espadanya de la mateixa amplada de la nau. L'edifici del priorat també va anar evolucionant al llarg del temps. Les restes més antigues que se'n conserven són les adossades a la façana sud de l'església, amb un espai cobert amb volta a la planta baixa i unes arcades a nivell de primer pis. Al segle XVIII es va construir un nou edifici per al priorat, amb soterrani, planta baixa dos pisos i golfes. La coberta és a dues aigües i de teula àrab. Té planta rectangular (6x22 m), i està alçat amb murs de pedra irregular amb morter, amb carreus als angles. A la clau de l'arc de mig punt de la porta principal hi ha inscrites la data (1740) i les lletres 'ST. BT.', en al·lusió al monestir de Sant Benet, del qual depenia el Priorat de Santa Maria. Quant a les obertures, a la part inferior hi ha espitlleres, i a la resta finestres de formes i mides diferents (alternades a la primera planta), però col·locades harmònicament. Sobre la porta, pertanyent al primer pis, hi ha un balcó amb barana de ferro. Aquesta edificació es comunica amb les dependències més antigues mitjançant un pati quadrangular, que conserva un tram d'escala que en part ja existia.</p> | 08060-60 | Partida de Santa Maria del Priorat | <p>L'església, ja esmentada l'any 1078, fou reedificada poc després, i consagrada de nou el 1082 per Bernat Guillem, bisbe d'Urgell, amb l'assistència de Dalmau, senyor del lloc, i de Folch, ardiaca i més tard vescomte de Cardona i bisbe de Barcelona. El 1093 fou cedida al monestir de Sant Benet de Bages per tal que hi fundés un priorat. Per això, des del segle XII es denominà Santa Maria del Priorat. Consta que al segle XIII la comunitat estava formada per un prior, tres monjos i un sacerdot, ja que des de 1288 requeia en la responsabilitat del priorat proporcionar el rector per a la parròquia local, situada al Castell de Castellfollit. El priorat va decaure a principis del segle XV, i a partir del 1593 passà a dependre (junt amb Sant Benet de Bages) del monestir de Montserrat, fins a la seva exclaustració definitiva el 1835.</p> | 41.7803300,1.4348900 | 369935 | 4626571 | 08060 | Castellfollit de Riubregós | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46215-foto-08060-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46215-foto-08060-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08060/46215-foto-08060-60-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-13 00:00:00 | Xavier Bermúdez López | 92|93|94|119|85 | 46 | 1.2 | 1781 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||
| 80435 | Creu de terme del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-del-cementiri | <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya , 1985. Fitxa nº 30710.</p> | XIX | <p>Creu llatina, de ferro, de braços amb els extrems acabats amb formes lobulades. Al creuer disposa d'un medalló circular amb un tetral·lòbul trepanat al centre i raigs lluminosos simulats en els vèrtex. La creu corona una columna, també de ferro, realitzada seguint un patró modular repetit en quatre trams. Cada tram està separat pel següent per una motllura decorativa; el tram inferior fa de base, és més ample i sembla decorat amb elements vegetals estilitzats; els trams superiors presenten la superfície estriada. La columna dóna un aspecte final de balaustre. Reposa sobre una base circular, de pedra, de poca alçada. Es troba ubicada al passadís principal d'entrada al cementiri.</p> | 08061-6 | Cementiri Municipal de Castellgalí. Sotael castell. | <p>En un primer moment aquesta creu havia estat ubicada a la Plaça de Catalunya, davant la porta lateral de l'església de Sant Miquel. En ampliar l'església, el 1897, es va creure oportú traslladar-la al nou cementiri municipal.</p> | 41.6779700,1.8425000 | 403656 | 4614670 | 08061 | Castellgalí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08061/80435-foto-08061-6-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-09-17 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | 98 | 47 | 1.3 | 1781 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||
| 43667 | Sant Tomàs de Riudeperes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-tomas-de-riudeperes | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD (1996) Normes subsidiàries de Planejament. Normes urbanístques. Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 MEMBRADO M (1927) Memória histórica publicada con ocasión del 25 aniversario de la erección canónica del noviciado de los Padres camilos en el convento de Santo Tomás Apóstol. Madrid. PLADEVALL A (1969) Sant Tomás de Riudeperes. A 'Hoja Diocesana' núm 471. Vic. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XII-XX | L'edifici ha estat adaptat durant les darreres dècades, per oferir servei d’acolliment a persones amb discapacitat. S'ha deixat, per falta de recursos, en un segon pla els elements de caire patrimonial. | <p>El monestir de Sant Tomàs és un conjunt monumental format per una església romànica, ampliada amb un atri i altars laterals i modificada en les absidioles a partir del segle XVI; el convent és centrat en un claustre renaixentista bastit a partir del 1560, quan la canònica es convertí en convent franciscà; i un cos modern annex a l'anterior, construït a partir del 1912 pels pares camils. El conjunt és envoltat per trams de mur, a llevant i ponent, aixecats el 1573. Antigament, l'edifici estava orientat nord-sud, amb les portes d'accés a l'església i al convent encarades al nord. L'espai de migdia eren horts. Actualment, l'orientació ha estat invertida, prenent sentit sud-nord, i l'accés és a migdia. La construcció és sobretot de murs de paredat vist, a excepció d'alguns trams moderns. El conjunt té forma rectangular i es troba dalt d'un petit cingle aterrassat encarat al nord. Al vessant nord, s'aprecia la suma de diversos cossos: a llevant un petit espai enjardinat, després la façana principal de l'església, i adossada a ponent, la façana i portal d'accés al claustre, segueix un cos rectangular sobresortit. En aquest cos s'ha obert un pas cobert amb volta de mig punt. Aquest cos consta de primer, segon i tercer pis. Les obertures són bàsicament petits finestrons, excepte dos finestrals d'arc rebaixat amb una columneta central, i una arqueria (tapiada) de quatre arcs que recauen en cinc columnetes. A l'extrem de ponent d'aquesta façana nord, hi ha un cos exempt fet pels pares camils a partir del 1912; consta de planta baixa, primer i segon pis. A les dues plantes superiors hi ha finestres disposades irregularment (ben diferents a les de les façanes sud i oest, amb grans arcades). La façana de ponent és formada pels cossos afegits pels pares camils, formen un espai organitzat entorn a un pati en forma de U, obert a ponent. Hi ha tres cossos de planta baixa i tres pisos, i obertures distribuïdes irregularment. Destaquen un seguit de finestrals formats per arcades recolzades en capitells amb motius vegetal i columnes. La planta baixa, a migdia, hi ha un tres grans arcades que creen un corredor obert. El cos de migdia d'aquest pati, forma part ja del sector del convent aixecat al segle XVI pels pares franciscans. També hi ha una galeria contínua d'arcades de mig punt recolzades sobre petits pilarets, situada sota la teulada del cos que tanca el pati a migdia. És una galeria cegada amb continuïtat a la resta de façanes. La façana de migdia, la conforma el cos aixecat al segle XVI, antigament era la façana posterior del convent i on hi havia l'accés a les hortes. És un cos rectangular, orientat est-oest, i que comunica directament amb el claustre. És cobert a dues aigües, amb carener paral·lel a la façana. Sobresurten un seguit de contraforts. Consta de planta baixa, primer i segon pis. A la cantonada S-O, hi ha l'escut del bisbe Guillem Caçador. La porta principal és amb llinda monolítica. Altres obertures són quadrangulars, i altres rematades amb un arc de mig punt. Té continuïtat la galeria cegada, en la que s'han obert algunes finestres. A llevant s'adossa la sagristia. Davant del convent hi ha un clos tancat per un mur de poca alçada, en el qual hi destaca un portal d'estil modernista (amb la data 1912). Interiorment destaquem bàsicament, l'església, el claustre, la sagristia, la biblioteca, el refectori, i el rebedor central. L'església és orientada nord-sud, amb l'absis al sud i el portal principal al nord. Està adossada al cantó de llevant del claustre. És cobreta a dues aigües amb carener perpendicular a la façana principal. L'aparell exterior visible és força regular, de carreus petits distribuïts en fileres regulars, i amb un tram superior irregular. S'observa una ampliació de la nau a ponent. Exteriorment s'aprecia la capçalera trapezoïdal, i un petit campanar d'espadanya, del 1914.El portal actual és d'estil renaixentista, als brancals pilastres rebaixades, capitells quadrangulars, un fris degradat llis,</p> | 08037-2 | Entorn rural de Calldetenes. Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s/n (08506 Calldetenes) | <p>L'antiga canònica de Sant Tomàs de Riudeperes es troba entre els històrics masos de la Calvaria, Can Tona i la Vila Grossa, al nord est del terme municipal. L'església es troba dins de la demarcació de Riudeperes, del primitiu terme del castell de Sant Llorenç i després de Medà. Del 1045 són les donacions més antigues, quan hi havia una església de Sant Tomàs al lloc anomenat Podium Aureli o Puigoriol, prop de l'actual edifici i prop d'un gran domini, conegut des del segle XII com la domus casal dels Riudeperes. AA.DD (1984:175) El noble Berenguer Amaric i el seu germà, el canonge sagristà de Vic, Ricard, que havien reedificat l'església, demanaren a l'arquebisbe de Tarragona i bisbe de Vic, que consagrés la nova església en honor a sant Tomàs. La va consagrar el 4 de novembre de 1095, i concedí als canonges agustinians que en tenien cura el dret de batejar-hi, tot i que no ser parròquia, i el dret a cementiri i sagrera. Va dedicar l'altar central a Sant Tomàs apòstol, el de la part sud a Santa Maria i el del nord a Sant Pau. Introduïnt a Sant Tomàs de Riudeperes la regla agustiniana. El 1061 és féu una donació a l'església de Sant Tomàs als seus clergues, però no es pot assegurar que hi visqués una comunitat organitzada fins al 1086. El 15 de gener de 1095, els germans Berenguer Amalric i Ricard, per assegurar-hi la vida canonical, cediren el temple a la canònica de Santa Maria de Lledó, al bisbat de Girona. AA.DD (1984:175) Foren protectors especials els senyors de Riudeperes, s'hi batejaven i s'hi enterraven. Els primers grans protectors, els germans Berenguer Amalric i Ricard, segurament eren membres del llinatge Riudeperes. També tenien dret a batejar-se els propietaris del mas Cucala, i els Altarriba, aquests darrers van ser els principals benefactors a partir del s. XV, en desaparèixer els Riudeperes. A l'altar major hi havia els vasos sepulcrals dels Riudeperes i Altarriba. AA.DD (1984:176-177) En el temps de major vitalitat hi havia tres canonges i un parell de sacerdots beneficiats. Entre el 1095 i el 1100 hi consta un prior anomenat Joan de Lledó. Al llarg del segle XIII i següent, hi trobem només els prepòsits, un o dos canonges. L'església comptà amb diversos beneficis. Una visita pastoral del 1357 esmenta els altars de Sant Tomàs, de Santa Maria i Sant Pau. La comunitat era formada per un prepòsit, un canonge i dos beneficiats. A principis del s. XV, era pràcticament abandonat i algunes parts amenaçaven ruïna.AA.DD (1984:177) El 1476 es vengueren els béns per restaurar l'església i el monestir, però fou molt superficial. D'inicis del segle XVI fins l'entrada de la família dels Caçador en règim de prepositura, només l'església es trobava dempeus i amb culte. L'any 1502 el prepòsit fou Guillem Caçador, auditor de la Rota Romana, capellà del Papa Juli II i més tard bisbe d'Alguer. El succeí el seu germà Jaume, bisbe de Barcelona (1545-1561), i el seu nebot, Guillem, també bisbe de Barcelona (1561-1570). AA.DD (1984:177). Els Caçador transformaren l'antiga canònica en un convent de franciscans; van realitzar diverses obres, que s'iniciaren el 1561. El 1570 es construí la porta gran i el 1573 el mur que tanca l'hort. Durant la guerra del francès (1808-1814), les tropes napoleòniques van ocupar i fer grans destrosses al convent. El 1813, i sota les ordres del pare Masferrer, s'inicià la reconstrucció. L'església s'acabà en pocs mesos, es millorà i es construí el col·legi, les oficines, les cel·les, etc. El 1912 es va construir un modern cos d'edificació, annex al renaixentista, promogut pels pares camils, que el 1901 adquiriren l'edifici convertint-lo en un noviciat i més tard en un seminari de la congregació. AA.DD (1984:178) L'església fou restaurada el 1914 per Miquel Pallàs. Després del 1940, l'absis fou decorat amb unes pintures . El 1970 l'edifici fou venut a una associació benèfica osonenca, que el convertí en una escola de deficients psíquics. Des d'aleshores, s'hi han alçat diversos edificis.</p> | 41.9321500,2.3025200 | 442175 | 4642478 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43667-foto-08037-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43667-foto-08037-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43667-foto-08037-2-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Modernisme|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2025-02-10 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | (Continuació descripció) coronat amb un frontó triangular motllurat, i al timpà una petxina esculpida. Sobre una finestra i un petit òcul. Interiorment, s'observen restes de l'església romànica: tota la nau, l'absis i el transsepte. És de planta de creu llatina, d'una nau amb transsepte, ampliada vers ponent, i amb capelles laterals. La nau es cobreix amb una volta de canó i l'absis principal amb volta semiesfèrica. El creuer és cobert amb cúpula ovalada, amb trompes decorades amb motius geomètrics. Les impostes dels arcs també decorats amb motius geomètrics. Les dues absidioles del transsepte foren substituïdes per capelles rectangulars en època gòtica, s'en conserva poca cosa. Els afegits renaixentistes són les capelles laterals, de volta estrellada rematada amb rosetons amb motius heràldics, i el cor. L'accés a l'església es per un portal al frontis principal, l'accés al claustre, per l'absidiola oest. El claustre, aixecat al segle XVI, és de planta quadrangular i dos pisos. L'aparell és de carreus rectangulars ben disposats. Consta d'una gran arqueria formada per cinc arcs de mig punt, recolzats en un basament continu, capitells són trapezoïdals i columnes exemptes. Al segon pis els arcs són més petits, els capitells rectangulars molt prims i recauen sobre pilars. L'interior del claustre es cobreix a la planta baixa amb trams de volta d'aresta i al primer pis amb un embigat de fusta. El terra és de rajola cuita. Al centre del claustre hi ha un coll de pou renaixentista. Els murs interiors hi ha els portals d'accés a les estances, alguns amb llindes monolítiques, un hi ha la data de 1685. Al tram nord-oest hi ha algunes làpides sepulcrals. Al costat de migdia del claustre, un gran portal dóna accés a la sagristia. És una estança de planta rectangular, coberta amb dues grans volta d'aresta quatripartites, amb nervacions amb culs de llàntia, la clau de volta és decorada amb motius heràldics. Destaca un aiguamanil, un vitrall emplomat i la Verge custodiada per àngels. Conserva els antics mobles. El claustre connecta a ponent amb el cos destinat al convent franciscà; destaquen les estances següents: biblioteca, refectori i rebedor central. El rebedor central ubicat al centre de la planta baixa, és de planta quadrangular, i cobert amb volta de creueria decorada amb motius heràldics a les claus. A migdia un portal allindat dóna accés a l'exterior, i al mur nord, un altre, dóna accés a l'interior del convent. D'aquest portal destaca la llinda monolítica decorada amb un arc conopial i motius florals; i a sobre l'escut del bisbe Guillem Caçador. Hi ha dos portals més, a ponent el del refectori, i a llevant el de la biblioteca. La biblioteca és una estança de planta rectangular i un cos annex. És cobert amb volta de creueria quatripartita amb nervadures. La porta d'accés té una llinda monolítica decorada amb un arc conopial, una flor, i la inscripció: ' initium sapientiae timor domini'. També hi ha un rosetó. Conserva les llibreries i una col·lecció de gravats sobre la vida de Sant Camil de Lellis, signats pel gravador N. Sangiogi. El refectori és a ponent del cos del convent, i s'hi accedeix per un portal renaixentista (fitxa 93). És cobert amb trams de volta de creueria amb nervadures amb culs de llàntia, i clau de volta amb motius heràldics. Conserva un púlpit i les antigues taules. A principis del 2007 l'escola que ocupa les instal·lacions del monestir deixarà l'edifici. És previst que durant dos anys l'edifici sigui ocupat de manera esporàdica, però no es tenen plans per més endavant. Per darrera del monestir passava l'antic camí de Calldetenes a Folgueroles. A més de la fitxa general de l'IPA de la Generalitat de Catalunya, del conjunt de Sant Tomàs de Riudeperes també consten les següents fitxes: Menjador núm. 35 ACCN: 22523; Biblioteca núm. 36 ACCN: 22524; Església núm. 37 ACCN: 22525; Claustre núm. 38 ACCN: 22526; Sagristia núm. 39 ACCN: 22527. La informació d'aquestes fitxes ha estat inclosa dins d'aquesta. | 92|94|95|96|98|105|85 | 46 | 1.2 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | |||
| 42223 | Els vitralls de l'església de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-vitralls-de-lesglesia-de-sant-jaume | XIX | <p>Una de les característiques de l'arquitectura gòtica és l'obertura de finestrals a la part alta dels murs, entre les descàrregues dels arcs, per tal d'oferir més lluminositat i grandària a l'interior de l'edifici. Aquests finestrals solien cobrir-se amb alabastre o amb vitralls. Els 10 vitralls de la nau central, 5 per banda, presenten trets rellevants del missatge bíblic, Com sol esdevenir-se, l'ornamentació dels temples (portalades, capitells, retaules, pintures murals ...) pretén oferir una catequesi visual per als fidels. Així, trobem que els 5 vitralls de la dreta mostren passatges de I'A.T.: al centre, la creació. A la seva esquerra, l'Aliança entre Déu i el Poble, amb les taules de la Llei i l'anyell pasqual. A la seva dreta, l'evocació del profetisme, amb el carro de foc d'Elies i de David, el gran rei figura del futur Messies. Els 5 vitralls de l'esquerra són una evocació de la Sona Nova de Crist oferta pels 4 evangelistes, representats amb les 4 figures tradicionals (tetramorf). Al mig, els pans i els peixos, símbol de Crist que s'ofereix com a do de Déu per a la humanitat, símbol de l'Eucaristia. A la part alta del presbiteri hi trobem els 7 vitralls de l'absis, dedicats a sants que gaudeixen, o gaudien en el seu temps, d'una gran devoció popular. Començant per l'esquerra, tenim St. Ramon Nonat del martiri venerat a tota la comarca per la proximitat del poble que guarda les seves relíquies. Segueix St. Miquel Arcàngel, evocant l'antiga església dedicada a ell en aquest mateix lloc on, en el s. XVII, es construeix l'actual. Després vénen els vitralls dels sants patrons de la parròquia: Sta. Calamanda, verge i màrtir dels primers temps del cristianisme, i St. Jaume apòstol, patró del priorat i la col·legiata de Calaf. Continuem amb St. Josep, l'espòs de la Verge Maria, Sta. Apol·lònia (el segle XVII el seu culte estava relativament estès a la Catalunya central) i St. Antoni de Pàdua (que també té dedicat un carrer del poble; el foment de la seva devoció segurament es deu als franciscans). A més de la figura del sant, cada vitrall presenta quatre elements decoratius; uns, referents al personatge; altres, referents al país (els escuts heràldics tenen una gran tradició en els vitralls: aquí ens assenyalen les vinculacions territorials de la vila, més que les religioses).</p> | 08031-49 | Església de Sant Jaume. 08280 Calaf | <p>No tenim cap dada que ens permeti saber com foren coberts els finestrals de l' església en el seu inici i quan s'hi col·locaren els vitralls actuals. L'única dada segura la trobem a la rosassa de la façana. En un dels vidres de la part superior hi figura la data de 1901. A l'arxiu parroquial consta que, a finals del s. XIX i començament del XX, es dugueren a terme reformes a l'església: s'acabà el campanar, s'arregla la cripta i la capella dels Dolors, es féu la portalada. Semblaria lògic que, com a coronament d'aquestes reformes, s'instal·lessin els vitralls. De fet, consta que a principis del s. XX hi havia unes cortines que tancaven els vitralls. Durant la guerra civil (1936-39), els vitralls van sofrir molts desperfectes. L'any 1950 es féu una primera restauració, i l'any 1980, una segona més definitiva.</p> | 41.7338000,1.5115500 | 376216 | 4621291 | 08031 | Calaf | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42223-foto-08031-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42223-foto-08031-49-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 98 | 47 | 1.3 | 1781 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 42278 | Església de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-jaume | <p>Calaf : Alta Segarra. Tríptic editat per la Parròquia de St. Jaume de Calaf. GARGANTÉ, M. (2006). Arquitectura religiosa del segle XVIII a La Segarra i l'Urgell : condicionants, artífexs i pràctica constructiva. Barcelona: Fundació Noguera. Les claus de volta de l'Església de St. Jaume de Calaf. Tríptic editat per la Parròquia de St. Jaume de Calaf. MAS PARÉS, J. (s.f.). Història de Calaf. Calaf: Ajuntament de Calaf. PLADEVALL I FONT, A. (2015). 'L'antic priorat, i després col·legiata, de Sant Jaume de Calaf'. A: L'Alta Segarra en la història : Recull d'articles amb motiu del mil·lenari de Calaf. Calaf: Associació del Mil·lenari de Calaf, p. 11-25. SOLÀ, J. M. (2008). 'Història dels Dolors de Calaf'. A: Històries de Calaf : visions, tradicions i personatges. Barcelona: Edicions de l'Albí, p. 133-136.</p> | XVII-XX | <p>Església parroquial situada al centre de la vila de Calaf, al lloc que antigament ocupà la Capella de Sant Miquel. Es tracta d'un edifici d'una única nau de grans dimensions, de 40 m x 12. 5 m i quasi 20 m d'alçada. Té dotze capelles laterals situades entre els contraforts, una de les quals dóna accés a la capella dels Dolors o del Santíssim Sagrament, construcció que en inici era independent i que va ser afegida a l'edifici a finals del segle XVIII. Sota el presbiteri s'hi va construir la cripta de Santa Calamanda, de planta semicircular, a on l'any 1649 s'hi van traslladar les relíquies de la santa des de l'antiga col·legiata de Sant Jaume, situada extramurs. L'edifici recull encara la tradició gòtica, visible especialment a la volta de creueria, però la seva construcció s'insereix dins l'època renaixentista, estil que es fa palès als murs, les pilastres i la cornisa perimetral de la nau. El portal actual és obra del segle XX. Els retaules, les imatges i el magnífic orgue de l'església van desaparèixer l'any 1936 en el context de la Guerra Civil. El retaule de l'altar major fou substituït el 1951 per unes pintures del pintor barceloní Eveli Palà. Malgrat tot, el magnífic Crist que presideix el grup escultòric de la capella dels Dolors, obra de Lluís Bonifaç (1754), es va poder salvar. Destaquen, també, els vitralls i les claus de volta, set d'elles situades a la nau (dedicades a Sant Miquel, La Immaculada, Sant Pere, Santa Calamanda, Sant Jaume, Sant Bernat de Claravall i Sant Bru), dos a la cripta (Santa Calamanda i Sant Jaume) i dos més sota el cor de l'església (L'Anunciació i La Trinitat).</p> | 08031-104 | Plaça Gran | <p>Entre els anys 1040 i 1060, l'abat de Cardona fundà un priorat de l'abadia de St. Vicenç de Cardona, que se situà a l'església de Sant Jaume de Calaf, llavors situada extramurs on segles més tard (1729) s'hi construí el Convent de les Llagues de Sant Francesc. Aquest priorat es transformà en collegiata, desvinculada de St. Vicenç de Cardona i traslladada a la nova església de Sant Jaume, arran la secularització de les canòniques agustinianes feta pel papa Climent VIII. La col·legiata es va extingir l'any 1851 amb l'aplicació del concordat amb la Santa Seu. El deteriorament de la vella església va comportar la construcció d'una nova a la plaça Gran dedicada a Sant Jaume, patró del priorat. La data exacta de l'inici de les obres és desconeguda, però per referències testamentàries se sap que ja s'hi treballava a principis del segle XVII. Les dificultats econòmiques van fer que es demanessin diners per poder acabar-la l'any 1624, però no va ser fins al 1639 i gràcies a l'empenta del prior Ramon Agramunt que es va inaugurar el culte. Les obres duraren pràcticament un segle, fins a l'any 1720</p> | 41.7338300,1.5113900 | 376203 | 4621295 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42278-foto-08031-104-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42278-foto-08031-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42278-foto-08031-104-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Barroc|Contemporani|Historicista|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-06-25 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 93|94|96|98|116|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 42222 | Claus de volta de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/claus-de-volta-de-sant-jaume | <p>Les claus de volta de l'Església de St. Jaume de Calaf. Tríptic editat per la Parròquia de St. Jaume de Calaf.</p> | XVII | <p>Quant, als inicis del s. XVII s'edificà l'església de St. Jaume de Calaf, d'estil gòtic tardà, a l'hora de coronar els arcs es col·locaren 7 claus de volta. Més tard, se'n col·locaren dos més a la cripta i altres dues sota el cor de l'església. La pedra utilitzada per a la construcció de les voltes i les claus fou la sorrenca. En l'explicació detallada de cada una de les claus hi figuren les dimensions i el pes aproximat. Sant Pere Segueix aquesta clau, dedicada a St. Pere apòstol, l'antic patró de la parròquia, quan aquesta es trobava dalt el castell. El seu diàmetre és també de 116 cms.; l'alçada, 95 cms., i el pes aproximat, 2.450 kg. Veiem St. Pere revestit de pontífex, amb capa pluvial i la testa coronada amb la triple tiara. Amb la mà dreta aguanta el bàcul papal i, a l'esquerra, hi porta la clau, símbol de promesa de Crist (Mt. 16, 19). Sant Bernat Sobre el cor de l'església hi trobem aquesta clau, també amb 116 cms. De diàmetre, 95 d'alçada i un pes aproximat de 2.450 kg. St. Bernat, revestit de monjo, porta el bàcul abacial a la mà dreta. Amb la mà esquerra aguanta un crucifix. La mitra no corona el seu cap, sinó que està a sota, indicant que no volgué ser bisbe. A un costat apareix un dimoni encadenat, símbol de les temptacions que vencé. La immaculada Sobre el presbiteri, lligant les 8 arcades de l'absis, trobem la clau de volta més gran de tota l'església. Mesura 144 cm de diàmetre, té una alçada de 78 cm, i pesa aproximadament 3,380 kgs. Hi llegim la inscripció de l'any 1631, referència de quan es col·locà. La verge va vestida amb túnica i mantell. Al cap porta una corona reial, i als peus, una lluna creixent. Quatre caps d'àngels envolten la figura. Sant Miquel Aquesta clau, dedicada a l'arcàngel Miquel, té 116 cms de diàmetre, 95 d'alçada, i un pes aproximat de 2.450 kgs. Sant Miquel va vestit de guerrer, amb ales d'àngel. El diable, caigut als seus peus, abatut per l'espasa, l'únic element de totes les claus no és de pedra, sinó de fusta. Santa Calamanda Dedicada a la patrona de Calaf. Com les anteriors, té un diàmetre de 116 cms, una alçada de 95 cms, i un pes aproximat de 2.450 kgs. La santa revestida de princesa, amb la testa coronada, porta la palma del martiri a la mà dreta i un llibre a l'esquerra. Sant Jaume Retrocedint cap a l'entrada de l'església, hi trobem el patró de Calaf, Sant Jaume. Aquesta Clau, com totes les altres de la volta, té 116 cms de diàmetre, una alçada de 95 cms, i un pes aproximat de 2.450 kgs. L'apòstol va vestit de pelegrí, amb petxines a l'esclavina i barret al cap. Porta un bastó amb la carabassa. Amb la mà esquerra aguanta un llibre. L'Anunciació Entrant a l'església, la primera clau que veiem, sota el cor, és aquesta dedicada a l'Anunciació. Té un diàmetre de 112 cms, una alçada de 78, i un pes aproximat de 1.925 kgs. Maria està agenollada, pregant davant del llibre de la Llei. L'àngel, al seu costat, li anuncia que Déu l'ha escollida per esdevenir la mare del Salvador. Del cel davalla l'Esperit Sant en forma de colom. Ell fecundarà les seves entranyes virginals. La Trinitat L'altra clau que es troba sota el cor està dedicada a la Stma. Trinitat. També té 112 cms de diàmetre, 78 d'alçada i un pes aproximat de 1.925 kgs. El Pare està representat com un ancià venerable, assegut en un tron reial, revestit amb una capa i coronat amb la triple tiara. Amb els seus braços aguanta la creu on morí crucificat Crist, el Fill. Sobre la creu, l'Esperit Sant en forma de colom. Sant Bru Aquesta clau, dedicada a Sant Bru, té 116 cms de diàmetre, 95 d'alçada, i un pes aproximat de 2.450 kgs. Va revestit amb cogulla de cartoixà, portant el bàcul a la mà dreta. Prop de la seva cara hi ha el sol. A l'altra banda hi veiem una mitra, significant també que renuncia a ser bisbe.</p> | 08031-48 | Església de Sant Jaume. 08280 Calaf | <p>Les claus de volta són peces, normalment circulars i decorades, que es col·loquen a la part central d'una volta de creueria. Aquestes voltes, que s'assenten sobre pilars o columnes, permeten construir edificis més alts i obrir finestrals a les parets, contrastant amb les voltes de canó romàniques, que necessitaven de parets gruixudes, massisses i no massa altes per poder suportar el pes. La volta de creueria fou una novetat del romànic tardà que s'universalitzà i perfeccionà en el gòtic. Les claus de volta, les últimes peces que es col·locaven com a colofó de l'estructura, començaren a decorar-se amb temes ornamentals, florals o escultòrics, i en el cas de les esglésies, amb reproduccions dels sants de més devoció o dels patrons dels mecenes que finançaven les construccions.</p> | 41.7338300,1.5113400 | 376199 | 4621295 | 08031 | Calaf | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42222-foto-08031-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42222-foto-08031-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42222-foto-08031-48-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 96|94 | 47 | 1.3 | 1781 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 42279 | Campanar de l'església de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/campanar-de-lesglesia-de-sant-jaume | <p>Calaf : Alta Segarra. Tríptic editat per la Parròquia de St. Jaume de Calaf. GARGANTÉ, M. (2006). Arquitectura religiosa del segle XVIII a La Segarra i l'Urgell : condicionants, artífexs i pràctica constructiva. Barcelona: Fundació Noguera. MAS PARÉS, J. (s.f.). Història de Calaf. Calaf: Ajuntament de Calaf.</p> | XVII-XIX | <p>El campanar de Calaf és el més alt de tota la comarca, amb gairebé 57 m d'alçada. Està adossat al costat esquerre dels peus de l'edifici, i per a la seva construcció es va fer servir pedra de la pedrera de Dusfort. Es tracta d'una torre vuitavada (tipus de campanar setcentista més comú) que parteix d'una base quadrada i que esdevé octogonal a mitja alçada. Totes les cares són iguals, amb els finestrals de les campanes d'arc apuntat, i cada un amb una petita balustrada. El campanar està coronat per un llanternó, amb obertures d'arc de mig punt peraltat, per damunt de les quals s'obren sengles òculs el·líptics. A l'exterior, per sobre de l'arcada que comunica la plaça Gran amb la plaça de les Eres, hi ha dues inscripcions: 'RegnanteCarolo III 1783', coincidint amb la represa de la construcció del campanar, i 'CampanarioMs 56.60 Cs Concluido en Septiembre de 1889', data de la seva finalització. Actualment, al campanar hi ha cinc campanes, tot i que antigament n'hi devia haver 7. Durant la Guerra Civil (1936-1939), la majoria foren destruïdes i només se'n salvaren dues: 'Sant Francesc i Sant Antoni de Pàdua' (la més antiga, construïda el 1768, és la que senyala les hores) i 'Santa Digna' (construïda pel fonedor calafí Victor Mestres l'any 1698 i refosa el 1903, senyala els quarts). Les altres tres campanes són la 'Santa Calamanda' (1954), la 'Rosa, Marina i Ramona' (la més grossa, beneïda l'any 1964) i la més petita, que no és originària d'aquest campanar sinó que pertanyia a l'església de l'Hospital i que va ser beneïda l'any 1943.</p> | 08031-105 | Plaça Gran | <p>Les obres del campanar de Calaf van ser iniciades juntament amb la construcció de l'església, però la difícil situació econòmica i política dels segles XVII i XVIII va fer que aquest no s'acabés. A mitjans del segle XVIII, coincidint amb la recuperació de la vila, es plantejà l'edificació del campanar, però els conflictes del segle XIX van fer que les obres s'allarguessin més d'un segle i que no s'acabés definitivament fins l'any 1889, amb successives modificacions del projecte original.</p> | 41.7340100,1.5113800 | 376202 | 4621315 | 08031 | Calaf | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42279-foto-08031-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42279-foto-08031-105-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42279-foto-08031-105-3.jpg | Legal | Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Estructural | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 96|98|94 | 47 | 1.3 | 1781 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 42221 | Creu de terme de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-sant-sebastia | XIX | No es conserva la creu original que fou substituïda per una metàl·lica. Presenta fongs en tota l'estructura. Ha perdut part de la seva volumetria original. | <p>Creu de terme que marca el límit entre els termes de Calaf i Calonge de Segarra. Realitzada en pedra del país, formada per la unió de dos elements dissociats (un fust hexagonal molt desgastat i una base quadrada). Corona una senzilla creu de ferro. L'estat de conservació és deficient.</p> | 08031-47 | Camí de Sant Sebastià | <p>Pròxima a l'Ermita de Sant Sebastià, separa els termes de Calaf amb el de Calonge de Segarra.</p> | 41.7263700,1.5024000 | 375441 | 4620480 | 08031 | Calaf | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42221-foto-08031-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42221-foto-08031-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42221-foto-08031-47-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-12 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 119|98 | 47 | 1.3 | 1781 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 42180 | Cripta de Santa Calamanda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cripta-de-santa-calamanda | <p>MAS PARÉS, J. (s.f.). Història de Calaf. Calaf: Ajuntament de Calaf, p. 29</p> | XVII | En general l'estat de conservació és bo, degut a la restauració realitzada l'any 2000. Es pot observar com s'ha perdut part de la pintura en alguns punts, així com signes clars d'humitats. | <p>Aquest espai singular es troba ubicat sota el presbiteri de l'Església de Sant Jaume. S'hi pot accedir tant des de l'interior de l'església, on hi ha una reixa que tanca el pas entre els dos espais, o des del carrer Sant Jaume. Cal destacar-hi les voltes de creueria fetes amb una gran tècnica, i les claus policromades de Santa Calamanda i Sant Jaume. La primera té un diàmetre de 74 cm, una alçada de 40 cm i un pes aproximat de 470 kgs. És molt similar a la que trobem a l'església, s'hi observa la santa coronada de princesa portant la palma del martiri i el llibre. La de Sant Jaume, les seves dimensions són més petites, té un diàmetre de 64 cms, una alçada de 40, i un pes aproximat de 340 kgs. Es veu el bust del sant, revestit de pelegrí, amb el bastó, la carabassa i aguantant el llibre. Hi podem observar també un vitrall dedicat a Santa Calamanda, fet per donació de la família Satorras, tal com es fa constar en un dels vidres.</p> | 08031-6 | Carrer Sant Jaume nº 3. 08280 Calaf | <p>Es va construir un cop finalitzada l'església de Sant Jaume. Un cop acabes les obres s'hi van traslladar aquí les relíquies de Santa Calamanda de l'antiga Col·legiata de Sant Jaume. Això va succeir el 13 de setembre de 1649. Aquesta data es va prendre com a referència per a la celebració de la Festa Major, per què Santa Calamanda queia al febrer, i la climatologia, amb un hivern molt dur va fer decidir optar pel setembre.</p> | 41.7336200,1.5116100 | 376221 | 4621271 | 08031 | Calaf | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42180-foto-08031-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42180-foto-08031-6-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42180-41394-foto-08023-348-3.jpg | Legal | Renaixement|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-11-25 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 95|94 | 45 | 1.1 | 1781 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||
| 101656 | Sepulcre dels Calders al monestir de Sant Benet de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-dels-calders-al-monestir-de-sant-benet-de-bages | <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1997). <em>Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès</em>, p. 68-69.</span></span></span></p> | XII-XIII | Relleus a la pedra molt erosionats. Part inferior deteriorada i amb pèrdua del relleu. | <p><span><span><span>Part d’un sarcòfag amb representació de l’escut nobiliari de la família Calders que es troba al monestir de Sant Benet de Bages, en el seu claustre. Es tracta de la part lateral del sarcòfag, que tanca una capelleta amb arc de mig punt situada en un dels angles del claustre. La llosa és compartimentada amb deu requadres, cadascun ornat amb el relleu d’una caldera, en referència a l’escut nobiliari de la família Calders. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al claustre de Sant Benet també hi ha una llosa sepulcral amb la insígnia dels Calders.</span></span></span></p> | 08034-165 | Monestir de Sant Benet de Bages (al claustre). Camí de Sant Benet, s/n. 08277 - Sant Fruitós de Bages. | <p><span><span><span>La família Calders, procedent d’una branca lateral dels Vescomtes d’Osona, des del segle XI va estar vinculada al castell i terme de Calders, primer com a castlans i després com a senyors. Els Calders van passar per moments d’un gran apogeu als segles XII i XIII. Amb Ramon Guadall van participar en la conquesta de les terres de la Segarra i van expandir les seves possessions cap a ponent; van jugar un paper destacat entre l’aristocràcia catalana i van acostar-se a la monarquia. Al segle XII sobretot van afavorir el monestir de Sant Benet de Bages, al qual van fer nombroses donacions. Com a contrapartida van adquirir el dret a enterrar-se en el monestir. Per això al claustre encara s’hi conserva un sarcòfag i una llosa sepulcral amb les insígnies o escuts dels Calders (AADD, 1997: 68-69).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja entrat el segle XIV el castell de Calders va passar a mans dels Talamanca, que ja hi tenien alguns drets. El 1381 Bernat de Talamanca va acabar comprant tot el domini sobre el castell de Calders.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja desvinculats del terme de Calders, al segle XV alguns membres de la família encara gaudien d’una posició eminent entre l’aristocràcia. Així, Blanca de Calders fou abadessa del monestir cistercenc de Vallbona de les Monges entre 1422 i 1446. Va deixar una petja important en la història del monestir. Impulsà la construcció del claustre major, va fer reformes al refetor i a la sala capitular, i va reorganitzar la biblioteca. També va vetllar per l’organització interna i per l’economia del monestir. En morir, Blanca fou enterrada a la sala capitular, on reposà al costat d’altres abadesses. La llosa que cobria el seu sepulcre guarda l’escut dels Calders inscrit amb gran delicadesa. També trobem aquest escut com a únic ornament als capitells del claustre i en una peanya de la Mare de Déu de la Pietat (AADD, 1997: 84-85).</span></span></span></p> | 41.7892015,1.9914913 | 416202 | 4626863 | 08034 | Calders | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/101656-st-benet-sarcofag-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/101656-st-benet-sarcofag-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/101656-st-benet-sarcofag-3.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada accessible | Científic/Lúdic/Cultural | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2026-09-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 92|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | ||||
| 42043 | La Creueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-creueta-0 | <p>VILARDELL, Alex (1988). La Creueta. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Municipi de Cabrils. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit.</p> | XIX | Urbanitzat i enjardinat de fa pocs anys. | <p>Creu de ferro forjat col·locada damunt una peanya granítica de secció hexagonal. Porta les inscripcions: Sta. Creu, INRI i 1895. Ubicada en un lloc estratègic del terme municipal, al mig d'un paratge adequat com espai públic.</p> | 08030-116 | Carrer de la Creueta, cantonada Pujada de La Creueta | <p>Aquesta és la creu on es beneeix el terme el dia 3 de maig. Abans des d'aquí es divisava tot el terme. Ara el tapen les cases. L'any 1990 es va remodelar l'espai de La Creueta per la construcció d'habitatges en el seu entorn.</p> | 41.5265800,2.3690100 | 447357 | 4597407 | 1885 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42043-foto-08030-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42043-foto-08030-116-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 1781 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||
| 101657 | Sepulcre de Blanca de Calders | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-de-blanca-de-calders | <p><span><span><span>AUTORS DIVERSOS (1997). <em>Calders, un municipi entre el Pla de Bages i el Moianès</em>, p. 84-85.</span></span></span></p> | XV | <p><span><span><span>Llosa sepulcral situada al monestir de Vallbona de les monges, a la sala capitular, pertanyent a l’enterrament de Blanca de Calders, qui fou abadessa d’aquest monestir entre 1422 i 1446. És una llosa de pedra de forma rectangular que es troba encastada al terra junt amb altres lloses sepulcrals. Té gravats en relleu tres escuts en forma de rombes. Un amb representació del bàcul abacial i dos amb un emblema format per dues petites calderes finament esculpides, en referència a Blanca de Calders i a l’escut nobiliari de la família Calders.</span></span></span></p> | 08034-166 | Monestir de Vallbona de les Monges. Carrer Major, s/n. 25268 - Vallbona de les Monges (Urgell) | <p><span><span><span>La família Calders, procedent d’una branca lateral dels Vescomtes d’Osona, des del segle XI va estar vinculada al castell i terme de Calders, primer com a castlans i després com a senyors. Els Calders van passar per moments d’un gran apogeu als segles XII i XIII. Amb Ramon Guadall van participar en la conquesta de les terres de la Segarra i van expandir les seves possessions cap a ponent; van jugar un paper destacat entre l’aristocràcia catalana i van acostar-se a la monarquia. Al segle XII sobretot van afavorir el monestir de Sant Benet de Bages, al qual van fer nombroses donacions. Com a contrapartida van adquirir el dret a enterrar-se en el monestir. Per això al claustre encara s’hi conserva un sarcòfag i una llosa sepulcral amb les insígnies o escuts dels Calders (AADD, 1997: 68-69).</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja entrat el segle XIV el castell de Calders va passar a mans dels Talamanca, que ja hi tenien alguns drets. El 1381 Bernat de Talamanca va acabar comprant tot el domini sobre el castell de Calders.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Ja desvinculats del terme de Calders, al segle XV alguns membres de la família encara gaudien d’una posició eminent entre l’aristocràcia. Així, Blanca de Calders fou abadessa del monestir cistercenc de Vallbona de les Monges entre 1422 i 1446. Va deixar una petja important en la història del monestir. Impulsà la construcció del claustre major, va fer reformes al refetor i a la sala capitular, i va reorganitzar la biblioteca. També va vetllar per l’organització interna i per l’economia del monestir. En morir, Blanca fou enterrada a la sala capitular, on reposà al costat d’altres abadesses. La llosa que cobria el seu sepulcre guarda l’escut dels Calders inscrit amb gran delicadesa. També trobem aquest escut com a únic ornament als capitells del claustre i en una peanya de la Mare de Déu de la Pietat (AADD, 1997: 84-85).</span></span></span></p> | 41.7891512,1.9916045 | 416211 | 4626858 | 1446 | 08034 | Calders | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08034/101657-vallbona-peana-130306.jpg | Legal i física | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada accessible | Religiós/Cultural | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2026-09-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 85 | 47 | 1.3 | 1781 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | ||||
| 40636 | Creu de l'Ajuda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-lajuda | <p>BASTARDES, A. (1983). Les Creus al vent. Barcelona: Editorial Millà. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing.</p> | XVII | <p>La creu barroca de l'Ajuda està situada a l'antiga sagrera de Sant Fruitós, davant del Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda. És una creu llatina de pedra de braços rectes amb terminacions circulars esculpides i decoració vegetals als entrebraços. En una cara presenta tallada la imatge de Crist crucificat, que té les cames mutilades, i a l'altra la Verge. El capitell està tallat amb una cara d'angelet a cada costat i rosetes intercalades. El fust és de secció hexagonal sobre una base quadrangular on hi ha inscrit: '22 de maig de 1695' i està reforçat amb una estructura metàl·lica. Està fixada sobre un pedestal motllurat i tres graons de planta octogonal.</p> | 08017-2 | L'Ajuda | <p>La creu va ser construïda pocs anys després de la restauració de l'església, que havia estat saquejada pels francesos l'any 1654. És probable que els mateixos escultors que van fer la portalada del temple també fessin la creu. Durant la Guerra Civil va ser enderrocada amb l'ajuda d'animals a bast. Els veïns en recolliren els fragments i passat el conflicte fou reconstruïda.</p> | 41.8213600,2.2216300 | 435357 | 4630235 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40636-foto-08017-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40636-foto-08017-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40636-foto-08017-2-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-06-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 96|94 | 47 | 1.3 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3879,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.