Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 94208 | Coves de la Bovera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-de-la-bovera | <p><span><span><span><a><span><span>Pla Especial d’Ordenació de l’embassament del Foix - 1993</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pla Especial del Parc del Foix - 2012</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>Les coves de la Bovera es troben situades dins l’espai que engloba el Parc del Foix i en concret en una zona d’interès geomorfològic. Les coves s’ubiquen a la part més alta dels escarpaments. Es tracta d’un conjunt de cavitats on diverses espècies d’aus hi nidifiquen, entre elles l’ àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), espècie protegida de la fauna salvatge autòctona. </span></span></span></span></span></p> | 08058-231 | Plana Barquera. Nord de Torrelletes | 41.2825800,1.6636500 | 388091 | 4570988 | 08058 | Castellet i la Gornal | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94208-231-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2153 | 5.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||
| 96528 | Font Freda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-freda-4 | <p><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></span></span></p> | XVIII - XX | Tant el sender que hi mena, com la mateixa font i el seu entorn es troben en perfectes condicions de manteniment. | <p>La font Freda és un brollador d'aigua que sorgeix d'una roca sense polsador ni canella. A la roca, per sobre d'on surt el broc metàl·lic d'on raja l'aigua, hi trobem la inscripció amb el nom de la font i una data escrita, aparentment el 20 de juliol de 1934, que se suposa que fou l'any del condicionament de la font.</p> <p>Tot l'entorn està condicionat com a àrea de descans, amb el terra enllosat de pedra i uns bancs de roca a banda i banda de la font. En un d'ells s'hi pot llegir la inscripció 'Per els Enamorats'. Es troba a tocar del Torrent de Vallbardina i a tocar de la zona de descans hi ha un pontet de fusta per a vianants per travessar-lo. Tot el conjunt es troba en una zona ombrívola que satisfà les necessitats de refresc de vilatans i viatgers.</p> <p>A la font s'hi arriba a través d'un sender amb barana que continua més enllà de la font i el pont de fusta.</p> <p>Malgrat trobar-nos dins d'un període de sequera extrema i que la majoria de les fonts que s'han documentat en aquest mapa es troben seques, la font Freda manté un rajolí d'aigua constant.</p> | 08091-44 | A l'encreuament del camí de la font Freda amb el camí de can Farigola. | <p>La inscripció que podem llegir a la pedra suggereix que la font està condicionada, almenys, des de l'any 1934.</p> | 41.4277200,1.8708400 | 405652 | 4586855 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96528-pic1709723123223.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96528-pic1709723160194.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96528-pic1709723138795.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96528-pic1709722876074.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96528-pic1709723181183.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||
| 51273 | Riu Tordera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-tordera | <p>El riu Tordera neix al cim de Sant Marçal del Montseny, entre el Turó de l'Home i el Matagalls. Després de recórrer uns 61 km, desemboca al mar formant un petit delta entre els municipis de Malgrat de Mar i Blanes, que fa de límit entre la província de Girona i Barcelona. El cabal del riu és de règim pluvial, pel que és habitual que no hi circuli aigua. El darrer tram de la Tordera està caracteritzat per un delta amb una llacuna on hi fan hivernada diverses aus migratòries, pel que esdevé un espai d'alt valor ecològic. A nivell vegetal, conserva a les seves vores la vegetació de ribera característica, com són els verns, salzes, àlbers, pollancres, freixes i saücs.</p> | 08110-114 | Límit de llevant del terme municipal | 41.6642300,2.7666800 | 480576 | 4612523 | 08110 | Malgrat de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51273-foto-08110-114-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2020-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 1786 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||
| 51278 | Zona humida de la desembocadura del riu Tordera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-humida-de-la-desembocadura-del-riu-tordera | <p>Inventari de Zones Humides de Catalunya. 2006. Departament de Medi Ambient i Habitatge.</p> | Es troba deteriorada. | <p>La desembocadura de la Tordera és un espai de gran valor ecològic que és l'hàbitat de nombroses espècies animals i vegetals típiques d'ambients aquàtics costaners. Es tracta d'un indret on el riu forma una llacuna separada de la platja per una barrera de sediments, on nombroses aus migratòries hi troben refugi i hi fan hivernació. Entre les espècies que s'hi observen hi ha el blauet (Alcedo athis), el bernat pescaire (Ardea cinerea), el corriol menut (Charadrius dubius) i la tortuga de rierol (Mauremys leprosa), entre moltes d'altres. La vegetació de l'espai és típicament de ribera, amb presència d'oms, freixes, àlbers, jonqueres i canyissar, entre d'altres.</p> | 08110-119 | Entre el terme de Malgrat i de Blanes | 41.6519800,2.7770700 | 481437 | 4611161 | 08110 | Malgrat de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51278-foto-08110-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51278-foto-08110-119-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2020-06-20 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 1786 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 96609 | Font de les Anteles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-anteles | XIX - XX | Del que era la font només es pot trobar un registre modern. Les construccions que devien formar part de la font, on s'intueix una bassa, ara mateix es troba en estat ruïnós i molt emboscat. | <p>Del que era la font de les Anteles en queden les restes d'una construcció quadrangular d'obra que segurament era una bassa. Actualment es troba en runes i molt emboscada.</p> <p>A uns metres d'aquesta s'hi troba una construcció més moderna en forma de cub i feta d'obra, tancada amb una petita porta metàl·lica. Possiblement tanca el registre de l'antiga font, que deu haver estat desviada de l'aflorament original mitjançant alguna conducció subterrània.</p> | 08091-52 | Des de l'encreuament de la Mare de Déu de la Salut, agafar la pista que puja amunt en direcció cap a l'est. Quan el camí giri cap a l'esquerra, agafar un sender que segueix recte durant uns 60 m. | <p>No es té coneixement de la datació de la construcció de la font ni tampoc de l'abandonament d'aquesta, però s'intueix que fa força anys que no s'utilitza la infraestructura original.</p> | 41.4193200,1.8667800 | 405300 | 4585927 | 08091 | Gelida | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96609-pic1707211898586.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96609-pic1707211782749.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96609-pic1707211957525.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||
| 96602 | Font de la Matxitxa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-matxitxa | <p><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965<span>. Efadós Editorial.</span></span></p> | La font es troba pràcticament desapareguda sota la vegetació. S'intueix la seva localització gràcies al cartell de fusta. Per arribar-hi s'ha de seguir un corriol bastant poc concorregut. | <p>Es tracta d'una font que està molt determinada pel seu entorn el qual es troba en mala conservació i conseqüentment determinarà l'estat de l'element. A simple vista no es pot determinar ni el broc ni la surgència d'on vessa principalment el recurs hídric ni tampoc per on desemboca, ja que es troba en una zona molt frondosa i nemorosa. Ara bé, es pot saber que l'aigua que brolla d'aquesta font amb l'ajuda d'una bona xarxa de rec tota l'aigua no aprofitada per la font és conduïda cap al mateix torrent que podem trobar-hi pròximament a l'element, el torrent de Vallbardina.</p> <p>El que sí es pot observar amb claredat, és el cartell indicatiu de la respectiva font el qual conté els diferents topònims que s'hi poden atribuir a la font com: 'Font de la Matxitxa o de l'Hort Nou'.</p> | 08091-50 | Des del camí de Gelida a la font Freda, agafar un petit sender que surt a mà dreta a uns 400 m de la font Freda. Seguir el sender durant uns 300 m. | <p>Es tracta d'una font sense infraestructura, una surgència natural.</p> | 41.4302800,1.8657600 | 405231 | 4587145 | 08091 | Gelida | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96602-pic1709724048881.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96602-pic1709724059425.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-11 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Tant el cartell de fusta com l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic l'anomenen amb els dos noms: Font de la Matxitxa i Font de l'Hort Nou. | 2153 | 5.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||
| 97571 | El Ciment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-ciment-0 | <p><span>CARAFÍ, Enric (2007). 'Gelida, mil nou-cents sis'. Programa Festa Major 2007, pp. 78-80.</span></p> <p><span>ESTRUCH, Josep (2005). 'Cròniques de la Gelida del segle XX. Vicissituds dels migdies escolars (període d’octubre de 1927 a febrer de 1933). II part'. Programa de Festa Major 2005, pp. 59 - 61.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> | XX | L'edifici està en desús. | <p><span><span><span>El Ciment és un conjunt arquitectònic industrial que formava part d'una antiga explotació per fabricar ciment com a material de construcció. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons el Catàleg de Masies i cases rurals del municipi de Gelida, l'edifici principal, construït en obra vista, consta d'una planta rectangular i està distribuït amb tres plantes. La coberta és de teula àrab a dues aigües perpendicular a la façana principal orientada al nord-oest. L'edifici principal consta d'un afegit de dos cossos paral·lels amb coberta a un vessant, situat al vessant de la muntanya. El conjunt disposa d'un edifici complementari de planta baixa i dues plantes, equipat amb un aljub i escales exteriors adossades, que es troba perpendicular als cossos anteriors i conforma la façana nord del conjunt. Separat d'aquest conjunt, al nord i en una cota superior, es troba una antiga porquera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment la finca està tancada i sense accés.</span></span></span></p> | 08091-317 | Camí del castell. Una vegada al castell, es pren el camí cap a la urbanització Safari (ca n'Oller de la Muntanya). A 600 m de l'inici del camí, es localitza l'edifici. | <p>El Ciment és un conjunt arquitectònic industrial que formava part d'una antiga explotació per fabricar ciment com a material de construcció i també fabricaven calç viva.</p> <p>Pel llibre de F. Peracaula i F. Torelló 'Gelida, notes per a sa història', sabem que el 1906 estava en construcció. Mitjançant una línia feta amb torratxes metàl·liques que permetien el pas d'una vagoneta suspesa es transportava material des de la fàbrica de ciment fins a l'estació. Les restes de les bases de les torres de la línia de transport encara són visibles. A conseqüència de la construcció d'aquesta línia de transport, es va escapçar les restes d'una torre medieval avançada del castell, de la qual encara es conserva una petita part avui dia a la zona dels Tarongers.</p> <p>El període d'activitat de la fàbrica és curt, i Enric Carafí (2007) anota que l'any 1906, estaven en construcció dues fàbriques: una de ciment, ubicada darrere del Castell i dirigida per Agustí Fontcuberta, i una altra de guix, situada a prop de l'estació de tren, sota la direcció de Claudi Duran. Pel que respecta a la fàbrica de ciment, va estar operativa fins a aproximadament el 1914. <span><span><span><span>Posteriorment, vers els anys 60, es reprengué la mateixa activitat industrial fins esdevenir únicament habitatge.</span></span></span></span></p> <p>Josep <span>Estruch</span> (2005) repassa alguns dels espais que existien a la fàbrica: 'el muntacàrregues d'elevar pedra a la gran tremuja, els tallers de reparació i manteniment, magatzems per a les eines, estatges per al personal qualificat, un massís i un alt pilar de suport al cable aeri per transportar les vagonetes plenes de pedres cap a la fàbrica de ciment situada a l'esplanada de l'estació de ferrocarril... Allà a prop es veia una pedrera escapçada en vertical per les tones i tones de pedra extreta, que era matxucada abans de portar-la a la fàbrica. La gran massa rocosa, pràcticament inexhaurible, assegurava la matèria primera durant anys i anys.'</p> | 41.4341847,1.8707764 | 405656 | 4587572 | 1906 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97571-1712911684370.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97571-1712911684232.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97571-1712911684300.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97571-1712911684335.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97571-1712911684405.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97571-trpemgelidasig.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | El conjunt industrial, tal com es pot veure en les fotografies de principis de segle XX, era harmònic i presentava una arquitectura esgraonada que s'adaptava al desnivell del terreny per un motiu pràctic de tractament del material, però que ofereix una visió actual d'integració amb el paisatge. També els acabats de portes i finestres (dobles) així com els paraments són de construcció fina.L'edifici és un bon exemplar d'arquitectura industrial de principis de segle XX.Consta que a prop de la casa, hi ha uns forns de calç als que no s'ha pogut accedir per estar el recinte tancat. | 106|98 | 46 | 1.2 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||
| 97232 | Barraca del mas Granada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-granada | <p><span>PEREZ, Àlvar Mn. (2005), 'Boires rogenques. La persecució religiosa de 1936-1939 a Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 67-76.</span></p> | XX | La cabana presenta algunes esquerdes importants a les parets i també algun petit despreniment a la coberta. | <p><span><span><span>La barraca del mas Granada és de pedra arrebossada amb una argamassa de fang. La coberta és de teula àrab de doble vessant. L’única obertura és la porta i té els brancals i l’arc rebaixat fets de maó pla i està orientada al sud. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Sobre l’arc hi veiem la inscripció <em>“MAS GRANADA” JULIOL 1949 AV'.</em> Es pot accedir a l’interior perquè la porta no té tancament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>De dins les parets de pedra estan arrebossades de ciment. Les bigues de tronc de fusta aguanten el sota-teula d’encadellat ceràmic. En una cantonada hi trobem una llar de foc a terra amb la campana extractora feta de maó pla, igual que la xemeneia. El terra no està treballat.</span></span></span></p> | 08091-193 | Al camí d'Ordal a mas Granada, prop de la plana de mas Granada i de la font del mas Granada. | <p><span><span><span>Durant els primers dies de l’aixecament feixista de 1936, concretament entre el 20 i el 25 de juliol, el cap dels carlins, Agustí Estruch, i el mossèn de Gelida, Martí Mariner, van estar amagats pels voltants del mas Granada. La data de juliol de 1949 segurament correspon a unes obres d'arranjament de la cabana.</span></span></span></p> | 41.4090300,1.8751900 | 405988 | 4584775 | Primera meitat | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97232-pic1715843791702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97232-pic1715843803307.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97232-pic1715843817499.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97232-pic1715843832074.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97232-pic1715843844759.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97232-pic1715843853804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97232-pic1715843862674.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | Es troba dins del PEIN Muntanyes d'Ordal. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |
| 96608 | Font de can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-rossell-0 | XX | L'estat de conservació de la font és correcte, tot i que les obres de manteniment que s'hi han fet al cap dels anys no han respectat l'estètica original. | <p>La font és bastant senzilla i es troba simplement en una paret d'una caseta de la masia de can Rossell.</p> <p>De la mateixa paret sobresurt un mur de pedra on es troba el broc metàl·lic de la font i d'on vessa l'aigua. El broc metàl·lic disposa d'una maneta per regular el funcionament. Sota del broc, a terra, hi ha un forat per on es filtra i reutilitza l'aigua.</p> <p>A pocs metres de distància hi trobem una bassa circular feta d'obra i arrebossada de ciment de notables dimensions que segurament s'omple de la mateixa aigua de la font.</p> | 08091-51 | Al camí de can Rossell a can Ginebreda agafar un desviament a mà esquerra a 100 m de la masia de can Rossell de la Muntanya. | <p>La font segurament és antiga, però el conjunt on es troba actualment és recent.</p> | 41.4247800,1.8657800 | 405225 | 4586534 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96608-pic1709721627173.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96608-pic1709721634521.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96608-pic1709721644226.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||
| 96470 | Forn de calç de can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-rossell | <p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p> | XVIII - XX | El cobriment o vora ha caigut de dos dels tres forns. El que queda encara cobert manté la porta, tot i que l’esllavissament de l’espadat del forn del costat l’ha deixat pràcticament colgada. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L’emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l’altra banda, s’intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l’olla o de forma parcial. En aquest cas es tracta d’un forn de tres olles parcialment excavades. Dues cambres estan completament enrunades i només se’n pot deduir l’existència per la forma circular que ha quedat en el desnivell. A l’olla que queda en peu s’hi accedia a través d’una de les que s’han enrunat. Es pot observar com la porta està molt colgada, segurament fruit del procés d’enrunament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un forn amb tres olles de grans dimensions, sobretot les dues olles més deteriorades.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es troba a tocar de l’alzina de can Rossell, un arbre vell de grans dimensions.</span></span></span></p> | 08091-35 | Al camí que mena de can Ginebreda a can Voltà, a uns 500 m de can Ginebreda i uns 600 m de can Voltà. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4239500,1.8674600 | 405364 | 4586440 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96470-pic1707215858180.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96470-pic1707215867907.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96470-pic1707215874724.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96470-pic1707215888690.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||
| 96473 | Forn de calç de can Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-ginebreda | <p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p> | XVIII - XX | El cobriment o vora del forn ha caigut completament. La vegetació és força abundant, fins i tot hi ha un pi de grans dimensions a l’interior d’una de les cambres. | <p>Forn de calç en procés d'enrunament. L'emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l'altra banda, s'intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l'olla o de forma parcial.</p> <p>En aquest cas es tracta d'un forn de dues cambres excavat completament, aprofitant la presència d'una gran roca per formar l'espadat i la llinda de la porta. Una d'aquestes portes conserva un muntant de pedra i fang.</p> <p>Les parets interiors del forn s'aprecia que estaven molt ben allisades i en algun punt encara conserven la mascara de quan s'utilitzava.</p> | 08091-38 | Al camí de can Ginebreda, a 25 m de l’ermita de la Mare de Déu de la Salut. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4204400,1.8638900 | 405060 | 4586054 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96473-pic1707211079757.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96473-pic1707211097190.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96473-pic1707211179390.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96473-pic1707211217704.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96473-pic1707211288536.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96473-pic1707211304236.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||
| 96469 | Font de can Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-ginebreda | <p><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></span></span></p> | XVIII - XX | La vegetació de l’entorn cobreix parcialment la font i el sender per arribar-hi. | <p><span><span><span>La Font de Can Ginebreda consta dos elements, la mateixa font i, a un nivell més baix, la bassa adjacent.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la font s’hi accedeix a través d’uns esglaons estrets fets de material d’obra i arrebossats. El brollador queda envoltat pels mateixos esglaons i dues parets fetes amb el mateix material. El broc queda molt baix, gairebé a nivell de terra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’aigua arriba a la bassa d’acumulació escolant-se superficialment des de la font. És una bassa de dimensions considerables i rectangular.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Malgrat estar en unes dates de sequera important i que la majoria de les fonts del terme són seques, l’aigua que raja de la font i que s’acumula a la bassa és abundant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot el conjunt es troba bastant embrossat de vegetació.</span></span></span></p> | 08091-34 | Al camí de can Ginebreda, molt a prop de la capella de la Mare de Déu de la Salut. | <p><span><span><span>No es té documentació de l’any de la construcció, tot i que els materials utilitzats per l’arranjament de la font i de la bassa són contemporanis i fa pensar en un arranjament de la segona meitat del segle XX.</span></span></span></p> | 41.4199200,1.8635000 | 405027 | 4585997 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96469-pic1707210241707.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96469-pic1707210217019.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96469-pic1707210287765.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | Es troba en un entorn boscós dins de l’Espai d’Interès Natural de les Muntanyes d’Ordal. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||
| 97282 | Barraca 18360 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18360 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). <em>L'arquitectura dels oficis</em>. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XIX-XX | En línies generals la cabana es troba en força bon estat, però des de l'interior es pot veure com s'hi filtren importants rajos de llum i, segurament, també aigua. | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca aïllada de planta circular i de falsa cúpula. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una barraca petita, amb la llinda plana i els muntants verticals i de carreus molt grans. Es tracta d'una barraca de vinya. La coberta no té la típica capa de vegetació que hem vist en la majoria de les cabanes del terme per donar solidesa a l'estructura. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L'accés és obert i des de dins es pot veure com penetren uns rajos de llum considerables, cosa que indica desperfectes en parets i coberta. Segurament també té filtracions d'aigua.</span></span></span></p> | 08091-228 | Al camí d'Ordal al mas Granada, resseguint un torrent muntanya amunt cap al bosc de Pedra, a uns 50 m del camí. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4069500,1.8713600 | 405665 | 4584549 | 08091 | Gelida | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97282-pic1707225684687.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97282-pic1707225665787.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97282-pic1707225705293.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97282-pic1707225721665.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||
| 97291 | Barraca 28944 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-28944 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). <em>L'arquitectura dels oficis</em>. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XIX-XX | La cabana ha sofert algun petit despreniment cap a l'interior des de la cúpula. | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca aïllada de planta circular i de falsa cúpula. És una barraca de vinya petita, amb la llinda plana i els muntants verticals i de carreus molt grans. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La coberta no té la típica capa de vegetació que hem vist en la majoria de les cabanes del terme per donar solidesa a l'estructura. L'accés és obert i des de dins es pot veure com penetren uns rajos de llum considerables, cosa que indica desperfectes en parets i coberta i la quantitat de terra acumulada a dins ens indica que segurament també té filtracions d'aigua.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al seu interior i mig soterrat hi trobem un menut espai obert a la paret del fons que podria haver servit per guardar-hi alguna eina petita. La vegetació de l'entorn és important i fa que sigui difícil de veure des del camí.</span></span></span></p> | 08091-233 | Al camí de can Voltà, a la urbanització Safari. | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4188000,1.8748400 | 405973 | 4585860 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97291-pic1707220464282.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97291-pic1707220444125.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97291-pic1707220485454.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97291-pic1707220509606.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97291-pic1707220412596.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panades. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||
| 80637 | Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-natural-de-sant-llorenc-del-munt-i-lobac-1 | <p>www.diba.es/parcs/stllorenc/stllorenc.htm AMBRÓS I MONSONÍS, Jordi (1998). Text normatiu. Modificació del Pla Especial de protecció del medi físic i del paisatge de l'Espai Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Diputació de Barcelona.</p> | <p>El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac està situat a la serralada Prelitoral Catalana, a cavall entre les comarques del Bages i del Vallès Occidental, entre el riu Llobregat i el riu Ripoll. El parc natural està format per dues serralades, que són precisament les que li donen el nom, i que s'uneixen a l'anomenat coll d'Estenalles. Es un paisatge pedregós, amb cingles i canals obagues resultat de l'acció erosiva de l'aigua sobre roques de conglomerat durant l'Eocè i l'Oligocè. Clima mediterrani subhumit amb variacions segons l'altitud i zona. Hi ha una vegetació i fauna de tipus mediterrani, amb presència d'algunes espècies eurosiberianes. Bàsicament alzinars i rouredes, tot i que també hi ha pi blanc, roig i pinassa, faig, freixe i teix. Entre les espècies faunístiques destaquen el porc senglar, ratolí de bosc, falcó pelegrí, talpó roig, talpó muntanyenc i salamandra. D'una extensió total de 1.709 ha que té el municipi de Sant Vicenç de Castellet, 221,6 ha formen part del Parc Natural, representant un 12,97 % de l'extensió total de l'espai protegit. El Parc té terrenys als municipis de Rellinars, Vacarisses, Terrassa, Matadepera, Castellar del Vallès, Sant Llorenç Savall, Granera, Mura, Talamanca, Monistrol de Calders, Pont de Vilomara i Rocafort, i Sant Vicenç de Castellet. L'extrem oriental del terme municipal de Sant Vicenç de Castellet és el que forma part del Parc de Sant Llorenç, concretament la part situada entre el coll de Gipó, la carena del Panissar, la riera de Matarrodona i Sant Jaume de Vallhonesta. L'agregat rural de Vallhonesta, presidit per la singular església romànica de Sant Pere, és la porta d'entrada santvicentina al parc natural. A peu del Camí Ral, que va unir fins a mitjan segle XIX Manresa amb Barcelona a través del Vallès, l'antic hostal de Sant Jaume, amb la seva ermita d'origen romànic, és un dels conjunts patrimonials més destacats de Sant Vicenç. També destaca l'àrea de la serra del Ginebral i el torrent de les Pasteres per la seva funció de corredor natural entre els parcs de Sant Llorenç i Montserrat.</p> | 08262-85 | Vallhonesta. Sant Vicenç de Castellet. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>L'any 1932 la Generalitat republicana el va incloure en el Planning Regional, degut al seu valor paisatgístic i natural, constant ja la necessitat de protecció. L'any 1936 va ser inclòs en un sistema de parcs naturals provincial establert pel pla General d'Ordenació de la Província de Barcelona. Des del 1972 el massís de Sant Llorenç està protegit per un Pla especial d'ordenació que ha promogut la Diputació de Barcelona, dictant mesures legals de protecció i conservació en un Pla d'Ordenació del massís fet per la Diputació de Barcelona i delimitant l'àrea del parc. L'any 1982, s'aprova la revisió del Pla General ampliant a 9.638 ha. L'any 1987 la Generalitat aprova el decret que permet acomplir al parc les exigències de la Llei d'Espais Naturals (106/1987 de 20 de febrer, pel que es crea el Parc). Actualment, després d'una darrera ampliació de protecció (decret 328/1992 de 14 de desembre), el Pla especial arriba a les 13.693 hectàrees, distribuïdes en 12 municipis de tres comarques diferents. A la comarca del Bages, Monistrol de Calders, Mura, el Pont de Vilomara, Talamanca i Sant Vicenç de Castellet. Al Vallès Occidental, Castellar del Vallès, Matadepera, Rellinars, Sant Llorenç Savall i Terrassa.</p> | 41.6784900,1.9006900 | 408500 | 4614664 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80637-foto-08262-85-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2026-08-11 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La Diputació de Barcelona és propietària del 45 % de la superfície protegida. Des del 1994, el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac està agermanat amb el Parc Natural de Huétor, a Granada, amb el qual manté un pla de treball triennal. Actualment s'està estudiant la possibilitat d'ampliar el terme del Parc al municipi de Sant Vicenç. Sant Vicenç disposa d'un punt d'informació del parc i de diferents itineraris que passen pel terme municipal. Oficina del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac La Mata Ctra. De Terrassa a Navarcles, km 14,8 Apartat de correus 71 08230 Matadepera Tel.: 937 433 020 Fax: 937 433 300 a/e: p.santllorenc@diba.es | 2153 | 5.1 | 1786 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 94795 | Pallissa de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-de-lilla | <p>PRAT ANTONI; VILASECA DAVID (2018). Masos rònecs Bisaura, Vidranès i alta conca del riu Ges. Associació d'estudis Torollonencs.</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN (1998). Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial.</p> <p>DDAA. (2022) Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable. Ajuntament de Sant Quirze de Besora. Fitxa núm. 3</p> <p>AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. Sant Quirze de Besora 1862</p> | XVII-XVIII | Element que malgrat conservi les parets encara senceres i la coberta presenta un estat deficient amb fortes filtracions a la coberta, bigues en mal estat que necessiten substitució i les parets de pedra i tàpia en mal estat. Els forjats que separen la planta baixa del primer pis han fletxat i necessiten reparació | <p>Edifici aïllat situat uns metres a l'est del conjunt edificat de l'Illa però formant part del mateix i al costat del camí del Solà. es tracta d'una construcció de planta rectangular formada per una planta baixa i un primer pis amb coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orienta a migdia. Tal i com acostuma a ser habitual en aquest tipus d'edificis la façana principal és completament oberta ja que els únics elements de tancament són els pilars i murs laterals que sostenen la coberta atès que la seva principal funció era emmagatzemar la palla i el ferratge dels animals. La divisió de les dues plantes es fa per mitjà de forjats que descansen damunt d'un gros cavall que uneix i lliga les dues parets laterals. La coberta es sosté damunt dues grosses encavallades que serveixen de suport a les bigues que la sostenen les quals sobresurten del pla de la façana mitjançant un ampli voladís. L'aparell constructiu de les diferents façanes és amb fàbrica de tapia i revestiment de calç que s'adossa als pilars que sostenen l'estructura fets amb còdols de riu mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades regulars i horitzontals. L'accés es fa per la part posterior a l'alçada del primer pis i val a dir que la resta de parets són completament cegues. Es tracta d'un edifici que manté les característiques formals de les pallisses d'arquitectura popular de les masies. </p> | 08237-127 | Masia de l'Illa S/N | <p>Masia que molt possiblement va ser erigida abans del segle XIV a l'emplaçament on encara avui hi ha els vestigis de la casa vella en una talaia mirant al meandre del ter a la part de ponent del conjunt edificat. Tot i així sembla ser que aquesta primera construcció va ser abandonada a la darreria de l'edat mitjana i desplaçada uns metres més avall al lloc lloc que ocupa avui dia la masia existent. La casa l'hem trobat referència al 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento' del 1862 a l'arxiu municipal de Sant Quirze on es fa referència a la inscripció 164 pertanyenta Jaume Illa.</p> <p><em>Posesión nombrada Jaume Illa de su propiedad y que cultiva de su cuenta situada en las immediaciones del rio Ter y camino de Torelló</em> i amb les terres que tenen un valor de 5836,07, lliures la casa propiament dita</p> <p><em>Por una casa con su pequeño huerto llamada la Illa número 3 </em>amb un valor de 80 lliures</p> <p><em>Por las cabezas de Ganado de 434 lliures </em></p> <p>No hem trobat noves referències a aquesta finca que al 1868 e sva reformar completament gràcies a la bonança econòmica de la família</p> | 42.0947644,2.2380379 | 436990 | 4660578 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94795-img20230228121101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94795-img20230228121218.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94795-img20230228121518.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | A la planta primera hi ha vestigis d'una cuina i d'u foc a terra donant a entendre que la pallissa en algun moment d ela història havia estat emprada com a habitatge. Hi ha qui diu que correspon amb la casa primerenca. Val a dir que l'arquitectura ens recorda amb una construcció de 1500 o 1600 relacionada amb la fase més antiga de la masia de l'Ila. Al seu interior encara es conserva una sàrria i una sella de muntar el ruc. Al voltant de la pallissa hi ha un bloc de pedra completament buidat amb una forma oval i de finalitat desconeguda. es tracta d'un element fora de context. Aquesta pallissa reuneix uns trets similars a les pallisses de les masies de la Coromina i de les Comes, encara que aquestes dues darreres han estat molt restaurades. | 94 | 47 | 1.3 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||
| 94796 | Terrenys d'acampada el Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terrenys-dacampada-el-rossinyol | <p>https:// www.acampadeselsola.org</p> <p>https:// ajsantquirze.cat>menjar i dormir>acampades el sola</p> | XX | Instal·lacions vinculades als terrenys d'acampada del Solà i utilitzades per a colònies i campaments de joves. La zona es troba ben senyalitzada, les instal·lacions com ara coberts lavabos, piscina... presenten un manteniment constant. Els camps, camins d'accés i baranes es troben en bones condicions. Forma part de la xarxa de campaments juvenils legalitzats del Departament de Joventut ce la Generalitat de Catalunya a través de la fundació privada de 'Espai, natura i joventut' | <p>Es tracta d'un seguit de terrenys dacampada disposats en diferents planells al costat del torrent e les Cúbies i en una zona protegida com a PEIN. Entre els diferents sectors hi ha el Rossinyol, el Solà, el Roure, el primer Racó , la Teula i la Crevera que es desenvolupen en petita planells al costat de la pista del Boascatell i amb instal·lacions per a serveis, dutxes, lavabos, piques per a rentar.se i rentar la roba i fins hi tot coberts per a menjador. Ca destacar que la zona del Solà funciona també com a casa de colònies i escoleta rural amb tots els serveis.</p> <p>Acampades el Solà és propietat de la Fundació Espai Natura i Joventut. Una fundació privada que desenvolupa projectes relacionats amb l’educació, la solidaritat i el medi ambient dirigits principalment a la infància i joventut. El Solà és una finca destinada a la natura amb un terreny de 167 Ha ubicada a Sant Quirze de Besora, a la comarca<br /> d' Osona. Hi ha 5 espais per acampar de diferents capacitats i una casa. Són<strong> </strong>campaments juvenils egalitzats i estan inclosos a la Xarxa Catalana d’Instal·lacions Juvenils per la Generalitat de Catalunya amb el núm. 429 i amb capacitat per a 400 persones. També existeix un itinerari botànic i refugi de fauna salvatge</p> | 08237-128 | El Solà | 42.0965148,2.2430857 | 437409 | 4660769 | 1990 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94796-img20230314111600.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94796-img20230314114416.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94796-img20230314115312.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Zona protegida a dins del PEIN | 98 | 49 | 1.5 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||
| 94896 | Riera de la Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-la-foradada | <p>https://www.mteco.gob.es</p> <p>https://www.naturalocal.net</p> <p>https;//www.mediambient.gencat.cat</p> <p>https://www.vallgesbisaura.com</p> | Espai de gran bellesa natural i ben conservat degut a les mesures proteccionistes del PEIN serres de Milany-Santa Magdalena i Bellmunt-Puigscalam. La seva capçalera correspon amb una reserva natural fluvial. | <p>Riera que transcorre pels termes de Vidrà, Santa Maria de Besora i tant sols els darrers metres passen pel terme de Sant Quirze de Besora, en concret des del molí de la Foradada (TM. Santa Maria de Besora) fins a la desembocadura del ter. El seu curs fluvial de règim permanent circula amb vegetació de ribera amb espècies com els salzes, pollancres, sargals i pastures. Aquestes formacions es troben barrejades amb extensions de bosc de faig, roures, pi roig. El seu substrat és de llosa en diversos trams i en cal destacar paisatges de gran bellesa natural com el salt del Mir prop de la seva capçalera i la que li deu el seu nom per la presència d'una cova a sota seu, el salt del molí a Vidrà. El seu substrat calcari facilita la formació de coves i avencs com el del salt del Mir. </p> | 08237-197 | Riera de la Forada | 42.1004355,2.2330531 | 436583 | 4661213 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94896-img20230110120612.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94896-img20230110120848.jpg | Legal i física | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-09-22 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Espai natural de gran bellesa que convida a fer excursions i senderisme doncs hi ha infinitat de rutes i itineraris com el GR.3, el GR-151 o el PR C-45 a banda d'altres itineraris i senders locals senyalitzats i gestionats pel consorci de la vall del Ges Bisaura. | 2153 | 5.1 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 94799 | Roure de la Cubia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-la-cubia | Arbre de característiques monumentals i centenari que es manté viu en una petita obaga al costat del camí d'accés a l'antiga casa de la Cúbia | <p>Es tracta d'un roure de grans dimensions i possiblement centenari que ha crescut al costat del camí d'accés a la casa de la Cúbia i també al Bosquetell. El roure té unes dimensions considerables amb un tronc molt gruixut d'uns 40 cm de diàmetre aproximadament i una notable copa. Antigament hauria donat ombra als prats i pastures on hii ha el pou de la casa. Actualment es troba embrossat enmig de la vegetació.</p> | 08237-131 | Casa de la Cubia S/N | 42.0986155,2.2468998 | 437726 | 4661000 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94799-img20230314112014.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94799-img20230314112101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94799-img20230314112105.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 2151 | 5.2 | 1786 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||
| 96440 | Forns de baix de can Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-baix-de-can-ginebreda | <p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p> | XVIII - XX | Es troben completament conquerits per la vegetació. El cobriment o vora ha caigut o ha estat desmuntat. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment en vies d'enrunament. L’emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l’altra banda, s’intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l’olla o de forma parcial. En aquest cas es tracta d’un forn amb dues olles parcialment excavades. Els murs frontals són fets de pedra i les dues portes són de grans dimensions per tractar-se de forns de calç, amb muntants de pedra i volta de canó feta de maó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Per la construcció de la paret aixecada del canó es van utilitzar grans blocs de pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta de dos forns de grans dimensions, tant de diàmetre com d’alçada. No queda rastre de la vora, ja que ha caigut completament.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La pedrera per abastir els forns es troba just al darrere d’aquests.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Adossat als forns i en construcció contínua, hi trobem dues petites estances, una possiblement era utilitzada de magatzem i l’altra, que té una petita llar de foc i una finestra, segurament s’havia utilitzat com a aixopluc, o habitatge temporal.</span></span></span></p> | 08091-19 | Al camí de can Ginebreda, uns 1300 m després de deixar la carretera C-243b. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4214400,1.8593200 | 404680 | 4586170 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208698961.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208706651.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208721236.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208749362.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208792977.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208825373.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208858182.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208880674.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208895347.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707208946969.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96440-pic1707209120503.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||
| 96478 | Forn de calç de la font de can Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-font-de-can-ginebreda | <p>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</p> | XVIII - XX | El forn es troba pràcticament desaparegut del tot. Tan sols s’interpreta que existia gràcies a la forma cònica i allisada que ha quedat al desnivell, i a un parell de filades de pedres que amb tota probabilitat eren l’arrancada de la vora o cobriment. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L’emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l’altra banda, s’intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l’olla o de forma parcial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest cas es tracta d’un forn parcialment excavat. Se’n conserva ben poqueta cosa, només un pany de paret de la cambra completament allisada i amb marques de calç i dues filades de pedra i argamassa que eren l’arrancada de la vora. A terra i per l’entorn més immediat s’observen restes de pedra i argamassa que formaven part del forn.</span></span></span></p> | 08091-41 | Al camí de can Ginebreda a la font del Noguer, a 100 m de l'ermita de la Mare de Déu de la Salut. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4194100,1.8634400 | 405021 | 4585941 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96478-pic1707212881223.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96478-pic1707212900273.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96478-pic1707212906476.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96478-pic1707212925546.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panades. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||
| 96468 | Font de can Voltà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-volta | <p><span><span><span>CARAFÍ, Mercè (1998). L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965. Efadós Editorial.</span></span></span></p> | XVIII - XX | La vegetació de l’entorn cobreix parcialment la font, que no té aigua. Disposava d’un banc d’obra que es troba molt deteriorat i d’una taula rodona de pedra massissa que ha caigut i s’ha escantellat. | <p><span><span><span>La de can Voltà o font del Roure rep el nom o bé pel gran roure que la presideix o per la masia que hi ha ben a prop. Es tracta d’una font amb un entorn condicionat com a àrea de descans, amb un banc fet d’obra i una taula de pedra que, combinat amb l’ombra de l’arbre i de l’entorn boscós, satisfeia les necessitats de vilatans i viatgers. El brollador queda just al peu del roure, davall del cartell de fusta que indica font del Roure o de can Voltà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment es troba molt descuidada i seca.</span></span></span></p> | 08091-33 | A l’altra banda del camí d’entrada a can Voltà. | <p><span><span><span>No es té documentació de l’any de la construcció. A pocs metres de distància s’observa una petita bassa engolida per la vegetació que devia acumular l’aigua de la font.</span></span></span></p> | 41.4236800,1.8716700 | 405715 | 4586406 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96468-pic1707218463248.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96468-pic1707218401733.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96468-pic1707218420509.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96468-pic1707218428507.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96468-pic1707218483594.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | El nom que rep a l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic és font de Can Voltà, però es coneix també amb el nom de font del Roure. Es troba en un entorn boscós dins de l’Espai d’Interès Natural de les Muntanyes d’Ordal. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||
| 34200 | LIC i ZEPA Serres Litoral Central | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lic-i-zepa-serres-litoral-central | <p>http://mediambient.gencat.cat/cat/el_medi/espais_naturals/xarxa_natura_2000/xarxa_natura_2000_catalunya.jsp?ComponentID=113832&SourcePageID=149002#1</p> | <p>Es tracta d'un lloc d'interès comunitari (LIC) i a la vegada d'una zona d'especial protecció per a les aus (ZEPA). Té una superfície de 25.074,90 ha, de les que 3.936,3 ha són del municipi de Begues, el que suposa el 78 % de la superficie municipal. Aquesta zona queda inclosa dins del PEIN Massís del Garraf i Muntanyes d'Ordal. Com LIC, aquest espai protegeix el següents hàbitats naturals determinat per la Directiva 92/62/CEE, de 21 de maig, del Consell de les Comunitats Europees: Codi Nom de l'hàbitat. 1240 Penya-segats de les costes mediterrànies colonitzats per vegetació, amb ensopegueres (Limonium spp) endèmiques. 5330 Matollars termomediterranis i predesèrtics. 6220 Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia). 8130 Tarteres de l'Europa meridional amb vegetació poc o molt termòfila 8210 Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola. 8220 Costers rocosos silicis amb vegetació rupícola. 92A0 Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera. 9340 Alzinars i carrascars. 9540 Pinedes mediterrànies I les següents espècies: Nom científic - nom català - nom castellà amfibis i rèptils:Testudo hermanni Tortuga mediterrània Tortuga mediterránea invertebrats:Cerambyx cerdo Banyarriquer del roure.Mamífers: Miniopterus schreibersi Rat penat de cova Murciélago de cueva, Myotis capaccinii Rat penat de peus grans Murciélago ratonero patudo. Myotis myotis Rat penat orellut gran Murciélago ratonero grande Rhinolophus mehelyi Rat penat mitjà de ferradura Murciélago mediano de herradura Rhinolophus euryale Rat penat mediterrani de ferradura Murciélago mediterráneo de herradura. Rhinolophus ferrum-equinum Rat penat gran de ferradura Murciélago grande de herradura. Com ZEPA, aquest espai protegeix les següents espècies d'aus determinat per la Directiva 79/409/CEE, de 2 d'abril, del Consell de les Comunitats Europees: Nom científic - nom català - nom castellà Hieraaetus fasciatus Àliga cuabarrada Aguila perdicera, Bubo bubo Duc Búho real, Caprimulgus europaeus Enganyapastors Chotacabras gris, Anthus campestris Trobat Bisbita campestre, Oenanthe leucura Còlit negre Collalba negra, Sylvia undata Tallareta cuallarga Curruca rabilarga, Emberiza hortulana Hortolà Escribano hortelano</p> | 08020-333 | <p>El 5 de setembre de 2006, el Govern de Catalunya va aprovar la proposta catalana de Natura 2000, una xarxa europea d'espais naturals. Correcció d'errades agost de 2007 (DOGC 4940 del 3/8/2007) i Acord de Govern 115/2009, Acord de Govern 138/2009 i Acord de Govern 150/2009. Aquesta aprovació implica la designació de noves zones d'especial protecció per a les aus (ZEPA) i la proposta de nous llocs d'importància comunitària (LIC). Aquests espais es caracteritzen per contenir hàbitats d'interès comunitari, ser zones d'interès per a les espècies d'interès comunitari o ser zones d'interès per a les aus. Actualment, totes les ZEC i les ZEPA respectivament, s'inclouen al Pla d'espais d'interès natural de Catalunya (PEIN).</p> | 41.3331600,1.9309300 | 410543 | 4576293 | 08020 | Begues | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2020-10-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 2153 | 5.1 | 1786 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 73889 | Riera de la Goda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-la-goda | La conservació de l'espai és bona, però les ventades del gener del 2009 i les nevades del març de 2010 han fet malbé gran quantitat d'arbres que romanen arrencats al mig del bosc embrutant-lo considerablement i constituint un perill potencial cara a la propagació d'incendis forestals. | <p>Es tracta d'un espai definit per a la protecció d'una de les poblacions més ben conservades de cranc de riu autòcton de Catalunya.</p> | 08008-135 | Zona a l'entorn de la Riera de la Goda | 41.5637600,1.4530000 | 371008 | 4602498 | 08008 | Argençola | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73889-foto-08008-135-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73889-foto-08008-135-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2020-01-29 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Presenta una superfície total de 38 Ha | 2153 | 5.1 | 1786 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 96261 | Barraca 22955 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-22955 | <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XIX-XX | L’estat de conservació és bo malgrat que l’erosió de la cobertura de terra fa que quedi més desprotegida. | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta circular i de falsa cúpula. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una barraca petita, amb la llinda plana i els muntants verticals i de carreus grans. Es tracta d’una barraca de vinya. La coberta ha patit certa erosió i ja no hi queda cobertura vegetal perquè la capa de terra que hi queda és molt prima. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A causa d’això des de l’interior es pot apreciar la filtració de llum a la coberta. </span></span></span></p> | 08091-9 | Can Ginebreda | <p><span><span><span>La majoria de les cabanes o barraques de Gelida tenen relació amb el cultiu de la vinya. Aquest cultiu va ser predominant a tota la comarca fins que a finals del segle XIX hi va arribar la plaga de la fil·loxera i el va arrasar completament. No va ser fins uns anys més tard que es va trobar la solució d’empeltar ceps sobre arrels de cep americà o canviant de cultiu, però llavors ja s’havien abandonat i reparcel·lat les finques més inclinades i properes al bosc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les barraques que anaven relacionades amb aquest cultiu servien tant de magatzem d’eines com d’aixopluc i algunes, fins i tot, s’havien utilitzat per dormir-hi, sobretot les més allunyades del poble i de les masies. Les pedres que es feien servir per a la seva construcció provenien del desbrossament dels camps de cultiu.</span></span></span></p> | 41.4208800,1.8631400 | 404998 | 4586104 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96261-pic1707210850476.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96261-pic1707210834312.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96261-pic1707210877152.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96261-pic1707210909429.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | Es troba dins de les finques de vinya properes a la masia de can Ginebreda i dins de l’Espai d’Interès Natural Muntanyes d’Ordal. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||
| 96259 | Puig d’Agulles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-dagulles | El radar meteorològic té un impacte visual de diversos quilòmetres. | <p>És un cim de 652 m d'altitud sobre el nivell del mar, essent el més alt de les Muntanyes de l'Ordal, i fa de límit de terme amb Corbera de Llobregat. Al cim hi trobem tres elements destacats.</p> <p>El més cridaner i visible des de llarga distància és el radar meteorològic, instal·lat l'any 1992. Hi trobem també una caseta de guaita forestal per control i prevenció d'incendis en molt mal estat de conservació. El tercer element que hi ha al cim és un vèrtex geodèsic.</p> <p>El cim està inclòs dins del repte dels 100 cims de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), que consisteix a pujar 100 cims dels 522 que la FEEC té en la llista dels més representatius i emblemàtics.</p> | 08091-7 | <p><span><span><span>Qui va instal·lar el radar meteorològic el 1992 va ser l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), però l’any 1996 se’n va instal·lar un altre molt a prop, al Puig Bernat, entre els municipis d’Olesa de Bonesvalls (Alt Penedès) i Vallirana (Baix Llobregat). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquest segon radar el van impulsar el Departament de Medi Ambient, Televisió de Catalunya, la Universitat de Barcelona i l’empresa Kavouras arran de la dificultat d’obtenir les dades meteorològiques del primer radar, propietat de l’AEMET.</span></span></span></p> | 41.4081000,1.8849500 | 406803 | 4584662 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96259-pic1707223697636.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96259-pic1707222865545.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96259-pic1707222835266.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96259-pic1707222879623.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés INSITU SL | Es troba en una zona boscosa amb predomini del pi blanc. Forma part de les muntanyes de Can Rigol, que a la vegada queda incorporat dins de l’Espai d’Interès Natural de les Muntanyes de l’Ordal. | 2153 | 5.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 73712 | Espai Natural Protegit, ZEPA i LIC del Riu Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/espai-natural-protegit-zepa-i-lic-del-riu-llobregat | <p>Diari oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 4736, del 6.10.2006, pp. 41915-41989. </p> <p><span><span><span><span lang='CA'>CASTELL, Carles (dir); MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi (2016): </span><em><span>Diagnosi dels espais lliures –Abrera.</span></em><span> <em> </em>Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea de Territori i Sostenibilitat. Diputació de Barcelona. Informe tècnic inèdit</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MARTÍN , Marc (2011)</span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>. “Caracterització i conservació d’una població de tortuga de rierol (<em>Mauremys leprosa</em>) a l’EIN riu Llobregat al terme municipal d’Abrera”. E</span></span></span></span><span><span><span><span>studi finançat pel Comissionat per a Universitats i Recerca del Departament d’Innovació, Universitats i Recerca de la Generalitat de Catalunya, a través de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca, i per l’Ajuntament d’Abrera. https://www.recercat.cat/handle/2072/117487?show=full</span></span></span></span></p> | XXI | Segons Castell, Margall i Miralles (2016), la vora del riu Llobregat pateix una important ruderalització provocada, sobretot, per la sobrepastura, que està impedint que es desenvolupi el seu potencial per millorar la biodiversitat, especialment quant a la flora. En aquest àmbit de ribera s’hi han fet troballes d’espècies d’orquídies molt interesants, com Ophris apifera o Serapias vomeracea, i, per tant, seria molt convenient reduir aquesta excessiva pressió de pastura. | <p><span><span><span><span lang='CA'>L’Espai Natural del Riu Llobregat comprèn el tram fluvial d’aquest riu en el seu decurs pels municipis d’Esparreguera, Olesa de Montserrat i Abrera. Les 133,04 ha d’Abrera representen el 50,44 % de superfície de tot l’Espai Natural Protegit, i és que la </span>xarxa hidrogràfica del municipi es troba vertebrada pel riu Llobregat, que el travessa en sentit NO-SE. Dins del terme municipal desemboquen al Llobregat, per la dreta, la riera de la Magarola i els torrents Gran d’Abrera i de Can Noguera, i, per l’esquerra, la riera del Morral del Molí i nombrosos barrancs que neixen a la serra de Ribes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal assenyalar una petita taca de bosc de ribera inventariada en aquest Mapa de Patrimoni amb la denominació de pollancreda de la riba esquerra del Llobregat. Aquesta taca de bosc de ribera ocupa una extensió d’unes 2,1 ha, seguint la riba lineal, i té funcions de regulació de les inundacions i de refugi de fauna. En aquest sentit hem de destacar entre les espècies aquàtiques pròpies dels ambients fluvials la tortuga de rierol (<em>Mauremys leprosa</em>), de la qual, segons estudis recents (MARTÍN, 2011), n’hi ha una important població en el tram abrerenc del riu Llobregat .</span></span></span></p> <p><span><span><span>La riba del riu Llobregat ocupada pel bosc de ribera té rodals en els quals també hi trobem grans exemplars de carolina (<em>Populus deltoides</em>) i pollancre del Canadà (<em>Populus canadensis</em>), probablement originaris de plantacions. Aquests rodals plantats es barregen amb arbres autòctons com ara saücs (<em>Sambucus nigra</em>), freixes (<em>Fraxinus angustifolia</em>), i oms (<em>Ulmus minor</em>). En alguns punts del riu, al bosc de ribera despunten també exemplars remarcables de salzes (<em>Salix alba</em>) i tamarius (<em>Tamarix gallica</em>). Precisament, alguns dels tamarigars de la vora del Llobregat també formen part d’aquest Mapa del Patrimoni Cultural. Els tamarius situats a la riba dreta del riu Llobregat i a les illes fluvials ocupen una superfície indeterminada, però sempre inferior a 0,3 ha. Presenten l’interès de ser una espècie originària de zones estèpiques adaptada a sòls salabrosos, per la qual cosa es suposa que la seva destacada presència es troba vinculada al relativament alt contingut de sals del riu Llobregat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els arbres de ribera més grans són un excel·lent dormidor d’aus aquàtiques, en especial del corb marí gros (<em>Phalacrocorax carbo) i alhora serveixen de llocs de nidificació d’algunes aus excepcionals, com per exemple el teixidor (Remiz pendulinus), l’oriol (Oriolus oriolus) i els picots garsers gran i petit (Dendrocopus major i Dendrocopus minor). Així mateix, els rapinyaires utilitzen aquests punts com a llocs de vigilància i també els bernats pescaires els usen per descansar, sobretot els mesos d’hivern. </em></span></span></span></p> <p><span><span><span>Cal recordar que aquest tram del riu Llobregat s’ubica dins d’un espai natural inclòs en el Pla d’Espais d’Interès Natural i forma part de la xarxa Natura 2000 anomenat Montserrat- Roques Blanques-riu Llobregat (Codi ES5110012) designat com a Zona especial de Protecció de les Aus (ZEPA) i com a Lloc d’Interès Comunitari (LIC) publicat al DOGC número 4735 de data 6 d’octubre de 2006. Aquesta ZEPA destaca per la presència de l’àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus) que baixa a aquestes planes procedent de Montserrat com el també el falcó (Falco peregrinus). Altres espècies de la zona remarcables són el duc (Bubo bubo), el blauet (Alcedo atthis), i s’hi observen espècies de gran interès com ara l’àliga marcenca (Circaetus gallicus) i el xoriguer (Falco tinunculus). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Així mateix, l’àrea del riu Llobregat d’Abrera es caracteritza per la presència de poblacions de jonqueres i herbassars graminoides humits, rouredes ibèriques, herbassars higròfils de marges i vorades amb llots, alberedes, salzedes i altres boscos de ribera. </span></span></span></p> | 08001-60 | Riu Llobregat - 08630 Abrera. | <p>La primera norma europea per a la conservació i protecció de les aus (Directiva Aus 79/409/CEE) va ser aprovada l'any 1979 pels estats membres de la Unió Europea, tot reclamant la necessitat de conservar i gestionar de manera adequada les poblacions d'aus silvestres. Aquesta Directiva Aus va establir una xarxa de Zones d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA) per a salvaguardar les 175 espècies d'aus més amenaçades a Europa i, especialment per a les aus migratòries. Per tal de poder ser designat com a ZEPA, un determinat lloc ha d'albergar un nombre mínim d'aus que li atorgui importància internacional per a la seva conservació. Aquests espais o ZEPA estan, a més, integrats a la Xarxa Natura 2000, que engloba espais naturals protegits europeus. La Directiva Hàbitats aprovada l'any 1992 per tots els estats de la Unió Europea, crea la Xarxa Natura 2000 amb l'objectiu de conservar aquests hàbitats i espècies d'interès comunitari.</p> <p><span><span><span>L’Espai Natural Protegit del Riu Llobregat va ser incorporat al PEIN pel Decret 328/1992, pel qual es va aprovar el PEIN. Aquest Espai va ser declarat per primera vegada com a LIC el 1997 i com a ZEPA el 2005; posteriorment, va ser ampliat com a espai Natura 2000 mitjançant l’Acord del Govern 112/2006, de 5 de setembre, que va aprovar la xarxa Natura 2000 a Catalunya (DOGC 4735, de 6-10-2006).</span></span></span></p> <p><span><span><span>En l’ortofoto de 1956, la vora del riu Llobregat estava ocupada per importants franges de sediments, especialment, davant de Sant Hilari i de La Vaqueria-can Socarrats, així com davant de can Bros Vell. </span></span></span></p> | 41.5282100,1.9126700 | 409287 | 4597967 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73712-foto-08001-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73712-foto-08001-60-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2021-01-26 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | Segons Castell, Margall i Miralles (2016), l’entorn del Llobregat al seu pas per Abrera està considerat una zona privilegiada, ja que s’hi localitza una gran biodiversitat d’espècies per la confluència de diferents hàbitats com el bosc de ribera o els prats amb ramats. A més, l’esmentada protecció per una figura legal de rang europeu obliga a vetllar perquè mantingui el millor grau de conservació possible. | 2153 | 5.1 | 1786 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 97572 | Cim del Montcau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cim-del-montcau | <p>El Montcau és un cim emblemàtic de Gelida i es troba a 644 m d'altitud. El cim forma part del límit del terme amb el municipi de Subirats amb qui el comparteixen.</p> <p>Dalt de tot, una enorme roca simbolitza el cim i hi ha fixada una placa de planxa instal·lada per l'Ajuntament de Gelida on indica el nom i l'altitud. Just al costat hi trobem la bústia metàl·lica amb el llibre de visites instal·lat pel Club Excursionista de Gelida.</p> <p>El mateix club organitza cada any per Nadal la mítica excursió fins al Cim del Montcau.</p> | 08091-318 | És un dels cims de les Muntanyes d'Ordal. Fa de límit de terme amb Subirats. | <p>El sender de Gran Recorregut GR 5, també conegut com a 'Sender dels miradors', hi passa a tocar. Es tracta d'un itinerari de 234 quilòmetres que travessa l'Alt Penedès, el Garraf, l'Anoia, el Baix Llobregat, els dos Vallesos i el Maresme, començant i acabant a Sitges i Canet de Mar.</p> | 41.4109400,1.8658100 | 405207 | 4584998 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97572-pic1715845525878.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97572-pic1715845539682.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97572-pic1715845554003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97572-pic1715845574582.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97572-pic1715845592938.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97572-pic1715845878475.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-08 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Es troba en una zona boscosa amb predomini del pi blanc i és dins de l’Espai d’Interès Natural de les Muntanyes d’Ordal. | 2153 | 5.1 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||||||
| 96437 | Forn de calç de Planaclarià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-planaclaria | <p><span><span><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></span></span></p> | XVIII - XX | El cobriment o vora del forn ha caigut completament i ha omplert l’interior de la cambra tal i com es pot veure des de la porta, que conserva tota la volta de maó. La vegetació és molt abundant. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L’emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l’altra banda, s’intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l’olla o de forma parcial. </span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest cas es tracta d’un forn d’una sola cambra i parcialment excavat. L’espadat era reforçat amb filades de maons. La porta és de volta de canó feta amb el mateix tipus de maó.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’estat de conservació no permet deduir-ne la mida.</span></span></span></p> | 08091-17 | Partida de Planaclarià. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4168500,1.8633700 | 405012 | 4585656 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96437-pic1707213385057.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96437-pic1707213408318.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96437-pic1707213426657.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96437-pic1707213441037.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | Es troba dins de l’Espai d’Interès Natural Muntanyes d’Ordal. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||
| 96256 | Font del Noguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-noguer | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><span> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</span><span>. Efadós Editorial.</span></p> | XVIII-XX | La vegetació de l’entorn cobreix parcialment la font. Una part de la cornisa de sobre el sortidor està trencada. | <p>La Font del Noguer està adossada a un dipòsit d'aigua. És feta d'obra i arrebossada amb ciment. Es tracta d'una construcció senzilla de <span>caire</span> popular. És una font de polsador on l'aigua que pugui escolar-se va a parar a una basseta propera que també es proveeix d'un altre petit torrent.<br /> <br /> Hi trobem adossada a la paret del dipòsit un senyal advertint que l'aigua de la font no té garantia sanitària. També s'hi pot observar un gravat a la paret on <span>hi</span> posa 17-10-98, segurament fruit d'alguna obra de millora o d'adequació.<br /> <br /> A l'esquerra de la font hi trobem una porta metàl·lica tancada que segurament dóna accés al registre de servei.<br /> <br /> </p> | 08091-4 | Partida de Planaclarià. | <p><span><span><span>No es té documentació de l’any de la construcció. Antigament, la bassa que acumulava l’aigua era oberta i l’aigua hi rajava per un broc, sense el polsador actual.</span></span></span></p> | 41.4168300,1.8640000 | 405064 | 4585653 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96256-pic1707213170814.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96256-pic1707213180663.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96256-pic1707213195128.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96256-pic1707213206651.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | La Font del Noguer també rep el nom de Déu de les Comes. Es troba en un entorn boscós dins de l’Espai d’Interès Natural de les Muntanyes d’Ordal. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||
| 45914 | Riu Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-llobregat | <p>MATEU MIRÓ J. (1991) El meu poble. Ajuntament de Castellbisbal.</p> | <p>El riu Llobregat és el principal curs fluvial amb el que compta el terme de Castellbisbal. El Llobregat és un dels principals rius de Catalunya. Neix a les fons del Llobregat, al municipi de Castellar de n'Hug i recorre el territori català en direcció S-E fins al Mediterrani, on desemboca formant un vast delta de 100 km2, al municipi del Prat de Llobregat. El riu travessa el terme de Castellbell al llarg d'una 14 km. pel seu sector més ponentí creant una de les fisonomies més característiques del terme: la plana dels Arenys, que contrasta àmpliament amb la resta del municipi, elevat sobre els conglomerats argilosos. L'entrada del riu es produeix pel congost de Martorell, a l'alçada del Pont del Diable, i recorre la plana fluvial fins a la desembocadura de la riera de Rubí. El seu cabal és irregular, ja que al tractar-se d'un riu de règim Mediterrani compta amb una àmplia variabilitat depenent de les estacions la pluviometria anual. En línies generals el seu cabal va augmentant fins a Martorell, i des d'aquest punt fins al seu Delta va disminuint per l'ús que se'n fa del seu recurs. La diversitat d'hàbitats del riu s'ha simplificat com a resultat de les activitats humanes com la construcció de rescloses, pèrdua del bosc de ribera, el canvi a ús urbà (aporta menys sediment al riu), etc. Aquesta pèrdua de diversitat de l'hàbitat afecta sobre l'abundància, composició i distribució de la vida aquàtica. La importància del riu, cal entendre-la actualment pel paper que juguen els rius com a connectors . L'altre és que la forta i permanent influència antròpica ha resultat en una elevada degradació d'aquests rius, tant des de la perspectiva de l'entorn com de la qualitat de les aigües, si bé no al llarg de tots els trams ja que molts d'ells encara es troben en un estat força bo des del punt de vista ambiental. El riu Llobregat és especialment rellevant ja que el propi riu i, especialment els afluents del costat oriental juguen un paper important com a rius d'especial interès connector entre tots els espais del PEIN. A més a més, el potencial connector d'aquest riu pel seu trajecte cap a l'interior de Catalunya, va molt més enllà de l'àmbit territorial de la zona d'estudi. Es tracta d'un element connector molt important en la connexió biològica entre els espais d'interès natural de la zona litoral, prelitoral, del sistema mediterrani, de la depressió central i del prepirineu central.</p> | 08054-149 | Terme de Castellbisbal. Els Arenys (08755 Castellbisbal) | <p>Històricament el riu ha estat una font de recursos important pels habitants de Castellbisbal. Degut a la manca de recursos hídrics de la resta del terme, així com el seu terreny irregular, el riu Llobregat, i en especial els Arenys del riu Llobregat, foren durant segles una fertilíssima horta per a tots els seus habitants, fàcil de conrear, plena de sínies que extreien l'aigua del subsòl. La vegetació dels entorns del riu era en aquells moments, segons informació facilitada pels veïns una vegetació de ribera. Cal destacar però, que a diferència d'altres municipis, el riu no va constituir per als veïns de Castellbisbal una font d'energia emprada per a l'explotació de molins o fàbriques de riu. El paisatge original del riu es va mantenir fins a la dècada del 1950, moment en el qual s'instal·laren les primeres indústries. A partir de la dècada del 1960, i especialment a partir de la del 1970 la proliferació industrial va convertir els entorns del riu en un indret ple de polígons industrials i vies de comunicació.</p> | 41.4747400,1.9614800 | 413288 | 4591980 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45914-foto-08054-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45914-foto-08054-149-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de protecció | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | La Directiva 92/43/CEE, de 21 de maig de 1992, relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i la flora silvestres, preveu la creació d'una xarxa ecològica europea coherent de les zones especials de conservació anomenada Natura 2000. Aquesta xarxa estarà formada per zones que cada Estat membre proposi a la Comissió Europea sempre que contingui hàbitats o espècies d'interès comunitari. En aquest context, el trams del riu Llobregat fronterer entre Martorell i Castellbisbal resta dins de la zona ZEPA de protecció de la Xarxa Natura 2000 anomenada Montserrat - Roques Blanques - Riu Llobregat. | 2153 | 5.1 | 1786 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 55785 | LIC i ZEPA Serres Litoral Central | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lic-i-zepa-serres-litoral-central-0 | <p>BAYER, X.; GUASCH, C. (2001). Massís del Garraf i conques de l'Anoia, del Foix i del Gaià : itineraris, fauna i vegetació. Valls : Cossetània. FRANCÀS, R. (2003). 32 espècies representatives del Parc Natural del Garraf. Vilanova i la Geltrú: Edicions del Garraf. MIÑO, À. (1986). Guia del Parc Natural de Garraf. Barcelona: Diputació de Barcelona. Servei de Parcs Naturals.</p> | <p>Es tracta d'un Lloc d'Interès Comunitari (LIC) i a la vegada d'una Zona d'Especial Protecció per a les Aus (ZEPA). Ambdós espais protegits deriven de la Xarxa Natura 2000 'Serres del litoral central', segons l'Acord GOV/112/2006, de 5 de setembre. Té una superfície de 25.074,90 ha. Aquesta zona queda inclosa dins del PEIN Massís del Garraf i Muntanyes d'Ordal. Com LIC, aquest espai protegeix el següents hàbitats naturals determinat per la Directiva 92/62/CEE, de 21 de maig, del Consell de les Comunitats Europees: Penya-segats de les costes mediterrànies colonitzats per vegetació, amb ensopegueres (Limonium sp.) endèmiques; Matollars termomediterranis i predesèrtics; Prats mediterranis rics en anuals, basòfils (Thero-Brachypodietalia); Tarteres de l'Europa meridional amb vegetació poc o molt termòfila; Costers rocosos calcaris amb vegetació rupícola; Costers rocosos silicis amb vegetació rupícola; Alberedes, salzedes i altres boscos de ribera; Alzinars i carrascars; Pinedes mediterrànies. Inclou també les següents espècies: Amfibis i rèptils: tortuga mediterrània (Testudo hermanni). Invertebrats: banyarriquer del roure (Cerambyx cerdo). Mamífers: rat penat de cova (Miniopterus schreibersi), rat penat de peus grans (Myotis capaccinii), rat penat orellut gran (Myotis myotis), rat penat mitjà de ferradura (Rhinolophus mehelyi), rat penat mediterrani de ferradura (Rhinolophus euryale), rat penat gran de ferradura (Rhinolophus ferrum-equinum). Com a ZEPA, aquest espai protegeix les següents espècies d'aus determinat per la Directiva 79/409/CEE, de 2 d'abril, del Consell de les Comunitats Europees: àliga cuabarrada (Hieraaetus fasciatus), duc (Bubo bubo), enganyapastors (Caprimulgus europaeus), trobat (Anthus campestris), còlit negre (Oenanthe leucura), tallareta cuallarga (Sylvia undata), i hortolà (Emberiza hortolana).</p> | 08148-41 | Massís del Garraf | 41.3063900,1.8384400 | 402764 | 4573421 | 08148 | Olivella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55785-foto-08148-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55785-foto-08148-41-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08148/55785-foto-08148-41-1.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació|Àrea especial de protecció | 2020-01-29 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | 2153 | 5.1 | 1785|1786 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:38 | |||||||||
| 73711 | Zona natural de Can Morral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-natural-de-can-morral | <p>BREA, Grup d'Opinió i Recerca (2000): Proposta a l'Ajuntament d'Abrera sobre la creació d'un parc temàtic dedicat al patrimoni natural, històric i paisatgístic d'Abrera a la zona de Can Morral. Inèdit. Diari oficial de la Generalitat de Catalunya, núm. 4736, del 6.10.2006, pp. 41915-41989. http://mediambient.gencat.net/cat/el_medi/espais_naturals/Xarxa_Natura_2000.jsp#xarxa</p> | XXI | <p>La zona de Can Morral està situada entre la línia dels Ferrocarrils Catalans, la urbanització de Sant Hilari i el riu Llobregat. Es tracta d'una propietat municipal formada a partir de l'adquisició per part de l'Ajuntament de les finques privades de Can Morral del Riu i de Sant Hilari. És molt peculiar des del punt de vista paisatgístic, històric i natural. Part d'aquesta propietat està formada per un bosc de pi blanc (Pinus halepensis) amb sotabosc aclarit dominat per alzines (Quercus ilex). Al costat d'aquest antic bosc plantat, hi ha zona natural d'especial interès paisatgístic i natural formada per una llarga franja de boscos autòctons consolidats, on abunden els roures (Quercus cerrioides), les alzines (Quercus ilex) i els pollancres (Populus spp.) de grans dimensions. Més a prop del riu Llobregat es troben zones cobertes per boscos de ribera i prats herbacis molt variats. En conjunt, donada la seva varietat i rellevància ecològica i el bon estat de preservació dels ecosistemes que s'hi troben, aquesta és probablement una de les zones naturals més importants que queden als voltants del poble. Hi ha comunitats faunístiques molt representatives dels espais naturals del Baix Llobregat: nombroses espècies d'aus residents, com el picot verd (Picus viridis), l'ànec coll-verd (Anas platyrhynchos) o el bernat pescaire (Ardea cinerea). A la zona vora del riu fins i tot s'han observat exemplars migrants de cigonya negra (Ciconia nigra), una espècie amb contingents poblacionals força escassos a Catalunya.</p> | 08001-59 | Travessera de Can Morral - 08630 Abrera. | <p>La proposta de recuperació de la zona de Can Morral sorgí del grup de recerques local BREA, el qual presentà un projecte d'habilitació a la zona d'un parc temàtic natural, històric i paisatgístic. El procés culminà amb la inclusió de Can Morral a la Xarxa Natura 2000 i a la Zona d'Especial Protecció per a les Aus del Llobregat l'any 2006.</p> | 41.5275800,1.9091300 | 408991 | 4597901 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73711-foto-08001-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73711-foto-08001-59-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73711-foto-08001-59-1.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació|Àrea especial de protecció | 2020-01-31 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 98 | 2153 | 5.1 | 1785|1786 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 100665 | Masia de la Garsa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masia-de-la-garsa | <p>G3 Desenvolupament Territorial SL (s.d.). <em>Catàleg de masies i cases rurals del terme municipal de Bellprat</em>. Document tècnic, pendent d’aprovació. Fons de l’Ajuntament de Bellprat.</p> <p><span>Gual Vidal, Meritxell (2019). Estudi demogràfic de Bellprat del 1900 a l’actualitat [Treball de recerca de batxillerat inèdit]. INS Pere Vives Vich, Igualada.</span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Martell Gassó, Jaume. (2025). <span><span><span><em><span><span>El Capbreu de 1598 del terme de Queralt i lloc de Bellprat</span></span></em></span></span></span><span><span><span><span><span><span> (Col·lecció Solixent, Migdia, Ponent, Tremuntana, 119 pp.). Ajuntament de Bellprat.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p>Palau i Rafecas, Salvador (1992). Masies i molins fariners amb habitacle dintre de la zona d’influència del mercat de Santa Coloma de Queralt. Aplec de treballs, núm. 10, p. 257-98.</p> | XIX - XX | <p>Segons el <em>Catàleg de masies i cases rurals del terme municipal de Bellprat</em> (G3 Desenvolupament Territorial SL), la masia de la Garsa és un edifici de planta quadrangular amb una superfície aproximada de 90 m². Presenta coberta de teula a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migdia. Es tracta d’un edifici de planta baixa, pis i golfes, al qual s’adossa, pel costat de llevant, un conjunt de coberts disposats de manera allargada i en paral·lel a l’edifici principal. A llevant s’hi documenten dos coberts amb coberta d’un sol vessant, comunicats entre ells mitjançant un pati delimitat per murs, i el cobert més oriental presenta dues plantes. A la part posterior del conjunt hi ha dos dipòsits d’aigua de planta circular. La façana principal ha estat reformada contemporàniament, regularitzant les obertures, que es distribueixen de manera simètrica. A la planta baixa hi ha una porta senzilla i una finestra quadrangular, mentre que al pis s’obren dues finestres quadrangulars disposades sobre el mateix eix vertical. L’edifici presenta un gran contrafort estructural a la cantonada de llevant, així com altres elements de reforç visibles a la façana. El parament, presumiblement de pedra del país sense desbastar, es troba actualment revestit amb morter de color gris. La construcció no presenta elements decoratius destacables.</p> | 08021-45 | L’accés a la masia de la Garsa es pot efectuar per dos pistes. Venint de Santa Coloma de Queralt, gairebé al punt quilomètric 7, surt un camí a la dreta amb pendent pronunciat i ferm pedregós que condueix fins a la finca. Alternativament, passat el km 7 per la mateixa carretera, hi ha un trencall a la dreta amb un gir gairebé de 180°, que també dona accés a la masia. | <p>Segons el <em>Catàleg de masies i cases rurals del terme municipal de Bellprat</em> (G3 Desenvolupament Territorial SL), la masia de la Garsa presenta una antiguitat mínima estimada d’uns 200 anys. Aquesta dada situaria l’origen de l’edifici, com a mínim, a inicis del segle XIX. Per les seves característiques constructives creiem que l’edifici actual es podria situar cronològicament dins el segle XIX, sense descartar l’existència de reformes posteriors que n’han modificat parcialment la façana principal. Per altra banda, no s’ha localitzat cap referència directa a la masia en l’estudi de Jaume Martell Gassó sobre el capbreu de 1598 del terme de Queralt i lloc de Bellprat, fet que permet constatar que no figura entre les explotacions documentades en aquell moment.</p> <p>Segons Meritxell Gual, en el seu treball <em>Estudi demogràfic de Bellprat del 1900 a l’actualitat</em>, va ser habitada pels masovers de la família Tarrida. Els darrers masovers van marxar al voltant de 1960 i des de fa uns quinze anys, la masia roman deshabitada i només s’utilitza com a residència ocasional.</p> | 41.5010552,1.4394507 | 369752 | 4595557 | 08021 | Bellprat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100665-47-1-img20251015130046.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100665-47-2-img20251015130151.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100665-47-3-img20251015130324.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100665-47-4-img20251015130341.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100665-47-5-img20251015130137.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Xarxa natura 2000| | Natura 2000| | Àrea especial de conservació|EPA | 2026-04-29 00:00:00 | M. Picas - INSITU SL | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1785|1763 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 48296 | Roques de Mataró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-de-mataro | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.49/210. ALSINA, Neus et al. (2008). 'Fitxes de l'inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius'. Duos Rios, núm. 2, p. 134-135. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 23.</p> | La zona està completament emboscada. | <p>Conjunt de roques granítiques de grans dimensions, afectat i erosionat per l'extracció d'una antiga pedrera. Aquesta activitat reduí el volum de l'aflorament i canvià la seva fesonomia original. S'observen una gran quantitat de blocs fragmentats i escairats, i bancals amb arestes agudes i arrodonides. Aquest fet es deu sobretot a l'acció extractora de la pedrera (també hi ha marques d'aquesta activitat).</p> | 08075-386 | Solella del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La formació dels relleus del Maresme central començà fa uns 300 milions d'anys. A la serralada del Corredor, el terreny natural està format per roca granítica, amb diversos afloraments de boles i conjunts de granodiorita i leucodiorita. La granodiorita és una roca amb una composició intermèdia entre el granit i la diorita. Durant els anys 40 i 50 del segle XX, els picapedrers que treballaven a la pedrera anaven a beure aigua a la font del Grèvol, que està situada sota seu. La pedrera era propietat de la masia de ca l'Arenes. Aquesta zona extractiva es deixà d'explotar cap a la dècada dels anys 70.</p> | 41.6224100,2.4756300 | 456317 | 4607987 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48296-foto-08075-386-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48296-foto-08075-386-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor i forma part de l'itinerari del parc SL-C 80. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||
| 48297 | Esqueieres d'en Rogent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esqueieres-den-rogent | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.50/211. BASSOLS I FERNÁNDEZ, Imma (2000). Prospeccions al Poblament Prehistòric de la Serralada Litoral. Mem. Núm.: 4119. [Inèdit], p. 81. BASSOLS I FERNÀNDEZ, Imma (2004). 'Dosrius i la seva prehistòria'. Duos Rios, núm. 1, p. 13. RIBAS BERTRÀN, Marià (1994). Canyamars prehistòric. Del neolític a la primera edat del ferro. Mataró: Marià Ribas i Bertràn, p. 25, 64. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 23.</p> | La zona està completament emboscada. | <p>Masses rocalloses de superfície clivellada, que formen part del dic natural de granodiorita que va aflorant en diferents llocs de la serra Polsaruda. Tota la zona és plena de formacions de boles amb diversitat de formes, sobretot arrodonides, que es troben aïllades o formant conjunts. La zona és plena d'abrics i aixoplucs formats per la mateixa formació rocosa, que foren habitats durant el Neolític.</p> | 08075-387 | Serra Polsaruda - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>La formació dels relleus del Maresme central començà fa uns 300 milions d'anys. El terreny natural està format per roca granítica, amb diversos afloraments de boles i conjunts de granodiorita i leucodiorita. La granodiorita és una roca amb una composició intermèdia entre el granit i la diorita. A mitjans del segle XX, l'arqueòleg mataroní Marià Ribas documentà fragments superficials de ceràmica neolítica per la zona. Posteriorment s'han documentat a la zona quatre jaciments arqueològics adscrits a aquesta cronologia. La zona va ser explotada per picapedrers fins a la segona meitat del segle XX.</p> | 41.5934000,2.4739000 | 456153 | 4604767 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48297-foto-08075-387-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48297-foto-08075-387-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | En alguns trams, l'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||
| 48295 | Roques dels Lladres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-dels-lladres | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.47/208. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 23.</p> | La zona està completament emboscada. | <p>Aflorament aïllat de granodiorita de grans dimensions, que es troba en una zona completament emboscada. Forma part del dic de granodiorita que marxa en direcció al vessant de la solella de la serralada del Corredor. De fet, la granodiorita és una roca ígnia intrusiva que va emergint en diferents llocs de la serra, creant formacions de boles de diverses formes, generalment arrodonides, que es troben aïllades o formant conjunts, com en aquest cas.</p> | 08075-385 | Pla de les Brugues - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La formació dels relleus del Maresme central començà fa uns 300 milions d'anys. A la serralada del Corredor, el terreny natural està format per roca granítica, amb diversos afloraments de boles i conjunts de granodiorita i leucodiorita. La granodiorita és una roca amb una composició intermèdia entre el granit i la diorita. Aquesta formació ha sobreviscut fins avui degut a la seva duresa. No hi ha constància del motiu d'aquest topònim.</p> | 41.6232200,2.4717800 | 455997 | 4608079 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48295-foto-08075-385-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48295-foto-08075-385-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||
| 48293 | Esquei del Campàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esquei-del-campas | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.45/206. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 23.</p> | La zona està completament emboscada. | <p>Massa rocallosa de superfície clivellada que forma part del dic de granodiorita que hi ha al vessant solell de la serralada del Corredor. Es tracta d'un aflorament de granodiorita que va emergint en diferents llocs, amb formacions de boles de diverses formes, sensiblement arrodonides, soles o formant conjunts.</p> | 08075-383 | Solella del Corredor - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La formació dels relleus del Maresme central començà fa uns 300 milions d'anys. A la serralada del Corredor, el terreny natural està format per roca granítica, amb diversos afloraments de boles i conjunts de granodiorita i leucodiorita. La granodiorita és una roca amb una composició intermèdia entre el granit i la diorita. Aquest esquei ha sobreviscut fins avui degut a la seva duresa, tot i que al seu voltant hi ha hagut explotació del bosc, vinya i possiblement extracció de pedra per a la seva comercialització. El topònim Campàs fou facilitat per dos caçadors amb un gran coneixement de la zona. El d'Ítaca fou proposat pels membres de l'Escola de Natura del Corredor.</p> | 41.6199700,2.4715300 | 455974 | 4607718 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48293-foto-08075-383-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Altres denominacions relacionades amb l'element: Esquei d'Ítaca. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||
| 48298 | Roques de l'Hostal de la Maria Bruta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-de-lhostal-de-la-maria-bruta | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.51/212. Font: documentació inèdita del sr. Robert Lleonart. LLEONART I CASADEVALL, Robert. 'Noves aportacions per a l'estudi dels temps neolítics al Maresme'. Sessió d'Estudis Mataronins [en línia], 1985, Núm. 2, p. 7. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 23. VENTURA DEVESA, Andreu (2017). Roques de Llavaneres. Llavaneres: Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres, p. 49.</p> | <p>Roca granítica aïllada de grans dimensions, que està situada al marge de llevant del camí, pràcticament penjada del talús del marge. La roca s'endinsa cap a llevant, dins la zona boscosa, on se li observen algunes diàclasis. Presenta una forma arrodonida i una mica d'erosió a la part inferior, possiblement deguda als diversos arranjaments del camí.</p> | 08075-388 | Camí de la serra Polsaruda - Veïnat de Rimbles - Zona de Canyamars | <p>La formació dels relleus del Maresme central començà fa uns 300 milions d'anys. El terreny natural està format per roca granítica, amb diversos afloraments de boles i conjunts de granodiorita i leucodiorita. La granodiorita és una roca amb una composició intermèdia entre el granit i la diorita. Pel que s'explica la Maria Bruta, de Sant Andreu de Llavaneres, era una vella repulsiva que robava criatures per cuinar-les i servir-les als comensals (encantats) del seu hostal, situat al fons de la cova del mateix nom. El nom Maria Bruta era utilitzat en una antiga expressió que res tenia a veure amb cap persona. Es feia servir per anomenar algú que era molt brut i marrano.</p> | 41.5947800,2.4738500 | 456150 | 4604920 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48298-foto-08075-388-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48298-foto-08075-388-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | El traçat del camí ral coincideix amb el GR-83. L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 48294 | Roques del Nyacapà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-del-nyacapa | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.46/207. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 23.</p> | La zona està completament emboscada. | <p>Aflorament aïllat de granodiorita de grans dimensions, que es troba en una zona completament emboscada. De fet, la granodiorita és una roca ígnia intrusiva que va emergint en diferents llocs de la serra, creant formacions de boles de diverses formes, generalment arrodonides, que es troben aïllades o formant conjunts, com en aquest cas.</p> | 08075-384 | Muntanya de l'Illa - Veïnat del Far - Zona del Far | <p>La formació dels relleus del Maresme central començà fa uns 300 milions d'anys. A la serralada del Corredor, el terreny natural està format per roca granítica, amb diversos afloraments de boles i conjunts de granodiorita i leucodiorita. La granodiorita és una roca amb una composició intermèdia entre el granit i la diorita. Aquesta formació ha sobreviscut fins avui degut a la seva duresa, tot i que al seu voltant hi ha hagut explotació del bosc, vinya i possiblement extracció de pedra per a la seva comercialització.</p> | 41.6262700,2.4636100 | 455318 | 4608422 | 08075 | Dosrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48294-foto-08075-384-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48294-foto-08075-384-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||
| 42169 | Alocar del torrent de can Mastruc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-del-torrent-de-can-mastruc | <p>Projecte Alocs (2005): Al·legacions a l'ampliació de la xarxa natura 2000. www.projectealocs.org</p> | Alocar molt fragmentat i en forta recessió durant els últims anys. En molts trams els alocs estan fortament colonitzat per una enfiladissa al·lòctona molt invasiva (del gènere Ipomoea) i n'afecten greument la seva supervivència. Caldria emprendre mesures per a restaurar-lo i eradicar l'enfiladissa. | <p>Alocar fragmentari situat a la part baixa del torrent de can Mastruc, a l'alçada del polígon industrial la Baileta can Xinxa. Alguns dels peus d'aloc tenen unes dimensions notables. Aquest alocar té un cartell informatiu de l'Ajuntament de Cabrils. L'alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) és una comunitat vegetal que creix a les ribes de les rieres i rambles més eixutes del litoral silícic Català on troba un clima suau i suficient humitat freàtica. Malgrat tot, la urbanització i transformació del territori fan que cada cop sigui menys abundant. L'aloc, de nom científic Vitex agnus-castus, és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present als Països Catalans. És un arbust d'alçada compresa entre 1 i 3 m, que esporàdicament pot arribar fins els 6 m. Es caracteritza per tenir les fulles oposades (surten de la tija oposades dos a dos), amb un pecíol força llarg i són palmades (com una ma oberta). Les flors són d'un color blau lilós molt intens i es reuneixen en llargues espigues terminals molt vistoses a l'estiu. El fruit és una drupa globulosa de color negre vermellós, que recorda a un gra de pebre.</p> | 08030-242 | Torrent de can Mastruc | 41.5335900,2.3606800 | 446668 | 4598191 | 08030 | Cabrils | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42169-foto-08030-242-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42169-foto-08030-242-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CEE). L'alocar del torrent de can Mastruc està inclòs, entre d'altres, a les 'Al·legacions a l'ampliació de la xarxa natura 2000' presentades pel Projecte d'Estudi i Conservació dels Alocars del Maresme al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 42152 | Alocar de la riera de Cabrils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alocar-de-la-riera-de-cabrils | <p>BASSA, O. (1996). Catàleg d'arbres i arbredes monumentals. Regidoria de Medi Ambient de l'Ajuntament de Cabrils. Projecte Alocs (2005). Al·legacions a l'ampliació de la xarxa natura 2000. www.projectealocs.org. TARRUELLA, X i GUERRERO, M. (2000). El projecte 'Flora amenaçada': Un pas per a la preservació de la biodiversitat del Parc Serralada Litoral. Museu Arxiu Municipal de Vilassar de Dalt. Ipsa Arca, 3: 21-27. TARRUELLA, X i GUERRERO, M (2001). Flora amenaçada de la Serralada Litoral. Bioma, 4: 14-17.</p> | Alocar molt fragmentat i en forta recessió durant els últims anys. Caldria emprendre mesures per restaurar-lo. | <p>Alocar fragmentari situat al llarg dels marges de la riera de Cabrils. Fa uns anys aquest alocar era molt més continu i dens, però arran de diverses obres fetes a la riera, l'han anat malmetent i actualment resten pocs peus d'aloc i són força esparsos. L'alocar (Vinco-Viticetum agnicasti) és una comunitat vegetal que creix a les ribes de les rieres i rambles més eixutes del litoral silícic Català on troba un clima suau i suficient humitat freàtica. Malgrat tot, la urbanització i transformació del territori fan que cada cop sigui menys abundant. L'aloc, de nom científic Vitex agnus-castus, és l'únic representant llenyós autòcton de la família de les verbenàcies present als Països Catalans. És un arbust d'alçada compresa entre 1 i 3 m, que esporàdicament pot arribar fins els 6 m. Es caracteritza per tenir les fulles oposades (surten de la tija oposades dos a dos), amb un pecíol força llarg i són palmades (com una ma oberta). Les flors són d'un color blau lilós molt intens i es reuneixen en llargues espigues terminals molt vistoses a l'estiu. El fruit és una drupa globulosa de color negre vermellós, que recorda a un gra de pebre.</p> | 08030-225 | Riera de Cabrils | 41.5175800,2.3763500 | 447962 | 4596404 | 08030 | Cabrils | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42152-foto-08030-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42152-foto-08030-225-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2021-05-26 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | L'alocar és un hàbitat d'interès comunitari citat a la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CEE). L'alocar de Cabrils està inclòs, entre d'altres, a les 'Al·legacions a l'ampliació de la xarxa natura 2000' presentades pel Projecte d'Estudi i Conservació dels Alocars del Maresme al Departament de Medi Ambient i Habitatge de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 42167 | La Conreria -Sant Mateu -Céllecs / Parc Serralada Litoral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-conreria-sant-mateu-cellecs-parc-serralada-litoral-0 | <p>AA.VV (2001) Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs (text provisional). Inèdit. AA.VV (2004). Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>La Conreria - Sant Mateu - Céllecs és un Espai d'Interès Natural (EIN) inclòs dins del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) aprovat el 14 de desembre del 1992 per la Generalitat de Catalunya. Uns mesos abans, els municipis van crear el Consorci del Parc Serralada Litoral per gestionar el patrimoni natural i cultural d'aquest espai. Els límits dins de Cabrils són els següents: al vessant oest de Montcabrer, el límit inclou els terrenys adjacents a la carena qualificats com a Sistema d'espais lliures en el planejament (claus 6 i 4). Un cop passada la urbanització La Llobera el límit s'ajusta al sòl urbà. Abandona aquest en arribar als terrenys de la Mútua Metal·lúrgica i continua al sud-oest per la cota 300 fins a arribar al terme de Vilassar de Dalt. El municipi de Cabrils té 150,2 ha incloses al PEIN, el que representa un 21,5% de la superfície del municipi i un 3,2% de la superfície del PEIN de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs.</p> | 08030-240 | Ctra. de Cabrera, 52 1r (Cabrera de Mar), Seu Institucional | <p>L'any 1989, alguns ajuntaments van començar a unir esforços per afrontar els problemes de territori. El 15 de maig de 1992, aquesta coordinació va donar lloc a la creació del Consorci del Parc Serralada Litoral. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria - Sant Mateu - Céllecs s'ha redactat en desenvolupament del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) - decret 328/1992-, el qual ha estat redactat en conformitat amb allò que estableix la Llei 12/1985, d'espais naturals. La Llei 12/1985, de 13 de juny, d'espais naturals, crea i regula la figura del Pla d'espais d'interès natural, el qual té per objecte la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals ha d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen. Es potenciaran segons aquestes finalitats els usos i les activitats agrícoles, ramaderes, forestals, cinegètiques i de turisme rural, principals fonts de vida de la majoria d'habitants d'aquests municipis, s'impulsarà el desenvolupament dels territoris de la zona per tal d'evitar el despoblament rural, i es promouran les activitats descontaminants del medi.</p> | 41.5378000,2.3498500 | 445768 | 4598665 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42167-foto-08030-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/42167-foto-08030-240-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | El parc és un espai protegit de 4.707,8 hectàrees, repartides entre el Maresme i el Vallès Oriental. És un dels conjunts granítics més rellevants de Catalunya. És característic de la zona els sòls sorrencs saulonosos, formats per la meteorització química del granit. El territori acull importants mostres de presència humana des de la prehistòria fins els nostres dies. El parc s'estén al voltant de tres cims (la Conreria, Sant Mateu i Céllecs) i acull una gran biodiversitat, amb més de 1.800 espècies vegetals i unes 250 espècies d'animals vertebrats. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 74398 | Regió dels Ecos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/regio-dels-ecos | <p>BARBERÁ I SAUQUÉ, Josep (1977), Montserrat pam a pam, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Cavall Bernat, 5]. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Guies del Centre Excursionista de Catalunya] http://www.mfos.eu/els_ecos_de_montserrat.htm</p> | <p>És la regió central de les 6 regions en què es divideix la muntanya de Montserrat, tres de les quals les trobem al terme municipal del Bruc. Aquesta regió comprèn des de Coll de Porc, tocant als Frares Encantats fins al coll de Migdia i les Talaies. Mentre que la cara nord de la regió presenta la semblança d'una gran muralla la cara sud s'allargassa esglaonadament vers els plans d'El Bruc. El cim més alt de la regió és el conjunt de roques dels Ecos, amb 1212 m. d'alçada, i són el segon cim més alt de Montserrat. Aquesta zona esta formada pels tres monòlits dels Ecos; l'Eco Superior, l'Inferior i el del Mig, a més de la Miranda, el punt d'accessibilitat més fàcil, amb un cim més aviat planer i allargat. Altres cims destacats de la regió són el Montgròs, la Roca Plana dels Llamps, els Plecs de Llibre o el Cilindre.</p> | 08025-268 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | <p>Aquesta és una regió amb una gran activitat d'escalada. La primera ascensió documentada a les roques dels Ecos és datada del dia 20 de gener de 1957 per part d'Anna M. Pallejà, J. M. Torras, J. Borràs, J. Camps, J. Prat, J. Monfoig, Domènech, R. Bassols i B. Villena.</p> | 41.6025700,1.8051200 | 400429 | 4606341 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74398-foto-08025-268-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74398-foto-08025-268-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-10 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 74395 | Cova de l'Alfons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-lalfons | <p>http://esgarrapacrestes.blogspot.com.es/2008/05/la-cova-de-lalfonso.html</p> | <p>La cova de l'Alfons, també és anomenada 'cova de l'Alfonso' o 'cova del Fonso', és una balma de dimensions considerables situada en el paratge de la Raconada, a la zona del Vermell del Xincarró, característica per estar formada per una continuïtat de murs de conglomerat, on si trobem quasi 200 vies d'escalada de diversa dificultat. A l'entrada de la cova, podrem observar una instal·lació de cordes i esglaons de ferro, que fan servir els escaladors, per pujar o baixar de les vies d'escalada.</p> | 08025-265 | Nord de la població. La Raconada. Est del terme | 41.5978200,1.7830400 | 398581 | 4605839 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74395-foto-08025-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74395-foto-08025-265-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-03 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 48299 | La Pedra de la Ferradura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pedra-de-la-ferradura | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.52/213. ARTIGAS I TORRENT, Marta; BARTOLÓ I ARNÓ, M. Dolors; ROCA I CLOPÉS, Laura; VILARÓ I MAJÓ, Gemma (1997). Carta arqueològica: Arenys de Mar, Arenys de Munt, Caldes d'Estrac i Sant Iscle de Vallalta. Arenys de Munt: Ajuntament d'Arenys de Munt, Col·lectiu pel Museu-Arxiu d'Arenys de Munt, p. 23. CASALS, Gaspar; ROSSELL, Jordi (2007). 'Els Tres Turons'. L'Aulet, núm. 7, p. 13. DAVÍ I SALVANYÀ, Daniel (2017). 'La Pedra de la Ferradura'. Duos Rios, núm. 3, p. 85-91. VENTURA DEVESA, Andreu (2017). Roques de Llavaneres. Llavaneres: Museu Arxiu de Sant Andreu de Llavaneres, p. 22.</p> | XVIII | <p>Situada al centre d'un petit aflorament rocós format per dues roques de grans dimensions envoltades de pedres més petites. Es tracta d'una bola de granit de forma esferoïdal, amb unes mides de 1,30 metres d'alçada, per 2 metres de llargada i 1,50 metres d'amplada, que presenta dos gravats incisos. El primer gravat es situa al costat nord-oest de la roca (orientat a Arenys de Munt), té unes mides de 0,34 metres per 0,21 metres i forma una figura ovalada amb la base plana. A l'extrem superior, un petit traç rectilini entra cap a l'interior de l'oval, mentre que a la base hi ha dos traços més als extrems cap a l'exterior. El segon gravat (orientat a Dosrius) es troba a l'extrem oest, amida 0,34 metres per 0,13 metres i té una forma ramiforme (semblant a una branca).</p> | 08075-389 | Coll de la Ferradura - Veïnat de Rupit - Zona de Canyamars | <p>Des de finals del segle XIX, aquesta pedra s'indentifica com a fita divisòria entre els termes municipal de Dosrius, Arenys de Munt i Sant Vicenç de Montalt. La primera acta d'atermenament on apareix mencionada és de l'any 1889 (identificada com el seté molló entre Dosrius i Arenys de Munt i el primer entre Dosrius i Sant Vicenç de Montalt) i, posteriorment, torna a aparèixer l'any 1918 en un nou reconeixement dels límits. En ambdues actes, el propietari de la zona és el marquès d'Aigüesvives i es fa referència als gravats. Diversos autors atribueixen a la roca una cronologia neolítica, reutilitzada com a fita de terme d'un castell en època medieval. Tradicionalment, el gravat orientat cap a Arenys de Munt s'ha identificat amb una ferradura, tot i que també com una peülla de senglar i una campana. L'any 1918, el segon gravat s'identificà com una palma. En realitat, els dos gravats són marques de terme, el de la ferradura identificat amb Sant Martí com a patró d'Arenys de Munt (la ferradura és un dels seus símbols) i el de la branca en referència a Dosrius (les palmes corresponen als dos patrons Sant Iscle i Santa Victòria i han estat presents als escuts municipals des del segle XIX). D'aquest darrer gravat tampoc es pot descartar que simbolitzi la confluència de dues rieres (rieres de Canyamars i de Rials formant la de Dosrius). La cronologia proposada està relacionada amb el moment àlgid d'aquesta mena de gravats.</p> | 41.6059400,2.4975000 | 458128 | 4606148 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48299-foto-08075-389-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48299-foto-08075-389-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48299-foto-08075-389-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 119|94 | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||
| 48292 | Castells i boles granítiques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castells-i-boles-granitiques | <p>ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.S.44/205. RIERA, Joan Manel (1997). 'Riera d'Argentona: conca amb gent o gent sense conca'. L'Atzavara núm. 7, p. 23.</p> | <p>Es tracta d'afloraments de roques granítiques riques en quars i amb diversitat de formes, que apareixen per diverses zones elevades del terme municipal, sobretot al Corredor, a la serra de Polsaruda,a la zona disposada entre el castell i la masia de can Brunet i a la vessant nord de la urbanització de Can Canyamars. Es tracta de roques o dics de granodiorita o de leucogranit, la meteorització dels quals dóna lloc a grans boles de pedra que formen un paisatge característic anomenat també caos de boles. Aquestes formacions són arrodonides per l'erosió i estan disposades en solitari o bé formant conjunts dins el territori.</p> | 08075-382 | Terme municipal de Dosrius | 41.6186900,2.4751400 | 456274 | 4607574 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48292-foto-08075-382-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48292-foto-08075-382-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | En algunes zones, l'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 74397 | El Montgròs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-montgros-0 | <p>BARBERÁ I SAUQUÉ, Josep (1977), Montserrat pam a pam, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Cavall Bernat, 5]. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Guies del Centre Excursionista de Catalunya]. http://ca.wikipedia.org/wiki/Montgr%C3%B2s_%28el_Bruc%29</p> | <p>El Montgròs, cim pertanyent a la regió montserratina dels Ecos, és amb 1133 metres un dels cims més alts de Montserrat. El seu volum, semblant al d'un gran massís, domina tota la muntanya. Des del cim la panoràmica és majestuosa. A les gegantines parets de les cares est i oest hi ha obertes diverses víes d'escalada.</p> | 08025-267 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | 41.5981300,1.8040100 | 400329 | 4605849 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74397-foto-08025-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74397-foto-08025-267-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-04 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 74394 | La Foradada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-foradada-1 | <p>BARBERÁ I SAUQUÉ, Josep (1977), Montserrat pam a pam, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Cavall Bernat, 5]. OLIVER I PAUSAS, Jordi (2003), Montserrat. Guia itinerària, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Guies del Centre Excursionista de Catalunya].</p> | <p>La Foradada, anomenada també 'Roca Foradada', és una curiosa formació del contrafort nord de la serra occidental que baixa de les Agulles, esculpida per l'acció del vent i la pluja consistent en un 'forat', d'aquí el nom de la roca, que travessa la roca montserratina com si fós una gran finestra, just per sobre de la Cadireta, en l'anomenat Serrat de la Foradada. Aquesta és, sens dubte, una de les curiositats naturals més remarcables de la muntanya de Montserrat. L'obertura és un triangle isòsceles sobrepassa té 12 metres de base per 14,5 d'alçada.</p> | 08025-264 | Muntanya de Montserrat. Est del terme | <p>Com a espectacle curiós i singular cal dir que des de l'indret de can Martorell (nord-est), cap a mitjans del mes de març i del 25 de setembre al 5 d'octubre pot observar-se els raigs de la posta de sol passar per l'ull del forat.</p> | 41.6110700,1.7854800 | 398805 | 4607308 | 08025 | El Bruc | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74394-foto-08025-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74394-foto-08025-264-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-02-06 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | 2153 | 5.1 | 1785 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 41479 | Riera de Merlès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-merles | <p>VINYETA, R. (1978) 'Sant Jaume de Frontanyà i l'Alta Vall del Riu Merlès'. Torelló VV.AA.(1990). Borredà, Col·lecció Els Llibres de l'Àmbit, Àmbit de Recerques del Berguedà, Berga</p> | La riera de Merlès va quedar inclosa dins el Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) amb el nom de | <p>La Riera de Merlès, que a partir del Cobert de Puigcercós també s'anomena Riera de Maçanors o de l'est, neix al vessant sud dels Rasos de Tubau a partir d'una colla de torrents repartits entre Sant Jaume de Frontanyà -al Berguedà) i Viladonja - Ripollès- i, després de captar les aigües dels termes de Borredà, la Quar, Sagàs, Santa Maria de Merlès i Puig-reig, desemboca al riu Llobregat prop de la colònia de cal Riera (Puig-reig). La superfície de la seva conca és de 173 km2 i té un recorregut aproximat d'uns 47 km. Al seu pas pel terme municipal de Borredà s'alimenta dels torrents de Comià, Roma, Camp de la Pinosa (o de Salselles) a l'esquerra i el torrents del Collet de les Comes, de Boatella, del Camp de Boatella i de Forcons a la dreta. Des del punt de vista orogràfic la riera presenta, al llarg de tot el seu recorregut i per tant també al seu pas pel terme municipal de Borredà, una gran quantitat de balmes, gorgs, saltants, congostos, xucladors i marmites de gegant que li donen un extraordinari atractiu. A la vall alta del riu Merlès hi destaquen els boscos mediterranis amb boscos de pi roig, pinassa i roures joves; quan a fauna hi destaca, de manera molt notable, la presència de la papallona nocturna 'Graellsia isabellae' i per contra cal esmentar la gairebé total desaparició del crac de riu, en altre temps molt comú al llarg de tota la riera. El barb i la bagra són els peixos característics de la riera de Merlès tot i que des de fa anys s'hi ha introduït la truita irisada, d'origen americà, introduïda per a la pràctica de la pesca esportiva. Quan a amfibis hi destaca el tritó pirinenc, la salamandra., el còtil, el grapal comú, la granota verda, la reineta i el grapalet pigallat. L'escurço, el llangardaix i les serps verda, blanca i llisa són els rèptils més abundants.</p> | 08024-65 | Parròquies de Comià, Salslelles i La Quar | 42.1345900,2.0466500 | 421212 | 4665160 | 08024 | Borredà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41479-foto-08024-65-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08024/41479-foto-08024-65-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-10-07 00:00:00 | C. Sellés, R. Serra, P. Cascante | La riquesa de la vegetació i de la fauna de la riera de Merlès van determinar que tot el conjunt de la vall fos protegit per la figura legal de Reserva Natural Parcial (PEIN) per la Generalitat de Catalunya. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3840,38 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: http://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/