Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 40636 | Creu de l'Ajuda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-lajuda | <p>BASTARDES, A. (1983). Les Creus al vent. Barcelona: Editorial Millà. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Balenyà (Osona). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial del Brull, Centelles, Collsuspina, Hostalets de Balenyà i Seva. Patrimoni existencial, 3. Madrid: Bubok Publishing.</p> | XVII | <p>La creu barroca de l'Ajuda està situada a l'antiga sagrera de Sant Fruitós, davant del Santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda. És una creu llatina de pedra de braços rectes amb terminacions circulars esculpides i decoració vegetals als entrebraços. En una cara presenta tallada la imatge de Crist crucificat, que té les cames mutilades, i a l'altra la Verge. El capitell està tallat amb una cara d'angelet a cada costat i rosetes intercalades. El fust és de secció hexagonal sobre una base quadrangular on hi ha inscrit: '22 de maig de 1695' i està reforçat amb una estructura metàl·lica. Està fixada sobre un pedestal motllurat i tres graons de planta octogonal.</p> | 08017-2 | L'Ajuda | <p>La creu va ser construïda pocs anys després de la restauració de l'església, que havia estat saquejada pels francesos l'any 1654. És probable que els mateixos escultors que van fer la portalada del temple també fessin la creu. Durant la Guerra Civil va ser enderrocada amb l'ajuda d'animals a bast. Els veïns en recolliren els fragments i passat el conflicte fou reconstruïda.</p> | 41.8213600,2.2216300 | 435357 | 4630235 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40636-foto-08017-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40636-foto-08017-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40636-foto-08017-2-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-06-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 96|94 | 47 | 1.3 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 43224 | Creu de La Valldan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-valldan | <p>CASELLAS, Isabel i SANTANDREU, Dolors: Creus del Berguedà, Berga, 1997, pàgs. 12-16 i 24.</p> | XV-XX | <p>La Creu de La Valldan presenta un peu de pedra i una creu de ferro. La creu, situada al capdamunt d'un fust o pilar que a la seva vegada es sustenta sobre un sòcol circular, sembla ser més moderna que el peu.</p> | 08022-32 | Antic municipi de La Valldan | <p>Són ben poques les coses que coneixem de les creus de terme de Berga. La ciutat de Berga, com tantes altres poblacions catalanes i d'arreu d'Europa, compta, com a mínim d'ençà de la Baixa Edat Mitjana, amb la presència de diverses creus de terme. Algunes d'aquestes es troben documentades ja al segle XV, per bé que la seva història fins als nostres dies és confusa i molt fragmentada. Aquesta contingència fa que sigui molt difícil seguir-ne el rastre des de l'època medieval fins als nostres dies, així com poder datar les mostres que es conserven actualment. Malgrat que algú parla de quatre creus de terme a la ciutat de Berga, el cert és que n'hem documentat només tres: la Creu de Cal Parraquer, la Creu de la Pinya i la Creu de La Valldan.</p> | 42.0928100,1.8351400 | 403669 | 4660737 | 08022 | Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43224-foto-08022-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43224-foto-08022-32-2.jpg | Legal | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-17 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 39799 | Creu de terme de Relat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-de-relat | <p>- ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa.</p> | XIX-XX | Falta una neteja i consolidació de la pedra de manera força urgent. | <p>Creu de terme feta de pedra i que consta de tres elements clarament diferenciats: la base feta de tres cercles fets de carreus de pedra, superposats i més recents; la columna i, finalment, la creu, més antiga que la resta. La creu és de difícil datació ja que sembla molt gastada indicant que fa molts anys que està construïda, tot i que tampoc la considerem excessivament antiga. Podríem datar-la entre el s. XVIII i el XIX. La creu ens mostra a la vessant de ponent la crucifixió de Jesús i a la de llevant un sant. La creu té un capitell on, a cada una de les cares hi ha un personatge diferent.</p> | 08012-571 | Sta. Eugènia de Relat | <p>La creu de terme està a tocar del camí d'Avinyó a Sant Feliu Sasserra, molt propera de la cruïlla que trenca cap a l'església de Santa Eugènia. Per tant, aquesta creu assenyala la importància dels dos; del camí i de l'església propera. El tema de la creu és l'habitual en totes les creus de terme; la crucifixió de Jesús. Tot i mostrar un estil volgudament romànic, la creu té uns cinquanta-cent anys.</p> | 41.8793600,1.9807300 | 415427 | 4636884 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39799-foto-08012-571-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39799-foto-08012-571-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39799-foto-08012-571-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-06-23 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | L'escut és BCIN ja que, com diu el decret 571/63, de 14 de març de 1963, del Ministerio de Educación sobre 'Protección de escudos, emblemas, piedras heráldicas, rollos de justicia, cruces de término y similares', qualsevol d'aquests elements que tingui més de cent anys ha de ser considerat Bé Cultural d'Interès Nacional. | 116|98 | 47 | 1.3 | 1781 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||
| 93998 | Monestir de Sant Cugat del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monestir-de-sant-cugat-del-valles | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AADD (1991). <em>Catalunya romànica. Volum XVIII, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental</em>. Enciclopèdia Catalana, p.159-199.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>BARDAVIO, A.; ARTIGUES, P.L.; MIQUEL, M.; MIQUEL, D.; CASAS, J. (2006). <em>Història de Sant Cugat</em>. Museu de Sant Cugat i Cossetània edicions.</span></span></span></span></span></span></p> <p>MIQUEL, Domènec (2020). <em>Monestir de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>VILLARES MATAMALA, Isabel (2007). “El seguiment arqueològic dels jardins de llevant del Monestir de Sant Cugat del Vallès (agost de 2002 – març de 2003). <em>Gausac</em> 30-31, 2007, p.143-156.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>VIVÓ GILI, Pere (2010). <em>L’església del monestir de Sant Cugat</em>. Editorial Mediterrània SL.</span></span></span></span></span></p> | I-XVIII | <p><span><span><span>El monestir de Sant Cugat del Vallès és format per diversos edificis que històricament havien format part d’aquest cenobi benedictí. Actualment el conjunt inclou l’església, el claustre, el palau abacial i les muralles, però antigament comprenia altres construccions que ja no es conserven. L’espai més destacat és el claustre, considerat un dels millors exemples de l’arquitectura i l’escultura romànica a Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En la seva època d’esplendor el recinte adoptava una planta pentagonal i estava encerclat per unes muralles. Tan sols s’ha conservat una part d’aquestes muralles, que incloïen un fossat de més de sis metres d’amplada. A l’interior del recinte es troba l’església, construïda bàsicament entre els segles XII i XIV. Al costat nord hi ha el claustre, de planta gairebé quadrada, construït a finals del segle XII i principis del XIII en estil romànic i ampliat amb un pis superior d’estil renaixentista al segle XVI. A ponent es troba el palau o casa abacial, construït sobre un antic castell. A la part nord i de llevant hi havia les residències particulars dels càrrecs religiosos, adossades a les muralles i destruïdes al segle XIX. Fora de les muralles, a l’altra banda de l’actual plaça d’Octavià, hi havia l’hospital de pelegrins, enderrocat el 1969. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’espai del claustre destaquen els cent quaranta-quatre capitells decorats amb relleus. El programa iconogràfic comença amb el capitell del Déu creador, que precedeix els capitells del cicle de la creació i alguns passatges de l’Antic Testament. Més endavant trobem escenes de la vida de Jesús, que es combinen amb capitells decorats amb elements vegetals i amb motius profans. Un dels capitells representa la figura del mateix escultor Arnau Cadell qui, a més, va incloure una inscripció informant de la seva autoria: “<em>HEC EST ARNALLI SCULPTORIS FORMA CATELLI QUI CLAUSTRUM TALE CONSTRUXIT PERPETUALE</em>”. És a dir: “<em>Aquesta és la imatge de l’escultor Arnau Cadell, qui va construir aquest claustre per a la perpetuïtat</em>”. S’hi pot veure l’escultor amb el mall i el cisell tot modelant un capitell corinti, amb un monjo que li ofereix menjar o beure. Per aquest motiu Arnau Cadell, que també és autor dels capitells del claustre de la catedral de Girona, és considerat el primer artista català conegut amb nom i cognom. La seva obra es pot situar entre els segles XII i XIII. Al voltant del claustre hi trobem les dependències pròpies de la vida monàstica, com el refetor, el dormitori i la sala capitular. A més, al claustre s’hi poden veure també les restes de la basílica paleocristiana on se suposa que hi fou enterrat el màrtir Cugat, el qual dona nom al monestir i, per extensió, a la posterior vila i actual municipi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’església és un exemple de la transició del romànic al gòtic. Actualment és la parròquia de Sant Pere d’Octavià. En destaca a la façana principal una portalada formada per onze arquivoltes i, al damunt, una rosassa que és de les més grans de Catalunya, inspirada en la que hi ha al transsepte sud de la catedral de Notre-Dame, a París. Sobre el creuer s’aixeca un cimbori amb elements d’estil romànic i gòtic. La construcció es completa amb un campanar situat a la façana sud, iniciat al segle XI i acabat al XVIII. L’interior del temple és de planta basilical.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El Palau Abacial, situat a ponent del conjunt monàstic, és un edifici gran i compacte flanquejat per dues torres, molt auster i pràcticament sense decoració. Es construí als segles XIII-XIV en forma de castell i al segle XVIII fou transformat en palau. Llavors se’n va remodelar la façana, que va adquirir l’aspecte actual.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquesta fitxa hem fet una descripció sintètica del conjunt del monestir. Unes descripcions més detallades es troben a les fitxes individualitzades de cada part específica: Muralles del monestir de Sant Cugat del Vallès; Claustre del monestir de Sant Cugat del Vallès; Església del monestir de Sant Cugat del Vallès (parròquia de Sant Pere d’Octavià); Palau Abacial i Jaciment arqueològic del monestir de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></p> | 08205-1 | Plaça d'Octavià | <p><span><span><span>L’abadia benedictina de Sant Cugat del Vallès fou construïda sobre les restes del <em>Castrum Octavianum</em>, una antiga fortalesa romana. L’origen del monestir es troba en una basílica paleocristiana del segle V, ubicada a l’espai on actualment hi ha el claustre i on sembla que s’hi hauria enterrat el màrtir Cugat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La primera referència documental del monestir és de l’any 875. Es tracta d’una confirmació de béns realitzada pel rei Lluís el Tartamut a Fredoí, bisbe de Barcelona: “<em>la casa de Sant Cugat i Sant Feliu, al lloc d’Octavià, amb les seves aprisions i adjacències i amb totes les seves pertinences, tal com l’abat Ostofred tenia per precepte</em>”. A partir del segle X els dominis territorials del monestir santcugatenc van començar a ocupar zones del Vallès. Gràcies a l’abat Donadéu es van reconstruir diverses esglésies i s’ampliaren les possessions de terres a la zona de la Marca Hispànica, a les actuals comarques del Penedès i de l’Anoia. La ràtzia d’al-Mansur del 985 va destruir el monestir, però aviat es va poder reconstruir. Sota l’abat Odó, a principis del segle XI, es va iniciar la construcció del nou monestir, que va portar a terme el mestre d’obres Fedanci. En aquest moment es va construir una nova església d’estil romànic, de majors dimensions i amb una porxada situada al mur nord. Per evitar futures destruccions el recinte es va fortificar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant la segona meitat del segle XII es va iniciar una gran reforma del monestir. Es va construir una nova església, que va començar-se en estil romànic i que fou finalitzada en temps del gòtic, després de dos-cents anys d’obres. La construcció de la façana va finalitzar el 4 de setembre de 1337, a l’hora de vespres, en temps de l’abat Galceran de Llobets, segons va recollir el notari Guillem de Torn. També al segle XII, al costat de l’Evangeli del temple es va començar a edificar el claustre sobre un pati anterior, més petit. La construcció va continuar al llarg d’uns trenta anys (1190-1220). Aquest fet va suposar l’aterrament de la basílica paleocristiana. Posteriorment, a partir del segle XIII es va aixecar un castell, amb torres, merlets i fossar (l’actual palau abacial), i es va ampliar la muralla a la zona nord. Així mateix, es van bastir els magatzems de les pabordies. Sobre l’any 1175 el monestir havia estat dividit en quatre pabordies. Més tard, a la segona meitat del segle XIV, es va ampliar la zona de muralla per llevant i s’aprofità l’espai per construir-hi les cases del prior, del cambrer i les torres, entre altres edificacions. Pels volts de l’any 1370 l’abat Busquets va fer construir l’espai de l’arxiu, situat al castell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Durant l’època moderna el monestir va anar creixent de manera progressiva. Aquest fet s’exemplifica al segle XVI, quan es va fer el claustró, la llotja d’estil toscà d’accés al claustre del monestir. Posteriorment, es va substituir el dormitori per les cel·les individuals. Per aquest motiu es va aixecar una nova planta al claustre, amb una galeria renaixentista d’estil toscà. L’antic dormitori va ser reconvertit en una capella, dedicada a la Santa Creu. Durant el segle XVIII, per ordre de Felip V –que manava destruir les fortificacions catalanes- es va reconvertir el castell en el palau Abacial, en temps de l’abat Llupià. Així mateix, les muralles van ser modificades i el fossat es va colgar. En el període de l’abat Gayolà la sala capitular es va destinar a lloc d’enterrament dels monjos. Al mateix temps, es va construir una nova sala d’estil barroc al lloc on hi havia les cuines i part del refetor. En aquests moments la quarta nau de l’església es va dividir en tres capelles d’estil barroc, de manera que es va reduir l’alçada del sostre; la capella de Tots els Sants va ser reconvertida en sagristia; i també es va finalitzar la construcció dels pisos superiors del campanar. Durant el període de l’abat Montero, el 1798, es va reformar el presbiteri amb la col·locació d’una balustrada de marbre.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Arran de la desamortització de Mendizábal, el 1835, la comunitat benedictina es veié obligada a abandonar el monestir. El conjunt monumental va passar a mans de l’Estat i es va produir l’espoli de les cases monacals. L’any 1844 l’Estat va cedir a l’Ajuntament de Sant Cugat el palau Abacial, l’església i la mina d’aigua. Tres anys més tard, el claustre. L’any 1856 en els antics horts del monestir s’hi va construir el cementiri municipal i les escoles públiques es van instal·lar al claustró i a la sala capitular. El 1911 es va enderrocar l’edifici de l’arxiu. Deu anys més tard, el 1921, es va aterrar la muralla nord per fer un camp de futbol.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1931 el monestir va ser declarat Monument Nacional. El 1962 es va instal·lar al claustre l’Escola Internacional de Pintura Mural. El 1968 el monestir va acollir la nova Universitat Autònoma de Barcelona, per la qual cosa es va enderrocar la tàpia construïda en temps de l’abat Azara. I es van traslladar el cementiri, l’escorxador i el camp de futbol. En les dependències perimetrals del claustre l’any 1982 s’hi va ubicar el Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya. Un cop va ser construïda a Valldoreix una seu de nova planta per aquest centre, l’any 2003 el monestir va passar a acollir el Museu de Sant Cugat.</span></span></span></p> | 41.4739580,2.0853558 | 423631 | 4591777 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/93998-000101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/93998-000102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/93998-000103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/93998-000104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/93998-000105.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/93998-000106.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/93998-000107.jpg | Legal | Antic|Romà|Paleocristià|Medieval|Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós/Cultural | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 80|83|84|85|92|93|94|95 | 46 | 1.2 | 1781 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | |||||
| 34260 | Capitell de la Creu de terme de Can Grau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitell-de-la-creu-de-terme-de-can-grau | <p>ALBERT BASTARDES I PARERA ( 1983). Les creus al vent . Editorial Millà. MEDINA VICIOSO, Vicente (1999): 'Cruz de Término de Begues', dins L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, núm. 4, març de 1999, p. 2-4; núm. 5, juny 1999, p. 3-5. L'EIXARMADA. Butlletí del Centre d'Estudis Beguetans, núm. 10, juliol de 2008, p. 1-2. INVENTARI DEL PATRIMONI ARQUITECTÒNIC DE CATALUNYA.</p> | XIV | <p>Capitell original de la Creu de terme, proper a la masia de Can Grau. El capitell de la creu està constituït per dues piràmides ortogonals truncades, unides per les bases, de tal manera que la predel·la de les vuit cartel·les està situada a la inferior. A cadascuna de les vuit cares existeix una cartel·la en baix relleu amb una representació escenificada o imatge. Vicente Medina (MEDINA, 1999) proposa una divisió en dues sèries de les vuit cartel·les. La primera sèrie estaria formada per cinc cartel·les i l'altra per tres. Així, a la primera sèrie, trobem la imatge de Crist crucificat a l'escena central i dues cartel·les iconogràfiques més a cada banda. El Crist crucificat apareix representat frontalment, amb les cames especialment flexionades. A la seva esquerra hi ha una figura femenina, identificable amb Maria Magdalena (Medina, 1999), no sembla tenir corona i les mans estan creuades al centre, seguint la tradició pietosa. A l'esquerra de Maria Magdalena hi ha una cartel·la amb la representació d'una santa de difícil identificació, si bé porta corona i una palma de martiri. A la dreta de Crist hi ha dues cartel·les més: la primera amb la representació de sant Joan, coronat, amb les mans en actitud de súplica. A la seva dreta, una cartel·la, la cinquena, amb la representació de santa Eulàlia (Medina, 1999), copatrona de Begues, amb cabells llargs i la palma del martiri. La segona sèrie, de tres cartel·les està ubicada d'esquenes a la sèrie de cinc. Està presidida per la Mare de Déu i a cada costat d'aquesta, una cartel·la, una amb un escut quarterat i l'altra amb la inscripció de la data de construcció: 'Anno Domini MCCCXII'</p> | 08020-454 | Av. Torres Vilaró, 4 (edifici de l'ajuntament) | <p>Segons Vicente Medina Vicioso (MEDINA, 1999), la Creu del Coll de Begues és la més antiga datada a Catalunya, l'any 1312, i possiblement una de les més antigues d'Espanya. Actualment, aquesta creu conserva de l'original la seva base ubicada al Camí Ral o carretera de Sant Climent ( fitxa 361) i el capitell dipositat a l'Ajuntament de Begues. Com a hipòtesi, Medina proposa que la data de 1312 està relacionada amb l'abolició de l'Orde del Temple en aquell mateix any pel papa Climent V, raó que el porta a pensar que la creu podria haver estat feta per un cavaller d'aquest orde militar. Després de la guerra civil, la creu original fou traslladada al passeig de l'Església, enfront del nou temple, però arrel de diversos accidents es substituir per una nova reproducció de la creu de terme, realitzada pel picapedrer beguetà , Urpià Fernández, mentre que el capitell original del 1312 es conserva en el mateix ajuntament beguetà.</p> | 41.3302300,1.9247100 | 410019 | 4575974 | 1312 | 08020 | Begues | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08020/34260-454.jpg | Legal | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2026-10-07 00:00:00 | Lluis Rius | Existeix una còpia d'aquesta creu al costat de Can Grau del coll, únicament la seva base forma part de l'estructura original. D'altra banda, la creu situada al passeig de l'església constitueix una nova reproducció. | 93 | 52 | 2.2 | 1781 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||
| 65118 | Capella de Sant Joan Baptista de Sala-d'Heures | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-joan-baptista-de-sala-dheures | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. AA.DD. (1986). 'Sant Joan d'Heures'. A Osona II, Catalunya Romànica vol. III. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona: 553. GAVIN, J.M. (1984). 'Sant Joan Baptista de Sala-d'Heures, os. 362' Inventari d'esglésies. Osona. n.15. Arxiu Gavin. Barcelona: 152. PLADEVALL, A. (1974). Sant Joan de Saladeures. Full Diocesà n.3274. Vic. 13 de gener de 1974. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XII-XVIII | <p>Capella situada al peu del camí que porta a l'entrada del casal de Saladeures. Edifici de tradició romànica, orientada de migdia a nord, a causa de la pendent on es troba construïda. És totalment rectangular, sense indicació d'absis o presbiteri i està construïda amb grossos carreus combinats amb carreuons. Al mur de migdia hi ha la porta rectangular, coronada amb una llinda semicircular, una finestra d'arc de mig punt, de petites dimensions, i un campanar d'espadanya cobert amb teula àrabiga a doble vessant i coronat per una creu de ferro. Aquest campanar presente importants reformes a nivell estructural, combinant els carreus, les totxanes i les pedres menys desbastades. La resta de la capella també està coberta amb teula àrabiga, tot i resta visible una primera coberta en lloses de pedra. L'orientació, l'aparell i l'estructura semblen indicar que fou restaurada, ja en època medieval, tot i la factura força homogènia de la seva fàbrica. La capella es troba assentada sobre el terreny natural en una estribació de l'aterrassament del casal de Sala-d'Heures. S'hi accedeix baixant dos esgraons, i per tant el nivell original de circulació i accés va ser posteriorment reblert i l'espai arranjat.</p> | 08246-50 | Sala-d'Heures | <p>Aquesta capella es trobava dins l'antic terme del castell de Taradell, prop la vila d'Eures i la torre de Sala-d'Heures. Des dels seus inicis fou una capella estretament vinculada a la família propietària de la torre. El lloc d'Eures apareix l'any 937, quan Comparad i la seva muller Ledda donaren a Sant Pere de Vic quatre peces de terra i una vinya al terme de la seu de Vic, en el lloc de la vila d'Eures. Segons la Consueta Vella, la capella es va construir al 1173, data que també va recollir Madoz. No trobem cap referència escrita anterior al 1227, moment del testament d'Elisenda de Rocafort, en el qual es diu que funda una llàntia a la capella de Sant Joan d'Heures que havia de cremar amb l'oli procedent de les oliveres de l'entorn de la casa, que fa deixa al seu marit Berenguer de Santa Eugènia com a nou propietari. Al 1240, Berenguer de Santa Eugènia, el primer del llinatge hi va fundar tres misses setmanals que s'havien de celebrar per la seva ànima, la de la seva esposa i els seus pares i va dotar aquestes misses amb el redelme que es collia a les terres de propietat de Sala-d'Heures. També Pere Marc de Santa Eugènia, en el seu testament de 1285 deixava un cens de 80 sous perquè el monjo de Santa Eugènia hi celebrés missa quatre cops a la setmana i disposava que s'enterressin a la capella tots els del seu llinatge. En el testament de Pere de Santa Eugènia de 1340, fill del miles, Berenguer de Santa Eugenia, féu una important dotació a la capella de Sant Joan i esmenta Santa Eugènia de Berga i a la capella 'Sancti Johannis constructa infra castrum meum de Eures'. Des d'aquest moment hi hagué un sacerdot beneficiat que tenia cura del culte de la capella. Sembla que era una capella de devoció única de la família Heures-Rocafort-Santa Eugènia, però no és així ja que des del segle XIII molts feligresos de Santa Eugènia fan deixes a Sant Joan; com un octau d'ordi de Ramon Benedes i Bernat Morera, o un octau d'oli per la llàntia que fa el 1283 Jaume Camps. Des del segle XV, era el rector de Santa Eugènia l'encarregat de celebrar-hi una sèrie de misses fundades i en especial dues de cantades els dies de sant Joan Baptista i Sant Joan Evangelista. I les fundacions de misses, a finals del segle XVI s'havien reduït a una missa setmanal. En les visites pastorals del bisbe Antoni Pasqual de 1686 i 1691 es parla d'aquestes misses i fa algunes observacions al propietari, que faci allargar la taula de l'altar i ornaments nous. Al segle XIX, el memorial del rector Francesc Pou (1817) hi demana quant ha de ser el plus o penalitat que pot afegir als 8 sous de l'estipendi per calcular les misses que hi ha de dir. Un document del 1798 ens diu que només s'havia celebrat una missa i que com que la collita havia estat molt abundant si es podien fer la resta de misses a l'església parroquial. Durant un parell de segle va albergar les despulles de Santa Amància i la capella va passar a ser coneguda també per aquest nom. Els indicis de culte són constants fins a temps moderns, com ho indica la llicència de celebracions expedida el 1587 pel Vicari General de Vic, a favor de Dolors Perramon de Fontcoberta, aquesta família donava blat o diners al rector perquè celebrés unes 6 misses a l'any i algunes més de devoció durant els estius. L'edifici no va passar per reformes importants fins el 1920, quan va ser restaurada pels seus propietaris, arrebossant l'interior i simulant carreus. A partir del 1934 les misses es van celebrar a la nova capella de la Mare de Déu del Carme, sota la torre del casal; tal com consta en una sol·licitud que dirigeix el rector de Santa Eugènia, a instàncies d'Ignasi de Fontcoberta, al bisbe de Vic, on es demana permís per dir dues misses, una a Sala-d'Heures i l'altra a Sant Joan. El 1936, en el transcurs de la Guerra Civil espanyola l'església va ser profanada i ja no es va restablir el culte. Actualment l'edifici resta buit, i s'hi guarden part de les pedres esculpides de la torre romànica ensorrada al 1937.</p> | 41.9031700,2.3007400 | 442001 | 4639262 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65118-foto-08246-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65118-foto-08246-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65118-foto-08246-50-3.jpg | Legal i física | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Edifici externament ben conservat, però internament sense culte i convertida en magatzem del casal. El culte va passar, després del 1939, a la capella moderna de sota la torre de Saladeures. Al davant hi ha un xiprer, arbre molt sovint present en construccions religioses. | 94|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||
| 65135 | Creu del Puigsacost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-del-puigsacost | <p>DALMAU, A. (2001). Inventari d'elements patrimonials del Municipi de Santa Eugènia de Berga. Ajuntament de Santa Eugènia. Inèdit. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVI-XX | Està a punt de desprendre's la part superior, per aquest motiu interessa addecentar-la. | <p>La creu de ferro, corona un pedestal, format per tres nivells, que s'aixeca sobre roca natural i amb una alçada de 1'25m. La creu té una alçada de 70 cm, els braços fan 50 cm de llargada i té una circumferència de 88 mm. La pedra on està collada mesura 70 per 70 cm i té un gruix de 15 cm. El cos central té una alçada de 60 cm i una amplada de 40 cm. La base té una alçada de 45 cm i una llargada de 50 cm. La creu tenia una inscripció que ara és il·legible.</p> | 08246-68 | Puigsacost | <p>Posada en substitució d'una creu anterior que es va treure durant la Guerra Civil. En aquest punt, cada 25 de març, es donava pa als pobres i es beneïa el terme municipal, després de pujar en processó dient lletanies. Aquesta celebració, que tenia lloc el dia de l'Encarnació, es feia una processó al Puigsacost i allà tenia lloc la benedicció del terme i perquè hi hagués bona collita també es feia una repartició del pa. La celebració consistia en una missa i al baixar donaven una barreta d'1/4 de Kg a les persones que hi assistien i el que sobrava ho donaven al convent de monges. Aquest pa, recollit per el rector el pagava cada any un pagès diferent del poble. Aquesta activitat finalitzà als anys 70 del segle XX.</p> | 41.8980000,2.2790500 | 440197 | 4638703 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65135-foto-08246-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65135-foto-08246-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65135-foto-08246-68-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Des del Puigsacost es veu la Plana de Vic, Malla, l'Ermita de Sant Marc, el Montseny, Taradell, la serra de Bellmunt, els Pirineus. | 98|94 | 51 | 2.1 | 1781 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||
| 43329 | Església de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-joan | <p>AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàgs. 32-34. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 187-199. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 38. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 160. ALIER, Roger; VILADÉS, Ramon: Gran geografia comarcal catalana, vol. 2, Barcelona, 1981, pàgs. 246-248. ROSSINYOL, Josep M.: 'Caminada popular nocturna pro Sant Joan de Berga', Butlletí dels Amics del Romànic, 36, estiu 1997, pàg. 125. ROSSINYOL, Josep M.: 'L'Ordre del Císter al Berguedà. Sant Joan de Jerusalem de Berga', Butlletí dels Amics del Romànic, 24, estiu 1994, pàg. 28. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Berga fins al segle XVIII', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 86-87. ROSSINYOL, Josep M.: 'Restauració de l'església de Sant Joan de Berga', Butlletí dels Amics del Romànic, 35, primavera 1997, pàg. 117. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Sant Joan de Berga', dins Catalunya Romànica, Barcelona, 1985, pàgs. 125-126. BASTARDES, Albert; VIGUÉ, Jordi: Monuments de la Catalunya romànica: 1- El Berguedà, Barcelona, 1978, pàgs. 143-144. BOIXADER i VILA, Lluís: 'Notes sobre l'edifici de l'església de Sant Joan de Berga i el projecte d'intervenció', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 131-132. RIU i RIU, Manuel: Santa Maria de Montbenet. Notes documentals d'un antic monestir cistercenc de monges radicat a Berga, Berga, 1966, pàgs. 28-31 i 46-49. BELLÉS, Xavier: 'L'ocell del capitell romànic de Sant Joan de Berga', L'Erol, 62, tardor 1999, pàgs. 29-31.</p> | XIII | Molt bo a l'interior, restaurat fa pocs anys, i molt deficient a la façana i exterior en general. | <p>Es tracta d'una església formada per dues naus, una de central i una altra de lateral, amb capelles cobertes amb voltes de creueria. La nau més gran té capçalera gòtica. La nau lateral, a la seva part central mostra un parament divers que fa pensar que fou la capçalera del temple primitiu; una petita capella orientada de manera diferent. Hom pot veure-hi encara dependències adossades de l'antic monestir, alterades als segles XVIII i XIX. Es tracta, en definitiva, d'una construcció gòtica amb restes romàniques i afegits posteriors, amb acusades remodelacions neoclàssiques.</p> | 08022-139 | Nucli urbà | <p>La primera referència que tenim de l'església de Sant Joan data de l'any 1220 (tot i que sembla ser que al segle XII ja existia un temple en aquest indret), any en que el cavaller Bernat de Saga cedeix al comanador de l'Ordre de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, de la Comanda de Costoja d'Urgell, Guillem de Sant Martí, la facultar d'erigir i edificar una església al lloc anomenat Hospital de Berga, indret que els seus avantpassats havien cedit als Hospitalers de Sant Joan. La casa dels Hospitalers de Berga depenia, des de la seva fundació a començaments del segle XIII, de la casa de Costoja d'Urgell; molt probablement en aquesta època encara no estava totalment construïda. Així, la primera església de Sant Joan fou una capella romànica de la casa de l'Hospital, casa que el 1236 tenia plenament organitzada la seva Comanda a la vila i era plenament independent. L'any 1377, Brunissenda de Besora, tercera abadessa del monestir de Santa Maria de Montbenet, comprà la casa de l'Hospital de Berga junt amb la seva església, a fi de convertir-la i adaptar-la a les necessitats del monestir cistercenc. Aquestes monges hi residiren fins el 1569, i degué ser al segle XV quan completaren la nova capçalera. Entre 1572 i 1575 el monestir fou convertit en un priorat depenent de Santa Maria de Poblet, però no reeixí i hagué de ser abandonat. Aleshores, la comunitat de preveres de Berga s'interessà pel monestir i l'església, però el projecte tampoc arribà a terme. L'any 1702, el monestir de Poblet vengué l'edifici a la família Canudas, qui a la vegada el traspassà als Mercedaris l'any 1708. Al segle XVIII, aquesta comunitat va renovar les cobertes i hi afegiren unes voltes de pedra tosca, a la vegada que completaven la nau principal. Els Mercedaris regentaren l'edifici fins a l'exclaustració de 1835. El municipi de Berga instal·là les escoles municipals i el control de consums a les dependències de l'antic monestir. L'església fou parròquia entre 1897 i 1909. L'any 1911 passà als Missioners de l'Immaculat Cor de Maria i després de patir destrosses importants el 1936, l'any 1939 restà com a sufragània de la parròquia. L'any 1973 es dugueren a terme unes excavacions que deixaren al descobert diverses estructures antigues. El 1983 fou declarada Monument Històrico-Artístic i l'any 1997 s'inicià una restauració que ha deixat un aspecte magnífic a l'interior de l'església. Només caldria que es restaurés la façana i l'exterior en general.</p> | 42.1050500,1.8445300 | 404464 | 4662086 | 1220 | 08022 | Berga | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43329-foto-08022-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43329-foto-08022-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43329-foto-08022-139-3.jpg | Legal i física | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-06-23 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Cal destacar una columna conservada a l'interior del temple amb un capitell romànic que ha estat datat del segle XII i on s'hi poden veure unes aus. | 93|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||
| 41016 | Sarcòfags de Sant Sebastià dels Gorgs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofags-de-sant-sebastia-dels-gorgs | <p>INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic, Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. IPAC I-Núm. 15929 - 2523 ACCN, II- Núm. 15930 PLADEVALL, A. ET AL. (1982) El monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. Barcelona: Artestudi.</p> | <p>Es tracta de dos sarcòfags que es troben dins l'església de l'antic monestir: 1. Arca sepulcral feta per contenir un difunt i utilitzada en íntima relació amb el culte dels morts i amb els ritus funeraris de la inhumació. Formalment es tracta d'un paral·lepíped de 140 cm de llarg x 58 cm d'ample de base i 41 d'alçada. La tapa és a doble vessant i té una alçada de 21 cm. Està tallat en un bloc monolític de pedra calcària de poca qualitat. No presenta cap tipus de decoració. Està sostingut per quatre columnes geminades de factura bastant matussera amb àbacs, capitells, fusts llisos i bases de tipus de bocell. Dos dels capitells presenten una senzilla decoració d'aparença molt primitiva, els altres són completament llisos. Els capitells tallats són els que corresponen a la part davantera del sarcòfag i tan sols ho estan en la seva part frontal. El de la dreta presenta, únicament, en cada un dels angles superiors, un relleu en forma de pinya. Més interessant és el del a part esquerra en el qual hi ha a més de les pinyes descrites anteriorment un escut d'armes ogival la divisa del qual és una campana. Complementen la decoració d'aquest capitell dos motius florals que recorden una flor de llis col·locats a banda i banda de l'escut. Modernament, a les columnes de la part dreta, hi fou aixecat un petit mur de reforç d'obra poc acurada. A la part frontal de l'ossera hi ha una inscripció moderna deguda al monjo Agustí Bragado que fou prior de Sant Sebastià a finals del segle XVIII. Diu aquesta inscripció: 'FRA GUSTIN BRAGAO AYUSO DE CANILLAS PRIOR DESTE PRIORATO. ABRI AÑO 1785. I EN ELLOS NO HALLE SINO VARIAS CALABERAS I HUESOS. L'arca sepulcral es troba adossada a un dels murs de l'actual sagristia, a la planta baixa del campanar. Segons A. Pladevall aquesta cambra havia estat originàriament destinada a panteó dels senyors de Subirats. 2-Arca sepulcral feta per contenir un difunt i utilitzada en íntima relació amb el culte dels morts i amb els ritus funeraris de la inhumació. Formalment es tracta d'un paral·lepíped de 150 cm de llarg per 48 cm d'amplada a la base i 41 cm d'alçada. La tapa es a doble vessant i té una alçada de 30 cm. Està construït amb lloses de marbre de diferents mides, de color blanc grisós, amb vetes fosques. El lateral actualment visible de l'ossera està format per cinc lloses i la tapa per sis. A l'interior les juntes d'aquestes peces estaven resseguides amb plom. El sarcòfag, que és completament llis, és sostingut per sis columnes amb capitells no decorats, fusts llisos i bases del tipus bocell. No presenta cap inscripció. Es troba en una cambra utilitzada actualment com a sagristia i que correspon a la planta baixa del campanar, dins d'un arcosoli amb arcada gòtica amb dovelles de pedra. Segons A. Pladevall aquesta cambra havia estat originàriament destinada a panteó dels senyors de Subirats.</p> | 08013-218 | Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Un dels sarcòfags va ser espoliat, com a mínim, en el segle XVIII.</p> | 41.3806600,1.7655300 | 396778 | 4581750 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41016-foto-08013-218-1.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-10-13 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 92 | 52 | 2.2 | 1781 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 40431 | Jaciment del monestir de Sant Sebastià dels Gorgs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-monestir-de-sant-sebastia-dels-gorgs | <p>BARILLOU, J. (1936) 'Una joia arqueològica abandonada: Sant Sebastià dels Gorgs', La Publicitat, Núm. 56. BROTO TWOSE, J.M. (1987) 'La desamortització va partir el monestir de Sant Sebastià dels Gorgs', Catalunya Cristiana, Setmana del 22 al 28. BUCH, J. (1965) 'Sant Sebastià dels Gorgs', Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Núm. 274, Barcelona CRUAÑES OLIVER, Esteve (1980) Esglésies romàniques del Penedès. Vilafranca: Museu de Vilafranca. DIES PALAU, Enric Mn (1971) Informe y notas de los trabajos efectuados durante el verano de 1971 en San Sebastián dels Gorcs. Barcelona, Document mecanografiat. EXPEDIENT (s.d.) Expedient de Declaració BCIN-Monument històric. Monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. Avinyonet del Penedès (Alt Penedès). JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat. LLORACH SANTÍS, S. (1983) El Penedès durant el període romànic, Sant Saurní d'Anoia. MARGARIT, A (1983c) Sant Sebastià dels Gorgs. Breu història calendar de restes arqueològiques. Barcelona: L'autor. MARGARIT, A (1988) 'Des del monestir de Sant Sebastià. Donant una ulladaa la història del terme' Full Informatiu. Núm. 4, Avinyonet del Penedès. MARTIN ALBERO, R. (1935) 'Els llocs oblidats: Sant Sebastià dels Gorgs', Mai Enrera. Butlletí del Centre Excursionista de Gràcia, Núm. 124, Barcelona PLADEVALL, A. ET AL. (1982) El monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. Barcelona: Artestudi. PLADEVALL I FONT, Antoni; LLORACH I SANTIS, Salvador (1992) 'Sant Sebastià dels Gorgs'. Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Avinyonet del Penedès, vol. XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp.: 79-82. PONSA, O.; TOMÀS, E. (1984) Pedres i paraules. Romànic al Penedès. Sant Sadurní d'Anoia, Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. RIBÉ et al. (1989 i 1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia. SANTACANA, R.; SOLÉ, M. (1976) 'Art romànic penedesenc: Sant Sebastià dels Gorgs' Dyonisios, Núm. 152-153, pàg. 3, Vilafranca del Penedès. SERRA CIRÉ, J. (196?) 'Cultura comarcal. Sant Sebastià dels Gorgs', El Eco de Sitges, Any LXXIII, núm. 385, Sitges. SOLÉ BORDES, J. (1977a) 'Sant Sebastià dels Gorgs en la seva història', Olerdulae, pp. 4-5, Vilafranca del Penedès. SOLÉ BORDES, J. (1977b) 'Sant Sebastià dels Gorgs, malalt?. Conversa amb l'arquitecte Josep Brugal', Olerdulae, Núm. 5, pp. 238-240, Vilafranca del Penedès. TRENS, Manuel (1921) 'Un sarcòfag important', Penedès, Núm. 6, Any III, Juliol-agost 1921</p> | XI | Els treballs de rehabilitació del conjunt monumental es van iniciar el 1961, data en que la Diputació de Barcelona va emprendre diverses campanyes de restauració de l'antic priorat, especialment entre el 1970 i el 1974, i es dugueren a terme importants obres de consolidació del claustre i del campanar (PLADEVALL-LLORACH, 1992: 82). La situació del monestir li confereix la seva valoració com a fita que configura una imatge paisatgística d'interès dins el marc que li dóna suport. Aquesta consideració fa que s'hagi de tenir en compte la preservació i integració del seu entorn, que li dona suport, en el qual una intervenció inadequada pot provocar perjudicis en la seva contemplació, que està supeditada a un diàleg amb el medi físic dins el qual es troba i una relació ambiental monument-entorn configurada al llarg del temps. | <p>Es tracta d'un antic monestir, avui església parroquial, que va centrar el nucli urbà crescut al seu redós i que porta el mateix nom. Del conjunt destaca l'església, situada al nord; . El Servei de Monuments de la Diputació va efectuar treballs de restauració a partir de 1971 dels que no queda gaire constància tret d'una breu memòria i els records orals i escrits dels veïns i estudiosos, especialment, de Mn. Margarit. Sembla que es van excavar en un cantó del claustre dues grans sitges que es van classificar com a medievals. No se sap els tipus de materials, però s'indica que hi havia també tegulae. En notícies de la dècada de 1960 s'indica que s'hi havien fet excavacions i que hi havien aparegut les restes d'un gran edifici romà, sense més precisió (RIBÉ et al.; 1989-1998). Sembla que es pot precisar que una de les sitges va aparèixer al peu de la sortida de la sagristia. Dies la descriu com de 'dimensions considerables' i revestida amb 'pedres amb morter'. Dona referències, així mateix, d'un dipòsit revestit de pedra tallada. Sota l'ala de ponent va aparèixer una tomba amb escasses restes humanes, que s'introduïa sota els fonaments de la casa contigua (DIES PALAU, 1971).</p> | 08013-121 | Sant Sebastià dels Gorgs, 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>El topònim del lloc de Sant Sebastià dels Gorgs apareix des del segle X, mentre que la fundació del monestir de Sant Sebastià data del segle XI. El nom té l'origen en la riera del mateix nom que transcorre prop del cenobi, i que encara presenta diversos gorgs al seu recorregut. Hipotèticament ja sembla existir una església pre-romànica, de planta rectangular i amb coberta a dues aigües suportada per encavallades de fusta, que seria l'edifici fundacional del posterior monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. La notícia més antiga coneguda en que es menciona aquest enclau religiós és de l'any 1024, quan es lleguen a aquesta església unes terres situades al terme d'Eramprunyà. Tanmateix, el primer document escrit en que es fa menció del topònim es troba al Cartulari de Sant Cugat del Vallès (núm. 112). Es tracta d'una delimitació de terres cedides a Sant Cugat, datat el 15 de gener de l'any 976 (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001: 1): 'de orientis in ipsos gorgos, de meridie in villa de Lobos' . Existia, doncs, hipotèticament ja al segle XI, una església pre-romànica, de planta rectangular i amb coberta a dues aigües, suportada per encavallades de fusta, que seria l'edifici fundacional del posterior monestir. Un testimoni de gran interès, que dona a conèixer l'inici de la vida monàstica, és el testament d'Ermengarda, filla del comte Borrell II de Barcelona i mare de Mir Geribert, dictat el 1030. En ell, Ermengarda dona a Sant Sebastià les vinyes que tenia als Gorgs i altres propietats menys importants. Així mateix, va ordenar vendre els seus cavalls, pollins, muls, porcs i espets de pa. També deixà a l'església de Sant Sebastià sis vaques més i la meitat de l'alou de Ventallós. La clàusula més rellevant d'aquest testament és aquella en la qual Ermengarda disposà que s'establissin a Sant Sebastià quatre monjos que, conjuntament amb els clergues que hi visquessin, tenien l'obligació de celebrar missa cada dia i resar matines i vespres, pregant per la salvació de la seva ànima. L'encarregat de tirar endavant les darreres disposicions d'Ermengarda va ser el seu fill, Mir Geribert, que es pot considerar el fundador del monestir. El 'príncep d'Olèrdola', com es conegut aquest personatge es va ocupar de la dotació del cenobi, que esdevingué el monestir familiar on ell i els seus descendents havien de ser enterrats. És significatiu en aquest sentit el testament sacramental de Mir Geribert del 1060, jurat precisament sobre l'altar de Sant Martí de l'església de Sant Sebastià dels Gorgs. Es desconeix la data exacta de la consagració de la primera església i del començament de la vida comunitària, però en tot cas el cenobi ja funcionava el 1043 quan l'abat Miró i la resta de monjos van vendre a Geribert i a la seva esposa una parellada de terra al terme d'Olèrdola. Un dels signants d'aquesta carta de compra-venda és el mateix Mir Geribert. En poc temps Sant Sebastià va esdevenir el principal monestir del Penedès i de les comarques veïnes de l'Anoia i del Baix Llobregat. Aquest inici independent i brillant no va reeixir, ja que, des del 1052, Sant Sebastià esdevingué un priorat, mesura portada a terme pel mateix Mir Geribert i la seva esposa Guisla, qui per tal d'assegurar la tutoria d'una abadia famosa i evitar les usurpacions de béns, va decidir la unió del petit cenobi amb Sant Víctor de Marsella, centre d'irradiació de la reforma gregoriana. L'any 1059 es produeix la unió definitiva, quan Geribert firmà un pacte amb l'abat de Sant Víctor de Marsella, pel qual des d'aquell moment els monjos provençals posseirien el priorat, tot observant la regla de Sant Benet. En el document es deixava clar que Sant Sebastià restaria per sempre més sota la protecció de la família de Mir Geribert, els Santmartí.</p> | 41.3806700,1.7658400 | 396804 | 4581751 | 1030 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40431-foto-08013-121-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | (Continuació història) La dotació essencial del monestir estava formada per les terres que l'envoltaven, per la parròquia de Sant Pau d'Ordal i per altres alous escampats per tot el Penedès. A més, el monestir era propietari d'altres béns dispersos, entre el quals caldria destacar la Parellada dels Pòdols, sota el camí que anava del priorat a la Granada, els masos de Malselliga (les Gunyoles), un mas a Avinyonet i altres masos i alous per tot el Penedès, especialment als castells de Subirats i Santmartí. A finals del segle XII o començament del XIII es va realitzar l'ala de llevant del claustre, hipotèticament la de migdia (de la qual avui no en resta cap vestigi) i el portal romànic actual, a instàncies dels monjos marsellesos. Aquest portal romànic estava en una posició més avançada, en la mateixa línia que l'actual porta oest del claustre. Segurament llavors s'aixecaren una sèrie de dependències monacals entorn del claustre. El 1373 un terratrèmol afecta bona part del monestir. Potser que l'edifici patís danys, ja que en 1380 en una visita pastoral es palesa l'estat d'enrunament de l'absis i el campanar. Entre 1388 i 1450, més o menys, es duen a terme obres que consisteixen en refer els trespols del campanar, bastir l'absis actual amb volta de creueria subjectada per una clau –amb un Sant Martí voltat de sagetes, o sia, reconvertit en Sant Sebastià- i una coberta plana que desguassa per les gàrgoles dels contraforts de la seva part de llevant. A partir del segle XIV el monestir va patir una degradació constant que tampoc no es va acabar amb la seva incorporació a l'abadia de Montserrat el 1409, entrant poc desprès en una total decadència, fins a desaparèixer de l'interior de les seves dependències tot rastre de vida comunitària. Així, les rendes que mantenien els tres o quatre monjos que encara subsistien passaren a ser percebudes per l'abadia matriu. Sant Sebastià va esdevenir un simple centre d'administració de diverses propietats de Montserrat, però menat per un prior. Des del segle XIV i durant els segles XV i XVI, les edificacions del monestir van patir un deteriorament molt gran, tot i les obres realitzades a la capçalera de l'església durant el segle XIV. D'aquesta manera, tot el conjunt va acabar en estat ruïnós, tal com expliquen les visites pastorals del segle XVI. Les últimes reformes importants documentades són de l'any 1606, en època del pare Jaume Forner, abat de Montserrat. Aquestes obres es van centrar fonamentalment en el trasllat del portal romànic a l'emplaçament actual, que comporta l'escurçament de la nau per la banda de ponent; l'obertura d'un òcul sobre el portal; potser la realització de la volta escarzera i el paviment de la nau; probablement, la construcció de la capella del Roser, al mur nord de l'església; una nova coberta per al campanar i segurament també l'enteixinat de guix situat sota el seu últim trespol; i l'engrandiment de l'edifici prioral per ponent. Ja en aquells anys, i fins a l'exclaustració, Sant Sebastià havia esdevingut una simple propietat que els priors arrendaven a pagesos de la comarca. L'any 1785, el prior Agustí Bragado obre els sarcòfags de la planta baixa del campanar i en un d'ells grava el seu nom. Segurament és l'època en què s'aixeca el cor. La desaparició definitiva del priorat es va produir entre el 1821 (exclaustració i subhasta, passant a mans de particulars) i el 1835, any aquest en què es produeix la definitiva secularització. Tot i el parèntesi de l'últim període de govern de Ferran VII, els antics propietaris, Jaume Hugas i Josep Faiges, recuperaven la finca el 1835, excepte l'església, que va passar a ser considerada un annex de la parròquia d'Avinyonet i, a partir del 1851, parròquia independent' (PLADEVALL-LLORACH, 1992: 79-82). | 85 | 1754 | 1.4 | 1781 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||
| 94406 | Claustre del monestir de Sant Cugat del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/claustre-del-monestir-de-sant-cugat-del-valles | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AADD (1991). <em>Catalunya romànica. Volum XVIII, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental</em>. Enciclopèdia Catalana, p.159-199.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>BARDAVIO, A.; ARTIGUES, P.L.; MIQUEL, M.; MIQUEL, D.; CASAS, J. (2006). <em>Història de Sant Cugat</em>. Museu de Sant Cugat i Cossetània edicions.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL, Domènech; RODRÍGUEZ, Alba; MELO, Joana; VICO, Judit. (2018). <em>Villa ipsius cenobii. La vila de Sant Cugat en època medieval</em>. Museus de Sant Cugat – Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>VIVÓ GILI, Pere (2010). <em>L’església del monestir de Sant Cugat</em>. Editorial Mediterrània SL.</span></span></span></span></span></p> | IX-XVI | <p><span><span><span>Claustre del monestir de Sant Cugat del Vallès, conservat en molt bon estat i que inclou un conjunt de cent quaranta-quatre capitells que es compten entre els millors exemples d’escultura romànica a Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Presenta una planta quadrada irregular que mesura trenta-dos metres al costat nord i vint-i-vuit a l’est. Les galeries porxades entorn del pati fan de distribuïdor a les diferents estances del cenobi benedictí. El claustre actual es va construir entre 1190 i 1220 sobre un pati anterior, més petit i d’època preromànica, del qual en queden restes sobretot a la galeria nord, on es poden veure encara vestigis d’<em>opus spicatum</em>. Cada galeria està formada per tres sèries de cinc arcades separades per contraforts. Els arcs del claustre estan sustentats per parelles de columnes unides per un àbac comú i descansen sobre un podi corregut. L’interior de les galeries està cobert per una volta de canó, i a les cantonades hi trobem un nervi que oculta l’aresta. La pedra utilitzada en la construcció de les dovelles dels arcs, els àbacs i els capitells prové de la pedrera de Montjuïc, mentre que els fusts són de pedra calcària nummulítica procedent de Girona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tot els cent quaranta-quatre capitells estan treballats escultòricament. Noranta-sis ho estan per les quatre cares, i quaranta-vuit només en tres. Els capitells són obra de l’escultor Arnau Cadell, que va realitzar la decoració de les tres primeres galeries, tal com ho indica una làpida que va esculpir ell mateix al costat d’un dels capitells. En aquest capitell s’hi pot veure l’escultor amb el mall i el cisell tot modelant un capitell corinti, amb un monjo que li ofereix menjar o beure. Per tot això Arnau Cadell, que també és autor dels capitells del claustre de la catedral de Girona, és considerat el primer artista català conegut amb nom i cognom. La seva obra es pot situar entre els segles XII i XIII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El programa iconogràfic del claustre comença amb el capitell del Déu creador, que precedeix els capitells del cicle de la creació i alguns passatges de l’Antic Testament. Més endavant trobem escenes de la vida de Jesús, que es combinen amb capitells decorats amb elements vegetals i amb motius profans. El primer capitell és d’estil corinti, amb la figura de Déu en un tron en una cara flanquejat per un lleó a cada costat. Del conjunt dels capitells cal destacar-ne els següents:</span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span>Capitell 3. Història d’Adam i Eva: Déu mostra l’arbre prohibit; la temptació de la serp i la desobediència; diàleg de Déu amb Adam i Eva; el càstig del treball, amb Adam amb una aixada i Eva amb el fus.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Capitell 5. Història de Noè: Construcció de l’arca, fi del diluvi i el colom amb la branca d’olivera; Noè cull el raïm i dorm; els fills de Noè tapen el seu pare.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Capitell 7. Història d’Abraham: El patriarca dret sota l’alzina de Mambré; rentant els peus als àngels; banquet dels àngels; Abraham agenollat davant d’ells.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Capitell 8. Anunciació del naixement de Jesús als pastors: Pastors amb un ramat de vaques i ovelles; dos pastors amb caputxes escolten un àngel; un pastor munyint una vaca i un altre amb un gos; els ramats.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Capitell 15. Matança dels innocents i fugida a Egipte: el rei Herodes al tron ordena la matança dels infants; un soldat amb espasa alçada agafa un infant pels cabells; fugida a Egipte amb Sant Josep i un àngel protector; i la Mare de Déu sobre un ruc fugint cap a Egipte.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Capitell 17. Miracle dels pans i els peixos: quatre personatges davant d’una multitud; repartició del pa i dels peixos; personatges amb llibres.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Capitell 19. Entrada triomfal a Jerusalem: dos personatges arrencant palmes; un personatge surt d’una porta i dos posen una capa a terra; Jesús dalt d’una somera amb un llibre; personatges amb llibres tancats.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Capitell 21. La Resurrecció: Maria de Santiago i Maria Salomé van a comprar perfums; taulell de venda de perfums; les dones van a la tomba amb perfums a les mans; l’àngel mostra el sepulcre buit.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Capitell 27. Manament d’impartir la Bona Nova: Jesús amb dos personatges asseguts; Sant Joan Baptista; un apòstol dret perdonant un pecador agenollat; un apòstol amb un llibre i un bastó.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Capitell 29. Aparició als deixebles: Crist mostra les llagues a Sant Tomàs i altres apòstols.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Capitell 31. La dormició de la Verge: la Mare de Déu adormida sobre un llit, amb dos àngels i altres personatges que observen l’escena.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Capitell 33. El triomf de les virtuts sobre els vicis: les virtuts vestides de guerreres tenen els vicis als peus.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Capitell 69. Paràbola del ric Epuló i Llàtzer: Epuló i la seva dona mengen mentre Llàtzer agenollat els suplica; gossos llepant les nafres de Llàtzer; un cop mort, dos àngels porten l’ànima de Llàtzer al cel; Abraham té Llàtzer a la falda; el diable s’enduu l’ànima d’Epuló, que demana a Llàtzer una gota d’aigua.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Capitell 109. Arnau Cadell, escultor, s’autorepresenta treballant un capitell corinti amb el mall i el cisell; al costat hi ha una làpida que diu: “<em>HEC EST ARNALLI SCULPTORIS FORMA CATELLI QUI CLAUSTRUM TALE CONSTRUXIT PERPETUALE</em>” (“Aquesta és la imatge d’Arnau Cadell, que va construir aquest claustre per a la perpetuïtat”).</span></span></span></li> <li><span><span><span>Capitell 137. Jesús renta els peus als deixebles abans del Sant Sopar de Dijous Sant.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Capitell 139. L’Anunciació, la Nativitat, els Reis Mags i l’Epifania.</span></span></span></li> <li><span><span><span>Capitell 141. Presentació al temple: Simeó acull el Nen Jesús i la profetessa Anna; Maria i Josep amb una gàbia de coloms; Salomé, llevadora; els profetes que havien anunciat l’arribada del Messies.</span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span>Entre els segles XIII i XVIII el claustre estava distribuït de la següent manera: a l’ala de llevant hi havia la sala capitular, el dormitori comú, el dormitori dels mongets, la infermeria i les latrines; a l’ala nord hi havia el refetor i la cuina; a l’ala de ponent, el celler i la cambra de l’abat (abans de la construcció del palau Abacial); finalment, l’ala sud tocava al mur de l’església. Al segle XVI es va construir el primer pis del claustre, d’estil renaixentista, per situar-hi les cel·les individuals dels monjos, i es va construir una gran escala d’accés al costat de la sala capitular. Aquesta es va reconvertir en panteó dels monjos, mentre que la cuina vella i part del refetor es van transformar en una nova sala capitular. El dormitori vell es va transformar en la capella de la Santa Creu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’interior de la zona enjardinada del claustre es poden veure les restes arqueològiques de l’antiga basílica paleocristiana, del segle V. Segons la tradició és aquí on fou enterrat el màrtir sant Cugat. La planta d’aquesta església és rectangular, amb absis d’arc de ferradura, i l’entrada és al mur de ponent. Els murs perimetrals fan cinquanta centímetres d’ample. El paviment estava recobert de tombes, datades entre els segles V i VII, i hi havia presència de mosaics. Al segle VI l’església va ser ampliada amb l’absis principal més dos absis o capelles laterals a la banda sud de la basílica.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana de ponent del recinte monàstic es va enderrocar una construcció del segle XI per bastir-hi el claustró, d’estil toscà. És una obra del mestre Cristòfor Raguer i compta amb sis arcs sustentats per columnes de catorze pams, amb bases i capitells. Tot fet amb pedra de Campanyà. Al primer pis compta amb sis finestres motllurades.</span></span></span></p> | 08205-4 | Plaça d'Octavià | <p><span><span><span><span>L’abadia benedictina de Sant Cugat del Vallès fou construïda sobre les restes del <em>Castrum Octavianum</em>, una antiga fortalesa romana. L’origen del monestir es troba en una basílica paleocristiana del segle V, ubicada a l’espai on actualment hi ha el claustre i on sembla que s’hi hauria enterrat el màrtir Cugat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La primera referència documental del monestir és de l’any 875. Es tracta d’una confirmació de béns realitzada pel rei Lluís el Tartamut a Fredoí, bisbe de Barcelona: “<em>la casa de Sant Cugat i Sant Feliu, al lloc d’Octavià, amb les seves aprisions i adjacències i amb totes les seves pertinences, tal com l’abat Ostofred tenia per precepte</em>”. A partir del segle X els dominis territorials del monestir santcugatenc van començar a ocupar zones del Vallès. Gràcies a l’abat Donadéu es van reconstruir diverses esglésies i s’ampliaren les possessions de terres a la zona de la Marca Hispànica, a les actuals comarques del Penedès i de l’Anoia. La ràtzia d’al-Mansur del 985 va destruir el monestir, però aviat es va poder reconstruir. Sota l’abat Odó, a principis del segle XI, es va iniciar la construcció del nou monestir, que va portar a terme el mestre d’obres Fedanci. En aquest moment es va construir una nova església d’estil romànic, de majors dimensions i amb una porxada situada al mur nord. Per evitar futures destruccions el recinte es va fortificar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant la segona meitat del segle XII es va iniciar una gran reforma del monestir. Es va construir una nova església, que va començar-se en estil romànic i que fou finalitzada en temps del gòtic, després de dos-cents anys d’obres. La construcció de la façana va finalitzar el 4 de setembre de 1337, a l’hora de vespres, en temps de l’abat Galceran de Llobets, segons va recollir el notari Guillem de Torn. També al segle XII, al costat de l’Evangeli del temple es va començar a edificar el claustre sobre un pati anterior, més petit. La construcció va continuar al llarg d’uns trenta anys (1190-1220). Aquest fet va suposar l’aterrament de la basílica paleocristiana. Posteriorment, a partir del segle XIII es va aixecar un castell, amb torres, merlets i fossar (l’actual palau abacial), i es va ampliar la muralla a la zona nord. Així mateix, es van bastir els magatzems de les pabordies. Sobre l’any 1175 el monestir havia estat dividit en quatre pabordies. Més tard, a la segona meitat del segle XIV, es va ampliar la zona de muralla per llevant i s’aprofità l’espai per construir-hi les cases del prior, del cambrer i les torres, entre altres edificacions. Pels volts de l’any 1370 l’abat Busquets va fer construir l’espai de l’arxiu, situat al castell.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant l’època moderna el monestir va anar creixent de manera progressiva. Aquest fet s’exemplifica al segle XVI, quan es va fer el claustró, la llotja d’estil toscà d’accés al claustre del monestir. Posteriorment, es va substituir el dormitori per les cel·les individuals. Per aquest motiu es va aixecar una nova planta al claustre, amb una galeria renaixentista d’estil toscà. L’antic dormitori va ser reconvertit en una capella, dedicada a la Santa Creu. Durant el segle XVIII, per ordre de Felip V –que manava destruir les fortificacions catalanes- es va reconvertir el castell en el palau Abacial, en temps de l’abat Llupià. Així mateix, les muralles van ser modificades i el fossat es va colgar. En el període de l’abat Gayolà la sala capitular es va destinar a lloc d’enterrament dels monjos. Al mateix temps, es va construir una nova sala d’estil barroc al lloc on hi havia les cuines i part del refetor. En aquests moments la quarta nau de l’església es va dividir en tres capelles d’estil barroc, de manera que es va reduir l’alçada del sostre; la capella de Tots els Sants va ser reconvertida en sagristia; i també es va finalitzar la construcció dels pisos superiors del campanar. Durant el període de l’abat Montero, el 1798, es va reformar el presbiteri amb la col·locació d’una balustrada de marbre.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Arran de la desamortització de Mendizábal, el 1835, la comunitat benedictina es veié obligada a abandonar el monestir. El conjunt monumental va passar a mans de l’Estat i es va produir l’espoli de les cases monacals. L’any 1844 l’Estat va cedir a l’Ajuntament de Sant Cugat el palau Abacial, l’església i la mina d’aigua. Tres anys més tard, el claustre. L’any 1856 en els antics horts del monestir s’hi va construir el cementiri municipal i les escoles públiques es van instal·lar al claustró i a la sala capitular. El 1911 es va enderrocar l’edifici de l’arxiu. Deu anys més tard, el 1921, es va aterrar la muralla nord per fer un camp de futbol.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 1931 el monestir va ser declarat Monument Nacional. El 1962 es va instal·lar al claustre l’Escola Internacional de Pintura Mural. El 1968 el monestir va acollir la nova Universitat Autònoma de Barcelona, per la qual cosa es va enderrocar la tàpia construïda en temps de l’abat Azara. I es van traslladar el cementiri, l’escorxador i el camp de futbol. En les dependències perimetrals del claustre l’any 1982 s’hi va ubicar el Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya. Un cop va ser construïda a Valldoreix una seu de nova planta per aquest centre, l’any 2003 el monestir va passar a acollir el Museu de Sant Cugat.</span></span></span></span></p> | 41.4740355,2.0849814 | 423599 | 4591786 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94406-000401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94406-000402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94406-000403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94406-000404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94406-000405.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94406-000406.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94406-000407.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94406-000408.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94406-000409.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94406-000410.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94406-000411.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94406-000412.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94406-000413.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94406-000414.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94406-000415.jpg | Legal | Pre-romànic|Romànic|Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Cultural | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Arnau Cadell (escultor dels capitells) | 91|92|95|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | ||||
| 38604 | Creu de terme d'Obiols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-dobiols | <p>CASELLAS, I., SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà.</p> | XIX | <p>Creu situada sobre una base de ciment que forma quatre lòbuls que suporten la base circular de la columna. El fust és de pedra i de secció circular i és rematat per un capitell corinti decorat amb quatre palmetes als vèrtexs, dos perduts i en general molt deteriorats. A sobre del capitell hi ha encastada una creu de ferro de malta amb els braços més amples en els extrems i amb decoracions ondulades entre ells. Al costat de la creu hi ha una fita de pedra que marcaria els límits de la parròquia. Fa 2 m d'alçada.</p> | 08011-80 | Camí del Lladó a Obiols 08610 AVIÀ | <p>Les creus de terme es posaven a l'entrada d'algunes poblacions, monestirs o als camins marcant els seus límits, tal i com indica el nom. La creu de terme d'Obiols va ser instal·lada pel propietari del mas Lladó d'Obiols fent una composició amb diferents elements de procedència molt diversa.</p> | 42.0662400,1.8662900 | 406206 | 4657753 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38604-foto-08011-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38604-foto-08011-80-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2025-05-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Situada a uns 100 m del mas Lladó d'Obiols. | 98|94 | 47 | 1.3 | 1781 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||
| 40313 | Claustre del monestir de Sant Sebastià dels Gorgs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/claustre-del-monestir-de-sant-sebastia-dels-gorgs | <p>EXPEDIENT (s.d.) Expedient de Declaració BCIN-Monument històric. Monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. Avinyonet del Penedès (Alt Penedès). PLADEVALL I FONT, Antoni; LLORACH I SANTIS, Salvador (1992) 'Sant Sebastià dels Gorgs'. Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Avinyonet del Penedès, vol. XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Pp.: 79-82.</p> | XI | La situació del monestir li confereix la seva valoració com a fita que configura una imatge paisatgística d'interès dins el marc que li dóna suport. Aquesta consideració fa que s'hagi de tenir en compte la preservació i integració del seu entorn, que li dona suport, en el qual una intervenció inadequada pot provocar perjudicis en la seva contemplació, que està supeditada a un diàleg amb el medi físic dins el qual es troba i una relació ambiental monument-entorn configurada al llarg del temps. | <p>Galeria porxada que envolta el pati central del monestir de Sant Sebastià dels Gorgs, per tal d'unir les diferents construccions i dependències. Físicament es dreça al costat S de l'església. Actualment en resten tres galeries. La galeria Nord, que sembla la més antiga, cal datar-la cap a mitjan segle XI. Els elements més antics són els àbacs o cimacis mensuliformes i un dels dos capitells que els sostenen. L'altre és més tardà. Dels capitells, els de l'ala E són els més treballats encara que només un, el que corona l'única columna exempta, és treballat per les quatre cares amb el tema tan freqüent dels grius afrontats i està coronat per un cimaci amb decoració d'escacats. Els altres tres, que es recolzen sobre semicolumnes, són decorats en tres de llurs cares, l'un amb temes geomètrics, l'altre amb figures humanes devorades per animals i el tercer amb puntes de diamant, que a la part superior dels angles esdevenen volutes.</p> | 08013-3 | Sant Sebastià dels Gorgs 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>El topònim del lloc de Sant Sebastià dels Gorgs apareix des del s.X, i la fundació del monestir de Sant Sebastià data del s.XI. El nom té l'origen en la riera del mateix nom que transcorre prop del cenobi. Hipotèticament ja sembla existir una església pre-romànica, de planta rectangular i amb coberta a dues aigües suportada per encavallades de fusta, que seria l'edifici fundacional del posterior monestir de Sant Sebastià dels Gorgs. La notícia més antiga coneguda en que es menciona aquest enclau religiós és de l'any 1024, quan es lleguen a aquesta església unes terres situades al terme d'Eramprunyà. Tanmateix, el primer document escrit en que es fa menció del topònim es troba al Cartulari de Sant Cugat del Vallès (núm. 112). Es tracta d'una delimitació de terres cedides a Sant Cugat, datat el 15 de gener del 976 (JUNQUERAS, ESCAYOL, 2001: 1): 'de orientis in ipsos gorgos, de meridie in villa de Lobos'. Existia, doncs, hipotèticament ja al s.XI, una església pre-romànica, que seria l'edifici fundacional del posterior monestir. Un testimoni de gran interès que dona a conèixer l'inici de la vida monàstica és el testament d'Ermengarda, filla del comte Borrell II de Barcelona i mare de Mir Geribert, dictat el 1030. En ell, Ermengarda dona a Sant Sebastià les vinyes que tenia als Gorgs i altres propietats menors. També va ordenar vendre els seus cavalls, pollins, muls, porcs i espets de pa. I deixà a l'església de Sant Sebastià sis vaques més i la meitat de l'alou de Ventallós. La clàusula més rellevant d'aquest testament és aquella en la qual Ermengarda disposà que s'establissin a Sant Sebastià quatre monjos que, conjuntament amb els clergues que hi visquessin, tenien l'obligació de celebrar missa cada dia i resar matines i vespres, pregant per la salvació de la seva ànima. L'encarregat de tirar endavant les darreres disposicions d'Ermengarda va ser el seu fill, Mir Geribert, que es pot considerar el fundador del monestir. El 'príncep d'Olèrdola', com es conegut aquest personatge es va ocupar de la dotació del cenobi, que esdevingué el monestir familiar on ell i els seus descendents havien de ser enterrats. És significatiu en aquest sentit el testament sacramental de Mir Geribert del 1060, jurat precisament sobre l'altar de Sant Martí de l'església de Sant Sebastià dels Gorgs. Es desconeix la data exacta de la consagració de la primera església i de l'inici de la vida comunitària, però el cenobi ja funcionava el 1043 quan l'abat Miró i la resta de monjos van vendre a Geribert i a la seva esposa una parellada de terra al terme d'Olèrdola. Un dels signants d'aquesta carta de compra-venda és el mateix Mir Geribert. En poc temps Sant Sebastià va esdevenir el principal monestir del Penedès i de les comarques veïnes de l'Anoia i del Baix Llobregat. Aquest inici independent i brillant no va reeixir, ja que des del 1052 Sant Sebastià esdevingué un priorat, mesura portada a terme pel mateix Mir Geribert i la seva esposa Guisla, qui per assegurar la tutoria d'una abadia famosa i evitar les usurpacions de béns, va decidir la unió del cenobi amb Sant Víctor de Marsella, centre d'irradiació de la reforma gregoriana. El 1059 es produeix la unió definitiva, quan Geribert firmà un pacte amb l'abat de Sant Víctor de Marsella, pel qual des d'aquell moment els monjos provençals posseirien el priorat, seguint la regla de Sant Benet. En el document es deixava clar que Sant Sebastià restaria per sempre més sota la protecció de la família de Mir Geribert, els Santmartí. La dotació essencial del monestir estava formada per les terres que l'envoltaven, per la parròquia de Sant Pau d'Ordal i per altres alous escampats per tot el Penedès. A més el monestir era propietari d'altres béns dispersos, entre el quals destaca la Parellada dels Pòdols, sota el camí que anava del priorat a la Granada, els masos de Malselliga (les Gunyoles), un mas a Avinyonet i altres masos i alous per tot el Penedès, especialment als castells de Subirats i Santmartí.</p> | 41.3804700,1.7656200 | 396785 | 4581729 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40313-foto-08013-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40313-foto-08013-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40313-foto-08013-3-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | El claustre del monestir proporciona una gran singularitat a l'edifici, pel fet d'ésser un dels exemples més interessants del segle XI a Catalunya, ja que s'hi conserven successions d'arcs amb columnes esculpides, la qual cosa fa que sigui aquest, d'entre tots els monestirs i priorats benedictins que foren bastits a Catalunya en aquest segle, un dels pocs que conserva part del seu claustre originari. El seu estat de conservació permet de reconstruir amb gran certesa el seu procés de construcció que representa una mostra excepcional del desenvolupament de la vida monàstica i de la seva plasmació en estructures construïdes. (Continuació història) A finals del segle XII o començament del XIII es va realitzar l'ala de llevant del claustre, hipotèticament la de migdia (de la qual avui no en resta cap vestigi) i el portal romànic actual a instàncies del monjos marsellesos. Aquest portal romànic estava en una posició més avançada, en la mateixa línia que l'actual porta oest del claustre. Segurament llavors s'aixecaren una sèrie de dependències monacals entorn del claustre. El 1373 un terratrèmol afecta bona part del monestir. Ta vegada l'edifici va patir danys, ja que en 1380 en una visita pastoral es palesa l'estat d'enrunament de l'absis i el campanar. Entre 1388 i 1450, més o menys, es duen a terme obres que consisteixen en refer els trespols del campanar, bastir l'absis actual amb volta de creueria subjectada per una clau –amb un Sant Martí voltat de sagetes, o sia, reconvertit en Sant Sebastià- i una coberta plana que desguassa per les gàrgoles dels contraforts de la seva part de llevant. A partir del segle XIV el monestir va patir una degeneració constant que tampoc es va acabar amb la seva incorporació a l'abadia de Montserrat el 1409, entrant poc desprès en una total decadència fins desaparèixer de l'interior de les seves dependències tot rastre de vida comunitària. Així, les rendes que mantenien els tres o quatre monjos que encara subsistien, passaren a ser percebudes per l'abadia matriu. Sant Sebastià va esdevenir un simple centre d'administració de diverses propietats de Montserrat, però menat per un prior. Des del segle XIV i durant els segles XV i XVI, les edificacions del monestir van patir un deteriorament molt gran, tot i les obres realitzades a la capçalera de l'església durant el segle XIV. D'aquesta manera, tot el conjunt va acabar en estat ruïnós, tal com expliquen les visites pastorals del segle XVI. Les últimes reformes importants documentades són de l'any 1606, en època del pare Jaume Forner, abat de Montserrat. Aquestes obres es van centrar fonamentalment en el trasllat del portal romànic a l'emplaçament actual, que comporta l'escurçament de la nau per la banda de ponent; l'obertura d'un òcul sobre el portal; potser la realització de la volta escarsera i el paviment de la nau; probablement, la construcció de la capella del Roser, al mur nord de l'església; una nova coberta per al campanar i segurament també l'enteixinat de guix situat sota el seu últim trespol; i l'engrandiment de l'edifici prioral per ponent. Ja en aquells anys i fins a l'exclaustració, Sant Sebastià havia esdevingut una simple propietat que els priors arrendaven a pagesos de la comarca. L'any 1785, el prior Agustí Bragado obre els sarcòfags de la planta baixa del campanar i en un d'ells grava el seu nom. Segurament és l'època en què s'aixeca el cor. La desaparició definitiva del priorat es va produir entre el 1821 (exclaustració i subhasta, passant a mans de particulars) i el 1835, any aquest darrer en que es produeix la definitiva secularització. Tot i el parèntesi de l'últim període de govern de Ferran VII, els antics propietaris, Jaume Hugas i Josep Faiges, recuperaven la finca el 1835, excepte l'església, que va passar a ser considerada un annex de la parròquia d'Avinyonet i, a partir del 1851, parròquia independent' (PLADEVALL-LLORACH, 1992: 79-82). | 92|85 | 47 | 1.3 | 1781 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||
| 38628 | Creu de terme del barri de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-del-barri-de-la-creu | <p>CASELLAS, I., SANTANDREU,D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà.</p> | XIX' | <p>Creu exempta. Una base de pedra gran i sense forma definida suporta una columna de secció circular que té base doble formada per dos cilindres en disminució. El capitell té forma de cub i suporta encastada una creu de ferro de braços prims i decorats amb volutes.</p> | 08011-104 | Barri de La Creu 08610 AVIÀ | <p>Aquesta creu va donar el nom al barri de la Creu d'Avià. Les creus de terme marcaven encreuaments de camins importants o termes, o es posaven a l'entrada d'algunes poblacions. Aquesta es troba en el lloc més elevat del camí Ral de Berga a Cardona al seu pas pel territori d'Avià.</p> | 42.0846100,1.8264536 | 402938 | 4659837 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38628-foto-08011-104-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2025-05-09 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 1781 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 38599 | Frontal d'altar de Santa Maria d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/frontal-daltar-de-santa-maria-davia | <p>AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> <p>CARBONELL, E.; SUREDA, J. (1997). Tesoros medievales del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Lunwerg editors. Barcelona.</p> <p>RAFART, B. (1983). Retaule de Santa Maria d'Avià. Ressò, núm. 1. Ajuntament d'Avià. Pàgs 7-11.</p> | XIII | <p>Frontal d'altar realitzat sobre fusta d'àlber al tremp d'ou amb presència de tècniques de colradura i estucat. Medeix 105x176 cm. La pintura està distribuïda en cinc compartiments: un central i dos a cada costat. Al central hi ha la imatge de la Mare de Déu sedent amb el fill als braços i flanquejada per dos àngels als angles superiors. A cada costat hi ha dos compartiments que presenten diverses escenes relacionades amb el cicle de la infantesa de Jesús en els quals intervingué la Verge: l'Anunciació i la Visitació (compartiment superior esquerre), Naixement (compartiment superior dret), l'Epifania (inferior esquerre) i la Presentació al temple (inferior dret). Els compartiments estan envoltats per una motllura en relleu a modus de marc. Es van utilitzar principalment els colors blaus, vermells, taronges, groc i verd, i les figures estan perfilades per una línia negra.</p> | 08011-75 | Museu Nacional d'Art de Catalunya. Palau Nacional. 08038 BARCELONA | <p>La pintura que procedeix de l'església de Santa Maria d'Avià va ser adquirida per l'antic Museu de Belles Arts de Barcelona a Celestino Dupont, ingressant al Museu el 26 d'octubre de 1903, conservant-se actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya. S'atribueix a l'anomenat Mestre d'Avià i ha estat datada com una obra romànica del segle XIII. L'any 1949 va ser restaurada pels serveis tècnics del Museu d'Art de Catalunya introduint petits canvis i afegits de pintura. És aquesta una obra en què el contingut didàctic és molt important seguint una de les finalitats de les obres romàniques.</p> | 42.0724933,1.8343818 | 403575 | 4658482 | 1170 | 08011 | Avià | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38599-foto-08011-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38599-frontal-mnac.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Cultural | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2025-06-16 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Mestre d'Avià | A l'interior de l'església hi ha una còpia del frontal d'altar de mides reals i que es va instal·lar amb motiu de la restauració de l'església l'any 1973. L'original es troba exposat a l' Àmbit XIII-Romànic del Museu Nacional d'Art de Catalunya, catalogat amb el nº 15.784. | 92|85 | 52 | 2.2 | 1781 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||
| 94952 | Casa de Joan Navarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-joan-navarra | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> | XIX | <p>Edifici de dos cossos que inclou dues cases d'estil popular, construïdes a la segona meitat del segle XIX i que en un principi eren separades. Consta de planta baixa més pis, amb teulada a doble vessant. Aquest edifici segueix la parcel·lació tradicional de les cases urbanes de cos emprat en l'eixample de la plaça Barcelona.</p> <p>La façana presenta una distribució en base a dos eixos d'obertures. A la planta baixa actualment hi ha un portal de punt rodó adovellat que es va incorporar a l'immoble en la reforma d'unificació feta a la dècada de 1950. Procedeix de la casa del carrer Major número 9. A la dreta de la façana hi ha un finestral. Al primer pis hi ha dos balcons amb baranes de forja. Les obertures estan emfasitzades amb una faixa en la llinda i els brancals. En el cas dels balcons del primer pis el remat és amb un frontó triangular sobre l'obertura.</p> <p>El coronament de la façana conté un fris motllurat amb dos òculs de ventilació del sostremort. Entre els dos òculs, just al centre, hi consta l'any de construcció: 1872. </p> | 08205-80 | Plaça de Barcelona, número 12 | <p>L'arquitecte Emili Sala Cortés va projectar dues cases a la plaça de Barcelona, número 12, per encàrrec de Joan Navarra. La llicència d'obres data del 6 d'agost de 1871 i segueix la parcel·lació tradicional de les cases urbanes de cos de l'eixample de la plaça de Barcelona. A la dècada de 1950 van ser reformades les dues cases per unificar-les.</p> | 41.4694012,2.0823078 | 423371 | 4591273 | 1872. Reforma: dècada 1950 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94952-008001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94952-008002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94952-008003.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Parc Nacional | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Emili Sala Cortés | Els renoms de la casa són: Cal Navarra, Cal Guillem i Ca la Marieta Lleté. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2132 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | ||||
| 91389 | Collet de la Creu Malosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/collet-de-la-creu-malosa | <p>VVAA. (2000): 'El Catllaràs, una serra singular'. L'Erol, núm. 67, hivern 2000.</p> <p>Pla d'Espais d'Interès Natural. Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient. Edició a cura de la Direcció General de Patrimoni Natural, 1996 (1ª ed.).</p> <p>Mapa-Guia Excursionista 'Catllaràs-Picancel'; escala 1:25.000; editorial Alpina i Geoestel, edició 2007-2008.</p> <p>SERRA I VILARÓ, J. (1989) Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació dels seus arxius. Centre d’Estudis Baganesos, Bagà, llibre III Esglésies i oratoris, pg 264-266</p> <p> </p> | <p>El coll (o collet) de creu Malosa (o Melosa) es troba al límit oriental de la serra de Faig i Branca, dins l'espai natural protegit del Catllaràs. Degut a la importància i varietat d'espècies presents a la serra, el Catllaràs va ser integrat dins el Pla d'Espais d'Interès Natural, aprovat definitivament l'any 1.992, motivat pels riscos d'erosió geològica, la regulació de l'activitat humana en relació a la massa forestal i la protecció dels diversos i interessants elements de flora i fauna presents en la serra.</p> <p>A 300 metres a l'est del collet es troba el cim de Creu Malosa, de 1392 metres d'alçada, on s'entén que hi hauria una creu en temps pretèrits. </p> <p>Als peus de la serra de Faig i Branca, el terreny està constituït per gresos i conglomerats terciaris (del període Eocè) i de tipus calcari. Aquest substrat és cobert per pi roix i boix, faigs al nord i algun roure al vessant sud.</p> <p> </p> | 08216-56 | El collet de Creu Malosa es troba a l'extrem oriental de la serra de Faig i Branca, amb la baga de Santa Eugènia al Nord, el cim de Creu Malosa (1392 m.) i el Pla de la Lleona a l'Est, la costa dels Cóms al SE i el Bac de la Moneda al Sud. | <p>El collet és un pas important del camí ral de la Clusa a Sant Jaume de Frontanyà, que passa per la serra de Faig i Branca, i alhora cap a la Pobla de Lillet i Castellar de N’Hug, passant per Santa Eugènia de Soïlls. A la vegada, és un punt de confluència entre tres municipis: Sant Jaume de Frontanyà, La Pobla de Lillet i Les Llosses (al Ripollès).</p> <p>El topònim de Malosa apareix en diverses fonts documentals. A l'acta de consagració de l'església de Sant Jaume de Frontanyà de 905 es menciona Santa Magdalena de Malosa, de la que actualment no hi ha restes evidents, parròquia del que deuria ser un nucli de població important.</p> <p>En un pergamí conservat a l'Arxiu del Mas Camprubí de 1410, Ramon de Cortines, de la parroquia de Sant Julià de Cosp, va fer llegats a les esglésies de Santa Maria dels Oms i de Santa Magdalena de Malosa (SERRA VILARÓ 1989).</p> <p> </p> <p> </p> | 42.1936300,2.0077700 | 418075 | 4671752 | 08216 | Sant Jaume de Frontanyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91389-img4728.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08216/91389-img4729.jpg | Legal | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000| | Natura 2000|BCIL | 2022-08-17 00:00:00 | Lluïsa Vilalta Pérez | La primera església de Sant Jaume de Frontanyà, coneguda popularment com l'església vella, està a pocs metres del collet de creu Malosa. | 123 | 2153 | 5.1 | 2136|1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||
| 94872 | Edifici sobre el Rocal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-sobre-el-rocal | <p><span><span><span><span lang='CA'>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></span></p> <p> </p> | XX | Les restes estan parcialment ensorrades. | <p><span><span><span><span lang='CA'>Les restes d’aquesta construcció es localitzen sobre el turó del Rocal, sota el qual hi ha el túnel del ferrocarril. Queden situades just sobre el riu Ter, aproximadament a l’alçada del final de la resclosa i l’inici del canal de la Fàbrica de Cal Trinxet.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Les restes conservades corresponen a diferents murs que defineixen una construcció que dibuixa un espai de planta rectangular. Els murs són de pedres de tall irregular lligades amb morter i carreus més ben tallats en algunes cantoneres. En algun punt també s’hi observen alguns maons ceràmics combinats amb la pedra. S’observen algunes cantoneres i també el que sembla una obertura, probablement una porta d’accés.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A l’extrem de l’estructura tocant al penya-segat s’hi conserven alguns elements metàl·lics, sobretot biguetes ancorades en una estructura, una base feta de pedra i maó massís, i també subjectades al mateix espadat. En el cingle s’hi poden veure algunes altres peces metàl·liques clavades.</span></span></span></span></p> | 08131-113 | A l’extrem sud-est del municipi, al capdamunt del Rocal. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Segons informacions orals recollides i proporcionades per l'Ajuntament de Montesquiu, sembla que aquesta estructura servia per recollir aigua del riu Ter, fent-la pujar pel Rocal per a poder-la apropar als trens de vapor de l’estació de Sant Quirze. Les màquines de vapor necessitaven carregar aigua per al seu correcte funcionament.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 42.1094105,2.2120617 | 434856 | 4662224 | 08131 | Montesquiu | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94872-dsc0437.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94872-dsc0444.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94872-dsc0450.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94872-dsc0451.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94872-edifici-estructura-rocal.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | 2023-10-01 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A tocar mateix d’aquestes restes hi ha una torre metàl·lica de la llum. La ubicació de les restes conservades és en una zona de difícil accés que en dificulta una visió general. Tampoc es coneixen notícies que aportin referències específiques sobre el seu ús i funcionalitat. Les imatges antigues conservades que s’han consultat no permeten concretar de quin tipus de construcció pot tractar-se.Les imatges han estat facilitades per l'Ajuntament de Montesquiu. | 98 | 45 | 1.1 | 2136 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||
| 94870 | Palanca del Carbur. Passarel·la del Carbur | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palanca-del-carbur-passarella-del-carbur | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2023): Montesquiu sota el franquisme (1939-1975). Montesquiu: José Antonio Molina Moreno.</span></span></span></p> | XX | Actualment només es conserva visible, l'estrep de la banda esquerra del riu. | <p><span><span><span>Les restes conservades de la palanca del Carbur corresponen a una estructura conformada per dues parets de forma trapezoïdal disposades en paral·lel, fetes de formigó encofrat i amb diverses peces de ferro ancorades a la part superior. Imatges antigues conservades permeten veure que aquest element correspon a l’estructura de suport del cablejat d’una palanca o pont penjat que es va construir just davant de les dependències de l’antiga fàbrica del carbur. Es tractava d’un pont de poca amplada, que permetia la comunicació entre la zona del Carbur de Baix i el nucli urbà (a l’alçada de l’actual zona d’esplai Font d’en Nando). </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tractava d’una palanca feta a partir de suports de formigó a cada estrep i alguns pilars, que suportaven tirants metàl·lics que sustentaven la resta de l’estructura del pont, i amb un tauler de fusta.</span></span></span></p> | 08131-111 | Les restes visibles conservades es localitzen davant l'edifici de les antigues oficines de la Fàbrica del Carbur, a prop del marge del riu. | <p><span><span><span>Des de finals del segle XIX fins l’actualitat, la comunicació entre les dues bandes del riu Ter a l’alçada del nucli urbà, o sigui, entre el poble i la zona de l’antiga fàbrica del Carbur, s’ha realitzat a través de diferents ponts i palanques que han anat canviant al llarg d’aquest període. Així, diferents riuades del Ter han anat afectant les estructures de comunicació existents, la destrucció de cadascun dels viaductes va requerir la construcció de nous passos per creuar el curs fluvial.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En aquest sentit, consta que entre el 22 de març i el 24 de novembre de 1899 es va construir un pont metàl·lic per iniciativa de la família Juncadella, llavors propietària del Castell de Montesquiu, del Carbur de Baix i de diverses propietats a Montesquiu, com l’edifici de l’antiga Fonda (al costat del qual es va construir el Pont Metàl·lic). <span>Aquest vial permetia creuar el riu, entre altres, per anar als safareigs situats a la banda de llevant del Ter, així com amb el passeig de Llaers, als horts i a la fàbrica del Carbur, a més de connectar amb el camí cap al Castell, amb diverses masies, amb la Font de Codineta o amb el camí de la Font de les Planeses.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquell Pont Metàl·lic va ser destruït per l’aiguat de l’any 1940.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>A la carta del 21 de març de 1942 dirigida al president de la diputació de Barcelona l'alcalde de Montesquiu escriu: 'ya oficiosamente hemos venido pidiendo, la construcción de un puente sobre el rio Ter, de este pueblo, destruido por las inundaciones padecidas en Octubre de 1940 [...] Un considerable numero de vecinos son productores obreros de la 'Electra Industrial de Carburos S.A.' [...] los que al venir una crecida ordinaria, muy corriente en época de lluvias, se verian en la necesidad de hacer un recorrido de 4 a 5 km de ida y otros tanto de regreso para realizar su trabajo ordinario, a parte del perjuicio que está ocasionando a la empresa la falta de puente.' (MOLINA, 2023).</span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> <span><span><span>La passarel·la es degué construir entre l'abril de 1942 i el gener de 1945. A l'Arxiu Històric de Montesquiu hi ha una foto que data de gener de 1945 on hi apareix la passera. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Les imatges aèries de l’any 1945 permeten constatar que ja es disposava d’una passera aigües amunt del nucli (a la zona inicial de l’actual font d’en Nando), que permetia creuar el riu vers la fàbrica del Carbur de Baix, on actualment trobem les restes de l’estructura de la palanca del carbur. En aquest moment, no hi havia cap més pont o passera per comunicar el nucli amb el Carbur de Baix. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al 1956 les imatges aèries permeten observar l’existència del que sembla dos punts per creuar el riu a l’alçada de la fàbrica del carbur, a través de la palanca i sembla que poc més amunt hi havia una mena de passera o gual probablement més arran d’aigua. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 12 de novembre de 1982 hi va haver un episodi d’aiguats que va destruir el pont penjat o palanca del Carbur, deixant novament sense comunicació el nucli urbà i la fàbrica del carbur.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els anys 1983 i 1984 es va construir una nova passera, en aquest cas, situada més al sud respecte l’anterior, aquesta es va situar a la zona de la Pèrgola i permetia comunicar directament amb els Horts de la vila. També als anys 80 del segle XX es va construir el pont que porta al castell, però encara va trigar força anys a tenir els accessos condicionats. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a la palanca que portava als Horts de la vila, aquesta era una estructura de pilars de formigó armat, un paviment també de <span>formigó</span> i baranes de ferro. Aquest es va construir una mica més a prop del nucli urbà, amb accés des de la zona de la Pèrgola i va estar en ús fins l’octubre de l’any 2018 quan una nova crescuda del riu Ter la va destruir. Actualment està pendent de reconstrucció, obra que es preveu que es pugui realitzar en una data propera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment, el riu es pot creuar des del pont que porta al castell a l’alçada del carrer Santiago Rusiñol.</span></span></span></p> | 42.1131950,2.2080606 | 434530 | 4662648 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94870-pont-carbur-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94870-can-bota.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/94870-primera-passera-carbur-derruida.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | 2023-10-01 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La palanca o passera del Carbur, així com els diversos ponts i palanques que hi hagut sobre el riu Ter per comunicar el poble amb l’altra banda del riu, han rebut diverses denominacions, algunes molt similars a les altres, tot i no tractar-se del mateix viaducte. Aquesta circumstància pot generar certa confusió amb algunes de les referències o cites relacionades amb unes o altres estructures.Imatges antigues conservades permeten constatar l’existència al llarg dels anys de diferents palanques de comunicació entre la zona del poble i la fàbrica del carbur; la ubicació d’aquestes ha anat variant. Hi va haver l’antic Pont Metàl·lic a l’alçada de l’antiga Fonda, la palanca o passera del carbur o pont penjat a l’alçada de l’actual zona d’esplai de la Font d’en Nando i comunicant amb el davant de la fàbrica del carbur, la palanca dels horts també anomenada “pont de ferro” situada a la zona de la Pèrgola i connectant amb els Horts de la Vila, i aigües més avall, es va construir el pont apte per vehicles d’accés al castell.Sembla que durant alguns períodes que no hi havia una palanca o pont en condicions per creuar el riu Ter, es devia fer a través d’una mena de passera molt senzilla (o una mena de gual a poca distància aigües amunt de la palanca del carbur); fet que dificultava poder creuar en cas de petit augment del cabal .La manca d’un accés en condicions entre el poble i l’altra banda del riu ha estat una constant al llarg de la història del municipi. Aquest fet va condicionar també les possibilitats de creixement i expansió de l’antiga fàbrica del carbur, a més, la majoria de viaductes permetien només l’accés per vianants (exceptuant l’antic pont metàl·lic situat a peu de l’antiga Fonda i l’actual pont d’accés al castell).Les imatges antigues han estat proporcionades per l'Ajuntament de Montesquiu, permeten veure algunes de les altres palanques que hi va haver per creuar el riu a l'alçada del Carbur de Baix. | 98 | 49 | 1.5 | 2136 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||
| 92403 | PEIN Capçalera del Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-capcalera-del-foix | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L'Espai d'Interès Natural (PEIN) 'Capçaleres del Foix' està situat a les comarques de l’Alt Penedès i l’Anoia, i compta amb una superfície de 2176,68 Ha que es reparteixen entre els municipis de Font-rubí (432,37 Ha), Mediona (490,86 Ha), Pontons (216,46 Ha) i Torrelles de Foix (938,21 Ha). Aquest PEIN està identificat amb el número 30 dins els llistat de 166 espais d'interès natural definits per la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’espai compren la capçalera del riu Foix, un sistema fluvial mediterrani d’alt valor paisatgístic marcat per zones escarpades,</span></span></span><span lang='CA'><span><span><span> gorgs, massa forestal, flora i fauna. </span></span></span></span><span lang='CA'><span><span>La nidificació de l'àliga cuabarrada és un dels seus principals exponents.</span></span></span><span lang='CA'><span><span><span> A tot això s’ha de sumar nombroses rutes i senders i un ric patrimoni cultural.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08122-653 | A tota la vessant sud oest- nord oest del terme municipal, entre el Torrent de Puigcogul i el Montpedrós fins Can Verdaguer. | 41.4576900,1.6000900 | 383082 | 4590513 | 08122 | Mediona | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92403-img20220818125023.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92403-img20220818155749.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92403-img20220818160226.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Les coordenades corresponen a un punt aleatori dins l'espai del PEIN del terme municipal de Mediona.Dins el terme municipal de Mediona hi ha un bon nombre de refugis, abrics i avencs que han estat ocupats en diferents periodes històrics, tots ells concentrats a les Cavitats o Forats del Fondal de Valldellòs. | 2153 | 5.1 | 2136 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||
| 97218 | Boscos de can Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boscos-de-can-ginebreda | <p>Els boscos de can Ginebreda tenen una extensió de 124,12 ha i s'estenen des de les faldes del Montcau fins a can Ginebreda. Forma part del PEIN Muntanyes d'Ordal. La vegetació dominant és el pi blanc, però també hi podem trobar el roure i l'alzina, puntualment trencats per màquies, brolles i garrigues.</p> <p>A nivell de fauna cal destacar comunitats de vertebrats típiques de les serres litorals, amb espècies com el teixó o la xixella. Cal destacar també la riquesa de fauna invertebrada.</p> <p>Dins d'aquests boscos hi podem trobar algunes fonts, com la font de can Ginebreda, la font del Noguer o la font de les Anteles, alguns forns de calç com els de Baix de can Ginebreda i alguna barraca de vinya feta amb la tècnica de pedra seca.</p> | 08091-186 | És una zona forestal situada a l'est de Martivell. | 41.4215100,1.8582700 | 404592 | 4586179 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875217103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875327942.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875466436.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875478690.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875593648.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875600869.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97218-pic1715875617671.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | 2024-07-05 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | 2153 | 5.1 | 2136 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||||
| 91601 | Parc del Montnegre i el Corredor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-montnegre-i-el-corredor-2 | <p><span><span><span><span><span>AA.VV. (2009). Rutes de patrimoni arquitectònic. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AA.VV. (2008). Rutes de flora i fauna. Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ALZINA i BILBENY, Pere. Catàleg de vertebrats del Parc del Montnegre i el Corredor.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de Béns Protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARRERAS, Jordi; FERRÉ, Albert (2011). Cartografia digital dels Hàbitats CORINE elementals i dels Hàbitats d’Interès Comunitari dels Parcs Naturals gestionats per la Generalitat de Catalunya, a escala detallada (1:10.000). Document metodològic del Projecte. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CARRERAS, Jordi; FERRÉ, Albert; VIGO, J. (2015). Manual dels hàbitats de Catalunya. 2a edició. 8 volums. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GUARDIOLA, Moisès; JOVER, M.; GUTIÉRREZ, Cèsar (2007). Compendi d’addiccions a la flora de la serralada litoral catalana (porció compresa entre els rius Besòs i Tordera), de Pere Montserrat. L’Atzavara, 15:147-164. Museu de Mataró.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ. Cèsar; CARRERAS, Jordi; FERRÉ, Albert (2020). Cartografia digital dels hàbitats CORINE i dels hàbitats d’interès comunitari del parc del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona – Universitat de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ I PEREARNAU, C. (2003). Aplicació del pla de conservació de la flora vascular al Parc del Montnegre i el Corredor. IV Trobada d’Estudiosos del Montnegre i el Corredor, pp. 61-65. Parc del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ I PEREARNAU, C. (2009). Memòria de la digitalització de la cartografia de la flora vascular del pla de conservació del parc. Parc del Montnegre i el Corredor. Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>IGME. (1983). MAPA GEOLÓGICO DE España. 1/50.000. Blanes. 365. Ministerio de Industria y Energía. Servicio de publicaciones. Madrid. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>LUNA, Gonçal (2005). Guia del parc del Montenegre i el Corredor; Col·lecció Guies dels parcs, núm. 4. Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MINUARTIA, estudis ambientals (2001). Estudi de base per a la revisió del Pla Especial del Parc Natural del Montnegre i el Corredor. Medi físic i fauna.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>El Parc del Montnegre i el Corredor és un espai amb un gran interès paisatgístic, biològic i cultural, que a més de Fogars de la Selva, està integrat pels municipis de Tordera, Sant Iscle de Vallalta, Sant Cebrià de Vallalta, Pineda de Mar, Palafolls, Mataró, Dosrius, Arenys de Munt, Vilalba Sasserra, Vallgorguina, Llinars del Vallès i Sant Celoni. Està integrat pels massissos del Montnegre i el Corredor, dues unitats de relleu ben definides que se situen en paral·lel a la costa, constituint una barrera natural entre la plana litoral del Maresme i la depressió del Vallès i la Selva. A més, les rieres de Vallgorguina i d’Arenys determinen la partió entre els dos massissos, que tenen els seus punts culminants al santuari del Corredor, amb 657 m. d’altitud, al Turó Gros, de 773 m i al Turó d’en Vives, de 759 m. La Mediterrània i la depressió vallesana el limiten longitudinalment, mentre que la riera d’Argentona i la Tordera ho fan transversalment. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El clima és del tipus subhumit, amb variacions notables que mostren dues zones climàtiques força diferenciades: les terres de l’interior orientades cap al Vallès són més fredes i humides, amb un caràcter més del tipus continental. En canvi, els vessants orientats cap a marina, són més secs i les temperatures són més suaus. La meteorologia influeix doncs en el substrat geològic. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els dos massissos estan bàsicament formats per un cos granític travessat per roques subvolcàniques o filonianes, que són un tipus de roca magmàtica que s’ha refredat a l’interior de la roca terrestre. A la part alta del massís del Montnegre, hi destaca una taca de material metamòrfic més resistent a l’erosió que donen un caràcter més abrupte. Una part del terme de Fogars de la Selva presenta les característiques geològiques que fan d’aquest parc un indret d’especial interès. Es tracta concretament de la zona més oriental del municipi, que amb un caràcter més abrupte, comprèn el vessant de llevant de la Serra del Solà d’en Forn, amb el turó del Vicari de 223 m, el coll de Can Rodon, el Puig Castellar, de 254 m, el turó dels castanyers, de 377 m, el puig de l’Estrell, de 456 m, Collet de la Mina d’Or, Pi de les onze, Puig Pelat de 267 m, Montgròs, de 391 metres amb part de la Serra de l’Esquirol. Destaca la vall de Ramió regada per la riera que porta el mateix nom i que desemboca a la Tordera. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El clima mediterrani subhumit presenta variacions rellevants, que en el cas d’aquesta zona protegida, orientada majoritàriament cap el Vallès, és més freda i humida, amb un caràcter lleugerament continental. La xarxa de drenatge pertany al sistema de la conca de la Tordera, on les rieres, com la de Ramió tot i que acostumen a portar aigua, són de règim majoritàriament estacional. Els torrents que hi conflueixen, tot i que són molt humits, acostumen a portar aigua en superfície en temps de pluges. El curs principal d’aigua en el municipi de Fogars de la Selva és la Tordera, que recull les aigües de rieres importants situades al vessant hidrogràfic vallesà del Montnegre, com són les de Vallgorgina, Olzinelles, Montnegre, Fuirosos i Ramió. A la part més baixa de la Riera de Ramió, a banda i banda, hi ha varies zones situades topogràficament més baix que el riu Tordera, de manera, que en èpoques de cabal abundant i de rierades, el nivell freàtic topa amb la superfície i provoca que els prats i camps sembrats prop de la ribera s’inundin. Aquestes àrees inundades es drenen a través de canals artificials de desguàs per tal de minimitzar els efectes de les inundacions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En aquest context geològic i hidrològic allí on l’elevat estat de meteorització dels granitoides ha originat el sauló, els sòls són profunds i joves; s’hi desenvolupen per tant els boscos de pi i alzina i surera, aquestes dues espècies afavorides per l’interès econòmic associat a la indústria del suro i de la llenya. A les obagues i fons de les valls, barrancs, torrents, amb o sense circulació d’aigua, predominen petites àrees de caràcter centreeuropeu o atlàntic amb avellanedes o avellanoses i rouredes. En les cotes baixes de la vall de Ramió per exemple, l’avellanosa pot presentar una certa alteració per espècies exòtiques, bardissa, plantacions. I en alguns indrets de la vall de Ramió es detecta la presència del roure de fulla gran.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Molts d’aquests boscos estan abandonats però amaguen la presència d’antigues feixes de cultiu de vinya, olivera i avellaners. El sauló es concentra en els arenys, zones més muntanyenques, valls i planes. Per sobre s’hi localitza una capa de matèria orgànica, sovint fina. I en algunes de les àrees de geomorfologia més estables com en la zona de Can Mainou, Can Molera, es donen processos d’il·luviació d’argiles. En canvi, en les desembocadures de les rieres com la de Ramió, s’hi observen materials transportats, molt sorrencs, amb un baix contingut en matèria orgànica, que correspon a la major part de les superfícies de conreu, sovint aprofitat per a l’explotació silvícola. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Aquest paisatge ha modelat la presència de l’home des de temps antics. N’és un bon exemple la vall de Ramió amb l’establiment de l’església de Sant Andreu de Ramió i de diversos masos importants situats a recer de les inundacions provocades per la riera, però alhora amb punts d’aigua importants per la supervivència, que durant segles han sabut explotar tots els recursos que la Natura els oferia: aprofitament de l’alzina per a l’obtenció de llenya i també de carbó o carbonet, castanyer per a botes que ha desaparegut, suro, glans, pinyes, terres on plantar arbres per a l’obtenció de fusta i paper, terres de secà per a les lleguminoses i prats on obtenir l’aliment necessari per a criar uns quants caps de ramaderia. Això no obstant, s’hi ha observat un procés de recessió importantíssim que està fent desaparèixer l’activitat agrícola que sembla aguantar amb les plantacions de ribera com els pollancres i plàtans i les reforestacions de pi insignis i pinastre, que semblen mantenir-se i fins i tot en algun indret, en expansió. Els masos ja no actuen com a centre agrícola. La funció per a la qual foren construïts ha canviat; alguns es reconverteixen i es destinen a d’altres activitats i d’altres es recuperen com a primeres o segones residències, desvinculant-se de l’activitat agrària, o han estat reconvertits per a cobrir la creixent demanda de serveis turístics i de lleure, cases de colònies i restaurants. Una activitat complementària a l’activitat agrícola és l’apicultura que des de fa uns anys es veu amenaçada per la presència de la vespa asiàtica, de la qual s’han localitzat diversos ruscs ens els cursos de rieres i torrents. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La combinació de tots aquests elements i ha afavorit la prosperitat de la fauna forestal i de zones humides. Destaca el senglar, perfectament adaptat. En aquest sector del municipi prospera sense massa entrebancs, però l’augment desmesurat fa que baixi cap els conreus, malmetent tot el que troba al davant. El seu depredador natural, el llop, ja fa molts anys que fou exterminat, i per tant, només es factible la seva caça en èpoques molt determinades; la presència de l’autopista i les creixents les urbanitzacions han reduït els passos naturals. El segueix el cabirol introduït novament fa més de vint anys. Altres espècies presents són la geneta, la rata cellarda, el gorjablanc, el gat mesquer, la fagina, el toixó i la mostela a més de ratpenats, ocells com, el picot verd, el gaig, mallerengues, rossinyol, amb rapinyaries com l’aligot i l’àliga marcenca. A més, aquest espai se situa, dins del parc, en una de les principals rutes migratòries d’ocells de la Mediterrània occidental. Els ambients humits de la riera de Ramió i els diferents torrents són un hàbitat especialment pròsper, amb una gran varietat d’invertebrats i amfibis. Precisament en l’estudi efectuat entre el 2015 i 2020, es va localitzar una zona de vegetació amfíbia de pradells d’Isoetes (Isoeto-Nanojuncetea), situada en sots sorrencs temporalment inundats, de terra baixa com és a la zona del Montgrós, a la vall de Ramió, que es considerava extingida al Parc pocs anys enrere i considerada d’interès prioritari. Una altra comunitat escadussera al Parc cartografiada a la mateixa vall de Ramió es la de les landes de gòdua (Sarothamnus scoparius), acidòfiles i mesòfiles, de la muntanya mitjana plujosa i terra baixa. S’acostuma a trobar en plantacions abandonades, marges de camins, boscos tallats i sobretot barrejada amb bardissa i vegetació herbàcia. Destaca també els falgars principalment localitzada a les vores de fondals i cursos d’aigua com per exemple el torrent de Can Masó. Les condicions prou humides permeten que arribi a formar colònies relativament grans. La recessió dels usos tradicionals com l’aprofitament per a jaç pel bestiar n’ha afavorit probablement la seva expansió. La bardissa d’esbarzer (Rubus ulmifolius) és una de les que recobreix més superfície; se la troba en forma de rodals, sobretot present en marges de camins i en els fons de la vall on s’ha eliminat l’estrat arbori. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per damunt de la Rectoria i de Can Forn, en una antiga pedrera de la Vall de Ramió s’ha localitzat un hàbitat de <em>Populus sp.pl.</em> Són arbres relativament joves, procedents de rebrot o de colonització.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el curs mitjà del torrent de Can Masó, es localitza una bosquina dominada per l’aladern de fulla ampla <em>(Phyllirea media), </em>mentre que a les vores de la Riera de Ramió i afluents, s’han pogut detectar algunes pollades degut a la presència de planes fluvials <em>(Populus spp.).</em> Però també, degut a l’alteració de l’home en el bosc de ribera, hi ha sectors de la riera de Ramió, sobretot cap a la zona baixa de la riera, on el bosc autòcton ha estat substituït per formacions naturalitzades de <em>Robinia pseudoacacia</em>. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les pedredres, tot i que estan abandonades, es troben parcialment naturalitzades però són presents al municipi a la riera de Ramió, amb l’aiguabarreig amb el torrent de l’Home Mort, encara que una de les més importants i singulars des del punt de vista geològic és la pedrera extractiva de basalt, que continua activa, situada al turó de Sant Corneli.</span></span></span></span></span></p> | 08082-174 | Plaça de l’Església, 13, 2on - 08471 Vallgorguina | <p><span><span><span><span><span>El Parc del Montnegre i el Corredor fou creat l’any 1989 (DOCG núm. 1.300 d’1 de juny de 1990). L’any 1992 fou inclòs en el Pla d’Espais d’Interès Natural (DOGC núm. 1.714 d’1 de març de 1993) i posteriorment inclòs segons la Directiva Europea a la xarxa Natura 2000 (DOGC núm. 4735 de 6 d’octubre de 2006). Des de 2017, Fogars de la Selva és un dels municipis interessats en ampliar i/o modificar l’àmbit de l’espai d’interès natural (EIN).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’any 2009 es creà una base de dades referent a les localitats de flora d’interès de conservació especial, que ha estat actualitzada periòdicament a partir de les prospeccions i el treball de camp.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre els anys 2015 i 2020 es realitzà un aixecament cartogràfic a escala 1:10.000 dels hàbitats CORINE i dels hàbitats d’interès comunitari (HIC) del parc, incloent-hi l’àrea proposada per a l’ampliació del Parc a partir del nou Pla Especial, amb un total de 17.457,52 ha. El resultat fou l’establiment de 17 hàbitats d’interès comunitari (HIC), 10 a la cobertura de polígons i 17 a la de punts; d’aquests 17, tres són prioritaris. </span></span></span></span></span></p> | 41.6961300,2.5902400 | 465904 | 4616120 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91601-02p1510041.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91601-03p1510377.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91601-04p1510370.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91601-05p1500991.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91601-06p1510405.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada accessible | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | 2022-09-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Des de principis del segle XX el bosc no para de créixer en detriment de les terres de conreu i els masos que progressivament s’han anat abandonant o han minvat considerablement l’activitat agrícola. Només a la vall es manté una reduïda proporció d’espais oberts com els camps, erms, pastures i prats naturals, que a més, tenen un gran valor ecològic.L’espai protegit coincideix amb l’espai protegit per la Xarxa europea Natura 2000, l’objectiu de la qual és fer compatible la protecció de les espècies i els hàbitats naturals i semi naturals amb l’activitat humana que s’hi desenvolupa. A Catalunya, la llei 12/2006 d’espais naturals determina que tots els espais de la xarxa Natura 2000 (ZEC i ZEPA) s’inclouen automàticament al PEIN en el moment de la seva declaració.El municipi de Fogars de la Selva disposa d’un punt d’informació del parc ubicat a septentrió del Parc del Montnegre i el Corredor, al Museu de la Pagesia. Ofereix informació del parc, itineraris senyalitzats i activitats diverses. | 2153 | 5.1 | 2136 | 0 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 90764 | Riera de Santa Coloma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-santa-coloma | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns a protegir; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Memòria descriptiva i justificativa de l’ordenació; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>DIEGO, Francesc; FONTBOTÉ, Jordi; GRAU, Salvador; Lladó, Fina; PUJOLRIU, Lluïsa (1998). Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de l’Estany de Sils, la Riera de Santa Coloma i els Turons de Maçanet. Direcció General de Patrimoni Natural.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>La riera de Santa Coloma és un curs d’aigua que neix a les Guilleries, en el terme municipal de Sant Hilari de Sacalm. Discorre de nord-oest a sud-est, travessant els municipis de Sant Miquel de Cladells i Santa Coloma de Farners, on fa l’aiguabarreig amb la riera de Castanyet. Continua en direcció sud drenant el terme de Riudarenes, fins a entrar en els municipis de Forgars de la Selva i Maçanet de la Selva, on fa de partió entre els dos termes i desemboca al riu Tordera pel seu vessant hidrogràfic dret, amb un recorregut aproximat de trenta tres quilòmetres. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La Riera drena la subcubeta meridional de la depressió de la Selva i part del bloc central de les Guilleries. Passa a rebre el nom de Santa Coloma a partir de la confluència de les rieres de Joanet (en terme d’Arbúcies) i la de Vallors (a Sant Hilari de Sacalm). Un cop arriba a la plana, la riera de Santa Coloma flueix al llarg de la falla que limita els estreps de les Guilleries amb la depressió selvatana fins a confluir amb la Tordera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El recorregut és de pendent suau, amb algun meandre incipient. El llit és bàsicament sorrenc (sorrals i saulons), inestable en bona part dels marges sotmeses a avingudes sobtades, amb diferents graus d’inundació. Rep diversos afluents en forma de torrenteres, i canals de desguàs que drenen les terres agrícoles. El règim hidrològic és del tipus mediterrani, on el cabal més fort es produeix normalment entre la tardor i la primavera, mentre que les fortes calors de l’estiu fan que nombroses zones s’assequin. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>De les comunitats vegetatives existents, malgrat les alteracions que pugui presentar com a conseqüència de la progressiva desaparició del boscs de ribera a conseqüència de l’activitat agrícola i forestal, o la construcció de diferents vies de comunicació, etc., destaca el vern amb consolda i l’omeda amb mill gruà. Prop de l’aigua, abunda la gatelleda. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La salzeda ocupa zones afectades per les revingudes i pot créixer en les illetes sorrenques que es formen entre els diferents cursos d’aigua. També s’hi pot trobar robínia o pollancre. El canyissar comú hi és ben present. En alguns indrets hi ha presència de l’ortiga major, el ranuncle i en alguns indrets la presència d’esbarzer i alguna planta nitròfila són sinònimes d’alteració antròpica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Presenta una diversitat faunística considerable relacionada amb els ambients forestals humits, ambients aquàtics i de bosc de ribera i ambients oberts com els sorrals i juntament amb la Tordera, esdevé un espai de vital importància com a zona de descans en aus migradores i de nidificació per d’altres. Com a fauna marina hi ha una desena d’espècies com l’anguila; destaca un peixet molt petit, introduït però considerat com invasora. En el cas dels rèptils destaca la tortuga d’aigua ibèrica i l’europea, a més de la serp verda i blanca. A la part d’aiguabarreig, l’enterboliment de l’aigua o el rebliment de trams de la llera que pot arribar a produir l’assecament generalitzat del seu tram final, influeix en la desaparició de llocs de reproducció tant d’amfibis com de peixos.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’ornitofauna present en tot el seu recorregut representa unes cent vint-i-quatre espècies, de les quals, més de la meitat són aus nidificadores. Hi ha una abundant presència de rapinyaires, tant diürns com nocturns. </span></span></span></span></span></p> | 08082-18 | En el límit nord-est del municipi de Fogars de la Selva, amb Maçanet de la Selva. | <p><span><span><span><span><span>L’espai Riera de Santa Coloma es correspon amb una part del tram mitjà i baix de la riera que està protegida dins del Pla d’espais d’interès natural. La redacció del Pla especial s’ha d’emmarcar en el desenvolupament del Pla d’espais d’interès natural (PEIN), aprovat mitjançant el Decret 328/1992,de 14 de desembre. Aquest pla sectorial va ser redactat de conformitat amb la Llei 12/1985, d’espais naturals. El PEIN va delimitar un conjunt de 144 àmbits del territori català, als quals va dotar d’un règim de protecció bàsic. El Pla especial de l’Estany de Sils, la Riera de Santa Coloma i els Turons de Maçanet fa referència al conjunt format per tres d’aquests 144 espais, denominats homònimament.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>D’acord amb la Resolució de 20 de setembre de 1993, s’inicià la formulació del Pla, la redacció del qual es feu des de la Direcció General de Patrimoni Natural del Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’espai Riera de Santa Coloma (que en la versió aprovada es recull com a Ribera de Santa Coloma) s’inclou en el PEIN perquè constitueix un excel·lent representant de la vegetació aigualosa i de ribera pròpia de les vores dels cursos d’aigua al Pla de la Selva. S’hi desenvolupen un c conjunt de comunitats ripàries de gran interès botànic, amb la presència notable d’elements eurosiberians, tan pel que fa a comunitats com a espècies. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La proximitat geogràfica i l’especial interrelació entre la Riera de Santa Coloma i l’Estany de Sils feia adient reunir-los en un sol Pla especial de protecció. És per aquest motiu que malgrat només el tram final de la riera transcorre pel municipi de Fogars de la Selva i fa l’aiguabarreig amb la Tordera, l’emmarcament territorial de l’espai natural engloba els termes municipals de Caldes de Malavella, Fogars de la Selva, Maçanet de la Selva, Sils, Massanes i Riudarenes. </span></span></span></span></span></p> | 41.7415000,2.6758700 | 473048 | 4621127 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90764-02p1490614.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/90764-03dsc0746.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | 2022-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2136 | 0 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||
| 96225 | Fita de Llorenç Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-llorenc-pujol | <p><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></p> | XVIII | La seva superfície està coberta de líquens. | <p>Fita de grans dimensions, d'uns 1,48 x 0,28 m. Està feta de pedra blanca sorrenca i presenta la forma de paral·lelepípede rectangular. Actualment, està tombada al costat del camí, a on va arribar arrossegada en el moment de fer les obres de remodelació del vial.</p> <p>Antigament, havia estat clavada a terra a la vora del camí. A la seva superfície i a la part de dalt, presenta gravades dues cares, amb els següents textos inscrits verticalment. i a la superfície només té gravada un frontal, amb sengles textos inscrits, per una banda, verticalment (la llegenda inscrita és la següent: 'DP/PUJOL PRE/1754'.) i per l'altra banda, horitzontalment en dues línies: 'PU/JOL'</p> | 08068-147 | Per sota de la Penya del Cucut | <p>La fita, datada l'any 1764, emergeix com una evidència tangible que destaca la possessió ancestral de terres per part d'un membre de la família Pujol, concretament Llorenç. Aquesta prova documental no només certifica la vinculació de la família amb els terrenys propers al punt geogràfic assenyalat pel molló, sinó que també suggereix una connexió profunda amb la història d'aquestes terres.</p> <p>D'acord amb les investigacions de Llurba (2021b: 119), hi ha indicis que Llorenç Pujol podria haver ostentat la propietat del maset d'en Pi, una construcció avui enrunada, que es troba sota la falda de la mateixa muntanya que acull can Sala de Dalt. Aquest mas, també conegut com a mas Mateu, ja apareix esmentat en documents que es remunten a l'any 1445, segons les recerques de Llurba (2021b: 119), consolidant així la seva presència al llarg dels segles.</p> <p>El mas Mateu compartia límits territorials amb les terres del mas Sitjar, potser associat amb can Sala de Dalt, i amb el camí que condueix cap a Torrelles de Llobregat. El prevere Llorenç Pujol, el nom del qual està gravat en aquesta fita històrica, no només figura com a propietari d'aquest mas sinó també del mas de can Sala de Baix, segons les anotacions de Llurba (2021b: 122), el qual basant-se en diversa documentació el troba com a propietari l'any 1761.</p> | 41.3746111,1.9599141 | 413023 | 4580866 | 1764 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96225-14702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96225-14703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96225-14704.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Administratiu | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Aquest molló contribueix a aprofundir en el coneixement i la riquesa històrica i territorial de la família Pujol, subratllant la seva presència al llarg del temps i la seva influència en la conformació del paisatge i la història local.Es tracta d'un element molt interessant dins del conjunt patrimonial del municipi per la seva singularitat. | 119 | 47 | 1.3 | 2136 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||
| 94204 | Parc del Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-del-foix | <p><span><span><span><span><span>Pla Especial d’Ordenació de l’embassament del Foix - 1993</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Nou Pla Especial del Parc del Foix - 2012</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>El Parc del Foix forma part, tant a nivell morfològic i estructural com litològic, del massís del Garraf i es troba situat a la part final de la depressió prelitoral catalana. La zona muntanyosa s’engloba dins la Serralada litoral catalana, formada per cadascuna de les tres unitats típiques que conformen l'espai costaner català: Serralada prelitoral, depressió del Penedès i Serralada litoral. En el límit sud del parc s’hi troba el riu Foix que neix a la Serralada prelitoral catalana i circula pels suaus vessants del Penedès fins a topar amb els contraforts del massís del Garraf, per on s'obre pas i arriba a la plana litoral, on desguassa a ponent de Cubelles. Pel que fa a la vegetació és poden distingir tres sector paisatgístic: El sector occidental amb una important activitat agrícola de conreus de secà, el sector meridional amb boscos d’alzina i pi i el sector oriental amb un predomini de la vegetació arbustiva. Pel que fa a la fauna hi ha una gran varietat d’animals entre els quals destaquen els ocells, més de 150 espècies catalogades, i els rèptils i animals aquàtics entorn el pantà.</span></span></span></span></span></p> | 08058-227 | Castellet i la Gornal | <p><span><span><span><span><span>El Parc del Foix es gestionat pel Consorci del Parc del Foix creat l’any 1997 i integrat per la Diputació de Barcelona i els ajuntaments de Castellet i la Gornal i Santa Margarida dels Monjos i la Fundació Abertis. L’any 1986 es va redactar el primer informe en relació a la necessitat d’elaborar un estudi integral del medi físic a l’entorn del pantà i l’any 1992 es va incloure l’embassament del Foix dins l’Espai protegit del PEIN.</span></span></span></span></span></p> | 41.2664900,1.6599200 | 387751 | 4569207 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94204-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94204-227-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | 2023-10-03 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2153 | 5.1 | 2136 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||
| 94202 | Embassament- Pantà del Foix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/embassament-panta-del-foix | <p><span><span><span><a><span><span>CAPDET, F. (2003): El riu Foix i el seu pantà. Grup d’Estudis Cubellencs - Amics del Castell.</span></span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span>TUBAU, A. (2002): Vilanova i la Geltrú i el repte de l’aigua. De l’aigua vella (1861) a l’aigua d’Abrera (1998). </span></span></span></p> <p><span><span><span>TUBAU, A. (2006): L’abastiment d’aigua potable a la comarca del Garraf. El cas de Vilanova i la Geltrú a Actes de VI Jornades d’Arqueologia Industrial de Catalunya, 2003. </span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>La construcció de l’embassament es va iniciar l’any 1910 per conduir aigua a municipis veïns però també com a mitjà de regadiu per l’agricultura. Es tracta d’una obra de gran embargadora mitjançant la construcció d’una gran presa construïda amb pedra de la zona. Un cop finalitzada es va realitzar una capa de impermeabilització. La presa té vàries comportes de regulació i extracció d’aigua a diferents nivells. La més baixa avui està inutilitzada degut a l’acumulació de sediments i les altres dues regulen els canals de regadiu a partir d’una petita caseta de pedra. Acabada la presa es va dur a terme la construcció dels canals i sèquies. Al marge esquerre hi havia un canal amb dos ramals, un que conduïa les aigües a Vilanova i la Geltrú i a Sant Pere de Ribes. Al marge dret hi havia un altre canal que conduïa l’aigua a Cubelles i Cunit. La construcció dels canals va finalitzar l’any 1943. </span></span></span></span></span></p> | 08058-225 | Castellet i la Gornal | <p><span><span><span><span><span>L’any 1901 es va redactar el primer projecte que proposava la construcció d’un embassament al riu Foix. El promotor era Pelegrí Ballester, el geòleg en Jaume </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Almera i l’enginyer en Gorria. El projecte es va presentar al Ministeri </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>d’Obres Públiques a mà de l’Alcalde Joan Braquer i el diputat Joan Ferre-Vidal i Soler. El projecte fou aprovat a Madrid l’any 1909 i les obres es van iniciar l’any següent. La construcció del pantà va finalitzar l’any 1928. </span></span></span></span></span></p> | 41.2564400,1.6402600 | 386087 | 4568116 | 1901 | 08058 | Castellet i la Gornal | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94202-225-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94202-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/94202-225-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | 2023-10-03 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Actualment el pantà té funcions més aviat recreatives | 119|98 | 2153 | 5.1 | 2136 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||
| 40296 | Can Xammar de Baix: escut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xammar-de-baix-escut | <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.</p> | XVII | <p>Escut situat a l'eix de la dovella clau de la porta de mig punt de Can Xammar de Baix. Es tracta d'un carreu que conté l'escut dels Xammar esculpit al seu centre, i una inscripció que diu: FOU EDIFICADA LA PRESENT CASA PER ANTONI XAMMAR A 10 DE MARÇ DE 1649. L'escut té forma oval i és travessat diagonalment per una faixa que separa el seu terç superior de la resta, i conté tres estrelles de sis puntes; sota la faixa hi ha un eixam d'abelles que penja damunt un mar on hi ha la silueta d'una embarcació.</p> | 08005-427 | Can Xammar de Baix | 41.6746300,2.2604900 | 438444 | 4613916 | 1649 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40296-foto-08005-427-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40296-foto-08005-427-2.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | 2025-06-25 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 96|94 | 47 | 1.3 | 2131 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 64744 | Escut d'armes de Torre Forés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-darmes-de-torre-fores | XIX | <p>A l'accés de la finca per la banda nord-oest, a tocar de la porta d'entrada, hi ha un escut de pedra on es llegeix 'Armas de López de Zamora' amb les quatre barres de l'escut d'Aragó i un lleó al damunt, llinatge originari de la vila de Bierge (Aragó) del qual es desconeix la relació amb els propietaris de la finca. Sembla que aquest escut es va col·locar durant les reformes l'edifici a finals segle XIX, quan es vol donar un caràcter més senyorial a la finca, i es construeix un nou cos d'entrada i una torratxa al damunt, ambdós edificis coronats per merlets. En aquest moment a finals del segle XIX, els propietaris eren Manuel Solà Fontrodona, i Serapio Roca Casadevall. Fins aleshores, i des de mitjans de segle XVII, la finca havia estat propietat de la família Salgado.</p> | 08244-7 | Camí de Can Salgado, s/n | 41.3584300,2.0131100 | 417452 | 4579017 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64744-foto-08244-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64744-foto-08244-7-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | 2025-06-25 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | No està registrat com a BCIN. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2131 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 90242 | Puig de Sant Miquel i Castell de Sant Pere d’Ardesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-de-sant-miquel-i-castell-de-sant-pere-dardesa | <p><span><span><span><span><span><a><span><span><span><span>AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès – L’Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. </span></span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>CATALÀ, P. (1990): Els Castells Catalans. Vol V. Rafael Dalmau Editor. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | X-XII | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span><span>Damunt el Puig de Sant Miquel s’hi localitzen en superfície restes muraries realitzades amb pedra i argamassa malgrat que degut el grau d’acumulació de les pedres per l’entorn no es possible determinar-ne la planta. A pocs metres del puig s’hi localitzen les restes de dues parets fent angle realitzades amb pedra amb filades regulars rejuntada amb argamassa amb una alçada aproximada d’1,5 m. No es localitza material ceràmic a l’entorn. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-130 | Puig de Sant Miquel. Sud de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>En relació al castell termenat de Sant Pere d’Ardesa hi ha poques noticies documentals. L’any 989 es esmenat en un document del comte Borrell II el qual ven a Saula un alou situat al comtat de Manresa, que afronatava al nord amb la fortalesa d’Ardesa. Al segle XII apareix novament documentat quan n’era el senyor Bertran de Rubió. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6372700,1.5809700 | 381813 | 4610477 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90242-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90242-130-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90242-130-4.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | BCIN | National Monument Record | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La fitxa s'ha omplert amb dades de la fitxa 014. BAP de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 85 | 1754 | 1.4 | 2131 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||
| 70636 | Escut de la casa de cal Beneficiat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-la-casa-de-cal-beneficiat | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50</p> | XVII | <p>Escut esculpit sobre la cara vista d'un carreu de forma trapezoïdal, que es troba encastat a nivell del primer pis de la casa coneguda com Cal Beneficiat o Cal Santdiumenge. Tot i que es troba molt erosionat s'aprecia un escut amb l'orla exterior del símbol cardenalici, que s'explica per la relació de la casa amb la propietat episcopal. L'interior de l'escut es troba quatripartit, alternant dos camps amb el que sembla el dibuix d'un castell amb altres dos camps amb aigües. Sobre l'escut es conserva la data de 1688. La ubicació actual de l'escut no es correspon amb la que devia ser original.</p> | 08250-57 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Aquesta edificació es troba situada en un dels carrers originaris del poble de Montbui, i nucli embrionari de la trama urbana configurada entorn a l'església i a aquest carrer, que ja figura en un capbreu del 1520. Les cases es van anar alineant en el carrer Major on hi hagué la major densitat de població. Aquesta casa era propietat del bisbat de Vic que l'havia adquirit d'una donació. El nom antic de la casa Cal Beneficiat, pot trobar-se en estreta relació amb el fet de que la casa fos de propietat episcopal, destinada potser a acollir mossens dotats amb beneficis eclesiàstics. L'escut du la data del 1688 i du l'emblema dels marquesos de Duesaigües i explicaria la vinculació del benefici fundat a l'església parroquial de Santa Margarida amb aquesta família nobiliària propietària de la Casa Gran.</p> | 41.5566800,1.6046000 | 383636 | 4601497 | 1688 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70636-foto-08250-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70636-foto-08250-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70636-foto-08250-57-3.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | 2025-06-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 96|94 | 47 | 1.3 | 2131 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||
| 95479 | Aqüeducte de Can Vernet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-de-can-vernet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalun</span></span></span></span></span></p> <p>Anònim (2022). La Mina dels Monjos, els vestigis d’una conducció d’aigua centenària. “El Cugatenc (11-11-2022).<span><span><span><span lang='CA'><span>. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998)</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>HINOJO, Emiliano (2023) <em>Memòria de la intervenció arqueològica preventiva al Pont-aqüeducte de Can Vernet de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)</em>. Document inèdit.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>OLLÉ, Marc; RODRÍGUEZ, Alba (2022). “Mina dels monjos i aqüeducte de Can Vernet”, fitxa de la <em>Carta Arqueològica de Sant Cugat</em>. (document digital)</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>TORTOSA SAPERAS, Joan. (1995) “Pas a pas. Un itinerari per Sant Cugat”. <em>Gausac</em> núm. 5, p. 25-42.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>VILA CORTINA, Mireia (2023) <em>Estudi històric del pont-aqüeducte de Can Vernet i de la mina dels monjos (Sant Cugat del Vallès)</em>. Document inèdit.</span></span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | Està pendent de restauració. | <p>Aqüeducte que servia per a subministrar aigua al monestir i a la vila de Sant Cugat. Popularment és conegut com a <span><span><span><span lang='CA'><span>“pont” de Can Vernet. Formava part de la Mina dels Monjos, que constituïa un</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span> sistema hidràulic parcialment soterrat. Tradicionalment la mina i l'aqüeducte s'havien datat en època medieval, però en realitat podria </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>tractar-se d’una construcció del segle XVI o, tal vegada, posterior, segons els darrers estudis. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La mina d’aigua tenia el punt de captació al lloc conegut com a Mare de la Font, proper a la capçalera del torrent de Volpelleres. D'aquí va seguint el seu traçat pel subsol. L’aqüeducte es va construir per travessar el torrent des de la llera est a l’oest.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Aquest aqüeducte té una longitud de 74 metres, un ample entorn 0,9 metres i una alçada real al punt més alt de 8,5 metres. L'acumulació de sediments a la base, però, ha fet pujar el nivell del sòl entorn de dos o tres metres. L’estructura originària de l’aqüeducte (60,5 metres) inclou tres arcs sostinguts sobre dues unitats de piles i dos estreps. E</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>stà bastit majoritàriament amb carreus de pedra de Campanyà ben disposats en filades i lligats amb morter de calç. En un moment tardà s’amplià pel costat oest i s’hi obrí un pas per sota de format quadrangular. La canalera discorre per la part superior i ha estat refeta diverses vegades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 1998 va ser rehabilitat com a passera, amb la fixació a la part superior d’una estructura d'acer patinable.</span></span></span></span></span></p> | 08205-507 | Parc de Can Vernet i carrer de la Mina | <p>La datació d'aquest aqüeducte i de la Mina dels Monjos s'ha qüestionat arran de les darreres investigacions. No es pot descartar que en època medieval existís algun sistema extern per proveir d’aigua el monestir de Sant Cugat. En tot cas, el primer esment documental d'aquest aqüeducte data de 1535, quan la comunitat monàstica pacta amb un particular tasques de manteniment per “fer arribar l’aigua a la font del monestir”. La documentació monàstica posterior atribueix a l’abat Despuig (1538-1558) la construcció d’un “bell aqüeducte”, que s'ha relacionat amb el reg dels nous horts creats al costat sud del recinte, al costat de l’església. A més, l'aqüeducte també aportava aigua per a les necessitats domèstiques dels monjos.</p> <p>El “pont” comença a formar part de les referències habituals en la toponímia i paisatge locals des de l'any 1591. Es coneixia com a “Pont de Pedra” o “Pont de l’Abat”. El nom de Can Vernet amb el qual ara es coneix popularment fa referència a un antic mas proper, ara ja desaparegut.</p> <p><span><span><span>Això no obstant, les últimes recerques portades a terme pels Museus de Sant Cugat han posat en qüestió aquestes datacions que s'havien acceptat fins fa poc. </span></span></span><span><span><span>Tradicionalment la mina dels Monjos s’havia datat a l’època medieval, però els darrers estudis del Museu indiquen que la construcció podria ser posterior al segle XVI. A més, l’aspecte actual és propi de les mines del segle XIX i XX ja que la conducció es va refer diverses vegades. Aquesta infraestructura que abastia d’aigua la vila i el monestir va ser problemàtica pels col·lapses i refaccions, especialment als segles XVII i XVIII, motiu pel qual es van reforçar i refer en alguns trams. Així mateix, l’aqüeducte del Pont de can Vernet s’havia datat històricament al segle XVI, però aquesta data avui també es posa en entredit, arran de les darreres investigacions de Museus de Sant Cugat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb la desamortització de Mendizábal de 1836 la mina va passar a domini públic. El Monestir mai va reclamar de forma clara la recuperació de la mina ja que, d’una banda, suposava enfrontar-se a la població perquè era un dels pocs accessos a l’aigua que tenia la vila i, de l’altra, perquè el manteniment i reparació constants suposaven uns importants costos econòmics.</span></span></span></p> <p>El pont va ser declarat Bé Cultural d’Interès Nacional el 1979. El 1998 es va adequar el seu ús com a passarel·la a través de la col·locació de l’actual estructura de ferro a sobre de la canalera, segons projecte del despatx d'arquitectes Batlle i Roig. Amb aquest projecte es pretenia donar sortida a les necessitats de comunicació entre barris, però la qüestió va generar polèmica.</p> <p>El 2023, en el context dels estudis per a la seva restauració, s’hi realitzà una intervenció arqueològica que va permetre documentar-lo correctament.</p> <p>Existeix una llegenda sobre la construcció de l’aqüeducte que, en realitat, va ser ideada per Rogeli Pedró i publicada el 1999 al llibre '<em>Mites i Llegendes de Sant Cugat</em>'. La festa de l’Encabronada, creada el 2015 pels Diables de Sant Cugat, s’inspira en aquesta llegenda de nova creació.</p> | 41.4782326,2.0767561 | 422918 | 4592259 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95479-050702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95479-050703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95479-05074.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | BCIN | National Monument Record | 2025-02-28 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94 | 49 | 1.5 | 2131 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | |||||
| 95981 | Jaciment arqueològic Monestir de Sant Cugat del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-monestir-de-sant-cugat-del-valles | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>'Excavaciones en el monasterio de Sant Cugat del Vallès'. <em>Información arqueológica</em>, números 4-5, p.33.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO, J.; RODRÍGUEZ, A. (1999). '1969: Excavacions arqueològiques al monestir de Sant Cugat del Vallès'. <em>Gausac</em>. 15.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>AGUELO MAS, J. (2000). <em>Memòria excavació al Palau Abacial del Monestir de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental). Campanya 2000</em>. Memòria número 4219.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ARMENTANO, N.; PUJOL, M.; MALGOSA, A. (2001-2002). <em>Memòria excavació al Monestir </em></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span lang='CA'><span>de Sant Cugat. Informe antropològic de restes humanes</span></span></em><span lang='CA'><span>. Memòria número 4183.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ARTIGUES, P. L.; BLASCO, M.; RIU-BARRERA, E. (1993-1994). <em>Les excavacions arqueològiques al monestir de Sant Cugat del Vallès o d'Octavià. La fortalesa romana, la basílica i la implantació del monestir</em>. Memòria número 2241.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ARTIGUES CONESA, P. L.; AGUELO, J.; SARDÀ, M.; VILA, J.M. (1994-1995). <em>Memòria excavació al Monestir de Sant Cugat</em>. Memòria número 2506.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ARTIGUES CONESA, P. L. (1996). Memòria excavació al Monestir de Sant Cugat. Rebaixos rasa drenatge. Memòria número 1734.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ARTIGUES, P.; BLASCO, M.; SARDÀ, M. (1996) 'Les excavacions arqueològiques al monestir de Sant Cugat del Vallès o d'Octavià (1993-1994). La fortalesa romana, la basílica i la implantació del monestir'. <em>Gausac</em>, número 10.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ARTIGUES, P.L., et al. (1997). 'La fortalesa romana, la basílica i el monestir de Sant Cugat del Vallès o d'Octavià (Catalunya). Les excavacions de 1993-1995'. <em>Annals de l'Institut d'Estudis Gironins</em>, XXXVII, p.1081-1115.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ARTIGUES, P. L. [et al.]. (1997). 'Les excavacions al monestir de Sant Cugat del Vallès (1993-1994)'. <em>Tribuna d'Arqueologia 1995-1996</em>. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. p. 99-119.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ARTIGUES CONESA, P. L. (1999). <em>Memòria excavació a la Capella de la Pietat del Monestir de Sant Cugat del Vallès</em>. Memòria número 3141.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ARTIGUES CONESA, P. L. (1999). <em>Memòria excavació al la Plaça de l'Om del Monestir de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)</em>. Memòria número 3253.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ARTIGUES I CONESA, P.L. (2000). 'Intervenció arqueològica a la capella de la Verge de la Pietat del monestir de Sant Cugat del Vallès'. Gausac. 17, p.25-33.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ARTIGUES, P.L.; SUBIRANA, C. (2000). 'Intervenció arqueològica a la plaça de l'Om del monestir de Sant Cugat del Vallès. Localització d'un hipogeu i de l'antiga fleca del monestir'. <em>Gausac</em>. Número 17, p.11-23.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ARTIGUES, P.L. (2001). 'Monestir de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)'. <em>Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996-2001)</em>. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura, p.259. Preactes.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ARTIGUES I CONESA, P.L. (2003). 'El monestir de Sant Cugat del Vallès. L'evolució arquitectònica a partir de l'arqueologia'. <em>Actes del II Congrés d'arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya</em>, p.18-28.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>ARTIGUES CONESA, P.L.; FERRER ÀLVAREZ, C. (2014): <em>Memòria de la intervenció arqueològica preventiva de control a l'avinguda Francesc Macià 10-20. Entorn del Monestir de Sant Cugat del Vallès</em>. Memòria número 11598.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>BACARIA MARTRUS, A.; VILLARES MATAMALA, I. (2002-2003). <em>Memòria de la intervenció </em></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span lang='CA'><span>arqueològica realitzada als carrers de La Torre i de la Creu i jardins de Llevant del Monestir de Sant Cugat del Vallès</span></span></em><span lang='CA'><span>. Memòria número 4853.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>BACARIA, A.; PANCORBO, A. (2003). 'Les excavacions arqueològiques a la plaça d'Octavià (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)'. <em>Actes del II Congrés d'arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya</em>, p.412-417.</span></span></span></span></span></span></p> <p>BARDAVIO, A.; ARTIGUES, P.L.; MIQUEL, M.; MIQUEL, D.; CASAS, J. (2006). <em>Història de Sant Cugat</em>. Museu de Sant Cugat i Cossetània edicions, p.71-73.</p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>BARRAL ALTET, X. (1974). 'La basilique paléochretienne et visigotique de Sant Cugat del Vallès (Barcelone). Dossier archéologique er essai d'interpretation'. <em>Mélanges de l'École française de Rome</em>. Número 86, p. 891-928.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>BARRAQUER ROVIRALTA, C (1915). <em>Las casas de religiosos en Cataluña</em>. Imprenta Altés y Alabart. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>BELTRÁN DE HEREDIA, Julia; MACIAS, Josep Maria. 'Técnicas constructivas en la Tarraconensis durante la antigüedad tardía. Planteamientos y estrategias de investigación para una propuesta de síntesis'. <em>Quarhis. Quaderns d'arqueologia i història de la ciutat de Barcelona</em>. Època II, p. 16-38.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>BOSCH GIMPERA, P.; SERRA RÀFOLS, J. de C (1964). 'Scavi a Sant Cugat del Vallès, Catalogna. Dal Castrum Romano al Monastero attuale'. <em>Rendiconti della Pontificia Accademia Romana di Archeologia</em>, Vol. XXXVI, p.307-323.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>BOU, X. 'El Monestir de Sant Cugat en el segle X. La formació del domini vallesà'. <em>Revista d'Estudis Sancugatencs</em>, número 5.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>CABALLÉ, G.; VILA, G. (2001). Memòria excavació a l'ala de llevant del Monestir de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental). Memòria número 6520.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>FERRANDO, E. 'L'empremta d'un passat visigòtic a Sant Cugat'. <em>Revista Cultura</em>, número 57 (juny), p.43-46.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>FERRER ÁLVAREZ, C. (2014). <em>Memòria de la intervenció arqueològica preventiva a l'avinguda Francesc Macià 10-20. Entorn del Monestir de Sant Cugat del Vallès (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental)</em>. Memòria número 11372.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>FERRER ÀLVAREZ, C. (2014-2015). <em>Memòria de la intervenció arqueològica preventiva de control a l'avinguda Francesc Macià 10-20. Entorn del Monestir de Sant Cugat del Vallès (Sant </em></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span lang='CA'><span>Cugat del Vallès, Vallès Occidental)</span></span></em><span lang='CA'><span>. Memòria número 11598.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>GINER, D (2007). <em>Memòria seguiment arqueològic obres de climatització de l'església de Sant Pere d'Octavià</em>.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>GINER, D. <em>Memòria de seguiment arqueològic a la Plaça de l'Església</em>. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>GINER, D., (2010) <em>Memòria de la intervenció arqueològica preventiva a l'entorn del monestir de Sant Cugat del Vallès: solars Camí de la Creu 5, Carrer d'Orient 3, Passeig Francesc Macià 10-14 i s/n</em>. Memòria número 9265.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>MIQUEL SERRA, D. 'L'excavació de la torre sud-est de la fortificació romana d'Octavià (1971). Primera aproximació'. <em>Gausac</em>, número 6, p.79-82.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>PANCORBO, A., (2001-2002). <em>Memòria de les excavacions arqueològiques realitzades al Monestir de Sant Cugat (Vallès Occidental)</em>. Memòria número 7381</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>PANCORBO, A., (2003). <em>Memòria excavació al Monestir de Sant Cugat del Vallès (plaça de l'Església). Vallès Occidental</em>. Memòria número 4441.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>PANCORBO, A., (2005). <em>Memòria del seguiment arqueològic realitzat al Monestir de Sant Cugat del Vallès (Cerdanyola del Vallès)</em>. Memòria número 6220.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>PANCORBO, A., (2008) <em>Control arqueològic realitzat al segon pis de la casa abacial del monestir de Sant Cugat del Vallès</em>. Memòria número 9268.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>PUJALS, M. (2012): <em>Memòria. Palau abacial el Monestir de Sant Cugat (Sant Cugat del Vallès)</em>. Memòria número 10701.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>RIU BARRERA, E. (1998). 'Arqueologia i història de l'antic monestir de Sant Cugat d'Octavià o del Vallès i dels establiments que el precediren'. <em>Actes de la LXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos</em>.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>SARDÀ VILARDAGA, M. (1990). <em>Memòria dels treballs arqueològics efectuats a l'angle nord-est dels claustres del monestir de Sant Cugat del Vallès (Vallès Occidental)</em>. Memòria número 796.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>SARDÀ VILARDAGA, M. (1990). <em>Intervenció a l'angle nord-est dels claustres del monestir de Sant Cugat del Vallès</em>. Memòria número 1505.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>TERRATS JIMÉNEZ, N. (2001). Intervenció arqueològica al pati abacial de l'antic monestir de Sant Cugat del Vallès'. Memòria número 3054.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>VILA, J.M.; MORERA, J.; ACHÓN, O. (2009). <em>Memòria de la intervenció arqueològica al parc del monestir de Sant Cugat</em>. Memòria número 9269.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>VILA CARABASSA, J.M.; MORERA CAMPRUBÍ, J. (2009). <em>Intervenció al Parc del monestir de Sant Cugat del Vallès</em>. Memòria número 9269.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>VILA, G.; TRULLÀS, O.; GEIS, X., (2010) <em>Memòria de les intervencions arqueològiques als jardins històrics del Reial Monestir de Sant Cugat</em>. Memòria número 9282.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>VILLARES, I. (2007). 'El seguiment arqueològic de l'obra dels jardins de llevant del monestir de Sant Cugat del Vallès (agost de 2002 - març de 2003)'. <em>Gausac</em>, números 30-31, p.143-156.</span></span></span></span></span></span></p> | I - XIX | <p><span><span><span>El Monestir de Sant Cugat del Vallès conserva diverses restes arqueològiques d’interès, ja que des de la dècada de 1930 s’hi han practicat un bon nombre d’excavacions. Les primeres empremtes en aquest emplaçament són de l’època romana, i es poden datar entre els segles I i IV dC. D’aquest període s’ha localitzat una possible vil·la romana, i després una fortalesa d’època tardoromana, del segle IV dC. Es tracta del <em>Castrum Octavianum</em>, que més tard fou reconvertit en una basílica paleocristiana on sembla que s’hi hauria enterrat el màrtir Cugat, el sant que dona nom al monestir i posteriorment a la vila de Sant Cugat. Les restes d’aquesta basílica són ben visibles a l’interior del claustre. Ja d’època medieval i moderna s’han desenterrat també un bon nombre d’estructures i dependències del monestir que havien quedat en ruïnes. La majoria d’aquests elements, però, no han quedat visibles després de les intervencions.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les restes d’època romana aparegudes incloïen també estructures d’emmagatzematge, com ara sitges i <em>dolia</em>, part d’un dipòsit amb paviment d’<em>opus signinum</em> i diversos murs de tancament. La fortificació o <em>castrum</em> del segle IV tenia forma quadrada, de 40 metres d’ample per 40 metres de llarg, amb torres de planta circular als angles. Al segle V dC en aquesta fortificació s’hi va construir una aula sepulcral, de planta rectangular, amb una cambra annexa que més tard es convertiria en la basílica paleocristiana. Al seu voltant hi havia una necròpolis amb tombes humils fetes amb teula a dos vessants. Amb el temps, a la basílica se li afegí un absis de planta poligonal i de ferradura, i s’hi van construir capelles laterals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Les primeres excavacions arqueològiques al monestir es van realitzar al claustre i a d’altres espais pròxims entre els anys 1933 i 1936. Els responsables foren Josep Serra Ràfols i Pere Bosch Gimpera. Com a elements més destacats es va localitzar un mil·liari, datat entre el 41 i el 54 dC, un capitell corinti, sitges, pous, un <em>dolium</em> i un sarcòfag del segle III dC, el qual va ser reutilitzat al segle XVIII com a font al jardí.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Unes dècades més tard Josep Maria Nuix va realitzar excavacions l’any 1969 i, poc després, Francesc Martí Jusmet i Tomàs Gimeno, entre 1971 i 1973, van excavar a l’exterior de la capçalera de l’església i a la sala capitular. En aquest moment es van trobar parts del <em>castrum</em> romà i es veié que l’absis lateral dret prenia com a fonament les restes d’una torre circular, mentre que els altres dos absis s’assentaven sobre un mur fet amb grans carreus. Aquest mur continuava al subsòl de la sala capitular. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1990, amb motiu de la instal·lació en el claustre del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, es van realitzar sondejos a la zona nordest. Fruit d’aquesta tasca es va documentar la fonamentació i els murs de la muralla medieval que tancava el monestir per aquesta part i es van identificar elements constructius fins al segle XVI. Posteriorment, es va restaurar el monestir i, entre 1993 i 1994, es va obrir novament el subsòl del claustre i de la sala capitular, a més d’altres espais adjacents. Novament es van localitzar sepultures del cementiri paleocristià. Les excavacions van continuar els anys 1995 i 1996, en aquest cas a l’angle nord del claustre. Això va permetre identificar reformes de l’edifici entre els segles XIV i XVII, entre d’altres la construcció de l’escala i del claustre del primer pis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1999 va excavar-se la capella de la Pietat del monestir, on s’hi van identificar, entre d’altres, restes de la muralla del període baix imperial, el fonament d’una torre semicircular i un enterrament d’època romana. A més, es va poder documentar que la capella fou edificada al segle XVII, si bé és cert que hi ha pintura gòtica als murs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 2000 i 2001 el Palau Abacial va ser objecte d’una intervenció arqueològica consistent en repicar i fer prospeccions als paraments, cosa que va permetre identificar unes reformes del segle XVIII. També es va fer un seguiment arqueològic amb motiu d’unes reformes interiors, i aleshores es van identificar cinc fases de reformes de l’edifici, entre els segles XVI i XX. El palau va ser objecte d’una nova intervenció el 2012 amb motiu de l’arranjament del vestíbul. Això va permetre documentar més escales al mateix lloc i empremtes en els murs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2001, amb la redacció del Pla Director de Rehabilitació del Monestir, van realitzar-se dos sondejos arqueològics a la zona de llevant que van documentar restes d’una possible vil·la romana i del <em>castrum</em>, així com un mur de fonamentació i un fossar dels segles XII-XIII. L’any 2005, amb motiu de les obres per il·luminar la façana del monestir, es va documentar els fonaments d’un mur gòtic i de la porta de l’església. L’església també va ser objecte d’un control arqueològic l’any 2007, amb motiu d’uns treballs de climatització. Llavors es van documentar restes del segle XIV, dos murs de l’església, restes de la fonamentació del paviment, una claveguera del segle XVI i restes de l’antic paviment substituït el segle XVIII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pel que fa a altres intervencions practicades en indrets propers o entorn del monestir, cal dir que el 1999 fou excavada la plaça de l’Om, on s’hi va localitzar un hipogeu construït sobre estructures anteriors, datat al segle XVII i amb materials del XIX. Així mateix, es va trobar la fleca del monestir.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els anys 2002 i 2003 es va excavar als Jardins de Llevant i als carrers de la Creu i de la Torre, on van aparèixer restes paleocristianes i medievals. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2003 s’excavà la plaça de l’Església, on s’identificà part d’un enterrament romà amb trossos de tègula, el fonament del portal gòtic de l’església (de la primera meitat del segle XIV) i fragments d’un rec del segle XVIII.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 2009 l’entorn del monestir va ser objecte de repavimentació a les zones est i nord. Els rebaixos del terreny van comportar la troballa d’estructures dels segles XVII i XIX. També es van localitzar restes del període romà (murs, <em>lacus</em> i <em>dolia</em>), d’època altmedieval (una sitja i un retall), un enterrament anterior al segle XIV i un forn ceràmic amortitzat els segles XV o XVI. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El 2010 es va intervenir al sud i a l’oest dels jardins, on es va documentar un tram de la muralla medieval i un encofrat fet amb pedra petita i morter de calç. A la zona de ponent es va localitzar una part del fossat de la muralla.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 2010 es va realitzar sondejos a quatre solars propers, al passeig de Francesc Macià, que van permetre localitzar unes sitges. El 2014, en unes obres al mateix passeig, es van documentar nou sitges més, d’època romana, un forn de ceràmica vidriada i tres cups de vi d’antigues cases del segle XIX. </span></span></span></p> | 08205-798 | Plaça dOctavià. | <p><span><span><span><span>L’abadia benedictina de Sant Cugat del Vallès fou construïda sobre les restes del <em>Castrum Octavianum</em>, una antiga fortalesa romana. L’origen del monestir es troba en una basílica paleocristiana del segle V, ubicada a l’espai on actualment hi ha el claustre i on sembla que s’hi hauria enterrat el màrtir Cugat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La primera referència documental del monestir és de l’any 875. Es tracta d’una confirmació de béns realitzada pel rei Lluís el Tartamut a Fredoí, bisbe de Barcelona: “<em>la casa de Sant Cugat i Sant Feliu, al lloc d’Octavià, amb les seves aprisions i adjacències i amb totes les seves pertinences, tal com l’abat Ostofred tenia per precepte</em>”. A partir del segle X els dominis territorials del monestir santcugatenc van començar a ocupar zones del Vallès. Gràcies a l’abat Donadéu es van reconstruir diverses esglésies i s’ampliaren les possessions de terres a la zona de la Marca Hispànica, a les actuals comarques del Penedès i de l’Anoia. La ràtzia d’al-Mansur del 985 va destruir el monestir, però aviat es va poder reconstruir. Sota l’abat Odó, a principis del segle XI, es va iniciar la construcció del nou monestir, que va portar a terme el mestre d’obres Fedanci. En aquest moment es va construir una nova església d’estil romànic, de majors dimensions i amb una porxada situada al mur nord. Per evitar futures destruccions el recinte es va fortificar.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant la segona meitat del segle XII es va iniciar una gran reforma del monestir. Es va construir una nova església, que va començar-se en estil romànic i que fou finalitzada en temps del gòtic, després de dos-cents anys d’obres. La construcció de la façana va finalitzar el 4 de setembre de 1337, a l’hora de vespres, en temps de l’abat Galceran de Llobets, segons va recollir el notari Guillem de Torn. També al segle XII, al costat de l’Evangeli del temple es va començar a edificar el claustre sobre un pati anterior, més petit. La construcció va continuar al llarg d’uns trenta anys (1190-1220). Aquest fet va suposar l’aterrament de la basílica paleocristiana. Posteriorment, a partir del segle XIII es va aixecar un castell, amb torres, merlets i fossar (l’actual palau abacial), i es va ampliar la muralla a la zona nord. Així mateix, es van bastir els magatzems de les pabordies. Sobre l’any 1175 el monestir havia estat dividit en quatre pabordies. Més tard, a la segona meitat del segle XIV, es va ampliar la zona de muralla per llevant i s’aprofità l’espai per construir-hi les cases del prior, del cambrer i les torres, entre altres edificacions. Pels volts de l’any 1370 l’abat Busquets va fer construir l’espai de l’arxiu, situat al castell.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant l’època moderna el monestir va anar creixent de manera progressiva. Aquest fet s’exemplifica al segle XVI, quan es va fer el claustró, la llotja d’estil toscà d’accés al claustre del monestir. Posteriorment, es va substituir el dormitori per les cel·les individuals. Per aquest motiu es va aixecar una nova planta al claustre, amb una galeria renaixentista d’estil toscà. L’antic dormitori va ser reconvertit en una capella, dedicada a la Santa Creu. Durant el segle XVIII, per ordre de Felip V –que manava destruir les fortificacions catalanes- es va reconvertir el castell en el palau Abacial, en temps de l’abat Llupià. Així mateix, les muralles van ser modificades i el fossat es va colgar. En el període de l’abat Gayolà la sala capitular es va destinar a lloc d’enterrament dels monjos. Al mateix temps, es va construir una nova sala d’estil barroc al lloc on hi havia les cuines i part del refetor. En aquests moments la quarta nau de l’església es va dividir en tres capelles d’estil barroc, de manera que es va reduir l’alçada del sostre; la capella de Tots els Sants va ser reconvertida en sagristia; i també es va finalitzar la construcció dels pisos superiors del campanar. Durant el període de l’abat Montero, el 1798, es va reformar el presbiteri amb la col·locació d’una balustrada de marbre.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Arran de la desamortització de Mendizábal, el 1835, la comunitat benedictina es veié obligada a abandonar el monestir. El conjunt monumental va passar a mans de l’Estat i es va produir l’espoli de les cases monacals. L’any 1844 l’Estat va cedir a l’Ajuntament de Sant Cugat el palau Abacial, l’església i la mina d’aigua. Tres anys més tard, el claustre. L’any 1856 en els antics horts del monestir s’hi va construir el cementiri municipal i les escoles públiques es van instal·lar al claustró i a la sala capitular. El 1911 es va enderrocar l’edifici de l’arxiu. Deu anys més tard, el 1921, es va aterrar la muralla nord per fer un camp de futbol.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El 1931 el monestir va ser declarat Monument Nacional. El 1962 es va instal·lar al claustre l’Escola Internacional de Pintura Mural. El 1968 el monestir va acollir la nova Universitat Autònoma de Barcelona, per la qual cosa es va enderrocar la tàpia construïda en temps de l’abat Azara. I es van traslladar el cementiri, l’escorxador i el camp de futbol. En les dependències perimetrals del claustre l’any 1982 s’hi va ubicar el Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya. Un cop va ser construïda a Valldoreix una seu de nova planta per aquest centre, l’any 2003 el monestir va passar a acollir el Museu de Sant Cugat.</span></span></span></span></p> | 41.4735680,2.0850878 | 423608 | 4591734 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95981-079801.jpg | Legal | Romà|Paleocristià|Medieval|Romànic|Gòtic|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Cultural | BCIN | National Monument Record | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | De manera més específica, les intervencions arqueològiques realitzades en els darrers anys són les següents:Del 15 al 23 de gener de 1990. Direcció: Toni Caballé. Documentació. Rebaixos de terra per obres d’adequació.Del 7 al 31 de maig i del 5 l 8 de juny de 1990. Direcció: Maria Sardà Vilardaga. Excavació d’urgència. Obres de remodelació.Del 27 de setembre al 31 de desembre de 1993. Direcció: Maria Sardà Vilardaga, Pere Lluís Artigues Conesa i Mònica Blasco Arasanz. Excavació d’urgència. Excavació al claustre i a la sala capitular.De l’1 de gener al 28 de febrer de 1994. Direcció: Mònica Blasco Arasanz. Excavació d’urgència. Excavació al claustre.De l’1 al 8 de març de 1994. Direcció: Mònica Blasco i Arasanz. Excavació d’urgència. Excavació al claustre.Del 7 de novembre al 31 de desembre de 1994. Direcció: Pere Lluís Artigues Conesa. Excavació d’urgència. Dependències claustrals i segon recinte.Del 16 d’octubre al 17 de novembre de 1995. Direcció: Pere Lluís Artigues Conesa i Josep Maria Vila Carabassa. Excavació d’urgència. Pròrroga de l’excavació.Del 2 de gener al 28 de febrer de 1995. Direcció: Pere Lluís Artigues Conesa. Excavació d’urgència. Intervenció: Dependències claustrals i segon recinte. Pròrroga intervenció 1994.Del 24 de maig al 14 de juliol de 1995. Direcció: Pere Lluís Artigues Conesa i Josep Maria Vila Carabassa. Excavació d’urgència. Edificació d’una cambra subterrània exterior.Del 6 al 21 d’abril de 1995. Direcció: Pere Lluís Artigues Conesa. Excavació d’urgència. Intervenció: Dependències claustrals i segon recinte. Pròrroga intervenció.De l’1 al 25 de febrer de 1996. Direcció: Pere Lluís Artigues Conesa. Excavació. Obertura d’una rasa de drenatge de la façana sud.Del 13 al 29 d’octubre de 1996. Direcció: Pere Lluís Artigues Conesa i Carme Subirana Fàbregas. Excavació a la plaça de l’Om.Del 15 al 24 de setembre de 1999. Direcció: Pere Lluís Artigues Conesa i Carme Subirana Fàbregas. Excavació d’urgència. Excavació a la plaça de l’Om.Del 13 al 23 de juny de 1999. Direcció: Pere Lluís Artigues Conesa. Documentació. Intervenció a la plaça de l’Om.Del 26 de juliol al 6 d’agost de 1999. Direcció: Pere Lluís Artigues Conesa. Excavació. Intervenció: Excavació arqueològica a la Capella de la Pietat del Monestir.Del 27 de setembre a l’1 d’octubre de 1999. Direcció: Pere Lluís Artigues Conesa i Carme Subirana Fàbregas. Excavació d’urgència. Excavació a la plaça de l’Om.Del 28 de juny al 13 de juliol de 1999. Direcció: Pere Lluís Artigues Conesa. Control i documentació. Seguiment arqueològic i documentació gràfica a la Capella de la Pietat del Monestir.Del 4 a l’11 d’octubre de 1999. Direcció: Pere Lluís Artigues Conesa i Carme Subirana Fàbregas. Excavació d’urgència. Excavació a la plaça de l’Om.Del 8 al 15 de juny de 1999. Direcció: Pere Lluís Artigues Conesa. Documentació. Intervenció a la plaça de l’Om.Del 21 de juliol al 12 d’agost de 2000. Direcció: Jordi Aguelo Mas. Control i documentació. Seguiment arqueològic i documentació gràfica al Palau Abacial.1 i 2 de febrer de 2001. Direcció: Noemi Terrats Jiménez. Control. Seguiment arqueològic dels rebaixos de terres en el Palau Abacial.Del 14 de setembre a l’11 d’octubre de 2001. Direcció: Gemma Caballé Crivillés. Excavació a l’Ala de Llevant.Del 7 al 21 de novembre de 2001. Direcció: Ainhoa Pancorbo Picó. Excavació. Intervenció: Excavació a la galeria nord-oest del claustre.Del 8 d’agost al 13 de setembre de 2001. Direcció: Goretti Vila Fàbregas. Excavació. Intervenció: excavació a l’ala de llevant del monestir.Del 9 d’octubre al 23 de novembre de 2001. Direcció: Ainhoa Pancorbo Picó. Excavació. Intervenció: Excavació a la galeria sud-est del claustre.Del 14 de gener al 15 de febrer de 2002. Direcció: Ainhoa Pancorbo Picó. Excavació. Intervenció: Excavació a la plaça de l’Om.Del 17 de juny al 30 d’agost de 2002. Direcció: Ainhoa Pancorbo Picó. Intervenció preventiva i excavació. Intervenció: excavació en els extrems de la galeria sud-est del claustre, la sala de llevant, la caixa d’escala i la galeria nord-oest.Del 17 de juny al 30 d’agost de 2002. Direcció: Ainhoa Pancorbo Picó. Intervenció preventiva i excavació. Intervenció: rebliment dels sectors excavats a la galeria sud-est i a la galeria sud-oest.Del 17 de juny al 30 d’agost de 2002. Direcció: Ainhoa Pancorbo Picó. Rebliment indefinit i eliminació. Intervenció: eliminació parcial de les estructures modernes i rebliment del sector nord.Del 18 de febrer al 15 de març de 2002. Direcció: Ainhoa Pancorbo Picó. Excavació: Intervenció: excavació a la plaça de l’Om.Del 25 de març al 23 d’abril de 2002. Direcció: Ainhoa Pancorbo Picó. Excavació: Intervenció: excavació a la plaça de l’Om.Del 20 de maig al 19 de juny de 2002. Direcció: Ainhoa Pancorbo Picó. Intervenció preventiva i excavació. Intervenció: excavació a la plaça de l’Om.Agost de 2002. Direcció: Ainhoa Pancorbo Picó. Intervenció preventiva i eliminació. Intervenció: eliminació de les estructures excavades a la sala de llevant i a la caixa d’escala.Agost de 2002. Direcció: Ainhoa Pancorbo Picó. Intervenció preventiva i rebliment. Intervenció: rebliment de les restes excavades a l’ala sud-est del claustre.Del 2 d’octubre al 31 de desembre de 2002. Direcció: Ainhoa Pancorbo Picó. Intervenció preventiva i excavació: Intervenció: excavació a la meitat sud de la galeria de ponent i a la sala de la planta baixa, ala nord i nord-oest.Novembre de 2002. Intervenció preventiva i rebliment. Intervenció: cobriment de les restes excavades a l’extrem meridional de la galeria sud-oest del claustre.Novembre de 2002. Intervenció preventiva. Perforació de la muralla de llevant del monestir.Desembre de 2002. Intervenció preventiva i rebliment. Intervenció: rebliment de les estructures excavades a la sala principal i la sala extrem de llevant a l’ala nord-oest i a la llotja del monestir.Del 22 de juliol a l’1 d’agost de 2003. Direcció: Ainhoa Pancorbo Picó. Intervenció preventiva, control i excavació. Intervenció: excavació al monestir.Del 15 al 18 de febrer de 2005. Direcció: Ainhoa Pancorbo Picó. Intervenció preventiva, control i excavació. Intervenció per documentar nova informació del monestir.Del 5 al 28 de febrer de 2007. Direcció: Francisco Núñez Calvo. Intervenció preventiva, control i excavació.Del 4 al 7 d’agost de 2008. Direcció: Ainhoa Pancorbo Picó. Intervenció preventiva, control i excavació. Intervenció: seguiment arqueològic de l’enderroc d’envans al Palau Abacial.Del 16 al 17 de juliol de 2009. Direcció: Oriol Achón Casas. Intervenció preventiva, eliminació i rebliment indefinit. Intervenció: pavimentació i millora del drenatge a l’entorn de les façanes oriental i septentrional del monestir.Del 26 de juny al 10 de juliol de 2009. Direcció: Jordi Morera Camprubí. Intervenció preventiva, control i excavació. Intervenció: pavimentació i millora del drenatge a l’entorn de les façanes oriental i septentrional del monestir.Del 27 de maig al 5 de juny de 2009. Direcció: Josep Maria Vila Carabasa. Intervenció preventiva, control i excavació. Intervenció: pavimentació i millora del drenatge a l’entorn de les façanes oriental i septentrional del monestir.De l’1 d’abril al 21 de maig de 2010. Direcció: Daniel Giner Iranzo. Intervenció preventiva i excavació. Intervenció: urbanització de solars.Del 5 al 30 de juliol de 2010. Direcció: Goretti Vila Fàbregas. Intervenció preventiva i excavació. Intervenció: seguiment arqueològic de les obres de restauració dels jardins del monestir.Del 6 al 8 d’octubre de 2010. Direcció: Òscar Trullàs Ledesma. Intervenció: seguiment arqueològic de les obres de restauració dels jardins del monestir.De l’11 al 12 de novembre de 2010. Direcció: Xavier Geis Elias. Intervenció: seguiment arqueològic de les obres de restauració dels jardins del monestir.Del 25 al 30 de juny de 2012. Direcció: Maria Pujals. Intervenció preventiva i control. Intervenció: Arranjament del vestíbul del Palau Abacial.De l’1 al 31 de desembre de 2014. Direcció: Pere Lluís Artigues Conesa. Intervenció preventiva, control i excavació. Intervenció: obres en dos solars a l’avinguda de Francesc Macià números 10 – 20.Del 20 de maig al 13 de juny de 2014. Direcció: Pere Lluís Artigues Conesa. Intervenció preventiva, control i excavació. Intervenció: obres en dos solars a l’avinguda de Francesc Macià números 10 – 20.Del 31 de març al 16 de maig de 2014. Direcció: Conxita Ferrer Álvarez. Intervenció preventiva i excavació. Intervenció: obres en dos solars a l’avinguda de Francesc Macià números 10 – 20.Del 7 al 16 de gener de 2015. Direcció: Pere Lluís Artigues Conesa. Intervenció preventiva, control i excavació. Intervenció: obres en dos solars a l’avinguda de Francesc Macià números 10 – 20. | 83|84|85|92|93|94 | 1754 | 1.4 | 2131 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | |||||
| 95780 | Rellotge de sol del Reial Monestir. Palau Abacial, façana de de ponent. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-reial-monestir-palau-abacial-facana-de-de-ponent | Només resten algunes parts de l'arrebossat. | <p>Restes d'un antic rellotge de sol situat a la façana de ponent del Palau de l’abat de l’antic monestir de Sant Cugat del Vallès, a la plaça d'Octavià. D'aquest rellotge només se'n conserven restes parcials de l'arrebossat. Han desaparegut els números i la vareta del gnòmon.</p> | 08205-663 | Plaça d'Octavià. Façana de ponent del Palau Abacial. | <p>Al segle X hi havia un primer edifici en aquest indret, probablement un hospital per acollir pobres i pelegrins, el qual més tard es va traslladar a l’altre costat de la plaça d’Octavià. Al segle XIII es va construir l’edifici actual, ampliat al segle XIV. En un principi tenia forma de castell. Acollia les estades que hi feien els reis catalans, era residència de l’abat i també la seu de l’arxiu monàstic. L’edifici tenia tres plantes i una terrassa amb merlets. A l’interior hi havia una masmorra als soterranis de la torre de l’Abat i un pati gòtic amb escala. Aquesta fortalesa va esdevenir tot un símbol del poder feudal exercit pels abats del monestir.</p> <p>Al segle XIV el creixement de l’edifici cap a l’església, amb la construcció de l’ala sud, va ocasionar l’ocultació del rosetó de l’esquerra. Entre l’església i el palau hi havia una escala secreta que comunicava els dos espais, però aquesta part es va enderrocar l’any 1910 a causa de l’estat en què es trobava l’edifici.</p> <p>Al segle XVIII, després de la guerra de Successió, Felip V va manar destruir les fortificacions catalanes. Aleshores Jeroni Oliver va transformar l’edifici, que va passar de castell a palau. Es va modificar la façana amb la incorporació de les obertures actuals, en forma de finestres i balcons. El 1735 l’abat Llupià va construir sobre l’antic pati i escala, i va fer un nou portal d’entrada amb el seu escut heràldic.</p> <p>El 1835, després de la desamortització de Mendizábal, la parròquia de Sant Pere d’Octavià es traslladà al monestir. Aquest edifici actualment acull la rectoria amb els seus serveis, així com l’oficina de turisme.</p> | 41.4736500,2.0847800 | 423582 | 4591743 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95780-066301.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 98|119 | 47 | 1.3 | 2131 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | |||||||
| 92743 | Casal de Villar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-de-villar | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>- Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XI-XX | <p>Masia amb arrels en una antiga casa forta medieval de la que es conserva una torre de defensa circular que, amb el pas dels anys i el creixement de noves construccions ha quedat envoltada de noves dependències. El seu accés es realitza per un baluart i un pati (en què hi ha un til·ler centenari amb una tanca que indica la data 1883) que fa de distribuidor de les diferents estances.</p> <p>Des del pati s'accedeix a l'habitatge per la zona més antiga formada per una estructura de planta baixa i pis, i coberta de teula àrab acabada amb un ràfec. El portat és de mig punt adovellat amb una finestra de pedra al damunt i la clau decorada amb l'escut dels Villar.</p> <p>La masia actual ha estat el producte de diferents ampliacions al llarg dels segles. Destaca, en aquest sentit, el volum de l'esquerra (oest) probablement producte de dues ampliacions, una en època renaixentista i una altre en època modernista. És una estructura de planta quadrada amb planta baixa i dos pisos, de coberta de teula àrab a 4 vessants. A la façana del primer pis destaquen dues finestres de pedra treballades i un rellotge de sol. El seu interior conserva diferents elements arquitectònics destacats com l'escala de pedra, els festejadors, capitells decorats o baranes, així com un forn o paviments enrajolats. Aquest volum conserva també a la planta baixa un antic celler. El sotacobert es troba a la segona planta i la seva estructura correspon amb la de les funcions d'assecador, donat que està totalment envoltada de finestres i disposa d'un pilar central de pedra ordenant l'espai.</p> <p><span><span><span><span><span><span>A l’esquerra d’aquest volum, es troba un tercer cos d’adossat, de planta baixa i pis. Disposa d'una galeria coberta que fa de connexió amb el jardí lateral.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La torre circular, d'origen romànic, està situada a la part posterior del conjunt. Té un diàmetre exterior d'aproximadament 5 m i una alçada propera als 14 m, i està dividida en dos pisos. Al primer pis es troba l'antiga porta. Els paraments són construïts amb carreus de mida irregular, lleugerament escairats i disposats en filades.</span></span></span></span></span></span></p> | 08210-1 | Coll d'en Quer | <p>El Villar està documentat des de l'any 1007. Hi vivia la família Villar fins que a principi del segle XVII, Margarita Villar, filla de Llorenç, es va casar amb Pere Montagut. A partir d'aleshores va començar la genealogia Montagut-Villar, que va fer una gran ampliació al mas i que va durar fins a l'any 1921.</p> <p>Formava part del mas la capella de Santa Maria del Villar, documentada des del segle XII i restaurada per Vicenç de Montagut i Villar l'any 1799.</p> | 41.6814100,2.1698900 | 430910 | 4614737 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/92743-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/92743-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/92743-3.jpg | Legal | Medieval|Gòtic|Modern|Renaixement|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | 2024-04-16 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 85|93|94|95|98|119 | 45 | 1.1 | 2131 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | ||||||
| 94408 | Palau Abacial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palau-abacial | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AADD (1991). <em>Catalunya romànica. Volum XVIII, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental</em>. Enciclopèdia Catalana, p.159-199.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>BARDAVIO, A.; ARTIGUES, P.L.; MIQUEL, M.; MIQUEL, D.; CASAS, J. (2006). <em>Història de Sant Cugat</em>. Museu de Sant Cugat i Cossetània edicions.</span></span></span></span></span></span></p> <p>MIQUEL, Domènec (2020). <em>Monestir de Sant Cugat del Vallès</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.46-48.</p> | XIII - XVIII | <p><span><span><span>Palau de l’abat de l’antic monestir de Sant Cugat del Vallès, situat a ponent del recinte. Es tracta d’un edifici gran i compacte, que es construí als segles XIII-XIV en forma de castell i que al segle XVIII fou transformat en palau. Llavors es va remodelar la façana, que va adquirir l’aspecte actual. Anteriorment, la façana del castell era cega; únicament hi havia espitlleres de defensa i merlets a la part alta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, que dona a la plaça d’Octavià, és flanquejada per dues torres: a l’esquerra la torre de l’homenatge i a la dreta una torre octogonal. El cos central, que consta de planta baixa dos pisos i golfes, presenta una distribució més o menys simètrica en base a quatre eixos d’obertures. Les obertures consisteixen en finestres i balcons, que estan emmarcats amb llindes i brancals de pedra escairada. A la planta baixa hi trobem quatre finestres. Al primer pis hi ha quatre balcons, amb baranes de ferro forjat i persianes de llibret. Al segon pis hi ha una finestra situada al centre i dues balconeres a cada costat. Sota la finestra s’intueix l’arrebossat d’un antic rellotge de sol. A les golfes, damunt de cada obertura de la balconera hi ha un òcul emmarcat amb pedra. El parament de la façana és format per carreus de pedra i conserva restes dels antics merlets i espitlleres. El ràfec és ceràmic, amb maons col·locats en punta i pla. La teulada és a dos vessants. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La torre de l’homenatge, situada a l’esquerra, és del segle XIV. Destaca a la planta baixa el gran portal de mig punt adovellat. Al seu damunt té un finestral i, a la part superior, unes obertures –actualment tancades amb vidre– que formaven part de l’antic sistema defensiu de la torre, conjuntament amb la barbacana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la dreta de la façana hi ha la torre octogonal, que reforçava defensivament el palau. En destaca una finestra gòtica amb traceria lobulada al segon pis.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al costat sud el palau es va ampliar amb un cos perpendicular. En aquest espai s’hi va instal·lar l’arxiu del monestir, que es trobava en una sala de la planta pis, decorada al sostre amb un interessant enteixinat policrom fet en temps de l’abat Busquets, a la segona meitat del segle XIV. Existia una escala secreta que comunicava el palau amb l’església, però es va enderrocar l’any 1910 a causa de l’estat en què es trobava. Aquesta façana presenta un aspecte similar a la principal, amb obertures en forma de finestres i balcons, però amb una distribució més irregular. Al nivell de les golfes es caracteritza per una galeria amb petites obertures que ocupa tota l’amplada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>En la seva façana interior, situada davant del claustró, l’edifici conserva alguns elements arquitectònics d’interès. Hi ha un portal motllurat i rematat amb l’escut de l’abat Llupià, que reformà i amplià l’edifici el 1735. A la dreta hi ha una cisterna d’aigua amb un brocal. Així mateix, l’edifici conserva restes arquitectòniques del segle X.</span></span></span></p> | 08205-6 | Plaça d'Octavià | <p><span><span><span>Al segle X hi havia un primer edifici en aquest indret, probablement un hospital per acollir pobres i pelegrins, el qual més tard es va traslladar a l’altre costat de la plaça d’Octavià. Al segle XIII es va construir l’edifici actual, ampliat al segle XIV. En un principi tenia forma de castell. Acollia les estades que hi feien els reis catalans, era residència de l’abat i també la seu de l’arxiu monàstic. L’edifici tenia tres plantes i una terrassa amb merlets. A l’interior hi havia una masmorra als soterranis de la torre de l’Abat i un pati gòtic amb escala. Aquesta fortalesa va esdevenir tot un símbol del poder feudal exercit pels abats del monestir.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XIV el creixement de l’edifici cap a l’església, amb la construcció de l’ala sud, va ocasionar l’ocultació del rosetó de l’esquerra. Entre l’església i el palau hi havia una escala secreta que comunicava els dos espais, però aquesta part es va enderrocar l’any 1910 a causa de l’estat en què es trobava l’edifici. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Al segle XVIII, després de la guerra de Successió, Felip V va manar destruir les fortificacions catalanes. Aleshores Jeroni Oliver va transformar l’edifici, que va passar de castell a palau. Es va modificar la façana amb la incorporació de les obertures actuals, en forma de finestres i balcons. El 1735 l’abat Llupià va construir sobre l’antic pati i escala, i va fer un nou portal d’entrada amb el seu escut heràldic.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 1835, després de la desamortització de Mendizábal, la parròquia de Sant Pere d’Octavià es traslladà al monestir. Aquest edifici actualment acull la rectoria amb els seus serveis, així com l’oficina de turisme.</span></span></span></p> | 41.4736668,2.0847099 | 423576 | 4591745 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94408-000601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94408-000602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94408-000603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94408-000604.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94408-000605.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94408-000606.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94408-000607.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94408-000608.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94408-000609.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/94408-000610.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIN | National Monument Record | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 94|85 | 45 | 1.1 | 2131 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | ||||||
| 92824 | Castell de Montclús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-montclus | <p>- OLIVÉ TACHÉ, M. (2008): Intervenció arqueològica al Castell de Montclús.</p> <p>- VILA BONAMUSSA, LLuís (1998): Castell de Montclús - Castell dels Moros. Biblioteca del Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya.</p> <p>- PLADEVALL I FONT, Antoni, dir (1991): El Castell de Montclús, Catalunya romànica. Vallès Occidental, Vallès Oriental. Volum XVIII. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona.</p> <p>- CATALÀ I ROCA, Pere (1967-1979): Els castells catalans. Editorial Rafael Dalmau. Barcelona</p> <p>- MONREAL I TEJADA, Lluis (1987): Montclús, poblat ibèric i castell medieval. Monografies del Montseny. Viladrau : Amics del Montseny, 1986- 1135-9293. Núm. 2 (jul. 1987), p. 147-157.</p> | Segles XI-XII / XVII-XVIII | La major part de les restes arqueològiques han estat restaurades o en procés de restauració. L'estat de conservació del jaciment és correcte. | <p>El Castell de Montclús està format per dos recintes: el jussà, del que se'n conserven restes del seu perímetre, i el sobirà, del que destaquen els murs perimetrals i una potent torre cilíndrica. Aquest últim recinte és de planta quadrada, resultat de les diverses transformacions que ha patit al llarg del temps, i conserva tres dels quatre murs perimetrals. La distribució interna està marcada per un pati central, on hi destaca la torre mestra, al voltant del qual es distribueixen totes les dependències. A l'angle NO del recinte es conserva una potent torre cilíndrica, de base atalussada, amb l'interior dividit en dos pisos. Els murs estan bastits amb diferents tècniques constructives.<br /> Dins el recinte jussà, que ocupa una gran extensió del vessant sud del turó, es conserven les restes de l'antiga capella de Santa Margarida, d'una sola nau amb absis semicircular.</p> | 08207-1 | Al nord-est del municipi de Sant Esteve, en un punt enturonat conegut com Serrat de la Torre dels Moros. | <p>La construcció del castell data dels segles XI o XII, tot i que es feu sobre un bastiment anterior. Vers el segle XIV es transformà el castell en palau. El 1508 es restaurà la capella dedicada a Santa Margarida. El 1739 el vicari general concedí la llicència per a poder transportar la capella del castell, gairebé en runes, fins al camp anomenat de la Parellada.<br /> El llinatge dels Montseny tingué aquesta baronia des de mitjan segle XI, com a feudataris de la comanda hospitalera de Sant Celoni. Entre 1230 i 1263 s'hi establí Guillem de Sesagudes, que es canvià el cognom pel de Montclús. Al 1275 fou traspassat a Ramon de Cabrera. El 1403 finalitzà la dependència feudal que mantenien els senyors de Montclús devers l'orde de l'Hospital de Sant Celoni, ja que Bernardí de Cabrera adquirí la senyoria major de l'esmentat feu dels hospitalers. A mitjans del segle XV el castell de Montclús era encara dels vescomtes de Cabrera.<br /> L'any 1995 es realitzà una intervenció arqueològica per tal de recuperar i condicionar l'estructura arquitectònica i aprofundir en el seu coneixement. El projecte de recuperació va néixer l'any 1996 i es definí un Pla d'actuacions arqueològiques i de restauració que ha comportat successives campanyes d'intervencions arqueològiques que han permet establir diferents etapes constructives. S'han documentat restes de murs dels segles XI i XII a l'interior del recinte sobirà, el qual patirà una gran transformació al segle XIII amb la construcció d'una nova fortificació bastida amb uns potents talussos sobre la muralla anterior. Durant el tercer quart del segle XIV es construeix un nou castell seguint els models de l'arquitectura gòtica, enderrocant pràcticament totes les estructures anteriors, però aquestes obres es van paralitzar i no es van finalitzar mai. La distribució interna del recinte sobirà, al voltant d'un pati, és obra del segle XV.</p> | 41.7225628,2.4322910 | 452780 | 4619129 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92824-montclus-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92824-montclus-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92824-montclus-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92824-montclus-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92824-montclus-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92824-montclus-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92824-montclus-9.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92824-montclus-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92824-montclus-12.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92824-montclus-13.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92824-montclus-14.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92824-montclus-15.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92824-montclus-16.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92824-montclus-17.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Científic/Cultural | BCIN | National Monument Record | 2023-11-06 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | 92|93|94 | 46 | 1.2 | 2131 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | |||||
| 99458 | Rellotge de sol del mas Pontons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-mas-pontons | ss. XVIII- XIX | Ha desaparegut molta part de la pintura del rellotge. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Rellotge de sol situat a la façana sud del Mas Pontons, al costat d’una de les finestres del primer pis. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Correspon a un rellotge del tipus vertical de planta rectangular de morter de calç i pintat. Marca les hores de les 9 a les 7 i els nombres estan escrits amb numeració aràbiga. Conserva gnòmon a la part central emmarcat per un cercle, el sol, d’on surten els rajos que marquen les hores pintat amb pintura vermella. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tot el rellotge està emmarcat per un marc vermell decorat amb elements inidentificables, malgrat que possiblement podrien correspondre a motius vegetals, de tonalitat negra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la part superior dreta hi ha un element decoratiu de difícil identificació.</span></span></span></span></span></p> | 08168-146 | Mas Pontons. Nord de Pontons. | 41.4351900,1.5364300 | 377723 | 4588103 | 08168 | Pontons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/99458-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/99458-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/99458-146-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | 2025-02-11 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Desconeguda | Segons la Societat Catalana de Gnomònica, aquest rellotge seria similar als de la Vall de Sant Marc, que presenten il·lustracions de la vida quotidiana de l’època a la part superior i motius florals al voltant del quedant i per la per inferior. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2131 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||
| 86838 | Escut heràldic de Torreblanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-de-torreblanca | XVII | Es troba erosionat. | <p>Escut d'armes situat a la façana principal de la masia de Torreblanca. És de forma quadrilong ibèric i està esculpit en alt relleu sobre una dovella emmarcada amb pedra i coronada amb un guardapols de pedra. El camper és semitruncat i partit, vorejat per una bordura. Es troba malmès a causa de l'erosió, tot i que s'endevinen dues torres entre barres a dalt i a baix del flanc esquerre i un arbre al flanc dret. </p> | 08145-303 | Masia Torreblanca | <p>L'escut es troba desubicat i amb materials reaprofitats; pel que és probable que formés part del portal de la construcció primitiva i que fou col·locat al lloc actual quan aquesta fou reformada al segle XX.</p> | 41.3326500,1.7334700 | 394019 | 4576459 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/86838-20200709123013.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | 2025-06-25 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 94 | 47 | 1.3 | 2131 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:38 | ||||||
| 87725 | Pintures d’un retaule de Sant Salvador de Torroella (Museu Diocesà de Solsona) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintures-dun-retaule-de-sant-salvador-de-torroella-museu-diocesa-de-solsona | <p><span><span><span>DUARRI, C.; CAPSADA, J.; DUARRI, C.; LLOBET, E. (2010): <em>La Grandària del Món. Entorn, història i imaginari de Palà de Torroella</em>, Edicions de l’Albí, Berga, p. 93.</span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span>Conjunt de dues pintures sobre taules de fusta, probablement de la primera meitat del segle XVII, que devien formar part d’un retaule de l’església de Sant Salvador de Torroella, i que avui es conserven al Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. El més probable és que formessin part del retaule major, dedicat al Sant Salvador, però no se’n coneixen referències documentals. L’autor de les pintures també és desconegut. Les mides són 82,5 x 40,5 cm.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta de dues pintures a l’oli sobre fusta. Una representa el tema de la Trinitat terrestre; és a dir, el retorn de la Sagrada Família (Jesús, Josep i Maria) d’Egipte (té el número d’inventari del museu MDCS 78.2). L’altra és dedicada a sant Joan Baptista (número d’inventari MDCS 78.1). La primera tracta un tema poc habitual, però la qualitat de l’obra és més aviat discreta. En la segona, de característiques similars, crida l’atenció el fet que s’hi representa el que devia ser el donant del retaule, probablement el mateix rector de la parròquia, que apareix agenollat en primer pla. Un dels llibres que té als peus, amb la inscripció Dr. Sorrosal, podria fer referència al seu cognom. Cal dir que la representació d’aquest clergue, amb un rostre ossut i allargat, és una de les figures amb més personalitat de tota la col·lecció de pintura moderna del Museu.</span></span></span></p> | 08141-160 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Plaça Palau, 1, Solsona. | 41.8999600,1.8793700 | 407046 | 4639276 | 08141 | Navàs | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/87725-pintures-museu-solsona-1.jpg | Legal | Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Cultural | BCIN | National Monument Record | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 94 | 53 | 2.3 | 2131 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||
| 38557 | Creu de pedró de Sant Martí d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-pedro-de-sant-marti-davia | <p>CASELLAS, I.; SANTANDREU, D. (1997). Creus del Berguedà. Amics del Romànic del Berguedà. Berga.</p> | XVIII | <p>És una creu grega amb els extrems lleugerament amples, situada sobre un pedestal de pedra i unida a aquest amb un tronc de ferro. El pedestal té forma de pilar quadrangular amb capitell en forma de tronc de piràmide invertit.</p> | 08011-33 | Nucli antic, Plaça de l'Església 08610 AVIÀ | <p>La creu és un signe ornamental i religiós utilitzat com a símbol del cristianisme. Les creus de pedró són aquelles que es posaven davant de les esglésies o capelles i des d'elles, entre la Santa Creu de maig i la de setembre, es beneïa el terme i es resava per tal de demanar a Déu la protecció de les collites. La creu de pedró d'Avià és molt similar a la de Sant Martí de Correà, a Montmajor (Berguedà). Data de la mateixa època que l' església, finals del segle XVIII.</p> | 42.0752878,1.8251914 | 402819 | 4658803 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38557-20250504192858.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | 2025-05-08 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94 | 47 | 1.3 | 2131 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 87695 | Fons documental amb informació d'Abrera a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-amb-informacio-dabrera-a-larxiu-de-la-corona-darago | XVI - XX | <p><span><span><span>La documentació conservada en aquest arxiu consta de 28 plets civils de la Real Audiència de Catalunya que comprèn un arc cronològic des del segle XVII al XIX. A més, cal destacar un auto de la inquisició de 1663, i tres capbreus dels anys 1598, 1613 i 1626. Els documents més antics daten dels segles XIII i XIV, es tracta d’un document de venda de Ramon d’Abrera i tres pergamins de la Cancelleria Reial, un de Jaume I i dos de Pere el cerimoniós. Completen l’inventari, cinc documents de caràcter administratiu divers del segle XVI al XX, i tres informes d’amillaraments (r</span></span></span>egistre de béns del municipi, generalment immobles<span><span><span>), datats els anys 1852, 1940 i 1950.</span></span></span></p> | 08001-114 | Arxiu de la corona d’Aragó. Carrer dels Comtes, 2, 08002 Barcelona | 41.5164019,1.9014675 | 408336 | 4596667 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87695-pere-el-cerimonios2.jpg | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | BCIN | National Monument Record | 2025-02-28 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | Es pot consultar els fons disponibles, i alguns documents digitalitzats al Portal de Archivos Españoles (PARES) | 56 | 3.2 | 2131 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 91397 | El Castellot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castellot-6 | <p><span><span><span>Inventari del Patrimoni Construït del Parc del Montseny. Pla Especial del medi natural i del paisatge del Parc del Montseny. Diputació de Barcelona i Diputació de Girona. Any 2008.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PLADEVALL, A. (1990). '</span></span></span>El Montseny a l’època medieval: dominis i jurisdiccions'. <em>Revista de Girona</em>, Núm. 141.</p> | En queden restes escadusseres. | <p>Al cim del Pedró, situat a l'oest de Can Cervera, s'hi localitzen algunes restes que s'han identificat com el Castellot. Es tractaria d'una construcció defensiva que actualment s'identifica com un túmul i diverses pedres disperses al voltant.</p> | 08137-129 | El Pedró | <p>Algunes fonts l'identifiquen com el Castell de Miravalls. És un dels castells que als segle XI formaven part de la Baronia de Montseny, juntament amb el de Palafolls i Montpalau i el de les Agudes. Amb aquest últim, sempre apareixen units dins del mateix domini. Entre els segles XII i XIV estava sota el domini de la família Sesagudes, més tard Montseny, Montclús i Cabrera. L'any 1273 el castell de Miravalls ja consta que està en ruïnes, tot i que segueix constant a la documentació escrita. Després de molt de temps aterrats, a principi del segle XX l'arquitecte Josep Maria Pericas en va intentar trobar, sense èxit, la situació exacta. Mossèn Antoni Pladevall apunta a que el castell de Miravalls podria trobar-se a les roques del Castellar, sobre el Collet de Santa Helena.</p> | 41.7710700,2.3888400 | 449204 | 4624539 | 08137 | Montseny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08137/91397-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08137/91397-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | 2022-11-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 85 | 1754 | 1.4 | 2131 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||
| 54799 | Escut de ca la Madrona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-ca-la-madrona | XVII ? | <p>Escut gravat sobre un carreu, situat a la façana de ca la Madrona (actualment Casal Parroquial). L'escut té una forma que recorda la tipologia suïssa o ogíval i està dividit en quatre registres. A la part superior dreta: un símbol de significat ambigu, potser l'emblema de Jesús. A la part superior esquerre: un ocell i un bàcul. A la part inferior dreta: les barres catalanes (cinc pals). A la part inferior esquere: tres línies de losanges o escacat.</p> | 08140-110 | Façana de ca la Madrona. Carrer Ample, 17 | <p>Ca la Madrona és un casal de característiques senyorials construït majoritàriament al segle XVII (segons la data del portal) tot i que, ben segur, d'origen anterior. El nom del primitiu propietari ha estat esborrat de la inscripció que hi ha en la dovella central del portal: 'és de (esborrat) 1643'. La data de la llinda i la forma de 'escut fan suposar que sigui d'aquesta mateixa època; és a dir, mitjan segle XVII. Es desconeix a quina família podria pertànyer. La presència del bàcul fa pensar en alguna vinculació amb l'Església. Les losanges o escacat del quadrant inferior es podria relacionar amb l'escut dels Rocafort.</p> | 41.7522200,1.9049400 | 408958 | 4622845 | 08140 | Navarcles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08140/54799-foto-08140-110-1.jpg | Legal | Barroc | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | 2025-06-25 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 96 | 47 | 1.3 | 2131 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||
| 47705 | Escut de ca la Madora / Escut dels Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-ca-la-madora-escut-dels-estany | <p>'Compte de Lacambra'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 4, p. 3. MICALÓ I AUMEDES, Anna; VILA I CARABASA, Josep M.; AMIGÓ I BARBETA, Jordi (2005). 'El molí del Madora'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 4. MUÑOZ, Natàlia (2005). 'Renoms de Copons: el carrer del Raval'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 20, p. 17.</p> | XIX-XX | <p>Element situat a la façana principal de l'edifici, entre la primera planta i el segon pis. Es tracta de l'escut de la família Estany, adaptat d'una forma no gaire heràldica. Presenta les armes de la família, consistents en un estany o llacuna d'aigua on hi neden dos cignes, al centre de l'element. Damunt seu, en un registre independent, hi ha una sèrie d'estrelles que han estat interpretades com una brisura, és a dir, un canvi que es fa a les armes o a l'escut per distingir les diferents branques d'una família. Aquesta representació està encastada al centre d'una cartel·la ornamentada amb garlandes vegetals i rematada per una corona amb decoració floral. La cartel·la està encastada damunt d'una superfície drapejada, que presenta dos petits timbals als extrems inferiors de l'element.</p> | 08071-288 | Carrer del Raval, 15, 08289 | <p>És força probable que l'escut fos creat a partir de la descripció del manuscrit de P. Rigalt del segle XIX: 'Camper d'or, una llacuna o estany d'aigua que neden dos cignes' (Sic) [P. Rigalt, ms] Mr. Tot i això hi ha altres interpretacions del mateix emblema, com per exemple la que es troba al 'Diccionnaire de Renesse' de Jean Van Helmont (1992): 'Estagna Deux Cignes afrontis (nageant sur mer)'. Dels orígens de la família sabem que Pere d'Estany va venir de Montpeller per la reconquesta. Passant per un barranc prop de l'Olleria, es va trobar un grup de sarraïns que portaven una sarraïna a casar-se a Benitraher. Els va escometre i els va posar en precipitada fugida. Per aquesta acció i altres serveis, el rei Jaume I el va premiar concedint-li el poble de Benifloret. En relació a Copons, cal dir que l'escut fa referència a la família Estany, propietària de la casa des de l'any 1869. La primera propietària d'aquest edifici fou Maria Josefa Estany i Pujol. La seva germana Maria Estany Pujol l'hereta el 1906 i,amb la mort d'aquesta darrera l'any 1912, la casa passà a mans de la seva neboda, Maria Teresa Estany i Gimena. Aquesta neboda es casà al cap d'uns anys amb Francesc Lacambra i Lacambra, nomenat comte de Lacambra l'any 1927 per part del rei Alfons XIII, adquirint així el títol nobiliari de comtesa. És probable, tot i que es tracta d'una hipòtesi, que l'escut fos creat pels voltants d'aquesta darrera data.</p> | 41.6367300,1.5169900 | 376483 | 4610506 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47705-foto-08071-288-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47705-foto-08071-288-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47705-foto-08071-288-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | 2025-06-25 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | La informació referent a aquest element ha estat facilitada per la Societat Catalana de Genealogia. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2131 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||
| 67076 | Escut de Cardona i Cara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-cardona-i-cara | <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> | XIV-XV | Restaurats al moment de la intervenció general al Poble Vell. Necessitarien un treball de consolidació, ja que els relleus es troben molt desgastats. | <p>Al carrer de Sant Climent es conserven dos relleus en el que probablement és una antiga porta, avui cegada. Un d'ells representa un cap i afrontat un escut de Cardona, cada un d'ells en un sol carreu de pedra calcària. La funcionalitat d'ambdues peces era la se servir de permòdol. La cara es allargada i esculpida adaptada a l'espai del carreu , la qual cosa li dona un aspecte poc naturalista. L'escut de Cardona es troba molt desgastat i presenta dins d'un oval tres tiges de card divergents.</p> | 08274-33 | Carrer Sant Climent | <p>En fer-se els treballs de restauració del casc urbà, al dessota del porxo de cal Sastrunyo, i al muntant d'una antiga porta tapiada, es van trobar sengles permòdols de pedra que aguantaven la biga de fusta de la llinda, i que estaven esculpits, presentant el de la dreta, l'escut de Cardona, i el de la esquerra, un cap humà. Com per la resta del conjunt del poble vell, no existeix pas ningú element fiable de datació de totes les seves estructures constructives ni per suposats ornamentals, manques d'un seriós estudi que ofereixi una seqüència cronològica de les mateixes.</p> | 41.8344892,1.7513149 | 396318 | 4632154 | 08274 | Súria | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67076-20210421121510.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67076-20210421121517.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | 2025-06-25 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 85 | 47 | 1.3 | 2131 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 98392 | Fons de l'Arxiu Nacional de Catalunya relacionat amb el municipi de Sant Vicenç de Montalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-de-larxiu-nacional-de-catalunya-relacionat-amb-el-municipi-de-sant-vicenc-de-montalt | XX | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’Arxiu Nacional de Catalunya conserva una sèrie d’imatges relacionades amb Sant Vicenç de Montalt: </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span>Fons TAF HELICÒPTERS, SA: </span></span></span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span><span>Vistes aèries panoràmiques d'una urbanització al terme municipal de Sant Vicenç de Montalt. Encàrrec de Materiales y Construcciones, S. A. Trabajos Aéreos y Fotogramétricos (MYCSA)</span></span></span></em><span lang='CA'><span><span> [ANC1-564-N-11036]. 16 d’agost de 1977. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span lang='CA'><span><span>Vistes aèries panoràmiques d'unes cases amb piscina al poble de Sant Vicenç de Montalt. Encàrrec de Materiales y Construcciones, S. A. (MYCSA). [ANC1-564-N-11035]</span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Vistes aèries panoràmiques generals del municipi de Sant Vicenç de Montalt [ ANC1-564-N-11716] del 2 de novembre de 1990. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span><span>TAVISA (Trabajos de Aviación S.A.):</span></span></span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Vistes panoràmiques de diversos municipis de la comarca del Maresme, com Mataró, Dosrius, Arenys de Munt, Arenys de Mar, Sant Vicenç de Montalt, Calella, Canet de Mar, Sant Cebrià de Vallalta, Sant Pol de Mar, Caldes d'Estrac, Argentona i Sant Andreu de Llavaneres, amb detall del port Balis [ANC1-1144-N-3403] del 20 de gener de 1999.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Costes des de la ciutat de Mataró fins a la de Calella [<span>ANC1-1144-N-9248]. 26 de febrer de 2009. Vistes panoràmiques del les costes des de la ciutat de Mataró fins a la de Calella, passant pels municipis de Sant Vicenç de Montalt, Caldes d'Estrac, Arenys de Mar, Canet de Mar i Sant Pol de Mar, per encàrrec de Geovirtual.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Construcció d'una urbanització al municipi de Sant Vicenç de Montalt [ANC1-1144-N-9553]. 6 d’octubre de 2009. Vistes panoràmiques de la construcció d'una urbanització al municipi de Sant Vicenç de Montalt, per encàrrec de Teyco.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Construcció d'una urbanització al municipi de Sant Vicenç de Montalt [ANC1-1144-N-9554] del 15 de desembre de 2010. Autor: Jordi Todó. Vistes panoràmiques de la construcció d'una urbanització al municipi de Sant Vicenç de Montalt, per encàrrec de Teyco.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>Fons Josep Puig i Cadafalch:</span></span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Casa prop de l'estació, a Sant Vicenç de Montalt [ANC1-737-N-44]. Any 1921.: 6 dibuixos i plànols. Llapis i tintes sobre paper.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Casa Pich, a Sant Vicenç de Montalt. [ANC1-737-T-208]. Any 01.11.1922 - 20.01.1923. bast i contingut: carta rebuda per Josep Puig i Cadafalch sobre les faroles de Can Coll de Caldetes, relació de despeses i rebuts de la finca Can Coll, i exemplar número 2 de la revista 'Civitas' publicat l'any 1914.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>Administració Perifèrica de l'Estat:</span></span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Expedient de registre de <em>'200 pertenencias de una mina de hierro con el título de 'Mariquita', sita en el término municipal de San Vicente de Llavaneras, parajes llamados Torrente de Montalt, laderas del mismo y otros'.</em> (Barcelona) [ANC1-641-T-2009] 22.12.1923 - 03.01.1927. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Expedient de registre de <em>'200 pertenencias de una mina de hierro con el título de 'Negresco', sita en los términos municipales de San Andrés de Llavaneras y de San Vicente de Llavaneras, paraje llamado Riera de Acatá, Carretera de Cornellá a Fogás de Tordera y otros' </em>. (Barcelona) [ANC1-641-T-2011]. 22.12.1923 - 03.01.1927.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>FUNDACIÓ CONCEPCIÓ RABELL, VÍDUA ROMAGUERA - ESTUDI DE LA MASIA CATALANA</span></span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Informació per municipis de les masies de la comarca del Maresme. [ANC1-1145-T-996]. Fitxes sobre masies del municipi de Sant Vicenç de Montalt. 1924-1990.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>GENERALITAT DE CATALUNYA (SEGONA REPÚBLICA)</span></span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Confiscacions [ANC1-1-T-6711]. Comitè d'Apropiacions. Expedients de determinació de responsabilitats i confiscació de béns de particulars amb propietats al Barcelonès (Barcelona) i al Maresme (Sant Vicenç de Montalt). Conté l'expedient de Tomàs Rosés Ibbotson. Inclou un exemplar del 'Boletín de la Organización Sanitaria Obrera', Barcelona, núm. 11, any II, 1.8.1937.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Junta de Seguretat Interior. Població i confiscacions. Maresme: Alella, Cabrera de Mataró, Cabrils, Caldetes, Canet de Mar, Dosrius, Montgat, Sant Andreu de Llavaneres i Llavaneres de Montalt. Conté expedients sobre cens de població flotant, irregularitats en la constitució dels consells municipals, i informes referents a confiscacions. [ANC1-1-T-6183]</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>PRESIDENT LLUÍS COMPANYS (documentació institucional)</span></span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Correspondència d'adhesió al president Companys i al govern de la Generalitat davant l'alçament militar de juliol del 1936, per la crisi del Consell de la Generalitat del 4 i 17 d'abril de 1937 i amb motiu de l'aniversari de la proclamació de la República./<strong> [</strong>ANC1-819-T-195] ; ANC1-1236-N-1234; ANC1-1236-N-1231; ANC1-1236-N-1233; ANC1-1236-N-1235</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Detalls d'uns murals religiosos pintats per Francesc Vidal i Gomà a l'església de Sant Vicenç de Montalt. 8 fotografies químiques . 1940-1948. ant Vicenç de Montalt s'anomenat Sant Vicenç de Llavaneres fins l'any 1935. Durant la regència de mossèn Gili Pol del 20 de novembre de 1940 al 30 de desembre de 1948, a Sant Vicenç de Montalt es dugueren a terme diferents millores dins l’església.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>FOTO FERRAN</span></span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Hotel en construcció de SADEM S.A. a Sant Vicenç de Montalt [ANC1-21-N-5795] 1950-1969. [ANC1-21-N-5804]; [ANC1-21-N-5806] i [ANC1-21-N-5804]</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span lang='CA'><span>FOTO-PIC (Arxiu Pere Català)</span></span></strong></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Detalls d'uns murals religiosos pintats per Francesc Vidal i Gomà a l'església de Sant Vicenç de Montalt [ANC1-1236-N-1230]. </span></span></span></span></span></p> | 08264-95 | Carrer de Jaume I, 33-51 (08195 Sant Cugat del Vallès) | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>L’Arxiu Nacional de Catalunya és la institució que s'encarrega d'aplegar, conservar i difondre el </span></span></span>patrimoni documental de Catalunya. Creat per Decret de la Generalitat de Catalunya el 28 de novembre<span lang='CA'><span><span> del </span></span></span>1980, l'ANC és l’arxiu general de l'administració catalana i l’arxiu històric nacional. Des d’aquesta data, l’arxiu vetlla per la conservació dels fons històrics nacionals i de l’administració catalana amb la finalitat de garantir-ne l’accés per part de tota la ciutadania.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Està adscrit al Departament de Cultura, dins de la Direcció General del Patrimoni Cultural i està integrat al Sistema d’Arxius de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Els seus antecedents més remots es remunten a l’any 1412, quan les Corts de Barcelona acordaren la creació d’un arxiu propi per a la Generalitat històrica o Diputació General. Aquesta institució tenia la funció d’aplegar i gestionar els documents produïts per les administracions públiques de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.5790953,2.5082423 | 459006 | 4603163 | Varis | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98392-2anc4206543841430002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98392-5anc4206543841430005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98392-6anc111183210674720006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98392-anc865896592158.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/98392-anc8658945921560001.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | BCIN | National Monument Record | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els drets de propietat intel·lectual de terceres persones, quan l'arxiu no disposi d'autorització, poden limitar l'ús dels documents. No es pot dur a terme cap modificació de les imatges i es respectarà sempre la seva autoria i la seva procedència. | 98 | 56 | 3.2 | 2131 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||
| 86009 | Escut de Rocafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-rocafort | <p>CANYAMERES RAMONEDA, Esteve. 'Els germans Josep i Pere Rocafort Tortades: els grans genealogistes de famílies pageses de mas del segle XVIII'. Armora, Revista d'informació, anàlisi i investigació. Institució Catalana de Genealogia i Heràlica (ICGENHER), Barcelona, p. 11-41. FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 62, 65, 71, 105-106, 114, 149, 210. FERRER, Llorenç (1996). Masies i cases senyorials del Bages. Fundació Caixa Manresa; Angle Editorial, Manresa, p. 57-70.</p> | XVII | <p>Escut heràldic de la família Rocafort, fet en baix relleu i ubicat a la dovella central del portal del mas Rocafort. Consta d'una decoració superior, consistent en un cap d'angelet o putti, més l'escut de forma oval. Està dividit en dues meitats. A l'esquerra hi ha tres estrelles sobre la figura d'un lleó que escala una muntanya rocallosa. La imatge fa al·lusió al significat del cognom 'Rocafort'. A la meitat dreta hi ha dues estrelles a la part superior i un compàs sobre una rosa. Segons el genealogista Esteve Canyameres, la part dreta d'aquest escut podria fer referència a la família Sorts, originaris del mas Sorts de Moià i amb qui els Rocafort havien establert vincles de parentiu als segles XIV i XV. Però es tracta només d'una impressió, que no està confirmada ni publicada. D'altra banda, les tres estrelles també apareixen en altres escuts de la família Rocafort, concretament en un del retaule de la capella privada del mas Girbès de Llo (Alta Cerdanya), encarregat per Teresa Rocafort i el seu marit. Sigui com sigui, els símbols de la part dreta de l'escut recorden inevitablement els de la maçoneria, tot i que a mitjans de segle XVII cal considerar que difícilment la maçoneria moderna podia haver-se introduït a Catalunya. Cal dir que el mateix escut, amb petites variants, apareix en les pintures de membres de la família Rocafort del segle XVII. Entre d'altres, els retrats a cavall que recorden els dels grans monarques de l'època.</p> | 08258-169 | Mas Rocafort, al sector nord-est del terme municipal | 41.9003900,2.1075400 | 425973 | 4639102 | 1643 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86009-foto-08258-169-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | 2026-09-10 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Guillem Dalmau (estudiós del retaule esmentat a la Cerdanya francesa). | 47 | 1.3 | 2131 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 95621 | Jaciment arqueològic del castell de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-del-castell-de-cervello | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>ARTIGUES CONESA, PERE LLUÍS. (2011). Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Castell de Cervelló (Baix Llobregat). Núm. Mem. 11063. Memòries i informes.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BOLÒS, J.; PADILLA,I.; PAGÈS, M. (1980) “La necrópolis de tombes antropomorfes de Santa Maria de Cervelló”, Quaderns d’Estudis Medievals, Barcelona, núm. 2 pp. 67-80.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>CATALÀ, P.; BRASO, M.; OLIVER, J.M. 1967 Els castells catalans.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>INSTAL·LACIÓ d'il·luminació al castell de Cervelló (Cervelló, Baix Llobregat). Núm. Mem. 12996. Memòries i informes.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>LLORENS, J.1989 Ceràmica catalana de reflex metàl·lic. Segles XV al XVII.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PANCORBO PICÓ, AINHOA. (2010). Informe excavació arqueològica al Conjunt monumental del Castell de Cervelló. Memòries i informes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>PANCORBO PICÓ, AINHOA. (2010). Memòria excavació arqueològica realitzada al Castell de Cervelló. 2010. Cervelló, Baix Llobregat. Núm. Mem. 12028 Memòries i informes.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>PÍRIZ I GONZÁLEZ, EDUARD. (2015). Memòria de la intervenció arqueològica preventiva pel seguiment dels moviments de terra. Memòries i informes.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | X-XVIII | Tot i que l'enclavament que avui considerem jaciment arqueològic del castell de Cervelló, va patir al llarg dels segles l'arrasament i la destrucció de les diverses estructures i nivells d'habitatge i defensa, en arribar els anys 2010-2011, es va iniciar un període de restauració i consolidació del conjunt monumental del castell per tal de convertir-lo en un lloc visitable.Aquest esforç va incloure intervencions arqueològiques que van desvelar diverses estructures del castell i van permetre identificar múltiples fases constructives, incloent-hi una ocupació en l'edat del bronze. Aquesta iniciativa no només va contribuir a la preservació física del castell i la seva consolidació i restauració, sinó que també va obrir les portes per compartir la seva història amb el públic, posant de manifest la riquesa cultural i patrimonial d'aquesta emblemàtica construcció. | <p>El Castell de Cervelló es troba a migdia del nucli de Cervelló. Les restes, situades a una altitud de 317 metres, s'articulen en dos recintes clarament diferenciats: un superior i un inferior. El recinte inferior, també conegut com a recinte jussà, conserva vestigis d'un antic barri del castell, delimitat per una muralla. Dins d'aquest recinte, es poden identificar diverses estructures, tot i que la seva identificació precisa és dificultosa degut a l'avançat estat de ruïna. Es poden observar alguns dipòsits, una sala que conserva part d'una volta apuntada i una cisterna rodona buidada a la roca, la qual probablement servia com a dipòsit d'aigua. La muralla que envoltava aquest recinte, malgrat estar en un estat ruïnós, encara presenta indicis de la seva estructura original, incloent-hi contraforts que evidencien una intenció defensiva.</p> <p>D'altra banda, el recinte superior esdevé el nucli principal del castell, conservant una porta o poterna, encara que molt enderrocada, i les parets d'una torre o baluard de ponent. Aquestes parets, tot i haver sofert el pas del temps, encara manifesten la seva solidesa i la seva complexitat constructiva, incloent-hi vestigis de les seves defenses. L'estructura de la torre esdevé particularment destacable, amb una planta lleugerament trapezial i lleugerament atalussada, la qual s'alça imponent al paisatge circumdant. Les dues torres es trobaven originalment unides per panys de muralla, encara que avui en dia aquesta unió s'ha perdut en gran part.</p> <p>La capella, situada a l'oest del recinte inferior, es presenta com un petit edifici rectangular amb indicis de la seva estructura romànica original. L'absis, tot i que només es manifesta a l'interior per un parell d'arcosolis, revela la seva forma semicircular característica. Malgrat l'estat de ruïna de la volta, encara es poden apreciar elements que suggereixen la seva forma apuntada original, així com l'arrencament de la mateixa, marcada per una línia d'impostes en cavet. L'aparell constructiu, format per carreus grans i ben tallats, és típic del període romànic, evidenciant el valor històric i arquitectònic de la capella en el conjunt del castell.</p> <p>L'any 2010, com a part d'un extens projecte de restauració del conjunt monumental que inclou el castell, l'església, la necròpolis i altres estructures d'habitació, es va realitzar una significativa excavació arqueològica al recinte superior del Castell de Cervelló. Aquesta intervenció va revelar una seqüència estratigràfica complexa que proporciona una visió detallada de l'evolució històrica del lloc.</p> <p>Durant l'excavació, es va observar una variació en la potència dels estrats segons la ubicació dins del recinte. A la torre, es va assolir una profunditat de gairebé 3 metres, mentre que en el sector de ponent, la potència era d'entre 1 i 1'5 metres. Els estrats superiors, marcats per enderrocs contundents, suggereixen la possible presència d'un nivell superior, el qual es va perdre a causa de la destrucció provocada per la Guerra de Successió al principi del segle XVIII.</p> <p>Els materials recuperats durant l'excavació proporcionen una cronologia detallada de l'ocupació del castell i els seus processos de modificació i abandonament al llarg del temps. Les ceràmiques recuperades, com la ceràmica blava catalana i la decorada amb reflexos metàl·lics amb pinzell-pinta, s'associen principalment a la primera meitat del segle XVII.</p> <p>La disposició dels paviments també va donar pistes sobre l'ús i la construcció del castell en diferents períodes. La presència d'un nivell de rajols i/o lloses de pedra apunta a la possibilitat d'un enllosat de pedra en època gòtica. Sota aquests paviments es van descobrir nivells de calç, indicant modificacions estructurals i reformes al llarg del temps.</p> <p>Les campanyes d'excavació successives, realitzades entre 2010 i 2011, es van centrar en el recinte inferior del castell i les terrasses adjacents. Aquestes excavacions van revelar una primera ocupació del lloc durant el bronze inicial, seguida de diverses estructures del període altmedieval. Es va documentar un primer moment d'abandonament entorn del segle XV, tot i que el castell posteriorment es va tornar a ocupar, amb reformes posteriors a partir del segle XVI.</p> <p>La destrucció del castell durant la Guerra de Successió, confirmada pels nivells d'enderroc i el material arqueològic associat, posa de manifest els canvis significatius en la història del lloc i la seva arquitectura. La posterior intervenció arqueològica realitzada el 2015, durant les obres d'instal·lació de la il·luminació, no va proporcionar noves restes significatives, tot i ser un element més en el seguiment i preservació del patrimoni històric del castell.</p> | 08068-21 | Situat en un esperó encinglerat que domina la vall del Llobregat i el camí de l'Ordal al Penedès. | <p>El Castell de Cervelló, amb els seus orígens documentats l'any 904, constitueix una peça clau en la història de la regió. En aquell temps, el comte Guifré Borrell, resident al castell, va consolidar la seva connexió amb el monestir de Sant Cugat mitjançant diverses donacions. El 992, els fills del comte, Ramon Borrell de Barcelona i Ermengol d'Urgell, van decidir vendre la propietat a Ènnec Bonfill, que esdevingué senyor de Cervelló i també va adquirir la Palma, Torrelles de Llobregat, Vallirana i Olesa de Bonesvalls, establint així una important línia de propietat.</p> <p>Amb el pas del temps, el castell va passar per diverses mans i circumstàncies històriques. El 1297, Guerau de Cervelló va cedir el castell al rei Jaume II, marcant un punt de viratge en la propietat del lloc. El 1309, la comtessa Sibil·la de Pallars va adquirir el castell, que posteriorment va passar a Arnau Roger II de Pallars al 1320. Després d'altres vicissituds, el castell va tornar a ser propietat de la corona, que el va vendre a la ciutat de Barcelona el 1390. A partir d'aquest moment, el castell va canviar de mans diverses vegades, passant per les famílies Bellera, Luna, Ansa, i altres distingits llinatges.</p> <p>La Guerra de Successió va deixar la seva empremta al Castell de Cervelló, ja que va ser abandonat i destruït durant aquest conflicte.</p> | 41.3877849,1.9602464 | 413069 | 4582327 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95621-20231203115749.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95621-20231203114615.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95621-20231203115723.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | BCIN | National Monument Record | 2024-12-23 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | La seu del Campus d'Arqueologia de la UAB del Castell de Cervelló va ser inaugurada al febrer del 2022, com a resultat d’una col·laboració entre l’Ajuntament de Cervelló i la UAB, que s’inicia el juny del 2018. Les intervencions arqueològiques al Castell de Cervelló es centren en l'excavació de les últimes fases del conjunt defensiu, als segles XVI-XVIII, amb un gran volum de materials ceràmics i metàl·lics, que encara no tenen un lloc d'exposició permanent.A més de l'excavació del castell, s'està duent a terme la consolidació i restauració d'alguns dels espais per condicionar-los per a la visita del públic. Per això es compta amb ajudes de la Diputació i la Generalitat de Catalunya, seguint el Pla Director del Castell. En aquests moments, s'ha restaurat completament la capella, i s'espera aixecar murs i reparar paviments del sector Lluçà, a més de reconstruir una de les cisternes. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 2131 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||
| 101283 | Col·lecció documental de l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-documental-de-larxiu-de-la-corona-darago | <p>L'Arxiu de la Corona d'Aragó custoria un total de 282 unitats documentals referides a Esparreguera, amb una cronologia que va des de l'Edat Mitjana fins a l'actualitat. De tot el conjunt, 14 documents estan digitalitzats i a diposició a través del portat PARES.</p> <p> </p> <p> </p> | 08076-196 | Carrer dels Almogàvers, 77, Eixample, 08018 Barcelona | 41.5390978,1.8707111 | 405802 | 4599221 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/101283-196.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | BCIN | National Monument Record | 2026-05-05 00:00:00 | OPC | 94|98 | 56 | 3.2 | 2131 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||
| 43759 | Escut del bisbe Guillem Caçador al portal d'accés al claustre de Sant Tomàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-bisbe-guillem-cacador-al-portal-dacces-al-claustre-de-sant-tomas | <p>AA.DD (1985) Inventari de Patrimoni Arquitectònic. Direcció General de Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya. AA.DD. ( 1995) Calldetenes. Imatges en el temps. Primera part (1911-1960). Ajuntament de Calldetenes. Calldetenes AA.DD. (1984) Calldetenes a Catalunya romànica. Vol II. Osona I. Enciclopèdia catalana. Pàg. 171- 182 MEMBRADO, M (1927) Memoria histórica publicada con ocasión del 25 aniversario de la erección canónica del noviciado de los Padres camilos en el convento de Santo Tomás Apostol. Madrid. PLADEVALL, A (1969) Sant Tomás de Riudeperes. A 'Hoja Diocesana' núm 471. Vic. VILAMALA I SALVANS, J (2002) De Sant Martí de Riudeperes a Calldetenes. Passat i present d'un poble viu. Ed. El Mèdol. Calldetenes.</p> | XVII | <p>Escut ubicat al portal del mur exterior de llevant del claustre del monestir de Sant Tomàs de Riudeperes, i que permetia l'accés directe al claustre des de l'exterior. Aquest portal forma part d'un racó compartit amb el portal d'accés a l'església, situat a mur del costat en angle recte, configurant un dels indrets més característics del monestir. Aquest portal es troba format per carreus quadrangulars i rectangulars que configuren els brancals laterals, i es troba rematat a la part superior amb una llinda monolítica en la qual s'ha esculpit un escut en alt relleu en l'escut dels bisbe Jaume Caçador. Es tracta d'un escut caironat, aguantat per les figures de dos àngels drets a banda i banda, que miren cap a l'exterior. El camper de l'escut es troba tercejat en faixa, amb una faixa central que emmarca un element estrellat. La faixa superior es troba ocupada per dues flors quatrilobulades. La faixa inferior s'omple amb una altra flor similar. L'escut es troba capçat per un casc o elm envoltat de llamberquins. Sobre aquest portal s'obre una finestra quadrangular cegada, coronada per una orla vegetal. L'espai interior de la finestra s'ha ocupat amb un escut de similars característiques que l'anterior però coronat amb un barret cardenalici, envoltat d'una borla. Aquest escut es correspon amb el del bisbe Jaume Caçador. (vegeu fitxa 69)</p> | 08037-101 | Entorn rural de Calldetenes Convent de Sant Tomàs de Riudeperes s/n (08506 Calldetenes) | <p>L'antiga canònica de Sant Tomàs de Riudeperes es troba entre els històrics masos de la Calvaria, Can Tona i la Vila Grossa, al nord del terme municipal. L'església es troba erigida dins de la històrica demarcació de Riudeperes, del primitiu terme del castell de Sant Llorenç i després de Medà. Les donacions més antigues donen testimoni que des de l'any 1045 com a mínim hi havia una església de Sant Tomàs al lloc anomenat Podium Aureli o Puigoriol, prop d'un gran domini, que des del segle XII es coneixia com la domus casal dels Riudeperes. AA.DD (1984:175). Aquesta església es trobava a prop d'on es troba l'actual edifici, i dels del 1086 els seus clergues vivien en forma de comunitat canonical. Amb aquests antecedents, el noble Berenguer Amaric, germà del canonge sagristà de Vic, Ricard, van demanar a l'arquebisbe de Tarragona i bisbe de Vic, que consagrés la nova església que s'havia edificat en honor a Sant Tomàs. Aquest canonge era un personatge influent dintre de la canònica vigatana, integrant del grup que el 1080 intentà reformar la canònica. Amb consentiment dels canonges de Vic, i del prior de Sant Tomàs, l'arquebisbe va consagrar l'església i va concedir als canonges agustinians que en tenien cura el dret de batejar-hi, tot i que no era una parròquia, i el dret de tenir cementiri i una sagrera. El bisbe va dedicar l'altar central a Sant Tomàs apòstol, el de la part sud a Santa Maria i el del nord a Sant Pau. D'aquesta manera es va introduir a Sant Tomàs de Riudeperes la regla agustiniana. El 1061 una nova donació és feta a l'església de Sant Tomàs als seus clergues, bé que encara no es pot assegurar que hi visquessin en una comunitat organitzada. Fins el 1086 no es té constància de que aquesta comunitat existia. Sembla, doncs, possible que Berenguer Amalric i el seu germà Ricard varen establir una comunitat canonical pels mateixos anys en què hom volia dur a terme la reforma de la canònica catedralícia de Vic. Segurament, a causa de la no acceptació de la vida regular a Vic, els dos germans, el 15 de gener de 1095, per tal d'assegurar la continuïtat de la vida canonical a l'església de Sant Tomàs, varen cedir el temple a la canònica de Santa Maria de Lledó, al bisbat de Girona, la comtat de Besalú. AA.DD (1984:175) Poc després de feta aquesta donació, es devia acabar la construcció de la nova església de Sant Tomàs, reedificada des dels seus fonaments i a expenses de Berenguer Amalric i el seu germà Ricard, en honor de Sant Tomàs, prop del Riudeperes. La consagració de l'església tingué lloc el 4 de novembre del 1095. AA.DD (1984:176) El monestir de Sant Tomàs tingué sempre com a protectors especials els senyors de la domus o casal de Riudeperes, els quals es batejaven i s'enterraven en el monestir, i des del segle XIV foren els seus únics feligresos. Els primers grans protectors foren els germans Berenguer Amalric i Ricard, segurament membres del llinatge dels Riudeperes, que li feren nombroses donacions fins a principis del segle XII a Osona i a Artés. La família Riudeperes, a més del casal o residència prop de Sant Tomàs, tenia diverses cases o graners a la seva sagrera, segons consta a la documentació familiar. Aquesta família es traslladà al Vallès, i s'extingí als vols del 1390. A més dels Riudeperes, també tenien dret a batejar-se els propietaris del mas Cucala, ara desaparegut, així com els Altarriba. AA.DD (1984:176) .També hi havia a l'altar major els vasos sepulcrals dels Riudeperes i Altarriba. En reformar-se l'església, es feren servir per a l'ampliació de la cisterna i posteriorment foren recuperades les pedres esculpides amb els escuts familiars i posades en un arcosoli del claustre renaixentista entorn al 1916. La tomba dels Altarriba és del segle XIV i consta de tes peces, dues amb l'escut i una altra amb una creu dins d'un cercle. La família Altarriba es convertí en una de les principals benefactores de Sant Tomàs a partir del segle XV, quan desaparegueren els Riudeperes. AA.DD (1984:177)</p> | 41.9322600,2.3024500 | 442169 | 4642490 | 08037 | Calldetenes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43759-foto-08037-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08037/43759-foto-08037-101-2.jpg | Legal | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | 2025-06-25 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | (Continuació història) La prepositura de Sant Tomàs comptà en el temps de major vitalitat amb tres canonges i un parell de sacerdots beneficiats. Als documents que se situen entre el 1095 i el 1100 indiquen l'existència d'un prior anomenat Joan de Lledó. Al llarg del segle XIII i següent, hi trobem només els prepòsits, un o dos canonges. L'església comptà amb diversos beneficis creats als diferents altars. Una visita pastoral del 1357 fa esment dels altars de Sant Tomàs, de Santa Maria i Sant Pau. La comunitat era formada llavors per un prepòsit, un canonge i dos beneficiats. AA.DD (1984:177) A principis del segle XV, l'estat de la prepositura era pràcticament abandonat i algunes parts amenaçaven ruïna. Tots els documents i visites pastorals d'aquest període fan ressò d'aquest abandonament i parlen dels claustres, i dels seus capitells, sens dubte romànics, que es feien servir per aguantar testos de flors. AA.DD (1984:177) L'any 1476 es varen segrestar els béns de la casa per tal de restaurar l'església i el monestir, malgrat que tot fou molt superficial. A començaments del segle XVI, fins l'entrada de la família dels Caçador en règim de prepositura, només l'església es trobava dempeus i amb culte, però el monestir es trobava abandonat. L'any 1502 la prepositura recaigué en la figura de Guillem Caçador, auditor de la Rota Romana, capellà del Papa Juli II i més tard bisbe d'Alguer. Li succeí el seu germà Jaume, que fou bisbe de Barcelona entre el 1545 i 1561, i el seu nebot, Guillem, també bisbe de Barcelona entre el 1561 i 1570. AA.DD (1984:177). Durant aquells anys, la família Caçador transformà l'antiga canònica en un convent de franciscans. Segons la crònica de Francesc Marca, en prendre possessió fra Jeroni Rabassa de l'església de Sant Tomàs: ' aquella no tenia cap capella com ara, només un atri en el qual hi havia alguns sepulcres antics i enterrades en ells persones d'il·lustres famílies, com AltarRiba i Riudeperes. La casa era tan petita que només ocupava el que ara s'anomena quarto del bisbe, amb un claustre molt petit i baix, amb horta oberta i sense vallar. El bisbe Guillem Caçador es va esforçar en costejar el Cor, les capelles, el claustre i altres dependències necessàries com la cisterna' AA.DD (1984:178) L'obra va iniciar-se el 1561. El 1570 es va construir la porta gran o porteria, i el 1573 el mur que tanca l'hort. Durant la guerra del francès (1808-1814), les tropes napoleòniques van ocupar el convent de manera reiterada, i el van destruir en la seva major part. Abans d'acabar el conflicte, el 1813, i sota les ordres del pare Masferrer, del convent de Sant Salvi, es van començar les obres de reconstrucció del monestir. L'església va quedar acabada en pocs mesos i va ser millorada i es va construir el col·legi, les oficines, les cel·les, etc. L'any 1912 es va construir un modern cos d'edificació, annex al renaixentista. Els promotors foren els pares camils, que el 1901 adquiriren l'edifici convertint-lo en un noviciat i més tard en un seminari de la congregació. AA.DD (1984:178) L'església fou restaurada el 1914 pel mestre d'obres Miquel Pallàs, aixecant alçats a la part romànica. D'ell són els dibuixos de la planta i l'alçat de l'església romànica que coneixem. Després del 1940 i dels abusos que hi van cometre els refugiats que hi estaven confinats, l'absis fou decorat amb unes pintures. El 1970 l'edifici fou venut pels pares camils i adquirit per una associació benèfica osonenca, que el convertí en una escola de deficients psíquics de la comarca. Des d'aleshores a l'entorn del monestir s'hi han alçat diversos edificis, però el conjunt monumental no s'ha vist alterat. | 96|94 | 47 | 1.3 | 2131 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3879,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml