Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 98881 | Cal Xamanet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xamanet | <p><span><span><span><a>- AAVV. (1981). <em>Catalunya romànica</em>. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>- CABESTANY, JF. (2001). “Tres masos medievals (Pontons)”. <em>Lambard Estudis Medievals</em>, núm. 13. Institut d’Estudis Catalans. p 111-123.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>- Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Pontons. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>- VIRELLA, J. (1988). “Les cases fortes de la Marca Penedesenca” <em>Separata de la XI Miscel·lània Penedesenca</em> 1988. Institut d’Estudis Penedesencs. p 271- 301.</a></span></span></span></p> | s. XI-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Cal Xamanet és un mas d'origen medieval que ha estat objecte de diverses reformes en època moderna i contemporània. L'origen del mas és una torre de defensa de planta quadrangular de planta baixa i dos pisos amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Aquesta construcció ha estat modificada per construccions annexes posteriors. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Actualment, es tracta d’un mas format per dos volums independents amb diversos cossos annexes. El volum principal, consta de la torre de defensa i tres cossos annexes de planta baixa i amb la coberta a una vessant. El cos adossat a la façana de ponent dona accés a l’interior de l'habitatge mitjançant un portal d’arc de mig punt adovellat. Davant d’aquest, hi ha un segon volum format per diferents cossos annexes, destinat per activitats agrícoles, d’una sola planta. Aquest espai s’hi accedeix per un portal d’arc rebaixat de maons plans situat a la façana de tramuntana. </span></span></span></span></span></p> | 08168-19 | Camp d’Ases. Oest del nucli de Pontons. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Cal Xamanet, igual que la resta de masos fortificats com cal Rei i cal Guixó, estigué sota les possessions del monestir de Santes Creus.</span></span></span></span></span></p> | 41.4214000,1.4984500 | 374523 | 4586626 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98881-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98881-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98881-19-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98881-19-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98881-19-5.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIN| | National Monument Record| | Monument|BPU | 2025-02-28 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Desconeguda | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 1779|1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||
| 99384 | Mas Pontons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-pontons | <p><span><span><span>- Arxiu Municipal de Pontons.</span></span></span></p> <p><span><span><span><a>- AAVV (1981).<em> Catalunya romànica</em>. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>- AAVV (1992). <em>Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Alt Penedès, Baix Penedès, Garraf, Anoia.</em> Vol 5. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></p> <p><span><span><span>- AAVV (1986). Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya. L’alt Penedès núm. 2. Generalitat de Catalunya – Departament de Cultura. Barcelona. </span></span></span></p> <p><span><span><span><a>- CATALÀ, P. (1990). <em>Els Castells Catalans</em>. Vol III. Rafael Dalmau Editor. Barcelona.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>- Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Pontons. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>- LLORACH, S. (1984). <em>El Penedès durant el període romànic.</em> Sant Sadurní d’Anoia.</a></span></span></span></p> | ss. XVI- XVIII | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El mas Pontons és una edificació d’època moderna tot i que possiblement té els seus orígens en època medieval, amb l’anomenat castell vell de Pontons.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’actual construcció té el seu origen al segle XVII. Es tracta d’una edificació de planta quadrangular amb la coberta a quatre vessants amb la façana principal orientada a migjorn. Costa de planta baixa, entresol, dos pisos i golfes. El frontis presenta una composició molt simètrica en la distribució de les obertures. A la part central s’obre el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat i dues finestres per banda, a nivell de planta baixa i entresol. Damunt el portal hi ha una rèplica de dimensions més reduïdes i de principis del segle XXI de l’escut de la família en pedra. Al primer pis s’hi obren quatre finestres de dimensions més grans respecte a la resta de les obertures i dues a nivell de segon pis. A l’altura de les golfes se’n distingeixen quatre de mig punt amb un matacà de maons a la part central de la façana. A excepció de les finestres de les golfes, tota la resta són de llinda de pedra amb ampit.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les façanes de ponent i llevant segueixen una mateixa composició d’obertures pel que fa a nivell del primer, segon pis i golfes, a excepció de la zona de l’entresol, que en el cas de la façana de llevant s’hi obre una porta que dona accés a la casa dels masovers i dues finestres d’arc pla, i en el cas de la façana de migjorn únicament tres finestres. Pel que fa a la planta baixa, a causa de la topografia del terreny la façana de llevant no té cap obertura i la façana de ponent s’hi obre un portal d’arc rebaixat que dona accés a la zona dels antics estables i una finestra a la banda dreta. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la façana de tramuntana s’hi obren dues finestres a nivell d’entresol i primer pis, i tres a nivell de golfes. A les cantonades es conserven les quatre garites de vigilància de planta circular amb tres espitlleres per garita. També es conserva una espitllera per façana (ponent, tramuntana i llevant) i modificada per armes de foc a l’altura de l’entresol.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>De l’interior en destaca el bon estat de conservació de les estances i la seva distribució. A la planta baixa es conserva la zona de l’estable i del celler, amb un cup de vi de planta circular revestit amb pedra i un segon cup de vi, d’època moderna de cairons vidrats. Al costat dret es conserva l’escalinata de pedra que dona accés a l’entresol i al primer pis, on es conserva la distribució original i les estances. També cal fer esment de l’existència d’un cel obert i una passera interior que comunica els dos espais.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El parament dels murs és de pedra irregular rejuntada amb argamassa amb les cantonades de pedra ben escairada i col·locades a mode de cadena cantonera.</span></span></span></span></span></p> | 08168-98 | Plana dels Pinyers. Nord de Pontons. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Segons alguns autors, l’origen del mas Pontons recau en el castell vell de Pontons. L’any 1330 n’era propietat Jaume Sabater, senyor del mas Pontons. L’any 1336 Jaume dona el mas amb tots els homes, drets i censos com alou a la seva filla Ferrerona que contrau matrimoni amb Pere d’Avinyó. L’any 1360 el mas és propietat de Jaume d’Avinyó, fill de Ferrerona i Pere. Segons els fogatges de 1365-1370 al mas hi consten cinc focs sota la propietat de Jaume d’Avinyó.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al segle XVII el mas pertanyia a la família Boixadors, d’aquí el nom de la Quadre de Boixadors (nom que rebia la zona en aquella època). Segons els actuals propietaris, la casa va ser edificada per Francesc de Boixadors entorn l’any 1560, tot i que en els fogatges de 1553 apareix ja la família Sabater amb Matheu Sabater i Miquel Sabater. En el capbreu de 1661 en la confessió de Joan Pons, pagès del mas Puigborrell ens descriu les afrontacions del dit mas, en les quals apareix Don Josep Casadamunt de Boixadors, senyor de la casa i quadre i heretades.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Durant la Primera Guerra Carlista (1833-1849) la casa va ser utilitzada com a hospital militar de les tropes carlistes.</span></span></span></span></span></p> | 41.4353500,1.5364000 | 377721 | 4588121 | 08168 | Pontons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/99384-98-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/99384-98-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/99384-98-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/99384-98-40.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/99384-98-50.jpg | Legal | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN| | National Monument Record| | Monument|BPU | 2025-05-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | A la façana de ponent en destaca un rellotge de sol situat a l’alçada del primer pis que en substitueix un de primerenc del qual només en queda l’arrebossat de forma quadrangular. | 96|119|94 | 45 | 1.1 | 1779|1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||
| 99226 | Caves Codorniu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caves-codorniu | <p><span><span><span>BORRELL, Santi (2016). Història del cava. Sant Sadurni d’Anoia. Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CENTRE D'ESTUDIS SADURNINENCS (2013). Sant Sadurní d'Anoia: recull gràfic 1861-1975. Col·lecció L’Abans. Editorial Efadós. El Papiol.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CORREDOR MATHEROS, J. i MONTANER, J.M. (1984). <em>Arquitectura industrial a Catalunya. Del 1732 al 1929</em>. Caixa de Barcelona, Barcelona, pp. 160- 165.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>CUBELES, Albert (1991). Urbanisme i arquitectura a Sant Sadurní d’Anoia (1865-1923). Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. L'Avenç.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). </span></span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 2.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Els elements fonamentals d’aquest conjunt industrial arquitectònic són el pavelló d'expedicions, el celler gran i el porxo de les premses, sota el qual es van crear les caves. A banda d'aquests tres elements, el conjunt es completa amb la masia o Torre de Can Codorniu i les </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>grans caves subterrànies.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els edificis industrials es van construir bàsicament amb maó vist, el material per excel·lència utilitzat per Puig i Cadafalch. Destaca, en el conjunt, l'ús d'ampolles de cava per fer el trencadís que decora les façanes. </span></span></span></span></span></span></p> <p>E<span><span><span><span><span><span>l pavelló d'expedicions es caracteritza, a nivell estructural, per l'ús de l'arc parabòlic tant en els arcs que sustenten la volta, com en les obertures de la façana. Son destacables també els pilars que coronen la façana.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El celler gran és un edifici de planta rectangular cobert amb successives voltes de maó pla, sustentades per arcs de mig punt que arrenquen dels pilars cap els quatre costats. La il·luminació es fa a través de finestres de gelosia esglaonades i badalots. El celler va ser ampliat modernament amb noves construccions de l'arquitecte Lluís Bonet i Garí.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El tercer edifici és el porxo de les premses, també de planta rectangular, coberta per successives voltes de maó pla sobre arcs de mig punt que arrenquen de terra. Cada tram de volta s'obre a l'exterior a través d'un arc apuntat</span></span></span></span></span></span><span><span><span><strong><span><span>. </span></span></strong></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La façana es corona amb un capcer.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Menció a banda mereix el casal aïllat, bastit sobre l'antiga masia, i voltat de jardins que el separen de les construccions industrials, conegut com la masia o Torre de Can Codorniu. Consta de soterrani, planta baixa, pis i golfes, amb una característica torre circular en una cantonada angle, amb cúpula cònica coberta d'escates vidriades. L’edifici neo-medieval, també presenta dues torres petites adossades a les façanes, de les mateixes característiques. A la planta de les golfes s'obre una galeria d'arcs de mig punt d'aire gòtic.</span></span></span></span></span></span></p> | 08240-102 | Can Codorniu, s/n. | <p><span><span><span><span><span><span>Les caves Codorniu de Sant Sadurní d'Anoia constitueixen un important edifici del modernisme català. Van ser construïdes per l'arquitecte Josep Puig i Cadafalch entre els anys 1902 i 1915. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Puig i Cadafalch (1867-1956) obtingué el títol d'arquitecte el 1891. Fou també professor de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i historiador de l'art. Les seves obres són referència del modernisme català, com la casa Amatller, la casa Macaya o la casa de les Punxes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A partir de 1900, l'economia sadurninenca començà a superar el sotrac de la fil·loxera, Manuel Raventós, va reprendre la producció d’escumosos i va confiar el projecte de les noves instal·lacions a Puig i Cadafalch.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El resultat és el conjunt arquitectònic més destacable de Sant Sadurní, declarat Monument històric-artístic d'interès nacional (decret 248/1976). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Manuel Raventós impulsà les reformes a l'explotació vitivinícola que convertirien la casa Codorniu en l'empresa de referència a Sant Sadurní. El seu pare, Josep Raventós, havia iniciat l'elaboració d’escumós el 1872, però Manuel va fer l'aposta de reorientar l'empresa per produir exclusivament xampany, com es deia a l’època. També, fou un gran estudiós i innovador, a més de polític (POUM, 2010).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Un deixeble de Puig i Cadafalch es va encarregar del manteniment i ampliacions de nous edificis del conjunt de Codorniu. Entre 1930 i 1980 l'arquitecte Lluís Bonet i Garí (1893-1993), va ser el responsable d’ampliar les caves amb noves construccions. </span></span></span><span><span><span>Va restaurar les antigues oficines, va dissenyar els tallers, va ordenar i ampliar la plaça i els jardins. L’any 1941 va construir una capella; nous cellers l’any 1946; i dissenyà un nou edifici d’expedicions l’any 1955 (DEL RíO, 2022).</span></span></span></p> | 41.4342000,1.7969800 | 399490 | 4587658 | 1902-1915 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99226-p1120455.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99226-p1110555.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99226-p1120492.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99226-p1120499.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99226-p1120493.jpg | Legal i física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | BCIN | National Monument Record | Monument | 2025-11-24 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Josep Puig i Cadafalch | 105|98 | 46 | 1.2 | 1779 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||
| 92825 | Casa de Palau o Castell de Fluvià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-palau-o-castell-de-fluvia | <p>- PLADEVALL I FONT, Antoni, dir (1991): El Castell de Montclús, Catalunya romànica. Vallès Occidental, Vallès Oriental. Volum XVIII. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona.</p> <p>- CATALÀ I ROCA, Pere (1967-1979): Els castells catalans. Editorial Rafael Dalmau. Barcelona.</p> <p>- ADROER I TASSIS, Anna Maria (1987): El castell de Fluvià. Monografies del Montseny Viladrau : Amics del Montseny, 1986- 1135-9293 Núm. 2 (jul. 1987), p. 11-22</p> | Segle XII - / Segle XVIII / Segle XX | <p>El castell de Fluvià era una domus o casa forta aloera coneguda com a Casa de Palau, de sant Cebrià o de Sant Corneli. Al segle XVIII fou totalment transformada en una masia senyorial: del primitiu castell només en resta la capella dedicada a Sant Cebrià que és d'estil llombard, amb planta de creu llatina d'una sola nau i absis trevolat i amb una planta un xic ultrapassada o de ferradura. La seva entrada és independent de l'edifici al qual està unit. Davant hi ha un jardí, la façana que hi dona té un atri a ponent i el mur de llevant del casal deixa visible un trosset de la conca exterior de l'absis central, que es veu elevat i fortificat.<br /> La capella fou recuperada durant la restauració portada a terme l'any 1966. Va ser en aquest moment quan l'absis de la capella va quedar a la vista. Fins al moment havia restat amagat per l'enguixat de calç que cobria la façana de l'edifici. | 08207-2 | Al sud-oest de la urbanització Les Margarides, situada al nord-oest del terme de Sant Esteve de Palautordera | <p>El castell està documentat l'any 1154, quan era habitat per la família Palau. L'església però, situada dins el modern edifici del castell, indica que ja existia al segle XI. Pertanyia a la jurisdicció del castell de Montclús; d'ella en depenia la quadra de Campins. Aquest fet provocà diverses discòrdies entre el vescomte Bernat III de Cabrera, senyor de Montclús, i Pere de Palau, les quals finiren en un document de concòrdia realitzat l'any 1345.<br /> El 1360 la casa passà a la seva filla Blanca, casada amb Ramon de Blanes. El 1373 adquirí el domini llur filla, casada amb Antoni de Torrelles. Aquesta família en tingué la propietat fins el 1425, que passà a Agnès de Torrelles, que era casada amb Joan de Fluvià. Els Fluvià en seran propietaris fins a l'extinció del llinatge el 1837.<br /> Al segle XVIII el castell fou transformat en una masia senyorial. L'any 1966 va ser restaurada i actualment funciona com a granja-escola i casa de turisme rural.<br /> La capella fou restaurada l'any 1966, encara que conserva el seu estil romànic, l'interior està pintat amb pintures modernes.</p> | 41.7220342,2.4145685 | 451306 | 4619080 | 08207 | Sant Esteve de Palautordera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92825-20221215113004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92825-20221215113021.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92825-20221215113148.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92825-20221215113224.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92825-20221215113252.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92825-20221215113351.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92825-20221215113421.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92825-20221215113451.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92825-20221215114051.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92825-20221215114136.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92825-20221215114247.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92825-20221215114540.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08207/92825-20221215121710.jpg | Legal | Contemporani|Romànic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Lúdic | BCIN | National Monument Record | Monument | 2023-11-06 00:00:00 | Daniel Gutiérrez Espartero | Actualment l'edifici acull una casa de colònies. | 98|92 | 46 | 1.2 | 1779 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | ||||
| 64821 | Monument a Eusebi Güell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-eusebi-guell | XX | Ha hagut de ser restaurada en diverses ocasions. | <p>En un punt destacat de la Colònia Güell s'obre la una plaça rectangular dedicada a Joan Güell, el pare del fundador de la colònia. El centre de la plaça l'ocupa un tancat (amb perímetre de barana de forja) ovalat enjardinat, on s'alça l'escultura. La base està edificada amb granit gris que alterna línies rectes i arrodonides: sobre una peanya rectilínia decorada amb motllures i una sanefa de garlandes, s'alcen dos elements volutats que flanquegen l'element central, de perfil rectangular. A la part posterior de la peanya, la tanca de forja gira per permetre l'accés a una petita font, situada sota la inscripció 'MONUMENT INAUGURAT L'ANY 1935', visiblement alterada posteriorment (farcint algunes lletres i gravant-ne d'altres) per aconseguir-ne la traducció al castellà 'MONUMENTO INAUGURADO AÑO 1935'. En un lateral de la peanya hi ha gravats, discretament, els noms dels escultors: 'M. Y L. OSLÉ'. A la part frontal hi trobem les dues inscripcions principals, novament alterades per traduir-les. A dalt, la dels dedicants 'LA COLONIA GÜELL AL SEU FUNDAD[OR]', que passa a ser 'LA COLONIA GÜELL A SU FUNDAD[OR]', quedant la part final tapaa pels plecs de roba de la part superior. La inscripció de sota, resa 'EUSEBI GÜELL Y BASIGALUPI EN L'ANY 1890', que passa a ser 'EUSEBIO GÜELL Y BACIGALUPI EN EL AÑO 1890'. Com a colofó de la base granítica, hi ha un escut de Catalunya amb una branca d'olivera. Sobre aquesta base en granit gris, que segueix cànons i motius propis de la tradició academicista, s'hi destaquen tres elements en marbre blanc. Sobre cadascuna de les volutes laterals hi ha un escut ovalat envoltat per garlandes; l'un, amb els atributs d'Hermes (el pétasos alat i el caduceu) acompanyats per un martell i la inscripció 'TREBALL'; l'altre, amb els atributs d'Atena (un casc guarnit amb un cap de moltó i un lleó) acompanyat per la inscripció 'SAVIESA'. Per tant, ambdós escuts volen reflectir tant la capacitat i èxit d'Eusebi Güell en el seu vessant d'industrial com la seva condició d'intel·lectual i protector d'artistes. Finalment, al capdamunt del conjunt s'alça el bust d'Eusebi Güell, esculpit també en marbre blanc. No se'l representa frontalment, sinó en una disposició a 3/4, i a una alçada (fins sota del pit) que inclou la representació dels braços i mans, trencant amb una configuració tradicional del bust. Amb la mirada llarga, Eusebi Güell és representat amb un llibre a les mans i amb un teixit que penja per sobre de la base grisa, reforçant el contrast cromàtic i de línies i, de nou, reforçant el doble vessant econòmic (el teixit) i intel·lectual (el llibre).</p> | 08244-92 | Plaça de Joan Güell | <p>El monument fou inaugurat el 1935 en part per subscripció popular i en part per aportació de Colònia Güell S.A. El cap de l'estàtua va ser arrencat el juliol de 1936 per un grup anarquista forà lligant-li una corda al coll i estirant amb un camió. El 1939 el cap va ser reposat i els falangistes van traduir al castellà la inscripció del pedestal. Els anys 2010 aproximadament algú li va trencar el nas, que va ser reposat recentment.</p> | 41.3615100,2.0276400 | 418671 | 4579345 | 1935 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64821-foto-08244-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64821-foto-08244-92-3.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-10-07 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | OSLÉ I SAEZ DE MEDRANO, Llucià i OSLÉ I SAEZ DE MEDRANO, Miquel. | 105 | 51 | 2.1 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||
| 64781 | Dipòsit d'aigua del jardí de la torre del director | https://patrimonicultural.diba.cat/element/diposit-daigua-del-jardi-de-la-torre-del-director | <p>PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La Colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial. http://gaudicoloniaguell.org/historia/</p> | XIX | <p>Situat al jardí de la torre del director, correspon a una estructura de base poligonal feta amb aplacat de pedra de mida diversa i maó vist a les cantoneres. El dipòsit en si és cilíndric i està coronat per una cúpula decorada amb quatre franges dentades de maons. Aquestes franges corresponen i estan alineades amb les cantonades de l'estructura poligonal de la base. A l'espai central del dipòsit, és a dir entre la base i l'arrencament de la cúpula, aquestes cantoneres també hi estan representades, essent el punt on són més amples, ja que s'endinsen des de la cantonada vers el cilindre que defineix el dipòsit. El trànsit entre aquesta part central i la superior es fa mitjançant una plataforma poligonal, amb ràfec de maons col·locats de costat.</p> | 08244-52 | A la colònia Güell, en concret al camí de Can Ros. | <p>Amb l'interès d'allunyar-se dels conflictes socials existents a la ciutat, es va plantejar una nova indústria en el marc d'una Colònia industrial, és a dir, les cases dels obrers al costat de la fàbrica, tot a la mateixa propietat, integrant un nucli propi amb una vida social i econòmica tutelada per l'empresa. La colònia Güell fou una colònia industrial dedicada a la fabricació de panes i velluts. La seva construcció s'inicià el 1890, i el projecte disposava d'hospital, fonda, escola, comerços, teatre, cooperativa i capella, a més de les fàbriques i els habitatges dels obrers, en una superfície total d'unes 160 hectàrees. La distribució d'aigües era bastant eficaç i s'havia solucionat amb una sèrie de pous que subministraven aigua tant a la fàbrica com a les cases. Dintre del recinte fabril, però, hi havia un pou amb aquesta singular dipòsit torre d'aigües que proveïa la casa del director, fins que es va distribuir per xarxa.</p> | 41.3609900,2.0294500 | 418822 | 4579286 | 1895 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64781-foto-08244-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64781-foto-08244-52-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 105|98 | 49 | 1.5 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||
| 64804 | Conjunt Carrer Malvehy, 15-19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-carrer-malvehy-15-19 | XX | <p>Habitatges de planta baixa, primer pis i golfes construïts amb maó arrebossat en la seva totalitat, sense cap espai ni sanefa per al maó vist ni la pedra. Les obertures estan remarcades per una senzilla franja d'estuc sense cap ornament, igual que la que separa un habitatge de l'altre, els pisos entre ells i les golfes. La part ornamental ve donada pels elements historicistes: els balcons i l'embigat de fusta que remarca el ràfec ample, sota una teulada de teula amb vesant a la façana. Cal destacar la sèrie d'obertures estretes i rectangulars que s'obren a les golfes, com una versió simplificada de les fileres d'arquets de les cases de pagès. Com la majoria de les cases de la Colònia Güell, disposa d'un petit espai al davant per a plantes amb una tanca baixa.</p> | 08244-75 | Carrer Malvehy | <p>Com altres grups de cases per als obrers de la colònia, cerca una harmonia en la volumetria i en l'ús auster de materials sense renunciar a un gust estètic. Tot i mantenir els mateixos criteris, en altres grups d'habitatges se segueixen llenguatges arquitectònics diferents, de manera que la no uniformització dels habitatges també va ser un factor considerat. Així mateix, proporcionava a les famílies uns habitatges unifamiliars més grans i en un entorn més saludable que al que haguessin pogut accedir a la ciutat.</p> | 41.3610900,2.0279900 | 418700 | 4579298 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64804-foto-08244-75-2.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic, aquest grup de cases apareix erròniament referenciat amb els números 17-19. | 105 | 46 | 1.2 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||
| 64774 | Teatre Fontova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teatre-fontova | <p>PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La Colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial. http://fontovateatre.blogspot.com</p> | XIX | <p>Edifici situat a tocar de l'Ateneu Unió. És una estructura simple, d'estil modernista historicista. Presenta una façana de dues plantes amb acabament de teulada a doble vessant i amb un coronament simulant unes inexistents golfes. Això es tradueix en un perllongament vertical de la façana, però sense estructures a la banda posterior. A la planta baixa hi ha una porta central amb arc de mig punt, flanquejada per dues finestres també amb arc de mig punt a banda i banda. Aquestes finestres avui tapiades conserven els forjats originals datats el 1903, tal com es pot llegir. A les reixes forjades apareixen escuts de Catalunya, mostrant el caire catalanista de l'Ateneu. El cos que sobresurt de la façana és un afegit posterior, fet per ubicar-hi la màquina de projecció cinematogràfica. El primer pis té una petita obertura central i una senzilla sanefa d'esgrafiats simulant un frontó que emmarca el nom del teatre i la data de construcció, 1892. Tant les portes com les finestres estan remarcades per una ampla franja d'estuc llis, que en ressalta l'obertura i són iguals a les de l'Ateneu. Aquest tret i l'ample sòcol de la part baixa de la façana és el nexe d'unió física i estètica entre ambdós edificis. A principis dels 1960 es va fer el cos de taquilles i entrada a la sala, edificat sobre el pati. El teatre disposava d'unes llotges perifèriques en planta baixa i un pis amb bancs correguts a sobre. Aquesta disposició es va perdre quan es va voler donar més aforament a la platea. Aleshores es va fer un amfiteatre una mica més gran. És la mateixa reforma que es va fer quan el nou cancell d'entrada. El teatre té el teler a una altura suficient com per enlairar decorats sencers.</p> | 08244-45 | Plaça de Joan Güell, 6 | <p>Tant el teatre com l'Ateneu foren les primeres institucions recreatives de la colònia. Segons una notícia de la Vanguardia del dia 10 d'agost de 1892, se sap que amb motiu de la Festa Major de Santa Coloma de Cervelló s'inauguraria un teatre a la Colònia Güell 'i es representaria una obra de teatre, Almodis, que havia guanyat els Jocs Florals de 1880'. La Colònia més enllà de la seva activitat industrial, també tenia un vessant recreatiu per fer teixit social, i la creació del cafè i el teatre van ser clau per aconseguir-ho. Actualment disposa del seu propi grup de teatre amateur, Fontova Teatre.</p> | 41.3612200,2.0276300 | 418670 | 4579313 | 1892 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64774-foto-08244-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64774-foto-08244-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64774-foto-08244-45-3.jpg | Legal | Modernisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-10-07 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Forma part de l'Ateneu Unió. Conegut pels habitants de la Colònia com la Sala, la Sala de l'Ateneu, o el teatre de l'Ateneu, | 105|116|98 | 45 | 1.1 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||
| 64803 | Carrer de Claudi Güell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-claudi-guell | XX | <p>Edifici de planta rectangular amb planta baixa i primer pis. La planta baixa manté l'alineació de façanes del carrer, l'aparell constructiu està arrebossat i hi ha un total de 6 obertures adintellades. Aquest primer nivell de façana està rematat per un fris de maó (que traça una sanefa i una línia de falsos permòdols), que sosté la barana del nivell superior. El primer pis, amb la façana enretirada formant una terrassa entre aquesta i l'alineació de façana de la planta baixa, està subdividit en quatre unitats. Cadascuna d'elles presenta 3 obertures vers la terrassa: una porta central i dues finestres enreixades emmarcades per maó vist i rematades amb arcs rectilinis. Llevat del ràfec, també de maó vist, la resta de la façana està coberta per un arrebossat aboixardat. La coberta (unitària per a tota l'edificació) és essencialment a dues aigües, malgrat que està aixamfranada als extrems.</p> | 08244-74 | Carrer de Claudi Güell, 9-15 | <p>L'edifici es construí l'any 1920, reservant-ne els baixos com a cellers i per a activitats complementàries a la Cooperativa de Consum.</p> | 41.3624900,2.0271200 | 418629 | 4579455 | 1920 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64803-foto-08244-74-2.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | La planta baixa de l'edifici correspon als cellers de la cooperativa, que tenen una fitxa pròpia. | 105 | 46 | 1.2 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||
| 64777 | Edificis del carrer Barrau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edificis-del-carrer-barrau | <p>PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La Colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial. http://aleixcolonia.com/carrer-barrau-colonia-guell/</p> | XIX | <p>Conjunt de cases d'obrers que formen part de les més antigues de la Colònia. Es caracteritzen per ser molt senzilles i austeres. Són cases de planta baixa i primer pis, amb eixida darrera i pati davant tancat per un muret d'obra a mitjana alçada. Són cases de planta rectangular, amb planta baixa i primer pis, amb obertures compostes per finestres i balcons, tot i que no es repeteixen ni distribueixen de la mateixa manera en totes les cases. Per exemple, el núm. 42 té portes i finestres amb arc rebaixat. Els edificis estan arrebossats exteriorment i tenen coberta a doble vessant, amb teulada de teula corba.</p> | 08244-48 | Carrer Barrau | <p>La construcció de la Colònia s'inicià el 1890, i es va dotar d'equipaments culturals i religiosos, amb les cases dels obrers, diferents serveis i la fàbrica, constituint un conjunt amb personalitat pròpia. La colònia Güell està composta per una trama reticular de carrers organitzada en dos sectors. El sector més antic té l'eix compositiu del carrer Barrau, amb els carrers Malvehy i Aranyó que li són paral·lels. Els carrers Monturiol, Llevant i Ponent són perpendiculars. Al mig del carrer Barrau hi ha la Plaça Joan Güell. El segon sector, que forma angle recte amb el primer, més modern, està format pels carrers Claudi Güell i Reixac, creuats pel carrer Frederic Martí. En el vèrtex dels dos sectors hi ha l'edifici singular de Ca l'Ordal. Del conjunt, el carrer Barrau, com hem vist, està situat just al centre, connectant amb la plaça, i correspon al carrer més llarg i més antic de la Colònia. Porta el nom de Jacint Barrau i Cortès, enginyer, mecànic i inventor d'un teler que portava el seu nom. Nascut a Reus el 1810, va morir a Barcelona el 1884. Al carrer Barrau i hi havia les principals botigues, farmàcia, carnisseria de Cal Barreda, forn de pa de la família Comes, etc. Així mateix el carrer Barrau també té un tram sense edificacions, el que connecta amb el Parc i l'Avinguda Ferran Alsina. Una singularitat del carrer és l'edifici núm. 8, construït amb posterioritat, ja que en aquest punt hi havia hagut un passatge que donava accés a diferents cases. Al final del carrer, hi ha l'escola i la casa del Mestre.</p> | 41.3618300,2.0281000 | 418710 | 4579381 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64777-foto-08244-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64777-foto-08244-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64777-foto-08244-48-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 105|98 | 46 | 1.2 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||
| 64793 | Centre Municipal de Sant Lluís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/centre-municipal-de-sant-lluis | XX | <p>Edifici de planta rectangular allargassada que consta d'un sol nivell. Alçat amb maó, l'obra queda vista al sòcol, les obertures, un seguit de pilastres i el ràfec de l'edifici, mentre que la resta de la façana està arrebossada. Les pilastres verticals subdivideixen la façana en 12 seccions, amb un ritme compositiu basat en la reiteració dels elements en maó vist. En 10 d'elles hi trobem el sòcol, un fris de maó, unes finestres geminades (rematades en sengles arcs esgraonats), un nou fris, un òcul esgraonat i, finalment, el ràfec. A les dues restants, ubicades a la segona secció des de cada extrem, hi ha el sòcol i el fris inferior tallats per una gran porta rematada amb arc rectilini, el segon fris i un òcul esgraonat allargassat, acompanyant la major alçada en aquestes secció prèvies al ràfec. La porta de l'esquerra de la façana dóna accés a la Biblioteca Joaquim Folguera, mentre que la situada a la dreta accedeix al que havia estat el teatre del Centre Parroquial Sant Lluís. A la dreta hi ha un petit pati, amb una porta de ferro forjat. L'ús dels materials i proporcions de l'edifici concorda amb la resta de la Colònia, i s'emmarca estilísticament en el modernisme industrial.</p> | 08244-64 | Carrer Aranyó, 12-14 | <p>L'edifici fou acabat l'any 1917, i inicialment va servir com a escola de nenes i seu del Patronat Obrer de la Sagrada Família, que com a centre parroquial allotjava diverses activitats. Durant la guerra civil, les nenes van ser traslladades a l'escola del bosc (mixta) i la part de l'edifici del carrer Aranyó va quedar a disposició exclusiva del Patronat Obrer, altrament anomenat Centre Parroquial de Sant Lluís. Amb el temps, aquesta part de l'edifici va acabar sent un teatre i altres espais annexes d'usos diversos. Després de la guerra civil, una part de l'edifici es va destinar a biblioteca. La biblioteca l'organitzaven un grup de persones que pagaven una quota destinada al manteniment i a l'augment del fons bibliogràfic. Manuel Folguera i Duran (que havia estat president de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana), pare del poeta Joaquim Folguera i Poal, va donar la seva col·lecció personal a la biblioteca, però actualment es conserva a la Biblioteca Pilarín Bayés. L'any 1973, en produir-se el tancament de la fàbrica, una reunió per parlar sobre el futur de les escoles per part dels pares dels alumnes va comportar la clausura de la biblioteca per ordre de la Guàrdia Civil fins l'any 1975. Actualment, l'edifici segueix allotjant la biblioteca Joaquim Folguera (que forma part de la xarxa de Biblioteques Populars de la Diputació de Barcelona, tot i que la seva activitat ha estat traslladada a la moderna biblioteca Pilarín Bayés del nucli antic.) i el Centre Cultural Sant Lluís.</p> | 41.3618900,2.0271800 | 418633 | 4579388 | 1915 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64793-foto-08244-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64793-foto-08244-64-3.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Monument | 2021-09-20 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Francesc Berenguer i Bellvehí | També conegut pel nom de la Biblioteca Joaquim Folguera. | 105 | 45 | 1.1 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||
| 64786 | La fonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fonda-0 | <p>PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La Colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial.</p> | XIX | <p>Edifici de planta semi rectangular amb un extrem aixamfranat, situada a tocar de la carreta BV-2002, just davant de l'entrada del recinte fabril de la Colònia. És un edifici que segueix l'estètica de molts dels edificis de la Colònia, és a dir, planta baixa i primer pis amb coberta a doble vessant amb teula àrab. Està fet amb maó arrebossat, ressaltant amb maó vist les cantonades, cornisa i obertures. A la planta baixa hi trobem la porta d'entrada, definida per un arc apuntat, a banda i banda de la qual hi ha dues finestres bessones rematades amb arc apuntat. En la cantonada aixamfranada hi ha una finestra de majors dimensions, coronada amb arc apuntat i guardapols de la mateixa forma. Ja al primer pis, la distribució d'obertures es repeteix. Per sobre la porta d'accés hi ha tres grans finestres bessones, de dimensions més grans que la resta de l'edifici. A banda i banda hi ha dues finestres bessones. En la cantonada aixamfranada hi ha una finestra cega, i a l'extrem oest de l'edifici hi ha una finestra independent.</p> | 08244-57 | Avinguda de Ferran Alsina, 1 | <p>La Colònia Güell fou una colònia industrial dedicada a la fabricació de panes i velluts. La seva construcció s'inicià el 1890, i el projecte disposava de casa del metge, farmàcia, fonda, escola, comerços, teatre, cooperativa i capella, a més de les fàbriques i els habitatges dels obrers, en una superfície total d'unes 160 hectàrees. Era, per tant, un conjunt independent on els obrers treballaven i tenien cobertes totes les necessitats bàsiques. Primitivament hi hagué la fonda de “Cal Ninyo” al carrer Barrau, 13. Després es va construir aquesta en la que, a banda de servir menjars i begudes, hi havia servei d'habitacions, usades freqüentment per muntadors i altres passavolants que tenien alguna relació amb la fàbrica.</p> | 41.3628800,2.0318900 | 419028 | 4579494 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64786-foto-08244-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64786-foto-08244-57-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 105|98 | 45 | 1.1 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||
| 64773 | Ateneu Unió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ateneu-unio | <p>PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial. http://aleixcolonia.com/colonia-guell-lateneu-unio/</p> | XIX | <p>Edifici de línia simple, d'estil modernista historicista, de tipus casal, que es troba aixecat al costat del teatre Fontova. Té dues plantes amb tres obertures grans rectangulars a cada una. A la planta baixa hi ha la porta d'accés i dues finestres, i al primer pis hi trobem tres balcons, el central una mica més gran. Tant les portes com les finestres estan remarcades per una ampla franja d'estuc llis, que en ressalta l'obertura i són iguals a les del teatre, situat a tocar. Aquest tret i l'ample sòcol de la part baixa de la façana, és comú als dos edificis i és el nexe d'unió física i estètica entre elles. Segurament, tal com era habitual, ambdós estarien connectats per la planta baixa. El cafè situat a la primera planta, encara conserva molts dels detalls modernistes originals, com la fusteria, forja, bancs, taules i cadires, algunes portes i la mateixa distribució.</p> | 08244-44 | Plaça de Joan Güell, 6 | <p>L'Ateneu Unió fou una de les primeres institucions de la Colònia, fundada en una data possiblement anterior a 1899. El 1891 Eusebi Güell estableix a Josep Elias Basca , que construeix el cafè per a la seva pròpia explotació. El 1892 es va inaugurar el Teatre Fontova, abans que existís l'Ateneu Unió. El 1900 Güell compra a Elias el cafè construït i, cedeix l'us a l'Ateneu Unió, que s'havia fundat uns pocs anys abans en el marc del Teatre Fontova. Teatre i cafè quedaven units com a edificis de l'Ateneu Unió per sempre més. Era una societat recreativa amb saló-cafè, billar i biblioteca. Com a tal, doncs, el seu objectiu era fomentar la cultura i les activitats de caràcter lúdic i recreatiu. Aquí hi assajava la coral La Maquinista (agregada als Cors Clavé), s'hi feien reunions, balls, festes i obres teatrals al teatre Fontova, just al costat. La Colònia, més enllà de la seva activitat industrial, també tenia un vessant recreatiu per fer teixit social, i la creació del cafè i el teatre van ser clau per aconseguir-ho. Sembla que a principis de segle les tertúlies al cafè, les partides de cartes, dòmino o escacs, entre d'altres i el teatre eren la distracció més habituals a la colònia. Durant la Guerra Civil, l'Ateneu va ser el marc de moltes reunions polítiques i sindicals. Va haver de canviar el nom pel d'Unión Cultural. En els estatuts dels anys ‘30 es prohibia parlar malament de l'amo de la Colònia. L'any 2017, se celebrà el 125è aniversari (prenent com a data 1892, quan s'inaugurà el teatre), que és el primer local inaugurat dels que componen l'actual Ateneu. Així i tot, el primer esment a l'Ateneu pròpiament dit és de 1899 en els llibres d'actes, però segurament abans de redactar aquest document ja hi havia una organització provisional prèvia, la Sociedad de Bailes Fontova.</p> | 41.3613000,2.0275400 | 418662 | 4579322 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64773-foto-08244-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64773-foto-08244-44-2.jpg | Legal | Modernisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Tots dos edificis (Teatre Fontova i el cafè) formen un conjunt. | 105|116|98 | 45 | 1.1 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||
| 64788 | Filatura i Tint Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/filatura-i-tint-vell | <p>PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La Colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial. https://www.espaisrecobrats.cat/colonia-guell-edificis-de-filatures-i-del-tint-vell-colonia-guell-brain-business-park/</p> | XIX | Rehabilitats entre 2001-2004 | <p>En el complex fabril es duia a terme tot el procés productiu del tèxtil, i per això hi havia l'edifici de filatura, els telers, el tint, l'estandatge, el tallador, l'edifici per a la màquina d'aprest i els tallers de fusteria, serralleria, tondoses, perxes, màquines de parar, acabats, tallers auxiliars de mecànica, fusteria, paletes, pintors, electricistes, llauners, corretgers, etc. L'edifici principal, el de filatura, es caracteritza per adoptar el model arquitectònic de Manchester, amb una distribució de planta baixa i quatre plantes pis amb planta lliure que comprenien, cadascuna, un procés diferent la filatura. L'estructura està composta per dues fileres de pilars de ferro colat que formen tres volums amb cobertes a dues aigües de teula àrab. L'entrega dels pilars amb les jàsseres de fusta de pi d'Oregon, reforçades amb tirants de ferro, es resol amb una cartel·la-capitell. El paviment estava format per un entarimat de fusta. Les façanes, d'obra de maó vist, estan compostes per una repetició de la mateixa obertura. L'edifici del tint vell, de quatre plantes en el volum central, també respon al tipus de fàbrica de pisos, però de menys altura que l'edifici de filatura. L'estructura interior estava formada per tres fileres de pilars de ferro colat que aguantaven jàsseres de fusta de pi d'Oregon i formaven tres volums: el central, de quatre plantes, i els laterals, de tres plantes, tancats amb cobertes a dues aigües formades amb teula àrab.</p> | 08244-59 | Carrer A. Edifici Filatura-Colonia Güell | <p>L'any 1890, el fill de Joan Güell, Eusebi Güell, va començar la construcció de la Colònia, on la fàbrica sens dubte era l'element principal. A la fàbrica s'hi transformava el cotó, que venia d'Amèrica en panes, velluts i velludets. Cadascun dels edificis de la fàbrica estava destinat a un treball determinat dins el procés de transformació de la matèria primera en producte final. Tot i que el recinte està lleugerament transformat, es conserven bona part dels edificis originals, tots ells fet amb maó vist i de tres tipologies: fàbrica de pisos, edificis en gelosia, i edificis de sostre de dent de serra. Entre els anys 2001 i 2004 l'arquitecte Òscar Tusquests fou l'encarregat de dur a terme la rehabilitació d'alguns dels edificis més emblemàtics, La Filatura i el Tint Vell. L'objectiu fou respectar al màxim l'edifici original i no ocultar la seva evolució, per això es va procedir a la restauració de les façanes dels dos edificis. En el tint, es construí un nou volum amb escales d'acer i vidre i murs de totxo vidrat de color blau brillant, per acollir les comunicacions verticals al voltant de les quals se situen els serveis comuns de cada planta. Per al pas de les instal·lacions, es construí un fals terra. A la façana, se substituïren les antigues fusteries per unes de color vermell per remarcar-ne la contemporaneïtat. En l'edifici de filatura, també es va crear un nou nucli central de comunicacions verticals per adaptar l'edifici a les necessitats actuals. Una nau al sud del recinte, antigament l'edifici de les tondoses, on hi havia hagut la segona màquina de vapor, acull la Fundació Gaspar de Portolà, dedicada a la integració de persones amb discapacitat intel·lectual. A l'edifici del tint hi havia el Gaudí Research Centre, que recentment s'ha traslladat a uns locals de la filatura.</p> | 41.3623100,2.0313100 | 418979 | 4579431 | 2001-04 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64788-foto-08244-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64788-foto-08244-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64788-foto-08244-59-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Òscar Tusquets | Premi Bonaplata de Restauració l'any 2006. | 105|98 | 46 | 1.2 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |
| 64782 | Casa del secretari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-secretari | <p>PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La Colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial.</p> | XIX | <p>Edifici amb planta baixa a la confluència dels carrers Aranyó i Claudi Güell, amb cantonada en xamfrà, on té l'entrada principal. L'edifici és simètric i ben proporcionat externament, amb tres finestres idèntiques al primer pis de cadascuna de les façanes, i tres finestres a la planta baixa que dóna al carrer Güell i dues finestres i una porta al carrer Aranyó. La porta, però, no trenca la simetria del primer pis, car conserva la mateixa alçada i respecta l'arc de mig punt i les dues columnetes flanquejant l'entrada que trobem presents a les finestres. Al capdamunt, i sobre cadascuna de les finestres del pis superior, hi ha ulls de bou cecs. A la planta pis s'hi obre un balcó de maó amb estucs cobert a manera de galeria d'arquets amb columnetes. Tot l'edifici està estucat imitant carreus i coronat per una ampla franja amb els emblemes de les quatre barres i la creu de Sant Jordi, a l'igual que al balcó, on a més s'hi afegeix un rat-penat, al·lusiu a l'escut de la família Güell, on també hi apareix. Es tracta d'un edifici eclèctic amb un clar aire neomedieval.</p> | 08244-53 | Plaça d'Anselm Clavé, Carrer Aranyó 6-8 | <p>Hi han viscut famílies diverses i actualment és el consultori mèdic. Rep el nom de casa del secretari perquè durant molts anys hi va viure el secretari de l'ajuntament de Santa Coloma de Cervelló, fins i tot va actuar d'oficina municipal quan el secretari va canviar d'habitatge. Actualment és el consultori mèdic.</p> | 41.3623700,2.0278300 | 418688 | 4579441 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64782-foto-08244-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64782-foto-08244-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64782-foto-08244-53-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | També coneguda com el Jutjat. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||
| 64784 | Casa de naixement de Joaquim Folguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-naixement-de-joaquim-folguera | <p>PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La Colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial.</p> | XIX | <p>Edifici de planta rectangular d'una única planta, amb la façana principal orientada al camí de Can Ros. Aquesta façana té una porta central i dues finestres a banda i banda, les laterals només tenen dues finestres. Totes les obertures són rectangulars, coronades amb arc rebaixat i amb el seu contorn ressaltat amb el mateix estuc que cobreix tota la façana. De les quatre finestres, les dues dels extrems són cegues, i als laterals la de migdia també és cega. Tota la part superior de l'edifici correspon a un terrat, i està delimitat per una balustrada. Per sota hi ha una espècie de cornisa, amb unes petites obertures cegues rectangulars també decorades. Aquests elements i el coronament en forma d'estrella d'una de les dues xemeneies, són els trets que li donen més aire modernista a la construcció. Tota la propietat està tancada per un mur de maçoneria coronat per una reixa de ferro forjat a la part alta.</p> | 08244-55 | Carrer Monturiol, 13 | <p>Fill de l'industrial Manuel Folguera i Duran i de la Madrona Poal i Coret, va néixer el 24 d'octubre de 1893 a la Colònia Güell. Poeta i crític literari. Una greu malaltia invalidant l'obligà a abandonar els estudis d'enginyeria i aleshores intensificà la dedicació a la literatura, en la que destacà per una intel·ligència i una cultura realment excepcionals. Va ser redactor del Diari de Sabadell, cofundador i redactor de La Revista i va col·laborar a Trossos i a Un enemic del poble. La biblioteca de la colònia porta el seu nom, i a banda té un carrer a la mateixa colònia, té una Plaça al barri de Sant Gervasi de Barcelona i un Carrer a Sabadell.</p> | 41.3604500,2.0276100 | 418667 | 4579228 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64784-foto-08244-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64784-foto-08244-55-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | A la façana principal hi ha la placa de commemoració del naixement del poeta. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||
| 64752 | Rellotge de sol de Can Soler II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-soler-ii | <p>http://www.gnomonica.cat</p> | Quasi s'ha perdut totalment | <p>Rellotge de sol vertical ubicat a la façana principal de l'edifici, en concret a l'est del balcó central del primer pis, per tant, amb orientació sud-est. El rellotge es troba en força mal estat de conservació, així i tot encara s'hi intueixen algunes coses. Seria de planta quadrangular amb el coronament apuntat, esgrafiat a la paret. Es conserva sencer el gnòmon de vareta, amb una espècie de flor al pol. No s'aprecien marques horàries de cap mena i té un altre rellotge bessó a l'altra banda del balcó. La part inferior del rellotge està completament coberta per un arrebossat modern de ciment fet en aquesta part de la façana.</p> | 08244-15 | 8894301DF1789F0001YG | 41.3616400,2.0297500 | 418848 | 4579358 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64752-foto-08244-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64752-foto-08244-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64752-foto-08244-15-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Referència 3040 de l'inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||
| 64732 | Can Julià de la Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-julia-de-la-muntanya | <p>AA.DD (2011) Inventari de Masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. Memòria. SPAL. Diputació de Barcelona PADRÓ, Josep; RIQUELME, Joan (2002) Santa Coloma de Cervelló. Valls: Edicions Cossetània. http://aleixcolonia.com/colonia-guell_can_julia/</p> | XVIII | Reformes el 1788 | <p>La masia de Can Julià està formada per un conjunt de diferents edificis adossats al voltant del cos central, amb un pati al davant, esdevenint un conjunt de cases quasi independents associades a uns terrenys de cultiu. El cos principal és de planta basilical, amb planta baixa i dos pisos, amb coberta a doble vessant de teula ceràmica àrab. Per sota coberta té una cornisa feta de maó vist, que defineix un conjunt de petits arcs cecs. La façana principal, orientada a sud, està composta a partir de tres eixos verticals. Sobre el central, a la planta baixa, hi ha la porta d'accés amb arc rebaixat i dovelles de pedra i, a cada costat, hi ha una finestra. Al primer pis hi ha tres balcons amb baranes de ferro. El central és el de majors dimensions, però tots ells estan definits per llindes i brancals de pedra escairada. A la llinda del balcó central hi ha una inscripció amb els noms 'BALDIRI' i 'JULIAN' separats per la data 1785. Entremig d'aquests balcons hi ha dos rellotges de sol bessons en força mal estat de conservació. Per últim, al pis superior, sobre l'eix central hi ha tres finestres amb arc rebaixat i una a cada costat sobre les obertures de les plantes inferiors. En aquest últim pis, per sobre les finestres i a l'eix central, hi ha les restes del que sembla una politja. A cada costat del cos principal hi ha adossats dos cossos de planta baixa i planta pis, amb coberta de teula ceràmica a una i dues aigües. En el cos de llevant, a la planta baixa hi ha una porta amb arc de mig punt i dovelles de pedra. En el primer pis hi ha obertures molt petites, mentre que a la planta superior les obertures són lleugerament més grans i totes tenen ampit. A l'extrem de llevant d'aquest annex s'hi conserven les restes d'una possible garita de guaita o defensa, feta amb maons disposats de cap i base de pedra, que té algunes espitlleres. Probablement havia servit d'element defensiu de la masia en el decurs d'alguna de les guerres del segle XIX. El cos de ponent està força transforma. També té planta baixa i dos pisos, amb obertures petites sense ornamentació. Les façanes encara conserven les restes d'un esgrafiat amb motius geomètrics que tractava el conjunt de forma unitària. Si ens guiem per la llinda del 1788 i les característiques dels esgrafiats, estèticament encaixarien al segle XVIII. Per tant, sembla que en aquest moment es devia fer una reforma important a la casa que va comportar (mitjançant l'esgrafiat i potser també la modificació d'algunes obertures) la unificació de les façanes de tots tres cossos per donar un aspecte senyorial a l'edifici A la part posterior d'aquests cossos encara n'hi ha altres cossos adossats. La finca disposava de mina d'aigua, situada prop de la rotonda que uneix actualment el carrer de Can Julià amb l'Avinguda Lluís Companys o ' Via Cornisa'. La mina alimentava una font (font de Can Julià) amb bassa, ja desapareguda. També a la mina hi havia un canó per evitar les pedregades. Al pati hi havia un safareig on les dones rentaven la roba, encara que normalment ho feien els de la fàbrica.</p> | 08244-18 | Camí de la Torre Salbana, Carrer de Sant Julià, 9 | <p>La masia deu el nom a Rafel Julià, de Sant Esteve Sesrovires, que el 1590 va casar-se amb Joana Archs (propietària del mas Archs de la parròquia de Sant Boi de Llobregat), que després va adoptar com a denominació el cognom del seu marit. Gairebé cent anys més tard, encara es recordava l'antic apel·latiu de la masia, quan el 29 de juny de 1682 se citava a 'Raphael Julia antes archs' en el repartiment que el Comú de Santa Coloma de Cervelló feia entre els veïns de la població pel pagament de la caritat de Sant Roc. Rafel Julià fou el membre de la famíliar més implicat en el territori, participant en la Guerra dels Segadors i la Revolta dels Barretines, però a diferència d'Antoni Soler de la Torre només va ser empresonat una temporada. Durant la dècada de 1660 s'havia significat com un dels membres més actius del Comú o Consell de la Vila de Santa Coloma. El 13 de març de 1662, amb Rafel Via (l'altre jurat de la població) i el rector de la parròquia, mossèn Jaume Mas, va sol·licitar a Dalmau d'Ivorra, baró de Sant Vicenç, permís per reconstruir l'ermita de Sant Antoni de Montpedrós. El 7 de maig següent, com a jurat major, va ser nomenat administrador de les obres de reedificació de la capella, juntament amb Maties Campmany, i el diumenge 27 de juliol de 1664 en l'acte de la seva benedicció va tenir el privilegi de ballar una dansa. L'època més puixant del mas Julià va ser la segona meitat del segle XVIII, quan n'era propietari Baldiri Julià. El 1782 hi vivien 20 persones, una quinzena de servei. Tanmateix, a finals del segle XIX en concret i segons el constracte de compravenda el 15 d'abril de 1899, el mas va acabar integrat en la finca Güell. Posteriorment, la casa va ser convent de monges i després es va acondiciar per acollir-hi famílies de la Colònia quan hi arribaven, fins que els era adjudicada nova casa. Tot i així, algunes de les families residents actualment hi han estat des d'abans de la guerra civil. Actualment és propietat de l'INCASÒL.</p> | 41.3646400,2.0251500 | 418467 | 4579695 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64732-foto-08244-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64732-foto-08244-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64732-foto-08244-18-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Té una mina d'aigua | 119|94 | 46 | 1.2 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||
| 64778 | Antiga Escola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-escola | <p>VILAJULIU I MARTINEZ, Montserrat (2007). La colònia Güell amb ulls de dona. Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló. Generalitat de Catalunya. Associació Dones pels 4 Cantons. Associació La Colònia Modernista PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La Colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial.</p> | XIX | <p>Construcció feta amb lloseta de pedra i maó vist, unida mitjançant un pont esglaonat decorat amb elements curvilinis a la Casa del Mestre. El pont recolza sobre dos grans arcs parabòlics, on es pot detectar la influència de Gaudí. L'escola segueix un marcat caràcter historicista. És de planta irregular, amb lleugera forma d'U orientada al sud. Té planta baixa i primer pis, i mentre que el primer està recobert amb lloses de pedra, la resta està feta amb maó vist. Destaca per les cantonades arrodonides de la banda sud, i el remarcat amb maó vist de les obertures i la sanefa sota el ràfec. Pel que fa a les obertures, estan perfectament distribuïdes per tot l'edifici i són rectangulars o van definint una espècie de galeries, de 6 o 10 obertures allargades remarcades en ziga-zaga. Al primer pis hi ha una terrassa. La coberta és a quatre aigües feta de teula àrab vidrada en verd i groc.</p> | 08244-49 | Carrer Barrau, 27-48 | <p>La construcció de la colònia s'inicià el 1890 i es va dotar d'equipaments culturals i religiosos, amb les cases dels obrers, els serveis i la fabrica, constituint un conjunt. En aquest context, l'escola i la casa del mestre eren elements importants, dins els diversos serveis que oferia el recinte. L'escola era gratuïta per als fills dels obrers, i l'ensenyament era diferent per nois i noies. Primer va ser escola de nois a la planta baixa, la part de dalt restava oberta i era per fer gimnàstica. Posteriorment es tancà amb vidres i l'ocuparen les nenes amb monges de professores, i en la seva formació es donava èmfasi als treballs manuals i domèstics. Tot i que a la xemeneia porta la data de 1911, l'obra es va realitzar entre els anys 1912 i 1913. Entre 1916 i 1917 es van construir simultàniament l'Escola de Nens i l'Escola de Nenes, a l'edifici del Centre Sant Lluís. Els mestres que hi han viscut són, per ordre d'antiguitat: Josep Franquesa Aliberch, Josep Baiget Massip i la seva filla Maria Àngela, Guillem Morell Huguet i Maria Carme Pons Llabrés. A la part nord d'aquesta casa hi va viure en Francesc Bernal Ferrer, aprenent, després ajudant, contramestre i finalment majordom de tissatge de la fàbrica. El 1987 l'escola encara continuava funcionant, fins que es va construir un nou edifici. La casa del mestre va acollir fins al 2011 la llar d'infants Sol Solet, i ara està tancada per diferents patologies.</p> | 41.3604000,2.0262300 | 418552 | 4579224 | 1910-11 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64778-foto-08244-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64778-foto-08244-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64778-foto-08244-49-3.jpg | Legal | Modernisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Francesc Berenguer i Mestre | Comunica amb la casa del mestre, formant un conjunt | 105|116|98 | 45 | 1.1 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||
| 64791 | Antics cellers de la Cooperativa de la Colònia Güell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antics-cellers-de-la-cooperativa-de-la-colonia-guell | XX | La planta baixa fou remodelada l'any 2008. | <p>Edifici de planta rectangular amb planta baixa i primer pis. La planta baixa manté l'alineació de façanes del carrer, l'aparell constructiu està arrebossat i hi ha un total de 6 obertures adintellades. Aquest primer nivell de façana està rematat per un fris de maó (que traça una sanefa i una línia de falsos permòdols), que sosté la barana del nivell superior. L'interior d'aquesta planta baixa està estructurat en base a rengles de pilars de maó vist, sobre els quals s'alcen murs careners (que salven l'espai entre pilars mitjançant arcs rebaixats) que sostenen la coberta de volta catalana.</p> | 08244-62 | Carrer de Claudi Güell, 9-15 | <p>L'edifici es construí l'any 1920 com a complement a la Cooperativa de Consum, situada a l'altra banda del carrer i en funcionament des de dues dècades abans. Hi havia tres espais diferenciats: la carbonera (a la part que no té habitatges a sobre), el celler i el magatzem per als derivats de la matança del porc. Els baixos havien allotjat el primer centre d'interpretació de la Colònia Güell, però actualment tan sols funcionen com a serveis públics i, ocasionalment, com a sala d'exposicions.</p> | 41.3625800,2.0272400 | 418639 | 4579465 | 1920 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64791-foto-08244-62-2.jpg | Legal | Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-10-07 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | La planta baixa de l'edifici correspon als cellers i carboneres, i actualment hi té habilitats una zona d'exposició i uns serveis públics. El cos superior correspon a habitatges, que tenen una fitxa pròpia. | 116 | 45 | 1.1 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||
| 64733 | Rellotge de sol de Can Julià I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-julia-i | <p>http://www.gnomonica.cat</p> | Quasi perdut totalment | <p>Rellotge de sol vertical ubicat a la façana principal de l'edifici, en concret a l'est del balcó central del primer pis. Per tant, orientat a sud-est. Rellotge d'autor, es troba en força mal estat de conservació, però encara s'hi intueixen alguns elements. És rectangular, amb frontó i esgrafiat a la paret, s'hi aprecien amb molta dificultat les marques horàries. Hi ha un altre rellotge bessó a l'altra banda del balcó.</p> | 08244-19 | Carrer de Sant Julià, 9, Masia Can Julià de la Muntanya | 41.3555200,2.0253700 | 418474 | 4578683 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64733-foto-08244-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64733-foto-08244-19-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Referència 3254 de l'inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||
| 64740 | Ca l'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lordal | <p>PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial. http://gaudicoloniaguell.org/historia/</p> | XIX | <p>Edifici independent format per tres cases unifamiliars adossades, amb planta baixa, pis, golfes i soterrani convertit en jardí a la part posterior. Situat a la zona residencial de la Colònia Güell, és el primer edifici que es troba en entrar-hi. Obra construïda entorn el 1894, que tant per la forma de la seva planta com en la singularitat de les façanes i la seva simetria, dota l'edifici d'una gran originalitat. Tot i que no té l'aspecte típic d'una masia, sí s'observa com d'una manera o altra l'arquitecte va voler recollir els trets més significatius de les cases pairals. Per exemple l'edificació té una planta basilical i teulada a dos vessants, i el parament està fet amb conglomerat de pedra de mides diverses lligades amb morter de calç, sobre el qual s'adossen diverses estructures. El marcat caràcter historicista de l'edificació, més enllà de l'aparença d'una casa pairal a la part davantera, també queda reflectit a la part posterior amb una construcció a diferents nivells i cossos. Sens dubte, però, el que més destaca de l'edifici són les cantonades arrodonides, i els elements decoratius, és especialment rellevant la filigrana del treball amb maó vist. Això és visible a les finestres, les tres xemeneies, el porxo, la cisterna o el ràfec sota coberta.</p> | 08244-3 | Plaça d'Anselm Clavé, 1, 1A i 1B | <p>La casa fou habitada en origen per la familia Ros de l'Ordal, d'aquí el seu nom, i encara en són els propietaris. Tanmateix, altres famílies com els Cruañas, Gaudó, Montanès i Carrión també hi han viscut. Tots ells pagesos que treballaven les terres de l'amo en qualitat d'arrendataris. Alguns membres d'aquestes famílies també treballaven a la fàbrica. Amb l'interès d'allunyar-se dels conflictes socials existents a la ciutat, al segle XIX es va plantejar un nou tipus d'indústria, les colònies industrials, és a dir, les cases dels obrers i equipaments al costat de la fàbrica, tot a la mateixa propietat, integrant un nucli propi amb una vida social i econòmica tutelada per l'empresa. La colònia Güell fou una colònia industrial dedicada a la fabricació de panes i velluts. La seva construcció s'inicià el 1890, i el projecte disposava de fonda, escola, comerços, teatre, cooperativa, casa del metge, farmàcia i capella, a més de les fàbriques i els habitatges dels obrers, en una superfície total d'unes 160 hectàrees. Güell en la seva condició de mecenes de la cultura, va encarregar projectes a diversos arquitectes de primera fila, com Antoni Gaudí, Francesc Berenguer i Mestres o Joan Rubió.</p> | 41.3622900,2.0283600 | 418732 | 4579431 | 1893 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64740-foto-08244-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64740-foto-08244-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64740-foto-08244-3-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Atribuida tant a Francesc Berenguer Mestres com a Joan Rubió Bellver | A l'interior hi havia hagut un pou, però degut a reformes posteriors a l'edifici i nous usos en l'espai l'ha modificat. | 105|98 | 45 | 1.1 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||
| 64810 | Fites de pedra del Carrer Monturiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fites-de-pedra-del-carrer-monturiol | XX | Afectades per actes incívics, però recuperables. | <p>Parella de fites de pedra que flanquegen el carrer Monturiol en el seu extrem de llevant, allà on comunica amb el Camí de Can Ros. Estan fetes de pedra, i tenen una forma troncocònica. A la part alta, tenen gravades les sigles 'E.G.', corresponents al propietari de la Colònia, Eusebi Güell.</p> | 08244-81 | Carrer Monturiol, cantonada camí de Can Ros | <p>Aquestes fites de pedra assenyalen l'entrada a la finca de Can Soler (Güell). Originàriament n'hi havia més, situades als camins d'accés a la finca des d'altres propietats, deixant constància que es tractava d'una propietat privada. Una vegada a l'any (divendres sant), es tancava l'accés al recinte mitjançant cadenes collades a aquestes fites.</p> | 41.3603200,2.0274900 | 418657 | 4579213 | 1900 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64810-foto-08244-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64810-foto-08244-81-3.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-10-07 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 105 | 47 | 1.3 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||
| 64796 | Ca l'Espinal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespinal-0 | XX | <p>Habitatge de planta pràcticament quadrada, situat a la cantonada dels carrers Monturiol i Malvehy, vers els quals s'orienten les seves façanes principals. Està format per planta baixa i primer pis, en els quals s'alternen franges horitzontals de maó vist amb altres de conglomerat de pedra. Les obertures i altres elements arquitectònics també estan resolts amb maó vist. L'element més destacat és la porta, situada al xamfrà, i sobre la qual s'alça un balconet torratxa al pis superior. A la planta baixa i el primer pis hi ha finestres simples i geminades amb forma d'hexàgon allargassat. Com a colofó i element uniformitzador de la façana i la torratxa, s'hi disposa una sanefa reticulada de maons, sobre la qual remata el conjunt la barana del terrat superior. L'edifici, projectat per l'arquitecte Joan Rubió i Bellver, té una marcada influència de del primer gaudinisme quant a l'ús d'elements historicistes d'inspiració gòtica.</p> | 08244-67 | Carrer Monturiol, 9 | <p>L'habitatge fou construït al mateix temps que la resta de la Colònia Güell. Als forjats de l'entrada hi figura la data '1900'.</p> | 41.3607200,2.0272000 | 418633 | 4579258 | 1900 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64796-foto-08244-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64796-foto-08244-67-3.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Joan Rubió i Bellver | 105 | 45 | 1.1 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||
| 64780 | Edificis del carrer Reixac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edificis-del-carrer-reixac | <p>PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La Colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial. http://aleixcolonia.com/carrer-reixac-colonia-guell/</p> | XIX | <p>Carrer de la Colònia Güell compost per cases dels obrers, conserva l'estètica original, harmònica sense ser unitària. Les edificacions de la banda oest del núm. 1 al 5, són casetes de planta baixa i pis entre mitgeres, amb un cert aire arabitzant, combinat amb l'ús del maó vist. Menció a banda mereix la casa del núm. 7, tota pintada de blanc i beix amb els seus arcs de ferradura, que remeten a una arquitectura eclèctica pre-modernista. La presència del maó vist a les cantonades, baranes superior, cornises i les sanefes entorn de les obertures, són els trets característiques de les edificacions d'aquest carrer. És destacable que cadascuna de les cases sigui similar però completament diferent de la veïna. Per exemple, mentre al núm. 1 el guardapols de les obertures és triangular, al següent és esglaonat, i en els núm. 3 i 5 són en arc apuntat. Les baranes superiors són diferents en cadascun dels edificis, com la cornisa i el ràfec. A la banda est del carrer destaquen les edificacions del 2 al 10, amb característiques similars.</p> | 08244-51 | Carrer Reixac | <p>La construcció de la Colònia s'inicià el 1890, i es va dotar d'equipaments culturals i religiosos, amb les cases dels obrers a tocar de la fàbrica, constituint un nucli urbà amb personalitat pròpia i independent. Els carrers de la Colònia Güell estan orientats est-oest, amb la plaça de Joan Güell al centre. Del conjunt, el carrer Reixac (dedicat a Josep Reixac, contramestre de telers i ajudant de Jacint Barrau), està situat a la banda nord de la zona residencial. Conegut també com a carrer Nou, connectava el nucli amb la nova església de la Colònia Güell. Es va urbanitzar poc després dels primers carrers del nucli, els carrers Barrau, Aranyó i Malvehy.</p> | 41.3629000,2.0278600 | 418691 | 4579500 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64780-foto-08244-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64780-foto-08244-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64780-foto-08244-51-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 105|98 | 46 | 1.2 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||
| 64785 | La fàbrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica-2 | <p>PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La Colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial. https://www.santacolomadecervello.cat/el-municipi/turisme-i-patrimoni/41-patrimoni-cultural/recinte-industrial-de-la-colonia-guell.html</p> | XIX | Alguns edificis van ser restaurats entre 2001-2004 | <p>El recinte fabril de la Colònia es troba separat dels habitatges i serveis. S'aixeca a llevant de la Masia de Can Soler de la Torre, definint un clos tancat amb diferents edificacions; algunes connectades entre si, però totes elles comunicades per carrers que permeten el trànsit d'uns edificis amb els altres. El recinte encara manté l'estructura original, i els carrers s'acostumaven a anomenar verbalment per la secció productiva dominant. Tot i que el recinte està lleugerament transformat, es conserven bona part dels edificis originals, tots ells fet amb maó vist i de tres tipologies: fàbrica de pisos, edificis en gelosia, i edificis de sostre de dent de serra. Entre aquests edificis, en destaca el de la Filatura, construït seguint el model anglès, anomenat també 'manchesterià', i que consisteix en la distribució de l'edifici en una planta baixa i quatre pisos iguals de planta lliure, amb grans finestrals i on cadascun dels quals comprenia un procés diferent de la filatura. En ell hi havia la màquina de vapor. En altres edificacions, com els estendatges, destaca la disposició del maó, col·locat de cantell formant petites obertures en forma rectangular o triangular, que facilitava la ventilació. També cal fer menció de l'edifici de les Calderes, situat entre els “carrers” de la màquina de vapor i el dels tints. Just davant aquesta construcció de planta rectangular i teulada a dues vessants hi ha el cos d'escales, muntacàrregues i transmissions de l'edifici de la filatura. Al subsòl del “carrer” màquines de vapor hi havia les carboneres, i al final del carrer hi ha l'antic edifici dels electricistes i el transformador que va ser bombardejat el 1938, en concret el dia 11 de setembre. A la fàbrica també hi havia dos grans dipòsits d'aigua, un de planta quadrada, adossat al mur que dóna a Can Soler de la Torre, i que actualment és una nau industrial. L'altre, construït més recentment (ja que és de formigó) té planta circular i dóna a la plaça de la Masia. La colònia, a diferència d'altres, no utilitzà mai l'energia hidràulica, i funcionava amb vapor. Testimoni d'això és la gran xemeneia de planta cilíndrica, de 46 m d'alçada que encara es conserva dempeus. També es conserva la reixa de ferro forjat de la porta d'entrada principal a la colònia, així com la reixa de la porta per on accedien els treballadors, a banda d'altres construccions annexes on hi hauria oficines i serveis de la fàbrica. Altres dels elements conservats al recinte són els túnels d'extracció de borres i els túnels de transmissió (actualment usats per a passar-hi serveis). També es conserven els quatre pous, dos fora de servei, el de davant de la filatura i el de les tondoses, i dos en servei. D'aquests últims un és relativament modern, i l'altre es troba rere la porteria. Aquest pou fou un dels més importants construïts a finals del segle XIX, feia 14 m de fondària. El 1908 es va instal·lar un segon grup de calderes i màquina de vapor a l'edifici de les tondoses. La fàbrica es va electrificar el 1915. Tot i que hi ha algunes empreses que hi tenen la seu, hi ha edificis en estat ruïnós i han perdut les cobertes. El recinte està completament tancat per un mur que en delimita el perímetre.</p> | 08244-56 | Avinguda de Ferran Alsina, s/n | <p>Després de la mort de Baldiri Soler de la Torre i Ubach, el 1860 el seu germà petit, Joan, va vendre el Mas de Can Soler de la Torre i tots els seus terrenys a l'industrial Joan Güell i Ferrer. L'any 1890, el fill de Joan Güell, Eusebi Güell, va començar la construcció de la Colònia en els terrenys de Can Soler, i hi encarregà diversos projectes a Gaudí i altres arquitectes de renom com Francesc Berenguer i Mestres, Joan Rubió i Josep Canaleta. La colònia disposava de casa del metge, farmàcia, fonda, escola, comerços, teatre, cooperativa, capella, habitatges dels obrers i, per descomptat, la fàbrica, sens dubte l'element més important. Tot això, concentrat en una superfície total d'unes 160 hectàrees. En el seu origen era la 'Fábrica de panas i veludos de Güell i Cia' i la seva història sempre va anar lligada a la fundació de la Colònia, esdevenint un clar exemple de l'impuls que va tenir la indústria tèxtil a la Catalunya de principis del segle XX. A la fàbrica s'hi transformava el cotó, que venia d'Amèrica en panes, velluts i velludets. Cadascun dels edificis de la fàbrica estava destinat a una tasca determinada dins el procés de transformació de la matèria primera en producte final. Un reflex d'això s'observa en el nom que verbalment se li dóna als carrers, que es remet a dita activitat, com l'edifici de la filatura, els telers, el tint, estandatges, etc. A banda d'aquests edificis, dins el recinte fabril també hi havia alguns edificis de serveis com les oficines, el consultori mèdic, l'oficina del delineant, tallers auxiliars de fusteria, manyeria, electricistes, corretgers, paletes i pintors. El transport de material entre els diferents edificis es feia mitjançant una xarxa de raïls i vagonetes que s'empenyien per tot el recinte fabril. El dia 11 de setembre de 1938, un avió nacional va tirar dues bombes contra la fàbrica. La primera impactà contra el transformador i va deixar la fàbrica sense energia. La segona va caure en uns camps de garrofers, fora el recinte, i no va arribar a explotar. Cap de les dues va causar danys personals. L'any 1944 la fàbrica va ser adquirida per la família Bertrand Serra. Després de quasi un segle de producció ininterrompuda, el 1973 la fabrica tancà definitivament, i el recinte quedà en desús fins que als anys 80 del segle XX, va ser llogat a l'empresa Crèdit & Docks per a magatzems, i l'activitat econòmica es reactivà amb la instal·lació de diferents tallers i empreses. Posteriorment es va vendre per parts i es va formar una comunitat de propietaris del recinte industrial. Tanmateix, el recinte no estava preparat per a les necessitats actuals de la indústria i, tot i algunes millores, no va acabar de consolidar-se. Estava pendent d'una planificació urbanística que s'ha ajornat durant anys i que ha topat amb moltes dificultats malgrat els esforços esmerçats L'any 2002 l'empresa Colònia Güell S.A comprà tot allò que estava a la venda del recinte, el 62 %, amb l'objectiu d'instal·lar-hi un parc de negoci o Brain Business Park, és a dir, un espai per al desenvolupament d'empreses i d'activitat econòmica específicament relacionada amb el món de la tecnologia, de 70.000 m² de superfície. L'arquitecte Òscar Tusquets, restaurà i rehabilità entre 2001 i 2004 l'edifici de la Filatura i Tint Vell, on actualment tenen seu diferents oficines. La restauració d'Oscar Tusquets va merèixer el Premi Bonaplata de Rehabilitació d'edificis industrials l'any 2005. El Pla Especial redactat per Jordi Rogent i Manuel Giralt, que no ha estat desplegat, va rebre el Premi d'Arqueologia Industrial Citta de Terni, el mateix any. Diverses circumstàncies han anat aturant la posada en marxa i recuperació total del recinte fins avui.</p> | 41.3622900,2.0315600 | 419000 | 4579428 | 1890 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64785-foto-08244-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64785-foto-08244-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64785-foto-08244-56-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Productiu | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Ferran Alsina | Destaca l'edifi de les Filatures i el Tint Vell, els estandatges, la xemeneia, els pous i els dipòsits. També conegut com recinte industrial de la Colònia Güell, | 105|98 | 46 | 1.2 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |
| 64779 | Casa del Metge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-metge | <p>PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La Colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial.</p> | XIX | <p>Edifici de planta quadrangular i coberta a dues aigües, aïllat i envoltat d'un petit jardí. Té planta baixa i primer pis, i presenta les parets arrebossades. El maó vist és utilitat per ressaltar les cantonades de l'edifici i les obertures, distribuïdes en tres eixos. Al centre i al primer pis trobem la porta d'entrada amb finestra a banda i banda, estructura que es repeteix al primer pis, però amb un balcó al centre. Les finestres conserven les reixes de ferro forjat. Destaca especialment el doble ràfec dentant de la teulada i, per sota d'ell, el fris en ziga-zaga que dissimula els respiralls de les golfes, tot fet en maó vist.</p> | 08244-50 | Carrer Malvehy, 16 | <p>La construcció de la Colònia s'inicià el 1890, i se la va dotar d'equipaments culturals i religiosos, amb les cases dels obrers a tocar de la fàbrica, constituint un nucli urbà amb personalitat pròpia i independent. La presència d'un metge i, per tant, la seva casa, era indispensable dins els diversos serveis que oferia el recinte. Construït entorn el 1910, es desconeix tant el seu arquitecte com el moment en què deixà de ser residència del metge per esdevenir un habitatge privat.</p> | 41.3608500,2.0273500 | 418646 | 4579272 | 1910 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64779-foto-08244-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64779-foto-08244-50-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 105|98 | 45 | 1.1 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||
| 64750 | Can Soler de la Torre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-soler-de-la-torre | <p>AA.DD (2011) Inventari de Masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. Memòria. SPAL. Diputació de Barcelona PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial. https://www.santacolomadecervello.cat/el-municipi/turisme-i-patrimoni/41-patrimoni-cultural/can-soler-de-la-torre.html</p> | XVII | Reformes al 1622, 1692, 1700 i última dècada del segle XIX-primera dècada del segle XX. | <p>Situada dins el recinte de la Colònia Güell, correspon a una gran edificació formada per un cos principal, més altres adossats al nord, est i oest. Té una capella amb advocació a la Mare de Déu dels Dolors a la banda occidental. L'edifici principal és de planta basilical amb planta baixa, primer pis i golfes, amb teulada a tres aigües feta de teules de ceràmica àrab. La façana principal està orientada a sud i a la planta baixa hi ha la porta d'accés, feta amb arc de mig punt definit per dovelles de pedra vista. A la dovella central hi ha esculpida la data 1692 i a sobre, en relleu, el que sembla un sol. Malauradament està parcialment arrasat per la construcció del balcó del primer pis, corresponent a una reforma posterior. Encara a la planta baixa i a banda i banda de la porta, hi ha hi ha finestres amb reixes de forja; la de ponent és de majors dimensions i té esculpides creus i rosetes a la llinda. A la planta pis, sobre de la porta i de cadascuna de les dues finestres, hi ha tres balcons amb brancals i llinda de pedra amb inscripcions. A cada costat dels balcons laterals hi ha una galeria d'arcs de mig punt. Pel que es refereix a les inscripcions a la llinda del balcó central, es llegeix Iesus Maria i Antoni Solé, separats ambdós noms per un monograma IHS. A la finestra oest hi ha la data 1700 i una orla amb el monograma IHS, i a la finestra est s'hi llegeix 1622 i un motiu escultòric amb el monograma IHS. Per últim, damunt del balcó central trobem les golfes, on hi ha un conjunt de cinc finestres d'arc de mig punt que arrenquen d'una imposta correguda que les recull totes. Encara a la façana principal, hi ha més elements d'interès. A llevant, sota la finestra hi ha una petita pica de pedra arenisca encastada, a sobre un bloc de pedra que suportava un broc i la data 1778, al damunt del qual hi ha unes lletres il·legibles. A ponent de la porta principal, hi ha un banc corregut d'obra amb sòcols amb rajoles esmaltades de cartabó en verd i blanc. La porta principal té una doble porta de ferro forjat, de mitjana alçada, que servia per tancar l'accés quan el porticó gran de fusta estava obert. Per últim, també a la façana principal, entre els balcons del primer pis hi ha les restes de dos rellotges de sol bessons. També destaquen els acabats de les xemeneies de l'edifici principal, amb ornamentacions clarament modernistes. El cos principal té adossat a nord un altre edifici, amb planta baixa i dues plantes pis amb la façana al parc urbà de la colònia. A la planta baixa, les obertures són petites i sense ornamentació. A la planta pis destaca un balcó central recolzat sobre mènsules metàl·liques amb una obertura amb arc rebaixat amb una gran vidriera. Tant a llevant com a ponent d'aquest, hi ha un balcó i una finestra amb les obertures protegides amb guardapols. A la planta superior hi ha petites obertures sota el ràfec de la coberta. La façana lateral de llevant està oberta amb sis finestres d'arc de mig punt que corresponen a una de les galeries de la planta pis. La galeria de ponent està tancada per la façana lateral, ja que hi ha adossat un cos annex. El forjat de fusta que cobreix la sala de la galeria es troba en força bones condicions. Formant un angle recte al sector de ponent de la masia, hi ha una capella amb advocació a la Mare de Déu dels Dolors amb la coberta a dues aigües. Té un accés des de la Plaça de la Masia, a través d'una porta rectangular definida de carreus i llinda de pedra. Per sobre hi ha un òcul que respecta l'eix central de la façana que està coronada per una cornisa corbada i té una espadanya al costat oest. En angle amb la capella hi ha les instal·lacions i magatzems amb una cisterna seca on hi ha una escultura de pedra en forma de sol anomenada 'El Soley', que sembla un vell rellotge de sol, però el seu emplaçament actual es a l'ombra.</p> | 08244-13 | Plaça de la Masia, 1 | <p>En origen la construcció devia ser una torre defensiva, de fet el 1444 apareix com a Torre Burguesa, i durant quatre segles fou propietat de la família Soler. Segons es desprèn de la llinda de la finestra est del pis a la façana principal, el 1622 Antoni Soler de la Torre hi va emprendre la primera gran reforma, per convertir-la, segurament, en una masia de tres crugies, amb una planta similar a la que ens ha arribat avui. Per tant és versemblant pensar que la construcció original tingués una gran entrada al cos central, celler, estable i cuina als baixos, la sala damunt de l'entrada, que distribuïa les cambres disposades a banda i banda, i les golfes al capdamunt. Antoni Soler va ser un dels capitostos de la revolta pagesa anomenada dels Barretines (1687-1689) i, a causa de la seva rebel·lia, va ser assassinat el 2 de desembre de 1689, i es va manar enderrocar Can Soler i tirar sal a les seves terres. El seu fill Antoni i el seu gendre, Joan Roure, van recuperar l'edifici per gràcia especial del Rei. Les inscripcions de la clau del portal adovellat '1692' i de la llinda del balcó de la banda oest de la façana principal '1700' remeten a l'època en la qual van viure aquests dos propietaris. Després de l'ordre d'aterrament, la casa es va reconstruir o refer, i possiblement les llindes amb les creus i rosetes, que són de caràcter medieval, devien ser reaprofitades i pertanyien a l'antiga torre. A partir d'aquell moment, la masia es va convertir en una de les més pròsperes de la comarca. Segurament al segle XVIII i coincidint amb l'ascensió econòmica de la família ja s'havia bastit la capella dedicada a la Mare de Déu dels Dolors. En la dècada de 1740 la família havia deixat les terres en mans de masovers per residir a Sant Boi i després, cap a l'any 1826, es va instal·lar a Barcelona. A mitjan segle XIX els Soler van començar a contreure deutes i, el 1860, després de la mort de Baldiri Soler de la Torre i Ubach, el seu germà petit, Joan, va vendre la finca a l'industrial Joan Güell i Ferrer, quan era la més extensa del terme de Sant Boi de Llobregat. L'any 1890, el fill de Joan Güell, Eusebi Güell, va començar la construcció de la Colònia Güell en els terrenys de Can Soler, que va quedar envoltada per la fàbrica tèxtil al sud i per les cases dels treballadors a nord-oest. Poc després, Güell va encarregar la reforma de l'interior de la casa a Francesc Berenguer i Mestres, col·laborador d'Antoni Gaudí, per tal d'hostatjar a la família durant les seves estades ocasionals. Va aixecar arcs parabòlics, com el que dóna accés a la capella des de la masia, va modernitzar el lavabo i la cuina, i dotà algunes cambres del pis amb llar de foc. També va renovar el menjador amb arrimadors de fusta, una llar de foc i aplicacions de fusta i ferro al sostre, del centre del qual penja una làmpada de ferro i vidre, el disseny de la qual alguns estudiosos atribueixen a Gaudí. Aleshores, la vella capella dels Dolors va servir d'església als treballadors de la colònia, fins que no es va obrir al culte el temple projectat per Gaudí, dedicat al Sagrat Cor el 1915. El 1892, Güell va aconseguir segregar la finca, que aleshores ja constava dins el terme municipal de Santa Coloma de Cervelló, de la jurisdicció parroquial de Sant Boi i unir-la a la de Santa Coloma. Durant la Guerra Civil Espanyola, Can Soler va ser utilitzada com a seu de l'Ajuntament. En la dècada de 1960, els Güell van vendre's la masia a Teresa Farré i Pedret, i el 1998 la van comprar Fèlix Sánchez i Janin Vacassy.</p> | 41.3616900,2.0296300 | 418838 | 4579364 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64750-foto-08244-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64750-foto-08244-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64750-foto-08244-13-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmotne (iPAT Serveis Culturals) | Part de la decoració interior de la planta noble podria atribuir-se a Francesc Berenguer i Mestres. Entre les edificacions vinculades a la finca, també hi ha una antiga mina d'aigua que va paral·lela al camí de Can Ros. També coneguda com 'La Masia' | 98|105|119|94 | 46 | 1.2 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||
| 64775 | Colònia Güell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-guell | <p>PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La Colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial. http://gaudicoloniaguell.org/ca/que-visitar/</p> | XIX | <p>Nucli de població situat al sud-est del centre urbà de Santa Coloma. És una entitat poblacional singular que conserva l'estètica, distribució, i estructura de colònia industrial. Encara manté un paisatge arquitectònic típic del segle XIX, que es respira en molts racons, conservant un patrimoni històric i artístic de reconeixement mundial. Evidentment, amb el pas del temps el recinte s'ha anat adaptant a les necessitats actuals. La colònia Güell naixia l'any 1890, en els terrenys de la finca de Can Soler de la Torre, i està formada per l'antiga fàbrica tèxtil, avui recinte industrial, i el nucli urbà amb els habitatges dels obrers, actualment residències particulars i els edificis representatius de l'arquitectura modernista. Sens dubte, l'element més significatiu és l'església del Sagrat Cor de Gaudí, coneguda com la Cripta Güell. La Colònia Güell fou declarada Bé cultural d'interès nacional, en la categoria de conjunt històric l'any 1990, i la Cripta ha estat declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO l'any 2005. El recinte fabril es troba al sud del conjunt, dins un clos tancat, com espai independent, però indestriable, ja que sense ell no s'entendria la colònia. Al seu interior es conserven encara edificis emblemàtics com el de la Filatura, el Tint Vell, la xemeneia, els pous i galeries o els edificis d'estandatges entre d'altres. Pel que fa a el nucli, la majoria dels habitatges van ser finançats per Eusebi Güell, que els venia o llogava. Un terç de les cases van ser construïdes pels mateixos pagesos i obrers que hi vivien, algún pagès, comerciants locals o persones de fora de la colònia. El conjunt d'habitatges és força variat, atès que es van anar construint en diferents èpoques i per diferents arquitectes. Així i tot, la característica comuna és que són edificis entre mitgeres, amb planta baixa i primer pis, amb jardinet davant i eixida a darrere. El material constructiu més comú és el maó vist. La primera illa de cases va ser Aranyó, Monturiol, Barrau, i després s'afegí el carrer Malvehy. Aquests últim, juntament amb el carrer Barrau i Aranyó i la Plaça Joan Güell, formen el primer sector de construcció de la Colònia. Barrau és el carrer central i eix compositiu del conjunt, amb la Plaça Joan Güell com a espai culminant, on hi ha equipaments socials com l'Ateneu Unió. Amb el creixement de la Colònia s'edificaren els carrers de Reixac, de Claudi Güell, de Frederic Martí , Pin i Soler, Passatge Espinal, Lluís Artó o carrer del Bosc de Joaquim Folguera. En cadascun d'aquests carrers s'hi troben diferents tipologies d'habitatges, bona part amb elements decoratius a les balustrades i les cornises fets de maó, el que els donen una singularitat pròpia. Els noms dels carrers van ser posats per l'empresa, i tenien la seva especial significació. Altres s'han posat més tard bé per iniciativa popular o significació política. Entre els edificis més destacats, a banda de la cripta i el conjunt de cases dels obrers dels diferents carrers, destaca l'Escola i la casa del Metge, Ca l'Ordal, Ca l'Espinal, la Cooperativa o el centre cultural Sant Lluís. Al nord del conjunt hi ha l'església del Sagrat Cor, la cripta de la colònia Güell i la rectoria; així com la Masia de Can Julià de la Muntanya i el club esportiu Eusebi Güell. Al sud, a tocar de la fàbrica, hi ha la Masia de can Soler de la Torre. També es coneix l'existència de tres refugis antiaeris vinculats amb la Guerra Civil espanyola al voltant de la colònia.</p> | 08244-46 | Colònia Güell | <p>La Colònia té origen en la fàbrica de panes i velluts El Vapor Vell creada a Sants, per Joan Güell el 1840. El 1890, el seu fill Eusebi Güell la traslladà a Santa Coloma de Cervelló. La causa d'aquest trasllat fou el desig de trobar la pau social i l'engrandiment de la fàbrica a conseqüència de la implantació del teler patent Roda que havia aportat Ferran Alsina, el primer director de la Colònia. A això es sumava el record de la primera vaga general de treballadors registrada a Espanya, el 1855, que va forçar a Joan Güell a marxar a França. Un cop es va acabar la crisi del sector tèxtil, va tornar, va tancar la fàbrica Vapor Vell de Sants i la va traslladar a una zona menys conflictiva. Sobretot, va contractar una nova plantilla d'obrers procedents del camp, de la comarca i de moltes comarques de Catalunya, famílies sense experiència de lluita sindical, famílies pobres que van trobar en la indústria la seva “Terra Promesa” i es van refer. En aquest context històric de reivindicació obrera, el Papa Lleó XIII publicava la Rerum novarum. Els Güell, seguint la doctrina, van crear tots els serveis que creien que els obrers necessitaven per a la seva vivència cristiana. La colònia disposava de metge i farmàcia, escola, comerços, teatre, cooperativa i capella a banda de la fàbrica i les cases dels obrers. Eusebi Güell encarregà la construcció d'edificis importants a Antoni Gaudí, com l'església de la Colònia, i sembla que la disposició urbanística del conjunt, així com la casa del metge, la cooperativa i algunes cases de treballadors es podria atribuir a Francesc Berenguer i Mestres, un dels seus col·laboradors. Joan Rubió i Bellver també hi va construir algunes edificacions, com Ca L'Espinal o Ca l'Ordal, i Francesc Berenguer Bellvehi construí el centre cultural Sant Lluís i la casa parroquial. El 1910 treballaven a la Colònia uns mil obrers, i el 1917 uns mil dos-cents. El 1920 es convertí en Colònia Güell SA. Col·lectivitzada durant la guerra civil, els successors d'Eusebi Güell van vendre la propietat el 1945 a la família Bertrand i Serra. La indústria tèxtil, davant la crisi del sector, fou tancada el 1973. El 1990 la Colònia fou declarada BCIN, i el canvi de segle XX al XXI s'endegà la rehabilitació dels edificis de la fàbrica, l'església, l'antiga cooperativa de consum i la plaça de Joan Güell. També es van fer millores a les pinedes entorn del camí de Gaudí. Amb motiu de l'any internacional de Gaudí, el 2002, es construí un nou aparcament de visitants i es va implantar l'organització del servei de visites al conjunt de la Colònia.</p> | 41.3615200,2.0276600 | 418673 | 4579347 | 1890 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64775-foto-08244-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64775-foto-08244-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64775-foto-08244-46-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | BCIN | National Monument Record | Monument | 2021-09-20 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Antoni Gaudí, Francesc Berenguer i Mestres, Francesc Berenguer Bellvehi, Joan Rubio i Bellver | La Cripta és patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. | 105|98 | 46 | 1.2 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||
| 64734 | Rellotge de sol Can Julià II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-can-julia-ii | <p>http://www.gnomonica.cat</p> | Quasi perdut totalment | <p>Rellotge de sol vertical, ubicat a la façana principal de l'edifici, en concret a l'est del balcó central del primer pis. Per tant, orientat a sud-oest Rellotge d'autor, es troba en força mal estat de conservació, però encara s'hi intueixen alguns elements. És rectangular, esgrafiat a la paret i ja no s'hi veuen les marques horàries ni cap mena d'ornamentació. Conserva el gnòmon de vareta simple. Hi ha un altre rellotge bessó a l'altra banda del balcó.</p> | 08244-20 | Carrer de Sant Julià, 9, Masia Can Julià de la Muntanya | 41.3645000,2.0251600 | 418467 | 4579680 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64734-foto-08244-20-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64734-foto-08244-20-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Referència 6316 de l'inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||
| 64838 | Casa del Mestre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-mestre-1 | <p>VILAJULIU I MARTINEZ, Montserrat (2007). La colònia Güell amb ulls de dona. Ajuntament de Santa Coloma de Cervelló. Generalitat de Catalunya. Associació Dones pels 4 Cantons. Associació La Colònia Modernista PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial.</p> | XIX | <p>Construcció feta amb lloseta de pedra i maó vist, unida a l'Antiga Escola mitjançant un pont esglaonat decorat amb elements curvilinis. El pont recolza sobre dos grans arcs parabòlics, on es pot detectar la influència de Gaudí. La casa del mestre està construïda en tota la part baixa amb lloseta de pedra, i té destacats amb maó vist: la franja alta de l'edifici, les cantonades arrodonides, el perímetre de les obertures i els elements singulars, com la xemeneia, o la garita. Aquest detall accentua la varietat de nivells, construccions, terrasses i teulades que li donen la seva singular aparença de castell. Les obertures són principalment rectangulars i de mides diverses, i estan distribuïdes per totes les façanes. L'edificació d'aparença desigual i irregular té un accés amb escales a la banda nord, i una gran diferència estètica entre aquesta façana i la sud, que comunica amb l'escola. Les teulades són de teula esmaltada en verd i negre, amb cobertes a dues i quatre vessants. L'edifici presenta una marcada tendència historicista, com es pot veure per la seva torre/garita circular disposada a la cantonada. La torre està rematada amb merlets i disposa de dos nivells, segons es desprèn per dues línies de finestres, una a la part baixa i una altra a la part superior. La base d'aquesta garita està formada per cilindres tallats, disposats de forma decreixent. El conjunt està coronat per un pinacle cònic recobert amb ceràmica vidrada i una creu de ferro forjat. A la xemeneia, encastada entre les edificacions a diferent nivell, hi apareix la data de 1911 feta amb trencadís de ceràmica vidrada.</p> | 08244-109 | Carrer Barrau 27-28 | <p>La construcció de la Colònia s'inicià el 1890, i es va dotar d'equipaments culturals i religiosos, amb les cases dels obrers a tocar de la fàbrica, constituint un nucli urbà amb personalitat pròpia i independent. En aquest context, la casa del mestre i l'escola eren elements importants, dins els diversos serveis que oferia el recinte. L'escola era gratuïta pels fills dels obrers, i l'ensenyament era diferent per nois i noies. Primer va ser escola de nois a la planta baixa, la part de dalt restava oberta i era per fer gimnàstica. Posteriorment es tancà amb vidres i l'ocuparen les nenes amb monges de professores. Tot i que els ensenyaven a llegir i escriure, en la seva formació es donava èmfasi als treballs manuals i domèstics. L'edifici es va construir entre 1911-1912, i fou dotat de les millors condicions del moment. Els mestres que hi han viscut són, per ordre d'antiguitat: Josep Franquesa Aliberch, Josep Baiget Massip i Guillem Morell i Huguet nascut a Santanyí, Mallorca, que portava l'escola juntament amb la seva esposa també mestra Maria Carme Pons Llabrés de Palma. A la part nord d'aquesta casa hi va viure en Gregori Bernal Ferrer, contramestre de la fàbrica. El 1987 l'escola encara continuava funcionant, i la casa del mestre va acollir fins al 2011 la llar d'infants Sol Solet.</p> | 41.3605300,2.0261000 | 418541 | 4579238 | 1910-11 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64838-foto-08244-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64838-foto-08244-109-2.jpg | Legal | Modernisme|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmone (iPAT Serveis Culturals) | L'edific comunica amb l'antiga escola formant un únic conjunt. | 105|116|98 | 45 | 1.1 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||
| 64844 | Antic convent de Monges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-convent-de-monges | <p>PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La Colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial.</p> | XIX | <p>Edifici molt auster, de planta rectangular i completament arrebossat a l'exterior. Consta de planta baixa i primer mis, amb portes tant al carrer Claudi Güell com al carrer Aranyó. Totes les obertures són rectangulars, distribuïdes regular i simètricament en ambdues plantes. A la façana posterior s'hi observen algunes finestres rematades amb arc apuntat o bé geminades, que actualment es troben tapiades. A la part posterior, i a tocar amb el centre Sant Lluís, hi ha un pati, delimitat per una tanca feta de maó vist amb portes de ferro forjat. Pel que fa a la capella, adossada al convent, per l'exterior hi ha total absència de qualsevol senyal religiós, i en destaca una munió de petites, estretes i allargades obertures laterals. L'edifici està completament arrebossat i pintat de color salmó.</p> | 08244-115 | Carrer de Claudi Güell, 1. Al xamfrà entre aquest carrer i el carrer Aranyó | <p>Aquest edifici va ser la primera escola de la Colònia, convent de les monges Carmelites i parvulari. A banda de totes aquestes funcions, era la residència de les monges i on aquestes oferien dos serveis als treballadors, tenien cura dels malalts i vigilaven els nens que no es podien quedar amb els avis mentre els seus pares treballaven a la fàbrica. Durant la Guerra Civil les monges van haver de marxar, i l'edifici va ser destinat a local del Comitè de Milícies i a habitatge del porter de la fàbrica. Actualment hi ha el Casal d'avis.</p> | 41.3621800,2.0275900 | 418668 | 4579420 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64844-foto-08244-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64844-foto-08244-115-3.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals9 | 105 | 45 | 1.1 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||
| 64776 | Edificis del carrer Aranyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edificis-del-carrer-aranyo | <p>PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La Colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial. http://aleixcolonia.com/carrer-aranyo-colonia-guell/</p> | XIX | <p>Conjunt de cases de gran senzillesa, amb un petit jardí a la part davantera, tancat per un muret baix d'obra i eixida a la banda posterior. Són edificis de planta baixa, pis i golfes, amb porta (amb una petita marquesina) i finestra a la planta baixa i balcó i finestra al primer pis. Aquest conjunt d'edificis estan fets de maó vist col·locat de costat i a trencajunts, sense definir relleus. La diferent disposició i orientació del maó en llocs concrets és el que ressalta els elements de l'edifici. Això és especialment visible a les obertures, on els maons estan disposats de forma vertical. També destaca la sanefa en voladís que hi ha sota el ràfec i, per sota, uns característics respiralls rectangulars. De tota manera, l'element més singular és l'escala suspesa de la casa núm. 23, a la cantonada amb el carrer Barrau. L'escala recorda una torre medieval, i es projecta cap a l'exterior en semicercle tot descrivint unes falses arcades cegues.</p> | 08244-47 | Carrer Aranyó, 23-29 | <p>La construcció de la Colònia s'inicià el 1890, i es va dotar d'equipaments culturals i religiosos. Les cases dels obrers estaven separades de la fàbrica per una zona agrícola, constituint un nucli urbà amb personalitat pròpia. Els carrers de la Colònia Güell estan orientats est-oest, amb la Plaça de Joan Güell al centre. Del conjunt, el carrer d'Aranyó (anomenat en honor d'un industrial tèxtil) tanca el grup de carrers per la banda nord. En aquest carrer de cases d'antics obrers hi ha diferents construccions, atribuïbles segurament a diferents èpoques, cadascuna amb la seva singularitat, destacant però el grup entre els núm. 23 i 29 pel seu marcat estil modernista. Al número 29 d'aquest carrer hi havia una barberia, Cal Mateu Chalmeta, que a banda de barber era l'impulsor del club d'escacs de la Colònia. Al número 49 era el lloc on recollien la roba per dur-la a la tintoreria, i al número 45 hi va haver una perruqueria de dones.</p> | 41.3615800,2.0271100 | 418627 | 4579354 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64776-foto-08244-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64776-foto-08244-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64776-foto-08244-47-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 105|98 | 46 | 1.2 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||
| 64789 | Placa a Joaquim Folguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-a-joaquim-folguera | <p>PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La Colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial.</p> | XX | <p>A la façana principal de la seva casa natal, hi ha la placa que commemora el naixement del poeta. És feta de pedra, amb aboixardat i on es llegeix ' Al poeta Joaquim Folguera i Poal que nasqué en aquesta casa el dia 24 d'octubre de l'any 1893. Colònia Güell 3 -V-1986'. Per sobre d'aquesta placa, a la part inferior dreta, n'hi ha una altra de petita, feta de granit i on hi ha gravat 'Congres internacional de la llengua Catalana, MCMVI i un 86 a la part inferior'</p> | 08244-60 | Carrer Monturiol, 13 | <p>Fill de l'industrial Manuel Folguera i Duran i de la Madrona Poal i Coret, va néixer el 24 d'octubre de 1893 a la Colònia Güell. Fou oeta i crític literari. Una greu malaltia invalidant l'obligà a abandonar els estudis d'enginyeria i aleshores intensificà la dedicació a la literatura, en la que destacà per una intel·ligència i una cultura realment excepcionals. Va ser redactor del Diari de Sabadell, cofundador i redactor de La Revista i va col·laborar a Trossos i a Un enemic del poble. La biblioteca de la colònia porta el seu nom, i a banda té un carrer a la mateixa Colònia, té una Plaça al barri de Sant Gervasi de Barcelona i un Carrer a Sabadell.</p> | 41.3604500,2.0276100 | 418667 | 4579228 | 1986 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64789-foto-08244-60-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64789-foto-08244-60-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-01-16 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Situada a la casa de naixement del poeta. | 119|98 | 52 | 2.2 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||
| 64792 | Cooperativa de consum de la Colònia Güell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cooperativa-de-consum-de-la-colonia-guell | XX | L'espai interior ha estat molt transformat. | <p>Edifici de planta rectangular amb un petit pati interior, que ocupa la cantonada sud-oest d'una illa de cases, perfilada pels carrers Claudi Güell i Mossèn Frederic Martí. Consta de planta baixa, primer pis i unes golfes simulades. El sòcol, les cantonades i els marcs de les obertures són de maó vist, mentre que la resta de la façana està arrebossada. A la planta baixa s'hi obren un seguit de portes entre les quals s'intercalen finestres geminades. Al primer pis, sobre aquestes finestres geminades arrenquen uns balcons (també en maó vist) a mode de barbacana, entre els quals s'intercalen grans finestrals, tot guardant harmonia amb les obertures dels baixos. Totes les obertures de l'edifici estan resoltes amb arcs rectilinis i, en alguns casos presenten baranes o enreixats de forja. Com a colofó de l'edifici hi ha un ampli ràfec de maó vist que traça una sanefa, sobre el qual descansa la teulada de teula àrab. Estilísticament, l'edifici es pot adscriure a l'historicisme.</p> | 08244-63 | Carrer de Claudi Güell, 6 | <p>Inaugurada el 1900, la Cooperativa era un dels centres de referència de la colònia fabril des d'un punt de vista operatiu i social. Aquesta rellevància es va voler ressaltar donant a l'edifici una superfície notable u una estètica cuidada. A la dècada de 1980 l'equipament mantenia en certa manera la seva activitat original, com a magatzem i comerç d'alimentació (arrendat a particulars) a la planta baixa, mentre que el primer pis funcionava com a local social. Actualment, l'espai és el centre d'acollida de visitants i centre d'interpretació de la Colònia Güell, i disposa d'espais d'exhibició d'una col·lecció pròpia.</p> | 41.3627100,2.0274300 | 418655 | 4579479 | 1900 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64792-foto-08244-63-2.jpg | Legal | Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-10-07 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | Francesc Berenguer i Mestres i Joan Rubió i Bellver | 116 | 45 | 1.1 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||
| 64783 | Carrer Reixac, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-reixac-7 | <p>PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La Colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial. http://aleixcolonia.com/carrer-reixac-colonia-guell/</p> | XIX | <p>Edifici situat al número 7 del carrer Reixac, que tot i tenir característiques similars a la resta d'edificacions del carrer, té trets propis que li donen singularitat i la diferencien de la resta. Edifici format per quatre habitatges de planta rectangular amb planta baixa i primer pis, però a diferència de les altres es troba completament arrebossada per una gruixuda capa d'estuc. Té unes franges horitzontals amb una sanefa amb línies verticals que separa la planta baixa del primer pis, que es repeteix en el sòcol i la barana del terrat. Aquesta mateixa sanefa però amb línies horitzontals es repeteix en els dos laterals de la façana, destacant-la encara més del conjunt del carrer. Les obertures, sense balcons, estan emmarcades amb estucs simulant un arc de ferradura, a l'estil de les cases del nord d'Àfrica, i pintades de blanc (el que reforça l'efecte). A la planta baixa hi ha tres portes d'accés, corresponents a l'entrada dels dos habitatges de la planta baixa i a l'escala per accedir als dos habitatges del primer pis. Entre les portes hi ha una petita finestra, i al primer pis hi ha 5 finestres més, totes de la mateixa mida. La central és cega.</p> | 08244-54 | Carrer Reixac, 7 | <p>La construcció de la Colònia s'inicià el 1890, i es va dotar d'equipaments culturals i religiosos, amb les cases dels obrers a tocar de la fàbrica, constituint un nucli urbà amb personalitat pròpia i independent. Els carrers de la Colònia Güell estan orientats est-oest, amb la Plaça de Joan Güell al centre. Del conjunt, el carrer Reixac, dedicat a Josep Reixac (contramestre de telers i ajudant de Jacint Barrau), està situat a la banda nord de la zona residencial. Conegut també com carrer Nou, connectava el nucli amb la nova església de la Colònia Güell. Es va urbanitzar poc després dels primers carrers del nucli, els carrers Barrau, Aranyó i Malvehy.</p> | 41.3626600,2.0279500 | 418698 | 4579473 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64783-foto-08244-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64783-foto-08244-54-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 105|98 | 45 | 1.1 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||
| 64805 | Conjunt Carrer Malvehy, 3-13 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-carrer-malvehy-3-13 | XX | <p>Conjunt de cases que segueix en essència les característiques pròpies dels habitatges d'obrers de la colònia, tot i que incorporen golfes com a tret distintiu. Conformades, doncs, per planta baixa, un pis i golfes, la façana està recoberta de lloses irregulars de pedra amb les unions remarcades per palets de riera pacientment col·locats. L'austeritat de materials de la façana està compensada per la profusió de franges de maó vist que tracen un sòcol, separen la planta baixa del primer pis, remarquen les golfes, emmarquen els límits de les cases i donen importància a la porta principal (rematada amb un arc rectilini) i la seva vertical, centrant l'edifici en una simetria perfecta. Com a gran motiu ornamental hi ha una sanefa, també de maó vist, de considerable amplada que integra les finestres d'arquet de les golfes, atreu l'atenció òptica i marca l'horitzontalitat general de les edificacions. La coberta és de teula àrab. Totes tenen un petit jardí al davant amb un mur baix d'obra.</p> | 08244-76 | Carrer Malvehy | <p>Com altres grups de cases per als obrers de la colònia, cerca una harmonia en la volumetria i en l'ús de materials austers sense renunciar a un gust estètic. Així mateix, proporcionava a les famílies uns habitatges unifamiliars més grans i en un entorn més saludable que al que haguessin pogut accedir a la ciutat.</p> | 41.3610900,2.0279900 | 418700 | 4579298 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64805-foto-08244-76-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64805-foto-08244-76-3.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic, aquest grup de cases apareix erròniament referenciat amb els números 3-15. | 105 | 46 | 1.2 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||
| 64787 | Habitatge de la Plaça Anselm Clavé-Carrer Reixac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-de-la-placa-anselm-clave-carrer-reixac | <p>PADRÓ I MARGÓ, Josep; CASALS COLL, Josep (2002) La Colònia Güell. Industria, arquitectura i societat. Angle editorial. http://aleixcolonia.com/carrer-pin-soler-colonia-guell/</p> | XIX | <p>Edifici construït a la cantonada entre els carres Reixac i Pin i Soler, que segueix una estètica similar als habitatges del carrer Reixac, corresponents a cases dels obrers. Correspon a un habitatge notable, de planta rectangular amb planta baixa i primer pis, coberta a doble vessant de teula àrab i un petit jardí circular a la part davantera. Construït amb maó arrebossat, amb maó vist en destaquen totes les obertures, la barana de la coberta, la cornisa, les cantonades i una franja que separa ambdós pisos. A la planta baixa hi ha la porta i dues finestres laterals, mentre que al primer pis hi ha dues finestres i balcó central.</p> | 08244-58 | Carrer Pin i Soler, 1 | <p>Casa situada a la confluència entre la Plaça Anselm Clavé, el carrer Reixac i el Carrer Pin i Soler. Aquest últim, dedicat a l'escriptor Josep Pin i Soler, fou un dels últims en acabar-se. D'aquí ve el nom popular de 'Carrer Nou' en procés d'oblit, però que la gent gran de la Colònia encara recorda i l'anomena així.</p> | 41.3626600,2.0282900 | 418727 | 4579472 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64787-foto-08244-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64787-foto-08244-58-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 105|98 | 45 | 1.1 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||
| 64751 | Rellotge de sol de Can Soler I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-soler-i | <p>http://www.gnomonica.cat</p> | Quasi s'ha perdut totalment | <p>Rellotge de sol vertical ubicat a la façana principal de l'edifici, en concret a l'oest del balcó central del primer pis, per tant, amb orientació sud-est. El rellotge es troba en força mal estat de conservació, de fet no s'hi aprecien marques horàries de cap mena, i el quadrant està esborrat. Només se'n conserva el gnòmon de vareta. Té un altre rellotge bessó a l'altra banda del balcó.</p> | 08244-14 | Plaça de la Masia, 1 | 41.3615800,2.0296200 | 418837 | 4579351 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64751-foto-08244-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64751-foto-08244-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64751-foto-08244-14-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Monument | 2019-12-23 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Referència 1764 de l'inventari dels rellotges de sol dels Països Catalans. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||
| 79206 | Monestir de Sant Benet de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monestir-de-sant-benet-de-bages | <p>AA.DD. (1996). Llegendes i contalles del Bages. Ed. Angle p. 95, 105 i 78 AA.DD. (2003). Guia del Bages. Els municipis i el seu patrimoni històric, artístic i natural. CEB. Manresa. BENET I CLARÀ, A. PLANES, J.A. (1988). 'Sant Fruitós de Bages' a Història del Bages, Vol. II. Ed. Parcir. Pàg. 333-378. BENET I CLARÀ, A. (1985). Història de Manresa. Dels orígens al segle XI. Manresa BENET I CLARÀ.(1984). Sant Fruitós de Bages a 'Catalunya Romànica'. Vol. XI. El Bages. Pàg.404-443. ESPAÑOL, F. (1995). Sant Benet de Bages. Col. Patrimoni Artístic de la Catalunya central. Nº 3. Ed. Angle. Manresa. GANDIA, J.; RUIZ, J. (2001). Sant Fruitós de Bages. Història en imatges 1898-1975. CEB. Manresa. GAVIN, J.M. (1979). Invenari d'esglésies. Vol 5. El Bages. p 169-172. FONT I RIUS, J.; MUNDÓ, A. (1999). Catalunya carolíngia . Vol IV. Els comtata catalans d'Osona i Manresa. I.E.C. Barcelona</p> | XII | Actualment es troba en fase de restauració, essent objecte d'un Pla director que renovarà totalment els seus usos i funcionament. | <p>Antiga abadia benedictina, situada a la dreta del riu Llobregat, prop de Navarcles, però dins del terme de St. Fruitós de Bages. El monestir actual és un conjunt complex que palesa una llarga trajectòria constructiva. El nucli originari s'organitzà entorn a un claustre, amb l'església al nord, la sala capitular (avui desapareguda) a l'est, el refetor al sud i el dormitori a l'oest. L'església és de planta de creu llatina, amb una nau coberta amb volta lleugerament apuntada, dividida per tres arcs torals. Els braços del transsepte són coberts amb volta de canó apuntada i tenen buidats en el mur dues petites absidioles. L'absis central (l'únic visible a l'exterior) és, com les absidioles, de planta semicircular i cobert amb volta de quart de cercle. L'interior de l'església fou enguixat després de l'incendi de 1633 i dotat amb decoració barroca, consistent en un seguit de grans volutes al llarg de la nau central i a l'absis s'hi pintaren uns elements florals i vegetals. Actualment l'església ha estat restaurada, recuperant part del carreuat romànic, i restaurant bona part de la decoració barroca sobreposada. Sota l'absis s'ubica la cripta semisoterrada (llegendàriament acollí les relíquies de Sant Valentí), molt retocada durant el barroc. És coberta amb volta estrellada, i il·luminada per un petit finestró a la capçalera. Sobre la nau de l'església, descansant sobre el primer arc toral, s'alça un cimbori en forma de torre-campanar de dos pisos, de base pre-romànica i cos romànic, que fou aixecat posteriorment amb el pis de les campanes.AA.DD. (1990:290) El portal principal, a la façana de ponent, és d'arc de mig punt, sense timpà, amb quatre arquivoltes i tres anells torals llisos sobre columnes amb capitells decorats amb bestiari i motius florals de l'escola ripollesa. Hi ha un altre portal més senzill, obert al braç sud del transsepte, que dóna al claustre. A la part sud de l'església s'ubica el claustre, la part més interessant del conjunt. La construcció devia realitzar-se a finals del segle XII o principis del segle XIII. Té quatre galeries, de sis arcades cada una, distribuïdes en grups de tres, separats per massissos pilars centrals i angulars, que aguanten les voltes de mig punt dels passadissos. Les arcades són sostingudes per vuit parells de columnes a cada ala, sobre un petit podi o muret; les columnes són de fust llis i curt, i acaben en 64 capitells d'estilització bàsicament vegetal o geomètrica, però també figuratius, amb iconografia mitològica, cristiana, amb escenes humanes i d'animals. AA.DD. (1990:290). A partir del segle XIV s'alterà la distribució del conjunt: a migdia es construeix un llarg cos d'edifici amb estructura d'arcs de diafragma que allotjava el celler, sobre el qual s'edificaren dos pisos més destinats a cel·les dels monjos, i a partir del segle XIX convertits en residència particular. A ponent s'ubica l'hostatgeria i la sala capitular nova i altres dependències. Es tracta d'un edifici de planta baixa i primer pis, on destaquen dos grans finestrals d'estil gòtic tardà. A partir del 1627 es construeix el palau abacial, que dóna entrada al monestir mitjançant una gran arcada a la planta baixa. Es tracta d'un cos amb aspecte de casa pairal. Tot el conjunt del monestir es troba precedit al cantó nord d'accés per un mur de tancament, aixecat segurament al segle XVII. A la part posterior del monestir (sud), destaca l'existència d'un espai ajardinat de gran bellesa.</p> | 08213-1 | Entorn del riu Llobregat. Monestir de Sant Benet s/n . (08272) Sant Fruitós de Bages | <p>El monestir de Sant Benet fou fundat entre els anys 950 i 960 per Sal·la, un gran magnat de l'època del repoblament, que en aquests anys anà a Roma a sotmetre directament la futura fundació a la Santa Seu (amb la qual cosa eximia de la jurisdicció civil i episcopal a dit monestir); de Roma portà suposadament el cos de Sant Valentí, que en endavant seria el copatró del monestir. L'any 950 trobem una permuta feta per Gundrig i la seva esposa Ermessenda a Sal·la, fundador del monestir de Sant Benet, d'unes terres a l'Angle, al costat del riu Llobregat, prop del Montpeità. A canvi reberen terres situades al camp del Bages, junt a la casa de Sant Iscle. Les terres de l'Angle foren les que reberen els monjos de Sant Benet per a fundar el monestir. BENET (1985: 196). El 967 hi ha l'acta de fundació i dotació del monestir, i el 972, mort Sal·la es consagrà la primera església. Tradicionalment, la fundació d'un monestir en dit indret, per un cantó recollia una tradició eremítica ja preexistent en aquesta zona del riu Llobregat, i per altra banda responia a un interès repoblador en una zona com era la Catalunya Central i el Bages, en procés de reorganització repoblador, on s'estaven duent a terme multituds d'aprisions. La funció de dit monestir era la de convertir-se en el centre administrador de dit moviment repoblador. Malgrat tot, les últimes excavacions arqueològiques realitzades en dit monestir, podrien rebel·lar l'existència d'una petita comunitat pagesa assentada en l'indret de la futura fundació. La primera comunitat monacal s'adscriví a la regla de Sant Benet i fou formada segurament per una desena de monjos replegats de la mateixa zona. La comunitat passà una època difícil per la mala administració dels abats, càrrec que Sal·la havia vinculat als seus descendents. El nomenament del primer abat per elecció comportà un redreçament del monestir, que a finals del segle fou unit durant uns anys (1075-1108) al monestir llenguadocià de Sant Ponç de Tomeres. Devastat pels sarraïns el 1114, a finals del XII i principis del XIII es construïren l'església i el claustre actuals. El 1593 fou unit al monestir de Santa Maria de Montserrat, que hi instal·la un col·legi d'arts el 1620. El 1627 es construí el nou palau abacial i el 1633 s'enguixà l'interior de l'església perquè un incendi l'havia deixat totalment fumada. En els seus darrers temps s'hi retiraven els monjos montserratins vells. Fou exclaustrat el 1835 i venut a particulars. El 1908 l'adquirí Elvira Carbó, mare del pintor Ramon Cases, que hi féu unes importants obres de restauració dirigides per J. Puig i Cadafalch. Des del 1936 l'església es va abandonar, fent ús de les estances del monestir com a residència estiuenca de les famílies Rocamora i Cases, descendents d'Elvira Carbó. L'any 2003 la Fundació Caixa de Manresa adquirí la propietat del monestir iniciant un ambiciós projecte de restauració i transformació de l'espai en la seva seu social i en un centre cultural. AA.DD. (1990:291)</p> | 41.7426000,1.8993800 | 408482 | 4621783 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79206-foto-08213-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79206-foto-08213-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79206-foto-08213-1-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic|Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Científic | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-10-07 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al claustre, a part dels de les galeries, hi ha els capitells situats a la caiguda dels arcs que suporten les voltes (als angles sud-oest, sud-est i nord-oest), i els d'unes arcades que podrien ser de la sala capitular (a l'est). Aquests darrers són els més antics de tot el claustre, junt amb alguns dels de la galeria de llevant (com el de l'Anunciació i un possible orant), i han estat reutilitzats d'un atri anterior; alguns són de tipus califal, i poden datar-se de la segona meitat del segle X. La configuració històrica del monestir, juntament amb la seva evolució arquitectònica i els seus antecedents històrics, estant essent actualment revisats durant el procés d'excavacions arqueològiques dutes a terme entre els anys 2003-2006, i que encara es troben en fase d'estudi i anàlisi. Les zones adaptades com a zona residencial per les famílies Rocamora i Cases, acollien un gran llegat artístic i patrimonial, format per obres pictòriques del pintor Ramon Cases i mobiliari procedent d'adquisicions familiars. Aquest patrimoni fou adquirit per la fundació Caixa de Manresa juntament amb el monestir, essent objecte de venda i restauració. Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº1,4,5,6,7,8,9,10,11,12,14,15,16,17. Es troba inclòs a la Carta Arqueològica del municipi de Sant Fruitós de Bages amb el nº 12. | 85|92|94|96 | 46 | 1.2 | 1779 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||
| 98545 | Torre de Cal Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-cal-rei | <p><span><span><span><a>- AAVV. (1981): <em>Catalunya romànica</em>. El Penedès i l’Anoia. Vol. XIX. Pòrtic. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana</a>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>- CABESTANY, JF. (2001): 'Tres masos medievals (Pontons)', a <em>Lamard Estudis Medievals</em>, núm. 13. Institut d’Estudis Catalans. </span></span></span></p> <p><span><span><span><a>- Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic del terme municipal de Pontons. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</a></span></span></span></p> <p><span><span><span><a>- VIRELLA, J. (1988): 'Les cases fortes de la Marca Penedesenca', separata de la <em>XI Miscel·lània Penedesenc</em>a 1988. Institut d’Estudis Penedesencs. </a></span></span></span></p> | ss. XII-XIII | Sense coberta i amb parts enderrocades. | <p><span><span><span><span><span>La Torre del Rei és una construcció de planta quadrada i sense coberta. Consta de planta baixa i dos pisos. A la façana principal, orientada a llevant, s’hi obre el portal d’accés d’arc de mig punt adovellat i una finestra d’arc apuntat de reduïdes dimensions. A la resta de façanes i a tots els nivells s’hi obren diverses espitlleres i algunes finestres a nivell de planta primera i segona per l’entrada de llum.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’interior està compartimentat en dues sales de planta rectangular de diferents dimensions mitjançant una paret mitgera de pedra on s’hi obren tres portes, una per planta, per comunicar ambdós espais. Els portals de la primera i segona planta són d’arc de mig punt adovellat a diferencia del portal de la planta baixa, el qual està refet amb totxana. El primer pis de la sala sud en destaca un gran arc de diafragma de pedra. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament dels murs és de pedra regular rejuntada amb morter amb les cantonades de pedra ben escairada i col·locades a mode de cadena cantonera. </span></span></span></span></span></p> | 08168-3 | Bosquet de cal Rei. Nord-oest de Pontons. | 41.4216700,1.5006400 | 374707 | 4586653 | 08168 | Pontons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98545-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98545-3-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98545-3-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/98545-3-5.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic/Cultural | BCIN | National Monument Record | Monument | 2025-05-20 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | 85 | 45 | 1.1 | 1779 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||
| 99530 | Rellotge de sol 2 de mas Pontons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-2-de-mas-pontons | ss. XVIII-XIX | Ha desaparegut tot l’interior del rellotge. | <p><span><span><span><span><span>Rellotge original situat entre el primer pis i l’entresol del mas. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És de tipus vertical de planta rectangular de morter de calç amb el forat del gnòmon a la part central superior.</span></span></span></span></span></p> | 08168-204 | Mas Pontons. Nord de Pontons. | 41.4351900,1.5364300 | 377723 | 4588103 | 08168 | Pontons | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08168/99530-204.jpg | Legal | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Monument | 2025-02-12 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Desconeguda | 98|119 | 47 | 1.3 | 1779 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||
| 53057 | Pont sobre el Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-sobre-el-llobregat | <p>Giralt-Rogent (1978). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni cultural europeu'. Barcelona: Col·legi d'Arquitectes Maristany, Manuel (1998). 'Els ponts de pedra de Catalunya'. Barcelona Generalitat de Catalunya, editorial 92. Solsona, E; Julià, M. (1991). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arquitectònic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Tous i Casals, J (1976). 'Fitxa de l'inventari de patrimoni arqueològic'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Núm. 14220.</p> | XIV - XX | <p>Pont de pedra, amb quatre arcades desiguals (una d'elles tapada) que descansen sobre grans pilars. Després de la guerra civil els arcs centrals van ser refets amb arcs de mig punt, amb les pedres ben treballades. La llum del seu arc central fa 37 metres (rècord de Catalunya) i 25 metres de fletxa. Va ser eixamplat per a permetre el tràfic rodat.</p> | 08127-33 | Nucli urbà, amunt el riu Llobregat | <p>El pont va començar a construir-se el 5 de setembre de 1317, per ordre del prior Bernat Escarrer, amb la finalitat de facilitar el pas del Llobregat als pelegrins que venien pel camí romeu en direcció a Montserrat. En el contracte inicial per a la seva construcció es fa referència a l'edificació, al centre mateix del pont, d'una capella dedicada a Sant Lluís d'Anjou, que finalment no es va construir. L'escriptura per finalitzar l'obra va signar-se el 9 de setembre de 1336. És possible que es transformés durant el segle XVIII, per les dificultats per suportar el pas de carruatges. El pont va ser derruït durant el mes de gener de 1939, i fou reconstruït poc després; l'arcada de la dreta i els basaments de les altres són originals.</p> | 41.6105900,1.8466500 | 403901 | 4607184 | 1317 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53057-foto-08127-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53057-foto-08127-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53057-foto-08127-33-3.jpg | Legal | Gòtic|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-06-21 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | 93|98|85 | 49 | 1.5 | 1779 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||
| 53629 | Pont del Diable | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-diable-0 | <p>PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014.</p> | -I / XIII | <p>El pont amida uns 130 m de llargària, si bé la longitud del pont romà podria haver estat major i trobar-se soterrat per la banda de Martorell sota els actuals carrer de Sant Bartomeu i Passeig del Quarter. Va ser bastit amb opus caementicium i revestit amb opus quadratum de grans carreus de gres vermell i en menor proporció de pedra calcària. L'amplària oscil·la entre 10 m a l'estrep oriental, 6 m a l'estrep occidental i 3,9 m sobre els arcs. L'estrep oest amida 6 m d'amplària i l'alçària i la longitud són indeterminades, per l'acumulació de terres i l'enjardinament al voltant d'aquesta part del monument. Als paraments s'hi observen fins a 17 carreus amb marques de les L[egio] IIII (Macedònica), L[egio] VI (Victrix) i L[egio] X (Gèmina) i es combinen els carreus plans amb d'altres amb encoixinat. A la cara sud hi ha una part reconstruïda en 1965. El paviment està format per una rampa de pendent suau. L'arc menor és apuntat, de 16,4 m de llum amb doble filera de dovelles l'amplada de la caixa del pont es redueix a 4,7 m. Entre aquest arc i l'estrep oest hi ha un arc de desguàs amb volta de canó. El pilar central és de factura gòtica i amida uns 6 m d'amplària i és de forma prismàtica. Aigües amunt té un tallamar angulós en forma de V i aigües avall hi ha un contratallamar arrodonit, en forma de U. El mòdul de les pedres emprades disminueix en guanyar alçària fins a rematar en una cornisa on recolzaria la cintra. L'arc central té una llum de 36,4 m fet amb formigó armat revestit amb carreuat i doble filera de dovelles. És de línies gòtiques i va ser bastit entre 1960 i 1962 per a substituir l'original, construït entre 1283 i 1295 i que va ser destruït en 1939 per l'exercit republicà en el decurs de la Guerra Civil Espanyola. És fet amb dues filades de dovelles i un gran arc de descàrrega a l'extradós. Sobre la clau hi ha una construcció en forma de templet amb coberta a dues aigües, que té com a funció la de compensar les empremtes dels costats. El pilar est amida 4 m per 5 m i és de fàbrica gòtica. Recolza sobre l'estrep d'època romana d'opus quadratum i una base reforçada en forma de ventall. A la cara nord hom pot distingir dos carreus decorats amb estries que procedeixen del desmuntatge del revestiment de l'arc honorífic. A continuació hi ha un arc de mig punt amb una rosca de dovelles, de 5,5 m de llum. A través seu només circularia l'aigua en períodes de crescuda ja que està elevat en relació amb la llera del riu per l'aflorament de vetes de llicorella. L'estrep oriental amida 10,7 m de llargària i s'adossa a la roca que delimita el Congost de Martorell que en aquest indret està tallat gairebé a pic. La seva fàbrica correspon majoritàriament a l'època romana, si bé hom documenta un bon nombre de reparacions. El mòdul de les pedres emprades a la construcció és més petit que l'utilitzat a l'altra llera del riu. S'hi documenten carreus encoixinats, i al menys tres carreus amb inscripció de les legions VI i IV. A la banda nord hi ha una estructura paredada inscrita al gruix del mur, rematada per un arc escarser que correspon a l'habitatge de la persona encarregada del cobrament del pontatge. L'arc honorífic per l'exterior només es conserva el nucli de opus caementicium a excepció d'alguns blocs dispersos de la base que encara romanen in situ o que van ser recol·locats en la restauració de 1933. Estava decorat amb lesenes d'angle, acanalades amb bases àtiques sense plint, col·locades en els quatre angles externs. Als angles interns del f´rrnix un segon ordre de lesenes, llises, simulava ésser el suport de la imposta de la volta. El cos central de la construcció descansava sobre un podi, delimitat per motllures. No disposem de dades per parlar de l'entaulament però les característiques del nucli en opus caementicium permeten pensar en un coronament sense àtic. Va ser desmuntat per aprofitar el material en la reconstrucció del segle XIII.</p> | 08114-187 | La Vila. Sobre el riu Llobregat | <p>El pont va ser construït per soldats de les legions IIII, VI i X, seguin una pràctica habitual en el mon romà que confiava a l'exèrcit l'execució de bona part de les obres públiques. Aquestes unitats van participar durant el Principat d'August en les guerres càntabres i una vegada acabada la primera fase de la guerra la X Gèmina va fundar la ciutat de Mérida l'any 25 aC i després de finalitzada la segona fase van fundar Saragossa, l'any 19 aC i la de Barcelona va tenir lloc entre el 15 i el 10 aC. Aquesta política de fundacions de ciutats va comportar la reestructuració del territori de la Península Ibèrica i va fer necessària l'actualització de la xarxa viaria per tal de garantir la rapidesa i la seguretat entre les zones litorals i interiors i és en el marc d'aquest programa que cal la construcció del pont, en un punt clau per anar cap a Tarragona, des d'on sortirien les rutes cap a l'interior. Així concs, la construcció se situa de manera àmplia entre els anys 16 i 5 aC i més probablement entre el 10 i el 5 aC. Desconeixem com seria el pont construït a l'època romana, del qual coneixem l'arc honorífic, els estreps d'ambdues ribes i el basament del pilar central. S'han realitzat diferents hipòtesis que oscil·len entre els 3 i els 7 arcs o bé que parlen d'una fàbrica mixta amb pilars de pedra i caixa de fusta, i amb la calçada horitzontal o amb una lleugera esquena d'ase. Tenim documentades reparacions els anys 1089, 1091, 1092 i 1143, probablement motivades pels efectes de les riuades sobre la seva estructura, que pobablement va acabar cedint, el cert és que el perfil tan característic que coneixem, en els trets essencials, és fruit de la reconstrucció de 1283-1295 quan es va refer tota la fàbrica que hi havia sobre la llera, de la qual només es va aprofitar algun tram per recolzar els fonaments dels nous pilars i els estreps, que amb diverses reparacions han arribat a nosaltres sense modificacions importants i es va desmuntar el folre de carreus de l'arc honorífic per utilitzar les pedres en la fàbrica dels pilars. A partir de l'any 1768 es duran a terme una sèrie de reparacions, motivades per l'estat precari en el que es trobava i per l'ús intensiu que es feia d'aquesta estructura per salvar el Llobregat, a la qual es van recreixer els perfils i es van abocar una gran quantitat de rebliments al seu interior per suavitzar el pendent i permetre la circulació de carruatges. Entre 1928 i 1932 el Sevei de Catalogació i Conservació de Monuments (actual Servei del Patrimoni Local de la Diputació de Barcelona) va fer diverses intervencions dirigides per Jeroni Martorell per tal consolidar i recuperar l'arc romà , al peu del qual s'havien acumulat més de 2,5 m de terra, en modificar el pendent de la caixa. L'any 1939, l'arc central va ser volat per l'exèrcit republicà en la seva retirada al final de la Guerra Civil Espanyola. Entre els anys 1961 i 1962 el SCCM sota la direcció de Camil Pallàs va reconstruir l'arc gòtic. En 1997 Pere Izquierdo va dirigir una excavació arqueològica que va permetre conèixer aspectes inèdits del pont com ara els murs de contenció a tocar de l'estrep est i cinc filades del basament de l'arc honorífic a tocar de la llera del riu, que romanien colgades pels sediments. Entre 1998 i 1999 va continuar la recerca arqueològica sota la direcció d'Isidre Pastor i d'Albert Martin.</p> | 41.4749800,1.9378000 | 411311 | 4592031 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53629-foto-08114-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53629-foto-08114-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53629-foto-08114-187-3.jpg | Legal | Romà|Medieval|Romànic|Gòtic|Antic | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-06-21 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 76 BCIN-01.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 83|85|92|93|80 | 49 | 1.5 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||
| 52485 | La Torrassa. Castell de Bellvís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-torrassa-castell-de-bellvis | <p>AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GELADÓ PRAT, Adriana ; SALVADÓ JAMBRINA, Ivan. (2010). Del castell de Bellvís a la masia de la Torrassa (L'Hospitalet de Llobregat); dins IV Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Tarragona, del 10 al 13 de juny de 2010.</p> | XVI-XX | Les estructures que ens han arribat fins a l'actualitat són segurament només parts de l'antiga casa pairal, i a més força alterades al llarg dels segles endevinant-se obres del segle XVIII i XIX). | <p>La finca de la Torrassa, antiga masia fortificada que va donar nom al barri, és l'element més significatiu que resta parcialment dempeus. La seva conservació, encastada enmig de l'actual trama urbana, pot ser el referent històric més rellevant d'aquest sector. La masia és de planta irregular i parets gruixudes, amb teulada a doble vessant i el carener paral·lel a la façana principal. Una torre d'estructura quadrada s'alça des d'un extrem de la casa. A la planta baixa hi ha una zona excavada a la roca que devia fer funcions de celler. A la façana principal s'obren obertures de forma rectangular i algunes d'elles estan emmarcades per una motllura llisa. L'estructura de la masia del segle XVI queda pràcticament amagada per les construccions que s'han anat annexionant a l'edifici original. Unes excavacions arqueològiques han posat al descobert un edifici del segle XII-XIII, flanquejat per un fossat, amb una muralla de 5 metres d'alçada i 20 metres de longitud, amb sis espitlleres al segon pis. El parament del mur és de carreus ben escairats units amb morter de calç de forma regular. Aquestes restes es poden identificar amb les de l'antic castell o torre de Bellvís.</p> | 08101-97 | Ronda de la Torrassa, 123-129 | <p>La primera referència documental que es té del castell o torre de Bellvís data del segle X. La següent ja és al segle XII, i es menciona altres vegades en els segles posteriors fins al segle XVI; moment que desapareix de la documentació. La primera referència documental directa a la masia de la Torrassa data de l'any 1512 i apareix en un escrit del notari barceloní Anton Benet Joan, que la menciona com la torre qui és vora provensana. Aquest document està recollit en el llibre de Jaume Codina, Els pagesos de Provençana, on explica que 'la torra qui és vora provensana'; és l'antic castell o torre de Bellvís, més tard anomenat La Torrassa, i que l'any 1512 encara es conserva en estat acceptable en un pujol a la part damunt del camí ral. Als segles XVII i XVIII es van fer grans reformes ampliacions estructurals de la casa, i als segles XIX i XX se li va annexar un cos al sector nord i un altre al sud. L'any 1902 comença la urbanització del barri de la Torrassa i la masia queda integrada dins l'entramat urbà. La Torrassa és l'antiga masia fortificada que va donar nom al barri. El 2006 es van iniciar treballs per tal de donar-li un ús públic i es va evidenciar la necessitat de realitzar un estudi històric i arqueològic integral de la finca. La intervenció arqueològica permeté documentar diferents fases d'ocupació de l'espai: Fase A: finals del segle XII-XIII: primeres amortitzacions del fossat que envoltava l'edifici medieval de la Torrassa. Les cronologies indiquen que la construcció del fossat defensiu s'ha de situar als voltants del segle XII. També es va documentar un mur que podria ser del segle XII i un nivell d'ús relacionat amb aquest. Dins d'aquest mateix període es va localitzar una sitja de pedra. Fase B: segles XIV-XV: darreres amortitzacions del fossat defensiu, i la construcció del mur situat a l'interior del tram est del fossat. Fase C: medieval indeterminada. D'aquesta fase, la poca estratigrafia documentada fa que no s'hagin datat amb exactitud. Fase D: segles XVI-XVIII: dos estrats d'enderroc abocats damunt les últimes amortitzacions del fossat i datats en el segle XVII. L'edifici pateix ampliacions i transformacions. Fase E: segles XVIII-XIX: probablement és el moment de la construcció dels cups destinats a la producció de vi o d'oli. Els sondejos arqueològics documentaren diverses reformes de paviments i nivells d'ús en el sector sud i en el sector nord. Fase F: segles XIX-XX: diversos paviments de rajols documentats a tots els sondejos, així com la majoria dels estrats d'anivellació disposats per poder-los construir, i la construcció d'un mur.</p> | 41.3688300,2.1243100 | 426765 | 4580072 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52485-foto-08101-97-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52485-foto-08101-97-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52485-foto-08101-97-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Monument | 2023-02-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les fotografies en blanc i negre són del bloc de Lluis V. Bagan: https://lhospitaletdellobregat.wordpress.com | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1779 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||
| 88044 | Escut heràldic de l'església de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-de-lesglesia-de-sant-pere | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Castro i Borrós</span></span><span lang='CA'>, Pere (1993): Dates i dades històriques de Jorba. Jorba: Ajuntament de Jorba.</span></span></span></span></p> | XVI | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>Escut heràldic ubicat en la clau de la semicúpula de l’absis de l’església àrroquial de Sant Pere. Està repicat en pedra i, per adaptar-se a la forma rodona de la clau, està envoltat per una sanefa geomètrica amb quatre parelles d’éssers mitològics. Al centre, amb forma ovalada, l’escut quarterat en creu. Als primer i quart quarters, de gules, un sol d’or; al segon i tercer quarters, d’atzur, un castell d’argent. </span></span></span></span></span></span></p> | 08103-138 | Església parroquial de Sant Pere. | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span>El sol representa les armes dels Rajadell, que compraren als Castellolí la baronia de Jorba l’any 1444. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’església parroquial de Sant Pere fou construïda entre el 1551 i el 1558 pel mestre d'obres Joan Gibert de Bellpuig per 444 lliures barceloneses. Es desconeix l’autoria de l’escut.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6016600,1.5457400 | 378812 | 4606572 | 1551 | 08103 | Jorba | Sense accés | Bo | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Monument | 2021-03-23 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 94 | 47 | 1.3 | 1779 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||
| 52489 | L'Harmonia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lharmonia | <p>AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. ESTEVES CASTRO, A. (dir)(1996). L'Hospitalet de Llobregat. Guia del patrimoni històrico-artístic. Cervelló: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni. HUERTAS, J. (2008). L'Harmonia (Plaça Josep Bordonau i Balaguer). L'Hospitalet de Llobregat (Barcelonès). Març-Abril de 2008. Memòria de la intervenció arqueològica preventiva (Control moviment de terra). Any: 2008. Núm. Memòria: 9692.Arxiu Àrea Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de ela Generalitat de Catalunya. MARCE I SANABRA, Francesc (1982 B). Del Casal a l'Ateneu de Cultura; dins: Xipreret. Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet de Llobregat, juny 1982. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat.</p> | XVI-XX | <p>Edifici de planta baixa, pis i golfes, amb coberta a quatre aigües, el que recorda l'estructura de les masies de la família III, tipus 10 però amb l'accés canviat de cantó. Les façanes presenten les arestes de carreus de pedra treballada, amb fàbrica de carreus. La façana principal marca la jerarquia de les tres plantes a l'interior, pròpia dels castells-palaus i de les cases senyorials del Renaixement, a l'estil del Palau de Peralada. El portal, adovellat, centra la planta baixa (per bé que tot el sector de la dreta sembla afegit a l'obra inicial). El pis o planta noble amb llindes de pedra, algunes esculpides. Les golfes, amb una galeria d'arcs de mig punt seguits, fets de maó. A l'angle esquerra de la façana, una torrella de planta circular, dóna a l'Harmonia caire de casa forta. L'aparell de construcció és fet de carreus més aviat petits amb els angles de carreus més grans i més treballats. Jaume Codina ens diu que la Torre Blanca era una edificació d'importància, isolada i sola, situada entre l'església de Provençana i Cornellà. També ens diu que l'origen del patriciat urbà -sorgit del rural-, que ha dirigit el municipi del segle XVI al XVIII, 'cal cercar-lo en la finca dita de la Torre Blanca -Segle XI-, que el segle XII va produir l'aparició del primitiu hospital o alberg de pobres al peu del camí ral, gràcies a l'orde dels hospitalers, de Sant Joan de Jerusalem, amos de la Torre Blanca'. Fou tal el pes específic d'aquesta finca en el nostre entorn geogràfic que del petit hospital que donaria origen al nostre topònim, se'n digué en principi només 'Hospital de la Torre Blanca'.</p> | 08101-101 | Plaça de Josep Bordonau, 6 | <p>L'edifici anomenat l'Harmonia, al barri del Centre de L'Hospitalet, pertanyia a l'heretat de la Torre Blanca, esmentada des del segle XI. Ermengola, propietària de terrenys a Provençana, el dia 4 de gener de 1057 va llegar-ne alguns a la canònica de la Santa Creu, entre els quals hi havia els anomenats de la 'Torre Blanca'. Divuit anys més tard, el 5 de juny de 1073, en les disposicions testamentàries de Ramon Bernat hi trobem esmentat el 'camp de la Torre Blanca' situat dins el terme parroquial de Santa Eulàlia de Provençana. Al costat d'aquesta, a finals del segle XII, apareix un petit hospital, l'hospital de la Torre Blanca dins la parròquia de Provençana. Al seu voltant es formà un petit nucli que el segle XV s'anomenava la Pobla de L'Hospitalet i que, amb el temps, esdevindria L'Hospitalet. L'Harmonia, anomenat així perquè des de l'any 1866 fins als anys trenta del segle passat, aixoplugà una societat d'aquest nom, pertanyia des del segle XIV als Oliver, una de les famílies tradicionals de L'Hospitalet, al costat dels Cerdanya, Llunell, Modolell, Esquerrer i Duran. L'any 1717, un membre de la família Oliver era batlle. L'edifici actual sembla que fou construït a finals del segle XVI (1595). Aquesta finca, a mitjans del segle passat, en l'escriptura de propietat, era ressenyada així: 'Una casa llamada 'Torre Blanca' con jardín, era, pajar y huerto con aljibe y gallinero, cuya superficie total es de cerca una mojada y media de terreno, del cual el huerto ocupa 5/8, la era de 1/2 mojada y lo demás en casa y jardín'. L'esmentada propietària, el 13 de juliol de 1868, va llogar la Torre Blanca a un grup d'hospitalencs per a instal·lar-hi 'un casino de baile y teatro'. Fou la seu de la Societat Recreativa Casino de L'Harmonia (1868 - 1926). A finals de 1934 es converteix en la seu de l'Ateneu de Cultura Popular, i s'instal·la una biblioteca, un laboratori fotogràfic, un petit museu de ciències naturals, pistes de tennis, basquet, transformen una bassa en una piscina del barri, organitzen classes nocturnes i moltes més activitats. Un mes després de la presa de l'exèrcit colpista del general Franco, la Falange i el Frente de Juventudes van ocupar violentament l'edifici fent fora als socis que hi havia dins i cremant en una foguera tot allò que els intimidava; llibres i art. Van haver de passar 40 llargs anys per recuperar allò que se'ls havia pres manu militari, i gràcies al alcalde Joan Perelló Masllorens, l'Ateneu va tornar a L'Harmonia. El 2008, en motiu d'una reforma integral de l'edifici, es realitzà el seguiment arqueològic del rebaixament dels terrenys del pati. Només es va recuperar un petit conjunt de materials moderns i contemporanis, situats als nivells de rebliment. De fet, a excepció de les zones on els rebliments són més potents, el terreny natural se situa 50 cm per sota del sòl actual. El seguiment realitzat el setembre del 2008 durant les tasques de rebaix per tal de situar els serveis de la zona de la plaça situada davant de l'edifici L'Harmonia no van permetre recuperar cap element o estructura arqueològica. El 2010 es va fer un altre seguiment arqueològic per la instal·lació de l'ascensor.</p> | 41.3604200,2.0977200 | 424531 | 4579161 | 1595 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52489-foto-08101-101-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52489-foto-08101-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52489-foto-08101-101-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Forma part de les instal·lacions del Museu de L'Hospitalet. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1779 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||
| 52372 | Can Sumarro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sumarro | <p>AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat.</p> | XVI-XX | <p>Antiga masia rehabilitada coma biblioteca municipal. També s'ha conservat part de l'entorn que tenia la gran finca de pagès, com jardí o parc urbà. És un edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i golfes; amb coberta de teules àrabs a dues aigües. A la façana principal, orientada a migdia, destaca la porta adovellada d'entrada a la masia; on hi ha la següent inscripció: 'Jesus Ma-MONSRAT SERDANYA EN L'ANY 1580'. Les finestres són de llinda recta (la central del primer pis té llinda monolítica), tret de les tres obertures del segon pis, que corresponen al nivell de les golfes que és una galeria amb tres arcs de mig punt. Consta de barri amb mur d'encerclament (closa) i accés pel costat de ponent amb portalada amb petita coberta de teules i posta de fusta. A la part posterior té un cos adossat.</p> | 08101-79 | Carrer de la Riera de l'Escorxador, 2-22 i 43-48 | <p>Construïda l'any 1580 per Jesús Mª Montserrat, segons consta a la llinda del portal d'entrada. Actualment és propietat municipal per cessió testamentària del doctor Santiago Parts i Comas. La família Prats esdevé propietària de la finca quan la compra al Marquès de Castellbell, l'any 1924. Tot i que ja feia 150 o 200 anys que hi vivia. On nasqueren més d'un dels batlles de la ciutat.</p> | 41.3602400,2.0967600 | 424451 | 4579142 | 1580 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52372-foto-08101-79-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52372-foto-08101-79-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52372-foto-08101-79-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-07-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment és la seu d'una biblioteca pública. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1779 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||
| 52394 | Casa Espanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-espanya | <p>AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. AMAT i BALAGUER, Marta (1995). Catàleg del patrimoni històric de L'Hospitalet. Treball inèdit. BASSEGODA NONELL, Joan (1986). Plan de revitalización del centro histórico de l'Hospitalet; dins XXXI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, L'Hospitalet de Llobregat (1986), pp. 159 a 181. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GENERALITAT DE CATALUNYA (1990). Catàleg de Monuments i conjunts històrico-artístics de Catalunya. Barcelona: Generalitat de Catalunya, pp. 204-206. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. GRAU MONTSERRAT, Manuel (1969). La Casa de Molines y las reliquias de los Santos Mártires (s. XVIII); dins: L'Hospitalet. Boletín de Información Municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 64. MARCE I SANABRA, Francesc (sense data). Informe sobre el Patrimoni monumental històric-artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. MARCE I SANABRA, Francesc (1969 B). El carrer del Xipreret; dins: 'Xipreret' (Ateneu de Cultura Popular de L'Hospitalet de Llobregat), gen. 1980. MARCÉ SANABRE, Francesc (1969). Llunell-Molines-España: tres apellidos en la historia de una finca hospitalense recientemente restaurada por el Ayuntamiento; dins Boletín de Información municipal (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 64, 4t trimestre 1969, pp. 5-18. MARCÉ SANABRE, Francesc (1978). Les restes del naufragi de L'Hospitalet pre-industrial : L'Harmonia, Can Sumarro, Pubilla Casas, Can Boixeras, Can España i Can Rigalt; dins L'Estaca, núm. 11, juny de 1978, pp. 8-9. MARTORELL, Josep; BOHIGAS, Oriol; MACKAY, David (1985). Pla Especial de reforma interior i projecte bàsic del centre vell de l'Hospitalet de Llobregat. L'Hospitalet de Llobregat.</p> | XVI-XX | <p>La Casa Espanya, actual seu del Museu de l'Hospitalet, és una de les construccions civils més antigues i emblemàtiques de la ciutat. Es tracta d'una residència senyorial construïda durant la segona meitat del segle XVI, època de creixement poblacional i de consolidació del nucli del carrer Xipreret. És situada a l'angle del carrer del Xipreret amb el del carrer de Joan Pallarès, al centre històric de L'Hospitalet. És de planta quadrangular, i consta de planta baixa i dos pisos; amb la coberta a quatre aigües. A l'angle nord-oest, s'aixeca una torre, que s'enlaira per sobre el nivell de la coberta. La porta d'accés, adovellada, centra la façana principal; configurada a partir de tres eixos de verticalitat. Al primer pis, o planta noble, s'hi obren tres balcons, amb muntants i llindes de pedra; aquestes darreres decorades amb relleus de reminiscències conopials. S'hi poden veure els escuts dels antics propietaris: la mitja lluna dels Llunell i la roda de molí dels Moliné. A la planta superior, sis finestres d'arc rebaixat es reparteixen en dos grups de tres arcs a banda i banda d'un matacà central, que se situa just damunt del balcó principal de la segona planta. La restauració de l'any 1969 li dona un aspecte artificiós amb l'arrebossat de les façanes i els merlets que coronen l'edifici.</p> | 08101-109 | Carrer de Joan Pallarès, 38 | <p>Construïda l'any 1563, data gravada als finestrals de la casa. En el segle XVI Antic Llunell era un personatge important que només a L'Hospitalet poseïa un centenar de mojades. A la segona meitat del segle XVII, Maria Flaqué Llunell, hereva de l'hisenda, es casa amb F. Molines i Casadevall. A partir d'aquest moment i fins a les acaballes de 1700, la finca és rebatejada com a Can Molines. Així la cita el Baró de Maldà que sovint hi sojornava. El germà petit de Francesc de Molines, eclesiàstic, arribà a ocupar importants càrrecs de Degà de la Sacra Rota Romana i fou Inquisidor General del país. Per un altre matrimoni, l'any 1786, entra a la família Ignasi d'España i de Quintana. És el nom de la casa que s'ha mantingut fins l'actualitat. El símbol de la famílai Llunell i Molines és una mitja lluna i una roda de molí. L'any 1968 l'ajuntament la rep en donació i es fa una nova reforma. L'any 1972 s'inaugurael museu. Els seus jardins arribaven fins el carrer Sant Joan i abastaven els actuals carrers Digoine, España i Molines, i eren un autèntic parc botànic i que tenia, fins i tot, un llac. L'any 1919 s'hi va celebrar una gran festa popular que va deixar record molts anys després.</p> | 41.3610500,2.0972800 | 424495 | 4579231 | 1589 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52394-foto-08101-109-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52394-foto-08101-109-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52394-foto-08101-109-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb els noms de les antigues famílies de propietaris, Can Molinés i Can Llunell. L'any 1972 s'hi instal·la el llavors Museu d'Història de la Ciutat. Actualment és la principal seu del Museu de L'Hospitalet; on hi ha l'exposició permanent. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1779 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||
| 45932 | Arc romà d'accés al pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arc-roma-dacces-al-pont | <p>ÁLVAREZ, A. [et al.] . (2009) 'El puente romano (Pont del Diable) de Martorell (Barcelona)'. A:VII Congreso Ibérico de Arqueometría . Madrid ., p.618-627 . ESTRADA, J. (1969) Vías i poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona . Barcelona .Comisión provincial de urbanismo de Barcelona. FABRE, Georges; MAYER, Marc & RODÀ, Isabel: 'À propos du Pont de Martorell: la participation de l'armée à l'aménagement du réseau routier de la Tarraconaise orientale sous Auguste', en Épigraphie Hispanique, Paris, 1984, p.282-288. FARRENY, M.; MAURI, A.; VIVES, M . (1994) 'La seqüència històrica del Pont del Diable i el seu context territorial'A:Miscel·lània d'homenatge a Jaume Codina . El Prat de Llobregat .Ajuntament d'el Prat de Llobregat-Columna-El Pont de Pedra, p.219-250 . GRUP D'ESTUDIS MARTORELLENCS .(1982) Pont del Diable: VIIè centenari de l'obra gòtica 1283-1983 . Martorell . IZQUIERDO TUGAS, P. (2000) 'Intervenció arqueològica al pont del Diable (Martorell/Baix Llobregat- Castellsbisbal/Vallès Occidental). Resultats de la primera fase' a Tribuna d'arqueologia 1997-1998, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. P-39-53</p> | II-I a.C | Fou restaurat el 1928 | <p>Arc triomfal d'època romana, que dóna accés al pont del Diable de Martorell, municipi del qual el separa precisament el riu Llobregat. Situat al final de l'estrep del pont, sobre un basament de 9 m d'amplada i uns 10,6 m de longitud. Estructuralment consta d'un nucli de formigó recobert de carreus disposats en opus quadratum. Fou aixecat amb pedra de gres vermell del mateix tipus que el pont i amb pedra calcària, tot i que es presenta força desfigurat com a conseqüència de l'arrencament dels carreus per aprofitar-los en l'obra gòtica; sols resta dempeus l'argamassa interior de l'arc i els carreus, alguns amb motllures, que formen els sòcols. És un arc amb un sol ull i dues pilastres, que possiblement culminarien amb capitells corintis. L'obra original disposaria d'un total de 30 filades de carreus. El paviment de lloses que conserva, molt probablement, és l'original d'època romana. S'ha interpretat que aquest arc tindria una funció honorífica i/o de divisió territorial, sense que existeixi un consens al respecte. Entorn a aquesta qüestió, cal recordar la proposta d'identificació de Martorell amb el topònim 'Ad Fines', present a les fonts escrites d'època romana. IZQUIERDO TUGAS, P (2000:39)</p> | 08054-167 | Terme de Castellbisbal. (08755 Castellbisbal) | <p>El pont de Martorell, conegut popularment com a Pont del Diable i antigament com a Pont de Sant Bartomeu, és un pont d'origen romà, de finals del segle I aC, refet en època gòtica (entre 1283 i 1295) i reconstruït després de la guerra civil, en què fou volat. Les marques epigràfiques de les legions romanes que el construïren permeten afinar la cronologia romana del pont entorn dels anys 9-8 aC, segons estudi de M. Mayer, I. Rodà i G. Fabre. Això coincideix amb la data de remodelació de l'antiga Via Hercúlea, des d'aleshores coneguda com a Via Augusta, i que cal datar en aquests anys, tal com sabem per altres fonts (pedres mil·lenaris). L'arc es construí posteriorment, tot i que és pot datar amb precisió. Algunes fonts apunten cap a la primera meitat del segle II d.C. D'altra banda, el mil·liari romà trobat a les excavacions de Santa Margarida, de l'emperador Manenci, data entorn al 350-353 la restauració de l'antiga Via, i un altre possible moment de construcció. PAGÈS PARETAS (1992: 46). El 1928 l'arc romà va ser consolidat per la Diputació de Barcelona. El 1933, la Generalitat de Catalunya, sota la direcció de l'arquitecte Jeroni Martorell, sufragà obres consistents en enretirar les baranes i el terraplè que ocultaven bona part de l'arc de triomf i sobrecarregaven el pont. Sota el terraplè hi va aparèixer l'enllosat original, que s'adossa a la base de l'arc de triomf.</p> | 41.4750100,1.9383100 | 411354 | 4592034 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45932-foto-08054-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45932-foto-08054-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45932-foto-08054-167-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | El 1908, Josep Puig i Cadafalch recollí la idea del doble arc de triomf, atribuint-los un significat territorial. Suposà que el pont romà tenia dues arcades desiguals, de llum similar a la de les gòtiques. Apareix als llistats d'elements del POUM amb el núm. B.04 Apareix als llistats d'elements del POUM amb el núm. B.04 | 83|80 | 49 | 1.5 | 1779 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 4180,91 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: http://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/