Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 74127 | Forn de calç de la Magisteria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-la-magisteria | XVIII-XX | La part frontal està parcialment enderrocada. | <p>Forn tradicional de calç que es troba situat en una feixa sobre la vinya del solell de Can Roig. La cambra de combustió és de planta circular i està excavada sobre el terreny natural. La part frontal està parcialment enderrocada, tot i que des de l'interior s'observen les restes de la boca, feta amb llinda de pedra. El forn està intercalat en un mur de feixa de pedra seca de notables dimensions.</p> | 08014-187 | Serra de l'Arca | 41.7777500,2.2734300 | 439618 | 4625356 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74127-foto-08014-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74127-foto-08014-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74127-foto-08014-187-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38212 | Can Carmany (Mas Rovira) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carmany-mas-rovira | <p>SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> | XVI | Degut a l'abandó successiu dels diferents cossos, s'està produïnt un enrunament generalitzat de teulades i elements sobresortints de façanes, com balcons i ampits. | <p>Masia de planta baixa, pis i golfes, de dos cossos principals formant angle, que es podria catalogar com del tipus II si ens fixem en el cos que presenta el portal principal, adovellat. Conserva les obertures emmarcades amb pedra treballada, així com un rellotge de sol. La resta de construccions s'han anat realitzant adossades a aquests primers, formant una agrupació d'edificis de diferents factures i èpoques. L'era és conjunta per a totes elles, quedant sobreelevada respecte als terrenys de conreu, aguantada per uns murs de contenció que remata una tanca d'obra i reixes de ferro forjat, com el que podem observar en el barri d'accés des de la carretera, realitzat a finals del segle XIX. A la part de darrera de la masia s'hi troben les restes de la bassa per als camps i la casa.</p> | 08009-219 | Ctra. C-1415. Veïnat de Clarà. | 41.5635300,2.3945200 | 449514.06 | 4601494.54 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38212-foto-08009-219-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38212-foto-08009-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38212-foto-08009-219-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | La seva localització la convertia fita visual de la sortida d'Argentona cap a Dosrius. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 78909 | Can Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barraca | <p>Programa de Festa Major, 2002.</p> | XVIII-XX | <p>Can Barraca és una casa del segle XVIII que va consolidar-se a mitjans del segle XX amb la construcció del pis superior. És un edifici entre mitgeres que s'estructura en dos crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'obre amb tres portals a la planta baixa, un d'arc escarser arrebossat i els altres de factura moderna. Els pisos superiors es composen segons tres eixos simètrics d'obertures, d'arc pla arrebossat. El finestral central de les golfes té sortida a un balcó de baranes forjades. El tractament dels murs és arrebossat, amb un sòcol modern de pedra. El ràfec està acabat amb cabirons.</p> | 08014-196 | C. Major, 13 | <p>En aquesta casa hi residia el primer agutzil de la població, Mateu Puigbarraca i Tapias, conegut popularment com 'en Barraca'. Segons un testimoni gràfic de principi del segle XX, constava de planta baixa i pis, tenia dos portals d'arc escarser i s'obria al pis amb dos finestres de pedra carejada.</p> | 41.7683200,2.2498500 | 437649 | 4624325 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78909-foto-08014-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78909-foto-08014-196-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 74126 | Can Tropes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tropes | <p>GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | XIX | El revestiment es troba deteriorat. | <p>Can Tropes és una casa del segle XIX dividida en dos habitatges independents amb un frontis unificat. És un edifici entre mitgeres i de dues crugies crugies. Consta d'un sol nivell d'alçat i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament amb un finestral d'arc pla a cada costat i dos portals d'arc escarser al centre, tots emmarcats amb una motllura. A sobre dels portals hi consta 'A' i 'B' respectivament. La part superior està acabada amb una cornisa senzilla i els forats de ventilació de la coberta, rematat per un gran capcer esgraonat. El tractament dels murs és arrebossat amb franges incises imitant carreus.</p> | 08014-186 | C. del Pont, 36 | <p>A mitjans del segle XIX hi va residir la família Capsal.</p> | 41.7662500,2.2518800 | 437816 | 4624094 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74126-foto-08014-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74126-foto-08014-186-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74126-foto-08014-186-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 38215 | Can Serra (Can Collet Serra, Cal Rei) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-can-collet-serra-cal-rei | <p>BONET I GARÍ, LL. I col. (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins, Ed. Montblanc-Martín. C.E.C. Barcelona. SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> | XVIII | <p>Masia catalogable com a tipus IV, de tres cossos perpendiculars a façana, i planta baixa i pis i golfes. Coberta a dues aigües i cos central aixecat. Diversos cossos adossats a la banda posterior, com el del celler i estable. Finestrals de pedra treballada amb dates de 1741 i 1777. Portal adovellat rodó. Brancals i angles dels murs amb carreus de pedra. Ferro forjat a les reixes de les obertures de planta baixa. Elements decoratius interiors de diferents èpoques.</p> | 08009-222 | Barri del Puig. Camí de la Plana | <p>La família Serra, ha estat des de sempre propietària de la casa, hi va estar emparentada amb la família de Can Cabanyes.</p> | 41.5554100,2.3973600 | 449745.06 | 4600591.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38215-foto-08009-222-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38215-foto-08009-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38215-foto-08009-222-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | L'edifici s'adapta a la topografia ascendent. S'ha modificat la situació de l'escala interior, que ha passat al cos lateral. | 95|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 38289 | Can Tomàs Rajoler (Can Cabot de Pins) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tomas-rajoler-can-cabot-de-pins | <p>VINYALS, Josep i PADRÓS Pep i col. 'Les Fonts d'Argentona' Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme de Barcelona, 1982</p> | XIX | <p>Agrupació irregular de construccions de diverses èpoques. Les trobem situades damunt d'un turonet al marge dret de la Riera de Riudemeia, en uan esplanada que contenen uns murs de paredat que acompanyen el camí d'accés. L'edifici més antic, englobable dins la categoria I de Bonet i Garí, presenta la tipologia clàssica de tres cossos perpendiculars a façana, de planta baixa i pis i teulada a dues vessants. L'edifici principal es va construïr imitant l'estil popular d'emmarcar obertures amb pedra vista, però tant les proporcions com els detalls de ràfec i porxo posterior són típicament de finals del segle XIX</p> | 08009-296 | Veïnat de Pins | 41.5759200,2.3796800 | 448287.07 | 4602878.55 | 08009 | Argentona | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38289-foto-08009-296-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38289-foto-08009-296-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38289-foto-08009-296-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | En l'era de l'edifici principal hi trobem la Font de Can Tomàs, al costat d'una pedra de molí, que marca l'entrada. També és destacable la zona de camps i jardí que envolta les edificacions. A dins de la finca hi trobem la font i el safareig. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 74114 | Refugi de la Casa Nova del Bruguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-de-la-casa-nova-del-bruguer | XVIII-XX | <p>El refugi de la Casa Nova del Bruguer és una estructura feta a partir de diverses roques de notables dimensions. Les pedres es recolzen unes sobre les altres, formant a l'interior un espai cobert, que s'ha excavat parcialment. A l'interior hi ha espai perquè s'hi arreceri una persona.</p> | 08014-174 | Els Plans | 41.8000400,2.2680300 | 439190 | 4627834 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74114-foto-08014-174-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Es troba a tocar del límit amb el terme municipal del Brull. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38291 | Can Blanch (Can Saladriga) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-blanch-can-saladriga | <p>BONET I GARÍ, LL. I col. (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins, Ed. Montblanc-Martín. C.E.C. Barcelona. VINYALS, Josep i PADRÓS Pep i col. 'Les Fonts d'Argentona' Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme de Barcelona, 1982 SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> | XVII | En general, s'hi nota un bon manteniment | <p>Es tracta d'una masia, de planta baixa, pis i golfes, constituïda per diversos cossos, dels quals el principal es podria catalogar com a tipus II, on destaquem els elements decoratius dels segle XIX, presents en la façana principal: els esgrafiats, el rellotge de sol, i el ferro forjat en les reixes. De la construcció anterior en queden les llindes, ampits i brancals de pedra vista, amb motllures. En una de les façanes també es pot observar la petita torreta mirador, amb merlets i pedra vista, en un estil historiscista</p> | 08009-298 | Veïnat de Pins | 41.5756700,2.3855800 | 448778.07 | 4602847.55 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38291-foto-08009-298-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38291-foto-08009-298-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38291-foto-08009-298-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | La finca és de grans dimensions, i s'hi poden observar diverses construccions de diferents èpoques, potser la més interessant és la capella, situada una mica enllà darrera la casa principal. A dins de la finca hi trobem la font i el safareig. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 93726 | Casa de la Riera del Pare Fita, núm. 23 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-riera-del-pare-fita-num-23 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | <p>Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa i tres pisos. Ha estat molt modificat i ha sofert una remunta amb posterioritat a la seva construcció. Només conserva petits testimonis de l'edificació primigènia: els balcons i els ampits de les finestres. A la planta baixa s'hi ha instal·lat un establiment comercial. La remunta de la tercera planta trenca l'organització compositiva original.</p> | 08006-219 | Riera del Pare Fita, núm. 23 | 41.5824200,2.5482200 | 462341 | 4603513 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93726-02p1560989.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93726-03p1560990.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 74118 | Mina i bassa de Can Serra de l'Arca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-i-bassa-de-can-serra-de-larca | <p>ROMA, F. (2013). Patrimoni existencial d'Aiguafreda. Madrid: Bubok Publishing, S.L.</p> | XVIII | La mina està apuntalada i la bassa ha estat mutilada. | <p>La mina i la bassa de Can Serra de l'Arca estan situades al nord de la masia, prop del camí que va a Casanoves. La mina està construïda en una cota superior i és construïda amb pedra seca. A causa del mal estat estructural que presenta, està reforçada amb diversos puntals metàl·lics. L'aigua brolla de la mina seguint un rec excavat al terreny. Més avall hi ha la bassa, de planta rectangular. És feta de pedra lligada amb morter i té el mur de migdia enderrocat a causa de l'obertura del camí.</p> | 08014-178 | Camí de Can Serra de l'Arca | <p>L'aigua de la mina es recollia a la bassa, que servia per regar les feixes inferiors.</p> | 41.7765400,2.2687000 | 439224 | 4625225 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74118-foto-08014-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74118-foto-08014-178-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 74125 | Font del Casal Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-casal-sant-jordi | XX | <p>La font del Casal Sant Jordi està situada en un costat del pati de migdia del mateix. Està construïda en un mur de formigó, on s'ha fixat un emmarcament de pedra i un brollador central de forma sinuosa. L'aigua cau en una pica de pedra quadrangular. Sobre el brollador hi ha un plafó de la Mare de Déu de Montserrat. Al voltant hi ha diverses bancades i una taula feta amb una mola.</p> | 08014-185 | Casal Sant Jordi. Ctra. De Ribes, 14 | 41.7672100,2.2522800 | 437850 | 4624200 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74125-foto-08014-185-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74125-foto-08014-185-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38293 | Can Fuyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fuyo | <p>VINYALS, Josep i PADRÓS Pep i col. 'Les Fonts d'Argentona' Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme de Barcelona, 1982 SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> | XVI | Es troba en bon estat de conservació ja que es va restaurar en canviar de propietaris. | <p>Conjunt de construccions entre les que destaca l'edifici principal; una masia de tres cossos perpendiculars a façana i un cos posterior paral·lel, destinat a celler. L'edifici és de planta baixa i pis i té teulada a dues vessants Es conserven les finestres i cantonades amb pedra motllurada, i el portal adovellat. També es pot veure el rellotge de sol amb esgrafiats decoratius, tot i que són molt posteriors, fruit de l'última reforma efectuada.</p> | 08009-300 | Veïnat de Clarà. Ctra. BV-5106, a Òrrius | 41.5621600,2.3670300 | 447221.06 | 4601358.56 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38293-foto-08009-300-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Són destacables també els diversos cossos auxiliars, situats a prop de la casa, vora el camí d'accés i que, tot i ser posteriors, són una bona mostra del tipus constructiu de finals de segle XIX; amb parets de pedra de paredar i els angles i remats d'obertures acabats amb obra de maó vist. També coneguda per Can Folló, Can Foió. A dins de la finca hi trobem la font de les Tres Mines. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 38297 | Mas Vinyals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vinyals | <p>SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> | XVII | <p>Masia catalogable com a tipus II, segons Bonet i Garí; de planta baixa i pis, amb golfes, i teulada a dues aigües. Conserva elements característics de l'època gòtica en façana, com ara el portal adovellat i les finestres amb pedra treballada. També podem observar els carreus vistos a les cantonades.</p> | 08009-304 | Veïnat de Clarà. Ctra. BV-1506 | 41.5646700,2.3814300 | 448424.06 | 4601628.55 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38297-foto-08009-304-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38297-foto-08009-304-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38297-foto-08009-304-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | No s'hi ha pogut accedir. Informació i documentació gràfica cedida per Oriol Calvo | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 74107 | Gorg de les Senyores | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-les-senyores-0 | <p>El gorg de les Senyores és un clot situat a la riera d'Avencó. Es tracta d'un gorg allargat, delimitat amb grans formacions rocoses que s'hi precipiten verticalment. Per sobre s'hi va construir un petit conducte amb pilars de maó, que el jovent havia fet servir de trampolí.</p> | 08014-167 | Riera d'Avencó | <p>Era conegut amb aquest nom perquè la seva situació amagada va fer que fos el preferit per al bany de les dones.</p> | 41.7671100,2.2652400 | 438927 | 4624180 | 08014 | Aiguafreda | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74107-foto-08014-167-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 74099 | Resclosa del pantà de la font del Vern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-panta-de-la-font-del-vern | XX | <p>La resclosa està situada al pantà de la font del Vern, a la riera d'Avencó. Es tracta d'una obra d'enginyeria que permet desviar l'aigua de la riera cap a una canalització que transcorre paral·lela a la riera. La resclosa és de notable alçada i és feta de formigó. L'aigua cau formant un gran salt i s'engorga a sota. A causa de l'acumulació de sediments del pantà, una mica més avall va construir-se una nova resclosa de menors dimensions.</p> | 08014-159 | Riera d'Avencó | 41.7715800,2.2726100 | 439544 | 4624671 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74099-foto-08014-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74099-foto-08014-159-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 74103 | Pont Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-nou-6 | <p>Programa de Festa Major, 1984.</p> | XIX | Té els costats mutilats i està tapat per un nou vial. | <p>El pont Nou d'Aiguafreda està situat a la riera d'Avencó, prop de la seva confluència amb el riu Congost. Actualment ha quedat tapat per l'estructura de formigó que sosté l'autovia, pel que va mutilar-se pels costats i va deixar de ser transitable. És un pont d'un sol tram, obert en arc de mig punt de maó a l'intradós i de carreus de pedra sorrenca vermella a l'extradós. El mateix tipus de carreus es repeteixen a la barana i als angles. El mur és de carreus escairats disposats en filades.</p> | 08014-163 | Ctra. De Ribes | <p>El camí ral de Barcelona a Vic tradicionalment passava pel poble de l'Abella, creuava pel pont del mateix nom i transcorria pel carrer del Pont i Major d'Aiguafreda. A mitjans del segle XIX, l'augment del trànsit en aquest vial va propiciar que el camí fos desviat per l'altre costat del Congost, evitant el veïnat de l'Abella i el nucli antic d'Aiguafreda. Aleshores es va construir el nou pont per salvar la riera d'Avencó.</p> | 41.7630500,2.2520800 | 437830 | 4623739 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74103-foto-08014-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74103-foto-08014-163-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 74108 | Gorg de la Resclosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-la-resclosa | <p>El gorg de la Resclosa és un clot situat a la riera d'Avencó. Es tracta d'un bell racó situat en un dels desnivells de la riera on, passades les restes d'una antiga resclosa, hi ha un salt d'aigua. Aquesta cau en un gran gorg de forma ovalada on hi afloren alguns blocs de pedra.</p> | 08014-168 | Riera de Martinet | 41.7875000,2.2522000 | 437863 | 4626453 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74108-foto-08014-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74108-foto-08014-168-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 74100 | Mina i bassa de Can Bauma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-i-bassa-de-can-bauma | XVIII-XIX | Està molt deteriorat i cobert de vegetació. | <p>La mina i la bassa de Can Bauma estan situades en una feixa a mestral de la masia de Can Bauma. La mina està construïda aprofitant el desnivell natural del terreny, amb la boca oberta en un mur de pedra seca. Sota d'aquesta hi ha una bassa rectangular feta de pedra, que conserva en alguns trams el revestiment de morter.</p> | 08014-160 | Camí de la Serra de l'Arca | 41.7733700,2.2635900 | 438796 | 4624876 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74100-foto-08014-160-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74100-foto-08014-160-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 40499 | Pèlag del Cabre/Pèlag dels Tres Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pelag-del-cabrepelag-dels-tres-torrents | <p>CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol.</p> | <p>Es tracta d'un gran pèlag que fa un salt. Es troba a la riera dels Brivons, just a la sortida del terme municipal d'Avinyonet, on es troba amb el torrent de Santa Fe i amb un altre de petit. A la banda esquerra del pèlag hi ha una font, la del Pèlag. Es tracta d'un paisatge enclotat però d'un innegable valor paisatgístic.</p> | 08013-189 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3954200,1.7477800 | 395317 | 4583410 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40499-foto-08013-189-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2024-03-20 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 74113 | Capelleta de l'Esperança | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-lesperanca | <p>Programa de Festa Major de 1975.</p> | XIX-XX | <p>La capelleta de l'Esperança està situada en un extrem de la façana de Cal Sastre, prop de la confluència de la plaça Major i el carrer del Pont. És una fornícula semicircular que conté la imatge de la Mare de Déu de l'Esperança tancada amb vidre. S'emmarca amb gres vermell formant un arc de mig punt sobre pilastres amb capitells motllurats. La fornícula presenta un ampit amb decoració dentada a la base. A sota hi ha una llinda de gres on hi consta: 'ANYS 1854=1918 / 1936=1949'. La part superior de la fornícula i els costats tenen fixades unes petites llànties.</p> | 08014-173 | Plaça Major, 13 | <p>Segons creença popular, la pesta del còlera que va afectar Catalunya durant segona meitat del segle XIX va passar de llarg a Aiguafreda gràcies a la Verge de l'Esperança. Per aquest motiu, es va construir la fornícula en honor seu, on cada nit s'encenien tres làmpares votives de color lila, verd i vermell; símbol de la fe, l'esperança i la caritat, en record de la fe dels avantpassats i agraïment a la verge protectora. Les dates que hi ha a sota corresponen a les principals calamitats que han afectat al poble. Segons un testimoni gràfic antic, durant un temps la capella va estar tapiada.</p> | 41.7678500,2.2506000 | 437711 | 4624273 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74113-foto-08014-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74113-foto-08014-173-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 74112 | Creu de parròquia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-parroquia | XVIII | <p>La creu de parròquia és una creu de pedra sorrenca vermella situada a la serra de l'Arca. La seva funció era delimitar el terme de les parròquies d'Aiguafreda i del Brull. En el costat que s'orienta a Aiguafreda hi ha gravada la lletra 'A' i en la del Brull la 'B'. Al costat s'hi ha col·locat una fita de pedra moderna.</p> | 08014-172 | Serra de l'Arca | 41.7910200,2.2808000 | 440243 | 4626824 | 08014 | Aiguafreda | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74112-foto-08014-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74112-foto-08014-172-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | És compartida amb el terme del Brull. | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 74106 | Gorg de Picamena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gorg-de-picamena | <p>El gorg de Picamena és un clot situat a la riera d'Avencó, després del pont de Picamena. Es tracta d'un gorg allargat, d'una amplada considerable. A l'entorn hi creix abundant vegetació de ribera que fa que sigui un indret molt ombrívol.</p> | 08014-166 | Riera d'Avencó | 41.7889700,2.2892700 | 440945 | 4626590 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74106-foto-08014-166-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 74111 | Balma de Gasuac | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-de-gasuac | <p>Balma situada a la zona del Sot Fosc, prop del torrent del Pollancre. Està formada per grans blocs de pedra sorrenca, sota els quals hi ha un caminet i una cavitat de poca alçada. L'erosió causada per l'aigua fa que els blocs presentin formes sinuoses. A l'interior és habitual trobar-hi rat-penats.</p> | 08014-171 | Sot Fosc | 41.7970000,2.2665100 | 439061 | 4627498 | 08014 | Aiguafreda | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74111-foto-08014-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74111-foto-08014-171-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 38724 | Escultura La Vaca de Capolat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-la-vaca-de-capolat | XXI | <p>L'escultura és d'acer pintat de blanc, formant un rectangle en angle dins el que es troba retallada el perfil en negatiu d'una vaca. Es troba sobre una plataforma d'obra. Té dues plaques que informen del context i objectiu de l'obra. La primera diu Quan una llei és injusta, el correcte és desobeir', Mahatma Gandhi. La segona: 'Torturar un tot per plaer, per diversió, és molt més que torturar a un animal, és torturar una consciència', Víctor Hugo.</p> | 08011-200 | Parc de La Torreta | <p>El desembre de 2016 es va instal·lar l'escultura al parc de la Torreta. Segons l'Ajuntament es tracta d'un homenatge antitaurí en forma d'escultura i amb una visió reivindicativa per part de l'artista, que s'ha inspirat en la visió de la tauromàquia tenia Víctor Hugo i Mahatma Gandhi. Vol ser, en negatiu, l'antítesi o una evolució estètica i moral del famós Toro d'Osborne, símbol de l'espanyolisme, fent una crítica social a la tauromàquia. Citant Gandhi, Arisó considerava que 'quan una llei és injusta, el correcte és desobeir'. Mentre que, en paraules de Víctor Hugo, recordava: 'Torturar un toro per plaer, per diversió, és molt més que torturar un animal, és torturar una consciència'. L'obra s'emmarca dins el projecte AviART, que ha finançat l'àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i que té per objectiu transformar i embellir Avià.</p> | 42.0746900,1.8257600 | 402865 | 4658736 | 2017 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38724-foto-08011-200-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Manel Arisó | Al costat de la Vaca de Capolat s'ha plantat una de les alzines filla de l'Alzina que porta el nom de Bigas Luna, segons va ser aprovat pel Consell de la Memòria Històrica de l'Ajuntament de Barcelona que el 19 de març del 2014. El Cosí d'en Bigas Luna, En Jordi Bigues, periodista, activista i ecologista ha estat l'impulsor de la iniciativa i qui ha portat una de les alzines filles de l'Alzina de Bigas Luna i ha ajudat a plantar-la. Amb l'alzina Avià també ha adquirit una aquarel·la original del director Català. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 38720 | Bassa de cal Ramonet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-cal-ramonet | XIX-XX | <p>Abeurador situat a l'exterior de la casa cal Ramonet. És d'obra de pedra arrebossat amb ciment i forma un petit embassament i un safareig. S'omple amb aigua de la font de cal Ramonet situada uns metres més amunt i que dona orígen a un petit torrent que desaigua a la riera d'Avià una mica més avall.</p> | 08011-196 | Cal Ramonet | <p>Aquesta és una casa com d'altres d'Avià construïda en diferents èpoques, però no sabem de quina data pot ser la construcció més antiga, principalment perquè el nom que té actualment deu ser recent, de la època de l'ampliació del 1800, i perquè no es conserven documents referents a ella. Al 1856 era de Ramon Bertran. Constant encara de la mateixa família el 1914. L'abeurador té cert interès degut a que ja no es conserven d'aquest tipus a les masies del terme, fet que aconsella la seva protecció.</p> | 42.0715700,1.8179900 | 402218 | 4658398 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38720-20250511195920.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38720-20250511195959.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38720-foto-08011-196-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-06-12 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38716 | Casanova del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-del-prat | <p>CORTÉS, M. del A. (2007). 'Les masies'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià.</p> | XIX-XX | <p>Casa de planta baixa, pis i golfes. Té la coberta de dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. La façana és simètrica, amb porta central d'arc rebaixat de maó, tres balcons al primer pis, i três finestres juntes amb arc de mig punt de maó a les golfes. A la façana de llevant té afegit un cobert que forma un porxo a la part posterior de la casa. A l'entorn hi ha diferents coberts per a usos agrícoles. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. Casa moderna construïda l'any 1922 seguint la tipologia de les cases de l'època a la zona que imita les edificacions industrials de finals del segle XIX i començaments del XX.</p> | 08011-192 | Molí del Castell | <p>Les cases La Roureda i la Casanova del Prat van ser construïdes pels Canudes a finals del segle XIX com a masoveries de la casa principal.</p> | 42.0783900,1.8394300 | 404002 | 4659131 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38716-foto-08011-192-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 38727 | Mapa mosaïc d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mapa-mosaic-davia | XXI | <p>Plafó de rajoles ceràmiques que és el plànol del poble d'Avià situat a la façana de l'Ajuntament i edifici de l'Ateneu d'Avià. El plafó recull el plano esquemàtic de tot el municipi, remarcant els nuclis, carreteres i camins, rius i masies. El mosaic presenta elements paisatgístics i faunístics integrats en el plànol i amb els dibuixos d'alguns dels elements més emblemàtics del poble. Aquest plafó substitueix a un anterior que era de metracrilat i que reproduïa el mateix plano del municipi ubicat al mateix lloc des de l'any 1993.</p> | 08011-203 | Ajuntament d'Avià. Ateneu d'Avià. Av. Pau Casals, 22. 08610. AVIÀ | <p>El projecte i dibuix és obra de la veïna d'Avià i il·lustradora Susanna Campillo, guanyadora del concurs organitzat pel consistori dins el projecte AviArt impulsat per l'Ajuntament i amb finançament de la Diputació de Barcelona i que té per objectiu transformar i embellir Avià.</p> | 42.0772300,1.8227500 | 402620 | 4659022 | 2017 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38727-20250507185034.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Sussana Campillo Besses | 51 | 2.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38719 | Abeurador de Santamaria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/abeurador-de-santamaria | XIX-XX | <p>Abeurador de forma rectangular allargada, fet d'obra de pedra i arrebossat amb ciment. S'omplia d'aigua procedent de les canalitzacions que, des de la riera Font Calda, portaven aigua a l'estany gran de Graugés. Actualment està sense ús i només s'omple amb aigua de pluja.</p> | 08011-195 | Carretera de Santa Maria a Graugés | <p>L'abeurador es troba al peu del ramal principal del camí ramader d'Avià i probablement s'utilitzaria per aquesta finalitat. Dins del terme d'Avià distingim principalment tres camins principals formats per diferents ramals. El primer ve de Gironella fins al Cadí, amb un ramal que entrava per La Plana i un altre que entrava pel pont d'Orniu i que s'unien a sota de Cal Gris on hi havia un lloc de parada i on s'ajuntaven els ramats d'Avià, Gironella, Prats, Olost i Vic principalment, d'aqui el camí seguia cap a Santa Maria i el poble, o enllaçava amb el camí de l'Espunyola. El segon camí era el que des de cal Gris anava fins a Coll de Pal, passant per la carena de la Serra de Noet i entrant a Berga. El tercer camí era el que venia de L'Espunyola i passava pel costat o sobre el camí Ral fins a Berga i d'aquí a Coll de Pal (carrerada de Berga). Els pastors tenien uns llocs de parada (returades) on aturaven els ramats a menjar i descansaven. A Avià hi havia parades a: sota de cal Gris, sota del carrer Nou, al camp de sobre de la Barraca de Vilamarí, al camp del Salvans situat a sota de Coloma, al pla de Sant Serni de Clarà i finalment davant de la casa Els Porxos, lloc on acostumaven fer nit. Generalment els camins passaven per les carenes de les muntanyes i eren una mica escarpats, la seva amplada variava segons el lloc per on passaven, així podien tenir una amplada entre 8 m com a mínim i 40 m com a màxim.</p> | 42.0723200,1.8360100 | 403710 | 4658461 | 08011 | Avià | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38719-foto-08011-195-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38230 | Tram del C. Josep Solé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-del-c-josep-sole | XX | <p>Seqüència de cases de cos, d'antiguitat variable, però composició similar, integrant elements d'origen antic, com ara finestrals. Els autors són probablement mestres d'obres, amb la signatura i aval tècnic de l'arquitecte Emili Cabanyes. Destaquem la façana popular de Can Bada, amb el portal de llinda i brancals de pedra i la finestra gòtica, de factura senzilla.</p> | 08009-237 | Nucli urbà. Nºs parells C. Josep Solé | 41.5533400,2.4000200 | 449965.06 | 4600359.53 | 1900 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38230-foto-08009-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38230-foto-08009-237-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38725 | Escultura Ahosta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escultura-ahosta | XXI | <p>Escultura formada per dues bigues de roure verticals que suporten una barra de ferro horitzontal de la pengen 13 barres de ferro subjectes amb cadenes, de forma que tenen mobilitat. Amb el vent, aquestes produeixen diferents sons en xocar entre elles, i combinen estètica i simbolisme. S'acompanya d'una placa amb un poema de l'artista de Casserres Josep Grifoll, que diu: 'Ahosta: Dansa sense braços per unir persones'.</p> | 08011-201 | Cementiri d'Avià | <p>L'escultura Ahotsa és un homenatge a les víctimes del Franquisme, als morts d'Avià durant la Guerra Civil espanyola. És una escultura sonora que, en el seu sentit final, segons el seu autor, busca 'tornar la veu a les persones a qui se'ls hi va robar', evoca les veus del passat, en una història que no s'ha d'oblidar per no repetir. És obra de l'artista i picapedrer Basc Javier Olaizola (Errenteria 1961), amb l'assessorament de Konvent. L'obra s'emmarca dins el projecte AviART, que ha finançat l'àrea de Cultura de la Diputació de Barcelona i que té per objectiu transformar i embellir Avià.</p> | 42.0730300,1.8242200 | 402735 | 4658553 | 2017 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38725-foto-08011-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38725-foto-08011-201-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Javier Olaizola | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 90151 | Tina del Lladó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-del-llado | <p><span><span><span>Corominas, Camp, Jaume; Corominas Camp, Ramon (2017) Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d’Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. P. 184-185.</span></span></span></p> <p>CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2021) 'Vestigis del cultiu tradicional de vinya a Avià'. <em>El Ressò</em> núm. 74. Juliol 2021. Ajuntament d’Avià. P. 10-11.</p> | La tina està inacabada | <p><span><span><span>Conjunt format per una tina, i l’encaix per obrir un segon recipient inacabat. El cup de la tina és circular, fa 2,35 m de diàmetre i no es pot saber la profunditat ja que està colmatat. Al costat hi ha un rebaix que era per accedir a la boixa però no es va acabar de fer. </span></span></span></p> | 08011-207 | El Lladó d'Obiols | <p><span><span><span>La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII ( BALLBÉ, 1993). Les excavades a la roca eren tines amb un, dos o tres recipients: un recipient era la tina, i els altres eren el follador on es trepitjava el raïm per després abocar-lo a la tina. La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa, i generalment un altre recipient a baix, més petit, en el que s'abocava el vi per després guardar-ho en una bota. </span></span></span></p> | 42.0667700,1.8678400 | 406335 | 4657810 | 08011 | Avià | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/90151-llado-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/90151-llado-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/90151-llado-planol.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | Cortés Elía, María del Agua | 94|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 38715 | Els Porxos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-porxos | <p>CORTÉS, M. del A. (2007). 'Les masies'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià.</p> | XVIII-XIX | <p>Conjunt fomat per tres edificis diferents. El primer és l'antiga casa, amb la coberta de teula àrab de doble vessant i amb el carener perpendicular a la façana oberta a migdia. És de planta baixa, pis i golfes. A aquest cos se li afegí tardanament un altre de les mateixes característiques de maó. L'acabat exterior és arrebossat en la meitat de la façana i de totxo vist a l'altre meitat que es manté a la façana lateral. Les obertures es disposen de forma asimètrica en la façana principal, en canvi en les laterals es manté la simetria. Davant de la façana principal hi ha un cobert. L'altre habitatge és de planta baixa i pis, de forma rectangular amb la coberta de teula àrab, de dues vessants que fan el desaiguat a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color gris en una part i a l'altre de totxo vist i a la façana lateral arremolinat. A la façana principal hi ha la porta amb llinda de fusta i tres obertures arrebossades a l'alçada de la planta baixa i una al pis superior. Completa el conjunt un grup de pallisses i cobertss que formen angle recte i que tenen un assecador obert a la primera planta. La construcció dels lements antics és de pedra amb finestres de maó; la resta és de maó. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. Habitatge que històricament ha estat lligat a explotació agrícola i ramadera.</p> | 08011-191 | Clarà | <p>La informació més antiga data del 1767 (Cadastre d'Avià) en què era propietat d'Antoni Farguell de Berga. La casa està directament relacionada amb el Verdaguer, ja que forma part des de llavors de la mateixa propietat.</p> | 42.0657600,1.7932400 | 400161 | 4657782 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38715-foto-08011-191-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38715-foto-08011-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38715-foto-08011-191-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 38707 | Tina de Santandreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-santandreu | <p>BOLÓS, J. (1983). Els monestirs del comtat de Berga des dels seus orígens fins al 1400. El monestir de Santa Maria de Serrateix. Tesi doctoral UB. Capbreu d'Avià de la Abadia de Serrateix. Any 1701- 1704. Any 1729-1732. Any 1763-1772. Conservats a l'Arxiu Diocesà de Solsona. Pergamins de Santa Maria de Serrateix, ADS.</p> <p>CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2021) 'Vestigis del cultiu tradicional de vinya a Avià'. <em>El Ressò</em> núm. 74. Juliol 2021. Ajuntament d’Avià. P. 10-11.</p> | <p>A la banda sud-est de la casa Santandreu, al costat d'un cobert, hi ha una antiga tina excavada a la roca. És d'un únic recipient circular d'uns 2 metres de diàmetre i 2 metres de profunditat, excavat a la roca d'un marge. No presenta senyals de galze per posar una tapa i no es pot distingir si disposa o no de boixa. Actualment està mig ple d'aigua.</p> | 08011-183 | Casa Santandreu. Camí d'Avià a Santandreu. 08610 AVIÀ. Zona Vilamarí | <p>La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII ( BALLBÉ, 1993). Les excavades a la roca eren tines amb un, dos o tres recipients: un recipient era la tina, i els altres eren el follador on es trepitjava el raïm per després abocar-lo a la tina. La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa, i generalment un altre recipient a baix, més petit, en el que s'abocava el vi per després guardar-ho en una bota. Segons informació oral sembla que en aquesta tina es guardaven els aglans pels porcs. La documentació que es conserva de Vilanova (AB) i de cal Mas d'Avià (AM) ens documenta el cultiu de vinya al territori d'Avià des del segle XIV, així com les troballes de bases de premsa de biga al territori avianès. Possiblement aquesta tina seria propietat d'algun senyor o pagès important, ja que s'han trobat pocs paral·lels a Avià d'aquesta època: Terradelles, Obiols i a Avià (bassa de cal Titó), així com a llocs propers al Berguedà: a la casa Farreres d'Olvan i a la Rompuda de Berga. Tot i que l'estructura arquitectònica de la casa no mostra la seva antiguitat, el lloc ja el trobem documentat l'any 1050 (ADS) en la venda que va fer el Comte Bernat de part de l'alou de Villa Meredi (Vilamarí) en el que estava inclòs el mas de Barrals amb l'església de 'Sancti Andree'. Aquest mas Barrals seria el primer edifici del mas Santandreu al que va donar nom més tard l'església que s'aixecava al costat. Al capbreu de 1242 del monestir de Santa Maria de Serrateix ja es fa esment del 'Mas Sancti Andree' que tenia G. De Val (ADS). Un altre document de 1322 (ADS) el mas és cedit a l'abat de Serrateix i el masover (Pere de Santandreu) li presta homenatge de boca i mans. Posteriorment, troben notícia al Capbreu de Serrateix de 1701, en el que consta que Joan Pallarols, batlle de la Quadra de Vilamarí, té els masos Pallarols amb altres masos units: Sant Andreu, Coma, Puig i part del mas Ollers; mentre que al 1721 la meitat la té Francesc Boxader de Berga per compra a Maria Pallarols i Riba vídua de Pau Pallarols, i l'altra meitat Martí Pallarols. Al Cadastre de 1767 el mas és de Ventura Gironella de Berga i consta que hi ha un masover. Al 1862 era de D. Mariano Gironella de Berga, i es torns a fer referència de la capella del mas. La casa actual seria construïda cap a finals del segle XVII, ja que no conserva elements arquitectònics que facin pensar que sigui més antiga. En canvi les restes de murs de l'església mostren clarament el seu origen romànic.</p> | 42.0470600,1.8203000 | 402371 | 4655674 | 08011 | Avià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38707-foto-08011-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38707-foto-08011-183-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 93742 | Casa del carrer d'Antoni Torrent, núm. 20 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dantoni-torrent-num-20 | <p>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</p> <p>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar;<span> </span>Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</p> <p>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</p> <p>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'entrada, d'arc escarser i brancals i llinda de pedra treballada i una finestra reixada, al costat, amb trencaaigües piramidal. A la planta pis, per un balcó amb barana de ferro. Al costat, hi ha una petita finestra oberta en posterioritat. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El parament és llis i arrebossat. La façana està coronada per una petita cornisa.</span></span></span></span></span></p> | 08006-228 | Carrer d'Antoni Torrent, núm. 20 | 41.5799800,2.5481000 | 462330 | 4603242 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93742-02p1570644.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93742-03p1570642.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93742-04p1570643.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 74119 | Col·lecció d'objectes de Can Bellit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-de-can-bellit | XVI-XX | <p>A l'entrada de la masia de Can Bellit s'hi conserven diversos objectes antics, la majoria d'ús agrícola. Hi trobem una ventadora, una corriola, un jou, un cargol de premsa, una tina metàl·lica, i una premsa, entre d'altres. D'altra banda, també hi ha un fragment d'un finestral d'arc conopial lobulat, amb una palma gravada. A l'exterior de la masia hi ha diverses piques de pedra i una mola.</p> | 08014-179 | Can Bellit. C. Núria, 56 | 41.7709000,2.2503600 | 437694 | 4624612 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74119-foto-08014-179-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74119-foto-08014-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74119-foto-08014-179-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 90149 | Tina de cal Gris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-cal-gris | <p><span><span><span>Corominas, Camp, Jaume; Corominas Camp, Ramon (2017) Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d’Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. P. 174-175.</span></span></span></p> <p>CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2021) 'Vestigis del cultiu tradicional de vinya a Avià'. <em>El Ressò</em> núm. 74. Juliol 2021. Ajuntament d’Avià. P. 10-11.</p> | <p><span><span><span>Conjunt format per la tina i el follador que estan excavats en una codina de pedra situada al nord de la masia cal Gris, al costat del camí. El cup de la tina és circular i al costat hi ha un cup circular de menys diàmetre que està comunicat amb la tina mitjançat un petit canal excavat a la roca. El recipient més gran fa 2,67 m de diàmetre i 2 m de profunditat amb una capacitat total de 11.750 litres, mentre que el follador fa 1,40m de diàmetres i 0,70 d’alçada. A la part inferior de la tina hi ha una boixa que permetia extreure el líquid a la pica de decantació. </span></span></span></p> | 08011-205 | Cal Gris | <p><span><span><span>La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII ( BALLBÉ, 1993). Les excavades a la roca eren tines amb un, dos o tres recipients: un recipient era la tina, i els altres eren el follador on es trepitjava el raïm per després abocar-lo a la tina. La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa, i generalment un altre recipient a baix, més petit, en el que s'abocava el vi per després guardar-ho en una bota. </span></span></span></p> | 42.0664749,1.8579179 | 405513 | 4657787 | 08011 | Avià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/90149-cal-gris-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/90149-cal-gris-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/90149-cal-gris-planol.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | Cortés Elía, María del Agua | 94|85 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 99946 | Font de la Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-rovira-0 | <p>La Font de la Rovira és una de les fonts d'Avià. Es troba al costat de la riera, sota les escoles d'Avià, en un paratge arbrat. Actualment la font està arranjada i té un broc de ferro que facilita la sortida, tot i que al costat raja de forma espontània quan la climatologia ho permet. L'aigua no és apta pel consum, ja que es troba en una zona amb molts camps de conreu que l'han contaminat de purins. El lloc és freqüentat pels infants de l'escola d'Avià, i passejants, ja que és fresc i hi ha una taula amb bancs per poder berenar.</p> | 08011-209 | La Rovira | 42.0765980,1.8180509 | 402230 | 4658957 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/99946-20250511201227.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/99946-20250511201243.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2025-06-12 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 38714 | Cal Pla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pla | <p>NOGUERA, J. (2007). 'La Riereta i Graugés: bressol de l'agricultura al Berguedà'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà, P. 177-190. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià.</p> <p>VILARDAGA, J. (1919). Efemérides Berguedanas. Manresa. Mapa de Patrimoni Cultural d'Avià. Diputació de Barcelona i Ajuntament d'Avià. 2001.</p> | XIX-XX | <p>Casa de planta baixa, pis i golfes amb la coberta de dues vessants i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a migdia. És de planta quasi quadrada i presenta les façanes molt simètriques, amb porta central a les façanes principal i posterior, tres finestres al pis, mentre que les façanes laterals hi ha una finestra a la planta baixa, una al pis i una a les golfes. A més, les façanes són arrebossades, però presenten unes motllures verticals i horitzontals que emmarquen portes i finestres amb rajols ceràmics. La casa es troba en un lloc planer, amb una era enrajolada davant i disposa de dos coberts per estris agrícoles i garatge. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.</p> | 08011-190 | Graugés | <p>Aquesta casa està vinculada amb l'antiga colònia agrícola de Graugés fundada entre els anys 1887 i 1889 per Agustí Rosal en unes terres i masos que havien comprat els germans Rosal a Graugés, que també fundaren la colònia agrícola al riu Llobregat. Construïren pisos pels treballadors (carrer Vell, del Mig i Nou), una via fèrria que comunicava tot el complex, una explotació lletera, magatzems de ferratges, molí de gra, forn i diferents serveis pels habitants. L'any 1898 s'els concedí la medalla d'or del IACSI en ser la primera colònia que feia servir electricitat per a usos agrícoles. A la mort dels germans Rosal, la propietat que era indivisa va quedar per les vídues i fills. El 1916 es dividia, quedant la colònia Agrícola pels successors d'Agustí i la fàbrica del riu pels successors d'Antoni, a partir d'aquí la colònia entrà en una crisi i davallada que ha portat al tancament definitiu els nostres dies. Aquesta casa forma part del conjunt de Graugés.</p> | 42.0611100,1.8414400 | 404142 | 4657211 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38714-foto-08011-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38714-foto-08011-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 99947 | Quercus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/quercus | <p>Al costat de la riera d'Avià, al camí que porta a la Font de la Rovira, hi ha una escultura feta amb les restes d'una antiga alzina morta. La idea va sorgir de l' avianès Joan Tintó, fuster, artista i inventor. Va observar que hi havia un roure mort en aquest paratge i se li va acudir fer un monument que a la vegada servís d'entreteniment als infants de l'escola d'Avià que està molt propera. Amb ajuda de la brigada de l'ajuntament, van tallar l'arbre i la copa, deixant la soca; van posar el tronc amb dues branques del revés i va tallar l'extrem superior simulant una corona que va pintar de vermell; altres fragments del troc estan disposats a sota, fent una escala. A una de les branques hi ha un mussol fet de fusta i escorça i a l'altre hi ha una esquella penjada que poden tocar els infants pujant a un dels graons. Té una placa metàl·lica amb la inscripció: QUERCUS. Joan Tintó. 2019.</p> | 08011-210 | La Rovira | <p>Es tracta d'un elements simbòlic, que recorda una alzina de grans dimensions que hi havia en aquest mateix lloc i que es va assecar. L'espai on es troba és una zona boscosa, al costat de la riera d'Avià, que provoca un ambient màgic i únic. El nom científic de l'alzina, Quercus ilex, es va prendre per batejar aquesta escultura simbòlica.</p> | 42.0766431,1.8179074 | 402219 | 4658962 | 2019 | 08011 | Avià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/99947-20250511194738.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/99947-20250511194821.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/99947-20250511194751.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/99947-20250511194755.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/99947-20250511194759.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Social | Inexistent | 2025-06-12 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Joan Tintó | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 38709 | Cal Candela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-candela | <p>CORTÉS, M. del A. (2007). 'Les masies'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià.</p> | XVIII-XIX | Està semi enderrocada | <p>Casa de planta baixa, pis i golfes amb la coberta de doble vessant i amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a ponent. Presenta mal estat de conservació ja que està deshabitada, tot i que es manté la volumetria. A la façana de migdia té adossat un cos cobert amb teulada d'un sol vessant que faria funcions de cobert agrícola. Davant de la casa hi ha les ruïnes d'altres construccions, probablement una pallissa de doble crugia. Es troba situada en un entorn rural envoltada de camps de conreu.</p> | 08011-185 | Molí del Castell | <p>Aquesta casa era una de les masoveries de la casa Sant Elies. A l'amillarament de 1862 es nomena com a propietària del mas Sant Elies a Mariagna Sala de Berga, que també posseïa la capella, Can Candela i la Baga, masoveries que serien construïdes a finals del segle XVIII. La mateixa família ha ocupat la casa des de la seva construcció, tot i que el cognom Sala canvià els anys 40 quan la pubilla es casà amb un Tubau.</p> | 42.0795600,1.8513200 | 404987 | 4659248 | 08011 | Avià | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38709-foto-08011-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38709-foto-08011-185-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 38711 | Cal Vima Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-vima-vell | <p>CORTÉS, M. del A. (2007). 'Les masies'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià.</p> | XVIII-XIX | <p>Conjunt format per la casa principal, una pallissa i un cobert. La casa és un edifici de planta baixa i pis, cobert amb teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana que s'obre a SE. La casa ha estat fruit de l'annexió d'un cobert que es trobava a la banda de tramuntana, de manera que els vessants de la teulada no són simètrics i la casa té dos cossos situats a nivells diferents. L'accés principal és una porta amb llinda arrebossada situada al cos de llevant, elevada respecte a l'altre cos. Les obertures de la façana principal han aprofitat els buits existents anteriorment, de manera que s'ha respectat dues eixides al pis, una d'elles resta oberta i l'altra tancada amb vidre. La resta d'obertures són finestres arrebossades. El tractament de la façana exterior és arrebossat amb ciment, amb algunes llacunes de pedra a la façana de llevant, a la planta baixa. La pallissa que es troba al costat de la casa és de planta baixa i pis, d'obra de maó vist i cobert amb teulada a doble vessant. Tenia la característica que al pis, la façana principal oberta a SE té fustes verticals com a sistema de tancament, a la manera de les pallisses de la zona i que és l'element més destacable a més de la volumetria general del conjunt. L'accés al pis es fa a través d'una escala exterior que està adossada a un cobert de maó. A l'entorn del conjunt hi ha una zona enjardinada, per la façana SE i per la NW. L'interès del conjunt és degut a que es tracta d'una casa de pagès amb els elements característics.</p> | 08011-187 | Camí de Santa Maria | <p>Cal Vima és una masia característica de finals del XVIII i principis del XIX ubicada al extrem sud del poble i que ha quedat integrada al nucli urbà degut al creixement d'aquest.</p> | 42.0737300,1.8295300 | 403176 | 4658625 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38711-foto-08011-187-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38711-foto-08011-187-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38711-foto-08011-187-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Malauradament, l'estructura de l'antiga pallissa va quedar transformada per les obres de rehabilitació que es van fer entre 2011 i 2015. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 94174 | Dansa del segar i el batre d'Avià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dansa-del-segar-i-el-batre-davia | <p><span><span><span>CORTÉS ELÍA, María del Agua; ESCÚTIA FORS, Eloi (2019) Les danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, documental i coreogràfic. Volum 1. Associació Cultural Berguedana de Folklore Total. </span></span></span> P. 87-90.</p> | <p><span><span><span>Aquesta dansa es balla durant la Festa del Segar i el Batre d’Avià, el segon diumenge de juliol, a l’era de Santa Maria d’Avià, després de l’esmorzar dels segadors. La dansa, la música i la cançó van ser un encàrrec de la comissió de la festa del Segar i el Batre i és obra de Pep Lizandra i Xixu Oscat (Narcís Mellado). Es va començar a ballar a la festa de l’any 2015 i s’ha convertit en un element característic.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>És una dansa de parelles i els balladors han de ser múltiples de quatre. Recorda les feines que es feien al camp durant la sega, la batuda i quan aixecaven el paller, així com les celebracions posteriors a la collita. És una dansa cantada.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Lletra de la cançó</span></span></strong></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>(Crida)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Segadors a segar a segar, que ja comença a clarejar.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span>(Segar)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Sega, sega, sega ben arran</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>que la palla va cara i esmola el volant</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>l’esclopet com a empara és molt important,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>és molt important.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La mainada ja va arribant</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>amb la cistella plena de teca abundant</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>les mestresses a casa ho han “nat” preparant,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ho han “nat” preparant.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>(Lligar)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Lligarem amb els vencills,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>les espigues fent bones garbes,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>lligarem amb els vencills,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>perquè no tenim pas cordills</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>(BIS)</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span>(Batre)</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’era ja està a punt per començar amb la batuda</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>i amb l’ajut del bestiar el gra de la palla es separarà</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>BIS</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A batre, a batre,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>que caigui el gra que és ben madur.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A batre, a batre,</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>que el feinejar és molt dur.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’era hem ben escombrat</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ara el gra ja és a dins les saques</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>i amb la palla restant</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>aixecarem un paller ben gran.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Coreografia</span></span></strong></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es diferencien tres parts: el passeig d’inici i la crida; la primera part que alterna segar i lligar; i la segona part que representa la batuda i fer el paller amb l’aixecament final de les balladores en un salt de quatre.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Inici: </span></span></strong><span><span>Passeig: els balladors circulen sense ordre, parlant els uns amb els altres.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Crida: </span></span></strong><span><span>quan es fa la crida els balladors es posen al seu lloc per iniciar la dansa. La posició d’inici és un cercle de parelles que queden encarades de dues en dues formant grups de quatre, les dones a la dreta de la seva parella (fig. 1).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Primera part: </span></span></strong><span><span>S’alterna el segar i el lligar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Segar: </span></span></strong><span><span>es fa la simulació de la sega del blat amb el volant, que és com s’anomena la falç al Berguedà. Les parelles avancen seguint el cercle en el sentit cap a on estan mirant, sense agafar-se de les mans. Fan dues passes per creuar-se amb la parella que tenien davant i superar-la (sempre creuant-se per les espatlles dretes, de Forma que els nois passen pels extrems del grup i el noies pel mig) (fig. 2) i s’aturen davant la parella següent que es troben de cara. Llavors les dones piquen</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>de mans dos cops i els homes fan el gest de segar amb la mà dreta ajupint-se una mica; segueixen avançant de la mateixa forma fins a la següent parella que troben</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>de cara i repeteixen el mateix; a la tercera vegada que avancen i es troben amb la següent parella primer fan un gir sencer sobre si mateixos, després piquen</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>amb una mà amb la contra parella que han trobat davant i finalment pica cada un amb les pròpies mans (fig. 3). Es repeteix tot.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Lligar: </span></span></strong><span><span>simula el lligat de les garbes de blat. La dansa segueix amb les parelles en grups de quatre encarades com a l’inici, però fent quadrilla amb les contraparelles que han trobat en acabar el segar. Les parelles s’agafen de la mà i avancen amb pas saltat en el sentit en què es troben disposades. Les parelles que avancen en sentit antihorari fan un pont aixecant les mans per sota del qual passa la contraparella</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>que tenien davant i que avança en sentit horari (fig. 4). Aquest moviment s’alterna a mida que es troben altres parelles: primer fent pont i després passant per sota. Així es fan quatre passades i en acabar fan mig gir sobre ells mateixos per canviar de direcció i retornar pel mateix camí repetint els mateixos passos però ara les parelles que han acabat la tirada anterior fent pont l’inicien passant per sota, i a l’inrevés. Aquests dos moviments, segar i lligar, es fan en total dues vegades.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Segona part</span></span></strong></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Batre: </span></span></strong><span><span>amb la música de preparació les parelles es posen en grups de dues parelles formant una rotllana agafats de les mans (fig. 5); si es balla amb volants es deixen a terra, al centre. Seguint el ritme de la música es comença a girar cap a la dreta amb pas saltat de costat, 8 compassos, i a la repetició de la melodia es fan 8 compassos cap a l’esquerra. Seguidament els balladors, amb el mateix pas saltat de costat, fan 4 compassos girant cap a la dreta, avançant i aixecant els braços cap al mig i amunt</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>cada vegada que es canta “a batre, a batre”; en la repetició de la melodia volten cap a l’esquerra fent el mateix moviment.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><strong><span><span>Fer paller: </span></span></strong><span><span>Tot seguit s’agafen de les espatlles (“l’era hem ben escombrat”) i giren 4 compassos cap a la dreta i 4 compassos cap a l’esquerra (“i amb la palla”) (fig. 6). Els balladors s’aturen quan diuen “aixecarem un paller....” es fa l’aixecament de les noies o </span></span><strong><span><span>salt de quatre</span></span></strong><span><span>. Les noies es recolzen en les espatlles dels nois mentre ells les aixequen per sota les aixelles (fig. 7), aguantant així fins que els músics acaben de tocar o cauen les balladores.</span></span></span></span></span></span></p> | 08011-208 | 42.0735359,1.8350077 | 403629 | 4658598 | 2011 | 08011 | Avià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/94174-f3bf78de-9c92-4826-b133-5d23a0a72415source-aspect-ratiodefault0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/94174-captura-de-pantalla-2023-05-16-122911.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/94174-captura-de-pantalla-2023-05-16-122837.png | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2026-07-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía. OPC | Narcís Mellado i Pep Lizandra | 62 | 4.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 87938 | Tina de Torrentbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-torrentbo | <p>Cortés Elía, María del Agua (2021) Vestigis del cultiu tradicional del vi a Avià. Ressó d'Avià, setembre de 2021.</p> <p>CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2021) 'Vestigis del cultiu tradicional de vinya a Avià'. <em>El Ressò</em> núm. 74. Juliol 2021. Ajuntament d’Avià. P. 10-11.</p> | XIII-XV | No estan en ús i la conservació és regular. | <p><span><span><span>Conjunt format per dues tines excavades a la roca que es troben una al costat de l’altre i al costat de la paret nord de la casa. Una de les tines conserva el mur semicircular de pedra que les tancava, i es conserva part del mur divisori entre les dues tines i fragments de les frontisses d’una porta. Aproximadament fan uns 2m de diàmetre cada una. La de la banda de ponent conserva la boixa que dona a la segona tina. El cup està excavat a la roca, mentre que la part superior es tancava amb un mur de grossos carreus a la base i paredat a la part superior. No conserva vestigis de coberta.</span></span></span></p> | 08011-204 | Torrentbó | <p><span><span><span>Aquesta tina pertany al mas Torrentbó, que es troba en un pla que és al costat de l'Estany Gran de Graugés. La casa és d'origen medieval, possiblement una domus que es construiria inicialment en la mateixa època que la Casavella de Graugés, cap a finals del segle XIII, i que segurament reaprofitaria una estructura anterior. </span></span></span></p> | 42.0664476,1.8399710 | 404028 | 4657805 | 08011 | Avià | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/87938-img20210227110638.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/87938-img20210227110553.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/87938-img20210227110632.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/87938-img20210227110732.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|85 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 38712 | El Collet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-collet | <p>CORTÉS, M. del A. (2007). 'Les masies'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià.</p> | XVIII-XIX | <p>Casa de planta baixa, pis i golfes amb la coberta de dues vessants que fan el desaiguat a les façanes laterals i amb el carener perpendicular a la façana que s'obre a migdia. La casa es troba en un marge del terreny, al costat de la carretera. Es fruit de l'ampliació en diferents èpoques, atès que es veuen clarament tres etapes constructives que han donat una planta rectangular allargada. L'acabat exterior és arremolinat, la porta principal és adovellada amb blocs de pedra ben escairats i les obertures són emmarcades amb pedra carejada. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.</p> | 08011-188 | Graugés | <p>La casa Collet es construí a finals del segle XVIII, en un moment en què l'agricultura inicià una època d'esplendor a la comarca i es construïren nombroses masoveries. El 1862 el mas formava part de les possessions de Josep Ballús, junt amb la casa Ballús, la capella de Ballús, la Serra, la Plana, Terradelles, el Collet i el molí de Ballús. A l'Amillarament de 1862 Ballús era de Josep Ballús junt amb la capella, la Serra de Ballús, el molí de Ballús, La Plana, el Collet i Tarradelles. A finals del segle XIX hi havia un hostal que donava servei a viatgers que feien ús del camí.</p> | 42.0487300,1.8439100 | 404328 | 4655833 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38712-foto-08011-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38712-foto-08011-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38712-foto-08011-188-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 90150 | Tina de la Subirana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-la-subirana | <p><span><span><span>Corominas, Camp, Jaume; Corominas Camp, Ramon (2017) Premses, tines i trulls medievals al Berguedà, nord del Bages i part del Solsonès. Centre d’Estudis del Bages i Àmbit de Recerques del Berguedà. P. 176-177.</span></span></span></p> <p>CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2021) 'Vestigis del cultiu tradicional de vinya a Avià'. <em>El Ressò</em> núm. 74. Juliol 2021. Ajuntament d’Avià. P. 10-11.</p> | <p><span><span><span>Conjunt format per la tina, el follador i la pica de decantació que estan excavats en una codina de pedra situada al nord de la masia la Subirana. El cup de la tina és circular i al costat hi ha un cup circular de menys diàmetre que està comunicat amb la tina mitjançat un petit canal excavat a la roca, a un altre extrem hi ha la pica de decantació, de forma circular i a la que dona la boixa de la tina, per on s’extreia el líquid. El recipient més gran fa 2,60 m de diàmetre i 0,95 m de profunditat amb una capacitat total de 4.800 litres, mentre que el follador fa 1,17m de diàmetre i 0,45 d’alçada. A la part inferior de la tina hi ha una boixa que permetia extreure el líquid a la pica de decantació. </span></span></span></p> | 08011-206 | La Subirana | <p><span><span><span>La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana (RIU, 1989), mentre que les folrades amb cairons envernissats es feien a partir del segle XVII ( BALLBÉ, 1993). Les excavades a la roca eren tines amb un, dos o tres recipients: un recipient era la tina, i els altres eren el follador on es trepitjava el raïm per després abocar-lo a la tina. La tina tenia un broc per on sortia el vi situat a la part baixa, i generalment un altre recipient a baix, més petit, en el que s'abocava el vi per després guardar-ho en una bota. </span></span></span></p> | 42.0640138,1.8508046 | 404921 | 4657522 | 08011 | Avià | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/90150-la-subirana-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/90150-la-subirana-planol.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | Cortés Elía, María del Agua | 85 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38237 | Cases Moragas-Spà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-moragas-spa | XX | <p>Conjunt de tres vivendes agrupades que, juntament amb els seus patis, ocupen tota una illa de carrer. Es tracta d'edificis de planta baixa i pis, amb façanes d'obra vista, amb presència d' alguns elements de l'estructura metàl·lica i un tractament regular de les obertures. També es pot observar el treball de maó i la composició de rajoles vidriades de color en les tanques que envolten el conjunt.</p> | 08009-244 | Nucli urbà. C. Del Puig. C. De la Feixa. C. Dolors Monserdà | 41.5547000,2.3989200 | 449874.06 | 4600511.53 | 1975 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38237-foto-08009-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38237-foto-08009-244-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Antoni de Moragas i Gallissà, arquitecte | Obra tardana de l'arquitcte Moragas, destinada a familiars seus, on s'observen molts dels seus elements característics. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 38710 | Aqüeducte del Molí de Ballús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aqueducte-del-moli-de-ballus | <p>CORTÉS, M. del A. (2007). 'Les masies'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià.</p> | XIX | <p>Seguint la riera d'Avià amunt des de la resclosa del molí, trobem un aqüeducte de pedra d'un arc que es va construir a finals del segle XIX i que servia per traslladar l'aigua a través d'un canal des de la riera fins al molí. Actualment aquest aqüeducte es troba molt tapat per esbarzers i és de difícil visibilitat.</p> | 08011-186 | Molí de Bellús. Obiols. 08610 AVIÀ | <p>La propietat dels Ballús ja és documentada al segle XV, essent aquests uns grans propietaris de la parròquia d'Obiols que van anar augmentant les seves propietats principalment al segle XVIII, data en la que van construir el molí. A l'Amillarament de 1862 la casa Ballús era de Josep Ballús junt amb la capella, la Serra de Ballús, el molí de Ballús, La Plana, el Collet i Tarradelles. L'any 1900 el molí l'utilitzava Joan Canudas Cots, tenia una pedra que treballa tres mesos a l'any utilitzant un 15% de força hidràulica al 1900. L'any 1922 la propietat va ser comprada per la família Canudas que encara la conserva. Segons informació oral, el molí de Ballús va deixar de funcionar en iniciar-se la Guerra Civil, l'any 1936, tot i que va moldre des de finals de la guerra fins a l'any 1954 d'estraperlo. Al 1954 va deixar de funcionar definitivament.</p> | 42.0502800,1.8532300 | 405101 | 4655995 | 08011 | Avià | Obert | Regular | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 106 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38717 | Codines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/codines | <p>CORTÉS, M. del A. (2007). 'Les masies'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament d'Avià.</p> | XIV-XIX | <p>Codines és una masia que ha sofert diferents ampliacions visibles en la seva estructura, la trobem documentada des del segle XIV. Disposa de diferents coberts i corts al seu voltant. La casa principal té la planta baixa amb murs de pedra, i la meitat de la planta primera és en pedra, mentre que la resta, fruit d'una reforma posterior, és de maó. Hi ha dos edificis situats formant angle recte, un més antic i altre fruit de la darrera ampliació. Tots dos tenen planta baixa, pis i golfes, coberts amb teulada de doble vessant. La part més antiga té una eixida oberta a llevant amb quatre arcs de pedra d'arc rebaixat. El que resta d'obra en pedra és feta amb carreus bastants grossos i ben escairats, mostrant una factura antiga. La porta principal s'obria a ponent, tot i que actualment hi ha dues entrades, la de la masoveria a llevant i la del pis del amos a tramuntana. Aquest pis dels amos ocupa una part del primer pis i està rehabilitat completament, essent les parets de maó. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc.</p> | 08011-193 | Camí de Sant Serni a Codines | <p>Codines és una de les masies d'Avià documentades d'antic. S'esmenta a la documentació de Cal Mas d'Avià l'any 1374, i suposem que des d'aquesta data la casa aniria evolucionant fins a l'actualitat, amb una important ampliació a finals del segle XVIII. L'any 1856 era propietat de Ramon Bertran, propietat que es manté fins el 1876 en què la compra Ramon Pujol i Carsi, pare del que fou alcalde de Berga, Ramon Pujol i Thomàs. Probablement els cossos de galeries foren obra de Ramon Pujol, que li donaria una empenta important a l'explotació. Ramon Pujol i Thomàs morí l'any 1923 i deixà al seu hereu les propietats de Codines, el Pou i la fàbrica de Cal Piteu a Avià, entre d'altres propietats.</p> | 42.0654733,1.8125912 | 401762 | 4657727 | 08011 | Avià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38717-foto-08011-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38717-foto-08011-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38717-foto-08011-193-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 38705 | La Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova | <p>CORTÉS, M. del A. (2007). 'La sagrera. Formació i evolució del poble'. a Avià: notes històriques d'un poble del Berguedà, pàgs. 79-90. Centre d'Estudis d'Avià i Ajuntament</p> | XVIII | <p>Conjunt format per tres edificacions fruit d'ampliacions de la mateixa casa. L'edificació principal és l'anomenada Ca la Francisqueta, composta d'un habitatge, a l'est hi ha una edificació anomenada Ca l'Esgriolé, composta de dos habitatges i unit a l'edificació principal, per la banda de ponent trobem la tercera edificació composta d'un habitatge. Ca l'Esgriolé segueix l'estructura de les cases de pagès de la zona: planta baixa, pis i golfes, amb la coberta de doble vessant i orientada a migdia. L'estructura interna és de tres crugies i no presenta elements remarcables. Ca la Francisqueta és una edificació de planta rectangular, amb dues crugies paral leles al carener de la teulada que és de doble vessant. A la planta baixa hi ha dos grups d'arcs de mig punt rebaixats que suporten l'estructura general, visibles dos d'ells a la mateixa façana. Les edificacions de Ca la Francisqueta i Ca l'Esgriolé es troben unides mitjançant una eixida a la planta pis, coberta amb teulada de doble vessant, amb barana de fusta i oberta, formant un pont sobre l'accés central al conjunt que li proporciona gran bellesa. Davant del conjunt hi ha una àmplia era restaurada recentment i que és una de les poques eres urbanes que resten a Avià.</p> | 08011-181 | Avià | <p>Aquesta casa era una antiga casa de pagès que es troba a l'entrada del nucli antic del poble d'Avià. No es conserva documentació sobre l'antiguitat de la casa, tot i que l'estructura general pot mostrar una edifcació de finals del segle XVIII que probablement aprofités una anterior.</p> | 42.0784300,1.8247600 | 402788 | 4659152 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38705-foto-08011-181-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38705-foto-08011-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38705-foto-08011-181-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 38698 | Molí del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-castell | <p>Amillaramiento de Avià de 1862 (Arxiu Municipal d'Avià). Capbreu de Serrateix de 1729 i de 1763 (Arxiu Diocesà de Solsona). Catastro de casas y tierras del lugar de Avià. Año de 1767 (Arxiu Municipal d'Avià). Llibre de Matrícula Industrial d'Avià 1899-1934. (AMA).</p> <p><span lang='ES'><span><span>CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA i altres (2007) '</span></span></span><span><span><span><span lang='ES'><span>Avià: notes històriques d’un poble del Berguedà'. Col·lecció l’Escambell, Centre d’Estudis d’Avià i Ajuntament d’Avià. En col·laboració amb altres autors. Desembre 2007.</span></span></span></span></span></p> | XIII ? | <p>Al costat de la riera Font Caldes i davant de la casa del Molí del Castell, resta un mur de l'antic Molí del Castell que va desaparèixer al segle XX, així com part del mur del rec. A l'inventari que va fer la Generalitat l'any 1993 encara quedava dempeus un altre mur paral·lel i bigues de fusta de la teulada. Aquest és el mur que es recolzava al desnivell del terreny i per aquest motiu encara es manté dempeus. És un mur que fa uns quatre metres d'ample i uns tres metres d'alçada, construït amb blocs de pedra petits disposats en filades regulars i amb les cantoneres més gruixudes. Encara es poden distingir els forats on recolzaven les bigues de l'edifici que devia ser de petites dimensions.</p> | 08011-174 | Molí del Castell 08610 AVIÀ | <p>És difícil establir el moment de la primera construcció del molí ja que existeix poca documentació, encara que el topònim pot suggerir que aquest fou el molí del Castell d'Avià o d'alguna torre castellera. Diverses fonts citen el castell i el molí: al capbreu del monestir de Serrateix de 1729 (Arxiu Diocesà de Solsona) la vídua de Joseph Gible de Berga confessa unes terres que termenen amb terres del Castell d'Avià (terres que abans eren de Golorans i de Bonells) i que es troben a aquesta zona per la situació que dóna; al capbreu de Serrateix de 1763 s'esmenta com a terme el camí d'Avià al Molí del Castell, essent la primera vegada que apareix el nom complert; al cadastre de 1767 el mas Castell era de Juan Gible de Berga i un molí de tres moles pertanyia a Carlos Gible de Berga; al 1862 els dos edificis pertanyien a D. Mariano Gironella de Berga i al 1879 eren propietat de Teresa de Gironella que va vendre la heretat Castell i els molins l'any 1893 a Jaume Satorras i Macià. De 1900 a 1916 el molí de farina treballava només tres mesos a l'any degut a la manca d'aigua a la riera que impedia el funcionament continu, essent el moliner Pedro Vilá Badia (AMA). Durant els darrers anys de funcionament el molí utilitzava l'aigua que sortia de la farinera del Rosal. La bassa del molí es trobava bastant amunt, al lloc davant la casa cal Pere Nou, i l'aigua es portava fins al molí a través d'un canal obert del que encara es poden veure traces al nivell superior del mur. El molí va deixar de funcionar cap a l'any 1925 i la seva degradació ha estat paulatina fins quasi desaparèixer. Davant les restes encara hi ha el mas del Molí que ara rep el topònim de Molí del Castell que ha cedit a la zona on es troba.</p> | 42.0836200,1.8316400 | 403365 | 4659721 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38698-foto-08011-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38698-foto-08011-174-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94|98|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 4194,48 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml