Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 93717 | Casa de la Riera del Bisbe Pol, núm. 71-73 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-riera-del-bisbe-pol-num-71-73 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'o</em></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span><span>Casa entre mitgeres, de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Compositivament, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per dues grans portes d'arc escarser. En el primer pis, per un balcó corregut amb doble accés, amb llosana arrodonida en els angles i suportada per quatre mènsules decorades. La barana és de ferro i les persianes són de llibret. A la barana del balcó hi ha l'any 1858. En el segon pis, definits per dos balcons, amb barana de ferro; amb llosana arrodonida en els angles i suportada per dues mènsules decorades amb cara antropomorfa. Les obertures dels pisos són de llinda recta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és arrebossat amb franges imitant carreus</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>, i amb recreixement emmarcant les obertures. Sota els balcons hi ha una franja ornamental esgrafiada amb motius vegetals i geomètrics. Tres faixes verticals delimiten la façana en els laterals i en el mig. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>La façana està coronada per una cornisa volada, sostinguda amb permòdols i una balustrada.</span></span></span></span></span></p> | 08006-210 | Riera del Bisbe Pol, núm. 71-73 | 41.5813100,2.5493200 | 462432 | 4603389 | 1858 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93717-02dsc0545.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93717-03p1570070.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93717-04dsc0546.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93717-05p1570075.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93717-06p1570073.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S'observen nius d'oreneta a la façana. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 93713 | Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 22 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-22 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Casa que fa cantonada amb el Pas sota estudi, situada en un tram del Rial de Sa Clavella en que s'eixampla. És de planta rectangular i consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és de teules a un vessant que desaigua a la part frontal, façana del Rial, i de terrat pla a la catalana a la part septentrional, amb un cos més alt que aixopluga el forat d'escala.</p> <p>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat, definits per les obertures. En planta baixa hi trobem la porta d'accés, de fusta i doble batent; amb una finestra reixada al costat. En el primer pis, hi ha el balcó corregut amb doble accés, barana de ferro, persianes de llibret i llosana sostinguda per quatre mènsules. A la segona planta, enlloc d'un balcó corregut hi ha dos balcons de les mateixes característiques. El parament és arrebossat imitant carreus buixardats. Les obertures estan emmarcades. Tot coronat per una una cornisa volada sostinguda per cartel·les. A la planta de les golfes, hi trobem dues obertures rectangulars amb una mica de barana de ferro.</p> <p>Hi destaquen franges esgrafiades i pintades de color bordeus, sota el balcó corregut, sota els balcons, i sota la motllura que separa la segona planta de les golfes; i sota la cornisa volada.</p> | 08006-209 | Rial de Sa Clavella, núm. 22 | 41.5802100,2.5495400 | 462450 | 4603267 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93713-02p1560139.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93713-03p1560146.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93713-04p1560142.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38323 | Can Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riera | XX | <p>Edifici de cos en testera, amb jardí en tres de les seves façanes, de planta baixa i pis. Destaca la seva decoració, amb esgrafiats i elements de ferro forjat, així com franges de rajoles vidriades. També cal observar la porta d'entrada de fusta treballada. En la mateixa finca hi ha una petita edificació auxiliar de planta baixa, amb façana al C. Sant Domènec, on es realitza la decoració a base de rajoles vidriades de color i ferro forjat. En l'edifici principal es pot llegir la data de 1913 en la façana de carrer</p> | 08009-330 | Nucli urbà. C. Santa Sofia, 4 | 41.5543800,2.3985600 | 449844.06 | 4600476.53 | 1913 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38323-foto-08009-330-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38323-foto-08009-330-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38325 | Cal Pitongo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pitongo | XIX | <p>Casa de pagès de tres cossos perpendiculars a la façana, de planta baixa i pis i teulada a dues aigües, que en un dels seus cossos en cantonada va transformar la seva teulada original, resultant una coberta amansardada amb teules de ceràmica esmaltada. La seva façana presenta un ritme regular d'obertures, amb un tractament auster dels elements de remat i decoratius. L'edifici està envoltat per un petit jardí amb diversos exemplars arboris no autòctons, costum típica de les finques que es convertien en segones residències o casetes d'estiueig; com sembla que va evolucionar la masoveria original.</p> | 08009-332 | Veïnat del Cros. | 41.5463200,2.4124200 | 450994.05 | 4599573.52 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38325-foto-08009-332-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Tractament molt urbà de la construcció, com si de tres cases entre mitgeres es tractés. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 93708 | Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 17 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-17 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Casa de cos, entre mitgeres que destaca pel seu programa ornamental en façana. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>Quant a la composició, la façana s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat, definits per les seves obertures. En planta baixa hi trobem un gran portal d'entrada, de llinda recta, amb una finestra reixada lateral. Els dos pisos superiors repeteixen un mateix esquema compositiu centrat amb un balcó amb la llosana arrodonida, en els angles, i sostinguda per dues mènsules i barana de ferro; i una finestra a l'eix del costat, amb l'ampit sobresortit i sostingut per dues mènsules.</p> <p>El parament pren un relleu important en el programa ornamental. En planta baixa l'arrebossat imita franges de carreus i, en els pisos superiors destaca un esgrafiat vertical que ocupa les dues plantes amb motius geomètrics. L'emmarcament de les finestres també està decorat amb línies, una roseta central a les llindes i un rombe. Tot coronat per una cornisa volada.</p> | 08006-204 | Rial de Sa Clavella, núm. 17 | 41.5799900,2.5497500 | 462467 | 4603243 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93708-02dsc9796.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93708-03p1560132.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93708-04p1560129.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38326 | Finca de Can Garí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finca-de-can-gari | XIX | <p>Finca de gran extensió, situada al marge dret de la riera d'Argentona, al sud del terme municipal. A dins hi podem trobar els edificis modernistes de Can Garí i la seva masoveria i, de resultes d'una modificació dels seus límits, l'ermita de Sant Miquel del Cros, i Can Patet. La finca es troba envoltada en el perímetre que correspon al Camí del Cros amb una tanca d'obra i ferro forjat, d'estil modernista, amb elements de remat destacats, amb acabats de ceràmica vidriada i un treball acurat amb maó massís i forja. Cal ressaltar la qualitat dels jardins de la finca, realitzats per l'arquitecte Rubió i Tudurí, que combina zones de descans i zones de passeig, amb presència d'estanys i zones humides, decorats amb escultures de l'època.</p> | 08009-333 | Camí del Cros, al marge dret de la Riera | 41.5483300,2.4117800 | 450942.05 | 4599796.52 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38326-foto-08009-333-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38327 | Caseta d'aigües prop de l'antiga carretera d'Argentona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-daigues-prop-de-lantiga-carretera-dargentona | XX | Es manté dreta, però es nota l'envelliment, sobretot a la coberta i a l'arrebossat de les façanes. | <p>Petita construcció d'un sol cos de planta baixa, de forma rectangular, amb teulada a dues aigües en rasilla, amb el carener de teula de ceràmica vidriada. Té dues obertures senzilles, una porta i una finestra, emmmarcades per l'arrebossat de façana, i una petita obertura al remat de façana, de froma romboidal, també emmarcada. Hi podem observar una xemeneia de ventilació.</p> | 08009-334 | Veïnat de Sant Jaume | 41.5475100,2.4160300 | 451296.05 | 4599703.52 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38327-foto-08009-334-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Tot i que s'en desconeix l'ús, es podria tractar d'una petita caseta d'eines d'alguna de les masoveries. Té una certa semblança amb una altra edificació que es troba un xic més avall, a sota de Can Saborit | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 93718 | Casa de la Riera del Bisbe Pol, núm. 104-108 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-riera-del-bisbe-pol-num-104-108 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span><span>Edifici d'habitatges reformat que ha integrat tres cases de tipologia anàloga. En el seu moment es van fer remuntes, aixecant dos pisos per damunt de les del seu entorn. Actualment consta de planta baixa i quatre pisos</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, deixant un espai de terrassa al vessant que dóna a la Riera.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana ha mantingut els esquemes originals i alguns elements ornamentals a les llindes i els balcons amb barana de ferro. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>La façana està coronada per una balustrada.</span></span></span></span></span></p> | 08006-211 | Riera del Bisbe Pol, núm. 104-108 | 41.5816900,2.5496500 | 462460 | 4603431 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93718-02p1570095.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93718-03dsc0557.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93718-04p1570096.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93718-05p1570098.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 93709 | Casa del Rial de Sa Clavella, núm. 47 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-rial-de-sa-clavella-num-47 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'entrada, de fusta i de doble batent; i una finestra reixada, al costat. En el primer pis, hi ha un balcó amb la sota llosana de rajoles i barana de ferro, i una finestra lateral. En el segon pis, la llosana del balcó està sostinguda per dues mènsules. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>El parament és llis i arrebossat. </span></span></span></span></span></p> | 08006-205 | Rial de Sa Clavella, núm. 47 | 41.5806600,2.5477300 | 462299 | 4603318 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93709-02dsc9867.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 94184 | Olivera de la plaça de l'església de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-la-placa-de-lesglesia-de-santa-maria | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span>L’olivera (Olea europaea L.) de la plaça de l’església està situada en una cantonada enjardinada adossada a la façana orientada a llevant de l’edifici parroquial. Al seu costat hi ha, d’una banda un plafó explicatiu de l’església de Santa Maria, i de l’altra una bola granítica del país. El parterre està protegit per un muret i una barana de ferro.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Està plantada com a espècimen ornamental. Mesura uns quatre metres d’alçada per més d’un metre i vint de circumferència o volt de canó. El tronc, tot i que ha crescut força rectilini, presenta nombroses rugositats amb algunes protuberàncies i antigues ferides. La capçada és un xic irregular. Les fulles són de color verd gris platejat al revers i de color verd fosc a l’anvers. Tenen vores enteres i són simples, coriàcies i lanceolades. El seu fruit és l’oliva.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-429 | Plaça de l'església, s/n | <p><span><span><span><span><span><span><span>Present a tota la cultura mediterrània, l’olivera és un dels arbres més citats en la literatura antiga, com ho fa Homer amb l’Odissea. També és molt present a la Bíblia, i l’Alcorà. El mateix poeta Horaci, fent referència a la seva dieta diu: “per a mi, olives, escarola i malva”.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Pels antics grecs, aquest arbre fou un obsequi de la deessa Atenea al poble d’Àtica. A més, l’oli d’oliva estava considerat com a sagrat i era emprat per ungir els atletes i els reis. Les branques eren símbol de l’abundància, pau i com el llorer, s’utilitzava per coronar els vencedors. Pels egipcis, les branques estaven considerades com a símbol de benedicció i purificació. I pels cristians, simbolitza la pau, el martiri, la saviesa i la fecunditat.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5805166,2.5496951 | 462463 | 4603301 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94184-2p1560056.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 38328 | Caseta de la plataneda del tramvia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-la-plataneda-del-tramvia | XX | El seu aprofitament en traster fa que es descuidin elements característics, com ara els elements de remat de la coberta o els detalls ornamentals en l'arrebossat de les façanes. | <p>Caseta de planta rectangular, d'una sola alçada, de façanes simètriques, amb teulada a dues vessants per a cada façana, resultant-ne una composició peculiar. També destaca el tractament de les obertures, amb un cert treball de l'obra de maó, que es pot apreciar a través de l'emmarcat en arrebossat de les façanes. Podem observar les petites obertures de ventilació al capdamunt de cada façana. Bigues de fusta que surten en petites mènsules en un ràfec tot al voltant de la casa.</p> | 08009-335 | Veïnat del Cros | 41.5478700,2.4128300 | 451029.05 | 4599745.52 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38328-foto-08009-335-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Pel tipus de composició, formalista, i construcció, senzilla però eficient, podria assimilar-se a l'obra pública de finals de segle XIX i principis de segle XX, com ara els escorxadors locals, estacions de tranvia, mercats o petites escoles rurals. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 93696 | Casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 28-30 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-danselm-clave-num-28-30 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASSA i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Arenys de Mar: Crea’t edicions</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASTAÑEDA MASSAGUER, David (2023). <em>La formació urbana del carrer Ample d’Arenys de Mar, s. XVI-XVIII. Una aproximació històrica.</em> Arenys de Mar: Ateneu Arenyenc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Aquest edifici de multipropietat o de veïnatge és el resultat de dues cases de cos, entre mitgeres, per transformar-les en múltiples habitatges. S'ha conservat l'esquema compositiu de les finestres de les dues plantes superiors, amb els corresponents emmarcaments de pedra, i s'ha modificat la planta baixa, per establir-hi dues entrades de vehicles i un portal comú d'accés als habitatges. La coberta s'ha transformat en una terrassa.</p> <p>Una placa, a l'alçada del primer pis de la que seria la casa número 30, recorda que hi va néixer i morir el periodista Josep Maria Pascual Soler (1843-1928).</p> | 08006-192 | Carrer d'Anselm Clavé, núm. 28-30 (antic carrer Ample) | <p><span><span><span>El carrer Ample, conegut actualment també com a carrer d’Anselm Clavé, forma part del sector d’Es Caravar, a llevant de la Riera. Es tracta d’un dels tres sectors més antics que configurarien la vila a partir del segle XVI. Els altres dos són Sa Boada i Sa Voga.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer Ample és el primer que es parcel·la al sector d’Es Caravar a cavall dels segles XV i XVI, urbanitzant l’espai en direcció nord fins arribar al vessant sud del turó d’en Fornaguera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Gràcies al buidatge de la documentació notarial dels arxius, David Castañeda (2023) ha pogut identificar l’origen constructiu de totes les cases del carrer Ample. I afirma que la urbanització de la ribera marítima de Sant Martí d’Arenys va començar entre els segles XV i XVI, de sud a nord i no a l’inrevés. Al carrer Ample, la primera etapa constructiva es documenta arran de mar, a tocar del Camí Ral, i la segona etapa, iniciada entorn als anys 40 del segle XVI, correspon a la urbanització de la part alta del carrer fins arribar al rial del Bareu. Aquesta fase també es caracteritza per a la construcció de tres torres defensives.</span></span></span></p> | 41.5796200,2.5526400 | 462708 | 4603200 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93696-02dsc0930.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93696-03p1570371.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 93700 | Casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-danselm-clave-num-4 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASSA i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Arenys de Mar: Crea’t edicions</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASTAÑEDA MASSAGUER, David (2023). <em>La formació urbana del carrer Ample d’Arenys de Mar, s. XVI-XVIII. Una aproximació històrica.</em> Arenys de Mar: Ateneu Arenyenc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos, però que s'hi ha fet una remunta amb la façana enretirada de la línia de carrer. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quant a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. La planta baixa sembla ser que és la que ha patit més transformacions per adaptar-la als nous usos. Hi trobem un doble accés: un a la planta baixa i l'altre als pisos superiors; dues portes de llinda recta. La primera planta destaca per un balcó corregut de banda a banda de la façana; amb doble accés i llosana sostinguda per quatre mènsules. A la segona planta, el balcó corregut es transforma en una doble balconada. Les obertures d'aquestes dues plantes tenen un recreixement emmarcant-les. La resta del parament és arrebossat i llis, pintat de blanc.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana està coronada per una cornisa volada, sostinguda per quatre mènsules i un capcer trepanat entre quatre pilars.</span></span></span></span></span></p> | 08006-196 | Carrer d'Anselm Clavé, núm. 4 (antic carrer Ample) | <p><span><span><span>El carrer Ample, conegut actualment també com a carrer d’Anselm Clavé, forma part del sector d’Es Caravar, a llevant de la Riera. Es tracta d’un dels tres sectors més antics que configurarien la vila a partir del segle XVI. Els altres dos són Sa Boada i Sa Voga.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer Ample és el primer que es parcel·la al sector d’Es Caravar a cavall dels segles XV i XVI, urbanitzant l’espai en direcció nord fins arribar al vessant sud del turó d’en Fornaguera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Gràcies al buidatge de la documentació notarial dels arxius, David Castañeda (2023) ha pogut identificar l’origen constructiu de totes les cases del carrer Ample. I afirma que la urbanització de la ribera marítima de Sant Martí d’Arenys va començar entre els segles XV i XVI, de sud a nord i no a l’inrevés. Al carrer Ample, la primera etapa constructiva es documenta arran de mar, a tocar del Camí Ral, i la segona etapa, iniciada entorn als anys 40 del segle XVI, correspon a la urbanització de la part alta del carrer fins arribar al rial del Bareu. Aquesta fase també es caracteritza per a la construcció de tres torres defensives.</span></span></span></p> | 41.5792800,2.5517400 | 462633 | 4603163 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93700-02dsc8404.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93700-03p1540239.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S'ha reformat i adaptat per encabir-hi un hostal. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 38330 | Mur de contenció de Can Pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-contencio-de-can-pins | Es troba en bastant bon estat, però hi manca manteniment. Això es deu segurament a que des de fa molt de temps no hi ha perill de cap riuada, en quedar la riera molt més avall que el nivell original. | <p>Es tracta d'un petit tros de mur, amb contraforts, que separa les terres de conreu de la zona d'influència de la riera de l'Espinal. Està construït amb murs de paredat, i té uns dos metres d'alçada, amb contraforts d'un metre i mig cada vuit o deu metres. Darrera, hi ha un petit talús de terra, amb vegetació autòctona.</p> | 08009-337 | Veïnat de Pins | 41.5772700,2.3821500 | 448494.07 | 4603026.55 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38330-foto-08009-337-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38331 | Can Febrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-febrer | <p>SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> | XIV-XVI | Està actualment abandonada com a vivenda, per tant, s'ha suprimit el manteniment habitual i es limita aquest al mínim per evitar la ruïna total. | <p>Edifici catalogable com a masia del tipus II, de planta baixa i pis, amb un cos annex amb terrassa, segurament afegit al segle XIX, per les balaustrades que fan de barana. Sembla de construcció popular senzilla, que pels elements de pedra que es poden veure en les façanes, podríem datar entre els segles XIV i XVI. Conserva l'era, un xic malmesa, amb el típic safareig.</p> | 08009-338 | Veïnat de Pins, més avall que Can Pins | 41.5746600,2.3853300 | 448757.07 | 4602735.55 | 08009 | Argentona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38331-foto-08009-338-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38331-foto-08009-338-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Les terres de conreu de la seva propietat , situades a l'esplanada de la riera de l'Espinal, es segueixen cultivant, havent-se abandonat l'ús de la casa com a vivenda. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 93703 | Casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 44 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-danselm-clave-num-44 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASSA i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Arenys de Mar: Crea’t edicions</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASTAÑEDA MASSAGUER, David (2023). <em>La formació urbana del carrer Ample d’Arenys de Mar, s. XVI-XVIII. Una aproximació històrica.</em> Arenys de Mar: Ateneu Arenyenc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa, per una gran porta d'entrada amb emmarcament de pedra treballada, d'arc escarser, i una finestra reixada, al costat. A la planta pis, hi trobem una finestra balconera, amb barana de ferro, brancals i llinda, recta, de pedra treballada. Al costat una finestra més estreta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és llis i arrebossat. La façana està coronada per un petit ràfec format per teules que fan de recollida de les aigües pluvials.</span></span></span></span></span></p> | 08006-199 | Carrer d'Anselm Clavé, núm. 44 (antic carrer Ample) | <p><span><span><span>El carrer Ample, conegut actualment també com a carrer d’Anselm Clavé, forma part del sector d’Es Caravar, a llevant de la Riera. Es tracta d’un dels tres sectors més antics que configurarien la vila a partir del segle XVI. Els altres dos són Sa Boada i Sa Voga.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer Ample és el primer que es parcel·la al sector d’Es Caravar a cavall dels segles XV i XVI, urbanitzant l’espai en direcció nord fins arribar al vessant sud del turó d’en Fornaguera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Gràcies al buidatge de la documentació notarial dels arxius, David Castañeda (2023) ha pogut identificar l’origen constructiu de totes les cases del carrer Ample. I afirma que la urbanització de la ribera marítima de Sant Martí d’Arenys va començar entre els segles XV i XVI, de sud a nord i no a l’inrevés. Al carrer Ample, la primera etapa constructiva es documenta arran de mar, a tocar del Camí Ral, i la segona etapa, iniciada entorn als anys 40 del segle XVI, correspon a la urbanització de la part alta del carrer fins arribar al rial del Bareu. Aquesta fase també es caracteritza per a la construcció de tres torres defensives.</span></span></span></p> | 41.5798000,2.5531000 | 462746 | 4603220 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93703-02dsc8460.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93703-03p1540387.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93703-04p1540388.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 93695 | Casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-danselm-clave-num-19 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASSA i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Arenys de Mar: Crea’t edicions</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASTAÑEDA MASSAGUER, David (2023). <em>La formació urbana del carrer Ample d’Arenys de Mar, s. XVI-XVIII. Una aproximació històrica.</em> Arenys de Mar: Ateneu Arenyenc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de terrat pla a la catalana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'entrada i una finestra reixada, al costat. En els dos pisos superiors es repeteix el mateix esquema compositiu: un balcó, amb barana de ferro, i una finestra, amb persianes de llibret, al costat. Els balcons estan sostinguts per dues mènsules. Totes les obertures tenen emmarcament de pedra treballada, són de llinda recta, i els ampits de les finestres estan sobresortint de la línia de façana i sostinguts per dues cartel·les.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és llis, arrebossat i pintat de blanc. La façana està coronada per una cornisa volada, sostinguda per mènsules i un capcer pla.</span></span></span></span></span></p> | 08006-191 | Carrer d'Anselm Clavé, núm. 19 (antic carrer Ample) | <p><span><span><span>El carrer Ample, conegut actualment també com a carrer d’Anselm Clavé, forma part del sector d’Es Caravar, a llevant de la Riera. Es tracta d’un dels tres sectors més antics que configurarien la vila a partir del segle XVI. Els altres dos són Sa Boada i Sa Voga.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer Ample és el primer que es parcel·la al sector d’Es Caravar a cavall dels segles XV i XVI, urbanitzant l’espai en direcció nord fins arribar al vessant sud del turó d’en Fornaguera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Gràcies al buidatge de la documentació notarial dels arxius, David Castañeda (2023) ha pogut identificar l’origen constructiu de totes les cases del carrer Ample. I afirma que la urbanització de la ribera marítima de Sant Martí d’Arenys va començar entre els segles XV i XVI, de sud a nord i no a l’inrevés. Al carrer Ample, la primera etapa constructiva es documenta arran de mar, a tocar del Camí Ral, i la segona etapa, iniciada entorn als anys 40 del segle XVI, correspon a la urbanització de la part alta del carrer fins arribar al rial del Bareu. Aquesta fase també es caracteritza per a la construcció de tres torres defensives.</span></span></span></p> | 41.5797000,2.5524000 | 462688 | 4603209 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93695-02dsc8426.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93695-03p1540312.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93695-04p1540318.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 38332 | Font de Dalt de Can Altafulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-dalt-de-can-altafulla | <p>VINYALS, Josep i PADRÓS, Pep; i col. (1982) Les fonts d'Argentona. Editen: Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme. Barcelona</p> | XVIII-XIX | En tractar-se d'elements de pedra, es troben en un relatiu bon estat, no així el pou, que s'ha ensorrat, ni el safareig de sota, fet d'obra, que està ple de runa i malesa. | <p>Font constituïda per un pou, actualment en runes, que es troba al marge superior del camí, i per una font brollador, amb unes piques de pedra granítica treballada, situades al marge inferior. L'aigua que vessa d'aquestes piques va a parar a un safareig situat a sota, al talús del camí, d'on es devia recollir l'aigua que anava a la casa.</p> | 08009-339 | Veïnat de Clarà. Camí de Can Manyana | 41.5519000,2.3635100 | 446919.05 | 4600221.56 | 08009 | Argentona | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38332-foto-08009-339-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38332-foto-08009-339-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38332-foto-08009-339-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | L'aigua neix d'una mina | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 38333 | Font del Manantial de Clarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-manantial-de-clara | <p>VINYALS, Josep i PADRÓS, Pep; i col. (1982) Les fonts d'Argentona. Editen: Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme. Barcelona</p> | XX | Es troba en un estat ruïnós. Tot i que la teulada encara aguanta, és impossible accedir a l'interior per la porta, ja que està coberta per la brolla.A banda d'això, hi ha diversos esvorancs oberts en els murs laterals, i a l'interior està tot ple de brutícia i desmantellat. | <p>Es tracta d'una petita construcció i el seu entorn proper, situats en una esplanada a l'ombra d'alts plataners. L'edifici està construït amb murs d'obra de maó massís, que en alguns panys de paret és treballat com una gelosia, deixant passar la llum i ventilant l'interior. La coberta, a dues aigües, s'aguanta per unes bigues de fusta ben escairades. L'entrada a l'edifici es feia a través d'un arc parabòlic de maó a sardinell, que tanca un barri de ferro forjat on es pot llegir la data de 1929 i dues incials. A l'interior, encara es poden veure les dues escales semicirculars que baixaven fins la font, que queda uns 2-3 metres per sota la cota d'accés.</p> | 08009-340 | Veïnat de Clarà.Al marge esquerre de la Riera de Clarà, davant de Ca l'Ermità, al final de Can Raimi | 41.5565900,2.3714900 | 447588.05 | 4600737.55 | 1929 | 08009 | Argentona | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38333-foto-08009-340-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38333-foto-08009-340-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Just al darrera s'hi alça la planta embotelladora, avui en desús, que trenca amb tota l'harmonia del lloc. A l'esplanada del darrera hi havia, no gaire temps ençà, unes taules i bancs d'obra per passar la fresca que avui han desaparegut. No obstant és un lloc recuperable, tot i estar situada a les afores d'una urbanització de segones residències d'un nivell adquisitiu baix-mitjà. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 93692 | Casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-danselm-clave-num-8 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASSA i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Arenys de Mar: Crea’t edicions</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASTAÑEDA MASSAGUER, David (2023). <em>La formació urbana del carrer Ample d’Arenys de Mar, s. XVI-XVIII. Una aproximació històrica.</em> Arenys de Mar: Ateneu Arenyenc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos; però amb una remunta, amb la façana enretirada de la línia de carrer; deixant una petita terrassa frontal i coberta de teules àrabs, a dues aigües i amb el carener paral·lel a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'entrada i una finestra reixada, al costat. En el primer pis, per un balcó corregut amb doble accés, amb llosana suportada per quatre mènsules decorades. La barana és de ferro i les persianes són de llibret. En el segon pis per dos balcons, sostinguts per dues mènsules, amb barana de ferro. Totes les obertures són de llinda recta, decorada amb una franja de motius geomètrics.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és arrebossat amb franges, imitant carreus en planta baixa; i llis en els pisos superiors, i amb recreixement emmarcant les finestres. Entre la primera planta i la segona i entre la segona i la cambra d'aire, hi ha dues franges, de costat a costat, amb motius ornamentals esgrafiats. La façana està coronada per un ràfec sostingut per quatre mènsules.</span></span></span></span></span></p> | 08006-189 | carrer d'Anselm Clavé, núm. 8 (antic carrer Ample) | <p><span><span><span>El carrer Ample, conegut actualment també com a carrer d’Anselm Clavé, forma part del sector d’Es Caravar, a llevant de la Riera. Es tracta d’un dels tres sectors més antics que configurarien la vila a partir del segle XVI. Els altres dos són Sa Boada i Sa Voga.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer Ample és el primer que es parcel·la al sector d’Es Caravar a cavall dels segles XV i XVI, urbanitzant l’espai en direcció nord fins arribar al vessant sud del turó d’en Fornaguera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Gràcies al buidatge de la documentació notarial dels arxius, David Castañeda (2023) ha pogut identificar l’origen constructiu de totes les cases del carrer Ample. I afirma que la urbanització de la ribera marítima de Sant Martí d’Arenys va començar entre els segles XV i XVI, de sud a nord i no a l’inrevés. Al carrer Ample, la primera etapa constructiva es documenta arran de mar, a tocar del Camí Ral, i la segona etapa, iniciada entorn als anys 40 del segle XVI, correspon a la urbanització de la part alta del carrer fins arribar al rial del Bareu. Aquesta fase també es caracteritza per a la construcció de tres torres defensives.</span></span></span></p> | 41.5793200,2.5518600 | 462643 | 4603167 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93692-02dsc8407.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93692-03p1540249.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93692-04p1540251.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93692-05p1540252.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 38334 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya | XIX | Es troba en un estat semiderruït, amb la teulada enfonsada i en perill d'acabar-se d'enrunar talús avall. | <p>Petita barraca de vinya situada al marge superior del camí. De petites dimensions, està construïdda per parets d'obra de paredat, amb les obertures emmarcades per maó massís. La teulada és de volta semicircular de maó de pla. Al costat, adjacent a la casa es poden veure les restes d'una petita bassa, de la qual en queda la meitat, en esllevissar-se el marge on està situada.</p> | 08009-341 | Veïnat de la Pujada. Camí d'accés a Can Martí de la Pujada | 41.5695700,2.4090700 | 450732.07 | 4602156.53 | 08009 | Argentona | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38334-foto-08009-341-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Donades les seves petites dimensions, seria fàcilment recuperable. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 94226 | Zona de nidificació de l’oreneta cuablanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-de-loreneta-cuablanca-0 | <p><span><span><span><span><span><span><span>ANDINO, Héctor et alii (2005). Atles dels ocells nidificants del Maresme. Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ARDLEY, Neil (1979). Las aves. Editorial Fontalba. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). Primer cens dels nius d'oreneta cuablanca (Delichon urbica), Cabrils (El Maresme). Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span>En els diferents ràfecs d’edificis i balconades d’Arenys de Mar, i en especial a l’edifici del Mont Calvari, es localitzen zones de nidificació i estada de l’oreneta de l’espècie <em>Delichon urbica</em> coneguda popularment amb el nom d’oreneta cuablanca. La majoria de nius estan en bon estat de conservació. Algunes cases on també s’hi poden observar són les del carrer d’Avall, número 24, 25; o al carrer de Jaume Borrell, número 6.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Es diferencia de les altres orenetes europees pel seu carpó blanc. Les parts inferiors són blanques i el cap, l'esquena, les ales i la cua són d'un color negre blavós. Les potes i els peus són curts i emplomats de color blanc. Les orenetes més joves, poden tenir un color grisós pels costats del pit que es va tornant blanc a mida que esdevenen adultes. El niu que construeix, té una forma hemisfèrica, amb una obertura circular normalment situada a la part superior. Aquesta obertura tan petita permet defensar el niu d'intrusos i evitar que l'ocupin altres ocells com els pardals. Tant el mascle com la femella s'esmercen en la seva construcció amb continus viatges a les rieres i camps on troben el fang necessari per bastir el niu. Quan plou es pot observar a altres orenetes ajudant a la construcció de nius. De fet, aprofiten el fang que els proporciona la pluja i al mateix temps eviten a altres parelles d'orenetes una pèrdua de temps i esforços inútils. Les boletes de fang es barregen amb la saliva que ho transforma en una mena de ciment. Mentre que d'altres transporten els materials, la futura mare va donant forma al niu i el poleix fregant les seves plomes per eliminar qualsevol rugositat que pogués ferir els petits un cop sortits del niu. La terra barrejada amb palla, pels i altres elements cohesionants enforteix les parets del niu; a l'interior s'hi col·loquen plomes.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L'oreneta cuablanca s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que, a diferència de l'oreneta vulgar, són caçats durant el vol a molta més alçada. El seu règim alimentari i els beneficis que comporten han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-433 | Arenys de Mar | <p><span><span><span><span><span><span><span>Durant l'època de cria, les podem trobar repartides per tota Europa, el nord-oest d'Àfrica, l'Àsia Central, la meitat nord d'Àsia amb l'excepció del nord siberià. A la tardor emprenen el viatge cap a l'Àfrica subsahariana i la Península de Malàisia, les dues grans regions d'hivernada.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A Catalunya hi nidifica en el 95% del territori, i comença a arribar a la segona quinzena de març iniciant el seu retorn a finals d'agost, tot i que amb el canvi climàtic, n’hi ha que en zones més temperades, degut a que són massa joves per emprendre el vol, es queden. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'any 1998 i 2000, els ornitòlegs Pere Alzina i Enric Badosa varen dur a terme dos censos d’orenetes. Els resultats estan publicats a: </span><a href='http://arenys.org/sostenible/orenetes/orenetes2000.htm'><span><span>http://arenys.org/sostenible/orenetes/orenetes2000.htm</span></span></a><span> </span></span></span></span></p> | 41.5794176,2.5578511 | 463142 | 4603176 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94226-02p1540771.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94226-03p1540775.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94226-04carrer-davall2401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94226-05carrer-davall2402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94226-06carrer-de-jaume-borrell0601.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94226-niu-dorenetes-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94226-niu-dorenetes-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2025-02-10 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És una espècie que no té cap problema per conviure amb l'ésser humà i, si no se li fan caure els nius, tant les primeres com la seva descendència tornen cada any al mateix lloc i construeixen els seus nius un al costat de l’altre.La seva presència és un bioindicador del bon estat ambiental del municipi. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37566 | Pedró de la Mare de Déu dels Dolors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedro-de-la-mare-de-deu-dels-dolors | <p>Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'abril de 2006.</p> | XX | Presenta algunes parts on l'arrebossat s'ha degradat i escrostonaments en les motllures de la coberta. El jardí que envolta el pedró està molt ben cuidat. | <p>El pedró de la Mare de Déu dels Dolors està ubicat al sector nord-oest del nucli urbà, entre la carretera BP-4654 i el carrer Roca Monada. Es tracta d'un pedró de planta quadrada encarat cap al sud-est i cap al nucli urbà, està construït amb pedra i maó, arrebossat i pintat amb colors ocre i gris clar en diverses parts. La construcció es pot dividir en tres parts: la inferior està arrebossada totalment deixant només un espai lliure amb forma de T invertida. En aquest espai hi havia una inscripció que actualment no es conserva. A la part central, que té les cantonades delimitades amb maó, és a on hi ha la fornícula en la que es troba la imatge de la Mare de Déu dels Dolors. La fornícula està envoltada per un arc de mig punt de maons i protegida per una porta amb vidre i una reixa de ferro forjat a l'interior. La part superior, que correspon a la coberta del pedró, està decorada amb petites mènsules i diverses motllures que donen un aspecte corbat a la teulada. Està coronada per una creu de ferro en la que hi ha una corona d'espines i quatre raigs.</p> | 08004-7 | Nucli urbà. Carrer Rocamonada. Alpens | 42.1209500,2.0992400 | 425542 | 4663598 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37566-foto-08004-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37566-foto-08004-7-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Segons fonts orals, aquest pedró va ser finançat pels veïns del poble a través d'una recapta popular, per tant no té un propietari documentat, ni l'església ni l'Ajuntament en són propietaris tot i que és l'Ajuntament que en fa el manteniment. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 93707 | Cases del Rial de Sa Clavella, núms. 9-15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-rial-de-sa-clavella-nums-9-15 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Conjunt de cases situades en el Rial de Sa Clavella, en un espai molt cèntric del nucli antic i a prop de l'església. Són cases entre mitgeres, que originàriament constaven de planta baixa i pis, però que, a posteriori, algunes han sofert transformacions construint noves alçades, com la del número 11 o 15. Tot i que cadascuna té la seva pròpia personalitat, formen un conjunt força unitari.</p> <p>La casa del número 9 destaca per la senzillesa en la composició de la façana, amb el portal d'entrada centrat i la finestra balconera a la planta pis. Ambdues obertures amb els brancals de pedra i el portal d'arc escarser.</p> <p>En canvi, veiem a la casa del número 11 que es tracta d'una reforma de finals del segle XIX, on s'ha aixecat un pis de més i s'ha implementat un programa ornamental per als dos pisos superiors, mantenint l'emmarcament del portal d'entrada. Així, doncs, trobem en cada pis que es repeteix un mateix esquema compositiu, basat en un balcó, amb llosana sostinguda per dues mènsules; i una finestra lateral, amb l'ampit també sostingut per mènsules. El coronament de la façana és una cornisa amb voladís i a sota una motllura dentada.</p> <p>La cas del número 13, reprèn la volumetria del número 9, interrompuda per la del número 11. També destaca per la senzillesa i la sobrietat.</p> <p>En el número 15 trobem un establiment comercial en planta baixa i veiem com també s'ha incorporat un nou llenguatge en el programa ornamental, on destaca el balcó corregut de la primera planta, el coronament amb balustrada, el parament arrebossat imitant carreus buixardats i una sanefa floral esgrafiada a la zona de la cambra d'aire, sota coberta.</p> | 08006-203 | Rial de Sa Clavella, núms. 9-15 | 41.5799700,2.5499300 | 462482 | 4603240 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93707-02dsc9784.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93707-03dsc9785.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93707-04dsc9788.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 93693 | Casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 18 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-danselm-clave-num-18 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASSA i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Arenys de Mar: Crea’t edicions</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASTAÑEDA MASSAGUER, David (2023). <em>La formació urbana del carrer Ample d’Arenys de Mar, s. XVI-XVIII. Una aproximació històrica.</em> Arenys de Mar: Ateneu Arenyenc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'entrada i una finestra reixada, al costat. En el primer pis, per un balcó corregut amb doble accés, amb llosana arrodonida en els angles i suportada per quatre mènsules decorades. La barana és de ferro i les persianes són de llibret. En el segon pis per dos balcons, sostinguts per dues mènsules, amb barana de ferro. Totes les obertures tenen emmarcament de pedra treballada i són de llinda recta. A les golfes hi trobem dues obertures rectangulars, sense finestra i amb reixa de ferro.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és llis i arrebossat i amb faixes horitzontals esgrafiades sota els balcons i en la separació entre la segona planta i les golfes.</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span> La façana està coronada per una cornisa volada.</span></span></span></span></span></p> | 08006-190 | Carrer d'Anselm Clavé, núm. 18 (antic carrer Ample) | <p><span><span><span>El carrer Ample, conegut actualment també com a carrer d’Anselm Clavé, forma part del sector d’Es Caravar, a llevant de la Riera. Es tracta d’un dels tres sectors més antics que configurarien la vila a partir del segle XVI. Els altres dos són Sa Boada i Sa Voga.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer Ample és el primer que es parcel·la al sector d’Es Caravar a cavall dels segles XV i XVI, urbanitzant l’espai en direcció nord fins arribar al vessant sud del turó d’en Fornaguera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Gràcies al buidatge de la documentació notarial dels arxius, David Castañeda (2023) ha pogut identificar l’origen constructiu de totes les cases del carrer Ample. I afirma que la urbanització de la ribera marítima de Sant Martí d’Arenys va començar entre els segles XV i XVI, de sud a nord i no a l’inrevés. Al carrer Ample, la primera etapa constructiva es documenta arran de mar, a tocar del Camí Ral, i la segona etapa, iniciada entorn als anys 40 del segle XVI, correspon a la urbanització de la part alta del carrer fins arribar al rial del Bareu. Aquesta fase també es caracteritza per a la construcció de tres torres defensives.</span></span></span></p> | 41.5794600,2.5522700 | 462677 | 4603183 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93693-02dsc8413.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93693-03p1540261.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93693-04p1540266.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 93690 | Casa del carrer d'Anselm Clavé, núm. 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-danselm-clave-num-7 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASSA i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Arenys de Mar: Crea’t edicions</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASTAÑEDA MASSAGUER, David (2023). <em>La formació urbana del carrer Ample d’Arenys de Mar, s. XVI-XVIII. Una aproximació històrica.</em> Arenys de Mar: Ateneu Arenyenc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cós, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos. L'estructura original s'ha modificat amb divisions horitzontals per separar la planta baixa de la resta de pisos. A la planta baixa s'hi ha instal·lat un comerç i s'hi ha afegit una porta independent, per accedir als pisos superiors. La coberta és plana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Compositivament, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. Però el més destacat és el poratl d'entrada, d'arc escarser i emmarcament de pedra treballada. La porta és de fusta i de doble batent.</span></span></span></span></span></p> | 08006-188 | Carrer d'Anselm Clavé, núm. 7 (antic carrer Ample) | <p><span><span><span>El carrer Ample, conegut actualment també com a carrer d’Anselm Clavé, forma part del sector d’Es Caravar, a llevant de la Riera. Es tracta d’un dels tres sectors més antics que configurarien la vila a partir del segle XVI. Els altres dos són Sa Boada i Sa Voga.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer Ample és el primer que es parcel·la al sector d’Es Caravar a cavall dels segles XV i XVI, urbanitzant l’espai en direcció nord fins arribar al vessant sud del turó d’en Fornaguera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Gràcies al buidatge de la documentació notarial dels arxius, David Castañeda (2023) ha pogut identificar l’origen constructiu de totes les cases del carrer Ample. I afirma que la urbanització de la ribera marítima de Sant Martí d’Arenys va començar entre els segles XV i XVI, de sud a nord i no a l’inrevés. Al carrer Ample, la primera etapa constructiva es documenta arran de mar, a tocar del Camí Ral, i la segona etapa, iniciada entorn als anys 40 del segle XVI, correspon a la urbanització de la part alta del carrer fins arribar al rial del Bareu. Aquesta fase també es caracteritza per a la construcció de tres torres defensives.</span></span></span></p> | 41.5795700,2.5519700 | 462652 | 4603195 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93690-02p1570362.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93690-03p1570367.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 38336 | Font dels plàtans de Can Castells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-platans-de-can-castells | <p>VINYALS, Josep i PADRÓS, Pep; i col. (1982) Les fonts d'Argentona. Editen: Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme. Barcelona</p> | XIX | Degut al seu abandó creixent, proliferen les mostres de brutícia i manca de civisme. No obstant, els afarejos mantenen els seus pedrissos originals, i la caseta de distribució de l'aigua encara no està esbotzada. | <p>La font és en realitat el conjunt format per dos grans safarejos, de forma quadrangular, situats de costat, i de la petita caseta que aixopluga la canalització de l'aigua. L'entorn on està situada és realment agradable, sota l'ombra dels grans plàtans s'hi desenvolupa una esplanada d'esbarjo, tot i que actualment està molt abandonada.</p> | 08009-343 | Veïnat de la Pujada | 41.5680500,2.4073600 | 450588.07 | 4601988.53 | 08009 | Argentona | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38336-foto-08009-343-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 38337 | Font de Can Cabanyes (Font del lleó) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-cabanyes-font-del-lleo | <p>VINYALS, Josep i PADRÓS Pep i col. 'Les Fonts d'Argentona' Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme de Barcelona, 1982</p> | XVIII | <p>Safareig de pedra granítica treballada, de forma quadrada, amb una columna de tronc quadrat esculpida amb una cara humana en cadascuna de les cares situada en el centre del safareig.</p> | 08009-344 | Veïnat de la Pujada. Finca de Can Cabanyes | 41.5647000,2.4110100 | 450890.07 | 4601614.53 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38337-foto-08009-344-2.jpg | Física | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Destaca la magnitud del plàtan que ha anat creixent al costat del safareig. A dins de la finca hi trobem la font d'En Guineu o d'En Boter | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 93614 | casa del carrer del Bisbe Català, núm. 35 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-35 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quant a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa, per la porta d'entrada i una finestra reixada, al costat. En el primer pis, per un balcó amb la barana de ferro i una finestra al costat. Totes les llindes són rectes. Destaca l'emmarcament amb brancals de pedra treballada en el portal d'accés.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és llis i arrebossat. La façana està coronada per una cornisa volada, i un capcer recte.</span></span></span></span></span></p> | 08006-182 | Carrer del Bisbe Català, núm. 35 | 41.5802900,2.5525800 | 462703 | 4603275 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93614-02p1540960.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93614-03p1540964.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93614-04p1540962.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38338 | Can Marfà de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-marfa-de-dalt | XIX | <p>Xalet residencial de principis de segle, emplaçat en els vessants del marge esquerre de la Riera d'Argentona, a prop de Can Mercader. Can Marfà de Dalt és un gran edifici de planta baixa, pis i golfes, de composició simètrica, bastant formalista, amb elements decoratius d'inspiració clàssica. Destaquen les porxades i galeries laterals, així com el jardí, on abunden xiprers i eucaliptus.</p> | 08009-345 | Veïnat de la Pujada. Camí de Can Marfà | 41.5568600,2.4117300 | 450944.06 | 4600743.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38338-foto-08009-345-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38338-foto-08009-345-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Forma un conjunt amb l'edifici situat un xic més avall, conegut com Can Marfà de Baix. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38339 | Can Llei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llei | XIX | Relatiu bon estat de conservació, però l'acabat de façana i la teulada mostra signes d'envelliment, així com parts del mur de contenció. | <p>Petita masoveria de planta baixa i pis, amb una construcció adossada de planta baixa. Coberta de teula àrab a dues vessants i façanes d'obra de paredat, amb oberures senzilles, emmarcades per obra de fàbrica de maó massís. Destaca l'era, situada en un talús contingut per un mur de paredat amb contraforts i una balaustrada ceràmica, similar a Can Pins, Can Fabré o d'altres.</p> | 08009-346 | Veïnat de la Pujada. Darrera de Can Marfà | 41.5562400,2.4122100 | 450984.06 | 4600674.53 | 08009 | Argentona | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38339-foto-08009-346-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 93615 | Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 41 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-41 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Aquesta casa entre mitgeres no destaca pel seu valor estètic o arquitectònic, sinó per l'històric o simbòlic ja que és, com es pot llegir en el plafó ceràmic de la façana, on va néixer la Mare Paula Montal de Sant Josep de Calassanç (Paula Montal i Fornés), fundadora de la congregació de les Filles de Maria, religioses de les Escoles Pies.</p> <p>La Mare Paula fou beatificada per Joan Pau II, el 18 d'abril de l'any 1993, a Roma. I fou canonitzada pel mateix papa el 25 de novembre de l'any 2001.</p> | 08006-183 | Carrer del Bisbe Català, núm. 41 | 41.5803400,2.5527700 | 462719 | 4603280 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93615-02dsc8887.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93615-03p1550013.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La placa es col·loca el 24 de juliol de 1989, en el centenari de la seva mort. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 93612 | Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 33 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-33 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. A la meitat meridional s'ha obert una terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'entrada, d'arc escarser, i una finestra reixada, al costat. En el primer pis, per una finestra balconera, amb barana de ferro. Aquesta finestra i el portal d'entrada estan emmarcats amb brancals i llindes de pedra treballada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és llis i arrebossat, amb un sòcol de placa a la planta baixa. La façana està coronada per una balustrada.</span></span></span></span></span></p> | 08006-181 | Carrer del Bisbe Català, núm. 33 | 41.5802600,2.5525300 | 462699 | 4603271 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93612-02dsc8839.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93612-03p1540955.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93612-04p1540956.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38340 | Font de Ca l'Ànima | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-ca-lanima | <p>VINYALS, Josep i PADRÓS, Pep; i col. (1982) Les fonts d'Argentona. Editen: Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme. Barcelona</p> | XVIII | Manca manteniment de les peces ceràmiques i de l'estructura formal de la font. | <p>El suport de la font és una pilastra d'obra de paredat de secció quadrada, d'uns dos metres d'açada, coronada per una piràmide que remata una peça ornamental de ceràmica. Aquesta piràmide superior està revestida de rajoles policromades, que tornem a trobar a sota de la cornisa ornamental, en un frontal del segle XVIII, amb al·legories de Sant Joan, Sant Miquel i l'Esperit Sant. L'aigua vessa en un pica de granit, d'on es reparteix als safarejos posteriors.</p> | 08009-347 | Veïnat de Sant Jaume. Finca de Ca l'Ànima | 41.5538400,2.4139300 | 451125.06 | 4600407.52 | 1765 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38340-foto-08009-347-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | L'aigua és de mina, barrejada amb aigua de la Companyia d'aigües de Dosrius. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 38341 | Font de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-jaume | <p>VINYALS, Josep i PADRÓS, Pep; i col. (1982) Les fonts d'Argentona. Editen: Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme. Barcelona</p> | XVIII | Està actualment molt cuidat, amb una tauleta i uns petits seients, però al recinte li faltaria una actuació global. | <p>Petit muret de paredat, amb un estil naturalista, on destaca un frontal de rajoles policromades amb la imatge de Sant Jaume, l'aigua que es recull va a parar al safareig del darrera, al pati de Can Boba. Es troba en un acollidor entorn, envoltat de tanques de fusta, i a l'ombra dels petits arbres del recinte.</p> | 08009-348 | Veïnat de Sant Jaume. Finca de Can Boba | 41.5526700,2.4140400 | 451134.06 | 4600277.52 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38341-foto-08009-348-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | La meitat de l'aigua de la Font es reparteix amb la Font de Sant Franscesc, situada un xic més avall. | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 93610 | Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 25 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-25 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i pis. La coberta és mixta: té una terrassa plana a la part frontal i és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, en una remunta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'entrada i una finestra reixada, al costat. En el primer pis, per un balcó amb la barana de ferro i una finestra, al costat, amb l'ampit sortint. Totes les obertures són de llinda recta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és arrebossat imitant carreus</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>. La façana està coronada per una cornisa volada i un capcer recte.</span></span></span></span></span></p> | 08006-179 | Carrer del Bisbe Català, núm. 25 | 41.5801500,2.5521600 | 462668 | 4603259 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93610-02dsc8814.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93610-03p1540891.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38342 | Casa al C. Sant Ferran, 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-c-sant-ferran-2 | XX | Recentment restaurada. | <p>Edifici en testera, de planta baixa i pis, amb petit mirador a les terrasses superior. Es troba en un solar que fa cantonada, de grans dimensions, i l'accés a la vivenda es fa per un barri de ferro forjat en la tanca d'obra vista que clou el jardí. La vivenda, de composició quasi simètrica, té un petit porxo d'entrada que, com a la resta de façanes, està rematat per una balustrada.</p> | 08009-349 | Nucli urbà. C. Sant Ferran, 2. | 41.5544500,2.3994500 | 449918.06 | 4600483.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38342-foto-08009-349-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38342-foto-08009-349-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 93606 | Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-4 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures, a excepció de la planta baixa, on s'hi ha obert un accés per a vehicles. En el primer pis, hi ha un balcó corregut amb doble accés, amb llosana motllurada i barana de ferro. En el segon pis està definit per dos balcons, amb barana de ferro. Totes les obertures són de llinda recta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és arrebossat amb franges horitzontals. La façana està coronada per una cornisa volada on es recullen les aigües pluvials.</span></span></span></span></span></p> | 08006-175 | Carrer del Bisbe Català, núm. 4 | 41.5798400,2.5514500 | 462609 | 4603225 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93606-02dsc8783.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93606-03p1540795.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ha estat reformada modernament, mantenint la composició de les plantes superiors, però no a la planta baixa on només hi veiem una entrada de garatge, compartimentada amb una porta lateral integrada. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 93616 | Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 45 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-45 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, que fa cantonada amb el carrer del Turó. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de terrat pla a la catalana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quant a la composició, la façana s'organitza a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'entrada en l'eix central, i dues finestres balconeres als eixos laterals. En la planta pis, per un balcó corregut, amb triple accés, i amb barana de ferro i llosana sostinguda per quatre mènsules. Totes les obertures són de llinda recta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és arrebossat intercalant espais llisos i imitacions de carreus buixardats. Per sota el balcó corregut, hi ha una franja esgrafiada de banda a banda de la façana, feta de motius florals geomètrics, i una franja buixardada, a sota.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La façana està coronada per una barana de ferro que protegeix el terrat.</span></span></span></span></span></p> | 08006-184 | Carrer del Bisbe Català, núm. 45 | 41.5804100,2.5529500 | 462734 | 4603288 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93616-02dsc8873.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93616-03p1550054.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93616-04p1550055.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93616-05p1550061.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 93611 | Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 31 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-31 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quant a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'entrada i una finestra reixada, al costat. En el primer pis, per un balcó amb la barana de ferro i una finestra, també reixada, al costat. En el segon pis per un altre balcó i una finestra lateral. Totes les obertures són de llinda recta. El balcó del primer pis i la porta d'entrada estan emmarcades amb brancals i llindes de pedra treballada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és llis i arrebossat. La façana està coronada per una cornisa volada.</span></span></span></span></span></p> | 08006-180 | Carrer del Bisbe Català, núm. 31 | 41.5802400,2.5524600 | 462693 | 4603269 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93611-02p1540935.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93611-03p1540934.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 93609 | Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 23 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-23 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i pis, tot i que ha sofert una remunta, amb la façana enretirada de la línia de carrer. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, amb un espai de terrassa plana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'entrada i una finestra reixada, al costat. En el primer pis, per un balcó amb la barana de ferro i una finestra al costat. Totes les llindes són rectes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és llis, arrebossat i pintat de blanc. La façana està coronada per una cornisa volada i una balustrada.</span></span></span></span></span></p> | 08006-178 | Carrer del Bisbe Català, núm. 23 | 41.5801300,2.5521000 | 462663 | 4603257 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93609-02p1540881.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93609-03dsc8811.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93609-04dsc8812.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 95116 | Parc Fèlix Cucurull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-felix-cucurull | <p>Parc situat en un antic càmping. Es conserven les moreres i plàtans que ja hi havia i garanteix una extensa coberta arbrada. A més del seu interès paisatgístic, aquest entorn ofereix un conjunt de beneficis ambientals i socials que milloren la qualitat de vida i la salut de les persones. També és un espai de refugi i aliment per diverses espècies d'ocells i petits mamífers. Les diferents plantes i arbres generen oxigen i es converteixen en pulmons verds de les zones urbanitzades que l'envolten i es converteixen en espais tranquils per socialitzar i fer activitats a l'aire lliure per a tota la família.</p> | 08006-472 | 41.5832626,2.5521117 | 462666 | 4603605 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95116-02felixcucurull1975.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 93485 | Hipogeu de la família Ferran de Pol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-ferran-de-pol | <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> <p><span><span><span>CARREÑO MONTERO, Óscar (2005). <em>Ferra de Pol. Itineraris</em>. Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XX | Ha patit algun desperfecte en un dels pilars. | <p>Sepulcre en pedra, obra de Salvador Puiggròs, propietat d'una família de fabricants de gènere de punt. Representa una creu de terme amb quatre tombes a la base, ubicades simètricament en forma de creu.</p> <p>Hi ha enterrat l'escriptor Lluís Ferran de Pol (<span><span><span>Arenys de Mar, 17 de gener de 1911 - Hospitalet de Llobregat, 19 d’octubre de 1995). </span></span></span><span><span><span>Es llicencia en dret a Barcelona (1933). Coneix i comparteix afició literària amb Joaquim Ruyra, que passava llargues temporades a Arenys de Mar. A partir de la dècada dels 30 del segle XX, inicia un seguit de col·laboracions en publicacions locals com <em>Oreig</em> i <em>Salobre</em>. Guanya, amb Tríptic (publicat el 1964), el premi de narracions Narcís Oller (1937). Abans, però, guanya el premi de narrativa Joan Colom dels X Jocs Florals que organitzava l’Ateneu Arenyenc (1934).</span></span></span></p> <p><span><span><span>En acabar la Guerra Civil, s’exilia a França, on és internat als camps de concentració de Sant Cebrià i Barcarès. Aviat marxa a Mèxic, on hi resideix uns vuit anys i es llicencia en lletres (1946) per la Universitat de Filosofia i Lletres. Allí, coneix a Esyllt T. Lawrence, amb qui es casa. Treballa al diccionari enciclopèdic UTEHA i col·labora a la premsa mexicana, sobretot al diari <em>Excelsior</em> i <em>El Nacional</em>. Participa en la creació de Full Català i Quaderns de l’Exili, dues de les revistes més importants catalanoamericanes. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1948 torna a Catalunya i s’estableix a Arenys de Mar, on exerceix la seva professió. S'instal·la a Arenys de Munt, a Can Graupera, on va viure fins l'any 1973, quan es trasllada al pis del carrer de la Platja Cassà d'Arenys de Mar. Atret pel món indígena mexicà, publica l’obra <em>Abans de l’alba</em> (1954), que és una evocació, alhora lírica i realista, de la mitologia maia. Les seves narracions, <em>La ciutat i el tròpic</em> (1956, premi Víctor Català 1955) i <em>Érem quatre</em> (1960), reflecteixen també la fascinació pels ambients mexicans i pel substrat indígena. </span></span></span></p> <p><span><span><span><em>Miralls tèrbols</em> (1966), centrada ja en el món català, entronca amb el corrent de la novel·la psicològica, com també el recull de contes <em>Entre tots ho farem tot</em> (1982). L’any 1973, publicà <em>De lluny i de prop</em>, una selecció de notes de viatge, reportatges i articles periodístics, i el testimoni de la seva estada als camps de concentració. Ferran de Pol es caracteritza per un estil creador i una gran imaginació i ambició literàries.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A <em>Miralls tèrbols</em>, reconstrueix els conflictes que assolen un poble del litoral català durant els anys vint del segle passat. L’escenari dels fets és el poble de Marenys que no és res més que el revers del seu Arenys de Mar.</span></span></span></p> | 08006-144 | Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) | <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> | 41.5782313,2.5464098 | 462188 | 4603049 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93485-02dsc0770.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93485-03dsc0774.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93485-04dsc0772.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Salvador Puiggròs | Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||
| 93570 | Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 8 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-8 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Edificació molt transformada amb el pas del temps, situada en un dels carrers més antics i a la cantonada amb el carrer d'en Goday, en un tram on el carrer d'Andreu Gurí, abans dit carrer d'Amunt, fa una curvatura.</p> <p>De l'antiga construcció només es conserven externament alguns elements arquitectònics de les finestres, com llindes de pedra, brancals o ampits. Aquests són els elements que es protegeixen al catàleg.</p> | 08006-150 | Carrer d'Andreu Gurí, núm. 8 | 41.5796000,2.5503400 | 462516 | 4603199 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93570-p1570244.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93570-p1570243.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 93480 | Hipogeu de la família Mollfulleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-mollfulleda | <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> | XX | <p>Tomba en marbre blanc presidida per una creu rústica, sobre un monticle rocallós a manera de Calvari, amb heura, una àncora i un cor, símbols de la Fe, l'Esperança i la Caritat.</p> <p>Magí Mollfulleda (1855-1913), n'és un dels membres més destacats de la família i fundador de la destil·leria Calisay.</p> | 08006-139 | Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) | <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> | 41.5780543,2.5464980 | 462195 | 4603029 | 1920 (ca) | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93480-02dsc0741.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93480-03dsc0743.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93480-04dsc0742.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Barrera | Arenys de mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||
| 93325 | Hipogeu de la família Solà-Vinardell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hipogeu-de-la-familia-sola-vinardell | <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> | XX | <p>L'hipogeu de la família Solà-Vinardell està presidit per un grup escultòric, realitzat per Venanci Vallmitjana, en marbre blanc i pedra nummulítica que representa una Pietat. La Mare de Déu, acollint en els seus braços el cos inert del seu fill. </p> <p>El conjunt, fet d'un únic bloc, mostra el millor art de Venanci Vallmitjana (1826-1919), renovador de l'escultura catalana del segle XIX. Es tracta d'una composició piramidal, amb un gran detall i realisme en l'anatomia del cos de Crist, el rostre de la Mare de Déu i els caients de la roba.</p> <p>Posteriorment s'afegí el templet, per protegir-lo de les inclemències del temps.</p> | 08006-126 | Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) | <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> | 41.5779048,2.5462331 | 462172 | 4603012 | 1902-1905 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93325-02p1550287.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93325-03p1550288.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93325-04p1550289.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93325-05p1550294.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Venanci Vallmitjana | Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||
| 93574 | Casa del carrer d'Andreu Guri, núm. 35-37 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-dandreu-guri-num-35-37 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Cases entre mitgeres que consten de planta baixa, dos pisos i golfes. <span><span><span><span><span>La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. Però el vessant que dona a la façana posterior s'ha reformat per convertir-ho en una terrassa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta de dos edificis amb una mateixa estructura constructiva i un únic programa decoratiu que li dona caràcter unitari. Pel que fa a la composició, la façana s'organitza a partir de quatre eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa, les dues portes d'accés estan situades en els eixos dels extrems, una a l'esquerre i l'altra al dret. En els eixos centrals hi ha dues finestres amb les reixes de ferro. Aquesta simetria, efecte mirall, es trenca en els pisos superiors, on trobem dos balcons, amb barana de ferro, llosana motllurada i sostinguda per dues mènsules decorades. Al costat de cada balcó, hi ha una finestra, amb ampit sobresortint de la línia de façana. En el nivell de les golfes hi trobem quatre petites obertures.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és arrebossat en faixes horitzontals imitant carreus, amb un petit sòcol llis en planta baixa. Les obertures tenen un recreixement i entre alçades hi ha una motllura que va de banda a banda de la façana. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>La motllura està coronada per una cornisa volada.</span></span></span></span></span></p> | 08006-154 | Carrer d'Andreu Guri, núm. 35-37 | 41.5793000,2.5492600 | 462426 | 4603166 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93574-02dsc8370.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93574-03dsc8371.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93574-04dsc0833.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93574-05p1570250.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 93328 | Panteó de la família de Zenon Massuet i Castañé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-de-zenon-massuet-i-castane | <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> | XX | <p>Mausoleu de pedra nummulítica en forma de capella d'estil neogòtic, ornamentada amb els elements més característics d'aquest estil, com els pinacles, les gàrgoles, culdellànties. Destaquen la reixa de ferro del portal d'accés i els capitells que el flanquegen, que representen l'alliberació de l'ànima del poder del dimoni.</p> <p>A l'interior, destaquen els vitralls amb les imatges de Sant Zenon i Santa Esperança, patrons dels esposos propietaris.</p> | 08006-129 | Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) | <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> | 41.5781195,2.5460681 | 462159 | 4603037 | 1919 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93328-01dsc9324.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93328-02p1550453.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93328-03dsc9322.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93328-04p1550451.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 116|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 93321 | Capella de la Mare de Déu de la Pietat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-pietat-0 | <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> | XIX-XX | <p>Capella del cementiri, d'estil neoromànic, de planta rectangular, coberta a dues aigües, i volta de canó. Té una sagristia a la part posterior. La façana amb atri adossat, presenta un campanar de cadireta. L'interior està presidit per una imatge de la Pietat i hi trobem la sepultura de diversos capellans i rectors d'Arenys.</p> <p>Un projecte de capella conservat a l'arxiu parroquial l'atribueix a Elies Rogent entre 1865 i 1867.</p> | 08006-122 | Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) | <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> | 41.5781516,2.5462773 | 462177 | 4603040 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93321-01p1550465.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93321-02p1550464.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93321-03dsc9279.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93321-04dsc9287.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Elies Rogent (atribuït) | Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 116|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 93261 | Can Saurí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sauri | <p><span><span><span>CASSA i BARRERA, Joaquim (2015). <em>Carrers d’Arenys de Mar</em>. Arenys de Mar: Crea’t edicions</span></span></span></p> <p><span><span><span>CASTAÑEDA MASSAGUER, David (2023). <em>La formació urbana del carrer Ample d’Arenys de Mar, s. XVI-XVIII. Una aproximació històrica.</em> Arenys de Mar: Ateneu Arenyenc.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> | XIX | <p>Casa senyorial, de dos cossos i mig d'amplada, entre mitgeres de planta rectangular. Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, que dona al carrer d'Anselm Clavé. Al centre s'alça una llanterna visible des de la façana marítima.</p> <p>A nivell compositiu, la façana s'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures en cada planta. A la planta baixa, l'eix central està definit per la porta d'accés, de llinda recta i doble batent. A cada costat hi ha sengles finestres reixades, amb persianes de corda. En el primer pis, es mostra un balcó corregut amb tres accessos, barana de ferro i llosana sostinguda per sis mènsules amb decoracions estriades. En aquesta planta, les persianes són de llibret.</p> <p>A la segona planta, hi trobem tres balcons individuals, amb barana de ferro i llosana sostinguda per dues mènsules de les mateixes característiques que les de la primera planta. Les persianes també són de llibret.</p> <p>La façana està coronada per una gran barbacana amb bigues de fusta sostingudes amb permòdols.</p> <p>El parament és arrebossat amb faixes horitzontals de banda a banda de la façana. Lleus motllures separen els diferents nivells amb una franja esgrafiada a sota amb motius florals.</p> | 08006-86 | Carrer d'Anselm Clavé, núm. 38 (antic carrer Ample) | <p><span><span><span>El carrer Ample, conegut actualment també com a carrer d’Anselm Clavé, forma part del sector d’Es Caravar, a llevant de la Riera. Es tracta d’un dels tres sectors més antics que configurarien la vila a partir del segle XVI. Els altres dos són Sa Boada i Sa Voga.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El carrer Ample és el primer que es parcel·la al sector d’Es Caravar a cavall dels segles XV i XVI, urbanitzant l’espai en direcció nord fins arribar al vessant sud del turó d’en Fornaguera.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Gràcies al buidatge de la documentació notarial dels arxius, David Castañeda (2023) ha pogut identificar l’origen constructiu de totes les cases del carrer Ample. I afirma que la urbanització de la ribera marítima de Sant Martí d’Arenys va començar entre els segles XV i XVI, de sud a nord i no a l’inrevés. Al carrer Ample, la primera etapa constructiva es documenta arran de mar, a tocar del Camí Ral, i la segona etapa, iniciada entorn als anys 40 del segle XVI, correspon a la urbanització de la part alta del carrer fins arribar al rial del Bareu. Aquesta fase també es caracteritza per a la construcció de tres torres defensives.</span></span></span></p> | 41.5797200,2.5529200 | 462731 | 4603211 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93261-02dsc8454.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93261-03dsc8456.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93261-04dsc8457.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93261-05p1540380.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pel cantó del passeig de mar disposa d'un jardí amb una tanca reixada, que és una de les poques que es conserven d'època. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3996,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: http://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/