Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 38139 | Arbreda del torrent de can Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-del-torrent-de-can-marti | <p>- NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> | <p>Arbreda en galeria que ressegueix el tram mig del torrent de can Martí, constituïda principalment per pi pinyer, alzina, roures i lledoner, alguns d'ells de grans dimensions. Creen un ambient molt ombrívol i frescal, òptim pel pas de fauna, i ajuden a consolidar i evitar l'erosió dels marges de la riera en èpoques de rierades.</p> | 08009-146 | Veïnat de la Pujada. Torrent de can Martí | 41.5663700,2.4078000 | 450624.07 | 4601801.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38139-foto-08009-146-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | Catalogada per l'Ajuntament d'Argentona com a arbreda del torrent de can Castells, tot i que està situada al torrent de can Martí, per tant, hem adoptat el nom del torrent on està situada l'arbreda. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 40061 | Cisterna de Can Rit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-de-can-rit | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | <p>Cisterna subterrània situada al davant la casa. Tot i no haver pogut accedir al seu interior, des de l'exterior es pot apreciar que és de planta quadrada i té una volta feta de totxo massís i pedra rejuntats amb morter de calç. L'accés queda protegit amb una petita caseta feta de totxana i ciment, construïda fa 10 anys aproximadament. Per la seva volumetria exterior té una cabuda superior a 10 m3. Possiblement era una de les cisternes més grans del Serrat.</p> | 08005-192 | Can Rit (Serrat de l'Ocata) | 41.6999300,2.2428300 | 436999 | 4616738 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40061-foto-08005-192-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 40041 | Festa de la camioneta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-la-camioneta | <p>BADIA MORET, J. (1978). L'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | Actualment no es celebra. | <p>Es tracta d'una festa anual, avui dia desapareguda, organitzada per la Germandat de Camioners de Nostra Senyora de Puiggraciós. Aquesta associació va néixer durant el mes de setembre de l'any 1939 a iniciativa d'un grup d'estiuejants que s'havien instal·lat a l'Ametlla durant la Guerra Civil i que, per motius de feina havien de desplaçar-se diàriament a Barcelona. Al no existir transport públic per a fer el trajecte, van contractar una camioneta. En un d'aquets viatges els va sorprendre una tempesta i van haver de refugiar-se sota el pont de Parets que s'estava inundant per moments però, gràcies als precs que van fer a la Verge de Puiggraciós, es van salvar miraculosament, i per agrair-li li van dedicar una festa en el seu honor. Els actes de la festa començaven amb una missa solemne en honor a la Verge de Puiggraciós; després un berenar sardanista a l'era de Can Sous i una processó amb torxes fins a la parròquia de l'Ametlla amb una rebuda amb focs d'artifici i escopetades dels homes del sometent; la festa finalitzava amb una vetllada teatral a la Sala de Can Bassa.</p> | 08005-172 | Puiggraciós | 41.6695600,2.2614600 | 438520 | 4613352 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40041-foto-08005-172-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia antiga de la Festa de la camioneta l'any 1947 (arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès). | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 38213 | Sant Pere de Clarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-clara | <p>Gran enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1973. Vol 5. P. 204 Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1982. Vol. 6: El Vallès i el Maresme. BONET I GARÍ, LL. I col. (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins, Ed. Montblanc-Martín. C.E.C. Barcelona.</p> | XIII | Es troba en un relatiu bon estat, però tant la teulada com alguns elements de façana necessiten una restauració i consoldació, ja que amenacen despreniments. No obstant, s'observa que periòdicament s'han realitzat tasques de manteniment. | <p>L'únic edifici que es conserva de l'antic convent. Es tracta d'una petita capelleta, d'estil gòtic, que ha aprofitat elements anteriors de tipus romànic. Nau pràcticament quadrada, amb accés lateral, connectada a est amb el presbiteri, d'origen romànic.</p> | 08009-220 | Veïnat de Clarà. Ctra. BV-5106, a Òrrius | <p>L'any 1080 Adelaida Guadald cedí el lloc al monestir de l'orde de Cluny, sotmès a Sant Pere de Casserres fins el 1359. En el 1597 va passar a dependre del Bisbat de Solsona, que l'arrendà als March d'Òrrius. Al 1730, sense culte i degradat per usos utilitaris, fins que per compra de la família Figueres es restaurà. Possiblement sota la direcció de l'arquitecte Rubió i Bellver, que era l'arquitecte de la família.</p> | 41.5580800,2.3684100 | 447333.06 | 4600904.55 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38213-foto-08009-220-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38213-foto-08009-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38213-foto-08009-220-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 40076 | Sínia de Can Pau Adjutori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-can-pau-adjutori | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | en estat d'abandó | <p>Sínia situada a les proximitats del torrent del Sot d'en Girbau. Es tracta d'una màquina d'elevar aigua formada per una roda horitzontal que, accionada per mitjà d'un animal que donava voltes fermat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix, engranava amb una altra roda vertical i movia una cadena, l'extrem inferior de la qual era submergida a l'aigua del pou. Avui dia, la sínia resta abandonada i tot els seus elements estan molt malmesos.</p> | 08005-207 | Can Pau Adjutori. Polígon 3, parcel·la 62 | <p>Segons Joaquim Batlles Jo, propietari de la masia, la sínia bombejava aigua, primer per mitjà d'un animal i, anys després, amb un motor.</p> | 41.6395700,2.2579300 | 438198 | 4610025 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40076-foto-08005-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40076-foto-08005-207-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 40043 | Homenatge a la vellesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-la-vellesa | <p>BADIA MORET, J. (1978). L'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX-XXI | <p>Es tracta d'una celebració anual en homenatge a la gent gran del municipi. Fou impulsada a principis dels anys cinquanta per l'empresari Feliu Badaló, juntament amb una comissió representativa del poble. Antigament la festa, que era gestionada per un padrí i per La Caixa de Pensions i Estalvis, s'iniciava amb la reunió dels participants a la plaça de Can Bahcs, en processó i amb un acompanyant jove, anaven a l'església a celebrar la missa. Un cop finalitzada, es feia la tradicional fotografia de tots els participants a l'escalinata de l'església, i en processó anaven a la Sala, on es celebraven els parlaments i els discursos; després, també en processó, anaven fins a la plaça de l'Ajuntament on es feien els Balls de Gitanes. Aquesta continuava amb el dinar al parvulari i amb un sorteig de diners. Actualment, la festa consisteix en la reunió dels participants a un restaurant, on es duen a terme primer els parlaments de l'alcalde i regidors, després el dinar de germanor seguit per la celebració de les noces d'or d'algunes parelles i pel ball de cloenda.</p> | 08005-174 | L'Ametlla del Vallès | 41.6695600,2.2614600 | 438520 | 4613352 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40043-foto-08005-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40043-foto-08005-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40043-foto-08005-174-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies antigues de l'any 1954 (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès). | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 38102 | Eucaliptus de can Pardal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-de-can-pardal | <p>Eucaliptus (Eucaliptus globulus) situat a l'entrada de can Pardal, just abans de l'era. Dimensions: Perímetre: 5,00 m, DBH: 1,60 m.</p> | 08009-109 | Veïnat de Sant Jaume. Finca de Can Pardal | 41.5355700,2.4126500 | 451005.04 | 4598379.52 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38102-foto-08009-109-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 38125 | Roure martinenc del mot del Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-martinenc-del-mot-del-ros | <p>- NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> | <p>Roure martinenc (Quercus humilis) situat al mot del Ros (part baixa de la riera de Riudameia), uns 200 m cap al W de Can Matavents. Dimensions: Perímetre: 2,67 m, DBH: 0,85 m.</p> | 08009-132 | Mot del Ros | 41.5717100,2.3889100 | 449053.07 | 4602405.54 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38125-foto-08009-132-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 100650 | Cal Manyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-manyer | <p>G3 Desenvolupament Territorial SL (s.d.). Catàleg de masies i cases rurals del terme municipal de Bellprat. Document tècnic, pendent d’aprovació. Fons de l’Ajuntament de Bellprat.</p> <p><span>Gual Vidal, Meritxell (2019). Estudi demogràfic de Bellprat del 1900 a l’actualitat [Treball de recerca de batxillerat inèdit]. INS Pere Vives Vich, Igualada.</span></p> <p>Martell Gassó, Jaume. (2025). El Capbreu de 1598 del terme de Queralt i lloc de Bellprat (Col·lecció Solixent, Migdia, Ponent, Tremuntana, 119 pp.). Ajuntament de Bellprat.</p> <p>Palau i Rafecas, Salvador (1992). Masies i molins fariners amb habitacle dintre de la zona d’influència del mercat de Santa Coloma de Queralt. Aplec de treballs, núm. 10, p. 257-98.</p> | XVIII - XX | <p>Segons el <em>Catàleg de masies de Bellprat</em>, Cal Manyer és una masia de planta rectangular amb una superfície aproximada de 90 m². L’edifici principal s’estructura en planta baixa, pis i golfes, i presenta coberta de teula a doble vessant amb carener paral·lel a la façana principal. La construcció és de pedra i es troba parcialment arrebossada. A la part posterior s’hi adossa un annex de construcció posterior, bastit amb totxana i revestit amb morter de tonalitat grisenca. La façana principal, orientada a ponent, s'obre a un barri tancat flanquejat pels coberts a tramuntana i llevant, i per una gran portalada amb reixa de forja de doble fulla. L'edifici conserva la façana original, on la majoria de finestres són quadrangulars amb llinda plana de fusta. El parament és de pedra del país sense desbastar. No disposa d'elements embellidors a la façana i l'element més singular, el conforma el conjunt de masia tancada al voltant del barri.</p> <p>La masia s’insereix en un entorn boscós i disposa, a més de l’habitatge principal, d’un cobert de construcció recent de totxana, així com d’antics galliners i conillers. Al lateral dret de l’edifici s’hi localitza una nau de totxana corresponent a una antiga granja. Disposa també d'un pou pròxim als horts amb brocal tancat de planta quadrada i coberta de teula. </p> | 08021-30 | L’accés a la masia es realitza mitjançant una pista des del poble. | <p>Segons el <em>Catàleg de masies de Bellprat</em>, la masia de Cal Manyer seria anterior a l’any 1920, data en què, segons la informació recollida, s’hi hauria començat a viure, tot i que la seva construcció és anterior. Aquesta referència situa, com a mínim, l’ocupació de l’edifici en el primer quart del segle XX, sense precisar-ne la data exacta d’edificació.</p> <p>D’altra banda, Jaume Martell no recull cap referència directa a aquest mas en el seu estudi sobre el capbreu de 1598 del terme de Queralt i lloc de Bellprat, fet que podria indicar una implantació posterior a les masies documentades en època moderna inicial o bé un canvi de denominació no identificat documentalment. Per les seves característiques tipològiques i constructives, l’edifici podria correspondre a una construcció d’època moderna o contemporània, probablement situada entre els segles XVIII i XIX, sense descartar una cronologia anterior. </p> <p>Segons Meritxell Gual, en el seu treball <em>Estudi demogràfic de Bellprat del 1900 a l’actualitat</em>, Cal Manyer encara es fa servir com a residència temporal. La masia està associada a una granja de conills.</p> | 41.5291776,1.4309367 | 369099 | 4598692 | 08021 | Bellprat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100650-30-1-pic1760523371539.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100650-30-2-img20251015121702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100650-30-3-img20251015121801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100650-30-4-img20251015121947.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2026-04-29 00:00:00 | M. Picas - INSITU SL | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 40067 | Bassa de les Pomeres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-les-pomeres | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | <p>Bassa, feta de totxo i morter de calç, situada a sota la font del Desmai, al marge del torrent més proper a la masia de Can Diví del Sot. Està soterrada gairebé en la seva totalitat, menys una de les parets laterals, que fa més de 5 m de llargada i més de 2 m d'alçada. S'omplia per mitjà d'un pou que hi havia uns metres més amunt.</p> | 08005-198 | Can Diví del Sot | <p>Segons informacions recopilades per Jordi Puig Roca, aquesta bassa durant anys s'emprà per a regar una gran quantitat de pomeres que es plantaren al torrent. Els propietaris de la finca, la família Girgau, decidiren plantar pomeres perquè tenien parades de fruita a Barcelona, en concret a la Boqueria, al carrer Casp i al Mercat de la Concepció. Finalment optaren per arrencar-les ja que el torrent, que quedava molt ensotat, feia que la fruita agafés malures i no fos apta per vendre.</p> | 41.6578000,2.2612700 | 438493 | 4612047 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40067-foto-08005-198-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 40058 | Turó de la Majordoma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-la-majordoma | <p>COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Restes en superfície ubicades al turó situat al final de la pujada de la Crta. de Puiggraciós i l'accés al C/Bertí. Es tracta d'un espai amb una immillorable visibilitat sobre la plana del Vallès. Troballes indeterminades. L'orografia fa que sigui un lloc excepcional per a possibles assentaments. Hi ha notícia de troballes de materials arqueològics indeterminats en superfície. En la prospecció realitzada l'any 2007 no s'hi ha localitzat cap tipus de resta en superfície. Tanmateix, s'observa que recentment s'ha obert un camí fins al cim del turó, que s'ha aplanat, eliminant-hi l'estratigrafia més superficial.</p> | 08005-189 | Turó de la Majordoma | 41.6799600,2.2554000 | 438026 | 4614511 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40058-foto-08005-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40058-foto-08005-189-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Enric Costa i Argemí | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 38266 | Santa Maria del Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-viver | <p>BONET I GARÍ, LL. I col. (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins, Ed. Montblanc-Martín. C.E.C. Barcelona. GINESTÀ, S.(1968) El maresme, comarca privilegiada. Ed. Selecta. Barcelona Fundació Enciclopèdia Catalana, (1982). Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Vol VI. El Vallès i el Maresme CASTILLO Ma. Josep. 'El Viver', Fonts, 4. Octubre 2000, pp. 8-10</p> | XII | <p>Petita església de planta rectangular, d'una sola nau, cobert amb volta de canó, , amb un absis semicircular i dues absidioles laterals, donant una forma trilobular a la capçalera de l'edifici. Teulada a dues vessants i campanar de cadireta Molt modificada i restaurada, conserva un portal del segle XVII, gòtic, amb una llinda formada per una sola peça de pedra carejada, amb motllures. A l'interior destaca un altar amb el frontal d'alabastre policromat, de l'escultor Frederic Marés, que imita la disposició d'un altar romànic. També hi podem trobar un baldaquí de fusta policromada, còpia de l'original de Sant Sadurní de Tavèrnoles; així com un senzill cor i part d'un retaule del segle XVI.</p> | 08009-273 | Carretera d'Argentona a Vilassar (B-502) | <p>Ja esmentada al segle XII, i posteriorment en un testament de l'any 1270, al segle XVII s'estableix el dret de patronatge als hereus i successors del mas Vinyals, del veïnat de Clarà. Fou centre de devoció mariana, celebrant-s'hi aplecs.</p> | 41.5466000,2.4073500 | 450571.05 | 4599607.53 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38266-foto-08009-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38266-foto-08009-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38266-foto-08009-273-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Capella de la Baronia de Viver. Es coneix que antigament hi havia un edifici adossat, on vivia la persona que tenia cura de l'indret. D'aquest edifici només en queden algunes traces en el mur exterior i la portella, avui tapiada, que es troba en una de les absidiones laterals. La imatge de la Verge Maria que s'hi venera és l'original, d'estil romànic, que va ser guardada durant la guerra civil i després retornada a l'església. Tal i com indica la llegenda sembla que, en realitzar la restauració, es va trobar un pou molt a prop de l'església. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 38216 | Can Cirés (Can Nadal) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cires-can-nadal | <p>SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> | XVII-XIX | Regular tirant a dolent. Actualment només s'utilitza com a vivenda habitual un dels edificis, i la resta, en semiabandó es va deteriorant lentament. S'observen part de teulada en un estat precari, i nombroses esquerdes. Moltes de les obertures estan tapiades, i l'interior d'alguna de les cases està totalement modificat i subdividit pels locals d'assaig. | <p>L'edifici central, catalogable com a tipus III, de tres cossos perpendiculars a façana, i planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dues vessants, conserva el portal adovellat amb arc de mig punt i les obertures envoltades per pedra vista escairada. Es conserven també, en molt mal estat, els esgrafiats de la façana principal, de tons rosats, i part de l'era original i la zona ajardinada de l'enton més proper de les construccions, quedant com un conjunt aïllat emmig de les parcel·les de la urbanització posterior. La última de les construccions té data de 1835.</p> | 08009-223 | C. Cirés | <p>El veïnat i la casa de Cirés ja apareix en plànols antics, del segle XVII, i probablement es tracta d´'un edifici anterior, probablement de mitjans del segle XV.</p> | 41.5480700,2.4018700 | 450115 | 4599774 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38216-foto-08009-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38216-foto-08009-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38216-foto-08009-223-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Es tracta d'un conjunt arquitectònic amb un valor afegit, ja que ha sabut mantenir la seva morfologia original. En aquest cas, però , ha perdut l'ús d'origen, ja que la majoria de les construccions són llogades per a locals d'assaig de grups de música o de caseta d'eines. Sense un projecte de fons, la desídia dels propietaris i dels usuaris va malmentent el conjunt. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 78940 | Festa de Corpus Christi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-corpus-christi-0 | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.</p> | XX | <p>La festa de Corpus es celebra cada any a Aiguafreda amb el tradicional ofici solemne i la processó. La missa es celebra la tarda de diumenge, que va precedida per la processó. Al capdavant d'aquesta el mossèn porta la custòdia sota tàlem, acompanyat dels infants que han fet la comunió el diumenge abans. La comitiva transcorre pels principals carrers del poble, que han estat engalanats amb catifes de flors i domassos als balcons el matí del mateix dia.</p> | 08014-238 | Aiguafreda | <p>La festa del Corpus s'ha celebrat a Aiguafreda de forma ininterrompuda durant tot el segle XX. Antigament es feien les enramades, en què les cases i els carrers es guarnien amb rams i es col·locaven altars al carrer. Des de mitjans del segle XX es van fer diverses variacions en la festivitat, com és la incorporació de catifes de flors o catifes de dibuix. Després d'uns anys sense fer-se les catifes, l'any 1999 va recuperar-se la tradició.</p> | 41.7680000,2.2503800 | 437693 | 4624290 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78940-foto-08014-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78940-foto-08014-238-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | S'han unificat les dues fitxes de l'IPEC 'Corpus Christi' i 'Processó de Corpus' en una de sola. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 78942 | Can Barata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-barata | XX | <p>Can Barata és una casa de la primera meitat del segle XX construïda sota la influència de l'estètica noucentista. És un edifici aïllat de planta rectangular. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants molt inclinats amb el carener paral·lel a la façana. La façana està definida per una galeria de tres pòrtics d'arc de mig punt de pedra situada a la planta baixa. Sobre el seu eix hi ha tres finestres d'arc de mig punt arrebossat, sobre les quals la coberta està acabada en punta en forma de gablets. L'extrem de migdia d'aquesta façana té dos finestres d'arc pla arrebossat, amb la coberta igualment acabada en punta. Aquest mateix esquema es reprodueix en dos dels eixos d'obertures de la façana posterior. El tractament dels murs és arrebossat i pintat.</p> | 08014-240 | C. Núria, 42 | <p>Segons un testimoni gràfic de la dècada de 1930, la casa de Can Barata va ser una de les primeres en edificar-se en aquesta zona.</p> | 41.7700700,2.2517000 | 437805 | 4624518 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78942-foto-08014-240-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78942-foto-08014-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78942-foto-08014-240-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38295 | Can Raimí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-raimi | <p>BONET I GARÍ, LL. I col. (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins, Ed. Montblanc-Martín. C.E.C. Barcelona. SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> | XVII | Tot i que ha sofert algunes modificacions importants, sobretot a l'interior, conserva encara la volumetria i aspectes originals. | <p>Petita masia amb els tres cossos perpendiculars a façana i celler posterior de planta i pis. Teulada assimètrica a dues vessants, fruit segurament d'una substitució o reconstrucció tardana. En la façana principal es poden veure el portal adovellat, i un finestral amb la llinda, brancals i ampit de granit motllurat a l'estil gòtic. La resta de fienstres i obertures estan envoltades de peces de pedra, però amb un tractament de la pedra mínim. També es conserva un rellotge de sol</p> | 08009-302 | Veïnat de Clarà. Urbanització Can Raimí | <p>Antigament Can Raimi disposava dels terrenys que actualment ocupa la urbanització que porta el seu nom.</p> | 41.5591500,2.3776300 | 448102.06 | 4601017.55 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38295-foto-08009-302-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38295-foto-08009-302-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | En la façana s'hi han afegit elements de forja que distorsionen bastant l'aspecte rústic de la masia, com ara un gan cartell just a sobre del portal de la casa, amb la inscripció del nom, i dos fanals a banda i banda. Antigament es coneixia com a Can Reymir. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 38301 | Casa al C. Bernat de Riudemeia, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-c-bernat-de-riudemeia-9 | XX | <p>Caseta aïllada, de planta semisoterrada, baixa, pis i golfes, amb pati tot al voltant. La tanca que separa del carrer és d'obra vista de maó massís, amb peces esmaltades i la reixa és de ferro forjat, força interessant. El tractament de la façana és sobri, un senzill arrebossat, però el tractament especial de les obertures i dels remats de coberta la fa un exemple característic dels primers edificis d'Eixample.</p> | 08009-308 | Nucli urbà. C. Bernat Riudemeia, 9 | 41.5540000,2.4021100 | 450140.06 | 4600431.53 | 1920-30 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38301-foto-08009-308-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 40065 | Font del Desmai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-desmai | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XIX | Només queden restes de l'estructura de la bassa. | <p>Es tracta de les restes de la font i la bassa del Desmai, situades a l'est de Can Diví del Sot, a tocar del torrent. La font recollia aigua de l'escorrentiu del torrent i omplia una gran bassa rectangular, situada a la part davantera, que quedava resguardada per un desmai (Salix babylonica) de grans dimensions. Actualment la font ja no raja i només es conserven algunes restes de l'estructura de la bassa, feta amb pedres irregulars lligades amb morter de calç, i del revestiment intern de morter per a impermeabilitzar-la. Els murs fan aproximadament 0,45 m d'amplada i 1,4 m d'alçada; a nivell superficial, un d'ells conserva 1 m de llargada i l'altre uns 9 m.</p> | 08005-196 | Can Diví del Sot | <p>Emblemàtic espai que antigament realitzava una doble funció -productiva i d'esbarjo-. La bassa emmagatzemava l'aigua utilitzada per a regar els horts que hi havia a banda i banda del torrent. També era un indret d'esbarjo de les famílies pageses del poble. La bassa fou destruïda en el decurs de les obres d'urbanització de Can Diví, a finals dels anys vuitanta del segle passat.</p> | 41.6598800,2.2625200 | 438599 | 4612277 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40065-foto-08005-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40065-foto-08005-196-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 78924 | Can Jan Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-jan-pau | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.</p> | XVIII-XX | <p>Can Jan Pau és una casa construïda al segle XVIII que va ser notablement reformada durant la segona meitat del segle XX amb l'obertura de noves finestres al pis i la construcció del pis superior. És un edifici cantoner de planta quadrangular i dues crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Totes les obertures són de pedra de factura moderna, excepte el portal d'arc pla de pedra carejada. A la façana posterior també s'hi conserva un portal de les mateixes característiques. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons.</p> | 08014-222 | C. Major, 17 | 41.7684700,2.2496900 | 437636 | 4624342 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78924-foto-08014-222-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78924-foto-08014-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78924-foto-08014-222-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 78944 | Casa de la carretera de Ribes, 53 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-carretera-de-ribes-53 | XX | <p>Casa construïda durant la primera meitat del segle XX sota la influència de l'estètica noucentista. És un edifici aïllat de planta rectangular i que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i golfes i té la coberta de teula plana a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El portal d'accés està cobert per un porxo avançat amb pilars quadrangulars i coberta de teula. Totes les obertures són d'arc pla arrebossat, amb una franja de rajola decorativa a la part superior. El tractament exterior és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons.</p> | 08014-242 | Ctra. De Ribes, 53 | 41.7695100,2.2490500 | 437584 | 4624458 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78944-foto-08014-242-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78944-foto-08014-242-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38304 | Ca l'Avi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lavi | <p>SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> | XVII | Es va restaurar i reformar l'any 1995, intentant mantenir la volumetria i aspectes originals. | <p>Masia senzilla, de tres cossos perpendiculars a façana, planta baixa i pis i coberta a dues vessants paral·lela a façana. Té un cos afegit de planta baixa que originalment feia les funcions de quadra per al bestiar. Conserva les obertures originals amb llindes, brancals i ampits de granit, aquests últims motllurats; i al llarg del temps s'han obert finestres de major tamany, però sense fer ús de la pedra.</p> | 08009-311 | Veïnat de Clarà. Camí de Ca l'Avi | 41.5547200,2.3638100 | 446946.05 | 4600534.56 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38304-foto-08009-311-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | La data de l'edifici es podria situar a mitjans del segle XVII. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 74130 | Barraca de les Sureres II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-sureres-ii | XVIII-XX | Es troba en estat ruïnós. | <p>Barraca de vinya situada en una feixa de la zona de les alzines sureres, al nord de la masia de la Bisbal. És una edificació aïllada de planta circular, que es troba construïda aprofitant el desnivell natural del terreny, amb la tècnica de la pedra seca. La tipologia constructiva era de falsa volta troncocònica, que actualment es troba enderrocada.</p> | 08014-190 | Serra de l'Arca | 41.7838000,2.2802700 | 440192 | 4626023 | 08014 | Aiguafreda | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74130-foto-08014-190-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74130-foto-08014-190-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74130-foto-08014-190-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38100 | Eucaliptus de can Balançó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-de-can-balanco | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> | <p>Eucaliptus (Eucaliptus globulus) plantat al jardí de can Balançór. Dimensions: Perímetre: 7,84 m, DBH: 2,50 m.</p> | 08009-107 | Veïnat de Sant Jaume. Finca de Can Balançó | 41.5467100,2.4199400 | 451621.05 | 4599612.52 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38100-foto-08009-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38100-foto-08009-107-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | A principi de l'any 2003 durant un aiguat, va caure una branca força grossa de l'arbre, enderrocant un mur del jardí, tot i això, l'arbre gaudeix de bona salut. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 38109 | Lledoner de can Raimí I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-can-raimi-i | <p>Lledoner (Celtis australis) situat entre can Raimí i la llera de la riera de Clarà, la base ha estat tallada, per tant, les dimensions del tronc actual són inferiors a les que tindria si no hagués estat tallat. Dimensions: Perímetre: 2,82 m, DBH: 0,90 m.</p> | 08009-116 | Veïnat de Clarà. Can Raimí | 41.5585500,2.3780100 | 448134.06 | 4600951.55 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38109-foto-08009-116-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | Sota mateix de l'arbre hi ha contenidors de brossa i de recollida selectiva, els lixiviats i sucs dels quals, a l'infiltrar-se a terra, poden arribar a matar l'arbre. Caldria traslladar aquests contenidors a un altre lloc. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 93973 | Fons referent a la figura de salvador Espriu del Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-la-figura-de-salvador-espriu-del-centre-de-documentacio-i-estudi-salvador | XX | <p><span><span><span>Tal com s’expressa en l’estatut de constitució de l’Organisme Autònom Local Centre de Documentació i Estudi Salvador Espriu (d’ara endavant, OAL Centre Espriu), l’objectiu és el de confegir un fons documental el més exhaustiu possible entorn de l’obra i de la personalitat de Salvador Espriu. La intenció és, doncs, esdevenir el principal punt de referència per a tots aquells que estiguin interessats en aquest escriptor i la seva obra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És un centre especialitzat en la figura i l’obra de Salvador Espriu i, com a tal, té un tractament diferenciat del que pugui tenir una biblioteca generalista. Pràcticament, tot el que s’hi troba dipositat hi és perquè té alguna connexió amb l’escriptor, la seva obra, el seu entorn, el moment històric, les relacions personals, els nexes amb altres disciplines artístiques i els seus creadors.</span></span></span></p> <p><span><span><span>És important, i necessari, assenyalar diversos aspectes en relació a la creació i construcció de les diverses seccions que integren els fons del Centre Espriu, ja que aquest organisme neix sense cap aportació de fons significatius, llevat del que hi diposita el Sr. Josep M. Ainaud de Lasarte, uns quants llibres de Salvador Espriu (alguns primeres edicions) i dues carpetes, una amb retalls de premsa i l’altra amb impresos diversos com díptics, programes de mà, o invitacions d’activitats relacionades amb l’escriptor i la seva obra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Pràcticament la totalitat del fons que acull el Centre Espriu s’ha anat confegint de diverses maneres al llarg de tots aquests anys que han passat d’ençà de la seva creació. Gran part de les col<span>·</span>leccions han estat adquirides pel Centre Espriu. També s’han rebut i admès diverses donacions, entre les quals destaca la procedent de la pròpia família de Salvador Espriu. </span></span></span></p> <p>El fons principal és el bibliogràfic i e<span><span><span>stà constituït per llibres de diversa tipologia, encapçalats per les obres de Salvador Espriu en les seves diverses edicions i tipus d’edicions, antologies i reculls, com també traduccions a moltes altres llengües. </span></span></span>La resta del fons està format per antologies, estudis i crítica literària, obres biogràfiques, llibres d’entrevistes, epistolaris i memòries, actes de congressos, col·loquis o simposis, reculls d’homenatge, llibres d’artistes, d’arts escèniques, música i cançó, ensenyament, obres generals de llengua i literatura catalanes, diccionaris, etc. En total, estaríem parlant d’uns 25 o 30 metres lineals.</p> <p><span><span><span>A més del fons bibliogràfic que s’ha anat confegint, el Centre acull la biblioteca personal de la Sra. Amàlia Tineo Gil<strong>,</strong> cedida pels seus hereus amb motiu del seu traspàs. Amàlia Tineo formava part del més íntim cercle d’amics d’Espriu del temps de la universitat, juntament amb Tomeu Rosselló-Pòrcel, Mercè Muntañola i Lola Solà. Aquesta és una biblioteca de tota una vida, un conjunt de llibres important –més de 80 metres lineals— on destaquen temàtiques com la filosofia, l’ètica, la sociologia, la literatura i la història, l’art. La raó per la qual es troba al Centre Espriu és perquè inclou llibres que pertanyien a Salvador Espriu, és a dir, que formarien part de la “biblioteca personal” de l’escriptor. En algun moment determinat de la seva vida, Espriu es va quedar només amb uns quants llibres de capçalera i la resta els va traspassar a alguns amics, sobretot a l’Amàlia Tineo, que els “incorporava” a la seva pròpia biblioteca. Espriu va fer el mateix amb la seva germana Maria Lluïsa, molt conscient que ella també els conservaria. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A més, hi ha una part d'hemeroteca. Molt important, també, perquè al llarg de la seva vida, sobretot a partir de final de la dècada dels 50 del segle passat, Espriu tenia una presència molt notòria en la premsa, a les publicacions periòdiques i altres publicacions d’àmbit privat. També hi ha publicacions estrangeres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Trobem una secció d'impresos molt diversificada que inclou tot allò que no són llibres, ni publicacions periòdiques o catàlegs, per exemple. Ens referim a cartells (de diverses mides i formats), o programes de mà (fullets, díptics, desplegables, invitacions, recordatoris, publicitat).</span></span></span></p> <p><span><span><span>També hi trobem una secció epistolar i de manuscrits, </span></span></span><span><span><span>cartes escrites per Espriu, algunes originals, altres en còpia, que han aportat els receptors de les cartes. Cal dir que Espriu no va conservar la correspondència que rebia, per tant és molt difícil poder confegir una “relació epistolar” completa amb gairebé cap dels seus corresponsals. </span></span></span><span><span><span>Pel que fa a manuscrits de les obres, Espriu tampoc els va conservar. Es disposa només d’algunes pàgines d’un quadern i poca cosa més, excepte un fitxer de lectura que es pot visionar complet al Corpus Literari Català, de la Càtedra Màrius Torres de la Universitat de Lleida.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Caldria distingir una sèrie de fotografies de la part específicament relacionada amb la persona de Salvador Espriu, la seva família, la casa familiars, de la resta de fotografies que apleguem i que es corresponen a altres àmbits com la vila d’Arenys de Mar i els seus entorns, el cementiri. I, també, relacionades amb activitats que s’han fet i s’han documentat. Així com enregistraments sonors i videogràfics. </span></span></span><span><span><span>Programes televisats, alguna representació teatral, música (sobretot), La pel<span>·</span>lícula <em>Laia </em>en dues versions; o les intervencions al I Simposi Internacional Salvador Espriu (2003).</span></span></span></p> <p>També s'hi poden trobar t<span><span><span>esis doctorals i de llicenciatura, treballs finals de màster, treballs de recerca, treballs escolars. </span></span></span><span><span><span>Espriu i la seva obra han estat, i són, motiu de diversos treballs d’investigació de tot tipus, des del darrer terç del segle XX. Es conserven i estan a disposició dels investigadors tots aquells que s’han dipositat al Centre. </span></span></span><span><span><span>Actualment, les tesis i treballs finals solen estar disponibles online, la qual cosa facilitat la recerca.</span></span></span></p> <p><span><span><span>També hi ha obra plàstica de diversos autors: g</span></span></span><span><span><span>ravats, litografies, aquarel<span>·</span>les<span>, </span>dibuixos/il<span>·l</span>ustracions originals, retrat a l’oli, petites escultures; documentació personal i alguns objectes.</span></span></span></p> | 08006-379 | Pavelló Sert. Can Nadal, s/n | <p><span><span><span>El Centre Espriu va ser constituït per l’Ajuntament d’Arenys de Mar en sessió plenària de 25 de març de 1987, i extingit per l’acord adoptat pel Ple en data de 27 de desembre de 2007, amb efecte a data d’1 de gener de 2008. L’Ajuntament esdevé el successor universalment de l’OAL Centre Espriu en els seus béns, drets i obligacions.</span></span></span></p> | 41.5833844,2.5452893 | 462097 | 4603621 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93973-02p1580356.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93973-03p1580361.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93973-04p1580357.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93973-05p1580362.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No es tracta d’un fons estàtic i/o tancat, sinó dinàmic i que s’enriqueix constantment, bé a través de donacions o de l’adquisició d’elements o materials no localitzats fins a la data, bé a la constant incorporació de novetats editorials o d’altres tipus de materials. Salvador Espriu és un clàssic, un escriptor cabdal de les lletres catalanes de tots els temps, que segueix interessant als lectors, que se segueix traduint i que segueix sent objectiu de recerca d’alt nivell. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 78931 | Can Ramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ramon-4 | XIX | <p>Can Ramon és una casa del segle XIX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en dos crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures d'arc escarser arrebossat, excepte el portal d'arc carpanell ceràmic. Al costat del portal hi ha un portal de factura moderna. La façana lateral està contrafortada. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons.</p> | 08014-229 | Pl. Major, 2 | <p>Estava adossada a l'antiga església de la Concepció.</p> | 41.7681600,2.2503900 | 437694 | 4624307 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78931-foto-08014-229-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78931-foto-08014-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78931-foto-08014-229-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 40093 | Bassa de sota Cal Forcaire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-sota-cal-forcaire | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | <p>Bassa situada sota Cal Forcaire, dins de les propietats de Can Bachs. Probablement s'omplia de l'aigua que baixava del torrent del Verder. És de forma rectangular, fa aproximadament 5 m de llargada i 2 m d'amplada, i està feta de totxo. Actualment resta buida i abandonada.</p> | 08005-224 | Cal Forcaire | 41.6745000,2.2593200 | 438347 | 4613902 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40093-foto-08005-224-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40093-foto-08005-224-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38141 | Bassa de la font dels Plàtans de can Castells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-de-la-font-dels-platans-de-can-castells | <p>- DOCE (1992). Directiva 92/43/CEE, relativa a la conservación de los hábitats naturales y de la fauna y flora silvestres. DOCE núm. L 206, de 22 de Juliol de 1992. - VIÑALS, J. & PADRÓS, P. (1982). Les fonts d'Argentona. Ajuntament d'Argentona.</p> | <p>Bassa creada per la font dels Plàtans de can Castells on hi creix una població molt important de l'alga carofícia asprella (Chara vulgaris), també hi trobem Cladophora sp., diverses diatomees i macroinvertebrats, la bassa també és utilitzada com a abeurador d'aus i mamífers i com a lloc de cria i alimentació d'amfibis.</p> | 08009-148 | Veïnat de la Pujada. Torrent de can Comalada | 41.5678100,2.4051400 | 450403.07 | 4601963.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38141-foto-08009-148-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | La vegetació de carofícies del bentos d'aigües dolces (codi 3140) és un hàbitat natural d'interès comunitari inclòs a l'annex I de la Directiva Hàbitats Europea (97/62/CE). | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 40054 | Pou de Can Panxa Rossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-can-panxa-rossa | XX | <p>Pou situat a l'extrem de ponent de les propietats de la casa. Està fet de pedres de la zona rejuntades amb morter de calç. És de planta semicircular amb una coberta còncava. Té una obertura quadrada a la paret, per a donar accés al seu interior.</p> | 08005-185 | Can Panxa Rossa (Serrat de l'Ocata) | <p>Segons recorda la propietària, Concepció Mas, el seu oncle li va explicar que el pou s'havia construït quan ell era molt petit; així doncs el pou tindria uns 110 anys aproximadament.</p> | 41.6997700,2.2417600 | 436910 | 4616721 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40054-foto-08005-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40054-foto-08005-185-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 40070 | Pont-passera del torrent de Can Diví | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-passera-del-torrent-de-can-divi | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | <p>Petit pont-passera d'un ull, que salva el torrent de Can Diví en el pas del camí que porta a Can Reixac. Està fet d'obra, de maó massís lligat amb morter de calç i volta també de maó massís; fa aproximadament 1 m d'alçada, 2 m de llargada i 2 m d'amplada.</p> | 08005-201 | Can Diví del Sot | 41.6562800,2.2601000 | 438394 | 4611879 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40070-foto-08005-201-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40070-foto-08005-201-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38151 | Roques d'en Vivó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roques-den-vivo | <p>- AA.VV. ()199). Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de La Conreria - Sant Mateu - Céllecs. Dept.Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. - CAMPENY, R. (Coord.) (1992). EL Maresme, en viu. Museu Comarcal del Maresme-Mataró. Secció de Ciències Naturals - CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals.)</p> | <p>Aflorament granític situat entre el coll de Burriac i el turó de Cirés. Concretament, es tracta de leucogranits, granits de color clar formats per abundant feldspat potàssic i quarç, que el fa més resistent a l'erosió que els demés materials de la zona, d'aquesta manera sobresurt formant un turó.</p> | 08009-158 | Roques d'en Vivó | 41.5416300,2.3835600 | 448583.04 | 4599069.54 | 08009 | Argentona | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38151-foto-08009-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38151-foto-08009-158-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | L'aflorament leucogranític de les roques d'en Vivó només la part més NE reta dins del terme municipal d'Argentona, la resta (l major part de l'aflorament) és dins del terme de Cabrera de Mar. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 40084 | Els Quatre Cantons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-quatre-cantons | <p>COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Estructures negatives situades a prop de la cruïlla entre la carretera BP-1432 i la via que dóna entrada al poble des de la carretera C-17. No es coneix el lloc exacte de la troballa. Sepulcre de fossa amb un esquelet localitzat a uns 3 metres de profunditat. Estava cobert amb una llosa grisa. Es desconeix si tenia aixovar associat, però en tot cas no se'n conserven restes. No es coneixen d'altres troballes posteriors en indrets propers, i actualment no s'observa cap tipus de resta en superfície, ja que la zona està totalment urbanitzada. Malgrat això, es mantenen algunes parcel·les molt properes a la cruïlla amb una densitat baixa de construcció, en especial el Parc públic de Maria Lluïsa.</p> | 08005-215 | A prop de la cruïlla entre la carretera BP 1432 i la via dóna entrada al poble des de la C-17. | <p>El jaciment el localitzà el sr. Maties Barres l'any 1948, mentre construïa un pou. Comunicà la troballa al sr. Josep Estrada</p> | 41.6659500,2.2657400 | 438873 | 4612949 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40084-foto-08005-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40084-foto-08005-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40084-foto-08005-215-3.jpg | Inexistent | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 78|76 | 1754 | 1.4 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 40064 | Font de la Penyora o de la Teula | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-penyora-o-de-la-teula | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | <p>Font situada a l'inici de la Vall Roja, a peu d'un marge rocós. Recull els escorrentius d'un petit torrent de la zona i raja un petit fil d'aigua (antiga font); al seu costat hi ha una aixeta de cop i a sobre un rètol amb el nom 'Font de la Penyora'.</p> | 08005-195 | Can Ciurans. Polígon 1, parcel·la 30 | 41.6975500,2.2339400 | 436257 | 4616480 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40064-foto-08005-195-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 40092 | Forn de Can Forns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-forns | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XVIII | <p>Restes d'un forn situat a migdia de la bassa de Can Forns. És una estructura que conserva les dues boques d'enfornar, construïdes amb els brancals de pedra i la part superior en forma d'arc, feta de totxo a plec de llibre. El seu interior està dividit en dos forns separats per un petit mur, fet de pedra lligada amb morter de calç i coronat amb totxo, d'aproximadament 60 cm d'alçada. La paret on es situen les boques d'enfornar està feta de totxo lligat amb morter de calç, i les tres restants tenen la part inferior feta de tàpia i la superior del mateix materials que la primera.</p> | 08005-223 | Can Forns. Polígon 5, parcel·la 19 | 41.6670800,2.2495200 | 437524 | 4613086 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40092-foto-08005-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40092-foto-08005-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40092-foto-08005-223-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38212 | Can Carmany (Mas Rovira) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carmany-mas-rovira | <p>SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> | XVI | Degut a l'abandó successiu dels diferents cossos, s'està produïnt un enrunament generalitzat de teulades i elements sobresortints de façanes, com balcons i ampits. | <p>Masia de planta baixa, pis i golfes, de dos cossos principals formant angle, que es podria catalogar com del tipus II si ens fixem en el cos que presenta el portal principal, adovellat. Conserva les obertures emmarcades amb pedra treballada, així com un rellotge de sol. La resta de construccions s'han anat realitzant adossades a aquests primers, formant una agrupació d'edificis de diferents factures i èpoques. L'era és conjunta per a totes elles, quedant sobreelevada respecte als terrenys de conreu, aguantada per uns murs de contenció que remata una tanca d'obra i reixes de ferro forjat, com el que podem observar en el barri d'accés des de la carretera, realitzat a finals del segle XIX. A la part de darrera de la masia s'hi troben les restes de la bassa per als camps i la casa.</p> | 08009-219 | Ctra. C-1415. Veïnat de Clarà. | 41.5635300,2.3945200 | 449514.06 | 4601494.54 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38212-foto-08009-219-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38212-foto-08009-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38212-foto-08009-219-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | La seva localització la convertia fita visual de la sortida d'Argentona cap a Dosrius. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 38291 | Can Blanch (Can Saladriga) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-blanch-can-saladriga | <p>BONET I GARÍ, LL. I col. (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins, Ed. Montblanc-Martín. C.E.C. Barcelona. VINYALS, Josep i PADRÓS Pep i col. 'Les Fonts d'Argentona' Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme de Barcelona, 1982 SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> | XVII | En general, s'hi nota un bon manteniment | <p>Es tracta d'una masia, de planta baixa, pis i golfes, constituïda per diversos cossos, dels quals el principal es podria catalogar com a tipus II, on destaquem els elements decoratius dels segle XIX, presents en la façana principal: els esgrafiats, el rellotge de sol, i el ferro forjat en les reixes. De la construcció anterior en queden les llindes, ampits i brancals de pedra vista, amb motllures. En una de les façanes també es pot observar la petita torreta mirador, amb merlets i pedra vista, en un estil historiscista</p> | 08009-298 | Veïnat de Pins | 41.5756700,2.3855800 | 448778.07 | 4602847.55 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38291-foto-08009-298-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38291-foto-08009-298-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38291-foto-08009-298-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | La finca és de grans dimensions, i s'hi poden observar diverses construccions de diferents èpoques, potser la més interessant és la capella, situada una mica enllà darrera la casa principal. A dins de la finca hi trobem la font i el safareig. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 40042 | Festa Major del Serrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-del-serrat | <p>BADIA MORET, J. (1978). L'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XVIII-XXI | <p>La Festa Major del Serrat es celebra el segon diumenge de setembre, durant l'Aplec de Puiggraciós. A mitjans del segle XX, la festa començava amb la missa al Santuari, continuava amb el ball a l'alzinar del darrera del temple i després la processó amb la Verge fins a Can Joanet. Finalment, a l'era de Can Mestre, on es muntava per a l'ocasió un envelat (fet de branques, palla, falgueres, esparregueres i mata) es feia l'últim ball. Actualment és similar a les que es fan arreu de la comarca, amb el pregó, un sopar de germanor, ball i discoteca a la fresca, la misa al santuari de Puiggraciós, botifarrada popular i Ball de fi de festa.</p> | 08005-173 | Serrat de l'Ocata | 41.6695600,2.2614600 | 438520 | 4613352 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38293 | Can Fuyó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fuyo | <p>VINYALS, Josep i PADRÓS Pep i col. 'Les Fonts d'Argentona' Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme de Barcelona, 1982 SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> | XVI | Es troba en bon estat de conservació ja que es va restaurar en canviar de propietaris. | <p>Conjunt de construccions entre les que destaca l'edifici principal; una masia de tres cossos perpendiculars a façana i un cos posterior paral·lel, destinat a celler. L'edifici és de planta baixa i pis i té teulada a dues vessants Es conserven les finestres i cantonades amb pedra motllurada, i el portal adovellat. També es pot veure el rellotge de sol amb esgrafiats decoratius, tot i que són molt posteriors, fruit de l'última reforma efectuada.</p> | 08009-300 | Veïnat de Clarà. Ctra. BV-5106, a Òrrius | 41.5621600,2.3670300 | 447221.06 | 4601358.56 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38293-foto-08009-300-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Són destacables també els diversos cossos auxiliars, situats a prop de la casa, vora el camí d'accés i que, tot i ser posteriors, són una bona mostra del tipus constructiu de finals de segle XIX; amb parets de pedra de paredar i els angles i remats d'obertures acabats amb obra de maó vist. També coneguda per Can Folló, Can Foió. A dins de la finca hi trobem la font de les Tres Mines. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 100631 | Jaciment arqueològic de Coll Roig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-coll-roig | <p>Belarte, M. C., Hernandez, J., & Principal, J. (2001). Jornades d'Arqueologia 2001. Intervencions arqueològiques i paleontològiques a les comarques de Barcelona (1996–2001). [en línea]. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura.</p> | Segona meitat del segle IX i el segle VIII aC | Malmès per l'incendi segons la darrera prospecció (2025) les restes superficials són difícils d'identificar. | <p>El jaciment arqueològic de Coll Roig és un hàbitat a l’aire lliure del bronze final III B identificat per troballa superficial de materials i d’un possible fons de cabana. Segons l’estudi de Maria Carme Belarte, Jordi Hernández i Jordi Principal, publicat sota el títol <em>“Recerques arqueològiques a la Baixa Segarra: el jaciment del bronze del Coll Roig i l’assentament ibèric del Coll Blanc (Bellprat, Anoia)”</em> (2001), el jaciment del Coll Roig correspon a una estructura excavada en el terreny que no pot interpretar-se com un espai d’hàbitat estable. Els autors descriuen una fossa de dimensions considerables, probablement concebuda inicialment com a sitja destinada a l’emmagatzematge d’aliments i reutilitzada posteriorment com a abocador.</p> <p>L’escassetat de materials recuperats en el procés d’excavació contrasta amb la quantitat de ceràmiques localitzades superficialment a la zona, fet que porta els investigadors a plantejar l’existència d’un possible hàbitat situat en un nivell superior, avui desaparegut a causa de l’erosió del turó. Els sondejos realitzats a l’entorn immediat no van aportar evidències estructurals complementàries.</p> | 08021-11 | En un turó a ponent del pk. 4000 de la carretera B-220, en terme de Bellprat. | <p>El jaciment del Coll Roig ja era conegut des dels anys seixanta del segle XX, quan un grup d’excursionistes de l’Ateneu de Santa Coloma de Queralt identificaren a la zona una concentració abundant de fragments ceràmics antics i pedres polides en superfície. Aquesta primera constatació evidenciava l’existència d’un punt d’interès arqueològic, tot i que no fou objecte d’una intervenció sistemàtica fins dècades més tard.</p> <p>L’excavació arqueològica es dugué a terme en una única campanya el juliol de 1995, en el marc d’un projecte de recerca sobre el poblament protohistòric de la zona de l’Alt Gaià, l’Alt Boix i la vall del riu Corb. Aquest projecte fou impulsat per l’Associació Cultural Baixa Segarra (ACBS) i desenvolupat per un equip d’investigadors de la Universitat de Barcelona, sota la direcció de Mercè Roca i Joan Sanmartí. Entre 1995 i 1999 es realitzaren diversos treballs de prospecció i estudi a la zona, que contextualitzaren el jaciment dins una xarxa d’assentaments protohistòrics del territori.</p> <p>Pel que fa a la cronologia, Belarte, Hernández i Principal (2001) situen les restes entre la segona meitat del segle IX i el segle VIII aC, dins el bronze final III B, a partir de les característiques del material ceràmic documentat. Els autors assenyalen paral·lels amb produccions vinculades als grups de camps d’urnes de la zona del Segre i de l’àrea costanera catalana, en un context de transició cultural entre ambdós àmbits territorials.</p> | 41.5111704,1.4134344 | 367601 | 4596719 | 08021 | Bellprat | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100631-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100631-11-2-figura-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08021/100631-11-3-figura-7.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | Inexistent | 2026-04-29 00:00:00 | M. Picas - INSITU SL | 79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 93842 | Can Guri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guri-0 | <p><span><span><span>AJUNTAMENT D’ARENYS DE MAR (2011). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal. Annex 1: Inventari de masies i cases rurals.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Casa als quatre vents situada entre la Carretera N-II i la via del tren. És una casa de planta rectangular que consta de tres nivells: una primera planta sobreaixecada, amb soterrani i planta pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana de migdia. L'entrada, però, la té a la façana de ponent. En destaca una galeria tancada a la planta pis, de quatre arcades. A la façana de llevant hi trobem una terrassa a nivell d'aquesta primera planta.</p> | 08006-290 | Carretera Nacional - II, 48 | 41.5817570,2.5652406 | 463759 | 4603432 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93842-02p1570349.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93842-03p1560622.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93842-04dsc0161.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'una construcció relacionada amb l'antic molí però construïda ex novo per residència. L'edifici del molí ha estat reformat però se'n conserva la bassa. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 40090 | Complex piscina-canalitzacions de Can Forns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/complex-piscina-canalitzacions-de-can-forns | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | actualment aquest complex resta en estat d'abandó. | <p>Piscina de grans dimensions, amb una capacitat per a 30.000 litres, que s'omplia amb l'aigua provinent de dos pous, un situat davant de la casa, prop del torrent de la font, i l'altre, al torrent de Can Feliu. Permetia regar els jardins dissenyats per Nicolau Maria Rubió i Tudurí i tots els camps de davant de la casa, amb un sistema de canalització, que encara es conserva. Aquest complex salva els desnivells del terreny a través de diversos petits aqüeductes, d'una alçada aproximada d'1 m, fets de maó massís lligat amb morter. Actualment resta abandonat.</p> | 08005-221 | Can Forns. Polígon 5, parcel·la 19 | 41.6666500,2.2474500 | 437351 | 4613039 | 1960 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40090-foto-08005-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40090-foto-08005-221-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 40060 | Murs de pedra seca amb esglaons de Can Rit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/murs-de-pedra-seca-amb-esglaons-de-can-rit | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | Hi ha alguns despreniments de pedres de les parets. | <p>Murs de pedra seca situats a la part del davant del pla de la casa. Són ben estructurats, i tenen graons per superar-los, formats per pedres llargues que sobresurten del pla de la paret a manera de permòdols, també en sec, introduïdes al gruix de la paret. Fan més de 2 m d'alçada i 5 m de llargada. Les escales de marge són un enginy pensat per a poder accedir directament d'una feixa a una altra. Per regla general eren construïdes al mateix moment que el marge.</p> | 08005-191 | Can Rit (Serrat de l'Ocata) | 41.6996200,2.2431700 | 437027 | 4616703 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40060-foto-08005-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40060-foto-08005-191-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38297 | Mas Vinyals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vinyals | <p>SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> | XVII | <p>Masia catalogable com a tipus II, segons Bonet i Garí; de planta baixa i pis, amb golfes, i teulada a dues aigües. Conserva elements característics de l'època gòtica en façana, com ara el portal adovellat i les finestres amb pedra treballada. També podem observar els carreus vistos a les cantonades.</p> | 08009-304 | Veïnat de Clarà. Ctra. BV-1506 | 41.5646700,2.3814300 | 448424.06 | 4601628.55 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38297-foto-08009-304-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38297-foto-08009-304-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38297-foto-08009-304-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | No s'hi ha pogut accedir. Informació i documentació gràfica cedida per Oriol Calvo | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 78928 | Cafè de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cafe-de-dalt | <p>GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.</p> | XIX | <p>El Cafè de Dalt és un edifici del segle XIX. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa segons eixos, d'arc pla arrebossat amb una motllura superior. Els finestrals del pis tenen sortida a dos balcons correguts de baranes forjades. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. A l'interior, hi ha una gran sala on s'hi realitzaven les activitats socials.</p> | 08014-226 | C. del Pont, 7 | <p>La societat aiguafredenca de principi del segle XX tenia dos espais de reunió al centre de la població: el Cafè de Baix o Cafe Farrès i el Cafè de Dalt o Cafè Esport, separats ideològicament entre els regionalistes i els republicans, respectivament. Entre les activitats que s'hi realitzaven, destacaven les sessions de cinema i la sala de ball. Passada la Guerra Civil, va utilitzar-se com a seu d'Acció Catòlica i com a teatre.</p> | 41.7676200,2.2507900 | 437727 | 4624247 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78928-foto-08014-226-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78928-foto-08014-226-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 78930 | Camí d'Aiguafreda al Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-daiguafreda-al-brull | XIX-XX | <p>El camí d'Aiguafreda al Brull transcorre per la Serra de l'Arca, passant per Can Bauma, Can Serra de l'Arca, el Serrat dels Moros, el Collet de la Costa i Can Brull, on entra en terme municipal del Brull.</p> | 08014-228 | Serra de l'Arca | 41.7843000,2.2719800 | 439504 | 4626084 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78930-foto-08014-228-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Antigament hi havia diverses variants, algunes de les quals s'han perdut. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 40073 | Forn de Can Draper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-draper | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XIX | En estat ruïnós. | <p>Forn d'obra de grans dimensions, situat més avall de la font de can Draper, al marge del costat de ponent del torrent de Can Diví. Encara es conserva bona part de la seva estructura original caracteritzada per una boca d'entrada en forma d'arc, de grans dimensions (aproximadament 2,5 per 2,5 m), construïda amb pedra lligada amb morter de calç, i la part superior construïda amb totxo Actualment, està envoltat d'espessa vegetació, per la qual cosa no resulta fàcil accedir a les seves proximitats.</p> | 08005-204 | Can Draper. Polígon 3, parcel·la 1 | <p>Regentat pels de Can Campaner, servia per a confeccionar material de construcció, bàsicament maons i teules. El procés d'elaboració d'aquest material era totalment manual: primer s'anava a buscar la primera matèria a un torrent proper, just darrera dels forn, conegut com el Terral. Posteriorment, es garbellava la terra per a netejar-la d'impureses i tot seguit es col·locava a unes basses per extreure'n el fang. L'aigua necessària per a mullar l'obra i fer-ne argila s'obtenia del rec de can Draper i era traslladada en carro fins al forn. La llenya per coure l'argila provenia del bosc de la mateixa propietat. El forn no s'utilitza des dels anys trenta, quan en Padrós el Campaner va deixar de treballar-hi. Més recentment, alguns sense sostre aprofitaren la infraestructura per passar la nit sota el seu arc. L'últim d'aquests pidolaires, ara fa aproximadament vint anys, durant el dia recollia pel poble tot allò que podia, mentre que per la nit dormia sota el forn en companyia dels seus gossos. Actualment, està envoltat d'espessa vegetació, per la qual cosa no resulta fàcil accedir a les seves proximitats.</p> | 41.6617000,2.2624700 | 438597 | 4612479 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40073-foto-08005-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40073-foto-08005-204-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 78925 | Fàbrica tèxtil del Sr. Badia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-textil-del-sr-badia | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. PARELLA, J. (2004). La industrialització a Aiguafreda: aproximació al desenvolupament industrial de la població. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. PORTET, J. (2010). La cooperativa 'la Favorecedora obrera' d'Aiguafreda (1924-1963). Temes Aiguafredencs X. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas.</p> | XIX | <p>La fàbrica del sr. Badia és un edifici industrial construït durant la segona meitat del segle XIX. És una nau de planta rectangular amb la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. La façana principal presenta tres obertures d'arc pla arrebossat de mitjanes dimensions, de les mateixes característiques que les que s'obren a les façanes laterals, on segueixen una composició simètrica. La part posterior de la nau respon a una ampliació, amb la mateixa alçada i coberta que l'anterior, tot i que les finestres es troben tapiades. El tractament dels murs és arrebossat amb morter, amb un sòcol de pedra. El ràfec està acabat amb cabirons.</p> | 08014-223 | C. Major, 59 | <p>La primera indústria tèxtil d'Aiguafreda s'hi va establir durant la segona meitat del segle XIX, quan un tal Comas de Manlleu va fundar-hi una fàbrica d'anglesines. Més tard, en Clariana hi va fer mocadors, fins que el senyor Badia hi va introduir la producció de tovalloles de ris. Tenia sis telers manuals i les condicions de treball de les teixidores, que havien d'assumir les despeses del funcionament de les llums de carbur, van propiciar que s'hi realitzés la primera vaga del poble. L'any 1913 va passar a mans dels srs. Serra i Figueres. L'any 1921 hi van introduir els primers tel·lers mecànics, aprofitant l'arribada de l'electricitat al poble.</p> | 41.7700200,2.2478100 | 437481 | 4624516 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78925-foto-08014-223-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78925-foto-08014-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78925-foto-08014-223-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També es coneix com a Can Serra i Figueres. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 40094 | Era de Ca l'Arcís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-ca-larcis | <p>Era situada a tocar de la façana principal de la masia. És de forma rectangular, amb paviment de lloses de pedra de la zona de color vermelloses. Les lloses de l'extrem de la façana són de formes regulars, rectangulars i quadrades, i les de l'extrem contrari són irregulars, de formes i tamanys diversos.</p> | 08005-225 | Ca l'Arcís (Serrat de l'Ocata) | 41.6989400,2.2444900 | 437136 | 4616626 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40094-foto-08005-225-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40094-foto-08005-225-3.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 78935 | Resclosa i rec de la riera de Martinet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-i-rec-de-la-riera-de-martinet | <p>Programa de Festa Major, 2012.</p> | XIX-XX | La resclosa està molt malmesa i el rec ha estat mutilat. | <p>La resclosa i el rec de la riera de Martinet estan situats sobre el gorg de la resclosa. Es tracta d'una obra d'enginyeria que permet desviar l'aigua de la riera cap a un rec, que transcorre paral·lel al riu pel costat de migdia. La resclosa estava formada per un mur de pedra perpendicular al riu, el qual es troba molt malmès i s'hi escola l'aigua formant el salt d'aigua del gorg. El rec és fet de pedra seca, amb una obertura d'arc de mig punt ceràmic a l'inici. Pocs metres més avall, el rec ha estat mutilat.</p> | 08014-233 | Riera de Martinet | <p>Segons recull un article publicat en el Programa de Festa Major de l'any 2012, va fer construir la resclosa el Duc de Solferino durant la primera meitat del segle XX, per tal de regar els seus horts. Això no obstant, és probable que el seu origen sigui anterior.</p> | 41.7875700,2.2519900 | 437846 | 4626461 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78935-foto-08014-233-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78935-foto-08014-233-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 40079 | Safareig de Can Plantada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-de-can-plantada | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | <p>Safareig situat dins el pati cobert de la masia. És de forma rectangular, fet de pedra, amb el broc de coure allargat i estret. El bonó, situat a un dels extrems, omple un altre safareig, petit i quadrat, que se li adosa.</p> | 08005-210 | Can Plantada. Polígon 6, parcel·la 61 | 41.6517900,2.2494500 | 437503 | 4611388 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40079-foto-08005-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40079-foto-08005-210-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 4180,91 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc