Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 95613 | Jaciment arqueològic de la cova de Coll Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-la-cova-de-coll-verdaguer | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span lang='CA'>DAURA, J.; 2004: El plistocè al massís del Garraf-Orda i Eix del Llobregat</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>DAURA, J. 2008, Caracterització arqueològica i paleontològica dels jaciments plistocens: massís del Garraf-Ordal i curs baix del riu Llobregat</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>DAURA, J.; SANZ, M.; ROSELL, J.; JULIÀ, R. 2010 Zona Arqueológica.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>DAURA, J.: Memòria de la intervenció arqueològica a la Cova del Coll Verdaguer (Cervelló, Baix Llobregat), Arxiu del Servei d'Arqueologia, Mem. num.:6744</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>DAURA LUJÁN, J.; SANZ BORRÀS, M.: Memòria de la intervenció arqueològica a la Cova del Coll Verdaguer (Cervelló, Baix Llobregat), campanyes 2006, 2007, 2008. </span><span lang='IT'>Arxiu del Servei d'Arqueologia. Núm. 8558.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='IT'><span>DAURA, J.; SANZ, M., Memòria de la intervenció arqueològica a la Cova del Coll Verdaguer (Cervelló, Baix Llobregat, Barcelona). </span></span><span lang='CA'><span>Arxiu del Servei d'Arqueologia, </span></span><span lang='IT'><span>nº reg. 9087</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>DAURA, J.; SANZ, M. (2011): Memòria de la intervenció arqueològica a la Cova del Coll Verdaguer. (Cervelló, Baix Llobregat). campanya 2010-2011. </span></span><span lang='CA'><span>Arxiu del Servei d'Arqueologia, </span></span><span><span>Mem. Núm.: 10254.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | Tenint en compte les intervencions realitzades amb anterioritat de tipus extractiu-miner, la preservació dels nivells arqueològics de la Cova del Coll Verdaguer és bona. | <p>Les campanyes arqueològiques realitzades entre els anys 2006 i 2011 a les coves de la Sala de Llop i la Sala dels <em>Ursus </em>han proporcionat una visió detallada de la història i les activitats que van tenir lloc en aquests espais durant diferents períodes prehistòrics. Centrant-nos en la Sala de Llop, es va observar una interessant seqüència estratigràfica que va ser seccionada per l'extracció de la sal de llop de la cavitat. Aquesta seqüència, amb un tall estratigràfic d'uns 2 metres i una cronologia compresa entre els trenta-nou i quaranta-cinc mil anys, va proporcionar una millor comprensió de l'evolució del jaciment.</p> <p>El descobriment més rellevant va ser la recuperació d'una gran quantitat de copròlits en un estat de conservació excepcional, indicant que la cavitat va ser utilitzada com a cau de carnívors de manera regular. Les restes de fauna, principalment herbívors com cérvols, cabres, cavalls i bòvids, juntament amb estelles i ossos que presenten senyals de mossegades, confirmen aquesta utilització.</p> <p>Els nivells d'ocupació més recents de la cavitat mostren evidències d'activitat humana durant el Paleolític mitjà, amb la presència de restes d'indústria lítica i zones amb acumulació de carbons i pedres cremades que assenyalen episodis de combustió. La campanya del 2009 va continuar centrada en la Sala de Llop, ja que la Sala dels Ursus es va trobar impracticable per la humitat.</p> <p>Malgrat les dificultats, es van exhaurir gairebé tots els nivells superiors de la sala excavada, obtenint resultats que concorden amb les campanyes anteriors. Un descobriment significatiu va ser la localització de l'obertura original d'accés a la cova, un fet que promet iniciar treballs futurs des de la boca cap a l'interior. Les campanyes del 2010 i 2011 es van centrar en els mateixos tres sectors de la cova: la Sala de Llop, la Galeria Superior i la boca d'entrada.</p> <p>L'objectiu era continuar amb els treballs anteriors i finalitzar la base del farcit de la Sala de Llop, rica en fauna. També es volia ampliar la part exterior de la boca de l'entrada, ja que encara no s'havia trobat material arqueològic. Les excavacions a la Sala de Llop van permetre completar gairebé tota la seva exploració, documentant una gran quantitat de restes de fauna relacionades amb una constant activitat de carnívors. No es va trobar restes de fauna i d'evidències d'activitat humana a la galeria superior.</p> <p>Finalment, a la boca d'entrada, la manca d'informació a causa de la quasi total absència de restes arqueològiques va confirmar que era un cau de carnívors, amb la presència humana esporàdica durant el Paleolític Mitjà. Els resultats de les dues intervencions en les campanyes són coherents amb les campanyes anteriors i ofereixen una visió més completa de la cova. Aquesta investigació continua sustentant la hipòtesi de treball que considera la cova fonamentalment com un cau de carnívors i refugi d'hibernació de l'os bru, amb presència humana esporàdica durant el Paleolític Mitjà.</p> | 08068-17 | Poc abans del Mas del Lledoner N-340, Km 123,5. S'arriba pel Camí de Vallirana fins al Coll Verdaguer, i en una cruïlla s'agafa el camí que puja direcció nord-est. Es recorren uns 100 m fins trobar un petit corriol que va a parar a una cavitat. | <p>La descoberta de la cavitat va ser fruit de la recerca del Sr. Josep Maria Cervelló, geòleg de la Universitat de Barcelona, qui, en el marc de la seva investigació sobre cavitats càrstiques a Catalunya, va identificar aquesta cova. Com a membre del Projecte de Recerca del Seminari d'Estudi i Recerques Prehistòriques (SERP), es va posar en contacte amb en Joan Daura i Montse Sanz, també membres del SERP i investigadors de la Universitat de Barcelona, especialitzats en les cronologies de la zona del Garraf-Ordal.</p> <p>Després de revisitar la cavitat, els tres investigadors van observar talls amb restes de fauna a la Cova del Coll Verdaguer. Aquest descobriment va ser comunicat al Servei d'Arqueologia, específicament a l'arqueòleg territorial de la comarca, el Sr. Magí Miret. La cova va passar a formar part del Projecte del SERP 'El Plistocè Superior i l'Holocè a Catalunya,' sota la direcció de J. M. Fullola i Pericot. Aquest projecte inclou un subprojecte específic per a la zona del Garraf-Ordal, titulat 'Els Primers pobladors del massís del Garraf-Ordal.'</p> <p>Les restes trobades en la cavitat van incloure carbons i restes de microfauna com ara membres de la família Leporidae, així com macrofauna com Cervus sp. i Ursus sp. Aquesta troballa de fauna suggereix una rica diversitat d'espècies presents en el context arqueològic, i aporta valuosa informació sobre l'entorn i l'ús d'aquest espai per part de les comunitats prehistòriques. El treball continuat en el marc dels projectes del SERP contribueix a ampliar el coneixement sobre la prehistòria a Catalunya i en particular en la regió del Garraf-Ordal.</p> | 41.3933570,1.9111110 | 408969 | 4582997 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95613-01702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95613-01703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95613-01701.jpg | Legal | Paleolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | Inexistent|Àrea especial de conservació | 2024-12-12 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Va ser explotat com a pedrera de “sal de llop” (calcita) (Margall, Miralles, 2018: 7). La sal de llop, coneguda científicament com a bisulfat de sodi (NaHSO₄), és un compost químic que es presenta generalment en forma de cristalls o pols blanca i té diverses aplicacions tant en la indústria com en l'àmbit domèstic.En el segle XIX es feia servir per a la producció de vidre. Actualment, s'utilitza per ajustar el pH de l'aigua mantenint-lo en els nivells adequats per a la desinfecció i per evitar la corrosió de les instal·lacions. També és un component actiu en alguns detergents i productes de neteja gràcies a la seva capacitat per eliminar greixos i residusEn la indústria tèxtil es fa servir en el procés de tintura de teles per preparar i netejar les fibres. En el tractament de metalls s'utilitza per netejar i preparar superfícies metàl·liques abans del galvanitzat o altres tractaments. | 77 | 1754 | 1.4 | 2484|1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||
| 95617 | Jaciment arqueològic de la cova del Pla de les Comes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-arqueologic-de-la-cova-del-pla-de-les-comes | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>CAMPOS MASIP, Jaume; FOLCH MOLDES, Raimon; MONTSERRAT MAJÓ, Ignasi (2019). Cervelló Subterrani. Coves, avencs i mines de Cervelló. Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | L'obertura actual és deguda a l'explotació minera de la Sal de Llop. Moltes coves de Vallirana, Cervelló i Begues, s'han descobert per l'explotació al segle XIX i XX de la sal de llop, mineral utilitzat per a la indústria vidriera. | <p>Cova natural d'enterrament d'inhumació aïllat.</p> <p>La Cova del Pla de les Comes ha experimentat canvis significatius, amb la seva entrada rebaixada i la presència de perfils on encara es poden observar restes de sediments d'argiles i de la sal de llop.</p> <p>En aquesta cavitat, particularment al final, es va fer una descoberta notable: un enterrament prehistòric de l'Edat dels Metalls amb aixovar. Malauradament, el material arqueològic associat a aquest enterrament ha desaparegut amb el temps. Sembla que tant els miners que van explotar la cavitat com els topògrafs que la van estudiar després, podrien haver preservat el material original.</p> <p>Just sota aquest enterrament i en un estrat més antic, es va descobrir una banya de cérvol, pot ser indicativa d'una ocupació humana anterior. Pel que fa a l'enterrament, les característiques podrien correspondre a una datació del Neolític Final-Calcolític o del Bronze, encara que caldria una anàlisi més detallada per confirmar-ho.</p> <p>La cavitat continua amb una galeria adossada a mà dreta, que condueix cap a l'entrada artificial de l'avenc-cova. Aquesta continuació suggereix que la cavitat podria tenir més secrets per revelar i destaca la importància de les intervencions arqueològiques per aprofundir en la comprensió de la seva història i ocupació prehistòrica.</p> | 08068-20 | Bosc de les Comes. Al nord del Mas Nou del Lledoner | <p>La cova es va explotar per a extreure'n sal de llop, de la mateixa manera que moltes coves de la zona. Es va descobrir per aquesta acció, però l'entrada natural se situa a uns 10 m més a la dreta.</p> <p>La sal de llop, coneguda científicament com a bisulfat de sodi (NaHSO₄), és un compost químic que es presenta generalment en forma de cristalls o pols blanca i té diverses aplicacions tant en la indústria com en l'àmbit domèstic.</p> <p>En el segle XIX es feia servir per a la producció de vidre. Actualment, s'utilitza per ajustar el pH de l'aigua mantenint-lo en els nivells adequats per a la desinfecció i per evitar la corrosió de les instal·lacions. També és un component actiu en alguns detergents i productes de neteja gràcies a la seva capacitat per eliminar greixos i residus</p> <p>En la indústria tèxtil es fa servir en el procés de tintura de teles per preparar i netejar les fibres. En el tractament de metalls s'utilitza per netejar i preparar superfícies metàl·liques abans del galvanitzat o altres tractaments.</p> | 41.3956580,1.9052800 | 408484 | 4583259 | -2200/-1800 Calcolític?/-1800/- 650 Bronze?-XIX-XX | 08068 | Cervelló | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95617-02001_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95617-02002_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95617-02003_1.jpg | Legal | Neolític|Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Lloc d’importància comunitària|BCIL | 2024-12-12 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | El seu accés natural es localitza a uns 10 m més a la dreta. Al final de la cavitat es pot veure un petit espai. | 78|79|76 | 1754 | 1.4 | 1762|1787|1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||
| 95937 | Can Sala de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sala-de-dalt-0 | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROIG, Maria Dolors (2016) La fàbrica de Sedes o el Molí. Sauló, número 6. p. 8 a 10. Cervelló. Edit: Segle IX. </span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>El conjunt arquitectònic es troba en una ubicació privilegiada que domina tota la plana del Baix Llobregat. Aquest conjunt està format per diversos cossos principals construïts en diferents períodes.</p> <p>La major part de les edificacions tenen teulades a dos vessants i parets de maçoneria pintades de blanc.</p> <p>L'arquitectura del conjunt ha evolucionat i crescut en funció de l'ús agrari de la masia, inicialment centrada en la vinya (amb cups) i posteriorment en l'horticultura.</p> <p>Un dels elements destacats és la font amb berenador i la mina que li proporciona aigua.</p> <p>Una de les edificacions més rellevants del conjunt té una façana d'estil modernista construïda amb maó vist. Aquesta presenta pilastres de maó vist que emmarquen el portal d'accés, amb una llinda d'arc escarser. Les pilastres estan decorades amb cassetons ceràmics de trencadís multicolor. El frontó de coronació de la façana està rematat amb merlets decorats amb rombes de ceràmica multicolor. Per sobre de la portalada hi ha un balcó corregut protegit per una barana de ferro forjat recargolat. Damunt del portal d'accés hi ha una reixa rectangular amb decoració geomètrica, que inclou la data de construcció (1904) i les inicials del propietari de l'època, Rossend Valls.</p> | 08068-80 | Límit entre els termes de Vallirana i Torrelles de Llobregat. Sota el Puig Vicenç. | <p>No es coneix l'origen d'aquest antic mas de muntanya, tot i que Llurba (2021b: 190-204) en segueix la línia de propietat fins al segle XVI. La primera documentació referida a la seva existència data del segle XIII, on se cita com 'mas Sitjar' (Llurba, 2021b: 197). Aquesta referència toponímica és interessant perquè menciona l'existència de sitges al seu territori. L'any 1590, el mas també s'esmenta sota la mateixa denominació ('mas Sitjar'), i en aquell moment era propietat de Salvador Sala (Llurba, 2021b: 190).</p> <p>En el Qüestionari de Francisco de Zamora de l'any 1789, es fa referència a la casa situada en un planell. El mas va romandre en mans de la família Sala fins a l'any 1893, quan Josep Sala el va vendre a Josep Sans Pi, un ciutadà de Barcelona. Sis anys després, Sans Pi va vendre la finca a Rossend Valls Peña, un comerciant de Barcelona.</p> <p>Durant la Guerra del Francès, el mas es va convertir en un lloc de culte i salvaguarda dels objectes litúrgics i valuosos de l'església de Cervelló fins a l'any 1814 (Llurba, 2021b: 202-203).</p> <p>A inicis del segle XX, Rossend Valls Peña, o potser el seu fill Josep Valls Marquès, van fer alguns arranjaments a la casa, probablement creant la nova façana d'estil modernista. Rossend, originari del poble de Sants, era tintorer de roba en el sector tèxtil i va comprar la finca perquè li agradava anar a caçar. Era el tenyidor de la fàbrica de sedes coneguda popularment com El Molí (Roig, 2016: 10).</p> <p>L'any 1904, probablement es va construir una nova torre, tal com es pot veure a la reixa sobre la porta d'accés a aquesta part de l'edificació.</p> <p>Després de la guerra civil, l'any 1946, els successors de Rossend van vendre la finca a Antoni Llopart Roig, un industrial de Barcelona. No obstant això, la finca va ser recuperada per la família original l'any 1954. Van introduir millores a la casa i a les pràctiques agrícoles, incloent-hi la instal·lació d'un hivernacle per cultivar verdures d'alta qualitat.</p> <p>Del cos d'edificació modernista (torre), Josep Riba Joan, un altre propietari del mas, l'any 1947 diu:</p> <blockquote> <p><em>'(..) pero un día fue a cazar allí un señor que tenía una fábrica de colores en Barcelona y le gustó tanto aquello que compró la finca y construyó allí una torre que les costó mucho más que la finca entera quizá cuatro veces más, pues los materiales debían llevarlos allí a lomo de caballerías y los albañiles y peones debían de andar una hora a pie para ir y otra para volver y así durante dos años. Pero el propietario estaba muy satisfecho. Los primeros años subía a pie desde el pueblo todos los sábados para volver los lunes a Barcelona. Cuando aquel señor se hizo viejo subía y bajaba con su borrico, pero él estaba loco para vivir en aquellas montañas sin otro ruido que el canto de los pájaros que cantaban lo mejor que sabían. Al lado de la torre había una vivienda muy sencilla para el colono que tenía muy buenos tratos: seis pesetas diarias, todo el terreno que quisiese cultivar y casa franca (..)'</em> (Llurba, 2021b: 203-204).</p> </blockquote> <p>L'any 1996, l'Ajuntament de Cervelló va aprovar la creació d'una fundació per al Desenvolupament Cultural, Econòmic i Mediambiental de Cervelló i La Palma, amb seu a la masia.</p> <p>Posteriorment, des de l'any 2014, la finca va passar a ser gestionada per una associació en defensa dels animals, 'DAYA Cervelló', en col·laboració amb la Fundació Altarriba. Aquesta associació va assumir la gestió de la finca, que es va anomenar 'santuari de Cervelló'.</p> <p>Actualment, el mas es troba en venda.</p> | 41.3711226,1.9526351 | 412411 | 4580485 | 1904 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95937-08001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95937-08002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95937-08003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95937-08005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95937-08804.jpg | Legal | Modernisme|Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Àrea especial de conservació | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Josep Font i Gumà | Actualment, el mas presenta un aspecte selvàtic, envoltat d'esbarzers i pinedes. | 105|119|98 | 46 | 1.2 | 1761|1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||
| 95958 | Can Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riera-9 | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XVIII - XIX - XX | Ha perdut en part la coberta i els edificis tenen una evident manca de manteniment. | <p>La masia es troba enclavada entre l'antic Torrent d'en Güell i el torrent de can Valent, molt a prop del terme municipal de Torrelles de Llobregat. El paratge natural on està situada és d'una bellesa extraordinària, amb elements paisatgístics com les penyes de can Riera, la Penya del Cucut i el cim de Puig Vicenç a prop.</p> <p>El mas conforma un extens i complex conjunt d'edificacions que ocupen una superfície de 1.586 m². Aquesta àrea es distribueix principalment en dos grans grups d'edificacions: un amb parets arrebossades i l'altre, de factura més moderna, amb la maçoneria vista.</p> <p>Algunes de les edificacions presenten galeries arquejades que fan funció de solanes. Les cobertes són majoritàriament a dos vessants.</p> <p>El portal principal de la masia és d'arc rebaixat, amb dovelles de pedra roja. L'entrada pel costat de ponent és per un cobert allargat, que mostra la data d'una de les remodelacions de la casa: 1924 (?).</p> <p>A l'esplanada oest davant del mas, es conserven restes d'un molí de vent metàl·lic en mal estat que es feia servir per extreure i elevar aigua potable per als habitants de la casa. A la planta baixa hi ha una gran sala amb una coberta de volta prima de rajola.</p> | 08068-81 | Camí de Cervelló a Torrelles (BV-2007) | <p>Les construccions visibles són d'èpoques diferents, amb datacions que es poden atribuir grosso modo als segles XVIII, XIX i inicis del XX.</p> <p>Llurba (2021: 165-167), aporta les següents dades històriques sobre aquesta masia:</p> <p>A l'Acta de Consagració de l'Església de Sant Esteve de Cervelló, redactada per mossèn Josep Mas l'any 1231, es menciona un 'Mas de Riera', que podria haver estat aquesta mateixa masia.</p> <p>També hi ha una referència a un Bartomeu Riera en un fogatge de Torrelles de Llobregat de l'any 1553, tot i que estava vinculat a Torrelles. A finals del segle XVI, apareixen els Riera de Cervelló (1573).</p> <p>La masia es menciona en documents del Magatzem Reial de Llenya de Barcelona, l'any 1722.</p> <p>L'any 1855, un altre membre de la família, Josep Riera, és destacat com un dels principals propietaris de Cervelló, amb una considerable riquesa rústica, urbana i ramadera.</p> <p>Un membre d'aquesta família va ser alcalde de Cervelló en diverses ocasions durant la primera meitat del segle XIX. A finals del segle XIX, Can Riera va patir certa decadència i va canviar de propietaris.</p> <p>L'any 1884 (?), un dels darrers propietaris va realitzar obres a la casa, tal com indica una rajola situada sobre l'arc d'una de les portes d'accés al mas.</p> <p> </p> | 41.3701749,1.9643252 | 413387 | 4580368 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95958-08101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95958-08102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95958-08103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95958-08104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95958-08105.jpeg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - cultural - productiu | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Lloc d’importància comunitària | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Tot i que als terrenys de la masia i a prop de la casa hi ha instal·lades torres elèctriques d'alta tensió, la casa mai ha tingut electricitat (Llurba, 2021: 165-168).El mas està ubicat en una zona on encara es troba una interessant explotació agrícola, amb un entorn destacable i una coberta vegetal que presenta una elevada biodiversitat.La Silene neglecta, espècie pròpia d'aquest enclau, és un teròfit de la família de les cariofil·làcies. Un teròfit és un tipus de planta anual que completa el seu cicle vital (des de la germinació fins a la producció de llavors) en una sola temporada de creixement. Després de produir llavors, la planta mor, però les seves llavors romanen en el sòl fins que les condicions són favorables per a una nova germinació. Els teròfits són especialment comuns en ambients amb estacionalitat marcada, com les regions mediterrànies, on les condicions climàtiques poden ser desfavorables durant una part de l'any. Aquesta estratègia de vida permet a les plantes teròfites sobreviure a períodes de sequera o fred extrem, ja que les llavors poden resistir condicions adverses fins que arribi la següent temporada favorable.Aquesta espècie botànica amenaçada creix en pocs territoris de Catalunya, principalment situats en la franja de sòls del Bundsenstein. A la zona de la Penya del Cucut i a Can Riera es troben algunes de les poques localitats conegudes on els experts en flora amenaçada estan fent un seguiment de les seves poblacions. Per tant, a nivell municipal, l'hàbitat d'aquestes espècies ha de ser considerat de màxima prioritat per a la seva conservació. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1761|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||
| 95959 | Can Valent - Can Pi de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-valent-can-pi-de-la-serra | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>GRUP DE RECERCA CERVELLÓ (2022) Cervelló desaparegut. El Papiol.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> | XVI - XVIII - XIX | Edifici en avançat estat de deteriorament, amb perill d'enderroc total. | <p>Antic mas ubicat cap a la banda sud del territori de Cervelló, a prop del terme de Torrelles, en un lloc de gran bellesa on la vista es perd entremig de la boscúria, i al qual s'accedeix per un camí envoltat per una natura esplèndida.</p> <p>El conjunt arquitectònic estava construït amb maçoneria de pedra sorrenca i maons que remarquen una part de les obertures de les façanes. Els murs estan arrebossats i pintats en color blanc en les parts dedicades a habitatge. També la pedra sorrenca, però sense arrebossar, delimita les edificacions auxiliars.</p> <p>La masia presenta una planta rectangular amb diversos cossos adossats i una teulada que en part podia haver estat disposada a dos aiguavessos. Actualment, les edificacions estan molt enrunades i resulten de difícil descripció.</p> <p>Hi ha un edifici principal que es desenvolupa en alçada en planta baixa i pis. En el primer pis es conserva un arc de rajoles al qual actualment, no es pot accedir, i que dona llum a una estança amb coberta de rajola plana, que presenta alguna peça decorada amb motius de rombe fet en negatiu. Destaquen al seu interior, en planta baixa, entre ruïnes i esbarzers, una zona probablement antic celler, originàriament dedicada a la producció de vi, on es conserva a l'entrada una antiga arcada ogival de pedra sorrenca, emmascarada per un paredat posterior i la porta d'entrada al mas, feta amb blancals de dovelles de pedra sorrenca escairada i tancada per la part de dalt per un arc de mig punt adovellat, a sobre de la qual hi ha una finestra de traça vertical. A l'esquerra de la porta hi ha les restes d'una escala. A l'interior d'aquest espai, en planta baixa, i a la cantonada esquerra hi ha, a una alçada aproximada d'1,50 metres, dues sortides de líquid, probablement de vi.</p> <p>En una altra zona, ubicada a terra, al mig de la mateixa estança, es troba disposada la base d'una antiga premsa de vi, reutilitzada posteriorment com a element de suport per estructures vinculades a la ramaderia.</p> <p>Una edificació annexa allotja un cup quadrangular amb parets cobertes per rajoles envernissades i en la qual és encara visible la finestra d'abocar el raïm amb les portadores.</p> <p>En una altra dependència auxiliar, vora de la dedicada al ramat, hi ha la boca de l'antic forn de pa, avui enrunat.</p> <p>Al voltant, i a l'exterior, hi ha un pou i una mina que proporcionaven servei d'aigua a la masia, així com una zona d'horts i cultius.</p> | 08068-82 | Camí de Cervelló a Torrelles de Llobregat | <p>De Can Valent no se sap ben bé la cronologia del primer moment de la casa. Llurba (2021b: 222-229) afirma que es tracta de Can Pi de la Serra, esmentada a començaments del segle XVII. L'antic arc de la façana podria datar-se en aquest segle o fins i tot al XVI. El mateix autor també refereix que al voltant de l'any 1600, la casa era coneguda com a Can Corbera i posteriorment com a Can Duran.<br /> <br /> El seu topònim possiblement està relacionat amb els atacs de les tropes franceses (1808-1814) o bé dels escamots carlins. Segons el parer de persones relacionades amb Torrelles de Llobregat, el topònim de Valent ha de venir a conseqüència de la Guerra del Francès més que durant la primera guerra carlina, que començà el 1833. En Martí Pi, el segon fill de l'amo de Can Pi de la Serra, l'any 1820 era capità de cossos francs i quan es va casar pels volts del 1822, va anar a viure al poble i després, en el cens de 1845, ja se l'esmenta com a capità retirat. La seva casa al poble es coneixia com a cal Martí Valent –aquesta denominació ha durat fins als primers anys del segle XX i al poble només hi ha una altra casa amb aquest tipus de denominació, cal Pau Valent, que era germà d'en Martí.<br /> <br /> Per alguns, d'aquest fet bèl·lic, aquell mas s'anomenà Can Valent. Segons sembla, els habitants d'aquell mas es van enfrontar als assaltants –francesos, bandolers o carlins–, de tal manera que aquells malfactors no van poder vèncer la resistència dels habitants de la casa. Arran d'aquell fet, la casa s'anomenà Can Valent per la gosadia d'haver plantat cara a un grup de persones disposades a robar-los tot el que fos. (Llurba, 2021b: 228-229).</p> | 41.3670227,1.9654409 | 413476 | 4580017 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95959-08201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95959-08202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95959-08203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95959-08204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95959-08205.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95959-08206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95959-08207.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95959-08208.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Renaixement | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Lloc d’importància comunitària | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 98|119|95 | 46 | 1.2 | 1762|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||
| 95960 | Can Ràfols - Mas Trobat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rafols-mas-trobat | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p>BUEN LINARES, Alexandre de; ROIG I MESTRE, Maria Dolors; VIVAR CANTALLOPS, Josep A. (1998) Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de Cervelló. Cervelló. Document no aprovat. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> | XVII - XVIII - XX | <p>Masia de planta rectangular, que es troba més a prop de Torrelles de Llobregat que de Cervelló. El camí per arribar-hi es des de Torrelles. Antigament s'hi podia accedir des de Can Valent, però aquest camí ja no és visible a causa de la vegetació que l'ha cobert.</p> <p>La planta és rectangular, i el conjunt està orientat cap al sud. Tres cossos arrenglerats conformen el conjunt edificat. Aquests cossos es desenvolupen en alçada en planta baixa i pis. La coberta és a dos vessants, de teules àrabs. </p> <p>El cos original és el més gran i compacte i inclou una terrassa coberta, mentre que el de l'extrem posseeix tres grans arcades d'arc de mig punt parcialment tancades. Hi la la inscripció 1789.</p> <p>També compta amb diverses construccions auxiliars.</p> | 08068-83 | Can Ràfols, camí de Cervelló a Torrelles de Llobregat | <p>Tot i que presenta una inscripció de l'any 1789, les arcades d'arc de mig punt suggereixen una construcció molt més antiga. </p> <p>El mossèn del poble de Cervelló en la transcripció de l'Acta de Consagració de l'antiga església romànica de Sant Esteve de Cervelló, recollida en el llibre 'Cervelló', editat l'any 1916, explica que Can Ràfols jahi s'esmenta l'any 1231. Aleshores, la casa es coneixia com a 'Mas de Ramon Trobat'.</p> <p>En els llibres parroquials de Cervelló, no es troba cap referència al nom de Ràfols com a nom propi de persona. Llurba (2021b: 161) localitza una documentació de l'any 1715 on s'esmenta el nom de Ràfols com a casa, i no pas com a cognom. Es tracta de l'informe del Magatzem Reial de Llana de Barcelona, en el qual es demana als Ràfols l'aportació de 18 quintars de llenya. Sis anys més tard, exactament el dia 20 d'agost de 1721, sí que s'esmenta un Joan Ràfols -probablement de la mateixa casa-, que també ha de lliurar al Magatzem del Rei, 5 quintars de llenya. Sembla, doncs, que la casa pertanyia a una família anomenada Ràfols. Per trobar de nou esment de Ràfols, ens hem de traslladar a l'any 1761, en què surt al cadastre de Cervelló. També en documentació de l'any 1721, Cecília Ràfols, vídua, tenia una casa de primera qualitat habitada per ella mateixa, i en una part de la casa hi residia en Pau Boladeras, que devia ser el masover.</p> <p>En el 'Cartulario de Francisco de Zamora' (1789) hi surt un altre cop Can Ràfols. Això no obstant, no s'esmenta en la relació de propietaris de més pes tributari de l'Ajuntament de Cervelló (1855) ni tampoc en el padró municipal elaborat l'any 1857, ni com a nom propi, tot i que hi ha un Francesc Roig Ros i un Mateu Roig Fisas, que podrien ser els propietaris.</p> <p>Segons el document de fitació de l'any 1889, entre l'Ajuntament de Torrelles i el de Cervelló s'hi esmenta la casa Ràfols, la propietat de la qual era de Rosa Molina i de Josep Roig Camps, que versemblantment, potser eren parents del Roig de 1857.</p> | 41.3716536,1.9827836 | 414932 | 4580514 | 1789 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95960-08301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95960-08302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95960-08303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95960-08304.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Renaixement | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Lloc d’importància comunitària | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | La divisió de termes municipals erntre Torrelles i Cervelló passava pel dormitori principal de la casa. La part est de la masia correspon al municipi de Torrelles de Llobregat. Llurba (2021b: 162) explica: '(..) el mas Trobat o de Can Ràfols estava situat just al mig de dos termes municipals: el de Torrelles (per la cara nord-est) i el de Cervelló (per la cara sud-est). La casa es trobava dividida entre els dos termes, de manera que es deia que si naixies a la banda de Torrelles, t'havien de batejar a l'església torrellenca, mentre que si mories a la banda de Cervelló, t'havien d'enterrar al cementiri cervellonenc. El fet que la casa es trobés al mig de dos municipis es deu a que la casa vella que hi havia es va cremar, i per això en alguns documents es coneix com 'el mas cremat'. Després de l'incendi, la gent de Torrelles de Llobregat volia que el batlle del Consell comunal del poble fos un dels propietaris de Can Ràfols, però ell no ho volia de cap manera. Per tant, la solució va ser construir la casa entremig dels dos termes municipals.' | 98|119|95 | 46 | 1.2 | 1761|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||
| 96061 | Lledoner de Sant Ponç de Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-sant-ponc-de-corbera | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>VENY, Joan; PONS I GRIERA, Lídia. (1998). Atles Lingüístic del domini del català. Etnotextos del català oriental. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. Biblioteca de Dialectologia i Sociolingüística, V. </span></span></span></span></span></span></p> | XVIII?- XIX ? | Sembla mort. Els lledoners del costat ja tenen fulles i aquest no. | <p>L'exemplar monumental de lledoner situat a l'entorn del monestir romànic de Sant Ponç de Corbera és un arbre que destaca pel seu imponent aspecte i la seva contribució al paisatge local. Amb una alçada aproximada de 8 metres, aquest lledoner ha estat una part integral del paisatge durant molts anys. Conegut botànicament com a <em>Celtis australis</em>, aquest arbre caducifoli pertany a la família <em>Cannabaceae</em>.</p> <p>El lledoner és notable pel seu tronc ample, que presenta una escorça rugosa i grisenca a mesura que madura. Encara que aquest exemplar en particular té 8 metres d'alçada, els lledoners poden assolir alçades molt més considerables, superant sovint els 25 metres. Les seves branques es despleguen horitzontalment, formant una capçada rodona i densa que proporciona una ombra generosa.</p> <p>Les fulles del lledoner són simples, alternes i ovades, amb vores dentades. Durant la temporada de creixement, aquestes fulles llueixen un verd brillant que, amb l'arribada de la tardor, es transforma en belles tonalitats groguenques abans de caure. Les flors del lledoner són petites i poc cridaneres, de color verdós, i es disposen en petites inflorescències que passen sovint desapercebudes.</p> <p>Pel que fa als seus fruits, el lledoner produeix drupes globoses que varien en color des del taronja fins al vermellós quan maduren a la tardor. Aquestes drupes contenen una única llavor al seu interior. Encara que no són comestibles per als humans, aquestes drupes són apreciades per diverses espècies d'aus, que en fan el seu aliment.</p> <p>L'aspecte majestuós del lledoner es manifesta en el seu tronc robust i la seva capçada àmplia, que ofereix ombra generosa i un refugi natural per a diverses formes de vida. La longevitat d'aquest arbre, així com la seva capacitat d'adaptar-se a diverses condicions climàtiques, fan que sigui un element destacat tant en paisatges urbans com rurals. La presència d'aquest lledoner al llarg dels anys ha contribuït significativament al valor històric i ecològic de l'àrea, especialment en el context del monestir romànic de Sant Ponç de Corbera.</p> | 08068-88 | Placeta davant l'entrada al monestir de Sant Ponç. | <p>El cicle de vida del lledoner és molt llarg: més de sis-cents anys. La seva fusta tradicionalment s'ha fet servir, entre altres usos per a fer forques i mànecs de diverses eines de la pagesia. També acostuma a trobar-se a prop dels santuaris.</p> <p>Resulta interessant la cita de l'estudi dialectal que es va fer l'any 1964 a Cervelló <span><span><span>(ALDC)</span></span></span>. Existeix el registre de l'enquesta sobre la fusta de lledoner. L'informador, Florenci Armengol i Armengol, de seixanta-sis anys. Ell va proporcionar informació a les persones enquestadores i les dades van ser transcrites per J. Veny i L. Pons. La data de l'entrevista és el 9 de juliol de 1964.</p> <p>El text descriu les utilitats de la fusta de lledoner a Cervelló. Es menciona que s'utilitzava per fer mànecs de macetes per picar, especialment pels ferrers i carreters, així com pels picapedrers que xafaven pedra. Això es deu al fet que és una fusta amb molta fibra que no es trenca fàcilment. També s'utilitzava per fer braços d'arada per als animals de llaurar, perquè, tot i que es pot doblegar, té una fibra molt resistent.</p> <blockquote> <p><em>Entrevista 107<br /> La fusta de lledoner<br /> (Cervelló)</em></p> <p><em>Només té dues utilitats: per fer mànecs de macetes, diéssim,* de picar, els ferrers o carreters o abans quan s'usaven els que anaven a xafar pedra per les carreteres, aquells picapedrers, que xafaven la pedra, perquè és una fusta que no retrem,* té molta fibra; i després* també serveix pels operaris que fan braços d'arada pels animals de llaurar perquè, encara que es doblegui, té una fibra fantàstica. </em></p> </blockquote> | 41.4019320,1.9120831 | 409062 | 4583948 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96061-20240127144400.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96061-20240127144444.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96061-20240127144433.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Lloc d’importància comunitària | 2024-12-23 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | Aquest lledoner ha estat durant molts anys una part integral del paisatge que envolta el cenobi, oferint ombra a les persones que participen en les diverses activitats organitzades a l'aire lliure. L'activitat cultural relacionada amb aquest monument natural es concentra en un aplec anual que té lloc cada segon diumenge de maig. Aquest esdeveniment ofereix una oportunitat única per als municipis i els visitants de connectar amb la bellesa i la història de l'indret.A més d'aquest aplec, es fan visites organitzades una vegada al mes, permetent als interessats explorar de prop aquest espai i aprendre més sobre la seva importància històrica i ecològica. Aquestes activitats fomenten la valoració i preservació del patrimoni natural i cultural de la zona, i ajuden a crear consciència patrimonial sobre aquest espai. | 98 | 2151 | 5.2 | 1762|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||
| 96090 | Penyes del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penyes-del-rector | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | <p>La formació geològica de roques detrítiques de tonalitat vermellosa està composta per gresos, conglomerats i algunes lutites, que esquitxen la coberta vegetal del vessant de la muntanya.</p> <p>El paisatge inclou també un conjunt de petites coves i balmes que es comuniquen entre si per diferents obertures i passadissos. Aquestes coves són conegudes per ser un important conjunt arqueològic on s'han trobat restes neolítiques. Dues de les cavitats són més grans i, a l'interior, es poden veure les parets ennegrides pel fum de focs, indicant que eren utilitzades com a habitacions.</p> <p>Sobre el traçat tradicional de l'antic camí de l'Ordal, aquesta formació geològica s'alça amb una presència imponent, convertint-se en un espectacle natural que capta la mirada amb les seves roques rogenques. Situada prop de la pintoresca i feréstega vall de Can Sala, aquesta formació crea un paisatge que esdevé una obra d'art natural, molt apreciada per la gent de Cervelló.</p> | 08068-99 | Sobre la carretera de Santa Maria de Cervelló | <p>L'acció del vent sobre les muntanyes de Buntsandstein ha creat formes inusuals, singulars i fascinants. Les roques, desgastades pel pas del temps i l'erosió, es presenten com testimonis silents d'èpoques passades, portant en si mateixes les empremtes dels cicles geològics i de la mà humana. Encara per estudiar i determinar la seva vàlua i cronologia, aquests elements d'interès arqueològic són visibles en aquestes formacions.</p> <p>El Buntsandstein correspon al període geològic del Triàsic Inferior. Aquest terme s'utilitza principalment en la geologia europea per referir-se a una sèrie de roques sedimentàries que es van formar fa aproximadament entre 251 i 243 milions d'anys. El període és conegut per les seves característiques capes de gres vermell, que són el resultat de dipòsits fluvials i eòlics en un ambient àrid o semiàrid durant aquella època.</p> <p>L'esperó rocós creat per aquestes transformacions naturals, no només manifesta visualment la seva història mil·lenària, sinó que també actua com a mirador de la memòria geogràfica, oferint una perspectiva única sobre els camins ancestrals que uneixen terra, passat i present d’aquest territori.</p> <p>A la part superior de l'esperó hi ha restes d'una hipotètica ocupació humana d'època prehistòrica que no ha estat estudiats científicament.</p> <p>En aquesta ubicació privilegiada, la confluència física i paisatgística entre el camí de l'Ordal i la vall de Can Sala crea un escenari que convida a la contemplació. Les formes i textures de les roques, juntament amb la seva paleta de colors, esdevenen una autèntica obra d'art natural que ressalta la grandesa de la natura i la seva capacitat de modelar el paisatge amb el pas dels segles.</p> | 41.3913621,1.9559642 | 412715 | 4582729 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96090-20240102125739.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96090-20240102125643.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96090-09904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96090-20240102131404.jpg | Legal | Mesozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | Les Penyes del Rector són una bona referència del paisatge natural de Cervelló. Es tracta d'un indret ben conegut per grups excursionistes, i que forma part de variades rutes de turisme natural que es fan per aquest territori. Aquest esperó rocós no només és un punt de referència geogràfic, sinó també un lloc on la història, la geologia i la bellesa natural es fusionen en una experiència singular. Caminar per l'antic camí de l'Ordal i admirar aquesta formació rocosa proporciona una immersió en el passat i una connexió amb la natura que perdura en el temps, com les pròpies roques que formen aquest esperó, que esdevenen sentinelles silents d'una època llunyana. | 122 | 2153 | 5.1 | 1762|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||
| 96092 | Boscos de can Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boscos-de-can-sala | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | És un hàbitat molt sensible i amenaçat. | <p>El bosc típic mediterrani humit i ombrívol de Cervelló és una zona boscosa que combina pineda, alzinar en creixement i vegetació de ribera. La part més al sud es caracteritza per les cingleres de pedres calcàries. En aquests boscos, abunda el pi blanc, i gràcies al microclima que s'hi crea, també s'hi poden trobar arbres típics d'indrets més humits com els roures (<em>Quercus humilis</em>), la servera (<em>Sorbus domestica</em>) i les alzines (<em>Quercus ile</em>x).</p> <p>Dins el terme municipal de Cervelló, aquesta zona es considera sensible per a la protecció de flora amenaçada, especialment en el sector de les Penyes del Cucut, Puig Vicenç i el Collet de can Riera, on es troben tres espècies de flora protegida: <em>Silene neglecta</em>, <em>Crassula campestris</em> i <em>Leucanthemum montserratianum</em>. Aquesta àrea inclou la Penya del Cucut (part superior dels boscos de can Sala) i altres relleus de gresos de les penyes circumdants, com les Penyes de mossèn Corbera, de can Riera o de la Roca del Llibre.</p> | 08068-101 | Al voltant de la masia de Can Sala de Dalt | <p>Aquesta densitat de vegetació no sempre ha estat així, ja que els camps de la masia de Can Sala i de les del voltant havien aprofitat la terra, especialment des del segle XIX, per al cultiu intensiu de la vinya.</p> <p>Tradicionalment al municipi s'havien consumit les serves que es deixaven pansir a les golfes de les cases (informació oral Rosa Tres, juliol, 2024).</p> | 41.3740954,1.9581594 | 412876 | 4580811 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96092-10102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96092-10103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96092-10101.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | 2153 | 5.1 | 1762|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||||
| 96095 | Boscos de Rocabruna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boscos-de-rocabruna | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | <p>Els Boscos de Rocabruna són un exemple representatiu de l'entorn mediterrani típic, situats als punts més alts de la serra que separa el municipi de Cervelló del de Torrelles. Aquesta serra inclou cims com el Puig Gallina, Els Bessons, Puig Rocabruna, les Penyes Capmanyes i les muntanyes del Riera fins a Can Ràfols.</p> <p>Els boscos estan principalment dominats pel pi blanc (<em>Pinus halepensis</em>), una espècie molt comuna a la regió mediterrània.</p> <p>A més del pi blanc, hi ha altres arbres que prosperen en zones més humides, com ara els roures (<em>Quercus humilis</em>), la servera (<em>Sorbus domestica</em>) i les alzines (<em>Quercus ilex</em>).</p> <p>Aquesta diversitat d'arbres pot ser atribuïda al microclima de la zona, que afavoreix la presència d'espècies adaptades a condicions diferents.</p> <p>Els senders que travessen aquesta serra són ideals per a activitats com el senderisme i el ciclisme, oferint vistes panoràmiques i una connexió directa amb la natura. La combinació de pineda i alzinar proporciona un hàbitat divers per a nombroses espècies animals i vegetals, convertint aquest indret en un lloc ric en biodiversitat.</p> | 08068-102 | Des de la part superior de la urbanització Ciutat del Remei fins a Can Riera. | <p>Aquesta densitat de vegetació no sempre ha estat així, ja que els camps de les masies properes havien aprofitat la terra, especialment al segle XIX, per al cultiu intensiu de la vinya.</p> <p>Tradicionalment al municipi s'havien consumit les serves que es deixaven pansir a les golfes de les cases (informació oral Rosa Tres, juliol, 2024).</p> | 41.3819301,1.9804777 | 414753 | 4581658 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96095-10202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96095-10203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96095-10201.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | 2153 | 5.1 | 1762|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||||
| 96096 | Puig d'Agulles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-dagulles-0 | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRANO, David; PAÜL, Valerià (2008). «El Garraf i les muntanyes d'Ordal. Reflexions des de la geografia». V Trobada d'Estudiosos del Garraf: comunicacions presentades el dia 16 de novembre de 2006 a Castelldefels. Barcelona: Diputació de Barcelona. pp. 183-189. ISBN 978-84-9803-320-5.</span></span></span></p> <p><span><span><span>SERRANO I GINÉ, David (2010). «Unidades de vegetación en Muntanyes d'Ordal (Barcelona)». Ería: Revista cuatrimestral de geografía (82): 181-194. ISSN 0211-0563.</span></span></span></p> | Al cim hi ha la instal·lació d'un radar i altres sistemes de comunicació que han modificat l'aspecte natural de l'indret. | <p>El mirador del Puig d'Agulles emergeix com una destacada referència que captura la riquesa del paisatge natural de Cervelló. Té una alçada de 653 m. </p> <p>Està vorejat per les pedreres del Telègraf i de Cal Tita, les quals aprofiten la riquesa mineral de la la muntanya, la qual està formada principalment per dolomia i calcària,</p> <p>Te 652 m d'alçada, per la qual cosa constitueix un excel·lent mirador del territori. Al seu voltant, la vegetació es desplega frondosa, destacant-se la presència dominadora del pi blanc, que defineix gran part del paisatge amb la seva silueta majestuosa. No obstant això, aquest entorn no es limita només al pi blanc; també es poden apreciar les alzines (minoritàries), que coexisteixen amb els pins.</p> <p>Els matolls, com la garriga mediterrània, el llentiscle i la gatosa, contribueixen a la diversitat dels ecosistemes presents en aquesta àrea. Aquesta combinació de vegetació autòctona ofereix una rica paleta de colors i textures, creant un mosaic visual que ressalta la biodiversitat i la complexitat d'aquest entorn natural.</p> <p>A més, l'entorn es veu enriquit per la presència d'herbes aromàtiques com la farigola i el romaní, amb les seves olors que impregnen l'aire, fent de la visita al Puig d'Agulles també una experiència sensorial.</p> | 08068-103 | Al límit amb els municipis de Cervelló, Gelida i Corbera de Llobregat. | <p>El Puig d'Agulles és un turó ric en història i geologia, amb una importància que va més enllà de la seva composició de dolomia i calcària. Aquestes dues roques sedimentàries es van formar durant el període Triàsic, fa uns 200 milions d'anys. Aquestes roques són el resultat de sediments marins que es van dipositar en un antic mar que cobria aquest territori durant el Triàsic. Amb el pas del temps, aquests sediments es van compactar i van sofrir processos disgenètics que van donar lloc a la formació de dolomia i calcària. La dolomia és una roca que conté una gran quantitat de dolomita, un mineral format per carbonat de calci i magnesi, mentre que la calcària és una roca composta principalment de carbonat de calci.</p> <p>L'any 1992, es va instal·lar un radar meteorològic al Puig, el qual trenca la silueta paisatgística visual d'aquesta elevació. Aquest radar, gestionat per l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), és una eina important per a la previsió meteorològica del territori, però també ha canviat la silueta característica de la muntanya, afegint un element modern a aquest paisatge històric i natural.</p> <p>El Puig d'Agulles presenta restes d'antics camins i construccions que testimonien la seva utilitat pels habitants del municipi. Avui en dia, és un punt de referència tant per a l'estudi de la geologia com per a la conservació del patrimoni natural i històric de la comarca del Baix Llobregat.</p> | 41.4081847,1.8849762 | 406805 | 4584670 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96096-10301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96096-10302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96096-10303.jpg | Legal | Mesozoic|Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Àrea especial de conservació | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | El Puig d'Agulles és sobretot un lloc dominador visual del territori que combina la bellesa natural amb un patrimoni històric significatiu, fent-lo un punt de referència important a la comarca del Baix Llobregat, essent compartit entre els municipis de Cervelló Gelida i Corbera de Llobregat.Des de la seva elevada posició, ofereix una vista panoràmica que abraça la diversitat i l'abundància de la vegetació que caracteritza aquest territori que forma part de les muntanyes de l'Ordal, un espai natural que forma part integral de l'àrea protegida (PEIN) de les muntanyes de l'Ordal, subratllant la seva importància i contribució a la conservació dels valuosos recursos naturals i la preservació de l'ecosistema local.La muntanya està inclosa en el repte dels 100 cims de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC), la qual cosa la fa un destí popular per als senderistes. | 122|121 | 2153 | 5.1 | 1762|1785 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||
| 96156 | Font Freda - Bassa de Sant Ponç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-freda-bassa-de-sant-ponc | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX-XX | Excel·lent refugi de la biodiversitat. Algú hi ha introduït, però, alguns peixos exòtics. | <p>Davant de la casa de pagès de Can Cases, enmig d'una gran frondositat de vegetació, hi ha una font amb un gran safareig o bassa on es recull l'aigua que brolla d'aquesta surgència natural. Es troba integrada en un mur de pedra parcialment cobert de plantes, format per una pedra de grans dimensions de la qual surt el broc d'on raja l'aigua. En aquesta pedra, hi ha un rètol de ceràmica en forma de fulla, que indica el nom 'LA FONT FREDA'.</p> <p>L'aigua cau del broc a una pica rectangular, al costat de la qual hi ha un pedrís que servia per acollir el càntir o altre recipient per a la recollida i transport de l'aigua.</p> <p>A continuació de la pica, hi ha una gran bassa davant de la font, d'uns 70 cm de fondària i 15 m. de perímetre exterior, que recull el corrent d'aigua. Aquesta bassa es feia servir també en safareig, amb lloses inclinades ubicades als murs de contenció. </p> <p>Pels seus entorns encara hom pot observar algunes feixes d'horts, les hortalisses dels quals es devien regar amb l'aigua de la bassa.</p> <p>Aquesta bassa té condicions favorables per promoure l'hàbitat d'amfibis, rèptils, salamandres i altres espècies. Està envoltada de terra i vegetació, creant un ambient tranquil i natural. Aquest espai representa un enclavament de natura de gran interès al municipi.</p> | 08068-129 | Al camí que va pel Coll Verdaguer entre el camí de les can Cases de Sant Ponç i Sant Ponç de Corbera. | <p>És un indret que pertany al municipi de Cervelló, apartat un bon tros del camí, a prop de la cruïlla de camins que es troben al coll anomenat Coll Verdeguer, que va de Can Cases al Pont dels Tres Arcs (el Lledoner de Baix), situat al costat d'un antic viarany que anava de Vallirana, passant per Cal Beco cap a Sant Ponç. Devia donar servei a alguna d'aquestes cases de la zona.</p> | 41.3943575,1.9140865 | 409219 | 4583105 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96156-12902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96156-12903.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96156-12904.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96156-12901.jpg | Legal | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Lloc d’importància comunitària | 2025-01-21 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | Es troba dins l'espai d'interès natural (PEIN) de les Muntanyes de l'Ordal, integrat en l'espai de xarxa Natura 2000. La font i la bassa constitueixen un espai natural ben conservat i envoltat de vegetació.Alguns mapes l'anomenen Font de Sant Ponç, tot i que la seva ubicació està molt lluny del monestir. | 119 | 2153 | 5.1 | 1762|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||
| 96222 | Font de Sant Elies - Font de l'Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-elies-font-de-lelies | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | <p>La Font de l'Elies, també coneguda com la Font de Sant Elies, està situada a la vora de la riera de Rafamans, a prop de Sant Ponç de Corbera. Aquesta font, envoltada per un entorn natural exuberant, ha perdut el broc per on antigament rajava l'aigua, però conserva altres elements que evidencien el seu passat funcional i la seva integració amb l'entorn.</p> <p>La font està situada en una zona natural, a la vora de la riera de Rafamans, que aporta un ambient fresc i humit. Aquesta ubicació no només és pintoresca sinó que també ofereix una sensació de tranquil·litat i serenitat als visitants. Un mur de pedra, en part cobert de vegetació, constitueix el principal element arquitectònic de la font. Aquest mur serveix com a suport per a la infraestructura de la font i s'integra harmònicament amb l'entorn natural. La pedra utilitzada en la seva construcció presenta una aparença rústica i antiga, característica de les fonts tradicionals de la regió.</p> <p>Tot i que la font ha perdut el broc per on originalment rajava l'aigua, es pot observar una obertura en el mur que indica el lloc on es trobava. Aquesta pèrdua no disminueix la importància històrica i cultural de la font, però sí que altera la seva funcionalitat actual. Davant del mur de pedra, hi ha una canaleta de pedra coberta de molsa, que hauria canalitzat l'aigua des del broc fins a una pica o una àrea de recepció. Aquest element, tot i estar parcialment cobert de vegetació, mostra com l'aigua era dirigida i utilitzada.</p> <p>La font està envoltada per una vegetació densa, amb plantes enfiladisses que s'enfilen pel mur de pedra i arbres que proporcionen ombra. Aquesta vegetació no només contribueix a l'ambient fresc de la zona, sinó que també ressalta l'aspecte natural i poc alterat del lloc. La Font de l'Elies o de Sant Elies, com moltes altres fonts de la regió, ha servit històricament com a punt de subministrament d'aigua per als residents i els viatgers. La seva ubicació a prop de Sant Ponç de Corbera suggereix que podria haver estat utilitzada pels habitants del monestir o pels pelegrins que visitaven la zona. Malgrat la pèrdua del broc, la font continua sent un testimoni del passat i una part integral del patrimoni cultural local.</p> <p>En resum, la Font de l'Elies és una font tradicional que, malgrat la seva degradació parcial, manté la seva importància com a part del patrimoni històric i cultural de la zona. La seva ubicació a la vora de la riera de Rafamans i la seva integració amb l'entorn natural fan d'aquest lloc un indret de gran valor paisatgístic i històric, mereixedor de ser preservat i valorat.</p> | 08068-144 | Prop de la urbanització de can Rigol de Corbera, a la llera de la riera. | <p>Probablement havia estat usada pels ramats relacionats amb Sant Ponç de Corbera. </p> | 41.4051523,1.9100578 | 408897 | 4584307 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96222-14403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96222-14402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96222-14401.jpg | Legal | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | 119 | 2153 | 5.1 | 1762|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||
| 96223 | Font Vella - Font Vella de can Casildo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-vella-font-vella-de-can-casildo | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Les plaques de ceràmica han estat vandalitzades. | <p>La font que està situada enmig d'una zona densament poblada de vegetació, és un exemple notable de les moltes fonts que es poden trobar als marges de la riera de Rafamans, la qual divideix els termes de Corbera i Cervelló. Aquesta font, coneguda com la 'Font Vella', destaca per la seva ubicació natural i la integració amb l'entorn.</p> <p>Accedir a aquesta font implica seguir un camí envoltat per una vegetació exuberant, que inclou una varietat de plantes i arbres autòctons. La riera de Rafamans aporta un ambient fresc i humit, ideal per al desenvolupament d'aquest tipus de vegetació. A mesura que un s'apropa a la font, es poden observar les restes d'estructures antigues, com escales de pedra cobertes parcialment per la vegetació, que afegeixen un aire misteriós i històric al lloc.</p> <p>La font mateixa està construïda amb un petit mur de pedra, que ha estat revestit amb rajoles de majòlica. Aquestes rajoles, tot i que han sofert danys per actes de vandalisme, encara mostren el nom de la font. A la part superior del mur, una petita llosa amb una coberta a dues aigües protegeix les rajoles identificatives. Aquest disseny no només serveix com a protecció per a les inscripcions, sinó que també afegeix un element arquitectònic tradicional al conjunt.</p> <p>El sortidor d'aigua de la font brolla directament de la roca, una característica que ressalta la seva connexió amb l'entorn natural. L'aigua clara i fresca que flueix del sortidor ha estat una font de vida i frescor per als visitants i residents locals durant molts anys. La presència del sortidor ofereix una sensació de tranquil·litat i connexió amb la natura, característica dels indrets naturals ben conservats.</p> <p>Les fotografies adjuntes mostren detalladament l'estat actual de la font i el seu entorn. Es pot veure el deteriorament de les rajoles ceràmiques causat pel vandalisme, així com la vegetació que envolta i gairebé amaga la font. Aquestes imatges capturen la bellesa rústica i l'encant d'un lloc que, malgrat el pas del temps i els actes humans, continua sent un testimoni de la història i la cultura local.</p> <p>En resum, la 'Font Vella' no és només un element funcional dins del paisatge, sinó també un punt d'interès històric i cultural. La seva ubicació al marge de la riera de Rafamans, envoltada de vegetació, i el seu disseny amb elements tradicionals, la converteixen en un lloc especial que val la pena visitar i conservar. </p> | 08068-145 | En un camí que es troba a una zona boscosa sota can Casildo | 41.4016112,1.9241361 | 410069 | 4583900 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96223-14502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96223-14503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96223-14501.jpg | Legal | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Lloc d’importància comunitària | 2024-12-23 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | 119 | 2153 | 5.1 | 1762|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||
| 96292 | Font de la Mata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-mata-3 | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </p> <p>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p> | XIX-XX | Actualment el broc no raja. | <p>La font es troba en un entorn natural i compta amb diverses característiques i elements interessants. A l'esquerra de la font hi ha un banc de maçoneria pintat de blanc, que proporciona un lloc per seure i gaudir de l'entorn; aquest banc, robust i sòlid, serveix com un punt de descans per als caminants. Actualment, la font està seca; quan raja, l'aigua surt per un broc situat a sobre d'una pica quadrada, que està incrustada a la paret de pedra, aquesta pica, amb el temps, ha acumulat una pàtina que li dona un aspecte rústic i antic, afegint encant al lloc.</p> <p>A l'esquerra de la part frontal de la font, hi ha una petita porteta amb cadenat que permet accedir a la mina d'aigua que abasteix la font; aquesta porta està integrada a la mateixa paret de pedra on es troba la pica i dona accés a l'interior de la muntanya on es recull l'aigua. La vegetació al voltant de la font és abundant, amb plantes enfiladisses que creixen sobre les parets de terra i roca, creant un ambient fresc i ombrívol, especialment agradable en els dies calorosos d'estiu. Les fulles seques que es dipositen a terra al voltant de la font suggereixen un entorn natural poc transitat, on la natura segueix el seu curs sense massa intervenció humana.</p> <p>Abans d'arribar a la font, a l'esquerra del camí, es troba un safareig, una estructura de pedra que antigament era utilitzada per rentar la roba; aquest safareig conserva les seves parets gruixudes i el seu interior encara està en bon estat. El camí que condueix a la font és de terra, serpentejant a través del bosc, oferint vistes panoràmiques de la riera de Rafamans.</p> <p>A més de ser una font d'aigua potable, l'aigua també serveix per regar els petits horts dels voltants. L'entorn de la font és natural, amb vegetació abundant i un camí de terra que condueix fins a ella; és un lloc tranquil i pintoresc.</p> <p>El paisatge al voltant de la font és divers, amb una combinació de zones boscoses i petits clars que permeten als visitants observar la flora i la fauna locals; des d'aquest punt es poden veure també algunes construccions modernes a la distància, recordant la proximitat de la civilització tot i la sensació de ser lluny.</p> | 08068-156 | Al nord de Can Casildo | <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts de Cervelló no acostumen a disposar d'elements estructurals remarcables. En general, aquest és un fet que fa difícil la seva datació.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Són, a la majoria dels casos, fonts senzilles, fetes per les persones que volien aprofitar-se de l'aigua que sorgia de la terra, o que a voltes, havien d'ajudar-se de persones expertes per tal de construir les mines d'aigua que acostaven la deu que es trobava relativament allunyada, al broc pel qual rajava l'aigua que consumien persones i bèsties.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En moltes ocasions la seva aigua se n'aprofitava per a emmagatzemar-la en basses o dipòsits per tal de tenir-ne prou cabdal per a poder regar els horts, o rentar roba.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts no només s'han fet servir com a punts d'aigua, sinó que també han desenvolupat entorns naturals únics. Aquest és el cas d’algunes fonts de Cervelló, al voltant de les quals es troben petits reductes microclimàtics, els quals afavoreixen una vegetació diferenciada i interessant. Destacats exemples són la Font de Flàvia o la Font del Molinet, entre d’altres. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Un altre aspecte interessant que forma part del patrimoni immaterial de Cervelló és la tradició dels berenars a les fonts, una activitat molt arrelada, especialment durant els segles XIX i XX. Aquestes trobades, com les que tenien lloc a la Font de Can Romagosa, la Font de la Rectoria, les Quatre Fonts o la Font Flàvia, entre d'altres, eren moments de reunió familiar i social. La gent gaudia de la natura, menjava i passava el temps plegats en un ambient fresc i agradable, sobretot durant els mesos més càlids de l'any.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les fonts, pel fet d’estar situades en entorns naturals i envoltades de vegetació, proporcionant un escenari perfecte per a aquests berenars. A més de ser llocs per refrescar-se, eren espais on es compartien històries i es reforçaven els vincles comunitaris. La importància d'aquests espais va més enllà de la seva funció pràctica, ja que també representen un patrimoni cultural i social que forma part de la història del municipi.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes trobades a les fonts reflectien una manera de viure més connectada amb la natura i amb els altres, i les fonts esdevenien centres neuràlgics de la vida social de Cervelló. Aquests espais continuen sent un recordatori de la importància de mantenir i preservar els nostres entorns naturals per a les futures generacions.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4082029,1.9242851 | 410091 | 4584631 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96292-15602_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96292-15603_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96292-15604_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96292-15605_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96292-15601_0.jpg | Legal | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | Per arribar fins a la font es travessa un tram de riu ple de créixens. | 119 | 2153 | 5.1 | 1762|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||
| 96361 | Camí de Can Sala de Baix a Torrelles de Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-can-sala-de-baix-a-torrelles-de-llobregat | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA, J. i GOU, G. (2017) “'Camí de Cervelló a Torrelles de Llobregat”, Col·lecció Marges i vinyes del nostre poble, núm. 29, gener 2017.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XVI-XX | <p>El camí de Can Sala de Baix és una ruta que transcorre pels boscos de Can Sala cap a Can Riera, i descendeix a Torrelles de Llobregat a través de camps de cirerers. Hi ha un brancal a Can Sala de Dalt.</p> <p>Aquest camí és un lloc d'interès natural i històric, i està envoltat de la rica biodiversitat dels boscos mediterranis i de paisatges agrícoles tradicionals.</p> <p> </p> | 08068-186 | Camí que porta des de la masia de can Sala de Baix fins a Torrelles passant pel coll de can Riera per sobre del naixement de la riera de Santa Maria.Antigament sortia des del Cami Ral a la creu de terme prop de can Castany i seguia pel maset de les Ànimes i can Pitarra per arribar la masia de can sala de Baix. | <p>Abans de 1865, el camí de Cervelló a Torrelles de Llobregat, passant per Can Mas, era un sender per a vianants.</p> <p>Els propietaris de Can Riera, Can Pi de la Serra (Can Valent) i Can Mas van acordar construir un camí carreter per millorar el comerç i el transport. Aquest acord incloïa la construcció de cunetes per canalitzar aigües i mantenir el camí en bon estat.</p> <p>El camí connectava amb un altre que unia l'església de Santa Maria de Cervelló amb el nucli actual, passant per diverses masies com Mas Pitarra, l'antiga Rectoria, Can Castany i Can Muç, fins a arribar a la riera i al nucli urbà.</p> | 41.3822039,1.9584090 | 412908 | 4581710 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96361-18602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96361-18603.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96361-18601.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | 119 | 49 | 1.5 | 1762|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||
| 96371 | Font de can Sala de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-sala-de-dalt | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p> | XIX-XX | La font es troba abandonada i sense cap mena de manteniment. | <p>Font de muntanya amb un rafal que fa de mirador. Forma part d'un berenador amb bancs de maçoneria, envoltat d'arbrat que fa ombra.<br /> <br /> La part central, de la qual sortia el broc, és una construcció de traça vertical que presenta una teulada a dos vessants i a la base una pica que recull l'aigua.<br /> <br /> Conserva elements d'obra de la captació primitiva i el mateix entorn originari del redós. També hi ha la mina.</p> | 08068-188 | Can Sala de Dalt | <p>No es coneix la data de construcció de la font. Pel que fa al mas és força antic.</p> <p>Llurba (2021b: 197), parla de la seva primerenca existència al segle XIII 'mas Sitjar'. Resulta interessant aquesta referència toponímica, pel fet d'esmentar-se l'existència de sitges al seu territori.</p> <p>L'any 1590, també s'esmenta aquest mas sota l'antiga denominació ('mas Sitjar'), moment en què la masia era propietat d'en Salvador Sala (Llurba, 2021b: 190).</p> <p>El Qüestionari de Francisco de Zamora, l'any 1789 esmenta la casa sota aquesta casa situada en un planell.</p> <p>El mas continua en propietat de la família Sala fins a l'any 1893 en què és venut per Josep Sala a un ciutadà de Barcelona anomenat Josep Sans Pi.</p> <p>Sis anys després de la compra, el nou propietari, Josep Sans Pi ven la finca a un comerciant de Barcelona, en Rossend Valls Peña.</p> <p>És possible que l'aspecte actual de la font sigui del temps del propietari Rossend Valls Peña o el seu fill Josep Valls Marquès, els quals van fer alguns arranjaments moderns a la casa. Hi ha construccions de ciment armat que daten probablement de la dècada de 1950.</p> | 41.3710038,1.9532748 | 412463 | 4580471 | 08068 | Cervelló | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96371-18802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96371-18801.jpg | Legal | Popular | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | El pas està tancat en una zona força inaccessible.La gent del poble deia d'aquesta font que era una aigua molt bona.Llurba (2021b: 203) explica que quan la mainada hi anava a fer el Salpàs, després de pujar des del poble assedegats, bevien a la font per a refrescar-se. | 119 | 2153 | 5.1 | 1762|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||
| 96426 | Barraca Rafamans 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-rafamans-2 | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO».<br /> Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</p> <p>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</p> <p>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a<br /> Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p> | XIX - XX | Presenta un enderroc important. Només es conserven els murs perimetrals que caldria restaurar. | <p><span><span>Barraca feta amb pedra sorrenca vermella (Buntsandstein o sauló). Formalment correspon al tipus AM: barraca adossada al marge. Està orientada al nord-est. </span></span><span lang='CA'><span><span>El conjunt de parets externes li proporcionen una forma de ferradura.</span></span></span></p> <p><span><span>No té cúpula. </span></span></p> <p><span><span>Presenta les següents dimensions:</span></span></p> <p><span><span>Interior: </span></span></p> <ul> <li><span><span>Fons: 140 cm</span></span></li> <li><span><span>Ample: 162 cm</span></span></li> </ul> <p><span><span>Exterior:</span></span></p> <ul> <li><span><span>Porta: 150x130x45 cm</span></span></li> <li><span><span>Llinda: 35x87x38 cm</span></span></li> <li><span><span>Alçada actual:150</span></span><span><span> cm</span></span></li> <li><span><span>Perímetre exterior: 210,5 m</span></span></li> </ul> | 08068-217 | Entre l'Avall i el Corral de Vallirana. | <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i la escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes ja des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4080010,1.9251238 | 410160 | 4584608 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96426-217-01.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | Inexistent|Lloc d’importància comunitària | 2025-01-21 00:00:00 | Carles Pinós Campodarve - Kuanum | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||
| 96427 | Barraca Rafamans 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-rafamans-3 | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO».<br /> Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a<br /> Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX - XX | L'interior es troba en bon estat malgrat que el terreny presenta petits enrunaments a l'exterior. | <p><span><span>Barraca feta amb pedra sorrenca vermella (Buntsandstein o sauló). Formalment correspon al tipus “AM: barraca adossada al marge. Està orientada al nord. Els murs són de pedres irregulars, més treballats als brancals. La porta és del tipus “LP: llinda plana”, formada per una gran pedra plana recolzada sobre els murs laterals. A l'interior presenta un petit espai encastat a la paret per dipositar objectes</span></span></p> <p><span><span>La seva planta és circular i presenta un portal d'accés rectangular amb la llinda plana. La coberta és de falsa cúpula. </span></span></p> <p><span><span>Presenta les següents dimensions:</span></span></p> <p><span><span>Interior: </span></span></p> <ul> <li><span><span>Alçada 248 cm</span></span></li> <li><span><span>Diàmetre 208 cm</span></span></li> </ul> <p><span><span>Exterior:</span></span></p> <ul> <li><span><span>Porta: 122x55x87 cm</span></span></li> <li><span><span>Llinda: 16x70x61 cm</span></span></li> <li><span><span>Alçada a coberta: 163 cm</span></span></li> <li><span><span>Alçada total (marge+coberta): 250 cm</span></span></li> <li><span><span>Perímetre exterior: 12 m</span></span></li> </ul> | 08068-218 | A prop de la riera de Rafamans. | <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i la escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes ja des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.4076870,1.9246301 | 410119 | 4584574 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96427-218-01.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96427-218-02.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Lloc d’importància comunitària | 2025-01-21 00:00:00 | Carles Pinós Campodarve - Kuanum | Hi ha una llosa plana situada al sostre per preparar fogueres.A uns cinc metres es troba un pou que s'emprava per la preparació de la barreja de calç per ensulfatar les vinyes. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||
| 96653 | Puig Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-vicenc-0 | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p>SÁNCHEZ I TORRES, Xavier. 'El Puig Vicenç-Torrelles de Llobregat'. Dins Rutes del Baix, edita Aquí+Más Multimedia, S.L.</p> | Aquesta muntanya és territori sensible per a la protecció d'espècies de flora amenaçada, com per exemple 'Leucanthemum monsterratianum', una espècie de la família de les asteràcies (Asteraceae) i de fet es considera una subespècie de Leucanthemum vulgare subsp. montserratianum (Vogt) O. Bolòs & Vigo. El reconeixement d’aquesta subespècie és relativament recent, data de l’any 2012 i forma part de la base de dades de l'EURO-MEDITERRANEAN PLANT DIVERSITY. Les necessitats de supervivència dels territoris d’aquesta espècie planteja que aquests hàbitats es mantinguin en les condicions ecològiques mínimes (Margall, 2018: 11). | <p>Muntanya que fa de partió entre els municipis de Cervelló, Vallirana i Torrelles de Llobregat. S'ubica a l'extrem del terme de Cervelló, prop del camí tradicional entre Cervelló i Torrelles, sobre can Sala de Dalt, prop de la Penya Rubí.</p> <p>S'hi pot accedir pel sender PR-C 163 que s'agafa prop de can Sala de Baix i arriba a Torrelles.</p> <p>Des del cim, es gaudeix de molt bones vistes de les muntanyes del Baix Llobregat i Barcelonès, arribant a veure's el mar.</p> <p>El pic està ple d'arbustos i matolls amb molta brolla de romanís i estepes, així com sotabosc d'alzinar amb bruc i llentiscle. L'ambient vegetal està relativament degradat, tret de les fondalades dels rierols que desemboquen a la riera de Santa Maria, la qual es forma en aquestes escorrenties.</p> <p>Al cim hi ha un vèrtex geodèsic, marcat per un pilar de formigó.</p> | 08068-262 | Punt dominant del serrat de can Güell, a l'extrem septentrional. | <p>Ha patit l'acció reiterada d'incendis.</p> | 41.3677457,1.9540263 | 412522 | 4580110 | 08068 | Cervelló | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96653-26202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96653-26203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96653-26201.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | Pertany a la llista dels 100 Cims de la FEEC. | 2153 | 5.1 | 1762|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||
| 96656 | Forn de calç del bosc de la Creu d'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-bosc-de-la-creu-dordal | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX - XX | Enderrocat en part i vandalitzat. | <p><span><span><span><span><span><span>Restes d'un forn tradicional de calç, situades al marge esquerre del camí, mostren les característiques típiques d'aquest tipus de construcció.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i el seu estat de conservació dolent, es pot apreciar la seva robusta estructura cilíndrica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les parets interiors, encara visibles, estan rubefactades per l'acció del foc.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquest forn tenia un accés superior per carregar les pedres calcàries, encara apreciable, i una porta inferior per descarregar la calç viva i abastir del combustible necessari durant el procés de combustió. Aquesta porta, però, s'ha redimensionat a causa d'accions humanes externes.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'entorn del forn, està envoltat de vegetació, la qual, juntament amb l'acció humana, ha contribuït al seu deteriorament.</span></span></span></span></span></span></p> | 08068-265 | Camí de l'Ordal a Mas Granada poc abans des desviar-se de la torre del Telègraf | <p><span><span><span><span><span><span>El procés de cocció en un forn de calç tradicional era un treball llarg i laboriós que requeria una atenció constant i un control meticulós de la temperatura. La transformació de les pedres calcàries en calç viva implicava una combustió contínua que podia durar diversos dies, durant els quals era essencial mantenir una temperatura interna del forn superior als 900 °C per assegurar una cocció uniforme.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns de calç tradicionals van ser utilitzats des de l'antiguitat fins al segle XX per produir calç, un material fonamental en diversos àmbits com la construcció (morter de calç), l'agricultura (esterilització de plagues) i altres aplicacions tradicionals com la desinfecció de l'aigua i el tractament de les pells dels animals, entre altres usos. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta producció formava part integral de la indústria i economia local del municipi, i va ser especialment important en la zona de les muntanyes de l'Ordal, on l'abundància de pedra calcària permetia una producció local significativa de calç.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns aprofitaven la proximitat de matèries primeres. Davant d'aquests forns, solia trobar-se el cendrer, el lloc on s'abocava la cendra resultant del llarg procés de combustió. També era notable l'abundància d'argelagues a les zones on es devia arrossegar el material per a la combustió. Aquesta abundància podia estar relacionada amb el fet que s'acumulaven aquestes plantes per encendre ràpidament el foc i, en ser arrossegades, alliberaven llavors que es propagaven fàcilment pels voltants.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La producció de calç anava acompanyat de l'explotació dels recursos naturals a partir de pedreres, abundants a la zona. Aquest procés tècnicament complex requeria un coneixement profund i pràctic, però també tenia un impacte significatiu en el medi ambient i l'ecologia local.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La interacció entre l'ús de recursos naturals, les tècniques de producció i la propagació de certes espècies vegetals demostrava la relació estreta entre les pràctiques humanes i el paisatge natural.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’obtenció de calç en forns tradicionals va ser un procés essencial per diverses indústries històriques, que alhora deixava una empremta notable en el medi ambient local i en la distribució i absència de la vegetació a les àrees circumdants.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3935873,1.8762573 | 406055 | 4583060 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96656-26502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96656-26503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96656-26504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96656-26501.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | 119 | 47 | 1.3 | 1762|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||
| 96683 | Forn de calç de cal Dispanya 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-cal-dispanya-1 | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX - XX | Ha caigut la part superior del forn | <p><span><span><span><span><span><span>Restes d'un forn tradicional de calç, situats al marge esquerre del camí que mena cap a l'Ordal des de Can Dispanya. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les restes mostren una part de les característiques típiques d'aquest tipus de construcció.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i el seu mal estat de conservació, es pot apreciar la seva robusta estructura cilíndrica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les parets interiors, encara visibles, estan rubefactades per l'acció del foc.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquest forn tenia un accés superior per carregar les pedres calcàries, avui desaparegut, i una porta inferior per descarregar la calç viva i abastir del combustible necessari durant el procés de combustió. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A l'interior del forn creixen arbres i a l'entorn, està envoltat de vegetació, la qual, juntament amb l'acció humana, ha contribuït al seu deteriorament.</span></span></span></span></span></span></p> | 08068-269 | Camí de cal Dispanya al coll de l'Ordal | <p><span><span><span><span><span><span>El procés de cocció en un forn de calç tradicional era un treball llarg i laboriós que requeria una atenció constant i un control meticulós de la temperatura. La transformació de les pedres calcàries en calç viva implicava una combustió contínua que podia durar diversos dies, durant els quals era essencial mantenir una temperatura interna del forn superior als 900 °C per assegurar una cocció uniforme.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns de calç tradicionals van ser utilitzats des de l'antiguitat fins al segle XX per produir calç, un material fonamental en diversos àmbits com la construcció (morter de calç), l'agricultura (esterilització de plagues) i altres aplicacions tradicionals com la desinfecció de l'aigua i el tractament de les pells dels animals, entre d'altres usos. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta producció formava part integral de la indústria i economia local del municipi, i va ser especialment important en la zona de les muntanyes de l'Ordal, on l'abundància de pedra calcària permetia una producció local significativa de calç.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns aprofitaven la proximitat de matèries primeres. Davant d'aquests forns, solia trobar-se el cendrer, el lloc on s'abocava la cendra resultant del llarg procés de combustió. També era notable l'abundància d'argelagues a les zones on es devia arrossegar el material per a la combustió. Aquesta abundància podia estar relacionada amb el fet que s'acumulaven aquestes plantes per encendre ràpidament el foc i, en ser arrossegades, alliberaven llavors que es propagaven fàcilment pels voltants.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La producció de calç anava acompanyat de l'explotació dels recursos naturals a partir de pedreres, abundants a la zona. Aquest procés tècnicament complex requeria un coneixement profund i pràctic, però també tenia un impacte significatiu en el medi ambient i l'ecologia local.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La interacció entre l'ús de recursos naturals, les tècniques de producció i la propagació de certes espècies vegetals demostrava la relació estreta entre les pràctiques humanes i el paisatge natural.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’obtenció de calç en forns tradicionals va ser un procés essencial per diverses indústries històriques, que alhora deixava una empremta notable en el medi ambient local i en la distribució i absència de la vegetació a les àrees circumdants.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3990046,1.9026252 | 408268 | 4583632 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96683-26902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96683-26901.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | 119 | 47 | 1.3 | 1762|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||
| 96684 | Forn de calç de cal Dispanya 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-cal-dispanya-2 | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | Ha caigut la coberta. | <p>Restes d'un forn tradicional de calç, situats al marge esquerre del camí que mena cap a l'Ordal des de Can Dispanya.</p> <p>Les restes mostren una part de les característiques típiques d'aquest tipus de construcció.</p> <p>Tot i el seu mal estat de conservació, es pot apreciar la seva robusta estructura cilíndrica.</p> <p>Les parets interiors, encara visibles, estan rubefactades per l'acció del foc.</p> <p>Aquest forn tenia un accés superior per carregar les pedres calcàries, avui desaparegut, i una porta inferior per descarregar la calç viva i abastir del combustible necessari durant el procés de combustió. </p> <p>A l'interior del forn creixen arbres i a l'entorn, està envoltat de vegetació, la qual, juntament amb l'acció humana, ha contribuït al seu deteriorament.</p> | 08068-270 | Camí de cal Dispanya al coll de l'Ordal | <p>Durant segles, la producció de calç ha estat una activitat essencial a Catalunya, utilitzada en la construcció, l'agricultura i altres àmbits industrials. El procés de producció de calç comença amb la calcinació de la pedra calcaria en un forn de calç, un procés que implica la calefacció de la pedra a temperatures molt altes per aconseguir la descomposició del calci.</p> <p>Els forns de calç tradicionals solen tenir una estructura cilíndrica o cònica i estan construïts amb pedra o maó. Durant el procés de calcinació, la pedra calcària es col·loca al forn juntament amb combustible com llenya o carbó, i s'aplica calor fins que la pedra es transforma en calç viva. Aquesta calç viva és després extreta del forn i refredada, resultant en un producte utilitzat en una àmplia gamma d'aplicacions.</p> <p>A Catalunya, especialment a les zones com l'Ordal i el Massís de Garraf, els forns de calç han estat una presència comuna al llarg dels anys, donant suport a les necessitats locals de materials de construcció i altres usos. Aquests forns no només han tingut un impacte econòmic significatiu, sinó que també han deixat una empremta cultural en la regió, sent reconeguts com a elements distintius del paisatge i la història locals.</p> <p>Amb el pas del temps i els avanços tecnològics, molts dels antics forns de calç han caigut en desús o han estat abandonats, però encara es poden trobar vestigis d'aquesta antiga indústria arreu de Catalunya, recordant-nos la importància que va tenir la producció de calç en el passat del país.</p> | 41.3984553,1.9020188 | 408216 | 4583573 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96684-27002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96684-27003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96684-27001.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | 119 | 47 | 1.3 | 1762|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||
| 96685 | Forn de calç de cal Dispanya 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-cal-dispanya-3 | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | ha caigut la coberta de l'element | <p>Restes d'un forn tradicional de calç, situats al marge esquerre del camí que mena cap a l'Ordal des de Can Dispanya.</p> <p>Les restes mostren una part de les característiques típiques d'aquest tipus de construcció.</p> <p>Tot i el mal estat de conservació, es pot apreciar la seva robusta estructura cilíndrica.</p> <p>Les parets interiors, encara visibles, estan rubefactades per l'acció del foc.</p> <p>Aquest forn tenia un accés superior per carregar les pedres calcàries, avui desaparegut, i una porta inferior per descarregar la calç viva i abastir del combustible necessari durant el procés de combustió. </p> <p>A l'interior del forn creixen arbres i a l'entorn, està envoltat de vegetació, la qual, juntament amb l'acció humana, ha contribuït al seu deteriorament.</p> | 08068-271 | Camí totalment recte que surt al costat S (en direcció SE) del camí de cal Dispanya al coll de l'Ordal | <p><span><span><span><span><span><span>El procés de cocció en un forn de calç tradicional era un treball llarg i laboriós que requeria una atenció constant i un control meticulós de la temperatura. La transformació de les pedres calcàries en calç viva implicava una combustió contínua que podia durar diversos dies, durant els quals era essencial mantenir una temperatura interna del forn superior als 900 °C per assegurar una cocció uniforme.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns de calç tradicionals van ser utilitzats des de l'antiguitat fins al segle XX per produir calç, un material fonamental en diversos àmbits com la construcció (morter de calç), l'agricultura (esterilització de plagues) i altres aplicacions tradicionals com la desinfecció de l'aigua i el tractament de les pells dels animals, entre altres usos. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta producció formava part integral de la indústria i economia local del municipi, i va ser especialment important en la zona de les muntanyes de l'Ordal, on l'abundància de pedra calcària permetia una producció local significativa de calç.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns aprofitaven la proximitat de matèries primeres. Davant d'aquests forns, solia trobar-se el cendrer, el lloc on s'abocava la cendra resultant del llarg procés de combustió. També era notable l'abundància d'argelagues a les zones on es devia arrossegar el material per a la combustió. Aquesta abundància podia estar relacionada amb el fet que s'acumulaven aquestes plantes per encendre ràpidament el foc i, en ser arrossegades, alliberaven llavors que es propagaven fàcilment pels voltants.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La producció de calç anava acompanyat de l'explotació dels recursos naturals a partir de pedreres, abundants a la zona. Aquest procés tècnicament complex requeria un coneixement profund i pràctic, però també tenia un impacte significatiu en el medi ambient i l'ecologia local.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La interacció entre l'ús de recursos naturals, les tècniques de producció i la propagació de certes espècies vegetals demostrava la relació estreta entre les pràctiques humanes i el paisatge natural.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’obtenció de calç en forns tradicionals va ser un procés essencial per diverses indústries històriques, que alhora deixava una empremta notable en el medi ambient local i en la distribució i absència de la vegetació a les àrees circumdants.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3957575,1.9015040 | 408169 | 4583274 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96685-27102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96685-27103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96685-27101.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | 119 | 47 | 1.3 | 1762|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||
| 96687 | Forn de calç del Lledoner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-lledoner | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p> | XIX - XX | Ha caigut la coberta. | <p>El forn de calç del Lledoner és una estructura de secció cilíndrica amb un contrafort exterior situat al costat dret del portal d'extracció. El parament està format per grans carreus de pedra disposats en filades i deixats a la vista, reflectint una arquitectura robusta i tradicional. L'arc de l'entrada és lleugerament apuntat, amb un brancal d'uns 3 metres de longitud. Al davant de la porta hi ha dues columnes de secció cilíndrica que, actualment, no aguanten cap coberta. <span><span><span>Té escales, al costat, per accedir a la boca superior del forn.</span></span></span></p> <p>La base de la fogaina es troba aproximadament a 1 metre per sota del nivell del camí d'accés, indicant una estructura subterrània utilitzada per a la producció de calç. Es poden observar alguns residus i cendres a prop de l'entrada, possiblement restes de la seva activitat passada, que caldria identificar amb el cendrer creat per l'abocament dels residus de la fogaina.</p> | 08068-273 | S'accedeix des de la pista que surt de la N-340 cap a Can Cases de Sant Ponç. | <p><span><span><span><span><span><span>El procés de cocció en un forn de calç tradicional era un treball llarg i laboriós que requeria una atenció constant i un control meticulós de la temperatura. La transformació de les pedres calcàries en calç viva implicava una combustió contínua que podia durar diversos dies, durant els quals era essencial mantenir una temperatura interna del forn superior als 900 °C per assegurar una cocció uniforme.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns de calç tradicionals van ser utilitzats des de l'antiguitat fins al segle XX per produir calç, un material fonamental en diversos àmbits com la construcció (morter de calç), l'agricultura (esterilització de plagues) i altres aplicacions tradicionals com la desinfecció de l'aigua i el tractament de les pells dels animals, entre altres usos. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta producció formava part integral de la indústria i economia local del municipi, i va ser especialment important en la zona de les muntanyes de l'Ordal, on l'abundància de pedra calcària permetia una producció local significativa de calç.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns aprofitaven la proximitat de matèries primeres. Davant d'aquests forns, solia trobar-se el cendrer, el lloc on s'abocava la cendra resultant del llarg procés de combustió. També era notable l'abundància d'argelagues a les zones on es devia arrossegar el material per a la combustió. Aquesta abundància podia estar relacionada amb el fet que s'acumulaven aquestes plantes per encendre ràpidament el foc i, en ser arrossegades, alliberaven llavors que es propagaven fàcilment pels voltants.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La producció de calç anava acompanyat de l'explotació dels recursos naturals a partir de pedreres, abundants a la zona. Aquest procés tècnicament complex requeria un coneixement profund i pràctic, però també tenia un impacte significatiu en el medi ambient i l'ecologia local.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La interacció entre l'ús de recursos naturals, les tècniques de producció i la propagació de certes espècies vegetals demostrava la relació estreta entre les pràctiques humanes i el paisatge natural.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’obtenció de calç en forns tradicionals va ser un procés essencial per diverses indústries històriques, que alhora deixava una empremta notable en el medi ambient local i en la distribució i absència de la vegetació a les àrees circumdants.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3903244,1.9098240 | 408857 | 4582661 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96687-27302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96687-27303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96687-27304.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96687-27301.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Lloc d’importància comunitària | 2025-01-21 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | El forn, amb la seva presència imponent, evoca amb una gran potència visual una època en què la producció de calç era una activitat industrial important a la zona. Aquest testimoni silenciós de la història de Cervelló reflecteix l'esforç humà i la tecnologia del passat, transportant-nos a un temps en què la producció de calç era un dels motors industrials de la zona. La seva estructura massiva i robusta destaca en el paisatge, recordant-nos el pes de la tradició i la importància de la producció de calç en el desenvolupament del territori.El forn està situat al costat d'un abocador incontrolat. A prop, hi ha un cartell de l'Ajuntament de Vallirana que demana que no es llencin escombraries. | 119 | 47 | 1.3 | 1762|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||
| 96688 | Forn de calç del Lledoner 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-del-lledoner-2 | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p> | Ha caigut la coberta i part de les parets. Es troba envaït, en bona part, per la vegetació. | <p><span><span><span><span><span><span>Restes d'un forn tradicional de calç d'una cambra de cocció, situat al marge esquerre del camí, les quals, mostren les característiques típiques d'aquest tipus de construcció.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Tot i el seu mal estat de conservació, es pot apreciar la seva robusta estructura cilíndrica.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les parets interiors, encara en gran part visibles, estan rubefactades per l'acció del foc.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Presenta les següents mides per l'interior:</span></span></span></span></span></span> </p> <ul> <li>3,20 m de fondària </li> <li>5,3 m de diàmetre</li> <li>El gruix de la paret és de 28 cm</li> <li>Perímetre: 16,6 m.</li> </ul> <p><span><span><span><span><span><span>No hi ha restes de la cúpula ni de la porta inferior. </span></span></span></span></span></span></p> <p>L'entorn del forn està envoltat de vegetació, especialment d'argelagues. Aquesta vegetació, juntament amb l'acció humana, ha contribuït al seu deteriorament.</p> | 08068-274 | Pista que va des del forn de calç del Lledoner al forn de calç del Coll Verdaguer. | <p><span><span><span><span><span><span>El procés de cocció en un forn de calç tradicional era un treball llarg i laboriós que requeria una atenció constant i un control meticulós de la temperatura. La transformació de les pedres calcàries en calç viva implicava una combustió contínua que podia durar diversos dies, durant els quals era essencial mantenir una temperatura interna del forn superior als 900 °C per assegurar una cocció uniforme.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns de calç tradicionals van ser utilitzats des de l'antiguitat fins al segle XX per produir calç, un material fonamental en diversos àmbits com la construcció (morter de calç), l'agricultura (esterilització de plagues) i altres aplicacions tradicionals com la desinfecció de l'aigua i el tractament de les pells dels animals, entre altres usos. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta producció formava part integral de la indústria i economia local del municipi, i va ser especialment important en la zona de les muntanyes de l'Ordal, on l'abundància de pedra calcària permetia una producció local significativa de calç.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns aprofitaven la proximitat de matèries primeres. Davant d'aquests forns, solia trobar-se el cendrer, el lloc on s'abocava la cendra resultant del llarg procés de combustió. També era notable l'abundància d'argelagues a les zones on es devia arrossegar el material per a la combustió. Aquesta abundància podia estar relacionada amb el fet que s'acumulaven aquestes plantes per encendre ràpidament el foc i, en ser arrossegades, alliberaven llavors que es propagaven fàcilment pels voltants.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La producció de calç anava acompanyat de l'explotació dels recursos naturals a partir de pedreres, abundants a la zona. Aquest procés tècnicament complex requeria un coneixement profund i pràctic, però també tenia un impacte significatiu en el medi ambient i l'ecologia local.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La interacció entre l'ús de recursos naturals, les tècniques de producció i la propagació de certes espècies vegetals demostrava la relació estreta entre les pràctiques humanes i el paisatge natural.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’obtenció de calç en forns tradicionals va ser un procés essencial per diverses indústries històriques, que alhora deixava una empremta notable en el medi ambient local i en la distribució i absència de la vegetació a les àrees circumdants.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3902413,1.9101651 | 408886 | 4582652 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96688-27402.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96688-27403.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96688-27401.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Lloc d’importància comunitària | 2025-01-21 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | 119 | 47 | 1.3 | 1762|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||||
| 96689 | Forns de calç del Coll Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-calc-del-coll-verdaguer | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p> | Encara que conserven tota l'estructura, s'aprecia algun forat a la coberta d'una de les cambres de foc. A la part interior hi ha restes de deixalles. | <p>Forns de calç de grans dimensions que presenten la seva estructura parcialment integrada al terra i estan situats en una zona amb vegetació abundant, especialment pins, tot i que en un espai degradat.<br /> <br /> Els forns tenen tres entrades visibles, cadascuna amb forma d'arc, distribuïdes al llarg de la façana. La construcció està feta de pedra seca, una tècnica tradicional que no utilitza morter per unir les pedres.<br /> <br /> Es poden observar les cambres de combustió darrere de les entrades, les obertures permeten l'entrada d'aire per a la mateixa combustió.<br /> <br /> La construcció mostra signes de deteriorament i es troba parcialment esfondrada, especialment a les cobertes de les cambres posteriors de combustió.</p> | 08068-275 | Al final de la pista que porta des del forn del Lledoner. | <p><span><span><span><span><span><span>El procés de cocció en un forn de calç tradicional era un treball llarg i laboriós que requeria una atenció constant i un control meticulós de la temperatura. La transformació de les pedres calcàries en calç viva implicava una combustió contínua que podia durar diversos dies, durant els quals era essencial mantenir una temperatura interna del forn superior als 900 °C per assegurar una cocció uniforme.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns de calç tradicionals van ser utilitzats des de l'antiguitat fins al segle XX per produir calç, un material fonamental en diversos àmbits com la construcció (morter de calç), l'agricultura (esterilització de plagues) i altres aplicacions tradicionals com la desinfecció de l'aigua i el tractament de les pells dels animals, entre altres usos. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta producció formava part integral de la indústria i economia local del municipi, i va ser especialment important en la zona de les muntanyes de l'Ordal, on l'abundància de pedra calcària permetia una producció local significativa de calç.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns aprofitaven la proximitat de matèries primeres. Davant d'aquests forns, solia trobar-se el cendrer, el lloc on s'abocava la cendra resultant del llarg procés de combustió. També era notable l'abundància d'argelagues a les zones on es devia arrossegar el material per a la combustió. Aquesta abundància podia estar relacionada amb el fet que s'acumulaven aquestes plantes per encendre ràpidament el foc i, en ser arrossegades, alliberaven llavors que es propagaven fàcilment pels voltants.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La producció de calç anava acompanyat de l'explotació dels recursos naturals a partir de pedreres, abundants a la zona. Aquest procés tècnicament complex requeria un coneixement profund i pràctic, però també tenia un impacte significatiu en el medi ambient i l'ecologia local.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La interacció entre l'ús de recursos naturals, les tècniques de producció i la propagació de certes espècies vegetals demostrava la relació estreta entre les pràctiques humanes i el paisatge natural.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’obtenció de calç en forns tradicionals va ser un procés essencial per diverses indústries històriques, que alhora deixava una empremta notable en el medi ambient local i en la distribució i absència de la vegetació a les àrees circumdants.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3903448,1.9126216 | 409091 | 4582660 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96689-27502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96689-27503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96689-27504.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96689-27505.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96689-27501.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Lloc d’importància comunitària | 2025-01-21 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | Aquest forn, situat al costat d'un abocador incontrolat, és un testimoni imponent del passat industrial de la zona. La seva presència, juntament amb la pedrera del darrere, forma un escenari paradigmàtic per entendre la importància de la producció de calç en altres èpoques. Els forns evoquen amb gran potència visual una època en què aquesta activitat industrial era crucial per la regió de Cervelló.El forn representa l'esforç humà i la tecnologia del passat, transportant-nos a un temps en què la producció de calç era un dels motors econòmics del territori. La seva estructura massiva i robusta destaca en el paisatge, recordant-nos la tradició i la importància d'aquesta indústria en el desenvolupament de la zona. A més, la presència de diversos forns al llarg del camí, tant al marge esquerre com a la dreta, conformen un marc escenogràfic perfecte per comprendre aquesta antiga activitat industrial, que té una gran presència visual en aquest territori. | 119 | 45 | 1.1 | 1762|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||
| 96691 | Barraca prop de la font de l'Elies - Barraca Elies (Can Dispanya) Sant Ponç 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-prop-de-la-font-de-lelies-barraca-elies-can-dispanya-sant-ponc-1 | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></span></span></span></span></p> <p><br /> DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</p> <p><span><span><span><span><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></span></span></span></span></p> <p>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</p> | XIX - XX | En el moment de la seva inclusió en el catàleg es trobava en bon estat, però ja ha començat el procés de degradació. | <p>Barraca feta amb pedra calcària amb llinda plana. La coberta és de falsa cúpula. Presenta dos cocons a l'interior, un a sobre de l'altre. </p> <p>Formalment correspon al tipus AA: barraca aèria adossada al marge, amb la porta orientada l'est. La seva planta és circular.</p> <p>Està orientada a l'est.</p> <p>Les seves dimensions són:</p> <p><strong>Interior</strong>: </p> <ul> <li>Diàmetre: 270 cm</li> <li>Porta: 66 cm d'ample per 118 cm d'alt.</li> </ul> <p><strong>Exterior</strong>:</p> <ul> <li>Alçada: 260 cm</li> <li>Els murs fan 85 cm. </li> </ul> <p>A dins hi ha dos cocons.</p> | 08068-277 | Al mig del bosc, en un antic camp abandonat | <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4043524,1.9135261 | 409186 | 4584215 | 08068 | Cervelló | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96691-27102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96691-27103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96691-27104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96691-27101.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Lloc d’importància comunitària | 2025-01-21 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | 119 | 45 | 1.1 | 1762|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||
| 97110 | Molí de vent de Can Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-can-riera | <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | XX | Ha perdut les aspes. | <p>Molí de vent d'estructura de ferro construït a un extrem del mas, amb la finalitat de fer servir l'energia eòlica per tal d'elevar fins a la masia l'aigua de la font.</p> <p>Les pales s'han perdut, però sí que es conserva una estructura intermèdia, a manera de gàbia que podria haver servit com a replà pel manteniment de la part superior del giny.</p> <p>Està construït damunt d'una plataforma de maçoneria i maons, en la qual hi ha una inscripció on es fa referència a la data de la seva construcció:1918.</p> | 08068-344 | Camí de Cervelló a Torrelles (BV-2007) | <p>El molí es va instal·lar l'any 1907, en el moment en què la casa canvia de propietat, acabant-se la nissaga Riera vinculada al mas.</p> <p>La masia de Can Riera està documentada com a tal al segle XVIII, tot i que el cognom Riera probablement vinculat a Cervelló s'esmenta en documentació escrita anterior al segle XIV. (Llurba, 2021:165-167).</p> <p><span><span><span>Els molins de vent metàl·lics de pales, com aquest de Can Riera, es trobaven presents en moltes masies. S</span></span></span><span><span><span>'utilitzaven principalment per extreure aigua dels pous i cisternes, i eren essencials per a les activitats agrícoles i ramaderes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Tots aquests enginys estan construïts amb una estructura metàl·lica robusta per suportar les inclemències del temps, incloent-hi una torre metàl·lica alta que eleva les pales del molí per aprofitar millor la força del vent. Les pales, també metàl·liques, estan dissenyades per capturar el màxim vent possible i convertir aquesta energia en moviment mecànic. Sovint, aquestes pales són inclinades i es poden ajustar segons la direcció i la força del vent. A la base del molí, un sistema de bombeig s'activa amb el moviment de les pales, permetent extreure aigua de pous profunds i transferir-la a cisternes o directament als camps de cultiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquests molins eren essencials per mantenir el subministrament d'aigua constant a les masies, especialment durant els mesos més secs, ja que el moviment constant del vent permetia una extracció eficient de l'aigua, reduint la necessitat de bombeig manual.</span></span></span></p> | 41.3699267,1.9639372 | 413354 | 4580342 | 1918 | 08068 | Cervelló | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97110-34401.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97110-34402_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97110-34403_0.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Lloc d’importància comunitària | 2024-11-27 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Tot i que molts d'aquests molins han deixat de funcionar amb l'arribada de sistemes més moderns, encara es poden trobar com a elements decoratius i històrics en moltes masies, de manera que s'han convertit en una part important del patrimoni cultural i resulten un bon testimoni de l'enginyeria rural i la vida agrícola del passat. | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||
| 97429 | Rellotge de Sol de Can Ràfols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-rafols | <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2021b) Les masies de Cervelló, La Palma de Cervelló i Vallirana. Nèctar Editorial. Torrelles de Llobregat.</span></span></span></span></span></span></p> | XVIII | <p><span><span>Rellotge de sol de Can Ràfols. Està situat a la façana principal del cos oest de l'edificació que pertany al municipi de Cervelló, ja que hi ha una altra part de l'edifici, la que es troba a l'est, que pertany al terme municipal de Torrelles de Llobregat.</span></span></p> <p><span><span>El rellotge és del tipus vertical declinant, fet de ciment i pintura. </span></span></p> <p><span><span>Té forma rectangular i està pintat sobre una capa d'arrebossat, amb una orientació sud-est. Les línies horàries van de 6 a 4, inclouen senyals per a les mitges hores. Estan marcades amb xifres aràbigues. </span></span></p> <p><span><span>Al pol del rellotge hi ha un sol, i el gnòmon és una vareta simple acabada en bola. Les inscripcions '13 graus' i 'ANY 1789' acompanyen el disseny, que es troba en bastant bon estat de conservació.</span></span><span><span> </span></span></p> | 08068-360 | Camí de Can Ràfols. | <p>El rellotge de sol va ser instal·lat a la façana de la masia en el moment de la seva reforma al segle XVIII.</p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol han estat testimonis silenciosos del pas del temps, marcant les hores uns cops amb la seva elegància i altres amb la seva senzillesa.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes peces, moltes d'elles úniques, sovint adossades a les parets de cases de nuclis urbans, o a pagès a les masies, han format part integrant de la història cultural i arquitectònica a casa nostra. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús dels rellotges de sol data de temps antics, quan les societats depenien principalment de la posició del sol per mesurar el temps. Es va desenvolupar una gran varietat de rellotges de sol durant l'edat mitjana, el Renaixement i el Barroc, tot i que les primeres versions podrien ser força bàsiques.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la Catalunya medieval, els monestirs van ser pioners en la instal·lació de rellotges de sol a les seves parets, utilitzant-los com a eines essencials per a la recitació dels oficis religiosos. Amb el temps, aquesta pràctica es va estendre a les cases i masies, reflectint una preocupació creixent per mesurar amb precisió el temps en la vida quotidiana. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els rellotges de sol presenten una diversitat de formes i estils, des de simples marques horàries en superfícies planes fins a complicats gnòmons verticals. Les influències del romànic, el gòtic i fins i tot el modernisme es poden apreciar en el disseny d'aquestes peces. Molts rellotges destaquen per l'ornamentació artística que tenen i alguns se'ls anomena 'd'autor', tractant-se de peces úniques i originals, pintats directament als murs de les cases amb l'orientació adequada, i amb detalls que reflecteixen l'habilitat dels artesans locals. D'altres, peces industrials, majoritàriament de ceràmica vidriada, que es col·locaven buscant la marcació precisa que procura la llum solar. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A més de la seva funció pràctica, els rellotges de sol també simbolitzen una connexió amb el passat i una apreciació de les tradicions. En moltes cases i masies, es manté la pràctica de restaurar i conservar amb cura aquestes antiguitats com a testimoniatge d'una època passada, preservant així la seva autenticitat i valor cultural, més que la seva raó pràctica i utilitària.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3715719,1.9825377 | 414912 | 4580506 | 1789 | 08068 | Cervelló | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97429-360010.jpg | Legal i física | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Lloc d’importància comunitària | 2025-01-21 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||
| 96337 | Rellotge de sol de can Migrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-migrat | XIX | S’ha pintat la paret de blanc i no s’ha respectat el rellotge. El gnòmon està mal encarat | <p><span><span><span>Rellotge de sol circular de tipus vertical esgrafiat sobre la façana. El gnòmon és una vareta metàl·lica simple i està ubicat a la façana sud de la casa.</span></span></span></p> | 08091-15 | A can Migrat, al camí de la Font Freda. | <p><span><span><span>El rellotge és a la masia de Can Migrat, una masia agrícola típica de la comarca. Aquesta es devia reformar en algun moment del segle XX, afectant al rellotge, que en aquell moment segurament va perdre la numeració.</span></span></span></p> | 41.4254000,1.8700500 | 405582 | 4586598 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96337-pic1707217210489.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96337-pic1707217174847.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96337-pic1707217195269.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Àrea especial de protecció | 2024-10-11 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||
| 96435 | Rellotge de sol de can Farigola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-farigola | XIX | Tot i tenir una petita esquerda a la part superior, el rellotge es troba en bon estat i marca bé les hores. La pintura està lleugerament erosionada | <p><span><span><span>Rellotge de sol circular de tipus vertical dibuixat en color vermell maó, sobre una base en baix relleu de ciment i de forma quadrada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Té les línies que marquen les hores i els números entre les 9 del matí i les 7 de la tarda. També hi ha la inscripció “Any 1814” a banda i banda del gnòmon. Tot això a l’interior d’un cercle dibuixat amb la mateixa pintura i ornamentat amb una sanefa. Hi ha una altra línia resseguint el ressaltat del quadrat de ciment, també amb la mateixa pintura i l’espai entre el quadrat i el cercle està omplert amb puntets pintats.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El gnòmon és metàl·lic i està ubicat a la façana sud i principal de la casa.</span></span></span></p> | 08091-16 | A can Farigola, a uns 600 m de la font Freda camí de can Rossell. | <p><span><span><span>El rellotge és a la masia de can Farigola, una masia agrícola que primerament es coneixia com la Barraqueta d’en Farigola. Amb els anys es va anar ampliant amb magatzems annexos per guardar vehicles i eines fins a configurar l’aspecte que té actualment.</span></span></span></p> | 41.4285000,1.8653800 | 405197 | 4586948 | 1814 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96435-pic1709722431749.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96435-pic1709722415666.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Àrea especial de protecció | 2024-07-10 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||
| 96443 | Forn de calç de can Torrents de les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-can-torrents-de-les-oliveres | <p><span>AAVV. (2002). L'arquitectura dels oficis. Pagès Editors.</span></p> | XVIII - XX | El cobriment o vora ha caigut o ha estat desmuntat. Està desbrossat per poder ser visitable. | <p><span><span><span>Forn de calç actualment enrunat. L’emplaçament dels forns de calç responia a dues necessitats. Per una banda, se situaven propers a la veta de calç per tenir a prop la font de matèria primera. Per l’altra banda, s’intentava aprofitar inclinacions fortes del terreny per facilitar-ne la construcció, sigui excavant totalment l’olla o de forma parcial. En aquest cas es tracta d’un forn parcialment excavat. La porta és de volta i feta amb grans blocs de pedra.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un forn amb un diàmetre força gran en comparació a la poca alçada del canó. Possiblement, una bona part d’aquest es troba ensorrat, com també ho està l’olla o cendrer.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al centre de l’interior del forn hi ha un amuntegament de pedres que possiblement formaven part de la vora.</span></span></span></p> | 08091-21 | Bosc de can Torrents, proper a l’àrea recreativa de can Torrents. | <p><span><span><span>La calç va ser durant molts anys un material molt utilitzat, sobretot en la construcció, per fer argamassa i per emblanquinar parets. Per poder-la emprar, abans s’havia de coure, i al llarg del terme de Gelida hi trobem una gran quantitat de forns. Altres usos que tenia aquest material era el d’esterilitzar la vinya, adobar pells i desinfectar l’aigua.</span></span></span></p> | 41.4316600,1.8646200 | 405138 | 4587299 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96443-pic1709724856374.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96443-pic1709724906945.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96443-pic1709724938813.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96443-pic1709724950498.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96443-pic1709724966729.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/96443-pic1709724978121.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Àrea especial de protecció | 2024-10-31 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | Segons l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic, es coneix també amb el nom de forn de calç de Vallbardina. Es troba dins de l'Espai d'Interès Natural Muntanyes d'Ordal. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 1761|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||
| 97039 | Rellotges de Sol de can Rossell de la Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotges-de-sol-de-can-rossell-de-la-muntanya | XIX | Notes de conservació: El conjunt dels dos rellotges està molt desgastat, gairebé sense pintura, amb un gnòmon desaparegut i un despreniment considerable. A més, la casa és en estat ruïnós i la paret on es troba presenta greus defectes estructurals. | <p>Es tracta d'un conjunt de dos rellotges verticals de grans dimensions, situats justament un damunt de l'altre. Són dos rellotges pintats a façana i s'intueix que eren força ornamentats tot i que la pintura que en queda, sobretot del rellotge superior, sigui escassa.</p> <p>El rellotge superior és de forma rectangular vertical. Dels dos és el que es troba pitjor conservat. No es conserven línies horàries ni números. A la part inferior s'entreveuen unes restes de pintura a manera d'ornamentació en forma de cortinatge. El gnòmon és una vara metàl·lica.</p> <p>El rellotge inferior és semicircular. Una sanefa pintada és l'element que en delimita el contorn. Es conserven les línies horàries amb numeració aràbiga. Hi ha escrit l'any de la construcció, 1814. El pol és un sol dibuixat i no té gnòmon. Pateix un important despreniment, fruit del deteriorament de tota la façana i casa. Els colors emprats per dibuixar-lo són el vermell maó i el blau.</p> <p>Tot el conjunt és amenaçat per l'avançat estat d'enrunament de la casa.</p> | 08091-118 | Des de Gelida, agafar el camí de la font Freda. Des d'aquí, agafar el camí de can Farigola. Can Rossell de la Muntanya és seguint aquest mateix camí uns 400 m després de Can Farigola. | <p>Can Rossell de la Muntanya és una de les masies més antigues del poble. Conegut antigament com 'Lo mas de la Joncosa' o 'Lo mas de sa Joncosa', podria ser que aparegués ja en una referència escrita de 1142 on es parla d'un lloc anomenat 'Junchosam'.</p> | 41.4262300,1.8645300 | 405122 | 4586696 | 1814 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97039-pic1709721276445.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97039-pic1709721257345.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97039-pic1709721455352.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Àrea especial de protecció | 2024-07-04 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||
| 97040 | Rellotge de sol de can Toni Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-can-toni-oller | XIX - XX | El rellotge es troba en bon estat de conservació. | <p>Es tracta d'un rellotge vertical, de forma circular i gravat a baix relleu a la façana sud i principal de la masia.</p> <p>Destaca pels tres cercles concèntrics. A l'interior del primer s'hi ubiquen les línies horàries que conflueixen a la part superior i des d'on arranca el gnòmon metàl·lic. Damunt el gnòmon i a la part més alta del primer cercle hi trobem l'any de remodelació del rellotge, '1945'. Entre el primer i el segon cercle hi trobem els números, de 6 a 6 en numeració aràbiga. El tercer cercle tanca tot el conjunt i és merament ornamental. A banda del baix relleu, s'ha reforçat tota la traçada amb pintura de color vermell maó.</p> <p>Es troba protegit per un bon ràfec que n'afavoreix la bona conservació.</p> | 08091-119 | Can Toni Oller és al camí que surt del punt quilomètric 6 de la carretera Bv-2425. | <p>Malgrat l'any que figura en el rellotge és 1945, hi ha una fotografia de Josep Salvany i datada l'any 1925 que ja demostra la seva existència.</p> | 41.4367200,1.8916900 | 407407 | 4587832 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97040-pic1709730776102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97040-pic1709730746163.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97040-pic1709730762880.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Àrea especial de protecció | 2024-07-04 00:00:00 | Gerard Panadés. INSITU SL | Desconeguda | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||
| 97318 | Can Migrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-migrat | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>GUIU Andreu (2005). Refugiats i problemes d’ordre públic a Gelida en temps de la guerra. Programa Festa Major 2005. pp. 64-66.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> | XIX-XX | Estructuralment, la casa està en bon estat, però les adaptacions contemporànies n'han variat molt la fisonomia original. | <p>Segons l'inventari de Patrimoni Arquitectònic es tracta d'un edifici de planta baixa, dos pisos i golfes amb coberta a doble vessant. El cos principal, orientat a nord-sud les dues façanes principals, disposa d'una ala de construcció contemporània disposada perpendicular a l'edifici principal.</p> <p>Juntament amb els coberts paral·lels generen un espai interior i una planta del conjunt en forma de U. De l'estructura original se'n pot identificar el volum general del cos més antic. Bona part de les finestres han estat modificades, però encara es pot veure algun ampit de pedra del primer pis.</p> <p>Un element curiós del conjunt és un banc exterior corregut a la façana fet en trencadís a la segona meitat del segle XX.</p> | 08091-242 | Can Migrat, pròxim a can Voltà. | <p>Can Migrat originalment era una casa de pagès i actualment és una segona residència. <span><span><span>L'historiador local Ramon Rovira ha estudiat a fons la història de la masia, identificant la seva documentació més antiga, que data de mitjan segle XIX. A partir de la genealogia de les famílies que havien estat propietàries del mas, Rovira ha reconstruït la història del lloc. </span></span></span></p> <p>La història de can Migrat s'hauria de veure a través de l'estreta relació entre la masia i la família Voltà, sent aquest edifici una segregació de Can Voltà. Aquesta divisió de propietats es podria haver fet de la mà de Teresa Voltà i Guilera, l'última propietària de cognom Voltà, nascuda a Gelida el 1787-1871. Teresa Voltà contragué matrimoni en quatre ocasions, i del seu segon matrimoni amb Pau Carreres i Solà de Pierola l'any 1817, resultaren tres fills: Maria, Josepa i Vicenç. Durant la meitat del segle XIX, Teresa assignà una parcel·la de terreny per a la construcció d'una residència per a la seva filla Maria, que es casà a Gelida el 1839 amb Josep Llopard Martí <span>Rosell</span> a la que correspondria can Migrat. La propietat de Can Migrat i les seves terres, limiten amb Can Voltà i confronten també amb una altra casa important de l'àrea, Can Rossell de la Muntanya.</p> <p>Sobre can Migrat, Andreu Guiu explica un episodi de tensions entre refugiats i veïns de Gelida durant la Guerra Civil. Segons Guiu, ocorregué un incident violent el 4 de desembre de 1937 a la masia 'can Migrat de la Muntanya', en el context de tensions entre la població local i els refugiats durant la Guerra Civil Espanyola. L'alcalde Antoni Ferrer va enviar a Melcior Almirall, agent de l'autoritat, i Dídac García Cano, sereno, a investigar la situació a la masia. Allà, van descobrir que un individu havia matat quatre conills i havia intentat agredir els habitants de la masia, Josep Llopart Samsó i la seva esposa, qui van buscar ajuda dels veïns. Els veïns van atrapar l'agressor, que més tard es va escapar diverses vegades mentre era transportat per les autoritats, però finalment va ser detingut i probablement lliurat al jutge. 'Dichos habitantes, José Llopart Samsó y su esposa, se fueron en demanda de auxilio; uno a la casa 'Rosell de la Llena' y otro a 'Can Voltà'. A este requerimiento comparecieron al lugar consignado Jaime Adell de 'Can Voltà' y Bautista Estallé Batalla de 'Can Rosell de la Muntanya'. Reunidos conjuntamente persiguieron al asaltante y, al verse conseguido, éste dio un porrazo en la cabeza de Bautista Estallé Batalla, que resultó herido de pronóstico reservado. El delincuente se personó nuevamente a la nombrada casa 'Cal Migrat de la Montanya', rompiendo los cristales de la ventana, por lo que ensangrentó, quedando huellas de sangre suya y de los conejos muertos en la pared de la casa. Los vecinos nombrados consiguieron detenerle y atarle de las manos.'</p> <p>Text identificat per Guiu a partir de la documentació del jutjat de pau de Gelida, anys 1930.</p> | 41.4254617,1.8700722 | 405584 | 4586605 | 08091 | Gelida | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97318-pic1707216978383.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97318-pic1707216788892.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97318-pic1707217009206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97318-pic1707217102709.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97318-pic1707217121929.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Àrea especial de protecció | 2024-07-05 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 119|98 | 45 | 1.1 | 1761|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||
| 97325 | Can Toni Oller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-toni-oller | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1998). 'Alguns cognoms de Gelida'. Programa Festa Major 1998. pp. 31-35.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2005). 'Aproximacions i precisions sobre els remences a la Baronia de Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 118-120.</span></p> | XV-XVIII-XX | La casa es conserva estructuralment bé, i també manté molts dels elements històrics del mas. | <p>Masia tradicional que conserva la planta rectangular amb coberta a dues aigües de teula ceràmica. Disposa, segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic, de planta baixa, pis i golfes. Té adossats un parell de cossos laterals. Un d'aquests segueix la mateixa línia de coberta, mentre que el segon, que sembla contemporani, és només de planta baixa. L'element principal de la façana central és un rellotge de sol rodó amb la data de 1945. La façana i el rellotge estan perfectament orientats al sud.</p> <p>Un altre element característic del mas és la pintura de la façana, amb una combinació de color ocre per a la paret i un to vermellós per a les finestres. En aquest cas, totes les obertures, porta i finestres de la planta baixa, i les dues finestres, de dimensions diferents, del pis han estat pintades simulant brancals i llindes de pedra. Una placa pintada a la façana presenta la data '1792'.</p> <p>La masia s'acompanya de coberts agrícoles en pitjor estat, alguns d'ells sense coberta. A la façana posterior també destaquen algunes finestres quadrangulars amb ampit, brancals i llinda de pedra al pis. La façana del primer cos adossat disposa d'una porta senzilla tapiada a la planta baixa i una finestra amb ampit, brancals i llinda de pedra.</p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 08091-244 | Can Toni Oller, al km 6 de la carretera BV-2425. | <p>La masia coneguda com a can Toni Oller, anteriorment denominada mas de la Calma, està ubicada prop d'una carena on convergeixen els termes municipals de Gelida i Castellví, just al revolt de la carretera. Fins fa poc, encara podien observar-se les escasses restes d'aquesta estructura antiga.<br /> <br /> L'historiador local Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a mitjan segle XV. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc. El mas Oller va ser establert per Antoni Oller, qui es presumeix era el pare de Gaspar Oller, a través d'una concessió feta per Antoni Bertran l'any 1453, segons documenta Ramon Rovira <span>Tobella</span> (1996). Durant el segle XVI, Antoni Oller va adquirir tres masies addicionals (1513): el mas Oller, el mas Bosc i el mas de la Calma.<br /> <br /> Amb el pas dels segles, la propietat de can Toni Oller ha canviat de mans diverses vegades. El segle XVI, aquesta coexistia amb una altra masia que va ser demolida en els anys setanta del segle XX i que havia estat ocupada pels Mas de Can <span>Santfí</span> fins al darrer terç del segle XVII. Aquesta propietat es va convertir en un bé compartit entre les famílies Oller i Mas de Can <span>Santfí</span>, amb límits que arribaven fins al riu Anoia. El 1813, Maria Oller i Rius, de la família Oller, es va casar amb Josep Canals i Oller, de Corbera de Llobregat, consolidant així una nova línia familiar a Gelida, que persisteix fins a l'actualitat.</p> | 41.4367988,1.8917245 | 407409 | 4587841 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97325-pic1709730633909.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97325-pic1709730501919.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97325-pic1709730520139.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97325-pic1709730676037.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97325-pic1709730695539.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Àrea especial de protecció | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||
| 97329 | Can Voltà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-volta | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Enric (2002). 'Clarors i ombres en el patrimoni dels Gelidencs'. Programa Festa Major 2002, pp. 113-116.</span></p> <p><span>GUIU Andreu (2005) Refugiats i problemes d’ordre públic a Gelida en temps de la guerra. Programa Festa Major 2005. pp.64-66.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2005). 'Aproximacions i precisions sobre els remences a la Baronia de Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 118-120.</span></p> | XVIII - XIX - XX | <p>La masia de can Voltà és un gran mas històric.</p> <p>L'estructura del cos principal del mas és quadrangular amb coberta a doble vessant, amb la façana principal orientada a l'est. Davant la façana principal s'hi troba l'era de la masia i un parell de coberts agrícoles complementaris també amb coberta de teula ceràmica i bigues de fusta.</p> <p>L'element més característic de la façana, feta de pedra mitjana sense devastar, és la gran portalada amb arc de mig punt amb grans dovelles de pedra rogenca. La façana ha estat reformada a la segona meitat del segle XX incorporant algunes actuacions historicistes, com l'obertura d'una segona porta amb arc de mig punt i la regularització de dues finestres del pis.</p> <p>Les tres actuacions s'acompanyen d'una simulació d'arc, brancals i bigues de pedra fetes amb morter. S'ha incorporat també una galeria a la façana sud.</p> | 08091-248 | Camí de can Rossell, pròxima a can Migrat. | <p>L'historiador gelidenc Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a mitjan segle XV. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc.</p> <p>Can Voltà és una masia amb orígens que remunten a l'època medieval, probablement vinculada a la família Ginebreda des de principis del segle XIV. No obstant això, Rovira, documenta el mas amb claredat a partir de mitjan segle XVI amb algunes referències a inventaris del mas i delmes. La masia ha tingut diverses denominacions al llarg dels segles, inclòs '<span>Valtà</span>' i 'Voltà'. Al segle XVI, Bartomeu Voltà, fou batlle de Gelida de 1549 a 1558. Hi ha diversos inventaris detallats de la propietat que daten des de 1596 fins al 1789, que inclouen descripcions de les estances de la masia com la cuina, el menjador, diverses habitacions, l'estable, i un detallat inventari dels béns. Al llarg dels anys, la propietat ha passat per diverses generacions i ha estat testimoni de nombrosos esdeveniments familiars. Teresa Voltà i Guilera, nascuda a Gelida el 1787 i morta el 1871, és una figura destacada en la història recent de la masia. Es va casar quatre vegades, i del seu primer matrimoni amb Francesc Font i Sàbat, va tenir una filla, Vicenta, que va continuar amb la línia familiar a través del seu matrimoni amb Cristòfol Rovira i Piquet. D'un altre matrimoni de Teresa Guilera, també en sorgir la línia de successió de la veïna Can Migrat.</p> | 41.4247227,1.8702802 | 405601 | 4586523 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97329-pic1707216471497.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97329-pic1707216387564.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97329-pic1707216407307.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97329-pic1707216523832.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97329-pic1707217266132.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Àrea especial de protecció | 2024-07-05 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||
| 97341 | Can Ginebreda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ginebreda-0 | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (1996). 'El patrimoni gelidenc, un futur ben incert'. </span><em>Programa de Festa Major 1996</em><span>. pp. 75-80.</span></span></p> <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Patrimoni Arquitectònic de Gelida: Clarors i Ombres'. </span><em>Programa Festa Major 2004</em><span>. p 86.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>GUIU Andreu (1987). Anarquistes a Gelida. Programa Festa Major 2005. pp. 39 - 42.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1996). 'Inventari de les masies'. Programa Festa Major 1996. pp. 16-22.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1998). 'Alguns cognoms de Gelida'. Programa Festa Major 1998. pp. 31-35.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2005). 'Aproximacions i precisions sobre els remences a la Baronia de Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 118-120.</span></p> | XVI - XVIII -XX | Masia amb intervencions contemporànies de manteniment que mantenen les característiques de tradicionals del mas. | <p>Es tracta d'una gran masia de Gelida, una de les més singulars per característiques i història al terme.</p> <p>El conjunt arquitectònic el formen el cos principal de la masia constituït a partir d'un gran mas de dos cossos, i un conjunt important de coberts i estructures agrícoles, envoltant una gran era. Els cossos principals són amb coberta a doble vessant i la façana principal està orientada al sud-est.</p> <p>Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic està distribuïda en planta baixa, dos pisos i unes grans golfes amb arquets. Podem veure una bona portalada amb arc de mig punt, dovelles i brancals de pedra acompanyada d'una finestra amb reixa de forja. A l'extrem del cos, orientació sud, possiblement en una ampliació de la façana si ens fixem en la distància entre sortides, possiblement del segle XIX, hi trobem una sortida en planta baixa a un terrat balustrat fet amb maó pla, i a sobre un balcó amb barana de forja. En aquesta mateixa ampliació, façana sud, destaca una eixida, a l'alçada de les golfes amb galeria de tres arcs de mig punt, la central més gran ubicada sota el carener.</p> <p>El cos més modern, consta de grans arcades a la planta baixa amb un pis i golfes. Orientat al sud hi trobem l'obertura de la galeria a planta baixa, amb balcó i barana de forja flanquejat per finestrals quadrats a banda i banda del pis, i una seqüència de quatre arquets a les golfes.</p> <p>L'era es troba alçada davant l'entrada de la casa i aguantada per un important mur de contenció que salva el desnivell del vessant de la muntanya. La casa disposa d'un safareig de dues basses. Al voltant hi ha el conjunt de coberts adaptats a l'explotació contemporània.</p> <p>Cal lamentar la pèrdua del rellotge de sol, possiblement tapat en una de les últimes reformes de la casa.</p> | 08091-254 | Pròxima a can Rossell i can Farigola. | <p>L'historiador Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a principis del segle XVI. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc.</p> <p>El llinatge Ginebreda, d'origen antic, es remunta al segle XIV a Gelida, on es troba relacionat amb un lloc anomenat la Ginebreda o sa Ginebreda. L'any 1393, Francesc Bertran, senyor de Gelida, va establir a Ramon Ginebreda en el mas de la Joncosa, una propietat que seria capbrevada pel seu besnet Felip Ginebreda l'any 1513. A mitjan segle XVII, la propietat es va començar a cognominar Font, Ginebreda o Font i Ginebreda fins al segle XIX. Al llarg dels segles XIX i principis del XX, membres de la família Font-Ginebreda van ocupar posicions destacables com alcaldes de Gelida. A principis de segle XX la casa fou venuda a l'actual propietat sent l'últim canvi de mans. En qualsevol cas, Rovira recull que gràcies a Josep <span>Bayot</span> i Rossell se sap que can Ginebreda, originalment, era en un altre lloc, entre l'actual edificació i can Rossell.<br /> <br /> En una etapa ja contemporània, Andreu Guiu, recull les confiscacions de propietats per part dels anarquistes al terme durant la Guerra Civil. Durant els mesos d'agost, setembre i octubre de 1936, es va intensificar l'activitat de confiscacions a Gelida per part del Comitè, afectant diverses propietats tant urbanes com rústiques. Entre aquestes, es van registrar sis locals eclesiàstics, set cases del nucli urbà i diverses propietats agrícoles, una granja i cinc finques rústiques, en les quals figurava can Ginebreda.</p> <p>Pròxim a can Ginebreda, hi ha la Capella de la Mare de Déu de la Font de la Salut promoguda per Josep Font i Ginebreda. Carafí, al seu article de l'any 2022 al programa de Festa Major radiografia la capella. El 21 de setembre de 1724, dins el recinte de Sant Pere del Castell, que estava decorat amb elements barrocs com altars, motllures i guixeries, es va realitzar la solemne entronització de la imatge de la Mare de Déu de la Salut. Aquesta figura, una delicada talla de fusta de l'època barroca, originària de can Ginebreda, havia estat deixada per un francès allotjat a la masia. Amb el temps i després de negociacions amb el propietari Josep Font i Ginebreda, els rectors de la parròquia van traslladar la imatge primer a l'església del castell i, posteriorment, a l'actual parròquia, on tant l'altar com la imatge serien destruïts l'any 1936.<br /> <br /> Com a mostra de la seva devoció, Josep Font i Ginebreda va construir una capella al costat de la font de la seva finca. Malgrat això, no s'hi va establir mai un culte oficial, ja que els rectors de la parròquia de Gelida van impedir-ho i van aconseguir traslladar la imatge a l'església del castell. Des de llavors, la capella ha servit únicament com a magatzem per a les eines de camp i com a refugi.</p> | 41.4223877,1.8634325 | 405025 | 4586271 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97341-pic1707214204537.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97341-pic1707214223529.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97341-pic1707214365916.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97341-pic1707214379395.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97341-pic1707214848790.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97341-pic1707214955639.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97341-pic1707215013550.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97341-ginebreda01v-salvany.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Àrea especial de protecció | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1761|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||
| 97346 | Capella de la Mare de Déu de la Font de la Salut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-font-de-la-salut | <p><span><span>CARAFÍ, Enric (2004). 'Patrimoni Arquitectònic de Gelida: Clarors i Ombres'. </span><em>Programa Festa Major 2004</em><span>. pp. 86.</span></span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>JULIÀ Joaquim (2022) El Cor Parroquial. Programa Festa Major 2022. pp. 138.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1998). 'Alguns cognoms de Gelida'. Programa Festa Major 1998. pp.31-35.</span></p> <p> </p> | XVIII | Estructuralment la capella està en bon estat, no obstant això, ha estat reconvertida en cobert agrícola. No presenta elements arquitectònics d'interès. | <p>Edifici de planta rectangular amb coberta a doble vessant que havia estat construïda com a capella, malgrat que mai ha estat utilitzada en aquest sentit. Posteriorment reaprofitada com a cobert agrícola. Actualment tapiada.</p> <p>Destaca el ràfec de la coberta i la porta amb funcions de garatge o cobert fet en època contemporània. A la façana principal, oberta orientada al mas de can Ginebreda, s'observa tapiat una porta amb llinda i brancals de pedra i un arc de descàrrega per sobre la llinda fet amb llosetes disposades a plec de llibre.</p> <p>Les cantoneres de tota la capella són grans blocs de pedra repicats.</p> | 08091-256 | Pròxima a can Ginebreda, al paratge de la font de can Ginebreda. | <p>Pròxim a can Ginebreda, hi ha la capella de la Mare de Déu de la Font de la Salut promoguda per Josep Font i Ginebreda. Carafí, al seu article de l'any 2022 al programa de Festa Major radiografia la capella. El 21 de setembre de 1724, dins el recinte de Sant Pere del Castell, que estava decorat amb elements barrocs com altars, motllures i guixeries, es va realitzar la solemne entronització de la imatge de la Mare de Déu de la Salut. Aquesta figura, una delicada talla de fusta de l'època barroca, originària de can Ginebreda, havia estat deixada per un francès allotjat a la masia. Amb el temps i després de negociacions amb el propietari Josep Font i Ginebreda, els rectors de la parròquia van traslladar la imatge primer a l'església del Castell. Com a mostra de la seva devoció, Josep Font i Ginebreda va construir una capella al costat de la font de la seva finca. Malgrat això, no s'hi va establir mai un culte oficial, ja que els rectors de la parròquia de Gelida van impedir-ho i van aconseguir traslladar la imatge a l'església del Castell. Des de llavors, la capella ha servit únicament com a magatzem per a les eines de camp i com a refugi.</p> <p>Tant l'altar com la imatge serien destruïts l'any 1936. Actualment, es venera una rèplica en guix de la imatge original de la Mare de Déu de la Salut, i la seva festivitat se celebra el dilluns de Pasqua Florida. Fins a l'any 1971, la celebració va experimentar una disminució en la seva tradicional esplendor, durant la qual se solien repartir panets beneïts denominats 'el pa i l'empenta' i es duia a terme la venda o subhasta de ventalls per part de l'Administració. Des del 1972, la festivitat va ser parcialment restaurada, restablint el repartiment del 'pa de la caritat' i la realització dels goigs, danses tradicionals i sardanes. La recuperació d'aquestes tradicions va ser liderada per l'equip de recerca, amb el suport econòmic de l'Ajuntament per cobrir el cost dels panets, una iniciativa que perdura fins avui.</p> <p><span>En el seu article de l'any 2022 sobre temes del cor parroquial, tracta els Goigs de la Mare de Déu de la Salut de Gelida. D'aquesta peça en destaca que aquests es canten el dilluns de pasqua, evidenciant que les preocupacions per la salut han estat constants al llarg de la història, amb els fidels encomanant-se a la Mare de Déu en cerca de salut. Julià apunta que la música original dels goigs es va perdre i que va ser substituïda per una nova composició creada pel mestre Pere Vallribera. Aquesta nova música va ser interpretada per primera vegada el 4 d'abril de 1983 pel cor parroquial a l'església de Sant Pere de Gelida, sota la direcció de Pere Pallarès. A més, Julià remarca la segona estrofa del text, que reflecteix els mals més comuns de l'època, subratllant així la rellevància històrica i cultural dels goigs dins la comunitat.</span></p> | 41.4201933,1.8637115 | 405045 | 4586027 | 08091 | Gelida | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97346-pic1707210681195.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97346-pic1707210656018.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97346-pic1707210720790.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Àrea especial de protecció | 2024-07-08 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Josep Font i Ginebreda (promotor) | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1761|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||
| 97347 | Can Farigola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-farigola-4 | <p><span>CARAFÍ, Enric (2003).</span><em> </em><span>'Gelidencs que ens han deixat'. Programa Festa Major 2003. p. 41.</span></p> <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024.</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1996). 'Inventari de les masies'. Programa Festa Major 1996. pp. 16-22.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1998). 'Alguns cognoms de Gelida'. Programa Festa Major 1998. pp. 31-35.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). Notes de toponímia i camins. Programa Festa Major 2004. pp. 22-27.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2005). 'Aproximacions i precisions sobre els remences a la Baronia de Gelida'. Programa Festa Major 2005. pp. 118-120.</span></p> | XVI - XVIII - XX | <p>Can Farigola és una de les masies històriques de Gelida. Es troba a la concentració de grans masos com can Ginebreda o can Rossell. La masia és un conjunt d'ampliacions d'un cos original que es van adossant, malgrat tot, sembla que el cos original hauria estat rectangular amb coberta a doble vessant i orientada principalment al sud-oest.</p> <p>Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic revisat l'any 2015, es tracta de tres casals ajuntats formen aquesta masia de planta, pis i golfes amb una façana plana i molt massissa i una coberta inclinada a una única aigua ha estat profundament transformada. Els principals elements que destaquen de la façana són el portal amb arc de mig punt fet amb grans dovelles de pedra, situat al centre de la façana. A la façana posterior s'observen algunes finestres interessants amb llinda i brancals de pedra, i dues geminades tapiades que haurien tingut funcions de galeria sota el carener amb arc de mig punt feta de maó. S'ha adossat un cos contemporani, actualment el més alt del mas, amb galeria de mig punt. Disposa d'un conjunt de coberts agrícoles adossat al mas i entorn de l'era ubicada davant de la façana principal.</p> | 08091-257 | Carretera de Gelida a Sant Sadurní d'Anoia, pel camí de can Torrents de les Oliveres que va a la font Freda i un cop es troba el caminet a l'esquerra que hi ha la font cal agafar a la dreta un camí que puja fins a can Farigola, i també a can Rossell de la Muntanya. | <p>L'historiador Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a principis del segle XVI. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc.</p> <p>Can Farigola o <span>Frigola</span>, es pot situar entorn de mitjan segle XVII a Gelida. Els orígens de la masia es troben relacionats amb l'acte de compravenda de l'heretat coneguda inicialment com a can Duran de la Muntanya i posteriorment com a can Rossell de la Muntanya, datat l'any 1665, es registra que Miquel <span>Frigola</span> posseïa dues parcel·les de terreny. Una d'aquestes parcel·les era coneguda com el camp del Còdol i l'altra, un segment de muntanya anomenat del <span>Curpinar</span>, on <span>Frigola</span> havia construït una petita caseta o barraqueta, en la qual residia amb la seva esposa i família. Aquesta propietat, denominada can Farigola, representa una segregació de l'heretat més gran de can Duran de la Muntanya.<br /> <br /> Miquel <span>Frigola</span>, originari de Barcelona i fill de Ramon <span>Frigola</span>, qui ostentava el tractament de noblesa 'donzell', es va casar a Gelida l'any 1655 amb Magdalena Martí i Escuder, nascuda el 1628, provinent de la família de can Martí de Dalt o de la Torrevella. Amb el pas del temps, el cognom <span>Frigola</span> va evolucionar a Farigola.</p> | 41.4286343,1.8654804 | 405205 | 4586962 | 08091 | Gelida | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97347-pic1709722154410.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97347-pic1709722133270.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97347-pic1709722197643.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97347-pic1709722415666.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97347-pic1709722431749.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Àrea especial de protecció | 2024-07-12 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 1761|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||
| 97395 | Can Rossell de la Muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rossell-de-la-muntanya | <p><span>CARAFÍ, Mercè (1998).</span><em> L’Abans. Recull gràfic de Gelida, 1890-1965</em><span>. Efadós Editorial.</span></p> <p><span>MOSEGUÍ, Jaume (2024). Catàleg de Masies i cases rurals; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Gelida. AJUNTAMENT DE GELIDA. 2024,</span></p> <p><span>RIUS, Jaume (coord.) (2011). </span><em>Gelida. Retrats d’un temps. </em><span>Andana Edicions.</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (1992). 'Les arrels medievals del Puig (Gelida)'. Programa Festa Major 1993. p 85-89,</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). Notes de toponímia i camins. Programa Festa Major 2004. pp. 22-27,</span></p> <p><span>ROVIRA, Ramon (2004). 'Una aproximació històrica de l'evolució de Gelida'. Programa Festa Major 2004. pp. 22-28.</span></p> | XIV - XVI - XVIII - XX | Podria col·lapsar si no s'actua aviat per consolidar un dels cossos principals. | <p>El mas es compon de dos volums principals que formen una L, la qual defineix l'extrem sud de l'<span>era</span> murada amb accés mitjançant una porta al mur. L'accés principal al mas per l'edifici principal ubicat al nord del conjunt.</p> <p>Segons l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic consta de planta baixa, pis i coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a sud. L'altre cos principal presenta la mateixa configuració, però amb el carener perpendicular a la façana sud establint la disposició en planta de L. El pati està tancat a l'est per un cobert agrícola amb coberta a dues aigües i a l'oest per altres cossos. En el lateral oest del pati, unes escales exteriors proporcionen accés a la zona oest del conjunt, on es troben diferents edificacions agrícoles annexes que s'han desenvolupat progressivament. Aquestes construccions han creat una estructura complexa amb tres patis formats per tres edificacions agrícoles completes i dues parcialment en ruïnes.<br /> <br /> Per característiques de l'edifici es pot ressaltar que en general, malgrat que presenta un estat d'amenaça per col·lapse en alguns punts és interessant el fet que conserva molts elements de l'estructura original. Destaca la galeria amb arcs i barana de forja del cos principal ubicat a les golfes, amb així com el gran balcó corregut amb barana de forja (parcialment esfondrat). Al costat del balcó s'observa les restes de què semblarien dos rellotges de sol sobreposats (un rodó i un quadrangular) dels quals només en quedaria un gnòmon. En alguns paraments esfondrats s'observa l'ús de tàpia com a alternativa a la pedra. Un dels patis s'usa actualment com a cobert agrícola.</p> <p>Tot el conjunt és amenaçat per l'avançat estat d'enrunament de la casa.</p> | 08091-275 | Pista direcció a can Farigola o can Voltà. | <p>L'historiador Ramon Rovira ha realitzat un estudi detallat sobre la història de la masia, traçant la seva documentació més antiga fins a mitjan segle XII. A partir de l'anàlisi de la genealogia de les famílies que han posseït la propietat, Rovira ha reconstruït els esdeveniments històrics associats al lloc.</p> <p>La història de la propietat de can Rossell de la Muntanya es pot continuar traçant algunes de les toponímies antigues del mateix lloc documentades com Lo Mas de la o sa Joncosa i després can Duran de la Muntanya. Els orígens del mas de la Joncosa es remunten potencialment al segle XII, com indica una donació al Temple documentada l'any 1142, referint-se a un lloc anomenat <em>Junchosam </em>tot i que Rossell no confirma aquesta hipòtesi. En qualsevol cas, una nova referència, document l'any 1393, en el que el senyor de Gelida va establir a Ramon Ginebreda en el mas sa Joncosa. El 1448, Joan Ginebreda de la Joncosa, hereu de can Ginebreda, és mencionat en una reunió del sindicat remença. El 1513, Felip Ginebreda va capbrevar el mas de la Joncosa. A mitjan segle XVI, però es fa un salt a la propietat de la qual Rossell tampoc n'ha pogut confirmar exactament el procés, a partir del qual Francesc Duran de la Muntanya, probablement procedent de can Duran del Puig, va adquirir la propietat. El pas de la família Ginebreda a la família Duran podria haver-se donat a través de línies maternes.</p> <p>El 1598, Felip Duran de la Muntanya, fill de Francesc, posseïa el mas, com també en la capbrevació de 1623. Elisabet Duran de la Muntanya i Julià-Ferrer, última pubilla que va morir el 1670, i el seu germà, Pere Joan, mort el 1642 sense descendència, són figures clau en la transició de la propietat. El 16 de desembre de 1665, Elisabet Duran va vendre can Duran de la Muntanya a Josep Rossell i Bosc, document que es conserva a la parròquia de Corbera.</p> <p>Els Rossell, procedents de can Rossell de la Llena i oriünds de Subirats, van establir una nova branca de la família a Gelida. Francesc Rossell i Bosc, rector de Gelida des de 1653 fins a 1683, va facilitar la compra de la propietat pel seu germà Josep, primer Rossell de la Muntanya. Aquesta família va donar lloc a diverses branques a Gelida, incloent-hi cal Maco, cal Perejoanet i cal Quico Fuster. Alguns membres de la família Rossell van servir com batlles i alcaldes de Gelida, destacant-se figures com Josep Rossell de la Muntanya i Peixó en diverses ocasions entre 1741 i 1774, i Josep Rossell de la Muntanya i Amat (1801-1802), entre d'altres.</p> | 41.4261225,1.8645054 | 405120 | 4586684 | 08091 | Gelida | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97395-pic1709721760795-b.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97395-pic1709721191821.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97395-pic1709721219878.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97395-pic1709721295377.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97395-pic1709721313615.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97395-pic1709721331195.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97395-pic1709721365522.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97395-pic1709721424110.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97395-pic1709721440921.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97395-pic1709721276445.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97395-pic1709721455352.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - productiu | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BCIL|Àrea especial de protecció | 2024-10-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | Desconeguda | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 1761|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||
| 92630 | Cova d'en Barramon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-den-barramon | (-4000-2200); (-2200-650) | S'han recuperat restes de cultura material sense metodologia arqueològica. | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Espai pou sota un gran bloc amb una boca de 1 m d’alt per uns 1.20 m d’amplada. Com a la resta de coves o cavitats de la zona s’han recuperat restes de cultura material de diverses etapes, adscrites tant al neolític final com a l’edat dels metalls. Hi ha ceràmiques, restes d’indústria lítica, també ornament amb petxina i restes de fauna. En aquest cas però, a diferència d’altres coves és mes difícil donar una hipòtesi sobre el tipus d’assentament ja que per exemple no hi elements protohistòrics i clàssics de luxe ni tampoc restes humanes. La hipòtesi més plausible seria el us com a magatzem, però tampoc pot ser una afirmació concloent.</span></span></span></span></span></p> | 08122-741 | Al sud del nucli urbà, a la cinglera de les Pereres | <p><span><span><span><span lang='CA'>El fondal de Valldellòs, tot i que conegut ha estat poc freqüentat per l’excursionisme científic. La primera noticia als anys ’50 quan el J. Lloret mestre de Mediona i membre de AECCM formà una col·lecció didàctica amb troballes de superfície de tot el terme, centrant-se en buscar sílex, destrals i ceràmiques. Els anys ’70 el grup Talaia de Vilanova fan del lloc un punt habitual de les excursions, L’any 1978 l’indret és descobert i prospectat per l’AECCM, també s’hi fa una excavació i exposen les restes al Casal de Mediona. Als anys ’80 l’AECCM continua fent visites i prospeccions a l’indret.</span></span></span></span></p> | 41.4567200,1.6184800 | 384616 | 4590380 | 08122 | Mediona | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92630-202011053198barramon.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Lúdic/Cultural | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Àrea especial de protecció | 2022-11-16 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Forma part del conjunt de Forats del Fondal de Valldellòs. Altres cavitats d’aquest conjunt són la Cova “A” o de la Piràmide, la cova de la Jeta, Cova de la Boira, balma del Pèndol o del Batlle, balma de la Cullera, cova de les Monedes, cova de l'Horta o Galeria de la Roca del Gat i la cova del Tronc.L’indret, a banda del valor patrimonial destaca pel seu valor paisatgístic, geològic i espeleològic. Es troba dins el Pla Especial d’interès naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix. | 79|78 | 1754 | 1.4 | 1762|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | ||||
| 92635 | Camí de l'Agulla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-lagulla | (-5500-1800) | Destruït per l'obertura d'un camí forestal. | <p><span lang='CA'><span><span><span><span>Els materials recuperats, són fruit d'una troballa fortuïta i corresponen a una destral polimentada i un fragment de destral. Tal vegada les restes formaven part d’un amagatall què podria suggerir la presència d’un assentament proper, potser una cabana. També podrien formar part de l’aixovar funerari d’un enterrament destruït en la obertura del camí. En qualsevol cas, són hipòtesis, ja que es té molt poca informació.</span></span></span></span></span></p> | 08122-746 | Al sud del nucli urbà, a la cinglera de Pereres. | <p><span lang='CA'><span><span>El jaciment es localitzà fruit d’una troballa fortuïta al obrir-se un camí de llenyataires vers l’any 1975, que enllaçava amb el de la Muntanya del Marquès o Clivelleres. Les restes però van ser localitzades uns 3 o 4 anys més tard ver el 1978-1979 per membres de l’AECCM</span></span></span></p> | 41.4581800,1.6167800 | 384477 | 4590545 | 08122 | Mediona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92635-img20220818123141.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Àrea especial de protecció | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Forma part del conjunt de Forats del Fondal de Valldellòs. Altres cavitats d’aquest conjunt són la Cova “A” o de la Piràmide, la cova de la Jeta, cova de la Boira, cova d'en Barramon, balma del Pèndol o del Batlle, balma de la Cullera, cova de les Monedes, cova de l'Horta o Galeria de la Roca del Gat i la cova del Tronc.L’indret, a banda del valor patrimonial destaca pel seu valor paisatgístic, geològic i espeleològic. Es troba dins el Pla Especial d’interès naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix. | 79|78 | 1754 | 1.4 | 1762|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | ||||
| 92637 | Forat del Punxó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forat-del-punxo | (-9000-2200) | Parcialment excavat sense metodologia arqueològica. | <p>El jaciment correspon a l’aixopluc format per dos grans blocs calcaris caiguts dins l’ampli conjunt de cavitats del Fondal de Valldellòs, que defineixen una boca de 1.40 m d’ample i uns 1.50 m d’alt obrint cap el NE una galeria pou. Com altres dels jaciments de la zona, s’han recuperat materials adscrits a tres moments diferenciats, Neolític antic evolucionat, Neolític mitja i Bronze Mitjà-final. En tots els casos destaquen els fragments ceràmics, però també hi ha restes lítiques, òssies i macrofauna. Les restes trobades i la manca de dades sobre la seva disposició no permeten afirmar més que és un probable refugi temporal fet servir en diferents moments de la Prehistòria</p> | 08122-748 | Al sud del nucli urbà, a la cinglera de Pereres. | <p><span><span><span><span lang='CA'>La zona va ser prospectada els anys’80 per membres de la l’AECCM, i es van recollir restes de cultural material d’època prehistòrica.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Prèviament durant els anys ’70 la zona del Fondal de Valldellòs va ser visitat i incorporat a les rutes de l’agrupació excursionista Talaia de Vilanova.</span></span></span></span></p> | 41.4568000,1.6183400 | 384605 | 4590389 | 08122 | Mediona | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92637-img20220818125014.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Àrea especial de protecció | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | Forma part del conjunt de Forats del Fondal de Valldellòs. Altres cavitats d’aquest conjunt són la Cova “A” o de la Piràmide, la cova de la Jeta, cova de la Boira, cova d'en Barramon, balma del Pèndol o del Batlle, balma de la Cullera, cova de les Monedes, cova de l'Horta o Galeria de la Roca del Gat i la cova del Tronc.L’indret, a banda del valor patrimonial destaca pel seu valor paisatgístic, geològic i espeleològic. Es troba dins el Pla Especial d’interès naturals (PEIN) de les Capçaleres del Foix. | 79|78 | 1754 | 1.4 | 1762|1786 | 3 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:47 | ||||
| 96035 | Riera de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-cervello | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA, Josep; GOU; Gemma (2012) Les nostres fonts. Cervelló. S.Ll.: Ámbar Comunicació.</span></span></span></span></span></span></p> <p>LLURBA RIGOL, Josep (2020) Els ponts i camins de la riera de Cervelló. Torrelles de Llobregat: Néctar editorial.</p> <p>PLA D'ACCIONS (2020) Pla d'accions de les Muntanyes del Baix 2019-2023. Actualització del Pla Director de les Muntanyes del Baix. Document II. Diagnosi. Sant Feliu de Llobregat: Consell Comarcal del Baix Llobregat. Lavola Cosustainability.</p> <p> </p> | D'acord amb les dades de l'Agència Catalana de l'Aigua presentades en el seu informe del programa de seguiment i control, les masses d'aigua a Catalunya no tenen una qualitat fisicoquímica òptima, i aquesta riera no és una excepció. Destaca una alta concentració de seleni (1,2 μg/L). A més, el bosc de ribera està en mal estat, amb la presència d'espècies invasores com la canya de riu i per contra, una baixa representació de la vegetació autòctona. El curs d'aigua ha patit alteracions i modificacions, principalment a causa dels aprofitaments industrials (Pla d'Accions, 2020). Tot i això, la riera continua sent un dels hàbitats amb més potencial per a la conservació de la biodiversitat a Cervelló, malgrat el seu estat de ruderalització. | <p>La riera de Cervelló, amb un recorregut de 7,4 km, és un afluent dret del Llobregat que s'uneix a aquest a Sant Vicenç dels Horts, travessant el terme d'est a oest.</p> <p>La riera neix dels relleus situats al sud del port d’Ordal (puig Bernat), recollint diversos torrents, entre els quals el d’en Muntaner és el més important, i configurant-se com a riera de Vallirana.</p> <p>Es forma a partir de la confluència de dues rieres que baixen de Vallirana: la que prové de can Bogunyà, passant per Campderrós, i la riera que ve del Xipreret, alimentada principalment per la Font d'Armena. Aquestes rieres es troben al raval de La Llibra i, a partir d'allí, continuen avall en un sol ramal fins a desembocar al riu Llobregat, al terme municipal de Sant Vicenç dels Horts.</p> <p>Rep per la dreta els torrents de Vall d’Arús i de Santa Maria, i per l’esquerra el torrent Fondo, el de Mascaró i, ja prop de la seva desembocadura, l’afluent més important, la riera de Rafamans.</p> <p>La vegetació de ribera de la riera està composta majoritàriament per arbres ornamentals com plataners i lledoners, així com pins, alzines i roures. Només puntualment es poden trobar algunes espècies típiques de les riberes mediterrànies, com l’om.</p> | 08068-85 | Riera de Cervelló | <p>Antigament anomenada '<em>aqua pulcra'</em> (Llurba, 2020: 29). La riera havia proporcionat una certa activitat agrícola i fins i tot industrial a Cervelló. El problema per a la població del municipi és que era molt difícil de travessar.<br /> <br /> En èpoques passades, es comptava amb diversos molins fariners, amb un d'ells documentat des de l'any 912, i indústries prou importants per al desenvolupament econòmic de la població. (Llurba, 2012: 18-22), (Llurba, 2020: 27).</p> <p>La riera també partia el poble amb dues meitats: una, la població ubicada al redós del castell termenal, i l'altra, la que havia construït el mas a la banda esquerra del seu curs. (Llurba, 2020: 27).</p> <p>També en els seus pèlags es banyava la gent, es recollien créixens, es pescava i s'anava a berenar al costat de la seva llera, a les diverses fonts que tenien allà les seves surgències.</p> | 41.3980570,1.9857574 | 415216 | 4583443 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96035-08502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96035-08503.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96035-08501.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000| | Natura 2000| | Lloc d’importància comunitària|BPU | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | Un dels aspectes més destacables de la riera de Cervelló era la presència d'un nombre significatiu de fonts naturals als seus voltants, que proporcionaven a aquesta zona natural, el seu caràcter únic i atractiu.Entre aquestes fonts, destacava especialment la font Flàvia, molt coneguda a la zona per la seva bellesa i la qualitat de les seves aigües. Les Quatre Fonts constituïen un altre punt d'interès, amb un conjunt de surgències d'aigua que oferien un lloc idoni per al descans i la contemplació de la natura.Altres fonts notables inclouen la font del Purroig, la font de la Resclosa i la font del Molinet, cadascuna amb les seves pròpies característiques i encant particular.Pel que fa al recorregut de la riera, després de passar pel raval de la Llibra, la riera de Vallirana adopta el nom de riera de Cervelló. Aquest canvi de nom reflecteix la transició geogràfica i administrativa mentre la riera travessa diferents zones i connecta els dos nuclis de població.La riera de Cervelló no només és important pel seu valor ecològic i paisatgístic, sinó també ho era per la seva relació amb els recursos hídrics locals, com les nombroses fonts que l'acompanyaven al llarg del seu curs.Aquestes fonts no només contribuïen a l'ecosistema de la riera, sinó que també formaven part del patrimoni cultural i natural de la zona, fent de la riera de Cervelló un lloc d'interès per als habitants i els visitants, que s'hauria de recuperar aviat. | 2153 | 5.1 | 1787|1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||||
| 96159 | Camí de Sant Ponç a l'Ordal - Camí d'Ordal a Can Dispanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-ponc-a-lordal-cami-dordal-a-can-dispanya | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | ? - XVIII - XX | Les actuacions en instal·lacions i torres d'electricitat han fet malbé algunes parts del camí. | <p>Camí que discorre des de Can Dispanya fins a arribar a la carretera C-340, a la zona coneguda com el Pla del Lledoner, a tocar del mas del Lledoner Nou.</p> <p>En el seu recorregut hi ha espais humits de vegetació força interessants, així com punts i corriols d'aigua d'alt interès, com el Pou dels Crestons (a tocar el Fons de Sant Ponç), el Fondo del Bosc, el de Can Dispanya i acull l'escolament d'aigües del Fondo dels Carsos, del Bosc i del Clot del Cocó. També hi ha avencs i diversos forns de calç als seus marges, així com un forn de ceràmica.</p> | 08068-132 | Camí d'Ordal a Can Dispanya | <p>No disposem d'informació de la història d'aquest camí, però la presència d'elements com a diferents forns o d'un topònim antic com el 'pou dels crestats' ens indicaria que es tracta d'una via de comunicació força antiga. </p> | 41.3990500,1.9024950 | 408257 | 4583638 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96159-13101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96159-13102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96159-13103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96159-13104.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96159-13105.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | Xarxa natura 2000| | Natura 2000| | Lloc d’importància comunitària|BPU | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 1787|1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||
| 96487 | Barraca del Magraner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-magraner | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX - XX | Una part del sostre està enderrocat, té un reforç de ciment a la part interior de la paret oest. També presenta un contrafort exterior a la mateixa paret. | <p><span><span><span><span><span>Barraca gran, feta amb pedra sorrenca vermella (Buntsandstein o sauló). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Formalment, correspon al tipus “AA barraca aèria aïllada”. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Està orientada a sud, l</span></span>a porta és del tipus “LP: llinda plana”, formada per una gran pedra plana recolzada sobre els murs laterals. </span></span></span></p> <p>La planta interior de la barraca és circular. La coberta és de falsa cúpula.</p> <p><span><span><span><span><span>Les dimensions són les següents:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Interior: </span></span></strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada 328 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre 350 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Porta 130x69x115 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda 33x106x52 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Espai per sobre la llinda 20x20x20 cm</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span>Exterior:</span></span></strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada fins a coberta 240 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada total 350 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Perímetre 18,20 m</span></span></span></span></span></span></li> </ul> <p> </p> | 08068-223 | Entre Can Rigol i Can Rafel a prop de la riera de Rafamans | <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i la escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes ja des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.4072330,1.9223450 | 409927 | 4584525 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96487-22302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96487-22303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96487-22301.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000| | Natura 2000| | Lloc d’importància comunitària|BPU | 2025-01-21 00:00:00 | Carles Pinós Campodarve - Kuanum | Hi ha un magraner al costat que li proporciona el nom. | 119 | 45 | 1.1 | 1787|1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | |||
| 96682 | Barraca Can Casildo 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-can-casildo-1 | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>COSTA SOLÉ, Roger (2019) «La pedra seca a Catalunya després del reconeixement de la UNESCO». Revista d’etnologia de Catalunya, 2019, Núm. 44, p. 229-236</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span>GAUDIM CERVELLÓ (2022). Gaudim la pedra seca a Cervelló: guia de cabanes de pedra seca a Cervelló. Cervelló: Ajuntament de Cervelló.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Barraca feta amb pedra sorrenca vermella (Buntsandstein o sauló). </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Formalment, correspon al tipus 'AA': barraca aèria aïllada, la seva planta interior és circular. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Està orientada al sud. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els murs són de pedres irregulars, més treballats als brancals. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La porta és del tipus “LP: llinda plana”, formada per una gran pedra plana recolzada sobre els murs laterals. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La coberta és de falsa cúpula.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Presenta les següents dimensions:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><strong><span><span>Interior: </span></span></strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Diàmetre: 307 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada: 300 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li>Cocó a sobre de la porta: 28 x 30 x 60 cm.</li> </ul> <p><span><span><span><strong><span><span>Exterior:</span></span></strong></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span><span><span>Porta: 165 x 60 x 86 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Llinda: 14 x 70 x 56 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada a coberta: 260 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Alçada total: 330 cm</span></span></span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span><span><span>Perímetre exterior: planta circular 14,6 m.</span></span></span></span></span></span></li> </ul> | 08068-268 | Al bosc, relativament a prop de la urbanització Les Rovires. | <p><span><span><span><span><span><span>Cervelló és un territori amb una rica tradició d'ús de la pedra seca, una forma d'arquitectura que es basa en l'encaixament de les pedres sense l'ús de morter, aprofitant el seu propi pes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es podria dir que la proliferació d'aquesta tècnica constructiva a la complexa orografia del municipi ha contribuït al seu aprofitament agropecuari i la consegüent configuració del seu paisatge.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ús de materials locals, sovint pedres rebutjades dels mateixos camps de conreu, a voltes extretes de roques o pedreres properes, juntament amb la construcció manual, ha possibilitat una utilització eficient dels recursos d'aquest territori i la integració harmoniosa amb l'entorn, fins i tot un cop les construccions de pedra seca s'han anat arruïnant per falta d'ús.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La durabilitat d'aquests materials i l’escassa vegetació espontània en el lloc on es van construir aquestes obres d'arquitectura popular han contribuït de manera decisiva a la seva preservació al llarg del temps.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La tècnica de la pedra seca ha donat lloc a una gran varietat de creacions: marges, basses, recers, barraques de vinya i altres elements, contribuint a la diversitat i singularitat del paisatge. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquestes construccions estan documentades en zones properes des de la protohistòria; no obstant això, la seva proliferació a Cervelló es pot relacionar amb l'expansió de la viticultura a partir del segle XVIII. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'ampliació del conreu de la vinya va provocar la necessitat d'obrir nous espais de cultiu, molts dels quals es trobaven en terrenys amb abundància de pedra calcària.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Amb l'augment de la població, aquestes terres van ser posades en producció, generant un excedent de pedra que es va aprofitar per a totes aquestes construccions populars. Les barraques no només es feien servir per a l'emmagatzematge d'eines; també al seu interior es conservava fresc el menjar i la beguda, i resultaven bons refugis per passar la nit, si calgués.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En algunes d'elles perduren elements que es podrien relacionar amb un costum apotropaic de protecció de les persones a les quals aquestes construccions servien d'aixopluc, com podria ser el 'caramull', és a dir, la pedra que se situava al capdamunt de la capa de terra que cobria la volta de la barraca.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4018140,1.9294231 | 410511 | 4583916 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96682-26802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96682-26801.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Xarxa natura 2000| | Natura 2000| | Lloc d’importància comunitària|BPU | 2025-01-21 00:00:00 | Carles Pinós Campodarve - Kuanum | A uns 1,5 metres de la barraca hi ha un marge amb unes escales fetes de pedra seca per baixar al bancal. | 119 | 45 | 1.1 | 1787|1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 | ||||
| 97413 | PEIN Muntanyes de l'Ordal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pein-muntanyes-de-lordal-0 | <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SERRANO, David; PAÜL, Valerià (2008). «El Garraf i les muntanyes d'Ordal. Reflexions des de la geografia». V Trobada d'Estudiosos del Garraf: comunicacions presentades el dia 16 de novembre de 2006 a Castelldefels. Barcelona: Diputació de Barcelona. pp. 183-189. ISBN 978-84-9803-320-5.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SERRANO I GINÉ, David (2010). «Unidades de vegetación en Muntanyes d'Ordal (Barcelona)». Ería: Revista cuatrimestral de geografía (82): 181-194. ISSN 0211-0563.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | La seva proximitat a importants àrees urbanes i urbanitzacions determina un cert grau de fragilitat; la intensa pressió humana augmenta el risc d'incendis forestals. | <p>Muntanyes que formen part de l'espai PEIN, que inclou els penya-segats de Cervelló i una àrea de 21,27 hectàrees del terme municipal de Corbera de Llobregat, al límit amb Gelida.<br /> <br /> L'espai està dividit en diverses unitats, com la serra de l'Aragall, les serres de l'Ordal, del Mas i de Güell.<br /> <br /> La flora local és rica en espècies com el pi blanc (<em>Pinus halepensis</em>), l'alzina (<em>Quercus ilex</em>), el garric (<em>Quercus coccifera</em>), el margalló (<em>Chamaerops humilis</em>), l'<em>Ampelodesma mauritanica</em> i el <em>Quercus cerrioides</em>. A més, dins el domini de l'alzinar litoral, predominen comunitats secundàries com les brolles i garrigues, així com comunitats rupícoles casmofítiques i comofítiques, calcícoles i silicícoles. També hi ha presència de garric, llentiscle i gatosa, juntament amb plantes aromàtiques com la farigola i el romaní.</p> <p>Dins aquest espai, es troba com a cim destacat dins del municipi de Cervelló, el Puig d'Agulles, amb una alçada de 653 metres. Aquest puig constitueix <span><span><span>un mirador que emergeix com una destacada referència que captura la riquesa del paisatge natural de Cervelló.</span></span></span></p> | 08068-359 | Muntanyes de l'Ordal | <p>Des d'un punt de vista geomorfològic, la unitat Garraf-Ordal està composta per materials dels períodes Paleozoic i Mesozoic, creant relleus elevats i força abruptes.</p> <p>Dins d'aquest espai es troben importants avencs i coves naturals, algunes d'elles habitades des de la prehistòria. </p> <p>De manera tradicional s'han explotat els seus recursos naturals.</p> | 41.4018342,1.9016906 | 408193 | 4583948 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97413-35901.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97413-35902.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/97413-35903.jpg | Legal | Mesozoic|Prehistòric|Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000| | Natura 2000| | Lloc d’importància comunitària|BPU | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo - Kuanum | En els darrers temps, s'han construït moltes urbanitzacions a la zona.Les muntanyes de l'Ordal, subratllen la importància i contribució a la conservació dels valuosos recursos naturals i la preservació de l'ecosistema local de Cervelló. | 122|76|121 | 2153 | 5.1 | 1787|1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2025-02-17 06:42 |
Estadístiques 2025
patrimonicultural
Mitjana 2025: 4970,31 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml