Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 90142 | Aplec de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-bartomeu | <p><span><span><span><span><span>CATÀLEG DEL PATRIMONI FESTIU: </span><a href='http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya'><span><span>http://patrimonifestiu.cultura.gencat.cat/Cataleg-del-patrimoni-festiu-de-Catalunya</span></span></a></span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span><span>L'aplec de Sant Bartomeu es celebra el dia 24 d’agost a l'ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els actes comencen amb l’ofici religiós en honor al sant i la processó, amb la cantada dels goigs i del Virolai de cara a la muntanya de Montserrat, que es veu des de l’ermita.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En acabat, es reparteix coca als assistents.</span></span></span></span></span></p> | 08153-37 | Ermita de Sant Bartomeu | 41.5624300,2.3432800 | 445241 | 4601403 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Privada accessible | Religiós/Cultural | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L’aplec de Sant Bartomeu és organitzat pels propietaris de l'ermita. | 119 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 90079 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-28 | <p><span><span><span><span>POBLES DE CATALUNYA: <a href='https://www.poblesdecatalunya.cat/municipi.php?m=081537'>https://www.poblesdecatalunya.cat/municipi.php?m=081537</a></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>El carrer Major està format, majoritàriament, per petits edificis de dues plantes, amb les cobertes de teula àrab, a dues vessants i el carener paral·lel a la línia del carrer. Algunes de les cases han estat refetes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En aquest carrer desemboquen el conjunt de cases situades a l’entorn de l’església de Sant Andreu, que formen part del veïnat de la Plaça.</span></span></span></span></p> | 08153-18 | C. Major (nucli urbà). | <p>Les cases que formen el carrer Major corresponen a l'expansió que va experimentar el poble durant les primeres dècades del segle XX.</p> <p>A l'inici del carrer, hi havia l'antiga botiga de queviures de cal Truc, centre neuràlgic i popular del poble.</p> | 41.5557827,2.3546219 | 446181 | 4600658 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90079-18jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90079-18jpg0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-23 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 90081 | Forn de can Cunill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-cunill | XVIII-XX | En estat ruïnós. | <p><span><span><span><span>Restes d'un forn d'obra, utilitzat per a la cocció de materials de construcció, situat a l'inici del camí del Forn, a tocar del marge i a les proximitats de can Cunill.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es conserva una estructura construïda amb maçoneria de pedra irregular i maons, lligats amb morter de calç, de planta quadrangular. Es troba, en part, excavada en el sòl del pendent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El mur orientat a l'est presenta una obertura d'accés a la sala de combustió, per on s'introduïa el material que es volia cremar. L’obertura és de volta de canó, de maó.</span></span></span></span></p> | 08153-20 | Can Cunill | <p><span><span><span><span><span><span>Els forns d'obra servien per a confeccionar materials de construcció, bàsicament maons i teules. El procés d'elaboració d'aquests materials era totalment manual: primer s'anava a buscar la primera matèria a un torrent proper. Posteriorment, es garbellava la terra per a netejar-la d'impureses i tot seguit es col·locava a unes basses per extreure'n el fang. L'aigua necessària per a mullar l'obra i fer-ne argila s'obtenia de la riera de Riudameia.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La llenya per coure l'argila provenia del bosc de l'entorn del forn.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La seva localització en aquest indret, a tocar del nucli urbà, fa pensar que aquest era el centre de producció de maons, rajoles i teules per a moltes de les cases del poble.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.5557900,2.3530500 | 446050 | 4600660 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90081-20jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90081-20jpg0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 90709 | Dita: “A Argentona venen oli, a Cabrera venen sal, a Dosrius venen vinagre i a Òrrius fan l’enciam” | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-a-argentona-venen-oli-a-cabrera-venen-sal-a-dosrius-venen-vinagre-i-a-orrius-fan | <p><span><span><span><span><span>SERRANO, A. (2014) <em>1001 curiositats del Maresme</em>. Teià: L'Arca, Ediciones Robinbook, p. 248.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XXI | <p><span><span><span><span>El refrany geogràfic “A Argentona venen oli, a Cabrera venen sal, a Dosrius venen vinagre i a Òrrius fan l’enciam”</span> <span>fa referència als diferents caràcters de la gent d'aquestes poblacions veïnes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Òrrius és un poble de tradició pagesa i, segons la tradició oral, de gent eixerida, com fa palès aquesta dita.</span></span></span></span></p> | 08153-64 | Òrrius | 41.5555600,2.3547400 | 446191 | 4600633 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||
| 90068 | Olivera de can Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-can-jordi | <p><span><span><span><span>Es tracta d'un exemplar d'olivera <em>(Olea europaea)</em> centenària. Presenta un gran diàmetre del tronc i una alçada considerable. Les seves branques són allargades i perden rigidesa cap al final. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tot i que no es possible concretar l'edat de l'exemplar, per l'amplada del tronc i les rugositats cal pensar que podria ser un arbre de molta antiguitat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Era a can Jordi i es va traslladar a tocar de les lletres d’Òrrius.</span></span></span></span></p> | 08153-8 | C. Aquença, s/n (a tocar de les lletres d'Òrrius). | <p><span><span><span><span>L’olivera era propietat del Josep Puig, de can Jordi, que la va cedir a l’Ajuntament. L’Esteve i en Dani Martínez, que eren germans i treballadors de la brigada, van ser els encarregats de fer el trasllat i replantar-la a la nova ubicació.</span></span></span></span></p> | 41.5565700,2.3602700 | 446653 | 4600742 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90068-8jpg0.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-05-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||||
| 90582 | Forn de can Vinyamata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-can-vinyamata | <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Òrrius).</em></span></span></span></span></p> | Desconegut | <p><span><span><span><span>Es tracta d’un possible forn</span> <span>de producció incerta i cronologia desconeguda. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va ser localitzat l’any 2008, durant les prospeccions arqueològiques a la zona, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica, gràcies a les notícies proporcionades pels veïns de can Vinyamata sobre l'existència de sepulcres megalítics a la zona.</span> <span>Les prospeccions no van permetre documentar cap tipus de restes prehistòriques.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'estructura consta d’una àrea ovalada retallada al subsol, d'uns 5 per 2 m, amb un entrant tallat al subsol, amb un conducte, que presenta una volta. Aquest, comunica amb una petita cambra, d'1 per 0'5 m, coronada per pedres que emmarquen el retall. </span></span></span></span></p> | 08153-59 | Can Vinyamata | 41.5710300,2.3538200 | 446127 | 4602352 | 08153 | Òrrius | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90582-59jpg0.jpg | Inexistent | Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Les fotografies són de l'indret on es localitza el forn. Actualment l'accés al forn és difícil a causa dels treballs forestals que s'hi han dut a terme recentment. | 80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 90094 | Pont de l'Àgora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-lagora | XX | <p><span><span><span><span>Pont d’un ull que uneix la plaça de l’Església amb el carrer de Montserrat, salvant el pas del torrent de Céllecs.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És d'una extrema senzillesa, de formigó armat. Fa aproximadament uns 45 m de llargada, uns 2 m d’amplada i una gran alçada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>No té interès per sí mateix com a element patrimonial, però sí per ser ja un referent identitari del nucli d’Òrrius.</span></span></span></span></p> | 08153-25 | Nucli urbà | 41.5549200,2.3542200 | 446147 | 4600563 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90094-25jpg0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||
| 90093 | Monument a l'Onze de Setembre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lonze-de-setembre-2 | XXI | <p><span><span><span><span>Bloc de pedra de forma trapezoidal. En relleu hi ha les quatre barres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es llegeix la següent inscripció: 'GLÒRIA, CATALANS CANTEM, CANTEM AMB L’ÀNIMA, UN CRIT I UNA SOLA VEU VISCA LA PÀTRIA”.</span></span></span></span></p> <p>Va ser realitzat l'any 2000 per en Jordi Barbany (Granits Barbany).</p> | 08153-24 | C. de Montserrat, s/n (intersecció amb el pont de l'Àgora). | 41.5548100,2.3540300 | 446131 | 4600551 | 2000 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90093-24jpg0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Jordi Barbany (Granits Barbany) | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 90071 | Bústia del pont de l'Àgora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bustia-del-pont-de-lagora | XXI | <p><span><span><span><span>La Bústia del pont de l'Àgora es troba a l'inici del pont, a tocar amb el carrer de l'Església. És obra d'en Pitu i en Jordi Barbany (Granits Barbany), realitzada l'any 2007.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una estructura de pedra granítica, en forma de prisma de quatre cares, similar a una columna, amb base, fust i capitell.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la part frontal superior presenta una petita obertura per a dipositar les cartes i, a la part central, un relleu amb l'escut oficial d'Òrrius.</span></span></span></span></p> | 08153-11 | Pont de l'Àgora | <p><span><span><span><span>Jaume Anglada Balada,</span></span></span></span> primer alcalde d'Òrrius de la democràcia,<span><span><span><span> va ser el fundador de l’Àgora del Pont, projecte de comunicació, opinió i expressió, creat amb l’objectiu de que tothom que hi volgués participar, pogués escriure poemes, col·laborar i opinar. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En va recopilar un recull dels escrits l’any 2007, propietat de la família Anglada (a l'Ajuntament hi ha una còpia de l'exemplar).</span></span></span></span></p> | 41.5551000,2.3545200 | 446172 | 4600583 | 2007 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90071-11jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90071-11jpg_0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Pitu i Jordi Barbany de Granits Barbany (bústia) / Jaume Anglada Balada (fundador de l’Àgora del Pont). | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||
| 90070 | Pi del passeig de ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-del-passeig-de-ribera | <p><span><span><span><span>Es tracta d'un pi pinyer </span></span></span></span>(<em>Pinus pinea</em>) <span><span><span><span>de grans dimensions, situat al paratge de Bell-lloc, al costat de la zona d'aparcament, a tocar de l’alzina. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Destaca per la seva gran alçada i pel conjunt que forma amb l’alzina.</span></span></span></span></p> | 08153-10 | Bell-lloc | 41.5539300,2.3553800 | 446243 | 4600452 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90070-10jpg0.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||||||
| 90713 | La Cova de les Encantades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-cova-de-les-encantades | <p><span><span><span><span>COLL I MONTEAGUDO, R. (2012)<em> El Maresme fantàstic</em>. <em>Llegendes.</em> Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 26.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROQUÉ i MARGENAT, J.M. (1998)</span> <em><span>Òrrius (Maresme): contribució a la història del poble</span></em><span>. Mataró: Grup d'Història del Casal, p. 97.</span></span></span></span></p> <p>ROQUÉ i MARGENAT, J.M. (2016) <em>La Gent d'Òrrius a través de la història</em>. Òrrius: l'autor, p. 114.</p> <p><span><span><span><span>SERRAS i COROMINAS, E. (1996) <em>D'Òrrius estant</em>. Argentona: L'Aixernador, p. 24.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>UBACH, P. (1994) <em>Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d’història del Maresme.</em> Argentona: L'Aixernador, p. 119-120.</span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span>Segons la llegenda, a la zona de les Encantades al turó Rodó, hi havia una cova artificial que havia estat excavada per extreure ganga de plata. L’entrada estava formada per una galeria que es ramificava en moltes altres, com un laberint. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els que havien entrat no havien pogut arribar mai al seu final i, segons expliquen, se sentien sorolls i remors estranys.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pels veïns de la zona, entrar a la cova portava malastrugança. </span></span></span></span></p> | 08153-67 | Turó Rodó | 41.5530200,2.3388200 | 444861 | 4600362 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90713-67jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90713-67jpg0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | La llegenda de la cova de les Encantades és probable que faci referència a la cova del turó Rodó. | 119|98 | 61 | 4.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 90064 | Can Blanc de la Riera o la Casa Blanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-blanc-de-la-riera-o-la-casa-blanca | <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Òrrius)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>ROQUÉ i MARGENAT, J.M. (2016) <em>La Gent d'Òrrius a través de la història</em>. Òrrius: l'autor, p. 21.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span>VELLVEHÍ i ALTIMIRA, J. (2017) “Josep Puig i Cadafalch i Òrrius: notícia d'una documentació inèdita”. <em>Butlletí del Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell</em>, núm. 70. Argentona: Centre d'Estudis Argentonins Jaume Clavell, p. 32-35.</span></span></span></span></p> | XVI | <p><span><span><span><span>Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada al sud-est.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana principal presenta obertures de composició regular, de pedra treballada: s’hi obren quatre finestres i un portal rodó d'onze dovelles. Al costat del portal hi ha un petit contrafort. En destaca un antic rellotge de sol restaurat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de paredat comú, arrebossats i pintats de blanc, amb pedres cantoneres, deixant a la vista els elements de ressalt.</span></span></span></span></p> | 08153-4 | Ctra. Argentona, 6. | <p><span><span><span><span>Les referències documentals més antigues de la casa són del segle XVI, quan els germans Blanc, procedents de la Cerdanya es van instal·lar a Òrrius (ROQUÉ, 2016:219). </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'interior de la casa va ser reformat per l'arquitecte modernista</span> <span>Josep Puig i Cadafalch. La masia va ser propietat de la família de Puig i Cadafalch fins que la van vendre a un constructor local. </span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.5545400,2.3551600 | 446225 | 4600520 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90064-4jpg_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90064-4jpg0_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90064-4jpg1_1.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 90712 | Cova del turó Rodó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-turo-rodo | <p><span><span><span><span>CATALUNYA SUBTERRÀNIA (BLOG): </span><a href='http://cavitatsdecatalunya.blogspot.com/2015/12/la-mina-del-turo-rodo-i-les.html'><span>http://cavitatsdecatalunya.blogspot.com/2015/12/la-mina-del-turo-rodo-i-les.html</span></a></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>Es tracta d’una cova, modificada antròpicament, que es troba al turó Rodó, sota el transformador de l’antena petita.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Consta d’una boca aproximadament de 4 m de llargada per 3 m d’amplada, que dona accés a una rampa descendent d’uns 6 m de llargada, que comunica amb una galeria de 3 m de llargada per 4 m d’amplada i 1,4 m d’alçada.</span></span></span></span></p> | 08153-66 | Turó Rodó | <p>Es desconeixen les informacions precises de la cova, tot i que segons la tradició oral, en aquesta zona hi havia una cova que havia estat excavada per extreure ganga de plata. </p> | 41.5530200,2.3388200 | 444861 | 4600362 | 08153 | Òrrius | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90712-66jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90712-66jpg0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||
| 90583 | Sobre Òrrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sobre-orrius | <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Òrrius).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MONTLLÓ BALART, J. (2008) <em>Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. </em>Mataró: Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PREVOSTI, M. (1981) </span><em><span>Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro</span></em><span>. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, p. 213.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>RIBAS, M. (1952) <em>El poblament d'Ilduro</em>. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. </span></span></span></span></p> | III aC-V dC | El seu estat de conservació és desconegut tot i que podria estar destruït. | <p><span><span><span><span>Es tracta d’un jaciment arqueològic del qual es coneixen únicament dades molt imprecises. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons Marià Ribas (RIBAS: 1952), és una troballa aïllada d'època romana, en un indret situat sobre el poble d'Òrrius, al començament de la riera de Pins.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'indret no ha estat objecte d'investigacions i es desconeix l'existència d'estructures associades a les troballes. Només una prospecció arqueològica a la zona en permetria obtenir més dades.</span></span></span></span></p> | 08153-60 | Nord d'Òrrius | 41.5632900,2.3507800 | 445867 | 4601494 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90583-60jpg0.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Marta Prevosti situa el jaciment a l'esquerra del torrent de can Deri, entre la masia d'aquest nom i la pedrera, gairebé tocant el mas (PREVOSTI, 1981: 213). | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||
| 90586 | Turó de Gironella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-de-gironella-0 | <p><span><span><span><span>ESTRADA, J. (1969) “Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona”. <em>Quaderns d'ús intern</em>, núm. 27. Barcelona: Comisión provincial de urbanismo de Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Òrrius).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MONTLLÓ BALART, J. (2008) <em>Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. </em>Mataró: Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>RIBAS, M. (1952) <em>El poblament d'Ilduro</em>. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, p. 48.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SANMARTÍ, J. (1987) “La Laietania ibèrica”. </span><em><span>Estudi d'arqueologia i d'història</span></em><span>, 1. Barcelona: Universitat de Barcelona, p.654 - 655.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p> </p> | VI-I aC | El seu estat de conservació és desconegut tot i que podria estar destruït. | <p><span><span><span><span>Es tracta d’un jaciment iberoromà, del qual es té coneixement per la menció que en fa Marià Ribas a la seva obra (RIBAS, 1952:48), on dona la notícia de les excavacions a l’indret, pels volts de l’any 1930, per part del Dr. Lluís de Sobregrau, rector de Cabrils.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons l’autor, es localitzaven restes d’un nucli d’hàbitat i una gran quantitat de fragments de ceràmica ibèrica en superfície. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment, degut a la inexistència de dades exhaustives sobre els materials recollits i de les estructures antigament documentades, no és possible determinar la tipologia i adscripció cronològica concreta del jaciment.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La visita realitzada al lloc, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica l’any 2009, va permetre documentar un mur en estat força precari, sense poder determinar si es tractava d'un mur de feixa o d'una estructura arqueològica de major entitat.</span></span></span></span></p> | 08153-63 | Coll de Gironella | <p><span><span><span><span>Durant la dècada dels anys 30 del segle passat, el jaciment va ser objecte d’excavacions realitzades pel rector de Cabrils, Dr. Lluís de Sobregrau. També s'hi van detectar actuacions de clandestins i furtius.</span></span></span></span></p> | 41.5446200,2.3643400 | 446982 | 4599413 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90586-63jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90586-63jpg0.jpg | Inexistent | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 81|79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||
| 90101 | Pont de la carretera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-la-carretera-0 | XX | <p><span><span><span><span>Pont d'un ull que salva el torrent</span> <span>de Riudameia al seu pas per la ctra. BV-5106. Fa aproximadament 2 m d'amplada, 4 m d'alçada i 4 m de llargada. Construït en pedra i maó, amb doble filada de maó als pilars d'entrada, i l'arc de totxo. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Presenta una protecció feta amb una gran planxa d’acer patinable a uns dels laterals, i una aleta de reforç a una de les boques.</span></span></span></span></p> | 08153-28 | Ctra. BV-5106 | 41.5543500,2.3558500 | 446282 | 4600498 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90101-28jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90101-28jpg0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2022-05-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||
| 90096 | Passeig de les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-de-les-oliveres | XX | <p><span><span><span><span>Les cases del passeig de les Oliveres corresponen, majoritàriament, a grans torres d'estiueig de </span></span></span></span>principis del segle XX.</p> <p><span><span><span><span>En destaquen les torres de can Janer i de can Torres i també l’antiga masia de can Cunill.</span></span></span></span></p> | 08153-27 | Pg. de les Oliveres (nucli urbà) | <p>Algunes de les cases que formen el passeig de les Oliveres es van construir a principis del segle XX, relacionades amb l'expansió del fenomen de l’estiueig.</p> | 41.5560500,2.3540700 | 446135 | 4600688 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90096-27jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90096-27jpg_1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 90082 | Gegant Andreu de Scéllecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gegant-andreu-de-scellecs | <p><span><span><span><span>TRENCH, A. (2013) “Andreu de Scéllecs, gegant d’Òrrius”. <em>Maresme Gegant</em>, nº 20, any VI. Vilassar de Mar: Coordinadora de Geganters del Maresme (ACGC), p. 7.</span></span></span></span></p> | XXI | <p><span><span><span><span>L’Andreu de Scéllecs, el gegant d’Òrrius, representa la figura al·legòrica d’un pagès, arrelada als costums culturals i a les tradicions del poble.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Va ser construït l’any 2013 per iniciativa de l’entitat d’Amics del Pessebre Vivent d’Òrrius.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pesa 80 kg i fa 3,98 m d'alçada. Els seus elements representatius són:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>El nom d’Andreu, per l’església parroquial i de Scéllecs, inspirat en les muntanyes de Céllecs, amb l’afegit d’uns “S” inicial per tal de fer la paraula capicua.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>El barret de caçador, pel fet que Òrrius ha estat històricament un espai de caça abundant.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>El pergamí, com a símbol dels privilegis que Jaume I va concedir a alguns orriencs.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>L’escut antic d’Òrrius, que es troba a la clau de volta al cor de l’església de Sant Andreu.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>El fusó i l’esclopet, com a símbols de la pagesia.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>El saquet de monedes, en record de la troballa de les monedes comtals dins l’església de Sant Andreu.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>El peix, com a símbol de Sant Andreu, patró d’Òrrius.</span></span></span></span></li> </ul> | 08153-21 | Rectoria. C. de l'Església, 1-8. | <p><span><span><span><span>L’any 1981 hi havia una parella de gegants a Òrrius, en Morro Negre i l’Aquensa, que va tenir una vida molt curta.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 2012 l’entitat d’Amics del Pessebre Vivent d’Òrrius va voler recuperar aquests gegants, però es va haver de descartar la idea, a causa del seu mal estat de conservació, pel que es va decidir construir un nou gegant.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La creació històrica del personatge és obra de Josep M. Roqué, el disseny artístic i fabricació d’una primera maqueta, de l’escultor Manuel Cusachs i els treballs definitius en fibra i pintat, de Lluís Torner.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El vestit, els complements, la música i ball propi, són creacions de molts orriencs (hi van col·laborar més de 50 persones).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El nom va ser escollit en votacions populars i la seva presentació es va realitzar durant la Festa Major d’estiu, l’any 2013.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En paral·lel a la creació del gegant, va néixer la Colla Gegantera i Grallera de l'Andreu de Scéllecs.</span></span></span></span></p> | 41.5551581,2.3546563 | 446184 | 4600589 | 2013 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90082-21jpg0.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Manuel Cusachs (disseny artístic), Josep M. Roqué (creació històrica del personatge), Lluís Torner (treballs en fibra i pintat). | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||
| 90123 | Goigs de Sant Bartomeu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-sant-bartomeu | XX | <p><span><span><span><span>Els Goigs de Sant Bartomeu es canten durant l'ofici religiós que es celebra el dia de la festivitat de Sant Bartomeu, el dia 24 d’agost, durant l’aplec. La lletra és tal i com segueix:</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Vostra gran virtut vos feu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>entre tot lo Apostolát,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amàt</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Apostol Sant Bartomeu.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Sou de Patria Galiéo</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>y de ofici pescador,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en Assia Predicador</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>lo Cel vos féu per empleo:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Lo Evangeli predicat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fou lo escrit de Sant Mateu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amát,</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>No deixà vostre gran zel</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>la India Citerior,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ahont mostràreu ab fervor</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>á molts lo camí del Cel:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Lo Poble restà admirat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>quan hoí la vostra veu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Per la Arménia major</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>prodigis molt grans obráreu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>y allí grans treballs passáreu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per la Fé del Redemptor:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Demostrant ab tot lo obrat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que teniau molt de Deu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>En la Ciutat principal</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Arménia, un Idol habia,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que á tot lo Poble tenia</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>enganyat ab traça igual:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pero ab vostra veritat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>son engany luego s’desfeu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>De la Iglesia el tragué</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>vostra poderosa ma,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>y lo Temple que deixà</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>al instant aparegué;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Per un, y altre costat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>guarnit de una y altre Creu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>La Princesa atormentada</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>del Dimoni cruelment,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>curáreu encontinent</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>deixant la Ciutat pasmada:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Molt del Regne es batejat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ab los prodigis que veu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Mostrantse l’Rey agrahit</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>rich present vos emviá;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>mes no deixantvos trobar</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>lo posáreu en olvit:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Donantli ja per passat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>lo mateix present queus féu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jescucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>En altre Regne passáreu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>dins Arménia prop de aquell,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ahont vos llevaren la pell</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>perquè la Fé predicáreu:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Paga de altre Rey ingrat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que voliau pera Deu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Vostra santa mort seguida</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>dels Gentils lo Cos fou pres;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>y al Mar sumergit despres</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ab caixade plom vestida:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pero l’altre Magestat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en Lipari eixir lo féu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Las Reliquias de allí</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en Napols son trasladadas,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>y en Roma després portades</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ahont Temple sels erigí:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Y allí es vostre Cos honrat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ab lo modo, y forma s’ veu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>De la gran Oració</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que nit, y dia tinguéreu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>quant en est sigle estigéreu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>teniu ja lo galardó:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En lo Cel, ahont heu gozát</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Deu sempre, y gozáreu,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amat.</span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span>Tornada:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tant en la Gloria podeu</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que tot seus es otorgát,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de Jesucrist molt amát</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Apostol Sant Bartomeu.</span></span></span></span></p> | 08153-32 | Ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes | <p>L'origen dels goigs es troba en els cants litúrgics llatins del segle XII, destinats a lloar els goigs terrenals de la Mare de Déu.<br /> Al segle XIV, es varen traduir als diferents idiomes romànics, per tal de popularitzar-los. Els goigs més antics de Catalunya són del segle XIV.<br /> Des del segle XV, els goigs varen començar a lloar advocacions marianes concretes, i posteriorment, els Sants i Jesucrist. A partir del segle XVI, es varen imprimir i divulgar per les esglésies, santuaris i ermites d'arreu dels Països Catalans.<br /> Al segle XVIII va quedar fixat el format d'impressió dels goigs: in folio, encapçalats per la representació de l'advocació, el texts distribuïts en dues o tres columnes i l'oració final, tancat tot dins una orla.</p> | 41.5624100,2.3432600 | 445239 | 4601401 | 08153 | Òrrius | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90123-90123-32jpg.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | Inexistent | 2022-06-13 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografia extreta del blog GOIGS I DEVOCIONS POPULARS: https://algunsgoigs.blogspot.com/ | 119 | 62 | 4.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 90073 | Ca l'Andreu o l'Estanc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-landreu-o-lestanc | <p>MONTSERRAT i CUQUET, J. (2010) <em>Cròniques d'Òrrius (segles XVIII al XX)</em>. Òrrius: l'autor, p. 148.</p> <p><span><span><span><span>ROQUÉ i MARGENAT, J.M. (2016) <em>La Gent d'Òrrius a través de la història</em>. Òrrius: l'autor, p. 31.</span></span></span></span></p> | XIX | <p><span><span><span><span>Masia formada per diverses edificacions, que formen una planta en “L”, fruit de les diferents fases constructives al llarg del temps. Consta de planta baixa i una planta pis. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les teulades dels diferents cossos són a dues vessants, amb teula ceràmica aràbiga.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són de disposició regular, rectangulars, a excepció del cos situat a l’oest, que també presenta obertures d’arc de mig punt.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de paredat comú arrebossats i pintats.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la façana principal, que es troba orientada a migdia, hi ha un rellotge de sol, de factura recent.</span></span></span></span></p> | 08153-12 | Ctra. Argentona, 14. | <p><span><span><span><span>Antigament, a ca l’Andreu es venia sal, tabac i d’altres productes. En destacaven els vins elaborats per Bartomeu Prat, que eren exportats principalment a la regió de Stuttgart (Alemanya). </span></span></span></span></p> | 41.5542000,2.3561600 | 446308 | 4600482 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90073-12jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90073-12jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90073-12jpg1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 90076 | Can Torres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-torres-7 | XX | <p><span><span><span><span>Edifici de planta rectangular, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, composta de diverses vessants, amb ampli voladís. És una gran torre d'estiueig d'estil noucentista. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són de disposició simètrica. En destaca la galeria del primer pis sustentada per dues columnes salomòniques de maó.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les façanes són de paredat comú, arrebossades i pintades.</span></span></span></span></p> | 08153-15 | Pg. de les Oliveres, 6. | <p>Aquesta casa, com d'altres que formen el carrer Major i el passeig de les Oliveres, es van construir a principis del segle XX, relacionada amb l'expansió del fenomen de l’estiueig.</p> | 41.5562100,2.3541700 | 446144 | 4600706 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90076-15jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90076-15jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90076-15jpg1.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-06-23 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 90069 | Alzina del passeig de ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-passeig-de-ribera | <p><span><span><span><span>Es tracta d'una alzina <em>(Quercus ilex)</em> de grans dimensions, situada al paratge de Bell-lloc, al costat de la zona d'aparcament, a tocar del pi. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És ben visible des del pla de Puig i Cadafalch, i destaca per la seva gran alçada.</span></span></span></span></p> | 08153-9 | Bell-lloc | 41.5539200,2.3555000 | 446253 | 4600451 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90069-9jpg0.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||||||
| 90077 | Oliveres del passeig de les Oliveres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-del-passeig-de-les-oliveres | <p><span><span><span><span>Conjunt arbori format per diversos peus d'olivera <em>(Olea europaea)</em> disposades en filera, en un passeig pavimentat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta de soques molt velles amb troncs entortolligats. Moltes estan esqueixades i han patit podes severes al llarg de la seva existència, sense comprometre'n, però, la viabilitat. Les seves proporcions són similars i les seves capçades tenen una forma més o menys arrodonida.</span></span></span></span></p> | 08153-16 | Passeig de les Oliveres, s/n. | 41.5560300,2.3541300 | 446140 | 4600686 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90077-16jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90077-16jpg1.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||||||
| 90065 | Can Cunill | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cunill | <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Òrrius)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>POBLES DE CATALUNYA: <a href='https://www.poblesdecatalunya.cat/municipi.php?m=081537'>https://www.poblesdecatalunya.cat/municipi.php?m=081537</a></span></span></span></span></span></p> | XVII | <p><span><span><span><span>Masia de grans dimensions, formada per tres cossos, amb barri tancat. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El cos principal consta de planta baixa i dues plantes pis; els altres dos consten de planta baixa i una planta pis. La teulada és de teula ceràmica aràbiga, a quatre vessants. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana principal presenta obertures de pedra treballada, de disposició regular: a la planta baixa s’hi obre un portal d’arc de mig punt adovellat i finestres rectangulars; al primer pis, tres balcons; i al pis superior, tres finestres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al cos lateral hi ha una galeria porxada de sis arcs.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de maçoneria, arrebossats, amb pedres cantoneres.</span></span></span></span></p> | 08153-5 | Pg. de les Oliveres, 2-10. | <p><span><span><span><span>L’antic portal adovellat podria ser aprofitat d’una edificació anterior.</span></span></span></span></p> | 41.5562100,2.3535000 | 446088 | 4600706 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90065-5jpg_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90065-5jpg0_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90065-5jpg_2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 90066 | Can Macià o can Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-macia-o-can-jordi | <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Òrrius)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>ROQUÉ i MARGENAT, J.M. (2016) </span></span></span><em><span>La Gent d'Òrrius a través de la història</span></em><span><span><span><span><span>. Òrrius: l'autor, p.</span></span></span></span></span> 25.</span></span></span></p> | XV | <p><span><span><span><span>Petita masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i una planta pis. La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana, que es troba orientada a migdia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana principal presenta obertures de composició irregular, majoritàriament de pedra treballada. El portal és d’arc de mig punt adovellat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de paredat comú, arrebossats i emblanquinats, deixant a la vista els elements de ressalt.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al cos original s’hi annexen d’altres cossos de factura contemporània.</span></span></span></span></p> | 08153-6 | C. Aquença, 24. | <p><span><span><span><span>La referència documental més antiga de la casa, de la que es té coneixement, és del segle XVIII.</span></span></span></span></p> | 41.5570600,2.3604200 | 446666 | 4600796 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90066-6jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90066-6jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90066-6jpg1.jpg | Legal | Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 90714 | Parc de la Serralada Litoral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-serralada-litoral-3 | <p><span><span><span><span>DEPARTAMENT DE MEDI AMBIENT I HABITATGE (2004) <em>Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria-Sant Mateu-Céllecs</em>. Barcelona: Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARC DE LA SERRALADA LITORAL: </span><a href='https://parcs.diba.cat/web/litoral/inici'><span>https://parcs.diba.cat/web/litoral/inici</span></a></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>El Parc Serralada Litoral es troba entre les comarques del Maresme, el Vallès Oriental i el Barcelonès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Forma part del sector central de la cadena Litoral i comprèn una superfície de 4.710 ha, que coincideix amb l'eix principal d'aquesta cadena muntanyosa. Presenta altituds moderades que no sobrepassen els 800 m.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un dels conjunts granítics més rellevants de Catalunya, caracteritzat pels sòls sorrencs saulonosos, formats per la meteorització química del granit.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El parc s'estén al voltant de tres cims (la Conreria, Sant Mateu i Céllecs) i acull una gran biodiversitat, amb més de 1.800 espècies vegetals i unes 250 espècies d'animals vertebrats.</span> <span>La vegetació es caracteritza per un complex mosaic de comunitats d’alzinars litorals, brolles, formacions de ribera, prats, pinedes, garrigues, conreus, etc... </span></span></span></span><span><span><span><span>El clima del parc és típicament mediterrani, amb una marcada influència marítima al vessant del Maresme i una tendència continental al vessant del Vallès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'àmbit de l'espai està format pels municipis de Santa Maria de Martorelles, Vallromanes, Vilanova del Vallès, la Roca del Vallès, Argentona, Òrrius, Cabrera de Mar, Cabrils, Vilassar de Dalt, Premià de Dalt, Teià, Alella, Tiana i Badalona. </span></span></span></span></p> | 08153-68 | Òrrius | <p><span><span><span><span>El 15 de maig de 1992 es va crear el Consorci del Parc Serralada Litoral. El Pla especial de protecció del medi natural i del paisatge de la Conreria - Sant Mateu - Céllecs s'ha redactat en desenvolupament del Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN) - decret 328/1992-, el qual ha estat redactat en conformitat amb allò que estableix la Llei 12/1985, d'espais naturals. La Llei 1271985, de 13 de juny, d'espais naturals, crea i regula la figura del Pla d'espais d'interès natural, el qual té per objecte la delimitació i l'establiment de les determinacions necessàries per a la protecció bàsica dels espais naturals, la conservació dels quals ha d'assegurar, d'acord amb els valors científics, ecològics, paisatgístics, culturals, socials, didàctics i recreatius que posseeixen. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En el ple municipal del dijous 9 de juny de 2016, l'Ajuntament d'Òrrius va aprovar la incorporació formal d'aquest municipi al Consorci del Parc de la Serralada Litoral.</span></span></span></span></p> | 41.5546400,2.3406900 | 445018 | 4600540 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90714-68jpg0.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2022-06-23 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 90062 | Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-20 | <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Òrrius)</em>.</span></span></span></span></p> <p>MONTSERRAT i CUQUET, J. (2010) <em>Cròniques d'Òrrius (segles XVIII al XX)</em>. Òrrius: l'autor, p. 240.</p> <p>ROQUÉ i MARGENAT, J.M. (2016) <em>La Gent d'Òrrius a través de la història</em>. Òrrius: l'autor, p.112.</p> | XVII | <p><span><span><span><span>Edifici de planta quadrada, que consta de planta baixa i una planta pis. Es troba annexat a l'església parroquial de Sant Andreu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener paral·lel a la façana, que es troba orientada a migdia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures són de pedra treballada. Presenta un portal adovellat i dues finestres a cada costat amb llinda plana; sobre el portal hi ha un balcó i dues finestres. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>En destaquen la font adossada i el rellotge de sol de granit de la façana principal, ambdós de factura recent.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs són de paredat comú, arrebossats, amb pedres cantoneres, deixant a la vista els elements de ressalt.</span></span></span></span></p> | 08153-2 | C. de l'Església, 1-8. | <p><span><span><span><span>A la planta baixa hi ha la sala-teatre, on des d'antic es fan les representacions i espectacles del poble i també l’antic celler, on s’elaboraven bona part dels vins del celler de l’Estanc.</span></span></span></span></p> | 41.5552000,2.3546100 | 446180 | 4600594 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90062-2jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90062-2jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90062-2jpg_2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 90715 | Serralada de Céllecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serralada-de-cellecs | <p><span><span><span><span>PARC DE LA SERRALADA LITORAL: </span><a href='https://parcs.diba.cat/web/litoral/inici'><span>https://parcs.diba.cat/web/litoral/inici</span></a></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>La serralada de Céllecs està formada pel turó de Mataró (506 m), el turó de Céllecs (536 m) i el turó Rodó (530 m)</span>. <span>Forma part de la Serralada de Marina, integrada, al seu torn, a la Serralada Litoral Catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquests tres turons marquen el límit entre els municipis d'Òrrius, a la comarca del Maresme, i de Vilanova del Vallès, al Vallès Oriental.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Està constituïda per granit i sauló i la vegetació es caracteritza per la presència de pi verd, alzina, arboç i sotabosc abundant. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Des d'aquest indret es dominen unes excel·lents vistes panoràmiques sobre el Vallès i el Maresme.</span></span></span></span></p> | 08153-69 | Céllecs | 41.5544800,2.3388900 | 444868 | 4600524 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90715-69jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90715-69jpg1.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||
| 90710 | Dita: 'Sant Pere de Clarà de vius és d'Argentona i de morts és d'Òrrius'. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dita-sant-pere-de-clara-de-vius-es-dargentona-i-de-morts-es-dorrius | XIX-XXI | <p><span><span><span><span>Sant Pere de Clarà és un priorat benedictí del municipi d'Argentona però és més proper a Òrrius i pertany parroquialment a Sant Andreu d'Òrrius. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>D’aquí ve el refrany 'Sant Pere de Clarà de vius és d'Argentona i de morts és d'Òrrius'.</span></span></span></span></p> | 08153-65 | Òrrius | 41.5574300,2.3605400 | 446676 | 4600837 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||||
| 90716 | Nucli d'Òrrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-dorrius | XV-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta del conjunt arquitectònic i urbanístic, de perímetre irregular, que conforma el nucli antic d’Òrrius.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es va desenvolupar a redós de l'església parroquial de Sant Andreu, situada al centre d'una petita elevació que la transforma en una fita dins del territori. Es caracteritza per un seguit de carrers de perfil estret, amb edificacions entre mitgeres, de planta rectangular i distribuïdes en planta baixa i una o dues plantes pis.</span></span></span> <span><span><span>També són característiques diverses cases aïllades i algunes masies urbanes. La majoria presenten cobertes de teula àrab, a una o dues vessants. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les façanes mantenen una composició generalment asimètrica: porta d'accés i una finestra a mitja alçada en la planta baixa, i una o dues finestres en la planta pis.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El parament de la façana acostuma a ser arrebossat i pintat de blanc, amb decoració molt austera.</span></span></span></span></span></span></p> | 08153-70 | Nucli urbà | <p><span><span><span><span><span><span>La història del nucli antic d'Òrrius és molt remota i es troba vinculada a la de l'església parroquial de Sant Andreu, a redós de la qual es va desenvolupar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’església de Sant Cristòfol s’esmenta ja a la documentació de l’any 1043, quan el comte Berenguer Ramon I va vendre a Guadalt l’església de Sant Andreu d’Òrrius pertanyent a la jurisdicció del castell de Sant Vicenç (Arxiu Corona d’Aragó – Pere III (1366-67), fol.144).</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El temple depenia de l’església de Sant Julià d’Argentona, amb caràcter de parròquia o ajut rural amb dret a cementiri propi, tot i que fins a finals de l’Edat Mitjana no va tenir sacerdot propi i era servida com a sufragània de la de Sant Julià d’Argentona.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.5549200,2.3548200 | 446197 | 4600562 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90716-70jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90716-70jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90716-70jpg1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | En destaquen les cases del carrer del Pont núm. 1 i 2, de la carretera d’Argentona núm. 1 i 2, del carrer Sant Andreu núm. 1 i 2 i del carrer Major núm. 8, entre moltes d’altres. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 90584 | Jaciment de Sant Bartomeu de Cabanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-sant-bartomeu-de-cabanyes | <p><span><span><span><span>FLÓREZ, M. (2008) <em>Memòria de les prospeccions arqueològiques al Vallès Oriental. Campanya 2008.</em> Mem. núm.: 9740. Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Òrrius).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MONTLLÓ BALART, J. (2008) <em>Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. </em>Mataró: Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers. </span></span></span></span></p> | VII-I aC | El seu estat de conservació és desconegut tot i que podria estar destruït. | <p><span><span><span><span>El jaciment de Sant Bartomeu de Cabanyes es troba en una petita elevació boscosa,</span> <span>al sud del pla de l’ermita.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’un assentament ibèric del qual es té coneixement per Marià Ribas, que va localitzar fragments de ceràmica en superfície (a torn, grollera i grisa de la costa catalana) i estructures muràries que s'estenien, segons l'autor, des del nucli ibèric de Céllecs fins a Sant Bartomeu.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment, hi ha indicis de l'existència d'un assentament en aquest indret, per la seva situació estratègica, ja que hi passa el camí que comunica el Vallès amb el Maresme i per la ceràmica ibèrica localitzada. Tanmateix, el topònim “cabanyes', podria indicar la presència d'un antic establiment ibèric.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La visita realitzada al lloc, amb motiu de la revisió de la Carta Arqueològica l’any 2008, va permetre documentar ceràmica comuna ibèrica, a la pista forestal que envolta el turó al sud de Sant Bartomeu, i es va localitzar alguna estructura susceptible de ser ibèrica. </span></span></span></span></p> | 08153-61 | Sant Bartomeu de Cabanyes | 41.5601300,2.3425300 | 445176 | 4601149 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90584-61jpg0.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 90585 | Poblat ibèric de Céllecs o jaciment del turó Gros de Céllecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-iberic-de-cellecs-o-jaciment-del-turo-gros-de-cellecs | <p><span><span><span><span>ALMAGRO, M.; SERRA, J.; COLOMINAS, J. (1945) <em>Carta arqueológica de España</em>. Barcelona: Centro Superior de Investigaciones Científicas.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BARBERÀ, J. (1990) 'Formació i desenvolupament de la cultura ibèrica al Vallès'. <em>Limes, Revista d'Arqueologia</em>. Cerdanyola del Vallès: Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESTRADA, J. (1955) <em>Síntesis arqueológica de Granollers y sus alrededores</em>. Granollers: Museu de Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESTRADA, J. (1969) “Vías y poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona”. <em>Quaderns d'ús intern</em>, núm. 27. Barcelona: Comisión provincial de urbanismo de Barcelona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESTRADA, J. (1986) 'Prehistòria i història antiga de Granollers i els seus voltants'. <em>Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, 1</em>. Granollers: Ajuntament de Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ESTRADA, J.; VILLARONGA, L. (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. <em>Ampurias</em>, XXVIII. Barcelona: Museu d’Arqueologia de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Òrrius).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MONTLLÓ BALART, J. (2008) <em>Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. </em>Mataró: Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PÀMIES, A. (1983) <em>Les restes arqueològiques de la Roca: una passejada pel nostre passat.</em> Granollers: Museu de Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PANOSA, I.; PARDO, J. (1986) <em>Els íbers</em>. Granollers: Museu de Granollers.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PARDO, J. (1990) 'Transformació del paisatge i organització del poblament en època romana al Vallès Oriental'. <em>Limes,</em> 0.</span> <span>Cerdanyola del Vallès:</span> <span>Col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola (CRAC).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SANMARTÍ, J. (2013) 'L'assentament ibèric del Turó Gros de Céllecs, o El Castellar (Òrrius, Maresme)'. <em>Quaderns de Prehistòria i Arqueologia de Castelló, </em>vol. 31. Castelló de la Plana: Servei d'Investigacions Arqueològiques i Prehistòriques de la Diputació Provincial de Castelló, p. 97-110.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SANMARTÍ, J.; SERRA, R.; DOMINGO, D. (1981) <em>Memòria intervenció arqueològica al poblat ibèric del Turó Gros de Céllecs (Òrrius, Maresme).</em> Mem. núm.: 131.</span> <span>Àrea de Coneixement i Recerca de la Direcció General de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA, J. de C. (1928) 'Baetulo-Blanda'. <em>Forma Conventus Tarraconensis </em>(Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, 12). Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>SERRA, J. de C. (1932) 'Llocs d'habitació ibèrics a la costa de Llevant'. <em>Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans 1927-1931</em></span>, <span>VIII. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>UBACH, P. (1994) <em>Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6000 anys d'història del Maresme</em>. Argentona: L'Aixernador.</span></span></span></span></p> | IV-II aC | Ha estat objecte d’actuacions per part d’afeccionats i clandestins. | <p><span><span><span><span>Es tracta d’un poblat ibèric format per un recinte de planta trapezoidal, envoltat per una línia de muralla d'uns 230 m de llargada, que engloba una superfície de 2000 m².</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es té coneixement de l'existència de dues torres, de planta quadrangular, que flanquejaven l'entrada al recinte, una d’elles destruïda durant la construcció d’un camí.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l’interior del jaciment, s’hi han localitzat 9 estructures d’habitació: 5 al sector sud i sud-est (on es troba la major potència de sediment), 3 al sector nord-est i 1 al sector oest. Són de planta rectangular, adossades a la muralla i obertes cap a l'interior del recinte. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ha estat objecte de diverses campanyes arqueològiques, que han permès</span> <span>establir la cronologia de l'establiment, entre el segle IV i el segle II a.C, tot i que resta imprecisa perquè no s'han publicat els treballs. L'origen al segle IV aC es justifica per la troballa de ceràmica de vernís negre de l'Àtica i de protocampaniana. Tanmateix, s’hi van recollir fragments de ceràmica campaniana A, ceràmica de parets fines, ceràmica comuna ibèrica i àmfores itàliques i grecoitàliques. D’altra banda, l'absència de ceràmica Campaniana B indica que el jaciment va estar actiu fins a mitjans segle II aC.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es documenten dues fases constructives:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>La primera, que s’inicia en un moment imprecís del segle IV aC, segons demostra l'estudi dels materials obtinguts, tot i que cap de les estructures actualment conegudes es troba relacionada amb aquesta fase.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>La segona, que correspon al moment de la construcció del recinte emmurallat a la plataforma superior del turó, segons demostra el fet que la muralla descansa sobre estructures i estratigrafia anteriors.</span></span></span></span></li> </ul> | 08153-62 | Turó Gros de Céllecs | <p><span><span><span><span>Es té constància de la localització de restes arqueològiques en aquest indret des del segle XIX. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El primer estudi del jaciment el va fer J. Serra Ràfols, que va descriure la topografia i les restes visibles i va presentar una planimetria realitzada per M. Ribas.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les primeres intervencions arqueològiques les va fer el Grup d'Arqueologia de Vilassar de Dalt, durant la dècada dels anys 70 del segle XX. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>També es té constància de les intervencions que hi va fer J. Ventura i el seu grup, en una de les torres de defensa, en una data indeterminada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Durant els anys 1981 al 1987 un equip de la Diputació de Barcelona, dirigit entre d’altres per J. Sanmartí, va dur a terme una sèrie d'intervencions arqueològiques, que van permetre documentar l'assentament amb dades més precises. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Actualment, el jaciment és objecte d’intervencions arqueològiques, durant campanyes als estius, gràcies a la col·laboració de l’ajuntament d’Òrrius, el Parc Serralada Litoral i els Amics de la UNESCO.</span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.5568100,2.3386600 | 444851 | 4600782 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90585-62jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90585-62jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90585-62jpg1.jpg | Legal | Ibèric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-06-23 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 81|79 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||
| 90524 | Fotografies d’Òrrius al fons del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fotografies-dorrius-al-fons-del-servei-de-patrimoni-arquitectonic-local-spal | XX | <p><span><span><span><span>El fons fotogràfic del Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL) de la Diputació de Barcelona conté una vintena de fotografies del terme municipal d’Òrrius.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Són imatges realitzades a diversos indrets del terme, com l’església de Sant Andreu i l’ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes, a més de masies i vistes generals de la població i paisatges. Les fotografies són, majoritàriament, en blanc i negre i estan datades entre inicis del segle XX i la dècada dels anys setanta.</span></span></span></span></p> | 08153-49 | C. Comte d'Urgell nº 187. Edifici del Rellotge - planta baixa, 08036, Barcelona. | <p><span><span><span><span>El Servei de Catalogació i Conservació de Monuments de la Diputació de Barcelona fou creat l'any 1914. Des d'aleshores, ha format un important fons fotogràfic i documental, bona part del qual prové de l'Institut d'Estudis Catalans, del Centre Excursionista de Catalunya i de diversos fons particulars. L'any 1986 va rebre el nom de Servei del Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL).</span></span></span></span></p> | 41.5550500,2.3547100 | 446188 | 4600577 | 08153 | Òrrius | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Cultural | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 55 | 3.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||||||
| 90717 | Turó d’Aquença | https://patrimonicultural.diba.cat/element/turo-daquenca | <p><span><span><span><span>El turó d’Aquença, de 375 m d'altitud, es troba entre els termes</span> <span>d'Argentona i d'Òrrius, a les proximitats del nucli urbà d’Òrrius.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquest turó i els seus contraforts separen les aigües que van a parar a la riera de Riudemeia,</span> <span>al nord, i a la riera de Clarà, al sud.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un referent geogràfic de la zona.</span></span></span></span></p> | 08153-71 | Aquença | 41.5600500,2.3609200 | 446710 | 4601128 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90717-71jpg0.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||||
| 90105 | Pont de cal Bocu o de can Torrelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-cal-bocu-o-de-can-torrelles | <p>MONTSERRAT i CUQUET, J. (2010) <em>Cròniques d'Òrrius (segles XVIII al XX)</em>. Òrrius: l'autor, p. 194.</p> | XX | <p><span><span><span><span>Pont de dos ulls que salva el torrent de Céllecs al pas del carrer del Pont. Fa aproximadament 3 m d'amplada, 3 m d'alçada i 10 m de llargada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Construït en pedra i maó, amb filades de maó a plec de llibre a les boques d'entrada i l'arc també de totxo. Presenta una barana compacta de ciment amb una placa on costa: “Pont construït el 1953 cedit per Ramon Torrellas Boba al poble d’Òrrius”.</span></span></span></span></p> | 08153-29 | C. del Pont, s/n. | <p><span><span><span><span>Tal com consta a la placa que hi ha instal·lada a la barana del pont, va ser construït l’any 1953 i cedit al poble d’Òrrius per Ramon Torrellas Boba.</span></span></span></span></p> | 41.5544900,2.3548500 | 446199 | 4600515 | 1953 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90105-29jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90105-29jpg0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||
| 90107 | Zona d’escalada de Céllecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-descalada-de-cellecs | <p><span><span><span><span>ESCODA, J. (2009) <em>Zones d’escalada al Maresme</em>. Mataró: autor, p. 74-109.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>TRIQUELL, A. (2012) <em>Parc de la Serralada Litoral (Història i Itineraris).</em> Barcelona: editorial Piolet, p.170.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>La zona de Céllecs és l’escola d’escalada per excel·lència del Maresme,</span> <span>amb vies per a tots els nivells. Es caracteritza pel seu magnífic granit i pels blocs de poca alçada. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Està formada per diversos grups rocosos dispersos, aptes per a polir les tècniques d’escalada aplicables al granit.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’escola consta de sectors clarament distingits:</span></span></span></span></p> <ul> <li><span><span><span><span>Les Roques Noves: orientació sud i est. Les reunions es troben restaurades per parabolts amb anella o químics. Hi predominen les vies tècniques de regletes, amb alguna placa d’adherència i algun desplom de bona presa. L’alçada de les vies oscil·la entre els 5 i els 10 m.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Contavent:</span> <span>orientació nord-est. Gairebé a totes les reunions hi ha químics o parabolts. Hi predominen les vies tècniques de regletes, amb alguna fissura i algun desplom de bona presa.</span> <span>L’alçada de les vies oscil·la entre els 5 i els 15 m.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Ris amb avarícia: orientació est. Presenta un parabolt per despenjar-se, un spit i un parabolt per cada via. <a>El tipus d’escalada és de </a>fissura i petites presses.</span> <span>L’alçada de les vies és de 4 m.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Can Bronx:</span> <span>orientació sud-oest. Les vies modernes estan equipades amb parabolts, mentre que les més velles tenen spits en bon estat.</span> <span>El tipus d’escalada és de fissures i regletes. L’alçada de les vies oscil·la entre els 8 i els 12 m.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>Transmutació: orientació sud-oest. Les vies es troben equipades amb parabolts, reunions i noms a peu de via.</span> <span>El tipus d’escalada és de plaques i fissures. L’alçada de les vies oscil·la entre els 8 i els 20 m.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><span>La Placa: orientació sud. Gairebé totes les vies de grau baix estan amb químics, parabolts i sòlides reunions. El tipus d’escalada és d’adherència combinada amb regletes i passos a bloc sobre petites regletes, i fissures a l’agulla de Céllecs.</span> <span>L’alçada de les vies oscil·la entre els 10 i els 35 m.</span></span></span></span></li> </ul> | 08153-30 | Serralada de Céllecs | 41.5549200,2.3401100 | 444970 | 4600572 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90107-30jpg0_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90107-30jpg_1.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2153 | 5.1 | 1785 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||
| 90095 | Passeig de ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-de-ribera | <p><span><span><span><span>GEOSILVA PROJECTES (2021) <em>Projecte de senyalització per a la promoció del turisme a Òrrius</em>. Òrrius: Ajuntament d’Òrrius.</span></span></span></span></p> | XXI | <p><span><span><span><span>El passeig de ribera és un espai natural, a tocar del nucli urbà, que transcorre per l’entorn de la riera de Riudameia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquesta passejada d’uns 350 m, compatibilitza els usos hidrològics de la llera amb el pas de persones i la preservació del paisatge de ribera. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es troba senyalitzada amb unes grans planxes d’acer patinable situades a l’inici, al final i al punt d’accés des de la plaça Puig i Cadafalch i compta amb una zona de pícnic.</span></span></span></span></p> | 08153-26 | Nucli urbà | <p><span><span><span><span>El projecte del Passeig de Ribera d´Òrrius va ser dissenyat per l’enginyer Oriol Bassa i Vila i realitzat l’any 2011.</span></span></span></span></p> | 41.5548200,2.3545300 | 446173 | 4600551 | 2011 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90095-26jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90095-26jpg1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2022-05-27 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Oriol Bassa i Vila, disseny del projecte. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||
| 90119 | Fonts per a l’estudi històric d’Òrrius a l’Arxiu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonts-per-a-lestudi-historic-dorrius-a-larxiu-diocesa-de-barcelona | <p><span><span><span><span><span>MARTÍ BONET, J.M. (2008)</span><em><span> El martiri dels temples a la diòcesi de Barcelona.</span></em><span> Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona</span>. <span>Departament de la Vicepresidència de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MARTÍ BONET, J.M. (2015) </span><em><span>Visites pastorals a la diòcesi de Barcelona (1303-1939) Context i índex.</span></em><span> Barcelona: Arxiu Diocesà de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MARTÍ BONET, J.M. (2017) </span><em><span>Novum Speculum Titulorum Ecclesiae Barchinonensis</span></em><span>, vol I. Barcelona: Bubok Publishing S.L.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MARTÍ BONET, J.M. (2017) </span><em><span>Glossa a Ponç de Gualba. Visites Pastorals (1303-1330)</span></em><span>. </span><span>Barcelona: Bubok Publishing S.L.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>MARTÍ BONET, J.M. (2021) </span><em><span>Novum Speculum Titulorum Ecclesiae Barchinonensis vol. V/1 Visites del Patriarca Francesc Climent àlies 'Sapera' bisbe de Barcelona. </span></em><span>Barcelona: Bubok Publishing S.L.</span></span></span></span></p> | XVIII-XX-XXI | <p><span><span><span><span>L’Arxiu Diocesà de Barcelona compta amb unes valuoses fonts documentals per a l'estudi de la història d'Òrrius. Entre les que destaquen:</span></span></span></span></p> <blockquote> <p><span><span><span><em><span>Speculum Titulorum Ecclesiasticorum:</span></em></span></span></span></p> </blockquote> <blockquote> <ul> <li><span><span><span><span>L’</span><em><span>Speculum Titulorum Ecclesiasticorum,</span></em><span> és un manuscrit realitzat per Antoni Campillo i Mateu, arxiver de l’Arxiu Diocesà de Barcelona, entre els anys 1721 i 1778. Aquest treball, que consta de cinc volums, és un element</span> <span>indispensable per a la recerca sobre l’evolució històrica dels pobles i parròquies de l'antiga diòcesi de Barcelona. És un recull de l'historial dels beneficis, capellanies i altres fundacions. </span><span>Pel que fa a </span><span>Òrrius, es troba en el volum 3, foli 237. </span></span></span></span></li> </ul> </blockquote> <blockquote> <ul> <li><span><span><span><a><span>El </span></a><em><span>Novum Speculum Titulorum Ecclesiae Barchinonensis</span></em><span>, obra de Josep Maria Martí Bonet, actual director de l’Arxiu Diocesà de Barcelona, realitzada</span> <span>l’any 2017. </span><span>És una actualització de l’anterior, que consta de tres volums corresponents als tres bisbats actuals en els quals s’ha dividit l’antiga diòcesi. Òrrius es troba en el volum 1, entre les pàgines 500 i 503.</span></span></span></span></li> </ul> </blockquote> <blockquote> <p><span><span><span><em><span>Visites pastorals:</span></em></span></span></span></p> </blockquote> <blockquote> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una sèrie documental molt important per a l’estudi de la història quotidiana de les parròquies. També inclouen els inventaris de béns, que són de gran utilitat per documentar els elements artístics que es trobaven en les esglésies al llarg del temps i, especialment, pels que hi havia abans de la guerra civil (1936-1939) i que es van perdre. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les visites pastorals es poden consultar a les següents obres:</span></span></span></span></p> </blockquote> <blockquote> <ul> <li><span><span><span><em><span>Visites pastorals a la diòcesi de Barcelona (1303-1939) Context i índex, </span></em><span>realitzada per</span> <span>Josep Maria Martí Bonet l’any 2015. A les pàgines 244 i 245 es troben totes les referències (volum i foli) a les visites pastorals fetes a Òrrius.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><em><span>Glossa a Ponç de Gualba. Visites Pastorals (1303-1330)</span></em><span>, realitzada per</span> <span>Josep Maria Martí Bonet l’any 2017, que recull</span><span> la transcripció íntegra de totes les visites pastorals realitzades pel bisbe Ponç de Gualba, entre els anys 1303 i 1330.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><em><span>Novum Speculum Titulorum Ecclesiae Barchinonensis vol. V/1 Visites del Patriarca Francesc Climent àlies 'Sapera' bisbe de Barcelona,</span></em><span> realitzada per</span> <span>Josep Maria Martí Bonet l’any 2021, que recull </span><span>les visites del bisbe Francesc Climent l’any 1421.</span></span></span></span></li> <li><span><span><span><em><span>Elenchus. </span></em><span>És una visita pastoral</span> <span>de Ramon Guillamet i Coma, bisbe de Barcelona,</span> <span>que es va fer l’any 1921. Òrrius es troba en el volum 17, foli 232.</span></span></span></span></li> </ul> </blockquote> <blockquote> <p><span><span><span><em><span>Parròquies:</span></em></span></span></span></p> </blockquote> <blockquote> <p><span><span><span><span>És un</span><span>a sèrie formada per documentació diversa i de diferent cronologia, organitzada per parròquies. La documentació corresponent a Òrrius es troba a la caixa 553.</span></span></span></span></p> </blockquote> <blockquote> <p><span><span><span><em><span>Tresor Artístic de la diòcesi de Barcelona: </span></em></span></span></span></p> </blockquote> <blockquote> <p><span><span><span><em><span>És un manuscrit </span></em><span>elaborat per Mossèn Manuel Trens, el primer director del Museu Diocesà de Barcelona i responsable del patrimoni de la diòcesi durant bona part del segle XX. El volum es va fer durant la visita pastoral del bisbe l’any 1926, i és molt important des del punt de vista patrimonial perquè es documenten, uns anys abans de la guerra civil, obres d’art que posteriorment es van perdre. La referència a Òrrius es troba en els folis 216 i 217.</span></span></span></span></p> </blockquote> <blockquote> <p><span><span><span><em><span>Arranjaments parroquials:</span></em></span></span></span></p> </blockquote> <blockquote> <p><span><span><span><span>Es tracta d’una sèrie documental formada per informes, d’especial interès per les referències als</span><span> fets succeïts en esclatar la guerra civil. El llibre <em>El martiri dels temples a la diòcesi de Barcelona, obra de</em></span> <span>Josep Maria Martí Bonet l’any 2017</span><span> recull el contingut d’aquests informes. La informació referent referent a Òrrius es troba a les pàgines 213 i 214. </span></span></span></span></p> </blockquote> <p> </p> | 08153-31 | Arxiu Diocesà de Barcelona. C. del Bisbe, 5, 08002, Barcelona. | 41.5550400,2.3547700 | 446193 | 4600576 | 08153 | Òrrius | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90119-31jpg0.png | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic/Cultural | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Recull d’informacions i imatges facilitades per Joana Alarcón de l’Arxiu Diocesà de Barcelona.Les fotografies corresponen als folis de l’Speculum Titulorum Ecclesiasticorum que fan referència a Òrrius. | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 90083 | La Fàbrica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabrica-8 | <p><span><span><span><span><span>MONTSERRAT i CUQUET, J. (2010) <em>Cròniques d'Òrrius (segles XVIII al XX)</em>. Òrrius: l'autor, p. 148 i 192.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Es tracta d'una antiga fàbrica tèxtil situada en un edifici cantoner, que consta d'una sola nau de planta rectangular.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La coberta és de teula ceràmica aràbiga, a dues vessants, i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba alineada al carrer.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els murs de façana són de maçoneria, arrebossats i pintats.</span></span></span></span></p> | 08153-22 | C. Argentona, 4. | <p><span><span><span><span>Va ser la primera indústria d'Òrrius. A la fàbrica elaboraven teixits de popelín.</span></span></span></span></p> | 41.5547800,2.3549700 | 446209 | 4600547 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90083-22jpg0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 90090 | Lletres d'Òrrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lletres-dorrius | XXI | <p><span><span><span><span>Es tracta de les lletres gegants que formen el nom del municipi, situades a la carretera BV-5106, a l’entrada del poble. Van ser realitzades l'any 2005 per en Pitu i en Jordi Barbany (Granits Barbany).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Són de granit i es recolzen sobre una base de formigó.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les lletres embelleixen l’accés al municipi i donen la benvinguda als visitants.</span></span></span></span></p> | 08153-23 | Ctra. BV-5106, cantonada amb c. Aquença (entrada d'Òrrius). | 41.5564800,2.3603000 | 446655 | 4600732 | 2005 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90090-23jpg0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Pitu i Jordi Barbany (Granits Barbany) | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 90080 | Creu de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-15 | <p><span><span><span><span><span>MONTSERRAT i CUQUET, J. (2010) <em>Cròniques d'Òrrius (segles XVIII al XX)</em>. Òrrius: l'autor, p. 245.</span></span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>La creu de terme es troba al passeig de les Oliveres, a tocar de can Cunill.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Està formada per una base de forma rectangular, a mode de columna, feta de pedres mínimament desbastades i lligades amb morter.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sobre la base hi ha col·locada una creu de forja.</span></span></span></span></p> | 08153-19 | Pg. de les Oliveres, s/n (davant de can Cunill). | <p>Segons Josep Montserrat (vegeu bibliografia), la creu és centenària i no es troba situada en el seu emplaçament original.</p> | 41.5560800,2.3533500 | 446075 | 4600692 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90080-19jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90080-19jpg_1.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 90718 | El Pare Esmè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pare-esme | <p><span><span><span><span>AMADES, J. (1950)</span><span> <em>Folklore de Catalunya</em>. <em>Rondallística. Rondalles-Tradicions-Llegendes.</em> </span><span>Barcelona: Editorial Selecta-Catalonia, p. 876.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>COLL I MONTEAGUDO, R. (2012)<em> El Maresme fantàstic</em>. <em>Llegendes.</em> Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 38.</span></span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span>Segons la llegenda, fa molts anys, al Montseny hi vivia un gegant anomenat el Pare Esmè. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Era tan gran que, en fer les passes, posava un peu a les Agudes, un altre al turó de l’Home i seguia cap al turó Gros de Céllecs, caminant pels diferents cims.</span></span></span></span></p> | 08153-72 | Céllecs | 41.5569200,2.3387700 | 444860 | 4600795 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||
| 90074 | Camí del Pessebre Vivent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-pessebre-vivent | <p><span><span><span><span>GEOSILVA PROJECTES (2021) <em>Projecte de senyalització per a la promoció del turisme a Òrrius</em>. Òrrius: Ajuntament d’Òrrius.</span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span>El camí del Pessebre Vivent és l’indret on cada any es representa el pessebre, a tocar del nucli antic. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es tracta d’un espai natural privilegiat que s’utilitza com a escenari, on es poden veure algunes de les petites construccions per a les diferents escenes.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquest recorregut pel bosc s’inicia al davant de can Cunill.</span></span></span></span></p> | 08153-13 | Nucli urbà | 41.5555918,2.3532004 | 446062 | 4600638 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90074-13jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90074-13jpg_0.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 90075 | Can Janer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-janer | XX | <p><span><span><span><span>Edifici de planta quadrada, que consta de planta baixa, una planta pis i golfes.</span> <span>És d'estil noucentista.</span> <span>La coberta és de teula àrab a quatre vessants.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les façanes són de paredat comú, arrebossades i pintades de color blanc.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'accés a l'interior de la casa es produeix mitjançant un portal rectangular. Els primer pis presenta un balcó, amb barana de forja.</span></span></span></span></p> | 08153-14 | Pg. de les Oliveres, 2. | <p>Aquesta casa, com d'altres que formen el carrer Major i el passeig de les Oliveres, es van construir a principis del segle XX, relacionada amb l'expansió del fenomen de l’estiueig.</p> | 41.5561500,2.3543900 | 446162 | 4600699 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90075-14jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90075-14jpg0.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 90748 | Les bruixes d’Òrrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-bruixes-dorrius | <p><span><span><span><span>COLL I MONTEAGUDO, R. (2012)<em> El Maresme fantàstic</em>. <em>Llegendes.</em> Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 80.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>HITA, V. (1997) “Bruixes i bruixots actuals”. <em>El Baix Maresme</em> (06 de juny de 1997, p.21). Mataró.</span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span>Fa molt i molt de temps, a Òrrius, hi vivien unes bruixes que es reunien, en secret, en una de les cases del terme.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Després de les trobades, volaven entre els núvols per provocar tempestes i pedregades i així malmetre les collites. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És per aquest motiu, que hi havia el costum de disparar trets als núvols quan s’apropava una tempesta. Així doncs, si al dia següent, una de les dones del poble anava coixa, era acusada de bruixa.</span></span></span></span></p> | 08153-74 | Òrrius | <p><span><span><span><span>Les llegendes sobre bruixes, presents a la major part dels municipis, fan palès l’existència de la caça de bruixes al territori català entre el segle XV i el segle XVIII. Va ser un assassinat en massa, sobretot de dones, que es va estendre per Europa, lligat a la imposició d’una societat patriarcal i misògina. La figura de la bruixa representava a les dones que no encaixaven a la nova estructura social patriarcal i capitalista que s'estava construint.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquestes llegendes són un clar exemple de la discriminació a la qual han estat sotmeses les dones al llarg de la història.</span></span></span></span></p> | 41.5585600,2.3532600 | 446070 | 4600967 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 90719 | La serp gegant de Céllecs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serp-gegant-de-cellecs | <p><span><span><span><span>COLL I MONTEAGUDO, R. (2012)<em> El Maresme fantàstic</em>. <em>Llegendes.</em> Sant Vicenç de Castellet: Farell, p. 40.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ROQUÉ i MARGENAT, J.M. (1998)</span> <em><span>Òrrius (Maresme): contribució a la història del poble</span></em><span>. Mataró: Grup d'Història del Casal, p. 96.</span></span></span></span></p> <p>ROQUÉ i MARGENAT, J.M. (2016) <em>La Gent d'Òrrius a través de la història</em>. Òrrius: l'autor, p. 114.</p> <p><span><span><span><span>UBACH, P. (1994) <em>Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d’història del Maresme.</em> Argentona: L'Aixernador, p. 116-117.</span></span></span></span></p> | XX-XXI | <p><span><span><span><span><span>La serp gegant de Céllecs és una de les llegendes més populars de la contrada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XX, a les muntanyes de Céllecs s’havia vist, en diverses ocasions, una serp gegantina que, segons deien, duia bigoti. En aquella època es va trobar una pell de serp de més de 18 pams.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Uns anys més tard, cap a la dècada dels anys cinquanta del segle passat, es va veure una altra serp gegantina de color negre que, segons alguns testimonis, duia cabellera. Es desconeix si era la mateixa serp que la primera. Aquesta serp plantava cara a tothom qui trobava i els impedia el pas.</span></span></span></span></span></p> | 08153-73 | Céllecs | 41.5579700,2.3389400 | 444875 | 4600911 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 61 | 4.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||
| 90078 | Can Viladevall | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-viladevall | XX | <p><span><span><span><span><span>Edifici cantoner, de planta rectangular, format per planta baixa i sotacoberta, amb un petit jardí a la part frontal. És d'estil noucentista i consta de dos habitatges.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La coberta és de teula àrab, a dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal, que es troba orientada a la línia de carrer. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les obertures són rectangulars i disposició regular; les finestres presenten reixes de ferro forjat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les façanes són de paredat comú, arrebossades i pintades. </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>La façana principal és simètrica, amb motius decoratius de línies corbes i punts.</span></span></span></span></span></span></p> | 08153-17 | C. Major, 16-18. | 41.5560500,2.3546400 | 446183 | 4600688 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90078-17jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90078-17jpg_0.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||
| 90067 | Alzina de can Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-jordi | <p><span><span><span><span>Es tracta d'un exemplar centenari d'alzina <em>(Quercus ilex)</em>, de grans dimensions, situada a pocs metres de la casa de can Jordi. Destaca per la seva densa i arrodonida capçada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un arbre monumental.</span></span></span></span></p> | 08153-7 | Can Jordi. C. Aquença, 24. | 41.5569800,2.3605900 | 446680 | 4600787 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90067-7jpg0.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||||||
| 90063 | Ermita de Sant Bartomeu de Cabanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-bartomeu-de-cabanyes | <p><span><span><span><span>AINAUD, J. (dir.) (1991) “Sant Bartomeu de Cabanyes”.</span> <em><span>Catalunya Romànica</span></em><span>, vol XX. Barcelona: Fundació Enciclopedia Catalana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Òrrius)</em>.</span></span></span></span></p> | XII | <p><span><span><span><span>Capella romànica d'una sola nau, amb un arc presbiteral que comunica amb l'absis semicircular. La coberta de la nau és de volta de canó, coronada per un petit campanar d'espadanya d'una sola obertura i de factura moderna; la coberta de l’absis és de quart d'esfera.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La façana principal, que es troba orientada a ponent, presenta un portal adovellat i una finestra rectangular. Al centre de l’absis, s’hi obre una finestra de doble esqueixada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A l'interior, el paviment és de pedra. Hi ha una imatge de Sant Bartomeu en una fornícula del mur nord, un altar de pedra molt sobri i un banc de pedra al mur sud. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al mur de tramuntana, s’hi adossa la casa de l'ermità, que ha estat objecte d’obres de reforma que han desfigurat la seva fisonomia original.</span></span></span></span></p> | 08153-3 | Sant Bartomeu de Cabanyes | <p><span><span><span><span>El topònim de <em>Chabanes</em> es troba documentat des de l’any 931. La primera referència documental de la capella és de l’any 1191. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'any 1299 era administrada pel rector d'Argentona i a partir del segle XV, va passar a ser considerada ermita. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Hi van tenir drets de patronatge els propietaris de can Cabanyes de Dalt, ca l'Argent i can Cunill.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Al segle XIX va passar a ser administrada per la parròquia d’Òrrius.</span></span></span></span></p> | 41.5624000,2.3433100 | 445243 | 4601400 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90063-3jpg0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90063-3jpg1.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-06-23 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 92 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 90061 | Església parroquial de Sant Andreu d'Òrrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-sant-andreu-dorrius | <p><span><span><span><span><span>AMAT i TEIXIDÓ, J. (2008) “La Repressió al mataronès, 1936-1939: els casos de Cabrils, Cabrera i Òrrius”. <em>Sessió d'Estudis Mataronins, </em>núm. XXV. Mataró: Museu Arxiu de Santa Maria, p. 41-61.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>BALAGUER, A.M.; CRUSAFONT, M. (1983) <em>Estudi preliminar de la troballa de monedes comtals.</em> Barcelona: Departament de Cultura de la generalitat de Catalunya, p. 59-104.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CABANYES, J. (1925) “L’església d’Òrrius”. <em>Bloc Mataroní</em>, 1926 (20 al 30 de novembre). Mataró: Minerva. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CALICÓ i REBULL, F.X. (1982) “Un Importante hallazgo en la Iglesia parroquial de Orrius (Barcelona)”. <em>Gaceta numismàtica</em>, núm. 64. Barcelona: Asociación Numismática Española, p. 31-32.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>CARRERAS CANDI, F. (1891)<em> Argentona històrica</em>. Barcelona: La Reinaixença, p. 79-82.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1988) <em>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Òrrius)</em>.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Òrrius).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GARUPERA, J. (1992) 'L'església de Sant Andreu d'Òrrius'. <em>Catalunya Romànica</em>, vol XX. Barcelona: Fundació Enciclopedia Catalana, p. 499-501.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GRAUPERA, J. (2000) <em>Excursió per l'art pre-romànic del Baix Maresme</em> (2a ed.). Mataró: Grup d'Història del Casal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>GRAUPERA, J. (2002) </span><em><span>L'arquitectura religiosa preromànica i romànica en el Baix Maresme</span></em><span>. Argentona: La Comarcal edicions.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BALART, J. (2008) <em>Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. </em>Mataró: Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PADILLA, J.I. (1981)</span> “<span>El Hallazgo de un tesorillo de moneda condal, de fines del siglo XI, en Órrius (Barcelona): Nuevos tipos inéditos atribuibles a Berenguer Ramon II (1076 - 1096)”. <em>Acta Historica et Archaeologica Mediaevalia</em>,</span> <span>núm. 2. Barcelona: Departament d'Història Medieval, Paleografia i Diplomàtica de la Universitat de Barcelona, p. 231-241.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PADILLA, J.I.</span> <span>; VIVES i BALMAIA, E. (1983) “Les Excavacions a l'església de Sant Andreu (Òrrius)”; “Estudi preliminar de la troballa de monedes comtals”. </span><em><span>Excavacions Arqueològiques a Catalunya, 2.</span></em><span> Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></p> | X-XV/ XVIII | <p><span><span><span><span>L'església parroquial de Sant Andreu d'Òrrius és d’estil gòtic tardà, d’origen preromànic. És un temple</span> <span>d’una única nau, amb planta de creu llatina i absis poligonal, i una petita capella, coberta per una volta apuntada. Presenta un campanar del segle XIX.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la façana principal s’hi obre un portal de tipus clàssic, amb pilastres i frontó triangular. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1981, durant les obres de restauració de la capella de Nostra Senyora del Roser, es va descobrir un mausoleu de la família Cunill i un tresor de monedes comtals de l’època de Berenguer Ramon i Ramon Berenguer I.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Aquesta troballa va propiciar la realització d’una campanya d’excavacions arqueològiques, l’any 1982, que va permetre documentar les diferents fases constructives de l'edifici.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es van trobar les estructures d’una església preromànica, a l'actual capella de Nostra Senyora del Roser, </span><span>situada entre el campanar i el mur sud, </span><span>que probablement corresponen a un temple de planta senzilla. Aquesta capella era l'antic absis de la primitiva església preromànica i de la romànica posterior.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Es va localitzar l’edifici romànic de mitjans del segle XI, orientat a llevant, que constava d'una sola nau rectangular, de la que es conserva únicament un fragment de la filada de fonamentació del mur nord, i d'un absis de planta quadrangular. Es van excavar dues sepultures de la segona meitat del segle XI. També es van trobar diverses sitges del segle XI. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La intervenció va permetre documentar les reformes realitzades al temple al segle XIII, inspirades en les noves concepcions arquitectòniques. L’edifici precedent va ser reformat per tal d’adaptar-lo a la nova reordenació en creu llatina: la seva estructura es va reconvertir en creuer de la nova església i es va completar la planta amb una nova nau, en direcció nord-sud, i probablement amb un absis semicircular, orientat al migdia. En aquesta època, es van reomplir les antigues sitges, que es trobaven en desús.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A la primera meitat del segle XV, es van fer algunes obres a l'església, tal com consta a les fonts documentals. Finalment, a finals del segle XV, es va iniciar la construcció del temple actual.</span></span></span></span></p> | 08153-1 | Pl. de l'Església, s/n. | <p><span><span><span><span>L’església de Sant Andreu d'Òrrius es troba documentada des de l'any 1043, quan el comte Berenguer Ramon I va vendre, a Guadalt, aquesta església pertanyent a la jurisdicció del castell de Sant Vicenç de Burriac (Arxiu Corona d’Aragó – Pere III (1366-67), fol.144).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1357, el rei Pere III li va concedir,</span> <span>al senyor del castell de la Roca, la jurisdicció total. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La primera visita pastoral documentada és de l’any 1379 (Arxiu Diocesà de Barcelona Spec. Off, fol. 237).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El temple depenia de l’església de Sant Julià d’Argentona, amb caràcter de parròquia o ajut rural amb dret a cementiri propi, tot i que fins a finals de l’Edat Mitjana no va tenir sacerdot propi i era servida com a sufragània de la de Sant Julià d’Argentona.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’any 1570 es va iniciar la construcció de l'actual temple d'estil gòtic tardà. Les capelles laterals van ser afegides durant els dos segles següents. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>A partir de l’any 1683, l’església d’Òrrius ja consta com a plenament independent de la de Sant Julià d’Argentona (Arxiu Diocesà de Barcelona, Visites pastorals, 1683, vol. 72, fol. 132).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El campanar va ser construït l'any 1826 i a façana també va ser reformada durant el segle XIX.</span></span></span></span></p> <p>L' any 1936, durant la Guerra Civil Espanyola, els membres d'un Comitè Revolucionari, van profanar l'església i van cremar l’altar major, el del Sagrat Cor, altres altars menors i la trona, i una pintura. Durant la crema, a la plaça de l’Església, va ser llançada a la foguera una creu d’or i argent, una barana de ferro, una pica de batejar i una campana.</p> | 41.5552900,2.3548100 | 446196 | 4600603 | 08153 | Òrrius | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90061-1jpg.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90061-1jpg_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90061-1jpg0_0.jpg | Legal | Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-06-23 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 91|92|93|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3983,10 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: http://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/