Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73752 | Casa a la Plaça de l'església, 3 de Santa Maria de Vilalba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-a-la-placa-de-lesglesia-3-de-santa-maria-de-vilalba | 'Casa a la Plaça de l'església 3', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. MARTÍNEZ, Lluís (2000): Història d'Abrera. Ed. Amics d'Abrera. | XIX | Casa de planta rectangular, de dos pisos i golfes, amb coberta a dues aigües de teula àrab. La façana és de maçoneria vista i les totes les obertures, finestres i portes estan reforçades amb maó vist. En l'eix central, al primer pis, hi ha un balcó i al segon una galeria de tres arcades de mig punt. Sobre aquestes hi ha un rectangle de guix amb la data inscrita '1828'. | 08001-100 | Plaça de l'església, 3- Santa Maria de Vilalba, 08630 Abrera. | L'origen del nucli en la voluntat de la marquesa de Castellbell de construir a casa seva una capella separada de la de Sant Pere d'Abrera. L'any 1868 s'instituí la nova parròquia de Santa Maria de Vilalba, que va donar nom al poble on es troba l'actual església i al costat la casa descrita. | 41.5114600,1.9317600 | 410857 | 4596087 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73752-foto-08001-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73752-foto-08001-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73752-foto-08001-100-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 87695 | Fons documental amb informació d'Abrera a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-amb-informacio-dabrera-a-larxiu-de-la-corona-darago | XVI - XX | <p><span><span><span>La documentació conservada en aquest arxiu consta de 28 plets civils de la Real Audiència de Catalunya que comprèn un arc cronològic des del segle XVII al XIX. A més, cal destacar un auto de la inquisició de 1663, i tres capbreus dels anys 1598, 1613 i 1626. Els documents més antics daten dels segles XIII i XIV, es tracta d’un document de venda de Ramon d’Abrera i tres pergamins de la Cancelleria Reial, un de Jaume I i dos de Pere el cerimoniós. Completen l’inventari, cinc documents de caràcter administratiu divers del segle XVI al XX, i tres informes d’amillaraments (r</span></span></span>egistre de béns del municipi, generalment immobles<span><span><span>), datats els anys 1852, 1940 i 1950.</span></span></span></p> | 08001-114 | Arxiu de la corona d’Aragó. Carrer dels Comtes, 2, 08002 Barcelona | 41.5164019,1.9014675 | 408336 | 4596667 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87695-pere-el-cerimonios2.jpg | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | BCIN | National Monument Record | 2025-02-28 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | Es pot consultar els fons disponibles, i alguns documents digitalitzats al Portal de Archivos Españoles (PARES) | 56 | 3.2 | 2131 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 87685 | Pou de la zona al·luvial de Sant Hilari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-zona-alluvial-de-sant-hilari | XX | <p><span><span><span>L’element es al marge dret del riu Llobregat i es troba absolutament envaït per la vegetació natural. La informació procedent de fonts oral relaten que hi ha dues parets paral·leles, que es conserven fins a 2,5 metres aproximadament, construïdes amb còdols de riu i morter. Enmig de les dues parets hi hauria el pou, excavat en forma d’U, no massa profund ja que estem en una quota molt propera al nivell freàtic. Segons les mateixes fonts hi havia hagut un sistema de sínia amb els catúfols de fusta per extreure l’aigua i regar els horts que hi havia hagut en aquesta àrea. Les parets tan altes poden suggerir que hi havia hagut una estructura per col·locar un molí de vent per accionar la sínia.</span></span></span></p> | 08001-112 | Marge dret riu Llobregat a l'àrea de Sant Hilari | 41.5193000,1.9127800 | 409284 | 4596977 | 08001 | Abrera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87685-p1070584.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87685-p1070586.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | Informació recollida oralmen del Sr. Joan Carles Cortés, tècnic d emedi ambient de l'Ajuntament d'Abrera, que a la seva vegada la recollí del Sr. Martí de les Mates. | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 86914 | Fira Gastronòmica dels porrons d'Abrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fira-gastronomica-dels-porrons-dabrera | <p><span><span><span>AAVV (2018): Informe de final d’activitat Fira Gastronòmica dels Porrons d’Abrera. Memòria 2018. Ajuntament d’Abrera i l’Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat.</span></span></span></p> <p> </p> | XXI | <p><span><span><span><span>La Fira Gastronòmica dels porrons d’Abrera recupera una tradició identitària del barri del Rebato. Els anys 50 del segle XX, Abrera era encara coneguda pels porrons, atès que els hostals de l’antiga Nacional-II, al seu pas pel Rebato, oferien gratuïtament vi al viatger que pogués i volgués aixecar amb una sola mà uns porrons de gran pes (veure fitxa 13). </span></span></span></span><span><span><span><span>La festa s’organitza des de l’Ajuntament d’Abrera, amb la col·laboració de l’Associació de Gastronomia i Turisme (AGT) del Baix Llobregat i diferents establiments i entitats abrerenques. És un aparador gastronòmic basat en la cuina d’arrel tradicional catalana i que també serveix per donar difusió als productes de proximitat de la comarca. El seu programa inclou propostes gastronòmiques i degustacions de menús que antigament elaboraven varis restaurants ubicats al costat de carretera que uneix Barcelona i Lleida , activitats per a tota la família, exposicions, esdeveniments culturals, mostres de l’activitat agrícola d’abans i d’ara i l’emblemàtic concurs de l’aixecament del porró. </span></span></span></span></p> | 08001-105 | La Fira es celebra al carrer del rebato i al Parc de Can Morral | <p><span><span><span><span>La fira gastronòmica va néixer amb la voluntat de l’Ajuntament d’Abrera i l’Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat, de recuperar arrels i orígens d´Abrera en relació els porrons, el vi, l’ oli i el passat rural del municipi. A més hi ha els objectius de crear orgull de poble, crear una fira de referència de productes de proximitat capça d’atraure públic de l’àrea metropolitana. La fira es basa en el relat d’una tradició amb forta càrrega simbòlica del municipi, l’existència de diferents restaurants que oferien vi al viatger en grans porrons. </span></span></span></span></p> | 41.5230600,1.9013600 | 408336 | 4597407 | 2018 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/86914-mg6700.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/86914-fira-gastronomica-els-porrons-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 84489 | El Caramell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-caramell | <p><span><span><span><span>Instal·lació artística a la natura realitzada amb la tècnica de la pedra seca, les seves mides són 10,40 m de longitud x 1,50 m alçada màxima x 2,20 m amplada màxima. En planta, la seva forma és d’un triangle isòsceles. El volum, tronco-cònic, és irregular, més alt al costat més curt i en decreixement fins arribar al vèrtex que formen els dos costats més llargs. Els còdols de pedra conformen un monument d’angles sinuosos emplaçat en un camp d’oliveres a la zona del torrent Gran de la vila, un dels espais d'interès natural més rellevants del municipi.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La construcció s’emmarca dins del corrent artístic de Land Art, en el qual s’inspira els seu autor: Víctor Mata Ventura. L’obra es circumscriu harmoniosament en el paisatge, la forma imita els caramells de gel que forma l’aigua glaçada quan regalima d’una font, teulada o pedra. L’autor, considera la seva obra tributària del pou de glaç d’Abrera, el qual li ret homenatge, també a la climatologia que el va fer possible i al desaparegut ofici de nevater. </span></span></span></span></p> | 08001-103 | Camí dels Sagraments (Polígon Sant Ermengol II -trencall amb el pou de Glaç) | <p><span><span><span><span>L'Ajuntament d'Abrera va encarregar l’obra l'any 2018. En col·laboració amb Land Art Associació Catalunya (LAAC), pretén reivindicar el ric patrimoni històric i natural d'Abrera.</span></span></span></span></p> | 41.5153100,1.8913000 | 407486 | 4596557 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/84489-p1070499.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/84489-p1070498.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | Víctor Mata Ventura | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 73751 | Pollancreda de la riba esquerra del Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancreda-de-la-riba-esquerra-del-llobregat | ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): 'Estudi dels arbres i arbredes d'interès del municipi d'Abrera. Inèdit. | Situada al marge esquerre del riu Llobregat, està formada per grans exemplars de carolina (Populus deltoides) i pollancre del Canadà (Populus canadensis), probablement originaris de plantacions, es barreja amb arbres autòctons com saücs (Sambucus nigra), freixes (Fraxinus angustifolia), oms (Ulmus cf minor). També amb una extensió d'unes 2,1 ha, però disposada en línia respecte el curs del riu, és de gran interès per la regulació de les inundacions de les terrasses fluvials del Llobregat i com a refugi de fauna. | 08001-99 | Riu Llobregat - 08630 Abrera. | 41.5230000,1.9152000 | 409491 | 4597386 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||||
| 73747 | Roures del carrer Balaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-del-carrer-balaguer | ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): 'Estudi dels arbres i arbredes d'interès del municipi d'Abrera. Inèdit. | Es tracta de dos roures cerrioides (Quercus cerrioides) de la família de les Fagàcies situats al barri de Sant Hilari. Destaquen al municipi per les seves grans dimensions: un de 16 m d'alçada i 2 m de perímetre; l'altra de 16 m d'alçada i 1,91m de perímetre. | 08001-95 | Carrer Balaguer - 08630 Abrera. | 41.5215800,1.9095300 | 409016 | 4597234 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73747-foto-08001-95-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 73675 | Can Garrigosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-garrigosa | 'Can Garrigosa', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. | XVIII | Gran masia de tipus agrícola; té forma de 'L' i està estructurada en planta baixa, pis i golfes. La façana principal està arrebossada, deixant a la vista tan sols les llindes i muntants d'algunes obertures. Destaca el gran nombre de finestres disposades sense massa ordre, algunes d'elles allindades, però també en trobem algunes d'arc conopial. Aquests arcs presenten permòdols amb cares humanes, motius vegetals o animals. La façana principal, orientada a migdia, té la porta d'accés formada per un arc de mig punt adovellat, la línia d'impostes del qual està decorada amb rosetes. Al primer pis hi ha un rellotge de sol rectancular emmarcat amb ceràmica blava. És de tipus vertical i les línies horàries i les xifres han desaparegut. El cos transversal té dues entrades: una amb arc de mig punt, sostingut per columnetes i amb escut a la clau, i l'altre, d'arc escarser, té una espiga de blat a la clau. Aquí, les golfes s'han substituït per una galeria. Les cobertes són de teula àrab, la del cos transversal a dues aigües amb un ràfec sobresortint i la del central, a una sola vessant. | 08001-23 | Camí dels Sagraments - 08630 Abrera. | La menció documental més antiga que es coneix de Can Garrigosa és la continguda al capbreu de Santjoan i Amat de Palou, de l'any 1630. Aquí és diu que Benet Garrigosa, pagès de la parròquia d'Abrera, confessava dos masos units i aglebats, un d'ells de nom Mas Salelles, el qual, segons les afrontacions descrites, es correspon amb l'emplaçament de Can Garrigosa. Les finestres gòtiques de la casa van ser adquirides a Barcelona pel propietari de la casa a principis del segle XX. Aquestes finestres provenen dels palaus gòtics que s'enderrocaren quan s'obrí la Via Laietana de la ciutat comtal. | 41.5113500,1.8635900 | 405168 | 4596148 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73675-foto-08001-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73675-foto-08001-23-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Productiu | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 73699 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-17 | MARTÍNEZ, Lluís (1990): 'Una calçada romana al carrer Major?', dins del Butlletí Municipal d'Informació n. 18. Ed. Ajuntament d'Abrera, p. 3. MARTÍNEZ, Lluís (2000): Història d'Abrera. Ed. Amics d'Abrera. | XV-XXI | El seu traçat arrenca a la Plaça de la Creu, on està situada la Creu de Terme, fins a la confluència amb el carrer Lluís Companys. És el carrer més antic d'Abrera, i en ell trobem edificis emblemàtics de la història del municipi de totes les èpoques: des de la mateixa Creu de Terme (segles XV-XVI), Cal Barnet (una de les cases més antigues del carrer ja mencionada a la documentació al segle XVI), Cal Xafre, Cal Sanmartí (d'estil modernista), l'Antic Ajuntament (1918), etc. L'any 1990, arran d'unes obres que va realitzar Telefònica al carrer Major, van quedar al descobert dos antics paviments de morter de calç i còdols petits de riu. L'historiador local Lluís Martínez es preguntava al Butlletí Municipal si s'hagués pogut tractar dels paviments d'una antiga calçada romana o del camí ral. Encara avui dia se'n desconeix la resposta. | 08001-47 | Carrer Major - 08630 Abrera. | Abrera va començar a formar-se com a nucli de població en els segles XI-XII amb la construcció de l'església romànica de Sant Pere, la qual aviat va ser envoltada per algunes cases agrupades al peu del camí a Montserrat, formant una sagrera a l'indret on avui dia es troben el Passeig de l'Església i l'Avinguda de la Generalitat. Cap als segles XV-XVI es va formar el carrer Major al llarg del Camí Ral de Barcelona a Lleida i Saragossa. A la documentació de l'època a aquesta via se l'anomenava 'el carrer' perquè no n'hi havia cap més. | 41.5156200,1.9024200 | 408414 | 4596580 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73699-foto-08001-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73699-foto-08001-47-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73700 | Font de Mas Valls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-mas-valls | ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): Estudi de l'estat de les fonts naturals del municipi d'Abrera. Inèdit. | Molt coberta de vegetació. | Font situada en una mina profunda que resta inundada per una petita represa que tapa la sortida d'aigua. Té l'aparença d'una bassa d'una certa fondària, tot i que es fa difícil apreciar les seves característiques constructives, donat que està coberta quasi en la seva totalitat per la vegetació.. Està envoltada d'una plataneda situada entre una zona d'alzinar i màquia. | 08001-48 | Carretera d'Ullastrell BV-1202 - 08630 Abrera. | 41.5142600,1.9432000 | 411815 | 4596386 | 08001 | Abrera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73700-foto-08001-48-2.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 73654 | Arxiu parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-parroquial-22 | <p>MARTÍNEZ, Lluís (1981): Inventari de l'Arxiu Parroquial de Sant Pere d'Abrera. Inèdit.</p> | XIV-XXI | Alguns documents estan guardats en plàstics, d'altres inclús estan emmercats. Alguns tenen fongs i taques d'humitat. | <p>Des d'antic es van anar establint a l'arxiu unes seccions, en principi deu u onze, a mesura que s'incorporaven uns o altres fons documentals. Aquests apartats o blocs han quedat reduïts a vuit després de la realització de l'inventari l'any 1980-81 per part de Lluís Martínez seguint criteris historiogràfics, MARTÍNEZ (1981: 3-5). Aquests vuit blocs en què ha quedat organitzat el fons de l'arxiu parroquial són: SAGRAMENTS: inclou documentació des de l'any 1567 endavant; està format pels llibres sagramentals o parroquials, els quals permeten reconstruir el moviment demogràfic de la població d'Abrera en una època en què no existien censos ni registres civils. ADMINISTRACIÓ: inclou documentació des del 1729 endavant, relativa a l'administració econòmica de la rectoria (amb tot el que es refereix a obres) i de la tinença de Can Bros, unida a la parròquia els anys 1948-51.RENDES: inclou documentació des del 1637 al 1967, relativa als diversos drets econòmics percebuts per la rectoria. INVENTARIS I CONSUETES: inclou tres tipus de documents del 1672 endavant: l'inventari de l'arxiu, ornaments i mobles; la consueta descriptiva de la parròquia, els edificis, les terres, les fundacions, el culte, els costums, etc.; i el dietari del rector. CONFRARIES: inclou documentació des del 1676 al 1968, relativa a les diverses associacions religioses constituïdes a la parròquia. NOTARIA: inclou documentació des del 1368 al 1957, emanada de la notaria pública que regentava el rector i d'altres notaries. Tots els pergamins, és a dir, la part més antiga de l'arxiu, estan inclosos en aquesta secció; n'hi ha en carpetes, enquadernats i emmarcats. ESGLÉSIA: inclou documentació des del 1655 endavant, originada bàsicament de les relacions entre la parròquia i les altres instàncies eclesiàstiques, en especial el bisbat de Barcelona; també tota aquella referent a les ermites i capelles del terme, al cementiri nou i a l'erecció de la parròquia de Santa Maria de Vilalba, així com tota la correspondència parroquial. PODER CIVIL: inclou documentació des del 1677 endavant, derivada de les relacions entre la parròquia i la societat, en especial els poders públics (administració, justícia, exèrcit, etc.). En total, l'arxiu està repartit en 32 caixes, 156 volums, 24 lligalls i 36 pergamins. S'han annexat a l'arxiu vuit volums dels segles XVII i XVIII, provinents de l'antiga biblioteca del rector.</p> | 08001-2 | Passeig de l'església, 9 - 08630 Abrera. | <p>Segons Lluís Martínez, historiador local autor de l'inventari del fons, la formació de l'arxiu parroquial d'Abrera és fruit d'un procés de diversos segles. Fins al segle XVI es descobreix si existia pròpiament un arxiu associat a la parròquia de Sant Pere, donat que d'època medieval (des del segle XIV) només es conserven documents en pergamí de caire privat o públic, però mai relacionats amb la parròquia. En la segona meitat del segle XVI, seguint les disposicions del Concili de Trento, s'obren els tres primers llibres parroquials (registres de baptismes, matrimonis i defuncions), els quals constitueixen les tres úniques sèries documentals contínues fins avui, amb l'única interrupció del 1936-39. A partir del segle XVII s'inicien diverses sèries documentals, algunes d'elles amb continuïtat fins al segle XX. Tanmateix, la major part de les sèries documentals incloses a l'arxiu comencen al segle XX i acaben a les dècades dels anys cinquanta i dels seixanta. L'arxiu sempre havia estat instal·lat en un armari i, en les darreres dècades, després de salvar-se de la crema de 1936, la humitat havia perjudicat notablement la major part dels lligalls antics. Darrerament, Mossèn Josep Puig separà i airejà els papers humits, repartí els documents en noves caixes i ho recollí tot en un nou armari, fent el maig de 1980 l'encàrrec d'ordenar els documents i establir un nou inventari del contingut de l'arxiu a en Lluís Martínez (MARTÍNEZ (1981: 2)).</p> | 41.5177900,1.9018300 | 408368 | 4596821 | 08001 | Abrera | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73654-foto-08001-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73654-foto-08001-2-2.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Religiós | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73655 | Col·lecció d'objectes litúrgics de la parròquia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-liturgics-de-la-parroquia | <p>SOLER, Maria (2000a): L'església de Sant Pere d'Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica. Ed. Ajuntament d'Abrera.</p> | XVI-XX | <p>Les peces de roba són la part més important de la col·lecció, tot i que també destaquen un missal de l'any 1780 i altres objectes litúrgics com una creu i dos canelobres de plata del segle XVII, una custòdia i un copó de la mateixa època. La majoria de peces de roba són posteriors al 1939, ja que les més antigues van ser destruïdes durant la guerra civil. La major part d'aquestes peces estan molt ben conservades i destaquen per la qualitat dels materials i pel treball dels brodats. Hi ha casulles, estoles, albes i capes pluvials entre els múltiples complements de roba eclesiàstica que conserva la parròquia. Una bona colla d'aquestes peces van quedar en desús després del Concili Vaticà II. Pel que fa a la resta d'objectes, el patrimoni parroquial d'Abrera conserva mobiliari divers, custòdies, creus, canadelles, calzes, campanes, tapissos, imatges de sants i marededéus (en un nombre de 14), etc. Des d'un punt de vista artístic i històric, destaquen la imatge del Roser, que és de plata i data de l'any 1792, i el Nen Jesús de Praga de talla dels segle XVI-XVII. Els sants olis estan en una caixeta de plata que data probablement dels segles XVI-XVII.</p> | 08001-3 | Passeig de l'església, 9 - 08630 Abrera. | <p>L'entrada d'Abrera a l'època moderna va suposar un notable augment demogràfic que des d'aleshores s'evidencia als llibres de batejos, matrimonis i defuncions de la parròquia. Aquest context de prosperitat no passarà inadvertit a l'església de Sant Pere. Serà ara quan aquesta augmentarà el seu patrimoni moble i immoble i adquirirà alguns dels objectes culturals de valor que encara avui ostenta. L'augment de la feligresia i el conseqüent increment de les almoines i delmes farà possible aquest enriquiment. A partir d'època baixmedieval l'Església adopta un nou tipus de ritual religiós caracteritzat per la sumptuositat, l'artificiositat i el recarregament formal de temples i cerimònies religioses. Ens trobem en època del gust barroquitzant, del culte exacerbat de les imatges, el període en què les esglésies s'ompliran d'altars decorats amb tot tipus de mobiliari i imatges (SOLER, 2000a: 30-31.)</p> | 41.5177900,1.9018300 | 408368 | 4596821 | 08001 | Abrera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73655-foto-08001-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73655-foto-08001-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73655-foto-08001-3-3.jpg | Física | Renaixement|Barroc|Contemporani|Modern | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Religiós | Inexistent | 2022-04-20 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 95|96|98|94 | 53 | 2.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 73656 | Rectoria de Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-sant-pere-0 | <p>SOLER, Maria (2000a): L'església de Sant Pere d'Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica. Ed. Ajuntament d'Abrera, pp. 34 i 40.</p> | XVII-XIX | <p>Casa de planta rectangular feta de pedra i coberta a dues aigües amb teula àrab. Està estructurada en planta baixa i dos pisos. Presenta una façana fruit de vàries remodelacions, tot i que conserva l'antic portal adovellat de mig punt. A la façana sud té un rellotge de sol fet de rajoles de ceràmica policromes on es representa, encapçalat pel lema 'Tu es Petrus', l'arbre d'Abrera amb les claus de Sant Pere als peus, tot plegat emmarcat en un rectangle per una sanefa floral que alterna el blau i el groc. El rellotge és de tipus vertical amb xifres romanes i va ser restaurat l'any 1990.</p> | 08001-4 | Passeig de l'església, 9 - 08630 Abrera. | <p>Segons assenyala Maria Soler a la seva monografia sobre l'església de Sant Pere d'Abrera, SOLER (2000a: 34, 40), cap a 1600 les visites pastorals parlen d'una 'domus rectori' en la que residia permanentment el capellà de la parròquia. Sens dubte aquesta construcció és l'origen més remot de l'actual rectoria, la qual és fruit d'un seguit de reformes portades a terme a mitjans del segle XIX.</p> | 41.5177900,1.9018300 | 408368 | 4596821 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73656-foto-08001-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73656-foto-08001-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73656-foto-08001-4-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-02-15 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73658 | Pont dels Francesos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-dels-francesos | <p>SOLA, Antònia (1999): Abrera, poble per a tothom. Premi d'Investigació local 1997. Ed. Ajuntament d'Abrera, p.36.</p> <p>VIVES, Miquel (2007): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.</p> | XIX | Està brut, cobert d'esbarzers i té algunes esquerdes. | <p>Pont fet de maçoneria, amb còdol de riu i morter de calç, d'un sol ull en forma d'arc de mig punt. Permet travessar el Torrent Gran en el punt en què aquest es troba amb l'antic Camí Ral, al final de l'actual carrer Nou, en direcció sud. Està molt tapat per la vegetació.</p> | 08001-6 | Camí de les Mates - 08630 Abrera. | <p>Es té constància en el segle XIX del pas de les tropes franceses, en la seva retirada després de la batalla del Bruc, per Abrera (1808), en què van perdre un canó en creuar un pont falsejat pel vicari d'Olesa, Joan Brada (segons consta a l'opuscle militar de juny de 1808). Segons alguns autors (SOLA, 1999: 36), aquest pont travessava el Torrent Gran a la sortida d'Abrera cap a les Mates. En aquest lloc, en efecte, existeix el pont que hem descrit aquí i que a Abrera es coneix com el Pont dels Francesos.</p> | 41.5129900,1.9019100 | 408368 | 4596288 | 08001 | Abrera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73658-img20210305114602.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73658-img20210305114921.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73660 | Cal Xafre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-xafre | 'Casa al carrer Major, 35', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. | XVII-XX | Casa feta de pedra, de planta rectangular i coberta a dues aigües amb teula àrab. Està estructurada en planta baixa i dos pisos. Presenta una façana fruit d'importants remodelacions, tot i que conserva el portal de mig punt adovellat, en part arrebossat, que està sobrealçat respecte al nivell del carrer. La façana està arrebossada i té un sòcol de color més fosc. Les obertures estan disposades de forma desendreçada i no tenen cap tipus d'ornament. | 08001-8 | Carrer Major, 35 - 08630 Abrera. | Edifici probablement construït durant els segles XVII o XVIII, tot i que molt reformat al segle XX. | 41.5151600,1.9026200 | 408430 | 4596529 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73660-foto-08001-8-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73667 | Cal Barnet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barnet | VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. | XVII | Casa de planta rectangular, estreta i allargassada, amb coberta a dues vessants de teula aràbiga. Els murs són de maçoneria i tàpia, només arrebossats. Al pis superior s'obre un balcó amb barana de ferro forjat. Té planta baixa, pis i golfes. A la façana sud se li va afegir un rellotge de sol vertical fet de ceràmica policroma l'any 1997. És rectangular i les xifres són romanes i està il·lustrat amb un paisatge marí presidit per un sol, tot plegat envoltat per una sanefa floral que alterna el blau amb el groc. A la part de darrera té una eixida o pati on encara es conserva un pou amb una sínia metàl·lica. | 08001-15 | Carrer Major, 49 - 08630 Abrera. | És una de les cases més populars d'Abrera i de les més antigues del carrer Major. La menció documental més antiga que es coneix que en faci referència és al capbreu de Mencia de Requesens de l'any 1613. | 41.5148600,1.9027400 | 408440 | 4596495 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73667-foto-08001-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73667-foto-08001-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73667-foto-08001-15-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73693 | Cup de vi de la rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cup-de-vi-de-la-rectoria | FERRER, Llorenç (2003): 'Tines a casa, tines al mas, tines enmig de les vinyes a la Catalunya central', dins de 'El paisatge de la vinya', actes del congrés celebrat a Manresa (Bages) el 24, 25 i 26 d'octubre de 2003. Ed. Centre d'Estudis del Bages i el Consell Regulador de la D. O. Pla de Bages, pp.147-155. SOLER, Maria (2000a): L'església de Sant Pere d'Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica. Ed. Ajuntament d'Abrera, pp. 34 i 40. | XVIII-XIX | Aquest cup es troba en un petit edifici de dues plantes, annex al pati de la rectoria. La planta baixa està ocupada per la tina. Al pis superior s'hi accedeix per una escala adossada a l'exterior de l'edifici, per on s'accedeix a la boca del cup, actualment tapada amb taulons de fusta. Es traca d'una construcció de base rodona feta a base de pedra i morter de calç, que està rematada en la seva part superior de forma rectangular i impermeabilitzada amb cairons o grans rajoles de ceràmica envernissades de color vermellós o marronós. Fa uns 5-10 m de diàmetre i una fondària d'uns 10 m, i la cobreix un revoltó fet de maons. | 08001-41 | Passeig de l'església, 9 - 08630 Abrera. | Cap al 1600, les visites pastorals parlen d'una 'domus rectori' en la que residia permanentment el capellà de la parròquia. Sens dubte, aquesta construcció és l'origen més remot de l'actual rectoria, la qual és fruit d'un seguit de reformes portades a terme a mitjans del segle XIX, moment del qual deu datar el cup de vi. En l'interior d'aquests cups s'hi dipositava el raïm aixafat convertit en most i un cop fermentat es transformava en vi. La seva capacitat d'emmagatzematge és variable, depenent bàsicament de les vinyes que explotés la propietat. S'ha de tenir en compte que l'expansió de la vinya al llarg dels segles XVIII i, sobretot, del segle XIX va fer que les quantitats de verema s'incrementessin considerablement. Normalment, la tina estava tapada amb fustes durant bona part de l'any i quan arribava el moment de la verema, es treien les fustes, apareixia el brescat sobre el qual s'abocava la verema, es xafava i es realitzava tot el procés. La tina es solia buidar per la planta baixa, on devia estar la boixa o l'orifici per on el vi era trascolat cap a les bótes situades al celler de la casa. Es tornava a tapar la tina i l'habitació recuperava la seva funció habitual. | 41.5177900,1.9018300 | 408368 | 4596821 | 08001 | Abrera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73693-foto-08001-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73693-foto-08001-41-2.jpg | Física | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73676 | Can Gener | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gener-0 | 'Can Gener', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. | XVIII | Masia de planta baixa i pis, feta de tàpia. La façana principal està orientada al migdia; té dos grups de finestres amb arcs sostinguts per columnes renaixentistes i un rellotge de sol pintat en blanc on hi figura la data de 1823. És quadrat, de tipus vertical i està presidit per un sol amb fesomia humana, de la boca del qual surt el gnòmon i les línies horàries cap a les xifres àrabs. A les façanes laterals i a l'alçada del primer pis hi ha una galeria i tot un seguit d'obertures. A la façana posterior hi trobem l'entrada, antigament utilitzada pels carros, d'arc de mig punt adovellat. La coberta és a dues aigües de teula àrab i té certa asimetria, fruit d'una ampliació feta el 1764. | 08001-24 | Camí de Can Gener - 08630 Abrera. | Ja era mencionada al capbreu del Marquès de Vilafranca (1751), on es referia que Jacint Janer, d'Abrera, confessava una casa anomenada 'den Janer', abans 'den Torrents' i abans de Vilomara. Durant 1964-1965, es féu una restauració total de la masia, tant a l'exterior com a l'interior, conservant la seva estructura original. Cal destacar el mobiliari i la decoració, de procedències diverses. Originalment, el conjunt estava tancat per una lliça, avui desapareguda. | 41.5102700,1.8739200 | 406028 | 4596016 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73676-foto-08001-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73676-foto-08001-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73676-foto-08001-24-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73727 | Conjunt de cases del carrer Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/conjunt-de-cases-del-carrer-sant-pere | 'Conjunt d'habitatges al carrer Sant Pere', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. | XIX | Sèrie de tres edificis units entre mitgeres. Estan estructurats en planta baixa i dos pisos superiors. La façana està arrebossada, a excepció del costat exempt de la última casa, on es veu el mur amb aparell de maçoneria. Als dos pisos s'alternen balcó i finestra; hi ha algunes obertures tapiades però les parts més modificades són les inferiors. Les construccions estan rematades per una cornisa motllurada amb una sanefa a la zona més baixa. Les cobertes són a dues aigües de teula àrab. Hi ha una inscripció sota el balcó de l'habitatge núm. 10 on es pot llegir 'RTS 1885'. | 08001-75 | Carrer Sant Pere, 10-14 - 08630 Abrera. | 41.5140000,1.9025600 | 408424 | 4596400 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73727-foto-08001-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73727-foto-08001-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73727-foto-08001-75-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 102|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 73680 | Can Bros vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bros-vell | CLOPAS, Isidre (1991): Toponímia històrica de Martorell. Ajuntament de Martorell, p. 52. SOLA, Antònia (1999): Abrera, poble per a tothom. Premi d'Investigació local 1997. Ed. Ajuntament d'Abrera, pp. 123. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. | XIII-XVII | Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener perpendicular a la façana. Els murs són de tàpia i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). L'obertura de la porta i d'algunes finestres estan reforçades amb pedra aristada. Té tres plantes: baixa, pis i golfes. A la façana s'aprecien les restes d'un rellotge de sol pintat molt malmès. De forma rectangular, ha perdut part del contorn i la totalitat de lesl ínies horàries i de les xifres. | 08001-28 | Camí de Can Bros Vell - 08630 Abrera. | Important masia documentada ja a l'Edat Mitjana (1265), sota el nom de Ciutadilla, que pertanyia a la baronia de Castellvell de Rosanes. L'any 1635 apareix mencionada al capbreu d'Esparreguera com la 'domum de Ciutadia'. El 1676 passà a ser propietat de Jaume Bros, pagès de Martorell, el cognom del qual donà nom a la masia. Al capbreu del marquès de Vilafranca (1751), torna a aparèixer com a 'domum de mansum Bros de Ciutadilla'. El 1780 la masia era de Vicenç Bros i a principis del segle XIX la pubilla Vicenta Bros es casà amb l'hereu de la família Roca de Martorell. L'any 1816, Salvador Roca i Sunyol obtingué permís per a edificar un molí i altres ginys moguts per l'aigua del Llobregat, origen de la Colònia de Can Bros. El fill de Salvador, en Josep Roca i Bros es convertí en un arquitecte de renom que participà en la projecció d'importants obres públiques com, per exemple el Museu Dalí de Figueres. Avui dia, la Biblioteca d'Abrera porta el seu nom. | 41.4996200,1.9159700 | 409523 | 4594789 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73680-foto-08001-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73680-foto-08001-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73680-foto-08001-28-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73689 | Sender GR-97 de la Tordera al Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sender-gr-97-de-la-tordera-al-llobregat | VV. AA. (1997): Topoguia del Sender GR-97. Ed. 100x100 Muntanya SL, Barcelona. www.ajuntamentabrera.cat http://totgr.senderisme.info/GR_97/GR97.htm | XX | El tram Viladecavalls- Abrera- La Beguda Alta (19,93 km) de l'anomenat 'Sender de la Tordera al Llobregat', de gran recorregut o GR, passa, venint de Viladecavalls i quan s'endinsa al terme d'Abrera, per la Serra d'en Ribes, pel cementiri nou d'Abrera, l'estació de Ferrocarrils i pel barri del Rebato. Des d'aquest punt el sender enfila l'antic Camí de Sagraments o de Sant Ermengol en direcció a les runes de l'ermita del mateix nom. De Sant Ermengol porta al Mas de Can Garrigosa i d'aquí es dirigeix cap a territori del municipi de la Beguda Alta. El Sender recorre en aquest tram la part més occidental del Vallès. Assoleix carenes i travessa torrents i rieres, com la de Sant Jaume. Gaudeix d'una àmplia visió sobre la muntanya màgica de Montserrat i arriba al Llobregat a la comarca del Baix Llobregat. Des d'Abrera, el Sender abandona el Llobregat per continuar per l'antic camí ral de la Beguda Alta. El paisatge canvia i les zones industrials donen pas a les terres de conreu, les oliveres, els ametllers i les primeres vinyes, que ja anuncien la proximitat de l'Anoia i l'Alt Penedès. Només petits boscos com el de Can Garrigosa ens faran recordar la majestuositat dels antics boscos mediterranis. El sender uneix, tot recuperant-los, diferents trams de camins ja coneguts d'antic. | 08001-37 | Passeig de l'Estació - 08630 Abrera. | El Sender de la Tordera al Llobregat va ser inaugurat el 24 de maig de 1998, en un acte celebrat a la Torre Mossèn Homs de Terrassa. Reconegut com a sender de gran recorregut, GR 97, per la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya, el desembre de 1997, forma part dels més de cinc mil quilòmetres amb què compta la Xarxa de Senders de Catalunya. El seu itinerari amb més de 100 km. des de Sant Celoni fins a la Beguda Alta, degudament senyalitzat i descrit en la seva guia, esdevé un interessant mirador d'esplèndids paratges de les comarques del Vallès i del Baix Llobregat: camps de conreu, boscos, torrents i carenes, que mantenen notables valors naturals, històrics, culturals i socials. | 41.5102000,1.8622100 | 405051 | 4596021 | 1998 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73689-foto-08001-37-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | Queda afectat pel pas del Quart Cinturó. | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 73691 | Camí històric d'Abrera (PR- C 169) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-historic-dabrera-pr-c-169 | XXI | Convençuts que aquesta part nord de la comarca, malgrat el seu interès natural i històric, és una oblidada a l'hora de ser trepitjada, el Centre Excursionista d'Abrera ha volgut crear aquest itinerari circular de 10 km. Sense gaire desnivell, passa pels principals punts d'interès històric del municipi. S'inicia a la estació dels Ferrocarrils Catalans, per on també passa el GR-97 que, amb petites variacions, segueix el recorregut de l'antic Camí dels Sagraments que comunicava l'església romànica de Sant Pere d'Abrera amb les masies de Can Garrigosa i de Can Gener, passant per les ruïnes de l'ermita de Sant Ermengol. El camí torna al nucli urbà d'Abrera travessant el Torrent Gran, espai de gran valor natural i biològic on es troba el Pou de Glaç. El temps per a realitzar-lo és de 2.35 h. | 08001-39 | Passeig de l'Estació - 08630 Abrera. | 41.5225500,1.9063900 | 408755 | 4597345 | 2006 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73691-foto-08001-39-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 73694 | Impostes visigòtiques de Sant Hilari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/impostes-visigotiques-de-sant-hilari | AINAUD I DE LASARTE, Joan (1962a): 'La capilla de Sant Hilari en Abrera', dins de San Jorge, núm. 47, Barcelona, p. 40-43. 'Capella de sant Hilari', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. JUNYENT I SUBIRÀ, Eduard (1983) : L'arquitectura religiosa a Catalunya abans del romànic, Curial Edicions Catalanes-Publicacions de l'Abadia de Montserrat. PAGÈS I PARETÀS, Montserrat (1983): Les esglésies pre-romàniques a la comarca del Baix Llobregat, Institut d'Estudis Catalans (Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, XXXIII), Barcelona, pp. 135-149. PAGÈS, Montserrat (1992): 'Sant Hilari', Catalunya Romànica, vol. XX: El Barcelonès, El Baix Llobregat, El Maresme. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pp. 320-321. | VII | Les impostes de Sant Hilari van ser reaprofitades a la reforma o reconstrucció de la capella preromànica bastida entre els segles IX-X; la decoració és de tradició visigòtica. A l'interior de la capella, són les dues primeres impostes de l'arc triomfal. Tenen al voladís un motlluratge format per dos bocells cilíndrics dins de dos semicilindres de concavitat invertida, al dessota dels quals neix una motllura en cavet; en la cara frontal, entre els bocells hi ha un filet o doble filet decorat amb motius de soga o altres relleus. La de la dreta, abans de ser reaprofitada, fou objecte d'un treball escultòric a la cara lateral, la que és inserida al mur. S'hi representaren tres caps molt esquemàtics, coberts per una mena de caputxes, esculpits dins d'unes arcades. El treball de la pedra és tosc i rudimentari, fet per tècnica d'incisió. Els trets facials són molt esquemàtics i contrasten molt amb el cap de perfil que hi ha, dins la mateixa imposta, al petit espai que queda entre els cavets i que correspon al motlluratge tardoromà. | 08001-42 | Camí de Sant Hilari - 08630 Abrera. | La capella va ser bastida sobre una vil·la romana, fet que ha portat a algun autor a pensar que Sant Hilari podria ser la pervivència de l'antiga capella d'aquesta vil·la romana (AINAUD (1962: 43)). El fet que per a la construcció de l'ermita es reaprofitin unes impostes d'època visigòtica i la pervivència d'una cambra de factura més antiga a dins de la capella ens evidencien l'existència, en aquest punt o en un lloc proper, d'un temple cronològicament anterior. J. Ainaud proposa una datació del segle VII per a aquestes impostes, tot comparant-les amb fragments escultòrics de la mateixa cronologia localitzats a Sant Pau del Camp (Barcelona) i Sâo Pedro de Balsamâo (Portugal) (AINAUD (1962: 43)). Únicament l'arqueologia, però, ens permetria saber si l'actual església preromànica es bastí sobre un temple tardo romà o visigòtic i si la població que el va bastir era descendent, o no, de la població iberoromana que habitava la vil·la en època de l'imperi. La designació toponímica de Sant Hilari es correspon amb l'hagiònim del Sant a qui es consagrà l'ermita, el qual entronca amb el culte a Sant Hilari de Poitiers, que va ser introduït a Catalunya en època carolíngia. | 41.5208200,1.9116100 | 409188 | 4597147 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73694-foto-08001-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73694-foto-08001-42-2.jpg | Legal | Visigot|Antic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 87|80 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73695 | Caramelles d'Abrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caramelles-dabrera | Informació oral: Maria Miró. GRAN ENCICLOPÈDIA CATALANA(1973), Vol. 4, pp. 358-359. SOLER, Jordi (2001): Folklores Català a Abrera. Entitats i festes. Inèdit. | XX | A Abrera gairebé s'havia perdut la tradició de cantar caramelles, fins que fa 21 anys algunes persones del municipi, encapçalades per Maria Miró, van decidir revifar-les de manera continuada. L'any 1978 Mossèn Josep Puig va proposar a la Maria, que dirigí les Caramelles cada diumenge de Pasqua. Així doncs, a partir d'aquell any sempre han cantat nens d'entre 5 i 14 anys. L'any 1998, en la commemoració del 20è aniversari, van cantar molts excantaires i s'organitzà una exposició amb fotografies i objectes representatius. Una fita important és la participació de les Caramelles d'Abrera en les Trobades de Petits Caramellaires del Baix Llobregat que es celebren des del 1981 l'1 de maig de cada any. A Abrera se n'han fet dues, la de l'any 1983 i la de l'any 1993. Un altre acte essencial de les Caramelles d'Abrera és l'excursió d'un dia que organitza cada any arreu de Catalunya. Les Caramelles d'Abrera continuen estant dirigides per Maria Miró, qui opina que actualment passen per un moment baix, ja que falten petits cantaires. La Junta de les Caramelles està composta per vuit membres, antics cantaires que cada any s'encarreguen d'organitzar la Cantada de Diumenge de Pasqua, la de la Trobada de Petits Caramellaires del Baix Llobregat, i l'excursió. | 08001-43 | Plaça de l'església - 08630 Abrera. | Les caramelles són unes cançons populars que es canten per Pasqua o Pasqua Florida. Una colla de cantaires visiten cases i masies davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Un de la colla, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt tota adornada de cintes i garlandes, on l'homenatjat, en correspondència, hi deixa el seu donatiu; sovint anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat 'la lloca'. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. El Cant més antic de les Caramelles han estat els Goigs del Roser o de les Botifarres. En el seu origen, el caramellaires recorrien els diversos masos anunciant la bona nova de la Resurrecció de Crist. Era una clara referència a la resurrecció de la naturalesa. A canvi de la notícia, se'ls obsequiava amb ous, botifarres i menges greixoses, cosa que indicava que la Quaresma s'havia acabat. Així, el simbolisme de l'ou de les mones és el principi de la vida. El costum de cantar caramelles s'esmenta per primera vegada al segle XVI. D'altra banda, el cant ha estat sempre acompanyat d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum revifant-lo. En aquest sentit va ser cabdal la tasca de Josep-Anselm Clavé, fundador dels Cors de Clavé l'any 1852. | 41.5177100,1.9019000 | 408374 | 4596812 | 08001 | Abrera | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73695-foto-08001-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73695-foto-08001-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73696 | Escut del Virrei Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-del-virrei-amat | <p>BARNADAS, Josep Mª; DURAN, Eulàlia (1970): 'Manuel d'Amat i de Junyent', Gran Enciclopèdia Catalana, Vol. 1, Barcelona, pp. 757-758. CATALÀ, Pere (1967): 'Castell de Voltrera', dins de Els castells catalans, Ed. Rafael Dalmau, pp. 335-340.</p> | XVIII | <p>A la façana sud de la casa de Can Vilalba, avui desapareguda, hi havia l'escut en pedra del virrei Amat, el qual va ser recuperat i dipositat a l'Arxiu Municipal quan la casa es va enderrocar per ruïna l'any 1982. A l'escut es poden apreciar: el braç, un sorgint d'un núvol i empunyant espasa sobre un mar agitat, escut heràldic dels Amat, i la torre o castell propi dels Castellbell. L'escut dels Junyent era un lleó rampant sense corona que, si ens fixem, ha estat substituït, afegint al seu lloc, a mode de correcció en pedra i posteriorment a la factura de l'escut, un lleó coronat. Aquest fet podria indicar que l'escut originari, el qual segurament devia estar col·locat en inici al castell de Voltrera, es reaprofità a la nova casa que Josep Amat i Junyent, senyor de Voltrera i marquès de Castellbell, va construir al peu del castell sota les indicacions del seu germà Manuel d'Amat i Junyent, virrei del Perú. El lleó sense corona dels Junyent es devia substituir pel lleó coronat quan Manuel d'Amat accedí virregnat del Perú.</p> | 08001-44 | Plaça Constitució, 1-08630 Abrera. | <p>Manuel d'Amat i de Junyent (Vacarisses, 1704-7?-Barcelona, 1782) pertanyia a una família nobiliària borbònica. Fill de Josep d'Amat i de Planella, primer marquès de Castellbell, i de Marianna de Junyent, filla del primer marquès de Castellmeià, va estudiar a València i a Barcelona. Es va apuntar a l'ordre militar de Sant Joan de Jerusalem i va viure durant set anys a Malta. Va participar en les campanyes d'Àfrica (1724-27), i en el regne de Nàpols a la batalla de Bitonto (1734). Després de viure a Barcelona i a Mallorca, va ser nomenat governador i president de l'Audiència de Xile (1755-61). El rei Carles III el va designar virrei del Perú i president de l'Audiència de Lima (1761-76). Durant el seu virregnat va modernitzar les defenses militars del Pacífic i va fundar el cos armat de la Mare de Déu de Montserrat. Va promoure l'exploració de l'illa de Pasqua (1770) i les tres expedicions de l'Águila (1772-5) a Tahití que van reanomenar com illa d'Amat. Des de Lima estant, el 1767, trameté els plànols i els cabals necessaris al seu germà, Josep d'Amat i Junyent, marquès de Castellbell i senyor de Voltrera, per construir la casa de Can Vilalba sota el castell de Voltrera. El 1777, quan el virrei Amat tornà d'Amèrica i, de camí a Montserrat, féu una breu estada a Can Vilalba. La seva vida privada i, especialment, els afers amb la seva amant, l'actriu criolla Micaela Villegas coneguda com «la Perricholi», van inspirar a Pròsper de Merimée l'obra La Carrosse du Saint-Sacrement (1829), i a Jacques Offenbach l'òpera 'La Périchole' (1868). La tradició diu que les obres d'infrastructura que va encarregar a Lima les va fer per complaure la seva amant. El fill que van tenir, Manuel d'Amat i Villegas, més tard firmaria amb el general San Martín l'emancipació de les colònies d'Espanya. De tornada a Barcelona va fer construir un palau a la Rambla, avui anomenat Palau de la Virreina, i una torre d'estiueig a Gràcia que no s'ha conservat. El palau, d'estil rococó, va ser construït per Josep Ausich i els escultors Carles Grau i Francesc Serra. El 1779 es va casar amb Maria Francesca Fiveller de Clasquerí i de Bru, coneguda popularment com «la virreina». A la mort de Manuel d'Amat, la seva esposa va continuar vivint al palau i li va quedar el seu malnom. L'escriptor Rafael d'Amat de Cortada i de Senjust, baró de Maldà, conegut per la seva obra 'Calaix de sastre', era nebot seu.</p> | 41.5164100,1.9018000 | 408364 | 4596668 | 08001 | Abrera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73696-foto-08001-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73696-foto-08001-44-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2020-10-07 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 94 | 52 | 2.2 | 1769 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 86915 | Col·lecció de porrons d'Àngel Torrents Solé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-porrons-dangel-torrents-sole | <p><span><span><span><span>BIDEGAIN, Gerard (2020): Informe tècnic sobre la donació de la col·lecció de porrons dels familiars del Sr. Àngel Torrents Solé a favor de l’Ajuntament d’Abrera. Ajuntament d’Abrera. Informe inèdit.</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>La col·lecció cedida per la família Torrents Sesé consta de dos-cents vuit porrons procedents de diferents llocs de la geografia espanyola, fets de diferents materials (vidre, pell, fusta, ceràmica, metall i plàstic). Hi ha porrons singulars, amb formes i colors vistosos, il·lustrats i alguns amb certa fantasia i de notable valor artístic. Pel que fa a les dimensions s’ha de mencionar que hi ha peces de tot tipus, principalment de la mida habitual dels tradicionals porrons de taula.</span></span></span></span></p> | 08001-106 | Plaça Constitució, 1- 08630 Abrera | <p><span><span><span><span>Durant la segona edició de la Fira Gastronòmica dels Porrons d’Abrera, el setembre de 2019, les filles del Sr. Àngel Torrents Solé (1922-2004), nascut a Barcelona i aficionat al col·leccionisme de porrons, van contactar amb l’Ajuntament d’Abrera, per tal d’informar l’ens municipal de l’existència de la col·lecció de dos-cents vuit porrons del seu pare i la voluntat de cedir-los al fons municipal. El Sr. Àngel Torrents va treballar coma fotògraf a l’empresa La Maquinista Terrestre i Marítima, tasca que l’obligava a viatjar per tota Espanya, d’on es va nodrir per formar la seva col·lecció de porrons. </span></span></span></span><span><span><span><span>Els principals motius de la donació són que les hereves de la col·lecció, les quatres filles del Sr. Àngels Torrents, tot i valorar unes peces molt estimades i simbòliques per la família, no es podien fer càrrec de la seva conservació en els seus habitatges particulars. En assabentar-se de la tradició del poble d’Abrera i del seu barri del Rebato relacionada amb els porrons, van decidir-se a formalitzar el donatiu a aquest municipi, veient-lo un lloc idoni, donada la seva estima a aquest objecte. </span></span></span></span><span><span><span><span>Durant el mes de setembre de 2020 l’Ajuntament d’Abrera decideix acceptar el donatiu i organitzar una mostra d’aquest material artístic a la Casa de Cultura, coincidint amb les dates de la Fira Gastronòmica dels Porrons, que no es va poder celebrar a causa de les mesures de contenció de la pandèmia de la Covid-19. La mostra de porrons, que portava per títol «<em>Ho diuen per tots cantons: visiteu la mostra de porrons!» </em>es programà a la Casa de Cultura del 28 de setembre al 2 d’octubre de 2020. L’exposició explicava la història de la col·lecció cedida, la tradició històrica dels porrons del Rebato, i la trajectòria de la Fira Gastronòmica dels Porrons d’Abrera. </span></span></span></span><span><span><span><span>El 25 de setembre de 2020 en una recepció privada amb l’alcalde d’Abrera, el senyor Jesús Naharro Rodríguez, el regidor de Cultura, el senyor Francisco Sánchez Escribano, la regidora de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica, la senyora Arantxa Galofré Freire, i les quatre filles del senyor Torrents: Sra. Magdalena Torrents Sesé, Sra. Flora Torrents Sesé, Sra. Rosa Torrents Sesé i Sra. Núria Torrents Sesé; es va signar l’acord de cessió de la col·lecció.</span></span></span></span></p> | 41.5164100,1.9018000 | 408364 | 4596668 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/86915-1110993.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/86915-1120012.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Cultural | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | Àngel Torrents Solé | 98 | 53 | 2.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 73721 | Font del Maset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-maset-0 | ARGELAGA SERVEIS AMBIENTALS SL (2006): Estudi de l'estat de les fonts naturals del municipi d'Abrera. Inèdit. | Enmig d'un canyissar i bardisses trobem una mina profunda, de més de 10 m de llargària, des d'on es canalitza l'aigua fins a un safareig. La mina, d'un metre d'alçada, està reforçada amb maons. A la sortida, hi ha un mur antic (possible origen romà?) que podria correspondre a una canalització. S'utilitza per regar els camps del Maset del Noguera i quan sobresurt el canal, l'aigua omple una bassa amb peixos exòtics. | 08001-69 | Can Torres - 08630 Abrera. | 41.5157400,1.9084500 | 408918 | 4596587 | 08001 | Abrera | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73721-foto-08001-69-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 73715 | Col·lecció de pintures municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-pintures-municipal-0 | Bases del Concurs de Pintura Ràpida editades per l'Ajuntament d'Abrera. http://www.ajuntamentabrera.cat/default.asp?opc=&doc=temp&ext=asp | XX | Col·lecció d'unes 300 obres pictòriques el tema del les quals sol ser qualsevol aspecte relacionat amb Abrera. Abunden les vistes més tradicionals del poble, com són l'Església DE Sant Pere, el carrer Major, la Sínia de Cal Barnet, les masies, etc. Poden participar tots els artistes que ho desitgin dividits en les següents categories: GENERAL (a partir de 18 anys) i LOCAL (a partir de 14 anys). Cada concursant pot presentar una sola obra, d'una grandària mínima de 38x48 cm, i es pot fer servir qualsevol tècnica i procediment per a l'execució de l'obra. S'atorguen tres premis pecuniaris en la categoria general, un en la categoria local i tres premis especials (als que poden optar els premiats anteriorment) en les següents categories: aquarel·la i al quadre més original. Les obres premiades queden en propietat de l'Ajuntament, el qual en té una petita part emmagatzemada, mentre la resta estan decorant els diferents edificis municipals. | 08001-63 | Plaça Constitució, 1- 08630 Abrera. | La col·lecció s'ha anat formant a partir de la convocatòria anual, per part del consistori, del Concurs de Pintura Ràpida des de fa uns 30 anys en el marc de la Festa Major d'Abrera per Sant Pere (29 de juny). | 41.5164100,1.9018000 | 408364 | 4596668 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73715-foto-08001-63-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73715-foto-08001-63-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 98 | 53 | 2.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 87697 | Fons documental amb informació d’Abrera al “Centre Documental de la Memoria Histórica” | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-amb-informacio-dabrera-al-centre-documental-de-la-memoria-historica | XX | <p><span><span><span>La documentació conservada en aquest arxiu consta d’expedients relacionats amb tot el procés de confiscacions de béns que es va donar per part de l’administració durant el període dels anys 1936-1939.</span></span></span></p> <p><span><span><span>1936 -1939 Documentació varia relativa a confiscacions fetes a la comarca de Baix Llobregat. Abrera-Castellví de Rosanes. Document de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>1937 Expedient d’ingrés del Sindicat de Treballadors de la Terra i Oficis Varis de Abrera (Barcelona).</span></span></span></p> <p><span><span><span>1936-1937 Expedientes de constitución de ayuntamientos de la comarca de Baix Llobregat. Abrera-Cervelló. Document de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>1936-1938 Expedientes de responsabilidades e incautación de bienes de la Ex-Baronesa de Maldà. Document de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>1937-1938 Oficios relativos a la investigación de recursos económicos de refugiados en la I Vegueria. Document de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | 08001-116 | Centre Documental de la Memoria Histórica. Carrer Gibraltar, 2, 37008 Salamanca | 41.5163871,1.9014573 | 408335 | 4596666 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87697-confiscacions.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87697-constitucio-alcaldia.jpg | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2021-02-15 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | Es pot consultar els fons disponibles, i alguns documents digitalitzats al Portal de Archivos Españoles (PARES) | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 87686 | Oliveres varietat becaruda de Can Morral del molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oliveres-varietat-becaruda-de-can-morral-del-moli | <p>GUIX, JC. (2021): 'Recuperació de la varietat d'olivera becaruda a Abrera'. Informe inèdit</p> <p>IRTA: Catàleg de varietats locals agràries de Catalunya.</p> | <p><span><span><span>Es tracta de diferents camps de mides reduïdes d’olivera (<em>Olea europaea </em>L.), varietat Becaruda (també coneguda amb altres noms (“becarut, bequerrut, boqueruda, buturuda i boteruda”). Les olives becarudes acaben amb un petit cogulló que, per la forma recorden el bec d’un moixó, d’aquí el nom. </span></span></span></p> <p><span><span><span>És una varietat vigorosa i de port obert, productiva i de maduració primerenca. Varietat androestèril (no produeix pol·len), la fulla és el·líptica lanceolada de longitud i amplada mitja i el fruït ovoïdal i lleugerament asimètric, negre en la maduració. Moltes d’elles passen el centenar d’anys. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En general, la becaruda fa una producció més petita que altres varietats d’olivera i, possiblement per aquesta raó, no era prou valorada fins quasi bé desaparèixer. No obstant això, es tracta d’una varietat antiga que està molt ben adaptada al cultiu de secà. Amb les oscil·lacions dels règims de pluges que s’estan observant darrerament a Catalunya, la becaruda podria esdevenir una varietat més ben adaptada als efectes del canvi climàtic. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>A banda d’ubicar-se en aquest espai de Can Morral del molí, que explota comercialment l’oli que produeix, és probable que hi hagi exemplars disseminats per altres finques agrícoles d’Abrera, explotades o abandonades.</span></span></span></p> | 08001-113 | Can Morral del molí | <p><span><span><span>El territori d’origen d’aquesta varietat és l’Alt Penedès-Baix Llobregat- Vallès Occidental, on es conrea actualment, tant per menjar com per produir oli. La becaruda és una olivera tradicionalment disseminada, és a dir, que poques vegades forma grans extensions, sinó que més aviat ha jugat a difuminar-se amb la vinya, veritable cultiu tradicional d’aquest territori. Les oliveres de becaruda han estat predominantment, plantades a llocs residuals, allà on, per les reduïdes dimensions de l’espai disponible, no valia la pena plantar-hi ceps i, sobretot, al llarg dels marges que delimiten els bancals costa amunt, fent una funció de reforç i protecció dels marges. </span></span></span><span><span><span>Els últims anys ha estat una varietat revaloritzada gràcies al seu ús per part d’alguns xefs de cuina mediterrània per seu valor organolèptic de qualitat i diferenciat.</span></span></span></p> | 41.5140219,1.9346608 | 411102 | 4596369 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87686-p1070653.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87686-p1070654.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | 2151 | 5.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 87683 | Les campanes de Sant Pere d'Abrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-campanes-de-sant-pere-dabrera | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El campanar de l’església de Sant Pere d’Abrera té a l’actualitat quatre campanes distribuïdes en els tres pisos del campanar:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La campana més voluminosa es localitza al primer pis, pesa 333 kg. Una creu decorada amb elements geomètrics destaca enmig de la cintura, sota i en català, apareix la informació que la campana va ser refosa l’any 1959 i el seu nom, “Joana”. A la part superior, el cap, destaquen dues inscripcions en llatí. La campana original datava de 1222. El seu nom és en homenatge al Papa del moment en que es va refondre i beneir la campana. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La campana del segon pis pesa 170 kg. i es diu “Gregòria”, en homenatge a l’arquebisbe Dr. Gregori Modrego Casaus, Bisbe de Barcelona. Sobre del nom apareix una imatge motllurada i a la part posterior, enmig de la cintura, una creu decorada amb elements geomètrics. En les dues bandes restants apareix una creu encerclada i la senyera. Al cap dues frases expliquen en català, que es tracta d’un donatiu dels feligresos amb motiu de la restauració de l’església i el campanar l’any 1959. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al tercer i últim pis del campanar hi ha dues campanes de mides més modestes. Destaca una pel seu símbol, ja que es tracta de l’antiga campana de l’ermita de Sant Ermengol (de 1612), que va ser refosa en aquesta, tal com explica la frase en català escrita a la part superior de la peça. Es diu “Teresa”, en homenatge a la persona que la va pagar, la senyora Teresa Verdaguer, vídua de Francesc Platón Sartí. A sobre del nom hi ha una creu. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al costat hi ha la l’última campana, la “Miraculosa”, dedicada a la Sagrada Família amb inscripció en llatí i datada del 1891en record de l’original, ja que aquesta, com la resta, va ser refosa l’any 1959. Hi ha una inscripció al peu de la peça, mentre que el cap és decorat amb motius vegetals i geomètrics. Destaca el segell de la fàbrica que va fer l’original l’any 1891, amb la bandera de Barcelona i el nom del propietari, el fonedor Buenaventura Pallés i Armengol. A la part oposada apareix una figura motllurada. Les dues campanes petites pesen 50 kg cadascuna.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>El sistema actual per tocar les campanes és automàtic, les campanes estan fixades en estructures metàl·liques per la part del coll i són colpejades exteriorment per un martell electromecànic.</span></span></span></span></p> | 08001-111 | Passeig de l'església, 9 - 08630 Abrera. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les campanes de Sant Pere d’Abrera es van col·locar i beneir el març de 1960.</span></span></span></span></span></p> | 41.5178537,1.9020153 | 408384 | 4596828 | 1959 | 08001 | Abrera | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87683-p1070533.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87683-p1070537.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós/Cultural | 2021-02-15 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | 98 | 52 | 2.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 87541 | La riera de Masquefa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riera-de-masquefa | <p><span><span><span>CASTELL, Carles (dir); MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi (2016): <em>Diagnosi dels espais lliures –Abrera.</em> <em> </em>Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea de Territori i Sostenibilitat. Diputació de Barcelona. Informe tècnic inèdit</span></span></span></p> | Tot i que és un espai de límit de terme, constitueix un indret clau en la conservació de la biodiversitat, especialment pels boscos de Sant Ermengol que hi ha adjacents (Castell, Margall i Miralles, 2016). | <p><span><span><span>La riera de Masquefa és una subconca de la riera de Magarola i limita Abrera pel seu límit NW. La riera s’uneix al Llobregat a través de la riera de Magarola i el torrent Mal. Una de les característiques d’aquesta riera és l’escàs pendent i un llit de grava compactada molt característic, que fa que l’aigua hi circuli en un nivell molt superficial com si fos un immens bassal de pocs centímetres de fondària. </span></span></span><span><span><span>Una altra característica d’aquesta riera són els meandres continuats que han configurat espadats com a resultat de l’activitat erosiva, i també algunes balmes. La vegetació de ribera és escassa, ja que la riera ha excavat la major part del seu curs; tot i així, en alguns dels meandres podem trobar bocins de vegetació de ribera, especialment, alguns àlbers, pollancres, oms i salzes. En alguns trams també hi ha retalls de vegetació herbàcia de ribera amb cua de cavall (<em>Equisetum sp</em>) i també, tot i que de forma molt escassa, trobem alguns trams amb poblaments de canya americana. </span></span></span><span><span><span>És una riera que en temps eixuts baixa seca en molts trams, però en altres manté una mínima làmina d’aigua superficial. Es caracteritza per l’abundor de poblaments d’ocells aquàtics com ara la cuereta blanca (<em>Motacilla alba</em>) i la cuereta torrentera (<em>Motacilla cinerea</em>). També s’hi ha observat alguna rapinyaire forestal com l’esparver (<em>Accipiter nissus</em>) que fa servir d’abeurador alguns dels bassiols que s’hi fan. </span></span></span><span><span><span>Esporàdicament , i en època de migració, la llera de la riera de Masquefa també és visitada per altres espècies d’ocells aquàtics. En els darrers anys s’han fet diversos alliberaments de tortugues de rierol (<em>Mauremys leprosa</em>) per part del Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC). En el vessant dret dels sediments d’aquesta riera s’hi va excavar el conjunt troglodític de Sant Ermengol recollit al Mapa de Patrimoni (Castell, Margall i Miralles, 2016).</span></span></span></p> | 08001-109 | Límit NW del terme municipal | 41.5224900,1.8689300 | 405630 | 4597379 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87541-p1070575.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87541-p1070576.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 87540 | Riera del Morral del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-morral-del-moli | <p><span><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>CASTELL, Carles (dir); MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi (2016): </span></span></span></span></span><em><span>Diagnosi dels espais lliures –Abrera.</span></em> <em> </em><span><span><span><span><span>Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial. Àrea de Territori i Sostenibilitat. Diputació de Barcelona. Informe tècnic inèdit</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span>Aquesta riera és el resultat de la unió de la riera de Sant Jaume i la riera de Gaià. En aquest punt d’aiguabarreig de les dues rieres, dins del terme d’Abrera, comença el curs de la riera coneguda com del Morral del Molí. La riera arriba fins al riu Llobregat, concretament a la franja de la ZEPA-LIC-EIN Montserrat Roques Blanques Riu Llobregat, i a través de la riera de Gaià i de Sant Jaume connecta amb el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la plana vallesana. És un riera, en general, de petit cabal de només 0,06 m/s, que circula sobre un llit de còdols i pràcticament sense fer bassiols. </span></span></span></span><span><span><span><span>Segons Castell, Margall i Miralles (2016), la riera és un connector de primer ordre. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Destaquem d’aquesta riera diverses taques importants d’arbredes de ribera, especialment de pollancres amb alguns exemplars de salzes i fins i tot d’àlbers. En el sotabosc hi creixen plantes com l’herba sabonera (<em>Saponaria officinalis</em>), l’estroncasangs (<em>Lithrum salicaria</em>), la menta (<em>Mentha officinalis</em>) i la cua de cavall (<em>Equisetum telmateia</em>), entre d’altres. </span></span></span></span><span><span><span><span>Respecte a la fauna, és força abundant, i s’hi ha citat una tortuga de rierol jove (<em>Emys orbicularis</em>) –i s’ha detectat la presència d’un adult de tortuga de florida (<em>Trachemys scripta</em>)– i d’aligot (<em>Buteo buteo</em>). S’han detectat cabirols, amb avistaments inclosos, entre els termes municipals d’Abrera i de Castellbisbal (Castell, Margall i Miralles,2016).</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Castell, Margall i Miralles (2016) remarquen que tant per les característiques del torrent, tancat en una vall fonda, com per l’escassa presència d’elements antròpics, aquesta riera ofereix les condicions ecològiques (hàbitats de ribera, geomorfologia, poblament faunístic) perquè sigui una veritable reserva natural, especialment en el tram entre el pont de la carretera BV-1202 i l’aiguabarreig amb la riera de Sant Jaume i riera de Gaià. Aigües avall del pont de la BV-1202, la riera fa de partió del terme municipal.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La riera del Morral del Molí desemboca al riu Llobregat en un punt on conflueixen també els límits administratius dels municipis de Castellbisbal i Martorell, sota un viaducte de la A2, i que destaca per l’important con de dejecció de graves i còdols, que constitueix un hàbitat singular que caldria conservar i que, com mostren les fotografies aèries antigues, era molt rellevant. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Precisament el tram d’aquesta riera entre el pont del Suro i la desembocadura, tot i que fa frontera amb el terme municipal, ofereix un hàbitat molt remarcable com són els codolars riberencs, en els quals s’hi troben plantes rares per a la zona com el cascall groc (<em>Glaucium flavum</em>) i també d’ocells poc comuns com el corriol petit (<em>Charadrius dubius</em>) que hi nidifica i és una espècie protegida. </span></span></span></span></p> | 08001-108 | 41.5158000,1.9385600 | 411430 | 4596562 | 08001 | Abrera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87540-p1070647.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87540-p1070646.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 86916 | Les trinxeres de la Guerra Civil Espanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-trinxeres-de-la-guerra-civil-espanyola | <p><span><span><span><span>AUGÉ, Òscar; PICON, Adam (2018): Memòria de la intervenció arqueològica al jaciment de les Trinxeres de la Guerra Civil espanyola del Bosc de Sant Miquel (Abrera, Baix Llobregat).<strong> </strong>Del 04 d'octubre al 12 de novembre de 2017. Informe inèdit</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>AUGÉ, Òscar; PICON, Adam (2018): Memòria de la intervenció arqueològica al jaciment de les Trinxeres de la Guerra Civil espanyola del Bosc de Sant Miquel (Abrera, Baix Llobregat).<strong> </strong>del 14 al 23 de novembre de 2018. Informe inèdit</span></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span>El jaciment arqueològic s’emplaça en una zona boscosa, el bosc de Sant Miquel, situada a 50 metres al sud-est de la urbanització homònima, ubicada a poc més d'1 quilòmetre al nord-est del nucli d'Abrera. </span></span></span></span><span><span><span><span>Els resultats de les intervencions arqueològiques portades a terme pels arqueòlegs Adam Picon Mañosa i Òscar Augé Martínez els anys 2017 i 2018, recollits a les memòries arqueològiques, posen de manifest la descoberta d’un el complex defensiu d’una extensió aproximada d’uns 4500m2. </span></span></span></span><span><span><span><span>Es tracta d’un conjunt format per vàries línies de trinxeres, quatre refugis i tres pous de tirador, vinculats amb el conflicte bèl·lic de la Guerra Civil espanyola. La disposició de les línies de trinxera identificades és paral·lela a les línies de nivell del terreny on estan excavades, ascendint des de la cota 137 m.s.n.m, on se situa la primera línia, fins a la cota 162 m.s.n.m, gairebé al capdamunt del turó, on hi ha la darrera trinxera localitzada. Una sisena trinxera puja en perpendicular a la resta per l'extrem sud del sector. El conjunt queda limitat al nord per una pista forestal, mentre que pel sud ho fa a un talús de contenció del pendent que es troba just a la sortida de la boca oest del túnel de l'Autovia B-40, o Ronda del Vallès, que forada la Serra d'en Ribes. </span></span></span></span><span><span><span><span>Les intervencions arqueològiques van permetre la recuperació de diverses restes de material bèl·lic, principalment munició i restes d'armament de fabricació italiana. Aquest fet serveix als arqueòlegs per avalar la hipòtesi que els defensor republicans foren ràpidament foragitats de la seva posició (potser reculant fins a la zona de Mas d'en Ribes), i que les trinxeres foren ocupades per forces nacionals des d'on fustigarien aquest punt.</span></span></span></span></p> | 08001-107 | Bosc de Sant Miquel | <p><span><span><span><span>El jaciment cal emmarcar-lo en els darrers moments de la Guerra Civil espanyola (1936 i 1939) a Catalunya, concretament en el context del trencament del Front de l'Ordal, a principis del 1939, per part de les tropes faccioses insurrectes, i l’intent de la República d’establir un nou front al riu Llobregat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La notícia de l'existència de combats a la zona del bosc de Sant Miquel la trobem de manera indirecta a les memòries del tinent coronel Francisco Hidalgo de Cisneros, conservades a l’Arxiu Militar d’Àvila, on s'explica que per arribar al Mas d'en Ribes (fitxa 57 del Mapa de Patrimoni Cultural i Natural d’Abrera) van haver de superar la presència d’armes automàtiques, molt possiblement emplaçades en aquestes trinxeres.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Una part del jaciment fou localitzat I catalogat entre els anys 2008 i 2009, durant el control arqueològic de les obres de construcció del tram comprès entre Abrera i Olesa de Montserrat de l'Autovia B-40. No es va fer cap actuació, més enllà de constatar que els treballs no afectaven el jaciment.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Entre els dies 14 de març i 5 de maig del 2016, es va dur a terme un control arqueològic preventiu de les obres que la companyia “Mina Aigües de Terrassa” estava duent a terme per realitzar un <em>bypass </em>a la canonada que abasteix d'aigua el municipi de Terrassa des de la Planta de tractament d'aigües del riu Llobregat. En el marc d'aquesta intervenció, es va efectuar un primer aixecament topogràfic i es van es van poder situar les trinxeres i els refugis.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Els anys 2017 i 2018 es van fer intervencions arqueològiques motivades per la voluntat de l'Ajuntament d'Abrera de posar en valor el conjunt patrimonial de les trinxeres del bosc de Sant Miquel, El jaciment ha estat excavat i fet accessible per Òscar Augé Martínez i Adám Picón Manyoses amb el finançament de la Diputació de Barcelona i del propi Ajuntament d’Abrera.</span></span></span></span></p> | 41.5304300,1.9179300 | 409729 | 4598208 | 1939 | 08001 | Abrera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/86916-p1070634.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/86916-p1070639.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Cultural | BCIL | 2021-02-08 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | 98 | 1754 | 1.4 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 73697 | Cementiri vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-vell | <p>PONS, Carles (1988): Centenari del Cementiri d'Abrera. Ed. Ajuntament d'Abrera.</p> | XIX | <p>Estructura de planta rectangular amb mur de tanca de maçoneria, arrebossat i enlluït. Està distribuït en nínxols i hi ha una petita capella d'estil neogòtic.També hi trobem una làpida que recorda l'afusellament, en aquest indret, d'una sèrie de persones d'Olesa de Montserrat durant la Guerra Civil.</p> | 08001-45 | Passeig de l'església - 08630 Abrera. | <p>La història del cementiri arrenca l'any 1887, quan el rector Mossèn Pau Boloix pensà en construir-ne un de nou donat que l'antic cementiri adossat a l'església de Sant Pere era massa petit. Una vegada obtingué el vist-i-plau del bisbat de Barcelona, Mossèn Pau encetà un seguit de gestions per aconseguir els terrenys que li oferia en permuta Pere Sucarrats. Mitjançant l'Acta de l'Ajuntament d'Abrera del dia 26 de gener de 1888, es concedí el permís municipal per començar la seva construcció. Presidí la sessió l'alcalde Miquel Sucarrats i assistiren Consellers i la Junta Municipal de Sanitat; a proposta del rector, escolliren la vinya de Cal Barnet, propietat de Pere Sucarrats, per l'emplaçament del nou cementiri, ja que reunia totes les condicions marcades per la llei i el B.O. del 19 de maig de 1882 (els cementiris han de ser traslladats a les afores dels nuclis de població per raons sanitàries). El dia 2 de febrer de 1888 es fan públiques les condicions pel constructor i es constitueix la junta que portarà la gestió de les obres, presidida per Mossèn Pau. El dia 12 de febrer es van fer públiques les ofertes presentades pels mestres d'obra d'Esparreguera: D. Pablo Mas, que l'ofertà a deu pessetes i vint-i-cinc cèntims la cana; D. Jaime Sanmartí oferí nou pessetes i setanta-cinc cèntims; i Antonio Puig que es va retirar per ser la seva oferta la més elevada de totes. La construcció va ser adjudicada a Jaume Sanmartí. Per finançar el nou cementiri es formà una llista de contribuents i Mossèn Pau va prometre a tots els qui col·laboressin que els absoldria del pagament dels drets d'obra als que després volguessin tenir un nínxol. Composaven la llista 98 persones del poble. El 15 de maig de 1888 es beneí el nou cementiri concurrent en processó tot el poble amb assistència de les autoritats civils i tots els rectors veïns. L'últim enterrament a aquest cementiri tingué lloc l'any 1987.</p> | 41.5195300,1.9042600 | 408573 | 4597012 | 1888 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73697-foto-08001-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73697-foto-08001-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73697-foto-08001-45-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | BCIL | 2026-06-17 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 119|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 86913 | El porró del Rebato | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-porro-del-rebato | <p><span><span><span><span>Butlletí municipal d’Abrera (2014): “Un enorme porró donarà la benvinguda a Abrera”. <em>Abrerainfo,</em> n. 110 (juny 2014), p. 5. Ajuntament d’Abrera.</span></span></span></span></p> | XXI | <p><span><span><span><span>Escultura de quatre metres i mig d’alçada que reprodueix un porró. L’estructura d’acer defineix la silueta de l’objecte, quedant el volum interior buit. S’assenta en una base de pedra a la part més alta d’una rotonda. Des d’aquest punt, un muret de pedra seca segueix en una línia espiral descendent que forma una feixa plantada de ceps alineats al límit del bancal, des de la part més alta fins a la base de la rotonda, on s’ubica en lletres grans el topònim “Abrera”. La rotonda és un dels principals accessos al nucli urbà.</span></span></span></span></p> | 08001-104 | Plaça Rebato - 08630 Abrera | <p><span><span><span><span>La rotonda està situada a l’entrada del barri del Rebato, per on passava l’antiga carretera N-II i hi havia diversos hostals que tenien, a la porta, els porrons com a reclam per als viatgers als quals oferien un bon àpat acompanyat del vi d’Abrera. Als anys cinquanta, Abrera era coneguda pels porrons, atès que els hostals de l’antiga carretera N-II, oferien gratuïtament vi al viatger que pogués i volgués aixecar amb una sola mà uns porrons de gran pes. La nova rotonda del Rebato es va concebre com un record simbòlic al passat agrícola i a la tradició dels porrons per la que era coneguda la població. El disseny de la rotonda i la idea del porró és obra d’en Josep Sala, veí del Rebato que de manera desinteressada va col·laborar, juntament amb altres veïns del barri, en l’elaboració de la idea original. Un cop presentada la proposta per part de l’Associació de Veïns a l’Ajuntament, els serveis tècnics municipals la van convertir en el projecte executat. </span></span></span></span></p> | 41.5209000,1.8962300 | 407905 | 4597173 | 2014 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/86913-p1070509.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/86913-p1070513.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-01-31 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | Josep Sala (disseny) | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 73653 | Sant Pere d'Abrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-dabrera | <p><span><span><span>AAVV (2017). Panell interpretatiu ubicat al carrer del Rebato. Ajuntament d’Abrera. Inèdit</span></span></span></p> <p>'Església parroquial de Sant Pere d'Abrera', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</p> <p>PAGÈS, Montserrat (1992a): Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.</p> <p>PAGÈS, Montserrat (1992b): Sant Pere d'Abrera, Catalunya Romànica, vol. XX: El Barcelonès, El Baix Llobregat, El Maresme. Fundació Enciclopèdia Catalana. Barcelona, pp. 319-320.</p> <p>SOLER, Maria (2000a): L'església de Sant Pere d'Abrera. Estudi sobre la seva evolució històrica. Ed. Ajuntament d'Abrera.</p> | XI-XII | <p>Església de nau única coberta amb volta de canó i capçada per un absis trilobulat amb finestres de doble esqueixada. L'absis està disposat entorn d'un creuer o presbiteri cobert amb volta d'aresta. Exteriorment, l'absis central està decorat amb arcuacions cegues i lesenes. Interiorment, els tres absis formen tres espais troncocònics ben diferenciats, oberts per arcs de mig punt i coberts per voltes de quart d'esfera. La capçalera enllaça amb la nau mitjançant un arc triomfal de mig punt. Els murs d'aquesta nau, amb porta orientada a migdia, fan 1,25 m de gruix i presenten un aparell de petits blocs disposats en filades homogènies. Les finestres de l'edifici, incloses les tres de l'absis, són totes de mig punt, amb l'ampit recte i construïdes amb pedra tosca. A la zona del creuer s'aixeca un campanar en forma de torre quadrada de tres pisos, les filades inferiors de la qual sobresurten a mode de sòcol. Al primer pis s'obre una finestra de mig punt per costat, i als altres dos pisos dues finestres geminades a cada cara. L'últim pis d'aquest campanar va ser afegit durant la restauració de 1956-59, moment en què es varen obrir les finestres anteriorment tapiades del primer i segon pis. Les columnetes de les finestres geminades, tant les del segon pis com les del tercer, són noves. El campanar està bastit amb una pedra calcària molt porosa, la mateixa que s'utilitza als arcs. La motllura que originalment coronava els dos pisos, de dos bocells amb una mitjacanya, ha estat reproduïda al capdamunt del tercer pis. La porta de mig punt que dóna accés al temple està emmarcada per una arquivolta sobre columnes i capitells; l'arcada exterior és resseguida per un guardapols motllurat en cavet. Arcada i arquivolta estan decorades, la primera amb l'aresta en forma de dents de serra, la segona amb un baix relleu de palmetes. Una arcada inscrita a l'interior de l'arquivolta emmarca un timpà llis compost de grans carques. La llinda també és llisa. Els capitells, coronats per altes impostes, presenten una decoració molt rudimentària. El de l'esquerra presenta una decoració basada en fulles d'acant. El de la dreta, molt erosionat, mostra unes àligues situades als angles.</p> | 08001-1 | Passeig de l'església, 9 - 08630 Abrera. | <p>La parròquia de Sant Pere d'Abrera és esmentada com a part integrant del terme del castell de Voltrera, l'any 1100, al testament de Guillem Ramon I de Castellví, senyor de la baronia del mateix nom, on llega cinc mancusos per a la seva dedicació, cosa que vol dir que les obres del temple es trobarien aleshores prou avançades. Més tard, un document del 1141 es refereix a l'església com a parròquia. El 1391 el papa Climent VII uní la capellania de Sant Pere d'Abrera a la mensa capitular de la seu de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Des del moment de la seva construcció, i en paral·lel a la creixent importància econòmica d’aquest territori, la petita església de Sant Pere va anar incrementant la seva feligresia. Algunes famílies pageses optaren per establir els seus habitatges a l’àrea circumdant del temple, constituint una primera <em>sagrera</em></span><span lang='CA'> (Can Sucarrats, Ca l’Elvira, Ca la Laura, Can Martinet, Cal Benet...).</span><span lang='CA'>. D’aquesta manera, s’anirà cristal·litzant un petit nucli rural al seu voltant, conegut als pergamins més antics com a Brea, i que serà l’origen de l’actual poble d’Abrera.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Des de la seva construcció i fins avui, el temple ha sofert nombroses transformacions. Sabem que en època baix medieval i a principis de l’edat moderna cadascun dels absis de la capçalera fou consagrat a un sant diferent. L’absis central, el més important del temple, estava dedicat a Sant Pere, mentre que els altres dos anaren variant llur invocació. La pica baptismal era de pedra i se situava al final de la nau. Al costat de l’església s’emplaçava també el cementiri, que hi romangué fins l’any 1888.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>A principi del segle XVI, a l’església s’hi construí un cor sobrealçat, al que s’accedia per una escala de fusta situada en un dels costats de la nau romànica. A principi del segle XVII documentem també l’existència d’una rectoria. A meitat d’aquest mateix segle s’iniciaren les obres de construcció de les dues capelles laterals que encara avui tallen la nau romànica. La capella meridional fou consagrada a la Verge del Roser, mentre que la septentrional es dedicà al culte del Sant Crist.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Durant el segle XVIII l’església continuà transformant-se: s’aixecaren unes golfes sobre la nau i, a meitat del segle XIX, se sobrealçà el campanar. Les finestres dels dos pisos romànics originals foren paredades i arrebossades, i per sobre d’elles s’alçà un tercer pis tan alt com els dos anteriors i dotat d’una llarga i esvelta finestra. El nou campanar quedava rematat per un teulat de peces ceràmiques blaves i blanques. Amb aquest aspecte l’església arribaria a la Guerra Civil, moment en què fou cremada i esdevingué magatzem de subministres, sense que això causés </span></span></span></span>danys importants a l'estructura.</p> <p><span lang='CA'><span>Serà l’any 1956 quan Joan Capell i Gorina, rector d’Abrera i arquitecte, va iniciar la restauració del temple amb l’objectiu de recuperar la fesomia romànica. Els treballs, realitzats sota l’auspici del Servei de Conservació i Catalogació de la Diputació de Barcelona, es van perllongar fins el 1960 i van permetre recuperar la imatge medieval de l’església. També es va restaurar el campanar, tot i que amb tres pisos, en comptes dels dos originals. </span></span></p> <p>Segons Montserrat Pagès, PAGÈS (1992a: 319), les esglésies que s'hi assemblen més són Sant Pere de Montgrony, Sant Llorenç del Munt (Osona), Sant Oïsme de la Baronia i Sant Celdoni i Sant Ermenter de Cellers, de la fi del segle XI i començament del XII, data que no contradiu la que assenyalen els documents per a Sant Pere d'Abrera. </p> | 41.5178600,1.9019600 | 408379 | 4596829 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73653-foto-08001-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73653-foto-08001-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73653-foto-08001-1-3.jpg | Legal | Medieval|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2021-02-15 00:00:00 | ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 85|92 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73657 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-23 | <p>HURTADO, Víctor; MESTRE, Jesús; MISERACHS, Toni (1995): Atles d'Història de Catalunya. Edicions 62, Barcelona, p. 70 i 170. RIERA, Antoni (2003): 'La red viaria de la Corona Catalanoaragonesa en la Baja Edad Media', dins de Acta Historica et Archaelogica Mediaevalia, 23/24. Publicacions de la Universitat de Barcelona, pp.441-463. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.</p> | <p>El camí ral entrava a Abrera pel camí que passava per l'Hostal del Pi, avui desaparegut, dirigint-se en línia recta cap al carrer Nou i la creu de terme. Des de la creu enfilava el carrer Major anant cap a l'església parroquial de Sant Pere. Des d'aquí seguia aproximadament per l'actual Avinguda de la Generalitat, per dirigir-se cap al Barri del Rebato, i acabava sortint de la població pel Pont de Magarola. Avui dia es coneix la totalitat del seu traçat al seu pas pel municipi, tot i que està utilitzat per vials actuals. Tanmateix de moment no se'n coneixen vestigis materials associats a l'antic camí.</p> | 08001-5 | Carrer Major - 08630 Abrera. | <p>El Camí Ral que anava de Barcelona a Saragossa passant per Lleida és d'origen medieval, tot i que els camins medievals seguien bàsicament la xarxa de vies d'època romana. Al segle XII, l'usatge 'Camini et Stratae' establí que els camins públics eren de la potestat del rei. Ja a partir del segle XIII les constitucions donades a les corts per Pere II (1283), Alfons II (1289) i Jaume II (1299) asseguraven el lliure pas i el comerç pels camins que estaven sota la jurisdicció reial. El tràfic entre Barcelona i Lleida, un dels principals enclaus de comunicacions de tota la Corona Catalanoaragonesa durant la Baixa Edat Mitjana (segles XIV-XV), es canalitzava pel camí ral de Saragossa i per dues rutes alternatives: la primera remuntava el riu Llobregat fins a Manresa passant per Abrera, travessava la Serralada Prelitoral per la Segarra, enfilava cap a Cervera i Tàrrega, i assolia Lleida per la plana de l'Urgell; la segona sortia del Barcelonès per l'eix del Llobregat, del qual seguia només un tram de 30 Km, entrava a la vall del riu Anoia per Martorell, passava per Igualada, travessava la Serralada Prelitoral pel Coll de la Penedella i s'unia, a Cervera, a la ruta anterior. Ambdues rutes van ser utilitzades bàsicament pel trànsit de mercaderies, pels correus ràpids i pel monarca en els seus desplaçaments urgents. El Camí Ral Barcelona-Saragossa era un camí de titularitat reial, molt segur, donat que les persones i mercaderies que hi circulaven estaven sota la protecció directa del monarca, qui exigia, a canvi, nombrosos impostos de pas. Ja en època moderna, la construcció de la carretera N-II es projectà, seguint el traçat d'aquest camí ral amb alguna variació, cap a l'any 1761, durant el regnat de Carles III, i finalitzaren les obres l'any 1802, amb una interrupció durant la guerra amb França (1793-95). L'any 1887 es construeix el pont de la riera Magarola per millorar el tram que travessa el llit de la dita riera i que comunicava Abrera amb Esparreguera passant pel mig del Barri del Rebato.</p> | 41.5147800,1.9025200 | 408421 | 4596486 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73657-foto-08001-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73657-foto-08001-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73657-foto-08001-5-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 119|94 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 73662 | Can Mataró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mataro | <p>'Can Mataró', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</p> | XVI-XVII | Actualment la casa ja no existeix ja que l'han enderrocat i estàn construïnt pisos. | <p>Casa de pedra i de planta rectangular, amb teulada a dues aigües de teula àrab i façana arrebossada. Presenta planta baixa i pis. Al llarg del temps ha patit diverses reformes, sobretot a la façana. De l'edificació original es conserva el portal adovellat de mig punt i un altre d'arc rebaixat, ambdós a la façana principal. Al primer pis hi ha tres balcons amb barana de ferro forjat.</p> | 08001-10 | Avinguda de la Generalitat, 11-13 - 08630 Abrera. | <p>També anomenada Can Sucarrats, perquè era propietat de la Família Sucarrats, també propietaris de la masia del mateix nom.</p> | 41.5182000,1.9005500 | 408262 | 4596868 | 08001 | Abrera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73662-foto-08001-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73662-foto-08001-10-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-05-10 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | La casa ja no existeix, el 2022 va ser enderrocada i estan construïnt pisos. | 119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 73665 | Tradició dels porrons del Rebato | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tradicio-dels-porrons-del-rebato | <p><span><span><span>AAVV (2018): Informe de final d’activitat Fira Gastronòmica dels Porrons d’Abrera. Memòria 2018. Ajuntament d’Abrera i l’Associació de Gastronomia i Turisme del Baix Llobregat.</span></span></span></p> <p>SOLA, Antònia (1999): Abrera, poble per a tothom. Premi d'Investigació local 1997. Ed. Ajuntament d'Abrera, p.122.</p> | XIX-XX | La tradició de beure els porrons de camí a Montserrat s'ha perdut totalment. | <p>El fet que la popular barriada del Rebato es formés al llarg de l'antiga carretera reial Barcelona-Lleida va potenciar-hi la ubicació d'hostals i el naixement de la tradició dels porrons. Des del segle XIX, les diligències que hi passaven paraven a l'Hostal del Tres Porrons on els passatgers que mostraven la suficient perícia per aixecar amb una sola mà els porrons podia beure, gratuïtament, tant vi com el seu pols li permetés.</p> | 08001-13 | Carrer del Rebato - 08630 Abrera. | <p><span><span><span>Aquesta tradició sorgeix quan a la porta de l'hostal 'Cal Ginesta' van col·locar un ninot i un porró de fusta per tal d'aconseguir l'atenció dels viatgers. Llavors, en Juhera, que tenia un altre hostal des del 1840, n'hi posà un d'autèntic cap al 1920. Els de 'Cal Ginesta' en van col·locar dos per no quedar-se enrere i en Juhera pujà a tres (16 litres a cada porró), formant els Tres Porrons. Més tard, cap al 1953, a l'hostal de 'Cal Simon' en van posar quatre (12 litres amb 15 quilos), per no ser menys. Des de llavors, el Rebato se'l coneix popularment com 'els Porrons'. <span lang='CA'>L’activitat de les tres tavernes van fer famós aquest tram de la N-II, que molts utilitzaven per visitar Montserrat.</span> L’any 1969, es va construir una variant de la carretera principal (actualment A-2), que va alliberar el Rebato del trànsit de vehicles, però també va fer canviar el negoci tradicional dels hostals a peu de carretera. Tot i que la tradició dels porrons va començar a perdre’s, aquests restaurants van romandre actius fins entrat el segle XXI.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Cada hostal tenia un reclam per al visitant; la dita del 'Dos Porrons' era: 'Con una mano beberás, tu fuerza probarás y nada pagarás'; la del 'Tres Porrons' deia: 'Per tots cantons mongetes i botifarres als Tres Porrons'. S’havia arribat a organitzar fins i tot algun concurs d’aixecar porrons, amb campió local i tot. La fama adquirida concretament pel restaurant “Tres porrons”, va atraure a mitjans del segle XX, a personatges com<strong> </strong>el doctor Alexander Fleming, l’actor Errol Flynn, Hassan II (rei de Marroc), i una llarga llista de celebritats com futbolistes, polítics o cantants, entre d’altres. El restaurant va tancar les seves portes del carrer del Rebato n. 75 l’any 2002.</span></span></span></p> | 41.5214200,1.8945800 | 407768 | 4597232 | 08001 | Abrera | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73665-foto-08001-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73665-foto-08001-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2021-01-26 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 98 | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73673 | Jaciment ibèric de l'Hostal del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-iberic-de-lhostal-del-pi | BERMÚDEZ, Xavier; SALES, Jordina (2001): Excavacions al c/ de l'Hostal del Pi, Polígon Barcelonès (Abrera, Baix Llobregat) 14-19 de març de 2001. Memòria d'intervenció arqueològica inèdita. ArqueoCat SL, Igualada. BERMÚDEZ, Xavier; SALES, Jordina; SOLER, Maria; GUIX, Sofia; GUIX, Joan Carles (2003): 'Agricultura i comerç en època ibèrica al curs mig del Llobregat. Estudi del probable camp de sitges del carrer de l'Hostal del Pi (Abrera, Baix Llobregat)', dins de Revista d'Arqueologia de Ponent, nº 13, Universitat de Lleida, pp. 211-222. 'Polígon Barcelonès'. A: Carta Arqueològica Baix Llobregat: Abrera. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. SOLER, Maria; GUIX, Joan Carles; GUIX, Sofia (2000b): 'Restes arqueològiques d'època ibèrica al polígon Barcelonès (Abrera)', dins de XLIII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, resum de les comunicacions. Ed. Ajuntament de Martorell. | III-II aC | Ha estat afectat per diferents remocions del terreny. Durant un temps s'hi va extreure grava afectant a l'estratigrafia arqueològica. | La intervenció arqueològica de l'any 2001 va consistir en l'obertura de diverses cales de sondeig a les zones que presentaven una major concentració de restes. Al sondeig 1 es va documentar una fossa emprada per a l'enterrament d'un cavall en època moderna. Al sondeig 2 es van excavar tres sitges i al sondeig 3 es va registrar una sitja més, totes elles molt afectades per la remoció superficial de terres. El material ibèric que amortitzava les sitges va ser datat a cavall dels segles III-II a.C. Es va recuperar un total de 490 peces de ceràmica feta a torn, a torn lent i a mà (de les quals 488 són fragments ceràmics) de diversa tipologia: àmfores, tenalles de gran volum, càlats, vasos, plats, bols, etc. Tot i que a la intervenció no es va documentar la presència de material d'importació d'origen mediterrani (púnic, grec o romà, que hagués permès precisar les cronologies), hi ha representades produccions pròpies d'altres àrees del món iber: grises de la costa nord-catalana, ceràmica ibèrica meridional, etc.). Segons els arqueòlegs, s'ha constatat l'existència d'altres possibles sitges en altres indrets de la parcel·la, la qual cosa fa pensar que es tracti d'un camp de sitges. | 08001-21 | Carrer de l'Hostal del Pi - 08630 Abrera. | Durant les tasques d'acondicionament dels vials del Polígon industrial Barcelonès d'Abrera, a finals de l'any 1997, els treballadors van comunicar a l'Ajuntament la trobada de fragments de ceràmica en una secció de terreny de propietat privada, situat entre el carrer Hostal del Pi, la carretera N-II i el Torrent Gran. La primera secció d'aquest terreny es va fer a principis de la dècada de 1970, durant els treballs d'obertura del carrer Hostal del Pi, en què el rebaix del terreny amb màquines excavadores va seccionar un seguit d'estructures. L'any 2000 el Grup d'Opinió i Recerca BREA, identifica un estrat d'enderroc i dues sitges reomplertes, a banda de nombrosos fragments de ceràmica de cronologia ibèrica, i notifica al consistori la manca de protecció de les restes, exposades a l'espoli i l'erosió. Amb l'adquisició dels terrenys per part de l'Ajuntament d'Abrera, l'any 2001, el consistori promogué la pràctica d'una excavació arqueològica amb caire preventiu duta a terme per l'empresa d'arqueologia Arqueocat SL. Malgrat les limitacions de la intervenció realitzada, l'estudi de les estructures i la ceràmica obtingudes ha permès als autors de les excavacions (BERMÚDEZ et al., 2003: 211-212) aportar unes dades preliminars, que ara per ara constitueixen l'únic referent conegut d'època ibèrica al terme municipal abrerenc. Les estructures documentades corresponen a quatre sitges amortitzades totes amb material ceràmic del segle III a.C. Aquesta coetanietat, junt amb la relativa densitat que presenten i la constància de l'existència d'altres possibles sitges en altres indrets de la parcel·la fa pensar en la probabilitat que el jaciment constitueixi un veritable camp de sitges. Segons els mateixos autors, aquesta mena d'enclavaments suposen la concentració d'un gran nombre de dipòsits subterranis destinats a l'emmagatzematge de gra en àrees obertes. Les quantitats de cereal que s'hi acumula depassa en la majoria dels casos les necessitats alimentàries dels nuclis que hi ha associats, interpretant-se com a centres especialitzats en la concentració de l'excedent agrícola d'una o vàries comunitats de cara a ésser exportat, preferentment vers el comerç mediterrani. Si es confirma en futures excavacions l'existència d'un camp de sitges a Abrera, la seva ubicació suposaria un punt cabdal per a la comprensió global del comerç que, en època ibèrica, prengué el Llobregat com a eix comunicador de l'interior amb la costa. Aquesta premissa és d'entrada avalada per la datació de la part estudiada entorn dels segles III-II a.C., moment en què es desenvolupa l'especialització econòmica al voltant d'una exportació de base agrària. A més, la situació del jaciment abrerenc omple el buit expressat per altres autors, ocupant un lloc central al llarg de l'eix fluvial del Llobregat. | 41.5120200,1.8981900 | 408056 | 4596185 | 08001 | Abrera | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73673-foto-08001-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73673-foto-08001-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73673-foto-08001-21-3.jpg | Legal i física | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | Les restes es troben en un solar, situat enmig del Polígon Industrial Barcelonès, i que ha estat adquirit l'any 2001per l'Ajuntament d'Abrera i qualificades com a zona verda per tal de salvaguardar el jaciment. Per aquest motiu s'ha protegit el tall que dóna al carrer de l'Hostal del Pi mitjançant una tanca. A l'Inventari de Patrimoni Arqueològic aquest jaciment es s'esmenta com a 'Polígon Barcelonès'. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 73681 | Safareigs del carrer de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareigs-del-carrer-de-la-font | <p>AAVV (2017). Panell interpretatiu ubicat al carrer del Rebato. Ajuntament d’Abrera. Inèdit.</p> <p>'Safareigs del carrer de la Font', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</p> <p>VIVES, M. (2007): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita.</p> | XIX | <p>Conjunt de dos safareigs construïts a base de maó i argamassa <span><span><span><span lang='CA'>i rematats amb grosses toves inclinades fent rentadora. </span></span></span></span>Tenen forma quadrangular i aprofiten l'aigua d'una deu propera. Des del moment de la seva construcció han estat d'ús públic.</p> | 08001-29 | Carrer de la Font - 08630 Abrera. | <p>Sembla que l'edificació dels safareigs és contemporània al bastiment de les cases del Carrer de la Font al segle XIX. Junt amb la Font dels Peixos, el pou del dit carrer i la sínia de Cal Barnet formen un conjunt etnològic de gran interès.</p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’aigua de la Font d'Abrera era aprofitada, a més, per regar tot un arrenglerament d’horts, situats a la dreta de la mateixa llera del torrent Gran, que començava a tocar del pont dels Francesos, arribava a la bassa (que era el reservori d’aigua per aquests horts) i seguia torrent avall fins a sota el barri de la Florida.</span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span> </span></span></span></span></span><span><span><span><span lang='CA'><span>El canal de distribució de l’aigua, unes vegades excavat al marge i d’altres construït d’obra, tenia més de mig quilòmetre de llargada. La bassa que retenia l’aigua per regar, també és feta de maons i era anomenada, simplement, com la Bassa, fins que s’hi van abocar carpes procedents del riu Llobregat i hi van perviure. Ara se la coneix com la bassa dels Peixos. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span>L’adequació del lloc es va completar amb la construcció dels safareigs públics que aprofiten l’aigua de la bassa.</span></span></span></span></p> | 41.5138000,1.9033100 | 408486 | 4596377 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73681-foto-08001-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73681-foto-08001-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73681-foto-08001-29-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | BCIL | 2025-02-25 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 119|98 | 47 | 1.3 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 73682 | Pou del carrer de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-carrer-de-la-font | 'Safareigs del carrer de la Font', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. | XIX | Restaurat l'any 1976. | El pou, d'ús comunitari, està protegit per una estructura cilíndrica de maons i argamassa acabada amb volta i resguardada per una porta de fusta amb una balda de ferro. | 08001-30 | Carrer de la Font - 08630 Abrera. | Sembla que l'edificació del pou del carrer de la Font podria ser anterior a la construcció dels safareigs del mateix carrer. Segons informació oral de Miquel Vives, descendent de l'antic propietari d'aquestes terres, anomenat en Bassa, aquest va fer, cap el 1850, un establiment amb cens emfitèutic de les seves propietats al Camp de la Font o de Maians. Junt amb aquests, la Font dels Peixos, i la sínia de Cal Barnet formen un conjunt etnològic de gran interès. | 41.5138000,1.9030800 | 408467 | 4596377 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73682-foto-08001-30-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73682-foto-08001-30-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 119|98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 4194,48 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml