Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 37940 | Barraca del Sot de les Basses d'en Sants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-sot-de-les-basses-den-sants | FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 49. | XIX-XX | Barraca de vinya o de pagès destinada a l'aixopluc o el magatzem d'eines del camp. Planta rectangular amb la coberta a un vessant de fibrociment, tot i que conserva embigat de fusta. Parets de paredat i arrebossades a l'interior. La vegetació l'envolta en la seva quasi totalitat. No conserva porta d'entrada, tot i que l'obertura és de llinda recta. | 08007-255 | Torrent de les Basses d'en Sants | 41.6304000,2.5379300 | 461512 | 4608844 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37940-foto-08007-255-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37940-foto-08007-255-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37940-foto-08007-255-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 38076 | Monument a Lluís Companys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-lluis-companys-0 | XX | Bloc de pedra de forma trapezoidal. En relleu hi ha la cara de Lluís Companys (President de la Generalitat assassinat per l'exèrcit colpista del General Franco, a Montjuic). Es llegeix la següent inscripció: 'Lluís Companys i Jover/1882-1940/President de la Generalitat de Catalunya'. A sota: 'Tornarem a sofrir/Tornarem a lluitar/tornarem a guanyar'. | 08009-61 | Nucli urbà. Plaça Nova | Monument erigit el 19 d'octubre de l'any 1997. | 41.5543900,2.4027000 | 450189 | 4600475 | 1997 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38076-foto-08009-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38076-foto-08009-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Damià Rodríguez | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 95128 | Penya del Portinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penya-del-portinyol | <p><span><span><span><span><span><span>Penya situada per sobre del port d'Arenys i la platja del Cavaió. Preserva encara una notable franja forestal, entre el penya-segat i les primeres cases (avinguda del Portinyol). En aquesta zona hi trobem un dels búnquers del Portinyol. </span></span></span></span></span></span></p> | 08006-484 | 41.5803480,2.5573905 | 463104 | 4603279 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95128-01p1540665.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95128-dsc0891.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 37903 | Cedre de l'Atlas de can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedre-de-latlas-de-can-boter | Cedre de l'Atlas (Cedrus atlantica) plantat als jardins de can Boter, a la banda sud-est, just a tocar del rial de ca l'Amar i al davant dels camps de conreu. Tot i no tenir unes grans dimensions (2,51 m de perímetre i 0,80 m de diàmetre), el cedre de l'atlas és una espècie de creixement molt lent i, per tant, aquest individu té una edat molt considerable. El cedre de l'atlas és una espècie originària de les muntanyes de l'Atlas (al nord d'Àfrica), que pot viure més de 500 anys i arribar als 40 m d'alçada. Es caracteritza per tenir la capçada en forma cònica, les fulles són de color verd blavós i creixen reunides en un pecíol curt que neix d'una branca. Les pinyes creixen verticals damunt les branques i inicialment tenen un color violaci, però acaben enfosquint-se. | 08007-218 | Can Boter | 41.6007600,2.5435200 | 461960 | 4605551 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37903-foto-08007-218-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||||
| 38082 | Capella de la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-del-roser | Fornícula que entra a la paret d'una casa amb la Mare de Déu del Roser, sobre un basament de fusta semicircular. Té una coberta de teules a una vessant sustentada per viguetes i entramat, també de fusta. La imatge de la Mare de Déu és de pedra. El fons de la fornícula és blau, i per sota del basament hi ha les rajoles amb el nom del carrer. | 08009-67 | Nucli urbà. C. Dels Rosers | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38082-foto-08009-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38082-foto-08009-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 73837 | Font dels Noguers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-noguers | XX | Situada a la finca de la família Alió, a la zona coneguda com l'Hort del Recasens dels Plans de Ferran. Aquesta font es nodreix de l'aigua acumulada de la bassa de pedra. L'aigua que surt del brollador va a parar a un abeurar rectangular fet també de pedra. La bassa està envoltada d'esbarzers. | 08008-83 | Plans de Ferran. Hort del Requesens | Aquest indret destaca per la gran presència d'aigua. La família Alió va anar construint fonts per tota la seva finca durant el segle XX. | 41.5598300,1.4428100 | 370150 | 4602077 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73837-foto-08008-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73837-foto-08008-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73837-foto-08008-83-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 38222 | Baronia de Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baronia-de-viver | <p>VINYALS, Josep i PADRÓS Pep i col. 'Les Fonts d'Argentona' Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme de Barcelona, 1982</p> | XIX | <p>Es tracta d'una construcció neoclàssica. Dues terrasses laterals i una de posterior. Una de les laterals té sota la mateixa una àmplia escalinata que resol el desnivell del terreny. Hi ha un ampli jardí que conté altres elements arquitectònics. El templet amb arcades data de 1945. En el jardí hi treballà Nicolau Rubió, arquitecte. La capella data del s. XI</p> | 08009-229 | Carretera d'Argentona a Vilassar (B-502) | 41.5469900,2.4072600 | 450564.05 | 4599650.53 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38222-foto-08009-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38222-foto-08009-229-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Jardins: N. Ma. Rubió i Tudurí, arquitecte. | A dins de la finca hi trobem la font del Pescador i la Font del Viver, amb àmplies basses cadascun. També hi trobem altres safareigs i basses | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 37906 | Iuca pota d'elefant de la Torre de Can Montfulleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/iuca-pota-delefant-de-la-torre-de-can-montfulleda | XX | Iuca pota d'elefant (Yucca elephantipes) plantada als jardins de la Torre de Can Montfulleda, a tocar de la façana de la casa. Aquest exemplar té cinc branques principals que es ramifiquen poc i a l'extrem superior hi neixen les fulles. El nom de pota d'elefant fa referència a la semblança del tronc d'aquesta espècie amb les potes dels elefants. | 08007-221 | Torre de Can Montfulleda | 41.6056500,2.5384500 | 461540 | 4606096 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37906-foto-08007-221-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | La iuca pota d'elefant és una espècie originària de Centreamèrica, on és coneguda amb en nom d'Izote o Itabo. Les flors són comestibles i força apreciades en la seva àrea d'origen. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 38224 | Capella del Sagrament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-sagrament | XIX | <p>Capella annexa a l'edifici de l'església, d'una sola nau amb volta de creueria i arcs apuntats, amb claus de volta esculpides. A l'exterior destaca la decoració amb elements sorgits de la restauració de principis de segle XX, amb una estètica influenciada per la Renaixença, que combina elements historiscistes com els merlets i les gàrgoles amb la rajola que corona els contraforts, amb motius inspirats en les garlandes i les Quatre barres. A l'interior, està totalment decorada amb esgrafiats i podem observar un baldaquí policromat damunt l'altar, a imitació del baldaquins romànics catalans, els llantions de ferro forjat, situats als laterals, són una còpia dels originals.</p> | 08009-231 | Nucli urbà. Plaça de l' Església, 1 | <p>La capella original va ser construïda entre els anys 1670 i 1673, i ocupava part de la Sagrera, o petit Cementiri situat a l'entorn de l'església. Durant el segle XIX, degut al gran creixement que va experimentar la població, es va fer evident la necessitat d'ampliació de la capella.</p> | 41.5539700,2.4009600 | 450044.06 | 4600429.53 | 1897 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38224-foto-08009-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38224-foto-08009-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38224-foto-08009-231-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Josep Puig i Cadafalch | Va ser incendiada i parcialment destruïda durant el període de la Guerra Civil (1936-1939) | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 73902 | Sant Bartomeu de Carbasí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-bartomeu-de-carbasi | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | X-XII | Església que ha patit nombroses modificacions al llarg del temps. Una d'aquestes modificacions consistí en capgirar l'orientació de manera que la porta actual s'obre al que fou el primitiu absis, rectangular. De totes maneres conserva la seva estructura romànica. D'una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada amb arc torals lleugerament apuntats. Sobre el mur oest hi trobem un campanar d'espadanya de dos ulls. L'església presenta una patologia constructiva amb un desplom dels arcs i els murs cap al costat sud, solucionant aquest problema amb la construcció de contraforts tancats per un altre mur. Posteriorment s'utilitzà aquest mur com a sagristia. | 08008-148 | Carbasí | Aquesta església es troba en l'antic terme del castell de Carbasí. Tingué funcions parroquials, que ha conservat en l'actualitat. L'església depengué del priorat o monestir de Santa Maria de Montserrat. El lloc es documenta a partir de l'any 1032, quan en el testament sagramental de Maier de Clariana, el difunt tenia drets a Carbasí. L'església i les funcions parroquials que tenia es comproven en una llista de parròquies del Bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050, ja que hi consta la parròquia de Carbasin. Encara que en les llistes parroquials no hi consta l'advocació, per altres fonts d'informació es comprova que el titular primitiu de l'església parroquial era Santa Maria. Així, l'any 1129 en el testament sagramental de Roland consta que el difunt havia de deixar les primícies de la seva honor Blancafort a Santa Maria de Carbasí. L'any 1114 Berenguer Tedmar i la seva muller Sicarda feren testament i deixaren a l'església de Santa Maria de Carbasí tres emines de blat i un bou a repartir entre els clergues, per misses i per l'obra del temple. En un altre testament fet per Peratal l'any 1160, el testador deixà dos sous a Santa Maria de Carbasí. Igualment es comprova en la visita pastoral que l'any 1331 realitzà el Bisbe de Vic, Galceran Sacosta, que l'advocació de la parròquia era la de Santa Maria de Carbasí. Posteriorment féu l'aparició de l'advocació de Sant Bartomeu, que substituí la de Santa Maria. | 41.6103100,1.4306800 | 369241 | 4607700 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73902-foto-08008-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73902-foto-08008-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73902-foto-08008-148-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38226 | Tapissos de Grau Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tapissos-de-grau-garriga | XX | <p>Tres tapissos, situats darrera de l'altar major, realitzats en tècnica mitxta.</p> | 08009-233 | Nucli urbà. Altar Major de Sant Julià | 41.5541600,2.4011200 | 450057.06 | 4600450.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Grau Garriga | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 37943 | Font de Can Popa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-popa | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 63. | XX | Font de vessant amb l'aigua canalitzada amb un tub de plàstic. El propietari ha fet un muret de contenció del marge una mica matusser, a base de formigó, on s'encasta el tub. Al costat hi ha un càntir. Aquest mur d'uns 60 cm d'alçada i 150 de llargada és l'únic element arquitectònic de la font. No està pintat ni allisat, i al damunt hi ha maons col·locats sense lligar. | 08007-258 | Vessant del Torrent d'en Puig | L'actual propietari la va construir quan tenia 10 anys, al comprovar que hi havia un naixement d'aigua. Durant un temps restà colgada pel propietari, fart de l'incivisme de la gent que deixava els voltants bruts i plens de deixalles. Abans disposava d'una petita arcada decorada amb figures de pagesos i nans. | 41.6067900,2.5253600 | 460450 | 4606229 | 1942 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37943-foto-08007-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37943-foto-08007-258-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38228 | Edifici situat al C. Cristòfor Colom, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-situat-al-c-cristofor-colom-11 | XX | <p>Edifici de cos ample, de planta baixa i pis, amb un pati lateral. Pel que fa a la façana de carrer, presenta una tribuna vidriada, coberta amb una semicúpula de rajoles de color esmaltades; la seva decoració es basa principalment en elements en volum formant frisos i balaustrades; també destquem el fanal de ferro forjat que penja de l'esmentada tribuna. Podem veure la data de 1920 escrita en el medalló. La finca també ocupa un pati adossat, que separa del carrer una tanca d'obra i ferro forjat, amb motius escultòrics coronant les pilastres d'obra.</p> | 08009-235 | Nucli urbà. C. Cristòfor Colom 11 | 41.5539200,2.3992100 | 449898.06 | 4600424.53 | 1920 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | El conjunt format amb la casa del núm. 13 era conegut com les Cases Català-Marfà Muniesa. | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 38357 | Parc municipal de Can Cruselles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-municipal-de-can-cruselles | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés, pàg. 261. | XX | Antiga finca de Can Cruselles formada per la casa, la portalada d'accés i els jardins que l'envoltaven. La casa ha estat molt reformada, perdent gran part del seu valor arquitectònic, tot i mantenir el seu valor històric i simbòlic pel municipi. Habitatge exempt construït a finals del segle XIX i reformat a finals del segle XX. Pensat com a segona residència a prop del nucli industrial, ara fa les funcions de centre cívic. Consta d'un planta quadrangular, de planta baixa i dos pisos. Els únics elements originals conservats són dues portes d'accés i part de la tanca al recinte. La porta d'accés de carruatges és de ferro; i la seva planta és rectangular i disposa d'un pis al damunt al que s'hi accedeix per unes escales laterals. A dalt hi ha una balconada amb barana de fusta i una finestra amb arc apuntat. La coberta és a una única vessant, força pronunciada. Uns metres a la seva esquerra hi ha una petita entrada amb porta de fusta i arc apuntat amb la coberta a dues aigües i el carener paral·lel al carrer. Al bell mig del parc hi ha l'edifici nou, i tot el conjunt està envoltat de jardins. En un racó hi ha una zona infantil i a la resta vegetació variada: alzines, pins blancs, pins negres, plataners, til·lers, moreres, nogueres, llorers i xiprers. | 08010-8 | Can Cruselles, a la carretera de Calders | És fruit del creixement industrial del municipi arrel de la instal·lació de les primeres fàbriques de filats i de teixits que enriquiren la llarga tradició tèxtil d'Artés originada en el segle XVII. Josep Berenguer i Caba, propietari de la fàbrica de Can Berenguer, era el propietari dels terrenys on fou edificada la casa de Can Cruselles. Segons J. Gibert (FERRER, 1990:261), els Cruselles van fer fortuna a Cuba. Joan Cruselles Vidal, vidu comerciant de 43 anys, es va casar amb Maria Cruselles Faura, de 20 anys i filla de Francesc i Maria, el 9 de gener de 1878. L'abril de 1907, la Maria demanava permís per reformar la finca. Rosa Crusellas i Crusellas, filla d'en Joan i la Maria, n'era la propietària l'any 1931. Després passà a Josep Clapers Cruselles, Maria Algué Sanllehí i l'empresa Jaume Sitges S.A. Els darrers propietaris, l'any 1976, volien parcel·lar la finca i construir pisos. Mitjançant un acord entre l'Ajuntament i la Caixa de Pensions, que comprà el local i el revengué a l'ajuntament amb un crèdit a 11 anys, passà a ser propietat municipal. | 41.7976500,1.9550600 | 413186 | 4627838 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38357-foto-08010-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38357-foto-08010-8-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38230 | Tram del C. Josep Solé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-del-c-josep-sole | XX | <p>Seqüència de cases de cos, d'antiguitat variable, però composició similar, integrant elements d'origen antic, com ara finestrals. Els autors són probablement mestres d'obres, amb la signatura i aval tècnic de l'arquitecte Emili Cabanyes. Destaquem la façana popular de Can Bada, amb el portal de llinda i brancals de pedra i la finestra gòtica, de factura senzilla.</p> | 08009-237 | Nucli urbà. Nºs parells C. Josep Solé | 41.5533400,2.4000200 | 449965.06 | 4600359.53 | 1900 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38230-foto-08009-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38230-foto-08009-237-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37711 | Ermita de Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-santa-cecilia | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg. 56. VIADER i CROUS, Montse (1986). Ermita de Santa Cecília (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XVI | Petita ermita d'una sola nau amb la coberta de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. Accés a la porta d'entrada a través de tres esglaons. Al damunt hi ha un ull de bou. La façana s'eleva del nivell de la coberta, al damunt del capçer hi ha una campana amb un suport de ferro. Façana decorada amb arcs petits de mig punt en relleu, resseguint la forma de la coberta. A l'interior, entrant a mà esquerra, hi ha una pila baptismal de pedra, damunt una columna cilíndrica. Té cor i la sagristia s'ubica a mà dreta, al costat del presbiteri. | 08007-26 | Torrentbó - Parròquia de Santa Cecília | Capella documentada per primera vegada en el testament de Ponç de Montpalau a l'any 1230. El 24 de novembre es celebra la festa patronal, Santa Cecília. Des de l'1 de març de 1963 és parròquia canònica; erigida com a tal pel bisbe de Girona Dr. Josep Cartañà Inglés. | 41.5966000,2.5144900 | 459538 | 4605103 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37711-foto-08007-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37711-foto-08007-26-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La fitxa de l'IPAC diu que a dins hi ha un retaule d'estil plateresc, però es va destruir durant la Guerra Civil. Actualment només hi ha un Sant Crist, una imatge de la Moreneta i , a la capçalera, una imatge de Santa Cecília (central), Sant Josep i Sant Antoni. Totes de factura de la segona meitat del segle XX. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38232 | Casa al carrer Sant Domènech, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-sant-domenech-11 | XX | <p>Petita construcció aïllada, envoltada de pati, de cos més ample de l'habitual, de planta baixa; amb una galeria posterior. Destaca el perfil del remat de coberta, a dues aigües. Ha sofert algunes reformes, però en tot cas conserva l'aire original.</p> | 08009-239 | Nucli urbà. C. Sant Domènec, 11 | 41.5540800,2.3983000 | 449822.06 | 4600442.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||||
| 38036 | Pla dels Matxos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-dels-matxos | ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A Monografías XXVIII. Barcelona. ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. MALUQUER DE MOTES,J et alii (1982) Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Institut d'Arqueologia i Prehistòria. Barcelona. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró. RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. SANMARTÍ, J (1986) La Laietània ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. Tesi doctoral. TOBIAS, M (1962) Estudio del poblamiento layetano en el Maresme y sus estribaciones. Tesi de llicenciatura. | M. Ribas parla d'haver-hi trobat restes de parets i una sitja amb ceràmica àtica de figures roges, ceràmica ibèrica, una destral de pedra, plom i estes de fauna,... | 08009-21 | Veïnat de Clarà | 41.5487200,2.3773300 | 448069 | 4599860 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38036-foto-08009-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38036-foto-08009-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38036-foto-08009-21-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 81|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 38234 | Tram del C. Sant Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-del-c-sant-domenec | XX | <p>Cases de cos, originalment de planta baixa, construïdes en sèrie. Algunes d'elles han aixecat una planta més, però es manté la línia de ràfec original. La casa de la cantonada pertany a la finca del C. Santa Sofia, 4, amb la mateixa decoració de rajoles vidriades i elements de ferro forjat a les reixes.</p> | 08009-241 | Nucli urbà. C. Sant Domènec, 3-9 | 41.5541800,2.3982000 | 449814.06 | 4600454.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||||
| 38267 | Can Riera (Mas Gili) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riera-mas-gili | <p>BONET I GARÍ, LL. I col. (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins, Ed. Montblanc-Martín. C.E.C. Barcelona.</p> | <p>Masia de planta baixa, pis i golfes, pertanyent al grup V, desdibuixada per la seva composició en dos cossos, amb teulades a diferents vessants. Conserva el portal amb arc de mig punt adovellat i finestres de finals del segle XVIII amb porxada d'arcs de mig punt.</p> | 08009-274 | Veïnat del Cros. B-502. Ctra. D'Argentona a Cabrils | 41.5444500,2.4061000 | 450465.05 | 4599369.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38267-foto-08009-274-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | La masia està voltada de diverses construccions annexes. | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37716 | Can Guix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-guix | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.47. VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Miró (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XV | Masia de planta rectangular, de tres cossos; consta de planta baixa, pis i golfes, coberta de teules àrabs a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Portal rodó adovellat, al damunt del qual hi ha una finestra gòtica de coronel·la de tres arcs. Aquesta finestra no és original de la casa, fou comprada a Roda de Barà i és del segle XV. Destaca, a la dreta de la finestra, un rellotge de sol pintat on s'hi pot llegir: 'Jo sense sol i tu sense fe no som re'. A l'altre costat de la finestra hi ha un plafó ceràmic de rajola valenciana ( 7 x 6 rajoles) amb la imatge d'una Mare de Déu. | 08007-31 | Torrentbó - Veïnat de Can Guix | Restaurada a principis de segle XX per la família Dorca, originaris d'Olot. El nom de Can Miró és molt antic, era un llinatge molt arrelat al Torrentbó. | 41.5967400,2.5212200 | 460099 | 4605115 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37716-foto-08007-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37716-foto-08007-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37716-foto-08007-31-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al davant hi ha una bassa amb un panell de ferro forjat a dins, també hi ha un pou de planta circular, de pedra granítica sobre un podi de dos graons, tapa de fusta i arc de ferro forjat per recolzar la corda de treure l'aigua. També es coneix com a Can Miró o Can Dorca. | 93|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38012 | Arbreda dels plàtans de la Plaça Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-dels-platans-de-la-placa-nova | <p>- NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> | <p>Arbreda de plàtans (Platanus x hispanica) formant dues fileres a cada vorera de l'Avinguda Puig i Cadafalch i del carrer Sant Jaume, a l'alçada de la plaça Nova. Crea un ambient ombrívol i frescal a l'estiu, aprofitat per les terrasses de diferents restaurants.</p> | 08009-103 | Nucli urbà. Plaça Nova | 41.5542800,2.4029300 | 450208.06 | 4600462.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38012-foto-08009-103-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 38238 | Can Fuchs (Ca l'Alemany) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fuchs-ca-lalemany | XX | <p>Casa aïllada de planta baixa i pis. Amb coberta a quatre aigües i una volumetria compacta, s'assimila a exemples d'arquitectura racionalista centre-europea de principis de segle. El ràfec amb mènsules vistes de fusta, la simetria i ritme de la façana i la prima llosa que cobreix l'entrada a la vivenda, així com la sobrietat i simplicitat de la decoració, en són clares mostres.</p> | 08009-245 | Veïnat del Puig. Camí de la Plana | 41.5547900,2.3964900 | 449672.06 | 4600522.54 | 1934 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38238-foto-08009-245-1.jpg | Inexistent | Art Decó | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Jaume Mestres i Fossas | 110 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 37946 | Font de Can Lloveras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-lloveras | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 49. | Aigua que prové del vessant de la Serra de Guinart. No està provista de pica, té un galet d'alumini protegit per un casetó d'obra del qual s'ha perdut la portella. L'aigua va a parar a un dipòsit rodó des d'on es distribueix per regar els camps del voltant. Entre el raig d'aigua i aquest dipòsit rodó hi ha les restes d'un dipòsit més antic, de planta irregular, actualment en desús. | 08007-261 | Serra Guinart - Rial de Bellsolell | Tenia fama de tenir una de les millors aigües del municipi i era molt freqüentada. El desgast que patia per aquesta freqüentació motivà la 'restauració' del casetó de maons. | 41.6131700,2.5508600 | 462579 | 4606926 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37946-foto-08007-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37946-foto-08007-261-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Entorn de canyissar, esbarzers i camps de conreu. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 37923 | Alzina surera de la carretera d'Arenys de Munt a Sant Vicenç de Montalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-de-la-carretera-darenys-de-munt-a-sant-vicenc-de-montalt | XX | <p>Alzina surera situada al marge de la carretera d'Arenys de Munt a Sant Vicenç de Montalt, entre el Pont d'en Barbeta i el Masjoan, al costat d'un camí que baixa als camps que queden a l'esquerra del rial d'en Puig. El tronc té unes dimensions de 2,44 m de perímetre i 0,78 m de diàmetre, a una alçada d'uns 2 metres es ramifica en nombroses branques, algunes creixen verticalment i d'altres creixen obertes formant una gran capçada que fa ombra a la carretera. Fa temps que no se li ha extret el suro, i això fa que en tingui un bon gruix.</p> | 08007-238 | Carretera d'Arenys de Munt a Sant Vicenç de Montalt | 41.6078400,2.5240200 | 460339 | 4606346 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37923-foto-08007-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37923-foto-08007-238-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38016 | Museu del Càntir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/museu-del-cantir | <p>CALVO, Oriol (2000) Museu del Càntir d'Argentona. Inauguració del nou estatge. Museu del Càntir d'Argentona. 2000. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998) Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural.Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit.</p> | XX | <p>El Museu, tal i com es visita actualment, es va inaugurar el 20 de juliol de l'any 2000. La visita es comença per la planta soterrani, des d'on s'agafa un ascensor que porta a la 2a planta. D'allí es baixa per unes escales fins a la 1a planta, per finalitzar a la planta baixa, on hi ha la botiga i la sala d'exposicions temporals. A la planta soterrani s'explica la relació de la humanitat i l'aigua mitjançant atuells construïts segons els seus recursos, coneixements tècnics i conceptes culturals. En el segon àmbit d'aquesta planta es mostren diferents formes, tipologies i funcions dels atuells d'aigua. L'àmbit 3 el trobem a la segona planta, on s'explica la història del càntir. Comença amb la prehistòria fins els nostres dies. A l'àmbit 4 es mostren diferents tipologies de càntirs, fins a 30 de diferents, adaptant-se a les necessitats més diverses. L'àmbit 5 explica el procés d'elaboració d'aquests atuells. A la planta primera s'h mostren exposicions monogràfiques i canviants, d'una durada anual.</p> | 08009-1 | Nucli urbà. Pl. de l'Església, 9 | <p>La raó per la qual existeix el Museu del Càntir a Argentona és de tipus històric i ens hem de remuntar a mitjans del segle XVII, quan les aigües d'Argentona van ser objecte d'un accident que va fer que sortissin dolentes i provoquessin una greu pesta a la població (1650 - 1652). Es va invocar a St. Domènec de Guzman, tingut com a patró de les aigües, perquè fes que aquestes tornessin a sortir bones. Argentona va fer un 'vot de poble' i posà les seves nombroses fonts sota la seva protecció amb resultats positius. Les aigües van tornar a sortir bones i des d'aleshores cada any se celebra la festivitat de St. Domènec, el 4 d'agost, en recordança i agraïment a aquest esdeveniment. A partir de la recuperació de la festa del càntir, la persona que estava al davant d'aquesta entitat 'Amics d'Argentona', Jaume Clavell, va començar a col·leccionar càntirs pel seu compte. Era un home que en sabia molt de terrissa. L'any 1975 es va plantejar la possibilitat de fer una biblioteca on ara hi va haver el primer museu; però, al final es va deixar córrer aquesta idea perquè La Caixa Laietana va equipar una biblioteca popular molt aprop. Llavors el senyor Jaume Clavell, va proposar que es creés el Museu del Càntir i la proposta va ser acceptada per l'Ajuntament. Era l'any 1975, coincidint amb el 25 è aniversari de la recuperació de la festa. Es va començar amb la col·lecció inicial d'aquest senyor, unes 300 peces; posteriorment es van aconseguir 16 peces del Museu de Ceràmica de Barcelona, de càntirs de volta (ss XIV- XVIII), dels que sortien en les voltes d'edificis antics. Llavors es va crear un concurs de ceràmica i terrissa, a nivell de tot l'Estat. Amb aquesta mecànica, on els terrissers participaven en el concurs, moltes peces ja quedaven en el Museu, sense necessitat de fer treball de camp per tota la Península. Això fou positiu perquè durant els anys 70 encara hi havia molts terrissers que actualment han deixat l'ofici; són peces que ara costarien bastant d'aconseguir. A més, també es van fer algunes compres puntuals, que amb el temps s'han anat incrementant. Cal destacar la compra d'un càntir de Pau Picasso. Actualment l'entrada de peces és molt selectiva, perquè va arribar un moment que amb això del concurs, entraven peces que ja teníen o que els terrissers ja no presentaven les peces tradicionals sinó que inventaven formes noves, que no tenien interès etnogràfic. També va baixar el nombre de participants, es repetien moltes formes,... fins que a l'any 1990 es va convocar per darrera vegada (XVI Mostra-Concurs de Ceràmica i Terrissa del Càntir). A partir de l'any 1991 es va mostrar una fira que ha funcionat molt bé. Actualment el fons del museu està compost per unes 3000 peces, agrupades en les següents col·leccions o seccions: arqueologia, terrissa medieval i moderna, terrissa contemporània i ceràmica artística.</p> | 41.5541100,2.4003400 | 449992 | 4600445 | 1975 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-05-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 37947 | Mina de l'Horteta de Ca l'Amar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-lhorteta-de-ca-lamar | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 46. | Aigua de mina que raja abundantment per un galet de ferro i va a parar en una bassa circular que hi ha al costat. Abans, però, omple una pica rectangular de pedra granítica. L'aigua és conduïda des d'una mina que hi ha a l'altre costat de la Riera, del Torrent d'en Puig. | 08007-262 | Serra d'en Sala, a l'Est del municipi | 41.6030800,2.5438600 | 461990 | 4605809 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37947-foto-08007-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37947-foto-08007-262-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 73927 | Cementiri de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-clariana | XIX | Cementiri de petites dimensions. D'estructura rectangular, es troba orientat cap al nord-est. L'accés la recinte es troba al sud-oest i presenta una entrada triangular amb brancals i llinda de pedra. A la dovella central hi ha la data de 1891. A sobre d'aquesta s'hi observa una petita placa amb la inscripció 'ROGAD POR NOSOTROS'. A la part superior hi trobem una creu força senzilla. A l'interior del recinte hi ha un passadís amb xiprers i els nínxols al nord-est i al sud-oest. | 08008-173 | Clariana | L'any 1891 entrava en funcionament el cementiri de Clariana. A finals del segle XIX es crearen els cementiris que avui dia trobem al municipi d'Argençola. | 41.5955400,1.5008600 | 375060 | 4605956 | 1891 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73927-foto-08008-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73927-foto-08008-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73927-foto-08008-173-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38244 | Can Cabot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cabot | XX | <p>Xalet residencial de planta baixa, pis i golfes. Tipologia de xalet residencial. Teulada a dues aigües amb faldons, en el cos adossat es combina amb teulada a quatre aigües, com una torre adossada. Diferents elements decoratius d'inspiració modernista però sense excessos, un xic classicista.</p> | 08009-251 | Nucli urbà. Primer Eixample. Av. Marina Julià, 25-27, cantonada C. Narcís Monturiol | 41.5517400,2.4006600 | 450017.05 | 4600181.53 | 1920 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38244-foto-08009-251-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38007 | Alzina del torrent de can Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-del-torrent-de-can-marti | <p>Alzina (Quercus ilex ssp ilex) de grans dimensions situada al marge dret del torrent de can Martí. Dimensions: Perímetre: 4,45 m, DBH: 1,42 m.</p> | 08009-98 | Veïnat de la Pujada. Torrent de can Martí | 41.5615600,2.4067600 | 450533.06 | 4601268.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38007-foto-08009-98-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 38246 | Tram del C. Baró de Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-del-c-baro-de-viver | XX | <p>Cases de cós de gran sobrietat. Són de cos ample, de planta baixa i pis, però per la seva configuració de façana, amb les obertures classiques de portal i reixa en planta baixa i balcó i finestra en planta pis, sense cap concessió a la decoració o detalls ornamentals, contrasta fortament amb els xalets d'estiueig de la resta del carrer.</p> | 08009-253 | Pg. Baronia de Viver, 40-42 | 41.5502300,2.3973400 | 449739.05 | 4600015.53 | 1900-20 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 37982 | Portalada d'accés a Can Jalpí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portalada-dacces-a-can-jalpi | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.48. VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Jalpí (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XIX-XX | Antiga portalada d'accés a la finca de Can Jalpí, d'estructura rectangular amb un arc central i dues torres adosades al cos central. Construcció de maons amb revestiment simulant carreus a les torres i allisat en el cos central. | 08007-297 | Can Jalpí | L'aspecte actual és fruit d'una transformació de 1900 feta per August Borràs i Jalpí. Els Jalpí eren originaris de Tordera, i varen entrar de propietaris l'any 1644 pel casament de Josep Jalpí i Subirós amb la pubilla Mª Àngela Trias i Sala. Ha estat protagonista del rodatge d'alguna pel·lícula. | 41.5929400,2.5423400 | 461857 | 4604684 | 1900 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37982-foto-08007-297-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37982-foto-08007-297-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37982-foto-08007-297-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | August Borràs | 116|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 37722 | Can Parés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pares | VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Parés (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XX | Gran edifici que dóna a dos carrers, edificat sobre un casal del segle XVII. Consta de planta baixa, pis i golfes. Totes les obertures estan remarcades per una motllura que sobresurt a la meitat superior. Façana que actualment té un eix de simetria que parteix la porta i les obertures del primer pis i de les golfes. A la planta baixa, la porta principal, d'arc apuntat, està flanquejada per dues finestres amb remarcables reixes de ferro forjat. La façana posterior té elements decoratius de ceràmiques de color. | 08007-37 | Carrer Vell, 24 | 41.6083200,2.5404500 | 461709 | 4606392 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37722-foto-08007-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37722-foto-08007-37-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Comparant fotografies de fa uns 15 anys amb l'actualitat, hem observat com una part de l'edifici ha estat enderrocat. L'àrea afectada seria la d'un cos aproximadament. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38078 | Monument a la Trobada Gegantera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-trobada-gegantera | XXI | Perfil de càntir amb cara dibuixada, posat sobre un basament polit de granit de base quadrangular. Placa que diu: ' II Trobada de nans i capgrossos de Catalunya. Argentona 2002'. | 08009-63 | Nucli urbà. Av. Puig i Cadafalch/C. Barcelona | 41.5527800,2.4040700 | 450302 | 4600295 | 2002 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38078-foto-08009-63-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 37723 | Can Rius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rius | VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Rius (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XX | Edifici als quatre vents, de planta rectangular, consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana i un ample ràfec amb ceràmica de colors. Porta principal accessible mitjançant escalinata amb baranes de balustrada. Té finestres a cada costat. Al damunt hi ha un balcó amb les baranes de balustrades. Les obertures del primer pis estan emmarcades amb brancals i llindes esculpides en relleus. A les golfes hi ha una triple obertura amb arcs de mig punt, a l'estil de galeria catalana. Està envoltat per un jardí. | 08007-38 | Rambla Riera i Penya, 72 - 74 | Dissenyada per Enric Catà en els anys 1920. | 41.6077600,2.5411900 | 461770 | 4606329 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37723-foto-08007-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37723-foto-08007-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37723-foto-08007-38-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Enric Catà i Catà | També es coneix amb el nom de Can Marpons. | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 38362 | Caves Gibert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caves-gibert | GIBERT, Josep (1982). 'Inicis de la indústria xampanyera al Bages (Artés)', dins Miscel·lània d'Estudis Bagencs, núm. 2. Centre d'Estudis Bagencs. Manresa, pp. 165-167. GIBERT, Josep (1987). 'Inicis del cava al Bages', dins Dovella, núm. 24. Manresa. | XVI-XIX | Casa entre mitgeres orientada a migdia del carrer Francesc Ferrer i Solervicens. Consta de planta baixa, dos pisos, golfes, i dos soterranis destinats a caves. Té la coberta de teules àrabs a dues aigües. A la façana principal hi ha la portalada d'entrada a la casa, que consta de la pedra adovellada originària. La pedra on es troba situat el rètol de les caves Gibert, és una pedra afegida que va fer el Sr. Gibert personalment. A la dreta també, per sobre del rètol, encara es pot llegir la paraula que fou gravada a la pedra, 'OFICIAL', que sembla ser que dataria d'època carlina. El seu propietari creu que si encara ha conservat el relleu és perquè havia estat pintada. A la dreta de la portalada d'aquesta casa hi ha una finestra que de fet fou construïda pel propietari aprofitant un altre antic portal, on havia viscut un sastre de la família (el Sr. Gibert ho esbrinà en els documents que té de la casa). Les finestres del primer pis disposen de balcons i són posteriors. Les finestres del segon pis són asimètriques. Als soterranis hi ha les caves, amb entrada pel carrer del mig i pel carrer Dr. Francesc Ferrer. Es tracta de dues plantes situades a diferents nivells, on es realitzen tots els processos per l'elaboració de cava; foren construïts amb dinamita a inicis del segle XX pel Sr. Ramon Trullàs. El seu propietari comprà la casa núm. 8 per poder engrandir els cellers. Els sostres combinen les voltes de canó amb els sostres plans. En el nivell superior s'hi fa el desgorjament, s'hi posa el licor i es prepara l'ampolla per comercialitzar. En el nivell inferior és on reposa el cava. | 08010-13 | Carrer Francesc Ferrer i Solervicens, núm. 10 | També conegut com Cal Posa, està documentada des de l'any 1590 (abans el nom del carrer era el de carrer Ample). L'any 1845 s'hi va fer una destil·leria d'aiguardent i a començaments del segle XX s'inicià l'elaboració de xampany per iniciativa de Josep Gibert Galobardes. Les seves caves foren les primeres del Bages especialitzades en aquest producte. L'any 1922 compraven una màquina d'embotellar. Avui continua l'elaboració de cava sota la marca 'Gibert'. L'exposició Internacional de Mostres de Barcelona de l'any 1929 va premiar el seu cava amb la medalla d'or. Durant la Guerra Civil, les caves es van emparedar. L'any 1942, es recupera la producció i s'engrandeixen adquirint nova maquinària i barriques bordaleses de roure. | 41.7991400,1.9532300 | 413036 | 4628005 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38362-foto-08010-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38362-foto-08010-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38362-foto-08010-13-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37913 | Perera de l'Hostal del Sol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/perera-de-lhostal-del-sol | XX | Perera (Pyrus communis subsp. communis) que creix en un marge d'un dels camps de l'Hostal del Sol, a la vessant que mira cap a Arenys de Mar. El tronc principal té un perímetre de 1.11 m i un diàmetre d'uns 0,35 m i, a una alçada d'entre 1 i 1,5 m, es ramifica en 6 branques principals que creixen molt obertes. | 08007-228 | Hostal del Sol | 41.6017500,2.5328100 | 461068 | 4605666 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37913-foto-08007-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37913-foto-08007-228-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | Val a dir que la perera coneguda amb aquest nom fa uns 2 anys va morir i posteriorment va ser tallada pels propietaris de la finca. Bo i això, existeix una altra perera propera a l'anterior que, si bé és més jove, els propietaris de la finca estimen que té uns 100 anys d'edat, per tant, hem fitxat aquesta perera amb el nom de l'anterior. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 38030 | Font Ballot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-ballot | PELLICER , J.M (1887) Estudios histórico-arqueológicos sobre Iluro, antigua ciudad de la España Tarraconense, región Layetana. Mataró. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró. RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona | La única noticia que tenim d'aquest jaciment ens la proporciona Pellicer, a finals del segle XIX. Ens diu que es va trobar un sarcòfag, 'amb un esquelet amb corona d'estany subjectada amb claus de coure al peu'. Atribuït de forma molt relativa al període romà. | 08009-15 | Veïnat de Lladó | 41.5497100,2.3843900 | 448659 | 4599966 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||||
| 37925 | Arbres monumentals de la C-61 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbres-monumentals-de-la-c-61 | XIX-XX | Conjunt d'arbres de grans dimensions situats al llarg dels marges de la carretera C-61, entre el poble d'Arenys de Munt i laurbanització Collsacreu. Es tracta majoritàriament de pins pinyers (Pinus pinea), tot i que també hi ha alguna surera (Quercus suber) i alzina (Quercus ilex) que apareixen esparsament als marges d'aquesta carretera. A banda de l'atractiu estètic d'uns arbres d'aquestes dimensions, ofereixen una bona ombra a l'estiu. | 08007-240 | Al llarg de la carretera C-61 | 41.6211400,2.5300400 | 460849 | 4607820 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37925-foto-08007-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37925-foto-08007-240-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 38017 | Festa del Càntir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-cantir | CALVO, Oriol (2000) Museu del Càntir d'Argentona. Inauguració del nou estatge. Museu del Càntir d'Argentona. 2000. CALVO, Oriol (2000) 'Reflexions entorn de la festa del càntir i la festa major'. A Fonts, núm. , juliol de 2000. Argentona, pàgs. 16-17. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998) Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural.Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit. MONTLLÓ BOLART, Jordi (2002) 'Aguas y botijos milagrosos'. Turismo Rural, núm. 58, agost de 2002, pàgs. 12 i 13. Madrid. VILLÀ, Francesc (2000) 'Sant Domingo de Guzman i el vot de poble'. A Fonts, núm. 3, juliol de 2000. Argentona, pàgs. 14-15. | XVII-XXI | L'acte principal de la Festa és la benedicció de les aigües de la font de sant Domènech, per tal de protegir-les de qualsevol mal i donar salut als qui en beguin amb un càntir nou de trinca. És per aquest motiu que a la vila es fa la Fira Internacional de Ceràmica i Terrissa, amb terrissers d'arreu. En les darreres edicions ha estat visitada per unes 100.000 persones. La Fira es completa amb moltes altres activitats: exposicions, demostracions en viu, tallers de torn, de rakú, jocs diversos relacinats amb els càntirs i un concurs d'aparadors de la vila. | 08009-2 | La Festa del Càntir és continuadora de l'antic Aplec de Sant Domènec d'Argentona, que es va començar a celebrar en el s. XVII (el 4 d'agost Festa Major d'estiu de la vila). L'origen d'aquest Aplec cal buscar-lo quan les aigües d'Argentona van ser objecte d'un accident que va fer que sortissin dolentes i provoquessin una greu pesta a la població (1650 - 1652). Es va invocar a St. Domènec de Guzman, tingut com a patró de les aigües, perquè fes que aquestes tornessin a sortir bones. Argentona va fer un 'vot de poble' i posà les seves nombroses fonts sota la seva protecció amb resultats positius. Les aigües van tornar a sortir bones i des d'aleshores cada any se celebra la festivitat de St. Domènec, el 4 d'agost, en recordança i agraïment a aquest esdeveniment. Aquest aplec de fet no era exclusiu d'Argentona, sinó que es feia en altres llocs, en honor a St. Domènec i consistia en beneir les aigües de la font principal del poble, per la seva protecció. Hi havia la creença de que si aquestes aigües es posaven en un càntir que fos nou, la gent que en begués podria guarir-se de malalties, protegir-se de mals, dolors,... A partir d'aquí es va originar un primer mercat de càntirs d'Argentona, ja que els terrissers de les rodalies aprofitaven per vendre la seva producció. Venia gent de tot arreu i compraven el càntir i es feia una festa. Amb el temps aquesta festa, sobretot a finals de segle passat i durant bona part d'aquest, va anar molt de davallada però es va sostenir, no va desaparèixer mai, sobretot el fet ritual de beneir les aigües. Va ajudar a això el fet que fos Festa Major d'Argentona; va arribar a ser tant important aquest aplec de St. Domènec que va esdevenir la principal festa, ja que després hi ha la festa patronal de St. Julià, que s'ha continuat celebrant, però sense tanta importància com la de St. Domènec. Tots els elements relacionats amb l'aigua (com per exemple els càntirs) van quedar molt marginats, fins que l'any 1951 una colla de gent 'Amics d'Argentona' van voler recuperar tot l'antic esplendor que havia tingut la festa, i la van reformar una mica. Li van dir la Festa del Càntir ja que va passar a ser l'element principal de la festa. A partir de llavors es va intentar recuperar aquell mercat de càntirs i de terrissa i des de l'any 1951 es treu cada any un model de càntir que durant els primers anys representava formes tradicionals de Catalunya, però que després es va estendre a d'altres regions. El primer any es van vendre 200 càntirs i els anys següents va anar a més, fins que l'any 1993 es van vendre més de 8.000 exemplars. | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38017-foto-08009-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38017-foto-08009-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38017-foto-08009-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 98|94 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 37726 | Can Terrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-terrades | VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Terrades (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XX | Edifici als quatre vents, de planta rectangular; consta de planta baixa. Coronament amb una petita cornisa i unes balustrades treballades amb motiu central decoratiu. Inscripció central amb el nom de 'Villa Cristina'. Tota la façana està esgrafiada i en la part baixa estucada. Accés a la porta principal mitjançant una escalinata de dos braços i balustrada central. Finestres a banda i banda disposades geomètricament. Totes les obertures tenen motllures que les emmarquen en la seva meitat superior. Envoltat de jardí i per un barri de paredat i pilars de maó vist. Decorat amb rajola valenciana de motius florals; barana de ferro forjat i entrada flanquejada per dos pilars acabats en pinacles de rajola. | 08007-41 | Rambla Francesc Macià, 89 - 91 | Hi treballà el paleta Quico Xano. | 41.6120500,2.5384400 | 461543 | 4606807 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37726-foto-08007-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37726-foto-08007-41-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Envoltat de jardí amb un pou de pedra i ornamentat amb ferro forjat.Antigament fou Can Boulatrons. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38040 | Can Cabanyes (II) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cabanyes-ii | ALMAGRO, M; COLOMINAS,J i SERRA RÀFOLS, J de C (1945) Carta arqueológica de España. Barcelona. Madrid. BALIL, A (1953) 'Arqueologia de la Maresma'. Archivo Español de Arqueologia XXVI. Madrid. ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. GORGES (1979) Les villes Hispano-romaines. Inventaire et problemàtique archéologique PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. RIBAS, Marià (1975) El Maresme en els primers segles del Cristianisme. RIBAS, Marià (1933) 'La romana Iluro' a La Paraula Cristiana. Mataró SERRA RÀFOLS, J de C (1928) Forma Conventus Tarraconensis I: Baetulo-Blanda. | I-Vd.C | Existeixen noticies des de Serra Ràfols fins marià Ribas de l'aparició de ceràmica romana en superfície en una gran àrea d'extensió que aniria des del sud de Can cabanyes fins a Can Castells, al nord. M. Ribas, també cita l'existència d'enterraments i marta Prevosti fa l'estudi de les ceràmiques dibuixades per m. Ribas, sobretot de les sigillades. S'han realitzat prospeccions modernes sense resultats positius, però això no vol dir que no hi hagi jaciment. | 08009-25 | Veïnat de la Pujada | 41.5674900,2.4105300 | 450852 | 4601925 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38040-foto-08009-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38040-foto-08009-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38040-foto-08009-25-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 38083 | Capella de la Mare de Déu dels Dolors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-dels-dolors | XIX | Capelleta votiva de la Mare de Déu dels Dolors. Tapada amb una portella de vidre. Coberta a dues aigües i decorada amb rajoles de valència. | 08009-68 | Nucli urbà. Pl. de l' Església | 41.5541900,2.4007300 | 450025 | 4600454 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38083-foto-08009-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38083-foto-08009-68-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 38079 | Festa dels Tres Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-tres-tombs | LLADÓ PASCUAL, Josep (1992) Festes i festetes d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. SERRA, Lluís (2002) 'Els tres tombs'. A Fonts, núm. 9, gener de 2002. Argentona, pàgs. 16-17. | Festa dedicada a Sant Anton Abat, que es celebra el 17 de gener, o, en aquest cas, ho fancoincidir amb la Festa Major d'hiven. Primer es fa un ofici en honor al sant. En acabar, comença la cavalcada. Es fan tres passades per davan una imatge del sant que es col·loca a la plaça. El capellà beneeix els animals en passar. La cavalcada es concentrava davant la casa del banderer, que des del matí lluïa en el balcó la senyera o pannó de la cofraria. Encapçalava la comitiva el capità, seguit de l'abanderat i de dos cordonistes. Després del darrer tomb el banderer obsequiava amb un refresc els seus companys. Havia estat costum menjar pinyons torrats mentre s'esperava el pas. I a la nit es feia un ball. | 08009-64 | L'any 1880 es va estrenar l'estendard que encara es conserva i que es va salvar de la crema de 1936 gràcies a la intervenció de Lluís Soler (en Xiru). Ara se n'ha fet una reproducció, perquè no es malmeti l'original, que ha passat així a esdevenir un element simbòlic. De l'any 1940 al 1960 organitzava la festa la Hermandad Sindical de Labradores y Ganaderos. Però a partir de l'any 1961 ho fa una comissió cívica. | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||||
| 38074 | Capella del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-sant-crist-0 | Capella feta d'obra, de planta quadrangular, amb coberta de teules a doble vessant, coronada per una creu de ferro. Basament de pedra granítica amb dos esglaons que apropen a la fornícula, tancada per un vidre i un reixat de ferro. | 08009-59 | Nucli urbà. Av. Puig i Cadafalch / Ctra. Vilassar | 41.5521300,2.4041800 | 450311 | 4600223 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38074-foto-08009-59-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 38065 | Fons documental de l'Arxiu Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-22 | <p>CALVO, Oriol (2001) 'El fons fotogràfic de l'Arxiu Històric Municipal d'Argentona'. A Fonts núm.8, octubre de 2001. Argentona, pàgs. 17-18. ZAPATA BUXENS, Ma Assumpció. Arxiu històric municipal d'Argentona. Guia. Inèdit.</p> | XII-XX | <p>Arxiu format pel Fons de Documentació Municipal, pel Fons del Jutjat de Pau i pel Fons de Documentació Antiga. Tots ells ordenats per la corresponen base de dades. Del Fons de Documentació Municipal s'abasta el període comprés entre 1870 i 1960. Està ordenat pels capítols habituals: Administració general, Hisenda, Proveïments, Beneficiència i Assistència Social, Sanitat, Urbanisme, Seguretat Pública, Serveis Militars, Població, Eleccions, Instrucció pública, Cultura, Serveois agropequaris i Col·leccions fàctiques amb fotografies. El Fons del Jutjat de Pau es divideix en Serveis Jurídics i Registre Civil (naixements, matrimonis, defuncions,..). El Fons de Documentació Antiga està fomat per un llibre de capbreus i 85 pergamins des del segle XII al XIX. A més de 17 plànols. El fons d'imatges està format bàsicament per fotos positivades, no hi ha negatius. Abasta des de l'any 1896 fins els nostres dies. Destaquen les següents col·leccions: Campanya 'Argentona foto a foto' (236 fotos); Fons Francesc Masachs (258 fotos); Carlos Pérez de Rozas (22 fotos); Alfons Güell (323 fotos); Fons del Centre Excursionista de Catalunya (100 fotos).</p> | 08009-50 | Nucli urbà. C. De les Parres, 25 | <p>El Fons de Documentació Antiga fou adquirit l'any 1952 a la família Moya per subhasta feta per disposicions testamentàries.</p> | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38065-foto-08009-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38065-foto-08009-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38065-foto-08009-50-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | Inexistent | 2026-08-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Es preveu el trasllat de l'arxiu municipal a les noves instal·lacions de la casa Gòtica (Plaça de l'Església) a l'estiu de 2003 | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 38009 | Alzines Grans del torrent de Vera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-grans-del-torrent-de-vera | <p>- NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> | <p>Conjunt d'alzines (Quercus ilex ssp ilex) que creixen als marges de la part mitja del torrent de Vera. Tot i no formar una massa contínua, ans al contrari, estan bastant esparses, tenen un tamany considerable i són un dels últims vestigis de la vegetació d'aquest curs fluvial tan transformat. Hi podem trobar també algun roure, canya, alocs i vegetació ruderal.</p> | 08009-100 | Torrent de Vera | 41.5499600,2.4170400 | 451382.06 | 4599974.52 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38009-foto-08009-100-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | S'ha observat força soques d'alzina tallades que tenen grans dimensions. Aquestes alzines estan afectades per abocaments de runa, murs, el camí que passa pel mig de la llera, la freqüentació, etc. Moltes de les alzines tenen poca vitalitat, presentant poc fullatge i algunes d'elles branques mortes o corcades. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 37987 | Font de Can Novas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-novas | FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 58. | XVIII-XIX | Dipòsit de planta circular que recull l'aigua de la mina de Can Parera. El galet ha estat substituït per una construcció de maons que deixa una boca perquè l'aigua arribi al safareig. Conté gradients de ferro. | 08007-302 | Riera de Sobirans | En èpoques de necessitat havia servit per abastir la població. | 41.6156800,2.5327300 | 461070 | 4607212 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37987-foto-08007-302-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37987-foto-08007-302-2.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73767 | Font de Cal Torruell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-torruell | XX | Font de petites dimensions, amb murs laterals de carreus de pedra, i coberta actual amb troncs ( segurament va perdre l'original de pedra). Aquesta font desguaça en una petita bassa, que es forma al Torrent del Mas Riell. | 08008-13 | Camí de l'Obaga | La cultura popular, sempre recorda aquest indret, com un emplaçament per a buscar-hi aigua. | 41.6035300,1.4592400 | 371607 | 4606905 | 08008 | Argençola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73767-foto-08008-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73767-foto-08008-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73767-foto-08008-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | A uns 50 metres al nord, hi ha Cal Torruell | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37843 | Mas Aiguaviva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-aiguaviva | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya, Editorial Montblanc. Barcelona. CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.42. | XVII-XIX | Masia molt reformada en el tombant del segle XIX al XX, segurament havia estat una masia del tipus I de Bonet Garí, amb la planta baixa i el pis i la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. Actualment el cos central s'avança de l'eix de la resta de la façana i s'eleva un pis més. D'aquesta manera consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta del cos central s'eleva per sobre de la resta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. La coberta dels cossos laterals manté l'orientació de l'antiga masia amb el carener paral·lel. A finals del s. XIX o principis del XX va patir una reforma considerable que la va deixar tal com ara es pot veure. En aquella reforma s'eliminà el portal rodó que tenia i les dovelles es conserven en forma de paviment adossat a l'actual façana.Té una entrada a l'est per un barri amb dos pilars als costat. Un cop a dins, a l'esquerra hi havia un paller que s'hi accedia per unes escales des de l'altre costat del barri. A la dreta, dins el recinte, hi ha una caldera d'aram feta damunt una construcció d'obra que servia per suportar la caldera i fer el foc de llenya al mig. Servia per fer bullir el vi, per fer conserves i pels productes de la matança del porc. Davant la casa hi ha un safareig rodó amb tres rentadores, amb rajoles a la lleixa (1901).L'obra és de paredat mixt, amb pedres petites i irregulars am restes de maons i unit amb argamassa. A banda i banda del raig d'aigua provinent de mina hi ha sengles piques granítiques de planta rectangular, on es recull l'aigua per després enviar-la en el dipòsit principal. Als camps de sota hi ha una bassa rodona que extreu l'aigua d'una mina i s'utilitza pel rec. A l'interior hi ha un hipogeu amb una petita sala al fons que no hem pogut veure, segons Casals (2006). | 08007-158 | Al sud del terme municipal | 41.5939200,2.5440100 | 461997 | 4604792 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37843-foto-08007-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37843-foto-08007-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37843-foto-08007-158-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hi ha un petit arxiu de 4 o 5 pergamins des del segle XVII, que no hem pogut veure.L'era antiga, desplaçada a l'est de la casa, era de tova, però actualment està pavimentada i conserva una roda de molí al bell mig.En el segle XIX es deia Can Rossell, després va recuperar el nom d'Aiguaviva. El topònim ha donat lloc a una urbanització. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3853,05 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc