Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 38116 | Pi de can Riudameia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-de-can-riudameia | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya</p> | <p>Pi pinyer (Pinus pinea) situat al marge del camí d'accés a can Riudameia. Dimensions: Perímetre: 3,15 m, DBH: 1,00 m.</p> | 08009-123 | Veïnat de Pins. Finca de Can Riudameia | 41.5689200,2.3638500 | 446961.06 | 4602111.56 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | El propietari de la finca de Can Riudameia, Sr. Xavier Homar, on es troba aquest pi, ha fet constar que no està d'acord en què aquest pi estigui catalogat com a arbre monumental. Tot i això, a l'estar inclòs dins del Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunyamarcat, hem considerat pertinent incloure'l en aquest inventari. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 73900 | Cementiri d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-dargencola | XIX | El cementiri es troba situat al nord del nucli d'Argençola, al costat de la carretera que porta a la N-II. Es tracta d'un recinte rectangular tancat per murs. L'accés es situa al sud, on hi ha l'entrada amb arc de mig punt adovellat. A la dovella central hi ha la data de 1886. A sobre les dovelles hi trobem una inscripció a cada lateral. A l'esquerra EL LIMPIO DE CORAZON VERA A DIOS i a la dreta AQUÍ RESIDE LA PAZ HUMANA. A l'interior hi ha una zona enjardinada amb xiprers i al fons hi trobem els nínxols i la capella de planta rectangular i arc adovellat de mig punt,. | 08008-146 | Argençola | L'any 1886 entrava en funcionament el nou cementiri d'Argençola. | 41.6014600,1.4450100 | 370417 | 4606696 | 1886 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73900-foto-08008-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73900-foto-08008-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73900-foto-08008-146-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 39558 | Llinda de La Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-la-pineda | - IGLESIES, Josep, El Fogatge de 1553, Fundació Vives i Casajuana, 1979. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII | Llinda extreta de la seva posició originària i que actualment s'utilitza com a banc o taula per poder-hi posar diverses eines del camp. La llinda destaca ja que hi ha inscrit '1664' a la pedra. Es tracta d'un sol bloc de pedra massissa, de 2, 5 m de llar i 40 cm d'amplada per 20 cm de fondària. | 08012-319 | Morisco | En el fogatge de 1553 hi apareix el mas d'un Joan Pineda al terme d'Avinyó, proper al mas Abadal i Illa, per tant, no ens estranya que fós aquest mateix punt on uns cent i escaig anys s'alcés un nou edifici. | 41.8597200,1.9324700 | 411395 | 4634752 | 1664 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39558-foto-08012-319-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73902 | Sant Bartomeu de Carbasí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-bartomeu-de-carbasi | AA.VV. (1992). Catalunya Romànica. Vol. XIX. L'Anoia. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. | X-XII | Església que ha patit nombroses modificacions al llarg del temps. Una d'aquestes modificacions consistí en capgirar l'orientació de manera que la porta actual s'obre al que fou el primitiu absis, rectangular. De totes maneres conserva la seva estructura romànica. D'una sola nau, coberta amb volta de canó reforçada amb arc torals lleugerament apuntats. Sobre el mur oest hi trobem un campanar d'espadanya de dos ulls. L'església presenta una patologia constructiva amb un desplom dels arcs i els murs cap al costat sud, solucionant aquest problema amb la construcció de contraforts tancats per un altre mur. Posteriorment s'utilitzà aquest mur com a sagristia. | 08008-148 | Carbasí | Aquesta església es troba en l'antic terme del castell de Carbasí. Tingué funcions parroquials, que ha conservat en l'actualitat. L'església depengué del priorat o monestir de Santa Maria de Montserrat. El lloc es documenta a partir de l'any 1032, quan en el testament sagramental de Maier de Clariana, el difunt tenia drets a Carbasí. L'església i les funcions parroquials que tenia es comproven en una llista de parròquies del Bisbat de Vic, datable entre els anys 1025 i 1050, ja que hi consta la parròquia de Carbasin. Encara que en les llistes parroquials no hi consta l'advocació, per altres fonts d'informació es comprova que el titular primitiu de l'església parroquial era Santa Maria. Així, l'any 1129 en el testament sagramental de Roland consta que el difunt havia de deixar les primícies de la seva honor Blancafort a Santa Maria de Carbasí. L'any 1114 Berenguer Tedmar i la seva muller Sicarda feren testament i deixaren a l'església de Santa Maria de Carbasí tres emines de blat i un bou a repartir entre els clergues, per misses i per l'obra del temple. En un altre testament fet per Peratal l'any 1160, el testador deixà dos sous a Santa Maria de Carbasí. Igualment es comprova en la visita pastoral que l'any 1331 realitzà el Bisbe de Vic, Galceran Sacosta, que l'advocació de la parròquia era la de Santa Maria de Carbasí. Posteriorment féu l'aparició de l'advocació de Sant Bartomeu, que substituí la de Santa Maria. | 41.6103100,1.4306800 | 369241 | 4607700 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73902-foto-08008-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73902-foto-08008-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73902-foto-08008-148-3.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38322 | Torre de l'església parroquial de Sant Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-lesglesia-parroquial-de-sant-julia | <p>'Gran Geografia Comarcal de Catalunya', vol Maresme. BCN 1982</p> | XIV-XV | <p>Torre de planta quadrada, adossada al cos de l'església. La part superior s'eleva des de la façana principal, quedant exempta. Obra de pedra granítica carejada, rematada superiorment per quatre finestrals esbelts i gàrgoles esculturades en les quatre cantonades. A la part baixa podem veure-hi una rosassa i un finestral esculpits en pedra.</p> | 08009-329 | Nucli urbà. Plaça de l'església | 41.5541300,2.4007900 | 450030.06 | 4600447.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38322-foto-08009-329-1.jpg | Inexistent | Gòtic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 93 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73885 | Festa Major de Rocamora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-rocamora | XX | Es celebra el 25 de Juliol en honor a Sant Jaume. Reuneix als veïns de la zona de Rocamora que celebren un missa solemne a la capella de Sant de Jaume i diferents actes. | 08008-131 | Rocamora | 41.5936700,1.4190200 | 368235 | 4605870 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119 | 2116 | 4.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 38383 | Panteó de la Família Berenguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-de-la-familia-berenguer | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. | XX | Es troba ubicat a la placeta del cementiri, i és el primer que es veu un cop s'entra al recinte. És un monument funerari compost per un sarcòfag construït amb pedra sorrenca local amb decoracions florals a la tapa i a la part frontal, envoltat amb dues argolles de ferro forjat, i una construcció amb volta apuntada i una gran obertura frontal i dues finestres a la part posterior. Les obertures del darrera tenen reixats forjats acabats en forma romboïdal, protegint els vitralls de tons vermellosos i motius vegetals. Destaca la reixa de ferro forjat amb decoracions florals i zoomorfes (cargols). Al cim hi ha una creu, també de ferro forjat, envoltada d'una liana, les arrels de la qual davallen per la cúpula del panteó. Les flors dels forjats que decoren tot el panteó representen cards, símbol de l'eternitat. | 08010-34 | Cementiri municipal | El sarcòfag recull les despulles de Josep Berenguer Vilarasau, mort el 10 de setembre de 1895. El sarcòfag de pedra data de l'època de la seva mort, però l'estructura que l'acull és una mica posterior, de principis de segle XX; moment en què es traslladà el cementiri als afores de la població (1906). Josep Berenguer Vilarasau (1815-1895), fou descendent d'una família de paraires i fou el fundador de la fàbrica de cal Berenguer d'Artés. En el seu testament deia que si moria a Artés, volia que la fàbrica parés fins al migdia i tots els treballadors que anessin a l'enterrament rebessin una pesseta i els altres assistents mitja pesseta. | 41.7956000,1.9426400 | 412152 | 4627623 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38383-foto-08010-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38383-foto-08010-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38383-foto-08010-34-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 105|98 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38094 | La bruixa de la pinta d'or | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-bruixa-de-la-pinta-dor | <p>CARRERAS CANDI, Francesc (1980) Lo castell de Burriach o de Sant Vicents. Argentona. Edició facsímil (1a edició de 1908). CLAVELL, J. (1976) La xarbotada. La festa del càntir d'Argentona dins l'antic aplec de Sant Domingo. Argentona. COLL, R. i MODOLELL, J.M. (1999) Llegendes, tradicions i fets de la Serralada de Marina. Apunts sobre etnografia del Maresme. Oikos Tau. Vilassar de Mar.</p> | <p>El dolor i la pena per haver perdut prematurament el seu jove estimat, argentoní, la van empènyer a la bruixeria. Li fou lliurat un talismà, una pinta d'or, que portava coquetament en el monyo, recollits els cabells. Els argentonins la consideraven un ésser protector del seu terme. 'Dihuen si fou á inducció de la bruixa de la pinta d'or, que los argentonins conegueren certs procehiments, per salvar llurs culites d'aytal flagell. Les branques de llorer, olivera y ars, benehídes lo 29 d'abril, diada de Sant Pere màrtir, son posades en reu, dalt de canyetes, en los llocs més alterosos de les vinyes que desitgen preservar de la pedregada, extenent al seu damun la benedicció rebuda. Los qui tenen armes de foch, se fan benehir bales, en la diada del dijous Sant, per enjegarles á les menaçants boyres negres y ab lo contacte de la benedicció, allunyar los mals esperits'. En relació a la pinta, la història més coneguda és da d'en Vellot, un vellet de 70 anys amb dos nets que amb prou feines podia mantenir. En el poble aquest pobre home era considerat un bruixot i era utilitzat per espantar les criatures que no es portaven bé. Durant una vigília de Sant Joan, quan l'hereu de Can Genís de la Serra, tenint la mare malata, l'anà a cercar. Després d'haver-la atès, quan tornava cap acasa es va perdre per la foscor i va caure dormit i fatigat en arribar a la collada del Malpàs. Li va semblar que somniava amb brogits i uns éssers que ballaven al seu voltant. Que desapareixien i que se li apareixia la bruixa de la pinta d'or, la qual li digué: -Tants anys com grans de sorra hi ha a baix, a la riera, he esperat aquest instant, per tal de complir una prometença que sols en aquest dia i hora podia tenir virtut (...) pren sense cap recel aquesta penyora que des de fa molts anys mai s'ha separat de mi. Fou rebuda d'un dels teus avantpassats en dies d'eterna recordança. Retornada a vosaltres en el lloc, dia i hora en què jo la vaig rebre, us donarà poder tal que, mentre no la perdeu, mai podreu empobrir. En arribar l'albada es va despertar en el seu llit, però al veure lapinta entre les seves mans s'adonà que allò havia estat real. Tot seguit anà a conreuar la vinya i va trobar un tresoret de monedes d'or. Per no perdre la pinta, la soterrà en els fonaments d'un ou mas que construí, cosa que els apartat per sempre més de la misèria.</p> | 08009-79 | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Versió publicada per F. Carreras Candi (1980), conservant la grafia original. També es pot trobar a Coll i Modolell(1999) juntament amb una altra versió i la bibliografia corresponent. | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||||
| 38105 | Jardins de can Garí del Cros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-can-gari-del-cros | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals.</p> | XX | <p>D'una gran extensió, es tracta d'un espai verd concebut com un petit jardí botànic. Està organitzat per zones; jardí mediterrani, oriental, amb cítrics, exòtic, amb cactus, centreeuropeu, amb diverses espècies de coníferes i caducifolis... També destaca la zona de l'estany, tant per la seva vegetació acuàtica com per les espècies autòctones d'amfibis que hi habiten. En els últims anys s'ha constituït com a zona de pas d'algunes aus migratòries.</p> | 08009-112 | Veïnat del Cros. Camí de Sant Miquel del Cros, 9 | 41.5355800,2.4141500 | 451130.04 | 4598379.52 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38105-foto-08009-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38105-foto-08009-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | No s'hi ha pogut accedir per a la realització de l'inventari. La descripció s'ha basat en la bibliografia existent i les fotografies són de visites anteriors. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 73908 | Imatge de Bacina de Sant Llorenç d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-bacina-de-sant-llorenc-dargencola | XVII | <p>Imatge d'argent de la mare de déu del roser dempeus sobre una peanya de pedres o núvols, Amb una rosca en la part inferior. La mare de déu vesteix mantell amb decoració florejada sobre fons micropunxat. Té la mà dreta disposada per sostenir el rosari i amb l'esquerra sosté l'Infant. Duu vestit llis, toca al cap, corona reial i nimbe d'estrelles i raigs ondulats. El nen Jesús duu un vestit amb fina decoració floral micropunxada. porta corona reial i passa la mà dreta per darrera el coll de la mare de déu. Amb la mà esquerra sosté la bola del món que recolza sobre la falda.</p> | 08008-154 | Carrer Santa Maria 8. 08700 IgualadaCarrer de Santa Maria nº 8 Igualada | <p>' Fulgentia' és el nom de l'exposició permanent d'art religiós, que en l'aplicació del projecte Accuro a l'arxiprestat de l'Anoia-Segarra, s'ha creat a l'església parroquial de Santa Maria d'Igualada. Inaugurada pel Bisbe de Vic, Romà Casanova al 2008. La intenció era agrupar el patrimoni dispers de les parròquies de la comarca, situats en edificis sense vigilància o sense mesures de conservació correctes. Cal sumar-hi també la manca total d'accés que hi tenien els estudiosos del món de l'art.</p> | 41.5982000,1.4432200 | 370261 | 4606337 | 08008 | Argençola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73908-foto-08008-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73908-foto-08008-154-2.jpg | Legal i física | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Nº a l'inventari del Bisbat de Vic: 1202 Descripció feta per Anna Homs | 96|119|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 39627 | Les Iglesies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-iglesies | - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - IGLESIAS; Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII | Masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 1000 m2. Té la coberta de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és de maçoneria de pedra vista. S'hi observen intervencions de diferents èpoques, com les galeries de la façana lateral i la coberta que ha estat reformada. Trobem diferents datacions a les llindes, una a la porta de la façana principal 'Bernardo Yglesias 1857' i una altra a la porta de la façana posterior 'Pont 1696 Iglesias'. Les obertures són emmarcades amb pedra carejada. Té un baluard, una era i diferents coberts i pallisses. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-388 | Santa Eugènia de Relat | La masia de Les Iglesies és documentada l'any 1553 al Fogatge, propietat d'un tal Jaume Rojans. La casa formava part d'un antic alou que a finals del segle X fou cedit per la família nobiliària de Lluçà al monestir de Ripoll. La parròquia, amb les cases incloses passaren al segle XVIII al domini de la Seu episcopal de Vic. | 41.8845600,1.9805300 | 415417 | 4637462 | 1696 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39627-foto-08012-388-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39627-foto-08012-388-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39627-foto-08012-388-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38066 | Font de Sant Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-domenec | SUBIÑÀ i COLL, Enric (2000) 'La font de Sant Domingo'. A Fonts, núm. 3, juliol de 2000. Argentona, pàgs. 18-19. VINYALS, Josep i PADRÓS, Pep (1994) Les fonts d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. | XIX | Es troba a uns tres metres sota el nivell del carrer. L'accés es fa per una escala que dona a la boca de mina, tapada amb una porta de ferro. A sota hi ha dos galets acanalats de ferro que aboquen l'aigua a una pica de pedra i obra. A nivell de carrer hi ha la capella amb la imatge de Sant Domènech, amb una inscripció feta en unes rajoles de València que diu: 'Font de Sant Domingo'. | 08009-51 | Nucli urbà. C. Gran | Antigament la font no estava dedicada a Sant Domènec, ni estava en aquest lloc. La seva situació primitiva estaria aprop del creuament entre els carrers Torres i Bages i Dolors Montserdà. Els seus orígens com a font pública es poden remuntar fins el segle XV, però la primera referència documental no és fins l'any 1639. La primera referència a Sant Domènec o Sant Domingo és de l'any 1751. | 41.5551700,2.4007500 | 450027 | 4600563 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38066-foto-08009-51-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Probablement la darrera reforma va ser durant els anys 50-60. | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38101 | Eucaliptus de can Marfà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-de-can-marfa | <p>Parella d'eucaliptus (Eucaliptus globulus) localitzats a uns 200 m de l'entrada del camí que va a can Marfà des de la Riera d'Argentona, tenen un diàmetre aproximat de 4,50 m i 1,44 m de DBH.</p> | 08009-108 | Finca de Can Marfà | 41.5560200,2.4113300 | 450910.06 | 4600650.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||||
| 95128 | Penya del Portinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/penya-del-portinyol | <p><span><span><span><span><span><span>Penya situada per sobre del port d'Arenys i la platja del Cavaió. Preserva encara una notable franja forestal, entre el penya-segat i les primeres cases (avinguda del Portinyol). En aquesta zona hi trobem un dels búnquers del Portinyol. </span></span></span></span></span></span></p> | 08006-484 | 41.5803480,2.5573905 | 463104 | 4603279 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95128-01p1540665.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95128-dsc0891.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 38137 | Arbreda del mot del Ros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-del-mot-del-ros | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals.</p> | <p>Arbreda constituïda principalment per alzines, roures martinencs i roures rebolls, amb sotabosc típic d'alzinar. El fet d'estar a la mota de la riera de Riudameia, fa que també s'hi trobin espècies arbòries, arbustives i herbàcies més típiques de ribera com ara alocs, pollancres, vinca o l'herba sabonera. Localitzada als últims 300 m de la riera de Riudameia, entre el marge dret i els camps de can Matabens.</p> | 08009-144 | Riera de Riudameia o de Pins | 41.5717600,2.3901100 | 449153.07 | 4602410.54 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38137-foto-08009-144-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | Consolida el marge de la riera alhora que protegeix la finca de can Matabens d'avingudes d'aigua. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 38082 | Capella de la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-del-roser | Fornícula que entra a la paret d'una casa amb la Mare de Déu del Roser, sobre un basament de fusta semicircular. Té una coberta de teules a una vessant sustentada per viguetes i entramat, també de fusta. La imatge de la Mare de Déu és de pedra. El fons de la fornícula és blau, i per sota del basament hi ha les rajoles amb el nom del carrer. | 08009-67 | Nucli urbà. C. Dels Rosers | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38082-foto-08009-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38082-foto-08009-67-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 38068 | Font de la Plaça Mare de Déu de Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-mare-de-deu-de-montserrat | Típica font de fundició amb brollador manual i desaigua. | 08009-53 | Nucli urbà. Pl. Mare de Déu de Montserrat | 41.5525500,2.4018000 | 450113 | 4600271 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38068-foto-08009-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38068-foto-08009-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 95158 | Rinoceront llanut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rinoceront-llanut | <p><span><span><span lang='CA'>Crani i maxil·lar complet d’un rinoceront llanut (<em>Coelodonta antiquitatis</em>) trobat a Arenys de Mar el 1914. Es tracta del primer exemplar de <em>Coelodonta antiquitatis </em>trobat a Catalunya. Pertany al Plistocè superior.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>Trobat a l'extrem alt del carrer de Sant Antoni.</span></span></span></p> | 08006-497 | Plaça Leonardo Da Vinci, núms. 4-5, (08019 Barcelona) | <p><span><span><span><span><span><span>El 30 de juny de 1914 una notícia del diari La Vanguardia ens parla de la localització d’un crani d’un animal molt gran trobat a la zona del Bareu d’Arenys de Mar. El 2 de juliol la notícia ja especifica que es tracta d’una espècie extingida de rinoceront. Anys després, el 1919, aquestes restes de rinoceront llanut, <em>Coelodonta antiquitatis (Blumenbach, 1803)</em>, van passar a formar part del Museu Martorell, integrat actualment dins el Museu de Ciències Naturals de Barcelona del Parc de la Ciutadella. La Junta de Ciències Naturals de Barcelona va adquirir el crani a la casa Can Soler per 375 pessetes. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El director de l’Arxiu Municipal d’Arenys de Mar, consultant els padrons de l’època (1925), ha pogut situar la família Soler que vivien en el número 16 del carrer Bareu. Es tracta de Joan Soler i Ribas, carnisser, que vivia juntament amb la seva dona Josepa Radó i els seus fills Francesc i Isabel. Molt probablement seria aquesta família Soler qui va trobar el crani del rinoceront i qui el va vendre a la Junta de Ciències Naturals, ja que en aquella època la zona al davant d’aquestes cases només hi havia horts. Aquesta informació coincideix amb la notícia de la troballa que diu que el crani es va trobar en un marge d’un camí, a la zona que llavors es denominava Bareu. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span lang='CA'>El crani que avui forma part de l’exposició permanent del Museu de Ciències Naturals de Barcelona és de gran importància perquè van ser les primeres restes de rinoceront llanut que es van trobar a Catalunya. Aquestes no són les úniques restes paleontològiques d’Arenys de Mar, al Museu de Ciències Naturals també s’hi conserven unes restes d’ullal de mamut, tot i que no tenen la importància de la troballa de l’any 1914.</span></span></span></span></span></p> | 41.5812334,2.5523552 | 462685 | 4603379 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95158-02mgb-33181.jpg | Física | Cenozoic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic/Lúdic/Cultural | Inexistent | 2025-03-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquestes restes s'exposen al Museu de Ciències Naturals de Barcelona, amb el número de referència MGB 33181. | 123 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38297 | Mas Vinyals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-vinyals | <p>SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> | XVII | <p>Masia catalogable com a tipus II, segons Bonet i Garí; de planta baixa i pis, amb golfes, i teulada a dues aigües. Conserva elements característics de l'època gòtica en façana, com ara el portal adovellat i les finestres amb pedra treballada. També podem observar els carreus vistos a les cantonades.</p> | 08009-304 | Veïnat de Clarà. Ctra. BV-1506 | 41.5646700,2.3814300 | 448424.06 | 4601628.55 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38297-foto-08009-304-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38297-foto-08009-304-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38297-foto-08009-304-3.jpg | Inexistent | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | No s'hi ha pogut accedir. Informació i documentació gràfica cedida per Oriol Calvo | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 38222 | Baronia de Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/baronia-de-viver | <p>VINYALS, Josep i PADRÓS Pep i col. 'Les Fonts d'Argentona' Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme de Barcelona, 1982</p> | XIX | <p>Es tracta d'una construcció neoclàssica. Dues terrasses laterals i una de posterior. Una de les laterals té sota la mateixa una àmplia escalinata que resol el desnivell del terreny. Hi ha un ampli jardí que conté altres elements arquitectònics. El templet amb arcades data de 1945. En el jardí hi treballà Nicolau Rubió, arquitecte. La capella data del s. XI</p> | 08009-229 | Carretera d'Argentona a Vilassar (B-502) | 41.5469900,2.4072600 | 450564.05 | 4599650.53 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38222-foto-08009-229-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38222-foto-08009-229-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Jardins: N. Ma. Rubió i Tudurí, arquitecte. | A dins de la finca hi trobem la font del Pescador i la Font del Viver, amb àmplies basses cadascun. També hi trobem altres safareigs i basses | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 38119 | Pins d'Argentona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-dargentona | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> | <p>Grup de tres pins pinyers (Pinus pinea) situats a la rotonda d'entrada de la riera d'Argentona a la carretera C-1415.</p> | 08009-126 | Nucli urbà. Rotonda d'entrada a Argentona. | 41.5512900,2.4068700 | 450535.05 | 4600128.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38119-foto-08009-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38119-foto-08009-126-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | Tot i no tenir unes dimensions ni edat remarcables, el fet d'estar a l'entrada d'Argentona fa que tinguin alt valor simbòlic. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 37942 | Font de la Polla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-polla | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 62. | Aigua de mina que raja per un galet d'alumini i cau damunt una petita pica de pedra granítica. Al costat hi ha un safareig de planta irregular que utilitza l'aigua pel rec dels camps. Entorn d'alzinar, castanyers i falgueres. A dins la bassa hi ha nenúfars i serps verdes. | 08007-257 | Riera de Sobirans | Es considera que l'aigua té propietats medicinals i curatives. Per aquest motiu era visitada per viatgers i pelegrins que anaven a l'ermita de Sant Miquel. Es va arranjar l'any 1996. | 41.6149000,2.5212000 | 460109 | 4607131 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37942-foto-08007-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37942-foto-08007-257-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 38516 | Barraca 29 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-29-0 | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. | XVIII-XIX | Barraca de vinya construïda en pedra seca i ubicada en un marge entre dues feixes, la inferior d'arbres fruiters i la superior de bosc. És de planta quadrangular de 3 x 3 metres i murs de 60 cm de gruix. Coberta amb volada o cornisa, amb volta del tipus d'aproximació de filades recoberta d'argila. Orientada a nord-est. | 08010-167 | La Malla | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Artés aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Artés, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages i Artés, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.7928700,1.9604000 | 413624 | 4627302 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38516-foto-08010-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38516-foto-08010-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38516-foto-08010-167-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2019-11-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73922 | Rellotge de sol de Cal Biosca de la Nou I | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-biosca-de-la-nou-i | Pàgina web de la Societat Catalana de Gnomònica. http://www.gnomonica.cat. | XIX | A la masia de Cal Biosca de la Nou, a l'edifici principal, hi trobem a la planta de pis, un rellotge de sol rectangulat del tipus vertical declinant, amb un números romans i força ben conservat. Conserva l'agulla. Està pintat de color rosat. | 08008-168 | Clariana | 41.5788900,1.5057100 | 375432 | 4604101 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73922-foto-08008-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73922-foto-08008-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73922-foto-08008-168-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Nº de referència a la Societat Catalana de Gnomònica: 1926 | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38224 | Capella del Sagrament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-sagrament | XIX | <p>Capella annexa a l'edifici de l'església, d'una sola nau amb volta de creueria i arcs apuntats, amb claus de volta esculpides. A l'exterior destaca la decoració amb elements sorgits de la restauració de principis de segle XX, amb una estètica influenciada per la Renaixença, que combina elements historiscistes com els merlets i les gàrgoles amb la rajola que corona els contraforts, amb motius inspirats en les garlandes i les Quatre barres. A l'interior, està totalment decorada amb esgrafiats i podem observar un baldaquí policromat damunt l'altar, a imitació del baldaquins romànics catalans, els llantions de ferro forjat, situats als laterals, són una còpia dels originals.</p> | 08009-231 | Nucli urbà. Plaça de l' Església, 1 | <p>La capella original va ser construïda entre els anys 1670 i 1673, i ocupava part de la Sagrera, o petit Cementiri situat a l'entorn de l'església. Durant el segle XIX, degut al gran creixement que va experimentar la població, es va fer evident la necessitat d'ampliació de la capella.</p> | 41.5539700,2.4009600 | 450044.06 | 4600429.53 | 1897 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38224-foto-08009-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38224-foto-08009-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38224-foto-08009-231-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Josep Puig i Cadafalch | Va ser incendiada i parcialment destruïda durant el període de la Guerra Civil (1936-1939) | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 73924 | Rellotge de sol del Manso Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-manso-ferran | XX | A la façana d'ingrés entre les dues darreres plantes hi trobem un rellotge de sol rectangular del tipus vertical declinant, amb números romans, i la inscripció ' Docet Umbra' ( l'ombra ensenya). Està fet de rajoles de ceràmica. | 08008-170 | Plans de Ferran | El Manso Ferran es va edificar a inicis del segle XX. En fotografies antigues s'observen dos rellotges de sol a la façana que actualment no hi són. És possible que el rellotge actual sigui bastant recent, ja que el seu estat de conservació és molt bo. | 41.5717600,1.4564200 | 371309 | 4603381 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73924-foto-08008-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73924-foto-08008-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73924-foto-08008-170-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | A la part inferior, s'hi troba el nom del fabricant, tot i que no s'observa amb claretat. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 39576 | Barraca de Relat 10 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-relat-10 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície aproximada de 10 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de ponent hi ha una obertura en forma de porta. El sostre està fet amb volta cònica, a partir de la superposició de lloses de pedra coronades per una llosa més gran que la resta. A sobre de les lloses hi ha poca terra aixafada i podem observar la poca estabilitat del sostre. | 08012-337 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8754400,1.9841800 | 415708 | 4636445 | 08012 | Avinyó | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39576-foto-08012-337-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39576-foto-08012-337-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39576-foto-08012-337-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38226 | Tapissos de Grau Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tapissos-de-grau-garriga | XX | <p>Tres tapissos, situats darrera de l'altar major, realitzats en tècnica mitxta.</p> | 08009-233 | Nucli urbà. Altar Major de Sant Julià | 41.5541600,2.4011200 | 450057.06 | 4600450.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Grau Garriga | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 37943 | Font de Can Popa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-popa | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 63. | XX | Font de vessant amb l'aigua canalitzada amb un tub de plàstic. El propietari ha fet un muret de contenció del marge una mica matusser, a base de formigó, on s'encasta el tub. Al costat hi ha un càntir. Aquest mur d'uns 60 cm d'alçada i 150 de llargada és l'únic element arquitectònic de la font. No està pintat ni allisat, i al damunt hi ha maons col·locats sense lligar. | 08007-258 | Vessant del Torrent d'en Puig | L'actual propietari la va construir quan tenia 10 anys, al comprovar que hi havia un naixement d'aigua. Durant un temps restà colgada pel propietari, fart de l'incivisme de la gent que deixava els voltants bruts i plens de deixalles. Abans disposava d'una petita arcada decorada amb figures de pagesos i nans. | 41.6067900,2.5253600 | 460450 | 4606229 | 1942 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37943-foto-08007-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37943-foto-08007-258-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73928 | Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-ral-24 | Mapa de Patrimoni Cultural d'Abrera. Ajuntament d'Abrera i Diputació de Barcelona. Barcelona 2007. Fitxes fetes per Natàlia Salazar. HURTADO, Víctor; MESTRE, Jesús; MISERACHS, Toni (1995): Atles d'Història de Catalunya. Edicions 62, Barcelona, p. 70 i 170. RIERA, Antoni (2003): 'La red viaria de la Corona Catalanoaragonesa en la Baja Edad Media', dins de Acta Historica et Archaelogica Mediaevalia, 23/24. Publicacions de la Universitat de Barcelona, pp.441-463. VIVES, Miquel (en fase d'elaboració): 'L'evolució històrica de la xarxa viària entre el Llobregat i el Foix. Des de l'època dels romans fins al tercer decenni del segle XX'. Tesi doctoral inèdita. | XII-XXI | Pel terme municipal d'Argençola, hi passava l'antic Camí Ral de Barcelona a Lleida. Segueix el mateix tram que la carretera N-II. Entrava al municipi per Santa Maria del Camí, passava per Porquerisses, i deixava el terme per entrar al terme veí de Montmaneu. En el municipi d'Argençola hi havia l'Hostal del Violí que era un indret de parada en el transcurs del recorregut. Aquest tram direcció a Lleida era d'un pendent considerable. | 08008-174 | Argençola | El Camí Ral que anava de Barcelona a Saragossa passant per Lleida és d'origen medieval, tot i que els camins medievals seguien bàsicament la xarxa de vies d'època romana. Al segle XII, l'usatge 'Camini et Stratae' establí que els camins públics eren de la potestat del rei. Ja a partir del segle XIII les constitucions donades a les corts per Pere II (1283), Alfons II (1289) i Jaume II (1299) asseguraven el lliure pas i el comerç pels camins que estaven sota la jurisdicció reial. El tràfic entre Barcelona i Lleida, un dels principals enclaus de comunicacions de tota la Corona Catalanoaragonesa durant la Baixa Edat Mitjana (segles XIV-XV), es canalitzava pel camí Ral de Saragossa i per dues rutes alternatives: la primera remuntava el riu Llobregat fins a Manresa passant per Abrera, travessava la Serralada Prelitoral per la Segarra, enfilava cap a Cervera i Tàrrega, i assolia Lleida per la plana de l'Urgell; la segona sortia del Barcelonès per l'eix del Llobregat, del qual seguia només un tram de 30 Km, entrava a la vall del riu Anoia per Martorell, passava per Igualada, travessava la Serralada Prelitoral pel Coll de la Panadella i s'unia, a Cervera, a la ruta anterior. Ambdues rutes van ser utilitzades bàsicament pel trànsit de mercaderies, pels correus ràpids i pel monarca en els seus desplaçaments urgents. El Camí Ral Barcelona-Lleida era un camí de titularitat reial, molt segur, donat que les persones i mercaderies que hi circulaven estaven sota la protecció directa del monarca, qui exigia, a canvi, nombrosos impostos de pas. Ja en època moderna, la construcció de la carretera N-II es projectà, seguint el traçat d'aquest camí ral amb alguna variació, cap a l'any 1761, durant el regnat de Carles III, i finalitzaren les obres l'any 1802, amb una interrupció durant la guerra amb França (1793-95). La carretera fou utilitzada fins a inicis del segle XXI quan s'enllestí el darrer tram de l'Autovia A-2 Lleida- Barcelona. Actualment l'antiga N-II s'utilitza per accedir al terme municipal d'Argençola. | 41.6181100,1.4460900 | 370540 | 4608543 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73928-foto-08008-174-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73928-foto-08008-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73928-foto-08008-174-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 94|98|119|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 39528 | Barraca de l'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lalzina-0 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XIX-XX | Barraca de vinya, de planta quadrangular i una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. La barraca és molt recent, i mostra una obertura al mur de tramuntana en forma de porta. El sostre és d'una sola vessant, fet amb grans lloses de pedra sostingudes per bigues de fusta. Sobre de les lloses hi ha terra aixafada com a aïllant tèrmic. | 08012-279 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8245600,1.9766800 | 415018 | 4630804 | 08012 | Avinyó | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39528-foto-08012-279-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39528-foto-08012-279-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es tracta d'una barraca molt recent. | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37994 | Paret de les mentides | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paret-de-les-mentides | Lloc on tradicionalment es trobava la gent i feia petar la xerrada. S'explicaven historietes de caceres, sobretot, summament exagerades. Per això en diuen la 'paret de les mentides'. També és conegut amb el nom de Cap de Creus. Aquest nom, el va agafar la revista municipal per ser un lloc emblemàtic de la polació. La gent, però, que està a la que salta, va trobar molt adient que el butlletí de l'Ajuntament agafés com a nom el lloc que tamé era conegut com la paret de les mentides, ja que deien que les coses que explicava el butlletí eren tan aparatoses com les mentides que s'hi deien en aquell lloc. | 08009-85 | Nucli urbà. C. Gran | 41.5548600,2.4008300 | 450034 | 4600528 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/37994-foto-08009-85-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/37994-foto-08009-85-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||||
| 38228 | Edifici situat al C. Cristòfor Colom, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-situat-al-c-cristofor-colom-11 | XX | <p>Edifici de cos ample, de planta baixa i pis, amb un pati lateral. Pel que fa a la façana de carrer, presenta una tribuna vidriada, coberta amb una semicúpula de rajoles de color esmaltades; la seva decoració es basa principalment en elements en volum formant frisos i balaustrades; també destquem el fanal de ferro forjat que penja de l'esmentada tribuna. Podem veure la data de 1920 escrita en el medalló. La finca també ocupa un pati adossat, que separa del carrer una tanca d'obra i ferro forjat, amb motius escultòrics coronant les pilastres d'obra.</p> | 08009-235 | Nucli urbà. C. Cristòfor Colom 11 | 41.5539200,2.3992100 | 449898.06 | 4600424.53 | 1920 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | El conjunt format amb la casa del núm. 13 era conegut com les Cases Català-Marfà Muniesa. | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 37996 | Placa a Mn. Jacint Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-a-mn-jacint-verdaguer | XX | Placa rectangular de marbre situada a la paret del carrer dedicat al poeta. S'hi llegeix: 'Mn. Cinto Verdaguer/ Folgueroles1848 Vallvidrera 1902/En recordança del seu sojorn a la nostra vila l'estiu de 1898'. També hi ha dibuixat un retrat de l'autor. | 08009-87 | Nucli urbà. Av. Puig i Cadafalch, 16-18 | 41.5539600,2.4031400 | 450226 | 4600427 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/37996-foto-08009-87-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 39561 | L'Oliva | https://patrimonicultural.diba.cat/element/loliva | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII | Conjunt de tres edificis. El volum principal és una masia de planta baixa, pis i golfes (en una part de la casa) amb una superfície aproximada de 560 m2. La coberta és de tres vessants de teula àrab. L'acabat exterior és arremolinat i té la porta amb llinda de pedra amb dues inscripcions superposades: '1677' i 'D.Antonio E Barnola /año 1879'. Trobem dos cossos diferenciats, un amb la coberta a un sol vessant que sembla el més antic i l'altre amb la coberta de dues vessants fruit d'una posterior ampliació. Les obertures són emmarcades amb pedra carejada. Té un cobert i una pallissa. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-322 | Sta. Eugènia de Relat | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure. | 41.8827200,1.9890400 | 416121 | 4637249 | 1677 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39561-foto-08012-322-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39561-foto-08012-322-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39561-foto-08012-322-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | L'edifici adjacent, que sembla més antic que la casa principal, està estabilitzat amb ajuda d'uns contraforts a la paret posterior, tal com s'observa a la fotografia 2. | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 38004 | Alzina de can Castells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-castells | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> | <p>Alzina (Quercus ilex ssp ilex) localitzada al torrent de can Martí, prop del trencant que va a can Castells. Dimensions: Perímetre: 2,66 m, DBH: 0,85 m.</p> | 08009-95 | Veïnat de la Pujada | 41.5643600,2.4069800 | 450554.07 | 4601579.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38004-foto-08009-95-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 38230 | Tram del C. Josep Solé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-del-c-josep-sole | XX | <p>Seqüència de cases de cos, d'antiguitat variable, però composició similar, integrant elements d'origen antic, com ara finestrals. Els autors són probablement mestres d'obres, amb la signatura i aval tècnic de l'arquitecte Emili Cabanyes. Destaquem la façana popular de Can Bada, amb el portal de llinda i brancals de pedra i la finestra gòtica, de factura senzilla.</p> | 08009-237 | Nucli urbà. Nºs parells C. Josep Solé | 41.5533400,2.4000200 | 449965.06 | 4600359.53 | 1900 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38230-foto-08009-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38230-foto-08009-237-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38231 | Fleca Casabella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fleca-casabella | <p>BANÚS, Joan; BOSCH, Marc; VERA, Pilar. (2001). Guia Puig i Cadafalch Mataró-Argentona. Editen: Ajuntaments d'Argentona i de Mataró</p> | XX | <p>Porta de l'establiment, realitzada en fusta i vidre. Formes ondulants i encintades típiques de principis del segle XX</p> | 08009-238 | Nucli urbà. C. Josep Solé, 2. | 41.5535000,2.4001300 | 449974.06 | 4600377.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38231-foto-08009-238-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Projecte d'Emili Cabanyes | 105 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 38070 | Font de Lladó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-llado | VINYALS, Josep i PADRÓS, Pep (1994) Les fonts d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. | XX | Font emprotada a la paret de la finca de Can Calopa. Està emmarcada per pedra de granit simulant dovelles. La paret del fons està decorada amb rajola de València, de color groc i verd, formant triangles. Es llegeix una inscripció amb el nom de la font, feta també de rajoles. L'aixeta és de llautó i aboca l'aigua damunt una pica de pedra. | 08009-55 | Nucli urbà. C. Josep Soler / Lladó / Riudemeia | No fa massa anys que va estar reformada, donant-li l'aspecte actual. Abans havia estat un abeurador per animals. | 41.5534600,2.4002900 | 449988 | 4600373 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38070-foto-08009-55-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38232 | Casa al carrer Sant Domènech, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-sant-domenech-11 | XX | <p>Petita construcció aïllada, envoltada de pati, de cos més ample de l'habitual, de planta baixa; amb una galeria posterior. Destaca el perfil del remat de coberta, a dues aigües. Ha sofert algunes reformes, però en tot cas conserva l'aire original.</p> | 08009-239 | Nucli urbà. C. Sant Domènec, 11 | 41.5540800,2.3983000 | 449822.06 | 4600442.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||||
| 37911 | Palmeres de Canàries de can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmeres-de-canaries-de-can-boter | XX | Conjunt de palmeres de Canàries (Phoenix canariensis) repartides pels jardins de can Boter. La palmera de Canàries, tal i com indica el seu nom, és originària de les Illes Canàries, i és una de les palmeres que resisteix millor tot tipus de climes i de sòls, per això és la més utilitzada en jardineria. Es caracteritza per no ser excessivament alta, té el tronc gruixut format per les restes foliars de les fulles, la capçada és esfèrica ja que les fulles superiors neixen erectes mentre que les inferiors creixen pèndules, aquestes fulles tenen entre 3 i 5 m de llargada i tenen nombrosos folíols en nombre imparell (imparipinnats), els inferiors són espinosos. Els fruits són uns dàtils de 2-3 cm, que creixen reunits en llargs raïms i no són comestibles ja que tenen gust desagradable. | 08007-226 | Can Boter | 41.6012100,2.5435300 | 461961 | 4605601 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37911-foto-08007-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37911-foto-08007-226-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 39642 | Cal Tonimàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tonimas | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII-XVIII | Masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 1200 m2. Té la coberta de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. El murs exteriors originals són de pedra i s'han arrebossat i pintat de color blanc. La porta és adovellada i les obertures arrebossades. S'observa un reforç a la façana principal i té ampliacions de diferents èpoques. A l'interior hi ha una escala de pedra, el celler amb el sostre amb volta, també hi trobem tines, tinardons i una pedra de molí. A la casa s'hi accedeix a través d'un baluard i a dins hi ha diferents coberts i pallisses. Se situa en entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-403 | Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure. | 41.8664300,1.9951600 | 416607 | 4635434 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39642-foto-08012-403-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39642-foto-08012-403-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39642-foto-08012-403-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 39640 | Les Tines de la Posa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-tines-de-la-posa | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII | Edifici construït amb carreus de pedra lligats amb morter, i amb una superfície aproximada de 90 m2. El sostre és de doble vessant i fa de desguàs. Consta de dos pisos, corresponents a les dues alçades del terreny. Al pis de dalt es on es troba la premsa i les tines. Les tines estan construïdes de tal manera que l'accés és al primer pis. Hi ha un total de quatre tines cilíndriques, tapades amb tapes de fusta. | 08012-401 | Avinyó | Pel tipus d'estructura, aquest edifici satèl·lit de l'antic mas de La Posa seria molt posteriora aquella i respondria a un increment de la producció del vi, lligada amb l'increment de la plantació de vinya, lligada als segles XVII-XVIII. | 41.8722600,2.0008000 | 417083 | 4636076 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39640-foto-08012-401-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39640-foto-08012-401-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 39628 | Rectoria de Santa Eugènia de Relat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-santa-eugenia-de-relat | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII-XVIII | Masia de planta baixa i pis amb una superfície aproximada de 600 m2. A la façana principal i a la lateral s'observa una ampliació de coberta d'un altre pis. L'acabat exterior és arrebossat i les obertures són emmarcades amb rajoles ceràmiques. Hi ha un celler amb arcs de pedra, d'estil gòtic, corresponents a la part més antiga i una capella. L'entrada és amb volta de maó. La coberta és de tres vessants que fan el desguàs a la façana principal i a les dues laterals. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-389 | Santa Eugènia de Relat | La rectoria originària hauria estat construida al mateix moment de l'antiga església romànica. L'actual edifici, però, fóu alçat en les posteriors remodelacions que afectaren a l'església a finals del segle XVII. | 41.8847400,1.9802300 | 415392 | 4637482 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39628-foto-08012-389-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39628-foto-08012-389-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39628-foto-08012-389-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 39607 | Barraca de La Vall 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vall-1 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. Al mur de ponent presenta una obertura en forma de porta. La part posterior de la barraca reposa en gran part sobre d'una roca. El sostre està fet de lloses de pedra sostingudes sobre d'un tramat de bigues de fusta. | 08012-368 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8816400,2.0024200 | 417229 | 4637116 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39607-foto-08012-368-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39607-foto-08012-368-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39607-foto-08012-368-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 39596 | Capelleta de la Mare de Déu al Vinyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-la-mare-de-deu-al-vinyers | XVIII-XIX | Altar situat a la vessant de ponent del menjador de la Masia El Vinyers. És un petit receptacle decorat amb motius neoclàssics. El conjunt té un petit altar que sobresurt uns 10 cm, fet de pedra i on hi ha diversos objectes decoratius. L'alçada total del conjunt és d'uns 1,5 m mentre que l'amplada és de 0,80 cm. Dins del receptacle hi ha una escultura d'una Mare de Déu, figura feta de fusta policromada amb estil neobarroc. Es tracta d'una Mare de Déu amb l'infant sostingut a la mà esquerra, mentre que amb la dreta agafa un rosari. Les dues figures estan coronades amb motius reials: amb una corona d'or, d'on sorgeixen els raigs que genera l'aurèola sagrada que els envolta. En ressalta els colors verds de la túnica i, sobretot, el daurat que impregna tota la figura. | 08012-357 | Sta. Eugènia de Relat | La Masia del Vinyers ha format part sempre de la parròquia de Sant Marçal que fou cedida a finals del segle X al monestir de Ripoll pels propietaris d'aquestes terres, els senyors de Lluçà. La masia és esmentada l'any 1553 en el Fogatge com un dels masos que formaven part de la parròquia de Sant Marçal (Lo Mas Vinyes). | 41.9094200,1.9910000 | 416318 | 4640212 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39596-foto-08012-357-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39596-foto-08012-357-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39596-foto-08012-357-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 99|98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 38656 | Cal Gris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gris | <p>Amillarament d'Avià de 1862. (Arxiu Municipal d'Avià). Llibre de la família Beringues de Cal Gris.</p> | XVIII | <p>Aquesta és una casa de planta allargassada, teulada a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana principal que s'obre a llevant, amb planta, pis i golfes. L'obra és de pedra amb les cantoneres ben escairades i ha estat fruït d'ampliacions, la més important realitzada a inicis del segle XX, moment en que li van donar l'estructura actual. A l'interior es conserven tres voltes de canó, dues corresponen a la construcció original i orientades N-S, i la tercera orientada E-W correspon a la primera ampliació de la casa que afegí un cos a la façana de migdia. Davant de la casa es va construir un cobert de pedra l'any 1887, data que estava gravada en la llinda de la porta i que es va trencar en fer unes remodelacions; s'ha substituït per una llinda amb les dates de construcció (1887) i remodelació (2001).</p> | 08011-132 | Cal Gris, Obiols, 08610 AVIÀ | <p>L'any 1885 va comprar la propietat Josep Beringues Postils, procedent de la casa Ardèvol (Cardona), besavi de l'actual propietari, a Antonia Calveras. En aquell moment ja existia un petit edifici sobre el que es va bastir l'actual que es fruït de diferents ampliacions i modificacions. Aquesta primera casa tenia la façana oberta al costat de migdia i el carener perpendicular a la façana, formant dues crugies paral·leles al carener i cobertes amb volta de canó de pedra, amb un sol pis. Possiblement aquesta primera construcció dati de finals del segle XVIII, ja que no s'esmenta al cadastre de 1767, però sí a documents de 1800. Amb les primeres ampliacions es van afegir uns coberts a la façana de migdia cobert amb una volta de canó orientada E-W. Això va donar peu a fer unes reformes a finals del segle XIX que van ampliar la casa per la façana sud, van augmentar l'alçada afegint un pis, es van obrir finestres més grans i es va canviar l'orientació de la teulada i de la façana principal. Actualment la casa presenta l'estructura que es va donar en aquesta ampliació, amb la façana oberta a llevant i el carener de la teulada paral·lel a la nova façana.</p> | 42.0639739,1.8619252 | 405842 | 4657505 | 08011 | Avià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38656-foto-08011-132-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-05-09 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Els propietaris han realitzat un llibre amb la història de la família i dades sobre l'evolució de la casa, així com una sèrie de maquetes que expliquen l'evolució arquitectònica de la casa amb les diferents etapes constructives. Conserven una premsa de vi de tamany petit que procedeix de la casa Montorsí. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 38095 | Llegenda dels repica truges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-dels-repica-truges | <p>CLAVELL, J. (1976) La xarbotada. La festa del càntir d'Argentona dins l'antic aplec de Sant Domingo. Argentona.</p> | <p>Mal nom pel qual es coneix als argentonins. 'Conta la llegenda, que trobant-se reunides les autoritats eclesiàstiques i civils amb un nombrós estol de feligresos a la plaça de l'església, esperaven l'arribada del senyor Bisbe que venia de la veïna ciutat de Mataró per fer la visita Pastoral a la nostra Parròquia. Per tal de saber el moment que aquest entrava en el terme de la vila, s'havia convingut amb el campaner, tan bon punt veiés la polseguera de la carrossa, senyal d'arribada de la il·lustre personalitat, llancés les campanes al vol. I tal dit tal fet, el campaner així que veié el núvol de pols que aixecava el vehicle passant més o menys l'alçada de la capella del Sant Crist, es repenjà a les cordes de les campanes, i vinga repicar ... Les autoritats i els veïns, es dirigiren vers Cap de Creus a retre homenatge al Prelat, però, !oh dissort i sorpresa. Resultà ésser un carro que portava un parell de truges camí al mercat de Granollers!'</p> | 08009-80 | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||||
| 73767 | Font de Cal Torruell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-torruell | XX | Font de petites dimensions, amb murs laterals de carreus de pedra, i coberta actual amb troncs ( segurament va perdre l'original de pedra). Aquesta font desguaça en una petita bassa, que es forma al Torrent del Mas Riell. | 08008-13 | Camí de l'Obaga | La cultura popular, sempre recorda aquest indret, com un emplaçament per a buscar-hi aigua. | 41.6035300,1.4592400 | 371607 | 4606905 | 08008 | Argençola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73767-foto-08008-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73767-foto-08008-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73767-foto-08008-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | A uns 50 metres al nord, hi ha Cal Torruell | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38366 | Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. SERRA COMA, Rosa (1990). Casanova. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII-XIX | Masia construïda en diverses fases. La seva estructura aprofita la roca natural com a mur. El cos principal és de planta rectangular, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües acabada en un petit ràfec i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a ponent. Els murs exteriors estan fets de paredat mixt sense arrebossar. El portal actual data de l'any 1841 i es construí damunt d'un anterior. Un cos semiporxat, a la planta baixa, i estret i amb una galeria a la planta pis, s'adossen al mur septentrional. Es tracta de l'accés actual. A la banda Est s'adossa un cos rectangular de forma perpendicular. També hi ha altres annexos de menor importància. La façana sud té una gran galeria. La majoria de les obertures estan emmarcades amb pedres ben escairades i algunes amb la llinda motllurada; a la llinda d'una finestra del pis segon hi ha la data de 1691 gravada. Un mur envolta i delimita tot el recinte en el que s'hi accedeix a través d'un barri cobert amb teules a dues aigües. Al costat hi ha un pou aixecat de maons i elevat fins el nivell de pas de la casa, des d'on s'hi accedeix a través d'un pas elevat. El pou està cobert amb una teulada de teules àrabs a dues aigües, suportada per quatre pilars als angles. | 08010-17 | Camí de Salabernada | Casa documentada des del segle XIV. Es tractava d'un mas fort econòmicament; pràcticament tot el que és horta d'Artés era de la seva propietat. Joan Casanova declarava que aquest mas tenia 100 jornals de terra. L'any 1774 n'era la propietària Mariàngela Casanoves, i Valentí Prat i Riera ho era l'any 1870, per herència del seu pare Francesc Prat i Casanoves. L'any 1954 Josep Bofill i Galés n'era el propietari. El mas havia estat venut pels Prats als Bofill. Segons informació oral de Joan Maria Gasòliba, el seu pare, Joan Gasòliba Marsinyach, va comprar el mas l'any 1959; però segons Ferrer (1990:152) fou a l'any 1960. | 41.8086700,1.9588100 | 413513 | 4629057 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38366-foto-08010-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38366-foto-08010-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38366-foto-08010-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3853,05 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: http://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/