Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 39678 | Torrent del Roqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-roqueta | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | Torrent que neix prop del carrer Turcó i passa a l'oest del Mas Roqueta fins a desembocar a la riera Gavarresa, a l'alçada de l'eix transversal. Té una llargària aproximada de 3,5 quilòmetres, i té un cabal força reduït. El seu curs passa íntegrament pel terme municipal d'Avinyó. El torrent dóna lloc a petits canyissars, i té un recorregut sense masses giravolts. | 08012-439 | Horta d'Avinyó | 41.8199200,1.9805000 | 415329 | 4630285 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39678-foto-08012-439-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 37923 | Alzina surera de la carretera d'Arenys de Munt a Sant Vicenç de Montalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-de-la-carretera-darenys-de-munt-a-sant-vicenc-de-montalt | XX | <p>Alzina surera situada al marge de la carretera d'Arenys de Munt a Sant Vicenç de Montalt, entre el Pont d'en Barbeta i el Masjoan, al costat d'un camí que baixa als camps que queden a l'esquerra del rial d'en Puig. El tronc té unes dimensions de 2,44 m de perímetre i 0,78 m de diàmetre, a una alçada d'uns 2 metres es ramifica en nombroses branques, algunes creixen verticalment i d'altres creixen obertes formant una gran capçada que fa ombra a la carretera. Fa temps que no se li ha extret el suro, i això fa que en tingui un bon gruix.</p> | 08007-238 | Carretera d'Arenys de Munt a Sant Vicenç de Montalt | 41.6078400,2.5240200 | 460339 | 4606346 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37923-foto-08007-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37923-foto-08007-238-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37912 | Palmeres de Can Bellsolell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/palmeres-de-can-bellsolell | XX | Palmeres situades als jardins de Can Bellsolell. Les dues primeres, són les anomenades de canàries (Pheonix canariensis) al costat d'una magnòlia, i la segona, més cap a la façana, al costat de dues moreres una datilera (Phoenix dactylifera). Les mides de les dues primeres són de 1,75 cm i 2,50 de diàmetre respectivament. La tercera fa 1,05 cm de diàmetre. La palmera datilera té un tronc esvelt, cilíndric i senzill, sense ramificacions, coronat per una roseta de grans fulles palmades. | 08007-227 | Can Bellsolell | 41.6113000,2.5417700 | 461820 | 4606722 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37912-foto-08007-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37912-foto-08007-227-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch i Martínez i Jordi Montlló Bolart | La palmera datilera ha estat conreada des d'antic a les zones càlides del sud de la regió mediterrània. D'aquesta s'aprofiten els dàtils (que en molts països formen part de les persones i animals). Les palmes també serveixen per a construir sostres de les cabanes i alimentar el foc de la llar.Les palmeres de Canàries, originàries de les illes que porten el seu nom, tenen un aspecte semblant a la datilera, però posseeixen un tronc més curt i robust. De columna gruixuda i decorada per cicatrius foliars. La copa està formada per més palmes que la dactylifera. la capçada és esfèrica ja que les fulles superiors neixen erectes mentre que les inferiors creixen pèndules, aquestes fulles tenen entre 3 i 5 m de llargada i tenen nombrosos folíols en nombre imparell (imparipinnats), els inferiors són espinosos. Els fruits són uns dàtils de 2-3 cm, que creixen reunits en llargs raïms i no són comestibles ja que tenen gust desagradable. La palma és més ampla i d'un verd intens amb major quantitat i densitat de folíols que són rígids i punteguts. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 38119 | Pins d'Argentona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-dargentona | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> | <p>Grup de tres pins pinyers (Pinus pinea) situats a la rotonda d'entrada de la riera d'Argentona a la carretera C-1415.</p> | 08009-126 | Nucli urbà. Rotonda d'entrada a Argentona. | 41.5512900,2.4068700 | 450535.05 | 4600128.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38119-foto-08009-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38119-foto-08009-126-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | Tot i no tenir unes dimensions ni edat remarcables, el fet d'estar a l'entrada d'Argentona fa que tinguin alt valor simbòlic. | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 39633 | Pou de La Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-guardiola | - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII | Pou d'aigua construït de forma cònica, amb carreus de pedra irregulars i lligats amb morter. Té uns 2 m d'altura en el seu punt més elevat, i fa 1,20 m de diàmetre. L'estructura presenta una obertura a la vessant de llevant, des d'on s'accedeix al pou per poder extreure'n aigua. El forat d'accés té una llinda amb l'any 1770. Recentment s'hi ha col·locat una reixa de ferro per tal de protegir-ne l'accés. | 08012-394 | Morisco | La Guardiola, tal i com indica el seu nom, es construí originàriament com a punt de guarda i defensa de la zona d'Avinyó, ja que la visió sobre el plà és magnífica. Posteriorment s'anà reformant l'estructura originària donant lloc a l'actual mas. | 41.8357300,1.9442600 | 412341 | 4632076 | 1770 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39633-foto-08012-394-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39633-foto-08012-394-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39633-foto-08012-394-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Les fotografies mostren l'estat anterior i posterior a la restauració. | 94|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 38105 | Jardins de can Garí del Cros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-can-gari-del-cros | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals.</p> | XX | <p>D'una gran extensió, es tracta d'un espai verd concebut com un petit jardí botànic. Està organitzat per zones; jardí mediterrani, oriental, amb cítrics, exòtic, amb cactus, centreeuropeu, amb diverses espècies de coníferes i caducifolis... També destaca la zona de l'estany, tant per la seva vegetació acuàtica com per les espècies autòctones d'amfibis que hi habiten. En els últims anys s'ha constituït com a zona de pas d'algunes aus migratòries.</p> | 08009-112 | Veïnat del Cros. Camí de Sant Miquel del Cros, 9 | 41.5355800,2.4141500 | 451130.04 | 4598379.52 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38105-foto-08009-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38105-foto-08009-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | No s'hi ha pogut accedir per a la realització de l'inventari. La descripció s'ha basat en la bibliografia existent i les fotografies són de visites anteriors. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 38143 | Bosc dels veïnats de Traià i la Pujada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-dels-veinats-de-traia-i-la-pujada | - CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. | Boscos d'especial interès geogràfico-estratègic a l'estar en contacte amb l'espai protegit del Montnegre i el Corredor, del que Argentona no en forma part. Aquests boscos podrien ser una possible via de nexe entre els dos PEIN, el de la Conreria- Sant Mateu -Céllecs i el del Montnegre i el Corredor. | 08009-150 | Veïnats de Traià i la Pujada | 41.5383700,2.4110800 | 450876 | 4598691 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38143-foto-08009-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38143-foto-08009-150-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 38241 | Can Llauder (Can Sabadell, Can Sabater) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llauder-can-sabadell-can-sabater | <p>BONET I GARÍ, LL. I col. (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins, Ed. Montblanc-Martín. C.E.C. Barcelona. SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> | XVI | <p>Masia del tipus IV. Es tracta d'una casa de teulada a dues vessants, de tipus basilical. Planta baixa, pis i golfes, i tres cossos perpendiculars a la façana. Conserva el portal d'arc de mig punt adovellat, i les finestres amb llindes i brancals de pedra treballada, d'estil gòtic tardà. Encara que modificada durant el segle XIX, amb la incorporació d'una cornisa tipus clàssic, conserva els trets inicials més importants.</p> | 08009-248 | Veïnat del Puig. Camí de la Plana | <p>La família Llauder va participar en la capellania de la parròquia de Sant Julià, ben bé des de mitjans dels segle XVII.</p> | 41.5551500,2.3977300 | 449775.06 | 4600561.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38241-foto-08009-248-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38241-foto-08009-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38241-foto-08009-248-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 39691 | Cal Parés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-pares | - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII | Masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 1250 m2. Fou construïda sobre el terreny natural. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color blanc, la porta és amb llinda de pedra i les obertures emmarcades amb pedra carejada. A la planta baixa és mantenen el sostres amb volta. Hi ha tines que han estat obertes. S'hi observen intervencions i ampliacions de diferents èpoques, i trobem galeries a la façana lateral. Té dos coberts i una pallissa. Era l'antiga rectoria. Se situa a la sortida del nucli d'Avinyó. | 08012-452 | Avinyó | L'actual masia de Can Parés fou inicialment seu de l'antiga rectoria molt propera a l'antiga església romànica d'Avinyó. Aquesta antiga rectoria va esdevenir en una data incerta del segle XVII, masia què és documentada ja l'any 1635 i en coneixem una ampliació de l'any 1808. | 41.8631200,1.9742400 | 414867 | 4635087 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39691-foto-08012-452-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39691-foto-08012-452-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38030 | Font Ballot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-ballot | PELLICER , J.M (1887) Estudios histórico-arqueológicos sobre Iluro, antigua ciudad de la España Tarraconense, región Layetana. Mataró. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró. RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona | La única noticia que tenim d'aquest jaciment ens la proporciona Pellicer, a finals del segle XIX. Ens diu que es va trobar un sarcòfag, 'amb un esquelet amb corona d'estany subjectada amb claus de coure al peu'. Atribuït de forma molt relativa al període romà. | 08009-15 | Veïnat de Lladó | 41.5497100,2.3843900 | 448659 | 4599966 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||||
| 39557 | La Pineda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-pineda | - IGLESIES, Josep, El Fogatge de 1553, Fundació Vives i Casajuana, 1979. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII | Masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 860 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és de pedra vista amb restes d'arremolinat, la porta és amb llinda de pedra amb la inscripció '1829' i les obertures són emmarcades amb pedra carejada. Part de la planta baixa té el sostre amb volta i l'altra amb cabirons. Els murs estan fets en maçoneria de pedra i alguns són de tapia. S'hi observen ampliacions de diferents èpoques, i tines de vi que s'utilitzen actualment per a la recol·lecció d'aigües pluvials. Té alguns volums adossats com coberts, corrals, i una capella. La capella és de pedra vista. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu. Trobem un llindar de porta solt on hi figura la inscripció '1664'. Per tant, deduïm que l'edifici original devia ser d'aquesta època, i l'ampliació que configura l'actual estructura seria feta l'any 1829. | 08012-318 | Morisco | En el fogatge de 1553 hi apareix el mas d'un Joan Pineda al terme d'Avinyó, proper al mas Abadal i Illa, per tant, no ens estranya que fós aquest mateix punt on uns cent i escaig anys s'alcés un nou edifici. | 41.8598200,1.9327100 | 411415 | 4634763 | 1664 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39557-foto-08012-318-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39557-foto-08012-318-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39557-foto-08012-318-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37719 | Can Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-corbera | VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Corbera (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XVI | Edifici de planta rectangular, consta de planta baixa i pis, i per un costat hi ha unes golfes. Coberta de teules a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Porta d'entrada amb els muntants de pedra ben escairada, però amb la llinda de fusta. Hi ha un finestral gòtic d'arc lobulat amb funcions decoratives. | 08007-34 | Rambla Riera i Penya, 80 | 41.6080300,2.5412600 | 461776 | 4606359 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37719-foto-08007-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37719-foto-08007-34-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ha sofert transformacions significatives. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 39660 | Pica de pedra de La Vall de la Gavarresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-de-pedra-de-la-vall-de-la-gavarresa | - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII-XIX | Pica de pedra que s'insereix en una de les parets de la casa, on, posteriorment, s'hi col·locà un enrajolat decoratiu al voltant. Es tracta d'un bloc de pedra amb un forat, que serviria per rentar-se. Sobre de la pica hi trobem un armariet on es col·locarien diversos elements destinats a la higiene personal. | 08012-421 | Avinyó | En el fogatge de 1497 ja ens apareix anomenada dins de l'antic terme municipal d'Artés, el mas de La Vall, avui dia pertanyent al terme municipal d'Avinyó. L'antic edifici, doncs, existiria ja des del segle XV, tot i que actualment, l''estructura bàsica és del segle XVIII (1743), aixecat sobre el mas anterior del que avui ja no en queden restes. A mitjan segle XIX (1847) hi va haver reformes importants, obrint-se l'accés a l'habitatge pel cantó nord. Al 1944 es va construir una masoveria al cantó de ponent (avui convertida en casa d'estiueig). | 41.8811300,1.9994800 | 416985 | 4637062 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39660-foto-08012-421-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38244 | Can Cabot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cabot | XX | <p>Xalet residencial de planta baixa, pis i golfes. Tipologia de xalet residencial. Teulada a dues aigües amb faldons, en el cos adossat es combina amb teulada a quatre aigües, com una torre adossada. Diferents elements decoratius d'inspiració modernista però sense excessos, un xic classicista.</p> | 08009-251 | Nucli urbà. Primer Eixample. Av. Marina Julià, 25-27, cantonada C. Narcís Monturiol | 41.5517400,2.4006600 | 450017.05 | 4600181.53 | 1920 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38244-foto-08009-251-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37906 | Iuca pota d'elefant de la Torre de Can Montfulleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/iuca-pota-delefant-de-la-torre-de-can-montfulleda | XX | Iuca pota d'elefant (Yucca elephantipes) plantada als jardins de la Torre de Can Montfulleda, a tocar de la façana de la casa. Aquest exemplar té cinc branques principals que es ramifiquen poc i a l'extrem superior hi neixen les fulles. El nom de pota d'elefant fa referència a la semblança del tronc d'aquesta espècie amb les potes dels elefants. | 08007-221 | Torre de Can Montfulleda | 41.6056500,2.5384500 | 461540 | 4606096 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37906-foto-08007-221-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | La iuca pota d'elefant és una espècie originària de Centreamèrica, on és coneguda amb en nom d'Izote o Itabo. Les flors són comestibles i força apreciades en la seva àrea d'origen. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 38036 | Pla dels Matxos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-dels-matxos | ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A Monografías XXVIII. Barcelona. ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. MALUQUER DE MOTES,J et alii (1982) Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Institut d'Arqueologia i Prehistòria. Barcelona. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró. RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. SANMARTÍ, J (1986) La Laietània ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. Tesi doctoral. TOBIAS, M (1962) Estudio del poblamiento layetano en el Maresme y sus estribaciones. Tesi de llicenciatura. | M. Ribas parla d'haver-hi trobat restes de parets i una sitja amb ceràmica àtica de figures roges, ceràmica ibèrica, una destral de pedra, plom i estes de fauna,... | 08009-21 | Veïnat de Clarà | 41.5487200,2.3773300 | 448069 | 4599860 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38036-foto-08009-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38036-foto-08009-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38036-foto-08009-21-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 81|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 39667 | La Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rovira-0 | - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - IGLESIAS; Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII-XVIII | Conjunt de tres edificis, el volum principal és una masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 1000 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. Té una torre adossada de planta baixa, dos pisos i golfes, amb l'acabat de pedra vista i amb la coberta de quatre vessants. La façana principal d'ús actual no és l'original. S'observen intervencions de diferents èpoques, les darreres fetes en obra nova. La masia té l'acabat exterior de pedra vista amb restes d'arremolinat, la porta és amb llinda de pedra amb la inscripció '1700' i en té una altra d'adovellada a la façana de gregal. Les obertures són emmarcades amb pedra carejada. Té dos edificis complementaris destinats a coberts i corts. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-428 | Sta. Eugènia de Relat | La masia és esmentada al Fogatge del 1553, ja que diu que Pere Rovira està al Mas del Pray, en aquell moment com a propietat del Monestir de Ripoll, tot i que al segle XVIII passaria a la seu episcopal de Vic. L'edifici originaria ha estat molt reformat al llarg dels anys. | 41.9164500,1.9938500 | 416564 | 4640989 | 1700 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39667-foto-08012-428-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39667-foto-08012-428-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39667-foto-08012-428-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38038 | Entre el Pujolar i el Rocar d'En Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/entre-el-pujolar-i-el-rocar-den-serra | PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró. RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. SANMARTÍ, J (1986) La Laietània ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. Tesi doctoral. | Jaciment d'adscripció incerta. M. Ribas assenyala restes romanes indeterminades i Prevosti o Sanmartí no aporten dades noves. | 08009-23 | Veïnat de Clarà | 41.5575300,2.3955000 | 449591 | 4600828 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38038-foto-08009-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38038-foto-08009-23-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 38246 | Tram del C. Baró de Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-del-c-baro-de-viver | XX | <p>Cases de cós de gran sobrietat. Són de cos ample, de planta baixa i pis, però per la seva configuració de façana, amb les obertures classiques de portal i reixa en planta baixa i balcó i finestra en planta pis, sense cap concessió a la decoració o detalls ornamentals, contrasta fortament amb els xalets d'estiueig de la resta del carrer.</p> | 08009-253 | Pg. Baronia de Viver, 40-42 | 41.5502300,2.3973400 | 449739.05 | 4600015.53 | 1900-20 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 38040 | Can Cabanyes (II) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cabanyes-ii | ALMAGRO, M; COLOMINAS,J i SERRA RÀFOLS, J de C (1945) Carta arqueológica de España. Barcelona. Madrid. BALIL, A (1953) 'Arqueologia de la Maresma'. Archivo Español de Arqueologia XXVI. Madrid. ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. GORGES (1979) Les villes Hispano-romaines. Inventaire et problemàtique archéologique PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. RIBAS, Marià (1975) El Maresme en els primers segles del Cristianisme. RIBAS, Marià (1933) 'La romana Iluro' a La Paraula Cristiana. Mataró SERRA RÀFOLS, J de C (1928) Forma Conventus Tarraconensis I: Baetulo-Blanda. | I-Vd.C | Existeixen noticies des de Serra Ràfols fins marià Ribas de l'aparició de ceràmica romana en superfície en una gran àrea d'extensió que aniria des del sud de Can cabanyes fins a Can Castells, al nord. M. Ribas, també cita l'existència d'enterraments i marta Prevosti fa l'estudi de les ceràmiques dibuixades per m. Ribas, sobretot de les sigillades. S'han realitzat prospeccions modernes sense resultats positius, però això no vol dir que no hi hagi jaciment. | 08009-25 | Veïnat de la Pujada | 41.5674900,2.4105300 | 450852 | 4601925 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38040-foto-08009-25-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38040-foto-08009-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38040-foto-08009-25-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 39530 | Barraca del Mas Roqueta 12 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-roqueta-12 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars lligats amb morter. A la vessant de ponent presenta una obertura en forma de porta. El sostre és de proto-volta cònica, ja que, partint d'una planta quadrada, passa a tancar-se a partir de la superposició de lloses fins a arribar a ser coronades per una llosa més gran. Sobre de la coberta hi ha terra aixafada que funciona com a aïllant tèrmic. | 08012-291 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8151300,1.9704600 | 414489 | 4629763 | 08012 | Avinyó | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39530-foto-08012-291-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39530-foto-08012-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39530-foto-08012-291-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38042 | Inici del Torrent Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/inici-del-torrent-bo | PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. | Jaciment de difícil adscripció, documentat només per la menció del Sr. M. Ribas de la troballa d'una ceràmica romana solta, sense cap més tipus d'informació. | 08009-27 | Veïnat de Pins | 41.5669400,2.3733400 | 447751 | 4601885 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38042-foto-08009-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38042-foto-08009-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38042-foto-08009-27-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 37722 | Can Parés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pares | VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Parés (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XX | Gran edifici que dóna a dos carrers, edificat sobre un casal del segle XVII. Consta de planta baixa, pis i golfes. Totes les obertures estan remarcades per una motllura que sobresurt a la meitat superior. Façana que actualment té un eix de simetria que parteix la porta i les obertures del primer pis i de les golfes. A la planta baixa, la porta principal, d'arc apuntat, està flanquejada per dues finestres amb remarcables reixes de ferro forjat. La façana posterior té elements decoratius de ceràmiques de color. | 08007-37 | Carrer Vell, 24 | 41.6083200,2.5404500 | 461709 | 4606392 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37722-foto-08007-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37722-foto-08007-37-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Comparant fotografies de fa uns 15 anys amb l'actualitat, hem observat com una part de l'edifici ha estat enderrocat. L'àrea afectada seria la d'un cos aproximadament. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38044 | Can Cabot (II) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cabot-ii | ALMAGRO, M; COLOMINAS,J i SERRA RÀFOLS, J de C (1945) Carta arqueológica de España. Barcelona. Madrid. ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A Monografías XXVIII. Barcelona. ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. MALUQUER DE MOTES,J et alii (1982) Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Institut d'Arqueologia i Prehistòria. Barcelona. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. RIBAS, Marià (1934) Origen i fets històrics de Mataró. Mataró. SANMARTÍ, J (1986) La Laietània ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. Tesi doctoral. SERRA RÀFOLS, J de C (1942) El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante. | Les notícies de M. Ribas sobre aquest jaciment són poc concretes: habitacions, muralla, sitja i ceràmica sense precisar a quin moment cronològic pertanyen, encara que també menciona alguna troballa romana solta. M. Prevosti recull el jaciment com a romà. Altra bibliografia el recull com d'època ibèrica, però el cert és que no s'ha fer recerca. | 08009-29 | Veïnat de Clarà | 41.5610200,2.3800300 | 448304 | 4601224 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38044-foto-08009-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38044-foto-08009-29-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 39737 | Pou d'El Ferran 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-ferran-2 | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | XVIII-XIX | Pou d'aigua construït amb carreus de pedra irregulars lligats amb morter, i té una superfície aproximada de 2 m2. La planta és de forma rectangular, tot i que té les cantonades arrodonides. Al mur de migjorn presenta la porta, tapada amb una porta feta de fusta. El sostre és cobert per unes lloses de pedra disposades en una sola vessant, fent baixada de migjorn a tramuntana, suposem que les lloses recolzen sobre d'algunes bigues de fusta. | 08012-498 | Avinyó | 41.8537400,1.9754200 | 414952 | 4634045 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39737-foto-08012-498-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39737-foto-08012-498-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39737-foto-08012-498-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 38046 | Nord d'Argentona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nord-dargentona | ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. | La noticia ens la proporciona M. Ribas i parla de les restes d'una possible vil·la romana, ja que s'hi van trobar ceràmica, paviments i material constructiu. A la carta arqueològica es diu que podria tractar-se del mateix indret de Can Matavents. | 08009-31 | Al N. De la població i a la vessant dreta de la Riera | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 38091 | Font de la família Busquets-Gallego | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-familia-busquets-gallego | XXI | Font ornamental amb el surtidor de ferro colat a la manera antiga, que funcionava l'extracció d'aigua amb la manxada del mànec. L'aigua va a parar sobre una antiga pedra de molí, donada per la família Busquets-Gallego. Després l'aigua cau en un petit estany rectangular amb el fons de còdols. Hi ha una placa que resa: 'En agraïment a la família Busquets-Gallego per la generosa donació d'aquesta antiga pedra de molí. Argentona, agost de 2002'. | 08009-76 | Nucli urbà. Plaça de Vendre | 41.5547000,2.4008600 | 450036 | 4600510 | 2002 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38091-foto-08009-76-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | En aquesta plaça hi ha dues fonts la de la plaça de vendre, pròpiament, i aquesta. | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38251 | Can Massot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-massot | XX | <p>Casa aïllada situada a la línia de carrer, de planta baixa i pis. Decoració sòbria en la façana, caracteritzada pel balcó central i per la línia de balustres que remata la façana.</p> | 08009-258 | Nucli urbà. Primer Eixample. Pg. Baró de Viver, 26 | 41.5509900,2.3978200 | 449780.05 | 4600100.53 | 1910 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Coneguda per aquest nom perquè hi va fer estances periòdiques el pintor Massot Zanefa. | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 39658 | La Vall de la Gavarresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-vall-de-la-gavarresa | - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII | Masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 1240 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. Originàriament l'acabat exterior era de maçoneria de pedra vista i només es conserva en una de les façanes laterals. Ara és en gran part arrebossada i pintada de color blanc. Ha patit intervencions i ampliacions en diferents èpoques, a la façana lateral hi ha una galeria a l'alçada del primer pis. La porta és adovellada i les obertures emmarcades amb pedra carejada. Les reformes s'han fet per adaptar-la a turisme rural. Té diferents edificis complementaris, coberts, corts i pallisses. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-419 | Avinyó | En el fogatge de 1497 ja ens apareix anomenada dins de l'antic terme municipal d'Artés, el mas de La Vall, avui dia pertanyent al terme municipal d'Avinyó. L'antic edifici, doncs, existiria ja des del segle XV, tot i que actualment, l''estructura bàsica és del segle XVIII (1743), aixecat sobre el mas anterior del que avui ja no en queden restes. A mitjan segle XIX (1847) hi va haver reformes importants, obrint-se l'accés a l'habitatge pel cantó nord. Al 1944 es va construir una masoveria al cantó de ponent (avui convertida en casa d'estiueig). | 41.8811300,1.9994800 | 416985 | 4637062 | 1743 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39658-foto-08012-419-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39658-foto-08012-419-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39658-foto-08012-419-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37904 | Cica de la Torre de Can Montfulleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cica-de-la-torre-de-can-montfulleda | Cica (Cycas revoluta) que creix als jardins de la Torre de Can Montfulleda. Es tracta d'un exemplar d'uns 1,5 m d'alçada que al voltant té 3 individus més però de dimensions força més petites. La cica és una planta al·lòctona que té aparença de petita palmera (tot i que en realitat no ho és), que creix en forma de para-sol, ja que té un tronc coronat per fulles llargues. Aquest tronc conserva les restes de la base de les fulles mortes que li confereix una textura aspre i punxent. Les fulles són compostes, tenen forma de ploma, i els folíols són rígids, punxents i de color verd esgrogueït. | 08007-219 | Torre de Can Montfulleda | 41.6055800,2.5386100 | 461554 | 4606089 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37904-foto-08007-219-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||||
| 38215 | Can Serra (Can Collet Serra, Cal Rei) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-can-collet-serra-cal-rei | <p>BONET I GARÍ, LL. I col. (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins, Ed. Montblanc-Martín. C.E.C. Barcelona. SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> | XVIII | <p>Masia catalogable com a tipus IV, de tres cossos perpendiculars a façana, i planta baixa i pis i golfes. Coberta a dues aigües i cos central aixecat. Diversos cossos adossats a la banda posterior, com el del celler i estable. Finestrals de pedra treballada amb dates de 1741 i 1777. Portal adovellat rodó. Brancals i angles dels murs amb carreus de pedra. Ferro forjat a les reixes de les obertures de planta baixa. Elements decoratius interiors de diferents èpoques.</p> | 08009-222 | Barri del Puig. Camí de la Plana | <p>La família Serra, ha estat des de sempre propietària de la casa, hi va estar emparentada amb la família de Can Cabanyes.</p> | 41.5554100,2.3973600 | 449745.06 | 4600591.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38215-foto-08009-222-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38215-foto-08009-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38215-foto-08009-222-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | L'edifici s'adapta a la topografia ascendent. S'ha modificat la situació de l'escala interior, que ha passat al cos lateral. | 95|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 37724 | Ca l'Oliver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-loliver | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.43. | XVII-XIX | Masia de planta rectangular amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes a la part central. L'estat actual és fruit de diverses ampliacions. Tot i que la documentació parla de 1600, la façana i la galeria del primer pis tenen un aire romàntic propi del segle XIX. Originàriament es tractaria d'una masia amb tres crugies amb edificis annexos a l'ala lateral, que posteriorment s'integraren a l'edificació. La cort de la dreta es transformà en una galeria amb arcades de mig punt en el primer pis. La façana principal consta d'un portal rodó adovellat, vestigi de l'antiga masia, amb finestres reixades a banda i banda. Damunt mateix del portal hi ha un balcó amb la barana de ferro que es sobreposa a les dovelles centrals. Tant el balcó com la resta d'obertures dels dos pisos estan emmarcades amb una motllura pintada de vermell de formes curvilínies acabades amb elements foliformes a les cantonades. En el coronament de la façana hi ha un rellotge de sol centrat amb motius solars a banda i banda en forma de roda solar, units al rellotge amb motius vegetals. | 08007-39 | Carretera de Sant Iscle de Vallalta. | Segons informació oral de la Sra. Anna Ramírez López, la documentació antiga, del segle XVII, se la va endur la filla d'uns antics propietaris (Vilar Palasí) cap els EEUU, al voltant de l'any 1963. L'anterior propietari a aquests era el Sr. Antonio Tejero (anys 30). | 41.6198400,2.5479000 | 462336 | 4607668 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37724-foto-08007-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37724-foto-08007-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37724-foto-08007-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Davant hi havia hagut una bassa, actualment desapareguda. | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 39709 | Barraca del cementiri d'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cementiri-dhorta | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta circular, situada en un lateral del camp que hi ha darrere del cementiri d'Horta. Té una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de ponent hi ha una obertura en forma de porta, de dimensions molt reduïdes. El sostre està fet amb volta cònica, a partir de la superposició de lloses coronades per una llosa més gran. Tot el conjunt està tapat per terra aixafada, encara que avui dia ja en queda molt poca. | 08012-470 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8209800,1.9720300 | 414627 | 4630411 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39709-foto-08012-470-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39709-foto-08012-470-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39709-foto-08012-470-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37925 | Arbres monumentals de la C-61 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbres-monumentals-de-la-c-61 | XIX-XX | Conjunt d'arbres de grans dimensions situats al llarg dels marges de la carretera C-61, entre el poble d'Arenys de Munt i laurbanització Collsacreu. Es tracta majoritàriament de pins pinyers (Pinus pinea), tot i que també hi ha alguna surera (Quercus suber) i alzina (Quercus ilex) que apareixen esparsament als marges d'aquesta carretera. A banda de l'atractiu estètic d'uns arbres d'aquestes dimensions, ofereixen una bona ombra a l'estiu. | 08007-240 | Al llarg de la carretera C-61 | 41.6211400,2.5300400 | 460849 | 4607820 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37925-foto-08007-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37925-foto-08007-240-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 39392 | Ermita de la Torre del Muntanyola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-la-torre-del-muntanyola | - GAVÍN, Josep m. Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), 1979, Artestudi Edicions, Barcelona, pàg. 28. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. | XX | Ermita de nova construcció però que imita les antigues ermites romàniques, tal i com podem observar en el seu campanar. Té una planta rectangular amb una superfície aproximada de 10 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra però lligats amb ciment. El sostre és de doble vessant i està tapat amb teula. Al mur de ponent hi ha una obertura en forma de porta. Al costat de la porta s'hi ha col·locat una figura d'un sant, a l'estil igualment romànic. | 08012-164 | Horta d'Avinyó | 41.8272000,1.9947000 | 416518 | 4631079 | 1940-50 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39392-foto-08012-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39392-foto-08012-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39392-foto-08012-164-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 116|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37975 | Castanyers d'en Ponet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyers-den-ponet | Plantacions de castanyers que apareixen disseminades per les obagues de les zones més altes del municipi, especialment a la zona dels Tres Turons. Actualment estan abandonades i més o menys naturalitzades, ja que en el seu interior hi creixen amb força algunes alzines i roures. Aquestes plantacions es plantaven a les zones més humides, on apareixien rouredes o alzinars muntanyencs, ja que antigament se'n treia profit forestal per a obtenir fusta per fer botes o rodells i també per a obtenir-ne aliment (castanyes). Això fa que a moltes zones del Montnegre i del Corredor no es trobin rouredes i que, per contra, apareguin castanyers. | 08007-290 | Obaga dels Tres Turons i altres obagues | 41.6081000,2.5022900 | 458529 | 4606385 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37975-foto-08007-290-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37975-foto-08007-290-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | En general, es fan en indrets força inaccessibles ja que, en abandonar-se l'esplotació forestal que se'n feia, la majoria de camins que s'utilitzaven per desemboscar s'han perdut. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 39642 | Cal Tonimàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tonimas | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII-XVIII | Masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 1200 m2. Té la coberta de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. El murs exteriors originals són de pedra i s'han arrebossat i pintat de color blanc. La porta és adovellada i les obertures arrebossades. S'observa un reforç a la façana principal i té ampliacions de diferents èpoques. A l'interior hi ha una escala de pedra, el celler amb el sostre amb volta, també hi trobem tines, tinardons i una pedra de molí. A la casa s'hi accedeix a través d'un baluard i a dins hi ha diferents coberts i pallisses. Se situa en entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-403 | Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure. | 41.8664300,1.9951600 | 416607 | 4635434 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39642-foto-08012-403-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39642-foto-08012-403-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39642-foto-08012-403-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38064 | Fons documental de l'Arxiu Parroquial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-10 | XVI-XXI | <p>Arxiu format bàsicament pel llibres sacramentals del funcionament d'una parròquia: bateigs, matrimonis i òbits. Els més antics són dos llibres de 1508 i 1567, d'òbits i matrimonis respectivament. Hi ha algun del segle XVII i XVIII, però la majoria són dels segles XIX i XX. També hi ha alguna fotografia antiga d'elements com un retaule que es va cremar durant la guerra civil i algun plànol.</p> | 08009-49 | Nucli urbà. Pl. de l'Esgflésia, 1 | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38064-foto-08009-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38064-foto-08009-49-2.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2026-08-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | No està inventariat, ni existeix cap índex. Però està tot microfilmat i dipositat a l'Arxiu Docesà de Barcelona. S'està en vies de fer l'operació inversa. Es a dir, des de l'Ajuntament, es vol microfilmar tot l'arxiu referent a Argentona de l'Arxiu Diocesà de Barcelona i tenir-ho a la vila. | 98|94 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37726 | Can Terrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-terrades | VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Terrades (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XX | Edifici als quatre vents, de planta rectangular; consta de planta baixa. Coronament amb una petita cornisa i unes balustrades treballades amb motiu central decoratiu. Inscripció central amb el nom de 'Villa Cristina'. Tota la façana està esgrafiada i en la part baixa estucada. Accés a la porta principal mitjançant una escalinata de dos braços i balustrada central. Finestres a banda i banda disposades geomètricament. Totes les obertures tenen motllures que les emmarquen en la seva meitat superior. Envoltat de jardí i per un barri de paredat i pilars de maó vist. Decorat amb rajola valenciana de motius florals; barana de ferro forjat i entrada flanquejada per dos pilars acabats en pinacles de rajola. | 08007-41 | Rambla Francesc Macià, 89 - 91 | Hi treballà el paleta Quico Xano. | 41.6120500,2.5384400 | 461543 | 4606807 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37726-foto-08007-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37726-foto-08007-41-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Envoltat de jardí amb un pou de pedra i ornamentat amb ferro forjat.Antigament fou Can Boulatrons. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38066 | Font de Sant Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-domenec | SUBIÑÀ i COLL, Enric (2000) 'La font de Sant Domingo'. A Fonts, núm. 3, juliol de 2000. Argentona, pàgs. 18-19. VINYALS, Josep i PADRÓS, Pep (1994) Les fonts d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. | XIX | Es troba a uns tres metres sota el nivell del carrer. L'accés es fa per una escala que dona a la boca de mina, tapada amb una porta de ferro. A sota hi ha dos galets acanalats de ferro que aboquen l'aigua a una pica de pedra i obra. A nivell de carrer hi ha la capella amb la imatge de Sant Domènech, amb una inscripció feta en unes rajoles de València que diu: 'Font de Sant Domingo'. | 08009-51 | Nucli urbà. C. Gran | Antigament la font no estava dedicada a Sant Domènec, ni estava en aquest lloc. La seva situació primitiva estaria aprop del creuament entre els carrers Torres i Bages i Dolors Montserdà. Els seus orígens com a font pública es poden remuntar fins el segle XV, però la primera referència documental no és fins l'any 1639. La primera referència a Sant Domènec o Sant Domingo és de l'any 1751. | 41.5551700,2.4007500 | 450027 | 4600563 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38066-foto-08009-51-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Probablement la darrera reforma va ser durant els anys 50-60. | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 39725 | Font de La Rovirassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-rovirassa | - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | XX | La font està situada sota d'una balma. El broc està fet amb ciment i es tracta d'un canal que diposita l'aigua a un dipòsit i, d'aquí l'aigua passa al torrent de la Rovirassa. Està envoltat d'una zona plena de taules i bancs de ciment per tal d'anar-hi a reposar. L'aigua que en surt és molt neta. L'entorn i la mateixa font han estat arreglats no fa massa anys. | 08012-486 | Avinyó | 41.8678200,1.9431300 | 412291 | 4635641 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39725-foto-08012-486-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39725-foto-08012-486-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 39740 | El Berenguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-berenguer | - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - IGLESIAS; Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVI | Masia del segle XVI, de planta baixa, pis i golfes, aquestes últimes han estat adaptades també com a pis. La superfície aproximada és de 880 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. Part del sostre de la planta baixa és amb volta. L'acabat exterior es compon de murs de pedra amb arrebossat de ciment modern. A la façana principal s'observa un reforç pel mur i l'adossament de l'escala d'accés al primer pis. Conserva els sostres originals, a la planta baixa hi ha una part amb el sostre amb volta. La coberta ha estat totalment refeta degut a l'ampliació vertical. Actualment són dos habitatges dins la mateixa estructura. Se situa en un entorn rural envoltada d'una era i diversos coberts i pallisses. | 08012-501 | Horta d'Avinyó | Hi ha documentació des de 1376, en què consta la compra venda d'unes terres de vinya pertanyents a aquest mas. La masia ha sofert reformes al llarg del temps, però es pot distingir una part antiga on es situa la porta adovellada i un contrafort. Als anys 1960 s'hi feren obres de reforma. | 41.8114000,2.0184000 | 418466 | 4629302 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39740-foto-08012-501-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39740-foto-08012-501-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39740-foto-08012-501-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 39738 | Pou de La Portella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-la-portella | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | XVIII-XIX | Pou d'aigua de planta circular, construït amb carreus irregulars de pedra lligats amb morter. Té una alçada aproximada de 2 m respecte el nivell de terra. A la vessant de ponent hi ha una obertura en forma de porta que actualment ha estat tapiada amb totxos. El sostre està fet amb volta cònica, a partir de la superposició de lloses de pedra. L'aigua que obté és d'una petita bassa que hi ha justa a sota del pou, a la seva vessant més oriental. | 08012-499 | Avinyó | 41.8850500,1.9549300 | 413294 | 4637542 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39738-foto-08012-499-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39738-foto-08012-499-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39738-foto-08012-499-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 39736 | Pou d'El Ferran 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-ferran-1 | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | XVIII-XIX | Pou d'aigua construït amb carreus de pedra irregulars lligats amb morter, i té una superfície aproximada de 2 m2. La planta és de forma circular. A la vessant de migjorn hi ha una obertura en forma de porta, tapada per una porta de fusta. Posteriorment s'afegí a l'estructura, un espai rectangular fet de totxos, adossat a la vessant de tramuntana del pou. | 08012-497 | Avinyó | 41.8535100,1.9754000 | 414950 | 4634019 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39736-foto-08012-497-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39736-foto-08012-497-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39736-foto-08012-497-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 39726 | Font del Vallès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-valles | - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | XIX-XX | La font està situada al fons d'un espai fet amb carreus de pedra lligats en sec i amb una llosa grossa de pedra que protegeix la font a mode de teulada. Aquesta font té un dipòsit d'on surt un broc fet de plàstic per poder treure l'aigua, que cau en un petit dipòsit fet de pedra, just a sota del broc. | 08012-487 | Avinyó | 41.8625900,1.9570700 | 413441 | 4635046 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39726-foto-08012-487-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 39721 | Escut heràldic de L'Abadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-de-labadal | <p>- CAMPS, Joaquim (1965). Les Cases Pairals Catalanes, Ed. Destino, Vitoria. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona.</p> | XVII | <p>Escut heràldic de la familia Abadal, situat al carreu de l'entrada principal que fa de clau de volta. Es tracta d'un escut on hi ha inserides tres lletres lligades entre elles: la A que sobresurt, lligada amb una M; provinent amb tota seguretat de M(as) A(badal). Lligant tot el conjunt trobem a una S invertida, desconeixent-ne el significat.</p> | 08012-482 | Horta d'Avinyó | <p>La masia és una de les més antigues del terme i de la casa va sorgir un conegut llinatge català: els Abadals, una branca dels quals és propietària del Mas Pradell d'Osona. En el fogatge de l'any 1553 s'esmenta a 'Jaume Abadall' com a batlle del terme d'Avinyó i també com a primer de la llista dels focs. Al segle XVIII la família Abadal féu una escampada de cabalers per moltes masies veïnes.</p> | 41.8342700,1.9680000 | 414310 | 4631890 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39721-foto-08012-482-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39721-foto-08012-482-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-16 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | L'escut és BCIN ja que, com diu el decret 571/63, de 14 de març de 1963, del Ministerio de Educación sobre 'Protección de escudos, emblemas, piedras heráldicas, rollos de justicia, cruces de término y similares', qualsevol d'aquests elements que tingui més de cent anys ha de ser considerat Bé Cultural d'Interès Nacional. | 94 | 47 | 1.3 | 1769 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||
| 39618 | L'Alzina de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzina-de-baix | - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - HERMS, Atilà (1929). Geografia Comarcana. Avinyó, a 'Butlletí del Centre Excursionista Comarca del Bages', Manresa. - IGLESIAS; Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER i ALÓS, Llorenç (coord.). Història del Bages, vol. I, Ed. Parcir, Manresa. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XV-XVIII | La masia consta de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 410 m2 i fou construïda sobre la roca natural. S'hi accedeix a través d'un baluard. El sostre de la planta baixa és amb volta i es troba reforçada per un mur. Els murs són de pedra vista, i presenta un reforç a la façana principal. La coberta és totalment refeta, és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. El ràfec és de dues rengleres de rajoles ceràmiques. La inscripció més antiga que trobem és datada de l'any 1417. L'antiga paret exterior ha quedat dins la casa, atès que el segle XVIII aquesta s'amplià, hi ha llindes a la porta principal i a una de les finestres. A la façana lateral trobem un cos de galeries de quatre pòrtics horitzontals. La casa conserva gran part de la seva estructura original. Hi ha una era que ha estat restaurada i s'observa un volum adossat que antigament fou una pallissa, així com dos coberts. Se situa en un entorn rural. | 08012-379 | Horta d'Avinyó | Situada al sector d'Horta, històricament estava vinculada al castell d'Artés, domini de la seu episcopal de Vic, i a la parròquia de Santa Maria d'Horta. En el fogatge de l'any 1497 ja s'esmenta el mas de En Alzina, i en el fogatge de l'any 1553 apareix l'existència igualment de la família Alsina: 'Antich Alsina i Joan Pau Alsina'. | 41.8234400,1.9772000 | 415060 | 4630679 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39618-foto-08012-379-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39618-foto-08012-379-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39618-foto-08012-379-3.jpg | Legal | Modern|Medieval|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|85|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 39589 | Hostal de la Grossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-de-la-grossa | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII-XVIII | Masia documentada des del segle XIV que consta de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 635 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és arremolinat, la porta amb llinda de pedra i les obertures emmarcades amb pedra carejada. S'observen ampliacions de diferents èpoques, una intervenció en gran part de la coberta i una ala lateral nova. Hi ha elements de reforç en la façana lateral. Té baluard, era, pallissa, bassa i coberts. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-350 | Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides en gran quantitat. Aquest edifici rep el nom d'hostal ja que la seva situació estratègica vora del camí entre Artés i Moià feia a l'indret un lloc ideal per poder descansar i fer un mos, d'aquí li ve el nom, de l'antic hostal que hi havia. Recentment hi ha hagut reformes de l'edifici. | 41.8061300,2.0377800 | 420069 | 4628699 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39589-foto-08012-350-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39589-foto-08012-350-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39589-foto-08012-350-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73767 | Font de Cal Torruell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-torruell | XX | Font de petites dimensions, amb murs laterals de carreus de pedra, i coberta actual amb troncs ( segurament va perdre l'original de pedra). Aquesta font desguaça en una petita bassa, que es forma al Torrent del Mas Riell. | 08008-13 | Camí de l'Obaga | La cultura popular, sempre recorda aquest indret, com un emplaçament per a buscar-hi aigua. | 41.6035300,1.4592400 | 371607 | 4606905 | 08008 | Argençola | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73767-foto-08008-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73767-foto-08008-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73767-foto-08008-13-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | A uns 50 metres al nord, hi ha Cal Torruell | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38366 | Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. SERRA COMA, Rosa (1990). Casanova. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVII-XIX | Masia construïda en diverses fases. La seva estructura aprofita la roca natural com a mur. El cos principal és de planta rectangular, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües acabada en un petit ràfec i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a ponent. Els murs exteriors estan fets de paredat mixt sense arrebossar. El portal actual data de l'any 1841 i es construí damunt d'un anterior. Un cos semiporxat, a la planta baixa, i estret i amb una galeria a la planta pis, s'adossen al mur septentrional. Es tracta de l'accés actual. A la banda Est s'adossa un cos rectangular de forma perpendicular. També hi ha altres annexos de menor importància. La façana sud té una gran galeria. La majoria de les obertures estan emmarcades amb pedres ben escairades i algunes amb la llinda motllurada; a la llinda d'una finestra del pis segon hi ha la data de 1691 gravada. Un mur envolta i delimita tot el recinte en el que s'hi accedeix a través d'un barri cobert amb teules a dues aigües. Al costat hi ha un pou aixecat de maons i elevat fins el nivell de pas de la casa, des d'on s'hi accedeix a través d'un pas elevat. El pou està cobert amb una teulada de teules àrabs a dues aigües, suportada per quatre pilars als angles. | 08010-17 | Camí de Salabernada | Casa documentada des del segle XIV. Es tractava d'un mas fort econòmicament; pràcticament tot el que és horta d'Artés era de la seva propietat. Joan Casanova declarava que aquest mas tenia 100 jornals de terra. L'any 1774 n'era la propietària Mariàngela Casanoves, i Valentí Prat i Riera ho era l'any 1870, per herència del seu pare Francesc Prat i Casanoves. L'any 1954 Josep Bofill i Galés n'era el propietari. El mas havia estat venut pels Prats als Bofill. Segons informació oral de Joan Maria Gasòliba, el seu pare, Joan Gasòliba Marsinyach, va comprar el mas l'any 1959; però segons Ferrer (1990:152) fou a l'any 1960. | 41.8086700,1.9588100 | 413513 | 4629057 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38366-foto-08010-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38366-foto-08010-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38366-foto-08010-17-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3996,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.