patrimonicultural

Id
Títol
Url
Bibliografia
Centuria
Notes de conservació
Descripció
Codi d'element
Ubicació
Història
Coordenades
UTM X
UTM Y
Any
Municipi
Nom del municipi
Tipus d'accés
Estat de conservació
Imatges
Protecció
Estil
Àmbit
Tipologia
Titularitat
Ús actual
INSPIRE: Tipus
INSPIRE: Subtipus
INSPIRE: Atribut
Data de modificació
Autor de la fitxa
Autor de l'element
Observacions
Codi de l'estil
Codi de la tipologia
Codi de tipologia a sitmun
Protecció id
Comarca
Conjunt de dades
Últim canvi
37786 Pont primer del Fondo Rossell https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-primer-del-fondo-rossell CASALS, Gaspar i ROSSELL, Jordi (2003). Passejades a peu per Arenys de Munt. Ajuntament d'Arenys de Munt. Regidoria de Medi Ambient. FORN i SALVÀ, Francesc (2002) Entranyable riera. Col·lecció Memòria històrica, núm. 5 Llibreria El Set ciències. Arenys de Mar. XIX Pont construït per salvar l'esvoranc del Fondo durant la construcció de la carretera de Sant Celoni. El pont conserva l'amplada del Fondo i està fet de paredat de mamposteria i volta a plec de llibre. Aquest primer pont, que es troba seguint el Fondo de Can Rossell, fa uns 12 m de llargada, 3 m. d'amplada i 6 m. d'alçada. 08007-101 Al nord del terme municipal Construït l'any 1870, amb la carretera de Sant Celoni. 41.6213000,2.5303400 460874 4607838 1870 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37786-foto-08007-101-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37786-foto-08007-101-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Obra civil Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 49 1.5 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
37815 Can Nualart https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nualart XVII-XVIII Habitatge de planta trapezoïdal composta per un annex de la masia de Can Forn i una part de la pròpia masia amb un petit apèndix aprofitant un espai de cantonada. Consta de planta baixa i pis, coberta de teules àrabs a dues vessants amb el carener paral·lel a la façana. La coberta que correspon al cos dret de la masia segueix la tipologia de la masia. En aquest cos, a la planta pis, la finestra té la llinda, l'ampit i els muntants de pedra granítica treballada; l'ampit, a més, està motllurat. L'extrem dret té una terrassa a l'alçada de la planta pis amb barana de ferro. Destaca, a sota aquesta terrassa, una finestra amb la llinda, l'ampit i els muntants de pedra granítica ben treballada. També destaca una parra pel costat que puja per la terrassa i una escala cega a la façana posterior que, en l'actualitat, va a parar a una finestra. 08007-130 Torrentbó - Veïnat de Can Forn 41.5948000,2.5208700 460069 4604900 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37815-foto-08007-130-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37815-foto-08007-130-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-20 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 94 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
37930 Concurs de Sardanes https://patrimonicultural.diba.cat/element/concurs-de-sardanes XX Concurs de colles sardanistes que es celebra per Sant Martí (el diumenge de la Festa Major), el novembre. Està organitzat per la Unió de Colles Sardanistes, entitat catalana de caire federatiu. És el darrer concurs de la temporada i correspon a la categoria principal de colles, és a dir, 'Bàsic d'honor'. Dins de la competició de colles sardanistes es divideix en diverses categories i la més important - la 1ª divisió - és la bàsica d'honor. Participen una vintena de les millors colles de Catalunya, si la inscripció supera aquest número, que és el màxim de capacitat de la plaça, es fan eliminatòries. 08007-245 Plaça de l'Església Per Sant Martí de l'any 2006 es celebrarà el 50 è Concurs de Colles Sardanistes. Es va iniciar els anys quaranta del segle XX i no es va realitzar continuadament, ja que durant una temporada es va interrompre. Per celebrar aquest 50è Concurs, l'Agrupació Sardanista d'Arenys de Munt, que és una secció del Centre Moral, està preparant una exposició, que s'inaugurarà el cinc de novembre, i una memòria històrica. Exceptuant un lapsus de temps de 6 o 7 anys que es va fer en el camp de futbol, sempre s'ha fet a la Plaça de l'Església. 41.6090000,2.5403500 461701 4606467 1940 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37930-foto-08007-245-2.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immaterial Música i dansa Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 62 4.4 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
73783 Font de Cal Biosca de la Nou https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-biosca-de-la-nou XIX-XX Situada en uns horts de la propietat de la Masia de Cal Biosca de la Nau, aquesta font és d'una gran bellesa. Situada a l'interior d'una barraca de pedra seca amb volta de canó. Té unes escales de pedra per accedir al seu interior. L'obertura per on rajava l'aigua de la font, actualment està tapiada. Just a sobre hi ha una petita fornícula on hi havia una imatge religiosa. 08008-29 Clariana No es tenen dades, però la gent de l'indret sempre l'ha vist. 41.5783300,1.5014300 375074 4604045 08008 Argençola Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73783-foto-08008-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73783-foto-08008-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73783-foto-08008-29-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2019-12-10 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. Actualment no hi brolla l'aigua. 119|98 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
37904 Cica de la Torre de Can Montfulleda https://patrimonicultural.diba.cat/element/cica-de-la-torre-de-can-montfulleda Cica (Cycas revoluta) que creix als jardins de la Torre de Can Montfulleda. Es tracta d'un exemplar d'uns 1,5 m d'alçada que al voltant té 3 individus més però de dimensions força més petites. La cica és una planta al·lòctona que té aparença de petita palmera (tot i que en realitat no ho és), que creix en forma de para-sol, ja que té un tronc coronat per fulles llargues. Aquest tronc conserva les restes de la base de les fulles mortes que li confereix una textura aspre i punxent. Les fulles són compostes, tenen forma de ploma, i els folíols són rígids, punxents i de color verd esgrogueït. 08007-219 Torre de Can Montfulleda 41.6055800,2.5386100 461554 4606089 08007 Arenys de Munt Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37904-foto-08007-219-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
37783 Can Deri https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-deri CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.47. XIX Mas de planta rectangular amb la coberta de teules a dues vessants i el carener paral·lel a la façana. El cos central, que és el més antic, consta de planta baixa i dos pisos. Els cossos laterals, afegits més modernament, tenen planta baixa i un pis. A la part superior del cos principal de la façana hi ha un rellotge de sol i un plafó amb la data de la darrera modificació del mas: 1838. Al costat dret hi ha una pèrgola d'obra pintada de blanc. 08007-98 Al sud del terme municipal. Ha agafat el nom del seu primer masover, Desideri Sala. Des de llavors han passat cinc generacions de masovers de la mateixa família. Alguns, no tots, han estat batejats amb el nom de Desideri, però tots han estat coneguts amb el sobrenom de Deri. 41.5876000,2.5320800 460999 4604095 08007 Arenys de Munt Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37783-foto-08007-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37783-foto-08007-98-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-20 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
37909 Margalló de la Torre de Can Montfulleda https://patrimonicultural.diba.cat/element/margallo-de-la-torre-de-can-montfulleda XX Margalló (Chamaerops humilis) que creix als jardins de la Torre de Can Montfulleda, entre la iuca pota d'elefant i la cica. En realitat es tracta de 4 exemplars que neixen d'un mateix punt, i que tenen una alçada d'uns 2-3 m. 08007-224 Torre de Can Montfulleda 41.6056000,2.5384900 461544 4606091 08007 Arenys de Munt Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37909-foto-08007-224-2.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart El margalló és l'única palmera autòctona d'Europa i creix a la costa mediterrània de la península Ibèrica i Itàlica. S'utilitza com a ornamental i pels brots tendres que són comestibles.Espècie protegida, en estat silvestre, per la legislació catalana segons l'ordre de 5 de novembre de 1984, sobre protecció de plantes de la flora autòctona amenaçada (DOGC, 12.12.1984). Arbre inclòs dins del Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interès Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. 98 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
37908 Magnòlia de can Bellsolell https://patrimonicultural.diba.cat/element/magnolia-de-can-bellsolell XX Magnòlia (Magnolia grandiflora) situada als jardins de can Bellsolell. Arbre centenari, perennifoli d'uns 20 metres d'alçada amb copa molt densa de forma cònica. L'escorça és lleugerament grisàcia/amarronada i escamosa, amb fulles grosses de 15 a 25 cm de longitud i 6 a 9 cm d'amplada de forma ovalada, amb l'anvers de color verd brillant i el revers mate i nervi central molt marcat. Les flors poden tenir de 20 a 25 cm de diàmetre i són molt aromàtiques. Floreixen durant el mes de maig a juny. Els fruits tenen forma de pinya i són de color marró, mesurant entre 5 a 7,5 cm de longitud. El diàmetre total de l'arbre és de 1,85 cm. El diàmetre de les branques és de 1 m i 1,25 cm respectivament. 08007-223 Can Bellsolell Aquesta magnòlia té un tronc del qual en sortien tres branques. Una d'elles fa uns anys va patir la ferida d'un llamp i la van haver de tallar. 41.6113400,2.5420400 461843 4606726 08007 Arenys de Munt Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37908-foto-08007-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37908-foto-08007-223-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Laura Bosch Martínez i Jordi Montlló Bolart L'escorça té propietats medicinals. És originari dels Estats Units. Es tracta d'un arbre elegant, molt apreciat en jardineria, amb vistoses i oloroses flors. 98 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
37905 Eucaliptus de can Boter https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-de-can-boter XIX-XX Eucaliptus (Eucalitus globulus) plantat als jardins de can Boter, prop de la cantonada nord-oest de la bassa de darrera la finca. Es tracta d'un exemplar de grans dimensions, de més de 25 m d'alçada, d'uns 4,30 m de perímetre i 1,37 m de diàmetre, que és visible des de diferents punts del municipi. L'escorça dels eucaliptus és llisa, de color verd cendrós, i es desfà en grans làmines que es desprenen de l'arbre. Les fulles són molt aromàtiques i tenen forma de falç. 08007-220 Can Boter 41.6011400,2.5435900 461966 4605593 08007 Arenys de Munt Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37905-foto-08007-220-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37905-foto-08007-220-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart L'eucaliptus és una espècie originària d'Austràlia que va ser introduïda a Europa amb finalitats ornamentals, com a arbre forestal i per a usos medicinals (les fulles són emprades com a medicinals). 98 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
94182 Cedres de l’edifici Xifré https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedres-de-ledifici-xifre <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - “Guia per a conèixer els arbres”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A la part posterior de l’edifici Xifré hi ha tres espècimens de <em>Cedrus libani </em>o cedre del Líban. Es tracta d’una conífera de la família de les pinàcies, de fulla persistent que en el seu hàbitat natural (muntanyes de la regió mediterrània del Líban, oest de Síria i centre sud de Turquia i també a les muntanyes de l’Atles) pot créixer fins als quaranta metres d’alt. La capçada és cònica en els arbres relativament joves, mentre que amb els anys, es torna més irregular. Les fulles són aciculars o en forma d’agulla, que mesuren entre 30 i 35 mm i apareixen en grups de 20 o 30 en forma de pinzell. Floreix a la primavera. Les flors masculines són de color bru rogenc; s’identifiquen perquè apareixen dretes sobre la branca. Mentre que les flors femenines, són molt més petites.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’escorça està clivellada i té un color bru grisós. El fruit és la pinya, que surt cada dos anys ja que necessita un any per a madurar. El color varia de verd grisós a l’inici per arribar al gris fosc al cap de dos anys.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08006-427 Carrer d'Auterive, s/n 41.5831253,2.5458616 462145 4603593 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94182-02dsc1182.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94182-03dsc1191.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
73885 Festa Major de Rocamora https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-rocamora XX Es celebra el 25 de Juliol en honor a Sant Jaume. Reuneix als veïns de la zona de Rocamora que celebren un missa solemne a la capella de Sant de Jaume i diferents actes. 08008-131 Rocamora 41.5936700,1.4190200 368235 4605870 08008 Argençola Fàcil Bo Inexistent Popular Patrimoni immaterial Manifestació festiva Pública Científic 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. 119 2116 4.1 6 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
94184 Olivera de la plaça de l'església de Santa Maria https://patrimonicultural.diba.cat/element/olivera-de-la-placa-de-lesglesia-de-santa-maria <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - <em>Guia per a conèixer els arbres, actualitzada per Oriol de Bolós</em> - Flor del Vent Edicions</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’olivera (Olea europaea L.) de la plaça de l’església està situada en una cantonada enjardinada adossada a la façana orientada a llevant de l’edifici parroquial. Al seu costat hi ha, d’una banda un plafó explicatiu de l’església de Santa Maria, i de l’altra una bola granítica del país. El parterre està protegit per un muret i una barana de ferro.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Està plantada com a espècimen ornamental. Mesura uns quatre metres d’alçada per més d’un metre i vint de circumferència o volt de canó. El tronc, tot i que ha crescut força rectilini, presenta nombroses rugositats amb algunes protuberàncies i antigues ferides. La capçada és un xic irregular. Les fulles són de color verd gris platejat al revers i de color verd fosc a l’anvers. Tenen vores enteres i són simples, coriàcies i lanceolades. El seu fruit és l’oliva.</span></span></span></span></span></span></span></p> 08006-429 Plaça de l'església, s/n <p><span><span><span><span><span><span><span>Present a tota la cultura mediterrània, l’olivera és un dels arbres més citats en la literatura antiga, com ho fa Homer amb l’Odissea. També és molt present a la Bíblia, i l’Alcorà. El mateix poeta Horaci, fent referència a la seva dieta diu: “per a mi, olives, escarola i malva”.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Pels antics grecs, aquest arbre fou un obsequi de la deessa Atenea al poble d’Àtica. A més, l’oli d’oliva estava considerat com a sagrat i era emprat per ungir els atletes i els reis. Les branques eren símbol de l’abundància, pau i com el llorer, s’utilitzava per coronar els vencedors. Pels egipcis, les branques estaven considerades com a símbol de benedicció i purificació. I pels cristians, simbolitza la pau, el martiri, la saviesa i la fecunditat.</span></span></span></span></span></span></span></p> 41.5805166,2.5496951 462463 4603301 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94184-2p1560056.jpg Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
37935 Can Corrioles https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-corrioles AA.VV (1988). 75è aniversari del Centre Moral (1913 - 1988). Centre Moral d'Arenys de Munt. CASADEMUNT i ROSELL, Josep (1986). La nissaga Corrioles. A Arennios, núm. 3, juny de1987. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 7-9. XIX-XX Edifici format per diferents dependències d'interès identitari, però també amb alguns detalls tècnics interessants. D'entrada, l'antiga sala de Can Corrioles, avui del Centre Moral, amb la coberta encavallada amb cúpula rectangular, tot de fusta. És la sala petita on assaja l'esbart, es fan recitals, teatre de petit format o campionats de tennis taula. També destaca un sistema mecànic a la sala gran per tal d'elevar o baixar el sòl de la sala a fi i efecte de poder fer ball i cinema o espectacles, segons les necessitats del moment. També hi ha celler, vestuaris i altres dependències. 08007-250 Rambla Francesc Macià, 57 L'antic cafè de Can Corrioles era un punt de trobada en el poble; parlar de Can Corrioles era parlar del Local. El Cafè començà a primers de segle XX amb un grup de nacionalistes amb aportacions per formar el 'Centre Nacionalista'. En Josep Colomer i Borrell es va fer càrrec dels deutes generats i es va quedar amb el local. Als anys 20 tingué una gran incidència de personatges del món cultural: Rusiñol, Casas, Huguet, Gargallo, Casanovas i la família López de la 'Campana de Gràcia', que estiuejaven a Arenys de Munt. En el seu teatre s'hi representà sarsuela; hi passà Margarida Xirgu, els germans Borras, etc. El 18 de juliol de 1986 el Centre Moral compra l'edifici. Es van fer obres de reforma i restauració de la sala antiga, respectant-ne la coberta embigada amb la cúpula de fusta, gràcies en part a una subvenció de tres milions de pessetes de la Generalitat de Catalunya. 41.6112500,2.5395300 461634 4606718 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37935-foto-08007-250-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37935-foto-08007-250-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
95116 Parc Fèlix Cucurull https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-felix-cucurull <p>Parc situat en un antic càmping. Es conserven les moreres i plàtans que ja hi havia i garanteix una extensa coberta arbrada. A més del seu interès paisatgístic, aquest entorn ofereix un conjunt de beneficis ambientals i socials que milloren la qualitat de vida i la salut de les persones. També és un espai de refugi i aliment per diverses espècies d'ocells i petits mamífers. Les diferents plantes i arbres generen oxigen i es converteixen en pulmons verds de les zones urbanitzades que l'envolten i es converteixen en espais tranquils per socialitzar i fer activitats a l'aire lliure per a tota la família.</p> 08006-472 41.5832626,2.5521117 462666 4603605 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95116-02felixcucurull1975.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Lúdic Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
38230 Tram del C. Josep Solé https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-del-c-josep-sole XX <p>Seqüència de cases de cos, d'antiguitat variable, però composició similar, integrant elements d'origen antic, com ara finestrals. Els autors són probablement mestres d'obres, amb la signatura i aval tècnic de l'arquitecte Emili Cabanyes. Destaquem la façana popular de Can Bada, amb el portal de llinda i brancals de pedra i la finestra gòtica, de factura senzilla.</p> 08009-237 Nucli urbà. Nºs parells C. Josep Solé 41.5533400,2.4000200 449965.06 4600359.53 1900 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38230-foto-08009-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38230-foto-08009-237-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM 98 46 1.2 2484 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
95120 Alzines del Rial de La Serp https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-del-rial-de-la-serp <p><span><span><span><span><span><span>Dues alzines (Quercus ilex) de dimensions considerables que es localitzen al tram baix del rial de la Serp, al marge esquerre d'aquesta riera, a l'alçada de la urbanització de Portimar II. </span></span></span></span></span></span></p> <p>Té una capçada densa amb un troc gruixut, clivellat i fosc. Les fulles són perennes, de color verd fosc i revers cobert per una mena de vellut blanquinós que absorbeix la humitat ambiental. Les flors surten a la primavera agrupades en ramells de color groc-ocre i el seu fruit és el gla o aglà.</p> 08006-476 Rial de La Serp 41.5832934,2.5635736 463621 4603603 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95120-alzines-monumentals-rial-serp-1.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95120-alzines-monumentals-rial-serp-2.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95120-alzines-monumentals-rial-serp-3.png Inexistent Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Altres Inexistent 2024-10-04 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
37937 Arxiu del Centre Moral https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-del-centre-moral <p>AA.VV (1988). 75è aniversari del Centre Moral (1913 - 1988). Centre Moral d'Arenys de Munt.</p> XX <p>Arxiu format a partir de la història de la pròpia entitat, fundada l'any 1913. Destaquen els llibres d'actes, cartells de cinema, programes de les diferents activitats, correspondència i fotografies, sobretot de les activitats realitzades des de les seves diverses i múltiples seccions.</p> 08007-252 Rbla. Francesc Macià, 57 <p>El Centre Moral es crea l'any 1913 per iniciativa de Mossèn Narcís Farró, amb un marcat caràcter religiós i moral i amb una clara vessant cultural i recreativa. La primera seu fou a la Rambla Jalpí, número 9 (ara Rambla Francesc Macià). El 18 de juliol de l'any 1986 es fa la compra de Can Corrioles, el local que fins aquell moment havia ocupat el Centre Democràtic. Es van fer obres de reforma i restauració de la sala antiga, respectant-ne la coberta embigada amb la cúpula de fusta, gràcies en part a una subvenció de tres milions de pessetes de la Generalitat de Catalunya. Actualment té 3.295 socis hi diverses seccions (Esbart, Associació Sardanista, Coral, etc.).</p> 41.6112500,2.5395300 461634 4606718 08007 Arenys de Munt Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37937-foto-08007-252-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37937-foto-08007-252-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni documental Fons documental Privada accessible Científic 2020-10-07 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 56 3.2 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
95122 Penya del turó del camí de la Pietat https://patrimonicultural.diba.cat/element/penya-del-turo-del-cami-de-la-pietat <p><span><span><span><span><span><span>Penya del turó que ressegueix el camí de la Pietat, i sobre el qual s'assenta el cementi de Sinera, des de la qual hi ha una de les panoràmiques més boniques d'Arenys de Mar. </span></span></span></span></span></span></p> 08006-478 Camí de La Pietat 41.5769734,2.5465504 462199 4602909 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95122-penya-cementiri2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95122-penya-cementiri3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95122-penya-cementiri4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95122-penya-cementiri5.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Pública Altres Inexistent 2025-02-10 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
37727 Escoles https://patrimonicultural.diba.cat/element/escoles CATLLAR, Bernat et alii (2005). Fons d'arxiu Enric Catà i Catà. Catàleg de l'exposició. Col·legi d'arquitectes de Catalunya. Demarcació de Girona. Girona. VIADER i CROUS, Montse (1986). Escoles (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. XX Edifici creat per acollir l'escola durant la IIa República. Planta rectangular amb planta baixa i dos pisos. Sobresurt de la línia de la façana un cos central amb acabament de frontó i teulada a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana. La resta és a dues aigües, però amb el carener paral·lel a la façana. 08007-42 Carrer Generalitat, 2 En la sessió celebrada el dia 15 de desembre de 1931, l'ajuntament va acordar l'aprovació del projecte d'un edifici per a Escoles Graduades, obra d'Enric Catà, amb 3 seccions per a nois, 3 per a noies i 1 parvulari. El lloc escollit per emplaçar-hi l'edifici fou el terreny situat a la part posterior de l'església, propietat de Can Borrell, que era dedicat a camp de conreu. El mes de setembre de 1933 començaren les obres. El desembre de l'any 1933, l'ajuntament acordà adjudicar les obres de fonamentació del Grup Escolar a la Cooperativa de Construcció, que agrupava la majoria d'obrers en atur. Després de l'alçament militar del 18 de juliol de 1936, amb un edifici pràcticament enllestit en la seva part externa, seria el Comitè de Milícies Antifeixistes qui vetllaria per la continuació de les obres. El trasllat dels nens i nenes al nou edifici s'efectuà durant el mes d'abril de 1937. Cap a finals de 1938, l'edifici s'habilità com a hospital militar. Enric Catà i Catà havia nascut a Sant Feliu de Llobregat l'any 1878. L'any 1895 inicià la carrera d'arquitectura a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona. Des de l'any 1910 col·laborà estretament amb Lluís Domènec i Montaner. Entre els seus edificis més representatius trobem: el Teatre Principal de Terrassa, el Casino Espanya de Portbou, la Casa de Correus i Telègrafs de Girona o el Teatre Albèniz de Girona. L'obra més important, però, la portà a terme a Barcelona: el Casal del Metge, la sala de festes Zeleste i, sobretot, l'edifici emblemàtic de l'Exposició Internacional de Barcelona de l'any 1929: el Palau Nacional de Montjuïc. Fou arquitecte municipal d'Arenys de Munt des de l'any 1917 fins l'any 1937. Altres obres municipals seves seran: el pont sobre la riera de 1921, el Pla General d'Urbanització de 1932, el mercat, les Cases dels Mestres de l'any 1936. L'any 1907 ja havia intervingut en l'ampliació de Can Pau Bernadó, també en la capella del Santíssim de l'església i en un projecte de rentadors públics. 41.6092300,2.5389500 461584 4606494 1937 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37727-foto-08007-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37727-foto-08007-42-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Enric Catà i Catà 98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
95124 Horta Dalmau https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-dalmau <p><span><span><span><span><span><span>Conjunt de grans alzines (Quercus ilex), lledoners (Celtis australis), pins pinyers (Pinus pinea) i roures martinencs (Quercus humilis) a la zona de l'horta Dalmau. És un racó natural interessant adjacent al nucli urbà (carrer Doedes amb carrer Barcelona), on hi podem trobar també altres exemplars com pins blancs, ametllers o figueres. Aquesta zona permet la connexió natural amb la capçalera del rial de Sa Clavella. </span></span></span></span></span></span></p> 08006-480 Carrer Doedes amb carrer Barcelona 41.5884370,2.5411937 461759 4604184 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img20240123132746.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img20240123132800.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img20240123133134.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0017.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0022.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0029.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0033.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0036.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0039.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0040.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0042.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0044.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0047.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95124-img-20240123-wa0051.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2024-10-04 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
37939 Font de les Basses d'en Sants https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-basses-den-sants EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 21. Bassa de planta rectangular feta per recollir l'aigua que surt del vessant en una cantonada de la bassa. Abans també hi havia un bidonet de plàstic, però ha desaparegut. En la visita del juliol de 2006 hem pogut comprovar que rajava aigua. 08007-254 Al nord del municipi. El nom s'atribueix perquè abans aquest torrent era ple de petites basses o safareigs que recollien l'aigua. Es diu que les basses han desaparegut a causa de la mà de l'home, però la quantitat de vegetació que cobreix el terreny, també podria amagar alguna sorpresa. 41.6307000,2.5376700 461490 4608878 08007 Arenys de Munt Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37939-foto-08007-254-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37939-foto-08007-254-3.jpg Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2019-11-20 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Entorn de castanyers i avellaners i canyissars. 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
95126 Rial de Vallfiguera https://patrimonicultural.diba.cat/element/rial-de-vallfiguera <p><span><span><span><span><span><span>ALZINA BILBENY, Pere (nn.cc). <em><span>Itinerari de Natura pels Rials d’Arenys de Mar </span></em>(díptic). Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). <em><span>Carrers d’Arenys de Mar</span></em>. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em><span>Guia per a conèixer els arbres</span></em>; actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon. (1981). <em><span>La vegetació dels països catalans</span></em>. Barcelona. Editorial Ketres.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FOLCH, Ramon; FRANQUESA, Teresa; CAMARASA, Josep Maria (1984). <em><span>Història Natural dels Països Catalans</span></em>. Vol. 7. Vegetació. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT QUER, Pius. (1980). <em><span>Plantas medicinales. El dioscórides renovado</span></em>. Barcelona. Editorial Labor. SA.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FONT CISTERÓ, Xavier, GUTIÉRREZ CAMARÓS Josep (2014). Les Rierades Al Maresme; dins <em><span>l’Atzavara</span></em>, [en línia], 1, Vol. 23, p. 61-79, <a href='https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747'><span><span><span><span><span><span><span>https://raco.cat/index.php/Atzavara/article/view/302747</span></span></span></span></span></span></span></a></span> [Consulta: Consulta: 24-05-2023].</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). <em><span>Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys</span></em>. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em><span>La riera d’Arenys, un patrimoni singular</span></em>, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, J. (1992). <em><span>Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial</span></em>. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). <em><span>Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes</span></em>. Barcelona. Congrés editorial.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys, dins <em><span>Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia</span></em>. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Petit rial que aboca al rial del Bareu, a la capçalera d'aquest (marge esquerre). Destaquen de manera molt especial les rengleres de grans alzines que es van plantar a banda i banda de la seva llera, i que configuren un paisatge únic a Arenys de Mar. </span></span></span></span></span></span></p> 08006-482 Rial de Vallfiguera <p><span><span><span><span><span><span>En termes geològics, aquests cursos d’aigua i la riera d’Arenys de Mar, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a Serralada Prelitoral i Serralada Litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, com a molt, els 500 metres d’altitud, a causa del procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió. Sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendental ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys de Mar és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància, ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. Aquesta xarxa també permet l'establiment de diferents comunitats vegetals i animals d'interès i té, alhora, funcions de connector biològic entre la serralada litoral i el litoral costaner.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> 41.5903391,2.5476658 462300 4604393 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95126-rial-de-vallfiguera_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95126-rials.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2024-10-04 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
38232 Casa al carrer Sant Domènech, 11 https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-sant-domenech-11 XX <p>Petita construcció aïllada, envoltada de pati, de cos més ample de l'habitual, de planta baixa; amb una galeria posterior. Destaca el perfil del remat de coberta, a dues aigües. Ha sofert algunes reformes, però en tot cas conserva l'aire original.</p> 08009-239 Nucli urbà. C. Sant Domènec, 11 41.5540800,2.3983000 449822.06 4600442.53 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
95128 Penya del Portinyol https://patrimonicultural.diba.cat/element/penya-del-portinyol <p><span><span><span><span><span><span>Penya situada per sobre del port d'Arenys i la platja del Cavaió. Preserva encara una notable franja forestal, entre el penya-segat i les primeres cases (avinguda del Portinyol). En aquesta zona hi trobem un dels búnquers del Portinyol. </span></span></span></span></span></span></p> 08006-484 41.5803480,2.5573905 463104 4603279 08006 Arenys de Mar Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95128-01p1540665.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95128-dsc0891.jpg Inexistent Patrimoni natural Zona d'interès Privada Altres Inexistent 2023-11-08 00:00:00 Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart 2153 5.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
37941 Font de l'Arquer https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-larquer EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 16. XX Font de mina amb l'entorn antropitzat per fer-hi pícnics. L'aigua sortia per un galet de tuberia, col·locat en un pedrís ornamentat amb un plafó de rajoles (4 x 3) que representa l'escut d'armes dels Arquer de Goscons. Al voltant hi ha un banc de pedra granítica i una pedra de molí, al centre, fa de taula. Entorn de castanyers, algun cirerer i presència de falgueres i lianes. 08007-256 Turó de Ca l'Arquer Arranjada l'any 1947 igual que la darrera modificació de la masia de Ca l'Arquer. Era exclusivament pel consum de la casa. Actualment l'aigua es desvia per aprofitar-la per a regar els conreus. 41.6292300,2.5365200 461394 4608715 1947 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37941-foto-08007-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37941-foto-08007-256-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
37942 Font de la Polla https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-polla EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 62. Aigua de mina que raja per un galet d'alumini i cau damunt una petita pica de pedra granítica. Al costat hi ha un safareig de planta irregular que utilitza l'aigua pel rec dels camps. Entorn d'alzinar, castanyers i falgueres. A dins la bassa hi ha nenúfars i serps verdes. 08007-257 Riera de Sobirans Es considera que l'aigua té propietats medicinals i curatives. Per aquest motiu era visitada per viatgers i pelegrins que anaven a l'ermita de Sant Miquel. Es va arranjar l'any 1996. 41.6149000,2.5212000 460109 4607131 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37942-foto-08007-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37942-foto-08007-257-3.jpg Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
37784 Caseta de Can Sagrera https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-de-can-sagrera XIX-XX Petit edifici exempt de planta octogonal amb la coberta de pavelló feta a base de rajoles quadrades, de color vermell i ocre, posades romboidalment. Té una única porta, de fusta, d'accés a l'interior. En tres dels costats hi ha una espècie de gelosia d'obra per airejar l'interior. En desconeixem la seva funcioalitat tot i pregutar a diverses persones. 08007-99 Can Sagrera, 11(Urbanització La Sagrera) Antigament estava enmig dels horts de Can Sagrera, però ningú m'ha sabut dir si era un pou d'aigua o una caseta per les eines o qualsevol altra cosa. 41.5921800,2.5416100 461796 4604600 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37784-foto-08007-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37784-foto-08007-99-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Pública Productiu 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
37709 Retaule de Sant Martí https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-marti <p>MADURELL i MARIMON, Josep M (1970). L'art antic al Maresme. Del final del gòtic al barroc salomònic. Notes documentals. Premi Iluro 1968. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró. VIADER i CROUS, Montse (1986). Retaule de Sant Martí (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit.</p> XVI <p>Retaule amb nou plafons. Figura central de Sant Martí. En el registre inferior trobem les pintures que representen a Sant Pere i Sant Pau, entre ells l'escena de la mort de Sant Martí. En el registre central dos miracles de Sant Martí: curació d'un leprós i resurrecció d'un mort. En el registre superior: Sant Martí a cavall partint la capa, Somni del Sant i Sant Martí agafat per uns lladres.</p> 08007-24 Església parroquial, Plaça de l'Església, s/n <p>Aquest retaule era més gran, però la resta es va cremar durant la Guerra Civil. Joan de Tours era el responsable del retaule que va pintar Pere Serafí, conegut amb el sobrenom del 'Grec', com consta en el contracte signat el 14 de novembre de 1543. Segons Pons i Guri, no totes les taules que figuraven al retaule l'any 1936 eren pintades per Pere Serafí. Un sòcol de pedra era fet per Jaume Safont.</p> 41.6089800,2.5397400 461650 4606465 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37709-foto-08007-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37709-foto-08007-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37709-foto-08007-24-3.jpg Inexistent Renaixement|Modern Patrimoni moble Objecte Privada accessible Religiós 2020-01-16 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Joan de Tours i Pere Serafí 95|94 52 2.2 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
37943 Font de Can Popa https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-popa EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 63. XX Font de vessant amb l'aigua canalitzada amb un tub de plàstic. El propietari ha fet un muret de contenció del marge una mica matusser, a base de formigó, on s'encasta el tub. Al costat hi ha un càntir. Aquest mur d'uns 60 cm d'alçada i 150 de llargada és l'únic element arquitectònic de la font. No està pintat ni allisat, i al damunt hi ha maons col·locats sense lligar. 08007-258 Vessant del Torrent d'en Puig L'actual propietari la va construir quan tenia 10 anys, al comprovar que hi havia un naixement d'aigua. Durant un temps restà colgada pel propietari, fart de l'incivisme de la gent que deixava els voltants bruts i plens de deixalles. Abans disposava d'una petita arcada decorada amb figures de pagesos i nans. 41.6067900,2.5253600 460450 4606229 1942 08007 Arenys de Munt Difícil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37943-foto-08007-258-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37943-foto-08007-258-3.jpg Legal Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 98 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
37711 Ermita de Santa Cecília https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-santa-cecilia CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg. 56. VIADER i CROUS, Montse (1986). Ermita de Santa Cecília (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. XVI Petita ermita d'una sola nau amb la coberta de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. Accés a la porta d'entrada a través de tres esglaons. Al damunt hi ha un ull de bou. La façana s'eleva del nivell de la coberta, al damunt del capçer hi ha una campana amb un suport de ferro. Façana decorada amb arcs petits de mig punt en relleu, resseguint la forma de la coberta. A l'interior, entrant a mà esquerra, hi ha una pila baptismal de pedra, damunt una columna cilíndrica. Té cor i la sagristia s'ubica a mà dreta, al costat del presbiteri. 08007-26 Torrentbó - Parròquia de Santa Cecília Capella documentada per primera vegada en el testament de Ponç de Montpalau a l'any 1230. El 24 de novembre es celebra la festa patronal, Santa Cecília. Des de l'1 de març de 1963 és parròquia canònica; erigida com a tal pel bisbe de Girona Dr. Josep Cartañà Inglés. 41.5966000,2.5144900 459538 4605103 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37711-foto-08007-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37711-foto-08007-26-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Religiós 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart La fitxa de l'IPAC diu que a dins hi ha un retaule d'estil plateresc, però es va destruir durant la Guerra Civil. Actualment només hi ha un Sant Crist, una imatge de la Moreneta i , a la capçalera, una imatge de Santa Cecília (central), Sant Josep i Sant Antoni. Totes de factura de la segona meitat del segle XX. 94 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
37793 Era de Can Jalpí https://patrimonicultural.diba.cat/element/era-de-can-jalpi XVII-XVIII Era de planta circular de 12 metres de diàmetre sense cap altre edifici relacionat al seu voltant. Les rajoles són de 20 x 20 cm i està delimitada per un petit muret d'una alçada mitjana de 50 cm. 08007-108 Al costat de l'arbre de Guernica 41.5976900,2.5404700 461704 4605212 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37793-foto-08007-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37793-foto-08007-108-3.jpg Inexistent Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Pública Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 94 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
37923 Alzina surera de la carretera d'Arenys de Munt a Sant Vicenç de Montalt https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-de-la-carretera-darenys-de-munt-a-sant-vicenc-de-montalt XX <p>Alzina surera situada al marge de la carretera d'Arenys de Munt a Sant Vicenç de Montalt, entre el Pont d'en Barbeta i el Masjoan, al costat d'un camí que baixa als camps que queden a l'esquerra del rial d'en Puig. El tronc té unes dimensions de 2,44 m de perímetre i 0,78 m de diàmetre, a una alçada d'uns 2 metres es ramifica en nombroses branques, algunes creixen verticalment i d'altres creixen obertes formant una gran capçada que fa ombra a la carretera. Fa temps que no se li ha extret el suro, i això fa que en tingui un bon gruix.</p> 08007-238 Carretera d'Arenys de Munt a Sant Vicenç de Montalt 41.6078400,2.5240200 460339 4606346 08007 Arenys de Munt Obert Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37923-foto-08007-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37923-foto-08007-238-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Social Inexistent 2024-11-18 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí 98 2151 5.2 2484 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
37903 Cedre de l'Atlas de can Boter https://patrimonicultural.diba.cat/element/cedre-de-latlas-de-can-boter Cedre de l'Atlas (Cedrus atlantica) plantat als jardins de can Boter, a la banda sud-est, just a tocar del rial de ca l'Amar i al davant dels camps de conreu. Tot i no tenir unes grans dimensions (2,51 m de perímetre i 0,80 m de diàmetre), el cedre de l'atlas és una espècie de creixement molt lent i, per tant, aquest individu té una edat molt considerable. El cedre de l'atlas és una espècie originària de les muntanyes de l'Atlas (al nord d'Àfrica), que pot viure més de 500 anys i arribar als 40 m d'alçada. Es caracteritza per tenir la capçada en forma cònica, les fulles són de color verd blavós i creixen reunides en un pecíol curt que neix d'una branca. Les pinyes creixen verticals damunt les branques i inicialment tenen un color violaci, però acaben enfosquint-se. 08007-218 Can Boter 41.6007600,2.5435200 461960 4605551 08007 Arenys de Munt Restringit Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37903-foto-08007-218-2.jpg Legal Patrimoni natural Espècimen botànic Privada Ornamental 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
37717 Can Catà de Dalt https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cata-de-dalt CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.46. PONS i GURI, J.M. (1987). Joan Catà cabdill de remences. Arennios, núm. 3, pp. 16 - 19. Arenys de Munt. VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Catà de Dalt (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. XV-XVI Masia de tres cossos, de planta rectangular, consta de planta baixa i pis, coberta de teules a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Portal rodó adovellat flaquejat per dues finestres amb els ampits, els muntants i les llindes de pedra granítica. Al damunt del portal hi ha una finestra decorada amb sanefa de mitja canya. Hi ha dues finestres més, també amb els ampits, muntants i llindes de pedra. A la façana posterior hi ha una finestra de pedra d'arc conopial tapiada. Al davant hi ha una 'font' que rajava en un safareig construït l'any 1863 i reformada l'any 1943, però actualment abandonada i saquejada ja que l'aixeta que tenia forma d'ales de rat-penat ja no existeix. 08007-32 Sobre Can Jalpí El Mas Catà ja està documentat en els segle XIII. Fill d'aquesta casa fou Joan Catà, destacat cabdill de la revolta remença i que fou perseguit pel rei Ferran II. L'avi de l'Enric Catà provenia de Can Catà de Dalt. 41.5963100,2.5313400 460942 4605063 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37717-foto-08007-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37717-foto-08007-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37717-foto-08007-32-3.jpg Legal Modern|Medieval Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Possiblement estigui damunt un jaciment romà. 94|85 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
37762 Ca la Mercè Borrell https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-merce-borrell XX Casa a tres vents de plata quadrada, consta de plata baixa, pis i terrat d'estil català. Cos més elevat per accedir al terrat. El coronament va fent lobulacions en positiu i en negatiu; en els espais hi ha baranes de ferro. Porta principal de llinda recta amb una finestra a banda i banda, de forma simètrica i amb reixa de ferro forjat. En el pis hi ha tres obertures més, la central, damunt de la porta, amb balcó. Totes amb la llinda recta. Totes les obertures tenen una decoració geomètrica pintada en la seva part superior. Pati envoltant la casa en tres dels costats. Tanca d'obra amb barana de ferro entre pilars. 08007-77 Carrer Barbeta, 7 41.6073900,2.5385400 461549 4606290 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37762-foto-08007-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37762-foto-08007-77-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Damunt la porta hi ha una placa de llautó amb el fons blau i els números blancs que posa 1917. 98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
37719 Can Corbera https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-corbera VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Corbera (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. XVI Edifici de planta rectangular, consta de planta baixa i pis, i per un costat hi ha unes golfes. Coberta de teules a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Porta d'entrada amb els muntants de pedra ben escairada, però amb la llinda de fusta. Hi ha un finestral gòtic d'arc lobulat amb funcions decoratives. 08007-34 Rambla Riera i Penya, 80 41.6080300,2.5412600 461776 4606359 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37719-foto-08007-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37719-foto-08007-34-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-20 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Ha sofert transformacions significatives. 94 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
37947 Mina de l'Horteta de Ca l'Amar https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-lhorteta-de-ca-lamar EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 46. Aigua de mina que raja abundantment per un galet de ferro i va a parar en una bassa circular que hi ha al costat. Abans, però, omple una pica rectangular de pedra granítica. L'aigua és conduïda des d'una mina que hi ha a l'altre costat de la Riera, del Torrent d'en Puig. 08007-262 Serra d'en Sala, a l'Est del municipi 41.6030800,2.5438600 461990 4605809 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37947-foto-08007-262-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37947-foto-08007-262-3.jpg Legal Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Social 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
37721 Llinda de la casa del carrer Vell, 20 https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-la-casa-del-carrer-vell-20 VIADER i CROUS, Montse (1986). Llinda gravada (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. XVII Portal fet amb els muntants i la llinda de pedra granítica ben escairada, però amagades sota una espessa capa de pintura; però es pot veure el dibuix gravat a la llinda. Es tracta d'un calze fet en relleu en la part central de la llinda. 08007-36 Carrer Vell, núm. 20 41.6081500,2.5404400 461708 4606373 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37721-foto-08007-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37721-foto-08007-36-3.jpg Legal Modern Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Estructural 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart 94 47 1.3 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
38233 Tram del C. Santa Sofia https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-del-c-santa-sofia XX <p>Cases de cos, prototipus de les cases tradicionals. De planta baixa i pis, amb el ritme regular de les façanes i tractament similar del remats superiors.</p> 08009-240 Nucli urbà. C. Santa Sofia, 3-13 41.5543300,2.3988800 449871.06 4600470.53 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM 46 1.2 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
37723 Can Rius https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rius VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Rius (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. XX Edifici als quatre vents, de planta rectangular, consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana i un ample ràfec amb ceràmica de colors. Porta principal accessible mitjançant escalinata amb baranes de balustrada. Té finestres a cada costat. Al damunt hi ha un balcó amb les baranes de balustrades. Les obertures del primer pis estan emmarcades amb brancals i llindes esculpides en relleus. A les golfes hi ha una triple obertura amb arcs de mig punt, a l'estil de galeria catalana. Està envoltat per un jardí. 08007-38 Rambla Riera i Penya, 72 - 74 Dissenyada per Enric Catà en els anys 1920. 41.6077600,2.5411900 461770 4606329 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37723-foto-08007-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37723-foto-08007-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37723-foto-08007-38-3.jpg Legal Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Enric Catà i Catà També es coneix amb el nom de Can Marpons. 116|98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
37843 Mas Aiguaviva https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-aiguaviva BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya, Editorial Montblanc. Barcelona. CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.42. XVII-XIX Masia molt reformada en el tombant del segle XIX al XX, segurament havia estat una masia del tipus I de Bonet Garí, amb la planta baixa i el pis i la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. Actualment el cos central s'avança de l'eix de la resta de la façana i s'eleva un pis més. D'aquesta manera consta de planta baixa, pis i golfes. La coberta del cos central s'eleva per sobre de la resta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana. La coberta dels cossos laterals manté l'orientació de l'antiga masia amb el carener paral·lel. A finals del s. XIX o principis del XX va patir una reforma considerable que la va deixar tal com ara es pot veure. En aquella reforma s'eliminà el portal rodó que tenia i les dovelles es conserven en forma de paviment adossat a l'actual façana.Té una entrada a l'est per un barri amb dos pilars als costat. Un cop a dins, a l'esquerra hi havia un paller que s'hi accedia per unes escales des de l'altre costat del barri. A la dreta, dins el recinte, hi ha una caldera d'aram feta damunt una construcció d'obra que servia per suportar la caldera i fer el foc de llenya al mig. Servia per fer bullir el vi, per fer conserves i pels productes de la matança del porc. Davant la casa hi ha un safareig rodó amb tres rentadores, amb rajoles a la lleixa (1901).L'obra és de paredat mixt, amb pedres petites i irregulars am restes de maons i unit amb argamassa. A banda i banda del raig d'aigua provinent de mina hi ha sengles piques granítiques de planta rectangular, on es recull l'aigua per després enviar-la en el dipòsit principal. Als camps de sota hi ha una bassa rodona que extreu l'aigua d'una mina i s'utilitza pel rec. A l'interior hi ha un hipogeu amb una petita sala al fons que no hem pogut veure, segons Casals (2006). 08007-158 Al sud del terme municipal 41.5939200,2.5440100 461997 4604792 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37843-foto-08007-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37843-foto-08007-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37843-foto-08007-158-3.jpg Inexistent Contemporani|Modern Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2023-08-02 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Hi ha un petit arxiu de 4 o 5 pergamins des del segle XVII, que no hem pogut veure.L'era antiga, desplaçada a l'est de la casa, era de tova, però actualment està pavimentada i conserva una roda de molí al bell mig.En el segle XIX es deia Can Rossell, després va recuperar el nom d'Aiguaviva. El topònim ha donat lloc a una urbanització. 98|94 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
37925 Arbres monumentals de la C-61 https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbres-monumentals-de-la-c-61 XIX-XX Conjunt d'arbres de grans dimensions situats al llarg dels marges de la carretera C-61, entre el poble d'Arenys de Munt i laurbanització Collsacreu. Es tracta majoritàriament de pins pinyers (Pinus pinea), tot i que també hi ha alguna surera (Quercus suber) i alzina (Quercus ilex) que apareixen esparsament als marges d'aquesta carretera. A banda de l'atractiu estètic d'uns arbres d'aquestes dimensions, ofereixen una bona ombra a l'estiu. 08007-240 Al llarg de la carretera C-61 41.6211400,2.5300400 460849 4607820 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37925-foto-08007-240-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37925-foto-08007-240-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni natural Espècimen botànic Pública Social 2023-08-02 00:00:00 Moisès Guardiola i Bufí 98 2151 5.2 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
38225 Edifici situat al C. Cristòfor Colom, 13 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-situat-al-c-cristofor-colom-13 XIX <p>Edifici de planta baixa i pis, de cos i mig d'amplada. La seva decoració s' inspira en motius clàssics, especialment en la façana de carrer, amb profusió del ferro forjat en les balconades i reixes de les finestres. També hi podem observar detalls volumètrics en terracuita. En la façana posterior, destaca la galeria envidrada, amb arcades i barana balustrada superior.</p> 08009-232 Nucli urbà. C. Cristòfor Colom, 13 41.5539000,2.3990900 449888.06 4600422.53 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38225-foto-08009-232-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38225-foto-08009-232-2.jpg Inexistent Neoclàssic|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM Havia estat conectada pel pati amb la casa veïna, en ser dels mateixos propietaris. 99|98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
38238 Can Fuchs (Ca l'Alemany) https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-fuchs-ca-lalemany XX <p>Casa aïllada de planta baixa i pis. Amb coberta a quatre aigües i una volumetria compacta, s'assimila a exemples d'arquitectura racionalista centre-europea de principis de segle. El ràfec amb mènsules vistes de fusta, la simetria i ritme de la façana i la prima llosa que cobreix l'entrada a la vivenda, així com la sobrietat i simplicitat de la decoració, en són clares mostres.</p> 08009-245 Veïnat del Puig. Camí de la Plana 41.5547900,2.3964900 449672.06 4600522.54 1934 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38238-foto-08009-245-1.jpg Inexistent Art Decó Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM Jaume Mestres i Fossas 110 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
38237 Cases Moragas-Spà https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-moragas-spa XX <p>Conjunt de tres vivendes agrupades que, juntament amb els seus patis, ocupen tota una illa de carrer. Es tracta d'edificis de planta baixa i pis, amb façanes d'obra vista, amb presència d' alguns elements de l'estructura metàl·lica i un tractament regular de les obertures. També es pot observar el treball de maó i la composició de rajoles vidriades de color en les tanques que envolten el conjunt.</p> 08009-244 Nucli urbà. C. Del Puig. C. De la Feixa. C. Dolors Monserdà 41.5547000,2.3989200 449874.06 4600511.53 1975 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38237-foto-08009-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38237-foto-08009-244-3.jpg Inexistent Contemporani Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM Antoni de Moragas i Gallissà, arquitecte Obra tardana de l'arquitcte Moragas, destinada a familiars seus, on s'observen molts dels seus elements característics. 98 46 1.2 2484 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
38235 Can Villaronga https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-villaronga XX <p>Casal aïllat de planta quasi quadrada, amb torre mirador en una de les cantonades. De planta baixa i dues plantes pis. La teulada de teula àrab amb elements esmaltats és a quatre aigües, amb doble ràfec. Tant en l'edifici com en les tanques de carrer hi podem observar elements de tipus modernista, amb presència de ferro forjat i ceràmica vidirada. Destaca tanbé el jardí que l'envolta i el barri d'accés.</p> 08009-242 Nucli urbà. C. Cristòfor Colom/C. Sant Domènec/C. Lladó 41.5534300,2.3979800 449795.06 4600370.53 1900 08009 Argentona Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38235-foto-08009-242-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38235-foto-08009-242-2.jpg Inexistent Historicista|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial Inexistent 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM 116|98 45 1.1 2484 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
38234 Tram del C. Sant Domènec https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-del-c-sant-domenec XX <p>Cases de cos, originalment de planta baixa, construïdes en sèrie. Algunes d'elles han aixecat una planta més, però es manté la línia de ràfec original. La casa de la cantonada pertany a la finca del C. Santa Sofia, 4, amb la mateixa decoració de rajoles vidriades i elements de ferro forjat a les reixes.</p> 08009-241 Nucli urbà. C. Sant Domènec, 3-9 41.5541800,2.3982000 449814.06 4600454.53 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Conjunt arquitectònic Privada Residencial 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM 46 1.2 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
38228 Edifici situat al C. Cristòfor Colom, 11 https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-situat-al-c-cristofor-colom-11 XX <p>Edifici de cos ample, de planta baixa i pis, amb un pati lateral. Pel que fa a la façana de carrer, presenta una tribuna vidriada, coberta amb una semicúpula de rajoles de color esmaltades; la seva decoració es basa principalment en elements en volum formant frisos i balaustrades; també destquem el fanal de ferro forjat que penja de l'esmentada tribuna. Podem veure la data de 1920 escrita en el medalló. La finca també ocupa un pati adossat, que separa del carrer una tanca d'obra i ferro forjat, amb motius escultòrics coronant les pilastres d'obra.</p> 08009-235 Nucli urbà. C. Cristòfor Colom 11 41.5539200,2.3992100 449898.06 4600424.53 1920 08009 Argentona Fàcil Bo Inexistent Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2022-12-14 00:00:00 Anna Soteras i March / ACTIUM El conjunt format amb la casa del núm. 13 era conegut com les Cases Català-Marfà Muniesa. 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
37760 Can Boter https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-boter CATLLAR, Bernat et alii (2005). Fons d'arxiu Enric Catà i Catà. Catàleg de l'exposició. Col·legi d'arquitectes de Catalunya. Demarcació de Girona. Girona. XX Edifici aïllat, als quatre vents. Consta d'un doble cos posat en 'L'. Cobertes de teules a quatre vessants. Consta de planta baixa i dos pisos, coronament de tot el perímetre amb balustrada. Entrada amb porxo columnat, sobre el qual hi ha un balcó amb balustrades. Obertures del primer pis amb llindes i emmarcades lateralment amb pilars. Les obertures del segon pis amb arcs de mig punt i, també emmarcades amb pilars. 08007-75 Carretera d'Arenys a Sant Celoni, a 100 m del Km. 3 Antiga villa Mercedes, obra d'Enric Catà. 41.6013400,2.5433800 461949 4605616 1933 08007 Arenys de Munt Fàcil Bo https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37760-foto-08007-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37760-foto-08007-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37760-foto-08007-75-3.jpg Legal Neoclàssic|Contemporani Patrimoni immoble Edifici Privada Residencial 2019-11-20 00:00:00 Jordi Montlló Bolart Enric Catà i Catà La font està al costat de la casa amb un safareig que es construí amb l'antiga masia i es reformà juntament amb la casa. Per aquest motiu porta el nom de Fuente Mercedes, pel nom de la mestressa. S'abasteix d'aigua d'una mina situada al capdamunt del barri de Sant Carles. 99|98 45 1.1 21 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
73767 Font de Cal Torruell https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-torruell XX Font de petites dimensions, amb murs laterals de carreus de pedra, i coberta actual amb troncs ( segurament va perdre l'original de pedra). Aquesta font desguaça en una petita bassa, que es forma al Torrent del Mas Riell. 08008-13 Camí de l'Obaga La cultura popular, sempre recorda aquest indret, com un emplaçament per a buscar-hi aigua. 41.6035300,1.4592400 371607 4606905 08008 Argençola Difícil Regular https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73767-foto-08008-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73767-foto-08008-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73767-foto-08008-13-3.jpg Inexistent Popular|Contemporani Patrimoni immoble Element arquitectònic Privada Sense ús 2023-08-02 00:00:00 Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. A uns 50 metres al nord, hi ha Cal Torruell 119|98 47 1.3 6 Patrimoni cultural 2026-10-17 05:27
Estadístiques 2026
patrimonicultural

Mitjana 2026: 3853,05 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5