Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 78921 | Camí dels Morts d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-morts-daiguafreda-de-dalt | XVI-XIX | <p>El camí dels Morts és un antic vial que comunicava Aiguafreda de Dalt amb diversos masos que actualment pertanyen al terme de Seva. Entra en terme municipal d'Aiguafreda per l'Afrau, creuant la riera de Martinet fins arribar a Aiguafreda de Dalt. En els darrers anys ha estat ampliat.</p> | 08014-219 | Aiguafreda de Dalt | <p>El camí dels Morts d'Aiguafreda de Dalt era utilitzat pels habitants dels masos de la parròquia d'Aiguafreda</p> | 41.7893000,2.2649900 | 438928 | 4626644 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78921-foto-08014-219-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 78923 | Hostal dels Enamorats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-dels-enamorats | XX | <p>L'hostal dels Enamorats és un edifici de la primera meitat del segle XX que va ser notablement reformat i ampliat a finals d'aquest segle. El volum central es correspon amb la part més antiga, a la qual s'hi van afegir sengles cossos laterals tot mantenint el pendent de la coberta i l'alçada. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. El frontis es composa segons tres eixos d'obertures d'arc pla arrebossat. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons.</p> | 08014-221 | C. Enamorats, 1 | 41.7813900,2.2472200 | 437443 | 4625778 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78923-foto-08014-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78923-foto-08014-221-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 40314 | Sarcòfag d'Arnau de Vilanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-darnau-de-vilanova | <p>INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2523 ACCN TRENS, Manuel (1921) 'Un sarcòfag important', Penedès, Núm. 6, Any III, Juliol-agost 1921</p> | XII | <p>Es reprodueix fidelment la que fa Mn. Trens l'any 1921 i que correspon al seu estat actual: 'És un sepulcre buidat a una pedra d'una sola peça, medint 1'29 metres de llargada per 0'55 d'amplada i 0'45 d'altura. En la part davantera hi ha un relleu representant toscament una ànima en forma de figura humana eixint, emportada per àngels, d'un sepulcre. Els àngels són en nombre de sis, tres a cada cantó, dos que ajuden a pujar-la i els altres d'un valor purament decoratiu. Quasi no tenen altre missió aquests àngels que el de completar la decoració del relleu, d'una composició tan enginyosa com grollerament interpretada. Tot seguit fa pensar en un model anterior que s'ha interpretat amb mala traça. Totes les figures són deformes i mancades de sabor. L'extrem dret d'aquest sepulcre és completament llis. En l'altre extrem hi ha aquesta inscripció: ARNAL DE VILANOVA Al mig d'aquest inscripció hi ha també incisa una creu potenciada, de braços que van eixamplant-se l'un dels quals, l'inferior, acaba en espigó. Aquest sepulcre no té tapadora' (TRENS, 1921)</p> | 08013-4 | 08002-BARCELONA | <p>Segons M. Trens (1921) ingressà al Museu Diocesà de Barcelona un sarcòfag procedent de Sant Sebastià dels Gorgs, el qual descriu de manera coincident amb aquest que encara avui es conserva al mateix museu.</p> | 41.3807200,1.7658100 | 396801 | 4581757 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40314-foto-08013-4-1.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Les coordenades que s'indiquen són les del monestir. De tota manera, a l'INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) s'indica que existeixen raons per pensar que el sarcòfag no prové de Sant Sebastià dels Gorgs ja que hi ha, almenys, tres inventaris de finals del segle XIX on no apareix citat aquest sarcòfag i si els altres dos que encara són al monestir. Tenint en compte que Mn. Trens indica clarament que prové de Sant Sebastià dels Gorgs es pot pensar que en el moment de la Desamortització poder anar a mans de particulars i d'allà al Museu Diocesà. | 92 | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37165 | Can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coll | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XVI-XIX | Conjunt d'edificacions destinades en l'actualitat com a restaurant, situades al peu de la urbanització que porta el seu nom. Està constituït fonamentalment per l'edificació principal, un cos lateral, volums posteriors auxiliars i el jardí davanter. A la finca s'hi accedeix des d'un bell passeig arbrat en rampa des del carrer de Mas Coll, pujant entre murs de contenció de pedra fins arribar al jardí que correspon a l'antiga era de la masia, espai que es converteix en una mena de terrassa delimitada al sud per una barana de balustres amb vistes a bona part del terme municipal. Tancant pel nord trobem l'edificació principal, una antiga masia de grans proporcions amb diversos cossos adossats de construcció posterior en tres dels seus costats, resultat de les necessitats derivades de l'adaptació del conjunt com a restaurant. Del volum central, de planta baixa i dues plantes pis i coberta de teula a dues aigües, en destaca la seva façana principal, oberta a l'era i orientada a sud-est, ja que la resta de façanes han estat molt transformades i alterades per l'aparició de nous volums. Es tracta d'una façana composada segons tres eixos verticals on s'agrupen les obertures, si bé les de planta baixa tenen un lleuger desplaçament. Cal remarcar-ne el portal adovellat central d'arc de mig punt i les finestres emmarcades amb carreus de pedra. Les obertures de les plantes pis estan ornamentades amb elements gòtics. Les balconeres centrals, de majors dimensions, tenen a més un trencaaigües rectangular a la part superior. A més, trobem balcons individuals a les obertures de la planta pis i a la central de la planta superior. A l'esquerra apareix un cos de petites dimensions adossat al volum primitiu; i a la dreta s'aixeca un volum rectangular més gran -de planta baixa i pis i coberta a dues aigües- que tanca el pati pel costat de llevant. És un volum amb molta presència dins el conjunt però que, tal com succeeix amb els cossos adossats a l'esquerra i a la part posterior, no té gaire interès. | 08003-24 | Carrer Mas Coll, 3-5 | Possiblement la masia original tenia planta baixa i pis, i les finestres es van convertir en balcons. Correspon a l'antic mas Trobat, que posteriorment passà a la família Coll. Durant el segle XIX es realitzaren diverses transformacions i la construcció dels cossos annexos laterals. | 41.5014800,2.2861300 | 440420 | 4594674 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37165-foto-08003-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37165-foto-08003-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37165-foto-08003-24-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|119|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 39607 | Barraca de La Vall 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vall-1 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. Al mur de ponent presenta una obertura en forma de porta. La part posterior de la barraca reposa en gran part sobre d'una roca. El sostre està fet de lloses de pedra sostingudes sobre d'un tramat de bigues de fusta. | 08012-368 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8816400,2.0024200 | 417229 | 4637116 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39607-foto-08012-368-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39607-foto-08012-368-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39607-foto-08012-368-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38224 | Capella del Sagrament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-sagrament | XIX | <p>Capella annexa a l'edifici de l'església, d'una sola nau amb volta de creueria i arcs apuntats, amb claus de volta esculpides. A l'exterior destaca la decoració amb elements sorgits de la restauració de principis de segle XX, amb una estètica influenciada per la Renaixença, que combina elements historiscistes com els merlets i les gàrgoles amb la rajola que corona els contraforts, amb motius inspirats en les garlandes i les Quatre barres. A l'interior, està totalment decorada amb esgrafiats i podem observar un baldaquí policromat damunt l'altar, a imitació del baldaquins romànics catalans, els llantions de ferro forjat, situats als laterals, són una còpia dels originals.</p> | 08009-231 | Nucli urbà. Plaça de l' Església, 1 | <p>La capella original va ser construïda entre els anys 1670 i 1673, i ocupava part de la Sagrera, o petit Cementiri situat a l'entorn de l'església. Durant el segle XIX, degut al gran creixement que va experimentar la població, es va fer evident la necessitat d'ampliació de la capella.</p> | 41.5539700,2.4009600 | 450044.06 | 4600429.53 | 1897 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38224-foto-08009-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38224-foto-08009-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38224-foto-08009-231-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Josep Puig i Cadafalch | Va ser incendiada i parcialment destruïda durant el període de la Guerra Civil (1936-1939) | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 39609 | Barraca de La Rovirassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-rovirassa-0 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de planta el·líptica, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus de pedra irregulars lligats en sec. A la vessant de migjorn presenta una obertura força estreta en forma de porta. El sostre és de volta cònica, a partir de la superposició de lloses de pedra coronades per una llosa més gran que la resta. Sobre de les lloses hi ha terra aixafada que funciona com a aïllant tèrmic. Actualment, la part de llevant del sostre ha començat a perdre carreus de pedra i posa en perill l'estabilitat de l'estructura. | 08012-370 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8686200,1.9483700 | 412727 | 4635724 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39609-foto-08012-370-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39609-foto-08012-370-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39609-foto-08012-370-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 78940 | Festa de Corpus Christi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-corpus-christi-0 | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.</p> | XX | <p>La festa de Corpus es celebra cada any a Aiguafreda amb el tradicional ofici solemne i la processó. La missa es celebra la tarda de diumenge, que va precedida per la processó. Al capdavant d'aquesta el mossèn porta la custòdia sota tàlem, acompanyat dels infants que han fet la comunió el diumenge abans. La comitiva transcorre pels principals carrers del poble, que han estat engalanats amb catifes de flors i domassos als balcons el matí del mateix dia.</p> | 08014-238 | Aiguafreda | <p>La festa del Corpus s'ha celebrat a Aiguafreda de forma ininterrompuda durant tot el segle XX. Antigament es feien les enramades, en què les cases i els carrers es guarnien amb rams i es col·locaven altars al carrer. Des de mitjans del segle XX es van fer diverses variacions en la festivitat, com és la incorporació de catifes de flors o catifes de dibuix. Després d'uns anys sense fer-se les catifes, l'any 1999 va recuperar-se la tradició.</p> | 41.7680000,2.2503800 | 437693 | 4624290 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78940-foto-08014-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78940-foto-08014-238-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | S'han unificat les dues fitxes de l'IPEC 'Corpus Christi' i 'Processó de Corpus' en una de sola. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 73924 | Rellotge de sol del Manso Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-manso-ferran | XX | A la façana d'ingrés entre les dues darreres plantes hi trobem un rellotge de sol rectangular del tipus vertical declinant, amb números romans, i la inscripció ' Docet Umbra' ( l'ombra ensenya). Està fet de rajoles de ceràmica. | 08008-170 | Plans de Ferran | El Manso Ferran es va edificar a inicis del segle XX. En fotografies antigues s'observen dos rellotges de sol a la façana que actualment no hi són. És possible que el rellotge actual sigui bastant recent, ja que el seu estat de conservació és molt bo. | 41.5717600,1.4564200 | 371309 | 4603381 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73924-foto-08008-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73924-foto-08008-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73924-foto-08008-170-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | A la part inferior, s'hi troba el nom del fabricant, tot i que no s'observa amb claretat. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 41004 | La Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-rectoria-1 | <p>Informació oral d'en Pere Llopart Garriga, desembre 2002 INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2526 ACCN</p> | XX | <p>Casa entre mitgeres composta de planta baixa, pis i golfes. Composició simètrica de la façana, que es desenvolupa en tres eixos marcant el central, al primer pis, un balcó de portal únic amb barana de ferro senzillament decorada, i al segon pis, un portal central d'accés a l'immoble, que culmina en un arc rebaixat. Els altres buits de planta baixa i primer pis són finestres laterals, d'ampit molt més marcat i més estretes al segon pis. El pis superior presenta una galeria de 6 finestres dobles d'arc de mig punt emmarcades per superfícies en relleu rectangulars, i a sota de la galeria sobresurt una línia correguda que marca la separació de pisos i una altra d'impostes motllurada. El coronament està fet mitjançant un ràfec motllurat. Té sòcol i els laterals de la façana estan emmarcats per falsos carreus en relleu de dalt a baix. A dalt de la cantonada de la finestra dreta del primer pis hi ha un misteri del Viacrucis del poble de les Gunyoles.</p> | 08013-210 | Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3523700,1.7798500 | 397931 | 4578593 | 1934 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Josep Llopart | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 39613 | Barraca del Pla de l'Amo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-de-lamo | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de planta quadrada, amb una superfície aproximada de 12 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. Destaca la gran solidesa de l'estructura. Al mur de ponent hi ha una obertura en forma de porta. El sostre està fet amb proto-volta cònica , ja que, a partir d'una base quadrada, les lloses es van sobreposant fins a ser tancada per una sola llosa molt més allargada i grossa que la resta. | 08012-374 | Morisco | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8413000,1.9486200 | 412711 | 4632690 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39613-foto-08012-374-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39613-foto-08012-374-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39613-foto-08012-374-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | La paret de migjorn es recolza sobre un mur que té una distància molt llarga, aproximadament de 500 m. | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37484 | Camí accés a finca privada (ALE 46) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-acces-a-finca-privada-ale-46 | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Diari Maresme (2010). Alerten d'un cactus invasor al Maresme; 18 de novembre de 2010. versió digital de Línia Maresme. Grup Comunicació 21. | Camí que comença al carrer del Vallès de la urbanització mas Coll, en direcció nord per accedir a una finca particular. En la major part del seu trajecte ressegueix el Torrent dels Rials del Coll. Al principi,hi ha una cadena i la seva amplada no supera els 2 metres i mig. La vegetació de l'entorn és un bosc de ribera amb pinus malepensis i abundància de marfull i acàcies. | 08003-345 | Carrer del Vallès | 41.5058500,2.2841900 | 440262 | 4595161 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37484-foto-08003-345-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37484-foto-08003-345-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S'observa un espècimen de cactus invasiu que caldria arrencar amb urgència. Es tracta de la Cylindropuntia tunicata o Opuntia tunicata, una planta originària del continent americà, que es reprodueix i colonitza fàcilment a nous espais, afectant a la vegetació autòctona; eliminant-la al no ser tan competitiva.Les UTM del punt inicial són: x = 440447; y= 4595245; z=185Les UTM del punt final són: x = 440223; y= 4595454; z=245 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 39615 | Barraca del Bussé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-busse | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de planta quadrangular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra, lligats en sec. Al mur de migjorn hi ha una obertura en forma de porta. El sostre està fet amb grans lloses que reposen sobre d'un tramat de bigues de fusta. Aquestes han començat a podrir-se en alguns punts. Al mur de tramuntana hi ha una petita obertura com a respirador. | 08012-376 | Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8664700,1.9755800 | 414982 | 4635458 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39615-foto-08012-376-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39615-foto-08012-376-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39615-foto-08012-376-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38226 | Tapissos de Grau Garriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tapissos-de-grau-garriga | XX | <p>Tres tapissos, situats darrera de l'altar major, realitzats en tècnica mitxta.</p> | 08009-233 | Nucli urbà. Altar Major de Sant Julià | 41.5541600,2.4011200 | 450057.06 | 4600450.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Grau Garriga | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 73927 | Cementiri de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-clariana | XIX | Cementiri de petites dimensions. D'estructura rectangular, es troba orientat cap al nord-est. L'accés la recinte es troba al sud-oest i presenta una entrada triangular amb brancals i llinda de pedra. A la dovella central hi ha la data de 1891. A sobre d'aquesta s'hi observa una petita placa amb la inscripció 'ROGAD POR NOSOTROS'. A la part superior hi trobem una creu força senzilla. A l'interior del recinte hi ha un passadís amb xiprers i els nínxols al nord-est i al sud-oest. | 08008-173 | Clariana | L'any 1891 entrava en funcionament el cementiri de Clariana. A finals del segle XIX es crearen els cementiris que avui dia trobem al municipi d'Argençola. | 41.5955400,1.5008600 | 375060 | 4605956 | 1891 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73927-foto-08008-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73927-foto-08008-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73927-foto-08008-173-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 78913 | Can Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-francesc-0 | XIX | <p>Can Francesc és una casa del segle XIX que podria haver estat edificada sobre una estructura anterior. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en una sola crugia. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. Les obertures són totes d'arc pla arrebossat, de les quals la que hi ha al costat del portal és de factura moderna. El finestral del pis té sortida a un balcó de baranes forjades i la base decorada amb dues rosetes ceràmiques vidriades. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb una imbricació de rajols i teules ceràmiques.</p> | 08014-200 | C. de la Móra, 9 | 41.7677600,2.2510200 | 437746 | 4624262 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78913-foto-08014-200-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78913-foto-08014-200-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78913-foto-08014-200-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 39624 | Caseta dels guardes de l'Alzina de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/caseta-dels-guardes-de-lalzina-de-baix | - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - HERMS, Atilà (1929). Geografia Comarcana. Avinyó, a 'Butlletí del Centre Excursionista Comarca del Bages', Manresa. - IGLESIAS; Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER i ALÓS, Llorenç (coord.). Història del Bages, vol. I, Ed. Parcir, Manresa. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XIX-XX | Edifici de petites dimensions reformat recentment, es compon de planta baixa i golfa amb una superfície aproximada de 96 m2. La coberta és de dues vessants desiguals que fan el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és de pedra vista, la porta amb llinda de pedra i les obertures emmarcades amb pedra carejada. A la façana principal hi ha un porxo. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-385 | Horta d'Avinyó | Situada al sector d'Horta, històricament estava vinculada al castell d'Artés, domini de la seu episcopal de Vic, i a la parròquia de Santa Maria d'Horta. En el fogatge de l'any 1497 ja s'esmenta el mas de En Alzina, i en el fogatge de l'any 1553 apareix l'existència igualment de la família Alsina: 'Antich Alsina i Joan Pau Alsina'. | 41.8232200,1.9768200 | 415028 | 4630655 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39624-foto-08012-385-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39624-foto-08012-385-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39624-foto-08012-385-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37709 | Retaule de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/retaule-de-sant-marti | <p>MADURELL i MARIMON, Josep M (1970). L'art antic al Maresme. Del final del gòtic al barroc salomònic. Notes documentals. Premi Iluro 1968. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró. VIADER i CROUS, Montse (1986). Retaule de Sant Martí (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit.</p> | XVI | <p>Retaule amb nou plafons. Figura central de Sant Martí. En el registre inferior trobem les pintures que representen a Sant Pere i Sant Pau, entre ells l'escena de la mort de Sant Martí. En el registre central dos miracles de Sant Martí: curació d'un leprós i resurrecció d'un mort. En el registre superior: Sant Martí a cavall partint la capa, Somni del Sant i Sant Martí agafat per uns lladres.</p> | 08007-24 | Església parroquial, Plaça de l'Església, s/n | <p>Aquest retaule era més gran, però la resta es va cremar durant la Guerra Civil. Joan de Tours era el responsable del retaule que va pintar Pere Serafí, conegut amb el sobrenom del 'Grec', com consta en el contracte signat el 14 de novembre de 1543. Segons Pons i Guri, no totes les taules que figuraven al retaule l'any 1936 eren pintades per Pere Serafí. Un sòcol de pedra era fet per Jaume Safont.</p> | 41.6089800,2.5397400 | 461650 | 4606465 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37709-foto-08007-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37709-foto-08007-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37709-foto-08007-24-3.jpg | Inexistent | Renaixement|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan de Tours i Pere Serafí | 95|94 | 52 | 2.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 39626 | Mas Solergibert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-solergibert | - IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII | La masia és de planta baixa i pis amb una superfície aproximada de 720 m2. Té la coberta de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. Fou construïda aprofitant la roca natural. L'acabat exterior és de pedra vista i arremolinat i la porta és adovellada amb la inscripció '1627'. El soterrani té el sostre amb volta. S'hi observen diferents ampliacions i modificacions realitzades al llarg del temps. Actualment són dos habitatges dins la mateixa estructura, les tines s'han cobert i s'ha construït habitacions al damunt. Al costat de la casa hi ha una era, un pou, un cobert, una pallissa i un corral. Es troba situada damunt un turó envoltada de camps de conreu. | 08012-387 | Horta d'Avinyó | En el fogatge de 1497 ja apareix un mas d'en Soler Gibert, dins del terme d'Artés, concretament a la zona d'Horta (que avui dia correspon al terme municipal d'Avinyó). Igualment, en el fogatge de 1553 apareix 'lo hereu d'en Soler Gibert' com a propietari d'un mas en aquesta zona. Evidentment, doncs, l'antic edifici patí reformes i modificacions donant lloc a l'actual edifici, construït en 1627. | 41.8130500,2.0091000 | 417696 | 4629494 | 1627 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39626-foto-08012-387-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39626-foto-08012-387-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39626-foto-08012-387-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37196 | Can Pareras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pareras | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. BONET i GARÍ, Lluís (1983). 'Les masies del Maresme'. CEC, Ed. Montblanc. Barcelona. | XIV-XVIII | Masia de tipus basilical de planta baixa, pis i golfes a l'espai central aprofitant la major alçada d'aquest. La coberta és de teula a dues vessants. El conjunt es completa amb diferents edificacions annexes als dos costats del volum principal, així com un cos posterior que conté l'escala. La façana principal, orientada a llevant, és pràcticament simètrica i està organitzada mitjançant cinc eixos verticals de composició (inicialment constava de 3 cossos perpendiculars a la façana principal, però amb el temps n'adquirí més). En posició central apareix una portalada adovellada d'arc de mig punt a la planta baixa, a la planta pis, tres finestres emmarcades amb carreus de pedra, i finalment a les golfes, tres petites finestres. A la resta de la façana apareixen altres obertures de dimensions menors. Cal destacar l'espai davant de la casa, delimitat per un mur de contenció de pedra, si bé es troba desvirtuat per l'aparició d'un volum de planta baixa i dos pisos enganxat al mur i molt proper a la masia. El celler s'emplaça a la part del darrera i es troba pràcticament soterrat. | 08003-55 | Riera Coma Fosca, 33-37 | 41.4992500,2.2881600 | 440587 | 4594426 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37196-foto-08003-55-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37196-foto-08003-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37196-foto-08003-55-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|119|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 39628 | Rectoria de Santa Eugènia de Relat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rectoria-de-santa-eugenia-de-relat | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII-XVIII | Masia de planta baixa i pis amb una superfície aproximada de 600 m2. A la façana principal i a la lateral s'observa una ampliació de coberta d'un altre pis. L'acabat exterior és arrebossat i les obertures són emmarcades amb rajoles ceràmiques. Hi ha un celler amb arcs de pedra, d'estil gòtic, corresponents a la part més antiga i una capella. L'entrada és amb volta de maó. La coberta és de tres vessants que fan el desguàs a la façana principal i a les dues laterals. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-389 | Santa Eugènia de Relat | La rectoria originària hauria estat construida al mateix moment de l'antiga església romànica. L'actual edifici, però, fóu alçat en les posteriors remodelacions que afectaren a l'església a finals del segle XVII. | 41.8847400,1.9802300 | 415392 | 4637482 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39628-foto-08012-389-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39628-foto-08012-389-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39628-foto-08012-389-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 74099 | Resclosa del pantà de la font del Vern | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-panta-de-la-font-del-vern | XX | <p>La resclosa està situada al pantà de la font del Vern, a la riera d'Avencó. Es tracta d'una obra d'enginyeria que permet desviar l'aigua de la riera cap a una canalització que transcorre paral·lela a la riera. La resclosa és de notable alçada i és feta de formigó. L'aigua cau formant un gran salt i s'engorga a sota. A causa de l'acumulació de sediments del pantà, una mica més avall va construir-se una nova resclosa de menors dimensions.</p> | 08014-159 | Riera d'Avencó | 41.7715800,2.2726100 | 439544 | 4624671 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74099-foto-08014-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74099-foto-08014-159-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 49 | 1.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37995 | Monument a Blas Infante | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-blas-infante | XX | Bust de bronze ubicat damunt un pilar de pedra granítica. Tot plegat fa 260 cms d'alçada. En el pilar hi ha una placa, també de bronze, que llegeix: 'A Blas Infante, padre de la patria andaluza/ Casares 5-7-1825 -Málaga 11-8-1936/ 27-9-1998'. | 08009-86 | Veïnat del Cros. Pl. de Blas Infante | 41.5317600,2.4203500 | 451644 | 4597952 | 1998 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/37995-foto-08009-86-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Xavier Cuenca Iturat | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 78910 | Can Capçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-capcal | <p>GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. PUIGFERRAT, C. (1989). Aiguafreda segons el capbreu de 1669-1670. Temes Aiguafredencs VI. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | XVII-XIX | <p>Can Capçal és una casa del segle XVII que va consolidar-se durant el segle XIX. És un edifici entre mitgeres, de planta rectangular i dues crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons dos eixos d'oberures d'arc pla arrebossat, excepte el portal i el finestral principals, que són d'arc carpanell adovellat i de pedra carejada, respectivament. Aquest finestral té la llinda inscrita amb l'any '1743' i l'anagrama de Crist amb una creu intercalats. Al primer pis els finestrals tenen sortida a un balcó corregut de baranes forjades, mentre que les del segon pis ho fan a balcons individuals. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons.</p> | 08014-197 | Pl. Major, 11 | <p>El nom Capsal el trobem documentat a les Ferreries almenys des de la segona meitat del segle XVII, quan en un capbreu consta un tal Salvador Capsal i Toll, sastre d'ofici. Tanmateix, en aquesta època la casa pertanyia a Isidre Figuera (PUIGFERRAT 1989:66). Segons un testimoni gràfic de principi del segle XX, la façana es conserva com aleshores, llevat del marc pintat que envoltava les obertures. Garcia-Pey (1997: 58) apunta que es coneixia com en Capçal el pare d'una tal Lidovina, motiu pel qual la casa també es coneixia com a ca la Lidovina.</p> | 41.7679900,2.2508400 | 437731 | 4624288 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78910-foto-08014-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78910-foto-08014-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78910-foto-08014-197-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 37996 | Placa a Mn. Jacint Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-a-mn-jacint-verdaguer | XX | Placa rectangular de marbre situada a la paret del carrer dedicat al poeta. S'hi llegeix: 'Mn. Cinto Verdaguer/ Folgueroles1848 Vallvidrera 1902/En recordança del seu sojorn a la nostra vila l'estiu de 1898'. També hi ha dibuixat un retrat de l'autor. | 08009-87 | Nucli urbà. Av. Puig i Cadafalch, 16-18 | 41.5539600,2.4031400 | 450226 | 4600427 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/37996-foto-08009-87-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 40337 | Mas Comtal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-comtal | <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2503ACCNIPAC. MORATÓ I VIA, Salvador (1992 a) 'Rellotges de sol (I)'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 3 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet.</p> | XV-XVII | <p>Conjunt arquitectònic composat d'una estructura central dedicada a habitatge, que presenta forma de L, i tot un conjunt d'annexes dedicades actualment a magatzem i producció vitivinícola. La part més destacable del conjunt és l'edifici de l'extrem que constitueix la zona d'habitatge. És de planta rectangular i està compost de planta baixa i pis, amb coberta a dues aigües. El portal principal és d'arc rebaixat fet amb dovelles. Hi ha balcons al primer pis, que són les obertures de la sala noble, i presenten brancals i dintells de pedra. També el portal principal d'accés es troba recercat de carreus, i la llinda és d'arc escarser. A l'interior de la casa destaca un gran arc apuntat situat a la planta baixa. Es fa evident que la casa ha patit diverses reformes. A la façana té un rellotge de sol pintat sobre relleus de morter. Indica les hores i les mitges hores amb petites línies que separen les xifres horàries. La numeració és aràbiga i va de les 8 del matí a les 5 de la tarda (8/5) (MORATÓ I VIA, 1992a). . Indica les hores i les mitges hores amb petites línies que separen les xifres horàries. La numeració és aràbiga i va de les 8 del matí a les 5 de la tarda (8/5). (MORATÓ I VIA, 1992a). A la dècada de 1940 es van construir annexes amb destinació a granja d'animals. A més hi ha una sitja pel gra, que es va tancar l'any 1954. La casa conserva mobiliari antic i altres elements tradicionals de vida quotidiana, com un manubri, una Verge del Roser, col·leccions de vidres utilitaris i altres. Molt a prop va créixer tot un nucli de població que porta el nom de la casa. Són edificacions de planta baixa i pis, que es troben a tocar el camí-carrerada i que la major part poden datar-se d'acord amb les seves estructures vistes a començament del segle XX, potser abans. A redós del Mas Comtal es van anar construint un conjunt d'habitatges que responen a una tipologia tradicional urbana, però que es troben al mig del camp, a tocar el camí-carrerada de la Llacuna. Són de planta quadrangular, teulada a dues vessants, façanes planes i constitueixen un petit nucli de població que ha crescut a redós de la masia del mas Comtal. Davant les cases, i a l'altre costat del camí es troben moltes edificacions auxiliars, encara que ja formen part del terme de Sant Cugat Sesgarrigues, que té la partió en aquesta carrerada.</p> | 08013-27 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Per la seva situació, a peu de carrerada i molt a prop de l'encreuament de dues importants vies de comunicació, no es estrany que aquesta casa, com la del mas Bertran, Llinda i altres de la zona, existís ja durant la Edat Mitjana. Segons informació oral dels propietaris actuals, es té coneixement d'una reforma important de la casa l'any 1635. És de destacar amb relació a la seva cronologia el gran arc gòtic que es troba a la planta baixa.</p> | 41.3686600,1.7535800 | 395759 | 4580433 | 1635 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40337-foto-08013-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40337-foto-08013-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40337-foto-08013-27-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Presenta també interès el barri que ha crescut a prop de la masia i que porta el seu nom. La gent coneix el mas com a Mas Condal, i no Mas Comtal. | 93|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 38003 | Àlber de can Marfà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alber-de-can-marfa | - NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona. | Àlber (Populus alba) situat al camí que va a can Marfà. Possiblement l'existència d'aquest arbre indiqui la vegetació que hi devia haver originàriament en aquesta zona voltant la riera d'Argentona, tot i que pot ser plantat. Dimensions: Perímetre: 2,31 m, DBH: 0,74 m. | 08009-94 | Veïnat de la Pujada | 41.5557100,2.4093600 | 450746 | 4600618 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38003-foto-08009-94-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 37475 | Camí del Fondo de Rials | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-fondo-de-rials | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Camí d'interès històric, de terra, que es dirigeix de sud a nord des del barri Ibars - Meia, al costat de l'AP7 fins a Les Costes. De fet el Fondo de Rials és el torrent que recull les aigües de la Serra de Teià, a llevant i de la plana aixecada de Cal Mallorquí, Can Roure i la zona de Rials, d'on pren el nom. És un camí d'amplada variable, que es va estrenyent a mesura que va amunt, fins un punt on no es pot continuar en vehicle i s'ha de fer a peu. Actualment enllaça amb el camí de Les Costes i el camí dels Traginers, pel costat Se del Turó de Les Monges. El paisatge que ressegueix el camí és de Canyissar i es conserva alocar. Més enllà dels marges, destaca en el primer tram una zona d'horta i, a partir de l'hort de la Cooperativa, el conreu de vinya. | 08003-335 | A llevant del terme municipal, a la vall de Rials | 41.4958400,2.3052300 | 442009 | 4594035 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37475-foto-08003-335-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37475-foto-08003-335-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 442128; y= 4593550; z=79Les UTM del punt final són: x = 442115; y= 4594535; z=130 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 39642 | Cal Tonimàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tonimas | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII-XVIII | Masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 1200 m2. Té la coberta de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. El murs exteriors originals són de pedra i s'han arrebossat i pintat de color blanc. La porta és adovellada i les obertures arrebossades. S'observa un reforç a la façana principal i té ampliacions de diferents èpoques. A l'interior hi ha una escala de pedra, el celler amb el sostre amb volta, també hi trobem tines, tinardons i una pedra de molí. A la casa s'hi accedeix a través d'un baluard i a dins hi ha diferents coberts i pallisses. Se situa en entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-403 | Avinyó | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure. | 41.8664300,1.9951600 | 416607 | 4635434 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39642-foto-08012-403-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39642-foto-08012-403-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39642-foto-08012-403-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38004 | Alzina de can Castells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-castells | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> | <p>Alzina (Quercus ilex ssp ilex) localitzada al torrent de can Martí, prop del trencant que va a can Castells. Dimensions: Perímetre: 2,66 m, DBH: 0,85 m.</p> | 08009-95 | Veïnat de la Pujada | 41.5643600,2.4069800 | 450554.07 | 4601579.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38004-foto-08009-95-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 38005 | Alzina de Can Riera / Ca l'Elies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-riera-ca-lelies | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya</p> | <p>Alzina (Quercus ilex ssp ilex) localitzada a l'esplanada que hi ha entre can Riera i ca l'Elies, a uns 200 m baixant pel camí que va a ca l'Elies des de la carretera d'Argentona a Vilassar, al mig de la primera cruïlla. Dimensions: Perímetre: 3,71 m , DBH: 1,18 m.</p> | 08009-96 | Veïnat del Cros. Finca de can Riera | 41.5450500,2.4089000 | 450699.05 | 4599434.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38005-foto-08009-96-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | Inclòs dins del Decret 47/1988 sobre la declaració d'arbres d'interés Comarcal i Local de la Generalitat de Catalunya. | 2151 | 5.2 | 2211 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 40506 | Camí del Casino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-casino | <p>FONT RIUS, Josep Maria (1969) Cartas de Población y Franquicia de Cataluña. Madrid/Barcelona: C.S.I.C. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat.</p> | <p>Es pot resseguir perfectament el camí des del nucli de l'Arboçar de Baix fins una mica més enllà del colomar medieval, on surt del terme d'Avinyonet. Aquest tram es molt evident. S'hi troben dos elements característics d'aquests camins de tradició medieval. En primer lloc, es pot endevinar, l'existència de roderes marcades a la roca. Són separades entre elles uns 120 - 130 cm. En segon lloc es poden veure restes de marges de pedra amuntegats als costats del camí, com si actuessin de mur separador dels camps encara existents sobretot al marge del costat superior. Un estudi intensiu pot ajudar a esbrinar la possibilitat de restes d'empedrat al seu traçat.</p> | 08013-196 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>La datació d'aquest tipus de camins sempre és molt problemàtica. D'una banda cal tenir present els possibles precedents, d'època romana o potser anterior, difícils de conèixer amb seguretat. D'altra banda cal assenyalar les pervivències. Segons la Gran Geografia comarcal de Catalunya (GRAN GEOGRAFIA, 1982) el topònim Arboçar apareix al segle XI, associat a una 'via peccorale' (una carrerada per la transhumància de ramaderia ovina) (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001). El seu topònim pot provenir de la existència en aquest indret d'un bon nombre d'arboços. Font Rius transcriu la carta de població de l'Arboçar: 'amb data del 25 d'agost de l'any 1035 (segons Font Rius, més aviat 1053) té lloc l'establiment de la quadra de l'Arboçar, efectuat per Ramon Berenguer I, comte de Barcelona a favor d'un tal Farriol i la seva esposa, Bonadona, amb la condició d'edificar-hi cases, una torre de defensa i engrandir les terres de conreu'. Farriol podia disposar lliurement d'aquestes propietats, però estava obligat a pagar cens, delmes i primícies (FONT RIUS, 1969)</p> | 41.3280900,1.7582200 | 396083 | 4575923 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40506-foto-08013-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40506-foto-08013-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40506-foto-08013-196-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 94|85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 38231 | Fleca Casabella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fleca-casabella | <p>BANÚS, Joan; BOSCH, Marc; VERA, Pilar. (2001). Guia Puig i Cadafalch Mataró-Argentona. Editen: Ajuntaments d'Argentona i de Mataró</p> | XX | <p>Porta de l'establiment, realitzada en fusta i vidre. Formes ondulants i encintades típiques de principis del segle XX</p> | 08009-238 | Nucli urbà. C. Josep Solé, 2. | 41.5535000,2.4001300 | 449974.06 | 4600377.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38231-foto-08009-238-1.jpg | Inexistent | Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Projecte d'Emili Cabanyes | 105 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 37711 | Ermita de Santa Cecília | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-santa-cecilia | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg. 56. VIADER i CROUS, Montse (1986). Ermita de Santa Cecília (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XVI | Petita ermita d'una sola nau amb la coberta de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana. Accés a la porta d'entrada a través de tres esglaons. Al damunt hi ha un ull de bou. La façana s'eleva del nivell de la coberta, al damunt del capçer hi ha una campana amb un suport de ferro. Façana decorada amb arcs petits de mig punt en relleu, resseguint la forma de la coberta. A l'interior, entrant a mà esquerra, hi ha una pila baptismal de pedra, damunt una columna cilíndrica. Té cor i la sagristia s'ubica a mà dreta, al costat del presbiteri. | 08007-26 | Torrentbó - Parròquia de Santa Cecília | Capella documentada per primera vegada en el testament de Ponç de Montpalau a l'any 1230. El 24 de novembre es celebra la festa patronal, Santa Cecília. Des de l'1 de març de 1963 és parròquia canònica; erigida com a tal pel bisbe de Girona Dr. Josep Cartañà Inglés. | 41.5966000,2.5144900 | 459538 | 4605103 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37711-foto-08007-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37711-foto-08007-26-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La fitxa de l'IPAC diu que a dins hi ha un retaule d'estil plateresc, però es va destruir durant la Guerra Civil. Actualment només hi ha un Sant Crist, una imatge de la Moreneta i , a la capçalera, una imatge de Santa Cecília (central), Sant Josep i Sant Antoni. Totes de factura de la segona meitat del segle XX. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 39653 | La Xeuxè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-xeuxe | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XX | Casa de construcció recent on hi hauria hagut una antiga masia, avui totalment desapareguda. És de planta baixa, pis i unes petites golfes amb una superfície aproximada de 396 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. L'acabat exterior és arrebossat i la construcció és feta amb murs d'obra (totxana). Les obertures són arrebossades. Al voltant de la casa hi ha diferents naus dedicades a l'explotació porcina i una sitja. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu. | 08012-414 | Sta. Eugènia de Relat | La casa actual s'ubica sobre d'una antiga masia, de la que no en queda cap resta. Igualment, es tractaria d'una masia construida entre els segles XVII-XVIII, lligada amb l'increment de demanda de vi; comportant l'enriquiment de la zona i, evidentment, la demostració palpable en un seguit de masos creats en aquest moment. | 41.8982600,1.9838200 | 415708 | 4638979 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39653-foto-08012-414-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37173 | Cal Doctor; Can Pujades de Munt, | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-doctor-can-pujades-de-munt | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ROIG i GRAU, Jesús (2008). 'Les fortificacions medievals del Maresme'. La impremta d'Argentona. Argentona. | XVI-XVII | Masia de planta rectangular, de planta baixa i pis i coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Ha estat molt transformada amb l'aparició de cossos adossats a ambdós costats. Del conjunt en destaca una torre emmerletada de planta quadrada que sobresurt del pla de la teulada, situada a la part posterior del volum central. Des de la riera Coma Fosca s'accedeix a la finca a través d'un camí d'accés arbrat que ens porta a l'era davant la masia. L'edificació principal, orientada a sud, presenta una façana amb elements de diverses èpoques. A remarcar el portal adovellat d'arc de mig punt sobre el qual s'obre una finestra coronella, acompanyada d'un rellotge de sol i de dues obertures més a cada costat emmarcades amb carreus de pedra, elements que retrobem a les arestes del volum principal. Una d'aquestes obertures s'ha reconvertit en balconera, amb un lleuger balcó amb paviment de rajola ceràmica i sustentat per elements metàl·lics de formes corbes. De l'interior, cal esmentar el celler, que ocupa la part posterior de la planta baixa, que es troba sota el nivell del terreny. També cal destacar un safareig de planta quadrada amb pèrgola de fusta suportada sobre quatre columnes, amb rentadora a tres dels quatre costats. En una cantonada, hi ha un plafó de ceràmica amb la imatge de Sant Jordi. | 08003-32 | Riera Coma Fosca, s/n | Antigament es coneixia com a Can Pujades de Munt, amb referències que es remunten fins al segle XIII. Però les tres generacions seguides de doctors en medicina han deixat el nom a la masia. | 41.4980400,2.2906300 | 440792 | 4594289 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37173-foto-08003-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37173-foto-08003-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37173-foto-08003-32-3.jpg | Legal | Modern|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es conserven pergamins amb els privilegis de la família Pujades.La torre de defensa està individualitzada en una altra fitxa. | 94|119|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 39656 | Parts d'una premsa o molí d'Els Torrents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parts-duna-premsa-o-moli-dels-torrents | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII-XIX | Base plana feta d'un sol carreu de pedra, i lateral igualment de pedra que formarien part d'alguna premsa o molí per tal de subjectar el moble. Han estat reutilitzades com a pedres per construir un corral, i, per tant formen part del mur. Clarament, doncs, la seva funció és arquitectònica. | 08012-417 | Sta. Eugènia de Relat | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure. | 41.8829700,1.9763500 | 415068 | 4637289 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39656-foto-08012-417-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39656-foto-08012-417-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39656-foto-08012-417-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38232 | Casa al carrer Sant Domènech, 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-sant-domenech-11 | XX | <p>Petita construcció aïllada, envoltada de pati, de cos més ample de l'habitual, de planta baixa; amb una galeria posterior. Destaca el perfil del remat de coberta, a dues aigües. Ha sofert algunes reformes, però en tot cas conserva l'aire original.</p> | 08009-239 | Nucli urbà. C. Sant Domènec, 11 | 41.5540800,2.3983000 | 449822.06 | 4600442.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||||
| 39660 | Pica de pedra de La Vall de la Gavarresa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-de-pedra-de-la-vall-de-la-gavarresa | - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - IGLESIAS, Josep (1991). El Fogatge de 1497, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII-XIX | Pica de pedra que s'insereix en una de les parets de la casa, on, posteriorment, s'hi col·locà un enrajolat decoratiu al voltant. Es tracta d'un bloc de pedra amb un forat, que serviria per rentar-se. Sobre de la pica hi trobem un armariet on es col·locarien diversos elements destinats a la higiene personal. | 08012-421 | Avinyó | En el fogatge de 1497 ja ens apareix anomenada dins de l'antic terme municipal d'Artés, el mas de La Vall, avui dia pertanyent al terme municipal d'Avinyó. L'antic edifici, doncs, existiria ja des del segle XV, tot i que actualment, l''estructura bàsica és del segle XVIII (1743), aixecat sobre el mas anterior del que avui ja no en queden restes. A mitjan segle XIX (1847) hi va haver reformes importants, obrint-se l'accés a l'habitatge pel cantó nord. Al 1944 es va construir una masoveria al cantó de ponent (avui convertida en casa d'estiueig). | 41.8811300,1.9994800 | 416985 | 4637062 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39660-foto-08012-421-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 39852 | Cal Torregassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-torregassa | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII | Edifici de tres pisos, construït amb carreus de pedra lligats amb morter. Es poden apreciar diverses modificacions, visibles a la façana. A la llinda de la casa hi trobem la inscripció: '1756/ Baltasa Vall'. És un dels edificis més antics del poble. | 08012-624 | carrer Garrofí, n. 5; Avinyó | Un dels carrers més antics d'Avinyó, on encara avui dia es poden trobar edificis del segle XIX. Avinyó ha estat històricament una població molt petita. Al fogatge de 1553 només ens consten 15 edificis o 'fogs'. Va ser sobretot a finals del segle XVIII i principis del XIX quan amb la crisis de la fil·loxera molts pagesos anaren a viure a la ciutat ja que aquí podien gaudir d'una solidaritat més directe, millors recursos i comunicacions que els permetien tirar endavant. La creació de les gran fàbriques funcionarà com a eix d'aquesta emigració cap al poble. | 41.8676700,1.9702400 | 414541 | 4635597 | 1756 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39852-foto-08012-624-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39852-foto-08012-624-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39852-foto-08012-624-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 40038 | Carnaval | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carnaval | <p>BADIA MORET, J. (1978). L'Ametlla del Vallès, Notes Històriques. Ed. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. DVD: (2007). Perspectives d'un poble. Documentals de l'Ametlla: un poble festiu. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XVIII-XXI | <p>El carnaval, anomenat també carnestoltes, és una festa popular de caràcter lúdic que troba el seu origen en antigues festes paganes d'hivern, de celebracions dionisíaques gregues o de festes romanes. En la vella societat rural, fortament estructurada pel cristianisme, el Carnestoltes oferia un petit espai de temps de permissivitat que s'oposava a la severa formalitat litúrgica de la Quaresma. L'Ametlla del Vallès, durant la postguerra i la dictadura franquista, de forma excepcional va conservar el privilegi de celebrar aquesta festa; convertint-se així en un gran esdeveniment popular. És una celebració que pertany al culte lunar, i per aquest motiu, és una festa mòbil, que s'ha d'emmarcar dins un cicle sencer amb sentit propi, el cicle que precedeix la Quaresma. Entre els actes, organitzats per la Comissió de Carnaval i Gitanes, destaquen: el Ball de Gitanes, la Cercavila Nocturna amb música,on els participants es disfressen i ballen, l'escudellada popular, la Gran Cercavila amb disfresses, carrosses i comparses, el Ball al pavelló i, finalment, la Gran Cremada del Carnestoltes. El Ball de Gitanes que es balla per Carnestoltes està molt estès per diferents poblacions del Vallès, tant Oriental com Occidental. Hi participen diferents personatges com els nuvis, els diablots, el vell i la vella, el capità de cavall o els nuvis del darrera. El ball es composa de diferents parts, com el pas o pasdoble d'entrada i sortida, les contradanses, els xotis, les catxutxes i la jota.</p> | 08005-169 | L'Ametlla del Vallès | 41.6695600,2.2614600 | 438520 | 4613352 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40038-foto-08005-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40038-foto-08005-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40038-foto-08005-169-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies antigues de la festa al 1951 i al 1961 (Arxiu Digital de l'Ametlla del Vallès), i fotografia actual facilitada per l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | 119|98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 40023 | Ca l'Antoja | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lantoja | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVII | Masia de tipologia basilical amb la façana orientada a migdia, formada per planta baixa, pis i golfes. La teulada és a quatre vessants amb imbricacions al carener de la façana. La façana és plana amb portal adovellat d'arc de mig punt, amb tres finestres de pedra amb arc pla, amb llindes i brancals amb inscripcions: al primer pis hi ha una finestra balconera amb una data a la pedra:1608, a l'altra finestra hi ha també una data, 1610 amb el nom dels propietari PERE VIVER . Es destacable un majestuós pou amb l'estructura coberta que se situa a la zona de la cuina. La reixa del balcó té als extrems barres en reganyol i decoració senzilla. A la part esquerra de la casa hi trobem un porxo on antigament hi havia la premsa, el trull i un espai que s'utilitzava per a decantar l'oli. Interiorment la casa es divideix en tres crugies. La cuina, a mà dreta de l'entrada té una important llar de foc a la cara nord; on en destaca una sitja d'importants dimensions. | 08005-154 | C/ Pompeu Fabra, 25 | La primera referència documental del mas Antoja correspon al compliment pascual de l'any 1644, tot i que és probable que la seva existència sigui anterior. | 41.6671400,2.2630900 | 438654 | 4613083 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40023-foto-08005-154-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | L'any 2007 va ser objecte d'unes obres de remodelació que, desafortunadament, van alterar profunda i irreversiblement la fisonomia original de la casa, tant l'interior com l'exterior. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 39985 | Can Saniqueda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-saniqueda | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVII | Unitat formada per la casa vella de Can Saniqueda i la nova. La casa nova no presenta cap interès arquitectònic. La masia és de tipus 2 segons Danès i per la tipologia constructiva es pot entreveure que va rebre una reforma al segle XX. Cal destacar que la masia és més antiga, probablement del segle XIII o XIV. La façana és de pedra encalada amb sanefes fetes amb totxo. Els murs interiors també són del mateix material tot i que es combina amb alguna zona amb fang. Té 4 finestres i una porta, totes les obertures són amb brancal de totxo i a diferència de moltes masies la part de dalt dels brancals es també de totxo. Els sostres són de fusta, cairons i rajols. El sostre de bigues, canyes i teules, amb un ràfec decorat amb teula catalana. Per l'estructura de la façana es pot apreciar com l'antiga masia era a una sola vessant, segurament anterior al segle XVII o XVIII. Posteriorment, i per la tipologia constructiva, es pot apreciar com a principis de segle XX es va fer una reforma que va donar a la masia tocs d'estil modernista, totxo i pedra vista, però amb la màxima austeritat. Posteriorment, als anys 60 es va construir la casa moderna annexa. Ocupació en planta (m2): masia antiga 49 m2+casa nova 65 m2+annexos i granges 115 m2. Edificacions annexes: Galliner annex enderrocat de 50 m2 i granges antigues (65 m2). | 08005-116 | Can Guineu. Polígon 4, parcel·la 45 | Àrea dominada pels masos més poderosos de l'Ametlla, els Plantada, Plandolit i Draper. Però abans, amb l'arribada dels romans, es transforma la plana, de boscos, a camps que s'alternen amb rouredes, alzinars i boscos de ribera. La vida agrícola compta, relativament, amb moltes facilitats, tant pel terreny, la disponibilitat d'aigua (la capacitat econòmica fa arribar l'aigua dels torrents més destacats del municipi per mitjà d'infrastructures hidràuliques a aquests masos), l'ampar de famílies poderoses i la proximitat a nuclis poblats. Es configuren alguns masos satèl·lit d'aquestes grans masies amb parentius de sang. | 41.6587800,2.2491700 | 437487 | 4612164 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39985-foto-08005-116-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37682 | La batalla d'Alpens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-batalla-dalpens | PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. PLANES, J.A, fullet informatiu, La Batalla d'Alpens, Ajuntament d'Alpens i Diputació de Barcelona, 1998. | XIX | La història de la batalla d'Alpens narra l'episodi en que la població alpensina fou l'escenari improvisat de la confrontació de dos homes que havien assolit la categoria de mite en els seus respectius bàndols. D'una banda, Francesc Savalls (1817-1885) fou el cabdill del carlisme català més famós de la Tercera Guerra Carlina al Principat. Enfront d'ell, Josep Cabrinetty (1822-1873), un dels caps militars governamentals més actius a Catalunya. El 9 de juliol de 1873, a les tres de la tarda, la columna de Cabrinetty -composada per uns 1.200 homes - sortí de Prats de Lluçanès en persecució del senyor Alfons. En aquesta vila el brigadier ja havia anunciat que si capturava donya Blanca (Maria de les Neus de Braganza i Borbó, muller del senyor don Alfons), en faria trossos i els donaria amb l'arròs als seus soldats. Una nota de l'alcalde d'Alpens va fer saber a Cabrinetty que Savalls havia sortit d'aquest poble, per la qual cosa Cabrinetty decidí pernoctar a Alpens. A dos quarts de vuit, la tropa governamental arribà a la vila, i tot just entrar-hi, rebé un diluvi de bales per part de 1.025 carlins posicionats als turons veïns. Cabrinetty comprengué l'emboscada que se li havia preparat i resolgué dividir la tropa en tres columnes, que havien d'atacar per tres punts diferents. Això no obstant, davant el foc enemic la tropa no complí les ordres, situació que exasperà a Cabrinetty, el qual es posà al davant dels seus soldats per esperonar-los. Cabrinetty morí d'un tret al clatell, disparat des del campanar, al carrer Graell, davant la casa número 2. A la batalla d'Alpens hi van perdre la vida uns 150 soldats governamentals i gairebé uns 800 caigueren presoners. El pretendent carlí al tron espanyol Carles VII en féu encunyar una medalla commemorativa i donà a Savalls el títol de marquès d'Alpens. | 08004-123 | Nucli urbà. Carrer Graell. Alpens | La història que parla de la batalla d'Alpens narra un episodi militar que s'inscriu en la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), que enfrontà els partidaris de Carles de Borbó i d'Austria-Este (Carles VII), pretendent carlí al tron espanyol, i els diferents governs de la monarquia d'Amadeu I, la Primera República i la Restauració alfonsina. | 42.1189300,2.1002000 | 425619 | 4663373 | 08004 | Alpens | Sense accés | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37682-foto-08004-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37682-foto-08004-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | La batalla d'Alpens és molt coneguda per la gent del poble i molts elements del municipi fan referència a aquesta història (fonts, cançons, actes festius, etc.).Les imatges han estat extretes dels llibres: PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999BORRALLERAS, I, Recull de dades històriques de Prats i el Lluçanès, Ajuntament de Prats de Lluçanès, 1993. | 98 | 61 | 4.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37620 | El Manelic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-manelic | BESA, R, El ferrer d'Alpens dins El 9 Nou, edició Osona, 2 de juny de 1978. COLLELLDEMONT, J, Alpens. Monogràfic 'Hombres y pueblos' dins Diario de Barcelona, 20 de d'abril de 1972. Fullet informatiu d'Alpens, editat l'any 1996. MOLERA, J, Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1983. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XX | El Manelic és una escultura de ferro forjat situada al centre de l'antiga plaça del Pou Comú, actualment coneguda com a plaça Joan Prat i Roca en honor al ferrer que forjà l'escultura. Està situada sobre una base de pedra que forma una font, que antigament constituïa el Pou Comú i del qual se'n conserva una manivela de ferro. La base té una placa commemorativa al ferrer d'Alpens, Joan Prat, en reconeixement a la donació honorífica d'aquesta escultura al poble. L'escultura d'uns 105 centímetres constitueix un exemple del virtuosisme tècnic que Joan Prat assolí en la tècnica del ferro forjat. L'escultura està composada per la figura del Manelic (45 centímetres) vestit amb barretina, capa, faixa, espardenyes de betes i bastó, i la base (60 centímetres) en forma de quatre suports recargolats i ondulats que acaben amb un cap de drac ricament treballat. En el cos de dos dels dracs que fan de suport hi ha el nom i el cognom del ferrer inscrit. | 08004-61 | Nucli urbà. Plaça Joan Prat i Roca. Alpens | Aquesta escultura va ser realitzada l'any 1972 tal com ho indica la placa de ceràmica de gres que hi ha a la base de pedra. Joan Prat, que sempre li havien agradat els dramaturgs Maragall, Carner i Guimerà va extreure un esquema de l'escultura instal·lada a Monjuïc, quan va estar a Barcelona. Es tracta d'una escultura del Manelic, protagonista de l'obra d'Àngel Guimerà 'Terra Baixa', que té les característiques del pastor de muntanya. És un bonic exponent d'artesania popular d'un escultor alpensí dins l'art català, molt valorat pels veïns d'Alpens i contrades. El popular ferrer d'Alpens, Joan Prat i Roca (1898-1985) va revestir la majoria de baranes de balcons, picaportes, reixes, passamans d'escales, llangardaixos i fanals que decoren les façanes i els carrers d'Alpens donant una bonica imatge i un gran patrimoni artístic a tot el poble. | 42.1190100,2.1014400 | 425722 | 4663381 | 1972 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37620-foto-08004-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37620-foto-08004-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Joan Prat i Roca | A uns metres de l'escultura hi ha la casa on va viure el ferrer d'Alpens Joan Prat i Roca, ca l'Andreu, la qual presenta una bonica barana de ferro forjat que té al centre una figura amb els braços estirats, agafats a dos barrots. | 98 | 51 | 2.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 37388 | Plàtans de Can Cabús de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-can-cabus-de-baix | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona | Aquest element el formen els gairebé 40 plàtans que constitueixen el passeig d'entrada a la masia de Can Cabús de Baix. Són arbres de dimensions mitjanes amb perímetres de soca i de volta de canó d'entre 0,75 i 1,50 metres de perímetre. L'alçada d'aquests individus supera els 10 metres i les copes, els 8 metres. | 08003-248 | Entrada a la finca de Can Cabús de Baix, a llevant de la carretera BP-5002. | Aquest arbre en condicions òptimes, pot arribar a viure 300 anys. Malgrat tractar-se d'un arbre de ribera, el trobem sovint plantat com a ornamental de parcs i carrers, ja que suporta força bé la pol·lució atmosfèrica. Aquests arbres acostumen a ser aixopluc de moltes espècies d'ocells com el pardal, la garsa, la cadernera o el verdum. En els més vells, a peu de carreteres fins i tot, poden fer-hi niu algunes espècies de rapinyaires nocturns, com el xot i el mussol. | 41.4979100,2.2960700 | 441246 | 4594271 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37388-foto-08003-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37388-foto-08003-248-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es tracta d'un arbre caducifoli, corpulent i amb una capçada arrodonia, molt ampla. El tronc és recte, amb l' escorça prima de tons verds grisosos que forma petites plaques irregulars que acostumen a caure durant tot l'any. Els fruits són petits i nombrosos, agrupats de dos en dos, en forma de boles d'uns 4 cm. de diàmetre. Floreixen a principis de la primavera i fructifiquen a finals d'estiu. Les fulles són grans, de tres a cinc lòbuls dentats. Del pecíol llarg i en forma de pita, surten tres nervis principals. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 37320 | Basses de Can Cues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/basses-de-can-cues | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | Conjunt de quatre basses de recollida d'aigua de mina per a ús agrícola. Dues d'aquestes basses són construccions recents i sense interès arquitectònic, de planta circular i recobertes de ciment. La bassa més gran és de planta quadrada (13'6 x 13'8 m). Contigua a aquesta n'hi ha una de planta poligonal (13'3 x 7'8 x 5,3 x 13,6 m) que abasteix d'aigua a la més gran. Entre les dues hi ha una canalització que funciona de sobreeixidor. Les parets són de paredat i arrebossades; el mur sud és el més ample, té un gruix d'un metre i acaba en una doble filera de maons plans a plec de llibre de 29 cm i una franja al mig de 42 cm. amb maó pla. A la part interna del mur est, gairebé a la cantonada amb el mur sud, hi ha unes escales fetes amb esglaons monolítics formats a base de pedres unides a la paret per un dels extrems i deixant volada la resta de l'esglaó. Tots ells estan recoberts de concrecions calcàries. En el sector nord i oest s'aixeca una paret que funciona de contenció pel marge superior. | 08003-180 | Can Cues - Al sud del Nucli de Font de Cera | 41.5077400,2.2956800 | 441222 | 4595363 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37320-foto-08003-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37320-foto-08003-180-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 40992 | La parla local: expressions i vocabulari | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-parla-local-expressions-i-vocabulari | <p>Informació oral Ton Ràfols, veí de les Gunyoles, març 2003 SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>A més de la pronunciació local de determinades paraules, com poden ser: CARRELADA per carrerada o MICOLAU, per Nicolau, PALMITO per margalló, MARGALLÒ per jonc ('juncus sp') o FERLANDO, per la castellanització de Ferrán=Fernando, etc... es troben tot un conjunt d'expressions que resulten patrimoni oral del municipi, i que es transcriuen a continuació en agrupacions temàtiques: FÓRMULES DE DICCIÓ: Saltar com un cabrit (L'Arboçar) Ser més lleig que matar un pare (Avinyó) Fes-li fer la senyora (=moure una cosa tot balancejant-la) (Avinyonet) VOCABULARI DEL VINYATER: -DEL TEMPS: -Boira salada: mata tota floració dels arbres, principalment la dels garrofers (L'Arboçar) (SADURNÍ, 2001: II, 49) -Cap de boira: núvol que deixa anar quatre gotes (l'Arboçar) . (SADURNÍ, 2001: II, 50) -Fer roviscol: pluja molt fina (L'Arboçar) . (SADURNÍ, 2001: II, 51) -Gambirots: núvols petits i lleugers que corren pel cel empesos pel vent sense cap malícia (L'Arboçar) . (SADURNÍ, 2001: II, 51) -Núvols rodons: núvols que, quasi sempre, són portadors d'aigua (Les Gunyoles) . (SADURNÍ, 2001: II, 54) -DE LES FEINES I EINES: Espigolaires: dones que, la verema estant acabada, collien els gotims que havien quedat als ceps (L'Arboçar). Durant la feina de camp es va recollir un costum de les noies espigolaires durant la nit de Sant Joan (veure fitxa relativa als costums desapareguts). Fogots: branques de pi lligades que es feien servir al forn Sitial: lloc pla on es formava la carbonera -DEL CELLER: Sobremost: most que es treia de la portadora, abans d'esprémer els raïms (Cantallops) (SADURNÍ, 2001: II, 88) Vi reforçant: Vi blanc amb brots de romaní, de què se servien per reforçar els infants, amb una cullerada havent dinat (L'Arboçar) . (SADURNÍ, 2001: II, 92) Xarops. Les mestresses eixerides coïen sucre amb una barreja de vi i aigua, fins que s'espesseïa, i hi afegien, més tard, substàncies medicinals. A les Gunyoles es feia el xarop de pàmpol. A l'Arboçar, el xarop de les cinc arrels (SADURNÍ, 2001: II, 92). TOPOGRÀFIC: La gent que viu a la zona del carrer de Montjuïc i immediacions deia tradicionalment: 'vaig en lloc', en referir-se a anar a la zona de l'església (Informació oral Ton Ràfols, veí de les Gunyoles, març 2003).</p> | 08013-204 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40992-foto-08013-204-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 40328 | Cal Roig/Cal Joan de cal Roig/Ca la Pona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-roigcal-joan-de-cal-roigca-la-pona | <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2510ACCN SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta.</p> | XVIII | <p>Masia de tipus basilical (INVENTARI, 1986: 24), composta de planta baixa, pis i golfes. Portal d'arc de mig punt adovellat, amb grans carreus de pedra. Les finestres tenen ampits de pedra motllurats al primer pis. Hi ha una galeria de finestres d'arc a les golfes. Sobre l'ala lateral de solell hi ha una segona galeria d'arcades de mig punt. Davant la façana principal hi ha un baluard amb dues portes d'entrada, que conforma un petit carrer, juntament amb els edificis amb destí agrícola i de magatzems davanters. El barri es va construir l'any 1813, segons constava a les portes de fusta d'aquest. Forma un conjunt unitari amb la construcció que te al darrera, coneguda pel nom de Ca la Pona, tal i com pot observar-s'hi a les estructures interiors d'aquesta casa.</p> | 08013-18 | L'Arboçar de Baix 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Les estructures que es veuen i que formen el gros de l'edifici van ser construïdes el 1794 (data assenyalada en una totxana de la teulada). De tota manera n'hi ha d'altres estructures (arcs ogivals) que parlen d'una cronologia anterior. Amb posterioritat al segle XVIII s'han fet reformes. El besavi de l'actual propietari va adquirir la casa per subhasta. La història d'aquest traspàs de propietat es com segueix: els antics amos van morir sense descendència. La seva serventa i el mosso que els hi ajudaven es van casar i els amos els hi van cedir la casa petita que es va fer al costat lateral de la masia, i que encara es conserva. Aquesta dona (la serventa) era la germana del besavi de l'actual propietari i va proposar al seu germà que entre els dos la hi compressin a més d'unes terres que li corresponien a la propietat. Així ho van fer. Finalment, la casa va passar a Joan Raventós Raventós, que venia de Cases Blanques, de la casa coneguda com a Cal Dilluns. Abans de pertànyer a la família que actualment habita la casa, aquesta va ser comprada pel besavi de l'actual propietari que la va comprar amb la seva germana. -A la dècada de 1920, el Cafè de l'Arboçar era en aquesta casa. 'Allí els diumenges s'hi reunien caçadors, picapedrers, llenyataires.... Tenia molta vida!' (SADURNÍ ET AL., 2000).</p> | 41.3297300,1.7613400 | 396347 | 4576101 | 1794 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40328-foto-08013-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40328-foto-08013-18-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La casa pel darrera es diu ca la Pona, la qual presenta la data de 1813, i sense dubte devia tractar-se d'una sola edificació en origen. Conserva el remat carener de la teulada amb un clar valor, en origen, de protecció de la casa, dintre els costums apotropaics i ritus protectors relacionats amb l'habitatge. | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 38288 | Bell Racó (Can Navas) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bell-raco-can-navas | <p>CASTILLO Ma. Josep; VILLA Cristina; 'Can Navas, un racó de bellesa a Argentona', Fonts, 7. Juliol 2001, pp. 11-17 VINYALS, Josep i PADRÓS Pep i col. 'Les Fonts d'Argentona' Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme de Barcelona, 1982</p> | XX | <p>Edifici de planta quadrada, de grans dimensions, de planta baixa i dos pisos, amb teulada a quatre vessants. D'aquest volum emergeixen dos torres situades a les cantonades de la façana principal i dues garites de defensa situades als extrems superiors de la façana posterior. Es troba situada en una esplanada enlairada, que aguanten uns murs de contenció de pedra vista, formant arcades i porxos inferiors. Els jardins i camí d'accés també són destacables. Destaca l'aspecte eclèctic de l'edifici, on es combinen elements de l'arquitectura popular, gòtica, renaixentista, barroca... I on es combinen diversos tipus decoratius: pedra vista, esgrafiats, frescos, estucats...on trobem pintures de Sert i Massot.</p> | 08009-295 | Veïnat de Pins. Camí de la C-1415 a Can Riudemeia | 41.5777500,2.3776100 | 448116.07 | 4603082.55 | 1942-46 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38288-foto-08009-295-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | És un clar exemple de l'arquitectura de palau residencial dels anys 40 del segle XX, on trobem la més variada combinació d'estils i volumetries contundents, en un conjunt de grans dimensions. Està construïda en el lloc de la masia original, Can Carreras, que es va substituïr per la nova construcció. Darrera Can Navas, entre altres cosntruccions, hi podem trobar una casa de pagès, Ca la Teresina. A dins de la finca hi trobem la font dels Castanyers. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 4112,69 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.