Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 38015 | Eucaliptus de can Baladia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-de-can-baladia | <p>- NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> | <p>Eucaliptus (Eucaliptus globulus) plantat al jardí de can Baladia, entre la piscina i el passeig Baró de Viver. Dimensions: Perímetre: 4,49 m, DBH: 1,43 m.</p> | 08009-106 | Nucli urbà. Can Baladia | 41.5495200,2.3965300 | 449671.05 | 4599937.53 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38015-foto-08009-106-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 37165 | Can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coll | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XVI-XIX | Conjunt d'edificacions destinades en l'actualitat com a restaurant, situades al peu de la urbanització que porta el seu nom. Està constituït fonamentalment per l'edificació principal, un cos lateral, volums posteriors auxiliars i el jardí davanter. A la finca s'hi accedeix des d'un bell passeig arbrat en rampa des del carrer de Mas Coll, pujant entre murs de contenció de pedra fins arribar al jardí que correspon a l'antiga era de la masia, espai que es converteix en una mena de terrassa delimitada al sud per una barana de balustres amb vistes a bona part del terme municipal. Tancant pel nord trobem l'edificació principal, una antiga masia de grans proporcions amb diversos cossos adossats de construcció posterior en tres dels seus costats, resultat de les necessitats derivades de l'adaptació del conjunt com a restaurant. Del volum central, de planta baixa i dues plantes pis i coberta de teula a dues aigües, en destaca la seva façana principal, oberta a l'era i orientada a sud-est, ja que la resta de façanes han estat molt transformades i alterades per l'aparició de nous volums. Es tracta d'una façana composada segons tres eixos verticals on s'agrupen les obertures, si bé les de planta baixa tenen un lleuger desplaçament. Cal remarcar-ne el portal adovellat central d'arc de mig punt i les finestres emmarcades amb carreus de pedra. Les obertures de les plantes pis estan ornamentades amb elements gòtics. Les balconeres centrals, de majors dimensions, tenen a més un trencaaigües rectangular a la part superior. A més, trobem balcons individuals a les obertures de la planta pis i a la central de la planta superior. A l'esquerra apareix un cos de petites dimensions adossat al volum primitiu; i a la dreta s'aixeca un volum rectangular més gran -de planta baixa i pis i coberta a dues aigües- que tanca el pati pel costat de llevant. És un volum amb molta presència dins el conjunt però que, tal com succeeix amb els cossos adossats a l'esquerra i a la part posterior, no té gaire interès. | 08003-24 | Carrer Mas Coll, 3-5 | Possiblement la masia original tenia planta baixa i pis, i les finestres es van convertir en balcons. Correspon a l'antic mas Trobat, que posteriorment passà a la família Coll. Durant el segle XIX es realitzaren diverses transformacions i la construcció dels cossos annexos laterals. | 41.5014800,2.2861300 | 440420 | 4594674 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37165-foto-08003-24-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37165-foto-08003-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37165-foto-08003-24-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|119|93 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 74104 | Les Fontetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-fontetes-0 | <p>Les Fontetes és un naixement d'aigua situat a la raconada d'un torrent. L'aigua brolla del subsòl i s'estanca formant un petit toll d'aigües cristalines. Sobre la sorgència hi ha un cartell indicatiu. Del toll en surt una petita canalització que condueix a una bassa de majors dimensions, on s'emmagatzema l'aigua que sobreeixeix, juntament amb la que pugui portar el torrent de les Fontetes.</p> | 08014-164 | Torrent de les Fontetes | 41.7849000,2.2636700 | 438814 | 4626156 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74104-foto-08014-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74104-foto-08014-164-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2153 | 5.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 37159 | Can Casas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casas | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Conjunt format per l'edificació principal, el camí d'accés amb el barri d'entrada, un pati i una zona d'horta al sud. S'accedeix des del sud després de travessar un barri i passar per un passeig lateral d'accés flanquejat per xiprers. Arribem a un pati amb un estany situat just davant de l'edificació principal. Al sud, i a la dreta del camí, hem deixat una zona d'horts disposats en diferents terrasses esglaonades. L'edificació principal és una casa senyorial de composició neoclàssica, amb un cos central de planta quadrada, de planta baixa, pis i golfes i coberta a dues aigües, amb cossos laterals a banda i banda amb una planta menys i coberts amb terrat pla. Presenta cinc crugies perpendiculars a la façana principal. Les façanes principal -orientada a migdia- i posterior són simètriques, ordenades segons eixos verticals de composició i amb les diferents plantes separades per cornises. Cal destacar-ne el coronament amb una cornisa perimetral amb modillons i un frontó triangular - amb un rellotge de sol en posició central a la façana sud. Les balconeres de la planta pis estan protegides amb balustres alineats al pla de la façana. La balconera central de la planta pis té un interessant trencaaigües emmotllurat. Els cossos laterals destaquen per la presència d'una galeria porxada a la planta pis amb cinc arcades de mig punt suportades per una doble columnata que també apareix a les façanes principals. Les arcades són de mig punt i estan sustentades per un joc de dobles columnes, conjugant l'arc de mig punt amb una estructura arquitravada. La barana torna a ser de balustres, lligant així totes quatre façanes. La planta baixa, en canvi, és molt massissa, i només hi trobem grans obertures a la façana sud, amb portals d'arc rebaixat. | 08003-18 | Verdaguer, 8 | 41.4975900,2.2941800 | 441088 | 4594237 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37159-foto-08003-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37159-foto-08003-18-2.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 39684 | La Casanova de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casanova-de-torroella | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII-XVIII | Conjunt de tres edificacions. El volum principal és una masia de planta baixa, pis i golfes amb una superfície aproximada de 600 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és de pedra vista amb restes d'arremolinat, la porta és amb llinda de pedra i les obertures són emmarcades amb pedra carejada i amb rajoles ceràmiques. El volum original era de dos cossos i es feu una ampliació visible clarament a la banda esquerra amb dues arcades a la planta baixa. Té una pallissa i un cobert. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-445 | Sta. Eugènia de Relat | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure. | 41.9017100,2.0098900 | 417875 | 4639337 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39684-foto-08012-445-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39684-foto-08012-445-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39684-foto-08012-445-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37161 | Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Cementiri format per dos recintes rectangulars a dos nivells per adaptar-se al terreny i units per un eix central. El primer recinte, construït el 1880, té l'accés des del camí Baix de Tiana, al nord-oest del conjunt. Els nínxols es disposen al llarg del seu perímetre, adossats a la tanca de pedra, amb tres pisos d'alçada. Al centre hi trobem les tombes aïllades, a la zona d'enjardinament organitzada en dos eixos perpendiculars i remarcada per la presència de grans xiprers. Cal destacar, en una posició central, la tomba de la família Borrell, amb una rica decoració amb motius escultòrics diversos i presidida per una gran creu. Ben entrat el segle XX es va ampliar el cementiri cap al sud, a una cota inferior, però amb la mateixa distribució de tombes i nínxols que el recinte primitiu, si bé aquests darrers tenen una alçada superior de fins a 4 o 5 pisos. Al final de l'eix central i tancant el recinte per l'extrem sud hi trobem una capella d'obra vista, material que també trobem a les escales que uneixen ambdós recintes. El conjunt ha estat objecte de diverses reformes en el temps fins arribar a la situació actual. | 08003-20 | Camí Baix de Tiana, 1 | El cementiri es construí l'any 1880 com a resultat de la transformació de la Sagrera i esdevingué el primer cementiri fora del nucli antic d'Alella. | 41.4888200,2.2911000 | 440823 | 4593266 | 1880 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37161-foto-08003-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37161-foto-08003-20-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38237 | Cases Moragas-Spà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-moragas-spa | XX | <p>Conjunt de tres vivendes agrupades que, juntament amb els seus patis, ocupen tota una illa de carrer. Es tracta d'edificis de planta baixa i pis, amb façanes d'obra vista, amb presència d' alguns elements de l'estructura metàl·lica i un tractament regular de les obertures. També es pot observar el treball de maó i la composició de rajoles vidriades de color en les tanques que envolten el conjunt.</p> | 08009-244 | Nucli urbà. C. Del Puig. C. De la Feixa. C. Dolors Monserdà | 41.5547000,2.3989200 | 449874.06 | 4600511.53 | 1975 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38237-foto-08009-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38237-foto-08009-244-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Antoni de Moragas i Gallissà, arquitecte | Obra tardana de l'arquitcte Moragas, destinada a familiars seus, on s'observen molts dels seus elements característics. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 39781 | Goigs de Santa Eugènia de Relat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-santa-eugenia-de-relat | - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. | Goigs que narren els fets més remarcables de Santa Eugènia i que es cantaven el dia de Festa Major a l'església que porta el seu nom. Extreta de M. Carme Pont, masovera del Mas Vilanova. | 08012-553 | Sta. Eugènia de Relat | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39781-foto-08012-553-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39781-foto-08012-553-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Ramon Vilar Herms | 94|98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 39690 | Cal Salasotana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-salasotana | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII-XVIII | Edifici de planta baixa, dos pisos i soterrani amb una superfície aproximada de 340 m2. La masia original era de planta baixa, pis i golfes construïda amb maçoneria de pedra vista, amb restes d'arremolinat i amb la coberta de dues vessants. Presenta ampliacions i modificacions de diferents èpoques, bastant recents. De la masia original conserva tan sols el celler, part de la planta baixa i la façana posterior. Les intervencions realitzades no han estat fidels a la tipologia original, la coberta s'ha canviat a un sol vessant. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-451 | Sta. Eugènia de Relat | Durant el període de creixament de l'economia de la zona degut a l'increment de la producció de la vinya, just abans de la fil·loxera, el Bages i, Avinyó en particular, van esdevenir una zona clau de progrés. És, doncs, en aquest període on es creen forces masies que, un cop aparegui la crisi econòmica, hauran de quedar buides, són els famosos masos rònecs. Algunes masies, com és en aquest cas, aconseguiren sobreviure, tot i que l'edifici actual ha estat molt reformat recentment. | 41.9046400,2.0046400 | 417443 | 4639668 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39690-foto-08012-451-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39690-foto-08012-451-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39690-foto-08012-451-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37620 | El Manelic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-manelic | BESA, R, El ferrer d'Alpens dins El 9 Nou, edició Osona, 2 de juny de 1978. COLLELLDEMONT, J, Alpens. Monogràfic 'Hombres y pueblos' dins Diario de Barcelona, 20 de d'abril de 1972. Fullet informatiu d'Alpens, editat l'any 1996. MOLERA, J, Inventari del Patrimoni Arquitectònic d'Alpens, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1983. PLANES, J.A, Alpens. Una història del Lluçanès: pagesos, paraires i carlins, Ajuntament d'Alpens, 1999. | XX | El Manelic és una escultura de ferro forjat situada al centre de l'antiga plaça del Pou Comú, actualment coneguda com a plaça Joan Prat i Roca en honor al ferrer que forjà l'escultura. Està situada sobre una base de pedra que forma una font, que antigament constituïa el Pou Comú i del qual se'n conserva una manivela de ferro. La base té una placa commemorativa al ferrer d'Alpens, Joan Prat, en reconeixement a la donació honorífica d'aquesta escultura al poble. L'escultura d'uns 105 centímetres constitueix un exemple del virtuosisme tècnic que Joan Prat assolí en la tècnica del ferro forjat. L'escultura està composada per la figura del Manelic (45 centímetres) vestit amb barretina, capa, faixa, espardenyes de betes i bastó, i la base (60 centímetres) en forma de quatre suports recargolats i ondulats que acaben amb un cap de drac ricament treballat. En el cos de dos dels dracs que fan de suport hi ha el nom i el cognom del ferrer inscrit. | 08004-61 | Nucli urbà. Plaça Joan Prat i Roca. Alpens | Aquesta escultura va ser realitzada l'any 1972 tal com ho indica la placa de ceràmica de gres que hi ha a la base de pedra. Joan Prat, que sempre li havien agradat els dramaturgs Maragall, Carner i Guimerà va extreure un esquema de l'escultura instal·lada a Monjuïc, quan va estar a Barcelona. Es tracta d'una escultura del Manelic, protagonista de l'obra d'Àngel Guimerà 'Terra Baixa', que té les característiques del pastor de muntanya. És un bonic exponent d'artesania popular d'un escultor alpensí dins l'art català, molt valorat pels veïns d'Alpens i contrades. El popular ferrer d'Alpens, Joan Prat i Roca (1898-1985) va revestir la majoria de baranes de balcons, picaportes, reixes, passamans d'escales, llangardaixos i fanals que decoren les façanes i els carrers d'Alpens donant una bonica imatge i un gran patrimoni artístic a tot el poble. | 42.1190100,2.1014400 | 425722 | 4663381 | 1972 | 08004 | Alpens | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37620-foto-08004-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37620-foto-08004-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | Joan Prat i Roca | A uns metres de l'escultura hi ha la casa on va viure el ferrer d'Alpens Joan Prat i Roca, ca l'Andreu, la qual presenta una bonica barana de ferro forjat que té al centre una figura amb els braços estirats, agafats a dos barrots. | 98 | 51 | 2.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 37923 | Alzina surera de la carretera d'Arenys de Munt a Sant Vicenç de Montalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-surera-de-la-carretera-darenys-de-munt-a-sant-vicenc-de-montalt | XX | <p>Alzina surera situada al marge de la carretera d'Arenys de Munt a Sant Vicenç de Montalt, entre el Pont d'en Barbeta i el Masjoan, al costat d'un camí que baixa als camps que queden a l'esquerra del rial d'en Puig. El tronc té unes dimensions de 2,44 m de perímetre i 0,78 m de diàmetre, a una alçada d'uns 2 metres es ramifica en nombroses branques, algunes creixen verticalment i d'altres creixen obertes formant una gran capçada que fa ombra a la carretera. Fa temps que no se li ha extret el suro, i això fa que en tingui un bon gruix.</p> | 08007-238 | Carretera d'Arenys de Munt a Sant Vicenç de Montalt | 41.6078400,2.5240200 | 460339 | 4606346 | 08007 | Arenys de Munt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37923-foto-08007-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37923-foto-08007-238-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 39827 | Can Tutó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tuto-0 | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII | Edifici de tres plantes, reformat recentment per ubicar-hi el centre cívic del poble. No conserva cap llinda amb la data tot i que creiem que es tractaria d'un edifici del segle XVIII, com molts dels edificis del carrer Sallent. | 08012-599 | carrer Sallent, n.6; Avinyó | Un dels carrers més antics d'Avinyó, on encara avui dia es poden trobar edificis del segle XIX. Avinyó ha estat històricament una població molt petita. Al fogatge de 1553 només ens consten 15 edificis o 'fogs'. Va ser sobretot a finals del segle XVIII i principis del XIX quan amb la crisis de la fil·loxera molts pagesos anaren a viure a la ciutat ja que aquí podien gaudir d'una solidaritat més directe, millors recursos i comunicacions que els permetien tirar endavant. La creació de les gran fàbriques funcionarà com a eix d'aquesta emigració cap al poble. | 41.8624000,1.9701000 | 414522 | 4635012 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39827-foto-08012-599-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39827-foto-08012-599-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39827-foto-08012-599-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 39696 | Pantà de Vilagonella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panta-de-vilagonella | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | Pantà situat al sud-oest del mas de Vilagonella. Està ubicat en un paratge envoltat de bosc. En el moment de fer el pantà es colgà en el seu interior una font i un aqüeducte del que avui dia en tenim constància gràcies a les fotografies fetes l'any 1980 per Jaume Gibert. Té gran quantitat d'aigua. | 08012-457 | Horta d'Avinyó | 41.8098700,2.0266800 | 419152 | 4629124 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39696-foto-08012-457-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39696-foto-08012-457-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 39839 | El Brunic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-brunic | - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVII-XVIII | La casa forma part d'un conjunt de quatre cases en el carrer del Torcó totes datades del segle XVIII. És la casa més a l'oest del grup. És de planta baixa i pis amb una superfície aproximada de 129 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a les façanes laterals. L'acabat exterior és de pedra vista, la porta amb llinda de pedra i les obertures algunes emmarcades amb pedra carejada i altres amb pedra sense carejar. S'observen intervencions a l'interior en obra nova, totxana i elements de formigó. Se situa en un entorn rural envoltada de camps de conreu i bosc. | 08012-611 | Horta d'Avinyó | En el fogatge de 1553, al terme d'Horta, pertanyent a Artés (actualment forma part del terme municipal d'Avinyó), hi apareix un Joan Soynas, alias Torcho. Aquest mas avui ja desaparegut donaria orígen al nom del carrer on es situen actualment un conjunt de cinc habitages, la majoria dels quals estan construïts al segle XVIII, fruït d'un creixament de població i una necessitat d'ajuda entre veïns alhora de fer la collita o altres tasques que fa que moltes masies s'abandonin i la gent comenci a viure en petits carrers autònoms. | 41.8256300,1.9933000 | 416400 | 4630906 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39839-foto-08012-611-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39839-foto-08012-611-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39839-foto-08012-611-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37717 | Can Catà de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cata-de-dalt | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg.46. PONS i GURI, J.M. (1987). Joan Catà cabdill de remences. Arennios, núm. 3, pp. 16 - 19. Arenys de Munt. VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Catà de Dalt (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XV-XVI | Masia de tres cossos, de planta rectangular, consta de planta baixa i pis, coberta de teules a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana. Portal rodó adovellat flaquejat per dues finestres amb els ampits, els muntants i les llindes de pedra granítica. Al damunt del portal hi ha una finestra decorada amb sanefa de mitja canya. Hi ha dues finestres més, també amb els ampits, muntants i llindes de pedra. A la façana posterior hi ha una finestra de pedra d'arc conopial tapiada. Al davant hi ha una 'font' que rajava en un safareig construït l'any 1863 i reformada l'any 1943, però actualment abandonada i saquejada ja que l'aixeta que tenia forma d'ales de rat-penat ja no existeix. | 08007-32 | Sobre Can Jalpí | El Mas Catà ja està documentat en els segle XIII. Fill d'aquesta casa fou Joan Catà, destacat cabdill de la revolta remença i que fou perseguit pel rei Ferran II. L'avi de l'Enric Catà provenia de Can Catà de Dalt. | 41.5963100,2.5313400 | 460942 | 4605063 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37717-foto-08007-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37717-foto-08007-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37717-foto-08007-32-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Possiblement estigui damunt un jaciment romà. | 94|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37145 | Can Balcells; Caves Signat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-balcells-caves-signat | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. LOSADA, J.C; PARDO, J. i PUIG, E. (1993). Ahir i avui del vi d'Alella. Ajuntament d'Alella i Consell Regulador D.O Alella. | XIX-XX | Edificació d'estil neoclàssic situada en plena urbanització de la Creu de Pedra. Es tracta d'un bell edifici de composició molt clara, línies definides i bones proporcions. És de planta gairebé quadrada, si bé s'allarga cap a llevant degut a un porxo amb terrassa adossat en aquest costat. Té una alçada de planta baixa, pis i golfes, amb la crugia central més elevada amb coberta a quatre aigües - les crugies laterals tenen coberta a tres vessants-. La façana principal, orientada a migdia, està estructurada verticalment en eixos de composició on s'agrupen les obertures, i horitzontalment en cornises que separen les diferents plantes. Cal destacar les balconeres de la planta pis, amb un balcó en posició central amb una treballada barana de ferro i dos parells de mènsules de pedra a la part inferior. La façana lateral de llevant és similar a la principal, amb tres eixos verticals amb les corresponents balconeres que surten al porxo i a la terrassa superior respectivament. La façana nord, tot i conservar l'estructura compositiva, és més pobre. En canvi, la façana de ponent és gairebé opaca i no té elements a destacar. El més representatiu del conjunt, però, és la zona de les golfes. Els cossos laterals tenen unes petites obertures geminades, centrades als corresponents eixos de composició, que queden amagades per un ràfec caracteritzat per la successió de tirants de puntals de fusta que sostenen el vol de la coberta. Aquesta mena de barbacana crea una zona d'ombra que recorre les façanes donant una imatge d'unitat trencada, però, pel cos central que en sobresurt. Aquest té una agrupació de tres finestres de proporcions verticals a la zona de les golfes de la façana principal que es reprodueix a la façana posterior, i està rematat per una cornisa emmotllurada amb elements decoratius vegetals. A remarcar, també, el jardí que envolta la casa, amb importants espècies vegetals de gran tall. | 08003-4 | Charles Rivel, 6-8 | L'empresa Signat neix físicament l'any 1987, quan es construeixen les actuals caves i es rehabilita la finca. Els cellers ocupen una superfície de 2000 m2. | 41.4882000,2.2965500 | 441277 | 4593193 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37145-foto-08003-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37145-foto-08003-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37145-foto-08003-4-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|102|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 40506 | Camí del Casino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-casino | <p>FONT RIUS, Josep Maria (1969) Cartas de Población y Franquicia de Cataluña. Madrid/Barcelona: C.S.I.C. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat.</p> | <p>Es pot resseguir perfectament el camí des del nucli de l'Arboçar de Baix fins una mica més enllà del colomar medieval, on surt del terme d'Avinyonet. Aquest tram es molt evident. S'hi troben dos elements característics d'aquests camins de tradició medieval. En primer lloc, es pot endevinar, l'existència de roderes marcades a la roca. Són separades entre elles uns 120 - 130 cm. En segon lloc es poden veure restes de marges de pedra amuntegats als costats del camí, com si actuessin de mur separador dels camps encara existents sobretot al marge del costat superior. Un estudi intensiu pot ajudar a esbrinar la possibilitat de restes d'empedrat al seu traçat.</p> | 08013-196 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>La datació d'aquest tipus de camins sempre és molt problemàtica. D'una banda cal tenir present els possibles precedents, d'època romana o potser anterior, difícils de conèixer amb seguretat. D'altra banda cal assenyalar les pervivències. Segons la Gran Geografia comarcal de Catalunya (GRAN GEOGRAFIA, 1982) el topònim Arboçar apareix al segle XI, associat a una 'via peccorale' (una carrerada per la transhumància de ramaderia ovina) (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001). El seu topònim pot provenir de la existència en aquest indret d'un bon nombre d'arboços. Font Rius transcriu la carta de població de l'Arboçar: 'amb data del 25 d'agost de l'any 1035 (segons Font Rius, més aviat 1053) té lloc l'establiment de la quadra de l'Arboçar, efectuat per Ramon Berenguer I, comte de Barcelona a favor d'un tal Farriol i la seva esposa, Bonadona, amb la condició d'edificar-hi cases, una torre de defensa i engrandir les terres de conreu'. Farriol podia disposar lliurement d'aquestes propietats, però estava obligat a pagar cens, delmes i primícies (FONT RIUS, 1969)</p> | 41.3280900,1.7582200 | 396083 | 4575923 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40506-foto-08013-196-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40506-foto-08013-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40506-foto-08013-196-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 94|85 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 37147 | Cal Barqué | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-barque | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XV - XVIII | Antiga masia situada al bell mig del nucli antic d'Alella, a la plaça de l'Ajuntament. Es tracta d'una construcció de planta baixa, pis i golfes, a la qual s'han adossat un conjunt de cossos annexos a la part posterior sense interès. La coberta és de teula àrab a dues aigües i asimètrica, ja que una de les vessants és més llarga que l'altra. L'element més representatiu és la façana principal, de gran amplada i oberta a la plaça amb orientació sud. Ha sofert moltes transformacions per l'aparició d'establiments comercials en planta baixa que en malmeten l'ordre compositiu amb obertures de grans dimensions. El mateix fenomen es reprodueix a l'interior, amb nous tancaments per compatibilitzar els diferents usos. A destacar el portal central de mig punt, la balconera superior i el rellotge de sol -amb la data 1774 esgrafiada- que l'acompanya a la planta pis, molt més opaca que la planta baixa. És una façana pobra però de gran representativitat per la seva implantació i dimensions respecte la plaça. La façana del darrera ha perdut la seva fesomia pels diversos afegits i reformes realitzades. De l'interior se'n conserven els arcs de pedra que separen les diferent crugies de la planta baixa. | 08003-6 | Plaça de l'Ajuntament, 9 | El 1444 s'anomenava mas Porrassa, essent abans dels Arbúcies. El 1515 n'era propietari Tomàs Soler. Fou el 1590 quan en Jaume Soler vengué l'hort que hi havia davant la casa per fer-hi la plaça. El 1659 en Lluís Arbuès comprà la casa a Joan Soler. L'any 1777 pertanyia a Antoni Arbuès, apotecari d'Alella. És l'any 1833, quan consta ja com a propietari en Josep Segur, amb el sobrenom del Barqué, donant així el nom que coneixem a la casa. | 41.4939100,2.2947400 | 441131 | 4593828 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37147-foto-08003-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37147-foto-08003-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37147-foto-08003-6-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 78933 | Fonda de Can Mingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonda-de-can-mingo | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.</p> | XX | <p>La fonda de Can Mingo era un edifici del segle XIX que va ser reconstruït fa uns anys seguint la tipologia constructiva de l'anterior. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. La planta baixa s'obre amb dos portals i els pisos superiors es composen segons tres eixos d'obertures, totes d'arc pla amb emmarcament de pedra. A la resta de façanes les obertures són d'arc pla arrebossat. El tractament exterior dels murs és arrebossat. El ràfec està acabat amb cabirons.</p> | 08014-231 | C. Major, 15 | <p>La fonda va pertànyer a Domingo Vila, motiu pel qual era coneguda com a Fonda Vila o Can Mingo. Va ser una de les fondes de més anomenada de la població.</p> | 41.7683800,2.2497900 | 437644 | 4624332 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78933-foto-08014-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78933-foto-08014-231-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 37142 | Església de Sant Feliu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-feliu | <p>AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella. Edita Josep Domingo i Elies. Alella. GRAUPERA i GRAUPERA, Joaquim. 'Arquitectura Religiosa Preromànica i Romànica en el Baix Maresme'. La Comarcal, edicions. Argentona, 2001. Volums 1 i 2.</p> | XII-XIX | <p>Església construïda en diferents èpoques de manera que s'hi reflecteixen elements característics del romànic, del gòtic, del renaixement i del barroc. La construcció actual és d'una sola nau rectangular, amb absis pentagonal amb volta de creueria, i flanquejada per sis capelles laterals, tres a cada costat, corresponent als tres trams de volta de l'estructura de l'edifici. Al tram central de la nau s'aixeca una volta de mitja taronja coronada per una llanterna de secció hexagonal i coberta amb rajola vidriada. L'accés a les capelles -totes elles comunicades entre sí- des de la nau central es fa a través d'un arc de mig punt, si bé la volta d'aquestes també és de creueria. En destaquen els capitells i algunes claus de volta, com la del presbiteri. La torre del campanar, d'origen romànic, està situada a la dreta de l'altar, sobre la volta de la capella del Roser. Té quatre pisos amb un total de 20 m d'alçada. Consta de dos cossos de planta quadrada. A l'inferior -i primitiu- s'hi observen lesenes laterals i, en tres de les seves façanes, unes arcuacions llombardes sota les quals hi ha petites finestres on antigament hi havia les campanes. Al cos superior hi trobem noves obertures que incorporen les campanes. En tres façanes tenim obertures verticals d'arc de mig punt de diàmetre superior a la llum dels brancals, eixamplament produït per la incorporació de les campanes; mentres que a la façana restant hi ha una finestra de mig punt amb un mainell central. La torre es remata amb una cornisa perimetral, un coronament de merlets de forma piramidal i finalment una estructura metàl·lica de formes corbes que conté noves campanes superposades de major a menor. La façana principal, fruit de les reformes de l'any 1611, està orientada a sud-oest i es caracteritza per la seva portalada barroca, el rosetó central i el frontó triangular amb un relleu central i rematat per tres llargs pinacles. La portalada destaca per la profusió d'elements. Està flanquejada per dues columnes amb estries en espiral i decorades en la seva part inferior, que suporten un entaulament i un frontó entretallat per una fornícula clàssica, i decorat per volutes. A banda i banda de la fornícula hi ha una pilastra adossada que suporta una petita cornisa i dos elements ornamentals, i a la part central allotja la imatge de Sant Feliu. Les façanes laterals són opaques, només trencades per l'aparició de les gàrgoles de la coberta. Tret de la principal, tota la resta de façanes estan rematades per un seguit de merlets esglaonats que donen unitat al conjunt. L'absis, amb algun arc cec en posició central, està reforçat a les arestes per quatre contraforts de nova construcció ben visibles des de la plaça. Finalment cal destacar la Capella del Santíssim, de la qual existia un projecte d'Antoni Gaudí que mai es va arribar a dur a terme, que fou construïda en darrera instància adossada al llarg de la façana sud-est, prop de la rectoria. Es tracta d'un volum de planta rectangular amb coberta a una sola vessant, d'estil neogòtic, amb un finestral amb vitralls i una imatge del Sagrat Cor. Una portalada adovellada d'arc de mig punt - traslladada de la portada de l'església amb les obres de la seva ampliació- comunica la nau central amb la capella.</p> | 08003-1 | Plaça de l'Església, 8 | <p>Els primers documents que en fan referència a la primera església a Alella daten del segle X (any 993). Però l'actual església és obra del segle XV. La primera pedra es va col·locar el 9 de setembre de l'any 1454, finalitzant les obres l'any 1463, construïda sobre la primitiva església romànica dels segles XI i XII. Aquesta primera església corresponia a l'actual presbiteri i a les quatre capelles que li són més properes, i se'n conserva únicament l'estructura de les primeres capelles -on hi havia el transsepte- i la base del campanar. Dos-cents anys més tard, a principis del segle XVII, l'església quedà petita, de manera que es decidí ampliar el recinte. Les obres d'ampliació es van realitzar des del 1611 fins l'any 1613. Fins al segle XIX no hi tornaren a haver obres de reforma, que consistiren en la construcció de la Capella del Santíssim, i que foren realitzades l'any 1886, ocupant el carreró que hi havia entre l'església i la rectoria. La porta d'entrada a la capella és la mateixa del portal de l'església del segle XIV, que fou traslladada amb l'ampliació de 1613. El primer projecte de la capella fou dibuixat per Antoni Gaudí però mai es va arribar a materialitzar. Segons una inscripció gravada a les campanes, aquestes foren foses a Lima l'any 1772 i portades aquí per Manuel Amat, virrei del Perú.</p> | 41.4935600,2.2944400 | 441106 | 4593790 | 1454 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37142-foto-08003-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37142-foto-08003-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37142-foto-08003-1-3.jpg | Legal | Medieval|Pre-romànic|Romànic|Gòtic|Modern|Barroc | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-06-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el Catàleg de patrimoni del POUM, la rectoria està inclosa a la fitxa de l'església, però aquí l'hem individualitzat en una fitxa pròpia per donar més rellevància a la seva descripció i visualització. | 85|91|92|93|94|96 | 45 | 1.1 | 1781 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||
| 37946 | Font de Can Lloveras | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-lloveras | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 49. | Aigua que prové del vessant de la Serra de Guinart. No està provista de pica, té un galet d'alumini protegit per un casetó d'obra del qual s'ha perdut la portella. L'aigua va a parar a un dipòsit rodó des d'on es distribueix per regar els camps del voltant. Entre el raig d'aigua i aquest dipòsit rodó hi ha les restes d'un dipòsit més antic, de planta irregular, actualment en desús. | 08007-261 | Serra Guinart - Rial de Bellsolell | Tenia fama de tenir una de les millors aigües del municipi i era molt freqüentada. El desgast que patia per aquesta freqüentació motivà la 'restauració' del casetó de maons. | 41.6131700,2.5508600 | 462579 | 4606926 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37946-foto-08007-261-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37946-foto-08007-261-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Entorn de canyissar, esbarzers i camps de conreu. | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 37148 | Can Bertran / Vil·la Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bertran-villa-bertran | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Edifici d'habitatge aïllat als quatre vents, de planta gairebé quadrada i amb tres plantes d'alçada, que és fruit d'una transformació d'una construcció anterior introduint elements neoclàssics i historicistes, propis de l'arquitectura de finals del segle XIX. La coberta, de teula àrab a quatre aigües, és potser un dels elements més representatius i de referència per la seva visió des de bona part de l'entorn. En destaca la torre mirador que sobresurt en posició central i la cornisa amb mènsules i cresteria que embolcalla les quatre façanes i dóna unitat a tot el volum, retallant-se formant petits frontons triangulars que, alhora, reforcen la importància de l'eix central de les façanes. Aquestes estan ordenades verticalment segons tres eixos de composició, essent bàsicament simètriques -amb alguna petita irregularitat com és la porta nova oberta d'accés directe a l'escala i el cos afegit posterior amb terrat -, i horitzontalment per les cornises que separen les diferents plantes. A remarcar la decoració de caire neoclàssic de les obertures, amb els trencaaigües amb frontó triangular de les balconeres de la planta pis, i el balcó central de la façana principal, orientada a migdia, i suportat amb mènsules de pedra. La decoració de les façanes es completa amb un estuc dibuixant franges horitzontals, tret de la façana principal, més treballada, amb un esgrafiat on es reprodueix una façana carreuada. Finalment, cal destacar el barri d'entrada des de la riera, la tanca de maçoneria, el camí d'accés i el jardí que s'estén davant la casa. | 08003-7 | Avinguda de Sant Josep de Calassanç, 15 | El 1318 n'era propietari Martí Casa Susana donant-li el nom de mas Casa Susana. L'any 1515 passà a mans de Joan Sayol, anomenant-lo llavors mas Sayol de Vall. Posteriorment, i com a conseqüència d'un plet, l'any 1682 passà a Pujades de Vall fins a finals del segle XIX, quan la comprà Martí Cabús i Estapé, que fou qui la va fer construir tal i com es coneix actualment. Més tard, el 1907, la comprà Antoni Giralt i Raventós. Finalment passà a les mans de la família Bertran. | 41.4959900,2.2949300 | 441149 | 4594059 | 1886 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37148-foto-08003-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37148-foto-08003-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37148-foto-08003-7-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 99|116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38241 | Can Llauder (Can Sabadell, Can Sabater) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-llauder-can-sabadell-can-sabater | <p>BONET I GARÍ, LL. I col. (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins, Ed. Montblanc-Martín. C.E.C. Barcelona. SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> | XVI | <p>Masia del tipus IV. Es tracta d'una casa de teulada a dues vessants, de tipus basilical. Planta baixa, pis i golfes, i tres cossos perpendiculars a la façana. Conserva el portal d'arc de mig punt adovellat, i les finestres amb llindes i brancals de pedra treballada, d'estil gòtic tardà. Encara que modificada durant el segle XIX, amb la incorporació d'una cornisa tipus clàssic, conserva els trets inicials més importants.</p> | 08009-248 | Veïnat del Puig. Camí de la Plana | <p>La família Llauder va participar en la capellania de la parròquia de Sant Julià, ben bé des de mitjans dels segle XVII.</p> | 41.5551500,2.3977300 | 449775.06 | 4600561.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38241-foto-08009-248-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38241-foto-08009-248-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38241-foto-08009-248-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 39817 | Cal Paraire | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-paraire | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII-XIX | Edifici de tres plantes i golfes, amb la façana al carrer de llevant. A la seva vessant septentrional observem una obertura del carrer que ens permet observar perfectament la façana lateral de l'edifici i ens permet observar les diverses etapes constructives. La part baixa de l'edifici, amb la seva espitllera, seria del segle XVIII sinó anterior, però l'estructura actual la podríem datar del segle XIX. | 08012-589 | carrer Canserra, n.5; Avinyó | Un dels carrers més antics d'Avinyó, on encara avui dia es poden trobar edificis del segle XIX. Avinyó ha estat històricament una població molt petita. Al fogatge de 1553 només ens consten 15 edificis o 'fogs'. Va ser sobretot a finals del segle XVIII i principis del XIX quan amb la crisis de la fil·loxera molts pagesos anaren a viure a la ciutat ja que aquí podien gaudir d'una solidaritat més directe, millors recursos i comunicacions que els permetien tirar endavant. La creació de les gran fàbriques funcionarà com a eix d'aquesta emigració cap al poble. | 41.8661800,1.9713500 | 414631 | 4635430 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39817-foto-08012-589-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39817-foto-08012-589-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39817-foto-08012-589-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 39709 | Barraca del cementiri d'Horta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cementiri-dhorta | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta circular, situada en un lateral del camp que hi ha darrere del cementiri d'Horta. Té una superfície aproximada de 6 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. A la vessant de ponent hi ha una obertura en forma de porta, de dimensions molt reduïdes. El sostre està fet amb volta cònica, a partir de la superposició de lloses coronades per una llosa més gran. Tot el conjunt està tapat per terra aixafada, encara que avui dia ja en queda molt poca. | 08012-470 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8209800,1.9720300 | 414627 | 4630411 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39709-foto-08012-470-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39709-foto-08012-470-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39709-foto-08012-470-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 40122 | Col·lecció arqueològica de l'Ametlla del Vallès al Museu de Granollers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-de-lametlla-del-valles-al-museu-de-granollers | <p>http://www.museugranollers.org/index.php</p> | IaC-IIIdC | <p>El Museu de Granollers ha actuat com a focus de recerca arqueològica dins de l'àmbit comarcal durant varies dècades. Aquest fet ha repercutit en la col·lecció arqueològica del seu fons. L'abast geogràfic s'estén per tota la comarca del Vallès Oriental. El material de l'Ametlla del Vallès procedeix de les prospeccions que durant més de tres dècades(1945-80), es van dur a terme a la comarca. Aquest va entrar sense una documentació sistemàtica, però recull el nom del jaciment o del lloc de trobada: - Cal Fusteret. Conjunt d'eines i elements artesanals; 2 pondus ibèrics (Núm. registre 6432). - Can Forns. Conjunt de fragments de ceràmica romana (Núm. Registre 5588). - Can Tiano. Conjunt de material ibèric i romà (Núm. registre 5587); 19 fragments de ceràmica ibèrica (Núm. registre 6336); 1 fragment de pondus (Núm. registre 6337). - Ermita de Sant Nicolau. Material ibèric corresponent a un conjunt de fragments de ceràmica (Núm. Registre 1726), 1 fragment de ceràmica amb nansa (Núm. Registre 2220), 1 fragment de vora pintada de forma triangular amb base de cercles concèntrics (Núm. Registre 2917) i una peça de teler de forma trapezoïdal (Núm. Registre 394). - Puiggraciós. Material ibèric corresponent a 2 lots de ceràmica (Núm. registre 1725 i 5638) i un lot de 7 fragments de ceràmica provinent de prospeccions (Núm. Registre 5867). - El Pollancre. Conjunt de diversos fragments de ceràmica romana i un sílex (Núm. Registre 5653).</p> | 08005-253 | Museu de Granollers | 41.6695600,2.2614600 | 438520 | 4613352 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Sense accés | Bo | Física | Ibèric|Romà | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 81|83 | 53 | 2.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 39711 | Barraca de Les Acàcies 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-acacies-2 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta circular, amb una superfície aproximada de 8 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. Està just al límit sud de la propietat de Les Acàcies. Té la porta a la vessant de migjorn i el sostre està fet amb volta cònica, a partir de la superposició de lloses coronades per una llosa més gran que la resta. Sobre de les lloses hi ha terra aixafada. | 08012-472 | Sta. Eugènia de Relat | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8940500,1.9888100 | 416116 | 4638507 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39711-foto-08012-472-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39711-foto-08012-472-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39711-foto-08012-472-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 39748 | Barraca del Mas Roqueta 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-roqueta-15 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta quadrangular i molt bon estat, segurament refeta recentment. Té una superfície aproximada de 10 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. Al mur de migjorn hi trobem una obertura en forma de porta. El sostre és d'una perfecta proto-volta cònica, a partir de la superposició de lloses coronades per una llosa de majors proporcions. A sobre de les lloses hi ha terra aixafada com a aïllant tèrmic, i, coronant la terra hi ha un carreu de pedra blanca. | 08012-509 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8203200,1.9858200 | 415772 | 4630324 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39748-foto-08012-509-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39748-foto-08012-509-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39748-foto-08012-509-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38031 | Sant Pere de Clarà (II) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pere-de-clara-ii | PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró. RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. RIBAS, Marià (1975). El Maresme en els primers segles del cristianisme. | Segons M. Ribas, als voltants de l'església de Sant Pere de Clarà es trobava ceràmica romana barrejada amb medieval. La documentació de l'església, parla d'una fundació al s. IX i Marta Prevosti considera que és possible una continuïtat d'ocupació des d'època romana. Però això només és una hipotesi que caldria comprovar en futures recerques. | 08009-16 | Veïnat de Clarà | 41.5579600,2.3800600 | 448304 | 4600884 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38031-foto-08009-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38031-foto-08009-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38031-foto-08009-16-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 37452 | Camí de la Font del Sarau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-font-del-sarau | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Camí que comença en el torrent anomenat del Sarau, a l'alçada del carrer Vallespir, al costat d'un dipòsit d'aigua, i es dirigeix en direcció nord - oest. Una cadena n'impedeix el pas al trànsit rodat no autoritzat. El camí transcorre paral·lel al Torrent del sarau que també rep el nom de Torrent del Fonoll. Passa pel costat de la Cova del Torrent del sarau, la Font del Fonoll. A l'alçada del Pi bord, continua en direcció oest, deixant el Camí de la Font de l'Esquerda a mà dreta. En aquest punt n'augmenta el desnivell. A l'alçada de la Font del Sarau, el camí queda mig anul·lat per la vegetació que el cobreix. La seva distància marcada en el plànol del POUM , tenint en compte el relleu és de 969 metres. Durant el trajecte, la vegetació és la típica de ribera amb verns, pollancres o freixe. També es troba pi blanc, pi pinyer, roure martinenc, alzina, arboç, bruc, marfull, estepes, canya, aritjol o heura. En destaca un alzinar proper a la Font del sarau (en el marge est del camí) amb galzeran. | 08003-312 | Torrent del Sarau, a la urbanització Mas Coll | 41.5039700,2.2760800 | 439583 | 4594958 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37452-foto-08003-312-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37452-foto-08003-312-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 440055; y= 4595052; z=179Les UTM del punt final són: x = 439409; y= 4595042; z=280 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 39715 | Font de la Coma de l'Om | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-coma-de-lom | - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | Està situada a sota d'una balma, i goteja per tota la paret. En el punt de la font la pedra fa un petit bassal que recull l'aigua | 08012-476 | Santa Eugènia de Relat | 41.9042400,1.9714000 | 414686 | 4639656 | 08012 | Avinyó | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39715-foto-08012-476-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 37719 | Can Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-corbera | VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Corbera (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XVI | Edifici de planta rectangular, consta de planta baixa i pis, i per un costat hi ha unes golfes. Coberta de teules a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Porta d'entrada amb els muntants de pedra ben escairada, però amb la llinda de fusta. Hi ha un finestral gòtic d'arc lobulat amb funcions decoratives. | 08007-34 | Rambla Riera i Penya, 80 | 41.6080300,2.5412600 | 461776 | 4606359 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37719-foto-08007-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37719-foto-08007-34-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ha sofert transformacions significatives. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 39717 | Font del Francisquet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-francisquet | - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | La font està força amagada. Al broc que en surt s'hi ha col·locat un tub per portar l'aigua fins a un dipòsit. | 08012-478 | Santa Eugènia de Relat | 41.8753700,1.9761800 | 415044 | 4636446 | 08012 | Avinyó | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39717-foto-08012-478-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 39965 | Can Panxa Rossa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-panxa-rossa | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XV | Masia de tipologia 2 segons Danès, és a dir, amb una teulada de dues vessants perpendiculars a façana. No es troba referència d'antiguitat a la masia però, segurament és posterior, del segle XV o XIV. Actualment, primera residència. De 2 plantes. Façana i mur de pedra de la zona amb rejuntament de calç i cantoneres de pedra de majors dimensions, amb alguna de treballada. 5 finestres i 1 porta amb brancals de pedra sorrenca vermella de la zona. Les parets interiors són fetes amb pedra i calç. Destaquen els sostres interiors fets amb embigat de fusta i encanyat endurit amb morter de calç per sobre i per sota. Teulada amb biga de fusta i aïllament de canya sota teula catalana. En una zona ha estat reformada amb bigues de porland i matxambrat. Destaca la cuina i l'enllosat de pedra que hi havia al terra de la casa fins fa menys d'un any. Actualment, a la cuina es conserva una campana de llar de foc i forn de pa. Ocupació en planta (m2): masia 123 m2 + 210 m2 annexos. Edificacions annexes: els coberts adossats a la masia de 58 m2 en total, els galliners i naus davanteres a la casa agrupats en 2 cossos de 152 m2. | 08005-96 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 3 | Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat a aquests factors i caracteritzat per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. | 41.7002400,2.2432600 | 437035 | 4616772 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39965-foto-08005-96-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-21 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | Infraestructures agràries:- La bassa, situada a la part posterior de la casa. És de forma rectangular i fa aproximadament 3 m de llargada i 2 m d'amplada. Està feta amb pedra de la zona lligada amb morter de calç i té una coberta de formigó, que correspon a una reforma posterior.- El pou (vegeu fitxa 185).- Els murs de pedra seca (vegeu fitxa 248). | 85 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 39719 | Font d'El Borró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-borro | - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | XIX-XX | Font originària de bassal, ha estat recentment arreglada (al 1992) i avui en dia es tracta d'un broc de plàstic que surt d'un bloc de formigó. | 08012-480 | Santa Eugènia de Relat | 41.9059000,2.0094300 | 417842 | 4639803 | 08012 | Avinyó | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39719-foto-08012-480-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 37906 | Iuca pota d'elefant de la Torre de Can Montfulleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/iuca-pota-delefant-de-la-torre-de-can-montfulleda | XX | Iuca pota d'elefant (Yucca elephantipes) plantada als jardins de la Torre de Can Montfulleda, a tocar de la façana de la casa. Aquest exemplar té cinc branques principals que es ramifiquen poc i a l'extrem superior hi neixen les fulles. El nom de pota d'elefant fa referència a la semblança del tronc d'aquesta espècie amb les potes dels elefants. | 08007-221 | Torre de Can Montfulleda | 41.6056500,2.5384500 | 461540 | 4606096 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37906-foto-08007-221-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | La iuca pota d'elefant és una espècie originària de Centreamèrica, on és coneguda amb en nom d'Izote o Itabo. Les flors són comestibles i força apreciades en la seva àrea d'origen. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 39721 | Escut heràldic de L'Abadal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-heraldic-de-labadal | <p>- CAMPS, Joaquim (1965). Les Cases Pairals Catalanes, Ed. Destino, Vitoria. - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - IGLESIAS, Josep (1979). El Fogatge de 1553, Ed. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona.</p> | XVII | <p>Escut heràldic de la familia Abadal, situat al carreu de l'entrada principal que fa de clau de volta. Es tracta d'un escut on hi ha inserides tres lletres lligades entre elles: la A que sobresurt, lligada amb una M; provinent amb tota seguretat de M(as) A(badal). Lligant tot el conjunt trobem a una S invertida, desconeixent-ne el significat.</p> | 08012-482 | Horta d'Avinyó | <p>La masia és una de les més antigues del terme i de la casa va sorgir un conegut llinatge català: els Abadals, una branca dels quals és propietària del Mas Pradell d'Osona. En el fogatge de l'any 1553 s'esmenta a 'Jaume Abadall' com a batlle del terme d'Avinyó i també com a primer de la llista dels focs. Al segle XVIII la família Abadal féu una escampada de cabalers per moltes masies veïnes.</p> | 41.8342700,1.9680000 | 414310 | 4631890 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39721-foto-08012-482-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39721-foto-08012-482-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-16 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | L'escut és BCIN ja que, com diu el decret 571/63, de 14 de març de 1963, del Ministerio de Educación sobre 'Protección de escudos, emblemas, piedras heráldicas, rollos de justicia, cruces de término y similares', qualsevol d'aquests elements que tingui més de cent anys ha de ser considerat Bé Cultural d'Interès Nacional. | 94 | 47 | 1.3 | 1769 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||
| 39825 | Llinda de Cal Sau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-cal-sau | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII | Llinda de pedra on hi consta la inscripció '1755' que es troba a l'edifici n.16 del carrer Dr.Herms d'Avinyó. L'edifici on hi ha la llinda, però, ha estat reformat recentment i no conserva cap indici extern de l'antiga estructura. Només en destaquem, per tant, la seva llinda. | 08012-597 | carrer Dr. Herms, n.16; Avinyó | Un dels carrers més antics d'Avinyó, on encara avui dia es poden trobar edificis del segle XIX. Avinyó ha estat històricament una població molt petita. Al fogatge de 1553 només ens consten 15 edificis o 'fogs'. Va ser sobretot a finals del segle XVIII i principis del XIX quan amb la crisis de la fil·loxera molts pagesos anaren a viure a la ciutat ja que aquí podien gaudir d'una solidaritat més directe, millors recursos i comunicacions que els permetien tirar endavant. La creació de les gran fàbriques funcionarà com a eix d'aquesta emigració cap al poble. | 41.8627200,1.9704700 | 414553 | 4635047 | 1755 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39825-foto-08012-597-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39825-foto-08012-597-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39825-foto-08012-597-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 39723 | Font de Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-serra | - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | XIX-XX | Font que resta amagada sota d'una figuera. Hi ha un dipòsit de pedra lligat amb gran quantitat de ciment. Hi ha un forat per on surt l'aigua sense cap broc. | 08012-484 | Avinyó | 41.8705900,1.9704500 | 414562 | 4635921 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 38036 | Pla dels Matxos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-dels-matxos | ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A Monografías XXVIII. Barcelona. ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. MALUQUER DE MOTES,J et alii (1982) Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Institut d'Arqueologia i Prehistòria. Barcelona. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró. RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. SANMARTÍ, J (1986) La Laietània ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. Tesi doctoral. TOBIAS, M (1962) Estudio del poblamiento layetano en el Maresme y sus estribaciones. Tesi de llicenciatura. | M. Ribas parla d'haver-hi trobat restes de parets i una sitja amb ceràmica àtica de figures roges, ceràmica ibèrica, una destral de pedra, plom i estes de fauna,... | 08009-21 | Veïnat de Clarà | 41.5487200,2.3773300 | 448069 | 4599860 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38036-foto-08009-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38036-foto-08009-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38036-foto-08009-21-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 81|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 93258 | Ca l'Espriu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lespriu | <p><span><span><span>ESPRIU MALAGELADA, Agustí; PONS i RECOLONS, Maria Assumpció de; NOGUERAS i BARÓ, Núria (1983). <em>Aproximació històrica al mite de Sinera.</em> Editorial Curial. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>ESPRIU MALAGELADA, Agustí (2018). <em>Les memòries del notari Espriu. Vida i records de Francesc Espriu i Torres.</em> Creat Edicions. Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> | XIX | <p>Casa senyorial de tres cossos d'amplada, de planta rectangular. Consta de planta baixa i dos pisos, que pel que fa a la composició presenten dues parts: una primera que es mostra com una casa de cos, amb l'estructura pròpia d'una casa residencial i un mòdul annex, format per dos cossos amb vuit grans finestrals distribuïts en dues plantes. Les persianes són de llibret.</p> <p>El cos pertanyent a la casa té la coberta a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. En planta baixa hi trobem la porta d'accés, amb arc escarser i emmarcament de pedra. Al costat una finestra reixada. A dalt, damunt el portal, un balcó amb barana de ferro i damunt la finestra reixada, una petita finestra amb ampit sobresortint. Com a separació de la planta baixa i pis, una franja esgrafiada amb motius vegetals. El mòdul annex té la part de la coberta que dóna al carrer d'un aiguavés, mentre que la part posterior és de terrat pla o a la catalana. La part de la finca que dóna al carrer del Turó és un pati.</p> <p>El parament és amb arrebossat encoixinat buixardat. Una línia de cornisa fa de separació entre les plantes. La façana està coronada amb una petita cornisa.</p> | 08006-83 | Carrer del Bisbe Català, núm. 27 | <p>Aquesta casa la va fer construir el bisbe Jaume Català (1835-1899), que fou bisbe de Cadis i oncle-besavi de l'escriptor Salvador Espriu. Hi va acollir el Papa Benet XV, quan aquest encara era cardenal.</p> <p>Fou heretada per la família Espriu que la utilitzava com a segona residència per les seves estades a la vila d'Arenys. Està molt vinculada sentimentalment a Salvador Espriu i fou inspiració per a la seva obra. Per a Espriu, esdevé 'la casa dels morts que només jo recordo' i també és el símbol del seu esfondrament interior. </p> <p>El pati, situat al darrera de la casa, amb cinc arbres i un safareig fou mitificat com el jardí dels cinc arbres, un racó de refugi del poeta, de meditació i pau. En la ficció espriuana s'hi representa l'obra per a titelles <em>Primera història d'Esther</em>.</p> <p> </p> <p> </p> <p> </p> | 41.5802100,2.5522400 | 462675 | 4603266 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93258-02dsc8818.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93258-03p1540893.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93258-04dsc8820.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93258-05p1540894.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Fou saquejada durant la Guerra Civil espanyola. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 93214 | Ca l'Estudiant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lestudiant | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XX | <p>Casa de cos entre mitgeres de planta rectangular situat al costat del mercat municipal. Consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal.</p> <p>Compositivament, la façana s'organitza a partir d'un doble eix de verticalitat definits per les obertures de cada planta. A la planta baixa, on s'ubica un local d'ús comercial, s'obre una gran obertura rectangular a la part central, i al seu costat una porta, també rectangular. En el primer pis, hi trobem un balcó corregut amb un doble accés i barana de ferro. La llosana està sostinguda per quatre mènsules decorades. Les persianes són de llibret. A la segona planta hi trobem dos balcons amb llosana sostinguda per dues mènsules decorades a cada balcó. Les baranes són de ferro i les persianes de llibret. Totes les obertures són de llinda recta.</p> <p>Remata la façana un cornisa amb balustrada amb escut central curvilini. Al centre, esgrafiat, es pot llegir la data de 1913 i unes inicials, probablement del promotor de l'obra 'A.J'.<br /> <br /> A la planta baixa, el parament és arrebossat i pintat; pel que fa a la resta de pisos, aquests presenten un estucat tot imitant filades de carreus regulars. Una línia d'imposta separa el primer del segon pis.</p> | 08006-79 | Riera del Bisbe Pol, núm. 88 | 41.5813226,2.5499721 | 462486 | 4603390 | 1913 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93214-02p1570102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93214-03dsc0567.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93214-04p1570112.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93214-05p1570111.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2026-09-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 92908 | Riera del Bisbe Pol i del Pare Fita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-del-bisbe-pol-i-del-pare-fita | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). Carrers d’Arenys de Mar. Crea’t Edicions.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>ESPRIU, Agustí; NOGUERES, Núria; DE PONS i RECOLONS, Maria Assumpció (1983). Aproximació històrica al mite de Sinera. Barcelona. Editorial Curial.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2002). Entranyable riera. Estudi geograficohistòric de la riera d’Arenys. Arenys de Mar. Els llibres del Set-ciències.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FORN SALVÀ, Francesc (2018). <em>La riera d’Arenys, un patrimoni singular, dins Aigua. Recurs vital, social, cultural i econòmic al Maresme. Trobada d’Entitats de Recerca Local i comarcal del Maresme, núm. 12, p. 139-145. </em>Ed. Arxiu Comarcal del Maresme.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GUTIÉRREZ, j. (1992). Les rierades del Maresme: Problemàtica de la interacció entre els medis natural i antròpic com a pas previ per a l’Ordenació de l’espai torrencial. Tesi de Llicenciatura. Universitat de Barcelona, 168 pp. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - “Guia per a conèixer els arbres”, actualitzada per Oriol de Bolós. Barcelona. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PELAGIO BRUALLA, Manel (1998). Les rierades del Maresme: planejament, gestió i risc d’avingudes. Barcelona. Congrés editorial. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>RIBA ARDERIU, Oriol (1995). <em>Qüestions obertes sobre la geomorfologia, la hidrologia i la sedimentologia de les rieres del Maresme i del Barcelonès amb exemples de la riera d’Arenys</em>, dins Trenta-dos aspectes de ciència i tecnologia. Barcelona. Institut d’Estudis Catalans, p. 281-316.</span></span></span></span></span></p> | XVI-XXI | <p>La Riera d'Arenys, que pren el nom de Riera del Bisbe Pol en el tram més meridional, des de la N-II fins l'alçada del carrer del Bisbe Vilà Mateu i del Pare Fidel Fita en el tram més septentrional; és l'eix vertebrador de la vida del municipi. És el principal eix comercial, de comunicacions i de relacions públiques de la població.</p> <p>De fet, el mateix nom d'Arenys ja indica la rellevància d'aquest element. L'aspecte actual, plenament urbanitzat, és fruit de segles de transformació. Una de les més determinants fou l'asfaltat que acabà amb un soterrament. El Pla especial de Protecció del Patrimoni destaca alguns elements d'interès que pretén preservar com a testimonis significatius en l'urbanisme i paisatge arenyenc tals com les amples voreres, formades amb lloses de pedra que arriben fins a l'alçada del carrer nou. També destaca l'arbrat, format per fileres de plataners, situats a les vores de els respectives voreres. Aquests arbres foren trasplantats de la Devesa de Girona, l'any 1865. Amb el seu brancatge unifiquen l'àmbit i suavitzen visualment les desigualtats d'alçada de les edificacions que s'han produït en els darrers anys.</p> <p>Seguint el projecte de la urbanització de la Riera, a les voreres de la part alta (Pare Fita) s'utilitzen llambordes de ceràmica vermella, com marca el projecte de Batlle i Roig. Però a la part baixa (Bisbe Pol), es manté el projecte de Fané i Fernández, col·locant lloses de pedra de Girona.</p> | 08006-66 | Riera del Bisbe Pol i del Pare Fita | <p><span><span><span><span><span>Tret de les primeres construccions de finals dels segle XVII prop de la desembocadura de la Riera del Bisbe Pol, no és fins al segle XVIII que es comença a edificar a les ribes dreta i esquerra. No tenia cap lògica edificar a tocar d’un curs d’aigua generalment sec que podia baixar de sobte i endur-se la feina de tota una vida. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però quan construeixin, ho faran aixecant les cases prenent la precaució d’elevar les entrades amb dos o tres graons respecte al llit de la riera i disposant les portes exteriors i en la utilització dels batiports i els batents de les portes que s’obrien normalment cap enfora per assegurar una resistència molt més gran a l’aigua en cas d’una rierada forta. Com a Vilassar de Mar, els corders hi enquitranaven les cordes i les processons la travessaven quan aquestes discorrien entre un dels quatre carrers principals: el carrer d’Amunt, el d’Avall, l’Ample i el d’en Perera. Amb la plantada d’arbres l’any 1865 es comença a dibuixar el futur urbanístic i vertebrador que es farà realitat amb la col·locació de voreres a les acaballes de segle XIX. A Ponent de la riera, la torre de guaita coneguda amb el nom de Torre de Mar, construïda l’any 1551 s’enderroca l’any 1812.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El tram inicial de la riera fou conegut durant molt de temps com a <em>Través</em>, a causa d'un enginy per estabilitzar la quantitat de sorra provinent de les baixades d’aigua. El 8 de juliol de 1886, Francesc de Pol i Baralt (Arenys de Mar 1854-1914), de qui la riera, per la banda de llevant fins al carrer Nou, prendrà nom anys després, com a vicari d’Arenys, beneïa el pont del capdavall de la riera, que son germà Bonaventura, alcalde d’Arenys de Mar fa construir. El 16 de juny de 1907 era consagrat bisbe a l’església parroquial de Santa Maria.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Per la festa de Sant Zenon de l’any 1927, a partir del carrer Nou, la riera rebria el nom d’un altre personatge il·lustre, el Pare Fidel Fita.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La problemàtica de les rierades s’accentuà amb l’urbanisme. A Arenys de Mar, una paret protegia els horts del carrer de l’Església i el sector de llevant. Per aquesta raó, des de finals del segle XIX es construïren les voreres a banda i banda de la riera, limitades per un muret d’uns quaranta centímetres d’alçada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A partir de 1957, l’Ajuntament inicià l’asfaltat de la riera, ja que cada vegada més hi havia més trànsit de vehicles, alhora que es convertia en una zona d’estacionament. Malauradament, l’asfaltat comportava una acceleració de les aigües i oblidant les rierades, la gent veia com la rierada s’enduia els vehicles sense poder-hi fer res. La sirena d’alerta no servia de massa res ja que quan la rierada era sobtada perquè havia plogut a muntanya, ja no hi havia res a fer. A partir dels anys noranta del segle XX, el Pla Molins s’impulsà a través d’una campanya mediàtica molt forta que tingué com a resultat el soterrament de moltes rieres del Maresme. </span></span></span></span></span></p> | 41.5797153,2.5509608 | 462568 | 4603212 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92908-01dsc8777.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92908-02p1550218.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Social | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En entrar a Arenys de Mar, rep el cabal del rial de can Sala per després restar soterrada en una estructura de formigó fins desembocar a la mar. Vista la desembocadura des de mar, aquesta queda flanquejada, a llevant pel turó del Mal Temps i a ponent pel turó de la Pietat. Altres rials que s’hi aboquen són el rial de can Catà, el de can Pica i el de sa Clavella.L’orografia arenyenca emmarcada en una serralada amb alguns contraforts gairebé arranats fins a la mar, ha permès la formació d’uns rials ben constituïts. Tots ells estan disposats perpendicularment en relació a la línia del litoral i romanen gairebé sempre eixuts. Aquest fet ha comportat que al llarg dels segles, les seves lleres saulonoses s’hagin aprofitat com a vies de comunicació. Però quan plou, es transformen en veritables torrenteres, que en desbordar-se poden provocar serioses inundacions.En termes geològics, aquest curs d’aigua, com la resta que configuren la comarca del Maresme, formen part de l’antic massís catalanobalear que es formà ara fa aproximadament, uns 350 milions d’anys, a finals del Paleozoic. És el resultat de la fissura i desplaçament de la placa tectònica que havia format l’encara més antiga Pangea. Posteriorment, els plegaments alpins, i el trencament i enfonsament del massís catalanobalear ara fa entre 60 i 15 milions d’anys, va deixar tan sols a la superfície, el que ara coneixem com a serralada prelitoral i serralada litoral. Per això, el subsòl està format bàsicament per granits i granodiorites. En canvi, el relleu sinuós de les muntanyes que ens envolten són el resultat d’esdeveniments que van tenir lloc ara fa un parell de milions d’anys.Així doncs, per una banda, ens trobem unes muntanyes normalment arrodonides i uns cims que tot just assoleixen, per la majoria, els 500 metres d’altitud, a causa del procés de meteorització. I per l’altra, una massa sorrenca formada pel resultat d’aquest procés d’erosió, sobretot per l’aigua corrent procedent de la pluja que va descomponent el granit (format per quars, feldspat i mica). Aquest material és evidentment el que trobem als llits de les rieres, i allí on el feldspat s’ha desfet, s’hi localitzen argiles.En el tram nord no urbanitzat, fora del terme, la vegetació hi juga un paper transcendent ja que conforma un ecosistema particular, que en el municipi d’Arenys és visible en els rials. Ens referim a la vegetació, que és l’encarregada de fixar els marges tot evitant-ne l’erosió. A les capçaleres dels rials i torrents i sobretot de la conca del riera d’Arenys és de vital importància ja que evita que l’aigua no llisqui a gran velocitat augmentant la seva força d’erosió, i alhora que filtri millor cap a l’interior de la terra. | 98|94 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 40251 | Bassa Drapera Primera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-drapera-primera | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIX | Bassa situada al sudest de la font del Racó, a pocs metres de la resclosa, i a una zona plena de bardisses i de difícil accés. Acumulava l'aigua captada per la resclosa i l'enviava amb més força rec avall. És una bassa de planta rectangular feta de pedra lligada amb morter de calç, amb les parets d'aproximadament 0,7 m d'amplada i 1 m d'alçada. Conserva el bonó que enviava l'aigua de la bassa al rec draper. | 08005-382 | torrent del Verder | 41.6747600,2.2551300 | 437998 | 4613934 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40251-foto-08005-382-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40251-foto-08005-382-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 40232 | Fons parroquial de l'església de Sant Genís de l'Ametlla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-parroquial-de-lesglesia-de-sant-genis-de-lametlla | XVI - XX | <p>A l'Arxiu Diocesà de Barcelona es conserva la immensa part de l'arxiu parroquial de l'Ametlla del Vallès (1513-1971). Es tracta fonamentalment de: - Llibres sacramentals: baptismes, confirmacions, desposoris, matrimonis, defuncions i llibretes de compliment pasqual. - Testaments. - Fundacions - Administració: capbreus, censals, delmes, sentències, vendes, donacions, fundacions. - Cofradies: Cofradia de Ntra. Sra. del Roser.</p> | 08005-363 | Arxiu Diocesà del Bisbat de Barcelona. C/ del Bisbe, 5 (Barcelona). | 41.6695700,2.2614600 | 438520 | 4613353 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | Inexistent | 2023-05-26 00:00:00 | Crisant Tengo i Valldeoriola | Parròquia de Sant Genís de l'Ametlla del Vallès | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 40222 | Casa Montfort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-montfort | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. | XX | Edifici aïllat de planta concentrada, format de soterrani, planta baixa i pis. Es situa a la banda de ponent d'una parcel·la que ocupa una illa sencera, envoltada per quatre carrers. La coberta és de teula àrab a quatre vessants en el cos principal, i acaba en un ràfec recolzat sobre cartel·les de formigó armat. En sobresurt, a la cantonada est, una torre-mirador amb coberta de pavelló. Les façanes, revestides d'estuc de calç, no tenen eixos vertebradors ni compositius a excepció de la part central de la façana principal. L'entrada s'emmarca en un porxo flanquejat per dues columnes de pedra picada. A sobre hi ha tres balconeres amb un arc de mig punt i amb reixes de ferro. | 08005-353 | C/ Torregassa, 75 | 41.6671900,2.2652800 | 438836 | 4613087 | 1933 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40222-foto-08005-353-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40222-foto-08005-353-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Emili Sala i Pibernat, arquitecte | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37545 | Peres farcides del Bon Cristià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/peres-farcides-del-bon-cristia | <p>Les peres farcides de la varietat del bon cristià és un plat típic de la Festa Major d'Alella. Per tal de potenciar-lo, cada any es fa un concurs. El plat es prepara a casa i es presenten dues peres farcides amb el seu suc. Els ingredients per preparar el plat són: 12 peres del bon cristià, 300 gr. de carn de vedella, 300 gr. de carn de porc, 4 ous, 20 gr. de pernil, 1 llimona, 1 ceba, 1/2 presa de xocolata sense llet, 1/2 branca de canyella, 300 gr. d'ametlles torrades, 1 borrego, sal, sucre, alls, llard i oli. La recepta per preparar el plat és la següent: Es rosteixen les dues carns juntes amb el llard, la ceba i els alls. El suc que resulti de la cocció s'ha de reservar. Per preparar les peres es trinxa la carn ben rostida, juntament amb la pell d'una llimona, uns trossos petits de pera crua i el pernil. S'hi afegeixen els ous i es treballa com si es fes una pilota. Tot seguit cal rentar les peres, s' eixuguen, es buiden per la part oposada a la cua (tot tallant la part inferior en rodó per poder-la fer servir de tap) i s'omplen amb el farcit. Es posa una paella al foc amb força oli, en la qual es fregeixen les peres fins que siguin daurades (abans s' hauran sucat en un plat amb un ou batut i un altre amb farina). Es posen les peres (amb les cues enlaire) en una cassola de terrissa plena d'aigua. S'hi afegeix l'oli que ha servit per fregir-les, la pell d'una llimona, mitja branca de canyella, sal, una cullerada de sucre i mitja presa de xocolata. Quan siguin toves d'un costat, es donen la volta i s'hi afegeix una picada ben fina feta amb les ametlles i el borrego. Com més vegades s'escalfin les peres o es tornin a fer bullir més bones seran. Cal estar a l'aguait durant la cocció, perquè és molt fàcil que s'enganxin a la cassola. Aquest plat es pot menjar fred o calent.</p> | 08003-407 | Alella | 41.4926500,2.2949700 | 441149 | 4593688 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37545-foto-08003-407-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37545-foto-08003-407-1.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Lúdic | Inexistent | 2026-06-11 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El concurs està ben consolidat però la dificultat del plat i l'escassetat d'aquesta varietat de peres fa que el nombre de concursants no sigui tan gran com caldria esperar. Per aquest motiu es fa un concurs paral·lel de truites. | 60 | 4.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 40355 | Mas Caballer/Cavaller | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-caballercavaller-0 | <p>ESCOFET, Josep (1981) 'Reculls per a una Història'. Diversos articles publicats a la revista Arrels, núms. 61 a 67. Avinyonet del Penedès. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2509ACCNIPAC</p> | XV-XVI | <p>Masia composta de planta baixa i pis, i coberta a dues aigües. Els portals d'entrada són adovellats, un d'arc de mig punt i l'altre d'arc rebaixat. Té contraforts laterals i frontals, i cantoneres de pedra. La finestra central superior és d'arc conopial lobulat amb ampits, llindes i brancals de pedra.</p> | 08013-45 | Clariana 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>No es pot assegurar la data de construcció de la masia, però per la tipologia de les finestres i paral·lelitzant aquesta amb la d'altres masies de tipologies similars, segurament es pot dir que el seu origen pot estar a finals del segle XV, començament del XVI. Ha estat usada com a molí de pinso. L'any 1497 els amos d'aquesta casa feren jurament de fidelitat a la parròquia d'Avinyó (ESCOFET, 1981).</p> | 41.3683000,1.7827500 | 398198 | 4580358 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40355-foto-08013-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40355-foto-08013-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40355-foto-08013-45-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Renaixement|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 93|94|95|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 40339 | Cal Suau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-suau | XX | <p>Casa entre mitgeres i fent cantonada, composada de planta baixa, pis i terrat. La façana presenta una composició simètrica desenvolupada per tres eixos. El coronament està fet mitjançant una línia lleugerament ondulada. Les obertures superiors presenten trencaigües de ceràmica vidrada blava. Pel costat de la cantonada se li adossa un cos d'una sola planta, amb pinacles i boles decoratives. És interessant la porta d'entrada (INVENTARI, 1986: 26), amb arc escarser i bona reixa de taller. La façana principal es desenvolupa en tres eixos, el central dels quals es troba remarcat per una balcona amb reixa, i els laterals, per barana de fàbrica. Tots aquests buits presenten guardapols decoratius de rajola blava rematades en punta per un motiu decoratiu floral. Altres elements decoratius destacables són la utilització del trencadís de ceràmica vidrada en el coronament i en els pinacles i les plaques de ceràmica també vidrada amb temes decoratius de paneres de fruites i angelots al mateix lloc. Les finestres de la planta baixa estan protegides per reixes també decorades. Té un jardí lateral i posterior, tancat a l'exterior mitjançant una tanca d'obra i reixeria, que es troba decorada amb elements propis de l'estil noucentista: hidres i pannells ceràmics.</p> | 08013-29 | Les Cabòries 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Feta amb el creixement del nucli de població a mida que anava guanyant importància arran de la construcció de la carretera de Barcelona</p> | 41.3606400,1.7772900 | 397730 | 4579514 | 1901-20 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40339-foto-08013-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40339-foto-08013-29-2.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2519 ACCN | 106|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38288 | Bell Racó (Can Navas) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bell-raco-can-navas | <p>CASTILLO Ma. Josep; VILLA Cristina; 'Can Navas, un racó de bellesa a Argentona', Fonts, 7. Juliol 2001, pp. 11-17 VINYALS, Josep i PADRÓS Pep i col. 'Les Fonts d'Argentona' Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme de Barcelona, 1982</p> | XX | <p>Edifici de planta quadrada, de grans dimensions, de planta baixa i dos pisos, amb teulada a quatre vessants. D'aquest volum emergeixen dos torres situades a les cantonades de la façana principal i dues garites de defensa situades als extrems superiors de la façana posterior. Es troba situada en una esplanada enlairada, que aguanten uns murs de contenció de pedra vista, formant arcades i porxos inferiors. Els jardins i camí d'accés també són destacables. Destaca l'aspecte eclèctic de l'edifici, on es combinen elements de l'arquitectura popular, gòtica, renaixentista, barroca... I on es combinen diversos tipus decoratius: pedra vista, esgrafiats, frescos, estucats...on trobem pintures de Sert i Massot.</p> | 08009-295 | Veïnat de Pins. Camí de la C-1415 a Can Riudemeia | 41.5777500,2.3776100 | 448116.07 | 4603082.55 | 1942-46 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38288-foto-08009-295-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | És un clar exemple de l'arquitectura de palau residencial dels anys 40 del segle XX, on trobem la més variada combinació d'estils i volumetries contundents, en un conjunt de grans dimensions. Està construïda en el lloc de la masia original, Can Carreras, que es va substituïr per la nova construcció. Darrera Can Navas, entre altres cosntruccions, hi podem trobar una casa de pagès, Ca la Teresina. A dins de la finca hi trobem la font dels Castanyers. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 4112,69 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml