Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 39735 | Font dels Quinze Diners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-quinze-diners | - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | XIX-XX | Font ubicada en una zona molt boscosa, i està composta per una paret feta de carreus de pedra lligats amb ciment, tan a la part posterior com als laterals. De la paret posterior en surt un broc metàl·lic ple de vegetació pel voltant. L'aigua cau a un petit dipòsit fet amb pedra que hi ha a sota. | 08012-496 | Horta d'Avinyó | 41.8399100,1.9713400 | 414595 | 4632513 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39735-foto-08012-496-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 38042 | Inici del Torrent Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/inici-del-torrent-bo | PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. | Jaciment de difícil adscripció, documentat només per la menció del Sr. M. Ribas de la troballa d'una ceràmica romana solta, sense cap més tipus d'informació. | 08009-27 | Veïnat de Pins | 41.5669400,2.3733400 | 447751 | 4601885 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38042-foto-08009-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38042-foto-08009-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38042-foto-08009-27-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 39737 | Pou d'El Ferran 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-ferran-2 | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | XVIII-XIX | Pou d'aigua construït amb carreus de pedra irregulars lligats amb morter, i té una superfície aproximada de 2 m2. La planta és de forma rectangular, tot i que té les cantonades arrodonides. Al mur de migjorn presenta la porta, tapada amb una porta feta de fusta. El sostre és cobert per unes lloses de pedra disposades en una sola vessant, fent baixada de migjorn a tramuntana, suposem que les lloses recolzen sobre d'algunes bigues de fusta. | 08012-498 | Avinyó | 41.8537400,1.9754200 | 414952 | 4634045 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39737-foto-08012-498-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39737-foto-08012-498-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39737-foto-08012-498-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 37722 | Can Parés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pares | VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Parés (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XX | Gran edifici que dóna a dos carrers, edificat sobre un casal del segle XVII. Consta de planta baixa, pis i golfes. Totes les obertures estan remarcades per una motllura que sobresurt a la meitat superior. Façana que actualment té un eix de simetria que parteix la porta i les obertures del primer pis i de les golfes. A la planta baixa, la porta principal, d'arc apuntat, està flanquejada per dues finestres amb remarcables reixes de ferro forjat. La façana posterior té elements decoratius de ceràmiques de color. | 08007-37 | Carrer Vell, 24 | 41.6083200,2.5404500 | 461709 | 4606392 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37722-foto-08007-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37722-foto-08007-37-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Comparant fotografies de fa uns 15 anys amb l'actualitat, hem observat com una part de l'edifici ha estat enderrocat. L'àrea afectada seria la d'un cos aproximadament. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 39740 | El Berenguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-berenguer | - Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. (08-11-1989), núm. 1216, Generalitat de Catalunya, Barcelona - IGLESIAS; Josep (1979). El Fogatge de 1553. Fundació Vives i Casajuana, Barcelona. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVI | Masia del segle XVI, de planta baixa, pis i golfes, aquestes últimes han estat adaptades també com a pis. La superfície aproximada és de 880 m2. La coberta és de dues vessants que fan el desguàs a la façana principal i posterior. Part del sostre de la planta baixa és amb volta. L'acabat exterior es compon de murs de pedra amb arrebossat de ciment modern. A la façana principal s'observa un reforç pel mur i l'adossament de l'escala d'accés al primer pis. Conserva els sostres originals, a la planta baixa hi ha una part amb el sostre amb volta. La coberta ha estat totalment refeta degut a l'ampliació vertical. Actualment són dos habitatges dins la mateixa estructura. Se situa en un entorn rural envoltada d'una era i diversos coberts i pallisses. | 08012-501 | Horta d'Avinyó | Hi ha documentació des de 1376, en què consta la compra venda d'unes terres de vinya pertanyents a aquest mas. La masia ha sofert reformes al llarg del temps, però es pot distingir una part antiga on es situa la porta adovellada i un contrafort. Als anys 1960 s'hi feren obres de reforma. | 41.8114000,2.0184000 | 418466 | 4629302 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39740-foto-08012-501-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39740-foto-08012-501-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39740-foto-08012-501-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38044 | Can Cabot (II) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cabot-ii | ALMAGRO, M; COLOMINAS,J i SERRA RÀFOLS, J de C (1945) Carta arqueológica de España. Barcelona. Madrid. ESTRADA, Josep; VILLARONGA, Leandre (1967) 'La Lauro monetal y el hallazgo de Cànoves (Barcelona)'. I.P.A Monografías XXVIII. Barcelona. ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. MALUQUER DE MOTES,J et alii (1982) Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Institut d'Arqueologia i Prehistòria. Barcelona. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. RIBAS, Marià (1934) Origen i fets històrics de Mataró. Mataró. SANMARTÍ, J (1986) La Laietània ibèrica. Estudi d'arqueologia i d'història. Tesi doctoral. SERRA RÀFOLS, J de C (1942) El poblamiento de la Maresma o Costa de Levante. | Les notícies de M. Ribas sobre aquest jaciment són poc concretes: habitacions, muralla, sitja i ceràmica sense precisar a quin moment cronològic pertanyen, encara que també menciona alguna troballa romana solta. M. Prevosti recull el jaciment com a romà. Altra bibliografia el recull com d'època ibèrica, però el cert és que no s'ha fer recerca. | 08009-29 | Veïnat de Clarà | 41.5610200,2.3800300 | 448304 | 4601224 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38044-foto-08009-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38044-foto-08009-29-2.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 39746 | Capella de la Rectoria de Sta. Eugènia de Relat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-rectoria-de-sta-eugenia-de-relat | - GAVÍN, Josep m. Inventari d'Esglésies, vol. V (Bages), 1979, Artestudi Edicions, Barcelona, pàg. 28. - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. | XVIII-XIX | Petita capelleta a la part baixa de la rectoria de l'església de Santa Eugènia de Relat. Totalment refeta, consta d'una sola nau rectangular d'uns 15 m 2 aproximadament. La capella consta d'un sostre pla però amb dos arcs de punta, fets amb carreus i ciment, donant una sensació de dividir la sala en tres espais. A l'últim d'aquests espais, el més oriental, és on es troba l'altar. | 08012-507 | Sta. Eugènia de Relat | La rectoria originària hauria estat construida al mateix moment de l'antiga església romànica. L'actual edifici, però, fóu alçat en les posteriors remodelacions que afectaren a l'església a finals del segle XVII. | 41.8847400,1.9802300 | 415392 | 4637482 | 08012 | Avinyó | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39746-foto-08012-507-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39746-foto-08012-507-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39746-foto-08012-507-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 94120 | Fons referent a Arenys de Mar de l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-arenys-de-mar-de-larxiu-nacional-de-catalunya | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span><span>L’Arxiu Nacional de Catalunya preserva una gran quantitat de pergamins de Sant Martí d’Arenys, però concretament d’Arenys de Mar, destaquen dos documents gràfics. El primer document és una aquarel·la d’Emile Boisselier, pintor i oficial francès de finals del segle XIX. Es tracta de l’Hospital Xifré, casa de beneficència per a pobres malalts d’Arenys de Mar, datada del 18 d’octubre de 1890 (codi ANC1-1092-N-62).</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Forma part de l’àlbum <em>Souvenirs d’Espagne (Catalogne)</em> 1864, que consta de 106 làmines pintades anys més tard, a partir de notes preses durant el viatge que Boisselier féu a Catalunya en la dècada del 1860.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>La imatge representa una vista de la façana principal amb quatre monges, dues a l’interior del jardí, i dues a la riera, que rep en nom de Rambla del Pare Fidel Fita. Aquest edifici fou construït per iniciativa de l’indià, Josep Xifré i Casas (Arenys de Mar, 1777 – Barcelona, 1856). Segons una nota manuscrita a la mateixa làmina, estava regit per una comunitat de monges de la congregació francesa de les Filles de la Caritat de Sant Vicenç de Paül, i la superiora de la congregació, Sor Maria Cuson, era cosina de l’artista.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>L’edifici s’atribueix als arquitectes Josep Buixareu Gallart i Francesc Vila. L’edifici és d’estil neoclàssic, de planta rectangular (53 x 14m) amb dos cossos que sobresurten als extrems per la part posterior. Totes les obertures estan decorades amb pilastres adossades, planes i estriades. S’hi observen uns grups escultòrics i un fris de terracota, desapareguts en l’actualitat que coronaven l’edifici.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>El segon document gràfic és una fotografia en blanc i negre (Fons ANC1-1-N5616/ Generalitat de Catalunya – Segona República) de la vista de la façana principal de l’edifici del Preventori-Escola d’Arenys, depenent del Segell Pro Infància del departament de Governació i Assistència Social (1937-1939). I un document de la Comissió liquidadora de la Mancomunitat de Catalunya. Manaments de pagament: Exercici: 1924-1925. Lliurament 3605. Beneficència. Establiments. Hospital Xifré del 13 d’agost de 1925 (ANC1-449-T-1374)</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-409 | Carrer de Jaume I, núm. 33 – 08195 Sant Cugat del Vallès | <p><span><span><span><span><span>L’Arxiu Nacional de Catalunya és l’arxiu general de l’administració catalana i l’arxiu històric. Està adscrit al Departament de Cultura, dins la Direcció General del Patrimoni Cultura i integrat al Sistema d’Arxius de Catalunya (SAC).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Com a arxiu històric, recupera tota la informació de caràcter privat que, pel seu valor testimonial i referencial, té una rellevància per al coneixement de la història nacional. Mentre que, com a arxiu general de l’administració ingressa, recupera i gestiona aquella documentació generada per l’acció política i administrativa dels departaments, organismes i empreses de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’antecedent més antic d’aquesta institució és de l’any 1412, quan les Corts de Barcelona acorden la creació d’un arxiu propi per a la Generalitat històrica o Diputació del General. L’any 1936 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya crea l’Arxiu General de Catalunya, però amb l’esclat de la Guerra Civil al 1936 aquest arxiu és l’encarregat d’aplegar als seus dipòsits tota la documentació per tal de protegir-la dels efectes nefasts de la guerra. L’entrada de les tropes franquistes i la dictadura, suposa la supressió de l’arxiu.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb la restitució de la Generalitat, el 28 de novembre de 1980, el govern català crea l’Arxiu Nacional de Catalunya amb la missió de protegir el patrimoni documental català, garantint l’accés per part de tota la ciutadania. Des de l’any 1995 la seu és a Sant Cugat del Vallès i disposa d’una superfície de 12.625 metres quadrats i fins a 62 quilòmetres de prestatgeries amb documents.</span></span></span></span></span></p> | 41.5833059,2.5460654 | 462162 | 4603613 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94120-02fons-anc1-1-n5616-generalitat-de-catalunya-segona-republica.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 55 | 3.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 39748 | Barraca del Mas Roqueta 15 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-mas-roqueta-15 | - SOLER I BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Manresa, Centre d'Estudis del Bages. | XVIII-XIX | Barraca de vinya de planta quadrangular i molt bon estat, segurament refeta recentment. Té una superfície aproximada de 10 m2, construïda amb carreus irregulars de pedra lligats en sec. Al mur de migjorn hi trobem una obertura en forma de porta. El sostre és d'una perfecta proto-volta cònica, a partir de la superposició de lloses coronades per una llosa de majors proporcions. A sobre de les lloses hi ha terra aixafada com a aïllant tèrmic, i, coronant la terra hi ha un carreu de pedra blanca. | 08012-509 | Horta d'Avinyó | La barraca de vinya tenia una funció únicament agrícola: guardar eines del camp, servir de refugi pel pagès i, en molts casos es convertia en un espai imprescindible per poder realitzar les tasques del camp amb certa comoditat, és per això que hi ha tanes barraques. Gairebé cada camp té la seva; era com un punt estratègic per la pagesia. Avui en dia encara s'usen però en menor mesura i únicament amb la funció de guardar-hi eines i utensilis agrícoles. La gran expansió de les barraques es du a terme sobretot entre els segles XIX i XX. | 41.8203200,1.9858200 | 415772 | 4630324 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39748-foto-08012-509-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39748-foto-08012-509-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39748-foto-08012-509-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38046 | Nord d'Argentona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nord-dargentona | ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. | La noticia ens la proporciona M. Ribas i parla de les restes d'una possible vil·la romana, ja que s'hi van trobar ceràmica, paviments i material constructiu. A la carta arqueològica es diu que podria tractar-se del mateix indret de Can Matavents. | 08009-31 | Al N. De la població i a la vessant dreta de la Riera | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 78943 | Casa de la carretera de Ribes, 59 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-carretera-de-ribes-59 | XX | <p>Casa construïda durant la primera meitat del segle XX sota la influència de l'estètica noucentista. És un edifici aïllat de planta rectangular i que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa i golfes i té la coberta de teula plana a dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Les obertures del frontis són d'arc pla arrebossat, que formen un grup de tres al pis. El tractament exterior és arrebossat i pintat, ambles finestres de les golfes pintades imitant pedra, motiu també present a les cantonades. El ràfec està acabat amb cabirons.</p> | 08014-241 | Ctra. De Ribes, 59 | 41.7697700,2.2487700 | 437561 | 4624487 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78943-foto-08014-241-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78943-foto-08014-241-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 106|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37169 | Can Cossialls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cossialls | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | XIX | Edificació alineada al vial de la zona de la riera, formada per tres volums entre mitgeres. Són de planta baixa i pis, tret del volum sud que, pel desnivell del carrer, guanya un pis més. Tots ells estan coberts amb terrat pla. Les façanes estan decorades amb elements de tradició neoclàssica, amb pilastres i una cornisa superior dentellada amb un coronament esglaonat. Cal destacar el cos central, de composició simètrica i amb tres eixos verticals d'obertures separats horitzontalment per una imposta i verticalment per les pilastres abans esmentades. Les obertures dels cossos laterals tenen balcons. La finestra central, també amb balcó, té un trencaaigües decorat a la part superior. Totes les obertures, tret de les del cos de la dreta, tenen persianes de llibret. | 08003-28 | Rambla Àngel Guimerà, 34-42 | 41.4941300,2.2956700 | 441209 | 4593852 | 1851 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37169-foto-08003-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37169-foto-08003-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37169-foto-08003-28-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Damunt la porta principal hi ha una placa que diu: 'Ano MDCCCLI' (1851). | 99|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37723 | Can Rius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rius | VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Rius (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XX | Edifici als quatre vents, de planta rectangular, consta de planta baixa, pis i golfes, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana i un ample ràfec amb ceràmica de colors. Porta principal accessible mitjançant escalinata amb baranes de balustrada. Té finestres a cada costat. Al damunt hi ha un balcó amb les baranes de balustrades. Les obertures del primer pis estan emmarcades amb brancals i llindes esculpides en relleus. A les golfes hi ha una triple obertura amb arcs de mig punt, a l'estil de galeria catalana. Està envoltat per un jardí. | 08007-38 | Rambla Riera i Penya, 72 - 74 | Dissenyada per Enric Catà en els anys 1920. | 41.6077600,2.5411900 | 461770 | 4606329 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37723-foto-08007-38-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37723-foto-08007-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37723-foto-08007-38-3.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Enric Catà i Catà | També es coneix amb el nom de Can Marpons. | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 40333 | Montergull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/montergull | <p>CARBONELL I VIRELLA, Vicens (S.D.) Primeres notícies històriques de Les Gunyoles (Avinyonet). Document mecanografiat. Vilanova i la Geltrú. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2505ACCNIPAC JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat. MARGARIT, A (1983a) Sant Sebastià dels Gorgs. Orígen del topònim 'Els Gorgs'. Barcelona: L'autor. MARGARIT, A (1983b) Seguint els trams de la Via Augusta I. De l'Estanyol al coll de Sesgarrigues. Barcelona: L'autor.</p> | XVIII | <p>Es tracta d'un interessant i complet conjunt de valor patrimonial format per la masia i edificacions annexes que resulta complementat per un bosc i un corral. La masia, que és l'edificació principal, és de planta rectangular allargada, composta de planta baixa i pis, amb coberta a dues vessants i ràfec. El portal de la planta baixa té un arc de mig punt dovellat, en el qual encara son visibles restes d'imposició de sal durant la cerimònia pasqual del Salpàs. Les finestres presenten ampits, brancals i llindes de pedra. Les cantoneres també són de pedra (INVENTARI, 1986: 25). Destaca la picaporta de ferro forjat profusament decorada. Té encara elements propis de la vida a pagès, com a corrals, magatzems i cup quadrat de rajoles envernissades. A prop, i en direcció sud-est, hi ha les restes de l'antic bosquet de pins i a tocar el mas s'estenen les terres de cultiu en la plana característica d'aquest territori. A tocar el mas, i davant la façana, en terres de conreu s'han localitzat restes d'interès arqueològic, que a l'igual que el bosc, es contemplen en fitxa independent al present inventari. El conjunt edificat queda complementat per un corral situat a la vora del camí que, partint de la masia, mena cap al camí de La Granada, a uns 110 metres en direcció nord-oest de la casa principal. En una de les llindes està gravada la data de 1766, a la qual deu correspondre la major part de les estructures vistes més antigues del mas.</p> | 08013-23 | Sant Sebastià dels Gorgs.08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>El document més antic d'aquesta casa, que coneixem, és de l'any 1002, en el que Audesind que té casa als Gorgs, la cita com a confrontació de migdia de les seves terres amb el nom de 'casa d'Ervigi', junt amb l'estrada (MARGARIT, 1983b). Una altra cita es posterior a aquesta data, i es refereix al 'lloc que en diuen Mont Erguil, a ipsas quadras' el clergue Guillelmus Bernardi dóna a Sant Cugat un alou (1-V-1123) (CARBONELL, S.D.) (RIUS SERRA,1981, núm. 866: 63). El nom podria ser una evolució basada en la guturalització d'Ervig i subseqüent pèrdua de la 'g' final (MARGARIT, 1983b). Existeix també un document del 10 d'abril de 1145 pel que es fa la donació en feu d'un alou en la parròquia de Sant Petri de Avinione, in loco vocitato Monteergui, sive ab ipsas Quadras (JUNQUERAS, MARTÍ, 2001) . A sobre d' una finestra hi ha la data del 1766 (INVENTARI, 1986: 25)</p> | 41.3791400,1.7530800 | 395734 | 4581597 | 1766 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40333-foto-08013-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40333-foto-08013-23-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Al davant de la casa, en uns camps de conreu hi ha un jaciment arqueològic (veure fitxa Vinya d'en Romeu). | 94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 78926 | Can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-puig-10 | <p>Programa de Festa Major, 1992.</p> | XIX-XX | <p>Can Puig és una casa del segle XIX que va ser dividida i reformada durant el segle XX, quan va consolidar-se la façana actual. És un edifici entre mitgeres que s'estructura en tres crugies. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons quatre eixos d'obertures d'arc pla emmarcat amb pedra, excepte el portal que és d'arc escarser. Els finestrals del pis tenen sortida a balcons de baranes forjades, corregut en els dos centrals. Entre aquests dos hi ha una fornícula amb una imatge. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb una imbricació ceràmica.</p> | 08014-224 | C. del Pont, 24 | <p>L'hostal va ser fundat per Jaume Aregall a principi del segle XIX. A l'amirallament de l'any 1851 hi consta que l'hostal del carrer del pont, número 96 pertanyia a Jaume Aregall i Met. Poc després el va vendre a dues germanes procedents de la Cerdanya, que s'hi establiren i van seguir amb el negoci de la fonda. El seu hereu, Calixto Fondevila va fer-hi una gran reforma, que consistí en dividir-la per vendre'n una part (la que seria Can Franquesa) i consolidar la façana actual. Amb els diners que en va obtenir es va construir la casa del carrer Sant Ramon. La filla d'en Calixto, Conxita Fondevila, es casà amb Antoni Puig, un descendent dels quals en manté la propietat. Davant l'hostal hi havia un pou i unes quadres que van ser enderrocats l'any 1992.</p> | 41.7665300,2.2516000 | 437793 | 4624125 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78926-foto-08014-224-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78926-foto-08014-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78926-foto-08014-224-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | També conegut com l'Hostal de Can Met. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 93329 | Panteó dels esposos Vinardell-Tarré | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-dels-esposos-vinardell-tarre | <p><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></p> <p><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></p> | XIX | <p>Mausoleu fet amb pedra de Montjuïc, marbre blanc i marbre negre, fet per Antoni Rovira Rabassa, en forma de capella neobizantina. Destaca la decoració murària, especialment els pinacles de la façana, la porta d'accés i la reixa d'entrada, així com els frontons curvilinis laterals. Els vitralls de l'interior representen els patrons dels propietaris.</p> <p>Fou Ignàsia Tarré que li dedicà al seu marit Jaume Vinardell.</p> <p>Es tracta del mateix arquitecte que construí l'Asil Torrent.</p> | 08006-130 | Cementiri de Sinera (Camí de La Pietat, s/n) | <p><span><span><span><span><span>A principis del segle XIX, es prohibeixen les inhumacions dins els nuclis urbans. Per aquest motiu els ajuntaments construeixen nous cementiris als afores. En el cas d'Arenys de Mar succeeix l'any 1816. Aquest nou cementiri es construeix en el mateix indret que l'actual. Es tracta d'un recinte quadrangular amb més de 300 nínxols i inclou l'antiga ermita de La Pietat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Però, al fer-se petit, es decideix fer-ne un de nou, just al costat mateix. La construcció es realitza entre els anys 1865 i 1867 i és Domingo Casacuberta, agrimensor, qui el projecta; però signa els plànols l'arquitecte Elies Rogent. Es finança per recaptació entre els vilatans i els indians. És en aquest moment quan s'enderroquen la torre de guaita El Far, l'ermita de la Pietat i l'antic cementiri de 1816.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Amb el nou cementiri en funcionament, el recinte del vell es converteix en l'espai destinat als no catòlics i als suïcides, que no podien ser enterrats, segons les prescripcions de l'Església Catòlica, en terreny sagrat. El primer en ser-hi enterrat és Joan Baptista Cassà, mecenes i lliurepensador, com es deia abans. A mitjans del segle XX deixa d'utilitzar-se i l'any 1988 les restes es trasllades al recinte general.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La capella no s'enllestí fins al 31 de desembre de 1867. <br /> <br /> L'any 1895 s'inaugura la reforma del traçat del camí del cementiri que permetrà el pas de carruatges, cosa que evità la conducció dels cadàvers a pes de braços. Al final del 1917 el cementiri pren la configuració actual, en construir-se al centre de la zona d'eixample el darrer bloc de nínxols, que s'ornamenta en la cara corresponent a l'eix ascendent del cementiri amb la construcció de deu nínxols de luxe emmarcats per columnes de pedra artificial.<br /> <br /> Des d'aleshores el cementiri no ha modificat la seva estructura en planta. </span></span></span></span></span></p> | 41.5779479,2.5464262 | 462189 | 4603018 | 1887 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93329-01dsc9269.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93329-02dsc9267.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93329-03dsc9270.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93329-04dsc9271.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93329-05p1550311.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni Rovira i Rabassa | Arenys de Mar ha tingut un bon nombre de personatges il·lustres que s'han volgut enterrar aquí, tot i passar molts anys fora de la vil·la. Alguns d'ells són la família Cabirol, la família Ramis; industrials com Andreu Gurí i Sala, la família Castells i Simon, la família Mollfulleda, la família Riera; indians com la família Castelló, Antoni Torrent i Carbonell, Andreu Lloveras i Riera o Francesc Masseguer i Campins.Però, per sobre de tot, destaca el ressò que li ha donat, no només al cementiri sinó a tot el poble, l'escriptor Salvador Espriu, enterrat en un simple i humil nínxol. Espriu, com resa la placa que hi ha al costat del seu nínxol, va convertir el cementiri en el centre del seu univers literari de Sinera. En l'obra d'Espriu, presidida per la mort, el cementiri, atalaia entre el mar i el cel, símbols d'eternitat, esdevé el destí últim i constant referència tant del jo íntim del poeta com dels seus personatges sinerencs. També hi reposen altres escriptors, com Fèlix Cucurull o Lluís Ferran de Pol.'Acaba aquí el viatge. Quan baixo de la barca, sabia a ulls clucs com és al meu davant, sempre pujat per cabres i per mates d'espígol, de fonoll, de llet de bruixa que a penes mouen aquelles primes mans de l'ora quieta desvetllada al cim, el Mal Temps. Límits estrictes d'una vella terra: el seguici dels xiprers rere el carro del sol que se'n va trontollant pels llargs i secs rials i feia, en tramuntar, de la petita carena llum i llunyania de l'horitzó de ponent. He donat la meva vida pel difícil guany d'unes poques paraules despullades. He vist la meva vida com un mur en el silenci de la tarda i el seu pas'. (Llibre de Sinera XXXV).L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 116|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||
| 78940 | Festa de Corpus Christi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-corpus-christi-0 | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.</p> | XX | <p>La festa de Corpus es celebra cada any a Aiguafreda amb el tradicional ofici solemne i la processó. La missa es celebra la tarda de diumenge, que va precedida per la processó. Al capdavant d'aquesta el mossèn porta la custòdia sota tàlem, acompanyat dels infants que han fet la comunió el diumenge abans. La comitiva transcorre pels principals carrers del poble, que han estat engalanats amb catifes de flors i domassos als balcons el matí del mateix dia.</p> | 08014-238 | Aiguafreda | <p>La festa del Corpus s'ha celebrat a Aiguafreda de forma ininterrompuda durant tot el segle XX. Antigament es feien les enramades, en què les cases i els carrers es guarnien amb rams i es col·locaven altars al carrer. Des de mitjans del segle XX es van fer diverses variacions en la festivitat, com és la incorporació de catifes de flors o catifes de dibuix. Després d'uns anys sense fer-se les catifes, l'any 1999 va recuperar-se la tradició.</p> | 41.7680000,2.2503800 | 437693 | 4624290 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78940-foto-08014-238-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78940-foto-08014-238-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | S'han unificat les dues fitxes de l'IPEC 'Corpus Christi' i 'Processó de Corpus' en una de sola. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 28982 | Cal Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-prat | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. | XVIII | Edifici de planta quadrangular amb edificacions auxiliars annexes o segregades. La façana principal de l'edifici originari està orientada a sud-est, i presenta planta baixa, primer pis i golfes. A la planta baixa hi ha un gran portal amb arc de mig punt al qual s'hi accedeix per una escala (de tres graons) de pedra. A la dreta del portal hi ha un finestró quadrat. Al primer pis hi ha un balcó central (a la llinda de la qual hi ha la data 1732) i una finestra a la dreta. Sota coberta, a dues aigües, hi ha dues petites finestres. La visió de la part esquerra d'aquesta façana es veu obstaculitzada degut a que s'hi va adossar un edifici de planta baixa més primer pis. Just al punt de connexió entre ambdós cossos s'hi deixà un passatge amb coberta de volta de canó, que va configurar un nou límit entre l'exterior i una era interior. L'aparell és de maçoneria arrebossada, amb grans carreus a les obertures i a les cantonades. | 08002-50 | Entre les carreteres C-25 i N-141b | Cal Prat no surt esmentada al cadastre de 1716, de manera que es devia construir entre aquell any i el 1732 referenciat en una llinda. Prèviament, però, hi ha constància al lloc del Mas Vallverd al segle XIII, com a part de la Quadra de Vilanova. | 41.7400200,1.5991400 | 383512 | 4621860 | 1732 | 08002 | Aguilar de Segarra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28982-foto-08002-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28982-foto-08002-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/28982-foto-08002-50-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Xavier Bermúdez, iPAT Serveis Culturals | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 40508 | Dites i corrandes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/dites-i-corrandes | <p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | <p>DE CAIRE GEOGRÀFIC I LOCALISTA: De Sant Pau són les boniques, A Lavern ja no ho són tant, A les Gunyoles, gitanos, I a Sant Cugat, la flor del camp. Entre Cantallops i Avinyonet, No en farem un pam de net. Cantallops, bona gent, Les Cabòries, per manar, Les Gunyoles, per cantar, I l'Arboçar i Sant Sebastià Només els volen per pagar. A les Gunyoles són gitanos, A sant Cugat, uns morts de fam, I els de Sant Pere, La flor del camp. DE CAIRE METEOROLÒGIC: A l'Arboçar es pronostica el temps amb aquesta dita: 'Garses cap a muntanya, mal temps al pla' . (SADURNÍ, 2001: II, 37) A Sant Pere Molanta diuen: 'Si sents les campanes de les Gunyoles, pluja segura'. (SADURNÍ, 2001: II, 37)</p> | 08013-198 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40508-foto-08013-198-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Lúdic | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 37244 | Torre de Cal Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-de-cal-baro | <p>AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella.</p> | XV | <p>Torre de vigilància de planta circular adossada a la part sud oest de l'edificació principal de Cal Baró. Consta de quatre nivells a l'interior i coronada per merlets i quatre matacans. Destaquen dues obertures amb decoració d'arcs lobulats.</p> | 08003-104 | Onofre Talavera, 4 | <p>Les torres de guaita só construccions molt característiques a la costa del Maresme que feien funcions evidents de control del territori, sobretot de la pirateria, que a partir del segle XVI es convertiria en un problema d'abast general, ja que la freqüència dels atacs de pirates turcs i berberescos fou molt elevada i motivà una mobilització general d'autoritats i població civil de recursos humans i econòmics. L'elevat nombre de construccions de torres de guaita, va fer que el Maresme es conegués amb el nom de la costa torrejada.</p> | 41.4925400,2.2923100 | 440927 | 4593678 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37244-foto-08003-104-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37244-foto-08003-104-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 39850 | Font de Cabrassa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cabrassa | - VILASECA I FONT, Eudald (2007). Les fonts del terme d'Avinyó. Avinyó, Grup Ecologista d'Avinyó. | La font es troba molt tapada per la vegetació. Hi ha la roca natural on surt un forat amb l'aigua, a partir d'un tall vertical a la roca que permet que l'aigua flueixi cap a un petit dipòsit circular fet de pedra. La seva aigua va a parar al pantà de Vilagonella. | 08012-622 | Horta d'Avinyó | 41.8083300,2.0343400 | 419786 | 4628946 | 08012 | Avinyó | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39850-foto-08012-622-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 78907 | Ca la Miquela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-miquela-1 | XVII-XIX | <p>Ca la Miquela és una casa construïda entre els segles XVII i XVIII, amb la façana consolidada al segle XIX. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en una sola crugia. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt adovellat, que va ser mutilat a la part superior amb l'obertura d'un finestral al pis, que té sortida a un balcó de baranes forjades. Tant aquest com les dues finestres de les golfes són d'arc pla arrebossat. El tractament dels murs és arrebossat i pintat, amb les obertures superiors emmarcades de diferent tonalitat.</p> | 08014-194 | Pl. Major, 9 | 41.7680600,2.2507600 | 437725 | 4624296 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78907-foto-08014-194-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78907-foto-08014-194-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-01-21 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37904 | Cica de la Torre de Can Montfulleda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cica-de-la-torre-de-can-montfulleda | Cica (Cycas revoluta) que creix als jardins de la Torre de Can Montfulleda. Es tracta d'un exemplar d'uns 1,5 m d'alçada que al voltant té 3 individus més però de dimensions força més petites. La cica és una planta al·lòctona que té aparença de petita palmera (tot i que en realitat no ho és), que creix en forma de para-sol, ja que té un tronc coronat per fulles llargues. Aquest tronc conserva les restes de la base de les fulles mortes que li confereix una textura aspre i punxent. Les fulles són compostes, tenen forma de ploma, i els folíols són rígids, punxents i de color verd esgrogueït. | 08007-219 | Torre de Can Montfulleda | 41.6055800,2.5386100 | 461554 | 4606089 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37904-foto-08007-219-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||||
| 93605 | Casa del carrer del Bisbe Català, núm. 52 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-del-bisbe-catala-num-52 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span>Casa de cos, entre mitgeres, de planta rectangular i que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta és de terrat pla a la catalana.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quant a la composició, la façana s'organitza a partir de dos eixos de verticalitat definits per les obertures. En planta baixa per la porta d'entrada i una finestra reixada, al costat. En el primer pis, per un balcó amb barana de ferro; i una finestra al costat. En el segon pis per un balcó més petit que el de sota i una altra finestra al costat. A excepció de la finestra de la planta baixa, la resta d'obertures tenen un emmarcament de brancals, llindes o ampits de pedra treballada. Totes amb la llinda recta, a excepció del portal d'entrada que és d'arc escarser.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El parament és llis i arrebossat. La façana està coronada amb una cornisa motllurada.</span></span></span></span></span></p> | 08006-174 | Carrer del Bisbe Català, núm. 52 | 41.5803300,2.5529900 | 462737 | 4603279 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93605-02dsc8866.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93605-03dsc8867.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93605-04p1550038.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 39813 | Carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-0 | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XIX | Carrer a tramuntana de la plaça major d'Avinyó, del qual en destaquem sobretot els edificis n.6, 8, 10, 12 i, de manera especial el n.15, amb fitxa pròpia. Es tracta d'un carrer creat al llarg del segle XIX. | 08012-585 | Avinyó | Un dels carrers més antics d'Avinyó, on encara avui dia es poden trobar edificis del segle XIX. Avinyó ha estat històricament una població molt petita. Al fogatge de 1553 només ens consten 15 edificis o 'fogs'. Va ser sobretot a finals del segle XVIII i principis del XIX quan amb la crisis de la fil·loxera molts pagesos anaren a viure a la ciutat ja que aquí podien gaudir d'una solidaritat més directe, millors recursos i comunicacions que els permetien tirar endavant. La creació de les gran fàbriques funcionarà com a eix d'aquesta emigració cap al poble. | 41.8653600,1.9714800 | 414641 | 4635339 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39813-foto-08012-585-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39813-foto-08012-585-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39813-foto-08012-585-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 98|94 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 78933 | Fonda de Can Mingo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonda-de-can-mingo | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.</p> | XX | <p>La fonda de Can Mingo era un edifici del segle XIX que va ser reconstruït fa uns anys seguint la tipologia constructiva de l'anterior. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. La planta baixa s'obre amb dos portals i els pisos superiors es composen segons tres eixos d'obertures, totes d'arc pla amb emmarcament de pedra. A la resta de façanes les obertures són d'arc pla arrebossat. El tractament exterior dels murs és arrebossat. El ràfec està acabat amb cabirons.</p> | 08014-231 | C. Major, 15 | <p>La fonda va pertànyer a Domingo Vila, motiu pel qual era coneguda com a Fonda Vila o Can Mingo. Va ser una de les fondes de més anomenada de la població.</p> | 41.7683800,2.2497900 | 437644 | 4624332 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78933-foto-08014-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78933-foto-08014-231-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 39814 | Casa del carrer Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-major | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII-XIX | Edifici de tres plantes i golfes, amb una superfície molt aproximada de 250 m2. La façana presenta un arrebossat de calç mentre que la resta d'estructura ens mostra la pedra vista. L'edifici ha patit diverses reformes i creiem que seria creat a finals s. XVIII principis el XIX. És l'edifici més remarcable del carrer Major. | 08012-586 | c/ Major, n.15; Avinyó | Un dels carrers més antics d'Avinyó, on encara avui dia es poden trobar edificis del segle XIX. Avinyó ha estat històricament una població molt petita. Al fogatge de 1553 només ens consten 15 edificis o 'fogs'. Va ser sobretot a finals del segle XVIII i principis del XIX quan amb la crisis de la fil·loxera molts pagesos anaren a viure a la ciutat ja que aquí podien gaudir d'una solidaritat més directe, millors recursos i comunicacions que els permetien tirar endavant. La creació de les gran fàbriques funcionarà com a eix d'aquesta emigració cap al poble. | 41.8653100,1.9713800 | 414632 | 4635333 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39814-foto-08012-586-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39814-foto-08012-586-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39814-foto-08012-586-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37545 | Peres farcides del Bon Cristià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/peres-farcides-del-bon-cristia | <p>Les peres farcides de la varietat del bon cristià és un plat típic de la Festa Major d'Alella. Per tal de potenciar-lo, cada any es fa un concurs. El plat es prepara a casa i es presenten dues peres farcides amb el seu suc. Els ingredients per preparar el plat són: 12 peres del bon cristià, 300 gr. de carn de vedella, 300 gr. de carn de porc, 4 ous, 20 gr. de pernil, 1 llimona, 1 ceba, 1/2 presa de xocolata sense llet, 1/2 branca de canyella, 300 gr. d'ametlles torrades, 1 borrego, sal, sucre, alls, llard i oli. La recepta per preparar el plat és la següent: Es rosteixen les dues carns juntes amb el llard, la ceba i els alls. El suc que resulti de la cocció s'ha de reservar. Per preparar les peres es trinxa la carn ben rostida, juntament amb la pell d'una llimona, uns trossos petits de pera crua i el pernil. S'hi afegeixen els ous i es treballa com si es fes una pilota. Tot seguit cal rentar les peres, s' eixuguen, es buiden per la part oposada a la cua (tot tallant la part inferior en rodó per poder-la fer servir de tap) i s'omplen amb el farcit. Es posa una paella al foc amb força oli, en la qual es fregeixen les peres fins que siguin daurades (abans s' hauran sucat en un plat amb un ou batut i un altre amb farina). Es posen les peres (amb les cues enlaire) en una cassola de terrissa plena d'aigua. S'hi afegeix l'oli que ha servit per fregir-les, la pell d'una llimona, mitja branca de canyella, sal, una cullerada de sucre i mitja presa de xocolata. Quan siguin toves d'un costat, es donen la volta i s'hi afegeix una picada ben fina feta amb les ametlles i el borrego. Com més vegades s'escalfin les peres o es tornin a fer bullir més bones seran. Cal estar a l'aguait durant la cocció, perquè és molt fàcil que s'enganxin a la cassola. Aquest plat es pot menjar fred o calent.</p> | 08003-407 | Alella | 41.4926500,2.2949700 | 441149 | 4593688 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37545-foto-08003-407-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37545-foto-08003-407-1.jpg | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Lúdic | Inexistent | 2026-06-11 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El concurs està ben consolidat però la dificultat del plat i l'escassetat d'aquesta varietat de peres fa que el nombre de concursants no sigui tan gran com caldria esperar. Per aquest motiu es fa un concurs paral·lel de truites. | 60 | 4.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 40337 | Mas Comtal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-comtal | <p>INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2503ACCNIPAC. MORATÓ I VIA, Salvador (1992 a) 'Rellotges de sol (I)'. Avinyonet Avui. Revista informativa de l'Ajuntament, Núm. 3 p. 11. Avinyonet del Penedès: Ajuntament d'Avinyonet.</p> | XV-XVII | <p>Conjunt arquitectònic composat d'una estructura central dedicada a habitatge, que presenta forma de L, i tot un conjunt d'annexes dedicades actualment a magatzem i producció vitivinícola. La part més destacable del conjunt és l'edifici de l'extrem que constitueix la zona d'habitatge. És de planta rectangular i està compost de planta baixa i pis, amb coberta a dues aigües. El portal principal és d'arc rebaixat fet amb dovelles. Hi ha balcons al primer pis, que són les obertures de la sala noble, i presenten brancals i dintells de pedra. També el portal principal d'accés es troba recercat de carreus, i la llinda és d'arc escarser. A l'interior de la casa destaca un gran arc apuntat situat a la planta baixa. Es fa evident que la casa ha patit diverses reformes. A la façana té un rellotge de sol pintat sobre relleus de morter. Indica les hores i les mitges hores amb petites línies que separen les xifres horàries. La numeració és aràbiga i va de les 8 del matí a les 5 de la tarda (8/5) (MORATÓ I VIA, 1992a). . Indica les hores i les mitges hores amb petites línies que separen les xifres horàries. La numeració és aràbiga i va de les 8 del matí a les 5 de la tarda (8/5). (MORATÓ I VIA, 1992a). A la dècada de 1940 es van construir annexes amb destinació a granja d'animals. A més hi ha una sitja pel gra, que es va tancar l'any 1954. La casa conserva mobiliari antic i altres elements tradicionals de vida quotidiana, com un manubri, una Verge del Roser, col·leccions de vidres utilitaris i altres. Molt a prop va créixer tot un nucli de població que porta el nom de la casa. Són edificacions de planta baixa i pis, que es troben a tocar el camí-carrerada i que la major part poden datar-se d'acord amb les seves estructures vistes a començament del segle XX, potser abans. A redós del Mas Comtal es van anar construint un conjunt d'habitatges que responen a una tipologia tradicional urbana, però que es troben al mig del camp, a tocar el camí-carrerada de la Llacuna. Són de planta quadrangular, teulada a dues vessants, façanes planes i constitueixen un petit nucli de població que ha crescut a redós de la masia del mas Comtal. Davant les cases, i a l'altre costat del camí es troben moltes edificacions auxiliars, encara que ja formen part del terme de Sant Cugat Sesgarrigues, que té la partió en aquesta carrerada.</p> | 08013-27 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Per la seva situació, a peu de carrerada i molt a prop de l'encreuament de dues importants vies de comunicació, no es estrany que aquesta casa, com la del mas Bertran, Llinda i altres de la zona, existís ja durant la Edat Mitjana. Segons informació oral dels propietaris actuals, es té coneixement d'una reforma important de la casa l'any 1635. És de destacar amb relació a la seva cronologia el gran arc gòtic que es troba a la planta baixa.</p> | 41.3686600,1.7535800 | 395759 | 4580433 | 1635 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40337-foto-08013-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40337-foto-08013-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40337-foto-08013-27-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Presenta també interès el barri que ha crescut a prop de la masia i que porta el seu nom. La gent coneix el mas com a Mas Condal, i no Mas Comtal. | 93|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 78934 | Festa de Tot Sants | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-tot-sants | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC.</p> | XX | <p>La festa de Tot Sants es celebra cada any el diumenge anterior a la festivitat de Tot Sants. La celebració consisteix en una castanyada popular a la plaça Major acompanyada per una cobla que toca sardanes.</p> | 08014-232 | Aiguafreda | <p>Durant la primera meitat del segle XX, a Aiguafreda ja es celebrava la festa de Tot Sants amb una castanyada popular i vi ranci.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 37975 | Castanyers d'en Ponet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castanyers-den-ponet | Plantacions de castanyers que apareixen disseminades per les obagues de les zones més altes del municipi, especialment a la zona dels Tres Turons. Actualment estan abandonades i més o menys naturalitzades, ja que en el seu interior hi creixen amb força algunes alzines i roures. Aquestes plantacions es plantaven a les zones més humides, on apareixien rouredes o alzinars muntanyencs, ja que antigament se'n treia profit forestal per a obtenir fusta per fer botes o rodells i també per a obtenir-ne aliment (castanyes). Això fa que a moltes zones del Montnegre i del Corredor no es trobin rouredes i que, per contra, apareguin castanyers. | 08007-290 | Obaga dels Tres Turons i altres obagues | 41.6081000,2.5022900 | 458529 | 4606385 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37975-foto-08007-290-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37975-foto-08007-290-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí | En general, es fan en indrets força inaccessibles ja que, en abandonar-se l'esplotació forestal que se'n feia, la majoria de camins que s'utilitzaven per desemboscar s'han perdut. | 2153 | 5.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 40211 | Tanca del jardí de la casa del Doctor. Antoni Grífols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanca-del-jardi-de-la-casa-del-doctor-antoni-grifols | XX | La tanca del jardí es composa d'un basament de paredat revestit amb morter de calç sobre el que hi ha una reixa de ferro forjat. Les dues pilastres que emmarquen l'entrada estan coronades amb rajoles vidriades a dues vessants. De l'edifici modernista que es va emplaçar en aquesta propietat no en queda cap resta. | 08005-342 | C/ Torregassa, 11 | 41.6707600,2.2613800 | 438515 | 4613486 | 1904 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40211-foto-08005-342-1.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 105 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 39776 | Toc d'assenyalar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/toc-dassenyalar | - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. | Aquest era i és el toc que indicava varis elements litúrgics: l'hora de començar una missa, el rosari, un bateig... I, dins de la celebració, en el moment de la consagració. Tots aquests tocs no els feien els campaners sinó els escolans o, àdhuc, el mateix mossèn. | 08012-548 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Ramon Vilar Herms | 94 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 37726 | Can Terrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-terrades | VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Terrades (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XX | Edifici als quatre vents, de planta rectangular; consta de planta baixa. Coronament amb una petita cornisa i unes balustrades treballades amb motiu central decoratiu. Inscripció central amb el nom de 'Villa Cristina'. Tota la façana està esgrafiada i en la part baixa estucada. Accés a la porta principal mitjançant una escalinata de dos braços i balustrada central. Finestres a banda i banda disposades geomètricament. Totes les obertures tenen motllures que les emmarquen en la seva meitat superior. Envoltat de jardí i per un barri de paredat i pilars de maó vist. Decorat amb rajola valenciana de motius florals; barana de ferro forjat i entrada flanquejada per dos pilars acabats en pinacles de rajola. | 08007-41 | Rambla Francesc Macià, 89 - 91 | Hi treballà el paleta Quico Xano. | 41.6120500,2.5384400 | 461543 | 4606807 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37726-foto-08007-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37726-foto-08007-41-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Envoltat de jardí amb un pou de pedra i ornamentat amb ferro forjat.Antigament fou Can Boulatrons. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 39778 | La desgràcia d'un pobre home | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-desgracia-dun-pobre-home | - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. | Cançó de treball, amb estructura de romanç però utilitzada per batre a l'era. Extreta de Rita Oliveres, masovera ja morta del Mas Vilanova (Sta. Eugènia de Relat). | 08012-550 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39778-foto-08012-550-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Ramon Vilar Herms | 94 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 39809 | Casa de la Plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-de-la-placa-major | - ILLA CODINA, Josep (1987). 'Avinyó' a FERRER ALÒS, Llorenç (coord). Història del Bages, vol. I, Parcir Ed. - TRESSERRA, Joan (prev.) (1932). Notes històriques de Sant Joan d'Avinyó, Manresa. | XVIII-XIX | Edifici de tres plantes i golfes, amb una superfície molt aproximada de 250 m2, situat a la plaça major del poble. És remarcable la façana característica amb dos nivells de porxos al primer i segon pis respectivament, i un porxo obert a la planta baixa. Es tracta d'un dels edificis principals del poble. | 08012-581 | Plaça Major, n.14; Avinyó | 41.8640700,1.9714200 | 414634 | 4635196 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39809-foto-08012-581-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39809-foto-08012-581-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39809-foto-08012-581-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | 94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 39780 | La nit de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-nit-de-sant-joan | - VILAR HERMS, Ramon (1987). Recerca i estudi de la música tradicional de dues poblacions: Avinyó i Artés, de la comarca del Bages, Barcelona. | Cançó de temàtica amorosa, però vist des de la vessant més alegre, exhalçant les belleses de l'amor i de l'estimada. La melodia d'aquesta cançó té un aire ballable semblant a un pas doble. Extreta de Jaume Careta. | 08012-552 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08012/39780-foto-08012-552-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Ramon Vilar Herms | 98 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 38066 | Font de Sant Domènec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-domenec | SUBIÑÀ i COLL, Enric (2000) 'La font de Sant Domingo'. A Fonts, núm. 3, juliol de 2000. Argentona, pàgs. 18-19. VINYALS, Josep i PADRÓS, Pep (1994) Les fonts d'Argentona. Ajuntament d'Argentona. | XIX | Es troba a uns tres metres sota el nivell del carrer. L'accés es fa per una escala que dona a la boca de mina, tapada amb una porta de ferro. A sota hi ha dos galets acanalats de ferro que aboquen l'aigua a una pica de pedra i obra. A nivell de carrer hi ha la capella amb la imatge de Sant Domènech, amb una inscripció feta en unes rajoles de València que diu: 'Font de Sant Domingo'. | 08009-51 | Nucli urbà. C. Gran | Antigament la font no estava dedicada a Sant Domènec, ni estava en aquest lloc. La seva situació primitiva estaria aprop del creuament entre els carrers Torres i Bages i Dolors Montserdà. Els seus orígens com a font pública es poden remuntar fins el segle XV, però la primera referència documental no és fins l'any 1639. La primera referència a Sant Domènec o Sant Domingo és de l'any 1751. | 41.5551700,2.4007500 | 450027 | 4600563 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38066-foto-08009-51-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Probablement la darrera reforma va ser durant els anys 50-60. | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 39782 | No t'estiris | https://patrimonicultural.diba.cat/element/no-testiris | - FONOTECA DE MÚSICA TRADICIONAL CATALANA (1999). Música de tradició oral a Catalunya, Barcelona, Generalitat de Catalunya. (CD) | Cançó que es cantava a les fàbriques tèxtils, i que tracta sobre els drets dels treballadors. És cantada per Ramon Codina i enregistrada l'any 1986 a Avinyó. | 08012-554 | Avinyó | 41.8637900,1.9710000 | 414599 | 4635165 | 08012 | Avinyó | Fàcil | Dolent | Inexistent | Modern | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | font: Ramon Vilar | 94 | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 93920 | Col·lecció arqueològica del Museu d'Arenys de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-del-museu-darenys-de-mar | <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). <em>Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme</em>. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit.</p> <p><span><span><span>RIBES, Neus et alii (2013). Catàleg dels materials arqueològics de la Torre dels Encantats. Col·lecció del Museu d'Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de mar, consultable a: <a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/cat%C3%A0leg-cat%C3%A0leg-dels-materials-arqueol%C3%B2gics-de-la-torre-dels-encantats-col%C2%B7lecci%C3%B3-del'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/cat%C3%A0leg-cat%C3%A0leg-dels-materials-arqueol%C3%B2gics-de-la-torre-dels-encantats-col%C2%B7lecci%C3%B3-del</a></span></span></span></p> | VI aC- III dC | <p>El Museu d'Arenys de Mar aplega el Museu Marès de la Punta i el Museu Mollfulleda de Minerologia, que es poden visitar en dos espais diferenciats, però que formen part d'un mateix ens. També aplega altres col·leccions relacionades amb la història i la vida de la vila d'Arenys sota la denominació Fons Josep Maria Pons i Guri, com la col·lecció arqueològica.</p> <p><span><span><span>Les peces d'aquesta col·lecció procedeixen principalment de dos jaciments: El poblat ibèric del Puig de Castellar (darreries del segle V aC. - segle I aC.) situat a la Torre dels Encantats, que va ser excavat per Josep Maria Pons i Guri, entre 1949 i 1950; i entre 1956 i 1957, amb peces de ceràmica, farga i forneria. El segon jaciment és la vil·la romana de Valldemaria, datat entre mitjan segle I aC i segle I dC, excavat principalment entre 1987-1988.</span></span></span></p> <p>Dins el Museu Marès de la Punta també es pot trobar una sala dedicada a la història d’Arenys de Mar, amb objectes procedents de l’antic Museu Municipal Fidel Fita, que ens parlen de la seva història des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.<br /> El primer intent de museitzar el patrimoni cultural i històric arenyenc va tenir lloc entre la segona i tercera dècada del segle XX. Anys més tard, el 1957, renaixia l’idea de dotar Arenys de Mar d’un museu en el qual poder mostrar el seu passat, del més llunyà al més proper. Instal·lat en unes dependències annexes a la Casa de la Vila, aquell museu tancà les portes definitivament l’any 1977. Bona part del valuós fons arqueològic i artístic que contenia s’ha mantingut guardat durant molts anys en els magatzems municipals, amatent d’una nova oportunitat per a ser admirat.<br /> Coincidint amb els primers vint-i-cinc anys de la fundació del Museu Marès de la Punta, moltes d’aquestes peces tornen a exhibir-se a tothom i ho fan de manera permanent. L’objectiu d’aquesta exposició és mostrar l’evolució d’Arenys de Mar com a poble, com a comunitat, dels seus inicis, a les darreries del segle XVI, a l’entrada de l’actual mil·leni.</p> | 08006-346 | Carrer de l'Església, núm. 43 | <p>El Museu d’Arenys de Mar va obrir les portes el 13 de març de 1983, amb motiu de la cessió per part de la Generalitat de Catalunya de la col·lecció de puntes Frederic Marès i Deulovol, que aquest va donar en dipòsit amb la condició que fos exposada a Arenys de Mar sota el nom de Museu Marès de la Punta. Aquest espai ha anat creixent amb la donació i l'adquisició de peces de punta que l'han convertit en un museu de referència a Europa.</p> <p>En les seves sales es pot fer un recorregut per la història de les puntes, un element essencial en la moda i els aixovars que neix a Venècia a finals del segle XVI i s’estén ràpidament per tot Europa. Al Museu es poden contemplar treballs des de finals del segle XVI fins a l’actualitat, distribuïts segons la procedència i la tècnica: colls, mocadors, ventalls, mantellines, o xals.</p> <p>Si bé els primers treballs de punta es van realitzar amb agulla, majoritàriament s’imposa la realització de les puntes amb boixets, que apareixen en l’antic territori de Flandes, actualment Bèlgica. França i Bèlgica són els països on es desenvolupen més negocis de punta i més varietat de tècniques i al Museu podeu trobar diversos exemples de blondes franceses, treballs de Le Puy, gasa i duquessa belga.</p> <p>Durant el primer quart del segle XX, el modernisme suposa una renovació del llenguatge estètic de les puntes i un dels principals representants és la Casa Castells d’Arenys de Mar (1862-1962). Marià Castells va ser l’autor de les estovalles d’altar, l’alba i el roquet per a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat (1927-1930), que es poden contemplar en una de les sales del Museu al costat dels dissenys originals.</p> <p>Dins el Museu Marès de la Punta també es pot trobar una sala dedicada a la història d’Arenys de Mar, amb objectes procedents de l’antic Museu Municipal Fidel Fita, que ens parlen de la seva història des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.</p> | 41.5817259,2.5482166 | 462341 | 4603436 | 08006 | Arenys de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93920-3108.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93920-3685.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93920-3710foto-david.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93920-9387-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93920-9407.jpg | Física | Antic | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Lúdic/Cultural | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 80 | 53 | 2.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 94227 | Zona de nidificació d'oreneta de l'espècie Hirundo rústica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/zona-de-nidificacio-doreneta-de-lespecie-hirundo-rustica | <p><span><span><span><span><span><span><span>ANDINO, Héctor et alii (2005). <em>Atles dels ocells nidificants del Maresme. </em>Andino, H; Badosa, E; Clarabuch, O i Llebaria, C. editors. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>ARDLEY, Neil (1979). <em>Las aves.</em> Editorial Fontalba. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>BOSCH MARTÍNEZ, Laura (2005). <em>Primer cens dels nius d'oreneta vulgar (Hirundo rustica),</em> Cabrils (El Maresme). Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Zona de nidificació de l'oreneta vulgar (<em>Hirundo rustica</em>), que conviuen amb l'espècie humana, instal·lades als porxos, corts i altres annexos de les cases i masos des de fa generacions. Els nius tenen forma de copa de 22 cm de diàmetre, i uns 11 a 15 cm de profunditat fets amb fang, palla i pèls de bestiar. Un cop acabat col·loquen a l'interior plomes ben fines perquè el niu sigui més confortable. L'oreneta és de color blau-negrós per sobre, amb reflexos metàl·lics que contrasten amb el sota blanquinós i coll rogent. Pertany a l'ordre dels <em>Passeriformes </em>i a la família dels <em>Hirundínids</em>. La silueta és molt elegant, amb una cua en forma de forca molt accentuada. Cap a l'extremitat de la cua, poden observar-se unes taques blanques. El front i el coll són d'un to rogenc. Es diferencia de les altres orenetes per la manca de color blanc al carpó. Mesura de 16 a 22 cm de longitud, i amb les ales obertes fa de 32 a 34 cm, amb un pes aproximat de 17 grams. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>La presència de zones de caça és primordial perquè una parella pugui instal·lar-se. Aquestes zones acostumen a ser prats, camps, basses d'aigua, ja que hi poden trobar els insectes amb els quals s'alimenten. Si els pobles tenen espais oberts i favorables poden instal·lar els nius en garatges o porxos, i si és en zones de pagesia, en corts, cavallerisses, porxos per a les eines agrícoles, etc., com és el cas que ens ocupa. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>La primera posta d'ous s'inicia a finals d'abril, tot i una segona posta cap al juny (una tercera posta ja és més difícil). La posta és d'entre 3 i 6 ous i els incubarà durant 14 a 15 dies. Durant aquest període la femella ha d'absentar-se per poder-se alimentar. L'oreneta vulgar s'alimenta d'insectes voladors: mosques, mosquits i pugons que són caçats al vol.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Pel que fa als pollets, el pes culminant arriba al 13è dia on poden arribar a fer 22 grams, és a dir, 5 grams més que els pares. Aquest pes serà perdut ràpidament. Els pares cacen al vol insectes; els aglutinen dins del seu bec abans de donar-lo als pollets (poden portar en un viatge una vintena d'insectes). En un dia, per alimentar els petits poden arribar a fer 400 vols. Les condicions meteorològiques influeixen en la freqüència i qualitat de l'alimentació dels pollets i en conseqüència de la seva subsistència. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>L'oreneta vulgar és una acròbata. La velocitat de vol és de 60 km/h, però quan caça pot arribar als 100 km/h. Pel que fa als pollets, quan les cries tinguin entre 19 i 21 dies, els pares deixaran d'alimentar-les per així obligar-los a sortir del niu i aprendre la primera lliçó de vol. Els pares s'apropen al niu amb insectes al bec, però no els hi donen. Quan tinguin gana, les orenetes joves s'acostaran molt a la boca del niu; els pares aprofiten per fer un crit d'alarma i instintivament les joves orenetes es llancen del niu i mouen les ales. A partir del 35è dia les orenetes es poden emancipar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-434 | Arenys de Mar | 41.5871839,2.5463042 | 462184 | 4604042 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94227-stella-maris02.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | El seu règim alimentari i els beneficis que comporten a la societat, han desembocat en la protecció legal de l'espècie, tant a nivell nacional, com estatal i internacional.A l'hora d'intervenir per a solucionar conflictes de salubritat originats per aquestes espècies, cal saber que hi ha algunes mesures preventives, com la instal·lació de planxes de fusta o metàl·liques i que un cop l'oreneta torna a l'Àfrica es poden col·locar i/o netejar. En cas de que algun propietari vulgui retirar algun niu conflictiu tindrà l'obligació de sol·licitar un permís al Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, i es pot fer a través de la regidoria competent del seu municipi. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 94185 | Parc de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-lourdes | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg. 56.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MASCLANS, FRANCESC (1999) - <em>Guia per a conèixer els arbres”, actualitzada per Oriol de Bolós </em>- Flor del Vent Edicions</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>MISSÉ i SAÑÉ, Teresa (1986). La nostra gruta de Lourdes. A Arennios, núm. 1, juliol de1986. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 12.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Cornell (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span><span>El parc de Lourdes està situat a la zona urbana d’Arenys de Mar, entre el carrer de Santa Clara i el carrer de l’Arxipreste Josep Rigau. Correspon a les terres més immediates de l’antic mas Taxonera de les Doedes, reconvertit en un restaurant.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Està dividit en diversos espais, aprofitant les antigues feixes. Al davant de la masia, es conserva encara l’era de pedra i unes escales que donen accés a un espai superior on hi ha una reproducció o rèplica de la cova on fou trobada la Mare de Déu de Lourdes, amb bancs de pedra per al recolliment espiritual i unes escales que menen a un púlpit de pedra. La cova, amb l’altar al seu interior, i les imatges religioses, està protegida per una tanca de ferro amb un barri que permet obrir i tancar. L’espai està envoltat per una tanca de xiprers i uns plàtans per donar ombra a l’època de més calor. La part central i zona de bancs té un enllosat irregular de pedra d’esmolar. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Al davant de la casa, hi ha un parc amb jocs infantils ombrejats per grans pins eucaliptus i plàtans com a arbres destacables i taules amb bancs de fusta per a dinar o berenar.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>En un altre indret, per sobre de la casa, a mà dreta, destaca una font a la qual s’hi accedeix per unes escalinates. En el seu capçal s’hi llegeix l’any de construcció “1933”. Té dos brolladors anul·lats des de ja fa anys. Al dessota, hi ha una pica feta d’obra. El sobreeixidor està situat al bell mig del segon graó i protegit per una reixeta de ferro. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>A ambdós costats de la font, hi ha una banqueta de pedra per seure-hi. A mà esquerra, al peu de les escales, una caseta d’obra amb portella de fusta que podria correspondre a un pou i una segona font, molt més petita, feta tota ella de pedra. La vegetació que l’envolta és l’alzinar i destaca una figuera a mà dreta, a tocar d’una escala que volta per darrera la font i una morera relativament jove. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>També s’observa, sobretot al voltant de la casa, diverses mimoses, llorer i algun tamariu.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Entre els fanals moderns que hi ha en diversos indrets del parc, destaquen per la seva bellesa, les de forja modernistes, a proximitat de la casa i al peu de les escales.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-430 | Barri Sobirans, s/n | <p><span><span><span><span><span><span><span>L’any 1922 dos arenyencs de Munt van fer el pelegrinatge a Lourdes (França). En tornar al seu poble varen voler difondre la devoció recollint diners per sufragar una rèplica del santuari francès, que fou ofrenada a la parròquia de Sant Martí el 15 de juliol del mateix any. La senyora Lluïsa Colomer promou la devoció en el poble. Una veïna del poble, Francesca Sabater, vídua Font, feu donació de sis-cents metres quadrats de terreny, entre ells el Sot de Sobirans i el bosc de can Amar, per tal que es pogués construir una rèplica de la cova on s’aparegué la Mare de Déu de Lourdes o de Lorda. Les obres anaren a càrrec del germans Brecha i l’altar és obra de Francesc Cusachs. Un cop les obres enllestides s’inaugurà el 21 d’abril de 1924.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5851396,2.5437534 | 461970 | 4603817 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94185-02dsc0069.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94185-03p1560393.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94185-04dsc0074.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94185-05p1560394.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Cada any s'hi celebra l'aplec sardanista. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 94064 | Festa Major de Sant Zenon / Zenó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-major-de-sant-zenon-zeno | <p><span><span><span><span><span>PONS I GURI, Josep Maria (1989). El mercat i la fira; dins Programa de Festa Major de l’any 1989; pp.10-25.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PONS I GURI, Josep Maria (1995). Sant Zenon. Patró d’Arenys de Mar; dins el Programa de Festa major de l’any 1989; pp. 21-42.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>PONS I GURI, Josep Maria (2004). La festa de Sant Zenon en el record de la infantesa; dins el Programa de Festa major de l’any 2004, pp.32-40.</span></span></span></span></span></p> | XVI-XXI | <p>Sant Zenó és la Festa Major gran d'Arenys de Mar i se celebra el 9 de juliol amb tota mena d'activitats adreçades a tots els públics. Però el senyal d'inici de la festa és la repicada de campanes de la vigília, anunciant la solemnitat de Sant Zenó. Una figura del Sant es baixa a l'altar major i se li posa un pom de verol: raïm i les fulles d'una vinya d'Arenys de Mar. A l'endemà, dia del patró, es fa el pregó amb un brindis popular i al vespre, un dels esdeveniments més esperats de les festes: pregó de l'Himne i res de les Completes, a l'església de Santa Maria. En acabar les Completes, s'obren les portes de l'església i, amb tot el públic que s'aplega al voltant es canta l'Himne a Sant Zenó. S'acaba amb una gran traca final. La nit, però, continua amb les barraques a la platja de la Picòrdia i el ball de Festa Major, a la Riera.</p> <p>Durant uns dies es concentren una sèrie d'activitats ludicofestives al voltant de Sant Zenon on hi caben tota mena de manifestacions. Trobem concerts tots els dies, de música sacra, popular, tradicional i moderna, amb orquestres i grups diversos. També activitats populars amb festes de carrers o gastronòmiques; activitats tradicionals, com els gegants, cercaviles, o correfocs. Així com activitats culturals, itineraris, visites guiades, conferències, o exposicions. També hi ha un programa especialment dedicat a la mainada. Sense oblidar, és clar, els actes litúrgics, com l'Ofici de Festa Major i la Missa de difunts.</p> <p>Gairebé s'enllaça amb la festivitat de la Mare de Déu del Carme, que se celebra el 16 de juliol.</p> | 08006-400 | Arenys de Mar | <p><span><span><span><span><span>El 3 de juny de l'any 1664, la universitat (municipalitat) de Santa Maria d'Arenys de Mar, per mitjà dels seus jurats i consell, comprometent-se per ells i pels esdevenidors, va decidir que, des d'aleshores endavant, se celebrés cada any la festivitat de sant Zenó el dia 9 de juliol, tal com si fos diumenge, abstenint-se de treballar i fent-se públic, des de la trona de l'església o a peu d'altar, com a les altres festes de precepte. Aquest vot de vila fou decidit en presència del notari Rafael Bonamich d'Arenys de Mar i el trobem registrat en el seu protocol. I el bisbe de Girona ho aprovà amb decret de 16 de juny de 1664, per tal que ja es pogués celebrar la festa de sant Zenon aquell any mateix.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Gairebé simultàniament, els arenyencs es pre-pararen per al gran esdeveniment de la primera festa de sant Zenon i encarreguen un reliquiari d'argent a Jaume Vilarrasa, argenter de Barcelona, per a exhi-bir part de les relíquies i costà 78 lliures, 3 sous i 6 diners, import pagat el mateix dia 9 de juliol diada del sant de l’any 1664.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A darreries de l'any 1679 els jurats i el consell determinaren de celebrar mercat els dissabtes de cada setmana i fira els esmentats dies 9 i 10 de juliol. Però res d'això podia ser sense la deguda llicència, que en els llocs reials corresponia al rei i, en els pobles de jurisdicció de baró —i entre aquests hi havia Arenys—, pertanyia al seu senyor, que en el nostre cas era el Marquès d'Aitona, Guillem Ramon de Montcada i de Portocarrero.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El tràmit ordinari per a l'obtenció de la llicència de mercat i fira, era demanar-la per conducte del Governador General resident a Hostalric, on radicava la capitalitat del Vescomtat de Cabrera, però s'aprofità l'avinentesa d'un viatge a Madrid de l'arenyenc Josep Pasqual i Lleu abans esmentat. Un assentament del Llibre de Clavaria de la universitat d'Arenys de Mar ens ho confirma i, de passada, ens fa saber el que calgué pagar per la llicència i el cost de la redacció de la sol·licitud presentada.'' La gestió de Josep Pasqual fou un èxit i, pocs dies després del seu retorn, es reberen les oportunes lletres de la Senyoria. La llicència es concedeix el 10 de febrer de 1680 per la Marquesa d'Aitona, missenyora Anna de Silva, en la seva condició de tutora i curadora del seu nét Guillem Ramon de Montcada. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’Església parroquial que, des de l'any 1585, s'havia estat sufragània de la de Sant</span></span> <span><span>Martí d'Arenys d'Amunt i era regida per un Vicari designat pel rector d'aquesta, l'any 1781 fou des-lligada dels vincles amb l'església matriu i va tenir rector propi. Aquest primer rector independent de la parròquia d'Arenys de Mar, que fou mossèn Guerau Gelpí, tal com acostuma esdevenir quan hi ha canvis on els nous no troben prou bé el que han fet els predecessors, no resultà una excepció. Fins aleshores, el patrocini de sant Zenon havia estat un fet indiscutible que, per costum, s'anava repetint any darrera any i d'allò ja no hi havia qui cregués necessari cercar papers de 117 anys enrera. Mossèn Gelpí, desconeixedor del vot de vila i de la confirma-ció episcopal d'aquest de l'any 1664, volia eliminar la festa i suprimir la processó i, fins i tot, feu afegir a la Consueta de la Comunitat de Preveres 'no hi ha obligació de ohir Missa per no ser festa'. Tant la Comunitat de Preveres com els regidors de l'Ajunta-ment, van discrepar del rector i acudiren al bisbat i, davant d'això, el Vicariat General va disposar que tot continués com abans, sense introduir cap innovació.</span></span></span></span></span></p> | 41.5794216,2.5515667 | 462619 | 4603179 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94064-prego.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94064-diables.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94064-cercavila-gegants-2.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94064-barraques-3.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/94064-enramada.jpeg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | Inexistent | 2026-07-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A l'enllaç del Trencadís, de la Biblioteca municipal Fidel Fita, es poden consultar els programes de la Festa Major de diversos anys. Josep Maria Pons i Gurí (2004) fa una evocació de com vivia ell la festa als voltants de 1914. | 98|94 | 2116 | 4.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 93997 | Fons referent a Arenys de Mar de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-referent-a-arenys-de-mar-de-linstitut-cartografic-i-geologic-de-catalunya | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>La cartoteca digital de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya hostatja un fons de 222 elements relacionats amb Arenys de Mar. Destaquen els mapes topogràfics de vàries èpoques i de diferent procedència. Alguns, estan editats pel propi Institut, com per exemple, el </span></span></span></span></span>Mapa topogràfic de Catalunya editat per l’ICG a escala 1:10 000 de data de vol juny de 2009 (núm. de full 149-059. De projecció Universal Transversa Mercator (UTM), fus, 31, sobre el·lipsoide internacional i datum europeu. D’altres han passat a formar part de la cartoteca, des del servei de Cartografia i Fotogrametria de la Diputació de Barcelona, com per exemple, els mapes topogràfics de la Província de Barcelona, (85 x 60 cm) en paper polièster, escala 1:2.000, de diversos anys (1966, 1980 i anys 1990), fulls 394-166 i d’altres.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre els mapes, destaquen les còpies manuscrites del Mapa planimètric i el topogràfic a escala 1:25.000 del municipi de l’any 1914, <span><span><span><span><span>corresponents a l'aixecament del Mapa de España 1: 50.000. Les còpies a mà les va encarregar entre 1914 i 1936 el Servei Geogràfic de la Mancomunitat de Catalunya, per a utilitzar-les com a base del Mapa Geogràfic de Catalunya a 1:100 000 (Registres, RM.118487 i RM.118488)</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Un altre mapa molt interessant és el que porta per títol, “Partit judicial d’Arenys de Mar”. La data estimada de publicació de la Geografia general és entre els anys 1908 i el 1918, registre, RL.23361_099. Pertany a la Geografia general de Catalunya, volum II, que correspon a la província de Barcelona, editat per Martín Albert, obra de Francesc Carreras i Candi. Del mateix autor, amb la referència <span><span><span><span><span>RL.23361_107: Vila d’Arenys de Mar (Barcelona).</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>També es pot consultar la <em>“Guia itinerària de las montanyas de la regió del Montseny; ab totes sas derivacions, inclús las Guillerias: ó sia del Ter fins al Congost, Mogent y Tordera, dividida en 144 itineraris”</em>, d’Artur Osona, editat pel Centre Excursionista de Catalunya; Estampa de F. Altés y Alabart, l’any 1893. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Hi ha diverses imatges panoràmiques realitzada pels Serveis Aeris Comercials Espanyols (SACE), l’any 1960 i 1985, per Carlos Rodríguez Escalona (RFSACE.42) en blanc i negre i d’altres en color, realitzades pel mateix autor, el 13 de maig de 1979 i en vols posteriors. Aquestes imatges testimonien del creixement urbanístic de finals del segle XX i inicis del XXI.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Del fons Pau Vila (1920-1970), es preserva una fotografia en carta postal titulada “Banys a la platja”, de 9 x 14cm. Està realitzada per C. Solà.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Del fons família Cuyàs (1905-1980) es conserven vàries fotografies panoràmiques amb les referències (RF.4037; RF.4045; RF.4053; RF.4038; RF.4046; RF.4054; RF.4039; RF.4048; RF.4055; RF.4056; RF.4043; RF.4044; RF.4042; RF.4047; )</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08006-385 | Parc de Montjuïc s/n – 08038 Barcelona | <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Des de la seva creació, l'any 1982, i reprenent la tasca iniciada pels serveis geogràfics de la Mancomunitat i de la Generalitat a l'època de la República, l'ICGC ha esmerçat els seus esforços en situar en uns nivells d'innovació i modernitat els estudis i la producció cartogràfica fets a Catalunya. Corresponen a l'ICGC, en l'exercici de les competències de la Generalitat sobre geodèsia i cartografia, les següents funcions: establir, gestionar, conservar i millorar la infraestructura física i els sistemes tecnològics necessaris per a construir i gestionar el Servei de Posicionament Geodèsic Integrat de Catalunya i el manteniment de les bases de dades topogràfiques que hi donen suport.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>La Cartoteca de Catalunya aplega documentació cartogràfica antiga i moderna de tot el món. Fou creada l’any 1985 i està integrada dins l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Posa a disposició dels investigadors mapes, llibres, fotografies i fons documentals relacionats amb el territori. Des de l’any 2007 és consultable al catàleg digital que permet la visualització en línia i la descàrrega en alta resolució de la documentació cartogràfica a mida que es va digitalitzant. La cartografia i les imatges es complementen amb col·leccions que es denominen singulars com ara la d’instruments antics relacionats amb la confecció de mapes, o un seguit de fons documentals de persones i institucions tots ells relacionats amb la cartografia, geografia o gestió del territori. Cada imatge té un camp de drets on s’especifica el seu tipus de copyright. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.5795219,2.5515613 | 462618 | 4603190 | 08006 | Arenys de Mar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93997-02partit-judicial-darenys-de-mar-rm23361099icgc.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93997-03la-danca-darenys-rf4046fons-familia-cuyas-1957-icgc.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93997-04astilleros-gallartrfsace2119icgc.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93997-05banys-a-la-platja-fons-plau-vila-csola-rf47450icgc.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93997-06port-darenys-de-mar-scfdiputacio-de-barcelona-1966-full-394-205-icgc.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 56 | 3.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 93886 | Monument al centenari del Carlitos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-centenari-del-carlitos | <p>PONS i GURI, Josep Maria; SOLÉ, Tiona i FONT, Mariona (2003). Arenys de Mar, una llarga relació amb la mar. Arenys de Mar: Museu d'Arenys de mar. catàleg de l'exposició.</p> <p> </p> | XXI | <p>Monument en commemoració al centenari del pailebot Carlitos, construït l'any 1918 i que fou el darrer vaixell construït a les drassanes d'Arenys de Mar.</p> <p>Una planxa allargada de Corten que representa la llargada de la quilla del vaixell està col·locada a la vorera, amb una inscripció on es marca la 'PROA VAIXELL 100 ANYS 1918 / 2018 POPA '.</p> <p>Està situada davant la Plaça Lloveras, on abans hi havia el balneari Lloveras perquè a l'altre costat del rial hi havia la drassana on es va construir el pailebot.</p> <p>La darrera drassana en funcionament a inicis del segle XX era la d'en Dotres, que va ser qui va dirigir i fer aquest darrer vaixell arenyenc de 2 pals.</p> | 08006-313 | Passeig Xifré, s/n | <p>En el blog de clàssic mar podem llegir els trets diferencials del vaixells de les drassanes d'Arenys:</p> <p>1.- La seva solidesa, ja que eren fets amb bona fusta -duraven uns 50 anys. Ara bé, tot i el pes tenien línies gràcils, amb bons acabats i ornaments luxosos. </p> <p>2.- A proa; la ganya, la masqueta i gorguera. A popa; el ventall característic semicircular, allargassat i semicaigut als extrems.</p> <p>3.- El tonatge baix, unes 164 tones d'arqueig, tot i que s'hi havien arribat a construir naus de tota mena.</p> <p>Segons consta a l'Arxiu Municipal Fidel Fita d'Arenys de Mar, al llibre de despeses de la construcció i comptes de viatges de la fragata Antonieta, bastida l'any 1837 a la mestrança d'en Busquets, el cost d'aquesta embarcació s'elevava a 34.073 pesos que corresponien, entre d'altres despeses, al casc, la fusteria de ribera, l'arbrat i les veles, les àncores i les cadenes, les botes, el ferro, el coure, el plom, el cànem i l'espart, el llautó i els vidres, les pintures, els daurats i les escultures, el paleta, els aparallaments i els equipaments nàutics, l'assegurança de varada, l'anada a port, l'armament, el rebost, els estris de cambra i de servei i el títol de propietat.</p> | 41.5796182,2.5540732 | 462827 | 4603200 | 2018 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93886-02dsc8521.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93886-03p1540539.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93886-04p1540543.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 93882 | Fita de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-9 | XVIII | <p>Fita de terme del segle XVIII de pedra granítica i forma de prisma rectangular. Té dues cares paral·leles iguals de més amplada que les dues laterals. Està situada al costat de la Riera a tocar amb el terme municipal d'Arenys de Munt, per sota la C-32. En dues de les seves cares, les més amples, s'hi pot llegir la inscripció 'AREN/YS DE MAR/ 1737'.</p> <p>Està posada en una base quadrada delimitada per un marc metàl·lic i pedruscall.</p> | 08006-309 | 41.5897417,2.5435308 | 461954 | 4604328 | 1737 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93882-02p1560365.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93882-03p1560358.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 40133 | Pou del Mas Puigllonell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-mas-puigllonell | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XV-XVI | Pou situat a la banda oest de la pallissa del Mas Puigllonell. L'estructura exterior, de forma quadrada, està feta amb pedra de la zona lligada amb morter de calç, fa aproximadament 1,8 m d'alçada, i està coberta amb una gran llosa. A banda i banda de l'obertura del pou, hi ha dos petits murs, fets també amb pedra i morter de calç, coronats amb unes pedres llises de forma regular. | 08005-264 | Mas Puigllonell. Polígon 1, parcel·la 25 | 41.6971900,2.2408500 | 436832 | 4616435 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40133-foto-08005-264-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 78910 | Can Capçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-capcal | <p>GARCIA-PEY, E. (1997). Aiguafreda: els noms tradicionals (recull onomàstic). Temes Aiguafredencs VII. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. PUIGFERRAT, C. (1989). Aiguafreda segons el capbreu de 1669-1670. Temes Aiguafredencs VI. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | XVII-XIX | <p>Can Capçal és una casa del segle XVII que va consolidar-se durant el segle XIX. És un edifici entre mitgeres, de planta rectangular i dues crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis es composa simètricament segons dos eixos d'oberures d'arc pla arrebossat, excepte el portal i el finestral principals, que són d'arc carpanell adovellat i de pedra carejada, respectivament. Aquest finestral té la llinda inscrita amb l'any '1743' i l'anagrama de Crist amb una creu intercalats. Al primer pis els finestrals tenen sortida a un balcó corregut de baranes forjades, mentre que les del segon pis ho fan a balcons individuals. El tractament dels murs és arrebossat i pintat. El ràfec està acabat amb cabirons.</p> | 08014-197 | Pl. Major, 11 | <p>El nom Capsal el trobem documentat a les Ferreries almenys des de la segona meitat del segle XVII, quan en un capbreu consta un tal Salvador Capsal i Toll, sastre d'ofici. Tanmateix, en aquesta època la casa pertanyia a Isidre Figuera (PUIGFERRAT 1989:66). Segons un testimoni gràfic de principi del segle XX, la façana es conserva com aleshores, llevat del marc pintat que envoltava les obertures. Garcia-Pey (1997: 58) apunta que es coneixia com en Capçal el pare d'una tal Lidovina, motiu pel qual la casa també es coneixia com a ca la Lidovina.</p> | 41.7679900,2.2508400 | 437731 | 4624288 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78910-foto-08014-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78910-foto-08014-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78910-foto-08014-197-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 74113 | Capelleta de l'Esperança | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capelleta-de-lesperanca | <p>Programa de Festa Major de 1975.</p> | XIX-XX | <p>La capelleta de l'Esperança està situada en un extrem de la façana de Cal Sastre, prop de la confluència de la plaça Major i el carrer del Pont. És una fornícula semicircular que conté la imatge de la Mare de Déu de l'Esperança tancada amb vidre. S'emmarca amb gres vermell formant un arc de mig punt sobre pilastres amb capitells motllurats. La fornícula presenta un ampit amb decoració dentada a la base. A sota hi ha una llinda de gres on hi consta: 'ANYS 1854=1918 / 1936=1949'. La part superior de la fornícula i els costats tenen fixades unes petites llànties.</p> | 08014-173 | Plaça Major, 13 | <p>Segons creença popular, la pesta del còlera que va afectar Catalunya durant segona meitat del segle XIX va passar de llarg a Aiguafreda gràcies a la Verge de l'Esperança. Per aquest motiu, es va construir la fornícula en honor seu, on cada nit s'encenien tres làmpares votives de color lila, verd i vermell; símbol de la fe, l'esperança i la caritat, en record de la fe dels avantpassats i agraïment a la verge protectora. Les dates que hi ha a sota corresponen a les principals calamitats que han afectat al poble. Segons un testimoni gràfic antic, durant un temps la capella va estar tapiada.</p> | 41.7678500,2.2506000 | 437711 | 4624273 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74113-foto-08014-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74113-foto-08014-173-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 38288 | Bell Racó (Can Navas) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bell-raco-can-navas | <p>CASTILLO Ma. Josep; VILLA Cristina; 'Can Navas, un racó de bellesa a Argentona', Fonts, 7. Juliol 2001, pp. 11-17 VINYALS, Josep i PADRÓS Pep i col. 'Les Fonts d'Argentona' Ajuntament d'Argentona i Conselleria d'Urbanisme de Barcelona, 1982</p> | XX | <p>Edifici de planta quadrada, de grans dimensions, de planta baixa i dos pisos, amb teulada a quatre vessants. D'aquest volum emergeixen dos torres situades a les cantonades de la façana principal i dues garites de defensa situades als extrems superiors de la façana posterior. Es troba situada en una esplanada enlairada, que aguanten uns murs de contenció de pedra vista, formant arcades i porxos inferiors. Els jardins i camí d'accés també són destacables. Destaca l'aspecte eclèctic de l'edifici, on es combinen elements de l'arquitectura popular, gòtica, renaixentista, barroca... I on es combinen diversos tipus decoratius: pedra vista, esgrafiats, frescos, estucats...on trobem pintures de Sert i Massot.</p> | 08009-295 | Veïnat de Pins. Camí de la C-1415 a Can Riudemeia | 41.5777500,2.3776100 | 448116.07 | 4603082.55 | 1942-46 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38288-foto-08009-295-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | És un clar exemple de l'arquitectura de palau residencial dels anys 40 del segle XX, on trobem la més variada combinació d'estils i volumetries contundents, en un conjunt de grans dimensions. Està construïda en el lloc de la masia original, Can Carreras, que es va substituïr per la nova construcció. Darrera Can Navas, entre altres cosntruccions, hi podem trobar una casa de pagès, Ca la Teresina. A dins de la finca hi trobem la font dels Castanyers. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3996,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: http://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/