Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 44866 | Fabricació d'oli de ginebra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabricacio-doli-de-ginebra | AUFAN, R. i THIERRY, F. (1990) Histoire des produits résineux landais. Societé historique et archéologique d'Arcachon. Ed. Arcachon. BADIA PUJOL, Josep (1998) Guia de les plantes medicinals del Clot del Regatell (Vall de Mola).Tuixén. CALICÓ, Josep (1921) Apunts de la Flora medicinal de Catalunya. Ed. La Catalana. Barcelona. COSTA, Ernest (1987) Viatges amb els pastors transhumants. Per les cabaneres de la Catalunya Nord -Occidental, entre l'Éssera i el Segre. Ed. Montblanc Martin i Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona. GAUSACHS Ramon (2008) Les Herbes Remeieres. De la cultura popular al fàrmac. Una aproximació etnobotànica. Vol. II, pàgs. 62 a 66. Ed. Rafael Dalmau Edicions. Barcelona. | XVII-XIX | És un procés que ja no es fa i molts dels indrets on es feia han desaparegut pel foc. | La fabricació d'oli de ginebre o ginebró és una tècnica artesanal característica de llocs de poblament dispers, mitjançant la qual s'obtenia un oli amb propietats remeieres a partir de la destil·lació de teies de ginebró (Junipeurs communis) o càdec (Juniperus oxycedrus). L'oli de ginebra tenia diverses aplicacions tant per l'home com pel bestiar, especialment indicades per les necessitats de comunitats agropecuàries i era d'elaboració per l'autoconsum que practicaven la majoria de cases pairals de la contrada. Entre les moltes propietats per les quals s'aplicava destaca la d'antisèptic, per curar les peülles, la sarna i la ronya del bestiar, per les revinclades, per facilitar l'expulsió de la placenta dels animals. Barrejat amb oli d'ametlles, s'utilitza pel mal d'orella, i afegit a l'oli de sàlvia i el de xiprer, serveix per fer massatges contra la cel·lulitis. Tot i l'existència de pedres transportables que permetien fer l'oli en qualsevol lloc, el més usual és que s'aprofitessin les lloses de pedra properes a les cases o als camps o en deveses de ginebres. Un cop escollit el lloc, es grava amb la piqueta una canal en forma de cercle del qual en surt un regueró en forma de Y que baixa aprofitant el pendent natural de la roca fins a un petit esglaó que pot ser natural o treballat, on es col·loca un recipient que recull l'oli resultant de la destil·lació. A continuació es prepara el forn, que recorda els principis bàsics d'una carbonera. S'agafen soques i arrels de ginebra, s'estellen i es deixen assecar. Un cop seques, es col·loquen en un bidó de llauna o metall de 30 a 60 litres de capacitat, tot i que també poden ser més grans en funció de la quantitat que es vol extreure. Les teies es disposen en sentit vertical, ben apretades al damunt de les quals es posa un tros de filat metàl·lic i es gira el bidó de cap per avall. La canal o regueró longitudinal que sobresurt fins al recollidor es recobreix amb teules i es segellen amb fang per evitar les impureses i que el foc pugui encendre l'oli. També es segella el bidó amb la roca. Finalment es cobreix amb troncs d'alzina, roure o pi i es crema i es manté la combustió de dotze a quaranta-vuit hores. Un cop el foc consumit es deixa refredar a poc a poc per tal de no trencar el procés de refredament de l'oli. | 08049-219 | Casserres | L'oli de ginebra era un producte derivat del bosc que es va fer fins fa aproximadament 35 anys. La seva fabricació era familiar. A Bernades, es coneixen dos llocs on es feia, un darrera la casa i l'altra prop dels boïgots del Soler (foto). Al Soler de Sant Pau hi tenen una pica (foto). Jaume Bernades està pendent de l'edició d'un DVD on ell mateix ha dut a terme l'experiència de l'elaboració de l'oli seguint una llarga tradició oral. Costa (1987) deixa constància dels recipients que utilitzen els pastors per a transportar l'oli de ginebró o l' ungüent de serp i vidriol: 'Les banyes constituïen i constitueixen encara per alguns pastors, un recipient difícil de trencar-se, ideal per a dur l'oli, sigui de cuinar (...) remeier (oli ginebra, oli xinebro...); en alguns llocs només la feien servir per a aquest darrer, per la qual cosa l'anomenaven, simplement, la banya. (...) Els taps es construïen d'una fusta forta, com el ginebre (Llessui). També es feien de boix pi que portés tea, etc '. | 42.0415700,1.8391700 | 403925 | 4655044 | 08049 | Casserres | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44866-foto-08049-219-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44866-foto-08049-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08049/44866-foto-08049-219-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el municipi de Casserres hi havia diverses roques gravades on s'havia fet aquest oli però la virulència dels incendis de l'any 1994 va comportar que després del refredament de la roca, hi hagués un procés d'erosió amb un gran poder destructiu fent que a molts indrets el rebaix fos de més de quinze centímetres, perdent-se gairebé la totalitat d'aquests forns. | 98|94 | 60 | 4.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | |||||||
| 40769 | Producció de gel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/produccio-de-gel | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XVIII-XX | És un ofici desaparegut. | La producció de gel és una activitat que va desenvolupar-se al molí del Verdaguer de Balenyà des del segle XVIII. A partir d'aquest període, es va extendre aquesta activitat per tal de complementar l'economia dels masos en època hivernal, quan l'activitat agrícola és escassa. El procés d'obtenció del glaç s'inicia en el desviament de l'aigua del riu a través de la resclosa i el rec, que porten l'aigua fins a la bassa, de poca fondària. Quan l'aigua es glaça, es talla en blocs i es col·loca a l'interior del pou de glaç, una construcció subterrània que manté la temperatura idònia per conservar el gel fins al període estival. Aleshores era transportat amb carros fins a les ciutats, on hi havia una creixent demanda de gel tant per la conservació d'aliments com per posar a les begudes. | 08017-135 | Molí del Verdaguer | 41.8239200,2.2257500 | 435702 | 4630516 | 08017 | Balenyà | Fàcil | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 60 | 4.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 91534 | Cementiri de Sant Quintí de Travil | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-quinti-de-travil | <p>GUÀRDIA, J. (2004) Informe intervenció Sant Quintí de Taravil, juny-juliol 2004: Arxiu Servei d'Arqueologia.</p> <p>GUÀRDIA, J. (2004) Memòria de la intervenció arqueològica a Sant Quintí de Taravil (Capolat, juny-juliol 2004). Arxiu Àrea Coneixement i Recerca. Núm. mem. 5738.</p> <p>GAVIN, J. M. (1985): Inventari d'esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona, Arxiu Gavin.</p> <p>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2004) Inventari i Catalogació del Patrimoni Cultural moble i immoble del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p>SOCIETAT D’ARQUEOLOGIA DEL BERGUEDÀ (2022). Història dels masos del Municipi de Capolat. Inèdit.</p> <p>VVAA (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> <p>VVAA (1978): Monuments de la Catalunya romànica. El Berguedà. Grup Enciclopèdia Catalana. Barcelona.</p> | VIII-XIII | És un jaciment bastant degradat i en part destruït per la construcció del nou cementiri i la nova església. | <p>Cementiri medieval de l'antiga església de Sant Quintí de Travil. Durant l'estiu del 2004 es van dur a terme unes intervencions arqueològiques per tal de documentar-lo.</p> <p>El cementiri es trobava al voltant de l'església romànica i es va excavar la part que coincideix amb la zona sud-est de l'actual cementiri. En la part excavada hi havia 22 tombes, entre els quals hi havia un nombre important de nounats i infants. La majoria de les tombes estaven orientades d'est a oest i els esquelets en posició decúbit supí. Les tombes corresponien a sis tipologies diferents: inhumacions en tomba de fossa simple; inhumacions en tomba de fossa simple amb coberta de lloses; inhumacions en tomba de caixa de lloses en disposició antropomorfa i coberta de lloses; inhumacions en tomba antropomorfa excavada en la roca i coberta de lloses; inhumacions en sarcòfag antropomorf i coberta de lloses.</p> <p>Al sector A (al sud de l'església) hi destaca la presència de quatre lloses de grans dimensions falcades verticalment al terreny natural seguint una alineació semicircular. Aquestes podrien haver format part d'una línia que hauria delimitat la necròpolis en aquesta zona. També s'hi van trobar estructures un mur, tres fogars, dues cubetes de combustió, un nivell de circulació i estrats de cendres amb ceràmica i escòria.<br /> <br /> Algunes de les tombes excavades es poden veure encara actualment.</p> | 08045-111 | Cementiri de l'església que va ser el centre de l'antiga parròquia de Sant Quintí de Travil, a l'extrem occidental de l'actual municipi de Capolat. | <p>El jaciment de la necròpolis de Sant Quintí de Travil correspondria al cementiri medieval de l'església. En les excavacions que es van desenvolupar l'estiu del 2004 es van poder localitzar cinc fases diferents d'utilització de la necròpolis. La fase més antiga es correspondria al segle VIII i la més moderna seria del segle XIII. Aquest cementiri hauria acompanyat l'església romànica anterior a l'actual.</p> | 42.0794537,1.7164766 | 393833 | 4659395 | 08045 | Capolat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08045/91534-111_1.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Religiós | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Sánchez Soler - Societat d'Arqueologia del Berguedà | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | ||||||
| 96092 | Boscos de can Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/boscos-de-can-sala | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | És un hàbitat molt sensible i amenaçat. | <p>El bosc típic mediterrani humit i ombrívol de Cervelló és una zona boscosa que combina pineda, alzinar en creixement i vegetació de ribera. La part més al sud es caracteritza per les cingleres de pedres calcàries. En aquests boscos, abunda el pi blanc, i gràcies al microclima que s'hi crea, també s'hi poden trobar arbres típics d'indrets més humits com els roures (<em>Quercus humilis</em>), la servera (<em>Sorbus domestica</em>) i les alzines (<em>Quercus ile</em>x).</p> <p>Dins el terme municipal de Cervelló, aquesta zona es considera sensible per a la protecció de flora amenaçada, especialment en el sector de les Penyes del Cucut, Puig Vicenç i el Collet de can Riera, on es troben tres espècies de flora protegida: <em>Silene neglecta</em>, <em>Crassula campestris</em> i <em>Leucanthemum montserratianum</em>. Aquesta àrea inclou la Penya del Cucut (part superior dels boscos de can Sala) i altres relleus de gresos de les penyes circumdants, com les Penyes de mossèn Corbera, de can Riera o de la Roca del Llibre.</p> | 08068-101 | Al voltant de la masia de Can Sala de Dalt | <p>Aquesta densitat de vegetació no sempre ha estat així, ja que els camps de la masia de Can Sala i de les del voltant havien aprofitat la terra, especialment des del segle XIX, per al cultiu intensiu de la vinya.</p> <p>Tradicionalment al municipi s'havien consumit les serves que es deixaven pansir a les golfes de les cases (informació oral Rosa Tres, juliol, 2024).</p> | 41.3740954,1.9581594 | 412876 | 4580811 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96092-10102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96092-10103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96092-10101.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | 2153 | 5.1 | 1762|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 97199 | Coves del castell de Gelida (A, B, C) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coves-del-castell-de-gelida-a-b-c | <p><span><span><span><span><span><span>VILLAROYA, Erik (2019). Darreres aportacions al coneixement de la prehistòria de Gelida: El material prehistòric de les coves del Castell. Quarderns Gelidencs d'Història i Societat, 7. Ajuntament de Gelida.</span></span></span></span></span></span></p> | És un entorn de balmes a la paret de roca sobre la qual es troba el castell, en el barranc que porta a la font de Cantillepa. | <p>La Cova A, en realitat, es tracta d'una escletxa que coincideix amb una diàclasi amb orientació est-oest. S'ubica a una altura de 280 m sobre el nivell del mar. Aquesta cavitat va ser l'única que va proporcionar materials arqueològics, tot i que no mostrava una sedimentació clara. Actualment, està blocada per un despreniment de roca i és inaccessible. Amb els dibuixos de planta de Josep de la Vega, es pot intuir que el recorregut intern està dividit en dos tubs amb una profunditat similar de 26 m. Entre els artefactes descoberts es troben indústria lítica en sílex, estris de poliment com una destral de basalt i una peça de collaret, així com artefactes de metall i ceràmica, incloent-hi un bol de ceràmica a torn amb decoració pintada.<br /> <br /> Les coves B i C, en canvi, es van revelar com a tubs d'emissió avortats del sistema càrstic i no van proporcionar cap material arqueològic significatiu. La B seria una cova petita, de 3 m d'amplada i 6 m de profunditat. La C és una mica més gran, de fins a 5 m d'amplada i 9 m de profunditat.<br /> <br /> A partir dels elements arqueològics més rellevants, es pot inferir que la Cova A va ser utilitzada durant períodes que abasten des de l'Eneolític-Bronze Antic fins a èpoques ibèriques i romanes, mentre que la 'Cova del G.R.<span>A</span>' es pot adscriure a èpoques ibèriques i romanes. Tot i això, cal destacar que, a causa de la manca de dades sistemàtiques, es planteja la hipòtesi que aquestes coves poguessin haver estat fetes servir com a llocs d'enterrament o per a pràctiques rituals i culturals, tot i que no s'han documentat restes humanes.<br /> <br /> Pel que fa als materials, en l'estudi publicat als Quaderns Gelidencs per Erik <span>Villaroya</span> l'any 2019 es fa un repàs de l'estat actual de les peces. L'estat apreciable en aquell moment era dolent - regular segons l'autor, tenint en compte que alguns dels fragments, especialment els ceràmics s'havien trencat en aquests darrers anys i presentaven problemes de conservació per la part interna. Els materials lítics, si bé conserven millor, opina que haurien sigut de major dimensió, especialment les fulles de sílex, i podria ser que també s'haguessin trencat.<br /> <br /> Els materials lítics provinents del jaciment més destacats són fragments de làmines de sílex de diferent amida de les quals tres podrien correspondre a làmines o ganivets. Un parell de puntes de fletxa, un raspador de pedra calcària, i un fragment de destral de pedra polida i una petita esfera o anella forada també de pedra. De produccions ceràmiques tres fragments amb decoració de cordons, i una vora amb restes de pintura amb motius concèntrics ibèrica. Les peces d'os només són un fragment de punxó i una agulla sencera i un botó piramidal quadrat foradat en V. Finalment, de material metàl·lic s'ha preservat una anella de bronze petita i un fragment d'anella més fina.</p> | 08091-174 | Al Castell de Gelida, al vessant sud de l'espadat del castell. | <p>El castell de Gelida, testimoni del passat medieval i modern de la regió, s'erigeix en un monument emblemàtic que reflecteix l'expansió de la colonització catalana més enllà del riu Llobregat. Enclavat en un entorn natural imponent, aquesta fortificació va ser el nucli original de població de Gelida fins que, durant el segle XVII, el creixement demogràfic i els esdeveniments de la Guerra de Successió van motivar el trasllat de la població cap a la vall, configurant l'actual centre urbà. Aquesta transformació històrica converteix el castell de Gelida en una fascinant mostra de l'evolució urbana i social de la regió al llarg del temps.</p> <p>Si bé les coves, possiblement ja eren conegudes d'antic, no és fins a mitjan segle XX que se'n reporta l'existència en etapa contemporània. Als voltants del castell, van ser identificades unes coves / balmes durant els mesos de juliol i setembre de 1963. L'exploració i descobriment d'aquestes coves / balmes va ser liderada per membres del Grup de Recerques Arqueològiques del Grup Excursionista de Gràcia. Entre les troballes, es va descobrir material arqueològic només en una de les coves, coneguda com la 'Cova del G.R.A', mentre que l'exploració d'una altra cova i una escletxa no va donar resultats conclusius. Els artefactes recuperats eren fragments de '<em>dolium</em>', un fragment de ceràmica ibèrica comuna, un altre fragment de ceràmica a mà indeterminat, dos fragments de ferro, i una petita destral de basalt. Malauradament, no es disposa de més informació sobre la seva ubicació precisa. Posteriorment, l'any 1977, J de la Vega, coneixent les troballes del 1963, va dur a terme tasques de documentació arqueològica. Durant aquesta investigació, es van identificar un total de tres cavitats, denominades A, B i C, i es va inventariar els materials arqueològics d'una col·lecció particular, els quals provenien d'excavacions clandestines realitzades en aquestes coves.<br /> <br /> Els estudis més recents i comparables de la zona, segons identifica <span>Villaroya</span> ens fan suposar que estaríem davant d'una utilització de la cova per context funerari, si tenim en compte les característiques orogràfiques del lloc, així com la tipologia d'artefactes i restes recuperats, propis d'un aixovar funerari en un període de Calcolític - Bronze antic.<br /> <br /> Ja en una fase contemporània s'ha instal·lat la col·lecció de peces al centre d'interpretació del Castell, que es pot veure al segon pis de l'edifici de recepció de visitants.</p> | 41.4361794,1.8688452 | 405498 | 4587796 | 08091 | Gelida | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97199-1712911683733.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97199-1712911683772.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97199-1712911683114.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97199-1712911683156.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97199-1712911683199.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97199-1712911683895.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97199-1712911684084.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97199-1712911683237.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08091/97199-1716059259201.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | BCIN|EPA | 2024-07-04 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 79|78 | 1754 | 1.4 | 1760|1763 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 38257 | Can Caballé (Mas Novell) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-caballe-mas-novell | XX | És un edifici que s'ha anat mantenint amb el temps, pel seu propi ús diari. Alguns cossos, que han quedat obsolets, s'han deixat abandonats. | <p>Masia situada en un terreny amb força pendent, en una terrassa, i està formada per la unió de diferents cossos. L'edifici principal és una casa de tres cossos, de planta baixa i pis, amb teulada a dues aigües. Hi podem trobar la utilització mixta de pedra i maó massís, tant a les cantonades com a les vores de les obertures.</p> | 08009-264 | Nucli Urbà. Primer Eixample. Av. Nostra Senyora de la Salut, 12 | 41.5495800,2.3949200 | 449537.05 | 4599945.54 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | És una mostra de les cases pairals de finals del segle XIX o principis del XX. | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 38556 | Antiga fàbrica Cal Bassacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-cal-bassacs | <p>BUSQUETS, J. i altres (1999). Gironella, notes històriques. Associació Cultural El Vilatà. Gironella. 'Llibre de Matrícula Industrial (1899-1943)'. Lligall 491, Arxiu Municipal d'Avià.</p> <p><span><span><span>CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2005) <span>“El patrimoni industrial d’Avià. Les colònies de Cal Rosal i la Plana, i les fàbriques de Cal Piteu i cal Bassacs”. <em>Ressò de Ressò</em> núm. 53, tardor 2005. Ajuntament d’Avià.</span></span></span></span></p> | XIX | És un edifici que amenaçava ruïna i ha desaparegut. Ha estat substituït l'any 2006-09 per un habitatge de pisos nou. | <p>Edifici desaparegut degut a amplició urbanística del nucli antic feta l'any 2006. Actualment l'antic lloc que ocupava la fàbrica l'ocupa un edifici de pisos de nova planta. Casa de pedra de planta quadrada, quatre plantes i golfes, amb teulada a dues vessants. Es troba situada a la plaça del Padró adaptant-se al desnivell tel terreny de forma que la porta es troba a nivell de la plaça, però per la façana posterior encara hi ha un pis. La porta principal ha quedat tapiada al afegir un cobert pel costat de la plaça. Cada pis té tres balcons a les façanes més amples i tres ulls de bou a les golfes, les altres dues façanes tenen finestres petites i asimètriques. Les parets són fetes de pedra barrejada i les cantoneres de blocs ben escairats. L'interior es va adaptar com a pisos i no queda res de la antiga fàbrica.</p> | 08011-32 | Nucli antic, Plaça del Padró, 5. 08610 AVIÀ | <p>Fàbrica de la família Teixidor-Bassacs de Gironella, industrials tèxtils que van fundar la fàbrica de cal Bassacs a Gironella a mitjans del segle XIX. L'any 1863 Joan Teixidor, casat amb Raimunda Bassacs, va comprar a Josep Muixí d'Avià una casa a la plaça del Padró on ja hi havia 11 telers, una màquina de canilles i un ordidor. El diners per comprar aquesta casa els hi va deixar Antoni Manent i Llonch, negociant de Barcelona, fent una hipoteca per la casa pel valor del que va prestar: 7.500 duros, i que va quedar saldada al 1884. Al registre de Matrícula Industrial (Arxiu Municipal d'Avià) consta que la fàbrica de teixits de cotó pertanyia a la raó social Fusté, Teixidó i cía. que va funcionar fins al 1916. L'any 1900 hi havia 12 telers, i al 1905, 10 telers. A mitjans del segle XX la casa era propietat de Josefa Salvans i actualment dels seus descendents.</p> | 42.0763100,1.8250900 | 402812 | 4658917 | 1800 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38556-foto-08011-32-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-06-13 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Desaparegut | 106 | 45 | 1.1 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||
| 40320 | Santa Susanna/Caseriu de Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-susannacaseriu-de-santa-susanna | <p>CARBONELL VIRELLA, V. (1981) 'Els castells del Penedès' Butlletí de la Biblioteca - Museu Víctor Balaguer, p. 72, Vilanova i la Geltrú. CATALUNYA ROMÀNICA. El Penedès. L'Anoia. Avinyonet del Penedès, vol. XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. FONT RIUS, Josep Maria (1969) Cartas de Población y Franquicia de Cataluña. Madrid/Barcelona: C.S.I.C. EL PENEDÈS (1967) 'El Penedès', Els castells catalans, Barcelona: Ed. Rafael Dalmau. INVENTARI (1986) L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, núm. 2. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Pp. 16-27. INVENTARI DE PATRIMONI (1980-1985) Servei del Patrimoni Arquitectònic del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Núm. 2530. JUNQUERAS VIES, Oriol; MARTÍ ESCAYOL, Maria Antònia (2001) Informe sobre l'origen, ús i significat dels topònims del terme municipal d'Avinyonet del Penedès. Document mecanografiat. LLORACH SANTÍS, S. (1992a) 'Castells i edificacions militars de l'Alt '. Catalunya Romànica. El Penedès. L'Anoia. Avinyonet del Penedès, vol. XIX. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. P.: 38. MIRET, X. (1983) 'La quadra medieval de Santa Susanna' Olerdulae, Any VIII, Núm. 21-22, pp. 22-23, Vilanova i la Geltrú RIBÉ et al. (1989-1998) Inventari del patrimoni arqueològic. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Servei d'Arqueologia. SADURNÍ I VALLÈS, Pere et al. (2000) 'Dades històriques de l'Arboçar. Del segle XI al XX'. Font-Tallada. Butlletí de Sant Pere Molanta i l'Arboçar, núm. 284, febrer del 2000. Sant Pere Molanta: Associació de Pares d'Alumnes de Sant Pere Molanta. VIRELLA BLODA, J. /1968) 'Els castell de Santa Susanna', Circular per als socis de l'agrupació excursionista Talaia, Vilanova i la Geltrú.</p> | És un dels pocs conjunts que encara conserven ràfec amb teules pintades amb dent de llop. | <p>Molt a prop del Puig de la Mola, un dels cims més alts del Garraf, i en el fons d'una vall excavada per la riera de Begues, es troba aquest conjunt de construccions enlairat d'alt d'un roquissar d'uns 350 metres de llarg per uns 150 d'amplada. El caseriu que forma es va edificar al llarg dels segles al pla que porta el mateix nom (Santa Susanna), i en el qual circula en meandre, la riera de Begues. Aquesta situació li dona un aspecte majestuós. La llogaret està format per cinc nuclis edificats, un d'ells fortificat, en estat ruïnós o semiruïnós. En destaquen: la Casa Gran, el conjunt de major entitat, situat al punt més elevat; Can Mison, de menors dimensions, Can Blai, a peu de la roca, sota la Casa Gran, i per últim, a la vessant nord-est, hi ha un magatzem utilitzat a l'actualitat com a garatge. La fortificació com a tal, es presenta en la torre quadrangular que destaca al sud-oest de la construcció i per la presència de petites troneres de l'època de les guerres carlines. La porta principal al conjunt està coberta amb un arc escarser i el terra exterior està pavimentat amb pedres. Part de la torre va ser convertida en dipòsits de vi, avui fora d'ús. En l'encavallada de fusta que cobreix aquest es pot llegir, escrit en guix 'Año 1897. Queido un rayo en este castillo'. El caseriu va anar quedant en un progressiu abandó fins arribar a ser total a mitjans de la dècada de 1970. Són tres els dipòsits rodons, enrajolats i envernissats, més antics que encara es conserven. Sembla ser que durant la dècada de 1950, es van transformar i construir nous dipòsits de forma quadrada. En aquesta època hi havia quatre forns de pa, cinc cases i sis cups. Hi van arribar a viure cinc famílies. Avui tan sols rep la visita del pagès i el propietari, que treballa les terres de cultiu que l'envolten i dels excursionistes i ciclistes de muntanya que visiten el paratge. Respecte de la capella no s'ha trobat cap indici dins el conjunt, però hi ha la tradició de que aquesta es trobaria a l'antic camí d'Olivella (Informació oral Joan Raventós Alabreda, juny 2003). Dels espais més característics del conjunt destaquen la habitació coneguda com a La Prisió, un espai lúgubre, excavat i construït al terra, amb un únic accés des d'alt. Una altra dependència que destaca per la seva curiositat és la que la tradició oral atribueix a la 'sala dels nuvis', en la qual en el segle XIX es quedaven tancats i barrats les parelles recent casades del caseriu, passant una breu i econòmica lluna de mel. Els aliments se'ls facilitaven mitjançant una petita obertura a la paret. En aquesta sala hi ha una finestra amb un mig festejador. Hi ha també celler i en els magatzems, localitzats bàsicament al pis superior, es guardaven per al seu assecat gra, ametlles, olives, etc. Hi ha també estances on es guardaven els animals, com ara caballerisses (encara es poden veure els pessebres). Una altra zona derruïda del conjunt era utilitzada per tenir aviram, cunills i porcs. En tota la extensió del pla, i també a les vessants de les muntanyes més properes, es cultiven sobretot la vinya i els arbres fruiters, principalment presseguers, encara que amb la baixa qualitat del sol del massís del Garraf. Als voltants de la caseria hi ha tres pous: un al nord, al costa d'una vinya, un segon en el camí que mena al conjunt edificat, i als seus peus, i un tercer, al sud, al costat del pi blanc centenari. Aquest darrer sembla tenir una gran capacitat de magatzematge, ja que en èpoques de pluja continuada, el pou es desborda molt abans de que l'aigua pugui baixar per la riera de Begues, a lo qual indubtablement també ajuda el fet de que l'aigua de pluja es filtri ràpidament sota terra degut al tipus de terreny del Garraf. Un altre element d'interès a prop és la bassa d'aigua de 500 m3 de capacitat catalogada com a de tercer ordre, segons el Pla de Prevenció Municipal d'Incendis Forestals (PPI) d'Avinyonet del Penedès.</p> | 08013-10 | Santa Susanna, 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>L'indret estava habitat en època ibero-romana, tal i com demostren les restes arqueològiques trobats als voltants. Tres pous proveïen d'aigua als seus habitants fins al seu abandó, i un dipòsit d'oli evidenciava un cultiu intensiu d'olivera, la qual encara es troba present al pla. El topònim 'Quadra de Santa Susanna' apareix documentat des del segle XI, tal com recull l'obra 'Catalunya Romànica' (CATALUNYA ROMÀNICA, 1992). Santa Susanna és un testimoniatge feudal el més antic d'Avinyonet (1953) (SADURNÍ ET AL., 2000). Una quadra medieval era una demarcació amb jurisdicció pròpia dintre el terme d'un castell. Les terres que pertanyien a aquesta demarcació estaven dirigides des d'una fortalesa on vivia el senyor, el qual cobrava impostos als pagesos que les cultivaven. El nucli arquitectònic de la quadra es caracteritzava per la presència d'una fortificació que donava seguretat a un grup de cases i per l'existència d'un recinte religiós. D'aquesta manera els habitants cultivaven les terres properes a la quadra assegurant-se els serveis de seguretat i espirituals que donaven la fortificació i la capella. Santa Susanna era una quadra peculiar, ja que els nuclis habitats s'agrupaven en la penya que presidia el pla, donant ella mateixa suficient aïllament i seguretat. En el cas de Santa Susanna, 'Quadra' faria referència a una torre de defensa construïda per part d'algun cavaller, per voluntat del comte de Barcelona Ramon Berenguer I (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001). En qualsevol cas, el topònim 'Quadres' apareix associat a la parròquia de Sant Pere d'Avinyó, en diversos documents privats del segle XII (JUNQUERAS; MARTÍ, 2001). També apareix Santa Susanna en diversos documents sota l'apel·latiu de 'castell', així per exemple en el segle XVII ('lo castell i la quadra, en el terme del castell d'Avinyó'. De qualsevol manera, se sap que en el segle XII, la quadra pertanyia al senyor Ramon de Ribes i a la seva muller, Sibil·la, els quals, l'any 1158, van fer donació a Berenguer d'Avinyó del 'podium de Sancta Susanna', dins el terme del castell d'Olèrdola i parròquia de Sant Pere d'Avinyó. Aquest els va reconèixer com a senyors i es va comprometre a cultivar les terres de Santa Susanna i aixecar una fortalesa i cases (VILLACAMPA et al s.d.). La falta de documentació potser indiqui el poc desenvolupament d'aquesta quadra a través dels segles. Del període històric compres entre el segle XII i el XIV, no es coneixen documents. De tota manera, dins el llogarret encastellat s'endevina una torre quadrangular que sembla posterior al segle XIII. El 1332 se té testimoni d'una cerimònia d'infeduació que es va celebrar el 26 de gener en la qual el cavaller Guillem d'Avinyó va prestar fidelitat i homenatge al també cavaller Bernat Guillem de Ribes pel feu de Santa Susanna, el qual lliura uns guants com a símbol de potestat senyorial. La història es succeeix en diversos episodis documentats, dels que es destaca la venta de Santa Susanna per part dels Ribes a l'Episcopat de Barcelona el 1389. Altres documents parlen de les relacions de l'Episcopat i Guillem d'Olivella al segle XV, i del privilegi obtingut de tallar llenya, l'any 1484 per les gents de Vilafranca, quan la quadra era senyoriu de Pere Ramon d'Avinyó, habitant de les Gunyoles. Posteriorment apareixen els cognoms de Perpinyà Gelabert i Mas, al segle XVII com a propietaris de l'indret. El cognom Marcé, actual en la possessió d'aquest llogaret, apareix a la documentació l'any 1630 (Jaume Marcé), com a pagès habitant d'aquest indret. Actualment, tant el caseriu com a les terres que la envolten, són propietat de Joan Raventós i Marcé. Aquest indret pertany a la família Marcé amb seguretat des del segle XVIII A propòsit encara es conserva una fita que correspon a l'afrontació de les seves terres i que porta el seu nom 'Marcé'. A Santa Susanna hi havia rabassaires i no parcers.</p> | 41.3315300,1.8133800 | 400704 | 4576240 | 1152 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40320-foto-08013-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40320-foto-08013-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40320-foto-08013-10-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | IPAC Núm. 2530 ACCN Inclòs a l'inventari de l'Arxiu Històric del C.O.A.C. | 83|80 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 37675 | Versots | https://patrimonicultural.diba.cat/element/versots | XX | És un dels actes més esperats de la festa Major d'Alpens. | Els Versots formen part dels actes integrats de la festa Major d'Alpens -celebrada cada any el 27 setembre -, que es reciten el dissabte de la festa Major al cafè teatre Casino del nucli urbà d'Alpens. Es tracta d'uns versos satírics narrats pels Diables de Rocadepena -disfressats en forma de diferents personatges- que fan referència a les anècdotes, la quotidianitat, les xafarderies, als successos polítics, socials o culturals que han esdevingut al llarg de l'any a la vila d'Alpens i que són recitats carregats d'una bona sàtira i una fina ironia fent divertir a petits i grans. | 08004-116 | Nucli urbà. c/ Ramal, 3. Alpens | Els versots tenen origen en el ball parlat del tarragonès, en els versos satírics dels diables enfront els àngels. | 42.1191200,2.1022600 | 425790 | 4663392 | 08004 | Alpens | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37675-foto-08004-116-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08004/37675-foto-08004-116-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 2116 | 4.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 53380 | Menjada d'all i oli tradicional | https://patrimonicultural.diba.cat/element/menjada-dall-i-oli-tradicional | XIX-XX | És un costum que segueix força veïns del municipi, entre 40 i 50 persones, joves i grans. | El dia 24 de desembre de cada any, després de la missa del Gall, hi ha el costum de celebrar una menjada d'all i oli en sortir de l'església. Aquest costum s'alterna un any al nucli de Lluçà, sortint de l'església de Santa Maria i un any al nucli de Santa Eulàlia de Puig-oriol, també davant de l'església, on es prepara una foguera, es torra pa i s'unta amb un all i oli especial, fet amb una recepta tradicional a base de patates, pomes, alls, rovells d'ou i oli, la qual li dóna una textura i consistència semblant a una crema. | 08109-193 | Sector central del terme municipal | El costum de la menjada d'all i oli tradicional de forma col·lectiva al sortir de la missa del Gall el va recuperar Mn. Àngel durant les dècades dels anys 80 i 90 del segle XX. Tot i així a nivell particular, a les cases de Santa Eulàlia de Puig-oriol, era tradicional menjar pa torrat amb all i oli el dia 24 de desembre a la nit. | 42.0505100,2.0350100 | 420145 | 4655835 | 08109 | Lluçà | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 63 | 4.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||||
| 78937 | Processó del dia dels Apòstols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-del-dia-dels-apostols | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. MASNOU, J.M. (1988). La parròquia d'Aiguafreda a través de les visites pastorals (segles XVI-XIX). Temes Aiguafredencs V. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | XVII-XX | És un costum que s'ha perdut. | <p>La processó del dia dels Apòstols era una tradició en què els membres de la parròquia d'Aiguafreda anaven fins a Tagamanent. Juntament amb la processó de Lledànies i de Sant Miquel, al segle XVII eren les úniques que no organitzava la confaria del Roser.</p> | 08014-235 | Tagamanent | <p>La processó del dia dels Apòstols ja consta que es feia a la consueta de 1636.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 2116 | 4.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 74080 | Ball de les cols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-les-cols | <p>AMADES, J. (1982). Costumari català: el curs de l'any. Barcelona: Salvat. Programa de Festa Major 1952.</p> | XVIII-XX | És un costum que s'ha perdut. | <p>Antigament, el Dimecres de Cendra era costum a Aiguafreda d'anar als horts de la població, acompanyats d'una orquestra, per buscar les cols més ufanoses. Tot seguit les portaven a l'hostal per fer un gran àpat tot ballant un contrapàs per pair-les millor.</p> | 08014-140 | Aiguafreda | <p>Segons Amades, en el desaparegut arxiu parroquial, hi havia un document de finals del segle XVIII, on el bisbe de Vic Ramon de Marimon manava prohibir aquest costum perquè la gresca que el caracteritzava era impròpia per al primer dia de Quaresma. Tot i amenaçar d'excomunió a aquells que ho seguissin celebrant, aquesta costum tan arrelada no va deixar de fer-se.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Lúdic | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 63 | 4.5 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 78938 | Processó de les lledànies | https://patrimonicultural.diba.cat/element/processo-de-les-lledanies | <p>Inventari del Patrimoni Etnològic de Catalunya. CPCPTC. Generalitat de Catalunya. Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (1995-1999). MEMGA - CPCPTC. MASNOU, J.M. (1988). La parròquia d'Aiguafreda a través de les visites pastorals (segles XVI-XIX). Temes Aiguafredencs V. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda. Programa de Festa Major 1952.</p> | XIX-XX | És un costum que s'ha perdut. | <p>La processó de les lledànies es celebrava cada any el segon diumenge de Pasqua Florida. Era una processó rogativa que anava fins a la capella de Sant Salvador d'Avencó, tot cantant les lledànies. Segons el Programa de Festa Major de l'any 1952, a la tarda era costum fer una ballada on de forma excepcional, eren les dones qui triaven parella. La plaça del poble s'engalanava per a l'ocasió, a la qual assistien els pagesos de la rodalia. Juntament amb la processó dels Apòstols i de Sant Miquel, al segle XVII eren les úniques que no organitzava la confaria del Roser.</p> | 08014-236 | Sant Salvador d'Avencó | <p>La processó del dia dels Apòstols ja consta que es feia a la consueta de 1636. Al Programa de Festa Major de l'any 1952 consta que encara es celebra.</p> | 41.7688400,2.2493600 | 437609 | 4624384 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 74051 | Les esquellotades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-esquellotades | AMADES, J. (1982). Folklore de Catalunya. Barcelona: Selecta. Programa de Festa Major, 1952. | XIX | És un costum desaparegut. | Antigament era costum entre els aiguafredencs i aiguafredenques de fer les anomenades 'esquellotades'. Es feien en motiu de les segones núpcies quan, després de tornar els esposos de la 'passejada' o 'lluna de mel', se'ls rebia amb gran xivarri fent sonar esquelles o llaunes. Els veïns es reunien a la plaça i anaven en comitiva fins a la casa dels nuvis, presidits per personatge del general, que anava vestit amb ratlles vermelles i blanques, un tricorni d'almirall i un bastó de comandament. També hi havia un estandard per a la ocasió, on hi havia escrit 'VI, VI I SEMPRE VI'. El general anava acompanyat d'orquestra, que durant molts anys va ser el flaviol de l'avi Pastor i el bombo de l'avi Ros. Quan eren davant la casa feien enrenou fins que sortien els nuvis; aleshores la núvia havia de ballar amb el general i tots aquells que ho volguessin com exigia la tradició, ja que la durada del ball es relacionava amb la descendència que tindria. A continuació, el marit havia de convidar a beure vi a tot el seguici de gent. Si els nuvis es resistien a sortir, els esquellots es quedaven davant la casa els dies que calguessin. | 08014-122 | Aiguafreda | En el Programa de Festa Major de l'any 1952 hi consta que aquest costum, que es feia en moltes d'altres poblacions catalanes, es va perdre feia pocs anys. | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 63 | 4.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 61089 | Cases d'en Molins (Jacint Verdaguer) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-den-molins-jacint-verdaguer | - ESTEVES, Albert (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Guia del patrimoni històric i artístic. Molins de Rei: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni (CEDIP), 1997. 47 p. - FREIXA, Mireia; VIDAL, Mercè. Gaudí, Jujol i el Modernisme al Baix Llobregat. Barcelona: Editorial Mediterrània, 2003. P. 120-122. - RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz; SAMMARTÍ I ROSET, Carme (dir.). Sant Feliu de Llobregat. Identitat i història. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 2002. 365 p. - RUIZ I MORENO, Esther; RETUERTA I JIMÉNEZ, M. Luz. Bibliografia sobre Sant Feliu de Llobregat. Sant Feliu de Llobregat: Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1994. 306 p. - SANS I FÀBREGAS, Llorenç; GRAS, Mercè. Els carrers de Sant Feliu. Sant Feliu de Llobregat: Patronat Municipal de Cultura de l'Ajuntament de Sant Feliu de Llobregat, 1989. 95 p. - VIDAL I JANSÀ, Mercè. Arquitectura i urbanisme a Sant Feliu de Llobregat. 1826-1936. De Pere Serra i Bosch a Nicolau M. Rubió i Tudurí. Sant Feliu de Llobregat: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, 2005. 202 p. | XX | És un conjunt de 6 cases amb algunes diferències entre elles pel que fa a la conservació. | Es tracta d'un conjunt de sis cases unifamiliars de petites dimensions projectades per Gabriel Borrell i Cardona i executades pel contractista Molins. Enllaçades en fila entre mitgeres, són precedides per un petit jardí i consten de planta baixa i pis. A destacar especialment el predomini de les línies corbes, presents en el remat de les façanes, en la forma arquejada de les finestres (que recorda les de les cases d'en Molins del Passeig Bertrand –fitxa 69), en la forma dels balcons i el altres elements decoratius. Les cases s'estructuren en planta baixa i pis. En planta baixa les cases presenten obertures rectangulars. Al primer pis hi ha un petit balcó de formes arrodonides i barana de ferro forjat. Les portes que els donen accés tenen forma d'arc rebaixat lleugerament trilobulat i estan decorades amb una imposta perimetral. Per sobre la línia de façana juga amb formes arrodonides i l'espai que es genera es decora amb un element fet a base de ceràmica vidriada. Les tanques de les cases concentren gran part de la decoració de filiació modernista. Així trobem aplicació de ceràmica trencada procedent de la fàbrica Pujol i Bausis d'Esplugues a la part superior de la tanca i aplicació de còdols de riu en tots els elements d'obra que separen les propietats del carrer. A més, es va jugar amb el color dels còdols per crear motius geomètrics i, fins i tot, per posar la data de construcció en xifres romanes (MCMXII). | 08211-41 | Carrer de Jacint Verdaguer, 17-27 | Conjunt de sis cases de clara inspiració modernista projectades per l'aleshores arquitecte municipal Gabriel Borrell i realitzades pel contractista Molins. Diversos indicis apunten que el resultat final és, pel que fa a la decoració, fruit de l'empremta del constructor més que no pas de l'arquitecte. Moltes d'aquestes obres de Borrell van ser executades per l'empresa constructora familiar dels Molins la qual, sovint, dotava les obres amb un toc personal amb la introducció de cromatismes per mitjà de la ceràmica o amb la utilització de materials com els còdols de riu i les pedres. | 41.3811100,2.0497400 | 420543 | 4581501 | 1909-12 | 08211 | Sant Feliu de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61089-foto-08211-41-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61089-foto-08211-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08211/61089-foto-08211-41-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | CENTRE D'ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX LLOBREGAT | Gabriel Borrell i Cardona | Forma part de la Ruta Modernista de Sant Feliu de Llobregat. | 105|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||
| 70601 | La Falconera, prop del barri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-falconera-prop-del-barri | III-I a.C | És un camp de conreu | <p>Jaciment arqueològic situat a prop del barri de La Falconera, en un camp de conreu al peu i a l'esquerra del camí de La Falconera. Concretament és el camp que hi ha abans d'arribar a la torre de l'Espatllera, i en el sector de ponent del camp hi ha un dipòsit d'aigua abandonat. L'any 1984, durant la visita efectuada al jaciment amb motiu de la realització de la carta Arqueològica, es va recollir superficialment alguns fragments de ceràmica. No s'aprecia cap tipus d'estructura. Només al peu del camí es comprovà l'existència d'una acumulació de pedres menudes i fragments de ceràmica ibèrica, que al mateix temps sortien superficialment en un camp de conreu. Cal destacar l'absència de ceràmica romana. El lloc té un suau declivi vers el torrent que circula pel seu costat esquerre i que mena a l'Anoia. Entre els materials apreciats en superfície, cal mencionar: - Fragments de vores de ceràmica ibèrica feta a mà de pasta grollera, amb desgreixant de quars. Fragments d'àmfora ibèrica de la costa catalana amb pasta bicolor i de bona cuita. Fragments de vores de ceràmica feta a torn de grans gerres, perfil globular, amb alguns llavis plans i en secció de coll de cigne.</p> | 08250-22 | Barri de Sant Maure. (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>Descobert pel Centre d'Estudis Comarcal d'Igualada(CECI) a l'any 1976</p> | 41.5727600,1.5970100 | 383032 | 4603292 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70601-foto-08250-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70601-foto-08250-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70601-foto-08250-22-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es conserven 9 fragments de ceràmica i 1 de pedra relacionats amb el jaciment. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 88097 | Noguera de la plaça Major | https://patrimonicultural.diba.cat/element/noguera-de-la-placa-major | <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2002) “Arbres destacables de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 47. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 22-25.</span></span></span></span></p> | És un arbre decrèpit. | <p><span><span><span><span>Es tracta d’un vell exemplar de noguera situat a la plaça Major.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un arbre</span> <span>vetust i decrèpit, però molt estimat pels habitants de Tavertet perquè viu al poble des de fa molts anys i, tot i les seves condicions, brota cada primavera.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El poeta Eduard Miró i Saladrigas li va dedicar el següent poema, que es troba gravat a un plafó a peu de l’arbre:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>“I cremant-te,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>t’han espitregat l’escorça</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>com qui t’obrís l’ànima,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de bat a bat,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>dessagnant la saba,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>però no la saviesa,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ni la vellesa.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Orgull d’aplecs i tavertencs,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>vigiles de reüll</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>els qui estan descansant eternament.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Noguera de soca esbotzada</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per avantpassats,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fora mida, irats.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Després d’esquinçar-te la pell,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>imitant un sal de Fosbury,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>segueixes presidint el campanar</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de creu oberta.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ens testimonies</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>humilment i entre la boira,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>tota la vitalitat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de la nostra història.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Símbol vivent</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>de resistència i germanor;</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>mai doblegada,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>per cap tempesta,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>ni llamp, ni tro.</span></span></span></span></p> | 08280-243 | Nucli urbà de Tavertet. | 41.9956600,2.4193100 | 451905 | 4649457 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/88097-40jpg.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-20 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||
| 88098 | Auró del carrer de Sau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/auro-del-carrer-de-sau | <p><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2002) “Arbres destacables de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 47. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 22-25.</span></span></span></span></p> | És un arbre decrèpit. | <p><span><span><span><span>Es tracta d’un vell exemplar d’auró que neix a les roques del cingle, sota mateix del carrer de Sau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>És un arbre que, tot i no tenir característiques monumentals, és considerat molt entranyable i preuat pels habitants i visitants de Tavertet, pel dificultós lloc on s’arrela, desafiant les lleis de la gravetat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>El poeta Eduard Miró i Saladrigas li va dedicar el següent poema, que es troba gravat a un plafó a tocar de l’arbre:</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>“Savi sentinella</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que sotges la Vall de Sau.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Sorneguer, cada matí,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>fas l’ullet a l’albada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Saludant amb branca de boc, recargolada,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>rellegint tota l’ancianitat.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Digne exemplar de tenacitat</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en les inclemències de pedra rosegada.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Ens convides a nodrir la mirada</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>assenyalant el primer Sol,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>que batega, silent,</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>en el despertar del Collsacabre”.</span></span></span></span></p> | 08280-244 | Nucli urbà de Tavertet | 41.9946400,2.4187600 | 451859 | 4649344 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/88098-244jpg0.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-20 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||
| 69951 | Ametller de can Cervera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-de-can-cervera | <p>parcsnaturals.gencat.cat/ca/coneixeiu-nos/arbres-monumentals/am_arbres_monumentals_fitxes/alt_penedes/ametller_de_can_cervera</p> | XX | És un arbre centenari, per la qual cosa presenta un clar procés d'envelliment. Tot i això conserva la vigoria en bona part del brancatge. | <p>Arbre monumental de l'espècie Prunus Dulcis que, l'any 1990, feia 15 m d'alçada, 3,08 de volt de canó i 20,5 de capçada mitjana. Aquestes mides el fan l'ametller més gran dels mesurats a Catalunya. Tot i que es troba en una finca particular, la capçada es pot veure des del passatge de Santa Cristina (vegeu les fotografies), que dóna a la carretera BV-2122.</p> | 08288-76 | Carrer de Sant Isidre, 13 | 41.3891008,1.5684968 | 380318 | 4582941 | 08288 | Torrelles de Foix | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69951-foto-08288-76-2.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Es troba degudament senyalitzat en el mur de tanca del jardí de la parcel·la. | 98 | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 93545 | Ca l'Esperanceta de la Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lesperanceta-de-la-placa | XX | És residència habitual i objecte de manteniment continuat. | <p><span lang='CA'><span><span>Casa residencial de grans dimensions que presenta elements modernistes. Amb una superfície de prop de 420m2, té una planta trapezoïdal que ocupa una parcel·la situada entre la plaça de mossèn Jacint Verdaguer, on dóna la façana principal, el carrer de Martí i Julià, a ponent, i el carrer de Miquel Ricart, a llevant. Disposa de planta baixa, pis i golfes, amb la part central de la coberta sobrealçada amb terrassa i la resta amb coberta de teula àrab. Està orientada a sud, on hi ha un pati tancat amb muret baix i reixa i amb un portal d’accés amb teuladeta a doble vessant. És en aquesta façana on s’observen la major part dels detalls de regust modernista. </span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>L'accés principal és cobert amb pèrgola per sobre de la qual s’obre un balcó amb acabat curvilini i porticons de fusta. La porta central està flanquejada per dues obertures més. A l’esquerra, hi ha una porta acabada amb arc rebaixat, porticó de fusta exterior i porta de fusta amb reixa a l’interior, emmarcada a la part superior externa amb una franja en relleu pintada de blanc on hi ha una rajola amb un petit rellotge de sol pintat. A la part superior esquerra es llegeix, en una placa, el nom de <em>Villa Esperanza</em>, l’altra nom amb què es coneix la casa. A la dreta de la porta central, hi ha una finestra ovalada amb reixa pintada de color blanc per sota de la qual s’observa un banc decorat amb trencadís. A la planta noble, el balcó és flanquejat per dues finestres de pedra rogenca amb ampit lleugerament volat i motllurat, probablement aprofitades d’edificis anteriors. A la llinda de la finestra de llevant es llegeix la data de 1712. Per sobre, hi ha un rellotge de sol fet amb rajola vidriada.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>Pel que fa al pati, a mà dreta s’observa una petita capelleta decorada amb trencadís, amb un plafó ceràmic amb representació del sagrat cor, envoltada també amb trencadís i una sanefa floral feta amb rajola ceràmica.</span></span></span></p> | 08157-16 | Plaça de mossèn Jacint Verdaguer, 8 | <p><span lang='CA'><span><span>L'antiga església de Pallejà es va esfondrar l'any 1918. Poc després, en el mateix indret s'hi va construir aquesta casa, una gran torre amb jardí que té la coberta ondulada, encara amb regust modernista. D'aquesta casa sorprenen les finestres antigues, una de les quals duu la data de 1712. Segons els Amics del Museu de Pallejà, poden ser aprofitades de la casa que la família Albareda tenia adossada a les parets de l’església enderrocada. Va ser reformada l’any 1964.</span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>A les fotografies antigues podem veure com era l'antiga església l'any 1913 i, ja enderrocada, l'any 1921.</span></span></span></p> | 41.4218326,1.9963199 | 416129 | 4586072 | 1918 | 08157 | Pallejà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93545-16calesperanceta01_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93545-16calesperanceta02_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93545-16calesperanceta03_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93545-16calesperanceta04_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93545-16calesperanceta05_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93545-16calesperanceta06_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93545-16calesperanceta07_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08157/93545-16calesperanceta08_1.jpg | Física | Modernisme|Popular|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 105|119|102 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||
| 38208 | Can Pins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pins | <p>BONET I GARÍ, LL. I col. (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins, Ed. Montblanc-Martín. C.E.C. Barcelona. SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15</p> | XVII-XIX | És probable que, si no es segueixen mantenint, els elements de fusteria i la teulada de l'edifici principal es vagin deteriorant. | <p>Edifici principal reformat de principis de segle. Edifici original del tipus VI, segons Bonet i Garí. Planta pràcticament quadrada, de tres cossos d'amplada, amb planta baixa i dues plantes pis. Torre adossada en una de les cantonades de la façana principal, que, com la resta de façanes d'aquesta construcció, mostra una composició historicista eclèctica. Adossada a aquesta edificació, hi trobem els cellers, de dues plantes d'alçada, que conserven en el forjat de planta semisoterrada els arcs de fàbrica de pedra i les voltes de ceràmica originals, de maó de pla. En aquests cellers també s'hi guarden les bótes de vi i dues tines d'obra. Propera al cos principal, trobem un cos auxiliar, també del segle XVII, que conserva els dos arcs apuntats de pedra, tot i que la teulada original ha estat reformada.</p> | 08009-215 | Veïnat de Pins. Ctra. De Parpers | <p>Segons comentaris amb els masovers i documentació existent, en la masia ha anat recollint documentació des del 1131. L'estat i localització d'aquests document són incerts.</p> | 41.5762300,2.3834200 | 448599.07 | 4602910.55 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38208-foto-08009-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38208-foto-08009-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38208-foto-08009-215-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Historicista|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | La família de masovers actuals són els qui vetllen per les terres i l'edifici, on resideixen, però el futur d'aquesta finca és incert, ja que el propietari n'és l'únic i últim hereu. | 98|116|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||
| 60717 | La Caseta del Permanyer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-caseta-del-permanyer | <p>BENITO, Emili; ARMENTERAS, Roser (2001). La Caseta del Permanyer. http://www.sbg.llucanes.net, temes, cases de pagès. YLLA-CATALÀ, Gemma (1990). 'Sant Bartomeu del Grau. La Caseta del Permanyer'. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, fitxa núm. 26. Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya.</p> | XIX | És probable que s'hi estiguin fent obres, però desconeixem de quin tipus i si s'estan fent a la casa o a la granja. | <p>Edifici de planta baixa + 1 planta sota teulada. Cobert a doble vessant (est-oest). Murs de pedres irregulars, cantoneres diferenciades. L'estructura original ha estat modificada amb l'afegit d'un cos al sud i d'un altre a l'est; aquest darrer ha provocat que el pendent de la coberta pel costat est sigui molt suau i, alhora, ha trencat la simetria tradicional en aquest tipus de construccions. La facana principal és a migdia. Les façanes oest i sud estan arrebossades i pintades de blanc; la façana original del costat est es pot veure des de l'interior del garatge. Al costat nord hi ha diverses estructures adossades, inclòs un dipòsit d'aigua. La porta principal té els brancals de pedra, la llinda està arrebossada (és possible que fos de maó massís, com d'altres de les obertures originals de l'edifici). 'L'edifici actual fou construït a les acaballes del segle XIX, i es va remodelar a principis del XX, amb un cos allargat a la façana que va degradar l'estructura original' (BENITO; ARMENTERAS, 2002).</p> | 08199-103 | La Caseta del Permanyer - 08519 Sant Bartomeu del Grau / Zona de Casamiquela | <p>'La Caseta del Permanyer, antigament de la parròquia de Sant Genís Sadevesa, pren aquest nom o bé perquè havia estat erigida com a masoveria del Permanyer, o per la proximitat amb aquest darrer mas. De totes maneres, el que sí és segur és que ja fa molts anys que és una masoveria de la Devesa de Sant Genís' (BENITO; ARMENTERASS, 2002). 'Segons consta a l'Ajuntament de Sant Bartomeu del grau la caseta de Permanyer, masoveria del Permanyer, va ser construïda l'any 1888' (YLLA-CATALÀ, 1990).</p> | 41.9678800,2.1421400 | 428918 | 4646566 | 1888 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60717-foto-08199-103-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | Mapa: Osona-24. Mapa Comarcal de Catalunya, 1:50.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Format CD, versió 1.0; informació actualitzada a setembre de 1998. Barcelona, 1998. El mapa reproduït a la fitxa forma una quadrícula de 5 x 3,280 km; l'escala aproximada és d'1:50.000 | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | ||||||
| 98621 | Restes romanes de can Sagrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-romanes-de-can-sagrera | <p>CRUELLS CASTELLET, Josep (2013).<em> Intervenció arqueològica Can Sagrera. Passeig de Can Sagrera, 1 - cantonada carrer Miquel Reverter</em>. <span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca DGPC</span></span></span></span></span></span></span></span>, memòria núm. 11009.</p> <p>CRUELLS CASTELLET, Josep (2013). <em>Memòria de la intervenció arqueològica. Can Sagrera. Passeig de Can Sagrera, 1-cantonada carrer Niquel Reverter (Sant Just Desvern, Baix Llobregat)</em>. <span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca DGPC</span></span></span></span></span></span></span></span>, memòria núm. 11049.</p> <p>GUASCH DALMAU, David; MENÉNDEZ PABLO, Francesc Xavier; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1996). “Aproximació a l’estudi del poblament d’època romana a la vall de Verç”. <em>Miscel·lània d’Estudis Santjustencs</em>, núm. 7, p 9-64.</p> <p>PÉREZ CONILL, Jordi (1987). 'Prehistòria i Història Antiga'. <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història. </em>Ajuntament de Sant Just Desvern. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</p> <p>PÉREZ CONILL, Jordi; OCHOA GONZÁLEZ, Juli (1980). 'Camp de sitges'. <em>La Vall de Verç</em>, núm. 13, p. 7.</p> <p><span><span><span><span><span>PÉREZ SÀNCHEZ, Miquel; ROURA NUBIOLA, Margarida; SANAHUJA TORRES, Dolors; SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982-1986). <span>Fitxa, 71. </span><em>Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></p> <p>SALA, Roger; TAMBA, Robert (2013). <em>Memòria d'intervenció a Sant Just Desvern, Can Sagrera. Prospecció geofísica per la descripció de restes arqueològiques</em>. <span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca DGPC</span></span></span></span></span></span></span></span>, memòria núm. 11860.</p> <p>SALA, Roger; TAMBA, Robert (2013). <em>Sant Just Desvern, Can Sagrera. Prospecció geofísica per la descripció de restes arqueològiques. Memòria d'intervenció</em>. Àrea de Coneixement i Recerca de la Generalitat de Catalunya, memòria núm. 11913.</p> <p>SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1982). <em>El poblament del curs inferior del Llobregat en època romana.</em> Memòria de llicenciatura. Universitat de Barcelona.</p> <p>SOLIAS ARÍS, Josep Maria (1990). <em>El poblament ibèric i romà del curs inferior del Llobregat. </em>Tesi Doctoral. Universitat de Barcelona.</p> <p>VILA FÀBREGAS, Goretti (2002). <em>Actualització fitxes arqueològiques: Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic</em>. Sant Just Desvern.</p> | I-IV dC. | És probable que part de les estructures documentades l'any 1979, es conservin parcialment als patis de les cases unifamiliars que donen al passeig de can Sagrera. | <p>Assentament agrícola d’època romana, que per les estructures documentades, podria correspondre a un espai de producció i transformació agrícola amb una cronologia situada entre els segles I-IV dC.</p> <p>El jaciment arqueològic va ser documentat per primer cop l’any 1979, durant els treballs de rebaix del terreny per la construcció de cases unifamiliars a l’espai que llinda actualment amb el parc de can Sagrera. Les obres d’urbanització deixaren al descobert un total de 14 sitges, dipòsits d’emmagatzematge excavats al subsol, 7 fragments de mur i un paviment d’<em>opus signinum</em> amb una cubeta de decantació a la part central que correspondria a un <em>lacus</em>, un dipòsit d’emmagatzematge i transformació de líquids possiblement destinat a l’elaboració de vi.</p> <p>De les 14 sitges en destaca una de grans dimensions de fons pla de 2,60 m de diàmetre, boca estreta de 0,60 m de diàmetre i 2,50 m d’alçada. L’estructura estava reomplerta amb material constructiu i fragments de ceràmica, principalment d’àmfora. </p> | 08221-79 | Pg. de Can Sagrera, 6. | <p>Les estructures d’època romana documentades als voltants de la masia de can Sagrera foren localitzades l’any 1979. Els treballs urbanístics per la construcció de cases unifamiliars van deixar al descobert un total de 14 sitges seccionades per les obres, a més diversos murs i un fragment d’<em>opus signinum</em>.</p> <p>El mes de juny de l’any 2013 amb motiu de la reurbanització de l’àrea enjardinada a 40 m al sud-est de can Sagrera<strong>, </strong>espai proper al lloc de les troballes de l’any 1979, es realitzà una intervenció arqueològica preventiva. Aquesta consistí en una prospecció geofísica amb georadar per tal d’avaluar la possible existència de més estructures d’època romana. Mesos més tard, entre el 28 d’octubre i l’1 de novembre seguint els resultats de la prospecció geofísica, es va fer una excavació del sector realitzant un total de 13 rases al solar situat entre el carrer Miquel Reverter i el passeig de can Sagrera. Els treballs no van localitzar estrats ni estructures arqueològiques relacionades amb el jaciment romà documentat l’any 1979, únicament van documentar les restes d’un camí que ja es coneixia i una rasa amb ceràmica del segle XVII. </p> | 41.3858408,2.0721995 | 422427 | 4582006 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98621-20250106105137.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98621-20250106105017.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98621-ri15-768x507.jpeg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/98621-qmem11009col22.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BPU|BCIL | 2025-09-26 00:00:00 | Marina Peris i David Torres - Kuanum | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762|1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||
| 59130 | L'Esquerda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lesquerda | FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): Memòria de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia. Campanyes 2006-2007, Generalitat de Catalunya, inèdit. FOLCH, C.; GIBERT, J. (2007): Informe de les prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia. Gener-maig 2007. Generalitat de Catalunya, inèdit. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990/2010). Inventari del patrimoni Arqueològic de Catalunya. El Pla del Penedès. | IIaC -VIdC | És probable la conservació d'estructures arqueològiques | Jaciment arqueològic o àrea d'expectativa arqueològica, amb presumibles restes d'època romana. La zona d'expectativa arqueològica, segons el polígon de delimitació aproximada indicat en l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya, es situa a 400 m al sud-oest del poble del Pla del Penedès, limitant pel sud amb el Torrent de Sabanell. La zona és coneguda com l'Esquerda, topònim del que pren el nom el jaciment. S'hi accedeix fàcilment prenent el camí en direcció al torrent, que parteix de l'extrem sud del carrer Puigdàlber, creuant les vinyes, i que en línia recta arriba fins a la zona on es situen les restes. El coneixement del presumible jaciment prové d'una prospecció arqueològica realitzada l'any 2007, emmarcada en el projecte 'Prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia' en la que 'en el tall d'un camí que porta cap al torrent' es van observar restes 'd'estructures constructives' i es van localitzar fragments de ceràmica que s'emmarquen en època romana tardana. Es tracta de 12 fragments de ceràmica comuna 'òxidoreductora', 18 fragments de ceràmica comuna reduïda i 24 fragments de ceràmica comuna oxidada. Els responsables del projecte de recerca interpreten que podria tractar-se d'un grup de sitges 'o nivells arqueològics' corresponents a un assentament rural que podria estar vinculat amb la propera necròpolis de la Sala. En visitar-se l'indret en motiu de la realització del Mapa de Patrimoni s'ha identificat l'existència de restes arqueològiques en el talús existent al marge nord d'un camí que, procedent de l'indret indicat per accedir al jaciment, condueix fins al centre del meandre que forma el torrent en aquest sector. En concret correspon a una franja d'uns 5 m de longitud situada en les coordenades (UTM ETRS89) X:392029 Y:4585378, en la que s'observa sediment d'1 m de potència, cobrint el sòl geològic, amb fragments de ceràmica. S'hi ha observat diversos fragments de ceràmica comuna reduïda i oxidada, d'època romana, diversos fragments de teula i un fragment d'àmfora indeterminada. Aquests materials no permeten concretar l'adscripció cronològica de les restes, que s'emmarquen segur en l'època romana, si bé podrien ser efectivament d'època baiximperial. | 08164-8 | Paratge l'Esquerda, a 400 m al sud-oest del poble del Pla del Penedès | La zona d'expectativa arqueològica va ser identificada a través de la prospecció duta en el marc del projecte 'Prospeccions arqueològiques a la conca mitjana del riu Anoia', realitzat per Cristian Folch i Jordi Gibert sota la direcció científica de Jordi Martí. L'estudi s'engloba en el projecte 'Ocupación, organización y defensa del territorio durante la transición medieval', dut a terme entre els anys 2005 i 2008. | 41.4127000,1.7081000 | 392029 | 4585378 | 08164 | El Pla del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59130-foto-08164-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59130-foto-08164-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08164/59130-foto-08164-8-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Font i Piqueras | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 46870 | Cal Farines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-farines | És possible que les remocions de terres hagin destruït el jaciment. Caldria vigilar les remocions de terra que s'hi puguin fer. | <p>Jaciment arqueològic amb presència superficial de materials arqueològics del període Neolític Antic. El turó on es localitzaren les restes ha estat objecte de profundes remocions per plantar-hi vinya.</p> | 08065-29 | Al uns 100metres al nord-est de la masia de cal Farines. | <p>Les restes foren localitzades pel Sr. Grimau quan s'efectuà el rebaix de terres del turó on es localitzava el jaciment. Només es feu una recollida de material arqueològic en superfície.</p> | 41.3393500,1.6216500 | 384674 | 4577346 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46870-29.jpg | Legal | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2021-02-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, Ratera 419-4-8 (276-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995 | 78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||
| 59518 | Barraca de vinya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-136 | RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. | XIX | És possible que la llinda o el brancal esquerre hagi cedit provocant l'enfonsament parcial de la barraca. | Barraca de pedra seca ubicada per sota d'un camí que ressegueix el torrent del Flequer i s'enfila cap a la Serra de Puig Gili. És una construcció aïllada, de planta circular de 2,40 metres de diàmetre interior, amb un enderroc considerable de la porta d'entrada i part de la coberta. Està adossada en el marge de terra. La coberta és de lloses per aproximació de filades. El gruix dels murs és de 55 cm. La porta mesurava 1,20 metres d'alçada. Té una obertura a mena d'espitllera orientada al nord que permetia la ventilació i l'entrada de la llum. Per sota mateix conserva dos tinells sobreposats. El tercer tinell es troba al costat oposat. La barraca està orientada al sud. | 08182-120 | Torrent del Flequer - Ca n'Oristrell | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. Al Pont de Vilomara i Rocafort aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6999800,1.9118100 | 409456 | 4617038 | 08182 | El Pont de Vilomara i Rocafort | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59518-foto-08182-120-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59518-foto-08182-120-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59518-foto-08182-120-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 12465. | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 37425 | La Serreta; Costat esquerre de la zona esportiva de Can Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-serreta-costat-esquerre-de-la-zona-esportiva-de-can-teixidor | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). 'Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella'. Alella, pàg. 21. MALUQUER, J. et alii (1982). Catàleg provisional dels poblats ibèrics del Principat de Catalunya. Barcelona, 1982, pàg. 20. MALUQUER, J. et alii (1986). Arquitectura i urbanisme ibèrics a Catalunya. Barcelona, pàg. 78. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural de Baetulo'. Museu de Badalona. Badalona, pàg. 232. | I- V dC | És possible la conservació de restes en algunsector dels camps, si bé els treballs agrícoles probablement han malmès gran part de les possibles restes. | Segons la Carta Arqueològica d'Alella (1987), Josep Ramírez afirmà haver descobert el possible jaciment entre els anys 1959 i 1960. En els camps s'hi localitzaren fragments d'àmfora romana amb marca al pivot (indeterminada). També es cita la troballa d'alguns materials que Lluís Galera i Salvador Artés (GALERA; ARTÉS 1975 p.21-22) situen a la Plana i no a la Serreta. En la Carta Arqueològica es situa el jaciment en els terrenys que ocupa actualment la zona esportiva de Can Teixidor. Segons Maluquer i altres el jaciment correspon a un poblat ibèric (MALUQUER et aliï 1982, p.20). Es desconeix en base a quines dades es realitza aquesta interpretació, molt dubtosa. Galera i Artés (GALERA; ARTÉS op. cit. p.21-A) també hi situen una 'troballa preromana'. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) únicament s'ha observat algun fragment aïllat de ceràmica (àmfora local, ceràmica comuna i 'tegulae') en el sector dels camps que limiten amb el carrer La Vinya i en els talussos dels camps més propers a l'autopista. | 08003-285 | al sud del terme municipal, entre l'autopista C-32 i el barri de Can Teixidor | Referències orals proporcionades per Lluís Galera a Marta Prevosti, entorn l'any 1980. Referències orals proporcionades per Josep Ramírez durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella (1987), afirmant haver descobert el jaciment el 1959. No s'hi ha realitzat cap actuació, únicament la recollida de material superficial. | 41.4800000,2.2959300 | 441218 | 4592283 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37425-foto-08003-285-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37425-foto-08003-285-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37425-foto-08003-285-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'àrea delimitada és limítrof al nord amb el jaciment de la Plana, essent probablement ambdós el mateix jaciment. També és proper al jaciment del Carrer Canonge / Pont de l'Autopista i alde Ca l'Aragó.Es desconeix la ubicació dels materials. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 37418 | Can Sors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sors-0 | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALERA, Lluís (1969). 'El Cristianisme en la nostra comarca', Alella, 94, novembre de 1969, pàg. 6. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella. Alella. pàg. 21-A. PREVOSTI, Marta (1981). 'Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro'. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. pàg. 47. RIBAS, Marià (1975). 'El Maresme en els primers segles del Cristianisme'. Mataró, pàg.. 98 - 99. | I-V dC | És possible la conservació de restes al subsòl dela masia i el seu entorn. | Lluís Galera donà coneixement, l'any 1969, de l'aparició d'un fragment de T. S. Clara D on hi havia estampada una creu, de doble línia, així com diversos fragments de ceràmica comuna, 'tegula', àmfora i una pedra de molí (GALERA 1969, p.6). La troballa la realitzà el Sr. Felicià Homs, propietari de l'empresa que realitzava uns rebaixos de terreny per construir una caseta, sota la presa del Molí de Can Sors. Les restes van aparèixer a 3 m de fondària. Durant la realització de la Carta Arqueològica d'Alella, l'any 1987, es va saber que la pedra de molí es trobava en una casa propera, sense poder-la veure. En el mateix moment, el propietari de Can Sors lliurà a l'equip que realitzava la Carta Arqueològica un fragment d'una peça circular de ceràmica, que presentava una decoració estampada d'un motiu circular amb una creu en relleu a l'interior, que es repetia a tot el contorn. En la visita a l' indret durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004) no s'hi va detectar cap indici de restes arqueològiques, possiblement a causa de la seva profunditat. | 08003-278 | Masia restaurant de Can Sors i entorn | Notícies històriques del Sr. Lluís Galera, sobre l'aparició d'un fragment de T.S. Clara D durant unes obres realitzades vers la primera meitat de la dècada de 1960, publicades l'any 1969. No s'hi ha realitzat cap actuació, únicament la recollida de material superficial. | 41.4829300,2.3051000 | 441986 | 4592602 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37418-foto-08003-278-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37418-foto-08003-278-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37418-foto-08003-278-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La ceràmica lliurada pel propietari de Can Sors fou tramesa al Museu de Can Magarola. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 37431 | Urbanització Mar i muntanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/urbanitzacio-mar-i-muntanya | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. Carta Arqueològica d'Alella. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya (IPAC). Generalitat de Catalunya, 1987. FONT, Josep (2004). Catàleg del patrimoni arqueològic d'Alella. Inèdit. GALBANY, J., GARRIGA, N., MAJORAL, M., COLL, R. i FLUXÀ, J. (2008) Microdesgaste y patología dental en la población de la Edad de Bronce de 'Mar i Muntanya' (Alella, Barcelona). Revista Española de Antropología Física 28: 25-34. GALERA, Lluís (1949). 'La intensitat arqueològica d'un triangle llevantí: Alella, Masnou, Teià.'. MVSEV. Mataró, pàgs. 119 i 120. GALERA, Lluís i ARTÉS, Salvador (1975). 'Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella'. Alella, pàg.. 18 - 21. MALUQUER, J. (1948). Cripta sepulcral de la urbanización 'Mar y Montaña' de Alella. Ampurias, IX-X. Barcelona, 1947-48, pàg. 269-272. | És possible la conservació de part de les restes o possibles altres estructures en el subsòl de les finques actuals i en alguns espais sense edificar. | El Dr. Maluquer publicà el maig de 1947 la localització, durant els treballs de rebaix del sòl d'unes parcel·les a la urbanització Mar i Muntanya, d'una fossa que contenia diverses inhumacions. Les restes foren excavades pel mateixos obrers (MALUQUER 1947, p. 269-272). Segons consta en la Carta Arqueològica d'Alella (1987), el Sr. Aragó, d'Alella, va participar també en les excavacions, mentre que Lluís Galera va fer-ne fotografies. El Dr. Maluquer visità l' indret el juliol del mateix any i observà encara l' indret exacte de la troballa. Les restes van aparèixer en la parcel·la núm. 99 de la urbanització, actual núm. 6 del Carrer Tarragona, en un talús d'1,60 m d'alçada. Es tractava d'una fossa artificial de planta indeterminada i secció hemisfèrica, de 2,30 m d'amplada i 1,01 m d'alçada, situant-se la part superior a 60 cm del sòl original del solar. Al seu interior s'hi dipositaven diverses inhumacions, amb discrepància respecte la seva col·locació. Segons uns obrers les restes òssies estaven disperses i, segons altres, els individus estaven alineats i amb orientació contraposada; altres afirmaven també que fins i tot estaven col·locats en diversos pisos (MALUQUER op.cit., p269-272). També s'hi localitzà una tenalla de ceràmica, sencera, que contenia el cos d'un infant. La tenalla, que es conserva al Museu de Can Magarola, és de forma ovoide, fons convex i presenta quatre elements de prensió horitzontals, en forma de llengüeta. Segons Maluquer, la fossa no s'excavà completament, restant una part intacta al fons i presumiblement també en uns 50 cm pel lateral oest. Un cop buidada la fossa, el obrers la rebliren de pedres per tal que no s'esllavissés. En un talús de la parcel·la contigua, el Dr. Maluquer hi observà també restes humanes. Les restes semblen respondre a una fossa sepulcral d'inicis de l'Edat de Bronze, a jutjar per les característiques de la tenalla de ceràmica. Actualment (2004) la zona està plenament urbanitzada i no és possible observar cap element relacionat amb les restes. | 08003-291 | C. Tarragona, 6 | Notícia publicada el 1947 pel Dr. Maluquer, que estiuejava al Masnou, a partir de les notícies de Tersol, dibuixant del Museu Arqueològic de Barcelona. Les restes humanes foren traslladades al cementiri d'Alella. La tardor de l'any 2000, Josep Fluxà, Ramon Coll, Jordi Galbany i d'altres van recuperar les restes òssies per iniciar-ne l'estudi antropològic, segons informació proporcionada per Ramon Coll durant la revisió del Catàleg del Patrimoni Arqueològic d'Alella (2004). | 41.4837900,2.2998200 | 441546 | 4592701 | 08003 | Alella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37431-foto-08003-291-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37431-foto-08003-291-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37431-foto-08003-291-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Segons la Carta Arqueològica d'Alella (1987) la tenalla de ceràmica fou traslladada a l'Ajuntament. Posteriorment Josep Fluxà, d'Alella, la restaurà, el 23 d'agost de 1987, la diposità al Museu de Can Magarola. | 79|76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 74341 | A dalt de la muntanya (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/a-dalt-de-la-muntanya-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA i MASSANSALVADOR, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. SERRA i VILARÓ, J. (1914) 'El cançoner del Calic recollit i ordenat per Mn. J. Serra i Vilaró. Corrandes', dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya núm. 231. | XVIII-XIX | És poc recordada, i l'activitat a què fa referència ha desaparegut. | 'A dalt de la muntanya mai que s'hi pogués tornar, les dones a la taverna i els homes a treballar.' | 08025-211 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885. Posteriorment, l'abril de 1914, mossèn Joan Serra i Vilaró (1879-1969) la va publicar al butlletí del Centre Excursionista de Catalunya presentant-la com a inèdita, dins un recull de corrandes que assegura haver recollit de l'informant Joan Prat Molins (1837-1918), de Bagà (Berguedà). | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | Segons el recopilador, la corranda fa referència a les tasques de fabricació de carbó, una activitat tradicional del Bruc que es feia a la muntanya de Montserrat i que comportava que els homes s'estiguessin molts dies fora de casa.Aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 74340 | Aquell jovenet que balla (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aquell-jovenet-que-balla-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | És poc recordada avui dia. | 'Aquell jovenet que balla ajudeu-me'l a mirar; porta les calcetes curtes, fa cara de rufià.' | 08025-210 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 74337 | La meva amoreta plora (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-meva-amoreta-plora-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | És poc recordada actualment. | 'La meva amoreta plora, plora que no té consol; jo prou la consolaria si li dava el que ella vol.' | 08025-207 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 74332 | El cantar del gat és mau (corranda) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-cantar-del-gat-es-mau-corranda | BERTRAN i BROS, Pau (1885). Cansons y follíes (inédites) recullides al peu de Montserrat. Llibreria d'À. Verdaguer. BERTRAN i BROS, Pau (2005). Follies. Ed. La Guineu. SERRA, J. (2003). Cultura popular del Montserrat. Publ. Abadia de Montserrat. | XVIII-XIX | És poc recordada actualment. | 'El cantar del gat és mau, lo sonar del bou l'esquella, deu-me la jove, si us plau, vagi al dimoni la vella.' | 08025-202 | Corranda recollida al Bruc pel folklorista local Pau Bertran i Bros entre 1870 i 1874. Es va publicar el 1885. | 41.5806500,1.7798300 | 398287 | 4603937 | 08025 | El Bruc | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Serra i Massansalvador | El recopilador indica que aquestes corrandes solien ser cantades per les colles d'oliveraires per estimular-se entre ells en la feina d'aplegar olives, a l'hivern.La melodia és intercanviable amb les altres corrandes recollides aquí. | 62 | 4.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 74795 | Llegenda del nom de Collbató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-nom-de-collbato | AMADES, Joan (1959), Llegendes i tradicions de Montserrat, Barcelona, Editorial Selecta [Biblioteca Selecta, 268], p. 136-137. AMAT I CORTADA, Rafael d' (1987), Calaix de sastre, Barcelona, Curial [Biblioteca Torres Amat, II]. p. 138. | És poc coneguda | Segons a llegenda del nom de Collbató, el poble va ser fundat per uns pelegrins que baixaven de Montserrat i que van decidir portar fins al monestir a coll-i-be els romeus desvalguts. Com que duien la gent a coll i es repenjaven en un bastó, els deien els de 'Coll Bastó', que derivà en Collbató. | 08069-201 | Collbató | El baró de Malda explica, a finals del XVIII, que la seva filla petita va ser portada a coll-sarró per una minyona del poble a la qual li faltava un braç. El nom de Collbató, però, prové de la unió d'un nom: Coll, que fa referència a l'accident geogràfic que s'havia de remuntar per accedir a la carena on hi havia el poble; i d'un antropònim germànic: Betonis, que devia ser la persona responsable de l'indret. | 41.5673900,1.8294200 | 402401 | 4602407 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||||||
| 74798 | Llegenda de fra Garí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-fra-gari | BERTRAN BROS, Pau (1989), Rondallari català, Barcelona, Altafulla, p. 159. VERGÉS, Oriol (2009), Llegendes de la muntanya de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat [Contes i llegendes, 7], p. 21. | IX-XX | És poc coneguda | La llegenda de fra Garí explica la història d'un cavaller que vivia en una cova de Montserrat (la cova de fra Garí) i a qui el comte Guifré portà la filla, que havia estat posseïda pel dimoni, perquè la salvés. Tanmateix, Garí se sentí temptat per la bellesa de la noia i, animat pel maligne, la forçà, la matà i l'enterrà. Penedit, se n'anà cap a Roma i, tot baixant per la drecera, com que la seva pena era molt gran, va deixar uns clots a les roques on va jaure i on va posar els peus (llit i petjades de fra Garí). El Papa el condemnà a anar pelut com un animal, fins que, anys més tard, uns cavallers el van trobar i se'l van endur a Barcelona, on un nen li digué que estava perdonat. Recuperà la seva figura i explicà el que havia fet a Riquilda, que trobaren a Montserrat sana i estàlvia. Hom ho atribuí a un miracle de la Verge. Gifré, en agraïment, va construir el monestir. | 08069-204 | Drecera de fra Garí (muntanya de Montserrat) | És una de les llegendes fundacionals de Montserrat, adaptada de la tradició europea i islàmica i difosa a Catalunya durant el segle XIII. Alguns autors del XIX, com J. Maragall o J. Verdaguer, etc., la reproduïren o s'hi inspiraren. La toponímia montserratina manté viu el record de la llegenda, amb la cova, que és a prop de Sant Miquel, la drecera, el llit i les petjades de fra Garí. | 41.5743900,1.8263800 | 402158 | 4603188 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74798-foto-08069-204-1.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 94|98|119 | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 74797 | Llegenda de la roca dels Polls | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-roca-dels-polls | AMADES, Joan (1959), Llegendes i tradicions de Montserrat, Barcelona, Editorial Selecta [Biblioteca Selecta, 268], p. 63. | És poc coneguda | La llegenda de la roca dels Polls assegura que si algú dóna un cop de cap ben fort en aquesta roca, que és al costat del camí de les Bateries, sent piular una gran nierada de pollets. | 08069-203 | Camí de les Bateries (muntanya de Montserrat) | 41.5766600,1.8262200 | 402148 | 4603440 | 08069 | Collbató | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | La roca dels Polls és situada al camí de les Bateries, entre la roca Llisa i les Voltes. | 61 | 4.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||||||
| 94598 | Bassa per al rec del molí de Can Ullar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-per-al-rec-del-moli-de-can-ullar | XVIII-XX | És plena de sediments i vegetació. | <p>Des de la bassa del molí de l'Ullar en surt un rec que actua com a sobreeixidor i condueix l'aigua fins a una bassa situada en una cota inferior. És una construcció de planta rectangular feta amb pedra i maó lligats amb morter. Té una profunditat considerable.</p> | 08210-229 | Sot de l'Ullar | <p>Bassa construïda per aprofitar l'aigua sobrant del molí de l'Ullar, tant per regar les feixes que hi ha a continuació, com per evitar que es malmetés davant d'una possible avinguda d'aigua.</p> | 41.6824800,2.1592400 | 430025 | 4614865 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94598-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94598-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94598-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-01-05 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 48336 | Pollancre de can Guinart | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancre-de-can-guinart | <p>Font: informació oral del sr. Josep Guinart [Consulta: 23-02-2018].</p> | XX | És ple de brots per totes les brancades. | <p>Exemplar de pollancre (del gènere Populus) de grans dimensions, situat al marge del camí, a l'extrem d'uns camps de conreu de la masia. Es tracta d'un arbre caducifoli amb un tronc central gruixut i robust, amb l'escorça envellida i fisurada. Des de la base del tronc surten diverses branques de grans dimensions, que formen una capçada irregular de molta alçada.</p> | 08075-426 | Veïnat del Far, 8 - Zona del Far | <p>El pollancre fou plantat pels avis de l'actual propietari de la masia de can Guinart. L'exemplar actual és fruit d'una rebrotada de l'original, donat que es va haver de tallar entre els anys 80-90 del segle XX, perquè tenia una malura.</p> | 41.6231000,2.4359500 | 453012 | 4608084 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48336-foto-08075-426-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08075/48336-foto-08075-426-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor. | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 74583 | Rellotge de sol de tarda de can Llates | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-tarda-de-can-llates | Roberto Rodríguez, de Collbató (4-1-2011). PALAU, Miquel (1977), Rellotges de sol; història i art de construir-los, Barcelona, Ed. Millà. | XIX-XX | És pintat damunt d'una paret de tàpia que s'està ensorrant, com a conseqúència de la pluja. | El rellotge de sol de tarda de can Llates és vertical i col·locat a la paret més ponentina de la masia. Està relacionat amb el rellotge de dia que hi ha a la façana meridional del costat. Aquest comença a marcar les hores després del migdia, quan el sol ja va a la baixa. L'agulla i les marques horàries tenen una inclinació específica, diferent de les dels rellotges de dia, que s'adapta a la manera com el sol de la tarda incideix sobre la paret. Conserva el gnòmon i part de la policromia originària. Es poden veure el quadrant i les línies horàries, tot de color vermell sobre fons blanc. Al voltant hi ha les hores, en nombres àrabs, i a la part de baix una sanefa formada per una franja blava i una línia corba. La genialitat del rellotge contrasta amb la poca destresa del pintor. | 08069-9 | Masia de can Llates (Afores, s/n) | Un rellotge de sol és un instrument que senyala les hores mitjançant les ombres d'una agulla clavada dins d'un quadrant on hi ha marcades les línies horàries. N'hi ha de diferents tipus, els més comuns són els verticals i els horitzontals. | 41.5595500,1.8290500 | 402358 | 4601537 | 08069 | Collbató | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74583-foto-08069-9-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Anava amb un segon rellotge de dia que hi ha a la paret sud del mateix edifici. | 119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 61871 | El Mesquí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-mesqui | - GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1986). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Sant Julià de Vilatorta). - H. M. TALLER D'ARQUITECTURA I CONSTRUCCIÓ S. L (2010). Catàleg de masies i cases rurals. POUM. Ajuntament de Sant Julià de Vilatorta. Sant Julià de Vilatorta. | XVII-XVIII | És objecte d'obres de remodelació que no respecten ni la seva volumetria ni les seves antigues característiques. | El Mesquí és una masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i primer pis. Es troba assentada damunt la roca, en un indret amb cert pendent. Actualment és objecte d'obres de remodelació que, malauradament, no respecten ni la seva volumetria ni les seves antigues característiques. La coberta és a dues vessants, la de la façana principal més allargada que la de la part posterior, amb el carener paral·lel a la façana. Estava construïda amb pedra lligada amb morter de calç, amb acabat arrebossat, actualment és d'obra de factura contemporània. L'acabat de la coberta és amb teula ceràmica aràbiga. La façana principal, orientada a migdia, presentava un portal adovellat amb arc de mig punt, actualment substituït per un portal rectangular fet d'obra. Les finestres són petites, antigament unes eren de pedra i altres de totxo, actualment són d'obra. Se li adossen dos cossos de planta quadrada, amb la coberta a dues vessants, un d'ells construït amb pedra lligada amb morter i l'altre amb obra. | 08220-33 | El Mesquí | 41.9035900,2.3193900 | 443548 | 4639296 | 08220 | Sant Julià de Vilatorta | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61871-foto-08220-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08220/61871-foto-08220-33-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||
| 56757 | Can Maiol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-maiol | BUSQUETS i MOLAS, E. (1970) Plegamans: una història de deu segles. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2009) Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya (Palau-solità i Plegamans). ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de protecció del patrimoni arquitectònic i arqueològic. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. ROIG BUXÓ, J. (ARRAGO S.L.) (2011) Catàleg de masies i cases rurals en sól no urbanitzable. POUM. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. VILA, M.A. (1980) La casa rural a Catalunya. Cases aïllades i cases de poble. Barcelona: Edicions 62. | XVI-XVII | És necessària una restauració integral del conjunt. | Masia de planta rectangular, que consta de planta baixa i dos pisos. Forma part d'un conjunt de construccions i actualment mostra l'aspecte de les reformes de les que va ser objecte al segle XVIII. A la planta baixa hi ha un portal d'entrada rectangular i una finestra rectangular a cada costat. Totes les obertures estan emmarcades per una motllura llisa. En aquest nivell, hi ha una prolongació a cada costat amb una utilitat agrícola, i en la seva part superior forma sengles terrats descoberts: el de l'esquerra molt més gran i amb barana de pedra. La construcció annexa a la masia (nau) de planta rectangular i dos pisos, té en el pis superior una galeria d'arcuacions de mig punt, obertes al pati de la masia, que aguanten un entaulament llis, i el seu interior està cobert (planta pis) per una estructura d'encavallades de fusta. En aquesta construcció destaca un torreó de vigilància en l'angle de la façana posterior. Finalment, el conjunt de construccions que formen la masia està tancat per un mur, amb una portalada coberta amb teula àrab a dues vessants i voladís pronunciat, que delimita el pati interior del conjunt. Originàriament, l'estructura és de murs portants de maçonaria de pedra i forjats d'entrebigat de fusta. La coberta de l'edifici principal és d'escassa inclinació, realitzada amb teula àrab a dos aiguavessos i amb el carener perpendicular а la façana. En canvi la de l'edifici annex (nau) és inclinada i de teula àrab a dues vessants i amb carener paral·lel a la façana principal. La coberta d'aquest volum està realitzada amb la tècnica de la teula seca, i amb una estructura d'encavallades de fusta. La façana, modificada al segle XVIII, és completament simètrica. En el cos central hi ha la porta amb arc rebaixat, que segueix l'eix vertical amb una obertura en el segon pis més gran que les laterals. A banda i banda de la porta d'accés a la masia, hi ha dues finestres idèntiques, així com les que segueixen el seu eix vertical en el segon pis, més petites que les de la planta baixa. Totes les finestres tenen un emmarcament pla. Destaca la galeria de set obertures dividides per columnes situada en el primer pis, de diferents alçades, que donen el resultat visual de merlets. La façana està coronada per una motllura de pedra discontínua, més elevada en el cos central i on s'hi troba un element decoratiu de pedra, que provoca que visualment sembli que l'edifici sigui de coberta plana. La façana principal de l'edifici annex té actualment un acabat d'arrebossat pintat de to vermellós. Es compon d'obertures en planta baixa de diverses mides i estils. Destaquen dues grans obertures amb arc de mig punt, a la part esquerra de l'edifici. La planta primera es compon d'una sèrie d'arcades de mig punt a mode de galeria. Les façanes laterals i posterior conserven l'acabat de maçoneria de pedra. A la façana posterior hi ha petites obertures quadrades, situades de forma pautada i regular. A la façana lateral destaca la presència d'una torreta de vigilància a l'angle de l'edifici. Actualment, l'interior de l'edifici principal està restaurat, però possiblement no es realitza el manteniment oportú, ja que el seu estat de conservació podria ser molt millor. Sembla que no conserva cap element original. L'edifici annex és buit, i a l'interior es troba en estat força ruïnós. | 08156-17 | Av. Montseny, 7, 08184 Palau-solità i Plegamans. | El conjunt de la masia ha estat objecte de moltes modificacions al llarg del temps. Les parts més antigues que es conserven podrien correspondre als segles XVI i XVI, però la imatge fonamentalment del conjunt és el resultat de les reformes realitzades en el segle XVIII, i d'altres posteriors. | 41.5718400,2.1838200 | 431954 | 4602561 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56757-foto-08156-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56757-foto-08156-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56757-foto-08156-17-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Vicens Tarré/Michelle Bianco Barazarte | Inclosa al Catàleg de masies i cases rurals del POUM, nº1.12.Actualment és la seu del Campus arqueològic de la Fundació Clos.Fotografies: Catàleg de béns a protegir, POUM (2015). | 119|94 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 41587 | Pou del mas Casademunt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-mas-casademunt | Diversos Autors (2005). 'La masia catalana. Evolució, arquitectura i restauració', Col. Arquitectura Tradicional. Brau Edicions. PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XIX | És necessària una actuació de restauració de l'element. | Pou de secció quadrada, d'uns 1,2 metres de costat, fet de maons i ciment, amb els caires superiors arrodonits. Està decorat amb rajoles valencianes excepte les cantonades que són d'obra vista. A la base hi ha com una peanya o graó fet també de maons que sobresurt 40 cm per cada costat i que fa 20 cm d'alçada. Contant la base el total fa 1,2 m d'alçada aproximadament. Dels laterals del pou en surten dues barres de ferro forjat unides per dalt amb una altra barra de ferro. A la part superior el ferro forjat té forma triangular i està guarnit amb diverses ornamentacions. Del mig en penja una cadena. L'alçada total des del sòl fins a la part superior del ferro forjat és d'uns 3 metres. | 08026-57 | Brull, el | Aquest pou està lligat a la masia i als seus usos agrícoles. | 41.8159200,2.2974000 | 441645 | 4629577 | 08026 | El Brull | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41587-foto-08026-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41587-foto-08026-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41587-foto-08026-57-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Avui dia no té funció de pou. | 105|98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 95456 | Xalet al carrer del Dipòsit número 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xalet-al-carrer-del-diposit-numero-19 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> | XX | És necessària la reparació dels paraments. | <p>Xalet d'estil eclèctic d'inspiració centreeuropea, construït a les primeres dècades del segle XX. És format per un cos central de planta rectangular, amb cossos als laterals que sobresurten, tot formant una planta en forma de U invertida. S'intueix que l'edifici ha estat ampliat i reformat a la part esquerra de l'immoble, on hi ha un cos amb una galeria sobresortint. El conjunt consta de planta baixa i pis.</p> <p>El cos central presenta una composició no simètrica, caracteritzada per la teulada plegada, a l'estil holandès, amb tres d'obertures superiors que coincideixen amb els eixos dels plecs. A la planta baixa hi ha la porta d'entrada i finestres a cada costat. Al primer pis hi ha altres finestres. Les obertures són amb arc carpanell rebaixat, i el parament és arrebossat a imitació de carreus. El ràfec està fet amb caps de biga de fusta.</p> <p>Sobre el garatge, situat a la dreta de l'edifici, hi ha un porxo amb arc rebaixat que, a la planta superior, es complementa amb una pèrgola amb columnes d'estil corinti que ornamenta l'amplia terrassa que ocupa aquesta part del xalet.</p> | 08205-491 | Carrer del Dipòsit, número 19 | <p><span><span><span><span><span><span>El nom del carrer on se situa l'habitatge es deu al dipòsit d'aigua construït per donar servei a l'antiga Colònia. A partir d'aquest element de planta circular s'organitzen totes les parcel·les d'aquesta zona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’actual barri de la Floresta té el seu origen com a colònia d’estiueig el gener de 1919, quan un grup de propietaris va decidir anomenar oficialment el lloc “Colònia la Floresta Pearson” i crear l’Associació de Propietaris la Floresta Pearson.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Prèviament, a finals del segle XlX, les dues masies originàries de la zona, Can Busquets i Can Llobet, van veure com els seus conreus de vinya van ser afectats per la plaga de la fil·loxera. Aquests terrenys no es van tornar a replantar i es van posar a la venda per destinar-los a la urbanització, ja que la zona coincidia amb el recorregut del futur ferrocarril elèctric que havia començat a construir-se a partir de 1912 per connectar Barcelona amb el Vallès.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els primers anys de l’antiga colònia van estar destinats principalment a aconseguir millorar la comunicació amb Barcelona, fet que va succeir el 9 d’agost de 1925 quan es va obrir al públic el Baixador de la Floresta Pearson. L’arribada d’inversors s’evidencia en la figura de Cayetano Tarruell i Forgues, promotor de molts habitatges, dos blocs de pisos i un centre d’oci, el Gran Casino Tarruell, inaugurat el 21 de maig de 1933.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Durant les dècades del 40 i 50 la Floresta va ampliar l’oferta d’esbarjo d’estiueig amb la inauguració de la piscina i la 'bolera' i, a més a més, es van aconseguir alguns serveis bàsics com l’aigua corrent, més enllumenat públic, l’ampliació de l’estació dels ferrocarrils, etc. Per altra banda, el 1951 es va posar la primera pedra de l’església de Nostra Senyora de Montserrat, que es va beneir deu anys més tard, que juntament amb la Capella de Sant Pere inaugurada l’any 1931 completen els espais de culte del barri.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>De mica en mica, el creixement de la població permanent provinent de la immigració d’altres regions va anar canviant el perfil social de la Floresta. La colònia d’estiueig va deixant pas al barri. En conseqüència, la dècada dels 60 veu la creació de moltes entitats associades a l’esport, l’escoltisme i l’esbarjo en general. En paral·lel, l’any 1967 es va inaugurar la carretera de Vallvidrera, llargament reclamada, que millorà la connexió en vehicle rodat, i l’any 1969, la primera escola pública.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els anys 70, la Floresta es va transformar en un referent per a molta gent jove que trobà la possibilitat d’experimentar els canvis d’hàbits socials i culturals que defineixen aquesta època. La conversió del Casino Tarruell en casal autogestionat, escenari de concerts multitudinaris de música i diferents expressions artístiques, és el símbol d’aquells anys. (Text de Claudia Arruga - Comissió d'Història de la Floresta). </span></span></span></span></span></span></p> | 41.4427083,2.0759440 | 422807 | 4588316 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95456-049101.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95456-049102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95456-049103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95456-049104.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BPU | 2026-01-21 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | ||||||
| 87243 | Jaciment paleontològic de can Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-puig | Cercador del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya: Patrimoni Arqueològic - Gencat. http://invarque.cultura.gencat.cat/ Pla especial (2007) 'Pla especial de protecció i catàleg del patrimoni paleontològic del Papiol' Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Política Territorial i d'Obres Públiques. Direcció General d'Urbanisme. Comissió Territorial d'Urbanisme de Barcelona. Gener 2007. | És necessària la protecció de la zona per tal d'evitar-ne la degradació que va en augment | Jaciment constituït per pissarres purpúries del període Paleozoic (Carbonífer: Viseà), en el que son visibles totes les unitats del Carbonífer. Correspon a dipòsits marins amb restes de artròpodes (trilobits) i equinoderms, d'un gran interès a causa de la seva raresa en el territori català. A la base del jaciment hi ha calcosquistos del Devonià mitjà, mentre que la seqüència del Carbonífer està constituïda per 15 m de lidites i pissarres silícies molt replegades, 7 m de calcàries dolomítiques grises i calco-esquists, 12 m de pissarres purpúries i 10-15 m de pissarres amb sorra gris i grauwackas. Associació fossilífera: Bivalves: Posidonia membranacea, Posidonia beecheri. Crinoïdeus: Encrinus sp. Braquiòpodes: Productus longispinus. Trilòbits: Phillipsia derviensis, Drevermania (Drevermania) pruvosti. | 08158-82 | Paratge de can Puig | 41.4364300,2.0211100 | 418219 | 4587669 | 08158 | El Papiol | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87243-foto-08158-82-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87243-foto-08158-82-3.jpg | Legal | Paleozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | El registre fòssil del Carbonífer és molt escàs a Catalunya. Aquest jaciment és un dels punt en els que afloren totes les unitats estratigràfiques del Carbonífer. | 121 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||
| 86325 | Roure de l'Amorriador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-lamorriador | <p><span><span><span><span><span>BORBONET, A.; SANGLAS, J. (1999) <em>Tavertet: el seu terme i els seus noms de lloc</em>. Barcelona: Abadia de Montserrat, p. 101.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SANGLAS i PUIGFERRER, J. (2008) “Els arbres del terme de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 60. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 2-4.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>SEVILLA, R. (2002) “Arbres destacables de Tavertet”. <em>Els Cingles de Collsacabra</em>, núm. 47. Tavertet: Amics dels Cingles de Collsacabra, p. 22-25.</span></span></span></span></span></p> | És mort. | <p><span><span><span><span><span>El roure de l'Amorriador es troba</span> <span>entre el puig del Saule i els camps de Monteis, a la dreta de la pista. Es tracta d'un exemplar monumental, actualment mort, que destaca per la seva majestuositat, les seves dimensions, amb uns espectaculars tronc i capçada, i per la seva antiguitat.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Presenta unes malformacions al tronc, com si tingués panxa.</span></span></span></span></span></p> | 08280-84 | Monteis | 41.9996200,2.4257300 | 452440 | 4649894 | 08280 | Tavertet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08280/86325-84jpg0_2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2022-03-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||
| 96218 | Lledoner de la Plaça de les Glòries | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-de-la-placa-de-les-glories | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>AJUNTAMENT DE SANT FOST (2023). <em>Sol·licitud de declaració d’arbre monumental del lledoner del barri de Sant Pere de Sant Fost de Campsentelles</em>. Informe tècnic. </span></span></span></span></span></p> <p><span lang='CA'><span><span>PÉREZ GÓMEZ, Ferran (1998). Arbres monumentals i històrics de San<em>t </em>Fost. Dins Campsentelles, núm. 3. Centre d’Estudis Santfostencs, Amics de Cabanyes, pp. 122-228</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>RIFÀ i SOLÉ, Jaume (2019). 'El patrimoni cultural', dins la col·lecció <em>Fem memòria. Sant Fost de Campsentelles. Segle XX,</em> núm. 15. Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles.</span></span></span></span></p> | És molt vell però té un rebrot. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Lledoner o lledó centenari situat al centre de la Plaça de les Glòries Catalanes, enfront del que era l'antiga església de Sant Fost. És un arbre caducifoli del tipus <em>Celtis australis</em>, de 4,80 m de diàmetre, amb una gran obertura en forma de cavitat. Al mig d’aquest, s’alça un post d’una dotzena de metres d’alçada que subjecta mitjançant varis tensors el tronc, així com les branques principals de l’arbre. Està protegit per un muret de pedra a tot el seu perímetre. Té un rebrot que creix per un dels costats. La capçada continua essent força arrodonida i fa uns 12 a 13 m d’alçada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Les fulles, de 5 a 15 cm de llarg són alternes, peciolades, i dentades, de color verd fosc a l’anvers i de color més clar al revers. El fruit, el lledó, és comestible i de sabor agradable, semblant al dàtil. La drupa és carnosa, d’un centímetre de diàmetre, gairebé negre per fora i groga a l’interior, amb un pinyol petit. Floreix entre maç i abril i els fruits maduren a finals d’estiu i durant la tardor. Té una alta resistència a la sequera i també a la contaminació.</span></span></span></span></span></p> | 08209-38 | Plaça de les Glòries, s/n | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 21 de juliol de 1936 l'església de Sant Fost fou saquejada, i el lledoner també en patí les conseqüències. L’any 1981, el veïnat va aixecar el muret de pedra a tot el seu perímetre i femà la terra al voltant de l'arbre. Fou beneït el 28 de setembre per mossèn Daniel Monserdà amb motiu de la celebració del sant patró del poble, Sant Fost.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’any 1998, l’empresa MASSONI SL, presenta un projecte de consolidació i tractament de l’arbre per tal d’evitar el seu trencament. La intervenció realitzada es materialitzà en una esporgada de sanejament eliminant la fusta morta i la col·locació d’un post al mig de la cavitat amb varis tensors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 20 de desembre de 2022, el Ple de l’Ajuntament de Sant Fost de Campsentelles declarava el lledoner Arbre d’Interès Local (AL), amb el compromís de traslladar l’acord a la Secció de Gestió d’Espais Naturals, Servei d’Espais Naturals Protegits, subdirecció general de Biodiversitat i Medi Natural, Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, per sol·licitar la declaració d'arbre monumental. La documentació s'entrà per registre el 13 de gener de 2023 amb el registre d’entrada número 9033/8049/2023, pendent de resolució.</span></span></span></span></span></p> | 41.5133184,2.2340548 | 436085 | 4596026 | 08209 | Sant Fost de Campsentelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96218-3802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96218-3803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96218-3804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96218-3805.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08209/96218-3806.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Arbre o arbreda d'interès | 2024-09-17 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Pot viure entre 500 i 600 anys. A més de l’ombra que proporciona, per la seva flexibilitat, la fusta del lledoner, sempre ha estat molt apreciada per a fer eines agrícoles com forques, pales de ventar, mànecs i jous, i les branques i les fulles han servit per alimentar el bestiar, per fer carbonet i fogaines. Per això no és d'estranyar que aquest arbre se'l trobi sovint a proximitat dels masos i cases de pagès. En temps passats també era molt apreciat com astringent i de les seves arrels se n’extreia un colorant groguenc que permetia tenyir la seda. | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | ||||||||
| 77960 | El Rieral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rieral | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Santa Eulàlia de Ronçana (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | -5500-1800 | És molt probable que hagi quedat totalment destruït pel rebaix que es va fer del terreny. | Als camps que hi ha a migdia de la masia de Cal Falgar, després de ser rebaixats, s'hi va localitzar material arqueològic datable del període neolític. En concret, es van trobar diverses destrals de pedra polida, ostres, una punta de fletxa i terrissa de pasta negrosa que s'ha equiparat a la del grup de Veraza. També es documenten les possibles restes d'una llar, per una bossa de terra negrosa que va observar-se en retallar els marges del camp. Durant la revisió de la Carta Arqueològica de l'any 1992 no es va trobar material en superfície ni cap estructura construïda. | 08248-54 | Al sud de Can Falgar | Va ser documentat per Josep Estrada i prospectat per Joan Iglesias i Jordi Pardo. | 41.6329600,2.2319700 | 436029 | 4609310 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/77960-foto-08248-54-1.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | També es coneix com Can Falgar. | 78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 45195 | Barraca dels Abadals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-abadals | MARTÍN i VILASECA, Fèlix i PREIXENS i LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Inventari de cabanes de volta, balmes murades i aljubs a les terres de Lleida. Pagès editors. Lleida. QUERALT BOLDÚ, Ramon (2008). Les cabanes de volta de les Borges Blanques. Paisatges, fets i gent. Cossetània edicions. Valls. RIPOLL, Ramon, coord. (2010). La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració. Col·lecció Arquitectura tradicional, vol. 3. Edicions Brau. Figueres. SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pàgs. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pàgs. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pàgs. 9-11. VALLS i PUEYO, Joan (2002). Les construccions de pedra seca al terme de Castellbell i el Vilar; dins Dovella, núm. 78. Manresa, pàgs. 56 - 59. | És molt probable que el seu enfonsament sigui degut als rebaixos efectuats per les màquines durant la construcció i/o ampliació de la carretera o de la benzinera. | Barraca de pedra seca situada per sobre del marge de l'estació de servei que hi ha al darrera del Abadals, en el punt quilomètric 17 del la carretera C-55. Per arribar-hi cal entrar a la benzinera i un cop visualitzada la barraca damunt del marge retallat durant la construcció de la carretera, enfilar-se pel marge fins arribar-hi. S'està enfonsant a poc a poc. Al voltant hi ha un bosc de pins amb brolla i un gran amuntegament de blocs de pedra, que s'assembla més a una petita pedrera que no pas a un despreniment de cinglera. És de planta circular, de 2,60 metres de diàmetre. Els rocs més grossos es troben situats a la base, a la part exterior i al portal per donar més consistència i solidesa a l'edificació. Entre mig hi ha el pedruscall, en forma de falques que s'han introduït a cops de mall o maceta per evitar que els blocs més grossos es moguin. La porta, orientada al nord-est tenira una doble llinda plana, però l'exterior s'ha desplomat a l'entrada. Els brancals són rectes i tenen un gruix de 0,50 metres. L'entrada mesura 1,10 metres d'alçada per una amplada de 0,70 metres. La coberta, és de volta per aproximació de filades. Es conserva una espitllera orientada al sud-est i un tinell petit arran de terra, que sembla fet per deixar-hi eines de mànec llarg com la perpalina. | 08053-98 | Els Abadals | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Castellbell i el Vilar aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya, en les parets de marge per aterrassar el terreny i també en alguns ponts per facilitar el pas dels torrents. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència al Bages, d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques enmig del camp, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència del sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6363500,1.8498000 | 404202 | 4610041 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45195-foto-08053-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45195-foto-08053-98-2.jpg | Legal | Popular|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Barraca inventariada per l'Observatori del Paisatge de Catalunya dins el projecte Wikipedra amb el codi 11026.La barraca podria haver estat construïda per picapedrers i no pas per vinyataires. | 119|94|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 79326 | Restes de camí empedrat de Sant Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-de-cami-empedrat-de-sant-benet | XII-XVIII | És molt possible que si no es fa una actuació ràpida es perdi. | <p>Restes d'un antic camí empedrat que des de Sant Fruitós de Bages, menava cap al monestir de Sant Benet de Bages, travessant la muntanya del Montpeità. Actualment s'observen restes de l'empedrat que devia configurar aquest camí que serpenteja per la costa del Montpeità al cantó del riu Llobregat. Es tracta d'un empedrat molt irregular que es conserva només en alguns trams i que crea un camí que varia entre 1 metre i 1,20 m d'amplada. Es tracta d'un empedrat format per carreus de diferents mides col·locats de forma molt aleatòria.</p> | 08213-121 | Montpeità. (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>L'existència d'un antic camí que des de la sagrera de Sant Fruitós menava fins al monestir de Sant Benet, passant prop de la vilella de Sant Benet, es troba documentat des de l'Edat Mitjana.</p> | 41.7466500,1.8959000 | 408199 | 4622237 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79326-foto-08213-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79326-foto-08213-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79326-foto-08213-121-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel valdenebro Manrique | Hi ha possibles indicis que a tocar d'aquest camí, en un promontori elevat, s'ubiquin les restes de l'antiga vilella de Sant Benet que apareix a la documentació de Sant Benet. En tot cas el terreny ha estat conreat de vinya i molt arrasat, per tant aquesta teoria s'hauria de verificar arqueològicament. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 55073 | Villa Concha | https://patrimonicultural.diba.cat/element/villa-concha | És molt possible que el jaciment estigui destruït per l'expansió urbanística. | <p>Villa Concha és el nom de l'edifici de caràcter eclèctic que es situa al costat del solar on Pere Giró va trobar unes restes arqueològiques l'any 1950. Les troballes arqueològiques documentades són força escadusseres i es localitzaren en el que en aquell moment eren horts propietat de la citada casa. Avui dia aquest espai ha estat absorbit per l'expansió urbana. L'inventari de restes arqueològiques es redueix a dues monedes romanes de Constantí i alguns fragments de dolium i àmfora.</p> | 08145-53 | Carrer llarg - cantonada c. Antoni Gaudí, davant la Rambla | 41.3244075,1.6905286 | 390412 | 4575598 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55073-53.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | BPU | 2020-09-29 00:00:00 | Tríade scp | 83 | 1754 | 1.4 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:38 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3840,38 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.