Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 68877 | Forns de Sant Martí Sadevesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-sant-marti-sadevesa | Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | XVIII | És molt possible que a dia d'avui els forns hagin estat colgats per la runa. | Zona boscosa travessada per l'antic camí que des del nucli de Sant Martí Sadevesa porta a Sant Pere de Riudebitlles. L'equip elaborador del Mapa de Patrimoni Cultural no ha pogut localitzar les estructures visibles esmentades a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (veure camp 'Història'). | 08287-47 | Les Cases de Baix - partida dels Ametllers | Segons els autors de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya, aquest jaciment està format per tres forns d'obra cuita (teules, maons), datables dels segles XVIII-XIX. A continuació es transcriuen les dades que aquests arqueòlegs van escriure a la fitxa de l'Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya quan van visitar el jaciment l'any 1990: - Forn 1: Seria el més conservat del conjunt, situat al marge dret del camí. De planta rectangular (3,35 m x 1,90 m), està excavat en les argiles. La paret més alta mesura entre 3,55 i 4 m d'alçada. Conserva la boca de foc (0,60 m d'amplada i 0,70 m d'alçada), els arrencaments dels arcs del graellat (cinc arcs del tipus 'plecs de llibre', fets amb maons d'argila cuita de 38 cm d'amplada, separats entre sí uns 20 cm) i la línia del sostre ( a 3,35 m per sobre del graellat). Les parets del forn estan sobrealçades uns 50-60 cm amb obra de tapial. Tan els fons del forn com part de la boca de foc estan parcialment plens i coberts de runa i brossa. - Forn 2: Situat al marge esquerre del camí i parcialment tallat per aquest. Estava cobert de runa i sediment quasi totalment, només es conserva una paret de 2,70 m i una de cantonera, a banda de l'inici de l'altra paret paral·lela, que presenta una amplada màxima de la càmera del forn d'uns 2,95 m. - Forn 3: Situat també al marge esquerre del camí, es troba a la vora d'un camp de vinya darrera la finca de Caves Naveran (Can Parellada). També està cobert fins la part superior, i tan solo són visibles dues parets (de 2,20 m i 2,90 m respectivament), les quals tenen una alçada màxima d'1,40 m. En una d'aquestes parets hi ha les traces d'on s'engalzava el sostre (línia de pedres de petit tamany i maons, i part del tapial pel damunt. | 41.4324900,1.6936900 | 390857 | 4587593 | 08287 | Torrelavit | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68877-foto-08287-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68877-foto-08287-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08287/68877-foto-08287-47-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Oriol Vilanova | 98|94 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 46827 | Mina d'aigua | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-daigua | És molt difícil localitzar-ho ja que la vegetació ha envaït la boca. | <p>S'aprecia entre la vegetació la boca rectangular excavada a la roca natural i una part on es veu el totxo modern. Es troba a la base de la terrassa. La boca fa 40 cm x 55 cm i té una alçada fins al fons de 230 cm.</p> | 08065-106 | Al marge que hi ha immediatament al costat N de l'Hort de Muntanya. | 41.3527600,1.5967900 | 382618 | 4578868 | 08065 | Castellví de la Marca | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2021-02-03 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, les Cases Noves de la Riera 419-3-8 (275-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995 | 49 | 1.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||||||
| 89200 | Ofici de teuler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofici-de-teuler | XX | És l’últim teuler que queda a Castellfollit del Boix | <p><span><span><span><span><span><span><span lang='CA'>L’ofici de teuler és una professió que actualment està quasi desapareguda a causa de les grans fàbriques de material de construcció modernes per l’elaboració de teules, maons i rajols. Tradicionalment el material per elaborar el material d’obra s’obtenia de l’argila de l’entorn de la teuleria, la qual es molia per obtenir-ne material fi que posteriorment es pastava amb aigua. Aquest procés és realitzava amb un molí i una bassa per pastar i obtenir-ne el fang que posteriorment es col·locava als diferents motllos depenen de la peça que es produïa. El teuler també s’encarregava de la cuita al forn de llenya tradicional. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08059-318 | Cal Plaxats | 41.6677300,1.6447500 | 387178 | 4613773 | 08059 | Castellfollit del Boix | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89200-img20180926171422.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89200-img20210429165350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08059/89200-lostfilejpg6827109376.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | A la masia de Cal Plaxats encara conserven una teuleria on elaboren maons, teules, rajols i rellotges de sol amb les eines i la tècnica tradicional. | 98 | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||
| 67137 | Festa de Sant Sebastià / El Vot del Poble | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-sebastia-el-vot-del-poble | <p>FULLA DOMINICAL (1922) Fulla dominical de Sant Cristofol de Súria. Número extraordinari dedicat a commemorar la festivitat de Sant Sebastià tan venerat per la cristiana vila de Súria, Núm. 3 bis, any II, Súria.</p> <p>PIÑERO, Jordi, TOMASA, Eudald (1998) Pla Director del Poble Vell de Súria. Ajuntament de Súria. Transversal Produccions Culturals. Assessorament de Jordi Padró. Diputació de Barcelona. Servei de Recursos Culturals. Àrea de Cultura. Oficina de Patrimoni Cultural</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages'. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> | XIX-XX | És la festa més important de l'hivern a Súria. | <p>Un fet destacat en la història de Súria és l'epidèmia de còlera de l'any 1885, especialment per la seva importància simbòlica, ja que ha quedat fixada en la memòria popular. Va morir prop del 10% de la població. Aquest episodi va ser l'origen del Vot de poble en honor de Sant Sebastià, que encara es celebra. Els fets han passat a formar part de la memòria col·lectiva dels suriencs per la seva gran força simbòlica, ja que es relacionen amb la mort i la supervivència com a col·lectivitat (PIÑERO, TOMASA, 1998).</p> <p>Amb la festa de Sant Sebastià s'inicia el cicle festiu a Súria i s'ha convertit en una Festa Major d'hivern, amb clar predomini d'actes culturals i festius. Els actes de l'any 2000 van durar des del dissabte 15 de gener fins el diumenge 23 de gener. El programa va incloure en l'àmbit d'esport una 'Tirada esportiva internacional en armes neumàtiques' i els 'Jocs d'atletisme escolar', en l'àmbit de la cultura dues exposicions: 'Imatges d'un riu industrial, el Cardener de Callús a Cardona', amb la presentació del llibre del mateix títol i 'Obres de l'Associació d'Artistes de Súria', dues conferències sobre 'el Maquis' i 'Súria a l'Aconcagua 2001', un concert i la representació d'una obra de teatre. En l'àmbit de l'animació al carrer, va haver-hi (el mateix dia de Sant Sebastià) una galejada a càrrec dels trabucaires del Tro Gros, la instal·lació d'un 'Juguimòbil' a la plaça de Sant Joan i un 'Cercavila' amb elements folklòrics locals i el grup Xarop de Canya.</p> <p>En l'àmbit religiós es fa una celebració eucarística concelebrada i cantada, durant la qual es renova el Vot del Poble. El mateix dia de Sant Sebastià es va demanar al veïnat que posessin senyeres als balcons. A més, s'edita un programa d'actes, a l'igual que tots els anys.</p> <p>D'aleshores ença cada mes de gener, es celebra aquest vot. Sant Sebastià, que per cert, també era el patró del Montepio, celebrant la primera festa l'any 1913. Els anys 1925 i 1926 no va haver-hi festa de Sant Sebastià, perquè el primer any es va cremar la fàbrica vella i el segon, la Junta del Montepio va dir que no havia tingut temps d'organitzar-la . Els primers anys la festa del Montepio constava d'una celebració religiosa al matí i una vetllada teatral per la tarda (REGUANT, 1997). El 20 de gener de 1932 es va declarar la vaga general revolucionària a tota la conca del Llobregat i Cardener. A Súria no es va treballar, però no perquè fos vaga sinó perquè era la festivitat de Sant Sebastià (REGUANT, 1997), per la qual cosa, la vaga general revolucionària començava a Súria, un cop acabada la festa de Sant Sebastià, el dia 21 de gener de 1932. L'any 1942 amb donatius i una aportació de l'Ajuntament es va adquirir una nova imatge de Sant Sebastià, de l'escultor J. Maria Camps i Arnau, autor de la imatge de Sant Cristòfol situada a l'església. Aquest any també es canten per primer cop els goigs composats per Mn. Antoni Malats, vicari de Súria entre 1923 i 1927 (REGUANT, 1997). A més de la celebració religiosa es porten a terme, cada cop més, actes de caràcter cultural i cívic. Així, fa uns anys es va aprofitar la festivitat per fer coincidir la proclamació de les pubilles locals amb una curiosa representació d'exaltació de la dona catalana, homenatjant diverses dones famoses, com la Mercè Rodoreda, Lola Anglada, Àngels Garriga, etc.' (REGUANT, 1988).</p> <p>Una altra activitat feta fa uns anys va consistir en l'organització d'un muntatge teatral popular ('Pell de poble') sobre aquest episodi de la història de Súria, amb guió d'Agustí Soler i Mas. La representació es va fer utilitzant el mateix Poble Vell com a escenari, amb gran èxit de públic i de participació. (PIÑERO, TOMASA, 1998). A l'any 1985, i amb motiu del centenari, es va col·locar una escultura al costat del pont que uneix el barri de Salipota amb el Raval Nou.</p> | 08274-94 | <p>Els fets històrics en que va tenir origen aquest vot son els següents: des del 5 de setembre fins el 21 d'octubre de 1885 tingué lloc una forta epidèmia de còlera que va assolar Súria amb el resultat de més de vuitanta morts, en aquest espai de temps. El dia 10 de setembre es va produir la primera defunció, Anton Farriols i Ribolleda.</p> <p>Després de sis morts, el dia 13 l'Ajuntament va destinar 804 pessetes per auxiliar els malalts pobres. No fou fins al dia 30 en què es formà una comissió amb el rector, Jaume Soler, l'alcalde, Joan Santamaría i el jutge, Pau Bransuela, per distribuir el socors als necessitats. També ordenaren, com a mesura higiènica, que es traguessin de dins la vila els porcs i acordaren destinar grans quantitats de sofre per desinfectar les cases i els carrers. Ja havien mort 53 persones.</p> <p>Al costat de les tres primeres autoritats, es nomenà una junta per recollir i administrar les almoines donades en auxili dels malalts. Aquesta junta era formada per Ignasi Guilà, paleta, Josep Giró, muntador; Maria Pujol, vídua de Francesc Cuadrench, hostaler; Ramon Sañas, sastre; Teresa Simón, vídua de Celdoni Mateu, espardenyer; Josep Guillemí, Francesc Fàbrega, Tomàs Castelló, Cristòfol Torras i Joan Canudas.</p> <p>El dia 4 d'octubre, quan els morts ja eren 66, visità la vila el governador A. González Solesio, juntament amb el president de la Diputació, Manuel Planas i Casals i els diputats provincials Rosselló, Mascaró i Tort i Martorell, així com el diputat a Madrid, Rocafort. El dia 11 d'octubre el còlera no minvava, però en sessió celebrada a l'ajuntament s'acordà donar el nom de A. González Solesio al carrer que el governador visità primer i el de Diputació al de les primeres cases visitades pels diputats provincials. També es va acordar la instal·lació d'una làpida a la casa consistorial que perpetués l'agraïment de Súria per aquestes actuacions. Aquesta placa roman actualment a l'escala de l'Ajuntament i diu 'Súria reconocida al socorro dispensado por S.E.D.A. González Solesio y por los S.S. Rocafort, Planas, Roselló, Mascaró y Tort y Martorell durante el cólera de 1885, levanta este testimonio de gratitud'.</p> <p>Quan els morts sumaven ja 76, la Diputació envià per ajudar l'únic metge del poble, Domènec Quinquer, 5 infermeres i 5 infermers, 2000 pessetes i un altre metge, Frederic Monforte, substituït pocs dies més tard per Joan Mutgé. Les últimes defuncions es produïren el dia 21 d'octubre.</p> <p>En total, les defuncions de 1885 van ser 153, més del doble de la mortalitat habitual. Davant la gran magnitud de l'epidèmia, tot el poble es mobilitzà donant i creant ajuts. Destacaren especialment Bonaventura Jover, amo de cal Jover, fàbrica successora de 'La Gelidense'; Ignasi Abadal i Cots, arrendatari de la fàbrica fundada per Pius Muncunill; Ramon Giró i Jordana, teixidor; l'amo del mas can Torras; Joan Canudas i Basora, amo de la masia de Salipota i l'amo del mas de cal Fàbrega. La seva tasca reeixí, ja que un cop acabada l'epidèmia sobraren 120 duros que foren distribuïts entre les famílies de malalts pobres. Des del dia que es presentà el còlera a la vila es van fer pregàries públiques, celebrant-se ofici diari amb exposició del Santíssim.</p> <p>El 20 de setembre, diumenge, en solemne processó s'anà a buscar la imatge de Sant Salvador dipositant-la a l'església parroquial, on va predicar el rector demanant a tots els assistents fessin vot de celebrar perpètuament la festa de Sant Sebastià si Deu els lliurava de la malaltia. En aquell acte van estar presents totes les autoritats i veïns, excepte els malalts i els seus vetlladors. A partir d'aquesta promesa, Súria venera cada any el 'vot del poble' per sant Sebastià i celebra festa el dia 20 de gener (FULLA DOMINICAL, 1922).</p> | 41.8309865,1.7542793 | 396559 | 4631762 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2025-03-20 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||
| 46449 | Mina de lignit del toll del Xuclador | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-lignit-del-toll-del-xuclador | XIX | És impossible accedir a l'interior de la mina perquè l'entrada està plena de vegetació. Possiblement l'interior de la mina també es trobi en mal estat | Antiga mina de lignit excavada a la roca. A la part exterior es poden observar els diferents estrats d'on s'obtingué el carbó. Aquesta mina està situada entre els materials de lignits procedents de la formació Mequinensa i Calaf de l'Eocè superior-Oligocè. Amb el lignit hi ha mineralitzacions ferruginoses. | 08062-37 | A la riera de Bellver, prop del Toll del Xuclador | 41.8014200,1.8041500 | 400654 | 4628420 | 08062 | Castellnou de Bages | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08062/46449-foto-08062-37-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Llorens Travé i Jordi Tornés Bes | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||||
| 53742 | Puigcarbó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigcarbo | <p>IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. TORRENT, C. (1982). Puigcarbó. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XVIII | És habitada esporàdicament i només una part de la casa. | <p>Masia de planta rectangular amb el carener perpendicular a la façana, la qual és orientada a migdia i presenta un bonic portal adovellat i que conforma un edifici civil de funcions agropecuàries i amb els seus annexes ramaders. A la part dreta i formant angle recte amb el cos de la casa hi ha un cos de porxos els quals avui es troben malmesos, ja que s'han tancat amb materials moderns i han destruït l'antiga fesomia. Al davant hi ha un portal que tanca la petita lliça. A tramuntana, a nivell del primer pis, hi ha una eixida on es troba la cisterna. En aquesta mateixa part s'hi eleva un cos, més enlairat que l'altre, i cobert a dues vessants; dóna la impressió d'ésser un cos afegit, construït de forma més tarda que la masia. Es troba construïda bàsicament amb pedra.</p> | 08129-8 | Zona de la Vall | <p>Antic mas que trobem esmentat en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Muntanyola. Fou reformat per Josep Puigcarbó a principis del XVIII (1706). Avui, degut al despoblament del món rural i a la dificultat de comunicacions, s'ha vist abandonat; només s'habita en períodes de vacances. A l'eixida de tramuntana hi ha la inscripció següent: IOSSEPH PUYCARBO 1706.</p> | 41.8708500,2.1478700 | 429286 | 4635788 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53742-foto-08129-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53742-foto-08129-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53742-foto-08129-8-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 67355 | Jaciment paleontològic de can Ton Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-can-ton-xic | <p>COLOMER-RIFÀ S. L (2014). Catàleg de béns a protegir. POUM. Tavèrnoles: Ajuntament de Tavèrnoles. GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (1990). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Tavèrnoles). GÓMEZ-ALBA, J. (1989). 'Decàpodes fòssils d'Espanya conservats al Museu de Geologia de Barcelona'. Catàleg de Col·leccions, 1. Barcelona: Ajuntament de Barcelona. REGUANT, S. (1967): El Eoceno marino de Vic (Barcelona): investigaciones estratégicas en el borde meridional de la Depresión del Ebro. Barcelona: Instituto Geológico y Minero de España. Tesi doctoral. VIA, L. (1969): 'Crustaceos decápodos del eoceno español'. Pirineos. 91-94, p.1-480.</p> | És difícil trobar més fauna carcínica. | <p>Es tracta d'un jaciment marí, descobert entre els anys 50 i 60 per mossèn Lluís Via, director del Museu Geològic del Seminari de Barcelona, que destaca especialment per la fauna carcínica que s'hi va trobar. El jaciment es troba en el turonet de la Casa Nova del Pujol, per sota de la capa de gresos de Folgueroles que corona el turó a on està aquest mas, i que té en la base del talús el mas de Can Ton Xic. No s'ha detectat fauna vertebrada en el jaciment, i segurament és difícil de trobar més fauna carcínica atès que en els anys seixanta es deuria de recuperar tota la que era possible de trobar. La seva cronologia és Cenozoic Terciari Paleògen Eocè Mitjà Lutecià. L'associació faunística del jaciment és: - Ommatocarcinus zarinquiery - Schizaster leymerici - Colepleurus coronalis - Nummulites tavertensis - N. crusafonti - Ostrea multicostata - Pilumnoplax urpiana - Colneptunes hungaricus - Callinassa pseudonilotica - Stendromia calasanctii</p> | 08275-78 | Can Ton Xic | 41.9582600,2.3321900 | 444657 | 4645358 | 08275 | Tavèrnoles | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Altres | 2019-12-31 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Materials al Museu de Geologia del Seminari de Barcelona. Protecció: les classificacions derivades del Catàleg de Béns a Protegir del POUM són provisionals, fins a la seva aprovació definitiva l'any 2015. | 1792 | 5.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||
| 92573 | Cup de Can Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cup-de-can-ferrer | XIX | És difícil establir-ne l'estat de conservació sense una exploració de l'interior. | <p>Cup per a l'emmagatzematge i processament del most situat just a peu d'una vinya. La boca d'accés, sense tapadora, és circular. Hi són visibles part de les parets amb una projecció cilíndrica revestides de rajoles vidrades.</p> | 08122-684 | Can Ferrer. | 41.4920700,1.5995500 | 383099 | 4594330 | 08122 | Mediona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08122/92573-img20220516122122.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 41540 | Ermita de La Castanyera o de la Trinitat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-la-castanyera-o-de-la-trinitat | GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. | XX | És de nova construcció. | Església neoromànica de planta rectangular, feta de pedra i lloses, amb la façana principal orientada al NO. Consta d'un absis d'estil romànic. Té un petit campanar al capdamunt de la façana principal, d'uns 2,5 m d'alçada, amb una creu de forja al damunt. A la façana principal hi trobem també una petita rosassa. Tot l'edifici té petites finestres acabades amb volta de canó. | 08026-10 | Brull, el | Ermita de nova construcció (1985) al mas de la Castanyera. | 41.8139400,2.3273300 | 444129 | 4629337 | 1985 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41540-foto-08026-10-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41540-foto-08026-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41540-foto-08026-10-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Imita una ermita romànica, excepte per un porxo a la part davantera i una entrada al lateral esquerra. | 116|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 41541 | Ermita del Pinar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-del-pinar | GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. | XX | És de nova construcció. | Ermita de base rectangular orientada al NO feta de carreus de pedra irregulars de tons rogencs i blanquinosos units amb ciment. La teulada és de doble vessant feta amb teula àrab. Hi ha una porta tan a la façana principal com a la part del darrera. Les finestres són acabades amb volta de canó. A la façana principal hi ha afegit un petit campanar, d'un metre i mig d'alçada, fet de ciment i amb una creu de forja al damunt. | 08026-11 | Brull, el | Ermita construïda segurament a la dècada del 1920 que és quan es va edificar la casa. | 41.8216400,2.2968600 | 441605 | 4630212 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41541-foto-08026-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41541-foto-08026-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | En el moment de visitar-la, s'utilitzava com a magatzem. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 70153 | Jaciment paleontològic de ca n'Amat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-ca-namat | <p>CC.AA (2009). Inventari del Patrimoni Paleontològic de Catalunya, Ullastrell.</p> | És de difícil ubicació | <p>Jaciment paleontològic situat a les rodalies de la masia de ca n'Amat, al nord-est del terme municipal d'Ullastrell. El jaciment fou documentat durant una prospecció superficial, gràcies a la troballa de diverses restes òssies fossilitzades de dos individus diferents, datades dins l'Aragonià superior (entre 11,2 i 18 milions d'anys). Segons les indicacions del Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont, el radi d'afectació és d'uns 500 metres al voltant de la masia, sense precisar coordenades ni cap referència que ens aporti dades més concretes sobre la ubicació del jaciment.</p> | 08290-38 | Ca n'Amat, 08231 | <p>El paleontòleg català Miquel Crusafont realitzà la troballa d'aquests materials durant una prospecció superficial pels voltants de la masia de ca n'Amat.</p> | 41.5305200,1.9757900 | 414556 | 4598159 | 08290 | Ullastrell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70153-foto-08290-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08290/70153-foto-08290-38-3.jpg | Inexistent | Neògen | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Les coordenades i l'altitud que hi ha en aquesta fitxa són aproximades. | 125 | 1792 | 5.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 41542 | Cementiri de Sant Jaume de Viladrover | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cementiri-de-sant-jaume-de-viladrover | GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. | XX | És de construcció recent. | Petit cementiri unit a l'església de Sant Jaume de Viladrover per la seva façana nord. Consta d'una sola paret de nínxols, que és la paret oposada a la façana de l'església. En conjunt és de petites proporcions i el terra està enllosat. Al mig hi ha una creu feta de forja, d'uns 50 cm d'alçada. La creu reposa sobre una base feta de pedres unides amb ciment, de secció quadrada i d'un metre d'alçària aproximadament. | 08026-12 | Sant Jaume de Viladrover | L'antic cementiri va patir una reforma a principis-mitjans del s.XX i es creà l'actual estructura. Es cobrí parcialment amb lloses de granit el terra de l'antic cementiri. | 41.8274900,2.2527800 | 437950 | 4630893 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41542-foto-08026-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41542-foto-08026-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Es tracta d'un cementiri força modern, ja que es va ampliar i ordenar aconseguint la seva estructura actual a principis-mitjans del s.XX | 98 | 46 | 1.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 41536 | Capella Mitjancera o de La Font del Faig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-mitjancera-o-de-la-font-del-faig | GAVÍN i BARCELÓ, Josep M. (1984). 'Osona'. Col. Inventari d'esglésies, 15. Arxiu Gavín. | XX | És de construcció recent. | Petita capella de planta quadrada amb teulada feta de teula i d'una sola vessant. Té el campanar afegit a la part nord, en forma d'espardenya que puja damunt la petita sagristia adossada. Els seus murs són de pedra excepte el de llevant, o façana principal, que és de fusta. S'accedeix al seu interior per dues portes que es troben a llevant, quedant el petit altar a aquesta façana. La seva capacitat és reduïda. | 08026-6 | Brull, el | Hi ha poques notícies sobre la capelleta, ja que és de construcció recent, cap a 1960. S'hi celebra un aplec anual. Forma una unitat juntament amb la casa que duu el mateix nom. Tan sols és oberta al culte quan la casa de recés és habitada. Pertany a la parròquia del Brull. El projecte data del 20 d'octubre de 1960 i va ser beneïda el 22 d'agost de 1961 per Mn. Joan Colom, rector de Tona, i Mn. Narcís Casanovas i Pujol, que fou un decidit promotor d'aquesta advocació. | 41.8080400,2.3408600 | 445248 | 4628673 | 1961 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41536-foto-08026-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41536-foto-08026-6-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | A la façana principal es pot veure un banc de pedra entre les dues úniques obertures. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 41686 | Bandera del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bandera-del-brull | XX | És d'elaboració molt recent. | Segons la resolució de 13 de setembre de 1999, per la qual es dóna conformitat a l'adopció de la bandera del municipi del Brull (DOGC núm. 2996, 18-10-1999): 'Bandera apaïsada de proporcions dos d'alt per tres de llarg, blanca, amb un griu negre amb la llengua i les ungles vermelles, situat a 1/6 de les vores superior i inferior, i a 2/9 de l'asta i a 3/9 de la vora del vol'. Es troba a l'ajuntament i fa un metre d'alt per un i mig de llarg aproximadament. | 08026-156 | Brull, el | Va ser aprovada el 13 de setembre de 1999 i publicada en el DOGC el 18 d'octubre del mateix any amb el número 2996. | 41.8169300,2.3053300 | 442304 | 4629684 | 1999 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41686-foto-08026-156-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Un griu o grifó és una criatura mitològica amb el cap i les potes davanteres d'àliga gegant i les potes del darrera de lleó. | 98 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 41581 | Alzina de l'Estanyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-lestanyol | És cuidada pels treballadors del camp de golf. | Alzina (Quercus ilex) de grans dimensions situada prop de l'Estanyol, dins el recinte del camp de golf. És una alzina d'una bellesa i unes dimensions espectaculars. La seva alçada supera els 14 metres. El tronc fa uns 3 metres de perímetre. Però el més impressionant és la seva capçada, de forma rodona, que fa entre 22 i 24 metres de diàmetre. L'amplada màxima de la capçada és a la part baixa, on les branques creixen horitzontalment al tronc, llavors va disminuint de diàmetre a mesura que va augmentant en alçada, com el cap d'un bolet. | 08026-51 | Urbanització de l'Estanyol | 41.8203600,2.2820700 | 440376 | 4630080 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41581-foto-08026-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41581-foto-08026-51-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | També es coneix com l'alzina grossa o alzina rodona. Està catalogada com a arbre d'interès comarcal i local. A l'hivern es col·loquen uns troncs de fusta de manera vertical entre les branques inferiors i el terra, això és una mesura de protecció perquè el pes de la neu no trenqui cap branca. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 72148 | Coetera de Can Gurguí Gros | https://patrimonicultural.diba.cat/element/coetera-de-can-gurgui-gros | Blog 'Per camins històrics', Francesc Costa Oller. Entrada 'Les coeteres secretes de la Serralada Litoral' http://francesccosta.wix.com/percaminshistorics | XX | És accessible; degradació interiors | Petit edifici de planta quadrada i de teulada vermella ubicat davant la masia de Can Gurguí Gros (actual restaurant). Es pot accedir entrant per la finestra trigeminada decorada amb columnes, actualment esberlada. Presenta un terra de rajoles a pressió, amb una petita decoració al zocal. Unes bigues de fusta aguanten les teules de la coberta, a quatre vessants. També s'observen unes inicials al penell, que correspondrien a l'amo, en Joaquim Layret. Té uns bancs a l'exterior per reposar. | 08296-146 | Est del terme | Coneixem la inauguració d'aquesta coetera per una notícia del periòdic La Veu del Vallès del dia 30 de març de l'any 1902: 'El dia de Sant Joseph, devant de numerosa concurrència van tenir lloch las provas del canó granifuch de doble efecte de don Alfons Bori, presenciadas personalment per l'enginyer don Claudi Baradat. Dit canó granifuch està instalat à la finca anomenada 'Gurgui', de Vallromanas, propietat de don Joaquim Layret, membre de la 'Lliga de Propietaris de Montornès'. Els ensajos s'efectuaren ab èxit complert, fentse nutrits disparos de sencill y doble efecte. Entre la distingida concurrència hi havia'l president de dita 'Lliga de Propietaris' y'l digne senyor Rector de Vallromanas Mossèn Bou, els quals després de felicitar al enginyer de la casa constructora per tan notable aparell, se reuniren en fraternal banquet ofert pel senyor Layret, à qui varen fer extensivas las felicitacions' El ptpietari de la Masia de can Gurguí també era Joaquim Layret. A finals del s. XIX es van extendre per Europa un canons ignífugs contra les pedregades (el primer que ens consta fou inventat per Albert Stiger, un propietari agricola austríac el 1880). La 1a. empresa espanyola de 'cañones granífugos' es crea el 1900, i a catalunya, el 1901, a Manresa, 'para prevenir la formación de tormentas de granizo'. Eren dispositius verticals de 6 m. d'alçada en forma de con (1 m. obertura) que disparaven cada 5'' diversos projectils activats per polvora a més de 1000m d'alçada uns 15-30' abans de cada tempesta, per tal de 'rebentar' els núbols carregats de pedra i provocar pluja fina. Posteriorment, es va extendre més l´ús de coets pirotècnics que no l'ús de canons. Calia una caseta aprop per guardar el material i refugiar-se els artillers, que havien de ser dos (un carregant i l'altre disparant). A la Serralada Litoral va tenir lloc aquesta pràctica (per protegir la viticultura), però on més es conserven aquestes estructures és al Delta de l'Ebre, on es diuen 'coeteres'. L'autor del Blog li du 'coetera' prenent el nom de l'Ebre. La veritat és que durant un temps tothom es va imaginar que les coeteres eren eficaces, però aviat va prevaldre la sensació de que els efectes eren nuls i que no servia per res aquell disparar al cel. En pocs any la fantasia es va acabar. | 41.5229200,2.3217800 | 443414 | 4597031 | 1902 | 08296 | Vallromanes | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72148-foto-08296-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08296/72148-foto-08296-146-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | F. Xavier Menéndez i Pablo OPC | S'observa al sostre moltes senyals negres que deuen ser el resultat tal vegada d'alguna explosió fortuïta de pólvora dins l'estatge. El canó el guardaven en aquestes casetes junt amb la matèria explosiva i els coets o les granades. Quan s'havia de fer servir, treien el canó a l'exterior, encenien la metxa i els dos artillers s'amagaven dins la caseta abans de l'explossió. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 74568 | Imatge de Sant Corneli | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-sant-corneli | Enric Serra Rogent, de Collbató (25-2-2011). | XIX | És a l'intempèrie i exposat a les inclemències atmosfèriques | Imatge de Sant Corneli de terracota, amb un llarg hàbit llarg cenyit a la cintura, la tiara papal, barba i les mans obertes. És col·locat dins d'un nínxol de pedra que hi ha damunt del portal. | 08069-57 | Plaça de l'Església, 2 | Jordi Bosch, un veí ja traspasst, explicava que per fer aquesta imatge havien anat a buscar l'argila a can Dalmases i que molt segurament l'havien cuit en uns forns que hi havia a la riera (potser eren els forns de les Rovires, al terme dels Hostalets de Pierola). Altres versions, però, asseguren que va ser cuita a Collbató, als forns de cal Pepa. | 41.5702200,1.8279200 | 402280 | 4602723 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74568-foto-08069-57-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | 119 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 74567 | Mig relleu de la Pietat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mig-relleu-de-la-pietat | XVI-XVII | És a l'intempèrie i exposat a les inclemències atmosfèriques | Mig relleu de la Pietat molt interessant, esculpit en una peça apaïsada, de pedra sorrenca i color gris. Representa la 13ena estació del Via Crucis, quan Jesús és devallat de la creu. Es tracta d'una escena d'amor, dolor i pietat d'una Mare que contempla i plora la mort del Fill martiritzat. La Verge està asseguda i porta un mantell que li cobreix el cap i una corona al damunt. Crist, que també porta corona , jeu defallit a la falda de la seva Mare, que l'aguanta per l'espatlla i el braç. A la part de baix hi ha llegenda que diu: 'NON EST DOLOR SICUT DOLOR MEUS', que traduït equival a dir 'no hi ha dolor com el meu'. | 08069-56 | Plaça de l'Església, 2 | El Viacrucis, o Camí de la creu, és una pràctica devocional catòlica que recorda els moments de la vida de Jesús de Natzaret: des que la seva detenció fins a la seva cruxifició i sepultura. Consta de catorze estacions que representen els moments més notables de la Passió de Crist. Aquesta escena pertany a un Viacrucis i va ser col·locada a la façana de l'església durant l'ampliació del segle XVIII, tot i que no se sap d'on ve. | 41.5702200,1.8279200 | 402280 | 4602723 | 08069 | Collbató | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74567-foto-08069-56-1.jpg | Inexistent | Renaixement | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Autor fotografia: Àngel Burniol, 2011. | 95 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 74822 | Capitell del Clot dels Lladerns | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capitell-del-clot-dels-lladerns | <p>ALBAREDA, Anselm M, (1988), Història de Montserrat, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. MUSET PONS, Assumpta i Miquel VIVES TORT (2010), Els camins romeus de Montserrat (S. XI-1850). YEGUAS I GASSÓ, Joan (2004), 'Obres al convent de Bellpuig (1507-1535)', Urtx, núm. 17, p. 127-160.</p> | XVI | És a l'intempèrie | <p>El capitell del Clot dels Lladerns és una peça de pedra octogonal, amb les cares còncaves, que mostren quatre representacions de l'escut heràldic de la família Requesens, amb les armes del seu llinatge (tres torres o peces d'escacs formant un triangle) i les quatre barres catalanes, que ostentaven per un privilegi reial de l'any 1472, i un àbac també octogonal, amb la motllura en forma de mènsula cada dues cares: una sí i una no.</p> | 08069-228 | Torrent del Clot dels Lladerns (muntanya de Montserrat) | <p>Durant el govern del prior Jaume de Vivers (1348-1375), el rei Pere el Cerimoniós va fer col·locar set creus de terme al camí de Collbató a Montserrat. Representaven els goigs i les angoixes de la Verge i foren esculpides per Pere Moragues i policromades per Bartomeu Soler. L'any 1505 Galceran de Requesens, poc abans de morir, va deixar una quantitat de diner per cobrir les creus. Les noves construccions estaven formades per quatre columnes octogonals, que aguantaven una coberta feta amb planxes de plom i que apareixen en alguns gravats i descripcions de l'època. L'any 1506 el picapedrer basc, Luis de Otazu, va rebre 80 lliures catalanes per fer les obres. Els templets i les creus foren ensorrats durant la guerra del Francès i les restes llançades costa avall. Algunes pedres foren reutilitzades per bastir marges i fer boixes per als cups, i d'altres romangueren al fons dels barrancs. En aquests darrers anys s'han fet algunes troballes que han estat portades a Montserrat i a Collbató. No queda, però, cap rastre de les creus de Moragues. Els dos capitells que es conserven a cal Rogent, però, van ser extrets del Palau Reial Menor de Barcelona, restaurat per Elies Rogent i que Joan II donà al governador general de Catalunya, Galceran de Requesens i de Santa Coloma. A la seva mort, esdevinguda el 1465, passà al seu fill Lluís de Requesens. Això explica que també tinguin l'escut dels Requesens. La gran semblança amb els que s'han trobat a Montserrat fa pensar que també van ser obrats per Luis de Otazu.</p> | 41.5756000,1.8230600 | 401883 | 4603326 | 1506 | 08069 | Collbató | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74822-foto-08069-228-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74822-foto-08069-228-2.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-30 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Luis de Otazu | 94|93 | 52 | 2.2 | 1769 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||
| 48431 | El Castell o Serrat de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-castell-o-serrat-de-guardiola | <p>'El Castell.Serra de Guardiola'. Baix Llobregat, Esparreguera. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya.</p> <p>SUBIRANA, R. (1987). <em>Esparreguera ibèrica</em>. Sabadell</p> <p>SUBIRANA, R. <em>Notes prehistòriques d'Esparreguera</em>. Manuscrit conservat a la biblioteca pública Beat Domènec Castellet d'Esparreguera.</p> <p>VILA, G. (2003). <em>Carta Arqueològica del Municipi d'Esparreguer</em>a. Ajuntament d'Esparreguera, inèdita.</p> | VII-I aC | Àrea pràcticament urnanitzada del tot. | <p>Tradicionalment s'ha anomenat Serra de la Guardiola o Castell a la zona aturonada de la part més elevada del sector sud de la població d'Esparreguera, actualment immersa dins el casc urbà de la vil·la.</p> <p>En aquest indret, i com a conseqüència de la construcció d'una carretera, l'any 1948 s'identificaren de forma ocasional les restes de dues sitges, que encara presentaven part del seu reompliment, el qual va proporcionar material arqueològic consistent en àmfora ibèrica i ceràmica campaniana, així com restes d'algun fonament de paret. L'octubre de 1998 es realitzà una intervenció d'urgència en aquest indret, amb motiu de la troballa de material ceràmic d'origen ibèric durant la construcció de diversos blocs de vivendes en el solar situat en el n. 43 del carrer de Barcelona.</p> <p>Durant la intervenció s'excavaren dos nivells de reompliment que colmataven les restes d'un retall de secció còncava i fons pla, efectuat en el terreny natural. A l'inici de la intervenció, les restes de l'estructura es trobaven totalment descontextualitzades i es localitzaven en una petita franja de terreny situada en els límits de l'àrea afectada, concretament en un dels angles del solar a tocar del carrer Barcelona. Aquesta estructura es trobava seccionada per efectes de l'obra, de manera que l'estratigrafia era perfectament visible. Pot tractar-se d'un fons de sitja o abocador, amb restes dels dos primers reompliments, sense haver-se pogut delimitar la forma del retall en planta pels rebaixos i aportacions de terres efectuades al llarg del temps.</p> <p>Tenint en compte les troballes efectuades anteriorment en aquest indret, cal pensar que les restes d'aquesta estructura formarien part d'un conjunt més ampli de sitges que conformarien un extens jaciment d'època ibèrica, de cronologia difícilment precisable donades les carcaterístiques del material arqueològic recuperat. En conjunt, el material detectat és majoritàriament de tipus ceràmic, amb les variants de contenidors i ceràmica de taula. Els fragments recuperats en els dos nivells de reompliment excavats no ofereixen cap diferència de tipus cronològic; de fet, la cronologia d'aquest jaciment s'ha establert en base a la presència d'un únic fragment de ceràmica de vernís negre del tipus campaniana B.</p> <p>Gairebé tots els fragments recuperats presenten com a característica comuna l'absència de formes, amb l'excepció d'algunes peces d'àmfora ibèrica.</p> | 08076-79 | Passeig del Castell amb el carrer Barcelona i carrer Guardiola. | <p>Les excavacions dutes a terme per Rafael Subirana són anteriors a l'any 1948, amb la troballa de les dues sitges en fer la carretera general de Barcelona a Madrid, que passava per sota el castell, o sigui que entrava pel poble pels carrers de Barcelona i de la Guardiola.</p> <p>En aquesta zona hi ha notícies de la troballa dels fonaments d'una torrede telègraf del segle XIX, d'aquí el topònim del Castell pel qual es coneix la zona. Segons informació oral de Rosa Maria Codina (Arxivera municipa) Jaume Prat està realitzant un estudi per publicar sobre les torres del telègraf on inclou també la torre de telègraf del Castell, de la qual a hores d'ara ja no se'n conserva res, ni tan sols la seva fonamentació.</p> <p>L'any 1937 o 1938 s'hi va començar a construir una piscina, que arrasaria completament l'antiga torre.Posteriorment quan es va construir el parking a la dècada dels anys 90 del segle XX es va rebaixar la zona entre 1,5 i 3 m. La zona dels voltants dels patis del poliesportiu i el parc també va ser objecte d'un fort rebaix.</p> | 41.5346700,1.8713600 | 405850 | 4598728 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48431-foto-08076-79-2.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | Inexistent | 2026-05-12 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | Ubicació del material: una gerreta, potser àtica, està dipositada al Museu Arqueològic de Barcelona. | 81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||
| 50161 | Connector biològic de la Serra de Ponent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/connector-biologic-de-la-serra-de-ponent | <p>BOSCH, R. (2000a). <em>Anàlisi de la connectivitat entre Collserola i Sant Llorenç del Munt.</em> Manuscrit.</p> <p>BOSCH, R. (2000b). <em>Elements per a la formulació d'unes directrius territorials de connectivitat ecològica al Vallès</em>. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</p> <p>DIEGO, F.; MARTÏN, J.; RIBAS, J. (1994). <em>Connexions biològiques entre els espais d'interès natural del Vallès.</em> Criteris de conservació. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi físic. Manuscrit.</p> <p>MAYOR, X., TERRADES G. (1999). <em>Connectivitat biològica i Pla d'espais d'interès natural: Diagnosi general </em>(etapa 1). Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</p> <p>MAYOR, X. (2000). <em>Delimitació dels espais de connexió biològica entre les serres de Sant Llorenç del Munt i de Collserola</em>. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya.</p> <p>ROMERO, F. Xavier et al. (2000). <em>Turisme naturalista. Granollers: </em>Taller d'Ocupació 'la Font'. Document mecanografiat.</p> | Àrea amb un important impacte urbanístic i industrial. | <p><span><span><span>Espai natural que inclou la Serra de Ponent i que té una funció important com a connector biològic, especialment rellevant pel fet que es troba en una zona altament urbanitzada. La Serra de Ponent s’estén a l’oest del terme municipal de Granollers, des del límit amb Canovelles, al barri de Can Gili, fins al Circuit de Catalunya, al costat de Montmeló. La part nord-oest de la serra és la més muntanyosa, sobretot el tram que va des de Can Gili fins al Coll de la Manya, on els marges de la serra descansen a pocs metres de la línia de ferrocarril Barcelona-Puigcerdà. A mesura que s'avança cap al sud-oest la serra va perdent alçada, fins a culminar en el Pla de Palou.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Els principals cims són els de Sant Nicolau (227 m), sobre el bosc que rep el mateix nom, on s'alça la torre de can Casaca; el Mirador de l'Olivera (219 m), indret panoràmic on subsisteix una olivera aïllada, que es troba a 300 m a l'est de la Font del Ràdium; Can Marçal, cim coronat per la masia amb el mateix nom, força visible a tot Granollers pel color carbassa amb què està pintada; Can Janer (178 m), a l'est del Bosc de can Ferran, on l'antiga masia s'ha convertit en restaurant.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al llarg de tota la Serra trobem un bon nombre de torrents, que només s'omplen d'aigua durant les pluges i que són abundants en vegetació. Els més coneguts i estudiats són el torrent de la Font del Ràdium i el torrent de Sant Nicolau. Pròxim a la Serra discorre el riu Congost, que travessa pel centre de Granollers i avança cap a Montmeló, on conflueix amb el Tenes per formar el Riu Besòs.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Al llarg de la Serra de Ponent hi trobem diverses àrees boscoses. De nord a sud: la Verneda de can Gili, el Bosc de can Pagès, el Bosc del Molí dels Capellans, el Bosc de Sant Nicolau (que constitueix el pas natural cap els cingles del Bertí i el Tenes cap el Nord i cap el Sud), el Bosc de la Font del Ràdium, el Bosc de can Many, el Bosc de can Feliuà, el Bosc de can Riera, el Bosc de ca n’Amat o el Bosc de can Català. La xarxa de camins que recorre aquest territori una mica elevat ofereix la possibilitat de realitzar nombrosos recorreguts on es pot gaudir de contrades d'interès des d'un punt de vista natural i paisatgístic.</span></span></span></p> | 08096-314 | Sector oest del terme municipal. Serra de Ponent. | <p><span><span><span>L'assentament de la ciutat als marges del riu va provocar la desaparició dels grans boscos que l'envoltàvem en temps passats. Les vies que recorren la Serra de Ponent contenen encara diverses masies, característiques del paisatge de zona rural. Algunes van ser abandonades, com ara can Rosselló i can Català. Una situació similar és la de Can Gordi, engolida pel polígon industrial proper al Circuit de Catalunya. </span></span></span></p> <p><span><span><span>No obstant això, alguns els pagesos i ramaders que viuen a les cases que es disseminen per aquest territori continuen les tasques agropecuàries, com és el cas de la masia de Can Nicolau (ROMERO, 2000).</span></span></span></p> | 41.6035600,2.2694300 | 439122 | 4606019 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50161-serra-ponent-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50161-serra-ponent-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50161-serra-ponent-12_1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50161-granollers-nord-vista-de-serra-ponent-vista.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50161-serra-ponent-n.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2024-06-27 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Les muntanyes de ponent també acullen alguns polígons industrials. A les faldes de la serra es troba el polígon Congost, Sant Julià i Circuit, ubicats al llarg del marge dret del riu Congost. En la carena, a les bandes de la carretera de Sabadell a Granollers C-155, es troben les indústries dels polígons Coll de la Manya i Font del Ràdium. L'ús del sòl predominant, deixat de la superfície industrialitzada i urbanitzada, és el cultiu, com a la serra de Llevant. A diferència d'aquesta, hi ha molta més superfície forestal (15%), ja que és la serra on trobem pràcticament la totalitat de boscos de Granollers. | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||||||
| 44312 | Llacunalba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llacunalba | <p>Servei d'Arqueologia, Direcció General del Patrimoni Cultural. (2004). 'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya' 'Carta Arqueològica'. Generalitat de Catalunya. VIRELLA I BLODA, A. (1990). 'Canyelles Mil·lenària'. Quaderns de Cultura Local nº VII, Canyelles. Institut d'Estudis Penedesencs. Sant Sadurní d'Anoia. VIRELLA, X. (1974). 'Boletín Informativo de Canñellas'. Febrer.</p> | VI-I aC. | zona urbanitzada. | <p>Prop de la Font de la Llacunalba es va localitzar ceràmica comuna ibèrica, ibèrica pintada, campaniana i ceràmica a mà. Actualment la zona està totalment urbanitzada. No s'observen restes d'estructures.</p> | 08043-42 | Urbanització Les Palmeres | <p>Jaciment descobert al 1974 per membres de l'Agrupació Excursionista Talaia de Vilanova i la Geltrú.</p> | 41.2763900,1.7073000 | 391736 | 4570245 | 08043 | Canyelles | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/44312-foto-08043-42-1.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-01-24 00:00:00 | Jordi Farré | La Carta Arqueològica del Servei d'Arqueologia de la Direcció General del Patrimoni Cultural qualifica el tipus de jaciment com 'lloc d'habitació sense estructures'. | 81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | |||||
| 51760 | Bell Resguard | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bell-resguard | Carta Arqueològica del Maresme: El Masnou (2009). Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. OLESTI VILA , Oriol (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III -I a. C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | II aC-IIdC | zona urbanitzada | Jaciment d'època romana, possiblement es tracta de la part rústica d'una vil·la romana, erigida en època republicana amb una continuïtat, com a mínim, fins a època alt imperial. Fou documentat, a principis dels anys 80, en fer unes obres que permeteren localitzar fragments d'opus signinum i material ceràmic dispers, format per àmfora i teules. L'any 1986 es localitzaren més paviments d'opus signinum amb restes de murs associats i estrats d'amortització que contenien ceràmica d'època romana (àmfores, dolies, teules i Terra Sigil·lada). | 08118-3 | Entre els carrers Rosa Sensat, Joan Carles I i Constitució | El Servei d'arqueologia de la Generalitat de Catalunya, a finals de 1985, aturà els treballs d'urbanització i propicià una actuació d'urgència per tal de documentar les restes afectades. L'any 1986 es va realitzar una segona intervenció per tal de delimitar l'extensió del jaciment. | 41.4793800,2.3032100 | 441825 | 4592209 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51760-foto-08118-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51760-foto-08118-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51760-foto-08118-3-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 51759 | Can Teixidor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-teixidor-0 | Carta Arqueològica del Maresme: El Masnou (2009). Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. MAYA, J. L. i PONS, E, (1983). El bronze final, dins l'Arqueologia a Catalunya, avui. Barcelona. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró. RIBAS, Marià (1976). El Maresme en els primers segles del Cristianisme. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | II aC-VdC | zona urbanitzada | Establiment rural d'època romana tipus vil·la que tindria el seu origen a finals del segle II aC i mantindria una llarga ocupació fins a finals d'època romana. Fou localitzat a partir de troballes casuals i a les excavacions arqueològiques realitzades, l'any 1960 i 1970, pel senyor Lluís Galera. Aquestes intervencions permeteren documentar un conjunt de murs que delimitaven un mínim de tres àmbits. El material ceràmic documentat que predomina és la Terra Sigil·lada Sudgàl·lica, Terra Sigil·lada Hispànica i Terra Sigil·lada Africana Clara A. L'any 1970 s'excavaren dues sitges que proporcionaren Campaniana A, Terra Sigil·lada Aretina, Terra Sigil·lada Sudgàl·lica, Terra Sigil·lada Hispànica i Terra Sigil·lada Africana Clara A, C i D. | 08118-2 | Urbanització Can Teixidor | L'any 1970 la urbanització de la zona va destruir aquestes restes. | 41.4758800,2.3020600 | 441726 | 4591822 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51759-foto-08118-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51759-foto-08118-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51759-foto-08118-2-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 91574 | Can Ne | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ne | <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XVIII-XIX | visibilitat molt escassa perquè la vegetació cobreix tota la zona, però les poques restes visibles es troben molt enrunades. | <p><span><span><span><span><span>Restes de l’antic Can Ne, situades a l’Aulet de la Serra, en el vessant hidrogràfic esquerra del torrent del Vicari. Per accedir-hi cal enfilar-se des de Can n’Oller, pel camí de Cal Vicari. Abans d’arribar al torrent del Sot de l’Avellaner, hi ha un corriol a mà esquerra que ha perdut l’amplada d’un carro. Resseguint el marge dret passats tot just una vintena de metres, entrar a mà dreta. Les restes, estan emboscades, bàsicament recobertes per bruc i alzina, que impossibiliten avançar en tota l’extensió. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>S’hi observen diverses estructures muraries fetes de pedra amb argamassa, d’uns 0’80 m de gruix pels murs perimetrals i d’uns 0’60 pels situats a l’interior. Aquests darrers semblen correspondre a un seguit d’habitacions. La potència màxima d’alçada actualment visible oscil·la entre els 0’40 m i els 0’50 m. En l’àrea prospectada visualment s’hi ha observat alguna pedra ben retallada mig colgada per la fullaraca.</span></span></span><br /> </p> | 08082-152 | Polígon 15 Parcel·la 50 | <p><span><span><span><span><span>Element identificat en el llibre de Jaume Fugarolas i Josep Vilà (2007) en el qual afirmen no disposar de cap referència documental.</span></span></span></span></span></p> | 41.7181700,2.6064800 | 467266 | 4618561 | 08082 | Fogars de la Selva | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91574-01p1510201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91574-02p1510206.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91574-03p1510202.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-09-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Sense un desbrossada i posterior excavació arqueològica no es pot precisar si les restes pertanyen a un corral o si realment es tracta d’una casa. | 98|94 | 1754 | 1.4 | 2484 | 0 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||
| 77333 | Festa de Sant Antoni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-de-sant-antoni-2 | AA.VV (2000). Sant Antoni Abat a Vilassar de Dalt: història, tradició i actualitat. El vaixell. Vilassar de Dalt. BENITO Pere (2006). Vilassar de Dalt, un poble de futur. Ajuntament de Vilassar de Dalt. SAMON FORGAS, Josep (1982). Notes històriques de la devoció a Sant Antoni Abat, a la nostra vila. Goigs en lloança de sant Antoni Abat. Vilassar de Dalt. Impremta El Vaixell. | XVIII-XXI | vigent | La festa dels Tres tombs se celebra cada any a Vilassar de Dalt el mateix 17 de gener, a diferència d'altres poblacions que la traslladen al diumenge més proper o l'alternen amb les poblacions veïnes, per donar la possibilitat que cavallers i carros puguin participar en diferents municipis. La festa comença a les 9 h del matí amb la repicada de campanes i amb la rebuda dels participants i de la banda de música per part de les autoritats locals. Es fa la benedicció dels panets davant la imatge de Sant Antoni i s'agafen forces per la jornada amb l'esmorzar de germanor. A continuació, la comitiva amb acompanyament musical es dirigeix a Cal Lota, on hi ha dipositat l'estendard per anar a l'església on se celebrarà la Missa, es venera la relíquia de Sant Antoni, es canten els goigs i es beneeixen els panets. Després comença la benedicció, davant l'església, dels animals fent tres tombs a un itinerari pel centre de la vila. A la tarda hi ha cafè - concert a La Massa, que des de fa 50 anys va a càrrec de La Principal de La Bisbal; i al vespre el ball de Sant Antoni. | 08214-245 | Nucli antic | A l'arxiu parroquial es conserva documentació de l'any 1738 relativa a la celebració de la festa de Sant Antoni, amb Completes a la vigília, Ofici, Benedicció dels animals i Processó a la tarda. L'any 1717, a la parròquia fou fundada canònicament una Confraria sota l'advocació de Sant Antoni Abat i Sant Antoni de Pàdua. Aquesta confraria administrava una de les capelles laterals de l'antiga església parroquial, a la qual hi havia un altar i un retaule dedicat als dos sants Antoni. Aquest altar i retaule foren construïts els anys 1722 - 23 pels escultors Joan Vila i Gabriel Xiralt i daurats pel mataroní Salvador Sala. La confraria va anar adquirint diferents objectes pel culte, d'entre els que cal destacar un reliquiari d'argent de l'any 1743 i uns canelobres gravats amb el nom de la confraria, l'anagrama del nom de Maria i la data 1792. Els confrares de Sant Antoni tenien una tomba pròpia dins l'església parroquial. A la segona meitat del segle XX, la confraria tenia una activitat molt esllanguida, però els carreters de Vilassar continuaven celebrant la festa anual, amb la benedicció dels animals i els tradicionals Tres Tombs. Llavors se'n feren càrrec uns quants pagesos que tenien animals de tir per a les feines del camp. Aquells pagesos i els seus descendents han mantingut la festa fins avui. L'any 1925 es féu una edició de Goigs amb notes històriques i una fotografia de l'altar-retaule. L'antiga capella i l'altar foren destruïts durant la guerra civil. Malgrat la forta davallada per causa de la mecanització i transformació dels treballs agrícoles, la valoració de les festes tradicionals i l'augment de les cavalcadures dedicades a l'esbargiment i l'esplai, han contribuït a fer que la benedicció dels animals i els Tres Tombs siguin uns dels actes més populars i lluïts de l'any. | 41.5173300,2.3585000 | 446473 | 4596387 | 08214 | Vilassar de Dalt | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77333-foto-08214-245-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77333-foto-08214-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77333-foto-08214-245-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'organització va a càrrec d'una comissió | 98|94 | 2116 | 4.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 38459 | Festa dels Tres Tombs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-dels-tres-tombs-0 | XX | vigent | Festa de Sant Antoni que a Artés es celebra el darrer cap de setmana de gener, organitzada per l'Ajuntament i la Comissió de Sant Antoni. Tot i que la festa és pròpiament el diumenge, la nit abans ja es fa un concert amb ball. L'endemà, a les nou del matí, es fa la concentració dels participants del cercavila per esmorzar (darrera el pavelló). A les 11'00 h. els socis i acompanyants van a buscar la bandera a casa de l'abanderat de l'any anterior i la porten al nou abanderat. Tot seguit s'adrecen a la plaça de l'església on fan els tres tombs. A dos quarts de dotze hi ha la Missa Solemne de Sant Antoni. Durant la ofrena es fa la benedicció de la tradicional gran coca que es reparteix a la sortida, juntament amb mistela. A dos quarts d'una del migdia, comença la cercavila a la Plaça de l'Església amb la benedicció dels animals fent els tres tombs seguint la ruta dels tres cellers de la vila, on es podran fer cates. A la fi del cercavila, es lliuren records als participants, i l'abanderat, els músics i els socis porten la coca a la Residència d'avis. Per acabar, es fa un dinar per a tothom. | 08010-110 | Artés | 41.7981500,1.9534900 | 413057 | 4627895 | 08010 | Artés | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38459-foto-08010-110-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38459-foto-08010-110-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 2116 | 4.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 41406 | Fulles dolces | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fulles-dolces | XX | vigent | És una mena de galeta dura i els ingredients són ametlla i alguna herba o anís. | 08023-360 | Forn Argemí | Les elaboren el Forn Argemí, obert des de 1919. Per referències, que puc confirmar, les fulles dolces s'elaboren des de fa uns 70 anys. | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada per Abel Camp | 60 | 4.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 37461 | Camí dels Figuerals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-dels-figuerals | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | vegetació invasiva i erosió hídirca | Camí que es dirigeix de sud a nord unint el camí de la Cornisa amb la Pista carenera. Es tracta d'un corriol de terra, més ampla al `principi que en el tram final, però que per la manca de pas, la vegetació arbustiva ha anat envaint pels costats, deixsant un pas estret, que a més es veu afectat per labaixada d'aigües pluvials que han provocat un xaragall al mig del camí. La vegetació és de bosc mediterrani i mixt amb la presència d'alzinar i pi, amb sotabosc d'estepes, romaní, ginesta, farigola, cap d'ase, gramínies i destacada presència de d'arboç i garric, així com algun roure. | 08003-321 | Al nord del terme municipal a prop del Turó de Galzeran | 41.5078700,2.2692800 | 439019 | 4595396 | 08003 | Alella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37461-foto-08003-321-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37461-foto-08003-321-3.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les UTM del punt inicial són: x = 4439209; y= 4595383; z=385Les UTM del punt final són: x = 439249; y= 4595803; z=440 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 60076 | Pont / Aqüeducte de can Claverí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-aqueducte-de-can-claveri | <p>AJUNTAMENT (2000) Inventari per localització. Rubí, Servei de Parcs i Jardins, Ajuntament de Rubí (13. 11. 2000), Document mecanografiat. BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. CASTELL, EL (1999). Llistat de patrimoni industrial, Rubí, El Castell - Ecomuseu urbà. Document mecanografiat, 1999. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1997) 'De la prehistòria a SAUR. L'arribada de l'aigua a Rubí i els seus antecedents prehistòrics', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 41, p. 2-38. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RAMON I MORROS, Jaume (1989) 'Rubí vist des dels butlletins dels excursionistes barcelonins' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. II, pp. 361-366, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu - Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa. SERRA I ROSELLÓ, Josep (1952) 'El pont de can Claverí', Rubricata, Núm. 71, Revista Mensual, Rubí TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.</p> | XVIII | va ser restaurat profundament fa uns anys. | <p>Construcció paral·lela a la Riera de Rubí que salva un petit desnivell del terreny provocat pel nou curs del torrent de Can Ramoneda. Es tracta d'un pont bastit amb pedra irregular i totxo, de dos arcs de mig punt que arrenquen sobre un llistó corregut, que marca la línia d'imposta. Sobre els arcs s'encaixa el tauler del rec que antigament portava l'aigua al molí del Castell. En una làpida de pedra pràcticament il·legible s'assenyala la data de la seva construcció, 1753. Als voltants avui es troba una jove pollancreda de 67 exemplars de Populus nigra itàlica</p> | 08184-3 | Camí de Sant Muç s/n, 08191- RUBÍ | <p>Al segle XVIII, un important apogeu agrícola anà augmentant les necessitats d'aigua de la població, per la qual cosa, el cabal antic restà insuficient. S'hagué d'idear la rectificació del curs del torrent de can Ramoneda per a solucionar el problema. Fins llavors, aquest torrent passava pel darrera del castell i s'unia al torrent de can Xercavins. L'any 1753 s'obrí un nou curs en direcció a la riera tallant la carena. Es va partir la sèquia que conduïa les aigües d'aquest torrent al molí del castell i construïren el pont aqüeducte de can Claverí (GARCÍA, 1996). Francisco de Zamora, parla el 1780 en els següents termes: 'hay un puente para pasar una rierola muy bueno y, al mismo tiempo sirve de acueducto (pont de l'aigua)' (RAMON, 1989). El pont portava aigua al molí del castell que hi havia prop de la riera , el qual fou venut a l'empresa Pich Aguilera a finals del segle XIX. La seva aigua corrent també es va fer servir com a força motriu de la petita central elèctrica que donava corrent a la fàbrica Pich Aguilera. El mencionat molí del castell, que funcionava amb l'aigua del rec que portava el nom de Can Claverí, era molt antic (any 994), tant com el mateix castell, del qual hom no coneix la situació exacta, encara que sembla que era a les naus Pich Aguilera (RUFÉ, 1984a; 1997a). El pont del segle XVIII va ser una obra comunal i a principis de la dècada de 1990 va arribar a trobar-se en un estat de conservació lamentable (TURU et alií, 2000).</p> | 41.4981000,2.0286300 | 418924 | 4594509 | 1753 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60076-foto-08184-3-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60076-foto-08184-3-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60076-foto-08184-3-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Sembla ser que el seu nom antic era el de 'pont de l'aigua' | 119|94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||
| 42588 | Antic Institut Manolo Hugué | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-institut-manolo-hugue | GARCIA i CARRERA, R. (1989). Caldes prehistòrica i antiga. Col·lecció monografies vallesanes, núm. 11. Ed. Ègara. Terrassa. GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | IIaC- VdC | urbanitzat | Restes d'un pòrtic i basaments de grans dimensions aparegudes durant l'excavació d'un àmbit, on es van poder registrar cinc etapes cronològiques. Les etapes més monumentals són les registrades amb el número I i II on aparegueren les restes esmentades i que van fer pensar en l'existència d'un edifici important. De l'època republicana no es van poder documentar estructures. De l'època Alt Imperial, es robaren tres basaments d'un pòrtic aprofitat com a possible magatzem de dolies. També s'hauria detectat una etapa de mitjà del segle V i un nivell d'abandonament. | 08033-147 | Carrer de Buenos Aires, núm. 14. Auditori Municipal | El jaciment fou objecte d'una intervenció d'urgència perquè estava afectat per la construcció d'un auditori a uns 3,9 m per sota de la superfície actual. Únicament foren excavades les parts on estava previst col·locar la graderia i l'escala de l'auditori. S'efectuà una cala de 26m x 11m | 41.6336800,2.1644600 | 430407 | 4609443 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42588-foto-08033-147-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42588-foto-08033-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42588-foto-08033-147-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 42587 | Carrer de Buenos Aires , 14 - Carrer de Santa Eulàlia. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-buenos-aires-14-carrer-de-santa-eulalia | DE MONTES DE PASCUAL, A. i SALA, L. (1961). Elementos para la Carta Arqueológica del valle medio de la riera de Caldas de Montbuy. Barcelona. VIII Congreso Nacional de Arqueologia. GARCIA i CARRERA, R. (1989). Caldes prehistòrica i antiga. Col·lecció monografies vallesanes, núm. 11. Ed. Ègara. Terrassa. GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.-(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui, pàg. 37. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. MIRÓ, C. (1986). El nucli romà de Caldes de Montbui. Barcelona. | I-V dC | urbanitzat | Jaciment que consta de la troballa de quatre habitacions, dues d'elles formant part d'una casa romana ja que s'hi va documentar un mosaic. El material que va aparèixer associat a les habitacions no es té localitzat, tot i que se sap que haurien aparegut fragments de 'terra sigil·lata', estucs, ceràmica comuna i pivots d'àmfora amb la marca MCN. També se sap que un dels mosaics apareguts va quedar tallat per una conducció d'aigua realitzada posteriorment. Es tractava d'un mosaic de tessel·les bicolor, negre sobre blanc. Mesurava 4,10m per 1,50m i es va poder datar del segle II dC. Al Museu Thermàlia es conserva una part de l'altre mosaic localitzat. Aquest mosaic també és bicolor, negre sobre blanc, i presenta un meandre d'esvàstiques en el seu camp. També varen aparèixer dos murs i una estructura quadrada al centre del recinte. Els tres elements estaven construïts amb pedres lligades amb fang. Es varen poder identificar dos àmbits més a la banda nord i oest així com una claveguera suposadament romana. | 08033-146 | Interssecció carrer de Buenos Aires, amb el carrer de Santa Eulàlia | L'any 1958, durant l'obertura d'unes rases per canalitzar l'aigua, la brigada municipal localitzà dues habitacions romanes amb mosaic. Llogari Sala hi realitzà una excavació d'urgència. L'any 1987 es du a terme una intervenció per part de Carme Miró. L'any 1990, es realitza una intervenció arqueològica per part de l'Anna Monleón i l'Oriol Saula. | 41.6336000,2.1646600 | 430423 | 4609434 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42587-foto-08033-146-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42587-foto-08033-146-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42587-foto-08033-146-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 42586 | Carrer Balmes - Carrer Santa Eulàlia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-balmes-carrer-santa-eulalia | DE MONTES DE PASCUAL, A. i SALA, L. (1961). Elementos para la Carta Arqueológica del valle medio de la riera de Caldas de Montbuy. Barcelona. VIII Congreso Nacional de Arqueologia. GARCIA i CARRERA, R. (1989). Caldes prehistòrica i antiga. Col·lecció monografies vallesanes, núm. 11. Ed. Ègara. Terrassa. GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.-(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. Pàg.37Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. PASCUAL, R. (1977). Las ánforas de la Laietania. Méthodes classiques et méthodes formelles dans l'étude des amphores. Actes du Colloque de Rome. 27, 29 mai 1974. Rome. | I-II dC | urbanitzat | Centre d'explotació ceramista, que es podria relacionar amb la vil·la de l'antic Institut Manolo Hugué, situat a la cruïlla amb el carrer de Santa Eulàlia. L'any 1957, es recolliren varis fragments dels quals cal destacar dues àmfores senceres que pertanyen, una al tipus Pascual 1 i l'altra al Dressel 2-4. Segons Pascual (1977), aquestes àmfores foren fabricades en aquest taller. Com a tret comú, totes presentaven la marca MCM. Estan datades entre el segle I - II dC. | 08033-145 | Cruïlla entre el carrer de Balmes amb el carrer de Santa Eulàlia, o el camí vell de Granollers. | L'any 1957, en fer les rases de fonamentació d'un edifici en el carrer Balmes, va aparèixer gran quantitat de fragments d'àmfores. Les obres de l'edifici no s'aturaren, de manera que actualment només es conserva el material dipositat al Museu Thermàlia (Miró, 1986). | 41.6340300,2.1658500 | 430523 | 4609480 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42586-foto-08033-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42586-foto-08033-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42586-foto-08033-145-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 80970 | Moles de Ca la Miquela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moles-de-ca-la-miquela | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XVIII-XX | una s'utilitza com a taula i l'altra com element decoratiu de la terrassa del bar que hi ha als baixos de la casa de Ca la Miquela. | Al porxo hi ha dues moltes de pedra, una és situada a l'angle sud del porxo i està disposada a manera de taula, sobre una base que li fa de suport. Aquesta peça és una mola de pedra circular, amb el forat de la nadilla a la part central (que és l'element que transmet el moviment de rotació), conserva els canals radials que facilitaven el guiat de la farina de l'interior de la pedra cap a l'exterior. En aquest cas es tractaria de la mola volandera, té unes mides aproximades de 135,5 cm de diàmetre i un gruix entorn als 26,5 cm. L'altra mola està col·locada dreta, més o menys vertical, una mica encastada al terra i disposada de manera decorativa. En aquest cas, les mides són 133,5 cm de diàmetre i un gruix d'uns 15,5 cm aproximadament; en aquest cas disposa d'un forat central i també conserva les línies acanalades radials, tot i que més erosionades. | 08128-36 | al porxo del davant del bar Sport (de Ca la Miquela), Plaça de la pedrera, 6. | Desconeixem la procedència exacta d'aquestes moles, tot i que se sap que molt a prop hi havia dos molins, d'un dels quals, el molí de dalt del Solà encara conserva la bassa i una petita construcció; d'altra banda, també just davant del bar Sport hi havia la Pedrera, una taller de treball industrial de la pedra. | 41.7600000,2.0134700 | 417991 | 4623600 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80970-foto-08128-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80970-foto-08128-36-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es desconeix la data d'aquestes moles, són d'una tipologia que té una continuïtat llarga en el temps. | 98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||
| 77104 | Cal Garbat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-garbat | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró, pàgs. 143. VILLA, X. (1971). Itinerari I: la Plaça; dins Vilassar. Ajuntament de Vilassar de Dalt. Pàgs. 11 i 12. | IIaC-VdC | una part es va destruir als anys 80 i una altra no es coneix si es conserva o no | Cal Garbat és una antiga fàbrica situada a la part alta de Vilassar de Dalt, a la llera esquerra de la riera de Targa, situada entre els carrers Llibertat, Mn. Cinto Verdaguer, Balears i el Torrent Daniel. Durant la construcció d'un dipòsit de gasoil, a 3 metres de profunditat, es van descobrir tres tombes fetes de tègules. Només se'n va poder recuperar una que es pot veure en el Museu arxiu de Vilassar. Les altres es van destruir. | 08214-16 | Carrer Balears | Els membres del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt informen a Marta Prevosti durant la realització de la seva recerca (1981) de l'existència de 3 tombes d'època romana en aquesta fàbrica. També n'informaren en el seu moment (1987) als autors de la carta arqueològica del Maresme. Però posteriors intervencions arqueològiques que s'han realitzat amb motiu d'un projecte de canvi d'usos de la fàbrica; anys 1999 i 2007, no han permès descobrir cap altre enterrament; tot i que només en 2 cales s'ha arribat al terreny natural. Per tant es manté la possibilitat de la troballa de noves sepultures, en futures investigacions. | 41.5201300,2.3584000 | 446467 | 4596698 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77104-foto-08214-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77104-foto-08214-16-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 49676 | Els Clots de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-clots-de-sant-marc | -BUSQUETS I CASTELLA, J. (1991): 'El cadastre de Gironella l'any 1772', a El Vilatà, número 91. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. | XIX | una part de la casa ha cedit recentment. | Es tracta d'un habitatge isolat a quatre vents amb diversos coberts adossats situat al final d'un camí rural continuació del carrer dels Clots. El seu estat de conservació és molt precari amb diverses zones que amenacen ruïna i algunes parts que han caigut recentment. L'edifici principal és de planta rectangular, amb una coberta de teules a dues aigües i amb el carener orientat en paral·lel a l'eix longitudinal. Part del cos principal està ensorrat fins a la primera crugia. Tot sembla indicar que aquesta primera crugia és el resultat de l'ampliació d'una primitiva estructura. En alçat s'articula en planta baixa, pis i golfes i els paraments presenten diverses metodologies de construcció. A nivell de planta i pis s'observa un parament realitzat a base d'un paredat comú, amb carreus irregulars, amb el reforç de carreus escairats a les cantoneres, mentre que a la zona corresponent a la primitiva construcció s'observa que a partir del primer nivell els murs són de tàpia. A causa de l'esfondrament de part de la façana s'han perdut l'estructura de galeria de la planta pis i de les golfes, on només s'aprecien restes de les arcades de mig punt. Les obertures que presenta no tenen cap element destacable. Disposa de coberts adossats i exempts que envolten l'edifici principal, corresponents a estances típiques d'una explotació agrària i ramadera. Majoritàriament construïts de forma senzilla amb maó i totxanes i cobertes a una vessant de teules i de plaques de fibrociment ondulat. | 08092-35 | a l'oest de la barriada de Cal Bassacs, i proper a la capella de Sant Marc. | No es coneixen notícies històriques d'aquesta masia, la qual podria datar del segle XVIII-XIX amb una ampliació posterior. En el cadastre de 1772 conservat a l'Arxiu Històric Municipal de Gironella, hi consta la referència de la parcel·la Clots de Sant Marc, la qual consta que era de Ventura Teixidor, de Valldoriola. Documentalment, consta l'anotació en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de Gironella, on trobem la referència 'Clots de Sant March', en relació al qual hi consta referenciat Ramon Calveras. | 42.0216900,1.8790600 | 407197 | 4652792 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49676-foto-08092-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49676-foto-08092-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49676-foto-08092-35-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||||||
| 81182 | Barraca 2 dels Camps del Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-dels-camps-del-francesc | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6342) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | una de les barraques està ben conservada però l'altra parcialment esfondrada. | Barraca doble de pedra seca del tipus aèria, adossades al marge, la barraca per l'animal és la que es conserva en més bon estat, l'altra està en ruïnes. La barraca que està dempeus té coberta de falsa cúpula; les portes són orientades al sud i de llinda plana monolítica en la que es conserva. | 08128-248 | a la part oest del terme municipal, a la zona de la masia el Bosc. | 41.7500400,1.9994500 | 416813 | 4622508 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81182-foto-08128-248-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 52002 | Panteó Famílies de Gerard Maristany i Bertran i Joan Ros i Rosés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-families-de-gerard-maristany-i-bertran-i-joan-ros-i-roses | RICO VÁZQUEZ, Miquel i ROIG LERONES, Marta (2008). El cementiri del Masnou, un museu a l'aire lliure (segles XVIII-XXI). III Beca d'investigació i de recerca local del Masnou, 2006, dins La Roca de Xeix, núm. 27. Ajuntament del Masnou, El Masnou. | XIX | una centella en va malmetre una part. | Cripta de planta quadrada amb setze nínxols. L'exterior és delimitat per una tanca de ferro forjat amb motius geomètrics. El perímetre superior de la tanca és ornamentat amb flames de la saviesa divina. El paviment és enllosat i en primer terme es troba la llosa que tapa l'accés a la cripta. El mausoleu, dissenyat per Fausto Baratta, s'organitza a partir de la superposició de dos basaments que subjecten una columna, tot en marbre de Carrara. A la part posterior hi ha una inscripció que explica com la matinada del 2 de juny de 1871 va caure una centella que va fer malbé el mausoleu. La columna és ricament ornamentada amb diferents motius al·legòrics de la vida marinera. El conjunt és coronat per una creu metàl·lica de recent factura. | 08118-256 | Panteó 16, illa 1ª del Cementiri (Av. Joan XXIII, 112-114) | Gerard Maristany i Font fou capità mercant de la pollacra goleta Pronta, que ja havia tingut el seu pare com a capità. El 1852 va exercir el càrrec d'alcalde del Masnou. El setembre de 1869 va adquirir un solar del cementiri per dipositar-hi les restes dels seus familiars. El disseny del projecte el va encarregar a Josep Simó i Fontcuberta. | 41.4853100,2.3106600 | 442453 | 4592863 | 1870 | 08118 | El Masnou | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52002-foto-08118-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52002-foto-08118-256-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Simó i Fontcuberta i Fausto Baratta Rossi | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||
| 66645 | Torrent de Peguera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-de-peguera | un volum important de l'aigua és canalitzada. | Curs d'aigua que travessa el municipi d'oest a est i que desemboca en el pantà de la Baells enmig del nucli de Cercs. Recull les aigües del vessant sud de la serra d'Ensija i del vessant nord dels Rasos de Peguera, dins del municipi de Fígols. Entra dins del terme municipal de Cercs a la zona del barranc de Graus, on rep el nom de torrent de Graus. Passada aquesta zona conflueix amb el torrent de l'Erola, punt a partir del qual rep el nom de riu (o torrent) de Peguera. Prop del nucli habitat de Cercs és travessat pel Canal Industrial de Berga per un pont. Poc després passa per sota de Santa Maria del Pont de Rabentí i de l'antiga carretera C-1411 i s'ajunta amb el torrent de les Garrigues, que li arriba pel marge esquerra. Abans de la construcció de la presa de la Baells, a partir de la confluència amb el torrent de les Garrigues i fins el riu Llobregat el curs d'aigua rebia el nom de riu del Pont. La llera del riu dins de la zona habitada de Cercs està canalitzada. | 08268-155 | Creua part del terme municipal en sentit est-oest, a la zona oest. | Les aigüest del torrent de Peguera es troben en gran part canalitzades i utilitzades per abastir d'aigua la població. | 42.1505500,1.8323700 | 403527 | 4667152 | 08268 | Cercs | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es coneix també amb el nom de riu de Peguera. | 2153 | 5.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||||||
| 82306 | Barraca de Pedra Seca 19 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-19-1 | -ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net | XIX | un enderroc en una de les parets. | Barraca de pedra seca de planta circular amb tendència ovoide i sostre a base d‘una falsa cúpula. Té l'obertura d'accés orientada cap al sud i està lleugerament abocinada en planta; té una llinda monolítica i grans blocs de pedra als brancals. Disposa d'un cocó i d'una fornícula. Presenta un contrafort al lateral est. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l'altra, perfectament encaixades i sense l'ajut de cap material d'unió, com pot ser l'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d'unes pedres amb altres, a cops de mall o d'un martell jueu, s'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l'entorn més proper, atès que la construcció d'aquest tipus de barraques agrícoles s'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n'hi ha d'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l'interior com a l'exterior) i petits dipòsits per recollir l'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc. | 08165-185 | La Coma del Porc | Molts municipis de la comarca de l'Anoia s'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d'arbres, matolls i tota mena d'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l'aigua, paravents per protegir-se de l'aire, barraques per aixoplugar-s'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d'aquests especialistes se'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l'escaire, s'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D'aquesta conscienciació va néixer l'any 2004 la 'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors. | 41.5582800,1.6627700 | 388490 | 4601598 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82306-foto-08165-185-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82306-foto-08165-185-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | -Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 4069 (autor: Drac Verd de Sitges).-FOTOGRAFIA 1 i croquis de la barraca: Wiquipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 81150 | Barraca 2 de la Bauma Freda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-la-bauma-freda | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6146) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | té una part de la coberta i dels murs del costat oest esfondrada. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al sud. | 08128-216 | a la dreta de la riera de l'Om, damunt la Bauma Freda, a poca distància. | 41.7368300,2.0241400 | 418849 | 4621018 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81150-foto-08128-216-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | S'empra la forma bauma per ser l'utilitzada a la zona.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 73421 | Font del carrer Ponent amb carrer Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-ponent-amb-carrer-ferran | XX | té un costat colpejat. | Font urbana ubicada en una cantonada de carrers. La pica és semicircular, de pedra i sobresurt d'un sòcol. L'aixeta està centrada a la fornícula emmarcada per una banda en relleu i resseguida per una motllura que té a la part alta i centrada un medalló. | 08305-231 | Carrer de Ponent cantonada amb carrer Ferran | 41.3478600,1.6947600 | 390805 | 4578196 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73421-foto-08305-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73421-foto-08305-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73421-foto-08305-231-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És un tipus de font molt senzill però que s'adapta molt bé a l'urbanisme i a l'arquitectura de la vila i que mereix tenir-se en consideració. | 98|119 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 81156 | Barraca 1 de la Baga de la Païssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-la-baga-de-la-paissa | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6586) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | té part del sostre esfondrat. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula i porta de llinda d'arc en angle formada per dues lloses i orientada al sud. | 08128-222 | zona occidental de la Baga de la Païssa, a l'alçada del Pla de Cardona, damunt el camí de la Coma. | 41.7673500,2.0194200 | 418495 | 4624410 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81156-foto-08128-222-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81181 | Barraca 1 de la Baga de Saladic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-la-baga-de-saladic | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6394) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | té part del sostre esfondrat. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula, amb la porta orientada a l'est i de llinda plana monolítica. | 08128-247 | a la zona est del terme municipal, a la part occidental de la Baga de Saladic. | 41.7524500,2.0224000 | 418724 | 4622753 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81181-foto-08128-247-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81119 | Barraca 4 de la Baga de Can Dat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4-de-la-baga-de-can-dat | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6348) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | té molta vegetació que la cobreix parcialment i que afecta la seva estructura. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de volta; té la porta de llinda plana monolítica orientada al nord. | 08128-185 | a la zona de la Baga de Can Dat, a la part baixa, prop del torrent pel seu costat dret. | 41.7511800,2.0390300 | 420105 | 4622597 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81119-foto-08128-185-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81255 | Fita del Coll de Sant Llogari (Monistrol de Calders - Castellcir - Castellterçol) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-del-coll-de-sant-llogari-monistrol-de-calders-castellcir-castelltercol | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XVIII | té la superfície erosionada. | Fita de delimitació dels termes municipals de Monistrol de Calders, Castellcir i Castellterçol; es tracta d'una peça monolítica encastada al terreny natural en el punt d'unió i contacte dels tres termes municipals. És un bloc de pedra treballat formant una peça allargada col·locada verticalment amb la part superior acabada més o menys en forma de punxa o triangular. En una de les cares, la que correspondria a Castellterçol, s'hi identifica una figura que sembla un castell, identificatiu del terme senyorial. Els altres elements o lletres de la resta de cares de la fita són menys visibles; semblaria que hi ha una M que podria correspondre a Moià, coincidint amb la cara orientada a Castellcir. | 08128-321 | Situada al Coll de Sant Llogari, a l'extrem central de llevant del terme municipal. | El municipi de Monistrol de Calders es va conformar l'any 1934, concretament el 5 de juliol, com a resultat de la segregació del veí municipi de Calders. Les característiques de la fita fan pensar que podria ser una termena força antiga, potser del segle XVIII. | 41.7610900,2.0535500 | 421324 | 4623684 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81255-foto-08128-321-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot. | 94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||
| 81264 | Barraca del Serrat de Baiones | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-serrat-de-baiones | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6680) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | té la coberta parcialment ensorrada. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada tot i que arrambada al marge del terreny natural per la part posterior; la planta tendeix a una forma quadrada (amb la façana plana i la resta de cos exterior adoptant una forma més corba), coberta de falsa cúpula parcialment enderrocada, amb la porta de llinda plana monolítica i orientada a ponent. | 08128-330 | a la zona nord-est del municipi, al Serrat de les Baiones, prop del límit del terme municipal. | 41.7843900,2.0404200 | 420262 | 4626283 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81264-foto-08128-330-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81125 | Barraca 10 de la Baga de Can Dat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-10-de-la-baga-de-can-dat | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6241) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | té la coberta esfondrada. | Barraca de pedra seca del tipus terrera margera, de planta circular, amb porta de llinda plana monolítica orientada a ponent. | 08128-191 | a la vall del torrent de la Baga del Coll. | 41.7479600,2.0403600 | 420212 | 4622238 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81125-foto-08128-191-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81160 | Barraca 5 de la Baga de la Païssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5-de-la-baga-de-la-paissa | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6577) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | té la coberta esfondrada i força vegetació que la cobreix. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula actualment ensorrada, porta de llinda plana monolítica orientada a l'oest. | 08128-226 | zona de la Baga de laPaïssa, a la part alta del vessant nord del Serrat de la Rectora. | 41.7654900,2.0218700 | 418696 | 4624202 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81160-foto-08128-226-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 73544 | Font de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-sebastia-2 | XXI | té grafittis | Font urbana formada per un cos prismàtic damunt un basament quadrangular amb els angles arrodonits i una escultura que representa la figura de Sant Sebastià en ple turment. El cos prismàtic és llis per tres costats i a la part posterior, hi trobem l'aixeta i la pica de la font. | 08305-294 | Carrer dels Ferrers, cantonada carrer de la fruita | 41.3482100,1.6993600 | 391191 | 4578229 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73544-foto-08305-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73544-foto-08305-294-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | J. Ventura | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3840,38 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.