Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 42591 | Carrer Delger | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-delger | <p>GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. MIRÓ, C. (1992). Les termes romanes de Caldes de Montbui. Revista Arrahona, núm. 10. Sabadell. MIRÓ, C.; MONLEÓN, A. i REVILLA, E. (1993). El nucli romà de Caldes de Montbui. Estat de la qüestió. La ciutat en el món romà. XIV congrés Internacional d'Arqueologia Clàssica. Tarragona.</p> | IIaC-VdC | pavimentat | <p>Dipòsit o piscina de dimensions reduïdes mesurant 2 metres per 2,20m, i 40 centímetres d'alçada. La cota superior conservada de les parets de tanca de l'estructura apareixia 40 centímetres per sota del nivell de paviment de llambordes. L'estructura va aparèixer aïllada, sense altres restes associades que permetessin establir una datació. La piscina, estava feta 'd'opus signinum', conservant tres dels seus cantons sencers. El paviment estava fet amb una barreja de morter de calç i fragments petits de material ceràmic barrejat amb còdols. Part de l'arrebossat de les parets presentava dues fileres construïdes amb “opus incertum'. No tenia cap graó d'accés tot i que semblava que hi havia una suposada entrada de líquids que hauria quedat malmesa per la construcció d'una claveguera moderna.</p> | 08033-150 | Carrer del Doctor Joaquim Delger | <p>A finals de l'any 1993 i part de l'any 1994 es realitzà un seguiment arqueològic degut a la construcció d'una nova xarxa de clavegueram i pavimentació dels carrers de Barcelona i del Dr. Joaquim Delger, on davant del Museu Delger, va aparèixer un dipòsit. Aquestes obres continuaren en direcció al carrer Barcelona, en el qual no es localitzaren ni estructures ni material arqueològic. Per altra banda, a l'entrada del Balneari de les Termes Victòria, es localitzà la fonamentació de dos soterranis de les antigues alineacions de cases. En una de les parets de fonamentació aparegué un fragment de paviment 'd'opus signinum' aprofitat en la construcció. A continuació aparegué la volta del Torrent Salzer, construïda amb pedra i unides entre elles amb morter de calç.</p> | 41.6338820,2.1620799 | 430209 | 4609467 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42591-foto-08033-150-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42591-foto-08033-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42591-foto-08033-150-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2020-07-07 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 51801 | Can Xala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-xala | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. BARRAL i ALTET, Xavier (2000). Baix Llobregat, Barcelonès, Maresme, Vallès Occidental, Vallès Oriental. Ed. ECSA. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XX | pateix una ocupació il·legal per part d'un moviment juvenil | Edifici definit per un únic volum de planta rectangular enretirat del pla de carrer que consta de planta baixa i dos pisos i amb una coberta inclinada a dues aigües de teules àrabs, carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia, i amb ràfec. En el costat dret, s'aixeca una torre de planta quadrada que consta de planta baixa i tres pisos. La façana de migdia es genera a partir d'una composició simètrica definida per les obertures de les plantes superior, trencada a la planta baixa amb dues portes de dimensions considerables i una finestra protegida per una reixa. Les finestres del primer pis són de llinda recta i tenen guardapols motllurades en forma d'arc conopial i les finestres del segon pis són d'arc conopial, l'obertura que correspon al cos de la torre té un balcó. Totes tenen una barana baixa de ferro. El pis superior de la torre té una doble obertura separada per una columneta amb arc lobulats. El parament superior de la torre és coronat amb un ampit a mode de merlets. | 08118-44 | Carrer Mossèn Cinto Verdaguer, 51 | Un antic mas es va reformar per fer-hi un celler de vi. | 41.4771700,2.3090700 | 442313 | 4591960 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51801-foto-08118-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51801-foto-08118-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51801-foto-08118-44-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Conegut a nivell local com ca n'Humet, perquè hi va viure l'alcalde Humet, per diferenciar-la de la resta de la zona que també rep el nom de can Xala. | 116|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||
| 62787 | Fita dels Tres Termes i altres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-dels-tres-termes-i-altres | <p>EXCURSIÓ ... (1999) 'Excursió a peu pel Penedès: Sant Pere de Riudebitlles' Gran Penedès, Núm. 52, pp. 15-20, Vilafranca del Penedès, Institut d'Estudis Penedesencs. MORGADES, J.B. i altres (1995) 'Document de donació del terme de Sant Pere (s. XI), Sant Pere de Riudebitlles RODALIA (1679) 'Rodalia del terme de Mediona i St. Quinti', Document del 12 de juny, Arxiu de Sant Quintí Informació oral de Àngels Torrents (març 1999), J.B. Morgades (maig, juny, 1999), Xavier Argemí (maig 1999)</p> | XIX | pateix problemes d'estar a la intempèrie | <p>Bloc de pedra calcària conegut com la fita dels Tres Termes. Està situada a la intersecció del termes municipals de Sant Pere de Riudebitlles, Sant Quintí de Mediona i Mediona. Té secció triangular i en cada una de les cares encara es llegeixen les inicials dels municipis: 'M', 'SQ' i 'SP' (la S de Sant Pere retrograda). La fita es troba gairebé enterrada per la vegetació i al costat d'un esvoranc. En realitat, tots els límits del terme estaven amollonats conservant-se, encara, algunes d'aquestes amb Sant Quintí de Mediona. Molt ben conservada és la localitzada al coll Guia. Té secció pentagonal i està feta en pedra de gres. En una de les cares apareixen les lletres 'SP' i en una altra 'E y J / M o H / M / 1859 / SQ', en cinc línies. També existeixen fites a la Muntanyeta, entre Sant Pere i Sant Quintí. Una d'elles es troba tombada al terra, just sobre el riu de Bitlles, però a la muntanya n'hi ha una altra encara en posició.</p> | 08232-64 | En el límit entre Sant Pere de Riudebitlles, Mediona i Sant Quintí de Mediona | <p>Les fites, encara que plantades a mitjans del segle XIX, indiquen la situació del antics límits del Priorat de Sant Pere, ja esmentats en la donació a l'abadia de Sant Martí de l'illa Gallinara l'any 1012. En el document de donació s'esmenta la font i la coma d''Arquinall', clar precedent de la font, la casa i torrent del Comarquinal, on es troba la fita dels tres termes. També en aquell document es parla del coll Guia, topònim conservat i on, també, trobem una fita. L'altre lloc amb fites és la Muntanyeta. Aquest lloc també és un topònim citat l'any 1012 encara que amb el nom del 'Castellar', identificat per Morgades i altres (1995) amb la Muntanyeta. Aquesta atribució es veu ratificada per l'acta de límits de termes de Sant Quintí del 12 de juny de l'any 1679 on se l'anomena 'pujol del Castellar'. Per tant, es pot comprovar com els límits del terme de Sant Pere, com a mínim en els seus extrems nord i oest, han restat sense alteració des dels inicis del segle XI.</p> | 41.4740800,1.7007700 | 391518 | 4592201 | 1859 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62787-foto-08232-64-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | 98 | 47 | 1.3 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||
| 80621 | Tina i barraques de vinya del camí de Vallhonesta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-i-barraques-de-vinya-del-cami-de-vallhonesta | <p>Tines al mig de les vinyes. Inventari. Consorci Turístic de les Valls del Montcau. 2004. VR Consultors (Viladecavalls).</p> <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>BALLBÉ I BOADA, Miquel (1993). Tines al mig de les vinyes a la comarca del Bages. Quaderns del Centre d'Estudis del Bages, nº 6.</p> | XVIII-XIX | parts desaparegudes | <p>Conjunt format per dues tines aïllades, un espai-celler i dues barraques de vinya que es troba al peu del camí de Vallhonesta a can Padre, sota la roca de Sant Jaume i 450 metres abans d'arribar a la tina de l'Oliva. Es tracta d'unes tines aïllades que es troben lluny de les cases de pagès i al mig de les antigues vinyes. Les dues tines es troben alineades i formen un sol cos de planta rectangular realitzades en pedra unida amb morter de calç, aprofita un desnivell del terreny de manera que hi ha dos nivells diferents. S'accedeix a l'interior a través d'una única porta situada al centre de la construcció a la part posterior i a peu pla degut al canvi de nivell respecte a la part baixa de la construcció. A l'interior hi ha dos dipòsits de tina de planta quadrada amb l'interior recobert de rajoles de ceràmica envernissada vermelles. L'interior d'aquestes es troba en bon estat. A la part superior del mur que dóna al camí (el de davant de la porta) hi ha dues finestres a la part superior. Ha desaparegut la teulada que seria de teula a un vessant. Davant les tines hi ha un cobert adossat al que donen les dues boixes de les tines i que té la mateixa amplada que les tines, una porta oberta al camí i al que també manca la teulada. A la banda esquerra del conjunt hi ha una barraca de vinya adossada, de planta rectangular (4m x 3,75 m) construïda amb pedra seca i amb teulada feta també de pedra formant una falsa cúpula. La coberta està esfondrada a l'interior i no es pot accedir.</p> | 08262-69 | Vallhonesta. Torrent de Santa Creu de Palau. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Es tracta d'una tina per l'elaboració del vi. La tina era un element imprescindible per l'elaboració del vi. A la tina es tirava el most que sortia un cop xafat el raïm amb les premses; aquí fermentava fins a convertir-se en vi. Generalment les tines es feien en llocs amb desnivell per tal de que a sota es pogués obrir un forat, la boixa, pel qual es retirava el vi que després es guardava en botes; o bé es construïa una estructura elevada que permetés obtenir alçada. La diferència d'alçada permetia abocar el most per dalt amb comoditat i recollir el vi per baix. Tota la zona de Vallhonesta va evidenciar un increment demogràfic a partir del segle XVII acompanyat d'un creixement de l'agricultura principalment de vinya. La vinya era més rendible que altres conreus en una zona en que el sòl dificultava altres tipus de conreus. Es desenvolupa una pagesia raassaire a l'entorn dels grans masos: Sant Jaume, la Serra, cal Forns, Serracanta, influint notablement el pas del camí Ral Barcelona-Manresa. La fil·loxera del 1893 no parà el ritme productiu ja que es plantà cep americà i la vinya es manté com a principal producció fins a l'arribada del tèxtil que acabà fent que s'abandoni progressivament l'agricultura.</p> | 41.6793500,1.9058000 | 408927 | 4614754 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80621-foto-08262-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80621-foto-08262-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2026-08-10 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Els dipòsits de les tines medeixen: 200x220x160 cm (4000 litres de volum), 200x220x200 cm (6300 litres de volum). | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||
| 49747 | Traçat de l'antiga via del tren | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tracat-de-lantiga-via-del-tren | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -LACUESTA, R. i GONZÁLEZ, X. (2008): Ponts de la província de Barcelona: comunicacions i paisatge, Diputació de Barcelona, Barcelona. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SALMERÓN, C. (1985): Els Ferrocarrils Catalans: Cent anys d'història, Barcelona, Terminus. -SALMERÓN, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció Els trens de Catalunya, núm. 14B. Barcelona, Terminus. PERARNAU, J. (1981): 'El carrilet Manresa-Berga. Aproximació a les influències sòcio-econòmiques', a Dovella, número 3, p. 9-14. SALMERÓN, C. (1985): Els Ferrocarrils Catalans: Cent anys d'història, Barcelona, Terminus. SALMERÓN, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà, Barcelona, Terminus. | XIX-XX | parts del trajecte han desaparegut. | El tren que unia les poblacions de Manresa i Guardiola de Berguedà era un infraestructura ferroviària de via única estreta (750 mm). A Manresa enllaçava amb la línia de Barcelona i a Guardiola de Berguedà enllaçava amb la línia que arribava fins la fàbrica del Clot del Moro (Castellar de n'Hug). Dins del terme municipal de Gironella hi havia una estació, la de Gironella, i un baixador a Viladomiu. La via entrava dins de l'actual terme municipal de Gironella creuant per la riera de Clarà, on el límit termeneja amb Casserres, continuant pel túnel que hi ha just després passant sobre Viladomiu Vell i continuant cap a Cal Bassacs, al seu pas per aquesta colònia creuava un falç túnel, de fet un pont de la carretera anomenat per la gent de la zona la mina, d'aquí continua altra vegada al costat est de la carretera fins arribar al centre de Gironella, on hi havia l'estació, a continuació sortia de la població per el pont de la carretera on creuava el Llobregat col·locant-se paral·lel al riu i a la carretera per continuar pel costat de llevant fins la sortida del municipi en direcció a Olvan. En creuar el Llobregat el traçat es separava lleugerament de la carretera per tal de superar el gir, passant per entre dos talls de la roca però continuant paral·lel a la carretera. En el seu trajecte per Gironella, passava per un pont el de la riera de Clarà, d'uns 75 m. de llarg, el túnel entre les colònies Viladomiu, d'uns 140 metres de foradada, i la mina o túnel del pont de la carretera de Cal Bassacs, d'uns 27 m. A la zona de l'actual plaça de l'Estació hi havia una gran explanada d'una serradora i a tocar l'edifici de l'estació pròpiament. | 08092-106 | es conserven diferents trams del trajecte, a Viladomiu Nou, Cal Bassacs i Gironella. | Infraestructura ferroviària de via única estreta (750 mm) que unia les poblacions de Manresa i Guardiola de Berguedà. A Manresa enllaçava amb la línia de Barcelona i a Guardiola de Berguedà enllaçava amb la línia que arribava fins la fàbrica del Clot del Moro (Castellar de n'Hug). El carrilet es va anar posant en marxa per trams, així, el tram del carrilet de Puig-Reig fins Olvan es va inaugurar l'any 1887. El tancament definitiu de la línia de tren va ser el maig del 1972. A finals dels anys 80 del segle XX es va iniciar la remodelació a fons de la plaça de l'estació de Gironella, època en que encara es conservava l'edifici de l'estació; arran de les obres es va desmuntar l'estructura i posteriorment es reconstruir en una zona propera a la seva ubicació, l'any 2004 l'estructura es desmuntava definitivament. | 42.0231800,1.8840500 | 407613 | 4652952 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49747-foto-08092-106-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49747-foto-08092-106-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||||||
| 67601 | Antic camí de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-de-vic | GÓMEZ MARICHALAR, N. (1992). L'antic camí de Vic. Tagamanent. Associació d'Amics i Veïns de Tagamanent, n.29. | parts del camí no massa clares | Camí que comunica per la banda esquerra del riu Congost, pujant de Barcelona, les poblacions de Figaró, amb el barri de Santa Eugènia i que pujaria cap a Vic. El traçat originari hauria variat amb el temps. | 08276-121 | Vall del Congost, barri de Santa Eugènia. | L'antic camí de Vic, en el seu pas per Tagamanent conserva, en alguns trams hàbils, les marques a les pedres a causa del desgast de les rodes. Camí que permetia una comunicació directa entre els veïns de Figaró i els de Tagamanent,com alternativa a la N-152 i que havia estat tallat més enllà del Sot del Bac. Aquest camí s'ha associat al pas tradicional de comunicació entre la plana vallesana i la Plana de Vic. Pas documentat des de època romana amb diferents miliaris i restes de traçat (intervencions arqueològiques al Pont de l'Abella (Sant Martí de Centelles) i a Sant Antoni (Centelles). | 41.7347000,2.2670700 | 439049 | 4620580 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67601-foto-08276-121-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Es desconeix el traçat exacte del camí, que aniria creuant el riu Congost, en diversos punts, a causa de l'abruptositat del tros. | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||
| 80611 | Forn de teules de Serracanta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-teules-de-serracanta | <p>DAURA, A., GALOBART, J., PIÑERO, J. (1995). L'arqueologia al Bages. Centre d'Estudis del Bages.</p> | XIX-XX | part en runes | <p>Forn d'obra o teuleria que es troba construït aprofitant un desnivell del terreny sota el roure Gros del Rubió i al costat de la riera de Vallhonesta. Es diferencien clarament dos nivells: el superior, que constitueix la cambra de cocció, revestit interiorment amb maó i amb una porta lateral; l'inferior, on hi ha la cambra de combustió o fogaina, que és una cambra semi-soterrada formada per dues cambres paral·leles cobertes amb dues voltes separades per un mur mitjancer d'argila cuita a les que s'accedeix des de l'exterior a traves d'una volta que fa d'entrada. Aquesta volta és també d'argila, tot i que possiblement fou construïda amb maons. La part superior és de planta quadrada, amb parets lleugerament inclinades cap a l'interior construïdes amb pedra i que havien estat arrebossades amb argila de la que es conserven uns murs de poca alçada. Degut a que és ple de vegetació no es pot veure la graella. A aquesta cambra de cocció s'accedeix des de la part superior del rebaix. No existeix la cúpula que cobriria el forn i actualment es troba tot molt cobert de vegetació.</p> | 08262-59 | Vallhonesta. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Per l'estructura constructiva del forn deduïm que és tracta d'una obra de finals del segle XVIII o inicis del XIX, ja que aprofita els marges per accentuar el desnivell de la cambra. Tot i l'estructura del forn no tenim notícia de que es tractés d'un forn important, més aviat seria de tipus comunitari, utilitzat en les obres de les cases dels entorns: Serracanta, cal Martí i els altres masos de Vallhonesta. El sistema de producció de ceràmica i obra constructiva en forns, com maons, teules i altres peces d'argila cuita és llargament conegut i va mantenir-se de manera semblant durant molt segles. El treball en el forn no implicava sols el propi forn sinó que requeria de la presència propera d'un punt d'aigua, i d'algun indret proper on agafar argila base. D'aquí que aquest forn es trobi al costat de la riera de Vallhonesta. Desconeixem quan va deixar de ser utilitzat el forn.</p> | 41.6770579,1.8859402 | 407270 | 4614521 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80611-foto-08262-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80611-foto-08262-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80611-foto-08262-59-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2026-08-10 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El nom del forn s'ha posat aleatòriament. També es podria anomenat forn del Rubió, ja que el terreny en el que es troba és de la casa Rubió de Castellgalí. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||
| 81147 | Barraca-bauma 1del Trull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-bauma-1del-trull | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 7336) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | part dels murs estant esfondrats. | Restes d'una barraca de pedra seca construïda aprofitant una bauma, del tipus terrera, de planta irregular, amb la porta encarada vers ponent. La bauma no té molta profunditat ni molta llargada. | 08128-213 | a la zona del trull, a la part central de la carena que hi ha al nord-est. | 41.7734600,2.0198400 | 418538 | 4625088 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81147-foto-08128-213-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | S'empra la forma bauma per ser l'utilitzada a la zona.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 49743 | Camí de la sal o camí de Cardona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-sal-o-cami-de-cardona | GALERA I PEDROSA, Andreu (1996). Els camins medievals en la Catalunya central: entorn les Stratae Kardonensia i la Via Salinaria; dins 'Dovella', núm. 53, pàgs. 21-28. SANTANDREU, M.D.; SERRA, R. (1984). Dels camins romans a les carreteres asfaltades; dins Revista ' L'Erol', núm. 9. Àmbit de Recerques del Berguedà. Pàgs. 13-22. | XII-XX | part del seu traçat no es conserva, com el pas pel pont de Sant Marc. | El camí de la sal de Cardona travessava el municipi de Gironella d'est a oest, creuant el Llobregat a través del pont romànic de Sant Marc, situat on avui dia hi ha la fàbrica tèxtil, i d'aquí es dirigia cap a Casserres passant per la capella de Sant Marc de Cal Bassacs. Del traçat del camí a part de les escasses restes conservades del pont, la part més coneguda i destacable és el traçat del camí al pas per la zona de Sant Marc. En aquesta zona ha quedat testimoniat el trànsit per el camí en marques a la roca, bàsicament són solcs allargats, clarament identificables a les plaques de roca que hi ha cap l'oest de l'església de Sant Marc. | 08092-102 | creua el municipi més o menys d'est a oest. | El camí o ruta de la sal és coneguda també amb els noms de Via salaria o 'Stratae Kardonensis', consta documentada des d'època medieval, de fet el descobriment i explotació de la sal de Cardona es documenta des del segle IX. Els camins que porten a Cardona per proveir-se de sal són diversos i mostren diferents rutes. Així, el camí de les mines de sal de Cardona que passa pel municipi de Gironella, partia de terres orientals de la Catalunya Central i Girona, unint Cardona, Viver i Serrateix, Casserres, Prats de Lluçanès i Vic, a través de diversos camins rals segurament ja existents. I enllaçant amb altres camins que comuniquen amb altres direccions. Documentalment es coneix la referència al camí de Cardona en I'acta de consagració de l'església de Sant Joan de Montdarn (Viver i Serrateix), que data de I'any 922; on consta entre els límits del terme parroquial la referència a 'ipsa strata Kardonense', camí que afronta en dues ocasions amb el terme de l'església consagrada. | 42.0167800,1.8759700 | 406934 | 4652250 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49743-foto-08092-102-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49743-foto-08092-102-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49743-foto-08092-102-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Els solcs que es poden observar a la placa de roca que s'estén al sud de l'església de Sant Marc, és un tipus de testimoni del trànsit d'un camí que s'ha documentat en altres zones i altres camins. Aquestes marques s'atribueixen a l'erosió del terreny especialment a causa del pas de bestiar; cal tenir en compte que el camí de la sal és també camí ral i ramader, com passa en diversos camins sovint els trajectes són els mateixos per diferents rutes. | 94|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||||
| 66573 | Pont de Rabentí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-rabenti | COROMINAS, R. (1991): 'El pont de Rabentí', a L'Erol, número 35, p. 7-9. SERRA, R. (2006): 'Cercs: ponts de totes mides, camins de totes menes', a L'Erol, número 89, p. 24-29. | XIII-XIV | part de les restes que es conservaven es van tornar a soterrar. La part del pilar que és visible es troba molt cobert de vegetació. | Infraestructura viària d'època probablement baix medieval que formava part de l'antic camí ral que anava de Berga cap a la Cerdanya per Bagà i el coll del Pendís. Servia per salvar les aigües del riu de Peguera i del torrent de les Garrigues en el punt del seu aiguabarreig. Era un pont de dues arcades, probablement de mig punt i d'un radi aproximat de 2,5 m, del que actualment només es conserva una part del pilar central, un mur adossat a Cal Baqué que podria ser part del lateral de l'estrep esquerra del pont i un mur de protecció de l'estrep de la dreta (aquest mur està actualment cobert i no és visible). L'aparell és format per carreus grans i ben escairats disposats en perfectes filades regulars. Probablement aquests carreus foren arrencats d'unes bancades de pedra calcària molt properes al pont, la qual cosa va permetre fer-los més grans que si els haguessin hagut de portar de més lluny. | 08268-83 | Dins del nucli històric de Cercs. Aiguabarreig del riu de Peguera i el torrent de les Garrigues | El pont de Rabentí formava part, juntament amb els ponts del Far i de la Senyora (també desaparegut) de l'antic camí ral de Berga a Bagà. Va ser ensorrat el 1848 en el decurs d'una batalla entre les forces carlines de Joan Castells i les liberals del Coronel Orio, dins de la segona guerra carlina o dels matiners. Fins a la construcció de l'antiga carretera comarcal 1411, l'any 1913, l'antic pont medieval fou substituït per dues palanques de fusta que creuaven el torrent de les Garrigues i el riu de Peguera, una mica més amunt del pont antic. | 42.1476200,1.8615000 | 405930 | 4666794 | 08268 | Cercs | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66573-foto-08268-83-1.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El pont de Rabentí marcava el límit entre els antics municipis de la Baells, al sud del pont, i Cercs, al nord del pont, units per l'absorció del primer pel segon l'any 1941.Actualment la vegetació cobreix bona part de la base del pilar central, de manera que només en són visibles alguns carreus.El pont de Rabentí marcava el límit entre els antics municipis de la Baells, al sud del pont, i Cercs, al nord del pont, units per l'absorció del primer pel segon l'any 1941.Actualment la vegetació cobreix bona part de la base del pilar central, de manera que només en són visibles alguns carreus.El novembre de 1983 Ramon Corominas va fer una reconstrucció hipotètica del pont a partir de les restes conservades (COROMINES: 1991). | 92 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 66627 | Col·lecció de maquinària mòbil del MMC | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-maquinaria-mobil-del-mmc | XX | part de les peces van ser restaurades, però el fet de trobar-se ubicats a l'aire lliure i sense protecció dificulta la seva conservació. | Conjunt format per diverses màquines transportadores que havien format part dels treballs d'extracció de carbó de les mines o que havien servit per al transport de diverses matèries. Estan construïdes amb diversos materials, principalment ferro i fusta. Algunes d'elles estan pintades o repintades, altres presenten el metall a la vista. Dividim el conjunt en 2 sectors exposats a l'exterior del Museu, dividits segons l'exposició de les màquines enfilades sobre uns trams concrets de via. El primer sector trobem una locomotora elèctrica, del segon quart del segle XX, de S. Metalúrgica Duro Felguera, d'Astúries, és de cos rectangular, sobre 4 rodes, el motor és a la part davantera i la cabina del maquinista a la part posterior (de color blau; núm. registre 640), aquesta locomotora té enllaçada una vagoneta PEGASO de ferro sense pintar (núm. reg. 641) que servia per al transport de carn i vi de l'economat de la colònia, i dues vagonetes per al transport de fusta (núm. reg. 642 i 643); també hi ha una vagoneta Diesel remolcadora, és un vehicle de dos eixos, formada per un cos rectangular on hi ha el motor, i a la part posterior la cabina del maquinista, fou construïda a Alemanya (pintada de color verd i vermell; núm. registre 635); a més, dues vagonetes remolcadores elèctriques, es tracta d'unes locomotores elèctriques de la segona meitat del segle XX, a la part del davant tenen el motor i la part posterior la cabina del maquinista (de color gris; núm. reg. 645 i 646), que conserven gran part de la maquinària interna, una està unida a una vagoneta PEGASO, de ferro vist sense pintar (núm. reg. 647), que servia per al transport d'aliments per a l'economat. El segon sector està format per una pala carregadora d'accionament hidràulic, construïda al País Basc per EMISA, d'estructura rectangular amb la pala situada a la part del davant (de color taronja; núm. registre 629), porta unides unes vagonetes (núm. registre 630 i 631) per al transport de carbó, una locomotora (de color verd, núm. registre 632), un truc (núm. registre 633), plataforma transportadora, que sosté unes fustes, i un altre truc (núm. registre 634) que sosté una bobina. Totes les màquines conserven en bon estat les rodes que les permetien circular per les vies de transport. | 08268-137 | Museu de les Mines de Cercs. Plaça Sant Romà, s/n. Sant Corneli, 08698 Cercs | Les peces formen part bàsicament de la maquinària emprada durant els treballs d'extracció de carbó a les mines. Altres servien per al transport de matèries per a la vida quotidiana de les persones que vivien a la colònia de St. Corneli. Diverses de les màquines són donació de Carbones de Berga, SA | 42.1854100,1.8539200 | 405360 | 4670998 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66627-foto-08268-137-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66627-foto-08268-137-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquest conjunt de 14 peces foren restaurades, en una 1era fase de treballs amb caràcter d'urgència, entre el setembre de 2.013 i març de 2.014. A més d'aquestes, també hi ha una altra pala carregadora (d'accionament hidràulic) que té enllaçades quatre vagonetes. A més, a l'hangar situat a l'extrem de la plaça hi ha altres peces de material mòbil de les mines junt amb altre tipus de maquinària i diverses peces de reposició. Cal destacar també la presència d'una premsa que compta amb tres bases de premsat. | 98 | 53 | 2.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||
| 89242 | Comadedona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comadedona | XVIII-XIX | part de les estructures de la masia estan ensorrades, malgrat conservar-se alguns murs amb una alçada destacable i un cobert rehabilitat. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Les restes de la casa de pagès anomenada Comadedona es troben a tocar de la pista que des de la carretera de Sant Maurici de la Quar s’arriba a Valldaura. Al lloc trobem restes de diverses estructures que conformaven la masia, la casa i algunes de les construccions complementàries, annexes pel bestiar i magatzem. Els murs amb que estan bastides són de carreus desbastats junt amb pedres irregulars i cantoneres més ben tallades. D’un dels edificis es conserva part de l’estructura fins una alçada de forjat de planta primera. Al lloc hi ha un petit edifici reformat. S’identifica clarament el pla de l’era. Al peu del camí d’accés a les restes de la casa hi ha una petita bassa segurament d’abastiment de la masia.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-219 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència a Comadedona, en la qual hi figura registrat Pedro Rota. Posteriorment, en el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, en el llistat de les possessions de José Alsina que ostentava la possessió i casa anomenada Comadedona.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al recull “Índex dels propietaris que constaven al registre fiscal d’edificis i solars del municipi d’Olvan” de 1920, conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, Can Comadedona consta referenciada com a propietat de Juan Casaponsa de Gironella.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0782134,1.9510558 | 413235 | 4658992 | 08144 | Olvan | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89242-p3140003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89242-p3140004.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89242-p3140005.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89242-p3140037.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:38 | |||||||||
| 75001 | Resclosa del transformador de Passavets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-transformador-de-passavets | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | XX | part de la paret de la resclosa no manté la seva alçada originària | Resclosa situada al torrent de Passavets, uns metres més amunt de la font homònima. Desvia el curs d'aigua del torrent per tal d'elevar-ne el nivell i derivar-la cap a una canalització ceràmica, al marge esquerra del torrent, que la condueix al transformador. La paret de la resclosa, transversal al curs de l'aigua, està feta de còdols de riu lligats amb morter. Les seves mides aproximades són 1,5 m d'alçada i 1 m d'amplada. | 08081-125 | Passavets | 41.7807400,2.4511300 | 454388 | 4625578 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75001-foto-08081-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/75001-foto-08081-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny (Fogars de Montclús) número 936. | 98 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 81127 | Barraca 12 de la Baga de Can Dat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-12-de-la-baga-de-can-dat | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 8024) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | part de la coberta esfondrada i té força vegetació que la cobreix. | Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada a un marge, és de planta rectangular, amb la porta de llinda plana monolítica orientada al sud. | 08128-193 | a la zona sud-est de la Baga del Coll, prop del límit del terme municipal. | 41.7457500,2.0414100 | 420296 | 4621992 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81127-foto-08128-193-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81014 | Porxo del Rector | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porxo-del-rector | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. https://ca.wikipedia.org/wiki/La_Fassina_del_Sol%C3%A0 | XVI | part de l'estructura i de la coberta s'està malmetent. | Es tracta de les restes arquitectòniques del que antigament havia estat una fassina. Part de l'edifici, avui dia està recobert per heures que amaguen la seva estructura; sembla que es tractava d'una construcció de més volum ja que per l'extrem sud-est s'endevina un mur escapçat. L'edifici conservat és de planta rectangular amb un nivell semisoterrani i una planta superior (sembla molt probable que l'interior d'aquesta planta superior pot estar dividida i comptar amb un darrer nivell o altell sota coberta); l'edifici està bastit adossat al terreny natural en una zona en desnivell, fet que determina que mostri diferents alçats visibles de les seves façanes. Així, pel costat de ponent és on observem un major alçat de la façana. Els murs que es conserven dempeus són de paredat comú realitzat amb pedres desbastades i carreus irregulars sense una disposició regular. La coberta visible és una estructura de teules formant dues vessants, amb el carener descentrat, situat més cap a l'extrem nord de la planta, determinant que el vessant de tramuntana sigui molt menor. Pel que fa a les obertures visibles, s'observen dos accessos a l'interior, un situat a la façana nord i que obra a la planta semisoterrània i un altre a la façana est i que dóna directament a nivell de la planta superior. L'obertura d'accés del costat nord està format per les restes d'un gran portal amb un brancal de pedra escairada i una gran llinda monolítica plana; tot i que la seva amplada ha estat modificada posteriorment. D'altra banda, l'obertura d'accés del costat est és una gran obertura en arc rebaixat adovellat sobre muntants de carreus de pedra; aquesta fou transformada, tapiant-la parcialment i convertint-la en una porta senzilla i damunt un finestral. Són visibles també algunes finestres, bàsicament a la façana de ponent, a nivell de la planta inferior hi ha una obertura avui tapiada de llinda en arc rebaixat sobre brancals del mateix material que els murs, i dues petites obertures a manera d'espitllera a la planta superior. De l'interior, destacar que l'espai de la planta semisoterrània està cobert per una volta rebaixada feta amb carreus de pedra tosca; aquesta estança compta també amb una obertura al costat sud que permet il·luminar i ventilar l'interior. | 08128-80 | a uns 60 metres al sud-est de l'església i rectoria de Sant Feliu de Monistrol de Calders. | Segons recull la bibliografia, durant una època entorn al 1600, el poble va comptar almenys amb dues fassines, una hauria estat ubicada en aquest edifici i l'altra es creu que hauria estat situada a Cal Pere negre (ERILL, G.; GUAL, J.: 2006, pg. 40). La referència publicada permet apuntar un origen del segle XVII per aquesta estructura. Tot i que aquesta antiga fassina havia rebut el nom de Fassina del Solà, actualment l'estructura és coneguda com el Porxo del Rector. El nom inicial es deu al fet que era propietat de la propera masia el Solà, la qual també comptava amb dos molins situats a prop d'aquesta. Pel que fa a les restes conservades d'un dels antics molins, es troben situades vers el sud, sud-oest, d'aquest edifici, just a l'extrem oposat de la mateixa feixa on hi ha les restes d'aquesta antiga fassina; de fet, en la feixa es conserva en part l'estructura de l'antiga bassa del molí. Posteriorment la fassina passaria mans de l'església junt amb l'antic mas Guardiola, el qual passaria a ser anomenat també com a rectoria. | 41.7592200,2.0145900 | 418083 | 4623512 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81014-foto-08128-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81014-foto-08128-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81014-foto-08128-80-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les fassines eren indústries destinades a la destil·lació de licor, sembla que en aquesta s'hi feia aiguardent que es portava a vendre bàsicament a comerciants de Moià, a través dels quals s'exportava a Anglaterra, Holanda o Amèrica (ERILL, G.; GUAL, J.: 2006, pg. 40). | 119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||
| 81152 | Barraca de la bauma de les Coses de Mussarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-bauma-de-les-coses-de-mussarra | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6323) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | part de l'estructura es troba esfondrada. | Barraca de pedra seca construïda aprofitant una bauma, del tipus terrera, de planta irregular, amb l'obertura d'accés al costat de llevant. | 08128-218 | al costat nord-est de la Pedrera de Mussarra, a la zona de la finca del Bosc. | 41.7450600,2.0048800 | 417258 | 4621950 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81152-foto-08128-218-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | S'empra la forma bauma per ser l'utilitzada a la zona.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81158 | Barraca 3 de la Baga de la Païssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-de-la-baga-de-la-paissa | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6588) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | part de l'estructura es troba esfondrada, coberta parcialment per vegetació . | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula actualment ensorrada, porta de llinda plana orientada a l'oest. | 08128-224 | zona occidental de la Baga de la Païssa, a la part alta del vessant nord del Serrat de la Rectora. | 41.7664300,2.0208200 | 418610 | 4624307 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81158-foto-08128-224-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 59817 | Teuleria els Boixadors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-els-boixadors | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Sant Pere Sallavinera. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XIX | part cobert per vegetació | La teuleria de Boixadors es troba situada en un marge sota el camí de la Font Puda, molt a prop del la finca del Molí de Boixadors. Es tracta d'una construcció de planta quadrangular de pedra lligada amb argamassa amb la boca d'accés a la cambra de foc en forma d'arc de mig punt orientada al sud-oest. Al costat de llevant es conserven les restes d'un cobert utilitzat com a emmagatzematge i zona per assecar les peces. D'aquest cobert en resten el fonaments de la paret de tramuntada i dos pilars de maons massissos amb bigues de fusta i teules caigudes a l'interior. | 08189-75 | Obaga Devesa | Antigament els grans masos comptaven amb teularia pròpia situada a poca distància per ampliar o arranjar les edificacions existents. | 41.7598100,1.5886600 | 382676 | 4624071 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59817-foto-08189-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59817-foto-08189-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59817-foto-08189-75-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Actualment la boca d'accés es troba tapiada amb pedres i la part superior coberta de vegetació. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 72501 | Trinxeres de cal Bars. Sector Nord. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trinxeres-de-cal-bars-sector-nord | XX | parcialment tapada i coberta de vegetació. | Línia de trinxera situada a l'extrem oest de la carena de la Solana per sobre la casa de cal Bars, orientada a sud-oest. Des d'aquest punt es té bona visibilitat de l'entrada oest del poble. L'entrada oest del poble va estar fortificada tant per la zona nord on ens trobem, també al voltant del serrat del Carme sobre la Coromina, com per la zona sud de la carretera, a la carena del Bosc del metge Soler, a l'altre costat de barranc. En aquest punt s'ha pogut identificar un mínim de dues línies de trinxera. Es tracta d'una trinxera petita que no va arribar a entrar en funcionament. Consisteix en una senzilla rasa de profunditat variable, estimem que d'1 metre de profunditat, tot i que està parcialment coberta de vegetació. La línia, que ressegueix el marge del barranc mantenint la cota, marca en si mateix un zig-zag clàssic. | 08299-125 | Extrem oest de la carena de la Solana. | Línia de trinxeres feta pocs dies abans que les tropes franquistes entressin a Vilada, els primers dies de febrer de 1939. Va ser construïda per algunes lleves de veterans que anaven per davant la retirada i s'ocupaven d'aquest tipus de tasques. L'arribada del front al poble va ser molt ràpida. Alguns testimonis orals parlen que la nit abans de l'entrada dels franquistes al poble s'albiraven les fogueres dels soldats franquistes acampats entre Bertrana i la Sala. Altres testimonis orals parlen que abans de l'entrada es va rebre un petit bombardeig d'artilleria i algun obús va caure al voltant de cal Manel. Al voltant de Villa-rosa i cal Tuníc és on estava previst que s'instal·lés l'artilleria republicana segons el pla per aturar el front dos o tres dies a Vilada. No obstant això, l'avenç nacional per la zona de Prats de Lluçanès va fer perillar la posició republicana a Vilada, i davant la possibilitat de quedar encerclats, van decidir no esperar als franquistes al poble com estava previst i seguir amb la retirada. No es documenta enfrontaments a l'entrada del poble, possiblement, per la ràpida i desorganitzada retirada republicana. Alguns fets destacables dels dies de l'arribada del front a Vilada van ser: per una banda, la voladura dels ponts del Sofre, la Coromina i cal Pei per part de l'exèrcit republicà en retirada. I per l'altra, les morts del peó caminer i veí del poble, Pere Soler Pajerols, i del secretari del poble Dídac Barrios Aymerich. Pajerols morí el dia 9 de febrer de 1939, segons sembla per testimonis orals, després d'agafar una granada de mà trampa que havia estat deixada a punt per explotar. Una segona granada va ser localitzada el mateix dia a la cruïlla de Vila-rasa (feta explotar sense conseqüències). Barrios, que era el secretari republicà del poble, sembla que fou assassinat per uns guàrdies d'assalt en retirada el dia 24 de gener de 1939. | 42.1368800,1.9227200 | 410973 | 4665536 | 1939 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72501-foto-08299-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72501-foto-08299-125-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | 98 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 51763 | Horta d'en Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horta-den-puig | BURÉS, Lluís i MARQUÈS, Anna (1991). La vil·la romana de Cal Ros de les Cabres (El Masnou, el Maresme). Notícia de les darreres campanyes d'excavació, dins Laietània, núm. 6. Mataró. Carta Arqueològica del Maresme: El Masnou (2009). Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. OLESTI VILA , Oriol (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III -I a. C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró. REVILLA, Víctor (1995). Producción cerámica, viticultura y propiedad rural en Hispania Tarraconensis (siglos I aC. - III dC.), dins Cuadernos de Arqueologia, núm. 8. Servei del llibre l'Estaquirot. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | I aC-I dC | parcialment destruït | Jaciment que s'interpreta com un abocador d'un forn romà amb una producció majoritària d'àmfores tipus Pascual 1 i ecipients (dolies) o elements constructius (teules). Es relaciona amb la vil·la de Cal Ros de les Cabres i l'abundància d'aigua i argiles. Per desgràcia, quan es va detectar el jaciment ja s'havia rebaixat el terreny i destruït les possibles restes; per tant, només es va poder fer una recollida de material. | 08118-6 | Torrent de Can Gai, s/n | Jaciment descobert de forma fortuïta durant les obres de construcció de la nau del parc Central dels Serveis de manteniment (Sector Voramar I) del Masnou. L'any 1998, amb motiu del projecte de construcció d'una estació de servei es va fer un seguiment arqueològic que va donar resultats negatius pel que fa a la localització de noves restes romanes. | 41.4819900,2.3306200 | 444116 | 4592481 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51763-foto-08118-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51763-foto-08118-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51763-foto-08118-6-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 51764 | Riera de Teià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-teia | ALVAREZ, J. (1978). Acerca del interés arqueológico de Premià, dins Full informatiu de l'AECC, núm. 4. Premià de Mar. ALVAREZ, J. i RAMIREZ, J. (1980). Una fíbula romana en la riera de Teià, dins Butlletí de l'AECC, núm. 7. Premià de Mar. BURÉS, L. i CARRERAS, N. (1993). La vil·la i la necròpoli de la Riera de Teià (El Masnou, Maresme), dins Puig Castellar, núm. 5. Santa Coloma de Gramenet. Carta Arqueològica del Maresme: El Masnou (2009). Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. CUYÀS, J. M. (1976). Història de Badalona. Badalona II. GORGES, J. G. (1979). Les villes hispano-romaines: inventaire et problemathique archeològique. Paris. LLANAS, J. (1977). Retses romanes al Palmar Hotel de Premià de Mar, dins Quaderns de Prehistòria i Arqueologia del Maresme, núm. 1 . Mataró. MIRÓ, J. (1988). La producción de ánforas romanas en Catalunya: un estudio sobre el comercio del vino de la tarraconense: siglos I aC - I dC. Oxford. MIRÓ, J. (1982).La producció d'àmfores al Maresme: una síntesi, dins Laietania, núm. 2-3. Mataró. OLESTI VILA , Oriol (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III -I a. C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. SANMARTÍ, J. (1987). Laietania ibèrica. Estudi d'Arqueologia i Història. Barcelona. | II aC-V dC | parcialment destruït | Es tracta d'un jaciment d'època romana que comprendria una vil·la i una necròpolis, situada al costat del ramal de la Via Augusta que comunicava Iluro amb Baetulo. Les primeres referències documentals són de l'any 1860 arrel de les troballes d'opus signinum, un sepulcre de teules i dos fragments de Terra Sigil·lada. L'any 1912 les obres del mas Can Mitre van posar al descobert una necròpolis. L'any 1975 amb motiu de l'extracció de sorres de la riera van permetre documentar murs de 50 cm d'amplada, un fust de columna i material ceràmic divers ( ceràmica comuna ibèrica, campaniana, terra sigil·lada, àmfora, etc.). Vistos aquests antecedents, l'any 1990, amb motiu de la urbanització de la zona es van fer unes excavacions arqueològiques d'urgència que posaren al descobert un sector d'habitacions i una necròpolis amb 13 tombes des del segle IV fins el VII dC.. L'àrea d'habitacions documentada semblava correspondre a la part rústica de la vil·la. | 08118-7 | Camí del mig | Documentat des de l'any 1860. L'any 1912 les obres de Can Mitre confirmaren la presència d'un jaciment. Fins l'any 1975 no es tornen a tenir notícies de troballes. Aquest cop fou l'Associació d'Estudis Científics i Culturals de Premià de Mar que documentà fortuïtament la troballa d'estructures i materials arqueològics i els publicà. Finalment, l'any 1990 es fa una modesta intervenció d'urgència que confirma la importància del jaciment, però actualment no hi ha cap resta visible i gran part està destruït. | 41.4840800,2.3374500 | 444688 | 4592709 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51764-foto-08118-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51764-foto-08118-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51764-foto-08118-7-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 42563 | Les Cremades - Bosc de la Xarona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-cremades-bosc-de-la-xarona | ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS ROCA, J. (1945). Carta Arqueológica de España. Barcelona. Madrid: Ed. Consejo Superior de Investigaciones Científicas. Instituto Diego Velázquez, 1945, DE MONTES DE PASCUAL, A. i SALA, L. (1961). Elementos para la Carta Arqueológica del valle medio de la riera de Caldas de Montbuy (Barcelona). VIII Congreso Nacional de Arqueologia. GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. HERNÁNDEZ, J. i MONLEÓN, A.-(2007). Visió històrica de Caldes de Montbui. pp 20-21. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Thermalia. MIRÓ, C. (1961). El nucli romà de Caldes de Montbui. Barcelona. SALA, Ll. (1972c). Importante hayazgo arqueológico en “Les Cremades”, siglos III-II aC. Setmanari Montbui. Núm. 1.396. | IIaC- VdC | parcialment destruït | Possible assentament ibèric. Aquest terreny es trobava afectat per la construcció d'una escola i d'una zona esportiva. Amb el moviment de terres van començar a aparèixer gran quantitat de restes ceràmiques. Entre aquestes restes, es podien trobar produccions de vernís negre Campaniana B, produccions emporitanes del tipus E, (dues pàteres Lamboglia 5/ Morel 2250) que segons C. Miró (1986), presentarien una cronologia del 80 - 40 aC. No es localitzaren estructures associades a les troballes ceràmiques. Durant les obres, també aparegueren monedes ibèriques, la qual cosa va fer pensar a Sala (1961) en l'existència d'una seca pels voltants, però no s'ha trobat cap indici de la seva existència. | 08033-122 | Turó del Pi de les Tres Branques | Jaciment conegut per les constants troballes aïllades que s'han anat succeïnt des de mitjan del segle XX. Almagro (1945), en la seva Carta Arqueològica d'Espanya ja cita el jaciment. Mes tard, l'any 1972, durant unes obres que afectaren la zona, aparegué material ceràmic sense estructures. Malgrat no va ser possible saber quin tipus d'assentament s'estava excavant, el material recuperat va permetre establir una cronologia aproximada que marcava el punt inicial al final del segle III aC, i donava com a punt àlgid el pas del segle II a l'I aC. L'abandonament d'aquest possible poblat deuria succeir a partir de l'època d'August, tal com marquen alguns fragments d'àmfora tarraconense recuperats. Pel que fa a la teoria establerta per Llogari Sala els anys seixanta sobre la possibilitat que Les Cremades fos la seca de la ciutat encara no localitzada d'Eusti, autors com J. Sanmartí, A. Monleón o J. Hernández pensen que les dades són insuficients, recordant que els textos clàssics situen aquest nucli en la zona ausetana i tot i que Caldes es situa geogràficament a la frontera, el fet que la base de la teoria sigui únicament la troballa de les monedes, també permet a Planoles (Ripollès) o Manlleu (Osona) , apropiar-se'n ja que l'arqueologia també hi ha localitzat monedes d'Eusti . | 41.6372400,2.1585300 | 429917 | 4609843 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42563-foto-08033-122-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42563-foto-08033-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42563-foto-08033-122-3.jpg | Legal | Antic|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 80|83 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73293 | Pont Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell-8 | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere (1963). Activitats arqueològiques III. La cultura del sepulcres en fosa en el Penedès. Agrupació Excursionista de Catalunya. Barcelona, març de 1963. GIRÓ ROMEU, Pere (1948). Nuevos hallazgos en el Panades, dins Ampurias, núm. IX-X, pp. 250-260. MUÑOZ AMABILIA, Anna (1965). La cultura neolítica de los 'sepulcros de fosa'. Barcelona: Instituto de Arqueología y Prehistoria. Universitat de Barcelona. Publicacions Eventuals Núm. 9, pàg.110. RIPOLL PERELLÓ, E. i LLONGUERAS CAMPAÑA, M. (1963). 'La cultura neolítica de los sepulcros de fosa en Catalunya', dins Ampurias, núm. XXV, pp. 52-53. | parcialment destruït | L'any 1898, al perforar-se un pou, es va descobrí un crani i una llosa molt gran. Es va tornar a tapar. Quan Pere Giró, l'any 1946, s'assabentà d'aquesta troballa va voler fer una excavació. Va trobar-ho a 1'80 metres de profunditat. La llosa lateral feia 1'8 x 1'28 x 0'39 metres. Al damunt hi havia una altra llosa, desplaçada, i que cobria tres quartes parts del sepulcre, que estava orientat al NO. Una paret lateral estava feta de pedres irregulars formant una mena de mur, mentre que a l'extrem inferior, hi havia una llosa. També es van trobar fragments de ceràmica a mà, fragments de granit d'una possible pedra de molí, ossos i dents humanes d'un sol individu. | 08305-175 | Al nord-est del terme municipal | Excavació l'abril de l'any 1948 per Pere Giró. Els anys 1995 i 1996, en motiu de la construcció de la variant de la carretera N-340 es fan seguiments arqueològics d'urgència dels rebaixos de les terres. Els resultats varen ser negatius al no haver-ne constatat cap resta ni estructura destacable. | 41.3498000,1.7142000 | 392435 | 4578387 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73293-foto-08305-175-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73293-foto-08305-175-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73293-foto-08305-175-3.jpg | Legal | Prehistòric|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 76|78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 58237 | Can Batlle (jaciment); Can Comes - Can Batlle | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-batlle-jaciment-can-comes-can-batlle | <p>ALVAREZ, Jaume (1978). Acerca del interés arqueológico de Premià; dins Butlletí de l'AECC, núm. 4. Premià de Mar, pàg. 10. BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Premi Iluro. Caixa Laietana. Mataró.</p> | I-II dC | notícies orals segons les quals es van repartir les monedes. | <p>Notícies orals de la troballa d'un tresoret composat per una quinzena de monedes d'època romana que aparegué dins una amforeta. Un dels obrers recordava haver llegit el nom HADRIANUS.</p> | 08172-43 | Camí Ral, 44 | <p>Jaume Álvarez va dir que unes obres al celler de cal Metge aparegué un tresoret de monedes que els obrers es repartiren. Però a l'any 1999, Regina Balaguer i Carme Lleonart, dels Serveis Tècnics de l'Ajuntament de Premià de Mar, confirmen que la troballa s'efectuà a Can Batlle.</p> | 41.4884240,2.3569168 | 446317 | 4593178 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58237-43.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58237-430.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58237-431.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | Inexistent | 2026-09-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En alguna bibliografia s'atribueix, per error, la troballa a Cal Metge. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||
| 58251 | Cruïlla dels carrers Ramon i Cajal amb Camí del Mig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cruilla-dels-carrers-ramon-i-cajal-amb-cami-del-mig | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. CAZORLA, F.; COLL, R.; JÁRREGA, R (1997). Els darrers jaciments arqueològics descoberts a Premià. Una aportació a l'inventari arqueològic de Premià de Dalt i Premià de Mar (El Maresme); dins la XIII Sessió d'Estudis Mataronins. Museu-arxiu de Santa Maria. Mataró. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar.</p> | I-V dC | notícies antigues. En part es pot haver destruït, però s'ignora si es conserven restes intactes. | <p>Durant la construcció de l'edifici del carrer Ramon y Cajal número 39 es van trobar materials arqueològics d'època romana i un mosaic.</p> | 08172-57 | Camí del Mig a la cruïlla amb el carrer Ramon i Cajal | <p>Troballes realitzades els any 1970, segons informacions orals que no s'especifiquen.</p> | 41.4967800,2.3534700 | 446036 | 4594108 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58251-57.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58251-570.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58251-571.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | Inexistent | 2026-09-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||
| 58259 | Passatge Banyoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passatge-banyoles | <p>BATLLE, Enric i ROIG, Joan (2001). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic, ambiental i històric. Ajuntament de Premià de Mar. Carta arqueològica del Maresme: Premià de Mar. Inventari i documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, Generalitat de Catalunya, 2009. Inèdit. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (1995). Premià de Mar arqueològic. Premià de Mar. Guia informativa, pàg. 7. COLL i MONTEAGUDO, Ramon (2004). Història arqueològica de Premià. Ed. Clavell. Premià de Mar. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Premi Iluro. Caixa Laietana. Mataró.</p> | I-V dC | notícies antigues. En part destruït, però s'ignora si es conserven restes intactes. | <p>Segons informació oral de Joan Gómez que recull Prevosti (1981), durant unes obres en un lloc no precisat del Passatge Banyoles, es van descobrir les restes d'un mosaic romà que segons sembla fou destruït.</p> | 08172-65 | Passatge Banyoles | <p>Troballa efectuada entre 1960 i 1970.</p> | 41.4909500,2.3490400 | 445661 | 4593464 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58259-65.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58259-650.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58259-651.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | Inexistent | 2026-09-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||
| 73375 | La Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riba-2 | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. ESTRADA, Josep (1969). Vias y poblamiento romanos en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comision de Urbanismo B65, pàg. 68. FABRE, G.; MAYER, M. i RODÀ, I. (1984). 'Alt Penedès', dins Inscripcions Romaines de Catalogne. I Barcelone. Paris, pp.45-52 GIRÓ ROMEU, Pere. (1947). 'Los vestigios ibero-romanos de Sta. Margarita y Monjos' Acción Católica, Vilafranca. Suplemento de las hojas parroquiales. Any VII, núm. 24, 14 de juny de 1947, pàg. 189. GORGES, J.G.(1979). Les villes hispano-romaines. Inventaire et problematique archeologique. París. Publication du Centre Pierre París. Núm. 4. | II-V dC | notícies antigues. | Les notícies més antigues que fan referència directa al jaciment són de finals dels anys 40 i parlen només de l'existència de mosaics policroms que evidencien la possibilitat d'un assentament romà important. En un catàleg de la Iª Exposició d'Art del Penedès de l'any 1927 es parla d'uns materials cedits per la vídua de Batlle sense que es nombri el lloc de procedència de mosaics, cornises i fragments de columna (tot del S.III). El fet de que Pere Giró citi els materials procedents dels terrenys de la Riba i la coincidència del nom del propietari d'aquests terrenys amb el cognom Batlle fa que es pensi que part o tot aquell material provenia d'aquí. L'any 1952 en Pere Giró és informat de l'aparició de materials arqueològics romans en els terrenys de la Riba. Fragments d'àmfores, dolies, tègules, ossos humans, totxos que podrien ser d'un forn i un mosaic rústic monocrom. | 08305-208 | A l'oest del terme municipal a tocar amb el de Santa Margarida i els Monjos | Troballes antigues, algunes sense context. | 41.3359000,1.6650900 | 388303 | 4576906 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73375-foto-08305-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73375-foto-08305-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73375-foto-08305-208-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 73324 | La Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-casa-nova-4 | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. ESTRADA, Josep (1969). Vias y poblamientos romanos, en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comisión de Urbanismo B69, pàg. 68. GIRÓ ROMEU, Pere (1964). 'Notas de arqueologia de Cataluña y Balears. Vilafranca', dins Ampurias. Vol. XXVI-XXVII, pàg.272. RAURET, A. Mª (1963). El proceso de la primitiva población del Penedés. Barcelona: Tesi per la Universitat de Barcelona, pàg. 198. Inèdita. | V-I aC | notícies antigues | L'any 1932 en Pere Giró realitzà unes prospeccions en aquesta àrea localitzant diversos fragments de ceràmica ibèrica comuna a torn, nanses, vores...però no hi cita cap estructura. L'any 1969 J. Estrada en canvi cita el jaciment amb l'existència d'habitacions ibèriques. Al no tenir cap referència no ho podem tenir amb compte. | 08305-197 | Al sud-oest del municipi | Prospecció realitzada l'any 2000 per l'empresa ARQUEOTECNIA (Madrid), sota la direcció de Daniel Pérez i Marta Bueno; degut al projecte de Subtram X del tram Lleida - Martorell de la línea ferroviària d'alta velocitat Madrid -Barcelona - Frontera francesa. Prospecció realitzada l'any 2002, dota la direcció de Francesc Bosch i Moisés Díaz. | 41.3262700,1.6820200 | 389703 | 4575815 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73324-foto-08305-197-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73324-foto-08305-197-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73324-foto-08305-197-3.jpg | Legal | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 77101 | Els Cups | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-cups | AA.VV. (1982) 'L'arqueologia a Catalunya, avui'. Catàleg de l'exposició. Barcelona. pp.38-39 AA.VV (2006). El fons arqueològic del Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. Textos de l'exposició. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. ÁLVAREZ, J. (1980). 'El poblament prehistòric de la Vall de Sant Mateu' dins Premià Informa, núm.6. Premià de Mar. pp. 21-23. BALLDELLOU, V. (1972). 'El yacimiento prehistòrico del Roc d'en Sardinyà (Sant Genís de Vilassar, Barcelona)' dins Pyrenae núm. 8. pp. 41-52. CUYÀS, Josep Maria. (1976). Història de Badalona. Vol. II, p.65 LLEONART, R. (1976). 'El Maresme durant l'Eneolític', dins Miscel·lànies Arqueològiques de Mataró i el Maresme. Mataró. pp.11 - 12. MARCET, R. (1981). 'El Neolític Antic (Cardial-Epicardial) a Catalunya', dins El Neolític a Cataluña. Taula Rodona de Montserrat. pp.25-26. MONTLLÓ, Jordi i COLL, Ramon. (1989). 'Síntesi arqueològica de Teià. Conclusions generals', dins Butlletí Informatiu Local, secció Temps Passat, núm. 27. Ajuntament de Teià. Febrer, p.9. MONTLLÓ, Jordi i BOSCH, Laura (2008) Inventari del patrimoni arqueològic del Parc de la serralada litoral, Fitxa núm. 067. RIBAS, Marià (1964). Els origens de Mataró. Caixa d'Estalvis de Mataró. p.26. UBACH, Pau (1994): Memòries etno-arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. L'Aixernador. Argentona. | notícia no contrastada | El Pla especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt situa en aquest indret una àrea d'expectativa arqueològica però no s'especifica cap troballa concreta en aquest punt, tot i que està envoltat de jaciments prehistòrics. L'any 2008, amb la revisió de la carta arqueològica per part del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, no es va incorporar com a jaciment arqueològic. | 08214-13 | Planes de Can Boquet | La troballa de material ceràmic i lític d'època prehistòrica en tota aquesta àrea és normal i freqüent i cal relacionar-ho amb les diferents coves-enterrament que s'han documentat, com la Cova de la Granota, la Cova d'en Pau, la Cova d'en Joan, els Rocs d'en Sardinyà entre d'altres. | 41.5306300,2.3438900 | 445265 | 4597873 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77101-foto-08214-13-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77101-foto-08214-13-3.jpg | Legal | Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 76 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||
| 73216 | Casa Olivella i Ràfols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-olivella-i-rafols | MALLART i RAVENTÓS, M.L. (1982). Santiago Güell i Grau, arquitecte vilafranquí, la seva obra 1892/1920. Museu de Vilafranca, Ponència de Cultura de l'Ajuntament de Vilafranca. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | només s'ha conservat la façana | Edifici entre mitgeres que tenia planta rectangular, que consta de planta baixa, pis i sotacoberta. Només conserva la façana que està apuntalada. La seva composició és simètrica a partir de tres eixos verticals. El parament inferior de la façana, que correspon a la planta baixa està fet de bandes horitzonatsl; i a la part superior és llis. A la planta baixa hi ha el portal d'accés, centrat i d'arc de mig punt, acada costat trobem finestres, també amb arc de mig punt i totes les obertures tenen trencaaigües. A la planta pis, destaquen tres balcons d'obertura únics adintellada amb trencaaigües d'arc rebaixat amb decoracions geomètriques entre l'arc i la llinda. Coronament amb cornisa sostinguda per mènsules i barana de gelosia i boles ornamentals | 08305-123 | Carrer de Sant Pere, 134 | Probablement, la data de construcció de la planta baixa es va fer l'any 1885, segons figura en una de les reixes d'una finestra. L'any 1899 es presenta la sol·licitud d'obres per afegir una planta a la casa de Josep Olivella, segons projecte de Santiago Güell i Grau. | 41.3424300,1.6949000 | 390808 | 4577593 | 1899 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73216-foto-08305-123-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73216-foto-08305-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73216-foto-08305-123-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Santiago Güell i Grau | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 80673 | Sínia de can Casaler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-can-casaler | XIX | només queden algunes restes | <p>A l'exterior, a la banda sud, on hi havia els horts i a prop del torrent del Rubió, hi ha les restes d'una sínia que era moguda amb un ruc. Encara resta l'eix central de ferro amb dues rodes engranades que transmetien l'energia que permetia extreure l'aigua del pou que es troba al costat, a un dos metres de distància de l'eix central. L'eix es suporta amb una biga horitzontal de ferro. El pou és rectangular i disposa d'un petit safareig. Es troba ubicada al peu de l'hort i de la riera de Vallhonesta o del Rubió.</p> <p>Al costat hi ha una font, la font de cal Fainé.</p> | 08262-121 | Can Fainé. Boades. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>La sínia és un complex hidràulic format pel pou, l'estructura de la sínia, la bassa, a vegades un safareig, i sistemes de canalització de rec. El pou, generalment rectangular, disposava d' una maquinària per pujar l'aigua a la superfície. Aquesta maquinària està composta bàsicament per dues rodes, una horitzontal moguda per un animal, i una altra vertical. La roda vertical pujava l'aigua del pou amb els catúfols que la buidaven a la bassa del costat on s'acumulava pel seu ús. Els catúfols, generalment de fang o de fusta, tenien un petit forat al fons per tal de buidar-se quan la sínia s'aturava. La força motriu era la de les mules o d'altres animals de tir, que voltaven lligats a un eix vertical i feien girar la roda horitzontal situada sobre l'eix i que transmetia l'energia a la roda que pujava l'aigua a través d'un sistema d'engranatges de ferro. L'objectiu era pujar l'aigua i acumular-la en una bassa per la seva utilització en el regadiu dels horts per gravetat de la caiguda d'aquesta. L'animal girava en una plataforma circular en la que hi havia l'eix al centre. Hi podien haver de dos tipus, la que es situava sobre el pou i al voltant es construïa una plataforma empedrada que servia per que caminés el ruc; i la que tenia aquesta plataforma i la sínia desplaçada a un costat del pou amb la transmissió a través d'un eix horitzontal que comunica les dues rodes. Les sínies estaven generalment a prop de les rieres o sobre aigües subterrànies poc profundes i la seva finalitat era regar una petita extensió de terra destinada primordialment a cobrir les necessites bàsiques del mas. L'aigua s'extreia del pou mitjançant un sistema d'engranatges i cordes que primer eren de fusta i que gradualment varen ser substituts pel ferro i que utilitzaven la tracció animal per funcionar. Tot i que l'origen del sistema s'atribueix als àrabs, les sínies de la zona són construccions del segle XVIII o XIX. Les sínies eren construccions molt corrents en aquests entorns i facilitaven la recollida d'aigua i el rec per les terres, essent l'únic mitjà de fer conreables algunes terres a les que no es podia fer arribar l'aigua pel desnivell del terreny. Amb l'arribada dels nous avenços duts a terme de la ma de la revolució industrial el sistema d'extracció de l'aigua del subsòl va modernitzar-se amb la incorporació del motor elèctric que va substituir l'animal. Després de la Guerra Civil, es van substituir progressivament per motors de gasolina o elèctrics que han provocat l'abandó de la sínia, tot i que els pous segueixen en ús.</p> | 41.6811700,1.8683100 | 405809 | 4614997 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80673-foto-08262-121-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2026-08-12 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Actualment la casa es coneix com cal Fainé, nom dels propietaris actuals i del restaurant que alberga. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||
| 66641 | L'Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lestany-0 | només es genera en èpoques de molta pluja. | <p>Zona lacustre dessecada situada a 1.483 m d'altitud, al sud-oest del terme municipal, per sobre de la casa Casanova de les Garrigues. La zona humida ocupa una superfície de 10,36 ha; la superfície màxima de l'estany era de 4 ha. És l'origen del torrent de les Garrigues i del torrent de l'Estany. Es troba situat en una ampla extensió plana de prat subalpí de forma còncava que recull, en el centre, aigües pluvials i aigües freàtiques. Era un dels pocs estanys naturals i de muntanya de la conca del riu Llobregat. Actualment s'ha convertit en una zona inundable apta per a la pastura de bestiar boví. Un sistema de drenatge impedeix que les aigües que l'alimenten recuperin l'antic estany. L'absència de peixos ha facilitat el desenvolupament de poblacions d'amfibis en petits tolls que es formen i que disposen d'una excel·lent qualitat de l'aigua. En general, és una zona d'una elevada diversitat biològica i d'una especial singularitat hidrològica. Es troba envoltat de bosc en el punt de transició del paisatge subalpí, format bàsicament per pinedes de pi roig, cap al paisatge més mediterrani, format bàsicament per rouredes de roure martinenc.</p> | 08268-151 | A l'extrem oest del municipi | <p>L'any 1810 fou dessecat. Des d'aleshores reapareix temporalment, en èpoques de l'any molt concretes, i ocupa una àrea molt reduïda.</p> | 42.1384300,1.8109400 | 401738 | 4665830 | 08268 | Cercs | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66641-foto-08268-151-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66641-foto-08268-151-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Xarxa natura 2000 | Natura 2000 | Àrea especial de conservació | 2020-01-29 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'estany es podria recuperar amb certa facilitat si s'eliminés el sistema de drenatge que impedeix l'acumulació de les aigües. Està inclòs dins de l'espai del PEIN 'Serra d'Ensija-Rasos de Peguera' i dins de la Xarxa Natura 2000 ES0000018 'Prepirineu central català'. | 2153 | 5.1 | 1785 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 40266 | Rec Draper | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rec-draper | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIX | només es conserven petits trams del seu recorregut. | El rec de Can Draper naixia a la resclosa situada a sobre de la Font de Racó (torrent del Verder), travessava l'Ametlla i finalitzava a la Bassa Drapera, ja dins la finca. Actualment ha quedat engolit per la pròpia xarxa urbana, i només es conserven determinats trams del seu recorregut, com en el seu naixement, a la resclosa i a la bassa drapera primera. | 08005-397 | Torrent del Verder | PUIG, J (2007:109). L'any 1881, hi havia 14 propietats del municipi que podien regar gràcies a aquest rec. Creuava el poble per sota Can Coromines, passava a prop de la plaça de l'Ajuntament i seguia al biaix fins que passava entre Can Martí i l'actual dispensari municipal. D'allà seguia pel carrer Pompeu Fabra, creuava la carretera per mitjà d'un sifó i baixava cap a la masia. Un cop passat el Trull hi havia un decantador de sorres. | 41.6748700,2.2549700 | 437985 | 4613947 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40266-foto-08005-397-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 74959 | Bassa del molí de Dalt de Mosqueroles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bassa-del-moli-de-dalt-de-mosqueroles | MUSEU ETNOLÒGIC DEL MONTSENY (1998) Inventari del Patrimoni Etnològic del Montseny. | només es conserven els vestigis de la cara interna | Bassa de grans dimensions, situada a una terrassa de la riera, al damunt del molí de Dalt. La cara interna de l'antiga bassa era construïda amb pedra lligada amb morter i arrebossada. Les seves mides aproximades són 30 m de llargada, 8 m d'amplada, i 12 m d'alçada màxima. Fa poc temps fou recuperada com a bassa. L'aigua que sobrava era conduïda fins a la bassa molí Baix. | 08081-83 | La Farga | 41.7132800,2.4555300 | 454706 | 4618086 | 08081 | Fogars de Montclús | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74959-foto-08081-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74959-foto-08081-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08081/74959-foto-08081-83-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-12 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||||
| 66609 | Pont de ferro de la Baells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-ferro-de-la-baells | BOIXADER, M. (1998): 'Projecte de reconstrucció del tram de ferrocarril Colònia Rosal-Pedret', a L'Erol, núm. 59. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. LACUESTA, R. i GONZÁLEZ, X. (2008): Ponts de la província de Barcelona: comunicacions i paisatge, Diputació de Barcelona, Barcelona. SALMERÓN,C. (1990:): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà. Col·lecció: Els trens de Catalunya, 14-B, Terminus, Barcelona. SERRA, R. (2006): 'Cercs: ponts de totes mides, camins de totes menes', a L'Erol, núm. 89. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. TORRES, C.A.(1905) . 'Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà', Barcelona. | XX | només es conserven els estreps, el tauler es va desmuntar. | El pont anomenat de ferro es troba a la part final del traçat del ferrocarril de Manresa a Guardiola en el tram conservat a la zona de Pedret, per sota de la presa de la Baells, actualment de la via verda. Les restes que es conserven del pont són els estreps o estructures de suport del tauler. En el punt on finalitza la via verda trobem l'estrep sud del pont, aquest és un pilar bastit a mode de contenció; està construït damunt la roca i és de grans pedres tallades i carreus ben escairats a les cantoneres. L'estrep nord, té un major dimensionat, està conformat per un pilar i un estrep, els quals estan units per un arc; els pilars i estrep tenen les mateixes característiques constructives que l'estrep sud, pel que fa a l'arc, aquest és format per diverses filades de maó massís i damunt paret de carreus. A la part nord, el pilar, situat a tocar del pas habitual de l'aigua, té a la seva cara oest un petit trencaaigües de cara triangular. Es conserven diverses imatges del pont que permeten saber que la part central del tauler tenia unes baranes de biguetes metàl·liques formant una senzilla gelosia. | 08268-119 | Al riu Llobregat, entorn a 610 metres al nord del pont de Pedret. | L'any 1890 es fusionaren les empreses Ferrocarriles y Minas de Berga, SS i Ferrocarril Económico Manresa-Berga; entre l'any de la fusió i el 1904 es va dur a terme les obres del ferrocarril entre Olvan i Guardiola. Les obres van ser adjudicades al contractista Magí Gallifa, el 8 de juny de1901. El traçat era de certa complexitat, ja que el terreny era molt abrupte, fet que comportava dificultats tècniques, la construcció de diversos túnels i ponts. La majoria de les obres van ser concloses a finals del 1903. La inauguració de la línia es produí al 21 de novembre de 1904. L'any 1972 es clausurava el traçat de la colònia Cal Rosal amb Guardiola. L'any 2015 s'ha realitzat una actuació de recuperació de la via verda que ressegueix el traçat del tramvia entre Olvan i Pedret. | 42.1116100,1.8817100 | 407547 | 4662773 | 08268 | Cercs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66609-foto-08268-119-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66609-foto-08268-119-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||
| 80570 | Mur de cal Castaño Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mur-de-cal-castano-vell | <p>CANAL, P., VILA, M. (1986). Sant Vicenç de Castellet des de l'antiguitat als nostres dies. Llibreria Sobreroca, Manresa, 3ª ed.</p> <p>SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986.</p> <p>AA.D. (1977). Les masies. A El Breny, número extraordinari Festa Major de 1977.</p> <p>VILA, M. (1948). La piqueta demoledora está derribando los últimos vestigios de la casa feudal Santvicentina. A 'El Castellet', número 10, febrer de 1948.</p> | XIII-XX | només es conserven algunes restes | <p>L'antiga casa senyorial de cal Castaño estava ubicada a la cantonada del Passeig de Pau Casals i la Plaça de Sant Vicenç, davant de l'estació de la Renfe. De l'antiga casa tan sols resten les bases del mur de tramuntana on encara es pot apreciar l'espai que ocupava una porta. El solar on hi havia hagut la casa és actualment el jardí de la casa que dona al carrer Eduard Peña. Durant la Guerra Civil es va fer un refugi soterrat en les ruïnes de l'antiga casa al que s'accedia passada la via del tren. Ja en aquella època la casa era una ruïna i acabada la Guerra es va acabar d'ensorrar pel perill que suposava. A la plaça de Sant Vicenç, davant el solar, que era un dels llocs cèntrics de l'antic Sant Vicenç, en fer el pas de canonades i la carretera, es van trobar ossos humans. Segons ens han explicat, en aquesta zona hi havia l'antic cementiri del poble i sembla que cal Castaño tenia també església. Segons consta al diari Castellet (nº 10, febrer 1948) hi havia un bloc de pedra del mur de la casa que tenia un croquis que podria ser de la planta de la casa més antiga. Explica que tenia baixos amb volta i un pati central al que s'entrava per una gran porta.</p> | 08262-18 | c/ Eduard Peña. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Cal Castaño era una masia senyorial de les més importants de Sant Vicenç de Castellet. Es va ensorrar l'any 1937, durant la Guerra Civil, pel bàndol republicà. El 1947 es va acabar de treure la runa del solar. Era una casa feudal i els seus murs s'estenien al llarg de la via del tren. El 1856 era habitada per 'el senyor' de Castellet i s'anomenava popularment 'la casa del senyor'. Fins el 1929 la tenien llogada la família Castaño i per això era conegut amb aquest sobrenom. Els de cal Castaño van construir una altra casa que també es coneix com Cal Castaño, al costat de l'estació, i que possiblement substituís com a vivenda a l'antiga ja que va ser abandonada en l'època en que es va construir aquesta nova, a finals del XIX. La casa de darrera que fa mitgera amb l'antiga cal Castaño, era de traginers que tenien bestiar per el transport. Ara estan fent obres al solar contigu al de cal Castaño i es pot apreciar una paret folrada amb cairons que seria d'una tina de planta quadrada. Al Fogatge de 1368-1370 (IGLÉSIES, 1962) Sant Vicenç tenia 21 focs, constituint un poblament dispers. Al de 1497 (IGLÉSIES, 1991), coincidint amb un període de davallada demogràfica després de la guerra civil contra Joan II, Sant Vicenç tenia 7 focs; igual que al 1553. El cens de 1717 recull 94 habitants; i el del comte Floridablanca el 1787, 50 habitants. A finals del segle XIX Sant Vicenç era un nucli molt petit concentrat al voltant de l'antiga església parroquial ja desapareguda que estava al costat de cal Castaño; hi havia la casa cal Castaño, el Raval de les Roques i el Raval Nou, les pairalies de Sant Joan de Dalt, Sant Joan de Baix i Ginferrer, i algunes cases repartides pel terme entre les que trobem cases importants com Les Vives. L'any 1871 es comencen a urbanitzar carrers al nou nucli urbà: Castellet, Sobrerroca i Migdia, carrers que formen una estructura reticulada tallada per les dues línies fèrries que divideixen la població en diversos sectors. Durant la segona meitat del segle XIX la població augmenta considerablement, quadruplicant-se mostrant la clara influència de la construcció del ferrocarril i de l'assentament de la indústria tèxtil al municipi. Actualment encara es conserven 14 masos i 3 desapareguts el darrer segle, tot i que la major part de la població es concentra al poble, en el que distingim diferents barris. En un article del Castellet de l'any 1948 (VILA, 1948) hi ha la següent descripció de la casa: 'Aquella mansión estaba formada por un subterráneo planta baja con bóveda y un primer piso descomunal. Este estaba compuesto de unas grandes habitaciones, corredores, comedor y cosina, que se entreveía un sinúmero de modificaciones y obras, que por su cariz, probablemente, se practicaron el año 1905, por haber visto dicho año marcado en el dintel de entrada al piso. Tenía una entrada señorial, un patio con una escalera de piedra hecha con mucho gusto, con una terraza alrededor que daba a los interiores del piso y a un balcón que daba fuera. Por el patio se entraba enlos bajos, compuestos estos, de unas enormes celdas enlosadas, lóbregas y húmedas, donde durante muchos años el Ayuntamiento utilitzava una como prisión para delincuentes'.</p> | 41.6683200,1.8630500 | 405352 | 4613576 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80570-foto-08262-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80570-foto-08262-18-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | Inexistent | 2026-08-07 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Molt a prop del lloc on es trobava aquesta casa es va construir una altra que es coneix com cal Castaño nou. | 98|85 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||
| 49739 | Pont del diable de Cal Bassacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-diable-de-cal-bassacs | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; COROMINAS CAMPS, R.: (2002): 'El pont de Sant Marc i el pont d'Orniu', a L'Erol, número 75, p. 35-41. -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -FÀBREGA, A. (2000): Llegendes de ponts, dòlmens i menhirs a Catalunya. Itineraris. Sant Vicenç de Castellet: El Farell edicions. -SERRA i VILARÓ, J. (1989): Baronies de Pinós i Mataplana. Reproducció facsímil de l'obra de 1930, editat el 1989 pel Centre d'Estudis Baganesos. | XI-XIV | només es conserva part de l'extrem de llevant. | Les restes que es conserven del pont corresponent a l'estrep de llevant, del qual es poden veure les característiques del parament format per carreus de mides mitjanes, força regulars i disposats més o menys en filades, units amb morter de calç. Les restes ens permeten veure el massissat intern del pont format per pedres irregulars i còdols tot de mides diverses unit amb morter ric en calç. El tros conservat es correspon a l'arrencament de l'arc central i fins i tot l'inici d'un arc lateral; també es pot observar el que deuria correspondre al talla-aigües sembla que de planta triangular. Les notícies documentals conservades indiquen que es tractava d'un pont d'esquena d'ase, amb un gran arc central de mig punt, i a cada costat dos altres arcs de mig punt, de llum molt menor, el de més a l'extrem encara més petit. Segons l'estudi i la reconstrucció planimètrica realitzada per Ramon Corominas, el pont podria haver tingut una amplada de 4,80 metres a l'arrencada del pilar de l'arc central, la qual es reduiria amb l'alçada fins uns 3,90 metres; indica que l'arcada major podria tenir una llum de 22m i la llargada total i aproximada del pont podria ser d'uns 83 metres. (BUSQUETS, J.; COROMINAS, R.:35-39 ). | 08092-98 | al peu de la llera est del riu Llobregat, davant la fàbrica de Cal Bassacs. | El pont de Sant Marc es situa cronològicament dins l'època medieval, segurament una obra d'època romànica, del qual no s'ha pogut concretar més la cronologia (segles XI-XIV). La importància del pont de sant Marc rau en que el camí de la Sal creuava el Llobregat per aquest punt, essent una de les vies de comunicació cap a Casserres, Serrateix i Cardona i vers la banda oposada, a llevant, cap Prats i Vic o prenent direcció més nord, en sentit Borredà, Ripoll i altres terres del nord de Catalunya. Documentalment, en un testament del 1389 consta la referència d'una deixa per les obres del pont de Gironella ( BUSQUETS, COROMINAS:35 ), aquesta notícia apareix però no es pot concretar si és en relació al pont de Sant Marc o al pont vell de Gironella. En el llibre del Comú de Gironella, en data 1649 consta referenciat l'arrendament per subhasta pública del dret de cobrar els impostos relacionats amb el pont (passatges i altres privilegis), així, entre les informacions que hi consten i figura '...lo arrendador que pot fer pagar a qualsevol persona que passara ab bestia de peu rodo per lo pont de St. March tres lliures de moneda Barsa.'. Una altra notícia del pont data del 13 de febrer de 1701, quan es fa referència a l'acord del Consell per tal que s'adobi el que sigui necessari del pont de Sant Marc. (BUSQUETS, COROMINAS:36). També consta referenciat al 1789 en el qüestionari de Francisco de Zamora i, posteriorment, Ramon Farguell de Berga, precisava en relació al pont de Sant Marc, que era un pont elevat, d'un ull extraordinari i molt estret. Unes referències en un albarà d'arrendament del 1830 fan pensar que el pont podria haver quedat malmès durant les primeres dècades del segle XIX. Posteriorment, en data 1861, en el projecte, plànols i alçat conservats arran de la sol·licitud de Joan Teixidó de construcció de la fàbrica de Cal Bassacs, es té informació molt concreta de com era el pont, en aquest moment el pont estava destruït per la part central. L'alçat ens mostra que es tractava d'un pont d'esquena d'ase, amb un gran arc central de mig punt i dos arcs més a cada costat. Inicialment en la resolució de la petició de construcció de la fàbrica, es va demanar que es respectessin les restes del pont, les quals no podien quedar afectades per la construcció de la fàbrica. Uns anys més tard, a finals del 1892 Antoni Teixidó va sol·licitar poder enderrocar el que quedava del pont al costat de la llera on tenia instal·lada la fàbrica, a fi de poder ampliar l'edifici; després de restar a exposició pública es va donar el permís. Al 1904 Josep Vilardell sol·licitar poder enderrocar les restes que quedaven al costat est; se li concedí el permís amb condició que les restes que quedessin dempeus no oferissin cap perill. | 42.0232900,1.8862500 | 407795 | 4652962 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49739-foto-08092-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49739-foto-08092-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49739-foto-08092-98-3.jpg | Inexistent | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El pont és conegut també amb el nom de Pont de Sant Marc de Cal Bassacs. | 92|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||||
| 72326 | Molí de vent de Segur | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-vent-de-segur | ANDREU CABALLERIA, Montserrat (2003). Segur, un poble amb passat i amb futur. Inèdit. | XX | només es conserva la base | Pilar de sustentació d'un antic molí de vent metàl·lic que generava electricitat a Segur És troncocònic, de secció quadrangular (1'63 x 1'63 m), amb una alçada màxima conservada d'1'7 metres. Està fet de pedres força regulars unides amb morter. | 08297-174 | Segur | Aquest molí de vent, es feia servir per generar electricitat destinada la rectoria i l'església de santa Maria de Veciana. En el període que va del 1940 al 1970 es va utilitzar molt aquest sistema per alimentar dinamos que produïa electricitat a 12 volts. La majoria d'aquests molins eren fabricats a Can Canela. | 41.6823300,1.4697200 | 372636 | 4615638 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72326-foto-08297-174-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72326-foto-08297-174-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest sistema de generar corrent elèctric va ser molt usual a Veciana durant molts anys, ja que el subministrament elèctric de la xarxa va arribar molt tard. | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 42763 | Casa al carrer de Barcelona, núm. 37 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-al-carrer-de-barcelona-num-37 | MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. | XVI-XVIII | només es conserva l'arcada de pedra de la planta baixa | Arcada realitzada amb volta de pedra de granit situada a la planta baixa de la casa, construïda de nova planta. La paret que aguanta l'arc està feta de ciment al qual s'ha incorporat pedregam irregular per a donar un caire antic. | 08033-322 | Carrer de Barcelona, núm. 37 | Durant l'enderroc de les cases núm. 37 i 39 d'aquest carrer es realitzà un seguiment arqueològic. Les restes trobades corresponien a la fonamentació de l'edifici i un semisoterrani en forma de cisterna vinícola. Històricament es tracta d'una zona d'ocupació d'almenys des del segle XI, només destacant algunes restes de material romà sense cap context estratigràfic i que segurament podrien considerar-se d'aportació externa. D'aquesta casa només es conservà l'arcada de pedra. | 41.6330100,2.1623900 | 430234 | 4609370 | 08033 | Caldes de Montbui | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42763-foto-08033-322-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42763-foto-08033-322-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73620 | Premsa de vi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-vi-1 | XX | només es conserva el cargol i la pedra inferior | Premsa de vi giratòria a sang, col·locada ornamentalment a la plaça de la Verema. Només es conserva el cargol i la pedra inferior, on es pot apreciar les marques de fregament. | 08305-363 | Plaça de la verema, s/n | 41.3498300,1.6978500 | 391067 | 4578411 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73620-foto-08305-363-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73620-foto-08305-363-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||
| 49807 | Costa de Cal Peu Curt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/costa-de-cal-peu-curt | només consta que s'han recollit fragments de materials. | Es tracta d'una zona en la que s'han localitzat diverses troballes ceràmiques i lítiques, inclou un fragment de molí de barca, un altre fragment de molí, diversos fragments de ceràmica informes corresponents a diferents vasos, a més d'una ceràmica cardial. La varietat del conjunt de fragments recollits sembla indicar que una ocupació de l'indret i per tant segurament l'existència d'un jaciment a la zona. | 08092-166 | a uns 200 metres al nord-oest de l'església de Sant Marc de Cal Bassacs | 42.0203100,1.8749500 | 406855 | 4652643 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49807-foto-08092-166-2.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | 2026-08-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les dades han estat facilitades per membres de la Societat d'Arqueologia del Berguedà, concretament per Josep Sànchez. Les imatges del material arqueològic són de la Societat d'Arqueologia del Berguedà i del Museu Comarcal de Berga. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||||||||||
| 77431 | Rellotge de sol de Cal Garbat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-cal-garbat | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. GENERALITAT DE CATALAUNYA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Vilassar de Dalt. www.gnomonica.cat | XX | només conserva el gnòmon. | Rellotge de sol, de superfície oval i del tipus vertical declinant, ubicat a l'antiga fàbrica tèxtil situada entre els carrers Llibertat, Balears, Mn Cinto Verdaguer i Torrent d'en Daniel. El quadrant està pintat entre dues finestres de la planta pis de la façana orientada a sud-est, perpendicular al ràfec que dona al carrer Balears. Està molt esborrat. No obstant això s'aprecien algunes de les línies horàries que estaven esgrafiades superficialment a l'arrebossat de la paret i el marc del quadrant, d'uns 6 a 8 centímetres d'amplada. El gnòmon de vareta és de secció circular, collat a la part superior del quadrant i amb cabota arrodonida. Hi ha la línia que marca les dotze del migdia i a la seva dreta es poden comptabilitzar fins a quatre línies que baixen formant un angle agut fins al marc del rellotge. Al costat esquerra estan gairebé esborrades. Les xifres horàries no es llegeixen. | 08214-343 | Carrer de les Balears, 12 | El fundador de la fàbrica fou Jaume Vives i Bonamusa. El nom de Cal Garbat és l'aplicació del malnom popular que tenia. El 1869 tenia 74 telers manuals; el 1879 en tenia 28 de manuals i 16 de mecànics. Llavors ja es coneixia amb el nom de 'Hijos de J. Vives Bonamusa'. L'any 1900 tenia 76 telers mecànics moguts a vapor, 12 telers comuns, manyeria pròpia, tint i blanqueig. Aquest darrer era un edifici que hi havia prop del Camí del mig amb una extensió de terra per estendre i assecar les teles. El Torrent del blanqueig era el camí d'accés a aquest indret. L'any 1917 es produeix un altre salt generacional i es coneix amb el nom de 'Hijo y nieta de J. Vives Bonamusa', amb 162 telers. Ja el 1926 passa a dir-se 'Antoni Vives' amb només 58 telers. Tanca l'any 1930. Després de la Guerra Civil, el senyor Francisco Canals Corbatera, instal·la 34 telers que treballen fins els anys 70. també acollí l'empresa Textil Marro que més tard es coneixeria com Vilassar Textil i s'instal·laria al Camí de Mataró. | 41.5199300,2.3582600 | 446455 | 4596676 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77431-foto-08214-343-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77431-foto-08214-343-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest rellotge de sol consta des de l'any 2005, a l'inventari de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referència 2705. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 47876 | Ball de tortells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ball-de-tortells | <p>AMADES I GELAT, Joan (1950-1956). Costumari català el curs de l'any. Barcelona: Salvat</p> | XIX | no és vigent | <p>Ball que es celebrava el dia de la Festa Major de Santa Magdalena (22 de juliol), a la sortida de l'ofici religiós. Les parelles evolucionaven amb habilitat, agafant el tortell en lloc d'agafar-se de les mans; constituïa una prova d'enginy fer rístol sense trencar el tortell que sostenien alhora ballador i balladora.</p> | 08072-142 | Plaça de l'Església | 41.4180100,1.9230200 | 409998 | 4585721 | 08072 | Corbera de Llobregat | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Sense ús | 2026-09-22 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | L'única referència que hi ha és al Costumari català de Joan Amades (no s'ha localitzat cap més testimoni escrit ni cap persona que ho recordi). | 62 | 4.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||||
| 81003 | Pedrera de la Païssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-la-paissa | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. http://www.xerolit.cat/pedreres.html | XX | no és utilitzada com a pedrera; es tracta d'una explotació a cel obert de mides considerables. | Antiga pedrera d'extracció de pedra sorrenca, de la qual es pot veure dos grans fronts d'extracció a cel obert, un dels quals amb entorn a uns cinquanta metres de llargada i de força alçada, en conjunt són molt visibles els diferents talls i seccions del terreny natural. L'explotació és clarament visible des del peu de la carretera que va de la masia la Païssa a la Coma però també des d'alguns altres indrets. | 08128-69 | a la zona nord del terme municipal, a la B-124 on hi havia la Colònia Clarassó, prendre el trencall. | L'explotació d'aquesta pedrera s'inicià entorn l'any 1952 i va tenir un període de funcionament d'uns sis anys; consta que hi van treballar una quinzena de persones. L'empresa propietària era Pedreres Jornet. La pedrera va continuar essent explotada com a zona d'extracció de sorres i graves per la construcció. | 41.7766100,2.0188800 | 418462 | 4625439 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81003-foto-08128-69-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81003-foto-08128-69-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | També apareix citada com a pedrera dels Gorgs Blaus i amb el nom d'empresa, la Pedrera d'en Jornet o la Pedrera Jornet que de fet és el nom oficial.A les zones d'extracció destaquen la presència de dues grans basses d'aigua que han ocupat alguns dels espais d'explotació. | 98 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||
| 49846 | Ofrena al riu Llobregat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ofrena-al-riu-llobregat | -AMADES, J. (1982): Costumari Català. Barcelona, Salvat editores i Edicions 62. | no és un costum vigent, va ser recollit per Joan Amades. | Joan Amades recull en el seu costumari, que coincidint amb Sant Cristòfol (10 de juliol), al matí era costum de llençar tres panets petits al Llobregat per tal que no s'hi ofegués ningú durant any, així com per demanar que no hi hagués cap riuada que causés mal. | 08092-205 | riu Llobrehat, al pas per Gironella, en el pont Vell. | 42.0332800,1.8825900 | 407506 | 4654075 | 08092 | Gironella | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2026-08-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es tracta d'un costum recollit per Joan Amades del qual no es té constància actualment. Es tractaria d'un tipus de ritual d'ofrena al riu com a mostra d'agraïment i pregant per tal que no hi hagués cap desgràcia relacionada amb el riu. | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||||||||||
| 73397 | Els càntirs de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-cantirs-de-vilafranca | PATRICI (1911). 'A trencar cantis. Costum vilafranquina estingida', dins Quinzenal El Labriego, Vilafranca del Penedès, 15 de febrer de 1911, pp. 5 i 6. PATRICI (1912). 'Els cantis de Vilafranca', dins Quinzenal El Labriego, Vilafranca del Penedès, 30 de novembre de 1912, pp. 5 i 6. | XVIII-XIX | no vigent | L'ofici de terrissaire que feia càntirs era molt arrelat a Vilafranca. Es coneixien amb el nom de càntirs de Vilafranca els càntirs negres que s'hi feien. El lloc on s'ajuntaven aquests terrissaires era al voltant de la plaça Jaume I. Un dels costums, avui perdut, relacionat amb aquesta indústria, és la trencadissa de càntirs que es feia a la sortida dels casaments. Quan els nuvis sortien de l'església, els convidats, companys o amics de la colla, es dedicaven a trencar càntirs als seus peus. Sovint els seguien amb un carro ple de càntirs i els anaven trencant fins al convit. Es tractava de càntirs que sortien del forn amb alguna deformació o defecte de cuita i, per tant, no es podien vendre com un càntir d'aigua. | 08305-219 | Vilafranca del Penedès | A principis de segle XX ja es parla com una tradició desapareguda. Alguns terrissers que recull la bibliografia són 'el Perlas', 'l'Hermità', 'el Pa i Figues' i 'el Trius'. | 41.3470100,1.6967500 | 390970 | 4578099 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 42751 | Rellotge de sol de la Rectoria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-la-rectoria | MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Pàg. 173. Editorial Teide. Barcelona. | XX | no té números ni gnòmon | Rellotge de sol del tipus Vertical declinant, que es troba realitzat damunt d'una rajola quadrada de fang, incrustada al mur de la casa. Té gravades les línies horàries, però manquen els números i el gnòmon. Per sota del morter que serveix de suport al rellotge hi ha la data gravada '1929'. També, gairebé illegible hi ha gravada damunt de la rajola de fang la data 1891. Es desconeix l'autor. No porta cap lema gravat o escrit. | 08033-310 | Façana de migdia de la Rectoria, al Serrat de Dalt. | L'any 999 el vicari del monestir de Sant Cugat del Vallès comprà al compte de Barcelona per una unça d'or el gran alou de Montmajor (actual Farell), que comprenia tota la muntanya des de la falda meridional vora Sentmenat i Palaudàries fins al torrent del castell de Gallifa al nord. S'hi bastí una església de Sant Sebastià anys abans del 1077, data d'una de les primeres notícies documentades que es tenen on se l'anomena 'ecclesia sancti Sebastiani de monte maiore'. La pertinença tant del lloc com de l'església al cenobi sant cugatenc fou ratificada els anys 1098, 1120 i 1131 mitjançant unes butlles dels papes Urbà II i Calixt II i una escriptura de confirmació de bens del comte Ramon Berenguer III, respectivament. Posteriorment, l'any 1216 el bisbe de Barcelona, confirmava també la donació amb certes reserves a favor de l'església de Caldes; aquesta donació ocasionà plets i discussions i si bé els rectors els nomenava Sant Cugat, sovint l'església de Caldes s'hi oposava con consta que féu el 1305. Sembla però que el 1400 era ja sufragània de Caldes. A causa de la migrades del terme el sosteniment d'un rector era difícil. El 1413 era a càrrec del de Sant Llorenç Savall, ja que en aquell moment l'església de Sant Sebastià només disposava de dos feligresos. Als segles posteriors consta com a parròquia de vegades annexa o encomanada a la de Caldes tot i que alguna vegada havia estat regida pels rectors de Gallifa. Finalment el 1868 fou erigida en parròquia independent i li van ser unides diverses cases de la parròquia de Gallifa de Sant Llorenç i de Caldes. Actualment tot i que no li ha estat llevat el caràcter parroquial torna a ésser en la pràctica una sufragània de Caldes. Antigament, aquest edifici formava part de la rectoria adossada a l'ermita. A la planta baixa hi havien les corts de les vaques i altres animals domèstics. En arreglar el menjador gran, va sortir del mig de la sala, part d'un trull, (el qual es pot veure a l'exterior, concretament situat a l'esquerra de la façana) i a la paret del fons, una gran xemeneia que anava de punta a punta de la paret i un forn de pa, del qual actualment no en queda res només una petita pedra en record de la seva ubicació. Aquesta casa va ser comprada pel Sr. Josep Antoni Caparrós amb la seva esposa, els quals transformaren la planta baixa en restaurant i el primer pis en habitatge i taller de luthier, ja que el propietari del restaurant és també luthier de professió. Va ser al llarg dels segles XVI i XVII quan s'emparellaren la gnomònica, art de fer els rellotges de sol, i el gran esclat de la tècnica constructora. Durant aquells segles es construïren majestuosos palaus i immenses esglésies on s'hi bastiren, bé pintats, esgrafiats o amb qualsevol altra tècnica, uns rellotges de sol també tan desmesurats que molts d'ells voltaven la trentena de metres. Un cop superada l'etapa en què fer un rellotge de sol era un art obscur ple de misteris i de coneixements difícils, amb la il·lustració es popularitza la tècnica i sorgeix l'ofici de quadranter. Es comencen a fer rellotges de sol de totes menes i en tots els materials possibles. Dels tallers d'aquests artesans en sortiren veritables peces de luxe, rellotges portàtils d'or o argent de tan bella factura que esdevingueren gairebé més purament objectes de plaer estètic que instruments dels quals se'n fes un ús pràctic. Cap a mitjans del segle XVI sorgeixen els primers rellotges mecànics, gairebé com un divertiment de serraller que, de bon començament ja només avançaven... una hora diària. És al llarg del XVII quan es van perfeccionant aquests enginys, i mica en mica, van aconseguint un funcionament més acurat. Tanmateix el rellotge de sol, en plena eufòria, seguia mantenint-se al lloc d'honor per dues raons: la primera era l'alt preu dels nous aparells i l'altra era que aquests nous competidors no acabaven d'anar del tot bé. | 41.6643400,2.1187000 | 426630 | 4612884 | 1891 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42751-foto-08033-310-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42751-foto-08033-310-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | (Continuació història)Tothom qui s'havia comprat un rellotge mecànic, procurava tenir-ne un de sol a alguna paret de casa seva per tal d'anar posant el primer a l'hora. Cap a mitjans del segle XVIII, però, els rellotges mecànics assoliren un alt grau de perfecció i el problema era de fer-los casar amb el Sol que, com sabeu, no és pas uniforme al llarg de l'any. La inconstància del sol, l'accelerament del ritme de vida, i la proliferació de l'enllumenat i de la vida nocturna, feren que mica en mica el rellotge mecànic anés arraconant els quadrants solars.Tan sols a pagès, on les hores son més plàcides, s'ha pogut refugiar el rellotge de sol, desplaçat d'un món frenètic que ha deixat de comptar per hores i ha passat a fer-ho per minuts. | 98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 81005 | Pedrera de Mussarra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-de-mussarra | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. http://www.xerolit.cat/pedreres.html | XX | no té activitat extractiva de fa molts anys. | Es tracta d'una antiga pedrera de pedra sorrenca, amb dos grans fronts d'extracció visibles; una àrea d'actuació té uns cent metres de llargada i orientat est a oest , i l'altre, de nord a sud, amb un front d'extracció més curt. La zona d'explotació és clarament identificable degut als talls verticals que han quedat visibles en el terreny natural. | 08128-71 | situada a peu del camí que des del coll de Lligabosses porta cap al mas Mussarra. | L'activitat extractiva en aquesta pedrera es va iniciar pels volts de l'any 1942 de la mà dels germans Pere i Joan Jornet de Castellgalí. Durant els primers anys de treball, la bibliografia recull que molts monistrolencs, a més d'altres feines, també realitzaven treballs temporals a la pedrera per tal de completar el seu sou, fent que en alguns moment la pedrera arribés a comptar amb cinquanta treballadors. En la bibliografia també s'esmenta que d'aquesta explotació va sortir la pedra que es va emprar per construir l'església de Crist Rei i per reconstruir la del Carme,ambdues de Manresa, també pedra per l'Hospital de la Vall d'Hebron, junt amb d'altres obres públiques especialment durant el franquisme. L'any 1947 els germans Jornet es van separar a nivell empresarial; Pere, el gran impulsor de l'activitat minera de la pedra a Monistrol, va iniciar l'activitat extractiva a la pedrera del Bosc, relativament a prop d'aquesta. | 41.7407200,2.0020300 | 417015 | 4621470 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||
| 77105 | Camí de La Cisa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-la-cisa | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. COLL, Ramon (2004) Història arqueològica de Premià. Editorial Clavell, Premià de Mar ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comissió Provincial de Urbanismo (Publicación 27); 74. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. MONTLLÓ, Jordi (2008) Inventari del patrimoni arqueològic del Parc de la serralada litoral, Fitxa núm. 170. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró, pàgs. 140-141. RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII, pàg. 92. | II aC-IIdC | no són visibles cap tipus de restes i probablement s'hagin destruït | El jaciment se situa al nord-est del terme municipal, a tocar del límit amb Premià de Dalt i a 100 metres del santuari de la Mare de Déu de La Cisa, en una zona de forta pendent. Es documenta a partir de les notícies de Marià Ribas (1952) que parla de vil·la romana amb sepultures d'incineració i sitges d'enterrament, al peu del camí de Sant Genís de Vilassar (Vilassar de Dalt) a Sant Pere de Premià (Premià de Dalt). Estrada (1969) agafant la informació anterior senyala l'existència d'una vil·la romano imperial amb el número 168. Marta Prevosti (1981) va poder consultar l'arxiu inèdit de Marià Ribas on en una nota del març de 1928 cita en aquest lloc la troballa de ceràmica comuna romana, àmfores, sigil·lades, dolia, opus testaceum, i tres fragments de llànties. Hi explica que a l'any 1936 hi va descobrir parets amb restes d'estuc i paviment. A quatre metres de distància, els fonaments d'una habitació (3,56 x 4,20 m) amb parets de mig metre de gruix, tallades per altres parets. També ens diu que hi va trobar 47 fragments de ceràmica d'ús comú, 7 d'olla feta a mà, 5 de sigil·lades amb relleus de fulles i línies puntejades, dos de llisos petits i dos de campaniana. Amb aquestes dades, per Prevosti es tracta d'una vil·la romana que data d'època republicana amb una pervivència fins el s. I aC. | 08214-17 | Av. Mare de Déu de La Cisa | Noticies directes aportades per Marià Ribas. | 41.5126600,2.3521100 | 445936 | 4595872 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77105-foto-08214-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77105-foto-08214-17-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'orografia del terreny no és el més indicat ni el més característic per trobar-hi vil·les romanes. Aquest tipus de notícies tan antigues (1928) cal valorar-les en un context determinat on no es treballava amb eines de georeferenciació.També cal tenir present els canvis produïts en el territori en els darrers anys. | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 73289 | Santa Digna o Pla de la Girada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-digna-o-pla-de-la-girada | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere (1969). 'Las estaciones talleres en el Penedés', dins Dionysos. Vilafranca núm.126, pp.2 i 3. | no se'n conserva res | Fruit de diferents prospeccions s'hi recolliren diverses peces de sílex i un parell de fragments de destrals. A finals de l'any 1995 arran de les obres d'urbanització de la zona, com era una zona de possibles troballes arqueològiques, es portà a terme el control dels rebaixos, de seguida van aparèixer estructures arqueològiques i començà l una xcavació d'urgència. Es van documentar 22 estructures, 1 bassa, 8 sitges del bronze antic - mitjà, 1 fons de cabana de l'edat del ferro, 7 fosses d'època moderna, 2 llars i 3 estructures d'època indeterminada. L'any 2000 es va realitzar una nova intervenció d'urgència a l'encreuament de la Rambla de la Girada amb carrer Josep Irla i Avinguda Europa, on es van documentar dues estructures d'emmagatzematge, tipus sitja del bronze inicial (1800-1200) que posteriorment van ser utilitzades com a abocadors d'escombreries. L'any 2004 es va produir una nova intervenció entre l'avinguda Generalitat i la via del tren delimitat per la carretera de Moja (zona afectada per la construcció d'un col·lector d'aigües paral·lela a la línea d'alta velocitat. En aquesta zona només es van trobar materials, però cap estructura. Es creu que aquella zona va tenir una ocupació continuada i intensa per l'aparició massiva de ceràmica grisa i vidriada dels segles XVI - XIX. | 08305-173 | Barri de la Girada | 41.3394900,1.7018400 | 391384 | 4577258 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73289-foto-08305-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73289-foto-08305-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73289-foto-08305-173-3.jpg | Legal | Antic|Edats dels Metalls|Prehistòric|Neolític|Modern|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 80|79|76|78|94|81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3996,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc