Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 46868 | Puigserol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puigserol | I aC. | no sabem fins a quin punt està afectat el jaciment. Caldria vigilar les remocions de terra que s'hi puguin fer. | <p>A l'accedir pel camí que puja a la muntanya de cal l'Almirall, es troba de seguida una casa enrunada, un camp explanat i, més amunt un camp d'ametllers. En el camp d'ametllers encara es troben algunes ceràmiques en superfície (fragments petits i alguna vora de contenidor). Podria ser que el jaciment fos una ocupació tipus masia, molt petit. El camp explanat ha estat excavat fins al subsòl. Només s'hi veu en un sector, una acumulació de terra cendrosa amb ceràmica ibèrica i teules i ceràmica moderna.</p> | 08065-27 | Camps de conreu al nord de la masia de Puigserol. | <p>El jaciment fou descobert en unes prospeccions efectuades els anys 1991-1992 per un equip d'arqueòlegs de la Secció d'arqueologia del Museu de Vilafranca/Museu del Vi (en el marc del projecte: Prospeccions en dos sectors del Penedès: la plana - Castellví de la Marca-Sant Martí Sarroca -, i la muntanya -Pontons).</p> | 41.3478800,1.6037500 | 383191 | 4578317 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46868-27.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2021-02-03 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, les Cases Noves de la Riera 419-3-8 (275-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995. | 81 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 49758 | Font de Cal Pere Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-pere-vell | XIX-XX | no s'identifica el safareig. | La font brolla per un tub metàl·lic situat a la part central d'un mur de carreus de pedra de poca alçada i coronat per una filada de maons massissos posats de pla. Consta del brollador de la font i un altre petit tub metàl·lic corresponent al sobreeixidor, per tant, segurament disposa d'un petit dipòsit darrera del mur. L'aigua vessa damunt la roca, amb pedres que en delimiten una mena de receptacle. Just davant hi havia un petit safareig de parets de pedra. | 08092-117 | Al peu del riu Llobregat, davant la fàbrica de Cal Bassacs i sota la casa de Cal Perevell. | La font està a tocar de la Fàbrica de Cal Bassacs fundada al 1868 pel matrimoni format per Joan Teixidó i Raimunda Bassacs. Al costat de la font hi ha l'actual pont que permet creuar el riu, abans de la riuada de Cal Bassacs el pas era per una palanca situada al costat nord de la font, davant d'una de les portes d'accés posterior a la fàbrica. Un metres aigües més amunt hi ha les restes de l'antic pont romànic de Sant Marc. A tocar de la font hi ha la casa de Cal Perevell que li dona nom. La zona propera a la fàbrica de la mateixa manera que tot el municipi va experimentar nombrosos canvis arran de la instal·lació de fàbriques tèxtils al peu del riu Llobregat, entre altres, amb un augment important de població i la construcció de nous habitatges. | 42.0225300,1.8866300 | 407825 | 4652877 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49758-foto-08092-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49758-foto-08092-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49758-foto-08092-117-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Pel que fa al safareig no s'ha pogut confirmar està enrunat o si està cobert per la terra i vegetació arran de la neteja de la llera del riu. | 119|98 | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||||||
| 77119 | Can Lloberas del bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-lloberas-del-bosc | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO i MONCLÚS, Pere (2014).'Gruttes' dans un pays sans grottes; dins Vivre sous terre. Sites rupestres et habitats troglodytiques dans l'Europe du sud. Presses Universitaires de Rennes, pp. 189 a 210. PUJOL i DURAN, Delfí (2000). La pagesia a Vilassar. Les cases de muntanya (I); dins Ipsa Arca, núm. 3, juny de 2000. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, pàgs. 42 a 44. | XVII | no s'hi habita i part de la coberta s'ha esfondrat | Masia situada al vessant dret del Torrent de Can Lloberas del Bosc, enfront de Can Tosca. És de cinc cossos, de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de teules àrabs a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana, orientada a migdia. A la façana principal destaca el portal rodó de maons i les espitlleres de les finestres del cos central. La majoria de finestres tenen la llinda, l'ampit i els brancals de pedra treballada. A la part de llevant, les llindes són de fusta, amb arcs de descàrrega de maons. | 08214-31 | Camí de Can Lloberas | És una de les masies més antigues del veral de Vilassar de Dalt. Els Llobera del Bosc o de Bufa es documenten des del segle XVI. El mas, però, pot correspondre a un antic mas medieval. El topònim Bufa, d'origen medieval, designaria una àrea geogràfica extensa a prop del turó d'en Llobera. Pau Lloberes, fill de Vilanova, es casa amb Joana Maimó. L'any 1613 rep, de Rafael Maimó, germà de Joana, unes terres en compensació de part del dot que no havia tingut pel casament. Figura en el Cadastre de 1774 (Arxiu patrimonial del Marquès de Sant Esteve de Castellar) amb el número 230. | 41.5354700,2.3253900 | 443726 | 4598422 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77119-foto-08214-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77119-foto-08214-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77119-foto-08214-31-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 66570 | Pont del Far | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-far | VILADÉS, R. (1984): 'Restauracions arquitectòniques al Berguedà: la masia del Bruc i el pont d'Alfar', a L'Erol, núm. 11. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa P. 1. Ajuntament de Cercs SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. TORRES, C.A.(1905) . Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VVAA. (1998): Catalunya Romànica. XXVII. Visió de síntesi. Restauracions i noves troballes. Bibliografia. Índexs generals. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | XI-XII | no s'han realitzat noves actuacions al pont. A l'estructura hi ha crescut força vegetació. | Es tracta d'un pont romànic, situat en un tram força engorjat del riu Llobregat denominat el Far, nom que rebia una antiga masia, i potser casa forta, situada relativament prop del pont, però dins el terme de Guardiola, avui desapareguda. El pont té uns 32,50 metres de llargada i uns 2,70 metres d'amplada. El pont està format per dos arcs de mig punt, el central i més gran, té un dimensionat de 32 m de llum i una alçada de 2,9 metres; els pilars es recolzen directament sobre la roca. Pel que fa a l'arc més petit, aquest va ser recuperat arran dels treballs de restauració, aquest està fonamentat en un nivell més elevat que l'altre arc, quedant per sobre del pas habitual de les aigües, però que segurament tenia la funció de facilitar la circulació del riu en cas d'augment del cabal. L'arc petit va ser anul·lat a finals del segle XVIII. Els murs del conjunt del pont són fets a partir de carreus desbastats de mides més aviat petites, disposats a trenca-junt i formant filades més o menys regulars que prenen certa curvatura a l'entorn de l'arc central, el paviment actual és de pedres i còdols; els murs que actuen de barana es van recuperar arran de les obres de restauració i mostren un acabat similar. Les baranes tenen una amplada d'uns 45 cm i una alçada d'uns 66 cm. | 08268-80 | A la zona de nord del municipi, sobre el riu Llobregat. | El pont del Far forma part del recorregut del camí ral que comunicava Berga i la zona nord de la comarca, per tant, amb Bagà, La Pobla de Lillet, i per extensió amb la Cerdanya. En les descripcions aportades per Cèsar August Tores, arran de les excursions realitzades el 1905 a la comarca, ja fa esment al mal estat del pont, considerant-lo en un estat ruïnós. En motiu de les obres de la nova carretera C-1411, l'any 1990 es van dur a terme els treballs de restauració del pont per part del Servei d'Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, la restauració s'inaugurava el març del 1991. | 42.1849300,1.8677000 | 406497 | 4670930 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66570-foto-08268-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66570-foto-08268-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66570-foto-08268-80-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El pont del Far és l'únic pont romànic de la comarca conservat.El camí ral pujava per la dreta del riu, i en aquest punt travessava el Llobregat per continuar per l'altre costat. Continuava amunt pel congost. Cèsar August Torres diu que l'antic camí de ferradura passava més enlairat. | 92|85 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 52689 | Rellotge de sol de Ca l'Esquerrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-ca-lesquerrer | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1981). L'Hospitalet i el seu patrimoni arquitectònic. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. PINTA, Jordi L. de la (2017). Un aspecte del patrimoni ornamental de l'Hospitalet: els rellotges solars; dins quaderns d'Estudi, 31, octubre de 2017. Centre d'Estudis de l'Hospitalet, pp. 11-44. | XVIII | no s'ha pogut documentar visualment | El rellotge que només hem conegut bibliogràficament (Pinta, 2017) es podria classificar com a rectangular, vertical declinat, amb vareta ben visible. Està situat a la façana sud de ca l'Esquerrer, també coneguda com masia Sabater o Can Joan Ventura. | 08101-464 | Carretera del Mig, s/n | Ca l'Esquerrer va ser edificat el 1572 i es va reformar el 1796. Els Esquerrer eren una de les famílies que detentaven el Consell local durant la dècada de 1570-79. Segons el fogatge de 1553 -el més proper-, l'Hospitalet tenia unes 450 ànimes, un terç a les masies i la resta al nucli urbà. Pere Esquerrer era jurat quan al 1577 es va construir l'església i també al 1579 quan es va instituir el trentè. També hi havia un Esquerrer quan es va emprendre, al 1620, la construcció d'un nou i més fort terraplè per defensar la Marina de les inundacions de la ciutat, fins a la seva extinció com a família ben entrat el segle XVII. | 41.3485900,2.0943100 | 424232 | 4577851 | 1796 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 47 | 1.3 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||
| 52606 | Castell de Bellvís (La Torrassa) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-bellvis-la-torrassa | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (1987). L'Hospitalet d'avui a demà. Una proposta per a ordenar i millorar la ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat, Àrea d'Urbanisme. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. GELADÓ PRAT, Adriana ; SALVADÓ JAMBRINA, Ivan. (2010). Del castell de Bellvís a la masia de la Torrassa (L'Hospitalet de Llobregat); dins IV Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya, Tarragona, del 10 al 13 de juny de 2010. SALMERON, Inocencio (1991). La vivienda en Collblanc-Torrassa; dins: Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núm. 79, pp. 4-5. | XII-XX | no s'ha conservat la totalitat de l'element | La Torrassa és l'antiga masia fortificada que va donar nom al barri. El 2006 es van iniciar treballs per tal de donar-li un ús públic i es va evidenciar la necessitat de realitzar un estudi històric i arqueològic integral de la finca. La intervenció arqueològica permeté documentar diferents fases d'ocupació de l'espai: Fase A: finals del segle XII-XIII: primeres amortitzacions del fossat que envoltava l'edifici medieval de la Torrassa. Les cronologies indiquen que la construcció del fossat defensiu s'ha de situar als voltants del segle XII. També es va documentar un mur que podria ser del segle XII i un nivell d'ús relacionat amb aquest. Dins d'aquest mateix període es va localitzar una sitja de pedra. Fase B: segles XIV-XV: darreres amortitzacions del fossat defensiu, i la construcció del mur situat a l'interior del tram est del fossat. Fase C: medieval indeterminada. D'aquesta fase, la poca estratigrafia documentada fa que no s'hagin datat amb exactitud. Fase D: segles XVI-XVIII: dos estrats d'enderroc abocats damunt les últimes amortitzacions del fossat i datats en el segle XVII. L'edifici pateix ampliacions i transformacions. Fase E: segles XVIII-XIX: probablement és el moment de la construcció dels cups destinats a la producció de vi o d'oli. Els sondejos arqueològics documentaren diverses reformes de paviments i nivells d'ús en el sector sud i en el sector nord. Fase F: segles XIX-XX: diversos paviments de rajols documentats a tots els sondejos, així com la majoria dels estrats d'anivellació disposats per poder-los construir, i la construcció d'un mur. | 08101-274 | Ronda de la Torrassa, 123-129 | La primera referència documental que es té del castell o torre de Bellvís data del segle X. La següent ja és al segle XII, i es menciona altres vegades en els segles posteriors fins al segle XVI; moment que desapareix de la documentació. La primera referència documental directa a la masia de la Torrassa data de l'any 1512 i apareix en un escrit del notari barceloní Anton Benet Joan, que la menciona com la torre qui és vora provensana. Aquest document està recollit en el llibre de Jaume Codina, Els pagesos de Provençana, on explica que 'la torra qui és vora Provençana'; és l'antic castell o torre de Bellvís, més tard anomenat La Torrassa, i que l'any 1512 encara es conserva en estat acceptable en un pujol a la part damunt del camí ral. Als segles XVII i XVIII es van fer grans reformes ampliacions estructurals de la casa, i als segles XIX i XX se li va annexar un cos al sector nord i un altre al sud. L'any 1902 comença la urbanització del barri de la Torrassa i la masia queda integrada dins l'entramat urbà. | 41.3688600,2.1243200 | 426766 | 4580075 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52606-foto-08101-274-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52606-foto-08101-274-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52606-foto-08101-274-3.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Quant a l'estudi arqueo constructiu, aquest ha pogut establir una seqüència evolutiva de les estructures que actualment conformen l'edifici de la masia:Fase 1 (ss XII-XIII): S'ha documentat la muralla nord d'un possible recinte fortificat que, segons la documentació escrita consultada, podria tenir el seu origen en un petit castell o torre bastit durant la segona meitat del segle X. Durant les campanyes realitzades no s'ha documentat cap estructura atribuïble a aquest període. La muralla, d'uns 20 metres de longitud conservada amb un gruix d'uns 0,85 metres, conservava l'alçada de dues plantes, tot i que no es descarta que en pogués tenir una tercera. Amb una orientació est-oest, estava bastida amb un aparell constructiu més típic dels segles XII i XIII. A la planta baixa es va documentar l'inici de la banqueta de fonamentació i la cantonada nord-est exterior. A la primera planta es documentaren 6 espitlleres. Tot indica que l'edifici fortificat en aquesta fase tindria una planta rectangular, determinada per la longitud de la muralla nord. No s'ha localitzat ni el tancament sud ni l'oest. La façana est s'estendria en direcció sud, més enllà dels límits del cos principal actual de l'edifici. És probable que l'edifici medieval d'aquest període es correspongui amb el model d'un recinte fortificat, construït a partir del segle XII i XIII. Les fortificacions d'aquesta època eren edificis massissos (tipus torrasses) que prioritzaven la funció de residència senyorial, tot i que no perdien les seves funcions defensives. Fase 2 (ss XII-XIV): Les estructures d'aquesta fase fan referència a la compartimentació interior de l'edifici medieval a la planta baixa. Les dues estructures més ben conservades d'aquest període són dos murs construïts coetàniament. Fase 3 (ss. XV-mitjans del XVI): la característica principal són les reformes internes de la primera planta de l'edifici. que es feren a la part oest de la planta.Fase 4 (ss XVI-XVII): les reformes d'aquesta fase afecten la part central de l'estructura murària de la planta baixa de l'edifici. Les reformes a la primera planta es concentren a la part interna de les espitlleres medievals, amb la voluntat d'empetitir-les. Fase 5: Segles XVI-XVIII. reformes de l'estructura murària, en el tram que delimita pel nord l'actual àmbit 7 (planta baixa), i també la cantonada entre aquest mur i la façana oest. Fase 6: Segles XVI-XIX: Les reformes documentades dins d'aquest període tan ampli es concentren a la part sud-est de l'edifici. Es tracta de l'ampliació d'un àmbit de planta rectangular en direcció sud Fase 7: Segle XVII. Les estructures adscrites dins d'aquest període estan totes situades a la primera planta de l'edifici. Un altre aspecte destacable dins d'aquesta fase és la documentació de dos estrats que reomplien la part interior de les espitlleres, a través dels quals es va poder datar la reforma de les espitlleres per armes de foc.Fase 8: Segles XVII-XVIII. En aquesta època es fan 3 murs pel sectors oest, sud i est. I l'obertura d'una porta. Fase 9: Segles XVII-XIX. D'aquesta fase s'han documentat ampliacions tant a la planta baixa com a la primera planta de l'edifici, les quals afecten estructures muràries diverses. Cal destacar la reforma integral de la cantonada nord-est de l'edifici, ja que la cantonada original havia desaparegut. Fase 10: Segles XVIII-XIX: petita reforma a la planta baixa, consistent en l'obertura d'un arc rebaixat que comunica dos àmbits. També la construcció d'una volta catalana que cobreix dos àmbits i també l'arc bastit amb maons i morter de calç que forma part de la part final de la volta. Fase 11: Segles XIX-XX. Les estructures d'aquesta etapa cronològica formen part de la reforma més important duta a terme a la masia. Es van construir de nova planta dos cossos, un adossat al nord de la muralla medieval, que respon a la integració de l'edifici dins l'entramat urbà del barri, i un cos central adossat al sector sud. | 85|94|98 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||
| 52608 | Canal de la Infanta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/canal-de-la-infanta | ALBA MOLINA, Ràul i ASO PEREZ, Carlos (2008). El canal de la infanta: vector de desarrollo económico, social y urbano de la comarca del bajo llobregat (provincia de barcelona), 1ª parte; dins Revista Cimbra núm. 381, maig-juny 2008. BALAGUER NADAL, P. (2008). .Àrea Residencial Estratègica 'La Remunta'. Prospecció arqueològica visual. Maig 2008. Memòria de la intervenció arqueològica núm. reg.10130. Arxiu Àrea Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de ela Generalitat de Catalunya. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. CHORÉN TOSAR, J. (2011). Intervenció arqueològica a l'ARE-'La Remonta', tram del Canal de la Infanta. Control i documentació arqueològics. Estudi històric del Canal de la Infanta. 2 Vols. Memòria de la intervenció arqueològica núm. reg.10995. Arxiu Àrea Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de ela Generalitat de Catalunya. CURIÀ BARNÉS, E. (2008). Àrea Residencial Estratègica 'La Remunta'. Prospecció arqueològica visual. Maig 2008. Memòria de la intervenció arqueològica núm. reg.10129. Arxiu Àrea Coneixement i Recerca del Departament de Cultura de ela Generalitat de Catalunya. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni arqueològic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona. ESTEVES CASTRO, A. (dir)(1996). L'Hospitalet de Llobregat. Guia del patrimoni històrico-artístic. Cervelló: Centre d'Estudis i Divulgació del Patrimoni. ROMEU I ALEMANY, Antoni (1989). El canal de la Infanta i el seu aprofitament industrial a l'Hospitalet; dins: 'Identitats. Revista del Museu'. L'Hospitalet de Llobregat, núm. 2-3 (estiu 1989). RIERA I BAGUÉ, Josep Mª Desenvolupament Urbà de Molins de Rei: dos segles de configuració de la vila (1732-1932) dins de l'obra Coneguem la història de la vila. Molins de Rei. ROMEU I ALEMANY, Antoni (1991). El canal de la Infanta i les primeres indústries a l'Hospitalet; dins: 'I Jornades d'Arqueologia Industrial' (L'Hospitalet del Llobregat), 1991, pp. 133 a 138. TARDÀ, J. i altres (1993). Pagesos, obrers, ciutadans. Història de Cornellà de Llobrega. Ajuntament de Cornella. | XVIII-XX | no s'ha conservat la totalitat de l'element | El canal de la infanta, el nom complert del qual es Canal de la Serenísima Infanta Doña Luisa Carlota de Borbón, és una canalització d'aigües provinents del riu Llobregat, que abastia els camps de la Vall Baixa de la comarca del Baix Llobregat. Té l'inici a Molins de Rei, passa per Sant Feliu, Sant Joan Despí, Cornellà, l'Hospitalet i Sants, des d'on es desvia fins a la muntanya de Montjuïc per arribar al mar. El seu recorregut és de 17.417 metres. Al llarg del canal hi ha diversos salts d'aigua que són aprofitats per donar activitat a molins i posteriorment a indústries tèxtils. Les restes més visibles són el pont, a la zona de La Remunta. S'ha pogut observar que en realitat es tracta de dues construccions, una sobreposada a l'altra. L'original seria un pont bastit amb totxo massís lligat amb morter de calç, amb un ull, l'arcada del qual es troba bastida pel mateix tipus de totxo massís, però disposats a sardinell, per facilitar la curvatura. La longitud que s'observa actualment és la de l'amplada del propi canal, entorn als tres metres, mentre que la seva amplada es trobaria entre els 2'5 m. Finalment, s'han identificat un total de 24 fites realitzades amb ciment, amb les sigles 'P' i 'M', una fletxa i un número situat entre els números 1 i 10, la majoria d'elles recuperades dins el rebliment. Tot i que la funcionalitat d'aquestes fites és per el moment desconeguda, probablement es tracti d'una referència mètrica dins de la finca militar.També diverses inscripcions a mà a la part inferior del pont que corresponen a noms de soldats. També hi ha l'any 1929 en un moment de reforma. | 08101-276 | Av. de Josep Tarradellas, s/n | És una infraestructura civil per a la irrigació de terres projectada per Tomas Soler l'any 1805 i construït entre els anys 1817 i 1820, amb finalitats purament agrícoles, es convertí en un eix dinamitzador de l'economia de la zona. Fou una promoció dels terratinents de la banda esquerra del riu Llobregat amb la finalitat de millorar l'agricultura de la comarca a través del rec de les terres. L'expansió del regadiu es produí en zones amb cultius de secà. La vinya es va incrementar en detriment del bosc i l'agricultura va passar de ser de subsistència a ser de mercat, basada principalment en la producció de fruita. En canvi, amb el pas del temps, el canal passa a quedar integrat als nous nuclis urbans i perd paulatinament la seva funció original, convertint-se en claveguera a l'aire lliure on s'abocaven els rebuigs de les indústries i les aigües fecals. | 41.3613600,2.0921000 | 424062 | 4579270 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52608-foto-08101-276-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52608-foto-08101-276-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52608-foto-08101-276-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'any 2011 es va dur a terme una intervenció preventiva dins la finca de la Remunta de l'Hospitalet de Llobregat, arran de les obres del projecte de l'Àrea Residencial Estratègica (ARE) 'La Remunta'. La Remunta es troba situada entre la línia de ferrocarril de la Generalitat de Barcelona a Manresa, pel nord; la carretera de l'Hospitalet a Cornellà, pel sud; i per l'Avinguda Josep Tarradellas per l'est. Es tracta d'un conjunt d'instal·lacions auxiliars destinades a la cura del bestiar de la caserna militar, datades en el anys 60 del segle XX (Anteriorment la finca s'anomenava Ca n'Angulo). Tot i estar totalment obliterat, el seu traçat era identificable, sobretot mitjançant fotografia aèria, al llarg dels seus aproximadament 150 metres, així com l'existència d'un pont que el travessa a uns 100 metres del límit de la tanca oestEls treballs duts a terme varen consistir en el buidatge, sota control arqueològic, del tram del Canal de la Infanta al seu pas pels terrenys del Quarter de 'La Remunta'. A més a més, es va realitzar la seva neteja final, l'aixecament topogràfic, i la corresponent documentació fotogràfica. Durant les tasques de buidatge del canal, s'ha pogut observar l' existència de dos nivells de rebliment, ambdós composats per runa i abocaments de deixalles en temps recents, però resultat de dues accions diferenciades. També s'han pogut identificar vàries reformes del canal.Actualment el canal encara funciona en el tram comprés entre Molins de Rei i Sant Feliu de Llobregat. | 98|94 | 1754 | 1.4 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||
| 78675 | Font d'Espitlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-despitlles | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> | no raja. | <p>Cova situada a un marge natural de pedra, lleugerament excavada, amb una paret amb ciment, una inscripció: 'Font del Castell' i una aixeta. Al davant hi ha una bassa petita, colgada per sediment i fullaraca. Al davant destaca un gran plataner que marca el lloc de la font. No raja.</p> | 08251-93 | Partida del Serrau. | 41.3147400,1.6782700 | 389370 | 4574540 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78675-foto-08251-93-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||||
| 52013 | Font dels jardins de Lluís Companys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-jardins-de-lluis-companys | XX | no raja aigua | Font pública amb un cos central de planta rectangular acabat amb una coberta de cúpula de tartana, imitant una barraca de vinya, feta de maons. Està col·locat damunt un petit basament simètric de pedra, amb un semicercle a cada costat. El cos central està fet d'obra amb el parament esquerdejat de ciment i amb les cantoneres de pedra vista. A cadascun dels costats amples hi ha un brollador d'acer inoxidable de polsador i una pica de forma semicircular. | 08118-267 | Jardins de Lluís Companys | 41.4857600,2.3096800 | 442371 | 4592913 | 1995 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52013-foto-08118-267-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52013-foto-08118-267-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 51870 | Font del Passatge Marià Rosell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-passatge-maria-rosell | XIX | no raja aigua | Font que s'adapta arquitectònicament a la façana est de l'Ajuntament, en l'espai entre dues columnes, sota un arc de mig punt. És de pedra amb parament col·locat al trencajunt on hi ha l'any 1868 gravat i amb una pica de pedra treballada col·locada damunt un basament que la situa a mitja alçada. No conserva els brollador, que originalment eren dos. Damunt la font hi ha un plafó de quatre rajoles amb la imatge d'un barco de vela. | 08118-196 | Passatge Marià Rosell, s/n | 41.4838800,2.3098500 | 442384 | 4592704 | 1868 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51870-foto-08118-196-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51870-foto-08118-196-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Sense ús | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 59725 | Font de la riera de Santa Magdalena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-riera-de-santa-magdalena | no raja | Font ubicada a la riera de Santa Magdalena, molt a prop del pont de Rocafort. Per accedir-hi cal deixar el pont a mà esquerra i agafar un camí de terra a mà dreta que comunica directament amb la riera. A una vintena de metres només entrar, hi ha, a mà esquerra un bloc de pedra de grans dimensions. La font es troba al davant mateix d'unes alzines, al bell mig de la riera, aprofitant un queixal que fa la roca. Del bloc de pedra del camí, surt un corriol que baixa cap a la riera, i que en un moment donat es transforma en uns esglaons de morter. Al final dels esglaons hi ha un muret de totxo formant una 'L', de 70 cm d'alçada. El broc es redueix a un tub collat amb ciment ràpid. | 08182-327 | Riera de Santa Magdalena | 41.7043000,1.8771000 | 406574 | 4617555 | 08182 | El Pont de Vilomara i Rocafort | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59725-foto-08182-327-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59725-foto-08182-327-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart - Laura Bosch | 2153 | 5.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||||||
| 73635 | Font de Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-jordi-0 | CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès i els seus voltants. Edimestre, S.L Barcelona, pp. 207-221. | XX | no raja | Font artificial canalitzada des de la casa del Pegats (Pacs), propietat d'un dels administradors de l'Aplec de Sant Pau. Una aixeta metàl·lica ubicada en una paret fets de pedres irregulars sense treballar i unides amb morter. Una pica de pedra, suportada per un pilar, de base quadrada en recull l'aigua que raja mitjançant un polsador. Al costat de l'aixeta, escrit damunt el morter fresc, es pot llegir: Any 1979. A l'esquerra, fet amb el mateix sistema, s'hi pot llegir: 'Font de Sant Jordi' tot emmarcat per pedretes incrustades en el ciment fresc. | 08305-378 | Turó de Sant Pau, a 50 metres de l'ermita | En el seu moment es va creure oportú fer aquesta instal·lació a petició del rector de Santa Maria i el senyor Joan Anton Sadurní i Vallès, va connectar la font al seu subministrament d'aigua. | 41.3597100,1.6833100 | 389867 | 4579526 | 1970 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73635-foto-08305-378-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73635-foto-08305-378-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 77449 | Mina del Parc de Can Banús | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-del-parc-de-can-banus | XVIII-XIX | no hem pogut entrar, però per les construccions de l'entorn sembla escapçada. | Boca de mina amb accés des de un espai públic ubicat al Parc infantil de Can Banús. Per aquest motiu té una porta metàl·lica que està tancada per seguretat. La paret on s'obre la boca és de contenció de terres, salvant el desnivell topogràfic, però a la terrassa superior hi ha edificacions modernes. És de paredat mixt, amb pedres irregulars i restes d'obra. Damunt la porta hi ha un arc de descàrrega fet de maons, posats en pla. | 08214-361 | Parc de Can Banús - Riera de Targa | 41.5200200,2.3551200 | 446193 | 4596688 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77449-foto-08214-361-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77449-foto-08214-361-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77449-foto-08214-361-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al davant d'aquesta mina hi ha un dipòsit subterrani i encara dóna aigua a la font. | 98|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||
| 77109 | Urbanització Comte Urgell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/urbanitzacio-comte-urgell | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. MONTLLÓ, Jordi (2008) Inventari del patrimoni arqueològic del Parc de la serralada litoral, Fitxa núm. 189. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró, pàg. 137. | IIaC-VdC | no es pot conèixer l'abast real del jaciment per manca d'interevncions arqueològiques | La zona de la urbanització Comtes d' Urgell, inclou els antics camps de vinya de Cal Mateu del Nen i també el camp dels Hermanos. Ignasi Terrades informà oralment a Marta Prevosti (1981) que en el que aleshores eren camps, s'hi van desenterrar les restes d'un paviment romà d'opus signinum. Això fa pensar que es tracta d'un establiment rural d'època romana. L'any 1997, amb motiu de les obres d'urbanització de la zona, es va fer una intervenció arqueològica, consistent en una prospecció superficial i un seguiment de les màquines. Aquests treballs no van permetre documentar cap estructura, però si ceràmica d'época romana: material constructiu terra sigil·lada i ceràmica ibèrica. Es tracta d'una zona molt rica en troballes, amb notícies des de molt antic, però no s'ha pogut documentar l'existència de la vil·la o centre productor. Potser es va destruir en el seu moment i només en queden les restes escampades. | 08214-21 | Carrer Céllecs | La informació és molt escadussera, però les noticies de troballes en zones properes és molt abundant (El Caminet, Sota el Camp de futbol, Sots d'en Pi). Enguany, s'han excavat unes sitges a la zona de l'antic camp de futbol que estan en procés d'estudi. | 41.5100900,2.3573600 | 446372 | 4595584 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77109-foto-08214-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77109-foto-08214-21-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | També es coneix amb el nom 'Vinya de Can Mateu del Nen' o 'Camp dels Hermanos' | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 66552 | Colònia minera de la Consolació | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colonia-minera-de-la-consolacio | ALSINA, G. (1997): 'La configuració territorial de la conca minera de l'Alt Berguedà. L'evolució d'un paisatge', a L'Erol, número 54, p. 10-20. BOIXADER, A. i SERRA, R. (2007): Viure al peu de la mina. Les colònies mineres de Cercs, Cercs i Manresa, Consorci Ruta Minera i Zenobita edicions. SERRA, R. (1993): 'Les colònies mineres de Sant Corneli, Sant Josep i la Consolació ( Cercs, Berguedà)', a Treballs de la Societat Catalana de Geografia, número 36, volum VIII, p. 209-225. SERRA, R. (2005): 'Les colònies mineres de Sant Corneli, Sant Josep i la Consolació (Cercs, Berguedà)', a L'Erol, números 86-87, p. 40-44. | XX | no es conserven tots els edificis que es van construir per donar servei a l'explotació de les mines | El nom de la colònia prové del santuari de la Mare de Déu de la Consolació. El conjunt d'edificis que composava la colònia minera de la Consolació incloïa habitatges, economat, caserna per a la Guàrdia Civil, cantina, cinema, safareigs públics, rentadors de carbó, farmaciola, dispensari, magatzems, tallers, parc de la fusta, etc... Un dels elements destacats d'aquesta colònia és la torre que es va fer construir el propietari de les mines, José Enrique de Olano, a prop de l'estació del tren Olvan-Guardiola de Berguedà. A través del pla inclinat Consolació I la colònia es comunicava amb l'estació de tren de Fígols-les Mines. Altres plans inclinats (Porvenir I, Natàlia I), un telefèric (Roe) i un funicular (Consolació I) comunicaven la colònia Consolació amb les altres dues colònies, Sant Josep i Sant Corneli, situades a nivells superiors. Tots aquests elements es van construir abans de 1911. La transformació de la colònia en centre d'explotació i administració de l'empresa a partir de 1928, quan es va obrir la mina Consolació, va modificar el seu caràcter fins aleshores residencial i tots els seus habitatges, repartits entre edificis ad hoc i altres situats a les plantes superiors dels tallers i dels magatzems, es van habilitar com a magatzems i espais per a serveis, com la farmaciola i el dispensari i les oficines de l'empresa 'Carbones de Berga SA'. Per bé que aquest canvi d'ús va alterar l'interior dels habitatges, es percebien clarament les mateixes característiques que els habitatges de Sant Corneli i Sant Josep: blocs de planta allargassada, amb accés exterior mitjançant escales transversals o longitudinals. També eren exteriors les comunes i les carboneres. Les parets eren de pedra vista, d'un gruix d'uns 40 cm i estructura de formigó armat, material molt innovador per l'època en que es van construir aquests habitatges (1900-1920). Els emmarcaments de portes i finestres estaven fets amb maons. Les teulades són de doble vessant amb teula àrab sobre llates i cabirons de fusta. Eren pisos de dimensions petites, tenien com a màxim 35 m2 amb una estructura molt simple. Un espai comú, el més gran i central, destinat a cuina-menjador, equipada amb una cuina econòmica, una pica i un armari de racó, i dues o tres habitacions. La comuna era exterior i no tenien aigua corrent. Entre els edificis de serveis construïts a la zona de la Consolació cal fer esment dels rentadors de carbó. En aquest lloc arribava el carbó de les mines i abans de carregar-lo als vagons amb destí Berga o enviar-lo cap a la central tèrmica s'havia de netejar i classificar. És per això que aquest edifici es va construir a la part més baixa de les instal·lacions mineres, molt a prop de l'estació del ferrocarril. Era visible des de l'antiga carretera C-1411, actualment C-16, a l'alçada del punt quilomètric 108. Aquest edifici es va construir l'any 1931, per bé que a principis de segle XX se n'havia construït un altre. Estava fet amb formigó vist i estructurat en diferents nivells d'alçada, seguint el model anglès. Un altre dels elements destacats d'aquesta colònia fou la caserna de la guàrdia civil. És un dels pocs casos de colònia industrial a Catalunya que en tenia. Tenia, a la planta baixa, sala d'armes, habitatge per un porter, dos habitatges per a guàrdies civils casats, un espai per a guàrdies civils solters i tres banys i, a la planta primera, un pis amb despatx per al comandant de la caserna i tres comunes més. Aquest edifici va ser enderrocat l'any 1996. | 08268-62 | Al voltant del santuari de la Mare de Déu de la Consolació, especialment vers oest, costa amunt. | Les colònies mineres de Cercs es varen projectar i construir a semblança de les colònies tèxtils construïdes a la conca del Llobregat (entre altres llocs) i a les quals havien de facilitar una part del carbó que s'extreia de la mines de l'Alt Berguedà. Són l'únic exemple de colònies mineres que es conserva a Catalunya. La zona on es va acabar ubicant la colònia minera de la Consolació allotjava edificis relacionats amb l'explotació minera ja des de la segona meitat del segle XIX. Fou la zona escollida per a la construcció de l'estació del ferrocarril, inicialment de sang ja que les vagonetes eren arrossegades per matxos, i tots els elements necessaris per carregar el carbó –dipòsits i magatzems- a les vagonetes. L'any 1872 s'hi va construir una petita capella dedicada a Sant Josep. La colònia minera de la Consolació és la més moderna de les tres, per bé que els seus orígens són coetanis amb els de la colònia Sant Josep: a principis del segle XX es varen construir els primers habitatges per als treballadors i entre 1902 i 1906 es va construir la torre on residia la família d'Olano. Entre 1924 i 1926 es va començar a explotar la mina Nova o Consolació i a partir de 1926 la colònia de la Consolació es va convertir en el centre de l'explotació minera i va concentrar tant l'entrada i sortida de treballadors com la sortida de carbó, l'administració, el rentat del carbó, la farmaciola, etc. Amb aquest canvi els edificis que havien servit com habitatges foren reconvertits com a magatzems i espais per a serveis. Durant la dècada dels anys 1970 la colònia fou abandonada progressivament pels miners que decidien anar a viure a nuclis urbans amb més serveis i més ben comunicats. El mes de desembre de 1991 l'empresa 'Carbones de Berga SA' va decidir tancar definitivament l'activitat productiva de la mina Consolació i es va iniciar un procés d'abandonament de les instal·lacions. Entre els anys 1995 i 1996 es van enderrocar diversos edificis de la zona de la Consolació, excepte una sitja, la torre del comte de Fígols i el santuari de la Mare de Déu de la Consolació, entre altres, elements tots ells visibles des de la carretera C-16. Queden alguns altres edificis dempeus entre els quals el darrer edifici de tallers de l'empresa, oficines, i algun altre edifici de magatzem i habitatges. | 42.1816300,1.8619300 | 406016 | 4670570 | 08268 | Cercs | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66552-foto-08268-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66552-foto-08268-62-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades corresponen a l'edifici de tallers que encara es conserva i que està situat al costat de la boca-mina. | 98 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 78557 | Timbes del Parc de la Ribera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/timbes-del-parc-de-la-ribera | AJUNTAMENT DE SANTA PERPÈTUA DE MOGODA (MEDI AMBIENT). Guia d'Espai verds de Santa Perpètua de Mogoda. CANYAMERES, Esteve (2009). Masos, masies i masoveries. Estudi de l'agricultura de Santa Perpètua de Mogoda i Santiga (segles XI-XX). Edita: Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda. Pàg. 103-108. VINYALS i ROVIRA, Fermí (1994). Història de Santa Perpètua de Mogoda. Des de la prehistòria als primers anys del segle XX. Santa Perpètua de Mogoda. | XVIII-XIX | no es conserven totes les documentades per Vinyals. | Les Timbes del Parc de la Ribera són algunes de les construccions que es van realitzar com a defensas de la Riera de Caldes, per tal de que no inundessin les planes situades a la riba dreta de la Riera de Caldes, on hi ha el nucli de Santa Perpètua. Es tracta de construccions de pedra i còdols coronats a la part superior dels paraments interior i exterior per una filada de maons disposats de cantell. També el parament que dóna a la riera està construït en filades regulars de maons disposats a trencajunt, però no com a revestiment sinó formant part del mateix mur amb un lligam cada certa distància (1m aproximadament) d'una línia de maons que travessen el gruix del mur de cap a cap, formant compartiments. Interiorment els murs són reforçats per contraforts o espigons cada 3-4m al llarg de tot el mur. Tot el mur conserva una alçària inferior als 50cm per sobre del sòl del parc de la ribera en el tram observat. | 08260-205 | Riba esquerra de la Riera de Caldes | A la dècada dels anys 1777 i 1787 els desbordaments de la riera de Caldes van esdevenir un problema greu, sobretot per als que tenien més terra, la Cartoixa de Montalegre. Fermí Vinyals i Rovira, ja va explica a la història de Santa Perpètua de Mogola la concordia de 1788 entre tots els propietaris veïns de la riera de Santa Perpètua i amb terres dins el mateix terme de Santa Perpèua de Mogola. La vinguda d'un enginyer, en Carles Francesc Cabré, enviat pel capità general de Catalunya, el comte 'del salto', acabarà finalment el mes d'octubre en l'acord sobre per on ha d'anar el curs de la riera i com fer les parets i els espigons de defensa. L'any 1788 marca l'inici de la intervenció humana, i de l'aplicació de la enginyeria civil per poder dominar els embats de la riera de Caldes. Una de les obres dutes a terme va ser la construcció de la 'Paret Nova' entre la plana de la Creueta i la de Can Xiol, amb la prolongació amb un reforçat mur de 2m d'alçada i 4m d'amplada, restes del qual han estat novament trobats en les obres d'ampliació de l'autopista i parcel·lació industrial que s'ha fet al costat d'aquesta. A mitjan segle XIX la riera de Caldes s'ha fet un pas tan ample que a l'escriptura de venda de la torre del Rector s'esmenta expressament: 'Riera denominada de Caldas cuyo cauce se ha ensanchado extraordinariamente a expensas de dicha gleba y de la cual se cree haber quedado a la otra parte alguna porción que tambien se entiende comprendida en el presente traspaso'. Aquesta venda coincideix amb la construcció de la paret Nova, entre les planes de la Creueta i Can Xiol, que significà la seguretat per les planes de Baix, 'l'eixample del poble de Santa Perpètua de Mogoda d'aquell moment'. Tot i que la riera va inundar aquest àmbit diverses vegades, la força de l'aigua era desviada per la paret i per tant no va tornar a alterar l'orografia de la zona. Cap al 1884 el propietari de la torre del Rector va reforçar les proteccions de la seva propietat per evitar que la riera envestís contra ella, cosa que va provocar el recel de la gent del poble de Santa Perpètua perquè podia desviar la força de l'aigua cap a la riba dreta on hi ha el poble. | 41.5338400,2.1888800 | 432337 | 4598339 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78557-foto-08260-205-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78557-foto-08260-205-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78557-foto-08260-205-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Fermí Vinyals, comença els seus treballs i observacions sobre la riera de Caldes a finals dels anys seixanta. A partir de l'any 1968 fa un reconeixement sobre el terreny de tot el curs de la riera de Caldes al seu pas per Santa Perpètua anotant els punts d'observació i tot el que va trobant. El resultat és un itinerari amb un reportatge fotogràfic i la seva particular reflexió històrica. Això va ser anotat en un plànol topogràfic antic de Santa Perpètua com en l'expedient 61.Fins als anys vuitanta FV va estudiar i escriure sobre el tema de la riera. Els escrits publicats tenien una clara intenció, que no s'oblidés el passat, i una advertencia: que tard o d'hora podia haver-hi una situació d'indefensió per haver eliminat part de les defensas contra la riera. | 98|94 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 73326 | Plaça dels Màrtirs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-dels-martirs | AA.VV (1970). Edició d'homenatge a Pere Giró, Antoni Massanell i Pere Regull. Vilafranca del Penedès: Museu de Vilafranca, pp.76. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. CATALÀ ROCA, Pere (1971).'Torre Dela i Palau Reial', dins Els Castells Catalans, vol. III. Barcelona: Rafel Dalmau ed. pp.731-741. GRASES, P. (1926). 'Les restes del castell dels castlans', dins els Quaderns Mensuals d'Acció. Vilafranca, 24 de desembre de 1926. MAS i PERERA, Pere (1932). Vilafranca del Penedès. Barcelona, Barcino, pp.97-106. | XIV-XVIII | no es conserven | L'any 1926, en obrir el paviment de la Plaça dels Màrtirs, actualment plaça de la Vall del Castell, per instal·lar la claveguera i empedrar el sòl es descobriren unes restes que Pere Grases (1926) descriu en la notícia a una publicació de la vila: '...consistien en una paret que baixava obliqua al carrer, començant a la cantonada de cal Boix i seguint fins a una distància de 5 m per continuar-se en una paret de maons que deu ésser molt més recent. Tocant a les parets i enfront de la juntura d'aquestes hi ha una mena de cup o fonament de torre d'un parell de metres de diàmetre, i el mur d'un gruix de dos pams i mig. Per la banda interior del cup hi ha unes lloses quadrades, planes d'un cantó i còncaves per l'altre que l'arrodoneixen perfectament. No és l'únic aquest cup en aquesta plaça, puix que en obres anteriors se n'hi va veure un altre situat més avall'. Les referència bibliogràfiques posteriors (bassades en la notícia de P. Grases), citen sempre la troballa com a les restes de la torre d'un castell, sense esmentar però les seves característiques ni l'altre troballa propera. | 08305-199 | Plaça del Vall del Castell | 41.3479200,1.6968600 | 390981 | 4578200 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73326-foto-08305-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73326-foto-08305-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73326-foto-08305-199-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 42609 | Carrer Major, 54 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-major-54 | GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | IaC - VdC | no es conserva res ja que després de la intervenció s'hi va construir un edifici d'habitatges. | Estrats de formació antròpica, amb materials de factura romana molt rodats sense cap mena d'estructura associada. | 08033-168 | Carrer Major, núm.54 | L'any 1992 es realitzà el seguiment arqueològic dels rebaixos efectuats amb motiu de les obres de construcció d'una casa. | 41.6336100,2.1635400 | 430330 | 4609436 | 08033 | Caldes de Montbui | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42609-foto-08033-168-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42609-foto-08033-168-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42609-foto-08033-168-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 42602 | Carrer Escoles Pies, núm. 38 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-escoles-pies-num-38 | GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | IaC-Vdc | no es conserva res ja que després de la intervenció s'hi va construir un edifici d'habitatges. | Materials ceràmics esporàdics residuals i sense cap context arqueològic clar. | 08033-161 | Carrer de les Escoles Pies, núm. 38 | El mes de setembre de l'any 2006 es va portar a terme una intervenció arqueològica preventiva a la parcel·la núm. 38 del carrer de les Escoles Pies, degut a la construcció d'un edifici, però els materials apareguts no es van poder associar a una estratigrafia clara. | 41.6330000,2.1658200 | 430519 | 4609366 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42602-foto-08033-161-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42602-foto-08033-161-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42602-foto-08033-161-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 51758 | Can Cusí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-cusi | Carta Arqueològica del Maresme: El Masnou (2009). Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. CUYÀS, J. M. (1976). Història de Badalona. Badalona II. OLESTI VILA , Oriol (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III -I a. C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | I aC- II d | no es coneix on i com es troben les restes. | Per les troballes referenciades a la bibliografia es tractaria de la part residencial d'una vil·la romana originada en època republicana i es perllongaria fins el segle II d. C. Les notícies més detallades corresponen a J. M. Cuyàs que fa referència a la troballa d'enterraments, àmfores, un mosaic policrom, un hipocaust de banys, ceràmica indeterminada. També diu que durant la construcció d'una piscina a la casa aparegueren fragments d'àmfora, estuc vermell, vidres, aplacats de marbre, Terra Sigil·lata i Campaniana A. Però la ubicació de les restes resulta imprecisa i de vegades contradictòria. Per tant, és difícil determinar-la amb exactitud. | 08118-1 | Carrer Camil Fabra, 58 | La primera notícia sobre el jaciment és de l'any 1977 i la proporciona l'arqueòleg badaloní J. M. Cuyàs. Les seves dades són recollides per M. Prevosti (1981) i O. Olesti(1995). Però no s'ha realitzat mai cap tipus d'intervenció arqueològica i la realització de l'Inventari del Patrimoni Arqueològic del Maresme, en les seves diverses fases (1987 i 2008) no ha servit per aportar novetats. Encara que es va trobar una escultura d'una dona. | 41.4746000,2.2977400 | 441364 | 4591682 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51758-foto-08118-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51758-foto-08118-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51758-foto-08118-1-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 73320 | Vinya de la Sort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vinya-de-la-sort | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. | XIV | no es coneix amb precisió el lloc de la troballa. | La única informació que tenim del jaciment és l'existència d'uns materials recollits i dipositats al Museu de Vilafranca en l'època de Pere Giró. Es tracta d'un lot que es compon íntegrament de fragments de ceràmica Baix Medieval: ceràmica grisa atípica de pasta clara, fragments de grans recipients, i alguna decoració incisa molt suau. | 08305-193 | al nord del municipi | 41.3564100,1.6972900 | 391031 | 4579142 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73320-foto-08305-193-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73320-foto-08305-193-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 77257 | Fornícula del Carrer Manuel Moreno | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornicula-del-carrer-manuel-moreno | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO, Pere (1987). 'Llavors del regne. Les capelles de carrer'. Parròquia de Sant Genís. Vilassar de Dalt. SAMON i FORGAS, Josep (2010). Els sants dels vilassarencs; capelletes de carrer. Recull fotogràfic i dades bàsiques. Vilassar de Dalt. Inèdit. http://parroquiadesantgenisdevilassar.blogspot.com.es/2010/03/fornicula-de-ca-lantoninu-can-franscesc.html | XIX | no conserva la imatge i està tapiada | Fornícula situada a l'alçada del primer pis d'una casa del carrer Manuel Moreno que fa xamfrà amb la Plaça de la Vila i el carrer del Carme. No conserva cap imatge i està tapiada amb maons i arrebossada, però es conserven i són visibles l'ampit, motllurat i arrodonit, els brancals i la llinda que són de pedra granítica treballada i la llinda d'arc escarser. | 08214-169 | Carrer Manuel Moreno, 2 | També es coneix amb el nom de Fornícula de Ca l'Antonio o Cal Francesc. Aquestes cases es construeixen al voltant de l'any 1829. abans eren terrenys sense construir. | 41.5169900,2.3583100 | 446457 | 4596349 | 1829 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77257-foto-08214-169-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77257-foto-08214-169-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77257-foto-08214-169-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | fa molts anys que no hi ha imatge i se n'ha perdut el record de l'advocació. | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||
| 77416 | Fornícula de Can Domingo Bas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornicula-de-can-domingo-bas | SAMON i FORGAS, Josep (2010). Els sants dels vilassarencs; capelletes de carrer. Recull fotogràfic i dades bàsiques. Vilassar de Dalt. Inèdit. | XX | no conserva la imatge | Fornícula oberta situada en un muntant de la porta d'entrada a la casa. És d'estil clàssic, però de dimensions molt reduïdes i no es conserva la imatge, tot i que havia estat dedicada a la Mare de Déu. | 08214-328 | Carrer Mercat, 4 | 41.5167200,2.3589400 | 446509 | 4596319 | 1950 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77416-foto-08214-328-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77416-foto-08214-328-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77416-foto-08214-328-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 77255 | Fornícula del Carrer Àngel Guimerà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornicula-del-carrer-angel-guimera | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO, Pere (1987). 'Llavors del regne. Les capelles de carrer'. Parròquia de Sant Genís. Vilassar de Dalt. SAMON i FORGAS, Josep (2010). Els sants dels vilassarencs; capelletes de carrer. Recull fotogràfic i dades bàsiques. Vilassar de Dalt. Inèdit. http://parroquiadesantgenisdevilassar.blogspot.com.es/2010/03/fornicula-del-carrer-angel-guimera.html | XIX | no conserva la imatge | Fornícula situada a l'alçada del primer pis d'una casa de cós del carrer Àngel Guimerà. L'ampit és de pedra granítica motllurada i de forma corba. Conserva un emmarcament de fusta però no hi ha cap rastre de porta. Per darrera sí que conserva la porta d'accés des de l'interior de la casa. Actualment no hi ha cap imatge. | 08214-167 | Carrer Àngel Guimerà, 52 | No s'ha trobat cap informació sobre l'advocació d'aquesta capella que fa molts anys que es troba buida i se n'ha perdut la memòria. | 41.5186500,2.3554900 | 446223 | 4596535 | 1850 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77255-foto-08214-167-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77255-foto-08214-167-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77255-foto-08214-167-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 77259 | Fornícula del Carrer del Comerç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornicula-del-carrer-del-comerc | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO, Pere (1987). 'Llavors del regne. Les capelles de carrer'. Parròquia de Sant Genís. Vilassar de Dalt. SAMON i FORGAS, Josep (2010). Els sants dels vilassarencs; capelletes de carrer. Recull fotogràfic i dades bàsiques. Vilassar de Dalt. Inèdit. | XIX | no conserva la imatge | Fornícula situada a l'alçada del primer pis d'una casa de cós del carrer Comerç. L'ampit és de pedra granítica motllurada i de forma corba. No conté cap imatge, però es conserven i són visibles l'ampit, motllurat i arrodonit, els brancals i la llinda de pedra granítica treballada i la llinda d'arc escarser. | 08214-171 | Carrer del Comerç, 13-15 | La data de 1801 correspon a la inscripció de la façana del conjunt de quatre cases on hi ha la capella. No s'ha trobat cap informació sobre l'advocació d'aquesta capella que fa molts anys que es troba buida i se n'ha perdut la memòria. | 41.5162700,2.3605500 | 446643 | 4596268 | 1801 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77259-foto-08214-171-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77259-foto-08214-171-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77259-foto-08214-171-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 77409 | Fornícula de Can Serra de Plaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornicula-de-can-serra-de-placa | BENITO, Pere (1987). 'Llavors del regne. Les capelles de carrer'. Parròquia de Sant Genís. Vilassar de Dalt. SAMON i FORGAS, Josep (2010). Els sants dels vilassarencs; capelletes de carrer. Recull fotogràfic i dades bàsiques. Vilassar de Dalt. Inèdit. | XVII | no conserva la imatge | Capella situada a l'alçada del primer pis de Can Serra de Plaça, entre la finestra central i la del lateral dret. Es tracta d'una fornícula clàssica que havia estat dedicada a Sant Francesc. L'ampit sobresurt de l'eix de la façana i és de pedra, l'arc escarser i no conserva la porta protectora de vidre que havia tingut. Tampoc es conserva una teuladeta a dues aigües que la protegia de la pluja i que es veu en una fotografia de l'Institut d'Història Municipal de Barcelona, datada l'any 1902. Però si que es conserva una pota més petita de fusta d'accés a la capella des de l'interior de la casa. | 08214-321 | Plaça de la Vila, 18 | Correspon a la devoció familiar dels Recorder de Plaça, on molts fadristerns de la nissaga tenien el nom de Francesc. L'any 1931 ja no hi havia la imatge a la capella perquè es guardava a l'interior de la casa. La imatge fou restaurada per Rosa Villà, propietària del mas, i donada a la parròquia. | 41.5170600,2.3580500 | 446435 | 4596357 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77409-foto-08214-321-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77409-foto-08214-321-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77409-foto-08214-321-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 72371 | Barraca del Serrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-serrat | XIX-XX | no conserva la cobetrta i la vegetació cobreis la totalitat de les parets | Barraca o cobert de planta rectangular situada darrera el serrat on s'aixeca la capela de la Marededéu del Puig del Ram. Està abandonada, amb la teulada ensorrada i coberta totalment per la vegetació. La porta d'accés i la façana principal estaven orientades al nord, al costat d'un camí. | 08297-219 | Segur | 41.6814000,1.4673800 | 372439 | 4615538 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72371-foto-08297-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72371-foto-08297-219-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||
| 77469 | Barraca del Pla del Molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-pla-del-moli | MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XX | no conserva la coberta ni part de les parets. | Barraca de vinya o de pagès doble, de planta rectangular de les quals només en resta la paret orientada a sud - est i orientada a nord - oest. Estaven construïdes aprofitant el mur intern de pedra de la riera, just a l' indret on conflueixen les aigües de les dues rieres que donen origen a la riera de Vilassar, la d'en Salvet i la de Targa. Disposava de dos cossos rectangulars fets de maons i arrebossat, amb les cobertes de volta rebaixada en maó pla. Les restes indiquen que la porta estava orientada a llevant i segurament es comunicaven pel seu interior. Al davant de les barraques hi ha els camps de cultiu amb una bassa parcialment. | 08214-381 | Pla del Molí | La vinya havia estat un dels principals conreus de la comarca durant molts anys fins que la fil·loxera en va malmetre la majoria. Tot i així, el sector es va refer i reestructurar, fins el punt de crear un denominació d'origen pròpia: Alella. Vilassar de dalt tot i no tenir gaire vinya en l'actualitat, en forma part. | 41.5117200,2.3647900 | 446993 | 4595760 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77469-foto-08214-381-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77469-foto-08214-381-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77469-foto-08214-381-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Des de fa anys el pagès utilitza aquest espai per emmagatzemar-hi les canyes de la riera que utilitza per lligar tomaqueres, mongeteres, etc. | 119|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 72302 | Barraca del bosc de Pereres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-bosc-de-pereres | XX | no conserva la coberta ni la porta d'entrada | Barraca o antiga caseta de planta rectangular (5'10 x 4'96 m), situada al peu d'un camí que ve de Cal Bernic i es dirigeix als camps situats a llevant. No conserva la coberta, tot i que era de teules àrabs. Per els restes de parets conservades seria a dues aigües desguassant a la façana septentrional i meridional que era la principal, on hi ha la porta d'accés, d'1,20 metres de llum. Els paraments són de pedra vista i arremolinats, ben escairada en els angles, amb un gruix mig de 46 cm. A l'interior no es conserva cap partició ni cap altre element; però a l'exterior, adossat a la façana oriental hi ha les restes d'una petita estructura no identificada. | 08297-150 | Bosc de Peredes | 41.6833600,1.4939200 | 374652 | 4615717 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72302-foto-08297-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72302-foto-08297-150-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | S'ubica en una zona de troballes arqueològiques. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 77391 | Fornícula de Cal Tendre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fornicula-de-cal-tendre | BENITO, Pere (1987). 'Llavors del regne. Les capelles de carrer'. Parròquia de Sant Genís. Vilassar de Dalt. SAMON i FORGAS, Josep (2010). Els sants dels vilassarencs; capelletes de carrer. Recull fotogràfic i dades bàsiques. Vilassar de Dalt. Inèdit. http://parroquiadesantgenisdevilassar.blogspot.com.es/2010/03/fornicula-de-cal-tendre-can-blanch.html | XVII-XVIII | no conserva cap imatge | Fornícula situada a l'alçada del primer pis en una casa que fa xamfrà, gairebé a tocar de la cantonada del carrer. És d'etil clàssic però amb el fons pla, on hi ha una petita porta d'accés a l'espai de la capella, que es troba buit. No té porta de vidre protectora. L'ampit és de pedra granítica treballada i recte. | 08214-303 | Carrer del Carme, 6 | Estava dedicada a la Mare de Déu del Carme i va donar nom al carrer. Fa molts anys que no hi ha la imatge. La casa està reformada al segle XIX damunt una antiga casa rural de dos cossos amb coberta a doble vessant que apareix grafiada a la 'Descripción Topográfica' del 1777. Al segle XVIII fou habitada pels Vehils, que eren notaris. Però també es coneix amb el nom de Can Blanch per la família que hi va viure després. | 41.5167700,2.3580500 | 446435 | 4596325 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77391-foto-08214-303-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77391-foto-08214-303-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77391-foto-08214-303-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 52450 | Edifici del carrer Príncep de Bergara, 7 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-princep-de-bergara-7 | XX | necessita una rehabilitació i una neteja generalitzada. | Edifici de planta rectangular que consta de planta baixa i pis. Fa cantonada amb el passatge de la Rectoria. A la planta baixa s'hi han instal·lat comerços i a la planta pis és habitatge. La seva singularitat és el coronament de la façana amb intervals de frontó arrodonit emmarcat per pilars. | 08101-532 | Carrer Príncep de Bergara, 7 | 41.3589900,2.0988500 | 424624 | 4579001 | 1908 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||||
| 52770 | Casa del Carrer Santiago Apòstol, 78 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-del-carrer-santiago-apostol-78 | XX | necessita una rehabilitació i neteja de façana. | Casa de planta rectangular entre mitgeres que consta de planta baixa i pis, amb la coberta de terrat pla. Respon a una tipologia constructiva que es remunta a les primeres eixamples. Moltes d'aquestes cases han patit transformacions, remuntes i destruccions parcials o totals, desconfigurant un urbanisme característic de finals dels segle XIX i principis del XX. No és el cas d'aquesta, que malgrat alguna modificació en accessos en planta baixa, manté el programa estructural i ornamental propi. Destaca el balcó corregut de la planta pis i el coronament en balustrada de la façana. | 08101-556 | Carrer Santiago Apòstol, 78 | 41.3695400,2.1245400 | 426785 | 4580151 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||||||
| 73206 | Arxiu de la Societat La Principal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-de-la-societat-la-principal | <p>SOLÉ i BORDES, Joan (2004). Societat d'Esbarjo, Cultura i Esport, La Principal. Llibre del centenari 1904-2004. Edita Societat d'Esbarjo, Cultura i Esport La Principal. Vilafranca del Penedès.</p> | XX | necessita un lloc amb condicions òptimes. | <p>Arxiu compost per la documentació generada per l'activitat de la pròpia entitat, la Societat d'Esbarjo, Cultura i Esports La Principal, fundada l'any 1904. Destaquen els llibres d'actes des de la fundació, la cartelleria de les activitats com les obres de teatre o el cinema; també hi consta laq col·lecció completa de la revista interna CASAL (creada l'any 1931), així com fotografies de diverses èpoques.</p> | 08305-113 | Rambla de Nostra Senyora, 35-37 | <p>La Societat La Principal fou fundada l'any 1904, oficialment el dia de la Mercè. Fou iniciativa d'un grup de joves descontent amb el caràcter polititzat de les altres entitats vilafranquines. El primer president fou Ramon Cuyàs. Una de les característiques d'aquesta entitat és la diversitat de seccions esportives, culturals i lúdiques: teatre, escacs, filatèlica, idiomàtica, literària, basquet, billar. Es mantenen bàsicament de les quotes, lleugeres subvencions de l'administració i de les activitats populars. Actualment estan associades unes 2000 famílies.</p> | 41.3451200,1.7003900 | 391272 | 4577884 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73206-foto-08305-113-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73206-foto-08305-113-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Actualment es troba en procés de reubicació per trasllat. | 98 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 60973 | Aixada doble de la Col·lecció d'eines de Sant Cugat Sesgarrigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aixada-doble-de-la-colleccio-deines-de-sant-cugat-sesgarrigues | XX | necessita tractament | Eina de ferro formada per dues aixades de forma tradicional unides per la part que no tallen amb un eix que té enmig el forat on s'encaixa el mànec. Aquesta estructura permetia excavar dos solcs a terra a la vegada. | 08206-45 | Edifici de l'antiga Cooperativa del pa | 41.3624700,1.7520200 | 395619 | 4579747 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Cugat Sesgarrigues 419-7-7 (279-127). Institut Cartogràfic de Catalunya. Segona edició: desembre 1998. Hem volgut destacar aquesta eina per la seva singularitat, no només dintre de la col·lecció on es troba sinó en general. | 52 | 2.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | ||||||||||||
| 79227 | Pavelló municipal d'Esports | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pavello-municipal-desports | XX | necessita restauració | <p>És un edifici rectangular de dues plantes i un magatzem a la planta baixa. Al primer pis hi trobem la cuina. Les cobertes són de bigues de fusta, llata, rajola i teula; a doble vessant. A la façana hi ha incrustacions de rajola vidrada amb tons verds, formant dents i sanefes. L'escala és d'accés exterior, de pedra picada i barana simple de ferro forjat. Al sotaescala s'endevina una comuna.</p> | 08213-22 | Sant Fruitós de Bages Avda. de Sant Joan s/n (08272 Sant Fruitós de Bages) | <p>El Pavelló d'Esplai estava situat dins les propietats del Mas Sala. No hi ha dades cronològiques. La tipologia aproxima una cronologia del segle XX.</p> | 41.7498200,1.8783600 | 406745 | 4622607 | 1998 | 08213 | Sant Fruitós de Bages | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79227-foto-08213-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08213/79227-foto-08213-22-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2020-10-01 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Josep Esquius i Jordi Fargas | Inclòs a l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb els nº 32 | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||
| 49713 | Xemeneia de Cal Bassacs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xemeneia-de-cal-bassacs | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -S/A. (1993): Cent imatges per a la història: Gironella, 1885-1973. Gironella: Associació Cultural El Vilatà; col·lecció l'escambell, 4. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SERRA, R.; CASALS, L. (fotografies) (2000): Colònies Tèxtils de Catalunya. Barcelona: Angle Editorial i Caixa de Manresa. -SERRA, R. (2013): 'Els orígens de la industrialització tèxtil de Gironella: Cal Metre, Cal Bassacs, Viladomiu Vell i Viladomiu Nou'. L'Erol, núm. 118, pàg. 21-30. -SOLER i RIBA, R. (2012): Xemeneies del Berguedà. ISBN-84-921450-4-8 (edició pròpia/autor) -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XX | mostra una lleugera inclinació cap al sud. | La xemeneia de la fàbrica de Cal Bassacs disposa d'una base quadrada d'uns 2 metres de costat, sobre la qual es desenvolupa el fust de la xemeneia, de forma troncocònica; base i fust són de maó massís, la part superior del fust disposa d'un anell i és coronat per un altres anells formant motllura, tot fet de maó massís. L'alçada de la xemeneia és d'entorn els 18 metres. | 08092-72 | a l'extrem nord de la zona industrial, al costat de les naus més recents. | L'origen de la fàbrica de Cal Bassacs data del 30 de maig de 1862, amb la sol·licitud, per part del matrimoni format per Joan Teixidor i Raimunda Bassacs, per poder construir una fàbrica tèxtil i un molí. Sembla que finalment no es va construir el molí però si dues fàbriques. El matrimoni mantenia el seu taller amb telers destinats al teixit de cotó, a l'edifici on residien, a l'actual plaça de la Vila. Els Teixidó-Bassacs es van dedicar bàsicament al lloguer de les fàbriques a altres empreses, no serà fins anys més tard que funcionaran les dues fàbriques sota la mateixa raó social. El 1917 les societats que feien anar les fàbriques eren Teixidor i Cia i Josep Fusté Teixidor, moment en que passen a ser gestionades per membres de la família propietària o familiars. Les empreses gestores anirien canviant al llarg dels anys. Ricard Teixidor Masjuan, el 1946 crearia la societat 'Hilados y Tejidos Fusté, S.A.'. No va ser fins al finals del segle XX que les dues famílies hereves de les fàbriques de Cal Bassacs van formar una única empresa, unint les dues fàbriques en la mateixa societat anònima. | 42.0236500,1.8850700 | 407698 | 4653003 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49713-foto-08092-72-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49713-foto-08092-72-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49713-foto-08092-72-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Ramon Soler (SOLER: 2012 ,45) recull que la xemeneia 'va ser construïda entre els anys 1946-1947'. A la superfície del fust es poden observar uns ancoratges metàl·lics corresponents a les restes d'un parallamps.Cal Bassacs està inclòs en el 'Pla director urbanístic de les colònies industrials del Llobregat'; el municipi de Gironella està comprès dins el Pla juntament els d'Avià, Balsareny, Berga, Casserres, Gaià, Navàs, Olvan i Puig-reig (DOGC núm. 4940 publicat el 03/08/2007). | 119|98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||||
| 81281 | Xup 1 del Sot de Pumanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xup-1-del-sot-de-pumanya | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 459) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | mostra signes de deteriorament. | Dipòsit d'aigua de planta circular, en part picat a la pedra i part construït, compta amb una estructura aèria consistent en la coberta del dipòsit, és feta bàsicament en pedra seca, de poca alçada, planta circular i coberta de falsa cúpula. L'obertura d'accés a l'aigua és de llinda plana monolítica i orientada al nord-oest. | 08128-347 | al Sot de Pumanyà, prop del camí i a la base del turó on hi ha les restes de la masia. | 41.7713700,2.0358000 | 419862 | 4624841 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81281-foto-08128-347-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Era emprat per recollir i acumular aigua de pluja; a prop hi ha el Xup 2 del Sot del Pumanyà. En la denominació s'utilitza la forma xup que és la denominació popular que reben aquest tipus d'aljub a la zona.Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81238 | Xup 2 del Sot de Pumanyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xup-2-del-sot-de-pumanya | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 460) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | mostra signes de deteriorament. | Dipòsit d'aigua de planta circular, en part picat a la pedra i part construït, compta amb una estructura aèria consistent en la coberta del dipòsit, és feta bàsicament en pedra seca, de poca alçada, planta circular i coberta de falsa cúpula. L'obertura d'accés a l'aigua és de llinda plana monolítica i orientada a l'oest. | 08128-304 | al Sot de Pumanyà, prop del camí i a la base del turó on hi ha les restes de la masia. | 41.7713400,2.0347600 | 419775 | 4624839 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81238-foto-08128-304-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Era emprat per recollir i acumular aigua de pluja; al costat mateix de l'obertura d'accés a l'aigua hi ha una mena de cóm. En la denominació s'utilitza la forma xup que és la denominació popular que reben aquest tipus d'aljub a la zona. A prop hi ha el Xup 2 del Sot del PumanyàAutor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81227 | Barraca 1 del Vilar a la Païssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-del-vilar-a-la-paissa | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6649) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | mostra signes de deteriorament. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula, porta de llinda plana monolítica i orientada al sud. | 08128-293 | a la zona del Vilar, a l'oest del lloc on hi havia la Colònia Clarrassó, a la carena sobre Calders. | 41.7752100,2.0053300 | 417334 | 4625297 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81227-foto-08128-293-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81124 | Barraca 9 de la Baga de Can Dat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-9-de-la-baga-de-can-dat | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6242) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | mostra part de la coberta esfondrada. | Barraca de pedra seca del tipus terrera margera, de planta circular, amb porta de llinda plana monolítica orientada a ponent. | 08128-190 | a la vall del torrent de la Baga del Coll. | 41.7489500,2.0408700 | 420255 | 4622348 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81124-foto-08128-190-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81273 | Barraca del Saladic a la Fàbrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-saladic-a-la-fabrega | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6438) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | mostra algunses parts ensorrades. | Barraca de pedra seca del tipus bessona-composta i aèria aïllada, la planta és irregular tot i que la barraca situada més al nord té una forma més rectangular i la del costat més sud tendeix a planta circular. Ambdues tenen coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al sud, la barraca més nord té una obertura d'accés més gran, podria correspondre a la barraca destinada a guardar l'animal. | 08128-339 | uns 600 m al nord de Rubió, per sobre del camí de la Clusella a l'alçada del Torrent de la Fàbrega. | 41.7600000,2.0382000 | 420047 | 4623577 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81273-foto-08128-339-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot. | 98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81234 | Barraca 2 del Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-joan | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6270) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | mostra alguns signes de deteriorament, hi ha força vegetació pel seu voltant. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada adossada al terreny natural, de planta rectangular, coberta de falsa cúpula, porta de llinda plana monolítica i orientada al ponent. | 08128-300 | a la Soleia de la Casa Nova, situada en unes feixes per sobre del camí del Pla del Trullars. | 41.7492600,2.0228700 | 418759 | 4622399 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81234-foto-08128-300-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81234-foto-08128-300-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81234-foto-08128-300-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 81220 | Barraca de l'Esquirol als Campassos | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lesquirol-als-campassos | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6601) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | mostra alguns signes de deriorament. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula, porta de llinda plana monolítica i orientada al nord; sobre la llinda de la porta hi ha una petita obertura. | 08128-286 | zona nord-oest del terme municipal, al vessant que s'aixeca al sud-oest de la granja dels Campassos. | 41.7676800,2.0053900 | 417329 | 4624461 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81220-foto-08128-286-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81188 | Barraca del Carnerol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-carnerol | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6136) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | mostra alguns petits esfondraments. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, tot i que en part adossada al terreny natural, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula, amb la porta orientada al sud i de llinda plana monolítica. | 08128-254 | a la zona sud-est del terme municipal, al costat dret de la riera de l'Om. | 41.7362400,2.0284200 | 419204 | 4620948 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81188-foto-08128-254-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81236 | Barraca de Ca la Xica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-ca-la-xica | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6026) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | mostra alguns petit esfondrament. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada adossada a un marge, de planta rectangular, coberta de falsa cúpula, porta de llinda plana monolítica i orientada al llevant. El mur del davant de la barraca mostra una frontal recte i a un extrem un angle fins a adossar-se al mur, la planta interior tendeix a circular. | 08128-302 | a la zona de la Casa Nova, per sota de les restes de la casa, al costat de llevant. | 41.7492800,2.0179000 | 418346 | 4622406 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81236-foto-08128-302-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81236-foto-08128-302-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81236-foto-08128-302-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 81216 | Barraca del Dretxu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-dretxu | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6030) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | mostra alguns despreniments. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada al nord. | 08128-282 | a l'extrem nord-occidental del Sot de l'Arç, proper i a l'est del Gorg de Saladic. | 41.7545800,2.0246400 | 418913 | 4622988 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81216-foto-08128-282-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81211 | Barraca 1 de Can Poc-s'hi-cull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-can-poc-shi-cull | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6603) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | mostra alguns | Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge del terreny natural, de planta semicircular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda en arc d'angle (fet a partir de dues lloses) orientada al nord-oest. | 08128-277 | a la zona nord-oest del terme municipal, en el vessant sud-est del Serrat del Gordi. | 41.7662300,2.0055500 | 417341 | 4624299 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81211-foto-08128-277-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81174 | Barraca 2 del Blancu (Soleia de la Casa Nova) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-blancu-soleia-de-la-casa-nova | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 8184) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | mostra algunes parts esfondrades, especialment part del sostre. | Barraca de pedra seca del tipus terrera margera, de planta més o menys circular tot i que lleugerament irregular, amb porta de llinda plana monolítica orientada al sud-oest. | 08128-240 | al sud-est de la urbanització de la masia del Solà i al nord-est de les runes de la Casa Nova. | 41.7496900,2.0202000 | 418538 | 4622449 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81174-foto-08128-240-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81046 | Porc senglar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/porc-senglar | XX | mostra alguna part erosionada i alguna esquerda. | Damunt d'una peanya consistent en un bloc rectangular de pedra hi ha disposada una escultura figurativa d'un animal on es presenta la figura d'un porc senglar en posició dreta. Es tracta d'una figura en la que els detalls mostren un tractament més aviat simple. La peça és de pedra sorrenca, amb unes mesures de 70 x 50 cm aproximadament. | 08128-112 | al costat nord de l'entrada al Parc del Serrat, al peu de la carretera d'accés al nucli pel nord. | Peça que forma part del conjunt escultòric que rebé l'Ajuntament de Monistrol de Calders com a donació per part de la Fundació Privada Fèlix Estrada Salarich. El conjunt es va instal·lar en diferents espais del terme municipal de Monistrol de Calders, especialment repartides per diferents racons del nucli urbà; algunes peces es col·locaren de manera més individual i altres conformant un petit conjunt temàtic. La col·lecció forma part del que s'anomena Museu municipal d'escultures a l'aire lliure, les quals es poden visitar lliurement, tot i que també es disposa d'uns fullets que faciliten la visita al conjunt a partir de quatre diferents recorreguts a peu d'una hora i mitja de durada aproximada. El projecte es va presentar públicament al gener del 2018, tot i que la instal·lació de les peces va ser progressiva des del 2016. El conjunt escultòric actualment està format per 43 peces col·locades en diferents indrets. | 41.7616000,2.0137800 | 418019 | 4623777 | 1944 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81046-foto-08128-112-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81046-foto-08128-112-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | José Sobrado Balboa | Aquesta escultura està situada junt amb altres escultures d'animals conformant un grup temàtic. Fèlix Estrada Salarich va néixer a Monistrol de Calders el 1901, on va passar la gran part de la seva infantesa i joventut; de més gran es traslladà al Vallès. Empresari de renom, sobretot conegut per ser el fundador de l'empresa de mobles La Fàbrica. Fou un gran apassionat de l'art, comptant amb una important col·lecció de pintures i escultures, aquestes darreres instal·lades bàsicament al jardí de la seva residència, al Pedregar de Bellaterra. Gran part de la col·lecció escultòrica de Fèlix Estrada Salarich es va nodrir de les diferents biennals convocades per l'empresari a Bellaterra. Aquest fet determina la gran diversitat d'autors, així com de temàtiques (figurativa o abstracte), estils, materials (pedra, ferro, alumini, bronze i fins i tot fusta), tècniques i mesures que conformen la col·lecció, la qual compta amb obres produïdes sobretot entre els anys 50 i 70 del segle XX; la col·lecció també incloïa cinc obres de l'escultor suís Charles Collet. La donació per part de Fèlix Estrada Salarich es va fer abans de la seva mort. | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||
| 81200 | Barraca de Coll Girant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-coll-girant | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6574) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | mostra algun petit esfondrament. | Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge, de planta circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada a l'est. | 08128-266 | propera a Coll Girant, vers el sud. | 41.7695600,2.0221400 | 418724 | 4624653 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81200-foto-08128-266-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3996,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml