Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 81200 | Barraca de Coll Girant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-coll-girant | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6574) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | mostra algun petit esfondrament. | Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada al marge, de planta circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada a l'est. | 08128-266 | propera a Coll Girant, vers el sud. | 41.7695600,2.0221400 | 418724 | 4624653 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81200-foto-08128-266-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81159 | Barraca 4 de la Baga de la Païssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4-de-la-baga-de-la-paissa | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6589) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | mostra algun petit enderroc; coberta parcialment de vegetació. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula actualment ensorrada, porta de llinda plana monolítica orientada al nord-oest. | 08128-225 | zona de la Baga de laPaïssa, a mitja alçada del vessant nord del Serrat de la Rectora. | 41.7675100,2.0212800 | 418650 | 4624426 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81159-foto-08128-225-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81239 | Xup del Rovell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xup-del-rovell | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 454) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | mostra algun petit despreniment. | Dipòsit d'aigua de planta circular, en part picat a la pedra i part construït, compta amb una estructura aèria consistent en la coberta del dipòsit, és feta bàsicament en pedra seca, de poca alçada, planta circular i coberta de falsa cúpula. L'obertura d'accés a l'aigua és per la part superior de l'estructura. | 08128-305 | a la zona oest del municipi, a la part oest del Serrat del Llogari. | 41.7558800,2.0030100 | 417116 | 4623153 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81239-foto-08128-305-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En la denominació s'utilitza la forma xup que és la denominació popular que reben aquest tipus de cisternes a la zona.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 80604 | Can Soler de les Teules | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-soler-de-les-teules | <p>SARRET I ARBÓS, J. (1925). Munumenta historica civitatis minorisae. Manresa. Impremta i enquadernacions Sant Josep. Vol. V.</p> | XIII-XX | molt reformada | <p>Aquesta és una de les cases més antigues i més grans del terme de Sant Vicenç de Castellet. Es troba al raval del Clot, un cop passat el pont de l'autopista en el camí que va cap a Vallhonesta pel sud del terme. Està situada sobre un petit turó, fet que la posa en una situació de domini de l'entorn. La casa va ser construïda en diferents etapes, fet que queda ben palès en l'estructura arquitectònica. Està formada per dos cossos que es toquen perpendicularment i un conjunt de coberts que tanquen les edificacions formant un pati o baluard al centre, i al que s'accedeix per un portal adovellat d'arc de mig punt situat a la banda nord del conjunt. El cos més antic, orientat en direcció est-oest és d'estructura sòlida, de pedra, amb planta i pis, teulada a un sol vessant en baixada cap a l'exterior del conjunt. Les portes d'accés, dues a la planta i una al pis, s'obren al pati central. La planta baixa consta d'una única crugia coberta amb volta de canó amb pedra plana; el mur est és de grans blocs de pedra ben escairats, mentre que el mitjaner que es troba a la banda oest té fragments d'opus spicatum alternats amb filades horitzontals. El pis està essent reformat, però encara es pot distingir la compartimentació en espais paral·lels, entre els que hi ha un primer a la banda oest, el següent que era la cuina i que encara conserva la campana del foc a terra i el tercer que ha quedat tot unificat. Hi ha fragments d'opus spicatum, quatre filades a la part superior, al mur que dóna a la banda sud i un petit fragment al de la banda oest. Aquest cos no té golfes, tan sols una petita cambra d'aire que queda entre el sostre interior i la teulada. A la façana posterior, que dóna a est, hi ha un petit contrafort de pedra que suporta la planta baixa. L'altre cos de la casa es troba adossat a aquest per la banda nord formant angle recte i sense comunicació amb el primer, de manera que cada un d'ells és independent. És un cos també rectangular orientat nord-sud, amb planta, pis i golfes, teulada a un vessant amb el caient cap a l'interior del pati. Està construït adaptant-se a un gran bloc de roca que es troba al pati i sobre el que s'ha construït l'escala que permet l'accés al pis des del pati. Per la banda nord hi ha afegit el cos que forma la construcció que albergava les dues tines. Les tines eren circulars folrades amb cairons, i actualment es troben tapades; les boixes donaven a la planta baixa on hi havia el celler. A la façana de llevant que s'obre al pati central, es va afegir una eixida davant del pis que permet l'accés a aquest i que té tres arcs carpanels. Aquesta eixida es suporta sobre una volta N-S reforçada amb un mur al centre i que dóna accés als cellers de la planta baixa. Els cellers estan formats per dues voltes de canó paral·leles en direcció perpendicular a la volta que hi ha sota l'eixida, és a dir, en direcció E-W. El pis està dividit en dues crugies i no té elements remarcables trobant-se en mal estat. Aquest pis i les golfes van ser afegits amb posterioritat, ja que es veu clarament que la teulada estava més baixa i el pendent era en direcció contrària a l'actual. Al costat nord de l'estructura de les tines hi havia un cobert, que ara no té teulada, on hi havia la premsa. Encara es conserva part de l'estructura de la premsa: la biga central de fusta amb la data 1707 gravada entre dues lletres M, els muntants verticals, part de la gàbia, la base de pedra amb el canal circular per donar sortida al líquid, i l'eix central de la premsa amb el cargol de ferro que fa poc temps que es va desprendre del conjunt i que ara és al costat, a terra. La resta de construccions a l'entorn de la casa es conserven en part. Algunes han estat reconstruïdes darrerament per utilitzar com a corrals, i d'altres, les que es troben a la banda oest, tan sols resten els murs i la resta és una ruïna. En conjunt és un edifici interessant que caldria potenciar la seva rehabilitació seguint unes pautes que permetin conservar l'estructura antiga.</p> | 08262-52 | Can Soler de les Teules. El Clot. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Tot i que la documentació més antiga que cita la casa és de mitjans del segle XVI, l'estructura demostra que és més antiga. L'edifici més antic seria la meitat est del cos que es troba orientat est-oest, visible en la utilització d'opus spicatum i en la diferència d'estructura de la volta a la planta baixa. A aquest cos, possiblement construït a finals del segle XIV, es va afegir un altre que l'amplià. Més tard, probablement a finals del segle XVII es construís el cos afegit a l'est, a la mateixa època que les tines i la premsa, coincidint amb l'època d'apogeu de la vinya. Més tard es va augmentar l'alçada d'aquest cos en un pis més modificant l'orientació de la teulada. La construcció dels murs d'opus demostra un domini de la tècnica constructiva, no tan sols per la disposició dels blocs de pedra, sinó també perquè es troben alternats amb filades horitzontals. En un edicte de l'any 1549, Antoni Guillem de Muntanyans, senyor de Castellet, imposa als seus vassalls una multa perquè ningú pogués conrear, ni treballar ni pasturar en les terres del mas de les Teules (SARRET, 1925). Aquesta seria una de les cases importants de la zona del Clot de Castellet. A l'Amillarament de 1865 (AMSVC) el mas de tenia 6 parcers i era propietat d'Ignasi March.</p> | 41.6686523,1.8835867 | 407063 | 4613590 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80604-foto-08262-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80604-foto-08262-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80604-foto-08262-52-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2026-08-10 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Té dues tines. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||
| 49285 | Pou de pedra seca de les Figueretes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-pedra-seca-de-les-figueretes | molt intervingut amb materials inapropiats i ple de vegetació | <p>Veure la descripció genèrica per als pous coberts de pedra seca.</p> | 08085-484 | 41.4271600,1.5940100 | 382519 | 4587131 | 08085 | Font-rubí | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49285-foto-08085-484-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08085/49285-foto-08085-484-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-11-20 00:00:00 | Miquel Gea i Bullich | Actualment la part superior d'aquest pou és de totxos i ciment | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||||
| 46947 | Barraca de les Cases Noves de la Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-cases-noves-de-la-riera | XIX/XX | molt enrunada. Caldria tornar a muntar el sostre. | <p>Restes d'una cabana de pedra seca i planta quadrada, al mig d'un camp ara erm.</p> | 08065-124 | A la carretera BV-2176, entre el nucli dels Masos dels Cosins i l'antiga parròquia de Sant Sadurní d | 41.3354800,1.5876900 | 381825 | 4576962 | 08065 | Castellví de la Marca | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46947-124.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46947-1240.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08065/46947-1241.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-02-01 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000, les Cases Noves de la Riera 419-3-8 (275-128). Institut Cartogràfic de Catalunya. 1a. Edició: setembre 1995 | 119|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||
| 77124 | Can Garrimbau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-garrimbau | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. PUJOL i DURAN, Delfí (2000). La pagesia a Vilassar. Les cases de muntanya (I); dins Ipsa Arca, núm. 3, juny de 2000. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, pàgs. 42 a 44. | XVIII | molt enderrocada i coberta per la vegetació. | Masia situada entre Can Miqueló i Cal Senyor en molt mal estat de conservació. Ha perdut gairebé la totalitat de la seva coberta i la vegetació cobreix les seves parets. Tot i així, s'entreveu una planta rectangular amb la façana principal orientada a migdia. Disposava de planta baixa i pis. | 08214-36 | Al nord del terme municipal. | 41.5327400,2.3315100 | 444234 | 4598115 | 08214 | Vilassar de Dalt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77124-foto-08214-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77124-foto-08214-36-2.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||
| 77432 | Rellotge de sol de l'IES Jaume Almera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-de-lies-jaume-almera | XXI | molt desgastat, ja que ha estat dissenyat a la pista esportiva. | Es tracta d'un rellotge analemàtic, d'autor. És el rellotge interactiu per excel·lència, atès que és el mateix observador qui fa de gnòmon, desplaçant-se al llarg de la meridiana depenent sempre de la data en què es fa la lectura. És un rellotge pintat al terra d'una pista d'esport a l'aire lliure, emprant el color vermell pels punts, negre per les xifres i els punts cardinals i blanc per delimitar l'esfera del quadrant. Té una orientació nord-sud. Les marques horàries són a les hores que van, des de les 4 del matí fins a les 8 de la tarda, en cicles de 12 hores. La numeració és aràbiga, analema a la meridiana amb indicació del primer dia de cada mes, i el seu nom. Incorpora els punts cardinals i la indicació de la latitud, longitud i correccions horàries. Sense lema. | 08214-344 | Carrer Rafart, 5 | Dissenyat per Ignasi Vilà durant VI Setmana de la Ciència, novembre de 2009,a petició de l'IES Jaume Almera de Vilassar de Dalt. La realització va comptar amb la participació dels alumnes de dibuix tècnic de 2n de batxillerat, Martí; Marc F.;Javi, Pau i Marc V.; i els seus mestres. | 41.5204800,2.3604500 | 446638 | 4596735 | 2009 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77432-foto-08214-344-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77432-foto-08214-344-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ignasi Vilà | La segona foto ha estat extreta del blog elsoldelera. Aquest quadrant consta des de el mes de novembre de l'any 2009, a l'inventari de la Societat Catalana de Gnomònica, amb el número de referència 2706. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||
| 72376 | Rellotge canònic de la portalada de Santa Maria de Veciana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-canonic-de-la-portalada-de-santa-maria-de-veciana | XIII | molt degradat i li manca alguna part. | Rellotge de sol del tipus canònic o de missa, cisellat en la clau de l'arc, de la portalada principal de la façana orientada al sud de l'església de Santa Maria de Veciana. No conserva el gnòmon de vareta però si que es poden observar quatre línies ben traçades. Al damunt d'una de les línies incises hi ha una volandera amb un cargol. És un rellotge molt senzill i fet sense cap mena de càlcul. | 08297-224 | Església parroquial de Santa Maria de Veciana | Els rellotges canònics no mesuraven les hores com les entenem sinó que mesuraven els moments rellevants dels eclesiàstics. Normalment estaven encarats a migdia, amb el gnòmon perpendicular i amb les línies que assenyalaven la hora Tèrcia, la Sexta, i la Nona segons la regla de Sant Benet. Seguint aquesta norma, les altres ratlles podien ser afegides posteriorment per donar una aparença de rellotge vertical. | 41.6590900,1.4843500 | 373808 | 4613036 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72376-foto-08297-224-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72376-foto-08297-224-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es desconeix la funció de la volandera i el cargol collats damunt d'una de les quatre línies del rellotge. Normalment aquest material s'utilitza per a suportar una càrrega de fixació o serveixen com a indicadors de precàrrega.No consta a l'Inventari de Rellotges de sol de Catalunya.A la part dreta de la portalada s'ha observat un altre carreu amb les mateixes característiques i un segon amb una creu incisa. | 85 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 72310 | Rellotge canònic de Santa Maria de Veciana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-canonic-de-santa-maria-de-veciana | XIII | molt degradat i li manca alguna part. | Rellotge de sol del tipus canònic o de missa, cisellat en un carreu de pedra que es troba prop de la portalada principal de la façana orientada al sud de l'església de Santa Maria de Veciana. El gnòmon de vareta ha desaparegut però conserva la part inferior del cercle que el delimita i cinc línies ben marcades. És un rellotge molt senzill i fet sense cap mena de càlcul. | 08297-158 | Santa Maria de Veciana | Els rellotges canònics no mesuraven les hores com les entenem sinó que mesuraven els moments rellevants dels eclesiàstics. Normalment estaven encarats a migdia, amb el gnòmon perpendicular i amb les línies que assenyalaven la hora Tèrcia, la Sexta, i la Nona segons la regla de Sant Benet. Seguint aquesta norma, les altres ratlles podien ser afegides posteriorment per donar una aparença de rellotge vertical. | 41.6590900,1.4843100 | 373805 | 4613036 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72310-foto-08297-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72310-foto-08297-158-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | No consta a l'Inventari de Rellotges de sol de Catalunya. | 85 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 77497 | Bòbila de les Ginesteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-de-les-ginesteres | XIX-XX | mig esfondrat per la manca de manteniment. | Bòbila edificada dins de la finca de les Ginesteres, aprofitant el desnivell del terreny, en una zona que conté una beta d'argila important, no massa lluny del torrent que porta el nom de la propietat. Es tracta d'una construcció, de planta rectangular, d'uns 15 m de llargària, feta amb maó i parcialment enderrocada on s'hi construïen totxos, teules i maons de diferents mides, aprofitant l'argila i l'aigua de mina procedent del torrent. Es conserva la façana orientada a llevant, de 6 metres d'alçada i una boca de forn amb la cambra de combustió (anomenada també fogaina). La boca del forn està construïda amb volta de maó i s'hi accedeix a nivell del sòl. Mesura un metre d'amplada per 1'70 m d'alçada màxima. En accedir al seu interior s'observa el pilar central de la cambra i un enderroc parcial del sostre, on hi ha la graella. Darrera la bòbila, entre mig d'un estrat herbaci hi ha les restes d'una pica amb un broc de plom que raja aigua i la portella d'una mina que devien proveir d'aigua per a la construcció. | 08214-409 | Les Ginesteres | El forn de les Ginesteres segurament va ser construït per proveir-se de material per a la construcció de l'antiga casa, desapareguda fa molts anys, anomenada Ca l'Estrany. Aquest era un fet comú en èpoques antigues, i en tenim un altra exemple en el forn de Can Boquet, que també va servir per a la construcció de la casa i ermita. És possible que aquest forn fos més petit i que anys després s'engrandís, permetent que molts veïns del poble poguessin anar a buscar maons i teules per al seu ús. Aquest és el cas d'en Bartomeu Planas, de Can Senyor, que ens explica com ell de jove havia baixat amb el carro a buscar maons i teules a la bòbila. | 41.5200700,2.3449100 | 445341 | 4596700 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77497-foto-08214-409-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77497-foto-08214-409-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'estructura d'aquest tipus de forns pre-industrial consisteix bàsicament en una cambra de cocció al pis superior i una cambra de combustió, anomenada també cambra de foc o fogaina situada al nivell inferior, a la qual s'hi accedeix arran de terra. Normalment són de planta rectangular o circular, amb un pilar cilíndric, o troncocònic, central. Dins de la cambra de combustió, hi ha la graella, al sostre, formada per petites obertures o xemeneies excavades, que comuniquen amb la cambra de cocció, situada al damunt mateix, i que és l' indret on es van col·locant les peces per coure. La cambra pot ser de dos tipus: tancada i llavors es diu que la cuita és reduïda (és a dir que no hi ha gairebé oxigen). Això dóna peces de color gris o negre. O bé oberta, és a dir que la cuita és oxidada (que vol dir que hi ha més oxigen que el necessari per a la combustió) i per tant les peces agafen un to vermellós. En el cas d'aquest forn, la cambra era oberta. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 73257 | Bosc Moi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-moi | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere (1948). Nuevos hallazgos en el Panades, dins Ampurias, núm. IX-X, pp. 250-260. RAURET, A.Ma. (1963). El proceso de la primitiva población del Panadés. Memoria presentada por la obtencion del grado de Licenciada, Universidad de Barcelona, 1963, pàg. 339. | IX-VII aC | mig escapçat | A l'indret on s'emplaçava antigament el Bosc del Comte Moi, aparegué una sitja al construir-s'hi la nova carretera cap a Moja. Les obres seccionaren uns 25 cm aproximadament de les parets de la sitja, excavada en un subsòl de margues carbonatades. La seva morfologia era semiesfèrica amb un diàmetre d'1'80 m i una alçada de 0'80 m, sota una capa de 0'87 m de terra fèrtil. Es diferenciaven dos nivells estratigràfics: -Un amb terra i pedres d'un possible enderroc de l'època. -Un altre inferior amb cendres, carbons i la majoria del material ceràmic. Van extreure restes d'ossos d'au, fragments de molí de granet, fragments de ceràmica a mà amb acanalats o cordons, algunes superfícies polides, bases planes i vores bisellades, i algun fragment de punxó d' os. | 08305-157 | A ponent del terme municipal | Excavat per Pere Giró i Josep Masachs de la Secció d'Arqueologia del Museu de Vilafranca, en l'any 1947. | 41.3392100,1.6941500 | 390740 | 4577236 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73257-foto-08305-157-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73257-foto-08305-157-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73257-foto-08305-157-3.jpg | Legal | Prehistòric|Edats dels Metalls | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es podria relacionar amb la sitja excavada l'any 1987, al davant de l'Escola Cristòfor Mestre, dins de la zona de l'antic Bosc del Comte Moi. | 76|79 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 37288 | Cova del Camí de la Carena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-del-cami-de-la-carena | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | mig ensorrada | Cova excavada en el sauló de planta circular, es conserva en 1'5 x 1'8 x 0'8 metres, amb el sostre en forma de volta. | 08003-148 | Camí de la Carena - al nord del Nucli Font de Cera | 41.5124700,2.2972400 | 441357 | 4595887 | 08003 | Alella | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37288-foto-08003-148-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37288-foto-08003-148-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 51499 | Filatures Gallifa (General Marquet o Fàbrica Casacuberta) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/filatures-gallifa-general-marquet-o-fabrica-casacuberta | <p>ERRA, Alba (1990): 'Fàbrica Casacuberta', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].</p> | XIX-XX | mig enrunat | <p>La nau original està coberta a doble vessant de teula aràbiga i amb finestres obertes regularment als dos pisos d'alçada. Els murs estan construïts amb còdols de riu i morter de calç, amb pedres tallades a les cantonades i ornaments de totxo.</p> | 08117-45 | Gallifa. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>És una de les indústries que s'instal·laren a les vores del Ter durant el segle XIX i que avui dia han estat tancades i abandonades. El fet de que estigui allunyada dels nuclis habitats de la zona fa pensar que devien existir habitatges per als obrers que hi treballaven, seguint el model de colònia industrial de l'època. Avui només es conserva la nau descrita.</p> | 42.0203400,2.2508700 | 437978 | 4652306 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51499-foto-08117-45-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51499-foto-08117-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51499-foto-08117-45-3.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 120|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 77471 | Cova de sauló de la Font del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-saulo-de-la-font-del-roure | BOSCH, Laura (2007). Patrimoni arquitectònic i històric a l'entorn natural; dins L'entorn natural de Cabrils, pàgs. 95 a 106. Ajuntament de Cabrils. MONTLLÓ, Jordi; FONT, J. (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX | mig colgada per l'abandó i la manca de manteniment. | Cova excavada en un marge de sauló a proximitat de la font del Roure, en un vessant costerut i esglaonat on s'observen encara alguns espècimens d'olivera borda i vinya. Té una fondària total de 2 m, i una cambra circular d'un diàmetre irregular, d'un 1,60 cm. Està parcialment ensorrada i es desconeix si tenia passadís o corredor d'accés i banc excavat per seure com altres coves d'aquesta tipologia. No obstant això, a mà dreta, mig colgat, es conserva un nínxol en corma de capelleta de 30 cm d'alçada per 20 cm d'amplada i uns 20 cm de fondària. Normalment servien per posar-hi el càntir d'aigua i eventualment per tenir-hi una espelma. A mà esquerra de l'entrada hi ha les restes d'un banc excavat al sauló, enrajolat i per terra les restes de canalitzacions amb les derivacions de conducció d'aigua provinents de la font que està uns metres més amunt, a mà dreta de la cova. | 08214-383 | Paratge de la Font del Roure | Les coves de sauló formen part del patrimoni vinícola del paisatge maresmenc. Són construccions realitzades aprofitant els marges saulonencs de les vinyes per tal d'endreçar-hi les eines o bé per a protegir-se de les inclemències del temps. Aquest tipus de construccions les localitzem sobretot allí on el terreny és més costerut i les terrasses més estretes, dificultant la construcció d'una barraca de pedra o maó. Per a la construcció d'una cova de sauló, calien eines de picapedrer, com l'escoda i la mitja escoda, el cabàs i la pala. En primer lloc s'havia de localitzar un marge de sauló arrecerat del vent i la pluja. En segon lloc, que el sauló no hagués patit un procés de meteorització irreversible, fet que comportaria l'ensorrament de la cova. El marge havia de tenir un mínim d'alçada, comprés entre un metre i mig a dos metres com a mínim per evitar que durant la seva construcció, s'enfonsés, amb el consegüent perill de colgar aquell que l'estigués excavant. La construcció podia ser senzilla o més elaborada, amb un banc a l'interior o nínxols per a endreçar el càntir, una espalmatòria o el berenar. Però calia sempre fer un passadís d'entrada més o menys profund, entre un i dos metres de llargària; obert a l'aire lliure o tancat, arribant així a una mena de cambra que podia ser relativament gran, la majoria dels casos de forma arrodonida. Aquestes cambres podien comunicar-se amb una segona excavada al costat. De la segona meitat del segle XX també se'n poden trobar amb una portella de fusta o metàl·lica per tal d'evitar saqueigs. Aquestes construccions populars, es van enfonsant lentament degut a l'abandonament del cultiu de les vinyes que justificava la seva utilització, per una banda i molt sovint per la construcció d'urbanitzacions o eixamplaments de camins i corriols. El bosc i les arrels de pins encerclen i envaeixen les seves parets. La manca de manteniment fa que la cúpula es vagi malmetent i apareguin les infiltracions d'aigua. | 41.5181400,2.3472400 | 445534 | 4596484 | 08214 | Vilassar de Dalt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77471-foto-08214-383-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77471-foto-08214-383-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per la seva proximitat al torrent de la font del Roure, està envoltada d'alzines i roures, en una zona molt ombrívola. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 42687 | Barraca de l'Hort del Baió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lhort-del-baio | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. VARIS AUTORS. (2008). Pedra Seca. Full informatiu de la revista Pedra Seca. Any VII- Núm. 58. Ed. Patronat de San Galderic. Maig. | XVIII-XIX | manté tota l'estructura, però està envoltada per vegetació, bàsicament bardisses | Barraca de vinya construïda en pedra seca i adossada en un marge natural arran del camí, integrada al mur de pedra seca que protegeix tota la feixa. El seu interior és de planta quadrada d'uns 2,5m x 2,5m i murs de 70 cm d'amplada, amb una alçada total d'1,40m. La coberta ha estat realitzada amb volada o cornisa, sobreposada per aproximació de filades i llosa plana final, coberta d'argila. Obertura orientada a llevant. Damunt dels brancals de pedra hi reposa la llinda, tallada amb pissarra vermella o pedra d'esmolar de grans dimensions; al damunt d'ella n'hi ha de més petites per retenir la terra que baixa naturalment del pendent de la feixa. També té un llindar fet amb pedra de les mateixes característiques. | 08033-246 | L'hort del Baió | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Caldes de Montbui aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Caldes de Montbui, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència en aquesta vall d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques arran del camp, prop del camí, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència dels sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6702500,2.1482000 | 429093 | 4613516 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42687-foto-08033-246-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42687-foto-08033-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42687-foto-08033-246-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 42686 | Barraca de La Resclosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-resclosa | SOLER i BONET, Josep M. i PERARNAU i LLORENS, Jaume (1985). 'Les barraques de vinya al terme municipal d'Artés (Pla de Bages)'; dins Dovella, núm. 17. Manresa, pp. 37-43. SOLER i BONET, Josep M.(1987). 'Barraques i tines, construccions per a la vinya'; dins Dovella, núm. 24. Manresa. SOLER i BONET, Josep M.(1988). 'La tècnica de la pedra seca. La construcció popular'; dins Dovella, núm. 29. Manresa, pp. 47-52. SOLER i BONET, Josep Maria (2000). 'La construcció en pedra seca, arquitectura, patrimoni i tradició'; dins Dovella, núm. 70. Manresa, pp. 9-11. VARIS AUTORS. (2008). Pedra Seca. Full informatiu de la revista Pedra Seca. Any VII- Núm. 58. Ed. Patronat de San Galderic. Maig. | XVIII-XIX | manté tota l'estructura, però està coberta per vegetació, bàsicament bardisses | Barraca de vinya en pedra seca, de planta quadrada (1'25 x 1'25 metres), amb una alçada d'1'35 metres. Està integrada aprofitant el mateix desnivell de la feixa. La coberta està formada per vàries lloses grans, i al damunt la terra. Orientada a l'est. Als costats de l'entrada hi ha dos murs paral·lels en un angle de 90 º respecte a la paret de la feixa. Té una llinda de cinc centímetres d'amplada feta en un sol bloc de 90cm de llargada, que es recolza en els brancals de l'entrada fets amb blocs de pedra molt més grossos que la resta de pedra emprada en la seva construcció. L'obertura té uns setanta centímetres aproximadament per 1 metre d'alçada. | 08033-245 | Camí de les Elies | La tècnica de la pedra seca es caracteritza per l'ús de la pedra sense treballar i sense cap material d'unió. Les irregularitats de les lloses es corregeixen amb pedruscall. La pedra només es treballa quan ha de tenir una tasca específica, com llindes o escaires. A Caldes de Montbui aquesta tècnica s'utilitza en les barraques de vinya. Es tracta d'una tècnica amb uns orígens molt remots però que a Caldes de Montbui, la seva expansió es vincula amb el creixement de la viticultura durant la segona meitat del segle XIX (SOLER i PERARNAU:1985). No hi ha testimonis, ni documentació que puguin aportar una cronologia més antiga. Els condicionants que afavoreixen l'aparició de les barraques són: un increment de l'àrea cultivable que provoca la construcció de parets de pedra seca per formar feixes; una atenció més continuada que reclama el conreu de la vinya, creant la necessitat d'aixopluc i magatzem d'eines del pagès que restarà més temps lligat al camp; i, finalment, la presència en aquesta vall d'un estrat rocós molt pròxim a la superfície. La situació geogràfica d'aquestes barraques ve condicionada per la necessitat d'aprofitament de l'espai conreat. Podem trobar, per tant, barraques construïdes entre dues feixes de diferent nivell, sempre i quan siguin del mateix propietari. També podem trobar barraques arran del camp, prop del camí, però es deu al mateix condicionant, ja que segurament es tracta d'una franja del camp rocosa o de difícil utilització pel conreu. Finalment, també podem trobar les barraques en un racó del camp, on s'amuntegaven les pedres extretes de llaurar, o fora del camp semi excavades en un marge. Segons la tipologia de la seva construcció, poden ser de planta circular o quadrangular i poden ser construccions isolades o estar adossades en un marge o altra construcció. La volta de les de planta circular es fa per aproximació de fileres. En canvi, les de planta quadrangular poden tenir la volta per aproximació de fileres o en base a un sistema piramidal. Pel que fa al tema dels constructors, es pot parlar de tres teories: l'existència de quadrilles de 'barracaires' itinerants, els 'sardans', o el propi pagès. L'existència dels sardans s'ha recollit en el treball de Soler i Perarnau (1985) gràcies a un informant que situa aquests personatges a finals del segle XIX. Es tracta d'homes procedents de la Cerdanya, segurament la part alta de la Cerdanya, que oferien els seus serveis per a la construccions de pedra seca, com activitat complementària en èpoques climatològicament adverses en el seu lloc de residència. | 41.6714800,2.1472300 | 429013 | 4613653 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42686-foto-08033-245-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42686-foto-08033-245-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42686-foto-08033-245-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 81179 | Barraca 2 del Bosc del Vintró(Mussarra) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-bosc-del-vintro-mussarra | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6424) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | manquen les lloses centrals de la coberta. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada tot i que en part adossada al terreny natural, de planta circular, amb coberta de falsa cúpula, amb la porta orientada a l'est i de llinda plana monolítica. | 08128-245 | a l'extrem oest del terme municipal, prop de la fita de Monistrol de Calders, Talamanca i Calders. | 41.7525000,1.9812500 | 415303 | 4622799 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81179-foto-08128-245-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81133 | Barraca 6 del Fons de la Baga Cerdana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-6-del-fons-de-la-baga-cerdana | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 7168) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | manquen algunes lloses de la part central de la coberta. | Barraca de pedra seca del tipus aèria amb part de l'estructura adossada a un marge, de planta ovalada, amb la porta de llinda plana orientada a ponent. | 08128-199 | a l'extrem nord-est de la vall del torrent de la Baga Cerda, a la part baixa de la vall. | 41.7880900,2.0350000 | 419816 | 4626699 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81133-foto-08128-199-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81131 | Barraca 4 del Fons de la Baga Cerdana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-4-del-fons-de-la-baga-cerdana | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 7166) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | manquen algunes lloses de la coberta. | Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada a un marge, de planta ovalada, amb la porta de llinda plana orientada a migdia. | 08128-197 | a la zona central i a la part baixa de la vall del torrent de la Baga Cerdana. | 41.7875500,2.0320200 | 419568 | 4626641 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81131-foto-08128-197-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81132 | Barraca 5 del Fons de la Baga Cerdana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-5-del-fons-de-la-baga-cerdana | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 7167) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | manquen algunes lloses de la coberta. | Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada a un marge, de planta ovalada, amb la porta de llinda plana orientada a migdia. | 08128-198 | a la zona central i a la part baixa de la vall del torrent de la Baga Cerdana. | 41.7871000,2.0330300 | 419651 | 4626590 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81132-foto-08128-198-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 42455 | Safareig públic Santa Esperança | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-public-santa-esperanca | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. CANELA BALSEBRE, Rosa M.; MARTÍNEZ, Manel; VIVANCOS, Iolanda. (2006). Els Safareigs públics de la conca del Barberà. Un testimoni de la feina de les dones en el passat. Revista d'etnologia de Catalunya, Nº. 28, pp. 110-111. Ed. Dep. de Cultura de la Generalitat de Catalunya. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. | XIX | manca de manteniment de l'espai i progressiu deteriorament sobretot pel que fa a la coberta i accessos | Safareig de planta rectangular amb la coberta gairebé plana, que presenta una lleugera inclinació cap el seu interior.. El conjunt està format per una pica de forma lleugerament trapezoïdal, d'uns 80 centímetres de fondària i 115 centímetres de perímetre, per on l'aigua que raja a través d'un broc de plàstic col·locat a la paret, va passant una segona pica amb un regueró al centre i per on l'aigua entra directament al safareig de pedra on es renta la roba. Aquest mesura uns 20 metres de llargària aproximadament. Pel costat adossat al mur de la riera, el safareig s'adapta resseguint la forma del mur. La rentadora està realitzada bàsicament amb blocs de pedra de 50 cm d'amplada per 80 cm de llargada i 15 cm de gruix. A la segona pica de desguàs s'observen rajoles de ceràmica vermella també inclinades formant part de la rentadora. La coberta està sostinguda per quatre pilars, col·locats damunt de la rentadora mateix. A diferència d'altres safareigs de la vila, en aquest només es pot rentar la roba per un costat. La façana sud-oest està composada per un seguit d'obertures en forma d'arc de mig punt sense cap element arquitectònic destacable, que permet fer entrar la llum al recinte. L'entrada al safareig es pot fer per les dues façanes situades a cada extrem. Ambdues tenen una porta amb una reixa de ferro que actualment estan tancades amb un candau. A la porta situada a la façana est, s'hi accedeix salvant el desnivell de la riera, per un corriol de terra, mentre que per la façana nord, s'hi accedeix mitjançant unes escales de pedra, força malmeses pel pas del temps que salven el desnivell amb la plaça de Pau Surell. El broll d'aigua és sostingut i surt a una temperatura aproximada de 48ºC. | 08033-14 | Plaça de Pau Surell, s/n | No es coneix la data exacta de la seva construcció però segurament data de finals del segle XIX, inicis del segle XX. Aquest safareig, deu el seu nom a la proximitat amb el torrent de Santa Esperança. En tot cas, el safareig és un element urbà característic de molts pobles, on al seu voltant hi havia tot un món exclusiu de les dones. El safareig era un espai de neteja i de relació social. Era el lloc de trobada i de fer petar la xerrada entre rumors, sorolls barrejats de cops de pala sobre la roba mullada, del frec de les pastilles de sabó i un continu circular de l'aigua. L'arribada de l'aigua corrent a les cases i la posterior introducció de les rentadores, va fer que els safareigs públics caiguessin en desús. Aquests safareigs, com en són un clar exemple els de Caldes, amb aigua calenta encara s'utilitzen per rentar-hi roba o grans peces, però en general, resten allunyats del que va ser el seu sentit de ser. Dels varis safareigs que té la vila, aquest és el que està més malmès i abandonat. Va haver de ser tancat al públic a causa d'actes vandàlics realitzats aprofitant la seva situació arraconada, provocant encara més el ràpid deteriorament de l'entorn així com del seu interior. | 41.6320300,2.1624400 | 430237 | 4609261 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42455-foto-08033-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42455-foto-08033-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42455-foto-08033-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98|119 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 81136 | Barraca 1 de la Baga del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-la-baga-del-coll | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 8010) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | manca alguna coberta de lloses, té gran quantitat de vegetació que cobreix l'estructura. | Barraca de pedra seca del tipus aèria adossada a un marge i al terreny natural de roca, és de planta irregular, amb porta de llinda plana monolítica orientada al nord-est. | 08128-202 | a la zona nord-occidental de la Baga del Coll, al sud-est del Molí d'en Sala, prop de la riera. | 41.7545400,2.0306700 | 419414 | 4622978 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81136-foto-08128-202-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 73271 | Sant Pau i Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-pau-i-sant-jaume | ALMAGRO BASCH, M.; SERRA RÀFOLS, J. de C. i COLOMINAS ROCA, J. (1945). Carta arqueológica de España. Barcelona, Madrid: CSIC Instituto Diego Velázquez, pàg. .225-227. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. FERRER SOLER, Alberto i GIRÓ ROMEU, Pere (1943). 'La colección prehistórica del Museo de Vilafranca del Panadés', dins Ampurias, núm. V, pàg. 187-188. MONFORT SALIONS, Jordi (1972). Talleres líticos de superfície del Panadés y extensiones. Barcelona: Tesis de Llicenciatura, Univ. Barcelona, setembre de 1972, pp. 178-186. | localització molt imprecisa. | En diversos sectors d'ambdós turons, sense que es pugui precisar més, han estat localitzats diversos tallers de sílex superficials en prospeccions efectuades a partir dels anys 20 per membres del Museu de Vilafranca. S'han documentat diverses peces d'indústria lítica: nuclis, gratadors, geomètrics, ascles, làmines, gratadors sobre làmina, microburins ... En conjunt podem atribuir als materials recuperats una cronologia genèrica que abraça els períodes Epipaleolític i Neolític, segons les peces típiques descrites en els articles. | 08305-164 | Turons de Sant Pau i Sant Jaume, al nord del municipi | S'han fet diverses prospeccions per aquesta zona a càrrec de membres del Museu de Vilafranca des dels anys 20. | 41.3622200,1.6851400 | 390025 | 4579802 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73271-foto-08305-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73271-foto-08305-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73271-foto-08305-164-3.jpg | Legal | Edats dels Metalls|Prehistòric|Paleolític|Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 79|76|77|78 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 73630 | Nòria 2 de Santa Maria dels Horts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/noria-2-de-santa-maria-dels-horts | XIX-XX | li manquen elements fonamentals. | Nòria que conserva les pedres d'ancoratge de la roda de la nòria que també es conserva i és de ferro. També es conserva l'inici de la canalització i l'emmarcament del mecanisme que s'eleva damunt un sòcol o podi de maó vist posat pla i el mecanisme de subjecció de l'animal. En aquest cas, també es conserva el safareig que s'utilitza per regar l'hort. La cisterna encara està en ús i l'aigua s'extreu per mecanismes de bombeig. | 08305-373 | Entre la Riera de Vallmoll i la de Sta. Maria dels Horts, darrera la capella de Sta. Mª dels Horts | Sínia de sang, és a dir que utilitza animals com energia motor, que abastia d'aigua un safareig utilitzat per rentar la roba i regar. Només s'abastia d'aigua de pluja que anava a parar a una cisterna situada a sota mateix de la sínia. L'aigua passava al safareig a través d'una petita canalització. | 41.3421700,1.7214300 | 393027 | 4577531 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73630-foto-08305-373-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73630-foto-08305-373-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73630-foto-08305-373-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hem utilitzat el terme nòria, en lloc de sínia, perquè és el que utilitza la gent que s'ha consultat. | 98|119 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 73629 | Nòria 1 de Santa Maria dels Horts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/noria-1-de-santa-maria-dels-horts | XIX-XX | li manquen elements fonamentals. | Nòria que conserva les pedres d'ancoratge de la roda de la nòria que també es conserva i és de ferro. També es conserva l'inici de la canalització i l'emmarcament del mecanisme que s'eleva damunt un sòcol o podi de maó vist posat pla. No es conserva el mecanisme de subjecció de l'animal. La cisterna està tapiada per evitar el seu deteriorament. En aquest cas, per accedir al safareig es baixava per una escala, que hi ha justa al davant. Però l'actual propietari va posar una coberta de bigues i formigó per evitar el seu deteriorament i per motius de seguretat. | 08305-372 | Entre la Riera de Vallmoll i la de Sta. Maria dels Horts, davant la capella de Sta. Mª dels Horts | Sínia de sang, és a dir que utilitza animals com energia motor, que abastia d'aigua un safareig utilitzat per rentar la roba i regar. Només s'abastia d'aigua de pluja que anava a parar a una cisterna situada a sota mateix de la sínia. L'aigua passava al safareig a través d'una petita canalització. | 41.3423900,1.7214500 | 393029 | 4577555 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73629-foto-08305-372-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73629-foto-08305-372-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73629-foto-08305-372-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Hem utilitzat el terme nòria, en lloc de sínia, perquè és el que utilitza la gent que s'ha consultat. | 98|119 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 73107 | Capella de Santa Maria dels Horts | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-maria-dels-horts | CRUANYES i RÀFOLS, Joan; CLAVER i SALVAT, Llibert i LLORACH i SANTIS, Salvador (1992). 'Vilafranca del Penedès. Santa Maria dels Horts', dins Catalunya romànica, vol. XIX. El Penedès i l'Anoia. Enciclopèdia catalana. Barcelona, pàg.. 216 i 217. LLORACH i SANTÍS, Salvador (1983). El Penedès durant el període romànic . Caixa de Barcelona, Departament de cultura de la Generalitat de Catalunya, Sant Sadurní d'Anoia. PLANAS, Mossèn Josep (Pvre.) (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes gráficas. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIII | li falta part del campanar | Capella d'una única nau, de planta rectangular amb absis a la capçalera i absidiol lateral de planta semicircular amb volta de canó seguit i coberta de teules àrabs a dues aigües i absis i absidiol amb coberta de quart d'esfera amb el carener perpendicular a la façana principal. Campanar d'espadanya de dues obertures, mig enderrocades. Façana amb portal adovellat de mig punt, amb motllura, i ull de bou superior i paraments de carreus petits i irregulars. A les dovelles centrals es pot veure una inscripció que posa: ' R · T · A Y 1764'. | 08305-14 | Entre la Riera de Vallmoll i la de Sta. Maria dels Horts, al costat de la casa de Sta. Mª dels Horts | Segons Mossèn Josep Planas (1948), l'origen de la seva fundació s'ha de buscar en el segle X. Però, el primer document on es fa referència a la capella, és el testament de Gerarda, muller de Ferran de Vilafranca, de l'any 1285, segons el qual deixa tres sous per les obres que es feien a l'església. En aquesta època és quan es basteix l'edifici que es pot veure actualment. Un altre document, de l'any 1300, el testament de Guilleume de Galceràn de Carcelles, en testimonia la seva existència llegant 12 diners a l'obra de la capella. L'any 1395 estava sota l'advocació de les santes Apolònia i Bàrbara. Va pertànyer a la propietat de Marabassa, confrontant amb els horts de l'Almirall. Posteriorment, fou comprada per Jaume Torres. L'any 1944 es va descobrir, molt a prop, una tomba neolítica. L'any 1986 figurava com a titular la Sra. Josefina Batlle, vda de Torres. | 41.3424000,1.7215900 | 393041 | 4577556 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73107-foto-08305-14-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73107-foto-08305-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73107-foto-08305-14-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Medieval|Modern|Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El portal és del segle XVIII segons consta per la marca de l'any que té. | 99|85|94|92 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 78629 | Refugi del Serral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-del-serral | <p>ARNABAT, Ramon (1993) 'La gent i el seu temps. Història de Santa Margarida i els Monjos. De la Filoxera a la Guerra Civil. 1890-1940.' Ed. Ajuntament de S.M. i els Monjos, Col·lecció: Quaderns de divulgació local. Nº5.</p> | XX | les xemeneies de respiració estan tapades. | <p>Refugi antiaeri excavat al subsòl en forma de galeria en baixada. Es bifurca en vàries galeries a uns 100 m de l'entrada, és feta amb maó manual i amb volta de canó i coberta de terra. La part més externa de la boca del refugi està semienrunada i tancada amb una reixa de ferro amb forrellat. A uns 300 m, en un camp adjadent, hi ha tres pous de ventilació amb xemeneies aèries amb brocal de mamposteria lligada amb morter de calç.</p> | 08251-38 | Masia del Serral | <p>Construït durant la Guerra Civil Espanyola per a refugiar-se dels atacs aeris soferts per la proximitat del camp d'aviació dels Monjos i l'ús de la masia com a caserna, tallers i hangars per a l'aviació republicana, l'any 1937.</p> | 41.3189900,1.6525400 | 387223 | 4575045 | 1937 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78629-foto-08251-38-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 79892 | Santa Eugènia del Gomar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-eugenia-del-gomar | AD (1980); El Bages. Aproximació al medi natural i humà de la comarca. ' Edificis romànics religiosos ' per F. Villegas i Martínez. Pàg. 389. Centre excursionista de la comarca del Bages. Llibre commemoratiu del 75º Aniversari. Ed. Montblanc-Martin DL. Granollers-Barcelona. AD (1981); Gran Geografia comarcal de Catalunya. Bages, el Berguedà i el Solsonès. Vol. II. El Moianès pàg. 167-185. Ajuntament de Moià. Arxiu Municipal. Barral i Altet, X (1981); L'art Pre-romànic a Catalunya. Ed. 62. Barcelona. Buron, V (1980); Esglésies Romàniques Catalanes - Guia. Artestudi Ed. Barcelona. Coll i Riera, JM; Molina i VallMitjana, JA; Roig i Buxó, J (1992); ' Una olla Alto-Medieval trobada a Santa Eugènia del Gomar '. Modilianum, nº 7. pàg. 59-62. Desembre, Moià. Dovella (1994)). Revista d'Història i Art del Bages; Moià i Rodalies. pàg. 32-38. Any IV. Nº 12. Manresa. Gamundi-Pallàs (1982); Servei del Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Generalitat de Catalunya (2008); www.cultura.gencat.net/invarquit Hernández i Herrero, G (2008); Resposta de petició R/N: 421K 102 GH/tt. Direcció General de Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. Barcelona. Piera, M; Caballé, G (2003); ' Memòria de la intervenció arqueològica realitzada al Mas Gomar '. 26 de setembre al 8 d'octubre. Empresa Arqeuociència. Serveis Culturals SL. Manresa. Tarradell i Mateu, M; Riu i Riu, M; Giralt i Raventós, E (1988); Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II. pàg. 23-55. 2a edició. Ed. Parcir Selectes. Manresa. | X | les restes que queden han estat consolidades | Capella preromànica d'una sola nau. La part més conservada és l'absis, a llevant, de planta rectangular d'uns 3 x 2 m amb volta de mig punt al que s'accedia per un esglaó de gres vermell que encara es conserva igual que una part de la teulada a dues vessants sense ràfec. També conserva el paviment de rajola decorada amb quatre barres verticals. Es conserven uns 3,5 x 5 m del mur de tramuntana i gairebé res del mur sud. La nau, més alta que l'absis, era coberta segurament per una encavalcada de fusta. Hi ha una petita part del mur de migdia on es pot entreveure un espai que correspon a la porta oberta al s. XVIII i que, molt possiblement, va substituir la primitiva. L'aparell és de pedres irregulars (gres i tosca) però ben disposades en filades iguals. L'església havia tingut el cementiri a prop en època medieval. En la prospecció del terreny s'han observat restes òssies i en l'excavació arqueològica d'urgència realitzada al mas del Gomar, situat a pocs metres de l'ermita, l'any 2003 van aparèixer tombes de fossa simple algunes amb coberta de lloses a doble vessant amb inhumacions de cronologia altmedieval i vinculades a Santa Eugènia. | 08138-5 | Al sud de la vila - Ctra. de Vic km. 32, 4. Direcció masia el Gomar | L'església de Santa Eugènia del Gomar apareix documentada l'any 951, quan Guibert ven a Radulf, el bisbe de la Seu d'Urgell, terres i vinyes que tenia a Sentfores i a Ferrerons. Durant els segles XI i XII va funcionar com a parròquia dins el terme de Moià. A partir dels segles X-XI les zones que estaven al voltant de l'església es convertiran en espais protegits en els quals s'emmagatzemaven productes i excedents agrícoles. És per això que hi ha una relació directa de l'església amb les sitges trobades al mas del Gomar. Al s. XIII Santa Eugènia del Gomar perd funció com a parròquia i funcionarà com una simple capella de la parròquia de Santa Coloma Saserra fins a l'època Moderna. El culte va cessar al s. XVII. El 1878 es documenta la darrera referència de l'església quan és agregada a la parròquia de Collsuspina. | 41.8166300,2.1591300 | 430161 | 4629759 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79892-foto-08138-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79892-foto-08138-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/79892-foto-08138-5-3.jpg | Legal | Pre-romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Les restes dels murs i de l'absis indiquen que és una capella pre-romànica única en la seva tipologia al Moianès.Es té constància que els voltants de l'ermita són plens d'enterraments, ja que superficialment es poden observar restes òssies que podrien abastar una cronologia del s. X fins al s. XVIII.Recentment han aparegut restes d'un absis semicircular a la façana de tramuntana (perpendicular a l'actual) de cronologia anterior a l'estructura del mur encarat al nord (pendent d'estudi).A l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya és denominada: Capella de Santa Eugènia del Gomar i la cronologia donada és s. X d'estil preromànic. | 91|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||
| 49731 | Plaça de l'església | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-de-lesglesia-1 | XI-XII | les restes localitzades van ser estudiades i els materials i les restes humanes localtizades dipositades. | La plaça de l'església de Gironella té en primer terme l'església nova de Santa Eulàlia (inaugurada el 1905), i en segon terme la part posterior de l'església vella de Santa Eulàlia (del període gòtic), l'absis i el campanar; a més de diversos edificis que la delimiten. Arran de les obres de pavimentació i urbanització de la plaça, durant les quals es va obrir una rasa (de 14 m. de llarg i 1,30 m. d'amplada i una profunditat màxima de 64 cm.), per construir el fonament d'un mur, es localitzaren un grup de restes òssies humanes. Aquest fet determinà una intervenció arqueològica d'urgència. Així, els treballs arqueològics van permetre identificar un retall de planta circular al fons de la rasa corresponent a una fossa de 122 cm de diàmetre, 134 cm de fondària i al fons de la fossa, uns 90 cm de diàmetre. En el rebliment de la fossa es van identificar fragments de ceràmica de sis peces diferents, la majoria de fragments corresponents a una olla de vora polilobulada i de cronologia entorn als segles XI-XII, a més de fragments d'altres tres olles i un bol. | 08092-90 | al casc antic de Gironella. Plaça de l'església | Les obres de pavimentació i urbanització de la plaça es van dur a terme durant el 1996 per part de la Direcció General d'Arquitectura i Habitatge de la Generalitat de Catalunya; l'excavació d'urgència, motivada arran de les troballes aparegudes durant les obres, es va realitzar entre el 25 de juny i el 6 de juliol del 1996, dirigides per David Olivares i Ester Rodrigo. | 42.0357600,1.8843100 | 407652 | 4654349 | 08092 | Gironella | Sense accés | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2026-08-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'excavació realtizada a la plaça va comportar únicament la valoració de l'estratigrafia i les restes aparegudes a la zona on es va actuar a l'entorn de la rasa de fonamentació d'un mur. | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||||||||
| 66561 | Possibles restes de Santa Maria de Vilosiu o de les Garrigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/possibles-restes-de-santa-maria-de-vilosiu-o-de-les-garrigues | BOLÒS,J.; CURTO, A.; SERRA, A. (1984): 'El castell de Blancafort, al Berguedà', a Quaderns d'estudis medievals, núm. 11. Barcelona. BOLÒS,J. (1984): Un mas pirinenc medieval: Vilosiu B (Cercs, Berguedà). Lleida: Universitat de Lleida, col. Espai/temps, núm. 26. CAMPRUBÍ SENSADA, J. (2006): Conquesta i estructuració territorial del Berguedà (s. IX-XI), Edicions de la Universitat de Lleida, Lleida. CASTILLO, A. (1965): 'El manso medieval A de Vilosiu'. A Homenaje a Jaime Vives, I. Pàgs. 219-226 CATALÀ, P. (1976): Els Castells Catalans, vol. V. Barcelona: Rafael Dalmau editor. Pàgs. 874-879. RIU, M. (1976): 'El hàbitat en Catalunya en la Alta Edad Media', a Atti del Colloquio Internazionale di Arqeologia Medievale. Palermo, 1976. RIU, M. (1978): 'Hàbitat, tècniques i economia rural', a Història de Catalunya. Vol. II. Ed. Salvat. RIU, M. (1989): L'arqueologia medieval a Catalunya. Barcleona: Els llibres de la frontera. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VVAA. (1998): Catalunya Romànica. XXVII. Visió de síntesi. Restauracions i noves troballes. Bibliografia. Índexs generals. Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | X-XIV | les restes estan molt cobertes de vegetació i enderroc. | Les restes d'estructures identificades a uns 150 m a l'oest de la masia de la Casanova de les Garrigues, podrien correspondre a l'antiga església coneguda com Santa Maria de les Garrigues o de Vilosiu. De fet, a la vall de Vilosiu s'hi localitzen diverses restes d'estructures, repartides per una extensa àrea. Del conjunt de restes identificades, aquestes es considera que podrien correspondre a l'antiga església, sense que aquest fet es pugui confirmar sense estudis més acurats o una recerca a fons. A l'indret són visibles diverses restes de panys de murs, entre els qual destaquen els que defineixen un espai principal, a l'entorn del qual es poden distingir altres restes de parets. El conjunt té gran quantitat d'enderroc i vegetació que hi ha crescut, fet que no permet tenir una bona visió de les estructures conservades. El dimensionat dels murs, el tipus de carreus i en conjunt la configuració que mostren les restes, fan pensar en la possible correspondència amb l'església. A l'entorn més immediat es distingeixen altres restes de murs molt amagades per la vegetació. Altres de les restes localitzades a la vall poden correspondre a estructures de masos, per bé, que també caldrien recerques que concretessin les característiques i funcions d'aquestes restes. En conjunt, del total de restes que s'han identificat i que podrien correspondre a possibles masos, incloent les restes de la possible església, són un total de deu. Entre aquests, a la vall hi ha els masos identificats com a Mas A i Mas B de Vilosiu que van ser excavats i estudiats, permeten apuntar una cronologia medieval per a la seva ocupació. | 08268-71 | A la zona de sud-oest del municipi, a l'àrea coneguda com Vilosiu o les Garrigues | L'església de Santa Maria de Vilosiu consta que es trobava dins el terme del castell de Madrona, al comtat de Berga; sembla que era església parroquial depenent del monestir de Sant Llorenç prop Bagà i formava part del Bisbat d'Urgell. El lloc de Vilosiu consta referenciat al l'any 980, en una donació feta pel comte Oliba I de Cerdanya al monestir de Sant Llorenç prop Bagà, consistent en la donació de l'església de Vilosiu amb quatre masos ('quatuor mansos constructos'. En aquesta període sembla que l'església seria el centre d'un petit nucli de poblament rural. Poc després, en l'acta de consagració del monestir de Sant Llorenç prop Bagà, datada el 983, entre els béns del monestir hi consta l'església, amb els delmes, les primícies i les oblacions, i quatre masos amb les seves terres i vinyes. En un llevador del monestir del 1125, torna a constar la cita als masos i s'aporta els noms de les cases, es parla dels masos Revira (Rovira), d'Arnald, de Ranmir i de Chintla (Quintla o Quíntila) i la relació del què els pertocava pagar. La recerca arqueològica realitzada als masos A i B, va permetre situar l'ocupació d'aquests entre l'any 1000 i inicis del segle XIV. | 42.1366800,1.8232800 | 402755 | 4665622 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66561-foto-08268-71-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Tal i com s'ha indicat, sense una recerca a fons es fa difícil poder atribuir amb seguretat aquestes restes a l'esmentada església. Tal i com s'ha assenyalat en altres fitxes d'elements immobles de la zona, l'emplaçament exacte de l'església de Vilosiu és desconeguda, encara que s'ha situat i cregut que pot ubicar-se més propera a la masia de Santa Maria de les Garrigues. Les diverses hipòtesi restaran pendents de confirmació. | 85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 66560 | Poblat de la Jaça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/poblat-de-la-jaca | BOLÒS,J. (1984): Un mas pirinenc medieval: Vilosiu B (Cercs, Berguedà). Lleida: Universitat de Lleida, col. Espai/temps, núm. 26. RIU, M. (1976): 'El hábitat en Catalunya en la Alta Edad Media (siglos IX-XII)', a Atti del Colloquio Internazionale di Arqueologia Medievale. Palerm. RIU, M. (1989): L'arqueologia medieval a Catalunya. Barcleona: Els llibres de la frontera. | XII-XIII | les restes estan molt cobertes de vegetació i enderroc. | Les restes del poblat medieval defineixen un estructura de petits habitatges bastits a redós i aprofitant una cinglera de roca. Al peu de la paret de roca s'hi identifiquen un seguit d'estructures de murs, que defineixen uns quants habitatges, quatre o cinc, que aprofiten la roca com a part estructural, o sigui una de les parets de les cases i a les quals s'adossen les estructures dels murs. Aquests habitatges es troben construïts un al costat de l'altre. Davant la filera d'habitatges, per tant, de les seves façanes es defineix com un pas o carrer. El lloc està ocupat per vegetació i es fa difícil tenir una correcte visió de les estructures. | 08268-70 | Al peu d'una paret de roca, situada a uns 600 m al nord-oest de la Casanova de les Garrigues | L'any 1961 el professor de la Universitat de Barcelona va realitzar una exploració de la zona. Segons les informacions publicades pel Dr. Manuel Riu, es creu que el poblat fou habitat entre els segles XII i XIII, considerant que es tractaria d'un petit nucli dedicat bàsicament a activitats ramaderes. (RIU: 1989: 56) | 42.1402000,1.8200200 | 402491 | 4666016 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||||||
| 66693 | Pla inclinat núm. 2 del tramvia de Peguera-Cercs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-inclinat-num-2-del-tramvia-de-peguera-cercs | SALMERON, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà, Barcelona, Terminus. | XX | les restes estan en procés d'enderroc. | Del pla inclinat núm. 2 del ferrocarril de Peguera a Cercs es conserven diverses estructures, bàsicament són murs de contenció i grans i potents contraforts de suport del tram de via a tocar del pla inclinat. Del pla hi ha les restes de l'edifici o barraca del fre, una construcció de planta rectangular bastida amb murs de pedra. | 08268-203 | a la part central del terme municipal. | El ferrocarril de les mines de Peguera permetia donar sortida al carbó a través del transport del material per mitjà de vagonetes, les quals a través del ferrocarril i alguns plans inclinats arribava fins l'actual poble de Sant Jordi, en un punt d'un turó en el qual a partir d'un darrer pla inclinat arribava al nivell aproximat de l'estació de tren de Fígols les Mines. | 42.1433900,1.8395700 | 404111 | 4666348 | 08268 | Cercs | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66693-foto-08268-203-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66693-foto-08268-203-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||
| 81258 | Trull del Solà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-del-sola | XVIIII | les restes es troben molt erosionades i afectades pel pas del temps. | Restes excavades a la roca que podrien correspondre a un trull. En el pla de roca que hi ha al costat mateix de la Font dels Enamorats s'hi pot observar la traça d'un cercle realitzat a la roca, defineix una franja que semblaria tractar-se de la base d'un trull. | 08128-324 | prop del camí que de l'església parroquial puja al Pedró petit, a tocar de la Font dels Enamorats | Segons explica Gustau Erill, la documentació recull la referència a un trull del Solà que podria correspondre a aquestes restes; les cites documentals es remunten al segle XVIII. La masia el Solà, un dels grans masos del terme municipal, comptava també amb dos molins situats relativament a prop d'aquestes restes. | 41.7586000,2.0155100 | 418159 | 4623443 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Dolent | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot. | 94 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 80995 | Balma i tombes de l'Ermità | https://patrimonicultural.diba.cat/element/balma-i-tombes-de-lermita | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -FERRANDO I ROIG, A. (1992): Recorregut per les tombes medievals de Sant Llorenç del Munt i els seus encontorns. Monografies Vallesanes, 18. Editorial Ègara. Terrassa. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. Http://caudelguille.net/caus/541-ermita-cova http://www.geb.cat/balma-freda-monistrol-de-calders-moianes/ | les restes es troben abandonades i sense cap mena d'actuació de consolidació o conservació. | Es tracta d'una balma amb restes d'estructures de murs i damunt la qual, en la mateixa roca hi ha una tomba excavada. La balma és de dimensions considerables amb l'obertura orientada a ponent, en la que s'hi localitzen diversos murs de pedra, d'una banda, les restes d'un mur bastit en paral·lel a la balma, a manera de tancament o façana, i a l'interior restes d'alguna construcció, semblaria alguna compartimentació de l'espai interior. La balma està conformada per una única cavitat, amb una fondària entorn als 7,5 metres. Pel que fa a la tomba, situada a la part superior de la mateixa roca que conforma la balma, es correpon a una tomba rebaixada en el mateix terreny natural, és de planta lleugerament trapezoïdal, amb els angles arrodonits; les mides aproximades són: 2 metres de llargada, 0,60 metres d'amplada i uns 0,40 metres màxims de profunditat; mostra una orientació aproximadament est-oest. La roca on es localitza la balma i la tomba és del tipus gres. | 08128-61 | a l'àrea sud-est del terme municipal i al sud del Serrat de la Trompa. | La tipologia de la tomba podria correspondre a una cronologia alt-medieval dels segles VIII-IX (FERRANDO:1992), tot i que caldria estudis més aprofundits per acabar de precisar-ne la cronologia. Pel que fa a la balma encara és més complicada la seva atribució cronològica, ja que els models d'hàbitat en balma són molt amplis, no hi ha cap estudi específic realitzat que permeti aportar dades concretes per la seva adscripció cronològica. Es creu que pot estar relacionada amb la presència de la tomba, per tant, podria ser de cronologia alt medieval, sense que es pugui descartar una extensa perduració d'ocupació al llarg dels segles, encara que sigui de manera esporàdica i per a usos diversos, i molt possiblements en ocupacions temporals. També resta pendent d'estudi la possible vinculació amb la molt propera cova de l'Ermità, en relació a la qual s'ha escrit que podria tenir una ocupació estacional alternada amb la balma segons el període de l'any. | 41.7369400,2.0278800 | 419160 | 4621026 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Concretament a la zona hi trobem tres elements a diferenciar, la balma, la tomba i la cova de l'Ermità; a la fitxa es descriuen la balma i la tomba per la seva proximitat, la cova es descriu en una altra fitxa.El corriol que porta a la balma es pren a la zona de la masia l'Otzet, és un sender que porta a la carena del Serrat del Moro, alguns trams són poc fresats, el darrer tram és a través d'una ampla pista que discorre sota el camí, des d'aquesta pista es gira vers l'esquerra fins arribar a la balma.Actualment, la balma és emprada com a lloc de resguard de caixes d'abelles. | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||||
| 81006 | Pedrera del Coll de Portella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-coll-de-portella | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. http://www.xerolit.cat/pedreres.html | XIX-XX | les restes de la pedrera estan mig amagades entre la vegetació que hi ha anat creixent, tot i que les seccions de tall de la roca són visibles. | Es tracta d'una pedrera de pedra sorrenca de molt bona qualitat amb diferents frons d'explotació, almenys cinc, tots de poca grandària. L'àrea d'extracció és identificable, podent observar alguns dels dels talls verticals resultat de l'explotació, així com les marques de tasconeres, forats per les barrines o fins i tot algun bloc de pedra escairat. La majoria dels fronts queden situats més en el vessant que obra cap a llevant, tot i que també n'hi ha almenys un, en un extrem d'un petit altiplà. | 08128-72 | a la serra que s'aixeca al sud-est del nucli de Monistrol de Calders. | Es considera que és la pedrera que s'ha explotat de més antic al terme de Monistrol de Calders. D'aquesta explotació consta que en va sortir la pedra per construir l'església parroquial de Sant Feliu de Monistrol de Calders (en la bibliografia no es concreta si la pedra era per la primera església medieval, per les importants obres del segle XVIII o per alguna de les actuacions del segle XIX, com la construcció de la capella fonda). Posteriorment, als anys 40 del segle XX es va tornar a posar en funcionament, sembla que per un període d'uns cinc anys, entre el 1947 i el 1952 per part de Joan Jornet, qui havia estat explotant junt amb el seu germà Pere la propera pedrera de Mussarra; l'empresa de Joan Jornet va esdevenir la que més activitat va tenir al municipi, tenint en explotació diverses pedreres del municipi. | 41.7568700,2.0071300 | 417460 | 4623259 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La pedrera estava ubicada en una zona que degut a la pròpia orografia del terreny, dificultava les tasques de treball i transport del material.L'emplaçament de la pedrera és en una zona que té molt bon domini visual sobre el nucli de Monistrol de Calders i en conjunt, amb bones vistes vers la zona de llevant. | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||
| 89241 | L'Ocata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/locata | XVII-XIX | les restes de la masia es troben en un avançat estat d'enderroc, malgrat queden parts dels murs d'alçada considerable. | <p> </p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Antiga masia avui en procés d’enderroc, consta de l’edifici principal de planta quadrangular amb algun cos adossat a l’estructura principal. Per l’alçada dels mus sembla que deuria comptar amb planta baixa, planta primera i segurament un nivell de golfes. La façana principal obria a migdia. Es conserven algunes obertures corresponents a finestres i les restes d’alguna porta, totes emmarcades amb carreus més o menys ben tallats i polits. Els murs de les façanes són de carreus combinats amb pedres irregulars i a les cantoneres grans carreus ben escairats i polits. El volum d’enderroc de l’interior junt amb la vegetació que cobreix part de les estructures dificulta una bona visió de les restes conservades, sembla que la casa era de dos cossos, i hi ha un volum adossat que podia correspondre a un forn de pa. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al costat sud-oest, hi ha una construcció que podria correspondre a un edifici destinat a corts, magatzem o paller. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-218 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>En el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la referència que sembla correspondre a aquesta masia. Posteriorment, en el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, en el llistat de les possessions de José Bober, consta que tenia la possessió i casa anomenada “Eucata”. Al 1920, en l’Índex dels propietaris que constaven al registre fiscal d’edificis i solars del municipi d’Olvan conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, l’Ocata consta com a propietat de la família Raurell de la Quar.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0715500,1.9506700 | 413194 | 4658253 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89241-p2210109.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89241-p2210113.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89241-p2210115.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89241-p2210143.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89241-p2210147.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al costat mateix de la casa hi passa el camí ral que comunica Olvan i Sant Maurici, ben bé a tocar de la façana de llevant.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:38 | |||||||||
| 81259 | Mas Tullars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-tullars | les restes conservades visibles són escasses, tot i que hi ha un volum destacat d'enderroc. | Restes d'una construcció situada a la zona del Pla del Trullars, entorn a uns 400 metres al nord de l'indret on hi ha el Dolmen del Pla del Trullars. Les restes visibles consisteixen en les traces d'uns murs bastits en pedres desbastades de mides diverses, també s'hi pot observar l'angle de la cantonera d'algun mur; compta a més, amb un volum d'enderroc que pot cobrir més estructures. | 08128-325 | seguint la pista del Pla del Trullars, passats uns 400 m després del dolmen, a prop del camí. | Es creu que les restes podrien correspondre amb una masia d'origen antic, Gustau Erill ha recopil·lat algunes referències documentals que esmenten el mas. El nom del mas passà a donar nom al Pla del Trullars, designant el pla inclinat on hi havia les quintanes del mas. | 41.7480500,2.0330700 | 419606 | 4622255 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les restes s'ubiquen en un dels indrets més destacats del municipi, essent la zona on es conserven les restes del Dolmen del Pla del Trullars.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||||
| 81261 | Restes del Mas Aigües Calents | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-del-mas-aigues-calents | les restes conservades visibles són escasses, tot i que hi ha un volum destacat d'enderroc. | Restes de murs de pedra, formats bàsicament per blocs desbastats; les traces de murs observades a l'indret podrien correspondre a les restes de les estructures d'un mas. | 08128-327 | a la zona central de llevant del terme municipal, al nord-est del Mas Rubió. | El Mas Aigües Calents consta referenciat en diversos documents, essent un dels masos documentats des d'antic al municipi de Monistrol de Calders. Segons la recerca realitzada per Gustau Erill, la confrontació de les dades documentals amb l'existència de les restes d'un mas en aquest indret, fa pensar que les restes poden correspondre al Mas Aigües Calents. Entre les referències documentals recollides per Gustau Erill, consta que al 1648 Joan Rubió, pagès de Sant Feliu de Monistrol de Calders, posseeix el Mas Aigües Calents, derruït i unit al Mas Rubió (AHPM, m-1120, Joan Serra, Capbreu de Calders de 1648). Posteriorment continua constant referenciat, és un exemple una venda del 1733 del dret de pastura de terres de Jacint Rubió, a Jaume Gros, pagès hereu del Mas Grossa de Calders, en la que hi consta la cita 'manso vocato Aÿguascalentas' (ACA, Francesc Pujol i Ferrer, Notari públic de Moià, Manual 1732-1733, pàg. 283). | 41.7582200,2.0421400 | 420372 | 4623376 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81261-foto-08128-327-1.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El Mas Aigües Calents també apareix denominat com a Mas Aigües Calentes, però en menys freqüència.Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot. | 94 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 81260 | Restes del Mas Turó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restes-del-mas-turo | XVIII | les restes conservades visibles són escasses, tot i que hi ha un volum destacat d'enderroc. | Restes d'estructures entre les que s'hi identifiquen les traces d'alguns murs i el pla d'una era, el conjunt sermbla que pot correspondre a les restes d'un mas. | 08128-326 | a l'est del poble, a la Daina, vers el nord-est del Molí d'en Sala i en un pla sobre la pista. | Segons explica Gustau Erill, en la recerca per diferents arxius, ha recollit diverses referències documentals al Mas Turó que permenten apuntar una cronologia relativa del segle XVIII com a possible origen del mas. La confrontació de les notícies referides al mas amb la ubicació d'aquestes restes fa pensar que es podrien correspondre al Mas Turó. Entre altres, una de les referències documentals recopilades per Gustau Erill (ACA, Manual Notarials Francesc Pujol i Ferrer, Notari públic de Moià, Manual 1758, f. 189 v.) recull l'establiment en emfiteusi de Josep Rubió, treballador del mateix lloc, a primera rabassa, una peça de terra erma d'una quartera i sis quartans al Sot de la Dayna, que és de pertinença del Mas Turó, derruït i unit al de Rubió. | 41.7577100,2.0278800 | 419186 | 4623332 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Dolent | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de la imatge: Gustau Erill Pinyot. | 94 | 1754 | 1.4 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 80950 | L'Otzetó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lotzeto | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XVII-XVIII | les restes conservades de la masia són molt escasses. | Les restes conservades de l'antiga masia són molt escasses, únicament restes de part dels murs perimetrals, podent identificar la traça d'algun dels murs i alguna de les cantoneres. Consta que les pedres de la masia es van vendre a l'amo del mas el Bosc, que les emprà en l'ampliació dels edificis d'aquella masia a la segona meitat del segle XX. L'element que es manté més ben conservat és una tina de planta circular de la masia, tot i que molt coberta de sediment. | 08128-16 | a la zona sud del terme municipal. | La ubicació de l'Otzetó és en una zona molt pròxima al límit del terme municipal amb Granera; de fet, a aquest municipi pertany la masia de l'Otzet, de la qual depenia l'Otzetó. En diferents documents dels segles XVII i XVIII apareixen mencions a la nissaga l'Otzet, i referències a la mateixa masia, així com alguna a l'Otzetó. Cal dir que el capmàs, sovint consta esmentat com a l'Otzet Sobirà, en contraposició a l'Otzetó que també apareix com l'Otzet Jussà. La masia va estar habitada fins a mitjans del segle XX. | 41.7334400,2.0247600 | 418896 | 4620641 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80950-foto-08128-16-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot | 98|119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||
| 66602 | Plafó ceràmic de Cal Rovira | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-ceramic-de-cal-rovira | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv. 15. Ajuntament de Cercs. | XIX? | les rajoles presenten una mica de degradació | Plafó de ceràmica situat a la façana principal de la casa de Cal Rovira, a l'alçada de la part superior de la planta primera, a tocar del balcó central. Està compost per un total de sis rajoles esmaltades en les que hi ha un Sant Antoni de Pàdua dibuixat sobre fons blanc amb algun element paisatgístic com a complement, un camí, uns arbres i núvols. Tal i com acostuma a aparèixer representat, el sant té el Nen Jesús en un braç i a l'altra mà, un lliri blanc, símbol de puresa; també acostuma a porta el llibre dels Evangelis, encara que en aquest plafó no s'aprecia bé si hi és representat. | 08268-112 | A la casa de Cal Rovira, al Carrer Major, 14. 08698 Cercs. | 42.1465800,1.8604900 | 405845 | 4666679 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Sant Antoni de Pàdua, un dels sants més venerats del santoral catòlic. | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||||||
| 66617 | Calze i patena de Sant Salvador de la Vedella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/calze-i-patena-de-sant-salvador-de-la-vedella | PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv. 4. Ajuntament de Cercs. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. VV.AA. (1990). Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Catàleg d'Art Romànic i Gòtic. Bisbat de Solsona, Ajuntament de Solsona i Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XII-XIII | les peces tenen algunes parts degradades. | Conjunt de dues peces realitzades en peltre. El calze, d'11,5 cm d'alt per 9 cm. De diàmetre, és un objecte de fosa obtingut d'un original ceràmic, a jutjar pel seu gruix i per les empremtes horitzontals que provenen del model tornejat. Presenta la tipologia tradicional. El dipòsit és una grossa copa campaniforme. Presenta un nus massís de forma cilíndrica poc prominent i el bocell amb una lleugera aresta. La base és cònica amb la vora lleugerament senyalada. El peu, de petites dimensions, té una forma acampanada. En la superfície s'observen diverses inscripcions incises no identificades. La patena, que presenta un mal estat de conservació, no és feta a partir d'un motlle. Tot i que en manca una part important, tenia 9,7 cm de diàmetre. És un plat de forma tradicional, amb una vora plana i el fons rebaixat. És decorada amb uns cercles en forma de corda, un a la vora i l'altre al fons. Al mig de la peça trobem una creu incisa en forma de corda. | 08268-127 | Museu Diocesà i Comarcal de Solsona. Plaça Palau, núm. 1. 25280 Solsona | S'ha establert per aquestes peces una cronologia entre finals del segle XII-principis del XIII. Les peces van ingressar al Museu l'any 1930, després d'haver estat localitzades a l'interior d'una tomba a Sant Salvador de la Vedella. Actualment són exposades a la sala dedicada a l'Edat Mitjana. Els números de registre són, el calze 579, i la patena, 580. | 42.1460500,1.8620300 | 405971 | 4666619 | 08268 | Cercs | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66617-foto-08268-127-1.jpg | Legal i física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Aquest tipus de peces de peltre no eren per a ús litúrgic, sinó que formaven part de l'aixovar funerari de personatges eclesiàstics. En aquest cas les peces van ser trobades en un sepulcre no individualitzat de St. Salvador de la Vedella. | 92 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 42758 | Monument a Pau Surell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-pau-surell | les lletres gravades comencen a tenir dificultats per ser llegides. Porta restes de grafitis de color negre a la placa de marbre com darrera la façana de l'església | Placa de marbre que mesura 1,20 cm d'alçada per 60 cm d'amplada recolzada sobre un suport fet de totxo, arrebossat, i col·locada sobre una base de granit rectangular posat al terra, en una jardinera delimitada per un tancament de maons disposats en sentit horitzontal, un al costat de l'altre, com a plec de llibre, i situada a la façana orientada al sud-oest de l'església de Santa Maria. La placa porta una inscripció gravada amb la llegenda 'PABLO SURELL. ESCULTOR. QUE LABRÓ LA PUERTA MONUMENTAL DE LA IGLESIA DE SANTA MARIA EN 1701' Per sota hi ha gravat l'escut de Caldes amb l'any en que la vila dedicà el monument a l'escultor: '1955'. | 08033-317 | Plaça Pau Surell | La plaça Pau Surell fou Inaugurada el 22 d'octubre, primer diumenge de la Festa Major, de l'any 1955. Abans de ser inaugurada, aquesta plaça era un espai erm entre el darrera de l'església i la muralla de la riera. L'any 1952, el conservador del Museu Marítim de Barcelona, Sr. Enric Cubas, aportà una dada molt interessant respecte a la façana de l'església de Santa Maria, descobrint que l'autor de l'obra escultòrica de la façana era Pau Surell, l'any 1701, i no M. Fiter com s'havia cregut fins llavors. El consistori va decidir fer aquesta plaça dedicada a P.Surell en homenatge del seu pas per Caldes de Montbui. Hi assistiren a l'acte, l'alcalde d'aquella època,el Sr. Joan Riba; el jutge de pau, el Sr. Amat de Sans, el conservador del Museu Marítim de Barcelona i el capellà que va beneir la plaça, Joan Calmet. També hi va assistir un representant de la Diputació Provincial de Barcelona. Originàriament es va realitzar un empedrat del paviment; es col·locà una barana de pedra que separava la plaça del desnivell de la riera; s'instal·laren diversos bancs i també es construí una petita bassa amb un sortidor d'aigua al mig. L'acte es va tancar amb una audició de sardanes per part de la Cobla la Principal de la Bisbal. | 41.6323500,2.1621400 | 430212 | 4609297 | 1955 | 08033 | Caldes de Montbui | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42758-foto-08033-317-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42758-foto-08033-317-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98 | 51 | 2.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37228 | Capella de la Mare de Déu de la Mercè | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-merce | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XX | les façanes laterals presenten humitats a la part baixa i algun desencrostament. El primer esglaó presenta dues serioses esquerdes i alguns maons plans dels esglaons estan escantonats. | Capelleta o oratori en forma de caseta de planta rectangular amb la coberta de teules a dues vessants, extremadament inclinats, i carener perpendicular a la façana principal. Coronament de les façanes amb ràfecs. Parets d'obra enlluïda i pintades de blanc. Dos esglaons de paredat amb paviment de maons plans de 15 x 30 cm, donen accés a la cel·la i l'envolten. Motius decoratius fets a base de rajola valenciana: en el capcer, un plafó de quatre rajoles posa la data de l'any 1955. Fons verd, medalló el·líptic blanc dins del qual hi ha la data en vermell. La cel·la té una obertura petita a la façana amb arc de mig punt, tancada amb una reixa de ferro i vidre. A l'interior hi ha una imatge de la Mare de Déu de la Mercè. Una inscripció en llatí ressegueix l'obertura. Està feta amb rajoles valencianes i posa: 'AVE CLEMENTIAE MATER REDEMPTRIX CAPITULORUM'. Les lletres són vermelles i una franja verda l'envolta sobre un fons blanc. El carener està fet de teules vidrades de color blau. A l'interior hi ha dues imatges de la Mare de Déu, la principal col·locada sobre un pedestal enrajolat com la paret. Les parets estan enrajolades a trencajunt amb rajoles valencianes de color blau i el paviment amb rajoles hexagonals de color verd. | 08003-88 | Carrer del Doctor Homs, al costat del número 13 | 41.4902100,2.2923100 | 440925 | 4593419 | 1955 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37228-foto-08003-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37228-foto-08003-88-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 66549 | Castell de Blancafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-blancafort | <p>BOLÒS,J.; CURTO, A.; SERRA, A. (1984): 'El castell de Blancafort, al Berguedà', a Quaderns d'estudis medievals, núm. 11. Barcelona. CAMPRUBÍ SENSADA, J. (2006): Conquesta i estructuració territorial del Berguedà (s. IX-XI), Edicions de la Universitat de Lleida, Lleida. CATALÀ, P. (1976): Els Castells Catalans, vol. V. Barcelona: Rafael Dalmau editor. Pàgs. 874-879. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa P. 3. Ajuntament de Cercs SANTANDREU, M.D., i altres (1998): Castells medievals del Berguedà. Vol.1. Ed. Amics del Romànic del Berguedà. Berga SANTANDREU, M.D ( 1982): Els castells del Berguedà en un document de l'any 1309. Revista del centre d'estudis berguedans. Berga: 110- 118. SERRA, Rosa. (et al.) (1991). Guia d'Art del Berguedà. Ed. Consell Comarcal del Berguedài Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà, Berga. TORRES, C.A.(1905) . Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VILARDAGA, J. (1890): Historia de Berga. Barcelona, 1890. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. P. 246</p> | XII | les estructures requeririen d'una actuació de consolidació ja que algunes parts amenacen enderroc. | <p>El castell està situat dalt d'un turó rocós i encinglerat amb bona visibilitat. Les estructures visibles dalt del turó són especialment dues, la torre del castell i les restes de l'església de Sant Miquel, a més, es distingeixen de manera discontinua diverses restes de murs, podent observar el que sembla correspon a un mur de tancament o clos. Les dimensions aportades del que es creu que seria el recinte emmurallat són entorn a uns 30 metres de llargada per uns 12 d'amplada (VVAA: 1985: pag. 243), segons dades aportades a l'article corresponent de l'obra de la Catalunya Romànica, que indica que aquest clos inclou només el castell, uns metres més avall hi hauria les restes de la capella castellera. La planta que defineix la torre és irregular, ja que s'adapta a la topografia del terreny, defineix una forma de tipus trapezoïdal amb un dels angles, el del penya-segat, arrodonit i els altres rectes. Les dimensions interiors són molt variables, aproximadament de llarg fa uns 8,30m i uns 5,5 d'amplada. Els murs són fets amb un parament regular construït a partir de carreus rectangular, disposats a trenca-junt i seguint filades regulars, el material d'unió és morter de calç; el gruix dels murs és d'uns 85 cm. Es conserva una alçada important de la torre, destacant especialment en la part de ponent. A l'interior es conserva la traça o els espais per als forjats, poden parlar, probablement, d'uns quatre nivells de plantes; es conserven els forats per encaixar les bigues i en el darrer nivell permòdols de pedra suposadament de suport de l'embigat. En els murs es conserven algunes obertures, de les quals han desaparegut la majoria dels acabats arquitectònics que les conformaven. A uns metres al nord de la torre, hi ha les restes del que s'interpreta com l'església de Sant Miquel de Blancafort. Les restes visibles conservades defineixen un edifici més aviat petit, que conformaria una nau de petites dimensions, de planta rectangular, amb un absis semicircular a llevant. En aquest sentit es conserva una part del mur de ponent fent angle amb el mur nord, i a la banda de llevant part d'un altre mur que defineix una forma arrodonida que es creu que correspondria a l'absis. Els murs són bastits amb carreus desbastats per bé que força escairats, disposats en filades i més o menys a trenca-junt, tot unit amb morter de calç. El murs mostren un gruix d'uns 85 cm. Al mur nord, a la part posterior, hi ha uns petits contraforts. Pel que fa a la resta de murs que s'observen en el turó, s'identifiquen de manera discontinua, per bé que tenen certa continuïtat per el costat de llevant. Mostren carreus també força escairats, disposats seguint filades i units amb morter de calç.</p> | 08268-59 | A la zona de sud-oest del municipi, al nord-est de la serra de la Figuerassa. | <p>Del 10 de febrer de 1166 data un document corresponent a una donació, i segurament confirmació, va ser realitzada per part del rei Alfons I el Cast a Pere de Berga i a tots els seus successors per tal que pogués construir una fortalesa, a canvi de l'obligació de fidelitat. El document diu : '..antea quam hedificares, facere domum ac forciam in loco que dicitur Blancafort, qui est in comitatu Ceritanie in termino castri de Peguera'. Aquest document constitueix el permís de construcció del castell i ens assenyala una cronologia de ple segle XII per aquest monument, cronologia identificable amb la tipologia d'arquitectura, especialment de parament de la torra. Pocs anys més tard, al 1174, el castell de Blancafort consta com una de les afrontacions aportades, cal pensar doncs, que el castell ja estava construït. Es considera com a zona d'influència del castell el que seria tota la vall de la riera de Metge. Tenint en compte la situació i visibilitat, si més no el control que podia exercir s'estendria molt més. El castell que restava vinculat als senyors de Berga, fou permutat l'any 1309, per part de Sibil·la, comtessa de Pallars i senyora de Berga al rei Jaume II, en la que cedia gairebé tots els castells que Sibil·la tenia al Berguedà entres els quals Blancafort; a canvi la comtessa va rebre la vila i castell de Tamarit, la vila de l'Arboç i el castell de Gelida. (SANTANDREU: 1982: 101-109). A l'any 1358 consta que el conseller reial Berenguer Oms, tenia el castell, hem de pensar que a carta reial. L'any1363, el castell de Blancafort junt amb altres indrets i drets va ser venut per la reina Elionor a Pere Fresc, habitant de Berga; pel que es diu en el document la venda degué produir-se per necessitats econòmiques de la corona arran de la guerra entre Aragó i Castella. Consta que en aquest període es trobaven sota jurisdicció de Blancafort i de la casa de Merolla un total de 24 famílies; dominis ostentats per la família Fresc, ja que el 1410 figura com a senyor Ramon Fresc. Arran de la guerra civil del segle XV el castell fou capturat pel rei (1463) i concedit, junta mb altres possessions a Guillem de Vila-setrú. Al segle XVII el castell forma part d'una disputa entre la Reial Audiència de Barcelona i els Agulló, acusats aquests darrers d'haver-se apropiat injustament de Blancafort, entre altres. Blancafort, Merola, Vall-llòbrega, es relacionen com a possessions reials en aquesta època.</p> | 42.1292600,1.8375100 | 403920 | 4664782 | 08268 | Cercs | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66549-foto-08268-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66549-foto-08268-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66549-foto-08268-59-3.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | La torre del castell queda emplaçada en l'extrem més sortit cap a ponent d'una paret de roca vertical de força alçada, que el fa inaccessible per aquest costat, per contra per la banda més de llevant i sud, el turó és més accessible, determinant que per aquest extrem el mur de tancament hi sigui present. El camí d'accés al castell és pel costat de ponent, arribant al turó just davant de les restes de l'església. Aquestes queden en un nivell lleugerament inferior a la cota de la torra la qual es troba a la part més alta del conjunt. Als peus del corriol que puja al castell hi ha restes de murs que poden correspondre a alguna altra construcció. El castell de Blancafort també es pot classificar dins la tipologia de Conjunt arquitectònic. | 92|85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||
| 89255 | Forn de calç de l’Alzinosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-lalzinosa | XVIII-XIX | les estructures estan molt cobertes de vegetació i deteriorades. | <p><span><span><span>Les restes del forn de calç es troben molt cobertes de vegetació, arbustos i arbres que dificulten una bona visió de les restes conservades. L’estructura està bastida arrambada a un marge, mostra planta rectangular i murs fets a partir de grans blocs de pedra tallada. Tot i la vegetació, sobretot esbarzers es pot distingir un gran sot permet identificar l’espai interior del forn. Sembla que pel costat de ponent hi hauria l’accés a la cambra de combustió. </span></span></span></p> | 08144-229 | <p><span><span><span>El forn hauria estat utilitzat per la cuita de calç per fer front a obres d’ampliació o reforma de la masia de l’Alzinosa, situada a uns 450 metres de distància en línia recta.</span></span></span></p> | 42.0735868,1.9111254 | 409926 | 4658520 | 08144 | Olvan | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89255-p2270130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89255-p2270133.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89255-p2270135.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98|94 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:38 | |||||||
| 89251 | Sant Marçal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marcal-0 | XIX | les estructures estan en procés d'ensorrament, tot i això l'església conserva pràcticament tota l'alçada dels murs fins a cota de coberta. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>L’església de Sant Marçal és una petita capella particular d’una sola nau orientada est-oest, amb la porta al costat de ponent. És bastida amb murs de carreus desbastats i més o menys polits, junt amb altres pedres de tall més irregular; les cantoneres amb blocs més regulars. Tenia coberta de teula àrab a dues vessants. La porta d’accés és de llinda en arc rebaixat, a la dovella de la clau hi ha gravada la data 1850 inscrita dins una cartel·la, l’arc és recolzat sobre muntants de carreus ben tallats i polits. Damunt la porta una petita finestreta per il·luminar l’interior. A l’interior hi ha restes de la coberta de volta de canó, bàsicament de l’arrencament de les llunetes.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al costat sud de la capella hi ha les restes de la casa de Sant Marçal, es conserven diversos murs de pedra tant de les seves façanes com de compartimentació, bastits amb carreus i fins una alçada d’almenys el forjat de planta primera. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08144-226 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Església de Sant Marçal era una capella d’ús particular de la masia de la Riba. Trobem referències documentals referides a la casa Sant Marçal en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. 1856' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble d’Olvan trobem la cita a Sant Marçal, en la qual hi figura registrat Joan Pujol. Posteriorment, en el llibre de l’Amillarament de l’any 1864 conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan, Miquel Boatella consta que ostentava la possessió i casa anomenada la Riba, conjuntament amb les possessions i cases de la Caseta, Sant Marçal i Castelló. La cronologia de l'església sembla més contemporània que algunes de les restes que havien format part de la masia adjacent a la capella.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0724601,1.9338727 | 411805 | 4658371 | 08144 | Olvan | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89251-p4010176.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89251-p4010166.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89251-p4010165.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89251-p4010155.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89251-p4010169.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Església de Sant Marçal era una capella d’ús particular de la masia de la Riba, s’hi feia ofici almenys un cop l’any coincidint amb el patró o amb data pròxima. L’altar havia estat dedicat a Sant Marçal però també advocat a Sant Miquel i Sant Gabriel. Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:38 | |||||||||
| 89246 | Font de Cal Geperut | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-geperut | XIX-XX | les estructures es troben deteriorades. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>A l'indret conegut amb el nom del trull, a uns metres al nord-oest de la casa de Cal Geperut, al costat d'uns camps de conreu i en un pla de roca, trobem la font, el pou i la bassa de la casa de pagès. Es tracta d’una font de surgència, en la mateixa roca també hi ha un pou i una bassa que recull l’aigua, és formada per un rebaix en la mateixa roca i la resta delimitada per un mur de pedra amb revestiment interior.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Al costat de la font hi ha una estructura negativa de forma circular excavada a la roca, és de poca fondària i a la part central hi ha un altre retall també rodó. Podria tractar-se del negatiu d’una peça extreta del lloc, tot i que antics masovers sempre havien sentit referir-se al lloc com un lloc una premsa d’oli. Podria tractar-se de la base d’una premsa d’oli o de vi, tot i que no hi ha cap dels canals de recollida o altres elements sovint associats a aquestes estructures. </span></span></span></span></span><span lang='CA'><span><span><span><span>També es recull per informació oral, que havia servit per estovar glans.</span></span></span></span></span> </span></span></span></p> | 08144-222 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>La casa de Cal Geperut va ser bastida a principis del segle XX, segons informacions orals podria ser al 1905. En origen el nom que rebia la casa era la caseta del Grané. Durant molts anys va ser una masoveria de la propera masia de l’Alzinosa. Al 1920 la casa ja consta referenciada com a Cal Geperut, en l’Índex dels propietaris que constaven al registre fiscal d’edificis i solars del municipi d’Olvan conservat a l’Arxiu municipal d’Olvan. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 42.0667987,1.9122578 | 410010 | 4657765 | 08144 | Olvan | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89246-p1210297.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89246-p1210312.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89246-p1210315.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89246-p1210330.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/89246-p1210332.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2021-07-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | En unes feixes properes a la casa es van conservar durant anys unes quantes oliveres i uns ceps.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2021. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:38 | |||||||||
| 80949 | L'Om | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lom-2 | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | les estructures de la masia estan abandonades i en procés d'enderroc. | La gran majoria de construccions que conformaven la masia es troben ensorrades; actualment només es conserva el volum d'un edifici, tot i que sense teulada. Es tracta d'edifici de planta rectangular, format per planta baixa i planta primera situada directament sota la coberta, la teulada era a dues aigües. L'estructura està bastida amb pedra ben tallada a les cantoneres i peces més petites i irregulars conformant els murs; destaca el portal d'entrada format per una obertura en arc de mig punt de dovelles i carreus als muntants de pedra ben tallada i polida que ressalta en el conjunt, entres, per tractar-se d'una tipus de pedra d'una tonalitat més clara respecte de la resta de material. Damunt la porta d'entrada hi ha un finestral emmarcat amb material petri de les mateixes característiques que el conjunt dels murs. Sembla que aquest edifici havia estat utilitzat com a pallissa, tot i que en algun període es degué emprar com habitatge. Prop de la pallissa es conserva també una tina del mas, és de planta circulat, feta amb carreus de pedra ben tallats i polits, i amb restes de l'encaironat a l'interior. Sembla que entre aquests dos elements és on hi havia les estructures corresponents a la casa i a estables, corts o altres dependències complementàries del mas. | 08128-15 | a l'àrea central de la zona sud del terme municipal. | La primera notícia documental referenciada sobre aquest mas és del 1513, quan Pere Joan Om va comprar el mas d'Antoni Torra. La família Om va tenir en propietat el mas fins el 1811, moment en que degut a necessitats econòmiques es van vendre el mas als propietaris del mas el Solà. Durant el segle XVIII i XIX consten diferents referències documentals al mas l'Om, a algunes terres propietat de la família, bàsicament vendes de peces de terra o perquè apareix esmentat com a referència a límits de propietats. Consta que la masia la Casa Nova depenia de l'Om, sembla que probablement es construí per un fill cabaler. Consta que pels volts dels anys 60 del segle XX encara es conservava una part important dels murs de la casa i dels estables. | 41.7396600,2.0207400 | 418570 | 4621335 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80949-foto-08128-15-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3996,16 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.