Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 38504 | Casc Antic d'Artés | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casc-antic-dartes | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. | XII-XVII | hi ha algunes cases deshabitades. | Conjunt de carrers, cases, places i edificis que formen el nucli més antic del municipi d'Artés. Es tracta de la zona més alta on es té constància de la presència d'ocupació humana, com a mínim des d'època paleocristiana o romanitat tardana; constatada per la troballa d'una església del segle VI-VII d.C i una necròpolis al seu redós. El nucli més antic es centraria al voltant de la Plaça Vella, també anomenada Plaça Major. Les cases del voltant formaven un recinte emmurallat tancat i uniforme. De fet, una de les cases, en realitat és l'antic castell (Castellot o Castell Bisbal). L'altre edifici important seria l'església, amb una continuïtat de culte des de la primitiva església paleocristiana fins a principis del segle XX, quan fou enderrocada. Avui en dia només es conserva el campanar del segle XVII i l'absis romànic. En aquest recinte s'hi accedia pel portal de Salavés, el portal de Sant Joan i el portal del Fort (avui tots ells desapareguts). Aquest nucli antic quedaria delimitat a la banda septentrional per l'actual parc de les muralles. Es tracta d'un límit orogràfic, donat el fort desnivell del terreny. Seguiríem a llevant pel final del carrer Sant Víctor, conegut popularment com a carrer del Pou i el carrer Pinetar, i continuaríem en direcció sud per la carretera de Prats fins trobar el carrer de la Barquera. Des d'aquest carrer, ens enfilem fins trobar el carrer Dr. Ferrer i, en direcció ponent, anem a buscar el carrer Sant Pere, que acaba a la carretera de Sallent. Els límits del casc antic en aquesta zona els marca el carrer de les Muralles, el carrer de la Bassa d'en Serola i el carrer Sant Llibori, tancant a occident el carrer Llobregat. | 08010-155 | Casc antic | L'ocupació més antiga documenta data del segle VI, a la part més alta del Puig d'Artés, amb la presència de l'església paleocristiana i d'una necròpolis. No tornem a trobar més testimonis fins els documents dels segles IX, X i XI. Aquest primer nucli conegut pel Puig d'Artés, rebé altres noms com 'Sagrera' o 'Vila'. En el fogatge de 1497 i el capbreu de 1511, el nombre de possibles habitants de la sagrera eren de 8; però en el fogatge de 1553 ja se'n comptabilitzen 31. L'increment demogràfic que es produí en 43 anys fou molt important. A partir de finals del segle XVII, es creen nous carrers en direcció a la plana, a la Riera de Malrubí. Aquests primers carrers són: carrer del Padró (que acaba a la plaça del mateix nom), carrer Major, carrer del Mig, carrer del Pou (actual Sant Víctor). | 41.7993300,1.9506800 | 412825 | 4628029 | 08010 | Artés | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38504-foto-08010-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38504-foto-08010-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38504-foto-08010-155-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 77183 | Can Ribot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ribot-2 | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BENITO Pere (1996). Notes històriques dels elements del patrimoni arquitectònic del Pla especial i Catàleg artístic i ambiental de Vilassar de Dalt. | XX | hi ha algun element que caldria consolidar o restituir. | Indústria tèxtil formada per una gran nau de planta rectangular de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel als murs de càrrega. Destaca el ritme compositiu de les obertures d'arc escarser de les façanes. Els paraments són arrebossats i pintats de blanc. S'utilitza el maó vist per rematar els capcis de les façanes. L'entrada principal és pel carrer Vidal i barraquer amb un barri de ferro delimitat per dos pilars de maons, un dels quals conserva un pinacle de trencadís. Uns petits cossos adossats a la nau principal delimiten el pati. Un d'aquests està rematat amb una balustrada de terrissa. En el capcer septentrional hi ha una inscripció feta en rajola que diu: 'El trevall allunya l'avorriment, el vici i la misèria'. Alguns fragments un xic deteriorats. | 08214-95 | Carrer Manuel Moreno, 108 | L'any 1903 consten per primera vegada 12 telers mecànics a nom de Suc. De Francisco Coll i Cia - J. Ribot, Scdad. En Cta.. L'any 1912 hi havia 22 telers mecànics i 5 telers manuals a nom de Josep Llobera. El 1914 l'empresa passa a nom de Juan Ribot Clot. L'any 1925 hi havia 25 telers jacquard, 10 telers mecànics i 5 de manuals. El 1935 hi havia 18 telers mecànics, 7 de jacquard i 1 de manual. La dècada dels 70, del segle passat, cessen en la seva activitat i es converteixen en petits tallers d'estampació. | 41.5147900,2.3610800 | 446686 | 4596103 | 1903 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77183-foto-08214-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77183-foto-08214-95-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Es conservava un teler manual procedent d'aquesta fàbrica en el Museu arxiu Municipal de Vilassar; però es va cremar durant l'Exposició Universal de 1992 a Sevilla, on s'havia cedit per exposar.La casa del costat, que s'entra pel Carrer Manuel Moreno, 106 és la del propietari i destaca el seu celler. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||
| 72316 | Carrerada de Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrerada-de-santa-maria | XIII-XX | hi a algun ram amb dificultat per circular-hi | Es diu Carrerada de Santa Maria al camí que antigament unia el nucli de Veciana, és a dir, l'església parroquial de Santa Maria i el castell, amb el nucli de Santa Maria del Camí, de nord a sud, passant per la Capella de Sant Gabriel. Fa pocs anys, es va decidir ampliar una pista per fer més fàcil la comunicació entre aquests dos nuclis i castellnou, que es troba a mig camí, i l'antiga carrerada ha caigut en desús. Per la part de Veciana, comença per la banda sud del turonet, però els camps llaurats dificulten la seva continuïtat. | 08297-164 | Veciana | Per aquest camí, es feia l'antiga processó de Sant Gabriel. | 41.6471600,1.4832100 | 373690 | 4611713 | 08297 | Veciana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72316-foto-08297-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72316-foto-08297-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72316-foto-08297-164-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|98|85 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 77465 | Fita del terme amb Cabrils | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-del-terme-amb-cabrils | XIX | ha sofert pintades realitzades amb esprai de color groc. | Pedra granítica de secció rectangular (31 x 21 x 42 cm), clavada a la cantonera exterior del recinte del cementiri de Vilassar, enfront de la capella de Sant Sebastià, a peu de l'antic camí de Vilassar a Cabrils. Delimita els termes de Vilassar amb Cabrils. En el costat orientat al nord-est, hi ha la lletra 'C', indicador del municipi de Cabrils i a l'oposat, (sud-oest) la lletra 'V' del municipi de Vilassar. A la part frontal, orientada al nord, les inicials dels dos municipis, una al costat de l'altra. | 08214-377 | Cementiri | Aquesta fita va ser col·locada a posteriori de l'any 1821, any que es va fer la separació administrativa i definitiva entre els municipis de Vilassar de Dalt i Cabrils. Llindant amb el municipi de Cabrils, Vilassar té un total de vuit fites, situades, a la última revisió, en les coordenades següents: (ED50): (X 448339 / Y 4596011); (X 447256 / Y 4596951); (X 446673 / Y 4597456); (X 445440 / Y 4598166); (X 445249 / Y 4598102); (X 445339 / Y 4598410); (X 445265 / Y 4598493); (X 445997 / Y 4599237). | 41.5206200,2.3667200 | 447161 | 4596747 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77465-foto-08214-377-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77465-foto-08214-377-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||
| 37542 | Pou del dipòsit de la Serra de Teià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-del-diposit-de-la-serra-de-teia | XVIII-XIX | ha perdut part de l'arrebossat i presenta alguna esquerda. | Caseta de pou de planta quadrada (1'2 x 1'2 m) amb la coberta de maons plans a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Sobresurt amb un petit ràfec pels costats. Té la porteta metàl·lica i el parament és de maons arrebossat. Al costat de ponent (esquerre) té un afegitó d'obra, de planta rectangular ( 2 x 1'2 m), amb la coberta plana i una porteta també metàl·lica a la façana principal, amb un accés esglaonat. | 08003-404 | Vall de Rials | 41.4958000,2.3084900 | 442281 | 4594029 | 08003 | Alella | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37542-foto-08003-404-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37542-foto-08003-404-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37542-foto-08003-404-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 81118 | Barraca 3 de la Baga de Can Dat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-3-de-la-baga-de-can-dat | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 8011) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | ha perdut la coberta. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, sense part de la coberta, amb la porta de llinda plana monolítica orientada al nord. | 08128-184 | a la zona de la Baga de Can Dat, vers la part baixa prop del torrent pel seu costat esquerre. | 41.7515500,2.0373800 | 419968 | 4622639 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81118-foto-08128-184-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 59736 | Tina de la Baga de Casajoana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tina-de-la-baga-de-casajoana | AA.VV. (2005) Tines a les Valls del Montcau. Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Consorci de les Valls del Montcau. Ed Farell. CORTÉS ELÍA, MARÍA DEL AGUA (2017) Inventari de les tines de les Valls del Montcau. Pla Director de les tines a peu de Vinya. Diputació de Barcelona, Ajuntaments de El Pont de Vilomara i Rocafort, Talamanca i Mura. Blogg: http://torcularium.blogspot.com.es/ https://www.google.com/maps/d/viewer?hl=ca&mid=1V7gzthmRa-dcGrW05xHIQ-7Wc1s&ll=41.713905048079326%2C1.8840854828285956&z=19 https://sites.google.com/site/lestinesdenespola/tina-de-la-baga-de-casajoana | XVIII-XIX | ha perdut la coberta. | Tina aïllada amb barraca adossada, de planta circular. Conserva part de l'alçada dels murs però no la teulada. També conserva el dipòsit recobert de cairons de ceràmica envernissada lleugerament corbades. La construcció està situada aprofitant el desnivell del terreny. Al costat hi trobem la barraca, de planta rectangular, possiblement cobert amb teulada a un sol vessant. A l'interior hi ha la boixa de la tina. | 08182-338 | Entre la urbanització River Parc i La Roviralta | El Bages està organitzat a l'entorn d'un pla central d'entre 200-300m d'altitud tancat per un seguit de serralades; concretament la serralada de Sant Llorenç del Munt, que marca un territori muntanyós que domina les anomenades Valls del Montcau, un espai excepcional i singular en el qual una geografia difícil es barreja amb els testimonis d'una intensa activitat humana. Es tracta d'un territori emmarcat en el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac, que comparteix espai amb els municipis de Talamanca, Mura, El Pont de Vilomara i Rocafort, Navarcles i Sant Fruitós de Bages. Els tres primers municipis destaquen per concentrar un important nombre de tines enmig de les vinyes. La importància del cultiu de la vinya es fa evident, fonamentalment, en la presència de tines a totes les cases i també enmig de les vinyes. La tradició vitivinícola al Bages ha marcat les diferents etapes històriques així com l'evolució dels municipis de la zona, des del segle XI fins el segle XIX. Al segle XIV són moltes les referències de tines i folladors al costat de les bótes a quasi totes les cases i cellers de la zona, i la tina apareix per primera vegada a documents a la zona del Bages durant el segle XIV. A partir del segle XVI i XVII comencen a generalitzar-se les tines excavades a la roca, amb els dos recipients: un per xafar el raïm i altre per abocar-hi el most i la brisa perquè fermentés; però finalment es va acabar construint un tipus de tina que podia fer la mateixa funció en un únic recipient afegint el brescat, una graella de posts de fusta recolzades a la boca que permetien xafar el fruit i contenir el líquid extret a la inferior. El recipient fonamental per a l'elaboració del vi a partir del segle XVII, fou la tina, de forma circular o quadrada, construïda amb pedra en sec i morter de calç, amb l'interior impermeabilitzat amb cairons envernissats de color vermellós. Cronològicament, les tines excavades a la roca daten de l'edat mitjana, mentre que les folrades amb cairons envernissats es van fer a partir del segle XVII (Ballbé, 1993). L'apogeu de la vinya al segle XVIII obliga a construir més tines a l'exterior de les cases, probablement utilitzades per parcers, mentre que les interiors de les cases eren dels amos. L'expansió dels segles XVIII i XIX es dóna quan la fil·loxera afectà les vinyes franceses el 1863, i la demanda de vins catalans augmentà. Però a partir de 1892, començà a afectar el nostre país. Tot i què es plantaren algunes vinyes amb peu americà, que va mantenir el conreu de la vinya fins a la industrialització, no tornaria a ser mai més un conreu important, abandonant-se progressivament les feixes. | 41.7137700,1.8846400 | 407215 | 4618598 | 08182 | El Pont de Vilomara i Rocafort | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59736-foto-08182-338-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59736-foto-08182-338-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08182/59736-foto-08182-338-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-09-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Aquest conjunt de tines no s'esmenta en la publicació de Miquel Ballbé (1993) ni a la del consorci de les valls del Montcau (2005). Ha estat identificada per Jordi Griera-Cors. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 77098 | El Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinot-5 | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. BOLÒS, Jordi i NUET, Josep (1983). Els molins fariners. Col·lecció ventall. Ketres editora, SA. Barcelona. SAMON FORGAS, Josep (2006). Passejada cultural al torrent de Cuquet: 350 anys de l'establiment dels moliners Tey al molí de Cuquet (1656-2006). Museu Arxiu de Vilassar de Dalt. | XVII | ha perdut la coberta i parets mitgeres. També han desaparegut les dues pedres de molí que l'any 2008 encara es veien a l'interior. Degut al vent i una tempesta, dos arbres de grans dimensions van caure i estan encara damunt de la paret. Cal tallar-los per evitar que el pes acabi d'enfonsar la façana orientada al sud-oest | Antic molí de planta rectangular situat a la llera dreta del Torrent del molí de Cuquet ,a tocar del terme municipal de Vallromanes. Constava de carcabà, obrador i estances del moliner. Està força cobert per la vegetació i el pou i la bassa no són visibles. El carcabà està gairebé colgat, però encara se'n veu la part superior de l'obertura que desemboca a la riera. Els paraments són de paredat antic amb les cantoneres fetes de pedra granítica ben escairada. Les finestres tenen l'ampit, els brancals i la llinda de pedra treballada. En una es conserva la reixa de ferro forjat. A l'interior, les portes i finestres tenen arcs escarsers de maons posats a sardinell, i una de les finestres conserva un festejador. | 08214-10 | Torrent d'en Cuquet | Aquest molí pertanyia al mas Cuquet de Vallromanes, que tenien un altre molí. Fou establert per Jaume Tey, moliner natural d' Hostalric, que va iniciar una nissaga de moliners i pagesos que perdurà fins al primer terç del segle XX. | 41.5328400,2.3190200 | 443192 | 4598134 | 1694 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77098-foto-08214-10-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77098-foto-08214-10-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | En el Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt es considera zona d'expectativa arqueològica; però es tracta d'un edifici que conserva la seva planta i l'alçat. Només ha perdut la coberta i parets mitgeres. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||
| 81117 | Barraca 2 de la Baga de Can Dat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-la-baga-de-can-dat | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6347) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | ha perdut gran part de la coberta. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, sense part de la coberta, amb la porta de llinda plana monolítica orientada a llevant. | 08128-183 | a prop i al sud-est de Rubió, vers l'extrem nordde la Baga de Can Dat. | 41.7518600,2.0392500 | 420124 | 4622672 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81117-foto-08128-183-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81157 | Barraca 2 de la Baga de la Païssa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-la-baga-de-la-paissa | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6587) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | ha perdut gran part de la coberta. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb coberta que devia ser de falsa cúpula actualment ensorrada, porta de llinda plana orientada al nord. | 08128-223 | zona occidental de la Baga de la Païssa, en el vessant nord-est del Serrat de la Rectora. | 41.7669100,2.0206800 | 418599 | 4624360 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81157-foto-08128-223-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 77121 | Can Tosca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tosca-0 | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. PUJOL i DURAN, Delfí (2000). La pagesia a Vilassar. Les cases de muntanya (I); dins Ipsa Arca, núm. 3, juny de 2000. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, pàgs. 42 a 44. | XVIII | ha patit reformes modernes | Masia situada al vessant esquerre del torrent de Can Lloberas del Bosc, enfront de Can Lloberas del Bosc. Consta de planta baixa i pis, amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana de migdia. Es tracta d'una construcció molt antiga però que ha patit transformacions poc adequades a l'arquitectura tradicional. En origen és de planta poligonal, més que no pas rectangular, amb uns contraforts a la paret nord-occidental. A la façana principal, orientada a migdia, se li va afegir modernament un cos perpendicular i des de 1997 s'ha construït un gran balcó de costat a costat que s'adossa a la façana i al cos perpendicular. Només es manté la porta d'accés, d'arc escarser. Els paraments han estat arrebossats i pintats de blanc. Té un rellotge de sol fet amb rajols ceràmics de sèrie. | 08214-33 | Entre Can Miqueló vell i Can Lloberas del Bosc | És l'antiga casa de la família Ballester, originària de Vallromanes, en el segle XVIII. Figura en el Cadastre de 1774 (Arxiu patrimonial del Marquès de Sant Esteve de Castellar) amb el número 229. Els actuals propietaris van comprar la finca l'any 2002. | 41.5345500,2.3269700 | 443857 | 4598319 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77121-foto-08214-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77121-foto-08214-33-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-12-13 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 77235 | Font del carrer Canyamar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-canyamar | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XX | ha patit pintades i pèrdues de la capa pictòrica per humitats. | Font situada en un costat del carrer, adossada al mur de delimitació d'aquest carrer aprofitant una ziga zaga del mateix mur. La pica és de pedra, rectangular i el plafó on hi ha el sortidor, està coronat per un frontó circular, amb una placa on hi ha l'any 1917 posat al mig. | 08214-147 | Carrer Canyamar, 25 | 41.5156200,2.3618500 | 446751 | 4596195 | 1917 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77235-foto-08214-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77235-foto-08214-147-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 96685 | Forn de calç de cal Dispanya 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-de-cal-dispanya-3 | <p><span><span><span><span><span><span>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>DIRECCIÓ GENERAL DE PATRIMONI NATURAL (1996). PEIN. Pla d'Espais d'Interès Natural. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Departament de Medi Ambient.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | ha caigut la coberta de l'element | <p>Restes d'un forn tradicional de calç, situats al marge esquerre del camí que mena cap a l'Ordal des de Can Dispanya.</p> <p>Les restes mostren una part de les característiques típiques d'aquest tipus de construcció.</p> <p>Tot i el mal estat de conservació, es pot apreciar la seva robusta estructura cilíndrica.</p> <p>Les parets interiors, encara visibles, estan rubefactades per l'acció del foc.</p> <p>Aquest forn tenia un accés superior per carregar les pedres calcàries, avui desaparegut, i una porta inferior per descarregar la calç viva i abastir del combustible necessari durant el procés de combustió. </p> <p>A l'interior del forn creixen arbres i a l'entorn, està envoltat de vegetació, la qual, juntament amb l'acció humana, ha contribuït al seu deteriorament.</p> | 08068-271 | Camí totalment recte que surt al costat S (en direcció SE) del camí de cal Dispanya al coll de l'Ordal | <p><span><span><span><span><span><span>El procés de cocció en un forn de calç tradicional era un treball llarg i laboriós que requeria una atenció constant i un control meticulós de la temperatura. La transformació de les pedres calcàries en calç viva implicava una combustió contínua que podia durar diversos dies, durant els quals era essencial mantenir una temperatura interna del forn superior als 900 °C per assegurar una cocció uniforme.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns de calç tradicionals van ser utilitzats des de l'antiguitat fins al segle XX per produir calç, un material fonamental en diversos àmbits com la construcció (morter de calç), l'agricultura (esterilització de plagues) i altres aplicacions tradicionals com la desinfecció de l'aigua i el tractament de les pells dels animals, entre altres usos. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta producció formava part integral de la indústria i economia local del municipi, i va ser especialment important en la zona de les muntanyes de l'Ordal, on l'abundància de pedra calcària permetia una producció local significativa de calç.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els forns aprofitaven la proximitat de matèries primeres. Davant d'aquests forns, solia trobar-se el cendrer, el lloc on s'abocava la cendra resultant del llarg procés de combustió. També era notable l'abundància d'argelagues a les zones on es devia arrossegar el material per a la combustió. Aquesta abundància podia estar relacionada amb el fet que s'acumulaven aquestes plantes per encendre ràpidament el foc i, en ser arrossegades, alliberaven llavors que es propagaven fàcilment pels voltants.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La producció de calç anava acompanyat de l'explotació dels recursos naturals a partir de pedreres, abundants a la zona. Aquest procés tècnicament complex requeria un coneixement profund i pràctic, però també tenia un impacte significatiu en el medi ambient i l'ecologia local.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La interacció entre l'ús de recursos naturals, les tècniques de producció i la propagació de certes espècies vegetals demostrava la relació estreta entre les pràctiques humanes i el paisatge natural.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’obtenció de calç en forns tradicionals va ser un procés essencial per diverses indústries històriques, que alhora deixava una empremta notable en el medi ambient local i en la distribució i absència de la vegetació a les àrees circumdants.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3957575,1.9015040 | 408169 | 4583274 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96685-27102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96685-27103.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96685-27101.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | |Xarxa natura 2000 | |Natura 2000 | BPU|Lloc d’importància comunitària | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | 119 | 47 | 1.3 | 1762|1787 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||
| 77108 | El Caminet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-caminet | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. GENERALITAT DE CATALUNYA (1983). Inventari del patrimoni arqueològic del Maresme. Vilassar de Dalt. Departament de Cultura de la Generalitat. Barcelona. PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró, pàgs. 137. UBACH, Pau (1994). Memòries etno arqueològiques. Vilassar de Dalt, 1934-1993. 6.000 anys d'història en el Maresme. Col·lecció El Montalt, núm. 18. L'Aixernador edicions. Argentona. | IIaC-VdC | gran part del jaciment ha estat destruït, però no es pot descartar noves troballes | A la zona coneguda com El Caminet, entre els carrers Pius XII i Mestre Salmeró, durant les obres d'urbanització del sector, als anys 40 del segle passat, es van documentar un fust de columna, les restes d'un forn, amb la cambra de cocció de planta circular i una conducció d'aigües en una llargada de 25 metres, vinculada al forn. Aquesta canalització estava feta a partir de peces de terra cuita en forma d''U'. Als anys 50 s'efectuaren noves troballes a uns 5 metres de les primeres, a la cantonada del camí de la capella de Santa Maria. Es va documentar una sitja i estructures constructives que corresponien a un establiment d'època romana; les restes de dues parets i un fragment d'opus signinum. El material exhumat de la sitja corresponia a ceràmica constructiva, àmfores i ferro. El juliol de l'any 2008 amb motiu del seguiment d'unes obres d'adequació de les voreres de l'avinguda Santa Maria, es va documentar una altra canalització igual a la dels anys 40, en una llargada de 3 metres. | 08214-20 | Carrer Pius XII | Les primeres notícies són dels anys 40, quan s'identifiquen una sèrie d'estructures. Als 50 es torna a fer una intervenció de salvament. Però d'aquestes actuacions només en quedava el testimoni i els records. L'any 2008 ha servit per confirmar l'existència d'un jaciment d'època romana, però no ha servit per determinar que en resta i el seu abast territorial i cronològic. | 41.5136500,2.3596500 | 446566 | 4595978 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77108-foto-08214-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77108-foto-08214-20-3.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Tot i que les notícies eren antigues i no hi havia documentació complementària, intervencions arqueològiques recents han confirmat l'existència d'un establiment d'època romana. | 83 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 52032 | Font del carrer Primer de Maig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-primer-de-maig | XX | grafits | Font d'obra en forma de fornícula situada a la paret lateral del carrer Primer de Maig. El brollador és de polsador d'acer inoxidable. | 08118-286 | Carrer Primer de Maig / carrer Rafael de Casanova | 41.4781700,2.3116700 | 442531 | 4592069 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52032-foto-08118-286-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/52032-foto-08118-286-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||
| 75523 | La Teuleria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-teuleria-2 | XIX-XX | fruit de l'abandonament i la vegetació | Forns per la elaboració de material constructiu. S'observen les restes de les instal·lacions amb la cambra de combustió, cocció i els espai previs per la preparació del procés | 08104-141 | Prop de Can Martinet | 41.4851100,1.5621500 | 379964 | 4593609 | 08104 | La Llacuna | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||||||
| 79088 | Jaciment del Serrat de l'Oca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-del-serrat-de-loca | CASTANY, J. [et al.] (1990). El Berguedà. De la Prehistòria a l'Antiguitat . Manresa. Àmbit de Recerques del Berguedà. SÀNCHEZ, E., [et al.] (1991). “El Serrat de l'Oca (Puig-reig, Berguedà). Assentament del segle VI a C. a la Catalunya Central”. A :Pyrenae. | IV aC | forta erosió del jaciment | Assentament ibèric que consta d'un conjunt de dipòsits la funció dels quals és força dubtosa. El jaciment es troba situat en el cim més elevat de la llarga carena batejada modernament amb el nom de serrat de la Senyera. Es tracta d'una posició encimbellada i amb forts pendents, al marge dret del Llobregat. Durant les excavacions es van posar al descobert un total de 31 dipòsits similars a sitges, però destinats a una activitat que podria estar relacionada amb l'aigua. Aquests dipòsits es poden classificar en dos tipus: de fons pla i forma troncocònica (que són la majoria) i de fons rodó i forma ovoide. Alguns dels dipòsits es troben aïllats i altres estan interrelacionats per una connexió. Part d'aquests darrers estan a la vegada relacionats amb una estructura que s'ha considerat una bassa. A pocs metres, també aparegué un clot allargassat reomplert de ceràmica i pedres i tres forats de pal. L'erosió ha fet desaparèixer tota l'estructura aèria i fins i tot ha seccionat part dels dipòsits fins al punt de fer-ne desaparèixer algun. Entre els materials apareguts hi ha molins, molta ceràmica feta a mà i algun fragment fet a torn oxidat. Es tracta d'un lloc molt poc propici per a l'assentament humà i sembla que la seva funció podria estar relacionada, tot i que s'ha de dir amb moltes reserves, amb l'obtenció d'argiles. La cronologia s'ha fixat vers mitjan segle VI aC. | 08175-314 | Turó de la Senyera | El jaciment fou localitzat pel grup d'aficionats locals del Centre Excursionista de Puig-reig a principi de la dècada de 1980. L'any 1987 Eduard Sánchez va portar a terme una prospecció arqueològica en aquest indret, dins un programa d'investigació de les conques altes del Llobregat i el Cardener. Els anys 1988 i 1989 es va realitzar l'excavació del jaciment, sota la direcció d'Eduard Sánchez i Goreti Vila. | 41.9731300,1.8686800 | 406267 | 4647412 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Dolent | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||||
| 73309 | Ca l'Arnabat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larnabat | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. GIRÓ ROMEU, Pere (1958). 'La Ermita de Santa Digna y su probable situación', dins Panadés, any XXVIII. núm. 856, 12 d'abril 1958, pàg.1 | V-XIV | fora de context o molt malmeses | En un camp situat al davant de la masia de Ca l'Arnabat, van aparèixer varies sepultures formades per lloses planes i un llit de còdols. Els materials es varen localitzar fora de context després de remonicions agrícoles. Es va documentar una ceràmica estampillada paleocristiana, tègules i ossos humans. Al costat mateix dels enterraments s'obriren unes cales amb la intenció de localitzar l'antiga ermita de Santa Digna. Varen aparèixer dos murs paral·lels de 5 m i 3,60 m de llargada respectivament. Entre els materials recuperats hi ha fragments de tègula i ceràmica gris medieval. S'atribueixen aquestes restes als fonaments de l'esmentat edifici religiós. | 08305-183 | Santa Digna | En Pere Giró i col·laboradors del museu de Vilafranca van fer-hi prospeccions a l'abril de l'any 1958. L'any 2001 es va realitzar una altra prospecció arqueològica amb motiu de la remodelació de la sortida 29 de l'AP-7, al voltant de la masia de Ca l'Arnabat. Fou dirigida per Mª Bruna Álvarez Mora, de l'empresa Tríade. Durant aquests treballs no es va trobar cap estructura arqueològica ni cap resta de cap interès a excepció d'alguns fragments ceràmics d'època moderna. | 41.3317700,1.7066500 | 391773 | 4576395 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73309-foto-08305-183-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73309-foto-08305-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73309-foto-08305-183-3.jpg | Legal | Modern|Medieval|Romà|Paleocristià|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2019-12-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94|85|83|84|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 72362 | Font de Sant Jaume | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-sant-jaume-4 | XVIII-XX | font seca, amb la vegetació que ha invait tota la zona i entron força degradat. | Font ubicada entre el Pla de la Barraca i La Raconada, un cop passada la barraca i la bassa de Cal Pinyol. L'aigua brolla d'una deu d'aigua. Està totalment excavada dins del marge i a la roca mare. S'hi accedeix a través d'una rasa que servia per desaiguar l'excés d'aigua i regar els hortets del costat. Tres esglaons de pedra força alts permeten l'accés al seu interior. Els murs són de pedra i la volta apuntada, amb dues bigues de fusta parcialment cremades, tot i que la teia no sembla afectada. | 08297-210 | Segur | 41.6837100,1.4629900 | 372078 | 4615801 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72362-foto-08297-210-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72362-foto-08297-210-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72362-foto-08297-210-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||
| 72360 | Font del Brufau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-brufau | XVIII-XX | font seca, amb la vegetació que ha invait tota la zona i entron força degradat. | Font ubicada un centenar de metres més amunt del Corral del Brufau. Actualment s'hi accedeix pel capdemunt de la feixa que queda a l'alçada de la façana principal del Corral, pel costat mateix d'una alzina que destaca de la resta de vegetació per les seves dimensions i color de la fulla. Baixant per un corriol, a una vintena de metres, hi ha una construcció de planta rectangular, feta amb pedra ben escairada i reforçada amb morter de calç. La volta es de maó pla i està excavada a la roca. Mesura 4 m. de fondària per 2,5 d'amplada. La coberta està totalment omplerta de vegetació i l'arcada, construida amb cinc fileres de maó pla va haver de ser reforçada per una llosa de pedra, ja que l'antic corriol que baixava originàriament per aquest costat s'ha anat cobrint de vegetació i terra provinent del marge. Al davant de la porta d'entrada hi ha dos esglaons interiors que permetien entrar al seu interior. Un petit muret realitzat amb tres fileres de totxo protegeixen el seu interior de possibles despreniments de terra durant les èpoques de pluja. L'aigua provient d'una deu brolla naturalment del terra. | 08297-208 | Segur | 41.6819300,1.4604500 | 371863 | 4615607 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72360-foto-08297-208-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72360-foto-08297-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72360-foto-08297-208-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El pastor dels Corrals de Can Brufau hi tenia uns abeuradors al costat dret la font, que encara es poden veure entremig de la vegetació. Portava el ramat de cabres assedegat i agafava l'aigua amb galledes per omplir els abeuradors. | 98|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 72358 | Font del Coix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-coix | XVIII-XX | font seca, amb la vegetació que ha invait tota la zona i entron força degradat. | Font ubicada en un marge de pedra seca, baixant pel camí que va des de la Creu de Terme de Poltera fins a Cal Daniel. Abans d'una corba força pronunciada, cap a la dreta, hi ha un corriol que travessa una antiga feixa de conreu plena de farigoles. Cal endinsar-se per sota de la vegetació, resseguint el mur de pedra seca d'una alçada màxina de dos metres. Ben aviat s'observen unes escales volades que sobresurten del mur i que menen directament a la font. Es tracta d'una deu d'aigua que brolla de manera natural del terra. Està protegida per una pica excavada parcialment a la roca i reforçada de carreus de pedra amb dos esglaons. | 08297-206 | Segur | 41.6875000,1.4612500 | 371941 | 4616224 | 08297 | Veciana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72358-foto-08297-206-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72358-foto-08297-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72358-foto-08297-206-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||
| 52540 | Casa carrer Major, 46 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-major-46 | XX | façana deteriorada per manca de manteniment. | Casa entre mitgeres que fa cantonada amb el carrer Xipreret. Consta de planta baixa i pis. A la part central té una alçada més. En aquest punt, la coberta és a dues aigües; per la façana del carrer Major, la coberta és plana, i en el tram nord és a una aigua. El parament és llis amb els emmarcaments de les obertures pintat d'un color diferent a la resta perquè destaqui. Ha patit modificacions, però manté l'estructura original que dona continuïtat i unifica la part baixa del carrer Xipreret i s'acobla a l'urbanisme del carrer Major. | 08101-208 | Carrer Major, 46 | 41.3595600,2.0981200 | 424564 | 4579065 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52540-foto-08101-208-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52540-foto-08101-208-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Conserva el plafó de rajoles corresponent a la primera estació del via crucis que hi havia al carrer Major i del que se n'han perdut alguns. És un plafó de 12 rajoles policromes amb dibuix figuratiu que representa Jesús davant de Ponç Pilat. | 98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 51471 | Vilacetrú | https://patrimonicultural.diba.cat/element/vilacetru | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp.24-25.</p> | XIX | falta de manteniment de les estructures portants | <p>Masia de planta rectangular amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener paral·lel a la façana. Els murs són de tàpia arrebossada i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç).L'obertura de la porta està reforçada amb pedra aristada. Té dues plantes: baixa i pis. Amb coberts i granja annexats.</p> | 08117-17 | Mas Vilacetrú, Vinyoles. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>És un dels masos que apareix als censos pagats a la parròquia de Sant Hipòlit de Voltregà, de voltants del 1750, on consten les famílies que s'havien repartit la baronia de Voltregà segons l'Acta de Concòrdia de 1701. Va ser reformada a mitjan segle XIX (1845).</p> | 42.0328200,2.2348300 | 436663 | 4653703 | 1845 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51471-foto-08117-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51471-foto-08117-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51471-foto-08117-17-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||
| 42805 | Sardana L'Aplec de Caldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sardana-laplec-de-caldes | XX | fa uns trenta anys que ja no es toca | Sardana dedicada a la vila de Caldes | 08033-364 | Segons la Sra. Rosa Siurans, aquesta sardana de l'Aplec de Caldes va ser creada fa uns trenta anys. La Presidenta actual de l'Agrupació Sardanista de Caldes, es diu Anna Desans. La Sra. Pilar Butjosa informa durant el treball de camp que l'Agrupació té material arxivístic que consta de partitures, discografia variada relacionada amb les sardanes, programes dels Aplecs de Caldes, el Remei i Sant Sebastià de Montmajor, i altre material sobre suport paper que actualment es troba en caixes a l'espera d'una habitació habilitada al Casino de Caldes, per a poder tenir un arxiu per poder ser consultat pels calderins que estiguin interessats amb el tema. Les dades aportades d'autor i any en que fou escrita aquesta sardana són de la Sra. Pilar Butjosa. Aquesta sardana originàriament era tocada per la cobla Thermalenca, inicialment composada per músics calderins. | 41.6344700,2.1622500 | 430224 | 4609532 | 1974 | 08033 | Caldes de Montbui | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Ramon Vilà i Ferrer | 62 | 4.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 66492 | Sant Salvador de la Vedella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-salvador-de-la-vedella | BARAUT, Cebrià (1978): 'Les actes de consagracions de les esglésies del bisbat d'Urgell (segles IX-XII)', vol. I, a Urgellia, La Seu d'Urgell. COROMINAS, R.; COROMINAS, J. (1999). ' Sant Salvador de la Vedella. Estat actual i hipòtesi per a una reconstrucció'. L'Erol, núm. 60. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. GAVIN, Josep M. (1985). Inventari d'Esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona: Arxiu Gavin. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): 'Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs.' Fitxa R. 4. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa (1983). 'El Monestir de Sant Salvador de la Vedella'. L'Erol, núm. 6. Berga: Àmbit de Recerques del Berguedà. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). 'El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1'. Artestudi Eds. Barcelona. VVAA. (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | XII | fa uns anys es va realitzar una actuació de consolidació i reparació de la teulada. Caldria una intervenció a la base del turó rocós, al peu del mur del camí d'accés, que n'asseguri l'estabilitat. | L'església de Sant Salvador de la Vedella forma part d'un conjunt monàstic, avui pràcticament desaparegut sota les aigües del pantà de la Baells. L'església, construïda al segle XII, ha sofert diverses reformes als llarg dels segles. Es tracta d'un edifici d'una sola nau de tall rectangular, coronada amb absis semicircular que s'orienta a llevant. En alçada, per sobre de la nau hi ha un pis superior on s'ubicava la rectoria. A banda i banda de l'església, abans d'iniciar-se l'absis, s'obren dues absidioles que sobresurten en planta del parament molt lleugerament i que, en alçada, s'aixequen fins a mig mur de tancament. La coberta, de teula àrab, cau a un vessant en sentit sud. Des del mur de ponent s'aixeca un petit campanar d'espadanya de dos ulls, d'època moderna. En quant als materials, es tracta d'un edifici construït en base a murs de pedra amb carreus mínimament escairats, de mida mitjana i petita, rejuntats amb morter orgànic. Centrant-se en les obertures, l'edifici presenta un únic punt d'accés, que s'obre a migdia, a partir d'una porta adovellada de mig punt. Al centre de l'absis es troba una finestra de doble esqueixada coberta amb arc adovellat de mig punt, i al mur de ponent una altra finestra de similars característiques. Cloent l'apartat d'obertures, destacar els tres balcons de la façana de migdia que il·luminen la rectoria. L'interior de l'edifici deixa veure que la nau cobreix a partir d'una volta de canó apuntada sustentada per arcs torals de reforç; a la nau es conserven pintures de cronologia moderna i també l'altar d'estil neoclàssic. Incidir que tant al nord com a l'est de l'església s'annexen altres construccions, possiblement vestigis de l'antic priorat. | 08268-2 | Al pantà de la Baells | L'església de Sant Salvador de la Vedella va ser seu d'una petita comunitat monàstica que depenia del gran monestir de Tavèrnoles, sota la jurisdicció del bisbat d'Urgell. La historiografia lliga el naixement de dit monestir al moment de repoblació i cristianització de la Catalunya carolíngia (al segle IX), caracteritzant-lo com a punt d'avantguarda de repoblació i domini del territori. El primer document que en fa referència és de l'any 830, moment de la seva fundació per part del monjos de Tavèrnoles. Uns anys més tard (835), Lluís el Pietós atorgaria al monestir la seva protecció i la lliure disposició per a escollir abat; igualment confirmaria els seus béns i establiria la comunitat dins la regla de Sant Benet. A partir d'aquest moment la seva importància anirà creixent fins a mitjans del segle XI, quan apareix de nou com a priorat depenent de Tavèrnoles. La davallada anirà fent-se visible progressivament i serà obvia el segle XV, quan el monestir compti únicament amb un prevere. Al segle XVI va passar a dependre del monestir de Sant Pere de la Portella. Al llarg del segle XVIII es dugueren a terme importants obres de reforma que modificaren el conjunt considerablement. No serà fins el segle XIX quan el monestir s'abolirà definitivament. La construcció del pantà de la Baells i la seva posada en funcionament a partir del 1975 que iniciar l'acumulació d'aigües, va convertir el monestir en un element arquitectònic situat dins el pantà a manera de petita illa, sense que les aigües arribin a cobrir l'edifici. D'entre les pertinences més valuoses que han arribat hi destaquen una patena de peltre i un calze, provinents d'una tomba, i datats a cavall entre els segles XII i XIII; igualment, una arca d'altar de marbre blanc, de tall senzill i auster, datada vers els segles VII-VIII; finalment, una escultura de fusta de Crist en majestat, datada a la segona meitat del segle XII. | 42.1691800,1.8625200 | 406046 | 4669186 | 08268 | Cercs | Restringit | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Sota el campanar d'espadanya actual, és visible un campanar anterior, de dues obertures i de major dimensionat que l'existent.Destaca la gran alçada del conjunt, en part per trobar-se bastit dalt d'un turó rocós que el situava alçat respecte del conjunt i del poble que hi havia al seu entorn; i d'altra banda, també a causa de l'augment de l'alçada de l'església amb un pis damunt, el qual fou construït modernament com a rectoria. | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||||
| 77135 | Can Pere Català | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pere-catala | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XVIII | fa temps que s'està degradant | Masia situada a la part alta de la Riera de Targa, per sota Can Cahué. És de planta rectangular i està composada per un edifici principal de planta baixa, pis i golfes, i dos volums adossats a banda i banda, de planta baixa i pis. La coberta del cos principal és a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal. El volum de ponent té una coberta d'un sol vessant i el cos de llevant al té de dos vessants. | 08214-47 | Riera de Targa, 5 | 41.5205800,2.3552900 | 446208 | 4596750 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77135-foto-08214-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77135-foto-08214-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77135-foto-08214-47-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'era ha estat ocupada per cossos construïts posteriorment i desvinculats de la unitat de producció originaris de la masia.Les parets són de tàpia i en alguna part ha quedat al descobert, accelerant la descomposició. | 119|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 72246 | Capella de Santa Llúcia de la Rubiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-santa-llucia-de-la-rubiola | GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni cultural immoble. Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. GENERALITAT DE CATALUNYA (1997) Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya: l'Anoia.. Barcelona, pàgs. 231-237. SERVITJE, Jordi (2010). Veciana, on el silenci se sent. Ajuntament de Veciana. | XVI | fa temps que no s'hi fa cap tasca de manteniment i l'entron està força degardat. | Petita capella d'una única nau, de planta rectangular amb la coberta a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a ponent. Té una petita capella de planta quadrada adossada al mur de migdia. El campanar és de cadireta i corona la façana principal, tot i que no conserva la campana i es troba en mal estat de conservació. El portal d'entrada està fet amb pedra treballada de llinda recta amb un escut esculpit. Al presbiteri hi ha un altar adossat a un petit retaule de fusta, on hi ha la imatge de Santa Llúcia a l'espai central. Al terra s'observa una gran llosa sepulcral sense inscripcions. La decoració és d'estil gòtic, amb nerviacions que s'enllacen en una clau de volta on hi ha l'escut de la família Riera. | 08297-94 | La Rubiola | En aquesta capella eren enterrats els hereus del Mas Riera de Rubiola. Per Santa Llúcia s'hi fa un aplec i es canten els goigs. | 41.6593400,1.4309200 | 369360 | 4613143 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72246-foto-08297-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72246-foto-08297-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72246-foto-08297-94-3.jpg | Legal | Modern|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Només es pot visitar per la festivitat de Santa Llúcia, el 13 de desembre quan es fa la Missa i es deixa oberta tot el dia. | 94|93 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 66496 | Santa Maria de la Baells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-de-la-baells | GAVIN, Josep M. (1985): Inventari d'Esglésies. Núm. 17. Berguedà. Barcelona: Arxiu Gavin. IGLESIAS, Josep (1979): El Fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona. PERARNAU, J.; PIÑERO, J. (1992): Catàleg de protecció del patrimoni històric, arquitectònic, natural i ambiental del terme municipal de Cercs. Fitxa Inv. 3. Ajuntament de Cercs. SERRA, Rosa. (et al.) (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga. SERRA, R. (2006): Cercs. La mirada del fotògraf. Berga: Zenobita edicions. SITJES I MOLINS, X. (1986): Esglésies romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Ed. Llibreria Sobrerroca. Manresa. TORRES, C.A.(1905): Itinerari per les Valls Altes del Llobregat. Berguedà. Barcelona. VIGUÉ, Jordi i BASTARDES, Albert (1978). El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1. Artestudi Eds. Barcelona. VV.AA. (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, vol.5. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XI | fa molts anys que resten amuntegades a l'espera de la seva reconstrucció. El pas del temps n'afavoreix la seva degradació, a més del fet que es té constància que algunes pedres van desaparèixer. | L'església de Santa Maria de la Baells va desaparèixer arran de la construcció del pantà de la Baells. El temple va ser desmuntat i les pedres de la seva façana traslladades, ja que hi havia el compromís de reconstruir l'església. Des de llavors les pedres restes amuntegades i numerades en un pati en el poble de Sant Jordi. Avui dia però, moltes de les pedres han desaparegut. El conjunt de pedres conservat formaven part de la façana de ponent de l'església, era presidida per una portalada d'arc de mig punt dovellada, amb una llinda monolítica decorada amb elements florals i figures, com elements geomètrics, una agnus dei, entre altres. A banda i banda del portal hi havia tres arcuacions cegues que es recolzaven damunt petites mènsules decorades amb caps de caràcter fantàstic, a manera de monstres. Sobre el portal hi havia una petit finestra amb tres arcs en degradació que eren rematats per una arquivolta i una petita imposta. La façana era coronada per un campanar d'espadanya de dos ulls. | 08268-6 | C/ Camí de Sant Jordi, s/n. 08698 Sant Jordi, Cercs. | La primera referència documental de l'església de Santa Maria de la Baells apareix en l''Acta de consagració i dotació de la catedral d'Urgell' amb la forma llatina Lapides Bellos. Aquest document fou escrit, segons estudis recents de l'any 2011, els anys 819 o 839, la qual cosa indicaria que l'antiga església de la Baells ja existia a principis del segle IX. L'església es trobava dins del comtat de Berga i depenia del bisbat d'Urgell. Una altra referència documental correspon a l'any 1001, en un document de permuta d'un alou de Vilada que limitava amb l'església de Santa Maria de la Baells: 'parte in sancta Maria de Labidellos'. Al llarg de l'edat mitjana tenia la funció d'església parroquial, funció confirmada l'any 1312 en una visita al deganat de Berga. L'any 1363 diverses possessions comtals berguedanes, entre elles l'església de Santa Maria, foren venudes a un ciutadà de Berga, Pere Fresc. Segons els fogatges del segle XVI, l'any 1515 l'església era el centre d'una petita parròquia (Santa Maria de la Baells) formada per 4 focs i l'any 1553 apareixen units, els focs de la Baells i Cercs (amb la forma 'Cerrals o Cercals') amb un total de 10 cases. Com tot el poble antic de la Baells, l'església de Santa Maria es va veure afectada per la construcció de la presa i la conseqüent inundació de la zona ocupada pels edificis. L'any 1972 es va projectar el seu trasllat, el qual es va iniciar l'any 1974 amb la numeració i desmuntatge de pedra a pedra de la façana amb l'objectiu de reconstruir-la dins del nucli de la Rodonella. Les pedres desmuntades es van traslladar al nucli de Sant Jordi de Cercs i allà romanen esperant que algú les torni a muntar. | 42.1509200,1.8548800 | 405388 | 4667167 | 08268 | Cercs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66496-foto-08268-6-2.jpg | Inexistent | Romànic | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Prèviament al desmuntatge de l'església es va realitzar un alçat de la façana per tal de poder numerar tots els carreus i peces que la conformaven.Les pedres es troben sota custòdia de l'Ajuntament de Cercs. | 92 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 66591 | Mines de Fígols/Mines de 'Carbones de Berga SA' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mines-de-figolsmines-de-carbones-de-berga-sa | BOIXADER, A. i SERRA, R. (2007): Viure al peu de la mina. Les colònies mineres de Cercs, Cercs i Manresa, Consorci Ruta Minera i Zenobita edicions. HAUSMANN, C. (2009): Carbó de pedra. Un món que desapareix. Vol. II: Segona part de la història de Carbons de Berga, SA, Berga, Consell Comarcal del Berguedà. MASDÉU, R. (2007): Cinquanta anys del Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears, Barcelona, Col·legi Oficial d'Enginyers Tècnics de Mines de Catalunya i Balears. SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. S/A.: El carbó (una proposta interdisciplinar ESO), Terrassa, Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. | XIX-XX | excepte la mina de Sant Romà, la resta estan clausurades i en alguns casos ni tant sols es pot veure la boca-mina. | Conjunt de mines explotades per l'empresa 'Carbones de Berga SA' (com a successora de les empreses 'la Carbonera Española' i 'Ferrocarril y Minas de Berga') entre els anys 1911 i 1991, quan va cessar l'activitat minera de l'empresa. 'La Carbonera Española' va iniciar les seves activitats l'any 1863. Aquestes mines estan situades uns 5 km al nord del nucli de Cercs, entre els cingles de la Garganta i el torrent de la Frau, ja en els límits amb els termes municipals de Guardiola de Berguedà, Vallcebre i Fígols. Popularment s'han conegut sempre amb el nom de 'mines de Fígols' i l'estació del ferrocarril duia aquest mateix nom (Fígols-las Minas) perquè el nucli més proper era el poble de Fígols, per bé que la totalitat de les mines i de les instal·lacions mineres que hi donaven servei es trobaven dins del terme municipal de Cercs. Del conjunt cal destacar unes quantes boques-mines i galeries, per bé que algunes actualment es troben tapiades o els accessos són amagats per la vegetació; hem de creure que a part de la mina Sant Romà, que té un tram de galeria condicionat a la visita com a part del Museu de les Mines de Cercs, de les altres, es conserven les galeries interiors, o part d'aquestes, encara que totes elles formaven part de la mateixa explotació de mines de Fígols. La mina Esteve (o Frau) està situada a una altitud de 890 m, a la dreta del torrent de la Frau, entre les mines de Sant Josep i Alfons. Fou explotada entre els anys 1886 i 1919. Fou una de les primeres mines que es va electrificar. La mina Alfons (o del Moroto) està situada a 935 m d'altitud, a la dreta del torrent de la Frau i per sobre de la mina Esteve. Va ser explotada entre els anys 1893 i 1917. La mina Sant Josep està situada a una altitud de 876 m, a la dreta del torrent de la Frau. Fou explotada entre els any 1902 i 1975. L'any 1924 s'hi va instal·lar la ventilació mecanitzada. Els dos últims anys de servei d'aquesta mina serviren per treure el carbó que veïna de Vallcebre i com a boca de ventilació de la mina Consolació. La mina Sant Romà (o Sant Corneli) està situada a 965 m d'altitud. Fou explotada entre els anys 1905 i 1964. De fet, es tractava d'una galeria de la boca-mina Sant Corneli, explotada entre els anys 1890 i 1904. La galeria Sant Corneli es va obrir cap a l'esquerra de l'entrada mentre la galeria Sant Romà es va obrir cap a la dreta de l'entrada, fins a trobar les capes de carbó. La galeria principal tenia una llargada de 6 km, mentre el ramal de la dreta en tenia 3. Aquesta mina no es va mecanitzar mai, de manera que l'extracció del carbó sempre fou a força de braços. A partir dels anys 1920 però sobretot entre 1940 i 1960 la pedra i el ciment varen anar substituint la fusta com a suport de la volta de la galeria. Això ha permès que des de 1999 s'hagi habilitat un tram d'uns 450-500 m per ser visitat com a part del Museu de les Mines de Cercs. La mina Consolació (o Nova) està situada a 707 m, vora el barranc de Sant Corneli. Fou explotada entre els anys 1924 i 1991. Es va tardar 4 anys per arribar a les primeres capes de carbó. Tenia dos ramals que es van cobrir majoritàriament amb volta de formigó. L'any 1928, un cop aconseguit arribar a les vetes de lignit, es va electrificar el transport per l'interior de la mina. L'any 1929 es van instal·lar compressors i un ventilador. L'any 1964 la mina es va modernitzar amb la instal·lació del raspall Westfàlia per arrencar el carbó. Al marge d'aquestes cinc mines, en el sector de la Consolació es van explotar d'altres mines entre els anys 1872 i 1904: Àngela, Consuelo, Francisca i Santa Anna, explotades per 'la Carbonera Española'; Porvenir (o l'Hospitalillo), transversal Sant Corneli i Ventura (o de la Cantina Vella), explotades entre altres per José Enrique de Olano; i Rafaela i Alegria, explotades per 'Garaveti, Vallino, Bocio i Cia'. | 08268-101 | A la zona nord-oest del municipi. | La informació de què disposem sobre els orígens de la mineria al terme de Cercs és poca i poc documentada. Hi ha indicis que els anys 1850 i 1851 s'explotaven una pedrera i una mina de carbó. La documentació sobre les concessions d'explotacions de mines comença l'any 1864 i l'any 1865 es va crear la Prefectura del Districte Miner de la província de Barcelona. No obstant, a Cercs l'any 1861 es va fer una concessió per explotar la mina 'Concepción' (o 'Conchita') i l'any 1863 l'empresa 'la Carbonera Española', constituïda l'1 d'agost del mateix any, va comprar la concessió d'explotació de 25 mines dels termes de Cercs, Fígols i Sant Julià de Cerdanyola. Hi ha constància que en aquest moment s'explotaven dues mines a Cercs: la de la font del Rei i la del Galló. El problema d'aquestes primeres explotacions era la manca d'un sistema de transport que acostés el carbó extret a les zones on hi havia demanda d'aquest mineral, situació que es va solucionar entre 1868 i 1871 amb la construcció d'un tramvia de sang entre Berga i el santuari de la Mare de Déu de la Consolació. A partir de 1872 'la Carbonera Española' va començar a explotar les mines properes a aquest santuari. La procedència de la gent que va treballar a les mines és molt variada. En els inicis (segona meitat del segle XIX) hi treballava gent de la mateixa zona, poc avesada a aquest tipus de feina que per a ells, majoritàriament pagesos, era una novetat. Amb l'arribada de l'industrial basc José Enrique de Olano l'any 1895 varen arribar també facultatius de mines, topògrafs i personal tècnic qualificat i els primers miners d'ofici procedents de la conca minera d'Astúries. Aquests començaren a ensenyar als treballadors locals l'ofici de miner. Val a dir que mentre l'escola minera de Mieres (Astúries) funcionava des de l'any 1845, la de Catalunya, a Manresa, no es va crear fins l'any 1942. A començaments del segle XX varen començar a arribar treballadors de la zona minera de Terol (Mequinensa, Utrillas, Alcorisa, Andorra, Turón), especialment durant els anys de la Primera Guerra Mundial quan la demanda de carbó va créixer per la neutralitat espanyola davant el conflicte armat. L'any 1911 José Enrique de Olano va fundar l'empresa 'Carbones de Berga SA'. Aquesta societat va donar l'impuls definitiu a l'explotació de les mines del sector de la Consolació fins el seu tancament l'any 1991. En la dècada de 1930 alguns treballadors del carbó de l'Alt Berguedà es varen desplaçar cap a les mines de potassa del Bages, on es treballava millor i es cobrava més, i el seu lloc fou ocupat per nous immigrants procedents de Múrcia i Almeria. Acabada la Guerra Civil varen arribar nous miners asturians que fugien de la repressió política i entre 1950 i 1970 van arribar sobretot gent provinent d'Andalusia. Finalment, després de la construcció de la central tèrmica i de la presa de la Baells, treballadors estrangers, del Magreb primer i polonesos i d'altres països de l'Europa de l'Est després, varen treballar en els últims anys de les mines. El dia 3 de novembre de 1975 hi va haver en la mina Consolació el segon accident més important de tot el Berguedà i el més important de les mines de Cercs, amb el resultat de 32 miners morts. La 'Ley de Policía de Minas (y reglamento para su aplicación)' de 15 de juliol de 1897 prohibia el treball de dones de qualsevol edat i de nens menors de 12 anys a l'interior de les mines. Mentre la prohibició es va seguir per a les dones, no fou així per als nens que aprenien l'ofici de miner des de ben petits. Això convertia la mineria i les seves colònies en un món generalment masculí, però on les dones tenien un paper important; la majoria, a més de fer-se càrrec de les feines domèstiques aportaven un sobresou important a l'economia familiar treballant en altres feines, com la neteja i classificació del carbó en el rentador, com a personal administratiu o de servei domèstic d'enginyers i capatassos o triant carbó enmig de la muntanya de runam. | 42.1817100,1.8597900 | 405839 | 4670581 | 08268 | Cercs | Restringit | Regular | Física | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Dins del terme municipal de Cercs hi ha documentades i identificades una quarantena més de mines, la majoria d'elles situades en el marge esquerra del torrent de Peguera, per sobre del nucli de Cercs i en direcció al Coll d'Hortons. N'hi ha cinc més situades entre el castell de Blancafort i el serrat de la Figuerassa, al sud del terme municipal. No totes aquestes mines eren de carbó, algunes eren de pedra. Al marge de 'Carbones de Berga SA', altres empreses i particulars van explotar aquestes mines, entre els quals podem esmentar 'Carbons Sant Jordi', 'Bofarull, Escobet i Cia', 'Corominas, Sala i Cia2, Joan Camps Ubach o Josep Martínez Torres.Dins d'aquest grup de mines alienes a l'empresa 'Carbones de Berga SA' cal destacar la mina Ritina, avui en dia coberta per les aigües del pantà de la Baells, explotada entre els anys 1915 i 1952 i de la qual se n'extreia carbó. L'última empresa que la va explotar era 'Carbons Sant Jordi'. Poques mines més van tenir tan llarg recorregut com les del comte de Fígols o la Ritina: podem esmentar la dels Horts de Cal Costa i la dels Horts del Rector, explotades entre 1934 i 1952, la del Bofarull, explotada entre 1909 i 1963 i de la qual se n'extreia pedra i carbó, o la del 'Cosaco' (també coneguda amb el nom del Roc Gros), explotada entre els anys 1920 i 1973.Les coordenades corresponen a la boca-mina de la Consolació o mina Nova. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||||
| 73315 | Casalot d'Espuny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casalot-despuny | BALIL, A. i RIPOLL, E. (1952). Noticiario. Actividad arqueológica en Catalunya durante los años 1950-1951. Archivo Español de Arqueologia. Vol.XXV, núm. 85 (primer semestre de 1952), pàg. 182. Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. ESTRADA, Josep (1969). Vias y poblamientos romanos, en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. Comisión de Urbanismo. B65, Barcelona, pàg. 68. GIRÓ ROMEU, Pere (1950). Museo Arqueológico de Villafranca del Panadés. Villa romana del Casalot d'Espuny. Memorias de los museos arqueológicos provinciales. Vol. XVI-XVII, pàg. 239. GIRÓ ROMEU, Pere (1963). La villa romana del Casalot d'Espuny en el Penedès. Tesi de Llicenciatura. Barcelona: Universitat de Barcelona, pp.287-288. GORGES, J.G. (1979). Les villes hispano-romanes. Inventaire et problematiques archeologiques. Publicationa du Centre Pirre Paris. núm. 4. París. | IaC-VdC | excavat d'antic parcialment. | Restes d'una vila romana amb enterraments de tegula. Els treballs d'excavació proporcionaren un ampli ventall de materials: restes d'estuc pintats, tègules, maons,sigil·lada sud - gàl·lica, hispànica tardana i clara A, fragments d'àmfores, dolia, tessel·les de mosaic, etc També es documentaren dues monedes de bronze: una de Constantí i l'altre de Faustí. Es constatà la troballa de sitges i sepultures en tègula de secció triangular en els camps aleshores propietat del Sr. Rosés. També hi ha sepultures de caixes de tègula i es va recuperar un fust de columna. | 08305-188 | Camí vell de la Bleda | Entre els anys 1949 i 1952, el Delegat de la Comissaria General d'excavacions Pere Giró realitzà excavacions en vàries etapes. | 41.3448600,1.6831600 | 389830 | 4577877 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73315-foto-08305-188-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73315-foto-08305-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73315-foto-08305-188-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 37547 | Cova de la Font del Pastor | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cova-de-la-font-del-pastor | XIX-XX | està parcialment ensorrada | Cova excavada en el sauló de planta circular, es conserva en 2 x 1'7 x 0'8 metres, amb el sostre en forma de volta. Es troba en el camí del camp de tir, molt a prop de la Font del Pastor. | 08003-409 | Camí del camp de Tir, a prop de la Font del Pastor | Les anomenades coves o coves de sauló són refugis excavats en el sauló que fan les funcions de les barraques de pagès: aixopluc, guardar-hi eines,.. De vegades també servien per guardar-hi el bestiar. S'acostumen a trobar en zones en un pendent rellevant, on s'hi ha fet terrasses per fer-hi vinyes o altres cultius, creant marges entre feixa i feixa. En aquests marges saulonencs és més fàcil i econòmic excavar una petita cova de planta circular que en l'interior pot haver-hi banqueta correguda o no, que construir una barraca. | 41.5123700,2.3004000 | 441620 | 4595874 | 08003 | Alella | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37547-foto-08003-409-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37547-foto-08003-409-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 72369 | Escut de Cal Llobet 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-cal-llobet-1 | XVII | està molt deterioat | <p>Escut d'armes esculpit damunt pedra d'un sol bloc, col·locat a la dovella central. Escut de camper sencer, sense quarterar amb la representació a l'interior d'un animal (lleó o llop). El seu estat de conservació no permet entrar en gaires detalls. A dalt hi ha dues inicials una F i una T; al mig esborrat. A la part inferior, fora del camper hi trobem la data de 1533.</p> | 08297-217 | Santa Maria del Camí | <p>La masia de Cal Simó, ara també coneguda com a Cal Bermúdez, pertanyia a la mateixa família de Cal Llobet, que també tenia el que es coneix com a Molí de Cal Simó. Els Llobet es venen la propietat que tenien a llevant i es quan la masia pren el nom de Cal Simó, però el molí resta en propietat dels Llobet.</p> | 41.6288000,1.4735700 | 372851 | 4609689 | 1633 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72369-foto-08297-217-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72369-foto-08297-217-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2020-06-22 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els dos escuts que actualmernt es poden contemplar a les portes de Cal Llobet, provenen del Molí del Simó, que pertany a la mateixa propietat. Quan es va reformar la façana de Cal Llobet esvan anar a buscar perquè eren els escuts familiars i es van posar en el seu emplaçament actual. Un d'ells estava al portal adovellat del molí i l'altre en una cantonada. | 94 | 47 | 1.3 | 1769 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||
| 37383 | Lledoner del Sot del Marquès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lledoner-del-sot-del-marques | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | està mig descalçat cap al torrent i va patir la trencada de part del brancam en caure-li un ametller proper al damunt. | Individu madur d'una alçada d'entre 15 i 20 metres, amb soca de 2,50 metres des de la qual creixen quatre peus amb voltes de canó compreses entre els 0,70 i els 0,85 metres cadascuna. El diàmetre de la capçada és d'uns 12 metres. Creix en el costat de llevant del talús del torrent. | 08003-243 | Torrent del Sot del Marquès | 41.4941400,2.2986900 | 441461 | 4593851 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37383-foto-08003-243-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37383-foto-08003-243-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 36. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 58375 | Can Sanpere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-sanpere | <p>GÓMEZ VINARDELL, Joan (2007). La indústria premianenca. Catàleg de l'exposició.. Edita AECC-CRIT. Premià de Mar. NAVARRO, Jose M. i NAVARRO, Rafael (2003). Can Sanpere. El final de la indústria tèxtil a Premià de Mar. Compagina , sl i Ajuntament de Premià de Mar.</p> | XX | està lleugerament inclinada en el darrer tram i presenta algunes esquerdes | <p>Edifici dels anys 30 de planta rectangular que es caracteritza per tenir els angles de les cantoneres sinuosos i una estructura i composició molt racionalista. Consta de planta baixa i pis. Destaca també la xemeneia industrial cònica feta de maons vistos, d'una vintena de metres d'alçada. Té abraçadores de fixació cada 1,10 metres aproximadament. Formava part de la fàbrica de Can Sanpere, S.A. La part superior és un afegit d'una reparació i augmenten les fixacions.</p> | 08172-181 | Carrer Sant Cristòfol, 41 | <p>Can Sanpere neix oficialment l'any 1898, quan Claudio Sanpere, que tenia una fàbrica a Teià, es va associar amb els Mayolas 'Sanpere i Mayolas, Societat en Comandita'. L'any 1901tenia 51 treballadors i 63 telers. L'any 1934 es constitueix la 'Sociedad Anónima Sanpere' amb l'entrada a l'accionariat de Ignacio Sagnier, enginyer industrial i químic. Fins aquell moment feien teixits a la plana i, a partir d'ara van passar a fer gasa. Un dels productes que els va donar més fama foren els paracaigudes. Durant la guerra civil espanyola (1936-39) es va col·lectivitzar i va passar a anomenar-se 'Decoració tèxtil i Aviació'. El dia de sant Cristòfol de 1998 es va tancar definitivament la fàbrica de Premià.</p> | 41.4902128,2.3558754 | 446232 | 4593378 | 1930 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58375-181.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58375-1810.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58375-1811.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2026-09-01 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 120|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||
| 72284 | Font de Les Roses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-roses | XX | està inutilitzada | Font, actualment inutilitzada, adossada a la façana d'una casa. Està feta de picadís de rajola rejuntat amb ciment pòrtland. Consta de tres cossos simètrics; el central, on hi ha la pica de desguàs i els dos laterals on hi ha plantats sengles rosers. En el cos central, s'aixeca un plafó ceràmic amb acabament arrodonit, de mig punt, delimitat per pedres irregulars. La meitat superior del plafó està fet de rajoles blaves i s'hi pot llegir: 1970 / FONT DE LES ROSES. La meitat inferior és de rajoles grogues, més grans, i s'hi dibuixa quatre roses. A sota s'hi pot llegir amb certa dificultat: El poble de St Pere Desvim amb agraïment 1998 Josep Suñé / Montserrat Parrí | 08297-132 | Sant Pere del Vim | 41.6794900,1.5288300 | 377550 | 4615237 | 1970 | 08297 | Veciana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72284-foto-08297-132-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08297/72284-foto-08297-132-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 51 | 2.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 42660 | Forns de calç I i II del Pascol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forns-de-calc-i-i-ii-del-pascol | MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barcelona. | XVIII-XIX | està envoltat de vegetació. | Conjunt format per dos forns de calç. Són de planta circular i secció cònica, excavats al pendent d'un marge. A la part inferior, per la façana nord-est, hi ha l'accés a la cambra de combustió, de la qual es conserva l'obertura, que mesura d'1'2 x 1'5 x 2 m. i amb un arc escarser amb una doble filada de maons posats a sardinell o a plec de llibre. Els murs són de paredat antic fet a base de pedres irregulars, algunes de dimensions considerables, unides amb fang i falcades amb pedruscall. En un nivell de cota superior, es pot observar l'interior dels dos forns. Val a dir, que en el de més a l'esquerra, la boca està tapada per un petit enderroc del mateix marge, mentre que el forn de la dreta, el sostre s'ha ensorrat i està gairebé colgat. L'interior de la cambra de cocció té les parets recobertes de pedra irregular. | 08033-219 | Muntanya del Farell | Moreu-Rey (1962), esmenta en el seu llibre el 'Forn de Raig', que estaria situat sobre el Pascol, al costat de la carretera de Sant Sebastià, abans del km 3. 'És un forn de calç continu'. Podria tractar-se d'aquest. Els forns de calç o olles de calç són construccions tradicionals que es troben arreu de Catalunya. Fets de pedra i fang, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Antigament la calç era un material molt necessari, ja que s'utilitzava en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o sorra; també s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desembrossant el bosc. El següent pas era la pesada feina d'arrencar la pedra amb pics i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Un forn de la capacitat abans esmentada trigava de vuit a deu dies i quan els entesos deien que ja era al seu punt segellaven la boca del forn i la part superior o curull amb pedres i fang durant quatre o cinc dies més. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la calç en carros a la seva destinació per al seu ús. D'aquesta antiga activitat, tan estesa només resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. | 41.6510400,2.1358400 | 428042 | 4611393 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42660-foto-08033-219-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42660-foto-08033-219-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42660-foto-08033-219-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 94|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 71105 | Barraca 2 del Conangle o del Purgatori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-del-conangle-o-del-purgatori | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | XIX-XX | està ensorrada | Barraca petita de planta quadrada, 3m x 3m (exterior), integrada en el marge. Porta de llinda plana (100cm x 50cm). La entrada està tapada. Parcialment ensorrada. Es troba a prop d'altra barraca. Zona rocosa de bosc i antigues feixes entre 1300m i 1350m d'altitud. La zona fou conreada fins fa relativament poc, però es troba lluny de les cases més properes i el terreny és marginal. Accés a peu relativament fàcil pel camí de Vallcebre al Grauet. | 08293-222 | Belians | Hi ha moltes barraques en el municipi de Vallcebre i hi ha de totes les tipologies des de barraques refugi fins a barraques gairebé monumentals. La barraca refugi és petita i servia per aixoplugar-se. N'hi ha unes de molt petites en què hi cap només una persona i que servien per guardar eines. La barraca mitjana és més gran amb una amplada i una alçada que permeten una estada més còmoda, on s'hi podia cuinar i passar nit. La barraca “monumental” te una alçada que permet la construcció de dos pisos a l'interior per estades de dies. Aquestes barraques tenen lleixes i armaris. La barraca petita del Conangle sembla una barraca per guardar eines i per aixoplugar-se, mentre que la barraca gran forma part d'un conjunt, amb construccions d'us sense determinar i un claper de grans dimensions. D'ha trobat guix i trossos de teula en les parets de la barraca i al voltant de la barraca. | 42.1883000,1.8075900 | 401538 | 4671371 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71105-foto-08293-222-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71105-foto-08293-222-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 71104 | Barraca 1 del Conangle o del Purgatori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-del-conangle-o-del-purgatori | Quer, Guillem (2015) Recerca històrica d'elements patrimonials de Vallcebre. Inventari de béns. SPAL, Diputació de Barcelona. | XIX-XX | està ensorrada | Barraca gran que està ensorrada. Planta rodona de ca. 4m de diameter (exterior), parets gruixudes, porta de llinda plana de 150cm, entrada estreta i baixa - hi ha força terra - i paravent. Es troba a prop d'altra barraca. Zona rocosa de bosc i antigues feixes entre 1300m i 1350m d'altitud. La zona fou conreada fins fa relativament poc, però es troba lluny de les cases més properes i el terreny és marginal. Accés a peu relativament fàcil pel camí de Vallcebre al Grauet. | 08293-221 | Belians | Hi ha moltes barraques en el municipi de Vallcebre i hi ha de totes les tipologies des de barraques refugi fins a barraques gairebé monumentals. La barraca refugi és petita i servia per aixoplugar-se. N'hi ha unes de molt petites en què hi cap només una persona i que servien per guardar eines. La barraca mitjana és més gran amb una amplada i una alçada que permeten una estada més còmoda, on s'hi podia cuinar i passar nit. La barraca “monumental” te una alçada que permet la construcció de dos pisos a l'interior per estades de dies. Aquestes barraques tenen lleixes i armaris. La barraca petita del Conangle sembla una barraca per guardar eines i per aixoplugar-se, mentre que la barraca gran forma part d'un conjunt, amb construccions d'us sense determinar i un claper de grans dimensions. D'ha trobat guix i trossos de teula en les parets de la barraca i al voltant de la barraca. | 42.1892600,1.8071600 | 401504 | 4671479 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71104-foto-08293-221-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71104-foto-08293-221-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Fotografies de Guillem Quer (SPAL). | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 37158 | Can Casals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-casals | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. ROIG i GRAU, Jesús (2008). 'Les fortificacions medievals del Maresme'. La impremta d'Argentona. Argentona. | XIV-XVII | està en procés de restauració. | Conjunt format per una antiga masia situada en un terreny terrassat i acompanyada per diverses construccions auxiliars a la part del darrera. L'edificació principal és de tipus basilical, de planta baixa i pis amb un cos central més alt que conté les golfes. La coberta és de teula a dues aigües. La construcció ha estat ampliada cap a llevant amb un nou cos, tot respectant el pendent de la coberta i les proporcions de les obertures. La façana principal, orientada a sud-est, no és del tot simètrica - tot i obviar el cos ampliat- ja que les obertures estan lleugerament desplaçades, si bé podem distingir tres eixos de composició verticals originals. Cal destacar-ne la portalada adovellada d'arc de mig punt, les finestres de llinda de pedra de la planta baixa i golfes, i, sobretot, les finestres gòtiques conopials de la planta pis, amb arcs lobulats i impostes decorades amb petites escultures, sent la finestra central de majors dimensions i decoració més rica. De l'entorn immediat, cal destacar-ne l'era davant la masia, així com els murs de pedra que organitzen els jardins terrassats. | 08003-17 | Riera Coma Fosca, s/n / Av. Jaume Rius Fabra, s/n | 41.4993700,2.2894400 | 440694 | 4594438 | 08003 | Alella | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37158-foto-08003-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37158-foto-08003-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37158-foto-08003-17-3.jpg | Legal | Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 93|94|119|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 81176 | Barraca 1 de Bosc Mitger(Rubió) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-1-de-bosc-mitger-rubio | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6554) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | està en força bon estat però amb sediment que s'ha anat acumulant a l'interior. | Barraca del tipus terrera que aprofita uns grans blocs de roca, de planta irregular, amb accés que obra al sud-oest. | 08128-242 | a l'extrem nord-occidental del Bosc Mitger, prop del Torrent de Colljovà. | 41.7657900,2.0394100 | 420155 | 4624219 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81176-foto-08128-242-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 77177 | Fàbrica de Cal Garbat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fabrica-de-cal-garbat | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. GENERALITAT DE CATALAUNYA (1991). Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Vilassar de Dalt. | XIX | està en desús, amb la majoria d'obertures tapiades i sense manetniment, mig abandonada. | Antiga fàbrica tèxtil situada entre els carrers Llibertat, Balears, Mn Cinto Verdaguer i Torrent d'en Daniel. Consta de quatre grans naus industrials de planta rectangular, unides pels extrems, formant un conjunt de planta quadrada amb un pati central. La porta principal d'accés es troba en el carrer Balears, d'arc rebaixat, amb l'any 1902 esgrafiat en el timpà. Aquest tram consta de planta baixa i pis. La nau corresponen al carrer Verdaguer consta de planta baixa i tres pisos i la resta de les naus són de planta baixa i dos pisos. Les cobertes són de teula a dues aigües i descansen sobre els murs longitudinals de càrrega. Els paraments són arrebossats amb amples finestrals d'arc escarser. | 08214-89 | Carrer Balears, 12 | El fundador d'aquesta indústria fou Jaume Vives i Bonamusa. El nom de Cal Garbat és l'aplicació del malnom popular que tenia. El 1869 tenia 74 telers manuals; el 1879 en tenia 28 de manuals i 16 de mecànics. Llavors ja es coneixia amb el nom de 'Hijos de J. Vives Bonamusa'. L'any 1900 tenia 76 telers mecànics moguts a vapor, 12 telers comuns, manyeria pròpia, tint i blanqueig. Aquest darrer era un edifici que hi havia prop del Camí del mig amb una extensió de terra per estendre i assecar les teles. El Torrent del blanqueig era el camí d'accés a aquest indret. L'any 1917 es produeix un altre salt generacional i es coneix amb el nom de 'Hijo y nieta de J. Vives Bonamusa', amb 162 telers. Ja el 1926 passa a dir-se 'Antoni Vives' amb només 58 telers. Tanca l'any 1930. Després de la Guerra Civil, el senyor Francisco Canals Corbatera, instal·la 34 telers que treballen fins els anys 70. també acollí l'empresa Textil Marro que més tard es coneixeria com Vilassar Textil i s'instal·laria al Camí de Mataró. | 41.5200600,2.3584300 | 446469 | 4596690 | 1854 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77177-foto-08214-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77177-foto-08214-89-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Al carrer Llibertat hi ha un conjunt de cases de cós relacionades amb el projecte industrial. A l'eixida d'una de les cases, Can Fil, hi ha la xemeneia de la fàbrica que es comunica per sota terra amb l'antiga caldera de vapor de la fàbrica. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||
| 77345 | Col·lecció municipal d'art | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-dart-1 | XX | està dispersa i sense les mesures òptimes de preservació. | L'Ajuntament disposa d'una col·lecció formada per diferents tipus d'obres d'art, sobretot pintures en diferents tècniques (olis, aquarel·les, dibuixos, gravats, etc). També conté fotos de gran format del municipi. Una part d'aquesta col·lecció es troba repartida per les dependències de l'Ajuntament, com despatxos, oficines, passadissos. Una altra part està preservada a les dependències del Museu, a Can Banús. | 08214-257 | Plaça de la Vila, 1 | Col·lecció formada a partir de concursos de pintura, donacions, dacions o compra. | 41.5170500,2.3585300 | 446475 | 4596356 | 08214 | Vilassar de Dalt | Restringit | Regular | Física | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Està pendent d'inventariar. | 53 | 2.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||||
| 58294 | Búnquers del canvi d'agulles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bunquers-del-canvi-dagulles | <p>MONTLLÓ, Jordi i ALAY, Joan Carles (1999). Els búnquers del litoral del Maresme. Un element patrimonial a punt de desaparèixer, a XV Sessió d'Estudis Mataronins. Museu Arxiu de Santa Maria, Mataró pàgs.. 33-35.</p> | XX | està arrebossat i amb grafitis i descalçat pels fonaments | <p>Conjunt de dos búnquers de planta trapezoïdal que protegien la torre del canvi d'agulles del ferrocarril. Estaven situats a banda i banda de la torre i adossats al mur que feia de talús de contenció de la via del tren. L'entrada als búnquers es feia per la part del darrera, per la cara septentrional. Cada búnquer té dues espitlleres, una frontal i l'altra lateral. Està construït en pedres irregulars unides amb ciment a la part inferior en forma de talús i encofrat de ciment a la part posterior.</p> | 08172-100 | A la platja, enfront l' Avinguda de Roma | <p>A tot el llarg de la línia de costa de Catalunya, trobem dispersos una sèrie de construccions de caràcter defensiu, que es remunten a la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Foren construïts per la República i es destinaren soldats per a la seva edificació, juntament amb voluntaris civils, sobretot de la CNT. Es coneix gràcies a un document del Consell Municipal de Premià de Mar que en la construcció hi van participar civils. En aquest document s'insta a tots els ciutadans compresos en la mobilització general últimament decretada, que per imperatius de necessitat de guerra i defensa es trobaven en l'obligació ineludible de complir una o vàries jornades de treball de 6 hores cada una quan així fossin requerits, mitjançant la presentació d'una tarja numerada, la qual es deurà entregar a petició de qualsevulla dels companys que formen la Comissió, a l'efecte de que se li avali degudament quant estigui complint la jornada. Posteriorment, acabat el conflicte, foren reutilitzats per l'exèrcit victoriós i fins i tot podria haver reforçat la línia construint-ne de nous. Per acabar, la Guàrdia Civil en va fer servei per tasques de vigilància costera. Alguns d'aquests elements o búnquers han arribat fins els nostres dies, altres ja han desaparegut a causa de vicissituds diverses.</p> | 41.4867300,2.3523600 | 445935 | 4592993 | 1937 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58294-1000.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58294-1001.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIL | 2026-09-03 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Durant la darrera remodelació del passeig va estar punt de ser destruït. L'avís d'uns veïns i la intervenció de l'Ajuntament ho evitaren. Tot i així havien fet prou de mal. L'arrebossat posterior i el seguit de pintades no n'afavoreixen el seu aspecte. | 98 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||
| 73261 | Camp de Fèlix Balañá | https://patrimonicultural.diba.cat/element/camp-de-felix-balana | Carta Arqueològica de l'Alt Penedès: Vilafranca del Penedès. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. ESTRADA, Josep (1969). Vias y poblamientos romanos, en el territorio del Àrea Metropolitana de Barcelona. Barcelona: Comision de Urbanismo B69, pàg. 68. GIRÓ ROMEU, Pere. (1953). Quaderns de camp. Vol. 3. 1950-1953. (11 d'octubre de 1952). Inèdit. | II-I aC | estructures destruïdes | Es tracta de diferents sitges d'època ibero-romana trobades l'any 1952 en realitzar uns treballs agrícoles. Els materials bàsicament són romans i ibèrics: tègules, àmfores, peces de teler i alguns fragments de ceràmica a torn (àmfora i un broc). El pagès que treballava la vinya destruí les estructures, podent-se recollir només el material que quedava escampat pel sòl. | 08305-159 | Al nord-est del terme municipal | Troballa de l'any 1952. | 41.3533900,1.7160600 | 392596 | 4578783 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73261-foto-08305-159-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73261-foto-08305-159-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73261-foto-08305-159-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 42325 | Can Busquets | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-busquets | <p>AA.DD. (1995). Fotografies Antigues de Caldes 1870-1962. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. BATLLE, A. (1985). Caldes d'Estrac o Caldetas: un vell plet. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. BONET, L. (1983). Les masies del Maresme. Edició del C.E.C. Barcelona. CARNÉ I CABRÉ, J.(1995). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic. Document Refós. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. CATALÀ I ROCA, P. (1967-1973). Els castells catalans. Edició de R. Dalmau. Barcelona. GRAU MOLIST, L. (2004). L'estiueig a Caldes d'Estrac. Una aproximació. Caldae Aquae Núm. 2. Ajuntament de Caldes d'Estrac. Caldes d'Estrac. MARZAL, J. (1999). Caldes d'Estrac. Vila d'aigua calenta i aigua salada. Breu història il·lustrada. Arrels Cultura. Caldes d'Estrac. MONREAL, L. DE RIQUER, M. (1958). Els castells medievals de Catalunya. Barcelona. MORESO, M. AZUAGA, J. M. (1999). A pas de gegants. Història dels gegants a Caldes d'Estrac. El Clavell. Premià de Mar.</p> | XVI | estructura, coberta, façana i conjunt en molt bon estat de conservació. | <p>Conjunt de masia i torre de defensa envoltada d'un gran parc enjardinat. La superfície total del solar és de 16.654 metres quadrats, dels quals 690 són edificats. Possiblement la torre de Can Busquets és el lloc més emblemàtic del municipi de Caldes. Es tracta d'una edificació de principis d'època moderna de característiques semblants a la Torre Verda, la qual no es troba pas gaire lluny. És una torre de planta circular de sòlida estructura, amb parets de més d'un metre de gruix. La construcció va ser feta amb palets de pedra granítica unida amb morter de pedra i sorra. Consta de planta baixa i dos pisos, comunicats per una escala de cargol de pedra. Unes espitlleres o sageteres i una finestra o porta petita permeten, com és habitual en aquests casos, l'observació, la defensa i la ventilació de l'edificació. No deixa d'impressionar comprovar l'orientació d'aquests finestrons: de cara a la mar, sempre pendents de l'arribada de pirates sarraïns. Al capdamunt de la torre trobem que han estat escapçats els merlets, de manera que només queden les cartel·les de suport. Al lloc de la corona emmerletada hi ha coronant la torre una olivera de grans dimensions, fàcilment visible des de qualsevol punt de Caldes; per això també es coneix aquesta torre com la 'Torre de l'Olivera de la Pau', i la seva història està estretament lligada a la llegenda de la Fàtima i el Busquets. Una altra de les peculiaritats d'aquesta torre rodona és que va acompanyada d'una casa o masia, que té accés directe al primer pis de la torre gràcies al pont voladís que les uneix. Si bé la masia és de construcció més tardana, en conjunt formen un dels nuclis més antics de la població. Per la seva construcció, podem datar la masia del segle XVII. Consta de planta baixa i primera planta. La façana principal, orientada en sentit sud, dóna al carrer Major i presenta una porta amb arc de mig punt i dovella de pedra, de parets arrebossades, tot i respectar en algun racó el parament antic. Les enredaderes cobreixen part de la façana. La coberta és de teulada a dues aigües, el carener perpendicular a la porta principal. Com element decoratiu cal destacar unes torxes de pedra d'inspiració medieval a banda i banda de la porta principal. La façana posterior que mira a muntanya presenta en el seu primer pis uns amplis finestrons. La masia disposa d'unes àmplies golfes que gaudeixen de llum natural gràcies a unes finestres laterals. Així com també d'un garatge amb accés directe des del carrer Major, amb una porta de fusta de grans dimensions d'arc apuntat, i uns finestrons superiors també d'arc apuntat i amb una reixa barana d'inspiració vegetal. Pràcticament adossada a la masia hi ha una altra edificació, la dels masovers, de la que en farem la descripció més endavant i de forma independent per tractar-se d'una casa amb elements arquitectònics a destacar. El jardí de la finca està disposat en terrasses escalonades per salvar els desnivells, i presenta baranes de rajola de formes geomètriques. En la seva part davantera té una distribució més de tipus jardí, abunden sobretot les plantes amb flor, els cactus i els petits arbustos, mentre que en la seva part posterior, orientada cap al turó de Caldes, és un autèntic bosc, amb pins, xiprers, moreres. La zona arbrada era molt més gran, però una part va ser venuda per a fer-hi habitatges. Una de les curiositats que amaga aquesta zona boscosa de Can Busquets és l'existència d'una petita capella, de recent creació, d'una sola nau, de murs de pedra i coberta de teulada a dues aigües amb carener perpendicular a la façana principal i creu de ferro terminal.</p> | 08032-7 | Carrer Major, 6 (08393 Caldes d'Estrac) | <p>Segons la tradició, un camperol de Can Busquets, antigament conegut com Can Simó, fou qui trobà la imatge de la Mare de Déu del Remei en època medieval. La primera notícia històrica de Can Busquets que es té, data del 25 de febrer de 1586 quan el Consell de Barcelona, del que depenia Caldes, autoritzà a Joan Busquets a construir una 'torre rodona per poder-se defensar dels moros i altres enemics'. La masia és posterior i data del segle XVII. Fins el 1940 els terrenys de Can Busquets eren plens de vinyes.</p> | 41.5719600,2.5261500 | 460495 | 4602362 | 08032 | Caldes d'Estrac | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42325-foto-08032-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42325-foto-08032-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08032/42325-foto-08032-7-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-06-25 00:00:00 | Octavi Mallorquí Vicens | La finca presenta varis accessos: un per a vianants al carrer Major, amb una porta de ferro i uns marges de pedra que seguint una suau pendent a través del jardí ens fa arribar a la masia, i dues per a vehicles, la ja esmentada del carrer Major i una altra tocant al carrer de la Mercè, on hi ha a l'entrada una bonica reixa d'estil modernista, amb ondulacions i decoració calada de motius vegetals. Hi ha una petita edificació per al porter de la finca. Superada la citada reixa trobem un camí asfaltat que ens porta fins a la masia. Sense cap mena de dubte, Can Busquets és una de les finques més destacables de Caldes d'Estrac. Un dels conjunts històrics més valuosos de Caldes. Sòl urbà, inventariada amb el nº55 de la Normativa del Pla General de 11.07.1984. Catalogada a l'Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya amb la protecció BCIN, per una disposició llei del 25 de juny de 1985, i publicada al BOE el 29 de juny de 1985. Masia i torre protegides també per l'inventari d'arquitectura militar de 23.04.1949. La torre cilíndrica originàriament tenia merlets que han estat enderrocats restant únicament els seus suports. Una dada curiosa és que fins fa no masses anys era habitual veure algun niu de cigonyes al capdamunt de la torre. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 1771 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||
| 64928 | Castell de Torroella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-torroella | <p>Fitxa de l'inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Nº d'inventari 1576 ALIBERCH. T. et al. (2005). Santa Eulàlia de Riuprimer : la terra i la gent al llarg de la seva història direcció: Antoni Pladevall ; coordinació: Pere Casas, Vic.</p> | XI | estructura completament enderrocada i pràcticament desapareguda | <p>Actualment només es podem observar les restes de la cimentació d'una estructura circular, torre de defensa, i algunes evidències de murs, difícilment identificables. Tot el conjunt està molt erosionat tant pel pas del temps, com per la reutilització de les pedres per edificis posteriors, com van ser el propi Mas de Torroella. La funció de control d'aquesta estructura, es ratifica ja que des d'aquest punt la visibilitat del tot el territori circumdant és excel·lent.</p> | 08247-68 | Riba dreta del riu Mèder | <p>La construcció del Castell de Torroella va lligada a la necessitat de controlar el territori per part del bisbe de Vic, davant el desenvolupament del feudalisme, al s. XI. El Castell de Torroella neix com a una petita torre, que donarà posteriorment nom al mas de Torroella. Santa Eulàlia de Riuprimer pertanyia al bisbat de Vic i per tant, els bisbes eren tant senyors territorials com espirituals. Per aquest motiu, el Castell de Torroella no tenia la consideració de castell termenat i els seus ocupants seran feudataris, per tal de fer vassallatge al bisbe de Vic.</p> | 41.9085900,2.1964400 | 433356 | 4639939 | 08247 | Santa Eulàlia de Riuprimer | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64928-foto-08247-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08247/64928-foto-08247-68-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-09-22 00:00:00 | Pilar Camañes | Es localitza a la riba dreta del riu Mèder o riera de Santa Eulàlia, sobre un petit turò, al costat de l'actual Mas de Torreolla, envoltada de camps de conreus i boscos. | 85 | 45 | 1.1 | 1771 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||
| 42453 | Can Rius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-rius-0 | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. BOUZA, J.; CIFUENTES, Ll.; LOBO, I; MONLEÓN, A; SÁNCHEZ, J.; SERRANO, Mª M i TATJER, M. (2002). Història Termal de Caldes de Montbui. Editat per l'Ajuntament de Caldes de Montbui. Caldes de Montbui. COSTA, R.; MONLEÓN, A i altres (2002). Història termal de Caldes de Montbui. Ed. Ajuntament de Caldes de Montbui i Patronat Municipal de Museus de Caldes de Montbui. GARRIGA I ROCA, Miquel, (1853). Planimetria original del Balneari de Can Rius. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. LLOBET VALL-LLOSERA A. (1848). Documentos para la historia de Caldes de Montbuy. | XVII-XIX | estat ruïnós, amb una part de l'edifici enderrocat. | Edifici de planta irregular, que consta de vàries construccions annexes ocupant una alçada de soterrani, planta baixa i tres pisos. La coberta dels diferents edificis pot ser plana, amb terrassa, de teula àrab a una sola vessant o a dues aigües. L'entrada principal dóna a la Font del Lleó, formada per una arcada de grans dimensions, de dues plantes d'alçada, amb un barri de ferro forjat que dóna accés a l'establiment termal; al sostre queden restes de decoració. Aquesta entrada principal està delimitada a l'esquerra pel Museu Thermalia i a la dreta per les Termes Romanes. Per la part del darrera, que comunica amb la riera de Caldes, s'observa un gran edifici, destinat a dormitoris, amb les obertures simètriques tant pel que fa a la vertical de l'edifici com a l'horitzontalitat. En el tercer pis s'observa que totes les finestres tenen una balustrada sense voladís. A la part esquerra d'aquest gran edifici hi ha una terrassa amb obertura al tercer pis. A la banda esquerra del pont que comunica amb els jardins de Can Rius, adossada a la riera, hi ha una galeria vidrada amb estructura de ferro i terrassa plana transitable. Actualment no conserva els vidres. | 08033-12 | Carrer de Santa Susanna, núm. 2 | L'any 1555 a ll'antiga Plaça de l'Oli hi havia un conjunt de cases propietat d'en Joan Destorrent. Aquestes cases juntament amb un hort formaven el terreny conegut amb el nom de Balneari de Can Rius. De l'any 1618, es troba documentat amb el nom 'Casa ab instantias de banys'. De l'any 1867 es documenta amb el nom de 'Casa de banys Rius'. De l'any 1873, es troba documentada amb el nom de ' Gran Establecimiento de baños llamado Rius'. De l'any 1922 se'l coneix amb el nom de 'Casa de banys coneguda per Casa Rius, propietat de l'il·lustrat català de cor D. Marià de Sans' 'Balneari Rius'. L'any 1853 es realitzà una ampliació a partir d'un projecte de l'arquitecte Miquel Garriga i Roca encara que no es va executar tal i com ell va projectar. L'any 1878 es construeix el pont que comunicarà amb el parc que també es començarà a plantar el mateix any. L'any 1960, un cop tancat el balneari la propietat de Can Rius passà a ser propietat de la 'Casa de Nuestra Señora de Montserrat', residència de l'ordre dels Cooperadors parroquials de Crist Rei'. La idea era fer de Can Rius un seminari, però la idea no va prosperar, i l'edifici fou ocupat per l'ordre Asociación-Espíritu-Accion, de monges que hi va residir fins l'any 2004, 2005, any en que l'Ajuntament de Caldes de Montbui compra l'edifici i els jardins a l'ordre de les monges Asociación-Espíritu-Acción. Des del llavors, el balneari va ser clausurat a l'espera de poder ser rehabilitat per l'ajuntament. | 41.6344500,2.1612700 | 430142 | 4609531 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42453-foto-08033-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42453-foto-08033-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42453-foto-08033-12-3.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 98|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 82310 | Barraca de Pedra Seca 23 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-23-1 | -ARTIGAS, Ramon; CAMPS, Andreu; PASCUAL, Josep (2003): Barraques de pedra seca de Sitges i del Garraf, ed. Ajuntament de Sitges. -ENRICH, Francesca; MIRET, Teresa; VICH, Ignasi (2006): Pedra seca a l'Anoia: Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, La Torre de Claramunt, ed. Ajuntament de La Pobla de Claramunt. -RIPOLL, Ramon (Dir.) (2010): La pedra seca. Evolució, arquitectura i restauració, Brau Edicions, Figueres. -SOLER, Josep (1994): Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages, Quaderns, 9, ed. Centre d'Estudis del Bages, Manresa. -http://wikipedra.catpaisatge.net | XIX | estat restaurada. | Barraca de pedra seca de planta circular amb la paret del costat oest redreçada per tal d'adaptar-se a la linealitat d'un marge sobre el qual es recolza. Té la coberta feta a base d'una falsa cúpula . L'obertura d'accés està orientada cap al nord-est i té una llinda monolítica. Disposa d'un armariet encastat a la paret. Les barraques agrícoles tradicionals que es documenten a la Pobla de Claramunt estan bastides seguint la tècnica de la pedra seca. Aquest mètode constructiu es troba definit per estructures fetes a base de pedres d'unes dimensions que poden ser aixecades per una sola persona i que es munten una sobre l'altra, perfectament encaixades i sense l'ajut de cap material d'unió, com pot ser l'argamassa, el fang, la calç o el ciment. Per consolidar i afavorir la unió d'unes pedres amb altres, a cops de mall o d'un martell jueu, s'introduïen a les juntes pedres més petites a pressió que feien de falques, aconseguint d'aquesta forma la més completa estabilitat. Aquestes pedres solen ser originàries de l'entorn més proper, atès que la construcció d'aquest tipus de barraques agrícoles s'alimenta generalment de la necessitat de deslliurar el camp de les pedres superficials que dificulten el cultiu. Una de les tipologies de barraca documentada amb més freqüència a la Pobla de Claramunt és la de planta circular, com és el cas d'aquesta construcció. La pedra utilitzada, sempre local, sol ser petita o de mida mitjana (en el cas de La Pobla de Claramunt, les mides són considerables), sense desbastar excepte en els muntants i les llindes de les portes. Disposen d'una sola obertura consistent en un accés rectangular allindat o amb un fals arc, originàriament sense porta. L'orientació de la seva entrada és, majoritàriament, cap a migdia, però també n'hi ha d'orientades cap als altres punts cardinals, en funció del relleu on es troba la barraca. Solen disposar d'una fornícula utilitzada com a armari i altres elements auxiliar com menjadores. S'ha documentat la presència de restes de paravents, també de pedra seca, al costat de les portes d'algunes de les barraques. També es detecten, en alguns casos, restes de contraforts, de bancs de pedra (tant a l'interior com a l'exterior) i petits dipòsits per recollir l'aigua de pluja o per preparar els sulfats per la vinya. La funció bàsica d'aquestes petites construccions era la de donar refugi al pagès en cas de tempesta, fred, calor, vent, etc. en uns temps on els trajectes del poble al camp es feien a peu o en èquid i per tant no es podia anar a descansar ni a dinar a casa si no era perdent bona part del dia. Quan era època de feina al camp el pagès es passava tot el dia a les seves terres, de sol a sol, i aquestes modestes construccions acomplien perfectament el seu paper de refugi i de punt de descans. D'entre les funcions secundàries cal destacar la de magatzem d'eines, marge de contenció, delimitador de parcel·les, etc. | 08165-189 | Baixada del Castell | Molts municipis de la comarca de l'Anoia s'han dedicat històricament al conreu de cereal i a la vinya, per la qual cosa la presència de les típiques barraques de pedra, associades principalment (encara que no exclusivament) a la vinya, resulta important a la Pobla de Claramunt. Així, encara resten dempeus algunes de les barraques de les antigues plantacions de vinya que van ser presents a la Pobla de Claramunt abans de la crisi de la fil·loxera dels anys 80 del segle XIX, quan aquest conreu era molt present al paisatge del terme municipal. Pel que fa a la tècnica constructiva de la pedra seca és d'origen ancestral (ja documentada al període megalític) i s'ha transmès de generació en generació durant segles fins pràcticament als nostres dies. El gran apogeu de construcció de barraques a Catalunya està associat amb el període de màxima expansió de la vinya deguda al creixement demogràfic del segle XVIII i les exportacions d'aiguardent a Amèrica. Les construccions en sec són pròpies de terrenys amb gran quantitat de pedres, com és el cas de la Pobla de Claramunt. Bastir una barraca no era tan senzill com pot semblar a primera vista: primerament, calia desbrossar el camp, netejar la superfície escollida d'arbres, matolls i tota mena d'obstacles vegetals que es guardaven per fer-ne llenya o bé s'eliminaven per cremar-los tot seguit. Després calia llaurar el terreny per estovar-lo i remoure'l, a fi de fer aflorar el rocam subjacent (roca mare) a la superfície i en acabat despedregar-lo, amuntegant les pedres en un racó perquè no fossin una nosa. A partir d'aquesta primera fase, quan ja es tenia el material amuntegat, podien començar bé a construir parets que delimitessin les finques, marges per salvar els desnivells del terreny, cisternes per recollir l'aigua, paravents per protegir-se de l'aire, barraques per aixoplugar-s'hi, descansar o guardar-hi el menjar i les eines, o simplement, munts de pedra sobrera (clapers) perfectament apilada. La pedra s'anava a buscar als clapers amb sàrries, on hi cabien quatre o cinc pedres que es transportaven fins al lloc de la construcció. Els constructors podien ser artesans especialitzats i picapedrers que s'hi dedicaven a temps total o parcial per completar els seus ingressos. Alguns d'aquests especialistes se'ls coneixia com a roters a Menorca, cerdans (gent de la Cerdanya) al Bages i segarretes (gent de la Segarra) o barracaires al Garraf i comarques tarragonines. Però, també és podia donar el cas que el constructor de les barraques fos el mateix pagès que, ignorant la plomada o l'escaire, s'atrevia a aixecar la seva pròpia barraca i la feia d'acord amb les seves possibilitats i necessitats. Malauradament, de barracaires avui en dia no en queda cap a la comarca, i la informació ens ha arribat per mediació d'algun pagès que recordava haver-ho sentit explicar als seus avantpassats. La preocupació per la conservació del patrimoni construït amb la tècnica de la pedra seca amb el temps s'està estenent entre els estudiosos i els professionals de Catalunya. D'aquesta conscienciació va néixer l'any 2004 la 'Declaració de Torroella de Montgrí per a la defensa del patrimoni cultural de la pedra en sec', les adhesions a la qual no han parat de créixer des de llavors. | 41.5545500,1.6727800 | 389318 | 4601171 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82310-foto-08165-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82310-foto-08165-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82310-foto-08165-189-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | -Codi Wikipedra-Observatori del Paisatge: 264 (autor: Robert Badias).-FOTOGRAFIES 1 i 2 i croquis de la barraca: Wiquipedra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 51496 | Gallifa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/gallifa-0 | <p>TORRENTS, C. (1982): 'Gallifa', Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: Les Masies de Voltregà. [Consulta: 1 març 2006].</p> | XVII-XX | estat deficient de les estructures portants | <p>Masia de planta rectangular amb teulada a quatre vessants de teula aràbiga. Els murs són de tàpia arrebossada i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). Les obertures estan encintades amb maó i pedra aristada. L'habitatge té tres plantes: baixa, pis i golfes. Destaca la façana sud on trobem a la planta baixa un porxo d'arcs rebaixats fet d'obra, culminat a la planta pis per una galeria amb vitralls modernistes.</p> | 08117-42 | Mas Gallifa, Gallifa. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>Antic mas que es troba registrat al fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Sant Hipòlit. Habitava el mas en aquella època Pere Gallifa. Es conserva, no obstant, documentació que en fa referència des del segle XII. El mas Gallifa comprenia un gran nombre de masies, la majoria de les quals foren venudes als masovers durant les darreres dècades. Destaquen: el Mas el Puig i el Mas Colomer.</p> | 42.0255200,2.2466000 | 437630 | 4652884 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51496-foto-08117-42-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51496-foto-08117-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51496-foto-08117-42-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-10-14 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | Els propietaris conserven documentació antiga. | 98|105|119|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||
| 51483 | El Soler Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-soler-nou | <p>MOLAS, Núria; PUIGVÍ, Montse; SANITJAS, Joaquim (2004). Vint-i-cinc anys d'ajuntaments democràtics (1979-2004), Ajuntament de les Masies de Voltregà, pp.50-55.</p> | XIX | estat deficient de les estructures portants | <p>Masia de planta rectangular, executada en dos temps, amb coberta a dues vessants de teula aràbiga i amb el carener paral·lel a la façana. Els murs de l'edifici principal són de tàpia arrebossada i estan assentats sobre un sòcol de pedra (còdols de riu lligats amb morter de calç). Les obertures estan encintades amb maó. L'edifici principal té tres plantes: baixa, pis i golfes. L'altre edifici té murs de pedra de riu lligada amb morter de calç sense arrebossar, cantoneres de maó i dues plantes.</p> | 08117-29 | Mas El Soler Nou, Sant Miquel d'Ordeig. 08509 Les Masies de Voltregà. | <p>Apareix al cens agrícola de l'any 1860, dins del districte de Vinyoles i de l'entitat de Sant Miquel.</p> | 42.0352000,2.2229400 | 435681 | 4653977 | 08117 | Les Masies de Voltregà | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51483-foto-08117-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51483-foto-08117-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08117/51483-foto-08117-29-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-25 00:00:00 | Natalia Salazar -ArqueoCat SL- | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 4112,69 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml