Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 81112 | Barraca del Baltasar a la Soleia de la Casa Nova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-baltasar-a-la-soleia-de-la-casa-nova | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 8170) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | en ruïnes, esfondrada parcialment. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, amb porta encarada vers el sud. Únicament es conserva entorn a la meitat de la barraca, no manté la llinda de la porta. | 08128-178 | a la zona del Serrat de les Serveres, vers l'extrem occidentals de la Tisora. | 41.7526100,2.0190900 | 418449 | 4622774 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81112-foto-08128-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81112-foto-08128-178-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El Baltasar disposava de tres barraques en diferents zones de Monistrol de Calders.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 81107 | Barraca 2 de l'Andreu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-landreu | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6120) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | en ruïnes, conserva la planta però ha perdut part de l'estructura. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, aprofitant el desnivell del terreny per la seva construcció; la porta està encarada al sud. Està parcialment esfondrada, no conserva la coberta. | 08128-173 | a la zona occidental de la Soleia de la Casa Nova, a peu del camí a la masia. | Codi Amics de la pedra: banslc2 | 41.7482000,2.0170400 | 418273 | 4622287 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81107-foto-08128-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81107-foto-08128-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81107-foto-08128-173-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'Andreu tenia dues barraques situades pròximes l'una de l'altra. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||
| 42527 | Molí de l'Esclop | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-lesclop | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. BOLÓS, Jordi (2004). Els orígens medievals del paisatge català. L'arqueologia del paisatge com a font per a conèixer la història de Catalunya. Cap.15, pàg. 363-389. Textos i estudis de cultura catalana. Publicacions de l'Abadia de Montserrat.LLOBET VALL-LLOSERA, Anton (?). Documentos para la historia de Caldas de Montbuy (-). Ms. A l'Arxiu de l'Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona (a.1848) GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona. PALLARÉS-PERSONAT, J.; AYMAMÍ, G. (1994). Els molins hidràulics del moianès i de la riera de Caldes. Arxiu bibliogràfic excursionista de la unió excursionista de Catalaunya de Barcelona. 90 anys d'activitats - 1904-1994. XXVI Premi 'Sant Bernat'. Ed. Rafael Dalmau. Barcelona. | XVIII | en ruïnes | Molí en ruïnes. La coberta ja ha desaparegut i només resta la planta baixa i pis. No obstant això s'endevida que aquesta era de teula àrab. Està tot envoltat de bardisses. La façana estava possiblement arrebossada, però quasi bé ja no en queden restes. Segons Pallarés-Personat (1994), queden restes de la bassa, el rec, l'obrador amb dues moles i el catau. Però durant el treball de camp, l'excés de vegetació que l'envolta va fer impossible accedir-hi. La bassa està completament tapada per la vegetació. | 08033-86 | Riera de Caldes, darrera del Carrer Santa Susanna | El molí de l'Esclop es situava segurament en el camí o carrer dels Calciners, nom donat a la prolongació del carrer de Santa Susanna, en direcció a la riera. Es situava al peu de la vila de Caldes, just tocant a la muralla. El carrer de Santa Susanna és un dels carrers més antics de la vila, ja que el trobem documentat l'any 1202, prenent el nom de Santa Susanna degut a l'existència d'una capella que porta el mateix nom i que presidia un dels portals de la vila. Possiblement i segons dades històriques, el Molí ja existís l'any 1167. Amb el pas del temps, aquest molí ha rebut varis noms; entre ells cal destacar 'el Molí d'en Carles', 'el Molí d'en Pere Roig', 'el Molí d'en Pere Llunes, l'any 1410'. També es tenen dades documentades de l'any 1566 on es parla del Molí 'al peu de la Torre d'en Llunes', o de l'any 1730, es troba citat 'lo moliner del molí d'en Palmes, alias escloper', o encara una altra citació 'lo molí fariner cituat sota les muralles'. Se sap també que un dels propietaris d'aquest molí fou el Dr. Palmés, més tard d'en Joseph Puigsaulens i que l'any 1763 passà a mans de bonaventura Vall-Llosera, i l'any 1793 fou d'en Joseph Vall-Llosera, i finalment, l'any 1851 del Sr. Llobet. El nom de Molí dels Esclops, prové segurament del segle XIX. | 41.6340900,2.1605900 | 430085 | 4609491 | 08033 | Caldes de Montbui | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42527-foto-08033-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42527-foto-08033-86-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | L'accés es fa difícil per la gran qüantitat de vegetació que envolta tant l'edifici com la riera de Caldes. | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 80599 | Mas Sant Jaume de Vallhonesta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-sant-jaume-de-vallhonesta | <p>IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.</p> <p>IGLÉSIAS, J. (1991). Fogatge de 1497, Estudi i transcripció. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona.</p> <p>SUADES, J. (1987). 'El poblament de Vallhonesta dels anys 1750-1775: venda de masos deshabitats, aposentos i la construcció d'un molí fariner'. Dovella nº 22, Manresa, p. 15-18.</p> <p>SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986.</p> <p>SANZ, D. (2004-2). Sant Jaime de Vallhonesta: patrimoni històric i monumental. A Dovella primavera-estiu 2004.</p> | XII-XIX | en ruïnes | <p>El mas és l'edifici que trobem al centre, entre l'església i les ruïnes de l'hostal. És un edifici de grans proporcions que té la teulada esfondrada, així com quasi tots els murs de la part superior. Segueix la direcció de la carena, NW-SE, essent un edifici de planta rectangular allargada format per la superposició de diferents cossos, que tenia planta, pis i cellers semi-soterranis degut al desnivell del terreny, i cobert amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obria a migdia, tancada per un baluard. Tot i l'estat de runa, es pot accedir al terrat, la cuina i altres dependències. Al terrat hi ha dues cisternes protegides amb una malla de ferro. Degut al desnivell del terreny, el mur del costat nord és més alt que el sud, essent el que es troba més malmès. El pati superior, situat pel costat del portal de Barcelona i davant la capella, és el que es troba en millor estat del conjunt. Aquest pati està flanquejat per murs, inclou una basa, l'estructura d'una tina i una mola de trull que es troba a l'espai que ocuparia el celler, a l'extrem SE. Des del pati s'accedeix a la planta inferior de l'edifici baixant unes escales un cop travessada la porta adovellada. La planta inferior és un conjunt de quadres per bestiar cobertes amb voltes de pedra que suporten el primer pis. A l'altre extrem de les voltes hi ha un altre portal, en direcció Manresa, adovellat de pedra però amb un reforç de maó a la part interna de l'arc. Aquest espai inferior consta de tres crugies paral·leles: la central és un passadís cobert amb volta de canó seguida a la que s'obren les portes dels espais que hi ha a cada costat. Els espais laterals de la banda de ponent estan coberts amb voltes de canó perpendiculars al passadís central, mentre que les del costat de llevant, dues són perpendiculars i l'altre, més llarga, és paral·lela a la central. A més d'hostal la casa va mantenir una important activitat agrícola basada bàsicament en la vinya i la producció d'oli. Hi havia trulls i producció de vi, testimoniats per la presència de tines i moles del molí d'oli (resten dues, una d'elles reforçada amb un cèrcol de ferro).</p> | 08262-47 | Mas Sant Jaume. Vallhonesta. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>El conjunt de Sant Jaume de Vallhonesta es troba situat en la carena de la serra de Sant Jaume, orientat en sentit est-oest i al peu del camí Ral Barcelona-Manresa. El conjunt està format per diversos edificis, el mas i l'hostal amb un estat de conservació pèssim, i l'església, que es conserva en bon estat. El mas i l'hostal es troben separats per una era enrajolada. L'enclavament de Vallhonesta el trobem documentat el 1115 com a domini comtal, i es devia estructurar al voltant d'uns pocs masos localitzats de forma dispersa pel seu terme i centrats en les dues esglésies: Sant Jaume i Sant Pere. Al 1352 pertanyia a la noble família manresana dels Planella, per compra al rei Pere III (arxiu particular de Mn. Josep Lladó de Manresa ( Diari Castellet, 14, 1948). A mitjans del segle XVI era de la família Aymerich i per aliances matrimonials passà als senyors de Rajadell i de Vallformosa que el posseïren fins a finals del XIX. La població es va veure afectada per les epidèmies de pesta del segle XIV i els conflictes del XV, tot i que es va recuperar gràcies a l'economia agrícola basada fonamentalment en la vinya. La crisi de la baixa Edat Mitjana va reduir la població a 4 focs i no és fins a principis del segle XVIII que es nota una recuperació substancial amb els 45 habitants censats l'any 1717. El cultiu de la vinya i la comercialització va provocar un important creixement que es va traduir en l'ampliació de la superfície conreable amb la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que obligà a la construcció de murs de pedra seca, així com el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: la Serra, Serracanta, cal Forns, can Vinyes, Sant Jaume. El pas del camí Ral Barcelona-Manresa ajuda a garantir aquesta prosperitat econòmica. L'arribada de la fil·loxera l'any 1893 no atura el ritme productiu i els camps es replanten amb cep americà, mantenint-se viva la vinya fins el segle XX, quan la introducció de la indústria tèxtil a Sant Vicenç va provocar un important descens demogràfic i l'abandó dels antics sistemes productius i dels masos que van restar abandonats com el de Sant Jaume. Des de fa pocs anys les cases de Vallhonesta s'han anat recuperant poc a poc i actualment quasi totes es troben restaurades i habitades, excepte casos puntuals com el de l'Hostal i mas de Sant Jaume. Sant Jaume era un dels hostals que es trobaven al peu del camí Ral, d'origen medieval i que va créixer amb el pas dels anys fins al moment de màxim esplendor als segles XVII i XVIII. El mas és esmentat documentalment per primera vegada al segle XV. El 1448 hi vivia Bartomeu Miraula, nomenat marmessor en el testament de Bartomeu de Poalor, del mas Poalor de Vallhonesta. Al fogatge de 1553 (IGLESIES, 1979) al mas hi vivia Jaume Marcet. A la segona meitat dels segle XVI i la primera del XVII s'esmenta en notícies d'actes de bandolerisme a la zona, nomenant l'hostatgeria de Sant Jaume (SANZ, 2004). Vallhonesta surt a la cartografia antiga des del mapa de 1580 de Gerhard Kremer, fins al de Josep Aparici del 1720. Al segle XVIII queda palesa la importància de l'hostal, constant al cadastre que podien acollir les quadres fins a 70 muls. Durant la Guerra del Francès va exercir funcions de caserna militar on hi havia el comandament d'altres punts de vigilància repartits pel Bages Sud i el Vallès. L'any 1811, en la retirada de les tropes franceses, aquestes van incendiar l'hostal, però el mas es va mantenir habitat fins els anys 40 del segle XX. A l'Amillarament de 1865 (AMSVC) el mas tenia 18 parcers, essent un dels més importants de Vallhonesta, i pertanyia a Juan Marcet. A inicis del segle XX l'hostal encara estava en funcionament, habitat per la família Riera procedent de cal Padre (entre 1903 i 1911). També es van viure actes protagonitzats per maquis durant la postguerra. A partir dels anys 50 va quedar abandonat definitivament accelerant la seva decadència.</p> | 41.6785800,1.9015000 | 408568 | 4614673 | 1115 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80599-foto-08262-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80599-foto-08262-47-2.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2026-08-10 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | L'edifici es troba dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Passa el GR-4, sender de gran recorregut a mig camí entre els monestirs de Montserrat i Sant Benet de Bages. Té una tina, tot i que segurament tindria més que ara no són visibles. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||
| 63003 | Cal Colilles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-colilles-0 | <p>GRUP SOLUCIONS MANRESA (2009). Pla especial del Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Sant Mateu de Bages. Ajuntament de Sant Mateu de Bages (núm. 7).</p> | XIX | en ruïna | <p>Casa de pagès de dimensions mitjanes, en estat de semi-ruïna, emplaçada en un petit promontori entre camps, vora la Rasa de Sant Genís. Se'n conserven els murs perimetrals en un estat desigual. Es tracta d'una edificació de planta quadrada, que tenia planta baixa més un pis, amb un cobert adossat a ponent. La façana principal probablement era la de migdia, però l'espai on hi hauria el portal s'ha esfondrat. Bona part dels murs també s'han esfondrat parcialment i això fa que no es vegin finestres; només algunes de molt petites. Els murs són de maçoneria i conserven restes de l'arrebossat tradicional. L'interior de la casa s'estructura en dues crugies. Es conserven restes de la llar de foc i, al cobert posterior, una tina cilíndrica. Uns 50 m a l'oest, en un marge de pedra seca, hi ha un petit cobert soterrani cobert amb volta de pedra.</p> | 08229-470 | Demarcació de Salo | <p>En l'estat actual d'aquesta casa és difícil determinar-ne la datació, però podria ser obra del final del segle XVIII o ja del XIX. Des de mitjans de segle XX es troba abandonada i en ruïnes.</p> | 41.8585900,1.6374700 | 386908 | 4634973 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63003-foto-08229-470-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63003-foto-08229-470-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/63003-foto-08229-470-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2025-07-29 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||
| 49294 | Cal Quirze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quirze | IGLESIAS PERA, Lluís (2006). Pla Especial Urbanístic pel qual es cataloguen les masies i cases rurals del municipi de Gaià. Ajuntament de Gaià (document no aprovat oficialment), núm. 29. | XIX | en ruïna | Masia de petites dimensions, en estat de ruïna, que està emplaçada prop del nucli de Gaià i de l'actual carretera. Se'n conserven dempeus els murs nord i, parcialment, est, mentre que la resta s'han esfondrat i tan sols en queden els fonaments i enderrocs. Sembla que la casa tenia una planta més o menys quadrada i disposava de planta baixa més un pis. De la façana principal, que es trobaria a migdia, pràcticament no en queden rastres. Es conserven fonaments dels murs de compartimentació interior. Els murs són de pedra a la planta baixa i de tàpia a la planta superior. Es conserva una finestra, emmarcada amb llinda i brancals de pedra picada. Al mur posterior hi ha adossat un cos cilíndric corresponent a un pou. A la part sud s'estén una petita esplanada on aflora la roca que devia servir d'era. | 08090-2 | Prop del nucli de Gaià | No coneixem notícies antigues d'aquest petit mas que, per la seva tipologia constructiva, podria ser obra dels segles XVIII-XIX. A la façana del mas Genescar es conserva una llinda procedent de cal Quirze que té gravat l'any 1841. Podria ser que aquest fos l'any de construcció de la casa, però no descartem un origen al segle XVIII o encara anterior. Almenys des de principis del segle XX era una masoveria del Genescar, mas força proper. Quan entorn de 1925 Josep Capdevila Font (avi de l'actual propietari) va comprar el Genescar ja incloïa la possessió de cal Quirze. Els últims masovers van ser una família de cognom Romà, que hi va habitar fins els anys de la postguerra aproximadament. Posteriorment la casa va entrar en un procés d'enrunament. | 41.9134000,1.9229900 | 410683 | 4640722 | 08090 | Gaià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49294-foto-08090-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49294-foto-08090-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08090/49294-foto-08090-2-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-26 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació oral facilitada per Josep M. Capdevila Forné, del Genescar | 119|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 86023 | Molí del Coix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-coix | AYMAMÍ DOMINGO, Gener; PALLARÈS-PERSONAT, Joan (1994). Els molins hidràulics del Moianès i de la riera de Caldes. Arxiu Bibliogràfic Excursionista de la Unió Excursionista de Catalunya; Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 32. FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 105, 110. GIRABAL GUITART, Josep (2016). Paisatges geològics de la Catalunya Central. Itineraris i visites pel Geoparc. Farell, Sant Vicenç de Castellet. GIRABAL GUITART, Josep (2016). Recorregut de recerca geològica per la comarca del Moianès (pel Geoparc de la Catalunya central). Itinerari per les rodalies de Santa Maria d'Oló (treball inèdit consultable a internet), p. 86. | XVIII-XIX | en ruïna | Antic molí fariner emplaçat vora la riera d'Oló i als peus del turó on s'assenta el nucli antic d'Oló. El punt de captació de l'aigua on hi havia la resclosa es situava a l'anomenada Gola de la Galeta (uns 600 m riera amunt). De tota la infraestructura se'n conserva part del rec, que passa per un interessant aqüeducte uns 50 metres abans del molí, restes de dues basses i la construcció del molí pròpiament, que es troba en ruïna. Del molí se'n conserven diversos murs mig esfondrats que conformen una planta més o menys quadrada, amb un cos adossat al nord. La casa tenia planta baixa i segurament un pis superior, i sembla una obra majoritàriament del segle XVIII. La façana principal és encarada al sud-est, vers el camí que ressegueix la riera. S'hi conserva un portal emmarcat amb llinda i brancals de pedra i dues finestres. El forat de sortida del carcabà es troba a la part inferior del cos adossat al nord. El molí tenia dues basses, una de més alta i l'altra més baixa. Estaven situades uns 25 metres al nord-est del molí. | 08258-183 | Sector central del terme municipal | No coneixem notícies antigues sobre el molí del Coix, i fins i tot ignorem quina denominació tenia antigament, ja que el sobrenom de Coix es refereix a l'últim moliner que el va fer anar i que era coix. Per la seva tipologia constructiva podria ser una obra del segle XVIII. Pel que fa a l'aqüeducte, es tracta d'una obra de bona qualitat tècnica però de datació incerta. Un aspecte a tenir en compte és que el molí d'Altimires, que es pot datar als segles XIII-XIV, tenia el seu punt de captació d'aigües probablement a la zona on ara hi ha el molí del Coix. Això es pot deduir per les cotes d'altitud. No es pot descartar que l'aqüeducte i les infraestructures hidràuliques ara associades al molí del Coix fossin originàriament del molí d'Altimires, que era segurament una fundació del senyor del terme. Tanmateix, amb la dades que ara tenim a la mà ens hem d'inclinar per datar l'aqüeducte, igual que el molí del Coix, a l'entorn del segle XVIII. El molí del Coix va funcionar fins els temps de la Guerra Civil, i fou un dels darrers en actiu. Posteriorment el rec encara s'utilitzava per regar alguns horts de la zona. | 41.8681400,2.0326400 | 419720 | 4635588 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86023-foto-08258-183-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86023-foto-08258-183-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Informació facilitada per Josep Canamasas GüellAquesta casa no està inclosa en el Catàleg de masies i cases rurals en sòl no urbanitzable de Santa Maria d'Oló. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||||
| 67482 | Església de Sant Martí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-marti | <p>AAVV (1969). Els castells catalans II. Barcelona. p. 299-336. AAVV. (1991). 'Sant Martí'. Catalunya romànica vol. XVIII. Barcelona. p. 432. GAVÍN, J.M. (1990).'Sant Martí de Tagamanent' a Vallès Oriental. Inventari d'Esglésies. Arxiu Gavín. PLADEVALL, A. (1988). 'Evocació de Tagamanent'. Monografies del Montseny, nº3, Viladrau: Amics del Montseny, p. 81-90. PLADEVALL, A. (1988). 'Síntesi històric - geogràfica dels municipis de la vessant vallesana del Congost i Osonenca. Monografies del Montseny', nº3, Viladrau: Amics del Montseny. p. 128-134. PLADEVALL, A.; CATALÀ, P. (1988). 'El Castell de Tagamanent'. Monografies del Montseny, nº3, Viladrau. Amics del Montseny, p.61-74. PLADEVALL, A; CASTELLANOS, A. (1991). 'Santa Maria de Tagamanent'. Catalunya romànica vol. XVIII. Barcelona. p. 429-430. PLADEVALL, A. (1991). 'El Montseny a l'època medieval: Dominis i jurisdiccions'. Monografies del Montseny, nº6, Viladrau: Amics del Montseny, p. 83-106. PLADEVALL, A. (1993). 'El Montseny a l'època medieval: l'organització religiosa'. Monografies del Montseny, nº8, Viladrau: Amics del Montseny, p. 101-124. PLADEVALL, A. (1997). 'El Montseny en època medieval.' La Sitja del Llop. Revista del Montseny, 15. Sant Celoni. VALL, R. (1988). 'Sant Martí de Tagamanent. El romànic del Vallès'. Dins Associació d'Amics de Tagamanent, 20, 1988. VALL, R.; MASVIDAL, A. (1983). El romànic al Vallès. Ed. Ausa. Sabadell. p. 78.</p> | XI | en runes. | <p>Petita església situada al peu del turó de Tagamanent. En resta un mur orientat de sud-est a nord-oest amb una arrencada d'absis, orientada al sud-est, amb el començament de la volta de quart d'esfera i l'arc triomfal on ha quedat un àbac. Aquest àbac, és visible per la cara interior, i el mur conservat fa 6 per 3 m alt i és força fragmentari. Es tracta d'una una nau única amb absis semicircular, ornamentat amb un fris de finestretes cegues. El mur sud, que encara roman més o menys sencer, presenta filades de carreus d'arenisca vermella de petites dimensions, ben escairats per la cara externa i ajuntat amb morter de calç, mostrant la fàbrica constructiva. Encara es poden observar els basaments dels murs que formen la planta, tot i el deteriorament progressiu de les estructures. Al seu entorn hi ha un cementiri, i ben aprop un seguit de murs sense identificar.</p> | 08276-2 | Al Turó de Tagamanent | <p>Aquest edifici de petites dimensions, dedicat a Sant Martí de Tours, fou construït avançat el segle XI i funcionà com a parròquia del terme. Documentada al 1009 com a 'Sancti Martini supra via', havia de ser església parroquial cap al 1098, en lloc de Santa Maria, quan aquesta havia d'esdevenir monestir. En aquest document s'esmenta també que el comte Ramon Berenguer I cedeix al vescomte Ramon Folc la meitat de l'alou de Vallforners. S'ha hipotetitzat sobre l'existència d'un temple anterior i sobre una possible reforma cap el 1070, que no s'ha pogut contrastar arqueològicament. Al costat hi tenia un cementiri, que donat el seu estat ruinós al 1357, el bisbe de Vic Ramon de Bellena, i en motiu d'una visita pastoral, ordenà recollir-ne els ossos i enterrar-los a l'església de Santa Maria. En aquest moment surt documentada com 'capellam publicam Sancti Martini que ut dicitur communiter fuit prima ecclesia'. L'any 1361, l'església de Santa Maria recuperà la parroquialitat, i la de Sant Martí, poc a poc es va anar malmetent, essent considerada una capella depenent de l'església principal o una capella de camí. Potser cal relacionar el trasllat de les funcions de parròquia a mitjan del segle XIV des de l'esglesiola de Sant Martí al capdamunt del cim, amb la construcció d'un temple de trets gòtics aprofitant part de les estructures de l'antic castell. La documentació arqueològica confirma aquest segon moment d'actuació en una data similar a aquella que esmenten les fonts escrites. Es desconeix com afectà a l'estructura el terratrèmol documentat al 1448, però queda clar que conservà el seu rol secundari fins el seu enrunament definitiu, considerat cap el segle XVIII.</p> | 41.7479600,2.2985500 | 441679 | 4622031 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67482-foto-08276-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67482-foto-08276-2-2.jpg | Legal | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2019-12-27 00:00:00 | Anna M. Gómez | Hi ha una sèrie d'estructures annexes no identificades. Tot hi estar força embardissat s'hi poden veure alguns ossos i restes de murs, esdevenint un conjunt de gran interès arqueològic. | 92|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||
| 80601 | Can Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vinyes-1 | <p>IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.</p> <p>IGLÉSIAS, J. (1991). Fogatge de 1497, Estudi i transcripció. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona.</p> <p>SUADES, J. (1987). 'El poblament de Vallhonesta dels anys 1750-1775: venda de masos deshabitats, aposentos i la construcció d'un molí fariner'. Dovella nº 22, Manresa, p. 15-18.</p> <p>SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986.</p> | XIII-XIX | en runes | <p>Aquesta casa es troba actualment en ruïnes. Situada al capdamunt d'un turó, entre el torrent de les Pasteres i el torrent de Can Serra, dominant visualment un extens territori. La casa era de planta rectangular, amb planta, pis i golfes; també té un soterrani, cosa que ens ha explicat gent de la zona, però que actualment és inaccessible degut a l'estat de ruïna. La façana principal s'obre a migdia i mostra que era coberta amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. En aquesta es veu clarament la divisió en tres crugies perpendiculars a la façana i en cada una es pot veure obra diferent marcant carament la crugia central que es distingeix per l'arc de mig punt i la volta que cobreix l'accés principal a la casa a modus de porxo. A la crugia del costat dret s'intueix un arc igual que el del centre que va ser tapiat posteriorment. Tan sols es conserven fragments dels murs laterals i posterior, ja que tot l'interior de la casa està enfonsat. Es poden veure encara 2 espitlleres i un petit contrafort al mur que delimita amb el camí, al que hi ha adossada una estructura quadrada que podria ser un dipòsit. L'element més destacable de la casa és la presència de tines exemptes, és a dir, que no es troben enganxades a la casa, i que s'expliquen en una altra fitxa. Tot i que no ho hem vist, ens han explicat que hi ha un espai soterrani a la casa, inaccessible actualment degut a l'estat de ruïna, en el que hi ha un gran dipòsit d'oli de pedra de grans dimensions (aproximadament 3m per 80 cm) i en el que els amos de la casa es guardaven les escorrialles de la premsada d'oli que feien per la gent que els hi encarregaven, és a dir, que es quedaven sense dir-ho als propietaris.</p> | 08262-49 | Can Vinyes. Vallhonesta. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>La població del terme de Vallhonesta es va veure afectada per les epidèmies de pesta del segle XIV i els conflictes del XV, tot i que es va recuperar gràcies a l'economia agrícola basada fonamentalment en la vinya. Al 1375 a Vallhonesa hi havia 13 focs; la crisi de la baixa edat mitjana va reduir la població a 4 focs i no va ser fins a principis del segle XVIII que hi hagué una recuperació substancial amb 45 habitants censats l'any 1717. Actualment hi ha 22 masos. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: la Serra, Serracanta, cal Forns, can Vinyes, Sant Jaume, cal Marcet. Alguns d'aquests grans masos tenien algun mas rònec (abandonat) que van tornar a vendre o llogar a inicis del segle XVIII, fet que permet el repoblament de la zona (SUADES, 1987). Els petits masos de Vallhonesta eren parcers dels grans masos que tenien grans extensions de terra. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. Desconeixem el moment de construcció inicial de la casa degut a manca de documentació, tot i que certs elements arquitectònics ens orienten a suposar que ja existiria al segle XIII, en el moment d'apogeu en l'ocupació de Vallhonesta. L'ampliació més important es faria durant el segle XVII, tenint un apogeu durant el segle XVIII, moment en que es construirien les tines exteriors. És probable que aquestes fossin utilitzades per parcers, de manera que quedaven independents de les tines de l'amo que es trobaven dins la casa. Tant el nombre de barraques de vinya com la quantitat de tines presents a la casa ens mostren la importància del cultiu i transformació de la vinya en aquesta zona. A l'Amillarament de 1865 (AMSVC) el mas tenia 6 parcers i era de Miquel Boada. A l'entorn de la casa, al torrent de can Serra, hi ha un important nombre de barraques de vinya així com murs de pedra seca per fer marges de terra.</p> | 41.6629577,1.9030327 | 408673 | 4612937 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80601-foto-08262-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80601-foto-08262-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80601-foto-08262-49-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2026-08-10 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | L'estat de conservació és molt dolent i perilla que s'esfondri totalment en poc temps. Té quatre tines exemptes. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||
| 80600 | Can Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-serra-14 | <p>IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.</p> <p>IGLÉSIAS, J. (1991). Fogatge de 1497, Estudi i transcripció. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona.</p> <p>SUADES, J. (1987). 'El poblament de Vallhonesta dels anys 1750-1775: venda de masos deshabitats, aposentos i la construcció d'un molí fariner'. Dovella nº 22, Manresa, p. 15-18.</p> <p>SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986.</p> | XV-XIX | en runes | <p>És un dels masos importants de Vallhonesta, situat sobre un turó amb un domini important de territori. Encara es pot veure en les seves ruïnes l'esplendor d'aquesta casa així com el seu passat vitivinícola. És d'estructura molt gran, però es troba en molt mal estat de conservació i en perill d'esfondrament, conservant-se alguns murs i altres elements puntuals. De planta basilical, ha estat fruit de diferents etapes constructives que amaguen l'edifici més antic; amb planta, pis i golfes, amb teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. El cos principal està situat al centre i està format per dues crugies perpendiculars a la façana, a cada costat es va afegir una nova crugia coberta amb teulada a un vessant a continuació de la central, i davant la façana es va afegir una altre crugia en direcció perpendicular a l'eix de la casa i que constitueix l'entrada; s'accedeix a través d'una porta d'arc de mig punt al distribuïdor que dóna accés a la casa, cobert amb una volta d'aresta, que tapa l'antiga porta adovellada que permet l'accés a la crugia dreta de la part antiga de la casa; a l'esquerra hi ha un espai cobert amb volta de canó. El mateix turó fa de delimitació del conjunt format per la casa i altres edificis i coberts, mentre que per la part de davant, a migdia, queda tancat amb un mur i s'accedeix al conjunt a través d'un portal a la banda de llevant. La part més antiga de la casa està formada pel cos central distribuït en dues crugies paral·leles. Ha desaparegut tota la teulada i l'espai conté la runa. Al fons hi ha dos espais coberts amb volta de mig punt; la de la dreta encara existeix, i a ella donen dues boixes de dues tines que hi ha tocant al mur de tramuntana; la de l'esquerra està enfonsada i tan sols es veu la traça al mur que queda. Les dues voltes estan separades entre elles amb un arc diafragma en direcció N-S. La presència d'aquest arc ens fa pensar que aquestes dues voltes serien l'origen de la casa, essent aquesta la primera construcció al voltant de la qual es van recolzar les ampliacions successives. La segona fase constructiva seria l'ampliació davant d'aquestes voltes. L'ampliació més important és la que es va fer afegint una crugia a cada costat de la casa, cobertes amb teulada a un vessant i formant planta baixa i un pis. Es conserva en millor estat la de la dreta, amb una volta de canó seguit al tram nord, a la que donen dues boixes d'altres dues tines que es troben adossades a la paret nord i al costat de les altres tines. A la meitat d'aquesta crugia hi ha una tina que queda subterrània i que es troba entre aquesta crugia i la dreta de la part central de la casa; és circular i folrada amb cairons de ceràmica vidrada vermellosos. La crugia afegida a l'esquerra es troba enfonsada i tan sols es pot veure el lloc on recolzava la volta al mur de tramuntana que encara resta dempeus. Hi ha diferents construccions a l'entorn de la casa, però que es troben en mal estat. No sabem com son les quatre tines de la part de darrera, però suposem que són de cairons i circulars. Al pis, a la part de tramuntana de la casa, hi ha l'estructura d'una premsa de vi de ferro que està a l'aire lliure i que es troba en mal estat de conservació.</p> | 08262-48 | Can Serra. Vallhonesta. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>La població del terme de Vallhonesta es va veure afectada per les epidèmies de pesta del segle XIV i els conflictes del XV, tot i que es va recuperar gràcies a l'economia agrícola basada fonamentalment en la vinya. Al 1375 a Vallhonesa hi havia 13 focs; la crisi de la baixa edat mitjana va reduir la població a 4 focs i no va ser fins a principis del segle XVIII que hi hagué una recuperació substancial amb 45 habitants censats l'any 1717. Actualment hi ha 22 masos. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: la Serra, Serracanta, cal Forns, can Vinyes, Sant Jaume, cal Marcet. Alguns d'aquests grans masos tenien algun mas rònec (abandonat) que van tornar a vendre o llogar a inicis del segle XVIII, fet que permet el repoblament de la zona (SUADES, 1987). Els petits masos de Vallhonesta eren parcers dels grans masos que tenien grans extensions de terra. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. La Serra es troba a Vallhonesta, al turó de la Serra, dominant el torrent de les Pasteres. La seva ubicació estratègica la han convertit en escenari de diferents llegendes i fets protagonitzats per maquis. La referència història més antiga és l'esment al fogatge de 1497, en Johan Serra (IGLÉSIES, 1991), quan es correspondria a les dues voltes centrals, origen arquitectònic de la casa. L'any 1519, la filla de Bartomeu Febres (de la casa Fabrés del Clot del Tufau), es casà amb Miquel Serra, hereu dels masos Serra i Figuera de Vallhonesta (ACA, D, Can Falguera, lligall 8). Possiblement fou aquesta una de les poques cases de la zona que existien al segle XIV i que va superar les crisis, ja que consta el segle XV i També surt al fogatge de 1553, Miguel Serra (IGLÉSIES, 1979). La casa aniria adquirint importància al llarg del temps, ja que es van fent diferents ampliacions, principalment entre els segles XVII i XVIII. A l'Amillarament de 1865 (AMSVC) el mas tenia 16 parcers i era propietat d'Ignasi Tatjer. No sabem fins quan va estar habitat, però possiblement patís la despoblació d'inicis del segle XX, restant abandonada i patint els efectes d'aquesta desocupació principalment a partir del anys 1950. Actualment el seu futur és incert, fet que pot suposar una pèrdua històrica del terme de Sant Vicenç.</p> | 41.6667800,1.9018700 | 408582 | 4613363 | 1497 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80600-foto-08262-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80600-foto-08262-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80600-foto-08262-48-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2026-08-10 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | La casa es troba en perill d'esfondrament total. Té quatre tines. Darrerament, el 2016, la paret sud s'ha esfondrat. També s'ha sabut que sota l'era hi havia un amagatall soterrani. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||
| 40007 | Can Gitano | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gitano | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVII | en runes | Masia adosada al marge davant mateix de Can Xacó. Actualment amb runes. Es pot intuir que la construcció tenia dues plantes i a ben segur la teulada era a una sola vessant paral·lela a façana. No es pot fer cap més consideració de la descripció. | 08005-138 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 7 | Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat aquest factors i caracteritzar per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puignonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu | 41.6991200,2.2429500 | 437008 | 4616648 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40007-foto-08005-138-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 80598 | Hostal Sant Jaume de Vallhonesta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/hostal-sant-jaume-de-vallhonesta | <p>IGLÉSIAS, J. (1979). El fogatge de 1553. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Volum I. Barcelona.</p> <p>IGLÉSIAS, J. (1991). Fogatge de 1497, Estudi i transcripció. Fundació Salvador Vives i Casajuana. Barcelona.</p> <p>SUADES, J. (1987). 'El poblament de Vallhonesta dels anys 1750-1775: venda de masos deshabitats, aposentos i la construcció d'un molí fariner'. Dovella nº 22, Manresa, p. 15-18.</p> <p>SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986.</p> <p>SANZ, D. (2004-2). Sant Jaime de Vallhonesta: patrimoni històric i monumental. A Dovella primavera-estiu 2004.</p> | XII-XIX | en runes | <p>A la banda nord de l'era, davant el gran edifici del mas, es troben les ruïnes del que sembla va ser l'hostal de Vallhonesta. Forma un conjunt de tres edificacions en molt mal estat de conservació. La principal, que seria la casa, era de planta rectangular amb planta i pis, teulada a doble vessant amb carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. Resten les parts de les parets del mas i un forn de pa a la paret de llevant que encara conserva la boca per la part interior de la casa, i la volta del forn a l'exterior que es troba en mal estat i perill d'esfondrament ja que el centre té un forat. A la banda sud, davant d'aquestes ruïnes, hi ha els quatre murs d'una altra construcció que sembla més antiga ja que té finestres espitllerades i un tipus d'obra més informe. Cap a la banda de ponent, vorejant el turó i a la mateixa alçada que aquestes edificacions, hi ha trams de mur de paret seca. Algunes fonts identifiquen el lloc com l'antic castell de Vallhonesta, esmentat en diferents documents però que encara no s'ha identificat.</p> | 08262-46 | Hostal Sant Jaume. Vallhonesta. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>El conjunt de Sant Jaume de Vallhonesta es troba situat en la carena de la serra de Sant Jaume, orientat en sentit est-oest i al peu del camí Ral Barcelona-Manresa. El conjunt està format per diversos edificis, el mas i l'hostal amb un estat de conservació pèssim, i l'església, que es conserva en bon estat. El mas i l'hostal es troben separats per una era enrajolada. L'enclavament de Vallhonesta el trobem documentat el 1115 com a domini comtal, i es devia estructurar al voltant d'uns pocs masos localitzats de forma dispersa pel seu terme i centrats en les dues esglésies: Sant Jaume i Sant Pere. Al 1352 pertanyia a la noble família manresana dels Planella, per compra al rei Pere III (arxiu particular de Mn. Josep Lladó de Manresa ( Diari Castellet, 14, 1948). A mitjans del segle XVI era de la família Aymerich i per aliances matrimonials passà als senyors de Rajadell i de Vallformosa que el posseïren fins a finals del XIX. La població es va veure afectada per les epidèmies de pesta del segle XIV i els conflictes del XV, tot i que es va recuperar gràcies a l'economia agrícola basada fonamentalment en la vinya. La crisi de la baixa Edat Mitjana va reduir la població a 4 focs i no és fins a principis del segle XVIII que es nota una recuperació substancial amb els 45 habitants censats l'any 1717. El cultiu de la vinya i la comercialització va provocar un important creixement que es va traduir en l'ampliació de la superfície conreable amb la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que obligà a la construcció de murs de pedra seca, així com el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: la Serra, Serracanta, cal Forns, can Vinyes, Sant Jaume. El pas del camí Ral Barcelona-Manresa ajuda a garantir aquesta prosperitat econòmica. L'arribada de la fil·loxera l'any 1893 no atura el ritme productiu i els camps es replanten amb cep americà, mantenint-se viva la vinya fins el segle XX, quan la introducció de la indústria tèxtil a Sant Vicenç va provocar un important descens demogràfic i l'abandó dels antics sistemes productius i dels masos que van restar abandonats com el de Sant Jaume. Des de fa pocs anys les cases de Vallhonesta s'han anat recuperant poc a poc i actualment quasi totes es troben restaurades i habitades, excepte casos puntuals com el de l'Hostal i mas de Sant Jaume. Sant Jaume era un dels hostals que es trobaven al peu del camí Ral, d'origen medieval i que va créixer amb el pas dels anys fins al moment de màxim esplendor als segles XVII i XVIII. A l'Amillarament de 1865 (AMSVC) el mas tenia 18 parcers, essent un dels més importants de Vallhonesta, i pertanyia a Juan Marcet. A inicis del segle XX l'hostal encara estava en funcionament, habitat per la família Riera procedent de cal Padre (entre 1903 i 1911). També es van viure actes protagonitzats per maquis durant la postguerra. A partir dels anys 50 va quedar abandonat definitivament accelerant la seva decadència. El mas és esmentat documentalment per primera vegada al segle XV. El 1448 hi vivia Bartomeu Miraula, nomenat marmessor en el testament de Bartomeu de Poalor, del mas Poalor de Vallhonesta. Al fogatge de 1553 (IGLESIES, 1979) al mas hi vivia Jaume Marcet. A la segona meitat dels segle XVI i la primera del XVII s'esmenta en notícies d'actes de bandolerisme a la zona, nomenant l'hostatgeria de Sant Jaume (SANZ, 2004). Vallhonesta surt a la cartografia antiga des del mapa de 1580 de Gerhard Kremer, fins al de Josep Aparici del 1720. Al segle XVIII queda palesa la importància de l'hostal, constant al cadastre que podien acollir les quadres fins a 70 muls. Durant la Guerra del Francès va exercir funcions de caserna militar on hi havia el comandament d'altres punts de vigilància repartits pel Bages Sud i el Vallès. L'any 1811, en la retirada de les tropes franceses, aquestes van incendiar l'hostal, però el mas es va mantenir habitat fins els anys 40 del segle XX.</p> | 41.6779700,1.9021100 | 408618 | 4614605 | 1115 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80598-foto-08262-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80598-foto-08262-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80598-foto-08262-46-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80598-fasina-valhonesta.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | BCIL | 2026-08-12 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Es troba dins el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. Passa el GR-4, sender de gran recorregut a mig camí entre els monestirs de Montserrat i Sant Benet de Bages. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||
| 67594 | Barraca d'artigaire al Pla de Ginestar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dartigaire-al-pla-de-ginestar | en runes | Construcció que al estar enrunada i coberta de vegetació se'n fa la descripció. Es tractaria d'una estructura rectangular de mides variables d'uns 3 m de llarg i també uns 3 m d'amplada que tancarien una superfície quadrangular. La tècnica constructiva utilitzada és la pedra de dimensions considerables i de procedència local, diposada en filades planes fent junta a les cantoneres i que ha estat embastada i lligada amb argamassa. L'alçada conservada oscil·la entre el metre i metre i mig, portant a pensar que la coberta estaria a una mica més amunt de metre i mig. A nivell arquitectònic no presenta cap mur divisori interior, però si que hi podria haver alguna dependència annexe, no idenficada a causa dels importants amuntegaments de pedres del voltant. | 08276-114 | al Pla de la Calma, prop el Pla de Ginestar. | Aquesta barraca, construïda en un moment cronològic incert, s'ha de relacionar amb la resta d'estructures de tradició popular i comuna a tota la zona de la Calma. Construcció que ens evidencia la realització d'unes pràctiques econòmiques basades en la ramaderia i el pastoreig, però també en la desforestació de les zones de pastura i en la pràctica d'alguns cultius de caire residual i domèstic. Les barraques d'artigaire, són estructures senzilles per respondre a les necessitats bàsiques que pugi tenir la gent que realitza aquestes tasques un cop són dalt la muntanya. Les principals funcions són les de oferir aixopluc, la de magatzem, i per resguard del temps, durant uns períodes determinats de l'any. La seva estructura és força senzilla, utilitzant material i pedra local, la majoria de vegades reaprofitada i poc treballada. La base és una estructura de pedra de poca alçada, construïda a pedra seca, i sovint falcada amb petites pedres situades a les juntures. La coberta sol ser més lleugera, una estructura de fusta, tot i que també es documenta àmpliament l'ús de les lloses. Aquestes construccions venen condicionades per les relacions econòmiques amb el medi, com en aquest cas serien les tasques relacionades amb el desartigar els camps i fer crema de rostolls i altres maleses perquè el bestiar gaudeixi de noves zones, amb el temps, més aptes per pastures. És molt difícil atribuir a aquesta pràctica i a aquesta construcció un moment cronològic precís, l'ús de material constructiu com l'argamassa ens fan pensar en una cronologia tardana, d'entrada època moderna, tot i que no se'n té cap més dada indicativa. | 41.7690600,2.3330000 | 444561 | 4624351 | 08276 | Tagamanent | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08276/67594-foto-08276-114-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Anna M. Gómez | Les activitats relacionades amb la crema de rostolls i les pràctiques d'artigaire són de difícil identificació arquitectònica, aquesta barraca, segurament utilitzada com a magatzem, n'és un dels pocs exemples. | 94 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 39989 | Can Vicens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-vicens | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVI | en runes | Només resten runes de la casa. Destaquen dues parets alçades de cara nord i oest. Fetes amb pedra de la zona. Segurament segueix la tipologia de les masies de la zona. Ocupació en planta(m2): 68 m2 de planta. | 08005-120 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 1 | Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat aquest factors i caracteritzar per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu | 41.6993100,2.2422600 | 436951 | 4616669 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39989-foto-08005-120-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | En destaquen els murs de pedra seca (vegeu fitxa 250). | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 39986 | Can Coix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-coix | COSCULLUELA BALLERINI, A. Et. al. (2005). Catàleg de masies en sòl no urbanitzable de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XVI | en runes | Només resten runes de la casa. Destaquen unes petites parets que caldria valorar si corresponen a un marge o a la casa. Apareix referència oral i escrita de l'existència de la masia. Ocupació en planta (m2): masia 48 m2. | 08005-117 | Serrat de l'Ocata. Polígon 1, parcel·la 3 | Espai de la muntanya mitja catalana caracteritzada per forts desnivells, sòls pobres i rocosos i una vegetació mediterrània de soleia (Pins i alzines). L'antropització de l'espai va condicionar un tipus d'assentament adaptat aquest factors i caracteritzar per l'aterrassament (feixes), dedicades principalment i fins a finals del segle XIX a la vinya i cultius de secà. Aquest entorn i la limitada disponibilitat d'aigua i de sòl són els modeladors d'una estructura social caracteritzada per una economia agrària de subsistència i un petita activitat d'explotació de la pedra, un caràcter més aviat tancat de la població, una tipologia constructiva austera que compensà l'aïllament i la manca de recursos amb l'agrupament en dos centres de poder: entorn de la masia de Puigllonell i de la de Can Ciurans. Els centres espirituals de referència eren Puiggraciós i St. Bartomeu. | 41.6996200,2.2423800 | 436961 | 4616704 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/39986-foto-08005-117-2.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-21 00:00:00 | Alfons Cosculluela Ballerini i Jordi Puig Roca | 94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 47647 | Barraca del corral del Cabeça | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-corral-del-cabeca | en runes | <p>Veure fitxa núm. 224. Tota la coberta està ensorrada i es troba en mal estat de conservació.</p> | 08071-230 | 41.6347700,1.5329200 | 377806 | 4610266 | 08071 | Copons | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2024-11-19 00:00:00 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||||||||||
| 80643 | Serracanta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serracanta | <p>SANZ, D. (2004-2). Sant Jaime de Vallhonesta: patrimoni històric i monumental. A Dovella primavera-estiu 2004.</p> <p>SUADES, J. (1987). 'El poblament de Vallhonesta dels anys 1750-1775: venda de masos deshabitats, aposentos i la construcció d'un molí fariner'. Dovella nº 22, Manresa, p. 15-18.</p> <p>SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986.</p> | XVII | en runes | <p>D'aquesta casa tan sols resten uns murs molt coberts de vegetació que no permeten veure l'estructura antiga de la casa. Es troba ubicada en un lloc una mica elevat al que s'arriba a través d'un camí que surt d'una altre que va des de cal Noguera al camí de Sant Pere de Vallhonesta. Està entre el torrent de cal Noguera i el torrent del Rubió. Deu tenir més d'una tina, però degut a l'estat no es poden distingir. Tot i que no ho he vist, m'han dit que hi ha algun mur d'opus spicatum.</p> | 08262-91 | Serracanta. Vallhonesta. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Serracanta era un dels masos importants de Vallhonesta, propietari d' altres masos, com el casalot del Toni, que l'any 1759 era venut a Anton Pons (SUADES, 1987; AHCM Notari Ratllat manual 1751, folis 7-8). Era una casa que devia estar en molt mal estat en el moment d'aquesta venda que es va fer a perpetuïtat i anava acompanyada d'una petita peça de terra de mig quartà. Això mostra que el mas Serracanta disposava d'algun mas rònec que va vendre o llogar a inicis del segle XVIII, fet que contribueix al repoblament de la zona i a l'increment de superfície conreada. A l'Amillarament de 1865 (AMSVC) el mas de Vallhonesta conegut per Seracanta (SUADES, 1987) tenia 18 parcers i era propietat de Juan Casajuana. La població del terme de Vallhonesta es va veure afectada per les epidèmies de pesta del segle XIV i els conflictes del XV, tot i que es va recuperar gràcies a l'economia agrícola basada fonamentalment en la vinya. Al 1375 a Vallhonesa hi havia 13 focs; la crisi de la baixa edat mitjana va reduir la població a 4 focs i no va ser fins a principis del segle XVIII que hi hagué una recuperació substancial amb 45 habitants censats l'any 1717. Actualment hi ha 22 masos. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: la Serra, Serracanta, cal Forns, can Vinyes, Sant Jaume, cal Marcet. Alguns d'aquests grans masos tenien algun mas rònec (abandonat) que van tornar a vendre o llogar a inicis del segle XVIII, fet que permet el repoblament de la zona (SUADES, 1987). Els petits masos de Vallhonesta eren parcers dels grans masos que tenien grans extensions de terra. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència.</p> | 41.6771200,1.8829100 | 407018 | 4614531 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80643-foto-08262-91-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2026-08-11 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 94 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||
| 80670 | Ruïnes del camp del Fiter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ruines-del-camp-del-fiter | en runes | <p>A prop de la casa Fiter, en un camp que està delimitat amb murs de pedra seca que marquen feixes, hi ha les restes d'uns murs de pedra. És la base d'un mur d'uns 50 cm de gruix, construït amb pedra de diferents mides, algunes unides amb morter de calç. Aixeca tan sols entre 50 i 60 cm del nivell del sol i forma un perímetre de forma rectangular d'aproximadament 10 metres d'amplada. Destaca l'obertura central del lloc on aniria la porta, on hi ha una pedra amb forma de capitell dipositada sobre el mur. Es distingeixen clarament els angles dels murs i, tot i que actualment degut a l'herba que ha crescut i que no permet veure clarament les restes, al mig hi ha un mur mitjaner. A prop de les ruïnes hi ha dues barraques de vinya i la base d'un trull d'oli.</p> | 08262-118 | Cal Fiter. Clot del Tufau. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Cal Fiter es troba en el nucli format per vàries masies: cal General, cal Xesc, cal Monclar, cal Josepó, cal Mestre, cal Papa, cal Tinet i cal Fiter, situades al Clot del Tufau. A mitjans del segle XVIII i XIX es comencen a construir la major part de les cases del Clot del Tufau i del Serrat de la Beguda. Les masies del Clot del Tufau depenen parroquialment de Castellgalí, perquè la relació amb la parròquia de Sant Vicenç era difícil al no existir un pont per travessar el Llobregat. La majoria eren cases de parcers que treballaven per cal Fiter, el mas més important, i que al 1865 comptava amb 22 parcers (AMSVC, Amillarament), era propietat de Martín Vall, essent un dels masos importants del Clot del Tufau junt a cal Cases i cal Fabrés. Desconeixem el moment de construcció d'aquesta casa. És possible que es tractés del primer mas i que les pedres d'aquest es fessin servir per la construcció de la nova casa. La casa i finca va ser comprada l'any 1939 per Miquel Bosch Abadal que procedia de Castellfollit del Boix, i que va fer moltes de les barraques de vinya del terme i va reconstruir moltes altres. Quan ell ho va comprar aquestes ruïnes es trobaven igual que ara. El nom de Fiter pot procedir de fita, final de terme, ja que la finca arriba al final del terme de Sant Vicenç.</p> | 41.6603600,1.8217500 | 401902 | 4612738 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80670-foto-08262-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80670-foto-08262-118-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2026-08-11 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | 1754 | 1.4 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||||
| 73170 | Casa Alayó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-alayo | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XVIII | en restauració | Edifici que fa cantonada amb pati posterior compost d'un cos principal que consta de planta semisoterrada, planta baixa, planta pis i golfes i un cos complementari adossat a la mitjera que consta de planta baixa, dos pisos i golfa posterior. Coberta de teules àrabs a tres aigües. Façana principal fent cantonada amb obertures composades segons eixos verticals. Les obertures principals tenen les llindes d'una única peça i brancals de pedra adintellada. A la planta baixa, el portal d'entrada és d'arc rebaixat amb balcons ampitadors a banda i banda. A la planta pis, hi ha tres balcons d'obertura única adintellada que donen a la Plaça Milà i Fontanals i dues finestres al Raval de la Font. A les golfes hi ha tres obertures que són petits balcons. La façana del cos complementari té el portal adinetllat i dos balcons a cada pis. A la façana posterior hi ha un balcó corregut de tres obertures amb llindes i brancals de pedra. | 08305-77 | Plaça de Milà i Fontanals, 1 | Segons la data del dintell de la porta balconera és de l'any 1702, però també pot ser la data d'una reforma concreta. Precisament, en el portal de la planta baixa hi ha la data de l'any 1886. La tanca es va construir l'any 1902 segons projecte de l'arquitecte Eugeni Campllonch i Parés. | 41.3487500,1.7007900 | 391311 | 4578287 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73170-foto-08305-77-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73170-foto-08305-77-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73170-foto-08305-77-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 119|94 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 52351 | Capella del cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-cementiri | AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. | XX | en procés de restauració. | Capella i oratori del cementiri municipal d'un marcat estil neoclàssic. Consisteix bàsicament en un volum cúbic, de planta quadrada, que per un dels costats, se li adossa un volum més petit, amb columnes i escales, que fa de vestíbul d'entrada. Un arc parabòlic separa i connecta els dos espais. Els elements clàssics serveixen per reforçar aquest plantejament i, per tant, li són indissolubles: una gran cornisa remata el volum principal i un frontó tripartit el d'entrada, la porta del qual apareix flanquejada per dues columnes estriades. La teulada, de quatre vessants, està coronada per una creu llatina de ferro forjat. S'accedeix a l'esplanada on hi ha l'edifici per mitjà d'una gran escala que confereix una ampla perspectiva al conjunt. | 08101-58 | Carrer de Menéndez Pidal, 22-24 | Ramon Puig Gairalt, fou l'arquitecte que projectà aquest oratori del cementiri, durant els anys 1922-1923. L'encàrrec que li fan és aquest: 'Dése cuenta de este acuerdo al Sr. Arquitecto Municipal para que proceda a confeccionar los planos y presupuestos de la obra a la mayor brevedad posible, al objeto de que aquella pueda estar terminada por la festividad de todos los Santos.....a cinco de agosto de mil novecientos veintiseis'. | 41.3665600,2.1056400 | 425201 | 4579836 | 1922 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52351-foto-08101-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52351-foto-08101-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52351-foto-08101-58-3.jpg | Legal | Contemporani|Noucentisme|Neoclàssic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ramon Puig i Gairalt | En el context de l'arquitectura de Puig a l'Hospitalet, aquesta obra se situa en un punt d'inflexió, en què l'arquitecte, que des de 1915 venia temptejant diverses aproximacions a les tendències noucentistes, sembla prendre partit per un classicisme no monumentalista, que vehicula, com en altres autors coetanis, la peremptòria simplificació de les formes al marge de la ortodòxia del Moviment Modern. En molts casos, aquest camí portarà a l'Art Déco i, per a Puig, és el primer pas cap al gust pel joc de volums que, a partir de 1930, caracteritzarà la seva arquitectura. | 98|106|99 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||
| 73155 | Capella de Sant Pelegrí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-sant-pelegri-0 | BENACH i TORRENTS, Manuel (1935) 'La Basílica de Santa Maria de Vilafranca', dins Quaderns il·lustrats del Penedès, núm. 1. Impremta Esteve, gener de 1935. BENACH i TORRENTS, Manuel (1983). El barri gòtic i els museus de Vilafranca. Museu de Vilafranca. Vilafranca del Penedès (2ª edició). FARRÉ HUGUET , Jordi (2006). Història de la capella de sant pelegrí i la torre romànica. Actuals espais del museu de Vilafranca museu del vi. Inèdit. PLANAS, Mossèn Josep (Pvre.) (1948). Antics convents, esglésies i capelles de Vilafranca. Artes gráficas. Vilafranca del Penedès. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XIV | en procés de restauració | Capella d'una nau de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a dues aigües asimètriques. Façana principal composada sobre un únic eix vertical. Portalada amb arc de mig punt amb trencaaigües. Al seu damunt hi ha un ull de bou. El campanar és de cadireta d'una arcada. La façana posterior és de paredat irregular amb un contrafort de cantonada, composada amb un finestral d'arc de mig punt i una espitllera a la planta baixa i dues finestres coronelles a la planta superior. La nau té quatre trams irregulars separats per arcs de diafragma apuntats sobre els que descansa un embigat vist a dues vessants. Els arcs són forners de mig punt apuntats i rebaixats. Hi ha un cos de torre posterior de dues plantes, compost de dos trams amb arcades ogivals més baixes i d'una planta superior amb pilar central i jàsseres paral·leles a la façana. | 08305-62 | Plaça de Jaume I, 7 | L'any 1334 és el de la fundació d'aquesta capella sota l'advocació de Nostra Senyora dels Socors pels frares trinitaris. L'any 1582 passa a ser propietat dels frares de Santa Maria. Més tard passa a mans de Francesc Babau i Bausell i es canvia la seva advocació per la de Sant Pelegrí. El mestre d'obres Miquel Elies i Güell dirigeix unes reformes importants a l'any 1889 que afecten el portal, el rosetó i el campanar. L'any 1934 fou incendiada. L'any 1943 passa a propietat municipal i després d'unes obres de consolidació, s'inaugura al seu interior el monument als caiguts de la Guerra Civil. L'any 1965 s'hi descobrí un finestral romànic i una torre del segle XII, la suposada Torre Dela. L'any 1980 es fan obres de rehabilitació per sala de museu, segons projecte de l'arquitecte Joan Josep Ferrer i Tareia i l'Ajuntament cedeix l'edifici al Museu de Vilafranca. | 41.3468300,1.6965200 | 390951 | 4578079 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73155-foto-08305-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73155-foto-08305-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73155-foto-08305-62-3.jpg | Legal | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Forma part dels equipaments del museu (Vinseum) | 93|85 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 78635 | Castell - Convent de Penyafort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-convent-de-penyafort | <p>Oficina de Patrimoni Cultural (2000), Castell de Penyafort. Sta. Margarida i els Monjos. Diputació de Barcelona. Barcelona. ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan (1986). Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona. GIRONA GALIMANY, Jaume (1985). Les nostres masies. Programa de la Festa Major 1985. Sta. Margarida i els Monjos.</p> | XII-XVII | en procés de rehabilitació. | <p>Complex arquitectònic que integra construccions de diferents èpoques, des de l'edat mitjana fins l'actualitat. Entre les edificacions medievals destaca una torre (de 5,6 m de diàmetre i parets de més d'1,5 m de gruix), amb una petita sala circular a l'interior; dues petites sales corbades perimetrals a la torre, comunicades amb portes de mig punt d'estil romànic; una sala absidial possiblement emprada com a baptisteri i que conserva pintures murals d'interès; l'atri de l'església, una sala rectangular que està decorada també amb pintures murals i inclou una volta d'aresta gòtica amb una clau que mostra les armes dels Espuny (senyors del castell a les darreries de l'edat mitjana i fins al segle XVII); i una sala amb una escala que condueix a la part residencial. L'església és d'una sola nau, coberta amb volta d'aresta amb arcs torals, amb absis rectangular i cripta funerària accessible. La decoració és molt senzilla, amb una gran motllura a la imposta de la volta, finestres cegues i lesenes que continuen fins a terra els arcs torals. L'amplada aparent es veu incrementada per sis capelles a cada costat, que ocupen els espais lliures entre els contraforts de la volta. Al costat de l'epístola del presbiteri hi ha la sagristia. En la primera i la tercera capelles del costat de l'evangeli hi ha portes que comuniquen amb el pati interior del conjunt, i a les capelles dels peus portes que duen a sales annexes. Als peus de la nau hi ha un gran cor de fusta, amb accés des de la mateixa església i des de la torre rodona. A ambdós costats, damunt la sagristia i les capelles laterals, i a nivell del cor, hi ha dues fileres de petites habitacions. Darrera de l'absis de l'església hi ha un edifici de planta rectangular i dos pisos. La planta baixa de la resta de l'edifici té forma de L. L'ala que queda al cos principal de l'edifici, està força compartimentada. L'ala de ponent compta amb una gran nau que en origen era destinada a celler. A la porta, enconat, hi ha un cartell que es data a l'any 1693. A l'extrem del celler hi ha una altra edificació de dues plantes rectangulars, amb accés també des de l'exterior. La planta residencial ha estat en ús fins a l'actualitat. La primera planta ocupa dues ales de l'edifici, amb un total de vint-i-tres espais, sense comptar els passadissos. Tres són cuines que encara conserven els fogons de carbó, i hi ha quatre banys. Dos espais més es troben dins les edificacions medievals de la torre rodona, i comuniquen amb el cor de l'església. De cara al pati interior, hi ha una gran sala-menjador, i una altra sala habilitada com a menjador situada prop de l'angle nord-occidental del conjunt. Hi ha setze dormitoris, dos conserven l'estructura de cambra i alcova. Tots donen a l'exterior, amb finestra o balcó, i la major part estan coberts per voltes catalanes rebaixades, que els donen una presència imponent. Prop del menjador hi ha un gran terrat, que permet accedir a una sala, aïllada de la resta, que es troba en mal estat de conservació. Damunt de les ales residencials hi ha les golfes, on es pot observar la cara interna de les voltes que cobreixen els passadissos i les habitacions, així com les encavallades de fusta. Estan il·luminades per finestres arran de terra. Damunt l'angle de les dues naus hi ha un gran mirador amb tres arcades a cada costat curt i cinc als costats llargs. Bona part de les arcades estan tapiades. A ponent, hi ha un cos annex. Es tracta d'una porxada parcialment tapiada, amb grans arcs de mig punt de més de tres metres de llum, que donen al jardí. L'edifici compta amb dos grans jardins. Un ocupa l'espai central i l'altre queda al costat de ponent. Aquest últim inclou una avinguda envoltada de xiprers que mena fins a la bassa. Al costat de la bassa hi ha un gran pou de planta ovalada, creuat per una arcada d'origen molt probablement medieval. Per últim, a una certa distància a ponent del conjunt edificat hi ha la torre d'un antic molí de vent i les ruïnes d'un altre edifici.</p> | 08251-44 | Castell - convent de Penyafort. | <p>La part més antiga d'aquest conjunt arquitectònic, és el que queda de la casa natal de Raimon Penyafort (1175 / 1185 - 1275), una petita fortificació depenent del castell d'Olèrdola. La majoria d'edificis que es conserven es van construir després de la canonització el sant. L'any 1602 començarem les obres de construcció del convent dominicà de Penyafort, amb una església de dimensions considerables i dues ales de planta rectangular, amb la planta baixa destinada a usos agrícoles i el pis a espais residencials. El 1707 es construí el portal de l'església, que tenia un gran retaule que va ser robat el 1815. L'any 1835 el castell-convent va ser desamortitzat i passà a mans privades. A les darreries del segle XIX pertanyia a l'enginyer Puig i Llagostera, que va renovar l'edifici i l'adaptà com a mansió senyorial. L'any 1936 l'església va ser saquejada i se'n van cremar les relíquies que conservava. Aleshores va ser transformada en presó per a captius de guerra, mentre els propietaris i els masovers seguien emprant la part residencial. Després d'un període de deteriorament i successius canvis de mans, el conjunt va ser adquirit l'any 1980 per la senyora Gallemí. El conjunt va ser declarats el 8 de gener de 1988 Bé d'Interès Cultural, amb la categoria de Monument Nacional. L'any 1997 es creà l'Associació d'Amics del Castell de Penyafort, amb la finalitat de vetllar per la conservació física i els usos socials del castell. L'any 2002, l'ajuntament de Sta. Margarida i els Monjos adquireix el castell - convent</p> | 41.3064900,1.6583200 | 387686 | 4573649 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78635-foto-08251-44-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78635-foto-08251-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78635-foto-08251-44-3.jpg | Legal | Romànic|Gòtic|Modern|Renaixement|Barroc|Contemporani|Neoclàssic|Historicista|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 92|93|94|95|96|98|99|116|85 | 46 | 1.2 | 1771 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||
| 79097 | El Puig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-puig-16 | XVII-XVIII | en procés de rehabilitació | Masia de dimensions mitjanes que conserva la volumetria i les parets mestres. Ha estat rehabilitada i totalment reformada en el seu interior. És una construcció de planta rectangular, amb planta baixa més un pis i sotacoberta, amb teulada a doble vessant. La casa va ser ampliada per la part de llevant, i encara conserva un portal adovellat que ha quedat a l'interior, amb una inscripció de l'any 1619. Actualment té diverses entrades: per un portal adovellat a la façana lateral nord (la qual tenia una inscripció del 1615, actualment erosionada i il·legible) o pels portals de ponent i migdia. Els murs de la construcció són de pedra carejada, i les obertures estan fetes amb llindes i brancals. La casa té coberts de pedra als costats est i oest. Al costat sud hi ha una granja moderna i, molt a prop, es conserva un pou al costat del camí. | 08175-323 | Fonollet | Segons les inscripcions de les llindes, es tracta d'una construcció fonamentalment del segle XVII. La masia surt referenciada en els capbreus dels Hospitalers del s. XVIII. Els avis dels actuals propietaris van venir-hi a viure l'any 1925 com a masovers. Després dels incendis de 1994 la casa va quedar molt afectada, i ara es restaura amb la intenció de dedicar-la al turisme rural. | 41.9932000,1.8412200 | 404022 | 4649671 | 08175 | Puig-reig | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79097-foto-08175-323-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79097-foto-08175-323-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08175/79097-foto-08175-323-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Rosa Serra Rotés i Jordi Piñero | Llinda del portal interior: 161[9] | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 73094 | Magatzems Berger | https://patrimonicultural.diba.cat/element/magatzems-berger | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1986). L'Alt Penedès, dins l'Inventari del patrimoni arquitectònic de Catalunya, vol. 2. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, pp. 208-248. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. | XX | en procés de reforma i restauració. S'han enderrocat algunes naus annexes. | Conjunt de naus aïllades destinades a magatzem de vi. Compost per un conjunt de naus de planta, en origen, en forma de 'T'. Actualment, només es conserva una doble nau de planta rectangular, de 10 trams, amb planta baixa i soterrani i cobertes a dues aigües. Façana principal amb coronaments esglaonats i merlets simulats, ulls de bou i obertures apuntades, partides interiorment. Les parets són de paredat mixte de pedra i maons. | 08305-1 | Carrer de Pere Alegret, 90-92 | L'any 1919 es presenta una sol·licitud d'obres per a construir uns magatzems destinats a la producció vinícola a càrrec de Josep Maria Juvé i Arnabat, segons projecte arquitectònic d'Antoni Pons i Domínguez. L'any 1927 es fa una ampliació. El darrer propietari fou J. B. Berger S.A. Actualment, s'estan realitzant unes obres promogudes per CT ORBIS, S.L amb número d'expedient 1117/06. | 41.3491700,1.7062900 | 391772 | 4578327 | 1920 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73094-foto-08305-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73094-foto-08305-1-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73094-foto-08305-1-3.jpg | Legal | Contemporani|Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antoni Pons i Domínguez | En el Pla Especial i catàleg del patrimoni històric figura amb el nom de magatzems Jové. | 98|105 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 77127 | Ca l'Arcís | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-larcis-0 | AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. PUJOL i DURAN, Delfí (2000). La pagesia a Vilassar. Les cases de muntanya (I); dins Ipsa Arca, núm. 3, juny de 2000. Museu Arxiu de Vilassar de Dalt, pàgs. 42 a 44. SABORIT i ESTRADA, Oriol (2011). Ca l'Arcís (Can Narcís Prats d'Ardenya); dins Singladures: revista d'història i patrimoni cultural de Vilassar de Mar i el Maresme; núm. 29, juny de 2011. Ajuntament de Vilassar de Mat, pàgs. 33 - 38. | XVII | en procés de recuperació després d'haver patit algunes reformes agressives. | Masia de tres cossos situada en un dels punts més elevats del municipi de Vilassar de Dalt, al peu del Turó d'en Torres. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis, amb la coberta, que ha estat refeta, de teules àrabs a dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal, orientada a sud-oest. La porta d'entrada es troba situada en el cos més oriental. Està enlairada per sobre del nivell de l'era en un parell de graons. És d'arc de mig punt fet de maons, però els brancals i el llindar són de pedra granítica ben treballada; així com els de les finestres dels dos primers cossos, que segurament eren els originaris. En el primer hi ha el rebedor i l'accés al pis superior, la part posterior és la cuina. Al costat és menjador i l'altra part de la cuina. Mentre que el cos més occidental antigament era el celler i, posteriorment, la cort de les vaques. També és on hi havia la cambra de cocció i la volta del forn, que possiblement en un origen sobresortia de la façana lateral i va quedar cobert en fer aquest tercer cos. En la planta pis, hi havia na habitació al davant i dues al darrera. A la llinda de la porta que uneix el menjador amb l'entrada hi ha la data de 1693 gravada, que es deu correspondre amb les reformes realitzades amb el canvi de propietat. Els paraments han estat repicats i esquerdejats sense arremolinar i pintats amb pintura protectora de color groguenc. A la dreta hi ha una construcció datada segons una llinda l'any 1944 que no té cap interès històric. | 08214-39 | Camí de la Carena de Vilassar de Dalt a Sant Bartomeu | L'any 1684 en Narcís Prats, descendent del mas Prats d'Òrrius (documentat des del 1291) s'estableix en aquest mas. L'Antoni Colomer de Munt, pagès de Vilassar, que en tenia el domini útil de la terra, li arrenda per cinc anys 'Arrendo tota aquella casa i peça de terra que posseeixo a Vilassar, al lloc anomenat la casa Ardenya'. El preu de l'arrendament són 20 lliures i deu gallines per any que cal avançar cada mig any i que haurà de pagar la part al castell que en té el domini directe. La llenya és pel Narcís i la seva família, la Teresa Blanch, la seva dona i sis fills que tindran. A la mort d'en Narcís Prats, l'any 1732, l'hereu Pau només té 5 anys per aquest motiu es nomena dos tutors fins que tingui l'edat per dirigir l' hisenda. La família Prats viurà al mas fins l'any 1942, quan es traslladen a una sènia de regadiu del pla del Maresme. Durant molts anys de finals del segle XX funciona com a restaurant. Els actuals propietaris ho són des de fa 11 anys. | 41.5384400,2.3464700 | 445487 | 4598738 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77127-foto-08214-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77127-foto-08214-39-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Antigament hi havia un rellotge de sol a la façana que es va malmetre, però l'actual propietari el vol recuperar.Conserva un hipogeu i la boca del forn de pa. A fora hi ha un pou i l'era. L'escut de pany de la porta principal és del tipus borbònic de la Guerra de Successió. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 46147 | Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casanova-0 | XVIII-XIX | en procés d'enrunament. | Les restes de la masia es troben situades a la zona que era denominada veïnat o raval de Vilella, format per un petit grup de cases situades en una mateixa àrea del vessant de ponent de la riera de Castell. Les restes de la masia permeten identificar una estructura principal que devia correspondre a la casa i les restes d'algun petit cobert. La casa és de planta rectangular orientada amb la façana principal cap a l'est. L'estructura de la casa mostra una alçada conservada del murs variable, però que en conjunt és per sobre del nivell del forjat de la planta baixa, podent observar que com a mínim era de planta baixa i primera. Els murs són de paredat comú fet de carreus desbastats i pedres irregulars, amb carreus ben escairats i més grans a les cantoneres. No es conserven obertures senceres visibles, però si que s'observa part d'alguns brancals formats per carreus similars als del conjunt dels murs. A la part oest de la casa hi ha les restes d'algun petit annex. Al davant de la casa hi ha un mur de pedra seca que delimita la terrassa i conforma un petit espai planer. La casa està situada en una zona envoltada d'antigues feixes de conreu abandonades i avui dia ocupades per bosc. | 08057-173 | A la part sud-oest del terme, a la zona coneguda com raval o veïnat de Vilella. | Pràcticament no tenim notícies documentals conegudes que es refereixin a la Casanova. Una de les poques mencions és en un llevador del 1858 conservat a l'arxiu municipal. Tot i això, les característiques arquitectòniques poden correspondre a una casa bastida al segle XVIII. A finals del segle XIX la masia consta registrada com a Casanova del Raval en un llistat de cases de Castell de l'Areny i el seus habitants, en concret al 1898, moment en que figura com a deshabitada. | 42.1629300,1.9374700 | 412228 | 4668413 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46147-foto-08057-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46147-foto-08057-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46147-foto-08057-173-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | S'hi arriba a peu des de Cal Roqueta. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 46146 | Cal Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-riera | XVIII | en procés d'enrunament. | La masia és conformada per les restes de l'estructura de la casa i un annex adossat al costat de ponent, aquestes estan bastides en una terrassa que està delimitada pel sud per un mur de contenció de pedra seca, conformant una mica de placeta al davant. Les restes conservades mostren una casa de planta rectangular, formada per murs d'uns 60 cm de gruix fets de paredat comú fet amb carreus desbastats i algunes lloses, les cantoneres mostren carreus força regulars i bastant polits. L'alçada conservada dels murs de les façanes és molt variable, fent més de 2 metres en alguns punts. A l'interior de l'estructura hi ha les restes d'un mur de càrrega situat a la zona central, el qual a la vegada compartimentava la casa en dues crugies. Al costat de ponent, les restes de l'annex que hi ha adossat a la casa, mostren uns murs formats per un paredat més irregular. | 08057-172 | A la part central de la zona est del municipi. | Al municipi de Castell de l'Areny hi ha dues masies amb la denominació de Cal Riera, aquest fet pot portar a certa confusió. Tot i això, les referències del compliment pasqual de la parròquia de Sant Vicenç de Castell de l'Areny permet identificar amb claredat l'anotació d'aquesta masia Cal Riera almenys a principis de la segona meitat del segle XVIII. En aquesta documentació de la parròquia, la masia consta esmentada al llarg d'aquest segle XVIII i del XIX. A finals del segle XIX, en concret el 1898, segons les dades d'un registre de cases i habitants del municipi de Castell de l'Areny, a la masia Cal Riera hi vivien en aquell moment sis persones. | 42.1749800,1.9568100 | 413842 | 4669731 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46146-foto-08057-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46146-foto-08057-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46146-foto-08057-172-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 119|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||
| 66521 | Molí del Posas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-del-posas | XVIII-XIX | en procés d'enrunament. | L'edifici mostra planta rectangular, constava de planta baixa, dues plantes i una petita golfa o altell; la coberta sembla que era a un sol vessant desaiguant cap al nord. Part de l'estructura està ensorrada, en concret de la teulada, dels interiors i de les façanes sud i nord. Tot i això conserva gran part de la volumetria. Destaca en la façana sud, l'existència del cacau, l'obertura per on es produïa la sortida de les aigües del molí; es tracta d'una obertura en llinda en arc rebaixat fet en lloses, l'interior del cacau és cobert en volta de pedra. L'estructura està bastida adossada al marge del terreny, facilitant l'existència d'accés a l'interior a peu pla en diversos nivells de planta. Algunes de les obertures conservades són de constitució senzilla, en la majoria de casos amb llinda de fusta. L'edifici és bastit amb cantoneres de carreus força ben treballats, els murs són de pedres desbastades tot i que en algunes parts, com la façana principal, mostra parts bastides amb tàpia. A l'entorn de l'edifici principal hi ha algunes restes d'altres estructures, probablement corresponents a edificis destinats a magatzem o al bestiar. A la feixa inferior, pocs metres davant de la sortida del cacau, podem observar una antiga mola encastada en el sòl. | 08268-31 | Prop de l'enllaç de la C-16 amb la C-26, al costat de l'Estany Clar. | Arquitectònicament, l'estructura del molí pot correspondre a un edifici del segle XVIII-XIX. Sense que es conservin visibles elements que permetin aportar una cronologia més precisa. A nivell documentalment, podem fer referència a la cita en el llibre 'Registro de las casas de campo de cada distrito y los aforados de guerra. nº63. 1856 nº 32' (ACBR), en l'apartat corresponent al poble de La Baells on trobem la referència 'Molí del Posas'. | 42.1166300,1.8538400 | 405251 | 4663361 | 08268 | Cercs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66521-foto-08268-31-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66521-foto-08268-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66521-foto-08268-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||||
| 80967 | Casalot del Serrat dels Ermots del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casalot-del-serrat-dels-ermots-del-coll | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | en procés d'enderroc. | Les restes d'aquesta masia permeten identificar la planta de la casa principal, que és de planta rectangular i que conserva una alçat molt divers dels seus murs; la part més alta conservada és fins al que correspondria la planta primera, per contra en alguns punts el mur es troba pràcticament ensorrat. Es tracta de murs de paredat comú amb carreus desbastats de mides diverses i algunes pedres irregulars, a les cantoneres blocs més ben tallats i de mides més grans. L'edifici està bastit en una zona en desnivell, adossant-se per una de les parets al terreny natural. La masia constaria almenys de dos edificis, un a pocs metres de l'altre, i orientats vers el sud. Les construccions estan situades en la zona més planera d'una carena que obra cap a migdia i que forma part del Serrat dels Ermots del Coll. | 08128-33 | a tocar del límit del terme municipal amb Granera. | Es desconeix el nom exacte d'aquesta masia, per bé, que sembla que podria ser una masoveria de la masia del Coll (del terme municipal de Granera). No es conserven elements visibles en l'estructura que permeten concretar una cronologia, tot i que el tipus de murs conservats pot correspndre a una mas d'època moderna, potser del segle XVIII. | 41.7395100,2.0359200 | 419832 | 4621304 | XVIII | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80967-foto-08128-33-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | la masia consta com a Casalot de la Llegenda a la viquipèdia, tot i que no es coneix el nom exacte de la casa. El nom que rep a la fitxa és en relació a la seva ubicació geogràfica dins el municipi, en concret al Serrat dels Ermots del Coll.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||
| 51762 | Cal Ros de les Cabres; Can Mandri; Verals de Colomines; Vil·la d'Ocata | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ros-de-les-cabres-can-mandri-verals-de-colomines-villa-docata | ALBERTINI, E. (1913). Sculptures antigues du Conventus Tarraconensis, dins l'Anuari de l'Institut d'Estudis Catalans (1911-12). Barcelona. ALMAGRO, M.; SERRA, J.C.; COLOMINAS, J. (1945). Carta Arqueológica de España. Provincia de Barcelona. Madrid. ANÒNIM (1901). Crònica del Centre, dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya , núm. 11. Barcelona. ANÒNIM (1900). Excursió a Ocata, dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 10. Barcelona. BALIL, A. (1963). El poblamiento rural en el Conventus Tarraconensis, dins Celticum IX. Paris. BARRAL, Xavier (1978). Les mosaïques romaines et médiévales de la Regio Laietana: Barcelone et ses environs. Barcelona. BASSEGODA i MUSTÉ, Pere (1928). Masnou, notas para la contribución al estudio de la historia de Masnou. Ediciones Iberia. BURÉS, Lluís i MARQUÈS, Anna (1991). La vil·la romana de Cal Ros de les Cabres (El Masnou, el Maresme). Notícia de les darreres campanyes d'excavació, dins Laietània, núm. 6. Mataró. CARRERAS CANDI, Francesc (1903). Les aigües i banys de Barcelona, dins Butlletí de la Reial Acadèmia de Bones Lletres, II Barcelona. CARRERAS CANDI, Francesc (1904). Excursió a la casa romana d'Ocata (Masnou), dins Butlletí del Centre Excursionista de Catalunya, núm. 14. Barcelona. CARRERAS CANDI, Francesc (1904). Orígens de la riera d' Argentona. Barcelona. Carta Arqueològica del Maresme: El Masnou (2009). Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. CASADES, P. (1902). Descubrimientos arqueológicos en Ocata (Masnou), dins Revista de la Asociación Artístico-Arqueológica Barcelonesa, III. Barcelona. CUOMO di CAPRIO, N. (1972). Proposta di classificazione delle fornaci per ceramica e laterizi nell'area italiana, della prehistoria a tutta l'epoca romana, 11. Sibrium . CUYÀS, J. M. (1949). El Palau, important construcció del terme de Teià, dins Museu, 67-69. Mataró. ESTRADA, J. (1969). Vías i poblamiento romanos en el territorio del área metropolitana de Barcelona. Barcelona. FERNÁNDEZ, P. (1972). Hallázgos arqueológicos, dins La Vanguardia del 18 d'octubre de 1972. FERRER, C. (1978). Notes històriques i tradicionals de la vila de Teià . Argentona. GALERA, Ll.; ARTÉS, S. (1975). Notes històriques de la parròquia de Sant Feliu d'Alella. Segons dades de l'arxiu parroquial i altres fonts. Alella. GIRALT, C. i PERA, J. (1985). El Masnou ahir i avui. Caixa d'Estalvis de Catalunya i Ajuntament del Masnou. GOMIS, C. (1980) La Província de Barcelona, dins Geografia General de Catalunya. Bilbao. JÁRREGA, R. (1988). El poblament tardo-romà a la zona de Rubí, dins Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, núm. 28. Rubí. JÁRREGA, R. (1987). Un possible taller i una nova estampilla amforal de la vil·la romana de Cal Ros de les Cabres (Ocata - El Masnou, Maresme), dins El vi a l'antiguitat. Economia, producció i comerç al Mediterrani occidental. I Col·loqui Internacional d'Arqueologia Romana. Badalona. le NY, F. (1988). Les fours de tuiliers Galloromains, dins Documents d'Archéologie Française, núm. 12. Paris. MARQUÈS, A.; RODRÍGUEZ, A. (1993). Època romana-antiguitat. Campanyes 1982-1989, dins Anuari d'intervencions arqueològiques a Catalunya. Barcelona. MARQUÈS i SINCA, Anna (1989). Memòria d'excavacions Cal Ros. Direcció General del patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. MAYER, M. ; RODÀ, I. (1996). Epigrafia, dins Fonaments, núm. 30-31.Barcelona. OLESTI VILA , Oriol (1995). El territori del Maresme en època republicana (s. III -I a. C.). Estudi d'Arqueomorfologia i Història. Caixa d'Estalvis Laietana. Mataró. PELLICER, J. M. (1902). Mataró. Synthesis historial d'aquesta ciutat en relació ab sa major gloria las santas patronas y patricias Juliana y Symphroniana Verges y Martres . Mataró. | IIaC-VdC | en part urbanitzat | Important vil·la d'època romana que s'erigeix al segle II aC i es manté productiva fins el baix imperi, amb una fase de màxim esplendor datada en el segle II dC. Fou descoberta en el segle XIX, l'any 1899, quan el seu propietari d'aleshores, Thomas Morrisson, va emprendre extenses excavacions, fruit de la seva relació i coneixença amb Puig i Cadafalch. Els resultats d'aquestes excavacions no es van publicar mai. El setembre de 1946, J. Serra Ràfols hi va dur a terme una excavació que permeté documentar un mosaic, i a sota un nivell de terra fosca amb abundants fragments de ceràmica ibèrica i campaniana. Xavier Barral, l'any 1978, va publicar un estudi dels mosaics documentats on apuntava l'existència de dues fases constructives: la primera a la segona meitat del segle II dC i la segona a la primera meitat del segle IV dC. Als anys 80 del segle passat es realitzaren diverses intervencions arqueològiques amb l'objectiu de delimitar l'abast territorial, històric i estratigràfic del jaciment. També, entre 1989 i 1990, tot i els treballs anteriors i a conseqüència d'unes obres realitzades sense control arqueològic al carrer Fontanills, es va realitzar una nova intervenció arqueològica destinada a documentar l'afectació que havien patit les restes i excavar dos forns i diversos murs amb paviments associats, que semblaven confirmar la presència d'un centre productor, juntament amb la notícia de l'existència d'un tercer forn a la cruïlla del carrer Sant Miquel i Verge de Núria i un abocador on apareixia àmfora del tipus Pascual 1. És possible que aprop de la vil·la romana hi hagués una necròpolis, ja que en el número 34 del carrer de Nostra Senyora de Montserrat es va descobrir un enterrament de tegulae i notícies anònimes de principis de segle XX, també parlen de monedes trobades en enterraments. | 08118-5 | Entre els carrers Santiago Rusiñol i Ciutat Vila Jardí | Fou descobert i excavat l'any 1899 per Thomas Morrisson que n'era el propietari. Aquests treballs no es van publicar i les restes documentades foren tapades l'any 1902 per la seva vídua. El 1946 fou excavat per J. Serra Ràfols. L'any 1959 consta que Lluís Galera, aficionat local, hi intervingué. No és fins els anys 80 (1984, 1986, 1989 i 1990) que s'hi tornen a fer excavacions. L'any 1992 s'efectua un control arqueològic de les feines de restauració de la masia. | 41.4824500,2.3249600 | 443644 | 4592536 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51762-foto-08118-5-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51762-foto-08118-5-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51762-foto-08118-5-3.jpg | Legal | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | (Continuació bibliografia)PELLICER, J.M. (1930). Troballes arqueològiques. La il·lustració llevantina romànica de Masnou, dins Butlletí del Centre Excursionista de Premià, núm. 43. Premià de Mar.PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Caixa d'Estalvis Laietana, Mataró. PREVOSTI, M.; SANMARTÍ, J.; SANTACANA, J. (1987). Algunes hipòtesis sobre els objectius i estratègies de la colonització romana a la costa central de Catalunya, dins les Jornades Internacionals d'Arqeueologia Romana. De les estructures indígenes a l'organització provincial de la Hispania Citerior. Granollers.PUIG i CADAFALCH, J.; FALGUERA, A.; GODAY CASALS, J. (1934). L'Arquitectura Romana a Catalunya. Barcelona.RIBAS, Marià (1976). El Maresme en els primers segles del Cristianisme. Barcelona.SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit.SANMARTÍ, J. (1987). Laietania ibèrica. Estudi d'Arqueologia i Història. Barcelona.SERRA i PAGÈS, R. (1928). Crònica del centre, dins Butlletí C.E.C / Barcelona.SERRA RÀFOLS, J. de C. (1962). Joyas antiguas de Estañol (Gerona), dins Archivo Español de Arqueologia, núm. 35-36. Madrid. SERRA RÀFOLS, J. de C. (1928). Baetulo-Blanda. Forma Conventus Tarraconensis. Barcelona.SERRA RÀFOLS, J. de C. (1960). Restos antiguos y columnas de procedencia barcelonesa descubiertas en la barriada de Sants, dins Cuadernos de Arqueologia e Historia de la Ciudad, núm. 1. Barcelona.SERRA-RÀFOLS, J. de C. (1962). Estratos ibèricos debajo de villas romanas en la Costa Catalana, dins VII Congreso Nacional de Arqueología. Barcelona.VICENS, F. (1948). Les restes romanes del Masnou, dins MUSEU. Mataró. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||
| 54372 | Can Feliu de les Barraques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-feliu-de-les-barraques | <p>OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany.</p> | XVII-XIX | en part enrunat | <p>Conjunt d'estructures on destaca un cos principal de forma rectangular, del que es conserven els angles de les parets amb una alçada conservada, en alguns punts d'aproximadament un metre, i que permet entreveure una estructura de planta baixa i un possible pis, de carreus de pedra local, ben escairats i de dimensions variables lligats amb argila i argamassa. No es conserva la coberta i la runa no permet entrar en algunes dependències de la casa. Una part de l'estructura aprofitaria el terreny natural per assentar part de l'edifici sobre la roca natural. També s'observen altres dependències annexes que acabarien de conformar la rectoria juntament amb dos grans murs de contenció fets de pedra seca amb carreus de pedra local ben escairats i petites feixes de camps al voltant, que indicarien un agricultura incipient i de caire autosuficient.</p> | 08134-96 | Vall de Vallcàrquera | <p>Segons Felip Boix aquest mas va estar ocupat fins èpoques recents, ell encara recorda quan aquest petit mas estava habitat a mitjan segle XX. La ràpida erosió de les estructures i la pèrdua de la memòria col·lectiva sobre l'existència d'aquest edifici posa en evidència la necessitat de revalortizació del patrimoni, i sobretot el patrimoni rural del municipi del Figaró. La destrucció d'una edifici d'aquestes caractístiques no respon exclusivament a causes naturals, sinó que la intervenció humana ha causat bona part de l'espoli així com l'abundant presència d'excursionistes i la ocupació de bona part dels masos abandonats va portar a una política de destrucció sistemàtica d'aquest tipus d'estructures.</p> | 41.7208000,2.2672800 | 439053 | 4619037 | 08134 | Figaró-Montmany | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54372-foto-08134-96-1.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-09-21 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98|119 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 49728 | Bòbila o teuleria de Cal Forroll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bobila-o-teuleria-de-cal-forroll | XIX-XX | en general l'estructura està força ben conservada però mostra algunes parts que s'estan malmeten. | La bòbila de Cal Forroll està definida per un edifici de planta irregular, conformada en base a una estructura de planta allargada, tendint a una forma rectangular amb l'extrem sud-est arrodonit, i un cos adossat al costat nord-est, tendint el conjunt a una planta en forma de L invertida. Estructura principal, el cos o la nau allargada és de dos nivells, i coberta a quatre aigües amb el carener nord-oest a sud-est seguint l'orientació de la nau. L'edifici està bastit adossat al terreny en el costat de ponent, facilitant l'accés a peu pla a nivell de planta primera per aquest costat. L'edifici comptava amb diversos accessos a la planta semisoterrània. L'interior està conformat per una gran cambra o túnel que conforma una mena de figura oval allargada, en la que hi ha diversos accessos cap a l'exterior. Interiorment, les parets són bastides amb obra, maons, i part rebaixada en el terreny natural, el túnel té coberta de volta, en alguns trams de mig punt i en altres apuntat, fet tot en maó massís com a continuació de le parets. A l'exterior gran part dels murs són de blocs de pedra en els que també hi ha alguns maons intercalats. El nivell superior i el cos adossat a l'extrem més nord són bastits amb material d'obra força contemporani, bàsicament totxanes i maons de diverses tipologies i acabats. | 08092-87 | Al costat sud-oest de la casa de Cal Forroll. | No es coneix la data en que es va posar en funcionament aquesta bòbila, és probable que ja funcionés al segle XIX coincidint amb l'època de creixement de població i urbanístic, moment en que es requeria molt material constructiu d'obra; també és l'època en que es construeixen les fàbriques tèxtils a peu del riu Llobregat. Tampoc s'ha pogut conèixer la data exacta de tancament de la bòvila, a les primeres dècades del segle XX encara funcionava, hi ha algun veí del poble d'edat molt avançada hi havia treballat. Després del seu tancament, al llarg dels anys la bòvila ha tingut diversos usos. | 42.0349800,1.8768900 | 407037 | 4654270 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49728-foto-08092-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49728-foto-08092-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49728-foto-08092-87-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Segons ens han explicat i com és habitual, la cambra inferior era la cambra de cocció, on es col·locava la llenya que feia de combustible a fi de generar calor per la cocció de l'obra; a la planta superior es disposaven les peces repartides convenientment per tal de que la cocció fos homogènia. A l'exterior hi havia les zones de treball on es preparaven les peces que després s'haurien de coure. La matèria prima per l'elaboració de les peces provenia de la mateixa zona, l'argila d'uns afloraments propers i comptaven amb aigua que arribava fins allà mateix. Els propietaris encara conserven alguns motlles de fusta de teules i maons. | 119|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||||||
| 46121 | Roure de Puig Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-puig-vell | en general l'estat de conservació és bo, però mostra algunes branques que van perden les puntes, segurament per l'edat de l'exemplar. | El roure de Puig Vell està situat en el marge que hi ha a pocs metres al nord de la casa, al peu de la pista. Es tracta d'un exemplar de roure de dimensions destacables, mostra un diàmetre aproximat d'uns 235 cm (mesurat al voltant de 120 cm del terra), una altura de canó d'uns 280 cm d'alçada aproximadament. El canó es divideix en diverses branques que es bifurquen en altres tot formant la capçada. | 08057-147 | A pocs metres de la masia Puig Vell. | 42.1648300,1.9480500 | 413105 | 4668613 | 08057 | Castell de l'Areny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46121-foto-08057-147-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08057/46121-foto-08057-147-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||||||
| 81221 | Barraca de l'Estudiant a la Baresma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lestudiant-a-la-baresma | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6027) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | en general força ben conservades però la barraca auxiliar mostra força vegetació que la cobreix parcialment i algun signe de deteriorament. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada doble i en part adossada al marge del terreny pel costat nord; mostren planta irregular, per bé que la barraca principal tendeix a circular. Amdues tenen les portes d'accés orientades a migdia, són coronades per llinda plana monolítica, a la barraca principal, sobre la llinda hi hauna petita obertura. La barraca auxiliar, al costat de llevant, era emprada bàsicament per guardar-hi l'animal. | 08128-287 | a la zona de la Baresma, aproximdament a la part central i a ponent de la pedrera. | 41.7625600,2.0291600 | 419299 | 4623869 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81221-foto-08128-287-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81226 | Barraca de l'Estrada a la Llandriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lestrada-a-la-llandriga | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6796) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | en força bon estat, tot i que mostra algun signe de deteriorament. | Barraca de pedra seca del tipus terrera de marge, sense que l'estructura sobresurti del frontal del marge; l'espai interior de la barraca és de planta irregular; la porta d'accés és de llinda plana monolítica i té orientació al nord-est. Al costat de la barraca, en el mateix marge hi ha una escala amb graons de pedra per pujar a la feixa de sobre la barraca. | 08128-292 | a la zona de la Llandriga, en un marge dels camps del conreu que hi ha al sud-oest del polígon. | 41.7612200,2.0099000 | 417696 | 4623739 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81226-foto-08128-292-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81237 | Xup del Serni | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xup-del-serni | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 462) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | en força bon estat però es recull que comptava amb una part cobertora que no es conserva. | Dipòsit d'aigua de planta circular, sembla que en part picat a la pedra i part construït, conserva restes visibles del mur en el que es pot veure el revestiment hidràulic. | 08128-303 | al nord-est del nucli urbà, a la zona del Racó del Rovell. | 41.7619400,2.0246100 | 418920 | 4623805 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81237-foto-08128-303-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Era emprat per recollir i acumular aigua de pluja. En la denominació s'utilitza la forma xup que és la denominació popular que reben aquest tipus d'aljub a la zona.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 40086 | Font de Can Moret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-moret | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | en estat ruïnós | <p>Font, mig soterrada, situada a tocar del torrent de Can Carlons, al nordoest de Can Moret de Dalt, a un indret gairebé inaccessible degut a les bardisses. Es tracta d'una construcció proveïda d'una canal feta de maó massís, per on raja un filet d'aigua que cau a un seti de pedres. Al voltant de la font, hi ha les restes d'una estructura feta de totxo i morter relacionada directament amb aquesta. El seu estat ruïnós dificulta la seva interpretació; podria tractar-se dels bancs o de la coberta de la font.</p> | 08005-217 | Can Moret. Polígon 5, parcel·la 57 | 41.6640400,2.2383100 | 436588 | 4612756 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40086-foto-08005-217-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40086-foto-08005-217-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 40076 | Sínia de Can Pau Adjutori | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-can-pau-adjutori | <p>PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.</p> | XX | en estat d'abandó | <p>Sínia situada a les proximitats del torrent del Sot d'en Girbau. Es tracta d'una màquina d'elevar aigua formada per una roda horitzontal que, accionada per mitjà d'un animal que donava voltes fermat a l'extrem d'un pal horitzontal solidari amb el seu eix, engranava amb una altra roda vertical i movia una cadena, l'extrem inferior de la qual era submergida a l'aigua del pou. Avui dia, la sínia resta abandonada i tot els seus elements estan molt malmesos.</p> | 08005-207 | Can Pau Adjutori. Polígon 3, parcel·la 62 | <p>Segons Joaquim Batlles Jo, propietari de la masia, la sínia bombejava aigua, primer per mitjà d'un animal i, anys després, amb un motor.</p> | 41.6395700,2.2579300 | 438198 | 4610025 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40076-foto-08005-207-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40076-foto-08005-207-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-01-18 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 40214 | Xarxa de recs de Can Pagès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xarxa-de-recs-de-can-pages | PUIG I ROCA, Jordi (2007). Masies de l'Ametlla del Vallès. L'estructuració d'un territori durant mil anys. Regidoria de Cultura de l'Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. | XIX | en estat d'abandó | Xarxa de recs situada entre Can Pagès Vell i Can Pagès Nou, que permetia regar bona part dels camps de la zona, amb l'aigua provinent del pou gros. Les sèquies són fetes de paredat comú, coronades amb rajola i de mides variables segons els trams -oscil·len entre 70 cm i 1m d'amplada i 50-80 cm d'alçada-. | 08005-345 | Can Pagès. Polígon 2, parcel·les 102 i 103 | 41.6388300,2.2757400 | 439680 | 4609931 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40214-foto-08005-345-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40214-foto-08005-345-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40214-foto-08005-345-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 119|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 80982 | Forn d'obra del Rossinyol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-dobra-del-rossinyol | -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | XVIII-XX | en el moment de la visita s'havia fet una neteja exterior i interior de l'estructura; en no trobar-se en ús l'estructura es va malmetent amb el pas del temps. | Es tracta d'un forn d'obra de planta rectangular, bastit en un terreny en desnivell; l'estructura és en part excavada en el propi terreny natural i part construida per murs de pedra amb poc morter. La façana principal compta amb dues obertures en arc rebaixat obrades amb pedra desbastada. Actualment és visible part de l'espai interior del forn, concretament de l'espai on es col·locava el material d'obra per coure. | 08128-48 | a la sud del terme municipal, al nord-oest de la masia el Rossinyol. | La masia el Rossinyol mostra una àmplia evolució cronològica testimoniada en diferents fases constructives de reforma i ampliació de la casa i els edificis annexes que conformen el conjunt del mas, documentat ja des de l'època medieval. En aquest sentit, es molt probable que el forn d'obra correspongui al període de reformes més contemporànies, des de finals del segle XVIII, XIX o XX. Aquest tipus d'estructures sovint eren reconstruides i reutilitzades al llarg de diferents segles. | 41.7319400,2.0135000 | 417958 | 4620485 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80982-foto-08128-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80982-foto-08128-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80982-foto-08128-48-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | És molt habitual que els forns d'obra es construeixin en zones en desnivell a fi de facilitar l'accés a les diferents cambres, la de combustió per la part més baixa del terreny i la de cocció, situada a la part superior i amb accés des del nivell de terreny situat a una cota més alta. | 119|98 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||
| 81026 | Font de la plaça de la Pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-la-pedrera | XXI | en el moment de la visita la font estava inutilitzada. | Es tracta d'un font urbana formada per una estructura amb una base de pedra de línies rectes, a manera de dos blocs rectangulars, en un dels quals hi ha inserida una estructura de ferro on hi ha l'aixeta de la font. L'estructura de ferro compta amb un frontal de planxa inclinat amb la part frontal estriada. | 08128-92 | a la plaça de la Pedrera, al parc infantil que hi ha a la plaça de la Pedrera. | Font instal·lada arran de les darreres obres de reforma de la plaça i més concretament del parc infantil. | 41.7600400,2.0135500 | 417998 | 4623604 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81026-foto-08128-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81026-foto-08128-92-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 51 | 2.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 42705 | Forn de calç III del Prat de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-iii-del-prat-de-dalt | XVIII-XIX | en eixamplar el camí es va enderrocar una gran part del forn de calç. | Forn de calç del qual només en queda el mur orientat al sud-est. Al costat dret del mur, hi ha una cova excavada en el sauló amb el marc d'una porteta de fusta, que servia de refugi. Actualment és ple de bardisses i heura. A l'eixamplar el camí, el mur amb la boca del forn foren enderrocats. | 08033-264 | El Camp Gran | Els forns de calç o olles de calç són construccions tradicionals que es troben arreu de Catalunya. Fets de pedra i fang, al seu interior es feia una combustió de llenya per a obtenir calç. Antigament la calç era un material molt necessari, ja que s'utilitzava en la construcció per a fer les parets (per a unir les pedres), barrejada amb aigua i argila o sorra; també s'utilitzava per a arrebossar les façanes i emblanquinar les cases. També servia a impermeabilitzar les cisternes i els safarejos així com per a desinfectar i també tenia un ús agrícola per a ensulfatar les plantes contra les plagues. El procés de transformació de la pedra en calç es feia per combustió, mitjançant un forn de forma rodona fet dins la terra o la roca. Es necessitaven temperatures entre 800°C i 1000ºC perquè el carbonat càlcic s'alliberés de l'anhídrid carbònic i passés a òxid de calci. Però per a aconseguir aquest procés es necessitava una preparació llarga i feixuga. Aquestes tasques duraven al voltant d'uns tres mesos i començaven entre el gener i el febrer, quan les feines agrícoles eren més escadusseres. Primer de tot, es necessitava combustible, que s'obtenia desbrossant el bosc. El següent pas era la feixuga feina d'arrencar la pedra amb pics i malls. Després es transportava la pedra i els fogots amb els carros fins al lloc on era situat el forn. Aquest s'omplia posant de forma circular les pedres depenent de la seva mida: a baix les més grosses i a dalt del curull les més petites. A la part inferior es deixava una finestra o boca per introduir-hi la llenya amb una mena de forca anomenada gavell. Quan començava l'encesa, ja no es podia parar fins que el mestre calcinaire deia que la pedra era ben cuita. Un forn de la capacitat abans esmentada trigava de vuit a deu dies i quan els entesos deien que ja era al seu punt segellaven la boca del forn i la part superior o curull amb pedres i fang durant quatre o cinc dies més. Passat aquest temps ja era a punt per desenfornar i transportar la calç en carros a la seva destinació per al seu ús. D'aquesta antiga activitat, tan estesa només resta el mut testimoni d'aquells forns que en l'actualitat estan mig enrunats i tapats per la vegetació. La producció de calç va tenir una certa importància fins a mitjans segle XX, com ho demostra l'existència de moltes olles o forns arreu del territori. | 41.6718600,2.1455800 | 428876 | 4613697 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42705-foto-08033-264-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42705-foto-08033-264-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42705-foto-08033-264-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | El Sr. Oller, propietari de les terres del Prat de Dalt, on es troba el forn, situa en aquest indret, un fet històric. Sembla ser, que durant la retirada de les tropes republicanes, de la Guerra Civil Espanyola, alguns demòcrates republicans, pensant que la única falta que havien comès era estar en el costat dels vençuts, van decidir no passar cap a França a través dels Pirineus. Dos d'ells, van decidir amargar-se en el forn de calç, excavant en un dels costats del forn, una cova de sauló on no s'hi cap de peu. Però la mala sort va fer que els 'regulars del dictador', els trobessin i despullats, els afusellessin allí mateix. El Sr. Oller, no recorda exactament si els cossos dels dos republicans varen quedar enterrats just per damunt del forn de calç, o bé per sota, on hi ha la figuera i els avellaners de la font però que de ben segur que es trobaven allí; el que no recorda exactament si encara hi estan enterrats o si bé, fa uns anys es recuperaren els ossos i foren col·locats en algun nínxol al cementiri municipal. | 94|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 66577 | Antic traçat del tramvia de sang de Berga a les mines de Fígols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-tracat-del-tramvia-de-sang-de-berga-a-les-mines-de-figols | <p>CAMPILLO, X. (dir.) (2002): Les vies verdes com a equipament turístic: Anàlisi funcional i condicionament. El tramvia de sang de Berga a les mines de Fígols, Bellaterra, Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Universitat Autònoma de Barcelona. NOGUERA, J. i SISTACH, M. (1991): La mineria al Berguedà, Berga, Àmbit de Recerques del Berguedà. SALMERON, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà, Barcelona, Terminus.</p> | XIX | en conjunt es troba en bon estat. Recentment s'ha dut a terme una actuació de rehabilitació, hi ha algun tram, però que s'ha hagut de modificar ja que algun tram del traçat no es conserva. | <p>Infraestructura ferroviària construïda per donar sortida al carbó que s'extreia de les mines de Cercs. Era una línia de ferrocarril de tracció animal, és a dir, les vagonetes eren arrossegades per matxos. Per a l'època en què es va construir aquest sistema ja era obsolet. Normalment en aquests casos el recorregut havia de tenir un cert pendent que afavorís la baixada per gravetat (en què les vagonetes solien anar plenes i no calgués arrossegar-les) mentre la pujada fos mitjançant cavalleries amb vagonetes buides. En el cas d'aquest traçat pràcticament no hi havia cap desnivell (el desnivell total acumulat només era de 80 m) i fins i tot el tram des de les mines fins a Berga feia una mica de pujada. En principi només tenia dues estacions, la d'inici a Berga i la final al peu del santuari de la Consolació. El recorregut dins del terme municipal de Cercs era el següent: hi entrava a l'alçada de l'Estany Clar i el Molí d'en Ponça, seguia direcció la Tossa, el Gall, la Comassa, travessava el torrent de les Garrigues i el riu de Peguera, seguia cap a les Mulleres del Gall, el pla de Sant Jordi, el coll de Melques, la Rodonella, la vall de la Garganta (on actualment hi ha la central tèrmica) i acabava a tocar del Santuari de la Mare de Déu de la Consolació. Per tal d'intentar mantenir el mateix nivell en tot el recorregut, aquest era molt sinuós (en alguns trams molt semblant al pas de l'actual C-16 per dins del municipi). La línia tenia una longitud de 14,5 km, dels quals 13,1 km estaven dins del terme municipal de Cercs. La plataforma ferroviària i els ponts tenien una amplada de 2 m. Les vies eren de fusta amb un recobriment metàl·lic superior i una amplada de 840 mm, poc habitual. En total hi havia vint viaductes o ponts, corbats i de poca llargada per mirar de mantenir sempre la mateixa cota; d'aquests vint ponts se'n conserven sis dins del tram de Cercs: sobre el molí d'en Ponça, sobre l'Estany Clar, sobre el camí de Tossa, sobre el torrent de les Garrigues, sobre el riu de Peguera i entre la Rodonella i la central tèrmica. En alguns trams la plataforma es sustentava en murs de pedra en sec, magníficament obrats i que encara es conserven en perfecte estat. Només hi havia un túnel, a la zona del Gall i avui en dia desaparegut per les obres de la C-16, i dues petites trinxeres, de les quals se'n conserva una a la zona del camí de Tossa. Les vies eren unes barres llargues fetes amb fusta de faig sobre les quals es clavaven, mitjançant escàrpies, uns passamans de ferro de 56x13 mm de secció que facilitaven el rodament dels vehicles. Les vies de fusta descasaven sobre travesses de fusta.</p> | 08268-87 | Diversos indrets del terme municipal. | <p>Fou construït entre els anys 1868 i 1871 per Ramon Salvadó, soci de l'empresa 'la Carbonera Española', que en aquell moment ja estava explotant algunes mines; és el ferrocarril més antic de la comarca del Berguedà. En els inicis donava sortida al carbó produït en aquesta zona que era consumit per les indústries berguedanes i per una bona part de les colònies industrials del riu Llobregat. A partir de 1887, quan va entrar en servei el tram de ferrocarril entre Manresa i Olvan, el carbó arribaria a altres indústries de la resta de Catalunya, per bé que calia transportar amb carros el carbó des de l'estació final de Berga, situada prop de cal Parraquer, fins l'estació d'Olvan, situada a tocar de la colònia Rosal, on acabava en aquell moment el ferrocarril. Es va clausurar l'any 1904 quan va entrar en servei el tram de ferrocarril de via estreta entre Cal Rosal i Guardiola de Berguedà. No obstant, la zona més propera a la Consolació va continuar donant servei fins a meitats del segle XX. Entre altres serveis, el tram entre Cercs i Fígols es va utilitzar per transportar les teules fabricades al cap del municipi i que anaven destinades als edificis de les colònies de Sant Josep i de Sant Corneli.</p> | 42.1776900,1.8629000 | 406090 | 4670131 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66577-foto-08268-87-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Tot i que la via es va desmantellar amb la idea de recuperar el màxim de material han quedat alguns petits trams de l'original sistema de vies. Hi ha un projecte per intentar recuperar la plataforma en una via verda que passaria per l'interior dels nuclis de Berga, Cercs, Sant Jordi, la Rodonella i la Consolació. Les coordenades pertanyen a l'emplaçament de l'antiga estació del ferrocarril 'Fígols-las Minas'. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 80938 | Ca la Miquela | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-la-miquela | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -GUAL I PURTÍ, J. (2010): Monistrol de Calders, del calaix, una imatge i una història. Ajuntament de Monistrol de Calders i Zenobita edicions. | XII-XIX | en conjunt es troba en bon estat, tot i que part de les seves façanes i probablement dels nivells superiors requeririen d'una actuació de rehabilitació. | Es tracta d'un edifici dividit en dos volums, cadascun d'ells amb un tractament arquitectònic totalment diferenciat. El primer volum, el principal i més gran, és de planta rectangular i organitzat en alçat en planta baixa i dos nivells més, amb una coberta de teules formant dues vessants amb el carener orientat en paral·lel a l'eix longitudinal de l'edifici. El segon nivell d'aquest volum és una remunta, la qual cosa es pot observar clarament gràcies a l'obra dels murs perimetrals. Mentre que la planta baixa i el primer pis els paraments estan fets a base de carreus de pedra formant a voltes filades irregulars o bé un paredat comú, a la planta segona els paraments són de maó massís sense cap tipus de revestiment. La façana visible d'aquest volum (la nord), a la planta baixa presenta tres finestres de posició irregular, mentre que a cadascuna de les plantes superiors, mostra quatre eixos verticals d'obertures (finestres). Totes les obertures són senzilles i no disposen de cap element decoratiu destacable. Pel que fa a l'interior de la planta baixa (que acull un bar), aquesta compta amb coberta de volta feta en pedra tosca. En relació al segon volum, aquest s'adossa al primer pel costat nord-oest, a la façana principal i a manera de cos de porxo i galeria; aquest també s'organitza en alçat en planta baixa i dos pisos, això sí, amb una cota de coberta inferior. També està cobert per teules formant dues vessants amb el carener orientat en paral·lel respecte l'eix longitudinal de tot l'edifici. La planta baixa d'aquest volum la conforma un porxo amb dos arcs de mig punt rebaixats realitzats amb dovelles de pedra que descansen en brancals definits pel paredat comú dels paraments. El porxo disposa d'una coberta singular, a base d'una volta de mocador, de pedra tosca, que s'adossa a la façana del primer volum tot amagant, en part, l'antiga porta d'accés a dit volum. Aquesta porta presenta una factura noble, amb uns brancals de carreus de pedra regulars, ben tallats i escairats amb motllures al cantell, els quals suporten una llinda monolítica de pedra amb el cantell també motllurat. A la façana i a nivell del primer pis s'observa una finestra amb els emmarcaments monolítics, de pedra, amb l'ampit motllurat que sobresurt lleugerament de la línia de façana. Al costat d'aquesta finestra s'observa com l'obra dels paraments podria ser el d'una finestra tapiada. En el segon pis i gairebé a la zona del capcer s'observen dues senzilles finestres sense cap element decoratiu remarcable. A la façana que dona a la plaça i al primer pis s'observa un senzill balcó ampitador sense emmarcaments remarcables i rematat per una llinda en forma d'arc rebaixat. La barana és de ferro de disseny senzill amb barrots verticals i passamà simple. El segon pis presenta dues obertures tot simulant una galeria de dues obertures, una d'elles tapiada, rematades per un arc de mig punt i amb una barana de ferro de les mateixes característiques que es disposen en el balcó del pis inferior. L'obra dels murs exteriors son de pedra formant un paredat comú a voltes revestit amb un arrebossat simple, força malmès, i altres trams, com per exemple els paraments al costat del balcó, que presenten un aplacat de peces quadrades regulars, probablement ceràmiques. | 08128-4 | Al centre del poble. Plaça de la pedrera, 6. | L'edifici de Ca la Miquela es considera que es correspon amb la ubicació de l'església documentada com a Sant Joan del Solà, capella dedicada a Sant Joan Baptista, i que consta com a capella privada propietat de la família Solà, successors dels Guardiola (del proper mas el Solà, situat vers el sud i a l'altra banda de la riera de Sant Joan). La nissaga Solà hi tenia dret d'enterrament i benefici. Del 1844 consta instrument notarial de compra venda per part de la família Solà a Ramon Comas, mestre d'obres de Granera, de les restes de l'antiga església, les quals sembla que serien aprofitades en la construcció d'un nou immoble. En conjunt, la major part visible de l'edifici respon a una construcció d'època moderna, segurament dels segles XVII i XVIII (sembla que aprofitant restes de l'edifici anterior), encara que amb reformes i segurament una ampliació posterior, probablement part de l'estructura pot ser del segle XIX arran de la compra de l'edifici per part de Ramon Comas; tanmateix, esmentar que part del mur nord visible exteriorment, s'ha identificat, per part de diversos historiadors, com a possibles restes de l'església medieval de Sant Joan del Solà o de Guardiola. La capella de Sant Joan de Guardiola o del Solà, que depenia del mas Guardiola i després del Solà, consta documentada ja en època medieval (en notícies del 1206 i 1315, segons les fonts). Bibliogràficament consten diferents referències que vinculen l'emplaçament de Ca la Miquela (o Bar 'Sport') i possiblement part de l'estructura dels murs de la planta baixa amb l'església, es deu a que consta en la documentació que la capella distava 200 vares (poc menys d'un metre) de l'església parroquial. Al llarg del segle XVIII consten referències en documents notarials en els que la capella hi apareix esmentada com a límit d'afrontacions o referent físic, en la ubicació de peces de terres, cases,.. En documents de venda, àpoques, etc. (ACA, Pere Pujol, Notari públic de Moià, Manual 1722-1723; Josep Bussanya, Notari públic de Moià, Manual 1777; Francesc Vilarrúbia, Notari públic de Moià, Manual comú, 1818; Josep Ribot de Morató, Notari públic de Moià, Manual comú, 1843-1844). Es conserva el document (ACA, Josep Ribot de Morató, Notari públic de Moià, Manual comú, 1843-1844) del 1844, de venda de la capella per part de D. Joan Baró del Solà, amo i possessor del Mas Solà de Guardiola, de la parròquia de Sant Feliu de Monistrol de Calders, a Ramon Comas, mestre de cases; en el document es fa menció a l'estat ruïnós de la capella, fet que impedia poder-hi celebrar missa, esmentant que feia dos anys que havia caigut la volta, quedant únicament les quatre parets dempeus, tot i que malmeses. També hi consta que la capella es troba separada de la casa del Solà, a l'altra banda de la riera, i que la capella exteriorment, tenia una llargada de 74 pams de llevant a ponent i de migdia a tramuntana per la part posterior de 30 pams; fent menció a les diferents afrontacions. Es fa referència a que D. Joan Baró del Solà té la capella com a amo de la casa del Solà de Guardiola, de Monistrol de Calders, per línia successòria directa a D. Isabel de Guardiola, que ja la posseïa l'any 1444, i a ella li pertanyia per títols legítims i per possessió antiga i immemorial dels seus predecessors. | 41.7600000,2.0134700 | 417991 | 4623600 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80938-foto-08128-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80938-foto-08128-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/80938-foto-08128-4-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | L'origen del nom de Ca la Miquela el trobem amb Miquela Mundet, muller de Ramon Comas, mestre d'obres de Granera, qui pels volts de 1844 va adquirir les restes de l'antic edifici existent a l'indret, sembla que corresponents a l'antiga església de Sant Joan, i hi construí una casa de planta baixa i dos pisos. (ERILL, G.; GUAL, J.; MANENT, Ll. (2006): 14)L'immoble allotja el Bar Sport als seus baixos, d'aquí que l'edifici sigui conegut i referenciat també amb nom de l'establiment. Es creu que aquest edifici es troba ubicat a l'indret on hi havia l'antiga església d'origen medieval de Sant Joan i que pot conservar part de la seva estructura, bàsicament en el perímetre del volum principal i especialment en el parament del mur nord de l'edifici. Raó per la qual, a més de la denominació de Ca la Miquela, també es citi com antiga capella de Sant Joan. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||
| 49744 | Pont del carrilet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-carrilet | -BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Gironella: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -LACUESTA, R. i GONZÁLEZ, X. (2008): Ponts de la província de Barcelona: comunicacions i paisatge, Diputació de Barcelona, Barcelona. | XIX | en conjunt es conserva en bon estat però hi ha diversa quantitat de vegetació que ha crescut al mig del pont. | El pont del carrilet al seu pas per la Riera de Clarà al costat de la colònia Viladomiu Nou va ser forma part del traçat de l'antic tren de Manresa a Guardiola de Berguedà. Es tracta d'un pont format per murs d'encofrat de formigó, que sembla correspondre a un reforç o reparació de l'estructura antiga de murs de pedra. Compta amb quatre arcs de mig punt de mides iguals i un de més petit a cada extrem. El paviment actual és de pedra trencada (grava gran), les baranes són biguetes de formigó verticals i tubs de secció circular disposats horitzontalment. | 08092-103 | ubicat al pas de la riera de Clarà, tocant a Viladomiu Nou. | El pont forma part del traçat de l'antic carrilet de Manresa a Guardiola de Berguedà, el tram Puig-Reig fins Olvan es va inaugurar l'any 1887, any que es creu que pot coincidir amb l'acabament de la construcció del pont. | 42.0046800,1.8841100 | 407591 | 4650898 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49744-foto-08092-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49744-foto-08092-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El pont està ubicat en la partió dels termes municipals de Gironella i Casserres. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||||
| 49715 | Fites de terme a les roques de Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fites-de-terme-a-les-roques-de-sant-marc | XIX-XX | en conjunt es bo, però la tipologia de roca es degrada amb facilitat. | A la zona de les roques de Sant Marc es localitzen diverses marques de terme; unes són a la part superior del balmat que pocs metres a l'oest de la capella i les altres, les més emblemàtiques, en el mateix pla de roca i fins uns blocs de pedra situats uns metres més cap al sud. Es tracta de fites de terme realitzades rebaixant la roca, conformen una mena de regates, o solcs estrets i allargats, d'entre vint i pico i trenta i pico centímetres de llarg. Podem localitzar diferents formes de marques, com una creu, per tant dues regates creuades, dues regates conformant una forma de T, o una regata amb un forat petitó a cada costat. Les marques situades a capdamunt de la roca, en la zona més propera a la capella de Sant Marc, hi ha col·locada al damunt les marques l'estructura de suport d'una senyera. | 08092-74 | En el pla de roca que s'estén a l'oest i fins sud-oest de l'església de Sant Marc de Cal Bassacs. | Les marques de terme tenen la funció d'indicar els límits de les diferents parcel·les, per tant, de les diferents propietats. Les marques que es localitzen més a l'extrem d'aquest sector de Sant Marc delimiten, a més, el límit del terme municipal, per tant són fita de partió dels dominis municipals. | 42.0167500,1.8751900 | 406870 | 4652248 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49715-foto-08092-74-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49715-foto-08092-74-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2026-08-05 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | A les Roques de Sant Marc, a l'oest i sud-oest de la capella fins l'extrem sud de les roques, indret anomenat Fita de les Roques de Sant Marc. Les marques de límit de terme es localitzen en diferent punts de la roca, a l'extrem sud de la placa on hi ha uns grans blocs, també a la part superior dels blocs.En un dels blocs de l'extrem sud-oest, un jove d'Olvan hi van localitzar fa poc temps l'existència d'una inscripció grabada a la roca. | 98 | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||||||
| 81215 | Barraca del Cuell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cuell | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6029) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | en bon estat però hi ha força vegetació cobrint part de l'estructura. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada a l'est. | 08128-281 | a la dreta de la Golarda, al nord dels Gorgs Blaus. | 41.7757400,2.0259700 | 419050 | 4625336 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81215-foto-08128-281-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al davant de la barraca hi ha una taula i bancs de pedra.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81110 | Barraca del Baltasar a les Quintanes del Mas Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-baltasar-a-les-quintanes-del-mas-pujol | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 7353) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | en bon estat però amb vegetació pel voltant. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, amb porta de llinda plana monolítica encarada al sud-oest. | 08128-176 | a la quintana del mas Pujol, prop de la zona on hi havia hagut el mas. | Codi Amics de la pedra: bbamp | 41.7577900,2.0017400 | 417013 | 4623366 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81110-foto-08128-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81110-foto-08128-176-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El Baltasar disposava de tres barraques en diferents zones de Monistrol de Calders.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||
| 81192 | Barraca 2 de la Carena de Puigllobató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-2-de-la-carena-de-puigllobato | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill i Pinyot (codi 6217) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | en bon estat però amb vegetació pel voltant. | Barraca de pedra seca del tipus aèria aïllada, de planta circular, coberta de falsa cúpula i porta de llinda plana monolítica orientada a l'est. | 08128-258 | a la zona central de la meitat sud del municipi, en el vessant nord-est de la carena de Puigllobató. | 41.7432700,2.0143300 | 418041 | 4621742 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81192-foto-08128-258-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 81109 | Barraca del Baltasar al Racó de la Llandriga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-baltasar-al-raco-de-la-llandriga | Wikipedra: http://wikipedra.catpaisatge.net/ Autor fitxa: Gustau Erill (codi 6854) http://www.xerolit.cat/triabarraques.html | XIX-XX | en bon estat però amb vegetació pel voltant. | Barraca de planta circular excavada en un marge, amb porta de llinda plana encarada a llevant. | 08128-175 | a la zona de la Llandriga, sota el Serrat del Gordi. | Codi Amics de la pedra: bll3 | 41.7612200,2.0046700 | 417261 | 4623744 | 08128 | Monistrol de Calders | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81109-foto-08128-175-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | El Baltasar disposava de tres barraques en diferents zones de Monistrol de Calders.Autor de les imatges: Gustau Erill Pinyot. | 119 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3983,10 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc