Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 72505 | Trespins de can Llebre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trespins-de-can-llebre | COSTA I SAVOIA, E. i TORT I DONADA, J. Vilada i la seva rodalia: guia geogràfica. Gestió i Serveis Socioculturals. Barcelona. 2003 | El Trespins de can Llebre és un exemplar de l'espècie 'Pinus sylvestris o Pinus nigra', les mesures del qual són entre 18 i 20 m d'alçada, i 4 de perímetre a la soca. El volt de canó de les branques (1,76 / 1,68 / 1,85) i un diàmetre de capçada de uns 14 metres de mitjana. El pi està situat als plans del voltant de la casa de can Llebre, enmig de la zona boscosa per bé que abans era tot superfície de camps de la casa. Actualment es troba a l'extrem nord d'uns planells, just al peu de la pista de can Llebre a Roset. Segons l'Enciclopèdia Catalana el pi roig (dit també alaga o melis, o rojal, o rojalet o sebó) (P. sylvestris), pot arribar fins a 40 m d'altura, té l'escorça rogenca, les fulles aparellades, de 3 a 7 cm de llarg, glauques i torçades, i les pinyes de 3 a 6 cm de llargària. | 08299-129 | Sector nord. Can Llebre | 42.1530300,1.9251300 | 411195 | 4667326 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72505-foto-08299-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72505-foto-08299-129-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | És fonamental protegir i no modificar les condicions del medi on s'ha desenvolupat l'arbre. La superfície ocupada per les arrels sol ser molt més gran que la projecció de la capçada sobre el sòl. Es considera que qualsevol mena d'intervenció que es produeixi a menys de 10 metres (en sentit radial) més enllà del límit de la capçada pot tenir efectes a l'arbre. Seria interessant fer un seguiment del bon estat de l'espècimen. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||
| 72504 | Alzina de la Masó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-maso | Bo. Malgrat tot, en algun moment es va pintar una gran creu vermella al tronc que s'hauria pogut estalviar. | Alzina (Quercus ilex L.), que es troba al costat de la casa de la Masó. Ubicada a la cruïlla entre les pistes de la Masó al castell de Roset i a la casa de Roset. Es troba en una zona de bosc mixt en una raconada més humida del normal a causa de la proximitat al torrent de la font de l'Arç, en un punt enclotat. Es troba envoltada de pi roig i roures (al costat més solei). L'arbre està gairebé adossat a un gran roc que ocupa tot el sector nord-est, i que l'inclina créixer direcció sud-oest. La capçada és atapeïda i allà on s'estén per sobre la roca pren la seva forma arrodonida habitual. L'alzina es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables. El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut, sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla, amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril -maig. Les glans maduren al començament de la tardor. Les mides aproximades del tronc són: 3'70 m de perímetre a la soca. 2'85 m. de volt de canó. Estimem que una altura d'entre 12 i 15 m. | 08299-128 | Sector oest. Casa de la Masó | 42.1480300,1.9179400 | 410594 | 4666779 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | És fonamental protegir i no modificar les condicions del medi on s'ha desenvolupat l'arbre durant els més de cent anys que fa que viu en aquest lloc. La superfície ocupada per les arrels sol ser molt més gran que la projecció de la capçada sobre el sòl. Es considera que qualsevol mena d'intervenció que es produeixi a menys de 10 metres (en sentit radial) més enllà del límit de la capçada pot tenir efectes a l'arbre. Seria interessant fer un seguiment del bon estat de l'espècimen. El punt on es troba l'alzina s'ha disposat d'algunes vies d'escalada a la paret de la roca. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||||
| 42716 | Alzina de la Torre Marimon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-la-torre-marimon | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. | Alzina (Quercus ilex L.), que es troba al parc de la Torre Marimon, prop de la caseta de la bàscula de pesar. Es troba aïllada de la resta de vegetació; La capçada és espessa i la seva escorça fosca i clivellada. Es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables . El marge es dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut , sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla , amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril -maig . Les glans maduren al començament de la tardor . Mesura 15 m d'alçada total x 15 m d'amplada de capçada x 3,75 m de volt de canó x 3,20 m de volt de la soca x 1 metre des del terra al coll principal. | 08033-275 | Entre el Torrent Sec i la riera de Caldes | La fusta de l'alzina és dura i compacta i s'utilitza per fer eines de pagès i fusteria . Les branques, des de temps immemorial, es fan servir per fer llenya i carbó vegetal de qualitat excel·lent . | 41.6125300,2.1695600 | 430809 | 4607090 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42716-foto-08033-275-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42716-foto-08033-275-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | És fonamental protegir i no modificar les condicions del medi on s'ha desenvolupat l'arbre durant els més de cent anys que fa que viu en aquest lloc. La superfície ocupada per les arrels sol ser molt més gran que la projecció de la capçada sobre el sòl. Es considera que qualsevol mena d'intervenció que es produeixi a menys de 10 metres (en sentit radial) més enllà del límit de la capçada hauria de ser autoritzada prèviament. S'hauria de dur a terme un pla director de gestió i fer un seguiment periòdic (dues vegades a l'any) de l'estat de salut d'aquest espècimen. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 42657 | Alzina de l'Abei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-labei | PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. | Alzina (Quercus ilex L.), que es troba prop d'un revolt de la carretera que va a Sant Sebastià de Montmajor, en una zona de bosc mixt humit i obac. Es troba aïllada de la resta de vegetació; La capçada és espessa i la seva escorça fosca i clivellada. Es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables . El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut , sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla , amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril -maig . Les glans maduren al començament de la tardor . Mesura 15 m d'alçada total x 3,45 m de volt de canó x 6,65 m de volt de la soca. | 08033-216 | Muntanya del Farell | La fusta de l'alzina és dura i compacta i s'utilitza per fer eines de pagès i fusteria . Les branques, des de temps immemorial, es fan servir per fer llenya i carbó vegetal de qualitat excel·lent . | 41.6497700,2.1357200 | 428031 | 4611253 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42657-foto-08033-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42657-foto-08033-216-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | 2021-05-26 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | És fonamental protegir i no modificar les condicions del medi on s'ha desenvolupat l'arbre durant els més de cent anys que fa que viu en aquest lloc. La superfície ocupada per les arrels sol ser molt més gran que la projecció de la capçada sobre el sòl. Es considera que qualsevol mena d'intervenció que es produeixi a menys de 10 metres (en sentit radial) més enllà del límit de la capçada hauria de ser autoritzada prèviament. S'hauria de dur a terme un pla director de gestió i fer un seguiment periòdic (dues vegades a l'any) de l'estat de salut d'aquest espècimen. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 58379 | Jardins de Can Maristany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jardins-de-can-maristany | <p>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona. PHILIPS, Roger (1989). Los Arboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</p> | <p>Jardí que correspon a la finca de Can Maristany, actual seu de l'Escola Municipal de Música. Malgrat la presència de palmeres mortes degut a la plaga de l'escarabat morrut (Rhynchophorus ferrugineus) , hi ha presència d'algunes espècies interessants dins el conjunt, que cal esmentar. És el cas d'una alzina (Quercus ilex L.) , una olivera i tres xipressos (Cupressus sempervirens). Cal destacar l'alzina que es troba plantada en una zona aïllada de vegetació, davant de la façana orientada a migdia. La capçada és espessa i la seva escorça fosca i clivellada. Es tracta d'un arbre perennifoli amb fulles coriàcies molt variables . El marge és dentat i punxant a les fulles més joves. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc i el revers blanc i pelut , sobretot a les fulles més velles. El fruit és la gla , amb les escames de la cúpula no punxats. L'alzina floreix als mesos d'abril -maig . Les glans maduren al començament de la tardor . Mesura uns 12 m d'alçada total per 1,80 m de volt de la soca, de la qual surten quatre branques, amb un volt de canó màxim de 90 cm. Pel que fa als xipressos, es tracta de 3 arbres ubicats a les dues entrades de Can Maristany. Presenten tots ells una forma piramidal. Les fulles són imbricades i la floració és monoica, amb flors masculines i femenines en el mateix arbre. La pol·linització es produeix entre els mesos de febrer a març,. Els fruits són arrodonits, en forma de gàlbuls d'uns 3 a 4 cm de diàmetre. Mesuren uns 16 a 18 metres d'alçada, amb un volt de canó d'1,10 per un volt de soca d'1,20 cm aproximadament per l'exemplar més gran. Finalment, destaca una olivera (Olaea europaea L.), arbre perenne que en condicions òptimes pot viure centenars d'anys. Té un port mitjà, mesurant uns quatre metres d'alçada. Segueix una estructura vegetativa de corm formada per arrel, tronc i fulles. El tronc és recargolat, gruixut i ramificat. L'escorça, si bé en els exemplars joves és llisa i amb tonalitats gris clares, en aquesta concretament es comencen a observar clarament les fissures i l'enfosquiment típic del pas dels anys. La fusta és dura. La capçada arrodonida, atapeïda i irregular ha estat podada de forma molt irregular. Les fulles són simples, coriàcies, lanceolades amb les vores senceres i l'àpex agut. Es disposen de manera oposada i són persistents, és a dir, que la fulla no cau habitualment fins passats dos o tres anys de la seva formació. La seva longitud varia entre 3 i 8 cm d'amplada i entre els 1 i 2 cm. El pecíol és curt, mesurant uns 0,5 cm. L'anvers de la fulla és d'un color verd fosc amb una certa lluïssor a causa d'una cutícula que és poc permeable a l'aigua i típica de les espècies xeròfiles. Al revers, les fulles són de color verd gris platejat a causa de la presència de pèls tectors anomenats tricomes que tenen la funció de retenir la humitat. Les flors de l'olivera comencen a florir a finals de març. Són petites de color blanc o blanc groguenc amb quatre pètals soldats per la base. El fruit de l'olivera és l'oliva.</p> | 08172-185 | Carretera de Vilassar de Dalt, 52-54 | <p>Actualment és la seu de l'escola municipal de música. Abans de passar a propietat municipal, la família Maristany hi havia adequat unes instal·lacions de minigolf. Pel que fa a la fusta d'alzina podem dir que aquesta és dura i compacta i s'utilitza per fer eines de pagès i fusteria. Les branques, des de temps immemorial, es fan servir per fer llenya i carbó vegetal de qualitat excel·lent . Pel que fa al xiprers, és pot dir que aquest arbre és originari de l'orient, concretament des de l'Iran fins a Líbia, trobant-lo actualment en llocs on les glaçades no superin els -10ºC. Aquest arbre pot arribar a ser centenari, mesurant 35 metres d'alçada. L'emissió de pol·len pot arribar a tenir efectes molt desagradables per les persones al·lèrgiques. Finalment, i en referència a l'olivera, cal recordar que la seva fusta és apreciada en ebenisteria i construcció pel seu alt poder de resistència a la podridura. Finalment, de l'olivera El nom d'olivera prové del llatí òleum, oli, i Europaeus, d'Europa del grec (Europaios, d'Europa) és un arbre de la família de les oleàcies originari de l'Àsia Menor que es conrea des de l'antiguitat a tota la conca mediterrània. També es coneix amb els noms d'oliu i oliver i la varietat salvatge rep el nom d'olivera borda o ullastre. L'olivera conreada (l'ullastre és una planta autòctona) va aparèixer a la regió mediterrània fa ja milers d'anys, després que al seu lloc d'origen, l'Orient Mitjà (7.000 anys). Al Peloponès, el conreu de l'olivera començà al voltant del segle III aC. Després, al segle XVI, els europeus van portar l'olivera a Amèrica. El seu hàbitat són les regions càlides i seques amb un clima temperat. Les varietats salvatges habiten a terrenys pedregosos, garrigues i formacions del litoral mentre que les varietats de cultiu es planten en grans extensions i també podem trobar exemplars a parcs i jardins. L'olivera és una planta molt present en moltes cultures mediterrànies. Ja a l'antiga Grècia l'oli d'oliva era considerat element sagrat i era emprat per ungir reis i atletes. Tanmateix les branques fulloses de les oliveres eren símbol d'abundància, glòria i pau i eren utilitzades per coronar els guanyadors de jocs i guerres. Segons la mitologia l'olivera va ser un regal de la deessa Atenea al poble de l'Àtica. Aquest arbre també es troba present a la cultura egípcia on les seves branques són considerades com un símbol de benedicció i purificació. Un exemple és que es troben presents en una representació de la tomba del faraó Tutankhamon. A Roma, Horaci, el poeta, esmenta el fruit fent referència a la seva dieta personal. També es troba esmentada en l'Odissea d'Homer, on Ulisses s'hauria arrossegat per sota de dos brots d'olivera, i a la Bíblia (una branca d'olivera hauria mostrat a Noè la fi del diluvi, etc).</p> | 41.4932300,2.3625400 | 446790 | 4593709 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58379-1850.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58379-1851.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Científic | Inexistent | 2026-09-01 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És fonamental protegir i no modificar les condicions del medi on s'ha desenvolupat l'arbre durant els més de 100 anys que fa que viu en aquest lloc. La superfície ocupada per les arrels sol ser molt més gran que la projecció de la capçada sobre el sòl. Es considera que qualsevol mena d'intervenció que es produeixi a menys de 10 metres (en sentit radial) més enllà del límit de la capçada hauria de ser autoritzada prèviament. S'hauria de dur a terme un pla director de gestió i fer un seguiment periòdic (dues vegades a l'any) de l'estat de salut d'aquest espècimen. Tanmateix s'hauria de protegir el seu perímetre així com el de l'olivera per tal que els infants no s'hi enfilessin constantment i els malmetin. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||
| 67772 | Barraca de vinya al mas la Vila | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-vinya-al-mas-la-vila | <p>SOLER i BONET, Josep (1994). Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca del Bages. Centre d'Estudis del Bages, Manresa.</p> | XIX-XX | <p>Barraca de vinya de planta rectangular (500 cm per 160 cm). Està excavada a l'interior del terreny natural, format per argiles. Aprofitant el desnivell que separa dos camps de conreu, trobem l'única obertura de la barraca, que és l'entrada. Està orientada a llevant, i presenta unes mesures de 80 cm d'alt per 60 cm d'ample. Antigament l'obertura deuria ser més alta, doncs avui s'acumula argila al peu d'aquesta entrada de manera que sols és possible accedir-hi a quatre grapes. L'alçada interior és de 180 cm en el seu punt més alt. El sostre, salvant lleugeres irregularitats, és pla. S'observen quatre petits forats en un lateral de 20 cm x 20 cm, que servirien per a deixar-hi petits objectes. Al costat oposat a l'entrada, i transversal amb aquesta, hi ha una banqueta, també d'argila, d'uns 40 cm d'alt. Al llarg de totes les parets i sostres veiem marques dels estris emprats per a la construcció d'aquesta excepcional barraca.</p> | 08277-121 | Mas La Vila, 08279 Talamanca | <p>En el cas del Bages, la presència de barraques està íntimament relacionada amb el conreu de la vinya. Tot i que actualment la vinya ha quedat reduïda a unes àrees molt concretes. Hi ha estudis que ens parlen de la importància de la vinya en aquesta zona durant l'època romana i medieval. La continuïtat d'aquest conreu i la seva importància queden palesos pels nombrosos testimonis que encara queden presents. A principis del XVIII la vinya ja era molt important a la zona del pla. A partir d'aquest moment es va viure una extensió del conreu al Bages, més en el pla que en els altiplans, fins arribarà fins al s. XIX. Superada la crisi de la fil·loxera, el conreu de la vinya recuperarà el nivell productiu anterior a la crisi fins a principis del segle XX, quan el reclam de noves inversions en el camp vitícola comportà l'abandonament de terres per part d'un gran nombre de petits pagesos. El conreu de la vinya requeria una contínua presència del pagès al vinyar, fet que comportava la necessitat de disposar d'un lloc proper on aixoplugar-se o guardar les eines, més si tenim en compte que sovint hi havia una distància considerable entre la peça de conreu i la residència del pagès. La majoria de barraques tenen les parets interiors completament fumades, la qual cosa sosté la idea que servien com a aixopluc davant dels possibles canvis climàtics. Les magnífiques condicions tèrmiques que ofereixen l'interior de les barraques devien ésser una bona compensació dels rigors del sol estival, i també un lloc segur on esperar a recer el final d'un temporal. A part d'aquestes utilitzacions més genèriques, hi havia tot un seguit de funcionalitats més específiques que no es poden deixar de banda. El pagès, adaptava les construccions de pedra seca a les seves necessitats, les quals podien variar molt segons l'època, el lloc o el conreu. Als municipis bagencs del Pont de Vilomara, Talamanca i Mura, les barraques s'adossaven a les tines que hi havia a prop dels camps. A més de refugi servia per a protegir l'accés a la tina per la part inferior. Les barraques bagenques presenten uns trets molt uniformes. El material bàsic és la pedra utilitzada gairebé sense treballar. Només en els llocs més destacats de la construcció, com les cantoneres, llinda o obertures es retallen les arestes dels blocs. Les barraques bagenques destaquen sobretot per la seva simplicitat. Són de dimensions reduïdes si les comparem amb les construccions més meridionals o baleàriques. La planta és quadrada o circular i d'un sol habitacle. SOLER (1994:22)</p> | 41.7299600,1.9518400 | 412827 | 4620325 | 08277 | Talamanca | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67772-foto-08277-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08277/67772-foto-08277-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2020-10-07 00:00:00 | Quim Serdà Manau | És excepcional a la zona, on totes aquestes construccions són de pedra seca. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 83033 | Llegenda del pas d'Hannibal pels Empedrats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-pas-dhannibal-pels-empedrats | CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1995). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí; Informació inèdita facilitada per Albert Rumbo i Soler. | III ac | Conten que en la seva heroica travessa que el va menar de Sagunt fins a la península itàlica, el general cartaginès Anníbal, per tal de travessar els Pirineus, va menar el seu multitudinari exèrcit, elefants inclosos, pel camí dels Empedrats que discorre per la població de Gisclareny. | 08093-123 | Al lloc homònim. Pista de Bagà a la Font de l'Adou. PK.4. creuat el torrent sender PR.125 1200 m. | No hi ha dubte que en el marc de la segona guerra Púnica Haniibal per a defensar-se de la derrota Cartagines va decidir d'atacar Roma per sorpresa amb un exèrcit d'elefants emprenent un llarg viatge des de Cartago fins a la capital del futur imperi. Per a creuar els Pirineus va buscar els passos més assequibles i fàcils per a poder-los franquejar motiu del qual va utilitzar el curs del riu Segre com a via d'accés per la zona d'Organyà, La Seu d'Urgell i seguir el curs fins a 'Augusta Lívica'. Es tractava d'un pas més aviat fàcil. El camí dels Empedrats amb el seu estret i dificil congost resulta un pas molt dificil per a franquejar el Pendís, car hom creu que el camí mes idòni era per Greixer, Clot de Sant Pere i coll d'escriu. El pas dels Empedrats si vé resultaria tal i com s'ha vist una via de pas d'orígen més aviat medieval resultaria ser un camí més aviat dificultós per al pas de la transhumància i evidentment molt difícil o quasi impossible per al pas dels elefants. Recents estudis han corraborat que Hannibal va creuar el pas dels Pirineus pel coll de Panissars a la Jonquera ja que segles després s'hi va construïr la via Augusta, els mausoleus de Pompeu i la 'Mansio summumm viri Pirineum'. | 42.2773800,1.8188800 | 402608 | 4681250 | 08093 | Gisclareny | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83033-foto-08093-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83033-foto-08093-123-3.jpg | Inexistent | Romà | Patrimoni immaterial | Costumari | Privada | Científic | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | És evident que el camí existeix, el personatge també i l'esdeveniment és cert. Ara bé, el què no sembla tan probable és que els tres elements confluïssin a la nostra comarca. En aquest sentit, la major part d'historiadors que han treballat el tema coincideixen en opinar que, segurament, l'exèrcit d'Anníbal camí de Roma va passar pels indrets més accessibles del Pirineu, i més concretament per la zona del Pertús i del coll de Panissars (a cavall de les comarques del Vallespir i l'Alt Empordà). N'hi ha d'altres, però, que consideren que el general cartaginès va travessar el Pirineu per la seva part central, i que amb la finalitat d'evitar les zones d'influència de la colònia grega d'Empúries, aliada dels romans, Anníbal va utilitzar la vall del Segre per travessar els Pirineus, camí d'Itàlia. Fos com fos, aquesta segona possible ruta tampoc garanteix el pas de l'exèrcit cartaginès pel Camí dels Empedrats, doncs si va seguir el camí del Segre, aquest queda molt més allunyat en direcció oest. Altra cosa fora que hagués travessat per la Catalunya central tot buscant el Segre en la seva part final, just abans d'entrar a França, per la zona de Puigcerdà i la Guingeta d'Ix, però aquesta possibilitat no la contemplen les fonts històriques; tan sols les llegendàries.En qualsevol cas, el què si que resulta indiscutible és que la llegenda cal situar-la l'any 218 aC, moment en el qual Anníbal, després d'assetjar la població valenciana de Sagunt va dirigir les seves tropes cap a Roma en el què fou l'inici de la segona Guerra Púnica (218 aC – 201 aC) entre Roma i Cartago. | 83 | 63 | 4.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||||||
| 80154 | Sarcòfag del bisbe Pere de Planella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-del-bisbe-pere-de-planella | <p>AD(1969); ' Último documento sobre Moyá hallado y trascrito per el P. Picanyol. Cuestionario Zamora '. Pàg. 274. Modilianum, Octubre. Galobart i Soler, J (1993); L'església de Moià i els seus constructors(1673-1749). Pàg. 70-74. Modilianum núm. 8-9. Moià. Homs i Forcada, A (2003); Inventari del Bisbat de Vic. Fitxa núm. BdV 0002888.00, Fitxa núm. BdV 0002888.04, Fitxa núm. BdV 0002888.05 Vic. Vic. Martos i Moreno, E (2003); Inventari del Bisbat de Vic. Fitxa núm. BdV 0002888.01, Fitxa núm. BdV 0002888.02, Fitxa núm. BdV 0002888.03 Vic. Vic. Masalles i Rivera, A(2007), font oral. Tarradell i Mateu, M; Riu i Riu, M; Giralt i Raventós, E (1988); Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II. Pàg. 23-55. 2a edició. Ed. Parcir Selectes. Manresa</p> | XIV | <p>Sarcòfag de gres de forma rectangular i amb coberta troncopiramidal amb la superfície lleugerament còncava d'1,60 x 0,92 m, amb una profunditat d'uns 47 cm. Està decorat amb baix relleu policromat amb colors blau, vermell, groc i també amb pa d'or. La paret frontal del sepulcre es distribueix en traceries gòtiques: 4 arcs apuntats a banda i banda amb rosasses i la representació del que sembla un lleó amb la boca oberta a la base de cada parella d'arcs. A la banda central de la cara de la tomba hi ha un arc ogival trilobulat d'on emergeixen dos àngels amb ales portant l'escut dels Planella, un llenguado mirant a l'oest. Als carcanyols dels arcs a la zona superior hi ha motius vegetals. La capa pictòrica es troba en bastant bones condicions. Als laterals de la tomba es repeteix l'escena dels àngels amb ales portant l'escut sota l'arc trilobulat. L'altre costat de la tomba no es pot observar ja que el sepulcre està empotrat pràcticament a la fornícula de la capella del Santíssim. L'ascensió de l'ànima és representada a la coberta del sepulcre, dos àngels sostenen una tela on es situen dues ànimes que oren. A sobre dels àngels hi ha un motiu vegetal, rosetó o lluna. Se suposa que a l'altra banda de la tomba hi ha la mateixa imatge. La forma piramidal s'acaba amb la petita base d'una creu, està trencada i enganxada per la part inferior, on hi ha un Crist crucificat també policromat La tomba descansa sobre unes mènsules amb forma de lleó ajagut en actitud de repòs. Les escultures estan totalment policromades i tenen detalls encara conservats. A banda i banda del sepulcre, i no molt simètricament, es troben quatre escuts d'armes en pedra gres, de la família Planella en el que és representat un peix, un llenguado, en l'escut ogival amb una faixa central de forma horitzontal. S'observa alguna resta de policromia en un dels superiors.</p> | 08138-246 | Casc urbà - Capella del Santíssim Sagrament de l'Església de Santa Maria | <p>La família Planella comença a agafar importància a la vila durant el s. XIV en afers de negocis tèxtils i adquirint propietats. Els Planella eren senyors comtals, guerrers i eclesiàstics que van tenir domini senyorial de la vila de Moià fins a l'any 1501. Pere de Planella va néixer a Moià en una data indeterminada i va morir a Barcelona l'any 1385. Al questionari Zamora de l'any 1789 es confirma el coneixement que tenia la gent de l'existència de les cendres de l'anomenat 'Pedro de Planella' en una 'primorosa urna'. Va destacar dels Planella com a eclesiàstic i el seu primer càrrec important va ser el de canonge de la seu de Mallorca, l'any 1361 va ser nomenat bisbe d'Elna al Rosselló. A Barcelona va fer construir la càtedra episcopal del cor de la catedral i va consagrar la basílica de Santa Maria del Mar.</p> | 41.8493600,2.1238100 | 427265 | 4633422 | 1385 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80154-foto-08138-246-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80154-foto-08138-246-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80154-foto-08138-246-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Renaixement|Medieval | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Religiós | 2020-01-17 00:00:00 | Cristina Casinos | És estrany que n'hi hagi dues ànimes representades quan en principi només hi havia una persona enterrada. Això permet pensar que pot ser el Bisbe Planella no va ser enterrat en aquest sarcòfag, com popularment es diu. Seria molt interessant l'estudi i la seva intervenció ja que és un dels pocs exemples d'escultura gòtica policromada | 93|95|85 | 52 | 2.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||
| 68576 | Casuarina del passeig de Vilanova (Casuarina Cunninghamiana) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casuarina-del-passeig-de-vilanova-casuarina-cunninghamiana | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original d' Austràlia, pertany a la família 'Casuarinaceae'. Té una escorça de tacte aspre i fissurat de color marró fosc amb fulla molt reduïda de color verd gris que broten a mitjans de primavera. La floració és unisexual, les masculines en forma d'espiga (aments) i les femenines en aments cònics que es produeix a la primavera. Els fruits són de color verd marró que neixen a principis de la tardor. Resistent a primera línia de mar, a la contaminació urbana i industrial. Té un creixement ràpid i una longevitat mitja, essent un element botànic ornamental. Té una alçada de 11 mts, un diàmetre de 40 cm i ocupa una amplada de 9 mts. L'estat sanitari és normal i és un exemplar poc comú. | 08270-698 | Pg de Vilanova (Centre Poble) | 41.2375900,1.8046400 | 399829 | 4565821 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És espècie única en el seu entorn i singular per les seves dimensions, per la raresa de l'exemplar, per la seva estètica. L'expectativa de vida és alta, però la situació és pobre. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||
| 60383 | Església de Santa Bàrbara | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-santa-barbara | XX | <p>Edifici de construcció moderna feta en totxo i pedra, planta rectangular i parcialment arrebossada i pintada de blanc. Teulada a dues aigües amb campanar adjunt, de planta quadrada, sobreelevat per damunt del carener de la nau. Decoració en vitralls plomats.</p> | 08191-48 | La Botjosa. | 41.8056100,1.8953000 | 408233 | 4628783 | 1969 | 08191 | Sallent | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2020-09-30 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | És església parroquial. | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||||||
| 87304 | Puig Madrona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/puig-madrona | Gómez-Bolea, A et al. (2010) Estudi de les comunitats brio-liquèniques i els micromicets al Parc de Collserola. Memòria. https://www.parcnaturalcollserola.cat/pdfs/recerca/recerca_parc_1987_2013s.pdf Jordà, J.M. (1998) Albirant la història de l'ermita de la Mare de Déu de la Salut del Papiol. El Papiol: Efadós. | Cim de 341 m. d'altitud, ubicat entre els municipis del Papiol i Sant Cugat del Vallès, dins la serra de Collserola. A la part més alta hi ha una torre de vigilància d'incendis de 16 metres d'alçada, i al seu peu hi ha l'ermita de la Salut i el vèrtex geodèsic 286123001. A més se sap de l'existència d'un poblat ibèric a dalt del turó. El lloc és un mirador esplèndid del Baix Llobregat, de la carena de Collserola, de les muntanyes de Montserrat, Sant Llorenç del Munt i Vallès enllà fins al Montseny. La importància d'aquest espai natural està evidenciat en estudis recents, com el que assenyala la presència de líquens interessants. En concret resulta important, per la seva singularitat, la primera cita per a Catalunya, pel que fa a la flora criptogàmica, de l'espècie 'Porina byssophila'. Aquesta es va detectar en les prospeccions liquèniques a les Escletxes de Papiol i Puigmadrona, i s'han catalogat 38 líquens saxícoles i terrícoles, dels quals 32 són nous tàxons per a la flora del Parc de Collserola, com aquest mencionat (Bolea, et al.: 2010: 354). | 08158-143 | Puig Madrona | És tracta d'una muntanya paleozoica que domina el territori del Papiol. Per aquestes muntanyes s'havia sofert molt per les bandades de llops, que atacaven la gent. Abans, per fer una cassolada d'arròs agafaven l'escopeta i anaven a caçar un parell de conills; la caça era molt abundant, com també els bolets (Jordà, 1998 :19). A mig vessant hi ha l'ermita de la Mare de Déu de La Salut. L'entorn de la capella, amb vistes des del Prat de Llobregat i fins al congost de Martorell, ha estat habilitat com a àrea d'estada del Parc Natural de Collserola. Aquest sector, situat entre els termes del Papiol, Molins de Rei i Sant Cugat del Vallès, és un dels punts d'accés al parc de Collserola per l'extrem oest, des d'on es poden fer passejades al Puig Madrona i al Torrent de l'Amigonet. S'hi accedeix des del Papiol per la pista forestal que comunica amb Valldoreix i des de Valldoreix a través del camí de Can Montmany. | 41.4511500,2.0237600 | 418459 | 4589301 | 08158 | El Papiol | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87304-foto-08158-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87304-foto-08158-143-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És el punt més alt que domina tot el municipi. Aquest cim està inclòs al llistat dels 100 cims de la FEEC. El repte dels '100 Cims' és un projecte de la Federació d'Entitats Excursionistes de Catalunya (FEEC) que es va iniciar l'1 de juliol de 2006 i que pretén fer conèixer Catalunya per mitjà de l'excursionisme, assolint els seus cims mes representatius i emblemàtics. En el llistat actual de 308 cims, característics i ben repartits per tota la geografia de parla catalana, s'inclouen també alguns d'Andorra i de la Catalunya Nord. El repte, per a qualsevol federat de muntanya, consisteix en fer-ne 100 d'aquest catàleg.. Els cims tenen, bàsicament, tres característiques comunes; ser un cim referenciat, tenir un accés normal (que no requereixi obligatòriament material d'escalada) i que tingui una extensa visió del territori que l'envolta. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||||
| 56824 | Placa commemorativa a Lluís Companys | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-a-lluis-companys | REGIDORIA DE MEDI AMBIENT (2002) Jardins, parcs i places de Palau-solità i Plegamans. Palau de Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | XX | Es tracta d'una placa commemorativa al president Companys, situada a la plaça de Lluís Companys, a la confluència de l'avinguda Diagonal amb el carrer del Dr. Navarro. És obra de l'artista local Núria Soley. A la placa, que és de fang i de reduïdes dimensions, hi ha representats l'escut de la Generalitat de Catalunya, i els peus i les cames d'una persona. Presenta el següent text gravat: 'PLAÇA DE LLUÍS COMPANYS I JOVER 1882-1940 PRESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA'. | 08156-84 | Plaça de Lluís Companys, s/n, 08184, Palau-solità i Plegamans. | Lluís Companys i Jover (Tornabous, l'Urgell, 1882 - Barcelona, 15 d'octubre de 1940): Polític català d'ideologia catalanista i republicana. És l'únic president de govern elegit democràticament executat a l'estat espanyol. Va ser el primer president del Parlament de Catalunya (1932-1933), ministre del Govern Espanyol (segon semestre del 1933), president de la Generalitat de Catalunya republicana (1934 i 1936-1940) durant la Segona República Espanyola i president d'ERC (1933-1934). | 41.5887400,2.1761000 | 431329 | 4604444 | 1997 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08156/56824-foto-08156-84-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Núria Soley | És el punt de trobada en l'ofrena floral anual en homenatge al president de la Generalitat, afusellat a Montjuïc per l'exèrcit franquista. | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||
| 87295 | Font de les Escletxes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-les-escletxes | XX | Font que es trova a la vora del camí de Can Puig. És de traça moderna feta amb llambordes. Està formada per un frontal ample i alt (d'uns tres metres d'amplada, i dos d'alçada màxima), de forma lleugerament sinuosa, que sobresut al mig en dues filades de llambordes més. El costat dret del mur continua amb un banc per seure, també fet de llambordes. L'aigua raja regulada per una aixeta de bronze amb polsador i cau a una pica semicircular integrada al mur. Està connectada a la xarxa municipal d'aigües. | 08158-134 | Carrer de les Escletxes | 41.4379000,2.0205800 | 418176 | 4587833 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87295-foto-08158-134-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87295-foto-08158-134-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És el punt de partida per la visita d'altres fonts i indrets d'interès patrimonial, i parada de moltes rutes de ciclisme. | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||||
| 80008 | Cases Viñas-'Villa Mercedes' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-vinas-villa-mercedes | Domingo i Díaz, E (2007); Moià, una vila, un poble, una il·lusió. Pàg. 49-50. Ed.T&T. Moià. Generalitat de Catalunya; Servei del Patrimoni Arquitectònic. Barcelona. Modilianum (1963); ' Moya y sus artistas. Francesc Viñas en el primer centenario de su nacimiento '. Any IV. Juliol. Moià. | XX | Caldria consolidar les esquerdes estructurals de les façanes exteriors nord, est i sud, l'interior de la casa i el voladís. Dins l'habitatge hi ha algun bé moble interesant que podria ser intervingut. | L'edifici de teulada a quatre vessants, té a l'extrem oest una torre-mirador amb escales que forma part d'un cos afegit de quatre pisos de planta quadrada al nucli original. La cornisa de l'edifici central està decorada amb una espècie de merlets arrodonits i amb motius vegetals de pedra. L'accés es fa per una entrada senyorial amb porta de ferro forjat, que impedeix l'accés a l'edifici i als seus jardins a qualsevol vianant que no tingui permís. La casa té quatre pisos més el soterrani. Les finestres i portes de balcó del conjunt tenen falsos arcs amb dues filades (graons). Al segon pis hi ha una terrassa continua de la façana sud a la de ponent amb portes amb arcs rebaixats i barana de pedra amb columnes de fust prim. Aquesta terrassa és sostinguda per sis columnes simples de fust llis que es cimenten al jardí i creen l'ambient de porxo de la casa. A l'interior una llarga i bonica escala de marbre blanc distribueix les dependències i els diferents pisos. En entrar, ens trobem amb un vestíbul ampli que distribueix les primeres dependències, dues d'elles amb llar de foc. Criden l'atenció els vitralls del vestíbul i de la saleta de la dreta. Pujant al primer pis ens trobem varies dependències-dormitoris, encara tenen els llits i els armaris, algun d'ells d'interès d'època. Els enrajolats del terra són, alguns d'ells, de molt bona qualitat i en bastant bon estat. El segon pis, al que s'accedeix també per aquesta escala de marbre, dona al terrat. Al voltant de l'edifici, a la banda est, hi ha un jardí de grans extensions en el que destaca un colomar típic d'aquestes construccions i de l'estil modernista (atribuït a Puig i Cadafalch) que té una torreta adossada i el teulat és de ceràmica vidriada. Té molt element de ferro forjat i les finestres amb ornamentació floral, combinant el maó amb l'arrebossat. Envoltant el jardí queden restes de barana corba de trencadís que alterna rajoles amb tons marrons i blancs. Al jardí també trobem dues piscines amb un conjunt escultòric de tres figures relacionades amb personatges o elements d'òperes de Wagner. La zona que queda soterrada s'ha transformat en zona de jocs. Té un accés directe a la zona del jardí on hi ha l'hort. | 08138-121 | Casc Urbà - c. Richard Wagner núm.1 | Francesc Viñas va fer construir aquesta casa on abans hi havia hagut unes barraques i on ell havia nascut l'any 1906 i els treballs van acabar-se dos anys després. Va ser la seva primera i segona residència. El jardí va ser agençat als voltants de l'any 1900 i remodelat al 1956-60 pel seu gendre, Jacint Vilardell. Del primer jardí queden restes de la barana, capelletes i el colomar. Desprès de la remodelació van desaparèixer alguns elements i se n'afegiren de nous, com el grup escultòric. 'Villa Mercedes' junt amb el Colomar, són les úniques mostres de Modernisme que hi ha a la vila. | 41.8120000,2.0993000 | 425187 | 4629295 | 1906-08 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80008-foto-08138-121-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80008-foto-08138-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80008-foto-08138-121-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | És el primer dels edificis que formen part del conjunt Viñas (294). Tant l'exterior com l'interior d'aquest edifici són d'un clar estil Modernista. | 105|98 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||
| 99452 | Pins pinyoners de la Riera de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pins-pinyoners-de-la-riera-de-sant-vicenc | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). <em>Guia per a conèixer els arbres</em>, actualitzada per Oriol de Bolós. Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2<em>ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars</em>. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985).<em> Los árboles</em>. Barcelona. Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Els pins pinyoners (<em>Pinus pinea</em>) de la riera de Sant Vicenç estan situats en el passeig dels Pins seguint el recorregut de la riera. La majoria d’ells, estan plantats a la vorera de mà esquerra, pujant la carretera, en escocells amples, de terra a excepció dels situats més al nord, on la vorera és molt estreta, no està enrajolada i l’espai limita amb el mur de contenció de finques privades. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>En conjunt, són arbres molt esvelts, alguns d’ells amb una certa inclinació degut a la brisa marina. La majoria no superen els cent anys i presenten un excel·lent estat de salut. Mesuren més de quinze metres d’alçada, amb la majoria de capçades ben arrodonides i uniformes, en forma d’ombrel·la. Els que estan plantats al voltant del parc anomenat dels Pins, disposen d’un rec automàtic a l’entorn de la soca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>No s’observen ferides al tronc o branques significatives i la poda es manté regularment en cas de necessitat. L’escorça és vermellosa i gruixuda i les capçades de més de 18 metres per la majoria d’ells se sustenta a través d’una brancada potent amb algunes de recargolades. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Són arbres perennifolis amb fulles en forma d’agulla, agrupades de dos en dos, de 10 a quinze cm de longitud, d’un color verd intens acabades en punxa. El seu fruit és la pinya, de forma ovoide que va passant del color verd al color marró, d’entre vuit a catorze centímetres, que madura al tercer any, que és quan cauen els pinyons protegits per una closca forta d’uns 15 a 20 mm de longitud. </span></span></span></span></span></p> | 08264-202 | Passeigs dels Pins, s/n | 41.5643480,2.5122382 | 459330 | 4601523 | 08264 | Sant Vicenç de Montalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99452-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99452-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99452-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99452-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08264/99452-06.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | Inexistent | 2025-06-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És el pi més resistent als incendis forestals per la seva escorça gruixuda i per la capçada que normalment queda allunyada del terra, la qual cosa permet que el foc pugui en determinades circumstàncies, passar per sota. Malgrat la forta sequera d’aquests darrers estius, sembla que aquests espècimens resisteixen força bé. | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||||
| 73429 | Premsa de biga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/premsa-de-biga | ABRACADABRA (2003) Informe final d'obra i restauració. Inèdit. | XVI | Restaurada per Abracadabra l'any 2003. Posteriorment (any 2005) s'hi va fer una intervenció de manteniment. S'han perdut dues rajoles del plafó commemoratiu. | Premsa de biga o de lliura que s'utilitzava per premsar la brisa del raïm fins el segle XIX. Les seves parts fonamentals són el braç o la palanca, de fusta; els peus de l'ancoratge, també de fusta; la base de la premsa, damunt la qual s'hi ubiquen els calins de corda; el cargol i el pas de pedra. En un costat, hi ha un monòlit de pedra amb un plafó de rajoles (4 x 3) on s'explica la cronologia, la procedència i les dades d'instal·lació de la Premsa. | 08305-235 | Avinguda de Tarragona cantonada carrer sant Pere | Procedent de Torregassa i donació del Sr. Joan Josep Tetas i Balaguer. Fou instal·lada per la Festa de la Verema de l'any 1961 | 41.3416400,1.6945500 | 390777 | 4577505 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73429-foto-08305-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73429-foto-08305-235-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És el número de registre 1442 del Museu de Vilafranca. | 94 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 44709 | Sarcòfag de Sant Pere de Casserres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sarcofag-de-sant-pere-de-casserres | SITGES i MOLINS, X. (1987). Sarcòfags d'època romànica; dins Revista l'Erol, núm. 21, pàgs. 35-37. | XII | Sarcòfag d'època romànica format pel vas i la tapa. És de pedra i fa 1'10 x 0'52 x 0'75 m. Amb la tapa de secció plana i les arestes superiors fent xamfrà. El vas, on anava dipositat el cos, té una decoració incisa, amb modelat molt escàs, on s'observa a la part superior central una creu llatina potençada , flanquejada per dues estrelles de sis puntes inscrites en un cercle i, als costats, un castell amb portal als baixos i quatre torres a la part de dalt, juxtaposades, cadascuna amb dos merlets, o bé quatre merlets bipartits. La part inferior està erosionada i, per tant, s'ha perdut la decoració. X. Sitges (1987:37) data la peça en el segle XII pels senyals pre-heràldics. N'atribueix la propietat a la mateixa família, potser uns feudataris o castlans de Casserres, ja que el blasó és el mateix que es troba a les dovelles del portal de Sant Marc de Bassacs. | 08049-62 | Museu Nacional d'Art de Catalunya | Es va descobrir durant la construcció de la carretera de Gironella a Casserres. Es coneixia l'existència d'una església, de Sant Pere de Casserres per documentació escrita des del segle IX. Molts anys més tard, a partir del projecte viari 'Enllaç C-16 Casserres', es planificaren una sèrie de prospeccions i intervencions arqueològiques (novembre de 2005) per tal de valorar l'afectació de l'obra en possibles jaciments arqueològics. Entre els anys 2006 i 2007 es realitzaren sondatges per intentar trobar aquest monestir d'on provenia el sarcòfag. Els sondatges van determinar la presència de restes en una àrea de 4.000 metres quadrats. Les restes del monestir es localitzaren en un punt central, en un petit turonet que restava visible cobert de vegetació i d'on aflorava abundant restes ceràmics. | 42.0275700,1.8537900 | 405114 | 4653473 | 08049 | Casserres | Restringit | Bo | Legal i física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És el número 45858 del catàleg del Museu Nacional d'Art de Catalunya. | 92 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | |||||||||
| 96915 | Monument a Rafael Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-rafael-casanova-4 | XXI | <p>Escultura formada per 15 falçs de ferro forjat de diferents mides que estan entrellaçades i formen una estructura de vuit metres d'alçada. Tot sobre un pedestal cúbic en el qual hi ha la inscripció, en una placa d'acer inoxidable, que és un fragment de l'himne nacional de Catalunya: Els Segadors:</p> <p>'... com fem caure espigues d'or, / quan convé seguem cadenes...' / Pineda a Rafael Casanova / i als qui com ell lluiten per / les llibertats de Catalunya. / Onze de Setembre 2002'.</p> | 08163-141 | Passeig Marítim amb el carrer del doctor Josep M. Bertomeu i Garriga | 41.6219992,2.6920369 | 474345 | 4607854 | 2002 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96915-p1630310.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96915-dsc0639.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2024-09-12 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Josep Perpinyà i Citoler | És el lloc en el qual es fa l'ofrena floral de l'Onze de Setembre a Pineda de Mar. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||
| 64676 | Creu de Regató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-regato | XX | Ha perdut la placa frontal. | <p>Monument que consisteix en una pilastra de pedra sorrenca de planta rectangular. Es troba rematada de forma semicircular. A la part frontal superior hi havia hagut una placa, avui inexistent. Es troba pintada modernament amb diferents colors, alguns dels quals marquen la ruta que hi passa per davant.</p> | 08242-93 | Parc Natural de Montserrat | 41.6119400,1.7972800 | 399790 | 4607390 | 08242 | Marganell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64676-foto-08242-93-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08242/64676-foto-08242-93-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2020-09-28 00:00:00 | M.Lloret - KuanUm | És difícil observar-ne el frontal, ja que sota seu comença un fort desnivell, on hi creix vegetació que el tapa. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||
| 69469 | Clau de volta de l'església de Sant Genís de Taradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/clau-de-volta-de-lesglesia-de-sant-genis-de-taradell | PLADEVALL, A. (1995). Taradell: Passat i present d'un terme i vila d'Osona. I dels Orígens a finals del segle XVIII. Vic: Eumo Editorial, Taradell: Ajuntament de Taradell. | XVI | Es troba erosionada. | Clau de volta encastada al mur exterior de tramunana de l'església parroquial de Sant Genís. És feta de pedra i hi ha representada en relleu la Mare de Déu del Roser amb l'Infant als braços i un ram de roses. Està emmarcada dins un rosari, que es troba força deteriorat en un dels seus costats. | 08278-439 | Església de Sant Genís de Taradell | La clau de volta formava part de la capella del Roser, que fou construïda dins l'església parroquial a finals del segle XVI. Durant la construcció de l'actual església al segle XVIII va ser recuperada i situada a l'emplaçament actual. | 41.8759500,2.2855400 | 440715 | 4636250 | 08278 | Taradell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69469-foto-08278-439-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | És difícil observar-la atesa l'alçada en què es troba. | 94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 59246 | Can Tiana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tiana | <p>DE SA, O: 'Apareixen les restes d'una vila romana en unes obres a Ripollet', Diari AVUI, 1993.</p> | -III - V | <p>Jaciment arqueològic ric en restes de materials ceràmics. Aquestes restes van ser localitzades en un marge que havia estat parcialment afectat en realitzar-se una obertura per a l'entrada de camions cap a un magatzem de materials industrials.</p> | 08180-6 | Zona urbana, barri del Pont Vell - Can Tiana, Ripollet (08291) | <p>El jaciment era una possible vila romana localitzada al barri de Can Tiana de Ripollet, i descoberta pel col·lectiu de Recerques Arqueològiques de Cerdanyola (CRAC) durant els rebaixos de la urbanització .L'arqueòloga Goretti Vila va descriure a la Carta Arqueològica de Ripollet (1993): 'Respecte les possibilitats del jaciment és difícil aventurar res sense una excavació arqueològica. De totes maneres, el fet que el solar no es trobi edificat, el deixen de moment protegit sota el sediment.</p> | 41.4992600,2.1433300 | 428499 | 4594536 | 08180 | Ripollet | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | J Douet | És difícil localitzar exactament el jaciment degut a la forta urbanització de la zona durant els últims anys. Per aquesta raó s'ha reproduït la descripció i els comentaris que es troben a la fitxa del Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura. | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||||
| 81098 | Fonts de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fonts-de-rubio | -ERILL I PINYOT, G.; GUAL I PURTÍ, J.; MANENT I ORISTRELL, Ll. (2006): Monistrol de Calders. El poble dels pagesos enginyers. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. -PERARNAU I LLORENS, J.; PIÑERO I SUBIRANA, J. (1993): Monistrol de Calders. La seva història i el seu patrimoni. Ajuntament de Monistrol de Calders, Diputació de Barcelona i Consorci per la promoció dels municipis del Moianès. | Les fonts de Rubió, també anomenats brolladors de Rubió, són un seguit de petits brolladors, de fet, uns afloraments d'aigua que surten d'una diàclasi de la roca, en part sota del nivell de l'aigua. Pren el nom de la masia propera. També hi ha qui les anomena 'Bullidors de Rubió' perquè la seva surgència provoca un efecte similar a quan s'inicia el punt d'ebullició de l'aigua. | 08128-164 | a la riera de Sant Joan, entre el Molí d'en Sala i la masia de Rubió. | 41.7557300,2.0343300 | 419720 | 4623106 | 08128 | Monistrol de Calders | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81098-foto-08128-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08128/81098-foto-08128-164-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | És difícil de veure la sortida d'aigua. | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||||
| 49762 | Font de la Guerra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-guerra | XIX-XX | La font natural que queda ubicada al peu d'una placa de roca, al costat de la Riera d'Olvan o de la Riba. En un petit clot ombrívol, hi ha un roc en el qual brolla l'aigua. | 08092-121 | Zona est del Cap del Pla, al Serrat de la Fortuna | 42.0393100,1.8873000 | 407905 | 4654740 | 08092 | Gironella | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | És difícil de localitzar sobretot per trobar-se molt amagada per la quantitat de vegetació que té per voltant i que la cobreix parcialment. Les fotos han estat facilitades per l'Ajuntament de Gironella. | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||||||||||
| 49764 | Font del Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-vicenc | XX | La font està situada en un clot en una zona de camps, compta amb una estructura senzilla, un frontal de maó massís en el que hi ha l'aixeta. Adossat al frontal hi ha un cup, una pica de planta rectangular, feta d'obra i amb la superfície de les parets amb arrebossat lliscat. | 08092-123 | Zona est del Cap del Pla, al Serrat de la Fortuna | Els elements arquitectònics que conformen la font són de construcció contemporània. | 42.0396400,1.8848700 | 407704 | 4654779 | 08092 | Gironella | Difícil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Element urbà | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | És difícil de localitzar sobretot per trobar-se molt amagada per la quantitat de vegetació que té per voltant i que la cobreix parcialment. Les fotos han estat facilitades per l'Ajuntament de Gironella. | 51 | 2.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | ||||||||||||
| 78677 | Font de la bassa de Penyafel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-bassa-de-penyafel | <p>CÓRDOBA MARTÍNEZ, Manel (1997). Les fonts del Penedès. Vilafranca del Penedès</p> | Molt embrossada i parcialment canalitzada. | <p>Font amb una petita bassa enfonsada i un brollador, a la part superior, que l'omple. Hi ha un tub de plàstic que canalitza part de l'aigua per a regar. Es troba a la llera d'un fondal condicionat fa poc temps com a conreu de vinya. Per accedir a la font s'ha de travessar una rasa on hi ha un petit pont fet amb troncs de fusta. Hi ha molta brolla i herbes altes al voltant.</p> | 08251-95 | Fondo de Mas Granell. | 41.3137500,1.6848200 | 389916 | 4574421 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Productiu | 2020-10-06 00:00:00 | Tríade scp | És difícil de distingir de lluny. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||||||
| 72484 | Barraca de les carboneres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-les-carboneres | XX | Queden alguns elements indicatius de l'existència de la barraca, però tota la coberta vegetal està desapareguda. | Es tracta de les restes d'una barraca situada en un bosc d'alzina conegut com les carboneres. L'estructura és molt senzilla. Orientada al sud, reclosa l'estructura de la barraca a la paret del cingle situat sota el castell de Roset. La paret està mínimament balmada i ofereix una mica de recer. A peu de mur es conserva un sòcol de pedra feta amb aparell irregular de dues filades de planta rectangular. Possiblement l'alçat i coberta hauria estat vegetal. A la paret del cingle s'observa un retall rectangular per encastar una bigueta que hauria consolidat la coberta de l'estructura. A l'angle superior tota la paret està ennegrida pel fum. El punt és de difícil accés entre la vegetació, que actualment cobreix tota la zona. | 08299-108 | Sector del castell de Roset | Per testimonis orals de veïns, sembla que l'activitat principal que s'havia dut a terme a la zona havia estat l'explotació forestal, i concretament, fer carbó vegetal. No obstant això, també consta que a la zona hi havia hagut emboscats durant la Guerra Civil Espanyola de 1936-39. | 42.1491300,1.9157100 | 410411 | 4666903 | 08299 | Vilada | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72484-foto-08299-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72484-foto-08299-108-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Martí Picas. INSITU SL | És difícil de dir si es tracta d'una barraca de pastors, bosquerols o d'emboscats. Segons les característiques orogràfiques del terreny, les petites dimensions i els testimonis orals que n'acrediten la presència a la zona, tot fa pensar que seria possible. Les barraques d'aquest estil utilitzades per carboners podien ser de majors dimensions i amb un espai exterior més planer (plaça carbonera), però tenint en compte la toponímia i l'entorn d'alzina sembla que l'explicació més plausible podria ser aquesta. | 98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 80336 | Teuleria o forn d'obra de la Feixadella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-o-forn-dobra-de-la-feixadella | Caldria una neteja del lloc per assegurar l'emplaçament exacte de l'estructura | Clot de forma quadrada que podria correspondre a una teuleria, donat que a la rodalia es troben restes de teules i maons. | 08138-439 | La Feixadella, a tocar del torrent de l'Espina | 41.8031300,2.1671400 | 430812 | 4628254 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | És difícil d'observar i, si no s'hi actua, corre perill de perdre's definitivament. | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||||||
| 72613 | Font del Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-molinot | <p>DEL CAMPO, J.L. (1995). Quaderns d'Història de Viladecavalls III: Fonts de Viladecavalls. Viladecavalls: Ajuntament de Viladecavalls.</p> | En el moment de la visita no hi brollava aigua. A més, l'aigua de la zona ha quedat contaminada per l'abocador de Coll Cardús, en terme de Vacarisses. | <p>Font situada dins del torrent del Llor, just sota les ruïnes del Molinot. Consisteix en un brollador en forma de tub metàl·lic inserit a la roca. L'aigua que en brolla es perd aigües avall.</p> | 08300-29 | Torrent del Llor | 41.5740100,1.9642200 | 413649 | 4602999 | 08300 | Viladecavalls | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Sense ús | 2020-10-08 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | És difícil d'accedir-hi perquè es situa sota el salt d'aigua que es forma en aquest punt del torrent. | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||
| 45859 | Jaciment de can Pedrerol de Baix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-can-pedrerol-de-baix | <p>Excavació al 2004 Projecte de construcció de la plataforma de LAV Madrid - Saragossa -Barcelona - Frontera Francesa, tram: Castellbisbal - El Papiol (pk 504+000 i 504+700). MORET PUJOL, L. (2004) Memòria excavació Vil·la Romana de Can Pedrerol de Baix (2004). Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, DGPC (2 volums). Memòria anàlisi morters i estudi petrogràfic dels materials lapidis de Can Pedrerol de Baix, 2004: Arxiu Àrea Coneixement Recerca. BERGADÀ, E. (1981) Vil·la romana de Can Pedrerol de Baix, Castellbisbal. A: Butlletí del Museu Municipal de Molins de Rei . Molins de Rei</p> | I-III | El pas de la via de l'AVE va destruir el jaciment. | <p>Les restes localitzades en Can Pedrerol de Baix corresponen a la pars rústica d'una vil·la romana, la part residencial de la qual no ha estat localitzada. La cronologia de les restes documentades va des del segle I fins al III dC, tot i que la presència d'àmfora ibèrica, terra sigil·lata, ceràmica d'engalba blanca i vernís roig pompeià en els nivells d'amortització d'algunes estructures fan pensar que potser el moment fundacional de la vil·la podria ser anterior, en el segle I aC, però no és possible confirmar aquesta hipòtesi ja que en l'excavació no s'han documentat estructures d'aquesta cronologia. Un cop acabada la intervenció doncs, és possible establir quatre moments de funcionament per aquest jaciment: 1. Fase altimperial (segle I dC). Totes les estructures que s'inclouen en aquesta fase es troben excavades en el substrat geològic, se suposa que el període de funcionament fou molt curt, ja que els nivells d'amortització són de mitjan segle II. Formen aquest moment els murs que defineixen l'estructura octogonal dels diversos edificis i la base d'opus signinum del lacus, unes estructures de planta quadrada i un magatzem de dolia en el què s'han documentat fins a 33 estructures. El moment de funcionament d'aquest magatzem (fou de curta durada) coincideix amb el moment en què la producció de vi de la laietània es troba en ple auge i potser es va deixar d'utilitzar a finals de segle, degut a l'edicte de Domicià l'any 92, moment de carestia de cereals. Els directors de la intervenció pensen que la construcció de les edificacions i del camp de dolia es dugué a terme durant l'època d'August i que el seu funcionament va ser curt. 2. Fase altimperial II (segle II - III dC). En aquest moment les estructures relacionades amb la elaboració de vi es deixen d'utilitzar i s'han amortitzat. Es troben en funcionament dos forns i un seguit de 17 estructures de combustió que es localitzen on abans hi havia el magatzem de dolia. Les estructures metal·lúrgiques quedaran amortitzades a finals del segle II, moment en què tot s'abandona. 3. Fase moderna. Un tercer moment d'ocupació s'observa per les rases de vinya localitzades en diversos punts del jaciment, ja que tallen tots els nivlls de cronologia romana. Es tracta de cinc rases de vinya situades al costat sud del jaciment. 4. Fase indeterminada. Hi ha tot un seguit d'estructures a les que no s'ha pogut atribuir una cronologia degut a la manca de materials associats. Com a conclusió es pot dir que les restes documentades corresponen a la pars rústica d'una vil·la romana, dedicada a la producció de vi. Can Pedrerol de Baix va ser un centre productor de vi ja que s'han localitzat àmfores amb marques procedents d'aquesta vil·la en diversos punts de la mediterrània. El fet de tractar-se d'un centre productor de vi i alhora productor d'àmfores fa pensar que es tractaria també d'un centre distribuïdor de la seva producció.</p> | 08054-94 | Terme de Castellbisbal. P.I. Sant Vicenç (08755 Castellbisbal) | <p>La gran casa pairal de Can Pedrerol de Baix es troba situada al sud del terme municipal de Castellbisbal Papiol. L'any 1988 durant la realització de la Carta Arqueològica es va poder documentar que en aquest indret s'observava una gran quantitat de materials en superfície: tègules, fragments d'àmfora, ceràmica sigil·lata i restes d'estructures entre les que destacava un fragment d'un gran paviment d'opus testaceum localitzat en el marge del camí que va de l'ermita a la casa. El paviment presentava una llargada entre 5 i 6 metres. D'altra banda, en l'interior de la casa conservaven dues àmfores Dressel 2-4 senceres i dues bases de columna. Membres del museu Municipal de Molins de Reu excavaren un testar aparegut en un camp, del que documentaren diversos pivots d'àmfora amb estampilles i abundant material ceràmic (la majoria massa cuit) i escòries de forn, que evidenciaven la presència en la vil·la de forns de producció de ceràmica. En les estampilles localitzades es llegia: 'AD, PROTI i MA'. L'any 2004, amb motiu del projecte de construcció de la plataforma de la Línia d'Alta Velocitat, Memòria excavació Vil·la Romana de Can Pedrerol de Baix (2004). Arxiu Àrea de Coneixement i Recerca, DGPC (2 volums) tram Castellbisbal - El Papiol, es realitzà una intervenció arqueològica als voltants de la masia de Can Pedrerol de Baix i de l'ermita de Sant Quintí de an Pedrerol de Baix consistent en el seguiment arqueològic de les obres. La realització de la prospecció superficial va confirmar la presència de restes arqueològiques en un indret entre la masia i l'ermita, amb la localització d'abundants restes en superfície de ceràmica romana. També es localitzà un mur o paret amb material ceràmic d'època romana. Amb aquests resultats, es dugué a terme una segona intervenció de delimitació i sondejos, que proporcionà els límits d'una àrea d'excavació de 700 metres quadrats, dins la que es van localitzar dos murs paral·lels de factures molt diferents, un dels quals associats a un paviment d'opus signinum tallat per la via del tren. D'altra banda es localitzà una bossada de cendres, dins el qual hi havia un dolium. La última intervenció fou una excavació extensiva: per a aquesta tasca es dividí el jaciment en quatre àmbits i delimiten i mostren una vil·la romana.</p> | 41.4457000,1.9923600 | 415829 | 4588726 | 08054 | Castellbisbal | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45859-foto-08054-94-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45859-foto-08054-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45859-foto-08054-94-3.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | És destacable la constant aparició de materials d'època romano-imperial en les terres de conreu i zones edificades de la masia. En l'interior de la masia es conserven dues àmfores senceres (Dressel 2-4), així com dos basaments de columna de pedra tallada. Les restes del material localitzat i dipositat al Museu de Molins de Rei són les següents: ceràmica, vasos, àmfores, plats, recipients, tapadora, gerra, braçalet, botó, llosa i restes fauna. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 51817 | Antiga fàbrica de fils 'El pino' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-fabrica-de-fils-el-pino | ANDRÉS, Rosa María (1984). El Masnou, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. Arxiu del Masnou C-815 | XX | Fa molt de temps que està tancada i s'ha deteriorat, si més no, exteriorment. | Nau industrial de planta rectangular d'una única planta i acabada amb una coberta de teules inclinada a dues aigües i el carener paral·lel a la façana de llevant que dóna al carrer Bonaventura Bassegoda i Amigó. La façana principal està encarada al carrer Joan Roig i es genera amb una composició simètrica centrada per la porta d'accés i dues finestres laterals allargades en sentit vertical, coronades per un guardapols de maons, col·locats a sardinell o llibret, amb llinda plana a les finestres de la façana lateral i d'arc rebaixat a les de la façana principal. | 08118-71 | Carrer Joan Roig, 1 | L'any 1902 un capità de barco retirat montà una fàbrica de gènere de punt. Els anys 30 del segle passat, s'utilitzà com a magatzem de gra i durant la guerra civil espanyola fou seu d'una cooperativa escolar. A l'any 1949 s'hi instal·là la fàbrica de fils 'El pino'. | 41.4797900,2.3175700 | 443025 | 4592245 | 1902 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51817-foto-08118-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51817-foto-08118-71-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És dels pocs edificis d'arquitectura industrial que es conserven. També és coneguda con Can Quiroli. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||
| 77221 | Carrer del Comerç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-del-comerc-0 | ABRIL, J.M; ANDREU, J.; BENITO, P.; CASANOVAS,J.; MAS, MT. I SAMON, J.(1988). De menestrals a teixidors. Dos segles d'industrialització a Vilassar. Museu Municipal de Vilassar. AJUNTAMENT DE VILASSAR (1999). Pla Especial del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Vilassar de Dalt. | XIX | El carrer del Comerç; és transversal de sud-oest a nord-est entre el passatge de Sant Genís i el carrer Canyamar. Està format per cases de cós de planta rectangular, que consten de planta baixa i pis, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana. La composició de les façanes, a la planta baixa és de finestra lateral i porta. En el primer pis, pot ser d'una o dues finestres, però hi ha hagut forces modificacions. | 08214-133 | Carrer del Comerç | Aquest carrer es forma duran el període àlgid de la industrialització a Vilassar. | 41.5162800,2.3605000 | 446639 | 4596269 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77221-foto-08214-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77221-foto-08214-133-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És dels carrer que millor conserva l'estructura de les cases de cós. Destaca el portal de la casa número 11 i el rellotge de sol de Can Lais. | 98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 92078 | Barraca 22779 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-22779 | <p><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2020). Web Wikipedra (codi 22779)</span></span></span></p> | XIX-XX | Esfondrament important | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada, orientada al nord i amb coberta de falsa cúpula.</span></span></span></p> | 08018-42 | Sector central del terme municipal | 41.8620500,1.8641600 | 405729 | 4635084 | 08018 | Balsareny | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92078-barraca-22779.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | És de difícil accés perquè es troba envoltada d’esbarzers. | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 69271 | Font del Raig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-raig-1 | ALBAREDA, J. (2005). Les fonts que tenim. Osona i el Lluçanès. Grup de Defensa del Ter: Manlleu, Vic: Eumo Editorial. VILACÍS, J. (1981). Les fonts de Taradell. Sant Cugat del Vallès: Editorial ER. | XX | Font situada a la llera esquerra de la Riera d'Aigüespartides, entre les masies de Blanquers i el Gurri Gros. És una construcció enclotada construïda amb pedra, amb unes escales d'accés a la banda nord i la font a l'extrem sud. Al mur oest hi ha un broc metàl·lic a la part inferior per on surt l'aigua, que es diposita a un petit clot des d'on s'escola cap a la riera. A la part superior hi ha una placa instal·lada l'any 1992, fruit de la última reforma on hi ha un poema: 'Font del Raig, doll d'aigua clara, tens fama de ser constant. Si la terra és amarada, presums d'un raig abundant, i mal t'arrusi la secada, sempre vas regalimant', JLLP Agost,1992. | 08278-209 | Rec d'Aigüespartides | La ubicació actual es deu a una reforma realitzada l'any 1962, apartant-la uns metres de la riera d'Aigüespartides. L'any 1992 va ser restaurada donant-li l'aspecte actual. | 41.8688000,2.2594200 | 438541 | 4635475 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69271-foto-08278-209-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69271-foto-08278-209-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Dídac Pàmies-Antequem, S.L. | És de difícil accés per l'abundant vegetació existent. | 98 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 41393 | Pont del Xaragall de les Alzines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-xaragall-de-les-alzines | XIX | Part de la barana s'ha enrunat, caient pel marge. El xaragall s'ha convertit en un abocador incontrolat. L'entorn està força malmès. | Pont de força alçada, de volta de canó i impostes de maó massís, i ronyons de paredat de pedra, amb forats de drenatge de rajola ceràmica. Els bancals que fan de barana també són d'obra de paredat, i estan parcialment destruïts. La calçada és de sauló, ben compactada. | 08023-347 | Camí de sorra des de la Carretera BP-1432, passat Can Xifreda. | 41.6791300,2.1790000 | 431666 | 4614477 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Soteras i March | És de construcció similar al Pont de les Moles, al nucli urbà de Bigues. | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||||
| 60628 | Cal Monells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-monells | XIX | La part superior de l'edifici està tancada, sense ús. Perill de degradació progressiva; part de l'arrebossat de la paret lateral ha caigut i la tàpia queda exposada a les inclemències del temps. | <p>Planta baixa + 1 planta sota coberta. Coberta a doble vessant (E-W). Façana principal (est): té dues portes a la planta baixa (són iguals a les portes dels edificis dels núm. 41 i 43), amb brancals de pedra i arc rebaixat; a la primera planta hi ha dos balcons amb brancals i llinda de pedra (posteriors a l'edifici original). Façana lateral (sud): s'observa el parament exterior del mur, fet de pedra irregular a la planta baixa i tàpia a la planta sota coberta; les obertures són recents.</p> | 08199-14 | carrer Vell núm. 41 - 08519 Sant Bartomeu del Grau | <p>Per la tipologia de l'edifici, sembla correspondre al conjunt de cases bastides durant el segle XIX.</p> | 41.9826100,2.1738100 | 431558 | 4648176 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60628-foto-08199-14-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08199/60628-foto-08199-14-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-10-02 00:00:00 | Josep Pujades i Cavalleria | És curiosa la semblança entre els edificis dels núm. 41, 43 I 45. Les portes i els balcons són idèntics en els 3 edificis; malgrat això, en els 3 casos, els balcons semblen correspondre a modificacions posteriors. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | ||||||||
| 43347 | Capella de la Mare de Déu de la Pietat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-pietat | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 38. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 209-211. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàgs. 42-43. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 162-163. ALIER, Roger; VILADÉS, Ramon: Gran geografia comarcal catalana, vol. 2, Barcelona, 1981, pàg. 248. MOYA i SOLÉ, Miquel: 'Restauració de l'església de la Pietat', Butlletí dels Amics del Romànic n. 31, primavera 1996, pàg. 84. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Berga fins al segle XVIII', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 85. MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: Cròniques Berguedanes, Barcelona-Berga, 1999, pàgs. 169-170. | XII | Ha estat restaurada recentment. | La de la Pietat és una petita església que compta amb una volta de canó, avui coberta per una altra de neoclàssica, i tres absis quadrats. L'interior conserva decoració barroca. La façana, molt simple, mostra un petit campanar, un òcul i un portal de mig punt. | 08022-158 | Nucli urbà | L'antiguitat d'aquesta capella queda demostrada pel fet que apareix en la documentació que els mateixos paletes que construïren l'església de Santa Maria d'Avià (mitjans del segle XII) varen fer obres de reforma a la capella de la Pietat. A primers del segle XIII, potser el 1224, passà a ser església d'un convent de frares mercedaris fundat per Pere de Berga; convent que després passà a Santa Magdalena i posteriorment a Sant Joan. El 1338, el convent fou lliurat a monges cistercenques provinents del monestir de Valldaura, aixecat per Geralda de la Portella. El 1655 va patir una important restauració que va amagar elements pre-romànics i una volta de canó romànica amb una altra volta neoclàssica. El motiu d'aquest arranjament fou l'adaptació com església parroquial mentre es construïa l'actual, situació que s'allargà fins el 1672. Al segle XIX, el 1832, es féu l'altar del Sant Sepulcre (el més conegut de la capella per participar a l'antiga Processó de Divendres Sant); posteriorment es féu el de la Mare de Déu de la Cinta. El 1904 es va daurar l'altar major. Després d'uns anys d'abandonament, l'aspecte que oferia era francament dolent. Als primers anys de la dècada dels 1990 es va restaurar interiorment i exterior, i actualment ofereix un aspecte molt millorat amb un petit jardí adjacent. | 42.1052400,1.8470700 | 404674 | 4662104 | 08022 | Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43347-foto-08022-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43347-foto-08022-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43347-foto-08022-158-3.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | És creença popular, força documentada d'altra banda, que aquesta és la capella més antiga de Berga. | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 53747 | La Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-riera-3 | <p>IGLÉSIES, J. (1979). El fogatge de 1553. Estudi i transcripció. Barcelona. PLADELASALA, J. (1953). 'La parròquia de Muntanyola' a Ausa vol 1, n.4. Vic: 153-157. TORRENT, C. (1982). La Riera. Inventari Patrimoni Arquitectònic. Departament de Cultura. Generalitat de Catalunya. Inèdit.</p> | XVI-XIX | <p>Edifici civil format per una masia de planta rectangular construïda damunt el desnivell del terreny. Tota l'estructura conserva nombrosos afegits i reparacions i conserva una coberta a dues vessants amb el carener esquerre més prolongat que l'altre, el qual abriga un afegitó de la casa que es troba a la part de migdia. El portal és adovellat i al davant s'hi forma un petit barri; per sota l'afegitó abans esmentat es surt del recinte del barri cap al mur de llevant de la casa. A tramuntana, corresponent al primer pis, hi ha un portal amb decoracions gotitzants, el qual segons ens han comentat els propietaris procedeix d'un altre indret de la mateixa casa; per aquí s'accedeix a la casa. A ponent hi ha un altre portal que tanca la lliça. La casa es troba envoltada per nombroses dependències agrícoles.</p> | 08129-13 | El Castell de Muntanyola | <p>Antic mas que, segons ens han comentat els propietaris, conserva pergamins que fan referència al mas i que daten del s. XII. Aquests documents fan referència a capítols matrimonials i a l'establiment d'una vinya. Aquest mas el trobem registrat en el fogatge de 1553 de la parròquia i terme de Muntanyola. Té una masoveria que és el mas 'La Guardieta'. Fou reformat al XIX i la darrera intervenció correspon al 1943, moment en què es varen fer algunes reformes de poc encert, sobretot a l'interior del mas. Els propietaris conserven encara el cognom RIERA. El sector de Muntanyola s'estén per la serra de Muntanyola, que tanca per ponent la Plana de Vic, i la vall compresa entre aquesta serra i la que limita amb l'Estany, entre els masos Vall i Postius. L'antiga demarcació de Muntanyola té com a centre la vall de la riera de Muntanyola que, juntament amb la riera de Santa Eulàlia de Riuprimer, a la qual desguassa sota el mas Torroella, formen el riu Mèder. La riera de Muntanyola es troba formada pels rierals de Tresserra i el Saborit, que s'uneixen als peus del mas del Castell.</p> | 41.8862400,2.1717900 | 431287 | 4637477 | 08129 | Muntanyola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53747-foto-08129-13-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08129/53747-foto-08129-13-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Gòtic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-28 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | És construïda bàsicament en pedra, a l'interior s'han fet moltes reformes. Cal remarca la imatge de Santa Julita que conserva el mas, de talla i policromada. | 94|98|119|93 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 91204 | Pont de Fogars | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-fogars | <p><span><span><span><span><span>AJUNTAMENT DE FOGARS DE LA SELVA (2012). Catàleg de béns protegits; dins <em>Pla d’Ordenació Urbanístic Municipal de Fogars de la Selva.</em></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>FUGAROLAS i MASÓ, Jaume i VILÀ i CAMPS, Josep (2007). <em>Fogars de La selva, temps ha</em>. Fogars de La Selva: Edició dels autors.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Està cobert per la vegetació, cosa que n’impedeix una visió nítida. | <p><span><span><span><span><span>El pont o passera de la Riera de Terra Negra està situat al davant mateix del camí particular d’asfalt que mena a la Casa Nova d’en Planes, just a la cruïlla amb el camí d’anar a l’església de Sant Cebrià, venint des de Can Roca. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El pont fou construït per creuar el fossar de la riera o torrent que uns metres més endavant, desguassa cap a la Tordera, en el punt on la riera de Santa Coloma i la Tordera fan el seu aiguabarreig. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>És d’un sol ull, amb arc de volta de canó recobert d’almenys una filera de maó disposada a plec de sardinell. L’estructura muraria dels dos pilars està feta de pedra irregular collat amb morter de calç i arrebossada amb el mateix material, amb alguna reparació realitzada modernament de ciment. L’amplada és de tres metres per una llargada de plataforma d’uns deu metres aproximadament i una alçada que oscil·la entre els dos metres i mig i els tres metres. La plataforma de pas, presenta un important pendent des del camí cap al Pla de Cal Ros, que forma part dels terrenys d’al·luvions inundables, formats naturalment a ambdós vessants de la Tordera que els pagesos aprofiten per a plantar-hi arbres de creixement ràpid com els pollancres i plàtans en fileres per facilitar el manteniment i les actuacions silvícoles. </span></span></span></span></span></p> | 08082-103 | Polígon 8 Parcel·la 36/37 | 41.7382200,2.6776700 | 473196 | 4620762 | 08082 | Fogars de la Selva | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91204-02p1500622.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08082/91204-03p1500626.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Altres | BPU | 2022-09-06 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És coneix amb el nom de Pont de la Riera de la Terra Negra. A la fitxa de l’IPA es deixa constància de la localització d’unes baranes metàl·liques dins del torrent, que en el moment de la realització del mapa es desconeix si es varen retirar del llit del torrent o si estan amagades per la vegetació existent actualment. | 98 | 49 | 1.5 | 1762 | 0 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||
| 75932 | Trull del Sindicat Catòlic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/trull-del-sindicat-catolic | ANÒNIM (2005): Centre d'equipaments de Cal Figueres, Els Hostalets de Pierola (tríptic a color). | XX | Es tracta d'un trull o molí per a l'elaboració de l'oli que consta de les següents parts: pastera, dues moles còniques, batedora, estufa, bomba i engranatges, premsa hidràulica, i cofins. Aquest exemplar tenia una capacitat de mòlta d'entre cinc-cents i vuit-cents quilos. Entre les seves principals característiques tècniques, cal dir que la batedora s'escalfava mitjançant el vapor que proporcionava el pinyol cremat procedent d'altres premsades. | 08162-73 | Plaça Cal Figueres, 1 | Aquest trull va estar en funcionament en un edifici annex de la desapareguda casa de Cal Figueres des de principis del segle XX fins 1996, moment en que les normatives sanitàries van desaconsellar-ne l'ús. Actualment està instal·lat, en molt bon estat de conservació, al vestíbul de l'Ajuntament dels Hostalets de Pierola, amb un us ornamental. Cal recordar que l'Ajuntament s'assenta sobre l'espai abans ocupat per Cal Figueres. | 41.5338400,1.7701600 | 397407 | 4598751 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75932-foto-08162-73-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75932-foto-08162-73-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75932-foto-08162-73-3.jpg | Física | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | És conegut també amb el nom de Molí d'oli de Cal Figueres. | 119|98 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 41617 | Riera de Collformic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-collformic | CASTELLÓ I VIDAL, Joan Ignasi (1990). 'El Montseny. Parc Nacional de Catalunya' a 'Monografies del Montseny', n.5. Associació dels Amics del Montseny. | Curs d'aigua abundant d'uns quatre quilòmetres de recorregut aproximadament. Comença a la banda est de Collformic, a la vall que formen els turons de Collformic (1286 m), Puig Ventós (1244 m) i la carena dels Roures. Va en direcció sud-est seguint aquesta vall que queda al sud del Matagalls (1697 m) fins que es troba amb la riera de la Castanya, a 530 m d'altitud. Durant tot el seu trajecte recorre aquesta frondosa vall atapeïda de bosc i rep l'aigua de nombrosos sots i torrents (sot del Rector, dels Castanyers, dels Pollancres i de la carena d'en Besa entre d'altres). El sot de la carena d'en Besa (a la vessant est, pel sot de la font del Vilar) i la riera de Collformic, a partir d'aquest sot, delimiten els termes del Brull i Montseny (Vallès Oriental). | 08026-87 | La Castanya | La orografia de la zona fa que ens trobem amb una abundància de torrents que abastien d'aigua a gran part de la Plana de Vic. | 41.7907600,2.3612700 | 446929 | 4626742 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41617-foto-08026-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41617-foto-08026-87-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | És coneguda també com a riera del Molí, almenys en el seu tram final, degut al Molí de l'Adrobau que es troba un quilòmetre abans de la seva desembocadura a la riera de la Castanya. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 80645 | Can Testagorda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-testagorda | <p>SANZ, D. (2004-2). Sant Jaime de Vallhonesta: patrimoni històric i monumental. A Dovella primavera-estiu 2004.</p> <p>SUADES, J. (1987). 'El poblament de Vallhonesta dels anys 1750-1775: venda de masos deshabitats, aposentos i la construcció d'un molí fariner'. Dovella nº 22, Manresa, p. 15-18.</p> <p>SUADES, J; i altres. (1986). 'Sant Vicenç de Castellet' dins Ferrer i Alòs, Llorenç (coordinador). Història del Bages, col·lecció Història de les Comarques de Catalunya. Manresa, Parcir Edicions, 1986.</p> | XVIII-XIX | <p>Masia clàssica d'estructura senzilla amb planta, pis i golfes, teulada a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana principal que s'obre a migdia. La façana té porta allindada al centre de la planta baixa, balcó central i una finestra a cada banda al pis i també a les golfes. Davant la façana hi ha afegit un cos que ocupa la meitat, amb un sol pis i que fa funcions de garatge. A la banda de ponent hi ha afegida l'estructura de l'antiga tina que està convertida en un bany i una terrassa. L'interior de la casa està distribuït en dues crugies paral·leles a la façana principal cobertes amb volta de canó seguit de pedra. La porta principal dóna directament al centre de la primera volta de manera que l'escala que puja al pis parteix la primera volta en dues meitats. Al pis l'estructura és similar, amb dues crugies paral·leles a la façana que s'han compartimentat amb la necessitat d'ocupació al llarg del temps. La façana s'obre a una era que actualment és tancada amb un tancat. A la banda esquerra de la façana s'ha afegit un cobert, al costat d'aquest i a l'aire lliure hi ha l'antiga premsa de vi. Davant la paret de ponent i al costat de l'antiga tina, hi havia un altre cobert o estructura que albergava un trull d'oli. Encara resta la mola circular de pedra dins un cup de trull de rajoles de ceràmica vermelles amb l'eix al centre de fusta. L'eix es troba en mal estat. També resta part del cup de pedra més antic. Tota aquesta estructura actualment es troba a l'exterior i per tant perilla que desaparegui en poc temps. Suposem que era moguda amb tracció animal com les sínies de la zona.</p> | 08262-93 | Can Testagorda. Vallhonesta. 08295 SANT VICENÇ DE CASTELLET | <p>Forma part del nucli de masos de Vallhonesta que es troben a prop de l'ermita de Sant Pere. Es troba entre cal Xacó i les ruïnes de ca l'Antón. La població del terme de Vallhonesta es va veure afectada per les epidèmies de pesta del segle XIV i els conflictes del XV, tot i que es va recuperar gràcies a l'economia agrícola basada fonamentalment en la vinya. Al 1375 a Vallhonesa hi havia 13 focs; la crisi de la baixa edat mitjana va reduir la població a 4 focs i no va ser fins a principis del segle XVIII que hi hagué una recuperació substancial amb 45 habitants censats l'any 1717. Actualment hi ha 22 masos. El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona: la Serra, Serracanta, cal Forns, can Vinyes, Sant Jaume, cal Marcet. Alguns d'aquests grans masos tenien algun mas rònec (abandonat) que van tornar a vendre o llogar a inicis del segle XVIII, fet que permet el repoblament de la zona (SUADES, 1987). Els petits masos de Vallhonesta eren parcers dels grans masos que tenien grans extensions de terra. El petit propietari, a més de conrear el seu petit tros de terra, era parcer d'un o més propietaris grans, ja que es veien obligats per garantir la seva subsistència. Aquest seria el mas d'un parcer de Sant Jaume de Vallhonesta.</p> | 41.6732664,1.8956889 | 408077 | 4614090 | 08262 | Sant Vicenç de Castellet | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08262/80645-foto-08262-93-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2026-08-11 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | És coneguda com cal Testagorda o cal Rafel. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||
| 86724 | Barraca 18656 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-18656 | <p><span><span><span><span><span><span>ROBLES GARCÍA, Pascual (2018). Web Wikipedra (codi 18656)</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Esfondrament important | <p><span><span><span>Barraca de pedra seca de planta irregular, amb coberta de falsa cúpula. La construcció aprofitava unes grans roques. Molt a prop, a uns 38 m a ponent, hi ha una tina quadrada.</span></span></span></p> | 08141-136 | Sector sud-oest del terme municipal | 41.8602300,1.7247900 | 394158 | 4635044 | 08141 | Navàs | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/86724-barraca-18656.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | És coneguda com a 'Barraca de la Vinya del Carnisser'. | 119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||
| 74112 | Creu de parròquia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-parroquia | XVIII | <p>La creu de parròquia és una creu de pedra sorrenca vermella situada a la serra de l'Arca. La seva funció era delimitar el terme de les parròquies d'Aiguafreda i del Brull. En el costat que s'orienta a Aiguafreda hi ha gravada la lletra 'A' i en la del Brull la 'B'. Al costat s'hi ha col·locat una fita de pedra moderna.</p> | 08014-172 | Serra de l'Arca | 41.7910200,2.2808000 | 440243 | 4626824 | 08014 | Aiguafreda | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74112-foto-08014-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74112-foto-08014-172-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | És compartida amb el terme del Brull. | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 68701 | Can Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riera-6 | Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XVIII | Masia agropecuària alineada al carrer Lola Anglada. Situada al centre del poble. La seva era ha esdevingut una petita plaça. Aquest racó és conegut amb el nom de Racó de les pedres i rajoles d'en Pere Salarich. | 08282-27 | Carrer Lola Anglada, 18 | 41.4823200,2.2691200 | 438982 | 4592559 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68701-foto-08282-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68701-foto-08282-27-3.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | És celler i habitatge. Al Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana apareix com a Can Piera. | 119 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 38649 | Forats de la torre medieval d'Obiols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forats-de-la-torre-medieval-dobiols | <p>AA.DD. (1976). Els castells catalans. Dalmau Ed.</p> <p>AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> <p>COROMINES, J. (1993). Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Curial ed.</p> <p>RIU, M. (1962). Probables huellas de los primeros castillos de la Cataluña carolíngia. A 'San Jorge', nº 47, Barcelona. Pàgs. 35-39.</p> <p>RIU, M. (1989) L'arqueologia medieval a Catalunya. Col·lecció coneguem Catalunya. Els llibres de La Frontera.</p> | VIII | <p>Al nord de l'església de Sant Vicenç d'Obiols i molt a prop d'aquesta, sobre un turó de pedra calcària, hi ha un conjunt de forats rodons excavats a la roca i disposats en planta circular. Podrien correspondre a una torre de guaita característica de la Marca Hispànica. Els forats servien per encaixar els troncs sobre els que s'alçava la torre. El seu estat és molt precari ja que alguns estan molt desdibuixats. També es conserven restes d'una graonada excavada a la roca per salvar el desnivell natural del terreny i que es troba molt erosionada.</p> | 08011-125 | Obiols 08610 AVIÀ | <p>Obiols fou un dels primers llocs a fortificar en el procés d'expansió per la Marca Hispànica, iniciat pels carolingis. Després de conquerir les places de Cardona, Osona i Casserres, Lluís el Pietós establí un lligam de petites fortaleses de fusta, poc separades les unes de les altres i en llocs elevats, que constituïren un línia de defensa al llarg del Llobregat a principis del segle VIII. El topònim Albiols vol dir lloc elevat, amb bona visibilitat des del que es pot albirar lluny (COROMINES, 1993). Obiols fou un lloc adient per el poblament, on el comte Guifré organitzà una població estable a l'entorn de l'església, fet que testifica la necròpolis. La torre d'Obiols es va construir entre el segle VIII i IX (RIU, 1989), ja que a partir d'inicis del segle X van ser substituïdes per torres de pedra de planta circular o quadrada, més definitives que les primeres de fusta com la d'Obiols. Aquesta torre de vigilància ha deixat la marca de cercles i fileres de forats. Tenen de 4 a 5 m de diàmetre a la base i una altura proporcional de 4 a 5 m. Les parets serien de troncs gruixuts recolzats en forats a la roca de 15 a 18 m de profunditat, amb coberta cònica, de fusta, argila i gleves.</p> | 42.0617596,1.8667102 | 406234 | 4657255 | 08011 | Avià | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38649-foto-08011-125-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | BPU | 2025-05-09 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | És catalogat a la Carta Arqueològica del Berguedà del Servei d'Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat, nº 1 d'Avià, nº 6393 general, junt amb la necròpolis i l'església. | 85 | 1754 | 1.4 | 1762 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 69297 | Pedrera del Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-del-pujol | La pedrera del Pujol situada en una cinglera que hi ha a migdia de la masia del Pujol. Es tracta d'una zona on des d'antic s'hi extreia pedra calcària i que encara presenta els talls fets a la roca, alguns de circulars correponents a moles. S'hi poden observar diversos punts d'extracció. | 08278-235 | Sota la Feixa dels Morts | Segons la tradició, les pedres per construir la capella de Santa Llúcia es van treure d'aquesta pedrera, entre d'altres edificis taradellencs. | 41.8744000,2.3002800 | 441937 | 4636068 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69297-foto-08278-235-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69297-foto-08278-235-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | És ben visible des de la carretera de Viladrau. | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||
| 56289 | Cal Simon | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-simon-0 | XIX-XX | L'edifici es troba restaurat, però està totalment cobert de vegetació. El camí d'accés s'ha perdut | Està situat a la zona de Feixes, en un camp situat entre Ca la Fagina i Cal Calaf. Es tracta d'un petit conjunt format per l'edifici principal amb funció d'habitatge, i altres annexos que tenien funció agrícola i ramadera. Entre aquests edificis tot i que no s'ha pogut observar a causa de la vegetació, hi ha un pou i un safareig. L'edifici principal és de planta quadrangular i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Presenta una coberta a dues vessants ( est-oest) amb teula àrab. L'edifici que ha estat restaurat, presenta els murs amb carreus irregulars disposats horitzontalment i rejuntats amb ciment. La façana d'accés s'orienta al sud, i ve precedida d'una altra entrada que tanca l'edifici amb un cos annex. No s'ha pogut accedir a l'interior d'aquest espai, i per tant desconeixem quin tipus d'entrada té la casa. Des de l'exterior s'observen tres finestres senzilles a la planta de pis. La façana oest, presenta un cos adjunt on possiblement hi hagués el cup de vi. No s'observen altres elements d'interès. La façana nord, presenta dues finestres senzilles a la planta de pis. La façana est, presenta dues finestres a la planta baixa, i una a la planta de pis. Tot l'entorn de la casa, es troba envoltat d'una densa vegetació, que dificulta la interpretació d'algunes parts de l'edifici. | 08152-30 | Cal Simon. 08787. Orpí | Poc coneixem d'aquesta casa, possiblement sigui contemporània a Ca la Magina. Les referències orals ja la situen al primer ¼ del segle XX i la postguerra. Els de Ca la Magina hi anaven a rentar la roba al safareig que hi havia. Es coneix que la família que hi vivia hi van ser fins als anys 70 del segle XX i que van marxar a Sabadell. Recentment la casa ha estat restaurada. | 41.5108100,1.5820200 | 381670 | 4596435 | 08152 | Orpí | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56289-foto-08152-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56289-foto-08152-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | És ben curiós que l'edifici estigui restaurat però que es trobi envoltat de vegetació i que el camí s'hagi perdut. En imatges recents de l'ortofotomapa encara és visible el camí tant pel nord com pel sud. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 67073 | Raval Nou / Barri del Centre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/raval-nou-barri-del-centre | <p>CASTELLANO, A.; MASSANA, I.; REGUANT, J. (1983) Súria. Km. 0, Súria.</p> <p>CREUS, Teodor (1886). 'Excursió particular á Cardona y Solsona. Dias 5 y 6 de maig de 1885'. Butlletí de la Associació d'Excursions catalana, vol. VII-VIII, núm. 88-89, p. 16. Barcelona.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1988) 'Súria', Història de les comarques de Catalunya. Bages. Volum II, pp. 475-502, Manresa, Edicions Parcir, Edicions selectes.</p> <p>REGUANT i AGUT, Josep (1997) Súria. Història en imatges 1894-1975. Col·lecció 'Fotografia històrica', núm. 4. Manresa: Angle Editorial, Centre d'Estudis del Bages.</p> <p>SOLER I CLARIANA, Pau (1985) Súria, el meu poble. Súria.</p> | XIX-XX | Existeix molta construcció de substitució que trenca una certa unitat tipològica. | <p>Barri articulat pels carrers González Solesio i Salvador Vancell, que es forma al costat esquerra de la carretera (en sentit Manresa) i al llarg de la mateixa i que forma el nucli principal del poble i el carrer més comercial. El carrer Salvador Vancell dona façana a la plaça de Sant Joan, antigament Pla de la Font.. D'entre les edificacions que donen al carrer, destaquen: La Cooperativa Obrera de Consum: Unió de Cooperadors, fundada l'any 1916 (edifici del 1921). Llocs emblemàtics de l'època dels traginers i dels viatges són des del Quintana fins Can Pau o cal Guilà, que era el lloc on paraven els cotxes de la companyia 'Hispano Manresana' (REGUANT, 1997). En aquest local encara es conserva una coberteria que va ser utilitzada pel rei Alfons XIII en la seva visita a Súria.</p> | 08274-30 | Al costat de la Carretera | <p>Va néixer amb un caràcter d'agrupació d'edificis en la dècada dels setanta del segle XIX. (REGUANT, 1988). Segons Reguant, la carretera la va manar construir el capità general de Catalunya, Manuel de la Concha, el 1849, per millorar la comunicació de Manresa a Cardona (REGUANT, 1988) i fou enllestida el 1851 (SOLER, 1985). El relat d'una excursió feta a Cardona i Solsona, els dies 5 i 6 de maig de 1885 (CREUS, 1886), diu el següent: '(...) No cal dir que per a semblant expedició deguérem pendre lo carril del Nort, arribant fins á Manresa, suposat que es la carretera que de aquella ciutat parteix, la única que proporciona, y desde poch més de un any tant sols, comunicació rodada entre la antigua Setelsis y lo resto del mon. (..) La part nova se ha emplassat al costat meteix del Cardoner, y en pochs anys ha prés un molt notable desenrotllo (CREUS, 1886).. L'any 1894 es parla del 'raval de la carretra' (REGUANT, 1997). L'aiguat de l'any 1907 va fer desapareixer uns 50 metres de la Carretera i les cases 11, 12, 13 i 14 del c/ Àngel Guimerà (REGUANT, 1997) A la dècada de 1910 es van instal·lar les escoles al C/ González Solesio núm. 2 (REGUANT, 1997). El primer aparell de televisió de Súria es va instal·lar al cafè de cal Catalán el 1959 (REGUANT 1997). Al C/ Salvador Vancell, a la façana que dona a la plaça de Sant Joan estaven instal·lats un hostalet i un ferrer, els quals donaven serveis als nombrosos viatgers de tot tipus que es concentraven aquí (SOLER, 1985).</p> | 41.8318862,1.7509063 | 396281 | 4631866 | 08274 | Súria | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67073-20210421161501.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67073-20210420162826.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08274/67073-foto-08274-30-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2022-02-23 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA- J.M. Huélamo | És aquí on es concentra actualment la major part dels serveis del municipi. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||
| 98025 | Pedreres de Can Romagosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedreres-de-can-romagosa | <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi. (2018) Diagnosi dels espais lliures - municipi de Cervelló. Informe tècnic. Barcelona: Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial SITXELL, Diputació de Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX - XX | Caldria desenvolupar un programa de restauració que contempli la neteja selectiva de la vegetació invasora que malmet el paisatge. | <p>Antigues pedreres de gres vermell, les quals estan situades en una parcel·la de 68.617 m², a prop del carrer Camí Vell de la Palma de Cervelló (bosc de Can Romagosa), i es troben envoltades d'arbrat espès.</p> <p>Les explotacions aprofitaven afloraments rocosos de gres vermell, i conformen un conjunt d'interès a prop de diverses barraques de pedra seca associades, constituint tot plegat un paisatge humanitzat que mereix ser reconegut i protegit. L'abandonament de les pedreres ha permès que la vegetació espontània colonitzi l'àrea, afectant en alguns casos la qualitat del paisatge. Això fa necessària una intervenció per revalorar aquest conjunt cultural.</p> | 08068-388 | Al Nord del Carrer Malvasia | <p>L'activitat d'elaboració de pedra decorativa i altres va romandre actives al municipi fins l’any 1987 <span><span><span><span><span><span>(Margall, Miralles, 2018: 24), </span></span></span></span></span></span>per tant, les pedreres artesanals de gres vermell, sobretot, van continuar en actiu fins a aquestes dates, essent una de les feines més importants de Cervelló, al costat de la indústria del vidre.</p> <p> </p> | 41.4013472,1.9578250 | 412885 | 4583836 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98025-38801.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98025-38802.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98025-38803.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/98025-38804.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Lúdic | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Josep Maria Solias Arís - Kuanum | És aquest un indret on els picapedrers van treballar fins a mitjans dels anys vuitanta i que constitueix un paisatge que sembla aturat en el temps. | 119|98 | 49 | 1.5 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||
| 37227 | Capella del Sant Crist | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-sant-crist | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. MONTLLÓ, Jordi i FONT, Josep (2007). Inventari d'arquitectura rural i popular d'Alella. Inèdit. | XIX-XX | L'ornamentació del coronament està fragmentada. | Capelleta o oratori en forma de caseta de planta rectangular amb la coberta de maons plans a dues vessants i carener perpendicular a la façana principal. Parets d'obra enlluïda i pintades. Tres esglaons de paredat amb paviment de maons plans de 15 x 30 cm, donen accés a la cel·la. Disposa d'un motiu decoratiu trilobulat en relleu damunt l'obertura de la cel·la, en el capcer. Dues fileres de motius decoratius tipus antefixes, col·locades a l'extrem de la volada de la coberta, ornamenten la façana. La cel·la té una obertura petita a la façana amb arc escarser, tancada amb una reixa de ferro. A l'interior hi ha una imatge del Sant Crist. Dues petites pilones de pedra granítica de forma cònica estan col·locats a banda i banda dels esglaons, a manera de protecció del cantell. | 08003-87 | Pg. Marià Estrada, cruïlla amb el Pg. d'Antoni Borrell. | 41.4990100,2.2908200 | 440809 | 4594397 | 08003 | Alella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37227-foto-08003-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37227-foto-08003-87-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És anterior a 1909, segons col·lecció de postals històriques. | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3897,70 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml