Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 96352 | Cal Tomàs Forner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-tomas-forner | <p><span><span><span><span><span><span>LLURBA RIGOL, Josep (2018). Personatges de Cervelló del segle XIX. Barcelona:.Néctar.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SERRA GARCIA (s.d.) “La mina d’aigua Mensa”, </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span> Arxiu del Grup de Recerca i Gaudim Cervelló</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>, núm. 12. Cervelló. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | XIX | Es va restaurar i ampliar la part de l'antiga eixida posterior. En fer-ho els arcs d'aquesta façana van quedar amagats. | <p>Casa de doble cos i de planta rectangular, en la qual ha quedat incorporada modernament l'antiga eixida de la casa. És de doble coberta, a dos vessants en la part posterior, i a un vessant a l'anterior, amb el carener paral·lel a la façana. Aquesta és plana i està pintada de color crema.</p> <p>Consta de planta baixa i pis, i té dos eixos asimètrics marcats en planta baixa pel portal, a l'esquerra més ample que a la dreta, i en el primer pis, segueix la següent norma d'obertures, d'esquerra a dreta: finestra, balcó i finestra, balcó.</p> <p>Destaquen les obertures del primer pis, amb arc escarser recercat. Els dos balcons presenten dues peanyes motllurades. Aquestes motllures formen part d'una mateixa línia divisòria que organitza horitzontalment en dues franges la façana. Les baranes dels balcons són de ferro i presenten les brèndoles de ferro forjat, decorades amb roleus, circells i motius vegetals simples. La cornisa que culmina la façana a manera de barana de terrassa, està també motllurada i per sota hi ha uns respiralls de rosasses.</p> <p>La reformada porta d'accés al local comercial del forn de pa conserva inclosa en un lateral una antiga reixa de forja del segle XIX, decorada amb motius geomètrics, en la qual pot llegir-se la data de la construcció: 1885.</p> | 08068-182 | c/ Major, 84 | <p>Cal Tomàs Forner és un dels antics comerciants de Cervelló. Tomàs Villar Jové era natural de Sant Pol de Mar, fill de Tomàs Villar, natural de Sevilla i militar de professió i de Gertrudis Jové, nascuda a Sant Pol de Mar. Fou el primer forner que instaurà a Cervelló una fleca de pa l'any 1869. Es casà amb Josepa Poch natural de Sant Vicenç dels Horts. </p> <p>Tomàs va ser primer forner a Sant Vicenç dels Horts, al conegut 'Forn Vell'. Allà va conèixer a la Josepa, de cal Mistaire, perquè a casa seva feien 'mistos' per construir la primera fleca. El 26 de febrer de 1869 arrendà una casa a Cervelló, al carrer Major 130 i comença a fer pa.</p> <p>Mentre tenia la fleca arrendada s'estava construint la casa que ha perdurat fins al dia d'avui, i on va començar a vendre el pa l'any 1885. Per això la casa encara es coneix com a 'Cal Tomàs forner' (Llurba, 2018: 84-85).</p> | 41.3959223,1.9563539 | 412754 | 4583235 | 1885 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96352-18202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96352-18203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96352-18204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96352-18205.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2024-10-31 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | És una de les botigues més antigues de Cervelló. | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||
| 74684 | Pel·lícula Sierra de Teruel o l'Espoir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pellicula-sierra-de-teruel-o-lespoir | <p>MALRAUX, Andre (1968), Sierra de Teruel, México, Imprenta Madero. GUBERN, Román (1986), '1936-1939: La guerra de España en la pantalla', Madrid, Filmoteca Española.</p> | XX | <p>Sierra de Teruel o l'Espoir és una pel·lícula en blanc i negre, d'una hora i vuit minuts de durada i versió original en castellà. Va ser una iniciativa d'un destacat grup d'intelectuals antifranquistes, majoritàriament francesos, com Max Aub i Denis Marions, que van intervenir en el guió; André Malraux, que assumí la direcció; Louis Page, que s'encarregà de la fotografia; Darius Milhaud, que va fer la banda sonora; o Georges Grace, que va intervenir en el muntatge. Entre els protagonistes hi ha havia figures de la talla de Josep Sampere i Andrés Mejuto. Fou parcialment rodada a Collbató en plena Guerra Civil i produïda a França. És considerat un film mític per les circumstàncies en què es va rodar i una de les grans pel·lícules del cinema espanyol dels anys trenta. A Franca fou coneguda com l'Espoir.</p> | 08069-119 | Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, Torrer del Roser s/n Sant Feliu de L. (08980) | <p>Els promotors volien exhibir-la als EEUU per tal de guanyar-se el suport del govern i la població. S'hi narren les gestes dels combatents republicans exemplificades en la defensa de Teruel, així com les mancances i dificultats que patien. La filmació va començar als estudis de Montjuic, però les filmacions més importants es van rodar a Collbató i a la muntanya. El poble es va omplir de càmeres, pantalles, tècnics, actors i figurants (refugiats de guerra i veïns del poble). L'arribada d'aquesta massa famolenca va provocar problemes de convivència i aldarulls. A Espanya es va estrenar el 1978.</p> | 41.5673900,1.8294200 | 402401 | 4602407 | 1938 | 08069 | Collbató | Restringit | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Privada accessible | Científic | 2021-04-23 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | André Malraux | És una còpia en video de la cinta original. | 55 | 3.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||
| 60773 | Creu de terme del Serrat de les Tres Creus | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-del-serrat-de-les-tres-creus | <p>AAVV. 2003. Museu Episcopal de Vic. Guia de les col·leccions. Museu Episcopal de Vic. BASTARDES, J. 1983. Les creus al vent. Ed. Millà. Col·lecció art lliure n.1. Barcelona.</p> | XVI | <p>Creu de pedra de 150 cm d'alçària per 65 cm d'amplària màxima per 37 cm de gruix. L'anvers és presidit per la imatge de Crist crucificat, dempeus i a la creu. Als extrems del travesser s'intueix la presència d'algunes figures o imatges, tot i que no es pot apreciar els personatges representats. Mentre que al revers és presidit per la Mare de Déu amb l'Infant. Aquesta cara es troba força mal conservada. No es conserva el suport original.</p> | 08199-159 | Museu Episcopal de Vic. Plaça Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic (Barcelona). | <p>Es desconeix la ubicació exacta d'aquesta creu. Les creus de terme són creus monumentals de pedra situades a la vora dels camins amb la funció de delimitar el territori i atorgar-li alhora una certa protecció espiritual. Generalment consisteixen en una columneta que s'alça sobre un basament graonat, coronada per un nus o llanterna que sosté una creu de pedra esculpida. També es desconeix si el topònim del Serrat de les Tres Creus fa al·lusió a que hi havia tres creus o fa referència al tema del calvari i les tres creus.</p> | 41.9802500,2.1775900 | 431869 | 4647910 | 08199 | Sant Bartomeu del Grau | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | És una creu de pedra datada del segle XVI. Avui es conserva al Museu Episcopal de Vic, tot i que no consta en la guia de les col·leccions. | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | |||||||||||
| 41398 | Paller de Can Margarit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/paller-de-can-margarit | XVI-XVIII | La manca de manteniment ha permès el deteriorament dels elements exposats a la intempèrie, especialment en la zona de la façana principal. | Edifici de planta quadrada, de dues alçades, amb coberta a dues aigües de teula àrab, amb el carener perpendicular a la façana principal. Els sostres, de bigues i llates de fusta, s'aguanten a les parets perimetrals i a les pilastres centrals. Destaquen els carreus de grans dimensions que conformen les testes de les parets de pedra i obra ceràmica laterals. La planta baixa es va tancar parcialment amb una paret de paredat i una porta de fusta. La resta de l'edifici conserva els trets i l'estructura originals. | 08023-352 | Bigues. Can Margarit. Marge superior de la Ctra. BP-1432, abans d'arribar a l'entrada de Riells. | 41.6883200,2.2044200 | 433791 | 4615477 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41398-foto-08023-352-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41398-foto-08023-352-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41398-foto-08023-352-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Soteras i March | És una construcció similar al paller de Can Viver, o al paller de Can Torruella. | 119|94 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 72765 | Can Carol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-carol-2 | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. | XX | És un edifici format per la planta baixa i pis. La planta baixa està ocupada per el pàrking, i a l'habitatge que està al pis s'accedeix per una escala exterior. La planta baixa està feta de pedra natural de diferents colors, i el pis pintat de blanc i voltat d'una terrassa amb una barana de fusta. La superfície total és de 92 m2. | 08303-7 | Can Carol s/n | 41.9743000,2.4172100 | 451715 | 4647087 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72765-foto-08303-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72765-foto-08303-7-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | És una construcció molt moderna. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 87256 | Pas cobert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pas-cobert | Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. | XIII | Pas cobert que actualment forma part d'un habitatge plurifamiliar. És un carreró adossat a l'edifici de la rectoria. L'entrada es fa per un arc de mig punt amb l'interior d'embigat de fusta i sortida també d'arc de mig punt. A un dels laterals veiem senyals d'un arc el·líptic, avui cegat amb pedruscall, precisament al mur que forma part de la paret límit de la rectoria, actualment molt transformada. | 08158-95 | Carrer Mossen Rull, s/n | Aquest pas, és molt probablement del moment de construcció de la Casa Rectoral, un dels edificis més antics de la població, que es va construir al voltant dels segles XIII-XIV. | 41.4389200,2.0103700 | 417325 | 4587956 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87256-foto-08158-95-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87256-foto-08158-95-3.jpg | Legal | Romànic | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Estructural | 2021-03-15 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És una construcció molt interessant dins el conjunt més antic de la població que s'ha mantingut en bon estat a pesar de les destruccions del moment de la guerra civil.Constitueix un espai integrat dins del conjunt medieval de la població, amb diverses afectacions importants en el decurs de la guerra civil (1936- 1939) | 92 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 47086 | Pont de Ferro / Passarel·la per a vianants de la RENFE | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-de-ferro-passarella-per-a-vianants-de-la-renfe | - SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana. | XX | Actualment el pas resta tancat degut al seu gran deteriorament sofert en els últims anys. | Passarel·la construïda amb els materials característics de la industrialització (pedra, el totxo i el ferro). La seva amplada aproximada és de 2 metres. Dos grans pilars de totxana marquen l'inici i la fi de dit pont. S'hi accedeix per uns grans graons de pedra que conformen dos arcs lleugerament corbats. | 08067-103 | Plaça de l'Estació | El ferrocarril va arribar a la vila el 8 de juliol de 1875. El tren va ser utilitzat per tota mena de passatgers, entre els quals destacaven els burgesos barcelonins que havien escollit la vila de Centelles per estiuejar. La passarel·la es va construir en 1909 per facilitar el pas a les fàbriques Estabanell i Batlle. | 41.7990800,2.2229600 | 435445 | 4627760 | 1909 | 08067 | Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47086-foto-08067-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47086-foto-08067-103-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-07-11 00:00:00 | Jordi Petit Gil | l'enginyer era Josep Playà | És una construcció molt característica de l'època de la industrialització de Centelles. | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||
| 95716 | Casal Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casal-montserrat | <p><span><span><span><span lang='CA'>CARRASCO MARTÍ, Maria Antonia (2003). Arquitectura i arquitectes de Montmeló durant els anys 1920-1940. Dins <em>el Butlletí del Centre d’Estudis Montmeló</em>, núm. 5; pp. 75-84.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Torre senyorial envoltada de jardí amb l'entrada principal al carrer 11 de Setembre, però que per la part posterior dona a la Rambla de Pompeu Fabra. És del tipus casa-jardí, aïllada als quatre vents, de planta rectangular, amb la coberta de terrat pla, protegit per una balustrada. Una gran motllura separa la planta baixa de la planta pis. Aquesta té la façana lleugerament inclinada i recoberta de pissarra.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Consta de planta baixa i pis. La façana principal està orientada a ponent i s'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat definits per les obertures. A la planta baixa hi ha l'entrada principal, en l'eix central. És porxada i se situa damunt d'un podi format per cinc esglaons. L'entaulament està suportat per dos conjunts de tres columnes de fust llis i capitell dòric i coronat per una cornisa motllurada de formes ondulants. En els dos eixos laterals, hi ha sengles finestres reixades. Els ampits estan recoberts de rajoles de color blau marí i blanc en alternança. Aquests ampits sobresurten de la línia de façana i es recolzen en dues petites mènsules. Les obertures de la planta baixa són de llinda recta sense decoració. A la planta pis s'obren tres finestres, alineades amb les obertures de la planta baixa. Són de llinda recta i estan emmarcades amb pilastres als brancals i entaulament a les llindes. Al damunt dels entaulaments hi ha una motllura en forma de frontó a les finestres centrals, i d'arc de mig punt a les laterals. Al seu damunt, hi trobem els respiralls de la cambra de ventilació.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A la façana oest hi ha un plafó ceràmic amb la imatge de la Mare de Déu de Montserrat, protegida per una petita teulada a doble vessant.</span></span></span></span></span></p> | 08135-22 | Carrer Onze de setembre, núm. 5 | <p>El promotor de l'obra fou Rafael Mesa.</p> | 41.5488510,2.2492193 | 437385 | 4599960 | 1931 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95716-2201.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95716-2202.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95716-2203.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95716-2204.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95716-2205.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2024-05-09 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Eduard M. Balcells i Buïgas | És una construcció de principis del segle XX, d'estil noucentista. | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||
| 92856 | Can Quintana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-quintana-1 | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). <em>Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX</em>. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). <em>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic</em>. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XVIII | Reformada recentment. | <p>Casa amb dues façanes principals bessones, d'un cos cadascuna, que fa cantonada perquè la linea de façana del carrer recula en aquest tram del rial, que s'eixample. És de planta rectangular i consta de planta baixa i dos pisos. </p> <p>Compositivament, les façanes són idèntiques, amb un únic eix de verticalitat, definit en planta baixa pel portal d'accés; un balcó a la primera planta; i una finestra a la segona planta. Els portals tenen una gran llinda arquejada formada per tres peces i amb les dovelles dels brancals dentades. Els balcons són travats amb barana de ferro forjat i decorats a la base amb rajoles de cartabó o de la vela, blanques i verdes. Les baranes es composen amb una alternança entre barrots llisos i d'espiral.</p> <p>Totes les obertures tenen els carreus de pedra, resseguits en l'aresta per un bordó.</p> | 08006-17 | Rial de Sa Clavella, núm. 46 | <p>Aquesta casa era l'habitatge de la família Quintana a la vila.</p> | 41.5803927,2.5487450 | 462383 | 4603287 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92856-02dsc0029.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | És una casa d'un cos en una zona on la vorera del rial s'eixampla, a causa d'estar retirada l'alineació de façanes, la qual cosa dona una àmplia perspectiva a les obertures de la façana est. | 94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 61351 | Capella del Santíssim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-del-santissim-1 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya de Sant Feliu Sasserra, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, revisat a l'octubre de 2005. | XIX | Presenta algunes reformes amb maó a l'emmarcament de la rosassa central | La capella del Santíssim es troba adossada a la façana nord de l'església de Sant Feliu Sasserra, a la zona de l'antic nucli urbà medieval. És un edifici de planta rectangular d'una sola nau de volta de canó apuntat i amb presbiteri a llevant. Presenta teulada de doble vessant i murs de càrrega de maçoneria de pedra amb cantonades diferenciades. La façana principal orientada a l'oest es troba dominada per una gran rosassa delimitada per bloc de pedra i amb reformes de maó, la qual proporciona llum a l'interior. La part superior de la façana està ornamentada un relleu denticulat que segueix la doble vessant de la teulada. La façana nord de la capella queda dominada per uns alts contraforts que s'introdueixen a cal Serra Goday o cal Vicari. La part superior de la façana est es troba ornamentada per el mateix relleu denticulat que segueix les vessant de la teulada. Sota seu s'hi obra un llarg finestral que conserva els vitralls originals, és d'arc geminat amb un òcul a la part de dalt, delimitada a la seva part superior per un motllura semicircular a mode de guardapols. | 08212-48 | Sector sud del nucli urbà | La capella del Santíssim va ser construïda al 1881 promoguda per Rafael Vilaclara, propietari del mas Vilaclara, dins el terme municipal. Per tal de poder reforçar la capella amb contraforts, el mateix propietari va comprar la casa del costat, cal Serra Goday o cal Vicari la qual es va modificar lleugerament per poder-hi introduir els suports de la capella. | 41.9440600,2.0231300 | 419027 | 4644027 | 08212 | Sant Feliu Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61351-foto-08212-48-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61351-foto-08212-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08212/61351-foto-08212-48-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | És una capella d'estil neogòtic que no trenca amb l'harmonia estilística de l'església de Sant Feliu Sasserra del segle XVI construïda amb un estic gòtic tardà. | 116|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 96137 | Safareig i bassa de l'església de Sant Esteve de Cervelló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/safareig-i-bassa-de-lesglesia-de-sant-esteve-de-cervello | <p><span><span><span>ROIG MESTRE, María Montserrat (2010) I Centenari de la Benedicció de l’església nova de Sant Esteve de Cervelló (1908-2008). Barcelona: Gràfiques Llopart.</span></span></span></p> | XX | Es troba abandonat, la coberta caiguda i deteriorat. | <p>Safareig i bassa que estan situats al nord de l'església parroquial de sant Esteve, a tocar per l'interior el mur perimetral.<br /> <br /> Consta d'una pica de forma quadrangular, feta amb maçoneria, amb les vores de maons. A la mateixa vora i a l'extrem sud sud-est, hi ha dues rajoles inclinades que es feien servir per a picar la bugada quan la pica es trobava plena d'aigua.<br /> <br /> Adjacent a l'estructura destinada a pica, es veuen dues estructures rectangulars més, probablement destinades a espais complementaris del mateix safareig.<br /> <br /> El conjunt ha perdut la teulada de protecció original, tot i que són visibles les restes d'aquesta al mur perimetral.</p> | 08068-124 | c/ Major, 23 | <p>Maria Montserrat Roig (Roig, 2010) explica com el mossèn de la parròquia el feia servir 'per empolainar-se quan tornava de caçar'.<br /> <br /> A Cervelló hi va haver diversos safareigs, avui, la major part, desapareguts. Tot i que es van començar a popularitzar a partir del segle XVI, el gran impuls va venir de la mà dels corrents higienistes, especialment durant el segle XIX. Van començar a caure en desús a partir dels anys seixanta del segle XX per la popularització de les rentadores elèctriques.<br /> <br /> Aquest era d'ús privatiu de la parròquia, i és dels pocs es conserven a la vista dins de la vila de Cervelló.<br /> <br /> No se sap la data de la seva construcció. Potser estava vinculat a la rectoria.</p> | 41.3960016,1.9532895 | 412498 | 4583247 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96137-12401_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96137-12402_0.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/96137-12403_0.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-12-23 00:00:00 | Nadia Darnoun - Juana María Huélamo - Kuanum | És una bona mostra que perdura al nucli urbà, del que representava la vida quotidiana, especialment en el seu vessant de la higiene domèstica. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||
| 77491 | Barraca de la Vinya de Gordey | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-de-gordey | XX | Parcialment enderrocada | Barraca de picapedrer ubicada a redós d'una antiga pedrera d'extracció de granit al capdamunt de Can Maioles, en el tros anomenat de Domènech. Es tracta d'una barraca de planta rectangular (2,90 x 2, 20 m), amb la coberta de tartana, executada amb volta de maó, sense arrebossat exterior. Parcialment excavada a la mateixa pedrera, les parets estan fetes de paredat antic, força irregular, aprofitant la matèria primera de proximitat (el granit). A la façana principal també s'ha utilitzat el maó de diferents gruixos amb una amplada màxima de 30 cm. La porta d'entrada, està situada a la façana de migdia. El marxapeus és de pedra granítica. Els brancals són fets amb carreus de pedra irregular alternant amb maó. El llindar es conserva encara i consisteix en una superposició de maó prim que conserva la forma de la teulada (de tartana). No s'ha localitzat cap banc de pedra adossat. L'alçada màxima conservada és d' 1,74 m. L'interior està malmès a causa de l'enderroc de la coberta, segurament a causa d'un despreniment natural de la pedrera. No obstant això, dins d'aquest enderroc s'ha pogut observar algun tub ceràmic i rajols enfosquits pel sutge. Possiblement hi hauria una llar de foc centrada al mig de la paret. No s'observa cap tinell. L'interior estava parcialment arrebossat. Per les restes de ferro collades al brancal dret, la porta, de fusta, s'obria cap aquest costat. En el brancal exterior dret hi ha les restes d'un baixant de tub ceràmic que recollia l'aigua de la coberta i la conduïa a una petita cisterna de planta circular (1,30 m de diàmetre) amb coberta de maó pla, localitzada entre mig dels matolls, ran de terra a quatre metres de la barraca. Adossat al brancal esquerra, de 60 cm d'alçada hi ha una mena de jardinera, de planta circular, parcialment coberta d'enderroc que dificulta la lectura del seu ús. | 08214-403 | Tros de Domènec, passat el torrent d'en Bruno | 41.5261400,2.3533200 | 446048 | 4597368 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77491-foto-08214-403-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77491-foto-08214-403-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És una barraca molt interessant degut al seu origen, que està relacionat amb l'ofici de picapedrer. Sembla que aquest vessant Domènech ofereix una tipologia molt particular d'aquestes construccions. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||
| 77479 | Barraca Torrent d'en Bruno | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-torrent-den-bruno | XX | Ensorrada parcialment | Barraca de picapedrer ubicada prop d'una antiga pedrera de granit al capdamunt d'una petita torrentera que dona naixement al torrent d'en Bruno. Es tracta d'una barraca de planta rectangular (2,90 x 2, 20 m), amb la coberta de tartana, executada amb volta de maó, sense arrebossat exterior. Parcialment excavada en el marge, les parets estan fetes de paredat antic, aprofitant la matèria primera de proximitat (el granit), i el maó de diferents gruixos amb una amplada màxima de 30 cm. La porta d'entrada, està situada a la façana de llevant, de la qual resta el marxapeus, de pedra granítica, i la part inferior del llindar, fet amb pedra i maó pla. També té dos bancs de pedra baixos a banda i banda de la porta. L'alçada màxima conservada és d' 1,30 m (degut a la protecció del marge natural de terra). Al seu interior, al fons, es conserva parcialment la llar de foc, feta de pedra i arrebossat amb una xemeneia rectangular feta de pedra granítica irregular entremig de la qual s'hi han col·locat uns tubs ceràmics. Es troba centrada al mig de la paret. A banda i banda de la xemeneia hi ha dos petits tinells de 33 cm d'amplada i 54 cm d'alçada (conservada) per 20 cm de fondària amb les restes d'una prestatgeria feta amb un rajol ceràmic. A l'interior s'observen les restes d'arrebossat i emblanquinat general, amb restes pictòriques verdes pels nínxols. | 08214-391 | Torrent d'en Bruno | 41.5259600,2.3514900 | 445895 | 4597349 | 08214 | Vilassar de Dalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77479-foto-08214-391-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08214/77479-foto-08214-391-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És una barraca molt interessant degut al seu origen, que està relacionat amb l'ofici de picapedrer. Es desconeix si la teulada tenia recollida d'aigües. Però a tocar de la barraca no s'ha observat cap construcció relacionada amb l'emmagatzament d'aigua que tantes vegades es detecta en el cas de barraques de pagès o vinyataire. | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||
| 43849 | Barraca als camps del Castany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-als-camps-del-castany | -VIOLANT I SAMORRA, R. Las 'barraques' de viña, de pared en seco del Pla de Bages. (Barcelona) Obra Oberta. 4. Ed. Alta fulla. Pp. 269-282. SOLER BONET, J. Les Barraques de Vinya. Les Construccions de Pedra Seca a la comarca del Bages. Quaderns 9. Centre d'Estudis del Bages. 1994. | XIX-XX | Barraca de planta rectangular. Orientada a al l'est. Presenta la coberta és plana de lloses de pedra. Construïda amb pedra seca. Medeix 1,60 metres d'alçada i 3 metres d'amplada aproximadament . L'aparell és irregular amb carreuons de pedra de dimensions diverses. Hi ha molta vegetació al seu voltant que pot degradar-la. | 08038-32 | Camí de Can Candela. | 41.8011500,1.7893900 | 399428 | 4628407 | 08038 | Callús | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43849-foto-08038-32-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43849-foto-08038-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43849-foto-08038-32-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | És una barraca de vinya. | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | |||||||||
| 77032 | Bioescultura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bioescultura | XXI | <p>La Bioescultura consisteix en un bany de fang on els participants s'introdueixen dins d'una bassa de fang prèviament preparada, tot gaudint de les diverses sensacions que provoca el fang en assecar-se. Aquestes persones, convertides en veritables escultures vivents i amb el suport d'altres elements i materials com paraigües, cadires, papers, tints naturals... fan de models per al concurs de fotografia que acompanya la Bioescultura.</p> | 08208-91 | Aparcament del carrer Josep Tarradellas | 41.4939000,1.8763300 | 406206 | 4594196 | 08208 | Sant Esteve Sesrovires | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77032-foto-08208-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08208/77032-foto-08208-91-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2020-10-01 00:00:00 | Manuel Julià i Macias / Margarita Costa Trost | És una activitat bianual que es celebra des de 1991 (l'any 2010 s'ha realitzat la 8na. edició) . Està convocada pel Patronat Municipal i organitzada pel col·lectiu d'artistes locals Artviu. En la 8a edició de la Bioescultura, dissabte a la tarda es van utilitzar 30 tones d'argila, que la gent va poder utilitzar per simular ser escultures que prenien vida. L'acte va canviar d'emplaçament respecte d'edicions anteriors i es va celebrar a l'aparcament del carrer de Josep Tarradellas, ja que en anys anteriors aquesta activitat havia tingut lloc al camí del cementiri. Aquesta edició ha estat diferent, no només per la nova ubicació sinó perquè s'ha celebrat en sessió de tarda-nit. Des de les 6 de la tarda fins a les 11 de la nit hi va haver un ambient impregnat d'elements esfèrics que a mesura que es feia de nit l'atmosfera de l'acte va anar canviant. Amb la foscor es van posar espelmes i va començar a sonar música chill-out. A més a més, també es va disposar d'un servei de bar durant tot l'acte. Paral·lelament es convoca el Concurs de Fotografia de la Bioescultura, on les imatges han de tenir com a element central el mateix happening. En aquest concurs, que és obert a tothom, els fotògrafs que hi participen poden presentar un màxim de 3 imatges cada un. Un jurat tria les 30 millors obres que s'exposen a la Sala Domènech i Estapà i s'entreguen uns premis als guanyadors, que l'any 2010 han anat dels 100 als 300 euros. | 98 | 2116 | 4.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:43 | ||||||||||
| 43915 | Camí de Secà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-seca | XVI | Si bé es pot resseguir la major part del traçat del camí, hi ha punts en que es troba perdut degut, o bé, al fet de no utilitzar-se o bé per construccions i vies més modernes. | Camí o ruta que va de nord a sud del municipi i es troba al marge oriental del riu Cardener. Passa just sota el Castell de Gotmar i l'antiga parròquia, tot seguint cap al Cortès i per sota Boadella tot creuant el torrent, d'aquí cap a Cererols i finalment es dirigeix a Súria. El camí passa per llocs on el topònim es documenta des de períodes ben antics com Boadella, el Castell de Godmar i El Cortès. Aquesta via es considera un alternativa a la de la Sal ja que no creua el riu en cap dels seus punts, tot i que no és tan recte i alhora més abrupte. El tram sud del camí ja s'unia el Camí de la Sal, en direcció a Manresa. Actualment part d'aquest traçat s'ha perdut. | 08038-98 | Camí del Cortès. Callús | El camí de secà es documenta per primera vegada el 1613 en un document de venda on es parla de les afrontacions de la propietat en qüestió. Aquest camí també es troba documentat en plànols antics del Bages, concretament del 1677 i 1769. El camí de Secà i el de la Sal o Ral era el mateix fins a Súria, però a partir d'aquí i en direcció a Callús, calia creuar el riu Cardener en dues ocasions per unes zones de gual, el camí de Secà era una segona opció en cas que el riu baixes amb molta aigua i condiciones el pas pels guals. | 41.7955800,1.7814800 | 398762 | 4627798 | 08038 | Callús | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43915-foto-08038-98-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | És un vial. | 94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | ||||||||
| 91287 | Camí de Sant Marçal al Turó de l'Home | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-de-sant-marcal-al-turo-de-lhome | <p><span><span><span>Inventari del patrimoni etnològic del Montseny (IPEC). Generalitat de Catalunya. 1995-1999.</span></span></span></p> | <p>Camí utilitzat antigament per anar de Sant Marçal al Turó de l'Home. Es tracta d'un camí sense pavimentar que té el seu inici a Sant Marçal del Montseny, segueix fins el Puig des d'on va en direcció sud pel Serrat Llarg fins al Puig Sacarbassa, des d'on s'arriba al Turó de l'Home Mort i per últim al Turó de l'Home, ja en terme municipal de Fogars de Montclús.</p> | 08137-65 | Des de Sant Marçal de Montseny fins al Turó de l'Home | 41.7984100,2.4333400 | 452923 | 4627549 | 08137 | Montseny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08137/91287-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08137/91287-1.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | Inexistent | 2022-11-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | És un tram del GR-5.2 | 49 | 1.5 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||||||
| 43621 | Sínia de l'esquerra de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sinia-de-lesquerra-de-lanoia | XIX-XX | Sínia amb el cos construït de maó lligat amb morter de calç o ciment i amb tots els elements relacionats amb el sistema d'extracció de ferro massís. | 08302-37 | Zona d'hortes a l'esquerra del riu Anoia i al SW del nucli antic de la vila | 41.5704100,1.6345500 | 386158 | 4602981 | 08302 | Vilanova del Camí | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43621-foto-08302-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43621-foto-08302-37-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | És un tipus de sínia que pensem que s'ha d'ubicar cronològicament entre l'últim quart del segle XIX i el primer quart del segle XX. Usualment aquest tipus de sínies tenien una cadena que, unida a la roda de la sínia, servia per sostenir els recipients que anaven extraient l'aigua del fons del pou, normalment catúfols de ceràmica però, en sínies més modernes, com és el cas, aquests catúfols havian estat substituïts per 'platines', una mena de platets de ferro recoberts de cautxú que feien la mateixa funció que els catúfols.Aquesta és l'única sínia que hem localitzat a Vilanova del Camí, si bé no podem descartar que n'hi hagi algun exemplar més. Es troba en desús i desconeixem l'estat de conservació real atès que no es va poder accedir a l'hort on s'ubica. | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||
| 73599 | Font cantonada carrer Cid amb Avinguda de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-cantonada-carrer-cid-amb-avinguda-de-barcelona | XX | Font urbana ubicada en una cantonada de carrers. La pica és circular, de pedra i sobresurt d'un sòcol. L'aixeta està centrada a la fornícula emmarcada per un quadrat en relleu. El parament de la fornícula està decorat amb petits carreus rectangulars adaptats al semicercle d'aquesta. | 08305-342 | Cantonada carrer Cid amb Avinguda de Barcelona | 41.3464600,1.7041300 | 391587 | 4578029 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73599-foto-08305-342-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73599-foto-08305-342-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És un tipus de font molt senzill però que s'adapta molt bé a l'urbanisme i a l'arquitectura de la vila i que mereix tenir-se en consideració. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||
| 73421 | Font del carrer Ponent amb carrer Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-ponent-amb-carrer-ferran | XX | té un costat colpejat. | Font urbana ubicada en una cantonada de carrers. La pica és semicircular, de pedra i sobresurt d'un sòcol. L'aixeta està centrada a la fornícula emmarcada per una banda en relleu i resseguida per una motllura que té a la part alta i centrada un medalló. | 08305-231 | Carrer de Ponent cantonada amb carrer Ferran | 41.3478600,1.6947600 | 390805 | 4578196 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73421-foto-08305-231-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73421-foto-08305-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73421-foto-08305-231-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És un tipus de font molt senzill però que s'adapta molt bé a l'urbanisme i a l'arquitectura de la vila i que mereix tenir-se en consideració. | 98|119 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 73546 | Font del carrer Baldomer Lostau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-baldomer-lostau | XX | Font urbana ubicada gairebé a la cantonada de dos carrers. La pica és semicircular, de pedra i sobresurt d'un sòcol. L'aixeta està centrada a la fornícula emmarcada per una banda en relleu i resseguida per una motllura que té a la part alta i centrada un medalló. | 08305-295 | Carrer Baldomer Lostau, cantonada carrer Sta. Magdalena | 41.3497700,1.7003800 | 391279 | 4578401 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73546-foto-08305-295-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73546-foto-08305-295-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És un tipus de font molt senzill però que s'adapta molt bé a l'urbanisme i a l'arquitectura de la vila i que mereix tenir-se en consideració. | 98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||
| 73410 | Font del Carrer Bisbe Estalella | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-bisbe-estalella | XX | Font urbana ubicada. La pica és semicircular, de pedra i sobresurt d'un sòcol de pedres en forma de carreus de dimensions reduïdes que ressegueix la façana de l'edifici. L'aixeta està centrada a la fornícula emmarcada per una banda en relleu i resseguida per una motllura sense cap altra decoració ni motiu ornamental. | 08305-226 | Carrer Bisbe Estalella, gairebé a la cantonada amb el carrer Comerç | 41.3459800,1.7051300 | 391670 | 4577974 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73410-foto-08305-226-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73410-foto-08305-226-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73410-foto-08305-226-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És un tipus de font molt senzill però que s'adapta molt bé a l'urbanisme i a l'arquitectura de la vila i que mereix tenir-se en consideració. | 119|98 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||
| 73423 | Font del carrer sant Pere amb carrer Verdaguer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-carrer-sant-pere-amb-carrer-verdaguer | XX | Font urbana ubicada en una cantonada de carrers. La pica és semicircular, de pedra i sobresurt d'un sòcol. L'aixeta està centrada a la fornícula emmarcada per una banda en relleu i resseguida per una motllura que té a la part alta i centrada un medalló. | 08305-232 | Carrer Sant Pere cantonada amb carrer Verdaguer | 41.3428300,1.6954000 | 390850 | 4577637 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73423-foto-08305-232-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73423-foto-08305-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73423-foto-08305-232-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | És un tipus de font molt senzill però que s'adapta molt bé a l'urbanisme i a l'arquitectura de la vila i que mereix tenir-se en consideració. | 98|119 | 51 | 2.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||
| 49990 | Plàtans de la plaça de la Corona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/platans-de-la-placa-de-la-corona | <p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). <em>Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers</em>. Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM). Núm. Catàleg: EBIM-21.</span></span></span></span></p> | XX | Avançat estat malaltís i de decaïment, degut a les greus lesions de les ferides que se’ls feia amb les antigues podes. | <p>Conjunt de plàtans que ornamenten la cèntrica plaça de la Corona. Antigament hi passava la carretera de Barcelona a Vic, i els arbres es trobaven a una banda i altra del vial, tot remarcant l'eix longitudinal que suposava la carretera al seu pas per aquest espai urbà.</p> <p>En total hi ha una vintena de plàtans, distribuïts en dues dobles fileres a banda i banda de la plaça. Es tracta de l'espècie <em>Platanus hispànica</em> (CUSPINERA et alií, 2001). Aquest és un arbre caducifoli corpulent, que pot atènyer fins a 40 m d'alçada i que presenta una capçada ampla, amb una escorça de la qual es desprenen plaques irregulars de ritidoma. Les seves fulles són palmades, grosses i els fruits estan guarnits de pèls i reunits en boles sostingudes per un llarg peduncle. Les seves qualitats ombrívoles, que li ofereixen el dens fullatge de les seves branques, així com la seva rapidesa de creixement, han fet d'aquest arbre un dels més plantats en carreteres, parcs i jardins a Catalunya.</p> <p>Durant anys les capçades foren severament podades i obligades a estendre’s. En els últims anys s’ha deixat aquesta pràctica per tal de preservar els arbres.</p> | 08096-233 | Plaça de la Corona, s/n. | <p>Molt probablement aquests arbres van ser plantats al segle XIX, amb posterioritat a l'any 1848. Fou aquest any quan es va obrir la carretera de Barcelona. El seu dens fullatge servia i serveix per donar ombra en un lloc tan transitat i ocupat els dies de mercat com aquesta plaça.</p> <p>En temps de la República la plaça formava part d’un ambiciós pla d'obres i millores urbanes que va donar lloc a un emprèstit de dos milions de pessetes. Sota d’aquestes directrius s'ordenaria el creixement de la ciutat fins més enllà de la Guerra Civil, segons diu Jordi Planas i Maresma (MONREAL, 1997). El trànsit que anteriorment passava pel centre es desvià pels costats, seguint el perímetre circular que va adquirir.</p> | 41.6057300,2.2881600 | 440684 | 4606247 | 08096 | Granollers | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49990-placa-corona-torre-aigua-6.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49990-placa-corona-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49990-placa-corona-8.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/49990-foto-08096-233-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2025-01-09 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | És un tipus d'arbre extensament plantat al llarg de carreteres i passeigs pel fet de tolerar bé la contaminació atmosfèrica, ja que pot arribar a fixar a les fulles 200 kg de pols anualment. Realitza una important funció depurativa de l'aire.A partir de la Revolució Francesa es va posar de moda a Europa plantar platans a les places majors i altres llocs assenyalats com al·legoria de la llibertat i els moviments d'emancipació. Els plataners eren un símobol de la modernitat. | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||||
| 43834 | Cal Magre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-magre-0 | SALA, Lluís. 'El mirador Cultural. Masies Callussenques: Cal Magre'. El poble, núm. 31. Callús. 1998 | XVIII | Ha estat completament restaurada per convertir-se en restaurant | Construcció de pedra, de planta quadrada i teulada a doble vessant. La part superior de les façanes presenta un repujat més modern sobre el qual es recolza la coberta. La façana principal disposa de dues portes i un porxo. El mas és de 3 pisos. En el tercer pis s'obre una finestra de grans dimensions decorada amb maons i amb acabada amb arc. Al segon pis, damunt del porxo s'obren un conjunt de quatre balcons i a la part superior un gran finestral acabat amb arc. Hi ha diverses construccions que antigament foren corrals ben conservats i també fets de pedra afegits al cos principal així com una gran era. Tot l'espai exterior de la masia es troba molt ben cuidat degut a l'activitat de restauració que s'hi desenvolupa. Es pot observar com elements decoratius recolzats a les parets de la casa com per exemple una premsa d'oli, algun barril de fusta convertit en test, etc. | 08038-17 | Camí de Viladelleva s/n. Callús | L'antic nom de Cal Magre és desconegut fins que el 1860 Josep Arderiu i Garriga es ven la casa al matrimoni format per Joan Planas i Caterina Colldeforn. Aquest matrimoni vivien als Manxons i eren coneguts popularment com els de Cal Magre. En comprar la casa aquesta serà coneguda així. | 41.7851200,1.7912900 | 399561 | 4626625 | 08038 | Callús | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43834-foto-08038-17-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Desconegut | És un restaurant | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | ||||||
| 41647 | Rellotge de sol del Vilar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-vilar | BOU i VILALTA, Concepció (2004). 'Rellotges de sol de Catalunya : un patrimoni per descobrir'. Efadós. 'Inventari de rellotges de sol dels Països Catalans' a Societat Catalana de Gnomònica: http://www.gnomonica.cat/ | XVIII | Es troba en bon estat de conservació. | Rellotge de sol situat a l'alçada del primer pis de la façana principal del Vilar, a l'esquerra de la finestra central. Es tracta d'un rellotge de sol rectangular, fet de guix, vertical declinant, amb orientació sud-est. Té marques horàries a les hores i mitges hores de les 6 del matí a les 5 de la tarda, sense nombres. La línia del migdia es vertical. El gnòmon és de vareta, amb un cercle al pol. Té la indicació de la data 1797 i està emmarcat amb motius geomètrics. | 08026-117 | La Castanya | Situat al límit mateix del terme municipal del Brull, al sector de la Castanya, l'antiga masia del Vilar ha estat restaurada per la Diputació de Barcelona per esdevenir escola de la Natura als peus del Montseny. Es tenen notícies al segle XVIII, tot i que dataria de l'Edat Mitjana. Actualment es troba en una estat de conservació òptim degut a la seva funció. De no haver estat reconvertida, aquesta masia ja estaria en ruïnes. La restauració ha afectat també el seu entorn, amb l'enllosat de l'era i la construcció d'un mur de contenció de terres a la part sud. | 41.7790400,2.3548400 | 446385 | 4625445 | 1797 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41647-foto-08026-117-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41647-foto-08026-117-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41647-foto-08026-117-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | És un rellotge de sol possiblement reaprofitat. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 45608 | Pont del solell de la Barraca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-del-solell-de-la-barraca | <p>BARTOLOMÉ, Florian (2002). Els ponts de Castellbell i El Vilar: El pont dels Abadals; dins El Brogit, Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 253, gener de 2002, pp.5. http://toponimsdecastellbell.blogspot.com.es/2015/08/pont-del-solei.html</p> | XVIII-XX | <p>Pont de pedra d'un sol ull construït per creuar el Torrent dels Abadals a la seva part baixa; a l'alçada de la Vinya de l'Enric, en direcció al Solell de la Barraca. Té una amplada d'uns quatre metres, i està fet de pedra vista amb les dovelles de l'arc posades verticalment i no disposa de barana o delimitació.</p> | 08053-511 | Els Abadals | <p>El cami del solei es va construir per portar les pedres pel moli de moldre olives de cal Josep: La premsa portava gravada la data de 1913.</p> | 41.6382200,1.8492700 | 404161 | 4610249 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45608-foto-08053-511-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45608-foto-08053-511-2.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Estructural | BCIL | 2026-09-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | És un punt de pas, per sota el pont, pels que volen remuntar el torrent | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 1761 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||
| 48535 | Tossal rodó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tossal-rodo | <p>(2004): Agenda 21 Esparreguera. Auditoria Ambiental. Ajuntament d'Esparreguera. Inèdit.</p> | <p>Turó de forma aplanada a la part superior i circular vist en planta.</p> <p>És constituït de conglomerats, amb unes parets gairebé verticals en els seus laterals, de manera que la vegetació és més aviat escassa, però peculiar (savines). En canvi, a la part superior i a la seva falda, la vegetació esdevé molt important arbustivament. Des de fa dècades que un gran nombre d'escaladors han obert vies a les seves parets, i alguns d'ells passen la nit a Can Tobella, actualment.</p> <p>L'impacte mediambiental generat per aquesta activitat al Tossal es basa en l'enclavatge a la roca d'espits, paravols i burils cada certs metres, a banda de la neteja de vegetació que de vegades es realitza al voltant de les vies d'escalada.</p> | 08076-183 | Camí del Tossal Rodó. | 41.5799300,1.8685900 | 405685 | 4603756 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Lúdic | 2026-05-12 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | És un punt d'escalada molt important. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||||||||
| 40505 | Celler de cal Mestres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-de-cal-mestres | <p>SADURNÍ I VALLÈS, Pere (2001) Folklore del Penedès. Sant Sadurní d'Anoia: Fundació Caixa Penedès.2 vols.</p> | XIX-XX | <p>Edifici de planta irregular, adaptat al terreny natural, amb tres naus . Combina les naus amb encavallades de fusta amb zones de sostre pla. Combina la pedra de maçoneria irregular amb el totxo, tot buscant el joc estilístic de la combinació de materials. Els paraments són de pedra i els recercats i elements decoratius, de ceràmica. Els vanos estan coberts amb arc escarser a la nau central amb timpà i òcul sobre l'accés i decoració mixtilínia, mentre que tenen llinda plana a la zona de façana de teulada terrassada, que es corona amb barana calada de totxo vist. Les entrades laterals són les típiques d'aquest tipus de construcció per tal de permetre descarregar i emmagatzemar el raïm. Al seu interior es conserven les botes de vi.</p> | 08013-195 | Les Gunyoles 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Agrupacions agrícoles de l'any 1927: Sindicat Agrícola d'Avinyonet I Unió Rabassaires de les Gunyoles (SADURNÍ, 2001).</p> | 41.3523400,1.7804800 | 397984 | 4578589 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | És un molt bon exemple de celler tradicional al nucli de Les Gunyoles. | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 94491 | Mirador de Solanes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-de-solanes | <p>El mirador és una esplanada dalt del turó de Solanes, situat al sud-est, que des de les seves diferents vessants ofereix visuals cap a altres petits relleus que es troben al voltant del municipi de Sant Feliu com el puig del Prat (597 m) a Caldes de Montbui, el turó del Ciuró (525 m) a Gallifa, o els Cingles de Sant Sadurní a Gallifa.</p> | 08210-158 | Urbanització Solanes | 41.6840700,2.1514000 | 429374 | 4615048 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2024-01-04 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | És un mirador destacat a la Unitat de Paisatge 14 Cingles de Bertí i Gallifa del Catàleg de paisatge de la Regió metropolitana de Barcelona. | 2153 | 5.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||||||||
| 94472 | Mirador Cim d'Àligues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mirador-cim-daligues | <p>El Mirador és una esplanada habilitada, des d’on habitualment es fan exhibicions de vols en llibertat de les aus rapinyaires, és un mirador natural amb vistes cap a la plana vallesana.</p> | 08210-157 | El Pi Solitari | 41.6937817,2.1755061 | 431391 | 4616106 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94472-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94472-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2024-01-04 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | És un mirador destacat a la Unitat de Paisatge 14 Cingles de Bertí i Gallifa del Catàleg de paisatge de la Regió metropolitana de Barcelona (mirador 14.46).També té un ús com a centre d'educació ambiental i forestal. | 98 | 2153 | 5.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||
| 60181 | Pollancreda al pont de cal Ximelis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pollancreda-al-pont-de-cal-ximelis | Es tracta d'un espai d'una gran bellesa estètica, amenaçat pels canvis en l'estructura del territori i amb elements estranys com tanques de propietat. | <p>En una zona ombrívola, a la llera inundable del torrent Fondo, es troba un interessant conjunt de pollancres que creixen a un ambient humit i que al costat del torrent i el pont formen una unitat paisatgística destacada tan sols trencada per l'agut soroll dels gossos d'una gossera que es troba molt a prop.</p> | 08184-108 | Torrent Fondo, 08191-RUBÍ | 41.4982800,2.0055900 | 417001 | 4594551 | 08184 | Rubí | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60181-foto-08184-108-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60181-foto-08184-108-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | És un lloc petit, però d'una gran bellesa, si no es té en compte el context. | 2153 | 5.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||||
| 74241 | Jaciment de la Vinya del Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-de-la-vinya-del-castell | ESTRADA I PLANELL, Gemma (1991). El Bruc: El medi, la història, l'art. PAM. LAUDO, Susana. Inventari del patrimoni cultural del Parc Natural de la Muntanya de Montserrat. Patrimoni immoble i patrimoni arqueològic. Vol. 1. Generalitat de Catalunya. MAÑÉ I SABAT, A. (1989). Els pobladors prehistòrics de Montserrat i les seves rodalies. Federació Catalana d'Excursionisme. Barcelona. | Espai arqueològic localitzat al llarg d'una plana d'ús agrícola plantada d'ametllers, just al costat d'un torrent, al nord de la masia del Castell. | 08025-145 | Prop del Bruc de Dalt. Sud est del terme | Lloc d'habitació sense estructures conservades. Al Museu Arqueològic de Barcelona hi ha dipositada una destral de basalt procedent d'aquest jaciment que, segons sembla, podria correspondre a un context de sepultura. En Joan Maria Casas de Müller diu a la seva memòria inèdita que en aquesta vinya s'hi havien trobat gran quantitat de destrals així com diversos fragments de ceràmica prehistòrica d'entre els que se'n destaca un troç de vas amb cordons i impressions digitals de bella factura. | 41.5886400,1.7878200 | 398965 | 4604815 | - 3000 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74241-foto-08025-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/74241-foto-08025-145-3.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Gemma Estrada i Planell i Xavier Rota i Boada | És un jaciment que passa desapercebut, obert al mig d'una plana d'ús agrícola, i inapreciable a simple vista. Aquest fet junt amb la manca de senyalització i protecció física fa que l'espai s'erosioni i es malmeti el material que va apareixent. | 78 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 44068 | Jaciment paleontològic de Campins | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-de-campins | <p>ANADÓN, P.; VILLALTA, J.F. (1975). 'Caracterización de terrenos de edad estampiense en Campins (Vallès Oriental), Acta de Geológica Hispánica. Barcelona: Consell Superior d'Investigacions Científiques. ANADÓN, P. (1986). 'Las Facies lacustres del Oligoceno de Campins (Vallès Oriental, provincia de Barcelona. Cuadernos de Geología Ibérica. Madrid. Catàleg de Béns a Protegir del Pla Especial d'Ordenació Urbanística (POUM) de Campins. Aprovat definitivament el 23 d'abril de 2015 (DOGC 25/09/2015). FOLCH, R. (1988). Història Natural dels Països Catalans. Registre fòssil. Vol. 15. Barcelona: Fundació Enciclopèdia Catalana. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic. Campins (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | <p>Al municipi de Campins s'ha observat la presència d'un jaciment paleontològic comprès en tres trams. El tram inferior té una potència de més de 400 metres i està situat al torrent de Can Quaranta. El tram mig te una potència d'uns 200 metres i es situa al camí de Can Collell a Can Quaranta i el tram superior està situat a l'oest de Campins. Al tram inferior s'hi van localitzar dos jaciments amb restes de mamífers; al primer de la zona de Can Joanet s'hi va trobar 'Tectochara meriani', 'Sphaerochara himeri var. Longiuscula', 'Rhabdochara major', 'Theridomys major', 'Theridomys helmeri' i 'Eucricetodon'. Al segon jaciment de Can Quaranta s'hi va trobar: 'Theridomys major', 'Theridomys helmeri', 'Archaeomys gervaisi', 'Pseudoltinomys aff. Major', 'Issiodoromys aff. Minor', Eucricetodon aff. huberi', 'Pseudocricetodon montalbanensis' i 'Cainotherium'. El tram mig té nivells d'origen lacustre que contenen impresions de plantes i ostracods. Hi trobem espècies de mol·luscs ('Cypris faba minuscula', 'Limnaea longiscata', 'L. subbullata', etc.) i flora fòssil ('Pinus lardyana', 'Iris obsoleta', 'Phragmites oeningensis', 'Sabal major', 'Typha latissima', 'Cassia', etc. ).</p> | 08039-96 | A l'entorn del poble de Campins | <p>La primera notícia de l'existència del jaciment la trobem l'any 1881, quan Maureta i Thos indiquen la presència de sediments lacustres a Campins, atribuïnt-los al 'Sistema Proicè'. Entre els anys 1883, 1907 i 1913 Almera, a partir de la fauna de moluscs i flora trobats en diversos nivells, va assimiliar les capes de Campins a l'Aquitaniense. L'any 1947, Llopis nega la teoria d'Almera i l'atribueix al Miocè Superior. Pocs després, el 1951, Batlle nega la teoria de Llopis i confirma l'atribució d'Almera, com ho farà poc després Fontboté.</p> | 41.7275800,2.4751200 | 456346 | 4619664 | 08039 | Campins | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44068-foto-08039-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08039/44068-foto-08039-96-3.jpg | Legal | Cenozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Sense ús | 2019-12-31 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | És un jaciment molt extens, del qual se'n disposa de poca informació de la situació i no es pot determinar amb exactitud el seu emplaçament. | 123 | 1792 | 5.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | |||||||||
| 95641 | Les Torretes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-torretes | <p>AMB (2016) Text refós del pla especial i catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Cervelló. S.Ll. Àrea Metropolitana de Barcelona.</p> <p><span><span><span><span><span><span>BUEN LINARES, Alexandre de; ROIG I MESTRE, Maria Dolors; VIVAR CANTALLOPS, Josep A. (1998) Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de Cervelló. Cervelló. Document no aprovat. Inèdit.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>MONFORTE, Antonio (2021) “El mas Pitarra a l’època del poeta”. <em>Sauló</em>, núm. 14 p. 15</span></span></span></p> <p><span><span><span>PASQUAL, Adrià (2021) “El so de la festa. Campanes i campaners de Cervelló”. <em>Sauló</em>, núm. 29 </span></span></span></p> | XIX | El 1992 el conjunt d'habitatges es va rehabilitar segons el projecte redactat per l'arquitecte Josep Rovira i Pey, que consistia en canviar lleugerament la distribució interior per tal d'aconseguir-ne el que es considerava aleshores, com a una construcció més racional. A tot l'edifici se li canvià la teulada atès que l'anterior era de bigues de fusta i es trobava en mal estat. La façana oest no es modificà atès que estava protegida al precatàleg de patrimoni. | <p>Conjunt de cinc torres adossades. Quatre són de planta rectangular i distribució idèntica, i la cinquena, per causa de l’acomodació al terreny, és de planta trapezial.</p> <p>La teulada és a dos vessants, refeta a final de la dècada de 1990. En alçada, les edificacions consten de planta baixa i pis i s’obren amb diverses portes a un petit jardí que hi ha al davant, protegit mitjançant un barri de maons i enreixat.</p> <p>La façana és arrebossada, pintada de color terrós, i està dividida horitzontalment en dos cossos compositius, per una motllura composta d’un filet en baix relleu continu, perforat.</p> <p>Les portes i finestres són ressaltades amb una motllura dentada i uns arquets apuntats i perforats. El mateix passa amb els balcons del primer pis, amb peanyes que aguanten baranes de barrots simples. Tanquen les obertures portes de fusta. </p> <p>Corona la façana un seguit de pinacles de maó, que fan un joc decoratiu, simulant merlets, i a sota uns arquets, trilobulats, cecs.</p> | 08068-41 | C/ Germandat de Sant Sebastià, 18 | <p>La nova carretera que anava de Barcelona a Vilafranca, feta construir pel rei Carles III, fou la causa de la creació de diverses fàbriques de vidre i de filats i el trasllat de molts cervellonencs que, baixant de la zona muntanyenca, varen començar a edificar els seus habitatges, al llarg del nou camí ral (avui N-340). L'impuls industrial va fer que Cervelló en cinquanta anys doblés el cens dels seus habitants.</p> <p>En aquest nou nucli es van començar a bastir, així mateix, construccions que donessis serveis als nous vilatans. En aquest context, a la dècada de 1870, Francesc Guitart i Gonzàlez va comprar a Pau Campderrós i Tintoré uns terrenys per construir-hi una sala de ball, que per rivalitats del poble no tingué èxit i durà un any i escaig.</p> <p>La sala de Campderrós havia fet fallida i aquest fet va ser aprofitat per les autoritats eclesiàstiques del moment, i sobretot, per mossèn Pere Llopart, rector de la parròquia, que no podia acomodar tants feligresos a l'antiga església romànica, que havia quedat petita i sobretot allunyada del nucli veïnal.</p> <p>A l'espera de poder edificar una nova església al nucli urbà, mossèn Pere i una comissió de veïns varen convèncer al senyor Francesc Guitard perquè els cedís la sala de ball per tal d'ubicar-hi una capella interina. Definitivament, l'any 1879, la parròquia de Sant Esteve es va traslladar al nucli urbà.</p> <p>Aleshores, l'antic temple va quedar tancat i, en certa manera, abandonat. La nova església provisional va ser instal·lada a les Torretes.</p> <p>En aquell espai, el rector va realitzar les adaptacions necessàries per ajustar els altars, les imatges i tot el parament litúrgic de l'edifici original a les noves necessitats de la parròquia. La diada de Sant Pere es baixaren des de Santa Maria en solemne processó totes les imatges, i fou beneïda la nova església interina per l'arxipreste en delegació del bisbe Josep Maria Urquinaona. El carrer es va anomenar pel fet que es trobés aquí l'església, com carrer de l'església, fins que un veí d'aquest carrer que es deia Manel, aprofitant l'avinentesa de la diada de Sant Jordi de l'any 1930, i quan ja feia vint-i-dos anys que estava inaugurada l'església modernista de Sant Esteve, va demanar a l'alcalde Josep Casanellas Campderrós que s'anomenés carrer de Sant Jordi. Després de la Guerra Civil, aquest carrer s'anomenà carrer de Josep Campderrós, i actualment s'anomena carrer Germandat de Sant Sebastià. </p> <p>Aquest conjunt arquitectònic que fou església provisional és ara conegut com 'Les Casetes de la Vella Gola', una reminiscència i un símbol dels canvis i ajustos que es van fer per donar serveis a la població al creixent nucli urbà de Cervelló.</p> | 41.3956264,1.9567684 | 412789 | 4583202 | 1878-1879 | 08068 | Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95641-20231214150655.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95641-20231214150700.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08068/95641-04103.jpg | Legal | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | BCIL | 2024-12-23 00:00:00 | Juana María Huélamo Gabaldón - Kuanum | És un interessant exemple de l’arquitectura popular de principis del segle XX. | 116|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||
| 41025 | Celler de cal Peixó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/celler-de-cal-peixo | XX | La porta del cos esquerra, potser hagi estat modificada amb posterioritat a la seva construcció | <p>Edifici en tres cossos de planta rectangular, de grans proporcions, destinat originàriament a celler. Les tres façanes son de composició distinta, encara que presenten elements idèntics, com els ulls de bou que s'obren als timpans superiors, a sota del carener de la coberta, marcant la verticalitat de l'edifici en tres eixos centrals. De les tres naus, la que correspon al cos central sembla de proporcions més reduïdes que els altres, i te una porta de llinda d'arc escarser. La resta dels buits de façana són plans, com també ho es enterament la façana, que està arrebossada. El cos de la dreta presenta un major nombre de buits a la façana que els altres, i tots són de llinda plana. Destaca com element decoratiu la reixa que protegeix la part superior de la porta central d'accés, que es troba bipartida horitzontalment.</p> | 08013-227 | Cantallops 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Sembla tractar-se d'una obra de començament del segle XX. En el carrer de la Sínia resta com a testimoni de l'antiga casa de cal Peixó una sínia incompleta (davant hi ha el celler). Antigament, la casa tenia baluard. Davant la casa, el Peixó va construir un grup d'habitatges, a tocar el celler i cal Carbó, mentre que a l'altra vessant del torrent de Cantallops cap al dels Caus, hi tenia un maset que porta també el seu nom, encara que queda fora l'actual terme municipal d'Avinyonet.</p> | 41.3674000,1.7988300 | 399542 | 4580239 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41025-foto-08013-227-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41025-foto-08013-227-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | És un interessant exemple de gran celler en ambient urbà. L'estil de la construcció recorda vagament el de l'edifici del Centre Cultural del mateix nucli. | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 40417 | Forn de calç i pedrera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-i-pedrera | <p>FULLANA, Miquel (1984) Diccionari de l'Art i dels Oficis de la Construcció. Mallorca: Editorial Moll.</p> | XX | <p>Construcció de caire industrial a la qual s'accedeix mitjançant un caminet que es desvia a la esquerra, en agafar el camí que des de Can Nicolau mena a Santa Susanna. Es tracta d'un forn de calç, dins el qual es coïen o calcinaven les pedres calcàries per obtenir aquest producte. Es troba en una vessant de la muntanya que envolta en part la vall on s'ubica el caseriu de Santa Susanna, per sota del camí que baixa cap a aquesta vall del massís del Garraf, i uns metres abans d'arribar a l'indret on s'enlairen els pins de les descàrregues, en un medi tradicionalment ric en llenya. L'indret on s'ubica el forn és ric en calcària, per la qual cosa es va aprofitar com a pedrera, i està localitzat en un rost o pendís del terreny. El forn consisteix en una cavitat de més de deu pams de fondària, de forma circular, anomenada 'caixa', al voltant de la qual s'aixeca una gruixuda paret feta de pedres en sec amb la cara bona a plom, que constitueix l''olla', la qual, a partir de flor de terra, se segueix fent amb el mateix paredat ordinari però amb un bon peu de murada o talús a la part exterior fins a uns tres metres més d'alçària, deixant un portell o entrada al frontal, que quan s'ha de fer la calç, a mesura que es carrega el forn es va tapant amb una paret feta de pedres encallades en fang d'argila, reforçada amb dos tions, i en la part inferior de la qual s'ha deixat un forat per on s'encén el foc i s'alimenta durant el temps de la cuita. La cuita de calç es feia tradicionalment de la manera següent: voltant la vorera del cul de l''olla' i amb pedres calcàries –que no siguin fogueres- es compon una paret d'una cinquantena de centímetres de gruix, la qual, així com va pujant –cada filada amb pedres més grosses i un poc sortides cap a fora-, va estrenyent el redol fins que forma una volta parabòlica 'de pa de figa', con diuen els calciners- que es tanca a una alçada de 3,50 a 4 metres, al mateix temps que també s'ha omplert l'olla amb feixos de llenya. Es carrega la volta amb pedres més petites i s'acaba d'omplir el forn amb reble fins a formar un caramull arrodonit d'un metre d'alçada en el centre i morint a no res a les voreres, caramull que, abans de calar foc al forn, és cobert amb un 'capell' fet d'una enfangada de calç espessa, deixant una faixa destapada de quatre o cinc pams d'amplària per tot el rodó, per on respira el forn els dos primers dies desprès d'encès i que després es va tapant a poc a poc fins a deixar un espirall de mig pam que dóna pas a una flama de color ben vermell. Es coneix que el forn és cuit quan el caramull de reble s'ha baixat, els macs de les voreres de l'espirall han tornat blancs i la flama que surt també és blanca. Aleshores tapen amb pedres i fang la boca del forn, per on han passat la major part de les 150 dotzenes de feixos de llenya (1.800 feixos de 30 a 40 kgs.) que són els que cal cremar durant els onze dies que dura la cuita d'un forn de calç, que té l'olla de vint-i-dos pams de diàmetre. Al costat del forn i en una cantonada, hi ha una construcció de planta quadrangular dedicada a barraca o estança dels treballadors del forn. La construcció es troba en bon estat de conservació, i resulta destacable el cristal·litzat de la pedra de les parets interiors per efecte de l'ús de sauló per tal de restaurar les parets interiors que anaven caient, sauló que per les elevades temperatures es va vitrificar.</p> | 08013-107 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>L'explotació de la pedra calcària del massís del Garraf ha estat una ocupació tradicional d'alguna gent del terme d'Avinyonet. Els que es dedicaven a aquesta feina, ho feien combinant-la amb d'altres ocupacions, com la de palmissers o carboneig, i a l'època de collita es dedicaven a treballar en l'agricultura. Aquest forn es va construir cap a l'any 1960, i en ell va treballar Josep Esteve Raventós. La cuita durava uns 10 a 12 dies. S'aprofitava la llenya de Santa Susanna, que es conservava seca a la barraca annexa. Es feien 3 hores de feina i 6 de descans. Tant aquest forn com els altres escampats per aquest territori del Garraf i immediacions del massís, van deixar d'utilitzar-se al instal·lar-s'hi l'empresa Pax.</p> | 41.3371100,1.8109500 | 400509 | 4576862 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40417-foto-08013-107-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40417-foto-08013-107-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | És un interessant exemple de forn de calç al terme d'Avinyonet, per formar un conjunt en bon estat de conservació a prop d'altres elements de gran vàlua patrimonial. Josep Esteve ens diu aquest refrany relatiu a l'ofici: 'Qui fa calç, sempre anirà descalç', que es refereix a l'escassa remuneració de l'ofici. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 62782 | Barraca del Vermell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-vermell | <p>ARGEMÍ, X.; SADURNÍ, M.T.; SERRA, J. (1999) 'Sant Quintí de Mediona. Evolució socio-econòmica i cultural d'una vila de l'Alt Penedès', Ajuntament de Sant Quintí de Mediona. Informació oral de Pere Marra, juny 1999.</p> | XIX.XX | <p>Construcció circular de pedra seca amb cúpula cònica construïda per aproximació i superposició de filades de pedres planes culminat en una coberta de terra. La construcció és de les més grans que s'han observat a Sant Pere. A més, té adossada una altra cabana, a manera de primera habitació, feta de totxo. En aquesta primera estança, hi ha també un petit pessebre,</p> | 08232-59 | Al pla del Corral Nou, al costat del límit amb el terme municipal de Sant Quintí | <p>Era la barraca de la masia de cal Cols. Avui no es fa aquest tipus de construcció, perduda ja pràcticament la seva utilitat inicial. Per a la seva erecció, com també va ocórrer a vegades amb la dels marges de les parcel·les, era freqüent la intervenció d'artesans especialitzats, el quals trigaven una mitja d'una jornada sencera dos homes per a fer-ne una de petita, i fins a una setmana entre quatre operaris, per fer-ne una de més gran.</p> | 41.4661500,1.6908400 | 390676 | 4591333 | 08232 | Sant Pere de Riudebitlles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62782-59.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62782-590.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08232/62782-591.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | BPU | 2023-02-01 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J.M. Huélamo | És un interessant exemple de connexió de dos tipus de construcció popular, la de pedra seca i la de totxo. | 119|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||
| 87310 | Molí de Can Domènech | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-can-domenech | XIX-XX | Tot i que es conserva sencer, l'estat d'abandó comença a fer-se notar. | Molí de vent, situat a 100 metres del mas, format per una estructura metàl·lica muntada sobre un petit edifici de planta quadrada rematat per una cornisa i terrat de terracota. Conserva l'estructura metàl·lica en bon estat i sencera. A les parets, que són de maçoneria, s'obren finestres verticals d'aproximació de filades. Conserva el pou protegit per una petita construcció annexa. | 08158-149 | Can Domènech | 41.4573100,2.0185100 | 418028 | 4589990 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87310-foto-08158-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87310-foto-08158-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87310-foto-08158-149-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | És un interessant exemple d'aquest tipus de giny al municipi. | 119|98|94 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||
| 41010 | Forn de calç dels Pelagons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-de-calc-dels-pelagons | <p>L'indret on s'ubica el forn es ric en calcària, per la qual cosa es va aprofitar com a pedrera, i està localitzat en un rost o pendís del terreny. Consisteix en una cavitat de més de deu pams de fondària, de forma circular, anomenada 'caixa', dins on s'aixeca per tot el voltant una gruixuda paret feta de pedres en sec de forma quadrangular, amb la cara bona a plom, que constitueix en l''olla', la qual, a partir de flor de terra, se segueix fent amb el mateix paredat ordinari però amb un bon peu de murada o talús a la part exterior fins a uns tres metres més d'alçària, deixant un portell o entrada al frontal, que quan s'ha de fer la calç, a mesura que es carrega el forn es va tapant amb una paret feta de pedres encallades en fang d'argila, reforçada amb dos tions, i en la part inferior de la qual s'ha deixat un forat per on s'encén el foc i s'alimenta durant el temps de la cuita. La cuita de calç es feia tradicionalment de la manera següent: voltant la vorera del cul de l''olla' i amb pedres calcàries –que no siguin fogueres- es compon una paret d'una cinquantena de centímetres de gruix, la qual, així com va pujant –cada filada amb pedres més grosses i un poc sortides cap a fora-, va estrenyent el redol fins que forma una volta parabòlica –'de pa de figa', con diuen els calciners- que es tanca a una alçada de 3,50 a 4 metres, al mateix temps que també s'ha omplert l'olla amb feixos de llenya. Es carrega la volta amb pedres més petites i s'acaba d'omplir el forn amb reble fins a formar un caramull arrodonit d'un metre d'alçada en el centre i morint a no res a les voreres, caramull que, abans de pegar foc al forn, és cobert amb un 'capell' fet d'una enfangada de calç espessa, deixant una faixa destapada de quatre o cinc pams d'amplària per tot el rodó, per on respira el forn els dos primers dies d'encès i que després es va tapant a poc a poc fins a deixar un respirall de mig pam que dóna pas a una flama de color ben vermell. Es coneix que el forn és cuit quan el caramull de reble ha baixat, els macs de les voreres de l'espirall han tornat blancs i la flama que en surt també és blanca. Aleshores tapen amb pedres i fang la boca del forn, per on han passat la major part de les 150 dotzenes de feixos de llenya (1.800 feixos de 30 a 40 kg.) que són els que cal cremar durant els onze dies que dura la cuita d'un forn de calç, que té l'olla de vint-i-dos pams de diàmetre.</p> | 08013-213 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | 41.3287200,1.7896600 | 398715 | 4575956 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41010-foto-08013-213-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | És un interessant exemple d'aprofitament del medi, amb el qual es troba íntimament vinculat. | 98 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 40489 | Font de la Canya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-canya | <p>CÓRDOBA, Manel (1999) Les fonts del Penedès i els seus voltants. 2 vols. S.LL.: El Cargol.</p> | <p>A tocar el torrent que porta el mateix nom es troba una font que actualment es troba molt degradada com també ho està tot l'espai ocupat pel torrent. Hi ha un tub de plàstic pel qual raja un fil d'aigua. Hi ha, pels voltants, abundosa vegetació de ribera.</p> | 08013-179 | Sant Pere d'Avinyó 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>El seu nom diu la gent que ve del fet que una vegada algú hi va veure una surgència d'aigua i li va posar una canya per que ragés bé. És una de les fonts més conegudes i emblemàtiques del municipi. Era el lloc de trobada de la gent. Fins allí s'arribava per a fer-hi el berenar. Avuien raja molt poca aigua que surt per un tub de plàstic blau, arran d'una riera per la qual discorre aigua contaminada. Havia estat un indret de destí de moltes excursions per a la gent d'Avinyonet. Fins i tot, a prop de la font, s'havien fet cerimònies de sanament de trencadura.</p> | 41.3702000,1.7759300 | 397631 | 4580577 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40489-foto-08013-179-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40489-foto-08013-179-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | És un indret de gran valor paisatgístic i simbòlic per la gent d'Avinyonet que es troba en un estat molt degradat. | 2153 | 5.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 68697 | Can Nolis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-nolis | Bonet i Garí, Lluís (1983), Les masies del Maresme, Centre Excursionista de Catalunya, Barcelona. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. Rodrigo, Xavier (1981). Les cases pairals de Tiana. Patronat Municipal de Cultura. Tiana. | XVIII | Obra popular. Masia de planta baixa, dos pisos i una teulada de dos vessants amb el carener perpendicular a la façana. Flanquejant el cos central de l'edifici hi ha uns importants annexes pel que fa al volum general de la construcció: porxos amb arcades situats a les parts laterals superiors. Cal destacar també que el pis més alt, les golfes, data de la darrera reforma. El portal d'entrada té els brancals i la llinda treballats amb carreus de pedra. A l'interior es conserva una cuina original, tota enrajolada. | 08282-23 | Carrer Edith Llaurador, 27-29 | La reforma de l'edifici, que originàriament podria datar del segle XVIII, fou realitzada l'any 1900. Abans que s'instal·lés la família Nolis era coneguda amb el nom de Can Monràs. A finals del segle XIX, Joan Nolis, de Barcelona, l'hi comprà als Monràs. Al 1906 la va deixar als seus fills, els quals la van reformar. | 41.4876700,2.2648400 | 438630 | 4593156 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68697-foto-08282-23-2.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | És un habitatge. És una casa d'estructura simètrica, fins i tot en els façanes laterals (galeries). També ho trobem com a Can Monràs. | 119 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 43928 | Edifici del Carrer Reverend Josep Puigbó, 6 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-del-carrer-reverend-josep-puigbo-6 | -HOYAS PAMPIN, Núria. El terme del Castell de Callús. Evolució historiogràfica. Servei del Patrimoni Arquitectònic Local. Diputació de Barcelona. Barcelona. 1999. -SALA, LL. SERRA, M. FONS, R. Callús. Història en Imatges. 1950-1975. Editorial Angle. Callús. 1996. | XX | Presenta la pintura de la façana deteriorada i a la part alta el realçat no es troba arrebossat deixant a la vista el parament de totxo | Edifici de planta rectangular, d'un sol pis però amb un realçat de nova construcció fet de maons, just sota la coberta que és de teula i a doble vessant. La façana principal presenta tres grans obertures: La central és l'accés principal, presenta un arc en forma de piques treballat amb cairons i dues columnes adossant-se a l'intradós que on s'emmarca la porta de fusta. A banda i banda s'obren dues grans finestres amb el mateix tipus de decoració. La finestra que es situa a la banda est de l'accés principal es troba tapiada amb maons, l'obertura de l'oest es troba parcialment tapiada però amb una finestra de nova construcció. La façana situada al sud (al carrer de Montserrat, 1) té quatre portes principals amb els marcs igualment decorats amb cairons i coronades amb un arc d'inflació construït també amb cairons. | 08038-111 | Carrer Reverend Josep Puigbó, 6. Callús | Durant el primer terç del segle XX s'edificà la part més elevada del carrer de Santpedor. És llavors quan neixen els carrers Muntanya, Montserrat, Verdaguer i el carrer Louis Dupont (que pren el nom en agraïment a l'enginyer de l'empresa Solvay de les mines de potassa de Súria que facilità l'adquisició dels terrenys per edificar) (SALA, Ll. Et alli. 1996:13 ). | 41.7829200,1.7837400 | 398930 | 4626389 | 1900 | 08038 | Callús | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43928-foto-08038-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08038/43928-foto-08038-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | És un garatge. | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | ||||||
| 70885 | Cartes de 'El Nai' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cartes-de-el-nai | AAVV (primavera 2003). Les tres guerres carlines. L'Erol nº 76, any 22. ARNABAT, Ramon (2006). Visca el Rei i la Religió! La primera guerra civil de la Catalunya Contemporània (1820-23). Pagès editors. GOL, Antoni (1989). 'Berga i comarca durant les tres guerres carlines'. Dovella nº 32, any IX, II època. OLLER, Josep (hivern 1997). 'Guerrillers absolutistes i carlins Jep dels Estanys i Josep Grania 'El Nai''. L'Erol nº 56. TORRAS, Jaume (1967). La guerra de los agraviados. Publicaciones de la cátedra de História General de España, Universitat de Barcelona. | XX | Les cartes de 'El Nai' són una sèrie de 42 cartes escrites per Josep Grandia i Soler o adreçades a ell. Daten de principis del segle XX i són part de la correspondència que el militar carlí va rebre o generar en els anys del seu exili a França, tant per part d'amics i familiars, com per part dels militars que participaren en l'alçament fallit de 1900. | 08293-2 | Plaça de l'Ajuntament s/n, 08699 Vallcebre | Josep Grandia i Soler va nèixer a Vallcebre el dia 17 de desembre de 1854 i se'l coneix com El Nai per la casa on va nèixer. Participà a la tercera Guerra Carlina on, tot i la seva joventut, destacà per les seves aptituds militars i el 26 de febrer de 1876 obtingué el grau de capità. Acabada la guerra va recórrer diversos països europeus i amb la salut força malmesa retornà a Vallcebre on va fer de secretari municipal. Des del 1898 hi havia preparatius per un alçament carlí, però un grup de carlins catalans dirigits per Salvador Soliva, i entre ells en Josep Grandia, van actuar al marge dels preparatius i van llançar-se a la lluita l'octubre de 1900. Josep Grandia com a cap del districte de Berga va formar una partida i el 28 d'octubre de 1900 va proclamar el pretendent carlí, Carles VII, com a monarca. Després del fracàs de l'alçament, que va ser sufocat ràpidament, s'exilià a Perpinyà des d'on mantingué una activa correspondència amb els seus caps militars i amb parents i amics de Catalunya. Les autoritats i alcalde de Berga li proposaren un indult a canvi de l'entrega de les armes amagades, però tot i que no ho veié gens clar i s'hi negà unes quantes vegades, sembla a ser que al final ho acceptà, ja que el maig de 1901 li comunicaren que ja podia tornar sense por. Ja des de Vallcebre, a finals de maig del mateix 1901, va escriure una carat a S.M posant-se sota la seva disposició. El darrers anys de la seva vida els passà a La Consolació, on vivia la seva filla, i morí el 1926. | 42.2032500,1.8174900 | 402379 | 4673020 | 08293 | Vallcebre | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/70885-foto-08293-2-2.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Anna Junyent Traserra | Josep Grandia i Soler i altres | És un fons especial de l'Arxiu de Vallcebre. | 98 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 60378 | Forn del 'Tir Vell' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/forn-del-tir-vell | XIX-XX | <p>Forn de calç simple, de petites dimensions. Construït de forma circular aprofitant el marge del relleu per la seva part posterior. L'estructura és de terra i de la pedra d'on s'obtenia el propi mineral. Aquests forns s'anomenen, també, 'efímers', perquè aprofitaven exclusivament el mineral existent a l'entorn.</p> | 08191-43 | Serra-sanç | <p>De tradició molt antiga, els sistemes tradicionals d'obtenció de la calç per combustió directa es van mantenir en actiu fins ben entrat el segle XX.</p> | 41.8469100,1.8995900 | 408648 | 4633364 | 08191 | Sallent | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60378-foto-08191-43-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-30 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | És un exemple representatiu dels diferents forns de calç que hi ha al municipi. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||
| 60350 | Barraca del 'Tir Nou' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-tir-nou | <p>SOLER i BONET, Josep ' Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca de Bages' .- Ed. Centre d'Estudis del Bages .- Manresa 1994</p> | XIX | <p>Barraca de vinya de planta rectangular feta en pedra seca. Conserva a l'interior una interessant volta i, encara més singular, la sortida d'una font. Teulada a una pendent i coberta de pedres i terra. Aparell irregular de pedra. Les pedres de la llinda i de les cantonades són més ben treballades.</p> | 08191-15 | Serrasanç | <p>L'expansió d'aquestes construccions, tot i remuntar-se a molts segles enrera, es produeix amb l'expansió de la vinya del segle XIX.</p> | 41.8402300,1.8932900 | 408115 | 4632629 | 08191 | Sallent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60350-foto-08191-15-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-30 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | És un exemple representatiu de les moltes barraques que es conserven al terme de Sallent. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 60472 | Barraca de la Sala | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-sala | <p>SOLER i BONET, Josep 'Les barraques de vinya. Les construccions de pedra seca a la comarca de Bages' .- Ed. Centre d'Estudis del Bages .- Manresa 1994</p> | XIX | <p>Barraca de vinya de planta quadrada feta en pedra seca. Teulada en cúpula esfèrica coberta de terra i substrat vegetal. Aparell irregular de pedra.</p> | 08191-167 | Sant Ponç. A tocar del Mas La Sala | <p>L'expansió d'aquestes construccions, tot i remuntar-se a molts segles enrera, es produeix amb l'expansió de la vinya al segle XIX.</p> | 41.7858100,1.8880000 | 407598 | 4626593 | 08191 | Sallent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60472-foto-08191-167-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-30 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | És un exemple representatiu de les moltes barraques que es conserven al terme de Sallent. | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 60391 | Barraca del Graner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-graner | <p>SOLER i BONET, Josep Mª 'Les barraques de vinya. Les construccions de pedra en sec a la comarca de Bages' .- Ed. Centre d'Estudis del Bages .- Manresa 1994</p> | XIX-XX | <p>Barraca de vinya feta amb la tècnica de la pedra seca. De planta rodona amb un afegit de planta quadrada utilitzat com a estable. Al davant de la porta hi ha una pica de pedra, segurament utilitzada per a elaborar oli de ginebró.</p> | 08191-56 | Cornet | <p>L'expansió d'aquestes construccions, tot i remuntar-se a molts segles enrera, es produeix amb l'expansió de la vinya del segle XIX.</p> | 41.8317600,1.8505000 | 404550 | 4631736 | 08191 | Sallent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60391-foto-08191-56-1.jpg | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | 2020-09-30 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | És un exemple representatiu de les moltes barraques que es conserven al terme de Sallent. | 119 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 60386 | Barraca de l'Olivar de cal Sidru | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-lolivar-de-cal-sidru | <p>SOLER i BONET, Josep 'Les barraques de vinya. Les construccions de pedra en sec a la comarca de Bages' .- Ed. Centre d'Estudis del Bages .- Manresa 1994.</p> | XX | <p>Barraca de vinya de planta quadrada feta amb la tècnica de la pedra seca. El ràfec i la finestreta lateral tenen treballs de tovot. Al costat de la barraca conserva una basseta de pedra per a recollir l'aigua de pluja. La llinda ve datada amb les inicials R.C. i la data de construcció: 1908. A l'interior té obertures a manera de prestatges o armari.</p> | 08191-51 | Fucimanya | <p>L'expansió d'aquestes construccions, tot i remuntar-se a molts segles enrera, es produeix amb l'expansió de la vinya del segle XIX.</p> | 41.8128100,1.9200400 | 410298 | 4629557 | 1908 | 08191 | Sallent | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60386-foto-08191-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08191/60386-foto-08191-51-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-09-30 00:00:00 | Lluís Len / Jaume Perarnau | És un exemple representatiu de les moltes barraques de vinya que es conserven al terme de Sallent | 119|98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 41396 | El Veïnat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-veinat | XVIII | Faltaria manteniment general de les façanes i cobertes, seguint un criteri unitari. | Conjunt de cases entre mitgeres, de planta baixa i pis, d'un sol cos, amb origen al segle XVIII. Són de construcció molt senzilla, de paredat simplement emblanquinat i només Can Gumiras presenta les obertures emmarcades amb carreus de pedra treballada. Can Lluc, situada en l'extrem est, es va refer a finals del segle XIX, i actualment es vol rehabilitar. El nucli de cases està aterrassat sobre les feixes de sota, aguantat per un mur de contenció de pedra, amb arcs cecs. També s'ha excavat per sota, aguantant el terreny amb voltes de pedra, pels estables dels animals i trasters d'eines del camp. Al davant d'aquest mur també hi ha coberts d'obra, molt malmesos. Formen aquest conjunt, començant per l'extrem esquerre; Can Sanfaina, Can Bac, Can Gumiràs i Can Lluc | 08023-350 | Camps sobre el torrent de Salt de Núvia, al final del camí del Veïnat | 41.6800300,2.2206600 | 435134 | 4614545 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41396-foto-08023-350-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41396-foto-08023-350-2.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Soteras i March | És un exemple de petit nucli dispers, alineat davant d'un pas, com la Vall Blanca, de Riells del Fai. | 119|94 | 46 | 1.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 4180,91 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.