Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 91982 | Pou de Ca l’Ibanyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-ca-libanyes | XIX-XX | Cobert de vegetació | <p><span><span><span><span><span><span>El pou de Ca l’Ibanyes es troba situat a peu de camí, al costat de l’antic mas de Ca l’Ibanyes. És una construcció excavada al subsòl, de planta circular i revestit interiorment amb pedra i argamassa. La part superior està construïda amb pedra i argamassa amb la coberta plana amb la boca d’accés orientada a llevant.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-307 | Camps de l’Ibanyes. Nord-est de Maçana | 41.6912300,1.6096400 | 384297 | 4616429 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91982-307-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91982-307-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91982-307-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91982-307-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 90212 | Pica Baptismal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pica-baptismal-6 | XVI-XVIII | <p><span><span><span><span><span><span>Pica baptismal de pedra de forma cilíndrica amb el fons més estret i amb l’exterior llis. Actualment es troba situada al nord de l’església de Santa Maria de Rubió.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-102 | Carrer Santa Maria. Nucli del Castell de Rubió | 41.6443400,1.5699100 | 380905 | 4611277 | 08185 | Rubió | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90212-102-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 94 | 51 | 2.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||
| 90183 | Barraca al nord de Can Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-nord-de-can-benet | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Petits enderrocs | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-est. La coberta és en forma de falsa cúpula. A l’interior conserva un cocó i una fornícula. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08185-80 | Solella de Cal Benet. Est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6357100,1.5914200 | 382680 | 4610289 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90183-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90183-80-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||
| 90166 | Barraca dels Plans d'Ardesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-plans-dardesa-0 | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Petits enderrocs | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula. A l’exterior conserva el ràfec realitzat mitjançant lloses planes volades. A l’interior, a la banda esquerra de l’entrada hi ha una xemeneia. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-67 | Plans d’Ardesa. Sud del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></a></span></span></span></span></span></p> | 41.6239300,1.5642600 | 380396 | 4609018 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90166-67-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90166-67-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90166-67-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||
| 60251 | Casa carrer de Terrassa, 40 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/casa-carrer-de-terrassa-40 | <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat.</p> | XIX | <p>Edifici de planta baixa i pis amb obertures a l'exterior que presenten un arc escarser a la llinda. Al primer pis, aquests arcs han estat tapiats i els vanos s'ha adintellat. A la primera planta l'obertura central està constituïda per un balconet, mentre que les altres dues són finestres. Les reixes, que són de forja, presenten la data de 1878, integrada dins el seu cos. La restauració exterior de l'edifici s'ha fet amb cura remarcant amb franges de color l'estructura arquitectònica de la construcció.</p> | 08184-180 | Carrer de Terrassa,40, 08191-RUBÍ | 41.4927400,2.0300300 | 419034 | 4593912 | 1878 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60251-foto-08184-180-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60251-foto-08184-180-2.jpg | Inexistent | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 120|98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||
| 86020 | Llinda del molí d'Altimires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-del-moli-daltimires | XIII-XIV | Llinda emplaçada a la torre de defensa medieval que és al mateix temps el Molí d'Altimires, una combinació que no deixa de ser curiosa i atípica. Concretament, es troba a la finestra de la façana nord-est, que és la seva façana principal, encarada al camí. La llinda és de pedra, de forma més o menys rectangular. Té gravades dues roses sexifòlies i, al centre, una creu sobre un triangle que simbolitza el mont Gòlgota. Aquests elements tenen un simbolisme destacat, que remarcava la importància d'aquesta construcció, situada estratègicament en un camí principal d'accés al castell d'Oló. La rosa de sis fulles és un símbol solar de tradició pagana que es considera una reminiscència precristiana del culte al sol. A Catalunya s'han trobat roses sexifòlies en edificis, art funerari, mobiliari i joieria. Aquest motiu ornamental fou especialment emprat als Pirineus per part dels pastors. Una altra interpretació, no necessàriament incompatible amb l'anterior, és que les dues circumferències al·ludeixen a les dues moles del molí. Així ho interpretava almenys un membre de la família Altimires que va decorar una llinda de la seva casa al poble d'Oló amb dues rodes que representen, en aquest cas ben clarament, les d'un molí. No disposem de gaires elements per datar aquesta llinda, que podria situar-se, igual que la mateixa construcció de la torre, als segles XIII-XV. | 08258-180 | Al molí d'Altimires, al sector central del terme municipal | El fet de combinar una torre de defensa amb un molí és totalment atípic, però considerem que aquesta construcció fou concebuda amb aquesta doble funció ja des del seu inici. Hi ha qui creu, però, que el molí s'hi hauria instal·lat posteriorment. En tot cas, la funció com a torre de defensa és ben clara, i estava relacionada amb la posició estratègica de l'indret, que es troba en una cruïlla on el camí d'Oló a Sant Joan d'Oló travessava la riera per una palanca. Per la tipologia de la torre es podria datar entorn dels segles XIII-XIV. Tot i que no en coneixem dades documentals, cal suposar que en un principi era possessió del senyor del terme, ja que en època medieval els molins solien ser monopoli dels senyors, i més tenint en compte que la torre complia funcions defensives auxiliars del castell. La família Altimires devia encarregar-se de fer anar el molí, tal vegada ho feien el Salvador o Berenguer d'Altimires que apareixen citats en un llistat de caps de casa que van participar en una reunió feta el 1394 per tractar de la redempció del terme d'Oló. Amb el temps la família devia aprofitar els drets adquirits i el molí va quedar com una propietat del mas Altimires. De tot això se'n dedueix que la família Altimires tenia un tracte de proximitat amb els poders vinculats a la senyoria del castell d'Oló i, per tant, ja des d'antic aquest mas situat a un quilòmetre aproximadament del molí va ser un dels més importants del terme. No es pot descartar que el Molí d'Altimires tingués alguna relació amb les infraestructures hidràuliques que ara formen part del el Molí del Coix, riera amunt i als peus del nucli d'Oló. Allà hi ha un interessant aqüeducte de datació desconeguda i un rec que travessa la roca, unes obres de força calat per a un simple molí particular. Per la cota d'altitud es pot deduir que el punt de captació d'aigües del molí d'Altimires devia trobar-se en aquella zona. Als segles XVII-XVIII es devia construir la casa del moliner, adossada a la torre. El molí va seguir funcionant fins el final del segle XIX. Encara una àvia de l'actual propietari d'Altimires l'havia vist en actiu. | 41.8647800,2.0240600 | 419004 | 4635223 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86020-foto-08258-180-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86020-foto-08258-180-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Lúdic | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||||||
| 60249 | Cal Palet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-palet-0 | <p>BATALLA GALIMANY, Ramon et alii (1994) Rubí a l'abast. Ciències socials I. Rubí: Ajuntament de Rubí. BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. GARCÍA I MAJÓ, Lluís (1996) 'Sant Pere de Rubí. La seva evolució de parròquia rural a urbana', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 40, p. 340-349. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. MARGENAT, Francesc; VILALTA, Jordi (1985) 'Un document de les guerres carlines a Rubí' Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 16, pp. 371-374. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.</p> | XVI? | <p>Edifici de planta baixa i dos pisos. A la part que dona a la plaça del Doctor Guardiet hi ha una porta amb arc de mig punt dovellada. Les finestres de les plantes superiors són de la segona meitat del segle XX. En aquesta façana hi ha, també, una inscripció que indica que hi va viure el líder republicà Josep Palet. A la paret lateral de la casa, en la façana que dona al carrer de Terrassa hi havia un finestral de tradició gòtica amb llinda amb arc conopial d'aire renaixentista propi del segle XVI (GARCÍA, 1996). Actualment hi ha diverses finestres amb llindes de pedra, encara que en algun cas semblen haver estat retocades i la pedra substituïda per un arrebossat que la imita.</p> | 08184-178 | Pça. Del Doctor Guardiet, cantonada carrer Terrassa, 08191-RUBÍ | <p>És la casa urbana que conserva la data més antiga del poble de Rubí, ja que en la llinda d'un finestral posa la data de 1500 (TURU et alií, 2000), també hi ha altres finestres de pedra (BATALLA et alií, 1994). Josep Palet va ser un conegut lluitador republicà i va estar implicat l'any 1873 en un desarmament general que es va fer a la milícia republicana de Rubí, en un moment en que existia perill d'alguna falconada carlina, fet que va ser denunciat a la premsa estatal (MARGENAT, VILALTA, 1985). La casa posseïa una imatge de la Verge del Roser, d'estil barroc, atribuïda a Jaume Rubió. Aquesta imatge va ser regalada a la família Brustenga-Mir pel rector i la Junta d'Obra de la parròquia, ja que aquesta família, havia donat els materials per a l'ampliació de l'església de Sant Pere, provinents del seu forn d'obra que es trobava a prop de la masia. En començar la revolta de l'any 1936, les autoritats locals ordenaren que tothom lliurés els objectes religiosos, i la família Brustenga es desprengué de la imatge que, col·locada dins un sac, fou llençada a la pila del carrer Terrassa davant de la presó. Algunes escultures, quadres i creus són salvats de la destrucció i traslladats a la masia de ca n'Oriol, on hi ha el dipòsit del Museu de Rubí, del qual s'havien incautat les autoritats. En acabar-se la contesa, l'any 1939, i restablir-se el culte a l'església parroquial, a falta d'imatges, col·loquen a l'altar del Roser aquesta Verge. Passat algun temps, i havent-ne adquirit una altra, és restituïda novament a la família (RUFÉ, 1994b).</p> | 41.4920100,2.0297600 | 419011 | 4593832 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60249-foto-08184-178-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60249-foto-08184-178-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60249-foto-08184-178-3.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Antic | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 93|94|80 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||
| 59751 | Alzina de Cal Cinto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-cal-cinto | L'alzina es troba situada davant de Cal Cinto, just a l'entrada de la finca.Es tracta d'una alzina (Quercus ilex) amb un perímetre de 2,63 m. L'alzina es un arbre de la família de les fagàcies de fulla perenne amb un tronc gruixut i la capçalera espessa. La seva escorça destaca per la seva rugositat i color fosc. | 08189-9 | Cal Cinto. Boixadors | 41.7588300,1.5818100 | 382105 | 4623972 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||||||||
| 59749 | Nucli Sant Pere Sallavinera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-sant-pere-sallavinera | AAVV. (1981): Catalunya Romànica. El Penedès - L'Anoia. Vol. XIX. Barcelona. Fundació Enciclopèdia Catalana. Estany i Ferrer, JM. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa. | XI-XXI | El nucli de Sant Pere Sallavinera es troba situat a 588 m d'altitud i correspon al centre del municipi, el qual engloba els nuclis de la Fortesa, La Llavinera i la Querosa. El nucli està format per un carrer principal allargassat amb cases a banda i banda amb la plaça Major a l'extrem est amb l'església parroquial de Sant Pere, documentada al segle XI amb diverses refraccions especialment durant el segle XVIII. Al carrer Major es on es conserven les edificacions més antigues, datades entre els segles XV - inicis del segle XIX amb grans portals adovellats o bé amb llindes de pedra amb la data inscrita. Altres edificis a destacar són la casa consistorial i les escoles, edificades a finals de la dècada de 1950 i situades a l'entrada de la població. | 08189-7 | Sant Pere Sallavinera | L'actual terme municipal de Sant Pere Sallavinera és el resultat de la unió de tres termes: el del castell de la Llaviners, el castell de Boixadors i el terme de la Fortesa. Sant Pere Sallavinera va sorgir al segle XI com a nucli de població depenent del castell termat de la Llavinera. L'església parroquial es trobava situada a la Llavinera. Progressivament, el nucli de Sant Pere va anar adquirint importància a causa de l'església parroquial de Sant Pere. | 41.7364600,1.5723800 | 381280 | 4621501 | 08189 | Sant Pere Sallavinera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59749-foto-08189-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59749-foto-08189-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08189/59749-foto-08189-7-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 94|98|85 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||
| 66675 | Terma Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/terma-alta | Es tracta d'un bloc monolític, clavat verticalment; està cobert de molsa però s'hi poden distinguir grabats dos escuts, els dels senyors de Berga i el dels senyors de Pinós, ja que es troba ubicada en l'antiga partió dels seus dominis. Es troba en el coll que hi ha entre el Castellot al nord-oest (887m), l'Agulló al nord-est (870 m.) i al sud la Roca Roja (828 m.), a poca distancia al nord-est de la Collada de la Mesquita. La terma està situada a uns 781 metres d'alçada sobre el nivell del mar. L'indret és partió dels municipis de Cercs i Vilada. | 08268-185 | Al nord-est de la Collada de la Mesquita i al sud-est del turó del Castell de Puigarbessós | La Terma Alta és una antiga fita de terme que dividia les terres dels senyors de Berga i les dels senyors de Pinós. La Terma Alta és una roca de considerable dimensió alçada al mig del coll i amb els escuts gravats de les dues famílies feudals. | 42.1182200,1.8933800 | 408522 | 4663495 | 08268 | Cercs | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 47 | 1.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||||||||||
| 66691 | Pilones de la via de ferrocarril Peguera-Cercs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pilones-de-la-via-de-ferrocarril-peguera-cercs | SALMERON, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà, Barcelona, Terminus. | XIX-XX | Tot i que es conserva un alçat considerable de les pilones, tenen molta vegetació que hi ha crescut. | Es tracta d'un conjunt de diverses pilones, de fer són visibles sobretot quatre, que conformaven l'estructura de suport d'una pasarel·lela o pont de la via de ferrocarril que comunicava les mines de Peguera amb Cercs, amb la zona de l'actual Sant Jordi. Aquest pont permetia salvar el torrent de Peguera a una alçada considerable tot mantenint el nivell de cota desitjat. Es tracta d'un conjunt de pilones d'alçada considerable, bastides totes elles en pedra, amb peces grans peces als angles, mostren un basament que a partir d'una cota es redueix per conformar uns pilars de planta de mides menors. | 08268-201 | a les afores del poble de Sant Jordi, al peu del traçat del tranvia de sang. | El ferrocarril de les mines de Peguera permetia donar sortida al carbó a través del transport del material per mitjà de vagonetes, les quals a través del ferrocarril i alguns plans inclinats arribava fins l'actual poble de Sant Jordi, en un punt d'un turó en el qual a partir d'un darrer pla inclinat arribava al nivell aproximat de l'estació de tren de Fígols les Mines. El tranvia es va començar a construir al 1906 i no va ser fins el 1910 que es va acabar l'obra. Va estar en funcionament fins el 1928, tot i que posteriorment va funcionar puntualment fins el 1942, sobretot per el transport de fusta. | 42.1471200,1.8494200 | 404931 | 4666752 | 08268 | Cercs | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66691-foto-08268-201-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66691-foto-08268-201-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||
| 67989 | Posidònies de les costes de Sitges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/posidonies-de-les-costes-de-sitges | www.imedea.iub.es/natural | Sense data | La degradació d'aquests organismes ve determinada per la contaminació causada per la gran disponibilitat de matèria orgànica i nutrients de les aigües d'aquesta zona que dificulta la regeneració dels seus prats. | Àrea de prats de fanerògama endèmica del Mediterrani de la família de les posidònies, que es localitzen davant de les costes de Sitges. Es caracteritzen per un grau de degradació evident, amb presència de feixos vius aïllats de posidònia sobre agrupacions mortes en la quasi totalitat del prat. A partir de determinada profunditat, la presencia d'agrupacions mortes és continua fins arribar al fons detrítics a on s'origina una facies mixta. Una altre evidència de l'aspecte de degradació d'aquesta zona és la gran proliferació d'epifits, sobretot algues filamentoses sobre les fulles dels escassos feixos vius observats fruit d'una gran disponibilitat de matèria orgànica i nutrient en l'aigua d'aquestes zones. | 08270-131 | Costes de Sitges | 41.2285300,1.8083300 | 400125 | 4564811 | 08270 | Sitges | Obert | Dolent | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2019-11-29 00:00:00 | Conxi Rodríguez Fernández | 2153 | 5.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||||||
| 91972 | Barraca Vinya dels Rogers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-vinya-dels-rogers | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta rectangular construïda dins un antic marge de vinya amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt orientat al sud. La coberta és en forma de volta de canó de pedra amb ràfec de lloses planes volades. La paret del fons correspon al propi sediment geològic. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-299 | Solana dels Rogers. Nord del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> | 41.6325900,1.5503500 | 379254 | 4609999 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91972-299-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91972-299-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 91836 | Roure de Cal Cansat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-de-cal-cansat | <p><span><span><span><span><span><span>El roure de Cal Cansat es troba situat a la banda nord del mas, a tocar del camí. </span><span><span><span><span> Es tracta d'un roure (Quercus robur) amb un perímetre de corona de 2,80 i amb una capçada gran.</span></span></span></span><span><span><span> <span>El roure és un arbre caducifolis amb una ampla i gran capçada i menys espessa que la de les alzines. La seva escorça es forca i arrugada i la fusta és molt apreciada per la fabricació de mobles. Les fulles són de color verd fosc per l'anvers i de color verd grisós pel revers i el fruit és el gla.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-283 | Cal Cansat. Nord-oest del nucli de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>Cal Cansat era un antic cens de Comalats. El cens era un “contracte” entre el censatari i la propietat en el qual la propietat li cedia un tros de terra per treballar i poder-hi edificar un habitatge a canvi de pagar-li anualment una part del rendiment. Actualment, aquest cens està redimit, malgrat no s'ha pogut contrastar documentalment.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6606300,1.5468300 | 379013 | 4613117 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91836-283-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91836-283-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 2151 | 5.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||||
| 91682 | Font de Cal Morera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-cal-morera | XIX-XX | No té aigua i està cobert de vegetació | <p><span><span><span><span><span><span>Font de clot situada als boscos sota el mas de Can Morera i actualment sense aigua. Es tracta d’una estructura de planta rectangular de pedra i argamassa amb la coberta en volta de canó per l’interior i per l’exterior plana i amb porta metàl·lica. Actualment està tot cobert de vegetació. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-244 | Boscos de Can Morera. Nord de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>Segons l’actual propietari de Can Morera, antigament de la font en sortia una canalització construïda amb teules que conduïa l’aigua de la font al safareig, situat uns metres més al sud. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6554900,1.5736400 | 381236 | 4612509 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91682-244-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91682-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91682-244-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 90300 | Al nord de Pallerols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-nord-de-pallerols | IV-II aC | Es desconeix. | <p><span><span><span><span><span><span>Dalt d’un turó situat al nord de Cal Pallerols, al camí que porta cap a Can Rigolfes s’hi localitza un gran nombre de fragments ceràmics en superfície d’època ibèrica en tota la vessant oest del turó, fins a peu de camí. No s’hi observa cap estructura. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-188 | Nord de Cal Pallerols. Est del Pla de Rubió. | 41.6269800,1.5562800 | 379737 | 4609368 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90300-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90300-188-3.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 90299 | Ca l’Eusebi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-leusebi | XIX-XXI | Els coberts i zona de l’antic celler enderrocats | <p><span><span><span><span><span><span>Ca l’Eusebi és un mas situat al sud de Maçana, prop de Ca l’Escolà i Cal Sagrera. L’origen de la construcció cal situar-la a principis del segle XIX, tot i que a inicis del segle XXI fou reformada. El cos principal correspon a un volum de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa, pis i golfes. El frontis presenta una composició simètrica formada a partir de tres crugies. A la planta baixa s’hi obre el portal d’accés de llinda de pedra amb una finestra per banda. A nivell del primer pis hi ha tres finestres, amb llinda de pedra i ampit i a la llinda de la finestra central hi ha gravat l’any 1828 i les inicials E.S. A l’alçada de les golfes hi ha una petita finestra central. La façana posterior, que dona a tramuntana, s’hi obren diverses obertures. Les obertures corresponents a l'alçada de golfes van ser obertes arran de les reforma efectuada a la coberta l’any 2009. Adossat a la façana de llevant hi ha l’antic magatzem, també utilitzat coma cotxera i davant la casa, s’hi conserven dos volums més, de planta quadrada, que corresponen a la zona del celler i dels cups i a la pallissa. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-187 | Camps de Ca l’Eusebi. Sud de Maçana | 41.6860800,1.6001900 | 383502 | 4615870 | 1828 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90299-187-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90299-187-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90299-187-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90299-187-40.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 90181 | Barraca de Cal Benet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-benet | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Petits enderrocs | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud-est. La coberta és en forma de falsa cúpula amb ràfec de lloses planes volades. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-78 | Solella de Cal Benet. Est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6356600,1.5940600 | 382900 | 4610280 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90181-78-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90181-78-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90181-78-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||
| 90170 | Barraca al sud de la muntanya de Sant Pere d’Ardesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-al-sud-de-la-muntanya-de-sant-pere-dardesa | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda de fusta orientat a l’est. La coberta en forma de falsa cúpula amb ràfec de lloses planes volades. A l’interior hi ha quatre fornícules o armaris baixos i tres a mitja alçada de paret. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-71 | Vall de Sant Pere d’Ardesa. Est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></a></span></span></span></span></span></p> | 41.6311100,1.5821500 | 381900 | 4609791 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90170-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90170-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90170-71-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 90115 | Barraca del camí del Turó de Ca l'Estruch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-cami-del-turo-de-ca-lestruch | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca i adossada en una marge de feixa de pedra. S’hi accedeix per un portal de llinda plana orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula amb ràfec de lloses planes i una xemeneia situada a la banda dreta de la porta d’accés. A l’interior conserva dos covetes o armaris frescals. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-40 | Turó de Ca l’Estruch. Est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6262000,1.5810800 | 381802 | 4609247 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90115-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90115-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90115-40-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 90088 | Barraca de la vinya del Pere Xic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-vinya-del-pere-xic | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Parts enderrocades | <p><span><span><span><span><span><span>Barraca doble de planta rectangular construïda amb la tècnica de la pedra seca. La barraca principal, situada a la banda est, s’hi accedeix per un portal d’arc de mig punt amb la coberta en volta de canó. Adossat al mur del fons es conserva un banc corregut de pedra i al mur de llevant s’hi obre una finestra tipus espitllera. A la banda de ponent s’hi adossa la segona barraca, de dimensions més reduïdes. S’hi accedeix per un portal de llinda planta amb la coberta en forma de volta de canó. Al fons s’hi conserva part d’una antiga menjadora realitzada en pedra. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-21 | La vinya del Pere Xic. Sud-est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6207400,1.5719100 | 381028 | 4608654 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90088-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90088-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||
| 60253 | Plaça Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-anselm-clave | <p>BENCOMO I MORA, Carme (1998) 'L'expansió urbana. Rubí creixent', Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 42, p. 3-19. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. TURU CREHUERAS, Eulàlia et al. (2000) Rubí a vista de 'Rossinyol', Rubricata. Revista Mensual, núm. 2.301, Octubre 2000. S.Ll. Rotimprès.</p> | XIX | <p>Es tracta d'un espai quadrangular al centre de Rubí. Té una acusada personalitat i la darrera reforma ha ajudat a conservar-la. Destaquen diversos edificis, com can Vilaró, al número 20, el propi monument a Clavé i la resta de cases que li donen un aspecte força recollit. Les construccions són, encara, majoritàriament antigues la qual cosa fa pensar que la volumetria de les mateixes és l'adequada per a les dimensions de la plaça.</p> | 08184-182 | Rubí Centre, 08191-RUBÍ | <p>Havia portat el nom de plaça de l'Aurora (TURU et alií, 2000). L'any 1874 era la plaça més gran de Rubí, segons el pla urbanístic d'aquell moment (BENCOMO, 1998).</p> | 41.4891600,2.0303700 | 419058 | 4593515 | ca. 1870 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60253-foto-08184-182-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60253-foto-08184-182-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 66685 | Mina de la Font del Rei | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-la-font-del-rei | SOLER I RIBA, R. i ORIOLA I CASÒLIVA, J, (1997). Relleu Fotogràfic de les mines del Berguedà. Fotocomposició i impressió: Berimprès, S.L., Berga. | Actualment el seu ús ha estat modificat. | La bocamina de la Font del Rei està situada al peu de la pista asfaltada que porta a la casa de la mina, just davant de l'accés a la masia. De la bocamina podem observar l'inici, format per uns murs laterals de pedra i una coberta en volta també de pedra, no es pot veure l'interior de la galeria ja que aquesta està tapiada i reconvertida en dipòsit d'aigua. L'aigua que es recull en el dipòsit abasteix la casa de la mina i també brolla en forma de font en una estructura situada al peu de la carretera, i en la que hi ha un petit dipòsit obert on brolla l'aigua. | 08268-195 | Davant la casa de la Mina, a les afores de Sant Jordi de Cercs. | Es tractava d'una mina d'extracció de carbó que va funcionar durant pocs anys, segons la bibliografia entre el 1861 i el 1864, era propietat del Sr. Marià Socias i Lledó, i el 14 de desembre del 1862 va passar a la societat Carbonell i Socias, i posteriorment, a l'any 1863 la va comprar la Carbonera Espanyola. Posteriorment va passar a mans del comte de Fígols, però no va ser explotada. Consta que hi havien treballat entre 15 i 20 persones i que el carbó extret era utilitzat als forns de pedra de la mina del Galló. | 42.1491000,1.8503100 | 405007 | 4666970 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66685-foto-08268-195-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66685-foto-08268-195-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||||
| 77685 | Els rams de Sant Pere Màrtir | https://patrimonicultural.diba.cat/element/els-rams-de-sant-pere-martir | CASTELLÀ-GASSOL, Joan (1983). Història i costums a Sant Llorenç d'Hortons, Sant Joan Samora i La Beguda. Ajuntament de Sant Llorenç d'Hortons. RIU PUJOL, Miquel Pvre (1899). Consueta. Manuscrit començat el 10 d'agost de 1899 i conservat a l'Arxiu Parroquial de Sant Llorenç d'Hortons (APLLH). | XIX | Breu nota bibliogràfica | El dia 29 d'abril, dia de Sant Pere Màrtir, es feia benedicció de rams, però Mossèn Miquel Riu i Pujol (1899) escriu en la seva Consueta tot allò que el sorprèn o considera superstició, allunyat de l'ortodòxia catòlica i explica 'Per aquí aquestos països corre la superstició (entre les moltíssimes que tenen) de que si els rams de Sant Pere Màrtir (o més ben dit) els rams beneits el dia de Sant Pere Màrtir, si passen per sota teulada perden la benedicció i per això notarà el parroco que els escolanets si porten rams no surten en tal dia com ho fan els altres, per lo portal de la Rectoria, sinó que un cop s'han tret la sotana i roquet en la sagristia agafen la gorra, arrepleguen el ram o rams que han deixat a la Iglesia i corrents surten per la porta del temple, despues ja venen a la Rectoria pero deixant els rams al carrer sobre els pedrissos que hi ha als dos costats del portal'. | 08222-159 | Sant Llorenç d'Hortons | 41.4700700,1.8230300 | 401721 | 4591610 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||||||
| 99627 | Pi blanc de can Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pi-blanc-de-can-baro | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). </span></span></span><em><span><span><span>Ordenança de Protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). </span></span></span><em><span><span><span>Arbres de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span><span>Exemplar de pi blanc (<em>Pinus halepensis</em>) de 21 m d’alçada, amb un perímetre de tronc de 2,5 m i 15,2 m de diàmetre de capçada. Arbre situat en una zona de bosc mixt dins del Parc Natural de Collserola.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>De la família de les pinàcies, es caracteritza per una capçada irregular, un tronc recte i tortuós amb una escorça de color gris blanquinós que s'esquerda amb el pas dels anys, tornant-se de color marró vermellós.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>És un arbre perennifoli de fulles flexibles en forma d'agulla (aciculars), més curtes i estretes que les d'altres espècies de pins, de color verd clar i agrupades per parells. Floreix de març a maig, tenint al mateix arbre flors femenines i masculines. Produeix pinyes allargades molt petites, a l’interior de les quals hi ha els pinyons. Una de les característiques és que l’arbre manté pinyes en diferents graus de maduració.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08221-328 | Can Baró, s/n. | <p>Espècie autòctona mediterrània habitual en zones amb una pluviometria molt baixa i forta radiació solar, sent una espècie utilitzada en la repoblació per fixar terrenys i evitar l’erosió. El mot llatí <em>Pinus</em>, que identifica a les diverses espècies de pi, és el que els romans feien servir per referir-se als pins pinyoners, mentre que <em>halepensis </em>fa referència a la ciutat siriana d’Alep, lloc en el qual és molt abundant.</p> <p>La fusta, dura i resinosa, ha estat emprada en fusteria malgrat la seva qualitat mitjana i també en la producció de carbó. L’escorça s’ha usat tradicionalment per adobar pells, gràcies a la seva riquesa en tanins. La resina també ha estat explotada per obtenir trementina, utilitzada amb finalitats medicinals com antisèptic.</p> | 41.3996625,2.0892973 | 423873 | 4583525 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99627-l1440109.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 2151 | 5.2 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||||
| 99623 | Roures de la baixada del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roures-de-la-baixada-del-mas | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). </span></span></span><em><span><span><span>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</span></span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). </span></span></span><em><span><span><span>Arbres de Sant Just Desvern</span></span></span></em><span><span><span>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> | <p>3 exemplars de roure pènol (<em>Quercus robur</em>), dos de major port i un altre de menor grandària, situats a la Baixada del Mas, un torrent humit i ombrívol que desemboca al passeig de la Muntanya. L'exemplar més gran fa 14 m d’alçada, amb un perímetre de tronc de 0,85 m i 10 m de diàmetre de capçada.</p> <p><span><span><span><span><span><span>De la família de les fagàcies, té una capçada irregular amb branques robustes i entortolligades. El tronc presenta una escorça esquerdada.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span><span>És un arbre caducifoli de fulles simples, alternes, toves, de contorn lobulat, color verd intens a l’anvers i lleugerament blanquinós al revers. Floreix d’abril a juny i produeix aglans.</span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08221-324 | Baixada del Mas, s/n. | <p><span><span>Espècie autòctona mediterrània<em> </em>que creix en ambients de certa humitat i aguanta bé les baixes temperatures, amb preferència pels sòls calcaris. El mot llatí <em>Quercus</em>, que identifica a les diverses espècies de roure, el feien servir els romans per referir-se a totes les diferents espècies de roure, i per extensió, a tots els arbres que produeixen aglans.</span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La fusta, dura i compacta, ha estat emprada en fusteria, així com per fer foc i carbó. També és una de les fustes més utilitzades per la fabricació de botes per envellir vi i licor. L’escorça s’ha usat tradicionalment per adobar pells, gràcies a la seva riquesa en tanins. Els cecidis o gales dels roures, unes boles produïdes per la posta d’ous d’alguns insectes, també han tingut un aprofitament per fer tints.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els aglans són comestibles i des d’antic han servit per alimentar el bestiar, especialment el porcí.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.3890412,2.0771271 | 422843 | 4582357 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99623-img20250326113712.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99623-img20250326113723.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99623-img20250326113936.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99623-img20250326113801.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 2151 | 5.2 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||||
| 99557 | Panteó Família Coquillat-Lora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/panteo-familia-coquillat-lora | <p><span><span><span><span><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>TENAS ALIBÉS, Antonino (1947). <em>Notes històriques del poble i parròquia de Sant Just Desvern. </em>Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | XX | <p>Panteó de la família Coquillat-Lora, situat al passadís central del recinte primigeni del cementiri municipal de Sant Just Desvern.</p> <p>De planta rectangular, el panteó està sobre un podi aixecat de la cota de circulació del cementiri. L'estructura queda delimitada per un mur de baixa alçada de carreus de pedra, que tanca tres dels quatre costats. L'accés a l'interior es fa mitjançant un graó flanquejat per dos pilars coronats per una peça piramidal de pedra, cadascun d'ells decorat amb una petita escultura animal que reinterpreta la figura mitològica d'un griu. La superfície interior del panteó està pavimentada amb lloses de pedra i destaca la presència de bancs correguts de pedra adossats als dos murets de tanca laterals. </p> <p>Presidint el panteó sobresurt un pilar lleugerament piramidal, element central i monumental que marca la simetria de la construcció, amb una creu de ferro forjat a la superfície de la meitat superior. Per sota de la creu, hi ha una placa rectangular de marbre blanc amb un baix relleu que representa a la Mare de Déu d'Elx, patrona de la ciutat natal de l'arquitecte Marcel·lià Coquillat. Als peus del pilar monumental, una llosa de pedra calcària rectangular porta gravada la inscripció 'FAMILIA COQVILLAT LORA'. Als laterals, el pilar presenta decoració escultòrica de corones de flors, a més de conservar a la part baixa del costat dret una torxa esculpida en pedra. </p> <p>Al peu del peu monumental es disposa la llosa de pedra, rectangular de secció triangular i amb dues argolles de ferro, que dona accés a la cripta del panteó. </p> | 08221-293 | Av. Camp Roig, s/n. | <p>L'arquitecte Marcel·lià Coquillat Llofriu va néixer a Elx l'any 1865. Amb divuit anys es va traslladar a Barcelona per estudiar arquitectura gràcies a una beca, obtenint el títol l'any 1892. Dos anys més tard es casà amb Paula Lora Tallada, que havia conegut a Barcelona, <span><span><span><span><span>amb qui edifica una casa d’estiueig a tocar de la masia de Can Sagrera propietat de la família de la Sra. Lora. </span></span></span></span></span></p> <p>La producció de Coquillat es concentrà principalment a Barcelona i a Sant Just Desvern, població de la qual va ser arquitecte municipal entre els anys 1911 i 1924. Sota els estils modernista i noucentista, projectà una gran quantitat d'edificis a Sant Just, com la reforma de can Ginestar, la Casa Pruna, la Casa Bassols i la Casa Solé. A Barcelona és destacable la seva participació en el Mercat de Sarrià, juntament amb l'arquitecte A. Calvet i Peyronill, o a la tanca de Villa Conchita. A Sitges, Vilafranca del Penedès i la Garriga, també hi ha edificis de la seva autoria. </p> <p>Feu treballs a la seva ciutat natal, com la Casa García Férnandez o la seva participació en la rehabilitació de l'església de Santa Maria, el que li va valdre el reconeixement de fill predilecte d'Elx l'any 1905. </p> <p>Marcel·lià Coquillat Llofriu morí el 28 de desembre de 1924 a la població alacantina de Busot.</p> | 41.3811180,2.0663459 | 421932 | 4581487 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99557-l1430606.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99557-img20250206100703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99557-img20250206100609.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99557-l1430608.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99557-l1430607.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99557-img20250206100510.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99557-img20250206100619.jpg | Inexistent | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | Inexistent | 2025-09-23 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Desconeguda | 105|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||
| 77721 | La Beguda Baixa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-beguda-baixa | ROVIRA TUBELLA, Ramon (1999). Unes primeres notes sobre les masies de la parròquia de Sant Joan Samora. Programa de Festa Major de Gelida o http://www.gelida.org/SLHortons/sjsamora.htm | XVII-XX | El nucli de la Beguda Baixa és situat al llarg de la carretera de Martorell a Capellades, al límit amb Sant Esteve Sesrovires, l'antic Camí Ral. Les cases estan construïdes al costat meridional de la carretera i destaca el mas Canyadell. | 08222-215 | Beguda Baixa | Consta documentalment que en el segle XVI a la Beguda Alta existia l'Hostal d'en Josa, que s'havia anomenat mas Pèlag, on hi havia hagut una font, que podria haver donat nom a la Beguda. En aquest hostal feien parada els viatgers que passaven pel Camí Ral. Es podria tractar del mas Canyadell. A partir del segle XIX comença a créixer amb parcers i masovers. | 41.4901700,1.8462100 | 403686 | 4593815 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77721-foto-08222-215-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77721-foto-08222-215-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77721-foto-08222-215-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||
| 77692 | Col·lecció municipal d'art | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-municipal-dart-2 | XX-XXI | La col·lecció municipal d'art està formada, bàsicament, per pintures de diferents tècniques: olis, aquarel·les o tècniques mixtes. És una petita col·lecció que s'ha anat formant a partir de concursos de pintura que s'organitzen periòdicament i donacions d'artistes locals com Soledad Macià, Jaume Farràs, Isabel Fuentes, Arras i Alibau, Alba Julià, Marta Vidal o Líria. També en formen part els dissenys originals guanyadors dels cartells de Festa Major | 08222-166 | Carrer Major, 36 | 41.4679700,1.8246000 | 401849 | 4591375 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77692-foto-08222-166-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77692-foto-08222-166-3.jpg | Física | Contemporani | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||||
| 77557 | Parra de Cal Quico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parra-de-cal-quico | RIUS FONT, Lluís (2012). Arbres personals; dins Programa de Festa major de sant Llorenç d'Hortons de 2012, pàgs. 20 a 22. | A l'extrem occidental de la façana de la casa de Cal Quico hi havia un pou que es va enderrocar. On abans hi havia el pou, va néixer una parra que fa un raïm negre, de grans petits i dolços. No s'ha empeltat mai i a més proporciona ombra a la Carme Carafí i embelleix la seva façana. | 08222-51 | Plaça de dalt l'Era, 1 | Quan hi havia el pou, el senyor Jaume Carafí passava l'estona damunt una llosa de pedra espellofant ametlles, ja que era un racó magnífic per prendre la fresca. | 41.4734800,1.8582100 | 404663 | 4591949 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77557-foto-08222-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77557-foto-08222-51-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||||||
| 77556 | Festa del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/festa-del-roser-0 | CARAFÍ i MORERA, Enric (2010). Sant Joan Samora: mil anys d'història. Recull de textos referents a la capella i al poble. Edició de l'ermita de Sant Joan Samora. CARAFÍ i RIUS, Carme (1993). Festa del Roser, Sant Joan Samora. Programa de la festa editat per la Comissió de festes de Sant Joan Samora. | La festa de la Mare de Déu del Roser es celebra el segon diumenge de maig al poble de Sant Joan Samora i es considera la festa major petita. Consisteix en la benedicció de les garlandes, tortell ensucrat fet d'ous i farina, a l'interior de l'església, una processó al voltant de l'església amb la imatge de la Marededéu, cantant els Goigs del Roser i l'entrada a l'església per oir la missa. A l'hora de dinar tothom té la família o amics convidats a casa amb àpat de Festa Major per continuar la celebració en família. | 08222-50 | Sant Joan Samora | Hi ha constància documental que aquesta festa es porta celebrant des de 1864 com a mínim. Originàriament la celebració es feia el 7 d'octubre, però les feines del camp d'aquella època van determinar el canvi de data. La garlanda abans les feien les noies del poble amb ous i farina que anaven recollint per les cases. Més endavant es van encarregar a un forn de Santa Fe de La Granada. El senyor Pere Carafí de Cal Quico, ens explica que el seu avi anava a peu fins a Santa fe per portar les garlandes. Prèviament la gent que en volia les encarregava i quan l'home arribava, la gent les anava a buscar a Cal Quico. Després el transport es va fer per tren via Gelida. Les sis grans propietats del poble són: Ca l'Almirall, Can Bosc, Can Carafí, Can Raimundet, Can Casanovas i Casa Gran. Cada any un d'aquests propietaris pagava les despeses de la festa. Es feia una garlanda pel capellà, una pels escolans i una pel Cor. També se'n feien dues en forma de coca, una pel propietari que l'any següent li tocava pagar la festa i l'altra es tallava a bocins i es repartia entre la concurrència. A la sortida de la missa es subhastaven les altres garlandes que eren tantes com imatges de sants que hi havia a l'església. La que corresponia a la imatge de la Marededéu del Roser era més gran. A la tarda,es tornaven a concentrar a l'església per resar el rosari i fer una ballada a l'era de la Casa Gran. | 41.4719600,1.8660400 | 405315 | 4591772 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Lúdic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2116 | 4.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||||||
| 68339 | Passeig de la Ribera, 9 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passeig-de-la-ribera-9 | Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIX-XX | Edifici construït entre mitgeres, que consta de tres plantes d'alçada (pb + 2p) i que destaca per l'asimetria de la seva composició, amb una clara tendència a situar les obertures a la seva banda dreta. El parament exterior està encalat i presenta la part inferior clarament atalussada. Totes les obertures són rectangulars i no disposen de cap mena d'emmarcament. A la planta baixa s'identifica una porta lateral de notables dimensions i una escala adossada al mur de la façana que condueix fins a un accés elevat. Al primer pis existeix un únic balcó, amb volada d'obra i barana metàl·lica decorada amb volutes en el sòcol i sota el passamà. En el segon pis s'identifica una finestra convencional i, finalment, el coronament consta d'un fals ràfec ceràmic i de la barana d'obra llisa del terrat de l'edifici. | 08270-461 | Passeig de la Ribera, 9 | 41.2350500,1.8101500 | 400287 | 4565533 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68339-foto-08270-461-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68339-foto-08270-461-2.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-29 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | 119|98 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||
| 99632 | Xiprer de can Candeler | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-de-can-candeler | <p><span><span>AJUNTAMENT DE SANT JUST DESVERN (2014). <em>Ordenança de protecció de l’arbrat i dels espais verds de Sant Just Desvern.</em></span></span></p> <p><span><span>CABALLERO ARROYO, Cecilia; GUAL DEVESA, Ramon; RUEDA AGUILERA, Ferran (1997). <em>Arbres de Sant Just Desvern</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></p> | <p>Exemplar de xiprer (<em>Cupressus sempervirens</em>) de 14,5 m d’alçada, amb un perímetre de tronc d’1,53 m i 6,5 m de diàmetre de capçada. L’arbre està situat a tocar de la façana est de la masia.</p> <p>De la família de les cupressàcies, el xiprer es caracteritza per una capçada estreta, compacta i allargada, amb branques cilíndriques primes, erectes i flexibles. El tronc és recte i regular amb una escorça fissurada de color marró grisenc, que no s’exfolia.</p> <p>És un arbre perennifoli de fulles molt petites en forma d’esquames de color verd fosc, que es distribueixen en fileres recobrint les branques de manera molt atapeïda. Floreix de març a juliol, amb flors masculines i femenines al mateix arbre, agrupades en cons. El fruit és una pinya petita de forma esfèrica que passa del color verd al marró fosc una vegada madura.</p> | 08221-333 | Camí de can Candeler, s/n. | <p>Espècie originària de la Mediterrània oriental, de Líbia fins a l’Iran, amb una distribució posterior que abraça molts altres territoris a causa de la seva adaptació a la sequera i els climes càlids. </p> <p>És un arbre que ha tingut una forta funció simbòlica al llarg de la història, simbolisme que queda palès a través de la mitologia grega i romana. El filòsof i botànic grec Teofrast consagrava el xiprer a Hades, déu de la mort, ja que aquesta espècie arbòria no rebrota un cop és tallada. Però és el mite grec de Ciparís, convertit en xiprer per Apol·lo, el referent més antic al significat de dol d’aquest arbre. Ciparís, que era amant d’Apol·lo i havia rebut d’ell com a regal un cérvol sagrat, durant una cacera i per error va matar al seu propi cérvol. Desolat per la pèrdua, Ciparís va demanar a Apol·lo que li permetés plorar-lo per sempre i així el déu grec convertí a Ciparís en un xiprer. El simbolisme fúnebre del xiprer també és recollit pel poeta llatí Horaci quan fa referència al fet que els difunts s’enterraven envoltats de branques de xiprer. Plini el Vell explica com una branca de xiprer, penjada a la porta d’una casa, era senyal de la defunció d’algú de la família.</p> <p>La presència dels xiprers als cementiris s’ha relacionat amb la idea de vida eterna i immortalitat, ja que és un arbre molt longeu que pot arribar a viure mil anys. A més, pel cristianisme ha representat el concepte de connexió entre el món terrenal i el cel, a causa del seu port ascendent, allargat i molt alt. L’arbre condueix així les ànimes dels difunts cap a la resurrecció i la vida eterna. </p> <p>El xiprer també és, des d’època romana, un arbre símbol d’hospitalitat. És habitual trobar-lo a l’entrada de masies i cases de zones rurals donant la benvinguda. Segons l’escriptor Víctor Balaguer, figura cabdal de la Renaixença, la tradició de plantar xiprers a les masies va començar com un símbol de l’aliança entre les congregacions religioses i les cases pairals. D’aquesta manera, la presència d’un xiprer a l’entrada d’un mas indicava l’hospitalitat d’aquestes propietats vers peregrins, frares, canonges i viatgers.</p> | 41.3905152,2.0801494 | 423097 | 4582518 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99632-img20250326114930.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-06-27 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | 2151 | 5.2 | 2211 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||||
| 78331 | Monument als Carreters | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-carreters | El monument als carreters, un homenatge a la Societat i als orígens de Santa Perpètua. L'Informatiu, 24. | XXI | El monument als Carreters es troba situat al mig d'una rotonda a l'entrada de Santa Perpètua de Mogoda, venint de la carretera de Sabadell a Mollet (B-140), davant del CEIP Santiga. Aquest va ser creat pels escultors Joan i Norbert Lleixà, pare i fill de Castellar del Vallès. Representa a mida real un cavall tirant d'un carro. L'obra va ser realitzada en quatre mesos amb gairebé 4000 ferradures, totes elles usades i procedents de particulars, de centres hípics de la zona, de cavalls de tir, de passeig i, fins i tot, de cavalls olímpics. Aquesta era la primera escultura realitzada amb ferradures i de grans dimensions que feien els artistes. La Societat de Carreters de Sant Antoni Abad va comptar amb un total de 315 contribucions entre entitats i particulars per al finançament del monument. | 08260-164 | Rotonda d'entrada a Santa Perpètua de Mogoda | La societat de Carreters de Sant Antoni Abad va presentar el 12 de novembre de l'any 2006 el monument a l'homentatge als carreters, situat a la rotonda d'entrada a Santa Perpètua des de Sabadell. L'obra es va presentar en motiu del 90 aniversari de l'entitat perpetuenca, la més antiga del municipi, i va significar un reconeixement a la tasca feta per la Societat i un homenatge als orígens de la ciutat. | 41.5340000,2.1739900 | 431095 | 4598368 | 2006 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78331-foto-08260-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78331-foto-08260-164-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Joan i Norbert Lleixà | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 91981 | Cisterna i dipòsit dels camps de Cal Cinto | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cisterna-i-diposit-dels-camps-de-cal-cinto | <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>ARNAU, M; GARCÍA V. (2015): Aljubs, cisternes, safareigs de vinya. Patrimoni rural oblidat de les vinyes del Maresme (II) a Fonts 6. Butlletí del Centre d’Estudis Argentonins Jaume Clavell. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | Pica i cistena malmeses. No té funcionalitat | <p><span><span><span><span><span><span><span>Cisterna de recollida d’aigües situada al centre d’un camps de conreu de Cal Cinto. És una estructura de planta rectangular retallada al subsòl i revestida a l’interior amb ciment llis amb la coberta de colles de pedra. A la banda esquerra hi ha un dipòsit de maons on s’hi duia a terme la barreja d’aigua al el sulfat de coure i la calç. Damunt hi ha una pica de pedra amb un orifici per buidar la pica. </span><span><span><span><span>Aquesta solució calia preparar-la a peu de vinya per aplicar-la de seguida i no perdre les seves propietats. Per aquest motiu, era necessari disposar d’aigua a prop dels dipòsits on es realitzava la barreja. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-306 | Camps de Cal Cinto. Nord-est de Sant Martí de Maçana | <p><span><span><span><span><span><span><span>Espai destinat a la fer barreja entre el sulfat de coure la calç apagada, barreja anomenada </span><span><span><span><span>el brou bordelès pel tractament del míldiu per la vinya. La solució fou descoberta a base de sulfat de coure i calç apagada fou descoberta entorn l’any 1880 a França pel químic Ulysse Gayon i pel botànic Alexis Millardet. L’any 1885 es va començar a utilitzar a les vinyes del Chateau Dauzac i seguidament a totes les vinyes franceses. Als darrers anys del segle XIX i inicis del segle XX s’implementà a Catalunya. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6932100,1.6114100 | 384448 | 4616646 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91981-306-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91981-306-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/91981-306-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||
| 90302 | Briançó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/brianco | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Enderrocat | <p><span><span><span><span><span><span>Briançó és un mas situat a peu del camí que mena cap a l’església de Sant Pere d’Ardesa. Es tracta d’una edificació formada a partir de diversos cossos annexes amb un pati central tancat perimetralment. Consta d’un cos central de planta rectangular amb la coberta a dues aigües. Consta de planta baixa i pis. A la façana est s’hi obre un portal amb llinda de pedra. A la façana de migjorn s’hi obren diversos finestrals a nivell del primer pis i alguna finestra a nivell de planta baixa. A la façana de tramuntana, a la banda esquerra s’hi adossa un cos, tipus porxo, de planta quadrangular amb un gran arc rebaixat construït amb maons col·locats a mode de sardinell amb un pilar central que protegeix l’entrada a una estança dividida en dos espais a partir d’un mur amb dos grans arcs de mig punt construïts amb pedra. Al sector sud del patí central o barri, hi ha petits volums annexes corresponen a les corralines i magatzem de gra.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-190 | Plans d’Ardesa. Est del Pla de Rubió | 41.6255100,1.5728600 | 381116 | 4609182 | 08185 | Rubió | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90302-190-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90302-190-20.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90302-190-30.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90302-190-4.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 90298 | Nucli del Pla de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-del-pla-de-rubio | XII-XX | <p><span><span><span><span><span><span><span>El nucli del Pla de Rubió es troba situat al sud del nucli històric de Rubió. Es tracta d’un grup de masies agrupades on s’hi bastí la rectoria l’any 1954. Aquest grup de població sorgí entorn la capella de Sant Tiberi, actualment Sant Macari. Del nucli del pla en destaca l’Escola del Bosc, construïda a inicis del segle XX, Cal Marquès, l’església de Sant Macari, Cal Tomàs i el Local Social de Rubió. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-186 | Nucli del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>Segons la documentació, l’any 1198 apareix el lloc de Plana de Sant Tiberi en relació a l’església. Actualment, no es conserva cap element de l’església primigènia d’estil romànic. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6444600,1.5699800 | 380911 | 4611290 | 08185 | Rubió | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90298-186-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90298-186-2.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial - cultural - productiu | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 94|98|119|85 | 46 | 1.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 90169 | Barraca dels boscos de Sant Pere d’Ardesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-dels-boscos-de-sant-pere-dardesa | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa: Centre d'Estudis el Bages.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><a><span><span>ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de La Pobla de Claramunt.</span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>MIRET I SOLÉ, M.TRESA. (2006): Pedra seca a l’Anoia a Revista d’Igualada núm. 24. Desembre de 2006. Igualada. </span></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | La part posterior enderrocada | <p><span><span><span>Barraca de planta quadrada construïda amb la tècnica de la pedra seca. S’hi accedeix per un portal de llinda de fusta orientat al sud. La coberta en forma de falsa cúpula amb ràfec de lloses planes volades. </span></span></span></p> | 08185-70 | Vall de Sant Pere d’Ardesa. Est del Pla de Rubió | <p><span><span><span><span><span><a><span><span>Les barraques o edificacions de pedra seca són construccions lligades plenament amb l’activitat agrària i, principalment a la vinya. La comarca de l’Anoia amb un relleu irregular i un terreny sec i pedregós va guanyar terreny mitjançant la construcció de marges de pedra seca per crear feixes on plantar-hi ceps i oliveres, creant la necessitat de construccions destinades a l’aixopluc i magatzem d’eines, les barraques. Les barraques són construccions realitzades amb la tècnica de la pedra seca, que consisteix en superposar i encaixar pedres de diverses mides sense cap material d’unió. La pedra s’obtenia del propi camp, un cop es llaurava. Alhora d’edificar les parets de la barraca ja es tenia en compte de deixar l’espai de la porta, finestres, armaris...En la majoria dels casos és una barraca simple amb un sol portal d’accés que permet el pas d’una persona, malgrat que també hi ha barraques dobles amb entrades independents, una per la persona i l’altre per l’animal. La funció d’aquestes construccions era la d’aixoplugar, un espai on guardar l’utillatge agrícola i també com a zona d’emmagatzematge. </span></span></a></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Malgrat que es desconeix l’antiguitat d’aquest tipus de construccions a la comarca de l’Anoia i a Rubió, tot apunta que la seva expansió es produí a partir de la segona meitat del segle XIX, abans de l’arribada de la fil·loxera a Catalunya. D’aquestes construccions també se’n localitzen de més tardanes, d’inicis del segle XX, que utilitzen el guix per unir pedres, materials ceràmics com la rajola o el maó i les teules per la coberta</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6321100,1.5832800 | 381996 | 4609900 | 08185 | Rubió | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90169-70-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90169-70-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90169-70-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||
| 60270 | Arxius d'imatges | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxius-dimatges | <p>RAMON I MORROS, Jaume (1989) 'Rubí vist des dels butlletins dels excursionistes barcelonins' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. II, pp. 361-366, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. TAPIOLAS I BADIELLA, Judit. (2000) Informe sobre l'arxiu municipal, Document mecanografiat</p> | XIX-XX | <p>S'inclou tot un seguit d'imatges sobre suport de placa de vidre, pel·lícula fotogràfica i positius en paper, així com pel·lícula cinematogràfica en format divers. En la detecció d'aquests documents s'han buidat i localitzat una sèrie d'arxius i col·leccions realitzant-se cales selectives en aquells que es van considerar d'interès pel patrimoni històric de Rubí. Com a resultat d'aquesta investigació s'han detectat les següents imatges o grups d'imatges que resulten d'interès patrimonial pel municipi: 1, Imatges conservades a l' INSTITUT AMATLLER D'ART HISPÀNIC: ARXIU MAS. 2, Arxiu fotogràfic del CENTRE EXCURSIONISTA DE CATALUNYA. 3, INSTITUT D'ESTUDIS FOTOGRÀFICS DE CATALUNYA. Existeixen d'entre el seu fons Roisin, vint-i-cinc imatges fotogràfiques sobre Rubí en suport original de placa de vidre, preses pel fotògraf Bernard Lucienne Roisin, sense precisar la data, en un interval a partir dels anys 1920. 4, ARXIU BASTARDES. Es conserven les plaques fotogràfiques originals de vidre, fetes pels Germans Roig als anys següents: 1907, vista de l'ermita de Sant Muç i font; 1918, façana de l'església i porta; 1922, tres fotografies del retaule de l'altar major de l'església (l'escena de l'Adoració, la Circumcisió, i la imatge del Sant Crist); 1926, sis imatges de la exposició 'Rosariana' celebrada a Barcelona. 5, ARXIU NO-DO, TELEVISIÓ ESPANYOLA. Document 674-A (any 1955), 25 mts.: 'una vàlvula de seguridad para los frenos hidráulicos de los automóviles ha sido inventada en Rubí por José Luis Pons y Pascual Alcorta.; Document 1068-C (any 1963), 110 mts.: 'Franco en Barcelona. Gratitud de la Comarca del Vallés al Generalísimo. Visita a Rubí, Tarrasa y Sabadell'; Document 1100-A (any 1964), 32 mts.: 'Rubí celebra el XXV Aniversario de su liberación. Se inauguran importantes obras a los 16 meses de la riada'; Document 1132-A (any 1964), 26 mts.: 'El mayor parque español de Energía Eléctrica en Rubí. Suministra Energía eléctrica a Francia desde el Bajo Ebro'; Doc. Bn. Barcelona Era Franco 1939-1975. La Provincia. (any 1977). Secuencia. 6, RECOPILACIONS FÍLMIQUES DE SILVESTRE TORRES. Interessants documents entre 1918 i 1930. 7, FILMOTECA NACIONAL DE CATALUNYA. 8, ARXIU ROSET. S'inclouen aquí les més de 300.000 imatges que composen aquest arxiu; per les seves característiques té fitxa pròpia en aquest mateix inventari. És el més extens sobre Rubí, ja que integra l'obra del senyor Roset amb la del fotògraf Feliubadaló i, a més conserva les úniques imatges fotogràfiques de l'inici de la Guerra Civil. 9. VIDEOTECA DEL GRUP DE COL·LABORADORS DEL MUSEU DE RUBÍ. On es troben un seguit de documentals fets pel mateix grup o en col·laboració amb altres entitats sobre qüestions relacionades amb les seves activitats i el patrimoni de Rubí en general. 10. CENTRE EXCURSIONISTA BARCELONÈS. El 1918 el Centre Excursionista Barcelonès va fer una visita a les escoles Ribes i Sant Muç, arran d'un concurs fotogràfic que organitzava sobre 'Rubí i els seus encontorns' amb motiu de la inauguració del tren (RAMON, 1989). 11. ARXIU FOTOGRÀFIC MUNICIPAL. Format per unes 8.000 fotografies en color posteriors a 1979, provinents d'encàrrecs de reportatges de l'Ajuntament sobre obres públiques, actes protocol·laris, Festa Major, etc.(TAPIOLES, 2000). Grup de Col·laboradors. Fundació Museu-Biblioteca 12. COL·LECCIÓ VALLHONRAT postals de Rubí. 13. FONS PERE BEL, amb postals i fotografies. 14. ARXIU GAVÍN a Valldoreix, amb una àmplia documentació sobre església i capelles de Rubí. 15. ARXIU EL GRA, amb una extensa documentació d'imatges d'època actual sobre la ciutat. 16, ARXIU DE LA FUNDACIÓ-MUSEU BIBLIOTECA. Fotografies de Rubí de principis de segle XX i finals del XIX. Resultats del concurs fotogràfic organitzat pel Patronat de la Fundació. Fotografies de les masies del terme. 17, FONS D'IMATGES DE LA BIBLIOTECA DE CATALUNYA. Fotografies de diversos llocs i gent de Rubí. 18, ARXIU MARROYO. Documentació interessant sobre imatges del patrimoni urbà i rural de Rubí.</p> | 08184-199 | 08191- RUBÍ | 41.4930500,2.0310500 | 419120 | 4593946 | 08184 | Rubí | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60270-foto-08184-199-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60270-foto-08184-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60270-foto-08184-199-3.jpg | Física | Realisme|Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 103|98 | 55 | 3.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||||
| 60252 | Bosc de l'Ermita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/bosc-de-lermita | <p>XERCAVINS REQUESENS, Jordi (1989) 'L'agricultura rubinenca. Notes històriques' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. I, pp. 17-37, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Espai format per dos torrentons (Ximelis i del Palau) que encerclen l'esperó rocós de Sant Genis i que s'ajunten amb el de torrent Fondo o de can Serrafossar. En aquest espai es troba la font de la Magnèsia, en un dels seus costats, la qual ha patit recentment, l'agressió d'haver estat destruït el seu entorn per una canonada d'aigües residuals que ha malmès l'espai i, amb posterioritat, s'hi han abocat runes. El bosc està constituït, bàsicament, per pins, encara que també es troben altres espècies vegetals, especialment a la zona on arriba al torrent Fondo, on es detecten espècies vegetals pròpies de la ribera.</p> | 08184-181 | A l'O del terme, 08191-RUBÍ | <p>L'any 1599, els boscos eren tan grans que es demana augmentar el sou al batlle per haver molta terra boscosa i grans torrents i voltes (XERCAVINS, 1989).</p> | 41.4921800,2.0095800 | 417326 | 4593869 | 08184 | Rubí | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60252-foto-08184-181-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60252-foto-08184-181-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||||
| 60247 | Plana de can Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/plana-de-can-bertran | <p>CAMARERO, Glòria; MERINO, Joan M. (1989) 'Un exemple d'arquitectura eclèctica a Rubí. Les torres de (carrer de Xile)' XXXII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Vol. II, pp. 247-254, Rubí: Fundació Museu Biblioteca de Rubí - Centre d'Estudis Rubinencs. CASTELL ROCABRUNA, Natàlia (s.d.) Recorregut històric per la ciutat de Rubí, Rubí, El Castell - Ecomuseu Urbà, document mecanografiat. Informació oral Sr. Miquel Rufè, gener de 2001.</p> | XX | <p>La plana de can Bertran conegué un projecte d'urbanització unitària a la manera de les 'ciutat-jardí' que es projecten al primer terç del segle XX a altres llocs de Catalunya, mantenint-se part d'aquest projecte en alguns dels grans edificis i cases d'estiueig d'aquest sector (CASTELL, s.d.). El pla d'urbanització de la 'Plana de can Bertran' data de l'any 1871. Aquesta zona es convertí en un nucli residencial benestant a principis del segle XX, essent aquesta la primera construcció d'aquestes característiques a la zona (CAMARERO, MERINO, 1989). Es tracta de cases eclecticistes que combinen els estils per tal de donar una monumentalització que amagui els pobres materials constructius (CAMARERO, MERINO, 1989). CARRER XILE. El nom del carrer Xile el va posar el Sr. Climent Riba, quant acabat d'arribar de Sudamerica es va acabar d'urbanitzar aquest lloc (BEL, 1996). Quant es va urbanitzar el carrer Xile van aparèixer restes de parets i d'un pou (BEL, 1996). A la plaça d'Estanislau Figueres, es troben les següents espècies vegetals: Acacia de albata (1 exemplar), Diospiros kaki (4 exemplars), Ficus carica (2 exemplars), Laurus nobilis (7 exemplars), Ligustrum japonicum (3 exemplars), Platanus hispànica (4 exemplars), Prunus c. Pisardi (3 exemplars), Prunus sp. (1 exemplars), Quercus ruber (3 exemplars) (AJUNTAMENT, 2000).</p> | 08184-176 | Rubí Plana, 08191-RUBÍ | <p>La zona de la intersecció entre el carrer Fivaller i el carrer Plana de can Bertran i els seus voltants immediats es dia, al segle XIX, 'la Guixera' (informació oral Sr. Miquel Rufè, gener de 2001)</p> | 41.4924300,2.0337100 | 419341 | 4593874 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60247-foto-08184-176-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60247-foto-08184-176-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60247-foto-08184-176-3.jpg | Inexistent | Modernisme|Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 105|106|98 | 46 | 1.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||
| 86218 | Viver i hort d'Altimires | https://patrimonicultural.diba.cat/element/viver-i-hort-daltimires | <p>Hort amb un viver que pertany al mas Altimires i que és dels últims que en cara és menat pel seu propietari (Josep Euras Barniol) a la manera tradicional. Està emplaçat uns 100 metres al sud-est de la masia, i té una extensió d'uns 40 metres de llargària. A l'extrem nord-est hi ha un petit viver gairebé amagat entre la vegetació, amb una llosa que fa de safareig. L'hort es manté de manera molt curosa i seguint l'estil hortícola tradicional, fet que és especialment visible en l'encanyissat de les tomaqueres o en les barraques (coberts) fets de canyes.</p> | 08258-396 | Sector central del terme municipal | 41.8656300,2.0128200 | 418072 | 4635329 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86218-foto-08258-396-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86218-foto-08258-396-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2021-03-12 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||||||||
| 60203 | Pineda de can Bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pineda-de-can-bosc | <p>BOSCH, R. (2000a). Anàlisi de la connectivitat entre Collserola i Sant Llorenç del Munt. Manuscrit. BOSCH, R. (2000b). Elements per a la formulació d'unes directrius territorials de connectivitat ecològica al Vallès. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. SIMÓ, J.(2000b) Zones filtre del Connector Ecològic a Rubí entre les Serralades Litoral i Prelitoral. Manuscrit. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>A la zona Oest del nucli urbà de Rubí, es troba una zona boscosa, poblada bàsicament de pins, i emmarcada dins d'urbanitzacions semi-intensives. Es tracta d'un bosc relativament antic, el qual comença a estar ben format, amb la presència d'altres espècies en els llocs que han quedat lliures i, especialment, al fons de torrents i torrentons. De tota manera, l'existència de les cases fa que hi hagi gran quantitat d'espècies autòctones.</p> | 08184-131 | A l'O del nucli urbà, 08191-RUBÍ | <p>El fenomen de les urbanitzacions al terme de Rubí, es va iniciar a la dècada de 1940 amb la instal·lació indiscriminada de les primeres autoconstruccions a l'entorn de Sant Muç i can Bosc. En un inici eren barraques precàries però més endavant van evolucionar cap a segones residències i, finalment, en molts casos, habitatge principal. A les dècades de 1960 i 1970 s'inicia una ocupació extensiva del territori a zones com can Mir, can Matarí (actualment Castellnou), can Solà, els Avets, o can Serrafossar, també en règim d'autoconstrucció però amb una major planificació i ordenació que les primeres urbanitzacions. La pressió social dels propietaris i les condicions d'il·legalitat d'aquestes construccions van fer que l'Ajuntament regularitzés i urbanitzés progressivament aquestes zones, restant, a hores d'ara, tan sols les urbanitzacions de can Bosc - Sant Muç per a la seva ordenació definitiva (SIMÓ, 2000b).</p> | 41.5145700,2.0072700 | 417162 | 4596357 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60203-foto-08184-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60203-foto-08184-131-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||||
| 60172 | Estela ibèrica de les Llances | https://patrimonicultural.diba.cat/element/estela-iberica-de-les-llances | <p>BENCOMO et alii (1986) BENCOMO, C.; BELTRAN, J.L.; GARCIA, C.; IBAÑEZ, D.; JORBA, A.; LÓPEZ, F.; MOLINERO, C.; OLLE, J.; PRIETO, A.; PUIG, R.M.; RUFE, M.A.; SANTIRSO, M.; YSAS, P. Aproximació a la Història de Rubí. Rubí, Ajuntament de Rubí. MARGENAT I RIBAS, Francesc (1988a) 'Fortificacions antigues i medievals a l'entorn de Rubí'. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 29, p. 403-422. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUBÍ, 75 ANYS (1993) 'Rubí. 75 anys a tot tren '. Butlletí del Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí, Núm. 37, p. 215-222. Rubí: Grup de Col·laboradors del Museu de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1984a) Les masies de Rubí i la seva gent. Patronat del Museu-Biblioteca de Rubí. RUFÉ I MAJÓ, Miquel (1997a) Les masies de Rubí i la seva gent. Rubí, Rubricata. El setmanari de Rubí. Caixa de Terrassa.</p> | IV-III aC | <p>Es tracta d'un bloc paral·lelepípede, d'aproximadament 150 cm d'alt per uns 40 cm d'amplada. Li manca la part superior que es deuria trencar en el moment de la troballa. Presenta tres registres gravats on s'aprecien incises en un estil molt poc acurat, quatre llances al registre inferior, quatre més al central i set al superior, encara que d'aquestes només es veu la base ja que la resta està escapçada. L'original es conserva al Museu Arqueològic de Catalunya, existint una copia en guix al Castell-Ecomuseu urbà.</p> | 08184-99 | Museu Nacional d'Arqueologia de Catalunya - seu de Montjuïc | <p>En la dècada de 1960 es va urbanitzar el turó de can Fatjó, amb l'aparició de nombroses restes, especialment als anomenats blocs Huarte, que van coincidir amb la troballa d'una estela ibèrica per part d'en Francesc Margenat, l'any 1968 (BENCOMO et alií, 1986: 23). Es va trobar a la part sud del poblament, però no era in situ, a uns 50 metres fora dels límits del poblat (MARGENAT, 1988a). Existeixen paral·lels tipològics per a les llances al Baix Aragó i es relacionen amb la frase d'Aristòtil (Política, 1324 b) 'els ibèrics, poble bel·licós, claven a l'entorn de la seva tomba tants obeliscs (puntes de llança) com enemics va matar' (BENCOMO et alií, 1986: 38-39).</p> | 41.4937600,2.0311300 | 419127 | 4594025 | 08184 | Rubí | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60172-foto-08184-99-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60172-foto-08184-99-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60172-foto-08184-99-3.jpg | Física | Ibèric|Antic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | Inexistent | 2022-10-13 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 81|80 | 52 | 2.2 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||
| 60243 | Torrent del mas Papabous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torrent-del-mas-papabous | <p>Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Petit afluent de la riera de Rubí per la seva banda dreta. Presenta un recorregut molt curt i la vall està encaixada en el substrat argilós del terreny, la qual cosa fa que tingui les parets verticals, on s'ha pogut observar alguna barraca de feixa. El fons del torrent està conreat i, tan sols presenta vegetació feréstega a la zona de desnivell amb les planes superiors.</p> | 08184-172 | Al NO del nucli urbà, 08191-RUBÍ | 41.5017800,2.0215100 | 418334 | 4594924 | 08184 | Rubí | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60243-foto-08184-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60243-foto-08184-172-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||||||
| 78310 | La sardana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-sardana | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XXI | L'escultura 'La sardana' es troba situada al nord de la Rambla, en el Passatge de Josep Irla, realitzada en bronze i formigó. Tot i que és de petites dimensions no passa desapercebuda per al vianant. 'La sardana' representa per a l'artista: Una bossa, una americana, una sabata, una ampolla... Tots aquest elements esdevenen el centre d'una rotllana de balladors que puntegen al ritme d'una tenora, el tible, el flabiol, el tamborí, el contrabaix, la trompeta, el trombó i el fiscorn. La sardana és una dansa catalana, col·lectiva i popular, tan en nombre de balladors com en la perspectiva social. Els balladors, units per les mans, en són els protagonistes anònims. La seva pluralitat pot ser identificada a partir dels objectes que dipositen al mig de la rotllana. Aquest punt esdevé l'epicentre dels cercles concèntrics que, com ones en l'aigua, creixen i creixen. Una dansa oberta a noves incorporacions. Mides: 70 x 70 x 45 cm Material: Bronze i formigó | 08260-143 | Passatge de Josep Irla (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Passatge de Josep Irla. 75è aniversari de l'Agrupació Sardanista Santa Perpètua, desembre de 2002. | 41.5356500,2.1823500 | 431794 | 4598545 | 2002 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78310-foto-08260-143-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78310-foto-08260-143-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Marta Águeda, David Alcaide, Alejandra Lemus i Abel Martínez | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 60234 | Pla de Dormet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-dormet | <p>BOSCH, R. (2000a). Anàlisi de la connectivitat entre Collserola i Sant Llorenç del Munt. Manuscrit. BOSCH, R. (2000b). Elements per a la formulació d'unes directrius territorials de connectivitat ecològica al Vallès. Direcció General de Patrimoni Natural i Medi Físic. Departament de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya. SIMÓ, J.(2000a) Connector Ecològic a Rubí entre les Serralades Litoral i Prelitoral. Manuscrit. SIMÓ, J.(2000b) Zones filtre del Connector Ecològic a Rubí entre les Serralades Litoral i Prelitoral. Manuscrit. Informació oral R. Bosch, R. Sánchez, J. Simó i E. Xercavins (novembre 2000, abril 2001)</p> | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Es troba delimitat al Sud pel torrent de can Solà - can Xercavins, a l'est per la via del tren, a l'oest per les urbanitzacions i al nord amb can Ramoneda. És tracta d'una de les darreres planes agroforestals i serveix com a enllaç entre la zona del connector biològic de Rubí amb el connector central del Vallés. Es tracta d'un dels darrers pulmons possibles per al nucli urbà, fent de coixí entre la zona urbana i el territori ocupat per les urbanitzacions. Té un mirador excel·lent al turó de les oliveres de can Xercavins. Per aquesta zona drenen diversos torrents com el Xercavins o el de can Guilera - Sant Muç - can Ramoneda.</p> | 08184-163 | A l'O del nucli urbà, 08191-RUBÍ | 41.4991700,2.0182800 | 418061 | 4594637 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60234-foto-08184-163-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60234-foto-08184-163-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2020-10-06 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2153 | 5.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||||||
| 60169 | Can Muxí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-muxi | <p>BEL I CANO, Pere A. (1996) El carrer de Sant Pere i el barri del Padró des dels seus orígens, Rubí, Ed. Pere A. Bel i Cano.</p> <p>BEL I CANO, Pere A. (2001) Façanes i elements urbans històrics de Rubí, a protegir. Projecte de treball a presentar a la Taula de Patrimoni, Full mecanografiat. </p> | XIX | <p>Habitatge unifamiliar que presenta com a característica més destacada els elements d'ornamentació d'estil modernista popular que es desenvolupen tant a la façana com al pati interior. La decoració està basada en l'aplicació de petits còdols i un marcat sentit de la policromia amb la utilització de picadís que serveix, al costat dels còdols per a remarcar els elements arquitectònics de finestres i portes. Destaquen la façana, les obertures decorades i la reixa, forjada el 1871, a ca l'Arné, segons Bel (BEL, 1996). A l'interior, els paviments són de mosaic hidràulic. L'estructura és del segle XIX. Al pati destaca la conjunció de decoració i elements vegetals, així com la font, típicament modernista), la taula rodona central, i un plafó de Sant Miquel que sembla de finals del segle XVIII.</p> | 08184-96 | C/ Sant Jaume, 27, 08191-RUBÍ | 41.4900800,2.0316900 | 419169 | 4593615 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60169-foto-08184-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60169-foto-08184-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60169-foto-08184-96-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-12 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 92025 | Rellotges de sol de La Coma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotges-de-sol-de-la-coma | XIX-XX | S'hauria de realitzar una neteja per destapar bona part dels rajos | <p><span><span><span><span><span><span>La Coma disposa de dos rellotges de sol, un situat a la façana sud (rellotge de tarda) i un segon situat a la façana est (rellotge de matí). Ambdós estan construïts amb les mateixa tècnica i característiques. Es tracta d’una placa de forma rectangular d’argamassa on hi ha els rajos que surten de l’agulla o gnòmon que corresponen als marcadors de les hores. Aquests estaven pintats amb una tonalitat vermellosa. El rellotge de la façana est està més deteriorat i li manca el gnòmon.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-318 | La Coma. Sud-est de Maçana | 41.6690800,1.6159600 | 384784 | 4613961 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/92025-318-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/92025-318-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/92025-318-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 119|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 78307 | Portes tancades, portes obertes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/portes-tancades-portes-obertes | Postals. Santa Perpètua de Mogoda. Parc escultòric. Un passeig per conèixer les escultures del municipi. Edita: Servei de Cultura - Patronat Granja Soldevila - Ajuntament de Santa Perpètua de Mogoda, 2003. | XX | Amb graffittis d'origen? | Portes tancades, portes obertes. Es troba just sota el pont de la línia fèrria, en el costat oest o esquerra del voral del Passeig de la Florida. Segons l'artista expressa: 'Les portes són enigmàtiques. Tancades són suggerents, desconeixem què hi ha al darrera amagat; obertes són una invitació, veiem un món nou que ens convida a entrar-hi. Aquesta escultura està a mig camí entre una escultura i un poema visual. En un carrer les portes, tancades, prenen una altra dimensió: no porten enlloc, però ens suggereixen accessos a tots els racons ocults del nostre imaginari. La mateixa escultura ens acosta a l'univers de l'escultor, lúdic i misteriós. El nostre, l'hem de trobar nosaltres mateixos'. Mides: 250x 615 x 25 cm Material: planxa i perfileria de ferro (acer 111) | 08260-140 | Passeig de la Florida (08130 - Santa Perpètua de Mogoda) | Passeig de la Florida. VI concurs d'escultures a l'aire lliure, juliol de 2001. | 41.5267700,2.1879400 | 432251 | 4597555 | 2001 | 08260 | Santa Perpètua de Mogoda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78307-foto-08260-140-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08260/78307-foto-08260-140-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Goretti Vila i Fàbregas | Pere Pich i Rosell | 98 | 51 | 2.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3897,70 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml