Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 99558 | Finestra de lluerna de l'antiga presó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/finestra-de-lluerna-de-lantiga-preso | XVII | <p><span><span><span>Finestra de lluerna, que devia estar situada a la part alta del mur que delimitava l’antiga presó existent a la Casa de la Vila de 1673. Donava a l’actual plaça de l’Ajuntament. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’una senzilla finestra de pedra amb forma allargada i rematada amb arc apuntat.</span></span></span></p> | 08240-211 | Plaça de l'Ajuntament, 1. | <p><span><span><span>Durant les obres portades a terme l’any 1886, la finestra es va traslladar a l’actual vestíbul d’entrada de l’Ajuntament.</span></span></span></p> | 41.4241400,1.7868000 | 398624 | 4586553 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99558-p1100832.jpg | Física | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-05-23 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 99342 | Antigues caves i habitatge Lavernoya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antigues-caves-i-habitatge-lavernoya | <p><span><span><span>BORRELL, Santi (2016).<em> Història del cava. </em>Sant Sadurní d’Anoia. Ajuntament de Sant Sadurní d'Anoia. </span></span></span></p> <p><span><span><span>CENTRE D'ESTUDIS SADURNINENCS (2013). <em>Sant Sadurní d'Anoia: recull gràfic 1861-1975</em>. Col·lecció L’Abans. Editorial Efadós. El Papiol.</span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span>Edifici industrial ubicat en la confluència de dos carrers, de planta baixa i pis. Les dues façanes són molt semblants amb una distribució de quatre portals d’arc rebaixat a la planta baixa, tot i que actualment només un dels quatre portals en cada façana és funcional i la resta estan tapiats o s’han obert finestres triforades.</span></span></span><span><span><span> Una senzilla faixa horitzontal divideix la planta baixa del primer pis en totes dues façanes.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana del carrer Fullerachs, la primera planta té</span></span></span><span><span><span> tres finestrals i un balcó, mentre que la mateixa planta del carrer Sant Pere hi ha dos balcons i 2 finestrals. Totes les baranes són de ferro forjat i les obertures estan emmarcades en maons. </span></span></span><span><span><span>Sobre la cornisa de maons de la primera planta de cadascuna de les façanes, es situa un capcer ondulat triple decorat amb boles en les interseccions de cada cos circular. El cos central més gran mostra una inscripció “Lácrima Baccus”. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A l’extrem de l’edifici del carrer Sant Pere en una placa metàl·lica decorada amb pàmpols i raïms i el logotip de Lacrima Baccus, es pot llegir la inscripció “Caves Lavernoya, fundada en 1890”.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L'habitatge del número 19 del carrer Sant Pere, que forma part del conjunt, és d’una casa entre mitgeres de planta baixa i pis. A la planta baixa, la porta d’accés se situa a l’esquerra del pla, i conserva encara un detall superior del ferro forjat (tot i que està molt modificada). La façana es caracteritza per la seva simplicitat i simetria, amb un sola llosa de formigó que conforma el balcó corregut del primer pis, amb dues portes sense emmarcar ni decoracions i una barana de ferro forjat.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El coronament està realitzat amb una barana d’obra imitant l’estil clàssic. Aquesta, es recolza en una cornisa d’una sola llosa, sobresortint del pla, i sustentada en mènsules amb les lletres inscrites “LB'. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Des dels extrems de la cornisa enllosada sobresurten dues pilastres amb decoracions florals i triple mènsula, tot emmarcant la façana, que descansen damunt el sòcol d’obra nova, de la planta baixa.</span></span></span></p> | 08240-209 | c. Sant Pere, 15, 17, 19. | <p><span><span><span><span>Jaume Raventós i Poch (1873-1936) va fundar les caves Lavernoya. L’activitat del vi escumós es va iniciar a la plaça de l’Ajuntament, sota de casa seva: cal Pau Francesc. El seu pare, Pau Raventós i Vallès (1838-1909), va ser alcalde de Sant Sadurní d’Anoia.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La família Raventós tenia una finca entre Sant Pau d’Ordal i Can Rossell, una de les grans propietats més antigues de Subirats, d’on van sorgir diverses ramificacions familiars dels Raventós al Penedès. Abans de centrar-se en l’activitat del xampany, a final del segle XIX van comercialitzar vins embotellats, amb marca, essent uns dels primers embotelladors (amb el número de registre 140-B. El negoci del xampany, en créixer, va ser traspassat al carrer de Sant Pere.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>La seva primera marca comercialitzada va ser Lavernoya, nom dels dos rius, Lavernó i Noia, que creuen el municipi de Sant Sadurní. Cap als anys 1920 van guanyar diversos premis a Londres, París, Venècia o Milà, que incorporaven en els seus catàlegs i cartells de l’època Va arribar a ser una de les cases més acreditades d’inici del segle XX. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Segons el cadastre, l’edifici de la cava l'any 1964 va ser reformat parcialment.</span></span></span></p> | 41.4247100,1.7858800 | 398548 | 4586617 | 1890 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99342-img20250123135253.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99342-img20250123135415.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99342-img20250123135453.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99342-img20250123140037.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-08-28 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Desconeguda | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||
| 99339 | Habitatge del carrer Montserrat 11 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-del-carrer-montserrat-11 | <p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. </span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>Casa entre mitgeres, amb planta baixa, dos pisos i teulada a doble vessant de teula àrab, amb el carener paral·lel al carrer Montserrat. L’edifici es situa en la cantonada. La façana principal del carrer Montserrat, presenta un llenguatge propi de l’arquitectura popular de la segona meitat del segle XIX, principis del XX. La façana és similar en els pisos.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La planta baixa presenta portal d’accés a les plantes superiors situat al costat dret de la façana. El primer pis presenta dues obertures simètriques amb balcons amb llosanes amb motllures i baranes. Cal destacar que els marcs de les balconeres presenten motllures. La segona planta és similar a la primera però amb dimensions més reduïdes i amb les baranes són de ferro forjat. El coronament de l’edifici es realitza amb una cornisa motllurada simple, i un capcer de paredat rectangular. A la cantonada hi ha un cadenat cantoner de carreuat a nivell de primera i segona planta.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La façana lateral destaca per les tres grans finestres d’arc rebaixats amb tanca de ferro forjat que cobreix la part inferior. Una cornisa motllurada separa la planta baixa de la segona. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>A la banda de darrera de la casa s’ha adossat un altre cos, de planta baixa i pis, amb terrat tancat per una balustrada. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> | 08240-206 | C. Montserrat 11 | <p><span><span><span><span><span><span>Segons el Cadastre, l’edifici, datat de la segona meitat del segle XIX, principis del segle XX, i es va restaurar l’any 1974. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El carrer Montserrat va començar a agafar entitat a mitjans del segle XIX partint del nucli antic, del qual aquest edifici es troba pràcticament a la confluència entre els dos nuclis.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les primeres cases del carrer ja apareixen en el cens de 1816, documentant els orígens d’urbanització del carrer, que s’anirà ampliant seguint un dels camins rurals que sortien de la vila. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.4244400,1.7849900 | 398473 | 4586588 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99339-206-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99339-206-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99339-206-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2025-05-09 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 99337 | Habitatge de la plaça Primer Homenatge a la Vellesa 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-de-la-placa-primer-homenatge-a-la-vellesa-3 | <p><span><span><span><span><span><span>ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p>Casa entre mitgeres, <span><span><span><span><span><span>de planta baixa, entresol, dos pisos i teulada a doble vessant, amb carener paral·lel al carrer,</span></span></span></span></span></span> emplaçada a l’illa de cases del costat nord de la plaça. Pel que fa la façana, la planta baixa i la primera planta estan fortament alterades respecte a la seva forma originals i només els dos pisos superiors guarden la simetria del disseny original (el Cadastre recull una reforma l’any 1961).</p> <p><span><span><span><span><span><span>La planta baixa té dos accessos: un per a l'establiment comercial i un altre per a l’habitatge. L’entresol presenta dues obertures modernes.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El primer pis presenta un balcó amb llosana motllurada i barana de ferro forjat amb motius geomètrics. El segon pis és igual però amb unes dimensions més reduïdes. El coronament es realitza amb la una cornisa simple i d’un paredat comú superior.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Cal destacar que al primer i segon pis, els límits laterals de la façana estan pintats simulant cadenes cantoneres de carreuat.</span></span></span></span></span></span></p> | 08240-204 | Plaça del Primer Homenatge a la Vellesa, 3 | <p>L’edifici es va aixecar entre la segona meitat del segle XIX i principis del XX, dins de la plaça on s'havia començar a urbanitzar desprès que l’alcalde Jaume Mir Molins (1855-1863), va cedir els terrenys perquè passessin a formar de la trama urbana.</p> <p><span><span><span><span><span><span>a plaça és rectangular i diàfana, envoltada d’edificacions força uniformes, i amb la presència de les Escoles Públiques al costat est.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Segons el Cadastre, l’any 1961 s’hi realitzà una reforma tant de l’habitatge com del comerç de la planta baixa.</span></span></span></span></span></span></p> | 41.4254200,1.7852100 | 398493 | 4586697 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99337-204-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99337-204-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99337-204-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | Inexistent | 2025-06-11 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 99326 | Riu de Bitlles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riu-de-bitlles-2 | <p><span><span><span><span><span><span>MARGALL, Meritxell; MIRALLES, Jordi; DALMASES, Carles (2020). </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>Informe tècnic. Camí del riu</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>, Oficina Tècnica de Planificació i Anàlisi Territorial, Àrea de Territori i Sostenibilitat, Diputació de Barcelona. </span></span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span><span>El riu de Bitlles o Riudebitlles arriba al municipi de Sant Sadurní d’Anoia en la seva àrea nord, tractant-se dels últims 1,8 km del curs fluvial abans d’arribar a l’aiguabarreig amb el riu Anoia. En el tram dins del municipi no rep aigües de cap afluent. Algunes de les construccions que van aprofitar el curs hídric del riu de Bitlles són el molí de l’Aixertell (donat que el segle XVIII s’intensifica la indústria paperera), el pou de glaç de Can Romeu dels Borrulls o la colònia Pons, situada a pocs metres de l’aiguabarreig Anoia-riu de Bitlles.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El riu neix a la Serra de la Llacuna (dins de la Serra d’Ancosa), encara que en un principi la seva denominació és la de “riera de Mediona”. És a partir de Sant Quintí de Mediona que passa a denominar-se riu de Bitlles. Es tracta d’un riu amb cabal continu durant tot l’any, encara que força humil, amb uns 110-130 litres per segon a Torrelavit. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Els boscos de ribera característics del riu de Bitlles són les alberedes, amb el protagonisme de l’àlber i l’aparició del pollancre i el freixe. En algunes àrees puntuals podem trobar exemplars més o menys aïllats d’alzines i roures, com és el cas de l’àrea del pou de glaç de Can Romeu dels Borrulls, on es pot trobar algun exemplar d’alzina de dimensions considerables. Les alberedes, però, tenen unes dimensions reduïdes, i en alguns punts són inexistents, on pren protagonisme els canyissars. El sotabosc és força dens, degut també a les poques campanyes de neteja que es duen a terme a la llera del riu. Aquí hi podem destacar les heures, la vinca o el roldor. </span></span></span></span></span></span></p> | 08240-193 | <p><span><span><span><span><span><span>El riu de Bitlles apareix documentat al segle X, anomenat com a </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>rivus de Birlas</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> o </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><em><span>rivus de Berilas</span></em></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>, topònim d’origen incert. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.4418200,1.7723100 | 397441 | 4588532 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99326-riu-de-bitlles-2-1.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | Inexistent | 2025-05-09 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 2153 | 5.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||||
| 99323 | Monument a Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-anselm-clave-8 | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Monòlit de planta rectangular fet a partir d’un bloc de marbre, que presenta un baix relleu d’un grup de joves i un cep, a banda del bust de bronze d’Anselm Clavé situat en un dels costats. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’obra data de l’any 1968, i es va realitzar gràcies a l’Agrupació Coral de Sant Sadurní, a l’Ajuntament i a diversos establiments de la vila. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>En un dels seus laterals podem veure gravat el text: <em>'</em></span>Ja del matí <span>/ </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>brilla en el cel</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> / </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>el blanc estel</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> / </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>el dolç son sacvdim</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> / </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>i a veremar</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> / </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>a collir el raïm</span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> / </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>al vinyar'<span>.</span></span></span></span></span></span></p> | 08240-190 | Plaça de Pau Casals, s/n. | 41.4246500,1.7824500 | 398261 | 4586614 | 1968 | 08240 | Sant Sadurní d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99323-1-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08240/99323-2-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-05-09 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | Jaume Ventura i Sala (artista) | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 77819 | Castell de Rocamur (Guàrdia de Rocamur, Castell de mur, Castell Gavatx, Màquina de tren) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-de-rocamur-guardia-de-rocamur-castell-de-mur-castell-gavatx-maquina-de-tren | <p>AA.DD. (1991): Catalunya Romànica: El Vallès Occidental / El Vallès Oriental. Vol. XVIII. Barcelona, Enciclopèdia Catalana. FERRANDO i ROIG, Antoni (1983) El Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i Serra de l'Obac. Història i arqueologia vistes per un excursionista. Sabadell, Cooperativa El Pot. FERRANDO i ROIG, Antoni (1992.1) Els castells del rodal del Montcau. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Cavall Bernat, 21.</p> | X-XIII | Els escassos murs de la construcció corren el risc d'acabar de caure. | <p>En una situació natural idònia per a la defensa, del castell de Rocamur només en queden vestigis de tres panys de paret a llevant, dos a ponent i uns seguits de forats als dos extrems del cim rocós. Això ha fet suposar que el castell de Rocamur fos una guàrdia amb sengles torres de fusta als extrems i una renglera de muralles per a reforçar la defensa natural de la pedra.</p> | 08223-91 | El turó de Rocamur queda entre el Marquet de les Roques i la vall de Mur. | <p>La història d'aquesta fortificació està lligada a la del castell de Pera; Rocamur no deuria ser sinó una guàrdia avançada que vigilava i protegia el territori de la vall de Mur o Quadra de Mur, allunyada del castell i aleshores densament poblada. Els propietaris són els mateixos que els del castell de Pera, tot i que alguna vegada algun membre de segona fila de la família s'anomena de Rocamur, segurament per esser-ne castlà. La documentació s'extén dels segles X al XIII, en què passà als Terrassa i se'n perderen notícies. Les restes no foren identificades fins als anys 80.</p> | 41.6683500,2.0241800 | 418766 | 4613414 | 08223 | Sant Llorenç Savall | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77819-foto-08223-91-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08223/77819-foto-08223-91-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2019-12-30 00:00:00 | Laura de Castellet i Ramon | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||
| 62203 | Parc de la Font | https://patrimonicultural.diba.cat/element/parc-de-la-font-0 | s. XX | Placeta destinada a l'ús comunitari on s'hi troba ubicada una font central i al seu voltant un conjunt d'arbres i faroles, dos bancs i gronxadors. La data de la seva construcció la porta un petit monòlit de pedra que es troba situat a l'entrada d'aquest parc on gravat a la pedra diu: Parc de la Font 4-7-1992. l'aquest monòlit està format per una pedra de procedència local tallada de forma rectangular i amb acabament afuat, amb unes dimensions d'uns 0'50 m de llargada per uns 40 cm d'amplada. | 08224-37 | L'Abella | Plaça que s'ha d'emmarcar en el context d'urbanització i adequació de la zona residencial de l'Oller. Situada sobre el revolt d'accés cap a l'estació i la barriada de l'Oller constitueix un lloc de pas i de trobada entre la gent de l'Abella i els de la colònia Oller. Està freqüentada pels nens del veïnatge i els jubilats o caminants. | 41.7614100,2.2468400 | 437392 | 4623560 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62203-foto-08224-37-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||||
| 62412 | Barraca de l'Aubareda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-laubareda | RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa:Centre d'Estudis el Bages. ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de la La Pobla de Claramunt. | XIX-XX | Barraca de planta irregular, la paret d'accés nord recte i el sector sud de planta circular construïda amb la tècnica de pedra seca. S'hi accedeix per un portal de llinda simple orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula amb una petita cornisa de lloses situada el punt d'unió entre la paret i l'inici de la coberta. Per la part exterior la coberta presenta un túmul de terra i pedruscall. | 08226-42 | Al sud del nucli urbà. | 41.5461500,1.5245700 | 376942 | 4600439 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62412-foto-08226-42-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62412-foto-08226-42-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||||
| 62411 | Barraca de la Casa Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-la-casa-gran | RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa:Centre d'Estudis el Bages. ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de la La Pobla de Claramunt. | XIX-XX | Malmès part de la coberta i part de la paret de ponent | Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de pedra seca. S'hi accedeix per un portal d'arc de mig punt orientat al sud. La coberta és en forma de falsa cúpula amb una petita cornisa de lloses situada el punt d'unió entre la paret i l'inici de la coberta. A l'interior s'hi ha una petita finestra de ventilació de forma triangular. A l'exterior la cúpula esta recoberta per un túmul de terra. | 08226-41 | Al sud del nucli urbà. | 41.5520200,1.5189800 | 376487 | 4601098 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62411-foto-08226-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62411-foto-08226-41-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2019-11-27 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||
| 62404 | Llinda de Cal Perdius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llinda-de-cal-perdius | Catàleg de béns protegits per al POUM de de Sant Martí de Tous. Ajuntament de Sant Martí de Tous. Febrer de 2012. | XVIII | No es visible un número de la data de la llinda a causa del desgast | Llinda de pedra calcària situada a la portal d'accés de Cal Perdius al carrer de la font, 8. A la dovella central hi ha gravada la data de 17_2 encerclat per un rectangle amb els extrems arrodonits i a la part superior i centrat una creu. | 08226-34 | Carrer de la font, 8. Nucli urbà. | 41.5594100,1.5237700 | 376901 | 4601912 | 17_2 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62404-foto-08226-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62404-foto-08226-34-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 62377 | Llegenda de la Bossa de Bou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-de-la-bossa-de-bou | VIDAL, E. (2014): D'unes veus. Històries i llegendes de Sant Martí de Tous. Estudi Puche S.L. Santa Coloma de Queralt | XVIII-XX | La llegenda diu que en el lloc de la Roqueta, en el temps de les lluites contra els sarraïns, amb els auspicis del bisbe Oliva es va fer construir un castell de roca com a lloc de defensa. En aquells temps, els defensors de la fortalesa van veure que perdien i que havien de sortir d'allà. Tothom prenia el que podia portar a sobre. El responsable dels cabals va decidir d'amagar els diners en un lloc segur esperant el dia que pogués tornar. No obstant, l'home va morir en la contesa i els diners van quedar enterrats als peus d'un pi. Ell mateix va explicar a algú la manera com trobar-los. Explicava que s'hi havia de ser al migdia en un dia de sol perquè el tresor era enterrat a la vertical de l'ombra d'un pi ficat dins d'una bossa de pell de bou. | 08226-7 | Sant Martí de Tous | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||||||
| 62367 | Cal Fadrí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-fadri | XIX | Es conserva l'estructura i les obertures originals de l'edifici. | Cal Fadrí és un antic hostal, actualment habitatge, situat a l'entrada del nucli de Beulaigua. És la primera casa que es troba entrant a Beulaigua, ja que està ubicada a l'extrem sud-est del nucli. Es tracta d'una casa de grans dimensions que antigament havia estat hostal i que actualment s'ha unit amb l'habitatge adossat a la seva esquerra, cal Joan. És un edifici de tipologia urbana, de planta baixa, primer pis i golfes, construït amb murs de càrrega de maçoneria de pedra arrebossats, amb carreus treballats delimitant les cantonades i emmarcant les obertures. La teulada, com a la resta del carrer de Beulaigua, és de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior. La part que correspon a l'antic hostal, que aproximadament és la meitat dreta de la façana actual, presenta una composició pràcticament simètrica amb dos obertures per planta exceptuant la planta baixa, ocupada per un portal emmarcat amb pedra bisellada, on hi ha la data de 1800 amb una creu intercalada inscrita a la llinda. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, la de la dreta amb ampit motllurat i a les golfes s'hi observen dues finestres de menors dimensions emmarcades amb pedra treballada. | 08225-86 | Beulaigua. Sant Martí d'Albars | El nucli o carrer de Beulaigua va sorgir a principis del segle XIX als peus del camí ral i del camí ramader. Va ser el pas d'aquest últim el que va donar nom a aquesta agrupació, ja que els ramats transhumants que hi passaven aturaven el seu ramat prop d'unes basses que hi havia a l'entrada del nucli, per a abeurar-hi el bestiar. Deixant de banda cal Ferrer de Beulaigua, més antiga i situada al nord de l'actual nucli, cal Fadrí va ser la primera casa construïda al carrer de Beulaigua, tal com ho indica la seva situació, a l'entrada del nucli, i la data que té inscrita a la llinda del portal principal, la més antiga de les que es conserven a Beulaigua. D'aquesta manera, podríem considerar que el nucli de Beulaigua neix amb l'establiment de l'hostal de cal Fadrí, un hostal que s'emplaçava als peus del camí ramader i ral per a donar aixopluc als traginers i pastors que hi transcorrien. A partir de l'establiment de l'hostal de cal Fadrí, amb el constant pas de traginers i ramats transhumants que tenien una returada a uns metres de cal Fadrí, van anar sorgint, al llarg del segle XIX, les diferents cases que actualment encara formen el nucli o carrer de Beulaigua. | 42.0300700,2.0651700 | 422616 | 4653538 | 1800 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62367-foto-08225-86-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62367-foto-08225-86-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 62361 | Pallissa del Prat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pallissa-del-prat | XVIII-XIX | Es conserva l'estructura original sense cap reforma remarcable. El seu ús continuat ha permès una bona conservació. | La pallissa del Prat està situada uns metres al sud de la masia del Prat, separada d'aquesta per l'era empedrada. Es tracta d'una pallissa de planta rectangular allargada, amb teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior, formada per dos nivells, amb murs de càrrega de maçoneria de pedra, que en alguns panys està formada per lloses fines i cantonades diferenciades. La façana principal, encarada a l'era empedrada, presenta dos portals d'arc rebaixat emmarcats amb dovelles i brancals de pedra treballada que donen accés al nivell superior. La façana oest presenta una única obertura, ubicada a l'extrem dret del pis inferior. Es tracta d'una porta d'arc rebaixat emmarcada amb dovelles i brancals de pedra treballada. La façana sud presenta en el nivell superior sis grans obertures separades per pilars de pedra treballada. En cada una d'aquestes obertures s'hi observa un sistema de bigues de fusta col·locades ortogonalment que serveix per evitar que les bales de palla caiguin a l'exterior. A la planta baixa, sota les quatre obertures centrals, hi ha quatre petites finestres emmarcades amb pedra treballada a mode d'espitllera. La façana est, com la oest, presenta un únic portal d'arc rebaixat emmarcat amb dovelles i brancals de pedra treballada, al nivell inferior. | 08225-80 | Sector sud del terme municipal | La pallissa del Prat va ser construïda probablement durant el segle XVIII o XIX per als mateixos usos agropecuaris que té avui en dia. | 42.0236500,2.0764800 | 423544 | 4652815 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62361-foto-08225-80-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62361-foto-08225-80-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62361-foto-08225-80-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98|94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||
| 62215 | Pla de la Garga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pla-de-la-garga | Tot el pla de la Garga fins al límit del terme municipal de Centelles geomorfològicament i ecològica forma una mateixa unitat. L'indret paisatgístic es de gran interès tant per les pròpies formacions en plans de la zona com per els penya-segats que s'obren cap al Congost. La vegetació es la pròpia de la zona (roure i alzina amb abundant presència de pi d'implantació més tardana). La presència humana ha convertit aquests altiplans en zones de conreu, sobretot de cereals i farratges. | 08224-49 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes | La formació del Pla de la Garga es troba estretament lligada amb la formació geològica dels Cingles de Bertí. Aquesta formació geològica correspon a les èpoques precàmbriques i paleozoiques, essent, la majoria, d'origen silícic, com els granits i les pissarres. Aquests materials van veure's afectats pel plegament hercinià, el que vol dir que sembla que van formar una serralada que, durant l'era mesozoica, va anar-se aplanant. Les formes són més aviat suaus i el color de la roca és grisós. Els seus components són el quars (de color blanc), el feldespat (ocre) i la mica (negra). Els saulons han constituït la seu preferent de cultius arboris i arbustius de secà (oliveres, ametllers, avellaners i ceps) i del cereal. No hi ha pissarres plaeozoiques. En aquest cas es va formar un plegament de l'escorça terrestre formant plans a diversos nivells actualment visibles: el pla de Sant Miquel, el pla de can Borla, el del Presseguer, etc. Etimològicament, el topònim Garga apareix citat per primer cop en una deixa feta per Visand a Sant Pere de Vic el 4 de març de 982 on s'esmenten les terres del castrum Sancti Stephani en la vila Ulligo, el lloc anomenat ipsa Garga, ipsa Olmedella, una peça de terra que limitava amb la terra de Goltregodo comitissa i una altra d'orient in roca de Concas, i a migdia in ipso collo de Rio Baldones, que segurament equival al Collet de la Vall. L'arrel etimològica del topònim Garga el porta a emparentar-lo amb gorja i altres mots amb l'arrel garg. Aquest antic mot podria referenciar l'accident geogràfic del Congost. | 41.7648100,2.2122800 | 434523 | 4623964 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||||||||
| 62195 | Cripta dels Senyors de Centelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cripta-dels-senyors-de-centelles | JUNYENT, Emili. (1945-1952). Itinerario histórico de las parroquias del Obispado de Vich. Separata del Full Parroquial n. 20. Arxiu episcopal de Vich. Llibre I de visites pastorals del 5 juny de 1665. PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XVIII | Edifici de planta rectangular allargada format per dos cossos, un pis superior amb una obertura circular i un pis inferior sense obertures. Aquesta construcció es troba adossada a l'església de Sant Martí de Centelles per la seva cara sud. Es tracta d'una construcció de carreus ben escairats i de grans dimensions de pedra local lligats amb morter i amb un arrebossat exterior. L'accés es realitza per una porta de ferro massís per la banda nord de l'estructura. La teulada és a doble vessant i coberta de teula aràbiga. | 08224-29 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | Entre 1895 i 1897 Manuel de Llança va fer construir al costat de l'església de Sant Martí un modern cos d'edifici. El seu pis superior va ser concebut com a capella del Santíssim per a la parròquia i al seu altar va traslladar-se la imatge de Santa Maria del Castell. El pis inferior va ser destinat a cripta-panteó dels senyors de Centelles. A aquesta cripta varen traslladar-se les restes de les tombes de la capella del Castell de Sant Esteve, on fins al moment havien estat enterrats els senyors de Centelles. | 41.7655800,2.2043500 | 433865 | 4624055 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62195-foto-08224-29-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||
| 62211 | Can Mallorques | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-mallorques | PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | s. XVIII | Una part no es conserva | Edifici de planta rectangular format per planta baixa i dos pisos. La tècnica constructiva emprada es basa en el la pedra de dimensions petites i mitjanes lligada amb argamassa i arrebossat, a excepció de la cantonada. La coberta conservada és a una sola vessant en direcció est-oest i de teula aràbiga. La casa es troba orientada nord-sud i el seu aspecte actual evidencia les diverses reformes sofertes, una de les més evidents la presenta el fet d'estar adossada a una construcció d'època contemporània que ha cegat completament la façana est. A la façana principal les obertures es disposen de forma irregular. A la planta baixa s'hi troba ubicada una petita obertura rectangular i de factura molt senzilla amb acabat del mateix morter i la porta d'accés. Aquesta de dimensions considerables i emmarcada per llindes de pedra local (pedra vermella de Tagamanent) no presenta cap element arquitectònic destacables donant un ús clarament funcional. Aquesta porta dóna pas a una petita entrada o rebedor que permet l'accés a les diverses dependències. A la primera planta es troben dos finestrals de tamany mitjà que posteriorment van esdevenir balcons amb l'afegiment d'unes modestes baranes de ferro. Una d'aquestes obertures està emmarcada per diverses llindes de pedra local mentre que a l'altre una reparació amb ciment indica una modificació del seu acabat original, sobre aquest segon balcó encara es conserva l'agafador d'una corriola, segurament per pujar la càrrega. Al tercer pis o golfes les obertures són més modestes, es tracta de petites finestres rectangulars emmarcades de forma parcial per llindes de pedra i argamassa. L'altre façana conservada, la façana oest presenta una morfologia allargada i al seu paredat s'hi obriren 8 obertures, totes de petites dimensions i disposades de forma irregular al llarg de tota la façana. | 08224-45 | L'Abella | Aquest edifici es troba dins les primeres construccions edificades al nucli de l'Abella. Aquest nucli sorgí durant l'alta edat mitjana entorn un antic mas. Des del segle XIII es documenta el mas Abella o Ça Beya prop del riu Congost. Aquest primer edifici apareix esmentant en la documentació baix-medieval juntament amb dos molins propers que serien de la seva propietat. La seva ubicació prop del riu i del camí ral de Barcelona a Puigcedà potenciaren el seu desenvolupament fins arribar a l'actualitat. Els primers propietaris d'aquest antic mas ja porten aquest cognom. La nissaga Abella perdurà fins el 1433, moment en què Pere Abella es traslladà a Granollers i les seves propietats passaren a Bartomeu Vila d'Aiguafreda. Sota aquesta família, de gran rellevància a la zona del Congost. Durant l'època moderna es documenta al voltant del mas una plaça i catorze cases, juntament amb un hostal, una carnisseria, un ferrer i moliners. L'evolució d'aquest nucli anirà lligat a la història de les famílies que hi habitaven. Can Mallorques, amb la seva estructura rectangular construïda sobre el riu Congost actuava com articulador de la Plaça de l'Abella i part dels seus baixos foren utilitzats com a botiga fins als nostres dies essent una de les cases més importants de l'Abella entrada l'època moderna. | 41.7635700,2.2507400 | 437719 | 4623797 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62211-foto-08224-45-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 62398 | Barraca de Cal Julià del Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-julia-del-riba | RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa:Centre d'Estudis el Bages. ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de la La Pobla de Claramunt. | XIX-XX | Malmès el túmul exterior de la coberta | Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de pedra seca. Es troba situada al centre d'un dels camps de conreu de Cal Riba. S'hi accedeix per un portal de llinda simple. La coberta és en forma de falsa cúpula i l'exterior es troba recobert per un túmul de terra i pedruscall. | 08226-28 | Els Plans. Al nord del nucli urbà. | 41.5668500,1.5299800 | 377433 | 4602729 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62398-foto-08226-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62398-foto-08226-28-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||
| 62396 | Creu de la Creueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-la-creueta | Catàleg de béns protegits per al POUM de de Sant Martí de Tous. Ajuntament de Sant Martí de Tous. Febrer de 2012. | XX | L'actual creu de terme està situada al carrer de Camí del Cementiri. És una creu llatina de ferro fos i amb una de les cares hi ha la imatge de Crist crucificat. Es troba situada damunt d'un bloc irregular de pedra de grans dimensions respecte la creu. | 08226-26 | Carrer del Camí del Cementiri. Nucli urbà. | L'actual creu d'estil contemporani fou ubicada en el lloc on hi havia la creu original, que va desaparèixer durant la Guerra Civil. No es conservava cap document fotogràfic de la creu original. | 41.5594300,1.5264900 | 377128 | 4601910 | 1989 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62396-foto-08226-26-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62396-foto-08226-26-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | Francesc Junyent i Pons | 98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||
| 62385 | Fons documental de l'Arxiu Nacional de Catalunya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-nacional-de-catalunya-1 | http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat | XX | L'Arxiu Nacional de Catalunya disposa d'un fons documental de 150 documents que fan referència al municipi de Sant Martí de Tous, dividit en 25 seccions: Agència Catalana de l'Aigua (4 documents entre els anys 1920-1989); Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Educació i Ciència (2 documents entre els anys1959-1971); Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Habitatge (3 documents entre els anys 1975-1977); Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Hisenda (19 documents entre els anys 1944-1949); Delegació Provincial a Barcelona del Ministeri d'Indústria i Energia (3 documents entre els anys 1946-1961); Delegació Provincial a Barcelona del Departament de treball de la Generalitat de Catalunya (11 documents entre els anys 1992-1999); Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat de Catalunya (3 documents entre els anys 1980-1983); Departament d'Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya (11 documents entre els anys 1993-1996); Departament d'Indústria, Comerç i Turisme de la Generalitat de Catalunya (16 documents entre els anys 1995-1997); Departament de Comerç, Consum i Turisme de la Generalitat de Catalunya (1 document de l'any 1996); Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya (3 documents entre els anys 1995-1999); Districte Forestal de Barcelona (8 documents entre els anys 1939-1966); Emili Mas i Galtés (4 documents entre els anys 1939-1953); Federació Catalana de Futbol (2 documents entre els anys 1954-1977); Federació Sindical Tèxtil Radium ( 2 documents entre els anys 1977-1982);Francesc Macià ( 1 fotografia de la visita oficial del president al municipi de Sant Martí de Tous de l'any 1932); Generalitat de Catalunya (2ona República) (8 documents entre els anys 1936-1939); Govern Civil de Barcelona (1 document de l'any 1967); Joan Triadú (1 document de l'any 2000); Junta Electoral Provincial de Barcelona (2 documents de l'any 2011); Montserrat Sagarra i Zacarini (21 fotografies de la dansa de faixes de l'any 1981); Prefectura del Districte Miner de Barcelona (14 documents entre els anys 1965-1978); Prefectura Provincial de Carreteres a Barcelona del Minsiteri d'Obres Públiques (3 documents entre els anys 1913-1921); President Francesc Macià (documentació institucional) (5 documents entre els anys 1931-1933) i de Serveis Tècnics d'Agricultura (2 documents entre els anys 1923-1962). | 08226-15 | C. de Jaume I, s/n. 08195 Sant Cugat del Vallès | L'Arxiu Nacional de Catalunya va ser creat per Decret de la Generalitat de Catalunya l'any 1980, per tal de preservar i difondre el patrimoni documental de Catalunya. L'arxiu va ser creat amb dos objectius, per una banda ser l'arxiu general de l'administració de la Generalitat i per altra, esdevenir un arxiu històric de Catalunya, acollint així fons privats. Inicialment l'arxiu estava situat en un edifici de l'Eixample de Barcelona fins l'any 1995, quan s'inaugurà la nova seu i actual, al municipi de Sant Cugat del Vallès. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||||||
| 62322 | Riera Lluçanès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-llucanes-1 | AADD, Gran Enciclopèdia Catalana, Enciclopèdia Catalana, S.A., 1993 BOLÓS, J. i HURTADO, V., Atles del comtat d'Osona (798-993), Rafael Dalmau editor, 2001 | Tot i tenir una qualitat d'aigua inferior a la riera de Merlès, es pot considerar la qualitat de l'aigua de la riera Lluçanès com a bona, fet que permet que en molts punts del seu curs es mantingui un ecosistema amb espècies autòctones. | La riera Lluçanès, afluent de capçalera de la riera Gavarresa, és una de les rieres importants de la zona del Lluçanès, tot i que és força més curta que la riera Gavarresa i té força menys cabal que la de Merlès. Com la resta dels afluents del Llobregat en la zona lluçanenca, és una riera de desnivells suaus. Té uns vint quilòmetres de curs i un cabal relativament considerable amb minves estivals petites. Travessa el Lluçanès de nord a sud i desemboca, per la dreta, al seu col·lector prop d'Olost. En el seu pas per Sant Martí d'Albars, la riera Lluçanès separa els termes municipals de Sant Martí d'Albars i Lluçà en la meitat nord i creua el terme en la meitat sud, fins abandonar-lo al sud-oest de la Coromina. Es tracta d'una riera humanitzada amb una gran quantitat de rescloses, preses, passeres i ponts. De nord a sud, la riera Lluçanès passa pel molí de les Vinyes i el molí de Fumanya, tot i que de la majoria de rescloses només en queden els forats circulars o quadrats on s'hi estampia l'estructura de fusta. També forma petits embassaments, alguns de naturals com el que formen les goles de Fumanya i d'altres artificials, com la resclosa de formigó del molí de Fumanya, i és travessada per diverses passeres, que estan formades de pedres treballades de forma rectangular col·locades alternativament permetent el pas per sobre l'aigua de la riera, entre els que es compten la passera de Serrarols i la de la Coromina. A més de les passeres que permetien creuar a peu la riera, també es troba el pont de les goles de Fumanya, descrit en una fitxa individual. La riera Lluçanès també forma diversos espais d'interès paisatgístic com les goles de Fumanya o l'entorn del molí de les Vinyes, dos espais on l'erosió ha donat formes capritxoses a les grans roques per entre les que transcorre la riera. | 08225-41 | Sector oest del terme municipal | El topònim de riera Lluçanès, d'origen romà, es troba documentat des de l'època medieval, a finals del segle X, en un document del 988, on apareix la riera citada com a 'Aqua Luzanense'. | 42.0366500,2.0574300 | 421983 | 4654275 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62322-foto-08225-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62322-foto-08225-41-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||||
| 62320 | Teuleria del Molí del Pont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-del-moli-del-pont | XIX | Només es conserva un part de l'estructura i el mur frontal només conserva la pedra a l'extrem superior. | La teuleria del molí del Pont està situada uns 50 metres a l'oest del pont medieval de Sant Martí i el molí del Pont, davant una esplanada a tocar de la riera Gavarresa. Es tracta d'una teuleria de mitjanes dimensions, de planta quadrada d'uns 5 metres per costat i murs d'un amplada pròxima als 90 centímetres. La façana principal, a on es troben els dos boques d'entrada al forn, està encarada al sud-est i es troba parcialment colgada de terra. De la paret de pedra que recobria aquesta façana només en resten dues filades de pedres a l'extrem superior, quedant a la resta només la tàpia. De les dues arcades de la part inferior només en queda la forma de la tàpia i les dues petites boques d'entrada al forn, emmarcades amb monòlits de pedra. La resta de façanes estan colgades per terra i vegetació, que ha anat guanyant terreny. Encara es pot observar, però, l'espai interior del forn, actualment mig colgat de terra. | 08225-39 | Sector est del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi ha la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 42.0274500,2.0760600 | 423514 | 4653237 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62320-foto-08225-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62320-foto-08225-39-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||
| 62318 | Teuleria de Fumanya | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-fumanya | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Martí d'Albars. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XIX | Presenta vegetació als murs i algunes parts parcialment derruïdes. | La Teuleria de Fumanya es troba situada a uns 300 metres del pont de les goles de Fumanya seguint la pista forestal que comunica amb la masia de Marcusses. Es tracta d'una teuleria sense funcionament construïda amb murs de maçoneria de pedra i maó, amb una planta de 6 x 5 metres aproximadament, i amb una alçada de 4 metres. El gruix dels murs varia entre 115 i 160 centímetres. A la façana principal, orientada al sud, hi ha una única entrada principal rectangular, avui en dia tapiada, coronada amb llinda de fusta que donava accés al nivell inferior, la zona del forn. Aquest nivell, construït amb volta de canó, comunicava amb el pis superior a través d'uns forats, on es col·locava l'obra que s'havia de coure. A la part interior, així com a tots els voltants, hi ha crescut força vegetació. A la façana oest s'hi annexava un cobert que actualment no es conserva i uns metres seguint al nord oest hi havia el terrer, zona d'on s'extreia la terra per la fabricació de l'obra. Un rec comunicava dues basses que flanquejaven la teuleria que obtenien l'aigua de la font que hi havia a prop. A la zona de les basses encara s'hi observa l'estructura i la vegetació pròpia d'una zona humida. | 08225-37 | Sector oest del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi ha la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. La teuleria de Fumanya, probablement de finals del segle XIX, va funcionar per a ús exclusiu de la masia de Fumanya fins als anys 50 del segle XX. A l'última època de funcionament per a cada cocció es feia venir un mestre teuler del Bages que indicava el procés a seguir, des de l'extracció de terra i la preparació de les feixes de llenya fins a la cocció de les peces. A la teuleria s'hi produïa una peça pròpia que feia les mesures següents: 16 x 40 x 20 centímetres. Era una peça molt pesada i de tamany considerable i la van deixar de fer perquè tenien problemes en la seva cocció (la part interior quedava crua). Una mostra d'aquestes peces es troba a la cantonada nord-oest formant part dels murs de càrrega de la teuleria, així com també en alguns pilars de les estructures agropecuàries de la masia de Fumanya. A la teuleria també s'hi van fabricar unes primes rajoles d'un centímetre de gruix així com unes peces d'obra pensades expressament per posar als muntants de les finestres. Aquestes peces presentaven un queixal en una de l'extrem i quedaven totalment encaixades a la cantonada de la finestra, evitant haver de picar-les. El motlle amb queixal d'aquestes peces el va idear el propietari de la teuleria. | 42.0312500,2.0517200 | 421504 | 4653681 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62318-foto-08225-37-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62318-foto-08225-37-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 62316 | Pou de glans de la Serra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glans-de-la-serra | VILARRASA, S., La vida a pagès, Impremta Maideu, 1975 | S'ha netejat recentment. | El pou de glans o tina es troba situat a uns 130 metres a l'oest de les granges que hi ha sobre la casa de la Serra. És un pou circular excavat a la roca natural, situat a l'extrem d'un planell rocós de lleuger pendent. El pou, que ha estat recentment buidat i netejat, presenta un diàmetre de 198 centímetres, i una profunditat que varia, a causa del desnivell en què està excavat el pou, entre els 190 centímetres al punt més profund i 115 centímetres al punt de menys profunditat. Al fons del pou hi ha un forat lateral que es taponava amb una boixa quan el pou estava ple d'aigua i glans, i que permetia buidar-lo d'aigua i netejar-lo quan ja no feia servei. | 08225-35 | Sector central del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). A Sant Martí d'Albars, i al Lluçanès central en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). Aquests pous de glans es construïen en una zona rocosa i estaven formats per un forat circular picat a la roca natural i una entrada per on abocar-hi les glans i fer-hi entrar l'aigua. Alguns també tenien un forat lateral al fons del pou que permetia buidar-lo, i que es taponava amb una boixa. Hi ha pous de glans que presenten uns graons descendents per accedir a la part interior. | 42.0454600,2.0655900 | 422669 | 4655246 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62316-foto-08225-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62316-foto-08225-35-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||||
| 62315 | Pou de glans de Serrarols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pou-de-glans-de-serrarols | VILARRASA, S., La vida a pagès, Impremta Maideu, 1975 | El pou està totalment colgat de terra i només s'observa un tram inferior als 30 centímetres de la paret interior. | El pou de glans o tina de Serrarols està situat en una esplanada rocosa al nord-est de la masia que li dóna nom i al nord-oest del nucli de Beulaigua. Es tracta d'un pou de glans de mitjanes dimensions que amida uns 2'65 metres de diàmetre. Actualment només s'observa un tram superior de la paret, ja que el pou es va omplir per evitar que el bestiar hi pogués caure. La part visible constitueix la meitat de la circumferència del pou i s'hi observa un tram de mur picat a la roca de pocs centímetres. A la part oposada, actualment totalment enterrada, hi havia, segons fonts orals, una entrada amb uns graons per a descendir dins del pou. | 08225-34 | Sector oest del terme municipal | Antigament, les masies que tenien rouredes, utilitzaven les glans per a engreixar els porcs (a les zones on no hi havia rouredes s'utilitzava sobretot el blat de moro). A Sant Martí d'Albars, i al Lluçanès central en general, hi havia grans rouredes que permetien collir glans a tothom qui ho volia, amb la condició d'haver de donar la meitat a l'amo de la roureda. Per a conservar les glans, moltes masies tenien el 'jup' (xup o aljup), que era un pou on hi feien anar aigua i allí tiraven les glans, mantenint-se tendres i fresques tot l'any (VILARRASA:1975). Aquests pous de glans es construïen en una zona rocosa i estaven formats per un forat circular picat a la roca natural i una entrada per on abocar-hi les glans i fer-hi entrar l'aigua. Alguns també tenien un forat lateral al fons del pou que permetia buidar-lo, i que es taponava amb una boixa. Hi ha pous de glans que presenten uns graons descendents per accedir a la part interior. | 42.0332100,2.0618400 | 422344 | 4653889 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62315-foto-08225-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62315-foto-08225-34-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||||
| 62365 | Font dels Abeuradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-abeuradors-0 | La font dels Abeuradors està situada a l'est del nucli de la Blava, en una zona coneguda com el racó de Cabanes. S'accedeix a la font a través de la pista forestal que comunica la Blava amb Perafita. Pocs metres després de sortir de la Blava s'ha de girar a l'esquerra fins trobar un corral, sota del qual, i al marge superior d'un camp, hi ha la font. Es tracta d'una font de bassal, envoltada al sud per camps i al nord per un planell rocós. El bassal, estret i allargat, fa una forma de mitja lluna i l'aigua hi surt cap a la superfície per diversos punts. La bassa està coberta en bona part per joncs i vegetació pròpia d'una zona humida. Antigament l'aigua de la font s'anava acumulant en un bassal situat uns metres a l'est de la font; posteriorment es va construir una estructura quadrada de formigó que encara es conserva, tot i no estar en ús. | 08225-84 | Sector est del terme municipal | Tal com el seu nom indica, la font dels Abeuradors va ser utilitzada principalment per abeurar el bestiar que bevia a través de la bassa on s'acumulava l'aigua situada a tocar de la font. | 42.0453000,2.0741800 | 423380 | 4655220 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62365-foto-08225-84-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62365-foto-08225-84-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 2153 | 5.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||||||
| 62391 | Fons documental de l'Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-comarcal-de-la-conca-de-barbera | http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat | XX | L'Arxiu de la Conca de Barbarà disposa d'un document referent al municipi de Sant Martí de Tous de la secció de Consultorio para la mujer Elena Francis de l'any 1963. | 08226-21 | Raval de Santa Anna, 12-14. 43400 Montblanc. | L'Arxiu Comarcal de la Conca de Barbarà va ser creat l'any 1982 amb la signatura d'un conveni entre el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Ajuntament de Montblanc. Posteriorment, el 1990, la seva gestió va ser traspassada al Consell Comarcal de la Conca de Barberà. Va ser creat amb la finalitat de salvaguardar, conservar, gestionar, tutelar i assegurar l'accessibilitat i la difusió del patrimoni documental de la comarca i la documentació municipal de l'ajuntament de Montblanc. D'altra banda, mitjançant la signatura de diferents convenis, també s'han incorporat els fons de persones, d'entitats privades i d'associacions. Actualment, l'Arxiu Comarcal de la Conca de Barberà es troba situat a l'edifici de l'antic Hospital de Santa Magdalena de Montblanc, un dels edificis més emblemàtics de Montblanc (s. XIV-XVI). | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||||||
| 62319 | Teuleria de l'Almató | https://patrimonicultural.diba.cat/element/teuleria-de-lalmato | XIX | Presenta murs parcialment derruïts i està cobert de vegetació. | La teuleria de l'Almató es troba situada a uns 600 metres al sud-est de la masia de l'Almató, seguint un camí que baixa per la baga de l'Almató en direcció a la riera Gavarresa, paral·lel al rec de l'Almató. És una teuleria de grans dimensions, de planta rectangular construïda amb murs de maçoneria de pedra irregular i maó d'uns tres metres d'alçada i uns 150 centímetres de gruix. La façana principal, orientada al sud-oest, amida uns 6'55 metres d'amplada i presenta dues grans arcades, actualment tapiades, de 190 centímetres de diàmetre i uns 150 centímetres d'alçada. Sobre les arcades s'hi observa un gran arc de descàrrega format per pedres a mode de plec de llibre. L'interior, construït amb volta de canó, comunicava amb el pis superior a través d'uns forats, on es col·locava l'obra que s'havia de coure. Al nivell superior així com als voltants hi ha crescut vegetació i arbusts. | 08225-38 | Sector nord-est del terme municipal | Antigament, cada masia amb una certa entitat comptava amb un forn d'obra o teuleria dins les seves terres. La funció dels forns d'obra era coure maons i teules principalment, que servien per arranjar o ampliar les edificacions ja existents, o bé per a fer-ne de noves. Les teuleries es composaven bàsicament de dues zones, a la part inferior hi ha la cambra de combustió, en la qual s'hi col·locava el combustible, i a la part superior hi ha la cambra de cocció on es col·locaven les peces a coure. Les dues cambres es comunicaven a través d'uns forats que permetien el pas de l'escalfor. | 42.0513900,2.0807500 | 423931 | 4655891 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62319-foto-08225-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62319-foto-08225-38-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 98 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||
| 62310 | Resclosa - canal del molí de les Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-canal-del-moli-de-les-vinyes | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Martí d'Albars. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. | XIX | Tant la resclosa com el canal no s'utilitzen i el deteriorament ha estat progressiu. | La resclosa i el canal del molí de les Vinyes es troben a tocar de la riera Lluçanès, a uns metres al nord-oest del molí. La resclosa es trobava bastida sobre roca natural i conserva un seguit de forats quadrats i circulars excavats a la pedra formant línies rectes, entre les quals s'hi encaixaven els taulons que tancaven la riera. També es poden percebre les rases rectes picades a la roca que ajudaven a ajustar les fustes per la part inferior. De la multitud de forats n'hi ha catorze que encara conserven la post de fusta amb una alçada que varia entre els 10 centímetres i un metre. La resclosa dirigia l'aigua de la riera cap a l'arrencada del canal d'uns dos metres d'amplada, construït amb murs de grans carreus i entrada coronada amb pedra en forma de túnel. El canal portava l'aigua a la bassa del molí al llarg d'uns 150 metres i conserva parcialment el mur al llarg d'uns metres. Uns metres al sud, i més a prop del molí de les Vinyes, es poden observar dues zones més plenes de forats tipus resclosa, picats sobre grans planells rocosos, que no conserven la post de fusta. | 08225-29 | Sector nord-oest del terme municipal | Aquesta resclosa correspon a la última resclosa que estigué en funcionament proporcionant aigua al molí de les Vinyes. Uns metres al sud es poden observar les cavitats de posts de fusta corresponents a rescloses que degué utilitzar el molí en temps més antics. El molí deixà de funcionar als anys 50 del segle XX i, per tant, la resclosa també va perdre el seu ús en aquest moment. | 42.0542400,2.0543300 | 421748 | 4656231 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62310-foto-08225-29-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62310-foto-08225-29-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 1754 | 1.4 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 62288 | Cal Nofre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-nofre | MOLERA-FABRÉ, Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Sant Martí d'Albars, Àrea de Coneixement i Recerca, Departament de Cultura, Generalitat de Catalunya, 1984 | XVII-XVIII | La teulada ha estat restaurada | Cal Nofre està situada al nucli de la Blava, prop de la carretera BV-4342. Es tracta d'una antiga masia de mitjanes dimensions, de planta rectangular i composada per planta baixa, un pis i golfes. Té teulada de doble vessant amb aigües a la façana principal i posterior, i murs de càrrega de maçoneria de pedra parcialment arrebossats amb carreus regulars a les cantonades. Presenta una cantonada diferenciada integrada al mur, denotant una ampliació de la casa al llarg del temps. La façana principal, orientada al sud, presenta quatre obertures a la planta baixa. Destaca el portal central emmarcat amb brancals i llinda de pedra bisellada. A cada extrem hi ha una finestra emmarcada amb pedra treballada, la de l'extrem dret és pedra bisellada. Al primer pis hi ha tres finestres. Són rellevants les dues finestres emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada, la de sobre el portal amb data inscrita de '16 IHS 94' i una creu sobre la 'H'. A les golfes hi ha tres finestres de similars dimensions emmarcades amb brancals, llinda i ampit de pedra treballada. La façana oest presenta una petita finestra oberta dins un gran carreu a la planta baixa. La façana nord mostra diverses obertures a la planta baixa disposades irregularment. Al primer pis hi ha cinc finestres entre les que en destaquen tres emmarcades amb brancals i llinda de pedra bisellada; la de l'esquerra amb la data de '17 IHS 22' i una creu sobre la 'H'. També es pot observar un desaigua de pedra a la part central. Les golfes presenten tres finestres d'iguals dimensions amb ampit, brancals i llinda de monòlits de pedra. A la façana est hi ha una estructura porxada adossada coberta amb teulada d'una vessant. A nivell de golfes s'obre una finestra emmarcada amb monòlits de pedra. A uns metres de la façana est hi havia una pallissa que constituïa part de l'estructura agropecuària de la masia, i que actualment s'ha reconvertit en habitatge. | 08225-7 | La Blava. Sant Martí d'Albars | Cal Nofre és una de les masies més antigues que formen part de l'agrupació de cases del nucli de la Blava. Bastida al peu del camí ramader, conserva dues llindes datades que situen la seva edificació durant els segles XVII i XVIII, una del 1694 i una altra de 1722, aquesta última formant part d'una reforma i ampliació de la casa. | 42.0451200,2.0699700 | 423031 | 4655204 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62288-foto-08225-7-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62288-foto-08225-7-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Homs i Jordi Compte | 94 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 77719 | Nucli del Torrentfondo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/nucli-del-torrentfondo | XVIII-XX | Barri format a partir de l'alineació de cases en un únic carrer seguint el camí de Ca l'Esteve de la Riera. Originàriament les cases eren de cós, amb planta baixa i pis coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Al davant de les cases hi havien els seus corresponents hortets. Actualment les cases presenten diverses modificacions, amb aixecaments de plantes noves i els hortets del davant s'han convertit, majoritàriament, en nous habitatges, magatzems o garatges. Encara es conserva algun pou antic. | 08222-213 | Torrentfondo | 41.4747700,1.8162400 | 401161 | 4592139 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77719-foto-08222-213-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77719-foto-08222-213-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08222/77719-foto-08222-213-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||||
| 62403 | Barraca de Cal Moliner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-cal-moliner | RIPOLL, R. (2003). Les construccions de paret seca a l'Anoia. A Els paisatges de la Vinya. Manresa:Centre d'Estudis el Bages. ENRICH, MF; MIRET, MT; VICH, I. (2006): Pedra seca a l'Anoia. Carme, Orpí, La Pobla de Claramunt, la Torre de Claramunt. Ajuntament de la La Pobla de Claramunt. | XIX-XX | Barraca de planta circular construïda amb la tècnica de pedra seca. S'hi accedeix per un portal de llinda simple. En una de les pedres del brancal de la porta s'hi troba inscrita la data 1897. La coberta en forma de falsa cúpula presenta una petita cornisa de lloses situada el punt d'unió entre la paret i l'inici de la coberta. A l'interior hi ha una petita fornícula. Per l'exterior, la coberta està protegida per un petit túmul de terra. | 08226-33 | Camps de la Coma del Moliner. A l'est del nuncli urbà. | 41.5627800,1.5378500 | 378081 | 4602266 | 08226 | Sant Martí de Tous | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62403-foto-08226-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08226/62403-foto-08226-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||||
| 62383 | Llegenda del Murri Espavilat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/llegenda-del-murri-espavilat | VIDAL, E. (2014): D'unes veus. Històries i llegendes de Sant Martí de Tous. Estudi Puche S.L. Santa Coloma de Queralt. VIDAL, E. (1999): Tous, memòria propera. Recull d'històries. Editoral Claret. Barcelona. | XIX-XX | La llegenda diu que en Josepet era un home molt treballador però amb moltes boques per alimentar. El diumenge anava fer el cafè i la partida amb els amics fins que ho perdia tot. Un dia necessitava un ruc per treballar ja que el seu havia mort de vell. Així que es va dirigir cap a la Fira de Santa Coloma de Queralt a veure si trobava alguna cosa. Els més barats eren els dels gitanos però tenien molt mal aspecte. No obstant, s'hi va acostar i va començar a regatejar. Va marxar a casa amb un ruc amb la condició que ara en pagava una part i en tres setmanes la resta. No sabia com acabar-lo de pagar i abans de la data prevista va anar a trobar, plorant, els que li havien venut el ruc. Entre els plors els tractants van entendre que el ruc s'havia mort i que perdia tant el ruc com els diners, i que a la seva família no els quedava més remei que anar a captar per pagar el deute. Els negociants li van dir que tornés cap a casa que ja tenia prou pena. El van veure marxar d'esquena sense adonar-se de la ganyota que amagava. L'home havia aconseguit el ruc i no haver de demanar diners per acabar-lo de pagar. | 08226-13 | Sant Martí de Tous | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 61 | 4.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||||||
| 62368 | Passera de la Coromina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/passera-de-la-coromina | Amb la construcció de la passarel·la moderna de formigó es va perdre una part de les pedres que formaven la passera. | La passera de la Coromina està ubicada a l'oest de la masia que li dóna nom, sobre la riera Lluçanès, just al nord d'una passarel·la moderna de formigó que permet la comunicació amb vehicle entre els dos costats de la riera Lluçanès. Es tracta d'una passera (pedres col·locades de manera que permetin el pas a peu sobre un curs d'aigua) de la que es conserven sis blocs de pedra units amb la roca per sobre la qual transcorre la riera Lluçanès. Aquests blocs de pedra han estat lleugerament treballats fins assolir una forma rectangular que es repeteix en tots els blocs, amb dimensions variables. Els blocs tenen una separació aproximada d'uns cinquanta centímetres, distància que permet un còmode pas a peu. | 08225-87 | Sector sud-oest del terme municipal | Les passeres es van crear per a poder creuar a peu les rieres, especialment quan aquestes portaven força aigua, seguint camins utilitzats pels veïns de la zona. Estan formades per blocs de pedra rectangulars separats per una distància pròxima al mig metre que permet el pas a peu. Aquests blocs són d'una alçada que permet el pas per sobre encara que la riera porti un cabal relativament important d'aigua. | 42.0201200,2.0511800 | 421445 | 4652446 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62368-foto-08225-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62368-foto-08225-87-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 49 | 1.5 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||||||
| 63989 | Aplec de Sant Pau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/aplec-de-sant-pau | DIVERSOS AUTORS. Ball de Bastons a Ribes. Passió, festa i tradició. Sant Pere de Ribes: Arsis Editorial (2003). | XIX-XX | L'aplec de Sant Pau es celebra a l'ermita de Sant Pau el dia 25 de gener. La celebració de l'aplec està integrada com a acte central de la Festa Major de Sant Pau o d'hivern. Tenim notícies que l'any 1866 les autoritats pujaven en comitiva a l'ermita per assistir a l'ofici solemne, on s'hi cantava el goig, amb encant de coques i balls de versos a la tarda. La celebració actual es manté amb els mateixos elements, tot i que s'han incorporat modificacions com els castells a la sortida. A mig matí surt un seguici de ribetans per fer la tradicional Anada a Sant Pau, on assisteixen a l'ofici solemne i canten els goigs. En sortir els balls populars i el bestiari fan la Baixada de Sant Pau, enmig del foc de les càrregues. Un cop a la plaça de Ribes, hi ha exhibició de balls populars i es reciten versos dels cercolets i diables. | 08231-211 | Sant Pau | L'historiador Xavier Miret va localitzar a la Biblioteca Nacional de Madrid una obra de teatre anomenada 'L'aplech de Sant Pau de Ribas''Juguet biligüe en un acte escrit en vers per N.N.', així com 'La tornada de Ultramar ó sia Segona part de l'Aplech de Sant Pau de Ribes'. L'escena que s'hi relata transcorre el dia 25 de gener a l'ermita de Sant Pau de Ribes, província de Barcelona. L'obra és una versió teatralitzada del tradicional aplec que es celebra a la població. | 41.2664900,1.7668900 | 396711 | 4569074 | 08231 | Sant Pere de Ribes | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08231/63989-foto-08231-211-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Religiós | 2022-04-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem, S.L. | 98 | 2116 | 4.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||
| 62214 | Les Mirones | https://patrimonicultural.diba.cat/element/les-mirones-0 | Indret paisatgístic format per alzines i roureda baixa situat sobre el pas del riu Congost, en les estribacions més septentrionals dels Cingles de Bertí. Es coneix com a Cingles el conjunt de cingleres i relleus que separen l'altiplà del Moianès, zona de contacte dels paisatges submediterranis de la Catalunya humida, amb els ambients mediterranis del Vallès. A llevant estan separats del massís (i del Parc Natural) del Montseny pel Congost, mentre que a ponent són creuats pel Tenes, que produeix espectaculars saltants d'aigua, amb formacions de travertí. Es troba formada per materials sedimentaris propis de la Depressió Central Catalana, com són els gresos, les calcàries, les fossilíferes o les margues. Els vessants són coberts per alzinars, pinedes de pins blancs i pinyers i pinassa, garrigues, brolles de romaní i brucs d'hivern. No obstant, també trobem mostres d'altres elements vegetals. Algunes valls, que destaquen per ser força tancades, són especialment interessants pel seu paisatge i l'abundant vegetació.. Els graus, per regla general, ofereixen excel·lents panoràmiques aèries dels llocs de l'entorn. | 08224-48 | Antiga parròquia de Sant Pere de Valldeneu | Les formacions geològiques més antigues corresponen a les èpoques precàmbriques i paleozoiques, són, la majoria, d'origen silícic, com els granits i les pissarres. Aquests materials van veure's afectats pel plegament hercinià, el que vol dir que sembla que van formar una serralada que, durant l'era mesozoica, va anar-se aplanant. Les formes són més aviat suaus i el color de la roca és grisós. Els seus components són el quars (de color blanc), el feldespat (ocre) i la mica (negra). Els saulons han constituït la seu preferent de cultius arboris i arbustius de secà (oliveres, ametllers, avellaners i ceps) i del cereal. No hi ha pissarres plaeozoiques. Durant el secundari, el mar va inundar bona part del territori oriental peninsular. Els sediments marins d'aquesta època van ser enlairats durant el plegament alpí i n'han quedat restes del període triàsic. Són terres vermelloses. Aquestes capes són formades per roques calcàries i de materials descompostos (detritus, conglomerats, gresos i graves) i formen la part baixa dels Cingles de Bertí. En aquestes zones apareixen calcàries i dolomies del Muschelkalk, formant en alguns casos curioses figures. Les graderies del Puig-Graciós, del turó d'en Cuspinera i de la zona de Castellar són d'aquesta època. L'època geològica més important per a la cinglera és la terciària, quan van originar-se i la podem dividir en dues etapes. A l'inici d'aquest període (paleocè, eocè) el mar va tornar a inundar la nostra terra, pujant des les terres de l'Ebre fins a la Catalunya interior, el que va originar noves sedimentacions marines. Un nou plegament alpí, en una primera etapa en la qual les forces laterals de l'escorça es contraposaven i causaren la ruptura del sòcol granític per la zona de Bigues, va enlairar aquests nous materials fins a les posicions que coneixem actualment, formant els Cingles de Bertí. Així, doncs, es tracten de capes calcàries, conglomerats, margues i altres materials descompostos. En una segona etapa, unes forces de distensió (pressió del centre cap a les vores) van ocasionar l'ensorrament del granit al fons d'actual depressió del Vallès. Els materials de l'eocè inferior són conglomerats rojos, que són els que provoquen les tonalitats roges de la part baixa. El color blanc de la part alta ve donat pels estrats marins de l'eocè mitjà gràcies a les capes calcàries que contenen nummulites. Aquests sectors són rics en fòssils marins, on cal destacar mol·luscs, corals i algun crustaci. Les roques calcàries són poc favorables a la vegetació i a l'agricultura, pels seus components i perquè l'erosió afavoreix la formació de cingleres verticals. Al fons de les valls, quan es descomponen amb el contacte amb l'aigua, formen la terra vermella, com pot veure's clarament a la vall de Riells. Cap al Serrat de la Codina i el castell de Centelles, els materials són margues sorrenques i gresos de l'eocè superior. Els corrents d'aigua, sobretot el Tenes, el Congost han acabat de donar l‘aspecte que avui en dia coneixem dels Cingles, formant congostos, alguns força espectaculars com a Sant Miquel del Fai. La vall del Congost encara és la millor via per comunicar les planes del Vallès i d'Osona. Les actuals torrenteres han format el que es coneixen com a Sots. Des de finals del miocè, els rius han sedimentat més gruixos de materials a les seves vores. | 41.7432200,2.2549600 | 438050 | 4621535 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62214-foto-08224-48-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 2153 | 5.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||||||
| 62209 | El Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-pujol-4 | PLADEVALL, Antoni. 1962. Romiatge a Sant Martí de Centelles i Sant Miquel Sesperxes i Bertí. Vic. PLADEVALL, A. Els casals del Congost, Santa Coloma. Ausa vol. I. (1968-1971). PLADEVALL, Antoni. (1955-1957). San Martín de Centelles, San Miguel Sesperxes y San Pedro de Bertí. a AUSA, n. XVIII. p. 357-372. PLADEVALL, Antoni. (1992). Orígens i formació del terme municipal de Sant Martí. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. SOLANS, Antoni. (1992). Notes i comentaris sobre Sant Martí de Centelles. Ajuntament de Sant Martí de Centelles. | XIV-XVIII | El mas original ha quedat tapat per les noves construccions. | El mas el Pujol està format per un edifici original i un conjunt d'annexes adossats, on destaca la vivenda actual. El cos original està format per una planta quadrangular amb un cos allargat afegit a la part esquerra, formant una L. Els murs són de paredat comú, arrebossat amb morter de calç i deixant les pedres cantoneres visibles. Aquestes són de pedra calcària local ben treballada i de dimensions mitjanes, mentre que la coberta és a dues vessants, amb carener paral·lel a la façana principal i perpendicular al cos afegit, cobert amb teula aràbiga. El cos original es troba orientat de sud a nord, mentre que les altres estructures ho estaran d'est a oest. En la façana principal destaca una portalada d'arc de mig punt de grans dovelles i brancals de pedra local. També es distribueixen a la façana 3 finestres de tamany desigual i disposades simètricament, que presenten una llinda monolítica i brancals de carreus de pedra ben tallats amb les arestes bisellades i part de les llindes pintades. A prop del cos afegit, trobem una balconera, entre dues finestretes i que presenta un tractament similar a l'esmentat. El cos de l'esquerra, és de factura contemporània amb una organització en planta baixa i primer pis. La coberta és més baixa i les finestres es disposen seguint un eix de simetria horitzontal. Darrera del cos principal trobem la pallissa i un corral amb una coberta a una vessant i a la zona nord-est la resta d'estructures ramaderes formades per les corts del bestiar (vaques i porcs). L'era del mas, és un gran espai situat davant la façana principal que tot i haver perdut part de l'empedrat original encara conserva les seves funcions. | 08224-43 | Antiga parròquia de Sant Martí de Centelles | Una primera referència documental la trobem en el fogatge de 1553 on s'esmenta a Benet Pujol, propietari del mas. A l'arxiu del mas Pujol es conserven diversos documents que fan referència a la família Pujol, a l'arbre genealògic de la família i a les propietats del mas i les seves vendes. La seva història és indisociable al Castell dels Centelles al trobar-se al peu del mateix camí d'accés. | 41.7764100,2.2097600 | 434325 | 4625254 | 08224 | Sant Martí de Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62209-foto-08224-43-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08224/62209-foto-08224-43-2.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||
| 62394 | Fons documental de l'Arxiu Històric de Lleida | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-de-lleida | http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat | XX | L'Arxiu Històric Lleida disposa de 2 documents referents al municipi de Sant Martí de Tous de la secció de Servei Territorial de Transports de Lleida entre els anys 1950-1981. | 08226-24 | C. Governador Moncada s/n. 25002 Lleida. | L'Arxiu Històric de Lleida va ser creat per Ordre ministerial del 26 de febrer de 1952. La seva primera seu fou l'històric edifici del Roser (s. XVII), antic convent dominicà del segle XVII. L'any 2005 fou inaugurada la seu actual, situada a l'Illa de la Maternitat juntament amb la Biblioteca Pública i el Museu de Lleida Diocesà i Comarcal. L'any 1981, pels traspassos de competències de l'Estat a la Generalitat de Catalunya, el Departament de Cultura va assumir la gestió d'aquest Arxiu, juntament amb la dels arxius històrics provincials de Girona i Tarragona. Va ser creat amb la finalitat de conservar i difondre la documentació històrica, administrativa i personal atès que alberga un fons documental del segle XIII al segle XXI. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||||||
| 62393 | Fons documental de Arxiu Històric de Girona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-arxiu-historic-de-girona | http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat | XX | L'Arxiu Històric de Girona disposa d'un document referent al municipi de Sant Martí de Tous de la secció d'Isidre Bisbal Domènech entre els anys 1967-1969 | 08226-23 | Pl. Sant Josep, 1. 17004 Girona. | Arxiu Històric de Girona va ser creat per Ordre del Ministeri d'Educació Nacional de l'any 1952 com a un dels Arxius Històrics Provincials nascuts per Decret de 1931 i es va instal·lar a l'edifici de la Biblioteca Pública Provincial. El 1981 el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya va assumir-ne la seva gestió i l'any 1984 es va traslladar a l'edifici de l'antic convent de les carmelites a la plaça de Sant Josep. L'arxiu realitza funcions d'arxiu històric provincial reuneix i conserva els documents de l'administració de l'Estat generades a la província de Girona i també actua com arxiu comarcal del Gironès. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||||||
| 62392 | Fons documental del Dipòsit d'Arxius de Cervera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-diposit-darxius-de-cervera | http://arxiusenlinia.cultura.gencat.cat | XX | El Dipòsit d'Arxius de Cervera té en dipòsit un fons documental de 67 documents referents al municipi de Sant Martí de Tous de la secció de Gerència Territorial del Cadastre de Barcelona de l'any 1972. | 08226-22 | C. Manuel Ibarra, 4. 25200 Cervera. | El Dipòsit d'Arxius de Cervera es troba situat a l'ala nord de l'antiga Universitat de Cervera. Va ser creat per Ordre Ministerial l'any 1970. La seva competència fou traspassada de l'Estat al Govern de la Generalitat l'any 1995. Està adscrit al Departament de Cultura té la missió fonamental de preservar, conservar i difondre el patrimoni documental provinent exclusivament de la província de Barcelona. Conserva documentació de diferents organismes de l'administració. La cronologia d'aquesta documentació s'inicia d'una manera regular a mitjans del segle XIX fins ben entrat el segle XX. | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||||||
| 62389 | Archivo de la Real Chancillería de Valladolid | https://patrimonicultural.diba.cat/element/archivo-de-la-real-chancilleria-de-valladolid | htttp://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html | XVI | A Archivo de la Real Chancillería de Valladolid disposa d'un document de l'any 1503 dins la secció de la Real Audiencia y Chancillería de Valladolid relacionat amb les rentes eclesiàstiques. | 08226-19 | C. Chancillería, 4. 47003 Valladolid. | L'Arxiu de la Real Chancillería de Valladolid va ser creat l'any 1489 amb la finalitat de conservar la documentació administrativa al servei del tribunal de la Real Cancelleria fins l'any 1834 quan arran del Liberalisme la institució va desaparèixer. L'any 1906 l'arxiu es va lliurar a Cos Facultatiu d'Arxivers convertint-se en un arxiu de caràcter històric amb l'objectiu de conservar i difondre el patrimoni documental. Centre | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||||||
| 62388 | Fons documental del Centro Documental de la Memoria Histórica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-del-centro-documental-de-la-memoria-historica-0 | htttp://www.mcu.es/archivos/CE/PARES.html | XX | El Centro de Documentación de la Memoria Histórica disposa d'un fons documental de 3 documents que fan referència al municipi de Sant Martí de Tous dins la secció de la Delegación Nacional de Servicios Documentales de la Presidencia del Gobierno d'entre els anys 1936-1937. | 08226-18 | C. Gibraltar, 2. 37008 Salamanca. | El Centre de Documentació de la Memòria Històrica va ser creat l'any 2007 pel Real Decret 697/2007 amb la finalitat de conservar i recuperar tota la documentació compresa entre els anys 1936-1978. El fons documental més important correspon al període de la Guerra Civil Espanyola. Actualment, el Centre de Documentació de la Memòria Històrica ocupa un edifici d'estil barroc que va ser construir com a hospital situat al carrer Gibraltar, 2 de Salamanca | 41.5609300,1.5232700 | 376862 | 4602082 | 08226 | Sant Martí de Tous | Obert | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||||||
| 62309 | Rabadà del molí de les Vinyes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rabada-del-moli-de-les-vinyes | MESTRE, P., Inventari del Patrimoni Industrial de Catalunya. Sant Martí d'Albars. Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. 1998. PLANES, JA., Teixir i traginar. De la manufactura tradicional a la periferització industrial. El Lluçanès (segles XVIII-XIX), centre d'Estudis del Lluçanès, 1997 | XVIII | El seu estat és de ruïna i es troba envoltat i cobert de vegetació i bardisses que impossibiliten un accés normal. | El rabadà del molí de les Vinyes es troba situat a uns metres al sud del molí de les Vinyes, just al mig del rec que surt del carcabà d'aquest i que transcorre en sentit nord-sud. Es tracta d'un edifici de petites dimensions de 3,20 metres de llargada per 3 metres d'amplada, construït amb maçoneria de pedra i obertures amb maó, del qual se'n conserven poques restes ja que tres dels quatre murs es troben mig derruïts. Els murs es conserven fins a dos metres d'alçada. El mur oest, orientat a la riera, conserva dues petites finestres, i el mur del nord conserva el carcabà al nivell inferior, emmarcat amb maó a plec de llibre i amb l'interior de volta de canó que s'obre també a l'exterior a la banda del sud, per on travessa el rec que prové del molí de les Vinyes. A sobre el carcabà es conserva una petita finestreta de maó a mode d'espitllera. Les bardisses envolten tota la zona i cobreixen l'edifici. | 08225-28 | Sector nord-oest del terme municipal | Tot i no tenir cap documentació que es refereixi al rabadà del molí de les Vinyes, s'ha de suposar que no pot ser gaire posterior a la concessió hidràulica per part de l'administració borbònica a Joan Vinyes (1776) i a la construcció de l'edifici principal del molí (1780). El rabadà és un molí de petites dimensions on ha havia una senzilla maquinària. Sempre va associat a un molí principal ja que aprofitava l'aigua d'aquest per moldre, i oferia un tipus de mòlta diferent (més fi, escairat, etc) depenent del tipus de mola utilitzada. | 42.0529100,2.0555200 | 421845 | 4656082 | 08225 | Sant Martí d'Albars | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62309-foto-08225-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08225/62309-foto-08225-28-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 94 | 47 | 1.3 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 4194,48 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc