Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 73666 | Arxiu municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-municipal-42 | <p>Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat (1996): 'Inventari de l'Arxiu Municipal d'Abrera'.</p> | XIX-XXI | <p><span><span><span>La cronologia de la documentació que custòdia l’arxiu municipal comença a mitjans del segle XIX. Conserva la documentació produïda i rebuda per l’Ajuntament en l’exercici de les seves funcions i activitats. Per tant, preserva els drets i deures dels ciutadans i de l’Ajuntament i, permet conèixer, analitzar i estudiar els diferents aspectes de la vida i la història local. </span></span></span><span><span><span>El fons s’organitza mitjançant un quadre de classificació funcional: el quadre de classificació municipal de la Generalitat de Catalunya, que representa en els seus nivells superiors, les funcions i activitats de l’Ajuntament i agrupa en sèries la documentació generada a partir del desenvolupament dels seus procediments administratius i està ordenada, majoritàriament, cronològicament. Així, hi ha documentació referent a l’administració general, hisenda, proveïments, beneficència i assistència social, sanitat, obres i urbanisme, seguretat pública, serveis militars, població, eleccions, instrucció pública, cultura, serveis agropecuaris i medi ambient, col·leccions factícies. </span></span></span><span><span><span>Tots els documents són de titularitat pública, per tant, estan sotmesos a la normativa d’avaluació, la qual en determina els períodes de retenció segons el valor que tinguin en cada fase del cicle de vida documental.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La documentació del fons històric sempre ha estat tractada a banda i conservada diferenciadament. L’abast cronològic d’aquesta documentació, la del fons històric, és de mitjans del segle XIX fins mitjans del XX. El contingut, entre altres: padrons d’habitants, censos de població, cèdules personals, llicències d’obres, projectes tècnics, plànols; serveis militars, registres de controls i circulació de persones, correspondència d’entrada i de sortida, llibres de registre d’entrada i sortida de documents, llibres comptables, lliuraments, manaments de pagament, expedients d’eleccions, llibres d’actes, expedients de sessions d’òrgans col·legiats, etc. També inclou el fons de la delegació local de la Falange a Abrera i el de la Germandat de Montepío de San Isidro de Abrera. </span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>L’arxiu també disposa de documents audiovisuals pendents d’organitzar, inventariar i canviar el format per a la seva conservació al llarg del temps. Es conservem els enregistraments sonors i les corresponents transcripcions de la memòria oral del Departament de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica de l’Ajuntament.</span></span></span></p> <p><span><span><span lang='CA'>Per últim, es conserva una col·lecció de cartells de festa major, pendent de catalogació. </span></span></span><span><span><span>Es disposa d’una biblioteca auxiliar.</span></span></span></p> | 08001-14 | Plaça Constitució, 1-08630 Abrera. | <p><span><span><span>L’Arxiu municipal d’Abrera té el seu origen en l’Arxiu Històric municipal. En un inici recollia, organitzava i conservava la documentació municipal més antiga de l’Ajuntament, tractant-la a part de la resta de la documentació administrativa.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1996 l’Ajuntament d’Abrera signà un conveni amb l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona per tal d’ordenar i classificar la documentació. Una part de la documentació, qualificada com a històrica, estava separada de la resta i es conservava a la biblioteca municipal. El tractament documental dut a terme per la Diputació consistí en el condicionament, la classificació i la descripció.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 2017 es va fer un tractament documental per part d’una empresa externa, per tal de descriure, inventariar i organitzar tot el fons municipal. Tota la documentació que es va descriure es va classificar seguint el quadre de classificació municipal de la Diputació de Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El 2019 es creà la plaça d’arxiver municipal, i per tant, el Servei Municipal d’Arxiu (SAM) i comença el procés de classificació, descripció, ordenació i condicionament. L’any 2020 es va realitzar un tractament de neteja i consolidació amb l’objectiu que la documentació fos consultable. </span></span></span></p> | 41.5164100,1.9018000 | 408364 | 4596668 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2021-02-18 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | El fons fotogràfic (4191 fotografies digitalitzades) d’imatges protocol·làries, religioses, culturals, etc. té fitxa pròpia en el Mapa de Patrimoni. La informació d'aquesta fitxa ha estat facilitada per l'arxivera municipal, Sra. Alba Canovas. | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||
| 73673 | Jaciment ibèric de l'Hostal del Pi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-iberic-de-lhostal-del-pi | BERMÚDEZ, Xavier; SALES, Jordina (2001): Excavacions al c/ de l'Hostal del Pi, Polígon Barcelonès (Abrera, Baix Llobregat) 14-19 de març de 2001. Memòria d'intervenció arqueològica inèdita. ArqueoCat SL, Igualada. BERMÚDEZ, Xavier; SALES, Jordina; SOLER, Maria; GUIX, Sofia; GUIX, Joan Carles (2003): 'Agricultura i comerç en època ibèrica al curs mig del Llobregat. Estudi del probable camp de sitges del carrer de l'Hostal del Pi (Abrera, Baix Llobregat)', dins de Revista d'Arqueologia de Ponent, nº 13, Universitat de Lleida, pp. 211-222. 'Polígon Barcelonès'. A: Carta Arqueològica Baix Llobregat: Abrera. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. SOLER, Maria; GUIX, Joan Carles; GUIX, Sofia (2000b): 'Restes arqueològiques d'època ibèrica al polígon Barcelonès (Abrera)', dins de XLIII Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, resum de les comunicacions. Ed. Ajuntament de Martorell. | III-II aC | Ha estat afectat per diferents remocions del terreny. Durant un temps s'hi va extreure grava afectant a l'estratigrafia arqueològica. | La intervenció arqueològica de l'any 2001 va consistir en l'obertura de diverses cales de sondeig a les zones que presentaven una major concentració de restes. Al sondeig 1 es va documentar una fossa emprada per a l'enterrament d'un cavall en època moderna. Al sondeig 2 es van excavar tres sitges i al sondeig 3 es va registrar una sitja més, totes elles molt afectades per la remoció superficial de terres. El material ibèric que amortitzava les sitges va ser datat a cavall dels segles III-II a.C. Es va recuperar un total de 490 peces de ceràmica feta a torn, a torn lent i a mà (de les quals 488 són fragments ceràmics) de diversa tipologia: àmfores, tenalles de gran volum, càlats, vasos, plats, bols, etc. Tot i que a la intervenció no es va documentar la presència de material d'importació d'origen mediterrani (púnic, grec o romà, que hagués permès precisar les cronologies), hi ha representades produccions pròpies d'altres àrees del món iber: grises de la costa nord-catalana, ceràmica ibèrica meridional, etc.). Segons els arqueòlegs, s'ha constatat l'existència d'altres possibles sitges en altres indrets de la parcel·la, la qual cosa fa pensar que es tracti d'un camp de sitges. | 08001-21 | Carrer de l'Hostal del Pi - 08630 Abrera. | Durant les tasques d'acondicionament dels vials del Polígon industrial Barcelonès d'Abrera, a finals de l'any 1997, els treballadors van comunicar a l'Ajuntament la trobada de fragments de ceràmica en una secció de terreny de propietat privada, situat entre el carrer Hostal del Pi, la carretera N-II i el Torrent Gran. La primera secció d'aquest terreny es va fer a principis de la dècada de 1970, durant els treballs d'obertura del carrer Hostal del Pi, en què el rebaix del terreny amb màquines excavadores va seccionar un seguit d'estructures. L'any 2000 el Grup d'Opinió i Recerca BREA, identifica un estrat d'enderroc i dues sitges reomplertes, a banda de nombrosos fragments de ceràmica de cronologia ibèrica, i notifica al consistori la manca de protecció de les restes, exposades a l'espoli i l'erosió. Amb l'adquisició dels terrenys per part de l'Ajuntament d'Abrera, l'any 2001, el consistori promogué la pràctica d'una excavació arqueològica amb caire preventiu duta a terme per l'empresa d'arqueologia Arqueocat SL. Malgrat les limitacions de la intervenció realitzada, l'estudi de les estructures i la ceràmica obtingudes ha permès als autors de les excavacions (BERMÚDEZ et al., 2003: 211-212) aportar unes dades preliminars, que ara per ara constitueixen l'únic referent conegut d'època ibèrica al terme municipal abrerenc. Les estructures documentades corresponen a quatre sitges amortitzades totes amb material ceràmic del segle III a.C. Aquesta coetanietat, junt amb la relativa densitat que presenten i la constància de l'existència d'altres possibles sitges en altres indrets de la parcel·la fa pensar en la probabilitat que el jaciment constitueixi un veritable camp de sitges. Segons els mateixos autors, aquesta mena d'enclavaments suposen la concentració d'un gran nombre de dipòsits subterranis destinats a l'emmagatzematge de gra en àrees obertes. Les quantitats de cereal que s'hi acumula depassa en la majoria dels casos les necessitats alimentàries dels nuclis que hi ha associats, interpretant-se com a centres especialitzats en la concentració de l'excedent agrícola d'una o vàries comunitats de cara a ésser exportat, preferentment vers el comerç mediterrani. Si es confirma en futures excavacions l'existència d'un camp de sitges a Abrera, la seva ubicació suposaria un punt cabdal per a la comprensió global del comerç que, en època ibèrica, prengué el Llobregat com a eix comunicador de l'interior amb la costa. Aquesta premissa és d'entrada avalada per la datació de la part estudiada entorn dels segles III-II a.C., moment en què es desenvolupa l'especialització econòmica al voltant d'una exportació de base agrària. A més, la situació del jaciment abrerenc omple el buit expressat per altres autors, ocupant un lloc central al llarg de l'eix fluvial del Llobregat. | 41.5120200,1.8981900 | 408056 | 4596185 | 08001 | Abrera | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73673-foto-08001-21-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73673-foto-08001-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73673-foto-08001-21-3.jpg | Legal i física | Ibèric|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2021-02-16 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | Les restes es troben en un solar, situat enmig del Polígon Industrial Barcelonès, i que ha estat adquirit l'any 2001per l'Ajuntament d'Abrera i qualificades com a zona verda per tal de salvaguardar el jaciment. Per aquest motiu s'ha protegit el tall que dóna al carrer de l'Hostal del Pi mitjançant una tanca. A l'Inventari de Patrimoni Arqueològic aquest jaciment es s'esmenta com a 'Polígon Barcelonès'. | 81|80 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 73705 | Fons fotogràfic municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-municipal-6 | XIX-XXI | L'estat de conservació general és bo. Els materials estan conservats en capses de conservació permanent, en àlbums i/o sobres de paper. | <p>Conjunt de més de <span><span><span lang='CA'>4841 fotografies</span></span></span> de diversa procedència, <span><span><span lang='CA'>3991 en suport de positius i 815 en negatius. </span></span></span><span><span><span lang='CA'>La cronologia del fons abasta des de l’any 1889 a 2008. El volum és de , </span></span></span><span lang='CA'><span><span>Està organitzat segons temàtica i respectant l'ordre originari d’ingrés (cultura i festes, societat, urbanisme, actes protocolaris, educació, etc). Són fotografies que s’han anat agregant a la col·lecció amb el pas del temps. procedents de particulars. P</span></span></span><span><span><span lang='CA'>art d’aquests materials són reproduccions d’originals cedits pels veïns d’Abrera (bàsicament es tracta de retrats familiars, imatges del poble, dels camps de vinya, festes religioses, etc). Les imatges estan digitalitzades.</span></span></span></p> | 08001-53 | Plaça Constitució, 1- 08630 Abrera. | <p><span><span><span lang='CA'>L’any 2016 es va fer una primera descripció a nivell d’unitat documental simple, a</span><span>mb un Pla d'Ocupació Local. Les fotografies es van digitalitzar l'any 2017.</span></span></span></p> | 41.5256400,1.9086000 | 408944 | 4597686 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73705-foto-08001-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73705-foto-08001-53-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Altres | 2021-02-25 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | Es desconeixen la procedència i el sistema d’organització original, perquè no es disposa de documentació administrativa que acrediti el seu ingrés. | 98 | 55 | 3.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 87695 | Fons documental amb informació d'Abrera a l'Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-amb-informacio-dabrera-a-larxiu-de-la-corona-darago | XVI - XX | <p><span><span><span>La documentació conservada en aquest arxiu consta de 28 plets civils de la Real Audiència de Catalunya que comprèn un arc cronològic des del segle XVII al XIX. A més, cal destacar un auto de la inquisició de 1663, i tres capbreus dels anys 1598, 1613 i 1626. Els documents més antics daten dels segles XIII i XIV, es tracta d’un document de venda de Ramon d’Abrera i tres pergamins de la Cancelleria Reial, un de Jaume I i dos de Pere el cerimoniós. Completen l’inventari, cinc documents de caràcter administratiu divers del segle XVI al XX, i tres informes d’amillaraments (r</span></span></span>egistre de béns del municipi, generalment immobles<span><span><span>), datats els anys 1852, 1940 i 1950.</span></span></span></p> | 08001-114 | Arxiu de la corona d’Aragó. Carrer dels Comtes, 2, 08002 Barcelona | 41.5164019,1.9014675 | 408336 | 4596667 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87695-pere-el-cerimonios2.jpg | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | Inexistent | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | Es pot consultar els fons disponibles, i alguns documents digitalitzats al Portal de Archivos Españoles (PARES) | 56 | 3.2 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
| 87696 | Fons documental amb informació d'Abrera del 'Archivo Histórico Nacional' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-amb-informacio-dabrera-del-archivo-historico-nacional | XVI - XIX | <p><span><span><span>La documentació conservada en aquest arxiu consta de l’expedient d’Abrera de l’anomenada “Causa General”, generat per la Fiscalia del tribunal suprem entre 1940 i 1945, que conté oficis, decrets, diligències, certificacions i relacions de persones mortes violentament i actes violents esdevinguts abans de l’ocupació de les tropes rebels del municipi durant la Guerra Civil Espanyola.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Destaquen a més els següents documents:</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Anys 1590-1591: “Proceso criminal de Juan Planes</span></span></span></span></span>”. Generat per la Inquisició. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>Any 1770: “Estado de las cofradías, hermandades y congregaciones correspondientes a Villafranca del Panadés (sic) junto con los pueblos de su partido remitida por el alcalde mayor, José Ignacio de Castelloi”, on es recull les cofraries i germandats d’</span></span></span></span></span>Abrera (Barcelona)</span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>1810-12: “Proclamas, impresos y bandos del gobierno español y del gobierno intruso</span></span></span></span></span>”. De l’estat espanyol, on es dona informació de la victoria sobre els tropes franceses a Abrera. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span>1878: Segells d’Alcaldia de l’Ajuntament Constitucional i del Jutjat de Pau.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08001-115 | Archivo Histórico Nacional. Calle de Serrano, 115, 28006 Madrid | 41.5163981,1.9014720 | 408336 | 4596667 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87696-proclamas.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87696-segells.jpg | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2021-02-15 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | Es pot consultar els fons disponibles, i alguns documents digitalitzats al Portal de Archivos Españoles (PARES) | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||||
| 87697 | Fons documental amb informació d’Abrera al “Centre Documental de la Memoria Histórica” | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-amb-informacio-dabrera-al-centre-documental-de-la-memoria-historica | XX | <p><span><span><span>La documentació conservada en aquest arxiu consta d’expedients relacionats amb tot el procés de confiscacions de béns que es va donar per part de l’administració durant el període dels anys 1936-1939.</span></span></span></p> <p><span><span><span>1936 -1939 Documentació varia relativa a confiscacions fetes a la comarca de Baix Llobregat. Abrera-Castellví de Rosanes. Document de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>1937 Expedient d’ingrés del Sindicat de Treballadors de la Terra i Oficis Varis de Abrera (Barcelona).</span></span></span></p> <p><span><span><span>1936-1937 Expedientes de constitución de ayuntamientos de la comarca de Baix Llobregat. Abrera-Cervelló. Document de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>1936-1938 Expedientes de responsabilidades e incautación de bienes de la Ex-Baronesa de Maldà. Document de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> <p><span><span><span>1937-1938 Oficios relativos a la investigación de recursos económicos de refugiados en la I Vegueria. Document de la Generalitat de Catalunya.</span></span></span></p> | 08001-116 | Centre Documental de la Memoria Histórica. Carrer Gibraltar, 2, 37008 Salamanca | 41.5163871,1.9014573 | 408335 | 4596666 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87697-confiscacions.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/87697-constitucio-alcaldia.jpg | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic/Cultural | 2021-02-15 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | Es pot consultar els fons disponibles, i alguns documents digitalitzats al Portal de Archivos Españoles (PARES) | 56 | 3.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||||
| 29045 | Comanroca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/comanroca | PARCERISAS, R. (2000): Memòria d'Aguilar de Segarra. Recull de la vida d'un poble. Centre d'Estudis del Bages. PARCERISAS I COLOMER, Roser (2013) Mil anys d'història. Castell de Castellar. Ajuntament d'Aguilar de Segarra. | XVI | Restaurada recentment, | Correspon a un edifici de planta rectangular fet de pedra vista treballada rejuntada amb morter, amb coberta a dos vessants de teula ceràmica tradicional. L'edifici principal consta de planta baixa i primer pis i està destintat a habitatge. Té un cos afegit, només de planta baixa i un volum secundari independent que correspon a un antic cobert situat a migdia del mas. Aquestes edificacions delimiten un petit pati davant de la casa. L'edifici ha estat restaurat recentment. Propietat amb accés restringit, i per tant no s'hi ha pogut accedir durant les tasques d'elaboració del mapa de patrimoni, pel que no s'han pogut detallar les seves característiques. | 08002-113 | Camí de Castellar a Maçana i Camí de Cal Benet a Comanroca | Apareix tant en el capbreu de 1703 i 1708 fet per Francesc d'Amat, Francisco Argulloll consta com a propietari, que en cara en té la propietat en el cadastre de 1716, però hi consta que el mas es habitat per Valentí Abadal. En el cens de 1857, Pau Ferrer i Viadiu n'era el masover. | 41.7122600,1.6283500 | 385892 | 4618739 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29045-foto-08002-113-1.jpg | Legal i física | Contemporani|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | També anomenat Cal Coma Roca.Fitxa 79 del Catàleg de Masies | 98|119 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 29049 | Camí del Fondo del Puigfarner a les Coromines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-del-fondo-del-puigfarner-a-les-coromines | http://www.geoparc.cat/nivells/contingut/titular/medi-natural | Al camí s'hi accedeix a través d'un trencant a la dreta en el camí de les Coromines, en direcció nord, a l'indret dels Racons de Centelles. Des d'aquí s'inicia un recorregut de 1,24 km i 4 m de desnivell fins arribar als terrenys del Puigfarner. El ferm, de terra compactada es troba en bones condicions. El camí transcorre bàsicament a través de camps de cultiu, travessant en direcció sud els Plans de Centelles, la Rioja i el fons de Puigfarner. Passat el mas i les seves instal·lacions agropecuàries el camí connecta amb un altre, que porta a Prats de Rei i a Cal Mensa. El camí té pas restringit entorn de les instal·lacions del Puigfarner. Com la resta de camins del municipi, a banda dels usos com a via de comunicació és també interessant des del punt de vista paisatgístic, el qual el fa apte per activitats d'oci i esbarjo. Aquí també es pot destacar el seu interès històric, ja que passa per l'entorn de la Torre de Puigfarner. La geologia és un altre dels elements d'interès del camí, ja que com tot el municipi està inclòs dins els espais del Parc Geològic i Miner de la Catalunya Central. | 08002-117 | Extrem sud oest del terme, tocant amb Prats de Rei. | 41.7144500,1.5727700 | 381272 | 4619057 | 08002 | Aguilar de Segarra | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08002/29049-foto-08002-117-1.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Cristina Belmonte, iPAT Serveis Culturals | Té algun tram amb pas restrigit. Té algun tram senyalitzat.Referència cadastral - 08002A006090050000UL - Via de domini públic | 94 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
| 40231 | Arxiu de la Corona d'Aragó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arxiu-de-la-corona-darago | Organitza el seu fons documental en 9 seccions i conserva el document més antic que fa referència a la vil·la de l'Ametlla. Es tracta d'un pergamí de l'any 906 on es confirmava que la Parròquia de Sant Genís de l'Ametlla era una propietat de la abadessa Emma, filla de Guifré el Pilós. | 08005-362 | C/ Almogàvers 77, 08018 Barcelona. | 41.6695700,2.2614600 | 438520 | 4613353 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Crisant Tengo Valleorila | 94 | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||||
| 73903 | Col·lecció d'objectes d'Argençola al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dobjectes-dargencola-al-museu-de-la-pell-digualada-i-comarcal-de-lanoia | El material es conserva en general en bon estat. | Al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia es troba dipositat part del material arqueològic dels jaciments d' Argençola que va excavar Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada entre els anys 70 i 90 del segle XX. S'hi poden trobar materials de diferents cronologia, des de prehistòria fins a medieval. El jaciments del municipi d' Argençola amb materials dipositats en aquest museu són: Cal Casanovas amb referència P-47 Cista megalítica dels Plans d'en Ferran amb referència núm. P-3(4) i M-32 Cal Mensa amb referència núm. M-2. Camí de Cal Gotzo de Dalt amb referència: 108. Poblat d'Albarells amb referència: M-357 i M-446 A Ponent del Mas Gallina amb referència: M-571 i M-563 Cal Macari amb referència: C-110 | 08008-149 | Dr. Joan Mercader, s/n 08700 Igualada | El Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia és un dels tres primers d'aquesta especialitat existents a Europa i té els seus orígens a l'any 1954. Les col·leccions estan repartides en dos edificis d'Igualada: la fàbrica de Cal Boyer i l'antiga adoberia de Cal Granotes. Des de l'any 1996 és una secció del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. Cal Boyer és una antiga fàbrica tèxtil cotonera de finals del segle XIX. Conserva dues naus i una xemeneia, amb columnes de ferro colat a la planta baixa i encavallades de fusta a les quadres superiors. En aquest edifici es pot visitar el Museu de la Pell, on dos àmbits configuren un recorregut pel món de la pell: la pell en la història, la producció, la utilitat i la significació cultural de la pell en la nostra civilització mediterrània, i un univers de pell que ens acosta a la diversitat dels seus usos. També es pot visitar la secció L'Home i l'Aigua que dona una visió de diferents aspectes del món de l'aigua relacionats amb la nostra societat. Cal Granotes és una de les adoberies més antigues d'Europa. Fou construïda en el segle XVIII i conserva les dues plantes típiques d'una adoberia: la ribera i l'estenedor. Actualment mostra l'antic sistema d'adobar vegetalment les pells utilitzat abans de la industrialització. El Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, fundat l'any 1947, va impulsar la creació d'una infraestructura museística per a Igualada i la seva comarca. Fruit d'aquesta activitat fou la inauguració del Museu de la Ciutat l'any 1949. Aquest museu es va instal·lar a l'edifici que Artur Garcia Fossas havia edificat a Igualada en la dècada de 1930, amb l'objectiu inicial de servir com orfenat, però que funcionà com a escola a partir de 1941. Les seccions o temàtiques del museu eren ciències naturals, arqueologia, art antic i art modern, història i folklore local i cartografia comarcal. L'any 1954 es va obrir al públic el Museu monogràfic de la Pell, únic a la Península Ibèrica i tercer d'Europa, ubicat inicialment al tercer pis de l'edifici Garcia Fossas. Les sales tèxtils del Museu de la Ciutat es varen inaugurar l'any 1955, també en el tercer pis, a base de maquinària industrial, matèries i fibres tèxtils, teixits, miniatures i diorames i documentació tècnica. Finalment, fruit d'aquesta tasca fou la creació, l'any 1982, de la Fundació Pública Municipal Museu Comarcal de l'Anoia, regida per un patronat autònom presidit per l'Alcalde d'Igualada. El Ple de la Junta de Museus de Catalunya, en data 12 de gener de 1996 va donar la seva conformitat per tal que el Museu Comarcal de l'Anoia fos declarat secció del Museu Nacional de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya. La Junta del patronat, per tal d'adaptar el Museu Comarcal de l'Anoia a la nova situació museística del país, va acordar en data 25 de novembre de 1997 el canvi de denominació pel de Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia. Les temàtiques desenvolupades en el conjunt del museu són bàsicament tres. Les dues primeres resten plantejades des d'un punt de vista del patrimoni industrial i tecnològic i comprenen un àmbit de caràcter nacional per la seva temàtica: són la pell i l'aigua. El tercer punt a tractar, encara no obert al públic, és una síntesi comarcal, un breu recorregut històric pel medi humà i físic de la ciutat d'Igualada i comarca d'abast geogràfic més restringit. Actualment es poden visitar tres espais: El Museu de la Pell, l'adoberia de 'Cal Granotes' i 'L'Home i l'Aigua'. | 41.5982000,1.4432200 | 370261 | 4606337 | 08008 | Argençola | Restringit | Bo | Legal i física | Neolític|Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Romà|Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 78|79|80|81|83|85 | 53 | 2.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||
| 73904 | Fons documental de l'Arxiu Municipal d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-dargencola | XIX-XX | La documentació es troba en un bon estat de conservació. Presenta signes evidents d'humitat. Tota la documentació està encapsada menys un paquet de llibres de comptabilitat de mitjans del segle XX ( 50-60). Un terç de la documentació no té prestatgeria i està dipositada sobre el terra. | La documentació es troba en una sala sense ventilació ni llum natural al pis inferior de l'edifici de l'ajuntament. No disposa de control de temperatura i humitat. Aquest espai es de recent construcció, tot i això s'evidencia una notable olor a humitat. La documentació sobrepassa la capacitat de 14,4 metres lineals de prestatgeria metàl·lica fixa. En total hi ha 26,2 metres lineals de documentació. | 08008-150 | Carrer Major s/n - 08717 Argençola | L'Arxiu Municipal conté tota la informació que ha generat el consistori des de l'any 1834, data en la que localitzem la documentació més antiga, corresponent a expedients de comptabilitat d'Argençola, així com dels nuclis d'Albarells i Rocamora. La principal organització i classificació de l'arxiu es va realitzar a l'any 1994 a través de l'Arxiu Històric Comarcal de l'Anoia. L'arxiu municipal també acull, l'arxiu del Jutjat de Pau, documentació de la Falange Española de l'any 1970-74, declaracions de collites de blat i vi, registre ramat (1944-62), proveïments i racionaments (1940-60), protecció a orfes de la guerra ( 1945). També documentació dels referèndums dels anys 1931, 1978, 1979, 1986. De l'escola en dues etapes 1888-1901 i 1951-1972. L'edifici actual de l'ajuntament és de l'any 2007. Anteriorment la documentació es trobava a l'antic ajuntament situat al carrer Major. | 41.5982000,1.4432200 | 370261 | 4606337 | 08008 | Argençola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73904-foto-08008-150-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73904-foto-08008-150-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Es pot consultar en horari d'oficines. 09:00 a 14:00h | 98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 73906 | Creu Processional de Sant Martí d'Albarells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-processional-de-sant-marti-dalbarells | XVII | Ha estat restaurada. | <p>Creu processional de plata, amb ànima de fusta. De perfil flordelisat i amb el perímetre resseguit per frondes. Els braços presenten una decoració de tornapuntes i elements vegetals avolutats, sobre fons punxonat. Magolla de base hexagonal, imitant l'arquitectura gòtica, amb fornícules on s'hi allotgen sis sants. Aquests estan sota dosserets apuntats, amb traceria calada, acabats amb un floró. Separen els sants, contraforts amb pinacles. A la part superior, sobre els dosserets, hi ha gablets calats amb un querubí. Espècie de sòcol i entaulament a manera de barana. A l'anvers, crist clavat a la creu amb tres claus. Porta perizònium, corona d'espines i nimbe; a la creuera el monograma de crist. Als braços, sobre quadrifolis, les figures d'Adam ressuscitat, a sota, la Verge Maria, a l'esquerra, Sant Joan, a la dreta i el pare etern, al capdamunt. Als extrems dels braços un querubí en relleu. Al revers la verge amb el nen. La verge està dempeus sobre una peanya i porta corona i nimbe. A la creuera el monograma de Maria. Als braços, sobre quadrifolis, el tetramorf: l'àguila, a la part inferior, el lleó a l'esquerra i l'àngel a la dreta. Manca el bou, a la part superior, i en el seu lloc hi ha una placa amb una inscripció. També es conserva la canya de la creu, de secció hexagonal, amb un nus i una rosca a l'extrem.</p> | 08008-152 | Carrer Santa Maria 8. 08700 IgualadaCarrer de Santa Maria nº 8 Igualada | <p>'Fulgentia' és el nom de l'exposició permanent d'art religiós, que en l'aplicació del projecte Accuro a l'arxiprestat de l'Anoia-Segarra, s'ha creat a l'església parroquial de Santa Maria d'Igualada. Inaugurada pel Bisbe de Vic, Romà Casanova al 2008. La intenció era agrupar el patrimoni dispers de les parròquies de la comarca, situats en edificis sense vigilància o sense mesures de conservació correctes. Cal sumar-hi també la manca total d'accés que hi tenien els estudiosos del món de l'art.</p> | 41.5982000,1.4432200 | 370261 | 4606337 | 08008 | Argençola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73906-foto-08008-152-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73906-foto-08008-152-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73906-foto-08008-152-3.jpg | Legal i física | Barroc|Historicista|Popular|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Descripció feta per Anna Homs. Aquestes peces consten en l'Inventari que disposa el Bisbat de Vic. Nº d'inventari: 1023 | 96|116|119|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 73908 | Imatge de Bacina de Sant Llorenç d'Argençola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-bacina-de-sant-llorenc-dargencola | XVII | <p>Imatge d'argent de la mare de déu del roser dempeus sobre una peanya de pedres o núvols, Amb una rosca en la part inferior. La mare de déu vesteix mantell amb decoració florejada sobre fons micropunxat. Té la mà dreta disposada per sostenir el rosari i amb l'esquerra sosté l'Infant. Duu vestit llis, toca al cap, corona reial i nimbe d'estrelles i raigs ondulats. El nen Jesús duu un vestit amb fina decoració floral micropunxada. porta corona reial i passa la mà dreta per darrera el coll de la mare de déu. Amb la mà esquerra sosté la bola del món que recolza sobre la falda.</p> | 08008-154 | Carrer Santa Maria 8. 08700 IgualadaCarrer de Santa Maria nº 8 Igualada | <p>' Fulgentia' és el nom de l'exposició permanent d'art religiós, que en l'aplicació del projecte Accuro a l'arxiprestat de l'Anoia-Segarra, s'ha creat a l'església parroquial de Santa Maria d'Igualada. Inaugurada pel Bisbe de Vic, Romà Casanova al 2008. La intenció era agrupar el patrimoni dispers de les parròquies de la comarca, situats en edificis sense vigilància o sense mesures de conservació correctes. Cal sumar-hi també la manca total d'accés que hi tenien els estudiosos del món de l'art.</p> | 41.5982000,1.4432200 | 370261 | 4606337 | 08008 | Argençola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73908-foto-08008-154-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73908-foto-08008-154-2.jpg | Legal i física | Barroc|Popular|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Nº a l'inventari del Bisbat de Vic: 1202 Descripció feta per Anna Homs | 96|119|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 73909 | Sant Marc i Sant Roc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-marc-i-sant-roc | XVIII | Es van restaurar a l'any 2008. | <p>Sant Marc Petita talla de Sant Marc, col·locat dempeus sobre una peanya poligonal motllurada. El sant sosté un gran llibre negre amb la mà esquerra, mentre manté la mà dreta alçada. El genoll dret és flexionat, inclinant-se tota la figura cap a la dreta. Al costat del peu esquerre trobem un lleó en repòs. El sant, jove, porta barba i bigoti,i els cabells llargs i rinxolats. Vesteix un vestit verd,espitregat, amb ribets daurats; el cobreix un gran i folgat mantell vermell. És feta de fusta, pigments emulsionats, pa d'or i guix Sant Roc Talla de Sant Roc, col·locat dempeus sobre una peanya simple. El sant s'aixeca el vestit amb la mà esquerre per mostrar-nos la llaga de la cama. Porta un vestit vermell amb botons daurats, una capa blava amb ribet daurat -color blau clar en l'interior-, folgada. Completen la vestimenta unes botes i un barret d'ala, negres. El flanqueja un gos assegut sobre les potes del darrera, amb la cua cargolada i un pa a la boca. Està feta de fusta, pigments emulsionats i guix.</p> | 08008-155 | Carrer Santa Maria 8. 08700 IgualadaCarrer de Santa Maria nº 8 Igualada | <p>' Fulgentia' és el nom de l'exposició permanent d'art religiós, que en l'aplicació del projecte Accuro a l'arxiprestat de l'Anoia-Segarra, s'ha creat a l'església parroquial de Santa Maria d'Igualada. Inaugurada pel Bisbe de Vic, Romà Casanova al 2008. La intenció era agrupar el patrimoni dispers de les parròquies de la comarca, situats en edificis sense vigilància o sense mesures de conservació correctes. Cal sumar-hi també la manca total d'accés que hi tenien els estudiosos del món de l'art.</p> | 41.5982000,1.4432200 | 370261 | 4606337 | 08008 | Argençola | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73909-foto-08008-155-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73909-foto-08008-155-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73909-foto-08008-155-3.jpg | Legal i física | Popular|Modern | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Nº a l'inventari del Bisbat de Vic: 1015 Descripció feta per Daniel Font. | 119|94 | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 73919 | Fons documentals de les Parròquies del municipi d'Argençola a l'ABEV | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documentals-de-les-parroquies-del-municipi-dargencola-a-labev | XIII-XX | Depèn de la documentació. En tot cas no corren perill de desaparició. | <p>Així, pel que fa a la parròquia d'Argençola es conserva a l'ABEV ben poca cosa, només baptismes a partir de 1876. D'Albarells també només hi ha a l'ABEV baptismes des de 1876 (i consta que són reconstruïts a partir del Registre Civil); de Carbasí només defuncions a partir de 1861 i documentació d'administració parroquial també a partir de segona meitat del XIX. Santa Maria de Clariana és l'única parròquia que sí que ha conservat força documentació, amb llibres sagramentals i administració parroquial des del XVI, notaria parroquial des del s. XV, i pergamins des del XIII. A banda d'aquesta documentació procedent de l'àmbit territorial del municipi d'Argençola, en altres fons de l'ABEV es pot trobar també, lògicament, informació sobre les parròquies del municipi, especialment en la documentació generada per la cúria diocesana en les seves funcions o activitats de gestió o govern de la diòcesi i les activitats d'inspecció. Així hi són lògicament recollides les relacions econòmiques entre les parròquies i el bisbat, també la informació derivada de les visites pastorals que portava a terme periòdicament el bisbe o un delegat seu i en què s'auditaven tant aspectes materials (estat del temple parroquial i dels ornaments), com econòmics (gestió de les rendes parroquials etc.) i, en algunes èpoques, també de moralitat. També hi pot haver, ocasionalment, documentació derivada de nomenaments o de conflictes entre el bisbat i les parròquies o entre les parròquies i altres persones o entitats. PARRÒQUIA DE SANT MARTÍ D'ALBARELLS. Llibres sacramentals. A 1876-1939 (reconstruït a partir de Registre Civil). PARRÒQUIA DE SANT LLORENÇ D'ARGENÇOLA. Llibres sacramentals. A/ 1 (1876-1895); 2 (1886-1935, reconstruït). PARRÒQUIA DE SANT BARTOMEU DE CARBASÍ. Llibres sacramentals. D-P/D 1861-1935, P, bací d'ànimes, 1865-1943). Administració H(851-1939). P-Bací d'ànimes. Vegeu D-P Llibres notarials T(1841-1953) PARRÒQUIA DE SANTA MARIA DE CLARIANA Llibres sacramentals (1553-1935). Administració(1501-1931). Llibres notarials (1415-1924). Pergamins (1278-1634).</p> | 08008-165 | Arxiu Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1. 08500 Vic | <p>Els llibres d'Albarells, Argençola i Carbasí van ingressar a l'ABEV l'octubre de 2003 (junt amb els de Copons, Jorba, Miralles, Montmaneu, Rubió i Veciana), excepte el llibre de visites pastorals de Carbasí que va ingressar el setembre de 2008. Pel que fa al fons de la parròquia de Santa Maria de Clariana, va ingressar a l'ABEV amb anterioritat al 1988. La documentació d'algunes d'aquestes parròquies va ser destruïda durant la guerra civil 1936-1939 i en alguns casos se n'ha conservat ben poca cosa.</p> | 41.5982000,1.4432200 | 370261 | 4606337 | 08008 | Argençola | Restringit | Bo | Legal i física | Modern|Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-01-24 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Classificació Llibres sacramentals A. Baptismes B. Confirmacions C. Matrimonis D. Defuncions E. Vària: compliment pasqual, comunions, etc. Administració F. Aniversaris i celebracions G. Llibre de l'obra H. Visita pastoral i documents episcopals I. Consueta J. Inventaris parroquials K. Comptes i factures L. Llevadors de rendes, censals, capbreus parroquials, etc. M. Llegats piadosos, causes pies, fundacions de beneficis, etc. N. Correspondència O. Cens parroquial P. Confraries i associacions Q. Vària Llibres notarials R. Manuals S. Capítols matrimonials T. Testaments U. Actes notarials V. Capbreus W. Processos X. Registres de documents i formularis Y. Vària Pergamins Z. Pergamins | 94|98 | 56 | 3.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 38219 | Can Patet (Can Ballot del Cros) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-patet-can-ballot-del-cros | BONET I GARÍ, LL. I col. (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins, Ed. Montblanc-Martín. C.E.C. Barcelona. SUBINÀ, Enric; CALVO, Oriol; LLADÓ, Francesc; LLADÓ, Julià; FARELL, David. 'Les masies d'Argentona', Fonts, 8. Octubre 2001, pp. 11-15 | XVII | Masia agrupable dins el tipus V. Amb tres cossos perpendiculars a façana i el cos central més elevat i la teulada perpendicular a façana. Conserva un carreu datat del 1627-3. En la façana, tot i tractar-se d'una construcció senzilla destaquen el portal rodó i els brancals de pedra amb motllures. Conserva la llar de foc amb el forn adossat al darrera, usual en les cases pairals de l'època. | 08009-226 | Veinat del Cros. Antic Camí de Sant Miquel del Cros. | Aquesta masia, situada al grup de les que formen l'entorn de la capella de Sant Miquel Arcàngel, pertanyent a la parròquia d'Argentona, estava antigament en possessió de la senyoria del castell de Sant Vicenç, de Vilassar de Dalt. Que al llarg de successius canvis de propietat, pertany actualment a la finca de Can Garí del Cros | 41.5724400,2.3840600 | 448649 | 4602490 | 1627 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38219-foto-08009-226-1.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 38221 | Can Garí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-gari | <p>BANÚS, Joan; BOSCH, Marc; VERA, Pilar. (2001). Guia Puig i Cadafalch Mataró-Argentona. Editen: Ajuntaments d'Argentona i de Mataró</p> | XIX | Amb el canvi de propietaris es va iniciar un procés de restauració, sota la direcció de l'arquitecte Miret Serra, que anirà resseguint tots els elements de la finca. | <p>Edifici concebut amb un esquema de planta quadrada, i planta baixa més tres pisos. Adossats a aquest cos massís, podem veure la torre principal, quadrada, i uns torricons circulars a les cantonades superiors. La coberta, amb un generós ràfec perimetral, és de teula àrab a quatre aigües, amb presència de ceràmica vidriada. Les golfes estan voltades en les quatre façanes per una galeria d'obertures amb forma d'arc. Orientat a SE, s'accedeix a l'interior per un porxo d'estil neogòtic ricament decorat: dues columnnes salomòniques de pedra i una volta de falsa creueria amb esgrafiats i rajoles vidirades donen pas a la porta principal, que flanquegen figures esculpides de pedra. En l'interior, trobem el vestíbul, amb paviment de marbre i parets esgrafiades, i el sostre decorat amb un enteixinat policromat, com a la resta de la casa. L'espai central, il·luminat per una claraboia, és concebut com un pati de palau medieval, amb una escala senyorial que dóna a una galeria, a on comuniquen les diverses estances. Tot i que té les característiques formals pròpies dels grans casals pairals catalans, l'edifici vol ser un palau burgès, a l'estil centre-europeu, amb inspiracions mediterrànies. L'estil combina elements neogòtics amb la decoració pròpia de finals del segle XIX; els esgrafiats i escultures d' Eusebi Arnau són presents en tota la superfície de façanes. Destaca l'ús de materials nobles tant en l'exterior com en l'interior de l'edifici. En l'etapa posterior, Lluís Bonet i Garí, a més de la masoveria, va aprofitar elements de la jardineria del Palau i de Marianao (Passeig de Gràcia- Gran Via), amb la intervenció de l'arquitecte Nicolau Ma. Rubió i Tudurí. En aquest jardí es poden observar les obres de Clarà, Vallmitjana, Llimona i Reynes. El templet del llac és de cristall de Baccara.</p> | 08009-228 | Veinat del Cros. Camí de Sant Miquel del Cros, 9 | <p>La finca posseïa les finques veïnes de Can Patet, i de Can Sorrall, per on passava un canal que menava les aigües al llarg dels veïns fariners, i on es va construir el dipòsit elevador de les aigües que alimentaven les basses del jardí.</p> | 41.5359300,2.4128300 | 451020.04 | 4598419.52 | 1898 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38221-foto-08009-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38221-foto-08009-228-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Josep Puig i Cadafalch, Lluís Bonet i Garí i N. Ma. Rubió i Tudurí, arquitectes. | La masia primitiva, Can Sirés, serveix de base per al nou edifici, en unes obres que duraran nou mesos. S'amplia amb una crugia posterior, es creix en alçada i es realitza un pati interior, il·luminat zenitalment. Engtre les estances interiors, destaca l'aprofitament de les golfes com a teatre, amb el seu escenari propi. | 98 | 45 | 1.1 | 1772 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |
| 38317 | Masoveria de Can Garí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/masoveria-de-can-gari | XX | <p>Edifici rectangular, de planta baixa, dos pisos i golfes, amb teulada a dues aigües. Tot i que la decoració és més senzilla que en l'edifici principal, també hi podem trobar un bon treball de maó massís i esgrafiats en la façana. Ritme regular d'obertures.</p> | 08009-324 | Veïnat del Cros. Camí de Sant Miquel del Cros, 9 | 41.5363900,2.4128100 | 451019.04 | 4598470.52 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38317-foto-08009-324-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38317-foto-08009-324-2.jpg | Legal i física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Domèstic | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Lluís Bonet i Garí | 105|98 | 45 | 1.1 | 1772 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||
| 38324 | Tanques i elements de jardí de Can Garí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tanques-i-elements-de-jardi-de-can-gari | XX | <p>Tanca que envolta la finca de Can Garí, a la banda del Camí del Cros, realitzada amb maó massís, rajola vidriada a trencadís i reixes de ferro forjat. Destaca el treball dels diversos elements significatius de la tanca: les portes d'accés i la fita i glorieta del final del camí. També són destacables els diversos elements que trobem dins del jardí: la pèrgola de maó vist, treballat en gelosia situada al costat de la tanca, darrera la casa; i la gàbia i oceller situada al mig dels jardins.</p> | 08009-331 | Veïnat del Cros. Camí de Sant Miquel del Cros, 9 | 41.5350400,2.4154700 | 451240.04 | 4598319.52 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38324-foto-08009-331-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38324-foto-08009-331-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38324-foto-08009-331-3.jpg | Legal i física | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Estructural | BCIN | National Monument Record | Jardins i parcs | 2022-12-15 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Lluís bonet i Garí | 105|98 | 47 | 1.3 | 1774 | 21 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||
| 38599 | FRONTAL D'ALTAR DE SANTA MARIA D'AVIÀ | https://patrimonicultural.diba.cat/element/frontal-daltar-de-santa-maria-davia | <p>AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana. CARBONELL, E.; SUREDA, J. (1997). Tesoros medievales del Museu Nacional d'Art de Catalunya. Lunwerg editors. Barcelona. RAFART, B. (1983). Retaule de Santa Maria d'Avià. Ressò, núm. 1. Ajuntament d'Avià. Pàgs 7-11.</p> | XIII | <p>Frontal d'altar realitzat sobre fusta d'àlber al tremp d'ou amb presència de tècniques de colradura i estucat. Medeix 105x176 cm. La pintura està distribuïda en cinc compartiments: un central i dos a cada costat. Al central hi ha la imatge de la Mare de Déu sedent amb el fill als braços i flanquejada per dos àngels als angles superiors. A cada costat hi ha dos compartiments que presenten diverses escenes relacionades amb el cicle de la infantesa de Jesús en els quals intervingué la Verge: l'Anunciació i la Visitació (compartiment superior esquerre), Naixement (compartiment superior dret), l'Epifania (inferior esquerre) i la Presentació al temple (inferior dret). Els compartiments estan envoltats per una motllura en relleu a modus de marc. Es van utilitzar principalment els colors blaus, vermells, taronges, groc i verd, i les figures estan perfilades per una línia negra.</p> | 08011-75 | Museu Nacional d'Art de Catalunya. Palau Nacional. 08038 BARCELONA | <p>La pintura que procedeix de l'església de Santa Maria d'Avià va ser adquirida per l'antic Museu de Belles Arts de Barcelona a Celestino Dupont, ingressant al Museu el 26 d'octubre de 1903, conservant-se actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya. S'atribueix a l'anomenat Mestre d'Avià i ha estat datada com una obra romànica del segle XIII. L'any 1949 va ser restaurada pels serveis tècnics del Museu d'Art de Catalunya introduint petits canvis i afegits de pintura. És aquesta una obra en què el contingut didàctic és molt important seguint una de les finalitats de les obres romàniques.</p> | 42.0724933,1.8343818 | 403575 | 4658482 | 1170 | 08011 | Avià | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08011/38599-foto-08011-75-1.jpg | Legal i física | Romànic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | BCIL | 2022-04-29 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | Mestre d'Avià | A l'interior de l'església hi ha una còpia del frontal d'altar de mides reals i que es va instal·lar amb motiu de la restauració de l'església l'any 1973. L'original es troba exposat a l' Àmbit XIII-Romànic del Museu Nacional d'Art de Catalunya, catalogat amb el nº 15.784. | 92 | 52 | 2.2 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||
| 40343 | Fons geològic i paleontològic procedent d'Avinyonet al Museu de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-geologic-i-paleontologic-procedent-davinyonet-al-museu-de-vilafranca | <p>Inventari del Museu de Vilafranca-Museu del Vi</p> | Les col·leccions es troben en general en bon estat de conservació | <p>Sense precisió de l'indret de recollida (que no es pot facilitar pel Museu, per condició expressa establerta a les donacions corresponents), existeix dintre el fons de reserva i exposició del Museu una col·lecció de fòssils de la que es transcriuen els següents camps: l'inventari corresponent, amb la expressió del número de registre, el nom comú paleontològic, el tipus d'element, així com la font d'ingrés. Es presenta a continuació la relació de materials, ordenada per agrupacions tipològiques, descrivint cadascun dels elements i en els casos que no es fa expressió de la font d'ingrés és perquè aquesta es desconeguda: ALGA: regs. 4643, 4644, 4649, 4652 (algues calcificades, font d'ingrés Lluís Mossèn Via); 4662 (algues calcificades) BIVALVA: reg. 2610 (motlles intern i extern), 6045, 8245 (motlle, font d'ingrés Lluís Mossèn Via), 6060 (conquilles, font d'ingrés Rossend Olivella), 6066, 7931 (valves, font d'ingrés Rossend Olivella), 6070, 7721 (conquilles, font d'ingrés Lluís Mossèn Via), 6104, 6161, 7805, 7814 (valves, font d'ingrés Mossèn Lluís Via), 6113, 6128 (motlle, fons d'ingrès Lluís Mossèn Via), 6162, 7952 (valves), 6614 (motlle intern, font d'ingrès Lluís Mossèn Via), 6626 (valves, motlles intern i extern, font d'ingrés Lluís Mossèn Via), 6772, 8351, 9814 (motlle intern), 7750 (motlle), 8286, 8342 (valves, font d'ingrés Jordi Plans), 9882 (valves, motlle, font d'ingrés Jordi Plans) BRAQUIÜR: reg. 15.201 (closca, font d'ingrés Lluís Mossèn Via); 15.274 (closca, font d'ingrés Rossend Olivella). BRETXA TRAVERTÍNICA: reg. 3240. CORALL: esquelets de coralls, regs. 4701 (font d'ingrés Rossend Olivella), 4709, 4717, 4718 (font d'ingrés Jordi Plans), 4720 (font d'ingrés Lluís Mossèn Via) , 4728 (font d'ingrés Lluís Mossèn Via, Rossend Olivella, Pere Giró Romeu), 4752 (font d'ingrés Juan Miret Soler), 4788 (font d'ingrés Lluís Mossèn Via). EQUÍNID: reg. 12.091, 12.093 (esquelet, font d'ingrés Rossend Olivella).Microfòssil: reg. 2022 (esquelet, font d'ingrés Lluís Mossèn Via); 15.364 (font d'ingrés Jordi Plans); 15.366 (font d'ingrés Rossend Olivella) GASTERÒPODE: reg. 9929, 9952, 9959, 10.219, 10.260, 10.263, 10.268, 10.470, 10.473, 10.486, 10.494, 10.501, 10.507, 10.523, 10.541, 10.544 (conquilles, font d'ingrés Lluís Mossèn Via); 9935, 10.265 (conquilles); 9979, 10.499, 11.504, 11.565 (conquilles, font d'ingrés: Lluís Mossèn Via, Rossend Olivella, Pere Giró), 9994, 10.000, 10.498, 10.503, 10.548, 11.586 (conquilles, font d'ingrés Rossend Olivella), 10.204, 10.222, 10.233 (conquilles, font d'ingrés Jordi Plans); 10.249, 10.264, 11.611 (motlle extern, font d'ingrés Lluís Mossèn Via), 10. 253 (motlle intern, font d'ingrés Lluís Mossèn Via), 10.283, 10.497 (motlle intern, font d'ingrés Rossend Olivella); 10.295 (motlle intern i extern, font d'ingrés J. Ferrer); 10.369, 10.466, 10.492, 10.493, 10.536, 11.502, 11.721 (conquilles, font d'ingrés Jordi Plans); 10.454, 10.465 (conquilles, font d'ingrés Ramon Manyé); 12.299 (conquilles, font d'ingrés Lluís Mossèn Via i Moraleja); 10.562, 11.508 (conquilles). NAUTILUS: reg. 11.743 (motlle intern, font d'ingrés Lluís Mossèn Via) PEIX: reg. 12.123 (espina caudal i dents, font d'ingrés Jordi Plans) SENSE ESPECIFICAR: reg. 2541; 12.045 (esquelet, Lluís Mossèn Via)</p> | 08013-33 | 08720 - VILAFRANCA | <p>Aquestes col·leccions que augmenten el fons de reserva paleontològic del Museu de Vilafranca-Museu del Vi procedeixen de donacions fetes per gent que va recol·lectar aquests exemplars dins el terme d'Avinyonet, encara que per normes internes de la institució no sabem l'indret exacte de la seva procedència. Els donants van ser els següents: Rossend Olivella, Lluís Mossèn Via, Jordi Plans, Juan Miret Soler, a més altres dels que no figura el nom.</p> | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40343-foto-08013-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40343-foto-08013-33-3.jpg | Legal i física | Cenozoic | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Per imperatiu intern del Museu, que considera aquesta una mesura de protecció patrimonial, no figura a l'inventari facilitat per la institució l'indret exacte de recollida dels materials. Las fotos que apareixen dins aquesta fitxa corresponen als següents materials: Fotografia 1- Venus MV-8.351 Fotografia 2-Turritela rotifera Fotografia 3- Ostres gryphoides MV-6.161 | 123 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 40406 | Fons arqueològic d'Avinyonet al Museu de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-arqueologic-davinyonet-al-museu-de-vilafranca | <p>Com a materials arqueològics procedents d'Avinyonet, al Museu es troben sense inventariar, conservats als magatzems els materials següents, agrupats per jaciments i caixes: : 1. CAL BOU/CAMÍ CAPELLA LLINDA. 1 Varis. 2. CAL MARCEL. 1 Varis. 3. CAN FERRET. 1 Mitjana. 4. CAN RÀFOLS DELS CAUS. 1 Varis. 5. COLUMBARI DE L'ARBOÇAR. 1 petita (a destacar dins d'una capseta vidres romans). 6. COVA DEL FONDO DE LA COVA. Varis. 7. ESTEBAN FONTANALS. Varis. 8. GORNER. Varis. (En realitat és 1 nucli (?) de sílex). 9. LA TORRE. Varis. 10. MAS BERTRÀN. Varis. 11. MAS SUNYER. 1 Mitjana. 12. MONTRAGULL-MONTARGULL / VINYA D'EN ROMEU. 1 Varis. 13. SANTA MAGDALENA. 1 Varis. 14. SANTA SUSANNA. 1 petita. Inventariats: A la sales d'exposició: Número de registre : 2782 Nom de l'objecte : vas Ubicació : sala-17/vitrina-39/prestatge-2 Font d'ingrés : Pere Giró Romeu Lloc recol/jaciment: Avinyonet del Penedès Als magatzems: Número de registre : 7143 Nom de l'objecte : tallant metàl·lic Ubicació : colomar Font d'ingrés : Xavier Esteve Lloc recol/jaciment: Avinyonet del Penedès Número de registre : 7145 Nom de l'objecte : baioneta Ubicació : Colomar Font d'ingrés : Xavier Esteve Lloc recol/jaciment: Avinyonet del Penedès Número de registre : 7146 Nom de l'objecte : baioneta Ubicació : Colomar Font d'ingrés : Xavier Esteve Lloc recol/jaciment: Avinyonet del Penedès</p> | 08013-96 | 08720 VILAFRANCA DEL PENEDÈS | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40406-foto-08013-96-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40406-foto-08013-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40406-foto-08013-96-3.jpg | Legal i física | Antic|Ibèric|Romà|Medieval|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Foto 1,La Torre; Foto 2, Can Ferret; Foto 3, Cova del Fondo de la Cova. | 80|81|83|85|76 | 53 | 2.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||
| 41026 | Fons documental de l'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-comarcal-de-vilafranca | <p>COLL I FONT, M. Carme (1995-1997) Annex a l'Inventari dels Capbreus de l'Arxiu Històric Comarcal de Vilafranca del Penedès (Segles XIV-XIX). Director Laureà Pagarolas. Màster en Arxivística. Departament de Geografia i Història. Universitat Rovira i Virgili.</p> | <p>Es troben les següents sèries documentals relatives a Avinyonet : 1, Registre d'hipoteques (1849-1857) PUEBLO DE AVIÑONET Y GUNYOLES. 2, INDICE DE PERSONAS DEL PUEBLO DE AVIÑONET (1766-1862) 3, CAPBREUS: L'ARBOÇAR 98 Censos Pia Almoina 1674 167, Capbreu de la abadia de Sant Pere de les Puelles 1594/1626 354 (Capbreu de Sant Joan de Jerusalem, 1502-1512), 362 (Confessions dels Enfiteutes de Sant Joan de Jerusalem, 1730), 371 (Capbreu de Sant Joan de Jerusalem 1685-1692) AVINYONET 14 (Capbreu de Montserrat, 1695, 53 (Capbreu de la Pabordia de Vilafranca, 1543-1545), 61 (Capbreu de la Pabordia del Monestir de Sant Cugat, 1606), 69 (Capbreu del Prior de Sant Cugat, 1639), 76 (Capbreu de la Pabordia del Penedès de Sant Cugat 1697-1703), 84-86 (Capbreus de la Pabordia del Penedès del Monestir de Sant Cugat, anys 1818, 1818 i 1919), 92 (Pia Almoina 1500-1504), 96, 98 (Censos Pia Almoina 1755-1756), 161 (Capbreu de Montserrat, 1549-1550), 163 (Capbreu Sant Pau del Camp, 1630), 164 (Capbreu Sant Pere de les Puelles, 1508/1509), 201 (Capbreu Bisbe de Solsona, 1620), 293, 373 (Capbreu de Sant Joan de Jerusalem, 1705), 376 (Capbreu de Sant Joan de Jerusalem, 1740-1744), 455 (Dotalia de institució del benefici baix la invocació de Sant Marc Evangelista de l'església de Vilafranca, 1630-1667) 677, 679 CANTALLOPS 164 (Capbreu Sant Pere de les Puelles, 1508/1509), GUNYOLES, LES 5 (Capbreu Monestir Montserrat, 1538-1541), 337-339 (Capbreus de la Rectoria de Sant Salvador de Les Gunyoles, any 1557-1558, 1594, 1631-1649), 351 (Capbreu de Sant Joan de Jerusalem, 1446 fol. 61 s.f.), 353 (Capbreu de Sant Joan de Jerusalem, 1502-1511), 354 (Capbreu de Sant Joan de Jerusalem, 1502-1512), -355 (Capbreu de Sant Joan de Jerusalem, 1536-1537), 360 (Confessions dels alous dins les possessions de Sant Joan de Jerusalem, 1609-1610), 368 (Capbreu de Sant Joan de Jerusalem, 1658-1666), 372 (Capbreu de Sant Joan de Jerusalem, 1704-1705), -355 , 373, 376, 461 (Capbreu de l'altar de Sant Marc Evangelista de l'església de Vilafranca, 1841), 465, 674, 675, 677, 680, 681, 717, 718. Altres capbreus de Les Gunyoles : Capbreu de Josep Salmoy de Les Gunyoles 1640 i 1684 ; 717, Capbreu de las rendes del celebrant missa 1744-718 i Capbreu dels Salvà, (1451 -1791) 1451-674, 1505-675, 1791-677, 1597-679, 1604-680, 1649-681. SANT SEBASTIÀ DELS GORGS 4 (Monestir de Montserrat, 1537-1541), 5 (Capbreu Monestir Montserrat, 1538-1541), 6 (Capbreu de Montserrat, 1608-1612), 8 (Capbreu de Montserrat, 1695), 13 (Capbreu de Montserrat, 1736) , 16 (Capbreu de Montserrat, 1778-1797), 55 (Capbreu de la Pabordia del Monestir de Sant Cugat, 1548-1549), 61 (Capbreu de la Pabordia del Monestir de Sant Cugat, 1606).</p> | 08013-228 | 08720-VILAFRANCA | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41026-foto-08013-228-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41026-foto-08013-228-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/41026-foto-08013-228-3.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | Foto 1. NÚMERO 351 LES GUNYOLES. CAPBREU DE LA COMANDA DE SANT JOAN DE JERUSALEM 1446. Fotos 2 i 3 folis relatius a diversos capbreus: de Les Gunyoles i del segle XIV. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
| 74052 | Acta de consagració d'Aiguafreda de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/acta-de-consagracio-daiguafreda-de-dalt | <p>SOLÀ, F. (1983). Aiguafreda. Temes Aiguafredencs I. Barcelona: Editorial Humanitas. SOLDEVILA, J. (dir.) (1998). Aiguafreda: 1100 anys d'història. Aiguafreda: Ajuntament d'Aiguafreda.</p> | IX | <p>L'acta de consagració de l'església de Sant Martí d'Aiguafreda es conserva a l'Arxiu de la Corona d'Aragó. El temple va ser consagrat el 5 d'agost de l'any 898 per Gotmar, després que fos erigit per l'abadessa Emma, filla de Guifré el Pelós. En la relació de delmes i primícies que se li concedeixen, hi consten diversos vilars i esglésies de la rodalia, pel que l'acta constitueix la primera notícia d'aquests indrets. Per aquest motiu, sovint s'ha considerat el document fundacional de l'Alt Congost.</p> | 08014-123 | Arxiu de la Corona d'Aragó. C. dels Almogàvers, 77. 08002 Barcelona | 41.7688500,2.2493600 | 437609 | 4624385 | 08014 | Aiguafreda | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 56 | 3.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||||
| 40738 | Fons documental de l'arxiu municipal de Balenyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-municipal-de-balenya | XVIII-XXI | Part de la documentació està apilada al terra. | L'arxiu municipal de Balenyà està situat al primer pis de l'edifici de l'ajuntament. Aquí s'hi conserva la documentació administrativa que ha generat el propi ajuntament des de mitjans del segle XIX fins a l'actualitat, tot i que s'hi conserva un llibre del cadastre de 1756. En el moment de fer l'inventari s'hi conservaven 73 metres lineals. La documentació està classificada en les seccions següents: administració general, hisenda, proveïments, beneficiència i assistència social, sanitat, obres i urbanisme, seguretat pública, serveis militars, població, eleccions, ensenyament, cultura i serveis agropecuaris i medi ambient. | 08017-104 | C. Pista, 2 | La documentació de l'arxiu municipal va ser inventariada per un arxiver de l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona l'any 1998. En aquest moment, l'arxiu també va ser desinfectat i desinsectat. | 41.8124800,2.2346100 | 436426 | 4629240 | 08017 | Balenyà | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40738-foto-08017-104-1.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 40739 | Fons documental de l'arxiu parroquial de Balenyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-parroquial-de-balenya | <p>PLADEVALL, A. (1991). Balenyà, un terme històric. Els Hostalets de Balenyà i el seu municipi. Vic: Eumo Editorial / Hostalets de Balenyà: Ajuntament dels Hostalets de Balenyà.</p> | XIII-XX | <p>A l'Arxiu Episcopal de Vic s'hi conserva la documentació generada des de la parròquia de Sant Fruitós de Balenyà des del segle XVII fins a mitjans del segle XX. Bona part de la documentació anterior, datada des del segle X, va ser cremada pels francesos a mitjans del segle XVII, tot i que van poder salvar-se alguns pergamins i documents solts. Entre la documentació conservada, trobem llibres sacramentals, d'administració i llibres notarials, que inclouen baptismes, confirmacions, matrimonis, defuncions, aniversaris i celebracions, visites pastorals, comptes i factures, correspondència, confraries, manuals notarials, capítols matrimonials, testaments, etc. A banda dels documents procedents de l'arxiu parroquial, en destaquen també els referents a Balenyà de l'Arxiu de la Mensa Episcopal, l'Arxiu Capitular i l'Arxiu de l'antic Priorat de Sant Llorenç del Munt.</p> | 08017-105 | Arxiu Biblioteca Episcopal de Vic. Carrer Santa Maria, 1. 08500 Vic | <p>L'Arxiu Episcopal de Vic aplega la documentació generada pel Bisbat de Vic des de finals del segle IX. Conté els fons documentals de l'Arxiu Capitular, de la Mensa Episcopal i de Cúria Fumada, unificats després de la Guerra Civil pel Dr. Eduard Junyent. Des d'aleshores hi ha ingressat nous fons documentals, com són les sèries d'arxius parroquials d'algunes parròquies del Bisbat de Vic, o el de la Pietat de Vic.</p> | 41.8125900,2.2346700 | 436431 | 4629252 | 08017 | Balenyà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40739-foto-08017-105-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40739-foto-08017-105-2.jpg | Legal i física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|85 | 56 | 3.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 40742 | Calvari del retaule de Balenyà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/calvari-del-retaule-de-balenya | XIV | <p>Al Museu Episcopal de Vic s'hi conserva el pinacle central d'un retaule amb el Calvari, datat del segle XIV. Es tracta d'una peça del Mestre de Sixena procedent de l'església de Sant Fruitós de Balenyà (actual santuari de l'Ajuda), fet amb la tècnica de pintura al tremp sobre fusta. S'hi representa l'escena del Calvari de Crist, amb les santes dones i els soldats en primer terme i la creu amb la figura de Crist al centre.</p> | 08017-108 | Museu Espiscopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic | <p>El Museu Episcopal de Vic va ser inaugurat pel bisbe Josep Morgades i Gili l'any 1891, recollint l'esforç realitzat per un grup d'intel·lectuals i clergues de Vic de l'època de la Renaixença per recuperar el patrimoni artístic català. El calvari procedent de l'església de Sant Fruitós de Balenyà hi va ingressar en aquest primer període.</p> | 41.8125900,2.2346400 | 436429 | 4629252 | 08017 | Balenyà | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40742-foto-08017-108-1.jpg | Legal i física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | Mestre de Sixena (Pere Serra) | La informació i les fotografies dels objectes han estat facilitades pel personal tècnic del Museu Episcopal de Vic. | 93 | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||
| 40748 | Capa pluvial de Sant Fruitós | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capa-pluvial-de-sant-fruitos | XVI | <p>La capa pluvial de Sant Fruitós prové del santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda i es conserva al Museu Episcopal de Vic. És feta de seda vermella i vellut, amb brodats d'or, plata, lli i seda policroma. La caputxa està bordada amb la imatge de Sant Fruitós i els diaques Sant Eulogi i Sant Auguri. L'escapulari està adornat amb medallons on hi ha respresentats Sant Roc, Sant Bartomeu, Sant Anton, Déu Pare, la Verge i l'Infant, Sant Sebastià, i Sant Miquel Arcàngel.</p> | 08017-114 | Museu Espiscopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic | 41.8125900,2.2346400 | 436429 | 4629252 | 08017 | Balenyà | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-28 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | La informació i les fotografies dels objectes han estat facilitades pel personal tècnic del Museu Episcopal de Vic. | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||||
| 40763 | Col·lecció de material arqueològic de Balenyà al Museu Episcopal de Vic | https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-material-arqueologic-de-balenya-al-museu-episcopal-de-vic | -XXII/-XII | <p>Al Museu Episcopal de Vic hi ha dipositat material aqueològic provinent de Balenyà, en concret dels sepulcres megalítics de la Caixa del Moro, de la Griutera i Can Mirambell, datats de l'etapa Calcolític / Bronze Inicial. Van ingressar al museu entre els anys 1928 i 1932. Hi trobem els següent material: - Fragments de ceràmica, peces de collar, closca de petxina i dents humanes. - Fragment de ceràmica, peces de collar, closca de petxina, dent, fragment d'os, fòssils, ascle de sílex. - Restes humanes: dents i ossos. - Ascle de sílex. - Botó d'os en doble perforació en V. - Desconegut d'os amb perforació fragmentada. - Petxina amb perforació.</p> | 08017-129 | Museu Espiscopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic | <p>El Museu Episcopal de Vic va ser inaugurat pel bisbe Josep Morgades i Gili l'any 1891, recollint l'esforç realitzat per un grup d'intel·lectuals i clergues de Vic de l'època de la Renaixença per recuperar el patrimoni artístic català.</p> | 41.8125900,2.2346400 | 436429 | 4629252 | 08017 | Balenyà | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40763-foto-08017-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08017/40763-foto-08017-129-2.jpg | Legal i física | Edats dels Metalls|Prehistòric | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | La informació i les fotografies dels objectes han estat facilitades pel personal tècnic del Museu Episcopal de Vic. | 79|76 | 53 | 2.3 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 40768 | Imatge de la Mare de Déu del Roser | https://patrimonicultural.diba.cat/element/imatge-de-la-mare-de-deu-del-roser-0 | XVII | <p>La imatge de la Mare de Déu del Roser prové del santuari de la Mare de Déu de l'Ajuda i es conserva al Museu Episcopal de Vic. És una imatge feta de plata fosa, repussada, cisellada, puntejada i calada. Medeix 60 x 17,5 x 16,5 cm. Va ingressar al Museu l'any 1973.</p> | 08017-134 | Museu Espiscopal de Vic. Pl. del Bisbe Oliba, 3. 08500 Vic | <p>La devoció a la Mare de Déu del Roser a Balenyà es remunta a finals del segle XVI, quan es va constituir la Confraria del Roser. Es va construir un altar i dues imatges de fusta; una presidia l'altar i l'altra sortia en processó el primer diumenge del mes i per les festes del 'Roser de maig' i el 'Roser de tot lo món'. La capella del Roser va obrir-se al lateral del temple uns anys més tard, vers 1626, i s'hi feu construir un retaule per la imatge antiga. Els francesos van assaltar l'església l'any 1654 i van provocar nombroses destrosses, entre les que comptem el retaule del Roser. Poc després s'encarregà un nou retaule als escultors Pau i Josep Sunyer de Manresa. Al segle XVIII es va fundar un benefici de la Mare de Déu del Roser.</p> | 41.8125900,2.2346400 | 436429 | 4629252 | 08017 | Balenyà | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | La informació i les fotografies dels objectes han estat facilitades pel personal tècnic del Museu Episcopal de Vic. | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||||
| 92187 | Barraca 19534 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-19534 | <p><span><span><span>PLANES VILÀ, Josep (2018). Web Wikipedra (codi 19534)</span></span></span></p> | XIX-XX | Petit esfondrament. La llinda exterior ha caigut però la part de sostre aguanta. També ha caigut la llosa de tancament i té un enderroc parcial per esllavissament a la part N. | <p><span><span><span>Barraca de planta rectangular, orientada al sudest. Té la porta de llinda plana i la coberta de falsa cúpula. És de factura poc curosa. Té els angles arrodonits, i la inclinació interior de la cúpula comença gairebé a la base.</span></span></span></p> | 08018-94 | Sector sud del terme municipal | 41.8445400,1.8460700 | 404201 | 4633160 | 08018 | Balsareny | Difícil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/92187-barraca-19534-a.jpg | Legal i física | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 119 | 45 | 1.1 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 34063 | Barraca 4.6. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-46 | <p>Vegeu la fitxa 113, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona.</p> | 08020-196 | 41.3422500,1.9084100 | 408671 | 4577326 | 08020 | Begues | Legal i física | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-02-01 00:00:00 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||||||||||||
| 43209 | Cabana i sepulcre de cal Galta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cabana-i-sepulcre-de-cal-galta | CASTANY, Josep: 'El sepulcre de cal Galta. Berga', El Berguedà: de la prehistòria a l'antiguitat, Barcelona, 1990, pàg. 84. | Format per un pis (fons de cabana) circular d'1'70 metres de diàmetre amb restes de carbons i algunes ceràmiques, sense que s'observessin estructures indicatives del tipus de construcció. A sota i a una profunditat de 0'80 metres hi aparegué un enterrament individual, inclòs dintre de les terres argiloses, sense lloses ni senyals exteriors d'identificació. Les ceràmiques del fons de cabana són les mateixes que acompanyen l'esquelet, fet que evidencia la seva sincronia. | 08022-17 | Antic municipi de la Valldan | El Grup de Prehistòria i Arqueologia del Museu Municipal de Berga va poder recuperar parcialment aquest jaciment de la seva destrucció l'any 1977, quan va ser afectat per un rebaixament de terres amb màquines excavadores. | 42.0861100,1.8466100 | 404607 | 4659981 | 08022 | Berga | Sense accés | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43209-foto-08022-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43209-foto-08022-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43209-foto-08022-17-3.jpg | Legal i física | Neolític|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Aquest enterrament fou recollit sencer i sense excavar dintre de les argiles que el contenien i es diposità al Museu Municipal de Berga. | 78|76 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 43215 | Privilegi de 'Non separando' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/privilegi-de-non-separando | SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Els privilegis', L'Erol, 40, primavera 1993, pàgs. 10-15. | XIV | Fou restaurat el 1993 arran del seu 600 aniversari. Es conserva a l'Arxiu Històric Comarcal de Berga. | És un extens document, otorgat el 14 d'octubre de 1393 al castell reial de Tortosa, en el qual Joan I confirma el privilegi de 'non separando a Regia corona' a la vila, batllia i vicaria de Berga. En primer lloc el Rei fa un repàs retrospectiu als motius pels quals s'ha decidit a confirmar el privilegi, que ja havia estat concedit el 1322. En segon lloc amplia el privilegi i també hi inclou la vegueria de Berga i el Berguedà, els seus vassalls i llocs, les seves terres, termes, jurisdiccions, preeminences, homes i dones i els uneix a perpetuïtat a la corona reial d'Aragó, al Principat de Catalunya, al comtat de Barcelona i a la vila de Berga, perquè mai no se'n separin, renunciant a qualsevol us, costum o dret. El rei fa redactar el document en pergamí i el segella amb el seu segell de plom, que actualment encara penja del pergamí original. El segell té uns 6 centímetres de diàmetre. Al seu anvers hi ha la figura del rei assegut en un tron i al revers l'escut reial. Al document també hi figuren les signatures corresponents: la del Rei, la dels testimonis, la del notari, etc. | 08022-23 | Nucli urbà | Al llarg del segle XIV la vila de Berga va estar successivament separada i annexionada als dominis de la corona. La darrera separació va tenir lloc l'any 1392, quan passà a mans dels Foix. Des de la confirmació d'aquest privilegi la vila, batllia i vegueria de Berga van seguir sempre més vinculades al patrimoni reial. Fou confirmat novament als segles XV i XVI. | 42.0973900,1.8409400 | 404155 | 4661239 | 1393 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43215-foto-08022-23-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43215-foto-08022-23-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43215-foto-08022-23-3.jpg | Legal i física | Gòtic|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Altres | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Joan I (concedeix el privilegi) | 93|85 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||
| 43220 | Església de Sant Bartomeu de la Valldan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-bartomeu-de-la-valldan | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 34. BASTARDES, Albert; VIGUÉ, Jordi: 'Sant Bartomeu de la Valldan', dins Monuments de la Catalunya Romànica: el Berguedà, Barcelona, 1978. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 51. RIU, Manuel: 'Sant Bartomeu de la Valldan i Sant Pere de Madrona', Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, 1, 1991, pàgs. 11-24. VILADÉS i LLORENS, Ramon; SERRA i ROTÉS, Rosa: 'Sant Bartomeu de la Valldan', Catalunya Romànica, vol. XII: El Berguedà, Barcelona, 1985, pàg. 127. | XIII | Es tracta d'una església curiosament orientada al sudest. Sembla conservar parets laterals de factura romànica. Al mur de ponent, s'hi pot veure tapiada una antiga porta, amb dovelles que recorden l'època de transició. Més a la dreta, en direcció a la capçalera, s'hi obre una finestra adovellada en forma d'arc de mig punt, que per dintre és tapiada. A la part de llevant també s'hi perfilen, de forma no massa clara, antigues obertures. L'aparell és disposat en filades de pedra treballada amb punxó, encara que en algunes parts es mostra força desigual. La resta de l'edifici deixa veure constants remodelacions. El lloc de l'absis, per exemple, l'ocupa ara la rectoria. La volta, d'arcs diafragmats, és feta de rajola. A les parets interiors s'hi van obrir algunes fornícules. La façana de tramuntana ha estat molt modificada. Actualment compta amb una porta feta a imitació d'una de romànica. Al costat esquerre, hi ha un campanar modern fet amb maons i el cementiri. | 08022-28 | Antic municipi de la Valldan | Antigament es situava dins del terme del castell de Madrona, al límit amb el castell d'Avià i dins del comtat de Berga. Hom ha apuntat que Sant Salvador de Monterrot -com es coneixia antigament aquesta església- era una construcció dels monjos de Sant Salvador de Mata, propers a l'indret. L'església fou sempre sufragània de Sant Pere de Madrona, fins que, el 1607, el rector Salvador Brocà va aconseguir donar-li la titularitat de parroquial i a Sant Pere la de sufragània. En aquestes dates l'església s'amplià i s'hi construí el nou cementiri. Llavors passà a denominar-se Sant Bartomeu. El 1939 passà a dependre de la parròquia de Santa Eulàlia de Berga, però actualment torna a ostentar la categoria de parroquial. L'interior es restaurà a mitjan dels anys 1980. | 42.0901000,1.8316400 | 403375 | 4660440 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43220-foto-08022-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43220-foto-08022-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43220-foto-08022-28-3.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 43222 | Màquina de vapor de la Colònia Rosal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/maquina-de-vapor-de-la-colonia-rosal | BAYÓ, Conxa: 'La màquina de vapor de la Colònia Rosal', L'Erol, 47, estiu 1995, pàgs. 38-39. | XIX | El 1998, quan encara funcionava, fou traslladada al futur Museu Comarcal del Berguedà. El trasllat fou molt poc rigorós i desafortunat, ja que actualment manquen peces i la màquina no funciona. | Es tracta d'una màquina de vapor, de tipus marí (habitualment utilitzades per moure grans vaixells). És d'unes grans dimensions, solament l'alçada supera els 5 metres tenia una potència de 600 cavalls, treballava a 12 atmòsferes i funcionava a una velocitat de 150 revolucions per minut. El motor és de triple expansió (d'alta, baixa i mitjana pressió) i utilitzava el sistema Compound de tres cilindres paral·lels, un a continuació de l'altre i el cigonyal del motor repartit a 120 graus. Els cilindres tenen tots el mateix recorregut, però cadascun d'ells és de diferent diàmetre i conecten tots amb el mateix cigonyal. | 08022-30 | Nucli urbà | Es tracta d'una màquina fabricada a Suècia el 1898 per Apparat Copenagen Mullerups M. Calusen. Actualment s'ignora si les primeres voltes les donà a la Colònia Rosal o bé si funcionà a la sala de màquines d'algun vaixell. | 42.0962200,1.8411800 | 404173 | 4661109 | 1989 | 08022 | Berga | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43222-foto-08022-30-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43222-foto-08022-30-3.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 98 | 52 | 2.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 43258 | Jutjat de Primera Instància i Instrucció de Berga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jutjat-de-primera-instancia-i-instruccio-de-berga | BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 46-47. NOGUERA, Josep; PEDRALS, Xavier: 'Imatges del Berguedà al segle XX. Evolució i transformació de la comarca', L'Erol, 69, estiu 2001, pàg. 33. | XX | Es tracta d'un edifici de tendència historicista, envoltat en el seu conjunt per una tanca perimetral d'uns 2 m d'alçada, feta de pedra i ferro forjat. La planta baixa és dedicada a les dependències i oficines judicials i del registre civil. La primera planta, en canvi, es destinada a vivenda. A banda i banda de l'edifici central s'alcen dos cossos més en forma de torre, amb uns finestrals acabats en arcs de mig punt. És interessant la porta principal, flanquejada per dues columnes que sostenen una balconada amb balustrada, i els finestrals de la planta baixa, també acabats en arc de mig punt a la façana de migdia. L'interior és decorat en algunes parts amb fusta i ceràmica vidriada. | 08022-66 | Nucli urbà | S'inaugurà el 19 d'abril de 1928. Fou construït a proposta del jutje Àngel León, amb un pressupost de 75.000 pts. El projecte és obra de l'arquitecte Emili Porta. L'industrial Andreu Bartrina i Edificios y Construcciones, que van portar a terme l'obra, van cedir-ne els terrenys. Olano, Palà, Piquer, Fuster i Rosal en van pagar els equipaments i els mobles. | 42.0994000,1.8433400 | 404357 | 4661460 | 1928 | 08022 | Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43258-foto-08022-66-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43258-foto-08022-66-2.jpg | Legal i física | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Emili Porta i Galobart (arquitecte) | 116|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 43273 | Fons documental de l'Arxiu Històric Comarcal de Berga (AHCBER) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-documental-de-larxiu-historic-comarcal-de-berga-ahcber | VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919, pàg.201. PEDRALS i COSTA, Xavier: Arxiu Històric de la Ciutat de Berga, (tríptic), Berga, 1993. GENERALITAT DE CATALUNYA: L'Arxiu Històric Comarcal de Berga. Un nou equipament al Berguedà, (díptic), Berga, 2000. PEDRALS i COSTA, Xavier: Memòria de l'Arxiu Històric Comarcal de Berga, (inèdit), Berga, 2000. | XIII-XX | Situat a les dependències del Pavelló de Suècia, ocupa 653 metres quadrats dels 1.275 metres quadrats de què disposa aquest Pavelló. L'Arxiu disposa de 12 punts per a la consulta pública, un dipòsit amb una capacitat de 3.589 metres lineals, un dipòsit per a documents de gran format (plànols, cartells, pergamins, etc.) i un altre destinat a suports fotogràfics i magnètics. També té una zona de càrrega de documents. Els fons documentals de l'AHCBER inclouen documents des del segle XIII fins al XX. El nucli bàsic dels fons documentals de l'Arxiu correspon a la documentació municipal agrupada en diverses seccions. També inclou l'arxiu de l'antic municipi de la Valldan, el del jutjat comarcal de Berga, el de l'hospital de Sant Bernabé, documentació militar del segle XIX, fons de particulars i institucions, programes, cartells, etc. | 08022-81 | Nucli urbà | Les primeres referències de l'arxiu daten del segle XIV, si bé el primer inventari localitzat és del 1729, obra del notari, i aleshores secretari de Berga, Josep Altarriba i Godolà. Es conserven d'altres inventaris del 1784 i del 1805, el darrer abans de la destrucció parcial duta a terme el 1822 pel cap absolutista Tomàs Costa. Degut a diversos saquejos i expolis, es troben volums berguedans en arxius de la resta de Catalunya i àdhuc de l'Estat Francès. Això sense tenir en compte el material malauradament desaparegut. Durant la Guerra Civil de 1936-1939, l'Arxiu va rebre la protecció del servei de Recuperació dels Arxius Històrics a càrrec del senyor Agustí Duran i Sanpere, essent ordenat i indexat l'any 1955 pel Doctor Lluís Pont; tasca que completà el senyor Ramon Casafont. D'ençà del 1987 se'n feu càrrec, com a arxiver, el senyor Xavier Pedrals. La primera ubicació de l'Arxiu degué ser a l'antiga casa consular, coneguda actualment com a Cal Fàbregas, situada al carrer Ciutat número 2. En traslladar-se, l'any 1580, l'Ajuntament al seu emplaçament actual, a la plaça de Sant Pere, 1, l'arxiu canvià d'ubicació. En aquest edifici hi romangué fins que el 1993 es va traslladar a un nou estatge, al carrer Mossèn Huch, 8. L'any 2000, ja com a Arxiu Comarcal, es va inaugurar la seva nova ubicació al Pavelló de Suècia. | 42.0973900,1.8409400 | 404155 | 4661239 | 08022 | Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43273-foto-08022-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43273-foto-08022-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43273-foto-08022-81-3.jpg | Legal i física | Contemporani|Medieval | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Lluís Pont, Ramon Casafont, Xavier Pedrals i altres | Malgrat tenir la denominació 'Comarcal', els fons que conformen l'Arxiu són realment municipals. | 98|85 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 43274 | Fons fotogràfic de l'Arxiu Històric Comarcal de Berga (AHCBER) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-fotografic-de-larxiu-historic-comarcal-de-berga-ahcber | PEDRALS i COSTA, Xavier: Memòria de l'Arxiu Històric Comarcal de Berga, (inèdit), Berga, 2000. | XX | El fons d'imatges de l'AHCBER es troba en una sala destinada específicament a aquest material. Actualment aquest fons inclou unes 10.000 fotografies i postals de la comarca del Berguedà datades entre el darrer terç del segle XIX i el moment actual. | 08022-82 | Nucli urbà | A més dels importantíssims fons històrics de l'AHCBER, d'ençà de la incorporació de Xavier Pedrals com a arxiver cal remarcar l'adquisició constant d'imatges, fotografies i postals, referides a la comarca del Berguedà. Actualment aquest fons ronda les 10.000 unitats. | 42.0973900,1.8409400 | 404155 | 4661239 | 1987 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | Legal i física | Patrimoni documental | Fons d'imatges | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Xavier Pedrals i Costa | 55 | 3.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||||||
| 43275 | Fons Bibliogràfic de l'Arxiu Històric Comarcal de Berga (AHCBER) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-bibliografic-de-larxiu-historic-comarcal-de-berga-ahcber | PEDRALS i COSTA, Xavier: Memòria de l'Arxiu Històric Comarcal de Berga, (inèdit), Berga, 2000. | XX | El fons bibliogràfic de l'AHCBER es troba en una prestatgeria destinada específicament a aquest material. Actualment aquest fons inclou unes 1.500 publicacions, 507 de les quals corresponen a la biblioteca comarcal, amb volums del segles XIX i XX. També hi destaca una nombrosa hemeroteca local. | 08022-83 | Nucli urbà | A més dels importantíssims fons històrics de l'AHCBER, d'ençà de la incorporació de Xavier Pedrals com a arxiver cal remarcar l'adquisició constant de llibres i publicacions periòdiques referides a la comarca del Berguedà. | 42.0973900,1.8409400 | 404155 | 4661239 | 1987 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43275-foto-08022-83-2.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni documental | Fons bibliogràfic | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Xavier Pedrals i Costa | 98 | 57 | 3.3 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 43279 | Església i convent de Sant Francesc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-i-convent-de-sant-francesc | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 36. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 40. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàg. 200-203. SANTANDREU i SOLER, Maria Dolors: 'Berga fins al segle XVIII', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 92-93. SERRA i VILARÓ, Joan: Baronies de Pinós i Mataplana, vol. III, Barcelona, 1950, pàgs. 200-2001. | XIII | Es mostra una clara distinció entre el convent i l'església. El convent, situat a ponent, manté la típica estructura quadrangular, amb unes alçades que oscil·len entre els 3 i els 5 pisos, amb múltiples obertures en forma de finestra. A l'interior hi queda situat el claustre, decorat amb vegetació i alguns elements arquitectònics. Actualment unes vidrieres separen els passadíssos del pati central. L'església, a llevant, fou bastida recentment. S'ha decorat amb motius neogòtics força senzills, visibles a la portalada, al rosetó central o a les finestres laterals, que contrasten amb el modern campanar que s'hi ha instal·lat. Destaquen els vitralls de tramuntana, on s'hi representen temes patumaires. | 08022-87 | Nucli urbà | Sembla ser que la primera fundació franciscana a Berga és anterior a 1245, però s'ignora si es correspon amb l'actual. El 1333 la Santa Seu n'autoritzà una nova fundació, en bona part amb mecenatge del rei Alfons el Benigne. L'església, en canvi, no apareix documentada fins al 1339. Originàriament, la seva orientació era inversa a l'actual. Als segles XVII i XVIII s'efectuaren notables modificacions, sobretot amb la construcció de capelles laterals al temple i l'ampliació del recinte conventual. Al segle XIX l'exclaustració obligà els franciscans a marxar de Berga fins el 1909. Durant la guerra civil de 1936-1939, església i convent patiren grans destrosses, que es van intentar pal·liar amb un seguit de reconstruccions des de després del conflicte bèl·lic fins a l'actualitat. A mitjan anys 1990 es va col·locar un rellotge a la torre del campanar i s'acabà de cobrir amb una teulada metàl·lica. | 42.1033400,1.8441200 | 404427 | 4661896 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43279-foto-08022-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43279-foto-08022-87-3.jpg | Legal i física | Medieval | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 85 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 43281 | Església de Sant Pere de Madrona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-pere-de-madrona | AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 176. AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 34. BASTARDES, Albert; VIGUÉ, Jordi: Monuments de la Catalunya Romànica: el Berguedà, Barcelona, 1978, pàgs. 145-146. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàg. 61-63 i 168-172. MONTANYÀ, Josep: Cròniques berguedanes, Barcelona-Berga, 1999, pàg. 179-180. | XI-XIV | És un edifici d'estructura simple, amb una nau única i separada per un àbsis semicircular ultrapassat que es desplega a la banda de llevant. La volta és de pedra i apuntada a la nau, però a l'àbsis depassa el quart d'esfera. L'espai entre nau i absis es soluciona per degradació d'arcades. Al començament de la nau, els murs laterals descarreguen sobre dues arcades adovellades, amb arc de mig punt. La porta és de factura simple, acabada amb un arc de mig punt adovellat i envoltat per una senzilla arquivolta, que serveix de guardapols. Les obertures són molt poques, repartides entre els murs de migjorn, ponent i una a l'absis, a llevant. El desnivell del terreny va obligar a allargar els murs de migjorn i a apuntalar l'edifici amb un basament fet de carreus. L'aparell exterior és mancat de decoració, solament un sòcol s'adossa a la base de l'àbsis. La rigidesa de l'edifici només és trancada per un petit campanar d'espadanya. La coberta és construïda amb grans lloses. Malgrat algunes destrosses i remodelacions, sembla conservar, en conjunt, el seu caràcter originari. | 08022-89 | Muntanya de Queralt | Es troba dins del terme de l'antic castell de Madrona. El lloc és documentat des de finals del segle X, però l'església no ho és fins al 1060. La documentació sobre l'església augmenta a partir del segle XII, sobretot en deixes testamentaries. Fins al segle XVII conservà el seu caràcter parroquial, però en aquest segle el passà a ostentar Sant Bartomeu de la Valldan. Al llarg del segle XVII hi hagué diverses controvèrsies al voltant de la seva titularitat, entre el sagristà d'Urgell, el bisbat de Solsona i la parròquia de Berga. El 1873 fou profanada i el 1936 destruïda i cremada. El 1943 i el 1965 s'hi varen fer alguns treballs de restauració; el 1990 els Amics del Romànic del Berguedà reposaren l'espadanya; el 1995 restauraren la porta de ferramenta. La campana fou robada el 1997, però un any més tard hi fou retornada. | 42.1087800,1.8341300 | 403609 | 4662512 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43281-foto-08022-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43281-foto-08022-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43281-foto-08022-89-3.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||||
| 43292 | Edifici central de l'antiga Caserna Militar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-central-de-lantiga-caserna-militar | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1934, pàg. 38. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 45. BERNADICH, Anna; BONET, Marta; ROTA, Montserrat: 'L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 124. J. P.: 'Joaquim Ventalló i l'Escola de Muntanya de Berga', El Vilatà, 108, setembre-octubre 1993, pàgs. 19-21. REDACCIÓ: 'La caserna militar passa a la història', El Vilatà, 102, desmbre 1992, pàg. 3. | XX | Actualment en obres. | Es tracta d'un edifici de caràcter noucentista. La utilització projectada del maó vist, pròpia de l'escola holandesa, no es va arribar a portar a terme, ja que totes les façanes són cobertes d'esgrafiats amb motius florals i geomètrics. És un edifici de planta baixa més tres pisos amb planta rectangular. L'edifici és cobert a quatre vessants, amb teula aràbiga i coronat per uns pinacles de pedra als vèrtexs. Entre el tercer pis i la coberta hi ha un fris amb decoració i medallons. A la part central i superior hi ha una balustrada de pedra amb dos pinacles als extrems, semblants als de la teulada. L'entrada sobresurt clarament de la resta de l'edifici per la seva espectacularitat. La resta de construccions de l'antiga caserna no presenta la mateixa complexitat arquitectònica que l'edifici central, però també hi podem observar alguns elements interessants. | 08022-100 | Nucli urbà | L'edifici fou projectat per l'arquitecte Josep Goday i Casals, alumne de Puig i Cadafalch. Es construí el 1932 i l'any següent s'inaugurà com a Colònia Escolar permanent de l'Ajuntament de Barcelona. L'arquitecte Josep Goday ja havia projectat importants grups escolars de la ciutat de Barcelona (Baixers, Lluís Vives, Milà i Fontanals, Lluïsa Cara, etc.). Quan va dissenyar l'edifici de Berga era arquitecte municipal de Barcelona. El 1939 l'Exèrcit de terra ocupà les dependències i espais de la colònia escolar i la convertí en caserna militar fins a la seva clausura el 1992. | 42.1039000,1.8482200 | 404767 | 4661954 | 1932 | 08022 | Berga | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43292-foto-08022-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43292-foto-08022-100-2.jpg | Legal i física | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Josep Goday i Casals (arquitecte) | 106|98 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||
| 43315 | Sèrie de Notables de l'Arxiu Històric Comarcal de Berga (AHCBER) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/serie-de-notables-de-larxiu-historic-comarcal-de-berga-ahcber | PEDRALS i COSTA, Xavier: Arxiu Històric de la Ciutat de Berga, (tríptic), Berga, 1993. PEDRALS i COSTA, Xavier: Memòria de l'Arxiu Històric Comarcal de Berga, (inèdit), Berga, 2000. | XVIII | Creïem que, malgrat estar força ben conservats, seria òptim que alguns pergamins fossin separats del grup per evitar el seu deteriorament (reblecs i possibles trencaments). | La sèrie de Notables és, sens dubte, la de major interès de l'AHCBER. En ella s'hi recullen tots aquells documents considerats de gran importància per la vila: privilegis, cròniques oficials, negocis, registres, etc. Els llibres, que moltes vegades són grups de pergamins doblegats i cosits, inclouen documents de molt diversa tipologia i van ser enquadernats al segle XVIII, essent secretari de la vila el notari Josep Altarriba i Godolà. La sèrie Notables inclou documents originals del segle XIII al XVIII, si bé algun és còpia d'altres d'anteriors (essent el més antic de l'any 1190). | 08022-124 | Nucli urbà | El creador de la sèrie Notables fou Josep Altarriba, el qual, va voler reunir, conservar i tenir cura d'aquells documents més importants i transcendentals per la història de la vila. Altarriba s'ocupà de seleccionar, agrupar, cosir-enquadernar i fer un índex de tots els documents. Així, cada llibre disposa del seu propi índex. Aquesta sèrie ha arribat fins a nosaltres d'aquesta manera que es concebé al segle XVIII i ha estat una de les més consultades pels investigadors. | 42.1031700,1.8451000 | 404508 | 4661876 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43315-foto-08022-124-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43315-foto-08022-124-3.jpg | Legal i física | Modern | Patrimoni documental | Fons documental | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Josep Altarriba i Godolà | 94 | 56 | 3.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 43316 | Església parroquial de Santa Eulàlia de Berga (Sant Pere) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-eulalia-de-berga-sant-pere | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 32. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 92-120 i 128-130. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 41. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 162. MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: 'Tricentenari del temple parroquial de Berga', El Vilatà, 50, desembre 1986, s/p. CLARAMUNT i BATLLE, Xavier: 'Restauració de l'església parroquial', El Vilatà, 77, març 1990, pàg. 23. ALIER, Roger; VILADÉS, Ramon: Gran geografia comarcal catalana, vol. 2, Barcelona, 1981, pàg. 248. DORICO i ALUJAS, Carles: 'Els retaules de l'església parroquial de Berga', Quaderns de l'Àmbit de Recerques del Berguedà, 3, Berga, 1997, pàgs. 19-48. ROSSINYOL, Josep M.: 'Tres-cents anys de l'església de Santa Eulàlia de Berga', L'Erol, 18, hivern 1986, pàgs. 31-33. ROSSINYOL, Josep M.: 'Església parroquial de Santa Eulàlia de Berga', L'Erol, 32, hivern 1990, pàgs. 15-16. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Berga fins al segle XVIII', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 85 i 94-95. | XVII | L'església parroquial de Santa Eulàlia és ideada a partir d'una planta de creu llatina. Composta d'una nau central i transcepte, cobert per una volta de creueria reforçada amb arcs torals, té capelles laterals a banda i banda, comunicades entre elles formant el què podríem anomenar les naus laterals. La part superior del creuer és sol·lucionada amb una cúpula sobre petxines de considerables dimensions. El presbiteri és de planta rectangular i es comunica amb la sagristia a través d'una porta de nova factura. Abans n'hi havia dues, una a cada banda, formant simetria; avui, ambdues resten tapiades. Del transcepte podem accedir per un cantó a la capella del Santíssim i a l'anomenada Porta de Dalt (que dóna a la plaça Maragall) i per l'altre cantó passarem a un recinte que ocupa la part inferior del campanar. Sobre el cancell de la porta principal hi ha el cor (reconstruït després de l'incendi del 1873); entrant a mà dreta, el baptisteri; i a continuació, la porta d'accés a la capella dels Dolors. | 08022-125 | Nucli urbà | On actualment s'alça l'església parroquial s'hi trobava, d'ençà del 1267, la petita església de Sant Pere de Cohorts. Aquesta església s'alçava just en l'indret on actualment hi ha la capella dels Dolors. La destrucció de l'església parroquial del castell, a causa d'una mina, el 18 d'octubre de 1655 i el progressiu creixement de Berga vers el sud feren que es plantegés la idea de construir una nova parròquia en un indret més cèntric. L'obra s'encarregà al mestre Morató i la primera pedra fou col·locada el 19 de juliol del 1671; enllestint-se l'edifici l'any 1686. Aquell mateix any es va decidir donar les capelles laterals a les diferents confraries perquè s'encarreguessin de fer les obres als seus altars respectius. L'altar major, d'estil barroc i obra de Pere Costa, s'enllestí a la segona meitat del segle XVIII. L'any 1866 es construí l'actual capella del Santíssim i el 27 de març del 1873, durant la Tercera Guerra Carlina (1872-1876), l'església fou incendiada, quedant destruïts l'orgue, el cancell, el cor i l'altar de Sant Tomàs. La restauració s'inicià ràpidament i s'allargà fins el 1883. L'any 1892 es va restaurar la façana i l'any següent es va col·locar una nova esfera del rellotge (canviada novament el 1978). L'any 1936, els danys ocasionats es limitaren a imatges i altars; desapareixent, però, el magnífic altar barroc de Pere Costa. L'any 1939 s'iniciaren les obres de reconstrucció i el 19 de maig del 1963 es consagrà el nou altar major. L'any 1986, amb motiu del tricentenari de l'església parroquial, la façana fou restaurada. Entre 1992 i 1993, la façana fou rebossada i repintada degut a les obres de la plaça de Sant Pere. La restauració interior tingué lloc entre 1986 i 1993. | 42.0899200,1.8328300 | 403473 | 4660419 | 1671-86 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43316-foto-08022-125-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43316-foto-08022-125-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43316-foto-08022-125-3.jpg | Legal i física | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Morató (mestre d'obres) | Malgrat ser advocada a Santa Eulàlia de Mérida, pel fet d'haver-se construït damunt l'antiga església de Sant Pere de Cohorts, tothom coneix l'església parroquial com a església de Sant Pere. | 99|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||||||
| 43329 | Església de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-de-sant-joan | <p>AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàgs. 32-34. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 187-199. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàg. 38. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàg. 160. ALIER, Roger; VILADÉS, Ramon: Gran geografia comarcal catalana, vol. 2, Barcelona, 1981, pàgs. 246-248. ROSSINYOL, Josep M.: 'Caminada popular nocturna pro Sant Joan de Berga', Butlletí dels Amics del Romànic, 36, estiu 1997, pàg. 125. ROSSINYOL, Josep M.: 'L'Ordre del Císter al Berguedà. Sant Joan de Jerusalem de Berga', Butlletí dels Amics del Romànic, 24, estiu 1994, pàg. 28. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Berga fins al segle XVIII', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 86-87. ROSSINYOL, Josep M.: 'Restauració de l'església de Sant Joan de Berga', Butlletí dels Amics del Romànic, 35, primavera 1997, pàg. 117. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Sant Joan de Berga', dins Catalunya Romànica, Barcelona, 1985, pàgs. 125-126. BASTARDES, Albert; VIGUÉ, Jordi: Monuments de la Catalunya romànica: 1- El Berguedà, Barcelona, 1978, pàgs. 143-144. BOIXADER i VILA, Lluís: 'Notes sobre l'edifici de l'església de Sant Joan de Berga i el projecte d'intervenció', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàgs. 131-132. RIU i RIU, Manuel: Santa Maria de Montbenet. Notes documentals d'un antic monestir cistercenc de monges radicat a Berga, Berga, 1966, pàgs. 28-31 i 46-49. BELLÉS, Xavier: 'L'ocell del capitell romànic de Sant Joan de Berga', L'Erol, 62, tardor 1999, pàgs. 29-31.</p> | XIII | Molt bo a l'interior, restaurat fa pocs anys, i molt deficient a la façana i exterior en general. | <p>Es tracta d'una església formada per dues naus, una de central i una altra de lateral, amb capelles cobertes amb voltes de creueria. La nau més gran té capçalera gòtica. La nau lateral, a la seva part central mostra un parament divers que fa pensar que fou la capçalera del temple primitiu; una petita capella orientada de manera diferent. Hom pot veure-hi encara dependències adossades de l'antic monestir, alterades als segles XVIII i XIX. Es tracta, en definitiva, d'una construcció gòtica amb restes romàniques i afegits posteriors, amb acusades remodelacions neoclàssiques.</p> | 08022-139 | Nucli urbà | <p>La primera referència que tenim de l'església de Sant Joan data de l'any 1220 (tot i que sembla ser que al segle XII ja existia un temple en aquest indret), any en que el cavaller Bernat de Saga cedeix al comanador de l'Ordre de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem, de la Comanda de Costoja d'Urgell, Guillem de Sant Martí, la facultar d'erigir i edificar una església al lloc anomenat Hospital de Berga, indret que els seus avantpassats havien cedit als Hospitalers de Sant Joan. La casa dels Hospitalers de Berga depenia, des de la seva fundació a començaments del segle XIII, de la casa de Costoja d'Urgell; molt probablement en aquesta època encara no estava totalment construïda. Així, la primera església de Sant Joan fou una capella romànica de la casa de l'Hospital, casa que el 1236 tenia plenament organitzada la seva Comanda a la vila i era plenament independent. L'any 1377, Brunissenda de Besora, tercera abadessa del monestir de Santa Maria de Montbenet, comprà la casa de l'Hospital de Berga junt amb la seva església, a fi de convertir-la i adaptar-la a les necessitats del monestir cistercenc. Aquestes monges hi residiren fins el 1569, i degué ser al segle XV quan completaren la nova capçalera. Entre 1572 i 1575 el monestir fou convertit en un priorat depenent de Santa Maria de Poblet, però no reeixí i hagué de ser abandonat. Aleshores, la comunitat de preveres de Berga s'interessà pel monestir i l'església, però el projecte tampoc arribà a terme. L'any 1702, el monestir de Poblet vengué l'edifici a la família Canudas, qui a la vegada el traspassà als Mercedaris l'any 1708. Al segle XVIII, aquesta comunitat va renovar les cobertes i hi afegiren unes voltes de pedra tosca, a la vegada que completaven la nau principal. Els Mercedaris regentaren l'edifici fins a l'exclaustració de 1835. El municipi de Berga instal·là les escoles municipals i el control de consums a les dependències de l'antic monestir. L'església fou parròquia entre 1897 i 1909. L'any 1911 passà als Missioners de l'Immaculat Cor de Maria i després de patir destrosses importants el 1936, l'any 1939 restà com a sufragània de la parròquia. L'any 1973 es dugueren a terme unes excavacions que deixaren al descobert diverses estructures antigues. El 1983 fou declarada Monument Històrico-Artístic i l'any 1997 s'inicià una restauració que ha deixat un aspecte magnífic a l'interior de l'església. Només caldria que es restaurés la façana i l'exterior en general.</p> | 42.1050500,1.8445300 | 404464 | 4662086 | 1220 | 08022 | Berga | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43329-foto-08022-139-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43329-foto-08022-139-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43329-foto-08022-139-3.jpg | Legal i física | Gòtic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | BCIN | National Monument Record | Religiós i/o funerari | 2020-06-23 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | Cal destacar una columna conservada a l'interior del temple amb un capitell romànic que ha estat datat del segle XII i on s'hi poden veure unes aus. | 93|85 | 45 | 1.1 | 1781 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | ||
| 43335 | Santuari de la Mare de Déu de Queralt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-la-mare-de-deu-de-queralt | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàgs. 34-35. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàgs. 51-52. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 176-177. ALIER, Roger; VILADÉS, Ramon: Gran geografia comarcal catalana, vol. 2, Barcelona, 1981, pàg. 250-252. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994. ARMENGOU i FELIU, Josep: El santuari de la Mare de Déu de Queralt, Granollers, 1971. RIBERA i RIBÓ, Bonaventura: Memòria històrich-descriptiva del santuari de Nostra Senyora de Queralt, Barcelona, 1904. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: História de Berga, Barcelona, 1890. VILARDAGA i CAÑELLAS, Jacinto: Efemérides bergadanas, Manresa, 1919. FELIPÓ i ORIOL, Ramon: 'Els llibres de Queralt', El Vilatà, 77, març 1990, pàgs. 30-31. ANÒNIM: 'Perillen unes pintures del segle XVIII de Queralt', El Vilatà, 83, octubre 1990, pàg. 25. COLUMNA SALOMÒNICA, La: 'Notícia de Pere Puig, arquitecte, pintor i músic berguedà del segle XVIII', El Vilatà, 83, octubre 1990. Pàg. 25. VILADOMAT, R: 'L'església de Queralt, emblanquinada', El Vilatà, 86, març 1991, pàgs. 18-19. VILADOMAT, R: 'Vaig netejar tota l'església amb goma d'esborrar' El Vilatà, 86, març 1991, pàgs. 18-19. SERRA i ROTÉS, Rosa: 'Un inventari de Queralt de l'any 1884', El Vilatà, 88, maig 1991, pàg. 47. AADD: 'Queralt', L'Erol, 34, estiu-tardor 1991 (monogràfic). CARRERAS, Josep: 'L'ex-vot mariner del santuari de Queralt', L'Erol, 43, primavera 1994, pàgs. 31-33. VILARDAGA i PUJOL, José Maria: La ciudad de Berga y sus alrededores, Berga, 1929, pàgs. 53 i segs. POSTIUS, Joan: Guia de Berga y su comarca y del real santuario de Queralt, Madrid, 1916. | XVIII | Es tracta d'una església de planta de nau única amb capelles intercomunicades entre els contraforts que permeten el recorregut sense incidir en la zona de culte. La capçalera, de planta quadrada, conjuntament amb els espais colaterals i la sagristia, mantenen la forma rectangular de l'edificació, que és de fàbrica de pedra i reble, per revestir. La nau, de 7,80 x 24 metres, és oberta a migdia. Té volta de canó de mig punt, modelada per llunetes cegues i compassada en cinc trams pels arcs faixons i triomfal. Té tres arcs formers per banda, dels quals l'immediat al presbiteri presenta el bancal esplandit. L'alçat interior, organitzat amb elements renaixentistes, esdevé un sistema de composició arquitectònica que articula i emfasitza l'espai de la nau. Té un sistema complert de pilastres adossades d'ordre compost i entaulament on, sobre la cornisa superior, s'imposten els arcs faixons de la volta. Les capelles són cobertes amb volta d'aresta; els espais colaterals del presbiteri amb volta de canó seguit, impostada al viu al mur, i la sagristia amb tres voltes de creueria, els nients de les quals s'imposten sobre caparrons d'àngels. La composició de la façana són tres cossos, amb eix de simetria central, a la manera de les façanes de planta basilical. El cos central correspon a la nau, més alt i cobert a dues vessants i amb cornisa de fàbrica de rajol, amb una petita finestra centrada a la part superior i el rosetó amb adovellat de pedra i vidriera plomada. Els cossos laterals, més baixos i coberts a una vessant, presenten un balcó central a cada pis. Darrera la nau, a través de dues escales que surten dels cossos laterals, s'accedeix al cambril de la Mare de Déu. A l'esquerra de la façana, sobre un massís rocós, s'hi troba el campanar; un cilindre de pedra vista, com la façana, de 15 metres d'altura per 3,65 de diàmetre. | 08022-145 | Muntanya de Queralt | L'actual santuari substituí l'anterior, edificat al segle XIV per l'acomodat mercader berguedà Francesc Garreta. Un carreu de la cantonada de llevant ens recorda la data d'inici del santuari actual: el 16 de juliol del 1725. En fou l'arquitecte en Josep Arnau Dias i el mestre d'obres en Francesc Morató. L'any 1741 fou inaugurada la nova església i fou iniciat el retaule barroc que fou destruït el 1936. D'ençà de la seva construcció, el santuari ha estat reformat constantment, la qual cosa ha fet variar considerablement la seva aparença. El 1916 es beneí la primera pedra d'una façana eclèctica i descomunal, projectada per Alexandre Soler i March, que no s'arribà a dur a terme. D'ençà de 1939, les reformes i obres de millora s'han anat succeïnt fins atorgar-li la fesomia actual (pintures, emmosaiats, campanar nou, etc.). Les darreres reformes importants daten del 1991. | 42.1024100,1.8521200 | 405087 | 4661784 | 1725 | 08022 | Berga | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43335-foto-08022-145-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43335-foto-08022-145-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43335-foto-08022-145-3.jpg | Legal i física | Barroc|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | J. Arnau Dias, F. Morató i J.A. Coderch (campanar) | 96|94 | 46 | 1.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 43347 | Capella de la Mare de Déu de la Pietat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/capella-de-la-mare-de-deu-de-la-pietat | AADD: Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, Barcelona, 1994, pàg. 38. HUCH i GUIXER, Ramon: Notes històriques de la ciutat de Berga, Barcelona-Berga, 1994, pàgs. 209-211. BERNADICH, Anna; ROTA, Montserrat; SERRA, Rosa: Guia d'art del Berguedà, Berga, 1991, pàgs. 42-43. AADD: Guia del Berguedà, Berga, 1985, pàgs. 162-163. ALIER, Roger; VILADÉS, Ramon: Gran geografia comarcal catalana, vol. 2, Barcelona, 1981, pàg. 248. MOYA i SOLÉ, Miquel: 'Restauració de l'església de la Pietat', Butlletí dels Amics del Romànic n. 31, primavera 1996, pàg. 84. SANTANDREU i SOLER, M. Dolors: 'Berga fins al segle XVIII', L'Erol, 25, tardor-hivern 1988, pàg. 85. MONTANYÀ i BOIXADER, Josep: Cròniques Berguedanes, Barcelona-Berga, 1999, pàgs. 169-170. | XII | Ha estat restaurada recentment. | La de la Pietat és una petita església que compta amb una volta de canó, avui coberta per una altra de neoclàssica, i tres absis quadrats. L'interior conserva decoració barroca. La façana, molt simple, mostra un petit campanar, un òcul i un portal de mig punt. | 08022-158 | Nucli urbà | L'antiguitat d'aquesta capella queda demostrada pel fet que apareix en la documentació que els mateixos paletes que construïren l'església de Santa Maria d'Avià (mitjans del segle XII) varen fer obres de reforma a la capella de la Pietat. A primers del segle XIII, potser el 1224, passà a ser església d'un convent de frares mercedaris fundat per Pere de Berga; convent que després passà a Santa Magdalena i posteriorment a Sant Joan. El 1338, el convent fou lliurat a monges cistercenques provinents del monestir de Valldaura, aixecat per Geralda de la Portella. El 1655 va patir una important restauració que va amagar elements pre-romànics i una volta de canó romànica amb una altra volta neoclàssica. El motiu d'aquest arranjament fou l'adaptació com església parroquial mentre es construïa l'actual, situació que s'allargà fins el 1672. Al segle XIX, el 1832, es féu l'altar del Sant Sepulcre (el més conegut de la capella per participar a l'antiga Processó de Divendres Sant); posteriorment es féu el de la Mare de Déu de la Cinta. El 1904 es va daurar l'altar major. Després d'uns anys d'abandonament, l'aspecte que oferia era francament dolent. Als primers anys de la dècada dels 1990 es va restaurar interiorment i exterior, i actualment ofereix un aspecte molt millorat amb un petit jardí adjacent. | 42.1052400,1.8470700 | 404674 | 4662104 | 08022 | Berga | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43347-foto-08022-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43347-foto-08022-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08022/43347-foto-08022-158-3.jpg | Legal i física | Romànic|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-01 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres. | És creença popular, força documentada d'altra banda, que aquesta és la capella més antiga de Berga. | 92|85 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 41112 | Mare de Déu del Fai | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mare-de-deu-del-fai | CASANOVA i QUEROL, Elisenda (1993): Fitxa número 102 de l'inventari del Museu Maricel de Sitges. Inèdit. PLADEVALL i FONT, Antoni (1991):Sant Miquel del Fai. Espai Natural Sant Miquel del Fai. Barcelona. | XIV | La peça es troba en força bon estat de conservació, però ha perdut bona part de la policromia. | Marededéu gòtica d'alabastre esculpit amb el Nen Jesús. Mare de Déu asseguda sobre un setial amb el Nen Jesús a la falda. El cap està coronat amb una corona daurada d'acabaments florals, porta una túnica de coll rodó cenyida sota el pit mitjançant un cinturó, un llarg mantell amb ribet daurat que li cau a banda i banda de la cara, deixant entreveure bona part dels rínxols de la cabellera. Sobre el pit, es veu un fermall de tipus floral per subjectar el mantell. Rostre ovalat de faccions dolces i serenes, amb els ulls ametllats, la boca petita i el mentó apuntat. És representada amb els atributs que la devoció mariana evoca: com a reina del cel, amb la bola del món a la mà dreta, i com a mare del creador, amb el seu fill a l'altre costat. El Nen Jesús mostra una postura més rígida i forçada, amb el cap més alçat mirant fix al cel. Està dret sobre el genoll esquerre de la mare, vesteix una túnica fins els peus. Té els dits de la mà dreta malmesos i a l'esquerre hi duu un ocell. Aquesta representació respon a una tipologia comunes del segle XIV, seguint models francesos. En l'obra destaca la seva delicades i elegància, el tractament acurat de les teles i l'anatomia dels cossos, on s'aprecia certa desproporció en els cànons aplicats a l'hora de realitzar, per exemple, les mans. La interrelació entre la figura de la Mare i del fill no està gaire ben resolta per l'artista, es denota certa influència arcaïtzant. | 08023-55 | Museu Maricel de Mar (Sitges) | Segons consta a l'inventari del Museu Maricel de Sitges, que és on està ubicada aquesta Marededéu, en va fer donació el Dr. Pérez-Rosales, l'any 1975. Es desconeix l'autoria de l'obra, però, es vincula a l'escola escultòrica de la província de Lleida degut a les semblances i similituds amb peces fetes per autors d'aquella zona. | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | Legal i física | Gòtic | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconegut | Ubicada en el Museu Maricel de Sitges amb el número d'inventari 102. | 93 | 52 | 2.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 | |||||||
| 41119 | Fons del Museu Diocesà de Barcelona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fons-del-museu-diocesa-de-barcelona | <p>PLADEVALL i FONT, Antoni (1991):Sant Miquel del Fai. Espai Natural Sant Miquel del Fai. Barcelona. SAURA TARRÉS, Jordi (1991): Sant Vicenç de Riells del Fai, a Catalunya Romànica, Vol. XVIII El Vallès occidental i Vallès oriental. Barcelona, pàgs. 299 i 305.</p> | XII-XIII | <p>En el Museu Diocesà de Barcelona es troben dues peces procedents de Bigues-Riells: la Creu de Sant Vicenç de Riells i la Creu de Sant Miquel del Fai. La creu de Sant Miquel del Fai és una creu molt apreciada pels historiadors de l'art per tractar-se d'una peça poc comuna. Consta d'una ànima de fusta, revestida per una capa de plata repussada i cisellada, però sembla que antigament estava completament daurada. És del tipus de creu llatina, amb el peu més allargat i els braços, amb medallons circulars, eixamplats en la seva part final. En la cara frontal hi ha la imatge de Crist crucificat sobre medalló central i en actitud hieràtica. En el medalló del braç alt hi ha un àngel, amb un cristall al damunt. Entre l'àngel i Crist hi ha la inscripció en columna: IHS.NAZARE-SUN-REX-IVD-EOR-VM. En els medallons laterals hi ha les imatges de la Mare de Déu i Sant Joan, en posició horitzontal. En el medalló inferior hi ha la imatge de Abraham. La figura central del revers és l'Agnus Dei i en els extrems, l'àliga de Sant Joan, el bou de Sant Lluc, el lleó de Sant Marc i l'àngel de Sant Mateu. Cada símbol té el nom llatí amb caràcters epigràfics. La creu de Sant Vicenç de Riells té una ànima de fusta i recoberta per una làmina de plata. Fa 22 cm d'alçada, 11 cm d'amplada i 1,5 cm de gruix i pesa 130 grams. Decoració repussada als dos costats amb dos motius zoomòrfics i un de geomètric; enquadrats per una doble línia de punts. En el revers de la creu hi ha una relíquia de la Veracreu. Els animals representats recorden lleons i dracs o galls. Per la forma que presenta i per la decoració es pot datar a la segona meitat del segle XII i principis del XIII.</p> | 08023-62 | Pla de la Seu, 7. Pia Almoina 08002 Barcelona | <p>Entre aquestes dues creus hi hagut certa confusió en alguns moments perquè la creu de Sant Miquel del Fai va estar durant algun temps a la parròquia de Riells. Actualment es troben les dues en el Museu Diocesà de Barcelona; la creu de Sant Miquel del Fai és el número 100 de l'inventari del museu i la creu de Sant Vicenç de Riells és el número 101 de l'inventari del museu. La creu de Sant Vicenç (núm. 101) ingressà l'any 1916 gràcies a una donació del rector Mn. Manuel Soler. L'1 de juny de 1980 es va restaurar amb l'objectiu de consolidar el suport</p> | 41.6753800,2.2138500 | 434563 | 4614034 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41119-foto-08023-62-2.jpg | Legal i física | Medieval | Patrimoni moble | Col·lecció | Privada accessible | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 85 | 53 | 2.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2024-05-04 06:17 |
Estadístiques 2024
patrimonicultural
Mitjana 2024: 2526,06 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.