API Dades Obertes - Diputació de Barcelona

Informació general

Nom màquina	patrimonicultural
Etiqueta	Patrimoni cultural
Descripció	Patrimoni cultural
Tipus de contingut	patrimonicultural
Clau Primària	id

Informació dels camps

Nom màquina del camp	Nom del camp	Descripció	Tipus
id	Id		text
titol	Títol		text
url	Url		url
bibliografia	Bibliografia		ltext
centuria	Centuria		text
notes_conservacio	Notes de conservació		ltext
descripcio	Descripció		ltext
codi_element	Codi d'element		text
ubicacio	Ubicació		ltext
historia	Història		ltext
coordenades	Coordenades		geo
utm_x	UTM X		text
utm_y	UTM Y		text
any	Any		text
rel_municipis	Municipi	-	relation
municipi_nom	Nom del municipi		text
tipus_acces	Tipus d'accés		text
estat_conservacio	Estat de conservació		text
images	Imatges		ltext
proteccio	Protecció		text
estil	Estil		text
ambit	Àmbit		text
tipologia	Tipologia		text
titularitat	Titularitat		text
us_actual	Ús actual		text
inspire_tipus	INSPIRE: Tipus		text
inspire_subtipus	INSPIRE: Subtipus		text
inspire_atribut	INSPIRE: Atribut		text
data_modificació	Data de modificació		date
autor_fitxa	Autor de la fitxa		ltext
autor_element	Autor de l'element		ltext
observacions	Observacions		ltext
codi_estil	Codi de l'estil		text
codi_tipologia	Codi de la tipologia		text
codi_tipo_sitmun	Codi de tipologia a sitmun		text
proteccio_id	Protecció id		text
rel_comarca	Comarca	-	relation

Camp 1:

Camp 2:

Camp 3:

Municipis:

Comarques:

Id	Títol	Url	Bibliografia	Centuria	Notes de conservació	Descripció	Codi d'element	Ubicació	Història	Coordenades	UTM X	UTM Y	Any	Municipi	Nom del municipi	Tipus d'accés	Estat de conservació	Imatges	Protecció	Estil	Àmbit	Tipologia	Titularitat	Ús actual	INSPIRE: Atribut	Data de modificació	Autor de la fitxa	Autor de l'element	Observacions	Codi de l'estil	Codi de la tipologia	Codi de tipologia a sitmun	Protecció id	Comarca	Conjunt de dades	Últim canvi
93856	Goigs de la Mare de Déu de l’ermita de la Pietat posada al clos del cementiri d’Arenys de Mar.	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-de-la-mare-de-deu-de-lermita-de-la-pietat-posada-al-clos-del-cementiri-darenys-de-mar		XIX-XX	Vigent	<p><span><span><span><span><span>Goig a lloança de la Mare de Déu de l’ermita de la Pietat, posada al clos del cementiri d’Arenys de Mar. Es tracta d’una peça de tela brodada, amb el goig estampat. Es compon d’una imatge central emmarcada a l’interior d’una fornícula amb la imatge de la Mare de Déu i el seu fill Jesucrist en els seus braços, després de ser crucificat i baixat de la Creu. A l’exterior, a banda i banda, destaca una corona de flors. Al seu interior, a mà esquerra, els claus, en nombre de tres, procedents de la Creu. A mà dreta, un martell i unes tenalles, instruments del martiri. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La caixa està emmarcada per una orla tipogràfica ricament decorada de motius vegetals amb fulles d’acant a la part superior i inferior, mentre que als laterals destaca una sanefa de flors amb cinc orenetes entrellaçades. La tipografia és de Joan Batlle, de Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text es disposa en tres columnes sense decoració que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la Costa de Llevant/hi ha una ermita, hi ha una er / i s’hi resa, s’hi medita [mita/i s’hi puja bo i resant. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Té una porta que és humida / del sospir i del plorar / i les flors no tenen vida / i no es poden olorar /i la rosa es veu petita, /té un cor que va sagnant//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les poncelles hi tremolen /amb els cors atribulats, / com les llàgrimes rodolen els sospirs esgarrifats; /té verdets de malaquita /l’aliret és de llevant//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Una Verge que l’abriguen / aquells vels de portar dol / les espines la corlliguen / el seu cor és com un sol;/ quina pena premedita;/ se la veu sempre plorant;//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Té extès damunt la falda / el Jesús del Naixement; quan el vent remou la balda / just que sigui un pensament, / us desperta la sospita/ de sentir-lo pantejant; //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Santa Verge dolorosa / d’aquest lloc de pietat; / oreneta candorosa / amb el fill amortallat, / quin repòs us delita / l’ermiteta ben fragant; //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quin racer tan plè de calma,/quin confort es troba ací; / al defora hi ha una palma / i ben prop un xurrabí / que no sap el que recita / inquiet en el seu cant;//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Més aprop una pujada / i un cingle, i ve la mar, / i enllà com de passada / un camí que va a l’atzar / una dona l0aprofita / per seguir-lo caminant;//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els xiprers tot bo guarneixen,/ tot arreu hi posen pau / uns ramells que s’hi panseixen / amb un floc de color blau, /una creu que duu escrita / l’últim mot d’un cor amant;//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la Verge a la capella / no es mourà fins el moment /que respiri la centella / al bell mig del firmament; / quan la carn ja ressuscita! / tot el cel va davallant! //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Verge Santa de l’ermita / de la Costa de Llevant; / allargueu vostra visita / mentre els morts vagin entrant. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>V/. Ora pro nobis, Virgo dolorosíssima.. // R/. Ut digni efficiamur promissionibus Christi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Deus, in cuius passione, secundum Simeonis propbetiam, dulcissimam animam gloriosae Virginis et Matris Mariae doloris gladius pertransívit: concedí propitius; ut qui transfirionen eius et passionem venerando recolimus, gloriosis meritis et precibus omnium Sanctorum cruci fideliter astantium intercedentibus, passionis tuae effectum felicitar consequamur: Qui vivis et regnas...</span></span></span></span></span></p>	08006-296	Ermita de la Pietat del clos del cementiri d’Arenys de Mar	<p><span><span><span><span><span>N’existeix una segona edició, aquesta en paper, sense datar. A mà esquerra hi ha el goig, idèntic al que es pot veure estampat sobre tela. A mà dreta hi ha una explicació que transcrivim a continuació amb la partitura musicada al dessota, sense que hi consti l’autor:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>'Verge de la Pietat // La seva festa es celebra el dia de la Soletat de la Verge del divendres Sant// </span></span></span></span></span><span><span><span><span><span>Arenys de Mar té fama d’ésser un poble bo, de gent excel·lent; serà perquè s’aprofita de la gràcia de Déu. Diuen: seràs bo sí et nodreixes de coses bones, i correlativament seràs fort si assimiles la fortalesa. Arenys de Mar aclofat al breçol de la seva riera fresca i regalada, té dues ermites molt venerades: a llevant la del Calvari; a ponent la de la Verge de la Pietat, tenint en compte que prega a la capella de la “Verge del bon tornar” i a la “del Remei”, posades als seus encontorns o rodalies. La Verge de la Pietat és tot un misteri. Es Ella la que vetlla tots els morts enterrats al cementiri d’Arenys de Mar. El primer mort és el més sagrat, el que de sí és immortal és el seu Santíssim Fill del qual conserva encara sobre la falda el cadàver de la seva pobre naturalesa humana destrossada per aquells que no el varen conèixer?... però el podrien conèixer?... i el debien conèixer. I entre aquests no hi ets tú, amic lector? Què penses tú? On et situes? Arenys de Mar, on és l’ermita del Calvari? Còm tens la de la Pietat? I les altres, i les altres? Pots queixar-te a Déu si no el coneixes?'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En el turó del cementiri s’hi alçava antigament una torre de guaita. Al seu costat s’hi construí una ermita dedicada a la Mare de Déu de la Pietat. Fins que l’any 1816 comencen les obres del cementiri i s’enderroca la torre i l’ermita. Gairebé cent anys després, l’any 1894 s’amplia el cementiri i es construeix l’actual capella que s’envolta des de llavors, de notables panteons.</span></span></span></span></span></p>	41.5781245,2.5462948	462178	4603036		08006	Arenys de Mar	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93856-02pietatarenysmarbatlle.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Social	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.	98	62	4.4	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:37
93857	Cobles al gloriós Sant Roc advocat contra la pesta, que canta el poble d’Arenys de Mar per complir el vot de vila fet a l’any 1607	https://patrimonicultural.diba.cat/element/cobles-al-glorios-sant-roc-advocat-contra-la-pesta-que-canta-el-poble-darenys-de-mar-per		XIX-XX	Vigent	<p><span><span><span><span><span>Goig a lloança de Sant Roc, advocat contra la pesta, amb motiu del vot de poble fet l’any 1607.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La present edició està dissenyada per Josep Barrenechea, dins d’una tradició clàssica de l’edició dels goigs. A l’encapçalament, hi ha la imatge de Sant Roc, pelegrí. Els seus atributs són un bordó, amb una carbasseta. A la cama mostra una nafra que li llepa un gos situat als seus peus. A la part inferior esquerra del dibuix, hi ha les inicials de J.B.(Josep Barrenechea). La imatge està flanquejada per dos testos amb jacints. L’orla tipogràfica segueix una línia clàssica, amb una decoració geomètrica i floral a base de tulipes pintades. A la part inferior del goig, hi ha la caixa amb la partitura musicada i els diferents autors. Fora de l’orla, a la part inferior el nom de la impremta “Impremta Santa Maria – Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text es disposa en tres columnes amb una doble línia vertical de separació i amb la tornada per encapçalament central, que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><em><span><span>Cavaller de la tendresa / vell sant Roc, amic fidel, / complirem tots la promesa, Vós porteu-nos cap al cel.//</span></span></em></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A vint anys us adonàreu / que la gent patia molt/ i a ajudar-la us consagràreu / amb el bàlsam del consol. / Milionari de bonesa / que impartíeu ple de zel/ complirem tots la promesa, / Vós, porteu-nos cap al cel.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan la pesta negra anava / traslladant la mort arreu / vostra mà no reposava / i guaria vostra veu. / Campió de la grandesa, / cristià de soca-rel, / complirem tots la promesa, / Vós, porteu-nos cap al cel.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tanmateix la greu malura / s’allòtjà en el vostre cos / i les nafres sense cura / us llepava un pobre gos. / Perquè al llarg de la contesa / la constància guanyà al cel. / complirem tots la promesa, / Vós, porteu-nos cap al cel.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan ben jove vós moríeu / un argàngel dixà escrit / que valença vós seríeu / per al pobre adolorit. / Perquè sou en la comesa / un exemple i un model, / complirem tots la promesa, / Vós, porteu-nos cap al cel.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan la pesta rampelluda / ens portà un terrible hivern, / pidolàrem vostra ajuda / fent un vot de vila etern. / Perquè el poble amb gran fermesa / vau salvar del gam crudel, / complirem tots la promesa, / Vós, porteu-nos cap al cel.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Dins el poble i als afores, / comparets i terrassans, / blancs macips i captadores / fan pregó del vot d’abans / i els Arenys amb veu encesa / repeteixen amb anhel: / complirem tots la promesa, / Vós, porteu-nos cap al cel.//</span></span></span></span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span><span><span>V/. Ora pro nobis, Sancte Roche.. // R/. Ut digni efficiamur promissionibus Christi.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Omnipotens et misericors Deus, qui meritis et praecibus Sancti Roche, confessoris tui, quandam pestem hominem generalem gratiose revocasti, praesta suplicibus tuis ut qui pro simile peste revocanda at tuam confufiunt fiduciam, ipsius floriosi confessoris precamine, ab ipsa infirmitate et ab omni perturbatione liberentus. Per Christum Dominum Nostrum. - Amen</span></span></span></span></span></p>	08006-297		<p><span><span><span><span><span>Existeix una segona versió en paper color (disseny i composició a.s.a.) de l’any 2013, amb una imatge central de composició fotogràfica digital, lluny dels fotogravats clàssics. Al centre hi ha la imatge de Sant Roc, a l’interior d’una fornícula. Al darrera seu, la parròquia de Santa Maria d’Arenys de Mar. Se’l representa amb l’hàbit dominicà, però porta les cuixes i cames sense vestir, mostrant una nafra. El seu atribut principal és la gaiata amb la carbasseta, que porta a la mà dreta. Recolzat sobre les dues potes posteriors, i amb les davanteres sobre la cuixa esquerra de Sant Roc, un gos que mirant-lo porta un bocí de pa a la boca. La imatge està flanquejada per dues almorratxes de vidre amb el ramet al capdamunt. Dessota, la lletra del goig està repartida en dues columnes. Al centre, el vitrall de la rosassa de l’església amb els joves celebrant la festa i les pubilles desfilant amb el compositor i l’almorratxa a la mà. L’orla tipogràfica clàssica se substitueix per una sanefa fotogràfica de branquillons florits de romaní. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A Arenys de Mar, el 16 d’agost se celebra un vot de vila en honor de Sant Roc, com a mostra de l’agraïment per haver-los deslliurat de la pesta. Les colles de macips i captadores surten acompanyades per un flabiol i un tamborí, mentre ruixen la població amb almorratxes d’aigua perfumada i guarnides d’alfàbrega. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Sant Roc hauria nascut segons la tradició a Montpeller entre 1295 i 1350. Fou un pelegrí que es desplaçà a Roma. Recorregué Itàlia guarint els infectats de la pesta. El sant verdader del qual en deriva Sant Roc seria Racus o Rachus d’Autum (mort ca. 660). Aquest sant era invocat contra tempestes i el seu nom podria haver derivat en Roc (Roccus). I el seu patronatge hauria derivat de les tempestes a la protecció de la pesta, per un procés d’afèresi en els termes occitants i francesos. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El músic Jaume Lloret i Maresma (1934-20 d’octubre de 2021), és autor de la música del goig. Va entrar al seminari però temps després ho deixà per dedicar-se a la música. Durant la seva carrera destacà com a intèrpret, compositor i director de cor. De petit, s’inicià amb el tible i la tenora. Als anys quaranta i cinquanta del segle passat, tocava el saxofon i el violí en alguns grups mataronins i també a l’antic teatre de Joventut Seràfica, on més tard enregistraria la música dels Pastorets. Més endavant aprendria a tocar el flabiol i el tamborí, on va fer carrera a la Cobla Maresme, la Cobla Costa Daurada i la Cobla Mil·lenària. Composà varies peces musicals, entre les quals destaquen, l’any 1989, “Cobles al Gloriós Sant Roc que canta el poble d’Arenys” amb lletra de mossèn Martí Amagat, declarada Festa d’especial interès per la Generalitat de Catalunya. L’any 2013 el Patronat de Sant Roc li concedeix l’Almorratxa d’Honor. L'any 2000 funda la Coral Gregoriana Femenina d’Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></p>	41.5805953,2.5493082	462431	4603310		08006	Arenys de Mar	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93857-rocarenysmar1989.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93857-rocarenysmar1989lloret.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós/Cultural	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.	98	62	4.4	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:37
93858	Goigs dedicats a Santa Amància	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-dedicats-a-santa-amancia	<p><span><span><span><span><span>ARIMANY, Joan (2021). El cos de Santa Amància. Revista Reliquiae Sanctorum in Catalonia, 9, pp. 45-47. Edició digital, consultable a<strong>: </strong></span></span><a href='http://www.joanarimanyjuventeny.cat/sants-postridentins/santa-amancia-la-nena-martir-viatgera/'><span><span>http://www.joanarimanyjuventeny.cat/sants-postridentins/santa-amancia-la-nena-martir-viatgera/</span></span></a></span></span></span></p>	XIX-XX	No vigent	<p><span><span><span><span><span>Coneixem tres versions, en castellà, una de l’any 1885, la segona de 1892 i una tercera versió de la qual no en tenim la data. La versió de la present fitxa és la més antiga, sense datar, en tot cas del segle XVIII, ja que Pere Morera era impressor de Vic durant els anys 1743 i 1764. Estava casat amb Margarida Masvidal, i en morir, la seva filla, Maria Morera, vídua de Joan Dorca, reprengué la impremta fins el 1800. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una còpia de la primera edició dels goigs de la Santa Amància, venerada a la capella privada de Francisco de Pasqual. Es compon d’una imatge central emmarcada per un requadre, de la santa amb la palma del martiri a la mà dreta i la mà esquerra oberta al cel. Al fons, un vaixell. A l’exterior, a banda i banda, hi ha dos testos de flors formant un requadre. La caixa està emmarcada per una orla tipogràfica decorada de motius geomètrics. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text es disposa en tres columnes separades per una sanefa, que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Lirio en virginal candor / y por el martirio rosa: / dadnos, Amancia, favor, / Virgen y Màrtir Gloriosa.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Del candor inmaculado / os adorno la librea, / que es hermosa presea / del cándido y encarnado: / el traje empeñó al amor / por ser vos su amante Esposa: / dadnos, Amancia, &c.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Violeta en humildad, / azar por la paciència, / girasol en la obediència, / maravilla en santidad; / sois jardin de tanta flor / en virtudes olorosa:/ dadnos, Amancia, &c.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Enarbolando vandera / Anastasia, Virgen pura, / la fortuna os asegura / alistándoos compañera; / imitando su valor / Os coronais victoriosa. / dadnos, Amancia, &c.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El batallon esforzado / De doscientas y setenta/</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>fué, sin padecer tormenta, / en alta mar engolfado: / la nave guió el Señor / a una isla venturosa. / dadnos, Amancia, &c.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Fué Palmaria Isla triunfante / quien, á tan felices almas, / Fértil cosecha de Palmas / de triunfos mies abundantes / labró el sangriento rigor / tanta corona preciosa. / dadnos, Amancia, &c.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Flor de tanta suavidad, / de plantel tan soberano, / cogió el Divino Hortelano / en la flor de vuestra edad; / siendo, aunque cogido en flor. / Fruta á Dios la más sabrosa. / dadnos, Amancia, &c.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En aquel dichoso dia / que Jesús nació en el suelo, / muriendo nació en el Cielo / de Jesús tal Compañía; / fruto fué del Salvador / Victoria tan nuerosa. / dadnos, Amancia, &c.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La pureza yá pregona / </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>de la sangre la limpieza, / mas rubricando noblesa / fué esmalte de la corona / el derramado licor / que os tiñó púrpura hermosa. / dadnos, Amancia, &e.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Por favor particular / vuestras Reliquias venera / esta casa, que se esmera / en su obsequio singular; /es domestico el honor /que por Vos logra dichosa. / dadnos, Amancia, &c.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Por lo mismo que se ignora / vuestra portentosa vida, / amparad agradecida / al devoto que os implora; / pues con afecto y fervor / la publica misteriosa. / dadnos, Amancia, &c.//</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>TORNADA / Pues sois florido esplendor, / flor celeste y luminosa; / Dadnos, Amancia, favor,/ Virgen y Mártir Gloriosa. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>V/.Diffusa est gratia in labiis tuis. // R/. Propterea benedixit te Deus in eternum.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Deus, qui inter coetera potentiae tuae miracula, etiam in sexu fragili, victoriam Martyrii contulisti: / concedí propitius, ut qui Beatae Amantiae Virginis et Martyris tuae, natalitia colimus, per ejus ad te / exemple gradiamur: Per Christum Dominum Nostrum. Amen.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>VICH: Por Pedro Morera Impressor, y Libreror, à la Plaza de la Rosa.</span></span></span></span></span></p>	08006-298	Carrer d'Avall, s/n	<p><span><span><span><span><span>D’aquesta devoció, en sorgiren diverses edicions. Al segle XVIII la primera, que és la que transcrivim de la impremta vigatana de Pere Morera. L’any 1885 a la Tipografia Catòlica de Barcelona se n’estamparen de nou amb la mateixa cobla “Gozos en honor de la gloriosa virgen i màrtir santa Amáncia, cuyo cuerpo se venera en la capilla de la casa de D. Francisco de Pascual de la villa de Areñs de Mar. Su fiesta el 25 de diciembre”. L’any 1892 la impremta Anglada, també de Vic, tornà estampar els “Gozos á la gloriosa virgen y màrtir Santa Amancia, cuyo sagrado cuerpo se venera por indulto pontificio en el oratorio de la casa solariega de don Francisco de Pascual de la villa de Santa maria de Areñs de Mar”. En aquesta tercera edició es fa constar que és la còpia literal de la dels goigs del segle XVIII. L’any 1926 la Tipografia Franciscana de Vic, edità uns goigs dedicats “Gozos a la gloriosa virgen y màrtir Santa Amancia cuyo sagrado cuerpo se venera por induto pontificio en la capilla de saladeuras de Don Ignacio de Fontcuberta de la Parroquia de Santa Eugenia”, que fa referència al darrer emplaçament del cos sant i del qual hi ha molt pocs exemplars.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la capella – oratori privada del casal de Sala-d’Heures, (Santa Eugènia de Berga – Osona) es conserven les restes momificades d’una nena suposadament santa Amància, que anteriorment era venerada a Arenys de Mar. Antoni Pasqual i Lleu (Arenys de Mar, 1643 – Vic, 1704). Fill d’una família benestant d’Arenys de Mar. El seu pare, era mestre d’aixa, casat amb Elisabet March. Vivien al casal familiar del carrer d’Avall. L’Antoni fou destinat a clergue i el 1669 obtingué el doctorat en Dret Canònic al col·legi de Sant Climent de Bolonya on també impartí classes. L’any 1671 ocupa el càrrec de vicari general de Madrid i visitador eclesiàstic de Toledo. Continua fent carrera eclesiàstica, a Roma, Girona i Madrid fins a ser nomenat bisbe de Vic l’any 1864. De la seva estada a Roma obtingué de mans del papa Climent X vàries relíquies: sant Fèlix, sant Candi i santa Clemència i al 1675 les relíquies o cos de santa Amància, extretes del cementiri de Ciríaca de la via Tiburtina de Roma. La lauda sepulcral duia la inscripció “ReCESSIT in pace Amantia qvi vixit ann. X d. xxv.” (va marxar en pau Amància, que visqué deu anys i vint-i-cinc dies). L’autentificació de les restes anava signada per Fra. Joseph Eusanius Aquilani de l’orde de Sant Agustí, fent constar “sacrum corpus sive ossa corporis sanctae Christi martiri Amanticae repertum una cum vase sanguinis (...)”. Des de Roma, Antoni Pasqual la feu arribar al casal familiar del carrer d’Avall d’Arenys de Mar, on fou dipositada en l’oratori privat i on hi restà durant més d’un segle. El seu successor, Miquel de Fontcuberta l’any 1810, potser per por de la guerra del Francès, traslladà les restes a Vic, on hi tenia residència l’hereu de la família i nebot del bisbe Pasqual, Francesc Pasqual i Arnau. L’any 1936 el cos fou profanat.</span></span></span></span></span></p>	41.5787354,2.5499600	462484	4603104		08006	Arenys de Mar	Obert	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93858-02amanciaarenysmar1892.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93858-03amanciaarenysmarmorera.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Social	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV). Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.	98	62	4.4	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:37
93860	Goigs dedicats a Santa Maria del bon viatge	https://patrimonicultural.diba.cat/element/goigs-dedicats-a-santa-maria-del-bon-viatge		XIX-XX	Vigent	<p><span><span><span><span><span>Goig a llaor de Nostra Bona Dona Santa Maria del Bon Viatge que es canten al convent de Pares Caputxins d’Arenys de Mar, en la seva festa, el dia 2 de juliol. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Se la representa surant al mig del mar, envoltada de velers amb l’Infantó nuet a la seva falda. La imatge està emmarcada per una orla de peixos i flanquejada per dos vaixells de vela sostinguts per les antenes d’un llamàntol. L’orla d’emmarcament del goig presenta una certa originalitat. Consisteix, a la part superior i inferior, una sanefa de flors amb un vaixell de vela central. Als costats, la meitat superior de la línia vertical correspon al cel, amb estels, núvols, la lluna, un globus Montgolfier i un avió. Mentre a la inferior s’hi pot veure dibuixos de fauna marina.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El text es disposa en tres columnes sense decoració interior que diu així:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Primera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Nuvolet suau d’un celatge, / estel que neix per lluir: / Oh Mare del Bon Viatge, / ompliu de pau el camí. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Feu el camí de muntanya / amb un sospir en el cor / bo i sentint dins l’entranya / el fill de Déu Creador / que prèn el nostre llinatge / reclòs a dins vostre si: / Oh Mare del Bon Viatge, / ompliu de pau el camí. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Que dolça és la lloança / de la cosina Isabel: / li salta el cor d’esperança / d’assaborir rou de mel / per tot aquell prometatge / que Zacaries oí: / Oh Mare del Bon Viatge, / ompliu de pau el camí. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Quan són les veles donades / i al vent les infla i fa por / aquest saltar les onades, / apaivagueu la maror /</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Segona columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>i reu reposar tot l’onatge, / tota la mar de setí: / Oh Mare del Bon Viatge, / ompliu de pau el camí. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tots els camins van i venen / i com alguns se n’hi van / amb l’esperança que tenen / del seu retorn, qui sap quan, / feu-los trobar avantatge/ en llur anar i venir: / Oh Mare del Bon Viatge, / ompliu de pau el camí. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Haver de fer lluny l’estada / com entristeix, ho sabeu; / una caseta pintada / enlloc es troba ni es veu / com la d’aquest veïnatge / si, poble meu, el mes fi: / Oh Mare del Bon Viatge, / ompliu de pau el camí. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Guariu-nos Vós l’enyorança / que és la dolor d’estimar, / és una pena que cança / i no s’eixuga el plorar /</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Tercera columna:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>I tot el cor perd coratge, / el cos es sent defallir: / Oh Mare del Bon Viatge, / ompliu de pau el camí. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es un camí nostra vida / que tot s’acaba en el cel; / aquesta terra florida / feu que’ns desvetlli l’anhel / de veure lluny l’esclavatge / de cap pecat, al morir: Oh Mare del Bon Viatge, / ompliu de pau el camí. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Posada dins la capella / cara a la mar i al món, / de cara al núvol i estrella, / al carreret i al pont, / oh Verge, us fem l’homenatge / que fa l’alosa al matí: / Oh Mare del Bon Viatge, / ompliu de pau el camí. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Davant la vostra Imatge / hi preguem tots, som aquí: Oh Mare del Bon Viatge, / ompliu de pau el camí. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>V. Benedicta tu in mulieribus. // R. Et benedictus fructus ventris tuí. //</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>OREMUS</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Famulis tuis, quaesumus, domini coelestis, gratiae munus impertire: ut quibus beatae Virginis partus exslitit salutis exordium; visitationis eius votiva solemnitas pacis tribuat incrementun. Per dominum Nostrum...</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>A la part inferior de la Caixa, hi ha la partitura amb la lletra manuscrita i signada pel Rvnd. Joan Baptista Casanova.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El goig forma parat de la Col·lecció de Fra Silveri de Mataró. O.f.m. Cap.</span></span></span></span></span></p>	08006-300	Carrer de Santa Maria, núm. 7	<p><span><span><span><span><span>Existeix una versió de 1949, de luxe publicada en el Primer llibre de goigs amb un gravat d’E.C. Ricart. I la versió de l’any 2018 impresa a la Impremta Castells, de Castellar del Vallès, editada pels Amics dels Goigs (carrer del Comte Borrell, 307. 2n de Barcelona). Es va fer un tiratge de 650 exemplars en paper Conqueror amb motiu dels 400 anys de presència caputxina a Arenys de Mar “Aquest any de 20148 s’han complert quatre segles des que els framenors caputxins s’establiren a la Vila el dia 7 de febrer de 1618”. El que descrivim és el número 267 (Dipòsit Legal: B-24908 – 2018).</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La lletra és la mateixa però la caixa és moderna, amb una orla geomètrica molt fina i al centre del quadre, la imatge de Nostra Dona Santa Maria del Bon Viatge a l’interior d’una mena de capelleta o fornícula dibuixada per Francesc d’Assís Beneseit. Al darrera del goig hi ha la imatge en color del pòrtic del Convent i un escrit de Fra Valentí Serra de Manresa, arxiver dels caputxins, que transcrivim a continuació:</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>“Els framenors caputxins s’establiren a la Vila d’Arenys de Mar el dia 7 de febrer de 1618. Després d’un sojorn provisional a la capella de la Pietat els frares bastiren, en diverses etapes de construcció i reconstrucció, un convent a l’indret conegut com “la Plana del Paradís” que dedicaren a la Mare de Déu del Camí, o “del Bon Viatge”; una advocació que era molt popular entre els arenyencs que treballaven en els oficis del mar, especialment en la navegació i la pesca.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La festa de la Mare de Déu del “Bon Viatge” s’esqueia el dia 2 de juliol, coincidint amb la festa litúrgica de la Visitació, el mateix dia en què els frares caputxins, amb data 2 de juliol de 1620, “feren camí” i es traslladaren del turó de la Pietat al nou convent de la Plana. Tanmateix, durant alguns anys de la primera meitat del segle XVII, la festa s’havia celebrat el dia 29 d’agost. L’any 1653, però, fou fixada definitivament en el dia 2 de juliol. Actualment, amb la reforma litúrgica del Concili Vaticà II, la celebració de la festa titular de l’església del convent d’Arenys de Mar – que l’any 1879, ran de la restauració fou dedicat a la Visitació, talment el millor coronament del mes de maig, “mes de Maria”, quan l’Església fa memòria litúrgica d’aquell feliç i “bon viatge” que Maria Santíssima efectuà immediatament després de l’Anunciació per tal de visitar a la seva cosina Elisabet i maldar per ajudar-la en els preparatius de la naixença de Joan Baptista, el Precursor del Messies.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La il·lustració de la present edició dels goigs de “L’any caputxí” és un dibuix efectuat a la ploma per Francesc d’Assís Beneseit, membre del terç orde franciscà, un autor de traç ferm que ja havia il·lustrat alguna edició de goigs preparada pel caputxí Andreu de Palma de Mallorca i que, inicialment, havia previst a guisa d’il·lustració per a la lletra d’uns goigs que l’any 1941 escriví el P. Andreu, en llengua castellana, però que no s’arribaren a estampar. En tot cas, ara la recuperem gojosament per tal d’embellir la present edició commemorativa dels 400 anys de l’arribada dels franciscans caputxins a la Vila d’arenys de Mar car expressa, molt bé, la popular i antiga devoció marina compartida pels arenyencs i els caputxins a la Mare de Déu del Bon Viatge.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Cal assenyalar que en el ja llunyà 1946 la lletra d’aquests goigs ara novament reeditats – que escriví el caputxí Hilari d’Arenys de Mar i que musicà Mn. Joan Baptista Casanova -, foren editats a cura fra Silveri de Mataró amb una bella ornamentació de Lluís Saumell estampada en els obradors de la impremta Corominas de Solsona. Posteriorment, en el 1949 el P. Hilari en féu una nova edició de luxe que publicà dins el Primer llibre de goigs, amb un preciós gravat d’E.C. Ricart.”.</span></span></span></span></span></p>	41.5837994,2.5490320	462409	4603666		08006	Arenys de Mar	Obert	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93860-02bonviatgearenysmar2018adg3267.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immaterial	Música i dansa	Pública	Religiós/Cultural	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Lletra de Rvnd. P. Hilari d’Arenys de Mar. Música de Rvnd. Joan Bta. Casanova. Exornament de Lluís Saumell. Impremta Corominas (Solsona). Autor del dibuix de la versió de 2018: Francesc d’Assís Beneseit.	Els goigs són cançons populars o poesies de caire religiós, adreçades als sants, les santes, la Mare de Déu o Crist. Tradicionalment es canten en les festivitats religioses. Acostumen a tenir dues parts: a la primera s'explica la vida, miracles i martiri del sant; mentre que a la segona se li fan peticions de protecció per a la comunitat.La tradició dels goigs té els seus orígens en la representació dels misteris medievals. La primera vegada que es troba documentada la paraula goigs és a la Crònica de Ramon Muntaner (1325-1328), on consta que ja se'n cantaven, i el primer text conegut de goigs són els Goigs de Nostra Dona, conservats al manuscrit del Llibre vermell de Montserrat (de final del segle XIV).Els gremis i confraries, especialment la del Roser, popularitzen els goigs dels seus patrons respectius. Malgrat tot, els goigs tal i com els coneixem i que es canten actualment, cal situar-la a partir de la determinació del Concili de Trento (1545-1563), per potenciar la pietat popular a través d'aquest tipus de manifestacions litúrgiques. El gran moment de creació dels goigs fou el segle XVII, quan totes les esglésies parroquials, així com les capelles i capelletes més petites foren dotades d'aquestes manifestacions. Es desconeix el creador de la lletra i la música dels goigs, però quasi bé tots foren editats per impremta durant les primeres dècades del segle XX, i les músiques foren recompostes i arranjades també durant aquest període.	98	62	4.4	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:37
93861	Refugi del geriàtric	https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-del-geriatric	<p>AA.VV (2019). <em>Enemics a la vista. La defensa de la costa del Maresme (1936-1939)</em>. Arenys de Mar: Ajuntament d'Arenys de Mar.</p> <p>GRUP DE BÚNQUERS (2011). El refugi del geriàtric. Un refugi antiaeri de la Guerra civil a Arenys de Mar; dins <em>XXVIII Sessió d'Estudis Mataronins.</em> Mataró: Museu arxiu de Santa Maria. </p> <p>GRUP DE BÚNQUERS (2019). <em>Sota les bombes. Escenaris de la Guerra Civil (1936-1939) a Arenys de Mar</em>. Arenys de Mar: Ajuntament d'Arenys de Mar.</p>	XX	En conjunt, l’estat de conservació és bo, malgrat els efectes del pas del temps, de la humitat i del salnitre.	<p><span><span>Refugi antiaeri construït durant la Guerra Civil espanyola per a protecció de la població dels bombardeigs de l’exèrcit colpista. Comunica l’actual geriàtric municipal d’Arenys de Mar amb l’edifici Xifré.</span></span></p> <p><span><span>Documentat pel Grup de búnquers d’Arenys (2011) on ens expliquen que l’edifici del geriàtric municipal fou edificat durant la segona meitat del segle XIX; per tal d’instal·lar-hi una escola pública. Però, a finals de segle es destinà a hospital, regentat per les Germanes de Sant Josep. Des de l’any 1958, té la categoria de geriàtric municipal. Durant la Guerra Civil, com va passar amb les monges de l’Asil Torrent dels Pobres Desemparats, les germanes del geriàtric pogueren quedar-se al poble i seguiren amb els seus serveis, però amb la condició que anessin vestides de seglar.</span></span></p> <p><span><span>El Refugi consta d’una galeria excavada al sauló natural d’1,20 metres d’amplada per 2,25 d’alçada. Compta amb una cinquantena de metres de llargària, amb una part recta (40,44 m) que fa una corba d’uns 90° per anar a buscar l’altra sortida amb un altre petit tram recte (4,03 m). Aquest passadís es troba protegit per parets d’obra i, al mateix temps, cobert amb una volta catalana feta de maons amb arrebossat lliscant de morter. El terra és una solera de paviment en massa que té unes petites canalitzacions a cada costat, amb una funció de drenatge per evitar l’acumulació d’aigua. </span></span></p> <p><span><span>El desnivell entre el geriàtric i l’edifici Xifré es va solucionar amb la realització de tres trams d’escales. Davant el primer tram, es van fer unes prestatgeries excavades al sauló (2 x 1,25 x 0,51 m). A l’entrada, a la paret, es conserva una barra de ferro.</span></span></p> <p><span><span>L’enllumenat del refugi era elèctric, per mitjà d’una sèrie de bombetes situades al sostre. Els interruptors estaven al principi del corredor i a l’alçada del primer tram d’escales. També han quedat restes d’un altra línia elèctrica a l’alçada de la part superior, que devia haver estat provisional mentre s’obria tot aquest passadís. La ventilació interior es feia pel corrent natural d’aire entre les dues entrades.</span></span></p>	08006-301	Carrer de Sant Narcís, núm. 29	<p>Segons el tríptic editat per l'Ajuntament (2019) hi havia uns 60 refugis a Arenys de Mar. La majoria en el nucli urbà, però també en la resta del terme municipal. N'hi havia de tres tipus: privats, veïnals i de protecció municipal. La majoria tenien doble accés, per evitar quedar soterrats en cas de esfondrament parcial. Amb la creació de la Junta de Defensa Passiva s'organitza tota activitat relacionada amb la defensa, es proporciona material, mà d'obra, assessorament i seguiment tècnic.</p> <p><span><span>Un projecte de recerca i recuperació dels refugis antiaeris d’Arenys de Mar, realitzat pel Grup de Búnquers d’Arenys, n’ha permès documentar una cinquantena. La majoria d’àmbit privat, però alguns comunitaris i/o públics, com el cas que ens ocupa.</span></span></p> <p><span><span><span>Entre els documents resultants s’ha elaborat un plànol d’Arenys amb la senyalització de totes les estructures localitzades fins al moment. Després de documentar-los i fotografiar-los, s’ha passat a traçar-ne la planta dels més importants. A més, el Grup Búnquers Arenys ha elaborat un projecte de recuperació d’algunes d’aquestes estructures antiaèries amb la intenció de donar-los a conèixer al gran públic. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Els refugis antiaeris d’Arenys de Mar, dispersos arreu de tot el territori municipal, responen a dues tipologies constructives: de trinxera o de galeria. Malauradament, els de trinxera han desaparegut, ja que es tractava d’una simple rasa oberta sobre el terreny que va acabant sent tapada, moltes vegades pel fet d’alguna construcció. Sabem, però, on van ser oberts i qui els va fer.</span></span></span></p>	41.5832617,2.5467132	462216	4603607	1937	08006	Arenys de Mar	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93861-02p1570603.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93861-03p1570598.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93861-04p1570601.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93861-0523112010320.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93861-0623112010313.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Sense ús	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		El Grup Búnquers Arenys (2011) va documentar algunes inscripcions trobades a les parets del refugi que ha publicat i classificat en tres tipologies:Alfabètiques: La frase més freqüent és Viva el Refugio, repetida cinc vegades, amb una clara al·lusió de gratitud davant la seguretat del lloc. La paraula Arenys també hi és present. I la frase més llarga trobada no és llegible en la seva totalitat: aquí han estado los camaradas Fidel Viada? (...)Numèriques: S’han trobat números de forma aïllada. En aquest apartat destacaríem la inscripció de dues dates que fan referència a bombardeigs que van afectar Arenys (25-1-1938 i 6-1-1939). A més, cal destacar el dibuix d’un cub amb números al seu interior, la qual cosa ens fa pensar en un exercici matemàtic o un joc.Dibuixos: La presència d’un planell d’una estructura allargada que podria ser el propi refugi és present en quatre dibuixos. Tres són el simple dibuix, mentre que un quart marca el nord i una sèrie de creus que senyalen alguns punts del refugi. Altres dibuixos són una lluna i una cara arrodonida amb un traç molt infantil. Voldríem destacar el dibuix d’un carro de combat, molt possiblement del tipus T-26 de fabricació russa.Les paraules apareixen escrites en castellà, ja que la majoria de gent del Xifré eren refugiats provinents d’altres punts de la península. Aquests mots es troben situats a mitja alçada o a la part baixa del mur. L’espai comprès entre les prestatgeries i l’últim tram d’escales concentra totes les inscripcions.	98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:37
93862	Refugi del Camp de futbol	https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-del-camp-de-futbol	<p><span><span><span><span><span>AA.VV (2019). <em>Enemics a la vista. La defensa de la costa del Maresme (1936-1939)</em>. Arenys de Mar: Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRUP DE BÚNQUERS (2011). El refugi del geriàtric. Un refugi antiaeri de la Guerra civil a Arenys de Mar; dins <em>XXVIII Sessió d'Estudis Mataronins.</em> Mataró: Museu arxiu de Santa Maria. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRUP DE BÚNQUERS (2019). <em>Sota les bombes. Escenaris de la Guerra Civil (1936-1939) a Arenys de Mar</em>. Arenys de Mar: Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></p>	XX	Hi ha algun despreniment de la volta.	<p>Refugi antiaeri construït durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) per a la protecció de la població dels bombardejos de l'aviació feixista procedent de Mallorca. La construcció d'aquest refugi, en forma de galeria, la van dur a terme els veïns del carrer de Sant Rafael i del Rial de Sa Clavella, amb la corresponent supervisió municipal. Estava pensat pels veïns d'aquests carrers però si algú d'un altre carrer s'hi volia refugiar, havia de pagar un import.</p>	08006-302	Rial de Sa Clavella, núm. 113	<p><span><span><span><span><span>Segons el tríptic editat per l'Ajuntament (2019) hi havia uns 60 refugis a Arenys de Mar. La majoria en el nucli urbà, però també en la resta del terme municipal. N'hi havia de tres tipus: privats, veïnals i de protecció municipal. La majoria tenien doble accés, per evitar quedar soterrats en cas de esfondrament parcial. Amb la creació de la Junta de Defensa Passiva s'organitza tota activitat relacionada amb la defensa, es proporciona material, mà d'obra, assessorament i seguiment tècnic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un projecte de recerca i recuperació dels refugis antiaeris d’Arenys de Mar, realitzat pel Grup de Búnquers d’Arenys, n’ha permès documentar una cinquantena. La majoria d’àmbit privat, però alguns comunitaris i/o públics, com el cas que ens ocupa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre els documents resultants s’ha elaborat un plànol d’Arenys amb la senyalització de totes les estructures localitzades fins al moment. Després de documentar-los i fotografiar-los, s’ha passat a traçar-ne la planta dels més importants. A més, el Grup Búnquers Arenys ha elaborat un projecte de recuperació d’algunes d’aquestes estructures antiaèries amb la intenció de donar-los a conèixer al gran públic. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els refugis antiaeris d’Arenys de Mar, dispersos arreu de tot el territori municipal, responen a dues tipologies constructives: de trinxera o de galeria. Malauradament, els de trinxera han desaparegut, ja que es tractava d’una simple rasa oberta sobre el terreny que va acabant sent tapada, moltes vegades pel fet d’alguna construcció. Sabem, però, on van ser oberts i qui els va fer.</span></span></span></span></span></p>	41.5820700,2.5443032	462014	4603476	1937	08006	Arenys de Mar	Restringit	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93862-02dsc1208.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93862-03img0042.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93862-04p1570604.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93862-05p1570606.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93862-06p1570609.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Sense ús	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Algunes persones hi feien vida i només sortien per anar a treballar o a buscar aliments.	98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:37
93863	Refugi del mercat	https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-del-mercat	<p><span><span><span><span><span>AA.VV (2019). <em>Enemics a la vista. La defensa de la costa del Maresme (1936-1939)</em>. Arenys de Mar: Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRUP DE BÚNQUERS (2011). El refugi del geriàtric. Un refugi antiaeri de la Guerra civil a Arenys de Mar; dins <em>XXVIII Sessió d'Estudis Mataronins.</em> Mataró: Museu arxiu de Santa Maria. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRUP DE BÚNQUERS (2019). <em>Sota les bombes. Escenaris de la Guerra Civil (1936-1939) a Arenys de Mar</em>. Arenys de Mar: Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p>Refugi antiaeri construït durant la Guerra Civil espanyola (1936-1929) per a la protecció dels paradistes del mercat dels bombardejos de l'aviació feixista. Està excavat en el sauló, al vessant de ponent del Turó, oferint una major protecció. Per aquest motiu són les dues parades del fons del mercat per on s'hi accedia. Actualment, s'ha aixecat una separació entre les dues parades, però estava connectat.</p>	08006-303	Riera del Bisbe Pol, núm. 80	<p><span><span><span><span><span>Segons el tríptic editat per l'Ajuntament (2019) hi havia uns 60 refugis a Arenys de Mar. La majoria en el nucli urbà, però també en la resta del terme municipal. N'hi havia de tres tipus: privats, veïnals i de protecció municipal. La majoria tenien doble accés, per evitar quedar soterrats en cas de esfondrament parcial. Amb la creació de la Junta de Defensa Passiva s'organitza tota activitat relacionada amb la defensa, es proporciona material, mà d'obra, assessorament i seguiment tècnic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un projecte de recerca i recuperació dels refugis antiaeris d’Arenys de Mar, realitzat pel Grup de Búnquers d’Arenys, n’ha permès documentar una cinquantena. La majoria d’àmbit privat, però alguns comunitaris i/o públics, com el cas que ens ocupa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre els documents resultants s’ha elaborat un plànol d’Arenys amb la senyalització de totes les estructures localitzades fins al moment. Després de documentar-los i fotografiar-los, s’ha passat a traçar-ne la planta dels més importants. A més, el Grup Búnquers Arenys ha elaborat un projecte de recuperació d’algunes d’aquestes estructures antiaèries amb la intenció de donar-los a conèixer al gran públic. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els refugis antiaeris d’Arenys de Mar, dispersos arreu de tot el territori municipal, responen a dues tipologies constructives: de trinxera o de galeria. Malauradament, els de trinxera han desaparegut, ja que es tractava d’una simple rasa oberta sobre el terreny que va acabant sent tapada, moltes vegades pel fet d’alguna construcció. Sabem, però, on van ser oberts i qui els va fer.</span></span></span></span></span></p>	41.5814280,2.5506131	462540	4603402	1937	08006	Arenys de Mar	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93863-02p1570661.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93863-03p1570658.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93863-04p1570660.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93863-05p1570659.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Sense ús	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:37
93864	Refugi del Convent dels Caputxins	https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-del-convent-dels-caputxins	<p><span><span><span><span><span>AA.VV (2019). <em>Enemics a la vista. La defensa de la costa del Maresme (1936-1939)</em>. Arenys de Mar: Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRUP DE BÚNQUERS (2011). El refugi del geriàtric. Un refugi antiaeri de la Guerra civil a Arenys de Mar; dins <em>XXVIII Sessió d'Estudis Mataronins.</em> Mataró: Museu arxiu de Santa Maria. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRUP DE BÚNQUERS (2019). <em>Sota les bombes. Escenaris de la Guerra Civil (1936-1939) a Arenys de Mar</em>. Arenys de Mar: Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></p>	XX		<p>Refugi antiaeri construït durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) per protegir la població dels bombardejos de l'aviació del bàndol feixista. Està excavat en galeria en el sauló, amb volta i parets laterals de maó aixecada als costats. S'endinsa en direcció llevant pel subsòl del Turó.</p>	08006-304	Carrer de Santa Maria, 7	<p><span><span><span><span><span>Segons el tríptic editat per l'Ajuntament (2019) hi havia uns 60 refugis a Arenys de Mar. La majoria en el nucli urbà, però també en la resta del terme municipal. N'hi havia de tres tipus: privats, veïnals i de protecció municipal. La majoria tenien doble accés, per evitar quedar soterrats en cas de esfondrament parcial. Amb la creació de la Junta de Defensa Passiva s'organitza tota activitat relacionada amb la defensa, es proporciona material, mà d'obra, assessorament i seguiment tècnic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un projecte de recerca i recuperació dels refugis antiaeris d’Arenys de Mar, realitzat pel Grup de Búnquers d’Arenys, n’ha permès documentar una cinquantena. La majoria d’àmbit privat, però alguns comunitaris i/o públics, com el cas que ens ocupa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre els documents resultants s’ha elaborat un plànol d’Arenys amb la senyalització de totes les estructures localitzades fins al moment. Després de documentar-los i fotografiar-los, s’ha passat a traçar-ne la planta dels més importants. A més, el Grup Búnquers Arenys ha elaborat un projecte de recuperació d’algunes d’aquestes estructures antiaèries amb la intenció de donar-los a conèixer al gran públic. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els refugis antiaeris d’Arenys de Mar, dispersos arreu de tot el territori municipal, responen a dues tipologies constructives: de trinxera o de galeria. Malauradament, els de trinxera han desaparegut, ja que es tractava d’una simple rasa oberta sobre el terreny que va acabant sent tapada, moltes vegades pel fet d’alguna construcció. Sabem, però, on van ser oberts i qui els va fer.</span></span></span></span></span></p>	41.5840462,2.5489971	462407	4603694	1937	08006	Arenys de Mar	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93864-02dsc1169.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93864-03dsc1168.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Dos dies després de l'inici del cop d'estat, el convent dels Caputxins fou cremat per revolucionaris vinguts de Barcelona i Mataró. El 28 de juliol, el rector, un vicari i un frare caputxí foren assassinats al camí de Can Jalpí.	98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:37
93865	Refugi del Molí de Mar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/refugi-del-moli-de-mar	<p><span><span><span><span><span>AA.VV (2019). <em>Enemics a la vista. La defensa de la costa del Maresme (1936-1939)</em>. Arenys de Mar: Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRUP DE BÚNQUERS (2011). El refugi del geriàtric. Un refugi antiaeri de la Guerra civil a Arenys de Mar; dins <em>XXVIII Sessió d'Estudis Mataronins.</em> Mataró: Museu arxiu de Santa Maria. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>GRUP DE BÚNQUERS (2019). <em>Sota les bombes. Escenaris de la Guerra Civil (1936-1939) a Arenys de Mar</em>. Arenys de Mar: Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></span></span></p>	XX	Amenaça esfondrament i ha estat tapiat per bombers i mossos d'esquadra per evitar accidents.	<p>Refugi construït durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939) per defensar la població civil dels atacs de l'aviació feixista. No s'hi ha pogut accedir perquè es troba clausurat per perill d'esfondrament.</p>	08006-305	Plaça del Molí de mar	<p><span><span><span><span><span>Segons el tríptic editat per l'Ajuntament (2019) hi havia uns 60 refugis a Arenys de Mar. La majoria en el nucli urbà, però també en la resta del terme municipal. N'hi havia de tres tipus: privats, veïnals i de protecció municipal. La majoria tenien doble accés, per evitar quedar soterrats en cas de esfondrament parcial. Amb la creació de la Junta de Defensa Passiva s'organitza tota activitat relacionada amb la defensa, es proporciona material, mà d'obra, assessorament i seguiment tècnic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Un projecte de recerca i recuperació dels refugis antiaeris d’Arenys de Mar, realitzat pel Grup de Búnquers d’Arenys, n’ha permès documentar una cinquantena. La majoria d’àmbit privat, però alguns comunitaris i/o públics, com el cas que ens ocupa.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Entre els documents resultants s’ha elaborat un plànol d’Arenys amb la senyalització de totes les estructures localitzades fins al moment. Després de documentar-los i fotografiar-los, s’ha passat a traçar-ne la planta dels més importants. A més, el Grup Búnquers Arenys ha elaborat un projecte de recuperació d’algunes d’aquestes estructures antiaèries amb la intenció de donar-los a conèixer al gran públic. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Els refugis antiaeris d’Arenys de Mar, dispersos arreu de tot el territori municipal, responen a dues tipologies constructives: de trinxera o de galeria. Malauradament, els de trinxera han desaparegut, ja que es tractava d’una simple rasa oberta sobre el terreny que va acabant sent tapada, moltes vegades pel fet d’alguna construcció. Sabem, però, on van ser oberts i qui els va fer.</span></span></span></span></span></p>	41.5774333,2.5474012	462270	4602959	1937	08006	Arenys de Mar	Sense accés	Dolent	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93865-02.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93865-03.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Edifici	Pública	Sense ús	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	45	1.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:37
93879	Alambí de la destil·leria Calisay	https://patrimonicultural.diba.cat/element/alambi-de-la-destilleria-calisay	<p>CELDRAN, Joan; ESPRIU, Agustí i LACUESTA, Raquel (2013 ).<em> Gran licor Calisay. Memòria del bon gust (1895-1995)</em>. Barcelona. Angle editorial.</p> <p>LACUESTA, Raquel (2013). La fàbrica Calisay. Els edificis de les Destil·leries Mollfulleda; a CELDRAN, Joan; ESPRIU, Agustí i LACUESTA, Raquel.<em> Gran licor Calisay. Memòria del bon gust (1895-1995)</em>. Barcelona. Angle editorial, pp. 208-241.</p>	XX		<p>Alambí de coure, amb el seu suport de ferro, procedent de la destil·leria Calisay ubicat en la rotonda pròxima a la destil·leria a modus ornamental.</p> <p>Els alambins de laboratori solen ser de vidre, però els utilitzats per a destil·lar begudes alcohòliques, com aquest cas, es fabriquen normalment de coure, perquè aquest material no proporciona sabor a l'alcohol, resisteix els àcids i condueix bé la calor.</p>	08006-306	Rotonda de la Riera del Pare Fita	<p>La història del Calisay no comença a Arenys, sinó a Malgrat de Mar, quan, l'any 1895, Pau Rimbau i Vidal, Lluís Canony i Rigalt i Manuel Martí i Cardona, constitueixen una societat col·lectiva per dedicar-se a l'elaboració i venda de licors. Aconsegueixen aquell mateix any, per part del Ministeri d'Indústria, el reconeixement de la patent d'invenció del nou destil·lat, fet a base d'herbes aromàtiques i remeieres. Però l'estiu de 1896, un dels socis queda fora i els dos que queden, Pau Rimbau i Manuel Martí, creen una nova societat 'Rimbau y Martí'.</p> <p>Aquesta segona societat encara duraria menys, perquè el 24 d'abril de 1897 es produeix la compravenda segons la qual per un import de 3.100 pessetes passa a mans de Magí Mollfulleda, comerciant d'Arbúcies establert a Arenys de Mar. Es traspassa el certificat de propietat de les marques Calisay, Ferroquina i la de l'anís La Criolla, juntament amb els motlles per a la fabricació de les ampolles i moltes pedres litogràfiques per a la impressió de les etiquetes, tots els llibres de registre i comptabilitat i dues caixes amb els anuncis usats fins el moment.</p> <p>Aviat, però, Manuel Martí se'n penedeix i idea un nou licor que vendrà com 'Exquisito licor Martí a base de Quina Calisaya' i simula, l'any 1901, un contracte de compravenda amb el seu fill Eusebi Martí i Casas. Aquest fet, comportarà un litigi als tribunals amb Magí Mollfulleda, comprador de la patent, que durarà fins el 23 de març de 1905, quan la Dirección General de Agricultura, Industria y Comercio desestima un recurs presentat per Eusebi Martí (CELDRAN, Joan; ESPRIU, Agustí i LACUESTA, Raquel; 2013 ).</p> <p>L'èxit i la internacionalització del Calisay es produeix, precisament, amb Magí Mollfulleda, que, com hem dit, és natural d'una antiga família d'Arbúcies. Però l'any 1873 s'instal·la a Puerto Rico i es dedica al comerç del cafè, cacau, tabac, canya de sucre, cotó i cuirs treballats. L'any 1879, amb 26 anys d'edat, torna a Arbúcies. El 1885 es casa i s'instal·la a Arenys de Mar. L'any 1911 es trasllada a la casa dels números 87 i 89 de la riera. L'any 1910 comença la fabricació al que era l'antic molí de dalt, que havia comprat dos anys abans. Però l'any 1913 mor, amb 59 anys, d'accident a Barcelona. Abans, però, la visita del rei Alfons XIII a la vila, el 21 de novembre de 1908, converteix l'empresa en proveïdora de la casa Reial espanyola.</p> <p>La seva esposa, Maria de Congost, i els seus dos fills, Joan i Santiago, administren la destil·leria des del 24 de gener de 1914. Dos anys més tard, compren una seu a Barcelona que els permet ampliar el catàleg amb nous productes, dels que en destaca l'Skaueb Kummel. Però durarà ben poc, perquè a l'any següent es concentra la fabricació a la seu del molí de dalt. On en quatre anys, quintuplicaran la producció. L'any 1933 es constitueix la Sociedad Anónima Destilerias Mollfulleda, amb un capital social de dos milions de pessetes.</p> <p>Entre els anys 1924 i 1930, Joan Mollfulleda és l'alcalde d'Arenys. Durant aquest període s'incentiven els projectes del port i del mercat. Però la Guerra Civil espanyola representa un moment de crisi, a nivell social, però sobretot econòmic per l'encariment dels productes i la impossibilitat d'usar substitutius sense alterar-ne els resultats. Aquesta crisi s'allargarà uns anys després de finalitzar el conflicte, per motius externs obvis.</p> <p>Santiago mor l'any 1940 i l'any 1947 mor Joan, als 58 anys d'edat. Aquest fet precipita la successió a Joaquim Mollfulleda Borrell, casat amb Maria Teresa Julià. S'obre una etapa exitosa a nivell estatal, però també internacional. Joaquim, a més, és conegut per les seves dues grans aficions: la fotografia i la minerologia. D'aquesta darrera, el municipi en conserva el seu llegat en forma de col·lecció.</p> <p>Als anys 50 del segle XX s'ha remuntat el negoci i ha superat les dificultats sorgides amb motiu de la Guerra Civil i la postguerra. Però a partir de 1966 s'inicia una greu crisi que motivarà la venda l'any 1981, al grup RUMASA, propietat de José Maria Ruiz Mateos. L'any 1983, el govern socialista l'expropia per interès general i com no aconsegueix un únic comprador en subhasta per tot el grup, es ven les empreses individualment. Bodegas Pedro Rovira, SA compra Calisay per cent milions de pessetes. L'any 1992, fa suspensió de pagaments i es trasllada a Móra la Nova. El 30 de gener de 1995 es tanca la factoria d'Arenys.</p> <p>L'Ajuntament fa una permuta de la fàbrica amb Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona pel solar del Forn de vidre i compra els alambins en subhasta pública.</p> <p>L'any 1998 s'aproven els nous usos de l'equipament i la remodelació va a càrrec de Massimo Cova i Jordi Gras.</p>	41.5833992,2.5476278	462292	4603622		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93879-02p1560327.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93879-03p1560328.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Objecte	Pública	Ornamental	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		L'alambí és l'aparell utilitzat per a destil·lar líquids mitjançant un procés d'evaporació per escalfament i posterior condensació per refredament. Trobem les primeres descripcions de l'alambí al segle IX en el 'Llibre dels secrets' d'Ar-Razí. Era utilitzat per a produir perfums, medicines i alcohol procedent de fruites fermentades.És una eina de destil·lació simple que està constituïda per una caldera o retorta, on s'escalfa la barreja. Els vapors emesos ascendeixen per la part superior i es refreden en un serpentí situat en un recipient refrigerat per aigua. El líquid resultant s'arreplega en el dipòsit final.Quan es destil·len líquids procedents de la fermentació alcohòlica de fruites, com l'alcohol bull a una temperatura (80°C), inferior a la de l'aigua, els vapors que primer es formen són els d'aquell, encara que barrejats amb una menuda proporció d'aigua, i s'aconsegueix destil·lar una substància amb major grau alcohòlic que l'original.	98	52	2.2	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:37
93880	Banyera del balneari Lloveras	https://patrimonicultural.diba.cat/element/banyera-del-balneari-lloveras	<p>LLODRÀ NOGUERAS, Joan Miquel (2021) La peça del mes: El balneari Lloveras (1900-1982). L'estiueig a Arenys de Mar. Museu d'Arenys de Mar, juliol de 2021.</p>	XX	La banyera es troba en bon estat de conservació tot i que fa de test a un llimoner. La seva ubicació no és la millor per preservar-ne la seva conservació.	<p>Banyera de marbre de 195 x 75 x 60 cm que servia per fer banys d'aigua de mar en el balneari Lloveras, actualment desaparegut. </p>	08006-307	Riera del Pare Fita, núm. 31	<p>El Balneari Lloveras d'Arenys de Mar conegut popularment com <em>El Sardinero</em> va ser un balneari d'aigües de mar fundat l'any 1900. En els anys que va estar actiu va ser un dels centres socials de la colònia d'estiuejants d'Arenys de Mar. Als anys 50 del segle XX va abandonar les seves activitats i va tenir diversos usos fins que va ser derruït l'any 1982. </p>	41.5823805,2.5476252	462292	4603509	1900	08006	Arenys de Mar	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93880-02dsc1161.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93880-03dsc1162.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Objecte	Pública	Sense ús	Inexistent	2023-11-08 00:00:00				98	52	2.2	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:37
93881	Crist del Mont Calvari	https://patrimonicultural.diba.cat/element/crist-del-mont-calvari	<p><span><span><span>ESPRIU MALAGELADA, Agustí; PONS i RECOLONS, Maria Assumpció de; NOGUERAS i BARÓ, Núria (1983). <em>Aproximació històrica al mite de Sinera.</em> Editorial Curial. Barcelona.</span></span></span></p>	XVII		<p>Talla d'un Crist agònic a la creu que procedeix de l'ermita del Mont Calvari, al port d'Arenys de Mar. <span><span><span>Es tracta d’una talla del segle XVII. El retaule que l’emmarca és barroc (segle XVI) obra de Salvador Nogueras.</span></span></span></p>	08006-308	Carrer de l'Església, núm. 24		41.5806465,2.5493753	462437	4603316		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93881-02p1570700.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93881-03p1570701.jpg	Física	Modern	Patrimoni moble	Objecte	Pública	Religiós	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			94	52	2.2	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:37
93882	Fita de terme	https://patrimonicultural.diba.cat/element/fita-de-terme-9		XVIII		<p>Fita de terme del segle XVIII de pedra granítica i forma de prisma rectangular. Té dues cares paral·leles iguals de més amplada que les dues laterals. Està situada al costat de la Riera a tocar amb el terme municipal d'Arenys de Munt, per sota la C-32. En dues de les seves cares, les més amples, s'hi pot llegir la inscripció 'AREN/YS DE MAR/ 1737'.</p> <p>Està posada en una base quadrada delimitada per un marc metàl·lic i pedruscall.</p>	08006-309			41.5897417,2.5435308	461954	4604328	1737	08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93882-02p1560365.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93882-03p1560358.jpg	Inexistent	Modern	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			94	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:37
93883	Mausoleu Xifré	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mausoleu-xifre	<p>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</p> <p>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</p> <p>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</p> <p>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</p>	XIX		<p>Panteó amb les restes del fundador de l'Hospital Xifré, Josep Xifré i Casas, obra de l'escultor francès Charles Alphonse Gumery, per encàrrec del fill, Josep Xifré Downing. Està tot fet de marbre, és de tipus arcosoli pla, integrat a la paret. La figura central és la representació del difunt Xifré, jacent, damunt un sarcòfag, emmarcat per dues figures femenines. La figura jacent porta un vestit amb un hàbit llarg que li cobreix fins els peus i que penja simètricament sobre els costats del sarcòfag. Jeu amb les mans creuades sobre el pit i recolza el cap sobre un coixí.</p> <p>A la dreta de la tomba, trobem una de les figures de dona, que emmarca el sarcòfag. Porta la inscripció en llatí 'PERSEVERANTIA' a la part frontal del pedestal, significat de l'estàtua. A l'altre costat es troba l'altra figura femenina amb un nen amb el cap recolzat a la falda. Als seus peus, es pot llegir la inscripció en llatí 'BENEFICIENTIA' a la qual representa el conjunt.</p> <p>Presideix l'obra, l'escut de família en baix relleu, amb dos àngels laterals i un epitafi que diu: 'JOSEPHO XIFREY CASAS QUI DOMUM HANC AEGRIS CURANDIS AERE SUO FUNDAVIT' que vol dir Josep Xifré i Casas, qui del seu patrimoni fundà aquesta casa per la cura de malalts.</p> <p>El sarcòfag se situa damunt una base on es pot llegir en el frontal la data de la seva mort (7 d'agost de 1856): 'OBIIT ANNO DOM MDCCCLVI SEPTIMA DIE AUG'</p>	08006-310	Carrer d'Auterive, s/n	<p>L´Hospital Xifré fou construït entre 1844 i 1848 per Francesc Vila i Josep Boixareu, seguint les indicacions del propi Josep Xifré, promotor de l'obra, amb la voluntat de fer un hospital seguint els corrents higienistes de l'època, amb aigua corrent, ventilació a les habitacions i envoltat per horts (per assegurar l'abastiment de fruites i hortalisses) i jardins. </p> <p>Josep Xifré i Casas, nascut a Arenys de Mar el 1777, va marxar amb 21 anys amb destinació a Cuba on va desenvolupar diversos oficis i negocis, fins que fixa la seva residència a Nova York, l'any 1823, on va crear diverses empreses i institucions bancàries de manera que va reunir una fortuna considerable. Al marge de finançar algunes construccions de tipus cultural, com un teatre per a Arenys, Xifré, ben aviat, emprengué una tasca de potenciació arquitectònica de la qual n'és resultat el que coneixem com Cases d´en Xifré (1836-1840) a la façana marítima de Barcelona, de caire neoclàssic.</p>	41.5831855,2.5462049	462173	4603599	1856	08006	Arenys de Mar	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93883-02dsc11830.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93883-03dsc11870.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93883-04dsc11850.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93883-05dsc11900.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93883-06p15705910.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Pública	Altres	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Charles Alphonse Gumery.	L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element.	98	47	1.3	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:37
93884	Monument a la família del pescador	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-familia-del-pescador		XX		<p>Monument d'homenatge als pescadors i les seves famílies. Una figura femenina situada com si fos un mascaró de proa d'una barca, sosté un nen amb els dos braços oberts. Les dues figures tenen la mirada fixada a l'horitzó en direcció al mar. El vestit de la dona, fet a tires, i els cabells simulen voleiar al fort vent. Està col·locada sobre un suport metàl·lic, que simula al seu punt més alt les ones del mar.</p> <p>A la part posterior del suport, s'hi pot llegir: 'A LA FAMILIA DEL PESCADOR / ERIGIDO POR LA COFRADÍA DE PESCADORES DE SAN TELMO / E INAUGURADO EL DÍA 9 DE SEPTIEMBRE DE 1981 / POR EL EXMO. SR. DN LÁZARO ROSA JORDÁN SIENDO / PRESIDENTE DEL FROM DE LA PESCA'.</p> <p>Es tracta d'un homenatge als patiments de les famílies dels pescadors amb una mare jove i el seu fillet mirant el mar encrespat, com a una versió laica de la Mare de Déu i l’Infant Jesús.</p>	08006-311	Carretera del Port, s/n		41.5793644,2.5551219	462914	4603170	1981	08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93884-02p1540568.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93884-03dsc8530.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93884-04p1540564.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Emili Colom		98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:37
93885	Monument a Josep Anselm Clavé	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-josep-anselm-clave-3		XX		<p>Bust fet en marbre de Josep Anselm Clavé col·locat damunt un pedestal de maons emmarcat per un parterre delimitat per una tanca de maons i barana metàl·lica. A la part frontal del pedestal hi ha una placa on s'hi pot llegir: 'HOMENATGE DE LES / CORALS ARENYENQUES / A J.A.CLAVÉ / 1951-1989'. En aquesta placa també s'hi observa la silueta d'esquena d'una persona dirigint, suposadament, una coral.</p> <p> </p> <p> </p>	08006-312	Parc de Lourdes		41.5849640,2.5446801	462047	4603797	1989	08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93885-02dsc0078.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93885-03p1560413.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93885-04p1560414.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Arturo	Les corals de la vila recorden amb aquest monument, erigit el 1951 i traslladat al seu emplaçament actual el 1989, el fundador del moviment coral català.	98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:37
93886	Monument al centenari del Carlitos	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-centenari-del-carlitos	<p>PONS i GURI, Josep Maria; SOLÉ, Tiona i FONT, Mariona (2003). Arenys de Mar, una llarga relació amb la mar. Arenys de Mar: Museu d'Arenys de mar. catàleg de l'exposició.</p> <p> </p>	XXI		<p>Monument en commemoració al centenari del pailebot Carlitos, construït l'any 1918 i que fou el darrer vaixell construït a les drassanes d'Arenys de Mar.</p> <p>Una planxa allargada de Corten que representa la llargada de la quilla del vaixell està col·locada a la vorera, amb una inscripció on es marca la 'PROA VAIXELL 100 ANYS 1918 / 2018 POPA '.</p> <p>Està situada davant la Plaça Lloveras, on abans hi havia el balneari Lloveras perquè a l'altre costat del rial hi havia la drassana on es va construir el pailebot.</p> <p>La darrera drassana en funcionament a inicis del segle XX era la d'en Dotres, que va ser qui va dirigir i fer aquest darrer vaixell arenyenc de 2 pals.</p>	08006-313	Passeig Xifré, s/n	<p>En el blog de clàssic mar podem llegir els trets diferencials del vaixells de les drassanes d'Arenys:</p> <p>1.- La seva solidesa, ja que eren fets amb bona fusta -duraven uns 50 anys. Ara bé, tot i el pes tenien línies gràcils, amb bons acabats i ornaments luxosos. </p> <p>2.- A proa; la ganya, la masqueta i gorguera. A popa; el ventall característic semicircular, allargassat i semicaigut als extrems.</p> <p>3.- El tonatge baix, unes 164 tones d'arqueig, tot i que s'hi havien arribat a construir naus de tota mena.</p> <p>Segons consta a l'Arxiu Municipal Fidel Fita d'Arenys de Mar, al llibre de despeses de la construcció i comptes de viatges de la fragata Antonieta, bastida l'any 1837 a la mestrança d'en Busquets, el cost d'aquesta embarcació s'elevava a 34.073 pesos que corresponien, entre d'altres despeses, al casc, la fusteria de ribera, l'arbrat i les veles, les àncores i les cadenes, les botes, el ferro, el coure, el plom, el cànem i l'espart, el llautó i els vidres, les pintures, els daurats i les escultures, el paleta, els aparallaments i els equipaments nàutics, l'assegurança de varada, l'anada a port, l'armament, el rebost, els estris de cambra i de servei i el títol de propietat.</p>	41.5796182,2.5540732	462827	4603200	2018	08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93886-02dsc8521.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93886-03p1540539.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93886-04p1540543.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:37
93887	Monument als set ciències o de l'espiral	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-als-set-ciencies-o-de-lespiral		XXI		<p>Monument conegut oficialment amb el nom de l'Espiral. Popularment és conegut com el monument als 'setciències' dedicat als arenyencs, anomenats així pels habitants de municipis veïns, amb un to mig irònic i mig ofensiu per haver de desplaçar-se a Arenys de Mar per fer molts tràmits administratius, burocràtics, notarials, judicials, etc. </p> <p>Consisteix en una espiral de set compartiments col·locada damunt un pedestal. En una placa metàl·lica es pot llegir: 'ESPIRAL / JORDI COLL i ALZINA / SERRALLERIA MECÀNICA ALSINA / DIRECCIÓ JOSEP PÉREZ i SERRAT / MAIG DE 2014'</p>	08006-314	Ruiera del Bisbe Pol, s/n		41.5788112,2.5517906	462636	4603111	2014	08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93887-02p1530745.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93887-03p1530749.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93887-04p1530746.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Jordi Coll i Alzina	Els set graons representen, alhora, les set ciències humanes, que ens dirigeixen cap al cel.Va ser una donació de l'artista local Jordi Coll Alzina, i és la reproducció a gran escala d'una obra anterior del mateix autor.	98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:37
93888	Monument al IV Centenari de la Vila d'Arenys	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-iv-centenari-de-la-vila-darenys		XX		<p>Monòlit de granit sense treballar amb la inscripció 'IV CENTENARI / DE LA VILA / 1574-75 1974-75'. Està col·locat en un espai de planta rectangular delimitat per un emmarcament d'obra i clavat en el terreny amb terra i sauló.</p> <p>Commemora els 400 anys de l'assoliment de vila independent d'Arenys de Munt, l'any 1575.</p>	08006-315			41.5848106,2.5449121	462066	4603780	1975	08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93888-02p1560421.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93888-03p1560424.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93888-04p1560425.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:37
93889	Monument a la Puntaire	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-la-puntaire-1	<p>FERNÁNDEZ ÁLVAREZ, Ana; LLODRÀ NOGUERAS, Joan Miquel (2010). Cèsar Cabanes Badosa. Retorn a casa. Museu d'Arenys de Mar; consultable a: https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-c%C3%A8sar-cabanes-badosa-retorn-casa</p> <p> </p> <p> </p>	XXI		<p>Monument en bronze, dedicat a les puntaires d'Arenys, que és com dir a les dones d'Arenys, ja que era un ofici realitzat per les dones de la vila, que qui més qui menys realitzava en un moment de la seva vida i era font de subsistència o suport econòmic de moltes famílies.</p> <p>Homenatge en forma de figura femenina, de cos sencer amb vestit tradicional, que sosté amb una mà un coixí amb boixets. És una reproducció d'una escultura de terracota dels anys 20 del segle XX, conservada al Museu Marès de la Punta. L'autor va ser Cèsar Cabanes Badosa (Arenys de Mar, 1885 - 1952).</p>	08006-316	Riera del Bisbe Pol, s/n	<p>L'any 2003 l'Associació d’Amics de la Puntaire va promoure la realització d'aquest monument en homenatge a les puntaires d'Arenys.</p>	41.5792441,2.5514124	462605	4603159	2003	08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93889-02p1530737.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93889-03p1530738.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93889-04p1530739.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Cèsar Cabanes Badosa	La tradició de fer puntes de coixí a Arenys de Mar es remunta al segle XVIII i va ser un dels principals productes d'exportació durant el segle XIX, quan es dedicaven a aquesta feina unes 1.200 puntaires (quan el poble tenia uns 4.500 habitants).	98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:37
93890	Homenatge a la Gent Gran	https://patrimonicultural.diba.cat/element/homenatge-a-la-gent-gran		XXI		<p>No es pot parlar pròpiament de monument. Es tracta d'una placa amb Corten, ubicada al parterre central de la riera del Bisbe Pol, a l'alçada del número 104, amb el qual l'Ajuntament d'Arenys de Mar ha volgut retre en forma d'homenatge a la gent gran de la vila.</p> <p>A la part superior del plafó es pot llegir HOMENATGE A LA GENT GRAN, amb lletres trepanades en el Corten. A la part central una placa acerada i fixada en el Corten diu: 'Honor i agraïment a la / Gent Gran d'Arenys de Mar / que ha sostingut i sosté amb la / seva constant protecció, la nostra / societat'. I a sota posa: 'Arenys de Mar 27 d'octubre de 2019 / Consell Municipal de la Gent Gran'. </p>	08006-317	Riera del Bisbe Pol, s/n		41.5851110,2.5464383	462194	4603812	2019	08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93890-02dsc0483.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93890-03dsc0482.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:37
93892	Font de l'Ajuntament	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-lajuntament-1		XX		<p>Font encastada a la façana que mira a migdia de l'edifici de l'Ajuntament i que s'obre a la plaça. Broc d'aram en un plafó ceràmica de fons amb motius geomètrics, emmarcat per un arcosoli de mig punt i de pedra treballada amb dovelles, coronat amb un capcer triangular, motllurat. La pica, de marbre, és rectangular, i sobresurt amb vores arrodonides de la línia de façana.</p> <p>A la part superior, hi ha un magnífic plafó ceràmica on es pot llegir: 'ARENYS DE MAR / LLOC DEL COMTAT I DE LA VEGUERIA DE GIRONA, DINS EL / VESCOMTAT DE CABRERA I TERME DEL CASTELL DE MONTPALAU, DES / DEL SEGLE XIV ERA EL BARRI DE MAR DE SANT MARTÍ D'ARENYS / EL 10 DE JULIOL DEL 1574 ES CONSTITUÍ EN UNIVERSITAT DE / PROHOMS DE LA RIBERA D'ARENYS, REBENT LA CONSIDERACIÓ DE / GOVERN LOCAL AMB JURATS I PROHOMS DEL CONSELL. / ÉS CAP DE PARTIT JUDICIAL I ADMINISTRATIU / DES DEL 21 D'ABRIL DEL 1834'.</p> <p>A sota hi ha una representació gràfica de la vila, extreta d'un gravat de principis del segle XIX.</p>	08006-319	Riera del Bisbe Pol, núm. 8		41.5794329,2.5514792	462611	4603180	1980	08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93892-02p1530786.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93892-03p1530776.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93892-04p1530778.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93892-05p1530788.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Social	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Ofelia Sanz		98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:37
93893	Placa commemorativa dels 25 anys de la festa del carrer de la Torre	https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-commemorativa-dels-25-anys-de-la-festa-del-carrer-de-la-torre		XXI		<p>Planxa metàl·lica commemorativa dels 25 anys de la festa del carrer de La Torre. Està col·locada a terra, a la cruïlla entre el carrer homònim i el carrer de Frederic Marés.</p> <p>Enterrada, sota la planxa, hi ha una càpsula del temps, amb un diari, monedes i altres objectes.</p> <p>La idea i promotor fou Manel Isnart.</p>	08006-320	Carrer de La Torre, cruïlla amb el carrer de Frederic Marés		41.5813530,2.5475336	462283	4603395	2011	08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93893-02p1560325.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93893-03p1560323.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Manel Isnart		98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:37
93894	Placa dedicada a Josep M. Pascual Soler	https://patrimonicultural.diba.cat/element/placa-dedicada-a-josep-m-pascual-soler		XX		<p>Placa de marbre col·locada a la façana de la casa número 30 del Carrer d'Anselm Clavé, on va néixer i morir Josep M. Pascual i Soler (1843 - 1928). Com diu la inscripció: 'NACIO EN ESTA CASA EN 1843 / Y EN ELLA MURIO EN 22 DE AGOSTO DE 1928 / EL ILUSTRE Y CULTO PERIODISTA AREÑENSE / ENTUSIASTA DE TODO NOBLE ESFUERZO / JOSE Mª PASCUAL SOLER / LA VILLA DE ARENYS DE MAR / RINDE TRIBUTO A SU EJEMPLAR / MEMORIA'.</p>	08006-321	Carrer d'Anselm Clavé, núm. 30		41.5796192,2.5526610	462709	4603200		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93894-02dsc8443.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93894-03p1540342.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:37
93895	Plafó ceràmic del Camí de Can Quintana	https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-ceramic-del-cami-de-can-quintana		XX		<p>Plafó ceràmic ubicat a la paret de l'edifici que fa cantonada entre el carrer de Sant Pere i el Camí de Can Quintana. Es tracta d'un plafó de cinc rajoles d'alçada per set d'amplada, emmarcat per una sanefa de rajoles amb motius geomètrics. El tema central del plafó és figuratiu i representa Sant Pere, a la platja, entre dos pescadors, un assegut fumant una llarga pipa i l'altre dins una barca de vela llatina, trafegant amb la xarxa. Al costat dret s'hi veuen dues nanses de pescar.</p>	08006-322	Carrer del Camí de Can Quintana, cantonada amb el carrer de Sant Pere		41.5793093,2.5475983	462287	4603168	1992	08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93895-02dsc9922.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93895-03p1560332.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Doy		98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:37
93896	Plafons ceràmics de la plaça Lloveras	https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafons-ceramics-de-la-placa-lloveras		XX		<p>Dos plafons ceràmics ubicats a la façana que delimita l'espai de la Plaça Lloveras, on hi havia el balneari homònim. El primer plafó està situat a la façana propera al carrer de Sant Joan. Es tracta d'un plafó de rajoles (10 x 8 rajoles). El motiu central és una imatge de l'antic balneari Lloveras. Damunt el dibuix, es pot llegir: 'PLAÇA / LLOVERAS'; a sota: 'EN AQUEST LLOC, FOU CONTRUIT / L'ANY 1899, EL BALNEARI LLOVERAS'. Està emmarcat per una sanefa de rajoles on s'hi representa una estrella dels vents.</p> <p>El segon plafó està ubicat a la façana o espai més proper al Rial de Pau Costa. Aquest consta d'una amplada de 10 rajoles i una alçada de nou rajoles. El tema central és el vaixell Carlitos. Un pailebot de dos pals, que fou el darrer en construir-se a les drassanes d'Arenys. A les rajoles s'hi pot llegir: 'EL CARLITOS L'ÚLTIM VAIXELL CONSTRUIT / A LA MESYTRANÇA D'ARENYS, EN AQUESTA PLATJA / L'ANY 1918'.</p>	08006-323	Plaça Lloveras		41.5796371,2.5540078	462822	4603202	1990	08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93896-02p1540528.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93896-03dsc8503.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93896-04p1540534.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Ofelia Sanz		98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:37
93897	Plaques dels noms dels carrers	https://patrimonicultural.diba.cat/element/plaques-dels-noms-dels-carrers		XX		<p>En els carrers d'Arenys de Mar no hi ha plaques que identifiquen el nom dels carrers, sinó plafons ceràmics que li donen una estètica més noble a la vila, amb una uniformitat estètica. El nom del carrer està escrit en una àrea de sis rajoles (3 x 2) en negre sobre fons blanc. Les lletres en capital, totes. Al voltant hi trobem una sanefa floral en groc i blau sobre fons blanc que emmarca el nom. En els quatre costats hi ha quatre rajoles quadrades amb una roseta o floró ornamental.</p>	08006-324	Arenys de Mar		41.5793975,2.5515318	462615	4603176		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93897-02p1540792.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93897-03p1560204.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93897-04p1570193.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93897-05p1540504.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93897-06p1540233.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:37
93898	Àncora 1 Montcalvari	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-1-montcalvari		Sense data		<p>Àncora d'almirallat feta de ferro forjat, en forma d'ham doble, dos braços unglats; amb pern i arguenell. Està situada en un parterre davant la façana septentrional del Montcalvari, sense cap pedestal ni protecció.</p> <p>Aquest tipus d'àncora, a causa de la seva forma i el seu alt pes, treballen millor en fons durs, encara que el seu principal desavantatge és que corren el perill d’enganxar-se amb la cadena, perdent la seva efectivitat. Això, sumat al fet que no són fàcils d’estibar, ha fet que hagin quedat en desús.</p>	08006-325	Carretera del Port, s/n		41.5796935,2.5581019	463163	4603206		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93898-02dsc8553.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93898-03dsc8555.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		A pocs metres n'hi ha una altra, a tocar de la roca granítica sobre la que s'aixeca l'edifici del Montcalvari.	98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:37
93899	Àncora 2 del Montcalvari	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-2-del-montcalvari		Sense data		<p>Àncora d'almirallat feta de ferro forjat, en forma d'ham doble, dos braços unglats; amb pern i arguenell. Està situada a tocar de l'angle de llevant del Montcalvari, arran de la pedra granítica sobre la que s'aixeca l'edifici. Situada directament sobre el terra, sense pedestals ni cap mena de protecció.</p> <p>Aquest tipus d'àncora, a causa de la seva forma i el seu alt pes, treballen millor en fons durs, encara que el seu principal desavantatge és que corren el perill d’enganxar-se amb la cadena, perdent la seva efectivitat. Això, sumat al fet que no són fàcils d’estibar ha fet que hagin quedat en desús.</p>	08006-326	Carretera del Port, s/n		41.5796233,2.5580408	463158	4603198		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93899-02dsc8558.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93899-03dsc8560.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Molt a prop, n'hi ha una altra d'igual.	98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:37
93900	Àncora Casa del Mar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-casa-del-mar		Sense data		<p>Àncora de patent (sense cep) feta de ferro forjat, en forma d'ham doble: dos braços unglats; amb pern i arguenell. Està situada en un parterre davant la Casa del Mar, sobre d'unes pedres de rocalla porosa de jardineria, però sense cap mena de protecció.</p> <p> </p>	08006-327	Carretera del Port, s/n		41.5790477,2.5551756	462919	4603136		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93900-02dsc8534.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93900-03dsc8533.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:37
93901	Àncora del Club Mar Sport	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-del-club-mar-sport		Sense data		<p>Àncora de ferro forjat, sense cep, amb quatre braços unglats. Està situada directament sobre la gespa d'un parterre, enfront la façana del club de pesca Mas Sport, sense cap mena de pedestal ni protecció.</p>	08006-328	Carretera del Port, s/n		41.5799814,2.5625959	463538	4603236		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93901-02p1540719.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93901-03p1540720.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:37
93902	Àncora del Port	https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancora-del-port		Sense data		<p>Àncora d'almirallat feta de ferro forjat, en forma d'ham doble, dos braços unglats; amb pern i arguenell. Està situada en el parc del davant del restaurant de Can Dani. Directament sobre terra, sense pedestals ni cap mena de protecció.</p> <p>Aquest tipus d'àncora, a causa de la seva forma i el seu alt pes, treballen millor en fons durs, encara que el seu principal desavantatge és que corren el perill d’enganxar-se amb la cadena, perdent la seva efectivitat. Això, sumat al fet que no són fàcils d’estibar, ha fet que hagin quedat en desús.</p>	08006-329	Carretera del Port, s/n		41.5788350,2.5531830	462752	4603112		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93902-02p1560736.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93902-03p1560737.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Conserva un bon tram de cadena.	98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:37
93903	Pintura mural del carrer d'Andreu Guri	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-del-carrer-dandreu-guri		XXI		<p>Mural pintat a la paret al final del carrer d'Andreu Guri, a la confluència amb el carrer de sant Pere i l'inici del Camí de la Pietat, que porta el títol de 'Desig'. És obra de l'artista Ricard Ferran, conegut artísticament com Ull Distret, amb motiu de la celebració de l'any Espriu. Al davant es veu la silueta negra d'un home amb barret, tirant d'un carro, al fons uns xiprers, en vermell, darrera una corrua de nens saltant i corrent, amb un text pintat que diu: 'En el vell carret d'en Quela desitjava pujar pel camí del cementiri que domina tot el mar'.</p> <p>Està basat en un dels fragments del llibre <em>Ronda de mort a Sinera</em>, de Salvador Espriu.</p>	08006-330	Carrer d'Andreu Gurí, s/n	<p>Mural realitzat durant la celebració de l'any Espriu (2013), centenari del naixement de l'escriptor Salvador Espriu. Per Salvador Espriu, Arenys de Mar va ser una vila estimada, viscuda, sentida. Prova d'aquest sentiment profund que el poeta tenia per aquesta seva petita pàtria, va ser la creació del mite de Sinera, un dels seus grans mites literaris. Sinera, Arenys al revés, és l'expressió d'aquesta predilecció. Sinera és el símbol del seu món feliç, perdut, destrossat. Però també el que guarda amb tendresa, els records de la seva infantesa, la família, la bellesa del paisatge: el mar, els rials, els arbres. Records que ens transmet amb un llenguatge de gran bellesa, que ens penetra suaument i sacseja el nostre jo més íntim.</p>	41.5789491,2.5477485	462300	4603128	2013	08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93903-02dsc0850.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93903-03dsc0851.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93903-04p1570263.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental	Inexistent	2024-01-25 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	UllDistret	Art urbà.Forma part del projecte Empremtes, de l'artista local Ferran (Ull Distret). L'objectiu del projecte era el de decorar diverses parets dels carrers del nucli antic d’Arenys de Mar amb il·lustracions i intervencions cal·ligràfiques de gran format amb textos i paraules de l’obra de Salvador Espriu, tot integrant-les en el paisatge urbà, amb la finalitat de plasmar, a peu de carrer, l'empremta d‘Espriu, i apropar la seva obra a la ciutadania.Són tres els murals situats a diferents indrets del nucli antic amb textos d'Espriu i il·lustracions de Ferran. Els altres dos són: Al carrer del Turó amb Escarabar, on podrem llegir: “Ensopegàvem amb mots. Una per una, riuen les sabates”. Fragment de Per al llibre de salms d´aquests vells cecs, VII. I, finalment, el tercer mural, a Pas sota estudi tocant amb el Rial de Sa Clavella, els dibuixos dels grills són acompanyats de Final del laberint, VIII amb: “La vella nit es posa / de nou l´abric. / Se´l corda amb una llarga / cançó de grills/ Encén el petit home /de la lluna el fanal.” Aquest darrer ha desaparegut.	98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:37
93904	Pintura mural Escola Joan Maragall	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-escola-joan-maragall		XXI		<p><span><span><span lang='ES'>Mural ideat pel grafista arenyenc Txeni Gil </span></span></span>i pintat, amb pintura plàstica, a la paret de l'escola Joan Maragall, amb motiu del 50è aniversari de l'escola (1960-2010). <span><span><span lang='ES'>La il·lustració esquematitza la façana litoral de la vila, vista des del mar, amb una barca on una parella de joves es llença a l’aventura. Un bust gegantí del poeta Joan Maragall impulsa la barca amb una potent bufada.</span></span></span></p> <p>La realització es va fer amb la participació per etapes dels alumnes de primària de l’escola que, en grups, van anar acolorint, a modus de vitrall o mosaic, diferents àrees prèviament delimitades, segons les seves capacitats i alçades, fent-se seu el resultat final.</p>	08006-331	Rial de Sa Clavella, s/n	<p>Realtzat amb motiu del 50è aniversari de l'escola (1960-2010).</p>	41.5826448,2.5450563	462078	4603539	2010	08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93904-02dsc1202.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93904-03dsc1204.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93904-04dsc1205.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental	Inexistent	2024-01-25 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Txeni Gil	Art urbà.Mesura 12 metres d'amplada per 3,5 metres d'alçada.Col·laboració i assessorament de Jordi Chiva, tècnic en pintura decorativa.	98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:37
93905	Pintura mural 'Mots'	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-mots		XXI		<p>Mural pintat a la paret que fa cantonada del carrer del Turó amb el carrer d'Es Caravar i que porta el nom de 'Mots'. És obra de l'artista Ricard Ferran, conegut artísticament com Ull Distret, amb motiu de la celebració de l'any Espriu. Quatre figures humanes que només es veuen de mig cos cap avall caminen atrafegades amb cistells i maletins on destaca el text: “Ensopegàvem amb mots. Una per una, riuen les sabates”. Fragment de <em>Per al llibre de salms d´aquests vells cecs</em>, VII.</p>	08006-332	Carrer del Turó, cantonada amb el carrer d'Escaravar	<p>Mural realitzat durant la celebració de l'any Espriu (2013), centenari del naixement de l'escriptor Salvador Espriu. Per Salvador Espriu, Arenys de Mar va ser una vila estimada, viscuda, sentida. Prova d'aquest sentiment profund que el poeta tenia per aquesta seva petita pàtria, va ser la creació del mite de Sinera, un dels seus grans mites literaris. Sinera, Arenys al revés, és l'expressió d'aquesta predilecció. Sinera és el símbol del seu món feliç, perdut, destrossat. Però també el que guarda amb tendresa, els records de la seva infantesa, la família, la bellesa del paisatge: el mar, els rials, els arbres. Records que ens transmet amb un llenguatge de gran bellesa, que ens penetra suaument i sacseja el nostre jo més íntim.</p>	41.5804875,2.5525725	462702	4603297	2013	08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93905-02p1570933.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93905-03p1570937.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93905-04p1570936.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93905-05p1570939.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93905-06p1570934.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental	Inexistent	2024-01-25 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Ricard Ferran (Ull distret)	Art urbà.Forma part del projecte Empremtes, de l'artista local Ferran (Ulldistret). L'objectiu del projecte era el de decorar diverses parets dels carrers del nucli antic d’Arenys de Mar amb il·lustracions i intervencions cal·ligràfiques de gran format amb textos i paraules de l’obra de Salvador Espriu, tot integrant-les en el paisatge urbà, amb la finalitat de plasmar, a peu de carrer, l'empremta d‘Espriu, i apropar la seva obra a la ciutadania.Són tres els murals situats a diferents indrets del nucli antic amb textos d'Espriu i il·lustracions de Ferran. Els altres dos són: al carrer d'Andreu Guri; i el tercer, que no s'ha conservat, estava al Pas sota estudi tocant amb el Rial de Sa Clavella, els dibuixos dels grills són acompanyats de Final del laberint, VIII amb: “La vella nit es posa / de nou l´abric. / Se´l corda amb una llarga / cançó de grills/ Encén el petit home /de la lluna el fanal.”	98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:37
93906	Pintura mural 'Ni una més ni una menys'	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-ni-una-mes-ni-una-menys		XXI		<p>Mural pintat a la paret del carrer Plana del Paradís cantonada amb el carrer Pla dels Frares per Ricard Ferran, conegut artísticament com a UllDistret, amb motiu de la celebració del dia internacional de la dona, el 8 de març de 2023.</p> <p>A l'esquerra, es veu la silueta de perfil d'un grup de dones que miren cap a la dreta on hi ha el palmell obert d'una mà, a dins del qual es pot llegir: 'NI UNA + NI 1 MENYS!!!'. A la dreta de la composició s'hi pot llegir '8 MARÇ / DIA/ INTERNACIONAL / DE LA DONA / AVAM DISTRET' . Damunt d'AVAM hi ha un arbre i damunt de Distret un Ull, en clara referència a l'autoria del mural. Fons fúcsia amb un mar d'estrelles de cinc puntes de diferents mides.</p> <p>A l'angle que fa la paret continua el mural i es pot veure el símbol del feminisme juxtaposat amb un puny a la part alta i amb la llegenda: 'FEMINISME DE CARRER'.</p>	08006-333	Carrer Plana del Paradís, s/n		41.5837836,2.5498427	462477	4603663	2023	08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93906-02p1570969.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93906-03p1570973.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93906-04p1570972.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93906-05p1570974.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Ornamental	Inexistent	2024-01-25 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Ricard Ferran (Ull distret)	Art urbà.	98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:37
93907	Pintura mural de la Confraria de pescadors de Sant Elm	https://patrimonicultural.diba.cat/element/pintura-mural-de-la-confraria-de-pescadors-de-sant-elm	<p>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</p> <p>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</p>	XXI		<p>En aquest edifici de la Confraria de pescadors de Sant Elm, de planta quadrangular, on queden dues façanes (la meridional i la septentrional) totalment opaques, sense obertures, s'hi han fet sengles murals on es representa la relació de la vila d'Arenys amb el mar, però sobretot amb la pesca. A la façana septentrional, hi ha la imatge de la vila vista des del mar, extreta d'un gravat antic. S'hi veuen elements simbòlics com les torres de defensa, l'església, edificis conventuals o l'ermita de la pietat i la seva torre, avui desaparegudes. A la façana meridional s'hi representen els pescadors i oficis relacionats amb el mar.	08006-334	Carretera del Port, s/n	<p>L'edifici on s'han pintat aquests murals és un espai destinat a tenyir les xarxes dels pescadors. És un edifici de planta rectangular, d'uns 150 m2, als quatre vents, situat en el port amb usos menestrals. És de planta única i la coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener que segueix la part més allargada. La coberta finalitza amb un ràfec a les quatre façanes amb bigues de fusta. Els accessos es troben a les façanes de llevant i de ponent.</p> <p>Es distingeixen quatre elements diferenciats per les seves funcions. destaca un cos central amb un receptacle de mides superiors als laterals, que correspon al lloc on s'encaixa la tina o perol pel tint. Als costats, hi ha dos receptacles corresponen als dipòsits on es posaven les xarxes de cotó i on s'abocava el tint per procedir a la coloració. Els tres recipients, presenten a la part frontal inferior, dos accessos als fogons.</p> <p>Al darrera del cos principal es disposava la xemeneia. El tenyidor, pròpiament dit, queda cobert per una campana situada a tocar del sostre. L'obra és de maó vist, amb parts revestides de rajoles.</p> <p>Les confraries de pescadors de Catalunya, constituïdes com corporacions de dret públic amb personalitat jurídica i capacitat d'obrar per al compliment de les seves finalitats, exerceixen la representació del sector pesquer, sens perjudici del que pugui correspondre a altres ens associatius. Actuen en els seus respectius àmbits territorials, com a òrgans de consulta i col·laboració de l'Administració de la Generalitat, amb l'objectiu de promoure i impulsar els interessos pesquers.</p>	41.5799822,2.5615840	463453	4603236	2018	08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93907-02dsc85650.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93907-03p15407130.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93907-04p15406220.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93907-05p15406230.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93907-06p15406250.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Privada accessible	Ornamental	Inexistent	2024-01-25 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Ricard Ferran (Ull distret)	Art urbà.	98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:37
93908	Monument a Antoni Torrent	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-antoni-torrent	<p>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</p> <p>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</p> <p>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</p> <p>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</p>	XIX		<p>Escultura de cos sencer, en bronze, d'Antoni Torrent i Carbonell, fundador i mecenes de l'Asil homònim. Està situada damunt un gran pedestal de pedra, decorada i amb les tres inscripcions. Duu un vestit de l’època, un bastó a la mà dreta i un barret de copa a la mà esquerra. El nom del fundador a la cara frontal del pedestal sembla la seva rúbrica. 'Antoni Torrent y Carbonell'. A la cara lateral dreta: 'PARA MAYOR GLORIA DE DIOS / BIEN DE LA ANCIANIDAD / DESVALIDA Y ORGULLO DE ESTA / HERMOSA Y CARITATIVA VILLA / FUE INAUGURADA / ESTA CASA ASILO / EN 7 JULIO 1897'. A la cara lateral esquerra: 'EL CONSULEO Y ALEGRÍA QUE / PROPORCIONAS AL VISITAR / ESTA CASA TE DIGNIFICA / COMO BUEN CRISTIANO / HAZ POR AYUDAR EN LO QUE / TUS MEDIOS PERMITAN AL / SOSTENIMIENTO Y GRANDEZA / DE ESTA SANTA MISIÓN / DIOS Y LOS POBRES / DESAVALIDOS TE LO ESTIMARÁN '. A la cara posterior del pedestal: 'FUNDADOR / DEL ASILO / DE / ANCIANOS / DESVALIDOS / 1833 +1898'.</p> <p>Va ser obra de Josep Montserrat i Portella (Barcelona 1860-1923), un dels principals exponents del realisme escultòric a la seva època.</p>	08006-335	Riera del Pare Fita, núm. 67	<p>Gran edifici construït amb finalitats assistencials amb una arquitectura pròpia d'aquestes construccions de principis de segle XX i que es reprodueix en edificis destinats a escoles en molts altres municipis. El cos principal és rectangular, té la façana orientada a migdia i consta de planta baixa i tres pisos. La coberta és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal.</p>	41.5849129,2.5456990	462132	4603791	1897	08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93908-02p1570953.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93908-03p1570956.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93908-04p1570954.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Privada accessible	Ornamental	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Josep Montserrat i Portella	L’indià Antoni Torrent i Carbonell (Arenys de Mar, 1833-1898) va fer construir el 1897 aquest asil d’ancians i creà un patronat de pobres de la vila. A poca distància, es troba l’hospital fundat per Josep Xifré i Casas, un altre negociant enriquit amb el comerç amb Cuba i els Estats Units, amb qui Torrent va començar a treballar abans de construir una xarxa de negocis a Amèrica i a la resta de l'Estat.	98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:37
93909	Monument al Pla dels Frares	https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-al-pla-dels-frares		XX		<p>Monòlit granític amorf clavat al terra. Amb lletres capitals hi posa: 'PLA / DELS / FRARES / 1972'. Com a record que l'espai on es troba i que s'anomena així perquè pertanyia a l'ordre dels Caputxins, que tenen el convent i la parcel·la actual a tocar del carrer.</p> <p>El plafó ceràmic realitzat per Doy, l'any 1990, representa un caputxí amb la falç segant el blat, l'emblema de la Comunitat de propietaris del Pla dels Frares, l'escut d'Arenys i una puntaire.</p>	08006-336	Pla dels Frares, s/n		41.5839213,2.5506286	462543	4603679	1972	08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93909-02dsc0127.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93909-03p1560520.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Simbòlic	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:37
93911	Plafó de La Condor	https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-de-la-condor		XX		<p>Plafó ceràmic (6 x 13 rajoles) dissenyat per Cesc i realitzat per Jordi Aguadé, on s'hi representen diversos personatges amb mitjons, ja que es tracta de representar l'activitat de l'empresa Cóndor Aretx, SA, que fa mitjons. En primer lloc, des de l'esquerra, trobem un home dret, amb barret i sense sabates, que es mira els mitjons. Al seu costat, una dona amb un cotxe de nen que li ensenya uns mitjonets. Al costat, un nen fa la vertical amb els peus enlaire, mostrant satisfet els mitjons. Tot seguit, veiem una escena en un mostrador, on el dependent li ensenya uns llargs mitjons al client. Finalment veiem un home assegut en una cadira, sense sabates i el gat damunt els peus, escalfat pels mitjons de l'home.</p>	08006-337	Rial de sa Clavella, núm. 89	<p> L'any 2020 la conservadora i restauradora Berta Blasi, recuperava els malmesos dibuixos preparatoris del mural de Cesc a Arenys de Mar.</p>	41.5815323,2.5466917	462213	4603415		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93911-02dsc1214.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93911-03p1570612.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Privada accessible	Ornamental	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart	Francesc Vila Rufas (Cesc) i Jordi Aguadé	Francesc Vila i Rufas (Barcelona el 1927-2006),va ser més conegut pel pseudònim Cesc. Era fill d’un dibuixant i il·lustrador i germà d’un pintor i retaulista. Va dedicar la seva carrera a l’humor gràfic. Des dels anys seixanta fins als noranta, del segle XX, va retratar fets i gent amb un traç fresc i una ironia fina. Els seus personatges eren plens d’humanitat i tendresa. Les seves vinyetes es publicaren en prestigioses revistes i diaris, tant nacionals com estrangers, rebent diversos guardons. Així mateix, va fer dibuixos per a llibres, cartells i campanyes publicitàries, com la dels mitjons Cóndor.Malgrat que el seu vessant com a il·lustrador de premsa és molt més conegut que el de cartellista, la veritat és que Cesc va atendre nombrosos encàrrecs. No obstant això, cap al final es dedicà especialment a la pintura, tot i que continuà fent col·laboracions amb diaris, com l’Avui i el Diari de Barcelona.Jordi Aguadé i Clos va néixer a Barcelona el 1925. Estudià a l’Escola Industrial i posteriorment a l’Escola Massana. Amb només quinze anys ja treballava d’aprenent al taller del ceramista Josep Llorens i Artigas on tingué l’oportunitat de col·laborar amb Joan Miró. Va viatjar a París i després a Suècia, on aprendria la sobrietat escandinava de la mà d’una important ceramista. En tornar, va revolucionar la ceràmica catalana. La brillant trajectòria d’Aguadé el va dur a explorar les possibilitats dels esmalts cuits, creant dissenys que, encara ara, semblen actuals i moderns.	98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:37
93912	Font de la Plaça de La Mina	https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-placa-de-la-mina		XX	Deteriorament en algunes de les rajoles de la font.	<p>Font situada a la Plaça de la Mina. S'hi accedeix pel carrer de l'Hospital i després pel carrer de Sant Narcís o per la Travessia de La Mina. Hi trobem dos brocs, un de modern de polsador i un altre més antic, que no raja, de plom. La pica és rectangular i de pedra granítica, rebaixada. Tot emmarcat per un plafó ceràmic amb rajola de la vela, envoltat per una orla trenada als costats.</p> <p>A banda i banda, hi ha sengles bancs, a modus de pedrís, fet d'obra, tova i respatller de rajols, amb els mateixos motius que la font, però en els extrems hi ha motius mariners, amb dibuixos de vaixells.</p> <p>Al mig de la placeta destaca una alzina.</p>	08006-338	Plaça de la Mina, s/n		41.5825309,2.5473610	462269	4603526		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93912-02p1570950.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93912-03p1570948.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93912-04p1570946.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Pública	Social	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Aquesta font s'alimentava d'una mina on la gent anava a buscar aigua, però ara és aigua de la xarxa publica.	98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:37
93913	Plafó del casal parroquial	https://patrimonicultural.diba.cat/element/plafo-del-casal-parroquial		XX		<p>A la façana del Casal Parroquial, trobem una obra primerenca de l’artista Joan Vila-Grau, executada pel ceramista Jordi Aguadé. El mural mostra personatges de diverses edats, en actituds relacionades amb el centre parroquial (lectura, cant coral, esports). També veiem representada l’amistat i la concòrdia (el colom blanc). De les dues primeres figures de l’esquerra, convenientment separades de la resta, representarien funcions de guia -espiritual- i sacerdoci. </p> <p>No està datat però podria correspondre a una obra dels anys 60 del segle passat, quan Vila-Grau començava la transició de la figuració cap a l’abstracció. La pesada herència de ser fill d’un artista també famós, el va portar a dir als anys setanta: <em>“Per a poder tenir una mirada nova, cal desfer-se de qualsevol educació prèvia”</em>.</p>	08006-339	Rial de Sa Clavella, núm. 23		41.5800687,2.5495027	462446	4603252		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93913-02p1570765.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93913-03p1570766.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni moble	Element urbà	Privada accessible	Ornamental	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		Joan Vila-Grau (1932-2022), fou fill del també pintor Antoni Vila Arrufat i es va formar a l'Escola d'Arquitectura de Barcelona entre 1950 i 1955, però es va encaminar, cap a la pintura. S'interessà per l'art litúrgic, i es va especialitzar en la realització de vitralls per a esglésies i edificis religiosos, i va destacar la seva obra al Temple de la Sagrada Família.Jordi Aguadé i Clos va néixer a Barcelona el 1925. Estudià a l’Escola Industrial i posteriorment a l’Escola Massana. Amb només quinze anys ja treballava d’aprenent al taller del ceramista Josep Llorens i Artigas on tingué l’oportunitat de col·laborar amb Joan Miró. Va viatjar a París i després a Suècia, on aprendria la sobrietat escandinava de la mà d’una important ceramista. En tornar, va revolucionar la ceràmica catalana. La brillant trajectòria d’Aguadé el va dur a explorar les possibilitats dels esmalts cuits, creant dissenys que, encara ara, semblen actuals i moderns.Vila-Grau i Aguadé són també responsables d’altres obres, algunes de les quals les tenim a peu de carrer, com el mural que decora la façana del Col·legi de Metges de Barcelona o el de l’àrea de servei de l’A2 a Lleida.	98	51	2.1	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:37
93914	Mina de Nostra Senyora de la Bonanoba	https://patrimonicultural.diba.cat/element/mina-de-nostra-senyora-de-la-bonanoba		XIX	Es troba mig colgada per l'interior.	<p>Boca de mina situada al costat esquerre del Camí de Canet de Mar a Arenys de Munt, just per sobre de la C-32 i molt a prop de la Depuradora d'aigües d'Arenys de Mar. Està feta de maons, amb la volta i el capcer de punt rodó. Denota certa voluntat ornamental amb una arcada de maons a sardinell i una franja de costat a costat de maons drets i una vora en el capcer. En el frontó del capcer hi ha col·locada una placa de marbre on s'hi pot llegir: 'AVE MARIA / TU HONORIFICENTIA POPULI NOSTRI / TU ERES EL NONOR DE NUESTRO PUEBLO / MINA DE NUESTRA / SEÑORA DE LA BONANOBA / 1885'.</p> <p>Al darrera hi ha la bassa que recull o, més ben dit, recollia, l'aigua de la mina. És de grans dimensions i de planta rectangular. A l'angle nord-occidental hi ha una petita construcció, de planta quadrada i coberta piramidal. Possiblement es tracti del punt d'entrada actual de l'aigua de la bassa.</p>	08006-340	Rial d'en Butifarra (Polígono 3 Parcela 22)		41.5945320,2.5619401	463491	4604852	1885	08006	Arenys de Mar	Fàcil	Regular	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93914-02p1580039.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93914-03p1580042.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93914-04p1580043.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93914-05p1580045.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93914-06p1580046.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada	Sense ús	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	47	1.3	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:37
93915	Escut de l'Ateneu	https://patrimonicultural.diba.cat/element/escut-de-lateneu	<p>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</p> <p>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</p> <p>MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).</p> <p>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</p>	XX		<p>Escut esculpit en pedra i ubicat a la façana de l'Ateneu Arenyenc que dona al carrer de Josep Anselm Clavé. Està situat sota la balconada del primer pis i enmig de les dues arcades de la planta baixa.</p> <p>És un emblema, rodó, amb dues lletres A (Ateneu Arenyenc), envoltades per una garlanda de llorer. A sota es pot veure un arenyoner, arbre que forma part de l'escut municipal d'Arenys, amb una A al costat esquerre i una R al costat dret.</p>	08006-341	Carrer de Josep Anselm Clavé, núm. 22	<p>Al web de l'entitat i en un plafó ubicat a la façana es pot llegir un breu resum de la seva història: 'A mitjans del setembre de 1884, un grup d’amics que habitualment es reunien al Cafè d’en Flos, van decidir fundar un ateneu. Començaren amb vetllades literàries, artístiques i científiques i l’any següent, el 1885, establiren els pilars bàsics de l’entitat, celebrant el primer certamen literari i situant l’Ateneu com a referent cultural de la vila. El 1886, la seu social es traslladà a una casa de lloguer al carrer d’Avall, i a la planta baixa s’obri la biblioteca i es començà a impartir<strong> </strong>formació per a obrers. En poc temps, el local va fer-se petit i es comprà un casal del carrer Ample [actual carrer d'Anselm Clavé], que tenia un patí que donava al passeig Xifré'.</p> <p> </p>	41.5795297,2.5524052	462689	4603190		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93915-02p1540282.jpg	Inexistent	Contemporani	Patrimoni immoble	Element arquitectònic	Privada accessible	Ornamental	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	47	1.3	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:37
93916	Col·lecció de minerologia del Museu d'Arenys de Mar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-minerologia-del-museu-darenys-de-mar	<p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). <em>Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme</em>. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit.</p> <p>RIBES SAN EMETERIO, Neus (coord.) (2010). <em>Minerals de Catalunya del Museu Mollfulleda de Minerologia d'Arenys de Mar</em>. Arenys de Mar: Museu d'Arenys de Mar.</p>	XX		<p>El Museu d'Arenys de Mar aplega el Museu Marès de la Punta i el Museu Mollfulleda de Minerologia, que es poden visitar en dos espais diferenciats, però que formen part d'un mateix ens. També aplega altres col·leccions relacionades amb la història i la vida de la vila d'Arenys. </p> <p>El Museu Mollfulleda aplega una de les col·leccions de minerologia de caràcter científic més importants de Catalunya. A la primera sala del Museu es pot trobar un espai per introduir-nos a la mineralogia: Què són els minerals? Per què serveixen? On s'obtenen? Informacions sobre els minerals i les aplicacions: el magnetisme, la duresa, els minerals que necessitem per construir un mòbil o un cotxe; i es pot contemplar una de les característiques més curioses d'alguns minerals: la fluorescència. </p> <p>La segona sala aplega un conjunt de minerals excepcionals distribuïts segons la classificació establerta per <span><span><span>Dana i Nickel-Strunz que divideixen els minerals segons la seva composició química i la seva estructura.</span></span></span> En aquest espai es poden trobar exemplars de gran valor com el bismut de Villanueva de Córdoba, amb un excepcional cristall esquelètic de 3 cm d’aresta, o la malaquita de Katanga, amb un joc de coloracions i formes de fantasia que fan que sigui una peça remarcable.</p> <p>La planta superior està dedicada a la mineralogia de Catalunya i és un espai únic per estudiar l’evolució de la mineria catalana on es poden contemplar exemplars de les diferents explotacions mineres del país i dels afloraments naturals: exemplars de les mines de sal de Cardona, les fluorites del Papiol, magnífics exemplars d’aragonita, o la diversitat de minerals de la zona del Priorat.</p> <p>El Museu també disposa d’un mòdul adreçat als invidents i les persones amb dificultats visuals, la mirada tàctil, amb exemplars que es poden manipular i amb textos en Braille.</p>	08006-342	Carrer de l'Església, núm. 37-39	<p><span><span>Es crea l’any 1988, gràcies a la donació de Joaquim Mollfulleda Borrell fa de la seva col·lecció de minerals a la població d’Arenys de Mar. El primer “museu” estava ubicat a Can Colomer, masia d’Arenys de Munt propietat de Joaquim Mollfulleda, des de l'any 1974.</span></span></p> <p><span><span>Mollfulleda era un aficionat a la minerologia que es va trobar amb aquesta afició per casualitat, ja que a ell li agradava la fotografia i la muntanya. Es va introduir en aquest món quan l’Institut Químic de Sarrià va demanar col·laboració als exalumnes per refer la col·lecció de minerals destruïda durant la Guerra Civil espanyola (1936-1939). Així, va començar a col·leccionar minerals i a partir d’aquí, li arribaven mostres per vies ben diferents i curioses: donacions, intercanvi, compra, o regals d’amics seus quan feien algun viatge. Un dels seus donants era el minerologista barceloní Joaquim Folch.</span></span></p> <p><span><span>En una entrevista realitzada el 22 de febrer de 1994, Mollfulleda explica la decisió de fer-ne donació a Arenys de Mar perquè no volia que la seva col·lecció es dispersés, amb la condició que instal·lessin les col·leccions adequadament i amb la garantia que existia, en aquell moment, un Patronat de Museus, la qual cosa representava una seguretat en la protecció i en la continuïtat. (Montlló, 1998).</span></span></p> <p><span><span>Des de l'any 2021, el Museu Mollfulleda de Mineralogia forma part de la Xarxa de Museus de Ciències de Catalunya.</span></span></p>	41.5816386,2.5483131	462348	4603426		08006	Arenys de Mar	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93916-025269-fluorita-3511.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93916-035323-halita.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93916-058380-bismut-cordova.jpg	Física	Contemporani	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Lúdic/Cultural	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98	53	2.3	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:37
93917	Col·lecció de nàutica del Museu d'Arenys de Mar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-nautica-del-museu-darenys-de-mar	<p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). <em>Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme</em>. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit.</p> <p> </p>	XVIII-XX		<p>El Museu d'Arenys de Mar aplega el Museu Marès de la Punta i el Museu Mollfulleda de Mineralogia, que es poden visitar en dos espais diferenciats, però que formen part d'un mateix ens. També aplega altres col·leccions relacionades amb la història i la vida de la vila d'Arenys. Una d'aquestes col·leccions és la de nàutica.</p> <p>La col·lecció de nàutica procedeix principalment de l’antic Museu Fidel Fita d’Arenys de Mar i està formada per eines de mestre d’aixa, instrumental per a la navegació, caixes de mariner, maquetes de vaixells. Els objectes fan referència al passat mariner d’Arenys de Mar caracteritzat per la importància del comerç amb Amèrica a finals del XVIII i segle XIX, la construcció de vaixells des del segle XVI i l’existència d’una de les principals Escoles de Nàutica d’Espanya del segle XIX. </p> <p><span><span><span>Cronològicament se situa des de finals del segle XVIII i fins el primer quart del segle XX.</span></span></span></p>	08006-343	Carrer de l'Església, núm. 43	<p>El Museu d’Arenys de Mar va obrir les portes el 13 de març de 1983, amb motiu de la cessió per part de la Generalitat de Catalunya de la col·lecció de puntes Frederic Marès i Deulovol, que aquest va donar en dipòsit amb la condició que fos exposada a Arenys de Mar sota el nom de Museu Marès de la Punta. Aquest espai ha anat creixent amb la donació i l'adquisició de peces de punta que l'han convertit en un museu de referència a Europa.</p> <p>Dins el Museu Marès de la Punta també es pot trobar una sala dedicada a la història d’Arenys de Mar, amb objectes procedents de l’antic Museu Municipal Fidel Fita, que ens parlen de la seva història des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.</p> <p>El primer intent de museitzar el patrimoni cultural i històric arenyenc va tenir lloc entre la segona i tercera dècada del segle XX. Anys més tard, el 1957, renaixia l’idea de dotar Arenys de Mar d’un museu en el qual poder mostrar el seu passat, del més llunyà al més proper. Instal·lat en unes dependències annexes a la Casa de la Vila, aquell museu tancà les portes definitivament l’any 1977. Bona part del valuós fons arqueològic i artístic que contenia s’ha mantingut guardat durant molts anys en els magatzems municipals, amatent d’una nova oportunitat per a ser admirat. Coincidint amb els primers vint-i-cinc anys de la fundació del Museu Marès de la Punta, moltes d’aquestes peces tornen a exhibir-se a tothom i ho fan de manera permanent. L’objectiu d’aquesta exposició és mostrar l’evolució d’Arenys de Mar com a poble, com a comunitat, dels seus inicis, a les darreries del segle XVI, a l’entrada de l’actual mil·leni.</p>	41.5817520,2.5482555	462344	4603439		08006	Arenys de Mar	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93917-011463-foto-joan-torrento.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93917-2302.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93917-2333.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93917-2335a.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93917-2369.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93917-3675.jpg	Física	Contemporani\|Modern	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Lúdic/Cultural	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98\|94	53	2.3	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:37
93918	Col·lecció d'exvots del Montcalvari	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dexvots-del-montcalvari	<p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). <em>Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme</em>. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tuto: Doctor Joan Bestard. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span>PONS i GURI, Josep Maria; SOLÉ, Tiona i FONT, Mariona (2003). Arenys de Mar, una llarga relació amb la mar. Arenys de Mar: Museu d'Arenys de mar. catàleg de l'exposició; consultable : </span></span></span></span><a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-arenys-de-mar-una-llarga-relaci%C3%B3-amb-la-mar'>PUBLICACIÓ D'EXPOSICIONS: Arenys de Mar. Una llarga relació amb la mar. \| Museu d'Arenys de Mar</a></p> <p>SOLÉ, Tiona (2006).<em>Mont Calvari. Història i llegendes</em>. Ajuntament d'Arenys de Mar.</p> <p> </p> <p> </p>	XVIII-XX		<p>El Museu d'Arenys de Mar aplega el Museu Marès de la Punta i el Museu Mollfulleda de Minerologia, que es poden visitar en dos espais diferenciats, però que formen part d'un mateix ens. També aplega altres col·leccions relacionades amb la història i la vida de la vila d'Arenys. Una d'aquestes col·leccions és la d'exvots.</p> <p><span><span><span>Aquesta col·lecció està formada pels exvots que es trobaven a l’ermita del Montcalvari, situada en una penya davant el mar. A l’ermita de devoció marinera es trobaven diversos exvots que van ingressar a les col·leccions de l’antic Museu Municipal Fidel Fita. Es tracta de dos tipus d’exvots: maquetes de vaixells i pintures a l’oli sobre fusta on es descriuen els fets pels quals es va demanar l’ajut del Crist del Montcalvari.</span></span></span></p> <p>L'ermita del Montcalvari d'Arenys de Mar està amagada dins l'edifici del mateix nom que es troba davant el port esportiu. Aquesta ermita és una de les més antigues d'Arenys de Mar. Segons la llegenda va ser erigida per Hipòlit Doy l'any 1585 per expiat el seu pecat per haver assassinat la seva dona. A l'ermita es va instal·lar la figura del Crist del Montcalvari venerat especialment pels navegants, actualment ubicada a l'església de santa Maria. El Museu conserva la col·lecció d'exvots que es van trobar en l'ermita.</p>	08006-344	Carrer de l'Església, núm. 43	<p>El Museu d’Arenys de Mar va obrir les portes el 13 de març de 1983, amb motiu de la cessió per part de la Generalitat de Catalunya de la col·lecció de puntes Frederic Marès i Deulovol, que aquest va donar en dipòsit amb la condició que fos exposada a Arenys de Mar sota el nom de Museu Marès de la Punta. Aquest espai ha anat creixent amb la donació i l'adquisició de peces de punta que l'han convertit en un museu de referència a Europa.</p> <p>A les seves sales es pot fer un recorregut per la història de les puntes, un element essencial en la moda i els aixovars que neix a Venècia a finals del segle XVI i s’estén ràpidament per tot Europa. Al Museu es poden contemplar treballs des de finals del segle XVI fins a l’actualitat, distribuïts segons la procedència i la tècnica: colls, mocadors, ventalls, mantellines, o xals.</p> <p>Si bé els primers treballs de punta es van realitzar amb agulla, majoritàriament s’imposa la realització de les puntes amb boixets, que apareixen en l’antic territori de Flandes, actualment Bèlgica. França i Bèlgica són els països on es desenvolupen més negocis de punta i més varietat de tècniques i al Museu podeu trobar diversos exemples de blondes franceses, treballs de Le Puy, gasa i duquessa belga.</p> <p>Durant el primer quart del segle XX, el modernisme suposa una renovació del llenguatge estètic de les puntes i un dels principals representants és la Casa Castells d’Arenys de Mar (1862-1962). Marià Castells va ser l’autor de les estovalles d’altar, l’alba i el roquet per a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat (1927-1930), que es poden contemplar en una de les sales del Museu al costat dels dissenys originals.</p> <p>Dins el Museu Marès de la Punta també es pot trobar una sala dedicada a la història d’Arenys de Mar, amb objectes procedents de l’antic Museu Municipal Fidel Fita, que ens parlen de la seva història des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.</p>	41.5817269,2.5482112	462340	4603436		08006	Arenys de Mar	Fàcil	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93918-24471.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93918-2476-restaurat.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93918-2479foto-toni-pou.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93918-arenys5ev2475.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93918-2327.jpg	Física	Contemporani\|Modern	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Lúdic/Cultural	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart		L'ermita de Mont Calvari va ser fundada en una data desconeguda del segle XVI. Segons la tradició, va ser fundada per Hipòlit Doy, el qual, després d'haver matat la seva esposa en un atac de gelosia, va viatjar penedit a Roma i el papa li va fer construir la capella i la via donar el Sant Crist que la presidia. Durant molts anys va ser un lloc emblemàtic pels pescadors arenyencs, i solia ser l'últim lloc de terra que trepitjaven abans de fer-se a mar i el primer un cop tornaven. S'hi accedia mitjançant un pont que travessava la via del tren. Al costat de la capella hi havia adossada la casa del ermità. L'any 1892 va ser adquirida per l'arenyenc Narcís Serra, que hi va construir un balneari. L'any 1906 va ser traspassat a Enric Nel·lo, que el va transformar en un hotel de 50 habitacions, i deu anys després va passar a mans de Joan Artigas Alart i, posteriorment, a altres propietaris. L'any 1948 es va remodelar per convertir-se en habitatges i adquirir el seu aspecte actual, amb l'ermita integrada i gairebé engolida dins el complex arquitectònic.	98\|94	53	2.3	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:37
93919	Col·lecció d'història i etnogràfica del Museu d'Arenys de Mar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-dhistoria-i-etnografica-del-museu-darenys-de-mar	<p><span><span><span>AA.VV (2018). Posem fil a l’agulla. La indústria del gènere de punt a Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar; consultable a: <a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-posem-fil-lagulla-el-g%C3%A8nere-de-punt-arenys-de-mar'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-posem-fil-lagulla-el-g%C3%A8nere-de-punt-arenys-de-mar</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>FERNÁNDEZ ÁLVAREZ, Ana; LLODRÀ NOGUERAS, Joan Miquel (2010). Cèsar Cabanes Badosa. Retorn a casa. Museu d'Arenys de Mar; consultable a: </span></span></span><span><span><span>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-c%C3%A8sar-cabanes-badosa-retorn-casa</span></span></span></p> <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). <em>Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme</em>. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit.</p> <p><span><span><span><span>PONS i GURI, Josep Maria; SOLÉ, Tiona i FONT, Mariona (2003). Arenys de Mar, una llarga relació amb la mar. Arenys de Mar: Museu d'Arenys de mar. catàleg de l'exposició; consultable a: https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-arenys-de-mar-una-llarga-relaci%C3%B3-amb-la-mar</span></span></span></span></p> <p> </p>	XVI-XXI		<p>Dins el Museu Marès de la Punta també es pot trobar una sala dedicada a la història d’Arenys de Mar, amb objectes procedents de l’antic Museu Municipal Fidel Fita, que ens parlen de la seva història des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.<br /> El primer intent de museitzar el patrimoni cultural i històric arenyenc va tenir lloc entre la segona i tercera dècada del segle XX. Anys més tard, el 1957, renaixia l’idea de dotar Arenys de Mar d’un museu en el qual poder mostrar el seu passat, del més llunyà al més proper. Instal·lat en unes dependències annexes a la Casa de la Vila, aquell museu tancà les portes definitivament l’any 1977. Bona part del valuós fons arqueològic i artístic que contenia s’ha mantingut guardat durant molts anys en els magatzems municipals, amatent d’una nova oportunitat per a ser admirat.<br /> Coincidint amb els primers vint-i-cinc anys de la fundació del Museu Marès de la Punta, moltes d’aquestes peces tornen a exhibir-se a tothom i ho fan de manera permanent. L’objectiu d’aquesta exposició és mostrar l’evolució d’Arenys de Mar com a poble, com a comunitat, dels seus inicis, a les darreries del segle XVI, a l’entrada de l’actual mil·leni.<span><span><span>.</span></span></span></p>	08006-345	Carrer de l'Església, núm. 43	<p>El Museu d’Arenys de Mar va obrir les portes el 13 de març de 1983, amb motiu de la cessió per part de la Generalitat de Catalunya de la col·lecció de puntes Frederic Marès i Deulovol, que aquest va donar en dipòsit amb la condició que fos exposada a Arenys de Mar sota el nom de Museu Marès de la Punta. Aquest espai ha anat creixent amb la donació i l'adquisició de peces de punta que l'han convertit en un museu de referència a Europa.</p> <p>En les seves sales es pot fer un recorregut per la història de les puntes, un element essencial en la moda i els aixovars que neix a Venècia a finals del segle XVI i s’estén ràpidament per tot Europa. Al Museu es poden contemplar treballs des de finals del segle XVI fins a l’actualitat, distribuïts segons la procedència i la tècnica: colls, mocadors, ventalls, mantellines, o xals.</p> <p>Si bé els primers treballs de punta es van realitzar amb agulla, majoritàriament s’imposa la realització de les puntes amb boixets, que apareixen en l’antic territori de Flandes, actualment Bèlgica. França i Bèlgica són els països on es desenvolupen més negocis de punta i més varietat de tècniques i al Museu podeu trobar diversos exemples de blondes franceses, treballs de Le Puy, gasa i duquessa belga.</p> <p>Durant el primer quart del segle XX, el modernisme suposa una renovació del llenguatge estètic de les puntes i un dels principals representants és la Casa Castells d’Arenys de Mar (1862-1962). Marià Castells va ser l’autor de les estovalles d’altar, l’alba i el roquet per a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat (1927-1930), que es poden contemplar en una de les sales del Museu al costat dels dissenys originals.</p> <p>Dins el Museu Marès de la Punta també es pot trobar una sala dedicada a la història d’Arenys de Mar, amb objectes procedents de l’antic Museu Municipal Fidel Fita, que ens parlen de la seva història des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.</p>	41.5817600,2.5482488	462343	4603440		08006	Arenys de Mar	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93919-2656foto-toni-pou.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93919-2743.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93919-11567.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93919-dscn6775.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93919-el-miracle-de-laigua.jpg	Física	Contemporani\|Modern	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Lúdic/Cultural	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98\|94	53	2.3	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:37
93920	Col·lecció arqueològica del Museu d'Arenys de Mar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-arqueologica-del-museu-darenys-de-mar	<p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). <em>Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme</em>. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit.</p> <p><span><span><span>RIBES, Neus et alii (2013). Catàleg dels materials arqueològics de la Torre dels Encantats. Col·lecció del Museu d'Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de mar, consultable a: <a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/cat%C3%A0leg-cat%C3%A0leg-dels-materials-arqueol%C3%B2gics-de-la-torre-dels-encantats-col%C2%B7lecci%C3%B3-del'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/cat%C3%A0leg-cat%C3%A0leg-dels-materials-arqueol%C3%B2gics-de-la-torre-dels-encantats-col%C2%B7lecci%C3%B3-del</a></span></span></span></p>	VI aC- III dC		<p>El Museu d'Arenys de Mar aplega el Museu Marès de la Punta i el Museu Mollfulleda de Minerologia, que es poden visitar en dos espais diferenciats, però que formen part d'un mateix ens. També aplega altres col·leccions relacionades amb la història i la vida de la vila d'Arenys sota la denominació Fons Josep Maria Pons i Guri, com la col·lecció arqueològica.</p> <p><span><span><span>Les peces d'aquesta col·lecció procedeixen principalment de dos jaciments: El poblat ibèric del Puig de Castellar (darreries del segle V aC. - segle I aC.) situat a la Torre dels Encantats, que va ser excavat per Josep Maria Pons i Guri, entre 1949 i 1950; i entre 1956 i 1957, amb peces de ceràmica, farga i forneria. El segon jaciment és la vil·la romana de Valldemaria, datat entre mitjan segle I aC i segle I dC, excavat principalment entre 1987-1988.</span></span></span></p> <p>Dins el Museu Marès de la Punta també es pot trobar una sala dedicada a la història d’Arenys de Mar, amb objectes procedents de l’antic Museu Municipal Fidel Fita, que ens parlen de la seva història des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.<br /> El primer intent de museitzar el patrimoni cultural i històric arenyenc va tenir lloc entre la segona i tercera dècada del segle XX. Anys més tard, el 1957, renaixia l’idea de dotar Arenys de Mar d’un museu en el qual poder mostrar el seu passat, del més llunyà al més proper. Instal·lat en unes dependències annexes a la Casa de la Vila, aquell museu tancà les portes definitivament l’any 1977. Bona part del valuós fons arqueològic i artístic que contenia s’ha mantingut guardat durant molts anys en els magatzems municipals, amatent d’una nova oportunitat per a ser admirat.<br /> Coincidint amb els primers vint-i-cinc anys de la fundació del Museu Marès de la Punta, moltes d’aquestes peces tornen a exhibir-se a tothom i ho fan de manera permanent. L’objectiu d’aquesta exposició és mostrar l’evolució d’Arenys de Mar com a poble, com a comunitat, dels seus inicis, a les darreries del segle XVI, a l’entrada de l’actual mil·leni.</p>	08006-346	Carrer de l'Església, núm. 43	<p>El Museu d’Arenys de Mar va obrir les portes el 13 de març de 1983, amb motiu de la cessió per part de la Generalitat de Catalunya de la col·lecció de puntes Frederic Marès i Deulovol, que aquest va donar en dipòsit amb la condició que fos exposada a Arenys de Mar sota el nom de Museu Marès de la Punta. Aquest espai ha anat creixent amb la donació i l'adquisició de peces de punta que l'han convertit en un museu de referència a Europa.</p> <p>En les seves sales es pot fer un recorregut per la història de les puntes, un element essencial en la moda i els aixovars que neix a Venècia a finals del segle XVI i s’estén ràpidament per tot Europa. Al Museu es poden contemplar treballs des de finals del segle XVI fins a l’actualitat, distribuïts segons la procedència i la tècnica: colls, mocadors, ventalls, mantellines, o xals.</p> <p>Si bé els primers treballs de punta es van realitzar amb agulla, majoritàriament s’imposa la realització de les puntes amb boixets, que apareixen en l’antic territori de Flandes, actualment Bèlgica. França i Bèlgica són els països on es desenvolupen més negocis de punta i més varietat de tècniques i al Museu podeu trobar diversos exemples de blondes franceses, treballs de Le Puy, gasa i duquessa belga.</p> <p>Durant el primer quart del segle XX, el modernisme suposa una renovació del llenguatge estètic de les puntes i un dels principals representants és la Casa Castells d’Arenys de Mar (1862-1962). Marià Castells va ser l’autor de les estovalles d’altar, l’alba i el roquet per a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat (1927-1930), que es poden contemplar en una de les sales del Museu al costat dels dissenys originals.</p> <p>Dins el Museu Marès de la Punta també es pot trobar una sala dedicada a la història d’Arenys de Mar, amb objectes procedents de l’antic Museu Municipal Fidel Fita, que ens parlen de la seva història des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.</p>	41.5817259,2.5482166	462341	4603436		08006	Arenys de Mar	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93920-3108.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93920-3685.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93920-3710foto-david.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93920-9387-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93920-9407.jpg	Física	Antic	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Lúdic/Cultural	Inexistent	2023-11-08 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			80	53	2.3	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:37
93921	Col·lecció de puntes de coixí del Museu d'Arenys de Mar	https://patrimonicultural.diba.cat/element/colleccio-de-puntes-de-coixi-del-museu-darenys-de-mar	<p><span><span><span>AA.VV (2010). Estudi del fons industrial tèxtil de Catalunya. Mostraris de teixits del CDMT de Terrassa i mostraris de punta del Museu d’Arenys de Mar. Centre de Documentació Tèxtil de Terrassa i Museu d’Arenys de Mar; consultable a: <a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-estudi-del-fons-industrial-t%C3%A8xtil-de-catalunya'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-estudi-del-fons-industrial-t%C3%A8xtil-de-catalunya</a>. </span></span></span></p> <p><span><span><span>AA.VV (2016). Vestits per a l'ocasió. La indumentària en els ritus de pas. Ajuntament d’Arenys de Mar; consultable a:<a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-vestits-locasi%C3%B3'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-vestits-locasi%C3%B3</a></span></span></span></p> <p><span><span><span>AAVV (2020). Un mar de tul. El ret fi, una punta d'Arenys. Ajuntament d’Arenys de Mar; consultable a:<a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-un-mar-de-tul-el-ret-fi-una-punta-darenys'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-un-mar-de-tul-el-ret-fi-una-punta-darenys</a>. </span></span></span></p> <p><span><span>GILBERT F, Quim (1983) <em>El President visità Arenys</em>. La Veu del Maresme, 18 de març de 1983, pp. 9 i 10. Mataró.</span></span></p> <p><span><span>GILBERT </span></span><span><span>F, Quim. (1983b) <em>El Museu de Puntes s’inaugurarà el 13 de març</em>. La Veu del Maresme, 11 de febrer de 1983, pp. 21. Mataró.</span></span></p> <p> </p> <p><span><span><span>LLODRÀ NOGUERAS, Joan Miquel, coord. (2007). Els Castells, uns randers modernistes. Museu d’Arenys de mar, consultable a:</span></span></span><span><span><span><a href='https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-els-castells-uns-randers-modernistes'>https://museu.arenysdemar.cat/ca/publicacions/publicaci%C3%B3-dexposicions-els-castells-uns-randers-modernistes</a>.</span></span></span></p> <p>MONTLLÓ BOLART, Jordi (1998). <em>Història i actualitat dels museus i col·leccions del Maresme</em>. Treball de recerca del programa de doctorat del Departament d'Antropologia de la Universitat de Barcelona: Recerca en antropologia cultural. Tutor: Doctor Joan Bestard. Inèdit.</p> <p><span><span>PONS i GURI, Josep Maria (1985). <em>Museu Marès de la Punta</em>. Arenys de Mar: Ajuntament d’Arenys de Mar i Museu Marés de la Punta.</span></span></p>	XVII-XX		<p>El Museu d'Arenys de Mar aplega el Museu Marès de la Punta i el Museu Mollfulleda de Minerologia, que es poden visitar en dos espais diferenciats, però que formen part d'un mateix ens. També aplega altres col·leccions relacionades amb la història i la vida de la vila d'Arenys. </p> <p>A les seves sales es pot fer un recorregut per la història de les puntes, un element essencial en la moda i els aixovars que neix a Venècia a finals del segle XVII i s’estén ràpidament per tot Europa. Al Museu podreu contemplar treballs des de finals del segle XVI fins a l’actualitat distribuïts segons la procedència i la tècnica: colls, mocadors, ventalls, mantellines, xals. <span><span><span>El fons el constitueixen també utensilis: coixins, estris per fer puntes... disseny i patrons. Integrada per diverses col·leccions, la inicial de Frederic Marès i Deulevol, la de Carmen Tórtola Valencia, Carmen Delgado, Francesca Bonnemaison... Destaca els fons de dissenys, patrons, llibres de mostraris i peces de la Casa Castells empresa de puntes artesanes d’Arenys de Mar (1862-1962).</span></span></span></p> <p>Si bé els primers treballs de punta es van realitzar amb agulla, majoritàriament s’imposa la realització de les puntes amb boixets, que apareixen en l’antic territori de Flandes (actualment Bèlgica). França i Bèlgica són els països on es desenvolupen més negocis de punta i més varietat de tècniques i al Museu podeu trobar diversos exemples de blondes franceses, treballs de Le Puy, gasa i duquessa belga.</p> <p>Durant el primer quart del segle XX, el modernisme suposa una renovació del llenguatge estètic de les puntes i un dels principals representants és la Casa Castells d’Arenys de Mar (1862-1962). Marià Castells va ser l’autor de les estovalles d’altar, l’alba i el roquet per a la Capella de Sant Jordi del Palau de la Generalitat (1927-1930), que es poden contemplar en una de les sales del Museu al costat dels dissenys originals.</p>	08006-347	Carrer de l'església, núm. 43	<p>El Museu d’Arenys de Mar va obrir les portes el 13 de març de 1983, amb motiu de la cessió per part de la Generalitat de Catalunya de la col·lecció de puntes Frederic Marès i Deulovol, que aquest va donar en dipòsit amb la condició que fos exposada a Arenys de Mar sota el nom de Museu Marès de la Punta. Aquest espai ha anat creixent amb la donació i l'adquisició de peces de punta que l'han convertit en un museu de referència a Europa.</p> <p>Dins el Museu Marès de la Punta també es pot trobar una sala dedicada a la història d’Arenys de Mar, amb objectes procedents de l’antic Museu Municipal Fidel Fita, que ens parlen de la seva història des de les troballes del poblat ibèric de la Torre dels Encantats fins a la Guerra Civil.</p>	41.5817450,2.5482421	462342	4603438		08006	Arenys de Mar	Restringit	Bo	https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93921-972foto-enric-pera-2.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93921-357baixa.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93921-522.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93921-1500-sn.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93921-2552.jpg\|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93921-11617.jpg	Física	Contemporani\|Modern	Patrimoni moble	Col·lecció	Pública	Científic/Cultural	Inexistent	2023-11-13 00:00:00	Jordi Montlló Bolart			98\|94	53	2.3	2484	21	Patrimoni cultural	2024-05-17 04:37

Estadístiques 2024

patrimonicultural

Mitjana 2024: 2628,13 consultes/dia

Sabies que...?

...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?

La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.

Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/biblioteques/geord-camp/localitzacio/geord-cord/41.641289,2.017917/pag-fi/5

Documentació

Documentació de l'API REST Catàleg de dades Què són les dades obertes? Idees i exemples Avís legal i normes d'ús