Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 43478 | Barraca de pedra seca de can Vidal 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-can-vidal-1 | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-115 | 41.4086100,1.9714000 | 414029 | 4584629 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||||
| 43417 | Pont Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pont-vell-0 | Pont sobre la riera de Rafamans per on circulava la carretera BV-2421. És d'un únic ull, d'arc rebaixat, i mesura uns 20 m de longitud i uns 5 m d'amplada. La fàbrica és de pedra i presenta parament de maçoneria de pedra local. Els angles de la volta, part de l'àmpit i altres elements estructurants estan fets amb carreus de sauló. La volta està construïda amb maons col·locats a sardinell. | 08905-54 | Inici de l'Av. Catalunya. | 41.4098800,1.9725400 | 414126 | 4584769 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43417-foto-08905-54-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43417-foto-08905-54-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43417-foto-08905-54-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Aquest pont ha estat substituït per un de nou, situat a pocs metres, per on passa la circulació rodada de la carretera BV-2421, pel que ara pràcticament només l'utilitzen vianants. | 98|94 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||
| 43408 | Horts de l'Altra Banda / Horts del carrer de Baix / Horts de la riera al c. de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/horts-de-laltra-banda-horts-del-carrer-de-baix-horts-de-la-riera-al-c-de-sant-isidre | A la Palma hi ha una Comunitat de Regants, constituïda l'any 1856, que aprofita aigua superficial de la riera de Rafamans mitjançant una resclosa (la resclosa de cal Sereno), que hi ha aigües amunt del nucli urbà. El volum de captació autoritzat, segons el registre de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), són 8 l/s. l'aigua es destina al reg dels horts familiars que hi ha al poble, situats tan al marge esquerre com al marge dret de la riera. La majoria d'ells tenen basses d'aigua i sobreeixidors que retornen els excedents a la riera. | XIX | Conjunt d'horts situats al sud del nucli urbà, a banda i banda de la riera de Rafamans, que reben aigües del rec i condicionats amb diverses basses. Als de la banda esquerra del curs fluvial, la més pròxima al nucli urbà. Els horts de la Riera tenen un especial interès per la seva organització espacial. Cada habitatge del carrer Sant Isidre disposa d'un hort propi i, els límits d'aquests quedaven establerts per la prolongació dels límits laterals dels habitatges vers la riera, creant un interessant mosaic paisatgístic. Les cases es compraven amb parcel·les que llindaven amb la carretera i tenien terreny fins a la riera. A banda de l'interès ecològic i paisatgístic que representen els horts per sí mateixos, cal destacar la gran biodiversitat generada per la diversitat de vegetació i la proximitat de la riera i del bosc. A l'hivern, quan el bosc no és tan ric en aliments, ocells com les merles, els tallarols, els cargolets, els pinsans, els lluers, els gafarrons, les caderneres, els verdums, el sit negre, el gratapalles i esporàdicament el pinsà mec i el durbec s'acosten als horts per a cercar-hi aliment. També es troben hivernants com la cotxa fumada, el pit-roig i el tord. El pardal comú (Passer domesticus), el pardal xarrec (P. montanus), i les cueretes blanques i torrenteres són habituals durant tot l'any. A l'estiu s'hi poden observar estornells (Sturnus vulgaris), oreneta vulgar (Hirundo rustica) i oreneta cuablanca (Delichon urbica), i falciot negre (Apus apus) i ballester (A. melba). Ocasionalment garses, gaigs i xoriguers hi són observats. Dels mamífers cal destacar la rata comuna (Rattus norvegicus), que puja la riera. El ratolí (Apodemus sylvaticus), el talpó comú (Microtus sp.) i l'eriçó també hi són presents. En zones més allunyades del nucli urbà també hi apareix el porc senglar. El rèptil més habitual en aquest ambient sembla ser la sargantana ibèrica. També s'observen les dues espècies de dragons, sobretot a les cases velles. Els amfibis més habituals són el tòtil, el gripau comú, el gripau corredor, i la granota verda, aquesta última en clara regressió per la ocupació de les basses de reg per carpes, que preden sobre els ous. També es pot sentir la reineta (Hyla meridionalis) vora de les basses. | 08905-45 | Sota el casc antic de la Palma | A la Palma hi ha una Comunitat de Regants, constituïda l'any 1856, que aprofita aigua superficial de la riera de Rafamans mitjançant una resclosa (la resclosa de cal Sereno), que hi ha aigües amunt del nucli urbà. El volum de captació autoritzat, segons el registre de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), són 8 l/s. l'aigua es destina al reg dels horts familiars que hi ha al poble, situats tan al marge esquerre com al marge dret de la riera. La majoria d'ells tenen basses d'aigua i sobreeixidors que retornen els excedents a la riera. | 41.4110800,1.9688500 | 413819 | 4584905 | 1856 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43408-foto-08905-45-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43408-foto-08905-45-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 43406 | Font del Marge | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-marge | AAVV (1988): Estudi de dues fonts situades a la Palma de Cervelló. Barcelona: Diputació de Barcelona Inèdit. AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 74-75. DE BUEN LINARES, A.; ROIG I MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. SAURÍ, J.M.; LARRIBA, A. (dir.) (2001): Diagnosi dels espais naturals de la Palma de Cervelló (Baix Llobregat). Barcelona: Diputació de Barcelona. Inèdit. p. 10. | XX | Font emplaçada en una zona arranjada per a l'esbarjo, amb una zona arbrada i amb uns bancs per al repòs. Es tracta d'una esplanada, al costat de la riera de Rafamans, a la que s'arriba a través del camí del Roure i des d'on s'inicia el camí de l'Obaga. Enmig, adossada a un marge de pedra seca que dóna nom a la font, hi ha la font. La font brolla per una canal metàl·lica clavada en una superfície enrajolada amb recobriment vidrat blanc amb decoració de motius geomètrics en blau, molt deteriorada. Una estructura de blocs de gres protegeix i guarneix la font. La base de la font és un pedrís de roca calcària que amb el pas de temps l'aigua ha acabat partint en dos per efectes de l'erosió. Al costat dret, clavat al marge, hi ha un cartell amb el nom de la font. | 08905-43 | Espai conegut pel nom de la font | Les dades de qualitat i de quantitat de les aigües subterrànies del municipi són pràcticament inexistents. Hi ha dos aqüífers: un, vinculat a la llera de la riera de Rafamans, i l'altre, un aqüífer calcari lliure, constituït per una capa de calcàries i dolomies del Muschelkalk inferior, d'uns 70 m de gruix. Aquest darrer aflora a tots dos vessants muntanyosos del municipi. La capa calcària que el forma està intercalada entre una capa impermeable d'argiles i gresos del Buntsandstein (a sota) i una de gresos i argiles vermelles del Muschelkalk mitjà (a sobre). Es tracta de materials triàsics. Recobrint-los, al fons de les valls i al peu dels desnivells, hi ha una capa de llims, sorres i argiles del Quaternari. El material calcari que forma l'aqüífer lliure és molt permeable i té tendència a la carstificació. Aflora a tots dos vessants de la riera de Rafamans; al vessant solell constitueix les cingleres de Pallejà, molt espectaculars. s'alimenta per infiltració de l'aigua de pluja i descarrega per petites surgències i fonts. Dues de les fonts de descàrrega de l'aqüífer calcari es van estudiar l'any 1988: la de Sta. Rita i la de Can Ponçgem (Diputació de Barcelona, 1988). Es volia valorar el possible efecte dels abocaments d'aigües residuals que produí a la urbanització Fontpineda, del municipi veí de Pallejà. No es va detectar afecció però es va advertir de la possibilitat que, en anys secs, la infiltració d'aigües residuals pogués perjudicar la qualitat de totes les fonts que hi ha a la zona de contacte del material calcari i la base impermeable. Actualment, però, les cases de Fontpineda ja estan connectades a la xarxa de clavegueram i no es preveu que hi hagi infiltracions. l'any 1998 es va sol·licitar l'anàlisi d'una altra font, la del Marge, al vessant nord, que es va caracteritzar de 'no potable'. | 41.4109700,1.9674900 | 413705 | 4584895 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43406-foto-08905-43-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43406-foto-08905-43-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2020-10-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez | En un altre cartell, en aquest cas metàl·lic, clavat en una biga també metàl·lica, hi posa 'Aigua no clorada, sense garantia sanitària'. La font ve canalitzada d'un punt distant de la zona d'Obaga del municipi. | 98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 43475 | Barraca de pedra seca de l'Alzina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-lalzina | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-112 | 41.4108200,1.9734300 | 414202 | 4584872 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||||
| 43474 | Barraca de pedra seca del camí Vell de Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-cami-vell-de-corbera | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-111 | 41.4145800,1.9451100 | 411840 | 4585318 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||||
| 43471 | Barraca de pedra seca del camí de can Llopart 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-cami-de-can-llopart-1 | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-108 | 41.4109400,1.9604500 | 413117 | 4584898 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||||
| 43470 | Barraca de pedra seca sota penyes 2 / de la pedrera de can Via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-sota-penyes-2-de-la-pedrera-de-can-via | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-107 | 41.4167100,1.9499400 | 412246 | 4585549 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||||
| 43468 | Barraca de pedra seca del Cementiri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-cementiri | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-105 | 41.4077400,1.9770800 | 414503 | 4584527 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||||
| 43467 | El dia de la Santa Infància | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-dia-de-la-santa-infancia | XX | Aquesta festa ja no es realitza. | En un dia dins els mesos de tardor o hivern (sense més precisió), es realitzava aquest acte consistent en que una nena disfressada de 'negreta' i un nen disfressat de 'xinès', anaven porta a porta a demanar diners per 'la Santa Infància'. Es tractava d'una manera de recaptar diners per beneficiència. | 08905-104 | Segons la informació proporcionada pels veïns, aquest acte es va dur a terme durant les dècades de 1950 i 1960. | 41.4108400,1.9713000 | 414024 | 4584876 | 08905 | La Palma de Cervelló | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | Tot i que no ha pogut ser contrastat, aquest acte segurament estava relacionat amb la celebració del DOMUND (del castellà de 'DOmingo MUNDial'). Es tracta de la Jornada Mundial de les Missions, celebrada des de que l'any 1926 el papa Pius XI va establir el darrer diumenge d'octubre com el dia pro l''Obra Pontifícia de Propagació de la Fe'. | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||
| 43424 | Roure del passeig del Roure | https://patrimonicultural.diba.cat/element/roure-del-passeig-del-roure | MASCLANS i GIRVÈS, FRANCESC (1958) Guia per a conèixer els arbres, (9a ed. 1990). Barcelona: Montblanc-Martín/CEC. | Arbre robust, amb brancatge robust i angulós. Les fulles, caduques, es marceixen i cauen a la tardor. Floreig d'abril a maig i donen glans madures a les darreries del mateix any de la florida. l'imponent exemplar de la Palma és un roure de fulla gran (Quercus petraea) o de roure martinenc (Quercus humilis). Actualment compta amb una alçada aproximada d'uns 20 m -que podria arribar a doblar al final de la seva llarga vida-, una capçada d'uns 11 m de diàmetre i un perímetre de tronc de 290 cm. El seu brancatge és molt dispers. | 08905-61 | Al passeig del Roure | 41.4104300,1.9684900 | 413788 | 4584834 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43424-foto-08905-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43424-foto-08905-61-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||||
| 43423 | L'Obaga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lobaga | AAVV (2010): Pla territorial metropolità de Barcelona. Generalitat de Catalunya. Departament de Política territorial i obres públiques. SAURÍ, J.M.; LARRIBA, A. (dir.) (2001): Diagnosi dels espais naturals de la Palma de Cervelló (Baix Llobregat). Barcelona: Diputació de Barcelona. Inèdit. p. 14. Naturalea Conservació, s.l. Pla director per la recuperació socio-ambiental de la Riera de Rafamans. La Palma de Cervelló. Inèdit | El traçat previst de la variant de la carretera BV-2421, que contribuiria a fragmentar l'espai i a desvincular-lo de l'entorn de la riera de Rafamans. | És un espai forestal que s'estén al sud de la riera de Palma (vessant obaga de les mutanyes de l'Ordal). Es caracteritza per ser una massa vegetal poc fragmentada. Actualment és una pineda que evoluciona cap a l'alzinar que acull diverses espècies faunístiques. Aquest espai presenta un valor important per la seva continuïtat i connexió amb la xarxa hidrogràfica. Orientada majoritàriament vers el nord, els seus límits septentrionals els marca principalment la riera de Rafamans, mentre que per l'oest i el sud limita amb el terme de Cervelló i, per llevant, la urbanització de can Vidal. Es tracta d'un vessant humit, extens i poc fragmentat, que ofereix hàbitats de qualitat per a la fauna i la flora. En diferents sectors els marges de pedra seca palesen que, en el passat, en part l'ocuparen camps de conreu aterrassats, segurament de vinya. Així, la pineda de pi blanc que s'estén a la zona, té diferents matisos: - Pineda humida de pi blanc que es troba en zones menys alterades o sense sotabosc, en els baixants de les torrenteres. Presenta peus d'alzinars, marfull i llorer. - Pineda de pi blanc amb sotabosc d'alzinar. Constitueix un estadi de successió avançat cap a l'alzinar mediterrani típic. Presenta diferents estrats: capçada de pi blanc, capçada d'alzines i sotabosc típic d'alzinar i lianes enfilant-se per les capçades. Espot apreciar que la successió va avançant, ja que es troben pins morts i secs (l'alzinar va guanyant terreny progressivament). Probablement, l'origen d'aquesta vegetació es troba en l'abandonament dels conreus de les vinyes en feixes durant els anys quaranta. Encara es poden apreciar les feixes i els murs de pedra. - Pineda xeròfila de pi blanc. És la pineda de zones amb més insolació i amb poc sòl. Probablement són els ambients menys alterats per l'home donada la seva inaccessibilitat. Es troba als dos costats del torrent de Can Rius. La successió cap a l'alzinar es veu aturada per factors limitants com la manca de sòl i la humitat. Cal destacar la presència del margalló (Chamareops humilis), la única palmera europea, protegida per la legislació actual. Finalment es troba el matollar. És la zona amb manca de peus arboris establerts, probablement per alteració recent. Hi ha un estrat de matolls molt dens, amb peus d'alzinars de rebrot, brucs i estepes. Degut a la manca de fragmentació i a la connexió fàcil amb la riera, aquest espai té un valor faunístic important. Entre les espècies d'ocells destaquen les mallerengues petita (Parus ater), emplomallada (P. cristatus), blava (P. caeruleus), carbonera (Parus major), i cua-llarga (Aegithalos caudatus), el bruel (Regulus ignicapillus), el raspinell (Certhia brachydactyla), el colltort (Jynx torquilla), la merla (Turdus merula), els tords (Turdus philomelos), els tallarols (Sylvia sp.), les bosquetes (Hippolais sp.), els cargolets (Troglodytes troglodytes), el pit-roig (Erithacus rubecula) , el rossinyol (Luscinia megarhynchos) i el rossinyol bord (Cettia cetti). També cal destacar l'abundància de tudons (Columba palumbus) nidificants, fet que suggereix la presència de l'amagadís astor (Accipiter gentilis). Entre els mamífers es detecten el porc senglar (Sus scrofa), la geneta (Genetta genetta), la guineu (Vulpes vulpes), la fagina (Martes foina), la mostela (Mustela sp.), i l'esquirol (Sciurus vulgaris), molts d'ells trobats atropellats a la carretera de Corbera. Igualment cal destacar la presència de la rata cellarda (Eliomys quercinus). Entre els rèptils es coneix la presència del vidriol (Anguis fragilis) i de la serp d'aigua (Natrix maura). La dificultat d'accés condiciona la troballa d'altres espècies probables en aquest tipus d'ambient. Entre els amfibis, s'han trobat salamandres (Salamandra salamandra) i granotes verdes (Pelophylax perezi). d'altres espècies són altament probables a la zona, com el gripau comú (Bufo bufo), el gripau corredor (Bufo calamita), el tòtil (Alytes obstetricans) i la granoteta de punts (Pelodytes punctatus). | 08905-60 | Zona boscosa a migdia de la Palma | 41.4123800,1.9512500 | 412350 | 4585067 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43423-foto-08905-60-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43423-foto-08905-60-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||
| 43419 | Resclosa del Pont Vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/resclosa-del-pont-vell | SOSPEDRA, A. (2008) Orígens d'un poble. La Palma de Cervelló. Barcelona: EGS. p. 45-46. | XVII-XVIII | Reclosa de planta en forma d'arc, d'uns 3 metres d'alçada i una amplada d'uns 10 metres, construïda amb carreus i blocs irregulars de pedra, sobre el llit de la riera de Rafamans. Per la seva construcció s'aprofità un desnivell natural causat per la presència d'un aflorament rocós. La part exterior de la resclosa presenta una crosta de carbonat que li dóna al conjunt un aspecte de regularitat. La part posterior està reblerta per sediment i pedres aportades pel curs fluvial i la vegetació emmascara parcialment aquesta construcció. | 08905-56 | A l'entrada de migdia del poble | Segons Sospedra (2008), el rec que unia la resclosa i el Molí fariner de la vora del Pèlag del Gat hauria estat tallat en ser construït el Pont Vell. | 41.4099500,1.9723700 | 414112 | 4584777 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43419-foto-08905-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43419-foto-08905-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43419-foto-08905-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | Per la topografia de la zona, tot sembla indicar que aquesta resclosa alimentaria d'aigua, mitjançant un canal o sèquia, la bassa d'acumulació del Molí fariner de la vora del Pèlag del Gat. No s'han trobat, però traces d'aquesta canalització, que pot estar curulla de terra o destruïda total o parcialment. | 98|119|94 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 43411 | Pedrera Anna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/pedrera-anna | BAULENAS, Eric (2009): Els Strombus coronatus del pliocè marí de la pedrera Anna (la Palma de Cervelló, Barcelona). http://www.myspace.com/strombusman/blog/503561938 [25 de gener de 2012]. | Pedrera en explotació. | l'aflorament de la pedrera Anna està constituït quasi totalment per les argiles i margues gris-grogues. Aquests sediments contenen molta fauna, i les argiles estan intercalades en ocasions per nombrosos nivells amb còdols, sorres fines i blocs de gres vermell i bretxes del triàsic. Els sediments marins s'aguanten sobre terrenys d'edat triàsica (constituint un interesantíssim paleo penya segat) a excepció d'un únic punt del jaciment, a on les pissarres paleozoiques fan de base al pliocè. El sostre és quaternari d'origen al·luvial (llims, argiles i bretxes). Es tracta de l'únic jaciment del Pliocè marí del Baix Llobregat. La variada litologia que presenta i l'abundant fauna trobada ens ajuda a comprendre i delimitar l'antiga línia de costa en el moment en el que es van dipositar aquests sediments. Entre altres fòssils destaca la presència de nombrosos individus del gasteròpode Strombus coronatus (Defrance, 1824). El seu parent més pròxim, l'Strombus gigas, pot trobar-se actualment mar Carib. | 08905-48 | Al marge dret del Riu Llobregat, concretament a l'actual pedrera Anna | Des de finals del segle XIX es té constància d'una sèrie de jaciments fossilífers situats al Baix Llobregat que pertanyen al pliocè superior (plasencià, entre 3,4 i 1,64 milions d'anys). Aquest període geològic està caracteritzat per gaudir d'un clima més càlid que l'actual, per l'aparició dels primers homínids a l'Àfrica i la formació de la mar Mediterrània, entre d'altres fenòmens importants. d'aquesta època s'han donat a conèixer més d'un miler d'espècies, entre mol·luscs, coralls, rèptils (entre els quals hi ha una espècie de cocodril trobat al jaciment de la riera Benet), crustacis, selacis, equinoderms, foraminífers, anèl·lids, mamífers (entre els quals hi ha una espècie de foca i una balena trobades en aquest mateix jaciment), limnoplàncton, braquiòpodes, osteïctis, cefalòpodes, ostracodes, briozous i vegetals. Els jaciments pliocènics, distribuïts en diverses poblacions del Baix Llobregat, els podem trobar a Castellbisbal, Papiol, Molins de Rei, Sant Vicenç dels Horts, La Palma de Cervelló, Sant Feliu de Llobregat, Esplugues i l'Hospitalet. Aquests jaciments són importants perquè presenten sediments marins molt rics en fauna fossilitzada que ens ajuden a comprendre l'evolució del nostre territori i contribueixen a l'estudi del Canvi Climàtic. El clima al Baix Llobregat durant el pliocè era més càlid que l'actual, i la vall baixa del riu Llobregat estava inundada per les aigües del mar fins arribar aproximadament al congost de Martorell, formant un estuari que propiciava una biodiversitat marina similar a la que actualment es pot trobar al Carib o a Nova Guinea. | 41.4077700,1.9859900 | 415247 | 4584521 | 08905 | La Palma de Cervelló | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43411-foto-08905-48-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43411-foto-08905-48-3.jpg | Inexistent | Neògen | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 125 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 43410 | Jaciment paleontològic intersecció de les carreteres N-340 i BV-2421 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/jaciment-paleontologic-interseccio-de-les-carreteres-n-340-i-bv-2421 | Afectat per la construcció de nombroses infraestructures. | <p>Es tracta d'un paratge totalment afectat pel pas de diverses carreteres i un polígon industrial que han modificat molt la seva morfologia original. Per les obres de la construcció de la variant N-340, al pas pel terme de La Palma, al talús posat al descobert a la cruïlla de les carreteres BV-2421 i la N-340 es va dur a terme una intervenció paleontològica preventiva. El propòsit era recuperar exemplars de graptolits, petits animals de 3-5 mm de longitud, per tal de conèixer els materials geològics de l'era Primària, en aquest sector de la comarca del Baix Llobregat.</p> | 08905-47 | <p>El mes de setembre del 2002, el paleontòleg Xavier Riu hi realitzà una excavació d'urgència.</p> | 41.4008100,1.9835000 | 415030 | 4583751 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43410-foto-08905-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43410-foto-08905-47-3.jpg | Inexistent | Paleozoic | Patrimoni natural | Jaciment paleontològic | Privada | Altres | 2020-01-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 121 | 1792 | 5.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||
| 43409 | L'Aliança Palmarenca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalianca-palmarenca | FISAS i ALEMANY, Esteve (1999) Societat Aliança Palmarenca: noces de platí : 1924-1999. La Palma de Cervelló: Aliança Palmarenca. | XX | Conjunt de dos edificis adossats, de planta rectangular, amb façanes continues però nio en el mateix plànol. La coberta a doble vessant en la seva major part d'uralita, amb els careners perpendiculars a la façana principal. La composició de les seves façanes és de composició senzilla i simètrica. l'edifici de ponent, el teatre, compta amb dues portalades d'accés allindades, entre les quals hi ha un cos que sobresurt de l'edifici des de terra ala cornisa de forma rectangular on s'obre un finestral i un espai vitrina on actualment s'exposa la cartellera i, a dalt, un antic projector cinematogràfic. La part superior de l'edifici és un pinyó. En aquest espai triangular s'hi ha escrit 'Teatre'. l'edifici de llevant, el bar i local social, és molt similar al descrit anteriorment, si bé aquest presenta un únic portal d'accés amb dues finestres a banda i banda, sense vitrina. En aquest cas, al 'timpà' s'hi llegeix 'Cafè-bar Aliança Palmarenca'. Al costat d'aquest edifici hi ha una terrassa que comunica amb aquest per una porta i dues finestres. La part de darrera dels edificis són de mamposteria amb pedra de gres no arrebossada. | 08905-46 | C. Sant Josep, s/n | Edificis construïts com a seu de l'Aliança Palmarenca, que ha estat mantingut i remodelat gràcies a la col·laboració dels socis de l'entitat. Des de 1952 s'hi representen els Pastorets, així com altres obres de teatre, projeccions, balls, etc. Una placa commemorativa col·locada a la façana recorda la visita del President de la Generalitat, el Molt Honorable Josep Tarradellas i Joan, el 15 de gener de 1978. | 41.4134200,1.9655700 | 413548 | 4585169 | 1924 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43409-foto-08905-46-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43409-foto-08905-46-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43409-foto-08905-46-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 43407 | Camí vell de Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-vell-de-corbera | La vegetació està ocupant part del camí. | Camí històric que neix de l'inici de la part oriental del nucli antic de la Palma i que mena a Corbera. El seu traçat transcorre inicialment paral·lel a la riera de Rafmans, per la seva riba esquerra. Poc abans d'arribar a l'alçada de can Ros de Mas Tabà, el camí travessa la riera, guanyant lentament alçada per, passant pel costat d'aquest antic mas, entrar en el terme de Corbera a l'alçada de l'avinguda de Corbera. Els trams inicial i final són els que han patit més modificacions, adaptant-los al trànsit de cotxes, si bé en algunes zones encara es conserven marges de pedra seca a tocar del camí. És però en el tram mitjà on els marges estan millor conservats i on es poden observar alguns trams empedrats (especialment prop del punt on aquest creua la riera de Rafamans. El camí transcorre majoritàriament, paral·lel a la riera, en un espai important tant pel seu valor natural (amb una fauna i flora de gran importància ecològica), etnològic (hi ha construccions de pedra seca ), i paisatgístic. | 08905-44 | DE BUEN LINARES, A.; ROIG I MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. | 41.4134800,1.9465200 | 411956 | 4585194 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43407-foto-08905-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43407-foto-08905-44-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 85 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||
| 43365 | Santa Maria i Sant Brici de la Palma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-i-sant-brici-de-la-palma | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 14-15. DE BUEN LINARES, A.; ROIG I MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999) Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. ROIG I MESTRE, M.D. (1999) Annex al Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. SERDÀ, P. (Pbre.) (1916) Cervelló. Barcelona: Ed. Hereus de Joan Gili. UDINA MARTORELL, F. (sense data) Notes del mil·lenari de Sant Pere de les Puelles. | XVII | Església de planta de creu llatina amb tres naus i creuer cobert amb volta semiesfèrica sobre tambor octagonal amb ulls de bou a les cares, pilars adossats als angles i cornisa correguda damunt dels capitells. La façana principal, orientada a ponent, disposa de pilars adossats i decoració d'arcuacions cegues sota la cornisa, coronada per una creu de Malta radiada. Està arrebossada i pintada i presenta impressions que imiten la forma de blocs ortogonals col·locats de través. El portal principal és d'arc de llinda fet amb gres. A la llinda hi ha diverses inscripcions: al centre hi diu 'AVE MARIA SIN PECADO CONCEBIDA 1696'; a la dreta s'hi inscrigué 'TRISLEDAT DIT PORTAL LO ANT 1762 [sic]'; i a l'esquerra, sota una creu de Malta gravada, hi ha la inscripció 'RESTAURADA MCMXXXIX', amb una franja que sembla haver estat borrada enmig. Sobre del portal hi ha un rosetó de pedra decorat amb motius geomètrics i un àngel al centre de la figura. A l'esquerra de la façana principal hi trobem el campanar, de cos massís i planta quadrada. Té un rellotge a la seva cara principal i una finestra d'arc rebaixat a cada una de les façanes amb sengles campanes. Una de les campanes té la data de 1773 acompanyant una inscripció amb el nom del rector i qui la fer. l'altre campana està decorada amb la flor de Lys i una inscripció amb noms de persones i el rostre d'una Mare de Déu. La seva coberta del campanar és plana, amb terrassa, decorada amb una petita balaustrada ornamental amb motius geomètrics. A l'interior de l'església la volta és de mig punt amb dos arcs faixons. A l'interior de la cúpula hi ha uns vitralls ornamentats amb escuts de papes, bisbes i rectors. Tant la nau com el presbiteri i les capelles tenen llunetes. A ambdós costats del presbiteri es troben la sagristia i la capella del Santíssim. s'accedeix al presbiteri mitjançant tres graons. l'altar està fet de pedra monolítica polida suportada per dues pilastres a cada costat. En el frontal està esculpit el tetramorf en el qual hi ha un laminat d'or en les nimbes, les ales i les bandes. Al centre del tetramorf hi ha el crismó, també daurat. El tetramorf també està representat en els ulls de bou del creuer. En l'arc de mig punt que emmarca el cambril hi ha una decoració amb plafons o cassetons que són una al·legoria dels misteris del rosari. Damunt d'una peanya i dins d'un tro es troba la talla de la Mare de Déu de la Palma, que està en posició sedent amb el Fill a la falda, porta una palma, que tal vegada podia haver donat origen al nom del poble. Hi ha una inscripció que diu: “En vós espera i confia la Palma de Cervelló”. La talla és obra de l'escultor Camps i Arnau. Aquest escultor va fer una altra talla semblant que es troba a Roca Prevere (Torelló). Abans hi havia hagut una altra Mare de Déu, que era de guix. A la zona baixa del tro hi ha un escaló, en què la perspectiva és invertida perquè el punt de fuga va cap a l'espectador. Totes les pintures que estan dins del cambril són obra del pintor Leirisa. Aquestes, però, són de qualitat inferior que les de García Olivé. Aquí hi ha representats els fruits que es conreaven tradicionalment a la Palma: préssecs, oliveres, raïms i palmes, dins d'un grup de sants. Totes les portes que comuniquen el presbiteri i el cambril són de la mateixa fusta i treball, són d'arc de mig punt i tenen uns elements geomètrics en la seva composició. | 08905-2 | Pl. de l'Església | Els anys 964-965 consta el lloc de l'església com una quadra del terme del castell de Cervelló, que seria cedida (els terrenys) al Monestir de Sant Pere de les Puelles pel comte Miró (966). Santa Maria de la Palma ve documentada el 1231 com a sufragània de Sant Esteve de Cervelló, dedicada a Santa Maria i a Sant Brici. En l'acta de consagració de l'església de Sant Esteve de Cervelló (29 de desembre de 1231) consta que a la Palma hi havia una capella sufragània de la de Cervelló anomenada Santa Maria de la Palma. Un document del 15 de març de 1231 també fa esment de les esglésies sufragànies de Cervelló, que són Sant Mateu de Vallirana, Santa Maria i Sant Brici de la Palma i Sant Joan d'Olesa de Bonesvalls. L'ordinació de l'església data del 1319 i hi signen diversos parroquians. El segle XIV, entre l'any 1324-1325, el bisbe de Barcelona, Ponç de Gualba, dividí els termes de la parròquia de Cervelló i de la Palma instituint-hi rector propi, si més no, l'església no fou declarada parròquia fins al 1868, moment en què fou declarada independent de la de Cervelló i pogué tenir rector propi, el nom del qual era Josep Sans, previ concurs. A la llinda de la porta principal, dues inscripcions testimonien les obres de reforma que s'hi feren els segles XVII-XVIII. És sabut que el 1758 l'església, considerada encara sufragània de la de Cervelló, era molt petita. Barthomeu Minguell i Roig, veí de la Palma, va demanar al bisbe que en terrenys de la seva propietat es construís una capella gran, una sagristia i una escala per pujar al cor, així com que s'arrangés la teulada. Aquestes obres es varen realitzar, segons una carta del mateix senyor de 1759. El 1868 l'església era convertida en parròquia. El 1906 l'església estava ben conservada, excepte el campanar en la seva part interior, que es trobava en estat ruïnós, i l'única campana que hi havia estava inservible. Existien tres confraries. El 1939, després de la destrucció que patí durant la Guerra Civil, es dugueren a terme importants obres de restauració dirigides per l'arquitecte Alexandre Tintoré Oller. Abans de les obres d'ampliació de la nau que va projectar el mateix arquitecte l'any 1949, l'església era molt més petita: el seu espai tan sols comprenia des de l'entrada on a sobre hi ha el cor fins on actualment arrenca la cúpula, per tant, abans era una església de tres naus sense creuer. En aquestes obres d'ampliació, que finalitzaren el 1950, quan mossèn Ignasi Vilanova Puig era el rector de la parròquia, hi varen contribuir gran part dels veïns de la Palma, tant monetàriament com en objectes de valor. | 41.4119200,1.9704100 | 413951 | 4584997 | 1950 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43365-foto-08905-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43365-foto-08905-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43365-foto-08905-2-3.jpg | Inexistent | Neoclàssic|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | TINTORÉ OLLER, Alexandre | Els bancs de la nau són de fusta de castanyer i van arribar desmuntats de Guinea, durant el darrer any en què aquest país pertanyia a l'Estat espanyol. Van arribar amb vaixell fins a Santander i es muntaren a la Palma. Al presbiteri hi ha dues llànties de ferro fetes per Josep Rodrigo de Corbera, que les va donar a l'església.(Cont. Descripció): La capella del Santíssim té un retaule pintat pel mateix pintor, Lluís García Olivé, que va prendre part de l'altar del presbiteri el 1961. Representa el passatge bíblic dels dos deixebles d'Emaus: Jesús, al centre, i els dos deixebles, al seu costat, estan menjant al voltant d'una taula. Els tres personatges són autoretrats, només es diferencien en què Jesús porta barba, els deixebles, no, i un d'aquests té els cabells més blancs. Vers Jesús convergeixen uns raigs de llum de manera centrípeta, i quan entra la llum natural per la finestra dóna un tractament més realista. A la taula hi ha un ganivet que sobresurt una mica, la qual cosa dóna la sensació que si es toqués cauria. El pintor va realitzar aquesta obra amb la tècnica de l'oli sobre tela. A ambdós costats d'aquesta escena hi ha la simbologia de l'Eucaristia amb pintura mural. | 99|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 43483 | Barraca de pedra seca de Mas Tabà 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-mas-taba-4 | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-120 | 41.4135200,1.9459900 | 411912 | 4585199 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||||
| 43481 | Barraca de pedra seca de Mas Tabà 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-mas-taba-2 | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-118 | 41.4122700,1.9434300 | 411696 | 4585063 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||||
| 43480 | Barraca de pedra seca de Mas Tabà 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-mas-taba-1 | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-117 | 41.4131600,1.9430800 | 411668 | 4585162 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||||
| 43479 | Barraca de pedra seca de can Vidal 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-can-vidal-2 | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-116 | 41.4092100,1.9713700 | 414027 | 4584695 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||||
| 43477 | Barraca de pedra seca sota Penyes 1 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-sota-penyes-1 | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-114 | 41.4158600,1.9546400 | 412638 | 4585450 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||||
| 43476 | Barraca de pedra seca sota Penyes 4 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-sota-penyes-4 | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-113 | 41.4170600,1.9439000 | 411742 | 4585594 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||||
| 43473 | Barraca de pedra seca de la línia d'alta tensió a Mas Tabà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-la-linia-dalta-tensio-a-mas-taba | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-110 | 41.4149100,1.9419400 | 411575 | 4585358 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||||
| 43472 | Barraca de pedra seca del camí de can Llopart 2 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-del-cami-de-can-llopart-2 | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-109 | 41.4112300,1.9614600 | 413202 | 4584929 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||||
| 43469 | Barraca de pedra seca de can Via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-can-via | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-106 | 41.4121700,1.9580900 | 412921 | 4585037 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||||
| 43418 | El Rec | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-rec | SAURÍ, J.M.; LARRIBA, A. (dir.) (2001): Diagnosi dels espais naturals de la Palma de Cervelló (Baix Llobregat). Barcelona: Diputació de Barcelona. Inèdit. p. 5. | XIX | Hi ha trams on es conserva la construcció original en bon estat, mentre que en altres aquesta ha estat substituïda per canalitzacions modernes, sovint soterrades. | Canal per a fornir d'aigua els horts situats a migdia del nucli de la Palma. Es capta l'aigua superficial de la riera de Rafamans a la resclosa de cal Sereno, des d'on, soterrada, s'inicia el seu traçat per la banda esquerra d'aquesta. Uns 200 m aigües avall el canal es desdobla. d'una banda, continua soterrat paral·lel al curs fluvial per la banda esquerra i, per l'altra, travessa la riera per seguir també en paral·lel pel costat dret. Si bé originalment l'aigua creuava la riera per un pont-aqüeducte del que només en queda la fonamentació, ara la creua per una canalització moderna. El rec del costat dret és el que es conserva en millor estat i el que presenta estructures més interessants, des del punt de vista constructiu. Així, un cop travessada la riera, el canal pren forma d'un interessant aqüeducte d'uns 80 m de longitud. Aquest s'eleva més d'un metre sobre una zona d'horta amb una combinació d'arcades d'aproximadament 120 cm de llum i impostes superposades. Damunt d'aquesta construcció l'aigua discorre per una canalització a cel obert construïda amb maons. l'aqüeducte, aigües avall, va perdent alçada fins que el rec passa a ser a ran de terra, lleugerament elevat sobre aquest. El rec disposa també de ponts-aqüeducte amb els que salva el curs de torrents i, en alguns casos, s'ha modificat la topografia del terreny per fer-lo passar. Aquesta construcció, que més endavant també està soterrada, arriba, per la banda dreta de la riera de Rafamans, i després d'uns 350 m de recorregut, als 'horts de l'Altra Banda', passats els quals l'aigua sobrant retorna a la riera. Per la banda esquerra, però recorre encara uns 800 m fins al final del seu recorregut, on també torna a la riera, per alimentar els 'horts de la Riera'. | 08905-55 | A la Palma hi ha una Comunitat de Regants, constituïda l'any 1856, que aprofita aigua superficial de la riera de Rafamans mitjançant una resclosa (la resclosa de cal Sereno), que hi ha aigües amunt del nucli urbà. El volum de captació autoritzat, segons el registre de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), són 8 l/s. l'aigua es destina al reg dels horts familiars que hi ha al poble, situats tan al marge esquerre com al marge dret de la riera. La majoria d'ells tenen basses d'aigua i sobreeixidors que retornen els excedents a la riera. | 41.4128000,1.9627400 | 413311 | 4585103 | 1856 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43418-foto-08905-55-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43418-foto-08905-55-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 43416 | Creu de terme | https://patrimonicultural.diba.cat/element/creu-de-terme-0 | AAVV (2008) “La Veu”. Butlletí d'informació municipal, 26 (juny 2008): 10. La Palma de Cervelló: Ajuntament de la Palma de Cervelló. AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 78-79. AAVV (2011) “La Veu”. Butlletí d'informació municipal, 31 (febrer 2011): 4. La Palma de Cervelló: Ajuntament de la Palma de Cervelló. | XX | Creu de terme feta de pedra. Consta de la base, el fust i la creu. La base la conformen tres graons hexagonals configurats per blocs de pedra, concèntrics i definint una gradació de major a menor diàmetre de baix a dalt. Aquesta base s'eleva 60 cm des de terra i el diàmetre màxim és de 260 cm. A continuació, a la part central s'erigeix un pedestal de base hexagonal i forma de piràmide truncada, de 75 cm d'alçada. Sobre ell una peça concèntrica hexagonal de només alguns centímetres d'on neix el fust acanalat, que respecta la planta hexagonal. A manera de capitell, es disposa una peça hexagonal de diàmetre superior al fust. Coronant el fust, la creu pròpiament dita és de tipus flordelisada, on destaca esculpit la Crucifixió de Crist. Al costat frontal del pedestal apareix la inscripció sota una petita creu llatina. “STA. MISSIÓ MCMLII”. A la part de darrera la inscripció és “GVSTAVO · GISPERT AC MARIAL JORDA TILII RELIGIOSE OB · BENEBICIA OMNE · CENVS IN · SE · CON LATA GRATI · OBSEOVENTES · OUE ANIMI · TESTIMONIVM”. | 08905-53 | Cruïlla de l'Avinguda de Catalunya amb el camí de les Roquetes | l'any 2008 es va arranjar el terra de la Creu de Terme, que estava totalment aixecat, amb pedra vermella de sauló, autòctona de la Palma. També es va posar la barana metàl·lica de precaució. l'any 2009, a conseqüència de les greus ventades que va patir el municipi, la Creu del Terme va ser abatuda per diversos pins que van caure sobre seu. Aleshores es va executar un projecte de restitució de la Creu a través d'un procés detallat de revisió fotogràfica per personal especialitzat i sota la supervisió de la Subdirecció General del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. Es va tenir una especial cura en el treball de la pedra del monument i s'ha reforçat el sistema d'ancoratges entre les diverses peces de la Creu. També es va completar l'actuació amb la restitució de part del paviment del voltant i de la barana metàl·lica perimetral i les escales . Es va fer il·luminació nova. | 41.4101500,1.9727400 | 414143 | 4584798 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43416-foto-08905-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43416-foto-08905-53-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 43391 | Edifici de la Biblioteca Municipal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/edifici-de-la-biblioteca-municipal | AAVV (2011) 'La Veu'. Butlletí d'informació municipal, 31 (febrer 2011): 23. La Palma de Cervelló: Ajuntament de la Palma de Cervelló. AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. P. 36-37. | XX | Casa de planta baixa d'un sol cos, de planta baixa i planta pis amb coberta de teula àrab a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana principal, arrebossada i pintada, presenta una composició simètrica. Una motllura horitzontal separa les dues plantes de l'edifici. A la planta baixa les obertures consisteixen en un portal central amb sengles finestres a banda i banda. A la planta pis hi trobem un balcó central suportat per dues mènsules amb decoració floral i tancat per una barana de ferro forjat. A banda i banda d'aquest s'hi disposen sengles finestres. Excepte la porta d'entrada, la resta d'obertures disposen s'emmarcament perimetral ornamental. Sota la cornisa s'hi conserva una decoració esgrafiada formada per una línia ondulada ornamentada amb motius florals. La cornisa, amb un relleu simple, és sostinguda per vuit mènsules. Sobre d'aquesta hi trobem un mur d'acabament a mode de falsa barana rematat per un perfil ornamental. Al Centre d'aquesta s'hi conserva pintat l'any de la seva construcció: '1910'. Sobre de la porta principal hi ha un cartell de metacrilat que informa del seu ús des de 1993: 'Biblioteca Municipal', mentre que en un lateral de la façana s'hi conserva una placa de ceràmica on s'hi descriu el seu ús fundacional 'Escuela Elemental de Niños'. A l'únic mur lateral visible de la casa (l'altre fa de paret mitgera amb l'edifici de l'Ateneu), s'hi ha afegit una estructura cilíndrica de vidre que tanca una escala de cargol. | 08905-28 | Plaça Cervantes, 4 | Es va construir el 1910 per ubicar-hi l'escola pública del poble. La casa va ser cap el 1990 per ubicar-hi la Biblioteca Municipal. | 41.4132500,1.9656200 | 413552 | 4585150 | 1910 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43391-foto-08905-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43391-foto-08905-28-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43391-foto-08905-28-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 106|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 43482 | Barraca de pedra seca de Mas Tabà 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-de-pedra-seca-de-mas-taba-3 | Vegeu la fitxa 100, que correspon a la tipologia genèrica de barraques de planta rodona. | 08905-119 | 41.4132700,1.9441400 | 411757 | 4585173 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 119 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||||
| 43422 | Monument 'la Mola' | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-la-mola | XX | Mola superior o volandera i part d'una mola inferior o mola sotana, procedents d'un molí fariner, exposades. Ambdues són de roca calcària, de planta circular. La mola superior, col·locada verticalment, mesura 116 cm de diàmetre i 33 cm de gruix, amb un forat central de 20 cm de diàmetre. Aquest forat, eix de rotació de la mola, conserva encara part del pilar de la fusta o arbre al voltant del què aquesta girava. s'observen encara dues grapes metàl·liques de reparació clavades a la part frontal i una més a la cara posterior. Al seus peus hi ha dipositada mitja mola passiva o sotana, d'uns 68 cm de radi. Aquest fragment, però, està trencat en dos fragments de similars dimensions. s'observa en aquest plat la part que sobresortiria de la part activa, d'uns 15 cm d'amplada. | 08905-59 | Plaça Anselm Clavé | Un veí del poble, que es dedica a la construcció, va trobar moles en fer unes obres a l'edifici que hi havia al carrer Santa Maria, 35, l'any 2007. Poc després les va cedir al municipi, essent col·locades amb finalitats ornamentals a la seva ubicació actual. | 41.4116300,1.9711600 | 414013 | 4584964 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43422-foto-08905-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43422-foto-08905-59-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||
| 43421 | Monument a Anselm Clavé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/monument-a-anselm-clave-0 | XX | Bust d'Anselm Clavé. Situat sobre un bloc irregular de roca calcària de planta rectangular d'130 cm d'alçada i 55 cm d'amplada mitja (més estret a la part superior que a la base), que suporta el bust de bronze a manera de pedestal. A la cara frontal hi ha una placa commemorativa de llautó amb la inscripció: “El grup de cantaires ‘la Palma' a Esteve Fisas i Alemany com a director 1942-1992”. A la cara posterior una altra placa del mateix material diu “1942-1992 en el 50è aniversari de caramelles el Grup de Cantaires ‘LA PALMA' a J. ANSELM CLAVÉ. La Palma 20 de setembre de 1992”. | 08905-58 | Plaça Anselm Clavé | El monument va ser encarregat pel grup de cantaires 'la Palma', amb motiu del 50è aniversari de la recuperació de les caramelles i està dedicat a J. Anselm Clavé i a Esteve Fisas i Alemany, director del grup entre 1942 i 1992. Va ser inaugurat el 20 de setembre de 1992. | 41.4116800,1.9710300 | 414002 | 4584970 | 1992 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43421-foto-08905-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43421-foto-08905-58-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 98 | 51 | 2.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 43420 | Mas del Maset | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-del-maset | La teulada i bona part de les estructures interiors estan enderrocades. | Antic mas parcialment enrunat del què es conserven les parets i alguna estructura associada. Es tracta d'un edifici de planta rectangular i dues plantes, construït amb parament de maçoneria parcialment arrebossat amb morter de calç. La seva teulada, no conservada, era a dos vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, coberta amb teula àrab. Destaca en de la façana principal el seu portal, amb muntants fets amb carreus de gres i llinda amb un tronc de fusta. Compta també amb dues finestres allindades a la planta pis. A l'interior s'insinuen les divisions interiors, així com el punt d'on arrencaven les escales que conduïen al pis superior. s'identifiquen clarament dues sales, una d'elles amb llar de foc. A la façana meridional hi ha adossat un forn, amb la boca visible des de l'interior de l'immoble. | 08905-57 | Camí del Maset, s/n | 41.4079100,1.9551900 | 412673 | 4584567 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43420-foto-08905-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43420-foto-08905-57-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||
| 43415 | Ermita de Sant Vicenç Ferrer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ermita-de-sant-vicenc-ferrer | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 16-17. SOSPEDRA, ANTONI (2008): Orígens d'un poble. La Palma de Cervelló. Barcelona: EGS. p. 82-83 | XVII-XIX | L'estat de l'edifici és ruïnós, i la vegetació ocupa bona part de l'edificació. | Restes d'una antiga ermita situada a la part alta dels boscos de Can Pongem. Es tracta d'una edificació de planta rectangular, de 8 metres de llarg per 4 d'amplada, construïda adossada a les parets de les cingleres de Pallejà, en una zona de fort desnivell. Els paraments són d'uns 50 cm de gruix, construïts amb maçoneria, arrebossats per la part interna i l'externa. Els marcs de les obertures estaven fets de maons. Sembla que l'entrada estaria situada al mur de ponent. l'única paret que resta totalment dempeus és la nord, que s'adossa a la cinglera, i on s'obre una fornícula. Del coronament d'aquest mur es dedueix que l'ermita disposava d'una coberta a doble vessant amb el carener disposat nord–sud. Dels murs laterals únicament se'n conserven alguns trams, mentre que el de migdia es troba pràcticament desaparegut. El paviment de l'ermita ha desaparegut en la seva totalitat, si bé en la paret nord encara s'observa d'on arrencava. Per l'orientació de l'edifici i la fornícula conservada, tot apunta a que el presbiteri es localitzava a la part nord. Al seu entorn encara s'hi estan vius 2 dels quatre xiprers que es disposaven a les quatre cantonades de l'edificació. | 08905-52 | boscos de Can Pongem | Antoni Sospedra (2008) planteja la possibilitat se que aquesta ermita fos construïda després de la canonització, l'any 1455, de Sant Vicenç Ferrer, qui segons la tradició oral recollida per aquest autor, hauria viscut en aquell paratge. La tradició oral dels veïns del poble diu que fa 150 anys hi hauria viscut un ermità. | 41.4131300,1.9780900 | 414594 | 4585124 | 08905 | La Palma de Cervelló | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43415-foto-08905-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43415-foto-08905-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43415-foto-08905-52-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 98|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 43414 | Camí Estret / Camí de les Roquetes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cami-estret-cami-de-les-roquetes | AAVV (sense data) Senders de la Palma. Camí estret o camí ral. La Palma de Cervelló: Regidoria de Medi Ambient i de Promoció Econòmica de l'Ajuntament de la Palma de Cervelló. AAVV (2003): 'L'ermita de Sant Joan del Pla', Marge, núm. 13 (agost 2003). La Palma de Cervelló: el Pèlag. p. 14. | La vegetació comença a ocupar parts del camí. Hi ha abocaments de deixalles. | Camí històric que neix de l'inici de l'avinguda Catalunya, a l'alçada de la creu de terme i que avança en direcció sud-est fins trobar-se amb la carretera B-24, a l'alçada del seu Km 8. Des d'aquest punt durant les obres de l'aquesta carretera, que tallaren el camí, s'habilità un camí alternatiu que comunica amb el Parc Empresarial de Cervelló pel pont de la riera de Rafamans. El camí transcorre majoritàriament pel Pla de Sant Joan, un espai important tant pel seu valor natural (amb una fauna i flora de gran importància ecològica), com històric (hi trobem l'ermita de Sant Joan del Pla), etnològic (hi ha construccions de pedra seca i un corral ), i paisatgístic. El camí encara conserva algun tram empedrat i en diferents sectors podem trobar marges de pedra seca que flanquegen un o dos dels seus costats. També s'observen traces de roderes de carro en alguns punts del seu traçat. | 08905-51 | Aquest camí, junt amb el camí Vell de Corbera, segurament formarien part de l'eix de comunicació que, paral·lel a la riera de Rafamans, comunicaria des d'èpoques pretèrites Corbera del Llobregat i la vall de la Palma amb el camí Ral o de València, que transcorreria en un trajecte similar al de l'actual N-340. l'ermita romànica de Sant Joan del Pla n'és testimoni. Des d'aquest camí també s'accediria a l'ermita de Sant Vicenç Ferrer. Continuava vers l'est fins a la carretera N-340 (antic camí Ral o camí de València), però va ser tallat primer per les obres del Parc Empresarial de Cervelló i posteriorment per la B-24. Aquest camí també comunicava, a través de la Palma, amb el camí Vell de Corbera, vers aquesta població. Durant les obres de construcció de la B-24, a l'entorn de l'any 2000, molts veïns de la Palma l'utilitzaren com a camí alternatiu a la carretera BV-2421 per estalviar-se les cues que s'hi generaven per accedir a la N-340. Durant la Festa Major Petita o de Sant Isidre, la major part dels assistents accedeixen al Pla de Sant Joan per aquest camí. | 41.4079800,1.9781300 | 414591 | 4584552 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43414-foto-08905-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43414-foto-08905-51-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 85 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||
| 43413 | Carrer Santa Maria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-santa-maria | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 96-97. | XIX-XX | Degradació d'algunes façanes. Trencament de l'estètica tradicional del carrer per la construcció d'edificis moderns. | Conjunt de cases de cós o cós i mig del carrer Sant Maria. Localment es parla de 'casal' com a unitat de cada cos, que equivalia aproximadament entre 5 i 5,7 metres de façana. Aquesta tipologia d'edificis es caracteritza per ser de planta rectangular i consten de planta baixa i planta pis o planta, pis i golfes o dos pisos, en algun cas; amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal o amb el terrat pla. Les façanes poden ser de tipologies diferents però responen a un marc cronològic similar. El parament de la façana acostuma a ser arrebossat pintat, amb algun esgrafiat, de varietat cromàtica amb decoració austera, ulls de bou i moltes vegades coronament ondulat a manera de falsa barana de terrassa. El carrer és perfectament alineat i les característiques definides creen una entitat de carrer en conjunt, destacat. | 08905-50 | Carrer Santa Maria | 41.4130000,1.9666800 | 413640 | 4585121 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43413-foto-08905-50-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43413-foto-08905-50-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43413-foto-08905-50-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 119|98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 43412 | Ponts de can Pongem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ponts-de-can-pongem | AAVV (1999): 'Els ponts de Can Pongem', Marge, núm. 2, La Palma de Cervelló: el Pèlag. p. 3. | Conjunt de tres ponts que serveixen per tal de que el camí de Can Pongem salvi els petits cursos d'aigua que creuen el seu camí. El més pròxim a la font de Santa Margarida està construït amb blocs de pedra calcària sense treballar, mentre que el segon i el tercer estan construïts utilitzant blocs de gres amb tendència ortogonal i la seva volta és lleugerament apuntada. l'amplada és relativament petita: 1,15 m o 1,30 m i entre 1,20 m i 2,0 m d'alçària. Almenys en els darrers s'ha utilitzat morter de calç i sorra per la seva construcció. El del mig està bloquejat per les pedres i terra que alguna torrentada han transportat en el passat. | 08905-49 | Can Pongem | 41.4103000,1.9762900 | 414440 | 4584811 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43412-foto-08905-49-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43412-foto-08905-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43412-foto-08905-49-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Estructural | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119|98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||
| 43399 | Església parroquial de Santa Maria de la Palma | https://patrimonicultural.diba.cat/element/esglesia-parroquial-de-santa-maria-de-la-palma | CANTOS, José A. (2004) 'Memòria de l'actuació a l'església parroquial de la Palma'. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. reg. 4804. CAPMANY, M.; PASCUAL, M. (2008) La Palma, 10 anys. Història d'una independència. La Palma de Cervelló: Ajuntament de la Palma de Cervelló. P. 12-15. | Parcialment destruït. | Jaciment arqueològic documentat en fer-se unes obres l'any 2004 (vegeu l'apartat 'història'). Actualment plaça urbana pavimentada. | 08905-36 | Pl. de l'Església | l'any 2004, quan es van fer obres d'ampliació de la carretera BV-2421, després de l'enderroc parcial de la rectoria de la parròquia es va deixar al descobert molts ossos humans. Posteriorment, en el marc d'una intervenció arqueològica, es van documentar tota una sèrie d'estructures i materials d'època medieval i moderna, els més antics dels quals eren dels segles X-XI. A partir de les restes trobades es pot dividir l'espai en dos sectors: el medieval, situat a la zona que ocupava la plaça i el d'època moderna, que es situava a l'espai ocupat per l'antiga rectoria. En el sector medieval s'hi va documentar 4 tombes antropomorfes (tres tombes infantils i l'altra d'un adult), del segle IX i sobretot dels segles X-XI, que confirmen l'existència de l'església en època romànica i fins i tot preromànica. També hi havia 2 sitges i 2 cubetes utilitzades durant els segles XI-XIII, compartint l'espai amb les tombes, fet que indica que era l'espai d'una sagrera. A més es van documentar una sèrie de fonamentacions i diferents objectes situats entorn els segles XIV-XV. Per tant, el sector medieval primerament tindria un ús com a cementiri i en un moment posterior, i en part al mateix temps, l'ús compartit com espai d'emmagatzematge durant el període de vigència de les sagreres. També es va documentar un conjunt format per les restes de 7 fonamentacions bastides amb blocs de pedra lligats amb fang, que podrien ser dels segles XIV-XV. Estaven mal conservades i situades per sota dels nivells de circulació. En el sector modern s'hi va localitzar ossos humans sense connexió anatòmica i 3 inhumacions d'un individu adult i dos infants. Posteriorment hauria estat convertit en un hort pertanyent a la masia de Can Iglesia. En aquesta etapa segurament es va passar a enterrar als àmbits A i B, fins que a mitjans del segle XVIII, es va construir el vas comú a la capella de Sant Crist. Aquests àmbits van ser construïts entre el 1703 i 1762 i consistia en una petita edificació per donar seguretat al temple davant els robatoris. Poc després, el 1762, es va ampliar l'església i possiblement també és quan es construí la rectoria. Es van documentar restes de cinc fonamentacions bastides amb blocs de pedra lligades amb una gran quantitat de morter de calç. També es va localitzar una llosa gravada en una de les cares que hauria servit com a joc de tauler, dues monedes de Jaume I, ceràmica i diversos objectes religiosos provinents del cementiri modern. | 41.4118000,1.9703900 | 413949 | 4584984 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43399-foto-08905-36-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43399-foto-08905-36-2.jpg | Inexistent | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 92|94|85 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 43404 | Riera de Rafamans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/riera-de-rafamans | <p>DE BUEN LINARES, A.; ROIG I MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. SAURÍ, J.M.; LARRIBA, A. (dir.) (2001): Diagnosi dels espais naturals de la Palma de Cervelló (Baix Llobregat). Barcelona: Diputació de Barcelona. Inèdit. p. 4-6, 18. Naturalea Conservació, s.l. Pla director per la recuperació socio-ambiental de la Riera de Rafamans. La Palma de Cervelló.</p> | Abocaments directes del polígon de Can Mascaró; - l'aportació de nutrients pels abocaments directes de la urbanització de Can Vidal i Can Mascaró i d'algunes cases de la Palma encara no connectades al col·lector; - brossa acumulada per les avingudes. | <p>La riera neix als contraforts de la Serra d'Ordal, quan la riera de les Planes rep les aigües de petites torrenteres que baixen de les Muntanyes de Can Rigol i dels plans de les Comes i de la vall de Sant Ponç. Després de recórrer uns 9 km i passar prop dels nuclis urbans de Corbera i La Palma, conflueix, ja fora de La Palma, amb la riera de Cervelló, la qual desemboca al Llobregat, pel marge dret, a l'alçada de Molins de Rei. El seu és un règim d'avingudes típicament mediterrani. La longitud de la llera és de 7815,72 metres i la de la vall que travessa de 5894,41 metres. El traçat i tipus de la llera és meandriforme irregular, ja que es tracta d'una sola llera que va corbant-se a mesura que avança. També es caracteritza per una elevada asimetria de les seccions transversals. Hi ha una xarxa de petits torrents i rieres temporals que es troben dins el terme i que desemboquen a la mateixa riera de Rafamans: - Per la seva dreta rep el torrent de Can Rius, situat a la zona de les Palmeres, el torrent de Can Via, que neix a les Serres d'Ordal, el torrent de Can Comagrua, a la zona de la Soleia, i el torrent de Mascaró, el qual es troba en els límits entre els termes municipals de la Palma de Cervelló i Cervelló. - Per la seva esquerra, els corrents que es troben en el marge esquerre de la riera de Rafamans es mantenen més alterats que els de la banda dreta degut a l'acció de l'home. la riera de Rafamans rep el torrent de la Guixera, a la part més occidental del nucli urbà, prop de la masia de Can Benet, el torrent Descabellat, que travessa de forma soterrada pel mig del nucli urbà de La Palma i altres petits rierols que neixen al Pla de Sant Joan. Hi ha dos aqüífers vinculats a la Riera: - Un aqüífer calcari lliure constituït per una capa de calcàries i dolomies del Muschelkalk inferior, 70 m de gruix. Aquest darrer aflora a tots dos vessants muntanyosos del municipi. La capa calcària que el forma està intercalada entre una capa impermeable d'argiles i gresos del Buntsandstein (a sota) i una de gresos i argiles vermelles del Muschelkalk mitjà (a sobre). Es tracta de materials calcaris triàsics molt permeables amb tendència a la carstificació. Aflora a tots dos vessants de la riera de Rafamans. s'alimenta per infiltració de l'aigua de pluja i descarrega per petites surgències i fonts. - l'altre aqüífer es troba vinculat a la llera de la riera de Rafamans. Recobrint els materials triàsics anteriorment mencionats, al fons de les valls i al peu dels desnivells, es tracta d'una capa de llims, sorres i argiles del Quaternari. La riera de Rafamans entra dins el terme de la Palma per la part de ponent. l'entorn de la riera, quan entra al municipi, està en bon estat de conservació; la vegetació arbòria i arbustiva és important tot i que és escassa la vegetació pròpia de ribera. Aquesta presenta un alt grau de degradació degut a la forta pressió antròpica. Aquesta degradació es concreta per la poca cobertura del bosc, per la important presència d'espècies exòtiques i per l'existència d'infrastructures (passera, gual, col·lectors, sobreeixidors...). Les espècies invasores més destacades són la canya (Arundo donax) i un nucli concentrat l'ailant (Ailanthus altissima). Al llarg de tota la riera hi ha exemplars aïllats en la major part dels casos de salzes blancs (Salix alba), oms (Ulmus minor), àlbers (Populus alba), pollancres (Populus nigra), oliveres (Olea europaea), roures (Querucus cerrioides), lledoners (Celtis australis), figueres (Ficus carica), saücs (Sambucus nigra), xiprers (Cupressus sempervirens), nogueres (Juglans regia) i caquis (Diospyros kaki). En determinats punts de la riera les espècies citades formen agrupacions de 3-4 individus, en la major part es tracta d'individus plantats, per la qual cosa no es poden considerar una comunitat madura de ribera.</p> | 08905-41 | <p>A la Palma de Cervelló hi ha una Comunitat de Regants, constituïda l'any 1856, que aprofita aigua superficial de la riera de Rafamans mitjançant una resclosa que hi ha aigües amunt del nucli urbà. El mes de novembre del 1988 es va produir una gran riuada en la qual van caure 240 l/m2 en dues hores, l'aigua es va endur part dels horts anomenats “de l'Altra Banda” i va causar danys materials a alguns dels habitatges que es troben prop de la riera.</p> | 41.4087100,1.9745600 | 414293 | 4584637 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43404-foto-08905-41-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43404-foto-08905-41-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Altres | 2021-03-29 00:00:00 | Josep Anton Pérez | El volum de captació autoritzat, segons el registre de l'ACA, són 8 l/s. l'aigua es destina al reg dels horts familiars que hi ha al poble, situats tan al marge esquerre com al marge dret de la riera. La majoria d'ells tenen basses d'aigua i sobreeixidors que retornen els excedents a la riera. El registre d'aprofitaments de l'ACA recull una segona autorització d'aprofitament superficial, provisional, de 4 l/s per a ús industrial. Tots dos són modestos, no suposen una afecció important al règim hidrològic natural. (Cont. Descripció): No és fins a la confluència entre les rieres de Cervelló i de Rafamans, que apareixen boscos en bon estat. En la Riera de Rafamans la vegetació potencial, passa de ser una comunitat d'alzinar amb roure (Vibrurno-Quercetum ilicis), que és la vegació climàcica de l'espai ocupat pel municipi, a una comunitat pròpia de ribera, disposada paral·lelament al curs fluvial, degut a les condicions d'humitat i nivell freàtic més elevat la comunitat tipus seria representada per l'albereda, amb l'àlber (Populus alba) com a espècie dominant, freixes (Fraxinus angustifolia), pollancres (Populus nigra) i oms (Ulmus minor) i per la salzeda, bosquetons arbustius integrats per diferents espècies de salze, es tracta de comunitats amb una gran capacitat d'amortir l'efecte de les avingudes. La part superior és boscosa amb roques i indrets intricats. La part mitja, a la que es correspon majoritàriament el seu pas per la Palma, és planera i amb camins al seu voltant. La part final és un bosc de ribera molt ric. Hi ha dos tipus d'avifauna vinculada a la riera: la que es troba tot al llarg de l'ecosistema fluvial, i la que s'hi troba esporàdicament. Entre el primer tipus hi ha els ocells que hi van a beure i a remullar-s'hi, i els que són pròpiament de ribera, com el mosquiter comú (Phylloscopus collybita). A les nits de primavera i estiu s'hi sent el rossinyol (Luscinia megarhynchos) i, durant tot l'any s'hi senten –més que no pas veure's- la cuereta blanca (Motacilla alba), la torrentera (Motacilla cinerea), el cargolet (Troglodytes troglodytes) i el pardal de bardissa (Prunella modularis). També s'hi pot veure algun aligot (Buteo buteo). Entre els ocells que es troben a determinats indrets, cal destacar, prop de Can Via, l'oriol (Oriolus oriolus), la polla d'aigua (Gallinula chloropus) i, esporàdicament, alguna becada (Scolopax rusticola) hivernant; als voltants de la font del Marge, s'hi veuen el rascló (Rallus aquaticus), la polla d'aigua i alguna parella d'ànecs coll-verd (Anas platyrhynchos); a prop de Can Mascaró, es pot sentir el particular cant de la xivita (Tringa ochropus) i veure també ànecs coll-verd. A l'estiu, s'hi troba l'oriol, que nidifica a la part alta dels arbres més grans i, a l'hivern, s'hi sol establir una colònia de durbecs (Coccothraustes coccothraustes) Baixen a beure a la riera teixons (Meles meles), porcs senglars (Sus scrofa) i guineus (Vulpes vulpes). Els exemplars trobats morts a la carretera, prop de les immediacions de la riera, també són visitants esporàdics d'aquest ambient: genetes (Genetta genetta), fagina (Martes foina), mostela (Mustela nivalis). Finalment, hi ha eriçons (Erinaceus europaeus), i, també, moltes rates (Rattus sp.). Pel que fa als rèptils, són fàcils de veure la serp d'aigua (Natrix maura), la de collaret (Natrix natrix) i el vidriol (Anguis fragilis). Entre els amfibis, es troben la salamandra (Salamandra salamandra) i la granota verda (Rana perezzi). Prop dels horts, se senten tòtils (Alytes obstetricans). Cal destacar la cita d'una tortuga de riera (Mauremis leprosa). Pel que fa a la vegetació, la riera de Rafamans, especialment en el seu tram aigües avall del nucli de la Palma, té cert interès natural per dos motius: la presència de remanents de bosc de ribera i d'alzinar típic (discorre encaixonadament fins a abandonar el terme municipal); i la continuïtat amb el Pla de St. Joan, convertint-se doncs en zona de pas i possible abeurament de fauna. | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||
| 43394 | Font de Can Via | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-can-via | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 68-69. DE BUEN LINARES, A.; ROIG I MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. | Surgència emplaçada en una petita plana, condicionada amb tanques de fusta, sobre el torrent de can Via. l'entorn, molt ombrívol, està vorejat per grans plàtans (Platanus hybrida). Un pont d'obra travessa el torrent i hi ha una petita construcció de maons al costat de la font. Una canalització, per sobre de la font, condueix l'aigua del torrent als safareigs de can Via. | 08905-31 | Can Via | 41.4123300,1.9572000 | 412847 | 4585056 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43394-foto-08905-31-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43394-foto-08905-31-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||||
| 43384 | Carrer de Sant Isidre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/carrer-de-sant-isidre | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. P. 94-95. DE BUEN LINARES, A.; ROIG i MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. | XIX-XX | Conjunt de cases de cós o cós i mig del carrer Sant Isidre. Localment es parla de 'casal' com a unitat de cada cos, que equivalia aproximadament entre 5 i 5,7 metres de façana. Aquesta tipologia d'edificis es caracteritza per ser de planta rectangular i consten de planta baixa i planta pis o planta, pis i golfes o dos pisos, en algun cas; amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal o amb el terrat pla. Una altra característica és que a les parts de darrera, cada casa tenia una franja d'hort igual d'ample que la casa fins a arribar a la riera, fet que atorga una gran singularitat. Les façanes poden ser de tipologies diferents però responen a un marc cronològic similar. El parament de la façana acostuma a ser arrebossat pintat, amb algun esgrafiat, de varietat cromàtica amb decoració austera, ulls de bou i moltes vegades coronament ondulat a manera de falsa barana de terrassa. El carrer és perfectament alineat i les característiques definides creen una entitat de carrer en conjunt, destacat. | 08905-21 | Carrer de Sant Isidre | 41.4117200,1.9698900 | 413907 | 4584975 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43384-foto-08905-21-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43384-foto-08905-21-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 98 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||
| 43382 | Habitatge al carrer Santa Maria, 3 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-al-carrer-santa-maria-3 | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 34-35. DE BUEN LINARES, A.; ROIG i MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. | XIX-XX | Casa de planta rectangular entre mitgeres, de planta baixa més pis amb coberta de teula àrab a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal. Aquesta està arrebossada, al pis superior es dibuixen carreus sobre el morter, a diferencia de la resta. Presenta una interessant decoració classicista, com ara els arcs-guardapols de les finestres i portes del primer pis, remarcats per un arc lleugerament apuntat a la part central i l'acabament d'aquest arc en mènsules amb decoració vegetal, tot recordant l'estil gòtic. Les obertures, de composició simètrica, consisteixen, a la planta baixa en una porta central amb, originalment, dos finestrals a banda i banda, un dels quals s'ha reconvertit en porta de garatge. A la planta pis s'hi ha disposat una balconada central, que centralitza la composició, amb barana de ferro forjat i amb accés per dues portes i sengles finestres a banda i banda. Sota la cornisa hi ha un registre decorat amb esgrafiats geomètrics que s'estén al llarg de la façana, subdividit per una sèrie de 10 mènsules de secció poligonal i decoració vegetal als respiradors de la solera. Dalt de tot, una barana de terracota coronada per cinc fulles que semblen de falguera simula l'existència d'un terrat. | 08905-19 | C. Santa Maria, 3 | 41.4126000,1.9678500 | 413738 | 4585075 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43382-foto-08905-19-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43382-foto-08905-19-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43382-foto-08905-19-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 116|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||
| 43381 | Habitatge a l'Avinguda Catalunya, 34-36 | https://patrimonicultural.diba.cat/element/habitatge-a-lavinguda-catalunya-34-36 | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 30-31. DE BUEN LINARES, A.; ROIG i MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. | XX | Conjunt de dues cases, de planta i pis, pràcticament simètriques, entre mitgeres. Els edificis són de planta rectangular, amb teulada de teula àrab a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana principal i coronaments pla. Si bé segurament originalment hi havia un únic carener, l'edifici amb el número 34 ha estat reformat, desplaçant aquest per allotjar una petita terrassa a la part frontal de la casa. La façana està arrebossada i pintada de color salmó, amb un únic motiu decoratiu, situat a l'alçada que separa les dues plantes, consistent en una línia horitzontal de color gris, amb dues bandes de color granat a banda i banda d'aquesta. Al primer pis les obertures són encara originals, consistents en un balcó i una finestra construïts simètricament a cada casa. Totes elles tenen una llinda esglaonada i disposen d'un guardapols rematat triangularment. Els balcons disposen d'una barana de ferro forjat. La façana de la planta baixa és només original en l'edifici del número 36, mentre que la del 34 ha estat totalment modificada recentment. La primera disposa d'una única obertura consistent en un portal retirat un metre dins de la façana a mode de porxo. Sobre d'aquest hi ha un guardapols format per motius geomètrics. | 08905-18 | Av. Catalunya, 34-36 | 41.4122600,1.9692700 | 413856 | 4585036 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43381-foto-08905-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43381-foto-08905-18-2.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 102|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||
| 43375 | Can Ollé / Can Oller / ca l'Oller / ca l'Ollé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-olle-can-oller-ca-loller-ca-lolle | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 44.45. BORDONS i SERRA, Joaquim (1995): 'La Palma de Cervelló i els seus voltants', Revista Muntanya, núm. 798, abril 1995. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya. p. 74. DE BUEN LINARES, A.; ROIG i MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. | Masia de planta rectangular i orientada al sud-est que consta de tres cossos, un més gran i dos més petits als extrems meridional i septentrional. Davant de la façana principal té un pati tancat i a la dreta d'aquesta hi ha un cos d'edifici més baix, amb entrada independent. La casa té un extens hort al davant. És coberta amb teulada a doble vessant amb teula àrab, amb el carener paral·lel a la façana principal, sent més alta la teulada del cos central. Aquest cos consta de planta baixa, pis i golfes, mentre que els laterals no disposen de golfes. Un dels cossos laterals, el més meridional, té una galeria formada per 6 arcs rebaixats. A l'interior s'aprecia l'embigat de fusta. Presenta totes les obertures allindades, a excepció d'un conjunt de tres arcuacions que coronen la façana principal. Hi ha també dos petits balcons, amb baranes de ferro forjat a la façana principal. Els murs són arrebossats i emblanquinats. Un mur perimetral tanca el recinte. | 08905-12 | Al final del carrer de Sant Jordi i sota mateix de la gasolinera. | L'heretat de Ca l'Ollé s'estenia antigament per la riera i l'actual camp de futbol i tots els terrenys han estat cedits en règim de parceria a diferents pagesos del poble. | 41.4136100,1.9636900 | 413391 | 4585191 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43375-foto-08905-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43375-foto-08905-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43375-foto-08905-12-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | Conserva mobiliari antic. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 43374 | Ca l'Anzí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lanzi | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 40-41 BORDONS i SERRA, Joaquim (1995): 'La Palma de Cervelló i els seus voltants', Revista Muntanya, núm. 798, abril 1995. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya. p. 74. DE BUEN LINARES, A.; ROIG i MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. | XVII | Masia de planta rectangular emplaçada actualment dins la zona urbana de la Palma de Cervelló. Consta de planta baixa, pis i una galeria superior formada per obertures agrupades de dos en dos amb petits arcs de mig punt geminats. Exteriorment els arcs tenen dibuixades les dovelles, que són realment una motllura amb impostes. La casa és coberta a dues vessants, de teula àrab, amb el ràfec de la teulada força llarg a la façana principal i el carener paral·lel al carrer de Santa Maria. La construcció originària, de planta basilical, ha estat modificada en diverses ocasions, principalment la façana de migdia que fou renovada totalment el 1930. Conserva part del portal d'entrada al pati d'accés. Les obertures mantenen un ordre quant a la tipologia, sent d'arc rodó les del pis superior i allindades les del pis intermig. Les portades, una a la façana principal i l'altra a la lateral, són d'arc rebaixat. Les façanes són arrebossades i la façana lateral disposa d'un coronament format per un mur de perfil trencat o denticulat, tot seguint el pendent de la coberta. La façana principal, amb teulada a manera de barbacana, disposa d'un rellotge de sol esgrafiat on s'hi pot llegir: 'J.R. 1930'. Al costat nord té un cos afegit modernament que fa de magatzem. | 08905-11 | C. Santa Maria de la Palma, 8 / Av. de Catalunya, 4 | Els actuals propietaris, de cognom Roca, porten set generacions establerts en aquesta masia. Alguns documents dels segles XVII-XVIII, conservats a l'arxiu de la família, ja esmenten aquest llinatge, tot i que el nom de l'Anzí s'ha mantingut sempre: algunes persones grans del nucli recorden un dels propietaris com Sebastià de l'Anzí, tot i que es deia Sebastià Roca. Entre els documents conservats no s'esmenta el nom Anzí ni com a cognom ni com a topònim, i tampoc en el llibre que recull les vendes o cessions de terres i propietats de l'antic monestir de Sant Pere de les Puel·les (carrer d'Anglí). La masia fou reformada el 1930. | 41.4130800,1.9667100 | 413643 | 4585130 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43374-foto-08905-11-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43374-foto-08905-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43374-foto-08905-11-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 43367 | Can Pongem | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-pongem | AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 50-51. BORDONS i SERRA, Joaquim (1995): 'La Palma de Cervelló i els seus voltants', Revista Muntanya, núm. 798, abril 1995. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya. p. 72-73. DE BUEN LINARES, A.; ROIG I MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. | XVII-XVIII | Conjunt d'edificacions, la més antiga de caire agrícola amb una capella annexa adossada a llevant i la més moderna de tipus residencial. Tant una com l'altra disposen d'un pati tancat davant i estan orientades a sud. Per sota hi ha una font. l'edifici principal, de planta rectangular, composta de planta baixa, pis i golfes i coberta de teula àrab a quatre aigües, presenta una façana de maçoneria arreboçada i pintada recentment. Les cantoneres són de maons, visibles per la banda de ponent, i arreboçats i pintats a llevant. De la façana principal destaca un portal d'entrada al centre, d'arc de mig punt, amb el bastiment i arc de blocs de gres. Està flanquejat per dues finestres, de diferents mides, amb bastiments també fets amb blocs llisos de gres. A la planta pis hi trobem quatre finestres amb bastiments també fets amb blocs de gres. Al centre hi ha un gran rellotge de sol. A les golfes, les obertures consisteixen en finestres amb petites arcuacions rodones, agrupades seguint el patró “2-3-2”, on les centrals són lleugerament més grans que les dels flancs. Adossades frontalment a la casa, a banda i banda del pati, hi ha sengles antigues cotxeres de bona factura, rehabilitades, fetes amb maçoneria amb pedra vista i obertures de característiques similars a les de la façana principal. | 08905-4 | Camí de Can Pongem, s/n | Masia que es va construir en diferents fases: una fase inicial el 1650 i, un segle més tard, el 1750, va tenir lloc la segona fase; posteriorment, el 1757, es va construir una capella adossada. Aquesta capella era pública l'any 1906. l'última fase de la construcció fou el 1773. Primerament la finca fou propietat de la família Pongem; posteriorment fou adquirida per la família de Gispert, vers l'any 1840, la qual conservà el topònim de la masia. El primer propietari de la família de Gispert va ser Joaquim de Gispert Anglí; de llavors ençà s'han succeït cinc generacions. Tots els membres de les dues darreres generacions s'han dedicat a l'advocacia. | 41.4126900,1.9737300 | 414229 | 4585079 | 1650 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43367-foto-08905-4-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43367-foto-08905-4-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43367-foto-08905-4-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez | 119|94 | 46 | 1.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||
| 43402 | Molí fariner de la vora del Pèlag del Gat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-fariner-de-la-vora-del-pelag-del-gat | BOLÓS, J.; NUET, J. (1983) Els molins fariners. Barcelona: Ed. Ketres. CAPMANY, M.; PASCUAL, M. (2008) La Palma, 10 anys. Història d'una independència. La Palma de Cervelló: Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 15. CODINA, J.; Moran, J.; Renom, M. (2009) El Baix Llobregat el 1789: respostes al qüestionari de Francisco de Zamora. Barcelona: Curial Edicions Catalanes, Publicacions de l'Abadia de Montserrat. LLURBA i RIGOL, J. (1998): Del segle XVIII a la guerra del francès a Cervelló. Pallejà: Josep Llurba i Arxiu Parroquial de Cervelló. SOSPEDRA, A. (2008) Orígens d'un poble. La Palma de Cervelló. Barcelona: EGS. p. 45-46. | XVII-XVIII | La vegetació i algunes petites esllavissades de terra cobreixen algunes parts del molí. | Restes arquitectòniques d'un molí hidràulic fariner de roda horitzontal, de nom desconegut, del què se'n conserven les parts essencials. Es tracta d'un edifici de planta quadrada, de dos pisos d'alçada, encaixat en el terreny i amb la façana oberta a migdia, vers la riera de Rafamans. La planta baixa, construïda aprofitant un rebaix practicat en la roca (gres), consta d'una entrada o boca de 1,80 m de llum i 1,20 m d'alçada i arc rebaixat de maó, que dona accés a un passadís amb les parets de roca i cobert per una volta d'arc rebaixat construït amb còdols rierencs de diverses litologies unides amb morter de calç i sorra. Enmig d'aquesta galeria s'obre un forta rectangular emmarcat en maons que serveix de connexió a la part superior de l'edifici. A final del passadís s'obre una sala, de planta irregular i de més alçada que el passadís, on les parets, bastides amb blocs de gres d'aparell irregular units amb morter de calç, es recolzen sobre la roca. Es tracta del carcabà o càrcol, la sala on, a través d'una conducció vertical o cup, queia l'aigua que venia de la sèquia fent girar una roda de fusta o roda d'àlems (en aquest cas segurament de tipus horitzontal). El sostre d'aquesta sala és inclinat, construït amb lloses de gres i llicorella col·locades de cantell. Al fons de la sala hi ha un arc cec (3,10 m de llum i 1,30 cm d'alçada), per darrera del qual baixaria el cup, la sortida del qual o segitia deu estar tapada per la terra que cobreix el sòl de tota la planta baixa del molí. La roda faria girar un eix o arbre, comunicat amb el pis superior, la sala de moles, a través d'una finestra rectangular oberta que es conserva al sostre del passadís, a la qual encara es conserven uns taulons que servirien per tancar-la. l'aigua, un cop hagués accionat el mecanisme del molí, s'escolaria pel sòl del carcabà vers la riera de Rafamans. Al pis superior es conserva una finestra amb ampit de pedra. En una cota superior, sobre del molí, es conserva part de la bassa on s'acumulava l'aigua, procedent de curs amunt de la riera de Rafamans, que s'utilitzava per fer funcionar el molí. Està construïda mitjançant una paret de blocs de roca calcària l'arrebossat interior de la qual es conserva en poques zones. La vegetació i la terra emmascaren molt aquesta construcció, de la qual no s'observa l'inici del cup. Entre aquesta i el molí, però, entre la vegetació es reconeix un mur de la mateixa factura que l'edificació del molí que segurament protegeix aquesta canalització. | 08905-39 | Entre el camí de les Roquetes i la riera de Rafamans | En el document de consagració del Monestir de Sant Pere, datat el 16 de juny de l'any 945, es cita la donació de la comtessa Richildis a aquesta institució d'un molí i una mina de ferro situats en el terme de Cervelló, sense més precisió. Si bé no és possible relacionar directament el bé fitxat i el citat en el document, si es pot establir els precedents d'aquest tipus d'activitat a la zona. Una de les activitats econòmiques més importants de Cervelló des del segle X foren, segons Llurba (1998) els molins fariners. Durant els segles XVII i XVIII es van fer la majoria dels molins actuals, seguint les tècniques aparegudes durant la baixa edat mitjana però incorporant-hi alguns canvis. Així per a incrementar la força de l'aigua calia augmentar el desnivell o salt i per fer-ho no hi havia més remei que fer una bassa, el més fonda possible, al costat del molí i a prop del carcabà. d'altra banda, les rescloses de pedra anaven substituint a les tradicionals de fusta i troncs i les sèquies cada cop eren més llargues i s'empraven també per regar. Al costat dels molins, o bé aprofitant estances d'aquests, es construïen les cases dels moliners que cada vegada eren més grans i complexes. En el llibre del cadastre de 1761 s'esmenta que els ingressos més importants que obtenia l'erari públic eren els molins: un de paper i tres de farina. No s'esmenta el molí de la Palma (Llurba, 1998). El 1789, però, en les ‘respostes al qüestionari de Francisco de Zamora', a banda de la descripció de l'existència de tres molins fariners i un de paper a la riera de Cervelló, s'especifica l'existència d'un de fariner a la Palma que “muele muy poco por falta de agua”. Esmenta també que per moldre una quartera de blat es cobraven dos sous i sis diners d'ardit (Codina et al., 2009: 106). Segons Sospedra (2008), el rec hauria estat tallat en ser construït el Pont Vell. | 41.4087400,1.9748000 | 414313 | 4584640 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43402-foto-08905-39-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43402-foto-08905-39-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43402-foto-08905-39-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | Per la topografia de la zona, tot sembla indicar que la resclosa que alimentaria d'aigua la bassa d'acumulació del molí, mitjançant un canal o sèquia, seria la resclosa del Pont Vell. No s'han trobat, però traces d'aquesta canalització, que pot estar curulla de terra o destruïda total o parcialment. | 119|94 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 43396 | Sant Joan del Pla o de l'Erm | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-joan-del-pla-o-de-lerm | AAVV (2003): 'L'ermita de Sant Joan del Pla', Marge, núm. 12, La Palma de Cervelló: el Pèlag. p. 10. AAVV (2011): 'Donació de l'ermita de Sant Joan del Pla', La Veu, núm. 31, p. 21. BORDONS i SERRA, Joaquim (1995): 'La Palma de Cervelló i els seus voltants', Revista Muntanya, núm. 798, abril 1995. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya. BORDONS i SERRA, Joaquim (1999): 'Sant Joan del Pla, l'ermita romànica de la Palma, és notícia', Revista Muntanya, núm. 822, abril 1999. Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya. p. 80-82. BURÓN, Vicenç (1977): Esglésies romàniques catalanes. Guia. Barcelona: Artestudi Ed. ESTEVES, Albert (1995): Cervelló i la Palma. Guia del patrimoni històrico-artístic. Cervelló: Centre d'estudis i Divulgació del Patrimoni. p. 16. PAGÈS, Montserrat (1992): 'La capella de Sant Joan del Pla o de l'Erm de la Palma de Cervelló', Romànic i Feudalisme al Baix Llobregat. Barcelona: Publicacions de l'abadia de Montserrat. p. 394-405. PAGÈS, Montserrat (1992): 'La capella de Sant Joan del Pla o de l'Erm de La Palma de Cervelló', Catalunya Romànica. Barcelona: Enciclopèdia Catalana. Vol. XX, El Barcelonès, el Baix Llobregat, el Maresme. p.349-350. PIERA, L. (1993): 'Resultats de les prospeccions a diversos jaciments ibèrics i romans de Catalunya'. Empúries, núm. 48-50, II. Barcelona. VILA, Josep M. (2000): Memòria de la intervenció arqueològica realitzada a l'església de Sant Joan del Pla. La Palma, Baix Llobregat. Març–juny 1997, desembre 1998. Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Núm. reg. 2629. VILA, J.M. (2003): 'Excavació arqueològica a l'església de Sant Joan del Pla (La Palma, Baix Llobregat)'. II Congrés d'Arqueologia Medieval i Moderna a Catalunya. Sant Cugat del Vallès 18-21 d'abril de 2002. Sant Cugat del Vallès: ACRAM, 2003. Vol. II. p.591-597. | Bona part del terra de la nau va ser aixecat durant la intervenció arqueològica i no hi ha hagut actuacions posteriors per adecentar l'espai. | Jaciment situat en el subsòl de la capella romànica de Sant Joan del Pla i terrenys adjacents, excavat durant els anys 1997-1998. Actualment encara són visibles les estructures que la intervenció arqueològica va deixar al descobert, bàsicament sitges i dipòsits excavats al subsòl natural ja que no s'ha fet un paviment nou després de l'excavació arqueològica. La intervenció arqueològica proporcionà l'establiment d'una seqüència de l'evolució històrica del jaciment: FASE 0: Època romana Amb materials constructiu (tègula, ímbrex) o d'emmagatzematge (dòlia), així com alguns fragments de ceràmica comuna i àmfora que ens fan evident l'existència d'algun tipus d'ocupació. d'altra banda, a l'interior de l'església es documentaren d'una sèrie de fons de sitja força arrasats que van ser atribuïts aquesta fase primitiva. El més probable és que es tracti d'algun tipus de nucli d'explotació agrícola que aprofitaria per a la seva activitat les bones condicions que ofereix la plana que posteriorment donarà renom a l'església. FASE I (Segle XI): Construcció de l'església Per la tipologia de l'edificació i, sobretot, per la documentació, sabem que la construcció de la capella ha de ser datada al segle XI. Correspon a aquest moment constructiu, a part de l'edifici en si, el gran forat quadrangular situat al centre de l'absis, interpretat com un dipòsit per l'aigua que es requeria per a la fabricació de calç i altre necessitats de l'obra. El paviment de la nau es trobava uns 50 cm per sota del marxapeu interior de l'església, desnivell que es salvava mitjançant dos graons. El terra estava format pel mateix substrat natural retallat i anivellat a les parts més baixes mitjançant la pròpia roca disgregada que, un cop compactada per l'ús, va generar un paviment de terra trepitjada que apareix en les parts més baixes i que actuava, juntament amb la roca rebaixada (aquesta en les parts altes), com a sòl d'utilització de la nau de l'església en aquesta primera fase romànica. l'organització del pla de la nau es completava amb un banc de pedra adossat als murs perimetrals a tota la zona (aquesta bancada, més baixa i dividida en dos, servia d'escala d'accés a la nau a l'alçada de la porta). A l'inici del terç oriental de la nau es documentava un graó en part retallat a la roca i en part construït amb pedra. A uns 60 cm a l'est l'excavació va detectar la presència molt arrasada del que podrien haver estat altres dos graons que servirien per aixecar el nivell del presbiteri fins assolir la cota final de la plataforma. FASE II (Segles XI-XVII): Utilització Als primers temps es van obrir una sèrie de sitges en l'interior de la nau per tal d'emmagatzemar-hi bé el delme i altres censos que l'església devia rebre. Aquestes sitges acostumen a estar en funcionament sobretot entre els segles XI i XIII, iniciant-se un procés gradual d'abandonament i colmatació progressiva que dura fins al segle XVI. Les sitges presenten planta circular i secció globular o piriforme, amb profunditats que oscil·len entre els 1,4 m de les més petites i els 2,2 de la més grans. Algunes d'elles encara conserven part de l'estructura que servia per tancar-les i que consistia en un marc de lloses de llicorella que deixava un espai quadrat central en el que encaixava una gran llosa de llicorella que feia les funcions de tapadora. l'amortització final d'aquestes sitges, realitzada a mitjan segle XVI es produí per la construcció d'un nou paviment a l'església. Pel que fa a l'entorn de la capella devia anar creixent a la banda oriental i septentrional una necròpolis que s'estenia fins a uns 5 m de l'edifici. FASE III (Finals s. XVII – principis XVIII): Reforma barroca En aquest moment cronològic, aproximadament, es produeix la gran transformació de la capella de Sant Joan. l'únic element que dóna cronologia és un ardit de Felip IV encunyat a Barcelona el 1654 i que va aparèixer en un dels estrats de rebliment de la nau previs a la col·locació d'un paviment de rajoles. | 08905-33 | Pla de Sant Joan | l'any 1993 Ll. Piera publicà la troballa de ceràmica ibèrica i romana a la rodalia de la capella de Sant Joan de la Palma o del Pla. L'any 1988, els propietaris de l'església van promoure un projecte de restauració i consolidació, per bé que va restat aturat posteriorment. Entre els anys 1997-1998 es va dur a terme una intervenció arqueològica en la què es va excavar en extensió l'interior de l'edifici, així com també va estudiar de l'evolució arquitectònica del mateix, incloent la lectura dels paraments i de la coberta, tot plegat a l'espera de l'execució d'un projecte de restauració que va ser encarregat pel senyor Llopart a l'arquitecte Enric Solsona. Com acostuma a passar amb aquestes petites capelles rurals, l'església de Sant Joan del Pla degué anar perdent durant el segle XIX bona part del culte que es devia abandonar definitivament en algun moment imprecís de finals d'aquell segle o començament del XX. Segurament en el segle XIX es degué produir l'anivellament i aterrassament de tota la part situada al nord i est de l'edifici per tal de transformar-la en zona de conreu, juntament amb tot l'entorn immediat del temple. l'església, tot i que abandonada, plena de bardissa i sense el cor elevat, es va mantenir relativament intacta fins a la dècada de 1980 del segle XX, moment en que es va iniciar el procés definitiu de degradació accelerat a partir d'inicis la dècada de 1990 per l'enderrocament de la part superior de la porta romànica i la progressiva caiguda de la paret superior i de la volta. Aquest procés es va aturar a partir de 1997 amb l'inici dels treballs de consolidació. | 41.4061100,1.9787500 | 414640 | 4584344 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Regular | Inexistent | Romà|Medieval|Romànic|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | (Cont. Història): d'altra banda, l'aspecte que sembla que va tenir l'església un cop finalitzades les reformes és molt similar al de moltes de les esglésies rurals catalanes en les que es documenten transformacions barroques que habitualment es realitzen entre finals del segle XVII i el primer terç del segle XVIII. La combinació d'aquests dos elements cronològics coincidents ha portat a defensar la teoria que l'església de Sant Joan del Pla, que devia haver mantingut sense canvis l'aspecte original del segle XI, va patir en època barroca una sèrie de transformacions per tal d'adequar el seu aspecte als gustos i necessitats de l'època. La transformació més important que va patir l'església en aquest moment està relacionada amb el canvi d'accés a l'interior del temple i també, per tant, en la paret de la façana. Així, es va clausurar la porta romànica de la façana meridional i es va obrir un accés nou al centre de la paret oest. La transformació d'aquest mur en façana va provocar la construcció del coronament que perfilava un acabament arrodonit per aquesta paret, molt en consonància amb els gustos de l'època.l'interior de l'església també va patir importants reformes. La més important va ser sens dubte la desaparició del desnivell existent entre el presbiteri i la nau. Per tal d'aconseguir aquest propòsit es van dur a terme dues accions paral·leles. Per una banda es va arrasar la totalitat d'estructures antigues del presbiteri fins a nivell del primer graó. Pel que fa a la nau, en primer lloc es van escapçar les bancades laterals fins assolir la mateixa cota deixada a l'antic presbiteri. Al centre de la nau es van abocar terres i runa sobre les restes dels paviments anteriors fins assolir la mateixa cota. Un cop anivellada la totalitat de l'església es va col·locar el nou altar de pedra adossat al mur de l'absis i es va pavimentar la nau mitjançant l'enrajolat anteriorment esmentat. Al mateix temps es va tapiar la part exterior de la finestra de l'absis i es va reduir la part interior mitjançant un muret per tal de transformar-la en una fornícula on col·locar la imatge del sant. l'altre element nou incorporat en aquesta fase és el cor elevat que es va construir sobre el terç occidental de la nau. Aquesta estructura, recolzada sobre bigues de fusta i amb una barana exterior disposava de bancs de fusta adossats a la paret en la part occidental i septentrional. s'hi accedia per una porta rectangular oberta al mur meridional, una mica per sobre i a l'oest de l'antiga porta romànica en aquell moment tapiada. l'accés a la porta es realitzava mitjançant una escala de pedra adossada al mur meridional i al tapiat de la porta romànica. d'aquesta escala només se'n conserva part del basament.FASE IV (Finals s. XVII – principis XVIII – s. XIX): Utilitzaciól'aspecte de la capella no degué canviar gaire en els segles posteriors a la seva transformació barroca i de fet no s'han detectat arqueològicament elements atribuïbles de manera clara a aquesta fase més enllà d'alguns retalls a les parets oberts a l'arrebossat i que evidencien utilitzacions de funcionalitat indeterminada i sempre molt poc importants. També corresponen a aquest moment constructiu petites modificacions en l'organització de l'àrea immediata a l'altar. FASE V (Segle XX): Abandonament i destrucció | 83|85|92|94 | 1754 | 1.4 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 43395 | Font de Santa Rita | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-santa-rita | AAVV (1988): Estudi de dues fonts situades a la Palma de Cervelló. Barcelona: Diputació de Barcelona Inèdit. AAVV (2011) Revisió del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de la Palma de Cervelló (POUM). Catàleg de béns protegits. Ajuntament de la Palma de Cervelló. p. 70-71. DE BUEN LINARES, A.; ROIG I MESTRE, M.D.; VIVAR CANTALLOPS, J.A (1999): Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Natural de la Palma de Cervelló. Inèdit. Ajuntament de la Palma de Cervelló. SAURÍ, J.M.; LARRIBA, A. (dir.) (2001): Diagnosi dels espais naturals de la Palma de Cervelló (Baix Llobregat). Barcelona: Diputació de Barcelona. Inèdit. p. 10. | Font situada al costat del torrent Descabellat, en una plana rehabilitada recentment. s'hi accedeix per un passeig ben pavimentat i amb bancs, papereres i fanals, repoblat amb vegetació autòctona. Davant la font s'hi ha disposat unes taules i bancs de fusta. La font, que brolla per un tub metàl·lic, està encastada en un mur de maçoneria, enmig del qual hi ha la imatge de santa Margarida, feta amb peces de ceràmica majòlica i protegida amb metacrilat. La composició de ceràmica està signada per 'Castanys'. Un gran margalló custodia el costat dret de la font, mentre que a l'esquerra hi ha una banqueta feta també de maçoneria. Un reguerol condueix l'aigua des de la font vers el torrent. | 08905-32 | Parc de Santa Rita. Carrer del Montsant | Les dades de qualitat i de quantitat de les aigües subterrànies del municipi són pràcticament inexistents. Hi ha dos aqüífers: un, vinculat a la llera de la riera de Rafamans, i l'altre, un aqüífer calcari lliure, constituït per una capa de calcàries i dolomies del Muschelkalk inferior, d'uns 70 m de gruix. Aquest darrer aflora a tots dos vessants muntanyosos del municipi. La capa calcària que el forma està intercalada entre una capa impermeable d'argiles i gresos del Buntsandstein (a sota) i una de gresos i argiles vermelles del Muschelkalk mitjà (a sobre). Es tracta de materials triàsics. Recobrint-los, al fons de les valls i al peu dels desnivells, hi ha una capa de llims, sorres i argiles del Quaternari. El material calcari que forma l'aqüífer lliure és molt permeable i té tendència a la carstificació. Aflora a tots dos vessants de la riera de Rafamans; al vessant solell constitueix les cingleres de Pallejà, molt espectaculars. s'alimenta per infiltració de l'aigua de pluja i descarrega per petites surgències i fonts. Dues de les fonts de descàrrega de l'aqüífer calcari es van estudiar l'any 1988: la de Sta. Rita i la de Can Ponçgem (Diputació de Barcelona, 1988). Es volia valorar el possible efecte dels abocaments d'aigües residuals que produí a la urbanització Fontpineda, del municipi veí de Pallejà. No es va detectar afecció però es va advertir de la possibilitat que, en anys secs, la infiltració d'aigües residuals pogués perjudicar la qualitat de totes les fonts que hi ha a la zona de contacte del material calcari i la base impermeable. Actualment, però, les cases de Fontpineda ja estan connectades a la xarxa de clavegueram i no es preveu que hi hagi infiltracions. l'any 1998 es va sol·licitar l'anàlisi d'una altra font, la del Marge, al vessant nord, que es va caracteritzar de 'no potable'. La majoria de les fonts del municipi -si més no totes les que s'han visitat- estan senyalitzades com a no potables, malgrat que no s'ha trobat més informació sobre la qualitat de les aigües que la que s'exposa al paràgraf anterior. | 41.4152300,1.9700900 | 413928 | 4585365 | 08905 | La Palma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43395-foto-08905-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08905/43395-foto-08905-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Xavier Esteve Gràcia | 98 | 2153 | 5.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 4180,91 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.