Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 93022 | Ajuntament de Montesquiu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-montesquiu | <p><span><span><span>-ANGLADA I FREIXER, ALBERT (1994): Història del poble de Montesquiu. Un itinerari per a descriure els fets, els ambients i els personatges d’un singular municipi català. Montesquiu: Ajuntament de Montesquiu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-CENTRE DE DOCUMENTACIÓ I RECERCA HISTÒRICA DE MONTESQUIU (2004-2014) (2015): Montesquiu, el valor de la gent. Ripoll: Maideu, SL.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-PLADEVALL I FONT, Antoni (1978): Montesquiu. Notícia històrica. En el centenari de la creació de la parròquia. Montesquiu: Parròquia de Montesquiu. Impremta Planàs, Sant Hipòlit de Voltregà.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (1984): Montesquiu al sud del Ripollès. Ripoll: Maideu.</span></span></span></p> <p><span><span><span>-MOLINA MORENO, José Antonio (2019): En temps de Josep Genollà. Societat i moviment obrer a Montesquiu. Montesquiu.</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>L’edifici de l’Ajuntament de Montesquiu consta de dues plantes, que es distribueixen a l’entorn d’un pati interior. La façana principal obra a la Plaça de la República i compta també amb una façana lateral que afronta al carrer Sant Boi. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Amb la construcció del nou consistori, a més dels estances i necessitats pròpies d’un ajuntament, es va projectar un edifici que també acollís altres espais, a fi de cobrir necessitats diverses del poble. Així, a la planta baixa s’hi van dissenyar els espais necessaris per disposar-hi el dispensari municipal, el local per a jutjat de pau, el local per a reunions d’entitats de la vila, un habitatge de reduïdes dimensions, el local de correus, el garatge i magatzems per l’agutzil, el local també per l’agutzil, lavabos, així com una sala d’actes amb local annex per a magatzem, vestuari, sala d’espera, etc. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A planta primera hi ha les dependències pròpies del consistori, despatx d’alcaldia, despatx de secretaria, sala de juntes i de reunions, sala de plens, oficines administratives, arxiu municipal, entre altres. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La teulada és majoritàriament a dues vessants, en sobresurt una petita coberta també a dues aigües disposada perpendicular a la resta i que emfatitza l’entrada principal a l’edifici. Aquest accés dona pas a l’escala que porta a la planta primera i a la sala d’actes de la planta baixa junt amb altres espais d’aquest part de l’edifici. </span></span></span></p> <p><span><span><span>A la façana principal, com s’ha esmentat, trobem l’entrada principal, aquesta és caracteritzada per una gran obertura que s’alça fins quasi el nivell de cornisa i que és flanquejada per dues altes columnes de formigó; damunt l’obertura hi ha el nom “AJUNTAMENT” i un escut del municipi amb la data 198<span>3</span>.</span></span></span></p> <p><span><span><span>D’aquesta façana en destaca també una porxada amb obertures en arc de mig punt; aquesta ocupa gran part del frontis a nivell de planta baixa, tot creant un espai de pas cobert i a través del qual s’entra al pati interior i a altres dependències que es troben a aquest nivell. De la planta primera en destaca el balcó de la sala de plens, amb les banderes, de majors dimensions respecte la resta, amb un voladís corregut que ocupa les dues de les obertures centrals.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El pati interior de l’edifici es va dissenyar amb la possibilitat de disposar d’un espai públic recollit que al mateix temps permetés poder-hi realitzar determinats actes i activitats a l’aire lliure; en aquest pati hi trobem també un altre escut decorat una de les parets. I a la part posterior, un petit jardí. </span></span></span></p> <p><span><span><span>L’edifici també compta amb una escala secundària que permet l’accés a espais com l’antic habitatge i la sala de reunions, per facilitar-ne el seu ús independent. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La construcció és feta a partir de materials moderns, entre els quals el formigó vist i el ferro.</span></span></span></p> | 08131-5 | Pl. de la República, 1-2. 08585 Montesquiu | <p><span><span><span>L’actual edifici de l’Ajuntament de Montesquiu s’alça al lloc on es localitzava l’antiga casa consistorial. D’aquell edifici no se’n conserva res, era una casa propietat de la Diputació de Barcelona, que fou cedit en propietat a l’Ajuntament de Montesquiu el 17 de setembre de 1980. L’estat de conservació de l’edifici, amb certes deficiències, humitats, esquerdes, i sense les condicions de seguretat necessàries, així com amb unes estances de dimensions no adequades per als usos administratius i socials del consistori, varen determinar tirar endavant un nou projecte en la mateixa ubicació, considerada molt adequada.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El projecte de la nova Casa de la Vila a Montesquiu va anar a càrrec dels arquitectes Jacint Raurell i Bernadà i Sebastià Solà i Bach, i data de l’any 1983. Per a la seva construcció va caldre enderrocar el fins llavors edifici de l’Ajuntament i uns magatzems annexes. La licitació de les obres per la construcció de la casa consistorial de Montesquiu, es va publicar al DOGC número 484 del 9 de novembre de 1984, amb un preu de licitació de 32.536.000 pessetes. Les obres van anar a càrrec del contractista Carlos Espona Serrat, i es van desenvolupar entre el 1984 i el 1985.</span></span></span></p> <p><span><span><span>El projecte de l’edifici respon a una concepció funcional i racional, tot recollint i adaptant les necessitats pròpies d’un edifici consistorial junt amb altres necessitats del poble.</span></span></span></p> | 42.1100245,2.2096377 | 434657 | 4662294 | 08131 | Montesquiu | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93022-p7300479.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93022-p7300485.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93022-p8260422.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93022-p7300487.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93022-p7300502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08131/93022-p7300508.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-07-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | |||||||
| 89763 | Ajuntament de Navàs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-navas | <p><span><span><span>BADIA MASGRAU, Josep M. (2000). Navàs: història en imatges, 1890-1979. Angle Editoria; Centre d’Estudis del Bages, Fotografia Històrica, 9, Manresa, p. 44.</span></span></span></p> <p><span><span><span>CAIXAL, ÀLVAR; VILAMALA, Imma i altres (2018). Pla Especial Urbanístic de protecció del patrimoni i catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Navàs (Bages). Ajuntament de Navàs. Fitxa 09.EA</span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span>Edifici de l’Ajuntament, construït a la dècada de 1950 com a seu definitiva de la casa consistorial. Presideix una amplia plaça porxada que es va urbanitzar uns anys més tard (el 1978) i que té precisament aquest edifici com a eix de simetria. Consta de tres cossos de planta rectangular, el central més alt (amb planta baixa més tres pisos) i els laterals amb una planta menys. </span></span></span></p> <p><span><span><span>La façana principal, encarada a la plaça, destaca per la porxada que ocupa la planta baixa i que té continuïtat en la resta de la plaça. És formada per arcs de mig punt sobre pilars que tenen un revestiment de carreus, i l’interior és cobert per sostres plans. El cos central de l’edifici presenta al primer pis un balcó corregut amb tres obertures, la central ressaltada amb un emmarcament més ampli de llinda i brancals denticulats i també amb un escut del municipi esculpit al seu damunt. El pis superior es caracteritza per una sèrie de finestres rematades amb punt rodó. La resta d’obertures són de proporcions quadrades, amb balcons també a la planta baixa dels laterals. La façana posterior té un disseny més convencional que combina finestres i balcons.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Actualment l’interior de l’edifici ha estat adaptat amb oficines modernes, però l’entrada principal conserva el disseny originari de l’escala.</span></span></span></p> | 08141-460 | Plaça de l'Ajuntament, 8. Navàs | <p><span><span><span>Inicialment el cap del municipi que actualment s’anomena Navàs era Castelladral, i el 1908 s’hi construí un edifici com a seu de l’Ajuntament. És l’actual alberg de joventut. Paral·lelament, des de principis del segle XX al nucli de Navàs també hi havia una seu de l’Ajuntament, que va tenir diferents ubicacions. La primera es trobava a la carretera de Berga, a l’actual número 17. S’hi va estar des de l’any 1926 fins acabada la Guerra Civil. En aquests moments es va demanar poder traslladar la capitalitat de Castelladral a Navàs, però la proposta encara no va reeixir. Entre els anys 1937 i 1939 i, per un període curt de temps, el nom del municipi va ser per primera vegada Navàs. L’any 1939 amb el canvi de règim es tornà la capitalitat a Castelladral, i no va ser fins l’any 1960 que finalment el consell de ministres va aprovar definitivament el canvi de nom.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La segona ubicació de l’ajuntament a Navàs fou a l’edifici de la carretera de Berga número 59 (Farmàcia Maristany). Actualment encara s’hi conserva damunt del portal el nom de “Consell Municipal” pintat en negre. L’Ajuntament hi estava en règim de lloguer, ubicat a la primera planta.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment, es decidí construir un edifici propi en terrenys situats al davant de l’anterior seu. Aquest és l’actual edifici. Es va començar a construir a finals de l’any 1953 i les obres van durar tres anys. La inauguració va tenir lloc el 29 de gener de 1957, amb la presència del governador civil i el bisbe de Solsona. L’arquitecte de l’obra va ser Alexandre Tintoré Oller, i el constructor, Celestí Vidal. En el cos central el nou edifici disposava d’oficines municipals, situades al primer pis, i també tenia vuit pisos per a mestres, atès que en aquell moment la llei obligava a oferir habitatges als docents de les escoles públiques.</span></span></span></p> <p><span><span><span>L’any 1978 es va fer la nova plaça amb la font projectada per Carles Buïgas Sans (1898-1979), arquitecte, enginyer i luminotècnic autor de les fonts de Montjuïc de Barcelona.</span></span></span></p> | 41.8999600,1.8794000 | 407049 | 4639276 | 1953-57 | 08141 | Navàs | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89763-ajuntament-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89763-ajuntament-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89763-ajuntament-4.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89763-ajuntament-placa-11.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89763-ajuntament-int-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08141/89763-ajuntament-placa-6.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BPU | 2021-10-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Alexandre Tintoré Oller (arquitecte) | 98 | 45 | 1.1 | 1762 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | |||||
| 96777 | Ajuntament de Pineda de Mar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-pineda-de-mar | <p>FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). <em>Pineda en el temps</em>. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.</p> <p>MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). <em>L’Abans.</em> <em>Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975</em>. Editorial Efadós.</p> | XIX-XX | <p>L'actual edifici consistorial s'aixeca al bell mig de la plaça Catalunya, centre cívic, comercial i polític de la vila des d'antic. Consta de planta baixa i pis, amb la coberta a tres aigües, acabada en un ràfec volat. És un edifici d'estètica noucentista on destaca, a la planta baixa, un porxo amb tres arcs de mig punt, sostinguts per columnes toscanes, mantenint aquells elements de pedra (arcades i columnes) de l’antiga construcció de l'hostal.</p> <p>L’equilibri i l’ordre que caracteritzen l’obra d’Isidre Puig Boda es fan evidents, a la planta pis, situant una balconada de brèndoles de ferro forjat amb un dibuix central, que manté les mateixes proporcions d’amplada que els tres arcs del porxo. A la balconada hi donen els dos balcons de punt rodó que conformen aquesta primera planta, on figura un esgrafiat i, al bell mig, l’escut de la vila. L’alt llenç del parament que resta fins a la coberta queda també proporcionat per la cornisa motllurada que recorda la de l’arquitectura popular i serveix com a límit de l’edifici. En el pany de paret que resta es dibuixa, amb la tècnica de l'esgrafiat, una sanefa de motius vegetals i al centre dins un òcul hi trobem un rellotge<em>.</em></p> | 08163-63 | Plaça de Catalunya, núm. 1 | <p>L'any 1710 s'adquirí la casa i celler que feia angle amb el carrer de Ciutadans. El 1779 s'inicia l'adequació del nou ajuntament que també disposava de carnisaria, fleca, hostal i presó. Funcionà fins el 1910, quan es construeixen al mateix lloc, les escoles i l'actual Ajuntament.</p> | 41.6275580,2.6895415 | 474139 | 4608473 | 1917 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96777-6301.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96777-6302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96777-6303.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/96777-6304.jpg | Inexistent | Contemporani|Noucentisme|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2024-10-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Isidre Puig Boada (arquitecte autor de la reforma) | L’arquitecte Isidre Puig Boada va ser nomenat arquitecte municipal pel qui en aquells anys era alcalde de la població, Manuel Serra i Moret. Sensiblitzat des dels anys de formació pels temes patrimonials, va actuar de manera moderada sobre l’antic edifici del segle XVIII, el qual havia estat hostal.Poc després serà autor del Pla General d’Alineacions de Places i Carrers (1922) de la població atès que la vila havia experimentat un fort creixement. En el traçat remarcà el carrer del Mar, que des de l’estació de ferrocarril discorre fins aquesta plaça on s’ubica l’Ajuntament. | 98|106|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:32 | ||||
| 90301 | Ajuntament de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-rubio | <p><span><span><span><span><span><span><a><span><span><span>VILAMALA, I (Coord): Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></a></span></span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | <p><span><span><span><span><span><span>L’ajuntament de Rubió es troba situat a la plaça de l’Ajuntament, al nucli del Castell de Rubió. Es tracta d’un edifici de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa i pis. El frontis segueix una composició simètrica formada a partir de tres eixos. A la planta baixa s’hi obre la porta d’accés amb una finestra a cada costat. Damunt el portal hi ha una pedra gravada que recorda que inicialment aquest espai tenia la funció d’ajuntament i escola; s’hi pot llegir: “ Anno 1865 Casa de junatmiento y enseñansa De ninos”. A nivell del primer pis, a la part central hi ha una porta que dona accés a un balcó amb voladís amb les cantonades arrodonides i barana de ferro i una finestra a cada costat. A la façana de ponent s’hi obre una finestra a l’alçada del primer pis i </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span>una filada de finestres a nivell de planta baixa fruit de l’ampliació de l’any 2012, quan s’amplià l’edifici per la banda de tramuntana amb la construcció d’un cos de planta baixa; espai on actualment s’hi ubica l’arxiu municipal. A la façana de llevant, a nivell del primer pis s’hi obre una porta d’accés que dona accés a una gran sala. Totes les obertures estan remarcades per un marc de ciment.</span></span></span></span></span></span></p> | 08185-189 | Plaça de l’Ajuntament. Nucli del Castell de Rubió | <p><span><span><span><span><span><span><span>Originalment, l’edifici havia tingut la funció d’escola i ajuntament tal i com indica la placa situada damunt la porta d’accés a l’edifici. </span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span>Entre els anys 1967 i 1968 l’edifici fou reformat per Martín Solís Moreno qui va projectar una sala de plens a la planta baixa i un habitatge al primer pis. L’any 1983 els arquitectes Riba i Puig van reformar l’interior de edifici i l’any 1995 es va crear una escala que unia la planta baixa i el primer pis, espais que fins aleshores tenien accessos independents per l’exterior. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6445500,1.5699700 | 380910 | 4611300 | 1865 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90301-189-10.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90301-189-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90301-189-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | La fitxa s'ha omplert amb dades de la fitxa 007.EA de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:32 | |||||
| 60936 | Ajuntament de Sant Cugat Sesgarrigues | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-sant-cugat-sesgarrigues | ROSSELLÓ RAVENTÓS, Joan: Inventari de patrimoni arquitectònic de Catalunya. L'Alt Penedès. Generalitat de Catalunya. Barcelona 1986 | XX | S'ha rehabilitat completament. Obres finalitzades l'any 2000. | Edifici entre mitgeres, de caire noucentista. Compost de planta baixa i pis. La façana és de composició simètrica, amb motllures horitzontals i verticals que divideixen la superfície. Un balcó centrat amb balaustrada i dos portals destaquen enmig de la façana. L'interior de l'edifici s'organitza entorn una escala de tipus imperial. La part de darrera de l'edifici dona a una plaça urbanitzada recentment. | 08206-8 | c. Sant Antoni, 31 | 41.3625800,1.7523000 | 395643 | 4579759 | 08206 | Sant Cugat Sesgarrigues | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08206/60936-foto-08206-8-1.jpg | Legal | Noucentisme|Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Tríade scp | Referència cartogràfica: mapa topogràfic de Catalunya 1:5000. Sant Cugat Sesgarrigues 419-7-7 (279-127). Institut Cartogràfic de Catalunya. Segona edició: desembre 1998. L'edifici d'Ajuntament està registrat a l'inventari d'immobles d'interès arqitectònic de propietat municipal realitzat pel Servei de patrimoni arquitectònic de la Diputació de Barcelona de l'any 1988. També està precatalogat a les NSP de Sant Cugat. | 106|116 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:32 | ||||||||
| 84512 | Ajuntament de Sant Joan Despí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-sant-joan-despi | <p>Catàleg i Pla Especial de Protecció i Rehabilitació del Patrimoni Arquitectònic. 1995. Ajuntament de Sant Joan Despí. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Joan Despí (Baix Llobregat). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. VILLEGAS, M. (2003). L'Abans. Sant Joan Despí: Recull Gràfic (1888-1965). El Papiol: Editorial Efadós.</p> | XX | <p>L'edifici de l'ajuntament és una construcció d'estil noucentista de la primera meitat del segle XX. És un edifici cantoner i de planta rectangular. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta a quatre vessants, amb la part frontal elevada per destacar el plafó de marbre amb l'escut municipal. El frontis es composa simètricament segons cinc eixos d'obertures d'arc mixtilini, de les quals les del pis tenen una motllura ceràmica prominent. Els tres finestrals centrals del pis tenen sortida a un balcó corregut amb barana de balustrada, sostingut amb mènsules ceràmiques. A la façana lateral les obertures es troben distribuïdes de forma aleatòria, d'arc mixtilini a la planta baixa, d'arc rebaixat arrebossat al pis i d'arc pla al segon pis. Les del pis també tenen sortida a un balcó amb baranes de balustrada de les mateixes característiques que el del frontis. El coronament presenta un ràfec de notable voladís amb imbricacions ceràmiques. El tractament exterior dels murs és arrebossat i pintat, amb la imbricació ceràmica que ressegueix el pis, les motllures, ampits de finestres, mènsules i voladís de diferent tonalitat.</p> | 08217-22 | Camí del Mig, 9 | <p>Antigament, la casa consistorial estava situada a la plaça de la Constitució. L'any 1918 es va crear un patronat amb l'objectiu de construir-ne una de nova. Els terrenys on es construí van ser cedits per Frederic Casas. A la dècada de 1970 va ser ampliada en diverses ocasions.</p> | 41.3678500,2.0550200 | 420969 | 4580024 | 1920 | 08217 | Sant Joan Despí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84512-foto-08217-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84512-foto-08217-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08217/84512-foto-08217-22-3.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BPU | 2024-10-11 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn | Josep Domènech i Mansana | 106|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:37 | |||||
| 62860 | Ajuntament de Sant Mateu de Bages | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-sant-mateu-de-bages | XXI | Edifici de construcció moderna (inaugurat l'any 2002) que és la seu de l'Ajuntament de Sant Mateu de Bages. Està emplaçat a la plaça de la Creu, en un punt cèntric del petit nucli de la població. És un edifici de concepció moderna, obrat amb maó de color gris clar, que produeix un notable contrast amb la resta de cases rurals de l'entorn. En base a un cos central de planta rectangular, es distribueix en diferents volums de formes cúbiques que s'adapten a un terreny amb lleuger pendent. La façana que dóna a la plaça presenta un aspecte més sobri, pràcticament sense obertures. Té un cos superior que forma un petit porxo amb tres columnes. Per la part de migdia una retícula de galeries quadrades emmarquen la façana posterior i permeten l'entrada de llum mitjançant grans finestrals de vidre. Al costat nord-oest s'aixeca un cos de menor volum que queda separat uns pocs metres i comunicat per una passarel·la. És la seu del local social i d'un bar. Entremig hi ha una petita zona enjardinada, amb una olivera i una escultura al·legòrica del municipi de Sant Mateu de Bages. | 08229-94 | Pla de Sant Mateu. Plaça de la Creu, s/n | L'edifici del nou Ajuntament es construí de nova planta en uns terrenys vora la plaça de la Creu que es van adquirir l'any 1996. El projecte i la direcció de l'obra va anar a càrrec de l'arquitecte manresà Anton Baraut Guila. L'edifici es va finalitzar el 2001 i fou inaugurat el 2002. | 41.7966100,1.7325800 | 394701 | 4627971 | 2001 | 08229 | Sant Mateu de Bages | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62860-foto-08229-94-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08229/62860-foto-08229-94-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Anton Baraut Guila (arquitecte) | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:37 | ||||||||
| 92955 | Ajuntament de Sant Quirze de Besora | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-sant-quirze-de-besora | <p>ESPADALER RAMON; 1993. El castell de Montesquiu a la darreria de ll'Edat Mitjana. Col·lecció història local núm. 1. Club d'històrial local. L'avenç</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1998. Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>ACM. carpeta 17, plec 2 'registro de vesanas de los años 1828-30' y 'demostración general de todos los partidos y censos que percibe el Excmo. Conde de Santa Coloma'</p> <p>AMQ. <em>Censo de población y padrón municipal 1857</em></p> <p>AMQ. <em>Cuaderno de liquidaciones o amillaramiento. </em>1862. Carpeta 1016</p> <p>AMQ. <em>Proyecto de a fachada lateral y adaptación de la posterior para la casa-Ayuntamiento</em></p> | XIV-XX | L'estat de conservació de l'edifici és correcte i està en bon estat tot i no haver-se portat a terme una profunda restauració des del moment que es va reformar. El volum de l'edifici està en bon estat. | <p>Es tracta d'un edifici situat a la part nord de la plaça Major tancant un dels costats curts i erigit en posició dominant. Presenta una planta més aviat rectangular compost per PB+1PP+SC cobert amb teulada a quatre vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia i la porta d'entrada situada en el mateix lloc. Al costat nord-oest hi té adossada una torre prismàtica de P+3PP i coberta amb teulada a quatre vessants de teula ceràmica àrab que sobresurt del pla de la teulada del cos principal. La façana principal que mira a la plaça presenta la part inferior porticada mitjançant dos arcs de mig punt amb les dovelles de pedra picada que descansen damunt d'un fust cilíndric amb capitell cúbic, imposta bisellada i base esglaonada de cronologia possiblement 'baix medieval' i que configuren una mena de 'llotja'. Damunt seu s'hi obren dues balconeres coronades per un frontó triangular i que comuniquen amb un ampli balcó amb la barana de ferro forjat i decorat amb amb motius geomètrics. Damunt seu i coincidint amb la planta sota teulada hi ha obertes dues finestres amb marc decoratiu i que flanquegen el medalló central amb l'escut de la vila. Corona la façana una cornisa sostinguda per impostes on hi descansa una barana de ferro forjat de les mateixes característiques que el balcó del primer pis i on s'obre al centre i sobresortint del pla de la teulada una llucana coronada per un frontó oval que acull un medalló amb les quatre barres de Catalunya. En quant a l'aparell de les seves façanes val a dir que llevat de la planta inferior que és de pedra picada, la resta està revestit per una capa d'enlluït de calç amb decoració als marcs i coronaments de les obertures i també un fris de sanefes o 'greques' de separació dels diferents nivells. La façana est mira davant de l'església i presenta una composició molt semblant a la façana principal, és a dir amb un arc de mig punt a la part més propera a la plaça i formant part de la 'llotja' principal i dues finestres rectangulars a la part de més a tramuntana. Al primer pis s'hi obren tres balconeres més de les que les dues de la part central ocupen la part axial de la façana amb un balcó circular damunt d'una imposta de pedra i barana de ferro forjat. Seguint l'esquema compositiu de la façana principal també estan coronats per frontons triangulars damunt d'impostes destacant les dues centrals on damunt del frontó hi ha un medalló amb l'anagrama i imatge de la verge Maria. La darrera planta té les mateixes obertures que el pis principal amb les obertures emmarcades per motllures de guix i un seguit de permòdols que sostenen la cornisa on hi descansen les baranes del terrat. La separació de cada nivell també es fa mitjançant sanefes tipus gregues. La façana nord hi té obertes una finestra a cada planta i en destaca el volum quadrangular de la torre prismàtica que acull l'antiga presó i l'arxiu. En ella s'hi obra una finestra a cada pis i el sota teulada està format per una galeria o solana. Finalment la façana oest hi té oberta a nivell de plaça l'arc de la llotja a nivell de planta baixa, una balconera amb balcó i una finestra tapiada al primer pis i dues finestres més al sota teulada. Part de la façana està ocupada pel volum prismàtic de la torre la qual preeneta tant sols una finestra o espitllera al primer pis, una base completament cega i uja galeria o solana a la darrera planta.</p> | 08237-1 | Plaça Major, 1 | <p>Tot i que l'edifici està molt reformat en diferents èpoques, sembla que podria tenir orgen medieval, en una antiga 'domus' sala o casal gòtic erigit al costat de l'antiga sagrera de l'església de Sant Quirze que coincidiria amb l'emplaçament de la casa, sala o domus on hi va passar Ermessenda de Carcassona els darrers anys de la seva vida abans de morir. Aquesta dada queda reflectida segons el testament que es conserva a l'arxiu episcopal de Vic i també segons algunes hipòtesis d'historiadors i estudiosos locals que apunten que l'ajuntament es seria l'emplaçament d'aquella casa. Hi ha qui esmenta que la casa (castell de Sant Quirze) esmentada correspondria amb l'emplaçament del castell de Montesquiu, situat al municipi homònim i que antigament pertanyia a Sant Quirze de Besora. No obstant les referències més antigues del castell es remunten en temps de Guifré el Pilós (S. XI) però no va ser fins el segle XIV quan el castell es va ampliar convertint-se en 'domus' o casa senyorial en temps d'Arnau Guillem de Besora. Per tant si aquest castell no va pertànyer als Besora fins a mitjans del segle XIV i Ermessenda va dictar testament abans de l'1 de març de 1058, amb la qual cosa aquesta segona hipòtesi quedaria descartada. També hi hauria la possibilitat que el castell de Sant Quirze fos el de Besora, però el lloc esmenta que era prop de l'església i de fet la casa de l'ajuntament és a escassos metres a ponent. Tanmateix l'estructura arquitectònica de l'edifici (sala quadrangular a l'entorn d'un pati central amb una torre prismàtica annexa) ens fan pensar en aquesta hipòtesi. Caldria un acurat estudi històric i arqueològic per confirmar aquesta hipòtesi.</p> | 42.1002603,2.2226731 | 435724 | 4661200 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/92955-img20221108103841.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/92955-img20221108111006.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/92955-img20221108114406.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/92955-img20221108110915.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/92955-20230612110350.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/92955-20230612110345.jpg | Inexistent | Medieval|Modern|Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2023-09-19 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | 85|94|98|102 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:37 | ||||||
| 50624 | Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-sant-salvador-de-guardiola | Anònim (2015). L'escola (1880-1990): un segle de records. Reculls de la Guíxola, núm. 3. Cercle Cultural La Guíxola. Sant Salvador de Guardiola. | XX | Edifici construït l'any 1960 com a escola pública, i àmpliament reformat en anys posteriors, que actualment acull l'Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola. El conjunt és format per un cos central, de planta rectangular, amb diversos cossos de planta irregular a llevant i un cos rectangular a ponent (l'antiga casa dels mestres i actualment biblioteca), més un pati a migdia. El cos central només té planta baixa i és cobert amb teulada a un sol vessant, mentre que els annexos de ponent, situats en un terreny amb desnivell, tenen una planta inferior que acull magatzems municipals i altres dependències. L'edifici conserva ben clarament el seu caràcter d'arquitectura escolar, sense cap element especialment remarcable. A l'interior, les antigues aules s'han reconvertit en despatxos municipals. Exteriorment, les façanes principals que donen al pati combinen l'obra de maó vist amb grans finestrals. La part de llevant, obrada en forma de diferents cossos zigzaguejants, també presenta grans finestrals i persianes. | 08098-165 | Carrer de Dalt, núm. 19 (nucli urbà de Guardiola) | Aquest edifici s'inaugurà l'any 1960 com a nova seu de les Escoles públiques. Als seus inicis, constava de dos espais separats: un per als nens i un altre per a les nenes. El conjunt també tenia dos habitatges per als mestres (actual Biblioteca i local de l'associació La Guíxola). Ara és la seu de l'Ajuntament, però fins arribar a aquesta situació el consistori guardiolenc ha passat per molt diverses ubicacions. Es desconeix on era la seu del consistori en bona part del segle XIX i amb anterioritat. Ja al final d'aquesta centúria i durant bona part del segle XX va estar emplaçat als baixos de l'edifici núm. 15-17 del carrer de la Creu. També hi havia hagut dependències municipals a la casa del davant (núm. 16). L'edifici núm. 15-17 va acollir l'Ajuntament fins a mitjan de la dècada de 1970, quan es traslladà a les Escoles perquè en aquesta època el nombre d'alumnes havia disminuït molt. L'ajuntament ocupava l'ala esquerra de l'edifici. Al final de la dècada de 1980 diverses campanyes per promocionar la Guarderia i l'Escola, juntament amb l'increment dels habitants de les urbanitzacions, van fer que l'Escola tornés a guanyar volum. Aleshores es decidí construir un edifici nou per a l'Ajuntament, en una cantonada del carrer de la Creu. Mentre l'edifici no estava acabat l'Ajuntament es trasllada provisionalment a l'edifici de La Sala durant un període breu, fins que el 1987 s'inaugurava la nova seu. Així mateix, entre 1991 i 1992 s'aprofità per fer obres d'ampliació i millora a l'Escola. Finalment, l'any 2009 s'inaugurava un nou edifici molt més ampli per a l'escola, i des d'aquest moment les antigues escoles tornen a acollir les dependències de l'Ajuntament. El projecte arquitectònic va anar a càrrec de Jaume Espinal Farré. | 41.6789500,1.7665800 | 397338 | 4614866 | 1960 | 08098 | Sant Salvador de Guardiola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50624-foto-08098-165-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08098/50624-foto-08098-165-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2021-01-14 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | Jaume Espinal Farré (arquitecte) | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:22 | |||||||
| 66402 | Ajuntament de Santa Susanna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-santa-susanna | MASSONS, J.M. (2000). Història de la vila de Santa Susanna. Ajuntament de Santa Susanna: Santa Susanna. | XX | Edifici restaurat l'any 1980. | Edifici de planta rectangular compost per tres cossos, de planta baixa i primer pis. El cos central té l'accés principal mitjançant una portalada flanquejada per unes columnetes i pilars que sostenen una balconada rectangular. La teulada és a doble vessant amb el carener perpendicular a la façana. Sota la teulada hi ha una finestra de ventilació de les golfes, en forma d'estrella. Els cossos laterals, totalment simètrics són més baixos que el cos central i la teulada, gairebé plana, és tres vessants. A la part posterior de l'edifici, el cos central acaba amb una exedra formada per un conjunt de columnes que sostenen un balcó semicircular i disposa de grans finestrals amb vista al mar. | 08261-62 | Pl. Catalunya, s/n | L'edifici de l'Ajuntament de Santa Susanna és una construcció de la dècada de 1930, atès que és un municipi creat al segle XIX i encara no disposava d'una casa de la vila definitiva. Va ser concebut com a ajuntament a la primera planta i escola a la planta baixa, amb dues línies per a nens i nenes a cada banda de l'edifici. | 41.6352700,2.7075700 | 475644 | 4609323 | 08261 | Santa Susanna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66402-foto-08261-62-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66402-foto-08261-62-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08261/66402-foto-08261-62-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Bosch de Doria | Lluís Corretgé | 106|98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:37 | |||||||
| 68710 | Ajuntament de Tiana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-tiana | Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XIX final | Edifici civil format per dos cossos laterals de planta baixa i pis, i un cos central més elevat sobre el que recau la major part de l'ornamentació. Aquest cos tendeix a marcar la verticalitat de l'edifici, contrastant amb els cossos laterals, Cal destacar el pòrtic inferior suportat per dos pilars, la balconada que ocupa tot el segon pis del cos central, les motllures geomètriques que decoren les finestres, les balustrades de les finestres dels cossos laterals, la cornisa suportada per mènsules que s'allarguen i recorren gran part de la façana, arribant a esdevenir veritables elements decoratius, i les antefixes que decoren la mateixa cornis. Les cobertes del terrat són transitables. | 08282-36 | Plaça de la Vila, 1 | Edifici del 1896 projectat per l'arquitecte Isidre Reventós i Amiguet. | 41.4817400,2.2690100 | 438972 | 4592495 | 1896 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68710-foto-08282-36-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68710-foto-08282-36-3.jpg | Legal | Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | Isidre Reventós i Amiguet | Compost per dos edificis: l'antic i l'annex de l'antiga escola. L'interior molt reformat té un pati central de l'antiga escola. A l'edifici antic, l'escala principal està en el cos central com a accés a la sala de plens. Ha estat reformat per la unió d'ambdòs edificis. | 102 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:42 | ||||||
| 97059 | Ajuntament de Tona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-tona | <p><span><span><span><span><span><span>PADRÓS, Carles i PUIGFERRAT, Carles (2011) Tona. Recull gràfic 1890 - 1978. Editorial Efadós</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/24364'>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</a></span></span></span></p> | XX | <p><span><span><span><span lang='CA'>Edifici entre mitgeres amb coberta de teula àrab a dues vessants, i carener paral·lel a la façana. S’estructura en planta baixa i dos pisos i golfes. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La porta principal és centrada enmig de l’edifici, d’arc de mig i dovellada. Un altre portal s’obre al costat, d’arc rebaixat i també dovellat. A l’altre costat, dues finestres presenten muntants de pedres rebaixats i llindes decorades amb motllures d’angles rectes que configuren un fals arc conopial. Aquestes peces descansen sobre permòdols decorats i semblen reaprofitades d’alguna altra construcció. Al primer pis destaca una balconada continua de cinc obertures emmarcades igualment en pedra buixardada. Sobre l’obertura central, enmig de la façana, hi ha un escut amb la senyera i corona reial.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Al pis superior es repeteix la mateixa composició que al primer, però amb balcons individualitzats. La part alta de la façana presenta faixa decorativa i cinc ulls de bou, abans de ser coronada per un ràfec de biguetes de fusta</span><span lang='CA'><span><span><span>.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 08283-45 | c. de la Font, 10, | <p><span><span><span>Iniciat el segle XX, l’Ajuntament ocupava una casa de la plaça Major, </span></span></span>en un solar que havia ocupat, possiblement, la carnisseria del terme segles abans<span><span><span>. Durant la Guerra Civil, es va traslladar al convent de la comunitat de carmelites de la caritat, al carrer de Barcelona, i des de la postguerra, l’Ajuntament ocupà de nou l’antiga casa de la Confraria </span></span></span>de paraires i teixidors, que també havia utilitzat en altres èpoques<span><span><span>, fins a l’any 1975, que s’inaugurà l’actual edifici (PADRÓS, PUIGFERRAT, 2011).</span></span></span></p> <p>El nou edifici es va construir en el solar de l'antiga fàbrica d'embotits de ca la Balaguer, tancada des de feia molts anys, que es va enderrocar. L'edifici és obra de l'arquitecte Josep Travesa Vila.</p> | 41.8500099,2.2291185 | 436008 | 4633410 | 1975 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97059-p1090106.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97059-p1090105.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2024-12-13 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE serveis Culturals) | Josep Travesa Vila | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:42 | |||||
| 79452 | Ajuntament de Vacarisses | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-vacarisses | XX | Edifici situat al costat de la piscina i amb una plaça enjardinada a la part posterior. Consta de tres cossos, encavallats parcialment els uns amb els altres, tot formant un joc de volums de dimensions i alçades lleugerament diferents. Els tres cossos són de planta quadrada, amb coberta a dues vessants. El principal té planta baixa més dos pisos i golfes, mentre que els altres dos només tenen dues plantes. L'edifici, obrat amb maó vist, adopta un estil constructiu no gaire diferent a un xalet residencial (cal dir que en un principi havia estat una casa particular), amb finestres rectangulars de diferents dimensions i, a la façana de ponent, dues galeries-balcó. L'element que singularitza el conjunt és el cos de vidre annexat a la façana davantera, que acull els accessos verticals i una torre de formigó (que llueix l'escut del municipi) amb l'ascensor. La part superior de la vidriera, disposada obliquament, reflecteix la silueta de la muntanya de Montserrat. | 08291-91 | Carrer Pau Casals, 17 | Antigament l'Ajuntament, així com l'escola, era situat en unes dependències municipals a l'interior del castell. L'any 1974 l'Ajuntament es traslladà a l'edifici actual, que era una casa particular construïda l'any 1950. El trasllat va ser gradual i, durant els primera anys, en el nou edifici es compartia espai amb l'escola i també hi vivia la família del policia municipal. La dècada de 1990 s'hi portà a terme una reforma i s'hi instal·là el cos davanter amb vidriera. | 41.6058900,1.9188300 | 409909 | 4606585 | 08291 | Vacarisses | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08291/79452-foto-08291-91-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 45 | 1.1 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:42 | ||||||||||
| 72411 | Ajuntament de Vilada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-vilada | AJUNTAMENT (1997-1998: passim). | XVIII-XX | L'edifici de l'Ajuntament de Vilada es troba a l'extrem d'un grup de cases alineades en forma de carrer, a les quals és adossat per la part de ponent. La resta de façanes queden al descobert. És un edifici de planta quadrada, amb la teulada a dues aigües i la biga carenera encarada d'est a oest. L'edifici consta d'uns baixos, de dues plantes superiors i d'unes golfes. Els baixos són ocupats pel dispensari municipal d'assistència sanitària. La primera planta és on es troben les dependències administratives de l'ajuntament, alguns despatxos i sales de reunió. A la segona planta hom hi ha instal·lat la sala de plens, sovint utilitzada com a sala d'exposicions. Les golfes alberguen la part de l'arxiu municipal que habitualment no s'acostuma a utilitzar en la gestió de l'ens. L'actual edifici és fruit d'unes modificacions recents, que van canviar totalment la fesomia que tenia des de feia gairebé una cinquantena d'anys. Això no obstant, les obertures van ser totes conservades, a excepció d'un petit balcó a la façana sud. També es varen conservar les baranes de ferro forjat de tall vuit-centista. Ara per ara, la façana que presenta un major interès és la de migjorn. En ella pot observar-s'hi l'escut heràldic municipal d'unes grans dimensions esculpit en pedra. També són interessants les columnes de pedra que, amb uns moderns capitells, sostenen les llindes de la porta principal. Alhora, cal remarcar els esgrafiats que hi ha a la part superior de la façana de ponent. En ells hi són representades les esglésies de Sant Joan de Vilada i de Santa Magdalena de Gardilans. Tanmateix, tot i la seva originalitat són difícils de veure a simple cop d'ull. La façana de nord no té elements als quals calgui fer referència. | 08299-35 | Nucli urbà, plaça de la Vila, 1 | L'estructura originària de l'ajuntament de Vilada possiblement correspon a un grup de cases construïdes a finals del segle XVIII, com mostren les llindes dels edificis propers. Un document de 1790 deixa clar que 'no hi ha casa de ajuntament en est poble, perquè las justícias juntan en sas propias casas'. Inicialment l'edifici devia acomplir les funcions de habitatge i no es devia començar a utilitzar com a casa consistorial fins a la segona meitat del segle XIX. Des de llavors i fins a l'actualitat l'edifici ha servit simultàniament de dependències administratives, magatzem municipal, escola pública, dispensari municipal, habitatge, central telefònica... Actualment, com ja hem dit, les ha reduït a les de gestió municipal i com a dispensari mèdic. A mitjans dels anys 1950 s'hi va fer una important remodelació, l'element més característic de la qual era el rellotge de sol que sobresortia a la façana de migdia. Recentment, ha estat objecte d'unes noves reformes que han eliminat el rellotge i l'hi ha tornat un aspecte més adient a la zona on es troba ubicat. S'hi ha col·locat també l'escut municipal esculpit en pedra i altres elements decoratius. L'interior també ha estat totalment remodelat i adaptat a les necessitats dels nous temps. Les darreres obres es van efectuar en diverses fases des de 1991 a 1998 i van tenir un cost de 25 milions de pessetes. Van ser projectades per l'arquitecte berguedà Josep Maria Claret i les portaren a terme les empreses Bovil i, sobretot, Josep Roca. Josep Roca ha estat també l'autor de l'escut de la façana de migdia i dels esgrafiats de la de ponent. L'obra acabada la va inaugurar el 1998 el president de la Diputació de Barcelona Manuel Royes i altres personalitats del món polític i institucional. En el treball de Botella MR ens descriu que Vilada no tenia casa consistorial, perquè l'ajuntament era itinerant segons el consistori. En un dels llocs on va estar, fou la casa de cal Quimet del cafè, actual casa d'en Joan del cafè; allà també hi estava ubicada l'escola dels nens, a finals de la darrera dècada del segle XIX, principis del XX. Després, amb l'arrencada del poble, es va comprar la casa de cal Rives, i al seu lloc s'hi va construir l'actual Casa de la Vila i l'escola de nens i nenes als baixos i 1er. pis de l'edifici; aproximadament als anys 1920. Val a dir que la pujada que va fins a la plaça de la Vila, llavors se'n deia la pujada de cal Rives. | 42.1372100,1.9310900 | 411665 | 4665564 | 08299 | Vilada | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72411-foto-08299-35-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72411-foto-08299-35-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08299/72411-foto-08299-35-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Albert Rumbo Soler i Isaac Soca Torres / Martí Picas INSITU SL | L'escut de pedra de la façana fet per l'escultor i paleta del poble Josep Roca, forma part de la sèrie d'obres escultòriques que ha creat i estan repartides pel poble. | 98|94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:42 | ||||||||
| 99587 | Ajuntament de Vilalba Sasserra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-vilalba-sasserra | <p><span><span><span lang='CA'>ALMERICH i PADRÓ, Paulina, (2002), De Vulpiliariis a Vilalba Sasserra, Ajuntament de Vilalba Sasserra i Diputació de Barcelona, Barcelona.</span></span></span></p> | s.XXI | <p>L'edifici nou de l'ajuntament de Vilalba Sasserra es va inaugurar l'any 2013. De planta baixa amb diverses dependències com el Jutjat de Pau, sala d'actes, arxiu municipal i les dependències pròpies de l'ajuntament.</p> | 08306-45 | Plaça de la Vila, 1 | <p>L'ajuntament de Vilalba Sasserra es va inaugurar l'any 2013.</p> | 41.6530061,2.4410247 | 453456 | 4611402 | 2013 | 08306 | Vilalba Sasserra | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08306/99587-2.jpeg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2025-05-29 00:00:00 | Joel Colomer Casamitjana | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:42 | ||||||
| 43592 | Ajuntament de Vilanova del Camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-vilanova-del-cami | XX | Edifici d'estil noucentista inaugurat l'any 1926. És de planta rectangular amb planta baixa i dos pisos rematat amb una coberta de teula de quatre aiguavessos amb el carener paral·lel a la façana principal, que s'orienta a llevant. Consta d'un cos central de forma quadrangular, amb dos annexos a banda i banda de planta rectangular. La distribució de totes les obertures és simètrica i ordenada en totes les façanes. Les de la planta baixa es caracteritzen per tenir totes arc de mig punt, a excepció de les dues que flanquegen la porta principal, mentre que les de la planta primera són totes amb llinda. La façana principal s'articula en cinc eixos verticals per al cos central que esdevenen tres a la planta baixa per la presència de la porta principal a l'edifici, de dimensions considerables. Els cossos laterals s'articulen en dos eixos verticals cadascun i segueixen la mateixa dinàmica que el cos central amb les finestres de la planta baixa amb arcs de mig punt i les de la primera planta amb llinda. El cos central compta a la planta baixa amb l'accés amb porta amb arc de mig punt flanquejada, tal com apuntàvem, per dues finestres amb mainell rematades amb llinda plana. La planta primera d'aquest cos central compta amb tres balconades que permeten l'accés a un balcó corregut que, originalment, comptava amb barana de ferro forjat però que en l'actualitat ha estat substituïda per una de nova factura que combina ferro i vidre. La planta primera dels annexos laterals presenta finestres amb llinda i encara conserva, en els dos casos, els respiralls de la cambra higiènica que originalment se situava sota els respectius terrats i la cornisa sobre la que, en origen, se situava una barana de balustres de terracota, segons hem pogut observar en una fotografia antiga de l'edifici. La planta segona compta, al cos central, amb cinc finestres rematades amb arc de mig punt, més altes que amples, disposades de forma simètrica essent la central una mica més gran que les laterals. Finalment, aquesta façana està rematada amb un coronament ondulat que compta amb una cornisa que el ressegueix per la seva part superior. Pel que fa als cossos laterals, tal com hem apuntat, en un moment que no hem pogut precisar s'eliminà el terrat original per afegir-hi un segon pis, igualant, per tant, els cossos laterals amb el cos central. Queda palès que en afegir una planta més als annexos laterals s'intentà preservar l'estil arquitectònic de l'edifici, perllongant la cornisa que remata el coronament del cos central per sobre dels cossos laterals. | 08302-8 | Plaça del Castell, 1 | 41.5722600,1.6341600 | 386129 | 4603187 | 1926 | 08302 | Vilanova del Camí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43592-foto-08302-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43592-foto-08302-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43592-foto-08302-8-3.jpg | Inexistent | Romà|Ibèric | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | En origen l'edifici era de maó vist però en una remodelació efectuada vers l'any 1995 s'arrebossaren totes les façanes de l'edifici atorgant-li l'aspecte que presenta actualment. A finals de la dècada de 1970 i primers anys de la dècada de 1980, l'edifici va acollir les escoles municipals i el consultori mèdic del municipi. | 83|81 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:42 | |||||||||
| 52874 | Ajuntament de l'Estany | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-lestany | CODINA, Joan (1993). Monestir de Santa Maria de l'Estany. Història documentada amb 50 gravats, amb un resumen en castellà, francès i anglès, 2n edició 1932 (edició facsímil). DALMASES, Núria de-PITARCH, Antoni Jose (1986). Història de l'Art Català. Els inicis i l'Art romànic: segles IX-XII. Edicions 62. Inventari del Patrimoni cultural Immoble. Patrimoni Arquitectònic. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. (Revisió any 2012). JUNYENT, Eduard (1960). 'El monasterio del Estany'. Rev. AUSA , vol III no. XXXIV. Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. p. 441-463. JUNYENT, Eduard (1976). Catalunya romànica: l'arquitectura del segle XII. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. PUIGFERRAT, Carles (2014). Estudi històrico-documental previ a la restauració d'algunes dependències del monestir de Santa Maria de l'Estany (Moianès), [buidat parcial de l'Arxiu Parroquial de Santa Maria de l'Estany - APSME], L'Estany (Inèdit). VIGUÉ, Joan (dir.) (1984). Catalunya Romànica. El Bages. Volum XI. Editorial: Fundació Enciclopèdia Catalana, Barcelona. | XIV-XVII | Edifici de planta rectangular en cantonada que dibuixa una forma allargada oberta a tres cares i amb coberta a doble vessant. Construcció que, antigament formava part del conjunt arquitectònic del monestir. L'actual façana oest de l'edifici queda alineada amb el carrer i és on es localitza l'accés principal a l'immoble que es fa per una porta d'arc de mig punt adovellada. El pany de mur que tanca aquesta façana presenta, a cada un dels costats, un contrafort de grans dimensions, que assoleix l'alçada de la planta pis. Aquesta façana està presidida per una placa amb la inscripció CASA CONSISTORIAL DE SANTA MARIA DE L'ESTANY RESTAURADA EN 1955 flanquejada per dos fanals a quatre cares de paret. Les úniques finestres de la façana es localitzen a la segona planta on a l'eix del carener de la coberta s'obre l'estructura d'una doble finestra, tota emmarcada per pedra local tallada i amb doble llinda monolítica. La façana nord, que s'obre a la plaça del monestir, la conforma un pany de mur on s'obre una balconada a l'alçada del primer pis amb dues obertures d'arc rebaixat de pedra tallada i barana de ferro. Al costat dret d'aquesta s'obre una finestra amb brancals i llinda monolítica de pedra amb ampit motllurat. Mentre que a la planta sota coberta es localitzen tres finestres de menors dimensions, també fetes de pedra tallada local. L'únic accés que presenta la façana es localitza a tocar de la cantonada esquerra i és una porta senzilla. A la façana que conforma el mur de tancament de ponent, s'obren un seguit de finestres a cada una de les plantes que ofereixen un ampli ventall tipològic i formal. Bé que en destaca el plafó del gran rellotge de sol, fet amb rajoles decorades, regal de Josep Roig i Ginestós i Maria Iñiguez i Oliver al poble de l'Estany 1982. Pel que fa a les obertures, a la planta baixa, centrades a l'amplada del mur, hi ha dues finestres reixades amb barrots i emmarcades de pedra local tallada. A la primera planta, d'una banda, s'obre un gran finestral d'arc escarser, fet amb un bloc monolític de pedra local sobre mènsules i brancal de pedra tallada. Al costat dret d'aquesta s'obre una segona finestra amb llinda monolítica plana i brancals i ampit motllurat de pedra. Un segon plafó de rajols ceràmics amb l'escut històric del municipi és situat a la part central de la façana, just al nivell del primer pis. Pel que fa al nivell de sota coberta s'obren quatre finestres, tres de gran i una de menors dimensions, totes fetes amb pedra local tallada en brancal, llindes i ampits. Tot l'aparell del conjunt de murs de les façanes són fets amb maçoneria que, en certa mesura, remarca l'horitzontalitat de les filades. El ràfec de la coberta de les façanes nord i sud és fet amb línia de teula sobre maó pla. | 08079-75 | Nucli urbà. Carrer del Doctor Vilardell, 1 | Aquest edifici formava part de les antigues dependències del monestir, podent-se tractar, molt probablement, de les estances privades de l'abat. | 41.8688600,2.1124000 | 426340 | 4635597 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52874-foto-08079-75-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52874-foto-08079-75-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52874-foto-08079-75-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | 94|85 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:22 | |||||||||
| 52295 | Ajuntament de l'Hospitalet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-lhospitalet | AJUNTAMENT (1986). Guia de l'exposició del Patrimoni Històric-Artístic de l'Hospitalet. L'Hospitalet de Llobregat: Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. AJUNTAMENT DE l'HOSPITALET de LLOBREGAT (2001). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Text Refós. CASAS I FUSTER, Joan (1986). L'Hospitalet. Un passeig per la història. L'Hospitalet de Llobregat: Patronat Municipal de Comunicació, Ajuntament de L'Hospitalet de Llobregat. CASAS i FUSTER, Joan (1986). Com es fa una ciutat. L'Hospitalet de Llobregat: Museu de L'Hospitalet, col·lecció Rutes Urbanes: Descoberta del Patrimoni Urbà de l'Hospitalet. DEPARTAMENT DE CULTURA DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (ss/dd). Inventari del patrimoni cultural immoble / arquitectònic de l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona chttp://invarquit.cultura.gencat.cat/cerca/ [consulta realitzada el 14 de setembre de 2017]. GIMENEZ, Pilar; LOPEZ, Conxi; LLOREDA, Alex; RUIZ, Maria José; DOMINGUEZ, Manuel (1992).Patrimoni Contemporani. Descobrir l'Hospitalet de Llobregat. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. MARCE I SANABRA, Francesc (1984). La Casa de la Vila de l'Hospitalet; dins Progrés (L'Hospitalet de Llobregat), núms. 22-23, pp. 4-5. | XIX | Edifici de planta rectangular amb orientació nord que consta de planta baixa i dos pisos. La façana principal s'estructura simètricament, amb un cos central dividit en tres trams, a partir de tres eixos de verticalitat, i flanquejat per dos cossos laterals més enretirats. Una gran porta, emmarcada per vasa d'adorn formada per una llosa de marbre, constitueix el principal accés de l'edifici. Per sobre d'ella, una àmplia balconada remarca la importància del primer pis, amb barana de balustres. Les tres finestres balconeres són emmarcades amb vasa d'adorn i llinda, però la central és flanquejada per dos grups de pilastres de capitell corinti que sostenen el rètol amb la inscripció Casa de la Vila. A la llinda hi ha l'escut de la vila. L'eix central, format per porta i finestra entre un parell de pilastres i sobretot a l'acabament, presenta un cos central de línia semicircular amb inscripció de l'any de construcció: 1895. Els cossos laterals, separats per pilastres segueixen una estructura similar a la del cos central. El primer pis es separa del segon per una cornisa suportada per cartells i es repeteix a l'acabament de l'edifici sostenint l'ampit final. La façana del carrer Rossend Arús es divideix en dos cossos, un d'ells de més alçada que altre. El primer presenta la planta baixa dividida per pilastres, amb finestres rectangulars i pisos amb balcons ampitadors de barana de balustres i pilastres. El segon té una porta d'accés amb voladís i emmarcament de vasa d'adorn llisa, a l'igual de totes les obertures. Les cartel·les sostenen la cornisa, que en el primer cas és doble. | 08101-2 | Plaça de l'Ajuntament, 10-22 | La ubicació de la Casa de la Vila ha canviat tres vegades al llarg dels anys, però sempre ha estat al carrer Major. L'actual edifici és el tercer i ha sofert diferents reformes, com l'arranjament de les oficines el 1932 o l'annexió d 'un nou edifici el 1975. Les cases consistorials s'aixecaren en uns terrenys donats per Rossend Arús, que antigament havien estat propietat de la parròquia, en el que es coneixia com a 'camp del rector'. La venda d'aquest camp decretada al 1882 va acabar per configurar la parcel·lació de l'eixample de l'Hospitalet, projectat al 1883. La ubicació del nou Ajuntament continuava gaudint de la centralitat del nucli antic, en ple carrer Major, alhora que se situava en les terrenys de nova urbanització de la zona. | 41.3593800,2.0996900 | 424695 | 4579044 | 1894 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52295-foto-08101-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52295-foto-08101-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52295-foto-08101-2-3.jpg | Legal | Neoclàssic|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Francesc Mariné i Ramon Puig Giralt | 99|98 | 45 | 1.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | |||||||
| 75432 | Ajuntament de la Llacuna | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-de-la-llacuna | Valls i Prat, Marcel·lí. 1984. Cronologia històrica de la Llacuna; Llenas i Costa, Ramon. 1980. Apunts històrics de La Llacuna. Vilanova i la Geltrú; Diputació de Barcelona Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya: l'Anoia. Generalitat de Catalunya. Servei .del Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya. 1985/ revisat al 1991 | XIX | Casa tradicional de planta rectangular amb part de l'estructura arrodonida, primer pis, tres balcons, golfes amb tres finestrals i sostre a doble vessant. Actualment presenta una part de pedra vista, escairada i de mides uniformes a la cantonada, banc i porta principal i porta de servei. La porta presenta un arc de mig punt rebaixat amb dovelles uniformes de pedra retallada i la decoració de la clau de l'arcada amb un escut lobulat amb una corona i la data AÑY 1814 dins d'una cartela en forma de núvol. És l'actual ajuntament del municipi de la Llacuna amb totes les dependències municipals, espai per al jovent a la plata baixa, arxiu municipal al primer pis, oficines al segon pis i sales de reunions a la part superior de l'estructura. Al lateral (carrer Badoch) es localitza la Llar de Jubilats | 08104-43 | Plaça Major/Badoch/ /sector nord | 41.4725500,1.5335400 | 377552 | 4592255 | 1814 | 08104 | La Llacuna | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08104/75432-foto-08104-43-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | |||||||||
| 41574 | Ajuntament del Brull | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-del-brull | PLADEVALL i FONT, Antoni (1998). 'El Brull. Un terme entre la Plana de Vic i el Montseny'. Diputació de Barcelona. | XIX-XX | S'han restaurat les façanes, la teulada i s'ha remodelat l'estructura interior de la casa. | Casa de planta rectangular feta de carreus de pedra units amb ciment. Té planta baixa i un sol pis, amb coberta de teula àrab a dues vessants (desguassa a la façana principal i a la paret posterior). La façana principal està encarada al sud-oest. Les obertures tenen llinda de pedra i, a sobre d'aquesta, dues d'elles tenen un adornament triangular fet també amb carreus. A més, les obertures de la planta baixa tenen una reixa de ferro. L'aspecte que ofereix avui és el resultat de successives ampliacions a partir d'un cos original, respectant sempre les línies de façana i l'alçada de la casa. A la part de llevant hi ha una construcció adossada, que actualment és un restaurant. A ponent hi ha una altra construcció, aquesta amb acabat arrebossat a la planta baixa i un porxo obert al primer pis. | 08026-44 | Brull, el | El cos principal a partir del qual es formaria tota la casa que avui es pot veure, data del segle XIX, concretament del 1885. La seva situació prop de l'església i del camí propicià que en aquest indret es formés un petit nucli habitat. | 41.8169400,2.3053100 | 442303 | 4629685 | 1885 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41574-foto-08026-44-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41574-foto-08026-44-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Propera a l'església de Sant Martí, crea l'únic nucli de població concentrat del municipi. | 98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:17 | ||||||
| 54468 | Ajuntament del Figaró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-del-figaro | <p>AADD. 2004. Pas a pas. 3 excursions per conèixer la natura, el paisatge i la història de Figaró-Montmany. Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2000. Història de Figaró-Montmany. Vol. 1: Figaró abans de ser-ho, Ajuntament de Figaró-Montmany. OLIVER, J. 2004. Figaró-Montmany. Col·lecció d'imatges i records n. 136. Vienna Edicions.</p> | XX | <p>Construïda dins el casc antic de la població, davant l'Hostal Congost i prop el pont que porta al ferrocarril. La seva ubicació és comuna a les cases d'estiueig d'aquest període, a prop de l'estació del tren en una zona tranquil·la que convida al descans. Les parets exteriors estan arrebossades en color blanc amb esgrafiats florals al voltant de les finestres i sanefes de botons ceràmics sobre les especials i elegants finestres de la part frontal de la planta baixa i també entre la segona i tercera planta del cos principal de l'edifici. La teulada, coberta de teules ceràmiques de color verd i dibuixos geomètrics, sobrepassa amplament les parets de l'edifici amb un ràfec sostingut per mènsules que també tenen dibuixos geomètrics entre elles. L'interior, molt modificat per les nombroses reformes ha estat adequat per albergar l'ajuntament i ha perdut bona part dels elements modernistes isolats en punts concrets com l'escala i detalls ornamentals. La casa es troba en bones condicions de conservació.</p> | 08134-192 | Nucli del Figaró | <p>L'edifici original de l'Ajuntament és del primer terç del segle XX, al primer pis hi havia l'antiga escola i arxiu municipal. A la planta baixa les oficines municipals i la vivenda de la mestra. Excepte en el periode de reforma de l'edifici de l'Ajuntament, l'arxiu va romandre en el mateix espai. L'edifici amenaçava a ruina i el desembre de 1998 les oficines es van traslladar a l'antic casino del poble. Es va procedir a la reforma de la Casa de la Vila i l'octubre de 1999 es va tornar a l'edifici. L'estructura original és del 1910 i és obra de l'arquitecte J. Manuel Raspall.</p> | 41.7213200,2.2729800 | 439528 | 4619091 | 1910 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54468-foto-08134-192-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54468-foto-08134-192-2.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Manuel J. Raspall. | 106|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | |||||||
| 40140 | Ajuntament i escoles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-i-escoles | AA.DD. (2008). Pla especial i catàleg del patrimoni arquitectònic de l'Ametlla del Vallès. Inèdit. | XX | Edifici aïllat, alineat i elevat respecte al nivell de la plaça, format per un cos central i dos cossos laterals annexos. La seva composició és simètrica respecte a l'eix que forma el cos central. De la façana central en destaca l'arc de la porta d'entrada amb dues columnes amb capitells, el balcó central i el coronament que inscriu un rellotge de sol, motiu central dels esgrafiats geomètrics florals de la façana. A ambdues bandes del cos central es situen els cossos laterals, amb obertures d'arcs de mig punt rebaixats i tripartits per pilars de totxo. Un sòcol de pedra coronat amb un filet de totxo unifica els tres cossos El cos central era destinat a les dependències de l'ajuntament i els laterals eren destinats a les escoles públiques, un per a nois i un altre per a noies, formant un conjunt característic de principis del segle XX, model seguit també en diverses poblacions. El conjunt forma part del projecte d'eixample de l'Ametlla, realitzat pel llavors arquitecte municipal Joaquim Raspall i Mayol vers el 1906. | 08005-271 | Plaça de l'Ajuntament, s/n. | 41.6695700,2.2614600 | 438520 | 4613353 | 1913 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40140-foto-08005-271-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40140-foto-08005-271-2.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Manuel Joaquim Raspall Mallol | 105|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:17 | ||||||||
| 73698 | Ajuntament vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-vell-3 | <p>'Ajuntament vell', Baix Llobregat: Abrera. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</p> | XX | <p>L'element històric és la façana de l'edifici, rematat per quatre estructures que recorden merlets, però la seva forma és semblant a les dels capitells lotiformes. A la part central hi ha un petit frontó amb un òcul cec amb la data de 1918. La façana està arrebossada; a la part baixa hi ha un sòcol de lloses de pedra. Les obertures són molt allargades, donant major sensació de verticalitat al conjunt i estant emmarcades per una motllura plana. <span><span><span><span><span>Lany 2018 es van acabar les obres de reforma integral de l'edifici, que van suposar enderrocar tota l'estructura i construcció interna, conservant la façana històrica, que va ser rehabilitada. Es va procedir a l'aixecament d'una nova estructura metàl·lica per crear e</span></span></span></span></span>spais més amplis i accés per a persones amb mobilitat reduïda, noves instal·lacions de climatització, electricitat, il·luminació, ventilació i comunicacions. A<span><span><span><span><span>ctualment és la seu de l'Àrea d'Atenció a les Persones i Serveis Socials de l'Ajuntament d'Abrera.</span></span></span></span></span></p> | 08001-46 | Carrer Major, 3 - 08630 Abrera. | <p>Va ser construït l'any 1918 com a Casa de la Vila, funció que va mantenir fins a la inauguració del nou edifici, el 1991. L'edifici original era de pedra i s'estructurava en planta baixa, pis i golfes. L<span><span><span><span><span>'edifici va ser objecte d'una reforma integral els anys 2017-2018.</span></span></span></span></span></p> | 41.5159800,1.9024600 | 408418 | 4596620 | 1918 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73698-foto-08001-46-1.jpg | Inexistent | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | 2021-02-25 00:00:00 | ArqueoCat SL - Natàlia Salazar | 106 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:17 | ||||||||
| 93510 | Ajuntament vell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-vell-4 | <p>- Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</p> | XIX-XX | Presenta cert estat de deteriorament. | <p>Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos de murs de maó i pilars de ferro fos amb coberta de teula àrab a dues aigües i carener paral·lel al carrer. A la banda posterior hi ha un terrat pla amb barana de balustres i un cos en forma de torre més alt. </p> <p>La façana principal té una composició simètrica de caràcter neoclàssic de cinc eixos verticals. Els tres centrals tenen arcs de mig punt i més grans que els dos laterals a sobre dels quals hi ha balcons de llosana de pedra en els dos pisos superiors. Als dos eixos laterals els arcs de la planta baixa són més estrets i les finestres superiors de les plantes estan emmarcades amb pedra i motllurades. La façana està arrebossada i pintada en rosat a més de mostrar esgrafiats que remarquen les formes estructurals dels arcs i pilars, i a la planta superior mostren motius florals. Al centre destaca l’escut municipal.</p> <p>L’interior, força reformat, es distribueix a partir d’una àmplia escala central amb els graons de pedra artificial.</p> | 08210-43 | C. Vic, 1 | <p>Fou la seu de l’Ajuntament de Sant Feliu de Codines fins al 2006 quan es va traslladar a l’edifici actual de la plaça Josep Umbert Ventura.</p> | 41.6887900,2.1652300 | 430530 | 4615560 | 1863 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/93510-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/93510-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/93510-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | BPU | 2023-11-24 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 102|98 | 45 | 1.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:32 | |||||
| 92851 | Ajuntament, Casa Consistorial | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ajuntament-casa-consistorial | <p><span><span><span>BADOSA, J; DOÑATE, C; MESTRE, F; RABELLA, J; RAMIS, C i RIBA, J.M. (1972). Treball – Inventari sobre el patrimoni artístico-arquitectònic d’Arenys de Mar, segles XVI-XX. Inèdit.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i MILÀ, Salvador (1990). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. Ajuntament d’Arenys de Mar; Aprovat pel Ple en data 22 de març de 1990.</span></span></span></p> <p><span><span><span>BADOSA, Josep i VIADER, Montse (nn.cc). <em>Un recorregut per Arenys de Mar</em>. Regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Arenys de Mar.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PONS i GURI, Josep M. (1999). <em>Quan nasqué, s'emancipà i s'organitza una vila (Arenys de Mar, 1574-1720)</em>. Pagès editors i Ajuntament d'Arenys de Mar.</span></span></span></p> | XVII | <p>La casa consistorial és un conjunt de cossos en planta formant una 'L', amb les dues façanes principals en angle de 90º que donen a un pati obert a l'espai públic o plaça. Consten de planta baixa i dos pisos. El cos de llevant disposa a la planta baixa d'un porxo de tres arcs rebaixats, de mida desigual. En aquest mateix cos hi trobem tres balcons per pis, amb barana de ferro i emmarcament amb llindes i brancals de pedra. Entre dos d'aquests balcons, s'ha descobert recentment un rellotge de sol de tarda amb una inscripció del període de la constitució de Cadis. El parament està arrebossat i pintat de blanc i la teulada és a quatre vessants.</p> <p>Forma un conjunt amb l'edifici del costat en el qual hi ha més dependències municipals i l'Arxiu municipal Fidel Fita. En aquest cos hi trobem l'entrada principal, amb portal dovellat d'arc de mig punt, al seu damunt una finestra de llinda recta i al damunt un escut. A l'esquerra, mirant la façana, hi trobem una font. En planta baixa, hi ha dues finestres; en el primer pis tres balcons, amb barana de ferro; i a la segona planta, tres obertures geminades d'arc de mig punt. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües i el carener paral·lel a la façana de la riera. El parament està arrebossat i pintat de blanc. Entre aquests dos edificis, en trobem un altre, que els uneix per dins, restaurat l'any 1953.</p> | 08006-12 | Riera del Bisbe Pol, núm. 8 | <p>Aquest edifici antigament era un hostal del segle XVII. L'any 1773 fou transformat en Consistori, i actualment encara té aquesta funció.</p> <p>En l'edifici on es troba l'OAC havia estat seu del Museu Municipal d'Arenys de Mar i Biblioteca Pare Fidel Fita. Del museu es conserven els plafons ceràmics dels segles XVII al XIX que es troben a l'OAC</p> | 41.5794437,2.5516686 | 462627 | 4603181 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92851-03dsc8177.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92851-02dsc8174.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92851-04p1530774.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92851-05p1530770.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/92851-06p1530763.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | BCIL | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L’Ajuntament edità (BADOSA, Josep i VIADER, Montse; nn.cc) un itinerari on hi figura aquest element. | 94 | 45 | 1.1 | 1761 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:17 | ||||||
| 48245 | Al Castell en runes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-castell-en-runes | <p>ALBERT CORP, Esteve (1946). Petita vall. Dosrius: [s.n.], p. 26-31. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.BCIN.01/266. CATALÀ I ROCA, Pere (1990). Els Castells catalans. Barcelona: Rafael Dalmau editor, vol. I p. 638, 642.</p> | XX | <p>'Històric Castell que ets/una mísera runa;/esfondrades la parets,/només una/conserva els/quatre merlets/per a balcó de la lluna/i escarpidó dels freds/el temps passat que tu exaltes/esdevé boirós/com les parets altes/caigudes pel clos. Antic fortí, que t'avances/a un repetxó de la serra d'Alfar,/reraguardant de muntanyes immenses,/atalaies la mar/de les gran prometenses/no pregunteu per princeses/ni nobles galans/ni pregunteu per conteses/de braus capitans. Les sales malmeses,/les pedres esteses/res diuen d'abans./Només fan paleses/de com són caduques les majors empreses/dels pobres humans. Oireu per la contrada/narracions fantasmals:/de si una mina enfonsada,/de subterranis que van als fondals/d'un donzella encantada,/d'una cavalcada/de monstres i veus humanals/(per Sant Joan, nit entrada),/d'una arca d'or soterrada/Amics, tot és fals:/pura fantasia arborada/de senys poc cabals. Ací la història és ben morta,/si no, roman soterrada en arxius./Ningú sabia on hi havia la porta,/la fossa, el pont, els reductes massius./qui més, s'aconhorta/mirant-s'ho amb ulls compassius;/i l'agosarat se n'emporta,/si resta, una aresta de caires prou vius./Si una silueta armada i absorta/de lluny hi veiéssiu, no ho cregueu escorta;/serà un caçador dels furtius. Murs esventrats que envaeix la vilorda/els arbrissos salvatgins,/la faram es desborda/niant-hi per dins…..'</p> | 08075-335 | <p>Aquest poema fou escrit per l'activista cultural i polític dosriuenc Esteve Albert i Corp entre els anys 1944-1946. Forma part del seu llibre 'Petita Vall', un recull de poemes dedicats a diversos aspectes de Dosrius.</p> | 41.5946700,2.4060900 | 450503 | 4604945 | 1944-46 | 08075 | Dosrius | Fàcil | Bo | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Esteve Albert i Corp | 119 | 61 | 4.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:22 | |||||||||
| 41181 | Al NE de Can Riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-ne-de-can-riera | GILI, S.; TENAS, M. i VILA, L. (1992). Carta Arqueològica Bigues i Riells. Inventari i Documentació del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. | No visible. | Troballa superficial d'una destral de diorita de 16 cm de llargada i trencada longitudinalment i d'una de més petita sencera. El lloc de la troballa fou el marge situat en el camí que s'enfila cap el turó Arbocer, eixamplat al fer el camí de les urbanitzacions del Serrat de l'Ametlla. En aquest punt la terra era molt cendrosa i aparegueren fragments molt petits de ceràmica a mà. | 08023-135 | Camí de Puiggraciós amb Can Riera | Documentat per Jordi Pardo l'any 1974. Hi va recollir material. | 41.6899400,2.2380900 | 436595 | 4615632 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41181-foto-08023-135-1.jpg | Inexistent | Neolític | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / Josep Cruells Castellet | A la CC.AA es classifica com a jaciment desconegut. A l'igual que els autors de la Carta Arqueològica, no s'ha localitzat la ubicació d'aquest 'possible' jaciment; ja que es tracta d'una troballa superficial i aïllada que en el moment de fer-se no es va documentar bé. | 78 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:17 | ||||||||
| 82125 | Al Peu dels Mollons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-peu-dels-mollons | -COBERÓ FARRÉS, Montserrat (1992): Memòria de l'actuació arqueològica en el traçat de la Variant Igualada - Capellades de l'Eix Anoia - Garraf, 1992, Arxiu Servei d'Arqueologia i Paleontologia, núm. 927. -http://invarque.cultura.gencat.cat/Fitxa?index=20&consulta=MCUyKzYlNiswODE2NTMl&codi=12224 | Probablement està força arrasat. | Aquest jaciment arqueològic es va localitzar a partir de l'aflorament en superfície d'uns quants fragments de ceràmica d'aspecte prehistòric. El punt d'interès està situat en una terrassa (abans conreada) coberta per una densa capa de matolls i vegetació de sotabosc. La terrassa està envoltada de xaragalls i molt a prop hi passa un camí. Justament en el contacte entre l'antic camp conreat i el camí és on s'han localitzat els materials arqueològics superficials. Segons la persona que va efectuar la troballa, la dispersió del material indica que sota l'espessa capa d'herba es deuen trobar fragments de ceràmica similars. En total es varen recollir 22 fragments de ceràmica: 21 d'ells informes i de petites dimensions, i 1 decorat amb un cordó amb digitacions, molt rodat. En general es tracta de pastes grolleres, amb abundant desgreixant, fetes a mà i amb superfícies d'aspecte descuidat o allisades. Dos dels fragments se surten d'aquest grup general, ja que es tracta de dos fragments informes de ceràmica ibèrica feta a torn de cocció mixta o tipus 'sandwich'. Caldria emmarcar aquest jaciment dins l'Edat del Bronze, sense que es pugui precisar més la seva cronologia degut a la poca qualitat descriptiva del material recollit. A més, és probable que els dos fragments de ceràmica ibèrica siguin portats d'un altre punt. En el moment de la visita a l'indret l'any 2000 amb motiu de l'actualització de la Carta Arqueològica es va fer impossible la identificació de cap tipus d'estructura, per la qual cosa molt probablement el jaciment estigui arrasat. | 08165-4 | C-15, PK 44'3 | El jaciment fou descobert l'any 1992 amb motiu d'una prospecció arqueològica a la zona motivada per la construcció del nou traçat de la Variant Igualada-Capellades de l'Eix Anoia-Garraf. L'any 2000 fou incorporat a l'Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Els materials arqueològics provinents del lloc es troben actualment dipositats al Museu Comarcal de l'Anoia (n. de registre 5002, 9224). | 41.5752000,1.6748000 | 389522 | 4603461 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82125-foto-08165-4-1.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2020-07-03 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | 79|81 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:32 | |||||||||
| 41202 | Al SW del Serrat de la Creu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-sw-del-serrat-de-la-creu | Cobert per la vegetació. | A la vessant sud-oest del Serrat de Santa Creu, i en una àrea d'uns 200 metres quadrats, s'observen materials arqueològics d'època romana, principalment material constructiu. La zona està afectada per una pedrera que s'abandonà fa uns anys i segurament afectà el jaciment. A part del materials, no s'observen cap tipus d'estructures arqueològiques. | 08023-156 | Serrat de Santa Creu | 41.6760700,2.2421100 | 436916 | 4614089 | 08023 | Bigues i Riells | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41202-foto-08023-156-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41202-foto-08023-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41202-foto-08023-156-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Cruells Castellet | No sembla està vinculat a l'antiga Capella de Santa Creu, localitzada a la cota màxima del serrat. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:17 | ||||||||||
| 45725 | Al costat dels frares i del riu, no t'hi facis mai el niu | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-costat-dels-frares-i-del-riu-no-thi-facis-mai-el-niu | XIX-XX | Castellbell i el Vilar i la població de la contrada sempre ha viscut a tocar del Llobregat i sota l'ombra del monestir de Montserrat, i pel que sembla no sempre va ser una experiència positiva pel veïnat, ja fos per les fortes riuades o per la influència dels monjos. Ja se sap que entre veïns hi acostumen a haver-hi disputes i quan les forces no estan equilibrades queda el recurs de la picaresca del poble. | 08053-628 | Castellbell i el Vilar | 41.6307100,1.8584700 | 404916 | 4609405 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Informació facilitada perJoan Clusellas de cal Putxet. | 61 | 4.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:22 | |||||||||||||
| 90300 | Al nord de Pallerols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-nord-de-pallerols | IV-II aC | Es desconeix. | <p><span><span><span><span><span><span>Dalt d’un turó situat al nord de Cal Pallerols, al camí que porta cap a Can Rigolfes s’hi localitza un gran nombre de fragments ceràmics en superfície d’època ibèrica en tota la vessant oest del turó, fins a peu de camí. No s’hi observa cap estructura. </span></span></span></span></span></span></p> | 08185-188 | Nord de Cal Pallerols. Est del Pla de Rubió. | 41.6269800,1.5562800 | 379737 | 4609368 | 08185 | Rubió | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90300-188-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08185/90300-188-3.jpg | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | 81 | 1754 | 1.4 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:32 | ||||||||
| 44173 | Al nord del Camp de l'Illa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-nord-del-camp-de-lilla | FLÓREZ, M. (2009): Informe de les prospeccions arqueològiques i arqueomorfològiques al Vallès Oriental. Memmòria inèdita al Servei d'Arqueologia de la DGPC. | II aC-V | No s'aprecien restes construïdes, que fan sospitar el mal estat de conservació de l'indret. | Jaciment del que es té un coneixement recent a través de prospeccions. En uns camps de conreu que queden emmarcats per la carretera BP-5107 al sud, i el camp de futbol com a límit oest, es localitzaren materials d'època romana, especialment constructius, així com algun fragment d'àmfora local. No s'ha documentat cap resta de construccions. Cal dir que aquest camp on s'han localitzat aquestes restes ceràmiques podria entrar en l'àrea d'influència del jaciment romà de can Martí del que dista poc mé de 200 metres. D'altra banda també és cronològicament compatible, i proper, a les restes del Camp de l'Illa, jaciment que es troba tot just a l'altra banda de la carretera BP-5107, al sud de la mateixa. | 08042-58 | Àmbit del Montseny Oest | Jaciment localitzat en els treballs de prospecció en el marc del projecte de recerca sobre el territori antic del Vallès Oriental (FLÓREZ 2009). | 41.6905400,2.3244100 | 443779 | 4615639 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | Cal tenir present que la concentració de jaciments romans en aquesta àrea pot amagar un únic gran jaciment, tot i que l'estat de recerca actual no permet assegurar-ho. | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:17 | ||||||||||
| 40163 | Al nord oest de Can Sous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-nord-oest-de-can-sous | COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès. Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya. | Actualment, als camps llaurats no hi hem localitzat restes materials en superfície, tot i que la zona ocupada per camps d'avellaners es troba tancada i no s'hi ha pogut realitzar la corresponent prospecció. | Restes en superfície ubicades a prop del creuament de la carretera de Puiggraciós i la carretera de sant Bartomeu. La zona presenta uns camps de cultiu molt ben disposats de cara a sud amb pendents relativament suaus, a la zona anomenada Pla del Roure. En aquests camps apareixien restes de ceràmica ibèrica comuna grollera i a torn quan es llaurava. L'àrea de les troballes s'extenia paral·lelament al camí de Sant Bartomeu, d'est a oest. No hi apareixia cap tipus d'estructura, però la quantitat de restes de ceràmica feia pensar en l'existència de sitges. Amb anterioritat a Jordi Pardo, Emili Ramon hi havia localitzat abundants restes de ceràmica, entre les quals destacava un vaset de ceràmica grollera, actualment desaparegut. Es conserven els materials al Museu de Granollers. Actualment, als camps llaurats no hi hem localitzat restes materials en superfície, tot i que la zona ocupada per camps d'avellaners es troba tancada i no s'hi ha pogut realitzar la corresponent prospecció. | 08005-294 | Can Sous | Jaciment localitzat per Jordi Pardo l'any 1979. | 41.6898900,2.2481900 | 437435 | 4615619 | 08005 | L'Ametlla del Vallès | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40163-foto-08005-294-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40163-foto-08005-294-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08005/40163-foto-08005-294-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Ibèric|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Enric Costa Argemí | 79|80|81|76 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:17 | |||||||||
| 90497 | Al nord-oest d’Òrrius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-nord-oest-dorrius | <p><span><span><span><span>GENERALITAT DE CATALUNYA. DEPARTAMENT DE CULTURA (2008) <em>Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya (Òrrius).</em></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>MONTLLÓ BALART, J. (2008) <em>Inventari del patrimoni arqueològic del Parc Serralada Litoral. </em>Mataró: Consorci Parc Serralada Litoral, Museu de Granollers. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>PREVOSTI, M. (1981) </span><em><span>Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro</span></em><span>. Mataró: Caixa d'Estalvis Laietana, p. 213.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>RIBAS, M. (1952) <em>El poblament d'Ilduro</em>. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans. </span></span></span></span></p> | III aC-V dC | El seu estat de conservació és desconegut tot i que podria estar destruït. | <p><span><span><span><span>Es tracta d’un jaciment arqueològic del qual es coneixen únicament dades molt imprecises. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Segons Marià Ribas (</span></span></span></span>RIBAS,1952) <span><span><span><span>es van trobar restes romanes indeterminades</span> <span>al nord-oest del poble d'Òrrius, molt a la vora seu.</span> </span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L'indret no ha estat objecte d'investigacions i es desconeix l'existència d'estructures associades a les troballes. Només una prospecció arqueològica a la zona en permetria obtenir més dades.</span></span></span></span></p> | 08153-46 | Nord-oest d’Òrrius | 41.5596900,2.3483300 | 445660 | 4601096 | 08153 | Òrrius | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08153/90497-46jpg0.jpg | Legal | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Marta Prevosti situa el jaciment a l'esquerra del torrent de can Campins, als voltants de la masia homònima (PREVOSTI, 1981: 213). | 83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:32 | ||||||
| 57400 | Al peu de l'antic camí de Rubió a Igualada | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-peu-de-lantic-cami-de-rubio-a-igualada | Camps de conreu | Els materials arqueològics apareixen dispersos en superfície entre els camps de cereals i oliveres a ambdós costats del camí de la Costa dels Frares, l'antic camí que va de Rubió a Igualada, a l'alçada aproximada de mig camí del trajecte i on comenta la pujada en dirección a Rubió.. Es tracta de fragments informes i grollers de ceràmica comuna feta a mà, grisa emporitana o de parets fines i àmfora ibèrica. També s'han identificat gerres globulars i olles de perfil en S, i unes poques ceràmiques d'importació itàlica, com ara alguns bocins inclassificables de vernís negre (Campaniana A), dolia i morter. Segons consta en la fitxa corresponent de la Carta Arqueològica, durant els anys vuitanta del segle XX es van localitzar un fragment de destral de basalt i un tros d'un molí de pedra de granit. Tot això situa el jaciment en un moment cronològic de l'Ibèric Final sense poder-lo relacionar amb cap estructura. | 08143-327 | Camí de la Costa dels Frares (des de l'Espelt), PK 1,300 | El jaciment va ser descobert el 1985 per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada (CECI) i incorporat a la Carta Arqueològica en el decurs de la revisió del 1991, quan, tot i la presència abundant de material arqueològic, es va constatar la inexistència d'estructures d'habitació vinculades al lloc. En la visita de març del 2012 per l'Inventari del Patrimoni es constatà que, tota l'àrea subjecte d'expectativa arqueològica forma part de grans feixes amb plantacions d'oliveres i ametllers, i es fa difícil localitzar cap resta de ceràmica. | 41.6118800,1.5870100 | 382270 | 4607649 | 08143 | Òdena | Difícil | Dolent | Inexistent | Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Lluís Pedraza i Jortdana | 83 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | |||||||||||
| 57392 | Al sud de Cal Tous o A 200 m al sud de Cal Tous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-sud-de-cal-tous-o-a-200-m-al-sud-de-cal-tous | No identificable | A uns 200 m al sud de Cal Tous, en un camp d'ametllers aparegueren en superfície fragments de ceràmica comuna romana i un bocí sense forma i molt groller de Terra Sigil·lada indeterminada. No hi ha constància de material de construcció ni de contenidors ceràmics ni de restes de cap estructura d'aquest petit assentament agrícola. El poc material aparegut no permet gaires apreciacions cronològiques, tot i que la presència de ceràmica sigil·lada permet detectar, com a mínim, un moment altimperial del jaciment. | 08143-319 | Camí de Ca l'Enric, PK 4,100 | Jaciment descobert pel senyor Pere Arnau Ferran, veí d'Igualada. En el decurs de la visita el maig del 2012 es va constatar la inexistència d'estructures d'habitació vinculades al lloc i es van identificar dos fragments de vores d'olla de ceràmica reduïda de cuina. | 41.6246200,1.6288300 | 385777 | 4609008 | 08143 | Òdena | Difícil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Lluís Pedraza i Jordana | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | |||||||||||||
| 57372 | Al sud de Can Pau Magí o Carretera d'Òdena a Manresa o Drecera de Castellfollit del Boix | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-sud-de-can-pau-magi-o-carretera-dodena-a-manresa-o-drecera-de-castellfollit-del-boix | MALUQUER DE MOTES, J. [ET ALII] (1982). Catàleg provisional dels poblats de l'època ibèrica al Principat de Catalunya, Universitat de Barcelona. Institut d'Arqueologia i Prehistòria, Barcelona. | Camps de conreu | Jaciment ubicat en un camp de conreu que hi ha a l'esquerra de la carretera d' Òdena a Manresa, enfront de la fàbrica de guix, i entre la carretera i l'antic camí a Castellfollit del Boix, orientat a migdia. La zona de màxima concentració de materials està en la part central del camp i en contacte amb el bosc, en una área de dispersió d'uns 50 metres de radi. Entre els materials destaquen una paret de dolium i bocins esberlats d'un morter; dues bases de pedra de molí circular, així com també una pedra amb una perforació central que no arriba a travessar-la; fragments d'àmfores ibèriques de la costa catalana de pastes bicolors i monocromes; fragments de vores i cossos de grans gerres a torn, de perfil globular, de pastes monocromes i bicolors, i llavis de tendència plana; fragments de ceràmica ibèrica feta a mà (olles o gerres de perfil en 'S'; de parets gruixudes i fons pla); un fons d'una copa de ceràmica Campaniana B (175-50 aC) forma Lamboglia 3a. Es podria afirmar que es tractaria de les restes d'un hàbitat que no s'ha trobat o que ha desaparegut. | 08143-299 | Carretera C-37, Km. 70,800 | El jaciment va ser descobert el 1972 per membres de la Secció d'Arqueologia del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada (CECI). Durant la redacció de la Carta Arqueològica, el 1984, ja es va constatar la inexistència d'estructures vinculades al jaciment i la dispersió del material ceràmic en una àrea aproximada d'uns cinquanta metres de radi des de l'epicentre del suposat lloc d'habitació, als marges del camp de conreu. | 41.6159800,1.6491600 | 387455 | 4608022 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | Inexistent | Ibèric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Lluís Pedraza Jordana | 81 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | ||||||||||
| 41933 | Al sud de la població, prop de la riera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-sud-de-la-poblacio-prop-de-la-riera | BURJACHS, Francesc i DEFAUS, Josep M. (1987). Inventari del patrimoni arqueològic de Catalunya. Cabrils (El Maresme). Barcelona. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Inèdit. ESTRADA, Josep (1969). Vías y poblamiento romanos en el Área Metropolitana de Barcelona. Barcelona. Comisión Provincial de Urbanismo (Publicación 27). PREVOSTI, Marta (1981).Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. Mataró. Caixa d'Estalvis Laietana; pp. 153 . RIBAS, Marià (1952). El poblament d'Iluro. Barcelona. Institut d'Estudis Catalans. Memòries de la Secció Històrico - Arqueològica, XII; pàg. 96. RUESTES i BITRIÀ, Carme (2002). El poblament antic a la Laietània litoral (del Besòs a la Riera de Caldes): l'aplicació d'un GIS (Sistema d'Informació Geogràfica) a l'estudi de la seva evolució i les seves relacions espacials. Tesi doctoral dirigida pel Dr. Josep Guitart i Duran. Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Filosofia i Lletres. Inèdita. | IIaC-VdC | Urbanitzat | La bibliografia parla de restes romanes, però en l'actualitat la urbanització de la zona no deixa veure res. | 08030-6 | Urbanització La Resclosa | 41.5216600,2.3721800 | 447618 | 4596859 | 08030 | Cabrils | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41933-foto-08030-6-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41933-foto-08030-6-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08030/41933-foto-08030-6-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Les dades de Marià Ribas són molt esquemàtiques i quan documentà aquest jaciment encara no hi havia l'autopista. No sabem el criteri per posar les coordenades de la fitxa de la Carta Arqueològica, que són les que hem posat; i les fotos corresponen a les coordenades. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:17 | ||||||||
| 90245 | Al sud de l’església Santa Maria de Rubió | https://patrimonicultural.diba.cat/element/al-sud-de-lesglesia-santa-maria-de-rubio | <p><span><span><span><span><span><a><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arqueològic i paleontològic del terme municipal de Rubió. Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya.</span></span></span></span></a></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span><span><span><span>VILAMALA, I (Coord):Esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals de Rubió (Anoia). Volum I/III. SPAL, octubre de 2017. Diputació de Barcelona – Àrea de Territori i Sostenibilitat. </span></span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | <p><span><span><span><span><span><span><span>Al sud de l’església de Santa Maria de Rubió, i concretament a l’esplanada destinada a aparcaments, l’any 1980 arran de l’enjardinament i la construcció de les escales per facilitar l’accés a l’església es van localitzar diversos fragments ceràmics de l’edat del bronze i algun fragment residual d’època medieval. </span></span></span></span></span></span></span></p> | 08185-133 | Església de Santa Maria de Rubió. Nucli del castell de Rubió. | <p><span><span><span><span><span><span><span>Els materials foren localitzats per membres de la secció d’arqueologia del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada l’any 1980.</span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6439500,1.5696600 | 380883 | 4611234 | 08185 | Rubió | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Administratiu | 2022-10-31 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP. | Fitxa 003.BARP de l'esborrany del Pla Especial Urbanístic de Protecció del Patrimoni i del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Rubió, coordinat per Imma Vilamala i gestionat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:32 | ||||||||||||
| 93879 | Alambí de la destil·leria Calisay | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alambi-de-la-destilleria-calisay | <p>CELDRAN, Joan; ESPRIU, Agustí i LACUESTA, Raquel (2013 ).<em> Gran licor Calisay. Memòria del bon gust (1895-1995)</em>. Barcelona. Angle editorial.</p> <p>LACUESTA, Raquel (2013). La fàbrica Calisay. Els edificis de les Destil·leries Mollfulleda; a CELDRAN, Joan; ESPRIU, Agustí i LACUESTA, Raquel.<em> Gran licor Calisay. Memòria del bon gust (1895-1995)</em>. Barcelona. Angle editorial, pp. 208-241.</p> | XX | <p>Alambí de coure, amb el seu suport de ferro, procedent de la destil·leria Calisay ubicat en la rotonda pròxima a la destil·leria a modus ornamental.</p> <p>Els alambins de laboratori solen ser de vidre, però els utilitzats per a destil·lar begudes alcohòliques, com aquest cas, es fabriquen normalment de coure, perquè aquest material no proporciona sabor a l'alcohol, resisteix els àcids i condueix bé la calor.</p> | 08006-306 | Rotonda de la Riera del Pare Fita | <p>La història del Calisay no comença a Arenys, sinó a Malgrat de Mar, quan, l'any 1895, Pau Rimbau i Vidal, Lluís Canony i Rigalt i Manuel Martí i Cardona, constitueixen una societat col·lectiva per dedicar-se a l'elaboració i venda de licors. Aconsegueixen aquell mateix any, per part del Ministeri d'Indústria, el reconeixement de la patent d'invenció del nou destil·lat, fet a base d'herbes aromàtiques i remeieres. Però l'estiu de 1896, un dels socis queda fora i els dos que queden, Pau Rimbau i Manuel Martí, creen una nova societat 'Rimbau y Martí'.</p> <p>Aquesta segona societat encara duraria menys, perquè el 24 d'abril de 1897 es produeix la compravenda segons la qual per un import de 3.100 pessetes passa a mans de Magí Mollfulleda, comerciant d'Arbúcies establert a Arenys de Mar. Es traspassa el certificat de propietat de les marques Calisay, Ferroquina i la de l'anís La Criolla, juntament amb els motlles per a la fabricació de les ampolles i moltes pedres litogràfiques per a la impressió de les etiquetes, tots els llibres de registre i comptabilitat i dues caixes amb els anuncis usats fins el moment.</p> <p>Aviat, però, Manuel Martí se'n penedeix i idea un nou licor que vendrà com 'Exquisito licor Martí a base de Quina Calisaya' i simula, l'any 1901, un contracte de compravenda amb el seu fill Eusebi Martí i Casas. Aquest fet, comportarà un litigi als tribunals amb Magí Mollfulleda, comprador de la patent, que durarà fins el 23 de març de 1905, quan la Dirección General de Agricultura, Industria y Comercio desestima un recurs presentat per Eusebi Martí (CELDRAN, Joan; ESPRIU, Agustí i LACUESTA, Raquel; 2013 ).</p> <p>L'èxit i la internacionalització del Calisay es produeix, precisament, amb Magí Mollfulleda, que, com hem dit, és natural d'una antiga família d'Arbúcies. Però l'any 1873 s'instal·la a Puerto Rico i es dedica al comerç del cafè, cacau, tabac, canya de sucre, cotó i cuirs treballats. L'any 1879, amb 26 anys d'edat, torna a Arbúcies. El 1885 es casa i s'instal·la a Arenys de Mar. L'any 1911 es trasllada a la casa dels números 87 i 89 de la riera. L'any 1910 comença la fabricació al que era l'antic molí de dalt, que havia comprat dos anys abans. Però l'any 1913 mor, amb 59 anys, d'accident a Barcelona. Abans, però, la visita del rei Alfons XIII a la vila, el 21 de novembre de 1908, converteix l'empresa en proveïdora de la casa Reial espanyola.</p> <p>La seva esposa, Maria de Congost, i els seus dos fills, Joan i Santiago, administren la destil·leria des del 24 de gener de 1914. Dos anys més tard, compren una seu a Barcelona que els permet ampliar el catàleg amb nous productes, dels que en destaca l'Skaueb Kummel. Però durarà ben poc, perquè a l'any següent es concentra la fabricació a la seu del molí de dalt. On en quatre anys, quintuplicaran la producció. L'any 1933 es constitueix la Sociedad Anónima Destilerias Mollfulleda, amb un capital social de dos milions de pessetes.</p> <p>Entre els anys 1924 i 1930, Joan Mollfulleda és l'alcalde d'Arenys. Durant aquest període s'incentiven els projectes del port i del mercat. Però la Guerra Civil espanyola representa un moment de crisi, a nivell social, però sobretot econòmic per l'encariment dels productes i la impossibilitat d'usar substitutius sense alterar-ne els resultats. Aquesta crisi s'allargarà uns anys després de finalitzar el conflicte, per motius externs obvis.</p> <p>Santiago mor l'any 1940 i l'any 1947 mor Joan, als 58 anys d'edat. Aquest fet precipita la successió a Joaquim Mollfulleda Borrell, casat amb Maria Teresa Julià. S'obre una etapa exitosa a nivell estatal, però també internacional. Joaquim, a més, és conegut per les seves dues grans aficions: la fotografia i la minerologia. D'aquesta darrera, el municipi en conserva el seu llegat en forma de col·lecció.</p> <p>Als anys 50 del segle XX s'ha remuntat el negoci i ha superat les dificultats sorgides amb motiu de la Guerra Civil i la postguerra. Però a partir de 1966 s'inicia una greu crisi que motivarà la venda l'any 1981, al grup RUMASA, propietat de José Maria Ruiz Mateos. L'any 1983, el govern socialista l'expropia per interès general i com no aconsegueix un únic comprador en subhasta per tot el grup, es ven les empreses individualment. Bodegas Pedro Rovira, SA compra Calisay per cent milions de pessetes. L'any 1992, fa suspensió de pagaments i es trasllada a Móra la Nova. El 30 de gener de 1995 es tanca la factoria d'Arenys.</p> <p>L'Ajuntament fa una permuta de la fàbrica amb Caixa d'Estalvis i Pensions de Barcelona pel solar del Forn de vidre i compra els alambins en subhasta pública.</p> <p>L'any 1998 s'aproven els nous usos de l'equipament i la remodelació va a càrrec de Massimo Cova i Jordi Gras.</p> | 41.5833992,2.5476278 | 462292 | 4603622 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93879-02p1560327.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/93879-03p1560328.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-11-08 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | L'alambí és l'aparell utilitzat per a destil·lar líquids mitjançant un procés d'evaporació per escalfament i posterior condensació per refredament. Trobem les primeres descripcions de l'alambí al segle IX en el 'Llibre dels secrets' d'Ar-Razí. Era utilitzat per a produir perfums, medicines i alcohol procedent de fruites fermentades.És una eina de destil·lació simple que està constituïda per una caldera o retorta, on s'escalfa la barreja. Els vapors emesos ascendeixen per la part superior i es refreden en un serpentí situat en un recipient refrigerat per aigua. El líquid resultant s'arreplega en el dipòsit final.Quan es destil·len líquids procedents de la fermentació alcohòlica de fruites, com l'alcohol bull a una temperatura (80°C), inferior a la de l'aigua, els vapors que primer es formen són els d'aquell, encara que barrejats amb una menuda proporció d'aigua, i s'aconsegueix destil·lar una substància amb major grau alcohòlic que l'original. | 98 | 52 | 2.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:17 | ||||||
| 78122 | Alba de la Font d'Abril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alba-de-la-font-dabril | CABOT, J. ; MARGENAT, J.; RELATS, V. (1990). 'Els arbres monumentals de la Vall del Tenes', Ronçana. núm. 155. Santa Eulàlia de Ronçana: Revista Ronçana. | XX | Les albes de la font d'Abril estan a l'entorn de la font. Es tracta de dos exemplars d'alba (Populus alba) d'una sola bessa, que assoleix una alçada considerable, d'uns 20 metres. Té una capçada poc densa. Entre les dues albes hi ha un castanyer. | 08248-216 | Camí de Caldes | 41.6423700,2.2075900 | 434008 | 4610373 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78122-foto-08248-216-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78122-foto-08248-216-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:37 | ||||||||||
| 80213 | Alba de la Tuta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alba-de-la-tuta | Ajuntament de Moià (2008); Ordenança fiscal núm. 32 - Reguladora de l'arbrat i recursos vegetals aprovada pel Ple en sessió celebrada a Moià el 23 de desembre de 2008. Art. 12 Disposicions Finals. Annex I. Pag. 234. Moià. www.lovistaire.blockspot.com | Arbre amb tronc dret amb escorça blanquinosa de fulles ovals i blanques amb peciol rodonenc. Es troba a pocs metres de la façana oest de la masia de la Tuta. Té aproximadament uns 10 m d'alçada. | 08138-305 | A 7 km a l'oest de la vila. Trencant km. 32 N-141. Camí de carro abans d'arribar a Les Closanes. | 41.8050900,2.1242200 | 427249 | 4628507 | 08138 | Moià | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | A Andorra es coneix com Auba o Aube i a Catalunya com Alber, Alba o Albe.Anomenada popularment 'Populus Alba' de la familia de les Salicinies. Floreix al febrer. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | |||||||||||||
| 74868 | Albarda Castellana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/albarda-castellana | <p>DIPUTACIÓ DE BARCELONA (2004-2005), Mapa i Guia Excursionista, Montserrat, Barcelona, Alpina.</p> | <p>Roca de conglomerat de 1.177 m d'alçada, situat al costat del camí dels Francesos i molt a prop del cim de Sant Jeroni. És el punt més alt de la comarca del Baix Llobregat.</p> | 08069-303 | Muntanya de Montserrat | 41.6009000,1.8136300 | 401135 | 4606146 | 08069 | Collbató | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08069/74868-foto-08069-303-2.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Lúdic | Inexistent | 2023-02-02 00:00:00 | Assumpta Muset Pons | Fotografia: Ivan Fernández, 2010. | 2153 | 5.1 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:22 | ||||||||||
| 72787 | Albareda Xica | https://patrimonicultural.diba.cat/element/albareda-xica | A.A.D.D. (2002).Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guilleries-Savassona 2002. Inèdit. Espai Natural de Guilleries-Savassona. Diputació de Barcelona. A.A.D.D (1960). Nomenclàtor de la província de Barcelona, 1860. Madrid. Imprenta de José M Ortiz, 1860. Fitxa de Patrimoni Arqueològic i Arquitectònic de Vilanova de Sau. Servei d'Arqueologia i Paleontologia de Catalunya. Generalitat de Catalunya. ORRA, Joan. Recull de l'Arxiu Episcopal de Vic. Inèdit. Vilanova de Sau. Inèdit. | XX | Conegut sota aquest nom un grup de tres habitatges, el primer del qual inicialment fou un bar. Situada al costat del camí, el que fora bar, és un habitatge d'una planta amb un pati cimentat davant, que deuria ésser la terrassa del mateix. A la part posterior i a un nivell més baix s'adossa l'altre construcció, aquesta de planta baixa, on està l'entrada del garatge i dues plantes. Ambdues edificacions tenen la teulada a dues vessants. | 08303-29 | Albareda Xica s/n | 41.9746900,2.4211500 | 452042 | 4647128 | 08303 | Vilanova de Sau | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72787-foto-08303-29-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08303/72787-foto-08303-29-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Joan Casas Blasi | Aquestes construccions tenen un valor patrimonial i cultural discutible, tan mateix s'han realitzat aquesta fitxa ja que consten a l' 'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Guillaries - Savassona. Municipi de Vilanova de Sau'. | 119|98 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:42 | |||||||||
| 56348 | Albelló de Cal Soteres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/albello-de-cal-soteres | MARTÍNEZ, M. (2010). Arquitectura rural. Un patrimoni cultural oblidat. (l'exemple de la Conca de Barberà)Valls: Edicions Cossetània. MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX - XX | Aquest Albelló el trobem ubicat a tocar del camí que surt de Cal Soteres en direcció nord-est, a uns 600 metres de la casa, i abans d'arribar a una cruïlla de camins. Es troba ubicat en el pendent del camí. Està fet amb unes parets formades per blocs de carreus de pedra irregular en filades horitzontals. El sostre està format per lloses planes i la base està formada per la roca mare, però podria estar format també per lloses planes ( no es pot apreciar). No destaca per les seves dimensions amb uns 2,5 metres de llarg, 1 d'alçada i 1 d'amplada. Gran part es troba cobert de vegetació. | 08152-89 | Cal Soteres | Els albellons també són construccions fetes amb pedres i relacionats amb l'aigua però en aquest cas per evacuar-la i no per aprofitar-la. L'albelló es construïa en aquells indrets on era necessari que l'aigua tingués una sortida, ja que quan plovia se'n podia acumular molta quantitat. Altres cops el que passava era que es feia alguna construcció tipus caseta, mas, ermita o d'altres en llocs on l'aigua de la pluja acostumava a córrer i per evitar danys a la construcció es realitzava l'albelló amb unes conduccions soterrades amb entrada i sortida per l'aigua. En alguns marges també trobarem aquest tipus de construccions que recullen l'aigua uns metres més amunt del marge per conduir-la fora del marge per la seva part més baixa. | 41.5307400,1.5602400 | 379889 | 4598678 | 08152 | Orpí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56348-foto-08152-89-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56348-foto-08152-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08152/56348-foto-08152-89-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU SCP | La gent de l'entorn l'anomena ' Cloaca o Claveguera'. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:32 | ||||||||
| 87893 | Albelló de Mas Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/albello-de-mas-rossell | XVIII-XX | <p>Albelló situat prop del bosc del Collet. Es tracta d'una construcció de pedra seca, construïda a l'extrem del camp per recollir l'aigua de la pluja i evitar que quedi inundat. Està situat dins un mur de pedra seca, amb una obertura formada per lloses verticals i una horitzontal a sobre, a mode de pontet. L'aigua passa per sota i marxa camí avall.</p> | 08043-177 | El Collet | 41.2851800,1.7142700 | 392334 | 4571213 | 08043 | Canyelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87893-20200926124755.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87893-20200926124832.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:17 | |||||||||
| 87906 | Albelló de Mas Rossell II | https://patrimonicultural.diba.cat/element/albello-de-mas-rossell-ii | XVIII-XX | <p>Albelló situat a l'extrem d'un camp al nord de Mas Rossell. Es tracta d'una construcció de pedra seca, construïda a l'extrem del camp per recollir l'aigua de la pluja i evitar que quedi inundat. Està situat dins un mur de pedra seca, amb una obertura formada per lloses verticals i una horitzontal a sobre, a mode de pontet. L'aigua passa per sota i marxa camí avall.</p> | 08043-186 | Al nord de Mas Rossell | 41.2852000,1.7117900 | 392127 | 4571218 | 08043 | Canyelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87906-img-20210220-wa01160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87906-img-20210220-wa01170.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08043/87906-img-20210220-wa01140.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Inexistent | 2023-02-01 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:17 | ||||||||||
| 82883 | Albelló de l'Altrabanda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/albello-de-laltrabanda | XVIII-XX | L'estructura es troba en bon estat, tot i que coberta de vegetació. | <p>Construcció situada en una zona enclotada a l'extrem d'una vinya. És feta amb un mur de de pedra seca i presenta una obertura a la part central coberta amb volta rebaixada de maó pla, de certa fondària. Per sota la obertura hi circula l'aigua en episodis de pluja abundant.</p> | 08145-169 | Al costat del camí que passa a ponent del barri de l'Altrabanda. | <p>Un albelló és una construcció emprada per facilitar el desaiguat d'un camp.</p> | 41.3038900,1.7371000 | 394276 | 4573262 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/82883-20200617115840.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/82883-20200617115917.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/82883-20200617120027.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-01-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98|94 | 49 | 1.5 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | |||||||
| 94955 | Albelló del Fondo del Cisternot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/albello-del-fondo-del-cisternot | <p>- MALGOSA MONTSERRAT Marc, SAMPER GISPERT Marc i SOLER GIRONÈS Joan (2021). “Rellinars a les teves mans”, Guia excursionista i geogràfica. Edita Ajuntament de Rellinars.</p> <p>- Mapa Topogràfic municipi de Rellinars, escala 1:7500 (2021), inclòs dins la guia excursionista i geogràfica de “Rellinars a les teves mans”.</p> | XVIII - XX | <p><span><span><span><span><span>Arc de mig punt situat a la part inferior d’un marge de pedra seca que delimita un bancal o feixa i que es troba a mà esquerra, pujant pel camí de les Llobatones, a 130 m. direcció NO des del mateix Coll de la Creueta, i on caldrà baixar un parell de bancals pel mig del bosc. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>En aquest punt el mur mesura aproximadament un metre d’alçada. L’arc mesura 65 cm d’amplada x 35 cm d’alçada. El seu interior sembla que hagi sofert un petit enderroc, malgrat que a la banda dreta de l’arc s’hi observa un petit forat més fondo.</span></span></span></span></span></p> | 08179-484 | Al marge de pedra seca del Fondo del Cisternot, proper al Coll de la Creueta. | 41.6440700,1.9037600 | 408707 | 4610839 | 08179 | Rellinars | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/94955-20230403172843.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08179/94955-20230403172906.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-09-14 00:00:00 | Marc Malgosa Montserrat. Centre Excursionista de Rellinars | Es desconeix la utilitat concreta d’aquest arc, però tot fa pensar que podria tractar-se d'un desaigua, més que res pel forat que es veu en el seu interior. En aquest cas estem parlant d’un albelló, que és un forat per on comença un conducte de desaigua.L’art i la tècnica que deriva de la pedra en sec, ha enginyat diferents tipologies constructives de caire patrimonial. És cert que les més conegudes són les barraques i els marges, però també podem trobar escales volades o escales de pedra, camins empedrats, arneres, trones o escocells, entre molts d’altres. És cert que la pedra seca, també forma part de la identitat del municipi.Aquest element arquitectònic consta en el cadastre en terres del mas de Les Ferreres, parcel·la 9. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:32 | |||||||
| 94331 | Albelló del camí de mas Lloberes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/albello-del-cami-de-mas-lloberes | XIX | <p>Construcció situada en un marge entre unes feixes agrícoles i el camí. És una construcció feta amb un mur de pedra lligada amb argamassa i presenta una obertura a la part inferior amb volta rebaixada de pedra. Per sota la obertura hi circula l'aigua en episodis de pluja abundant.</p> | 08210-136 | Camí de Mas Lloberes | <p>Un albelló és una construcció emprada per facilitar el desaiguat d'un camp.</p> | 41.6861400,2.1661400 | 430603 | 4615266 | 08210 | Sant Feliu de Codines | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94331-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08210/94331-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-07-07 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:32 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3253,56 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml