Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 100086 | Alzines de la Font de Can Flaquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-la-font-de-can-flaquer | La caiguda que tenen amenaça la seva supervivència. | <p>Alzines situades sobre en un costat de la Font de Can Flaquer. Es tracta de dos exemplars centenaris d'alzina (Quercus ilex), espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. Són arbres perennes que tot buscant la llum han pres una forma molt inclinada sobre el safareig. Tenen una capçada irregular.</p> | 08161-234 | Font de Can Flaquer. | 41.5227800,1.7733000 | 397651 | 4597520 | 08161 | Piera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100086-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100086-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2151 | 5.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:32 | |||||||||||
| 94822 | Alzines de la Font de la Cova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-la-font-de-la-cova | <p>- Catàleg Arbres d’interès local El Bruc. Ajuntament del Bruc, pp. 16-17.</p> | <p>Dues especies de <em>Quercus ilex</em> amb unes dimensions de 12m d'alçada i 3m de perímetre.</p> <p>Les dues alzines bessones de la Font de la Cova són de les més grosses del Bruc i la seva capçada dóna ombra tot l’any a l’indret on sorgeix aquesta font, per la qual cosa era un indret tradicional per anar a berenar i festejar. També hi ha un safareig i una bassa propers.</p> <p>El grup d'alzines centenàries que ombregen l'entorn de la font gaudeixen de la frescor de l'indret, proper al torrent de la cova i que es beneficien de l'abundància d'aigua que proporciona la mateixa font. Aquest fet ha estat fonamental per explicar les seves dimensions i exuberància i el poblament vegetal en general de l'espai proper</p> | 08025-292 | En un revolt pronunciat del Camí de Cal Mata. | 41.5901700,1.7685400 | 397361 | 4605007 | 08025 | El Bruc | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08025/94822-292.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2023-08-28 00:00:00 | Ana Requejo Alonso | Conserva encara alguns testimonis d'escales i bancs construïts de pedra, d'un passat recent on l'activitat humana hi era força present. | 2153 | 5.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:17 | ||||||||||
| 78962 | Alzines de la Llobeta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-la-llobeta | XIX | <p>Les alzines de la Llobeta estan situades a ponent de la masia, tot i que també hi ha exemplars aïllats en la seva proximitat. Es tracta d'un petit bosc d'alzines (Quercus ilex) centenàries, que destaquen per les seves dimensions. A sota seu hi ha diversos bancs i taules d'obra per prendre-hi la fresca.</p> | 08014-260 | La Llobeta | 41.7770900,2.2494300 | 437623 | 4625299 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/78962-foto-08014-260-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-12-23 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:17 | |||||||||
| 82568 | Alzines de la carena del Marcet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-la-carena-del-marcet | <p>Informació oral: Pere Genescà [Entrevista: 27-03-2019].</p> | <p>Conjunt d'alzines sureres (Quercus suber) situades als marges del camí que puja del Marcet cap al serrat del Calvó, just en un revolt força tancat. Es tracta de diversos exemplars d'alzina surera, que majoritàriament presenten els troncs centrals de perfil sinuós i esvelt, caracteritzats per una escorça gruixuda de color grisenc i rugosa, que fa pensar que mai han estat pelades. Les capçades són, en general, allargassades i estan ramificades tant en branques secundàries com en d'altres de menor embergadura. Les fulles són lleugerament lobulades i dentades, amb diverses tonalitats de verd, de més fosc a més clar. Destaquen dos exemplars del conjunt que presenten una major embergadura que la resta. Ambdues tenen el tronc central bifurcat i aquest, alhora, altra vegada bifurcat.</p> | 08095-232 | Carena del Marcet | 41.7353000,2.0809000 | 423567 | 4620796 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82568-foto-08095-232-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82568-foto-08095-232-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Són els únics exemplars d'alzina surera que hi ha en tot el terme municipal. Segons el sr. Pere Genescà, aquests exemplars no són gens comuns al territori i no s'explica com han pogut arribar fins aquest lloc. | 2151 | 5.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:22 | ||||||||||||
| 89488 | Alzines de la finca Dupont | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-la-finca-dupont | XX | <p>Dues alzines (Quercus ilex) que es troben a tocar del mur que delimita la parcel·la de la finca Dupont, donant a un camp treballat. L'una fa gairebé 14 m d'açadai el seu tronc té un perímetre de 360 cm. Té una capçada equilibrada amb una amplada màxima de 16 m. Es ramifica en dos amb forma d'Y. Als pocs metres al sud-est es troba una segona alzina de característiques molt similars.</p> | 08167-69 | Finca Dupont, prop de la la zona esportiva municipal | 41.5535814,2.1636170 | 430251 | 4600550 | 08167 | Polinyà | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89488-op-69-002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89488-op-69-003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08167/89488-op-69-004.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | 2021-09-29 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Abres AIL19 i AIL20 del catàleg dels arbres d'interès local de Polinyà, elaborat per Eliseu Guillamon per encàrrec de l'Ajuntament de Polinyà. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:32 | |||||||||||||
| 95796 | Alzines de la font de Can Magí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-la-font-de-can-magi | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 126-127.</span></span></span></span></span></p> | <p>Les alzines de la font de Can Magí estan situades al parc del Torrent del Ferrussons. Aquesta riera natural neix entre els termes municipals de Cerdanyola del Vallès, Sant Quirze del Vallès i Sant Cugat del Vallès. Prop del torrent hi ha la font de Can Magí d'on rajava aigua procedent de la mina del mateix nom. A la vora de la font, a la dreta del torrent, hi trobem aquestes dues alzines. L'any 2017, la més gran feia una alçada de 24 metres amb una capçada de forma irregular de 15 metres. El perímetre del tronc era de 2,4 metres i de la soca 2,6 metres.</p> | 08205-674 | Parc del Torrent del Ferrussons. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El Quercus ilex L és de la família de la fagaceae, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és alzina. Quercus és el nom llatí de les alzines i els roures i ilex és el nom amb què els grecs anomenaven les alzines. L’arbre pot mesurar entre 20 i 25 metres d’alçada, amb capçada esfèrica, ampla i densa. L’escorça és llisa i de verd grisenc, però amb el pas dels anys pren unes tonalitats grises i amb escletxes verticals. Les fulles, fan entre 3 i 8 centímetres de llarg, de color verd fosc i brillant i, a l’interior són clares i pubescents. </span></span></span></span></span></p> | 41.4811211,2.0887763 | 423925 | 4592569 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:32 | |||||||||||||
| 56899 | Alzines de la font de can Pujol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-la-font-de-can-pujol | PÉREZ BARRACHINA, J.; VENTURA NUALART, J. (2014) Arbres singulars de Palau-solità i Plegamans: itineraris naturals. Palau-solità i Plegamans: Ajuntament de Palau-solità i Plegamans. | Es tracta d'un conjunt exemplars d'alzines (Quercus ilex) de dimensions considerables, situades a l'entorn de la font de can Pujol. Tenen mides notòries de volt de canó i de diàmetre de capçada. | 08156-159 | Font de can Pujol | 41.6005300,2.1711700 | 430930 | 4605757 | 08156 | Palau-solità i Plegamans | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Fotografies facilitades per Jaume Ventura. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:32 | |||||||||||||
| 64303 | Alzines de la font del Cortès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-la-font-del-cortes | DOÑATE ARQUITECTES ASSOCIATS (2011). Catàleg de béns a protegir. POUM. Sant Pere de Vilamajor: Ajuntament de Sant Pere de Vilamajor. | Es tracta de dos exemplars centenaris d'alzines (Quercus ilex) bessones, situades a uns 20 m a llevant del Cortès, a tocar de la font homònima. El tronc d'una de les alzines neix del mur de pedra de la font. La seva capçada és densa i arrodonida, i assoleixes una alçada considerable. Són arbres monumentals. | 08234-59 | El Cortès | 41.7307900,2.3702600 | 447627 | 4620078 | 08234 | Sant Pere de Vilamajor | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64303-foto-08234-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08234/64303-foto-08234-59-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Virgínia Cepero González | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:37 | |||||||||||||
| 71992 | Alzines de la font del Mas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-la-font-del-mas | Exemplars força decadents. | <p>Conjunt d'alzines (Quercus ilex) situades als marges del sender PR-C 160, a la zona de les Fonts del Mas, damunt de la masia del Mas de les Fonts. Es tracta de diversos exemplars d'alzina que majoritàriament presenten els troncs centrals esvelts i inclinats envers el camí. Aquests troncs es troben ramificats tant en branques secundàries com en d'altres de menor embergadura, formant unes esveltes capçades de forma irregular.</p> | 08295-814 | PR-C 160 - Mas de les Fonts | <p>El conjunt és prou significatiu donada l'absència pràcticament total d'aquesta espècie dins del terme municipal.</p> | 41.3583000,1.9317200 | 410644 | 4579083 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71992-foto-08295-814-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71992-foto-08295-814-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:42 | ||||||||||||
| 41688 | Alzines de la font dels Pardals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-de-la-font-dels-pardals | Tenen un bon estat de salut. | Es tracta de tres grans exemplars d'alzina (Quercus ilex) que es troben a la vora de la font dels Pardals, al marge oest de la pista, al sector de Sant Jaume de Viladrover. Les seves soques són equidistants i formen un triangle equilàter d'uns tres metres de costat. La seva mida varia, però les tres tenen un tronc que fa més d'un metre de perímetre i una alçada considerable. Al estar tan properes les seves capçades es barregen i de lluny s'observa una sola gran capçada arrodonida. | 08026-158 | Sant Jaume de Viladrover | 41.8216900,2.2532900 | 437987 | 4630248 | 08026 | El Brull | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41688-foto-08026-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08026/41688-foto-08026-158-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Cucurella Pinilla | Tot i no estar catalogades són espècimens de gran dimensions. | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:17 | ||||||||||||
| 96486 | Alzines del Camí de Santa Quitèria | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-del-cami-de-santa-quiteria | <p><span><span><span><span>SERVEI DE MEDI AMBIENT I ESPAIS VERDS (2004). Pla Especial de Protecció del Patrimoni Natural de Granollers. Catàleg dels Elements Botànics d’Interès Municipal (EBIM). Núm. Catàleg: EBIM-56.</span></span></span></span></p> | <p><span><span><span>Grup de diverses alzines (<em>Quercus ilex</em>) que es troben a la banda oest del camí de Santa Quitèria. Aquest camí, que marca el límit del terme municipal amb la Roca del Vallès, ressegueix la carena de la serra de Llevant en un entorn molt agradable que ha mantingut les seves característiques rurals, amb magnífiques vistes sobre la plana de Granollers.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un petit alzinar que ha quedat en una zona marginal, format per dues agrupacions d’alzines més o menys alineades, nascudes molt compactes arran del camí. Els troncs, protegits per un petit marge que hi ha entre un camp de conreu i el camí, presenten una ramificació molt baixa i alhora densa. Del primer grup en destaquen quatre peus força desenvolupats. Altres peus més prims formen part de la brolla que els envolta. Un xic més endavant, i seguint el camí, trobem el segon grup. D’aquest n’hi ha un exemplar lleugerament separat i remarcable pel doble troc, el qual sustenta una àmplia capçada, molt branquitzada i tortuosa. De la resta del grup tenen força entitat quatre alzines més. </span></span></span></p> <p><span><span><span>Entre elles hi destaca un roure martinenc i un arç blanc (fitxa EBIM-56).</span></span></span></p> | 08096-477 | Sector sud-est del terme municipal. Serra de Llevant. Camí de Santa Quitèria. Antic terme de Palou. | <p><span><span><span>El Camí de Santa Quitèria, documentat des d’antic, segueix la carena de la serra de Llevant, entre els termes municipals de Granollers i de la Roca del Vallès. Pren el nom per l'advocació a Santa Quitèria de l'església de Vilanova del Vallès.</span></span></span></p> | 41.5842700,2.2931300 | 441079 | 4603861 | 08096 | Granollers | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96486-alzines-sta-quiteria-7.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96486-alzina-sta-quiteria-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96486-alzina-sta-quiteria-5.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96486-alzines-sta-quiteria-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/96486-alzines-sta-quiteria-1.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Simbòlic | Arbre o arbreda d'interès | 2025-01-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 2151 | 5.2 | 2211 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:22 | ||||||||||
| 74058 | Alzines del Casal Sant Jordi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-del-casal-sant-jordi | XX | Un dels exemplars té la capçada esclarissada, que podria ser signe de malaltia. | Les alzines del Casal Sant Jordi estan situades al costat de la tanca del pati, davant la carretera de Ribes. Es tracta de dos exemplars notables d'alzina (Quercus ilex), espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. És un arbre perenne amb el tronc gruixut i l'escorça grisenca i esquerdada. La seva capçada és densa i arrodonida. | 08014-129 | Ctra. De Ribes, 14 | 41.7673400,2.2518100 | 437811 | 4624215 | 08014 | Aiguafreda | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74058-foto-08014-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08014/74058-foto-08014-129-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:17 | ||||||||||
| 92531 | Alzines del Cot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-del-cot | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Grup d'alzines situades a la part posterior de la masia del Cot, entre la casa i la bassa. Es tracta de diversos exemplars centenaris d'alzina (Quercus ilex), espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. És un arbre perenne amb el tronc gruixut que s'inclina sobre la feixa que hi ha a sota, amb una vessa i l'escorça grisenca i esquerdada. La més gran és la que està prop de la casa.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08137-214 | El Cot | 41.7807059,2.3955049 | 449765 | 4625606 | 08137 | Montseny | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08137/92531-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08137/92531-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2022-11-14 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 2151 | 5.2 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | ||||||||||||
| 54031 | Alzines del Pla de les Alzines | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-del-pla-de-les-alzines | Alzinar ubicat a migdia de la carretera que des de l'Espunyola porta al nucli de Montclar. Aquest alzinar és l'espai on té lloc la Fira de Reis de gener, amb diverses activitats lúdiques i festives relacionades amb la fira. Es tracta d'un bosc d'alzines (Quercus Ilex) que s'ha mantingut en bon estat en el seu conjunt. El seu interès radica en haver-se convertit en les restes marginals del que devia haver estat la vegetació originària d'aquesta zona abans de la irrupció de l'agricultura, especialment del conreu de cereals, que va desforestar els voltants i els plans veïns. Aquest tipus de transformació del medi ambient, fa que les restes d'un antic bosc d'alzines es converteixin en una zona d'alt interès natural. D'altra banda cal afegir el valor simbòlic d'aquest bosc, constituint un important punt en d'imaginari de la població local. | 08130-118 | Pla de les Alzines | 42.0242300,1.7763300 | 398696 | 4653191 | 08130 | Montclar | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54031-foto-08130-118-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08130/54031-foto-08130-118-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | El lloc també s'anomena Firal dels Reis, ja que es realitza la Fira anual de Reis. | 2151 | 5.2 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | |||||||||||||
| 95120 | Alzines del Rial de La Serp | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-del-rial-de-la-serp | <p><span><span><span><span><span><span>Dues alzines (Quercus ilex) de dimensions considerables que es localitzen al tram baix del rial de la Serp, al marge esquerre d'aquesta riera, a l'alçada de la urbanització de Portimar II. </span></span></span></span></span></span></p> <p>Té una capçada densa amb un troc gruixut, clivellat i fosc. Les fulles són perennes, de color verd fosc i revers cobert per una mena de vellut blanquinós que absorbeix la humitat ambiental. Les flors surten a la primavera agrupades en ramells de color groc-ocre i el seu fruit és el gla o aglà.</p> | 08006-476 | Rial de La Serp | 41.5832934,2.5635736 | 463621 | 4603603 | 08006 | Arenys de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95120-alzines-monumentals-rial-serp-1.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95120-alzines-monumentals-rial-serp-2.png|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08006/95120-alzines-monumentals-rial-serp-3.png | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | Inexistent | 2024-10-04 00:00:00 | Jordi Simó Boladeres (tècnic medi ambient de l'Ajuntament d'Arenys de Mar) i Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:17 | ||||||||||||
| 97136 | Alzines del Torrent del Raig | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-del-torrent-del-raig | <p><span><span><span>ROMERO, M. (2018). <em>Catàleg dels arbres d’interès local de Calella.</em> Calella: Ajuntament de Calella.</span></span></span></p> | XIX-XX | Un dels braços presenta ferides. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Alzines situades al marge del curs baix del torrent del Raig. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Es tracta de dos exemplars centenaris d'alzina (<em>Quercus ilex</em>), </span></span></span></span></span></span></span></span>que amiden poc més de 17 metres d'alçada i tenen un perímetre del tronc de 330 i 215 centímetres. Es troben molt juntes entre sí i una d'elles ha estat afectada per unes obres.</p> | 08035-99 | Torrent del Raig | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>És una espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. Són arbres perennes amb el tronc molt gruixut i l'escorça grisenca i esquerdada. La seva capçada és densa i arrodonida, fins a assolir una alçada considerable.</span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 41.6147500,2.6515500 | 470969 | 4607062 | 08035 | Calella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08035/97136-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2024-07-16 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 2211 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:17 | ||||||
| 70579 | Alzines del carrer Alzines de Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-del-carrer-alzines-de-sant-joan | <p>Es tracta d'un grup d'alzines sense cap singularitat específica a nivell natural, però que si ocupen un lloc com a espai històric lúdic i cultural. Aquest grup d'alzines formaven part d'un alzinar més extens que quedava a les afores del llavors incipient nucli urbà de Sant Joan de Vilatorrada. En mig de camps conreats i plantats de vinya, es conservava aquest petit alzinar que era el lloc ubicat lluny del poble on els nens anaven a fer el berenar del dijous gras, i on la gent del poble acostumava a anar en temes. d'esbarjo i jornades lúdiques.</p> | 08218-97 | Sant Joan de Vilatorrada | <p>A mida que el poble anava creixent i desenvolupant-se en aquesta direcció l'alzinar va anar desapareixent. A mitjans dels anys seixanta es va construir l'escola pública Joncadella aprofitant aquells terrenys i es van traçar el nous carrers. El llavors alcalde Sr. Àngel Muntané va voler fer un esforç de memòria col·lectiva salvant un grup d'aquelles alzines i desviant el carrer que actualment fa una curva força tancada a fi poder conservar-les. Actualment aquestes alzines romanen dins del pati de l'escola. Aquell grup d'alzines són les que van donar posteriorment nom al carrer.</p> | 41.7430200,1.8036200 | 400520 | 4621936 | 08218 | Sant Joan de Vilatorrada | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Arqueociència S.C. SL (Raquel Valdenebro) | 2151 | 5.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:37 | ||||||||||||||
| 95896 | Alzines del passatge d'Adrià - carrer de Cupré | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-del-passatge-dadria-carrer-de-cupre | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Modificació puntual del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic de Sant Cugat del Vallès en relació a la protecció de l’arbrat en sòl urbà. 2017.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>CASTELLVÍ COLOMÉ, Josep; ROCA SOBREGRAU, Jordi; TORRIJOS MARTÍ, Jordi (2015). <em>Arbres singulars de Sant Cugat del Vallès. 155 indrets per descobrir</em>. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.288-290.</span></span></span></span></span></p> | <p>Alzines situades entre el passatge d'Adrià i el carrer de Cupré, al barri de la Floresta. Es tracta de diversos exemplars de <em>Quercus ílex</em>, de la família de les fagàcies. Segons dades de l'any 2017, l'alçada màxima dels exemplars era de 15 metres, amb una capçada en forma de vano de 13,5 metres d'amplada. El perímetre del tronc era d'1,8 metres i el de la soca, de 2,8 metres.</p> | 08205-730 | Cantonada entre el carrer del Cupré i el passatge d'Adrià. | <p>El <em>Quercus ilex L</em> és de la família de la <em>fagaceae</em>, originari de l’àrea mediterrània. El nom comú en català és alzina. <em>Quercus</em> és el nom llatí de les alzines i els roures i <em>ilex </em>és el nom amb què els grecs anomenaven les alzines. L’arbre pot mesurar entre 20 i 25 metres d’alçada, amb capçada esfèrica, ampla i densa. L’escorça és llisa i de verd grisenc, però amb el pas dels anys pren unes tonalitats grises i amb escletxes verticals. Les fulles, fan entre 3 i 8 centímetres de llarg, de color verd fosc i brillant i, a l’interior són clares i pubescents.</p> | 41.4408002,2.0829394 | 423390 | 4588098 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95896-073002.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | Arbre o arbreda d'interès | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | 2151 | 5.2 | 2211 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:32 | ||||||||||
| 78163 | Alzines del torrent de l'Areny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-del-torrent-de-lareny | XX | Al tram del torrent de l'Areny que hi ha entre el pont de la carretera de Bigues i el riu Tenes hi ha diverses alzines de grans dimensions. Són un grup d'alzines (Quercus ilex), espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. Els exemplars més grans amiden uns 2 metres de perímetre. Tenen una brancada força voluminosa, que fan ombra sobre el torrent. | 08248-257 | Torrent de l'Areny | 41.6472200,2.2331300 | 436140 | 4610893 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78163-foto-08248-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78163-foto-08248-257-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:37 | |||||||||||
| 100091 | Alzines i roure del torrent de can Sagristà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-i-roure-del-torrent-de-can-sagrista | XIX | <p>Alzines situades sobre el torrent de can Sagristà, al costat del camí que va a la font de la Magnòlia.</p> <p>Es tracta de diversos exemplars centenaris d'alzina (Quercus ilex), espècie de la família de les fagàcies originària de l'àrea mediterrània. També hi ha un roure (Quercus robur) centenari. Tot buscant la llum han pres una forma molt inclinada cap al torrent.</p> | 08161-239 | Torrent de can Sagristà. | 41.5387800,1.7477800 | 395548 | 4599327 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100091-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100091-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-09-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:32 | |||||||||
| 91035 | Alzines sureres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-sureres | <p><span><span><span><span lang='CA'>NAVARRO ACEBES, Ferran (2021). <em>Catàleg de béns a protegir. R18/07 Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Folgueroles</em>. Consultat 24 octubre 2021, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. Identificació N.09.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>ROVIRÓ, Xavier (2014). “Dues de menys...”. <em>La Falguera</em> nº 41, p. 9.</span></span></span></span></p> | XVIII-XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'>Petit bosc situat dins del nucli urbà, en el camí de la Roca. Està format per una quarantena d’exemplars d’alzines sureres, arbre mediterrani adaptat als sòls àcids i pobres en nutrients, la característica identificativa més important del qual és la seva escorça rugosa i gruixuda de la que se n’extreu el suro. Hi ha exemplars de totes mides, donat que alguns són centenaris i d’altres es corresponen amb plaçons plantats en els darrers temps. No es tracta d’un arbre autòcton de la zona. De fet, aquest conjunt és el més important que hi ha a la Plana de Vic.</span></span></span></span></p> | 08083-64 | Ronda de la Damunt – Carrer de Josep Maria Casacuberta | <p><span><span><span><span lang='CA'>És força probable que aquest bosc d’alzines sureres fos plantat al segle XVIII pels propietaris del mas la Sala, en uns terrenys de la seva propietat. La seva intenció era generar ingressos extres mitjançant l’explotació del suro que proporcionaven aquests exemplars. L’any 2014, degut a unes fortes ventades, un dels exemplars més antics va caure i va arrossegar també un dels plançons que havien estat plantats anys enrera. <span>El conjunt s’inclou en la ruta verdagueriana i compta amb un monument dedicat al poeta folguerolenc Jacint Verdaguer.</span></span></span></span></span></p> | 41.9402500,2.3221900 | 443813 | 4643364 | 08083 | Folgueroles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91035-img1972.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91035-img2024.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91035-img1993.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91035-img1974.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08083/91035-img1999.jpg | Legal | Contemporani|Modern | Patrimoni natural | Zona d'interès | Pública | Social | BPU | 2022-08-05 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | L'elements està inclòs dins dels límits de l'Espai Natural de les Guilleries-Savassona. | 98|94 | 2153 | 5.1 | 1762 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:22 | ||||||
| 43574 | Alzines sureres de la Casa Alta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-sureres-de-la-casa-alta | <p>Pla, Jacint (2015). De Soca-rel. Una passejada pel patrimoni arbori de Vilanova del Vallès. Ajuntament de Vilanova del Vallès.</p> | <p>A prop del mas hi ha un grup d'alzines sureres centenàries. Els seus troncs no presenten extraccions. Alguna presenta una capçada de més de 15 metres.</p> | 08902-84 | Camí d'accés a la masia | <p>Interès històric per ser representants dels antics boscos de Vilanova. Importants també per la seva antiguitat i grandària.</p> | 41.5473800,2.2992000 | 441552 | 4599761 | 08902 | Vilanova del Vallès | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2026-03-17 00:00:00 | P. Barbado. OPC | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:42 | |||||||||||||
| 98180 | Alzines sureres del sot de can Valeri | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzines-sureres-del-sot-de-can-valeri | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>MASCLANS, FRANCESC (1999). “<em>Guia per a conèixer els arbres</em>”, actualitzada per Oriol de Bolós - Flor del Vent Edicions.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà de Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>PHILIPS, Roger (1985). <em>Los árboles</em>. Barcelona. Editorial Blume.</span></span></span></span></span></p> | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Les alzines sureres del sot d’en Valeri estan situades en els marges del torrent, un cop deixada a la casa enrere, a mà dreta. Creixen arrenglerades a la part inferior de ponent del turó de la Guàrdia i fan de partió natural entre el camí i les feixes de conreu del costat oposat de can Valeri.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>Són arbres perennifolis, adults, del tipus <em>Quercus súber</em>, adult, robusts i amb una brancades potents que poden arribar a fer 15 m. d’alçada.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span>L’escorça, grisenca, gruixuda i rugosa de la qual se n’extreu el suro, encara conserva el pelegrí, que és la primera capa emprada normalment com a component del pessebre. Per sobre de la creu, a 2 m. d’alçada, es ramifica en dues branques verticals que alhora es van bifurcant formant la brancada actual que donen forma a la capçada, ben desenvolupada i alta degut a la competència natural amb els altres arbres que creixen al voltant. Les fulles són perennes; les més tendres tenen una forma dentada, mentre que les més velles, lobulada. Mesuren entre quatre i set centímetres de llargada. Absorbeixen l'aigua i la humitat i en funció de la posició que ocupen en l'arbre poden presentar variacions en la duresa i el color. El fruit característic és la gla, que mesura entre dos i tres centímetres.</span></span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Són tots ells arbres adults, amb algunes branques tallades i alguns d’ells amb les arrels en part descalçades per la situació on creixen. Però el seu estat general és bo.</span></span></span></span></span></p> | 08163-274 | Torrent del sot de can Valeri, s/n. | 41.6374100,2.6850300 | 473767 | 4609567 | 08163 | Pineda de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98180-02.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98180-03.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98180-04.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98180-05.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08163/98180-06.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | Inexistent | 2024-09-16 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:32 | |||||||||||
| 54938 | Alzinosa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzinosa | <p><span><span><span>BUSQUETS I CASTELLA, J.: (2008): 'Un cartulari d’Olvan del segle XII', a <em>L'Erol</em>, número 96, p. 33-36.</span></span></span></p> | XVIII | <p>Masia construïda, almenys en tres etapes. És formada per una masia d'estructura clàssica, coberta a dues vessants, amb la façana original orientada a migdia i amb el carener paral·lel a aquesta façana. Al cos més antic s'hi afegí, posteriorment, un cos rectangular al costat de llevant que s'amplià també i que donà com a resultat un edifici rectangular i cobert a dues vessants. Avui, la porta d'accés és al mur de tramuntana, aixoplugada per un petit porxo. A l'interior de la masia es conserva una antiga cisterna incorporada avui a l'espai d'habitatge que és a la primera planta de la masia.</p> | 08144-104 | La Tor | <p>La masia de l'Alzinosa no es troba documentada, almenys amb aquest nom, tot i que, de ben segur, la seva història es remunta als segles medievals i que va canviar de nom al s. XVIII o XIX.</p> | 42.0694100,1.9088000 | 409727 | 4658059 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54938-p1280011.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54938-p1280016.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54938-p1280024.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54938-p1280029.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Segons recull Josep Busquets (BUSQUETS: 2008,36), en el conegut com Cartulari de Santa Maria d’Olvan del segle XII conservat a la biblioteca del Monestir de Montserrat, consta que el 1267 “Raimunda de l’Oldinosa, com que tenia un gran deute amb l’església i el capellà d’Olvan i no podia pagar-lo, els donava espontàniament tota aquella terra que tenia dins el seu mas anomenada Coma de Santa Maria i que afrontava amb l’honor de Pere Vidal de la Torra, amb el torrent que baixava de la Torra inferior i amb un serrat.” Busquets es refereix a la possibilitat que “Oldinosa” podria correspondre a l’Alzinosa.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 94 | 45 | 1.1 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | ||||||||
| 52418 | Al·legoria a l'esport | https://patrimonicultural.diba.cat/element/allegoria-a-lesport | ABAIJÓN, Eduardo; ANCUTAS, Loredana i FERNÀNDEZ, Adriàn (2009). Les escultures de la ciutat: passegem, mirem i aprenem. Treball de recerca 4t ESO IES Llobregat. Inèdit. | XX | Plafons ceràmics col·locats en el passadís d'entrada del poliesportiu de Santa Eulàlia. L'estructura de l'edifici divideix la paret en tres trams. El fons és el mateix, amb rajoles de tons verdosos. A cada tram hi ha els plafons pròpiament escultòrics que representen diversos esport: en el primer plafó dedicat a esports amb pilota (handbol, hoquei i basquetbol); el segon està dedicat a la gimnàstica; i el tercer a esports d'aigua (natació, waterpolo i salts). | 08101-133 | Carrer Jacint Verdaguer, 15 | Es va inaugurar l'any 1978. | 41.3663600,2.1281400 | 427082 | 4579794 | 1978 | 08101 | L'Hospitalet de Llobregat | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52418-foto-08101-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08101/52418-foto-08101-133-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2019-11-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Joan Raventós Estellé | 98 | 51 | 2.1 | 13 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | |||||||
| 69315 | Al·legoria de Taradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/allegoria-de-taradell | SOLAGRAN, S. (2016). Nou vint-i-u. Taradell: història, imatges i memòria. Taradell: Ajuntament de Taradell. | XXI | Escultura situada al centre de la rotonda de la carretera de Viladrau. Representa una al·legoria del poble de Taradell, amb una gran lletra T feta de pedra en tres dimensions, de manera que és visible des de tots els costats. La base és de planta quadrangular i sosté una pedra plana de perfil sinuós. També simbolitza els orígens del poble per la seva similitud a les tombes prehistòriques i una gran taula, que representa la voluntat de compartir dels taradellencs. | 08278-263 | Ctra. B-520 | La pedra per construir-la va ser extreta de la pedrera del Pujol. | 41.8783800,2.2867500 | 440818 | 4636519 | 2000 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08278/69315-foto-08278-263-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | Josep Ricart Maimir | 98 | 51 | 2.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:42 | |||||||
| 69374 | Al·legoria del martiri de Sant Sebastià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/allegoria-del-martiri-de-sant-sebastia | <p>SOLAGRAN, S. (2016). Nou vint-i-u. Taradell: història, imatges i memòria. Taradell: Ajuntament de Taradell.</p> | XX | <p>L'Al·legoria del martiri de Sant Sebastià és una obra pictòrica situada l'altar del Carme de l'Església Parroquial de Sant Genís. Es tracta d'una pintura figurativa de format mitjà realitzada amb oli sobre tela, amb un cromatisme bàsic aconseguit a partir del blanc i el negre . S'hi representa de forma simbòlica l'escena del martiri del Sant, amb el seu cos nu contorsionat situat en primer pla, que emfatitza el martiri a què es troba sotmès fixat en un post i amb fletxes clavades al cos. La figura del Sant està sobreposada davant un marc amb mig fons blanc i l'altre negre, que representa la dualitat de la vida i la mort. El dinamisme de l'escena també es veu reforçat pel grup de gossos que fuig corrent darrera seu, tot simbolizant la soledat davant la mort.</p> | 08278-322 | Església de Sant Genís de Taradell. C. de l'Església | <p>La pintura va ser cedida a Taradell l'any 1998 pel pintor italià Mario Bedini, qui tenia amistat amb el taradellenc Josep Molist i Blasi.</p> | 41.8758600,2.2857200 | 440730 | 4636240 | 1994 | 08278 | Taradell | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Privada accessible | Ornamental | 2020-01-02 00:00:00 | Marta Lloret. Antequem, S.L. | Mario Bedini | 52 | 2.2 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:42 | ||||||||||
| 43107 | Amagatall Bosc del Avellaners | https://patrimonicultural.diba.cat/element/amagatall-bosc-del-avellaners | MARTÍN I VILASECA, Fèlix; PREIXENS I LLEVADOT, Josep (2005). Les construccions de pedra seca. Lleida: Pagès editors. MORA, Josep (coord.) (2001). Les cabanes i els marges: 1r Curset d'Estiu sobre Arquitectura Popular, Segarra-Urgell, del 7 a l'11 d'agost de 2000. Cervera: Associació Amics de l'Arquitectura Popular. | XIX | En un camí estret que pujar fins als Bosc dels Avellaners, trobem aquesta petita construcció de pedra seca inserida al terreny. Es tracta d'un amagatall d'eines dels anomenats ' sota terra'. Aquests es caracteritzaven per que primer es cavava a la profunditat desitjada, i els costats es folraven amb una paret de pedra; el cobriment també es feia amb lloses les quals, externament, es dissimulaven amb el material de refús menut característic de les pedreres, l'entrada de l'amagatall dona al camí. Es troba en un bon estat de conservació. | 08036-131 | Dusfort. Zona del Bosc dels Avellaners. | Aquestes construccions estaven vinculades amb les pedreres, ja fossin per a construccions d'edificis, com per a la pròpia construcció d'estructures de pedra seca que es trobaven en el camp. | 41.7408200,1.4850200 | 374023 | 4622109 | 08036 | Calonge de Segarra | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43107-foto-08036-131-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43107-foto-08036-131-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43107-foto-08036-131-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:17 | |||||||||
| 65101 | Amagatall a can Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/amagatall-a-can-coll | <p>Informació oral: Anton Dachs Prat.</p> | XX | <p>Petita cavitat artificial excavada en el terreny natural sobre el riu Gurri. Aquest correspon a una formació geològica composta per terra i per la sobreposició de capes del període calcari. Es tracta d'un espai d'uns 80 m d'ample i 3 m que ofereix una cavitat de reduïdes dimensions, de planta irregular, sota els espais de conreu de can Coll o Vivers Tortadès. profunditat molt coberta per la i parcialment enrunada. Espai actualment en desús però segurament ben habilitat per ser utilitzat com a resguard o amagatall puntual.</p> | 08246-33 | Zona del Bulló | <p>Tot i que és poca la gent de Santa Eugènia que coneix l'existència d'aquest tipus d'estructures, és habitual que en decurs de la guerra i la postguerra les diferents cases, tant rurals com urbanes organitzéssin les seves necessitats bàsiques mitjançant la ditribució, consum i estocatge d'elements bàsics com els queviures. Tot i la manca de documentació tant arqueològica com documental, es pot afirmar per tradicció oral, que aquesta obertura va ser utilitzada com a espai esporàdic d'aixopluc però sobretot com a lloc per guardar-hi queviures i aliments diversos durant la guerra civil espanyola i la postguerra. Aquest espai s'hauria obert en un moment incert, però hauria estat emprat durant el conflicte bèl·lic i els anys següents per la gent del mas i de l'entorn més inmediat.</p> | 41.9040500,2.2660100 | 439121 | 4639384 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65101-foto-08246-33-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:37 | |||||||||
| 65245 | Amagatall de Fontanelles | https://patrimonicultural.diba.cat/element/amagatall-de-fontanelles | <p>Informació oral: Josep Dachs i mas Fontanelles.</p> | XX | <p>Petita cavitat artificial excavada en el terreny natural. Aquest correspon a una formació geològica composta per la sobreposició de capes del període calcari pròpies de la zona i situada al peu de la serra de Sant Marc. Es tracta d'un espai d'uns 60 m d'ample i 3 m de profunditat completament exempt de vegetació que ofereix una cavitat de reduïdes dimensions, de planta i secció ovalats, situat sota un terraplè natural al peu d'una torrrentera. Espai ben habilitat per ser utilitzat com a resguard o amagatall puntual.</p> | 08246-178 | Sant Marc | <p>Tot i la manca de documentació tant arqueològica com documental, es pot afirmar per tradicció oral, que aquesta obertura va ser utilitzada com a espai esporàdic d'aixopluc però sobretot com a lloc per guardar-hi queviures i aliments diversos durant la guerra civil espanyola i la postguerra. Aquest espai, proper al mas Fontanelles, s'hauria creat en un moment incert, però hauria estat emprat durant el conflicte bèl·lic i els anys següents per la gent del mas i de l'entorn més inmediat.</p> | 41.9129700,2.2920200 | 441287 | 4640356 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65245-foto-08246-178-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 98 | 49 | 1.5 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:37 | |||||||||
| 93073 | Amagatall de l'Alou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/amagatall-de-lalou | XX | <p><span><span><span>Amagatall excavat al marge d’un terreny que es troba emplaçat uns 400 m al nordest de la masia de l’Alou, en una petita fondalada per on baixa un torrent, a llevant de la zona on hi ha la gravera de l’Alou.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Consisteix en un forat d’aproximadament un metre d’amplada per un metre d’alçada, amb sostre en forma més o menys arquejada, que s’endinsa sota un coster fortament inclinat. A la part davantera està protegit amb petits murets de pedra seca que formen una mena de porta. Desconeixem quina funció podia tenir aquest amagatall, ja que no queda ningú de l’entorn que en conservi memòria. Tal vegada podia haver estat utilitzat per algun emboscat durant els anys de la Guerra Civil.</span></span></span></p> | 08018-348 | Sector sudest del terme municipal | 41.8512600,1.8878800 | 407682 | 4633860 | 08018 | Balsareny | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93073-amagatall-alou-3.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93073-amagatall-alou-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08018/93073-amagatall-alou-4.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2023-02-23 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:17 | |||||||||
| 88103 | Amagatall de la Canal Fonda | https://patrimonicultural.diba.cat/element/amagatall-de-la-canal-fonda | <p><span><span><span><span><span>SUADES, Ramon; SENYAL, Jordi (2020). Mapa Interactiu de Sant Llorenç del Munt i serra de l’Obac.</span></span></span></span></span></p> | XIX-XX | S'ha detectat la presència d'activitat arqueològica de furtius. | <p><span><span><span><span><span>L’amagatall de la Canal Fonda està situat a proximitat de La Foradada i la cova situades a la mateixa Canal Fonda. L’accés es fa resseguint l’estreta carena que separa el turons dels Òbits i el de les Nou Cabres. Des dels Òbits, seguir el camí carener que va en direcció a la Mola i al Montcau. En arribar a una cruïlla agafar el trencall que mena cap a la Canal Fonda. Quan el corriol bifurca, trencar a mà esquerra, un caminoi que ve a morir a l’extrem del carener. Abans d’arribar-hi, baixar per l’esquerra entremig de boixos fins a localitzar al dessota, a mà dreta una mena de coveta oberta cap a l’exterior, coneguda amb el nom de La Foradada.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Al dessota d’aquesta, sempre de cara als Òbits, baixant pel dret hi ha tan al costat dret com esquerre, dues formacions calcàries ciclòpies. Baixant a mà dreta, resseguint la paret hi ha l’escletxa amb la cova (que rep el nom de la Canal Fonda), i a mà esquerra, remuntant per darrera el bloc s’observa el que SUADES (2020) i SOLBAS-GUILLEMOT (veure enllaç Caudelguille) anomenen “Les ruïnes de la Canal Fonda.” </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta d’una construcció aprofitant dos enormes blocs de roca calcària. Els dos blocs de pedra, que disten un de l’altre, quatre metres aproximadament. Els dos tenen una alçada de sis a vuit metres. A més a més, a mitja alçada, ambdós presenten un entall horitzontal simètric amb indicis de retocs manuals que podrien haver permès col·locar-hi una plataforma de fusta.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Les dues obertures naturals entre blocs estan tapiades amb murs de pedra seca, rectilinis, perfectament adaptats a la roca. El que queda més amunt, queda arranat a la roca, fent-lo completament invisible des de la part superior de la carena. Una petita part del mur dret havia caigut i s’ha restaurat a posteriori com s’endevina en una fotografia localitzada per Internet procedent d’un dels blocs-web anomenats anteriorment. El situat al davant, presenta un enderroc modern, que sembla estar relacionat amb una activitat furtiva de rebaix dels estrats inferiors.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>El resultat és un espai de base trapezoïdal que hauria pogut tenir una planta baixa o espai buit a la zona inferior i una estructura superior amb taulons encaixats a ambdós costats de la roca, amb un possible cobert, sinó de bigam i teula, sí que hi ha la possibilitat de contemplar un cobert de brancada. </span></span></span></span></span></p> | 08120-230 | Extrem carener que separa les canals del Trull i la Canal Fonda. | <p><span><span><span><span><span>Segons es pot llegir al web del Cau del Guille, aquests elements naturals i l’estructura murada anomenada en el web “ruïnes de la Canal Fonda” foren descobertes o redescobertes per Quim Solbas el 30 de gener de l’any 2006. </span></span></span></span></span></p> | 41.6529500,2.0151200 | 417992 | 4611713 | 08120 | Matadepera | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88103-p1460345.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/88103-p1460338.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Per l’orografia del terreny, en una canal la seva funcionalitat, donades les dimensions i l’accés, no sembla estar relacionada amb una activitat de pastoreig. Tot i que l’entorn arbori apunta cap a un antic bosc de rebot relacionat amb l’activitat de carboneig i llenyataires.En el moment de la realització del Mapa de Patrimoni de Matadepera, s’ha detectat la presència d’activitat furtiva. S’observa un rebaix important dels estrats a l’interior de l’estructura que actualment fan perillar el sosteniment dels murs de pedra. Per extreure la terra s’ha emprat un pic i una pala quadrangular i dues bosses de ràfia localitzades mig amagades entre l’enderroc parcial d’un dels murs. El moviment i l’arrossegament de la terra cap a l’exterior de la canal ha provocat l’enfonsament parcial d’un dels murs, desconeixent si en l’estructura perduda hi havia una possible obertura que senyalés la presència d’una porta o d’un passadís d’accés. I sobretot ha provocat una pèrdua d’informació irreversible, desconeixent si entre la terra extreta de l’interior hi ha algun indici que permeti datar l’estructura o donar-li una funció. A la paret oposada, el rebaix de terres pot comportar l’enfonsament total del mur. Els fets s’han comunicat al Servei d’Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, a la direcció del Parc i a la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Matadepera. | 98 | 47 | 1.3 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | |||||||
| 54830 | Amanida navarclina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/amanida-navarclina | XX-XXI | <p>Fa uns anys els restauradors de Navarcles van crear l'amanida navarclina amb la voluntat de disposar d'un element gastronòmic de pormoció. Es tracta d'una amanida tèbia que es compon d'una base d'enciam, cigrons de Navarcles, peu de porc saltejat i bacallà potxat, tot amanit amb una vinegreta. L'amanida navarclina es pot degustar en diversos restaurants de Navarcles que la tenen a la seva carta.</p> | 08140-141 | <p>A mitjan de la dècada de 1990 el gremi de restauradors de Navarcles i l'Ajuntament vam impulsar la creació d'un plat típic, basat en alguns elements tradicionals del país (cigrons, peus de porc, bacalla...) amb la voluntat de disposar d'un plat comú per oferir als diversos restaurants. Durant aquests anys Navarcles havia impulsat també el Parc del Llac i va iniciar una política de promoció turística força pionera al Bages.</p> | 41.7515200,1.9037100 | 408855 | 4622769 | 08140 | Navarcles | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Altres | 2021-04-20 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | ||||||||||||||
| 95775 | Ambdós mons | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ambdos-mons | XXI | <p>A l'entrada de l'aparcament del Centre d'Atenció Primària de Valldoreix hi trobem aquesta escultura. Està formada per l'estructura, feta d'acer patinable, d'un rectangle que subjecta i deixa al centre un element petri amb forma cònica que travessa una planxa circular, també del mateix material metàl·lic.</p> | 08205-658 | A l'entrada de l'aparcament del Centre d'Atenció Primària (CAP) de Valldoreix. | <p>Aquesta escultura va ser la guanyadora del premi a l'autor jove a la II Biennal d'escultura Valldoreix dels Somnis l'any 2018. L'escultor és Dani Berenguer i data de l'any 2017.</p> | 41.4597277,2.0662189 | 422015 | 4590214 | 2017 | 08205 | Sant Cugat del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08205/95775-065802.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Simbòlic | Inexistent | 2025-03-12 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Dani Berenguer | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:32 | ||||||
| 87794 | Ametller de Can Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-de-can-robert | <p><span><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span><br /> </p> <p><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans, p. 96-97. Pòrtic Natura. Barcelona.</span></span></span></p> <p><span><span><span>PHILIPS, Roger (1989). Los Árboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</span></span></span></p> | <p><span><span><span><span><span>L’ametller de Can Robert està situat al costat esquerra del camí antic d’accés que puja fins l’era de la casa. És l’espècimen més destacable d’un seguit d’ametllers que els propietaris del mas tenien plantats en una feixa al davant de l’era.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>L’arbre, de l’espècie </span></span><em>Prunus dulcis, </em>és un arbre de fulla caduca que pertany a la família de les rosàcies. El tronc és llenyós i estriat, molt curt de color gris fosc. D’ell en surten tres branques divergents gruixudes i robustes. Arrels ben aferrades al sòl.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Mesura entre sis i set metres d’alçada, per una amplada de capçada d’uns 10 metres aproximadament. Fa 2,80 metres de volt de canó (mides preses per sota mateix de la creu, que fa des d’arran de terra, 0’90 m). Les fulles, són simples, d’un color verd intens, amb una base atenuada, un àpex acuminat i nervadura pennada, amb els marges lleugerament serrats. La flor és hermafrodita i monoica. La seva inflorescència és en forma de raïm, disposades al llarg d’un eix. La flor té cinc pètals, disposats simètricament, de color blanc a rosa pàl·lid. Floreix entre els mesos de gener fins l’abril depenent de la zona climàtica (a Sant Llorenç del Munt ho fa entre finals del mes de gener i febrer) . El fruit és una drupa ovada i coberta de pèls. Aquesta mena de pell es va ressecant durant la maduració i s’obre per alliberar el pinyol amb la llavor dins, l’ametlla. </span></span></span></p> | 08120-219 | Can Robert | 41.6329500,2.0048300 | 417110 | 4609503 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87794-p1450499.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87794-p1450502.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Els ametllers per la seva llavor, tenen un gran valor energètic i és molt comú trobar-lo plantat a proximitat de les cases de pagès o en les vinyes allí on la climatologia ho permet. És una font de reserva per passar l’hivern i permet incorporar-la tant en les postres com en plats de taula. Es fan salses tradicionals de la cuina catalana (xató, salda de nadal, salsa per la calçotada, romesco, etc.), també és emprada com a ingredient en les picades d’estofats i rostits. És un ingredient indissociable de les postres de músic i pastades en cru amb sucre permeten elaborar el massapà i el torró. Se’n pot fer beguda, carquinyolis, panellets i altre dolços i fins i tot begudes com algun licor i l’orxata d’ametlles. Les seves propietats medicinals es coneixen des de temps antics, com és l’oli d’ametlles, per afeccions de la pell.La Bíblia conta com Abraham emprava vares d’ametller per construir corrals. El mateix bastó d’Aaron era una branca d’ametller. És present en el paradís terrenal, motiu pel qual se’l representa al costat de la mare de Déu i de l’Infant Jesús. | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | |||||||||||||
| 86274 | Ametller de Can Vinyers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-de-can-vinyers | <p><span><span><span><span><span><span>PARÉS, Eduard (2006). Arbres Monumentals de Catalunya. 18 anys des de la primera protecció. Ponència de la 2ª trobada d'Arbres Monumentals i Singulars. Alcalà d'Henares, 19-21 de 2005. Ed. Generalitat de Catalunya. Departament de Medi Ambient i Habitatge. Direcció General de Medi Natural. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PASCUAL, Ramon (1994). Guia dels arbres dels Països Catalans. Pòrtic Natura. Barcelona, pp. 96-97.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PHILIPS, Roger (1989). Los Árboles. Editorial Blume, S.A. Barcelona.</span></span></span></span></span></span></p> | Es tracta d’un espècimen molt vell, probablement d’uns dos cents anys. Al seu voltant n’hi ha d’altres més joves i una figuera de rebrot, amb una soca molt grossa, també molt vella, prop del pou. | <p>L’ametller de Can Vinyers està situat al davant de la casa, fora de la muralla de tancament, en una antiga parcel·la sembrada de vinya. Els carrers que la delimiten són el carrer de W. Guadall de nord a sud i els carrers de Pompeu Fabra i dels Lledoners, d’est a oest.</p> <p>L’arbre, de l’espècie <em>Prunus dulcis, </em>és un arbre de fulla caduca que pertany a la família de les rosàcies. El tronc és llenyós i estriat, de color gris fosc amb mostres d’assecament i algunes ferides antigues cicatritzades. D’ell en surten diferents branques divergents gruixudes i robustes. Arrels ben aferrades al sòl.</p> <p>Mesura entre sis i set metres d’alçada, per una amplada de capçada d’uns 8 metres aproximadament. Fa <span> </span>3,30 metres de volt de canó (mides preses a 1,30 metres d’alçada)<span> </span>per 3,10 metres de volt de soca, per . Les fulles, són simples, d’un color verd intens, amb una base atenuada, un àpex acuminat i nervadura pennada, amb els marges lleugerament serrats. La flor és hermafrodita i monoica. La seva inflorescència és en forma de raïm, disposades al llarg d’un eix. La flor té cinc pètals, disposats simètricament, de color blanc a rosa pàl·lid. Floreix entre els mesos de gener fins l’abril depenent de la zona climàtica. El fruit és una drupa ovada i coberta de pèls. Aquesta mena de pell es va ressecant durant la maduració i s’obre per alliberar el pinyol amb la llavor dins, l’ametlla.</p> | 08120-3 | Entre els carrers de W. Guadall de nord a sud i de Pompeu Fabra i dels Lledoners, d’est a oest. | <p><span><span><span>Els ametllers per la seva llavor, tenen un gran valor energètic i és molt comú trobar-lo plantat a proximitat de les cases de pagès o en les vinyes allí on la climatologia ho permet. És una font de reserva per passar l’hivern i permet incorporar-la tant en les postres com en plats de taula. Es fan salses tradicionals de la cuina catalana (xató, salda de nadal, salsa per la calçotada, romesco, etc.), també és emprada com a ingredient en les picades d’estofats i rostits. És un ingredient indissociable de les postres de músic i pastades en cru amb sucre permeten elaborar el massapà i el torró. Se’n pot fer beguda, carquinyolis, panellets i altre dolços i fins i tot begudes com algun licor i l’orxata d’ametlles. Les seves propietats medicinals es coneixen des de temps antics, com és l’oli d’ametlles, per afeccions de la pell.</span></span></span></p> <p><span><span><span>La Bíblia conta com Abraham emprava vares d’ametller per construir corrals. El mateix bastó d’Aaró era una branca d’ametller. És present en el paradís terrenal, motiu pel qual se’l representa al costat de la mare de Déu i de l’Infant Jesús. </span></span></span></p> | 41.5988000,2.0313000 | 419272 | 4605686 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86274-p14303160.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/86274-p14303150.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | |||||||||||
| 54341 | Ametller de can Bertran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-de-can-bertran | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18. p.2-3.MOLINERO, I. El Patrimoni arbori de Figaró-Montmany. 2004. Catàleg d'arbres i arbredes singulars del municipi de Figaró-Montmany (Vallès-Oriental). APRÈN. Serveis ambientals SCCL.</p> | <p>Ametller. Prunus dulcis. Rosàcies. Alçada: 9m Volta de canó: 2,05m Diàmetre: 0,65m Volta de soca: 2,40m Capçada: 11-12m Alçada de la primera ramificació: 1,70m Nombre de branques a la primera ramificació: 3m Sembla estar en força bon estat tot i que es tracta d'un exemplar vell i la prova és que produeix forces ametlles cada any. L'arbre en qüestió destacaria molt més si no tingués al seu costat un peu de cedre que també s'inclou en aquest catàleg.</p> | 08134-65 | Nucli del Figaró | <p>Aquest exemplar és, amb seguretat, un record dels horts que s'estenien per tota la riba del riu Congost.</p> | 41.7200300,2.2730000 | 439528 | 4618948 | 08134 | Figaró-Montmany | Restringit | Bo | Física | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2021-05-26 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Nucli urbà. Jardí Particular de Can Bertran, casa que ocupa la cantonada del carrer de la Garriga amb la carretera de Ribes. | 2151 | 5.2 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | ||||||||||||
| 69951 | Ametller de can Cervera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-de-can-cervera | <p>parcsnaturals.gencat.cat/ca/coneixeiu-nos/arbres-monumentals/am_arbres_monumentals_fitxes/alt_penedes/ametller_de_can_cervera</p> | XX | És un arbre centenari, per la qual cosa presenta un clar procés d'envelliment. Tot i això conserva la vigoria en bona part del brancatge. | <p>Arbre monumental de l'espècie Prunus Dulcis que, l'any 1990, feia 15 m d'alçada, 3,08 de volt de canó i 20,5 de capçada mitjana. Aquestes mides el fan l'ametller més gran dels mesurats a Catalunya. Tot i que es troba en una finca particular, la capçada es pot veure des del passatge de Santa Cristina (vegeu les fotografies), que dóna a la carretera BV-2122.</p> | 08288-76 | Carrer de Sant Isidre, 13 | 41.3891008,1.5684968 | 380318 | 4582941 | 08288 | Torrelles de Foix | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69951-foto-08288-76-2.jpg | Legal i física | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | Es troba degudament senyalitzat en el mur de tanca del jardí de la parcel·la. | 98 | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:42 | ||||||||
| 60132 | Ametller de can Sant Joan | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-de-can-sant-joan | Com tots els elements del patrimoni natural té un alt grau de fragilitat davant els canvis a les condicions ambientals. | <p>Exemplar de la espècie 'Prunus amygdalus', que es troba dins de la propietat de Can Sant Joan, al mig dels antics camps de conreu i al costat d'un camí que des de la masia travessa el torrent dels Alous. El seu interès rau en el fet de tractar-se d'un exemplar antic que és un dels últims arbres d'aquesta espècie que proliferaven abastament als camps de conreu de les masies. La seva soca és de gran diàmetre i la capçada està ben desenvolupada.</p> | 08184-59 | Can Sant Joan 08191-RUBÍ | <p>Com d'altres arbres de la mateixa espècie, es trobava a les feixes dels conreus de la masia.</p> | 41.4862300,2.0476700 | 420499 | 4593173 | 08184 | Rubí | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08184/60132-foto-08184-59-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Simbòlic | 2021-05-26 00:00:00 | Juana Maria Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | 2151 | 5.2 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:32 | ||||||||||||
| 75860 | Ametller de l'Antiga Escola Renaixença | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-de-lantiga-escola-renaixenca | AA.VV. (1991): 'Hostalets de Pierola -Festa de l'Arbre-', La Veu de l'Anoia, 8 de març de 1991 (suplement pàgines centrals). | XX | Ametller ('Prunus amygdalus') situat al pati de l'antiga Escola Renaixença, amb una alçada d'entre 4 i 5 metres, una capçada (diàmetre) aproximada d'uns 8 metres i un diàmetre de tronc d'un metre. L'ametller és un petit arbre d'origen oriental, molt cultivat a la regió mediterrània, de fulles lanceolades i dentades, i de flors blanques o feblement rosades que apareixen en gran abundor, abans que les fulles, en ple hivern. | 08162-1 | C. J. Mestre Lladós, 5-7. | Es desconeix la data de plantació encara que molt possiblement va a ser plantat per la inauguració de l'escola l'any 1919. | 41.5334500,1.7714400 | 397513 | 4598706 | 1919 | 08162 | Els Hostalets de Pierola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75860-foto-08162-1-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08162/75860-foto-08162-1-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Natàlia Salazar Ortiz/Jordina Sales Carbonell | 98 | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:32 | ||||||||
| 73404 | Ametller de la Malanit | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-de-la-malanit | Espècimen d'ametller dolç (prunus dulcis) de 2'60 m de perímetre a un metre d'alçada perquè ben aviat es divideix en quatre troncs. Fa uns 10 metres d'alçada i una vintena de capçada. Es tracta d'un arbre perenne de la família de les rosàcies. Tiges erectes d'escorça fosca i clivellada. Fulles punxegudes ovalo -lanceolades de fins a 12cm. de llargada, de contorn dentat. Floreix a l'hivern, i les seves flors apareixen abans que les fulles, agrupant-se normalment en parelles, i poden tenir tonalitats de colors blanc rosat, rosat, o més rarament blanc. Els fruits són en drupa amb el mesocarp inicialment tou i que es va endurint amb la maduració. | 08305-223 | Les Clotes | L'ametller és un arbre originari de l'Àsia i cultivat a les zones càlides de la Mediterrània, tot i pot aparèixer espontàniament. En els camps plantats de vinya se'l pot observar sovint vora dels marges o creant franges de separació entre varietats de ceps. La llavor o ametlló és comestible i molt apreciada com a fruit sec. L'ametlla s'utilitza per fer torrons i altres especialitats pastisseres. En medicina natural, l'ametlla s'utilitza per fer una mena d'orxata contra la tos . Aquesta orxata es preparava amb 50 ametlles dolces i sis d'amargues amb 2 o tres cullerades de sucre . Malauradament, no es pot abusar d'aquesta orxata ja que les ametlles amargues contenen 1/6 del seu pes en àcid cianhídric , substància que és molt tòxica. | 41.3540300,1.6844100 | 389950 | 4578894 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73404-foto-08305-223-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73404-foto-08305-223-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:42 | |||||||||||||
| 37379 | Ametller del Torrent de Sistres | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-del-torrent-de-sistres | AJUNTAMENT D'ALELLA (2010). Catàleg patrimoni històric, artístic, cultural i mediambiental; dins el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal d'Alella. | Individu madur d'una alçada d'entre 5 i 10 metres, que consta de tres peus. Un d'ells mesura 1,55 metres de soca i 1 metre de volta de canó; el segon, 1,05 metres de soca i 0,65 metres de volta de canó; i el tercer, 1,05 metres de soca i 1 metre de volta de canó. El diàmetre de la capçada és d'uns 12 metres. | 08003-239 | Zona agrícola situada a l'oest del torrent de Sistres. | 41.4873300,2.2899000 | 440721 | 4593101 | 08003 | Alella | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37379-foto-08003-239-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08003/37379-foto-08003-239-3.jpg | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La seva importància rau en les seves dimensions, considerables en un arbre fruiter associat normalment a explotacions agràries o a arbrat ornamental.Descrit al Catàleg d'arbres singulars, unitats de vegetació i paisatge d'Alella, elaborat per l'Observatori de la Sostenibilitat, amb el codi 20. | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:17 | ||||||||||||
| 100098 | Ametller del camí de Can Ferrer del Coll | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-del-cami-de-can-ferrer-del-coll | XIX | Té poca brancada. | <p>Ametller situat al costat del camí d'accés a la masia de Can Ferrer del Coll.</p> <p>Es tracta d'un exemplar centenari d'ametller (Amygdalus communis), espècie originària de l'oest asiàtic i el nord est africà. És un arbre amb el tronc curt i gruixut, amb una capçada poc densa. És habitual trobar-ne a la proximitat de les masies i als horts pel seu fruit, l'ametlla, molt valorada.</p> | 08161-246 | Camí de Can Ferrer del Coll. | 41.5027900,1.7107400 | 392398 | 4595376 | 08161 | Piera | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100098-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100098-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 98 | 2151 | 5.2 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:32 | ||||||||
| 47615 | Ametller dels Vinyals | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-dels-vinyals | <p>Exemplar d'ametller de grans dimensions situat al sud-oest del nucli urbà, al bell mig d'un camp de ceps. Presenta un diàmetre de circumferència aproximat d'uns 14 metres, amb un tronc central força curt tot i que robust. La copa, de grans dimensions, compta amb un notable brancatge i flors blanques en època de florida, a partir de finals del mes de març. S'hi arriba per un camí de terra que neix davant de l'antic camp de futbol, creua la riera Gran i passa pel davant de can Closa (actual Refugi de Copons).</p> | 08071-198 | Els Vinyals, 08289 | 41.6270400,1.5181600 | 376562 | 4609429 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47615-foto-08071-198-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47615-foto-08071-198-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2021-05-26 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:22 | ||||||||||||||
| 73722 | Ametller escola Francesc Platón - Torrent Gran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametller-escola-francesc-platon-torrent-gran | <p><span><span><span>Exemplar d’ametller (Prunus dulcis) d’uns 8 metres d’alçada aproximadament, ubicat al límit de l’espai urbanitzat del poble d’Abrera, tocant al Torrent Gran.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Es tracta d’un arbre caducifoli de la família de les rosàcies d'origen oriental que assoleix una alçada entre els 4 i 10 m. El tronc és clivellat i la capçada poc densa. Les fulles són lanceolades i finament serrades i de punta poc aguda . Les fulles joves són plegades per nervi principal i planes. Floreix a l'hivern, alguns exemplars fan la florida al gener. Les flors són blanques i bastant grans amb un calze curt i ample que presenta de 15 a 30 estams. Les flors apareixen abans que les fulles. El seu fruit fruit és l'ametlla. L’arbre és cultivat i a vegades apareix espontani.</span></span></span></p> | 08001-70 | carrer Martorell - 08630 Abrera. | 41.5138244,1.9005237 | 408253 | 4596382 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73722-p10706130.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73722-p10706170.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (Tríade Serveis Culturals) | 2151 | 5.2 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:17 | ||||||||||||||
| 98221 | Ametllers de Can Riereta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametllers-de-can-riereta | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span>Ajuntament de Lliçà d’Amunt. Pla d’Ordenació Urbanística de Lliçà d’Amunt. 2014.</span></span></span></span></span></span></p> | <p>Camps amb alguns exemplars d'ametllers situats entre l'autovia de l'Ametlla i el camí de Can Riereta.</p> | 08107-81 | Un camp entre l'autovia de l'Ametlla i el camí de Can Riereta | <p>El <em>Prunis amygdalus</em>, <em>Prunus dulcis</em> o <em>Amygdalus communis</em> són de la família de les rosàcies. El nom comú en català és ametller. L'alçada màxima pot ser de 10 metres, però amb la poda s'acostuma a mantenir entre els 5 i els 8 metres. El troc és rugós i té l'escorça de color cendra. Es tracta d'un arbre caducifoli de copa densa i arrodonida. Floreix entre els mesos de gener i abril i dona ametlles, el fruit, entre els mesos d'agost i d'octubre.</p> | 41.6106295,2.2568000 | 438076 | 4606813 | 08107 | Lliçà d'Amunt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/98221-08102.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08107/98221-08103.jpg | Legal | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | BPU | 2024-11-20 00:00:00 | Daniel Sancho París (Stoa, propostes culturals i turístiques SL) | Altres noms: Camps de Can Riereta. | 2153 | 5.1 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | |||||||||
| 57276 | Ametllers de can Macià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametllers-de-can-macia | L'ametller. Prunus dulcis o Amygdalus communis. A ambdues bandes de la recta final del camí d'accés a can Macià hi ha una plantació d'ametllers que a més del seu ús productiu permetia donar solemnitat a l'entrada a la finca. | 08143-203 | Can Macià | Els trobem com a arbes adults i antics ja a les fotografies d'inicis del segle XX. | 41.5979100,1.6533500 | 387773 | 4606010 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57276-foto-08143-203-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57276-foto-08143-203-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Productiu | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | 2151 | 5.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | |||||||||||||
| 73640 | Ametllers de la Residència Mare Ràfols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ametllers-de-la-residencia-mare-rafols | Tres ametllers ( Prunas amygdalus L.) amb un perímetre d'uns 2 metres de mitja i una edat de 200 a 250 anys. L'ametller és un arbre caducifoli de la família de les rosàcies d'origen oriental que assoleix una alçada entre els 4 i 10 m, tot i que aquests tenen entre 10 i 12 metres d'alçada. El tronc és clivellat i la capçada força densa. Del vol de canó, a un metre i mig en surten quatre branques enormes. Les fulles són lanceolades i finament serrades i de punta poc aguda. Les fulles joves són plegades per nervi principal i planes. Floreix a l'hivern, i el primer arbre en florir. Ho fa quan el termòmetre assoleix al voltant dels 6º C . Les flors de color blanc o rosades, es mantenen a l'arbre entre 20 i 30 dies. Apareixent abans que les fulles. El fruit és l'ametlló molt apreciat. Aquest arbre és cultivat i a vegades apareix espontani. Aquests arbres es troben plantats a la part del darrera de la Residència Mare Ràfols, en uns parterres que segueixen l'alineació del mur nord. | 08305-383 | Residència Mare Ràfols | L'ametller és un arbre originari de l'Àsia i cultivat a les zones càlides de la Mediterrània, tot i pot aparèixer espontàniament. En els camps plantats de vinya se'l pot observar sovint vora dels marges o creant franges de separació entre varietats de ceps. La llavor o ametlló és comestible i molt apreciada com a fruit sec. L'ametlla s'utilitza per fer torrons i altres especialitats pastisseres. En medicina natural, l'ametlla s'utilitza per fer una mena d'orxata contra la tos . Aquesta orxata es preparava amb 50 ametlles dolces i sis d'amargues amb 2 o tres cullerades de sucre . Malauradament, no es pot abusar d'aquesta orxata ja que les ametlles amargues contenen 1/6 del seu pes en àcid cianhídric , substància que és molt tòxica. | 41.3380800,1.7094500 | 392018 | 4577092 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73640-foto-08305-383-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73640-foto-08305-383-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:42 | |||||||||||||
| 57272 | Ampliació de l'Ajuntament d'Òdena | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ampliacio-de-lajuntament-dodena | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | XX | Ampliació i remodelació de l'edifici de l'Ajuntament d'Òdena segons projecte de l'arquitecte Jordi Carner Costa. S'ha mantingut la façana de l'antic edifici consistorial de l'any 1929, remodelant-se la distribució interior en aquest espai. Per tal d'ampliar les dependències es va enderrocar l'antic edifici de les 'Escuelas Nacionales' i es va suprimir la plaça situada davant que restava protegida per una barana de pedra construïda amb pedres procedents del castell, entre les quals destacaven làpides del cementiri. L'ampliació segueix paràmetres funcionals i presideix la Plaça Major amb un gran mur, llis i sense cap tipus d'obertures. L'edifici actual s'estructura en tres plantes. A la planta baixa, que no ocupa la totalitat de la planta de l'edifici i a la qual s'accedeix des de la Plaça Major, s'ubiquen el Saló de Sessions i l'arxiu municipal. A les dues plantes restants hi ha habilitats els diversos despatxos de serveis i d'administració local. | 08143-199 | Ajuntament d'Òdena. Plaça Major, 2 | Efectuada l'any 2007 | 41.6065600,1.6421500 | 386855 | 4606985 | 2007 | 08143 | Òdena | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57272-foto-08143-199-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57272-foto-08143-199-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Jordi Carner Costa | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | ||||||
| 68589 | Amèlia (Melia azederach) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/amelia-melia-azederach | Catàleg d'Arbres singulars. Àrea de Territori i Medi Ambient. Ajuntament de Sitges | Sense data | Original del sud i est de l'Àsia, pertany a la família 'Meliaceae'. Té un tronc estriat de color marró vermellós amb fulles compostes, alternes i imparipinnades de color verd fosc que broten a mitjans de primavera. Floració en inflorescència de color lila que es produeix a finals de la primavera. Fructifica en drupes, els fruits són de color marró i neixen a principis de la tardor. Resistent a la contaminació urbana. Té un creixement ràpid i una longevitat mitja. És interessant per la intensitat cromàtica de les fulles i fruits, així com per la seva ombra. Té una alçada de 7 mts, un diàmetre de 46 cm i ocupa una amplada de 7 mts. L'estat sanitari és pobre. | 08270-711 | c/ Illes Balears (Cases Noves) del c/ Illes Balears | 41.2382500,1.8178700 | 400939 | 4565879 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | Legal | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Conxi Rodríguez | És singular per les dimensions, estètica i funcionalitat. Ha estat sempre podada en vas.L' expectativa de vida i la situació és normal. | 2151 | 5.2 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:37 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3253,56 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar la informació dels museus en format RDF?
Actualment la API ofereix el retorn de les dades en format JSON per defecte, però se'n poden especificar d'altres com ara XML, CSV i RDF.
Exemple: https://do.diba.cat/api/dataset/museus/format/rdf-xml