Conjunt de dades |
Últim canvi
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 48356 | Anagrama del gremi de paletes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/anagrama-del-gremi-de-paletes | <p>- BACHS, E.; RUIZ DE MENDOZA, E. (1983). 'Anagrama del gremi de paletes'. Baix Llobregat, Esparreguera.</p> <p>- COLDSTREAM, N. (1998). <em>Artesanos medievales, constructores y escultores</em>. www.enciclopèdia catalana.cat</p> | XVIII | <p>Any 1734. Dintell de porta.</p> <p>Anagrama de forma quadrada i fet en pedra, que es troba a la portalada de la casa on tingueren lloc les reunions de gremi de paletes de la vila. En ell apareix, dins d'un oval, la data de la seva construcció, feta en relleu, a sota els atributs de l'ofici esculpits: la maceta, l'escaire i la paleta. La maceta és una eina per desvastar i lligada al treball de la pedra, l'escaire són instruments necessaris pel treball de la pedra per preparar el carreus, es poden fabricar de ferro i fusta.</p> | 08076-4 | C/ Ferran Puig, 7. | <p>Els gremis són corporacions professionals de menestrals, obligatoria, exclusiva i privilegiada, reconeguda oficialment pels poders públics, municipals o reials. Fou un element característic de la societat estamentària des del s XIII fins al XIX, que conserva els trets bàsics sota una pluralitat de formes i terminologies (oficis, col·legis, confraries, etc).</p> <p>El sistema gremial fou un fenomen essencialment urbà. L'origen es relacionat amb el desenvolupament de l'autonomia municipal i la revifalla del comerç i de l'artesania. El gremi de paletes agrupava als professionals lligats a l mon de la construcció, tant d'edificis civils com religiosos, i que es dividia en diverses categories en funció de l'experiencia.</p> | 41.5405800,1.8673600 | 405525 | 4599389 | 1734 | 08076 | Esparreguera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08076/48356-foto-08076-4-1.jpg | Legal | Popular | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2026-05-12 00:00:00 | ArqueoCat SL- Josefa Huertas i Natalia Salazar | Desconeguda | 119 | 47 | 1.3 | 1769 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:22 | |||
| 55629 | Anar a collir farigola el Divendres Sant | https://patrimonicultural.diba.cat/element/anar-a-collir-farigola-el-divendres-sant | Anònim (1996). 'Sobre etnobotànica olesana', a Centre Muntanyenc i de Recerques Olesà (butlletí mensual), p. 172-173 GOMIS MESTRE, C. (1983). Dites i tradicions populars referents a les plantes, Barcelona, p. 156 MARTÍNEZ NOGAREDA, E (2000). L'Abans. Olesa de Montserrat. Recull gràfic. 1875-1965. Ed. Efadós, p. 566-570 PARÉS PUNTAS, A (1999). Tots els refranys catalans, Barcelona, p. 172 SERRA MASSANSALVADOR, Jordi (2003). Cultura popular del Montserrat. A partir de textos recollits per Pau Bertran i Bros. Col·lecció vila d'Olesa, 10. Ajuntament d'Olesa de Montserrat; Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 29 | XIX-XX | Tradició antiga. | El dia de Divendres Sant era un costum molt arrelat a Olesa i altres poblacions veïnes, com ara Esparreguera, anar a esmorzar a fora per collir la farigola florida. Els olesans solien desplaçar-se a la zona de la Puda, ja en terme municipal d'Esparreguera. Al balneari la gent es trobava per fer un bon esmorzar (la coca de sucre amb vi dolç o mistela era el més adient). Però també hi havia tradició d'anar al Pla del Fideuer, a l'ermita de Sant Salvador de les Espases o a la Creu de Saba. Normalment es sortia després del viacrucis del divendres sant. El mossèn de la parròquia no veia amb bons ulls aquesta activitat, que podia distreure de la seriositat d'aquestes dates; per això va canviar l'hora del viacrucis. Tot i aixo, durant el dia es mantenia una certa contenció, i no es cantava ni es ballava. la sortida s'aprofitava també per collir altre herbes remeieres. Antigament el divendres sant no era festiu, i despés de la sortida matinal a la tarda la gent treballava. Durant bona part del segle XX aquest costum encara es mantenia molt viu, dintre del cicle de la celebració de Setmana Santa, que té una important tradició a Olesa. | 08147-125 | La Puda (Esparreguera) | 41.5440600,1.8912400 | 407522 | 4599749 | 08147 | Olesa de Montserrat | Sense accés | Dolent | Inexistent | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 63 | 4.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | ||||||||||||
| 67439 | Anar a matar la Cuca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/anar-a-matar-la-cuca | FUNOLL VILA, Mª T. (2008). Pregó de Festa Major: Tavèrnoles, tot un poble. | XIX-XX | Desapareguda. | La processó d'anar a matar la Cuca es celebrava el dilluns de Quinquagèsima. Uns anys sortia del poble fins a l'ermita de la Damunt de Folgueroles, i d'altres anys, fins a l'ermita de Sant Feliuet de Savassona. Durant el trajecte es resava el Rosari i es cantaven cançons. Quan la comitiva arribava a la capella, es celebrava una missa i es pregava per a demanar protecció per als sembrats, contra les tempestes, la sequera i la pedregada i protecció per al bestiar contra les pestes. Es tractava d'un gran esdeveniment que aplegava a tot el poble, on es fixaven els preus i els mercats dels següents mesos. Aquesta processó es va deixar de celebrar entre els anys 60 i 70 del segle passat. | 08275-162 | Sant Feliuet | 41.9521900,2.3264000 | 444172 | 4644687 | 08275 | Tavèrnoles | Sense accés | Dolent | Inexistent | Popular | Patrimoni immaterial | Manifestació festiva | Pública | Sense ús | 2019-11-29 00:00:00 | Virgínia Cepero González | Informacions facilitades per Teresa Funoll Vila. | 119 | 2116 | 4.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:42 | |||||||||
| 77688 | Anar cap a cal Baró | https://patrimonicultural.diba.cat/element/anar-cap-a-cal-baro | XIX-XX | Inèdita | Cal Baró era una antiga masia, avui en dia completament derruïda, que es troba entre el nucli de Sant Llorenç d'Hortons i el cementiri; al costat mateix del camí del cementiri. Tota comitiva fúnebre que es dirigeixi de l'església parroquial al cementiri havia de passar per davant de la masia de cal baró. Per aquest motiu en un moment indeterminat i per tradició oral popular quan es moria algú en deien que anava cap a cal Baró, com a metàfora de cementiri o del més enllà. | 08222-162 | Sant Llorenç d'Hortons | Informació oral facilitada per Pere Carreras | 41.4689100,1.8321600 | 402481 | 4591471 | 08222 | Sant Llorenç d'Hortons | Obert | Regular | Inexistent | Patrimoni immaterial | Tradició oral | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 61 | 4.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:37 | ||||||||||||
| 80245 | Ancoratges d'un rec al torrent de la Fàbrega | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancoratges-dun-rec-al-torrent-de-la-fabrega | Roma i Casanovas, F. (2018): Antics molins a la vall de Marfà. Modilianum. (en premsa). | Només es conserven els forats | Conjunt d'una vintena de forats rodons (cunyeres) d'uns 12-15 cm de diàmetre, que semblen dibuixar un antic rec, possiblement d'un molí. | 08138-337 | Torrent de la Fàbrega | No es coneix cap dada històrica d'aquest element. L'adscripció cronològica es fa per semblança morfològica amb els recs d'altres molins medievals | 41.7796200,2.0978400 | 425028 | 4625701 | 08138 | Moià | Obert | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80245-foto-08138-337-2.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | No es conserva l'emplaçament del molí. | 85 | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | ||||||||
| 80329 | Ancoratges de resclosa al torrent del Gomar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ancoratges-de-resclosa-al-torrent-del-gomar | Caldria netejar la zona per veure si apareix algun forat més que indiqui el traçat del rec. | Conjunt de fotats rodons excavats al llit del torrent que dibuixen dues línies paral·les separades per uns 70 cm. El conjunt fa uns 10 m de llarg. Els forats més ben formats fan 12 cm de diàmetre, tot i que alguns són lleugerament més petits. Alguns fan 20 cm de profunditat. En total se n'identifiquen una quinzena. El conjunt sembla dibuixar una antiga resclosa que desviava l'aigua cap a la riba dreta, on podria haver-hi hagut el casal d'un petit molí del qual no queda cap evidència. També podia tractar-se d'un rec per regar, tot i que sembla menys probable. | 08138-432 | En el torrent, poc metres aigües avall de la cova del Toll | Per la seva morfologia, aquest tipus de forats, anomenats 'cunyeres', acostumen a datar-se a l'alta edat mitjana. | 41.8048100,2.1497200 | 429367 | 4628454 | 08138 | Moià | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Francesc Roma | 49 | 1.5 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | |||||||||||||
| 58378 | Androna del carrer Joan Prim | https://patrimonicultural.diba.cat/element/androna-del-carrer-joan-prim | <p>AGUADÉ i BENET, Abdon i CODINAS i GARCIA, Josep (1992). La casa de cos de Premià de Mar. 1992 Inèdit. Arxiu Museu de l'Estampació de Premià de Mar. GUARDIOLA i PRIM, Lluís (1955). Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar, pàg. 105. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1999). Cronos contra la memòria. Les andrones, un element de la nostra identitat cultural oblidat per la societat; dins Zerovuittresquaranta, núm. 108, novembre de 1999. Vilassar de Mar, pàgs.. 11 i 12.</p> | XIX | <p>Passadís privat situat a la part posterior de la casa que fa cantonada amb el carrer sant Joan i Joan Prim, amb entrada per aquest darrer. Està orientada de llevant a ponent, té una llargada de 5 metres i una amplada mitja d'un metre.</p> | 08172-184 | Carrer Joan Prim, 11 | <p>L'origen del mot és grecollatí, però ja Vitruvi ens parla d'un mateix mot amb significats diferents si utilitzem el grec o el llatí . Així en grec seria la part de la casa reservada pròpiament als homes, mentre que en llatí parlem del passatge estret entre dues parets. Aquesta seria l'accepció que ens ha arribat a nosaltres (androna acusatiu d' andron, que és el nominatiu llatí). Joan Corominas es decanta per l'origen etimològic grec que canviaria posteriorment el significat, adoptant el del llatí. Ens diu que podria tractar-se en un primer moment de les habitacions dels esclaus i mossos, que serien a les parts més humils dels baixos de la casa, i des d'ací el mot passaria naturalment a l'espai adjacent entre una casa i l'altra. Les andrones més característiques, i les primeres que es configuren, són les paral·leles als carrers. De fet, l'estructura urbanística d'aquests pobles es forma al voltant d'un dels seus elements més emblemàtics: la casa de cós. La descripció ens la proporcionen A. Aguadé i J. Codinas :'Els tres elements que formen el total de la casa de cos són: un hort, l'eixida i la casa. De manera que entre dos carrers paral·lels consecutius trobem, en aquest ordre, eixida, casa, carrer i hort. En la part posterior de la casa trobem l'eixida o pati mitjancer tancat. En altres pobles era normal poder accedir per aquesta eixida a un estret carrer o androna, però la gran densitat de Premià de Mar ha comportat un aprofitament màxim del sòl que ha evitat l'aparició de les andrones (sic)'. Evidentment que es tracta d'un error, perquè avui encara se'n poden veure unes quantes a Premià de Mar. A més, amb l'evolució urbanística de les poblacions es comencen a construir carrers perpendiculars als primers (de mar a muntanya). També s'amplia l'àrea urbanitzada amb l'allargament de vells carrers i la creació de nous. D'aquesta manera es van formant noves andrones, aquest cop seguint la direcció mar-muntanya, igualment perpendiculars a la direcció de les primeres. Lluís Guardiola (1955) , també ens en parla en la seva obra dedicada a Vilassar de Mar i ens diu que tingueren gran utilitat en el temps del contraban, a finals del segle XIX.</p> | 41.4905500,2.3599600 | 446573 | 4593413 | 08172 | Premià de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58378-foto-08172-184-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58378-foto-08172-184-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-10-31 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:32 | |||||||
| 58317 | Androna del carrer Prat de la Riba | https://patrimonicultural.diba.cat/element/androna-del-carrer-prat-de-la-riba | <p>AGUADÉ i BENET, Abdon i CODINAS i GARCIA, Josep (1992). La casa de cos de Premià de Mar. 1992 Inèdit. Arxiu Museu de l'Estampació de Premià de Mar. GUARDIOLA i PRIM, Lluís (1955). Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar, pàg. 105. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1999). Cronos contra la memòria. Les andrones, un element de la nostra identitat cultural oblidat per la societat; dins Zerovuittresquaranta, núm. 108, novembre de 1999. Vilassar de Mar, pàgs.. 11 i 12.</p> | XIX | <p>Passadís que uneix la casa del carrer Sant Josep número 8 amb el carrer Prat de la Riba. Està orientada de sud a nord oest, té una llargada de 15 metres i una amplada d'1,55 metres.</p> | 08172-123 | Carrer Sant Josep 8 | <p>L'origen del mot és grecollatí, però ja Vitruvi ens parla d'un mateix mot amb significats diferents si utilitzem el grec o el llatí . Així en grec seria la part de la casa reservada pròpiament als homes, mentre que en llatí parlem del passatge estret entre dues parets. Aquesta seria l'accepció que ens ha arribat a nosaltres (androna acusatiu d' andron, que és el nominatiu llatí). Joan Corominas es decanta per l'origen etimològic grec que canviaria posteriorment el significat, adoptant el del llatí. Ens diu que podria tractar-se en un primer moment de les habitacions dels esclaus i mossos, que serien a les parts més humils dels baixos de la casa, i des d'ací el mot passaria naturalment a l'espai adjacent entre una casa i l'altra. Les andrones més característiques, i les primeres que es configuren, són les paral·leles als carrers. De fet, l'estructura urbanística d'aquests pobles es forma al voltant d'un dels seus elements més emblemàtics: la casa de cós. La descripció ens la proporcionen A. Aguadé i J. Codinas :'Els tres elements que formen el total de la casa de cos són: un hort, l'eixida i la casa. De manera que entre dos carrers paral·lels consecutius trobem, en aquest ordre, eixida, casa, carrer i hort. En la part posterior de la casa trobem l'eixida o pati mitjancer tancat. En altres pobles era normal poder accedir per aquesta eixida a un estret carrer o androna, però la gran densitat de Premià de Mar ha comportat un aprofitament màxim del sòl que ha evitat l'aparició de les andrones (sic)'. Evidentment que es tracta d'un error, perquè avui encara se'n poden veure unes quantes a Premià de Mar. A més, amb l'evolució urbanística de les poblacions es comencen a construir carrers perpendiculars als primers (de mar a muntanya). També s'amplia l'àrea urbanitzada amb l'allargament de vells carrers i la creació de nous. D'aquesta manera es van formant noves andrones, aquest cop seguint la direcció mar-muntanya, igualment perpendiculars a la direcció de les primeres. Lluís Guardiola (1955) , també ens en parla en la seva obra dedicada a Vilassar de Mar i ens diu que tingueren gran utilitat en el temps del contraban, a finals del segle XIX.</p> | 41.4889000,2.3565200 | 446284 | 4593232 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58317-foto-08172-123-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58317-foto-08172-123-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:32 | |||||||
| 58315 | Androna del carrer Sant Cristòfol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/androna-del-carrer-sant-cristofol | <p>AGUADÉ i BENET, Abdon i CODINAS i GARCIA, Josep (1992). La casa de cos de Premià de Mar. 1992 Inèdit. Arxiu Museu de l'Estampació de Premià de Mar. GUARDIOLA i PRIM, Lluís (1955). Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar, pàg. 105. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1999). Cronos contra la memòria. Les andrones, un element de la nostra identitat cultural oblidat per la societat; dins Zerovuittresquaranta, núm. 108, novembre de 1999. Vilassar de Mar, pàgs.. 11 i 12.</p> | XIX | <p>Passadís transversal i estret ubicat darrera les cases de cós del carrer Sant Cristòfol d'ús comunitari, que afecta a les cases dels números 51, 53, 55, 57, 59, 61, 63 i 65. Cada casa té el seu propi accés i la sortida es produeix pel carrer de la Plaça. Segons un document consultat facilitat per un dels propietaris, els veïns paguen trenta vuit rals cadascú per l'androna, en data 3 de novembre de 1858.</p> | 08172-121 | Carrer Sant Cristòfol | <p>L'origen del mot és grecollatí, però ja Vitruvi ens parla d'un mateix mot amb significats diferents si utilitzem el grec o el llatí . Així en grec seria la part de la casa reservada pròpiament als homes, mentre que en llatí parlem del passatge estret entre dues parets. Aquesta seria l'accepció que ens ha arribat a nosaltres (androna acusatiu d' andron, que és el nominatiu llatí). Joan Corominas es decanta per l'origen etimològic grec que canviaria posteriorment el significat, adoptant el del llatí. Ens diu que podria tractar-se en un primer moment de les habitacions dels esclaus i mossos, que serien a les parts més humils dels baixos de la casa, i des d'ací el mot passaria naturalment a l'espai adjacent entre una casa i l'altra. Les andrones més característiques, i les primeres que es configuren, són les paral·leles als carrers. De fet, l'estructura urbanística d'aquests pobles es forma al voltant d'un dels seus elements més emblemàtics: la casa de cós. La descripció ens la proporcionen A. Aguadé i J. Codinas :'Els tres elements que formen el total de la casa de cos són: un hort, l'eixida i la casa. De manera que entre dos carrers paral·lels consecutius trobem, en aquest ordre, eixida, casa, carrer i hort. En la part posterior de la casa trobem l'eixida o pati mitjancer tancat. En altres pobles era normal poder accedir per aquesta eixida a un estret carrer o androna, però la gran densitat de Premià de Mar ha comportat un aprofitament màxim del sòl que ha evitat l'aparició de les andrones (sic)'. Evidentment que es tracta d'un error, perquè avui encara se'n poden veure unes quantes a Premià de Mar. A més, amb l'evolució urbanística de les poblacions es comencen a construir carrers perpendiculars als primers (de mar a muntanya). També s'amplia l'àrea urbanitzada amb l'allargament de vells carrers i la creació de nous. D'aquesta manera es van formant noves andrones, aquest cop seguint la direcció mar-muntanya, igualment perpendiculars a la direcció de les primeres. Lluís Guardiola (1955) , també ens en parla en la seva obra dedicada a Vilassar de Mar i ens diu que tingueren gran utilitat en el temps del contraban, a finals del segle XIX.</p> | 41.4905400,2.3562000 | 446259 | 4593414 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58315-foto-08172-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58315-foto-08172-121-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:32 | |||||||
| 58316 | Androna del carrer Sant Pere | https://patrimonicultural.diba.cat/element/androna-del-carrer-sant-pere | <p>AGUADÉ i BENET, Abdon i CODINAS i GARCIA, Josep (1992). La casa de cos de Premià de Mar. 1992 Inèdit. Arxiu Museu de l'Estampació de Premià de Mar. GUARDIOLA i PRIM, Lluís (1955). Sant Joan de Vilassar. Vilassar de Mar, pàg. 105. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1999). Cronos contra la memòria. Les andrones, un element de la nostra identitat cultural oblidat per la societat; dins Zerovuittresquaranta, núm. 108, novembre de 1999. Vilassar de Mar, pàgs.. 11 i 12.</p> | XIX | <p>Passadís privat lateral que permet accedir des del carrer Sant Pere al pati posterior de la casa núm. 17. Està orientada de sud a nord oest, té una llargada de 18 metres i una amplada d'1,05 metres.</p> | 08172-122 | Carrer Sant Pere, 17 | <p>L'origen del mot és grecollatí, però ja Vitruvi ens parla d'un mateix mot amb significats diferents si utilitzem el grec o el llatí . Així en grec seria la part de la casa reservada pròpiament als homes, mentre que en llatí parlem del passatge estret entre dues parets. Aquesta seria l'accepció que ens ha arribat a nosaltres (androna acusatiu d' andron, que és el nominatiu llatí). Joan Corominas es decanta per l'origen etimològic grec que canviaria posteriorment el significat, adoptant el del llatí. Ens diu que podria tractar-se en un primer moment de les habitacions dels esclaus i mossos, que serien a les parts més humils dels baixos de la casa, i des d'ací el mot passaria naturalment a l'espai adjacent entre una casa i l'altra. Les andrones més característiques, i les primeres que es configuren, són les paral·leles als carrers. De fet, l'estructura urbanística d'aquests pobles es forma al voltant d'un dels seus elements més emblemàtics: la casa de cós. La descripció ens la proporcionen A. Aguadé i J. Codinas :'Els tres elements que formen el total de la casa de cos són: un hort, l'eixida i la casa. De manera que entre dos carrers paral·lels consecutius trobem, en aquest ordre, eixida, casa, carrer i hort. En la part posterior de la casa trobem l'eixida o pati mitjancer tancat. En altres pobles era normal poder accedir per aquesta eixida a un estret carrer o androna, però la gran densitat de Premià de Mar ha comportat un aprofitament màxim del sòl que ha evitat l'aparició de les andrones (sic)'. Evidentment que es tracta d'un error, perquè avui encara se'n poden veure unes quantes a Premià de Mar. A més, amb l'evolució urbanística de les poblacions es comencen a construir carrers perpendiculars als primers (de mar a muntanya). També s'amplia l'àrea urbanitzada amb l'allargament de vells carrers i la creació de nous. D'aquesta manera es van formant noves andrones, aquest cop seguint la direcció mar-muntanya, igualment perpendiculars a la direcció de les primeres. Lluís Guardiola (1955) , també ens en parla en la seva obra dedicada a Vilassar de Mar i ens diu que tingueren gran utilitat en el temps del contraban, a finals del segle XIX.</p> | 41.4896400,2.3596000 | 446542 | 4593312 | 08172 | Premià de Mar | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58316-foto-08172-122-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08172/58316-foto-08172-122-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Altres | Inexistent | 2022-10-28 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:32 | |||||||
| 93119 | Anell de Möebius | https://patrimonicultural.diba.cat/element/anell-de-moebius | XXI | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>L’anell de Möebius és una figura tridimensional que suggereix la idea d’un moviment continu de l’activitat humana en les diferents estacions de l’any. L’escultura està dividida en 12 vinyetes on s’hi representen diverses activitats relacionades amb l’activitat vitivinícola anual: recollida del raïm, sulfatar la vinya, la poda, transport del raïm amb portadores, xafar raïm als cups de vi...</span></span></span></span></span></p> | 08058-32 | Darrera del castell de Castell. Nucli de Castellet | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Obra que forma part de la Ruta Castellet Encantat. Ruta lineal pel casc antic de Castellet que ofereix una visió dels oficis i tradicions del municipi. Les obres de la ruta han estat dissenyades per Luis Zafrilla</span></span></span></span></span></p> | 41.2653200,1.6370100 | 385830 | 4569107 | 2018 | 08058 | Castellet i la Gornal | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93119-32-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08058/93119-32-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | Inexistent | 2023-07-26 00:00:00 | Núria Cabañas. Web Cultura, SCP | Luis Zafrilla | L’estructura de l’anell de Möebius està realitzada amb ferro mentre que les vinyetes estan representades amb vitrall ferro retallat i vitrall de colors. | 98 | 51 | 2.1 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:22 | |||||
| 80020 | Anelles de bestiar de ferro en exteriors d'edificis | https://patrimonicultural.diba.cat/element/anelles-de-bestiar-de-ferro-en-exteriors-dedificis | La Tosca (1991); Moià d'ahir a avui. Records històrics d'uns quants moianesos. Ed. La Tosca. Moià. | XVIII | Caldria passivar els metalls. | Anelles de ferro ferrades al mur exterior del Parc Municipal de Moià que donen al carrer Santa Magdalena (6u), carrer Sant Pere, carrer de la Coma (2u). En total són visibles més d'una desena. | 08138-133 | Casc Urbà - Carrers de Sta. Magdalena, de la Coma, del comerç | E l 15 de maig a la vila de Moià es celebrava Sant Isidre, una de les festes més conegudes. Hi havia molt bestiar, bous grossos i petits. A partir del desaparegut Oratori i tot el carrer Sta. Magdalena estava ple de mules, ases, porcs...les anelles ferrades a la paret servien per passar un lligant gruixut de cap a cap pel bestiar. La festa de Sant Isidre acabava amb un gran ball. A la vigília del dia festiu, a la nit, cada casa de pagès feia un gran foc en un lloc alt perquè fos vist des de lluny. | 41.8109600,2.0939100 | 424738 | 4629184 | 08138 | Moià | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80020-foto-08138-133-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08138/80020-foto-08138-133-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Cristina Casinos | Les UTM posades al camp UTM són les que corresponen a les del carrer de Santa Magdalena (sud) però també hi ha al nord del mateix carrer x: 425018 y: 4629429 i al carrer de la Coma x: 425048 y: 4629542. | 94 | 47 | 1.3 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | |||||||
| 45741 | Anem cantant per les places | https://patrimonicultural.diba.cat/element/anem-cantant-per-les-places | FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. ROS i OLIVERAS, Joan (1991). Les caramelles; dins El Brogit, 128, febrer de 1991, pp. 10. SOLÀ FAINÉ, H. (1993). Les caramelles; dins El Brogit, 153, març de 1993, pp. 12-13. | XXI | Versió pasqual del cant de comiat del mateix títol amb lletra de Paquita Plans per ser cantada a les caramelles de Pasqua. La lletra diu així: Anem cantant per les places, / pels carrers del món, / anem cantant per les places, / amb goig anem tots junts. Hem de cantar la Pasqua, / Crist ha ressuscitat, / hem de mostrar, estimant-nos, / que el món nou ve ja. Anem cantant per les places. / Diguem tots el què hem vist / sense por./ Diguem tots el què hem vist / sense por. | 08053-644 | Castellbell i el Vilar | Es tradicional, per Pasqua, que en molts pobles de Catalunya, sobretot la Catalunya Vella i al nord de la Nova (Solsonès, Bages, Garraf, Berguedà, Empordà, Osona, Anoia, Ripollés, Alt Urgell, Maresme, Alt Penedès, Baix Llobregat i les terres de l'Ebre) i també d'Andorra, es formen colles de cantaires que es dediquen a visitar cases i masies de les poblacions davant les quals canten les cançons anomenades també caramelles. Són cançons de caràcter religiós per celebrar la Resurrecció de Crist, però també festiu i profà. Es tracta de corrandes amb contingut satíric sobre fets d'actualitat del poble, o d'al·lusió a les persones de la casa, i d'altres de caràcter amorós o per a demanar els menjars típics. Generalment sortien el dissabte de Glòria al vespre; actualment, el diumenge i el dilluns de Pasqua. I en alguna localitat el diumenge de pasqüetes, és a dir la vuitena de Pasqua, per adaptar-se als canvis de la modernitat. Un de la colla que, per tal d'arribar a balcons i finestres, porta una perxa llarga amb una cistella al capdamunt, adornada amb cintes i garlandes, recull la gratificació. Abans anaven amb un mul amb portadora per a recollir els ous, anomenat la lloca. L'obsequi consisteix en ous, llonganissa i altres comestibles, així com en diners. Amb el resultat de la capta, els caramellaires fan generalment un àpat col·lectiu. En molts indrets les caramelles van acompanyades de trabucaires i danses populars (balls de bastons, de cascavells, cercolets, etc). Segons el temps i el lloc les Caramelles també s'anomenen Camalleres, Camarelles, Camilleres, Camelleres, Camijeres, Creilleres o Goigs de les Caramelles. A la Catalunya Nord s'anomenen Goigs dels Ous. El costum, esmentat per primera vegada a la fi del segle XVI (i que es manté en vigor encara, especialment en determinats pobles), presenta nombroses variants: en alguns llocs els caramellaires dansaven entre cant i cant (al pla de Bages era típica la dansa dels cascavells). D'altra banda, el cant ha estat acompanyat sempre d'alguns instruments musicals (flauta, tamborí, cornamusa, gralla, violí). A les ciutats, al llarg del segle XIX, les societats corals adoptaren aquest costum (als estatuts dels Cors de Clavé, del 1852, figura com una de les activitats de la institució), que tingué així una revitalització; hom organitzava concursos entre les colles (a Barcelona, a la plaça de Sant Jaume). Hi ha nombroses varietats locals del mot: camalleres, camarelles, camilleres, camigeres, camarleres, i al Vallès Occidental reben el nom de mussol. Un costum similar existeix a Mallorca i Menorca, anomenat capta de les panades (panada). | 41.6335700,1.8611800 | 405146 | 4609720 | 2009 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Obert | Bo | Inexistent | Patrimoni immaterial | Música i dansa | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Paquita Plans | 62 | 4.4 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:22 | ||||||||||
| 53276 | Angelats | https://patrimonicultural.diba.cat/element/angelats | <p><span><span><span><span>BACH, Mn. A. (2003) <em>Engrunes de l'arxiu parroquial de Santa Maria de Lluçà</em>. Parròquies del Lluçanès. </span></span></span></span></p> <p><em>Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació</em>. Lluçà. 2007.</p> | XIX | Únicament es conserven parcialment dos murs de càrrega de l'edifici. | <p>Angelats està situada en un coll elevat en la carena d'Angelats, al sud-oest de l'església de Santa Maria de Salselles i a l'extrem nord-oest del terme municipal, prop del límit amb el terme de Borredà. Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions actualment en runes. Conserva les façanes nord-oest i sud-est bastides amb murs de càrrega de maçoneria de pedra i cantonades delimitades amb carreus treballats a una alçada màxima d'uns 5 metres coincidint amb el nivell de la teulada, actualment inexistent. Les façanes sud-oest, originalment la façana principal, i la nord-est es troben quasi completament derruïdes. Conserva parcialment algunes obertures, emmarcades amb pedra treballada al volum principal i amb obra vista a les estructures adossades. Les estructures es troben adossades a nord-oest i sud-est de la masia, tot i que actualment es troben derruïdes. Una d'aquestes estructures, de reduïdes dimensions, conserva una volta de canó emmarcada amb rajol.</p> | 08109-89 | Sector nord-oest del terme municipal | <p>Angelats es troba documentada en l'amillarament de 1862. Tot i així la edificació és anterior. Originalment era una masoveria de Vilartimó. L'any 1929 encara constava com habitada.</p> | 42.0929400,2.0258100 | 419437 | 4660554 | 08109 | Lluçà | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53276-foto-08109-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08109/53276-foto-08109-89-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Compte i Marta Homs | 98 | 45 | 1.1 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | ||||||||
| 47109 | Angelet del portal | https://patrimonicultural.diba.cat/element/angelet-del-portal | <p>- SURINYACH I PLA, Miquel. (1994). Pla especial de protecció del centre històric i dels elements d'interès del terme municipal de Centelles. Centelles. - PLADEVALL, Antoni (1987). Centelles. Aproximació a la seva història. Ajuntament de Vic. - PLADEVALL, Antoni (1981). Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Osona. Fundació Enciclopèdia Catalana.</p> | XVIII-XIX | <p>És un Àngel esculpit a pedra blanca que agafa amb ambdues mans l'escut de la Casa Carròs vinculada als Comtes de Centelles.</p> | 08067-126 | Portal Nou, s/n | <p>El portal té els seus antecedents durant l'època de Gilabert VII el qual va voler convertir la sagrera de l'Església de Santa Coloma en una vila amb defenses pròpies. Un document de 1412 indica que els homes de la baronia van acordar la construcció d'una torre a prop de la sagrera, l'any 1423 però, les obres encara no s'havien iniciat. El portal Nou consta des del 1572 encara que es desconeix la seva data exacte de construcció però tot sembla indicar que va ser durant el segle XVI formant part de les remodelacions que va realitzar Lluís I i el seu fill Guillem Ramon II.</p> | 41.7980500,2.2183200 | 435059 | 4627650 | 08067 | Centelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47109-foto-08067-126-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47109-foto-08067-126-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08067/47109-foto-08067-126-3.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | BCIN | National Monument Record | Commemoratiu | 2019-12-18 00:00:00 | Jordi Petit Gil | Es desconeix | 119|98 | 47 | 1.3 | 1769 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:22 | ||||
| 37841 | Annex de Can Vives | https://patrimonicultural.diba.cat/element/annex-de-can-vives | XVII-XVIII | Edifici de planta rectangular amb la coberta de teules àrabs a una vessant, i la façana principal orientada al nord. Parets d'obra arrebossada i sense pintar. Consta de tres cossos, els laterals sobresurten per la façana de migdia. Precisament en aquest punt s'hi adosa una construcció de troncs i coberta de bruc, utilitzada com a marquesina. Actualment s'utilitza com a magatzem, però correspondria a les antigues cavalleries. | 08007-156 | Al costat de Can Catà de Dalt. | 41.5964600,2.5301700 | 460845 | 4605080 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37841-foto-08007-156-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37841-foto-08007-156-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:17 | |||||||||||
| 99118 | Annex de la Torre Julià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/annex-de-la-torre-julia | <p><span><span><span>PIERA SANCERNI, Joan; RIO CARRA, Montserrat (2009). Memòria arqueològica de la intervenció a l'Annex de la Torre Julià de Les Fonts (Sant Quirze del Vallès, Vallès Occidental). Núm. Mem: 9822. </span></span></span></p> | Segles II-VIII / Segles XVII-XVIII | Les sepultures van ser seccionades en els treballs de rebaix. D’altra banda, l'equip d'investigació considera que probablement gran part d’un dels esquelets s’hauria perdut abans d’iniciar-se les obres de construcció de l’annex de la Torre Julià. | <p><span><span><span><span>Jaciment arqueològic situat al solar de la Torre Julià, ubicat entre el Passeig del Ferrocarril i els carrers de Josep Mitats, carrer de la Rosa i el poliesportiu municipal de Les Fonts. S’hi van documentar estructures corresponents a dos moments històrics molt diferenciats: època moderna i època romana.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>L’estructura d’època moderna consistia en un retall rectangular d’aproximadament 3 metres per mig metre, de funció desconeguda; podria tractar-se d’un element associat a una fresquera o mina subterrània relacionat amb els edificis que ocupaven anteriorment el solar. A l’interior es va recuperar un fragment de ceràmica blava catalana del segle XVII-XVIII. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Pel que fa a l’època romana, es van documentar tres estructures datades en el baix imperi, entre els segles II i VIII. Una era una s</span>itja de grans dimensions que es va localitzar reomplerta de fragments de ceràmica, material de construcció, ossos de fauna i restes de metall. Tot i ser una sitja aïllada, aquesta estructura implica l’existència de treball agrícola a la zona i possiblement un assentament relacionat amb les vil·les que articulaven el territori en època romana, com la propera vil·la de Can Fonollet (al terme municipal de Terrassa). A més, el farciment de l’estructura, amb abundant material de construcció com tègules i ímbrex, ens mostra la presència d’una establiment més antic o la seva reparació. </span></span></span></p> <p><span><span><span>D’aquesta mateixa època es van localitzar també dos enterraments en fossa simple, sense aixovar ni coberta conservada; n<span>o se sap si podrien formar part d'una necròpolis més gran associada a algun establiment proper o bé tractar-se de tombes aïllades sense cap més continuació.</span></span></span></span></p> | 08238-84 | Carrer Josep Mitats, 2 (Les Fonts) | <p><span><span><span><span>L’any 2009, durant les obres de cobriment del poliesportiu ubicat al costat de la Torre Julià, l’estudiós local Francesc Margenat va recollir un fragment d’àmfora tarraconense i un fragment de Terra Sigil·lada sudgàl·lica que va lliurar al Servei d’Arqueologia i Paleontologia de la Generalitat de Catalunya. Arran d’aquestes troballes, l’Ajuntament de Sant Quirze va encarregar a l’empresa ATICS S.L. la realització d’un control i seguiment arqueològic de les obres de fonamentació del nou edifici que s’havia de construir annex a la Torre Julià. La intervenció s’inicià el juliol del 2009 i tingué com a resultat la documentació i excavació de quatre estructures de moments cronològics diferents. </span>Un cop es va finalitzar les tasques arqueològiques aquestes es va tornar a omplir per continuar les obres. Els materials arqueològics recuperats van ser estudiats i actualment estan custodiats per l’empresa responsable de la intervenció, a l’espera de completar el seu dipòsit en un museu o centre autoritzat. </span></span></span></p> <p><span><span><span>El setembre d’aquell mateix any es va realitzar un altre seguiment per a noves rases de fonamentació en llocs susceptibles de contenir restes arqueològiques. En aquest cas, però, no es va documentar cap indici o resta que indiqués la presència d’alguna estructura arqueològica ja que no es va assolir la cota on es van localitzar els enterraments.</span></span></span></p> | 41.5255000,2.0347200 | 419466 | 4597545 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99118-841.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99118-842.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99118-843.jpg | Inexistent | Modern|Romà | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 94|83 | 1754 | 1.4 | 2484 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:37 | ||||||
| 37797 | Annex del santuari de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/annex-del-santuari-de-lourdes | XX | Edifici de planta rectangular format per la suma de dos elements de plata quadrada i un afegit que els uneix i n'amplia l'espai. Els dos cossos de planta quadrada tenen la coberta de teules a quatre aigües; un d'ells té la coberta piramidal amb teules planes i l'altre és de quatre aigües amb teules àrabs. L'afegit té la coberta d'uralita suportada per pilars. No hi ha gairebé paret, tot són obertures. Davant l'entrada hi ha un estanyol fet d'obra, de planta circular. | 08007-112 | Santuari de Lourdes, a la Riera de Sobirans. | 41.6163200,2.5168000 | 459743 | 4607291 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37797-foto-08007-112-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:17 | |||||||||||
| 38464 | Antic Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament | XVI-XVII | Antiga casa ubicada en un extrem de la Plaça Vella, orientada a migdia; està construïda, en part, per damunt del forat de la pudor. És de planta rectangular, està reformada per l'interior per adequar-ho com a museu, quedant una planta baixa, dos pisos i una planta soterrada. La coberta és de teules àrabs, a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La part de ponent s'adossa a l'absis de l'antiga església romànica de Santa Maria; de manera que aquest es pot veure des de l'interior de la casa. La reforma ha tingut aquest aspecte com un dels seus eixos d'actuació, de forma que els dos pisos queden a distància, fent la funció de balcó davant l'absis. A la façana principal hi ha un portal d'entrada amb els muntants de pedra treballada, al seu costat esquerre hi ha una finestra de llinda recta, els muntants i l'ampit de pedra treballada. A l'alçada del primer pis, hi ha una balconada amb la barana de ferro. A l'alçada del pis superior la façana continua amb una gran vidriera, més baixa a l'esquerra, que permet l'entrada de llum natural. | 08010-115 | Plaça Vella, s/n | En un inventari de 1869 s'assenyala aquest edifici com escola de nens, amb una superfície de 10 metres d'amplada i deu metres de fondària. Des de l'any 1990, és la seu del Museu d'història d'Artés; però havia estat Ajuntament fins a principis de segle XX. | 41.7995700,1.9509200 | 412845 | 4628055 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38464-foto-08010-115-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38464-foto-08010-115-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:17 | ||||||||||
| 41303 | Antic Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-0 | COMAS, Carme (1985): Ajuntament. Inventari de Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat. Inèdit. | XX | Es conserva en bon estat, ja que recentment s'hi ha fet tasques de manteniment. | Es tracta d'un edifici de planta quadrada, de tres plantes d'alçada. Està situat en un desnivell, de manera que la façana principal, situada a la part alta, donant cara a la carretera que va a Riells, queda només d'una planta. Aquesta façana és la única revestida i que té algun tipus de decoració. La resta de l'edifici té l'obra de paredat vista, marcant les verdugades i els brancals i llindes de les obertures en maó massís. La façana principal té una composició clàssica, amb un frontó triangular sobre quatre mènsules decorades amb motius florals, en el timpà del qual hi ha l'escut del poble i la data 1908. A sota hi ha emmardes en obra, la porta d'entrada i les dues finestres. L'acabat d'aquesta façana és un emblanquinat pintat. | 08023-257 | Bigues. Nucli urbà. Avinguda Prat de la Riba | L'ajuntament es va traslladar prop de la carretera a principis de segle, quan es van iniciar les primeres activitats econòmiques de tipus industrial a la vall, millor comunicada i amb més oportunitats. | 41.6788600,2.2086900 | 434137 | 4614424 | 1908 | 08023 | Bigues i Riells | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41303-foto-08023-257-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41303-foto-08023-257-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08023/41303-foto-08023-257-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Soteras i March | Forma part d'un conjunt d'edificis de bona qualitat constructiva, en un estil iniciat per uns constructors de la zona, la família Magrins, però amb modificacions en la façana, influenciada per l'obra institucional de l'època. | 102|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:17 | ||||||
| 42189 | Antic Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-1 | XIX-XX | Està situat al carrer del Carme, i presenta un cert gust modernista caracteritzat sobretot pel coronament de la façana. Força auster, consta de planta baixa, planta de pis i golfes. La façana es troba arrebossada i pintada d'un color salmó suau, exceptuant els contorns de les obertures de la planta de pis, on aquest és més fort. Presenta la coberta a dues vessants (est-oest) amb teula àrab. L'accés principal dóna a peu de carrer, a través d'un portal senzill amb marxapeu de pedra i porta de fusta. A l'altre extrem de la façana, hi trobem una altra entrada, però de dimensions més petites. A la planta de pis, hi trobem un balcó de forja senzilla que ocupa tota l'amplada, al qual s'hi accedeix per dues entrades. Entre aquestes dues, hi trobem una finestra. A la zona de golfes, hi trobem tres petites obertures amb decoració que tenien la funció de ventilar l'espai. Entre les golfes i el coronament de la façana, hi trobem una senzilla cornisa. Remata la façana un frontó a dues alçades: els laterals més baixos i rectilinis, i la part central amb forma corba. A l'interior cal destacar-hi, encastada en un lateral, una dovella central possiblement de l'antic portal de Sant Jaume, on hi trobem l'escut de Calaf format per un gos acompanyat al cap d'un card de 3 flors. A la part inferior hi trobem la data de 1584 i les lletres LAF. Cal destacar-hi també l'antic celler ubicat al soterrani. | 08031-15 | Carrer del Carme nº23. 08280 Calaf | Havia estat l'antic ajuntament de Calaf. Tot ens va pensar que és un edifici d'inicis del segle XX, però no és el cas, ja que al seu baixos hi trobem un celler, que és més característic d'edificis anteriors. | 41.7334800,1.5103400 | 376115 | 4621258 | 08031 | Calaf | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42189-foto-08031-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08031/42189-foto-08031-15-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU Patrimoni i Turisme | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:17 | ||||||||||
| 45104 | Antic Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-2 | AJUNTAMENT DE ACSTELLBELL i el VILAR (2015). Catàleg de Béns a protegir. Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Catestellbell i el Vilar. | XIX | Reformat | Edifici de planta quadrangular que consta de planta baixa i pis. La coberta és plana i està situat en un carrer de forta pendent. La façana principal, orientada a ponent, està formada per una composició simètrica de les seves obertures, a partir de tres eixos de verticalitat. L'eix central el compon la porta d'accés i una finestra amb balcó de ferro suportat per dues carteles, a la planta pis. Les obertures dels eixos laterals estan tancades amb vidreres, sense finestres ni porticons. Totes tenen un recreixement al voltant i són d'arc rebaixat. Unes escales faciliten l'accés a la porta principal. Els paraments són arrebossats, llisos i pintats ambdues tonalitats d'un mateix color. | 08053-7 | C. del Burés, s/n | Es tracta de l'antic ajuntament del municipi de Castellbell i el Vilar. Comença a funcionar des del 1880. L'any 2015 es van fer reformes per adequar-lo als usos actuals. | 41.6384800,1.8564700 | 404761 | 4610270 | 1880 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45104-foto-08053-7-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45104-foto-08053-7-2.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | 102|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:17 | |||||||
| 82643 | Antic Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-9 | <p>GARCIA-PEY, Enric (2004). Granera. Recull toponomàstic. Barcelona: Generalitat de Catalunya, Institut Cartogràfic de Catalunya, p. 79. PLADEVALL I FONT, Antoni (1991b). Castellterçol. Història de la vila i el seu terme. Vic: Eumo, Ajuntament de Castellterçol, p. 108.</p> | XVIII-XX | <p>Edifici de planta rectangular adossat a la façana de llevant de l'església parroquial de Sant Martí de Granera. Presenta una coberta de teula àrab de dues vessants, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està distribuït en planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular amb l'emmarcament arrebossat i refet recentment. Al seu costat hi ha unes escales de pedra adossades al parament, que donen accés al portal de la planta superior. Aquest és rectangular i està emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda plana. Al seu costat hi ha una finestra rectangular amb el mateix tipus d'emmarcament. A la façana de llevant hi ha dues petites finestres rectangulars amb els emmarcaments arrebossats amb el mateix revestiment que cobreix el parament. Per la banda de tramuntana, la construcció està adossada a la capella del Santíssim de l'església. La construcció està bastida en pedra treballada i sense treballar de diverses mides, disposada de manera regular. Les façanes de llevant i tramuntana presenten un revestiment arrebossat que cobreix els paraments, amb les cantoneres embellides.</p> | 08095-307 | Plaça de l'Església, 1 - Barri de l'Església | <p>És força probable que l'edifici fos construït entre finals del segle XVIII i el segle XIX. Pel que sembla fou bastit damunt de l'antic cementiri, que a finals del segle XIX fou traslladat al costat de l'església de Santa Cecília de Granera. L'edifici albergava les instal·lacions de l'Ajuntament de Granera i fou rehabilitat pels voltants de l'any 1946. En l'actualitat, la construcció integra les dependències de l'Arxiu Municipal de Granera (al primer pis) i d'altres dependències del consistori.</p> | 41.7253900,2.0574000 | 421601 | 4619717 | 08095 | Granera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82643-foto-08095-307-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08095/82643-foto-08095-307-2.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | Des de l'interior de l'edifici es pot observar l'antic absis del temple parroquial, datat al segle XIII, dins de l'etapa final del romànic. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:22 | ||||||||
| 75534 | Antic Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-6 | Valls i Prat, Marcel·lí. 1984. Cronologia històrica de la Llacuna; Llenas i Costa, Ramon. 1980. Apunts històrics de La Llacuna. Vilanova i la Geltrú | XIX-XX | Construcció tradicional que presenta façana en tres trams. La central amb petit frontó sobre tres arcades de sustentació sobre la balconada i tres arcades a la porta d'accés de l'edifici. Una sola planta, sense golfes, sostre a doble vessant i cobertura amb teules corbes. | 08104-153 | Carretera La Llacuna-Igualada, al sortir de la població al costat sud | 41.4723800,1.5303700 | 377287 | 4592240 | 08104 | La Llacuna | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Juan Garcia Targa | Actualment es l'edifici de Bombers i altres serveis socials. Es fan molt paleses les reformes efectuades en aquesta construcció per la seva adaptació a les funcions noves. Quan va servir com ajuntament, la part baixa era col·legi i la superior ajuntament. | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | ||||||||||||
| 100158 | Antic Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-10 | <p><span><span><span>CORAL, M. (2023). <em>Piera desapareguda</em>. El Papiol: Efadós.</span></span></span></p> <p>Text del plafó informatiu.</p> | XIX-XX | <p>L'antic ajuntament és una casa d'estil eclèctic construïda a finals del segle XIX i reformada a la dècada de 1930. </p> <p>És un edifici entre mitgeres i de planta rectangular que s'estructura en dues crugies. Consta de planta baixa i dos pisos i té la coberta plana. El frontis es composa segons dos eixos d'obertures emmarcades amb una motllura, d'arc carpanell a la planta baixa i d'arc pla als pisos. Els finestrals del primer pis tenen sortida a un balcó corregut amb baranes de forja, els del segon pis en balcons individuals. </p> <p>El coronament està definit per un capcer quadrangular descentrat que arrenca d'unes volutes motllurades i que incorpora un rellotge a la part central. Al darrera hi ha un petit campanar amb estructura de forja.</p> | 08161-299 | C. de la Plaça, 25. | <p>La Casa de la Vila de Piera estava situada a l'actual plaça del Peix. El mal estat de l'edifici va propiciar que l'any 1926 l'aleshores alcalde Ramon Sanahuja comprés l'edifici de Cal Bitxo, situat a l'altre costat del carrer, per habilitar-hi l'ajuntament. La casa havia estat propietat dels Tarafa, fabricants d'aiguardent que van encomanar el projecte a Antoni Sahís Roig a finals del segle XIX. L'Ajuntament s'hi va instal·lar el dia 22 d'agost de 1926 i hi va fer obres al coronament, tot incorporant un rellotge i les campanes. L'any 1998 la seu municipal es va traslladar a Cal Guerin.</p> | 41.5182800,1.7437200 | 395176 | 4597055 | 08161 | Piera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08161/100158-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Administratiu | Inexistent | 2025-07-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn-Antequem, S.L. | 102|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:32 | |||||||
| 58408 | Antic Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-3 | Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Pujalt (Anoia). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. | XVIII-XIX | La coberta es troba en estat deficient i es troba força deteriorada per trobar-se deshabitada. | L'antic Ajuntament és un edifici construït en època moderna al costat de la capella de la Mare de Déu de la Concepció. És un edifici de planta rectangular que s'estructura en una sola crugia. Consta de planta baixa, pis i golfes i té la coberta a dos vessants desiguals amb el carener paral·lel a la façana. La façana s'obre amb dos portals amb llinda de fusta, un dels quals situat al pis i amb accés per unes escales de pedra adossades en paral·lel al mur de la capella. El pis superior s'obre amb un gran pòrtic. Sobre la coberta hi ha un petit cos on hi ha les restes de l'antic rellotge. La façana lateral, que antigament tenia adossat un altre edifici, només té una finestreta a la part superior. A la façana posterior hi ha dues finestres, la de la planta baixa d'arc de mig punt i que es correspon amb la sagristia, que ocupa part de la planta baixa d'aquest edifici. El parament dels murs és de pedra, sense revestir. | 08176-18 | Pl. Urbano Izquierdo. Pujalt | Durant la Guerra Civil l'edifici fou ocupat per la base d'instrucció del 18è cos de l'exèrcit republicà que s'instal·là a Pujalt. Junt amb la capella de la Concepció, foren utilitzats com a centre social i cultural. | 41.7166300,1.4208700 | 368640 | 4619520 | 08176 | Pujalt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58408-foto-08176-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58408-foto-08176-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08176/58408-foto-08176-18-3.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Dídac Pàmies i Marta Lloret | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:32 | ||||||||
| 65170 | Antic Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-4 | <p>DALMAU, A. (1997). Aspectes per a una història del segle XX. A PLADEVALL, A. Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic: 189 i ss.</p> | XIV-XVIII | <p>Edifici construït amb una paret mitgera i fent angle amb el carrer Canigó i el Carrer del Mig o del Pare Solà. Aquesta estructura presenta una organització amb planta primer pis i golfes; amb la façana oberta a la Plaça Major amb una obertura central a mode de porta principal, unes obertures al primer pis ordenades per una finestra multipartida i un rellotge en la mateixa façana principal.. La coberta amb teula aràbiga és de doble vessant, i en el cos central es conserven diversos esgrafiats amb motius geomètrics. Al pis inferior, actualment és punt de reunió de les diverses entitats de Santa Eugènia mentre que el primer pis havia estat casa del mestre i aula de l'escola pública per a nens i les golfes, per a les nenes.</p> | 08246-103 | Nucli de Santa Eugènia | <p>No es té constància que hi hagués una casa on la batllia de Santa Eugènia, documentada des del 1395 junt amb Vilalleons, tingués seu en municipi. Les reunions comunitaries tenien lloc a la Plaça Reial de l'Omeda mentre que les que afectaven només els santaeugeniencs es feien davant l'església parroquial, a l'indret conegut com a Fossar Xic. Al 1843, quan els termes de Santa Eugènia i Vilalleons es van separar, es té notícia que el consistori es reunia a la capella de Sant Nicolau del Gener. Aquesta situació va perdurar fins al 1853, quan les reunions es van passar a celebrar en una casa, propietat del bisbat de Vic, que hi havia al carrer Pare Solà (local de l'ajuntament). El bisbe de Vic, Josep Morgades, va vendre d'immoble a l'ajuntament el 3 de maig de 1892. A mitjan segle XX les dependències municipals es van traslladar a l'immoble que va servir d'escola nacional, fins al 1994, fins el 5 de setembre de 1994 quan es va inaugurar l'actual casa de la vila. No es té notícia d'una escola pública a Santa Eugènia fins el 1789, quan el comú de Santa Eugènia i Vilalleons va destinar 40 rals per pagar el mestre de minyons; però no sabem on estava situada l'escola. Al costat d'una possible escola entorn la parròquia també hi havia, des del segle XVIII, seminaristes o estudiants de capellà que ensenyaven als nois de les cases de pagès a canvi de menjar i allotjament, ben documentat en el llibre de compliment pasqual de 1826. A principi de segle XIX funcionava una escola de tipus liberal; a l'any 1836, el mestre era Josep Giró, i vivia a la casa del mestre. Com assenyalava Madoz 'tiene escuela de instrucción primaria, asistida por unos 44 alumnos y dotada por los fondos del común con 535 reales y 10 maravedises'. Al 1890, en el decurs d'una inspecció, es documentà un alt absentisme a causa de que a partir de 1886 s'havia posat en funcionament l'escola privada de noies de les Germanes Dominiques, i a partir de l'agost del 1890, de l'escola parroquial de nois, que eren gratuïtes. Al 1906 sembla que l'escola nacional estava en un estat d'abandonament. I tot i que la junta local d'ensenyament la considerava d'inútil permanència, l'escola no es va tancar. Un informe del 1911, la mestra Clotilde Abelló, deia que les condicions higièniques del local deixaven molt a desitjar i el fet que l'escola estigués sota teulada provocava que els joves passessin del calor al fred extrem; el local era de reduïdes dimensions i amb poca llum natural, a més tenien poc material escolar. Al març de 1918 l'inspector d'ensenyament va manifestar que l'escola pública continuava funcionant sota mínims. Després de la dictadura de Primo de Rivera (1923) i amb la II República es va crear l'Escola Nacional Pública el 13 de juliol de 1931. Gràcies a una estadística d'ensenyament del 1932 es coneix que l'escola tenia mobiliari modern. També funcionava l'escola privada de nens a Can Gil i la de noies a les germanes dominiques. L'esclat de la Guerra Civil al 1936 no va comportar que l'educació quedés desatesa ja que en una mateixa aula es feien classes mixtes. I a partir del 1939 s'imposà un nou règim polític que propugnava una escola estatal, disciplinària i anticatalana. Al 1944 aquesta escola tenia 54 alumnes. Als anys 50 i 60 del segle XX hi hagué un fort rellançament en tots els camps. L'edifici escolar va ser objecte de contínues reformes; el 1957 es van aterrar envans, establir el servei higiènic i obrir una finestra; i a pis superior o golfes, on hi havia les noies, es varen tapar les obertures del sostre. Al 1959 es van fer obres en general. Quan l'escola privada de noies va tancar al 1960 aleshores es van traslladar. L'escola de nois continuà en el mateix immoble fins als anys 70, es van fer diverses reformes provisionals tot esperant la construcció d'un nou edifici, que es va inaugurar al 1983, com Escola pública Jacint Verdaguer. L'edifici va quedar a mans de l'ajuntament esdevenint magatzem i seu d'entitats, fins a dia d'avui.</p> | 41.9004000,2.2829700 | 440525 | 4638966 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65170-foto-08246-103-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65170-foto-08246-103-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65170-foto-08246-103-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | A l'arxiu consta tota la documentació dels grups municipals des del 1848, a excepció del període de la Tercera Guerra Carlina i la II República. | 94|85 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:37 | ||||||||
| 78613 | Antic Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-7 | XIX | Va ser restaurat i remodelat als anys 90 del segle XX. | <p>Edifici de planta baixa, primer pis i golfes. L'estructura està resolta amb tres crugies amb parets comunes i embigat de fusta. A la façana de la planta baixa hi ha una entrada principal amb un arc rebaixat de pedra, al costat esquerre hi ha una finestra amb el mateix tipus d'arc. Al costat dret hi ha una porta més petita que la central, però amb el mateix tipus d'arc. A la primera planta hi ha tres balcons amb una barana de ferro senzilla. A la del mig hi ha la data 1882. Les balconeres son adintellades emmarcades amb pedra. Les golfes presenten dues petites finestres quadrades voltades per motllures fetes amb morter que les superen en alçada a la part esquerra i un balcó a la dreta. Hi ha una motllura de pedra molt prima que separa visualment la planta baixa del primer pis. A l'arc de l'entrada principal s'hi poden observar unes lletres pintades formant la inscripció: 'CONSISTORIAL'. A dins de l'entrada hi ha un desnivell salvat per dos graons amb dues pilastres de secció quadrada que sostenen arcades que donen accés a l'escala. Tot al voltant de la paret de l'entrada hi ha un arrambador de rajoles ceràmiques policromes. Al costat de llevant hi ha un cos adossat de planta baixa i coberta plana amb accés des de la primera planta.</p> | 08251-22 | Els Monjos. c/ Sant Josep nº1 | <p>Antic edifici de l'Ajuntament de Santa Margarida i els Monjos bastit, segons la data de la balconera, al 1882. Fou substituït al 1945 pel nou edifici situat a l'avinguda de Catalunya. Actualment s'ha convertit en la seu de la Biblioteca Municipal i del Casal de la Dona 'Dona al dia'.</p> | 41.3224100,1.6637000 | 388163 | 4575410 | 1882 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78613-foto-08251-22-1.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Popular | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Tríade scp | 102|119 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:37 | ||||||||
| 69894 | Antic Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-5 | AADD. (1986). L'Alt Penedès. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya: 207. www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8133 | XX | Rehabilitat l'any 2000 com a centre mèdic | Edifici cantoner de planta rectangular de prop de 60 m2 que delimita la plaça de la vila pel costat de ponent. La façana principal, de gairebé 12 m de llarg, dóna a la plaça de la Vila i la façana lateral, de prop de 5 m de llarg, al carrer Major. Està format per planta baixa, pis i torratxa amb rellotge, ubicada a l'angle nord-oest, que presenta una cúpula d'entramats de ferro. La façana és de composició simètrica de tres eixos d'obertures, essent el central més ample que el lateral. Aquest consisteix en un portal acabat amb arc de mig punt a la planta baixa i balcó de dos obertures al primer pis. El coronament és del tipus de ràfec amb merlets esglaonats de línia ondulada. L'edifici es caracteritza per la seva capa de pintura blanca amb marcs de color beix a les obertures. | 08288-11 | Plaça de la Vila núm.1 | Antiga seu de l'Ajuntament que, l'any 2004, es va traslladar a la seva seu actual de la plaça Lluís Companys. Des d'aquells anys i fins el 2006, es van fer obres a l'edificit per habilitar-lo com a consultori mèdic a la planta baixa i jutjat de pau al primer pis. Les instal·lacions es van inaugurar el 18 de gener de 2007. | 41.3883900,1.5686700 | 380331 | 4582862 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69894-foto-08288-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69894-foto-08288-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | 98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:42 | ||||||||
| 79718 | Antic Ajuntament | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-8 | AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona. | XX | L'antic ajuntament es troba situat a la banda sud del carrer Major, al nucli urbà de Vallbona d'Anoia. Es tracta d'un edifici entre mitgeres de planta rectangular. Consta de planta baixa i primer pis amb la coberta a dues aigües amb el carener paral·lela a la façana principal. L'interior està organitzat amb tres crugies paral·leles a la façana principal. A la crugia central s'hi troben les escales d'accés al primer pis de volta tradicional de tres trams. En el frontis, orientat a tramuntana, s'hi obra la porta d'accés en arc de mig punt adovellat i a cada costat una finestra rectangular amb reixes de ferro forjat i emmarcades amb pedra. A l'alçada del primer pis s'hi bren tres balcons emmarcats amb pedra amb baranes de ferro forjat i amb escopidors de pedra. La façana està coronada per un frontó de pedra, corbat i simètric que cobreix la coberta i es troba revestida amb morter i pintada de blanc | 08292-11 | Carrer Major, 36. Nucli urbà | L'edifici que ocupa actualment el consultori mèdic i correus fou enderrocat i tornat a edificar l'any 1910. El nou projecte consistia en la construcció d'un nou edifici per albergar a la planta baixa les escoles i al primer pis l'ajuntament. La construcció va anar a càrrec de Joan Farrés. Les obres van finalitzat l'any 1911. L'edifici també va albergar la biblioteca promoguda pel mestre Josep Masclans i Pascual i, la qual fou destruïda l'any 1939 en entrar l'exercit franquista a Vallbona d'Anoia. A la dècada de 1990 l'ajuntament es va traslladar a un nou edifici situat al carrer Major, 110 i des de llavors l'antic ajuntament acull el consultori mèdic i correus. | 41.5187300,1.7065000 | 392071 | 4597151 | 1910 | 08292 | Vallbona d'Anoia | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79718-foto-08292-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08292/79718-foto-08292-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Altres | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Cabañas | La fitxa s'ha omplert amb dades estretes de la fitxa 08.09.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:42 | |||||||
| 57106 | Antic Ajuntament i escoles a dalt del castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-i-escoles-a-dalt-del-castell | Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1988). Història del castell d'Òdena. Dels orígens fins al segle XII. Departament de Cultura de l'Ajuntament d'Òdena, Òdena MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (1990): 'El Castell d'Òdena objecte d'especulació: Procés de degradació del recinte medieval', Òdena, Butlletí d'Informació Municipal. Nova època, 19, Ajuntament d'Òdena, Òdena, pp.12-13 MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2007) Centre d'interpretació del guix: 'Ara fa 50 milions d'anys'. Avantprojecte museogràfic. Consell Comarcal de l'Anoia, Igualada MESTRE CASANOVA, Josep-Vicenç (2007) Centre d'interpretació del guix a Òdena: Catalunya ara fa 50 milions d'anys. El guix: l'aprofitament tradicional d'un recurs natural. Projecte museogràfic i pla de viabilitat. Ajuntament d'Òdena, Òdena TERMENS i GRAELLS, Miquel (1988): 'Òdena', Història de les Comarques de Catalunya. Anoia, vol. I, Editorial Parcir Edicions Selectes, Manresa, p. 189 | XIX | Sense teulada. Només es conservem alguns murs perimetrals. | Per un inventari de béns de propietat municipal de l'any 1881 sabem com era l'edifici: 'Una casa situada en la plaza mayor del pueblo, que cuenta una superficie de doce metros de latitud con diez de longitud, consta de planta baja, dos pisos y desban, se encuentra en regular estado de conservacion y se halla destinado para casa Ayuntamiento y escuelas publicas, figurando en la planta baja y en su lado derecho [banda nord] el salón capitular y en el izquierdo la escuela de niños; en el primer piso la sala escuela de niñas al lado izquierdo y la habitación de la maestra á su lado derecho y en el segundo piso, la habitación del maestro solamente; linda á Oriente ó espalda, parte con D. Tomas Closa y paret con D. José Piqué, á mediodia ó izquierda con tierras del Duque de Medinaceli [la Tossa o part més elevada del turó on presumiblement es trobava l'antic castell]; á poniente ó frente con la plaza de la Constitución y á norte ó derecha con la calle Mayor; no está afecta a gravamen alguno invirtiendose una insignificante cantidad para su sostenimiento en obras de reparacion y es de un valor aproximado de siete mil setecientas cincuenta pesetas' | 08143-33 | Carrer Major/Plaça de la Constitució | L'Ajuntament d'Òdena, el 22 de març de 1864, va aprovar el projecte d'obres de les escoles públiques, presentat el 25 d'agost de 1862 per Modest Fossas Pi, arquitecte del districte d'Igualada. L'edifici que allotjava l'Ajuntament i les escoles no va tenir ús gaires anys, ja que el 1894 ja no s'hi van poder celebrar les eleccions a diputats provincials; l'immoble no oferia seguretat i calia reparar-lo, i els comicis electorals es van haver de celebrar a la casa del carrer del Rosari número 4, que aleshores era el 'punto conocido por el más céntrico de la población'. La primera setmana de juny de 1929, el consistori va inaugurar una nova Casa de la Vila, l'actual, que ha estat objecte d'una reforma i ampliació el 2006. L'obertura del camí, l'explotació minera intensiva, l'expansió urbanística del poble entorn de les noves seus de l'Ajuntament i l'església, i de la cruïlla de les carreteres de Manresa i d'Igualada, i la introducció de comoditats en els edificis nous van propiciar el definitiu despoblament del turó, iniciat a finals del segle XIX. Acabada la guerra, el 12 de juny de 1939, es van reobrir les escoles, encara que no van funcionar gaire temps. Entre 1941 i 1952 el consistori va intentar recuperar l'edifici de l'antic Ajuntament i escoles. Finalment, el 1960, el consistori va veure's en l'obligació d'enderrocar l'edifici pel perill evident d'ensorrament. | 41.6054700,1.6388600 | 386579 | 4606868 | 1862 | 08143 | Òdena | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57106-foto-08143-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08143/57106-foto-08143-33-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-01-30 00:00:00 | Josep-Vicenç Mestre i Casanova | Descripció extreta de la fitxa de l' Inventari del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental d'Òdena, Diputació de Barcelona, Servei del Patrimoni Local i Ajuntament d'Òdena. Barcelona, 2013. | 98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | ||||||
| 83132 | Antic Ajuntament. Entitat Recull Històric de Mura. | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntament-entitat-recull-historic-de-mura | XIX-XX | <p><span><span><span><span lang='CA'><span><span><span><span>Edifici de planta baixa i dos pisos que s'obre a dos carrers. </span></span></span></span></span></span></span></span></p> | 08139-214 | Carrer Verge de Montserrat | <p><span><span><span>Actualment l'edifici alberga el local social de l'entitat <span lang='CA'><span><span><span><span>Recull Històric de Mura, que ho té cedit per l'</span></span></span></span></span>Ajuntament mitjançant un conveni d'ús. <span lang='CA'><span><span><span><span>El primer i segon pis alberguen diversos espais que gestiona l'entitat, on hi ha </span></span></span></span></span>una sala d'exposicions, un espai d'arxiu i sales de treball. Es conserven diferents col·leccions: l'arxiu del dissolt Consorci de les Valls del Montcau, un arxiu propi format per documents i fotografies, objectes diversos i altre tipus de material procedent de Mura. També gestionen diverses activitats per potenciar la recerca i difusió del patrimoni de Mura. </span></span></span></p> | 41.6993644,1.9759030 | 414788 | 4616904 | 08139 | Mura | Restringit | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-01-30 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía | L’ Associació Recull Històric de Mura està formada per diversos habitants del municipi interessats en la història i el patrimoni de Mura. Es va constituir com a Associació amb Acta Fundacional com a Associació sense ànim de lucre, amb els seus objectius establerts pels estatuts aprovats el 27/02/2016. Els objectius de l'entitat són: Conservar la identitat, la memòria, les tradicions, la història del poble de Mura. Per aconseguir aquestes finalitats, es determina que es desenvoluparan les activitats següents: Recopilació de material (documents, fotografies, cinema, etc.). Investigació de fets històrics, tradicions, records, etc. Entrevistes a persones representatives i/o que ens puguin aportar detalls de la nostra història relativament recent. Consulta i/o demanda de documentació de bens culturals, als estaments existents tals com el Bisbat de Vic, el Museu d’Història del Bages, el propi Ajuntament, etc. Potenciació dels bens culturals, patrimonials i també turístics que hi ha al nostre entorn, tals com: Tines, les Coves, Masies, terrenys, fonts, cases del poble, inventariant-los i enriquint al màxim la informació de què es disposa actualment. | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | ||||||||||||
| 87176 | Antic Ajuntament/Ajuntament Vell/Cal Cirera/Convent | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-ajuntamentajuntament-vellcal-cireraconvent | Ahicart Amigó et al. (2019) Exposició: Motius de cases i gent. El Papiol: Espai de Recerca pel Patrimoni del Papiol. Biblioteca Municipal del Papiol Valentí Almirall. Faura Arís, A. (1996) L'Abans del Papiol. Recull gràfic 1890-1960. El Papiol: Ed.: Efadós. Col·lecció: Baix Llobregat. Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de Rigol i Cia. Madoz, P. (1849) Diccionario geográfico-estadístico-histórico de España y sus posesiones de ultramar. Madrid : Est. literario-tipográfico de P. Madoz y L. Sagasti. Martí Albanell, Ms. F. (1926) Notes històriques del Papiol. Barcelona: Arts Gràfiques de “Rigol i Cia”. | XIX | Només es conserva la façana. Recentment s'ha enderrocat tota la part estructural de l'edifici, i retirar, per tant la coberta. | Habitatge entre mitgeres estructurat en planta baixa i pis. Les obertures són allindades, amb motllures que recorren les llindes i, en alguns casos, es perllonguen fins agafar tota l'amplada de la façana. Al primer pis hi ha dues obertures que donen a una balcona, el voladís de la qual està suportat per quatre mènsules. Tanca la peanya una barana de ferro forjat força simple, la qual ocupa pràcticament tota la façana. A sobre s'obren dues obertures més, de forma rectangular i de petites dimensions. Totes les obertures estan ornades per suaus guardapols, amb més decoració a la planta pis, la qual està representada per sengles motius florals inscrits dintre d'arcs centrals decoratius. L'edifici és rematat per una cornisa amb diverses motllures planes, una sanefa d'escaquejat, etc. La coberta ha desaparegut. Destaca el ferro forjat de la finestra de la planta baixa, tancada per una reixa amb motius geomètrics, potser l'element més interessant de l'edifici. També es conserva la porta original d'accès a l'edificació. | 08158-15 | Carrer Major, 11 | L'edifici, que va ser construït per a servir de Casa Consistorial, ocupa el solar de l'antiga capella de Sant Antoni i Santa Bàrbara. Una vegada extingit el culte, l'edificació es converteix en escola i Casa Consistorial (Martí Albanell, 1926:34). L'escola ja s'hi trobava instal·lada l'any 1839 i l'any 1877 es va fer el trespol i l'edifici es dividí, de manera que en la part baixa quedà l'escola de nois i en la part alta, la Secretaria del Municipi i la sala de sessions de la Casa Consistorial, que fins llavors anava a lloguer (Martí Albanell, 1926: 36). L'Ajuntament pagà al mestre de nens 213 rals i 12 maraedís velló i en 1844 pagà 1.100 rals de velló. Els primers mestres de nois foren Jaume Bartran, natural de Sant Martí de Sobremunt, que feia a la vegada de Secretari municipal, Salbador Campmany i Joan Xauccó. L'ensenyança de noies anava a càrrec particular (Martí Albanell, 1926:34). Madoz fa referència també a aquesta casa i a l'escola d'instrucció primària dotada amb 1.100 reals de velló, i comptava amb 30 alumnes (MADOZ, 1849: XII, 677). L'any 1767 la casa es deia Cal Cirera, i també s'havia conegut com a Cal Marsal. Durant les primeres dècades del segle XX, la casa fou seu d'un convent de monges franciscanes que es van dedicar a l'ensenyament (Ahicart et al., 2019). | 41.4390700,2.0111900 | 417393 | 4587972 | 08158 | El Papiol | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87176-foto-08158-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87176-foto-08158-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08158/87176-foto-08158-15-3.jpg | Legal | Contemporani|Eclecticisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Juana Maria Huélamo Gabaldón | L'ajuntament era al primer pis. S'hi accedia per una porteta que hi havia al costat i, a la planta baixa hi havia el col·legi nacional (Faura Arís, 1996: 71). | 98|102 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:32 | |||||||
| 42605 | Antic Balneari Solà - Hotel Vila de Caldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-balneari-sola-hotel-vila-de-caldes | GENERALITAT DE CATALUNYA. (?). Inventari del Patrimoni Arqueològic i Paleontològic de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. | IIaC-XVIII | Ceràmica vidriada de cronologia recent així com un fragment de ceràmica de blau català, un tros de tègula i un pivot d'àmfora romana sense poder-los associar a cap estructura. Només es localitzaren estructures associades a la galeria de banys de l'antic edifici. | 08033-164 | Plaça de l'Àngel, núm. 5 | A finals dels anys 1980 i inicis del 1990, es va dur a terme el projecte de construcció d'un nou establiment balneari que substituiria l'antic Balneari Solà. Abans però, es realitzà un seguiment arqueològic. Aquest fou inaugurat el 6 de juliol de l'any 1993 per Lluís Alegre i Selga, Conseller de Comerç, Turisme i Consum de la Generalitat de Catalunya. | 41.6327000,2.1633100 | 430310 | 4609335 | 08033 | Caldes de Montbui | Restringit | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42605-foto-08033-164-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42605-foto-08033-164-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42605-foto-08033-164-3.jpg | Legal | Romà|Modern|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | 83|94|80 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:17 | |||||||||
| 54568 | Antic Camí Ral | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-cami-ral | <p>BELTRAN I ALCALDE, Xavier (1985) Conèixer Montornès. Granollers: Ajuntament de Montornès del Vallès.</p> | <p>El Vial Mogent havia estat aproximadament l'antic Camí Ral, que des de Barcelona entrava a Montornès per Can Bosquerons, travessava el Mogent davant de Can Blanco i continuava per aquí cap a Palou i Granollers. Al camí, i dins el terme de Montornès hi havia l'antic Hostal del Racó, avui Can Quirze (BELTRAN I ALCALDE (1985: 180) .</p> | 08136-52 | 08170 - Montornès del Vallès | 41.5481900,2.2585000 | 438158 | 4599880 | 08136 | Montornès del Vallès | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2020-09-28 00:00:00 | KuanUm - Juana María Huélamo Gabaldón | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | ||||||||||||||
| 84916 | Antic Carrer de l'Amargura | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-carrer-de-lamargura | XVIII | Conjunt de cases arrenglerades a l'antic carrer de l'Amargura, actual carreu Major, on actualment es troba l'Ajuntament, església i altres serveis municipals tots al voltant de les places de l'Era i de Santa Maria. A partir del segle XIX i sobretot del XX, l'aglutinació de població entorn d'aquest eix, provocà que l'antic nucli parroquials de Sant Andreu perdés el seu paper de centre neuràlgic, i el principal nucli urbà es trasllades on és actualment. De fet, el trasllat de culte de l'església parroquial amb la construcció d l'Església de Santa maria el 1962 n'és un clar exemple. Les cases que constituïen el Carrer de l'Amargura són Ca l'Agustí, Cal Bartomeu, Cal Biel, Cal Broca, Cal Carreter, Cal Caseta, Cal Cinto, Cal Cisteller, Cal Martí, Cal Moliner, Cal Pastor, Cal Pujadetes, Cal Salvador, en l'espai de l'actual es va construir l'actual Casa de la Vila, Cal Solanes, Cal Ton, Cal Tori i Cal Tut. Principalment, sobretot les que hi ha al nucli, són cases entre mitgeres, d'etntre 5 i 7 m de façana, fetes de maçoneria, arrebossades i encalades i amb obertures quadrangulars definides amb blocs de pedra. Bona part d'elles han estat parcial o completament reformades, però les dates inscrites en llindes de portes i finestres encara conservades, deixen clar el creixement d'aquesta part del municipi entre els segles XVIII i XIX. Entre aquestes inscripcions destaquen la llinda de Cal Moliner on es llegeix Josep Puig Domènec 1838, a Cal Marti, el nº 34 on hi ha una llinda de finestra amb la data 1846, o cal Biel, el nº 36, on en un altre llinda de finestra hi ha la inscripció 1757. | 08055-58 | Carrer Major, Plaça de Santa Maria i Plaça de l'Era | El terme municipal estava format per les antigues parròquies de Sant Andreu, Santa Coloma Sasserra, Sant Pere de Marfà, i alguns masos de la parròquia de Sant Quirze Safaja. El poblament del municipi es caracteritzà per ser un hàbitat dispers en masos a redós d'aquests parròquies però a partir del segle XVIII i XIX, i sobretot a mitjans del segle XX que s'aglutinà a l'entorn de les cases del carrer de l'Amargura, l'actual carrer Major del nucli urbà. | 41.7605700,2.1494300 | 429294 | 4623543 | 08055 | Castellcir | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84916-foto-08055-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84916-foto-08055-58-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08055/84916-foto-08055-58-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals) | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:22 | ||||||||||
| 54448 | Antic Casino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-casino | <p>Ajuntament de Figaró-Montmany. Informatiu Municipal. Edició trimestral- Abril de 2005, n. 18.</p> | XX | En procés de rehabilitació. | <p>Edifici compost format per dos cossos amb una estructura de planta baixa i soterrani, planta baixa amb primer pis. Aquest es troba situat a la carretera de Ribes, a la banda del riu Congost i al centre del poble i salva la pendent amb un soterrani que per la banda del riu es pot considerar planta baixa. L'estructura es feta de maçoneria i ciment, està acabada amb arrebossat i pintat, amb un fals sòcol de pedres disposades de forma més o menys regular i lligades amb ciment. Tot l'edifici presenta una senzilla coberta a doble vessant i de teula aràbiga. A la façana principal es troben un parell de graons i una rampa amb una barana que faciliten l'accés al casino. Aquesta façana presenta una estructura simètrica formada per una porta d'accés rectangular i dues finestres de grans dimensions compostes per un ampit de pedra i brancals formats per maons disposats en horitzontal i un sobre altre. El segon cos, segueix la mateixa estructura; porta d'accés rectangular amb dues finestres iguals que les anteriors i un primer pis on, a sobre la porta s'obre un senzill ull de bou, i dos grans finestrals disposats de forma simètrica i construïts amb un ampit de pedra i una decoració a base de maons que segueix la mateixa composició que les anteriors. A l'interior es conserva part de l'antic cinema, el bar i els serveis públics; tot i que en força mal estat de conservació.</p> | 08134-172 | Nucli del Figaró | <p>Un altre testimoni del fenomen de l'estiueig al municipi del Figaró és la creació i obertura de diversos espais públics dedicats al lleure dels estiuejants i visitants. Aquest és el cas Casino del Figaró, inaugurat definitivament per a la temporada de 1935. L'edifici es va convertir en el centre lúdic més important del poble, on es feien representacions teatrals, concerts i ball. A finals del segon terç del segle XX, el casino va quedar abandonat després d'haver estat utilitzat, de forma esporàdica, com a cinema. La construcció i abandonament d'aquest tipus de centres a la segona meitat del segle XX i fins als anys 80 del mateix segle és una constant a nombrosos municipis del Vallès i d'Osona. Així com la seva recuperació i revalorització a partir dels anys 90 del segle XX i inicis del segle XXI. Per iniciativa municipal el març de 2005 es van adjudicar les obres corresponents a la primera fase de rehabilitació del Casino a l'empresa Tecnocontrol SA. Aquesta fase afecta la sala del teatre i els seus accessos i es preveu que duri uns 7 mesos. També es licitaran unes partides accessòries destinades a complementar la finalització d'aquesta fase. Actualment s'està refent, amb la col·laboració de l'Oficina Tècnica de la Diputació de Barcelona tot el Projecte Bàsic de rehabilitació del Casino per tal d'adequar la construcció als temps actuals i, sobretot per poder incloure les modificacions dels usos que es van establir en el Consell de Poble i que convertiran l'edifici en un Centre Cívic i Hotel d'Entitats. En general es preveu que les obres durin uns 3 anys i que el casino s'obri al públic el 2007.</p> | 41.7226500,2.2728700 | 439520 | 4619239 | 08134 | Figaró-Montmany | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54448-foto-08134-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08134/54448-foto-08134-172-2.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-07 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | 119|98 | 45 | 1.1 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | ||||||||
| 96045 | Antic Casino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-casino-1 | <p><span><span><span><span lang='CA'>AA.DD (2021). <em>Aproximació a la història de Montmeló. Segle XX (1900-1960).</em> Montmeló: Centre d’Estudis de Montmeló.</span></span></span></span></p> | XX | <p>Edifici que havia estat l'antic Casino, seu de la <em><span><span><span><span>Sociedad Recreativa Gran Casino</span></span></span></span></em><span><span><span><span> <em>de la Colonia veraniega de Montmeló. </em></span><span lang='CA'>El Casino era un edifici de planta rectangular i d’una sola nau. L’exterior, seguia unes línies senzilles pròpies de l’estil del moment, el modernisme però ja amb traces de noucentisme. </span></span></span></span><span><span><span lang='CA'>A l’entrada hi havia un ampli vestíbul que donava accés a l’interior de l’edifici i que es reflectia a l’exterior a manera de cos adossat a la gran sala. En aquest espai hi havia un bar i una escala que portava cap el pis de dalt. Al pis de dalt del vestíbul hi havia unes vitrines amb autòmats que funcionaven quan se’ls hi posava diners, Manel Guasch ho descrivia <em>“</em></span><em><span lang='CA'>era com un armari individualitzat on hi havia un ninot i tots els ninots tenien el seu moviment i la seva representació. Això ja devia ser propietat del senyor Sabadell” </span></em><span lang='CA'>(AA.DD, 2021).</span></span></span></p> <p><span><span lang='CA'>Per entrar al Casino s’havien de pujar set o vuit graons, després hi havia una entradeta on hi havia el bar i unes taules, i després hi havia una porta que donava a la sala. La sala era de fusta, el terra era de fusta i hi havia unes llotges al costat de l’escenari de sis cadires cadascuna i davant de la pista hi havia tot de cadires per seure i l’escenari al fons. Al segon pis hi havia el galliner. </span></span><span><span><span lang='CA'>Aquest cos de l’entrada, estava coronat amb una barana de balustres; cada pilastra, que pujava des de la planta baixa, suportava una copa decorativa. </span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>La porta d’entrada a l’edifici estava emmarcada dins d’una gran motllura de mitja circumferència a manera de guardapols a la part superior, molt original. A ambdós costats i flanquejant la porta, hi havia dues vidrieres, segurament amb vidres de colors, emplomats. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'>Vicenç Pellicer recorda que a dalt de tot de l’edifici, a l’exterior, hi havia un avió que donava voltes, com el que hi ha al Tibidabo, i que hi podia pujar una persona.</span></span></span></span></p> | 08135-125 | Carrer Onze de setembre, núm. 17 | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>A l'obra col·lectiva sobre el segle XX a Montmeló (AA.DD, 2021, pp. 300 i ss) es fa una detallada explicació sobre la història i evolució del Casino: 'A mesura que avançava el segle XX l'oci i l'excursionisme van anar guanyant progressivament terreny com a motivació de l'estiueig com ho palesen, respectivament, la construcció de casinos, com a principal centre de sociabilitat dels estiuejants. A Montmeló, el 6 de setembre de 1924, Ernest Pedrals i Fernández<em>,</em> important metge de Barcelona especialitzat en higiene infantil i inspector mèdic escolar, que estiuejava al municipi, juntament amb altres estiuejants: Josep Campanyà, Melcior García, Jaume Parés i Humbert Sebastià, van demanar permís a l’alcalde per poder tenir una reunió al Cafè de Baix, amb l’objectiu de crear una societat amb finalitat recreativa i poder tenir un lloc d’esbarjo. Per dur a terme aquesta reunió van enviar una convocatòria en la que constava que es faria el dilluns 8 de setembre a les 10,30 h. del matí al Cafè de Baix. Informaven i preguntaven el parer sobre la constitució d’una societat que els agrupés [...]. Probablement d’aquesta iniciativa va sorgir la creació d’una societat formada pels estiuejants del poble: la <em>Sociedad Recreativa Gran Casino</em> <em>de la Colonia veraniega de Montmeló</em> i<em> </em>la construcció de la seva seu, el Casino, per part d’un d’ells, en Delfí Sabadell'.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El gener de l’any 1925 es va fer l’acte de col·locació de la primera pedra. La junta directiva del Gran Casino de Montmeló, en la sessió del 29 de desembre de 1924, ho va acordar i van decidir comunicar-ho a l’Ajuntament de Montmeló, posant en coneixement que volien fer-ne un acte públic. La construcció s'aixeca ràpidament, el 13 d’agost del mateix any, l’arquitecte municipal M.J. Raspall fa una inspecció a l’edifici. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>El 17 de novembre de 1926, Delfí Sabadell presenta una instància a l’Ajuntament de Montmeló en la que sol·licita es fessin les gestions oportunes per tal de poder legalitzar l’edifici i per tant demanava, a la Corporació, que fes arribar l’expedient al Governador Civil de la Província perquè doni el permís per poder-lo obrir al públic. Un més després, el 29 de desembre de 1926 el secretari del Govern Civil respon que segons informe de la Subcomissió Provincial de Sanitat Local i vist l’expedient de Delfí Sabadell, cal completar els plànols que es van enviar amb <em>“la disposición de la cabina, w.c. piso o galeria, escaleras de acceso a esta, y precauciones contra incendios”. </em>El febrer de 1927 l’arquitecte Domènec Sugrañes signa uns plànols del Casino.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>No se sap del cert quan s'acaba l’edifici, però a partir del mes de juliol de 1927 s’hi comencen a fer tot un seguit d’actes organitzats per la recent creada <em>Sociedad Atracción de Forasteros, </em>amb seu a l’edifici del <em>Gran Casino de Montmeló. </em>A finals de juliol aquesta societat hi celebra la seva primera festa, segons la publicació <em>El Diluvio</em> del 2 d’agost i el 25 de juliol d’aquest any, l’esmentada societat convoca una reunió <em>“en la sala platea del Gran Casino” </em>segons consta en el fulletó que es va repartir. El diumenge 31 de juliol de 1927 s’hi fa un gran festival Musical-Literari amb 120 cantants procedents de l’<em>Orfeó Escola Choral Martinenca</em>, de Sant Martí de Provençals, amb els que Delfí Sabadell hi tenia un fort vincle.</span></span></span></span></span></p> | 41.5476988,2.2493467 | 437394 | 4599832 | 1927-29 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96045-12502.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/96045-12503.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | Inexistent | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Domènec Sugrañes i Francesc Ferriol | El 20 d’abril de l'any 1929, Delfí Sabadell sol·licita permís a l’Ajuntament per ampliar el vestíbul i fer-hi un segon pis, a sobre del cafè. Els plànols que acompanyen la instància els signa l’arquitecte Francesc Ferriol. | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | ||||
| 68714 | Antic Casino | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-casino-0 | http://www.tiana.cat/coneix-tiana/turisme/itineraris-saludables/el-casal-de-tiana.html Carreras, Lluis i Toffoli, Josep Maria (2002). El Casino de Tiana. Cent anys de vida i història. Tiana. Casino de Tiana. Ajuntament de Tiana (2002). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic i Ambiental de Tiana. Vol. 1. Tiana. | XX inicis | Edificació aïllada d'una sola nau amb vestíbul, sala amb amfiteatre i escenari. L'estructura és de parets de càrrega amb encavallades de fusta i embigat metàl·lic. La façana principal és simètrica i es compon de tres cossos separats per pilastres ornamentals. L'eix de simetria està emfatitzat per la porta d'accés d'arc escarser, la marquesina i el finestral d'arcs apuntats que enllaça amb els motius ornamentals del frontó. La coberta és a dos aiguavessos. L'interior ha estat reformat. La sala presenta pilastres, capitells i falsos arcs diafragma de guix. El marc de l'escenari està decorat amb garlandes, elements vegetals i florals amb una gran màscara al centre. Fou construït el 1911. | 08282-40 | Avinguda Albéniz, 12 | Per explicar la història del Casal de Tiana ens hem de remuntar a la segona meitat del segle XIX i principis del segle XX, quan després de la construcció del tren de Barcelona a Mataró, moltes famílies benestants de Barcelona van construir les segones residències al Maresme en general i a Tiana en particular. Amb el creixement de la riquesa de la burgesia barcelonesa, Tiana esdevingué escollida per moltes famílies per estiuejar a la vila. Les institucions culturals i de lleure tingueren una gran expansió a la segona meitat del segle XIX i els estiuejants no varen ser una excepció. Al Masnou, l'any 1875 s'inaugurava el Casino del Masnou i els estiuejants de Tiana es reunien a la Sala Giral amb el nom de Casino dels Forasters. Entre els molts estiuejants d'aquella època podem recordar el compositor i pianista Isaac Albéniz, el doctor Mascaró i Capella, l'advocat Roman Grassot i Elies, el mestre d'obres Isidre Raventós i Amiguet, l'advocat Ernest Castellar i Serra, etc. El dia 8 de setembre de 1910 reunits a Can Cabanach (al costat de Can Pau), es procedeix a la constitució formal i definitiva de la Societat Casino de Tiana. Van assistir un total de 23 socis a l'assemblea constituent, trobant-se entre els assistents els tianencs Joan Garí i Pere Artusa. El 27 d'abril de 1911, el president del Casino d'aquell moment, Enric Castellar, sol·licita el permís per construir un edifici projectat per Ramon Riudor i dedicat a sala d'espectacles. La construcció es va fer en un temps rècord de 3 mesos. Des de la seva inauguració la Sala porta el nom 'd'Albéniz' com a homenatge al compositor, i era el lloc on es realitzaven els concerts, balls, tómboles, exposicions i tota mena d'activitats d'esbarjo. L'any 1967, quan la família del baríton Raimundo Torres, que eren llogaters de Can Marí, varen deixar la finca, el Casino de Tiana la va arrendar, arrendament que seria renovat el 1967. Des del moment que es lloga Can Marí l'any 1961, coexisteixen els dos casinos: el de baix, el modernista, i el de dalt, Can Marí. Les arques del Casino no poden mantenir els dos locals i l'any 1973 es tanca el Casino de baix amb un encadenat a la porta i es planteja comprar Can Marí, raó per la qual necessita vendre el Casino de baix. L'Ajuntament de Tiana comença a pensar en la possibilitat de comprar el vell Casino per convertir-lo en Casal del Poble, i li exposa la idea al president del Casino, Paco Noguera. El Ple de l'Ajuntament del 4 de gener de 1978 acorda la compra de la finca per 8 milions de pessetes. El 16 de desembre d'aquell mateix any es celebra una sessió extraordinària a l'Ajuntament dedicada exclusivament al tema de la compra dels locals del vell Casino. Ja es tenen els 8 milions. Finalment, el 20 de juny de 1978 el president del Casino Josep Barrau Xipell i l'alcalde de Tiana Josep Paris Rigalós signen l'escriptura de compravenda. Acabava de néixer el Casal del Poble. Si bé el 20 de juny ja s'havia signat l'escriptura de compra, la Sala Albéniz, el teatre, va romandre tancada fins el 23 de setembre, quan s'hi va portar a terme el primer acte públic: l'exposició homenatge a Lola Anglada, organitzada per un grup de tianencs amb l'Alvar Suñol i en Josep Canals al capdavant. A partir d'aquí el Casal, malgrat estar en molt males condicions i bastant deteriorat, es converteix en el centre d'actuacions culturals i lúdiques.: mostres d'art, castanyades per Tots Sants, balls de Carnestoltes, revetlles de Sant Joan i Sant Pere, balls de Festa Major, cantades d'Havaneres, sardanes al jardí, campionats d'escalextric, campionats d'escacs... L'any 1982 es crea una companyia de teatre-cabaret, el grup Bum-Bum-Music, avui desaparegut. El 1984 neix l'Agrupació Artística del Casal, el primer grup de teatre d'aficionats, de la que en sortiria, quatre anys més tard, la Societat Recreativa Els Nou Pins. El 1986 es crea l'Agrupació Artística el Casal, amb el Club de Dòmino Tiana i el Club Petanca Tiana. | 41.4819100,2.2680700 | 438894 | 4592514 | 1911 | 08282 | Tiana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68714-foto-08282-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08282/68714-foto-08282-40-3.jpg | Legal | Modernisme | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2023-02-21 00:00:00 | Àlvar Sáez Puig | També ofereix un restaurant amb menús diaris. És casa de cultura i centre cultural de la població. Altrament dit el Casal de Tiana. Té sala de teatre i s'hi celebren, també, concerts i balls. Edificació aïllada d'una sola nau amb vestíbul, sala amb anfiteatre i escenari. D'estil modernista. | 105 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:42 | |||||||
| 51636 | Antic Casino Popular Recreativo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-casino-popular-recreativo | <p>MATAS i FOSALBA, Àngel (1994): Costumari de Masquefa. Ajuntament de Masquefa</p> | XIX-XX | <p>Edifici de planta rectangular format per planta baixa i dos pisos. Presenta una arquitectura unitària amb les mateixes característiques en tots els nivell. A nivell general es pot observar que totes les obertures són adintellades i rectangulars i presenten el mateix tipus d'ornamentació. La planta baixa està totalment dedicada al servei de restauració mitjançant un bar-restaurant i també presenta és present l'escala que dóna accés a les vivendes de la resta de plantes. A la banda nord es pot observar dues portes que donen accés a la zona de serveis. Per la banda est s'observen tres finestres rectangulars i emmarcades. El primer i segon pis són similars. A la banda nord tres finestrals que menen a un balcó, mentre que la banda est presenta tres finestres rectangulars amb balustrada. Totes les obertures estan ornamentades amb garlandes amb motius vegetals. La diferència amb la tercera planta és que no hi ha balcó a la banda nord. L'edifici finalitza amb un terrat i un cos afegit cobert amb plaques metàl·liques. A nivell ornamental destaquen els marcs de totes les obertures, les garlandes amb motius vegetals, i tres mosaics d'estil modernista que se situen a la planta baixa de la façana nord. Es poden observar aquests elements en una imatge de l'any 1914. Els elements de més interès són les façanes nord i est.</p> | 08119-87 | Carrer Major, 103 | <p>El Casino Popular Recreativo de Masquefa va instituir-se l’any 1928. A la seva seu, al Carrer Major 103, els vilatans hi jugaven a cartes, a la ruleta i al billar. L’associació va ser dissolta l’any 1939 amb la pujada al poder del General Franco.</p> | 41.5023500,1.8110100 | 400766 | 4595207 | 08119 | Masquefa | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51636-foto-08119-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51636-foto-08119-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08119/51636-foto-08119-87-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Social | Inexistent | 2022-06-28 00:00:00 | PBM (OPC) | 105|98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | |||||||
| 70643 | Antic Centre Republicà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-centre-republica | <p>ALVAREZ R (1986) Història de Santa Margarida de Montbui. Treball inèdit. CASTELLTORT et alii (1989) Santa Margarida de Montbui. El nostre poble. Ajuntament de Santa Margarida de Montbui. RAURICH J. SANTACANA M (1982) 'L'activitat econòmica a l'àrea igualadina ' a Banca Catalana. Núm. 66. pàg.32-50 TORRAS I RIBÉ J (1991) 'Santa Margarida de Montbui' . Història de l'Anoia. Vol II. Ed. Parcir. Pàg. 13-47.</p> | XX | <p>Edifici de planta rectangular cobert a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana. Es tracta d'un edifici orientat en sentit est-oest, amb la façana principal encarada a llevant, seguint la línia del carrer Anselm Clavé. No es pot apreciar el material constructiu, ja que l'edifici es troba arrebossat amb ciment. Almenys la part superior es feta en maó. Compta amb planta baixa i pis de golfes. L'estructura de l'edifici es troba organitzada com amb diverses obertures portes i finestres - que atenyen a una estructura interior dividida en diverses vivendes, cadascuna de les quals compta amb una porta d'entrada individual. En total es comptabilitzen tres portes d'accés a peu de carrer amb dos finestrals rectangulars a banda i banda de cada porta. La part superior de l'edifici es troba acabada amb una cornisa esglaonada molt prominent, sobre la qual descansa un coronament format per un mur massís. Del conjunt de l'edifici destaca la vivenda central, que sobresurt com un cos independent de les altres dues laterals sobre elevant-se en alçada. Aquesta alçada li permet tenir un primer pis, en comptes de golfes, que s'obre amb dos balcons. La part superior guarda les mateixes característiques que la resta de l'edifici, però resulta més elevada. Com a element singular destaca la part superior de la vivenda central de l'edifici, on la barana superior s'estilitza creant tres lòbuls. El central compta amb tres medallons verticals que sobresurten. En aquest sector de la façana part de l'arrebossat ha caigut i per tant no es pot apreciar si la decoració es completava amb més elements.</p> | 08250-64 | Nucli antic (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>L'Antic Centre Republicà, conegut popularment com El Centro instal·lat al carrer Anselm Clavé, just davant de l'antic Ajuntament i a pocs metres de distància de l'Ateneu. Va ser inaugurat el maig del 1931 amb l'objectiu de convertir-se en el centre de trobada dels grups d'esquerres del poble. Amb l'esclat de la Guerra Civil passarà a ser el centre de referència del poble. Originalment l'interior de l'edifici mantenia una estructura molt diferent. La distribució es feia en una sola nau, on es trobava el cafè, i les golfes, que donaven pas a una petita terrassa i balcó. El final de la guerra i la derrota republicana provoquen el tancament del 'Centro', que a partir de l'any 1943 es transforma en el que encara avui coneixem: diversos pisos de planta baixa, amb la compartimentació de la gran nau del cafè. GONZÁLEZ D. http://historiamontbui.blogspot.com/</p> | 41.5571300,1.6032000 | 383520 | 4601549 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70643-foto-08250-64-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70643-foto-08250-64-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08250/70643-foto-08250-64-3.jpg | Inexistent | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 102|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:37 | |||||||||
| 53590 | Antic Col·legi Montserrat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-collegi-montserrat | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XX | Escola formada per dos edificis de planta rectangular de baixa i planta pis amb coberta a dues aigües separats per un pati. | 08114-148 | C. Montserrat, 15 | Al 1935 Josep Lluís Sert (Barcelona 1902-1983) va projectar dos edificis escolars per a Martorell. El col·legi de Montserrat, al barri de Can Carreres, i el col·legi dels Convents. La construcció d'ambdós edificis va ser paralitzada durant la guerra civil de 1936-1939 i l'arquitecte Sert no va poder continuar la seva obra; el col·legi dels Convents es va finalitzar respectant el projectat per Sert, però no va ser així amb el col·legi de Montserrat. Durant el franquisme l'escola es va anomenar Correa Weglison. | 41.4769800,1.9236900 | 410136 | 4592268 | 1935 | 08114 | Martorell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53590-foto-08114-148-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53590-foto-08114-148-2.jpg | Legal | Racionalisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Social | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | Josep Lluís Sert | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 37 BCIL-02.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 120|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | ||||||
| 47488 | Antic Corral de cal Solà / Cal Valiente | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-corral-de-cal-sola-cal-valiente | <p>MUÑOZ, Natàlia (2007). 'Renoms de Copons: Sant Pere de Copons i les seves masies'. Camí Ral. Butlletí informatiu i d'opinió Vila de Copons, núm. 23, p. 29.</p> | XVIII | <p>Edifici cantoner de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a migdia. Està rehabilitat i consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica gravada amb l'any 1796. Al seu costat hi ha una finestra rectangular reformada, amb la llinda de fusta restituïda. De fet, la resta de finestres dels pisos superiors són idèntiques a l'anterior, amb l'excepció de la finestra situada damunt del portal, emmarcada amb carreus de pedra i amb l'ampit motllurat. A les golfes destaca una galeria oberta a l'exterior mitjançant una gran obertura rectangular, amb barana de ferro i biga de fusta restituïda també. La façana posterior manté la mateixa tipologia de finestres que el parament principal, totes restituïdes. Destaca un petit volum adossat fins al nivell del primer pis, amb la coberta d'un sol vessant de teula àrab. La construcció està bastida en pedra sense treballar de diverses mides, disposada de manera regular. El pis superior fou recrescut probablement durant la darrera rehabilitació de la casa.</p> | 08071-71 | Nucli de Sant Pere de Copons, 3, 08289 | <p>La casa forma part del petit veïnat de Sant Pere de Copons (o de Comalats), una antiga sagrera medieval centrada per una ermita romànica, que està situat al nord-est del nucli urbà del municipi. En origen, la casa feia les funcions de corral on la família Solà hi guardava les bèsties. Els Solà vivien a la casa número 6 del mateix veïnat. Posteriorment, la casa fou propietat de tres germans dels qual un era conegut pel 'Valiente'.</p> | 41.6502200,1.5285700 | 377473 | 4611987 | 1796 | 08071 | Copons | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47488-foto-08071-71-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47488-foto-08071-71-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08071/47488-foto-08071-71-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-09-17 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:22 | ||||||||
| 52842 | Antic Estany (dessecat) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-estany-dessecat | BEUTER, Santiago-BLASCO, Sandra (2009). Estudi geotècnic per a la rehabilitació d'una mina de desguàs d'un estany. Municipi de l'Estany. Inèdit, Beuter-Blasco Consultoria Geològica. Ajuntament de l'Estan. L'Estany. BEUTER, Santiago-BLASCO, Sandra (2015). Estudi de l'evolució geològica de la cubeta de l'Estany (Moianès), pel condicionament d'itineraris turístics. Certis. Obres i Serveis. Sau. COSTA, Enric (2003). Inventari de recursos turístics del Moianès, Inèdit, Moià. FABREGA, Marta (1997). Estratigrafia i fàcies de sediments continentals de l'eocè superior del sector SE de la depressió central catalana. Tesi doctoral inèdita. Unitat d'Estratigrafia del Departament de Geologia de la Facultat de Ciències de la Universitat Autònoma de Barcelona. Bellaterra. GUTIERREZ Daniel; MORROS Jordi; URBIOLA Marta (2014). Projecte museogràfic del paisatge cultural de l' Estany. L'Estany, història i natura, el domini de la terra i el domini de l'aigua. TEGULA Arquitectura i Patrimoni Cultural. Ajuntament de l'Estany (Moianès). MORROS i CARDONA, Jordi; PUIGFERRAT i OLIVA, Carles (2010). 'Una obra de sanejament del segle XVIII: La mina de desguàs de l'Estany (el Moianès)' Rev. AUSA , XXIV, no.166 . Patronat d'Estudis Osonencs. Vic. P. 753-780. MORROS i CARDONA, Jordi; PUIGFERRAT i OLIVA, Carles (2013). 'Restauració de la galeria de pedra seca de la mina del monestir de L'Estany'. VII trobada d'Estudi per a la preservació de la Pedra seca als Països Catalans. Maig 2013. POU, Aureli-VINYETA, Ramon (1974). L'Estany. Guia turística, Editorial Montblanc-Martín. Barcelona. | L'àmbit de l'antic estany, actualment dessecat, queda definit per una conca d'aportació d'aigües amb una superfície drenant d'unes 110 Ha (1,10 km2) aproximadament, delimitada per les carenes de la Serreta, el turó de la Barra, el serrat de l'Horabona, el collet del Raval del Prat, el serrat Febrer, el serrat de la Creu, el serrat del Gaig, el puig de la Devesa i l'altiplà de la Crosa. El seu desguàs natural es produeix en l'extrem nord de l'àmbit, entre la carena de la Serreta i el Pla de la Crosa, formant el naixement de la riera de l'Estany. El context geològic de l'estany consisteix en estrats formats entre el final del període eocè i el començament de l'oligocè (fa uns 37 a 25 Milions d'anys). | 08079-43 | Camps situats a l' entorn de la C-59 a la frontal est del nucli urbà. | Un document del 26 de febrer de 1554 explica amb cert detall les característiques dels canals de dessecació de l'estany que en aquell moment ja existien però que havien quedat embussats pels sediments arrossegats per l'escorrentia de l'aigua. Es tracta d'una concòrdia entre l'abat Carles de Cardona, i el mestre d'obres Joan de Borda, de la vila de Torelló, per tal d'eixamplar i enfondir els dos canals o valls principals, que podrien correspondre al rec de les Nogueres, i al rec del Mig del Prat, actualment existents. El mestre d'obres havia d'apartar la terra moguda dels esmentats valls tan lluny com fos possible i, allà on no es pogués apartar, Borda havia de fer-hi una mena de pallissada o mur vegetal 'hun escardís ab pals, perxes i rama', de manera que la terra no pogués tornar dins els valls. Els treballs s'iniciaren el dia 1 d'abril i finalitzaren abans del 14 de setembre de 1554. [Morros/Puigferrat, 2010] La documentació conservada recull el pacte entre l'abat i el mestre de cases Joan de Borda per tal d'escurar, netejar i mantenir en bon estat els canals de dessecació en anys posteriors. Fou durant el segle XVIII, quan es realitzà la construcció de la Mina de l'Estany, per tal de tractar d'aconseguir definitivament la dessecació del prat. El 27 d'abril de 1734 els administradors dels béns de l'antic monestir de l'Estany atorgaren l'obra de reforma de la sèquia preexistent al mestre de cases Josep Pasqual i al jove mestre de cases Marià Terricabres, ambdós de Santa Maria de l'Estany. Es conserva un document notarial en el qual es descriu detalladament l'índole dels treballs encarregats, consistents fonamentalment en refer la canalització preexistent, a una major fondària amb una construcció de pedra en sec, donant-li cobertura amb una volta de mig punt en un tram d'uns 310 m (200 canes) i deixant-la descoberta en la resta del tram previst en uns altres 350 m (224 canes). També s'indica la necessitat d'empedrar el paviment de la sèquia, així com el requeriment de disposar diversos pous de ventilació, per facilitar l'execució i manteniment de l'obra. Una vegada construïda la mina de dessecació, continuà essent necessari realitzar-ne un manteniment periòdic per evitar la recuperació de l'estanyament de les aigües. Aquest manteniment es realitzà durant períodes intermitents, esdevenint una preocupació recurrent de difícil resolució per part dels administradors de la mina en cada etapa històrica, fins a arribar l'actualitat. | 41.8655800,2.1139300 | 426463 | 4635231 | 08079 | L'Estany | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08079/52842-foto-08079-43-2.jpg | Legal | Cenozoic | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Anna Chàvez Calm - Isidre Pastor Batalla | Ara fa uns 47 Ma, els Pirineus eren un reguitzell d'illes arrenglerades en direcció est-oest, que emergien entre les aigües que cobrien les conques d'avantpaís d'Aquitània, al nord, i de l'Ebre, al sud. En aquell temps l'Ebre era una extensa badia que s'obria a l'Atlàntic pel golf de Biscaia i limitava a l'est amb els relleus de la Cadena Costanera Catalana, de manera que quedava desconnectada de l'Oceà de Tetis. Flanquejant la Conca de l'Ebre es desenvolupava una plataforma marina detrítica (formada per dipòsits sedimentaris) on creixien alguns esculls, a la vegada que a les desembocadures dels rius que drenaven la Cadena Costera Catalana s'edificaven ventalls al·luvials costers i deltes (formats per sediments transportats i dipositats per les aigües corrents), les restes dels quals són les muntanyes de Montserrat i Sant Llorenç del Munt. El clima, la circulació de les aigües i la resta de condicionants paleoambientals, afavoririen que aquelles plataformes fossin colonitzades per uns foraminífers típics de l'Eocè mitjà; els nummulits.A poc a poc, la Conca de l'Ebre s'anà omplint de sediments. Cap a la fi de l'Eocè, fa uns 37 Ma, havia deixat d'estar connectada amb la mar oberta pel Golf de Biscaia, convertint-se en una depressió sotmesa a un règim endorreic (la xarxa hidrogràfica de l'entorn havia deixat de desembocar al nivell de base general oceànic) que afavoria l'evaporació. Això va provocar que a les àrees centrals de la conca es dipositessin grans quantitats de sals, mentre que a zones molt localitzades dels marges, encara s'acumulessin petites formacions d'esculls coral·lins.Al mateix temps, les estructures tectòniques que es formaven com a conseqüència de la col·lisió entre les plaques ibèrica i europea s'estengueren cap a l'interior de la Conca de l'Ebre. Això provocà que aparegués una àrea emergida de cadenes de muntanyes en formació, reduint-se progressivament l'espai ocupat per la Conca de l'Ebre.A principis de l'Oligocè, fa uns 33 Ma, la Conca de l'Ebre era una depressió que rebia les aportacions dels rius i torrents que drenaven les àrees del nord i del sud elevades topogràficament per causes tectòniques. En arribar a la plana, aquells rius i torrents dipositaven els seus al·luvions, consistents en enormes quantitats de graves, arenes i argiles, en forma de conjunts de ventalls i de planes al·luvials. A les zones centrals de la conca, es desenvoluparen pantans naturals i àrees on es dipositaren margues, carbonats, guixos i de vegades, també torbes. Precisament aquests són els terrenys que afloren entorn de l'Estany, on es troben intercalacions de margues, calcàries grises i lutites, que poden estar recoberts per sediments quaternaris (de fa menys de 2 Ma) d'origen fluvial al·luvial.L'àrea del Moianès de l'entorn de l'Estany correspon a una sèrie de plecs i encavalcaments geològics vinculats a l'anticlinal (plec simple que té la part exterior convexa) de Santa Maria d'Oló. Es tracta d'un plec asimètric d'aspecte diapíric (amb un nucli mòbil i plàstic que trencà les fràgils capes que l'envoltaven i s'estengué per damunt de les roques estratigràficament superiors) i d'origen pirinenc. Els materials que componen el plec pertanyen a la formació geològica d'Artés, i estan formats per nivells de calcolutites i gresos vermells. L'estructura geològica en detall de l'entorn és complicada per la presència d'una gran quantitat de replecs i falles (fractures de l'escorça terrestre acompanyades de desplaçament) de poc salt.Així, geològicament parlant, el pla de Santa Maria de l'Estany correspon a una antiga llacuna endorreica (la xarxa hidrogràfica de l'entorn desembocava a un nivell de base diferent de l'oceànic). Es creu que la depressió lacustre del llit de l'antic estany tingué un origen tectònic fa menys d'11.500 anys. En aquesta zona afloren dipòsits quaternaris holocens (originats des de fa 11.500 anys fins a l'actualitat) corresponents a argiles blaves, torbes i graves. | 123 | 2153 | 5.1 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:22 | |||||||||
| 89425 | Antic Hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-hospital-1 | <p><span><span><span>VILA, LL. Prats de Lluçanès, Una llambregada, Prats de Lluçanès: Cal Siller, 2020, p. 99.</span></span></span></p> | XIX - XX | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici de l'Antic Hospital que <span>ha estat rehabilitat</span> per acollir el Casal del Jovent de Prats.</span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span> </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Es tracta d’una construcció de planta baixa i dos pisos, ubicada de forma perpendicular al pendent del carrer de Sant Marçal, amb la qual cosa els accessos de la planta baixa estan disposats a diferent nivell. La coberta de l'Antic Hospital és a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. </span></span></span></span></span></span><span><span><span><span><span><span><span>Els murs estan arrebossats però s'ha deixat visible l’aparell en alguns punts de la façana, com a l'emmarcament de les diferents obertures</span>.</span></span></span></span></span></span></p> <p>La façana principal, encara al sud, mostra a la planta baixa, tres accessos i tres finestres (dues de rectangulars més <span><span><span><span><span><span>grosses i una de quadrada, més petita). </span></span>Al primer pis, hi ha dues finestres rectangulars balconeres als extrems de la façana, dues finestres a mitja alçada i dos grans balcons amb <span>volta de mig punt</span>. Al segon pis, hi trobem un esquema semblant al primer pis però amb obertures més petites: quatre finestres quadrades i una balconera formada per arcs <span>rebaixats</span>. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>La part posterior i la façana lateral est, que comunica amb l'Avinguda Pompeu Fabra, estan adossades a un edifici conegut com l'Espai, destinat a coworking i a les entitats del municipi. La façana lateral oest, que dona a l'Avinguda de Pau Casals, està tancada amb un mur que sembla incloure un espai de pati o jardí.</span></span></span></span></span></span></p> <h4 id='nom'> </h4> | 08171-179 | Carrer Sant Marçal, 5. Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>L'Antic Hospital dels Pobres (nom amb què era conegut antigament aquest edifici) es va començar a construir el 1856 per poder atendre persones sense recursos. Des de l'any 1906 se'n van fer càrrec les germanes Josefines fins que es van traslladar a una nova residència, l'any 1976.</p> <p>Actualment és un edifici de propietat municipal i acull les funcions de casal per la gent jove.</p> | 42.0087800,2.0317300 | 419821 | 4651204 | Al cadastre hi consta com a data 1947 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89425-img20210428132024.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89425-img20210428132051.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Lúdic/Cultural | BPU | 2022-01-21 00:00:00 | Marta Bertran Armadans - OPC Diputació de Barcelona | 45 | 1.1 | 1762 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:32 | ||||||||
| 73222 | Antic Hospital Comarcal i Claustre | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-hospital-comarcal-i-claustre | ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan (1982). Vilafranca del Penedès, dins l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona. ROSSELLÓ i RAVENTÓS, Joan i altres (1986). Pla especial i catàleg del patrimoni històric, artístic i ambiental de Vilafranca del Penedès. Inèdit. ROSSELLÓ, Joan et alii (1992). Vilafranca del Penedès a través de la seva arquitectura. La ciutat que ens ha arribat. Ajuntament de Vilafranca i Caixa Penedès. | XIX | Edifici que fa cantonada amb claustre en el seu interior, formant una 'U' al voltant del claustre. Es compon de planta baixa sobreaixecada i dues plantes pis amb trams d'alçada desiguals. Cobertes a diferents vessants i parts planes. El claustre és de planta sensiblement quadrada compost de dues plantes de galeries i terrat superior en tres ales, i d'una planta en una ala, amb arqueries de mig punt i columnes toscanes monolítiques sobre pedestal. La façana principal fa cantonada i està composta sobre eixos verticals amb finestres geminades a la planta baixa i a la planta pis formant una peça en creu. La segona planta és afegida i les obertures són més petites. La portalada és de mig punt sobre pedestal i coronament escalonat. A la divisòria de la planta baixa i la planta pis, trobem quadrifolis ornamentals. El sòcol és de pedra. L'escaire de la cantonada és axamfranat i hi ha una font (233). Façana lateral amb tribuna i finestres adintellades. El parament és de pedra, de paredat comú i maó vist. En alguns trams està arrebossat i en d'altres el paredat és vist. | 08305-129 | Carrer de Sant Pere, 3 | L'any 1283 es crea el Convent dels frares franciscans. A principis del segle XIV es comença a construir l'església. A principis del segle XV es documenta l'existència de l'Hospital de Sant Pere dins les propietats del convent. L'any 1789 es fan reformes per adaptar-ho a escola per a nens pobres. L'any 1839, passa a ser propietat municipal. Es fan un seguit de reformes i ampliacions en pocs anys: les més destacades són la de l'any 1866 segons projecte de l'arquitecte Modest Fossas i Pi, la de l'any 1892, segons projecte d'August Font i Carreras, la de l'any 1900 segons directrius de Santiago Güell i Grau. L'any 1929, l'Ajuntament cedeix l'usdefruit a la Junta de l'Hospital. | 41.3447100,1.6969700 | 390985 | 4577843 | 1892 | 08305 | Vilafranca del Penedès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73222-foto-08305-129-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73222-foto-08305-129-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08305/73222-foto-08305-129-3.jpg | Legal | Eclecticisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | August Font i Carreras | 102|98 | 45 | 1.1 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:42 | |||||||
| 51927 | Antic Hostal de can Ramon; Ca l'Emilio dels ous | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-hostal-de-can-ramon-ca-lemilio-dels-ous | SAGARRA i TRIAS, Ferran (2007). Proposta del Pla Especial del Patrimoni històric, arquitectònic i paisatgístic del Masnou. Carracedo-sotorra-arquitectes, scp. Inèdit. | XVIII-XIX | Edifici entre mitgeres de planta rectangular que consta de planta baixa i dos pisos, format per un cos principal simètric amb coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel ala façana principal i un altre cos adjacent que conforma una terrassa a nivell del primer pis amb barana de balustrada i que, en planta baixa, genera un espai de resguard cobert emmarcat per una gran arcada. La façana principal orientada a migdia, es genera amb una composició simètrica: a la planta baixa es situa la porta d'accés i una finestra amb reixa i en les plantes superiors es defineixen un seguit d'obertures rectangulars, la majoria amb l'ampit sobresortint i suportat per dues carteles. Les façanes laterals són secundàries i tenen poques obertures i petites. Destaca el pati davanter delimitat per un petit mur amb reixa de ferro que fa de nexe d'unió entre la plaça, l'edifici i les escales del carrer Sant Francesc d'Assís. | 08118-170 | Pl. Jaume Bertran, s/n | Havia estat un hostal, d'aquí li ve el nom. | 41.4816600,2.3258900 | 443721 | 4592447 | 08118 | El Masnou | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51927-foto-08118-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51927-foto-08118-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08118/51927-foto-08118-170-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2022-04-21 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | El pati porxat correspon a l'espai on s'aturaven els carruatges | 98|94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:27 | ||||||||
| 65070 | Antic Hostal del Bulló o Bolló | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-hostal-del-bullo-o-bollo | <p>Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Memorial dels masos y casas habitats y affugats que de present se troben y en elles habitan dins dita parrochia y circuit de aquella'. Consueta Vella de Santa Eugènia del 1639: 'Nom de masos antics tan habitats con rònechs los quals per reductió fan dos sous de menjars per cada hu de dits masos, conforme ho tinch trobat en un llibret istoriat entra las ascripturas de dita rectoria de lletra molt antiga'. PLADEVALL, A. (1997). Santa Eugènia de Berga. Història i vida d'un vell poble osonenc. Ajuntament de Santa Eugènia de Berga. Ed. Eumo. Vic.</p> | XVII-XX | Es troba en obres. | <p>Conegut també com l'Hostalet del Bulló. Mas format en base una planta rectangular, amb coberta a dues vessants, amb façana mirant a migdia i al peu del vell camí de Taradell a Vic. Presenta una estructura en planta baixa i primer pis i conserva llindes de pedra en les obertures antigues, bé que moltes han estat transformades. La tècnica constructiva utilitzada es basa en l'ús del carreu de dimensions petites i mitjanes parcialment treballat i lligat amb morter. A les cantonades principals de l'estructura s'han utilitzat pedres de dimensions més grans i ben tallades per ser utilitzades com a cantoneres. La coberta de l'edifici és de teula aràbiga i de doble vessant, seguint la morfologia estàndard de les masies de la zona. La distribució interna del mas també segueix el model establert, la planta baixa utilitzada com a entrada, cuina i annexes ramaders i el primer pis on s'hi troba la sala i les dependències més privades del mas. L'entrada a l'edifici es realitza per la façana orientada a l'est. Aquesta façana principal, utilitzada en l'actualitat, forma part del cos principal de la casa i està formada per un cos avançat amb una teulada a una sola vessant format per tres accessos: la porta principal, de factura senzilla, que formaria part d'una prellongació de l'entrada original, i les altres dos que portarien a dependències de dimensions més reduïdes dedicades a usos diversos. A l'entorn s'obren diversos annexes ramaders, o altres dependències, alguns dels quals ensorrats.</p> | 08246-2 | Zona del Bulló | <p>L'Hostal del Bulló, o l'Hostalet del Bulló, és una de les poques masies segregades del terme de Taradell i incorporades al de Santa Eugènia. A la Consueta Vella de Santa Eugènia de 1639 apareix documentat com a casa de J. Castanyer del Camí, i durant algun temps es va conèixer com mas Castanyer de la Creu, i també inicialment se li deia l'Hostal d'en Jaques. Aquest Hostal d'en Jaques es va erigir va erigir vers l'any 1565, en un punt estratègic al lloc on es creuaven el camí ral d'Olot a Barcelona amb el de Taradell a Vic. En aquest moment de la segona meitat del segle XVI, és també quan es basteixen els primers hostals de Calldetenes, per atendre els vianants dels camins rals i perquè la gent de Santa Eugènia hi pogués anar a comprar sense pagar els arbitris o les imposicions dels queviures de la ciutat de Vic (tenia permís de carnisseria). Va ser un lloc de contraban, i quan es va regularitzar el mercat també es va acabar l'època de l'hostal. El primer dels documents de l'arxiu del mas Bolló que parla de l'hostalet data del dia 1 de febrer de 1640 quan Joan Molet, paraire de Taradell i el seu fill Jaume per satisfer els deutes que tenien, va vendre a carta de gràcies, les cases o el mas dit lo Hostal d'en Jaques, amb la carnisseria i totes les terres, situat dins la parròquia de Santa Eugènia i el terme de Taradell. En donar els límits de la venda diu que termenejava a llevant amb les terres del mas Bolló, a migdia amb les d'en Tarrés d'amunt i una part amb el camí ral de Taradell a Vic; a ponent amb una part de la finca d'en Tarrés i una altre apart amb el camí ral que anava de la vila d'Olot a la ciutat de Barcelona i a tramuntana amb el mateix camí ral. El comprador en va pagar 600 lliures, un preu molt elevat per la casa i poques terres, cosa que indica que el que es va pagar també era poder fer l'hostal. Aquesta casa pagava un cens anual de 2 lliures i 10 sous al ciutadà de Vic Miquel Joan de Granollacs, i 2 sous a l'any a la Batllia General de Catalunya pel dret de tenir carnisseria. En aquesta època l'hostal havia perdut el seu valor inicial i per això en Portavella el va vendre o cedir a l'hospital de Vic i aquest, com que estava deshabitat i gairebé en ruïnes el va posar a subhasta pública. El 17 de setembre de 1661 el va comprar Jacint Bolló, amo del mas Bolló, i sempre més va restar unit a aquell mas, tot i que hi vivia la família Castanyer. El 1673 Damià Bolló, per tal d'amliar la seva propietat va comprar, a Andreu Tarrés d'amunt 15 quarteres de terra que formaven part de la gran coromina del mas Tarrés i que termenejaven amb el conegut camí ral d'Olot, Calldetenes i Vic i amb el lloc conegut com lo Call de l'Hostal. Poc abans, en Bolló havia comprat en aquest indret, a carta de gràcia, 2 quarterers de terra entre el Gení i Tarrés i el 1745 els Bolló encara van ampliar la finca comprant terres properes a l'hostal a l'amo del mas Català. Amb el nom d'Hostal va continuar tenint funcions d'hostalatge fins inicis del segle XIX i com a masia fins ben entrat el segle XX. Altra informació la proporcionen els Llibrets de Compliment Pasqual, concretament el del 1826, on hi ha llista dels masos i les persones que hi viuen majors de 8 anys, i on es detalla que l'Hostalet del Bulló tenia 6 habitants. Entre 1820 i 1831 s'hi va reunir l'ajuntament cismàtic de Masies de Taradell, com recorda una majòlica de la façana de l'edifici i que va ser abolit el 1831 pel Reial Consell de Barcelona. La llinda del portal tenia gravada la data de 1565, actualment molt esborrada, i la finestra de sobre el portal conservava una lleu decoració que confirmava que es va edificar al segle XVI. Al llarg de l'època moderna tingué un desenvolupament paral·lel als altres masos propers (reformes al cos principal i construcció d'estructures annexes), patint un cert estancament al llarg del segle XX acabant en ruïnes a finals del mateix segle. A inicis de segle XXI està tornant a ser restaurat i arranjat.</p> | 41.8994000,2.2726800 | 439670 | 4638863 | 08246 | Santa Eugènia de Berga | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65070-foto-08246-2-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65070-foto-08246-2-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08246/65070-foto-08246-2-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2020-10-02 00:00:00 | Anna M. Gómez Bach | Els annexes agrícola-ramaders del mas s'han desenvolupat a la banda est de la casa, i tot i ser de factura més simple cal destacar l'ús de la pedra de petites dimensions, poc treballada, lligada amb morter, i rematada per pedres cantoneres que combinen amb la utilització de la totxana, com element decoratiu dels diversos accessos (portes i finestres). Aquest conjunt de dependències havia estat utilitzat fins fa poc com a cort per al bestiar i com a paller. | 98|94 | 45 | 1.1 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:37 | |||||||
| 99104 | Antic Hotel Blau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-hotel-blau | <p><span><span><span><a><span lang='ES'>CASADO, Irina (2001). Sant Quirze del Vallès. Cossetània Edicions.</span></a></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES'>DDAA (2024) Catàleg de béns a protegir. Pla d’ordenació urbanística municipal de Sant Quirze del Vallès. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><a><span>TRAVESSA, Artur (1998). Fonts i masies, naturalment de Les Fonts. Ajuntament de Sant Quirze del Vallès. </span></a></span></span></span></p> | Primera meitat del segle XX | <p><span><span><span><span>Gran edifici de planta rectangular format per diversos cossos i volums, de planta baixa i dos pisos. Presenta una estructura simètrica formada per un cos central de coberta plana, dos volums intermedis amb teulada a dues vessants i carener perpendicular a la façana, amb pinacles als extrems, i dos cossos laterals més, a mode de torres, amb coberta a quatre aiguavessos i un ràfec volat sostingut per una estructura de fusta. El cos central presenta un volum adossat a la façana de ponent que configura una terrassa al nivell del primer pis.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Tot l’edifici està pintat de blanc, seguint la influència mediterrània de l’arquitectura noucentista. Sobre aquest fons destaca el color blau de la fusteria externa de les nombroses obertures repartides per les diferents façanes i de les senzilles decoracions ceràmiques que hi ha sota algunes finestres. També observem aquest color en les rajoles angulars que decoren les cantonades dels cossos laterals a l’alçada del primer pis. </span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les obertures es distribueixen de manera totalment simètrica; totes són rectangulars exceptuant els grans portals de la planta baixa ubicats als cossos intermedis i laterals, que presenten formes esglaonades als angles, i tres finestres d’arc de mig punt a la façana est, al nivell superior del cos central. Aquest volum està rematat per un tester mixtilini i ondulat on, segons el Catàleg de Béns a protegir de Sant Quirze, antigament hi havia una inscripció al tester central superior on hi posava “Hotel Blau”; actualment no es conserva. </span></span></span></span></p> | 08238-70 | Plaça de l’Estació, 2 (Les Fonts) | <p><span><span><span><span>Antigament l’indret on s’ubica Les Fonts era un lloc molt tranquil amb tot just algunes masies i, tal i com indica el seu nom, amb molta riquesa d’aigua. El barri es va formar com una urbanització residencial que es va començar a construir al primer quart del segle XX al voltant de la masia de Can Falguera i al costat del baixador del ferrocarril. A partir de 1919, quan el tren elèctric va arribar a les Fonts, famílies benestants de Terrassa i Rubí hi van construir segones residències, generalment en forma de torres d’estiueig estilísticament enquadrades dins l’etapa del Noucentisme. </span></span></span></span><span><span><span><span>En aquest context hem de situar la construcció d’aquest gran edifici, just davant les vies del tren i molt a prop de l’estació del Ferrocarril. Antigament va ser un hotel i un restaurant amb grans salons per a banquets, mentre que avui en dia hi trobem la Residència Geriàtrica Nostra Senyora Verge del Carme.</span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span>Les Fonts és el barri més allunyat del nucli antic de Sant Quirze, del qual queda separat per la serra de Galliners. Té la particularitat que una part pertany al terme municipal de Sant Quirze mentre que l’altra forma part de Terrassa. </span></span></span></span><span><span><span><span>El 5 de desembre de 2019 l’alcalde de Terrassa i l’alcaldessa de Sant Quirze van arribar a un acord per a l’annexió per part de Terrassa de la part de Sant Quirze, que permetria unificar tot el nucli sota el mateix terme municipal. No obstant això, aquest procés ha quedat, fins al moment, paralitzat.</span></span></span></span></p> <p> </p> | 41.5277700,2.0332800 | 419349 | 4597798 | 08238 | Sant Quirze del Vallès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99104-702.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99104-703.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08238/99104-704.jpg | Legal | Noucentisme | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | BCIL | 2025-10-07 00:00:00 | Laura Pinto Font. INSITU SL. | 106 | 45 | 1.1 | 1761 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:37 | |||||||
| 97355 | Antic Hotel Ristol | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-hotel-ristol | <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART, Amadeu.(2006) Retalls del passat per conèixer millor Tona. Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>LLEOPART i TIÓ, Amadeu. (2011) “Joan Maragall i Tona. L’estada del poeta al nostre poble”. Llibre de Tona, pàgines 65-69. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PLADEVALL, Antoni (1990) Tona. Mil cent anys de Història. Eumo Editorial/Ajuntament de Tona.</span></span></span></span></span></span></p> <p><a href='https://invarquit.cultura.gencat.cat/card/46222'><span><span><span><span><span><span>Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.</span></span></span></span></span></span></a></p> | XX | <p><span><span><span><span><span><span>Edifici de planta rectangular, ocupant la cantonada amb el carrer Taradell. Actualment són tres habitatges independents amb tres portals d’accés. Tot i així, la construcció presenta planta baixa i dos pisos, amb coberta a dues vessants, amb carener paral·lel a la façana, i la part que dona al xamfrà amb un afegit que crea un ràfec específic. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>El pas del temps no ha desfigurat la distribució original de la façana, que manté la simetria a partir d’eixos verticals ben definits. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Les obertures dels pisos, gairebé totes balconeres, es defineixen per la seva verticalitat. Destaquen els enllosats de pedra dels balcons amb motllures, recolzats sobre mènsules d’estil clàssic amb decoració vegetal i motius humanístics. Al balcó esquerre del primer pis, del número 2, es recolza damunt dues mènsules treballades amb la representació de caps humans. </span></span></span></span></span></span></p> <p> </p> | 08283-91 | c. Doctor Bayés, 1-2 | <p><span><span><span><span><span><span>Els municipis amb orígens rurals, agrícoles i termals com Tona, van patir una forta transformació entre finals del segle XIX i primera meitat del segle XX. Sobretot, la presència d’aigües </span></span></span></span></span></span>mineromedicinals<span><span><span><span><span><span>, i després l’arribada del ferrocarril, va propiciar una sèrie de canvis urbanístics i socials que van anar configurant nous eixamples amb una nova planificació urbanística que seguia el concepte de “ciutat jardí”. Eren zones que englobaven illes de cases on s’hi instal·laran estiuejants, aquest creixement va englobar el carrer Doctor Bayés, majoritàriament famílies burgeses, i on durant la primera meitat del segle XX va proliferar la construcció d’edificis d’estil modernista i noucentista.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Aquesta revifalla econòmica va afavorir les primeres inversions per crear una infraestructura de fondes, hostals i pisos per llogar. Famílies burgeses, comerciants i botiguers ben posicionats, inclús escoles i colònies infantils, foren clients d’aquest nou urbanisme i infraestructures. </span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L’Hotel Ristol o Fonda Ristol, fou una de les infraestructures construïdes amb aquesta finalitat, cobrir les noves necessitats sorgides davant del fenomen de l’estiueig. Entre els molts visitants il·lustres que tingué, hi hagué el poeta Joan Maragall, que durant el mes de juny de 1909 va estar-se en aquest hotel, amb tota la seva família nombrosa. </span></span></span></span></span></span></p> | 41.8537600,2.2290300 | 436004 | 4633827 | 08283 | Tona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97355-1411.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97355-1412.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97355-1413.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08283/97355-1414.jpg | Legal | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial - productiu | BCIL | 2025-05-07 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 106|98 | 45 | 1.1 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-05-22 07:42 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 3253,56 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar tots els actes culturals de Badalona?
Amb la API Rest pots cercar en un conjunt de dades en concret però també per tipus de contingut (que permet una cerca més àmplia) i/o inclús per municipi.
Exemple: https://do.diba.cat/api/tipus/acte/camp-rel_municipis/08015/