Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 84673 | Antic fossar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-fossar | <p><span><span><span>BANÚS I BLANCH, Miquel (1986). <em>Rupit, pàgines de la seva història</em>. Barcelona: Montblanc-Martín, p. 51-53.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>CROSAS, Carles; SOLÀ, Joan; DOMINGO, Gemma (2014). <em><span>Catàleg de béns a protegir. Text refós</span></em>. Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Rupit i Pruit. Consultat 12 novembre 2020, des de https://dtes.gencat.cat/rpucportal/ Núm. identificació U45.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>PAYÁN VERDAGUER, Josep (1977). <em>El meu Rupit. Recull de poesies</em>. [Rupit]: Ajuntament de Rupit.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'>SOLÀ COLOMER, Xavier (2006). <em><span>La reforma catòlica a la muntanya catalana a través de les visites pastorals: els bisbats de Girona i Vic (1587-1800)</span></em>. (Tesi doctoral. Universitat de Girona). Consultat des de http://hdl.handle.net/10803/7887, p. </span>202-204, 209, 210, 211, 212, 336.</span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='ES-TRAD'><span><span>VINYETA, Ramon (1998). <em><span>Rupit. Guia turística</span></em>. Rupit: Mª Estrella Dorca i Aragonés, p. 74-75.</span></span></span></span></span></span></p> | XVII-XVIII | <p><span><span><span>Recinte de planta més o menys trapezoïdal, situat a l’extrem nord-oest de l’església parroquial de Sant Miquel, als peus del seu campanar. Està delimitat per una tanca de pedra que el separa del carrer del Fossar. Aquesta tanca, adaptada al desnivell del terreny, està bastida en pedra desbastada de diverses mides disposada en filades regulars i coronada amb lloses planes. Presenta un portal d’accés rectangular, amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda plana monolítica. Destaca la porta de fusta reblonada i amb brèndoles treballades, així com el cancell de ferro que la tanca. El portal està rematat amb un coronament apuntat integrat a la tanca i rematat amb una creu llatina de ferro. L’espai interior està enjardinat i compta amb dos petits caminets de pedra disposats en forma de creu: un d’ells comunica la porta d’accés amb el fons del recinte, mentre que l’altre va de la rectoria (carrer del Fossar, 8) al campanar, des d’on s’accedia a l’interior del temple. Es conserven tres creus llatines de ferro i una creu esculpida de pedra, decorada amb formes florals i amb la següent inscripció: 'FRANCO GALLIFA RECTO 24 SET 1911 RIP'.</span></span></span></p> | 08901-67 | Carrer del Fossar, 6 | <p><span><span><span>Segons la bibliografia consultada, l’antic cementiri de la vila de Rupit consta documentalment des de la primera meitat del segle XVII, tot i que és força probable que estigués relacionat amb la construcció del primer temple dedicat a Sant Miquel Arcàngel, bastit entre finals del segle XIII i principis del XIV i renovat durant el segle XVII. L’any 1640, durant una visita pastoral que denuncia l’ús incívic de l’espai (s’hi estenia roba i s’hi abocaven deixalles), se l’anomena fossar de Sant Miquel.</span></span></span></p> <p><span><span><span>A principis del segle XVIII, aquest ús incívic del fossar continua, alhora que es fa patent que l’espai no compleix les condicions idònies per a la pràctica funerària. La creixent pressió demogràfica i urbanística que experimentà la vila durant el segle anterior, sumada a l’erosió del cingle per la banda de migdia, provocaven que el cementiri s’anés reduïnt cada cop més. En aquest sentit, l’any 1710 es manà construïr una tanca que delimités l’espai per evitar aquests condicionants: “<em>Ordenam y manam al Rector y obrers desta iglésia de Sant Miquel de Rupit que fassen fer en la part de mitg die del fossar de dita iglésia una paret, perquè la terra no puga caurer a las terras dessota dit fossar, y que se alse la que està a la part de son ixent de modo que per ell no si puga passar, ni per demunt, llansar a dintre de dit fossar las immundícies, que indecorament si tiran y portan, manant a tots y qualsevol persona de qualsevol estat, grau, orde o condició sien que de aquí al devant no porten, tiren ni fassan portar immundícies a dit fossar, sots pena de excomunicació, y que se abstingan de fer las gallinas a dit fossar, applicant per lo predit tota la diligència y cuydado, y als dits Rector y obrers que cumplen lo predit, dins lo termini de dos mesos del dia de la publicació de la present visita en havant comptadors, sots pena de 10 lliures de béns propris pagadoras y a nostra àrbitre aplicadores per lo que costarà dita obre</em>” (Solà, 2006: 202).</span></span></span></p> <p><span><span><span>En relació a la tanca, i segons la bibliografia consultada, cal dir que la llinda del portal d’accés al recinte estava gravada amb l’any 1775.</span></span></span></p> <p><span><span><span>Finalment, l’any 1952 el cementiri de Rupit fou traslladat a la seva ubicació actual.</span></span></span></p> | 42.0239900,2.4654100 | 455743 | 4652578 | 08901 | Rupit i Pruit | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84673-img6508.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84673-img3975.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84673-img4007.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84673-img6425.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08901/84673-img6436.jpg | Legal | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Sense ús | BCIL | 2021-08-02 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|94 | 1754 | 1.4 | 1761 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 71782 | Antic garatge Soler i Sauret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-garatge-soler-i-sauret | <p>AMICS DE VALLIRANA (2007). La Vallirana del segle XX. Imatges i Memòria. Vallirana: Centre d'Estudis Comarcals del Baix Llobregat, p. 124-125.</p> | XX | <p>Edifici entremitgeres de planta rectangular, completament reformat i amb pati posterior. Presenta una coberta de dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal, i està organitzat en una sola planta. La part destacable de la construcció és la façana. Compta amb un gran portal d'arc escarser, amb l'emmarcament en relleu. A banda i banda hi ha dues finestres d'arc lobulat amb el mateix emmarcament, els ampits de maons i reixes de ferro treballat. Les obertures estan dividides amb pilastres bastides amb maons i rematades amb capitells que sobrepassen l'alçada de la façana. Aquesta està coronada amb una cornisa ondulant motllurada. El parament està arrebossat i pintat, amb un gran sòcol.</p> | 08295-587 | Carrer Major, 368-370 | <p>El permís de construcció de l'edifici és del 7 de maig de 1927. El departament d'Obres de l'ajuntament va autoritzar a l'empresa Ribas i Soler (més tard, Soler i Sauret) la construcció d'un garatge al carrer de Barcelona, 8-10. Tenia uns 200 metres quadrats de superfície edificada i cabuda per sis autobusos. Posteriorment, l'any 1959, l'ajuntament i l'empresa acorden suprimir el trànsit d'autobusos del garatge pel perill que comportava per l'increment de trànsit a la zona. Tot i això, la supressió no es va dur a terme fins a principis dels anys 70. Actualment és la seu de la Policia Local de Vallirana.</p> | 41.3879600,1.9315500 | 410670 | 4582376 | 08295 | Vallirana | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71782-foto-08295-587-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71782-foto-08295-587-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08295/71782-foto-08295-587-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | 2020-10-08 00:00:00 | Adriana Geladó Prat | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||||
| 38470 | Antic hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-hospital | SERRA COMA, Rosa (1985). Habitatge carrer Padró, 13. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVIII | Casa entre mitgeres situada dins el casc antic; consta de planta baixa i pis amb coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal, orientada a ponent. Totes les obertures són modernes, exceptuant la porta d'accés que dóna al carrer del Padró i que conserva la llinda i la decoració superior formada per una creu llatina. A la façana hi ha una rajola amb el següent text: 'En el divuitè segle,/ com hospital floria:/ 'Casa de Deu' en diuen/ aquests bells mots de pau / que el vianant pot veure / aquí al portal que un dia / el míser travessava / cercant la mà suau... / Més tard vaig ser / l'escola o la pedagogia / en mans d'una gran mestre / brillava i excel·lia / Aquí 'Donya Mercedes' / Mas de Delisau / deixà joves petjades / d'encert i de mestria'. | 08010-121 | Carrer Padró, núm. 11 | Aquest edifici acollia l'antic hospital de la vila d'Artés. En el segle XIX fou escola. Sembla ser que fa dos anys es va pintar la façana de la casa, juntament amb la creu que sobresurt de la façana principal i les pedres de la portalada , de manera que actualment resulta molt difícil llegir el que diu a la llinda. Difícilment es llegeix la data 1773. | 41.7989700,1.9517100 | 412910 | 4627988 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38470-foto-08010-121-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38470-foto-08010-121-3.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la fitxa de l'Inventari de patrimoni Arquitectònic de Catalunya, figura com a casa del carrer Padró, número, 13.Ha estat pintada, tapant els elements arquitectònics històrics, i ha sofert remodelacions en obertures sense tenir en compte l'entorn urbà. | 94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 51165 | Antic hospital | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-hospital-0 | Catàleg de Béns Protegits del Pla d'Ordenació Urbanística Municipal de Malgrat de Mar (2004). Ajuntament de Malgrat de Mar. Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Patrimoni Arquitectònic. Malgrat de Mar (Maresme). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Generalitat de Catalunya. REVENTÓS, J. (1999). 'Els hospitals del Vallès i del Maresme': Història dels Hospitals de Catalunya, Vol. IV. Barcelona: Diputació de Barcelona. | XV-XX | L'antic hospital és un edifici d'origen medieval que va ser reformat posteriorment. És un edifici cantoner, al costat del qual s'hi adossa la capella annexa. Consta de planta baixa i pis i té la coberta a dos vessants amb el carener paral·lel a la façana. El frontis presenta un portal d'arc pla arrebossat amb una inscripció a la llinda on hi consta 'SANTO HOSPITAL'. Al seu voltant hi ha diverses finestres d'arc pla arrebossat distribuïdes de forma aleatòria, excepte els dos pòrtics d'arc carpanell arrebossat del pis, que tenen sortida a un petit balcó de baranes de forja. El ràfec està acabat amb una cornisa motllurada. La façana lateral presenta poques obertures, com també tres arcs de maó disposat a plec de llibre perpendiculars al mur i que formen un espai semiporxat. La part posterior s'obre amb finestres d'arc pla arrebossat i té un pati tancat per una balustrada. El tractament dels murs és arrebossat i pintat, excepte la façana lateral on s'observa el parament de pedra lligada amb morter i els carreus de la cantonada. | 08110-8 | C. Passada, 46 | L'antic hospital de pobres va ser fundat en motiu de la previsió testamentària que en feu Huguet Descolomer l'any 1443. En el testament hi establia com a administradors als Obrers de la Parròquia de Sant Genís de Palafolls. Al segle XVI es va autoritzar a utilitzar les rendes de l'hospital per la fortificació de la vila, així com es van afegir uns capítols en relació a l'administració de la institució. Des del segle XVII fins a principi del XIX hi van haver diverses disputes en relació a la seva administració, fins que una sentència va refermar els obrers de Sant Genís com a únics administradors, tal i com constava al testament d'Hug Descolomer. L'any 1889 se'n va fer càrrec la comunitat religiosa Germanes de Sant Josep, que hi van estar fins a l'any 1970 en què es traslladaren al nou Centre Mèdic Natzaret. Uns anys més tard, s'hi va traslladar la Comunitat Terapèutica de Malgrat. | 41.6466500,2.7397600 | 478329 | 4610578 | 08110 | Malgrat de Mar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51165-foto-08110-8-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51165-foto-08110-8-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08110/51165-foto-08110-8-3.jpg | Legal | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Altres | 2023-01-30 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn- Antequem, S.L. | 94|98|119|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 91385 | Antic hospital de pobres de la parròquia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-hospital-de-pobres-de-la-parroquia | XIX- XX | <p><span><span><span><span>Edifici entre mitgeres de paredat de fileres de blocs de pedra irregular disposades horitzontalment, i alguna part de maçoneria. Es tracta d’una casa de planta baixa i dos pisos. La teulada és de teula àrab amb desguàs al carrer del Pont. Les portes principals actuals dels baixos han està modificades respecte a les originals per adaptar-se a les necessitats del negocis. El primer pis la finestra i el balcó estan emmarcats en pedra, aquesta segona obertura presenta llinda d’arc rebaixat. Les finestres superiors estan igualment emmarcades en pedra, encara per la part superior, destaquen dos òculs abans de coronar l’edifici amb una cornisa de maons disposats a manera de dentellons. És remarcable l’existència d’arcs de descarrega sobre algunes obertures, això com la inscripció que diu literalment: “Hospital de pobras de aquesta paroquia”.</span></span></span></span></p> | 08228-14 | Carrer del Pont 6 | 41.7019818,1.4880428 | 374199 | 4617793 | 08228 | Sant Martí Sesgueioles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08228/91385-p1080225.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2023-01-30 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals) | 98 | 45 | 1.1 | 2484 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||
| 53600 | Antic hostal de Congost | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-hostal-de-congost | PÉREZ FARRIOLS, J., ET ALII. Catàleg de béns arquitectònics, històrics i ambientals i disposicions de protecció per al POUM de Martorell. Ajuntament de Martorell i Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. 2014. | XIX | Es troba en estat ruïnós. Ha perdut la coberta. | El que queda són les restes d'una edificació de planta quadrada i un petit cos adossat. Està construït amb paret de pedra i obertures amb arcs i brancals de maó vist. Hi ha restes d'un antic forjat interior. També es conserven restes de la cornisa ceràmica de la coberta. | 08114-158 | Carretera N-lla Km 590,5 | L'hostal es troba situat a l'estratègic pas del congost, paral·lel al riu Llobregat. Es va edificar l'any 1865. També era conegut pel nom d'Hostal d'en Boira, en referència al cognom d'un dels seus hostalers. Era propietat de Joan Pau Par i Voltà que el tenia llogat. El mes d'abril de 1942, una esllavissada de les terres del congost, provocades per una persistent pluja, va provocar l'enfonsament de trams de la carretera que transitava pel davant i greus desperfectes a l'Hostal. Pocs mesos després s'edificà un nou Hostal metres a dalt del congost que porta el nom del seu predecessor. | 41.4688400,1.9415000 | 411612 | 4591346 | 1865 | 08114 | Martorell | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53600-foto-08114-158-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53600-foto-08114-158-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53600-foto-08114-158-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual. SPAL | La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa A1 47 BPU-03.EA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Martorell, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona. | 119|98 | 45 | 1.1 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||
| 85087 | Antic hostal del castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-hostal-del-castell | CASTELLANO, N. (1998): 'L'evolució urbana de la vila de Cubelles', en Quaderns científics i tècnics de restauració monumental núm. 10. Diputació de Barcelona. Àrea de Cooperació Servei del Patrimoni Arquitectònic local Catàleg i Pla Especial de Protecció del Patrimoni Històric, Arquitectònic i Ambiental de Cubelles. Núm. expedient: 2001/003107/B. Aprovació inicial 25/01/2001, aprovació provisional 18/09/2002, data publicació: 02/02/2004. LACUESTA, R. (2002) 'La història constructiva del Castell de Cubelles (1a part: 1511 i 1535-36)', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 35-46. VIDAL, J. (2006) 'El Dr. Francesc Estapé (1883-1959). Petita biografia de l'eminent cardiòleg cubellenc', Anuari Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. Cubelles: Grup d'Estudis Cubellencs Amics del Castell. p. 7-38. | XVII | Casa entre mitgeres en cantonada, consta de planta baixa i pis amb coberta plana. La façana principal presenta portal central d'arc escarser fet en fàbrica de maó. A sobre, a nivell de primer pis, destaca un balcó amb obertura emmarcada igualment en maó. El portal i la balconada componen un eix que divideix la façana simètricament. Al seu voltant, en l'espai que es va deixar sense arrebossat modern, es veuen els carreus de pedra probablement originals de la construcció. Una finestra simple a la planta baixa i dues al primer pis acaben de definir la composició de la façana principal. L'edifici està coronat amb l'alçada d'una segona planta rematada sense obertures amb una cornisa que queda imbricada a la casa veïna. A la façana lateral destaquen dos finestrals en forma d'arc a la part superior. | 08074-40 | c. Major 7 | la primera notícia de l'hostal apareix en un contracte d'arrendament. Amb data 15 de setembre de 1536, signat per Joan Boscà i d'Almugàver i Marçal Cassanya, pagès de Cardona, on, referint-se a l'hostal es diu 'de nou construït i edificat en lo terme de Cubelles'. Formava part de les dependències del castell de Cubelles, amb el qual es relacionava a través d'un pati interior o eixida, comú a tot dos. Segons el document, l'hostal s'arrendava amb els seus llits, matalassos, coixins, màrfegues i flassades. Per la seva part el Sr. Cassanya es comprometia a comprar quatre taules i dotze cadires de costella, a més de la vaixella necessària per a la cuina. El segle XVII es va realitzar la remodelació del castell per encàrrec de Carles de Llupià Vilanova i d'Icart, segons el projecte de l'arquitecte Fra Josep de la Concepció de 1673. Aquesta remodelació afectà l'edifici de l'hostal, el qual va ser sotmès a algunes reparacions consistents en el reforçament d'una paret i la restauració de la teulada i d ela finestra de l'esmentada paret, així com diversos treballs de fusteria per als sostres, portes i finestres. L'hostal devia funcionar com a tal almenys fins al començament del segle XIX. En aquest moment, l'hostal comprenia quatre finques, una d'elles allotjava la carnisseria. L'any 1883 va néixer en aquest edifici el doctor Francesc Estapé (fill predilecte de la vila, al qual li fou dedicat un carrer l'any 1951. Va destacar en la seva professió de metge especialista en cardiologia i va desenvolupar la seva carrera a l'Hospital de la Santa Creu i Sant Pau, Barcelona.) A la primera meitat del segle XX, la casa va ser coneguda com a Cal Valent. A meitat del segle XX, la planta baixa de l'edifici continuava o reprenia l'ús de carnisseria, regentada per les famílies de Cal Rulit i Cal Tona, que s'alternaven cada mes. Atès que no hi havia neveres, la carn es guardava a la cova de la rectoria. Posteriorment la carnisseria va ser utilitzada com a arxiu municipal. | 41.2080600,1.6725400 | 388709 | 4562704 | 1675 | 08074 | Cubelles | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85087-foto-08074-40-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85087-foto-08074-40-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08074/85087-foto-08074-40-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Administratiu | 2023-08-02 00:00:00 | Josep Anton Pérez Arriaga | Fra Josep de la Cocepció | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 49737 | Antic hàbitat a Sant Marc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-habitat-a-sant-marc | <p>-BUSQUETS I CASTELLA, J.; MONTAÑÀ, D.; PUJOL, J.; SERRA, R.: (1999): Gironella. Notes històriques. Calaf: Edicions del Centre d'Estudis de l'Associació Cultural El Vilatà del Berguedà, Col·lecció L'Escambell, núm. 12. -SERRA, R. et altri (1991): Guia d'Art del Berguedà. Berga, Ed. Consell Comarcal del Berguedà i Patronat del Centre d'Estudis del Berguedà. -SITJES i MOLINS, X. (1977): Les esglésies pre-romàniques del Bages, Berguedà i Cardener. Manresa, Caixa d'Estalvis de Manresa. -VIGUÉ, J. i BASTARDES, A. (1978): El Berguedà. Monuments de la Catalunya Romànica 1. Barcelona, Artestudi Eds. -VVAA (1985): Catalunya Romànica. XII. El Berguedà, Barcelona, Fundació Enciclopèdia Catalana. -VVAA (1994): Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Berguedà, volum 5, Barcelona, Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.</p> | IX-X | la roca on hi ha els forats i les marques és gres que es degrada amb facilitat. | <p>En la paret de roca de gres que hi ha a pocs metres darrera de l'església de Sant Marc s'hi localitzen diversos forats realitzats a la mateixa roca, la qual configura un balmat molt suau. Les restes que més destaquen corresponen a tres fileres d'encaixos, la inferior molt més desgastada, i altres marques antròpiques, entre les quals uns solcs per damunt dels encaixos, en aquest cas formant dues línies en angle com la secció d'una coberta a dues vessants. Els encaixos són forats de formes més aviat rectangulars, alguns de més quadrats i alguns altres més arrodonits, disposats alineats versemblantment per servir de punt de suport de bigues de fusta d'una estructura que s'adossaria a la paret. En la part més nord de la roca també hi ha uns graons excavats que faciliten l'accés a la part superior, on s'estén un llarg pla de roca. A la part superior s'identifiquen diversos forats, sobretot de planta circular i altres marques antròpiques. A la zona propera als graons es localitza un altre forat de mides més grans que es creu que podria correspondre a una sepultura.</p> | 08092-96 | A les roques que hi ha a pocs metres a l'oest de la capella de Sant Marc de Cal Bassacs | <p>Les característiques dels forats, així com la distribució en la paret de roca, fan pensar que es tracta d'un indret que hauria pogut estar ocupat com a zona d'hàbitat en època alt-medieval, segons altres paral·lels similars documentats. L'any 1989 es van dur a terme excavacions arqueològiques a l'indret de Sant Marc per tal de valorar el potencial arqueològic de la zona, en el context de la construcció de la nova carretera C-1411 i després la C-16. Dels diversos sondeigs que es van dur a terme, dues cales es van realitzar prop del balmat (identificat com a sector 4, cales 6 i 7). En les cales realitzades es van localitzar fragments de ceràmica grisa medieval i també de ceràmica moderna, del segle XVI. Sembla que el camí que discorre entre la cinglera i l'església pot haver afectat els sediments de la zona, d'altra banda, hi ha constatada la troballa d'un fragment de ceràmica cardial i diversos esquerdills de sílex, vers l'extrem sud, segurament per l'arrossegament dels sediments.</p> | 42.0189813,1.8766910 | 406997 | 4652494 | 08092 | Gironella | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49737-foto-08092-96-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08092/49737-foto-08092-96-3.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Social | BCIL | 2020-05-28 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Al voltant més proper de l'església hi ha altres blocs que també mostren diversos forats i rebaixos. | 85 | 1754 | 1.4 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||
| 95727 | Antic jardí d'Infància El cangur | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-jardi-dinfancia-el-cangur | <p><span><span><span>IBARS PÉREZ, Gemma i CASTEJÓN VIDAL, Pol (2011). <em>Catàleg del patrimoni arqueològic i arquitectònic de Montmeló</em>. Text Refós. Ajuntament de Montmeló.</span></span></span></p> | XX | Es veuen traces de deteriorament a la façana principal, com desgast de l'arrebossat. | <p><span><span><span><span lang='CA'><span>Tot i que la seva denominació fa referència a l'ús com a jardí d'infància que desenvolupà els anys 80 del segle XX, es tracta de dos habitatges entre mitgeres de planta rectangular i una única planta. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal, orienta al carrer del Sant Crist de la Grua. Tot i que són entre mitgeres entre elles, la façana septentrional del conjunt dona a un carreró que comunica amb la plaça Rafael Casanova, i la façana meridional s'adossa als jardins de les cases Forés. La forma esbiaixada del carreró confereix al conjunt d'una planta trapezoïdal.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span lang='CA'><span>La façana del conjunt s'estructura a partir de cinc eixos de verticalitat definits per les obertures. L'habitatge més oriental disposa d'un portal d'entrada, de llinda recta, lleugerament reculat, flanquejat per dues finestres; mentre que la més occidental es configura amb un portal, també reculat, acompanyat d'una única finestra a la seva esquerra. Totes les obertures estan protegides per un guardapols, profusament decorat amb motius vegetals i geomètrics, pintats en tons rogencs. Sobre cada obertura se situa un respirall de ventilació que, en la finca occidental, és rectangular amb un relleu d'un drac alat i a la finca oriental és circular motllurat amb motius vegetals.</span></span></span></span></span></p> | 08135-28 | Carrer del Sant Crist, núms. 2 i 4 | <p>Als anys vuitanta del segle XX havia estat el jardí d'infància El Cangur.</p> | 41.5495626,2.2426191 | 436835 | 4600043 | 1936 | 08135 | Montmeló | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95727-2001.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95727-2002.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95727-2003.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08135/95727-2004.jpg | Legal | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | BCIL | 2024-05-27 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Desconeguda | 119|98 | 46 | 1.2 | 1761 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||
| 83101 | Antic mas d'Espunya, o mas Castell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-mas-despunya-o-mas-castell | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 71,200. CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F (1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.43. MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gsclareny. P. 55. SERRA I VILARÓ, J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. Investigació als seus arxius. Llibres I, II i III. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny. Annex a la normativa.(dades històriques a les masies incloses). ADCU. Acta de Consagració de Sant Miquel de Turbians AHG (Cadastre de 1776) ACA: Llibrets de compliment Pasqual. Amillarament de 1863</p> | X-XVII | Cobert de vegetació, runa i de dificil identificació | <p>Als peus del turó en s'assenta el castell de Gisclareny o castell fener de Cal Ros en el seu vessant oest i a tocar d'una petita torrentera que delimita el pas del grau del castell i uns camps que el separen hi ha les ruïnes d'aquest antic mas d'origen molt remot i pertanyent al monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Les ruïnes conservades mig cobertes de vegetació delimiten una planta més aviat rectangular construïda mitjançant murs de pedra mal treballats i escairats i units amb morter de calç. Es poden identificar un seguit de murs i almenys dues o tres habitacions properes a la roca mare o natural i al costat del camí que permetia pujar a la fortificació. Tot el conjunt és un gran runam cobert de vegetació i de pedres procedent del seu enderroc que fan difícil identificar-ne algun altre element.</p> | 08093-191 | Al vessant nord de la Gargallosa sota l'obaga de Sant Pere entre el Quer i cal Ros als peus del turó | <p>El lloc de L'espunya ens surt esmentat per primera vegada segons la documentació antiga en un document datat del 1068 i pertanyent al monestir de Sant Sant Llorenç prop Bagà tot i que pensem que es correspon amb algunes de les donacions que figuren a l'acta de consagració de Sant Miquel de Turbians el 948 (ACU, Pergamí original. Carpeta 7). En aquest document els comtes de Cerdanya, Ramon i Adela van donar al monestit l'alaou que posseïen al vilar d'Espunya amb les confrontacions del riu Esna (Eina) cap a Sant Sebastià de Sull i ariibava a Querforadat passnt pel cim del mont calvera (Gargallosa) 'alede in comitatu Ceritanense, in pago Bagadanense, sive infra terminos de villare de spunia. Quae terminantur ex una parte rivo Esna, et inde vadit ad Sanctum Sebastianum et pervenit de Kero-Foradat... (Serra i Vilaró, J; 1989. Llibre III. P.106. Documentació posterior esmenta que l'alou d'Espunya el 1113Pere Guillem establert en el mas pagava al monestir un cens anual d'una perna de dos argenços, dues gallines, dues fogasses, quatre quarters de vi i dos sesters de cibada ( Martín, E: 2005. P.29 extret de Bolós-Pagès, 1986). El 1121 consta com a donació testamentaria per un tal Ramon d'Enveig amb la qual cosa aquest alou ja no pertanyia al monestir de Sant Llorenç sinó en aquest cas a un noble. Tal i com s'ha anat veient el lloc també apareix esmentat de forma indirecta quan es parla de la propera església de Sant Pere del Grau o d'Espunya (Serra i Vilaró,J; 1989. Baronies. Llibre III. P.1106, 1130). Posteriorment i el 1142 l'abat de Sant Llorenç reclama davant del bisbe d'Urgell a Ramon d'Enveig l'alou de Molnell i els que en depenien; entre ells el d'Espunya ja que havien estat retinguts il·legalment 'et donamus Scti. Laurentio de Bagada unum nostrummansum qui est in Mulnel, cum omnibus suis perinentiis et adempramentis, etiamque censibus...Similiter nos omnes praedicti alium mansum qui est ad ripam Bordeo, et Scto Laurentio reddimus et deffinimus cum omnibus suis pertinentiis quae sunt in cunctis locis' (Baronies. Llibre III. P.108). Ja hem vist en la fitxa de Molnell i la de Querforadat que aquest alou d'Espunya pertanyia a Molnell amb la qual cosa i malgrat el document no el citi de forma directa, s'interpreta que es refereix a ell quan parla dels 'altres masos'.Finalment el bisbe va donar la raó a l'abat i els alous van ser retornats al monestir. Consta que el 1558 Sebastià Fabré ven a Bertran Palol el mas Espunya que era sota el domini directe de Sant Llorenç (DDAA, 2007. Annex al catàleg de masies i edificacions rurals de Gisclareny) Entre els segles XVI i XVIII aquest mas té diversos propietaris i entre 1586 a 1663 és venut als Piferrer de Saldes motiu del qual és coneix com a 'mas Piferrer' (Martín, E; 2005. Annex. Núm. 21). En el cadastre de 1776 (AHG. Cadastre de Gisclareny) el mas Espunya, aleshores mas Castell (casa núm. 59) estava ocupat per 1 casa, pagava 4 lliures, 11 sous i 6 diners de cadastre reial i no especifica el que pagava per a bestiar. Posteriorment i en l'amillarament de 1863 (ACA. Llibrets de compliment pasqual, amillarament de 1863) i extret de Martín,E. 2005 annex. 21 no hi figura aquest mas entenent-se que havia quedat abandonat. Documentació posterior no especifica enlloc el terme Espunya però si el del castell (fitxa 192).</p> | 42.2499800,1.7943600 | 400543 | 4678235 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83101-foto-08093-191-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83101-foto-08093-191-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2022-01-20 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Caldria portar-hi a terme una campanya d'intervenció arqueològica de neteja per poder identificar si hi havia un o més masos dins del vilar i alou d'Espunya tant esmentat per la documentació medieval i objecte de disputa entre senyors. | 85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||
| 83038 | Antic mas de Cal Batllet i altres cases al sud de la Gargallosa (cal tres-cents i cal Camines) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-mas-de-cal-batllet-i-altres-cases-al-sud-de-la-gargallosa-cal-tres-cents-i-cal | <p>CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí. P.46. MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. Annex 21,22 i 23. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 21. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny. Annex a la normativa</p> | XVII-XVIII | En ruïnes i pràcticament ensorrades i cobertes de vegetació | <p>Al sud-est del turó de la Gargallosa hi ha les ruïnes de dues cases que semblen correspondre amb els antics masos de Cal Batllet, cal Camines i cal Tres-cents completament arruïnats. Es tracta de dues cases que conserven encara la planta bàsica i algunes obertures. Defineixen una estructura quadrangular composta de planta baixa i possiblement un primer pis coberta amb teulada a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta. Ambdues edificacions estan construïdes amb aparell de maçoneria i carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades més aviat irregulars. La primera encara conserva una obertura en planta baixa d'una sola esqueixada amb esplandit intern. Les cantonades són construïdes amb fàbrica més acurada. Conserven les parets de migdia i la de llevant ja que les altres estan assentades aprofitant el fort pendent del terreny i en part estan excavades a la roca mare.</p> | 08093-128 | Al sud-est del cim de la Gargallosa i del veïnat del Roser mirant el bac de Sant Pere i Cal Caçador | <p>Les ruïnes de la casa de Cal Batllet no semblen ser anteriors al segle XVIII. De fet Eduard. Martín situa la primera referència a aquestes cases surten esmentades al cadastre de 1776 encara que no sapiguem identificar a qui pertanyien. En el document referent a l'amillaramant de 1863 (ACA, llibret compliment pasqual. Amillaremant 1863) i extret de E, Martín (2005). Annex. 21 esmenta que Cal Batllet estava a mans de Josep Pons, hi havia 7 persones majors de 7 anys, pagava 439 rals de contribució rural i 48 d'urbana. La casa Caminas estava a mans de Josep Corominas (de la casa Corominas), estava habitada per 4 persones majors de 7 anys, pagava 61 rals de contribució personal i 48 de contribució urbana. Finalment cal tres-cents no sabem com es denominava el segle XVIII. De totes elles només va sobreviure l'emigració de principi del 1900 la de cal Batllet. Les altres dues ja deurien quedar abandonades. L'origen d'aquestes cases no se sap però cal tres-cent i Caminas són esmentades a partir de 1748. (Martín, E; 2005). Consta que el 1779 el propietari de cal tres-cents era Josep Guitart.</p> | 42.2502000,1.7870400 | 399939 | 4678268 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83038-foto-08093-128-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83038-foto-08093-128-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83038-foto-08093-128-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Totes tres edificacions es troben situades en un fort pendent del terreny natural i defineixen una estructura molt senzilla de casa que aprofita en part la roca mare o natural i formades per una planta baixa i una o dues plantes pis cobertes amb teula ceràmica àrab. No semblen ser anteriors al segle XVII.Cal esmentar que aquesta casa va ser denominada en els darrers temps com a cal Tres-cents per un número que hi havia al damunt de la porta segons els veïns. F. Caballè en el seu llibre de 'Les tres-centes cases de Gisclareny' interpretà aquesta xifra com el nombre total de les cases hi havia a Gisclareny. Nosaltres les hem comptat i no sumen més d'un centenar. Cal tenir present que F. Caballè no va tenir en compte que moltes de les cases sovint canviaven de nom i això feia que una casa tingués varis noms. Per exemple: Cal Prim o mas Asen o mas del Clot o Cal Tor seria cal Peró. | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||||
| 83037 | Antic mas de Cal Corominas | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-mas-de-cal-corominas | <p>CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F (1995). Les tres-centes cases de Gisclareny. Albí. P.46. MARTIN, E (2005). Una mirada sobre la història de Gisclareny. Annex 21,22 i 23. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863. Extret de Martín, E; 2005. Annex 21.. DDAA (2007) Catàleg específic de masies i cases rurals de Gisclareny</p> | XVII-XIX | Completament arruïnada, coberta de vegetació i d'arbres | <p>Ruïnes de la masia de Cal Corominas situada a l'oest del veïnat del Roser i a sota del Tossal mirant a la vall de Saldes per damunt l'obaga de Sant Pere. Les ruïnes, avui dia mig cobertes de vegetació es componen de la masia propiament dita, de planta quadrangular i d'un cos rectangular o pallisses adossat a ponent i mirant a l'era situada a sud. Segons el que encara es pot desprendre la masia estava formada per un cos principal compost de planta baixa, 1 pis i golfes cobert amb teulada a dues vessants de teula ceràmica àrab i amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orientava a sud i on possiblement hi hauria hagut la porta d'entrada principal. Encara es poden veure algunes parets altes, especialment a la façana nord i est on encara conserven tota l'alçada i ens permet fer-nos una idea clara de quina hauria estat la distribució d'aquesta antiga masia. La planta baixa s'hi haurien obert algunes obertures de comunicació amb la veïna pallissa, al primer pis hi hauria dues obertures allindades en fusta i al sota teulada dues obertures més coincidint amb el nivell de les golfes. La façana sud no es pot distingir i ha estat impossible accedir-hi ja que està coberta de vegetació i arbusts de la mateixa manera que també ho és el seu interior el qual ha perdut tots els forjats i distribució interna i en el seu lloc hi ha un abundant rebliment de pedres procedent del seu enderroc. L'aparell de les seves façanes és de maçoneria de pedres mal treballades i escairades, unides amb morter de calç de color ocre i col·locades en filades més aviat irregulars. Únicament són en filades de pedra picada les cantonades de les parets principals i els bastiments d'algunes de les finestres del primer pis. Adossat a la paret de llevant s'hi endevina un cos de planta rectangular i d'una única planta que correspondria amb les pallisses i els coberts de l'era, completament oberts a sud i coberts amb teulada a un sol vessant de teula ceràmica àrab damunt de cavalls de fusta. Les parets són de maçoneria i còdols de riu molt mal treballats i escairats, units amb un morter de calç molt pobre i col·locats en filades aleatòries i irregulars. El conjunt avui és una completa ruïna.</p> | 08093-127 | A l'oest del veïnat del Rosera sota del Tossal i mirant a la vall del riu Saldes | <p>La casa de Cal Corominas, denominada 'cal tres cents· es comença a remuntar el seu orígen en epoca moderna i en concret el segle XVII. Segons E. Martín (Martí, E, 2005 annex.10) especifica que aquesta família era originària de Gósol i eren els posseïdors del mas Asen (mas del Clot), es documenta el 1778 al mas de la Serra un Corominas i la casa denominada com a tal esta documentada el 1780 a mans d'un tal Cristòfol Corominas, dit el creueta el qual tenia i posseïa la casa del veïnat de Berta. En el cadastre de 1776 (AHG, cadastre 1776) aquest Cristofol Corominas tenia tres cases habitades per tres persones, pagava tres lliures i 10 sous de cadastre personal, 5 lliures, 2 sous i 5 diners de cadastre reial i 2 lliures, 2 sous i 8 diners de caps de bestiar. La família Corominas va ser una de les famílies més poderoses de Gisclareny, car un dels descendents va adquirir la casa de Cal Jovell a canvi de Censals. La casa és esmentada a partir de 1689 a partir de la documentació (Martín, 2005. Ob cit). En el document de 1863 i corresponent als amillaraments (ACA. Llibrets de compliment pasqual-amillarament 1863) esmenta que la casa de Cal Corominas estava a mans de Josep Corominas com a cap de casa, hi habitaven 6 persones majors de 7 anys, pagava 979 rals de contribució rural, 72 de contribució urbana i 485 per als caps de bestiar. La casa va sobreviure el flux migratori del 1900.Va ser abandonada després de la guerra civil.</p> | 42.2493000,1.7867000 | 399910 | 4678169 | 08093 | Gisclareny | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83037-foto-08093-127-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83037-foto-08093-127-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/83037-foto-08093-127-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | La casa malgrat estigui completament ensorrada segueix i manté les característiques bàsiques de les masies d'estructura simple de Gisclareny que són hereves dels masos medievals. Es compon del cos de la masia, de planta rectangular, dues plantes pis i coberta a dues vessants de teula ceràmica àrab, amb dues crugies i separades per forjats de fusta. La planta baixa estava dedicada als estables i quadres dels animals i al primer pis l'habitatge amb la sala cuina i menjador, i el forn de pa a darrere la campana de la llar de foc. La darrera planta estava dedicada a les pallisses i els graners. En un costat hi havia la pallissa formada per un cobert amb grans obertures per a poder emmagatzemar la palla i l'alfalç. E. Martín, en el seu llibre de 'una mirada a la història de Gisclareny' en fa una descripció i interpretació molt acurada a la P. 55. Una descripció similar fa. J. Serra i Vilaró en el vol. II de les Baronies de Pinós i Mataplana (p.292) | 119|94 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||||
| 82969 | Antic mas de la Muga | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-mas-de-la-muga | <p>BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 71,200. CABALLÈ I CANTALAPIEDRA, F ( 1996). Les tres-centes cases de Giscareny. Columna Albí. P.43. MARTIN E (2005). Una mirada sobre la història de Gsclareny. P. 55. SERRA I VILARÓ, J (1989). Les Baronies de Pinós i Mataplana. InvestIgació als seus arxius. Llibres I, II i III. AHG. Cadastre de 1776. ACA. Llibrets de compliment pasqual. Amillarament de 1863 extret de Martín, E; 2005. Annex 21 i 22. ADCU. Acta de Consgaració de Sant Miquel de Turbians.</p> | XIV-XIX | En ruïnes, encara amb algunes parets altes però cobert de vegetació, arços i runa | <p>Ruïnes d'un important mas situat en el vessant solell de la serra de Molnell a sota mateix de la roca i serra de la Moixa i en un punt dominant en el qual es té una amplia visió de l'obaga de la Muga, de Molnell, Murcurols i també de la pleta de Molnell i de les 'arrugues de Molnell' i pas de la Cabra. Del conjunt de construccions es pot identificar el volum de la casa principal, el de les pallisses, el dels coberts annexos i fins hi tot el de l'era al costat del camí que condueix a Oreis i també al fons de la vall. Tot aquest conjunt d'edificacions es situen en terrasses artificials orientades en sentit sud i disposades en diferents nivells. El volum principal de la masia és de planta rectangular, dividit en dues crugies i possiblement hauria estat compost per una planta i un primer pis cobert amb teulada a dues vessants amb el carener perpendicular a la façana principal orientada a migdia, indret en el qual s'hi hauria obert la porta d'entrada o principal, Malauradament només es conserven en una alçada força considerable els murs de tramuntana, part del mur de llevant i el de ponent. En canvi el mur de migdia està pràcticament aterrat i només es mantenen en bon estat algunes cantonades i el bastiment de la porta d'entrada a la casa amb l'ampit. L'aparell constructiu és de murs de maçoneria a base de carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb morter de calç molt pobre i fragments de llosa a trenca junt. Únicament són amb carreus més ben treballats les cantonades d'alguns murs. A la paret mitgera de tancament oest i mirant a l'era es poden veure per la part interna i mig coberts de vegetació i a tocar del nivell de terra; dos arcs de rebaixats de pedra amb les dovelles disposades a 'sardinell' i situats a diferent alçada. També s'hi poden endevinar traces d'altres elements de l'antiga masia mig coberts de vegetació i molsa. Al costat oest d'aquest volum i paral·lel al camí d'Oreis es situa en una terrassa inferior un cos rectangular amb el mur nord completament cec i el mur sud amb traces de pilars que haurien sostingut l'antiga coberta. Per les característiques d'aquest cos i emplaçament, molt possiblement hauria estat la part de les quadres i les pallisses i amb una factura molt similar als coberts que hi ha a la masia del Puig, a Molnell, Murcurols, la Torre de Faia... Seguint el model característic aquest element de dues plantes hauria estat construït mitjançant pilars de pedra que haurien sostingut la coberta de teula ceràmica damunt cavalls i llates de fusta. Encara es conserven dos pilars quadrats. L'aparell dels seus murs és de maçoneria i carreus de pedra mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç molt pobre i formant filades molt irregulars. Aquest volum, adossat al cos principal de la casa hauria donat a l'era principal de la casa, sostinguda per murs artificials i tancada darrere un baluard de factura semblant a la resta d'edificacions. Sembla ser que al costat de ponent i també a tramuntana hi hauria hagut altres construccions relacionades amb dependències i quadres de l'antic mas. Aquest conjunt d'estructures estan cobertes de vegetació i amagades enmig del bosc que fan difícil de poder-les veure a l'estiu.</p> | 08093-59 | Damunt de l'obaga de la Muga, a sota de la roca de la Moixa i cambra dels bocs | <p>Malgrat que l'alou de Molnell ja es documenti de mitjans del segle IX o X, pensem que els masos de la Muga són més tardans ja que aquest veïnat i masos de la Muga comencen a ser esmentats per la documentació baganesa a partir del segle XIV posant de manifest la importància d'aquests llocs en temps medievals. De la Muga en procedia un tal Berenguer de la Muga el qual va ser absolt del tribut de remença per part de Galceran de Pinós el 1421 per 18 florins d'or d'aragó. (Serra i Vilaró, 1989. Baronies. Llibre II. P-334.. Abans que això succeís aquest Tal Berenguer de la Muga 'Ça Muga' havia abandonat el mas i el senyor adreçà una carta a aquest Berenguer que si pels volts de Sant Joan no havia tornat hi establiria un altre pagès (Baronies ob. Cit p, 336. De la Muga també en procedia un home soliu, del tribut de remença a Jaume de la Muga i que en va fer davant de Sibil·la, la donzella de Guillem de Murcurols. (Baronies. Ob cit. P. 340). Aquest Muga o de ça Muga cal no confondre'ls amb els batlles de la Pobla de Lillet i que Serra i Vilaró confon amb la mateixa procedència. L'abandó del mas de la Muga es deuria produir a mitjans del segle XIX ja que apareix citat en el cadastre de Gisclareny de 1776 i també el cens de 1863. Sembla que no va sobreviure a l'emigració del 1900 interpretant que havia quedat abandonat.De la Muga també en faria al·lusió la mateixa dita d'Oreis 'A la Muga, vila; a Aureis ciutat; Barcelona un prat mai s'ha vist al foc tantes olles amb tant poc cuinat'. Segons Serra i Vilaró la última llar era la de la bruixa , voltada de closques de nou i un ou. Eren les olles (Serra i Vilaró, 1989. Llibre I. P-435)</p> | 42.2776700,1.7698800 | 398568 | 4681339 | 08093 | Gisclareny | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82969-foto-08093-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82969-foto-08093-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08093/82969-foto-08093-59-3.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | 2021-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Sembla que aquest important mas hauria tingut unes característiques molt similars al mas de Molnell, al mas del Puig o altres de Brocà i Gavarrós. Del compendi de construccions que el formen sembla que l'element més antic és el cos quadrangular principal de la masia amb elements que datarien de mitjans del segle XIV, com seria el cas del mur oest amb els arcs rebaixats. La resta d'elements podrien ser ja del segle XVI, XVII o fins hi tot XVIII. Caldria una exploració i documentació exhaustiva | 94|85 | 1754 | 1.4 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||||
| 68336 | Antic molí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-moli | 'Catalunya Romànica' (1992). Vol. XIX. El Penedès. L'Anoia. Barcelona 'Gran geografia comarcal de Catalunya' (1982). Vol. 5. Barcelona Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges (2006) | XIII-XVI | El Pla Especial estableix que cal mantenir estrictament la conservació de l'element o/ i restaurar-ho. | Torre aïllada, de planta circular, que conserva una alçada de 5,50 metres. Té un diàmetre exterior de 5,20 metres, mentre que en l'interior és tan sols de 3, 60 metres, ja que el gruix dels seus murs és d'aproximadament 0, 80 metres. El parament està realitzat en pedra desbastada, sense ordenació regular en filades, fet que no impedeix copsar la seva bona qualitat constructiva. A la planta baixa s'identifica una porta d'accés, amb forma d'arc de mig punt conformat per sis dovelles de pedra -a l'igual que els seus brancals i el marxapeu- i orientada en direcció nord. Just al seu damunt, es localitza una segona obertura, probablement l'accés elevat original, que ha perdut els carreus de pedra dels muntants i tota la llinda. També són visibles diverses espitlleres. A l'interior es conserva la cúpula que cobria el primer pis. Malgrat el bon estat de conservació de la torre, convé destacar el seu insòlit emmarcament al bell mig de les instal·lacions recreatives de l'hotel Dolce Sitges. | 08270-458 | Av. Camí de Miralpeix, 12. Hotel Dolce Sitges | Aquesta construcció pot ser interpretada com una torre originàriament de guaita, datable als volts del segle XIII com la major part dels elements que conformen el sistema defensiu del litoral català en època medieval i posteriorment. Podria correspondre a aquesta primera fase la porta elevada, avui conservada únicament de manera parcial que, inicialment, hauria estat l'únic accés a l'interior. A partir de l'any 1581 es documenta ja la doble funció de l'element, com a torre de vigilància i molí, situat dins de la Quadra de Miralpeix. | 41.2281800,1.7736700 | 397219 | 4564813 | 08270 | Sitges | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68336-foto-08270-458-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68336-foto-08270-458-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08270/68336-foto-08270-458-3.jpg | Legal | Romànic|Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Núria Nolasco Azuaga | Segons els Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic i Catàleg del Municipi de Sitges, aquest conjunt disposa del tipus de protecció III. Els edificis estan catalogats com a tipus C. | 92|94|85 | 45 | 1.1 | 17 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 94772 | Antic molí bataner | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-moli-bataner | <p>ANGLADA ALBERT; 2020. Poder i diners de la Jet Set d'Osona i el Ripollès. el Bages, el vallès Oriental, la Garrotxa i la seva relació amb Barcelona. </p> <p>ESPADALER PARCERISSAS, RAMON; 1995. <em>El tèxtil fil conductor de la nostra història. </em>Ajuntament de Sant Quirze de Besora, </p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, JOAN; 1997. Sant Quirze de Besora. De 1714 a l'actualitat. Eumo Editorial</p> <p>AMQ: 'Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento 1862. Carpeta 1016</p> <p>AMQ. matrícula industrial 1854-1940</p> <p>https://www.consorcidelter.cat-rutes-can trinxet</p> <p> </p> | XVIII | Segons els diferents orto fotomapes publicats per L'institut català de cartografia (ICC) es mostra una evolució del conjunt fabril en les imatges que es mostren per anys es veu com el 1998, 2001 encara es conservava en bon estat i al 20005 arran de la construcció de l'empresa 'viso plast' a les instal·lacions de can Trinxet es va reconstruir completament la façana oest amb aparell de Totxana. La resta de façanes conserven encara alguns dels elements originals. Amb la reforma o reconstrucció de la façana oest es va refer el vessant oest de la coberta amb estructura de planxes galvanitzades. | <p>L'antic molí bataner es conserva integrat al conjunt fabril de Can Trinxet. De tots els edificis que hi ha en aquest conjunt arquitectònic, la que correspondria amb l'antic molí seria la part més propera al riu i paral·lela al canal de can Trinxet i perpendicular a les naus principals de la fàbrica. Es tracta d'una construcció de planta rectangular i composta per dues plantes i les golfes amb coberta a dues vessants de teula ceràmica damunt de cavalls i llates de fusta i amb el carener paral·lel a la façana principal que mira a l'oest. El conjunt es conserva en bon estat malgrat que la façana oest hagi estat enderrocada i reparada reculant uns metres a l'est mitjançant un mur de maó ceràmic i la coberta sigui substituïda parcialment per una de planxa fruit de la darrera reparació. La composició de les obertures és geomètrica i regular amb series de tres finestres coronades en arc de mig punt i amb els bastiments de maó ceràmic a cada planta i i una finestra en arc de mig punt a les golfes. L'aparell és de maçoneria de còdols de riu revestits amb una capa d'estuc i enlluït de color groguenc. A la part inferior hi ha la sortida del carcavà del canal formada per un arc de mig punt de mides considerables. L'interior està reutilitzat com a central transformadora i acull les turbines de la mateixa. Abans de la darrera reforma i segons imatges antigues conservades la façana oest paral·lela al riu tenia dues plantes amb sèries de set finestres rectangular al primer pis i set més d'arc de mig punt a la segona. L'aparell estava revestit per una capa d'estuc i enlluït de calç de color groguenc. D'aquesta façana es conserven vestigis dels murs de maçoneria de còdols de riu embeguts per la vegetació i en un pati exterior Finalment la darrera façana orientada al nord coincideix amb el pinyó de la coberta i està distribuïda mitjançant tres finestres d'arc de mig punt amb els bastiments de maó ceràmic a cada planta i tres més al sota coberta. Avui dia estan parcialment paredades i pintades de color groguenc.</p> | 08237-113 | Passeig del Ter núm.2 | <p>El molí bataner denominat 'molí nou' i situat a la zona de la Verneda el tenim documentat a partir del segle XVIII. Segons Joan Serrallonga en el seu llibre de Sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat esmenta que a Sant Quirze a mitjans del segle XVIII hi havia tres molins bataners o drapers (2 a Sant Quirze i 1 a Montesquiu) , propietat del comte de Santa Coloma i arrendats a les famílies Ginestet, Serrallonga i Castany, aquest darrer a Montesquiu. Els dos molins estarien situats a la part sud-oest de can Guixà (molí vell) i a la zona de la Verneda (molí nou),es a dir a l'emplaçament que estem descrivint. Sobre aquest element el trobem novament esmentat a partir de 1862 quan Josep Domingo i LLuch, inversor vigatà l'adquireix juntament amb altres finques com ara la propera casa de la Coromina la qual reforma per establir-hi la seva residència. Aquesta referència la tenim a través de <em>'cuadernos de liquidaciones y amillaramiento de sant quirze de Besora l'any 1862' </em>i en que a la inscripció núm. 50 i a mans de Josep Domingo Lluch especifica que <em>'Posession nombrada la Coromina situada en el llano del mismo nombre, de su propiedad y que cultiva de su cuenta .</em></p> <p>Por un molino harinero llamado 'molí nou' (nº1) amb un valor de 10.500 sous,<em> por una fabrica de hilados nº 4 </em>amb un valor de 19.668 sous, <em>por una casa nueva en la fábrica per 468 sous. (AMQ. Cuaderno de liquidaciones y amillaramiento. 1862. Carpeta 1016) </em>Segurament aquest molí nou seria al que ens estm referint i la fàbrica seria al costat i correspondria amb la futura de can trinxet. Consultant les matrícules industrials del 1858 , Josep Domingo LLuch tutela la fàbrica de la verneda amb un 'vell batán, quatre cardes mogudes per aigua i 350 fusos). Serrallonga. Ob cit. P.221. Apèndix V. La zona de la verneda en les matrícules indusrials apareix denominada com a 'despoblat'. AMQ. Matrícula industrials 1854-1940. La fàbrica Domingo es donarà de baixa el 1883 per llavors ser absorvits per l'italià Coroggio i Trinxer Cia el 1887. L'antic molí draper quedaria integrat al nou complex fabril com un element més.</p> | 42.1039380,2.2166948 | 435234 | 4661614 | 1714 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Restringit | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94772-img20230110115302.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94772-img20230228111804.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94772-00569375.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94772-20230629123459.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94772-20230629123502.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | Inexistent | 2023-10-05 00:00:00 | Pere Cascante i Torrella | Molí que va quedar integrat al conjunt fabril de Can Trinxet com a part de la mateixa oi perdent la seva funcionalitat primerenca. De la vella construcció es va conservar el canal, el carcavà i l'edifici del molí que acollia els batans i que va ser substituït per telers de cotó amb el canvi productiu de la indústria llanera a la cotonera. | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||
| 94753 | Antic molí de Sant Quirze | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-moli-de-sant-quirze | <p>PRAT ANTONI, VILASECA DAVID; 2018. Els masos rònecs. Associació d'estudis Torellonencs</p> <p>SALVANY I GRAU, JOSEP, 1866-1929. Imatge de 1918 . Biblioteca de Catalunya.</p> <p>SERRALLONGA URQUIDI, J; 1998. sant Quirze de Besora de 1714 a l'actualitat. Eumo editorial</p> <p>AMQ. Matrícules industrials de 1854-1960.</p> <p> </p> | XIII-XVIII | Al costat de la llera del riu Ter en terreny inundable.Només es pot veure quan el cabal del riu és baix. Queda delimitat pel canal de Can Guixà. Actualment només hi ha les ruïnes de la part més baixa en un lloc d'accés difícil | <p>Ruïnes de l'antic molí fariner de Sant Quirze de Besora situat a la desembocadura del canal de Can Guixà. Avui dia es conserven molts pocs vestigis d'aquest element ja que els forts aiguats i les crescudes del Ter l'han malmès de forma notable. S'endevinen encara uns murs de pedra i morter de calç que delimiten un àmbit rectangular que es corresponia amb l'antic casal moliner. Aquest molí conserva els murs nord, est i oest fets amb fàbrica de carreus de pedra ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i col·locats en filades regulars i horitzontals. Segons imatges del Fons Salvany publicades aquest molí es veia en ruïnes amb dos cossos a diferent nivell i sense coberta. Segons es desprèn era format per PB+1p i coberta.</p> | 08237-94 | Desembocadura del canal de Can Guixà | <p>Segons les descripcions de Antoni Prat i David Vilaseca en el seu llibre de Masos rònecs especifica <em>'ja el veiem en ruïnes en fotografies de principi del segle XIX. Sense teulada sabem que la seva estructura era encara visible el 1933 tal com consta en el planell de la fàbrica de Ca Guixà, ja que el canal d'aquesta fàbrica tèxtil desembocava molt a prop d'aquest molí, És probable que s'acabés enderrocant gairebé tot durant el gran aiguat de l'octubre de 1940. </em>Els mateixos autors especifiquen que 'els primers empresaris s'instal·laren a Sant Quirze a prop del rudimentari i encara poc condicionat canal industrial que voreja la població del poble'. Consta que Antoni Dot Pares el 1860 té llogat l'antic molí draper als afores de la població i instal·la 6 telers de llana de més de 5/4, un batan, una tondosa i una màquina de netejar. Aquesta referència és coneguda a través de les matrícules industrials (AMQ. Matrícules industrial 1860-1954). Entenem que aquest molí primer fariner va ser reconvertit en molí batà i després abandonat.</p> | 42.0969673,2.2281640 | 436175 | 4660831 | 08237 | Sant Quirze de Besora | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94753-20230613122654.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94753-20230613122649.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08237/94753-20230613122955.jpg | Inexistent | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Altres | Inexistent | 2023-10-04 00:00:00 | Pere Cascante Torrella | Indret de difícil accés al que s'hi pot accedir només quant les aigUes del ter baixen ja que normalment es troba inundat per les aigües del mateix. | 94|85 | 1754 | 1.4 | 2484 | 24 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||
| 47355 | Antic pedrís de can Xarina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-pedris-de-can-xarina | <p>Freixanet, M. (2012). El pedrís. L'Espina, Revista de Collsuspina. Estiu 2012, p.15.</p> | <p>Al jardí posterior de la casa can Xarina es conserva un bloc de pedra rectangular que està suportat per dues columnes, configurant una taula, que era l'antic pedrís que hi havia davant la façana principal, element que era molt característic de les cases de Collsuspina que servia per seure. Malauradament tots els pedrissos de les cases del nucli han desaparegut fa pocs anys.</p> | 08070-97 | c/ Major, 30. 08178 Collsuspina | <p>El pedrís era un banc de pedra que s'ubicava a la façana de les cases i que servia com a punt de trobada de veïns i de relació social. A Collsuspina cada casa disposava del seu pedrís. A més de ser punt de reunió, per jugar la mainada o descansar, hi havia la tradició de resar el rosari a la fresca i al pedrís.</p> | 41.8258600,2.1748200 | 431474 | 4630771 | 08070 | Collsuspina | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08070/47355-foto-08070-97-1.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | Inexistent | 2026-01-27 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC Diputació de Barcelona | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 55374 | Antic penell-creu de Sant Joan d'Olesa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-penell-creu-de-sant-joan-dolesa | XVII-XVIII | <p>Penell-creu de ferro forjat. Està format per un pal de ferro llarg, d'uns dos metres d'alçada, amb una creu a la part superior que té els braços de la mateixa llargada i eixamplats a la part exterior seguint la tipologia de les creus de Malta i de la creu que hi ha esculpida a la façana de l'església de l'Hospital. A la base de la creu hi ha quatre fulles que formen un calze, també forjades i de la tipologia que veiem en altres elements de ferro gòtiques. A sota hi ha el penell també de ferro però que es troba malmès.</p> | 08146-18 | Plaça de l'Església. 08795 OLESA DE BONESVALLS | <p>Aquesta creu estava sobre el campanar de l'església parroquial d'Olesa, probablement des de la seva construcció. L'any 1808 es bastí el nou campanar, tot i que probablement aquest penell ja seria de l'església anterior. En posar l'àngel sobre el campanar es va retirar aquesta creu que actualment es guarda al jardí que hi ha a l'antic fossar.</p> | 41.3534100,1.8489100 | 403710 | 4578629 | 08146 | Olesa de Bonesvalls | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08146/55374-foto-08146-18-2.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada accessible | Ornamental | Inexistent | 2026-02-26 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 94 | 47 | 1.3 | 2484 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:38 | ||||||||
| 55161 | Antic pi de la Serreta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-pi-de-la-serreta | <p>Ortofoto 1957-57 Diba - MINDEF RIUS FONT, LLUÍS ( 2009) Històries d'arbres. Programa de Festa Major de sant Llorenç d Hortons.</p> | Caldria neteja de l'entorn i tractament de l'arbre | <p>Espècimen de pi blanc de caràcter monumental, d'una alçada de 20 metres i capçada d'uns 23 metres creant una zona sense competidors ecològics al seu voltant. El seu tronc té una circumferència de més de 6 metres. Se li pressuposen més de 200 anys d'edat. Sense cap mena de dubte, és el millor exemplar de Pinus halepensis de tot el Penedès. Presenta un brancantge ben desenvolupat horitzontalment , la qual cosa li ofereix un aspecte imponent.</p> | 08145-141 | Mas Rabassa | <p>El Pi Gran de la Serreta té la funció de topònim, la qual cosa ens indica que era un referent local important , de fet, era l'únic pi present a la zona, si observem la imatge aèria del 1956-67 entenem la funció de topònim. D altra banda, el fet d'estar molt proper al límit del terme municipal amb Vilafranca del Penedès ens fa pensar que també podria haver estat com a funció de fita terme, preservant així la seva supervivència.</p> | 41.3283700,1.7141300 | 392394 | 4576008 | 08145 | Olèrdola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55161-foto-08145-141-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08145/55161-foto-08145-141-3.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Altres | 2021-05-26 00:00:00 | Lluís Rius i Font, Oficina de Patrimoni Cultural OPC | Els arbres són la projecció cultural d'una societat en un espai determinat. Els arbres, en certa manera, formen part del nostre imaginari de paisatge rural i tradicional de referència cada cop més allunyat del paisatge real. En aquests darrers anys hem assistit a unes transformacions territorials i paisatgístiques radicals, transformacions que són la base, en bona part, de l'actual desconcert referencial paisatgístic i, d'altra banda, d'una globalització poc respectuosa amb l'entorn. Les grans infraestructures viàries, l'increment de l'espai urbanístic, la ràpida industrialització i la pèrdua de l'activitat tradicional en són factors transformadors. És en aquest context de pèrdua dels imaginaris col·lectius on l'arbre esdevé un element de forta càrrega simbòlica i denominador intel·ligible del nostre passat col·lectiu. | 2151 | 5.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:38 | ||||||||||
| 87751 | Antic pont de Cal Robert | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-pont-de-cal-robert | XIX-XX | Destruït en la seva gran part per les inundacions de 1962. Només es conserven part dels estreps. Sobretot el meridional. | <p><span><span><span><span><span>Actualment, per anar a cal Robert des de la carretera BV-1221, cal travessar la riera de les Arenes a l’alçada de la Torre de l’Àngel. Però antigament hi havia un pont del que només en queden les restes de l’estrep meridional i part, molt emboscat i malmès, del septentrional. El camí actual fa una mica més de volta, però encara es conserva l’antic camí.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Es tracta de l’estrep situat al vessant hidrogràfic dret de la riera, que juntament amb l’oposat (desaparegut durant els aiguats de l’any 1962) suportaven el tauler en el seus dos extrems. Probablement es tractés d’un pont de tram recte, format per un tauler que treballava com a biga, senzillament recolzada en les piles i estreps. </span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>La part conservada està fonamentada a la roca, aprofitant una gran codina, que alhora, fa de tallamars i d’esperó a la vegada (reforçat per un muret de pedra collat amb morter de calç). Aquesta estructura està feta de pedra, fang i còdols de diferents mides lligades amb morter de calç. S’hi observen varies obertures del mateix diàmetre a tot el parament que respon als posts col·locats durant la seva construcció. En un dels costats per sobre, es conserva part del paredat de pedra, que sembla més antic.</span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span>Uns metres més avall, al costat oposat es preserva un bloc procedent de la mateixa estructura, una minsa part del que probablement fou l’altre estrep o part del que queda dempeus, que l’aigua va arrossegar, i on s’hi identifiquen varies fileres de maons.</span></span></span></span></span></p> | 08120-189 | Riera de les Arenes | <p><span><span><span>El Pont de Can Robert, permetia travessar en direcció als masos situats a Sant Llorenç del Munt (Can Robert, Can Pobla, Can Garrigosa, El Bofí, Can Pèlecs, El Gabi...) en cas de baixada sobtada d’aigües. La riuada de l’any 1962 va emportar-se’l aigües avall. Des de llavors, l’accés es va per dins el llit de la riera i en cas de pluges, per la zona urbanitzada del municipi que arriba fins al carrer de les Boixaderes a través d’un pont que travessa la canal provinent del Cingle dels Cavalls i la Carena de l’Estret.</span></span></span></p> | 41.6293600,1.9980100 | 416537 | 4609111 | 08120 | Matadepera | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87751-p1450285.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08120/87751-p1450287.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2021-06-30 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||||
| 69703 | Antic pont de Vilanova d'Espoia | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-pont-de-vilanova-despoia | <p>RIBA GABARRÓ, J. (1988) 'La Torre de Claramunt' a Història de l'Anoia. Vol I. Ed. Parcir. Manresa. pàg 297-319.</p> | XIX | Actualment el pont es troba en desús i totalment cobert per la vegetació. La seva alçada és lleugerament inferior a la del pont actual, que s'aixeca just a tocar del vell, fent que sigui un element molt difícil de veure. | <p>Antic pont de la carretera que antigament unia el poble de Vilanova d'Espoia amb el nucli de Capellades, salvant el desnivell ocasionat pel torrent del Manou. Es tracta d'una construcció aixecada en pedra picada de mida regular que forma un mur de paredat comú, amb pedres naturals sense picar, colocades en verd amb mescla de calç i grava. El pont conforma una gran arcada de mig punt que salva el desnivell del congost que crea el torrent del Manou, just al peu del turó s'aixeca en nucli de Vilanova d'Espoia. La seva amplada és d'uns 4 m. aprox. I la seva llargada és de 25 m. Als extrems de l'arcada l'estructura es reforça ambdues rafes atalussades, un per cada banda, adossades al mur. Per sobre del pont transcorria l'antiga carretera.</p> | 08286-88 | Vilanova d'Espoia (08789 La Torre de Claramunt) | <p>La construcció de l'antic pont d'Espoia es paral·lel a la construcció de la carretera de Vilanova d'Espoia a Capellades, que devia substituir el camí tradicional d'Espoia. L'objectiu de la construcció de la carretera i el pont tenia com a objtectiu facilitar el trànsit rodat, a diferència de l'antic que camí que nomès permetia el transport d'abast. La construcció de la carretera i el pont devia tenir lloc a finals del segle XIX o començaments del segle XX.</p> | 41.5157600,1.6589400 | 388097 | 4596882 | 08286 | La Torre de Claramunt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69703-foto-08286-88-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08286/69703-foto-08286-88-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2020-09-24 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | Al fons de l'AMFI dipositat a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia (ACAN) es conserva una fotografia amb núm. de registre 00981, de data 1927, on es pot observar el pont antic de Vilanova d'Espoia i la carretera vella, abans de la construcció del pont i la carretera nova. (fitxa 129) | 98 | 49 | 1.5 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 45121 | Antic pont del Cremallera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-pont-del-cremallera | BARTOLOMÉ, Florian (2002). Els ponts de Castellbell i El Vilar: El pont del cremallera de La Bauma; dins El Brogit, Periòdic informatiu de Castellbell i El Vilar, 257, maig de 2002, pp. 8. FRONTERA, Genís i DEVANT, Jèssica (2004). Castellbell i el Vilar. Història i memòria gràfica. Castrellbell i el Vilar: El Brogit. | XIX | Antic pont del Cremallera sobre la riera de Merà, fet de pedra, amb dos arcs, un de més gran i l'altre més petit. Inclou un pas per accedir als horts que hi havia a l'altre costat del pont. El mes de juny de 1892 s'havia finalitzat l'esplanació, ja eren fets els murs de contenció de pedra seca i s'havia acabat de construir el pont de la riera de Merà, per on el 27 de juny hi passà aquella primera locomotora. Sabem que el 6 d'agost de 1892 el senyor Joan Puig, amo del mas Puig del Vilar, va cobrar dotze duros pels vint metres de pedra que havia proporcionat per a fer el 'Muro del cami de baycha a la Estasio del trenvia de Monserrat'. Entre els fusters que treballaren en aquella obra podem destacar el senyor Pere Masats i Trullàs, de la Bauma, que a l'era de cal Genovès construí les cintres de fusta per a la construcció dels arcs del pont. | 08053-24 | La Bauma | El Cremallera s'inaugurà el 6 d'octubre de 1892; amb un tren especial de la Companyia del Nord, que va sortir de Barcelona a les 5.53 h del matí i va arribar a l'estació de Castellbell i el Vilar a les 8.18 h. Allí els esperava un tren especial del Cremallera amb la locomotora número 5 i el cotxe A-1, adornat amb l'escut de Catalunya, que transportà les autoritats al monestir de Montserrat, on arribaren a les 9.11 h. El servei regular s'inicià el mateix dia de la inauguració i sabem que fins el 31 de desembre l'utilitzaren 8.575 viatgers. Quan la Companyia del Nord va instaurar un servei de trens accelerats entre Barcelona i Castellbell i el Vilar, el nombre de passatgers del Cremallera augmentà molt. Aleshores l'enllaç amb l'estació del Cremallera es feia mitjançant una llarga escalinata i l'empresa intentà facilitar l'accés amb un servei gratuït d'equipatges a lloms d'ase. Malgrat tot, l'any 1902, quan ja era Julià Fuchs i Liegme l'enginyer cap d'explotació, s'iniciaren els estudis per a prolongar la línia fins a l'estació del Nord. El senyor Fuchs va presentar dos projectes, una via en forma de bucle, que provocaria unes grans despeses, ja que obligava a construir alts talussos, o una via en forma de cul-de-sac, que era més econòmica i que acabà imposant-se. El projecte definitiu es presentà a la primeria del 1904, el mes de febrer de 1905 començaren a instal·lar la via i s'autoritzà l'explotació del nou recorregut el mes de novembre. Durant la Setmana Tràgica el Cremallera i el Ferrocarril del Nord deixaren de funcionar, reprenent-ne el servei el 3 d'agost de 1909. Mentre a Montserrat fracassaven els intents de perllongar el tren Cremallera fins a l'ermita de Sant Jeroni, passant per la de Sant Miquel, segons un projecte presentat l'any 1912, a Castellbell i el Vilar s'inaugurava la nova estació de la Companyia del Nord el 14 de juliol de 1913. Les vies del tren Cremallera estaven situades a l'oest de l'estació i ocupaven l'espai entre aquesta i el mur de contenció, mentre que la nova cotxera fou construïda a tocar del túnel del ferrocarril de Nord, sobre una extensió de 400 metres quadrats i a la que s'hi accedia per un carro transbordador, amb tres vies i una capacitat per a nou cotxes de viatgers. Al seu costat hi havia un gran dipòsit d'aigua que es va posar sobre un basament construït amb blocs de formigó. | 41.6210500,1.8658400 | 405516 | 4608324 | 1892 | 08053 | Castellbell i el Vilar | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45121-foto-08053-24-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08053/45121-foto-08053-24-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló i Laura Bosch | Algun any s'hi havia representat un pessebre vivent. | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 53110 | Antic pont del cremallera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-pont-del-cremallera-0 | Gurgui, Miquel (1982). 'El cremallera de Montserrat. 1892-1957'. Barcelona: Generalitat de Catalunya. Departament de Política General i Obres públiques. Direcció general de transports. Masats i Llover, Joan (1982). 'El cremallera de Montserrat. Centenari de la seva fundació, 1882-1982'. Castellbell i el Vilar. | XIX | Només resten les bases | Bases de l'antic pont pel qual passava el cremallera. El pont constava de tres trams de ferro: els dos dels extrems eren de 33,60 m i el central de 40,60 m, assentats sobre dos estreps de 2.40 m. La coronació dels murs d'acompanyament es construí de pedra i morter. El tauler de ferro del pont n'abraçava tots tres trams i recolzava damunt les piles i els estreps. Era format per quatre bigues contínues, de secció de doble 'T', col·locades en sentit linial. Damunt d'aquestes bigues recolzaven les biguetes transversals. Dels extrems de les biguetes sortien uns angles de ferro per la part superior dels quals corria un passamà que feia de barana del pont. Damunt les piles es col·locaven les plaques i els corrons que n'havien de regular les dilatacions i les contraccions. | 08127-86 | Sobre el riu Llobregat | Després de modificar-se el traçat del cremallera, el pont va quedar en desús i es va desmuntar la part superior, que li donava personalitat. | 41.6165800,1.8514500 | 404310 | 4607844 | 1892 | 08127 | Monistrol de Montserrat | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08127/53110-foto-08127-86-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Helena Garcia Navarro | El pont va ser dissenyat per deixebles o per l'escola d'Eiffel, segons una tècnica que en el moment de la seva construcció es considerava la més avançada.El pont també era conegut com 'Pont de ferro'. | 98 | 49 | 1.5 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | ||||||
| 73701 | Antic pont sobre la riera Magarola | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-pont-sobre-la-riera-magarola | MARISTANY, Manuel (1998): Els ponts de pedra de Catalunya. Editorial 92, Barcelona, pp. 38-39. | XIX | Gran pont de cinc arcs i uns 20 m d'alçada, construït amb pedra, maó i argamassa i per sobre del qual l'abans carretera N-II i ara Autovia A2 franqueja el desnivell de la riera Magarola. | 08001-49 | A2 Barcelona- Lleida - 08630 Abrera. | Fou construït l'any 1887 i es portà a terme per millorar el tram que uneix Abrera amb Esparreguera passant pel barri del Rebato. Fou restaurat l'any 1943. La forma cantelluda dels ponts medievals va començar a canviar des que les teories de Perronet, enginyer a les ordres del rei Lluís XIV de França, es van imposar a tota Europa, provocant l'evolució dels ponts cap a formes més allargades i rebaixades. A Espanya, una reial ordenança de Carles III va imposar obligatòriament la calçada horitzontal per facilitar el pas de les diligències i els carruatges del nou servei de Correus (que mai haurien pogut escalar un pont amb llom d'ase com els medievals). El 1799 es crea el Cos d'Enginyers i Camins del Regne i es dicten normes uniformes que han de regir la construcció de ponts, els quals cada vegada són més semblants. El 1849 s'estableix el Pla General de Carreteres del Principat de Catalunya, carreteres que substituiran els vells camins reials. | 41.5241300,1.8841000 | 406898 | 4597544 | 1887 | 08001 | Abrera | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73701-foto-08001-49-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08001/73701-foto-08001-49-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Altres | 2021-02-16 00:00:00 | -ArqueoCat SL- Natàlia Salazar | 98 | 49 | 1.5 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 53734 | Antic portal de la Casa Gralla | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-portal-de-la-casa-gralla | FARRENY, M. (2010): Guia de Casa Museu Santacana. L'Enrajolada. Ajuntament de Martorell. Martorell. | XVI | La part superior es troba erosionada. | El portal de la Casa Gralla està situada al pati del Museu de l'Enrajolada. Es tracta d'un fragment del portal principal de l'antic palau, consistent en el fris que sostenia els motius heràldics, així com dels brancals. El fris central es troba profusament decorat amb motius florals i una màscara al centre, i presenta diversos frisos intercalats amb motius esquemàtics i dentats. Descansen sobre brancals a mode de pilastres, que presenten mènsules d'ordre corinti a la part superior i garlandes decoratives al centre. | 08114-292 | Museu de l'Enrajolada. C. Francesc Santacana, 15 / C. de l'Aigua, 1 | La Casa Gralla era un palau renaixentista situat al carrer Portaferrissa de Barcelona, que fou enderrocat l'any 1856. Els portals i finestrals més notables foren recuperats amb la finalitat de reconstruir el palau, però tot quedà en un projecte i la pèrdua de bona part dels elements escultòrics. Francesc Santacana va adquirir la part del portal principal i va situar-lo en l'emplaçament actual. En els gravats que s'han conservat del palau es poden observar les característiques de la portalada sencera. | 41.4745800,1.9285200 | 410536 | 4591996 | 08114 | Martorell | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08114/53734-foto-08114-292-1.jpg | Legal i física | Renaixement | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Científic | 2023-08-01 00:00:00 | Dídac Pàmies Gual | A l'Inventari de Patrimoni Immoble de la Generalitat de Catalunya la fitxa porta la denominació 'Finestra de la Casa Gralla'. | 95 | 47 | 1.3 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:37 | |||||||
| 42458 | Antic quiosc de la Plaça de l'Àngel | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-quiosc-de-la-placa-de-langel | AJUNTAMENT DE CALDES DE MONTBUI (1992). Plà Especial de Protecció del Centre Històric. Catàleg del Patrimoni Arquitectònic de Caldes de Montbui. Ajuntament de Caldes de Montbui. GENERALITAT DE CATALUNYA. (2008). Inventari del Patrimoni Cultural i Immoble de Catalunya. Caldes de Montbui (Vallès Oriental). Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació. Direcció General del Patrimoni Cultural. Servei d'Arqueologia i Paleontologia. Barcelona, maig de 2008. MOREU-REY,E. (1962). La rodalia de Caldes de Montbui. Repertori històric de noms de lloc i de persona. Editorial Teide. Barelona. TRICUERA MESTRE, Laura (2006). L'Abans. El Vallès Oriental. Caldes de Montbui. Recull Gràfic 1870-1965. Ed. Efadós, S.L. | XX | Quiosc que consta de quatre façanes, amb un clar component vertical degut a les franges que formen les pilastres, amb una coberta que presenta vàries vessants seguint formes corbes i amb un acabat de peces petites de ceràmica de color terrós. El basament d'aquest quiosc està fet d'obra i arrebossat, aprofitat com a jardinera. | 08033-17 | Plaça de l'Àngel, s/n | El quiosc fou construït a principis de segle XX, per l'arquitecte municipal Manel Raspall. Durant els anys 1960, el quiosc va ser enderrocat, preservant el nucli central d'aquest i les rajoles que conformen la coberta. El taulell i el tancament metàl·lic van desaparèixer. La seva remodelació no va ser gaire afortunada però es manté la part d'obra. Aquesta plaça ha portat altres noms com la Plaça del Progrés, o la Plaça d'Alfons XIII, coneixent-se també popularment com a Plaça del Quiosc. | 41.6322200,2.1636400 | 430337 | 4609281 | 08033 | Caldes de Montbui | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42458-foto-08033-17-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42458-foto-08033-17-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08033/42458-foto-08033-17-3.jpg | Legal | Modernisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Ornamental | 2019-11-22 00:00:00 | Laura Bosch Martínez | Manel Raspall | Actualment, el quiosc queda envoltat per les ombrel·les i per l'amuntegament de les cadires d'un dels bars que es troben a la plaça, impedint la seva visibilitat i essent utilitzada la jardinera del quiosc com a cendrer públic. | 105|98 | 47 | 1.3 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 78095 | Antic rec del molí d'en Burch | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-rec-del-moli-den-burch | XIV | Alguns trams s'han enderrocat i d'altres amenaçen de fer-ho. | Entre la masia de la Casa Vella i el molí d'en Burch s'hi conserva un tram de l'antic rec que proveïa d'aigua al segon molí. La canalització està feta amb murs de pedra lligada amb argamassa, majoritàriament disposada en opus spicatum. La part interior està revestida amb morter i en alguns trams porta aigua, que prové de les ramificacions del rec de Dalt. El seu recorregut comença a llevant de la Casa Vella, passant per ponent de Can Ferrarons i seguint fins a Can Plantadeta. Des d'aquí, el rec arribava a la bassa del molí d'en Burch, la bassa del qual encara es reconeix on era situada. Aquest darrer tram ja no porta aigua i es troba pitjor estat de conservació. | 08248-189 | Des de la Casa Vella fins al Molí d'en Burch | Des de l'època medieval, el primer tram del rec de Dalt proveïa d'aigua al molí d'en Barbany (actual Casa Vella) i seguia fins al molí de la Bastida (actual molí d'en Burch). L'any 1777 una riuada s'emportà el molí d'en Barbany i probablement una part del d'en Burch. Des d'aleshores, es va canviar el traçat del rec de Dalt, pel que una part del rec va quedar anul·lada i l'altra s'utilitzà com a ramal del principal. Avui en són un testimoni els murs en espiga, típicament medievals, presents en les restes de les dues basses dels molins i en aquest rec. | 41.6423000,2.2359600 | 436371 | 4610344 | 08248 | Santa Eulàlia de Ronçana | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78095-foto-08248-189-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08248/78095-foto-08248-189-3.jpg | Inexistent | Medieval | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marta Lloret Blackburn - Antequem S.L. | 85 | 49 | 1.5 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||||||||
| 89567 | Antic rellotge del campanar de l'església parroquial de Sant Vicenç | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-rellotge-del-campanar-de-lesglesia-parroquial-de-sant-vicenc | <p>ALIAGA, S. 'Riu, quina hora és?', <em>Ker. Revista del Grup de Recerca de Cerdanya</em>, núm. 8, juliol de 2015, p. 46-49. En línia: <a href='http://www.recercacerdanya.org/fitxers/ker/ker-8.pdf'>http://www.recercacerdanya.org/fitxers/ker/ker-8.pdf</a> [consulta: 29 d desembre de 2021].</p> <p>Campaners de la Catedral de València: 'Blasco, manufacturas - Roquetes (Catalunya)'. En línia: <a href='http://campaners.com/php/fonedor.php?numer=61'>http://campaners.com/php/fonedor.php?numer=61</a> [consulta: 29 d desembre de 2021].</p> <p>TULLEUDA, M. 'El rellotge antic del campanar', <em>La Rella, </em>núm. 479, 2 d'abril de 2020, p. 23. En línia: <a href='https://issuu.com/larella/docs/larella-479'>https://issuu.com/larella/docs/larella-479</a> [consulta: 28 de desembre de 2021].</p> <p>VILA, LL. Prats de Lluçanès, Una llambregada, Prats de Lluçanès: Cal Siller, 2020, p. 80-81.</p> | Segle XX | Ha estat restaurat recentment per en Màrius Tulleuda (2019 - 2020). | <p>A l'entrada de Can Bach (actual ajuntament) s'hi exposa l'antiga maquinària de l'antic rellotge del campanar de l'església parroquial de Sant Vicenç.</p> <p>S'hi observa un suport de fusta que sustenta l'estructura metàl·lica on s'integra el sistema mecànic del rellotge del campanar.</p> <p>El mecanisme del rellotge està format per un complex sistema de pinyons, eixos, cordes metàl·liques, un pèndol de fusta i un pes de pedra que en permetien el correcte funcionament.</p> <p>A la part frontal de l'estructura metàl·lica hi ha l'esfera del rellotge on és visible la inscripció 'Manufacturas Blasco - Roquetas'.</p> <p>Tant el suport de fusta com l'estructura metàl·lica estan pintats de color verd-blavós amb elements decoratius daurats. Com a elements decoratius cal destacar, a la part frontal i posterior, una forma estilitzada que conté la lletra B (que fa referència a Manufacturas Blasco). Als laterals, s'hi observa també la lletra B i estilitzacions vegetals. </p> <p><span><span><span>Segons en Màrius Tulleuda, al rellotge s'hi va instal·lar un motoret elèctric per evitar avaries i facilitar-ne el funcionament (Tulleuda, 2020).</span></span></span></p> | 08171-184 | Passeig del Lluçanès s/n . Nucli urbà. Prats de Lluçanès | <p>El rellotge del campanar de l'església parroquial de Sant Vicenç de Prats va ser realitzat per 'Manufacturas Blasco de Relojes Públicos', una empresa de fabricació i manteniment de rellotges públics ubicada a Roquetes (Baix Ebre). L'empresa va ser creada l'any 1921 per en Josep Blasco i per en Manuel Liza. Els seus rellotges s'inspiraven en els de fabricació francesa. Manufacturas Blasco va una de les empreses principals de rellotges públics de l'estat espanyol des de la dècada de 1920 fins que l'empresa va tancar les portes als anys 90 (Aliaga, 2015).</p> <p>El rellotge mecànic del campanar de l'església de Prats va ser substituït l'any 2008 per un rellotge electrònic. L'any 2019, durant les obres de restauració del campanar de l'església de Sant Vicenç es va poder recuperar l'antiga maquinària del rellotge. En Màrius Tulleuda, un gran aficionat als rellotges antics, ha estat l'autor de la restauració. Des de la Fira de Sant Jaume del juliol de l'any 2020, el rellotge es troba restaurat i exposat a l'entrada de Cal Bach (seu de l'Ajuntament de Prats de Lluçanès) (Tulleuda, 2020). </p> | 42.0088100,2.0306500 | 419731 | 4651209 | Dècada de 1960 | 08171 | Prats de Lluçanès | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89567-img20210428115214.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08171/89567-img20210428115203.jpg | Física | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Inexistent | 2022-01-21 00:00:00 | Marta Bertran Armadans - OPC Diputació de Barcelona | Manufacturas Blasco de Relojes Públicos | S’ha conservat un full amb les “Indicaciones y cuidados que requieren todos los relojes de esta casa”, un document amb les instruccions per al correcte manteniment del rellotge, on hi ha la data 196... Malgrat que no s’especifica l’any de forma concreta, sí que ens permet situar que aquest rellotge degué ser comprat a la dècada de 1960. Aquest document es troba exposat, juntament amb el rellotge, a l'entrada de Cal Bach. | 52 | 2.2 | 2484 | 43 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||
| 60030 | Antic safareig de Saldes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-safareig-de-saldes | XVIII-XIX | <p>Safareig d'estructura rectangular format per un receptacle per aigua cobert amb volta de canó de pedra de manera que quedava protegit. Actualment, degut a que està en desús, es va tapiar la bassa i només és visible la volta de mig punt rebaixat de pedra.</p> | 08190-106 | Saldes. | <p>Els safareigs públics es van utilitzar a les vil·les per rentar la roba. Es desconeix la data de construcció, però es suposa que coincidiria amb la construcció de cases a l'entorn de l'església de Sant Martí de Saldes coincidint amb l' increment de població pels volts del segle XVIII-XIX.</p> | 42.2294900,1.7359000 | 395686 | 4676030 | 08190 | Saldes | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08190/60030-foto-08190-106-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Productiu | Inexistent | 2026-01-23 00:00:00 | Cortés Elía, Mª del Agua | 98 | 47 | 1.3 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | ||||||||
| 66578 | Antic traçat del ferrocarril Manresa-Guardiola de Berguedà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-tracat-del-ferrocarril-manresa-guardiola-de-bergueda | BOIXADER, A. i SERRA, R. (2007): Viure al peu de la mina. Les colònies mineres de Cercs, Cercs i Manresa, Consorci Ruta Minera i Zenobita edicions. CUADROS, I. (1986): 'La mineria a l'Alt Berguedà. Evolució històrica', a Dovella, número 19, p. 31-36. PERARNAU, J. (1981): 'El carrilet Manresa-Berga. Aproximació a les influències sòcio-econòmiques', a Dovella, número 3, p. 9-14. SALMERÓN, C. (1985): Els Ferrocarrils Catalans: Cent anys d'història, Barcelona, Terminus. SALMERÓN, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà, Barcelona, Terminus. | XIX-XX | alguns dels trams es conserven i són emprats com a via verda, és el cas del traçat a la zona de Pedret. Altres parts han desaparegut, una part sota les aigües del pantà de la Baells, i d'altres per la construcció de la nova xarxa de comunicacions per carretera. | Infraestructura ferroviària de via única estreta (750 mm) que unia les poblacions de Manresa i Guardiola de Berguedà. A Manresa enllaçava amb la línia de Barcelona i a Guardiola de Berguedà enllaçava amb la línia que arribava fins la fàbrica del Clot del Moro (Castellar de n'Hug). Dins del terme municipal de Cercs hi havia tres estacions: la Baells, que fins l'any 1944 fou municipi propi independent, Cercs i Fígols-las Minas. També hi havia diversos carregadors de fusta: un entre el túnel Vilarrasa-2 i el pont de la Peirota (pertanyent a 'Carbones de Berga SA'); un altre després de l'estació de la Baells (pertanyent a la firma 'Vigo i Puig') i un tercer just en el límit del terme municipal amb la Nou i amb Guardiola de Berguedà, després de l'estació de Fígols-les Mines (pertanyent també a 'Carbones de Berga SA'). La via entrava dins de l'actual terme municipal de Cercs després de creuar el Rec del Corral de Montsent (en el moment que es va construir la línia era terme municipal de la Baells), en el marge esquerre del riu Llobregat. Després de travessar dos túnels (Vilarrasa-1, de 77 m de longitud, i Vilarrasa-2, de 185 m de longitud) i el torrent de Bossoms creuava el riu pel pont de la Peirota, després del qual hi havia un altre túnel en corba (Peirota-1, de 80 m de longitud) i un segon túnel considerat el més curt del món: Peirota-2, de 8 m de longitud. Seguia pel marge dret del riu fins el creuament amb el camí de Pedret, una mica més amunt del qual tornava a creuar el riu dues vegades, per sobre de dos ponts idèntics, travessant el Congost de la Baells fins arribar a l'estació de la Baells. Aquest tram de ferrocarril circulava per una vall estreta que s'acabava convertint en un congost. A la sortida de l'estació de la Baells un nou pont travessava el riu i la via seguia pel marge esquerra fins l'estació de Cercs, que disposava de diverses vies industrials, entre elles les que pertanyien a l'empresa 'Bofarull, Escobet i Cia'. Abans d'arribar al sector de la Consolació un nou pont, el de Sant Salvador, permetia creuar novament el riu cap al marge dret. Tot el tram de via del marge esquerra del riu entre la Baells i la Consolació avui en dia està negat per les aigües del pantà de la Baells. El pont de Sant Salvador es trobava a tocar de l'antic poble de Sant Salvador de la Vedella, també negat per les aigües. Un quilòmetre més amunt del pont, la via arribava a l'estació de Fígols-les Mines. Aquesta estació estava construïda dins dels terrenys d'una finca anomenada la Vedella, comprada per José Enrique de Olano a finals del segle XIX. Els primers elements que conformaren l'estació eren: l'edifici pròpiament de l'estació, les vies, un edifici proper a l'anterior amb una bàscula per pesar vagons, un edifici de dos pisos, els dipòsits o carregadors del carbó, un telefèric i la casa-xalet del director de les mines.Amb el temps, l'estació va disposar de dos ramals industrials, un utilitzat per FECSA per alimentar les dues centrals tèrmiques i l'altre que pertanyia a 'Carbones de Berga SA'. L'estació, situada a 643 m d'altitud, estava connectada amb les instal·lacions de la mina Consolació, situada a 782 m d'altitud, mitjançant un pla inclinat anomenat Consolació I que aprofitava l'antiga via fèrria de sang Berga-les Mines. Just després d'aquesta estació, la via tornava a travessar el riu per un pont metàl·lic d'un sol tram de 20 m de llum i ja sortia fora del terme municipal de Cercs. | 08268-88 | Diversos indrets del terme municipal | Poc abans de l'arribada del ferrocarril a Manresa (any 1859) ja es comencen a fer estudis i projectes per enllaçar la capital del Bages amb la comarca del Berguedà seguint el curs del riu Llobregat (des del 1840 estaven unides per carretera Manresa i Berga). Poc després, l'any 1866, són les empreses mineres de l'Alt Berguedà les que s'interessen per unir aquesta zona amb Manresa per ferrocarril; aquests projectes ja preveuen una línia entre Manresa i Guardiola de Berguedà. L'any 1867 es fa la concessió d'aquesta via a 'la Carbonera Española', en aquell moment la principal explotadora minera de la zona de Cercs, però el projecte resta aturat. Aquesta mateixa empresa va construir entre 1868 i 1870 el tramvia de sang que enllaçava les mines de la zona de la Consolació amb cal Parraquer, al nord de Berga, de manera que cada vegada era més urgent construir un ferrocarril que enllacés amb Manresa per donar sortida al carbó. Fins el 1879 no es presenta un nou projecte, en aquest cas d'un tramvia de vapor entre Manresa i Berga amb un ample de via de 750 mm, aprovat el 1880 i concedit el 1881 a una empresa de recent constitució: 'Tranvía o Ferrocarril Económico de Manresa a Berga' (TFEMB). L'any 1882 van començar les obres, l'any 1885 s'arribava a Puig-reig i l'any 1887 a la colònia Rosal, a mig camí entre Berga i Olvan. Aquí es va aturar la línia, però com a mínim el carbó que arribava a Berga ja es podia baixar fins aquesta última estació de cal Rosal. L'any 1890 es van fusionar les empreses 'Ferrocarril y Minas de Berga SA' i 'Tranvía o Ferrocarril Económico de Manresa a Berga'. L'any 1893 es va fer una concessió per 99 anys a la mateixa empresa que explotava el ferrocarril entre Manresa i Berga per allargar el recorregut entre la colònia Rosal i Guardiola de Berguedà. L'impulsor d'aquest tram de via fou l'enginyer basc José Enrique de Olano a través de la societat 'Ferrocarril y Minas de Berga', constituïda a Barcelona el 13 de desembre de 1881. Aquesta empresa havia iniciat l'any 1882 els treballs de construcció del tram de ferrocarril entre Cercs i Guardiola de Berguedà, treballs que es van aturar al cap de poc i van seguir així durant força anys. Després de múltiples dificultats, projectes que preveien enllaçar Guardiola de Berguedà amb Puigcerdà a través del coll de Jou i concessions més o menys fallides, el juny de 1901 es van adjudicar les obres entre Olvan (cal Rosal) i Guardiola i a finals de l'any 1903 la major part de les obres de fàbrica ja estaven llestes. Durant l'any següent s'acabaren els treballs i el 21 de novembre de l'any 1904 es va poder inaugurar aquest tram de ferrocarril que circulava entre Berga i Guardiola de Berguedà i que tenia una estació al peu de les mines de Cercs, coneguda amb el nom de Fígols-les Mines. Les instal·lacions d'aquesta estació es van anar construint entre 1893 i 1903. L'any 1919 es va constituir la 'Compañía General de Ferrocarriles Catalanes', de la qual formava part TFEMB, i que es va ocupar de l'explotació de la línia des d'aleshores; no obstant, aquesta última societat no va desaparèixer sinó que es va mantenir en actiu fins l'any 1978. L'any 1939 la majoria de ponts de la línia foren volats durant la retirada cap a França de les tropes republicanes. Entre 1939 i 1940 la línia es va anar posant en servei novament. L'any 1946 es va acabar la concessió atorgada l'any 1886 per 60 anys del tram entre Manresa i Olvan i la gestió de la línia va passar a la 'Jefatura de Explotación de Ferrocarriles por el Estado'. Com la concessió del tram entre Olvan i Guardiola era posterior i per 99 anys es va decidir, l'any 1961, atorgar a 'Ferrocarriles Catalanes' l'administració d'una línia amb diversos propietaris mitjançant un conveni. A partir de 1955 el transport per carretera suposava una competència per al tren, fins que el dia 2 de maig de 1972 es va clausurar aquesta línia, afectada entre altres coses per la futura construcció de la presa i pantà de la Baells. | 42.1061800,1.8800600 | 407403 | 4662172 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | Legal | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Les coordenades pertanyen al creuament de les vies amb el camí de Pedret, just abans de creuar el pont de Pedret. Dins del terme municipal de Cercs es conserven dos trams: el primer arrenca des de la colònia Rosal fins al peu de la presa de la Baells, seguint el curs del riu Llobregat; el segon es troba a l'altre extrem del municipi, surt de l'antiga estació de càrrega a la Consolació fins a l'alçada del Far. El primer tram s'ha convertit en via verda i és totalment transitable a peu o en bicicleta; passa pel costat del pont de Pedret. En aquest tram es conserven alguns túnels, ponts, murs de contenció del traçat del ferrocarril,.. A la part nord del municipi, es conserva part del traçat, tot i que afectat per la construcció de l'antiga carretera C-1411; sí que es manté un túnel a la zona de la Consolació. | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | ||||||||||
| 66579 | Antic traçat del ferrocarril Peguera-Cercs | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-tracat-del-ferrocarril-peguera-cercs | SALMERON, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà, Barcelona, Terminus. | XX | algunes parts del traçat es poden resseguir amb certa facilitat, altres estan en mal estat. | Infraestructura ferroviària que unia el poble de Peguera amb el nucli de Cercs. Estava format per cinc trams de via única units per quatre plans inclinats de doble via que facilitaven salvar el desnivell que s'havia de superar, uns 850 m, entre els dos extrems de la via. La via entrava al municipi de Cercs per un túnel de 64 m de llargada (el túnel dels Graus) a partir del qual recorria uns 7 km fins arribar al nucli de Cercs. En aquests 7 km hi havia tres plans inclinats i altres estructures de fàbrica (ponts, contraforts, carregadors, etc.). El punt final de la línia coincidia amb l'estació de Cercs del ferrocarril entre cal Rosal i Guardiola de Berguedà. La longitud total de la línia era de 9,100 km i l'ample de via era de 600 mm. Hi havia un túnel i tres ponts, dels quals destaca un que salvava el riu de Peguera; una part d'aquest pont era en forma de corba, tenia una longitud total de 126 m i la part central s'aixecava 26 m sobre el nivell del riu. Tenia 9 trams i fou construït amb estreps de pedra i troncs col·locats longitudinalment. Hi havia un altre pont, de 86 m de longitud, construït enterament amb fusta sobre uns aiguamolls propers a cal Galló. La segona secció de la via, que transitava per la part alta de Cercs, travessava les vies de l'antic tramvia de sang de Fígols a Berga. Sense cap mena de dubte els plans inclinats eren l'aspecte més destacat de la línia: el primer de tots tenia una longitud de 400 m i salvava un desnivell de 168 m. Es trobava a la sortida mateix de l'estació de Cercs del ferrocarril Manresa-Guardiola i les restes que en puguin quedar estan cobertes per les aigües del pantà de la Baells. El segon pla inclinat tenia la mateixa longitud, 400 m, i salvava un desnivell de 280 m. El tercer pla inclinat, l'últim dins del terme de Cercs, tenia la mateixa longitud, 400 m, i salvava un desnivell de 200 m. | 08268-89 | Diversos indrets del terme municipal. Sector occidental, seguint el curs del riu Peguera. | L'explotació de les mines de Peguera va començar a finals del segle XIX. Per treure el carbó d'allà la ruta més fàcil era baixar-lo per la vall del riu Peguera cap a Cercs, per on ja circulava un ferrocarril de sang i hi havia en projecte força avançat un ferrocarril de vapor de via estreta. L'any 1906 l'empresa 'Minas de Peguera SA' va començar la construcció d'un ferrocarril d'alta muntanya entre el poble de Peguera, a 1.510 m d'alçada, i Cercs, a 650 m d'alçada. La seva construcció es va acabar l'any 1910 i va funcionar regularment fins l'any 1928, quan es va tancar la mina 'Pepita' de Peguera, propietat en aquell moment de 'Pedro Arumí y Cía.', successora de l'empresa promotora del ferrocarril des de l'any 1918. Entre 1928 i 1942 aquest ferrocarril va funcionar ocasionalment només per baixar fusta. En aquesta època el propietari era la família del comte de Fígols. L'any 1942 l'empresa 'Serchs SA' va desmuntar completament les instal·lacions. | 42.1524200,1.8039600 | 401183 | 4667392 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66579-foto-08268-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66579-foto-08268-89-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-01-30 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Es tractava d'una de les instal·lacions de transport més interessants de la comarca del Berguedà, especialment per la manera de salvar el desnivell entre els dos extrems de la via, Peguera i Cercs. Entre les infraestructures de l'antiga via que encara es conserven dins del terme municipal de Cercs destaquen el túnel de Graus i un pont sobre el riu de Peguera, per bé que força malmesos ambdós. La part baixa del recorregut es pot seguir amb certa facilitat; la part alta s'ha cobert de vegetació i hi ha trams amb esllavissades.Des del poble de Peguera es connectava amb Gósol a través d'un telefèric. El ferrocarril, únic a la zona pels quatre plans inclinats que s'hagueren de construir, servia tant per baixar el carbó com per transportar la fusta extreta dels boscos de la zona de Moripol. El seu funcionament era complicat pels plans inclinats.Les coordenades corresponen a la zona de Graus de Peguera, on hi ha el túnel per on entrava la via al terme municipal de Cercs. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 66577 | Antic traçat del tramvia de sang de Berga a les mines de Fígols | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-tracat-del-tramvia-de-sang-de-berga-a-les-mines-de-figols | <p>CAMPILLO, X. (dir.) (2002): Les vies verdes com a equipament turístic: Anàlisi funcional i condicionament. El tramvia de sang de Berga a les mines de Fígols, Bellaterra, Escola Universitària de Turisme i Direcció Hotelera, Universitat Autònoma de Barcelona. NOGUERA, J. i SISTACH, M. (1991): La mineria al Berguedà, Berga, Àmbit de Recerques del Berguedà. SALMERON, C. (1990): Els trens del Berguedà. Història dels ferrocarrils industrials del Berguedà, Barcelona, Terminus.</p> | XIX | en conjunt es troba en bon estat. Recentment s'ha dut a terme una actuació de rehabilitació, hi ha algun tram, però que s'ha hagut de modificar ja que algun tram del traçat no es conserva. | <p>Infraestructura ferroviària construïda per donar sortida al carbó que s'extreia de les mines de Cercs. Era una línia de ferrocarril de tracció animal, és a dir, les vagonetes eren arrossegades per matxos. Per a l'època en què es va construir aquest sistema ja era obsolet. Normalment en aquests casos el recorregut havia de tenir un cert pendent que afavorís la baixada per gravetat (en què les vagonetes solien anar plenes i no calgués arrossegar-les) mentre la pujada fos mitjançant cavalleries amb vagonetes buides. En el cas d'aquest traçat pràcticament no hi havia cap desnivell (el desnivell total acumulat només era de 80 m) i fins i tot el tram des de les mines fins a Berga feia una mica de pujada. En principi només tenia dues estacions, la d'inici a Berga i la final al peu del santuari de la Consolació. El recorregut dins del terme municipal de Cercs era el següent: hi entrava a l'alçada de l'Estany Clar i el Molí d'en Ponça, seguia direcció la Tossa, el Gall, la Comassa, travessava el torrent de les Garrigues i el riu de Peguera, seguia cap a les Mulleres del Gall, el pla de Sant Jordi, el coll de Melques, la Rodonella, la vall de la Garganta (on actualment hi ha la central tèrmica) i acabava a tocar del Santuari de la Mare de Déu de la Consolació. Per tal d'intentar mantenir el mateix nivell en tot el recorregut, aquest era molt sinuós (en alguns trams molt semblant al pas de l'actual C-16 per dins del municipi). La línia tenia una longitud de 14,5 km, dels quals 13,1 km estaven dins del terme municipal de Cercs. La plataforma ferroviària i els ponts tenien una amplada de 2 m. Les vies eren de fusta amb un recobriment metàl·lic superior i una amplada de 840 mm, poc habitual. En total hi havia vint viaductes o ponts, corbats i de poca llargada per mirar de mantenir sempre la mateixa cota; d'aquests vint ponts se'n conserven sis dins del tram de Cercs: sobre el molí d'en Ponça, sobre l'Estany Clar, sobre el camí de Tossa, sobre el torrent de les Garrigues, sobre el riu de Peguera i entre la Rodonella i la central tèrmica. En alguns trams la plataforma es sustentava en murs de pedra en sec, magníficament obrats i que encara es conserven en perfecte estat. Només hi havia un túnel, a la zona del Gall i avui en dia desaparegut per les obres de la C-16, i dues petites trinxeres, de les quals se'n conserva una a la zona del camí de Tossa. Les vies eren unes barres llargues fetes amb fusta de faig sobre les quals es clavaven, mitjançant escàrpies, uns passamans de ferro de 56x13 mm de secció que facilitaven el rodament dels vehicles. Les vies de fusta descasaven sobre travesses de fusta.</p> | 08268-87 | Diversos indrets del terme municipal. | <p>Fou construït entre els anys 1868 i 1871 per Ramon Salvadó, soci de l'empresa 'la Carbonera Española', que en aquell moment ja estava explotant algunes mines; és el ferrocarril més antic de la comarca del Berguedà. En els inicis donava sortida al carbó produït en aquesta zona que era consumit per les indústries berguedanes i per una bona part de les colònies industrials del riu Llobregat. A partir de 1887, quan va entrar en servei el tram de ferrocarril entre Manresa i Olvan, el carbó arribaria a altres indústries de la resta de Catalunya, per bé que calia transportar amb carros el carbó des de l'estació final de Berga, situada prop de cal Parraquer, fins l'estació d'Olvan, situada a tocar de la colònia Rosal, on acabava en aquell moment el ferrocarril. Es va clausurar l'any 1904 quan va entrar en servei el tram de ferrocarril de via estreta entre Cal Rosal i Guardiola de Berguedà. No obstant, la zona més propera a la Consolació va continuar donant servei fins a meitats del segle XX. Entre altres serveis, el tram entre Cercs i Fígols es va utilitzar per transportar les teules fabricades al cap del municipi i que anaven destinades als edificis de les colònies de Sant Josep i de Sant Corneli.</p> | 42.1776900,1.8629000 | 406090 | 4670131 | 08268 | Cercs | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08268/66577-foto-08268-87-2.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2020-11-26 00:00:00 | Sara Simon Vilardaga | Tot i que la via es va desmantellar amb la idea de recuperar el màxim de material han quedat alguns petits trams de l'original sistema de vies. Hi ha un projecte per intentar recuperar la plataforma en una via verda que passaria per l'interior dels nuclis de Berga, Cercs, Sant Jordi, la Rodonella i la Consolació. Les coordenades pertanyen a l'emplaçament de l'antiga estació del ferrocarril 'Fígols-las Minas'. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||
| 54902 | Antic traçat del tren de cal Rosal (Olvan) fins a Pedret | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-tracat-del-tren-de-cal-rosal-olvan-fins-a-pedret | <p>SALMERON, C. (1987): Els ferrocarrils catalans, Ed. Terminus</p> | XIX-XX | <p>L'antic traçat té unes característiques pròpies dels ferrocarrils de via estreta construïts a finals del s. XIX. Amb un ample de via d'un metre, l'amplada total del camí, inclosa la via, les sorres i l'espai de vorals, és d'entre 2 i 3 metres segons el tram. En el traçat fins a Pedret, però fora del terme municipal d'Olvan, hi destaca que encara es conserven en bon estat tres túnels excavats a la roca: són els túnels de Vilarrassa I, amb 77 m de longitud, Vilarrassa II de 185 metres de longitud i una corba de 100 metres de radi, i finalment el túnel de la Peirota de 80 metres. Una altra infraestructura destacable és el pont de dos arcs i 14 metres de llum construït entre el segon i el tercer túnel.</p> | 08144-68 | Cal Rosal a Pedret | <p>L'antic ferrocarril de Manresa a Berga es va projectar a finals del s. XIX i va arribar a la colònia Rosal l'any 1887. En aquest punt es construí una estació i s'aturaren les obres que havien de continuar fins a Berga. Una societat diferent impulsà la construcció d'una línia ferroviària des de l'Estació d'Olvan fins a Guardiola de Berguedà resseguint la vall del riu; es tractava d'un ferrocarril miner que finalment arribà a Guardiola de Berguedà el 1904. El tram d'Olvan a Pedret correspon a aquesta segona etapa de construcció: 1887-1904. La línia ferroviària es va clausurar el 1972 a causa de la construcció de l'embassament de la Baells. Al cap d'un any el tram de l'estació d'Olvan fins a Sallent fou, també, clausurat. La companyia ferroviària arrencà les vies i les travesses i des d'aleshores. Aquest camí s'ha fet servir per anar a Pedret i a aquest sector del Llobregat sense haver de passar per Berga; actualment no és accessible amb vehicle i és un ruta molt emprada per practicar diferents tipus d'esport o fer un passeig.</p> | 42.0845284,1.8789591 | 407280 | 4659770 | 08144 | Olvan | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54902-p3130057.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08144/54902-p3130082.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Pública | Social | 2021-07-05 00:00:00 | Busquets, J.; Cascante, P.; Sellés, C.; Serra, R. | Actualment aquest camí és una via verda molt freqüentada, anomenada Ruta verda del Llobregat. A més d'aquest tram de l'antic traçat del ferrocarril, també s'identifica gran part de la resta del recorregut entre Cal Rosal i Gironella.Autoria de les imatges: Sara Simon, 2020. | 98 | 49 | 1.5 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:38 | ||||||||
| 71154 | Antic traçat ferroviari de Coll de Pradell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-tracat-ferroviari-de-coll-de-pradell | <p>ORIOLA, Josep i SOLER, Ramon (1997). Relleu fotogràfic de les mines del Berguedà. Berimprès SL. Cortés Elía, María del Agua (2017) Expedient per a la declaració de les antigues instal·lacions mineres de Coll de Pradell com a Bé Cultural d'Interès Local BCIL. Diputació de Barcelona.</p> | XX | <p>Des de l'any 1997 l'Associació Trens Miners Turístics ha estat treballant en la restauració i posada en funcionament de l'antic tram del trenet de la mina nova de Coll de Pradell. Aquest era l'antic traçat del ferrocarril de la mina, del que s'han recuperat 400m gràcies a aquesta actuació. Davant la mina hi ha una esplanada plana i bastant ample, punt on també s'hi realitzaven els canvis de vies. El recorregut que es pot fer amb el trenet és de quasi mig quilòmetre, arribant fins a l'entrada de la bocamina, passant per un túnel d'uns 200 metres de llargada aproximadament.</p> | 08293-272 | Coll de Pradell | <p>L'empresa Carbones Mari S.A. explotà carbó a Coll de Pradell entre 1936 i 1962, arribant a tenir treballant unes 200 persones, algunes que havien optat per fer el servei militar a la mina. L'explotació Enriqueta es va explotar entre 1936 i 1955, i la Mina nova entre 1949 i 1962. Els anys 1970 va començar la davallada en l'explotació del carbó a la zona, que va acabar amb el tancament de les mines de Vallcebre i Fígols, i finalment l'any 2005 amb el tancament de l'explotació de Carbones Pedraforca S.A. Que va ser la darrera mina en funcionament a la comarca.</p> | 42.2012700,1.7835200 | 399571 | 4672840 | 08293 | Vallcebre | Obert | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71154-foto-08293-272-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08293/71154-foto-08293-272-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | BCIL | 2024-11-19 00:00:00 | OPC - María del Agua Cortés Elía | Boca est del túnel: X: 399446, Y: 4672760. Boca oest del túnel: X: 399392, Y: 4672741. Actualment les instal·lacions les manté l'associació 'Tren Miner Turístic'. | 98 | 49 | 1.5 | 1761 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||
| 45938 | Antic túnel del ferrocarril | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antic-tunel-del-ferrocarril | <p>RUIZ I ELIAS, A. (1998) Notes històriques: parròquia de Castellbisbal. Castellbisbal.</p> | XIX | La manca d'ús ha fet que la vegetació creixi a les boques amagant l'element. | <p>Túnel que travessa el turó de la Torre del Telègraf per sota i permetia el pas del ferrocarril entre les estacions de Castellbisbal i Martorell. Es tracta d'un túnel d'uns 2 km. de llargada construït en maó. La seva amplada aproximada és de 3 metres i la seva alçada aproximada és de 5 metres. Actualment es troba en desús i la vegetació ha ocupat part de la via cobrint pràcticament la totalitat de l'entrada del pont.</p> | 08054-173 | Terme de Castellbisbal. Els Arenys (08755 Castellbisbal) | <p>Aquest túnel va ser construït a mitjans del segle XIX moment en que tingué lloc la construcció de la via del ferrocarril i l'estació. El 1853 en l'arxiu parroquial de Castellbisbal apareixen notícies referents a la construcció del túnel. L'onze d'agost d'aquell any el rector de Castellbisbal escrivia una carta al bisbe demanant una dispensa pels treballadors que construïen el túnel de la muntanya de Castellbisbal per al tren. Les obres eren qualificades de molt perilloses sobretot per l'ús de la dinamita, i un cop començades havien de prosseguir i acabar-les el més ràpidament possible. Era important, per tant, treballar també en diumenge. RUIZ (1998: 243)</p> | 41.4767700,1.9610500 | 413255 | 4592206 | 1859 | 08054 | Castellbisbal | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45938-foto-08054-173-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45938-foto-08054-173-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08054/45938-foto-08054-173-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Sense ús | 2020-09-18 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 119|98 | 49 | 1.5 | 40 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 69899 | Antics abeuradors | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antics-abeuradors | www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=8137 | XVII-XVIII | Es veu arranjada recentment amb rejuntats de morter | Abeurador format per tres basses diferenciades: l'una, a tramuntana, al descobert que és la que rep l'aigua d'un sortidor procedent de la finca adjacent, l'antic casal dels Peguera (fitxa 161), per on passa el rec (fitxa 146) i les altres dues, a migdia, omplertes des de la primera i cobertes amb estructura de teula a un sol vessant sobre estructura de fusta amb quatre pilars recolzats en el muret que tanca l'abeurador. L'estructura, porxada, es troba adossada al mur que tanca per llevant l'antic casal dels Peguera. D'acord amb les fonts orals una bassa era per a abeurar els animals, l'altra per a rentar-hi la roba i la tercera era reservada a l'ús de persones amb malalties. | 08288-16 | Plaça de les Moreres / Carrer d'Abaix | Se sap que l'any 1754 eren uns abeuradors ja que, com a tals, apareixen esmentats quan els Peguera concedeixen permís a Ramon Morgades per construir el molí que avui s'anomena d'en Sendra (fitxa 33). En aquest document els Peguera es comprometen a deixar a desciar una ploma d'aigua diàriament cap als abeuradors amb la finalitat que els veïns poguessin beneficiar-se'n (Parellada, 2014). Antigament també van fer la funció de safarejos públics. | 41.3878100,1.5686900 | 380331 | 4582797 | 08288 | Torrelles de Foix | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69899-foto-08288-16-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69899-foto-08288-16-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08288/69899-foto-08288-16-3.jpg | Legal | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Ainhoa Pancorbo Picó | És un dels elements més emblemàtics del nucli antic | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | |||||||
| 100216 | Antics carregadors de carbó del Griell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antics-carregadors-de-carbo-del-griell | s.XVIII | Està en estat de ruïna | <p>Restes d'una edificació formada per dos cossos paral·lels de planta quadrada i de certa alçada que no conserven la coberta. Cada un d'ells té una porta de sortida a la part inferior de l'edifici per buidar el carbó, i una gran obertura al sostre, a un nivell superior, que servia per abocar el carbó a l'interior. L'interior presenta una paret inclinada de maó que permet un fàcil buidatge quan s'havia d'extreure el mineral per la porta inferior. L'edifici és de pedra, mentre que les dues portes tenen els arcs i muntants de maó. Es tracta d'un carregador o acopi de carbó, vinculat a l’activitat minera que, durant bona part del segle XIX i primera meitat del segle XX, va tenir un pes econòmic destacat a la comarca. </p> | 08080-93 | Peguera | <p>La important activitat minera que es va produir en aquesta zona a inicis del segle XX, va generar diversos tipus d'edificacions relacionades amb l'extracció del carbó. Aquest carregador el devien utilitzar les explotacions properes, com la mina Realidad o Griell.</p> | 42.1641132,1.7732867 | 398667 | 4668726 | 08080 | Fígols | Obert | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/100216-20251023122525.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/100216-20251023122739.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08080/100216-20251023122757.jpg | Inexistent | Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | Inexistent | 2025-12-09 00:00:00 | María del Agua Cortés Elía, OPC | 94 | 49 | 1.5 | 2484 | 14 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | |||||||
| 64791 | Antics cellers de la Cooperativa de la Colònia Güell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antics-cellers-de-la-cooperativa-de-la-colonia-guell | XX | La planta baixa fou remodelada l'any 2008. | <p>Edifici de planta rectangular amb planta baixa i primer pis. La planta baixa manté l'alineació de façanes del carrer, l'aparell constructiu està arrebossat i hi ha un total de 6 obertures adintellades. Aquest primer nivell de façana està rematat per un fris de maó (que traça una sanefa i una línia de falsos permòdols), que sosté la barana del nivell superior. L'interior d'aquesta planta baixa està estructurat en base a rengles de pilars de maó vist, sobre els quals s'alcen murs careners (que salven l'espai entre pilars mitjançant arcs rebaixats) que sostenen la coberta de volta catalana.</p> | 08244-62 | Carrer de Claudi Güell, 9-15 | <p>L'edifici es construí l'any 1920 com a complement a la Cooperativa de Consum, situada a l'altra banda del carrer i en funcionament des de dues dècades abans. Hi havia tres espais diferenciats: la carbonera (a la part que no té habitatges a sobre), el celler i el magatzem per als derivats de la matança del porc. Els baixos havien allotjat el primer centre d'interpretació de la Colònia Güell, però actualment tan sols funcionen com a serveis públics i, ocasionalment, com a sala d'exposicions.</p> | 41.3625800,2.0272400 | 418639 | 4579465 | 1920 | 08244 | Santa Coloma de Cervelló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08244/64791-foto-08244-62-2.jpg | Legal | Historicista | Patrimoni immoble | Edifici | Pública | Científic | BCIN | National Monument Record | Monument | 2020-10-07 00:00:00 | Xavier Bermúdez (iPAT Serveis Culturals) | La planta baixa de l'edifici correspon als cellers i carboneres, i actualment hi té habilitats una zona d'exposició i uns serveis públics. El cos superior correspon a habitatges, que tenen una fitxa pròpia. | 116 | 45 | 1.1 | 1779 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | |||
| 88686 | Antics fogons de pedra | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antics-fogons-de-pedra | Tres fogons realitzats en un únic bloc de pedra corresponents a una antiga cuina domèstica. Es posaven horitzontals amb la boca ampla cap amunt. | 08178-193 | Nucli Antic. Pujada del Castell | 41.7286100,1.7061200 | 392389 | 4620454 | 08178 | Rajadell | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88686-foto-08178-193-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08178/88686-foto-08178-193-2.jpg | Inexistent | Medieval|Modern | Patrimoni moble | Element urbà | Pública | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | PEP 1993 (Jordi Piñero)/ OPC 2017- 2020 | Actualment s'han colocat a la via publica com a element decoratiu | 85|94 | 51 | 2.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 | |||||||||||
| 78623 | Antics forns de Ciment | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antics-forns-de-ciment | XX | Hi ha signes evidents de degradació, enrunament d'alguns sostres i la vegetació ha envaït una bona part de l'espai. | <p>Conjunt d'edificacions destinades en el passat a la fabricació de ciment. Els edificis són de diversos pisos. A cada pis es disposen galeries de 'nínxols' amb obertures verticals rectangulars, acabades a la part superior amb un tipus d'arc semirebaixat fet de totxo. Les parts interiors dels nínxols, de diversos metres de profunditat, estan aixecades amb voltes de totxo semblants a la volta catalana. Els edificis estan construïts en pedra i totxo. L'edifici més gran (que és el que es pot observar millor, ja que la vegetació no ha envaït encara la part inferior com en el cas dels altres) destaca per la seva dimensió vertical i té un cos adossat a la part inferior, que és on es situen els forns.</p> | 08251-32 | Ca l'Ambornar | 41.3087900,1.6748600 | 389074 | 4573883 | 08251 | Santa Margarida i els Monjos | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08251/78623-foto-08251-32-2.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Tríade scp | 98 | 46 | 1.2 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||||
| 43646 | Antics gegants de Vilanova del Camí | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antics-gegants-de-vilanova-del-cami | XX | Gegants que s'havien utilitzat durant els anys 70 del segle XX a Vilanova del Camí. Es tracta, com és habitual, d'una parella de gegants que ens remeten als 'moros' habituals a les tradicions populars. El gegant, anomenat 'Trespins' té pell negre, duu turbant i una arracada al nas. La geganta, anomenada 'Puig-andela' és de pell més clara, amb trets físics que ens remeten geogràficament també al nord d'Àfrica. El cap del gegant ha estat recentment restaurat. Estan construïts en cartró pedra i la seva alçada, conjuntament amb l'estructura, és de 3,20 metres. | 08302-62 | Carrer Santa Llúcia, s/n | Segons informacions orals del senyor Pau Duran, membre de l'Agrupació Cultural Recreativa de Vilanova del Camí, aquests gegants foren comprats l'any 1971 a Múrcia. S'utilitzaren bàsicament durant els anys 70. L'estrena 'oficial' s'efectuà durant la Festa Major de l'any 1972 segons podem observar a la notícia publicada el dimecres 6 de setembre d'aquell any al diari 'IGUALADA'. Actualment els gegants es troben emmagatzemats al 'Rovy', antic cinema que actualment és de propietat municipal i serveix com a magatzem o local d'assajos a diversos grups del municipi. Segons sembla, durant el temps que varen ballar ho van fer acompanyats d'una banda de música al ritme d'un 'Pas doble', o bé acompanyats d'alguns tambors, ja que no hi havia grup de grallers a la vila. Una peça força utilitzada durant el ball fou el pasdoble 'En el Mundo'. Originalment eren més alts que en l'actualitat, però es varen retallar les estructures portants per tal de fer-los més lleugers i fàcils de dur. El cap del gegant ha estat totalment restaurat recentment. | 41.5738400,1.6395200 | 386578 | 4603356 | 08302 | Vilanova del Camí | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08302/43646-foto-08302-62-2.jpg | Inexistent | Patrimoni moble | Objecte | Pública | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Miquel Gea Bullich | 52 | 2.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:52 | ||||||||||||
| 40378 | Antics goigs d'Avinyonet del Penedès | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antics-goigs-davinyonet-del-penedes | XVIII | <p>Conjunt d'antics goigs que es cantaven en determinades festivitats. Els més antics que s'han trobat a Avinyonet són els de la Mare de Déu de Llinda, els de Sant Sebastià (als Gorgs), i els de Sant Salvador (a les Gunyoles). Es tracta d'unes composicions poètiques fetes per ser cantades, en llaor de la mare de Déu de Llinda i de Sant Sebastià i Sant Salvador. DE NOSTRA SENYORA DE LLINDA. Impressor Pere Alagret. Hi ha una impressió més antiga feta a l'Impremta Social de Vilanova i Geltrú l'any 1931 (col·lecció particular Oriol Puig Vidal) El text es com segueix: Oh Divina Emperadora Més que rosa en hermosura Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. Molta gràcia os envià Lo Sagrat Emmanuel, Quan l'Àngel Sant Gabriel Maria os va anomenà; Nom de Gràcia donadora Per a tota criatura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. Lo parir fou maravella Sens dolor i sens pecat, Al Verb de Déu Encarnat, Restant Vós sempre donzella: Suprema desterradora Del pecat y sa amargura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. Los tres Reys del Orient, En Betlhem vos visitaren, I vostre Fill aodraren, Seguint lo Estel resplandent: Sent Vós la Estrella, Senyora Del Empíreo y sa hermosura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. Fou gran goig i sublimat Senyora aquell que tinguereu Qun Vós del Sepulcre vereu A Jesús ressucitat, Triomfant en aquella hora Del Infern i presó obscura: Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. En Llenguas lo Esperit Sant, Sobre'l Col·legi baixà, I si a ells los illuminà, en Vós fou més abundant: puix la llum consoladora vos adornà de hermosura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. També aquí en lo mas de Llinda Teniu Vós Santa Capella, Donant sants consols en ella Com font que sempre se'ns brinda De gracias dispensadora Apartant tota negrura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. De Sant Sebstià la gent, En Vós té gran confiança, Puix qualsevol cosa alcansa Demanant devotament: Grans i xichs per Protectora Tenirvos tothom procura; Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura. TORNADA Puix sou la Consoladora En la major apretura: Ajudaunos gran Senyora Verge de Llinda molt pura.</p> | 08013-68 | 08792 AVINYONET DEL PENEDÈS. | <p>Cada Dilluns de Pasqua, la gent de Sant Sebastià dels Gorgs i dels voltants s'aplega a la capella de Llinda. Després de la celebració eucarística, que es fa davant la capella romànica, els feligresos canten els tradicionals Goigs de Nostra Senyora de Llinda, i exactament el mateix s'esdevé amb motiu de les altres festivitats de Sant Sebastià i Sant Salvador. L'origen d'aquestes composicions ja es troba al segle XII dins la literatura llatina medieval Catalunya, i hi ha diverses mostres en vers des del segle XIV -alguna de les quals podria ésser anterior- dels goigs terrenals; la més famosa i una de les més antigues és la 'Ballada dels goigs de nostra Dona en vulgar català a ball rodó', conservada al 'Llibre vermell de Montserrat'. De la Mare de Déu, hom passà, ja al mateix segle XV, a Jesucrist i als Sants. Des del segle XVI els goigs són impresos en fulls solts i propagats per les confraries i a les esglésies, als santuaris i a les ermites de tot Catalunya, amb texts sovint únics a tot arreu, però amb variants segons les diverses edicions. Durant els segles XVI-XVIII els goigs -composts a vegades per poetes coneguts, o per versificadors afeccionats, foren un instrument de conreu i de conservació de la llengua, i amés es van utilitzar sovint amb finallitats polítiques o burlesques.</p> | 41.3610400,1.7796200 | 397925 | 4579556 | 08013 | Avinyonet del Penedès | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40378-foto-08013-68-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40378-foto-08013-68-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08013/40378-foto-08013-68-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immaterial | Costumari | Pública | Religiós | 2020-09-16 00:00:00 | J.M. Huélamo - ARQUEOCIÈNCIA | La foto número 3 és una reproducció d'un altre goig que es conserva a l'interior de la capella de Llinda | 98|94 | 63 | 4.5 | 3 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 80511 | Antics oficis artesans | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antics-oficis-artesans | <p>Falguera, Sergi (2000). El patrimoni miner de la comarca del Bages. IV sessió científica de la Sociedad Española para la Defensa del Patrimonio Geológico y Minero. Còrdova, octubre 2000. Malgosa, Joan; Vila, Joan (1998). 'Homes de pedra picada'. L'Amigant nº 18. Castellgalí.</p> | XVII-XX | Han desaparegut. | <p>A Castellgalí s'han practicat una sèrie d'oficis tradicionals que actualment han desaparegut però que han estat una important base econòmica dels seus habitants. Destaquen l'ofici de picapedrer, els relacionats amb la filatura i el teixit, els ramats que generaven els oficis de pastor i productors de llet i mató, la vinya i la producció de vi i aiguardent. La RAMADERIA ha estat un sector molt important a des de l'edat mitjana. També hi havia moltes cases dedicades al conreu de la VINYA i la producció de vi i aiguardent, activitats dutes a terme des de l'edat mitjana, tot i que no havia sigut una activitat molt important fins al segle XVIII. PICAPEDRERS La pedra va ser una de les ocupacions bàsiques de la gent del poble que l'extreia de les moltes pedreres escampades pel terme. Al municipi de Castellgalí hi ha localitzades més de 15 pedreres, algunes molt interessants per entendre els mètode d'extracció emprat. La pedra de la zona és coneguda com caliza de Sant Vicente. De petites pedreres hi ha per tot el terme, però també hi havia a gran escala, com les del Fité, Planoi, cal Papa, cal Tallona i a Balçamuller. Actualment només està en actiu pedreres a ambdós costats de la vall que forma la riera de Cornet, cap a la banda de l'Ocata i sota Montlleó. Hi ha dos tipus de pedra, la sorrenca que predomina al terme, i la calcària, que es situa majoritàriament a la zona de Sant Vicenç de Castellet. La sorrenca és una pedra salina que amb el temps es va desgastant i aprimant, mentre que el 'caliç' és més resistent. Es desconeix el moment inicial d'explotació industrial de la pedra al terme, tot i que en un contracte d'arrendament d'una vinya del Pla, de l'any 1888, s'estableix una indemnització al parcer en cas que l'amo vulgui explotar la pedra i faci malbé els ceps. A partir d'aquell moment moltes persones es dediquen a l'explotació de pedreres. La família Giralt és una nissaga que encara actualment segueix el negoci de la pedra. El 1915 Isidre Giralt explotava la pedrera de les Roquetes al Pla. El seu fill, Àngel Giralt i Franch seguirà el negoci, i actualment, el nét, Isidre Giralt Vives segueix amb aquesta tasca industrial tot i que no la desenvolupa al municipi de Castellgalí. Per treure la pedra primer es deixava al descobert el bancal de pedra i començaven a treballar els trencadors. La feina consistia en tallar la pedra i fer trossos anomenats daus; feien unes tallades, un forat allargat amb el punxó i la maceta on després introduïen els tascons de ferro que picaven amb el mall fins a trencar el dau. Si el dau era molt gruixut es feia un forat i es trencava explosionant amb pólvora. Antigament s'utilitzava una tècnica més rudimentària consistent en fer unes regates a la morrera de la paret amb el pic d'escoda, en ella s'introduïen tascons de fusta i omplien la regata amb aigua; la fusta s'inflava i la pedra s'obria. Després els daus es tallaven en peces més petites perquè les poguessin treballar els picapedrers. Els picapedrers donaven forma a la pedra ajudant-se del punxó, el topo, l'escarpa per a treballar la pedra; la buixarda per a polir-la; la gardina (escarpa amb quatre o cinc pues) per polir les cantonades o els racons on no arribava la buixarda; la maceta i el martell. Els picapedrers portaven antigament les eines a llossar a la ferreria que hi havia a cal Ferrer Milhomes, fins al 1940 en que un ferrer de Sant Vicenç passava per les pedreres un o dos cops a la setmana. Els picapedrers feien dos tipus de treball amb la pedra: la 'silleria', peces amb motllura; les capçades de murs, portals i llindes; el berrugo o cantonades de cases, que cobraven a jornal. L'altre feina eren les peces que no estaven tan treballades com les vorades del carrer, graons, pilars, carreus, lloses, que cobraven a preu fet. Generalment a les pedreres de Castellgalí es feia vorades de carrer. Molts picapedrers morien de silicosi, malaltia per respirar la pols de vidre de la pedra.</p> | 08061-82 | Tot el terme | <p>Tot i que coneixem més dades d'aquests oficis des dels segles XVII al XX, també s'havien donat abans i per tant formen part de la història de Castellgalí.</p> | 41.6750200,1.8440200 | 403778 | 4614341 | 08061 | Castellgalí | Sense accés | Dolent | Inexistent | Modern|Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2020-09-16 00:00:00 | Cortés Elía, Maria del Agua | (Continuació descripció) LA VINYA El cultiu de la vinya i la seva comercialització va provocar un important creixement amb ampliació de la superfície conreable i la roturació de nous camps, en un territori de superfície difícil que va obligar a la construcció de murs de pedra seca presents a tot el territori, i que va permetre el desenvolupament d'una pagesia rabassaire al voltant dels grans masos de la zona. L'arribada de la fil·loxera l'any 1893 no atura el ritme productiu i els camps es replanten amb cep americà, mantenint-se viva la vinya fins el segle XX, quan la introducció de la indústria tèxtil va provocar un important descens demogràfic i l'abandó dels antics sistemes productius i dels masos que van restar abandonats. Les masies de Castellgalí es van configurar entorn a l'economia agrícola de la zona marcada per l'explotació de la vinya. Hi ha alguns grans masos dels que depenien altres petites cases de rabassaires que explotaven la terra. Pràcticament tots els masos tenen tines que tipològicament es poden situar entre els segles XVII-XVIII, així com barraques de vinya escampades per les terres que explotaven i que confereixen una característica destacada al territori. En quant als oficis artesans relacionats amb el tèxtil, a totes les cases hi havia dones que filaven, teixien o cosien. A can Pla, encara fila Mercè Jalmar. | 94|98 | 60 | 4.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:32 | ||||||||
| 70622 | Antics oficis de treballar el bosc | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antics-oficis-de-treballar-el-bosc | XVII-XX | En desús | <p>Una de les principals activitats econòmiques del terme de Montbui eren els treballs relacionats amb l'explotació del bosc. La proximitat del nucli d'Igualada i les indústries adoberes demanaven gran quantitat de fusta i sobretot de escorça de pi, imprescindible per la feina d'adob de les pells. La majoria dels homes de Montbui combinava les tasques agrícoles amb les del bosc, i algunes de les masies del terme comptaven amb colles d'homes procedents d'altres termes que una part de l'any residien a la casa i ajudaven a canvi d'un sou als treballs del bosc. L'escorça dels arbres es treia amb un eixoll i a continuació les escorces es traslladaven en carruatge al barri de Sant Maure, a un espai planer situat al costat de la Vinícola - actual plaça de la petanca - . Allà s'acumulaven grans quantitats d'escorça que eren venudes als tractants d'Igualada. A continuació l'escorça era portada al molí de l'escorça, situat vora el riu Anoia on era triturada. Juntament amb els escorçaires també eren importants els carboners, que treballaven el carbó al bosc i desprès el venien a les adoberies d'Igualada. Un altra activitat relacionada amb el bosc eren els fogaires, que recollien llenya i l'apilaven fogots (manats grossos) i en feixines (manats de branquetes) i que eren destinats al consum particular de les cases d'Igualada. Aquestes feines del bosc eren la causa de la presència de població itinerant a les masies de Montbui i al poble mateix, formada per colles d'homes que ajudaven a l'explotació del bosc i vivien a temporades dins del terme. La majoria dels boscos eren d'explotació particular. Cada veí explotava la seva propietat, però en el cas de grans propietaris, alguns d'ells absents del terme, els boscos podien ser arrendats.</p> | 08250-43 | (08710 Santa Margarida de Montbui) | <p>A partir de la dècada del 1940 totes aquestes activitats relacionades amb el bosc van desaparèixer. Només la feina de carboner va sobreviure alguns anys més. Totes aquestes feines foren substituïdes per la indústria a partir de la dècada del 1950.</p> | 41.5747000,1.6087700 | 384016 | 4603492 | 08250 | Santa Margarida de Montbui | Sense accés | Dolent | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immaterial | Tècnica artesanal | Pública | Sense ús | 2020-10-05 00:00:00 | Raquel Valdenebro Manrique | 98 | 60 | 4.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||||||||
| 99694 | Antics pilars de la porta d'entrada a la finca Torreblanca | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antics-pilars-de-la-porta-dentrada-a-la-finca-torreblanca | <p><span><span><span><span><span><span>CARDONA, Daniel; DE FABREGUES-BOIXART, Oriol; FERRER, Xavier; GUASCH, David; MALARET, Antoni; MORAN, Josep; NUET, Josep; PANAREDA, Josep Maria; PÉREZ, Jordi; RENOM, Mercè (1987). <em>Sant Just Desvern, un paisatge i una història</em>. Ajuntament de Sant Just Desvern, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>FONT GRASA, Pere; REVERTER SALA, Teresa (2010). <em>L'Abans de Sant Just Desvern: Recull gràfic 1870-1975</em>. Col·lecció Baix Llobregat. El Papiol: Editorial Efadós / Ajuntament de Sant Just Desvern.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>PASCUAL SANPONS, Oriol (2022). <em>Barcelona i l’antic Egipte. Història d’una fascinació. </em>Viena Edicions.</span></span></span></span></span></span></p> | XIX | Els dos pilars presenten un evident estat d'abandonament. | <p>Parell de pilars que flanquejaven l'entrada noble de la finca Torreblanca al segle XIX i la primera meitat del segle XX. Actualment, es troben fora del recinte del parc Torreblanca, entre la carretera N-340 i la riera de Sant Just, dins del terme municipal de Sant Just Desvern, però al límit amb el de Sant Feliu de Llobregat (restant un dels pilars dins de Sant Just i l'altre dins de Sant Joan Despí).</p> <p>Els dos pilars, de secció quadrangular, estan construïts amb grans blocs de pedra i presenten motllures decoratives al terç inferior, a més de motllures de mitja canya a les cantonades. A l'extrem superior, només un dels pilars conserva una sanefa escultòrica decorativa de motius florals. </p> <p>Sobre aquests pilars estaven situades les escultures de les esfinxs que actualment s'ubiquen a l'interior del parc Torreblanca. Amb l'adquisició de la finca el 1983 per part de la Corporació Metropolitana i la transformació en un parc públic, les esfinxs van ser traslladades des de la seva ubicació original sobre els pilars a la seva situació actual. </p> <p>Juntament amb els pilars i les esfinxs, el portal d'entrada de la finca del Marquès de Monistrol tenia una porta de forja de dues fulles. Aquesta porta es conserva parcialment, també traslladada des del seu emplaçament original, a l'entrada del parc Torreblanca de l'avinguda de la Generalitat del terme municipal de Sant Joan Despí.</p> | 08221-352 | Aparcament del tramvia de Sant Just. | <p><span><span><span><span><span><span>A final del segle XIX, la finca Torreblanca experimentà una gran transformació quan Josep M. Escrivà de Romaní i de Dusai, marquès de Monistrol, va fer construir un palau d’estil neogòtic català envoltat de jardins romàntics.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>Un dels elements que s'incorporaren a la gran finca en aquell moment va ser la parella d'esfinxs, que originalment estaven ubicades a la porta d'entrada situada al costat de la riera d'en Pahissa, un punt que actualment fa frontera amb el terme municipal de Sant Feliu de Llobregat. Les escultures, doncs, presidien com a guardianes l'accés principal de la noble finca, sobre els dos pilars que flanquejaven l'entrada, pilars que avui dia encara perduren fora del recinte del parc.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span><span><span><span>L'adquisició de la finca a inici el 1983 per part de la Corporació Metropolitana i la transformació en un parc públic, obert el 24 d'abril de 1983, i les transformacions posteriors comportaren el trasllat de les dues escultures a la seva ubicació actual.</span></span></span></span></span></span></p> <p><span><span><span>Aquesta entrada a partir dels anys cinquanta es coneixia com la porteria de baix a la dreta ja en terme de Sant Joan una caseta enderrocada fa pocs anys servia d’habitatge dels porters de la finca, que la van ocupar fins aproximadament l’any 2020.</span></span></span></p> | 41.3791830,2.0525611 | 420777 | 4581284 | 08221 | Sant Just Desvern | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99694-l1430952.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99694-l1430954.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99694-90099.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99694-l1430955.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99694-l1430956.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99694-l1430966.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99694-l1430960.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99694-l1430973.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99694-img20250326150834.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08221/99694-img20250326150846.jpg | Inexistent | Romàntic|Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Pública | Sense ús | Inexistent | 2025-09-23 00:00:00 | David Torres Rodríguez - Kuanum | Desconeguda | L'Arxiu Comarcal del Baix Llobregat conserva un àlbum fotogràfic de l'any 1888, en el qual hi ha una imatge que dona testimoni del lloc original en el qual el marquès de Monistrol decidí instal·lar les esfinxs. Les fotografies realitzades per Esplugues Puig, que documenten els diferents espais de la finca, s'inclogueren en l'àlbum titulat Recuerdo de Torreblanca, un regal dels marquesos de Monistrol a la Infanta Maria Isabel amb motiu de la seva visita al palau l'any 1888.Respecte a la titularitat de l'element, el pilar de l’esquerra és dins el terme municipal de Sant Just Desvern, mentre que el pilar de la dreta és dins del terme municipal de l’Ajuntament de Sant Joan Despí, al mig de l’entrada hi ha la divisòria de terme municipal. | 101|116|98 | 47 | 1.3 | 2484 | 11 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:47 | ||||
| 86134 | Antics pisos per als treballadors d'HEMALOSA | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antics-pisos-per-als-treballadors-dhemalosa | FERRER, Llorenç i altres (1991). 'Època moderna i contemporània', Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 86, 124, 125, 216. | XX | Conjunt de pisos que foren construïts entre 1945 i 1960 per als treballadors de l'empresa Hemalosa, la més gran del poble i que volia seguir el model d'una colònia industrial. Consta de quatre blocs, situats a diferents alçades al costat de llevant de la carretera, en un terreny amb desnivell al qual s'hi accedeix mitjançant una sèrie d'escalinates per la part central. El bloc més interessant és el que està situat al sud-oest, que és el primer que es va construir. Consta de tres casetes adossades de dues plantes més golfes. La composició arquitectònica és de línies clares i senzilles, inspirades vagament en el noucentisme encara vigent als anys de postguerra. Tenen com a elements definitoris les triades de finestres a les golfes i els cabirons que sostenen els voladissos de les teulades. També és interessant la façana posterior d'aquest bloc, amb unes típiques eixides que recorden clarament les dels pisos obrers de les colònies industrials. En aquesta part intermèdia entre blocs hi trobem diferents magatzems per als habitants dels pisos. La resta d'habitatges es van construir després i segueixen més o menys la pauta estètica marcada per aquest primer bloc, però amb un caràcter més funcional. | 08258-292 | Avinguda de Manuel López, diversos números. Nucli urbà d'Oló | Manuel López Antolí (1899-1940) era fill d'un mestre d'escola i fou viatjant de drogueria o de queviures. L'any 1924 va fundar una fàbrica a Oló (coneguda popularment com a fàbrica López) que en els anys posteriors va tenir un gran creixement i a la dècada de 1930 ja s'havia convertit en la més gran del poble. A la seva mort, el 1940, els hereus van passar a ser el matrimoni format per Joan M. Roger i Carme Vidal López, els quals crearen la raó social HEMALOSA, que era l'abreviació de 'Herederos de Manuel López'. Aquests van tenir una actitud més obertament paternalista i van intentar convertir Oló en una més de les colònies industrials tot impulsant i finançant alguns serveis al poble: l'asfaltat de la carretera, la construcció de pisos per treballadors, una església nova o un centre recreatiu. La seva intenció era que tota l'entrada al poble des de la carretera quedés sota el seu domini i s'assemblés a una colònia industrial. Entre els anys 1945 i 1960 l'empresa va construir aquests pisos per als treballadors, preveient que es necessitaria molta mà d'obra de fora, principalment de Valladolid, on l'empresa hi tenia diverses fàbriques. Es van edificar en diferents fases. Primer es van fer les cases més baixes al peu de la carretera, inspirades en l'estil noucentista. Després es van fer els blocs que segueixen més amunt al peu de carretera, i finalment els blocs de pisos més grans a la part de dalt. En total es van construir 48 habitatges repartits en quatre blocs de pisos, que tenien tres, quatre o sis habitacions. L'any 1977, quan l'empresa entrà en crisi, va posar a la venda els habitatges, donant preferència per comprar-los a les famílies que ja hi vivien de lloguer. | 41.8754900,2.0350100 | 419926 | 4636402 | 08258 | Santa Maria d'Oló | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86134-foto-08258-292-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08258/86134-foto-08258-292-3.jpg | Inexistent | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2020-12-09 00:00:00 | Jordi Piñero Subirana | 46 | 1.2 | 42 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:48 | |||||||||||
| 50087 | Antiga Biblioteca Francesc Tarafa | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-biblioteca-francesc-tarafa | <p>ARRIZABALAGA,A.; PARDO, J.; SADURNÍ,J.; (1984). <em>Els orígens de Granollers i el Vallès Oriental</em>. Caixa d'estalvis de Catalunya, Granollers.</p> <p>ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993). <em>Granollers a l'antiguitat, Granollers,</em> Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.</p> <p>PARDO RODRÍGUEZ, J. (1993). 'El nucli romà de Granollers. Breu resum de l'estat de la qüestió' a <em>Empúries, Revista de Prehistòria, Arqueologia i Etnologia</em>, núm. 48-50, Vol. II.</p> <p>VILA BONAMUSA, Lluís (2001). <em>Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers</em>. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.</p> | Estat del jaciment desconegut. L'actual edifici, com el subsòl, ha estat força alterat al llarg de la seva història. | <p>Segons una notícia de J. Estrada (1993: 81), l'any 1948 a les parets de l'antiga Biblioteca Francesc Tarafa hi va observar l'existència de fragments de teula romana. Possiblement es tracta de fragments reutilitzats, provinents d'una zona propera o del mateix subsòl.</p> <p>Hom pot relacionar les restes de fragments de teula amb la construcció de l'antic Hospital de Sant Domènec durant l'època medieval. La construcció d'aquest edifici hauria comportat l'alteració del subsòl d'on podrien provenir les restes (VILA, 2001).</p> | 08096-224 | Carrer de Corró, 47 | 41.6102400,2.2879500 | 440671 | 4606748 | 08096 | Granollers | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50087-foto-08096-224-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08096/50087-foto-08096-224-2.jpg | Legal | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Pública | Social | BPU | 2024-06-13 00:00:00 | ARQUEOCIÈNCIA - J. M. Huélamo | Desconeguda | 83|80 | 1754 | 1.4 | 1762 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:33 | |||||||
| 43148 | Antiga Bòbila de Dusfort | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-bobila-de-dusfort | XX | Algunes estructures comencen a tenir un estat de conservació deficient. A l'interior també s'observa aquesta mateixa patologia. | Conjunt arquitectònic situat entre la carretera C-1412 i l'Eix Transversal. Esta format per dues naus de grans dimensions de planta rectangular, i petites edificacions complementaries. Es troben en un estat de conservació deficient, tal com es pot observar des de l'exterior, però també des de l'interior. Les dues naus principals estaven destinades a l'emmagatzematge ja fos del material obtingut, com de les eines o materials utilitzats per a l'obtenció de la ceràmica. També hi havia un espai destinat per la ventilació. Entre aquestes dues naus, hi trobem un altre espai on es poden observar algunes boques del forns. A l'entorn hi trobem les mines d'argila d'on s'extreia el material per a la producció. | 08036-172 | Dusfort. | L'any 1869 va néixer a Òdena Vicenç Sugrañes i Solé, fundador i creador de l'empresa familiar que a l'any 1971 es conegué comercialment com a Gres Catalan. No obstant, abans d'arribar a aquesta data diferents foren els episodis que l'explotació familiar hagué de superar. 50 anys abans, a l'any 1921, Vicenç Sugrañes va comprar els terrenys que tenia arrendats al preu de 2500 pts. Terrenys en què a l'any 1911 havia construït un forn primitiu per coure ceràmica. En aquells moments la producció ceràmica de teules i totxanes, així com el forn de llenya, era totalment manual. Amb la mort de Vicenç Sugranyes 5 anys després, fou el seu fill, Isidre Sugrañes qui continuar l'explotació familiar. Passada la Guerra Civil s'inicia un procés d'expansió de l'empresa, segurament afavorida per la reconstrucció dels estralls de la Guerra. A l'any 1942, es construeix una nova bòvila que augmenta la producció a les 30 tonelades diàries de material. Aquest augment implicà una modernització i mecanització del procés de fabricació i cocció. A l'any 1955, la mort d'Isidre Sugrañes deixà a mans dels seus tres fills qui s'encarregaren de construir una nova bòvila de tres pisos. A partir d'aquí amb la recuperació econòmica dels anys 60's també s'inicià l'especialització de l'empresa, vivint el seu gran moment a finals dels anys 90's del segle XX i principis del s. XXI amb l'expansió immobiliària del país. Amb la punxada de la bombolla immobiliària, l'empresa va entrar a l'any 2010 en un crisi que ha posat en entredit la seva viabilitat. | 41.7376800,1.4956300 | 374900 | 4621745 | 08036 | Calonge de Segarra | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43148-foto-08036-172-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43148-foto-08036-172-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08036/43148-foto-08036-172-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. [IN] SITU SCP | 119|98 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | |||||||||
| 44171 | Antiga Capella de Sant Salvador de Terrades | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-capella-de-sant-salvador-de-terrades | COMAS, P.(1990): 'Sant Salvador de Can Quintana', XI Ronda Vallesana. Cànoves i Samalús, 7 d'octubre de 1990. Sabadell, pàgs.24-28. GALLARDO, A. (1938): Del Mogent al Pla de la Calma. Barcelona. GAVÍN, J.M. (1990): Inventari d'esglésies. Vallès Oriental. Vol. 23, Ed. Pòrtic, Barcelona. | XIII-XX | Alterat per la construcció del temple contemporani. | Runes de poca entitat arquitectònica que testimonien la presència de l'antiga capella de Sant Salvador de Terrades, coneguda des del segle XIII. Aquesta església fou enrunada just abans de la construcció de la nova capella, l'any 1930. En l'actualitat es perceben restes muràries que configuren una planta rectangular just davant dela façana principal de la capella actual. S'observa com bona part de les pedres dels murs estan lligades amb morter de calç. | 08042-56 | Veïnat de Sant Salvador de Terrades | La descripció que ens ofereix Gallardo és l'únic testimoni de l'aparença d'aquest temple medieval que tenim. Sabem que era de planta rectangular, amb coberta de fusta i campanar d'espadanya, i que l'accés principal es feia pel lateral. La fotografia de l'interior del 1921 de l'Arxiu Gavín ens permet saber que el carener seguia l'eix longitudianl del temple, amb un sostre a dues aigües. La capella comptava amb un retaule i altar barrocs. La primera cita documental correspon a l'any 1226 ( Arxiu Cat. Terr. P.E. Arm. 2, núm. 52), on s'esmenta aquest temple en una deixa testamentària. L'any 1365-76 apareix com a l'església de Quintana, referint-se al proper mas de Quintana. L'any 1421 ja apareix citat amb el nom de Sant Salvador de Terrades. | 41.7219100,2.3515400 | 446063 | 4619104 | 08042 | Cànoves i Samalús | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44171-foto-08042-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44171-foto-08042-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08042/44171-foto-08042-56-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Marc Guàrdia i Llorens | 98|85 | 1754 | 1.4 | 41 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:28 | ||||||||
| 82179 | Antiga Capella de la Santíssima Trinitat | https://patrimonicultural.diba.cat/element/antiga-capella-de-la-santissima-trinitat | -BRASÓ VAQUÉS, Miquel (1964): Claramunt, Monografies del Club Excursionista de Gràcia, Rafael Dalmau Editor, Barcelona, p. 14-15. -RIBA GABARRÓ, Josep (19892ed): La Pobla de Claramunt. Evolució econòmico-social d'un municipi de la comarca d'Igualada, Rafael Dalmau Editor/ Fundació Salvador Vives Casajuana, Barcelona, p. 212 -VILA CARABASSA, Josep M. (1998): 'El Castell de Claramunt (La Pobla de Claramunt)', Arqueologia Medieval a l'Anoia. Catàleg de l'exposició, Associació Catalana per a la Recerca en Arqueologia Medieval i Diputació de Barcelona, Igualada, p. 45-49. -RIBA GABARRÓ, Josep (2007): 'La Festa Major de la Santíssima Trinitat', Butlletí Municipal, abril-juliol 2007, p. 22. -BARTROLÍ ROMEU, Marta; SURROCA LLUCIÀ, Isidre (20162ed): Cartografia històrica de l'Anoia, Ajuntament de la Pobla de Claramunt/Diputació de Barcelona, p. 20-21. -RIBA GABARRÓ, Josep (2018b): 'Les obres a l'antiga Trinitat', Butlletí Municipal, març 2018, p. 15. -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=2&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5895 -http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=37&consulta=MCU0KzA4MTY1MyU=&codi=5903 | XIV-XVIII | D'aquesta capella gòtica que un dia també fou parròquia en queda principalment una edificació coneguda amb el nom de 'campanar vell', degudament senyalitzada amb una placa posada per l'ajuntament a la façana, així com l'actual edifici de la rectoria i part d'un altre edifici totalment dessacralitzat i avui sense ús, a l'interior del qual s'hi conserven mig camuflats per obres posteriors tota una sèrie d'arcs de diafragma que tot i ser antics ja no correspondrien a l'estructura gòtica original, sinó a una reforma posterior del segle XVII. La planta general de la capella correspondria a un edifici de nau única, amb creuer i campanar octogonal adossat en un dels costats de la capçalera i del qual se'n conserva encara parcialment la base. En un plànol de 1823 fet per al família Coca encara és possible veure dempeus aquest campanar. Dins i fora de la rectoria i en un espai de l'església parroquial s'hi conserven, ja fora del seu emplaçament original, un total de quatre claus de volta de l'antic edifici de la Santíssima Trinitat, una de les quals (amb tota probabilitat la més important de les quatre) porta la inscripció que indica l'any de construcció i revela l'autoria -el nom del mestre d'obres- de l'edifici sacre: 'En l'any de la nativitat del Nostre Senyor Déu MCCC LXXX en R. Muset de la Pobla de Claramunt feu fer aquesta capella a Joan de la Padroa que la obrà'; l'altra clau de volta s'hi ha esculpit el Pare Etern, el Cristi Crucificat i l'Esperit Sant, és a dir, la representació de la Santíssima Trinitat segons els cànons iconogràfics del gòtic. La tercera clau de volts està avui ubicada al carrer de les Tres Fonts, repenjada a la paret exterior de l'antiga capella i per tant també totalment fora del seu context arquitectònic. La quarta clau, amb l'anagrama JHS i una creu, es troba avui a l'edifici de la rectoria i porta la inscripció '1670'. La cinquena resta desapareguda, però a inicis del segle XX hauria estat un temps al pont de la palanca, segons testimonis orals d'un grup d'excursionistes. | 08165-58 | Carrer Major 17-19 / Carrer de les Tres Fonts | La primera parròquia de la Pobla de Claramunt es documenta dins el recinte del castell de Claramunt l'any 1025, sota l'advocació de la Verge Maria. Aquesta situació es va mantenir durant més de quatre segles, fins que l'enderrocament de la fortificació de Claramunt demanat pels consellers d'Igualada l'any 1463 i autoritzat per la Generalitat en el marc de la guerra civil de Joan II va afectar l'església del castell, fet que obligà que la seu parroquial es traslladés a una capella gòtica advocada a la Santíssima Trinitat que el 1380 s'havia fundat dins el nucli urbà de la Pobla de Claramunt. Amb el final de la guerra es va iniciar la reconstrucció del recinte castral, però la parròquia mai va tornar al castell. Per tant. La Santíssima Trinitat va ser parròquia des de l'any 1463 i fins a la benedicció de la nova (i veïna) església parroquial de Santa Maria l'any 1793. El 1567 s'havia beneït un nou cementiri al costat de la capella de la Trinitat, ja amb funcions parroquials, tot i que a l'antiga sagrera de Santa Maria del Castell s'hi va continuar enterrant fins el 1646. Quan la Santíssima Trinitat va perdre les seves funcions litúrgiques a finals del segle XIX, l'edifici va passar a ser la rectoria de la parròquia. Durant molts decennis del segle XX hi ha hagut una botiga de comestibles en una de les parts de l'antic edifici que dona a la façana principal de l'actual església parroquial, i ja als inicis del mateix segle (1929) s'hi havia instal·lat una cooperativa de consum de la Societat Casino que es pot considerar l'antecedent de la botiga de queviures i autoservei que va romandre oberta en aquest local fins l'any 2017. Per altra banda, la part posterior de l'edifici denominada popularment ‘campanar vell' fou seu d'una botiga de mobles durant els anys 70'-80', i en la dovella del portal hi ha un capell i la data de 1759 inscrita. La resta de l'espai és encara dedicada a funcions de rectoria. El 30 de novembre de 2018 en Ple Extraordinari de l'Ajuntament es va aprovar un conveni de cessió amb el Bisbat de Vic per 25 anys, que obliga al consistori a realitzar-hi obres de rehabilitació i restauració en els propers anys (Butlletí Municipal, 90, p. 6). | 41.5546600,1.6746900 | 389478 | 4601181 | 1380 | 08165 | La Pobla de Claramunt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82179-foto-08165-58-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08165/82179-foto-08165-58-2.jpg | Inexistent | Gòtic|Modern|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Científic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordina Sales Carbonell | Joan de la Padroa | IMATGE I: planta de la capella dibuixada l'any 1915 per l'Institut d'Estudis Catalans.A l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, les restes arquitectòniques d'aquesta antiga capella gòtica apareixen dividides en dues fitxes amb cap altre criteri que la funcionalitat actual dels espais (una de les fitxes es diu, senzillament, 'Rectoria') i considerant (erròniament) que es tracta de dos edificis diferents. | 93|94|119|85 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:42 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 4194,48 consultes/dia
Sabies que...?
...pots recuperar les cinc biblioteques públiques més properes al cim de la Mola?
La nostre API Rest et permet interrogar les dades per recuperar, filtrar i ordenar tot allò que et puguis imaginar.