Conjunt de dades |
Últim canvi
|
||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
| 38027 | Can Comalada (II) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-comalada-ii | PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró. RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona | troballes superficials | Troballes superficials de ceràmica romana citades per M. Ribas (1952). Les prospeccions fetes recentment han confirmat l'existència d'un jaciment possiblement d'època romana. Han aparegut frament d'àmfora tarraconense (Dressel 2-4), itàlica (Dressel 1), ceràmica ibèrica, Clara C i materials construcctius. | 08009-12 | Veïnat de la Pujada. | 41.5642900,2.4004800 | 450012 | 4601575 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38027-foto-08009-12-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38027-foto-08009-12-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38027-foto-08009-12-3.jpg | Inexistent | Ibèric|Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Abans d'autoritzar nous rebaixos com els realitzats pel camp de futbol caldrà fer excavacions preventives. | 81|83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73835 | Arnes de l'Hort del Requesens | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arnes-de-lhort-del-requesens | XIX | Les estructures estan pràcticament caigudes. | Espai deixat en un marge per ubicar-hi l'arna en forma vertical. Normalment es tracta d'un marge orientat a migdia per aprofitar el màxim les hores de sol. Hem de tenir present la previsió que s'havia de tenir en aquestes construccions ja que l'espai per l'arnera havia de deixar-se en el moment d'aixecar el marge de pedra. Aquestes estan pràcticament enderrocades. | 08008-81 | Plans de Ferran. Hort del Requesens | L'arnera és un tipus d'arquitectura rural relacionada amb l'obtenció de la mel o amb el seu procés: l'apicultura. La seva funció principal era arrecerar les arnes dels freds i les ventades, i crear un ambient càlid a l'interior d'aquests recintes. Una altra funció era la de protegir dels possibles depredadors. S'ubicaven en zones on predominava la farigola, el romaní, el bufarell o el sapell. | 41.5591700,1.4411200 | 370008 | 4602007 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73835-foto-08008-81-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73835-foto-08008-81-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73835-foto-08008-81-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73787 | Oratori de Cal Biosca de la Nou | https://patrimonicultural.diba.cat/element/oratori-de-cal-biosca-de-la-nou | XVIII | Presenta líquens i altres fongs. | Situat a uns metres de l'entrada a Cal Biosca de la Nou. Presenta una doble base esglaonada de pedra i un pilar rectangular on hi ha una fornícula amb una imatge religiosa al seu interior. Culmina aquesta fornícula una petxina. Trobem elements d'un antic molí a l'entorn de l'oratori, a forma de decoració. | 08008-33 | Clariana | Va lligada a Cal Biosca de la Nou. | 41.5784700,1.5056300 | 375425 | 4604054 | 1718 | 08008 | Argençola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73787-foto-08008-33-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73787-foto-08008-33-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73787-foto-08008-33-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|94 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73841 | L'Alzinar | https://patrimonicultural.diba.cat/element/lalzinar-0 | XVIII-XIX | Les façanes es conserven en alçada, però ha caigut la teulada. Cal sumar-hi que esta envoltada de vegetació molt espessa. | Situada en una zona boscosa de l'indret de la Goda. A dia d'avui és un edifici abandonat, amb problemes estructurals que amenacen la seva integritat. La immensa vegetació que envolta l'edificació priva de veure l'existència d'altres edificacions annexes. De planta quadrada, constava de planta baixa, planta de pis i golfes. Alçat amb petits carreus de pedra irregular del país, disposats horitzontalment. Estava arrebossada, tot i que actualment es conserva ben poc. La coberta, que a dia d'avui no es conserva, era a dues vessants ( nord-sud). Tot i que no es pot observar, l'entrada estava orientada al sud. A la resta de façanes es poden observar algunes finestres a les parts superiors de les façanes. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de conreu i bosc. | 08008-87 | La Goda | 41.5644800,1.4540800 | 371099 | 4602577 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73841-foto-08008-87-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73841-foto-08008-87-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73841-foto-08008-87-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 38043 | Inici de la Riera de Clarà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/inici-de-la-riera-de-clara | PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. | Jaciment de difícil adscripció ja que només es parla d'una troballa solta d'època romana en aquest indret, molt aprop d'Òrrius. | 08009-28 | Veïnat de Clarà | 41.5539000,2.3592600 | 446566 | 4600446 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38043-foto-08009-28-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38043-foto-08009-28-2.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 73846 | Font de la Fam | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-la-fam | XIX-XX | Tant la nevada, com la ventada del 2010 han malmès l'entorn on hi havia a la font, i no s'hi pot accedir. | S'hi accedeix per un camí que neix d'un revolt en el camí que va del Plans de Ferran ( entre Manso Ferran i Cal Ferran) a Clariana ( Cal Porcater). La font és a la vora de la Riera de la Coma-fonda. No s'hi pot accedir degut al mal estat de l'entorn després de la nevada i la ventada de 2010, que va fer caure arbres que priven el pas. | 08008-92 | Plans de Ferran | És una de les fonts conegudes històricament per la gent de l'indret dels Plans dd Ferran. Actualment el seu accés està molt complicat degut a l'abandó dels boscos, i les darreres ventades i nevades. | 41.5740000,1.4665900 | 372161 | 4603615 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73846-foto-08008-92-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73846-foto-08008-92-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73846-foto-08008-92-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2019-12-10 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38013 | Cirerer Gros de la font del Ferro | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cirerer-gros-de-la-font-del-ferro | <p>- NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> | Algunes de les branques semblen mortes. | <p>Cirerer (Prunus avium) localitzat uns 200 m aigües amunt de la font del Ferro, al marge dret del torrent de Burriac. Dimensions: Perímetre: 2,21 m, DBH: 0,71 m.</p> | 08009-104 | Font del Ferro | 41.5421000,2.3885700 | 449001.04 | 4599118.54 | 08009 | Argentona | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38013-foto-08009-104-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 73854 | Ca l'Ignasi | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-lignasi | XVIII | L'edifici principal s'ha restaurat. Les altres edificacions s'estan restaurant. | Situat a uns 500 metres al sud del nucli d' Argençola, Cal Jerònim havia format un gran conjunt arquitectònic amb la masia adjacent de Cal Jerònim. A dia d'avui estan separades per l'interior i un per un baluard exterior. És poden distingir també per la façana, que en el cas de Cal Jerònim és d'un color groguenc. Ca l'ignasi el formen l'edifici amb funció d'habitatge, i diferents construccions annexes que ens mostren la importància que tenia tot aquest conjunt, ja que hi ha un gran nombre de construccions annexes, entre elles un femer de grans dimensions. L'edifici en funcions d'habitatge, es troba situat a l'oest del conjunt, i consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Les façanes arrebossades, exceptuant la nord que està a pedra vista. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. No hi ha elements destacables en les façanes. L'entrada es realitza per la façana sud. A l'interior hi ha una volta de canó Al nord-est del conjunt trobem una edificació que s'està restaurant, de gran alçada, on destaquen unes obertures amb arc de mig punt a la façana sud. Sota d'aquest trobem dues edificacions, una d'elles havia estat el celler. Al sud de tot el conjunt, trobem l'edificació més interessant: un femer que es caracteritza per una volta de canó. A la part superior hi ha una obertura, per on es llençaven els fems. També hi trobem un pou ja fora del recinte. | 08008-100 | Argençola | Antigament, formà una mateixa propietat amb Cal Jerònim. Actualment s'està restaurant la majoria d'edificacions, tot i que l'habitatge ja està finalitzat. | 41.5924200,1.4430900 | 370239 | 4605695 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73854-foto-08008-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73854-foto-08008-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73854-foto-08008-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38020 | Can Tomàs (II) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tomas-ii | <p>RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró</p> | No s'ha pogut localitzar | <p>Jaciment d'interpretació incerta i situació inexacta.</p> | 08009-5 | Finca de Can Tomàs | 41.5756400,2.3812000 | 448413 | 4602847 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38020-foto-08009-5-2.jpg | Legal | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | Inexistent | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 1754 | 1.4 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 38230 | Tram del C. Josep Solé | https://patrimonicultural.diba.cat/element/tram-del-c-josep-sole | XX | <p>Seqüència de cases de cos, d'antiguitat variable, però composició similar, integrant elements d'origen antic, com ara finestrals. Els autors són probablement mestres d'obres, amb la signatura i aval tècnic de l'arquitecte Emili Cabanyes. Destaquem la façana popular de Can Bada, amb el portal de llinda i brancals de pedra i la finestra gòtica, de factura senzilla.</p> | 08009-237 | Nucli urbà. Nºs parells C. Josep Solé | 41.5533400,2.4000200 | 449965.06 | 4600359.53 | 1900 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38230-foto-08009-237-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38230-foto-08009-237-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37710 | Santuari de la Mare de Déu de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santuari-de-la-mare-de-deu-de-lourdes | CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg. 56. MISSÉ i SAÑÉ, Teresa (1986). La nostra gruta de Lourdes. A Arennios, núm. 1, juliol de1986. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 12. VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Cornell (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XX | Santuari dedicat a la Mare de Déu de Lourdes, que és una reproducció de la cova de Masabièla. Davant la gruta hi ha dues fileres de bancs de pedres. La cova està protegida per una tanca de ferro amb portelles que es poden obrir i tancar. És obra d'Enric Catà i Catà. Al costat dret de la gruta hi ha una petita habitació amb diferents exvots. El recinte està envoltat d'un petit mur de delimitació. Al voltant hi ha boscos, taules i bancs de pedra preparats per fer costellades. | 08007-25 | Riera de Sobirans | L'any 1922 (15 de juliol) es regala la primera imatge de la Mare de Déu, procedent de França. La senyora Lluïsa Colomer i Terra promou la devoció en el poble. Es construí la gruta al Sot de Sobirans o bosc de Can Amar, essent la Sra. Francesca Sabater, Vda. Font la que va regalar el terreny. Els germans Brecha van anar a prendre model a França. Les obres d'aquest santuari es van començar el dia 6 de febrer de l'any 1923, i es va inaugurar el 21 d'abril del mateix any. L'altar és obra de Francesc Cusachs i els germans Brecha. El 1r de maig de 1924 s'aconseguí l'erecció canònica de la cofraria de Ntra. Sra. de Lourdes i es va elegir la primera junta. | 41.6162600,2.5164000 | 459710 | 4607284 | 1924 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37710-foto-08007-25-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37710-foto-08007-25-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Enric Catà i Catà | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 73896 | Molí de Dalt de Clariana | https://patrimonicultural.diba.cat/element/moli-de-dalt-de-clariana | XVIII | La bassa no es pot distingir l'espai que ocupava degut al mal estat de l'entorn, ple de vegetació. El que queda de l'estructura del molí, es troba en bon estat, tot i que la caiguda de la llinda de fusta de l'entrada accelerarà un possible enderrocament del molí. | Situat al sud-oest del nucli de Clariana, en una zona boscosa pròxima a la riera de Clariana. L'accés es bastant complicat. Les restes visibles que es conserven, són la estança de sota del molí on s'observa la volta apuntada en perfectes condicions, i una mola. Esmentar que la llinda de fusta de la portalada ha caigut, A la part superior en una zona on la vegetació i l'arbrat és molt espès, s'hi troba la bassa i el cacau. De la bassa poc es pot observar degut a l'estat de l'entorn. El cacau circular és conserva en bon estat de conservació. | 08008-142 | Clariana | Els propietaris d'aquest molí era la família de Cal Riba de Clariana, que ho han continuant sent a dia d'avui. | 41.5888500,1.4971500 | 374738 | 4605219 | 08008 | Argençola | Difícil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73896-foto-08008-142-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73896-foto-08008-142-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73896-foto-08008-142-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38053 | Sitges de la Por | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sitges-de-la-por | AA.VV (1995) Sitges de la Por. Autopistas i arqueologia.Mmòria de les excavacions en la prolongació de l'autopista A-19. Autopistas C.E.S.A i Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona, pàgs. 39-42. BENET, C et alii (1993) La intervenció arqueològica a la variant de Mataró de la carretera N-II'. Tribuna d'Arqueologia 1991-1992. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Barcelona. DEFAUS, J.M; MARTIN, A. (1989) Memòria de les prospeccions realitzades en l'itinerari de la futura autovia de Mataró a Palafolls (juliol-setembre1989). Dipositada al servei d'Arqueologia de la Generalitat de catalunya. Inèdit. | Ia.C | Soterrat per la C-32 | En motiu de la construcció de l'autopista de Mataró a Palafolls es van realitzar unes prospeccions arqueològiques que van posar al descobert el jaciment de les Sitges de la Por. S va trobar força material superficial des de la carretera B-502 (PK-5,000) fins el punt afectat per la nova autopista. També es va trobar una sitja d'època ibèrica; la qual cosa feia pensar en un camp de sitges. En el punt on esvan realtzar les excavacions arqueològiques durant l'any 1991 no es van trobar ni sitges ni cap estructura d'hàbitat, però sí material ceràmic força significatiu que pot fer pensar en un nivell de freqüentació antic. | 08009-38 | Veïnat del Cros | 41.5436800,2.4140500 | 451128 | 4599279 | 08009 | Argentona | Sense accés | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38053-foto-08009-38-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38053-foto-08009-38-3.jpg | Inexistent | Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Donada l'extensió de terreny que queda per sondejar, no és descartable la presència del lloc de procedència d'aquests materials trobats en cotes inferiors. Cal tenir-ho present a l'hora de planejar urbanísticament aquesta zona Des del PK-5,000 de la B-502 fins la C-32. | 80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37989 | Font Fontbona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-fontbona | FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 40. | XIX-XX | Font que en realitat es tracta d'un dipòsit de planta circular de petites dimensions (uns 3 m. de diàmetre) i sense pica, fet de maons amb l'interior arrebossat de forma impermeabilitzadora. Serveix per regar els camps de l'entorn. | 08007-304 | Al costat de l'inici del Rial de l'Hostal del Sol | Es parla de la trobada d'un cos sense vida i que una primera hipòtesi de suïcidi quedaria en entredit per les petites dimensions del dipòsit. | 41.6041100,2.5341800 | 461184 | 4605927 | 08007 | Arenys de Munt | Difícil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37989-foto-08007-304-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37989-foto-08007-304-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38237 | Cases Moragas-Spà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-moragas-spa | XX | <p>Conjunt de tres vivendes agrupades que, juntament amb els seus patis, ocupen tota una illa de carrer. Es tracta d'edificis de planta baixa i pis, amb façanes d'obra vista, amb presència d' alguns elements de l'estructura metàl·lica i un tractament regular de les obertures. També es pot observar el treball de maó i la composició de rajoles vidriades de color en les tanques que envolten el conjunt.</p> | 08009-244 | Nucli urbà. C. Del Puig. C. De la Feixa. C. Dolors Monserdà | 41.5547000,2.3989200 | 449874.06 | 4600511.53 | 1975 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38237-foto-08009-244-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38237-foto-08009-244-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Antoni de Moragas i Gallissà, arquitecte | Obra tardana de l'arquitcte Moragas, destinada a familiars seus, on s'observen molts dels seus elements característics. | 98 | 46 | 1.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 73801 | Mas Françó | https://patrimonicultural.diba.cat/element/mas-franco | XIX | Ha estat restaurada en tot el seu conjunt. Ha estat una restauració que n'ha desfigurat la seva imatge original. | Conjunt format, per la masia i edificis complementaris. Forma un espai tancat a l'interior, entre aquests edificis i un línea d'arbrat. L'edifici principal, dista molt de l'original, ja que ha estat restaurat recentment i com a mostra més evident, les obertures de les finestres són massa modernes. Presenta planta baixa, planta de pis i golfes. La coberta és a dues vessants ( nord-sud) . Les façanes són a pedra vista, i en general no presenten gaires elements destacables, solament a la façana principal, orientada al sud, on hi ha l'entrada a l'edifici, que presenta una gran llinda de fusta i uns brancals de pedra força dissimulats en aquesta restauració. En un carreu d'aquest brancal, hi trobem inscrita la data de 1882 Uns 10 metres al nord, hi trobem una pallissa, avui en dia en desús. L'entorn més immediat es caracteritza per camps de cultiu. Hi ha unes excel·lents vistes de part del municipi. | 08008-47 | Carretera Argençola a Clariana. Km 2.5 | Aquesta masia està vinculada al Mas Françó Vell, situada a uns 200 metres al nord. Alguna raó provocà l'abandonament d'aquesta, i la construcció del Mas actual. Es comenta, però que aquest edifici podria haver coexistit amb el Mas Françó essent les bodegues d'aquest.. | 41.5997300,1.4735600 | 372793 | 4606461 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73801-foto-08008-47-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73801-foto-08008-47-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73801-foto-08008-47-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 37712 | Can Bellsolell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-bellsolell | BONET GARÍ, Lluís (1983) Les masies del Maresme. Centre Excursionista de Catalunya, Editorial Montblanc. Barcelona. VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Bellsolell (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XV-XVII | La torre presenta esquerdes. | Casa de planta irregular amb una torre de defensa. Ha patit forces transformacions, però conserva finestres gòtiques. El portal adovellat és del segle XIV. Consta de planta baixa, dos pisos i golfes. La restauració de la façana està feta imitant carreus, com l'església parroquial. Hi ha una finestra del s. XVII que ha estat restaurada amb motllures del s. XVIII. La façana principal està coronada per merlets que amaguen la teulada. El cos lateral esquerre té una galeria d'arcs de mig punt. La torre és de planta quadrangular, coronada de merlets esglaonats, refets a finals del segle XIX. Consta de planta baixa i quatre pisos. Als baixos, hi ha la capella amb un important retaule restaurat, amb els sants Jaume el Major, Antoni Abat, Domènech i altres. La porta és d'estil renaixentista del s. XVII, ben motllurada. El retaule té una composició clàssica, format per tres pintures grans a la part superior i tres de petites a l'inferior. Estan separades per columnes. La pintura central representa sant Antoni Abat i Sant Pere. Les dues del costat són Sant Jaume i Sant Pau. Les pintures, més petites, de sota representen els Sants Metges Cosme i Damià (al mig) i Santa Caterina i Santa Llúcia (laterals). | 08007-27 | Rial del Bellsolell | Les primeres notícies daten del segle X. Els Bellsolell foren familiars del Sant Ofici i conserven títols de noblesa de Carles III i posteriors. Antigament, la seva propietat arribava a la platja. És molt important l'armari-arxiu de la casa, amb un molt bon fons d'arxiu. Es conserven les memòries de Francesc Bellsolell de la Torre i Padró, que regentà la casa a la primera meitat del segle XVIII. La capella, en temps de la guerra de 1871, es va convertir en la capella del poble, ja que la parroquial era usada com a caserna militar. | 41.6114400,2.5423400 | 461868 | 4606737 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37712-foto-08007-27-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37712-foto-08007-27-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37712-foto-08007-27-3.jpg | Legal | Modern|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | A la banda nord hi havia un molí del que només es conserva la bassa, reconvertida en safareig. | 94|85 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 73806 | Cal Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-ferran | XVIII | L'estat de conservació exterior és regular, tot i que no presenta problemes en les estructures, la coberta s'hauria de restaurar. El inquilins actuals, tenen la intenció de restaurar-la. | Conjunt arquitectònic format per la masia i edificis complementaris destinats originalment a l'activitat econòmica familiar. Hi ha un baluard d'entrada, que juntament amb els edificis formen un espai tancat, on al seu interior hi havia l'antiga era. L'edifici principal, resta situat al centre del conjunt d'edificis, i presenta planta baixa, planta de pis i golfes ( possiblement tingui soterrani). Té les façanes arrebossades i coberta a dues vessants ( nord-sud) amb teula àrab. Té la façana d'ingrés orientada al sud, i destaca una entrada amb un arc rebaixat adovellat. A la dovella central hi trobem una inscripció amb un creu, i la data de 1772. A la resta de la façana, hi ha diverses finestres amb ampits pronunciats. Posteriorment hi hagués un ampliació de l'habitatge cap a l'oest, on cal destacar-hi una galeria a la planta de pis amb grans obertures d'arc escarser. | 08008-52 | Plans de Ferran | Aquesta fou la casa original dels propietaris de la finca del Plans de Ferran, fins a inicis del segle XX, quan es traslladaren a la Torre de Ferran, situada més a prop de la carretera. Actualment aquesta casa, s'ha llogat, i s'està restaurant. | 41.5748200,1.4580400 | 371450 | 4603719 | 08008 | Argençola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73806-foto-08008-52-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73806-foto-08008-52-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73806-foto-08008-52-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Segurament aquesta casa disposava de celler i cup de vi, així com un forn propi, tot i que no s'ha pogut tenir-hi accés. | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37950 | Barraca del carrer Marià Fortuny | https://patrimonicultural.diba.cat/element/barraca-del-carrer-maria-fortuny | XVIII-XIX | Escletxes estructurals | Barraca de vinya o de pagès, de planta rectangular ( x m.), que presenta la volta de maó pla del tipus 'de tartana'. Parets de paredat mixt (pedres petites irregulars i maons unides amb morter) amb morter sense cobrir les pedres del tot. La porta és d'arc escarser fet de maons a l'igual que el marc de la part dels muntants. Damunt la porta hi ha un ull de bou fet de maons plans de forma radial. L'accés està una mica elevat i s'hi ha posat un esglaó aprofitat. | 08007-265 | Carrer Marià Fortuny, 8-10 (darrera la casa) | 41.5949700,2.5460900 | 462171 | 4604907 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37950-foto-08007-265-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37950-foto-08007-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37950-foto-08007-265-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | La porta està tancada. | 98|119|94 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73810 | Cal Casanova | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-casanova | XVIII | L'estat de conservació és dolent degut al seu abandó. | Conjunt arquitectònic format per l'edifici que tenia funció d'habitatge, i edificis annexos utilitzats en l'activitat econòmica de Cal Casanova. L'edifici principal és situa al nord-est del conjunt, i consta de planta baixa, dues plantes de pis i golfes. Les façanes són a pedra vista, amb carreus irregulars disposats horitzontalment. La coberta és a dues vessants(sud-oest, nord-est) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud-est, i té una entrada a la planta baixa, amb brancals i llinda de maó. A cada planta presenta la mateixa estructura d'obertures amb la mateixa tipologia que l'entrada de la planta baixa. La resta de façanes no presenten elements destacables, les finestres són bastant senzilles. Presenta un ampliació de l'edifici principal, on hi trobem diverses finestres, i un accés a una terrassa oberta al sud-oest. Aquesta ampliació té la coberta a una sola vessant ( sud-oest) amb teula àrab. Entre aquestes dues edificacions, trobem el cup de vi i celler. En el seu interior encara s'hi conserva una premsa. Presenta una entrada per la façana nord-oest, i un altra a la nord-est, aquesta darrera resta quasi enterrada, però s'observa l'arc rebaixat. La resta d'edificacions en aquest conjunt principal, eren les pròpies de l'activitat econòmica, amb petits coberts i pallisses. Uns 20 metres al sud-est, hi trobem un edifici, d'una sola planta, i coberta a una vessant (sud), que on el seu entorn, hi ha diverses construccions de pedra seca, inserides en el marge. A l'interior d'aquest edifici, hi trobem eines contemporànies a l'edifici, així com un carro de fusta. Davant de la façana principal de l'edifici, es conserva tot, i que en un estat de conservació deficient, uns marges de pedra, que anivellaven l'orografia del terreny. | 08008-56 | Camí de Cal Casanova | 41.5853100,1.4756800 | 372941 | 4604857 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73810-foto-08008-56-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73810-foto-08008-56-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73810-foto-08008-56-3.jpg | Inexistent | Popular|Modern | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|94 | 46 | 1.2 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 38004 | Alzina de can Castells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/alzina-de-can-castells | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals. - NATURA (2000): Proposta de nous arbres i arbredes d'interès monumental d'Argentona.</p> | <p>Alzina (Quercus ilex ssp ilex) localitzada al torrent de can Martí, prop del trencant que va a can Castells. Dimensions: Perímetre: 2,66 m, DBH: 0,85 m.</p> | 08009-95 | Veïnat de la Pujada | 41.5643600,2.4069800 | 450554.07 | 4601579.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38004-foto-08009-95-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2151 | 5.2 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 73813 | Sepulcre Megalític dels Plans de Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sepulcre-megalitic-dels-plans-de-ferran | Aquest sepulcre és de tipus petit quadrangular i tancat, format per una llosa de capçalera, i una a cada costat formant els laterals, dues de més petites com a tancament i la de la coberta que conserva un gravat en forma de creu, d'època incerta. És un sepulcre múltiple, en el qual es van enterrar fins a 9 individus, acompanyats de vasos ceràmics i objectes d'ornament. És del Bronze antic-mitjà i per tant corresponent al II mil·leni aC. | 08008-59 | Plans de Ferran | A començament de l'Edat del Bronze l'home deixa de viure a l'aire lliure o en abrics i comença a establir-se en valls que possibiliten el conreu, en poblats formats per cabanes circulars. És el moment que comença a mesurar el temps mitjançant l'observació atenta del sol i de les estrelles. La població creix i s'inicien els canvis socials, polítics i religiosos que havien de menar a la civilització urbana. Així les creences a l'entorn de Més Enllà, van fer que els seus monuments sepulcrals, anomenats dòlmens, i els ritus funeraris formessin part indestriable de la vida quotidiana. Testimoni d'aquest període que abasta entre els IV i II mil·leni aC. són aquestes grans tombes monumentals. El sistema per a la seva construcció es basava en l'arrossegament dels bloc de pedra amb cordes fins a un talús de terra; una vegada a dalt es deixava caure la llosa verticalment dins d'un forat fet prèviament i es falcava amb pedres i terra. Així es muntava la cambra i amb la mateixa tècnica del talús es situava la pedra de la coberta. | 41.5692100,1.4536400 | 371072 | 4603102 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73813-foto-08008-59-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73813-foto-08008-59-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73813-foto-08008-59-3.jpg | Inexistent | Edats dels Metalls|Antic|Prehistòric | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Simbòlic | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | Actualment hi ha controvèrsia sobre la propietat del Dolmen. Uns estudis de delimitació entre termes municipals duts a terme per la Generalitat han revelat que el sepulcre està a la comarca de la Conca de Barberà i no a la de l'Anoia. El sepulcre megalític, conegut com Plans de Ferran, fins ara localitzat a Argençola, es troba en realitat dins dels límits de Santa Coloma de Queralt. És a dir, el monument funerari ha passat de la demarcació de Barcelona a la de Tarragona. | 79|80|76 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 38254 | Can Zacarini | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-zacarini | XX | S'han efectuat uns recents treballs de manteniment. | <p>Edifici de planta baixa i pis que respon a la tipologia de xalet d'estiueig de tipus aïllat. Incorporació de tribuna en una façana simètrica, emmarcant l'entrada. Disposa d'un pati d'accés elevat, a qual s'arriba amb una escalinata des del carrer. La tanca és a base de balaustrades, d'un estil bastant sobri que contrasta amb els vitralls acolorits de la fusteria de la tribuna.</p> | 08009-261 | Nucli urbà. Primer Eixample. Pg. Baró de Viver, 36 | 41.5504100,2.3973000 | 449736.05 | 4600036.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 38369 | Cases del Carrer de La Fassina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cases-del-carrer-de-la-fassina | XX | Conjunt de tres blocs o edificis d'habitatges aïllats o als quatre vents, de planta baixa i pis. Les cobertes són de teules a quatre vessants. Cada edifici consta de quatre habitatges: dos a la planta baixa i dos a la planta pis. Els habitatges de la planta baixa tenen l'entrada per la façana del carrer de La Fassina de Baix i els de la planta pis tenen l'entrada pel darrera, mitjançant unes escales exteriors. L'edifici més oriental és més gran: consta de vuit habitatges: quatre a la planta baixa i quatre a la planta pis. | 08010-20 | Carrer de La Fassina de baix, núm.. 22, 24 i 26 | 41.7997500,1.9568000 | 413334 | 4628069 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38369-foto-08010-20-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38369-foto-08010-20-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 46 | 1.2 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 73924 | Rellotge de sol del Manso Ferran | https://patrimonicultural.diba.cat/element/rellotge-de-sol-del-manso-ferran | XX | A la façana d'ingrés entre les dues darreres plantes hi trobem un rellotge de sol rectangular del tipus vertical declinant, amb números romans, i la inscripció ' Docet Umbra' ( l'ombra ensenya). Està fet de rajoles de ceràmica. | 08008-170 | Plans de Ferran | El Manso Ferran es va edificar a inicis del segle XX. En fotografies antigues s'observen dos rellotges de sol a la façana que actualment no hi són. És possible que el rellotge actual sigui bastant recent, ja que el seu estat de conservació és molt bo. | 41.5717600,1.4564200 | 371309 | 4603381 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73924-foto-08008-170-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73924-foto-08008-170-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73924-foto-08008-170-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | A la part inferior, s'hi troba el nom del fabricant, tot i que no s'observa amb claretat. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38258 | Can Ferraters (Mas Lladó) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-ferraters-mas-llado | XVI | La persiana de llibret i alguns elements de la fusteria exterior, com ara el portal d'accés, es troba en un estat precari. | <p>Casal rectangular, de planta baixa i dos pisos, amb teulada a quatre vessants. Tipologia de masia del tipus VI, segons Bonet i Garí. Amb el temps, es van anar modificant les seves obertures per a adaptar-la com a casa d'estiueig. Les últimes reformes importants són de principis del segle XX, com es pot observar pels detalls ornamentals de frisos i fusteria utilitzats. Es troba dins d'una gran finca ajardinada, i situada en una plataforma elevada, que limita una barana balaustrada de gran vistositat. Destaca la glorieta d'obra, amb teulada de tronc cònic de peces ceràmiques vidriades i una rosa dels vents de forja, situada en un dels angles del jardí-</p> | 08009-265 | Nucli urbà. C. Dr. Fleming, 5 | <p>Antigament era una important propietat, ja que la majoria de les terres d'Argentona eren seves, amb nombroses masoveries. Gradualment les anà cedint, però l'edifici principal es manté encara.</p> | 41.5476300,2.3925000 | 449333.05 | 4599730.54 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38258-foto-08009-265-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38258-foto-08009-265-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38258-foto-08009-265-3.jpg | Física | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 98|94 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 37719 | Can Corbera | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-corbera | VIADER i CROUS, Montse (1986). Can Corbera (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit. | XVI | Edifici de planta rectangular, consta de planta baixa i pis, i per un costat hi ha unes golfes. Coberta de teules a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana. Porta d'entrada amb els muntants de pedra ben escairada, però amb la llinda de fusta. Hi ha un finestral gòtic d'arc lobulat amb funcions decoratives. | 08007-34 | Rambla Riera i Penya, 80 | 41.6080300,2.5412600 | 461776 | 4606359 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37719-foto-08007-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37719-foto-08007-34-3.jpg | Legal | Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2019-11-20 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Ha sofert transformacions significatives. | 94 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38438 | Font del Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-del-colomer-0 | XX | Li manca manteniment a la zona | Font ubicada en un racó de la llera esquerra del riu Llobregat, abans de creuar-se amb la carretera d'Artés a Navarcles. En l'indret conegut com les 'roques del pont' hi ha una petita quantitat de degotalls que afloren a l'exterior conformant l'esmentada font. L'aigua raja per un broc de ferro sobre una pica treballada de pedra granítica suportada per un pilar d'obra nova fet a base de maons i ciment. Entorn adequat com espai públic amb una barbacoa i cinc taules amb bancs d'obra. | 08010-89 | El Colomer | L'any 1989, l'Ajuntament va fer un concurs d'idees per adequar l'espai de la font, i el va guanyar en Xavier Capdevila. | 41.7757400,1.9058700 | 409069 | 4625456 | 08010 | Artés | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38438-foto-08010-89-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38438-foto-08010-89-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38101 | Eucaliptus de can Marfà | https://patrimonicultural.diba.cat/element/eucaliptus-de-can-marfa | <p>Parella d'eucaliptus (Eucaliptus globulus) localitzats a uns 200 m de l'entrada del camí que va a can Marfà des de la Riera d'Argentona, tenen un diàmetre aproximat de 4,50 m i 1,44 m de DBH.</p> | 08009-108 | Finca de Can Marfà | 41.5560200,2.4113300 | 450910.06 | 4600650.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Social | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||||
| 73837 | Font dels Noguers | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-dels-noguers | XX | Situada a la finca de la família Alió, a la zona coneguda com l'Hort del Recasens dels Plans de Ferran. Aquesta font es nodreix de l'aigua acumulada de la bassa de pedra. L'aigua que surt del brollador va a parar a un abeurar rectangular fet també de pedra. La bassa està envoltada d'esbarzers. | 08008-83 | Plans de Ferran. Hort del Requesens | Aquest indret destaca per la gran presència d'aigua. La família Alió va anar construint fonts per tota la seva finca durant el segle XX. | 41.5598300,1.4428100 | 370150 | 4602077 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73837-foto-08008-83-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73837-foto-08008-83-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73837-foto-08008-83-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 47 | 1.3 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 38266 | Santa Maria del Viver | https://patrimonicultural.diba.cat/element/santa-maria-del-viver | <p>BONET I GARÍ, LL. I col. (1983) Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins, Ed. Montblanc-Martín. C.E.C. Barcelona. GINESTÀ, S.(1968) El maresme, comarca privilegiada. Ed. Selecta. Barcelona Fundació Enciclopèdia Catalana, (1982). Gran Geografia Comarcal de Catalunya, Vol VI. El Vallès i el Maresme CASTILLO Ma. Josep. 'El Viver', Fonts, 4. Octubre 2000, pp. 8-10</p> | XII | <p>Petita església de planta rectangular, d'una sola nau, cobert amb volta de canó, , amb un absis semicircular i dues absidioles laterals, donant una forma trilobular a la capçalera de l'edifici. Teulada a dues vessants i campanar de cadireta Molt modificada i restaurada, conserva un portal del segle XVII, gòtic, amb una llinda formada per una sola peça de pedra carejada, amb motllures. A l'interior destaca un altar amb el frontal d'alabastre policromat, de l'escultor Frederic Marés, que imita la disposició d'un altar romànic. També hi podem trobar un baldaquí de fusta policromada, còpia de l'original de Sant Sadurní de Tavèrnoles; així com un senzill cor i part d'un retaule del segle XVI.</p> | 08009-273 | Carretera d'Argentona a Vilassar (B-502) | <p>Ja esmentada al segle XII, i posteriorment en un testament de l'any 1270, al segle XVII s'estableix el dret de patronatge als hereus i successors del mas Vinyals, del veïnat de Clarà. Fou centre de devoció mariana, celebrant-s'hi aplecs.</p> | 41.5466000,2.4073500 | 450571.05 | 4599607.53 | 08009 | Argentona | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38266-foto-08009-273-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38266-foto-08009-273-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38266-foto-08009-273-3.jpg | Física | Modern|Contemporani|Medieval | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Religiós | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | Capella de la Baronia de Viver. Es coneix que antigament hi havia un edifici adossat, on vivia la persona que tenia cura de l'indret. D'aquest edifici només en queden algunes traces en el mur exterior i la portella, avui tapiada, que es troba en una de les absidiones laterals. La imatge de la Verge Maria que s'hi venera és l'original, d'estil romànic, que va ser guardada durant la guerra civil i després retornada a l'església. Tal i com indica la llegenda sembla que, en realitzar la restauració, es va trobar un pou molt a prop de l'església. | 94|98|85 | 45 | 1.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||
| 73852 | Ca l'Aribau | https://patrimonicultural.diba.cat/element/ca-laribau | XVII | Ha estat restaurada | A tocar de la carretera BV-2212 a l'alçada del km 5.5. Aquesta masia que ha estat restaurada recentment. Consta d'una edificació amb funcions d'habitatge, i d'altres d'annexes vinculades originalment a l'explotació agrícola i ramadera. L'edifici principal consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Alçat amb petits carreus irregulars disposats horitzontalment. La coberta és a dues vessants (est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés original estava orientada al sud, i presenta una entrada amb brancals de pedra i llinda arquejada de fusta. Totes les finestres tenen també llinda de fusta, i destacar la finestra central de la planta de pis, que té un ampit pronunciat. Hi ha un rellotge de sol a la planta de pis. L'accés actual a l'edifici, actualment es fa per la façana est, on hi ha una entrada bastant senzilla. Una petita coberta, cobreix l'entrada. Les finestres d'aquesta façana, son senzilles i amb llindes de fusta. Davant d'aquesta façana tenim el cup de vi, d'estructura rectangular. La façana nord, només destacar un contrafort que conté un altra entrada a l'edifici. | 08008-98 | Clariana | Ca l'Aribau, és una de les masies antigues del terme de Clariana. Al segle XVII tenia bastantes propietats repartides per la zona, així ho demostra el capbreu de 1634 de l'Arxiu Parroquial de Clariana. Com en altres masies de la zona, es possible que fos més antiga. | 41.5886000,1.4986100 | 374859 | 4605189 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73852-foto-08008-98-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73852-foto-08008-98-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73852-foto-08008-98-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38045 | Part Baixa d'Argentona | https://patrimonicultural.diba.cat/element/part-baixa-dargentona | <p>RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona.</p> | Il·localiltzable | <p>Jaciment il·localitzable per la manca de dades que ens dona M. Ribas, que parla de la troballa de tres destrals de basalt i ceràmica eneolítica.</p> | 08009-30 | Sud d'Argentona, prop de la Riera | 41.5554700,2.4003200 | 449992 | 4600596 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | Inexistent | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | 2024-11-18 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 38268 | La Fabriqueta | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fabriqueta | XVIII | En aquest moment s'està reformant i restaurant pels nous propietaris | <p>Casa pairal, catalogable coma tipus II, de tres cossos i un afegit, amb planta baixa i pis i teulada a dues vessants. Conserva el rellotge de sol. El nom li ve d'una petita edificació propera, d'una planta, amb teulada a dues aigües, que a principis de segle XX s'utilitzava com a generador d'electricitat, així com el cos afegit, que va ser utilitzat com a fàbrica.</p> | 08009-275 | Veïnat del Cros. Camí de Can Riera | 41.5469800,2.4098600 | 450781.05 | 4599648.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | Inexistent | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2022-12-14 00:00:00 | Anna Soteras i March / ACTIUM | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||||
| 37941 | Font de l'Arquer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/font-de-larquer | EGAM, S.L (1998). Inventari d'elements d'interès del municipi d'Arenys de Munt: fonts i elements naturals. Inèdit. FONFRIA, C; OLLER, M. I RODRÍGUEZ, J.L. (1992). Les fonts naturals d'Arenys de Munt. Col·lecció La boia negra núm. 6. Col·lectiu pel Museu Arxiu d'Arenys de Munt, pàg. 16. | XX | Font de mina amb l'entorn antropitzat per fer-hi pícnics. L'aigua sortia per un galet de tuberia, col·locat en un pedrís ornamentat amb un plafó de rajoles (4 x 3) que representa l'escut d'armes dels Arquer de Goscons. Al voltant hi ha un banc de pedra granítica i una pedra de molí, al centre, fa de taula. Entorn de castanyers, algun cirerer i presència de falgueres i lianes. | 08007-256 | Turó de Ca l'Arquer | Arranjada l'any 1947 igual que la darrera modificació de la masia de Ca l'Arquer. Era exclusivament pel consum de la casa. Actualment l'aigua es desvia per aprofitar-la per a regar els conreus. | 41.6292300,2.5365200 | 461394 | 4608715 | 1947 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37941-foto-08007-256-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37941-foto-08007-256-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni immoble | Element arquitectònic | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 47 | 1.3 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 37796 | Restaurant del santuari de Lourdes | https://patrimonicultural.diba.cat/element/restaurant-del-santuari-de-lourdes | XX | Edifici aïllat de planta rectangular, força allargat. Consta d'una única planta. La major part de la coberta és d'uralita, a dues aigües. Només en un dels extrems de l'edifici, la coberta és de teules a dues vessants. Destaca la façana Est, amb un capcer esglaonat i dos blocs octogonals que en sobresurten. També destaca el pòrtic transversal amb arcades. | 08007-111 | Santuari de Lourdes, a la Riera de Sobirans. | 41.6161700,2.5172900 | 459784 | 4607274 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37796-foto-08007-111-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37796-foto-08007-111-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Productiu | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 38049 | Can Riudemeia (II) | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-riudemeia-ii | BALIL, A (1953) 'Arqueologia de la Maresma'. Archivo Español de Arqueologia XXVI. Madrid. GORGES (1979) Les villes Hispano-romaines. Inventaire et problemàtique archéologique PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró RIBAS, Marià (1933) 'La romana Iluro' a La Paraula Cristiana. Mataró RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. | A simple vista no es veu res | Marià Ribas parla de restes d'una possible vil·la romana, amb molta ceràmica, paviments, enterraments de tegulae. | 08009-34 | Veïnat de Pins | 41.5700000,2.3771800 | 448074 | 4602223 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38049-foto-08009-34-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38049-foto-08009-34-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38049-foto-08009-34-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Productiu | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | El coneixement que tenim dels llocs on no s'han fet carreteres és de fa 50 anys. Des de llavors o s'ha fet gaire recerca que diguem. | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 38353 | Castell Bisbal o Castellot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/castell-bisbal-o-castellot | <p>BENET, Albert i CASÒLIVA, Goretti (1986). 'Artés'; dins Història del Bages, vol. I. Parcir Edicions Selectes. Manresa. DAURA, Antoni i GALOBART, Joan (1983). ' L'arqueologia al Bages: Manresa', 2 vols. dins Les Fonts. Quaderns de Recerca i divulgació. Col·legi de Doctors i Llicenciats. FABRE, Georges; MAYER, Marc i RODÀ, Isabel (1984). 'Epigrafia romana de la comarca del Bages'; dins Miscel·lània d'Estudis Bagencs (Comunicacions de la XXVI Assemblea Intercomarcal d'Estudiosos, Manresa, 1981), núm. 3, pp. 229-241. GUÀRDIA, Jordi et alii (1988). 'Castell Bisbal'; dins Carta Arqueològica Bages: Artés. Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. JUNYENT, Francesc et alii (1984). El Bages; dins Catalunya Romànica, vol XI. Enciclopèdia Catalana, Barcelona. SITGES, Xavier (1976). 'Troballa de tres làpides romanes a Artés'; dins Ausa, núm. 84, pp. 88 i 89.</p> | VIII-XIVdC | No es coneix l'estat del jaciment com a tal. | <p>Castell de planta irregular de diferents plantes. No s'hi han realitzat excavacions arqueològiques, però Xavier Sitges localitzà tres làpides romanes amb textos epigràfics, a l'exterior del mur de tramuntana del castell. Una és de tipus votiu i les altres dues funeràries. Al segle XIV hi hagué diferents reformes i s'aixecaren dues torres. Posteriorment s'han fet reformes que han malmès l'aspecte de castell, que s'ha perdut del tot.</p> | 08010-4 | Plaça Vella - nucli antic | <p>Era un castell termenat dins el comtat de Manresa. Segons Albert Benet, hi havia al mateix lloc una edificació romana de tipus militar. El castell fou erigit després de regir el bisbe de Vic, l'any 1195. De l'edifici primitiu només es conserven les estances de la planta baixa. Els bisbes foren els propietaris del castell fins la desamortització de Mendizábal a mitjans de segle XIX.</p> | 41.7993800,1.9503700 | 412799 | 4628034 | 08010 | Artés | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38353-foto-08010-4-2.jpg | Legal | Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Residencial | BCIN | National Monument Record | Defensa | 2020-07-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Material ubicat dins el Museu Comarcal de Manresa. Consta com a jaciment arqueològic i com a BCIN en la categoria de Monument històric. Per aquest motiu s'han obert dues fitxes diferents: la número 4 i la número 31. | 85 | 1754 | 1.4 | 1771 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||
| 38037 | Sant Jaume de Traià | https://patrimonicultural.diba.cat/element/sant-jaume-de-traia | ALBERT, Esteve (1973) D'Iluro a mataró. El Maresme dels segles V a XIII. BALIL, A (1953) 'Arqueologia de la Maresma'. Archivo Español de Arqueologia XXVI. Madrid. BARRAL, Xavier (1978) 'Les mosaïques romains et médiévals de la Regio Laietana (Barcelone et ses environs)'. Publicaciones eventuales, 29. Universitat de Barcelona, Instituto de Arqueología y Prehistoria. Barcelona. ESTRADA, J (1969) Vías y poblamiento romano en el territorio del Área Metropolitana de Barcelona. FERRER i CLARIANA, Lluís (1968) 'Mataró a l'edat Mitjana' Analecta Sacra tarraconensia, Vol. XL. Barcelona. GORGES (1979) Les villes Hispano-romaines. Inventaire et problemàtique archéologique PREVOSTI, Marta (1981). Cronologia i poblament a l'àrea rural d'Iluro. 2 volums. Caixa Laietana. Mataró PREVOSTI, Marta (1981) 'Sobre una possible mensa de Sant Jaume de Traià (Argentona)' Laietania. Estudis d'arqueologia del Maresme. 1981. Museu Comarcal del Maresme. Mataró, pàgs. 193-195. RIBAS, Marià (1952). El Poblament d'Ilduro. Estudi arqueològic i topogràfic des dels temps prehistòrics fins a la destrucció d'Iluro. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona. RIBAS, Marià (1955) 'Mataró (Barcelona) Sant Cugat' núm. 1057 del Noticiario Arqueológico Hispánico III-IV, pàg. 308. Madrid. RIBAS, Marià (1956) 'Mataró' Comunicació a la VIII Reunión de la Comisaría Provincial de Excavaciones Arqueológicas de Barcelona. Informes y memorias, 32, pàgs. 89-95. Madrid. RIBAS, Marià (1964) Els orígens de Mataró. RIBAS, Marià (1965) 'ceràmica vidriada romana en Mataró' Pyrenae I, pàg. 162. RIBAS, Marià (1975) El Maresme en els primers segles del Cristianisme. | III-V d.C | S'està perdent irremisiblement el poc que quedava. | La troballa superficial de materials romans que s'efectuava en el turó on hi ha l'ermita de Sant Jaume de Traià, des del s. XIX, motivà que a l'any 1953, Marià Ribas efectués una excavació. Aquestes excavacions van posar al descobert cinc sitges o fosses, un dipòsit i quatre sepultures antropomorfes, que es datarien entre els segles IX i X. Entre els elements més destacables podem parlar de dos possibles fragments de mensae, publicats per Marta Prevosti (1981). De les restes de l'edifici en podem deduïr que es tractava d'una nau rectangular, suposadament coberta amb estructura de fusta i absis trapezoidal. La porta original devia ser a Sud, però havia sigut tapiada. L'aparell utilitzat és de pedres sense tallar, formant filades i lligades amb morter de calç. Trobem blocs d'origen romà, reutilitzats a angles i portes, incloent dos fragments de làpides romanes de marès, reutlitzades. | 08009-22 | Veïnat de Sant Jaume | 41.5525000,2.4160800 | 451304 | 4600257 | 08009 | Argentona | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38037-foto-08009-22-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38037-foto-08009-22-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38037-foto-08009-22-3.jpg | Inexistent | Romà|Antic | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2022-12-14 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart / ACTIUM | Tot i les excavacions realitzades les dades que es tenen són escases en quan a l'estratigrafia, les fases constructives, els elements existents. Només intuim la importància del lloc i la poca recerca que s'hi ha fet. Degut a la manca de manteniment, els murs s'han anat obrint i desmuntant-se, a banda de les bretolades que ha anat sofrint en els últims anys. Com una societat que es creu modèlica pot tolerar aquesta agonia cultural? | 83|80 | 1754 | 1.4 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73805 | El Molinot | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-molinot-4 | PALAU I RAFECAS, Salvador (1991). Els molins fariners de la conca de l'Anoia. Miscel·lània penedesenca, Vol.: 15 BORI, Ramón(1987). El Molinot de Porquerisses. | XV-XIX | La bassa actualment és un hort. L'estructura del cacau és conserva bastant bé. Pel que fa l'edifici, les estructures exteriors presenten un estat de conservació molt millorable. L'interior, la volta de canó apuntada encara és conserva. Les estructures de desguàs resten colgades pràcticament pel terreny. | Situat a l'inici del camí que porta a Albarells, a dia d'avui, queden unes quantes restes que ens recorden el que fou. Tot i ser un terreny de cultiu, s'observa clarament quina era l'estructura de la bassa amb la seva forma circular. A l'est d'aquesta bassa, hi havia el cacau, molt ben conservat. En la part superior d'aquest, hi ha una llinda amb una inscripció que ens remunta al 1791. De l'edifici del molí, queda només dempeus una part, i en un estat de conservació deficient, si més no, la part exterior. A l'interior s'observa una volta de canó lleugerament apuntada, així com les estructures inferiors del molí. A l'exterior s'observa una de les sortides de l'aigua del molí, amb un petit arc de mig punt. Situat a la proximitat del riu Anoia, del qual es proveïa d'aigua, i era la seva font d'energia. | 08008-51 | Porquerisses | Les referències més antigues daten del segle XV, tot i que segurament el molí té uns precedents més antics. En un capbreu de 1493 de Porquerisses, dels Hospitalaris, entre les confessions no hi ha cap molí fariner, però si que hi ha una menció indirecta, en les afrontacions del diferents bens afectats és parla de ' lo tros del molí' i la ' sèquia del molí'. En un document de 1525, es troben les afrontacions del molí, a l'est limita amb un hort de Joan Queralt i part del terme del Castell. Al sud, limita amb la riera de Porquerisses (actual riu Anoia), a l'oest amb part d'un hort de l'hereu de Joan Aliatxo, i un altra part amb l'hort de Bartomeu Carreras, i al nord amb el camí ral de Cervera a Igualada, així com el camí de Porquerisses a Calaf. En una altre capbreu, de l'any 1575 es torna a citar al molí amb les seves afrontacions que no varien gaire respecte les descrites anteriorment. Descriu també les confessions del moliner, on diu que té dos molins. Es torna a tenir una referència al segle XVII, exactament al 1638 en els documents de la Comanda de Cervera de l'Ordre dels Hospitalaris de Sant Joan de Jerusalem. Es possible que aquest molí funcionés fins a finals del segle XIX, pel record que en tenen alguns veïns d'edat avançada d'històries explicades pels seus avis. | 41.6264900,1.4635700 | 372013 | 4609447 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73805-foto-08008-51-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73805-foto-08008-51-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73805-foto-08008-51-3.jpg | Inexistent | Modern|Contemporani|Popular|Medieval | Patrimoni immoble | Jaciment arqueològic | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | La llinda de 1791, no correspon aquesta edificació, sinó a una casa del poble de Jorba. | 94|98|119|85 | 1754 | 1.4 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||
| 38011 | Arbreda dels plàtans de can Castells | https://patrimonicultural.diba.cat/element/arbreda-dels-platans-de-can-castells | <p>- CAMPENY, R. (Coord.) (1999). Auditoria ambiental municipal d'Argentona. MINUARTIA, Estudis Ambientals.</p> | <p>Arbreda de plàtans (Platanus x hispanica) situats a la font les Basses de can Castells, a uns 200 metres cap al NE de can Castells, també hi ha alguna alzina (Quercus ilex ssp ilex) de grans dimensions.</p> | 08009-102 | Veïnat de la Pujada | 41.5680500,2.4073600 | 450588.07 | 4601988.53 | 08009 | Argentona | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08009/38011-foto-08009-102-2.jpg | Inexistent | Patrimoni natural | Zona d'interès | Privada | Social | Inexistent | 2022-12-14 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí / ACTIUM | 2153 | 5.1 | 2484 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||||
| 73807 | Cal Gotzo de Dalt | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-gotzo-de-dalt | XIX-XX | Està perdent part de l'arrebossat i la pintura de la façana. | Senzilla edificació amb diferents construccions annexes. Presenta planta baixa, i dues plantes de pis. Té la coberta a dos vessants ( nord-sud) amb teula àrab. Esta arrebossada i pintada de blanc. Es situa a dos nivells, degut al desnivell del terreny, essent la part mes baixa l'orientada al sud, però on també s'accedeix a l'habitatge. No presenta elements destacables en les façanes, on hi trobem diverses finestres, i un balcó a la façana principal. A la façana nord, hi ha un accés secundari a la planta de pis. Davant de la façana oest, hi ha un petit tancat pels animals, i una petita edificació annexa. Tocant en un extrem de la façana principal, hi ha una edificació de dues plantes destinada originalment al bestiar de la casa. S'ingressa per la façana oest, tant a la planta baixa, com a la superior, mitjançant unes escales de pedra. L'entorn més immediat ve donat per camps de conreu i boscos. | 08008-53 | Plans de Ferran | Originalment fou una barraca dels ramaders de l'entorn. Durant la Guerra Civil espanyola fou enderrocada. En acabar aquesta es tornà aixecar, configurant-se tal com és veu actualment. | 41.5772700,1.4633300 | 371896 | 4603983 | 08008 | Argençola | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73807-foto-08008-53-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73807-foto-08008-53-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73807-foto-08008-53-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | |||||||||
| 73815 | Cal Quildo | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quildo | XVIII-XIX | L'estat de conservació és deficient, hi ha parts ensorrades, i les que resten dempeus, no tardaran en fer-ho. | Edifici de grans dimensions pràcticament en ruïnes. Es troba situada en un prat, envoltada per camps de conreu. Quasi totes les façanes estan ensorrades, així com les petites construccions que hi havia en el recinte. A part de l'estat de conservació deficient, un altre característica que presenta l'edificació, fruit de l'abandó, és la immensa vegetació que envolta tota l'edificació. Feta de pedra, presentava planta baixa, planta de pis i golfes. La coberta a dues vessants(nord-sud) quasi no es conserva. S'ingressava a l'edifici per la façana est, que resta totalment a terra. El fet que estigui envoltada de vegetació, dificulta la interpretació del possibles elements d'interès. Tot i això a la façana sud, s'observen les restes d'un cup de vi. | 08008-61 | La Goda | 41.5582900,1.4565700 | 371295 | 4601886 | 08008 | Argençola | Fàcil | Dolent | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73815-foto-08008-61-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73815-foto-08008-61-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73815-foto-08008-61-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Popular|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 98|119|94 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 37916 | Xiprer de Monterrey de can Boter | https://patrimonicultural.diba.cat/element/xiprer-de-monterrey-de-can-boter | XIX-XX | Tot i gaudir de bon estat de salut, cal dir que té alguna branca morta. | Aquest arbre situat als jardins de can Boter, és un exemplar de xiprer de Monterrey (Cupressus macrocarpa) de dimensions molt notables, amb un perímetre d'uns 4,34 m i diàmetre de 1,38 m de diàmetre. El xiprer de Monterrey és originari d'Amèrica del Nord i ha estat utilitzat com a arbre forestal i ornamental. És un arbre de capçada cònica, que té les fulles en forma d'esquames, d'uns 2 mm, i que estan inflades a l'àpex. La fusta és aromàtica. | 08007-231 | Can Boter | 41.6008800,2.5437600 | 461980 | 4605564 | 08007 | Arenys de Munt | Restringit | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37916-foto-08007-231-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37916-foto-08007-231-3.jpg | Legal | Contemporani | Patrimoni natural | Espècimen botànic | Privada | Ornamental | 2023-08-02 00:00:00 | Moisès Guardiola i Bufí i Jordi Montlló Bolart | 98 | 2151 | 5.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 37785 | Fondo de Can Rossell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/fondo-de-can-rossell | CASALS, Gaspar i ROSSELL, Jordi (2003). Passejades a peu per Arenys de Munt. Ajuntament d'Arenys de Munt. Regidoria de Medi Ambient. FORN i SALVÀ, Francesc (2002) Entranyable riera. Col·lecció Memòria històrica, núm. 5 Llibreria El Set ciències. Arenys de Mar. | XVII-XIX | Molta brutícia de la gent i erosió. | Els fondos són un element molt singular; són vials de poca amplada (3 o 4 metres), excavats en el terrer, en aquest cas en el sauló, per facilitar el pas de persones, animals i mercaderies. Durant molts segles s'han utilitzat com a vies de comunicació. Actualment també actuen com a corredors biològics. El fondo de Can Rossell té un recorregut força rectilini des de la masia de Can Rossell fins el Collsacreu, el pas més senzill per connectar Arenys amb el Vallès. Té un desnivell de 232 m i una distància de 2.500 m. Està senyalitzat i es pot fer a peu. Es passa per sota de tres ponts de la carretera C-61, d'Arenys a Sant Celoni. | 08007-100 | Nord del terme municipal. | Aquest camí ha tingut la categoria de Camí Ral. El fondo és el paral·lel antròpic del Rial. Dins el terme d'Arenys hi ha els fondos de Can Rossell, el de la Casanova de Pibernat, el del Remei, el de l'Hostal del Sol, el de Ca l'Arquer i el dels Pedrers. El de Can Rossell és el més espectacular. L'any 1692, el marquès d'Aitona, feudal d'aquelles contrades, després d'una visita a Sant Martí d'Arenys, s'encaminà cap a Sant Celoni pel Fondo de Can Rossell. Per ell, també s'hi transportaven troncs vers les drassanes d'Arenys de Mar, fet que provocava un ràpid deteriorament del camí, segons uns testimonis escrits de l'any 1766. | 41.6143600,2.5386800 | 461565 | 4607063 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37785-foto-08007-100-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37785-foto-08007-100-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37785-foto-08007-100-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Obra civil | Privada | Social | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98|94 | 49 | 1.5 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38360 | La Fassina | https://patrimonicultural.diba.cat/element/la-fassina | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés, pàg. 209. | XIX-XX | Es troba semi abandonat | Construcció formada per diversos cossos en forma de 'T' que servien per fabricar aiguardent. La coberta és a una aigua. Consta de planta baixa i dos pisos. Les seves obertures no destaquen per les seves llindes o muntants. Els murs són fets de paredat mixt, amb la fassana principal arrebossada i pintada. Destaca un gran passadís porticat i exterior al damunt del qual i al seu costat hi ha part de les dependències de la fassina. Ha patit ampliacions i reformes posteriors, de les que destaca la reconversió en habitatges, actualment abandonats i només utilitzats com a magatzem. | 08010-11 | Carrer de La Fassina, s/n | A Artés s'ha documentat l'existència de dues fàbriques dedicades a l'aiguardent: la fassina de Cal Posa i la de Cal Serrallonga o 'La Fassina'. Comença a funcionar en la segona meitat del segle XIX, als afores de la població, segons la Reial Ordre de 1860. En alguns moments va provocar la queixa dels veïns per la contaminació de les aigües del Torrent de Malla i Sala. Deixà de funcionar a les primeres dècades del segle XX i fou comprada per la fàbrica Berenguer, els propietaris de la qual construïren habitatges pels seus treballadors al mateix recinte de La Fassina. | 41.7994000,1.9573400 | 413378 | 4628030 | 08010 | Artés | Fàcil | Regular | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38360-foto-08010-11-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38360-foto-08010-11-3.jpg | Inexistent | Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Sense ús | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 73811 | Cal Quico | https://patrimonicultural.diba.cat/element/cal-quico-1 | XIX | L'habitatge es troba en un estat de conservació bo. Algunes construccions annexes però, el seu estat de conservació és millorable. | Petit conjunt format per l'habitatge, i petits coberts annexos. L'edifici principal, de planta rectangular, consta de planta baixa, planta de pis i golfes. Les façanes arrebossades, mostren però les pedres irregulars d'aquesta. La coberta és a dues vessants (est-oest) amb teula àrab. La façana d'ingrés s'orienta al sud, i presenta una entrada bastant senzilla a la planta baixa. A grans trets, les obertures que presenta aquesta edificació no són gaire destacables. El cup de vi, és troba annex a la façana nord, i presenta una entrada per l'oest i un altra per l'est a la part superior. Uns 10 metres al sud-est hi trobem dos petits coberts, on s'hi guarda material del camp. Cal Quico, està envoltat de camps de conreu i bosc. | 08008-57 | Plans de Ferran | 41.5802300,1.4581700 | 371472 | 4604319 | 08008 | Argençola | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73811-foto-08008-57-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73811-foto-08008-57-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08008/73811-foto-08008-57-3.jpg | Inexistent | Popular|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Seró i Ferrer. IN SITU S.C.P. | 119|98 | 45 | 1.1 | 6 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 37834 | Can Tusell | https://patrimonicultural.diba.cat/element/can-tusell | XIX | Conjunt format per la torre residencial i un edifici destinat a les cavallerisses i a la masoveria, amb l'entorn enjardinat i bosc molt ben atès. La casa és de planta rectangular amb la sobreposició de diversos cossos amb les cobertes a diferents nivells i acabades en ràfec. Destaca un torreó de planta quadrada amb la coberta a quatre aigües. Les altres cobertes són a dues aigües. Les teules de les cobertes són vidrades de color blau. Destaquen els elements decoratius de ferro forjat, com els fanals o les reixes de les finestres i un sant Jordi fet en relleu. També destaca una terrassa amb balustrada de ceràmica vidrada en blau, a la façana de migdia, a la planta pis i una xemeneia feta amb trencadís de ceràmica blava i barret cònic. L'edifici de cavallerisses és de planta rectangular i està format per dues seccions o cossos: la masoveria i l'estabulació. Coberta de teules àrabs a dues aigües i carener paral·lel; consta de planta baixa i pis. A la façana de migdia hi ha dues portes i tres finestres a la planta baixa i tres balconades amb balustrada i dues finestres a la planta pis. Totes les obertures estan emmarcades amb pedra ben escairada simulant els antics muntants i llindes. A la façana de ponent hi ha una porta gran d'entrada de carruatge amb arc rodó i tres finestrals a la planta pis. A la cantonada entre la masoveria i les cavallerisses, que són més amples i formen un petit racó, hi ha un abeurador. L'altre cos de l'edifici, a la façana s'hi pot llegir 'Granja', amb un plafó de rajola valenciana (4 x 6) dedicat a sant Jordi. A les cantonades de l'edifici hi ha fanals de ferro forjat. | 08007-149 | Torrentbó - Parròquia de Santa Cecília | Casa feta pel Sr. Tusell en el lloc on hi havia una pedrera d'on sortia la pedra per fer la carretera de Sant Vicenç de Montalt. Va voler construir la casa en el lloc de la pedrera. Es va arruïnar i comprà la finca el Sr. Casanellas. Després de morir, la vídua es va casar amb el banquer Sr. Mas Sardà, que comprà la part a tots els hereus del Sr. Casanellas. | 41.5953400,2.5090900 | 459087 | 4604965 | 08007 | Arenys de Munt | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37834-foto-08007-149-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37834-foto-08007-149-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08007/37834-foto-08007-149-3.jpg | Inexistent | Historicista|Contemporani | Patrimoni immoble | Conjunt arquitectònic | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 116|98 | 46 | 1.2 | 21 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||||
| 38364 | Torre del Felipet | https://patrimonicultural.diba.cat/element/torre-del-felipet | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. SERRA COMA, Rosa (1990). Torre del Felipet. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XX | Torre d'estiueig a quatre vents, de planta quadrada, que consta de planta baixa i dos pisos. La coberta finalitza amb un ràfec. El cos central sobresurt un pis més que els laterals, formant una galeria il·luminada per sis finestres separades per pilars. Al costat de llevant, s'aixeca una torreta de planta quadrada i coberta de teules a quatre aigües. El portal d'entrada de mig punt està emmarcat per motllures i guardapols. En el primer i segon pis hi ha dos balcons motllurats, també amb guardapols. A cada lateral hi ha tres finestres, totes amb guardapols. L'interior és distribueix en tres cossos. La planta baixa conserva treballs en guix, a la part central dels sostres, en gairebé totes les dependències. | 08010-15 | Carrer Rocafort, núms. 25-27 | Construcció paral·lela a la nova església parroquial. Fou la primera casa del que després seria l'eixample d'Artés. El carrer Rocafort i el carrer Catalunya no s'urbanitzaren fins després de la Guerra Civil, entre els anys 1940 i 1945. La va fer construir Felip Vergés, de Barcelona, casat amb una hereva del Mas Ferreres. En temps de guerra fou col·lectivitzada i fou la seu de la CNT-FAI. Passada la guerra se n'apropià la Falange Española, que la va vendre a un particular, en Jaume Serra i Lladó, avantpassat dels actuals propietaris. | 41.7974700,1.9533900 | 413047 | 4627819 | 1914 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38364-foto-08010-15-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38364-foto-08010-15-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38364-foto-08010-15-3.jpg | Inexistent | Noucentisme|Contemporani | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | 106|98 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 | ||||||||
| 38367 | El Colomer | https://patrimonicultural.diba.cat/element/el-colomer-0 | FERRER, Ll. i BONET, A. (1990) Artés. Societat i economia d'un poble de la Catalunya Central. Ajuntament d'Artés. IGLESIAS, J (1979). El fogatge de 1553, vol. I. Barcelona. SERRA COMA, Rosa (1985). El Colomer. Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. | XVI-XX | Masia de planta gairebé quadrada que s'enlaira com una torre de caràcter baix medieval, tot i que s'atribueix la seva construcció al segle XVI, i ampliada al segle XVIII. Consta de planta baixa i tres pisos, amb la coberta de teules àrabs a dues aigües i el carener paral·lel a la façana principal. La planta superior presenta a la façana de llevant una galeria de quatre arcs de mig punt que formen una balconada. A la resta de pisos s'obren obertures irregulars i modernes que trenquen l'aspecte fortificat de la primigènia construcció. La casa antiga hauria estat originàriament de planta baixa. La resta s'hauria construït l'any 1940 . Només es conserven les dovelles superiors del portal principal d'entrada. Les parets estan arrebossades i pintades. | 08010-18 | Pla de Salavés | S'esmenta en el fogatge de 1553 'Sebastià Colomer' figura com a cap d'una de les 54 cases que surten inscrites en aquesta data en el terme parroquial d'Artés. Però en el capbreu de 1693 ja ha canviat de família; el declaren Joan Plans de Sant Joan d'Oló i Josep Coromines de Moià com a tutors de Jaume Tàpies, pagès de Viladecavalls i possessor del mas Tàpies. En el cadastre de 1774, el mas consta a nom de Joan Berenguer, família acomodada d'Artés que combina els oficis de pagès i paraire. L'any 1872, el mas Colomer és propietat de Francesc i Sebastià Vintró i Gili. L'any 1954 era propietat de Joan Gual Riba de Manresa. L'actual propietari, Pere Canet, és la quarta generació, i va comprar la casa l'any 1972; abans n'havien estat els masovers. No recorda tenir documentació antiga de la casa o la família. Però la família Canet està documentada com a masovers del mas des de 1889. | 41.7822800,1.9110900 | 409512 | 4626176 | 08010 | Artés | Fàcil | Bo | https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38367-foto-08010-18-1.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38367-foto-08010-18-2.jpg|https://patrimonicultural.diba.cat/sites/default/files/imatges/08010/38367-foto-08010-18-3.jpg | Inexistent | Contemporani|Modern | Patrimoni immoble | Edifici | Privada | Residencial | 2023-08-02 00:00:00 | Jordi Montlló Bolart | Passat al km. 4 per la s, al Pla de Salavés. | 98|94 | 45 | 1.1 | 7 | Patrimoni cultural | 2026-10-17 05:27 |
Estadístiques 2026
patrimonicultural
Mitjana 2026: 4194,48 consultes/dia
Sabies que...?
...pots personalitzar les consultes a la API amb diversos filtres?
La API ofereix tant filtres per modificar la cerca de les dades (operadors LIKE, AND, OR...) com filtres per tractar-ne el retorn (paginació, ordenació...).
Exemple: http://do.diba.cat/api/dataset/puntesports/camp-all-like/poliesportiu/ord-adreca_nom/desc